6

PRIMÀRIA
Reforç de
Llengua
per començar el curs
El quadern Reforç de Llengua, per a 6è curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda,
dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana Educación,
S. L., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració ha participat
l’equip següent:

TEXT I EDICIÓ
Gemma Comas

IL·LUSTRACIÓ
Xavier Carrasco (Bié)

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Laura Coma Vilaplana

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Direcció d’art: José Crespo

Projecte gràfic: Pep Carrió

Cap de projecte gràfic: Rosa Marín

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés i Jorge Gómez

Direcció tècnica: Jorge Mira

Coordinació tècnica: Alejandro Retana i Jesús Muela

Confecció i muntatge: Conchi Garzón

Correcció: Anna Rius

© 2020 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Carrer de les Ciències, 73 (Districte econòmic plaça d’Europa)
08908 L’Hospitalet de Llobregat

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la

propietat intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legí-
tims només els està permès fer-ne fotocòpies per fer-les servir
com a material d’aula. Està prohibida qualsevol utilització fora
CP: 171436 dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.
 Índex
Fitxes de reforç
Fitxa 1 Les vocals o/u àtones. . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Fitxa 2 El nom. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Fitxa 3 La correcció i l’adequació del lèxic . . . . . . . . 6
Fitxa 4 Les vocals a/e àtones. . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Fitxa 5 L’adjectiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Fitxa 6 Els sinònims i els antònims. . . . . . . . . . . . . . 9
Fitxa 7 Els plurals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Fitxa 8 Els determinants quantitatius i indefinits. . . 11
Fitxa 9 Els diftongs creixents. . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Fitxa 10 Els diftongs decreixents. Els hiats. . . . . . . . 13
Fitxa 11 Els connectors: preposicions
i conjuncions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Fitxa 12 Les famílies de paraules. . . . . . . . . . . . . . . 15
Fitxa 13 L’accentuació de les paraules agudes. . . . . 16
Fitxa 14 L’accentuació de les paraules planes
i esdrúixoles. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Fitxa 15 El verb: conjugació, temps i mode. . . . . . . . 18
Fitxa 16 Els prefixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Fitxa 17 La dièresi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Fitxa 18 El verb: formes simples, compostes
i perifràstiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Solucionari
Fitxes de reforç. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Fitxa 19 El debat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Fitxa 20 Els sufixos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Fitxa 21 P/b, t/d, c/g a final de mot. . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 22 El nombre i la persona del verb. . . . . . . . . . 25
Fitxa 23 Les formes no personals del verb. . . . . . . . 26
Fitxa 24 Sufixos valoratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 25 Les consonants mudes. . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 26 Tipus de verbs: atributius
i predicatius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Fitxa 27 El text poètic: rima i mesura
dels versos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 28 Les paraules compostes. . . . . . . . . . . . . . . 31
Fitxa 29 Quan/quant, tan/tant, i/hi, a/ha, o/ho. . . . . . 32
Fitxa 30 L’oració: subjecte i predicat. . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 31 Els punts suspensius i els signes
d’interrogació i d’admiració . . . . . . . . . . . . . 34
Fitxa 32 El subjecte: nucli i complements. . . . . . . . . 35
Fitxa 33 El punt, la coma i el punt i coma. . . . . . . . . 36
Fitxa 34 El predicat: nucli i complements . . . . . . . . . 37
Fitxa 35 La contracció i l’apostrofació. . . . . . . . . . . . 38
Fitxa 36 Els pronoms personals forts . . . . . . . . . . . . 39
3
 Les vocals o/u àtones FITXA 1

Nom Data

Recorda

En alguns parlars les vocals o i u en síl·laba àtona es pronuncien u: notícia, brutícia.

Quan el so de la o/u àtona es troba enmig d’una paraula, escrivim o/u segons la lletra que hi
hagi en una paraula de la mateixa família en posició tònica: foguera (foc), sucós (suc).
Quan el so de la o/u àtona es troba a final de mot escrivim:
• o en els plurals de les paraules que acaben en -o (ferro-ferros) i en certes consonants (peix-peixos).
• o en la primera persona del singular del present d’indicatiu (ballo).
• u en els plurals de les paraules que acaben en -u (trofeu-trofeus).
• u en els substantius invariables acabats en -us (globus).
• u en les paraules acabades en diftong decreixent au, eu, iu, ou (actriu-actrius).

1 Subratlla les paraules que tenen una o o una u en posició àtona.

• foguera • sucar • plomall • corda

• pluja • escoltar • monstruós • fumarola
• escombrar • bruta • sucrera • pintor

Amb els mots que has subratllat, escriu una paraula de la família que tingui una o o una u en
posició tònica.

2 Relaciona les formes d’un mateix verb i completa-les amb o o u.

trem lar • • c bro

c brar • • apr vo
d rmir • • r nco
apr var • • d rmo
enf nsar • • trem lo
r ncar • • enf nso

3 Escriu el singular d’aquestes paraules:

• trineus • textos • monjos

• liceus • pisos • cacaus
4 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 El nom FITXA 2

Nom Data

Recorda

Els noms poden ser comuns o propis, individuals o col·lectius, concrets o abstractes.
 ls propis designen una persona en concret, una comarca, una ciutat... Comencen sempre
• E
en majúscula: Cadaqués.
 ls comuns designen qualsevol persona, animal o cosa en general. Comencen sempre en
• E
minúscula: port, vila.
• Els individuals designen un sol element: vaixell.
• Els col·lectius designen un conjunt d’elements i s’escriuen en singular: flota.
• Els concrets designen éssers o objectes que podem notar amb els sentits: paper, xocolata.
 ls abstractes designen sentiments o idees que no podem percebre amb els sentits: pau,
• E
intel·ligència.

1 Escriu el nom comú corresponent al nom propi.

• Lleida ciutat • França

• Llobregat • Pirineus

• Europa • Balears

2 Relaciona cada nom col·lectiu amb l’individual que li correspon.

animal • • ramat

flor • • eixam

abella • • exèrcit

ovella • • fauna

soldat • • ram

3 Encercla els noms concrets i subratlla els abstractes.

• pau • taula • dolor • amistat

• música • ampolla • felicitat • amor

• ordinador • bolígraf • imaginació • calma

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 5
 La correcció i l’adequació del lèxic FITXA 3

Nom Data

Recorda

De vegades dues o més paraules s’assemblen molt, però no volen dir exactament el mateix.
Cal vigilar i usar la paraula adient a cada cas.

1 Relaciona cada paraula amb la imatge que li correspon.

cama llesca cuixa tall

2 Explica amb les teves paraules què significa cadascun dels mots de cada parell. Si et cal,
utilitza el diccionari, però sense copiar-ne les definicions.

• assecar / eixugar:

• trencar / estripar:

• menjar / àpat:

3 Escriu una oració amb les paraules següents on quedi clar el seu significat:

• vestidor:

• emprovador:

• vestuari:
6 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 Les vocals a/e àtones FITXA 4

Nom Data

Recorda

En alguns parlars no es diferencia el so de la a i de la e quan es troben en síl·laba àtona. Aquest

so es diu vocal neutra: tresor, roca.
Quan la vocal neutra es troba a final de paraula, generalment, escrivim -e en els masculins (home)
i -a en els femenins (dona). En els plurals, la vocal neutra sempre s’escriu amb -e: -es (homes, dones).
Si la vocal neutra es troba al principi o enmig d’una paraula, escrivim -a si la paraula primitiva
s’escriu també amb a a la síl·laba tònica: drapaire drap; escrivim -e si s’escriu amb e a la síl·laba
tònica: arrelar arrel.
Si es tracta d’un verb, s’ha de mirar la 3a persona del singular del present d’indicatiu (nedaves neda).
Els infinitius acabats amb vocal neutra, s’escriuen sempre amb -e (caure).

1 Classifica les paraules en funció de com s'escriu la vocal neutra en posició final.

masculí amb -e femení amb -a

• rondalla • home
• conte • exemple
• cadira • mestre
• pare • ànima
• taula • cotxe
• roca • sabatilla

2 Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents:

• terra • espardenya • manta • vermell

• ceba • femella • paper • carta
• secret • exemple • paret • vella

Ara, encercla les vocals neutres de cada paraula.

3 Escriu una paraula derivada de cadascun d'aquests mots:

• bany • neu
• drap • net
• tendre • espàrrec
Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 7
 L’adjectiu FITXA 5

Nom Data

Recorda

Generalment, els adjectius tenen una forma per al masculí i una per al femení: astut/astuta/astuts/
astutes.
N’hi ha que només tenen una única forma per als dos gèneres: alegre/alegres (noi alegre, noia
alegre...).
Alguns tenen dues terminacions en singular però una en plural (ample, ampla, amples) o una en
singular i dues en plural (veloç, veloços, veloces).
La qualitat que expressa un adjectiu pot tenir diversa intensitat o grau:
• Positiu. Indica la qualitat d’un nom: alt.
• Comparatiu. Serveix per comparar la intensitat d’una qualitat entre dos noms. Poden ser de tres tipus:
– de superioritat: més alt que... – d’igualtat: tan alt com... – d’inferioritat: menys alt que...
• Superlatiu. Expressa la qualitat en grau màxim: altíssim / el més alt.

1 Subratlla els adjectius.

• Era una nit fosca. • L’animal ferit es va amagar.

• L’Arnau estava molt cansat. • Havia comprat un abric negre.


Ara, copia els adjectius a la columna corresponent i completa la sèrie.

singular plural
masculí femení masculí femení

2 Assenyala on apareix l’adjectiu en grau comparatiu (de superioritat, d’igualtat

i d’inferioritat) i en grau superlatiu.

• L’Arnau és menys xerraire que l’Anna.

• L’Aina és més cridanera que l’Oriol.
• L’Adrià és tan espavilat com l’Eva.
• L’Ester és la més simpàtica de la classe.
8 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 Els sinònims i els antònims FITXA 6

Nom Data

Recorda

• Les paraules que tenen el mateix significat o un significat semblant s’anomenen sinònims.
• Les paraules que tenen un significat contrari s’anomenen antònims.

1 Relaciona les paraules sinònimes i escriu-les a sota aparellades.

2 Escriu el verb que es representa en cada dibuix.

P C O S

Escriu l’antònim de cadascun dels verbs anteriors.

Exemple: Va pujar les escales de casa. Va baixar les escales de casa.

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 9

 Els plurals FITXA 7

Nom Data

Recorda

Per formar el plural s’afegeix una -s al singular (amic, amics). Les paraules que acaben en a àtona
fan el plural en -es (costa, costes).
En algunes paraules hi ha canvis ortogràfics:
• -ca/-ques: vaca, vaques.
• -ça/-ces: plaça, places.
• -ga/-gues: amiga, amigues.
• -gua/-gues: aigua, aigües.
• -ja/ges: platja, platges.
• doblen la essa: accés, acessos.
• afegeixen -ns: avió, avions.
Algunes paraules són invariables, és a dir, tenen la mateixa forma en singular i en plural: l’atles, els
atles. Els mots que acaben en -us són invariables: tipus, virus.
També hi ha paraules que se solen usar en plural, encara que ens referim a un sol element: tisores,
tenalles, pantalons, pinces...

1 Escriu el nom corresponent als dibuixos següents:

P M T B


Ara, escriu els plurals corresponents i subratlla les grafies que canvien:

2 Canvia el nombre d’aquests noms:

• coca • tros • arròs • alga • pa

• pastís • crònica • formiga • braç • puça

• tortuga • lluç • comarca • tipus • atles

10 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 Els determinants quantitatius i indefinits FITXA 8

Nom Data

Recorda

Els determinants són paraules que acompanyen i modifiquen el nom. Entre d’altres, n’hi ha de:
• quantitatius, que indiquen una quantitat poc concreta (gens, molt, bastant...).
• indefinits, que determinen el nom de manera imprecisa (algun, cada, altre, un...).

1 Subratlla els determinants quantitatius i indefinits

de les oracions següents:

• Hi ha prou suc per a tothom.

• No hi ha gaire feina per fer a casa.
• Tens pocs llibres d’aquest tema.
• Hi has posat massa pebre.
• No hi ha cap persona disposada a ajudar-nos?

2 Escriu les formes de cada determinant corresponents a cada columna.

masculí femení

singular plural singular plural

altre

una

pocs

bastantes

molt

alguna

3 Encercla els determinants quantitatius i indefinits que no varien de gènere ni de nombre.

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 11

 Els diftongs creixents FITXA 9

Nom Data

Recorda

Dues vocals juntes que es pronuncien en una mateixa síl·laba formen un diftong. Una d’aquestes
vocals ha de ser sempre una i o una u (vocals febles). Són diftongs creixents:
• Gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo.
• La combinació de les vocals i, u + a, e, o també és diftong si es troba a principi de paraula
(iogurt) o entre vocals (Laia).

1 Encercla els diftongs creixents de les paraules següents:

• iaia • quarantena • cauen • guatlla

• qüestió • mouen • noia • quota
• reien • pingüí • guardonar • ianqui

Ara, classifica-les.

els grups qua, gua, qüe, güe, etc. i, u + a, e, o

2 Subratlla els diftongs creixents.

• Una gran quantitat de persones aplaudien el guanyador.

• Mouen el cotxe del ianqui per poder passar.
• El ien és la moneda japonesa.
• El iode serveix per cicatritzar.
• La Pasqua són uns dies de vacances escolars.
• El globus terraqüi és present a moltes cases.
• Els alumnes seuen de quatre en quatre.
12 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 Els diftongs decreixents. Els hiats FITXA 10

Nom Data

Recorda

Els diftongs decreixents estan formats per una vocal forta (a, e, o) i una de feble (i, u): noi, nau,
o dues de febles: avui, niu.
Quan dues vocals juntes no es pronuncien a la mateixa síl·laba, formen un hiat (pa-tri-a).

1 Subratlla els diftongs decreixents d’aquestes paraules:

• aneu • boina
• seure • noi
• viure • moure
• ploure • avui
• llauna • aigua
• gaire • coure

2 Omple els buits amb un diftong decreixent.

• No es va m re del seient.
• És molt xerr re aquest n .
• Sembla que vol pl re, c rà gua a dojo.
•M no aniré a v re aquesta pel·lícula.
• Tr -te la b na, que fa calor.

3 Encercla les paraules que contenen hiat i compta les síl·labes que tenen.

• dia • mainada • pàtria • xerraire

• país • història • avió • Maria
• joia • ianqui • estudiants • manaire
Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 13
 Els connectors: preposicions
FITXA 11
i conjuncions
Nom Data

Recorda

Els enllaços són paraules que uneixen o relacionen paraules o grups de paraules. Poden ser:
• preposicions: a, amb, cap, cap a, contra, de, des de, en, entre, fins, fins a, malgrat, per, per a,
segons, sense, vers, sota...
• conjuncions: i, ni, o, però, sinó, doncs, perquè, quan, encara que, també...

1 Completa les oracions amb la preposició que hi falta.

• Treballo a l’aeroport Girona.

a • No pararà amb
aconseguir-ho.

sota • Va trobar una novel·la la pila de revistes. fins a

• Aniré casa l’Adrià.
de des de
• la finestra es veu un paisatge meravellós.

2 Uneix les oracions amb les conjuncions del requadre.

• Treballa molt. Mai no en té prou.

i
perquè • Vaig arribar a casa. Em vaig dutxar.

o • Vols un entrepà? Prefereixes un brioix?

• Viatja contínuament. És comercial.
però
ni
• No treballa. Tampoc deixa treballar.

3 Escriu una breu descripció del dibuix utilitzant enllaços.

14 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

 Les famílies de paraules FITXA 12

Nom Data

Recorda

Una família de paraules és el conjunt de paraules que tenen una mateixa paraula primitiva amb
la qual comparteixen una part comuna, que s’anomena arrel o lexema. Per exemple: lleó, lleona,
lleonera, etc.

1 Relaciona les paraules de la mateixa família i copia-les a continuació.

debilitat selva rata banquer dia

bancari ratera diari selvatà debilitar

selvàtic dèbil diada banc ratolí

Subratlla la part que comparteixen totes les famílies de paraules i digues com s’anomena.

2 Escriu dues paraules de cada família.

cafè

joia

paper

flor

art

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 15

 L’accentuació de les paraules agudes FITXA 13

Nom Data

Recorda

Les paraules agudes s’escriuen amb accent gràfic quan acaben en:
• -a, -e, -i, -o, -u: gairebé, però...
• -as, -es, -is, -os, -us: després, suís...
• -en, -in: comprèn, Berlín...

1 Separa les síl·labes de les paraules següents i subratlla’n la tònica:

• forner • marcià
• romà • masculí
• autobús • vindran
• padrí • paquet
• arròs • abric
• demà • pintor

Són totes les paraules agudes? Per què?

2 Accentua les paraules que calgui.

• capatas • Pequin • pages • sofa • capo

• portaran • tornavis • aparcament • lliço • gimnas
• compren • perdo • encen • Berlin • abric

Classifica les paraules que has accentuat segons la terminació.

vocal -en /-in vocal + s

16 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

 L’accentuació de les paraules planes
FITXA 14
i esdrúixoles
Nom Data

Recorda

• Les paraules planes tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba i s’accentuen quan no
acaben en: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
• Les paraules esdrúixoles tenen la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba i porten sempre
accent gràfic.

1 Separa les síl·labes de les paraules següents i subratlla’n la tònica:

• rètol • mèdica
• cambrera • plàstica
• taxista • música
• taula • matemàtica
• cadira • mòmia
• làctic • ciència

Quines són planes i quines esdrúixoles? Per què?

2 Completa amb la lletra escaient i accentua-la quan calgui.

• pr xima •h rba • fam lia • ll grima

• inform tica • pr ncep • arom tic • hipop tam

• esp rrec • cent metres • ltima • mec nic

• psic loga • fot graf • fant stica •m dem

Ara, classifica-les en planes a la tassa esquerra i esdrúixoles a la tassa dreta.

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 17

 El verb: conjugació, temps i mode FITXA 15

Nom Data

Recorda

L’acabament de l’infinitiu indica de quina conjugació és el verb: -ar (1a), -er / -re (2a), -ir (3a).
El verb informa del temps en què passen els fets o estats:
• passat: l’acció o estat ja ha passat.
• present: l’acció o estat del verb passa ara.
• futur: l’acció o estat encara no ha passat.
El verb, segons la intenció del parlant, pot estar en mode:
• indicatiu: expressa un fet real.
• subjuntiu: expressa un desig o dubte.
• imperatiu: expressa una ordre o un manament.

1 Localitza el verb de cada oració, escriu l’infinitiu i la conjugació. Digues si és en passat,

en present o en futur.

• Els avis aniran a Venècia de vacances.

• L’Eloi sortia de l’escola a les cinc.
• Ells seuen en un banc.

Col·loca cada verb en el temps que li correspon i completa les tres fitxes.

passat present futur

2 Relaciona cada oració amb el mode que li correspon.

• Calla d’una vegada! indicatiu

tiu
• Si hagués fet aquell viatge... subjun
• L’Adrià busca el llibre de llengua.
• Informava els seus companys.
• No proveu d’enganyar-me! imperatiu
• Si moguessis aquella peça...
18 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 Els prefixos FITXA 16

Nom Data

Recorda

Les partícules que afegim davant d’una paraula per crear-ne de noves s’anomenen prefixos. Cada
prefix aporta un significat diferent.

1 Relaciona cada paraula amb el prefix i amb el significat del prefix.

supermercat • sub- • abans, davant

prehistòric • super- • negació

submarí • in- • sobre, superioritat, excés

invencible • pre- • sota

2 Escriu el prefix corresponent per crear la paraula contrària.

• Creia que el resultat era exacte, però era .

im-
• No vull cargolar-lo, el vull .
• Era agradable fins que va començar a ser . des-

• No, no era lògic, era totalment . in-

• Precís! Però si és totalment .
il-
• No el vaig lligar, només el volia .

3 A quines paraules corresponen les definicions?

entre- auto- re- trans-

semi- des-

• Tornar a plantejar alguna cosa:

• No ser gens agraït:
• Traslladar una planta d’un test a un altre:
• Pis que hi ha entre la planta baixa i el primer pis:
• La biografia d’un mateix:
• El partit d’abans de la final és la...:
Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 19
 La dièresi FITXA 17

Nom Data

Recorda

Escrivim dièresi:
• sobre la u per indicar que cal pronunciar-la en els grups qüe, qüi, güe, güi: qüestió, paraigües...
• sobre la i o la u quan no formen diftong amb la vocal anterior o amb la següent i les regles
d’accentuació no permeten posar-hi accent: increïble, amoïnar-se...
No porten dièresi:
• les paraules acabades en vocal + -isme o -ista: egoisme, egoista...
• les formes verbals d’infinitiu, gerundi, futur i condicional: agrair, agraint, agrairàs, agrairíeu.

1 Escriu les paraules corresponents a cada dibuix.

2 Posa dièresi damunt de les paraules que en necessiten.

• La Lluisa ens ha agrait molt que compréssim les mones de Pasqua.
• La questió més complicada era com poder detenir el delinquent en acció.
• L’amoina molt que no estudiis tant com hauries d’estudiar.
• Havia traduit textos escrits en llengues mortes.
• No miris de reull les persones del veinat.

3 Escriu quatre paraules que portin dièresi i explica per què n’han de dur.

20 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

 El verb: formes simples, compostes
FITXA 18
i perifràstiques
Nom Data

Recorda

Les formes verbals formades per una única paraula són formes simples: canto.
Les formes verbals amb més d’una paraula estan formades per:
• El verb auxiliar, que pot ser:
– el verb haver en les formes que anomenem compostes: he cantat.
– el verb anar en les formes que anomenem perifràstiques: vaig tastar.
El verb principal, que dóna el significat de l’acció o estat i apareix en forma no personal: cantat,
• 
tastar.

1 Subratlla les formes verbals de les oracions que tens a continuació i completa:

• En Joan ve a casa a les vuit.

• Nosaltres vam arribar tard a la festa.
• L’Anna ha trobat uns amics pel carrer.

formes verbals verb auxiliar verb que indica l’acció

2 Classifica les formes verbals que tens a continuació:

composta
formes verbals   verb auxiliar   verb principal
o perifràstica

ha tingut
vas venir
havia instal·lat
van pensar
hagi cantat
hauríem provat

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 21

 El debat FITXA 19

Nom Data

Recorda

Un debat és una conversa o discussió al voltant d’un tema o problema sobre el qual els participants
tenen punts de vista diferents.
Els participants donen arguments segons el seu punt de vista i aporten idees noves per rebatre
els comentaris dels oponents. Les intervencions són ordenades i respecten les dels altres.

1 Relaciona cada tipus de debat amb l’entorn on s’esdevé.

• a fòrums d’Internet
debats orals •
• a la ràdio
debats escrits •
• cara a cara

2 Subratlla les oracions certes.

• Els participants en un debat no han d’escoltar els altres.

• Els participants en un debat han d’escoltar els altres per poder rebatre els seus arguments.
• Per intervenir en el debat només cal parlar ben fort per fer-se sentir.
• El moderador fa que els participants intervinguin de manera ordenada.
• El tema d’un debat no és concret, sorgeix al llarg de la conversa.

3 Marca en quina escena no hi pot haver debat i explica per què.

22 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

 Els sufixos FITXA 20

Nom Data

Recorda

Les partícules que afegim darrere d’algunes paraules per crear-ne de noves s’anomenen sufixos.
Cada sufix dóna un significat diferent a la paraula que acompanya: ofici (-er/-eria), establiment
(-ria), conjunt (-ada)...

1 Subratlla la paraula primitiva de cada sèrie i encercla les partícules que han permès
de formar els derivats.

• joier joieria joia

• porteria porta porter

• cuina cuiner cuinar

2 Escriu l’ofici corresponent a:

• qui ven peix:

• qui cull bolets:
• qui treballa la fusta:
• qui condueix un tramvia:
• qui té un quiosc:

3 Escriu el nom de cada establiment.

• lloc on es ven fruita:

• lloc on es venen sabates:
• lloc on es ven carn:
• lloc on es treballa la fusta:
Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 23
 P/b, t/d, c/g a final de mot FITXA 21

Nom Data

Recorda

Al final de paraula les lletres b i p sonen igual. Passa el mateix amb el parell de lletres d/t i g/c.
Per no equivocar-se a l’hora d’escriure, hem de tenir en compte que, generalment:
• Escrivim p, t, c després de vocal tònica: pop, sac, pot. Excepcions: tub, fred, mag...
i les paraules femenines acabades en -itud i -etud: actitud, quietud...
Escrivim p o b, t o d, c o g després de vocal àtona o consonant, segons com s’escriguin
• 
les paraules de la mateixa família: superb – supèrbia.
La primera persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb c: vinc, entenc...
• 

1 Relaciona les paraules de la mateixa família i escriu la primitiva corresponent.

fangós • • màgica • • campestre

camperol • • enfangar • • màgia
màgic • • campar • • fangueig
tombar • • tombet • • tombarella
dentista • • dentadura • • dentífric

Encercla la consonant final dels mots primitius i la corresponent als derivats.

2 Omple els buits amb la grafia corresponent.

• En un po no po haver-hi hagu mai vi del bo sense un embu . (t)

• No diguis mai bla fins que no sigui al sa i ben lliga . (c, t)
• Pere, treu-te el po del pi , que pu . (t)
• A les sis tin se , el càntir és bui , és nou i encara es deu. (t, c)
• Tin tanta san que a les cin tin son. (g, c)

3 Escriu la paraula corresponent a cada definició i, després, busca’n una de derivada.

paraula derivada
• Quan no estic sa, estic (masculí):
• El contrari de lent (masculí):
• Un home que no hi sent és:
• Quan no arribes a l’hora, fas...:
• El contrari de feble (masculí):
24 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 El nombre i la persona del verb FITXA 22

Nom Data

Recorda

El verb és la paraula més important de l’oració i ens indica accions (llegir) o estats (ser, estar).
Les terminacions dels verbs indiquen la persona, és a dir, qui fa l’acció; i el nombre, si és singular
o plural.
• 
1a persona: jo canto nosaltres cantem
• 
2a persona: tu cantes vosaltres canteu
• 
3a persona: ell/ella canta ells/elles canten

1 Relaciona cada forma verbal amb el pronom corresponent.

jo • • cuinem
tu • • senten
ella • • retallo
nosaltres • • pensa
vosaltres • • pintes
ells • • remeneu

2 Classifica les formes verbals que tens a continuació:

• demanen • dibuixa • decoràvem • mireu

• busco • escrius • pica • telefonem
• truqueu • menjo • treballes • admiren

singular plural

1a persona

2a persona

3a persona

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 25

 Les formes no personals del verb FITXA 23

Nom Data

Recorda

Arribar, mirant i acabat són formes no personals perquè no indiquen la persona que realitza l’acció
o l’estat que expressa el verb.
• L’infinitiu és el nom del verb: arribar.
• El participi serveix per formar els temps compostos: he saltat.
• El gerundi indica una acció simultània a una altra: mirant.

1 Classifica les paraules que tens a continuació:

• venir • callant • cantat

• tenint • arribar • sabent
• escrit • volgut • córrer

infinitiu gerundi participi

-ar, -er/-re, -ir -ant, -ent, -int -at, -et, -it, -ut

Ara, completa la taula. Escriu a l’encapçalament a quina forma no personal cor­respon

cada columna.

venir

tenint

escrit

callant

arribar

volgut

cantat

sabent

córrer

26 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

 Sufixos valoratius FITXA 24

Nom Data

Recorda

Els sufixos valoratius serveixen per crear diminutius (-et, -eta; -ol, -ola; -ó, -ona; -í, -ina),
augmentatius (-às, -assa; -arro, -arra) i despectius (-ot, -ota; -astre, -astra).

1 Escriu el diminutiu i l’augmentatiu de les paraules següents:

diminutiu augmentatiu

planta

esquena

cama

mà

2 Localitza els despectius que hi ha a les oracions següents:

• Aquells paperots damunt de la taula no li feien cap servei.

•V
 am patir les conseqüències de tenir per president aquell
politicastre.
•E
 stava empipat perquè havia ensopegat amb aquella
pedrota.
• Era tan panarra que, si no tenia pa, era capaç de no dinar.
• Aquell sabatot li havia embutllofat el taló.

3 Relaciona cada paraula amb el tipus al qual correspon.

rierol •
collaret • diminutiu
pilotassa •
beneitó •
paperina • augmentatiu
cotxarro •
farmaciola •
carona • despectiu
bestiota •
Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 27
 Les consonants mudes FITXA 25

Nom Data

Recorda

Tot i que no soni, s’escriu t en els acabaments dels gerundis i dels adverbis que acaben en -ment:
cantant, tement, dormint, plàcidament, alegrement.
També s’escriuen amb t alguns mots acabats el -lt i en -nt: alt, esvelt, content, acompanyant.
S’escriuen amb r els infinitius en -ar, -er- i -ir (cantar, témer, dormir) i el verb dur.
També s’escriuen amb r els noms d’ofici acabats en -er o -or (perruquer o escriptor) i alguns altres
mots acabats en -ar, -er, -ir, -or o -ur (campanar, rialler, ahir, senyor, madur).

1 Completa les paraules amb la consonant muda adequada i classifica-les.

• còmodamen • calen • roba • millo

• sale • camione • mol • pati

• pinto • fàcilmen • vènce • valen

• tresore • calo • únicamen • domado

adverbis acabats en -ment

mots acabats en -lt i en -nt

infinitius amb -r final

oficis

altres

2 Escriu una paraula més de cada tipus, diferents de les que han aparegut.

Fes una oració amb cadascuna de les paraules anteriors.

28 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

 Tipus de verbs: atributius i predicatius FITXA 26

Nom Data

Recorda

Els verbs que expressen accions i processos (com produir, enfilar, saltar...) s’anomenen
predicatius i són el nucli del predicat que anomenem verbal (PV).
Els verbs ser, estar i semblar uneixen el subjecte amb una qualitat o un estat i s’anomenen
copulatius o atributius. Són el nucli del predicat que anomenem nominal (PN).

1 Localitza els verbs en les oracions que tens a continuació:

• Ell menja una poma a queixalades.

• L’Anna sembla farta de tants problemes.
• Nosaltres preparem la festa de final de curs.
• Tu estàs tip de dinar.
• L’Ester és simpàtica, oi?
• El jardiner posa adob a les plantes.

Ara, classifica’ls.

predicatius copulatius

2 Copia els predicats de les oracions anteriors allà on correspongui:

predicat verbal predicat nominal

3 Escriu una oració amb verb copulatiu i una amb verb predicatiu.

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 29

 El text poètic: rima i mesura dels versos FITXA 27

Nom Data

Recorda

La rima és la repetició de sons al final dels versos d’un poema. Pot ser:
• consonant: si coincideixen tots els sons a partir de l’última vocal tònica.
• assonant: si només coincideixen els sons vocàlics.
Per saber el nombre de síl·labes d’un vers, cal comptar-les fins a l’última síl·laba tònica.

1 Subratlla la rima dels versos i emparella’ls seguint el model.

Les figures del pessebre

El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.
La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila.
La noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que al riu va a pescar.
El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carabassa.
El del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxutxa perquè té molt fred.
Joan Llongueres

2 Compta les síl·labes dels versos de la primera estrofa. Separa-les amb línies verticals.
Recorda que quan hi ha dues vocals juntes, es fan en un sol cop de veu i es compten com
una síl·laba.

El temps sant és arribat

i amb el fred, la neu i el gebre,

les figures del pessebre,

una a una, ja han tornat.

30 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

 Les paraules compostes FITXA 28

Nom Data

Recorda

Les paraules compostes són les formades per dues paraules simples. Algunes paraules
compostes les separem amb un guionet quan:
El primer mot acaba en vocal i el segon comença per consonant r, s, x (gira-sol).
• 
• Un dels dos mots és un punt cardinal (sud-americà).

1 Relaciona les dues columnes per formar compostos i escriu-los.

pèl • • llaunes
obre • • dubtes
set • • roig
caga • • obert
nord • • ciències
cel • • americà

2 Localitza les paraules compostes i separa’n els components.

• Va carregar els mobles en el muntacàrregues.

• Fa servir l’escuradents per punxar les olives.
• Se m’ha trencat el parabrisa del cotxe.
• Necessito tres fotocòpies de cada pàgina.
• L’Òscar és un noi molt primmirat.
• Va portar cinc espantasogres.
• És un indi sud-americà.

3 Escriu les paraules compostes corresponents a les definicions. Pots consultar el diccionari.

• Que fa molt el valent. mil

• Que està sempre somiant impossibles. so

• Que sempre està tranquil i res l’amoïna. panx

• Estri que serveix per treure taps de suro. lle

• Que sempre s’està queixant de tot. plor

• Arma que llança foc. llan

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 31

 Quan/quant, tan/tant, i/hi, a/ha, o/ho FITXA 29

Nom Data

Recorda

Quant es refereix a quantitat (Quants anys tens?), i quan, a temps (Quan vindràs?).
Tant fa referència a quantitat (Té tantes idees...!). Tan s’utilitza per fer comparacions (És tan alt com jo.).
S’escriu a quan és una preposició (Vés a dormir.) i ha quan és una forma del verb haver (La
pel·lícula ha començat.).
La conjunció copulativa s’escriu i (Dibuixa’l i pinta’l.). Hi (Som-hi!) és un pronom.
La conjunció disjuntiva s’escriu o (Mar o muntanya?) Ho és un pronom (Ho has entès?).

1 Completa les oracions amb quan o quant.

• de sucre hi he de posar?
• Arribarà acabi la feina.
• Ens van preguntar pensàvem obrir.
• sigui a casa et faré un truc.
• de menjar has posat a taula!

2 Omple els buits amb tan o tant segons convingui.

• Això és important per a mi!

• Desitja que el porteu al teatre...
• Vol comprar-te un llibre interessant com el que li vas regalar.
• Menja de pa que no m’estranya que s’atipi.
• dormir no pot ser bo...

3 Escriu una oració amb cadascuna de les paraules següents:

• quan:
• quant:
• tan:
• tant:

4 Omple els buits amb la paraula adequada.

• portes a la caixa no ho comprem. (o, ho).

• vingut casa fer-nos una visita. (a, ha).
• No viu ningú no ho volen llogar. (i, hi).

32 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

 L’oració: subjecte i predicat FITXA 30

Nom Data

Recorda

Una oració és una paraula o un conjunt de paraules amb un sentit complet. L’element
imprescindible perquè hi hagi oració és el verb.
La majoria d’oracions estan formades per dues parts: el subjecte (la persona, l’animal o l’objecte
del qual es diu alguna cosa) i el predicat (allò que es diu del subjecte).

1 Assenyala quines de les característiques següents ha de tenir una oració.

El conjunt de paraules ha de tenir una informació incompleta.

El conjunt de paraules ha de tenir un sentit complet.
El conjunt de paraules ha de tenir un verb com a element principal.

2 Subratlla els grups de paraules que formen una oració.

• L’ocell vola de branca en branca. • Fixa-t’hi!

• L’Anna viu a escala meva la àvia de. • Un amic de la Berta.
• Vosaltres volem no venir demà. • L’Anna i jo som.

Fes el que calgui per convertir el que només són grups de paraules en oracions i digues
què hi faltava.

3 Separa les parts de les oracions de l’activitat anterior.

subjecte predicat

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 33

 Els punts suspensius i els signes
FITXA 31
d’interrogació i d’admiració
Nom Data

Recorda

Els punts suspensius són tres punts (...). Poden indicar que una llista està incompleta i equivalen
a un «etc.» (pa, mantega... o pa, mantega, etc.).
També poden indicar que una oració està incompleta (A la taula i al llit...; Jo em pensava...) o una
aturada en la parla (No sé...).
Després dels punts suspensius i dels signes d’interrogació (?) i d’admiració (!) la primera paraula
comença amb majúscula.

1 Completa les oracions següents amb punt final o punts suspensius.

• Porta samarreta, pantalons curts, botes de muntanya

• Ho ha preparat amb ous, llet, farina i llevat
• Si no seus no dines: «A la taula d’en Bernat
• Avisa la Mar que dinem
• Què em sembla? Potser
• Demà no vindrem a l'assaig ni a la reunió

2 Digues de quina mena són els punts suspensius que has posat a cada oració.

3 Completa amb el signe d’interrogació o el d’admiració.

• Què li dec
• No hi vull anar
• Què ha dit el Pol
• Para de molestar-lo
• No ho vols veure, ara
• Demani-li-ho
• T'agrada aquest lloc
• Calla d'una vegada
• Vols que el truqui jo
34 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 El subjecte: nucli i complements FITXA 32

Nom Data

Recorda

El subjecte és un sintagma nominal que pot aparèixer al principi, al mig o al final de l’oració.
El nucli o paraula més important d’aquest sintagma és generalment un nom o pronom, que pot
portar al seu torn determinants (det.) i complements (CN).
De vegades el subjecte és el·líptic, és a dir, no està expressat amb una paraula, però el podem
reconèixer per la terminació verbal: preparo (jo).

1 Separa el subjecte del predicat a les oracions següents:

• L’amic de l’Aïda prepara el dinar.

• Jo vull venir a casa teva.
• Tres bons amics passegen plegats.
• Vas trobar la Gisela?
• La noia alta és l’àrbitra.

Classifica els elements del sintagma del subjecte.

determinants nucli complements

(nom/pronom)

Hi ha cap cas de subjecte el·líptic? Quin?

2 Escriu un nucli per als sintagmes nominals següents:

• una molt moderna • vuit sucosos

Ara, escriu un predicat per a cada sintagma de subjecte.

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 35

 El punt, la coma i el punt i coma FITXA 33

Nom Data

Recorda

El punt marca una pausa llarga i després s’escriu amb majúscula. Hi ha tres tipus de punts:
• El punt i seguit separa oracions sobre una mateixa idea. S’escriu a la mateixa línia.
• El punt i a part separa idees diferents. S’escriu en un paràgraf nou.
• El punt final acaba un text.
La coma marca una pausa breu i després s’escriu amb minúscula. S’utilitza, entre altres coses, per:
• separar el nom de la persona a qui es parla del que se li diu (coma vocativa);
• separar els elements que formen una enumeració (coma enumerativa);
• introduir un aclariment (coma explicativa).
El punt i coma marca una pausa més llarga que la coma i més curta que el punt. Després del punt
i coma s’escriu amb minúscula. S’usa en oracions llargues que ja tenen comes.

1 Relaciona cada tipus de signe de puntuació amb la seva funció.

punt i coma • • Acaba un text.

punt i seguit • • Separa idees diferents. S’escriu en un paràgraf nou.

punt final • • Separa oracions sobre una mateixa idea. S’escriu a la mateixa línia.

punt i a part • • Marca una pausa més llarga que la coma i més curta que el punt.

2 Relaciona cada oració amb l’ús de la coma que s’hi fa.

• Porta’n, sisplau, una de mig, bastons, un pagès tallat i una xapata.

vocativa
• Elsa, que ja has acabat?

• L’Enric, el meu germà petit, juga molt bé a tennis. enumerativa

• Víctor, atura’t a la cantonada i espera els altres.

explicativa
• He fet els deures de mates, els de llengua, la làmina de dibuix...

3 Escriu una oració amb cada tipus de coma.

• vocativa:

• enumerativa:

• explicativa:
36 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 El predicat: nucli i complements FITXA 34

Nom Data

Recorda

El verb és la paraula més important del predicat (preparen, són...). Per això es diu que és el nucli
del predicat. Indica l’acció que realitza el subjecte (preparen) o el seu estat (són).
El verb pot anar acompanyat d’altres paraules que funcionen com a complements (CV) i que
aporten més informació.

1 Relaciona cada subjecte amb el predicat que li correspon.

Vosaltres treballa en una botiga.

Els me tenen u
us germ n cotxe
ans esportiu
.

Tu adalona.
busco pis a B

L’Anna i el Martí investigueu la

malaltia.

Jo estalvis.
inverteixen els

Ella penses en les

solucions.

2 Separa el subjecte del predicat.

• L’Imma juga. • Aquell noi escala.

• L’Arnau inventa. • Nosaltres mengem.
• L’Oriol tecleja. • Tu escrius.

Ara, encercla el nucli del predicat i afegeix-hi complements (CV).

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 37

 La contracció i l’apostrofació FITXA 35

Nom Data

Recorda

Els articles el i els, quan es troben amb les preposicions a, de, per, es contrauen, excepte quan
s’han d’apostrofar:
Ho he dit al pare / Ho he dit a l’oncle.
a + el = al de + el = del per + el = pel
a + els = als de + els = dels per + els = pels
També es contrau el mot ca (casa de) seguit dels articles el / els / en, excepte quan s’han d’apostrofar:
Vinc de cal Jordi / Vinc de ca l’Onofre.
ca + el = cal ca + els = cals ca + en = can
Els articles el i la s’apostrofen davant de les paraules que comencen per vocal o h; però l’article
la no s’apostrofa davant de les paraules que comencen per i, u, hi, hu àtones: la hiena, la unió.

1 Escriu l’article corresponent davant de cada nom.

• huracà • història • herbes • índia

• ungla • infermera • universitat • oficina
• hivern • interruptor • altaveu • invent
• imatges • univers • imperi • himne

2 Relaciona cada oració amb la contracció que li correspon perquè tingui sentit.

al – als – cals – cal – can – del – dels – pel – pels

• Compra el pa forn de la cantonada.

• Va a sopar a avis.
• Passejaven camí del bosc.
• Ell és el germà Miquel.
• És l’hereu de Fornaca.
• Aniran de vacances Pirineus.
• Porten les disfresses seus amics.
• Busca-ho a Quim.
• Arriben volts de les cinc.
38 Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 Els pronoms personals forts FITXA 36

Nom Data

Recorda

Els pronoms personals forts són paraules que fan referència a un nom, concretament a una
persona o a un animal. Els pronoms personals són:

singular plural

1a persona jo nosaltres

2a persona tu, vostè vosaltres, vostès

3a persona ell, ella ells, elles

1 Substitueix els elements destacats pels pronoms forts corresponents.

• L’Eva i tu prepareu els entrepans.

• El pare i la mare arribaran a les deu.
• Alba, para la taula sisplau.
• L’Elena busca les espelmes.
• I ara, la Isabel i jo, avisem a tothom.

2 Relaciona cada temps verbal amb el pronom (o pronoms) que li correspon.

instal·lem • • introduïes
preparava • jo nosaltres • interrogaré
estimulen • • assessoràvem
tu vosaltres
imaginaré • • gestiona
treballaves • • reconeixereu
ell/ella ells/elles
replantejareu • • cuinaven

3 Escriu una oració amb cadascun dels pronoms personals següents:

• tu:
• nosaltres:
• vostès:
• ells:
Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación S. L. 39
UNITAT

Solucions
Reforç 1. Les vocals o/u àtones
1. foguera, escombrar, sucar, escoltar, plomall,
monstruós, sucrera, fumarola.
foc, escombra, suc, escolto, ploma, monstre,
sucre, fum.
2. tremolar, tremolo; cobrar, cobro; dormir, dormo;
aprovar, aprovo; enfonsar, enfonso; roncar, ronco.
3. trineu, liceu, text, pis, monjo, cacau.
Reforç 2. El nom
1. ciutat, riu, continent, país, serralada, illes.
2. animal, fauna; flor, ram; abella, eixam; ovella,
ramat; soldat, exèrcit.
3. concrets: ordinador, taula, ampolla, bolígraf;
abstractes: pau, música, dolor, felicitat, imaginació,
amistat, amor, calma.
Reforç 3. La correcció i l’adequació del lèxic
1. llesca, cuixa, tall, cama.
2. • assecar: treure la humitat o l’aigua d’una cosa,
fer que quedi seca; eixugar: assecar alguna cosa
mullada amb un drap o un paper.
• trencar: fer trossos una cosa donant-li cops,
tirant-la a terra o prement-la; estripar: trencar
o esquinçar la roba o un paper.
• menjar: prendre aliments, mastegar-los
i empassar-se’ls; àpat: cadascuna de les menjades
importants que es fan durant el dia.
3. Resposta model (R. M.). La seva habitació té un
vestidor. Entro quatres peces de roba a l'emprovador.
Les nedadores marxen cap al vestuari.
Reforç 4. Les vocals a/e àtones
1. masculí amb -e: conte, pare, home, exemple,
mestre, cotxe; femení amb -a: rondalla, cadira,
taula, roca, ànima, sabatilla.
2. terra, ceba, secret, espardenya, femella,
exemple, manta, paper, paret, vermell, carta,
vella.
3. banyera, drapaire, tendresa, nevada, neteja,
esparreguera.
Reforç 5. L’adjectiu
1. fosca, cansat, ferit, negre.
fosc, fosca, foscos, fosques; cansat, cansada,
cansats, cansades; ferit, ferida, ferits, ferides;
negre, negra, negres, negres.
2. Comparatiu d’inferioritat. Comparatiu de
superioritat. Comparatiu d’igualtat. Superlatiu.
Reforç 6. Els sinònims i els antònims
1. posar, col·locar; clara, blanca; prim, sec; donar,
entregar; infant, nen; vell, antic; cansat, fatigat;
menut, petit.
Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
2. pujar, comprar, omplir, sortir.
R. M. Vaig comprar tota la fruita. Vaig vendre
tota la fruita. Va omplir el gerro d’aigua.
Va buidar el gerro d’aigua. Va sortir de la classe.
Va entrar a la classe.
Reforç 7. Els plurals
1. pastanaga, mitja, taronja, balança.
pastanagues, mitges, taronges, balances.
2. coques, pastissos, tortugues, trossos, cròniques,
lluços, arrossos, formigues, comarques, algues,
braços, tipus, pans, puces, atles.
Reforç 8. Els determinants quantitatius
i indefinits
1. prou, gaire, pocs, massa, cap.
2. altre, altra, altres, altres; un, una, uns, unes; poc,
poca, pocs, poques; bastant, bastanta, bastants,
bastantes; molt, molta, molts, moltes; algun,
alguna, alguns, algunes.
3. força, prou, massa.
Reforç 9. Els diftongs creixents
1. iaia, qüestió, reien, quarantena, mouen, pingüí,
cauen, noia, guardonar, guatlla, quota, ianqui.
grups qua, gua, qües, güe, etc: qüestió,

quarantena, pingüí, guardonar, guatlla, quota;
i, u + a, e, o: iaia, reien, mouen, cauen, noia,
ianqui.
2. quantitat, guanyador, mouen, ianqui, ien, iode,
Pasqua, terraqüi, seuen, quatre.
Reforç 10. Els diftongs decreixents. Els hiats
1. aneu, seure, viure, ploure, llauna, gaire, boina,
noi, moure, avui, aigua, coure.
2. No es van moure del seient. És molt xerraire
aquest noi. Sembla que vol ploure, caurà aigua
a dojo. Mai aniré a veure aquesta pel·lícula.
Treu-te la boina, que fa calor.
3. Amb hiat: dia (2), país (2), història (4), pàtria (3),
avió (3), estudiants (4), Maria (3). Sense hiat: joia
(2), mainada (3), ianqui (2), xerraire (3), manaire (3).
Reforç 11. Els connectors: preposicions
i conjuncions
1. Treballo a l’aeroport de Girona. No pararà fins
a aconseguir-ho. Va trobar una novel·la sota la pila
de revistes. Aniré a casa amb l’Adrià. Des de
la finestra es veu un paisatge meravellós.
2. Treballa molt però mai no en té prou. Vaig arribar
a casa i em vaig dutxar. Vols un entrepà
o prefereixes un brioix? Viatja contínuament
perquè és comercial. No treballa ni tampoc deixa
treballar.
3. Resposta lliure (R. Ll.).
41
Reforç 12. Les famílies de paraules
1. debilitat, dèbil, debilitar; bancari, banquer, banc;
selvàtic, selva, selvatà; ratera, rata, ratolí; diari,
diada, dia.
Arrel o lexema.
2. R. M. cafetera, cafeteria; joier, joieria; paperina,
empaperar; florir, florista; artista, artísticament.
Reforç 13. L’accentuació de les paraules agudes
1. for-ner, ro-mà, au-to-bús, pa-drí, ar-ròs, de-mà,
mar-ci-à, mas-cu-lí, vin-dran, pa-quet, a-bric,
pin-tor
Sí, perquè l’accent cau a la darrera síl·laba.
2. capatàs, portaran, comprèn, Pequín, tornavís,
perdó, pagès, aparcament, encén, sofà, lliçó,
Berlín, capó, gimnàs, abric.
vocal: perdó, sofà, lliçó, capó. -en/-in: comprèn,
Pequín, encén, Berlín; vocal + s: capatàs,
tornavís, pagès, gimnàs.
Reforç 14. L’accentuació de les paraules planes
i esdrúixoles
1. rè-tol, cam-bre-ra, ta-xis-ta, tau-la, ca-di-ra,
làc-tic, mè-di-ca, plàs-ti-ca, mú-si-ca,
ma-te-mà-ti-ca, mò-mi-a, ci-èn-ci-a.
Les de la columna esquerra són planes
perquè s’accentuen a la penúltima síl·laba.
Les de la columna de la dreta són esdrúixoles
perquè s’accentuen a l’antepenúltima síl·laba.
2. pròxima, informàtica, espàrrec, psicòloga, herba,
príncep, centímetres, fotògraf, família, aromàtic,
última, fantàstica, llàgrima, hipopòtam, mecànic,
mòdem.
planes: espàrrec, herba, príncep, fotògraf,
aromàtic, hipopòtam, mecànic, mòdem;
esdrúixoles: pròxima, informàtica, psicòloga,
centímetres, família, última, fantàstica, llàgrima.
Reforç 15. El verb: conjugació, temps i mode
1. aniran, futur 1a conj; sortia, passat 3a conj; seuen,
present 2a conj.
anar, anaven, van, aniran; sortir, sortia, surt,
sortirà; seure, seien, seuen, seuràn.
2. Subjuntiu: Si hagués fet aquell viatge...
Si moguessis aquella peça... Indicatiu: L’Adrià
busca el llibre de llengua. Informava els seus
companys. Imperatiu: Calla d’una vegada!
No proveu d’enganyar-me!
Reforç 16. El prefixos
1. supermercat, súper, sobre, superioritat, excés;
prehistòric, pre-, abans, davant; submarí, sub-,
sota; invencible, in-, negació.
2. inexacte, descargolar, desagradable, il·lògic,
imprecís, deslligar.
42
3. replantejar, desagraït, transplantar, entresòl,
autobiografia, semifinal.
Reforç 17. La dièresi
1. pingüí, aigüera, peüc, llengua, paraigua, heroïna,
raïm, quatre.
2. La Lluïsa ens ha agraït molt que compréssim
les mones de Pasqua. La qüestió més complicada
era com poder detenir el delinqüent en acció.
L’amoïna molt que no estudiïs tant com hauries
d’estudiar. Havia traduït textos escrits en llengües
mortes. No miris de reüll les persones del veïnat.
3. R. Ll.
Reforç 18. El verb: formes simples, compostes
i perifràstiques
1. ve, -, venir; vam arribar, vam, arribar; ha trobat, ha,
trobat.
2. ha, tingut, composta; vas, venir, perifràstica; havia,
instal·lat, composta; van, pensar, perifràstica; hagi,
cantat, composta; hauríem, provat, composta.
Reforç 19. El debat
1. Debats orals: a la ràdio i cara a cara. Debats
escrits: a fòrums d’Internet.
2. Els participants d’un debat han d’escoltar
els altres per poder rebatre els seus arguments.
El moderador fa que els participants intervinguin
de manera ordenada.
3. A la primera perquè hi ha una persona tota sola.
Reforç 20. Els sufixos
1. joia: -er, -eria; porta: -eria, -er; cuina: -er, -ar.
2. peixater, boletaire, fuster, tamviaire, quiosquer.
3. fruiteria, sabateria, carnisseria, fusteria.
Reforç 21. P/b, t/d, c/g a final de mot
1. fangós, enfangar, fangueig: fang; camperol,
campar, campestre: camp; màgic, màgica, màgia:
mag; tombar, tombet, tombarella: tomb; dentista,
dentadura, dentífric: dent.
2. En un pot no pot haver-hi hagut mai vi del bo sense
un embut. No diguis mai blat fins que no sigui al
sac i ben lligat. Pere, treu-te el pot del pit, que put.
A les sis tinc set, el càntir és buit, és nou i encara
es deu. Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.
3. malalt, malaltia; ràpid, rapidesa; sord, sordesa;
tard, tardà; fort, fortalesa.
Reforç 22. El nombre i la persona del verb
1. jo retallo, tu pintes, ella pensa, nosaltres cuinem,
vosaltres remeneu, ells senten.
2. 1a persona singular: busco, menjo; 1a persona
plural: decoràvem, telefonem; 2a persona singular:
Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
 escrius, treballes; 2a persona plural: truqueu,
mireu; 3a persona singular: dibuixa, pica; 3a
persona del plural: demanen, admiren.
Reforç 23. Les formes no personals del verb
1. infinitiu: venir, arribar, córrer; gerundi: tenint,
callant, sabent; participi: escrit, volgut, cantat.
infinitiu, participi, gerundi; venir, vingut, venint;
tenir, tingut, tenint; escriure, escrit, escrivint;
callar, callat, callant; arribar, arribat, arribant;
voler, volgut, volent; cantar, cantat, cantant;
saber, sabut, sabent; córrer, corregut, corrent.
Reforç 24. Sufixos valoratius
1. planteta, plantassa; esqueneta, esquenassa;
cameta, camassa; maneta, manassa.
2. paperots, politicastre, pedrota, panarra, sabatot.
3. diminutiu: rierol, collaret, beneitó, paperina,
farmaciola, carona; augmentatiu: pilotassa,
cotxarro; despectiu: bestiota.
Reforç 25. Les consonants mudes
1. còmodament, saler, pintor, tresorer, calent,
camioner, fàcilment, calor, robar, molt, vèncer,
únicament, millor, patir, valent, domador.
Adverbis acabats en -ment: còmodament,
fàcilment, únicament. Mots acabats en -lt i en -nt:
calent, molt, valent. Infinitius amb -r final: robar,
vèncer, patir. Oficis: pintor, camioner, domador.
Altres: saler, millor, calor.
2. R. Ll.
Reforç 26. Tipus de verbs: atributius i predicatius
1. menja, sembla, preparem, estàs, és, posa.
predicatius: menja, preparem, posa.
copulatius: sembla, estàs, és.
2. Predicat verbal: menja un poma a queixalades;
preparem la festa de final de curs; posa adob
a les plantes. Predicat nominal: sembla farta
de tants problemes; estàs tip del dinar; és
simpàtica.
3. R. Ll.
Reforç 27. El text poètic: rima i mesura
dels versos
1. fila, vigila; pa, pescar; catxassa, carabassa;
pastoret, fred.
2. El / temps / sant / és / ar/ri/bat (7); i amb / el / fred,
(
/ la / neu /i el /ge / bre, (7); les / fi/gu/res / del / pes/
(
se/bre, (7); u / na a / u / na, / ja han / tor/nat. (7)
(
Reforç 28. Les paraules compostes
1. pèl-roig, obrellaunes, setciències, cagadubtes,
nord-americà, celobert.
Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.
2. munta+càrregues; escura+dents; para+brisa;
foto+còpies; prim+mirat; espanta+sogres;
sud+americà.
3. milhomes, somiatruites, panxacontent, llevataps,
ploramiques, llançaflames.
Reforç 29. Quan/quant, tan/tant, i/hi, a/ha, o/ho
1. Quant de sucre hi he de posar? Arribarà quan
acabi la feina. Ens van preguntar quan pensàvem
obrir. Quan sigui a casa et faré un truc. Quant
de menjar has posat a taula!
2. Això és tan important per a mi! Desitja tant que
el porteu al teatre... Vol comprar-te un llibre tan
interessant com el que li vas regalar. Menja tant
de pa que no m’estranya que s’atipi. Tant dormir
no pot ser bo.
3. R. Ll.
4. Ho portes a la caixa o no ho comprem. Ha vingut
a casa a fer-nos una visita. No hi viu ningú i no ho
volen llogar.
Reforç 30. L’oració: subjecte i predicat
1. El conjunt de paraules ha de tenir un sentit
complet. El conjunt de paraules ha de tenir
un verb com a element principal.
2. L’ocell vola de branca en branca. Fixa-t’hi!
R. M. L’Anna viu a l’escala de la meva àvia.
Nosaltres volem no haver de venir demà.
Vindrà un amic de la Berta. L’Anna i jo som
germanes.
3. R. M. L’ocell / vola de branca en branca. L’Anna /
viu a l’escala de la meva àvia. Vosaltres / no voleu
venir demà. (Tu) / fixa-t’hi. (Ell) / és un amic
de la Berta. L’Anna i jo / som germanes.
Reforç 31. Els punts suspensius i els signes
d’interrogació i d’admiració
1. Porta samarreta, pantalons curts, botes
de muntanya... Ho ha preparat amb ous, llet, farina
i llevat. Si no seus no dines: A la taula
d’en Bernat... Avisa la Mar que dinem. Què em
sembla? Potser... Demà no vindrem a l'assaig
ni a la reunió.
2. El primer, indica que una llista està incompleta. El
segon, que una oració està incompleta. El tercer,
que hi ha una aturada en la parla.
3. Què li dec? No hi vull anar! Què ha dit el Pol?
Para de molestar-lo! No ho vols veure, ara?
Demana-li-ho! T'agrada aquest lloc? Calla d'una
vegada! Vols que el truqui jo?
Reforç 32. El subjecte: nucli i complements
1. L’amic de l’Aïda / prepara el dinar. Jo / vull venir
a casa teva. Tres bons amics / passegen plegats.
(Tu) Vas trobar la Gisela? La noia alta / és l’àrbitra.
43
 determinants: l’, -, tres, la; nucli (nom/pronom):
amic, jo, amics, noia; complements: de l’Aïda, -,
bons, alta.
Sí. Vas trobar la Gisela. El subjecte el·líptic és tu.
2. R. M. Una màquina molt moderna. Vuit mangos
sucosos.
R. M. Una màquina moderna presidia la sala.
Vuit mangos sucosos culminaven les postres.
Reforç 33. El punt, la coma i el punt i coma
1. Punt i coma: marca una pausa més llarga que
una coma i més curta que un punt. Punt i seguit:
separa oracions sobre una mateixa idea. S’escriu
a la mateixa línia. Punt i final: acaba un text. Punt
i a part: separa idees diferents. S’escriu en un
paràgraf nou.
2. Vocativa: Elsa, que ja has acabat? Víctor, atura’t
a la cantonada i espera els altres. Enumerativa:
Porta una de mig, bastons, un pagès tallat i una
xapata. He fet els deures de mates, els de llengua,
la làmina de dibuix... Explicativa: L’Enric, el meu
germà petit, juga molt bé a tennis.
3. R. Ll.
Reforç 34. El predicat: nucli i complements
1. Vosaltres investigueu la malaltia. Els meus
germans tenen un cotxe esportiu. Tu penses en les
solucions. L’Anna i el Martí inverteixen els estalvis.
Jo busco pis a Badalona. Ella treballa en un botiga.
44
2. L’Imma / juga. L’Arnau / inventa. L’Oriol / tecleja.
Aquell noi / escala. Nosaltres / mengem. Tu /
escrius.
R. M. L’Imma juga a pilota. L’Arnau inventa
un nou ultralleuger. L’Oriol tecleja el seu nom.
Aquell noi escala un pic molt alt. Nosaltres
mengem torrades. Tu escrius una carta.
Reforç 35. La contracció i l’apostrofació
1. l’huracà, l’ungla, l’hivern, les imatges, la història,
la infermera, l’interruptor, l’univers, les herbes,
la universitat, l’altaveu, l’imperi, l’índia, l’oficina,
l’invent, l’himne.
2. Compra el pa al forn de la cantonada. Va a sopar
a cals avis. Passejaven pel camí del bosc. Ell és
el germà del Miquel. És l’hereu de can Fornaca.
Aniran de vacances als Pirineus. Porten les
disfresses dels seus amics. Busca-ho a cal Quim.
Arriben pels volts de les cinc.
Reforç 36. Els pronoms personals forts
1. vosaltres, ells, tu, ella, nosaltres.
2. jo: imaginaré, interrogaré, preparava; tu:
treballaves, introduïes; ell/ella: preparava,
gestiona; nosaltres: instal·lem, assessoràvem;
vosaltres: replantejareu, reconeixereu; ells/ elles:
estimulen, cuinaven.
3. R. Ll.