UF4 NF1 A1.1 Sistemes de Generació I Calor. Vapor

UF4 Calor i Refrigeració
NF1: Maneig dels sistemes de

calefacció i refrigeració
A1.1 Sistemes de generació i calor. Vapor
MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

biotecnològics i afins
1. Sistemes de generació de calor.
1 Transmissió de calor en sòlids. Conducció de la calor.
La conductivitat tèrmica és la mesura de la facilitat amb la qual la calor passa a

través d'un material i depèn únicament de la natura del material i no de la seva
forma.
Tècnicament, és la quantitat de calor que passa per unitat de temps a través d'una
secció de material d'una unitat d'àrea, sotmesa a un gradient de temperatura
entre les dues cares.

Gases (100 ºC) Líquidos
Aire Temperatura ºC Conductividad

0.0326 térmica
Amoníaco 0.0314 0 0.593
Dióxido de Agua
carbono 0.0233 93 0.680
Etano 0.0314 Benceno 30 0.159

Etileno 0.0267 60 0.151
Hidrógeno 0.2210 Diclorodifluormetano -22 0.0709
Metano 0.0465 n-Hexano 30 0.138
Monóxido de
carbono ____ 60 0.135
Nitrógeno 0.0314 Mercurio 28 8.30

Oxígeno 0.0326 30 9.69
Vapor de agua Sodio 100 84.8
0.0244
210 79.6
Taula 1: Conductividad térmica en W/(m.K) de algunas substancias (gases a presión atmosférica, líquidos y sólidos

Materiales sólidos (temperatura 0-100ºC)
Arena seca 0.349 – 0.814
Amianto 0.151
Corcho 0.047
Esmalte 0.872 – 1.163
Hielo 2.33
Hormigon 1.28
Lana de vidrio 0.035 – 0.070
Madera (pino) a lo largo de las fibras 0.384
Madera (pino) a través de las fibras 0.140 – 0.174
Ladrillo aislante 0.116 – 0.209
Ladrillo 0.698 – 0. 814
Plástico de vinilo 0.163
Vidrio 0.698 – 0.814

Materiales sólidos (temperatura 0-100ºC)
Acero 46.5
Acero 17.5
inoxidable
Aluminio 203.5
Bronce 64.0
Cobre 384
Fundición de 46.5 – 93.0

hierro
Latón 93.0
Plomo 34.9

1.1 Combustió
● La combustió és el procés en que reacciona un hidrocarbur combustible i

l’oxigen que conté l’aire.
● La reacció té lloc de manera controlada en uns dispositius anomenats

cremadors, que estan dissenyats per tenir una àmplia gamma de potències i
per la combustió d’un determinat combustible.
● Dona lloc als gasos de combustió que, en un cas ideal seran el CO2 i l’H2O,
aquesta última en forma de vapor.
● Usualment en els gasos de combustió s’hi troba a més a més nitrogen que
acompanya l’oxigen de l’aire.
1.1 Combustió
Per assegurar que la combustió sigui completa l’oxigen es trobarà en excés.
Si la combustió és incompleta es genera monòxid de carboni (CO) enlloc de CO2.

El CO en altes concentracions té aspecte de fum negre i és combustible. El CO
calent en combinació amb l’oxigen pot produir una deflagració o inclús una
explosió.
El nitrogen absorbeix calor de la combustió restant així eficiència al procés.

L’eficiència pot augmentar significativament amb la utilització de sistemes de
recuperació de calor (economitzadors i recuperadors) que preescalfen l’aire fins a
una temperatura propera als fums, donant lloc a l’estalvi de combustible.

2.2 Característiques dels combustibles
Les característiques principals dels combustibles són:

- Poder calorífic
- Residus de combustió, especialment en fase gas
a) Poder calorífic
És la calor despresa quan una unitat de volum o pes es crema completament a

una temperatura de 25ºC.
Les unitats de mesura: Kj/Kg (S.I.) o kcal/Kg.

COMBUSTIBLE Poder calorífico aproximado
(J/Kg)
Combustibles sólidos
Carbón 2.8 – 3.5 107
Lignito 1.4 – 1.7 107
Coque 2.9 107
Madera seca 2.0 107
Combustibles líquidos
Alcohol 2.5 107
Aceite combustible 4.4 107
Petróleo 4.8 107
Parafina 4.6 107
Combustibles gaseosos
Acetileno 5.5 107
Gas de altos hornos 3.5 106
Monóxido de carbono 1.2 107
Gas de hornos de coque o gas de hulla 2.2 107
Hidrogeno 1.2 107
Gas natural 3.9 – 8.2 107
Gas de petróleo 1.9 107

Amb poders calorífics alts s’arriba a temperatures elevades de combustió.
A més a més del poder calorífic, la temperatura de combustió ve influida per:
- l’excés d’aire que s’utilitza per assegurar la combustió completa

- la quantitat de cendres que eventualment es poden produir.
La temperatura de combustió es determina mitjançant balanços de matèria i

energia.

b) Residus de combustió en la fase gas
La combustió originarà normalment una sèrie de productes, al marge del diòxid

de carboni i l’aigua:
- el nitrogen de l’aire en els gasos de combustió.
- Si el combustible conté sofre, es pot originar diòxid de sofre (SO2), que és un
contaminant habitual en els gasos de combustió. El SO2 disminueix les
possibilitats de recuperació de la calor al no poder reduir la temperatura dels
gasos de combustió per sota de 170ºC perquè existeix el risc de condensació
dels vapors d’aquest compost. El SO2 líquid és molt corrosiu degut al seu
caràcter àcid.
Quan el SO2 es combina amb l’aigua de l’atmosfera pot formar H2SO4 (àcid
sulfúric) causant pluja àcida. És molt convenient la seva eliminació o la
utilització de combustibles lliures de sofre.

- Quan la combustió no és completa, s’originen els “incremats”. Es tracta
d’hidrocarburs que encara tenen la capacitat de ser oxidats per combustió.
- També es produeixen cendres com a conseqüència de la presència de

compostos inerts, principalment inorgànics.
És molt important doncs, la selecció del combustible i el control adequat de la

combustió per evitar aquests problemes.
La selecció de combustible la farem considerant tots els factors descrits i també

l'embrutiment de les superfícies de transmissió de calor, el preu, el cost
d’emmagatzematge, el transport, etc.

Tipus de combustibles:
Els combustibles més habituals són els derivats de les fonts no renovables citats
anteriorment. Es poden classificar en:
- sòlids,
- líquids
- gasosos
Els més habituals a la indústria són els líquids i els gasos

3.1 Combustibles líquids
Els principals deriven del petroli: mescla complexa d’hidrocarburs amb un ampli
interval de pesos moleculars.
Els més utilitzats són:

- Gasoil industrial (tipus C): es recomana com a combustible en calderes i
cremadors per la seva baixa viscositat, l’alt poder calorífic i el baix contingut
en cendres.
- Fueloil: Conté nitrogen i oxigen així com compostos organometàl·lics que són
els responsables de la formació de cendres en la seva combustió. El fueloil té
un interval d’ebullició entre 350-500ºC i a diferència del gasoil ha de
preescalfar-se perquè la seva viscositat sigui l’adequada i pugui alimentar al
cremador.

3.2 Combustibles gasosos
Els més utilitzats són:
- Gas natural: el més habitual en l’àmbit industrial. Està format per metà (punt
d’ebullició baix: -154ºC). És el que té la potència calorífica més gran.
- En molta menor quantitat: l’età (10%); propà (3%) i en quantitats molt més
petites: butà, pentà, hexà, heptà i octà.

2. Tipus de calderes
Una caldera és un recipient metàl·lic tancat que, aplicant la calor d'algun combustible sòlid,
líquid o gasós, produeix vapor o escalfa un fluid a una temperatura superior a l'ambient i
pressió per sobre de l'atmosfèrica.
El vapor que produeixen s'utilitza durant els processos de producció de medicaments en la

indústria farmacèutica, des de l'escalfament, l'esterilització, l’assecat i la neteja.
Per tractar-se d'un recipient a pressió:
- sol ser d'acer

- disposa de dispositius de seguretat.
- ha de ser sotmesa a inspeccions i proves periòdiques
- ha de ser manipulada per operaris capacitats.
- el recinte o sala on s'instal·li la caldera haurà de reunir una sèrie de requisits, definits al
Reglament d'equips a pressió i instruccions tècniques complementàries [1].
[1] Real Decreto 2060/2008, de 5 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de equipos a presión y sus instrucciones técnicas
complementarias.

2. Tipus de calderes: detalls constructius.
El seu funcionament consisteix en una cambra on es produeix la
combustió amb l'ajuda de l'aire comburent. La calor produïda es
transmet al fluid caloportador a través d’un intercanviador de calor.
El fluid portarà la calor als punts de consum.

Per l'escalfament del fluid caloportador d'una caldera intervenen els
tres mecanismes de transmissió de calor reconeguts:
- conducció: per contacte directe entre la flama i el cos de la

caldera que conté el fluid caloportador.
- radiació: des de la flama a les parets de l’espai on té lloc la
combustió (hogar).
- convecció: des dels fums calents produïts a la combustió a les
parts metàl·liques de la caldera.

- Cremador: serveix per cremar el combustible i produir la flama.
- llar o cambra de combustió: alberga el cremador i al seu interior es
realitza la combustió del combustible utilitzat i la generació dels gasos
calents. És on s'assoleixen les temperatures més altes, properes als 2000
ºC.
- Tubs d'intercanvi de calor: a través de la superfície s'efectua el flux de
calor des dels gasos generats a la combustió fins el fluid caloportador.
- Xemeneia: és la via d'escapament dels fums i els gasos de combustió
cap a l'exterior després d'haver cedit calor al fluid caloportador. El seu
traçat és vertical pràcticament íntegrament i presenta un embolcall aïllant
i resistent.
- Sortida de fluid calent: des d'on el vapor o el fluid calent s'envia cap als
punts de consum de la instal·lació.

- Bomba: és l'equip encarregat d'introduir el fluid fred en estat líquid a la
caldera per reemplaçar el volum de fluid calent que ha abandonat la mateixa.
Per a un funcionament eficient, es aconsella que el fluid fred entri a la caldera
a una temperatura superior a la de l'ambient. A les calderes de vapor i aigua
sobreescalfada, la temperatura ideal de l'aigua d'alimentació ha d'estar
compresa entre 102 i 105 ºC i mai per sota de 60 ºC. A més, les seves
característiques han de respectar els requisits de la norma UNE-EN 12953-
10:2004 [3].
- Carcassa: conté la cambra i el sistema de tubs d'intercanvi. Ha d'estar

recoberta amb material aïllant tèrmic per tal de disminuir les pèrdues de calor
i protegir els operaris contra cremades.

2. Tipus de calderes: Funcionament

2. Tipus de calderes: Elements de seguretat i control de
calderes.
Les calderes que funcionen a alta pressió solen estar proveïdes de dispositius de
seguretat i accessoris que garanteixen un funcionament correcte i segur. Aquests
dispositius, que requereixen supervisió contínua, se situen directament a la caldera
o a la instal·lació encarregada de distribuir el fluid calent des d'aquesta fins als
punts de consum.
Dispositius de seguretat obligatoris: la seva funció principal és bloquejar el cremador

quan es superin els paràmetres admissibles de funcionament:
● vàlvules de seguretat (SIV), per prevenir un excés de pressió.
● limitador de nivell mínim (WB), que protegeix la caldera de la falta de fluid

caloportador.
● pressòstat de seguretat (DB), avalua en cada moment el funcionament de

l’extractor de gasos que crea una diferència de pressió entre la cambra de
combustió i el conducte d’evacuació. Aquesta pressió és la que facilita la sortida
dels gasos de combustió. En cas que el pressòstat no detecti aquesta diferència,
s'envia un senyal a la caldera perquè s'aturi al moment, per evitar una perillosa
acumulació de gasos.

2. Tipus de calderes: Elements de seguretat i control de
calderes.
Addicionalment, quan el vapor d'aigua sigui el fluid emprat per transmetre
l'energia tèrmica, la instal·lació de distribució de vapor haurà d'estar proveïda
de purgadors de vapor encarregats d'extreure el vapor condensat de l'interior
de canonades o equips. La recuperació de l'aigua condensada i el seu ús en
l'alimentació de la caldera redueix el consum energètic del procés i la
necessitat de tractar l'aigua prèviament a la seva entrada a la caldera.

El rendiment de diferent tipus de calderes varia molt.
Domèstiques (aigua calenta sanitària) 25%

Domèstiques i industrials petites 50%
Industrial petita-mitjana (fins a 700 Kg/h) 70%
Industrial mitjana (fins a 2500 Kg/h) 75%
Gran industrial consumidora de vapor (>2500 85%
Kg/h)


Recuperació de calor dels fums
El contingut calorífic dels fums que abandonen el sistema de generació de

calor es pot aprofitar per escalfar una substància amb diverses finalitats
(assecat, preescalfament, aire condicionat per absorció...).

Aquotubulars: el fluid a escalfar es desplaça per l’interior dels tubs i els

gasos de combustió circulen per l'exterior dels mateixos.
S'utilitzen quan es requereixen pressions de treball elevades (> 22 bar),

per escalfar volums petits de aigua. Atès que l'aigua arriba a velocitats
considerables, la transmissió de calor és eficient i la capacitat de produir
vapor elevada.
Exigeixen ser alimentades amb aigua de gran puresa per a evitar

incrustacions a l'interior dels tubs.
El cost és més elevat i, a causa del petit volum d'aigua, s'ajusten pitjor a
les grans variacions del consum de vapor.

Aquotubulars
Pirotubulars: els gasos de combustió circulen per l’interior dels tubs que es troben
submergits a l’aigua. Es fan servir quan la pressió de treball és inferior a 22 bar, per escalfar
un gran volum d'aigua, cosa que els permet adaptar-se millor a les fluctuacions de la
demanda de vapor de la instal·lació.
Encara que requereixen més temps fins a assolir la pressió de funcionament, l'exigència de
qualitat de l'aigua d'alimentació és molt menor.
Segons la disposició del feix tubular, les calderes pirotubulars es classifiquen en:
- Verticals: si va de la part inferior a la superior de la caldera.

- Horitzontals: si va de la part davantera a la del darrere.
En funció del nombre de feixos tubulars, es classifiquen en:
- calderes d´un pas de recorregut dels gasos.

- calderes de diversos passos de gasos.

CRITERI PIROTUBULAR ACUOTUBULAR
Menys exigent Més exigent

Qualitat de l’aigua d’alimentació Funcionament possible amb Baix nivell de salinitat necessari
salinitat a l’aigua
De neteja fàcil. Totes les parts de Difícil de netejar. Algunes parts

Manteniment la caldera són accessibles són de difícil accés
Rendiment més gran i menor Menor rendiment i despesa de

Rendiment despesa de manteniment manteniment més gran
Contingut d’aigua Gran Petit
Pressions Baixes <22 bars Altes >22 bars
Temps de posada en marxa Curt Gran
Indústria en general (fins a 22 Generació de vapor per a la

Usos bars) producció elèctrica

Calderes de vaporització instantània: reuneix diversos aspectes de les

calderes industrials anteriors. Es tracta d'una caldera on el volum d'aigua que
es requereix és menor en comparació amb la quantitat de calor que imprimeix,
això vol dir que augmenta la producció de vapor instantani.

Classificació segons les necessitats energètiques
Segons la naturalesa del fluid caloportador i la temperatura a què aquest es va a

emprar en el procés, les calderes es classifiquen en:
- Calderes d'aigua calenta: el fluid caloportador és l'aigua i la temperatura màxima

de servei és inferior a 100 ºC. Poden ser aquotubulars o pirotubulars. Són les més
utilitzades a habitatges i petites edificacions del sector terciari.
- Calderes d'aigua sobreescalfada: el fluid caloportador és aigua sotmesa a
pressió i la temperatura màxima de servei és superior a 110 ºC. Poden ser
aquotubulars o pirotubulars.
- Calderes de vapor: en què el fluid caloportador és vapor de aigua. Poden ser
aquotubulars o pirotubulars.
- Calderes de fluid tèrmic: en què el fluid caloportador és diferent de l'aigua.
Únicament poden ser aquotubulars.

Classificació segons el tipus de combustible:
- Calderes de combustibles sòlids: carbó, bagàs de canya de sucre o material

vegetal. Són complexes d'operar per la forma de alimentació, generen cendres i
brutícia i són de difícil control de la combustió. El seu principal avantatge és que
els combustibles són de baix preu o en alguns casos gratis, per tractar-se de
subproductes d'un procés com per exemple el bagàs de canya de sucre a les
indústries sucreres del món.
- Calderes de combustibles líquids: gasolines, gasoils i fueloils, que han de ser
atomitzats per facilitar la seva barreja amb el aire comburent i, en alguns casos,
preescalfats per mantenir la fluïdesa i permetre el seu bombament des del lloc
d'emmagatzematge al cremador.
- Calderes de combustibles gasosos: gas natural i els gasos liquats del petroli
(propà i butà). Són de fàcil control de combustió i requereixen menys freqüència de
manteniment, ja que els gasos es transporten per la pròpia pressió del sistema.
Tanmateix, són més costoses d'operar pel cost del combustible i requereixen més
precaucions per tractar-se de combustibles explosius.

Classificació segons el tir:
Segons com es genera el cabal d'aire necessari per iniciar i mantenir el procés de
combustió i després d'aquest evacuar els productes originats, les calderes es
classifiquen en:
- Calderes de tir natural: l'entrada i la sortida de l'aire de combustió i els gasos no

són assistides per ventiladors, sinó que el flux es dóna per circulació natural a
causa de la diferència de densitat d'aquests fluids.
- Calderes pressuritzades: un ventilador de tir forçat injecta l'aire de combustió a la

cambra, mentre que els gasos produïts surten per la pressió generada a la cambra
(llar).
- Calderes de tir equilibrat: en què un ventilador de tir forçat injecta l'aire de

combustió a la cambra i un ventilador de tir induït extreu de la cambra els gasos
generats, mantenint la pressió de la cambra lleugerament negativa (pressió de
succió).

Selecció del tipus de caldera
Els principals paràmetres proporcionats pels fabricants i que cal tenir en compte a l'hora
de seleccionar el tipus de caldera són:
- Potencia útil: és l’energia realment utilitzable i que pot absorbir el fluid

caloportador per unitat de temps segons el requeriment tèrmic de la instal·lació a
la qual alimentaran. Calderes d'aigua calenta, aigua sobreescalfada i fluid tèrmic.
- Producció de vapor: segons el consum necessari en el procés. Calderes de

vapor.
- Per a tots els tipus de calderes, la pressió de treball en continu requerida al punt
més allunyat del centre de producció, així com la temperatura de treball en
continu necessària per portar a el procés.

3. Xarxes de distribució de vapor.
Avantatges del vapor:
- Té un contingut de calor molt alt, del qual una gran proporció està continguda a la calor
latent.
- Es poden conduir grans quantitats de vapor molt ràpidament permetent que grans
quantitats de calor es transfereixin al procés en molt poc temps
- Es poden aconseguir pressions i temperatures de vapor molt altes, cosa que és

avantatjosa per a processos com la generació d'energia.
- El vapor es pot distribuir i controlar fàcilment.
- La calor es pot extreure en processos en cascada.
- El vapor no és tòxic ni presenta perill d'incendi.
- En molts processos indirectes, el condensat es pot reutilitzar totalment, recuperant tant

l'aigua d'alta puresa com el seu alt contingut de calor residual.

Inconvenients del vapor:
- Cost: El vapor és un dels costos industrials més importants. El cost efectiu del vapor
depèn de la ruta que segueix des de la caldera fins al punt de consum.
Realitzar un correcte manteniment instal·lant mecanismes de control ajudarà a reduïr

els costos.
Invertir en mesuraments precisos i fiables i l'equip de monitorització té el potencial de

generar dades, això pot conduir a estalvis en tot el procés de vapor.

Usos del vapor:
- Generació d'energia: el vapor utilitzat per a la generació d'energia

generalment és sobreescalfat, com més gran és la temperatura, més gran
és l'eficiència termodinàmica que aquest pot aconseguir.
- Procés: es tracta principalment de vapor saturat, ja que és la calor latent i

de vegades aigua calenta la que es requereix.
- Calefacció d'espais: s’utilitza vapor saturat com a transferència de calor.

Distribució bàsica de vapor: factors a tenir en compte
Caiguda de pressió: El vapor es mou d'una ubicació d'alta pressió a una

ubicació de pressió més baixa. Aleshores part de la seva pròpia energia es
perd com a caiguda de pressió. Aquestes pèrdues durant la distribució fan que
una fracció del vapor es condensi.
Pressió i Tª: El vapor es genera a pressió i temperatura elevades, per tant,

tot el sistema ha d'estar dissenyat per a treballar amb pressió i temperatura
màximes. Cal que les peces i els equips compleixin amb els estàndards.
Velocitat: cal limitar-la per evitar una erosió indegudament ràpida de la

instal·lació, ja que el vapor és un fluid molt agressiu.


El vapor saturat és vapor que està en equilibri amb aigua escalfada a la

mateixa pressió, és a dir, no s'ha escalfat per sobre del punt d'ebullició per a la
pressió a la que es troba.
En un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal, és el vapor d’una
substància que és en equilibri amb la fase líquida d’aquesta, és a dir, que en un
instant donat, per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura,
el nombre de molècules que es condensen i de molècules que es vaporitzen és
el mateix.
El vapor sobreescalfat és un vapor a una temperatura superior al punt

d’ebullició a la pressió absoluta on es mesura la temperatura. Per tant, el vapor
es pot refredar i perdre energia interna en certa quantitat, cosa que resulta en
una disminució de la temperatura sense canviar l'estat (és a dir, la condensació)
d'un gas a una barreja de vapor saturat i líquid.


4. Generació i tipus de vapor. Vapor farmacèutic.
A la indústria farmacèutica el vapor és una de les fonts d'energia més

importants. Gairebé tot l'escalfament, la concentració, l'assecatge, inclòs
l'intercanvi de calor i l'escalfament en producció requereixen vapor.
Els processos principals són:
- Rentat
- Evaporació
- Assecat
- Esterilització a alta temperatura de matèries primeres i equips
- Formació de tauletes i granulació.

En tant que el vapor s'obté a través de l'ebullició de l'aigua, és fàcil

pensar que el vapor produït a partir d'aigua destil·lada o purificada es pot
considerar prou net.
En realitat, però, el procés no és així de simple. El vapor s'ha de generar

en un estat d'alta qualitat que cal mantenir al llarg de la distribució i
l'aplicació del vapor.

Factors que incideixen en la qualitat del vapor:
- La qualitat de l'aigua d'alimentació de la caldera (processament i

tractament)
- Els equips de generació de vapor
- Les canonades i les vàlvules de distribució de vapor

L'aigua que es fa servir en calderes se sotmet a un tractament

d'estovament que redueix la concentració d'ions de magnesi i calci, sovint
presents en un nivell acceptable a l'aigua. Tota brutícia visible s'eliminarà
en aquesta etapa.
Tot i així, continuarà havent-hi petites quantitats d'aquests ions, a més

d'altres ions que no es tenen en compte pels tractaments d'aigües
convencionals.

L'aigua d'alimentació de les calderes també pot contenir gasos, com ara
oxigen i diòxid de carboni, i fins i tot traces mínimes de contaminació de
recobriments de protecció aplicats a la majoria de canonades i calderes
estàndard.
Quan l'aigua es converteix en vapor i surt de la caldera, els gasos dissolts a

l'aigua també poden fluir juntament amb el vapor. A més, gotícules d'aigua de
la caldera poden quedar adherides a la superfície externa de les bombolles
de vapor a mesura que trenquen la superfície de l'aigua, cosa que farà que el
vapor arrossegui tots els ions i traces de productes químics continguts a
l'aigua.
Com a resultat, aquests contaminants, tret que els elimini amb mitjans de
separació, sovint són capaços d'arribar als equips que consumeixen vapor, on
podrien posar en risc la qualitat i la seguretat del producte.

Nivells de qualitat del vapor:
Hi ha diferents nivells de qualitat del vapor depenent de l’aplicació. Els sistemes

s'han de dissenyar de manera que s'assoleixi el nivell de qualitat requerit.
Sistema de vapor típic (vapor a planta): Es fa servir en aplicacions

d'escalfament indirecte. En general, petites quantitats dimpureses no causaran
problemes.
Vapor filtrat: El nivell de qualitat de vapor que es fa servir en certs processos

d'elaboració d'aliments. El vapor es filtra immediatament abans del seu ús.
Vapor net i vapor pur: L'aigua de la caldera ha estat sotmesa a un tractament per
eliminar contaminants potencials; el vapor es genera i es transporta utilitzant
equips d'acer inoxidable per prevenir la contaminació durant la distribució.

Producció de vapor net i vapor pur
Han de satisfer requisits molt estrictes que poden variar segons l’aplicació final.
L'aigua que s'utilitza per generar tots dos tipus de vapor d'alta qualitat ha d'estar
virtualment lliure d'impureses. Un procés comú per aconseguir això és l'osmosi
inversa (OI).
A més de garantir la qualitat de l'aigua, les superfícies d'escalfament que entren

en contacte amb l'aigua i amb totes les vàlvules i canonades utilitzades en la
distribució de vapor, haurien de ser d'acer inoxidable d'alt grau per minimitzar la
contaminació i preservar la qualitat del mateix.
Com a resultat, molts processos que consumeixen vapor net/pur utilitzen un

generador de vapor d'acer inoxidable per separat i subministren calor a aquest
generador amb vapor comú de la planta, de manera que s'aïlla eficaçment la línia
de vapor net/pur.

Producció de vapor net i vapor pur
La qualitat de l'aigua es pot controlar encara més mitjançant l'aplicació de

tractaments addicionals, com ara el tractament amb carbó actiu, tractament UV o
ultrafiltració.
Per tal de generar vapor pur, sovint considerat el màxim nivell de qualitat de vapor,
també pot ser necessari eliminar rigorosament la presència de productes químics i
microorganismes.
El vapor pur s'usa habitualment en aplicacions farmacèutiques o en procediments

d'esterilització al lloc (SIP, Sterilization in Place).
Tot i que no s'estableixen criteris específics de qualitat del vapor pur, a l'apartat 6.17 de l’Annex I de les
GMP es recull la necessitat d'avaluar periòdicament la qualitat del vapor pur utilitzat per esterilització
davant de criteris definits. Aquests criteris són els recollits a la Norma UNE EN 285: “Esterilització.
Esterilitzadors de vapor. Esterilitzadors grans.”

Vapor a planta Vapor filtrat Vapor net Vapor pur
Injecció de dissolvents,
Humidificació esterilització (SIP),
Aplicació Escalfament general Aliments i begudes
d’ambients estèrils productes
farmacèutics,...
Aigua tova (pot

Aigua tova (conté
Qualitat de l’aigua contenir alguns Aigua purificada per OI Aigua purificada per OI
compostos de la
d’alimentació caldera
additius de consum o altres mètodes + tractament addicional
segur)
Equips de
producció i Principalment acer al carboni i ferro fós Acer inoxidable
distribució de vapor
No són necessaris. El Aigua d’alta qualitat, equips de generació i

Mètodes per El vapor passa per un
vapor pot passar per distribució de vapor d’acer inoxidable. (La filtració
garantir la qualitat un separador abans
filtre fi abans del seu
no és necessària perquè la qualitat es preserva
del vapor ús
del seu ús en tot el procés)


UF4 NF1 A1.1 Sistemes de Generació I Calor. Vapor

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

UF4 NF1 A1.1 Sistemes de Generació I Calor. Vapor

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UF4 Calor i Refrigeració

NF1: Maneig dels sistemes de

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

La conductivitat tèrmica és la mesura de la facilitat amb la qual la calor passa a

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

Aire Temperatura ºC Conductividad

Etano 0.0314 Benceno 30 0.159

Nitrógeno 0.0314 Mercurio 28 8.30

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

Arena seca 0.349 – 0.814

Esmalte 0.872 – 1.163

Lana de vidrio 0.035 – 0.070

Madera (pino) a lo largo de las fibras 0.384

Madera (pino) a través de las fibras 0.140 – 0.174

Ladrillo aislante 0.116 – 0.209

Ladrillo 0.698 – 0. 814

Plástico de vinilo 0.163

Vidrio 0.698 – 0.814

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

Fundición de 46.5 – 93.0

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

● La combustió és el procés en que reacciona un hidrocarbur combustible i

● La reacció té lloc de manera controlada en uns dispositius anomenats

Per assegurar que la combustió sigui completa l’oxigen es trobarà en excés.

Si la combustió és incompleta es genera monòxid de carboni (CO) enlloc de CO2.

El nitrogen absorbeix calor de la combustió restant així eficiència al procés.

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

Les característiques principals dels combustibles són:

És la calor despresa quan una unitat de volum o pes es crema completament a

Les unitats de mesura: Kj/Kg (S.I.) o kcal/Kg.

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

A més a més del poder calorífic, la temperatura de combustió ve influida per:

- l’excés d’aire que s’utilitza per assegurar la combustió completa

La temperatura de combustió es determina mitjançant balanços de matèria i

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

La combustió originarà normalment una sèrie de productes, al marge del diòxid

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

- També es produeixen cendres com a conseqüència de la presència de

És molt important doncs, la selecció del combustible i el control adequat de la

La selecció de combustible la farem considerant tots els factors descrits i també

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

Els més habituals a la indústria són els líquids i els gasos

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

Els més utilitzats són:

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

Els més utilitzats són:

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

El vapor que produeixen s'utilitza durant els processos de producció de medicaments en la

Per tractar-se d'un recipient a pressió:

- sol ser d'acer

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

- conducció: per contacte directe entre la flama i el cos de la

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

- Carcassa: conté la cambra i el sistema de tubs d'intercanvi. Ha d'estar

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

MP06 Serveis auxiliars de productes farmacèutics,

Dispositius de seguretat obligatoris: la seva funció principal és bloquejar el cremador

● vàlvules de seguretat (SIV), per prevenir un excés de pressió.

● limitador de nivell mínim (WB), que protegeix la caldera de la falta de fluid

● pressòstat de seguretat (DB), avalua en cada moment el funcionament de