SegInd Presentacion Tema 3

Seguretat Industrial
20204113 - 20904113
3. Conseqüències
Grau d’Enginyeria Química

Doble Grau d’Enginyeria Química i Tècniques de Bioprocessos Alimentaris
Curs 2022-2023
Christophe Bengoa
Departament d’Enginyeria Química
Universitat Rovira i Virgili
Seguretat Industrial 3. Conseqüències: Incendis
Part 1. Incendis
2 Curs 2022-2023
1. Introducció
3 Curs 2022-2023
1. Introducció
● Els incendis són els accidents amb menor radi d’acció
● Però, els seus efectes poden ser temibles, ja que la radiació tèrmica pot afectar
altres parts de la planta (o plantes veïnes) i generar nous accidents (efecte
domino): explosions o fuites
● Per aquesta raó, és molt important poder calcular el flux tèrmic rebut per persones
o instalꞏlacions veïnes situades a una certa distància de l’incendi
● D’altra banda, el fum pot complicar notablement l’actuació dels equips

d’intervenció i sotmetre’ls a un perill addicional (manca de visibilitat o intoxicació)
4 Curs 2022-2023
1. Introducció
Taula 1. Distribució d’accidents de la base de dades MHIDAS (1).
Tipus d’accident Nombre Percentatge
Incendi + explosió 1090 39.71
Incendi (sense especificar) 834 30.38
Incendi + fuites 344 12.53
Incendi + núvol de gas 92 3.35
Incendi en tancs 64 2.33
Incendi de toll + fuites 51 1.86
Fuites + flamarades 48 1.75
Explosió + Incendi en tancs 41 1.49
Incendi + BLEVE 38 1.38
Incendi de toll + explosió 32 1.17
Incendi de toll 24 0.87
Altres 87 3.17
(1) Planas-Cuchi E. et al., 1997 Process Safety and Environmental Protection 75 p3
5 Curs 2022-2023
1. Introducció
L’interès de l’estudi dels incendis i les seves conseqüències es centra en:
● Determinació de les distàncies de seguretat
● Càlcul dels cabals d’aigua de refrigeració necessaris per els equips sotmesos a la
radiació
6 Curs 2022-2023
1. Introducció
Classificació dels incendis:
Incendi d’un líquid:
● Incendi de toll a l’aire lliure (pool fire)
● Incendi de toll sobre el mar
● Incendis en moviment
Incendi d’un gas:
● Doll de foc (jet fire)
● Núvol de gas, flamarada (flash fire)
Cas especial:
● Sobreeiximent per ebullició (boilover)
7 Curs 2022-2023
1. Introducció
En el cas dels incendis de tolls, els models de càlcul es componen de diversos sub-
models que depenen de:
● La velocitat de combustió
● La mida del toll
● La geometria de la flama, incloent l’altura, la inclinació i l’arrossegament
● La potència emesa per la superfície de la flama
● El factor de vista geomètric respecte a la font receptora
● La transmissivitat atmosfèrica
8 Curs 2022-2023
2. Velocitat de combustió
9 Curs 2022-2023
El concepte de velocitat de combustió és un terme una mica ambigu, però es pot
expressar de diverses formes:
● Pèrdua de massa de la substància en combustió (kg/s)
● Emissió de calor durant la combustió (kW o kJ/s)
● Disminució del nivell del líquid en combustió contingut en la cubeta o recipient

(m/s)
10 Curs 2022-2023
En el cas de combustibles líquids, la velocitat de combustió depèn entre altres
factors del diàmetre del toll, ja que segons el seu diàmetre, el mecanisme de
transferència de calor varia:
Taula 2. Mecanisme de transferència de calor dominant en funció del ∅ del toll.
Diàmetre (m) Mecanisme

D < 0.05 Convecció laminar
0.05 < D < 0.20 Convecció turbulent
0.20 < D < 1.00 Radiació, flama, òpticament prima
D > 1.00 Radiació, flama, òpticament gruixuda, es comporta
com un cos fosc
Cada punt de la superfície del toll pot rebre radiació des de totes les direccions de
l’hemisferi que el cobreix.
11 Curs 2022-2023
El concepte de flama òpticament gruixa o delgada sorgeix de l’expressió que permet

determinar l’emissivitat, :
   1  exp  k   S 
El terme kλꞏS s’anomena camí òptic o opacitat.
Si per a una determinada longitud d’ona, λ, el camí òptic és molt inferior a 1, és a dir:
kλꞏS << 1
es diu que la flama és òpticament prima.
Per contra, si el camí òptic és molt superior a 1,
kλꞏS >> 1
la flama és òpticament gruixuda, i el valor de l’emissivitat es pot aproximar a 1.
12 Curs 2022-2023
La fórmula més utilitzada per al càlcul de la velocitat màxima de combustió de
líquids és la proposada per Burgess et al., 1961 (2):

y  y max  1  e 0.67D 
on la velocitat màxima de combustió és:
Hc
y max  1.27  10 6 
H*v
amb:
.
y: Velocitat de combustió (m/s)
.
ymax: Velocitat màxima de combustió (m/s)
D: Diàmetre del toll (m)
HC: Calor de combustió del líquid (J/kg)
H*v: Calor de vaporització modificada del líquid (J/kg)
(2) Burgess D. et al., 1961 Fire Research Abstracts and Reviews 3 p177
13 Curs 2022-2023
La calor de vaporització modificada es pot calcular amb (2):
H*v  Hv  TT0Eb Cp T   dT
on:
H*v: Calor de vaporització modificada del líquid (J/kg)
Hv: Calor de vaporització del líquid (J/kg)
Cp: Capacitat calorífica del líquid (J/molꞏºC)
T0: Temperatura ambient
Teb: Temperatura d’ebullició del líquid
(2) Burgess D. et al., 1961 Fire Research Abstracts and Reviews 3 p177
14 Curs 2022-2023
En el cas que el combustible sigui una mescla de substàncies amb un rang ampli de
volatilitats, Grumer et al., 1961 (3), proposen l’expressió següent per calcular la
velocitat màxima de combustió:
N
 ni  Hci
y max  1.27  10 6  i1
Tb
N N
 ni  Hvi   mi   c p (T )  dT
i1 i1 Ta
amb:
.
Hc: Calor de combustió de cada líquid (J/kg)
Hv: Calor de vaporització de cada líquid (J/kg)
cp(T): Calor específic a pressió constant de cada líquid (J/kgꞏK)
mi: nombre de mols del líquid en fase líquida (mol)
ni: nombre de mols del líquid en fase vapor (mol)
(3) Grumer J. et al., 1961 Fire Research Abstracts and Reviews 3 p107
15 Curs 2022-2023
Es pot determinar també la velocitat màssica de combustió amb l’expressió
proposada per Babrauskas, 1983 (4):

 "  1  e k D
 " m
m 
amb:
.
m”: Velocitat màssica de combustió (kg/m2ꞏs)
.
m”: Paràmetre experimental (kg/m2ꞏs)
k : Paràmetre experimental (1/m)
(4) Babrauskas V., 1983 Fire Technology 19 p251
16 Curs 2022-2023
A la Taula 3 es presenten les dades experimentals per calcular la velocitat màssica
de combustió amb la relació de Babrauskas. .
Taula 3. Dades experimentals per l’expressió de Babraukas (4).

Combustible Densitat (kg/m3) Hc (MJ/kg) m” (kg/m2ꞏs) K (1/m)
Butà 573 45.7 0.078 2.7
Benzè 874 40.1 0.085 2.7
Hexà 650 44.7 0.074 1.9
Heptà 675 44.6 0.101 1.1
Gasolina 740 43.7 0.055 2.1
Querosè 820 43.5 0.039 3.5
(4) Babrauskas V., 1983 Fire Technology 19 p251
17 Curs 2022-2023
La velocitat màssica de combustió també es pot calcular amb:
 "    y max
m
on:
.
: Densitat del líquid (kg/m3)
.
18 Curs 2022-2023
Poder calcular la velocitat de combustió és important ja que permet determinar la
quantitat total de calor emesa per el incendi:
Qtot    m
 "Hc
amb:
Qtot: Quantitat total de calor emesa pel incendi (kW)
.
: Rendiment de la combustió
HC: Calor de combustió (J/kg)
19 Curs 2022-2023
3. Poder emissiu superficial
20 Curs 2022-2023
3.1. Introducció
● El poder emissiu superficial és la quantitat de calor emesa en forma de radiació
per unitat de superfície de flama
● També es denomina flux de radiació de calor
● La radiació tèrmica d’un incendi prové tant dels gasos emesos (vapor d’aigua,
diòxid i monòxid de carboni) com de les partícules lluminoses de cendra
● Per incendis grans la emissivitat tendeix a 1
● En incendis grans d’hidrocarburs la flama queda amagada pel fum i aquest

absorbeix molta radiació
21 Curs 2022-2023
3.1. Introducció
Dos enfocaments estan disponibles per a l’estimació de la potència emesa
superficial:
● model de la font puntual
● model de radiació de la flama sòlida
El model de la font puntual es basa en la velocitat d’alliberament de l’energia total de

combustió.
El model de radiació de la flama sòlida utilitza mesures reals de fluxos tèrmics
d’incendis de toll de diverses substàncies.
Els dos models inclouen l’absorció de l’energia radiada per el fum, que converteix
l’energia de radiació en energia de convecció.
22 Curs 2022-2023
3.2. Model de la flama sòlida

En el model de radiació de la flama sòlida. Mudan (5) proposa la correlació
experimental:

Emed  Em  e 0.12D  Es  1  e 0.12D 
amb:
Emed: Poder emissiu mitjà de les flames (kW/m2)
Em: Poder emissiu màxim de la zona lluminosa (kW/m2)
Es: Poder emissiu de la zona tapada pel fum (kW/m2)
Normalment,
Es: 20 kW/m2
Em : 110-130 kW/m2
(5) Mudan K.S., 1984 Progress in Energy and Combustion Science 10 p59
23 Curs 2022-2023
3.3. Model de la font puntual

En el model de la font puntual, el poder emissiu per unitat d’àrea es calcula utilitzant
el mètode de la fracció de radiació:
1) Calcular el poder total de la combustió
2) Multiplicar per la fracció de radiació per determinar el poder total de radiació
3) Determinar l’àrea de la superfície de la flama (normalment s’utilitza l’àrea lateral

d’un cilindre)
4) Dividir el poder total de radiació per l’àrea superficial de la flama
24 Curs 2022-2023

La fracció de radiació dels principals hidrocarburs és (5):
● Hidrogen: 0.20
● Metà: 0.20
● Etilè: 0.25
● Propà: 0.30
● Butà: 0.30
● C5 i hidrocarburs més pesats: 0.40
(5) Mudan K.S., 1984 Progress in Energy and Combustion Science 10 p59
25 Curs 2022-2023
4. Transmissivitat atmosfèrica
26 Curs 2022-2023
● El valor de transmissivitat atmosfèrica és necessari quan es vol determinar la
quantitat de calor que rep un objecte a una determinada distància de la flama
● El concepte sorgeix perquè la radiació emesa per les flames s’absorbeix i

reflecteix en l’atmosfera, composta per diòxid de carboni i vapor d’aigua
● La concentració de diòxid de carboni és pràcticament constant, 330 ppm v/v, però

la de vapor d’aigua depèn de la temperatura i de la humitat
27 Curs 2022-2023
La transmissivitat atmosfèrica, , es pot calcular amb la relació experimental:
  2.02  Pw  x'

0.09
HR  Psat HR  5328 
i: Pw  o: Pw   exp14.4114  (atm)
100 100  Ta 
Amb:
: Transmissivitat atmosfèrica (sense unitats)
Pw: Pressió parcial del vapor d’aigua en el medi (Pa)
x’: Distància entre el objecte i la flama (m)
Psat: Pressió de saturació (Pa)
HR: Humitat relativa
Ta: Temperatura ambient (K)
28 Curs 2022-2023
5. Factor de vista
29 Curs 2022-2023
5.1. Introducció
● El factor de vista es pot definir com: fracció de l’energia radiant total emesa por la
superfície de la flama, que arriba directament a la superfície d’un objecte proper a
la flama
● El factor de vista depèn de:

la forma de la flama
la distància relativa entre el foc i l’element receptor
l’orientació relativa de l’element receptor
● En els casos d’incendis de toll (tolls de foc), el més habitual és aproximar la

geometria de la flama a un cilindre, que en cas que hi hagi vent, estarà inclinat
30 Curs 2022-2023
5.2. Model de la flama sòlida

En el model de radiació de la flama sòlida, el factor de vista, F, és calcula amb la
relació:
F  Fh2  Fv2
on:
Fh: és el factor de vista horitzontal (sense unitats)
Fv: el factor de vista vertical (sense unitats)
Els valors de Fv i Fh es determinen amb unes taules entrant les distancies

adimensionals a i b:
L
a
R
Amb: x
b
L: Altura de la flama (m) R
R: Radi de la flama (m)
x: Distància entre l’objecte i el centre de la flama (m)
31 Curs 2022-2023

En el model de la font puntual, el factor de vista és:
Foc
H
H/2 x
Receptor
Toll D/2 Distància al toll
1
Fp 
4    x2
Fp: Factor de vista del model de la font puntual (sense unitats)

x: Distància de l’objecte receptor al centre de la flama (m)
32 Curs 2022-2023
6. Incendi de toll
33 Curs 2022-2023
6.1. Introducció
● Els incendis de toll són la conseqüència d’una fuita o abocament de líquid
combustible sobre el sòl i a l’exterior
● El escapament pot ser continu o instantani
● Normalment en la indústria química hi han cubetes de contenció pels líquids, per

tant no influeix la tipologia de la fuita
34 Curs 2022-2023
6.2. Càlcul del diàmetre del toll

Si no hi ha mur de contenció cal saber si la fuita és continua o instantània, per això
es calcula el diàmetre mitjà que arribaria el toll en cas de no haver cubeta:
1/ 8
 VL3  g 
Da  0.683  2   2 
 y 
Amb:
Da: Diàmetre mitjà del toll (m)
VL: Quantitat total de combustible abocat (m3)
g: Acceleració de la gravetat (m/s2)
.
35 Curs 2022-2023
6.2. Càlcul del diàmetre del toll

En cas d’una fuita continua, es pot calcular el diàmetre màxim del toll:
VL
Dmax  2
  y
Amb:
Dmax: Diàmetre màxim del toll (m)
VL: Quantitat total de combustible abocat (m3)
.
36 Curs 2022-2023
6.3. Geometria en un incendi de toll

S’utilitza generalment el model de flama sòlida (la flama és un cilindre i es comporta
com un emissor gris).
L’alçada de la flama es pot calcular per la correlació de Thomas sense vent (6):
0.61
L  "
m 
 42   
D  a  g  D 
Amb:
L: Altura de la flama (m)
.
a: Densitat de l’aire ambient (kg/m3)
(6) Thomas P.H., 1963 Combustion Inst., 844-859. Pittsburg, PA.
37 Curs 2022-2023

Correlació de Thomas amb vent (6):
0.67
L  "
m 
 55     u * 0.21
D  a  g  D 
Amb:
.
a: Densitat de l’aire ambient (kg/m3)
u*: Velocitat adimensional del vent
(6) Thomas P.H., 1963 Combustion Inst., 844-859. Pittsburg, PA.
38 Curs 2022-2023

Determinació de la velocitat adimensional del vent, u*:
uw
u*  1/ 3
 gm
 "D 
 
 v 
Amb:
u*: Velocitat adimensional del vent
uw: Velocitat del vent (m/s)
.
v: Densitat del vapor combustible (kg/m3)
39 Curs 2022-2023

Per altra banda, la presència del vent inclina la flama i fa que es pugui desplaçar de
la seva base produint un lleuger augment del diàmetre.
Les equacions que presenten millor aquest fenomen són:
cos   1 u*  1
1
cos   u*  1
u*
0 .069
Pel que fa el desplaçament: D'  u 2w 
 1 .5   

D  g D 
Amb:
D’: Nou diàmetre de la flama considerant desplaçament (m)
uw: Velocitat del vent (m/s)
40 Curs 2022-2023
6.4. Càlcul de la radiació amb el model de la flama sòlida

Els efectes tèrmics dels incendis en tolls són principalment la radiació.
Per a un cos que es troba a una certa distància del incendi, la quantitat de radiació
tèrmica es podrà calcular pel model de la radiació de la flama sòlida amb l’expressió:
Qmax    Emed  F
on:
Qmax: Radiació tèrmica rebuda pel cos (kW/m2)
F: Factor de vista del model de la flama sòlida (sense unitats)
41 Curs 2022-2023

En el cas del model de la font puntual Qmax es calcula amb l’expressió:
Qmax      m
 "Hc  A  Fp
on:
: Fracció de la radiació (sense unitats)
.
HC: Calor de combustió (J/kg)
A: Àrea del toll, confinat o no (m2)
F p: Factor de vista del model de la font puntual (sense unitats)
42 Curs 2022-2023
6.6. Conseqüències
A la Taula 4 es presenten les conseqüències de la radiació tèrmica.
Taula 4. Conseqüències de la radiació tèrmica (J. Casal et al. (2001) Análisis del
riesgo en instalaciones industriales. Ed. UPC p 303).
43 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
Si es produeix la ruptura instantània d’un dipòsit que conté 3000 m3 de gasolina que
es troba dins d’una cubeta de 50 m de diàmetre, determinar el flux de calor màxim
que incidirà sobre el dipòsit més proper, que es troba a 15 m de la paret de la
cubeta.
Dades:
PM gasolina: 100 kg/kgmol
ρ gasolina: 870 kg/m3
ρ vapor a la temperatura d’ebullició: 3,49 kg/m3
.
Pressió saturació: 0,02333 bar
m” Velocitat màssica de combustió: 0,0696 kg/m2ꞏs
Temperatura ambient: 20ºC
Velocitat vent: 2 m/s
Humitat relativa: 50%
Densitat aire a temperatura ambient: 1,2 kg/m3
44 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
En primer lloc s’ha de determinar el diàmetre mitjà, Da, que aconseguiria el toll en
cas de no haver cubeta:
1/ 8
 VL3
g
Da  0.683  2   2 

 y 
 
1/ 8  "    y
m
  amb:
 3000 3  10  "
m
y 
Da  1.366    
2 2
  6.96ꞏ10  
  870  
  
Da  388m
El diàmetre mitjà calculat del toll, 388 m, és més gran que el diàmetre de la cubeta,
llavors es prendrà com diàmetre del toll el diàmetre de la cubeta: 50 m.
45 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
A continuació es determina l’altura de la flama; com hi ha presència de vent, s’ha de
calcular el valor de la velocitat adimensional del vent amb l’equació:
uw
u*  1/ 3
 gm
 'D 
 
 v 
2
u*  1/ 3
 10ꞏ6.96ꞏ10 2  50 
 
 3.49 
u*  0.93
46 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
Ara, es pot calcular l’altura de la flama amb l’equació:
0.67
L  '
m 
 55     u * 0.21
D  a  g  D 
0.67
 '
m 
L  55  D     u * 0.21
 a  g  D 
2 0.67
 6.96  10 
L  55  50   
  0.93 0.21
 1 . 2  10  50 
L  52m
47 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
Finalment, amb el valor de la velocitat adimensional del vent, s’ha de comprovar si hi
ha, o no, inclinació i desplaçament de la flama.
Per allò, s’utilitzen les equacions:
cos   1 u*  1
1
cos   u*  1
u*
com: u* = 0.93 ≤ 1.00

llavors: cos = 1
i finalment:  = 0º
No hi ha desviació respecte a la component vertical de la flama i no hi ha inclinació

ni desplaçament de la flama.
48 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
En cas que hi hagués desplaçament de la flama, s’hauria de calcular el diàmetre de
la flama mitjançant:
0.069
D'  
u2w
 1.5   

D  gD 
0.069
 
u2w

D'  D  1.5   

 gD 
0.069
 2  2
D'  50  1.5   
 10  50 
 
D'  54m
Aquest valor no l’utilitzarem en els càlculs posteriors.
49 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
Per avaluar els efectes tèrmics s’ha de buscar la intensitat mitjana o poder emissiu
de la flama:

Emed  Em  e 0.12D  Es  1  e 0.12D 
Emed  120  e 0.1250  20  1  e 0.1250

Emed  20.3kW / m2
Aquest valor, és molt proper de Es.

Això significa que la fracció ocupada pel fum predomina i per això la intensitat
mitjana de la flama coincideix pràcticament amb el poder emissiu del fum.
50 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
Ara toca calcular el factor de visió màxim, que en aquest cas ha de ser per a un
cilindre no inclinat.
La distància x des del centre de la flama al dipòsit proper serà:
D
x  dcubeta dipòsit 
2
50
x  15 
2
x  40
Ara es poden calcular a i b:
L 52
a   2.08
R 25
x 40
amb: b   1.60
R 25
R: Radi de la flama (m) = D/2
x: Distància entre el objecte i el centre de la flama (m)
51 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
Buscant, doncs, en les taules es poden obtenir els factors de visió horitzontal i
vertical per a la geometria cilíndrica d’incendi. En el cas de Fh:
a = 2.08
b = 1.60
Fh = 0.212
Com es pot veure, a i b no coincideixen amb els valors de la taula. Per això, per ser
més conservadors s’escull cada valor anterior que dóna un valor de Fh superior.
52 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
En el cas de Fv:
a = 2.08
b = 1.60
Fv = 0. 329
Com es pot veure, a i b no coincideixen amb els valors de la taula. Per això, per ser
més conservadors s'escull cada valor anterior que dóna un valor de Fv superior.
53 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
Llavors es pot calcular F amb els valors de Fh i Fv:
Fh = 0.212
Fv = 0.329
F  Fh2  Fv2
F  0.2122  0.3
229 2
FF = 0.391
0.312
54 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
Finalment falta per determinar la transmissivitat atmosfèrica, que serà:
  2.02  Pw  x'0.09

amb:
HR  Psat
Pw 
100
per donar: 0.09

HR  Psat
  2.02    x' 
 100 
0.09
50  2333
  2.02    15 
 100 
  0.84
55 Curs 2022-2023
7. Exercici resolt
Ara ja es disposa de totes les dades per poder determinar el flux de calor incident
sobre el dipòsit més proper:
Q =  × Emed × F
Q = 0.84 × 0.391 × 20.3
Q = 6.674 kW/m2
56 Curs 2022-2023
8. Exercici proposat
Un hidrocarbur líquid d’alt pes molecular s’escapa d’una fuita de canonada a una
velocitat volumètrica de 0,1 m3/s. La fuita és continguda per una cubeta circular amb
un diàmetre de 25 m. El líquid s’incendia. Suposem que és un dia sense vent amb
un 50% d’humitat relativa.
Estimar el flux tèrmic en un receptor de 50 m de distància des de la vora de l’àrea
continguda utilitzant els models de la font puntual i de la flama sòlida.
Dades:
Calor de combustió del líquid: 43700 kJ/kg
Calor de vaporització del líquid: 300 kJ/kg
Punt d’ebullició del líquid: 363 K
Temperatura ambient: 298 K
Densitat del líquid: 730 kg/m3
Capacitat calorífica del líquid (constant): 2.5 kJ/kgꞏK
57 Curs 2022-2023
Seguretat Industrial 3. Conseqüències: Dispersió de contaminants
Part 2. Dispersió de contaminants
58 Curs 2022-2023
1. Introducció
59 Curs 2022-2023
1. Introducció
● En la indústria química un gran nombre d’accidents es produeixen per la pèrdua

de contenció en dipòsits i canonades que emmagatzemen i transporten
productes en forma gasosa o líquida
● En la majoria dels casos aquestes substàncies són perilloses per a la salut i el

medi ambient
● Quan les substàncies són susceptibles de formar núvols de gas (com va passar
en l’accident de Bhopal a l’any 1984, el més greu de la indústria química),
conèixer la seva evolució és important
● Per aquesta raó s’estudia la dispersió de núvols, tòxics o inflamables
60 Curs 2022-2023
1. Introducció
● El terme dispersió s’utilitza en la modelització d’accidents per descriure l’evolució

d’un núvol de gas tòxic o inflamable en l’atmosfera
● La dispersió d’un núvol de gas segueix una difusió, o transport de la seva massa,
produïda pel moviment molecular de l’aire mentre es va diluint a mesura que va
disminuint la seva concentració, a causa de l’entrada de noves molècules d’aire
dins del núvol
● La dispersió inclou el desplaçament de la massa en la direcció del vent i la seva
expansió en sentit transversal al vent, tant vertical com horitzontal
61 Curs 2022-2023
1. Introducció
● Les diferents variables meteorològiques afecten en major o menor grau la

dispersió atmosfèrica de contaminants
● Així doncs, la velocitat i la direcció del vent, juntament amb l’estabilitat
atmosfèrica, condicionen especialment la dispersió de núvols de gas
● La humitat i la temperatura tenen efectes menors
● Mentre que la inversió tèrmica només influeix en casos concrets
62 Curs 2022-2023
2. Conceptes previs
63 Curs 2022-2023
2.1. El vent
● El vent té un efecte d’arrossegament que provoca la dispersió dels núvols per

desplaçament de la massa de gas
● La informació sobre el vent d’una determinada zona geogràfica es reuneix en
l’anomenada “rosa dels vents”
● La rosa dels vents és una representació gràfica de la freqüència dels vents
segons la seva direcció i velocitat
● Les dades del vent es mesuren a una determinada alçada. Aquestes dades, i
especialment la velocitat del vent, varien en funció d’aquesta alçada.
Normalment, s’utilitza 10 m com cota de referència
64 Curs 2022-2023
2.1. El vent
● La variació de la velocitat del vent segons la alçada s’expressa mitjançant

l’equació següent:

 z 
Uw  Uw 0  
 z0 
amb:
Uw: Velocitat del vent a la cota z (m/s)
Uw0: Velocitat del vent a la cota z0 (m/s)
: Constant que depèn de la estabilitat atmosfèrica i de la rugositat del terreny
65 Curs 2022-2023
2.1. El vent
Taula 5. Valors de  segons les
categories d’estabilitat atmosfèrica.
Tipus d’estabilitat (Pasquill) 

A 0.10
600 B 0.15
C 0.20
500 D 0.25
400
E 0.30
F 0.30
Altitud (m)
300
200
100
0
0 5 10 0 5 10 0 5 10
Velocitat (m/s)
Figura 1. Variació de la velocitat del vent segons l’altitud.

66 Curs 2022-2023
2.1. El vent
Figura 2. Rosa dels vents. Estació: Tarragona (Complex Educatiu); Comarca:

Tarragonès; Coordenades: X: 349.027; Y: 4.552.053.
67 Curs 2022-2023
2.2. Estabilitat atmosfèrica

● L’estabilitat atmosfèrica és una variable que s’estableix per caracteritzar la
capacitat que l’atmosfera té per dispersar un contaminant
● De fet, el que representa és el grau de turbulència existent en un moment
determinat
● S’ha establert una classificació en categories, sovint anomenades categories de
Pasquill
● El tipus d’estabilitat atmosfèrica és, doncs, una estimació de l’estat de l’atmosfera,
que no es pot mesurar directament com la temperatura, la pressió, la velocitat del
vent, etc
● L’estabilitat s’estima en funció de la velocitat del vent i la radiació solar
● La radiació solar és, en última instància, una funció de l’angle d’incidència dels
raigs de sol sobre la superfície, de l’estació de l’any i de la quantitat de núvols
presents en el moment de la seva determinació
68 Curs 2022-2023
2.2. Estabilitat atmosfèrica

Taula 6. Categories d’estabilitat atmosfèrica segons categorització de Pasquill.
Tipus d’estabilitat Definició

A Molt inestable
B Inestable
C Lleugerament inestable
D Neutre
E Lleugerament estable
F Estable
G Molt estable
69 Curs 2022-2023
2.3. Temperatura i humitat relativa
● La temperatura i la humitat relativa, tenen efectes menors sobre la dispersió

atmosfèrica d’un gas neutre
● En canvi, tenen un efecte significatiu en la dispersió de gasos pesants. La humitat
i la temperatura s’utilitzen per al càlcul de la velocitat d’evaporació d’un líquid
70 Curs 2022-2023
2.4. Inversió tèrmica
● La inversió tèrmica es caracteritza per un augment anòmal de temperatura en les

capes altes atmosfèriques
● A certa altitud (en general, al voltant de 100 m), la temperatura és superior a la de
les capes d’aire de cotes més baixes
● Des del punt de vista de la dispersió de gasos, aquest és un efecte molt important
ja que impedeix la dispersió en alçada i provoca la seva reflexió cap a les capes
baixes atmosfèriques
● En els accidents de curta durada a nivell del sòl, la inversió tèrmica és un efecte
que generalment no arriba a influir en la dispersió del contaminant
71 Curs 2022-2023
2.5. Dades meteorològiques

Taula 7. Dades meteorològiques de l’estació Tarragona-Complex Educatiu (GenCat).
Comarca: Tarragonès
Coordenades: X: 349027; Y: 4552053
Temperatura mitjana: 17.4ºC
Humitat mitjana: 76%
Horari Velocitat mitjana del vent (m/s) Períodes de calma (%)
Global 2.39 19.3
Diürn 2.84 12.4
Nocturn 1.83 27.9
Estabilitat atmosfèrica Velocitat mitjana del

Horari més freqüent Probabilitat (%) vent (m/s)
Global D 25.3 4.05
Diürn D 32.6 3.85
Nocturn F 44.3 1.46
72 Curs 2022-2023
3. Models de dispersió
73 Curs 2022-2023
3.1. Introducció
Els models de dispersió són models matemàtics que permeten preveure l’evolució
d’un núvol tòxic o inflamable en funció de la posició i del temps.
Dos models de dispersió:

Emissió instantània (buf, puff)
El temps necessari perquè el núvol arribi a un punt determinat és més gran que el
temps de descàrrega del producte (com per exemple l’explosió d’un recipient amb
gas a pressió)
Emissió contínua (plomall, plume)

El temps d’emissió és més gran que el temps necessari perquè el núvol arribi a un
determinat punt (com per exemple plomall d’una llar de foc)
74 Curs 2022-2023
3.1. Introducció
Representació de l’evolució d’un núvol de gas (buf) procedent d’una fuita
instantània:
Centre de
l’emissió a
Centre de l’instant t + t
l’emissió a
y z l’instant t
x Uw
Origen de
l’emissió
75 Curs 2022-2023
3.1. Introducció
Representació de l’evolució d’un núvol de gas procedent d’una fuita continua:
Inici emissió Fi emissió de
Ccontaminant
de producte producte
Emissió de producte
t = x/Uw te te + t
Concentració de contaminant rebut per un observador situat a una distància x del

punt d’emissió
76 Curs 2022-2023
3.1. Introducció
Representació de l’evolució d’un núvol de gas procedent d’una fuita continua:
Formació Règim estacionari Dilució del
del núvol model continu gaussià núvol
Observador
Punt Emissió de Fi de l’emissió de

d’emissió producte producte
77 Curs 2022-2023
3.1. Introducció
Criteris TNO:
Valors dels criteris TNO per l’elecció de la durada de la fuita
Tipus d’escapament Valor

Instantani X > 1,8ꞏUwꞏt
Continu X < 1,8ꞏUwꞏt
amb:
X: Distància observador - punt emissió (m)
t: Temps d’emissió (s)
78 Curs 2022-2023
3.2. Models gaussians per gasos neutres

Els models gaussians s’utilitzen per descriure la dispersió de núvols de gasos amb
una densitat semblant a la de l’aire:
● perquè la massa molecular del contaminant és similar a la de l’aire
● perquè està prou diluït en el moment de la fuita
Aquest últim cas és el més freqüent en els contaminants presents en:

● fums de combustió com SO2, NO2, CO, etc ...
● vapors provinents de bassals de líquids, etc ...
79 Curs 2022-2023

Dispersió en forma de campana de Gauss:
Concentració
Punt d’emissió
Direcció
del vent
Sentit transversal de la
direcció del vent
80 Curs 2022-2023

Hipòtesis simplificatives:
● Origen puntual de la fuita
● Velocitat sortida producte < 20-40 m/s
● No influeix la gravetat sobre el producte
● La substància contaminant no reacciona amb l’aire
● Condicions meteorològiques constants en tota l’àrea de la fuita
● Existència vent amb una velocitat Uw > 1 m/s
● Rugositat terreny uniforme
● Absència obstacles (muntanyes) i terreny sense pendent
81 Curs 2022-2023
3.3. Models per fuites continues

En cas d’una fuita continua:
● la concentració només depèn de la posició (x,y,z)
● la concentració ve determinada per la solució de l’equació de difusió en l’espai
d’un focus d’emissió puntual
m   y2     ( z  h ) 2   ( z  h ) 2 
C( x, y, z )   exp 2    exp   exp
 


2  U w   y   z  2    2  2
  2  2

 y  z z
amb:
h: Altura efectiva de l’emissió (m)
:
m Cabal màssic d’emissió (kg/s)
σy: Desviació típica a la direcció y
σz: Desviació típica a la direcció z
82 Curs 2022-2023

Per poder aplicar l’equació es necessita saber els valors de les desviacions típiques
en funció de la distància.
Existeixen diferents mètodes per calcular els valors de σy i σz. Aquests es poden
expressar com (per 100 m < x < 10000 m):
σy = aꞏxb
σz = cꞏxd
on els coeficients a, b, c i depenen de l’estabilitat atmosfèrica.
Valors de a, b, c i d en funció de l’estabilitat atmosfèrica, rugositat (z0) = 0.10 i
altures inferiors a 20 m
Estabilitat a (m) b (m) c (m) d (m)
A 0.527 0.865 0.28 0.90
B 0.371 0.866 0.23 0.85
C 0.209 0.897 0.22 0.80
D 0.128 0.905 0.20 0.76
E 0.098 0.902 0.15 0.73
F 0.065 0.902 0.12 0.67
83 Curs 2022-2023

● Els valors de σy s’han d’interpretar com mitjanes en un interval de 10 minuts
● Els valors de σz són vàlids per a una altura inferior a 20 m i un valor de la
rugositat del terreny z0 igual a 0.1 m
Valors de z0 segons la rugositat del terreny.
Tipus de terreny z0
Terreny pla sense arbres 0.03
Terreny pla amb arbres 0.10
Terra de labor (amb hivernacles, cases aïllades, etc.) 0.30
Àrea residencial amb una edificació densa de poca alçada 1.00
Àrea urbana amb edificis alts i estructures de grans dimensions 3.00
84 Curs 2022-2023

Correcció per causa de la durada de la fuita (eix y):
● El valor σy, desviació típica sobre l’eix y, és una magnitud variable en el temps, la
seva variació es deu als petits canvis de direcció del vent que produeixen una
determinada fluctuació del plomall de forma serpentejant, en el sentit horitzontal
● Les oscilꞏlacions en aquesta direcció són en última instància funció de l’estabilitat
atmosfèrica, encara que poden tenir en compte de forma aproximada mitjançant
la introducció d’un factor per a la correcció de σy (per 100 m < x < 10.000 m):
0 .2
t
 y     a  xb

 600 
● Per distàncies menors de 100 m, σy s’interpola entre el valor nul i la σy calculada
per a 100 m
● A la pràctica, en fer aquesta aproximació cal tenir en compte la incertesa
introduïda pel model puntual per distàncies menors a 100 m, on l’abocament (toll)
o focus d’emissió pot tenir unes dimensions comparables a les distàncies
calculades
85 Curs 2022-2023

Correcció per causa de la rugositat del terreny (eix z):
● La desviació típica sobre l’eix z, el valor σz, és també variable, i per tant, segons
l’estabilitat atmosfèrica, la rugositat del terreny i la distància x del punt de fuita al
punt de referència d’estudi
● Per valors de rugositat del terreny diferents, z0 ≠ 0.1, és necessari introduir en
l’equació una correcció per σz (per 100 m < x < 10000 m):
0.53 x 0.22
 z  10  z0   c  xd
● Per distàncies menors de 100 m, σz s’interpola entre el valor nul i la σz calculada

per a 100 m
86 Curs 2022-2023

Extrapolació del model de fuita continua per y = 0 (fuita en direcció del vent) i z = 0
(fuita a nivell del sòl):
● Per tenir una idea de la magnitud de l’abast de la fuita, seria suficient calcular la
concentració a una distància x des del punt de fuita en la direcció del vent (y = 0)
a nivell del sòl (z = 0):

m
C( x, y, z) 
  Uw  y  z

m
C( x, y, z) 
  Uw  a  c  xbd
● Amb la mateixa simplificació, i modificant l’equació, es pot obtenir l’abast (x) per
una determinada concentració C:
1
 m bd
x 
   Uw  a  c  C 
87 Curs 2022-2023
3.4. Models per fuites instantànies

En cas d’una fuita instantània, la concentració només depèn de la posició (x,y,z) i del
temps transcorregut des del inici de la fuita.
La concentració ve determinada per l’expressió:

m  x  U  t 2 y 2     ( z  h ) 2   ( z  h ) 2 
C( x, y, z, t )   exp  w  2    exp   exp
 


2   x   y   z
3/2  2  2
2   2  2
2  2
 x y   z   z 
amb:
h: Altura efectiva de l’emissió (m)
 : Cabal màssic d’emissió (kg/s)
m
σx: Desviació típica a la direcció x
σy: Desviació típica a la direcció y
σz: Desviació típica a la direcció z
88 Curs 2022-2023
3.4. Models per fuites instantànies

Les desviacions típiques sobre els eixos x, y i z en el cas d’una fuita instantània, per
qualsevol classe d’estabilitat, segueixen les equacions:
σx = 0.13 ꞏ x
σy = 0.50 ꞏ σx
σz = σx
Per tenir una idea de l’ordre de magnitud de l’abast màxim d’una fuita discontinua,
és suficient calcular la concentració a una distància x del punt de fuita, en la direcció
del vent (y = 0) i a nivell del terra (z = 0) amb:
x
t
Uw
és a dir, quan el centre del núvol arriba fins a l’observador:
x 2m

C( x, y, z, )
Uw 23 / 2  0.13  0.50  a  c  x1bd
89 Curs 2022-2023
3.5. Mesures protectores

Mesures de mitigació
● Recobriment del líquid abocament mitjançant escuma química per evitar
l’evaporació
● Cortines d’aigua que dispersen el producte i/o el poden absorbir
● Barreres de vapor d’aigua amb la funció de diluir el producte
Protecció per confinament

● Tancar portes i finestres, aturar aire condicionat, tapar fissures, etc.
● Connectar amb la freqüència de Protecció Civil
90 Curs 2022-2023
4. Exemples
91 Curs 2022-2023
4. Exemple 1
Una canonada d’amoníac en fase gas, està situada en camp obert, a una altura de
15 m per sobre del terreny.
Una fuita provoca una emissió de 0,2 kg/s d’amoníac. La velocitat del vent, uw, és 7
m/s i l’estabilitat atmosfèrica és la D a 15ºC.
Es demana:
a) Calcular la concentració màxima d’amoníac en un punt situat a 500 m de la fuita
b) Calcular la concentració d’amoníac en un punt arran de terra amb les
coordenades (500,50,0)
c) Comprovar els resultats amb el programa ALOHA de la EPA
92 Curs 2022-2023
4. Exemple 2
La ruptura d’un contenidor de gas provoca l’emissió instantània arran de terra de 40
kg d’età que es troben a temperatura ambient (20ºC).
Es demana:
a) Calcular la distància a la qual es pot produir l’explosió del núvol format, sabent
que la velocitat del vent és de 4 m/s i l’estabilitat és E.
Dades:
LIEetà: 3% v/v; 0.0375 kg/m3
età: 1.25 kg/m3 a 20ºC
93 Curs 2022-2023
4. Exemple 3
En una zona industrial de Baton Rouge, Louisiana, hi ha un dipòsit vertical de 2 m
de diàmetre i 3 m d’altura que conté benzè líquid. El 20 d’agost de 2006, a les 22h30
hora local, un guàrdia de seguretat descobreix que s’està vessant líquid del depòsit
per un orifici de 0.15 m de diàmetre situat a 25 cm del fons del depòsit. El líquid
s’està escampant per una àrea pavimentada del parc industrial. El guarda comenta
que el depòsit s’acabava d’omplir la nit anterior. Les condicions meteorològiques
són: temperatura 25ºC, vent de 4.1 m/s que ve del sud-oest, (mesurat a una alçada
de 10 metres per una torre meteorològica fixa en el lloc), cel cobert a més de la
meitat, la humitat és del 75% i no hi ha inversió tèrmica. El comitè local per a la
planificació d’emergències ha indicat que les concentracions característiques per el
benzè són les ERPG.
Es demana:
a) Determinar la distància màxima en la direcció del vent assolida per cadascuna de
les tres concentracions ERPG.
94 Curs 2022-2023
Bibliografia
● J. Casal et al. (2001) Análisis del riesgo en instalaciones industriales. Ed. UPC
● NTP 326 Radiación térmica en incendios de líquidos y gases
● NTP 362 Fugas en recipientes: fase líquida
● NTP 385 Fugas en recipientes: fase gas
● NTP 430 Gases licuados: evaporación de fugas
● NTP 329 Dispersiones continuas
● NTP 475 Dispersiones instantáneas
● J.M. Santamaría et al. Análisis y reducción de riesgos en la industria química
● www.epa.gov/osweroe1/content/cameo/aloha.htm
95 Curs 2022-2023
Seguretat Industrial 3. Conseqüències: Explosions
Part 3. Explosions
96 Curs 2022-2023
3.1. Introducció
Explosió: Alliberament sobtat d’energia, que genera una ona de pressió que es desplaça
allunyant-se de la font mentre va dissipant energia.
Aquest alliberament ha de ser ràpid i concentrat perquè l’ona generada sigui audible.
97 Curs 2022-2023
3.1. Introducció
Considerarem únicament els escenaris accidentals següents:
En espais tancats:
• Ignició de mescla gasosa inflamable (CVE, confined vapor explosion).
• Ignició de pols combustible en suspensió.
En espais oberts:
• Ignició de núvols de vapor no confinat (UVCE, unconfined vapor cloud explosió).
En recipients:
• De gas comprimit.
• De gas liquat o líquid sobreescalfat (BLEVE, Boiling Liquid Expanding Vapor Explosion, ho
veurem en el capítol següent).
• Reaccions fora de control (Runaway Reactions, veure curs de reactors de 2on).
Atenció:
CVE s’utilitza també per designar Cloud Vapor Explosion, què és tot el contrari de confined
vapor explosion !
98 Curs 2022-2023
3.2. Detonacions i deflagracions

Moltes de les explosions accidentals, encara que no totes, solen originar per una reacció de
combustió o per reaccions exotèrmiques fora de control. Per aquesta raó, es considera que
l’explosió va unida a un d’aquests dos tipus de reaccions.
Hi han dos tipus d’explosió:
 Detonació: La velocitat de l’ona de sobrepressió en el medi sense reaccionar és
supersònica. Els pics de pressió poden arribar a 20 bar.
 Deflagració: La velocitat de l’ona de sobrepressió en el medi sense reaccionar és
subsònica. Els pics de pressió poden arribar a 8 bar.
Les detonacions són més destructives que les deflagracions degut a la quantitat d’energia
alliberada.
Finalment, els efectes de la depressió què acompanyen a la sobrepressió s’ometen.
Atenció:
Una deflagració pot esdevenir una detonació, per exemple un front de flama que es propaga
dins d’una canonada.
99 Curs 2022-2023
3.2. Detonacions i deflagracions
P0+P Detonació
t+: temps de sobrepressió durant la fase positiva
i+ i+: impuls positiu
P: sobrepressió
P0
t+ t
P P
Deflagració Deflagració
ràpida lenta
P0+P
i+ P0+P i+
P0 P0
t+ t t+ t
Figura 1. Esquema d'una ona de xoc per a diferents tipus d'explosions(1).
(1) Van den Berg A.C. and Lannoy A., 1993 Journal of Hazardous Materials 34 p151
100 Curs 2022-2023

3.3. Tipus d’explosions accidentals: Explosions de vapors confinats

Aquest tipus d’explosions ocorren quan s’ha produït una fuita de gas o d’un vapor inflamable
dins d’una àrea confinada, la concentració del gas està dins dels límits d’inflamabilitat i troba
un punt d’ignició.
Es poden distingir dos casos:
Cas que les dimensions de la zona confinada tinguin la relació longitud / diàmetre (L/D) = 1 i
amb pocs obstacles en el seu interior.
Sobrepressió baixa: teulada i parets es desplomen. D
Figura A1. Esquema de l’efecte d’una sobrepressió d’una explosió en un recinte confinat.
101 Curs 2022-2023

3.3. Tipus d’explosions accidentals: Explosions de vapors confinats

En el cas que el recinte que conté el gas inflamable sigui un recipient de tipus dipòsit, reactor,
etc.,
La sobrepressió farà que aquest tendeixi cap a una forma esfèrica fins que es produeixi el
trencament, moment en què tot el contingut serà projectat cap a l’exterior.
Aquestes explosions són, en general, molt destructives per al recinte que contenia el gas
però, en canvi, els efectes cap a l’exterior són més reduïts.
Cas que les dimensions de la zona confinada tinguin la relació L/D > 1 i amb molts obstacles
en el seu interior.
El front de flama s'accelera entre els obstacles amb possibles detonacions locals per arribar a
sobrepressions més grans que en el cas anterior.
Així, els efectes finals d’aquest tipus d’explosió seran molt més destructius, principalment en
punts allunyats de la font d’ignició per causa de la projecció de fragments cap a l’exterior del
recinte.
102 Curs 2022-2023

3.3. Tipus d’explosions accidentals: Explosions de núvols de vapors no confinats

Es generen a partir la fuita d'un vapor combustible o un líquid que s'evapora.
Això pot ocórrer en una planta de procés, durant el transport o pel trencament d'una
canonada.
Un cop formada la núvol, aquesta pot:
 Dispersar-se en l'aire abans que es produeixi ignició, sense causar danys.
 Prendre immediatament i iniciar així un incendi de bassal (en general, en aquest cas no hi
haurà explosió i els danys ocasionats seran menors).
 Dispersar en una àrea extensa i produir la ignició al cap d'un cert temps, de manera que es
formarà una gran flamarada.
 El mateix que en el punt anterior, però de manera que el front de flama s’accelera tant, que
es genera una ona de sobrepressió.
103 Curs 2022-2023

3.3. Tipus d’explosions accidentals: Explosions de núvols de vapors no confinats

En el següent estudi sobre els accidents referits a núvols de vapor no confinats, es pot
observar que el percentatge més elevat correspon als núvols que han tingut efectes de
sobrepressió.
Una de les raons, és que en ser els més destructius, solen ser els més documentats.
Taula A1. Percentatge d'accidents ocorreguts amb núvols de vapor no confinades, segons els
seus efectes (Davenport J.A. et al., 1977 Chemical Engineering Progress 73 p54).
Efectes generats Nombre d’accidents Percentatge
Sobrepressió 43 64
Incendi (únicament) 17 25
Dispersió sense altres efectes 7 11
Dels 43 accidents on hi va haver sobrepressió, el 75% es van produir en instalꞏlacions

industrials i el 18% durant el transport.
Dels accidents produïts en instalꞏlacions la gran majoria són deguts a fuites en equips de
procés i en un menor grau, en emmagatzematge.
104 Curs 2022-2023

3.3. Tipus d’explosions accidentals: Explosió per ignició de pols combustible

Pot ocórrer sempre que:
• El producte sòlid sigui combustible en aire.
• El producte estigui dividit en partícules suficientment petites i estigui en suspensió en una
quantitat suficientment gran d’aire per que cadascuna de les partícules tingui lloc per cremar
lliurement.
• Partícules de mida  0,1 mm. Quan més petites siguin, més fàcil serà la ignició i més
violenta l’explosió.
• Pols combustibles: fusta, cereals, lli, fibres, sucre, plàstics, pigments orgànics, molècules
orgàniques (pesticides), carbó, alumini, magnesi, zinc, ferro...
• Hi hagi una font d'ignició amb energia suficient: fricció, sobreescalfament, flama, partícules
de ferro, soldadura, electricitat estàtica, espurnes elèctriques...
• Únicament els materials estables en presència d’oxigen no presenten aquest perill: pols de
silicats, sulfats, nitrats, carbonats fosfats, cement pòrtland, sorra...
Anècdota:
Sòlids aparentment tan inofensius com la farina i el pols d’aspirina han originat explosions
molt destructives.
105 Curs 2022-2023
3.4. Estimació conseqüències de les explosions de núvols de vapor: Introducció

Com ja s’ha comentat, l’efecte més important de les explosions és la generació d’una ona
de sobrepressió.
Per estimar les conseqüències que pot tenir una explosió sobre equips de procés,
estructures pròpies i/o alienes i persones es requereix:
• Determinar la evolució en el temps de l’ona de sobrepressió a l’ambient.
• Determinar l’evolució en el temps de la càrrega que actua sobre l’estructura d'interès, com
resultat de la interacció de la mateixa sobre l’ona.
• Determinar la resposta de l’estructura a aquesta càrrega.
106 Curs 2022-2023

3.4. Estimació conseqüències de les explosions de núvols de vapor: Propagació de l’ona

• Els models existents actualment per estimar les conseqüències d’explosions necessiten
paràmetres per caracteritzar l’ona de sobrepressió.
• En tots els casos, l’arribada d’una ona de sobrepressió es caracteritza per un augment ràpid
de la pressió en el temps, seguit d’un descens fins a valors per sota de la atmosfèrica.
• Normalment, la sobrepressió (ona generada) pot ser positiva o negativa. Cadascuna d’elles
es denomina fase positiva o negativa.
• Altres paràmetres són el pic de sobrepressió, P, valor màxim de sobrepressió, la durada de
les fases positiva i negativa i el impuls, i+,àrea per sota del valor de sobrepressió.
P
1 P
i   
P0+P 2 t
P i+ i-
P0
t+ t- t
Figura A2. Estudi d'una ona de xoc, cas de la detonació (Van den Berg A.C. and Lannoy A.,
1993 Journal of Hazardous Materials 34 p151).
107 Curs 2022-2023

3.4. Estimació conseqüències de les explosions de núvols de vapor: Propagació de l’ona

Aquesta figura correspondria a un explosiu convencional, com el TNT.
P
P
P0
t
• En aquest cas, una quantitat petita de material allibera una gran quantitat d’energia en un
temps molt curt, aproximant-se al cas ideal.
• Els núvols de vapor tenen un comportament una mica diferent ja que no es coneix cap cas
que un núvol de vapor detoni.
• Els núvols de vapor provoquen deflagracions ràpides, accelerades per el grau de
confinament. Per allò, l’alliberament d’energia és més lent i això condueix a pics de
sobrepressió més petits, encara que la durada de la fase positiva sigui major.
• En aquests casos, els danys estan provocats per la fase positiva, mentre que la negativa no
té conseqüències.
108 Curs 2022-2023

3.4. Estimació conseqüències de les explosions de núvols de vapor: Mètode del TNT
Aquest mètode està denominat com el mètode del TNT equivalent.
• El trinitrotoluè (TNT) és el explosiu militar més utilitzat i llavors molt estudiat.
• El mètode del TNT equivalent permet predir d’una forma ràpida i senzilla els danys
ocasionats per l’explosió d’un núvol de vapor no confinat.
• Es tracta de calcular la massa de trinitrotoluè que equival a la quantitat d'hidrocarbur
present en el núvol de vapor no confinat que ocasionaria els mateixos danys.
• La relació entre hidrocarbur i trinitrotoluè és:
Hc
WTNT    WC 
HTNT
amb:
WTNT: Massa de TNT equivalent (kg)
WC: Massa d’hidrocarbur (kg)
: rendiment de l’explosió
HTNT: Calor de combustió del TNT (J/kg)
Hc: Calor de combustió del hidrocarbur (J/kg)
109 Curs 2022-2023
Una vegada coneguda la massa equivalent de TNT, es pot determinar el valor del pic de
sobrepressió (P), el impuls (I) i la duració de la fase positiva t+ en un punt situat a una
distància d del lloc de l’explosió.
Per allò s’utilitzen uns gràfics en els quals aquests paràmetres es poden determinar amb
l’ajuda de la distància normalitzada:
d
dn 
3W
TNT
on:
dn: Distància normalitzada en el mètode TNT equivalent (m/kg1/3)
d: Distància fins el lloc de l’explosió (m)
110 Curs 2022-2023

El principal problema del mètode és determinar el valor del rendiment de l’explosió, .
El rendiment representa la fracció d’energia alliberada que s’inverteix en generar l’ona de
pressió.
Els valors de  determinats segons l’anàlisi d’accidents s’inclouen en un interval comprès
entre 0.02 i 15.90%, amb una mitjana de 3.00%.
Altres autors proposen 0.1, 0.042, 0.03 i 0.02.
En general, el valor de 0.1 és molt conservador. Els valors recomanats són 0.03 o 0.04.
Amb aquests valors, es pot veure que el rendiment mecànic de les explosions és per sort
molt petit. De fet, la major part de l’energia es converteix en energia lluminosa (flamarada).
En les explosions de núvols confinats es poden veure implicats unes quantes tones
d’hidrocarbur, com l’energia alliberada per 1 kg d’hidrocarbur és l’equivalent a 10 kg de TNT,
el baix rendiment fa que malgrat el poder destructiu, no siguin tan devastadores com ho
prediu la teoria.
111 Curs 2022-2023

6.00
5.00
4.00
3.00
2.00
Pic de sobrepressió positiu, P (bar)

1.00
0.90
0.80
0.70
0.60
0.50
0.40
0.30
0.20
0.10
0.09
0.08
0.07
0.06
0.05
0.04
0.03
0.02
30
40
50
60
70
80
2
5
6
7
8
9
15
20
1
Distància normalitzada (m/kg1/3)
Figura 2. Valor del pic de sobrepressió segons la distància normalitzada (Van den Berg A.C.
and Lannoy A., 1993 Journal of Hazardous Materials 34 p151).
112 Curs 2022-2023
9.0
8.0
7.0
6.0
Durada de la fase positiva normalitzada (s/kg1/3)
5.0
4.0
3.0
2.0
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
2.0
3.0
4.0
5.0
8.0
6.0
7.0
9.0
10.0
20.0
1.0
0.9
0.8
90.0
30.0
0.7
40.0
0.6
60.0
70.0
50.0
0.3
0.4
0.5
Figura 3. Durada de la fase positiva de l’ona de xoc segons la distància normalitzada (Van
den Berg A.C. and Lannoy A., 1993 Journal of Hazardous Materials 34 p151).
113 Curs 2022-2023
20.0
Impuls de la fase positiva normalitzat (10-4barꞏs/kg1/3)

10.0
9.0
8.0
7.0
6.0
5.0
4.0
3.0
2.0
1.0
0.9
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
1.0
0.9
0.8
0.7
7.0
0.6
2.0
3.0
4.0
5.0
6.0
8.0
9.0
10.0
20.0
30.0
60.0
70.0
90.0
40.0
0.4
50.0
0.5
0.3
Figura 4. Impuls de la fase positiva de l’ona de xoc segons la distància normalitzada (Van den
Berg A.C. and Lannoy A., 1993 Journal of Hazardous Materials 34 p151).
114 Curs 2022-2023

3.4. Estimació conseqüències de les explosions de núvols de vapor: Altres mètodes

TNO Multi-Energy Method (1994).
Amb base semi-empírica assigna graus de confinament a zones de plantes de procés.
Baker-Strehlow-Tang Method (1999).

Es basa en la velocitat de propagació de la flama. Molt usat actualment.
CFD (Computational Fluid Mechanics Method).

De gran complexitat. Requereix programari específic.
115 Curs 2022-2023

3.4. Estimació conseqüències de les explosions de núvols de vapor: Efectes ona de xoc
Taula 11. Danys estructurals produïts per l’ona de sobrepressió.
Dany Sobrepressió (bar)
Demolició total 0.80
Destrucció de maquinaria pesada 0.70
Destrucció completa d’habitatges 0.48
Danys irrecuperables 0.40
Destrucció d’habitatges en un 50% 0.17
Danys greus reparables 0.15
Destrucció parcial de murs 0.14
Danys estructurals menors 0.05
Vidres trencats en un 90% 0.04
Vidres trencats en un 50% 0.01
Taula 12. Danys personals produïts per l’ona de sobrepressió.

Dany Sobrepressió (bar)
Llindar de mort per lesió de pulmó 0.700
Llindar de trencament dels timpans 0.350
Llindar de zona d’intervenció 0.125
Llindar de zona d’alerta 0.050
116 Curs 2022-2023

3.5. Exemple
Determinar mitjançant el mètode del TNT equivalent els danys produïts per l’explosió d’un
núvol de vapor no confinat que conté 20000 kg de ciclohexà, a una distància de 500 m del
centre de l’explosió.
Dades:
Calor combustió ciclohexà: 434,6ꞏ105 J/kg
Calor de combustió del TNT: 4,6ꞏ106 J/kg
Rendiment de l’explosió: 3%
Suposar que tot el núvol es dins del rang d’inflamabilitat.
117 Curs 2022-2023

3.5. Exemple
En primer lloc, cal trobar la relació entre la massa d’hidrocarbur i l’equivalent TNT, que pot
determinar-se mitjançant l’equació:
 Hc
W TNT    W C 
 H TNT
amb les dades: 434 .6  10 5

W TNT  0 .03  20000 
4 .6  10 6
W TNT  5669 kg
118 Curs 2022-2023

3.5. Exemple
Per poder utilitzar el gràfic que determina la sobrepressió, prèviament cal determinar la
distància normalitzada. Aquesta es determina amb l’equació:
d
dn  3 W TNT
500
dn 3
5669
dn  28 m  kg 1 / 3
Entrant amb aquest valor en la gràfica.
119 Curs 2022-2023

3.5. Exemple
Posem els valors: 6.00
5.00
4.00
3.00
2.00

1.00
0.90
0.80
0.70
0.60
0.50
0.40
0.30
0.20
0.10
0.09
0.08
0.07
0.06
0.05
0.04
0.03
0.02
30
40
50
60
70
80
2
5
6
7
8
9
15
20
1
120 Curs 2022-2023

Bibliografia
Casal/Vílchez (2001) Análisis del riesgo en instalaciones industriales. Capitol 5, Ed. UPC.
NTP 321 Explosiones de nubes de vapor no confinadas.
NTP 430 Gases licuados. Evaporación de fugas y derrames.
121 Curs 2022-2023

Seguretat Industrial 3. Conseqüències: BLEVE
Part 4. BLEVE
122 Curs 2022-2023

4.1. Introducció
La definició de BLEVE “Boliling Liquid Expanding Vapor Explosion”, en català: expansió
explosiva del vapor d’un líquid en ebullició va ser utilitzada per primera vegada per Smith,
Marsh i Wills l'any 1957 (Walls W.L. Fire Journal 72 (1978) p46).
Les explosions de tipus BLEVE són un dels pitjors accidents que poden ocórrer en la
indústria química o en el transport de mercaderies perilloses.
Des d’un punt de vista rigorós aquestes explosions no sempre tenen efectes tèrmics.
No obstant això, en la majoria dels casos reals la substància involucrada és combustible,

això fa que l’explosió sigui seguida per la formació d’una bola de foc, d’efectes molt greus.
La BLEVE és un cas particular d’esclat d’un recipient en què hi ha escapament sobtat a

l’atmosfera d’una gran massa de líquid o gas liquat a pressió sobreescalfats.
S’origina normalment per foc extern que incideix principalment a la zona no mullada del
recipient, produint trencament i donant lloc a una fuita sobtada del contingut que passa a
estat vapor i (pot) inflamar-se.
123 Curs 2022-2023

4.1. Introducció
En parlar d’explosions BLEVE s'inclou a la bola de foc, però això no és condició
necessària.
L’expansió explosiva de tota la massa de líquid evaporada sobtadament augmenta el seu

volum més de 200 vegades.
Aquesta massa evaporada arrossega finíssimes partícules de líquid que entren en

combustió - en cas d’incendi - en forma de fong.
Taula 1. Causes externes que han originat un BLEVE.
Causa %
Foc 26
Descarrilament 20
Vessament 18
Reacció fora de control 12
Colꞏlisió 10
Sobrepressió 6
Altres 8
124 Curs 2022-2023

4.2. Descripció del fenomen

1) Si un recipient que conté un líquid és escalfat, la pressió en el seu interior anirà en
augment.
2) Les parets no podran resistir la elevada tensió i cediran. Això succeirà en la part superior
del recipient, en no estar banyada per líquid, no està refrigerada, augmenta la seva
temperatura i disminueix la seva resistència mecànica.
3) La part inferior, banyada pel líquid s’escalfarà menys.
4) Si s’obre una vàlvula de seguretat, l’ebullició del líquid implicarà una refrigeració major
degut a la calor de vaporització. Llavors, la pèrdua de pressió del recipient farà que el
líquid estigui a una temperatura per sobre de la corba de saturació.
5) El líquid estarà en condicions d’inestabilitat: sobreescalfat.
6) Si en aquell moment la temperatura del líquid és superior a la temperatura límit de
sobreescalfament, hi haurà una vaporització brutal i instantània de part del líquid.
7) Això provocarà un abocament a l’exterior en forma de barreja líquid/vapor: increment
extraordinari del volum (1700 vegades aigua, 250 vegades propà).
8) Amés, l’expansió del vapor preexistent provoca una ona de pressió (explosió, esclat del
dipòsit). El trencament del recipient en diversos trossos fa que aquests són llançats a
distàncies considerables.
125 Curs 2022-2023


9) Si la substància és combustible, la barreja s’incendiarà i donarà lloc a una foguera de
forma semiesfèrica que s’estendrà arran de terra.
10) La radiació tèrmica resultant serà molt important encara que poc duradora (un parell de
segons).
11) Les parts exteriors de la barreja amb contacte amb l’aire cremen, les interiors amb una
concentració per sobre del límit superior de explosivitat, no ho fan, i són projectades fins
a distàncies considerables sense incendiar-se.
12) Més tard la turbulència del incendi provoca que l’aire entri a la barreja. La radiació
procedent de la combustió evapora les gotes i escalfa el conjunt.
13) La massa en ignició va augmentant el seu volum de forma turbulenta amb una velocitat
d’augment del seu diàmetre a prop d’1 m/s.
14) La massa va ascendint amb forma esfèrica deixant una forma de bolet nuclear.
126 Curs 2022-2023


Taula A1. Substàncies amb les que raonablement es podria plantejar hipòtesis de BLEVE.
127 Curs 2022-2023

4.3. Conseqüències
En sentit genèric la BLEVE va associada a incendis encara que hi ha altres conseqüències
que són:
Radiació tèrmica (la més nociva).
Sobrepressions per l’ona expansiva (els danys a persones per lesions pulmonars o
trencament de timpà no solen ocórrer a més de 100 m de l’exterior de la bola de foc).
Projecció de fragments metàlꞏlics fins a 1000 m i més (accident d’IQOXE, 2020), i

velocitats de 150 a 200 m/s. Una velocitat entre 4 i 12 m/s és suficient per destruir un
recipient per l’impacte dels fragments.
Pluja eventual de combustible incendiat al voltant (accident de Sant Juanico).
128 Curs 2022-2023

4.4. Mesures de prevenció

Terreny en pendent, 2,5% com a mínim + cubeto de retenció a una distància adequada.
Aïllament tèrmic, formigó ignífug, inclusivament suports amb possibilitat d’inspecció

periòdica gruix paret.
Refrigeració amb aigua, sprinklers amb cabal aigua > 10 l/m2ꞏmin, i si pot haver dards de
foc > 25 l/m2ꞏmin + vàlvules fire safe.
Reducció de la pressió, amb vàlvula de control remot, enviament a torxa, compte amb el
trencament fràgil.
Soterrament, inconvenient: la inspecció de la corrosió.
129 Curs 2022-2023

4.4. Mesures de prevenció

Barreres (cortines) d’aigua.
Prevenció de danys mecànics: caiguda grues, xoc camions, etc...
Prevenció del sobreompliment, per exemple, càmping dels Alfacs, 11 juliol 1978, motiu:
manca o obturació de les vàlvules de seguretat.
Distàncies mínimes de separació (Veure Article de CEPREVEN pg. 18).
Actuació sobre els mecanismes iniciadors, introducció de malles d'alumini en el dipòsit

(encara en fase experimental), etc...
130 Curs 2022-2023

4.5. Estimació de les conseqüències: Radiació tèrmica

Diàmetre, D, i duració de la bola de foc:
D  6 .14  M 0 .325
t  0 .41  M 0 .340
amb:
D: Diàmetre de la bola de foc (m)
t: Duració de la bola de foc (s)
M: Massa de combustible (kg)
131 Curs 2022-2023


Per estimar la radiació rebuda per una superfície a una distància determinada, d, es pot
aplicar el model del cos sòlid (Tema 6 Incendis).
Q    E med  F
Amb:
Q: Radiació tèrmica rebuda pel cos (kW/m2)
: Transmissivitat atmosfèrica
F: Factor de vista
132 Curs 2022-2023


Per conèixer aquesta distància es necessari fer una estimació de l’alçada on es troba la bola
de foc. Una aproximació és:
H  0 .75  D
amb:
H: Alçada on es troba la bola de foc (m)
La fracció d’energia despresa en la combustió que és emesa en forma de radiació no es

coneix amb exactitud. Aquesta és la imprecisió més important. S'ha proposat:
  0 .27  Po0 .32
Amb:
: Coeficient de radiació, valor màxim 0.4
Po: Pressió relativa en el recipient abans l’explosió (MPa)
133 Curs 2022-2023


A partir del coeficient de radiació i de l’energia total de combustió es pot definir l’energia
despresa en forma de radiació, poder emissiu:
  M  Hc
Ep 
  D2  t
amb:
: Coeficient de radiació, valor màxim 0.4
Hc: Calor de combustió (kJ/kg)
134 Curs 2022-2023


Respecte al factor de vista, és el que hi ha entre una esfera i una superfície plana normal a la
radiació procedent de la mateixa:
D2
F
4  r2
r=R+x
R
x
H 
Amb: d
F: Factor de vista
r: Distància entre la superfície que rep la radiació i el centre de la bola de foc (m)
Finalment, la transmissivitat atmosfèrica es pot calcular com es fà al Tema 6 Incendis.
135 Curs 2022-2023

4.5. Estimació de les conseqüències: Energia alliberada

L’energia generada en un BLEVE es distribueix segons:
Energia de l’ona de pressió
Energia cinètica dels fragments
Energia potencial dels fragments (energia plàstica de deformació que els fragments han
adsorbit)
L’escalfament de l’entorn
En la majoria dels casos, els recipients estan construïts en materials la ruptura és dúctil. En
aquests casos on es projecten grans seccions del dipòsit, l’energia alliberada que es
transforma en ona de xoc sol ser del 40% del total.
136 Curs 2022-2023


Respecte al vapor existent inicialment en el recipient, l’energia despresa en la seva expansió
des de la pressió de ruptura del dipòsit fins a la pressió atmosfèrica és:
E v  m  u1  u 2 
amb:
Ev: Energia alliberada en la expansió del vapor (kJ)
m: Massa de vapor en el recipient en el moment de l’esclat (kg)
u1: Energia interna del vapor en les condicions quan es produeix l’esclat (kJ/kg)
u2: Energia interna del vapor després de l’expansió fins a la pressió atmosfèrica (kJ/kg)
137 Curs 2022-2023


Si suposem que l’expansió és isentròpica, per causa de la velocitat a la que es produeix, i que
el vapor es comporta com un gas ideal, llavors:
 1
 
 P  V  P
    
E v  10 2     1   a  
  1   P  
 
amb:
Ev : Energia alliberada en la expansió del vapor (kJ)
P: Pressió en el recipient just abans l’esclat (bar)
V: Volum inicial del vapor (m3)
: Relació de les calors específiques
P a: Pressió atmosfèrica (bar)
138 Curs 2022-2023


Aquesta energia es pot expressar en massa de TNT equivalenta utilitzant el factor de
conversió adequat, 1120 cal per gram de TNT:
 1
 
 0 .021  P  V    Pa   
W TNT    1    
  1   P 
 
amb:
WTNT: Massa de TNT equivalenta (kg)
139 Curs 2022-2023


Si el recipient contenia a més líquid sobreescalfat:
 1
 
 0 .021  P  V *    Pa   
W TNT    1    
  1   P 
 
amb:
WTNT: Massa de TNT equivalenta (kg)
P: Pressión en el recipient just abans l’esclat (bar)
V*: Volum de vapor dintre del recipient més el (a la pressió P) generat durant la
vaporització (m3)
: Relació de les calors específiques
P a: Pressió atmosfèrica (bar)
140 Curs 2022-2023


V* es calcula amb:
 
V *  V  Vl  f   l 
 v 
amb:
V*: Volum de vapor dintre del recipient més el (a la pressió P) generat durant la vaporització
(m3)
V: Volum inicial del vapor (m3)
Vl: Volum del líquid abans l’esclat (m3)
f: Fracció de vaporització flash
 l: Densitat del líquid (kg/m3)
v: Densitat del vapor (kg/m3)
141 Curs 2022-2023


El valor de f es pot calcular amb:
0 .38
 Cp    T T  
  2 .63   Tc  Tb   1  c o  
 Hv    Tc  Tb  

f  1 e
amb:
f: Fracció de vaporització flash
Tc: Temperatura crítica de la substància (K)
Tb: Temperatura d’ebullició de la substància a pressió atmosfèrica (K)
To: Temperatura a la qual es troba la substància en el moment de l’explosió (K)
Hv: Entalpia de vaporització de la substància (J/kg)
Cp: Calor específica a pressió constant (J/kgꞏK)
142 Curs 2022-2023


El valor de la sobrepressió generada per l’explosió es pot estimar a partir de la massa de TNT
equivalent.
S’ha de calcular una distància escalada dn:
d
dn 
  W TNT 1 / 3
amb:
d n: Distància escalada (m/kg1/3)
d: Distància real des del centre del recipient (m)
: Fracció d’energia alliberada convertida en sobrepressió
A partir del valor de dn i de les figures del Tema 7 Explosions, es pot calcular la sobrepressió.
143 Curs 2022-2023

4.6. Bibliografia
J. Casal et al. (2001) Análisis del riesgo en instalaciones industriales. Ed. UPC (Cap. 6).
NTP 293: Explosiones BLEVE (I): evaluación de la radiación térmica.
NTP 294: Explosiones BLEVE (II): medidas preventivas.
El Fenómeno “BLEVE” Explicación y Métodos de Prevención, CEPREVEN
http://www.cepreven.com/
144 Curs 2022-2023

Exercici 1
Un dipòsit de 250 m3, ple en un 80% amb propà (emmagatzemat liquat a pressió, a
temperatura ambient), és escalfat per un incendi fins a 55ºC (19 bar) i esclata. S’ha de
calcular la radiació tèrmica i la sobrepressió a 180 m.
Dades
Temperatura ambient = 20ºC
Hr = 50% (pressió parcial vapor aigua 1155 Pa)
 = 1,14
Hv = 430000 J/kg
Hc = 46000 kJ/kg
TCR = 369,8 K
Teb p.atm. = 231,1 K
ρlíq 20ºC = 500 kg/m3
ρlíq 55ºC = 444 kg/m3
ρvap 55ºC = 37 kg/m3
Cp liq = 2400 J/kgꞏK
145 Curs 2022-2023

Exercici 1
En primer lloc es calcula la massa de propà involucrada:
M  Vl   liq.20 º C
M  0 .8  250 m 3   500 kg / m 3
M  100000 kg
Representació esquemàtica:
r = R + x’
R
x’
H 
d
146 Curs 2022-2023

Exercici 1
Càlcul de la radiació tèrmica
Mitjançant l'equació es calcula el diàmetre de la bola de foc:
D  6 .14  M 0 .325
0 .325
D  6 .14  100000
D  259 m
la durada de la bola de foc s'estima mitjançant l'equació:
t  0 .41  M 0 .340
0 .340
t  0 .41  100000
t  20 .5 s
amb:
147 Curs 2022-2023

Exercici 1
i l’altura de la bola de foc amb l'equació:
H  0 .75  D
H  0 .75  259
H  194 m
La distància de la flama a l'objectiu, segons la figura, es pot calcular com:
x '  H2  d2  R
x '  194 2  180 2  129 .5
x '  135 m
148 Curs 2022-2023

Exercici 1
La transmissivitat atmosfèrica serà:
 0 .09
  2 .02  Pw  x ' 
 0 .09
  2 .02  1155  135 
  0 .69
El factor de vista es calcula amb:
D2
F
4 r2
259 2
F
4  264 .5 2
F  0 .24
149 Curs 2022-2023

Exercici 1
Prenent un valor de η ≈ 0,25, el poder emissiu és:
  M  Hc
Ep 
  D2  t
0 .25  100000  46000
Ep 
  259 2  20 .5
E p  266 kW / m 2
La intensitat de radiació sobre una superfície perpendicular a la radiació serà:
I    F  Ep
I  0 .69  0 .24  266
I  44 kW / m 2
150 Curs 2022-2023

Exercici 1
Sobre una superfície vertical:
Iv  I  cos 
Iv  44  0 .68
Iv  30 kW / m 2
I sobre una superfície horitzontal:
Ih  I  sin 
Ih  44  0 .73
Ih  32 .3kW / m 2
151 Curs 2022-2023

Exercici 1
Càlcul de la sobrepressió
En primer lloc es calcula la fracció flash:
   Tc  To  
0 .38
 Cp
  2 .63   Tc  Tb   1   
 Hv    Tc  Tb  

f  1 e
 2 .4 10 3    369 .8  328  0 .38 
  2 .63  369 .8  231 .1  1   

 4 .3 10 5    369 .8  231 .1  
f  1 e
f  0 .525
Llavors es calcula el volum de vapor dins del dipòsit:
 
V *  V  Vl  f   l 
 v 
444 
V *  50  200  0 .525   
 37 
V *  1310 m 3
152 Curs 2022-2023

Exercici 1
I finalment, la massa de TNT equivalent:
 1
 
 0 .021  P  V    Pa   
W TNT    1    
  1   P 
 
1 .14 1
 
 0 .021  19  1310    1  1 .14 
W TNT    1    
 1 .14  1    19 
 
W TNT  1133 kg
Suposant que el 40% de l'energia alliberada es transforma en ona de sobrepressió

(trencament dúctil del recipient):
WTNT sobrepressió    WTNT

WTNT sobrepressió  0.4  1133
WTNT sobrepressió  453kg
153 Curs 2022-2023

Exercici 1
Llavors es calcula la distància normalitzada:
d d
dn  
  W TNT 1 / 3 W TNT sobrepress ió 1/ 3
180
dn 
453 1/ 3
dn  23 .4m / kg 1 / 3
Mitjançant la figura presentada en el tema d’explosions:
154 Curs 2022-2023

Exercici 1
Es troba 0.052 bar
6.00
5.00
4.00
3.00
2.00

1.00
0.90
0.80
0.70
0.60
0.50
0.40
0.30
0.20
0.10
0.09
0.08
0.07
0.06
0.05
0.04
0.03
0.02
30
40
50
60
70
80
2
5
6
7
8
9
15
20
1
155 Curs 2022-2023

Exercici 2
Una empresa de producció de metanol, ubicada al Port de Tarragona, està situada a prop d’una empresa que té una
esfera de butilè a 240 m del reactor de metanol i a 300 m del dipòsit principal de metanol (3000 m3).
Es vol determinar els efectes d’una possible BLEVE del dipòsit de butilè (amb bola de foc, sobrepressió i projeccions de
fragments) sobre l’empresa de producció de metanol.
Determinar:
1) La radiació tèrmica rebuda pel reactor y pel dipòsit de metanol. Escriure les conseqüències.
2) La sobrepressió rebuda pel reactor y pel dipòsit de metanol. Escriure les conseqüències.
3) Determinar les distàncies de les zones d’efecte dominó, d’intervenció i d’alerta. L’empresa de producció de metanol
està segura dintre de la zona d’efecte dominó ?
Dades:
Esfera de butilè.
Volum: 52 m3 Temperatura ambient: 20ºC Hc: 49500 kJ/kg Hv: 392.23 kJ/kg
% ompliment: 80 Humitat relativa: 50% ρlíq 20ºC: 573 kg/m3 Cp: 0.0876 kJ/molꞏK
g: 1.14 Pw: 1155 Pa h: 0.25
Zona d’efecte dominó: I: 8 kW/m2 I: Intensitat de la radiació

Zona d’intervenció: I4/3ꞏt = 250 (kW/m2)4/3ꞏs t: Temps que dura la radiació
Zona d’alerta: I4/3ꞏt = 115 (kW/m2)4/3ꞏs
Tanc de metanol.
Volum: 3000 m3 Diàmetre cubeta: 50 m Temperatura ambient: 20ºC Humitat relativa: 50%
Ρvap temp. ebullició: 1.22 kg/m3 Pw: 1155 Pa ρlíq 20ºC: 786 kg/m3 Ρaire 20ºC: 1.20 kg/m3
UW: 2 m/s Psat: 2333 Pa DHc: 2000 kJ/kg DHv: 1129 kJ/kg
PMmetanol: 32.004 g/mol
156 Curs 2022-2023

SegInd Presentacion Tema 3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

SegInd Presentacion Tema 3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Seguretat Industrial

Grau d’Enginyeria Química

● D’altra banda, el fum pot complicar notablement l’actuació dels equips

● Determinació de les distàncies de seguretat

Incendi d’un líquid:

● Incendi de toll a l’aire lliure (pool fire)

● Incendi de toll sobre el mar

Incendi d’un gas:

● Doll de foc (jet fire)

● Núvol de gas, flamarada (flash fire)

● Sobreeiximent per ebullició (boilover)

● La mida del toll

● La geometria de la flama, incloent l’altura, la inclinació i l’arrossegament

● La potència emesa per la superfície de la flama

● El factor de vista geomètric respecte a la font receptora

● Pèrdua de massa de la substància en combustió (kg/s)

● Emissió de calor durant la combustió (kW o kJ/s)

● Disminució del nivell del líquid en combustió contingut en la cubeta o recipient

Taula 2. Mecanisme de transferència de calor dominant en funció del ∅ del toll.

Diàmetre (m) Mecanisme

El concepte de flama òpticament gruixa o delgada sorgeix de l’expressió que permet

El terme kλꞏS s’anomena camí òptic o opacitat.

H*v  Hv  TT0Eb Cp T   dT

(4) Babrauskas V., 1983 Fire Technology 19 p251

Taula 3. Dades experimentals per l’expressió de Babraukas (4).

(4) Babrauskas V., 1983 Fire Technology 19 p251

3. Poder emissiu superficial

● També es denomina flux de radiació de calor

● Per incendis grans la emissivitat tendeix a 1

● En incendis grans d’hidrocarburs la flama queda amagada pel fum i aquest

El model de la font puntual es basa en la velocitat d’alliberament de l’energia total de

3.2. Model de la flama sòlida

3.3. Model de la font puntual

1) Calcular el poder total de la combustió

2) Multiplicar per la fracció de radiació per determinar el poder total de radiació

3) Determinar l’àrea de la superfície de la flama (normalment s’utilitza l’àrea lateral

4) Dividir el poder total de radiació per l’àrea superficial de la flama

3.3. Model de la font puntual

● El concepte sorgeix perquè la radiació emesa per les flames s’absorbeix i

● La concentració de diòxid de carboni és pràcticament constant, 330 ppm v/v, però

  2.02  Pw  x'

● El factor de vista depèn de:

● En els casos d’incendis de toll (tolls de foc), el més habitual és aproximar la

5.2. Model de la flama sòlida

Els valors de Fv i Fh es determinen amb unes taules entrant les distancies

5.3. Model de la font puntual

Fp: Factor de vista del model de la font puntual (sense unitats)

● El escapament pot ser continu o instantani

● Normalment en la indústria química hi han cubetes de contenció pels líquids, per

6.2. Càlcul del diàmetre del toll

6.2. Càlcul del diàmetre del toll

6.3. Geometria en un incendi de toll

(6) Thomas P.H., 1963 Combustion Inst., 844-859. Pittsburg, PA.

6.3. Geometria en un incendi de toll

(6) Thomas P.H., 1963 Combustion Inst., 844-859. Pittsburg, PA.

6.3. Geometria en un incendi de toll

6.3. Geometria en un incendi de toll

6.4. Càlcul de la radiació amb el model de la flama sòlida

6.5. Model de la font puntual

com: u* = 0.93 ≤ 1.00

No hi ha desviació respecte a la component vertical de la flama i no hi ha inclinació

Aquest valor no l’utilitzarem en els càlculs posteriors.

Aquest valor, és molt proper de Es.