Full monogràfic 8 Revisió
Seguretat Mercè Enfedaque i Iserte
Octubre 2020 (*) Enginyera tècnica industrial
Institut Català de Seguretat
i Salut Laboral
Seguretat contra
incendis
En tots els àmbits de la societat, els
incendis provoquen importants pèrdues,
tant de vides humanes com de danys en
edificis, instal·lacions, boscos i béns en
general.
L’ús generalitzat de materials combustibles
per a usos industrials i domèstics fa que
el risc d’incendi sigui considerable i, si
l’incendi es produeix en concentracions
urbanes o industrials, pot donar lloc a
situacions catastròfiques.
Les actuacions dirigides a evitar l’inici
de l’incendi es consideren tècniques de
prevenció d’incendis. Les dirigides a reduir
els seus efectes, com ara la detecció,
extinció i evacuació, es consideren
tècniques de protecció contra incendis, que
poden ser actives o passives.
Definició
Un incendi és un foc que està fora de control
i que, per tant, pot ser extremadament perillós
per a la seguretat de les persones, dels béns
materials i de l’entorn.
Àmbit d’aplicació
Les mesures de seguretat contra incendis s’han
d’aplicar a tots els llocs de treball on es puguin
donar les condicions perquè s’iniciï un incendi.
Aquestes condicions són: l’existència de
com- bustible, comburent, energia d’activació
i que es produeixi una reacció en cadena entre
aquests tres elements.
Fonament del foc
Perquè un foc s’iniciï i tingui continuïtat cal la
concurrència de quatre factors, que conformen
l’anomenat tetraedre del foc:
1. Combustible: Qualsevol substància
susceptible d’emetre gasos o vapors que,
sota unes condicions determinades, es
combinen de manera ràpida i exotèrmica
amb el comburent.
2. Comburent: barreja de gasos en la qual
l’oxigen està en proporció suficient perquè
es pugui produir la combustió. La principal
font d’oxigen és l’aire, si bé determinats
productes també el poden alliberar en
absència d’aire. Igualment, la combustió
també es pot produir en atmosferes de
determinats gasos sense oxigen.
 3. Energia d’activació: és l’energia mínima
necessària per iniciar la reacció i depèn Perillositat
del combustible i de les condicions en què
aquest es manipula. Aquesta energia la La perillositat d’un combustible en relació amb
proporciona el focus d’ignició i, segons la la seva possible ignició depèn de diferents
seva naturalesa, pot ser: factors:

a) Tèrmica: espurnes, superfícies calentes, —Límits

— d’inflamabilitat: la combustió requereix
soldadura. una barreja de combustible i comburent en
b) Elèctrica: curtcircuits, arcs elèctrics, la proporció adient. Així, quan parlem del
electricitat estàtica. límit inferior d’inflamabilitat (LII) i del límit
c) Mecànica: fregaments, espurnes per fricció. superior d’inflamabilitat (LSI) ens referim a
d) Química: reaccions exotèrmiques, la concentració de vapors de combustible
substàncies autooxidants i reactives. combinats amb comburent per sota i per sobre
de la qual, respectivament, no es pot produir la
4. Reacció en cadena: procés on els radicals combustió. A la concentració compresa entre el
lliures que es generen possibiliten la LII i el LSI se l’anomena rang d’inflamabilitat.
propagació de l’incendi en presència d’una —Temperatura
— de vaporització: és la
barreja adient de combustible i comburent, temperatura a la qual el combustible inicia
quan l’energia d’activació és suficient. l’emissió de vapors.
—Temperatura
— d’inflamació: és la temperatura
Combustible mínima a la qual el combustible emet suficients
vapors que, barrejats amb el comburent,
s’inflamen quan s’hi acosta un focus d’ignició.
Si aquest focus s’enretira, la combustió s’atura.
—Temperatura
— d’ignició o combustió: és la
Energia Comburent. temperatura a la qual la velocitat de generació
d’activació
activació de vapors per part del combustible és tal que,
un cop iniciada la combustió, aquesta es manté
Reacció
Reacció en cadena
per si mateixa sense necessitat d’un focus
d’ignició.
—Temperatura
— d’autoinflamació: és la tempera
Mecànica del foc tura mínima a la qual una substància combusti-
ble, en presència d’un comburent, pot produir
El foc és una reacció química de combustió la seva combustió espontània en absència
en la qual un element combustible es combina d’una energia d’activació externa.
amb un de comburent. Aquesta reacció es
produeix en fase gas/vapor i és per aquest
motiu que la major part dels materials combus- Classes de foc
tibles necessiten ser escalfats fins que, per
destil·lació (en el cas de combustibles sòlids) Segons la norma UNE-EN 2:1994/A1:2005, les
o per evaporació (en el cas de combustibles classes de foc normalitzades, són:
líquids), alliberen vapors susceptibles
d’inflamar-se, habitualment en presència —Classe
— A: focs de materials sòlids, generalment
d’oxigen de naturalesa orgànica, la combustió dels quals
s’efectua normalment amb formació de brases.
Flama
—Classe
— B: focs de líquids o de sòlids liquables.
Calor de la
flama —Classe
— C: focs de gasos.
Vapor / Gas —Classe
— D: focs de metalls.
—Classe
— F: focs derivat de la utilització
Combustible d’ingredients per cuinar (olis i greixos vegetals
Combustible
sòlid o lílíquid
gasó
gasós o animals) en els aparells de cuina.

Energia activació
activació Comburent
Focus ignició
ignició

2 Full monogràfic 8 Seguretat contra incendis

Transmissió de la calor Mecanismes d’extinció

Tots els focs generen calor, que pot produir Perquè un foc s’iniciï i es mantingui cal la
danys a les persones i als béns materials. coexistència en espai i temps dels quatre
Aquesta calor es transmet d’alguna d’aquestes factors del tetraedre del foc:
tres formes:
—Combustible
—
—CONDUCCIÓ:
— és la transferència de calor —Comburent
—
per contacte directe entre dos cossos que es —Energia
— d’activació / focus d’ignició
troben a temperatures diferents. —Reacció
— en cadena

—CONVECCIÓ:
— és la transferència de calor a Si s’elimina o es disminueix la intensitat d’un
través del moviment de l’aire. d’aquests factors el foc s’extingeix. Així, en
funció del factor sobre el qual s’actua podem
—RADIACIÓ:
— és la transferència de parlar dels quatre mecanismes d’extinció
calor produïda per l’emissió d’ones següents:
electromagnètiques que es desplacen a través
de l’espai o dels materials. Desalimentació
Consisteix a eliminar o reduir l’element com-
bustible, ja sigui tallant o diluint el flux a la zona
Prevenció d’incendis de foc, en el cas de gasos o líquids,
o bé enretirant el combustible de la proximitat
Actuació
Actuació sobre el combustible
Actuacions contra
de la zona de foc, en el cas de sòlids.
Actuació
Actuació sobre el comburent
el risc d’
d’ incendi:
Actuació
Actuació sobre l’l’energia d’
d’activació
activació
Sufocació
Actuació
Actuació sobre la reacció
reacció en cadena Aquest mecanisme actua sobre el comburent,
habitualment oxigen, del qual se’n requereix
1. Actuació sobre el combustible: consisteix gran quantitat en un incendi. L’aportació
a eliminar-lo o evitar-ne la formació de d’oxigen al combustible es pot impedir:
barreges inflamables. recobrint-lo amb un element incombustible o
difícilment combustible (manta ignífuga, sorra,
2. Actuació sobre el comburent: consisteix escuma, pols) o projectant un gas inert que
a substituir-lo o separar-lo de l’element disminueixi la concentració d’oxigen per sota
combus- tible. del valor mínim requerit perquè es mantingui la
combustió.
3. Actuació sobre l’energia d’activació:
consisteix a incidir sobre els focus Refredament
d’ignició susceptibles d’inflamar la barreja De l’energia despresa a la combustió, una
combustible/ comburent. part es dissipa a l’ambient i una altra continua
inflamant el combustible i mantenint l’incendi.
4. Actuació sobre la reacció en cadena: L’eliminació d’aquesta energia, que suposa
consisteix a impedir la progressió de l’incendi l’extinció de l’incendi, es pot aconseguir
incorporant al combustible compostos que projectant sobre l’incendi substàncies que, en
inhibeixin la reacció de combustió. canviar d’estat o descompondre’s, absorbeixen
gran quantitat de l’energia de la combustió,
com passa amb l’aigua en passar de fase
Protecció contra incendis líquida a fase vapor.

Protecció
Protecció contra incendis Inhibició
Tota reacció de combustió es produeix gràcies
a la reacció en cadena dels radicals lliures
que s’hi generen. La inhibició consisteix a
neutralitzar aquests radicals lliures. Això
Mecanismes
Sistemes
Pla s’aconsegueix projectant substàncies que
Agents extintors de protecció
protecció
d’extinció
extinció d’autoprotecció
autoprotecció alliberen radicals que, en combinar-se amb
activa/passiva

3 Full monogràfic 8 Seguretat contra incendis

 els procedents de la combustió, trenquen
la reacció en cadena requerida perquè es
produeixi la combustió.
Agents extintors
Els sistemes de protecció activa utilitzats per
a l’extinció d’incendis, dels quals es parlarà
més endavant, fan servir agents extintors que,
mitjançant algun dels quatre mecanismes
d’extinció mencionats a l’apartat anterior,
impedeixen la progressió de l’incendi. Els
principals agents extintors utilitzats són:
Aigua
És l’agent extintor per excel·lència. A tempera-
tura ambient és un líquid relativament estable
que, en presència de foc, es vaporitza. Aquest
canvi d’estat fa que absorbeixi calor i augmenti
de volum, desplaçant l’oxigen, fet que li dona
propietats refrigerants i sufocants. L’addició
d’humectants i espessants a l’aigua fa que
penetri millor en el combustible i s’hi adhereixi.
Com a inconvenients, cal dir que l’aigua no
és indicada per a incendis amb presència
de corrent elèctric ni incendis de metalls o
com- bustibles líquids. L’aigua provoca danys
materials i presenta risc de congelació.
Escuma
L’escuma s’obté en aplicar agents escumants a
l’aigua. D’aquesta manera es formen bombolles
d’aire que gràcies a la seva baixa densitat floten
sobre el combustible. S’evita així el contacte
del combustible amb el comburent, es produeix
un refredament gràcies a l’absorció de calor i se
separen les flames del combustible. L’escuma
és indicada per a focs de classe A i B. Com
l’aigua, és conductora del corrent elèctric i està
desaconsellada en incendis de metalls. Pot
provocar danys materials.
Pols química
La pols química està formada per sals
inorgàniques finament dividides, a les quals
s’afegeixen additius per aconseguir un millor
comportament davant la humitat, un bon
aïllament elèctric i una fluïdesa que faciliti la
seva dispersió. En combinar-se la pols amb els
radicals lliures l’incendi s’extingeix per inhibició,
si bé també es pot extingir per sufocació quan
la pols aïlla el combustible. En petita mesura, la
pols absorbeix calor i produeix un refredament.
En funció de la seva composició, la pols pot
estar indicada per a incendis de classe A, B i
C. Tot i ser una mala conductora del corrent
4 Full monogràfic 8 Seguretat contra incendis
elèctric, el seu caràcter abrasiu en desaconsella
l’ús sobre equips elèctrics delicats que podrien
quedar danyats.
Anhídrid carbònic (CO2)
L’ús d’aquest gas és força habitual en la lluita
contra incendis. S’emmagatzema liquat a
pressió i té una densitat d’1,53 g/cm3, superior
a la de l’aire. En aïllar el combustible i desplaçar
el comburent, actua per sufocació i també
produeix un refredament, en passar de líquid a
gas quan és alliberat del seu recipient.
L’anhídrid carbònic no és gaire efectiu en focs
de les classes A, B i C, és desaconsellat en
incendis de metalls i és apropiat en incendis
en presència de corrent elèctric, perquè no és
conductor i no genera residus. Els principals
inconvenients que té són la baixa eficàcia
en incendis exteriors i les seves propietats
asfixiants en concentracions superiors al 9%.
Altres gasos extintors
Els hidrofluorocarbonis (HFC) i els gasos
inerts actuen per sufocació, reduint la
concentració de comburent en el lloc de
l’incendi. Ambdós tipus de gasos s’apliquen
principalment quan es pretén garantir rapidesa
d’extinció i seguretat del personal. També són
respectuosos amb el medi ambient, a diferència
dels clorofluorocarbonis (HFC), com ara els
halons, dels quals, en aplicació del Protocol
de Montreal, n’està prohibida la fabricació,
comercialització i utilització perquè danyen
la capa d’ozó i contribueixen a l’escalfament
global.
Sistemes de protecció activa
Sistema automàtic de detecció i alarma
És un sistema format per diferents components
que permeten detectar l’inici
i la ubicació d’un incendi de
manera automàtica, sense
intervenció humana.
D’aquesta manera es poden
adoptar les mesures adients
per lluitar contra el foc. Els
components d’un sistema
automàtic de detecció són:
1. Central de senyalització
i control: rep el senyal d’incendi enviat pel
detec- tor o pel polsador manual i indica el
lloc on aquest està ubicat, fet que permet
situar l’origen de l’incendi.
 2. Detector d’incendis: component que
mitjançant un sensor controla, allà on
està instal·lat, l’existència de fenòmens
fisico- químics característics d’un incendi
com ara generació de fums, increment de
temperatura i generació de raigs infrarojos i
ultraviolats. La informació l’envia a la central
de senyalització i control.
3. Dispositiu d’alarma: dona avís d’alarma als
ocupants de l’edifici, ja sigui mitjançant un
senyal acústic, òptic o la combinació de tots
dos.
4. Polsador d’alarma: element que, un cop
accionat manualment, envia el senyal
d’incendi a la central de senyalització i
control.
5. Dispositiu de transmissió d’alarma: transmet
el senyal d’alarma d’incendi des de la central
de senyalització i control fins una central de
recepció d’alarmes.
6. Central de recepció d’alarmes: emplaçament
des del qual es poden emprendre accions de
protecció i lluita contra incendis.
7. Sistema automàtic de protecció contra
incendis: equip automàtic de control o lluita
contra incendis.
5 Full monogràfic 8 Seguretat contra incendis
8. Font d’alimentació del sistema: subministra
energia elèctrica a la central de senyalització
i control i als diferents components que en
depenen, anteriorment esmentats.
Extintors
L’extintor és un aparell que conté un agent
extintor pressuritzat que, en ser alliberat, pot
ser dirigit contra un foc. En funció
de la seva configuració els
extintors es classifiquen en
portàtils manuals, quan la massa
total transportable no supera els
20 kg, i amb rodes, quan en
disposen per al seu
desplaçament.
L’extintor ha d’indicar la seva
eficàcia, que informa del tipus
de foc que pot apagar i la seva
magnitud. Aquest valor s’obté
a partir d’un assaig normalitzat.
Els extintors se situaran propers
a les sortides i en punts de major
risc, vetllant sempre perquè s’hi
tingui un accés ràpid i fàcil. Amb
caràcter general, la distància màxima a un
extintor no ha de superar els 15 metres.
Tot seguit es presenta una taula que indica
l’agent extintor més adient a cada tipus de foc:
 Boques d’incendi equipades Sistemes d’aigua polvoritzada
Una boca d’incendi equipada (BIE) és el El sistema d’aigua polvoritzada es compon d’un
conjunt d’elements necessaris per transportar conjunt de canonades fixes, connectades a una
i projectar aigua font d’abastiment d’aigua, i d’un conjunt de
des d’un punt fix brocs polvoritzadors que, accionats mitjançant
de la xarxa de una vàlvula automàtica o manual, llancen sobre
subministrament l’incendi aigua amb una mida de partícula,
d’aigua fins al lloc de densitat i velocitat prèviament establerts.
l’incendi.
Es compon com a Aquest sistema, conegut també com
mínim de vàlvula, «inundació total» o «diluvi», no s’ha de
mànega i llança. confondre amb els sistemes de ruixadors
ni amb els d’aigua nebulitzada, que tenen
Les boques d’incendi equipades es classifiquen característiques físiques i d’aplicació molt
segons el seu diferents. S’utilitza principalment en riscos
diàmetre i tipus de mànega. Així, existeixen les industrials i sol anar associat a sistemes de
de 25 mm de diàmetre i mànega semirígida que detecció que, en cas d’incendi, provoquen la
conserva la seva secció circular i les de 45 mm sortida d’aigua a través de tots els brocs.
de mànega flexible i plana. Aquestes últimes,
al contrari que les de 25 mm no conserven la Aigua nebulitzada
secció circular i s’han de desplegar totalment A l’igual que en el sistema d’aigua polvoritzada,
abans de fer-ne ús. aquest sistema també requereix un conjunt
de canonades fixes connectades a una font
Ruixadors (sprinklers) d’abastiment d’aigua, a les quals s’hi instal·len
Un ruixador és una vàlvula que, instal·lada en capçals atomitzadors que, en accionar-se
una canonada d’aigua a nivell del sostre manualment o automàticament, llancen aigua
o paret, està tancada mitjançant un element sobre l’incendi. La nebulització permet que
termosensible. En arribar a unes condicions de les gotes d’aigua alliberades tinguin una mida
temperatura prèviament de micres. Això representa, entre d’altres
establertes, aquest element avantatges, optimització de la quantitat d’aigua;
termosensible s’allibera i reducció del dany causat per aquesta; reducció
permet la sortida d’aigua de la temperatura del recinte; innocuïtat per a
que, de manera automàtica les persones; i possibilitat d’ús en presència de
cau sobre el punt on hi ha corrent elèctric.
l’incendi.
Hidrants
Simultàniament a la seva Les columnes hidrants exteriors compleixen
entrada en funcionament una doble funció. D’una banda, subministren
s’activa un senyal a aigua a les mànegues que s’hi connecten i, de
la central de recepció l’altra, permeten
d’alarmes per tal que es proveir-se als vehicles autobomba dels serveis
puguin d’extinció d’incendis. La
emprendre les accions adients. seva classificació es pot
fer en funció de diferents
La canonada a la qual està connectat el criteris, si bé habitualment
ruixador pot ser humida, amb aigua a pressió es distingeix entre hidrants
al seu interior, o bé seca. En aquest darrer cas, de columna humida o seca
per prevenir el risc de glaçada, la canonada (segons que la presència
està pressuritzada amb gas a pressió. d’aigua dins l’hidrant sigui
L’obertura d’un ruixador provoca una caiguda permanent o no) i entre
de pressió que, mitjançant un sistema hidrants de superfície o
de vàlvules, provoca la inundació de les d’arqueta enterrada (segons que estiguin per
canonades i la sortida d’aigua sobre el lloc de sobre o per sota del nivell de terra).
l’incendi.

6 Full monogràfic 8 Seguretat contra incendis

 Els hidrants més utilitzats són els de columna
Quan s’acciona el sistema, ja sigui de manera
seca, constituïts per: cos que emergeix de terra
automàtica o manual, es produeix una
i a través del qual circula l’aigua; rodet que
descàrrega del gas, que pot ser localitzada o
uneix el cos amb la vàlvula de base; vàlvula
generalitzada.
de base per obrir i tancar manualment el pas
d’aigua; i boques de sortida amb ràcords de
Els gasos utilitzats en aquest tipus de
diferents mides per a la connexió de mànegues.
sistemes solen ser l’anhídrid carbònic, els
hidrofluorocarbonis
Els hidrants de columna humida consten dels
(HFC) i gasos inerts
mateixos elements que els de columna seca,
formats per gasos nobles
a excepció de la vàlvula de base, que se
o de característiques
substitueix per un accionament individual per
equivalents.
a cada sortida de mànega. Aquests darrers
hidrants presenten el risc de congelació de
Actuen de manera neta
l’aigua que està permanentment al seu interior.
i no deterioren els béns
protegits.
Els hidrants d’arqueta estan instal·lats sota
Cada gas presenta
el nivell de terra, dins d’una arqueta coberta
un diferent grau d’incidència sobre les persones
amb una tapa. Es componen de cos, vàlvula
i el medi ambient.
de tancament i obertura, boques de connexió i
arqueta amb tapa.
Sistemes d’escuma
Es basen en l’aplicació manual o automàtica
Columna seca
sobre l’incendi d’una barreja d’aigua, agent
Es tracta d’una instal·lació d’ús exclusiu per a
escumogen i aire. A través d’un sistema de
bombers. Consta d’un conjunt de tubs d’acer
canonades l’aigua passa per un dispositiu
galvanitzat de 80 mm de
on s‘incorpora l’agent escumogen i continua
diàmetre, buits d’aigua, que
circulant fins a un punt on s‘incorpora aire.
comencen
S’aconsegueix així la barreja final, que es
en una presa d’alimentació
pot aplicar mitjançant mànegues, boques o
situada a la façana de la
ruixadors previstos a l’efecte.
planta baixa de l’edifici i avan-
cen per la caixa de l’escala
Aquests sistemes d’extinció estan indicats per
fins al replà de cada planta,
a incendis de líquids amb una temperatura
on hi ha instal·lades diferents
d’ignició elevada.
preses d’aigua.
Existeixen diferents tipus d’agents
La seva utilització en cas
escumògens, que es trien en funció del
d’incendi requereix que
cabal mínim requerit en l’extinció de l’incendi
un vehicle bomba dels serveis d’extinció
i del tipus de combustible. Així, es pot
d’incendis injecti aigua a pressió al sistema des
parlar d’agents escumògens proteínics,
de la presa d’alimentació de la planta baixa.
fluorproteínics, sintètics i AFFF (d’Aqueous Film
D’aquesta manera hi haurà aigua disponible a
Forming Foam).
totes les preses de les diferents plantes on es
vulgui connectar una mànega per lluitar contra
En parlar d’aquests sistemes cal conèixer,
l’incendi.
entre d’altres conceptes, el de coeficient
d’expansió, que és la relació entre el volum
Sistema de gasos extintors
final de l’escuma obtinguda i el volum inicial
Els sistema d’extinció mitjançant gas es
de la barreja d’aigua i agent escumogen. Això
compon d’una font que subministra el gas.
ens permetrà distingir entre escumes de baixa,
Aquesta font sol ser una bateria de bombones
mitjana i alta expansió.
de gas liquat a pressió, connectada a una xarxa
de canonades on hi ha instal·lades boques de
descàrrega.

7 Full monogràfic 8 Seguretat contra incendis


Sistemes de protecció passiva
Reacció al foc
Es defineix la reacció al foc com el
comportament dels materials orgànics, i per
tant combustibles i inflamables, davant la calor
i les flames. Mitjançant diferents tipus d’assaig,
els productes de construcció i elements
constructius se sotmeten a l’acció d’una flama
controlada, fins a provocar el despreniment
de vapors inflamables. D’aquesta manera
es pot comprovar el desenvolupament de la
combustió en el mateix element, fet que permet
classificar-lo dins alguna de les diferents
categories.
El Document bàsic de seguretat en cas
d’incendi (DB-SI) del Codi tècnic de l’edificació
(CTE), aprovat el 2006 i actualitzat el 2010,
recull les exigències de reacció al foc dels
elements constructius conforme a les noves
classificacions europees establertes mitjançant
el Reial decret 842/2013, de 31 d’octubre i
a les normes d’assaig i classificació que s’hi
indiquen (Euroclasses).
Les Euroclasses estan definides en la Norma
europea de classificació UNE-EN 13501-1:2002
i s’expressen mitjançant un codi que conté
una classificació principal, compresa entre les
lletres “A” i ”F”, un subíndex de fums comprès
entre “s1” i “s3” i un subíndex de gotes, de
“d0” a “d2”.
Les lletres de la classificació principal es
corresponen conceptualment amb les
definicions següents:
A1: No combustible. Sense contribució en grau
màxim al foc
A2: No combustible. Sense contribució en grau
menor al foc
B: Combustible. Contribució molt limitada al foc
C: Combustible. Contribució limitada al foc
D: Combustible. Contribució mitjana al foc
E: Combustible. Contribució alta al foc
F: Sense Classificar.
Resistència al foc
La resistència al foc fa referència als elements
constructius (parets, portes, pilars, forjats,
cobertes, etc.) i es pot definir com el temps
que tarden aquests elements en perdre la seva
capacitat portant o estabilitat al foc, la integritat
i l’aïllament tèrmic.
8 Full monogràfic 8 Seguretat contra incendis
L’entrada en vigor del Codi tècnic de l’edificació
obliga a fer un assaig, segons les normes
europees EN, de la resistència al foc dels
diferents elements constructius.
S’estableixen així tres classes, que són: R
(estabilitat al foc o capacitat portant),
RE (estabilitat al foc o capacitat portant i
integritat) i REI (estabilitat al foc o capacitat
portant, integritat i aïllament tèrmic). Aquestes
classes van acompanyades dels valors 15, 30,
45, 60, 90, 120, 180 o 240, que indiquen el
temps en minuts que es mantenen les classes
en cas d’incendi.
L’ús de materials constructius d’aquestes
classes és un factor determinant per limitar
la propagació d’un incendi i, gràcies a la
sectorització, permetre l’evacuació dels
ocupants de l’edifici, a més de facilitar la
intervenció dels serveis d’extinció.
Dotació i manteniment de sistemes de
protecció activa i passiva
Els criteris de dotació i manteniment dels
sistemes de protecció activa i passiva es troben
recollits a la normativa específica que, en el
cas de dotació, són el Reial decret 314/2006,
pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació,
i el Reial decret 2267/2004, pel qual s’aprova
el Reglament de seguretat contra incendis
en establiments industrials. En el cas del
manteniment dels sistemes de protecció
activa, la normativa aplicable és el Reial
decret 513/2017 pel qual s’aprova el Reglament
d’instal·lacions de protecció contra incendis.
Pla d’emergència
El Pla d’emergència neix de l’obligació de
l’empresari, recollida a l’article 20 de la Llei
31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de
riscos laborals, d’analitzar possibles situacions
d’emergència i adoptar les mesures necessàries
en matèria de primers auxilis, lluita contra
incendis i evacuació dels treballadors, així com
de l’obligació empresarial de designar amb
aquesta finalitat personal encarregat de posar
en pràctica aquestes mesures i comprovar
periòdicament el seu correcte funcionament.
 —Reial
— decret 2267/2004, de 3 de
Legislació i normativa bàsica
desembre, pel qual s’aprova el Reglament
de seguretat contra incendis en els
Àmbit estatal
establiments industrials (BOE 303, de 17 de
desembre de 2004).
—Reial
— decret 656/2017, de 23 de
juny, pel qual s’aprova el Reglament
—Reial
— decret 1196/2003, de 19 de
d’emmagatzematge de productes
setembre, pel qual s’aprova la Directriu
químics i les seves instruccions tècniques
bàsica de protecció civil per al control i
complementàries (BOE 176, de 25 de juliol
planificació davant el risc d’accidents greus
de 2017).
en què intervenen substàncies perilloses
(BOE 242, de 9 d’octubre de 2003).
—Reial
— decret 513/2017, de 22 de maig, pel
qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions
—Reial
— decret 486/1997, de 14 d’abril, pel
de protecció contra incendis (BOE 139, de
qual s’aproven les disposicions mínimes de
12 de juny de 2017).
seguretat i salut en els llocs de treball (BOE
97, 23 d’abril de 1997).
—Reial
— decret 840/2015, de 21 de
setembre, pel qual s’aproven mesures de
—Llei
— 31/1995, de 8 de novembre, de
control dels riscos inherents als accidents
prevenció de riscos laborals (BOE 269, de
greus en els quals intervinguin substàncies
10 de novembre de 1995).
perilloses (BOE 251, de 20 d’octubre de
2015).
—Reial
— decret 407/1992, de 24 d’abril, pel
qual s’aprova la Norma bàsica de protecció
—Llei
— 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema
civil (BOE 105, d’1 de maig de 1992).
Nacional de Protecció Civil (BOE 164, de 10
de juliol de 2015).
Àmbit de la Generalitat de Catalunya
—Reial
— decret 842/2013, de 31 d’octubre,
pel qual s’aprova la classificació dels
—Decret
— 30/2015, de 3 de març, pel qual
productes de construcció i dels elements
s’aprova el catàleg d’activitats i centres
constructius en funció de les propietats de
obligats a adoptar mesures d’autoprotecció
reacció i de resistència enfront del foc (BOE
i es fixa el contingut d’aquestes mesures
281, de 23 de novembre de 2013).
(DOGC 6824, de 5 de març de 2015).
—Reial
— decret 173/2010, de 19 de febrer,
—Decret
— 155/2014, de 25 de novembre,
pel qual es modifica el Codi tècnic de
pel qual s’aprova el contingut mínim per
l’edificació, en matèria d’accessibilitat i
a l’elaboració i l’homologació dels plans
no-discriminació de les persones amb
de protecció civils municipals i s’estableix
discapacitat (BOE 61, d’11 de març de
el procediment per a la seva tramitació
2010).
conjunta (DOGC 6759, de 27 de novembre
de 2014).
—Reial
— decret 393/2007, de 23 de març,
pel qual s’aprova la Norma bàsica
—Llei
— 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció
d’autoprotecció dels centres, establiments
i seguretat en matèria d’incendis, en
i dependències dedicats a activitats que
establiments, activitats, infraestructures
puguin originar situacions d’emergència
i edificis (DOGC 5584, de 10 de març de
(BOE 72, de 24 de març de 2007).
2010).
—Reial
— decret 314/2006, de 17 de març, pel
—Decret
— 174/2001, de 26 de juny, pel qual
qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació
es regula l’aplicació a Catalunya del Reial
(BOE 74, de 28 de març de 2006).
decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual
s’aproven les mesures de control dels
riscos inherents als accidents greus en què
intervinguin substàncies perilloses (DOGC
3427, de 10 de juliol de 2001).

9 Full monogràfic 8 Seguretat contra incendis

 —Llei
— 4/1997, de 20 de maig, de protecció
civil de Catalunya (DOGC 2401, de 29 de
maig de 1997).

—Decret
— 161/1995, de 16 de maig, pel
qual s’aprova el Pla de protecció civil de
Catalunya (DOGC 2058, de 2 de juny de
1995). Institut Català de Seguretat
i Salut Laboral

C/ Sepúlveda, 148-150
(*) Versió original d’abril de 2011. 08011 Barcelona
Tel. 932 285 757

www.gencat.cat/alafeinacaprisc

L’ICSSL al territori:

Barcelona
C/ Sepúlveda, 148-150
08011 Barcelona
Tel. 932 055 001

Girona
Pl. de Pompeu Fabra,1
(Edifici de la Generalitat)
17002 Girona
Tel. 872 975 450

Lleida
Carrer del General Brito, 3
25007 Lleida
Tel. 973 200 400

Tarragona
C/ Riu Siurana, 28 B
(Camp Clar)
43006 Tarragona
Tel. 977 541 455

Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una
llicència Reconeixement-No Comercial-
Sense Obres Derivades 3.0 de Creative
Commons.Se’n permet la reproducció,
distribució i comunicació pública sempre
que se’n citi l’autor i no se’n faci un
ús comercial de l’obra original ni la
generació d’obres derivades. La llicència
completa es pot consultar a http://
creativecommons.org/licenses/by-nc-
nd/3.0/es/legalcode.ca

10 Full monogràfic 8 Seguretat contra incendis