DEPARTAMENT DE QUÍMICA

CFGM Operacions de laboratori

M9. Assajos de materials

UF1. Tipus de materials

NF2: Propietats dels materials.

UF1
NF2. Propietats dels materials

INTRODUCCIÓ

Aplicació

Composició
Obtenció Estructura
Propietats

Propietats

Propietats dels materials

Les propietats dels materials depenen principalment de la seva estructura atòmica, la
seva estructura cristal·lina i la seva microestructura.
Les propietats del material són les diverses característiques que reuneix el material,
són conceptes que permeten quantificar el comportament o la reacció del material
davant estímuls externs. Per exemple, si no sotmetem un objecte a la llum, no podem
saber (a les fosques) el seu color, transparència, etc. o si no estirem una peça no
podrem saber quin és el seu límit a la ruptura.
Depenent de l’estímul al que sotmetem un material aquest presentarà unes propietats
o unes altres:

1. Propietats Físiques
2.
1.1. Propietats Elèctriques
Determinen el comportament del material quan es sotmès a un camp elèctric.
1.1.1. Conductivitat: capacitat d’un material per conduir el corrent elèctric.
σ = 1/ ρ (unitat: 𝛺−1 · 𝑚−1)
 DEPARTAMENT DE QUÍMICA
CFGM Operacions de laboratori
M9. Assajos de materials

UF1. Tipus de materials NF2: Tipus de materials

Depenent de la conductivitat trobem materials:

1.1.1.1. Conductors: permeten el pas de corrent. 1ª espècie (metalls, no canvien

la seva estructura), 2ª espècie (substàncies iòniques, si modifiquen la
seva estructura)

1.1.1.2. Aïllants: no condueixen el corrent elèctric

1.1.1.3. Semiconductors: substàncies com el Si, Ge, arseniür de gal·li, que

actuen pràcticament com aïllants quan estan purs però que condueixen
parcialment en incrementar la temperatura, ser irradiats o impurificar-los
adequadament (dopping)

1.1.1.4. Superconductors: conductors sense resistència. En refredar

gradualment un metall convencional, la resistivitat elèctrica disminueix
gradualment fins aconseguir una petita resistivitat residual ( 0),
característica de cada metall (veure figura). No obstant això, existeixen
materials que, en baixar la temperatura, la seva resistivitat disminueix
bruscament tot anul·lant-se. Són els superconductors i la temperatura a la
qual s’assoleix la superconductivitat s’anomena temperatura crítica: TC.

1.1.1.5. Dielèctrics: son materials aïllants que presenten o poden presentar una
estructura elèctrica dipolar, es a dir, existeix una separació entre les
entitats carregades positivament i les carregades negativament a nivell
atòmic o molecular. Com a resultat de les interaccions dels dipols amb
camps elèctrics els materials dielèctrics son utilitzats en condensadors
(acumulador de càrregues)

1.1.2. Resistivitat: característica pròpia d’un material que indica la seva oposició al
pas de corrent (Ω m)

El valor de la resistència elèctrica R depèn del material i de les dimensions de

la proveta:

R= ρl/s ρ = 1/σ

La resistència depèn també de la temperatura

RT=R0(1+K·T)

2
 DEPARTAMENT DE QUÍMICA
CFGM Operacions de laboratori
M9. Assajos de materials

MP4. Assajos físics

Exemple 1:
Es vol substituir una conducció elèctrica de fil de coure per una de fil d’alumini de la
mateixa longitud, de tal manera que ambdues tinguin la mateixa resistència óhmica.
Calculeu:
a) La relació de les seccions dels fils.
b) La relació entre les masses de coure i d’alumini.
Dades:
𝜌 𝐶𝑢 = 1,8 · 10−6 𝛺 · 𝑐𝑚

𝜌 𝐴𝑙 = 2,6 · 10−6 𝛺 · 𝑐𝑚

densitat Cu = 8,93g / cm 3
densitat Al = 2,70 g / cm 3

Exemple 2:
La variació de la resistència amb la temperatura s’utilitza per fer mesures molt
precises de temperatures (termòmetre de resistència). Consisteix en una resistència
de platí (metall amb alt punt de fusió i molt resistent a la corrosió). Suposem que a
0ºC la resistència del fil de platí és de 100,0Ω, quan es posa en un ambient a un altra
temperatura és de 137,6 Ω. Quina és la temperatura d’aquest ambient si el coeficient
de temperatura del platí és de 39,3·10-4 ºC-1.

1.2. Propietats tèrmiques

Determinen el comportament del material quan es sotmès a un canvi de temperatura

1.2.1. Capacitat calorífica:

La quantitat de calor absorbida per un material depèn de la seva naturalesa.
S’anomena capacitat calorífica la propietat que indica la capacitat d’un
material d’absorbir calor del seu entorn i representa la quantitat necessària
per augmentar un grau la seva temperatura:
dQ
C=
dT
On dQ és la quantitat de calor necessària per a generar un canvi de
temperatura dT. Les unitats de la capacitat calorífica específica són J/mol·K o
cal/mol·K.
En la pràctica és corrent emprar el concepte de calor específica d’un
material, equivalent a la capacitat calorífica per unitat de massa.
dQ
c=
dT
On la calor específica c ,s’expressa en J/kg·K i cal/kg·K
DEPARTAMENT DE QUÍMICA
CFGM Operacions de laboratori
M9. Assajos de materials

Calor específica: És la quantitat de calor necessària per elevar en 1°C la

temperatura d'1 kg de determinada substància. La calor específica varia amb
la temperatura. A la pràctica se'n considera la calor específica mitja en un
interval de temperatures.

Exemple 3:
En un calorímetre de conté 440 g d’aigua a 9ºc s’introdueix un fragment de ferro de
50g a la temperatura de 90ºC; la temperatura de l’equilibri és de 10ºC. Calculeu la
calor específica del ferro. Calor específic de l’aigua 4180 J/kg·K.

1.2.2. Conductivitat tèrmica: és la propietat que tenen els materials de transportar

la calor de les zones d’alta temperatura a les zones de baixa temperatura.
En tota conducció tèrmica es compleix la següent equació:

4
DEPARTAMENT DE QUÍMICA
CFGM Operacions de laboratori
M9. Assajos de materials

Q T
q k
S x

On q representa el flux de calor, és a dir, la calor que travessa la unitat d’àrea

Fluxe
xe de
calor
or

x
La calor dels materials es transporta mitjançant vibracions i mitjançant la
mobilitat dels electrons lliures. Per aquest motiu la conductivitat tèrmica dels
metalls és superior a la dels materials ceràmics. En el cas dels metalls es
compleix la llei de Wiedemann-Franz, que relaciona la conductivitat tèrmica
(k) amb la conductivitat elèctrica (
k
L
T
on L és una constant de valo 2,44·108 Ω·W·K2 i T la temperatura absoluta.
(Simulador de conductivitat tèrmica)
http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/transporte/barra/barra.htm

1.2.3. Dilatació tèrmica: augment de volum que experimenten els materials com a
conseqüència de l’elevació de la seva temperatura, deguda a les vibracions i
xocs entre àtoms o molècules.

El canvi de longitud amb la temperatura per a un material sòlid pot expressar-

se de la següent forma:
𝑙 − 𝑙0
= 𝑎𝐼 · (𝑇 − 𝑇0 )
𝑙0

∆𝑙
= 𝑎𝐼 · (∆𝑇)
𝑙0

El paràmetre l es denomina coeficient lineal de dilatació tèrmica; és ima

propietat que indica el grau de dilatació d’un material quan s’escalfa i té
unitats de ºC-1.
L’escalfament o el refredament afecta a totes les dimensions del cos, per
tant, produeix un canvi de volum. Els canvis de volum amb la temperatura
poden calcular-se a partir de:
 DEPARTAMENT DE QUÍMICA
CFGM Operacions de laboratori
M9. Assajos de materials

1.2.4. Tensions tèrmiques:

Els materials, majoritàriament, es dilaten en escalfar-se i es contreuen en
refredar-se amb més o menys extensió. Aquests canvis de temperatura
indueixen en els materials esforços o tensions, de naturalesa tèrmica.

La distribució de les tensions tèrmiques induïdes és en funció de la grandària

i forma del material, del mòdul d’elasticitat e, de la conductivitat tèrmica k, del
coeficient de dilació tèrmica i de la resistència a la fractura del substrat f.

Si se suposen grandària i forma convencionals i constants, els materials

tenen resistència mecànica a aquests canvis tèrmics. La capacitat d’un
material de resistir canvis tèrmics s’anomena resistència del xoc tèrmic RXT i
el seu valor és el següent:
f ·k
RXT
E·
Tots els processos fisicoquímics, mecànics i tèrmics que augmentin la
resistència a la fractura i la conductivitat tèrmica contribueixen a augmentar la
resistència al xoc tèrmic. Tots els processos fisicoquímics, mecànics i tèrmics
que disminueixen el mòdul d’elasticitat i el coeficient de dilatació tèrmica
contribueixen a augmentar la resistència al xoc tèrmic dels materials.

1.2.5. Temperatura de fusió: És la temperatura a la qual un material passa de

l'estat sòlid al líquid, transformació que es produeix amb absorció de calor.
El punt de solidificació és la temperatura a la qual un líquid passa a l'estat
sòlid, durant la transformació hi ha cessió de calor. Gairebé sempre
coincideixen els punts de fusió i de solidificació

1.2.6. Fusibilitat: facilitat amb la que un material es pot fondre

1.2.7. Soldabilitat: facilitat amb la que un material es pot soldar a sí mateix o a un

altre