LA REVOLUCIÓ

FRANCESA I L’IMPERI
3.- Revolució Francesa: significació, cronologia, causes, , fases, petjada de les
dones
1,. SIGNIFICACIÓ 2.-
REVOLUCIÓ
3.- CAUSES I 4.- FASES.
CRONOLOGIA 5.- DONES I LA
FRANCESA PRIMERS DESENVOLUPAMEN REVOLUCIÓ
MOMENTS DE T FRANCESA. LA
PER QUÈ LA SEUA QUAN VA SER? LA REVOLUCIÓ PETJADA DE
RELLEVÀNCIA? LES DONES
QUÈ VA PASSAR?
PER QUÈ VA QUÈ VAN FER?
SER?

QUADERNS
DE QUEIXES
PENSA , RAONA. NO TEXT EXPOSITIU.

1.- PER QUÈ LA SIGNIFICACIÓ DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA? PER QUÈ LA

SEUA RELLEVÀNCIA?
SIGNIFICACIÓ
REVOLUCIÓ
FRANCESA

Primera revolució liberal burgesa a

Europa.

Va suposar la fi de l’Antic Règim a

França

Va significar el predomini polític, social i

econòmic de la burgesia.

Va implantar un sistema polític inspirat

en els principis del liberalisme.

Inici cicle revolucionari suposaria la fi de

l’Antic Règim i absolutisme a Europa.

INICI DE LA CONTEMPORANEÏTAT
PLANTEGEM I RESPONEM QÜESTIONS A PARTIR DEL TEXT EXPOSITIU O
L’EIX CRONOLÒGIC
2,. CRONOLOGIA
Quan va començar? Per què triem aquesta data? Per què la importància d’aquesta data?
Quan va finalitzar? Per què triem aquesta data?
3.- CAUSES I PRIMERS MOMENTS DE LA REVOLUCIÓ (ESTIU 1789)
PLANTEGEM I RESPONEM QÜESTIONS A PARTIR DEL TEXT EXPOSITIU
CAUSES
A) CAUSA SOCIAL
-Quina explicació social explica l’esclat de la Revolució Francesa? PER QUÈ VA
-Per què els llauradors volen acabar en l’Antic Règim? SER?
-Per què les masses populars de les ciutats protagonitzen episodis de violència?
- Per què la burgesia reclama canvis i vol desmantellar l’Antic Règim?
- Quins grups socials defensen l’Antic Règim?

B) CAUSES ECONÒMIQUES O CONJUNTURALS AGREUJEN UNA SITUACIÓ COMPLEXA.

- Explica les dos causes econòmiques o conjunturals (del moment) que accentuen la situació de malestar que
s’arrossega des de fa temps.
- Com s’intenta solucionar una de les causes econòmiques? Què provoca aquesta solució?

C) CAUSA IDEOLÒGICA
-Quina va ser la causa ideològica del moviment revolucionari? Per què?

D) CAUSES POLÍTIQUES
-Apunta una causa política de l’esclat revolucionari

E) CAUSA IMMEDIATA
- Assenyala la causa immediata de la Revolució Francesa?
F) PRIMERS MOMENT DE LA REVOLUCIÓ.

REVOLUCIÓ INSTITUCIONAL PROTAGONITZADA PELS REPRESENTANTS DEL TERCER

ESTAT
- Què van ser els Estats Generals? Per què es van reunir?
- Quins esdeveniments van ocórrer al si d’aquesta institució? Van suposar una ruptura en la situació
vigent (statu quo)? Per què?

REVOLUCIÓ POPULAR PROTAGONITZADA PEL POBLE DE PARÍS, LES MASSES POPULARS.

-Quin episodi simbòlic van protagonitzar les masses populars de París? Quin va ser el motiu?

REVOLUCIÓ ANTISENYORIAL PROTAGONITZADA PELS LLAURADORS?

-Com es va conèixer la revolució antisenyorial al camp? Què van fer els llauradors? Per què van
cometre aquests actes violents?
ANALITZEM ALTRES FONTS. TEXTOS PRIMARIS

QUADERNS DE
QUEIXES

QUÈ VAN SER ELS QUADERNS DE

QUEIXES?

PER QUÈ LA SEUA IMPORTÀNCIA?

QUÈ VAN SER ELS ESTATS

GENERALS?

TIPUS DE FONT SEGONS EL SEU

ORIGEN?
1.-Classifica cada document segons la seua procedència estamental
2.- Explica el seu contingut. Les seues reivindicacions. CANVIS O DEFENSA DE
3.- Hi ha cessions de la noblesa en el text 4? Hi ha cessions del clergat en el text 3? L’ANTIC RÈGIM
1.-Classifica cada document segons la seua procedència estamental
2.- Explica el seu contingut. Les seues reivindicacions.

SÓN REVOLUCIONARIS AQUESTS TEXTOS?

A QUIN ESTAT PERTANY L’AUTOR D’AQUEST
GRAVAT ANÒNIM DEL SEGLE XVIII?

QUÈ PROPOSA?
QUÈ ÉS LA INICIATIVA
LEGISLATIVA POPULAR?

SEMBLANÇA EN ELS
QUADENS DE QUEIXES?
ANALITZEM ALTRES FONTS. GRÀFICA LINEAL MÚLTIPLE.

AMB QUIN TIPUS DE CAUSA TÉ RELACIÓ

AQUESTA FONT?

COMENTA LA GRÀFICA.

QUINES CONSEQÜÈNCIES TENEN LES MALES

COLLITES EN LES CIUTATS?

QUINES CONSEQÜÈNCIES TENEN LES MALES

COLLITES EN EL CAMP?

EN QUINS ANYS LA SITUACIÓ ÉS MÉS GREU?

PRESENT I PASSAT.
ANALITZEM ALTRES FONTS. GRÀFICA CIRCULAR I QUADRE ESTADÍSTIC.

COMENTA AQUEST QUADRE ESTADÍSTIC.

QUIN PROBLEMA REFLECTEIX?
QUINES SÓN LES POSSIBLES SOLUCIONS?
PRESENT I PASSAT.

DEUTE PÚBLIC
D’ESPANYA.

JULIOL 2023.
 REVOLUCIÓ FRANCESA
DONES I LA
QUADERNS DE SIGNIFICACIÓ CRONOLOGIA FASES
REVOLUCIÓ
QUEIXES. REVOLUCIÓ CAUSES
FONT PRIMÀRIA -MONARQUIA FRANCESA.
FRANCESA
QUE ENS APROPA 1789-1799 CONSTITUCIONAL LA PETJADA
Primera revolució liberal CAUSES SOCIALS (1789-92) DE LES
A LES CAUSES DE -REPÚBLICA SOCIAL :
LA REVOLUCIÓ burgesa a Europa. LLUITA DE GRUPS SOCIALS, DONES
GIRONDINS I JACOBINS
PRIVILEGIATS VS NO
( 1792-94)
Va suposar la fi de l’Antic PRIVILEGIATS. -REPÚBLICA
Règim a França CONSERVADORA ( 1794-
 CAUSES IDEOLÒGIQUES 1799)
Va significar el predomini Idees Il·lustració.
polític, social i econòmic de
la burgesia.  CAUSES ECONÒMIQUES. QUÈ PERVIU DE LA
Crisi de la hisenda
Va implantar un sistema Crisi de subsistència
REVOLUCIÓ
polític inspirat en els FRANCESA. ? INICI
principis del liberalisme. CAUSES POLÍTIQUES DE LA
Incapacitat de Lluis XVI resoldre CONTEMPORANEÏTAT
Inici cicle revolucionari problemes
suposaria la fi de l’Antic Influència revolució americana.
Règim i absolutisme
 CAUSA IMMEDIATA
INICI DE LA Reunió Estats GENERALS per la
CONTEMPORANEÏTAT revolta nobiliaria
Primers moments
-Revolta institucional
-Revolta camperola.
-Revolta popular. París. BASTILLA
SIGNIFICACIÓ
REVOLUCIÓ
FRANCESA

Primera revolució liberal burgesa a Europa .

Va suposar la fi de l’Antic Règim a França

Va significar el predomini polític, social i econòmic

de la burgesia.

Va implantar un sistema polític inspirat en els

principis del liberalisme.

Inici cicle revolucionari suposaria la fi de l’Antic

Règim i absolutisme

INICI DE LA CONTEMPORANEÏTAT
CRONOLOGIA
1789-1799

JULIOL NOVEMBRE
1789 1799
ASSALT A LA COLP D’ESTAT
BASTILLA D’NAPOLEÓ
 CAUSES

SOCIALS ECONÒMIQUES POLÍTIQUES

IDEOLÒGIQUE
CONJUNTURAL
Oposició dels S DE
 DIFUSIÓ  INCAPACITAT
S
diferents grups del LES IDEES DE  CRISI DE LA MONARQUIA
Tercer Estat. LA HISENDA. RESOLDRE ELS
Situació d’aquest IL·LUSTRACIÓ DÈFICIT. PROBLEMES.
grup es va agreujar SOLUCIÓ :
per la crisi PRIVILEGIATS  PRECEDENTS DE
econòmica. PAGUEN TRIOMFS DE LES
IMPOSTOS. IDEES LIBERALS.
MOTIUS REVOLTA DELS REVOLUCIÓ
 LLAURADORS PRIVILEGIATS. ANGLESA . BILL
 MASSES CONVOCATÒRI OF THE RIGHTS.
POPULARS A ESTATS NAIXEMENT DELS
URBANES GENERALS. ESTATS UNITS .
 BURGESIA
URBANA  MALES  REVOLTA
COLLITES PRIVILEGIATS.
CRISI DE ESTATS
SUBSISTÈNCIA GENERALS
 CAUSA IMMEDIATA
L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ

 REI CONVOCA ELS ESTATS GENERALS PER A

MAIG DE 1789.

 GRAN MOBILITZACIÓ SOCIALS. ELECCIÓ DE

REPRESENTATS I ELABORACIÓ DE
QUADERN.

 REUNIÓ DELS ESTATS GENERALS. 5 MAIG

1789

 INICI DE LES DISPUTES: VOT PER ESTAMENT

O VOT PER CAP/ TEMES A TRACTAR
REFORMES POLÍTIQUES O SOCIALS O
EXCLUSIVAMENT TEMES DE FINANCES: LA
FALLIDA DE LA HISENDA REIAL.
Revolta institucional. Formació de la Assemblea Nacional.

Davant la negativa del rei i dels privilegiats a concedir el vot per cap , els representants
del Tercer Estat i una minoria de clergues i nobles liberals abandonen el 17 de juny els
Estats Generals, es declaren representants de la nació i es constitueixen en Assemblea
Nacional.

El 20 de juny els representants de l'assemblea troben la seua sala tancada, i es traslladen

a un frontó on juren no dissoldre's fins a donar a França una constitució. El rei accepta la
situació i reconeix a l'Assemblea Nacional el 28 de juny. El 9 de juliol l'Assemblea
Nacional es converteix en Assemblea Nacional Constituent. Luis XVI tracta de guanyar
temps mentre es van concentrant tropes als afores de París per a acabar amb el projecte
revolucionari
Revolta popular . L’assalt de la Bastilla 14 de juliol de 1789.

La decisió del rei de de envoltar París amb un exèrcit de 20.000

homes, la destitució del ministre de finances Necker (11 de juliol) i la
situació econòmica van portar a la revolta del poble de París. Les
masses populars es van armar i el 14 de juliol van assaltar la presó
de la Bastilla, presó reial i símbol de l'absolutisme.

Primer va ser la revolució institucional protagonitzada per burgesos

(advocats i comerciants), ara irrompen en la revolució les masses
populars de París.

Revolta camperola. LA GRAN POR. ESTIU JULIOL, AGOST 1789.

REVOLTES ANTISENYORIALS.

Les províncies van secundar la insurrecció de París. Els camperols

portats per la por a la venjança aristocràtica es van alçar provocant
la Gran Por. Una revolta antisenyorial on van atacar castells i van
cremar arxius . El seu somni
era acabar amb els drets feudals. La nit del 4 d'agost l'Assemblea
Nacional Constituent abolia els privilegis, els drets feudals i el
delme
 4.- ETAPES O FASES DE LA REVOLUCIÓ
FRANCESA. DESENVOLUPAMENT.

A) MONARQUIA B) REPÚBLICA C)REPÚBLICA

CONSTITUCIONAL SOCIAL (1792-94) CONSERVADORA
( 1789-1792) ( 1794-99)
 REPÚBLICA
GIRONDINA
 REPÚBLICA
JACOBINA
PLANTEGEM I RESPONEM QÜESTIONS A PARTIR DEL TEXT EXPOSITIU

4. 1.- MONARQUIA CONSTITUCIONAL.

A) CRONOLOGIA DE L’ETAPA O PERÍODE.

B) OBRA LEGISLATIVA. Quines lleis o reformes legislatives van realitzar?
OBRA LEGISLATIVA
Identifica la llei o mesura i explica el seu contingut.

C) Com van reaccionar els estaments privilegiades i la corona a l’obra legislativa i als canvis
aplicats per l’Assemblea Nacional? Què van fer?

D) Com van reaccionar els llauradors als canvis legislatius, especialment el relatiu a l’abolició
del feudalisme? (Pàgina 14)

E) Com era la situació a les ciutats? Sans-culotte i societats patriòtiques radicals.

F) Explica els esdeveniments que van propiciar la caiguda de la monarquia.

ANALITZEM ALTRES FONTS. TEXTOS PRIMARIS
Y como cualquier otra propiedad, las cadenas del Antiguo
Régimen tenían un precio.
Estas fueron las premisas sobre las cuales se sustentó el acuerdo
conseguido en la Asamblea.
La abolición de los derechos y privilegios feudales, al ser
considerados como legítima propiedad, estuvieron sujetos a una
suculenta compensación económica.
Los campesinos, que en un primer momento respiraron
aliviados ante el aparente fin del feudalismo, debían ahora
pagar entre 20 y 25 veces lo percibido anualmente por la
aristocracia en concepto de indemnización. El pago de estas
enormes cuantías, totalmente inasumibles para la inmensa
mayoría del campesinado, fueron abiertamente rechazadas.
La aristocracia, al no percibir sus indemnizaciones, exigió
de nuevo sus impuestos señoriales, lo cual seguirá
provocando rebeliones campesinas en el campo de manera
periódica.
 CLASSIFICACIÓ
AUTOR
CONTEXT
DESTINATARI.
DESCOBRIR PRINCIPIS
DEL LIBERALISME
SIGNIFICACIÓ DOCUMENT.

SÍNTESI DEL PROGRAMA

POLÍTIC DE LA BURGESIA
PER A ACABAR AMB
L’ANTIC RÈGIM I INSTAURAR
UN SISTEMA POLÍTIC
LIBERAL I UNA SOCIETAT DE
CLASSES.
MONARQUIA ESDEVENIMENTS RELLEVANTS
CONSTITUCIONAL
( 1789-1792)
- EXILI DE LA NOBLESA A ÀUSTRIA ON ORGANITZEN UNA
OBRA LEGISLATIVA INTERVENCIÓ MILITAR CONTRA LA REVOLUCIÓ.

-ABOLICIÓ DEL FEUDALISME, - INTENT DE FUGIDA DEL REI I LA SEUA FAMÍLIA.

ELS ESTAMENTS I ELS DETENCIÓA VARENNES (JUNY 1791).
PRIVILEGIS. S’OBLIGA ALS
CAMPEROLS A PAGAR UNA
- LES REFORMES NO VAN SATISFER ALS CAMPEROLS.
INDEMNIITZACIÓ ALS
SENYORS. AGOST 1789.
- LES CIUTATS VA CONTINUAR LA SITUACIÓ
- DECLARACIÓ DE DRETS DE D’ESCASSETAT, ACAPARAMENT I INFLACIÓ. AÇÒ VA
L’HOME I DEL CIUTADÀ. SUPOSAR EL SORGIMENT DELS SANS CULOTTES I LES
AGOST 1789. SOCIETATS PATRIÒTIQUES.
- DESAMORTITZACIÓ - L’ASSEMBLEA DECLARA LA GUERRA A ÀUSTRIA. ABRIL
ECLESIÀSTICA. NOVEMBRE
1789. 1792.

- LLEI LE CHAPELIER. JUNY - SITUACIÓ DE MÀXIMA TENSIÓ. INSURRECCIÓ 10 AGOST

1791 1792: PROTAGONISTES, CAUSES, FET MÉS RELLEVANT I
- CONSTITUCIÓ 1791. CONSEQÜÈNCIES
DECLARACIÓN DE DERECHOS DEL HOMBRE Y DEL
CIUDADANO

Reflejaba y condensaba todo un programa político (catecismo del

nuevo orden) elaborado por las burguesías franceses para la
eliminación del Antiguo Régimen y la implantación de una nueva
sociedad liberal y de clases en la que el capitalismo moderno pudiera
desenvolverse y fomentar la prosperidad colectiva” ENRIQUE
MORADIELLOS.
D’aquesta manera, eren ciutadans actius
només 4,3 dels 26 milions d’habitants que
tenia França. La resta dels ciutadans
quedaven exclosos.
ART 1 La constitució garanteix com a drets naturals i civils:
Que tots els ciutadans poden ser admesos a cà rrecs pú blics, sense una altra distinció
que la virtut i el seu talent.
Que els mateixos delictes es castigaran amb les mateixes penes, sense cap distinció .
Que totes les contribucions es repartiran entre tots els ciutadans igualment en
proporció a les seues facultats. Quin article o articles parlen de
ART 2 La sobirania és una i indivisible. Pertany a la Nació ; cap secció del poble, ni cap drets i llibertats, sobirania,
individu, pot atribuir-se el seu exercici. separació de poders, forma de
govern, tipus de sufragi i de
ART 3 El poder legislatiu resideix en una Assemblea Nacional , composta per l’imperi de la llei?
representants temporals, lliurement triats pel poble.

ART 4 El govern és monà rquic: el poder executiu resideix en el rei , sent exercit per
ministres i altres agents de l'autoritat.

ART 5 El poder judicial és posseït per jutges triats temporalment pel poble.

ART 6 Per a triar i ser triat membre de l'Assemblea Nacional és condició bà sica ser
ciutadà actiu. Per a ser considerat ciutadà actiu és necessari: tenir 25 anys; pagar una
contribució directa igual al valor de tres dies de treball i presentar un rebut d'aquesta
contribució ; no trobar-se en situació de servei, és a dir, de criat assalariat; estar inscrit
en el municipi i haver prestat el jurament cívic.

ART 7 A França no existeix autoritat superior a la llei. El rei només regna per mitjà
d'ella i només en nom de la llei pot exigir obediència
Tipus sufragi

DRETS I
LLIBERTATS
ANALITZEM ALTRES FONTS. TEXTOS PRIMARIS I IMATGES

L’ASSALT A LES TULLERIES 10 AGOST 1792

VALORA AQUESTA ETAPA
(MONARQUIA
CONSTITUCIONAL)? MODERADA
O RADICAL? CONVULSA O
PACÍFICA?
 4.2 REPÚBLICA SOCIAL (1792-94)

 REPÚBLICA GIRONDINA
 REPÚBLICA JACOBINA

PLANTEGEM I RESPONEM QÜESTIONS A PARTIR DEL TEXT EXPOSITIU

A) Diferència els subperíodes d’aquesta fase de la Revolució Francesa’

B) CONVENCIÓ
- Què va ser la convenció?
- Quins grups polítics conformaven la Convenció Nacional?
- Analitza els dos primers grups: ideologia, líders, grups socials que representen, mesures.
C) REPÚBLICA GIRONDINA 1792-93.
- Descriu la situació política i social d’aquest període. Què va passar en aquest període?
D) REPÚBLICA JACOBINA 1793-94.
-Com es van fer amb el poder els jacobins?
-En quin grup social es van recolzar els jacobins?
-Identifica i comenta mesures legislatives del període.
-Com es va anomenar el govern en poder dels jacobins? Com van governar?
-Analitza la política repressiva dels jacobins.
-Quan, com i per què va acabar el govern jacobí?
-Valora el període jacobí. OMBRES I LLUMS
 OMBRES I LLUMS DEL PERÍODE JACOBÍ.

SANS CULOTTES
GIRONDINS
• MODERATS
• LÍDER: BRISSOT.
• LA REVOLUCIÓ HAVÍA ACABAT AMB
LA PROCLAMACIÓ DE LA
REPÚBLICA
• MESURES
-ESTABILITZAR LA REVOLUCIÓ.
-COMBATRE LA INVASIÓ
ESTRANGERA
-CASTIGAR PERÒ NO EXECUTAR AL
REI

JACOBINS
• RADICALS
• LÍDERS: ROBESPIERRE, DANTON,
MARAT.
• LA REVOLUCIÓ HAVIA DE
CONTINUAR
• MESURES RESPONEN A DEMANDES
POPULARS I XICOTETA BURGESIA
- MESURES EXTAORDINÀRIES: MÉS
IGUALTAT SOCIAL, MÉS DRETS
SOCIALS, SUFRAGI UNIVERSAL
-COMBATRE CONTRA ELS EXÈRCITS
INVASORS
- COMBATRE LA
ANALITZEM ALTRES FONTS. TEXTOS PRIMARIS

ESTÀ
JUSTIFICAT
APLICAR
EL TERROR
EN NOM DE
LA
IGUALTAT I
LA
PRINCIPIS LIBERALS PRESENT EN LA
LLIBERTAT?
CONSTITUCIÓ DE 1793?
QUI SÓN ELS SANS CULOTTES?
CONSTITUCIÓ (*) 1793 Quin article o articles parlen de drets i
ARTICLE 1. La República francesa és una i indivisible. llibertats, sobirania, separació de poders,
forma de govern, tipus de sufragi i de
ARTICLE 7. El poble sobirà és la universalitat dels ciutadans francesos l’imperi de la llei?
ARTICLE 8. Nomena als seus diputats de forma directa.
ARTICLE 21. La població és l'única base de la representació nacional.

ARTÍCLE 28. Tots els francesos poden triar i ser triats dins de l'extensió de la República.

ARTICLE 39. El Cos Legislatiu és un, indivisible i permanent.

ARTICULE 53. El cos legislatiu proposa lleis i dicta decrets.

ARTICLE 62. Hi ha un Consell Executiu compost per 24 membres.

ARTICLE 64. El Consell Executiu renova la meitat dels seus membres en cada legislatura.
ARTICLE 65. El Consell s'encarrega de l'adreça i de la vigilància de l'administració general: només pot
executar les lleis i els decrets del Cos Legislatiu.

ARTICLE 85. El codi de les lleis civils i penals és uniforme per a tota la República.

ARTICLE 88. Hi ha jutges de pau triats pels ciutadans en els districtes que la llei determina.
ARTICLE 89. Concilien i jutgen
ARTICLE 122. La Constitució garanteix a tots els francesos la igualtat, la llibertat, la seguretat, la propietat, el
lliure exercici del culte, la instrucció pública, l'assistència social, la llibertat indefinida de premsa, el dret de
reunió en societats populars i el gaudi de tots els drets de l'home.

(*) Una constitució és la llei fonamental que regula la vida política d'un estat i constitueix la norma suprema de
tot el seu ordenament legal.
Diferències CONSTITUCIÓ 1791 I LA CONSTITUCIÓ 1793

FORMA DE GOVERN
SUFRAGI
SOBIRANIA
DRETS

Reflecteix els principis de democràcia social: sobirania popular, sufragi

masculí directe, drets socials (assistència i instrucció), repartiment de
les terres dels privilegiats contrarevolucionaris entre els camperol.

TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ POPULAR I DEMOCRÀTIC

 Constitució 1791 Constitució 1793
ETAPA REVOLUCIÓ
GRUP POLÍTIC
INSPIRADOR
FORMA DE GOVERN
PODERS

SUFRAGI

SOBIRANIA

DRETS

VALORA CADA CONSTITUCIÓ

 VALORACIÓ

POSITIVA. TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ NEGATIVA. REGNE DEL TERROR

POPULAR I DEMOCRÀTICA D’ESTAT INSTITUCIONALITZAT I
DESPOTISME DE LA LLIBERTAT.
CONSTITUCIÓ 1793
-Reconeix el sufragi universal. TERROR
-Àmplia drets i llibertat. -Suspensió dels drets i llibertats
-Atorga drets social com assistència i instrucció. individuals per a salvar la Revolució
d’enemics externs i interns.
LLEI DEL MÀXIM GENERAL I CÀSTIGS ALS -Sentències arbitràries, judicis sense
ESPECULADORS garanties protagonitzats pels Tribunals
-Pretén combatre la fam i la inflació dels productes Populars.
de primera necessitat.
COMITÉ DE SALUT PÚBLICA. PODER
REDISTRIBUCIÓ DE LES TERRES DE LA EXECUTIU GAUDEIX DE PODERS
NOBLESA EMIGRADA I LA SUPRESSIÓ DELS EXCEPCIONALS. DESPOTISME DE LA
DRETS FEUDAL SENSE INDEMNITZAR ALS LLIBERTAT.
ANTICS SENYORS.
 DOMINA EL PODER UNA MINORIA
DEMOCRATITZACIÓ DE L’EXÈRCIT. DOGMÀTICA,IDEOLOGITZADA I
RADICAL QUE TÉ EL SUPORT DE
LES MASSES POPULARS.
 En la imatge, un acta de condemna d'un
ciutadà a la pena de mort. Sorprèn la
brevetat del document, la falta de
raonament de la sentència, l'absència de
proves, etc. É s l'època del Terror!

Blog profesor PEDRO

OÑA

http://
blogdelaclasedehistoria.blogspot.com.es/
PLANTEGEM I RESPONEM QÜESTIONS A PARTIR
DEL TEXT EXPOSITIU

C) REPÚBLICA CONSERVADORA
( 1794-99)

- Quin grup social va dominar aquest període?

-Apunta i comenta mesures polítiques aplicades pel Directori (govern del període conservador)
-Com definiries la situació del període?. Argumenta la teu elecció.
-Per que va triomfar el colp d’estat de Napoleó Bonaparte el 18 de Brumari de 1799?
REPÚBLICA CONSERVADORA
( 1794-99)

- GRUP SOCIAL DOMINANT DURANT AQUEST PERÍODE.

- PRINCIPALS MESURES D’AQUEST PERÍODE: TERROR BLANC
I CONSTITUCIÓ 1795.

- PROBLEMES CONTINUEN I LA SITUACIÓ POLÍTICA ÉS MOLT

INESTABLE. DIRECTORI ENTRE DOS FOCS.

- SOLUCIÓ PER A LA ALTA BURGESIA. COLP D’ESTAT DE 18 DE

BRUMARI. NAPOLEÓ AL PODER.
NAPOLEÓ ERA LA PERSONA IDÒNIA: PODIA GARANTIR LA
REVOLUCIÓ LIBERAL I EVITAR ELS EXCESSOS
IGUALTARISTES DELS SECTORS POPULARS

LA REVOLUCIÓ HA ACABAT.
5
Si no tienen
pan que
coman
pasteles