Erasme, mestre de

l’Humanisme

L’època renaixentista
Índex
1. Com va contribuir la impremta a la difusió de l’Humanisme?
2. Per què va voler Luter reformar l’Església?
3. Com va reaccionar l’Església catòlica a la Reforma?
4. El Renaixement, ruptura artística o retorn a l’Antiguitat?
5. Com van buscar els artistes la bellesa?
6. La perspectiva, la gran innovació de la pintura renaixentista?
7. Per a on es va expandir el Renaixement?
1. Com va contribuir la impremta a la difusió de l’Humanisme?

Com va sorgir l’Humanisme?

● Segona meitat s.XV:
○ Recuperació econòmica i demogràfica.
○ Auge de la burgesia.

Desenvolupament de les ciutats

- Nova manera d’entendre el món.

- Impregnació d’un esperit crític.
1. Com va contribuir la impremta a la difusió de l’Humanisme?

Una nova concepció del món…

L’època moderna Mentalitat medieval.

Antropocentrisme Teocentrisme

Humanisme:
- Exaltació de l’èsser humà.
- Inspiració en la cultura grecollatina.
- Interés per la ciència i els progressos tècnics → Esperit científic.
- Utilització de les llengües vernacles.
1. Com va contribuir la impremta a la difusió de l’Humanisme?

… que es va expandir per Europa…

Humanisme → Itàlia, s. XV; Europa
primera meitat s.XVI
● Petrarca (poeta): primer humanista.

● Erasme de Rotterdam: el més universal per

la seua difusió.
1. Com va contribuir la impremta a la difusió de l’Humanisme?

… que es va expandir per

Europa…
La curiositat humanista va fer
cultivar molts camps de
coneixement:
● Thomas More i Maquiavel:
organització política.
● Ciència: Andreas Vesal
(anatomia humana) i Nicolau
Copèrnic (teoria heliocèntrica).
1. Com va contribuir la impremta a la difusió de l’Humanisme?

… gràcies a la impremta.
Fins mitjan s. XV → Llibres copiats dels monestirs.
La revolució de Johannes Gutenberg:
- Difusió del llibre → Impressió amb tipus mòbils.
- Era més ràpida i tenia un cost més baix.
- Impremta: molt important en l’expansió de les idees
humanistes i difusió de textos clàssics.
- 1472: Primer llibre imprés a Espanya → Sinodal de
Aguilafuente, Segòvia.
- S. XVI: Alcalá de Henares i Salamanca es van convertir
en grans centres de producció de llibres.
- Bíblia Poliglota Complutense → Hebreu, llatí, grec i
arameu.
2. Per què va voler Luter reformar l’església?
La crisi espiritual de l’Església…
Fi de l’Edat Mitjana → Descontentament amb el
rumb que havia pres l’Església.
● Luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica.
● Escassa cultura i relaxació de costums del
clergat.
● Compravenda de càrrecs eclesiàstics per
obtindre beneficis.
● Venda de butlles i indulgències per
aconseguir el perdó dels pecats.
2. Per què va voler Luter reformar l’església?
… va provocar les crítiques del monjo Martí Luter…
Martí Luter: monjo agustí alemany. En un viatge a Roma
va observar la decadència moral de l’Església: Necessitat
de fer-hi reformes.
● Per què? Venda de noves indugències per pagar la
construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà (Lleó
X).
→ RESPOSTA: 1517 Luter va penjar a Wittenberg una
llista amb 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia
eclesiàstica.
- Condemnava l’enriquiment de l’Església, negava el
valor de les indulgències i hi defensava una nova
2. Per què va voler Luter reformar l’església?
… que va fundar una nova Església reformada.
● La Reforma proposada es fonamenta en 3 principis
bàsics:
- La salvació per la fe. Només la fe en Déu permet la
salvació eterna, sense importar els actes que es
duguen a terme.
- L’autoritat de la Bíblia. Els creients tenen una
relació directa amb Déu, es llig la Bíblia sense la
mediació d’un sacerdot.
- El sacerdoci universal. Tots són els seus propis
sacerdots. Els pastors, escollits pels fidels, poden
casar-se i treballar.
El luteranisme nega la sobirania del Papa, elimina els ordres
religiosos i el culte a les imatges, i redueix els sagraments a
 L’EXPANSIÓ DE LA REFORMA
Es va difondre ràpidament gràcies a la impremta → Origen d’altres esglésies
protestants.
Malgrat les diferències en doctrina i pràctiques, coindideixen en:
- la importància de la lectura individual de la Bíblia.
- rebuig a l’autoritat del Papa.
→ Esglésies protestants:
- Església luterana.
- Església calvinista.
- Església anglicana.
 L’EXPANSIÓ DE LA REFORMA
Església luterana:
→ Prínceps i nobles alemanys volen
reforçar la seua autoritat enfront de
l’emperador Carles V i el Papa de Roma.
● Alemanya, Suècia, Dinamarca i
Noruega.

Martí Luter (1483 - 1546)

 L’EXPANSIÓ DE LA REFORMA
Església calvinista:
● S’inicià a Suïssa amb Joan Calví i es
va difondre per:
○ França (hugonots)
○ Anglaterra (puritans)
○ Escòcia → John Knox: Esglèsia
Presbiteriana.
● Es basa en la predestinació. Déu ja ha
establert qui es salva i qui es
codemna.
● Defensa que la faena dignifica i que
l’èxit als negocis és un senyal que
Joan Calví (1509 - 1564)
estem predestinats.
 L’EXPANSIÓ DE LA REFORMA
Església anglicana:
- Conflicte entre Enric VIII i el Papa, quan
aquest es va negar a anul·lar el matrimoni
del primer amb Caterina d’Aragó.
● 1534: Acta de Supremacia → Es
separa de Roma i es proclama cap de
l’Església d’Anglaterra.
○ La jerarquia eclesiàstica va quedar
sotmesa a l’Estat.
○ Es van mantindre alguns dogmes i
ritus catòlics.
Enric VIII (1491 - 1547)
3. Com va reaccionar l’Església catòlica a la Reforma?

La difusió de la Reforma Luterana va convèncer

les autoritats religioses de la necessitat de frenar-ne
l’expansió. Com?
● Triple camí:
○ Reforma interna de l’Esglèsia
○ Difusió d’una nova religiositat entre els fidels.
○ Persecució dels protestants, considerats
heretges.
3. Com va reaccionar l’Església catòlica a la Reforma?
El Concili de Trento va establir la Contrareforma...
Nou moviment de renovació → Contrareforma. Volia:
- correcció dels errors propis
- defensa dels dogmes de la fe catòlica.

Concili de Trento (1545 - 1563)

○ La fe era important, però s'aconseguia la salvació
mitjançant les bones obres.
○ Va reafirmar els sets sagraments, el caràcter sagrat
de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants.
○ La Vulgata (Bíblia traduïda al llatí per Sant Jeroni) va
ser declarada l’única interpretació vàlida de les
sagrades escriptures.
3. Com va reaccionar l’Església catòlica a la Reforma?
El Concili també va proposar:
- Reformar l’administració (cúria) i la disciplina
eclesiàstica.
- Prohibició de venda d’indulgències.
- Creació de seminaris per garantir a formació del
clergat.
- Obligació dels bisbes i sacerdots a residir a la diòcesi
i les parròquies.
- Es va instar el clergat a portar una vida exemplar i a
guardar el celibat.
3. Com va reaccionar l’Església catòlica a la Reforma?
… i en va difondre els principis
Per difondre el nou esperit religiós:
- es va iniciar la reforma de nombrosos ordres
religiosos que havien relaxat la seua disciplina.
- Se’n van fundar altres de nous:
- Companyia de Jesús (Ignasi de Loiola, 1540). Els
jesuïtes, que tenien una disciplina rígida i depenien
directament del Papa, es van convertir en l’instrument
de difusió més gran de la Contrareforma arreu del
món.
- Predicació, confessió, ensenyament, missions.
 LA LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS
1542 → Congregació del Sant Ofici,
davant l’amenaça del protestantisme.
- Tribunal eclesiàstic permanent:
perseguia als que es desviaven
dels dogmes de l’Esglèsia i els
delictes contra la fe.
→ Congregació de l’Índex:
- Publica llista de llibres prohibits,
contraris a la doctrina catòlica i
nocius per a la fe.
Època marcada per la intolerància
religiosa i els enfrontaments sagnants
entre catòlics i protestants.
→ Guerres de religió
- Segles XVI i XVII
- Culminaren en la Guerra dels
Trenta Anys (1618 - 1648), que va
assolar Europa.
4. El Renaixement, ruptura artística o retorn a l’Antiguitat?

El Renaixement va ser un
moviment artístic vinculat a la
revolució cultural de l’Humanisme.
Es va iniciar a Itàlia al s. XV
(Quattrocento) i va aconseguir la
plenitud al s. XVI (Cinquecento).
4. El Renaixement, ruptura artística o retorn a l’Antiguitat?
Una nova concepció de l’art…
Artistes → successors dels mestres grecoromans.
- Es van inspirar en les obres de l’Antiguitat.
- Van recuperar les regles de l’art clàssic → reproduir la natura i l’ésser
humà amb esperit científic i racional.
● Representació de la bellesa ideal → L’ésser humà com obra més
perfecta de Déu
○ Estudi de la natura i l’anatomia. → RETRAT.
○ L’art es va secularitzar i va perdre part de la funció religiosa.
○ Nous temes profans sorgits de la mitologia grecoromana.
4. El Renaixement, ruptura artística o retorn a l’Antiguitat?
…impulsada per artistes i mecenes
Arquitectes, pintors, escultors… → Prestigi, reconeixement social.
= Artesans anònims → ARTISTES.
● Els nobles, abandonant l’ideal cavalleresc, es van convertir en cortesans.
○ Vivien en luxosos palaus urbans.
○ S’interessaven per les arts i les lletres.

● Nobles i burgesos → mecenes dels seus artistes predilectes.

● L’art es va convertir en un objecte de mercat → Van sorgir els primers
col·leccionistes d’obres.
 FLORÈNCIA, BRESSOL DEL RENAIXEMENT
S. XV → Florència governada pels Mèdici (família rica de banquers o comerciants)
- Van ser mecenes d’artistes com Leonardo i Miquel Àngel.

● La plaça de la Signoria, centre polític i social de Florència, mena de museu

d’escultures renaixentistes a l’aire lliure (com actualment).
 UNA NOVA INTERPRETACIÓ DE L’ANTIGUITAT
Els arquitectes italians es van inspirar en els vestigis arqueològics de l’Antiguitat.
→ Adaptació dels estils clàssics, amb la barreja d’elements grecs i romans.
→ Avanços en les tècniques de construcció, reinterpretació i perfeccionament.

● Pintors i escultors utilitzaren la mitologia grecoromana com a tema per a les

obres.
● Exaltaren la bellesa del cos humà i reinterpretaren els cànons clàssics.
○ L’estudi científic de l’anatomia → perfecció de la representació del cos humà.
5. Com van buscar els artistes la bellesa?
L’arquitectura religiosa i civil
● Espais harmònics amb elements senzills i ordenats.
● Simetria: proporcions matemàtiques, inspiració en els models grecoromans.
○ Edificis religiosos i civils.

● Brunelleschi i Alberti: autors de tractats teòrics importants → Arquitectes del

Quattrocento.
● Cinquecento: Bramante i Miquel Àngel, sota el mecenatge dels papes.
○ Monumentalitat dels edificis
5. Com van buscar els artistes la bellesa?
L’escultura
● Representació del cos humà.
○ Escultures exemptes i relleus per decorar edificis.
○ Busts de personatges contemporanis.
○ Estatues eqüestres.

● Quattrocento
○ Donatello → Buscava l’equilibri formal, la proporcionalitat i l’harmonia.
● Cinquecento:
○ Miquel Àngel → començà a abandonar la serenitat de les formes.
○ Expressió dels sentiments i el moviment.
6. La perspectiva, la gran innovació de la pintura renaixentista?

Pintura → Temes de la mitologia clàssica i les escenes religioses : RETRAT.

Què es veia a l’obra? L’ésser humà i la natura com un tot → harmonia.

Quattrocento: Masaccio, Piero della Francesca, Sandro Boticelli.

Cinquecento: Leonardo, Rafael, Miquel Àngel.

La Metal·lúrgia
● Substitució dels fons daurats gòtics per paisatges arquitectònics i naturals.
● A més del fresc i el tremp, al s.XV s’imposà l’oli com a tècnica pictòrica.
El retrat psicològic
● Retrat i autoretrat
○ Afirmació de l’individu i les seues qualitats, el seu rang i la seua professió.
○ Captar la psicologia del personatge.
6. La perspectiva, la gran innovació de la pintura renaixentista?

La perspectiva en la pintura
● Perspectiva lineal o geomètrica.
○ 3º dimensió en la pintura:
■ Obertura al fons d’una escena d’un “forat imaginari” (finestra, balcó, porta…)
○ Punt de fuga: il·lusió òptica de veure un paisatge o espai amb sensació de
profunditat.
■ Les construccions ajuden a açò.
○ Geometria → reducció progressiva la mida dels personatges a mesura que
s’allunyen de l’ull de l’espectador.
● Perspectiva aèria o atmosfèrica.
○ Més sensació de realisme → “pintar l’aire”
■ Sfumatto (esfumat): desdibuixar els contorns i els detalls, modificant els colors.
● Representar l’atmosfera que es fica entre nosaltres i el que veiem a la vida
real.
 7. Per on es va expandir el Renaixement?

L’escola flamenca
● Estil propi (reflex d’una societat burgesa que compra obres d’art)
○ Influència italiana molt escassa.
○ Tècnica a l’oli sobre taula.
● Gust pel detall i el realisme:
○ Paisatges
○ Escenes quotidianes (del dia a dia: festes populars, mercats…)
○ Retrats familiars.
 7. Per on es va expandir el Renaixement?

El Renaixement francés
● Regnat de Francesc I (1515-1547)
○ Gran mecenes d’art: va convidar Leonardo o Cellini a la seua cort.
○ Destaca l’arquitectura: castells i palaus:
■ Ordres arquitectònics clàssics a les façanes
■ Formes constructives atrevides
■ Integració en la natura.
○ Al palau de Fontainebleau → escola artística
■ Pintures i escultures artístiques generalment anònimes, de temes
mitològics, del s. XVI
 7. Per on es va expandir el Renaixement?

Els pintors alemanys

A partir de la Reforma luterana:

- Temes religiosos amb gran austeritat
- Lucas Cranach el Vell
- Albrecht Dürer: Proporció i harmonia del cos humà.

El gravat

● Gravat i xilografia:
○ Reproduir les obres a gran escala
○ Imatge impresa a partir d’una placa de metall o una matriu de fusta → es grava o es talla el
dibuix.
○ Dürer: gran artista en aquest camp.