Reli Treball

Panorama religiós a Catalunya, Espanya, Europa i a l’escola
Albert Boter, Martí Casas, Bruno Dia, Damià Gonzalez

Índex
Introducció
- Introducció del
treball.…………………………………………………………………………………
…….…3
- Les principals religions
europees………………………………………………………………………..…4
- L’ateisme i
l’agnosticisme…………………………………………………………………………
……………5
1. Religió a la Unió Europea

1.1- Panorama religiós fa 100
anys…………………………………………………………………………6
1.2-Situació religiosa als diversos conflictes internacionals
……………………………………6
1.3- Panorama
actual……………………………………………………………………………………
……….7
2. Religió a España
2.1- Panorama religiós fa 100
anys…………………………………………………………………………8
2.2- Situació religiosa
postguerra…………………………………………………………………………..8
2.3- Panorama
actual……………………………………………………………………………………
……….9
3. Religió a Catalunya
3.1-Panorama religiós fa 100
anys……………………………………………………………………….10
3.2-Situació religiosa
postguerra………………………………………………………………………….11
3.3-Panorama
actual……………………………………………………………………………………
..…….12
4. Religió a l’escola
2
4.1-Religions predominants en el nostre

entorn…………………………………………………..15
4.2-Ciències ocultes a la nostre escola
…………………………………………………………………17
Conclusió
- Prediccions pel
futur……………………………………………………………………………………
………19
- Les nostres
conclusions…………………………………………………………..…………………
………..19
Biblografia………………………………………………………………………………………
………………………………20
3
Introducció
Introducció del nostre treball

En aquest treball parlarem sobre les principals doctrines religioses europees i el panorama
religiós a Europa, Espanya, Catalunya i el nostre entorn més proper. Parlarem sobre les dues
principals religions europees actualment i com ha canviat dràsticament la situació religiosa
al continent en l’últim segle. Tot això ho relacionarem amb esdeveniments històrics
importants, que han marcat aquest mapa religiós del qual parlarem. Concretarem
informació sobre la principal doctrina al nostre país, i com ha anat creixent i disminuint el
seu número de creients a mesura que avancen els anys i les causes d’aquests canvis, siguin
polítics, socials o causats per algun conflicte bèl·lic. També veurem les idees religioses
d’alumnes a la nostra escola als últims anys i veurem si tenen a veure amb la situació
europea actual o no. Finalment, traurem diverses conclusions sobre la informació que hem
trobat i analitzarem l’aspecte moral de tots aquestes anàlisis i formularem una predicció
sobre el mapa religiós europeu en un futur no molt llunyà.
4
Les principals religions europees

Cristianisme
És una religió monoteista provinent d’Abraham amb el nombre més gran de seguidors a
l’actualitat arreu del món i ha estat així durant molts anys. Segueix les ensenyances de Jesús i
les doctrines que van expandir els seus seguidors per tot el món que han estat escrites a la
Bíblia. Va ser introduïda a Europa gràcies a les migracions d’aquests deixebles i es va
convertir en la religió oficial de l’imperi romà poc després degut a la gran influència que
tenia aquesta. Anys després del trencament de l’imperi, el cristianisme a Europa es divideix
entre catòlics (al territori de l’antic imperi romà d’occident) i ortodoxos, que habiten a
l’imperi bizantí. El catolicisme continua fragmentant-se segles després degut a la reforma
protestant de Martí Luter, que fa que moltes províncies europees es converteixin a aquesta
nova branca del cristianisme. Actualment aquestes tres branques són les més
representatives arreu d’Europa
Imatge 0.2: Ciutat del vaticà, sede del catolicisme romà

Islam
També és una religió monoteista abrahàmica que en aquest cas segueix el dogma del profeta
Mahoma, nascut al segle VII a Orient Mitjà (a l’actual Aràbia Saudita). Al moment del seu
naixement, aquesta religió es va expandir ràpidament sobretot per tot el nord d’Àfrica,
l’orient mitjà i la península Ibèrica. Anys més tard, tot i que van ser expulsats d’aquest últim
territori, van ser els otomans islamitzats els que van provocar la caiguda de l’imperi romà
d’orient, expandint així la seva doctrina per Turquia i els països Balcans, que fins avui dia
encara conten amb un gran número de seguidors a aquests territoris.
Després de diversos conflictes arreu del món, una quantitat significant d’immigrants han
decidit venir a viure al continent europeu, molts dels quals són de fe musulmana, el que ha
fet que sigui la segona religió amb més creients de tota Europa.
5
L’ateisme i l’agnosticisme
-Ateisme: El mot ateisme significa sense déus i era utilitzat per fer referència
a la gent que no creia en Déu, més concretament l'ateisme consisteix en l'existència
de qualsevol ésser sobrenatural que tingui influència sobre les religions. Aquest
terme va ser utilitzat per primer cop en el s. XVII a França i ara en l'actualitat és
acceptat per religions no teistes com ara el budisme, l'hinduisme i el jainisme.
Anteriorment en l'antiguitat clàssica Europea el terme ateisme estava mal vist, ja que
era fonamental creure en la religió.
-Agnosticisme: L'agnosticisme consisteix en una persona que ni afirma ni

nega que Déu existeixi, concretament és aquella persona que creu que les preguntes
que van més enllà dels nostres coneixements seran sempre misteris perquè
sobrepassen els límits de la raó.
6
1.-Religió a la Unió Europea

1.1.-Panorama religiós fa 100 anys.
Entre el 1900-2000 la religió més "important" era el Cristianisme. Fa cent anys s'esperava
que tot el món fos cristià, i a causa d'una important caiguda del cristianisme per culpa de: el
secularisme (a Europa occidental), el comunisme (a Rússia i Europa oriental) i el
materialisme (a Amèrica ) ha portat a una caiguda sorprenent de la religió. Els Cristians eren
un 35,4% de la població, i els musulmans un 12,5%.
1.2-Situació religiosa als diversos conflictes internacionals

La Primera Guerra Mundial va ser entre la triple aliança que estava formada per Alemanya,
l'Imperi Austrohongarès i Itàlia contra "la triple Entente" que estava formada per Anglaterra,
França i Rússia, després van ser reforçats pels Estats Units. Per part de "la triple alianza" els
tres eren catòlics siguin creients o protestants i per la part de "la triple Entente" França i
Anglaterra eren majoritàriament catòlics i l'imperi Rus era en la seva majoria ortodoxa amb
sectors musulmans, jueus i altres branques del cristianisme.
Imatge 1.1: Adolf Hitler saludant al Papa Pius XII
Durant l'alemanya nazi de la Segona Guerra Mundial, la majoria d'alemanys eren Cristians
protestants o creients, en canvi, els jueus eren només un 1% de la població alamana.
En les dues esglésies la protestant i la catòlica hi havia una part de clergues que donaven
suport al nazisme, però amb els pas del temps van desenvolupar sentiments antinazis cada
vegada que feien més pressió sobre ells, amb el pas dels dies els nazis es van acabar donant
conta de què l'església no els estava ajudant perquè la gent penses que el nazisme era bo,
llavors la policia va acabar arrestant més de 100 pastors. El 1945 els bisbes van haver
d'abandonar els problemes de culpabilitat i complicitat de l'holocaust.
7
1.3.-Panorama actual.
A Europa la major part de creients religiosos són cristians, aquest son un 72%, les irreligions
són un 25% de la població i els musulmans i altres religions 3%.
-Països més catòlics.
● Polònia: més d'un 87% de la població són catòlics practicants
● Croàcia: Croàcia té 84% de catòlics practicants-.
● Lituània: Té un 75% de catòlics practicants.
● Hongria: Més d'un de 56% són catòlics practicants.
-Països Ateus:
● França: França és el país més ateu amb un 40% de la seva població.
● Països Baixos: Països Baixos té un 30% d'ateus
● Estònia: Estònia té un 29% d'ateus
8
2. Religió a Espanya
2.1 Panorama religiós fa 100 anys
Fa 500 anys al 1517 Martí Luter va començar una revolució penjant les seves 95 tesis contra
roma i els seus excessos a la porta de l'església situada en el palau de Wittenberg, aquesta
revolució va arribar a Espanya, però la inquisició va començar a perseguir a tothom que
creies en el protestantisme i això va provocar que la primera església protestant d'Espanya
obri l'any 1868 i va ser per primer cop quan la llibertat religiosa dels espanyols va ser
reconeguda, però això va durar poc, ja que va arribar la Guerra Civil Espanyola, que
bàsicament el que va passar és que els protestants i republicans van haver de tancar
esglésies, escoles per no ser executats, com ara el reverend anglicà de Salamanca Atilano
Coco va ser executat per ser republicà i a més a més protestant.
Imatge 2.1: Pintades en un temple dels protestants
Durant el franquisme Espanya no tolerava una religió que es considerés estrangera, l'única
part d'Espanya que acceptava altres religions era Madrid i era perquè el règim havia de
mentir una aparença. Es deia que per ser un bon Espanyol s'havia de ser catòlic. Els
protestants a la resta d'Espanya es va haver d'amagar fins al 1945.
2.2- Situació religiosa postguerra

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial el privilegi dels espanyols va portar tolerància,
però els atacs als temples van continuar, quan Espanya va ser acceptada per al congrés
d'Estats Units els protestants van informar la casa que no hi havia la llibertat religiosa que es
pensava i doncs els espanyols van decidir que no volien ajudes per si tornava a passar això.
El 1947 va haver-hi una altra ona d'assalts als temples. Les persecucions van començar a
baixar a partir del 1953, però no va acabar fins al 1973 dos anys abans de la mort, quan un
pastor metodista de Barcelona que va fer una denúncia contra la Falta de llibertat religiosa.
9
2.3- Panorama actual

En Espanya un 80% de la població és creient la qual és menor a anys passats en què un 93%
de la població era cristiana. Un 16% de la població de la població és no-creient i un 3% de
l'islam.
Imatge 2.3: Religiositat per edat a Espanya
En aquesta gràfica es pot veure com la gent de 18 a 24 anys és menys creient que abans, ja
que ens diu que un 49,6% és no-creient i un 4,5% és religiós practicant, també podem
observa que a mesura que a qui li preguntaven era més gran el percentatge de no-creients
baixava i el de practicants pujava. Hem arribat a la conclusió de què al llarg del temps s'ha
anat perdent creença religiosa i la pràctica religiosa.
10
3. Religió a Catalunya
Al menys fins fa uns 40 anys, parlar de religió a Catalunya era sinònim de parlar de
cristianisme catòlic, i és per això que els dos primers apartats és la religió que més es toca, ja
que la presència d’altres religions era gairebé nul·la. Per tant, la història de la religió a
Catalunya és sinònim d’història del cristianisme en aquesta terra.
3.1- Panorama religiós fa 100 anys

A Catalunya, a principis del segle XX, amb el regnat d’Alfons XIII, era evident que la religió
majoritària de l’estat, el catolicisme, havia perdut força, sobretot amb els nous corrents de
pensament i amb la ràpida industrialització del territori català. Molts diaris i associacions
polítiques, sobretot aquells de pensament d’esquerres, se’n burlaven del cristianisme i
incitaven a la gent a deixar els pensaments religiosos. Tot i que la pèrdua en l’àmbit polític
era notable, el catolicisme es va expandir sobretot en els àmbits de l’educació i serveis
hospitalaris encara que continuava sent criticat pels sectors liberals i socialistes, fent que una
part considerable de la població sentís repulsió per la religió i l’atribuís en part, de la mala
situació econòmica i social a tot el país.
Imatge 3.1: Escola Pia Balmes, fundada per l’ordre religiós dels escolapis al segle XX
Un fet important de la història del darrer segle a Espanya, i per tant, a Catalunya és el cop
d’estat que va donar pas a la dictadura de Miguel Primo de Rivera, que al ser un règim
dictatorial conservador, va fer que el catolicisme guanyés la importància perduda durant els
últims anys. Això va parar un cop es va instaurar la segona República Espanyola, on va
començar un moment fosc del cristianisme a Espanya, ja que es van cremar esglésies per tot
el país, excepte a Catalunya, gràcies a les mesures del president Francesc Macià. Tot i així,
l’estat era gairebé de manera oficial laic i la religió que un cop era part de la rutina dels
ciutadans, estava en total decadència. Durant aquests anys de la segona república va
haver-hi un seguit de lleis que van deixar clara la secularització del país, com ara l’aprovació
de llei de divorci, la dissolució d’associacions religioses, i l’eliminació de l’assignatura de
religió i altres.
11
Amb la declaració no legítima de la república catalana, la situació a Catalunya va ser encara

més caòtica pels clergues i grups religiosos fent que amb l’esclat de la guerra, s’iniciés una
persecució cap a tots aquests.
3.2- Situació religiosa postguerra

Durant la guerra, la pràctica del cristianisme catòlic era totalment prohibida i perseguida. Es
van destruir aproximadament 200 esglésies a tota Catalunya i els capellans i bisbes dels
territoris catalans se’ls perseguia i eren afusellats. Tot això era causa del gran moviment
anarquista i comunista, molt important a Catalunya durant la guerra civil espanyola. Amb la
victòria del bàndol nacional, la situació religiosa va canviar dràsticament, ja que el
cristianisme va passar a ser de manera oficial la religió de l’estat espanyol, prohibint-se
totalment la pràctica de qualsevol altre doctrina que no fos la catòlica. Tot i que s’esperava
que l'església catalana ajudés amb la “descatalanització”, sobretot després de que
s’instauressin bisbes franquistes per tota Catalunya, es va incitar, de manera contrària al que
s’esperava, sobretot a les catequesis i altres entorns més privats religiosos a que es parlés el
català.
Imatge 3.2: Milícia catalana amb roba litúrgica profanant una església
De fet l'església catòlica a Catalunya, impulsada per una nova generació de clergues, va
defensar també de manera pública les llibertats i la identitat cultural del poble català,
utilitzant l’idioma català (en aquells temps prohibit) en actes públics per exemple al
monestir de Montserrat.
Cal destacar que el cristianisme al territori espanyol, al ser la religió oficial de l’estat, era
també la doctrina principal a totes les escoles del país, pertanyent moltes d’aquestes a
organitzacions cristianes. Els professors eren religiosos o religioses i l'assignatura de religió
era obligatòria. El govern de l’estat, va aprofitar aquest poder educatiu del cristianisme per
adoctrinar amb idees nacionalistes i franquistes als joves de l’època i així formar a tots els
ciutadans amb les noves doctrines.
Després de les guerres mundials, al venir gent d’altres parts d’Europa, la diversitat religiosa
espanyola va variar una mica, tot i que qualsevol doctrina que no fos el catolicisme apostòlic
romà era durament rebutjada, no només per les autoritats, sinó també per la societat i les
tradicions ancestrals que hi havia al país. Molta d’aquesta gent no catòlica era protestant,
una rama del catolicisme molt perseguida durant el franquisme, que no es va normalitzar
fins la mort de Francisco Franco.
12
3.3- Panorama actual

Observem una gràfica que ens mostra les religions a la ciutat de Barcelona des de fa 20 anys:
Imatge 3.3: Gràfic de les religions a Barcelona (1998-2018)
Veiem com a final dels anys 90 la religió cristiana era sens dubte, la que comptava amb un
número més elevat de creients encara que com avui dia, molts d’aquests no eren
practicants. La resta de pensaments religiosos són totalment majoritaris.
A mesura que passen els anys observem com la religió cristiana cau i l’ateisme creix
significativament, sobretot l’any 2009, on hi ha un gran canvi. Al final del gràfic veiem com el
número de no creients supera àmpliament al nombre de persones religioses, fet que
segurament segueix continuant als anys següents.
Mirem un gràfic que ens mostri les religions a Catalunya fa 8 anys:
13
Imatge 3.4: Gràfic de religions a Catalunya (2014)
Aquest gràfic ens mostra les creences religioses a Catalunya de fa 8 anys (any 2014) i podem
veure que a simple vista el sector més majoritari sembla ser el cristianisme. Tot i així, si ens
fixem, el percentatge de no practicants és molt més elevat que el de persones practicants, el
que ens pot fer pensar que en realitat, el sentiment religiós que hi ha és més per tradició
que per que siguin fidels “de veritat”. Veiem que el nombre d’ateus és major que el de
practicants i el número de musulmans és molt alt tenint en compte que fa 100 anys gairebé
no hi havien fidels d’aquesta religió.
Si comparem aquest gràfic, amb la informació trobada d’abans de la guerra civil a Catalunya,
veiem com el nombre d’ateus, esglésies protestants, i musulmans ha crescut molt, mentres
que el percentatge de fidels cristians, tot i que segueix sent molt elevat, baixa cada cop amb
més freqüència. Mirem un gràfic més actual:
14
Imatge 3.5: Gràfic de creients segons una enquesta de “El Nacional.cat”
En aquest diagrama veiem les creences d’aproximadament 1000 persones de més de 16 anys
entrevistades a la web “El Nacional.cat” . Aquí no podem veure si la secció catòlica és
practicant o no, però veiem que la quantitat d’ateus és una mica major a la del gràfic
anterior, el que indica que el nombre de no creients puja anualment. El nombre de
musulmans és més baix, però tenint en compte el baix número de persones entrevistades,
les dades autèntiques serien molt més elevades.
Mirem un últim gràfic respecte a Catalunya:
Imatge 3.6: Gràfic que indica el nombre de practicants en una enquesta de “el Nacional.cat”
Amb aquesta última imatge veiem si les persones entrevistades són o no practicants. Aquí es
veu clarament que més de la meitat no ho són, i només un 30% (en total) van almenys un
cop a l’any. Això demostra un cop més que el nombre de practicants ha caigut en picat, i tot i
que hi ha molts creients, la gran majoria d’ells no va mai a les seves respectives cerimònies.
Podem deduir un altre cop que molts creients al territori català ho són per tradició i
influència de família.
15
4.- Religió a l’escola

4.1-Religions predominants en el nostre entorn
La religió és força present a Catalunya com hem pogut veure, i si ens endinsem més en el
nostre entorn, podrem veure que les religions més populars a la nostra escola són:
- Cristianisme ortodox
- Cristianisme protestant
- Cristianisme catòlic
- Judaisme
- Islam
- Budisme
- Hinduisme
Imatge 4.1: Enquesta feta als alumnes de 1r de Batxillerat de l’Escola Pia Balmes l’any 2022
Però menys de la meitat dels alumnes creuen en alguna religió, i la més predominant és el
cristianisme catòlic, la majoria sempre ho han estat tot i que una part molt petita abans no
ho era i ara sí. Dins de tots els creients només una petita part en són practicants.
16
També hem vist que la gran majoria d'alumnes són ateus o agnòstics, tot i que els pares són
majoritàriament creients. Fet que ens permet veure com la religió s'ha anat perdent de
generació en generació. Però els joves continuen tenint coneixements sobre les religions, ja
que hem pogut veure que coneixen moltes religions a part de la seva.
17
4.2-Ciències ocultes a la nostre escola

Les ciències ocultes són força conegudes per la gent jove, sobretot l'horòscop i l’astrologia.
Ja que últimament s’han fet força virals i conegudes.
Però menys d'una sisena part dels alumnes creuen que siguin certes, tot i que hem pogut
observar que cada any que passa són més acceptades. Cosa que possiblement es deu, al fet
que, com ja hem dit, últimament s'han fet força virals.
18
El fet que siguin tan conegudes ha portat a aproximadament la meitat d'alumnes a practicar
alguna d'aquestes ciències ocultes, tot i que tan sols una petita part d'alumnes les
practiquen sovint. Segurament això ha passat perquè en ser senzilles de practicar i estar
disponibles per a tothom, algunes persones ho han provat per curiositat i no els ha
convençut per això no han continuat practicant-les.
Respecte als mètodes per endevinar el futur, la majoria de joves creuen que no hi ha cap
sistema per fer-ho, per una altra banda, tot i que molt pocs creuen en les ciències ocultes,
una gran part creu que l'endevinació, el tarot, o l'astrologia i l'horòscop són una bona opció.
Això pot ser fruit del desconeixement respecte a les ciències ocultes, ja que a diferència de
la religió, els joves estan menys educats i tenen menys coneixements sobre elles.
19
Conclusions
Prediccions pel futur:
Segons com ha avançat la història i a tot el que ha passat amb les religions, creiem que les
religions deixaren de ser tan presents en el dia a dia de les persones, ja que la ciència i la
tecnologia continuaran avançant a passes agegantades, fet que portarà a donar respostes a
moltes de les preguntes que responem a través de les religions i això segurament afectarà
els creients, que pensem que possiblement arribarà un punt on les tradicions familiars i la
influència de la religió seran molt poc presents, i tot això portarà a fer que les religions deixin
de ser rellevants a les nostres vides. Tot i que pensem que mai desapareixeran del tot
perquè en la majoria de societats la religió és una part molt important de la cultura i no
creiem que pugui acabar de desaparèixer del tot perquè es vulgui o no, els creients tenen la
seva fe, que difícilment pot desaparèixer.
Les nostres conclusions:

Hem vist que les religions són un tema molt personal, i que cadascú ha de ser lliure de poder
decidir en quina creure, o si creure o no en ella. Però al llarg de la història, hi ha hagut
èpoques, en què aquesta llibertat s'ha vist vulnerada.
Un altre tema interessant és el coneixement que té la societat en general i sobretot els joves
en el nostre entorn sobre les religions, com hem pogut veure en les enquestes, tot i que la
majoria de joves no són cristians ni creuen en cap religió, mantenen una bona cultura sobre
les religions, ja que hem vist que coneixen moltes religions a part de la seva, i creiem que
això és gràcies a l'educació que hem rebut, i a com hi ha avançat la societat, perquè
actualment és molt més oberta i tots som més lliures que en el passat, i gràcies a tot això,
hem pogut conèixer molt sobre totes les religions i hem tingut la possibilitat d'estar més
informats per poder escollir lliurement en què creure.
20
Bibliografía
Intro
VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE (2022) <<Cristianisme>> (9 de febrer 2022) [consulta
online]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cristianisme [consulta 20 de gener]
FLORISTAN, CASIANO (2003) <<Las raíces cristianas de Europa>>(29 de maig 2003) [consulta
online]
https://elpais.com/diario/2003/05/29/opinion/1054159209_850215.html [consulta 20 de
gener)
VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE(2022) <<L’Islam>> (9 de febrer 2022) [consulta online]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Islam [consulta 27 de gener]
KHADER, BICHARA., <<Los musulmanes en Europa, la construcción de un “problema”, en La

búsqueda de Europa. Visiones en contraste, Madrid, BBVA.>> ( 2015) [consulta online]
https://www.bbvaopenmind.com/articulos/los-musulmanes-en-europa-la-construccion-de-
un-problema/
VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE(2022)<<Ateisme>> (25 de gener 2022) [consulta

online] https://ca.wikipedia.org/wiki/Ateisme [Consulta 20 de gener de 2022]
ARA, PLA NUALART, ALBERT (2022)

<<Agnosticisme>>https://www.ara.cat/opinio/agnosticisme_129_2561865.html
Apartat 1
1.1ELORDENMUNDIAL, EOM (2003) [consulta online]
https://elordenmundial.com/mapas-y-graficos/tipos-cristianismo-europa/Damen.htm
[Consulta 27 de gener]
1.2VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE (2021) [Consulta online ]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica_durant_el_nazismenazi-state
[28 de gener]
VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE (2021) [Consulta online ]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cristians_Alemanys
[Consulta 28 de gener]
1.3VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE (2021) [Consulta online ]

https://es.wikipedia.org/wiki/Religi%C3%B3n_en_la_Uni%C3%B3n_Europea
[Consulta 2 de febrer]
21
Apartat 2
2.1 i 2.2 BLANCO, LETICIA (2021) [Consulta online] <<El protestantismo, una religión "de
segunda" perseguida por el franquismo>>.El mundo documental.
https://www.elmundo.es/cultura/2021/12/04/61a9ec63fc6c83454f8b45c4.html (Dissabte 4
de desembre de 2021)[Consulta 5 de febrer]
2.1 MEMORIA.CAT Joaquim Aloy Bosch, Jordi Basiana Obradors, Josep Castilla Garcia, Pere
Gasol Pujol, Oriol Luján Feliu (2011). [Consulta online] <<El primer franquismo en Manresa
en un clic (1939-1959)>>
http://www1.memoria.cat/franquisme/es/content/la-religion#:~:text=La%20dictadura%20c
onsideraba%20que%20un,campa%C3%B1as%20contra%20la%20blasfemia…
2.3 LAICISMO.COM (2020). [Consulta online] <<Datos sobre creencias o convicciones en

España. Anuales>> [Consulta 3 de febrero]
https://laicismo.org/datos-sobre-creencias-o-convicciones-en-espana-anuales/46200
Apartat 3
3.1 VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE (2021) [consulta online]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_a_C
atalunya#El_segle_XX [Consulta 3 de febrer]
3.2 MEMORIA.CAT Joaquim Aloy Bosch, Jordi Basiana Obradors, Josep Castilla Garcia, Pere
Gasol Pujol, Oriol Luján Feliu (2011). [Consulta online] <<El primer franquismo en Manresa
en un clic (1939-1959)>>
http://www1.memoria.cat/franquisme/es/content/la-religion#:~:text=La%20dictadura%20c
onsideraba%20que%20un,campa%C3%B1as%20contra%20la%20blasfemia…
Apartat 4
4.1 CLASSROOM RELIGIÓ, Joaquim Graupera (2021) [consulta online] <<Enquestes alumnes
de 1r de Batx, anys 2021, 2020 i 2019>>. [Consulta 20 de febrero]
https://classroom.google.com/u/1/c/Mzc4MDU0NzI5NzQ5/m/NDQ0NTUyNjgxNjQz/details
22
Bibliografia Imatges
Imatge 0.1: EXPERIENCIAS VIAJERAS <<Visitando los imprescindibles del Vaticano y algunos
desconocidos>> [consulta online]
https://www.experienciasviajeras.blog/visitando-los-imprescindibles-del-vaticano-y-algunos-
desconocidos/ [consulta 27 de gener]
Imatge1.1: RTVE, [Consulta online]

https://www.rtve.es/rtve/20210208/documentos-tv-analiza-papel-iglesia-catolica-ante-nazis
mo-fascismo/2073914.shtml [Consulta 28 de gener]
Imatge 2.1: Leticia Blanco(2021) [Consulta online] <<El protestantismo, una religión "de
segunda" perseguida por el franquismo>>. El mundo documental.
https://www.elmundo.es/cultura/2021/12/04/61a9ec63fc6c83454f8b45c4.html (Dissabte 4
de desembre de 2021)[Consulta 5 de febrer]
Imatge 2.3: LAICISMO.COM (2020). [Consulta online] <<Datos sobre creencias o convicciones
en España. Anuales>> [Consulta 3 de febrer]
https://laicismo.org/datos-sobre-creencias-o-convicciones-en-espana-anuales/46200
Imatge 3.1: LA PLEGA DE L’ARXIU (2010) [consulta online]<<Escola Pia Balmes Barcelona>>
[consulta 3 de febrer]
http://laplega.escolapia.cat/2010/02/escola-pia-balmes-barcelona.html
Imatge 3.2: LAECRISTIANA (2008) [consulta online] <<La matanza de sacerdotes durante la
guerra del 36>> [consulta 3 de febrer]
http://laecristiana.blogspot.com/2008/09/la-matanza-de-sacerdotes-durante-la.html
Imatge 3.3: EL PERIÓDICO (2022)[consulta online]<<El catolicismo se desploma en

Barcelona>> [Consulta 7 de febrer]
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20220122/catolicismo-desploma-barcelona-130
21952
Imatge 3.4: ARA.CAT (2017) [consulta online] <<La religiositat dels catalans s’allunya cada
cop més de la mitjana espanyola>> [consulta 7 de febrer]
https://www.ara.cat/data/religiositat-catalans-mitjana-espanyola_1_2812224.html
Imatge 3.5: EL NACIONAL.CAT (2021)[consulta online] <<Un 77% de los catalanes se

identifican con alguna religión y un 44% creen>> [consulta 7 de febrer]
https://www.elnacional.cat/es/sociedad/77-catalanes-identifican-religion-44-creyentes_590
439_102.html
23
Imatge 3.6: EL NACIONAL.CAT (2021)[consulta online] <<Un 77% de los catalanes se

identifican con alguna religión y un 44% creen>> [consulta 7 de febrer]
https://www.elnacional.cat/es/sociedad/77-catalanes-identifican-religion-44-creyentes_590
439_102.html
24

Reli Treball

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Reli Treball

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Panorama religiós a Catalunya, Espanya, Europa i a l’escola

Albert Boter, Martí Casas, Bruno Dia, Damià Gonzalez

1. Religió a la Unió Europea

4.1-Religions predominants en el nostre

Introducció del nostre treball

Les principals religions europees

Imatge 0.2: Ciutat del vaticà, sede del catolicisme romà

-Agnosticisme: L'agnosticisme consisteix en una persona que ni afirma ni

1.-Religió a la Unió Europea

1.2-Situació religiosa als diversos conflictes internacionals

Imatge 1.1: Adolf Hitler saludant al Papa Pius XII

Imatge 2.1: Pintades en un temple dels protestants

2.2- Situació religiosa postguerra

2.3- Panorama actual

Imatge 2.3: Religiositat per edat a Espanya

3.1- Panorama religiós fa 100 anys

Amb la declaració no legítima de la república catalana, la situació a Catalunya va ser encara

3.2- Situació religiosa postguerra

3.3- Panorama actual

Imatge 3.3: Gràfic de les religions a Barcelona (1998-2018)

Imatge 3.4: Gràfic de religions a Catalunya (2014)

Imatge 3.5: Gràfic de creients segons una enquesta de “El Nacional.cat”

4.- Religió a l’escola

4.2-Ciències ocultes a la nostre escola

Les nostres conclusions:

VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE(2022) <<L’Islam>> (9 de febrer 2022) [consulta online]

KHADER, BICHARA., <<Los musulmanes en Europa, la construcción de un “problema”, en La

VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE(2022)<<Ateisme>> (25 de gener 2022) [consulta

ARA, PLA NUALART, ALBERT (2022)

1.2VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE (2021) [Consulta online ]

1.3VIQUIPÈDIA, L’ENCICLOPÈDIA LLIURE (2021) [Consulta online ]

2.3 LAICISMO.COM (2020). [Consulta online] <<Datos sobre creencias o convicciones en

Imatge1.1: RTVE, [Consulta online]

Imatge 3.3: EL PERIÓDICO (2022)[consulta online]<<El catolicismo se desploma en

Imatge 3.5: EL NACIONAL.CAT (2021)[consulta online] <<Un 77% de los catalanes se

Imatge 3.6: EL NACIONAL.CAT (2021)[consulta online] <<Un 77% de los catalanes se

You might also like