TEMA 7.

EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

1. LA RECUPERACIÓ DEL SEGLE XV

Cap a la segona meitat del segle XVI Europa va superar la greu crisi de final de l’Edat Mitjana i hi va
començar una fase de creixement econòmic i enriquiment de la burgesia.

1.1 CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I AGRÍCOLA

La desaparició de les epidèmies, l’augment de la natalitat van permetre un lent creixement de la població.
A finals del S.XV les xifres de poblacióeuropea eren similars a les de abans de la Pesta Negra.

Al haver més població, va augmentar la demanda i això va fer que moltes terres abandonades tornaren a
ser cultivades. L’agricultura va començar a generar excedents, que eren comercialitzats.

Però la propietat de la terra la van acaparar els privilegiats (noblesa i clergat) i estos van invertir poc en
millorar els sistemes de cultiu. En molts països la servitud va anar desapareixent, però hi van continuar
vigents els impostos que els llauradors havien de pagar.

1.2 EL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL

Les necessitats de més productes d’una població en augment van estimular l’activitat comercial:

 El comerç terrestre es va revitalitzar i pels camins d’Europa circulaven seda italiana, llana de
Castella, teixits dels Països Baixos i d’Anglaterra i vins francesos.
 Les rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord van reprendre l’activitat
comercial. Pel Mediterrani arribaven a Europa espècies d’Orient.

Aquesta expansió va tenir com a conseqüència l’augment de la producció artesana i manufacturera i el

creixement de les ciutats.
1.3 L’ESPLENDOR DE LA BANCA

Els mercaders necessitaven capital (diners) per finançar els viatges i les mercaderies que volien vendre i
comprar. La banca va adquirir molta importància com a prestamista de capital. Per poder facilitar els
intercanvis i els pagaments es van crear les lletres de canvi (similars als xecs).

1.4 L’ASCENS DE LA BURGESIA

El creixement del comerç, de les activitats manufactureres i de la banca va originar grans beneficis a la
burgesia. El seu poder no es basava en la propietat de les terres, com el cas d ela noblesa, sinó en la
possessió del capital, de diners que invertia en activitats productives que li donaven beneficis, com viatges
comercials. D’aquesta manera va començar a sorgir el capitalisme comercial.

1.5 L’ENFORTIMENT DE LA MONARQUIA

Durant el segle XV els reis van consolidar un nou mode d’organització del poder: la monarquia autoritaria.
Amb aquesta finalitat van impulsar reformes com: instaurar una burocràcia i una hisenda, exèrcits
permanents i van crear la diplomàcia per establir relacions amb estats aliats.

2. L’HUMANISME

2.1 UNA NOVA MANERA DE PENSAR

Durant el S.XV es va forjar a Itàlia un moviment de renovació cultural que es va escampar per Europa la
primera meitat del S.XVI. Mentre que la mentalitat medieval situava Déu al centre del món, la nova
mentalitat posava a l’Home, per això va rebre el nom d’Humanisme.

Els literats i els artistes van començar a interessar-se pels autors i les obres dels clàssics grecoromans,
cultures que ja havien posat a l’home al mig d l’univers, produint-se un renaixement de l‘Antiguitat.

Les característiques principals de l’ Humanisme són:

 Rebutja la mentalitat medieval, centrada en la idea de Déu: exalça l’esser humà i el considera com
l’únic esser dotat de raó i llibertat.
 S’inspira en la cultura grecollatina.
 S’interessa per la ciència i el progrés tècnic, fet que va comportar la difusió d’un nou esperit
científic, basat en l’observació i l’experimentació
 Utilitza les llengües vernacles (populars, comú) com a vehicle de difusió cultural en substitució del
llatí o el grec.

El representant més destacat d’aquest Humanisme cristià va ser Erasme de Rotterdam.

2.2 L’EXPANSIÓ DE L’HUMANISME

La difusió d’aquesta nova manera de pensar va ser impulsada gràcies a la

invenció de la impremta, que va facilitar la impressió de grans tiratges de llibres i
l’augment del lectors.

Les acadèmies van ser les grans impulsores del pensament humanista i van
centrar els estudis en la llengua, la literatura i la filosofia.

Les universitats com les de Bolonya,, Florència, València i Alcalà de Henares, van
tenir un paper destacat en la formació de nous coneixements.
3. LA REFORMA RELIGIOSA

3.1 Les causes de la Reforma

Cap a finals de l’Edat Mitjana hi havia malestar en amplis sectors de la societat pel rumb que havia pres
l’Església; entre els motius de descontent cal assenyalar: el luxe exagerat, l’escassa cultura i el relaxament
dels costums del clero, la compravenda de càrrecs eclesiàstics i la venda de butlles i d’indulgències com a
mitjà per obtenir el perdó dels pecats.

Davant d’aquest escandalós comportament, alguns humanistes com Erasme de Rotterdam van criticar
aquestes pràctiques abusives i defensaven una religiositat més íntima i seriosa.

3.2 LA RUPTURA DE MARTÍ LUTER

Martí Luter va ser un sacerdot alemany de l’ordre dels agustins que va criticar la decadència moral de
l’església. La seva Reforma es fonamentava en tres principis bàsics:

 la salvació per la fe i no per les bones obres

 el sacerdoci universal (nega la sobirania del papa i la jerarquia eclesiàstica, no als ordres religiosos)
 l’autoritat de la Bíblia.

La doctrina de Luter prohibeix el culte a les imatges i només conserva dos sagraments: el baptisme i
l’eucaristia ( comunió).

Luter va rebre el suport dels prínceps i dels nobles alemanys.

3.3 EL PROTESTANTISME A EUROPA

El luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos,
Anglaterra i Suïssa. Paral·lelament van sortir altres doctrines reformistes:

 Calvinisme: propaga a Suïssa per Joan Calví. Defensava la teoria de la predestinació (només
algunes persones estaven destinades a assolir la salvació).
 L’ Anglicanisme el va crear el monarca Enric VIII perquè el Papa Climent VII es va negar a concedir-li
l’anul·lació matrimonial amb Caterina d’Aragó. Davant aquesta negativa el monarca va proclamar
l’Acta de Supremacia (1534) en què es declarà que se separava de Roma i es proclamava cap
suprem de l’ Església d’ Anglaterra
CATÒLICS LUTERANS I CALVINISTES ANGLICANS
1.La salvació s’aconsegueix 1. La salvació s’obté només 1. La salvació s’aconsegueix per
per mitjà de la fe i bones mitjançant la fe ( luterans o la mitjà de la fe.
obres. predestinació )calvinistes 2.Dos sagraments: Baptisme i
DOCTRINA

2. Set Sagraments: baptisme, 2. Dos Sagraments: baptisme i comunió.

comunió confessió, comunió 3. Els fidels no creuen ni en la
confirmació, ordenació i 3. Els fidels no creuen ni en la Mare de Déu ni en els sants.
extremunció. Mare de Déu ni en els sants.
3. Veneració Verge i sants.

1La missa principal cerimònia. 1. Cerimònies senzilles 1.Cerimonies fastuoses.

CULTE

2.Cerimònies presidides per 2. Temples austers i sense 2. Els temples no són tan
l’altar. S’hi veneren imatges- imatges austers com els luterans i
3.Cerimonies fastuoses. calvinistes

1.El papa de Roma és el cap

ORGANITZA

suprem 1. Els fidels són iguals per un 1. Els fidels són iguals per un
CIÓ

2.Jerarquia eclesiàstica pastor, que es por casar. pastor, que es por casar.
(bisbes i cardenals)
4. LA CONTRAREFORMA

La ràpida difusió de la Reforma per Europa va convèncer les autoritats religioses de detenir-ne el seu avanç
i es va establir un doble camí: perseguir els protestants i dur a terme una reforma de l’Església.

4.1. LA LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS

El 1452 el Papa va crear la Congregació del Sant Ofici o

Inquisició, un tribunal eclesiàstic permanent encarregat de
perseguir els qui es desviaven dels dogmes de l’Església
Catòlica i de castigar els delictes contra la fe. Els sospitosos
d’heretgia eren sotmesos a un judici (Acte de fe)

També es va crear la Congregació de l’Índex, que

s’encarregava de publicar la llista dels llibres contraris a la
doctrina catòlica, i que, per tant, els catòlics tenien prohibit
llegir.

4.2. EL CONCILI DE TRENTO

La jerarquia eclesiàstica va impulsar en l’interior de l’Església un moviment de renovació conegut amb el

nom de Contrareforma. Tenia com a objectiu corregir els errors i defensar els dogmes de la fe catòlica.

El papa va convocar el Concili de Trento que es van celebrar entre el 1545 i el 1563. Es van confirmar els
dogmes principals de la doctrina catòlica.

També es va prohibir la venda d’indulgències, es van crear seminaris, per garantir la formació del clero, es
va obligar als bisbes a residir en la diòcesi i els sacerdots en la seua parròquia i es va instar el clero a dur
una vida exemplar i a respectar el celibat.

La necessitat d’instruir els infants va comportar la publicació del catecisme, on es recopilava les creences
fonamentals de l’Església.

4.3. LA DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA

La Companyia de Jesús (jesuïtes), fundada por San Ignasi de Loiola el 1540, amb una rígida disciplina, es va
convertir en l’instrument de difusió més important de la Contrareforma. Els seus mitjans va ser: la
predicació,la confessió, i l’ensenyament amb la creació de col·legis.

5. L’ART MODERN: L’ESPERIT DEL RENAIXEMENT

El Renaixement és l’art influenciat per les idees humanistes; va començar a Itàlia en el segle XV
(Quattrocento) i va assolir plenitud i es va expandir al segle XVI (Cinquecento).

5.1 UNA NOVA CONCEPCIÓ DE L’ART

Les noves idees artístiques es van escampar per les ciutats, on la burgesia havia consolidat més el seu
estatus. Els artistes del Renaixement s’inspiraven sobretot en l’antiguitat grecorromana: van recuperar les
regles de l’art clàssic i consideraven a l’esser humà i la naturalesa com un tot harmònic dels quals calia
exalçar-ne la perfecció.

Característiques generals:

 Volien plasmar la bellesa ideal i per fer-ho van estudiar la naturalesa i l’anatomia humana.
 L’art es secularitza: perd la funció religiosa que havia tingut fins llavors i comencen a
desenvolupar-se temes profans, inspirats en la mitologia grecoromana.
  Els artistes també van deixar de ser anònims artesans i comencen a tenir prestigi social, doncs poc
a poc es va anar valorant la vessant intel·lectual de la seva feina.

5.2 L’ARQUITECTURA

- Els arquitectes es van inspirar en els monuments grecoromans:

columnes, pilars, els ordres grecs (Dòric, jònic i corinti) i els romans .
- Les esglésies van recuperar la planta centralitzada (creu grega o
circular).
- En el Cinquecento els edificis es fan monumentals; un exemple és la
Basílica de Sant Pere del Vaticà.
- Alguns dels arquitectes representatius són: Flippo Brunelleschi i Leo
Battista Alberti (Quatrocento) Bramante i Miguel Ángel. (Cinquecento)

5.3 L’ESCULTURA I LA PINTURA ITALIANES

Els escultors es van interessar per representar el cos humà prenent com a referència els
models de l’antiguitat grecoromana. Per això, tot i que els temes bíblics van continuar
representant-se, s’hi van afegir temes mitològics, apareixent els nus, els retrats i els
retrats eqüestres.

Entre els materials utilitzats destaquen: el marbre i el bronze.

Els escultors més destacats són: Donatello (El David) i Lorenzo Ghiberti (portes del

baptisteri de la catedral de Florència).

En el segle XVI s’observa un predomini de les línies corbes, que reforcen el dinamisme de
l’escultura. L’artista principal és Miquel Ángel, en les obres del qual ja no s’hi reflecteix la
recerca de les proporcions i l’equilibri, sinó l’expressió dels sentiments. La Pietat, el David i
el Moisés són les escultures més destacades

5.4 LA PINTURA

La pintura renaixentista destaca per la voluntat de reproduir la realitat de la manera més

fidel possible. Amb aquest fi els pintors utilitzaven certs recursos:

- Les lleis de la perspectiva

- La substitució del fons daurats gòtics per paisatges naturals o amb arquitectures antigues.

Les tècniques més utilitzades van ser, el fresc i la pintura al

tremp, pròpies de l’Edat Mitjana. A finals del segle XV surt
la tècnica de la pintura de l’oli.

Artistes més destacats i obres:

 Els pintors del quatrocento més destacats van ser:

Massaccio , Piero della Francesca i Sandro
Botticelli.
  Entre els pintors del Cincuecento destaquen: Leonardo Da Vinci, inventor de la perspectiva aèria i
de la tècnica del sfumato. Destaques entre les seues obres: la Gioconda i la Santa Cena. Rafael gran
retratista , va destacar per el domini del dibuix i per l’elegància. Destaca: l’Escola D’Atenes.

Miguel Àngel escultor i pintor, presenta un gran coneixement dels volums i la gestualitat. El millor exemple
es la Capilla Sixtina

Parellament es va desenvolupar a Venècia una escola que donava importància al paisatge i temes
anecdòtics, a on van destacar Giorgione, Ticià o Tintoretto.