'Església Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la

principal església i denominació religiosa del cristianisme. El 2019 hi

havia gairebé 1.100 milions de catòlics batejats arreu del món.[1] És una
de les institucions internacionals més antigues i grans del món i ha
tingut un paper destacat en la història i el desenvolupament de la
civilització occidental. Es compon de 24 esglésies sui iuris, incloent-hi
l'Església Llatina i 23 esglésies catòliques orientals, que es divideixen
en gairebé 3.500 diòcesis i eparquies arreu del món. El bisbe de Roma,
designat amb el títol de «papa», és el cap del catolicisme, mentre que el
bisbat de Roma, o Santa Seu, és l'autoritat governant central de
l'església. L'òrgan administratiu de la Santa Seu, la cúria romana, té la
seu a la Ciutat del Vaticà, una ciutat estat enclavada a Roma que té el
papa com a cap d'estat.

El credo de Nicea resumeix els articles essencials del catolicisme.

L'Església Catòlica sosté que és l'església fundada per Jesucrist en la
seva gran missió, una, santa, catòlica i apostòlica,[2][nota 1] que els seus
bisbes són els successors dels apòstols i que el papa és el successor
de sant Pere, a qui Jesucrist donà la primacia.[3]

Actualment, el papa és Francesc, que és el que té l'autoritat suprema en

col·laboració amb el Col·legi dels Bisbes, dels quals n'és el cap.[4][5][6] La
comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels laics, i els
membres d'ambdós grups poden pertànyer a l'organització de
comunitats religioses.[7]

L'Església defineix la seva missió de difondre l'evangeli de Jesucrist,

l'administració dels sagraments i l'exercici de la caritat.[8] Opera en
programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles
catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, així com
ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.[9]

Amb una història que abasta gairebé dos mil anys, l'Església és «la
institució més antiga i més gran del món»,[10] i ha tingut un paper
prominent en la història de la civilització occidental, almenys des del
segle IV.[11] Al segle XI, una divisió important, que s'ha anomenat el Gran
Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. D'aquestes
esglésies orientals, les que van mantenir o restablir la comunió amb el
Papa són conegudes com a Esglésies Catòliques Orientals, mentre que
les que segueixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes
com a ortodoxes. Al segle XVI, en part com a resposta a l'ascens de la
Reforma Protestant, l'Església comença el seu propi procés substancial
de la reforma i renovació, conegut com la Contrareforma.

Etimologia
La paraula «església» (ekklèsia, del grec ek-kalin - 'trucar a fora')
significa 'convocació'. Designa l'assemblea del poble,[12] de caràcter
religiós. És el terme sovint utilitzat en el text grec de l'Antic Testament
per designar l'assemblea del poble triat a la presència de Déu, sobretot
quan es tracta de l'assemblea del Sinaí, on Israel va rebre la Llei i va ser
constituït per Déu com el seu poble sant.[13] Donant-se a si mateixa el
nom d'«Església», la primera comunitat dels que creien en Crist es
reconeix hereva d'aquella assemblea. En ella, Déu «convoca» al seu
poble des de tots els confins de la terra. El terme Kiriaké, del que
deriven les paraules church, en anglès, i Kirche, en alemany, que
significa 'la del Senyor'.

El terme «catòlic» prové del grec καθολικός (katholikós), que significa

'universal'. Ignasi d'Antioquia dona l'any 110 el testimoni més antic
d'aquest nom: «On estigui el bisbe, estigui la multitud, així com on
estigui Jesucrist estigui l'Església Catòlica».[14] En els tres primers
segles de l'Església els cristians deien: «cristià és el meu nom, catòlic el
meu sobrenom». Posteriorment es va usar el terme «catòlic» per
distingir d'altres grups cristians les doctrines diferien de la línia principal
(com els Gnosticismes).

Característiques

Eucaristia