REVISTA

RIU SEC
NÚMERO 12

PLANETA TERRA
IES BOVALAR
CASTELLÓ DE LA PLANA
2008
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

REVISTA RIU SEC

NÚMERO 12
PLANETA TERRA

ÍNDEX DE CONTINGUTS
Actualitat

Presentació................................................ 3
Notícies........................................................ 4
Entrevista a Núria Palau....................... 5

Col·laboració amb l'Ateneu

Las centrales nucleares......................... 6

S.O.S. Animales en peligro.................... 7

Articles científics

Gaia – La Terra.......................................... 8
Efecte hivernacle..................................... 9
Contaminació dels aqüífers................. 12
Abocadors incontrolats......................... 15
Destrucció de la capa d'ozó................. 19
Ideas para un mundo mejor................ 21

Animació lectora

III Concurso lectura del año................ 22

El Megalector recomienda................... 23

Col·laboradors externs

Centros asturianos.................................. 24
Policia Local............................................... 25

Entreteniment

Passatemps................................................. 26

2
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

Os damos la bienvenida un curso más a esta vuestra revista RIU SEC. Este
año estrenamos versión digital:
http://revistariusec.googlepages.com/
Hemos intentado renovar contenidos y diseño para que sea más cercana a
vuestros intereses. También queremos que sirva para concienciarnos de algunos de
los asuntos que nos preocupan a todos.
Este número está dedicado al Planeta Tierra, esa enorme bola donde vivimos
todos y que debemos respetar y cuidar. Aquí podéis leer algunas reflexiones desde
distintos puntos de vista, relatos de ciencia-ficción, ideas para un mundo mejor,
entrevistas, pasatiempos, etc.
Nos gustaría que todos vosotros participaseis de manera activa. Recordad que
hay un correo electrónico:
revistariusec@gmail.com
También hay un blog en el que aparecen noticias y artículos de interés:

http://revistariusec.blogspot.com
Y siempre podéis contar con cualquiera de vuestros profesores para que os orienten.

Hola, sóc aboBat

la nova mascota de la revista

Us donem la benvinguda un curs més a aquesta vostra revista RIU SEC.

Enguany estrenem versió digital:
http://revistariusec.googlepages.com/
Hem intentat renovar continguts i disseny perquè siga més propera als vostres
interessos. També volem que servisca per a conscienciar-nos d'alguns dels
assumptes que ens preocupen a tots.
Aquest número està dedicat al Planeta Terra, aqueixa enorme bola on vivim
tots i que hem de respectar i cuidar. Ací podeu llegir algunes reflexions des de
diferents punts de vista, relats de ciència-ficció, idees per a un món millor,
entrevistes, passatemps, etc.
Ens agradaria que tots vosaltres participàreu de manera activa. Recordeu que
hi ha un correu electrònic:
revistariusec@gmail.com
També hi ha un bloc al qual apareixen articles i notícies d'interés:

http://revistariusec.blogspot.com
I sempre podeu contar amb qualsevol dels vostres professors perquè us orienten.

3
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

Els alumnes de
l'IES BOVALAR
es manifesten

Els alumnes no sols van fer vaga

el passat dia 21 de novembre, sinò
que anaren a la manifestació i van
eixir als diaris de Castelló, com
ara El Mundo i el Mediterráneo.

Els estudiants afirmen que el Plan de

Bolònia no persegueix una Universitat pública
i de qualitat sinó una Universitat que
s'assembla cada dia més al model
d'universitat privada, una universitat cada
vegada més elitista, on no tot el món va a
tenir les mateixes oportunitats per a obtenir
el Grau i Postgrau, accentuant les
desigualtats socials. Açò suposa una trava
més per als fills dels treballadors en l'accés a
estudis superiors, i un pas més cap a una
universitat que forme únicament a les classes
més poderoses que regirán demà la societat.

4
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

EL PLANETA TERRA
Entrevista a Núria Palau, cap del
departament de Biologia de l'IES
Bovalar.
-On està el planeta Terra?
-En un dels braços de la Via Làctia, que és
una de les moltes galàxies que hi ha a
l'univers.
-Què és el Sistema Solar?
-Són tots els planetes que giren al voltant
del Sol.
-Què és la Lluna?
-Un astre anomenat satèl·lit que gira al -Quines capes té la Terra?
voltant de la Terra. -L'escorça, continental i oceànica.
-Què és un eclipsi? El mantell.
-És l'ocultació total o parcial d'un astre per El nucli, intern i extern.
un altre. Si és de Sol es produeix quan la -Què característiques fan possible la vida
lluna està entre el Sol i la Terra. En a la Terra?
aquesta posició, la Lluna projecta la seua -L'energia del Sol: per fer la fotosíntesi de
ombra sobre la Terra i observem que el les plantes i per la calor necessària, uns
nostre satèl·lit tapa el Sol. Si és de Lluna, 15º C., per deixar l'aigua en estat líquid.
s'origina quan la Terra està entre el Sol i la La presència d'atmosfera: Impedeix que
Lluna. En aquesta posició podem veure arriben radiacions solars a la Terra;
l'ombra del nostre planeta projectada sobre provoca un efecte d'hivernacle natural, i
la lluna plena. gràcies a aquest efecte, a la nit la
-Quins moviments fa la Terra? temperatura no baixa bruscament; conté
-Rotació: gira sobre sí mateixa, i això gasos necessaris per la vida, com l'oxígen i
dona lloc al dia i la nit. el diòxid de carboni.
Trasllació: gira al voltant d'un astre, el Aigua en tres estats: líquid, sòlid i gaseós.
Sol; dona lloc a les estacions de l'any. -Quin és el satèl·lit de la Terra?
-La lluna
Tania Melisa Tirle i Meriem Melissa -Què és l'atmosfera?
Zaini -Capa d'aire que envolta la Terra.
-Què és l'hidrosfera?
-És tota l'aigua que hi ha a la Terra.
-Què és la biosfera?
-És el conjunt de tots els èssers vius que
habiten a la Terra

Radi, 1er. B

5
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

LAS CENTRALES NUCLEARES Y LA RADIOACTIVIDAD

Las centrales nucleares producen mucha energia eléctrica, pero
atención a los escapes radiactivos.
Vicente, Álvaro, Marta del IES Bovalar (de l'Ateneu, Rosa y Conchi)

Las centrales nucleares producen electricidas al aprovechar la radioactividad del

uranio o el plutonio. Las centrales nucleares no contaminan directamente la atmósfera
siempre que no hayan escapes. Recordad el accidente de Chernobyl (Rusia).
Pero producen residuos tóxicos que son radioactivos y que pueden causar
enfermedades, de ahí que almacenar los residuos radioactivos sea un gran problema. Se
buscan antiguas minas para guardarlo bajo tierra.
La radioactividad puede curarnos el cáncer pero al mismo tiempo a dosis más
altas producen cáncer y afecta a los fetos produciendo malformaciones.

● Son tejidos altamente radiosensibles: intestino , órganos reproductores y medula ósea.

● Son tejidos mediamente radio sensibles: tejido conectivo,musculares.
● Son tejidos altamente radio resistentes: neuronas y hueso.

Hay tres formas fundamentales de protegernos de las radiaciones:

● Interponiendo obstaculos entre ellas y nosotros.

● Alejándonos de la fuente que las produce.
● Reduciendo el tiempo de exposición.

Nuevo símbolo de advertencia de radiactividad

adoptado por la ISO en 2007 para fuentes que
puedan resultar peligrosas

Símbolo utilizado tradicionalmente para

identificar a la radiación o zonas radiactivas

6
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

S.O.S. Animales en peligro

Jenny J. y Kevin R. de 2ºD y Bea, Manuel, Ivan y Mari del ATENEU

Según los científicos muchos animales están perdiendo su

hábitat natural como consecuencia del cambio climático y según
las peores previsiones en un plazo de 50 años podrían desaparecer
unas 450.000 especies de plantas y animales.
El calentamiento del planeta provocado por el hombre se
aprecia sobre todo en la fusión del hielo de los polos y el retroceso
de los glaciares.
Muchas especies de plantas y animales no podrán adaptarse a
los cambios de temperatura. Los osos polares, las focas, las
morsas y los pingüinos son especialmente vulnerables.
Hoy en día los osos polares se enfrentan a la rápida pérdida
de su hábitat helado, del que dependen para la caza, para criar a
los oseznos y para hacer sus madrigueras. Sólo en este pasado
verano el deshielo en el polo norte fue tan grande como el tamaño
de Alaska.

7
Revista Riu Sec 2008
GAIA – LA TERRA
COM DEIA MAFALDA JA FA TEMPS: LA TERRA ESTÀ MALALTA
Fa 40 anys James Lovelock va
plantejar la hipòtesi Gaia, d’igual
forma que els i les alumnes de la
matèria “Laboratori de Biologia i
Geologia” plantegen les seues abans
que en cada sessió duguem a terme
un experiment.
La científica Linn Margulis va
esmenar la hipòtesi de Lovelock i de
la combinació de tots dos podem
exposar, de forma lliure, que la
hipòtesi Gaia considera el nostre
planeta, la Terra, com un sistema
interactiu, on habiten els éssers vius,
capaç d’autorregular-se. D’igual
forma que nosaltres mantenim les
nostres constants vitals:
temperatura, contingut d’aigua, de
sals, etc.
Malauradament, les activitats de
l’ésser humà alteren Gaia, la
desequilibren i ha de restaurar-se
contínuament, fins al punt on som
ara, al límit. Un límit que els i les
científiques estudien per aclarir cap
Planeta Terra nº12
a on anem i si la terra podrà suportar
molt de temps els nostres constants
impactes.
Des del Laboratori de Biologia i
Geologia hem volgut participar en la
revista del centre realitzant quatre
articles d’investigació que analitzen
aquests impactes. Per fer-ho ens
hem basat en l’estructura que tenen
els articles científics en les revistes
especialitzades d’arreu del món, amb
un breu resum inicial en anglès que
precedeix l’explicació dels fenòmens
estudiats i amb una maquetació
semblant a la utilitzada per la revista
de divulgació científica Mètode de la
Universitat de València.
Pensem que paga la pena reflexionar
sobre la manera com les nostres
accions quotidianes afecten l’entorn
que ens envolta, que ens dóna aire
per a respirar, que ens ofereix
aliment i que ens lliura debades, en
definitiva, la vida.
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

L’AUGMENT DE L’EFECTE HIVERNACLE

UN MAL QUE PODEM EVITAR

Abrahán Benítez, Adrián Martí, Daniel Monleón -

THE GREENHOUSE EFFECT IS THE EFFECT THAT CAUSES THE TEMPERATURE OF THE EARTH RE-
MAINS CONSTANT. LIVING BEINGS ARE VERY CONCERNED BY THE INCREASE OF THIS EFFECT, AND
NOT JUST THE BEINGS BUT ALSO THE CLIMATE. AMONG THE COUNTRIES MOST AFFECTED BY THIS
EFFECT ARE INDIA AND PAKISTAN. IT’S NOT NECESSARY TO LEAVE HOME TO ADMIRE THE EFFECT
OF THAT INCREASE, JUST LOOKING OUT THE WINDOW WE CAN SEE ROADS COMPLETELY DRY AND
ALMOST WITHOUT LIFE.

És el fenomen natural pel nitrogen. A aquest ritme les

qual determinats gasos temperatures podrien
components d'una augmentaran
atmosfera planetària considerablement fent que
retenen part de l'energia cap ésser viu o ecosistema
que el sòl emet en virtut del podrà desenvolupar-se.
seu escalfament per la
Els i les científiques
radiació solar. Afecta tots els cossos
diferencien entre escalfament global
planetaris dotats d'atmosfera com la
(pujada de les temperatures) i canvi
Terra.
climàtic (relacionat amb el cicle del
L’atmosfera actua com un hivernacle, carboni en la Terra, a llarg termini i que
capaç de retenir la quantitat justa afecta moltes variables a banda de la
d’energia solar reflectida per la Terra i temperatura), tot i que els mitjans de
necessària per a la vida i la resta de rajos comunicació no en fan distinció.
d’ona llarga els deixa passar de retorn a
l’espai.  ALGUNS EFECTES SOBRE ELS ÉSSERS
VIUS
L'efecte hivernacle s'està veient
incrementat per la desforestació i per Pel que fa només a la temperatura, cada
l'emissió de certs gasos com per exemple ésser viu suporta un determinat nivell de
el diòxid de carboni (CO2) o el metà (CH4), temperatura. Poden morir els animals i
també hi ha altres gasos que plantes per les altes temperatures que es
contribueixen amb el problema: generen per l'increment de l’efecte
clorofluorocarburs, l'ozó i els òxids de hivernacle.
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

Però també als éssers vius els afecta • Afganistan

l’Enfosquiment Global perquè amb
l'emissió de partícules en l'atmosfera es • Sud-est d'Àsia
forma una capa fosca que no deixa que • Banya d'Àfrica
els raigs del sol necessaris per a la Terra
ingressen a la Terra impedint que les • Regions del Sahel
plantes que són l'inici de la cadena
L'estudi assenyala que aquestes regions
alimentària, realitzen la fotosíntesi i
són propenses a desastres naturals, com
moren aquestes mateixes, fent que els
sequeres extremes, ciclons, inundacions,
animals que en depenguen moren també
marees altes, i la resta de perills
i així successivament fins que desaparega
naturals… fent-se cada vegada més forts,
l'ecosistema. També
freqüents i poderosos,
perquè en no passar els
en un temps que pareix
raigs del sol les
“SI ES PRENEN MESURES PER A molt menor de què es
temperatures baixen i
FRENAR L’INCREMENT DE CO2 pensa, per tant la flora,
també com els animals
PODEM ARRIBAR EN POCS la fauna i per tant la
resisteixen fins deter-
ANYS A 1,8ºC, ÉS INEVITABLE, humanitat d'aquestes
minades temperatures
PERÒ EL PITJOR DELS zones estan en latent
baixes i moren de fred els
ESCENARIS SI NO ES FA RES perill.
éssers vius.
AUGURA UN INCREMENT DE
Els boscs tropicals i els
 ZONES MÉS AFECTADES 4,2ºC”
esculls de coral veuen
Com ja hem estat com desapareixen les
analitzant, els efectes del canvi climàtic seues espècies a causa de l'augment de
repercutiran d’una manera o una altra en la temperatura, a aquest ritme.
la vida de tots els éssers del planeta, però
Alguns informes indiquen que la
la veritat és que per ubicació i
temperatura pujarà per dècada 0,3ºC, en
característiques, hi ha països que es
el 2020 al mar les temperatures
troben molt més afectats que altres.
s'incrementaren en 3 o 4 graus més,
Així llavors investigant aquesta situació, mentre que a la Terra s'incrementaran en
l'Agència Humanitària de l'ONU va quasi dos graus. Però la zona que més es
analitzar les especificacions de cada veurà afectada per aquest efecte, són els
regió, donant una llista de països i zones casquets polars, ja que en pujar la
que es troben en risc, els que són: temperatura el gel es fon i així el nivell
del mar augmentarà considerablement,
• Índia les ciutats costaneres s'inundaran ja que
el terreny terrestre es veurà molt
• Pakistan
disminuït.
• Indonèsia
Revista Riu Sec 2008
L’últim informe dels i de les científiques
de l’IPCC (Grup Intergovernamental
d’experts sobre Canvi Climàtic de
Nacions Unides) indica que la
temperatura ha pujat en els últims anys
1,2ºC. Si es prenen mesures per a frenar
l’increment de CO2 arribarem en pocs
anys a 1,8ºC, però el pitjor dels escenaris
(si no es pren cap mesura) augura un
increment de 4,2ºC.
La posició de la Unió Europea és fixar
compromisos de reducció d’emissió de
CO2, però països com EUA o la Xina es
neguen i aposten per l’ús de la
tecnologia en el cicle del carboni (política
Àsia-Pacífic), com ara injectar-lo als
albellons d’aquest gas en simes
profundes.
 EFECTES SOBRE EL NOSTRE ENTORN
El que més es nota, al nostre entendre
són les pluges ja que hi ha camins que
estan quasi secs, i totes les plantes
verdes ara estan semades i grogues o
mortes i la terra aquesta molt seca.
També es noten les temperatures com en
tots els llocs, es nota que fa més calor i
més fred.
Planeta Terra nº12
Dit això, cal tenir en compte que és molt
difícil fer previsions per els i les
científiques, perquè hi ha moltes
variables implicades. Ho podem
comparar amb caure per una escala, com
fa Luis Balairón, de l’IPCC. Ara som dalt
de tot i perdent l’equilibri. Sabem que si
caiem (canvi climàtic) ens farem mal,
però no si ens trencarem algun os o si
podem morir en la caiguda. Sempre hi ha
una mínima possibilitat d’eixir-ne il·lès de
la caiguda però qui es vol arriscar?
BIBLIOGRAFIA
<http://www.ecologismo.com/2008/11/18/paise
s-mas-afectados-por-el-cambio-
climatico>
<http://mundyeco.blogia.com/2008/092903--
como-afecta-el-calentamiento-global-a-
los-seres-vivos-.php>
<http://www.nuestrosparques.cl/content/view/7
96/Documentos_de_estudio_En_que_co
nsiste_el_Calentamiento_Global.html>
<http://www.portalmundos.com/mundometeoro
logia/malesambientales/efectoinvernad
ero.htm>
<http://repasdenat.blogspot.com>
EL 21 EN L’AGENDA. El Canvi climàtic des d'una
perspectiva científica. Luis Balairón
<http://reciclalescola.blogspot.com/200
8/12/el-canvi-climtic-des-duna-
perspectiva.html> (Imatge gràfic CO2)
Abrahán Benítez, Adrián Martí i Daniel Monleón.
Laboratori de Biologia i Geologia. 3r de l’ESO.
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

LA CONTAMINACIÓ I L'ESGOTAMENT
DELS AQÜÍFERS
LA CONTAMINACIÓ I L'ESGOTAMENT DELS AQÜÍFERS ENS AFECTA A TOTS I A TOTES

Alejandro Centelles, Carolina Emili, Mª Ángeles Valverde, Sergio Fabra -

THE POLLUTION AND DEPLETION OF AQUIFERS AFFECT US ALL. THE MEDITERRANEAN COAST IS
ONE OF THE AREAS WHERE THE AQUIFERS ARE MOST POLLUTED. THESE SUBTERRANEAN WATERS
ARE NOT EASILY POLLUTED, BUT ONCE THIS HAPPENS, THEY'RE DIFFICULT TO CLEAN. THIS PRO-
CESS OF CLEANING THE AQUIFERS IS VERY EXPENSIVE AS WELL. PREVENTION IS ESSENTIAL MAIN-
TAIN THESE AQUIFERS UNPOLLUTED.

Les aigües subterrànies cosa fa molt difícil el seu

són una de les principals purificació.
fonts de subministrament
L'explotació incorrecta de
per a ús domèstic i per al
les aigües subterrànies
reg en moltes parts
origina diversos
d'Espanya i del món. A
problemes. Moltes
Espanya Una part de
vegades la situació
l'aigua s'usa a les ciutats i
s'agreuja pel reconeixement tardà que
la indústria i L'altra part s'usa en
s'està deteriorant l'aqüífer, perquè com
agricultura. En molts llocs en què les
l'aigua subterrània no es veu, el problema
precipitacions són escasses i irregulars
pot tardar a fer-se evident.
però el clima és molt apte per a
l'agricultura són un recurs vital i una gran En els llocs en què les precipitacions són
font de riquesa, perquè permeten escasses els aqüífers es van carregant
conrear productes molt apreciats en els d'aigua molt lentament i si es
mercats internacionals. consumeixen a un ritme excessivament
ràpid, s'esgoten. Quan es produeix
Les aigües subterrànies solen ser més
explotació intensiva, sequera o altres
difícils de contaminar que les superficials,
causes es van disminuint el nivell de
però és mes difícil d'eliminar. Succeeix
l'aigua continguda en l'aqüífer es deriven
açò perquè tenen un ritme de renovació
problemes ecològics. Quan aquests
molt lent. El temps mitjà de permanència
aqüífers es troben en la costa, en anar
de l'aigua en els rius és de dies, en un
buidant-se d'aigua dolça, van essent
aqüífer és de centenars d'anys, la qual
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

envaïts per aigua salada i l'aigua queda aigua contaminada i quins no. Pot succeir
inutilitzada per a l'ús humà. A la costa que un lloc relativament pròxim al focus
Mediterrània espanyola tots els aqüífers contaminant tinga aigua neta, perquè el
estan afectats per aquest problema i corrent subterrani allunya el contaminant
necessiten una millora urgent de la seua d'aquell lloc i a l'inrevés.
explotació o dels seus sistemes de control
La contaminació difusa sol estar
i, en molts casos,és imprescindible
provocada per:
permetre que es recarreguen d'aigua
abans de seguir explotant-los. • Ús excessiu de fertilitzants i
pesticides en l'agricultura o en les
Hi ha dos tipus de processos
pràctiques forestals.
contaminants de les aigües subterrànies:
els "puntuals" que afecten zones molt • Explotació excessiva dels aqüífers
localitzades, i els "difusos" que que facilita que les aigües salines
provoquen contaminació envaïsquen la
dispersa en zones àmplies, zona d'aigües
en les que no és fàcil dolces, per
identificar un focus principal. “AQUESTA CONTAMINACIÓ
desplaçament de
ENS AFECTA A NOSALTRES DE
Activitats que solen provocar la interfase entre
MOLT PROP PER EXEMPLE A
contaminació puntual són: els dos tipus
L'AIGUA DE CASA, DE L’AIXETA
d'aigües.
O SIMPLEMENT D'ALGUN POU
• Lixiviats d'abocadors de
DE LA ZONA” Aquest tipus de
residus urbans i fugues
contaminació pot
d'aigües residuals que
provocar situacions
s'infiltren al terreny.
especialment
• Lixiviats d'abocadors industrials, preocupants amb el pas del temps, en
erosions de mines, dipòsits de anar carregant-se de contaminació zones
residus radioactius o tòxics mal molt extenses de forma lenta però
aïllats, gasolineres amb fugues en els contínua.
seus dipòsits de combustible, etc.
Els aqüífers tenen una certa capacitat
• Pous sèptics i acumulacions de purins d'autodepuració, major o menor segons
procedents de les granges. el tipus de roca i altres característiques.
Les substàncies contaminants es filtren,
Aquest tipus de contaminació sol ser més
es dispersen i també són neutralitzades,
intensa junt amb el lloc d'origen i es va
oxidades, reduïdes o pateixen altres
diluint en allunyar-nos. La direcció que
processos químics o biològics que les
segueix el flux de l'aigua del subsòl
degraden. D'aquesta manera l'aigua va
influeix de forma molt important per a
netejant-se.
determinar quins llocs dels pous tindran
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

És molt importants tenir en compte que precipitades o retingudes són després

les possibilitats de depuració en l'aqüífer redissoltes o alliberades.
són limitades i que el millor mètode de
Aquesta contaminació afecta per exemple
protecció és la prevenció. No contaminar,
a Las Tablas de Daimiel, parc Nacional
controlar els focus de contaminació per a
situat en La Mancha format per zones
conèixer bé els seus efectes i evitar que
humides molt riques en aus. L'explotació
les substàncies contaminants arriben a
creixent per a usos agrícoles d'aqüífer
l'aqüífer són els millors mètodes per a
que nodreix d'aigua al parc ha fet que en
poder continuar gaudint d'ells sense
els anys de poques pluges grans àrees de
problemes.
les Tablas es queden sense aigua.
Quan un aqüífer està contaminat i cal
Aquesta contaminació ens afecta a
netejar-lo el procés és molt difícil i molt
nosaltres a Castelló, per exemple a
car. S'han usat procediments que
l'aigua de casa, de l’aixeta o simplement
extrauen l'aigua, la depuren i la tornen a
d'algun pou de la zona.
injectar al terreny, però no sempre són
eficaços I consumeixen una gran BIBLIOGRAFIA
quantitat d'energia i de diners. <http://web.usal.es/javisan/hidro/bibliografia.htm>

La reacció dels aqüífers davant la Alejandro Centelles, Carolina Emili, Mª Ángeles

Valverde i Sergio Fabra. Laboratori de Biologia i
contaminació que reben pot ser efectiva
Geologia. 3r de l’ESO.
al principi, però no és indefinida, i moltes
vegades és reversible: les substàncies
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

ABOCADORS INCONTROLATS:
ELS SEUS EFECTES
RECINTES IL·LEGALS PERILLOSOS PER A LA SALUT I L'EQUILIBRI MEDIAMBIENTAL
Débora Moliner, Cristian Godoy, Cristina Sánchez -

ILLEGAL RUBBISH DUMPS ARE HAZARDOUS TO HUMAN HEALTH AND ENVIRONMENTAL BALANCE.
THEIR PRESENCE IS SYNONYMOUS WITH RATS, INSECTS, FIRES AND MORE. THEY ARE RESPONSI-
BLE FOR GLOBAL WARMING.

Els abocadors Fins fa no molts anys el

incontrolats són recintes
il·legals perillosos per a
la salut humana i per a
l'equilibri
mediambiental. Són un
risc per a la salut pública,
un focus de
contaminació per a
l'aigua i l'aire, a més d'un cúmul
d'incomoditats per a la ciutadania. El seu
segellat i control s'ha convertit en un
objectiu per a les institucions, que s'han
proposat la seua eradicació total i la
recuperació dels espais que ocupaven, en
part, perquè ja són recintes il·legals
susceptibles de ser perseguits per la Llei.
Però, com se segellen aquestes
infraestructures? Quines tendències
s'imposen en la gestió dels Residus Sòlids
Urbans (RSU)? A Espanya ja s'han posat
en marxa algunes experiències orientades
a valorar i minimitzar els rebutjos.
costum parlava d'utilitzar
abocadors incontrolats
als afores de les localitats
per a eliminar bona part
dels residus sòlids que es
produïen, sobretot, en
poblacions petites i
mitjanes
La seua presència és sinònim de focus de
rosegadores i d'insectes, de perill de
combustió i d'incendis forestals, d'emissió
a l'atmosfera de gasos contaminants i
males olors, degradació de sòls,
contaminació d'aqüífers i aigües
superficials, i de degradació del paisatge.
A Espanya, es generen cada any 44,8
milions de tones de RSU, dels quals, el
31,28% és abocament de forma
incontrolada, el 48,97% "controlada", el
14,80% es composta i el 4,95% s'incinera
(MOPT, 1991).
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

Als abocadors, es produeixen reaccions Altres gasos emesos als abocadors són el
químiques i biològiques entre els clorur de vinil, benzè, tricloroetilè i clorur
constituents de la matèria orgànica i de metil ,d'efectes tòxics o cancerígens.
inorgànica. Els productes tòxics resultants
Durant els incendis accidentals o
són arrossegats per l'aigua de la pluja
provocats s'alliberen a l'atmosfera
(lixiviats) contaminant el sòl i les aigües
substàncies altament tòxiques com les
subterrànies, o emesos a l'atmosfera (en
dioxines, en cremar productes clorats, en
forma de gasos) contaminant l'aire.
especial els plàstics de clorur de polivinil
Quan els fems s'aboquen directament al (PVC) d'ampli ús (envasos d'aliments i
mar, normalment a través de penya- begudes, embalatges, joguets,
segats, es produeix la degradació de canonades, etc.).
l'ecosistema marí.
Com a conseqüència de la combustió dels
Els abocadors ocasionen contaminació productes clorats, s'emet també àcid
ambiental (aire, terra i aigua), efectes clorhídric, que ocasiona afeccions
perjudicials sobre la salut pública (per la respiratòries i irritació de les mucoses.
contaminació ambiental i per la possible
transmissió de malalties infeccioses pels  SÒL I AIGÜES SUBTERRÀNIES
rosegadores que els habiten), degradació Els lixiviats arrosseguen les substàncies
del medi marí i impacte paisatgístic. tòxiques produïdes a l'abocador.
A més, suposen un malbaratament de L'Agència de Medi Ambient d’EUA
recursos i d'energia que podrien (USEPA) ha analitzat fins a 200 composts
aprofitar-se i d'un espai, que ja no podrà diferents presents en els lixiviats als
ser recuperat. abocadors de residus sòlids urbans.
Alguns com a clorur de vinil, clorur de
 CONTAMINEN L’AIRE metil, tetraclorur de carboni,
clorobenzens (dels que destaca
El gas metà, resultant dels processos de
l’hexaclorobenzè, per la seua toxicitat) i
fermentació anaeròbica (en absència
arsènic són substàncies
d'oxigen) de la matèria
cancerígenes.
orgànica suposa el 50%
de les emissions de “HI HA BONES EVIDÈNCIES Igual que la resta de les
gasos produïdes als TEÒRIQUES I PRÀCTIQUES QUE substàncies
abocadors. És un gas ELS COMPONENTS TÒXICS QUE organoclorades, són
explosiu i causant dels ES LLANCEN ALS ABOCADORS persistents i
incendis accidentals que AMB QUASI SEGURETAT bioacumulatives en totes
es produeixen als EMIGRARAN D'AQUESTS les anelles de la cadena
abocadors. Aquest gas i DIPÒSITS AL MEDI” tròfica.
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

El plom, cadmi i el mercuri són metalls marines, que confonen els plàstics amb
pesats presents en els lixiviats dels les meduses, component fonamental de
abocadors. El plom procedeix la seua dieta. Això els provoca
principalment de les bateries dels cotxes i obstruccions intestinals i fins i tot, la
d'aparells electrònics, plàstics, vidre, mort. De la mateixa manera, algunes aus
ceràmica, pigments, etc. El plom ocasiona queden atrapades per plàstics que els
lesions cerebrals en els xiquets i ocasionen laceracions, estrangulacions i
hipertensió arterial en adults. El mercuri poden provocar-los la mort.
produeix lesions renals i neurològiques.
Els abocadors "controlats" són dipòsits de
Les fonts de cadmi i residus en què se
mercuri són "garanteix" que els
fonamentalment les “LA CONTAMINACIÓ DE líquids de lixiviació no
piles. El cadmi, a més, es L'AIGUA DELS POUS I DELS contaminaran el sòl o les
troba en els aparells AQÜÍFERS TÉ CONSEQÜÈNCIES aigües subterrànies; per a
electrònics, plàstics, etc.; PERJUDICIALS PER A LA SALUT això, han de disposar de
produeix lesions renals i HUMANA I DEGRADEN EL MEDI sistemes de recollida dels
hepàtiques. MARÍ” lixiviats per a ser tractats
posteriorment. No
La contaminació de
obstant, la realitat és
l'aigua dels pous i
diferent. Els abocadors
aqüífers té conseqüències perjudicials per
suposadament controlats tenen fugues
a la salut humana i degraden el medi
de gasos i de lixiviats. Segons la USEPA.
marí.
Hi ha bones evidències teòriques i
 L’ABOCAMENT A LA MAR pràctiques que els components tòxics que
A través de penya-segats com es llancen als abocadors amb quasi
l'escandalós exemple de Horcas seguretat emigraran d'aquests dipòsits al
Coloradas, a Melilla és una pràctica medi ambient.
habitual en les costes espanyoles.
 EL NOSTRE ENTORN
Entre un 45% i un 80% dels objectes
Les prescriptives de futur, en el que al
flotants trobats a la mar Mediterrània són
medi ambient es refereix són poc clares.
plàstics. La seua ingestió, directa o
Malgrat els canvis econòmics i polítics,
indirecta, per part dels organismes marins
l'interès i la preocupació pel medi
és un dels principals problemes que
ambient encara és important.
ocasionen.

Els plàstics tenen un greu impacte en la

vida marina. Alguns animals els La qualitat de l'aire ha millorat, però
ingereixen per error, com les tortugues estan pendents de la solució i
Revista Riu Sec 2008
requereixen una acció coordinada amb
els problemes de la pluja àcida, els
clorofluorocarbons, la pèrdua d'ozó i
l'enorme contaminació atmosfèrica de
l'est d'Europa. Mentre no disminuïsca la
pluja àcida, la pèrdua de vida continua als
llacs i corrents del nord, pot veure's
afectat el creixement de la pressió sobre
el medi ambient.
La infiltració de residus tòxics als aqüífers
subterranis i la intrusió d'aigua salada als
aqüífers costaners d'aigua dolça no s'ha
interromput.
Als nostres barris podem veure restes
d’obra por culpa de la crisi, runes...Hi
ha molts escampats on indigents fan
fogueres (normalment) i a vegades
cremen plàstics i altres substàncies
nocives per a ells i per al medi ambient
En el nostre entorn més immediat el que
més destaca les olors insuportables que
comporten, també nombrosos insectes
que habiten als abocadors incontrolats i
una mala imatge del paisatge: impacte
paisatgístic.
Planeta Terra nº12
BIBLIOGRAFIA
ENCARTA 2005. Biblioteca de consulta
Microsoft.
EL PAÍS. La quema incontrolada de basuras
puede ser causa importante de
contaminación atmosférica:
<http://www.elpais.com/articulo/madrid/MADRI
D/MADRID_/MUNICIPIO/quema/incontrolada/bas
uras/puede/ser/causa/importante/contaminacion
/atmosferica/elpepuespmad/19800831elpmad_1/
Tes>
CONSUMER EROSKI:
<http://www.consumer.es/web/es/medio_ambie
nte/urbano/2005/06/28/143278.php>
EN BUENAS MANOS. Los vertederos, fuente de
contaminación:
<http://www.enbuenasmanos.com/articulos/mue
stra.asp?art=232
WIKIPÈDIA. Vertedero:
<http://es.wikipedia.org/wiki/Vertedero>
Débora Moliner, Cristian Godoy i Cristina
Sánchez. Laboratori de Biologia i Geologia. 3r de
l’ESO.
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

LA DESTRUCCIÓ DE LA CAPA D’OZÓ

LA CAPA D’OZÓ ES TROBA A L’ESTRATOSFERA, ENTRE 15 I 50 KM SOBRE NOSALTRES

Daniel Georghe, Miguel Guillamón, Raúl León, Sebastian Bedelean -

THESE GASES ARE PRODUCED ON EARTH AND REACH THE STRATOSPHERE TO PRODUCE THE HOLE
IN THE OZONE LAYER. IT IS THREATENED BY EMISSIONS OF ALL INDUSTRIAL ACTIVITY. TO PROTECT
THE OZONE LAYER WE MUST REDUCE THE USE OF CHEMICALS THAT DESTROY IT.

La contaminació del medi cigarrets o fàbriques de

ambient s'ha anat agreujant
fins a adquirir enormes
proporcions quant a la seua
intensitat i extensió. Es va
iniciar amb aglomeracions
humanes a les ciutats, es va
intensificar amb el
desenvolupament industrial i
posteriorment amb l'explosió
demogràfica. La forma més
coneguda de contaminació és l'ozó o
núvol fotoquímic (smog). L'ozó de
l’estratosfera exerceix una funció
benèfica, protegint-nos dels raigs
ultraviolats però a nivell de la superfície
és un seriós contaminant.
La pols, la radiació solar i la humitat de
l'aire intervenen en la formació dels
composts tòxics i els residus de les
explosions naturals. Les principals fonts
emissores de la contaminació ambiental:
vehicles automotors, fabriques diverses,
incendis forestals, descomposició de
matèria orgànica, plantes
termoelèctriques d'alta temperatura,
maquines de combustió interna, fum de
bateries per a automòbils.
La radiació ultraviolada que
arriba fins nosaltres per culpa
de la destrucció de la capa
d'ozó afecta especialment les
plantes. Les plantes són la
base de la producció
d'aliment. La disminució de la
capa d'ozó ha provocat
perdudes de fitoplàncton , que també és
la base de producció d'aliment dels
animals marins. La seua cadena
alimentaria ha sigut afectada i això fa que
moltes espècies s’extingisquen. Aquests
fets afecten la fauna i la flora de la nostra
comunitat i també ens afecta
econòmicament.
 ZONES MÉS AFECTADES
Amb una extensió semblant a Europa
continua preocupant la comunitat
científica perquè segueix creixent malgrat
que els CFC van ser prohibits en 1987, i és
que la seua acumulació en l’atmosfera
continua produint danys. El sud de Xile i
d’Argentina són ja les zones més
Revista Riu Sec 2008
afectades per la desaparició daquest
paraigües natural.
 DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
La capa d’ozó es troba entre 15 i 50 km
(estratosfera) sobre la superfície de la
Terra. L’ozó es composa
per 3 àtoms d’oxigen. En
rigor no existeix un forat.
“AQUESTA RADIACIÓ POT
Des de mitjans dels anys
PRODUIR-NOS DANYS QUE
70 s’ha observat entre
VAN DES DE CONJUNTIVITIS A
agost i novembre que la
CÀNCER DE PELL”
capa de gas es redueix,
amb una zona estreta
que el delimita, amb
fonts gradients separant aquests baixos
valors, d’un entorn amb alta concentració
de gas.
Es parla de forat quan hi ha menys de 220
DU (Unitats Dobson, kg/m3) d’ozó entre la
superfície i l’espai.
Es denomina forat d’ozó o forat en la
capa d’ozó a la zona de l’atmosfera
terrestre on es produeixen reduccions
anormals de la capa, fenomen anual
observat durant la primavera en les
regions polars i que és segut de la
recuperació durant l’estiu.
Els sistemes de mapeig per satèl·lit
mostren la seua configuració circular o
ovoïdal, on va sorgir l’associació amb un
forat a través del qual incideix amb
menys accentuació la radiació UV en les
bandes que filtra l’ozó.
Planeta Terra nº12
Les molècules de clorofluorocarbonis
(CFC) llançades a l’atmosfera per l’ésser
humà (gasos de cotxes, laca, dissolvents,
congeladors) són trencades per la
radiació ultraviolada en arrancar el clor.
Aquest àtom, el clor, es combina amb la
primera molècula d’ozó
que es troba i la
destrueix una i altra
vegada. Un àtom de clor
pot destruir 100.000
molècules d’ozó. Sols
quan es roba amb altre
compost que el
neutralitza frena l’atac.
La reducció de la capa impedeix que
l’atmosfera absorbisca la radiació
ultraviolada. Aquesta radiació pot
produir-nos danys que van des de
conjuntivitis a càncer de pell, per això és
important quan anem a la platja que ens
posem protector solar; també poden
afectar el creixement de les plantes i del
fitoplàncton (vital per a les cadenes
alimentàries marines)
BIBLIOGRAFIA
<http://www.pla.net.py/enlaces/cnelm/980617/cap
ozon.htm>
<http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_ozo
no>
Daniel Georghe, Miguel Guillamón, Raúl León i
Sebastian Bedelean. Laboratori de Biologia i
Geologia. 3r de l’ESO.
Revista Riu Sec 2008
IDEAS PARA UN MUNDO MEJOR
Que todos tuviesen una casa para no dormir por las calles
(Denysa, 2ºB)
Crear carburantes ecológicos con el medio ambiente (Rubén, 2º B)
Que no se fuera al colegio, que en tu casa tuvieras un ordenador con
cámara y los profesores desde su casa nos dieran clase
(George, 2º B)
Crearía máquinas desaladoras (Javier V., 2º B)
Que fabricaran más coches con energía solar y que los pusieran más
económicos (Dani, 2º B)
Reducir la emisión de CO2 en los coches (Moisés, 2º B)
Si no tiraran petróleo ni vertidos al mar, estaría más limpio
(Javier L., 2º B)
En vez de invertir el dinero en cosas sin sentido, podían fabricar
colegios e institutos para la educación de los jóvenes (Fifí, 2º B)
Se prohibiría decir tacos (Lorena, 2º B)
Que haya más oportunidad de préstamos para montarte una
microempresa (Álvaro, 2º D)
Pensar en la pobreza que hay en muchos países y ser mucho más
solidarios (Lina Marcela, 2º B)
No gastar tanta agua (Carlos, 2º B)
Utilizar más la bicicleta o el autobús (Sandra, 2º B)
Que no tuviéramos nacionalidad, porque las nacionalidades sólo
crean guerras y conflictos (David M., 2º B)
No tirar basura en la calle ni en el mar (Ander, 2º B)
Habría que reciclar más y poner más contenedores de reciclaje
(Raúl, 2º B)
Que todos estudiáramos un poco más (Adrián S., 2º B)
No talaría árboles (Adrián G., 2º B)
No usaría el coche para ir a sitios cercanos (Mohammed, 2º B)
No deberíamos tratar mejor o peor a una persona por su color de piel
(Michael, 2º B)
Que no haya armas (Vicente, 2º D)
Hacer una ley para no matar tantos animales (Laurentiu, 2º D)
El mundo sería mejor si todos los hombres tuviesen trabajo fijo
(Marta B., 2ºC)
Que no haya violencia ni injusticia y siempre haya paz (Euskary, 2ºC) Que no hubiese tanta delincuencia, más seguridad, menos racismo
Que la gente no tire tantas cosas al suelo (Yeiza, 2ºC)
Planeta Terra nº12
Un instituto sin peleas, donde se pueda estudiar tranquilamente
(Emanuel, 2ºC)
Que no haya pederastas ni maltratos a los pequeños o las mujeres
(A.Jorge, 2ºC)
Que hubiera más médicos y hospitales (Andrea, 2ºC)
Estar en paz con otros países (José Ángel, 2ºC)
Que no hubiese hambre en el mundo (Sergio B., 2ºA)
Si la gente fuera más amable disminuiría la violencia e iría sin miedo
por la calle (Isabel I., 2ºA)
Deberían plantar muchos más árboles y plantas y no tendríamos que
malgastar tanta agua (Sonia, 2ºA)
Que las escuelas e institutos estuvieran en mejores estados
(Jesús A., 2ºA)
Respetar el protocolo de Kioto porque es la única forma de que la
capa de ozono no se rompa (Javi V., 2ºA)
Podemos dar las cosas que no necesitamos para los más pobres,
como ropa, comida, etc. (Emeka, 2ºA)
Igualdad de nacionalidades, porque nadie se sentiría mal por tener
que emigrar a otro país (José Ángel, 2ºA)
Cambiaría los coches porque son los que más contaminan
(Melani, 2ºA)
No dejarse la luz encendida (Cristina M., 2ºA)
Que haya menos violencia en las calles y menos violencia de género
(Alejandro, 2ºA)
En los parques que hagan sitios para los perros, para que hagan sus
necesidades (Tamara, 2ºA)
Concienciar a la gente dando charlas sobre lo que pasará en el futuro
si no reciclamos ni somos ecológicos, empezando dentro de casa
utilizando menos energía (José C., 2ºA)
Podríamos ayudar a países subdesarrollados a recuperarse o evitar
que muera gente de hambre (Rebeca, 2ºA)
Regular la salida de humos de las fábricas (Antoni, 2ºA)
Que no hubiesen tantas drogas que enganchan a los jóvenes
(Ana A., 2ºA)
Podrían hacer coches que funcionen con agua (Omar, 2ºA)
Cambiaría algunos inventos para que no contaminaran tanto
(Carlos G., 2ºA)
(Patricia, 2ºA)
Que la gente se respeten los unos a los otros (Samuel, 2ºC)
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

¿QUIERES SER UN LEÓN?

PUES...

PREPÁRATE Y LEE

Invitamos a todo el alumnado del IES BOVALAR a participar en el

III CONCURSO LECTURA DEL AÑO.

Queremos encontrar el libro que más os guste de todos los

que vais a leer durante este curso.
Los libros que buscamos deben ser lecturas de ficción
(novela, poesía o teatro), escritas en castellano, que los alumnos
hayáis leído durante el curso escolar 2008-2009 (incluido el verano
del 2008) y que os hayan resultado especialmente atractivas y
dignas de recomendación al resto de sus compañeros.
Para ello, ya podéis ir preparando vuestras fichas de lectura
para que no se os olviden los libros que leéis.
La fase de concurso con la recogida de papeletas de
votación se realizará a finales del mes de mayo de 2009. Podrán
participar todos los estudiantes del centro y entre todos los
participantes se sortearán lotes de libros. Al final del concurso,
publicaremos la lista de los libros más votados y el nombre de los
ganadores.

Esperamos vuestra participación.

22
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

EL MEGALECTOR RECOMIENDA:
Para 1º de ESO:
LINDO, Elvira: Pobre Manolito. Ed. Alfaguara.
VARIOS AUTORES: La rosa de los vientos. Antología poética. Ed. Vicens-Vives.
GALLEGO, Laura: El valle de los lobos. Ed. SM.
GALLEGO, Laura: La maldición del maestro. Ed. SM.
GALLEGO, Laura: La llamada de los muertos. Ed. SM.
GALLEGO, Laura: Fenris el elfo. Ed. SM.

Para 2º de ESO:
GÓMEZ CERDÁ, Alfredo: Eskoria. Ed. SM.
BRUNVAND, Jan Harold: Tened miedo... mucho miedo. Ed. Debols!llo.
PIEDRAHITA, L: Un cacahuete en una piscina, ¿sigue siendo un fruto seco? Punto de Lectura
SIERRA I FABRA, Jordi: La piel de la memoria. Ed. Edelvives.
SWINDELLS, Robert: Calles frías. Ed. Bruño.
VARIOS AUTORES: Raíz de amor. Antología poética. Ed. Alfaguara.

Para 3º de ESO:
PIEDRAHITA, Luis: ¿Cada cuanto hay que echar a lavar un pijama?. Ed. Punto de lectura.
SIERRA I FABRA, Jordi: Donde esté el corazón. Ed. Edebé
MALLORQUÍ, César: El último trabajo del señor Luna. Ed. Edebé
MUÑOZ PUELLES, Vicente: La foto de Portobello. Ed. Edelvives.
SANTOS, Care: Laluna.com. Ed. Edebé

Para 4º de ESO:
SANTOS, Care: El anillo de Irina. Ed. Edelvives.
SCHMITT, Eric-Emmanuel: El señor Ibrahim y las flores del Corán. Ed. Obelisco.
TRAPIELLO, Andrés: Los amigos del crimen perfecto. Ed. Booket.
BRADBURY, Ray: Fahrenheit 451. Ed. Debols!llo.

Para 1º de Bachiller:
PÉREZ-REVERTE, Arturo: El caballero del jubón amarillo. Ed. Punto de lectura.
SHARPE, Tom: Wilt. Ed. Anagrama.
HUXLEY, Aldous: Un mundo feliz. Ed. Debols!llo.
MARTIN, George R.R: Canción de hielo y fuego. Ed. Gigamesh.

Para 2º de Bachiller:
MORO, Javier: Pasión india. Ed. Debols!llo.
SARAMAGO, José: Ensayo sobre la ceguera. Ed. Punto de lectura.
LLAMAZARES, Julio: La lluvia amarilla. Editorial Booket.
SÁBATO, Ernesto: El túnel. Editorial Booket.

PUEDES ENCONTRAR TODOS ESTOS LIBROS EN

LA BIBLIOTECA DEL IES BOVALAR
23
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

COLABORADORES
PLANETA TIERRA Y CENTROS ASTURIANOS
Javier Álvarez García
Presidente Centro Asturiano de Castellón

Los Centros Asturianos son asociaciones de

colectividades básicamente integradas por personas
oriundas del Principado de Asturias, diseminadas
por todo el planeta, que vieron en el asociacionismo,
una salida mejor a los problemas que se presentan
en esta vida.
Los asturianos, debido a la orografía de su
tierra poca apta para el trabajo agrícola, una riqueza
en minerales escasa y una industria pesada fuerte,
pero sin un tejido empresarial adecuado, salvo
pequeños intervalos del pasado siglo XX, se vieron
obligados a una dolorosa diáspora de capital
humano, por todo el planeta Tierra.

Estas migraciones, siempre buscaron aquellas oportunidades imposibles de conseguir en el

Principado y por ello ya a finales del siglo XIX, se observó un flujo importante de asturianos hacia Madrid,
siendo famosos el gremio de serenos, que provenían casi en su totalidad del suroeste asturiano,
concretamente de Cangas del Nancea y que fundaron el centro Asturiano más antiguo, que conste como
datado, en el año 1875, como es el centro Asturiano de Madrid.
Posteriormente los asturianos buscaron fortuna en el continente Americano y en el primer tercio del
siglo pasado, se diseminaron por Argentina, Cuba, Uruguay, EEUU, Chile, Paraguay, etc, etc.
Concretamente los centros asturianos de La Habana y Buenos Aires, llegaron a tener censados más de
110.000 socios cada uno, allá por los años 20. Hoy en día, sus sedes son auténticos edificios emblemáticos
de sus respectivas ciudades, siendo concretamente el de la Habana, la actual Biblioteca Nacional, después
de la expropiación ejecutada por la revolución cubana del año 1958.
Estos Centros asturianos, disponían de hospitales propios, colegios, guarderías, siendo auténticos baluartes
de la cultura tradicional asturiana.
En la década de los 60/70, el flujo
emigratorio se dirige a Europa ( Alemania, Francia,
Suiza y Bélgica), siendo sus trabajos preferentes los
de la minería.
Actualmente la emigración asturiana se dirige
a las grandes ciudades españolas y al arco
mediterráneo, donde las expectativas laborales son
mejores. A esta fecha 300.000 asturianos residimos
fuera de Asturias, es decir 1/3 de la población de
hecho. Concretamente en la provincia de Castellón,
residimos 999 asturianos.

En este planeta llamado Tierra, 75 Centros Asturianos, intentan no olvidar, que un día sus
antepasados emigraron de una bonita tierra norteña en busca de nuevos horizontes y mejores posibilidades.
Cientos de miles de asturianos, sufrieron este calvario y los Centros Asturianos, sirvieron para mitigar esta
penosa situación. Sirvieron para mantener vivo, una forma de ser y una forma de vivir, de la cual nos
sentimos orgullosos.
Desde Melbourne, Sydney y Pekín, Buenos Aires, La Habana ó Montevideo, Berna, Bruselas o
Laussane, Madrid, Sevilla ó Castellón, México Df, Tampa ó New York, Rosario, Asunción ó Mar del Plata,
etc. etc, formamos una red en este planeta tierra, una red solidaria, donde un asturiano nunca esta
solo.

24
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

Para finalizar y como curiosidad, nuestro himno mundialmente conocido, el ASTURIAS PATRIA
QUERIDA, data del año 1929, cuando un emigrante asturiano en Cuba, redactó esas estrofas que hoy
conocemos todos. Como el son cubano, no encajó mucho, la música de nuestro himno proviene de la región
de Silesia, actual Polonia, donde unos mineros Polacos que habían trabajado en la cuenca minera
asturiana, adaptaron la letra cubana a su música. Como pueden observar el himno de Asturias es el himno
de la emigración. Es el himno global del planeta Tierra.

A todos los que formamos este Planeta Tierra, desear lo mejor para todos y cuando tengan
oportunidad de viajar, sepan que en todo el planeta y en los cinco continentes, hay Centros Asturianos, en
los cuales nadie es forastero.
El Centro Asturiano de Castellón, uno de los más noveles, data de 1992, y nos sentimos orgullosos
de pertenecer a la FICA (Federación Internacional de Centros Asturianos), donde estamos agrupados 75
colectividades asturianas de todo el Planeta Tierra

Blog de la Policia Local de Castelló

25
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

PASATIEMPOS
Por David RUIZ 1r. B

1.- Cuerpo celeste que orbita alrededor del Sol.

2.- Compuesto formado por dos átomos de hidrógeno y uno de oxígeno.
3.- Círculo imaginario trazado en la esfera de la Tierra y que es paralelo al Ecuador.
4.- Mitad de la superficie de la esfera terrestre, dividida por el Ecuador
5.- Círculo formado por la intersección de la esfera terrestre con un plano imaginario
perpendicular al eje de rotación de la Tierra.
6.- Punto cardinal del horizonte, que está frente a un observador a cuya derecha esté el
oriente.
7.- Circunferencias menores paralelas al Ecuador
8.- Plano perpendicular al eje de rotación de un planeta y que pasa por su centro.

26
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

Después de una
compleja selección
en la que muchos alumnos
han votado a sus preferidos,
ya tenemos una mascota
para la revista del centro.

Se trata de un

murciélago
y se llama

aboBat

En los próximos meses, no olvidéis visitar el blog de la revista

http://revistariusec.blogspot.com
PARTICIPA

27
Revista Riu Sec 2008 Planeta Terra nº12

Y EL PRÓXIMO NÚMERO

ESPECIAL

ASTRONOMÍA

PARTICIPA YA EN LA REVISTA

MANDA TUS ARTÍCULOS A

revistariusec@gmail.com