Índex

1.INTRODUCCIÓ-JUSTIFICACIÓ .................................................................................2

2.CONTEXTUALITZACIÓ..............................................................................................5

3.EIXOS,CAPACITATS I OBJECTIUS DE L’ETAPA....................................................9

4.ÀREES DE CONEIXEMENT......................................................................................10

5.METODOLOGIA........................................................................................................16

• 5.1 Organització de l’espai i el temps.................................................................17

5.2 Rutines i hàbits...............................................................................................17

5.3 Racons.............................................................................................................18

• 5.4 Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a

l’aprenentatge i el coneixement (TAC)...............................................................19

6.AVALUACIÓ:CRITERIS I TIPUS..............................................................................20

7.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I A LES NECESSITATS EDUCATIVES DE

L’ALUMNAT.................................................................................................................22

8. ALTRES ASPECTES A DESTACAR.......................................................................23

9. TEMPORALITZACIÓ................................................................................................24

10. UNITATS DIDÀCTIQUES.......................................................................................25

BON DIA................................................................................................................................................25
SOM ELS CONILLS..............................................................................................................................28
LA CASTANYADA.................................................................................................................................31
LES JOGUINES.....................................................................................................................................35
COM ESTEM?......................................................................................................................................39
ARA ARRIBA CARNESTOLTES...........................................................................................................43
MUNTEM EL RACÓ DE LA CUINETA..................................................................................................47
SANT JORDI.........................................................................................................................................51
DE LA CAPSA EN SURTEN JOCS.......................................................................................................55

11.BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................59

1.INTRODUCCIÓ-JUSTIFICACIÓ
Podem dir, d’una manera molt general, que programar és anticipar uns objectius
mínims a assolir amb un grup d’alumnes i amb cada alumne en particular, i uns
continguts que cal donar a conèixer a través d’unes activitats ben elaborades.

1
 Entenem per Currículum el conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i
criteris d’avaluació de cada un dels nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema
educatiu que regulen la pràctica docent. Per tal de garantir la seva funcionalitat,
proporciona també informació sobre què, com i quan cal ensenyar i avaluar. Per tant, la
nostra atenció sempre es basarà en els principis psicològics i didàctics que es
determinen a la legislació vigent.
És per això que, a l’hora de presentar aquesta proposta de programació partiré del
fet que la finalitat de l’educació s’assoleix a partir del treball que es realitza pel que fa als
continguts del currículum, adaptat a un context concret, sense dubtar que l’anàlisi i la
presa de decisions sobre la planificació constitueix un element important per assegurar la
coherència entre el que es pretén i el que succeeix a l’aula.
La meva programació ha estat guiada i orientada en funció de dos aspectes bàsics.
Per una banda, aspectes científics, és a dir, per idees teòriques que nombrosos
autors/es ens aporten sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge dels nens/es en
l’educació infantil. I per l’altra, en coherència a les referències legislatives a Catalunya,
les quals orienten el desenvolupament de la pràctica educativa. Per tant, em fonamento
en el Decret 181/2008 , del 9 de setembre pel qual s’estableix el currículum del
segon cicle de l’educació infantil (DOGC nº 5216). És a partir d’aquest que es recullen
les capacitats i eixos al voltant dels quals giren,que els infants hauran d’anar
desenvolupant durant l’etapa del segon cicle d’infantil.
Un altre aspecte que també contemplo en el meu treball són les instruccions
d’Organització i funcionament dels centres del Curs 2009-2010, les quals aporten
cada curs elements d’especial importància tot atenent a les necessitats socials i culturals
del moment. Actualment i a la nostra comunitat autònoma aquestes instruccions fan
referència a la necessitat de fomentar en els nostres alumnes un treball per
competències bàsiques,el treball d’un projecte plurilingüe en el qual el català, com a eix
vertebrador, s'articuli de manera coherent amb l'ensenyament de les altres llengües i la
resta del currículum, tot establint la necessària relació entre les diferents estratègies
didàctiques diferents reflexions sobre l’atenció a la diversitat, i la inclusió de les
Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) dins el procés d’Ensenyament
aprenentatge convertint-les en les TAC (tecnologies de l’aprenentatge del coneixement),
la inclusió del Pla Català de l’Esport a les Escoles .
No descuidarem tampoc els criteris d’avaluació que sorgeixen de l’Ordre 484/2009 del 2
de Novembre pel qual s’estableix que els criteris d’avaluació a tenir en compte durant el
segon cicle d’Educació Infantil són inclosos dins el Decret curricular 181/2008 .

2
 També es basa en el Projecte Educatiu de Centre, punt de referència en relació als
objectius que es pretenen aconseguir en consonància a la contextualització de les
propostes legislatives al nostre cicle.
Cal tenir present que l’educació infantil és el primer tram del sistema educatiu. El seu
objectiu primordial és estimular el desenvolupament integral de totes les capacitats tant a
nivell físic com afectiu, intel·lectual i social.
Els nens i nenes aprenen comportaments, destreses, hàbits, coneixements, de
maneres molt variades, per exemple, seguint Palacios (1991) a través de l’experiència
amb objectes, amb situacions de premis i càstigs, per imitació o l’aprenentatge a través
de la formació de bastides per part de la persona adulta.
He tingut en compte que durant els primers anys de vida, el nen realitza l’aproximació
al món i als seus primers aprenentatges. Va construint el seu desenvolupament en
contínua interacció amb el medi, en un marc social que li permet anar assimilant les
normes que determinen les seves relacions amb els altres.
Aquesta proposta de programació va dirigida a uns alumnes de P3 que presenten
unes característiques i necessitats concretes . En coherència amb la pràctica educativa
s’adopta un enfocament globalitzador en el que es treballen de manera interdisciplinar
les tres Àrees del Currículum del Segon Cicle d’Educació Infantil (Descoberta d’un mateix
i dels altres, Descoberta de l’entorn i Comunicació i llenguatges). En tot moment es
partirà de la realitat i de l’experiència del/la nen/a per ajudar-lo a construir els seus
aprenentatges, ampliar els coneixements, així com també a conèixer-se i construir-se a si
mateix a través de la seva relació amb el medi.
És un treball que s’insereix dins de les concepcions globalitzadores i
constructivistes del procés d’ensenyament i aprenentatge , entenent que aprendre
significa saber donar un sentit i significativitat a l’entorn i comprendre el món i la realitat
que ens envolta. I la realitat que ens envolta és diversa i intercultural, donat que
constantment arriben persones que, fugint dels seus països busquen un nou projecte de
futur aquí, i els seus descendents són acollits pel nostre sistema educatiu, amb les seves
peculiaritats. És per això que la meva programació farà especial incidència sobre la
interculturalitat, tenint en compte la inclusió dins les nostres tradicions i formes de fer.

Les nou unitats didàctiques que presento, les quals com ja he dit estan dirigides a un
grup de P3, giren entorn de rutines i tradicions que són constants i que vertebren el
nostre curs escolar.

3
 Per començar, proposo una programació de la primera estona del dia. La unitat Bon
dia, plasma com amb aquesta rutina iniciarem la jornada al llarg de tot el curs a la nostra
aula, així com també serà un recurs per tal de donar seguretat i autonomia als alumnes.
Aquest camí cap a la seguretat i autonomia es veurà reforçat amb la unitat Som la
Classe dels Conills, així com també servirà per anar adquirint un sentiment de pertinença
dins del grup i desenvolupament de la pròpia identitat.
La Castanyada, Carnestoltes i Sant Jordi són festes que contemplo i programo
complint amb la capacitat del currículum referida al folklore i festivitats catalanes, fent
servir aquestes com a motiu d’inclusió en els ritmes de la nostra societat d’avui en dia
unint les tradicions catalanes de sempre amb les aportacions que ens puguin oferir ens
infants que provenen d’altres països.
Donant molta importància a la vessant lúdica de l’aprenentatge i continuant amb
referència intercultural i d’inclusió ofereixo dues propostes: la unitat dels Jocs
Tradicionals i Joguines, en la qual fem partícips a tots els infants de les diverses
tradicions de jocs, tan d’aquí com d’arreu del món, i la unitat de la Capsa en surten Jocs ,
la qual ens aproparà a les cantarelles i jocs a l’aire lliure, com són en Joan Petit o 1 , 2 , 3
Picaparet, sense oblidar-nos del nivell al que ens estem referint i incloent alguna
proposta moderna com és la coreografia dels pollets , de Módest Mussorgski , fent servir
la versió d’Isao Tomita.
També he deixat espai als sentiments, entenent que formen part d’un
desenvolupament integral i equilibrat dels nens. És per això que anirem veient el valor
dels sentiments i emocions i l’expressió d’aquests, a través de la unitat Com estem, la
qual ens introduirà en el món de les pròpies emocions i les dels altres, les quals ens
ajudaran a aconseguir objectius referents a l’autocontrol i autoconcepte i a expressar els
sentiments propis siguem d’on siguem i vinguem d’on vinguem.
I per acabar tinc una mostra de com es treballa avui en dia, colze a colze amb els
mateixos alumnes, deixant que siguin ells els protagonistes i essent jo només un simple
mitjancer a través del Muntem el Racó de la cuineta. Veient d’aquesta manera com totes
les aportacions dels alumnes (amb les seves peculiaritats i singularitats), es porten a
debat, conversa, negociacions...per acabar confegint un espai d’educació propi i útil dins
el procés educatiu que es duu a terme des de l’escola.
Per tant, seguidament presento la meva programació didàctica i les seves
corresponents unitats, tal i com requereix la Resolució EDU/6/2010 per a la convocatòria
de proves per a la provisió de places de funcionaris docents.

4
 2.CONTEXTUALITZACIÓ
Pel que fa a les característiques de l’entorn de l’escola, aquesta es troba en una
ciutat situada a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la qual té uns 75000 habitants. El barri
al qual pertany el centre compta amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà. Tot i que la
població immigrant és d’un 20% dels total, la llengua vehicular i de comunicació
d’aquesta zona és el català, mostrant d’aquesta manera, tant la solidaritat i respecte dels
veïns catalans pels que arriben com la sensibilitat dels immigrants respecte a la seva
necessitat d’integrar-se en tots els aspectes (cultura, llengua...).
Parlem d’un barri que disposa d'un gran parc central, el qual està a prop de l'escola
(uns 5 minuts) i disposa d’elements per a que tothom hi pugui gaudir: zona infantil, grans
camins per passejar, zona verda amb tot tipus de plantes, arbres i flors, zones
ombrejades per poder seure a llegir, conversar o descansar... També compta amb un
CAP (Centre d’Atenció Primària) que cobreix la població de la zona, així com també d’un
Centre Cívic, el qual contempla les necessitats dels seus veïns i els hi ofereix tot tipus
d'activitats que, entre d’altres, conviden a la integració, com són els esplais o petits
cursets (especialment tenen gran demanda els de català per a gent adulta). Al Centre
Cívic també podem trobar una petita biblioteca, on es fan trobades setmanals
anomenades “Hi havia una vegada...”. Aquests són moments destinats als més petits
però que afavoreixen la convivència de les famílies al barri. També compta amb una sala
d’exposicions (o polivalent).
Com veiem és un barri sensibilitzat per la seva situació multilingüe i multicultural, el
qual treballa contínuament per una bona integració a la zona de tots els seus habitants.
El Mercat Municipal i els petits comerços familiars donen abastiment al barri de tot
tipus de productes i serveis, proporcionant, per tant als veïns que no tinguin la necessitat
de desplaçar-se al centre de la ciutat.
La zona disposa també d’un “bus urbà” amb sis parades en ambdós sentits a les
zones més cèntriques i concurrents, entre elles enfront l’escola.
En quant a les característiques del centre cal dir que l'escola fa cantonada i té
l'entrada principal a través d'un gran carrer, on es troba la parada de “bus escolar” (una
mica més endavant està la parada del servei regular). L'horari de l’escola per a educació
infantil és de 9 a 12 i de 15 a 17, posant a disposició l’hora d’acollida al matí (de 8 a 9), el
monitoratge d’acollida (de 12 a 13 h.) i les activitats extraescolars a la tarda (de 17:15 a
18:15).
És una escola pública, de dues línies, fundada als anys 80. Composta per dos grans
edificis, en un podem trobar el gimnàs, que també fa de teatre i sala per a grans
esdeveniments i en l’altre l'edifici d'aules i administració, el qual té dues plantes. Dins
5
aquest segon edifici a la planta baixa trobem la part administrativa, amb la secretaria de
l'escola, la biblioteca, la sala de reprografia, el menjador i cuina i la secció d'educació
infantil (on està també el quartet de material-tutoria del cicle i l’aula de racons). A la
planta superior està la sala d'audiovisuals, l'aula de música, l'aula d'acollida, l'aula
d'informàtica i la resta d’aules per a primària, incloses tres tutories (una per a cada cicle),
una sala per als especialistes, i una altra per a l'educació especial. L'edifici està totalment
adaptat tal i com marca la normativa vigent.
Pel que fa a l'exterior del centre tenim un gran pati format per dues fileres d'arbres i
entre mig una pista de futbol sala. La zona d’Educació Infantil té el seu propi pati, de
dimensions més reduïdes i sortida independent des de cada aula. Aquest disposa de
diverses estructures que potencien el moviment i el joc a l’aire lliure, així com un sorral.
Als dos laterals de l'edifici hi ha dues zones de terra i pas sense aprofitar, amb els quals
s’ha iniciat un projecte per construir un petit hort.
L'escola compta amb l'equip directiu (director, cap d'estudis, secretari), personal no
docent (administrativa), conserge, monitors d'acollida i de servei de menjador, el claustre
de mestres format per una trentena de mestres de primària (on també compto els i les
mestres d’infantil de l'escola, especialistes i la TEI).
Durant els anys i entre tots s’han anat perfilant els trets d’identitat de l’escola, la qual
es declara:
• Catalana: la llengua vehicular de l'educació, comunicació i convivència és la
llengua pròpia de Catalunya.
• Intercultural: oberta a la riquesa cultural que ens ofereix la població de l'escola,
aprenent i respectant els trets característics d'aquestes sempre i quan no suposin un
perjudici de cap tipus per a la resta de comunitat escolar.
• Coeducativa: advocant per l'equitat entre totes les persones, per tant tots els
infants reben la mateixa educació, independentment del seu gènere.
• Laica: no pren partit per cap cultura religiosa en concret, i no defensa la
preeminència de cap d'elles a la vida escolar.
• Solidària: l'escola com una entitat més, col·labora amb diversos projectes d'ajuda
als més desfavorits.
• Ecològica: procurant ser el màxim de respectuosa amb el medi, i desenvolupant
iniciatives i hàbit en els seus alumnes a fi i efecte de cuidar-ho.
• Inclusiva: oberta a tothom i treballant per a la integració a les aules de tots els
seus alumnes, tinguin o no Necessitats Educatives Específiques.
Sobre la línia pedagògica del centre escric que és un centre de caire constructivista,
de pedagogia activa, el qual aplica com a una de les seves màximes l’aprendre a
6
aprendre no només per al seu alumnat sinó també per als professionals, a través de
projectes educatius varis que a més doten a l’escola de recursos i més personal i el
confereixen una personalitat pròpia atès l’elevat nombre de població immigrant però
també dels projectes que s’hi duen a terme. L’educació que dóna als seus alumnes es
basa en 5 pilars fonamentals: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure i
aprendre a ser i l’esmentat aprendre a aprendre.
Pel que fa al projecte lingüístic la llengua catalana és la llengua vehicular de
l'educació i de comunicació de l'escola. La llengua castellana s’introdueix a 1r de Cicle
Inicial. Els nostres alumnes tenen un primer contacte amb la llengua anglesa a partir de
P–5 i a nivell curricular es comença a 1r de Cicle Inicial.
L’escola aposta fortament per les noves idees dins de l’educació, la qual cosa es
mostra a través dels seus Projectes d’innovació, els quals permeten dur a terme certa
renovació pedagògica dels professionals. Actualment es duen a terme dos projectes, un
referent a les noves tecnologies, el qual ha donat formació per a tot el professorat i la
reestructuració de l’anomenada sala d’informàtica permetent l’entrada de nou
equipament i l’aprofitament de maquinari vell per tal de dotar cada aula d’un ordinador
propi, connectat en xarxa i que des de P3 a 6é permet un aprofitament dels recursos
adaptat a les necessitats dels diversos nivells.
També l’escola ha presentat un projecte relacionat amb les ciències gràcies al qual
disposa ara d’un espai destinat a aquest ús i descrit a l’apartat de TIC-TAC.
La participació de les famílies la trobem contínuament i la podem diferenciar en dos
nivells: la participació a un nivell més informal i quotidià que es dóna a cada aula, nivell o
cicle a través de la col·laboració en tallers o diverses activitats esporàdiques, i la
participació en L'AMPA, a un nivell molt més formalitzat, formant part del Consell Escolar
i gestionant el servei de menjador i activitats extraescolars.
En referència a les característiques del cicle està format per 6 grups, 2 de P-3 , 2 de
P-4 i 2 de P-5, tots amb 25 alumnes excepte un grup de P-4 , que en té 24, tanmateix
però, es preveu que durant el curs aquesta plaça quedi coberta.
Tal i com ja he esmentat, tot el cicle està situat a la mateixa planta de l’edifici la qual
cosa permet una interacció i coordinació entre els diversos nivells a l’hora de
desenvolupar activitats internivell, com poden ser tallers i/o d’altres celebracions que fem
de forma transversal al llarg de tot el curs.
El grup classe al qual dirigeixo la meva proposta, és un P3 (La Classe dels Conills) el
qual té 25 alumnes. La procedència d’aquests alumnes en majoria és del barri o ciutat,
llevat de tres alumnes que han arribat fa poc, un del Marroc, un d’Argentina i una de la
Xina (de pares xinesos, no adoptada). Els infants estan distribuïts per 6 taules de 4
7
alumnes (1 d’elles amb 7 alumnes).Tenim un nen amb una petita sordesa de naixement
que li ha produït a la vegada un lleu retard de parla ,però des que va néixer ha tingut tots
els suports necessaris i en l’actualitat el fet de portar un petit audiòfon li permet seguir les
classes i la resta d’activitats dins d’una certa normalitat, com un més.
És un grup que, atès les seves característiques, no tindrà greus problemes a l’hora
d’adaptar-se a la vida escolar, ja que tots ells, exceptuant els tres nou vinguts, provenen
de Llar d’Infants. Tot i això contemplo el període d’adaptació i la seva necessitat de
treballar-lo el millor possible per tal d’aconseguir una bona integració i cohesió del grup
classe.
Dins el grup establim una mecànica de rotació que cada cert temps permet als
alumnes canviar de taula per tal de continuar desenvolupant els seus aprenentatges junt
amb un conjunt de d’infants relativament canviant i que els fa descobrir a tots els
companys i companyes de classe.
Pel que fa a la llengua materna, cal esmentar que estem davant uns alumnes els quals
un 40% no parla català a casa, per tant el treball referent al desenvolupament del
llenguatge oral tindrà molta més importància que en un altre context, la qual cosa queda
plasmada en totes les meves unitats didàctiques, les quals animen a la conversa, al
raonament en veu alta, al debat...en definitiva, a aprendre a viure en la societat actual.
Referent a la relació amb les famílies, sempre intentaré que sigui el més cordial
possible i sabent escoltar tota aquella informació del/la nen/a que em puguin oferir, ja
que moltes vegades la meva intervenció educativa es veurà recolzada d’aquestes
aportacions individuals de cadascun dels meus alumnes. És per això, que a banda de les
reunions d’inici de curs i de les que puguin esdevenir al llarg d’aquest, disposo d’estones
de tutoria (una hora setmanal) per tal de poder trobar-me individualment, i més d’un cop
al llarg del curs si fa falta, amb els pares i mares del meu alumnat per tal d’informar-los
de la seva evolució a l’escola, de compartir opinions respecte el seu
desenvolupament...en definitiva, que el vincle casa-escola esdevingui un pilar en la vida
escolar de cada nen/a.

3.EIXOS,CAPACITATS I OBJECTIUS DE L’ETAPA

Durant aquesta etapa els infants hauran de desenvolupar les capacitats i la seva
interrelació que els permetrà créixer com a persones en el món actual. Aquestes
capacitats estan dividides en els eixos següents:
EIXOS DEL DESENVOLUPAMENT DE CAPACITATS
EIX1: L'autoconeixement, la construcció i l'acceptació de la pròpia identitat, l'autoestima,
8
Aprendre a ser i
l'educació de les emocions, l'autoexigència i el desenvolupament d'estratègies
actuar d’una manera
d'aprenentatge, del pensament crític i d'hàbits responsables són essencials per
cada vegada més
aprendre a ser i actuar de manera autònoma.
autònoma
Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de
diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual,
EIX 2:
corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d'informacions, sentiments i
Aprendre a pensar i
coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges
a comunicar
propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del
pensament propi.
EIX 3: Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i
Aprendre a descobrir desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els
i tenir iniciativa processos de formació de l'alumnat.
La conscienciació de la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat,
EIX 4: el desenvolupament d'habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució
Aprendre a conviure escolar, el treball en equip, l'empatia vers els altres, la gestió positiva dels conflictes,
i habitar el món el desenvolupament de projectes en comú, etc., afavoreixen la cohesió social i la
formació de persones compromeses i solidàries.
EIXOS CAPACITATS
1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-
se de les seves possibilitats.
2.Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell
EIX1
mateix i dels altres.
3.Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes per actuar amb
seguretat i eficàcia.
4.Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
EIX 2 5.Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de
comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
6.Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i
EIX 3 participar,gradualment en activitats socials i culturals.
7.Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre
a actuar-hi en conseqüència.
8.Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de
conflictes.
EIX 4
9.Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia
personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Aquestes capacitats es concreten en els objectius generals d’etapa:

1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional coneixent

el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar
confiança en la regulació d’un mateix
2. Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions
quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

9
 3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els
hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.
4. Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot
establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració i
intentant resoldre conflictes de manera pacífica
5. Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i
fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i
material.
6. Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la
d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les
diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixin
7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i
expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres
formes de representació.
8. Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i
expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.
9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió, i representació
per mitjà dels llenguatges corporal, verbal,gràfic, musical, audiovisual i plàstic;
iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats
matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació.
10. Aprendre i gaudir de l’aprenentatge,pensar i crear, qüestionar-se coses,fer-les ben
fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada
vegada més estructurada.

4.ÀREES DE CONEIXEMENT
Aquestes són les àrees en les que l’infant trobarà els coneixements i experiències
bàsiques per al seu desenvolupament al llarg de l’etapa d’educació infantil, així com el
seus continguts.
DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES

10
 Autoconeixement i gestió de les emocions
- Exploració i reconeixement de característiques bàsiques del propi cos: parts, canvis físics,
creixement, necessitats bàsiques. Integració de les descobertes en un esquema i imatge corporals
de base sòlides i flexibles.
- Exploració i reconeixement de les pròpies possibilitats a través del cos: emocionals,sensorials, i
perceptives, motrius, afectives i relacionals,expressives i cognoscitives
-Acceptació positiva de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals.
-Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat:físiques,
emocionals,relacionals,intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals.
-Identificació de les emocions bàsiques:amor,alegria,tristesa,enuig i por a partir de les pròpies
vivències. Associació amb causes i conseqüències. Relació entre coneixement i acció.
-Expressió de les pròpies emocions mitjançant els diversos llenguatges:corporal, plàstic,musical i
verbal. Adquisició progressiva del vocabulari referit a les emocions.
-Confiança i seguretat en els progressos propis. Autoregulació progressiva d’emocions per
aconseguir un creixement personal i relacional satisfactori.
Joc i Moviment

-Gust i valoració del joc, l’exploració sensorial i psicomotriu com a mitjà de gaudi personal i de relació
amb si mateix, amb els altres i amb els objectes.
-Exploració de moviments en relació a un mateix, els altres , els objectes , i la situació
espaciotemporal, tot avançant en les possibilitats expressives del propi cos.
-Expressió, a partir de l’activitat espontània, de la vida afectiva i relacional mitjançant els llenguatge
corporal.
-Domini progressiu de les habilitats motrius bàsiques: coordinació, to muscular, equilibri, postures
diverses i respiració.
-Organització progressiva de la lateralitat.
-Experimentació i interpretació de sensacions i significats referits a l’espai:dintre-fora,davant-
darrere,segur-perillós,entre d’altres i referits al temps: ritme, ordre, durada, simultaneïtat, espera.
-Creixement personal en el desenvolupament de diversos jocs: de maternitat,de
contrastos,exploratoris,sensoriomotors,simbòlics.
-Comprensió i valoració progressiva de la necessitats de normes en alguns jocs.
-Prudència davant algunes situacions de risc o perill.
Relacions afectives i comunicatives

-Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels trets característics dels altres,sense
prejudicis ni estereotipis que dificulten la convivència
-Interès i confiança per acostar-se afectivament a les emocions de les altres persones. Sensibilitats i
percepció de les necessitats i els desitjos dels altres amb progressiva actitud d’ajuda i de
col·laboració.
-Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits.
-Reflexió sobre les relacions que s’estableixen en els grups i participació en la concreció de normes
per afavorir la convivència.
-Disposició a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de responsabilitats i a la
flexibilització d’actituds personals per trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords.
11
Autonomia personal i relacional
-Autoregulació progressiva d’hàbits d’autonomia i rutines referits a la cura del
cos:higiene,descans,alimentació i seguretat.
-Aplicació d’hàbits d’autonomia i rutines en la vida escolar, mostrant iniciativa i esforç per trobar
personalment solucions a situacions i dificultats superables, sabent demanar ajuda quan faci falta i
acceptar-la quan calgui.
-Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixin la relació amb els altres: cura, atenció, escolta,
diàleg i respecte.
-Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius.
-Incorporació progressiva d’hàbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i
interpersonal.
-Iniciativa per fer propostes,comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions.
-Desig d’autonomia i iniciativa pròpia.
-Seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d’aprenentatge i satisfacció pels progressos
assolits.

DESCOBERTA DE L’ENTORN
Exploració de l’entorn

-Observació i identificació de diferents elements de l’entorn: materials,objectes,animals,plantes i

paisatges.
-Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn.
-Observació i identificació de fenòmens naturals: dia,nit,sol,pluja,núvols,vent entre d’altres i valoració
de la seva incidència en la vida quotidiana.
-Identificació de figures tridimensionals: esfera,cilindre i prisma; i planes: triangle,quadrilàter i cercle,
que formen part de l’entorn.
-Observació i identificació de l’entorn social: l’escola, el carrer, el barri, el poble o ciutat.
Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i les relacions que s’hi
estableixen.
-Observació de la diversitat de costums,maneres d’interpretar la realitat,procedències,llengües
familiars,entre un mateix i els companys i companyes de classe i acceptació d’aquesta realitat com
una manera d’aprendre.
-Identificació de festes, tradicions, històries i llegendes de l’entorn proper i de Catalunya. interès per
participar en activitats socials i culturals i per conèixer manifestacions pròpies de les cultures de
companys i companyes de classe.
-Identificació de diferents ocupacions i serveis que desenvolupen les persones adultes de l’entorn.
-Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la càmera
fotogràfica,entre d’altres.
-Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials,tot establint relacions de
respecte i col·laboració amb les persones de l’entorn proper.
-Respecte pels elements de l’entorn natural socials i participació en actuacions per a la conservació
del medi.
Experimentac

-Observació i reconeixement de semblances i diferències en organismes,objectes i

materials:color,grandària,mida,plasticitat,utilitat ,sensacions i altres propietats.
-Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials,fent anticipacions i
comparant els resultats.
12
ió i interpretació
-Ús d’instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i
d’experiències,tant analògics com digitals: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior
anàlisi de dades.
-Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
-Mesurament d’objectes manipulables per conèixer les seves característiques i comparar-los. Ús
d’estratègies de mesurament de longitud,capacitat,massa,temps,temperatura,fent estimacions i
prediccions i usant unitats no convencionals.
-Observació de característiques i comportaments d’alguns animals i plantes en contextos diversos:
com són, com s’alimenten, on viuen, com es relacionen.
-Reconeixement dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu
desenvolupament, interpretant les primeres nocions d’ésser viu i cicle.
-Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes,cercar informació de diferents
fonts,compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models.
-Verbalització dels processos i dels resultats,evocant l’experiència realitzada i valorant les
aportacions dels altres.
-Representació gràfica del procés seguit en l’experimentació i de la interpretació dels resultats.
-Reconeixement i interpretació de diferents rols observables en entorns propers i quotidians.
Raonament i representació

-Comparació,ordenació i classificació d’objectes i material,establint relacions qualitatives i

quantitatives,per reconèixer patrons,verbalitzar regularitats i fer anticipacions.
-Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.
-Reconeixement i representació de nombres en situacions diverses,adonant-se que són presents en
situacions quotidianes i per a què es fan servir: quantitat,identificació, ordre i situació.
-Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida quotidiana.
Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat.
-aplicació d’estratègies de càlcul ,per afegir, treure,repartir i agrupar reconeixent la modificació de les
quantitats i fent estimacions de resultats.
-Situació dels objectes en l’espai, reconeixent la posició que ocupen i la distància respecte d’un punt
determinat. Orientació en espais habituals de l’habitatge, l’escola i d’entorns coneguts, fent ús de la
memòria espacial.
-Ús d’estratègies per resoldre situacions que requereixin els coneixements matemàtics. Verbalització
dels processos i valoració dels resultats.
-Adquisició progressiva de l’autonomia cognitiva que genera el treball basat en l’experimentació i el
raonament,amb la comprovació,el contrast i la justificació com a manera habitual de conèixer i
d’elaborar explicacions.
-Identificació d’alguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps i en situacions
properes. Consciència del pas del temps,els dies, les setmanes, els mesos i les estacions. Ús del
Calendari.
-Identificació de canvis que es produeixen en l’entorn i en el temps, establint relacions causa-efecte.
-Ús del dibuix com a mitjà de representació :observació de la realitat,processos,canvis.
-Elaboració i interpretació de representacions gràfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana.
-Identificació d’informacions proporcionades pels diferents mitjans de comunicació , i expressió de la
pròpia opinió.

COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
13
Observar,escoltar i experimentar
-Sensibilitat i interès per l’escolta,l’observació i l’exploració de les possibilitats sonores,
simbòliques,cinètiques i plàstiques d’elements de l’entorn.
-Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació,com ara converses,contextos de
joc,activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura.
-Ús d’estratègies per comprendre els altres quan s’expressen verbalment,adoptant una actitud
positiva i de respecte envers les llengües.
-Comprensió del llenguatge no verbal com a expressió de les emocions.
-Curiositat,interès i gaudi davant les creacions
musicals,visuals,literàries,audiovisuals,plàstiques,obres escèniques,usant estratègies per
escoltar,mirar i llegir.
-Escolta i comprensió de narracions,contes,cançons,llegendes,poesies,endevinalles i dites
tradicionals i contemporànies,com a font de plaer i d’aprenentatge.
-Escolta activa de creacions musicals per a la discriminació,identificació i captació de la pulsació i
ritmes,estructures, qualitats dels sons, melodies i harmonies.
-Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques:
dibuix,pintura,collage,modelatge,estampació,edició gràfica amb ordinador i imatge,treballant l’alfabet
visual; punt,línia,taca,color,textura,volum,enquadrament,punt de vista i llum.
Exercitació de destreses manuals: retallar,esquinçar,arrugar,punxar i plegar, adquirint coordinació
oculomanual.
-Exploració de diferents instruments; llapis,retoladors,pinzells,ratolí i teclat d’ordinador, i tampons,
per produir missatges escrits o gràfics.
-Experimentació amb el gest i el moviment,dansant,jugant a crear diferents moviments amb el cos,
per saber trobar la pròpia capacitat expressiva i les emocions que comporta.
-Progressió en el domini i l’ús de la veu, a partir de jocs i de la cançó,així com en les habilitats i
actituds necessàries per a l’ús dels instruments musicals.
-iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura. Exploració de materials de l’entorn,com
etiquetes,cartells,llibres i revistes, en suport de paper o digital, que contenen text escrit.
-Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i
expressives.

14
Parlar,expressar i comunicar
- Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions
artístiques: literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals.
-Ús i valoració progressiva de la llengua oral per evocar i relatar fets,per expressar i comunicar
idees,desitjos i sentiments,com a forma d’aclarir,organitzar i accedir al propi pensament,per regular
la pròpia conducta i la dels altres.
-Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.
-Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions,vivències o fantasies a través del dibuix i de
produccions artístiques: musicals,plàstiques,escèniques i audiovisuals.
-Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb imitació de models i
amb un ús de la llengua cada vegada més acurat: pronunciació clara, estructura gramatical
correcta,lèxic precís i variat,entonació i to de veu apropiats.
-Gust per participar en les converses amb l’ús progressiu de les normes que regeixen els intercanvis
lingüístics: torns de parla, atenció , manteniment i canvi de tema, adequació al context, i de les
formes establertes socialment per iniciar,mantenir i finalitzar les converses.
-Participació en converses sobre diferents temes,tot compartint les
descobertes,hipòtesis,desitjos,sentiments i emocions,aprenent a contrastar i a incorporar les
aportacions dels altres.
-Ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera apropiada i
assertiva.
Utilització d’instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de
comunicació,per enregistrar,escoltar i parlar.
-Comunicació a través del codi matemàtic en situacions de la vida quotidiana.
Interpretar,representar i crear

-Ús dels llenguatges verbal,musical,plàstic,matemàtic,audiovisual i corporal com a objectes de

diversió, de creació i d’aprenentatge a través de jocs lingüístics i expressius. Apreciació de l’estètica
de les formes literàries –ritme i rima- i artístiques, i de les sensacions i emocions que provoquen.
-Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l’escrit.
-Ús d’estratègies per aproximar-se a la lectura,com són ara identificació de paraules significatives i
usuals,ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de lletres, ús de les il3lustracions gràfics
i altres imatges que acompanyen els textos.
-Iniciativa i interès per produir textos escrits en contextos significatius amb diferents funcions i amb
aproximació progressiva a l’escriptura convencional.
-Utilització de la intuïció,la improvisació,la fantasia,i la creativitat tant en l’observació i l’escolta com
en els processos creatius artístics.
-Ús de materials i tècniques plàstiques per fer representacions de manera creativa.
-Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos,com són ara contes, relats, rodolins i
endevinalles, gaudint del plaer de la creació de móns imaginaris a través de les paraules i les
imatges.
-Interpretació de cançons i danses tradicionals catalanes i d’arreu del món i representació de
personatges,fets i jocs d’expressió corporal.
-Adq1uisició d’actituds i habilitats necessàries per posicionar-se com a intèrpret,oient,compositor o
director:escoltar,observar, interpretar i crear.

15
 -Ús de llibres també en format multimèdia, per imaginar, informar-se divertir-se, estar bé.
-Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la fotografia, el
vídeo, l’ordinador a través dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions.
Interpretar,representar i crear

Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.
-Iniciació en les habilitats per a l’anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia, segmentació
sil·làbica, amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels seus elements bàsics: paraula,
so lletra,títol. Gust per provar, reformular i reflexionar sobre la llengua.
-Reconeixement i ús de llenguatge matemàtic amb nombres,símbols i codis que poden ser llegits
pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions
progressivament més complexes.
-Ús de procediments, com ara preguntar,negociar,predir,planificar,raonar,simular.
-Construcció de la noció de quantitat i nici de la seva representació.
-Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys i
companyes.

5.METODOLOGIA
Al Cicle d'Educació Infantil apliquem una metodologia constructivista, la qual passa
per entendre a l’infant com el constructor del seu camí d'ensenyament i
aprenentatge, en la que nosaltres com a docents fem el paper de mediadors entre els
diversos continguts i els nostres infants, convertint-nos en els seus guies i entenent que
cada alumne/a té un paper molt actiu.
És una metodologia de caire globalitzador basant-se en la significativitat dels
diversos aprenentatges a través d'experiències i vivències d'observació, manipulació
i experimentació convertint les nostres activitats en part activa i motivadora d'aquests
aprenentatges.
Per a iniciar aquest procés partim dels coneixements previs que puguin tenir els
nostres infants i d’un clima càlid de seguretat, respecte i confiança que permeti
l’expressió d’emocions, opinions, dubtes, èxits i frustracions.
Es valoren també les diverses formes d'agrupament que, en cada cas, responen a
les millors condicions de les activitats per a desenvolupar tot el potencial que ens
puguin oferir els nostres infants, donant als nostres alumnes una atenció a la diversitat
més constant i diversificada, inclosa dintre dels seus propis processos d'ensenyament i
aprenentatge, afavorint la seva autonomia en totes aquestes activitats, engegant un
procés creatiu que parteixi dels seus propis interessos per a arribar a les seves
pròpies fites.
No ens oblidem tampoc el paper que faran les famílies, continuadors d'aquests
processos d'ensenyament i aprenentatge amb els quals ens coordinarem a través de
notes i moments comuns del dia per tal de poder mantenir les directrius bàsiques
d'aquests aprenentatges, ja sigui demanant la seva col·laboració i cooperació en la
16
resolució de dubtes, ja sigui per escrit i/o de forma oral, o bé a través de les diverses
accions voluntàries que puguin dur a terme durant el curs escolar, establint lligams
entre casa i escola que els acompanyarà al llarg de tota la seva vida escolar.

5.1 Organització de l’espai i el temps.

En quant a l’organització de l’aula, aquesta pretén afavorir l’autonomia i l’ordre
(material a l’abast i amb una classificació per zones o racons) i permet, d’aquesta
manera, dur a terme, en nombroses ocasions, diferents activitats simultànies en un espai
comú. Fem ús, sempre que ho necessitem, d’altres espais o instal·lacions amb que
compta el centre i la ciutat.
Treballem bàsicament amb el grup-classe, però en propostes de racons, algun taller
en concret, organització de festes, pati...es reforça el coneixement i treball entre els
alumnes del nivell i del cicle.
En les diferents unitats que presento, proposo activitats de tot tipus d’agrupaments: hi
ha activitats en gran grup, mig grup, en petit grup, per parelles o individuals, en funció del
contingut a treballar i de les necessitats i característiques dels alumnes.
En l’organització temporal tinc en compte en tot moment, dintre de les possibilitats
que ofereix l’ambient i activitat escolar, els diferents ritmes biològics dels alumnes.
Procuro alternar les activitats de major moviment, implicació o concentració amb d’altres
més tranquil·les que ajudin a la relaxació i/o al descans, tenint present en quins moments
de la jornada els infants són més receptius i actius o requereixen més tranquil·litat.

5.2 Rutines i hàbits

L’horari del curs està organitzant tenint en compte, entre altres aspectes organitzatius,
les rutines diàries. Aquestes rutines tenen un valor important ja que ajuden els nens a
interioritzar ritmes, els permeten anticipar el que passarà, alhora que els proporcionen
seguretat i confiança. Una de les rutines que més treballem és l’assemblea (com a punt
de trobada, davant d’algun conflicte, per organitzar o motivar alguna activitat o joc...)
Amb aquest treball afavorim la utilització de les normes, l’expressió lliure, l’escolta, el
respecte per les idees dels altres....
També constitueixen un eix important en Educació Infantil les rutines relacionades
amb la higiene corporal (neteja de les mans i cara, adquisició de la consciència i
autonomia de les accions que ens ajuden a estar nets, utilització correcta dels estris de
neteja com el sabó, la tovallola, el paper higiènic...).i l’alimentació (consciència de la
necessitat d’una alimentació variada i saludable, hàbits relacionats amb l’alimentació (ús

17
d’estris, acabar-s’ho tot, no aixecar-se de la taula, postura adequada...), i les normes de
convivència relacionades amb el menjar).

5.3 Racons
Organitzarem la classe en racons de treball, que igual que les rutines, es treballaran
de manera transversal al llarg de tot el curs. Les normes de funcionament i ordre són
molt importants i estan pactades entre tots. El nen adquireix aquí un paper protagonista,
essent ell qui escull el racó al que vol anar, quina activitat vol fer i registra la seva visita
en una graella específica pels racons...
Abans de l’inici d’un nou racó, o davant d’algun canvi organitzatiu o de material, hi ha
una trobada, per presentar el contingut del racó i algunes de les seves possibilitats.
Racó de joc simbòlic (cuineta): En aquest racó afavorim en l’infant l’expressió de
sentiments, emocions, frustracions, inseguretats, plaers,... a través de la interpretació de
diferents rols i professions sense discriminació de sexe, cultura, raça... Fem ús de
materials diversos com disfresses, mocadors, maquillatge, fireta, nines... Aquest racó ens
permet reforçar i treballar altres aspectes com la mesura, numeració, classificació,
diversos discursos expressius...
El racó de la cuineta és una de les unitats didàctiques que presento, la qual
prèviament al propi joc simbòlic, es dedica al procés de muntatge d’aquest racó per part
de l’alumnat.
Racó del panell imantat: és un espai interactiu i destinat, sobretot, a la iniciació en el
llenguatge escrit, en el qual els alumnes hi trobaran jocs de paraules, relacions de
paraules amb imatges...es durà a terme en petit grup per tal de poder avaluar molt millor
els progressos de cada infant.
Racó temporal (observació): la finalitat d’aquest racó és la d’anar recollint tot allò
que anem treballant i descobrint, per tal que els infants tinguin un espai que els hi
permeti recordar allò viscut en cada època del curs. Seran ells mateixos els qui el vagin
confeccionant a partir d’imatges, objectes o altres materials.
Racó de la biblioteca: En aquest espai volem reforçar els hàbits lectors, millorar el
vocabulari i l’expressió oral, desvetllar el sentit crític, fomentar la imaginació...
Interpretem imatges, cartells, enregistraments, fotografies, contes, que acompanyen a
textos escrits...., escrivim, comentem, fem prediccions, canviem, inventem i interactuem
amb diferents textos escrits, juguem a jocs que impliquen la utilització de l’abecedari...
Racó de plàstica: En aquest racó pretenem que l’alumnat gaudeixi amb l’expressió
plàstica tot proposant-li un espai per experimentar, manipular, utilitzar diversos estris i

18
tècniques, en un ambient de respecte i llibertat. Utilitzem materials com fang, plastilina,
materials de rebuig, cartolines, plàstics, tints, fruites, hortalisses i objectes no habituals.
Reforcem també aspectes de motricitat fina (control del gest, moviment...) i expressius,
així com el respecte per les pròpies produccions i les dels altres.
Racó de l’ordinador: aquest espai pretén un primer acostament dels infants a les
noves tecnologies, mitjançant la interacció entre l’infant i l’ordinador de l’aula.
Racó d’experimentació: En aquest racó la nostra intenció primera és observar i
experimentar diferents situacions, objectes i fenòmens que ajuden els nens i nenes a
millorar la seva percepció i a anar superant les limitacions pròpies del seu pensament.
Ens plantegem petites hipòtesis, les desenvolupem, analitzem les conclusions a que hem
arribat, classifiquem objectes, observem diferències entre animals i plantes, explorem les
qualitats de diferents materials...
Un recurs que tindrà gran importància al llarg de totes les unitats serà La Capsa de
les Sorpreses. Gràcies a ella dotarem de gran motivació i expectació moltes de les
activitats proposades. Hi haurà vegades que hi apareixeran titelles, d’altres contes o,
també, servirà com a vincle entre casa i escola donant l’oportunitat a cada infant de
poder compartir amb els companys i les companyes tot tipus d’objectes, imatges o
records especials que tingui a casa.

5.4 Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a

l’aprenentatge i el coneixement (TAC)
Podem trobar varis tipus d’implementacions tecnològiques a l’escola.
-Tenim una sala d’ordinadors, amb 26 aparells (la majoria sorgits de donacions
d’empreses però revisats per la comissió d’informàtica de l’escola per al seu òptim ús),
una segona aula dotada amb 13 ordinadors i el programari corresponent, i una aula del
projecte de ciències dotada amb 6 ordinadors, un microscopi informàtic i una pantalla
amb canó projector i DVD tot interconnectat .
La participació en aquest projecte de ciències i en el de noves tecnologies i TIC ha
permés reestructurar els recursos informàtics i el maquinari més antic però útil igualment
s’ha passat a les diverses aules, aconseguint un ordinador per aula i tot connectat en
xarxa.Aquesta circumstància ens ha procurat usos freqüents de l’ordinador dins les
aules, ja sigui al racó de l’ordinador o en fets més puntuals , per exemple, tal i com ,es
descriu a la unitat Ara arriba Carnestoltes, per tal de facilitar les diverses consignes
diàries.

19
 També s’han establert vàries pissarres digitals, una per cicle, les qual estan ubicades
en espais d’ús comú, ja sigui la Biblioteca, la sala de psicomotricitat, la sala
d’audiovisuals i l’aula de racons.
Per poder fer servir tota aquesta tecnologia es fa una iniciació des de p3 en la
interacció entre teclat, ratolí i pantalla fets a través d’activitats clic adequades per a cada
nivell per continuar després amb la introducció al nostre alumnat en la visió d’exposicions
sobre treballs fets per ells mateixos i d’altres moments reproduïts en presentacions
interactives que després es distribueixen entre les famílies, per tal de que vegin de forma
més àmplia com treballem dins l’aula.

6.AVALUACIÓ:CRITERIS I TIPUS
Dintre del cicle l’avaluació és un procés continu i global que acompanya a l’infant al
mateix ritme que els mateixos aprenentatges a través de varis tipus d’avaluació.
L’article 52 de la Llei 12/2009, de 10 Juliol ,d’Educació especifica que el currículum
comprèn els criteris d’avaluació del desenvolupament personal i del grau d’assoliment
dels objectius educatius.
Aquests criteris d’avaluació són:
1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi
cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.
2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l'espai i
al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d'unes normes.
3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions
afectives positives mútues.
4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia
cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.
5. Identificar característiques i regularitats en l'entorn natural, social i cultural, i utilitzar
els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.
6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant
les mesures adequades i la seva representació gràfica.
7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i
verbalitzar-ho.
8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i
emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa
i d'aprenentatge amb l'ús d'un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte
vers altres cultures i diferents llengües.
9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i
20
l'escrit, iniciar-se en l'ús funcional de la lectura i l'escriptura. Crear de manera
individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.
10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear
en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i
audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

Aquests criteris s’apliquen durant tot el procés d’avaluació. Sempre al principi es fa

una avaluació inicial,amb finalitat diagnòstica, dels coneixements previs que es tenen
sobre la situació o l’objecte. Tenim en compte la Zona de Desenvolupament Proper dels
nostres infants així com les seves potencialitats i entorns que ens aportaran contingut
interessant i original. A més d’aquesta avaluació, aquest registre ens serveix per
comparar finalment amb l’avaluació final i així conformar l’evolució per escrit dels
aprenentatges que ha fet l’infant durant aquell curs.
A continuació i segons van succeint els diversos aprenentatges per part de l’alumnat
s’estableix una avaluació continua ,amb finalitat formativa, consistent en varis processos
de recollida de dades, principalment amb graelles de doble entrada on trobem alguns
ítems avaluats vàries vegades i amb una escala de tres graus simple (adquirit, a mitges,
no adquirit) i sobretot a través de l’observació directa i sistemàtica.
Tota aquesta informació després es compara amb l’avaluació inicial i en funció de
l’evolució d’aquesta i de l’assoliment dels objectius bàsics del curs es redacta un informe
de l’avaluació final, amb finalitat sumativa, que després es lliura a les famílies, una còpia
del qual roman a l’escola per a completar la totalitat d’informes de tot l’alumnat durant tot
el període escolar.
Tinc en compte des de l’inici de curs l’opinió dels infants respecte allò que creuen que
han après, si podrien haver après més...és a dir, s’inicia una implicació per la seva part
en la seva pròpia avaluació a partir de l’autoavaluació, fent-los així partícips no només
del seu aprenentatge sinó també de la valoració dels resultats.
Finalment, es desenvolupa una coavaluació amb les aportacions de tots els i les
mestres que intervenen en els processos d’aprenentatge de l’aula, per tal que aquesta
sigui molt més rica.
Un cop finalitzada cada unitat didàctica es realitzarà una avaluació per part nostra
respecte la metodologia emprada, l’actitud dels i les mestres, els materials utilitzats, les
activitats proposades...per tal de poder millorar la pràctica docent.

21
 7.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I A LES NECESSITATS EDUCATIVES DE
L’ALUMNAT
La meva programació contempla l’atenció a la diversitat de necessitats educatives que
presenten els i les alumnes i l’assoliment per tots ells de les competències que els hi
permetin el seu desenvolupament personal i escolar, és per això que en tot moment
organitzo la meva activitat docent tenint en compte les característiques dels meus
alumnes, la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge.
Per tant, l’atenció a la diversitat anirà encaminada en tres aspectes fonamentals: la
correcta adaptació dels tres nens immigrants, l’atenció del nen amb sordesa i lleu
retard de la parla i la diversitat que trobem en la globalitat del grup classe, tant pel que
fa a les diferents edats com ritmes d’aprenentatge.
Pel que fa als nens immigrants, cal dir que inicien el curs en el seu inici però són de
nova incorporació, ja que tot just fa entre 3-4 mesos que van arribar. És per això que
prenc determinades actuacions transversals al llarg del curs escolar . Una d’elles va
encaminada per què se sentin, el més aviat possible, segurs, tranquils i amb confiança
dins del grup-classe, en un clima càlid i proper, per tal de promoure una bona integració
social. Després el meu treball serà el de guiar-los cap a la immersió lingüística, és a dir, a
facilitar-los l’aprenentatge (comprensió i expressió) del Català. Aquest fet es veu reflectit
en totes les meves unitats didàctiques, donat que el llenguatge oral té un gran paper com
a eix vertebrador en totes elles, i per això, contemplo la necessitat d’aquests alumnes pel
que fa la llengua.
Aquest reforç del desenvolupament de la llengua oral anirà dirigit a tot l’alumnat, ja
que és de gran rellevància en el seu procés d’aprenentatge global.
Referent a l’alumne amb lleugera sordesa i retard de la parla, cal dir que porta un
audiòfon el qual el possibilita escoltar el millor possible, tot i així la meva atenció serà la
de atendre que en tot moment escolti tot el que es diu i es parla a l’aula, motivar-lo per
què intervingui sense por i donar-li confiança, seguretat i l’autoestima necessària per tal
que vagi assolint tots els aprenentatges.
Cal dir que el centre disposa dels serveis de l’EAP i, en els casos necessaris, del
CREDA, tot i que cap dels alumnes de la Classe del Conills requereix, de moment la
seva atenció.
Finalment, en tot moment tinc en compte els diferents ritmes d’aprenentatges i les
diverses capacitats dels alumnes, com ja hem vist a l’apartat de metodologia.

22
 8. ALTRES ASPECTES A DESTACAR
Tal i com hem vist, el tarannà vertebrador de la meva programació és la
interculturalitat, la qual porta implícita tot un treball de valors en totes i cadascuna de
les unitats didàctiques que presento, els quals podem resumir de la següent manera.
UD VALORS
BON DIA Cohesió social, hàbits de convivència, autonomia personal.
ELS CONILLS Respecte pel medi ambient i els animals, reconeixement dins del grup.
LA CASTANYADA Respecte pel folklore i les tradicions, tant de la pròpia cultura com la dels altres.
LES JOGUINES La cooperació i el saber compartir.
COM ESTEM? Educació emocional.
CARNESTOLTES Respecte pel folklore i les tradicions, tant de la pròpia cultura com la dels altres.
MUNTEM EL Cooperació, respecte per les opinions dels altres, convivència, iniciació d’una
RACÓ DE LA consciència per una alimentació sana.
CUINETA
SANT JORDI Respecte pel folklore i les tradicions, tant de la pròpia cultura com la dels altres.
DE LA CAPSA EN Cooperació, saber compartir, acceptació de les regles del joc (convivència)
SURTEN JOCS

Tal i com he esmentat un altre aspecte en el que faig incidència amb totes les meves
propostes és el llenguatge oral. L’expressió oral forma part indispensable de la
comunicació de l’infant amb el món exterior i és en aquestes primeres etapes en les
quals hem d’assegurar-nos que s’estableixen les bases d’aquesta comunicació.
La meva programació també té un component lúdic important, fent efectiva aquelles
màximes d’aprendre jugant o de que aprendre és un joc, especialment en aquesta etapa.

23
9.TEMPORALITZACIÓ

1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE

MES
SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY
UD
1 BON DIA
SOM
2 CONILLS
ELS
LA
3
CASTANYADA
LES
4
JOGUINES
COM
5
ESTEM?
ARA ARRIBA
6
CARNESTOLTES
MUNTEM
EL RACÓ
7
DE LA
CUINETA

SANT
8
JORDI
DE LA CAPSA
9
SURTEN JOCS

24
10.UNITATS DIDÀCTIQUES
1-BON DIA! (Rutines)
DURADA: anual. TEMPORALITZACIÓ: 45 minuts cada dia.
JUSTIFICACIÓ: El Bon dia és la rutina que s’estableix cada dia a primera hora del matí. Aquest plantejament afavoreix, per una banda que els infants es vagin
adaptant al ritme quotidià i, per l’altra permet la cohesió del grup ja que és un temps i espai de participació conjunta. Seguint a Bruner, les rutines potencien la
comunicació perquè s’estructuren com a contextos d’interacció estables, regulars i limitats. Aquesta unitat ofereix als infants un entorn estable que ben segur els
dóna seguretat i afavoreix la seva participació. Establir una sèrie de rutines significatives i funcionals ajuda a que els infants, a partir de les pròpies vivències, vagin
elaborant una representació mental del temps alhora que afavoreix el desenvolupament de la llengua oral.
ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ OBJECTIUS GENERALS
1 3 5 6 9 2 4 8 10 3 4 7 9
2 3 5 6 9 3 7 8 10 2 3 8 9 10
3 3 4 5 6 9 2 4 8 10 3 7 9
4 3 5 6 9 2 3 4 5 8 10 1 2 3 5 7 8 9
5 4 5 7 9 3 4 8 10 3 4 7 8 9 10

ACTIVITATS
MOTIVACIÓ:
1.- Sona la música mentre els/les nens/es entren a l’aula i per poder anticipar la situació. Un cop tots asseguts a la rotllana es canta la cançó Cada dia al dematí.
CONTINGUTS

DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS

DESCOBERTA DE L’ENTORN COMUNICACIÓ I LLENGUATGES OBJECTIUS DIDÀCTICS
ALTRES
- Adaptació a les rutines de la classe. - Observació directa del temps - Memorització dels noms dels infants - Participar de forma activa en les
- Realització de les activitats pròpies de atmosfèric, identificació de les i les mestres. rutines diàries.
les rutines. imatges corresponents. - Iniciació al llenguatge escrit: lectura - Actuar seguint les normes
- Autonomia en la realització de les Identificació dels plats del menú de dels noms dels infants. establertes.
tasques. l’escola. Llenguatge musical: - Identificar el noms dels infants i les
- Interès per la relació afectiva amb els - Vocabulari: matí/ tarda, fred/calor, - Memorització de les cançons. educadores.
infants i les educadores. pluja/sol, nom dels plats del menú de - Comparació de quantitats. - Reconèixer el seu nom per escrit.
- Confiança i seguretat progressiva en les l’escola. - Noms dels infants i mestres. - Esforçar-se per fer-se entendre.
seves possibilitats. - Participació activa en les rutines - Els quantificadors: molts, pocs, tots, - Escoltar als altres amb respecte,
diàries. cap. interès i atenció.
- Respecte pels gustos i preferències - Mostrar interès per fer-se entendre i
dels altres. comunicar-se amb els altres.

25
 DESENVOLUPAMENT:
2.- Estem tots? Identificació dels noms dels infants amb el suport de la fotografia. De dins d’una bossa en va treien cada nom, es pregunta de qui és i si ha vingut i
si està, se li diu bon dia. La parella encarregada col·loca el nom en un suport que hi ha penjat a l’aula . El nom dels infants que no han vingut es pengen en un altre
suport mostrant interès per la seva absència, es compta quants són els que no han vingut i es posa el número corresponent.
3.- Avui és...? Avui farem...? Es mira quin dia és avui i cantem la cançó Si la barqueta es tomba. Mirem quina és l’activitat més significativa prevista per aquest dia
(psicomotricitat, música, racons...). Al final del dia es recorda el que s’ha fet.
4.- Quin temps fa? La parella encarregada observa el temps que fa, tria la imatge corresponent, ho explica a la resta dels infants i enganxa la imatge en un plafó.
Mentre els altres canten la cançó Quin temps fa.
5.- Què dinarem avui a l’escola? Cada dia es llegeix el menú i la parella d’encarregats enganxa les imatges corresponents al plafó.
METODOLOGIA

Les rutines del matí impliquen una sèrie d’activitats sistemàtiques on intervé tot el grup classe. Per facilitar la participació i l’atenció estan asseguts en semicercle
sempre en el mateix espai de l’aula. Cada una de les diferents activitats les porten a terme dos encarregats que varien cada setmana. Es dóna prioritat a la
participació de tots els infants afavorint i potenciant la seva autonomia. Les rutines són estables però amb variacions per tal d’evitar la monotonia; per exemple a
mesura que avanci el curs es pot tapar la fotografia i fer que es fitxin només en el nom observant quin nom és llarg o curt o ensenyar només la primera lletra i fer
hipòtesis... Així com també cal dir que l’activitat que fa referència a mirar el menú de l’escola, la iniciarem a partir del segon trimestre.
A l’aula a més a més de viure les rutines quotidianes hi ha diferents suports o punts de referència que ajuden als infants a orientar-se temporalment:
- El calendari mensual on cada principi de més s’anoten els esdeveniments més significatius (i es posar una imatge) com les sortides, les festes tradicionals o els
aniversaris.
- Imatges, penjades a l’aula, de les festes tradicionals que viurem, segons l’ordre de successió (La castanya, Nadal, Carnestoltes, Pasqua, Sant Jordi) .
Per afavorir que els familiars puguin conèixer el grup i potenciar la comunicació i relació amb el seu fill o filla a l’inici de curs es dóna a cada infant un full, per portar
a casa, amb les fotografies i els noms dels infants i les mestres del grup classe.

RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS

Fungibles:
- Per passar llista: targeta plastificada amb la fotografia i el nom de cada infant, cartolines enganxades a la paret (escola i casa), números plastificats.
- Avui és...?: Set cartolines (A4)plastificades, una per cada dia de la setmana, fotografies o imatges representatives de les activitats que es realitzen al llarg de la
setmana.

26
- Quin temps fa: Imatges o dibuixos fets pels mateixos infants: sol, núvols, pluja, cartolina enganxada a la paret per posar-ho.
- Que dinarem avui?: Llista del menú de l’escola, imatges o fotografies dels diferents plats, suport enganxat a la paret.
- Imatges de les festes tradicionals que es celebren a l’escola i un calendari mensual.
No fungibles: Aparell de musica.
Humans: Mestre tutor.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE
Per tal d’afavorir la participació activa de tots els infants les activitats es realitzen per parelles. Això permet que col·laborin conjuntament sentint-se més segurs en la
realització de les tasques. L’atenció a la diversitat, en aquesta unitat, es basa en aquest ajut i suport que es donen entre els infants. El mestre fa de guia i dóna el
model a seguir, sobretot en la utilització d’unes frases determinades (per exemple: qui ha vingut...?). Donat que és un moment de trobada de tot el grup es
procurarà crear un ambient que afavoreixi la conversa, el diàleg, sobretot l’expressió i el llenguatge oral, treballant també així, els hàbits de respecte pel torn de
paraula, el saber escoltar en silenci... Tindrem en compte que l’alumne amb lleu sordesa necessitarà col·locar-se al davant, a prop del mestre (o companys
encarregats de la setmana) per tal de seguir la rutina sense problemes, tot i que ben segur que a mesura que avanci el curs, aquest coneixerà el seu procediment
perfectament, haurà guanyant en seguretat i autonomia i, possiblement, no requereixi cap altra atenció en especial. M’asseguraré de que tots els alumnes vagin
entenent tot el que es diu i es parla durant aquesta estona, tot fent servir molt suport visual (sobretot a l’inici del curs).
AVALUACIÓ
L’avaluació es basa en l’observació sistemàtica, continua i directa dels infants. Observant com s’adapten a la dinàmica i l’actitud que mostren. Valorant positivament
els progressos de cadascú i no tant les dificultats que poden mostrar. Es segueixen l’assoliment de les diverses capacitats com a criteris d’avaluació.

27
2-SOM LA CLASSE DELS CONILLS (Projecte de treball)
DURADA: un mes i mig. TEMPORALITZACIÓ: 15 sessions d’entre 30-45 min.
JUSTIFICACIÓ: iniciarem el curs amb aquesta proposta de treball amb la intenció de reforçar encara més les relacions i interaccions dins el grup classe. Tot això
sense oblidar-nos de que un dels principals objectius d’aquesta metodologia és el d’afavorir la globalització, és a dir, engegar un procés actiu d’aprenentatges
significatius per als alumnes donant sentit a les activitats, trobant motivació per a l’acció i utilitat i funcionalitat als seus aprenentatges i afavorint l’autonomia. El fet que
el tema escollit sigui el nom de la classe farà que s’aprofundeixi en el sentiment de pertinença dins el grup així com la identitat dins aquest. Finalment, es començarà
a veure reflectida la importància i necessitat que es dóna a la relació i participació de les famílies.
ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ OBJECTIUS GENERALS
1 5 6 9 3 4 8 9 10 2 3 4 5 8 9 10
2 2 3 4 5 6 8 9 3 4 5 8 9 10 1 3 4 5 7 8 9 10
3 2 3 5 6 9 3 4 5 8 9 10 1 3 4 5 8 9 10
4 4 5 7 9 3 4 5 8 10 3 4 5 8 9 10
5 2 3 5 9 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
6 1 3 5 6 8 9 1 2 3 4 1 2 3 6 7 8 9 10
7 6 9 3 8 10 3 6 7 8 9 10
8 1 5 6 8 9 1 3 8 10 3 4 5 6 7 8 9 10
9 3 4 6 9 4 5 6 7 8 10 2 3 4 5 7 8 9 10
10 5 6 9 5 8 10 5 7 8 9 10
11 5 6 5 7 8 10 4 5 7 8 9 10
12 1 3 5 6 9 1 2 3 5 8 10 1 2 3 5 7 8 9 10
13 3 5 6 7 9 3 8 10 2 4 5 7 8 9 10
14 1 2 3 4 5 6 7 8 9 4 5 8 10 2 4 5 8 9 10
15 1 2 3 5 6 7 8 9 1 3 5 8 9 10 3 4 5 6 7 8 9 10
16 2 3 4 5 6 9 3 4 5 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS

DESCOBERTA DE L’ENTORN COMUNICACIÓ I LLENGUATGES OBJECTIUS DIDÀCTICS
ALTRES

28
 - Expressió de les pròpies idees i
opinions.
-Aplicació d’hàbits d’autonomia personal. del conill.
- Autonomia en el treball.
- Reconeixement de les pròpies
possibilitats cognoscitives.
- Importància del treball en grup.
- Noció d’identitat, tant individual com
grupal.
- Motivació i satisfacció per les activitats
CONTINGUTS
- Observació directa i indirecta
de les característiques i qualitats
- Creació d’hàbits de
col·laboració.
- Els conills.
- Estimació, respecte i interès
envers el marc natural.
- Interpretació i selecció de la
informació.
- Memorització i expressió de la dita i
el poema.
- Utilització del vocabulari treballat.
- Conte : El Tabalet.
- Poema: Tinc un conill.
-Cançó-joc: Conillets a amagar.
- Actitud d’espera, atenció, interès i
iniciativa davant les situacions de
- Identificar el conill i les seves
característiques.
- Expressar les pròpies idees i
opinions envers el tema.
- Respectar i tolerar les opinions dels
altres.
- Gaudir amb el treball en grup.
- Identificar-se com a un més dins del
grup.
- Adonar-se que allò que inicialment

realitzades. comunicació i expressió. creiem es pot contrastar a partir de la

- Confiança en un mateix. realitat.
- Respecte envers les opinions dels - Actuar seguint les normes del treball
altres. en grup.

ACTIVITATS
MOTIVACIÓ:
1.- Elecció del tema: es planteja als alumnes la pregunta Què voleu treballar? o Què voleu aprendre?. Es fa una llista amb tots els temes esmentats i, després
d’una votació i posades en comú totes les idees sorgides, s’arriba a la conclusió que: volem treballar el nom de la classe, ELS CONILLS.
DESENVOLUPAMENT:
2.- Què sabem dels conills? Conversa i pluja d’idees de tot allò que els/les nens/es saben respecte el tema (què mengen, on viuen, com es desplacen...) sense
plantejar-nos, en aquest moment, si aquesta informació es correcte o no.
3.- Què volem saber? Elecció per part dels alumnes d’allò que més els interessa saber sobre els conills.
4.- Recerca de materials i recursos: es proposa als nens i nenes la idea de com i/o on podem trobar la informació que necessitem i se’ls hi planteja la idea de
portar-la de casa, amb l’ajuda del pare i la mare.Es recorda a les famílies que també es poden aportar enllaços a vídeos, fotos i altre material multimèdia que
després pugui ser mostrat des de l’ordinador de classe o la pissarra digital de la sala de psicomotricitat.
5.- Recopilació i selecció del material portat a classe. Els alumnes expliquen quina informació han trobat, què han portat i per què creuen que ens pot ajudar en
el nostre estudi. Seguidament fem una selecció de la informació més important.
6.- Cançó-joc: Conillets a amagar.
7.- Conte: El Tabalet.
29
8.- Poema: Tinc un conill.
9.- Mira, mira!!! Observem diferents imatges de conills (grans, petits, blancs, marrons, negres...) per tal de saber com és físicament. Cadascú dibuixarà el seu
conill.
10.- És l’hora de menjar... mirem com s’alimenten els conills, si mengen de tot o no.
11.- Al bosc o a la granja: descobrirem que hi ha conills que viuen en llibertat al bosc i ells mateixos es fan el seu propi cau i que hi ha d’altres que es crien en
granges.
12.- Així es mouen! Imitació del desplaçament dels conills, tant corporalment com gràficament.
13.- El panell imantat: espai on anirem posant de manera gràfica i molt visual tota la informació que anem contrastant.
14.- Utilitzem l’ordinador per mirar fotografies de conillets.
15.- Tenim una visita!! Un pare té la possibilitat de portar-nos un conill a l’aula, fet que aprofitem per contrastar tota la informació i reafirmar els aprenentatges que
hem anat adquirint. És un moment d’observació directa on farem servir tot els sentits ( el toquem, el mirem, l’olorem, el comparem amb els que hem vist en
imatges...).
CONCLUSIÓ:
16.- Què hem après? Es fa una recapitulació de tot allò vist, treballat i conegut durant el projecte tot fent conclusions respecte els coneixements previs. Es
confeccionarà un àlbum on quedi plasmat tot allò après a base de fotografies, dibuixos, transcripcions de les converses...
METODOLOGIA
El fet de presentar aquesta proposta ja implica que la seva metodologia estigui basada en l’activitat dels alumnes, en els seus interessos i en la seva motivació.
Donat el seu enfocament globalitzador la programació d’aquesta serà sempre provisional, oberta i susceptible als interessos i propostes que vagin sorgint durant el
dia a dia a l’aula. Es plantegen les activitats des del punt de vista constructivista i significatiu del procés d’ensenyament-aprenentatge.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Fungibles: colors, fitxes de la cançó i el poema, làmines del conte de El Tabalet.
No fungibles: Aparell de musica, ordinador, càmera de fotos.
Humans: Mestre tutor, pare/mare que porta el conilla l’aula.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE
La dinàmica d’aquest projecte de treball afavoreix, entre d’altres, el reconeixement de la diversitat de ritmes dins el grup, el desenvolupament gradual de totes les
seves capacitats, així com també el fet d’anar potenciant l’autonomia. D’altra banda, el fet que el tema escollit sigui tan familiar per a tots els alumnes assegurarà
que els alumnes vagin interioritzant tots els conceptes treballats. Tot i així tindré en compte, al llarg de tot el desenvolupament del projecte, que tant els alumnes
nou vinguts com el que presenta una lleu sordesa, van entenent i assimilat tot el vocabulari treballat.
AVALUACIÓ

30
 es basa en l’observació sistemàtica, continua i directa dels infants, tot valorant positivament els progressos de cadascú. L’activitat Què sabem dels conills? em
servirà per poder fer una avaluació inicial respecte els coneixements previs que tenen els alumnes, oferint-me, a més, una primera informació per tal de poder anar
orientant la meva pràctica educativa. D’altra banda, amb l’activitat Què hem après? els nens/es podran donar a conèixer tot allò que han anat descobrint i aprenent,
mentre que jo podré contrastar si s’han assolit els objectius plantejats inicialment. L’avaluació formativa la podré dur a terme amb l’observació de totes les activitats.

3-LA CASTANYADA
DURADA: 1er trimestre (Octubre) TEMPORALITZACIÓ: 12 sessions de 30/40 minuts
JUSTIFICACIÓ: Apropar als infants a la festa tradicional de la Castanyada per tal que en descobreixin els elements més característics.
Amb l’arribada de la tardor es proposa una unitat amb la qual els infants puguin anar coneixent l’entorn a partir d’una festa tan cultural i internacional com és la
Castanyada, ja que una de les dates festives més internacional és l’1 de novembre i a quasi tot arreu se celebren festes tradicionals, tot i que de temàtiques
diverses. Es tracta d’un treball íntimament lligat a l’entorn més proper de cada infant amb la intenció de promoure i d’ajudar a viure la cultura catalana per tal
d’aconseguir que els nens/es esdevinguin elements actius de les manifestacions d’aquesta cultura i el seu folklore mentre, alhora, descobreixen altres expressions
culturals.
ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ OBJECTIUS GENERALS
1 2 3 5 6 8 9 3 4 5 8 10 4 5 6 7 8 9
2 5 6 9 4 7 8 10 6 7 8 9
3 1 3 5 7 9 1 2 3 4 8 9 10 1 2 3 4 6 7 8 9 10
4 2 3 5 6 7 9 4 5 7 8 10 1 2 3 5 6 7 8 10
5 5 9 4 5 7 8 9 10 3 4 5 7 8 9 10
6 2 3 4 5 6 9 4 7 8 10 2 3 4 5 7 9 10
7 3 5 6 9 2 4 7 8 9 10 2 3 4 6 7 8 9 10
8 3 4 5 6 7 9 4 6 7 8 9 10 3 4 7 8 9 10
9 1 3 5 6 7 8 9 1 3 4 5 6 7 8 10 1 2 3 4 5 7 8 9 10
10 5 6 9 3 4 5 7 8 9 10 4 5 6 7 8 9 10
11 1 2 3 5 9 4 8 10 8 9 10
12 3 5 6 7 8 9 2 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 6 8 9
13 2 4 5 6 9 3 4 5 8 9 10 4 7 9 10

31
CONTINGUTS
DESCOBERTA D’UN MATEIX
I DELS ALTRES
- Observació de les qualitats
perceptibles dels panellets:
colors, olors, textures, sabors...
- Experimentació i manipulació
amb la massa de panellets.
- Controlar la coordinació dels
diferents moviments que
requereix la dansa de la cançó
de la Maria Castanyera.
- Identificació d’un mateix dins
del grup pel fet de compartir
una tradició cultural.
- Satisfacció per les activitats
realitzades.
DESCOBERTA DE L’ENTORN
- Identificació dels elements més característics
de la Tardor: castanyes, fulles seques, pinyes
pinyons, bolets, cargols, esquirols...
- Reconeixement de la Castanyada com a
folklore català.
- Exploració dels materials característics de la
Tardor.
- Identificació del personatge de Maria la
Castanyera.
- Els panellets.
- La Tardor.
- Respecte per l’entorn més immediat.
- Estimació per diferents manifestacions
culturals que conviuen a l’aula.
- Interès per la participació en festes culturals.
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
- Utilització de diferents material en les
activitats plàstiques.
- Interpretació de la cançó de La Maria
la Castanyera.
- Ampliació del vocabulari.
- El conte de La Maria la Castanyera.
- Cançó de la Castanyada.
- Sensibilitat davant l’expressió musical.
- Esforç per la correcte utilització del
llenguatge oral.
- Gaudir amb la reproducció de textos
orals.
- Respecte per escoltar textos
tradicionals.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Identificar la festa de la
castanyada com festa tradicional
catalana.
- Participar en celebracions
típiques catalanes.
- Observar directament,
elements propis de la Tardor
- Comparar els diferents àpats
d’aquesta festa amb els d’altres
llocs.
- Interpretar la dansa de Maria la
Castanyera.
- Reforçar el seu sentiment de
pertinença al grup-classe.
32
ACTIVITATS
MOTIVACIÓ:
1.- Ens visita Maria la Castanyera amb el seu cistell ple de castanyes, fulles seques, bolets...que va regalant per les aules. D’aquesta manera recordem als nens
que molt aviat celebrarem la festa de La Castanyada i iniciem una conversa sobre aquesta festivitat, el personatge de Maria la Castanyera i tots els elements que
l’envolten.

DESENVOLUPAMENT:
2.- Narració del conte de Maria la Castanyera.
3.- A la Maria Castanyera li agrada ballar: aprenem la cançó i la dansa de la Castanyera, un cop finalitzada aquesta sessió cada infant pintarà el dibuix de la
partitura.
4.- Anem al parc! fem una sortida al parc del barri. Allà es torna a narrar el conte de Maria la Castanyera, fent participar als nens/es donat que ja se’l saben.
Observem directament els elements de la Tardor i recollim fulles seques del terra, entre d’altres, per decorar l’aula. Com hi haurà coses que no podrem agafar
(cargolets, castanyes dels arbres, etc) per tal de no fer malbé la natura, els hi farem fotografies.
5.- Panell imantat: hi posarem les diferents paraules “BOLET”, “CARGOL”, “PANELLET”, “TARDOR”, “CASTANYA” i, per separat, les fotografies referents a
aquestes per tal que els alumnes les relacionin.
6.-Racó de la Tardor: inicialment hi posem allò que ens va regalar la Maria Castanyera en la seva visita i el que vàrem recollir al parc. Els alumnes aniran portant
diferents elements característics de la Tardor i fotografies per anar estructurant el Racó. També es posarà imatges de les diferents activitats que anem fent per tal
de poder recordar allò treballat.
7.- Hola cuinera! la cuinera de l’escola ens visita per explicar-nos què són els panellets, com es fan. Ens regala una recepta per poder fer-la nosaltres. Ens
convida a anar un dia a la cuina a fer-ne.
8.-Això és una recepta! Entre tots fem hipòtesis sobre què és una recepta, per què déu servir, ens fixem que a més de lletres també hi apareixen
números...finalment la llegim i concretem tot allò que necessitem per fer els nostres panellets.
9.- Tothom cap a la cuina a fer panellets seguint les instruccions de la recepta i els consells de la cuinera.

33
10.-Pares, necessitem receptes: es redacta entre tots el text de la circular per als pares per que alumnes puguin portar a l’escola diferents receptes de menjars
típics d’aquestes dies. Així veurem que a tots els llocs es celebra aquesta festa de diferents maneres i amb diferents àpats.
11.-Fem un titella pintant la imatge d’un cargol i una castanya (que prèviament entre tots hauran escollit com a elements més característics o que més els hi
agrada de la Castanyada), punxant-les amb un punxó i enganxant-les en un pal de gelat gran. A cada pal hi escrivim en lletres de pal les paraules CARGOL i
CASTANYA.
CONCLUSIÓ :
12.-Festa de la Castanyada: Serà una festa oberta i a nivell de tot el centre, en la que es demanarà la col·laboració dels pares. Els nens de nostra classe amb
els de l’altre classe de P3, prepararan La Dansa de Maria La Castanyera. En aquesta festa es menjaran castanyes rostides, panellets, etc.
13.- Tot això hem fet? Mirem un power point amb totes les fotografies que hem anat fent al llarg d’aquesta unitat. És un moment de recordar tot allò treballat, en
el qual es crea una conversa i intercanvi d’opinions, idees i sentiments viscuts per part dels infants.
METODOLOGIA
Es proposa una unitat basada en l’observació i experimentació directa de tots els elements treballats, per tal d’assegurar l’aprenentatge i assoliment dels
objectius i continguts proposats, tot respectant els ritmes individuals de tots els infants.
Tenint en compte que es tracta d’una manifestació cultural amb la qual intentem fer partícips a tot l’alumnat la gran majoria d’activitats es presenten per dur-se a
terme en grup, afavorint també les relacions interpersonals dins l’aula i el desenvolupament del llenguatge.
Utilitzarem el conte de La Maria la castanyera com eix central d’aquesta unitat i aquest l’explicarem al Racó de la Biblioteca per tal de trobar un clima tranquil que
afavoreixi l’atenció del grup.
Respecte el Panell imantat i el Racó de la tardor, cal dir que es duran a terme de la mateixa manera que a la resta d’unitats (explicats a la metodologia general).
Pel que fa a la dansa de la Castanyera, serà un treball que es proposa a fer al llarg de tota la unitat donada la seva importància en relació al treball corporal i de
coordinació de moviments. És per això que un cop presentada la cançó i dansa, aquestes s’aniran repetint amb certa regularitat (2-3 cops a la setmana) per tal
d’assegurar el seu aprenentatge.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Fungibles: ingredients per fer els panellets, colors.
No fungibles: ràdio-cassette, cd amb la cançó de la Castanyera, partitura de la cançó, càmara de fotos, ordinador, pals de gelat grans, recepta dels panellets,
imatges d’elements de la Tardor.
Humans: mestre tutor, mestra de suport, cuinera.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE
Donat la metodologia d’aquesta unitat, l’atenció a la diversitat anirà encaminada a facilitar i promoure la participació activa de tot el grup en les diferents activitats.
Per tal d’assegurar una correcte comprensió oral ens ajudarem de suports visuals sempre que fem referència a paraules noves o durant la narració del conte. Així
com també procuraré sempre que les explicacions siguin enteses, fent-los-hi repetir o preguntant-los-hi directament.
34
 Pel que fa a les activitats de la cançó i la dansa de la Castanyera tindré sempre present que l’infant amb lleugera sordesa es col·loqui a prop del ràdio-cassette
per tal que pugui seguir l’audició amb la màxima claredat i, així realitzar amb seguretat i confiança l’activitat.
AVALUACIÓ
: Ens basarem en una observació sistemàtica, directa i continuada de tots els infants i de l’enregistrament d’aquesta en una graella d’observacions. A través de
cadascuna de les activitats podrem anar observant com esdevenen les adaptacions dels infants al grup-classe, sent-nos de gran ajuda per saber si cal alguna
aportació per part de l’adult.
Amb la primera activitat, la visita de la Maria Castanyera, es pretén fer una valoració o avaluació inicial respecte els coneixements previs dels infants i, d’aquesta
manera poder confirma si l’enfocament de la unitat és el correcte o caldria fer alguna modificació.

4-ELS JOCS DEL MÓN/LES JOGUINES

DURADA: 1er trimestre (Desembre) TEMPORALITZACIÓ: 15 sessions d’entre 20-40 minuts.
JUSTIFICACIÓ: Avançant-nos al moment del Nadal en el que els nostres alumnes rebran tot tipus de regals i, de ben segur, no serà de forma equitativa ni en
quantitat ni qualitat dins el grup classe, utilitzaré el joc com a mitjà per a que assimilin conceptes, integrin normes, desenvolupin capacitats comunicatives i estimulin
la seva creativitat. No es tracta únicament de jugar, sinó de fomentar a través d’aquest, actituds, hàbits i valors com el consum responsable, cooperació, no-
violència, respecte per la igualtat, importància del reciclatge, el respecte a si mateixos i per a la resta del companys.
ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ OBJECTIUS GENERALS
1 3 5 6 9 2 4 7 8 10 2 5 6 8 9
2 3 5 8 9 2 4 5 8 10 3 4 5 6 8 9
3 3 5 9 4 5 7 8 10 3 4 9 10
4 2 3 5 6 8 9 3 4 8 10 2 3 4 5 7 8 9
5 2 3 5 6 8 9 2 3 8 10 2 3 4 7 8
6 1 3 5 6 7 9 4 6 7 8 9 10 3 4 5 7 8 9 10
7 2 3 5 6 8 9 3 4 8 10 4 6 7 8
8 1 2 3 5 6 7 8 9 1 2 8 10 1 2 3 4 6 7 8
9 1 2 3 5 6 7 8 9 1 2 8 10 1 2 3 4 6 7 8 10
Les activitats referent a l’elaboració de panellets i la confecció dels titelles ens serviran per anar fent una avaluació formativa de cada infant.
Podrem fer una avaluació final respecte el desenvolupament del llenguatge, i si han assolit el vocabulari correcte, a partir del Panell imantat i el Racó de la tardor,
la qual es farà mitjançant graelles on quedarà registrat si el nen reconeix la paraula i la relaciona amb la fotografia correcte i si la seva pronunciació és l’adequada
per a la seva edat. Tot i que també podrem recollir moltes dades de cada infant a través de la conversa final (última activitat).

35
 DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS
ALTRES
- Exercitació del moviment bàsic: salt,
cursa, arrossegament...
CONTINGUTS
DESCOBERTA DE L’ENTORN
- Utilització correcta de les joguines.
- Realització de jocs variats.
COMUNICACIÓ I
OBJECTIUS DIDÀCTICS
LLENGUATGES
-Utilització de la sèrie numèrica -Experimentar amb jocs desconeguts.
- Discriminació de silenci/son. -Compartir joguines pròpies.

- Accions que afavoreixen la salut: - Pautes de comportament i normes dels -El triangle. -Utilitzar objectes quotidians per jugar.
exercici físic. jocs realitzats. - davant/darrera. - Utilitzar objectes comuns per
- Acceptació de les regles que regeixen - Compartir i respectar les joguines i els -Sèrie numèrica 1,2,3. reproduir sons.
els jocs jocs de cada zona. - Qualitats perceptives: - Buscar alternatives de jocs pal temps
- Gust per conèixer jocs i joguines d’altres so/silenci. lliure.
llocs. - Respecte i sensibilitat per - Desenvolupar la creativitat.
l’expressió musical.

ACTIVITATS
MOTIVACIÓ:
1.- De la Capsa de Sorpreses aniran sortint uns objectes que desconeguts per als alumnes: Els jocs del món. Els observaran, els manipularan, jugaran a la seva
manera...Es crearà un ambient de curiositat, fent hipòtesis de què deu ser tot això, com s’hi déu jugar...
DESENVOLUPAMENT:
2.- Racó dels Jocs del Món: al Racó Temporal es van col·locant els jocs que es van descobrint a la capsa de Sorpreses:EL TAMGRAN, AUALÉ I LA TORRE D’
HANOI.
3.- La meva Caixa de joguines: confecció d’una caixa de joguines amb una capsa de formatgets. Amb paper de seda la decorarem i la vernissarem i escriurem el
nom del nen. Després la portarem a casa i cada nen posarà dins una joguina que li agrada molt i que ha de compartir amb els seus companys.
4.- Comparteixo la meva joguina: explicació als companys de la joguina portada de casa i el motiu.
5.- Juguem tots junts amb les nostres joguines: joc en petits grups amb les joguines dels companys.
6.- Joguines casolanes: Els nens portaran de casa objectes comuns de metall i de fusta. Tots aquest objectes es posaran dins d’una capsa, per tal que els nens
experimentin amb ells i se n’adonin de que es pot jugar amb moltes coses de l’entorn. S’experimenta amb volum, mida, textures, temperatura, so i silenci... Ens
centrarem més en el concepte de so/silenci. A partir del descobriment que fan els nen sobre el so i el silenci, plantegem hipòtesis i preguntes per aprofundir més en
aquest aspecte.

36
7.-Jocs dels pares: es demana als pares, per escrit, que ens expliquin un joc al que jugaven quan eren petits. Més endavant donarem l’oportunitat a aquells que
els interessi, de venir a explicar-nos-ho.
8.- Jocs de pati: sortim al pati per jugar a jocs de diferents llocs: LA RATLLA, EL FLÈNDIT, LA CURSA DE XAPES I EL CARGOL.
CONCLUSIÓ:
9.- Jornada de jocs: es finalitza aquesta unitat, realitzant una jornada de jocs. Sortim al pati per jugar amb els Jocs del Món que tenim al racó,als de pati i als jocs
que ens van explicar els pares.
METODOLOGIA
Racó del jocs del mon: estarà ubicat a la zona de l’aula reservada per al Racó Temporal. Aquest, funcionarà com qualsevol altre racó i tindrà les mateixes normes
d’ús. Els jocs dels quals disposarem són:
EL TAMGRAN: Aquest joc està format per triangles. Pels nostres alumnes només utilitzarem quatre. S’ha d’aconseguir figures amb aquest triangles. En un principi
els deixarem la imatge de la figura amb la posició del triangles ben visible i ells els hauran de superposar, col·locant les peces tapant el model visual. Més endavant
ho hauran de fer amb el model apart.
AUALÈ: En una taula de fusta tindrem un dibuix on hi haurà 9 cercles units per línies . Els nens hauran de posar 3 fitxes de tal manera que aconsegueixen 3 en
ratlla.
LA TORRE DE HANOI: Tindrem tres pals vertical, el de l’esquerra té dos discos. El joc consisteix en aconseguir que els dos discos estén col·locats de la mateixa
manera que estaven al inici del joc. Només hem de tenir en compte que mai ha de estar el disc gran sobre el petit.
Joguines casolanes: Demanarem als pares que portin de cas diferents objectes amb unes qualitats concretes: de fusta, de metall, de plàstic... Nosaltres tindrem
preparat una capsa on estaran tots aquest objectes dues vegades per setmana traurem els objectes que més ens interessin per que els nens experimentin.
Jocs de pati: Cada sortida al pati, explicarem un joc diferent i jugarem durant un temps determinat. Tots son jocs sense límits de participants. Quant estén tots
explicats, dedicarem una última sessió a jugar a tots ells.
LA RATLLA: El joc consisteix en dibuixar dues ratlles al terra i llençar uns suros (d’ampolles de vi o de cava) el més lluny possible sense passar-se de l’altre.
Guanya qui més a prop hi es queda.
EL FLÈNDIT: Hem de tenir un canut posat al terra i dibuixar un cercle al seu voltant. Els nens disposaran de tres pilotes per llançar-les el més a prop del canut
sense sortit del cercle. Guanya qui més a prop es queda.
CURSA DE XAPES: Consisteix en dibuixar un circuit a terra amb una sortida i una arribada. El joc consisteix en arribar a la meta llançant la xapa amb els dits.
EL CARGOL: tindrem un dau només amb els números 1,2 i 3. Dibuixarem un cargol el centre del qual sigui el cel. El joc consisteix en llançar el dau i arribar al cel.
Per tal de poder treure el màxim de profit als jocs al pati, aquests els farem amb la meitat del grup. La resta d’alumnes es quedaran a l’aula amb la mestra de suport
fent també jocs.
En aquesta unitat volem implicar a les famílies, que ens ajudaran a descobrir molts jocs que pels nostres alumnes son desconeguts. La col·laboració família- escola
es molt important en el desenvolupament d’aquesta unitat i la implicació es primordial.
37
La majoria de les activitats d’aquesta unitats, són jocs. Els agrupaments dels nens es realitzaran en petits i grans grups permetent-nos així reforçar un dels
objectius proposats : compartir jocs i joguines.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Fungibles: paper de seda de diversos colors, cola, capsa de formatgets que portaran de casa seva, enquesta de pares, guix per dibuixar al pati, suros, xapes.
No fungibles: joc del tamgram, joc de l’aualé, joc de la torre de hanoi, joguines, objectes que portaran de casa (fusta i metall), daus amb els números 1,2 i 3.
Humans: mestre/a tutor/a i mestre/a de suport.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE
Es realitzarà una atenció individualitzada i adequada a cadascun dels alumnes que tenim al grup. Vigilaré que l ‘alumne amb sordesa estigui el més a prop
possible de mi i em pugui veure bé a l’hora d’explicar els jocs.
Quasi totes les activitats i les propostes que plantejo en aquesta unitat es realitzen en grup de manera cooperativa afavorint la diversitat dels meus alumnes.
AVALUACIÓ
L’avaluació inicial es durà a terme a través de la capsa de les sorpreses, la qual ens donarà informació respecte els coneixements previs dels alumnes envers els
jocs. Pel que fa l’avaluació formativa ens basarem en l’observació directa i sistemàtica dels infants a l’hora de desenvolupar les diverses activitats i jocs proposats,
tenint en compte aspectes com el respecte al company, la col·laboració entre ells, el interès que mostren en els jocs...S’observarà també el progrés que fan a l’hora
de jugar i el desenvolupament i la destresa que van adquirint amb la manipulació del diferents objectes que utilitzen.
L’avaluació final serà global continua, tenint en compte el desenvolupament complet de tota la unitat. Es comprovarà l’assimilació dels coneixements i objectius
proposats inicialment.

5-COM ESTEM?
DURADA: 1er mes del segon trimestre TEMPORALITZACIÓ: dues sessions cada setmana

38
JUSTIFICACIÓ: Aquesta unitat fa referència a la importància de l’educació emocional des de la primera infància, per tal d’ajudar als nostres alumnes a arribar a un
correcte nivell d’afecte, autoestima i desenvolupar amb harmonia la seva personalitat. És un treball a partir de sis emocions tan bàsiques i humanes com són l’alegria,
la tristesa, l’enuig, la por, la vergonya i la sorpresa a partir del conte “Els sentiments d’En Fèlix”, amb el qual també els iniciarem al desenvolupament de l’empatia i el
respecte pels sentiments dels altres.
Es fa servir el conte com a recurs de motivació i eina engrescadora i lúdica, dels qual el seu personatge estimularà un ambient de conversa, observació, escolta i
confiança i unes graelles per tal de veure com evoluciona l’estat anímic del nen.
ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ OBJECTIUS GENERALS
1 3 5 6 9 4 8 10 4 5 8 9
2 2 3 5 7 8 9 3 4 7 10 1 2 3 4 7 8 9
3 2 3 5 8 9 2 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 7 8 9
4 2 3 5 8 9 2 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 7 8 9
5 2 3 5 8 9 2 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 7 8 9
6 2 3 5 8 9 2 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 7 8 9
7 2 3 5 8 9 2 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 7 8 9
8 2 3 5 8 9 2 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 7 8 9
9 1 2 5 6 8 9 1 2 3 4 5 7 8 9 10 1 2 3 4 5 7 8 9
10 2 3 5 6 9 4 5 8 10 2 3 4 7 8
11 2 3 5 6 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 2 3 4 5 7 8 9
12 2 3 5 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 7 9 10

39
40
CONTINGUTS
DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS
ALTRES
- Expressió i manifestació de les pròpies
emocions i sentiments.
- Anàlisi de diverses emocions a partir de
l’argument del conte.
- Representació corporal de les emocions
treballades.
- Representació simbòlica de les emocions
treballades.
- Les emocions: l’alegria, la tristesa, l’enuig, la emocions pròpies i dels
por, la vergonya i la sorpresa.
- Noció d’identitat: manifestació de sentiments - Participació i col·laboració en
d’amistat i tendresa envers els altres.
- Valoració positiva d’un mateix.
- Constància en les activitats proposades.
- Confiança en un mateix.
DESCOBERTA DE L’ENTORN
- Observació directa i indirecta
de qualitats perceptibles amb els seu missatge.
sentiments de les manifestacions - Ampliació del vocabulari entorn les
de les diferents emocions.
- Recordatori de les sensacions
viscudes.
- Les emocions humanes.
- Interès i respecte per les
companys/es.
les activitats proposades.
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Comprensió oral d’un conte i del - Reconèixer les diverses emocions
pròpies i en els altres.
- Manifestar i verbalitzar els propis
emocions. sentiments.
- Manifestació d’emocions mitjançant - Iniciar el saber posar-se en el lloc
el llenguatge oral, corporal, musical i d’un altre per comprendre els seus
plàstic. sentiments en un moment donat
- Ús de diverses tècniques (empatia).
plàstiques per representar les - Adquirir nou vocabulari entorn les
emocions. emocions.
- Relacions quantitatives de les - Associar l’argument d’un conte a la
emocions: tant com, més que... realitat quotidiana.
- Ampliació del vocabulari. - Utilitzar la plàstica per representar les
- La música com a mitjà d’expressió. diferents emocions mitjançant diverses
- El llenguatge plàstic com a mitjà de tècniques.
representació de les emocions.
- Actitud d’espera, atenció, interès i
iniciativa en l’expressió.
- Esforç en les activitats proposades.
- Interès per les produccions
artístiques.
- Valoració del propi esforç.
41
ACTIVITATS
MOTIVACIÓ:
1.En Fèlix apareix a la “Caixa de les Sorpreses”:Dins de la capsa de les sorpreses ens trobem un nino al qual anomenarem Fèlix. Aquest nino vindrà acompanyat
d’un conte, però ens concentrarem en l’explicació primerenca de qui és aquest personatge.
2.En Fèlix sent / Nosaltres sentim: En un moment donat , treiem el nino de la capsa on dormia i expliquem als nanos que en Fèlix sent coses, “que és com quan
obrim les orelles i els ulls” però sense que es vegi. Presentarem les graelles de sentiments i el seu funcionament.
DESENVOLUPAMENT:
3.En Fèlix està content:En l’espai de rotllana traurem en Fèlix de la capsa on dorm i li demanarem que ens expliqui com està avui. Ell ens explicarà que està content
i una història del per què. En acabat farem conversa per veure qui està content i per què.
4.En Fèlix està trist:En aquesta sessió traurem en Fèlix i ens explicarà que està trist, i la seva corresponent història. A banda de consolar-lo preguntarem si algun
alumne està trist i que, en la mesura del possible ens expliqui el per què.
5.En Fèlix està enfadat:Avui , quan despertem el Fèlix sortirà enfadat, després de “negociar” amb ell, sortirà i ens explicarà el per què .Entre tots buscarem
estratègies per calmar en Fèlix i a la conversa de la rotllana preguntarem si algú està enfadat i que ens pregunti el per què.
6.En Fèlix té por:A en Fèlix en aquesta sessió li costarà molt de sortir fora, tindrà por i ens explicarà el motiu. En acabat d’escoltar la seva història esbrinarem les
pors que tenen els nostres alumnes.
7.En Fèlix té vergonya:En Fèlix avui sentirà vergonya i explicarà a tots els nens quines estratègies fa ell per superar-la. Dins la conversa alguns voluntaris/es ens
explicaran les situacions que els provoquen vergonya .
8.En Fèlix està sorprès:Avui, com a dia darrer de les sortides “oficials” d’en Fèlix li farem un regal i ell es sorprendrà. En acabat els nostres infants explicaran quines
coses els sorprenen. Acomiadarem en Fèlix que marxa de viatge.
CONCLUSIÓ
9.Endevina com se sent:Recordant les visites d’en Fèlix jugarem a ser ell fent mímica de forma molt expressiva amb les sis emocions que hem treballat. Els
alumnes hauran d’encertar l’expressió que facin els companys i les companyes. S’avaluarà qui ho fa i qui ho endevina.
10.Com et sentiries si...:Portarem vàries imatges de moments importants per als nostres infants: l’arribada d’un germanet, un regal, un menjar que agradi/desagradi,
un monstre... i farem conversa col·lectiva sobre el que sentim al veure aquestes imatges.
11.Sentim com en Fèlix:Farem tornar en Fèlix del seu viatge i tornarem a fer conversa sobre el que sentim. En Fèlix assistirà a les explicacions que donin els
nostres alumnes sobre els seus sentiments
12.Podem canviar el que sentim?:Mirarem les nostres graelles dels sentiments i preguntarem per les estratègies que havíem donat per mantenir algunes i per
superar d’altres i ho compararem amb les emocions que s’han donat després.
METODOLOGIA

42
Es proposa una unitat basada en l’observació i experimentació directa de sis emocions universals: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa, per tal d’assegurar
l’aprenentatge i assoliment dels objectius i continguts proposats, tot respectant els ritmes individuals de tots els infants així com els seus propis sentiments.
Tenint en compte que el que volem és que l’infant expressi les seves emocions a l’exterior la conversa en grup complet serà el moment ideal per tal d’afavorir
aquesta compartició de sentiments i emocions .
A banda de les històries i contes d’en Fèlix farem servir també una graella d’emocions que ens permetrà registrar amb el simple dibuix d’una cara (ja estaran
dibuixades prèviament en un gomet) com se sent l’alumne en acabar el dia a l’estil de les emoticones però col·locats en vertical :) (alegria) , :( (enuig) , :’ ( (tristor) ,
0_0 (sorpresa) , :$ (Vergonya) , :S (Por) .En finalitzar el trimestre podem pretendre que algunes de les emocions ja no col·loquin el gomet sinó que ells mateixos
dibuixin la seva icona, així com remarcar-ho en determinades activitats que hagin realitzat i que els hi suggereixi aquella emoció.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Fungibles:, colors.
No fungibles: Capsa de les Sorpreses,Titella Fèlix,Contes emocions bàsiques,Graelles, Gomets
Humans: mestre tutor/a
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE
Tindré en compte utilitzar suport visual tant pels immigrants com pel nen que porta audiòfon .Atès que són emocions universal potenciaré l’expressivitat individual i
col·lectiva provocant la reciprocitat entre alumnes per les seves expressions, que ajudaran als infants a comprendre de quina emoció es tracta.
Faré que tots els infants es sentin segurs i amb confiança per poder expressar-se en qualsevol moment.
AVALUACIÓ
En aquest cas no avaluarem com es sent el nostre alumnat sinó si han adquirit la definició correcta de l’emoció per tal de poder definir el que senten. Això es farà
mitjançant graella de doble entrada per registrar si saben imitar l’expressivitat que denoten les emocions així com la seva definició un cop expressada per un altre
infant.

43
6-ARA ARRIBA CARNESTOLTES
DURADA: 3 Setmanes TEMPORALITZACIÓ: 11 Sessions de 30-45 minuts.
JUSTIFICACIÓ::El Carnestoltes és una festa integrada en la cultura i folclores catalans , especialment a la zona determinada de l'escola. Despullada del seu contingut
religiós, és una forma ideal de divertir a tota l'escola, i d'integrar-se en el que fa la resta de la ciutat.
ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ OBJECTIUS GENERALS
1 3 5 6 9 4 5 8 10 2 3 4 5 8 9
2 3 5 6 9 4 5 8 10 2 3 4 5 8 9
3 1 3 5 7 9 1 4 5 7 8 10 2 3 4 8 9
4 1 3 5 6 7 9 1 4 5 7 8 10 2 3 4 8 9
5 1 2 4 5 6 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 6 7 8 9 10
6 3 5 6 9 1 2 4 5 7 8 10 2 3 6 7 8 9
7 1 3 5 6 9 1 4 5 7 8 10 2 3 4 8 9
8 1 3 5 6 9 1 4 5 7 8 10 2 3 4 8 9
9 1 2 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 6 7 8 9 10
10 1 3 5 6 7 9 1 4 5 7 8 10 2 3 4 8 9
11 1 2 3 5 6 7 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 6 7 8 9 10

44
CONTINGUTS
DESCOBERTA D’UN MATEIX I
DELS ALTRES
-Controlar la coordinació dels
moviments per tal de seguir la
coreografia.
-Habilitat de punxar
-Habilitat per a enganxar gomets
-Habilitat per a enganxar amb
pinzell
-Orientar-se en els espais
distribuïts per a la festa
-El color gris
-El color blanc
-Participar amb ganes i de forma
activa a la festa del
Carnestoltes.
-Estar atent a les explicacions
de les consignes mitjançant
l’ordinador
-Mostrar confiança i opinió
pròpia respecte a l’elaboració de
la disfressa.
-Satisfacció per la pròpia feina
OBJECTIUS
DESCOBERTA DE L’ENTORN COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
DIDÀCTICS
-Saber cantar i fer els gestos de la cançó Dins -Comprendre i seguir el seguit d’activitats en les -Desenvolupar una
el Bosc i Ara arriba Carnestoltes seves explicacions posteriors durant les -dues disfressa a partir de la
-Mostrar opinió pròpia amb assertivitat o setmanes representació
disconformitat sobre els actes de la festa. Conversa col·lectiva sobre les activitats a simbòlica d’un ésser
-Observació de les fotografies de conills desenvolupar viu
-Veure la consigna a través d’un aparell -Comprensió oral:instruccions per a desenvolupar -Adquirir les nocions
-Elements del marc natural:característiques les diverses activitats(Totes) bàsiques sobre la
dels conills -Tècniques plàstiques:vernissar amb pinzell seqüènciació de la
-Identificar les diverses activitats com a parts -Cançons: “Dins el bosc” i “Ara arriba Carnestoltes” Festa de Carnestoltes.
de la celebració del Carnestoltes, així com els -Llista de coses que necessitem: Nas, orelles, ulls, -Gaudir de la festa
espectacles. cua com a pròpia de tota
-La tradició:Carnestoltes -Consignes del Carnestoltes la comunitat
-La textura i aparença del cotó. -Dansa del Carnestoltes -Adquirir i consolidar
-Tenir un ús responsable dels espais i aules -Mostrar una actitud positiva i activa envers els habilitats motrius
on es desenvoluparan les activitats i la festa actes de la Festa de Carnestoltes. bàsiques:
-Participar activament del Carnestoltes de -Atenció a l’hora d’escoltar les instruccions del punxar,enganxar...
l’escola mestre/a .
-Valoració positiva de les aportacions dels -Valoració dels propis avenços en el coneixement.
altres -Hàbit de mantenir l’atenció per escoltar
-Ús acurat i responsable dels materials Reflexió per tal de no donar respostes precipitades
escolars
45
ACTIVITATS
MOTIVACIÓ:
1 -Fer tria disfressa:Es fa una conversa per proposar els temes que es poden triar. La conversa es condueix cap als animals i més concretament cap al nom de la
classe: els conills.
2 -Demanar informació:Demanem informació a les famílies per saber com són els conills i així poder dissenyar la disfressa. Arribem a la conclusió de que
necessitem unes orelles, un nas i una cua en forma de pompó com a trets més destacats del conill.
DESENVOLUPAMENT:
3 -Punxar orelles:Punxarem dues orelles llargues en cartolina, ja que de la tisora només hem fet una introducció que ens servirà per fer la forma de l’orella.
4 -Retallar i Enganxar paperets orelles:agafarem paper de seda de color gris clar (així hem decidit que sigui el nostre conill) i retallarem papers de color gris clar,
que en dues sessions més procedirem a enganxar i vernissar a les orelles de cartolina que hem punxat.
5-Fer cançons Carnestoltes:Hem decidit que ens aprendrem una cançó (la que s’aprèn tota l’escola) i la ballarem .Es tractarà d’Ara arriba Carnestoltes: Ara arriba
Carnestoltes/és el temps de passejar/ens posem una disfressa/per saltar, cantar i ballar/tiroliro-tiroliro/tiroliro lirolà/Quan arriba Carnestoltes és el temps de passejar
/tiroliro-tiroliro/tiroliro lirolà
6-Consignes:Aprofitant l’ordinador de l’aula, cada dia els infants es trobaran amb un nou missatge amb pantalla que els indicarà què han de fer o portar. El primer dia
haurem de venir tots (mestres i alumnes per suposat) en pijama, el segon dia portar un barret, el tercer dia un nas de pallasso, i el quart dia unes ulleres, el cinquè és
la gran festa. Aquest missatge romandrà a l’ordinador durant tot el dia de forma visual i clara per a tots els infants.
CONCLUSIÓ:
7 -Fer nas: El nas serà fet amb un pot de iogurt que fa forma de minibol i uns bigotis fets de tires de paper de seda recargolades que vernissarem i enganxarem a
cada nas
8-Fer ulls: per als ulls un cop haguem punxat la forma , enganxarem un gomet (blau o verd , es deixa triar) i després un gomet negre a mode de nina dels ulls.
9 -Dansa Carnestoltes: la nostra cançó anirà acompanyada d'una dansa que assajarem durant vàries sessions i que practicarem davant de la comunitat educativa el
dia de l'exhibició final
10 -Enganxar a la corona:Durant dues sessions amb mig ens dedicarem a enganxar tots els elements a la corona, ho farem amb brotxa i cola i ho deixarem assecar
per a que no hi hagi vapors de cap estil durant el dia de l'exhibició
11 -Exhibició final:Ens posarem la corona, enganxarem amb un clip el pompó de cotó fluix i sortirem al lloc acordat per tota l'escola on rebrem el Carnestoltes.

METODOLOGIA

46
-Seguirem una metodologia activa , amb l'objectiu d'implicar a l'infant en la festa i en aconseguir que l'alumnat visqui la festa com a pròpia , essent concreció de la
festa que viu la resta de ciutat.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Fungibles: cartolines,paper de seda,vernís
No fungibles: Aparell de musica, ordinador, càmera de fotos.
Humans: Necessitarem la col·laboració de la Mestra de Suport per tal de poder desenvolupar activitats en paral·lel a aquestes per tal de que la gran necessitat de fer la
disfressa no acabi avorrint els infants.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE
En principi al ser activitats que requereixen una implicació per part de l’alumnat es reforçaran les intervencions dels alumnes amb Necessitats Educatives Específiques,
remarcant el respecte que han de tenir els companys de classe envers aquelles persones que s’expressen lentament i amb dificultat, les seves intervencions seran
reforçades amb gestos, i aclarides pel mestre/a en cas de ser necessari.
AVALUACIÓ
-En la conversa inicial veurem què saben de Carnestoltes i s’intuirà quins aspectes caldrà reforçar.
-Durant el procés d’elaboració de les disfreses podrem observar quin és el desenvolupament d’elles, en les activitats diverses: punxar, esquinçar...També veurem les
evolucions sobre les cançons i dances de Carnestoltes, quedant tot registrat
I com que la disfressa és feta íntegrament pels alumnes, la seva aparença final serà la prova d’avaluació final.
- Una vegada passi Carnestoltes preguntarem als infants què ha agradat més i què ha agradat menys.

7-MUNTEM EL RACÓ DE LA CUINETA

DURADA: Tot el 3er trimestre TEMPORALITZACIÓ: 13 Sessions de 30-45 minuts.

47
JUSTIFICACIÓ: Aquesta unitat està pensada per poder compartir, a partir d’un fet tan quotidià com el menjar, la diversitat de gustos i preferències. A partir del
coneixement mutu es pot aprendre que la diferència és un fet que existeix i ens enriqueix. Tot jugant al racó de la cuineta l’infant aprendre a valorar i respectar els altres,
objectiu bàsic per inculcar uns valors per conviure en una societat democràtica.
Seguint a Bassedes, el racó de la cuineta respon a una situació de joc planificada per tal de promoure el desenvolupament global dels infants. S’entén aquestes
situacions de joc com situacions educatives privilegiades.
El joc simbòlic permet a l’infant adaptar-se i resituar-se activament enfront del seu món real i les exigències que la vida quotidiana li imposa, a més de permetre-li fer un
treball intel·lectual i d’investigació del material.
ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ OBJECTIUS GENERALS
1 3 4 5 6 7 9 3 4 5 6 8 10 1 2 3 4 6 7 8 9 10
2 3 5 6 7 9 4 5 8 10 2 3 5 6 7 8 9 10
3 3 5 6 8 9 2 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 8 9 10
4 3 4 5 6 8 9 3 4 5 8 10 2 3 4 5 8 9 10
5 2 3 4 5 6 7 8 9 3 4 5 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
6 3 4 5 6 7 8 9 3 4 6 8 10 2 3 4 5 7 8 9 10
7 1 3 4 5 6 7 8 9 1 4 5 6 7 8 9 10 1 2 5 6 8 9 10
8 2 3 5 6 7 9 3 4 8 9 10 1 3 8 9 10
9 2 3 5 6 7 9 3 4 8 10 1 3 8 9 10
10 2 3 5 6 7 9 2 3 4 5 6 7 8 10 1 3 4 5 6 7 8 9 10
11 3 5 6 9 2 3 4 5 6 7 8 10 2 4 5 6 7 8 9 10
12 2 3 5 6 8 9 2 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
13 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
CONT

DESCOBERTA D’UN MATEIX I DESCOBERTA DE COMUNICACIÓ I LLENGUATGES OBJECTIUS DIDÀCTICS

DELS ALTRES L’ENTORN

48
 - Observació de qualitats
perceptibles: colors, formes,
olors....
- Representació de diferents rols
(mare, pare, cuiner, cuinera,
convidat.....)
- Aplicació d’hàbits d’autonomia
personal.
INGUTS
- Observació directa de la - Explicació de vivències personals al voltant - Orientar-se en els diferents espais de l’escola i
cuina de l’escola. dels menjars i de la cuina. de la classe.
- Identificació d’elements - Utilització del vocabulari adequat referent - Reconèixer i diferenciar l’espai de la cuina i
característics d’una cuina als elements de la cuina de l’entorn proper i alguns dels objectes que hi ha tot utilitzant el
- Diferenciació d’aliments als aliments quotidians. vocabulari adequat.
d’altres que no ho són. - Classificació d’elements de l’entorn proper - Respectar i tolerar les preferències de gustos
- Experimentació amb la (envasos d’aliments) segons un criteri donat en els diferents menjars.
farina, elaboració d’un panet - Observació i dibuix del natural (una fruita). - Identificar algunes

- Imitació, imaginació i simulació
(joc simbòlic)
Autonomia personal: normes de
salut i higiene.
Seguiment de normes de salut
bàsiques (no tot es pot menjar)
La cuina: elements
característics.
Els aliments: menjars i
begudes quotidianes
Pintura amb ceres.
Quantificadors: molt, poc, bastant.
Participació en les converses respectant les
normes establertes (torn de paraula...)
característiques dels aliments (jugar amb la
fireta)
- Col·laborar activament en la realització de les
activitats proposades.
- Interactuar i relacionar-se amb els altres infants
tot jugant al racó de la cuineta.
- Representar rols diferents a través del joc
simbòlic.

ACTIVITATS
MOTIVACIÓ:
1.Conversa col·lectiva: Explicació del racó que es vol crear. Activació dels coneixements previs , es fan preguntes del tipus: Qui ajuda a casa a cuinar i el que?
Qui fa el dinar de l’escola i on? Que hi ha en una cuina?S’envia una carta a les famílies per explicar el racó que es vol fer. Es demana la seva col·laboració (si poden
portar algun estri o utensili que no utilitzin que pogués anar bé) A casa juntament amb els infants, han de fer una llista / dibuix de les coses bàsiques que tenen a la
cuina de casa seva.
DESENVOLUPAMENT:
2. Visita a la cuina de l’escola. Es fa la visita en petits grups. S’observa i es valora el treball de la cuinera. Posteriorment es fa una conversa col·lectiva comparant el
que han vist amb el que tenen a casa.

3.Observació d’imatges d’elements d’una casa. En petit grup, els infants, trien entre diferents imatges d’elements d’una casa aquelles que corresponen a la cuina i
les enganxen en un full. Es parla de les coses que han trobat.
49
4.Observació de catàlegs de supermercats. En petit grup, els infants classifiquen els aliments del que no ho són.
5.El menjar que més m’agrada. Conversa col·lectiva sobre els menjars que més agraden i els plats que mengem a casa. S’anota en un paper d’embalar,
posteriorment es busquen imatges. S’observa que no a tothom li agrada el mateix. Es parla de la importància de menjar de tot. Els plats que no són coneguts es
demana a la família que expliqui que és i com es fa.
6.Els envasos. Els infants porten de casa envasos buits de menjars i begudes quotidianes amb els que es realitzen diferents activitats: observació de l’envàs,
reconeixement d’alguna lletra o paraula. Classificació segons si es per beure o menjar o segons la seva forma...(Els envasos es posaran al racó de la cuineta)
7.Elaboració d’un panet: La cuinera de l’escola ens porta un bol amb farina i llevat perquè cadascú pugui fer el seu panet! També ens regala un poema que li agrada
molt: Un bon tros de xocolata i un bocí petit de pa, són la solució més bona per berenar (Marti Pol). Fem els panets ,es porten a caure a la cuina de l’escola. Es mengen
per berenar amb un tros de xocolata.
8. Lectura, comprensió i memorització del poema.
9.Dibuix del panet elaborat i d’un tros de xocolata.
10.Construcció del racó amb totes les coses que han anat portant.
11.Decoració del racó. Observació directa de diverses fruites: plàtan, poma, taronja. Cadascú fa el dibuix d’una peça i la pinta amb ceres. Es penja al racó com si
fossin rajoles.
CONCLUSIÓ:
12. Conversa col·lectiva: Que s’ha fet, que es pot fer! Entre tots es recorda que s’ha fet per construir el racó i a partir d’ara les coses que es poden fer.
13.Joc al racó:
- Joc lliure de simulació de situacions de la vida quotidiana. Distribució de rols: pare, mare, convidats, el que cuina, el que serveix...
- Parar la taula: posar tovalles, repartir tants plats, gots, coberts... com infants hi ha.
- Demanar els aliments que es vol, quina quantitat....
- Experimentació amb materials diversos: portar diferents aliments per poder manipular, omplir, buidar, repartir (cigrons, cus-cus, farina, llenties, pasta etc)
- Aplicació d’algunes de les principals normes socials (demanar si us plau, donar les gràcies...)
- Recollida i neteja: endreçar les coses, netejar, escombrar...
- Conversa col·lectiva del que s’ha fet als diferents racons. Alguns dies després de jugar els infants asseguts en rotllana parlen del que han fet i com a anat.

METODOLOGIA
- L’element motivador serà la pròpia construcció del racó de joc. Per tal d’adequar els continguts al nivell dels infants es parteix dels seus coneixements previs i de les
experiències viscudes a casa. Aquesta unitat apropa i uneix dos contextos fonamentals per l’infant com són casa seva i l’escola. L’infant troba un espai per parlar i ser
escoltar de coses properes i significatives per ell. Tot compartint s’aprecien i es valoren les diferències. La metodologia es basa en l’observació, manipulació i
experimentació, on els infants són els protagonistes de les seves accions. S’inculca la necessitat de seguir uns hàbits de salut i higiene.
Un cop muntat el racó de la cuineta aquest queda fix, inclòs dins del mateix tractament dels racons de l’aula (junt amb el racó de la caseta).
50
La rutina del matí, on s’explica el menú del dia utilitzant imatges, afavoreix també l’ampliació del vocabulari i la identificació de diferents plats.
Les famílies estan informades i a més a més se les motiva per tal que potenciïn la participació del seu fill o filla en petites tasques a la cuina, com per exemple pelar
pèsols, batre un ou, ajudar a fer un pastis...
La pròpia metodologia dels racons és prou oberta i flexible com per que cada alumne pugui seguir el seu ritme d’aprenentatge.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Material bàsic: (elements de la cuina) pots, olles, coberts, plats, gots, escuradents, envasos de diferents productes, aliments naturals (cigrons, pasta, cus-cus etc),
estovalles, davantal, escombra i recollidor, baieta. Fotografies de plats cuinats.
Humans: Mestre tutor i mestra de suport
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE
Abans de cada activitat s’explica que s’ha de fer, utilitzant un llenguatge ben estructurat però senzill (amb el suport de imatges si es necessari) per facilitar la
comprensió. S’aprofita altres moments dins la jornada escolar per tenir converses en petit grup o diàlegs individualment amb un infant (per exemple per extreure els
coneixements previs).
Si es creu convenient es demana amb antelació informació a les famílies per tal d’afavorir la participació dels infants, per exemple per saber quin és el menjar preferit.
A l’aula, per facilitar la posterior intervenció, es pot donar a triar entre dos imatges.
En tot moment es promou la interacció entre iguals com motor d’aprenentatge, oferint possibles models a imitar.
AVALUACIÓ
L’avaluació serà continua i sistemàtica al llarg de tot el procés:
Primer a partir de la conversa inicial (activitat 1), es fa una avaluació dels coneixements que tenen els infants sobre el tema i si participen o ajuden en casa en la
preparació d’algun menjar.
L’activitat 3 i 4, al ser en petit grup, permet avaluar l’expressió oral de l’infant. S’anota en una graella l’ús del vocabulari. Aquestes activitats es tornen a repetir passat un
temps per analitzar si ha hagut canvis.
Un cop muntat el racó s’observa directament les actituds que mostren els infants, tant envers a si mateixos com amb els altres. Valorant la iniciativa, la interrelació i
col·laboració que hi ha entre ells, els tipus de jocs que es dóna, així com també els hàbits d’ordre i seguiment de les normes establertes.

51
8-SANT JORDI, INTERCANVI LITERARI I CULTURAL
DURADA: 2 setmanes del 3er trimestre TEMPORALITZACIÓ: 12 sessions d’entre 30-45 minuts.
JUSTIFICACIÓ: La festivitat de Sant Jordi és l’element clau que s’utilitza per a la integració de tot l’alumnat, que conviu en una tradició i cultura comunes.
Es parteix del conte com a recurs principal donat el seu potencial per a ajudar als infants a desenvolupar la seva fantasia i a reforçar la seva capacitat d’imaginació, així
com també afavoreix el seu desenvolupament global (creativitat, llenguatge, afectiu, psicològic i social). A més, a través d’aquesta llegenda s’acosta als infants a món de
la Literatura Infantil que és, entre d’altres, un element primordial de transmissió cultural.
Amb aquesta unitat didàctica es fa un treball directe sobre la capacitat Conèixer, mitjançant la participació en manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques, signes
d’identitat propis de Catalunya.
ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ OBJECTIUS GENERALS
1 2 5 6 9 4 5 8 10 3 4 5 6 7 8 9
2 2 3 5 6 7 8 9 1 3 4 5 6 8 10 1 2 4 5 6 7 8 9 10
3 3 5 6 8 9 2 3 4 5 8 10 5 6 7 8
4 3 5 9 3 4 5 8 9 10 2 6 8 9
5 3 5 9 2 4 8 9 10 4 5 8 9
6 2 3 4 5 6 8 9 3 4 5 8 10 2 4 5 6 7 9 10
7 1 2 3 5 8 9 3 4 6 7 8 10 1 2 3 4 7 9 10
8 3 5 6 7 8 9 3 4 5 7 8 9 10 1 2 4 5 6 7 8 9 10
9 2 3 5 9 3 4 8 9 10 1 6 9 10
10 2 3 4 5 6 7 8 9 3 4 5 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
CONT

DESCOBERTA D’UN MATEIX I DESCOBERTA DE L’ENTORN COMUNICACIÓ I OBJECTIUS DIDÀCTICS

DELS ALTRES LLENGUATGES

52
 INGUTS
- Manifestació de les opinions o
sentiments respecte la llegenda.
- Seguretat i autoconcepte en
l’explicació d’una narració.
- Identificació dins del grup pel fet de cultures que conviuen a l’aula.
compartir una tradició cultural.
- Interès per expressar els
sentiments propis provocats per la
llegenda de Sant Jordi.
- Reconeixement del folklore que
envolta la festivitat de Sant Jordi.
- Identificació de les manifestacions
culturals més representatives de les
- Sant Jordi com a festa i tradició de
Catalunya.
- Estimació, respecte i interès per les
diferents ètnies i cultures que conviuen
a l’aula.
- Adquisició del nou
vocabulari: rosa, drac, Sant
Jordi, cavaller, llegenda.
- Reconeixement visual dels
fragments més característics
de la llegenda.
- Cançó: “Surt Sol solet”.
- Esforç per parlar de forma
correcte.
- Interès pel text escrit.
- Identificar la llegenda de Sant Jordi com a element i
festa tradicional de Catalunya.
- Millorar l’expressió oral (construcció correcte de la
frase S+V+O).
- Descriure la llegenda partint d’un suport d’imatges.
- Aprendre fórmules d’inici i acabament dels contes
(“Hi havia una vegada...”, “conte explicat, conte
acabat”...).
- Escoltar amb atenció les diverses narracions.
- Mostrar interès per conèixer una tradició catalana.
- Col·laborar amb motivació i activament en la
preparació de les activitats de grup.

ACTIVITATS
MOTIVACIÓ:
1.- La “Caixa De Les Sorpreses” ens presenta un convidat: a la caixa trobem la titella d’un drac, de sobte, ens explica que ve d’un poble de Catalunya per explicar-nos
una història que li va passar fa molts anys però com que el viatge que ha fet ha sigut tan llarg no se’n recorda ben bé del tot. Per tant, demana la col·laboració dels infants,
els quals hauran de portar objectes, fotografies i qualsevol tipus d’informació que facin referència a les paraules clau següents: rosa, príncep, princesa i Sant Jordi.
DESENVOLUPAMENT:
2.- Quantes coses hem portat!: agrupem tot el que hem portat per tal d’intentar ajudar al drac a recuperar la memòria. Mirem tot el material tot parlant d’ell amb la
intenció de que cada nen/a ens expliqui per què l’ha portat, com ha fet per trobar-l’ho...Serà el moment en el qual els nens/es podran explicar si saben alguna cosa
referent al tema, crearem hipòtesis de què podria haver passat fa tants anys. Amb tot aquest material es confecciona el Racó de Sant Jordi.
3.- El drac recupera la memòria: el drac ens representa la història de Sant Jordi. Farà servir com a suport visual el material que han portat els nens. Ens explica el
significat de la llegenda de Sant Jordi i la importància per a la cultura catalana i la literatura que té aquesta festa.
4.- Cançó “Surt sol solet”: el drac es despedeix de nosaltres ensenyant-nos a cantar la cançó de “Surt sol solet” i regalant-nos el cd i la partitura.
5.- Panell imantat: col·loquem tres imatges de la llegenda per tal que els infants facin la seqüenciació. També hi introduïm les paraules “SANT” “JORDI” de manera que
seguint el model donat hagin de posar-les en l’ordre correcte. Durant tota aquesta unitat, aquest serà un racó més de treball.
6.- No tots els dracs són iguals! Com la figura del drac motiva tant als infants els hi proposem que portin de casa imatges d’aquest personatge per tal d’observar
diferències i semblances entre ells: color, mides, si tots tenen ales... Posteriorment confeccionem un mural amb tots els nostres dracs.

53
7.- Fem el nostre drac: ens assentem tots davant de la pissarra per dibuixar un drac entre tots. Cada infant, d’un en un surt a la pissarra, agafa un guix del color que
vulgui i hi dibuixa una part del drac (el cap, la boca, els ulls...) fins que tots hagin dibuixat i entre tots creiem que els nostre drac ja està complert. Seguidament el mestre fa
una fotografia del resultat del dibuix per tal de poder imprimir una per cada nen/a i puguin pinta-ho amb pintures.
8.- Carta als pares: donat que el drac ens va explicar que Sant Jordi és també un intercanvi literari i cultural, proposem als infants celebrar la diada tot fent un intercanvi
de llibres. Per tant, necessitarem informar als pares, així que entre tots decidim què els hi volem dir. Un cop consensuat el text el mestre el transcriurà a la en lletra de pal
en una circular, en la que els infants podran dibuixar un llibre, una rosa, un drac...
CONCLUSIÓ:
DIADA DE SANT JORDI:
9.- Punt de llibre: confecció un punt de llibre utilitzant pètals de roses que hem assecat durant la primavera i, a l’altra banda, copiant el nom amb “lletra de pal”.
10.- Intercanvi de llibres: cada infant posa el seu llibre (haurem acordat que sigui el més especial) al lloc que haurem habilitat al passadís i durant la podrem anar mirant-
los tots. Al final del dia posem en comú l’experiència viscuda.
11- A partir del treball d’aquesta unitat, la qual fa referència a elements culturals, tradicionals i folklòrics de Catalunya, i donat les diferents nacionalitats que conviuen a
l’aula iniciarem una rutina setmanal (concretarem el dia i l’estona) que anomenarem “LLEGENDES DEL MÓN”. Serà un moment dedicat a que els familiars de tots els
infants puguin venir a visitar-nos i explicar-nos les seves llegendes preferides, els contes dels països d’origen o tradicions culturals...amb la finalitat de donar l’oportunitat a
que totes les cultures i formes de literatura puguin entrar a l’aula.
METODOLOGIA
El personatge del drac, que apareix de la “Caixa de les sorpreses”, serà l’element motivador per tal de començar aquesta unitat didàctica però, tot i això seran els propis
nens/es els qui a partir de les seves aportacions (tant materials com explicacions orals) qui aniran construint i donant sentit i significat a la globalitat d’activitats.
En tot moment es procura que l’infant sigui el protagonista del seu propi aprenentatge, és per això que en algunes activitats (2, 6, 10) es proposa portar material de casa,
així com també oferint l’oportunitat de que siguin ells qui prenguin les decisions (activitats 7 i 8). Per tant, la meva postura com a mestre serà la de guiar-los en el procés i
desenvolupament de la unitat, mentre els transmeto motivació i confiança.
Els moments de conversa, d’interactuar amb els altres, de debatre decisions, de tenir l’oportunitat d’expressar les pròpies opinions i sentiments seran moments d’especial
importància, els quals intentarem que siguin estones on predomini l’harmonia, el respecte pels altres i la confiança en un mateix per expressar-se oralment.
Cal dir que el Racó de Sant Jordi estarà ubicat a l’espai de l’aula destinat als racons temporals, donat que aquest traurà un cop finalitzada la unitat.
Pel que fa al Panell Imantat, tindrà el mateix funcionament de sempre; serà un Racó de Treball més destinat al treball en petit grup i els infants hi podran accedir a ell
seguint la metodologia que utilitzem en el treball per racons. Com sempre, durant l’estona de treball per racons tindrem l’ajut de la mestra de suport.
En general, serà un treball lúdic i significatiu que finalitzarà amb una gran festa el dia de la Diada de Sant Jordi.
Finalment, dir que els paper de les famílies serà clau en el desenvolupament d’aquesta unitat didàctica, en un principi per que els infants necessitaran la seva
col·laboració per portar material de casa i, més tard (un cop finalitzada la unitat) per que seran els familiars qui, gràcies a les seves aportacions els infants coneixeran
llegendes, contes i tot tipus de narracions d’arreu del món. Proposarem que sigui els divendres a la tarda quan vinguin a fer-nos les visites.
54
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Espais: aula de P3 (“els conills”), passadís contigu a l’aula i diferents Racons de Treball.
No Fungibles: la “Caixa de les sorpreses”, titella del drac, cd amb la cançó “Surt sol solet”, radiocasset, tres imatges de la llegenda per al panell imantat, un rètol on hi
posi SANT JORDI i uns altres dos; un per a la paraula SANT i l’altre per a JORDI(també imantats), pissarra, càmera de fotos, ordinador i impressora.
Fungibles: material que porten els infants de casa (fotografies, retalls de revistes...), fitxes amb la partitura de la cançó “Surt sol soles”, guixos de colors, fitxes del drac
que van pintar a la pissarra, pintures de colors, llapis de colors, rectangles de cartolina de color groc, pètals de roses assecats i aeronfix.
Humans: mestre tutor, mestra de reforç i familiars voluntaris.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE
Donat que la gran majoria d’activitats requereixen molta participació dels infants podrem adonar-nos des del primer moment quins alumnes necessiten més atenció que
d’altres.
En les estones de conversa, de la narració de la llegenda o de qualsevol explicació faré seure a l’infant amb lleugera sordera en un lloc on em pugui sentir bé, sense
interferències i on també pugui veure, per tal d’ajudar-lo a entendre tot el que s’explica.
El suport d’imatges serà de gran ajut per tal que els infants, tant els immigrants com la resta del grup, puguin ampliar el seu vocabulari. També faré servir, amb la mateixa
finalitat, la repetició de les paraules o expressions importants (llegenda, Sant Jordi, rosa, llibre...).
Es posa també molta atenció a que tots tinguin l’oportunitat d’expressar-se oralment i d’anar millorant tant el vocabulari com la construcció d’oracions.
AVALUACIÓ
Serà a través de l’observació continua, directa i sistemàtica dels infants durant totes les activitats proposades. Tot i que, concretament, es farà servir el Racó del Panell
Imantat per avaluar els objectius referents al llenguatge oral i a la narració de la llegenda de Sant Jordi, donat que és una activitat en grup reduït i permet una avaluació
individualitzada.
Les dues primeres activitats serveixen per poder fer una avaluació inicial, en la qual amb les hipòtesis i explicacions dels infants d’allò que saben sobre el tema es podrà
conduir la globalitat de la unitat.

55
9-DE LA CAPSA EN SURTEN JOCS
DURADA: 1 Trimestre TEMPORALITZACIÓ: 12 sessions d’entre 30-45 minuts.
JUSTIFICACIÓ:Els jocs populars catalans són unes rutines setmanals que ens ajudaran mitjançant cançons, danses i d'altres coreografies a potenciar la nostra llengua,
el nostre folclore i a integrar a tots els infants en una activitat conjunta. Amb aquests jocs potenciem la capacitat de conèixer , mitjançant la participació en manifestacions
culturals, tradicionals i folklòriques , signes d'identitat propis de Catalunya, però també donem elements als nostres infants per tal de que els seus jocs al pati siguin rics i
amb una vessant lúdica i didàctica demostrada.
ACTIVITATS CAPACITATS CRITERIS AVALUACIÓ OBJECTIUS GENERALS
1 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 5 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
2 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
3 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
4 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
5 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
6 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
7 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
8 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
9 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
10 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
11 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
12 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
13 1 2 3 4 5 6 8 9 1 2 3 4 8 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
CONT

DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS DESCOBERTA DE L’ENTORN COMUNICACIÓ I OBJECTIUS

ALTRES LLENGUATGES DIDÀCTICS

56
 INGUTS
-Aplicar aquests jocs durant el seu joc lliure
quotidià al llarg del que queda de curs
-Gust per la pròpia expressió
-Mostrar control sobre el propi cos
Habilitat de córrer
-Seguir correctament les instruccions
donades d’acord a l’explicació d’exemple
donada.
-Adoptar rol d’oient
-Adoptar rol de protagonista
-Autoconcepte positiu tant si es perd com si
es guanya
-Mostrar interés per l’expressió pròpia amb
el cos
-Esforç per vèncer dificultats superables
-Satisfacció sobre l’actuació dins el joc
-Saber expresar les opinions pròpies respecte al joc i la -Identificar l’objecte a cercar per -Descobrir els jocs
seva vivència. l’espai triat mitjançant tradicionals
-Expressar una valoració subjectiva sobre l’activitat consignes equivalents a -Respectar les
realitzada, si li ha agradat molt, bastant, o poc. aprop/lluny. normes establertes
-Col·laborar en el desenvolupament dels diversos jocs, -Descobrir la diversió que -Aprendre a perdre i
des de jugar en el torn que toca a respectar l’espera de provoca l’escenificació de les acceptar la derrota
torn. cançons dels diversos jocs... com a part del joc
-Fer la reflexió i saber com caminen les oques, i com es -Saber fer l’explicació de les -Participar en les
mouen els pollets i les gallines (moure ales) normes del joc al qual s’està activitats
-Recordar els noms dels companys i les companyes de jugant. proposades de
la classe amb els quals estan jugant. -Habituar-se a escoltar forma activa
-Conèixer els jocs que es proposen en aquesta unitat. atentament els altres quan no
-Participar, de forma positiva en tots els jocs, ja sigui com ens toqui intervindre al joc,
a subjecte actiu o passiu respectant el torn i esperant el
-Valorar de forma constructiva els altres companys de moment oportú per jugar.
joc. -Imitar i reproduir les cançons
-Ús acurat i responsable de les instal·lacions. dels diversos jocs.

ACTIVITATS
MOTIVACIÓ:
1-Descobrim els jocs:Aprofitant la cistella que fem servir per introduir continguts ens apareixeran unes targetes amb dibuixos pintats amb colors vius,atractius i text, que
aixecaran la curiositat entre els alumnes, i els explicarem que es basen en jocs populars als quals jugaven els seus pares, mares i d’altres persones properes.I tot seguit,
pasta un torn de pregunta i conversa dels alumnes. Els diversos jocs s’aniran repetint i consolidant al llarg de les sessions.
2 -Una plata d'enciam:Per tal d'iniciar el procés aprendrem la cançó de selecció o de tria , que farem servir per desenvolupar les activitats i ho començarem amb una
activitat bàsica.Al nen/a que li toqui , s'aixecarà i cantarà la cançó amb la lletra Una plata d’enciam/ben amanida, ben amanida/Una plata d’enciam/ben amanida amb oli i
sal/Sucarem un tros de pa/per qui toqui, per qui toqui/Sucarem un tros de pa/per qui toqui per sopar.
3-Un tren petitó:Farem un tren i ens desplaçarem per tot l’espai on ens situem cantant la cançó que diu Un tren petitó/que corria, que corria/Un tren petitó/ que corria
sense por/Si voleu pujar/afanyeu-vos, afanyeu-vos/ Si voleu pujar/ afanyeu-vos que se’n va. Es pot fer servir per tal de marcar desplaçaments curts de tot el grup.
DESENVOLUPAMENT:

57
4-123 Picaparet:Es tria un nen que pari, es marca una línia recta enfront d’una paret i es posen a sobre d’ella la resta d’alumnes.A partir d’aquí qui para es gira i diu ben
alt: Un,dos,tres, Picaparet!! , es tornarà a girar.Mentrestant els alumnes s’aniran apropant a la paret del que para.Qui arribi primer serà a qui li tocarà parar.
5-Peu Pulidor:Els nens es posen per parelles (en cas que l’assistència faci que siguin imparells el mestres s’hi posarà com a parelles.Asseguts, amb els genios
semiflexionats en creu, i amb un lleu balanceig s’aniran tocant el peu, les cames, el cabell, el nas, les mans,etc. Al ritme de Peu Pulidor (Panxa contenta, Nas nironet,…)
de la Margarideta/Peu Pulidor de la Margaridó , llavors a la segona part de la cançó li acariciaran a l’infant amb el que fan parella tot cantant Toqueu-li el peu a la
Margarideta, toqueu-li el peu a la Margaridó.
6-Coreografia dels pollets:Fem dos grups: les gallines i els pollets (triem voluntàriament o més o menys dirigidament) mitjançant la cançó Balls dels pollets a la seva
closca , de Mussorgsky en la seva versió d'I. Tomita), llavors fem veure que som pollets i gallines seguint les veus del sintonitzador pujant i baixant els braços flexionant i
estirant les cames.
7-En Joan Petit:Fem una rotllana al ritme de la cançó En Joan Petit quan balla/balla,balla,balla/En Joan petit quan balla/balla amb el dit (mà, peu, colze, cul, cap,…) amb
el dit, dit, dit, /ara balla Joan Petit movent aquesta part del cos.
8-Les oques van descalces:Fem dos grups un a cada banda d’una línia, i fent d’ànec i d’oca anem uns canten amb veu aguda Les oques van descalces, descalces,
descalces/Les oques van descalces i llavors l’altre greu, amb veu greu contesta i els ànecs també/i els ànecs també, llavors els grups intercanvien les seves posicions i
tornen a cantar els que fan d’oques amb veu aguda Els posarem sabates/sabates, sabates/Els posarem sabates i amb veu greu contestarà l’altre grup i mitjons també/i
mitjons també
9-Els cavallers:Posem a tots els alumnes en línia recta i fem que vagin fent pasos aixecant les cames al ritme d’una cançó que diu Som, som som els cavallers,llers,llers/
i el que no digui res no té re a la fiambrera/i el que no digui res no té res al seu porró, atenció cavallers aquesta mà (aixecant una de les mans) (mà, peu, el cap, el genoll)
llavors repetim la cançó movent la part del cos esmentada
10-La coqueta amb sucre: Fem una rotllana mentre cantem: Qui la ballarà/la coqueta amb sucre/qui la ballarà eixerit serà… llavors deixem de girar i donem palmes a un
nen que haguem posat al mig que ballarà mentre tots cantem balli-la vosté, senyoret/a XXX, balli-la vosté que la balla bé.I així succesivament.
11-Campaneta la ning ning:Triem un infant que tancarà els ulls i es posarà en un racó, mentre la resta de nens amaguen per tot el pati un objecte determinat (a més
gran l’espai triat més gran l’objecte a amagar).Un cop amagat l’objecte tornem a on està el nen amb els ulls tapats/tancats i tots cantem Campaneta la ning-ning,/jo
l’amago, jo l’amago/ Campaneta la ning-ning/jo l’amago i no la tinc., llavors el nen anirà buscant l’objecte portant al darrera els seus companys que li diran fred o calent ,
augmentant la temperatura segons s’aproximen a l’objecte amagat
12-Pim Pam conillam:triem dos nens, un es posa de genolls i de cara a terra mentre la resta canten Pim pam, conillam/de la terra de l’aram/cistellera, ballestera/quantes
banyes té al darrera.
CONCLUSIÓ:
13-Tu tries (autogestió): en les darreres sessions, mitjançant una plata d’enciam triarem un infant que serà el que triï el joc al qual jugarem.
METODOLOGIA

58
Per tal de desenvolupar els jocs aprofitarem sessions de l'horari en el que grup s'hagi desdoblat, formant dos grups estables (formats per 12/13 alumnes) que al llarg del
trimestre aniran treballant aquests jocs, dues vegades per setmana (per tal de que passi tot el grup)
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS:
Espai:Com el seu nom indica són jocs de pati, tot i que el terreny no sigui el més adequat, sí que serà el més familiar a l'hora de practicar-los en la seva estona
d'esbarjo.En cas de males condicions meteorològiques disposarem de la sala de psicomotricitat.
Recursos Humans:Com que serà grup meitat de grup necessitarem una activitat en paral·lel completa, inclós el/la mestra que la controli.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT/NEE:
A aquells alumnes que es mostrin amb dificultat per expressar-se se'ls hi donarà l'obligació d'expressar-se i es vetllarà per tal de que tots els companys i companyes
respectin la seva intervenció com ho fan amb la resta
AVALUACIÓ
Inicial:Esbrinarem quins són els coneixements previs que tenen els nostres infants sobre els jocs de pati concrets que tractarem, si els hi sonen,etc., que registrarem en
una graella d'avaluació en tres graus.Durant el pati també comprovarem si aquest joc es produeix o no.
Formativa: A través de les observacions sistemàtiques de les sessions de joc avaluarem l'activitat dels nens i nenes, si aquesta millora o disminueix
Sumativa: Farem una observació al final de trimestre en que repetirem l'operació de l'avaluació inicial amb l'afegiment de si en saben jugar o no, convertint a cada nen en
director/a d'un dels jocs.
Coavaluació:En un gran panell al costat de la pissarra , amb la seva foto,els nens tindran tres colors de gomets per identificar la sessió: gomet verd si els ha agradat,
gomet vermell si no els ha agradat i gomet groc si no estan molt segurs o si ha hagut una part que sí i una altra que no.

59
11.BIBLIOGRAFIA

-(2006):Llei Orgànica 2/2006,del 3 de Maig d’Educació, BOE nº 106 ,p. 17158

-(2008): Decret 181/2008 ,de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments

del segon cicle d’infantil, DOGC nº 5216, p. 68256.

-(2009): Llei 12/2009, de 10 Juliol ,d’Educació,DOGC nº5422 ,p.56589

-(2009):Instruccions d’Organització i funcionament dels centres del Curs 2009-2010.Generalitat

de Catalunya,Departament d’Educació

-(2009): Ordre 484/2009, del 2 de Novembre, pel qual s’estableixen els diversos criteris

d’avaluació del segon cicle d’infantil, DOGC nº 5505, p. 85239.

-(2010):Ressolució EDU/6/2010, de 4 de gener, de convocatòria de concurs oposició per a

l'ingrés a la funció pública docent,DOGC nº 5543, p. 1171 .

-Marchesi, A., Coll, C., i Palacios, J. (1991). Desarrollo psicológico y educación. Vol.

I, II. Madrid: Alianza.

-Bassedas,E.,Huguet,T i Solé,I. (2000):Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.Barcelona:Graó

-http://socmestre.blogspot.com

-http://baulesdecolor.blogspot.com

60