Generalitat de Catalunya

Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Lo Forestalillo
Direcció General de Prevenció, N
Nºº 113388 2200--0066--22001100
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials Informe Situació d’Incendis Forestals
Àrea GRAF

Risc suau, meteo i

ànims alterats....

Horta de Sant Joan: Un dels punts del recorregut de les jornades de retorn
d’experiències d’aquesta primavera.

Què hem tingut

Tendència comparada des de principi
d’any fins:
18/06/2009 18/06/2010

Nº Serveis 2507 2030

(VA+VU+VF)

Superfície (ha) 752,74 212,99

DADES PROVISIONALS I PENDENT DE

VALIDACIÓ

Fig. 1. Número de serveis (VA+VU+VF) des del

01/06/10fins al 18/6/10, i serveis de >2 ha.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials
Àrea GRAF

D
Deessccrriippcciióó ddee llaa ssiittuuaacciióó
EEvvoolluucciióó ddee llaa sseeqquueerraa ((ddiissppoonniibbiilliittaatt ddee ccoom
mbbuussttiibblleess vviiuuss ii ggrruuiixxuuttss m
moorrttss))
El constant moviment d’anticiclons i borrasques per sobre de la península ens porta inestabilitat i vents.
Associada a la inestabilitat els diferents episodis de pluja que fins ara s’han anat succeint i que ens han portat a
un endarreriment en l’inici de la campanya. De totes maneres, cal no baixar la guàrdia per que els dies de vent i
les altes temperatures van fent la seva funció d’assecat dels combustibles, sobre tot als extrems del país, sud de
Lleida, Terres de l’Ebre i l’Empordà i veiem que malgrat la pluja la situació de sequera evoluciona, tal com
mostren les imatges de DC amb un mes de diferència.

Fig. 3. Episodi pluges del 06/06/10 al Fig. 4. Sequera acumulada (índex Drought Fig. 5. Sequera acumulada (índex Drought
16/6/10 Code) del 10/05/10. Code) del 16/06/10

A -- aaggrrííccoolleess,, VVU
EEvvoolluucciióó ddeellss sseerrvveeiiss ((VVA U -- uurrbbaannss ii VVFF -- ffoorreessttaallss))

Gràfic 1. Serveis totals i per regió segons el tipus de
serveis de vegetació, de l’última quinzena, des del
3/06/10al 18/06/10.
Gràfic 2. Mbs13 (serveis de vegetació forestal) des del 01/01/10 fins al
18/06/10, comparat amb el mateix període del 2009/10, 2008/9 i del
2007/8. També es comparen les evolucions dels anys amb el nombre
de serveis normals (en fosc, percentil 50%), menors del normal (en
blau) i màxims (en gris) dels darrers 7 anys.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials
Àrea GRAF

A
Assppeecctteess m
mééss iim
mppoorrttaannttss
33..11-- IInncceennddii dd’’H Saanntt JJooaann,, R
Hoorrttaa ddee S REETTiiTTE
E,, 2200//0077//22000099-- 11002222 hhaa..
Característiques meteorològiques i combustible
El dilluns 20 de juliol a les 21.04h arribà l’avís d’un incendi forestal localitzat al sector N-NO del massís dels
Ports, en plena situació d’entrada de massa d’aire del Sàhara i amb el moviment de la baixa tèrmica originada
a la Península Ibèrica cap a l’est.

Els Ports formen un massís de relleu molt complex, a cavall entre el

Sistema Ibèric i el Sistema Mediterrani català (formant part de les
serralades pre-litorals). Està format per materials calcaris que
determinen un relleu abrupte i trencat per diverses falles, amb
importants encavalcaments. Orogràficament, la zona de l’incendi té
carenes amb un elevat grau d’inaccessibilitat amb barrancs i torrents
molt estrets i forts pendents (50% de mitjana) i desnivells d’uns 150
metres (dades relatives al perímetre inicial).
La situació meteorològica general en aquell període era d’altes temperatures i baixes humitats relatives. A
nivell local, es donaven canvis d’intensitat i direcció del vent explicables per la interacció entre meteorologia i
orografia de la zona. A més a més, s’hi afegia la inestabilitat tempestuosa que implicava ratxes de vent
erràtiques i sobtades quan es formaven i descarregaven les tempestes (pics de ratxes de més de 65 km/h). Es
van registrar diverses descàrregues elèctriques i, tot i que el número de llamps no va ser molt elevat, la
proporció de llamps positius (més potents) va ser remarcable.

Amb les dades diàries recollides de l’estació meteorològica situada a Horta de Sant Joan, el Servei
Meteorològic de Catalunya elaborà les gràfiques 1, 2 i 3 que mostren l’evolució del vent (figura 1), la
temperatura (figura 2) i la humitat relativa (figura 3) de l’11 al 25 de juliol.

Fig. 1, 2 i 3. Evolució de la velocitat de vent

(m/s), temperatura (ºC) i humitat relativa (%)
entre l’11/07/2009 i el 25/07/2009 a l’estació
d’Horta de Sant Joan. El dia 21 de juliol a les
17:47-UTC l’EMA d’Horta de Sant Joan, la ratxa de
vent enregistrada era de 22,8 m/s en direcció sud i
sud-oest. Aquestes ratxes de vent són poc freqüent
a la zona, ja que analitzant les dades del Servei
Meteorològic de Catalunya, des de l’any 2002 no
s’enregistrava una ratxa de vent tant forta al mes de
Juliol a Horta de Sant Joan.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials
Àrea GRAF

A la zona afectada per l’incendi no hi havia una gestió forestal global. La vegetació existent es pot diferenciar
en dues grans unitats:
• La vegetació del primer perímetre (21/07/2009): bosc
mixte de pi blanc (Pinus halepensis), pinassa (Pinus
nigra), alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus faginea).
Les alçades predominants es corresponen als pins, en
canvi, la densitat arbustiva de l’estrat dominat està
protagonitzada per alzines i roures, bàsicament. Es
tracta d’una estructura que es pot associar al model de
combustible 4 (figura 4). Presenta una alta
impenetrabilitat, degut a l’elevat nombre de tanys de les
quercínies (alzines, roures i garrics), combinat amb la
resta de plantes que conformen l’estrat arbustiu: arboç,
llentiscle, romaní i ginebre. L’estrat herbaci està
principalment format per fenàs, i la profunditat de
fullaraca està entre 1 i 5 cm. Aquest tipus de combustible
permet incendis dificultosos amb alta propagació i
intensitat. Fig. 4. Estructura de la vegetació del primer
• El segon perímetre, final (23/07/2009), a les zones amb perímetre, corresponent a model de combustible 4.
forts pendents la vegetació tenia la mateixa estructura
que la unitat anterior, però a les planes trobàvem
conreus d’ametllers, oliveres, vinyes, cereals i altres
cultius. A la zona de La Serra hi havia una estructura
arbrada pasturada corresponent a un model de
combustible 2, sense continuïtat vertical.
• La disponibilitat de combustible a la zona, tal i com
s’observa a la figura 5, era molt alta, per la falta de
precipitació dels mesos anteriors. En aquestes
circumstàncies, el combustible d’1 hora, de 10 hores i de Fig. 5. Sequera acumulada (índex Drought Code) del
100 hores estaven totalment disponibles. dia 21/07/2009.

Comportament de l’incendi i maniobres d’extinció

Del comportament general de l’incendi, cal destacar que es van registrar focus secundaris a distàncies per
sobre dels 900 metres, amb una mitjana de 400 metres. Les longituds de flama en plena alineació van arribar
fins a 50 metres, i amb pics de velocitat de propagació de 4 km/hora.

L’inici de l’incendi a la nit del dia 20 de juliol, i sense estar en plena alineació, va comportar una consumició
parcial del combustible en algunes zones. Durant la nit del 20 al 21 de juliol les flames van arribar a 20 metres,
amb focus secundaris a uns 150 metres de mitjana, creant un perímetre amb focs aïllats o inconnexes. Els
mitjans aeris (MMAA) es van afegir al matí següent, moment en què la velocitat d’extinció anava a bon ritme,
tot i les dificultats del relleu, que generaven problemes de rendiment hidràulic pel desnivell i la longitud de les
línies.

Les represes del dia 21 de juliol cap a les 14h són l’element clau de l’incendi, fent que quedi fora de capacitat
d’extinció. L’objectiu bàsic era tancar la cua de l’incendi (el cap durant la nit) i treballar en els dos perímetres
exteriors perquè no s’eixamplés el foc, amb línies d’aigua, creant línies de defensa, treballant amb eines
manuals per obrir pas a la llança. A partir de les 14h, el vent de component SE previst va augmentar de forma
considerable en intensitat i turbulència, amb ratxes especialment fortes a les zones pròximes a les cingleres,
arribant a pics de 54 km/h, i forçant la retirada dels MMAA. Aquesta situació, juntament amb l’activació de
diversos punts calents, van afavorir la inestabilització del perímetre.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials
Àrea GRAF

La organització operativa després de les represes, condicionada pel comportament extrem de l’incendi en
direcció a Horta de Sant Joan, va consistir en protegir el nucli urbà. Pràcticament, es treballa amb línies d’aigua
i MMAA arreu del perímetre. La part SE de l’incendi arriba a les parets dels Ports i no serà fins l’endemà quan
es treballarà amb eines manuals sobre trams concrets, atenent al canvi de meteorologia que es preveia pels
dies 23 i 24 (entrada fluixa de mestral).

El dia 22 de juliol es produeix el canvi de situació meteorològica i, sobre les 17:30h, es revifa el foc pel flanc
dret (Mas d’Andill). L’incendi evoluciona en direcció NE i es decideix treballar sobre el flanc esquerre donat que
el dret xoca contra les parets. Es treballa amb foc tècnic, suport MMAA i línies d’aigua sobre el flanc esquerre i,
posteriorment sobre el cap amb línies d’aigua i MMAA. A la nit l’incendi queda confinat en el darrer perímetre.
Els mitjans aeris van estar treballant arreu de l’incendi; tant a les parts exteriors com interiors de TOTS els
perímetres parcials (de cada dia), com del perímetre final. Alhora, les línies d’aigua (camions) també es van
posicionar, al llarg dels diferents dies, enmig del perímetre cremat per rematar les mateixes àrees verdes mig
cremades, fins que no es va controlar el dia 24 de juliol a les 11h. L’incendi es va donar per extingit el 3
d’agost.

Fig. 6. Esquema del comportament de l’incendi d’Horta de Sant Joan durant els dies 20, 21 i 22 de juliol de 2009. Font:
Informe intern de Bombers publicat a la Intranet.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials
Àrea GRAF

Atrapaments i accident
El dia 21 de juliol, a les 8h del matí, tot valorant l’evolució de l’incendi forestal d’Horta de Sant Joan, es van
donar ordres de seguir treballant als flancs dret i esquerre per tal de tancar el perímetre de l’incendi. Algunes
hores més tard, un seguit d’atrapaments van sorprendre els bombers que realitzaven aquestes tasques, amb
un fatal accident que va costar la vida a cinc bombers GRAF.

Inevitablement, tothom es va plantejar una sèrie de preguntes per entendre el que havia passat: com un incendi
que semblava controlat va portar a aquesta situació? què va fer que el foc canviés de comportament tan
ràpidament? quines van ser les causes dels gravíssims atrapaments i de l’accident?

Durant les primeres hores del matí, la velocitat d’extinció de l’incendi anava a un bon ritme, tot i que la seva
progressió es veia alentida per l’orografia del terreny, la irregularitat i sinuositat del perímetre, la vegetació
espessa i compacta, i els problemes en el rendiment hidràulic a les línies. Només puntualment havia
antorxejat o realitzat carreres de certa importància. L’existència de focus secundaris fora del perímetre entorpia
encara més les tasques de regularització i fixació del perímetre, com també ho feia l’estructura i l’estat de la
vegetació, que havia cremat en baixa intensitat durant la nit, deixant un mosaic d’intensitats de crema en el
territori, com es pot veure a la figura 7 de la vessant de la part alta de la LA5.

L’empitjorament de les
condicions meteorològiques i
molt concretament del vent, és
la clau explicativa de la
inestabilitat creixent de l’incendi i
de les dinàmiques que aquest va
tenir a la zona.
L’entrada de vent de component
SE, ratxejat (amb pics
excepcionals a partir de les 14h
que arribaran a superar els 65
km/h) i especialment turbulent a
les zones properes als cingles va
ser el factor que precipità que les
coses anessin, sobtadament, a
pitjor, dins la seqüència dels fets
que van succeir a posteriori.
L’incendi es va inestabilitzar
ràpidament a mesura que el vent
augmentava la seva intensitat,
fins acabar per fer impossible el
Fig. 7. La mateixa vessant cremada en baixa intensitat durant la nit (20/07/2009) i
treball dels mitjans aeris, tant
en alta intensitat durant el dia (21/07/2009).
dels avions com dels helicòpters.

Simultàniament, es van iniciar un conjunt de reproduccions dins i al límit del perímetre en varies zones de
l’incendi. La reproducció B (figura 8), convertida en un violent i rapidíssim front d’incendi, quedà totalment fora
de l’abast de la capacitat d’extinció, i afectà a la seguretat de moltes persones, tant bombers com habitants
dels nuclis que quedaven dins del radi d’acció del seu eix de propagació. A més, organitzativament, va suposar
un trencament en la dinàmica i funcionament del comandament operatiu de l’incendi que fins llavors s’havia
realitzat.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials
Àrea GRAF

La reproducció C (figura 8) es va iniciar a la part baixa del flanc interior esquerre i va afectar la dotació de punta
de llança de la LA6, provocant el primer atrapament de la unitat de GRAF Tarragona i dels EPAF de Montblanc.

Fig. 8. Mapa de les carreres aproximades de les reproduccions entre les 14.30h i les 16.30h, el 21/07/2009. Si observen les
reproduccions (en lletres) i les posicions dels bombers (en números). Font: Informe intern de Bombers publicat a la Intranet.

La reproducció D va generar dues carreres d’alta intensitat: la primera carrera (en direcció oest igual que la
reproducció C) va provocar els atrapaments de la dotació de punta de llança LA7 i va tornar afectar a la unitat
GRAF Tarragona i als EPAF de Montblanc; la segona carrera d’aquesta reproducció D (en direcció nord-est
paral·lela a la cinglera) va afectar al personal de la LA2, a la unitat GRAF Lleida (posició 6 de la figura 8), que
va patir un atrapament molt greu amb conseqüències mortals, i a la punta de llança LA5 + LA5Bis amb la unitat
GRAF Barcelona (posició 5 de la figura 8), els quals van patir un atrapament sense conseqüències físiques
però molt important per l’elevat nombre de persones que s’hi van veure afectades.

Aquesta segona carrera de la reproducció D va propagar seguint la dinàmica dels contravents generats per
la cinglera, amb carreres ascendents cap a la cinglera i llançament de focus secundaris en el sentit del vent
dominant (que bufava del SE).
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials
Àrea GRAF

La propagació del foc seguint aquesta dinàmica del contravent va implicar que la taca verda encara no
cremada de dins del perímetre (zona del requadre A de les figures 9 i 10) s’encengués i propagués cap a la
cinglera, afectant de ple la posició de GRAF Lleida (posició 6) i passant a pocs metres d’on estava la punta de
llança LA5 + LA5Bis amb GRAF Barcelona (posició 5).

La carrera produida per la taca verda no cremada (recorregut A-B de les figures 9 i 10) va afectar la zona ja
cremada a baixa intensitat on s’havien posicionat GRAF Lleida i el personal de la LA5 + LA5Bis amb GRAF
Barcelona. El cap d’aquesta carrera de la zona verda no cremada va afectar la posició de GRAF Lleida, i el seu
flanc esquerre és el que va afectar la posició dels altres, tal i com ja s’ha pogut veure en les imatges i videos
difosos.

Fig. 9. La faixa del migdia, cinglera on es van generar diversos

contravents. La segona carrera en direcció nord-est generada a partir
de la reproducció D (figura 8) encén la taca d’alzines no cremada de
dins del perímetre cremat a baixa intensitat. Des del punt A es genera
una carrera dins el límit del contravent que es dirigeix cap al cingle (punt
B) i afecta de cap la posició de GRAF Lleida.
Fig. 10. Esquema de les carreres generades
per la segona carrera de la reproducció D
afectada pels contravents i els llançaments de
focus secundaris.

En els darrers mesos s’han realitzat visites constants a Horta de Sant Joan per estudiar, entendre i explicar les
causes d’aquest fatal accident i dels diversos atrapaments amb l’objectiu d’evitar una situació semblant.

Informació extreta de l’informe intern de Bombers publicat a la Intranet. Podeu trobar imatges,
esquemes i detall en les explicacions en l’informe i els seus annexes.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials
Àrea GRAF

Síínntteessii ddee lleess ccoonncclluussiioonnss ddee lleess JJoorrnnaaddeess TTèèccnniiqquueess ddeell C

33..22.. S Cooss ddee
BBoom mbbeerrss:: CCaappaacciittaatt ddee G Giirroonnaa,, 1188 ii 1199 ddee
Geessttiióó ddeellss IInncceennddiiss FFoorreessttaallss.. G
nnoovveemmbbrree 22000099..
A continuació es mostra la síntesi de les conclusions, el document complert on es poden llegir les
conclusions desglossades i concretades per cada tema tractat el podeu trobar a la Intranet/Foc
Forestal, a www.jornadesbombers.ctfc.cat, altres web relacionades o demanar-lo a utgraf@gencat.cat.

1. La forta inversió buscant l’extinció total ha implicat una selecció negativa dels incendis, apagant
aquells de poca o mitja intensitat, de forma que els únics focs que cremen superfícies significatives són
els de comportament més extrems. L’acumulació de combustible, en part degut a la pròpia extinció total
i especialment per l’abandonament del medi rural i de les activitats agro-silvo-pastorals, i el context de
risc canviant degut a les alteracions climàtiques permet que apareguin freqüentment els Grans
Incendis Forestals (GIF).
2. Cal definir GIF no com un incendi de gran superfície sinó com un incendi que propaga amb velocitat i
intensitat que supera la capacitat d’extinció. És a dir, són aquells incendis que no es deixen apagar,
cal admetre que hi ha moments que l’incendi no es pot apagar.
3. El foc és un element natural en els ecosistemes mediterranis, i si bé els Grans Incendis Forestals
mostren comportaments nous, el foc en sí no és una singularitat sinó una pertorbació de règim definit.
Per tant, els reptes a afrontar conjuntament de l’àmbit de la prevenció i l’extinció d’incendis
forestals són:
a. anticipar i reduir la capacitat de propagació dels GIF latents,
b. reduir els seus danys a persones, béns i usos del paisatge,
c. fomentar la integració de l’element foc en la gestió agro-silvo-pastoral, en la gestió del
paisatge i en la planificació del territori en general.
4. El pitjor escenari al sud d’Europa és el de GIF simultanis amb focs de capçades afectant
urbanitzacions en interfase urbana-forestal (escenari que anomenem ja 5ª generació d’incendis).
Davant aquest escenari, cal:
a. invertir en gestió del combustible forestal,
b. anticipar les oportunitats on desaccelerar el comportament del foc,
c. baixar el nivell de presa de decisió tàctica, seguint l’estratègia marcada,
d. preparar l’organització logística per compartir recursos a escala europea,
e. estandaritzar el sistema de comandament i de qualificacions.
5. En l’actual context europeu la resposta regional i local als incendis forestals amb diferents
organitzacions i mètodes d’extinció no permet que les organitzacions aprenguin d’episodis poc corrents
com els episodis de GIF.
6. Calen eines per a compartir les lliçons apreses i adaptar la resposta de l’extinció al context local. I
això implica: la construcció d’eines per intercanviar experiències i lliçons apreses amb experts d’altres
països, regions i àmbits, i mecanismes administratius i logístics per capitalitzar l’expèriència del
personal que intervé i aprèn en aquest episodis de GIF.
7. La planificació de la interfície urbano-forestal i dels espais forestals ha d’integrar el risc d’incendis
des de la perspectiva i el coneixement expert de la capacitat de gestió dels incendis forestals . Cal fer-
ho mitjançant l’anticipació al GIF a partir dels incendis tipus i la gestió de punts estratègics. Aquesta
voluntat de planificació ha d’aplicar-se amb caràcter preceptiu a totes aquelles mesures i instruments
de planificació que afecten als elements de perill i la vulnerabilitat del medi.
8. És necessari incorporar estratègies de comunicació sobre el foc i la capacitat de gestió dels incendis
forestals per fer més comprensibles les polítiques de gestió del risc. Davant la pèrdua de la cultura
forestal i l’increment del risc cal afavorir la presa de consciència sobre l’exposició al risc, la capacitat
d’autoprotecció i la responsabilitat individual.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials
Àrea GRAF

3.3.- IInncceennddii ddee B

Beenniiffaalllleett,, R
RE E,, 2244//0055//22001100 –– 2299,,22 hhaa
ETTiiTTE
El 24 de maig a les 16:50h va entrar l’avís d’incendi forestal al barranc de Canaletes, a prop de la població de
Benifallet. Les característiques meteorològiques del moment eren: insolació durant tot el dia, baixes humitats
relatives (figura 1), recuperació de les humitats la nit anterior i vent de marinada reforçat pel vent SE (figura 2).

Fig. 1. Humitat Fig. 2. Direcció i

relativa el força del vent el
24/05/2010, a les 24/05/2010, a les
17h. Font: Meteocat 17h. Font: Meteocat

La vegetació de la zona que va cremar estava principalment formada per pi blanc (Pinus halepensis) (figura 3).
Des de l’inici, es van generar carreres ascendents en plena alineació en direcció N (figura 4), doncs els vents
de sud-est interaccionaven amb l’estret del Canaletes resultant una component Sud-Nord.

Fig. 3. Estructura de la vegetació de la zona del flanc

esquerre de l’incendi.
Fig. 4. Perímetre del foc i moviment sobre cartografia de la
COE. Font: UT GRAF

Es van generar antorxejos massius, algun tram de capçades passiu, amb consum parcial de les soques més
gruixudes i combustible viu que carregava. Els focus secundaris, tot i que no massius, van saltar entre 50-150
metres. De nit, propagava en descendent, generant alguns antorxejos i obrint el flanc dret amb alguns focus
secundaris.

Les maniobres d’extinció en els 4 punts d’emplaçaments (figura 5) van ser maniobres combinades de línia
d’aigua, mitjans aeris i eines manuals. Per definir alguns trams del perímetre del flanc dret es va recórrer a l’ús
de foc tècnic.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvaments
SGO, Divisió de Grups Especials
Àrea GRAF

El potencial de l’incendi, com a topogràfic reforçat per la marinada, era el flanc esquerre, que es podia anar
obrint successivament pels diferents barranquets al llarg de la solana del barranc principal de Canaletes.
Aquest creixement el podia fer tant a través de carreres de flanc del flanc esquerre com de caiguda de fous
secundaris i, en darrer terme, la obertura cap a la obaga mitjançant carreres topogràfiques (figura 6).

Fig. 5. Punts d’emplaçament dels vehicles Fig. 6. Potencials de l’incendi sobre cartografia COE. Font: UT GRAF

33..44..-- .. U mbbeerrss vvaann ppaarrttiicciippaarr aa llaa ttrroobbaaddaa aannuuaall ddeellss

Unnaa rreepprreesseennttaacciióó ddee bboom
““rréésseeaauu ccoouuppuurreess ddee ccoom mbbuussttiibbllee”” ii ““rréésseeaauu ddeess ééqquuiippeess ddee bbrrûûllaaggee
ddiirriiggéé”” aa N
Naarrbboonnnnee ((LLlleenngguuaaddoocc))
Un total de 6 bombers GRAF van participar a la XXa Trobada Anual dels Professionals de Cremes Controlades
i dels Gestors de les Rompudes de Combustible, celebrada del 4 al 7 de maig a Narbonne (Regió de L’Aude).
L’objectiu d’aquesta trobada va girar entorn a la gestió de combustible per tal de minimitzar els impactes dels
incendis forestals, així com en l’ús del foc tècnic en el medi forestal. Aquesta trobada va ser aprofitada per
presentar els resultats del Projecte europeu FireParadox, a càrrec d’en Marc CASTELLNOU (Bombers) i de
l’Eric RIGOLOT (INRA).

Durant la primera jornada, dirigida pel Réseau Coupures de Combustible, es va presentar la problemàtica que
suposa l’abandonament de les vinyes a la regió de L’Aude i les seves conseqüències en el desenvolupament
dels incendis forestals.

En la segona jornada, organitzada pel Réseau de Brûlage Dirigé, es va incidir en diferents aspectes de les
cremes controlades en el medi forestal: l’execució, els seus impactes en el medi, les responsabilitats de
l’execució, etc. Per il·lustrar aquestes jornades es van visitar diferents parcel·les de crema a les rodalies de la
ciutat de Narbonne.