INTRODUCCIÓ

Podem definir el transformador com una màquina elèctrica estàtica que

utilitzant els fenòmens d’inducció electromagnètica és capaç de modificar la
tensió i el corrent altern d’un sistema elèctric mantenint constant la freqüència.

Els transformadors han estat fonamentals en el desenvolupament

industrial, ja que han permès solucionar el problema que representaven les grans
distàncies entre els centres productors d’energia i els grans centres de consum
elèctric. Els transformadors permeten augmentar la tensió abans de transportar
l’energia elèctrica a grans distàncies per les línies d’alta tensió, amb la finalitat de
reduir la intensitat i amb ella les pèrdues per efecte Joule en els conductors de les
línies, aquesta disminució permet fer el transport amb unes pèrdues
econòmicament acceptables. I, també, permeten reduir la tensió a valors que no
suposin un perill per a les persones en la distribució i el seu consum: els
habitatges, indústries, centres de serveis, etc.

Altres aplicacions dels transformadors són: la mesura de corrents i

tensions elevades i la protecció amb l’aïllament galvànic del circuit secundari dels
potencials del primari.

1. PRINCIPIS DE FUNCIONAMENT DEL TRANSFORMADORS

Un transformador té, almenys, dues bobines que estan unides per un nucli
que s’encarrega de conduir el flux magnètics. El debanat pel qual entra l’energia
al transformador s’anomena primari i el debanat pel qual es lliure l’energia
elèctrica al circuit exterior s’anomena secundari. Entre aquests dos debanats no
existeix cap connexió elèctrica, sinó que l’energia es transmet mitjançant el flux
magnètic que s’estableix en el nucli de material ferromagnètic. La missió del
nucli és augmentar l’acoblament inductiu entre els dos bobinats i per tal d’evitar
les pèrdues produïdes en l’esmentat nucli pels corrents de Foucault en el seu
interior s’utilitzen xapes laminades aïllades entre si.

Si connectem la bobina primària de N1 espires a un generador de corrent

altern, per aquesta circularà un corrent altern i1 que engendrarà un flux altern en
el nucli. Aquest flux abraçarà les N2 espires de la bobina secundària produint,
com a conseqüència de la llei de Faraday, una fem induïda e2 de la mateixa
freqüència. Si aquest secundari alimenta una càrrega per aquesta circularà un
corrent altern i2.

Els transformadors poden representar-se per diferents símbols, alguns dels

més utilitzats els poden observar en la següent figura.

2. ASPECTES CONSTRUCTIUS.

2.1 Circuit magnètic.

Està constituït essencialment per un conjunt de xapes ferromagnètiques

que contenen un percentatge entre un 3 i 5% de silici amb gruix entre 0.35–
0.40mm aproximadament. El silici redueix les pèrdues pròpies del ferro i evita el
fenomen d’envelliment. Les xapes estan aïllades entre elles amb un vernís que
disminueix les pèrdues degudes a les corrents paràsites o de Foucault.

Els nuclis dels transformadors es munten principalment en disposició de

columna o de cuirassat.

2.2 Bobinats:

Són els circuits elèctrics del transformadors i estan formats per conductors
de coure aïllats. El bobinats poden ser concèntrics quan la bobina de baixa
tensió va muntada a la part interior i al voltant del nucli i el bobinat d’alta tensió
està disposat concèntricament rodejant exteriorment el bobinat de baixa tensió.
Els bobinats alternats estan dividits en seccions de cilindre i al muntar-los es
col·loques alternativament una secció de baixa i una secció d’alta tensió.
2.3 Element de refrigeració.

Actualment, els transformadors utilitzen principalment oli o aire com

element refrigerador. Si el refrigerador és oli, aquest esta contingut en un
recipient metàl·lic que té un dipòsit d’expansió, encara que actualment és
fabriquen transformadors hermètics de baix manteniment. El principal
inconvenient és que l’oli és inflamable la qual cosa obliga a fer un pou apagafocs
per tal d’evitar incendis.

Els transformadors refrigerats per l’aire

s’anomenen transformadors secs. Tenen les
bobines encapsulades dins d’una resina epoxy
amb càrrega de silici i alúmina hidratada. Les
principals avantatges són el menor cost en obra
civil del Centre de Transformació i el menor risc
d’incendi, per contra, els seus principals
inconvenients són : el seu major nivell de soroll i
un cos doble dels seus homòlegs d’oli.

3. PRINCIPI DE FUNCIONAMENT DEL TRANSFORMADOR IDEAL

Comencem l’estudi del transformador suposant l’existència d’un

transformador ideal en el qual fem les següents idealitzacions:

- Els bobinats primari i secundari no tenen resistència elèctrica.

- Les pèrdues en el ferro, ocasionades per els corrents de Foucault i per la
histèresi, son nul·les.
- La reluctància dels circuits magnètics es nul·la, la qual cosa fa que el
transformador no presenti flux de dispersió.

Al aplicar una tensió variable en el temps en el bobinat (1) de la figura

anterior, passarà un corrent, també variable en el temps, que crearà un flux
variable, el qual induirà una força electromotriu en el bobinat primari e1 i en el
secundari e2.
Si suposem per a totes les magnituds variables un règim sinusoïdal permanent i
que el flux varia
φ(t) = φˆ sin(ω t)

les tensions instantànies induïdes en el primari e1 i en el secundari e2 són

dφ
e1 = N1 = N1φˆ ω cos (ωt)
dt
dφ
e2 = N2 = N 2 φˆ ω cos (ωt)
dt
i els seus corresponents valors eficaços són
N φˆ 2 π f
E1 = 1 = 4,44 N1 φˆ f
2
[4.1]
N 2 φˆ 2 π f
E2 = = 4,44 N 2 φˆ f
2
La relació entre ambdues equacions
E1 N1
= [4.2]
E2 N2
Aquesta relació s’anomena relació de transformació i la designarem amb la
lletra m. Si la resistència òhmica és nul·la i no tenim flux de dispersió la tensió
aplicada és igual a la tensió induïda, per tant, podem escriure
E V N
m= 1 = 1 = 1 [4.3]
E 2 V2 N 2

Al ser un transformador que no té cap pèrdua ni als bobinats ni al nucli,

aquest fet té dues conseqüències, la primera: la potència que entra pel primari P1
serà igual a la que lliurarà el secundari P2 ; la segona: el factor de potència del
primari i secundari són iguals
P1 = V1 I1cosϕ = V2 I 2 cosϕ [4.4]

D’ on podem obtenir la següent relació

V1 I 2
= [4.5]
V2 I1

Comparant la darrera expressió amb l’equació [4.3] obtenim

V1 I 2 N1
= = =m [4.6]
V2 I1 N 2
Podem representar el diagrama vectorial del transformador ideal

Diagrama vectorial del transformador en buit

Si connectem una impedància al secundari aquesta és “vista” des del

primari multiplicada per m2
N
V2 1 2
V1 N 2 V2 ⎛ N1 ⎞
Z′ = = = ⎜ ⎟ = Z m 2 [4.7]
I1 N2 I 2 ⎜⎝ N 2 ⎟⎠
I2
N1

Exemple núm. 1
Un transformador monofàsic de 150 KVA, 6000/440 V, 50 Hz té 200 espires en el
bobinat secundari. Suposant que el transformador és ideal, calculeu:
a.- El número d’espires del bobinat primari.
b.- El corrent nominal primari i secundari.
c.- El flux màxim en el nucli ferromagnètic.

SOLUCIÓ.
a.-
V1 N1 6000 V N1
= ; = ; ⇒ N1 = 2727 espires
V2 N 2 440 V 200
b.-
S 150000 VA
I1 = N = = 25 A
V1 6000 V
S 150000 VA
I2 = N = = 341 A
V2 440 V
c.-
ˆ = V1 6000 V
Φ = = 9,91 mWb
4,44 f N1 4,44 50 2727
5. TRANSFORMADOR REAL

Al fer l’estudi del transformador per tal d’aproximar-nos al seu

funcionament real s’ha de tenir en compte les següents consideracions:

1.- Els bobinats primari i secundari són de fil de coure o alumini i, per tant,
presenten una resistència que anomenarem respectivament R1 i R2.

2.- La reluctància del circuit magnètic no és nul·la i, per tant, es crea un flux
de dispersió en el bobinat primari i secundari que representarem amb una
reactància de dispersió primària Xd1 i secundària Xd2.

3.- El nucli està fet de xapes ferromagnètiques que presenten pèrdues per
corrents induïdes o de Foucault i pèrdues per histèresi.

Representem el transformador real amb les resistències corresponents als

bobinats primaris i secundaris i les inductàncies que representen el flux de
dispersió de cada una de les bobines.

Com hem vist a l’apartat anterior podem traslladar les impedàncies del
secundari al primari multiplicant els seus valors per la relació de transformació al
quadrat (m2). Aplicant aquesta reducció obtenim l’esquema equivalent del
transformador en el qual no hi ha una transformació electromagnètica entre els
dos debanats. Definim com a X’ 2= m2 X 2 , R’ 2= m2 R 2 i Z’ 2= m2 Z.
 Al fet d’haver traslladat les impedàncies al primari fa que les tensions del
secundari quedin multiplicades per la relació de transformació V ‘2= m V2 i els
corrents queden dividits per l’esmentada relació de transformació I ‘2= I2/m,
conseqüentment la potència consumida no varia.

Amb aquesta reducció el nucli de ferro queda alimentat per un corrent que
anomenarem I0 que té una component reactiva Iμ la qual produeix el flux magnètic
φ i una component activa Ia que provoca les pèrdues del ferro del nucli. Per
representar aquests fenòmens substituïm el nucli per una resistència RFe amb
paral·lel amb una reactància inductiva Xμ.

En els transformadors de potència els corrents que subministren són molt

superior al corrent I0, per tant, es pot traslladar la branca que representa el nucli de ferro
a l'entrada del circuit i així obtenint un circuit equivalent aproximat.

Amb aquest circuit equivalent aproximat no s’introdueixen errors

apreciables en el càlcul i, en canvi, se simplifica enormement l’estudi del
transformador. Es pot simplificar el circuit sumant les resistències i les reactàncies
dels debanats primaris i secundaris.
R cc = R 1 + m 2 R '2
X cc = X1 + m 2 X '2

Obtenint el circuit equivalent que ens permet resoldre molts problemes de

càlcul dels transformadors, per exemple: el càlcul de caiguda de tensió, els
corrents de curt circuit, etc.
6.- ASSAIGS DEL TRANSFORMADOR.

El comportament d’un transformador es pot predir amb una suficient

aproximació si es coneixen els paràmetres del circuit equivalent. Afortunadament,
aquests paràmetres característics del transformador es poden obtenir de la
realització dels assaigs de buit i curtcircuit.

6.1 L’ASSAIG DE BUIT.

Aquesta prova consisteix en aplicar al primari del transformador la seva

tensió nominal i mantenir el secundari a circuit obert. Com podem observar a la
figura, alhora es necessari mesurar la potència absorbida P0, el corrent de buit I0
i la tensió de secundari V20. El corrent absorbit en l’assaig de buit I0 és
normalment entre 1 i 10% del corrent nominal, sent els valors inferiors per als
transformadors de major potència i els superiors per als de petita potència. És un
valor característic del transformador proporcionat pel fabricant.

A partir d’aquest anàlisi podem determinar:

a) Relació de transformació:

Sabem que la relació de transformació és

E N
m= 1 = 1
E2 N2

Al estar el secundari desconnectat, la tensió aplicada al primari

r r r
V10 = I0 (R 1 + j X d1 ) + E1

Tenint en compte que el corrent de buit I0 és generalment molt petit comparat

amb el corrent nominal, podem menysprear la caiguda de tensió en el debanat
primari
r r
V10 ≈ E1
 Al estar el secundari desconnectat la tensió de buit és igual a la f.e.m. del
secundari
r r
V20 = E 2
Substituint en la relació de transformació, les dues expressions anteriors
E V
m = 1 ≈ 10
E 2 V20

b) Paràmetres del circuit equivalent del transformador

El circuit equivalent aproximat del transformador en l’assaig de buit

De les mesures efectuades podem determinar el f.d.p. de l’assaig de buit

P
P0 = V10 I 0 cosϕ 0 ; ⇒ cosϕ 0 = 0
V10 I 0

Podem descompassar el corrent en les seves components actives i

reactives
I Fe = I 0 cos ϕ 0
Iμ = I 0 sin ϕ 0

I amb elles calculem els paràmetres RFe i Xμ

V V
R Fe = 10 Xμ = 10
I Fe I

c) Pèrdues en el ferro

La potència P0 consumida en l’assaig de buit és la suma de les pèrdues en

el ferro més les pèrdues per efecte Joule del debanat primari
P0 = PFe + I 02 R 1

Com hem dit anteriorment el corrent I0 és petit respecta el corrent nominal,

per tant, les pèrdues per efecte Joule en el primari són menyspreables
P0 ≈ PFe
6.2.- L’ASSAIG DE CURTCIRCUIT.

Per realitzar l’assaig de curt circuit es curtcircuita el secundari del

transformador i es connecten els aparells de mesura de la forma representada en
la figura. S’augmenta la tensió del primari des de zero fins que circuli el corrent
nominal de plena càrrega pels debanats primari i secundari.

a) Determinació de pèrdues del coure.

El wattímetre en l’assaig de curtcircuit mesura les pèrdues en el coure,

tant, del debanat primari i secundari, així com, les pèrdues del ferro consumides
pel nucli.
Pcc = I1n
2
R cc + PFe
Les pèrdues en el ferro son menyspreables en aquest assaig, ja que les
tensions de curtcircuit són de l’ordre del 5% i les pèrdues del ferro són funció
aproximada del quadrat de la tensió.
Pcc ≈ I1n
2
R cc

b) Paràmetres Rcc i Xcc del circuit equivalent del transformador

La tensió aplicada en aquesta prova està, normalment, entre un 3 i 10% de

la tensió nominal primària V1n, la qual cosa fa que el flux pel nucli de ferro sigui
petit i, conseqüentment, podem menyspreable la branca paral·lel del circuit

equivalent del transformador

Podem calcular la impedància de curt circuit
V
Z cc = 1cc
I1n

I el factor de potencia de l’assaig de curt circuit

Pcc
cosϕ cc =
V1cc I1n
Els quals ens permeten trobar els paràmetres del circuit equivalent
R cc = Z cc cos ϕ cc
X μ = Z cc sin ϕ cc

Exemple núm. 2

Un transformador monofàsic de 50 KVA, 1000/400 V, 50 Hz ha donat els

següents resultats mesurats al primari del transformador als assaigs de:
CURT CIRCUIT: I1n=50A, V1cc= 40 V, i W1cc= 800W
BUIT: V1n= 1000V, I10=2A, i W10= 200W

Calculeu:
a.- Els corrents nominal de primari i secundari.
b.- Les pèrdues en el ferro i en el coure a plena càrrega.
c.- Els paràmetres del transformador.
d.- La caiguda de tensió de curt circuit en tant per cent.
e.- les pèrdues en el coure quan treballa a mitja càrrega.

SOLUCIÓ.

a.- Els corrents nominals del transformador

S 50 000 S 50 000
I1n = n = = 50 A; I 2n = n = = 125 A
V1n 1000 V2n 400 V
b.- Les pèrdues del ferro i del coure del transformador a plena càrrega
PFe = W0 = 200W; PCu = Wcc = 800W

c.- La impedància equivalent de curt circuit i les seves components inductiva i

resistiva
Pcc 800
cosϕ cc = = = 0,4 ⇒ ϕ = 66.42º
V1cc I1n 40 50
V 40 V
Z cc = 1cc = = 0.8 Ω
I1n 50 A
R cc = Z cc cos ϕ cc = 0.8. cos(66,42º ) = 0,32 Ω;
X cc = Z cc sin ϕ cc = 0.8. sin(66,42º ) = 0,73 Ω
La impedància equivalent del nucli de ferro
P0 200
cosϕ 0 = = = 0,1 ⇒ ϕ 0 = 84,26º
V1n I10 1000 2
I Fe = I 0 cos ϕ 0 = 2 cos(84,26º ) = 0,2 A ; I μ = I 0 sin ϕ 0 = 2 sin(84,26º ) = 1,99 A
 V10 1000 V10 1000
R Fe = = = 5000Ω Xμ = = = 502,5Ω
I Fe 0.2 I μ μ 1,99

d.- La caiguda de tensió de curt circuit percentual

V 40
u cc % = 1cc = = 4%
V1n 1000
e.- Les pèrdues del Coure a mitja càrrega
2 2 I12
PCu (1/2) = R cc I1 = (R cc I1n )( ) = Wcc C 2 = 800 (1/2) 2 = 200 W
2
I1n

7. INTENSITAT DE CURT CIRCUIT.

Quan el secundari d’un transformador es curtcircuita accidentalment, al

estar el primari connectat a la tensió nominal, el corrent augmenta ràpidament fins
a valors perillosos pels bobinats primari i secundari.

El corrent de curtcircuit es pot calcular utilitzant el circuit equivalent del

transformador
V
I1cc = 1n
Z cc
La placa de característiques no ens dóna la impedància de curtcircuit, però
si la tensió de curtcircuit en tant per cent, per tant

V1n V1cc I1n 100

Z cc = = ; ⇒ I1cc = ;
I1cc I1n V1cc
100
V1n
I, finalment, podem calcular el corrent de curtcircuit del primari a partir de
l’expressió anterior i la del secundari multiplicant per m la igualtat.
100 100
I1cc = I1n ; I 2cc = I 2n
u cc % u cc %
8. CAIGUDA DE TENSIÓ EN UN TRANSFORMADOR.

En els transformadors la tensió secundària varia amb la càrrega encara

que la tensió del primari es mantingui constant, aquest fet es causat per la
resistències i reactàncies de dispersió del transformador els quals provoquen una
caiguda de tensió proporcional al corrent. La magnitud que mesura aquesta
característica s’anomena caiguda de tensió relativa o simplement regulació i
es defineix com la diferencia aritmètica entre la tensió en el secundari en buit V20 i
la tensió en el secundari en càrrega V2 respecta la tensió de buit de secundari.
V − V2
ε C % = 20 100
V20
Si multipliquem numerador i denominador per m
(V20 − V2 ) m (V − V2′ )
εC % = 100 = 1n 100
V20 m V1n

Per calcular aquesta relació, considerem un transformador que absorbeix

un corrent de primari I1 en circuit equivalent del transformador de potència

Aplicant la segona llei de Kirchhoff al circuit anterior obtenim l’equació

r r r
V1n = I1 (R cc + jX cc ) + V2′

Representat en el diagrama vectorial

La caiguda de tensió relativa la podem calcular

(V1n − V2′ ) (AC) I R cosϕ + I1 X cc sinϕ
εC % = 100 ≈ 100 = 1 cc 100
V1n V1n V1n
Definint la caiguda de tensió relativa en la resistència i reactància de
curtcircuit
I R I X
u Rcc % = 1n cc 100 ; u Xcc % = 1n cc 100
V1n V1n
Podem simplificar l’expressió de la caiguda de tensió relativa
ε C % ≈ C(u Rcc % cosϕ + u Xcc % sinϕ )
9. RENDIMENT DEL TRANSFORMADOR .

El rendiment del transformador, com el de qualsevol màquina elèctrica, ve

definit com la relació entre la potència activa que lliura el secundari P2 i la
potència activa P1 que absorbeix el primari.
P
η % = 2 100
P1

La potència absorbida pel primari es transforma en la potència subministrada pel

secundari més les pèrdues. Aquestes pèrdues són de dos tipus: les pèrdues per
efecte Joule degudes al escalfament provocat per les resistències dels bobinats
primari i secundari; les pèrdues del Ferro que són provocades pels corrent
paràsits o de Foucault i per les pèrdues d’histèresi.

P2
η% = 100
P2 + PFe + Pj

Fent un anàlisi de les potències en el transformador s’obté el següent

diagrama flux de potències.

El rendiment del transformador en funció dels corrents i les tensions

V2 I 2 cos ϕ
η% = 100
V2 I 2 cos ϕ + PFe + Pj

Sabem que les pèrdues en el Ferro es mantenen constants si la tensió

nominal és manté pràcticament constant i, a més a més, són independents de la
càrrega connectada al secundari. Aquestes pèrdues es mesuren en l’assaig de
buit del transformador PFe = P0.
 Les pèrdues per efecte Joule depenen del corrent que passa pels bobinats
primari i secundari del transformador, per tant, són proporcionals al quadrat del
corrent i són mesurades en l’assaig de curtcircuit del transformador.
I2
Pj = I12 R 1 + I 22 R 2 = I12 R cc = 21 R cc = C 2 I1n
2
R cc = C 2 Pcc
I1n

El rendiment en funció del índex de càrrega i del factor de potència

C V2 I1n cos ϕ C S cos ϕ

η%= 100 = 100
C V2 I1n cos ϕ + P0 + C Pcc
2
C S cos ϕ + P0 + C 2 Pcc

Si representem el rendiment obtenim les diferents corbes rendiment/índex

de càrrega

Derivant l’expressió del rendiment podem obtenir l’índex de càrrega que ens dóna
el rendiment màxim
PFe
C η màx =
Pcc

Exemple núm. 3

Tenim un transformador de 100 kVA, 6000/230 V. En l’assaig de curtcircuit

ha consumit 860 W al aplicar una tensió de 125 V quan circulava una corrent pel
primari de 8 A. En l’assaig de buit s’ha mesurat una potència de 350 W. Calculeu:
a. Els paràmetres del transformador.
b. Les pèrdues per l’efecte Joule a plena càrrega.
c. La tensió en el secundari a plena càrrega amb un f.d.p. de 0,8 inductiu.
d. El rendiment en el cas anterior.
e. La potència a la qual ha de treballar el transformador per aconseguir un
rendiment màxim.
 SOLUCIÓ.

a.- Els paràmetres del transformador

V 125
Zcc = 1cc = = 15,63 Ώ
I1cc 8
Wcc 860
Wcc = V1cc I1 cosφcc ; cos φcc = = = 0,86
V1cc I1 125 8
cos φcc-1 = 30,68º sin 30,68º = 0,51

Rcc = Zcc cos φcc = 15,63 0,86 = 13,44 Ώ

Xcc = Zcc sin φcc = 15,63 0,51 = 7,98 Ώ
Sn 50000
Sn = V1n I1n ; I1n = = = 16,67 A
V1n 6000

b.- Les pèrdues per efecte Joule a plena càrrega

Pcoure = I1n2 Rcc = 16,672 13,44 = 3734,8 W

c.- Les caigudes de tensió a plena càrrega.

I1n R cc 16,67 13,44

εRcc% = .100 = 100 = 3,73%
V1n 6000
I X 16,67 7,98
εXcc% = 1n cc 100 = 100 = 2,21%
V1n 6000
εc % = (ε Rcc % cosϕ + ε Xcc % sinϕ ) C = (3,73 0,8 + 2,21 0,6) 1 = 4,32%

E2 − V2 ε % E2 230 4,32
εc % = 100 V2 = E2 - c = 230 - = 220,1 V
E2 100 100

d.- El rendiment a plena càrrega.

C S n cosϕ 1 100000 0,8

η= 100 = 100 = 98,91%
C Sn cosγ + C Wcc + PFe
2
1 100000 0,8 + 12 860 + 350

c.- La potència que dóna el rendiment màxim

PFe 350
C η màx = C= = 0,39
Pcc 3734,8

Smàx = C Sn = 0,39 100000 = 30692,6 VA

10. L’AUTOTRANSFORMADOR.

Un autotransformador és un transformador especial que té un

sol bobinat, que s’utilitza tant pel primari com pel secundari. Aquest
fet fa que la tensió d’alimentació i la tensió de sortida no estiguin
aïllades elèctricament contràriament el que passa en els
transformadors. Com es pot observar a la figura podem substituir el
debanat secundari connectant la sortida secundaria a la bobina
primaria.

Pt. del debanat Pt. del debanat que

que està a V2 N1 està a V2 volts
volts V1
V1

V2 N2 V2 V2
AUTOTRAFO

L’autotransformador pel seu muntatge utilitza menys coure i menys ferro,

conseqüentment, els autotransformadors són més petits, més econòmics i
tenen un rendiment més alt, però tenen l’inconvenient de que accidentalment la
tensió més elevada pot presentar-se al debanat de menor tensió, això limita la
seva utilització.

En el cas de l’autotransformador no es pot parlar de bobinat primari i

secundari sinó del bobinat comú, format pel debanat comú a les dues tensions,
i bobinat sèrie, format per les espires que estan alimentades únicament per la
tensió més elevada. Evidentment el bobinat sèrie ha d’estar dissenyat pel
corrent del costat de major tensió, mentre el bobinat comú a d’estar dissenyat
per la diferència entre els corrents d’alta i baixa tensió.
 Observant novament l’esquema de l’autotransformador veiem que la
potència aparent corresponent al debanat sèrie, la qual anomenem potència
pròpia o interna.
U 1
S i = I1 ( U 1 - U 2 ) = I1 ( U 1 - 1 ) = S p (1 - )
m m

Obtenint la relació entre la potència interna Si, que és la potència que

podria transformar si fos un transformador amb dues bobines i la potència de
pas Sp que és la potència aparent transformable per l’autotransformador.

Si es disposa el debanat secundari de tal forma que es pugui variar el

nombre de les seves espires, es tindrà el que s’anomena un autotransformador
de relació variable, els quals es fan servir sempre que es necessita variar la
tensió de sortida, per exemple en els laboratoris d’assaig de maquines
elèctriques o d’aparamenta.

Aspecte físic d’un autotransformador tiroïdal.

11.- TRANSFORMADOR TRIFÀSIC.

Anomenem transformació trifàsica a la conversió d’un sistema trifàsic de

tensions o corrents equilibrats en un altre sistema trifàsic equilibrat de diferents
magnituds.
Una transformació trifàsica es pot realitzar amb un banc de tres transformadors
monofàsics, de manera que cada un d’ells transforma una fase.

També, és possible fer la transformació trifàsica connectant els primaris o

els secundaris en estrella o en triangle.

11.1 TRANSFORMADOR DE TRES COLUMNES.

Una transformació trifàsica pot realitzar-se amb un transformador de

quatre columnes, on a cada una de les columnes laterals hi ha els debanats
primari i secundari. I per la columna central passa el flux magnètic suma del flux
creat per les tres columnes.

Els fluxos creats per les tres columnes lateral són iguals i desfasats 120º ,
per tant , la suma dels esmentats fluxos que passa per la columna central és igual
a zero. Conseqüentment, podem anular la columna central i construir el
transformadors trifàsics amb tres columnes.
 El transformador de tres columnes crea una asimetria en els circuits
magnètics ja que la columna central es més curta que les altres dues, aquest fet
provoca que el corrent d’excitació de la columna central sigui més petit que les
altres dos. Els transformadors, actualment, són de xapes de gra orientat les quals
necessiten un corrent d’excitació molt petit que queda aquest desequilibri es poc
perceptible en càrrega.
Els tres debanats que formen el primari o el secundari d’un
transformador trifàsic es poden connectar en: estrella, triangle i zig-zag.

En la connexió en zig-zag cada un dels debanats està dividit en dues

parts iguals, muntades cada una sobre una columna distinta i unides als
extrems d’igual polaritat.

11.2. ASSAIG DE BUIT.

Es connecta el transformador trifàsic a la tensió nominal del primari i

s’efectuen les mesures del aparells representats en la figura.

Per les mateixes raons explicades en l’assaig de buit del transformador

monofàsic podem mesurar les pèrdues en el ferro sumant les lectures del tres
batímetres.
PFe ≈ W1 + W2 + W3

La relació de transformació simple i composta en aquest cas és

E V
m S = m C = 1 ≈ 10
E 2 V20
 Podem trobar els paràmetres equivalents del transformador trifàsic entre la
fase i el neutre de la mateixa manera que en el transformadors monofàsic
utilitzant sempre els valors de la tensió i corrent de fase.

10.3. ASSAIG DE CURTCIRCUIT.

De la mateixa manera que es feia en els transformadors monofàsics, es

curtcircuita el secundari i es connecta al primari a un autotransformador trifàsic.
S’augmenta la tensió fins que circula el corrent nominal primari per cada un del
tres debanats, en aquest moment es llegeix les mesures del voltímetre V1 i del
wattímetre W1.

Les pèrdues per l’efecte Joule o pèrdues del coure les deduïm de la lectura dels
wattímetres.
Com ja hem esmentat, podem clacular els paràmetres equivalents del
transformador trifàsic entre la fase i el neutre de la mateixa manera que ho hem
fet en els transformadors monofàsic. Utilitzant sempre els valors de la tensió i
corrent de fase i independentment de les connexions reals estrella o triangle a la
qual estiguin connectats el primari o el secundari.

Exemple núm. 4

Fem l’assaig de curtcircuit en un transformador de 250KVA, 12000/398v

connectat en triangle – estrella, s’ha mesurat la tensió de curtcircuit entre fases i
és de 500v i els dos wattímetres en connexió Aron marquen (W1=1000 i W2=
2000) quan circulava la intensitat nominal. Trobeu:
a) Les pèrdues del coure i el f.d.p. de curtcircuit.
b) Les components de la tensió de curtcircuit en tant per cent.
c) Tensió composta en la càrrega quan el transformador treballa a plena
càrrega amb un f.d.p. 0,8 inductiu.
d) El rendiment del transformador en aquestes condicions si les pèrdues en el
ferro son 600w.
e) La intensitat de curtcircuit accidental per les fases del primari i el secundari.

SOLUCIÓ.
 a) PCC ≈ W1 + W2 = 1000 + 2000 = 3000W
Sn 250000
I1n = = = 12 A
3 × V1n 3 × 12000

Pcc 3000
Pcc = 3 x V1cc x I1n x cos φcc; cos φcc = = = 0,28
3 V1cc I 1n 3 × 500 × 12000
Cos=1 φcc = 73,2º; sin 73,2º = 0,95

b)
V1cc 500
εcc% = x 100 = x 100 = 4,1%
V1n 12000

εrcc = εcc% cos φcc = 4,1 x 0,28 = 1,148 Ώ

εxcc = εcc% sin φcc = 4,1 x 0,95 = 3,92 Ώ

c)

ε% = C (ε Rcc % × cos ϕ + ε Xcc % × sin ϕ ) = 1.(1,148 x 0,8 + 3,92 x 0,6) = 3,27%

E2 −V 2 E2 ε % 398 3,27
ε%= x 100 V2 = E 2 - = 398 - = 384,9 V
E2 100 100

d)
C Sn cosγ 100 1 250000 0,8 100
η= = =98 ,23%
C Sn cosϕ + C Wcc + P0 1 250000 0,8 + 12 600 + 3000
2

e)
100 100
I1cc = x I1n = x 12 = 292,68 A
ε cc % 4,1
V1n I V ×I 292,68 × 12000
m= = 2cc I2cc = 1n 1cc = = 8824 A
V2n I1cc V2n 398

10.4. DESFASAMENT DELS TRANSFORMADORS TRIFÀSICS.

Depenen del tipus de connexió dels debanats primari i secundari d’un

transformador trifàsic, poden aparèixer diferencies de fase entre les tensions del
primari i del secundari. Per tal que de determinar el desfasament, el primari
s’alimentarà amb un sistema trifàsic de tensions de seqüència directe RST, de
forma que es consideraran angles positius, els de retard del costat de menor
tensió. El procés a seguir per determinar el desfasament horari és el següent:

1.- Es representa les f.e.m.s. del debanat primari de manera que la tensió simple
se situa verticalment entre el centra i la part superior del diagrama (coincidint amb
el número 12 d’un rellotge imaginari que es col·locarà superposat al diagrama
vectorial).
2.- Es representen les f.e.m. del secundari tenint en compte que els debanats
primari i secundari situats a la mateixa columna produeixen f.e.m. en fase per els
borns homòlegs.

3.- Se superposen els dos diagrames de tensions i col·locant l’origen dels dos
vectors de les tensions simples del primari i secundari al centre del diagrama i del
rellotge imaginari obtenim el desfasament horari del transformador.

A tall d’exemple aplicarem aquest mètode al transformador estrella-triangle

Per a determinar el desfasament entre les tensions primària i secundària

es dibuixen les tensions simples equivalents de la connexió triangle. I,
finalment, superposem les tensions simples del primari i secundari del
transformador

El desfasament obtingut és de 30º que en un hipotètic rellotge marcaria les

11. El grup de connexió serà doncs: D y 11.
 En la següent taula s’indiquen els diferents grups de connexió dels
transformadors trifàsics amb la seva relació de transformació i el seu
desfasament horari.
PREGUNTES SOBRE TRANSFORMADORS

1.- Demostreu que en un transformador monofàsic ideal la relació entre espires

és inversament proporcional a la relació entre corrents.

2.- Pot funcionar un transformador en corrent continu. Per què?

3.- Quins són els principals camps d’aplicació dels transformadors.

4.- Que passaria al aplicar al primari una tensió superior a la nominal.

5.- De què depèn les pèrdues en el coure del transformador? I les del ferro?

6.- Quines funcions té el corrent de buit en el transformador?

7.- Explica l’assaig de curt circuit.

8.- Explica l’assaig de buit.

9.- De què serveix conèixer la tensió de curt circuit en tant per cent en els
transformadors.

10.- De què depèn el rendiment d’un transformador?

11.- Tenim un transformador que alimenta una càrrega al secundari. Si la tensió

al primari augmenta un vint per cent.
a) Justifica en quant augmenta o disminueix el consum del secundari.
b) Justifica que passa amb la potència absorbida pel transformador.

12.- Dibuixeu una transformació trifàsica amb tres transformadors monofàsics

connectats en triangle en el primari i en estrella en el secundari.

13.- Pot un transformador quan alimenta una càrrega tenir en el secundari una
tensió major que quan estava en buit. En quines condicions es produeix?
Demostreu-ho.

14.- Demostreu per a quin valor de la càrrega aplicada a un transformador és

màxim el seu rendiment.

15.- Quines funcions realitza el corrent de buit del transformador.

16.- Quina és la diferència entre els autotransformadors i els transformadors

reals.

17.- Quin és l’objectiu d’un transformador de tensió? I el d’un transformador De

corrent.
PROBLEMES DE TRANSFORMADORS

1.- Un transformador monofàsic té 500 espires en el primari i 1200 en el

secundari. La secció transversal efectiva del seu nucli és de 75 cm2. Si el
primari és connecta a una tensió de 400V, 50Hz. Calculeu:
a) El valor màxim de la densitat de flux en el nucli
b) La tensió induïda en el secundari. Solució: a) 0,48Wb/m2 b) 960V

2.- Tenim un transformador de 25 KVA, 1000/220 V, 50 Hz que té 100 espires

en un bobinat secundari si es connecta al secundari una impedància de 6 + 8j
Ω. Considerant que el transformador és ideal, calculeu:
a) L’índex de càrrega del transformador.
b) Flux màxim en el nucli.
c) La potència activa, reactiva i aparent que subministra.

3.- Un transformador monofàsic de relació de transformació 220/120 V es

connecta all bobinat de més espires a una tensió alterna sinusoïdal de 220 V,
50 Hz i per l’altre bobinat a una càrrega d’impedància Z=8+6j. Fent les
hipòtesis que el transformador és ideal. Calculeu:
a) La intensitat del corrent en el primari.
b) Potencia aparent, activa i reactiva que subministra el transformador.
c) Flux màxim en el nucli si el secundari té 110 espires.
Solució: a) 6,56 A b) 1440 VA, 1152 W, 864 Var c) 4,9 mWb

4.- Hem realitzat l’assaig en buit d’un transformador i hem llegit 44 W al

wattímetre; 0.9 A a l’amperímetre, i 250 V al voltímetre. Calculeu la intensitat de
buit, els seus components inductiu i resistiu i el valor dels components
simbòlics del circuit equivalent RFe i Xμ.

5.- Tenim un transformador monofàsic de 10 KVA 220/380 V. Els resultats són

en el assajos:
BUIT: es realitza connectant el bobinat primari a la tensió de 220 V, sent el seu
consum de 150 W quan absorbeix 2 A.
DE CURTCIRCUIT: es realitza connectant el bobinat secundari a una font de
tensió variable i curtcircuitant el bobinat de primari. Els resultats de l’assaig,
mesurats en el secundari, són: 10 V, 26,32 A , 75 W.
Calculeu el circuit equivalent aproximat referit al costat de baixa.
Solució: RFe=323,5 Ω, Xμ=117 Ω, Rcc=0,036 Ω, Xcc=0,122 Ω

6.- En un transformador trifàsic Dy11, 160 KVA, 20000/398, 50 Hz s’han

realitzat:
ASSAIG DE BUIT: es realitza connectant el bobinat de baixa tensió a la seva
tensió nominal, sent el seu consum de 490 W.
ASSAIG DE CURTCIRCUIT: es realitza connectant el bobinat d’alta tensió a
una font de tensió variable i curtcircuitant el bobinat de baixa tensió. Els
resultats de l’assaig és: 800 V, 4,62 A , 3160 W. Calculeu:
a) Regulació de tensió a plena càrrega amb factor de potència 0.8 ind.
b) Tensió en borns del secundari per la càrrega de l’apartat anterior.
c) Rendiment a mitja càrrega amb factor de potència unitat.
 d) Potència aparent que subministra el transformador quan el seu
rendiment és màxim.
e) Rendiment màxim amb un factor de potència 0.8 inductiu.
f) Potència de curt circuit en el secundari.
Solució: a) 3,66% b) 383,4 V c) 98,4% d) 63 KVA e) 98,1% f) 4000 KVA.

7.- En un transformador monofàsic de 10 KVA, 6000/240 V, 50Hz s’han

realitzat:
ASSAIG DE BUIT: es realitza connectant el bobinat de baixa tensió a 240 V,
sent el seu consum de 70 W quan absorbeix 1,6A.
ASSAIG DE CURTCIRCUIT: es realitza connectant el bobinat d’alta tensió a
una font de tensió variable i curtcircuitant el bobinat de baixa tensió. Els
resultats de l’assaig són: 250V, 1,67 A , 190 W.
Calculeu:
a) Regulació de tensió a plena càrrega amb factor de potència 0.8 ind.
b) Tensió en borns del secundari a mitja càrrega amb un f.d.p. unitat.
c) Rendiment del transformador a plena càrrega amb f.d.p. unitat.
d) Potència aparent del rendiment màxim.
e) Rendiment màxim amb un factor de potència 0.9.
f) Intensitat de secundari si hi ha un curtcircuit accidental.
Solució: a) 3,75% b) 237 V c) 97,47% d) 6,070 KVA e) 97,5% f) 1KA

8.- Un transformador trifàsic amb una connexió Dy5 de 250KVA, 20000/380 V,

50Hz; es connecta a una línia trifàsica de 20 KV, 50 Hz. Considerant el
transformador ideal, calculeu:
a) La intensitat nominal de línia en el primari i secundari.
b) El número d’espires per fase del secundari si el primari té 5562
espires per fase. Solució: a) 7,21 A, 379,9 A b) 61 espires.

9.- Un transformador monofàsic té en la seva placa de característiques, les

següents dades: 100KVA, 10000/500 V, 50 Hz i ucc=4%. Calculeu:
a) El poder de tall que ha de tenir l’interruptor de baixa tensió.
b) La potència aparent de curt circuit en la xarxa de baixa tensió.
Solució: a) 5 KA b)2,5 MVA.

10.- Un autotransformador monofàsic de 4 KVA, 380/125 V, 50 Hz, es connecta

a una tensió alterna de 380 V, 50 Hz. Calculeu considerant l’autotransformador
ideal:
a) Intensitat de corrent en el bobinat sèrie i comú a plena càrrega.
b) Número d’espires del bobinat sèrie si el bobinat comú té 85 espires.
Solució: a) Ic= 21,5 A Is=10,53 A b) Nc= 173 esp.

11.- El primari d’un autotransformador reductor té 1200 espires i el secundari

s’obté traient una derivació de l’espira número 300 contada des de el terminal
comú. Calculeu: (a) la relació de transformació, (b) la tensió en el secundari,
quan el primari del autotransformador es connecta a un generador de 110 V, 50
Hz, i (c) les intensitats dels corrents en el primari i el secundari, si la càrrega Z
fos una resistència de 10 Ω. Solució: (a) 4, (b) 27.5 V, (c) 0.69 A / 2.75 A .
12.- Un transformador de tensió de 50VA, 22000/110V està connectat pel
primari a una xarxa d’alta tensió. Calculeu, considerant l’aparell ideal:
a) La tensió de la línia a la qual està connectat, si la tensió secundaria
és de 99 V.
b) La potència aparent que subministra el transformador de mesura, si
els aparells connectats al secundari consumeixen 0,5A.
Solució: a) 19800V b) 49,5VA

13.- Tenim un transformador trifàsic triangle/estrella de 250 KVA, 25000/230 V,

del qual sabem que la caiguda òhmica percentual és de 1,88% i que la tensió
de curtcircuit és de 4,3% de la nominal. Trobeu la tensió primària aplicada, així
com la intensitat del corrent en l’esmentat debanat primari, quan el
transformador funciona a plena càrrega amb una tensió de secundari de 230 V i
un f.d.p. de 0,8 inductiu.
Solució: 25971 V ; 6A.
ANNEXA 1