En un país llunyà hi

ha dos germans, el
petit és pobre i
generós i el gran
és ric i avar. Un
cop, el petit va
demanar menjar al
gran, perquè feia
dies que tenia
gana. Però el gran
no va donar-li res.
El germà petit,
desesperat, se’n va
anar a passejar

per la platja.
A la platja troba una
velleta que li
pregunta què li
passa. Ell li diu que
ja no sap què fer
perquè és molt
pobre i no té
menjar. A la
velleta li fa
llàstima i decideix
ajudar-lo. Li dóna
un molinet màgic
que obeix ordres.
Quan el noi pobre
pensi una cosa, el
molinet,
immediatament, la
farà realitat. I
quan vulgui que
s’aturi , només li
haurà de dir.
 Aleshores el noi
s’imagina una casa,
gran i maca, amb
tot de menjar. I,
tot d’un plegat, ja
té la casa al
davant. Així, a
partir d’aleshores,
ell, que abans era
pobre, pot viure
bé. El seu germà,
envejós, va veure’l i
li pregunta com s’ho
ha fet. Ell li parla
del molinet màgic i
el germà li demana
que l’hi deixi. Ell,
que és bona
persona, l’hi dóna i
el germà se’n va
tan de pressa que
no sent com es fa
per aturar-lo.
 El germà ric
s’emporta el
molinet a casa
seva i demana
palla, perquè la
collita d’aquell
any ha estat
dolenta. El
molinet comença
a fer palla i més
palla. Com que no
sap aturar-lo,
al final la palla
arriba a la llar
de foc i se li
cala foc a la
casa.
Aleshores arriba el
seu germà, que
ordena al molinet
que la casa
cremada torni a
ser com abans.
Després d’això
tothom comença a
parlar de les coses
que fa el molinet
màgic. Un capità
de vaixell que ha
d’anar a terres
llunyanes a buscar
sal, se n’assabenta
i demana permís
per emportar-se’l.
Quan són a alta mar,
un mariner diu al
capità que, en lloc
de fer un viatge tan
llarg per anar a
buscar sal, podrien
dir al molinet que
en fabriqués. El
capità hi està
d’acord i pensa en
la sal perquè el
molinet els en doni.
Al cap de poc tot el
vaixell és ple de
sal.
El molinet no para
de fer sal, i el
vaixell pesa tant
que s’enfonsa. I
aquell molinet
encara ara és al
fons del mar,
fabricant sal.
Per això l’aigua
del mar és
salada.