3

4 - Paraules entrecreuades 5 - Damerollibre 6 - Autodefinit sillbic 7 - Una de deu i diferncies 8 - Paraules entrecreuades i embolic de lletres 9 - Mots encreuats 10 - Trencaclosques 11 - Jeroglfics 12 - Mots encreuats 13 - Sopa de lletres 14 - Autodefinit 15 - Diferncies 16 - Columnes bellugadisses 17 - Mots encreuats 18 - La can 19 - Mots encreuats 20 - Sopa de lletres 21 - Autodefinit 22 - Laberint 23 - Anagrames entrecreuats 24 - Autodefinit exagonal 25 - Solucions

Generalitat de Catalunya Departament de la Presidncia Secretaria de Poltica Lingstica Maquetaci, elaboraci dels continguts i correcci: ENIGMA CARD www.enigmacard.com Impressi: PRINTING SURIA, S.L. Dipsit legal: B-22964-2005

4
Completa la graella amb les paraules de la llista, que fan referncia als mitjans de transport.

4 LLETRES: Avi Moto Taxi Tren 5 LLETRES: Cami Cotxe Metro Veler 6 LLETRES: Creuer 7 LLETRES: Autobs Autocar Tramvia 8 LLETRES: Avioneta 9 LLETRES: Bicicleta Furgoneta 10 LLETRES: Helicpter 12 LLETRES: Autocaravana

5
Trasllada cada lletra al nmero que li correspon a la graella i podrs llegir un fragment del llibre La febre dor i conixer el nom de lautor que la va escriure.
1 11 21 31 41 51 61 71 2 12 22 32 42 52 62 72 82 92 92 3 13 23 33 43 53 63 73 83 93 103 4 14 24 34 44 54 64 74 84 94 104 5 15 25 35 45 55 65 75 85 95 105 6 16 26 36 46 56 66 76 86 96 106 7 17 27 37 47 57 67 77 87 97 107 8 18 28 38 48 58 68 78 88 98 98 9 19 29 39 49 59 69 79 89 99 99 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 100

Autor del llibre:

4 100 33

81 60 91

C
105 88

24

18

36

15

101

1.- Figura de quatre costats.

1 2 3 17 80 24 29 100 72 59 56

7.- Colla de gent armada.

71 60 92 77 104 74 23 86

2.- Repulsiu.
99 94 57 39 42 96 50 7 34

8.- Jugador que t la banca.

25 52 101 48 69 12 15

3.- Lloc de reuni de bruixes.

35 68 73 81 65 84 33 22 78

9.- Conjunt de llops.

95 105 16 31 46 62 26

4.- Mandreja.
98 91 41 85 28 83 88 45 66

10.- Pixavagant.
38 10 13 55 58

5.- Qestionari.
6 19 76 93 63 54 44 21

11.- Promontori de sorra.

51 49 89 106

6.- Jogasser o juganer.

9 43 82 107 70 4 18 11

12.- s del nord o del sud.

103 32 36

(Valls, 1846 - Barcelona, 1930), primer gran novellista catal de la Renaixena, s considerat com el creador de la novella catalana moderna. Amb obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), va incorporar temes i una visi del mn indits en la literatura catalana vuitcentista.

6
Colloca una sllaba a cada casella
CONDICI DE NAVEGABLE -----------CONJUNT DE CLAVEGUERES CARALL -----------D'EDAT AVANADA COMUNICAR AROMA A ALGUNA COSA MATRIA PTRIA -----------S ANULLAT MOIXA -----------AFECTAT D'ALBINISME FIGURADAMENT, MOLT PLE -----------UNA RODONA SUBSTNCIA OBTINGUDA PER LIOFILITZACI -----------QUALIFICAT SUD-EST -----------FAR SABER ALGUNA COSA EN EL JOC DE CARTES QUE ES DESFACI D'UNA O MS PER SUBSTITUIR-LA PER ALTRES NO S SEDENTARI -----------RUTLLIS ACCI DE DAVALLAR AFECTUS -----------PRESNCIA ANORMAL D'AIRE EN ELS PULMONS QUE MARCA DATES CONJUNT DE FILS METLLICS PER ON PASSA EL CORRENT

VIU A LES CLAVEGUERES -----------CAU DE L'AIXETA ON VAN ELS VIATGERS DEL TREN

DORMISQUEJA

CORRI EL VENT -----------ARRENCO -----------DE MANERA ARRISCADA

TREBALLA A FER LLATA -----------DIT DEL TUTOR NOMENAT PEL JUTGE DO, RE , ... , FA, SOL, LA, SI -----------CAUSA ROTACI ROSEGUI COM UNA RATA -----------ARRAN -----------COMES VOLADES QUALSEVOL DELS ESTERS DE L'CID CARBMIC -----------SENTNCIA POPULAR CIUTAT ANDALUSA -----------MULLA LES PLANTES LQUID QUE CIRCULA PER LES PLANTES ARBUST ESPINS -----------FLOC DE CABELLS VORA DE LA MAR

FRUIT DEL COCOTER -----------HBITAT -----------ABOMINABLE

7
Al costat de cada paraula hi ha el nombre de lletres comunes amb la paraula a descobrir

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

P I M O P P R S G

A L M A R E U

R E A N G R L C B I

E U T S V D L D X

N M G O A U E I E

T S E I C L R S T S

= = = = = = = = = = =

4 1 2 2 3 4 4 2 1 0 6

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A M E V B C E F G B

L U N A R N O L R

B N V L O L T R O O

E Y A E N I R M T G

R I I N Z D I A I I

G R R T E S S L S T

= = = = = = = = = = =

3 1 3 5 2 3 3 2 2 1 6

Badall. Inspiraci bucal, profunda, llarga i involuntria, amb separaci de les mandbules i seguida d'una expiraci tamb profunda i prolongada, sovint sorollosa. Probablement prov del llat vulgar bataculum, per tamb pot derivar de badar, amb el sufix -all; tamb pot tractar-se d'un postverbal de badallar.

Cerca les vuit diferncies

8
Completa la graella amb aquests 9 estris i productes de neteja.

ESCOMBRA RECOLLIDOR

DETERGENT

PLOMALL

SAB GALLEDA

FREGALL ESPONJA PAL DE FREGAR

RASCADOR

DRAP

Afina b lorella i cerca en cada tipus de lletra els noms de 7 diferents msiques:

9
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
HORITZONTALS: 1.~Smbol que apareix en pantalla. Cosa que em pertany. 2.~VOLUNTARIS. 3.~Pica emprada com a rentamans. Viatjant sense rumb. 4.~Recordar la figura d'alg. Nom de la lletra d. 5.~Tir. Pags rus. 6.~Orttrop. Barri tpic de Buenos Aires. 7.~Nom de la lletra p. Permesa, no contrria a la moral. 8.~Zona de color fosc que envolta el mugr. Etil extraterrestre. 9.~LINGSTICS (+10 vertical). 10.~s una llauna. Cessaci ds; desuetud; fet de no fer-se servir alguna cosa. VERTICALS: 1.~El centre de la semivocal. Qualsevol cosa que priva de veure una persona o una cosa, cobrint-la, posant-s'hi al davant, etc. 2.~Culleres, forquilles i ganivets. 3.~Olivera, arbre cultivat pel seu fruit a la regi mediterrnia. Acaben l'entrenament. 4.~Sense roba. Especialista en otologia. 5.~Nom donat a diversos ocells de la famlia dels antids. Franella de cot, teixida amb ordit prim i trama gruixuda, generalment per sser estampada. 6.~Sector duna via de comunicaci. Cap del nord dfrica. 7.~Malrub, planta herbcia perenne. Tinc coneixement. 8.~poca notable en qu comena un nou ordre de coses. Jusquiam. 9.~Que vindica. 10.~Poble indi que dominava Mxic. Partcula que exprssa fstic.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
HORITZONTALS: 1.~Cosa tallada al.~.~.~, obliquament. Fa un pagament. 2.~Acci dentrar i sortir. 3.~Escletxa. Grup de serps verinoses de la famlia dels crotlids, anomenades tamb serps de cascavell. 4.~Creure que ser realitat alguna cosa bona. s una virtut. 5.~Llar. Es troba darrere de la crnia i davant el cristall. 6.~Tip. A l'inrevs, manduca. 7.~Interjecci que hom profereix quan sent dolor sobtat. Cap amb el qual hom porta cap a popa el car de lantena. 8.~Tornat a prendre. Acci de tirar o disparar una arma. 9.~No saturada. 10.~Pis elevat d'un edifici. Martinet menut, que encara s novell. VERTICALS: 1.~Nen petit. Moviment violent dira. 2.~No escaient. 3.~Donar menjar a alg fins a satisfer-li plenament la gana. Vint-i-tresena lletra de l'alfabet grec. 4.~Iridi. Resina treta de lStyrax officinalis. 5.~Tara en la salut adquirida amb el temps. Malla per a retenir els cabells. 6.~Violenta irritaci. Resclosa de poca altura que es fa en rius. 7.~Relativa a la ronya. Lletra grega de Roma. 8.~Prefix d'autarquia. Caminar com un rptil. 9.~Semblant al grafit. 10.~Collecci d'esquemes cartogrfics de tot el planeta o de noms una part. Terreny d'herba per a la pastura, que a Barcelona utilitzen com a aeroport.

10
Collocant cada pea en el lloc correcte podreu llegir un fragment del llibre Viatges de Gulliver de Jonattan Swift.

P O B L A T, P O B L A T,

,,
G R A N G R A N A C L A C L L L A D U N L L A D U N O B M B R O B M B R E E A C U R A A C U R A E E E N O E N II O E E C S C S E L U E L U D E D E P P E S O N E S O N P E P E N Q N Q P P N N D' D' P P T T R Q R Q U A N U A N II S S A T, A T, C II C P A P A O B L O B L T T T T P R O P R O R D R D

..

A A V II L A V L A T T E E N N II A A E M E M G R G R U T A U T A C E N T C E N T S, S, N N S S

M M N N O N N O T G E S. T G E S. B B U U A A

11
9 parts externes del cos

12

HORITZONTALS: 1. Malaurana, fat advers. Acci d'escoltar, de fer l'aguait. 2. Ocell femella. Que riu molt. 3. Congregaci de fidels considerada amb relaci als seus pastors. Es forma quan toca una cobla. 4. Tap de bta. Company del zag. Que bada. 5. Darrera porci de l'intest prim. Roba lligada amb vetes darrere el coll per no tacar-se. Fer-lo s fer el desents. 6. Extraordinari, ultra mesura. Etil. 7. Aviso alg perqu comparegui a tal hora en un lloc determinat. El dia anterior al d'avui. Animal carnvor corpulent, de pelatge abunds i de cua curta. 8. Interjecci de fstic. Pea de roba ampla i llarga fins als peus. Era dIbria per no va fer ni un segon de vol. 9. Arrel carnosa comestible. Persona que t dret a reclamar la llegtima. 10. Hidrur de silici. Cant funeral rom. Sufix que significa 'aversi'. 11. Resant. Entrant martim sinus i ramificat. Suport. 12. Pendel. Collocar la fonadura d'una bta. 13. Etern. Passi boja. 14. Cara grotesca. Relatiu als inques. VERTICALS: 1. Morbs. Acci d'ensopegar. 2. Dit de les plantes de tija curta, en qu les fulles neixen arran de terra. Guixa. 3. Cadascuna de les cintes de fibres sensitives longitudinals, que pugen dels peduncles cerebellosos i acaben en el tlem i en el metatlem. Pla, senzill. 4. Pasts fet de pasta de farina farcida de formatge. Sufix del leuccit. Sufix que fa mandra. 5. D'una alaria superior a l'ordinria. Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d'all que capta o roba. Estirat o tibat fins a la rigidesa. 6. Possessiu femen que fa referncia a la segona persona del singular. Microorganisme que causa fermentaci. Fatigat. 7. Norma que regula una acci sacra. Rossinyol. 8. Que produeix l'excitaci sexual o hi s sensible. Mancat dequitat, de justcia. 9. El final del parsit. Natural de Tahit. Lady morta a Pars. 10. Que ha perdut els cabells. Estat del nord d'frica, la capital del qual s Trpoli. Prefix relatiu al radicals fenil. 11. Expressi usada pel carreter per a fer anar l'animal cap a la dreta. Serveix per impulsar embarcacions manualment. Bolcada. 12. Persona que roba. Intoxicaci deguda a la ingesti de llavors de rave silvestre barrejada amb el blat. 13. Forma prefixada del mot grec tnon, tnontos, que significa 'tend'. Cert acte de devoci cristi. 14. Famlia d'espadiciflores integrada per plantes herbcies, arbustives o arborescents i per lianes, de fruits en baia. De la pennsula Ibrica.

13
MERCURI

O WR T X L K O S H D S A R X V E N U S T S U A D R S L Z F I Y I E W T F T G R I A O C D R T B U S O L X E O T T K O E U R X D E J U S P I T L V C U P X M W G E V A T C E E O B D M L F M M N L U N E E I H Q R P V O L C J K V Q P F D R U P I T

VENUS

la TERRA

C Q Z R A O J R T T U R E C B Y R M S J R A S U R R
MART

G T K Y A Q J P E T C I A S T E R O I D E S E G F I R L S O
SATURN UR

JPITER

Cerqueu els noms de tots els planetes del nostre sistema solar i aquests altres cossos estellars: SATLLITS, ASTEROIDES, COMETES, METEORITS i el SOL.

NEPT PLUT

14
Antoni Gaud, nascut el 25 de juny de 1852, va fer els estudis de batxillerat a Reus, es va traslladar posteriorment a Barcelona on, lany 1878, obtingu el ttol darquitecte. s a la capital on va desenvolupar la seva vida professional i on es pot contemplar la part ms fonamental de la seva obra, que est ntimament relacionada amb la famlia Gell. A ms de molts edificis residencials i urbans, la labor arquitectnica de Gaud es va sublimar dintre de lmbit religis. Mor atropellat per un tramvia el 10 de juny de 1926.
= ANTONI GAUD, PEDRERA, CASA BATLL, PARC GELL, BELLESGUARD I SAGRADA FAMLIA.

-----------A QUIN LLOC?

SSER FANTSTIC PER FER POR A LES CRIATURES SOCI QUE PAGA QUOTA -----------TOTS ELS ETS I ...

PENTINAT DELVIS PRESLEY -----------OS DEL GENOLL

SN AL FONS A LA DRETA -----------AFIRMACI TERRA QUE NO PRODUEIX RELATIVA A UN RGAN -----------NAS DELEFANT OCELL D1,5m DALADA -----------CEREAL DE LA CERVESA UNITATS HEREDITRIES -----------PEPE

SMBOL DE ROMA -----------QUASI TOT UN TRONC

BLAU COM EL MAR

OCELL CAADOR DE GRUES -----------MITJA CADIRA PARLO -----------ACCEPTAR UNA HERNCIA FER EL NIU -----------QUIN MAL! NOM MUSULM -----------PUNT CARDINAL CESSACI DS -----------LA PLATA CANTELLUT ------------

ONOMATOPEIA DUN COP FORT -----------PRUDENT

LA TEVA

DOCUMENT AMB LA DATA INSCRITA DARBIA -----------MOLTA GANA ARA MATEIX UN ALEMANY DIU S SOCIETAT LIMITADA -----------JEU GRUP DE DOS -----------INTERJECCI

15
Cerca 8 diferncies entre aquestes dues fotografies:

S SA ----------------------SENSE ROBA

EN UN VESTIT O EN UN EXPEDIENT, FA LLEIG

UTILITZA -----------INGREDIENT PER FER ALLIOLI ACTINI -----------UNA RODONA

SIGNE ZODIACAL -----------PORTA CALAT ENCARA ENS QUEDA UNA PESSETA

CRIT DALEGRIA QUE LLOA DU

SERVEIX PER VEURE-HI -----------DELS TOROS CRIT DE LAFICI -----------UNA SENYAL FLOTANT CINQUANTA DE LLEIDA

URANI -----------CARBONI

OLI EXTRET DE LA FLOR DUN ARBUST D'ACORD EN ANGLS

16
Col.locant cada columna al lloc correcte podreu llegir un fragment de La dama de pique o el secret de la comtessa, dA. S. Puixkin.

E S; E S I C A A E B UE UC EM OR

R L L A E G U E OE T N T GA A E G I I A T U C M V L V

V E E T, C L

T N I A E I

V R A O

R N D' B M

T N N R A AU TR AA I U. L

S T D L

A O U S V ON L N S R U M A A T C F R A T E E

E A N T T A E U A P L L S L A N D A N N S I L

17
DE FRAGA A MA: 2.~El futbol ho s per al poble. 4.~Que s fcil de colar. 9.~No tpic, desprovet dels carcters tpics. 10.~Ttol de l'emperador de Rssia. 12.~Dit del qui supleix les deficincies d'altri. 14.~Modalitat de msica sorgida als seixanta. 15.~Que renega d'una idea, d'una religi. 16.~Fer entrar alg en certes doctrines, en certes opinions. 18.~Dit literriament del vent que t una certa periodicitat anual. 19.~Una regi peruana. 20.~Ala petita. 21.~Aturi la pilota. 23.~Gnere d'arbres caducifolis, de la famlia de les tilicies. 25.~Persona que t cura de les oques. 26.~Remor sordadel vent quan brumeix. 28.~s tot un avi.

46.~Que no s religis. 47.~Sn la p e r a . 4 8 . ~ Te i x i t connectiu de gran duresa. DE SALSES A GUARDAMAR: 1.~Posar alg per sota d'altres en consideraci, en rang, en autoritat, etc. 2.~Cap que fa d'amant en les drisses d'algunes veles. 3.~Mesclar convenientment els materials per fer morter. 4.~Elctrode fornidor de crregues negatives i receptor de les

29.~Esporocist propi dels ascomicets.

30.~Pena que consisteix a fer sofrir al delinqent un dany igual al que ell ha causat. 32.~Smbol del ceri. 34.~Origen, causa. 35.~Carbonat de sodi. 36.~Lloc de moltes eres. 37.~Nuvolada tempestuosa congriada sobtadament. 39.~Fibra txtil obtinguda de les fulles d'atzavara. 40.~Que no t el cervell prou desenvolupat, mig idiota. 42.~Oficial de la cort catalanoaragonesa encarregat de la cuina reial. 44.~Natural de Rssia. 45.~Educo.

positives en tots a q u e l l s dispositius a l'interior dels quals hi ha un medi no metllic. 5.~Prefix amb greix. 6.~All que es diu a part en una representaci teatral. 7.~Ajornat. 8.~Relativa a les imatges simbliques. 11.~Tija de ferro per rostir pollastres. 13.~De Rennia. 14.~Pataplaf! 17.~Un ciri a l'estil xins. 22.~Aire que s'escapa dels pulmons en l'expiraci. 23.~Mitja toracoscpia. 24.~Relatiu als equins. 26.~Que consta de dues sllabes. 27.~En una moto, barra per posar-hi els peus. 29.~Variable que pot rebre diversos valors numrics que depenen de l'atzar. 31.~Exposar-se a un risc. 32.~Encontre violent d'un cos contra un altre. 33.~Article salat. 35.~Sota. 37.~Sufix plumger. 38.~Corrent d'aigua que baixa al mar. 40.~Morri. 41.~Fstic. 43.~Grega de Roma. 46.~Animal zodiacal.

18

Si teniu en compte que a igual nmero li correspon igual lletra, segur que us sonar el fragment de la can Love me tender (Estimam dolament) del rei del rock.

19
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
HORITZONTALS: 1.~Radical monovalent hipottic, de frmula NH4, del qual hom pot considerar derivades les sals amniques. Bonic. 2.~VOLUNTARIS. 3.~Sn el centre d'un equinocci. Tenir un geni de..., enrabiar-se per no res. 4.~Relativa a l'aorta. Inici d'eufria. 5.~Cos de les plantes que presenten una autntica diferenciaci en arrel, tija i fulles. Que no actua de pressa. 6.~Tuberculosi pulmonar. Gust que es troba en un menjar en tastar-lo. 7.~Quin fstic! Hidrpter, gasolinera molt rpida amb uns esqus a sota que, a partir de certa velocitat, mantenen el buc fora de laigua. 8.~Clot petit. Temps de lleure. 9.~LINGSTICS (+10 vertical). 10.~Fet realitzat per l'home. Que cont teia. VERTICALS: 1.~Iaia. Dominada pel pianista. 2.~Que t un sol cicle, que forma un sol cicle o cercle. 3.~Que desprn olor. Prefix d'sser. 4.~Sense roba. Operaci de triar. 5.~Que est ms avall que cap altre, molt avall, quant a mrit, importncia, etc. Unitat monetria de Romania. 6.~Al Pallars i a la Ribagora, pic, cim. Nom per designar un ocell petit. 7.~Serveix ordinriament, ests sobre un llit, per jeure-hi al damunt. Tinc coneixement. 8.~Indoeuropeu. Escota d'una vela petita. 9.~Injecci de ciment. 10.~Que t els ossos grossos. Pdols.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
HORITZONTALS: 1.~Que t un sabor com el del vinagre. Deixalles de menjar. 2.~Baliga-balaga. 3.~Amb un ple val per tres. Superior. 4.~Tercera fase de la mitosi. Sria. 5.~Mescla de ferro i d'una petita quantitat de carboni. Pea de vestir que cobreix el tronc. 6.~Societat closa. Lhome que et va engendrar. 7.~Cinquanta-un. Obrer. 8.~Versat en etologia. Embarcaci. 9.~Expressi prpia dels catalans. 10.~Carta que ven les dels altres colls. Malaltia infecciosa aguda. VERTICALS: 1.~Afecci que produeix petites lesions erosives. Bufetada. 2.~Qualitat de carnal. 3.~Relativa a la regi coxal. Sn de cot i van en moto. 4.~Dues terceres parts del dia. Producte resultant de la substituci de l'hidrogen d'un grup fenlic per un metall. 5.~Proveir danses. Cabell. 6.~Barreta giradissa destinada a trcer o enrotllar un fil. Tros de tela, de paper, de cuir, etc., que, per mitj dun aglutinant, hom enganxa sobre una cosa. 7.~Destriar la rapa de la molla o pellofa, desprs de trepitjar el ram. Forma del pronom en. 8.~Percebre amb el sentit de l'oda. Ani poliatmic amb l'urani com a tom central. 9.~Que sesdev sense esperar-la. 10.~Estat de la Polinsia. Unitat monetria de la Xina.

20
Cerca en la SOPA DE LLETRES els noms dels Setze Jutges
Grup fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep M. Espins. Ampliat posteriorment amb Delf Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, M. del Carme Girau, Mart Llaurad, Joan Ramon Bonet, M. Amlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i, finalment, Llus Llach.

G M F J Z S R X N E O P G T V Q V

V T E N O B N O M A R N A O J C X

H R A F A E L S U B I R A C H S F

R A A M L L M Y J B X U Y M D F D

E Z R V I Q Q S M V Q A O Q N H

M D S R I Q U G S H H R S R I I N

E J P Q E B U F O F T L D Z X K H

I L O Q X S A E R I Z N Y I X K

M K N A Z A A M L X L O R E R D E P A I L E M A M

A E I R N X V L G P A S A L J L L C R X A F A S M

R Q E S M A I E I O U A L J L A Y H M L P E D

G N F N P U A Z E D D R L N U J K U A R L O Q U E

A L K D R K S N V R I O T I I F P M H B E K I T L

R J N A U I T R U M E P S E M P H M O I B O H X C

I R D P C Z C D I E D L C D R F S T F P A Y T L A

T O C F R F M B L E L T I S U I P E K J I N M T R

R I I X I G H J A A A S T E E A M T M I F Z Y J M

C E K G K D K P C R G E E R S C V O C P L D B T E

E T K F D O S H A O B G T R S C N M I Y E X A H G

V L A R M Y S L C R M A S N R J S A H X D S A T I

A A A H K R V V J O L L T B C A H H R Z P U O A R

R M X Q T E N O B R A M L E D M T X A F D X F J A

O B J E G U I L L E R M I N A M O T T A C P Q B U

Aquest grup fundador de la Nova Can es va autoanomenar Els Setze Jutges. El seu programa artstic consistia a "fer canons dara" i fomentar la creaci duna can moderna en lidioma propi que servs per recuperar la llengua i la cultura catalanes. Tot i que el naixement i la consolidaci de la can moderna cantada en catal en els trenta ltims anys s fruit diniciatives molt diverses, que se sumen a lhora de vertebrar un moviment que reivindica la can com a eina dexpressi de la identitat nacional, els qui shan ocupat destudiar-la han coincidit a assenyalar el paper destacat que va assumir el collectiu Els Setze Jutges com a impulsor dun circuit de relaci amb el pblic que ha possibilitat la professionalitzaci dels cantants de ms xit en llengua catalana.

21
Linforme Els lmits del creixement (1972) va donar les primeres veus d'alarma sobre l'augment de poblaci, i va propugnar la idea del creixement zero. El problema no s si hi cabem 6.000, 8.000 o 20.000 milions d'habitants. Per exemple, si a cada habitant del planeta li assignssim una superfcie de 100 metres quadrats, tots en tindrem prou amb un pas de la mida de Frana. El que preocupa s la disponibilitat d'aliments i de recursos energtics. Alguns pasos ja tenen ara taxes de creixement en relaci amb la seva capacitat de seguir produint aliments i altres bns, que fan inviable el seu futur. Les estadstiques ens deixen pocs dubtes sobre la futura evoluci demogrfica de la Terra: la meitat de la poblaci del planeta viu en la zona intertropical; la meitat de la poblaci dels pasos tropicals t menys de 15 anys, mentre a Europa, i en menor grau al Jap i als Estats Units, es tendeix a establir una poblaci majoritriament composta per jubilats.
LA CIUTAT MS POBLADA DEL MN VAS -----------PROBLEMA DEL S.XXI A L'EXTERIOR -----------ARREL COMESTIBLE RELATIU AL VINAGRE MERDA -----------ENCAREU -----------PAS DEL GANGES DONARIEN UN XUT APARTAMENT -----------S VENERAT EN VIDA I DESPRS DE MORT 100 -----------MAR ENTRE ELS BALCANS I ITLIA DIA ASSENYALAT ABANS DE CRIST -----------LLENGUA DEL SUD-EST ASITIC FORMACI PROFESSIONAL -----------INFUSI DE LES CINC PREFIX NEGATIU -----------DESPULLADA
FRUIT -----------IMPERI DEL SOL NAIXENT -----------L'ARG

BFAL NAN

D'ALSCIA

FA VIDA DE GOS

DONARIES

SIGNIFICA TRES -----------FLOC DE CABELLS

FAN DE NOU GERMNIC DEL S. V -----------S'UNEIXEN -----------GELADA SEU DE LA CONFERNCIA MUNDIAL SOBRE POBLACI DE 1994 SOCA DE LA VINYA -------------SIMILAR -------------NOU EN AQUEST LLOC

FA CARA DE BON ANY

ARA MATEIX

1 DE CADA 5 HABITANTS DE LA TERRA S D'AQUEST PAS

22
A l'arrs se li atribueix un origen div gastronmic. Segons la llegenda, desprs de la mort d'una formosa donzella, el prncep encarregat de la custdia de la tomba va observar que en brotava el tall duna planta desconeguda. El prncep la va anomenar PADI i s el que avui coneixem com a arrs. Aquesta planta va ser introduda a la pennsula pels rabs. Els territoris de la costa mediterrnia es consolidaren fins als nostres dies com a zones productores d'aquest producte de la terra.

23
De cadascuna de les paraules de la llista heu de formar un anagrama (un altre mot que utilitza les mateixes lletres, per exemple: d'AMOR surt ROMA) i collocar-lo en el nmero correcte.
1 2 3 8 9 11 13 17 19 20 22 25 26 27 29 30 28 14 15 16 18 21 23 24 12 10 4 5 6 7

1.- (H) RECITAL (V) CUITA 2.- MUSTEIR 3.- CUER 4.- ESTRIP 5.- JUSTA 6.- SOC 7.- SOBIR 8.- JURAT 9.- MESTRE 10.- SOBTAR 11.- ANTEPOSAR

12.- BESAR 13.- SURI 14.- (H) PIETAT (V) CAROTA 15.- NE 16.- ARTRIA 17.- (H) TNICA (V) LLNTIA 18.- (H) MODA (V) MERDOSA 19.- (H) ESCORP (V) PUA

20.- PACS 21.- RE 22.- ALERTAR 23.- POTS 24.- TROPA 25.- (H) NASAL (V) SA 26.- PRESTA 27.- ALVOCAT 28.- UT 29.- MOTIVAR 30.- URNA

24
Es resol comenant per la casella que t la fletxa i seguint el sentit de les agulles del rellotge

DELICAT

MASSS VOLCNIC ON S'ATUR L'ARCA DE NO

FER UN TATUATGE

LLOC ON ES GUARDA EL PA

SUBSTNCIA VEGETAL MOLT VISCOSA

CASA D'ESQUIMAL

REPOSAR DE TREBALLAR

FET UN SANT LLTZER

RUIXANT LES PLANTES

COBREIX ELS ARCS DENTALS

ACCI D'AVISAR

FINGEIXO

CONDUCTE QUE VA DE LA FARINGE A L'ESTMAC

T ANALOGIA AMB UNA ALTRA COSA

REMUGANT DE COS ESVELT I POTES PRIMES

COL.LOCAVA

NARRACI FABULOSA PURAMENT INVENTADA

IMPEDEIXIS

PERSONA QUE PORTA UNA EXISTNCIA PASSIVA

ENLAIRAT

FRUITS DE L'OLIVERA

PETITA QUANTITAT DE BEGUDA

GANA

ORIGINA

TOMQUET

NOM D'HOME

CARBURANT

PASTA FETA AMB FETGE D'AVIRAM

FORMA MUSICAL PER A INSTRUMENTS DE TECLAT

CALAIXERA

CARD MARI

FILLA D'UN ONCLE

FUMALL

SEGUIT DE PETS

ACCI DE CALAR

PERSONA QUE ROBA

LA PLANTA DEL BALC

REPETEIXIN

BASTONS

LLET PRESA

PORCI PRIMA DE PA

DNA PODER UNA PERSONA A UNA ALTRA

LA CAPITAL DEL GIRONS

INDIVIDU DE PELL BRUNA

25
PGINA 4 PGINA 8
E L P ON A UN OB L L MB O T C L A R P B I C A D E

PGINA 10
A S L A T, C I UT A E NT C I O E S DE N T E N I E S P E QU S, NA S G V I T R A P R E R L B QU NT A ROP DE MMU A N A T G E N C UN D' P RA NO E S.

PGINA 11

PGINA 5
Quan en Josep Rodon arrib al portal de Llotja, qued sorprs de la quietud que regnava en aquell gran palau. Narcs Oller 1.-Quadrilter. 2.- Repellent. 3.- Aquelarre. 4.- Galvaneja. 5.- Enquesta. 6.- Joguins. 7.- Esquadra. 8.- Banquer. 9.- Llopada. 10.- Dropo. 11.- Duna. 12.- Pol.

PGINA 6
NA CA A RO CLA VE GUE RAM GA TA A MA EM BO TIT AL BI LI O FI LIT ZA SE RA DO TAT NO MA DA DES CAR TI VA GO BU FI LLA TA AR RIS CA DA MENT RO RAN RA TI U RE TA CO CO ME DI GA TO RI DE TES TA BLE CA BLE DA TA DOR DOR MI TA SA BA

CAP, CUL, ESPATLLA, VENTRE, CAMES, DITS, LLOC, AIXELLA i BOCA.

PGINA 12 PGINA 9

PGINA 7
PORTAL - CALENT

PGINA 13

26
PGINA 14 PGINA 15 PGINA 21

PGINA 22

PGINA 16
L A S E N E T R A M T A A V E E I C A B E C M R V O L T A R V E N T A U N O L OR E U N A A GU L R C E R A F I A B C I N M E L L EN S; S T U A P E S UN G U A T E S M O L V E E T, C L U O N S R E S A T G D A L T A L A A L T A R N I D A D' U N V I U. T T N I A E I

PGINA 19

PGINA 23
A R T I C L C U R T E R M E S I I U U R S I A M A C P R E C I O A A L T U A S L A E S P A R N V O M I T A P A C O T R U J A E U A S S A B E A P E T I T S O N I T D O M S E E R E R A R S T O N A A T R M A L C A V O T R R U N E S O B R I A P O R T A

PGINA 17

PGINA 24 PGINA 20
L I U M F G L I T A T A L R A O S I T A D O A R F E V O C A C T A A G A M A L S U T N E T O D L E A R A L A T R E D P E G E V C A G A A N A S I O N I N R I V O L S I R O E S A P G A T E M

PGINA 18
SI MESTIMES DOLAMENT EM FARS FELI, SI MESTIMES BOJAMENT SER EL PARADS. (ELVIS PRESLEY)

E P E P S