Un home de linterior Pessimisme Malgrat no vulgui tenir pensaments negatius madono que per molt que faci per

evitar-ho no sc capa daconsseguir-ho i arriben onades dells al meu enteniment. Heu de creure que per jo resulta difcil parlar-ne de tot el que passa pel meu cap i s que de da en da senfosqueixen les meves curolles que fins ara no eren daquest caire ni molt menys. Hi ha estones que penso en la meva edat i em dic que els mals venen per aix, pel setanta quatre anys complits a les meves espatlles. Si, ja s que he bravejat del meu estat de salut, sa com un gra dall pel que fa al fsic per el que no hi ha forma daturar s la baixada lgica de les qualitats del cos que s dona pel pas del temps, que sense cap dubte fa que a aquestes alades de la cursa de la meva vida no tengui les mateixes condicions dabans. Fins aqu la preocupaci no s gaire gran perqu ho assumeixo com els passos naturals de qualsevol esser vu quan arriba el moment de la seva inevitable decadncia. Com dic no s aquest el motiu principal de els meus mals de cap perqu el que em preocupa de bon i de veres sn les llacunes que comeno a tenir als meus pensaments i records. Un da recordo amb claretat fets de temps enrere i al segent dall ja no tinc idea o b com una boira espessa que poc a poc va enteranyinant el meu entinement, quedant alluny del meu abast poder assolir el relat dels fets que tan sols unes hores abans restaven del tot remarcats i a punt per donar comptes dells amb la meva ploma. Madono del progressiu esbucament de les capacitats del meu cap i el coneixement em sembla una caiguda dintre un mn de fosca pel que no hi ha ning preparat. Es el que jo penso i tal vegada no siguin les apreciacions de la situaci correctes per qu voleu que us digui?, per jo suposa una passa cap a la foscor i no, no s gens ni mica agradable com crec que no ho deu ser per ning. Avui ho veig tot molt negre. No s si els motius son totalment reals per com ho sento daquesta manera ho vaig deixant per escrit. S que ja tots els escalons que hi ha a la meva histria sn de davallada fins que un da, que no sigui per ara com desig per que mai s sap el moment del contacte, arribar ja el trepitjar el sl i a aquest moment ser quan ja estar tot dat i beneit pel que fa al meu cam per aquestes contrades. Ai! No hi ha manera, avui no trobo cap argument que suposi una mica d alegra i content, que al manco em faci fer una rialla, tan sols una rialleta que em tregui daquest estat de pessimisme que no em fa gens de b. Estat que suposa una angoixa i malestar que per moments creix i em paralitza, fins i tot no em deixa escriure. Em demano com puc sortir daquesta mena de cercle que em t tan estret i la resposta no ofereix cap dubte, els dubtes sorgeixen a partir dels intents que faig per superar-ho, perqu com el que he de fer depn de la meva actitud envers del que torontolla als meus pensaments i la lluita que hi ha al interior resulta esgarrifadora. Per moments estic segur daconsseguir superar el repte que suposa reconduir el que tinc dintre meu cap a veure la part positiva de tot all que ara veig com un neguit de proporcions coloss i, de ben segur, hi ha ms despejisme que de realitat. Per amb tot i aix de cert que ja no sc el que era, que per molt que faci tampoc ho tornar a sser perqu el pas del temps em condueix de manera inexorable cap a la decrepitut per, no ho dubteu, jo posar tot all que tengui al meu abast i encara un poc ms per fer que aquest moment trigui el mxim de temps a arribar.