Un home de linterior Quina passada!

Les dues darreres pgines que he escrit han servit per rebre una passada i de les bones. De qui? De la Cat, reneboda i correctora del que escric. Si, mha dit de tot i molt. Fa dos des es va presentar a mitjan mat com un terratrmol, tal cual s ella per aquesta vegada augmentada. Desprs de dos petons va comenar la seva xerrada, ms que xerrada jo dira envestida. Al mateix temps que parlava em mostrava les dues pgines escrites per jo. A veure, tio,per que has escrit aix que no t, tio, per on agafar-ho?Qu et penses que ets lnica persona del mn, tio, a la que el cap li va de una banda a laltra?. Res de res, tio, que tothom t, ms be tenim, moments de perdre el nort i no s per ledat, no senyor no,que a mi tamb em passa sovint i no per aix em desespero, tio, i no em llano a dir que ja estic perduda, no no , res daix. Mira que estariem bons si per unes petites llacunes del nostres pensaments em sentssim, tio, malmenats i trabucats!Hala, venga, que ja est b de queixes, tio, el que has de fer s espavilar i anar per envant, com has fet sempre!Qu et poses la bena abans de fer-te la ferida!Qu no, qu no pareixes t! Ja saps que si pel que sigui tns un mal moment ho mhas de dir el ms aviat, tio, i no remugar com una vedella fastigosa. Per ms que li deia Atura, criatura, atura! no trobava la manera de que deixes damollar tot el que duia dintre i que per jo hagus estat molt gruixut si ho hagus dit una altra persona per com es tractava de la Cat que, com sabeu, s per jo una persona molt espcial i aquest s el motiu de no tenir comptes del que em du. Aix i tot quina barrejada!Quin carcter t aquesta nina! Em va posar de volta i mitja en un tres i no res. Que si hava demostrat una manca de confiana, que si sempre li hava contat tot el que em preocupava perqu ara no. Que si ja mhava convertit en un vell de cap perdut, de la qual cosa ella est ben segura que no, i aix tot un reculls de reproxes al fet de haver escrit les ratlles on hava expresat el desconcert patit aquests dies passats. Ara, que escoltava tot all, em semblava que si, que ella tena molta ra, que em hava deixat dur per limpuls de un moment i, veritablement, no era el ms encertat el que hava fet. Per altra banda ja ho hava expressat amb paraules escrites i ja que era aix no ho vola fer tornar enrere. Vaig aprofitar un moment que la Cat va fer una mnima pausa per dir-li que si, que tena ra i que atures de cop, que ja mhava adonat de que el que hava escrit va ser una ficada de pota perqu com ella em feia veure ara la veritat era que el estat del meu cap, s podra dir, tampoc era tan greu com jo hava suposat des abans. Arribats a aquest punt ella tamb va voler donar per acabada la seva filpica dirigida a mi. Desprs ja passarem a una conversa normal i ella em contava dels seus estudis, les eixides que feia i els llocs on anava i la gente que conexia, que era molta. De tota manera el que em va quedar daquest da va ser la passada soferta a llengua de la meva molt estimada nina que, Mare de Du del Sant Roser!, sempre he dit s com una fora de la natura, tal qual un cap de fibl o una tempesta marina daquestes de tenir cura, per molta cura perqu arrosega tot el que troba al devant. Be, ara que les aiges han tornat al seu lloc i ja he assolit la passada rebuda s el moment de deixar-ho per avui i agafar forces per continuar contant les quatre coses que pugui recordar i si no s aix tampoc passa res, com be mha dit la Cat i li far cas.