DOCUMENT DE TREBALL SOBRE EL PLA DE PARENTALITAT

PRESENTACI 1. Concepte i fonaments

El Llibre segon del Codi civil de Catalunya incorpora el pla de parentalitat com un dels continguts bsics del conveni regulador quan els progenitors en procs de ruptura de parella tenen fills comuns i ha de presentar-se tant si el procs s de mutu acord com si s contencis-(art. 233-2.2.a CCCat) per tal de preveure com sexerciran les responsabilitats parentals (art. 233-8.2). El pla de parentalitat s un instrument basat en lautonomia dels progenitors i dirigit a ordenar les qestions principals que poden afectar el fill o fills comuns en cas de trencament de la relaci dels progenitors. Ats que els progenitors sn els millor situats per acordar qu conv ms a linters dels fills i que la ruptura del matrimoni no ha dalterar les seves responsabilitats parentals vers els fills comuns, el pla de parentalitat concreta com ambds progenitors exerciran aquestes responsabilitats i detalla els compromisos que assumiran sobre aspectes bsics de la vida quotidiana dels fills, com la guarda, la cura i leducaci, que al seu torn es concreten en aspectes ms especfics com la salut, la religi, les activitats de lleure, el rgim de relacions personals amb el progenitor no resident (i, en el seu cas, amb altres familiars i persones prximes), i la distribuci de les vacances, festius o dies especials, com aniversaris i similars. El pla de parentalitat pretn adequar el contingut dels acords al que conv ms a cada famlia. Permet anticipar els criteris de resoluci dels problemes ms importants que poden afectar els fills desprs de la ruptura per tal devitar la litigiositat en un moment posterior. A lhora pretn, en inters del fills, aconseguir una major implicaci dels dos progenitors en les responsabilitats parentals i una comunicaci ms fluda en les relacions posteriors a la ruptura.

2. Contingut
Lart. 233-9.2 CCCat disposa que el Pla de parentalitat inclou, com a mnim:
a) El lloc o els llocs on viuran els fills habitualment. Shi han dincloure regles que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment. b) Les tasques de qu sha de responsabilitzar cada progenitor amb relaci a les activitats quotidianes dels fills. c) La manera com shan de fer els canvis en la guarda i, si escau, com shan de repartir els costos que generin. 1

d) El rgim de relaci i de comunicaci amb els fills durant els perodes en qu un progenitor no els tingui amb ell. e) El rgim destades dels fills amb cadascun dels progenitors en perodes de vacances i en dates especialment assenyalades per als fills, per als progenitors o per a llur famlia. f) El tipus deducaci i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, si escau. g) La manera de complir el deure de compartir tota la informaci sobre leducaci, la salut i el benestar dels fills. h) La manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres qestions rellevants per als fills.

Certament, el pla de parentalitat s una novetat del Llibre segon del CCCat i una novetat a lestat espanyol-, si b a la prctica cada cop sn ms les propostes de conveni regulador i les resolucions judicials que preveuen all relatiu a la guarda dels fills menors de forma detallada. Tamb cada cop ms convenis preveuen les principals activitats educatives i de lleure dels fills, a fi de determinar com es costejaran, i de distribuir les responsabilitats dels progenitors per determinar les tasques de cadascun a lhora del seu seguiment. El pla de parentalitat pretn generalitzar aquesta bona praxis, perqu la regulaci prvia i sistemtica dels aspectes relatius a la relaci de tots dos progenitors amb els fills un cop trencada la parella minimitza els conflictes i dilueix les discrepncies. La simulaci del futur tamb permet als progenitors copsar labast i complexitat dels diversos aspectes de la relaci amb els fills en la nova situaci i facilita la gesti dels afers dels menors.

3. Pla de Parentalitat i ordenaci del rgim de guarda

Com s ben sabut, el dret de famlia catal presenta la guarda conjunta com la modalitat ptima per lexercici de les responsabilitats parentals dels progenitors, si b ha defugit dimposar-la de manera indiscriminada, en entendre que, en ocasions, linters superior del menor pot desaconsellar-la. La guarda conjunta va lligada a un cert grau de cooperaci entre els progenitors malgrat lexistncia dinevitables tensions- i el pla de parentalitat permet preveure o programar com funcionar aquest rgim, en precisar amb un cert grau de concreci les responsabilitats que cada progenitor pensa assumir en relaci als principals aspectes de la vida dels fills. Lart. 233-10.1 CCCat [Exercici de la guarda] estableix que La guarda sha dexercir de la manera convinguda pels cnjuges en el pla de parentalitat, llevat que resulti perjudicial per als fills]. Aix mateix, lart. 233-11 [Criteris per a determinar el rgim i la manera dexercir la guarda] prescriu que per a determinar el rgim i la manera dexercir la guarda, cal tenir en compte les propostes de pla de parentalitat (i una srie de criteris que senumeren i shan de ponderar conjuntament)

El Pla de Parentalitat no va lligat a una modalitat concreta dordenaci del rgim de guarda i ha delaborar-se amb independncia del rgim de guarda acordat, o proposat Per tant, podem trobar-nos: * Una proposta nica- de Pla de Parentalitat acordada pels dos progenitors * Dues propostes de Pla de Parentalitat, cadascuna aportada per un dels progenitors.

4. El Pla de parentalitat com a instrument flexible i adaptable a les necessitats canviants de cada famlia
Les relacions amb els fills es basen en la continutat per, com tota relaci familiar, impliquen un cert grau de dinamisme. Per aix: s especialment recomanable que els acords del Pla es modifiquin en funci de la franja dedat del menor o menors. Les etapes que orientativament es poden considerar rellevants sn la que arriba fins als 3-4 anys inici escola-; la franja entre els 3-4 i els 12 anys; i, finalment, la de ms de 12 anys. La millor opci s fixar, en el Pla inicial, determinades previsions lligades al creixement dels menors.

Cal tenir present, a ms, en relaci al darrer perode, el parer dels fills, els quals han de ser escoltats.

5. El pla de parentalitat en altres ordenaments jurdics

Des que en diversos ordenaments jurdics la llei encoratja, o fins i tot obliga, a presentar plans de parentalitat, sha constatat que la participaci dambds progenitors separats en la criana dels fills ha crescut significativament i sembla constatat que ha disminut la litigiositat posterior a la sentncia de divorci per qestions relatives a la guarda dels fills. En ltim terme, sobserva que el pla disminueix els costos del divorci, garanteix a les parts un major nivell de control sobre el procs i redueix els desacords, per la qual cosa no resulta aconsellable quan les parts no estan, dentrada, predisposades a comunicar-se. El pla de parentalitat, que es coneix en els ordenaments anglosaxons des de fa fora temps, s un instrument consolidat a Austrlia i als EE.UU. Alguns estats nord-americans el configuren com a obligatori sempre que es discuteix la guarda dels fills, i daltres noms el requereixen en cas de responsabilitats parentals compartides o si sacorda la guarda compartida.
3

Als pasos europeus (on encara una figura incipient), el cas ms destacable s el dHolanda, on des de l1 de mar de 2009 la Llei de procediment civil en preveu la formalitzaci si t lloc el divorci o la dissoluci de parella registrada. El pla forma part duna guia de resoluci de conflictes informatitzada, elaborada pel Comit de Justcia Gratuta del Ministeri de Justcia holands amb la collaboraci de la Universitat de Tilburg, que t per objecte fomentar la mediaci en cas de crisi de parella, i que permet als mateixos progenitors, amb consell expert, dissenyar un pla a mida. Aquesta eina documenta i registra tots els acords assolits1.

6. La compatibilitat amb el recurs a la mediaci familiar

Atesa la conflictivitat que pot generar a la prctica lexecuci de cadascuna daquestes decisions, s convenient que les propostes de pla de parentalitat prevegin la possibilitat de recrrer a la mediaci familiar per a resoldre les diferncies derivades de la seva aplicaci o la convenincia de modificar-ne el contingut per adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills o a les noves circumstncies dels progenitors. Tamb sha constatat, en el dret comparat, leficcia de lassistncia dun mediador per lelaboraci del pla de parentalitat, com a professional que pot contribuir a que les parts arribin, per s mateixes, a ladopci dels acords i que, correlativament, tenen un grau de compliment posterior adient-

7. Algunes precisions sobre els materials que es presenten

La disposici addicional novena (informaci sobre el pla de parentalitat) de la llei 25, de 29 de juliol,del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la famlia, introduda durant la tramitaci parlamentria, estableix que el Departament de Justcia, en collaboraci amb els collegis professionals, ha de difondre la informaci sobre el pla de parentalitat i facilitar models per a elaborar-lo. En compliment de la disposici es proposen els segents documents, que desenvolupen lart. 233-9 CCCat: - Una GUIA per lelaboraci dun pla de parentalitat, que enumera una srie de matries sobre les que podria ser bo, ateses les singularitats de la famlia, un pronunciament previ (Annex I)

Per a ms informaci, sobre lanomenat pla de criana holands (ouderschapsplan), vid. http://www.rvr.org/nl/search?page=1&query=ouderschapsplan. Per a ms informaci sobre la guia informatitzada de resoluci de conflictes que limplementa (rechtwijzer): http://www.rvr.org/binaries/rbv-downloads/brochures/hr_rvr10030_folder-eop_mrt10.pdf

Aquesta informaci, de moment, noms es troba disponible en neerlands. 4

Un Model de pla de parentalitat que parteix de lacord dels progenitors. Per aix el terme Acorden o sinnims. En cas de proposta de Pla individual, el terme adient seria proposo. * Sha estructurat, com a criteri de presentaci formal, mitjanant un sistema de caselles, que identifica una srie de qestions i obliga als progenitors a pronunciar-se2.

TANT LA GUIA COM EL MODEL TENEN UN CARCTER INDICATIU per situar els principals acords que haurien dadoptar els progenitors per lexercici futur de les responsabilitats parentals, amb especial atenci a lordenaci de la guarda i de les relacions personals amb els seus fills.

Res no impedeix, per, que els professionals elaborin els seus propis models, o incorporin altres matries, dacord amb les singularitats de cada famlia i dels seus integrants-.

Cal tenir present, a ms, que, amb independncia del rgim dordenaci de la guarda, lexercici de la potestat parental ser habitualment conjunt, de manera que les principals decisions vinculades a lexistncia dels menors han dadoptar-se de mutu acord. En tot cas, i respectant lautonomia de la voluntat dels progenitors, i les iniciatives dels juristes implicats, el referent primer s el mateix art. 233-9 CCCat, i el punt de partida la necessitat, constatada, que els progenitors prenguin conscincia de lexecuci futura de les seves responsabilitats parentals conjuntes respecte dels fills comuns.

Aquest s, per exemple, el model que proposa lAmerican Academy Matrimonial Lawyers (http://www.familylawfla.org/pdfs/AAML_Parenting_Plan.pdf

ANNEX I GUIA PER ELABORAR PARENTALITAT UNA PROPOSTA DE PLA DE

Preliminar. Els deures d'informaci i collaboraci entre ambds progenitors

* Els progenitors ACORDEN QUE hauran dinformar-se recprocament de les seves adreces actuals, aix com dels telfons durgncia, i hauran de notificar a laltre qualsevol canvi. * Tota la informaci relativa al/s fill/s shaur dintercanviar entre els mateixos progenitors, els quals es comprometen a que NO UTILITZARAN el/s fill/s com a missatgers per a intercanviar informaci, plantejar qestions o proposar canvis en el rgim de guarda i visites establert. * Els progenitors acorden que lintercanvi dinformaci relativa al/s fill/s no sha de dur a terme -generalment- en presncia daquests. * Cada progenitor es compromet a informar laltre sobre els principals aspectes relatius al desenvolupament dels fills, i especficament als aspectes relatius a la educaci, la salut i el lleure. *Si un progenitor t coneixement de qualsevol malaltia, accident, hospitalitzaci o qualsevol altra circumstncia que afecta la salut del fill, sobliga a comunicarho immediatament a laltre progenitor. * Cada progenitor es compromet a procurar laccs a laltre dels documents dels seus fills (escolars, sanitaris i altres rellevants) * Cal tenir present que la decisi de canviar de centre escolar, com a manifestaci significativa de lexercici de la potestat parental, requereix lacord dambds progenitors.

A) Decisions relatives a la guarda dels fills i al lloc on viuran habitualment

En funci del rgim adoptat, els progenitors han de detallar la distribuci dels perodes de convivncia (setmanes, partici de setmana, quinzenal, mesos, etc) Habitualment, els fills sn al domicili de cada progenitor durant el perode de guarda, excepte si sacorda que siguin els progenitors els que es desplacin.

B) Tasques de qu sha de responsabilitzar cada progenitor en relaci amb les activitats quotidianes dels fills.
* Cada progenitor es fa crrec, per ell mateix o mitjanant daltres persones que designi, de les tasques domstiques generades per la cura del/s fill/s mentre el/s tingui en la seva companyia, * Identificaci de determinades tasques quotidianes, significativament les dacompanyament a lescola/altres activitats. * s adient explicitar que cada progenitor es far crrec (per ell mateix o mitjanant les persones que designi), de portar el/s fill/s a lescola i a les activitats extraescolars, aix com de recollir-lo/s, mentre estigui/n en la seva companyia. Tamb de determinades visites mdiques de seguiment etc-. * Pot ser adient identificar altres supsits, com la designaci del progenitor que socupar preferentment de ladquisici de la roba i lequipament escolar.

C) Manera com shan de fer els canvis en la guarda

* Cal ACORDAR el lloc on es produiran els intercanvis. Com a possibles opcions: - lhabitatge del progenitor que tingui la guarda en cada moment - lloc alternatiu que sacordi, - durant el perode escolar, lescola, a linici o la fi de la jornada escolar (o en la seu on te lloc determinada activitat extraescolar) * Si un progenitor, per qualsevol causa, no pot fer efectiva la guarda (entesa com a perode de convivncia) que t assignada, s convenient ACORDAR si s responsable de trobar un sistema alternatiu de guarda per al/s fill/s, o si ha dinformar prviament laltre progenitor per si aquest vol fer-sen crrec. * Cal ACORDAR que els intercanvis es faran en el perode que determinin els progenitors. * Si per alguna circumstncia no es poguessin dur a terme en el perode determinat, s adient acordar que el progenitor responsable ho haur de posar en coneixement de laltre amb la mxima antelaci possible, dins dun perode prudencial. * s adient ACORDAR una soluci alternativa quan el menor est malalt, i no sembla el ms beneficis pel seu inters traslladar-ho de lhabitatge on es troba
* Fixar, per exemple, la possibilitat de relacionar-se amb ell durant la malaltia, i com...)

* Tamb (til en cas de guarda individual per residncia dels progenitors en localitats diferents) preveure el rgim de transport (la manera de dur-lo a terme, i qui el sufraga). *Aix mateix, pot ser til Acordar que el progenitor que solliciti un canvi en la guarda s responsable de qualsevol despesa addicional de cura o transport del/s fill/s que pugui resultar del canvi.

D) Rgim de relaci i de comunicaci amb els fills durant els perodes en qu un progenitor no els tingui amb ell.
* Si satribueix la guarda conjunta per perodes duna certa durada, acordar les relacions personals amb laltre progenitor (p.e., una tarda a la setmana). En cas de guarda individual, ACORDAR els intervals en que el progenitor que no tingui la guarda podr tenir els fills en la seva companyia (p.e., caps de setmana alterns, des de les ..... del divendres o des de la sortida del collegi fins les ..... diumenge / lentrada del collegi el dilluns pel mat) Tamb es pot fixar un (o ms) dies intersetmanals, delimitant el perode. * Es adient acordar el rgim de comunicacions, mentre el/s fill/s est/n amb un progenitor (diari/ cada ...... dies, entre les ........ i ....... hores, etc) * En cas de comunicaci telefnica, caldr respectar lhorari de descans dels fills, de laltre progenitor i, si s el cas, de la resta de la seva famlia.

E) Rgim destades assenyalades)

(vacances,

dates

especialment

s adient contemplar de manera especfica cada perode de vacances dels menors (amb el referent del calendari escolar). En concret, les vacances destiu (delimitant si s juliol/ agost, o noms agost), de Nadal, de Setmana Santa o Pasqua- i, si s el cas, dhivern (-en mig del perode escolar- lanomenada setmana blanca).

Punt de partida (susceptible dacord diferent en funci de cada realitat familiar): distribuci de les vacances per la meitat de cada perode. Per garantir la igualtat, establir la preferncia dun progenitor els anys parells, i de laltre els senars.

Aquesta distribuci es fa amb independncia del progenitor a qui pugui correspondre la guarda del/ fill/s. Poden establir perodes i ordenacions diferents. * En les vacances de Nadal, s adient anticipar si la distribuci afecta a les dates del 25 i 26 o, segons les caracterstiques de la famlia, la nit del 24-, de manera que, amb independncia de la distribuci de les vacances, salterni, si escau, aquests dies la convivncia amb els progenitors (pot facilitar lacord els usos familiars fins a la data del trencament). Tamb es pot acordar el rgim de convivncia el dia 6 de gener. * En general, el rgim de relacions personals sha dentendre sense perjudici de lassistncia del/s fill/s a colnies, campaments, esplais o estades a lestranger, entre daltres activitats que puguin haver acordat els dos progenitors conjuntament. * Els progenitors poden ACORDAR una distribuci in genere dels fins de setmana llargs.

La fixaci daquest calendari, es far arribar, per part del progenitor que t preferncia cada any, durant la primera quinzena del ms de setembre, per la via que estableixin (o altre mecanisme que prevegin)

* Cal ACORDAR com sordenen les relacions personals en les dates daniversari/ sant dels menors o dels progenitors, intentant garantir el contacte directe dels progenitors durant un perode de .... hores, amb independncia de qui tingui aquell dia atribuda la guarda (tamb poden establir que, perqu es faci efectiu aquest contacte caldr que el progenitor informi laltre progenitor amb, com a mnim, ..... dies dantelaci). *Es recomanable que els progenitors ACORDIN participar tots dos- en les festes daniversari del/s seu/s fills, i es distribueixen les tasques dorganitzaci (per exemple, correspondran al progenitor que en tingui la guarda en aquell moment; o b a un els anys parells i a laltre els anys senars). * Els progenitors sn conscients que cadascun pot viatjar amb el/s fill/s mentre el/s tingui sota la seva guarda, i, per tant ACORDEN determinats compromisos dINFORMACI, referents a la realitzaci de viatges a lestranger. *Els progenitors ACORDEN facilitar-se el passaport

En cas de perodes dalternana s aconsellable que els progenitors acordin com es far, desprs del perode vacacional, el reinici habitual de comunicaci i de caps de setmana alterns.

F) Els tipus deducaci i a les activitats extraescolars, formatives i de lleure.

* Cal tenir present que cada progenitor t el dret a exposar al/s fill/s les seves creences religioses/ morals etc (cadasc pot inculcar al fill el que cregui millor, per sense imposicions). Per tant, ACORDEN tenir presents i respectar aquestes qestions. * Els progenitors han d acordar el tipus deducaci que volen pels seus fills, i el seu carcter pblic, privat o concertat; aix com religiosa o laica, especificant el centre escolar, si s possible o sentant les bases per la seva identificaci posterior, a partir de les seves preferncies. * Els progenitors han dacordar com es relacionaran amb el centre escolar i qui/ com assistiran a les reunions.

s adient recordar als pares que els centres escolars han de facilitar als progenitors la informaci corresponent als fills.

* s necessari lacord dels progenitors per inscriure els fills en activitats esportives o daltres que requereixin un entrenament especial mentre el/s fill/s s/sn amb laltre progenitor, tenint en compte els interessos i els desitjos dels menors.

*Por ser adient una enumeraci prvia dactivitats extraescolars dels fills. *Tamb s adient establir mecanismes, a partir de certa edat dels fills, que garanteixin el coneixement/facilitaci dels seus interessos.

G) Decisions relatives al canvi de domicili i a altres qestions rellevants per als fills.
Els progenitors ACORDEN comunicar-se, amb un preavs mnim de 30 dies, la seva intenci de canviar de domicili. Si el canvi de domicili dun progenitor impedeix el rgim de relacions establert, els progenitors hauran de revisar el pla de parentalitat per tal dassolir-ne un altre que sadapti el millor possible a les necessitats del/s fill/s. * Altres qestions rellevants sn, per exemple, les relatives a les decisions mdiques i sanitries ordinries o psicolgiques del/s fill/s, que
10

es poden preveure, llevat de casos durgncia o necessitat -atenent a linters superior del menor-.

H) Modificacions, revisi del pla i recurs a la mediaci familiar.

*Es poden establir mecanismes de revisi del pla, atenent a determinades circumstncies que considerin rellevants . * Els progenitors poden ACORDAR recrrer a la mediaci familiar en cas que laplicaci del pla provoqui diferncies entre els progenitors o calgui modificarne el contingut per tal dadaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills o a les noves circumstncies dels progenitors.

11

ANNEX II MODEL DE PLA DE PARENTALITAT

* ..........................................................................................., amb DNI ....................., com a progenitor // pare /mare amb domicili a ................................................................ i telfon .............................

* ..........................................................................................., amb DNI ....................., com a progenitor // pare /mare amb domicili a ................................................................ i telfon .............................

En relaci als seus fills 1. ............................................................................................., DNI................., nascut el dia .................., a ...................................... 2. ............................................................................................., DNI................., nascut el dia .................., a ...................................... 3. ............................................................................................., DNI................., nascut el dia .................., a ...................................... 4. (I successius, en el seu cas) amb

amb

amb

ACORDEN [PROPOSA] EL REGIM de GUARDA (CONJUNTA // INDIVIDUAL) AMB ESTABLIMENT DEL REGIM DE LES RELACIONS PERSONALS ... )

i, pel seu millor exercici,

ACORDEN[PROPOSA] el present PLA DE PARENTALITAT d'acord amb el que estableix l'article 233.9 Codi civil catal a ...................................., en data ..................,

Signatures _______________

Data: ............................

12

A) Decisions relatives a la guarda i al lloc en qu viuran habitualment (Art. 233-9.2a)

Els pares acorden la guarda compartida del/s fill/s com/ns, la distribuci de la qual

es portar a terme per perodes de:

Setmanes Mesos Intervals de sis mesos Altres .........................................................

El/s fill/s viur/n al domicili de cadascun dels progenitors dacord amb el perode establert.

El/s fill/s estar/n sota la guarda del progenitor ............................................... i al

domicili daquest, sense perjudici del carcter compartit de les responsabilitats parentals.

El/s fill/s viur/n habitualment a la llar del progenitor .............................................,

ats que s qui en t la guarda.

Altres.......................................................... B) Tasques de qu sha de responsabilitzar cada progenitor en relaci amb les activitats quotidianes dels fills. (Art. 233-9.2b) Mentre no sacordi el contrari, els progenitors sn els principals responsables de la
cura del/s fill/s com/ns.

Cada progenitor es far crrec, per ell mateix o mitjanant daltres persones que

designi, de les tasques domstiques generades per la cura del/s fill/s mentre el/s tingui en la seva companyia, amb la collaboraci del/s fill/s des que tingui/n la maduresa suficient.

Cada progenitor es far crrec, per ell mateix o mitjanant daltres persones que

designi, de portar el/s fill/s a lescola i a les activitats extraescolars, aix com de recollirlo/s, mentre estigui/n en la seva companyia.

Cada progenitor pot escollir les persones adequades perqu tinguin cura dels fills

mentre no sen pugui fer crrec.

Altres ........................................................................
13

Durant lexercici de la guarda:

Cada progenitor pot prendre les decisions quotidianes relatives als fills

mentre aquests es trobin en la seva companyia.

Cada progenitor es responsabilitza de les decisions segents ........................ Altres ..................................................................... C) Manera com shan de fer els canvis en la guarda. (Art. 2339.2c) Els intercanvis tindran lloc:
A lhabitatge del progenitor que tingui la guarda en cada moment A lhabitatge de laltre progenitor A lescola, a a linici o la fi de la jornada escolar Altres ........................... ...........................................

Els intercanvis shan de portar a terme dins lhorari ..................................

El progenitor que rebi el/s fill/s en guarda o per tal de fer efectiu el rgim de

relacions personals s lencarregat de transportar-los.

El progenitor............................................................................. s el responsable de

transportar el/s fill/s en els canvis de la guarda o quan tingui lloc el rgim de relacions personals.

Si un progenitor, per qualsevol causa, no pot fer efectiva la guarda que t

assignada, s responsable de trobar un sistema alternatiu de guarda per al/s fill/s.

El progenitor que solliciti un canvi en la guarda s responsable de qualsevol

despesa addicional de cura o transport del/s fill/s que pugui resultar del canvi.

D) Rgim de relaci i de comunicaci amb els fills durant els perodes en qu un progenitor no els tingui amb ell. (Art. 2339.2d)

14

El progenitor que no tingui la guarda del/s fill/s com/ns podr tenir-los en la seva

companyia en els intervals segents:

Caps de setmana alterns, des de divendres a dilluns mat Altres ...............................................

Caps de setmana alterns, ms els dies intersetmanals

segents: .........................................................

Altres ............................................................
El progenitor amb qui no estigui/n el/s fill/s podr comunicar-se amb ell/s per

qualsevol mitj sempre que ho consideri oport. En cas de comunicaci telefnica, caldr respectar lhorari de descans dels fills, de laltre progenitor i, si s el cas, de la resta de la seva famlia.

Altres ................................................................................................. E) Rgim destades dels fills amb cadascun dels progenitors en perodes festius, de vacances i en dates especialment assenyalades per als fills, per als progenitors o per a llur famlia. (Art. 233-9.2e)
1) Vacances destiu

Amb independncia del progenitor a qui pugui correspondre la guarda del/ fill/s,

cada progenitor podr tenir-lo/s la meitat dels perodes de vacances escolars destiu. En defecte dacord entre els progenitors, el progenitor..................................................... els tindr el primer perode els anys parells i el progenitor ........................................................ els senars.

Els progenitors fixen la manera en que es produir. Altres perodes ......................................................................................

Desprs del perode vacacional el reinici habitual del rgim de guarda / rgim de

setmana altern

Li correspondr al progenitor que no hagi estat amb els seus fills en

el darrer perode de vacances.

Altres ..............................................................................
15

2) Vacances de Nadal

Cada progenitor tindr el/ fill/s la meitat dels perodes de vacances escolars de

Nadal. A manca dacord dels progenitors, el progenitor............................................... els tindr el primer perode els anys parells i el progenitor .......................................... els anys senars.

Altres .
Desprs del perode vacacional el reinici habitual del rgim de guarda// caps de

setmana alterns

li correspondr al progenitor que no hagi estat amb els seus fills en el

darrer perode de vacances.

Altres ...................................................................................
3) Vacances dhivern

El/s fill/s podran estar en companyia de cada progenitor per parts iguals. En aquest

cas, el progenitor....tindr el/s fill/s la primera part de la setmana els anys parells, mentre que laltre els tindr la primera part de la setmana en els anys senars.

El progenitor....tindr el/s fill/s tota la setmana en els anys parells, mentre que laltre

els tindr tota la setmana en els anys senars. 4) Vacances de Setmana Santa

Cada progenitor tindr el/ fill/s la meitat de les vacances escolars de Setmana

Santa. A manca dacord dels progenitors,decidir el progenitor....els anys parells i laltre els senars.

Altres .........................................................................................
5) Dies assenyalats

Els

progenitors

acorden

que

el

dia

.....................

el

rgim

ser

el

segent:...................................................................

En les dates daniversari dels menors o dels progenitors, prevaldr lacord dels

progenitors i, a manca dacord, saplicar el rgim de comunicaci i relacions previst amb carcter general.

16

Durant

laniversari

del/s

fill/s,

aquest/s

estar/n

en

companyia i

del del

progenitor.................................................................... els anys parells progenitor................................................... ............... els anys senars.

Encara que no li correspongui, el dia del seu aniversari cada progenitor podr tenir

el fill/s en la seva companyia durant----- hores, sempre que informi laltre progenitor amb, com a mnim, ............................................... dies dantelaci. 6) Vacances i viatges amb el/s fill/s

Cada progenitor pot viatjar amb el/s fill/s durant el temps en qu el/s tingui sota la
seva guarda comunicant-lo prviament a laltre progenitor.

El progenitor que tingui el passaport o document adient del/s fill/s li ho haur de

facilitar a laltre progenitor .

F)Decisions relatives a leducaci i a les extraescolars, formatives i de lleure (Art. 233-9.2f)

activitats

Leducaci que rebran els fills ser: Pblica. Especificar centre, si s el cas: ................................... Privada. Especificar centre, si s el cas:.................................... Concertada. Especificar centre, si s el cas: .............................

Mentre el/s fill/s resideixi/n amb ell, cada progenitor podr autoritzar que participin

en les activitats que no requereixin organitzaci prvia, aix com en les activitats socials.

Es requereix lacord dels pares per tal dinscriure els fills en activitats esportives o

daltres que requereixin un entrenament especial mentre el/s fill/s s/sn amb laltre progenitor.

Altres ............................................................................... G) Deures dinformaci i consulta entre els progenitors en relaci als fills. (Art. 233-9.2g)

17

Cada progenitor ha dinformar laltre dels aspectes relatius a la salut, educaci i

lleure dels seus fills.

Ambds progenitors shauran dintercanviar i tindran accs als documents rellevants

dels seus fills.

Tota informaci relativa al/s fill/s shaur dintercanviar entre els progenitors, que en
cap cas poden utilitzar el/s fill/s com a missatgers per a transmetres informaci, plantejar qestions o proposar canvis. .

H) Decisions relatives al canvi de domicili i a altres qestions rellevants per als fills. (Art. 233-9.2h) Cada progenitor haur de comunicar a laltre, amb un preavs mnim de 30 dies, la
seva intenci de canviar de domicili.

Si el canvi de domicili dun progenitor s incompatible amb el rgim de guarda o

visites establert, els progenitors hauran de revisar lacord del pla de parentalitat per tal dassolir-ne un altre que sadapti el millor possible a les necessitats del/s fill/s.

El/s fill/s hauran destar amb el progenitor que romangui al domicili inicial fins que els
progenitors assoleixin un acord alternatiu.

Si un progenitor t coneixement de qualsevol malaltia, accident, hospitalitzaci o

qualsevol altra circumstncia que afecta la salut del fill, ha de comunicar-ho immediatament a laltre progenitor.

Altres...................................................................... I) Modificacions, revisi del pla i recurs a la mediaci familiar Els progenitors acorden el recurs a la mediaci familiar en cas que laplicaci del pla
provoqui diferncies entre els progenitors o calgui modificar-ne el contingut per tal dadaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills o a les noves circumstncies dels progenitors.

Altres circumstncies rellevants ...................................................................... per

modificar els aspectes ......................................................................... del pla.

18