EL REI DELS OFICIS:

Una vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava més
enginy i quin era el que tenia més mèrit de tots, per nomenar-lo rei dels
oficis. Va cridar els set mestres de més
anomenada de cada un dels oficis més
importants i els va requerir perquè cada
un portés una mostra de la seva obra i
l’eina més important de les que
necessitaven. Va convidar-los a un gran
dinar i , un cop van haver menjat, cada
un va presentar la seva feina, ensenyà
l’eina que emprava més per a fer-la i
va explicar les particularitats i
especialitats de l’ofici. El forner va
portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo. El
sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluents i l’alena
que gastava per a cosir. El sastre va portar un vestit molt bonic i molt
llampant i les tisores amb què l’havia tallat. El ferrer va portar un pany i
una clau molt bonica i complicada i el mall amb què picava l’enclusa.
El pellaire va portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la
ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la. El fuster va
portar una capseta molt polida i el ribot amb què l’havia polida, i el
mestre de cases, com que no podia portar cap a casa, portà un maó i
la paleta i l’escarpa i explicà com treballava.
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peça de mostra que
portaven, quin paper hi havia jugat l’eina que li ensenyaven i fins a
quantes altres eines havien necessitat per a poder fer allò que li
ensenyaven. El rei, després d’haver examinat totes les mostres i totes
les eines i d’haver-los ben escoltats, li semblà que l’obra de més mèrit
era el vestit fet tot de mà del sastre, sense altra intervenció que una
agulla petita i senzilla mentre que tots els altres, per a aconseguir la
seva mostra, havien hagut de posar en joc un gran nombre d’eines.
Tots els altres van creure que el rei s’havia equivocat i que la pròpia
feina era de més mèrit i de més enginy que la del sastre; però, davant
del parer del rei, ningú no va gosar replicar, i el sastre va quedar
nomenat rei de tots els oficis.
De tots els convocats el ferrer va ésser el que es considerà més
trepitjat, fins al punt que no va sentir-
se disposat a tenir un sastre per rei i
decidí tancar la ferreria i anar-se’n. Al
cap de poc temps, al sastre se li van
desclavar les tisores, al sabater se li va
espuntar l’alena, el pellisser se li va
oscar la ganiveta, al fuster se li
esmussà la fulla de la garlopa i al
mestre de cases se li va escantellar la
paleta. Tots van tenir necessitat del
ferrer, perquè cap no es podia servir
de la seva eina sense el seu ajut. Tots van acudir a exposar les seves
inconveniències al rei, que va trobar-se en un trasbals. Va fer crides
pertot arreu demanant al ferrer que es presentés, que fora atès i
dignificat com es mereixia. Però el ferrer no es presentava; fins que el
rei va manar que fos oberta la ferreria, que s’encegués la fornal i que
acudís tothom que s’hi veiés amb cor per tal de veure si podia suplir el
ferrer i adobar les eines dels altres oficis, perquè cap d’elles no podia
treballar sense l’ajut del ferrer. Cada un dels interessats va intentar i va
provar d’adobar-se la seva eina, però ningú no se’n va pas sortir.
Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si
podien conjurar el conflicte, però tot fou endebades, i com més
anava més complicació es produïa, perquè cada dia que passava
s’esgavellaven noves eines de gents d’altres oficis. Un dia, per fi, va
presentar-se el ferrer, car havien arribat a orelles seves les crides fetes
pel rei. Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquil—litat van
renéixer entre tots els oficis. El rei va convocar els set oficis de l’altra
vegada a un altre àpat fraternal i, davant de tots, va confessar que
havia sofert un error i que la pràctica havia demostrat que tots els
altres oficis són dependents del ferrer, sense el qual no poden trempar
ni adobar les eines quan se’ls malmeten. I , davant de tots els presents,
el rei va nomenar el ferrer rei dels oficis, amb avinença i conformitat de
tothom. El sastre, com a acte de submissió i acatament al rei, se li va
agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior
del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal
que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba. Fins a temps
moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del
davantal, que, amés de fer bonic, eren l’ofrena dels sastres i el distintiu
reial entre els altres oficis.
Abans el treball de la fusta, dins del seu immens i variadíssim camp,
formava només un ofici i els fusters tant feien una casa de fusta com
un armari, com un vaixell. L’ofici de fuster era el que requeria més
enginy i el més útil de tots, perquè sabien fer de tot i feien
absolutament de tot mentre fos de fusta.
El rei, admirat de l’enginy prodigiós dels fusters, volgué constituir-los així
en una mena de reialme i anomenar un rei entre ells. Va fer unes grans
crides fent saber la seva voluntat i oferint
el càrrec de rei dels fusters a aquell que
fes al davant seu i de la seva cort una
obra més perfecta i més important. Va
convocar tots els qui volguessin optar al
títol de rei dels fusters. Se’n van presentar
tres, que davant de tot el bo i millor de
la cort i de la gent més sàvia i més
entesa van treballar una pila de dies, fins
a tenir acabada cada un una obra escollida al seu gust. L’un va fer
una escala de cargol, l’altre va fer una barca i l’altre una roda de
carro. Les tres obres van ésser reputades com d’una gran perfecció,
d’un enginy excepcional, d’un mèrit notable, d’una gran utilitat, fins a l
punt que ni el rei ni cap dels seus consellers no van saber pas per quin
dels tres decidir-se, i, després de molt deliberar, el rei els va nomenar
reis tots tres. Com que no era possible la convivència de tres reis, fou
acordat que des d’aleshores els fusters es dividissin les feines i que d’un
ofici en fessin tres: el dels fusters pròpiament dits, que curarien de fer la
fusta necessària per a les cases, els mestres d’aixa o fusters de ribera,
que farien només embarcacions, i els mestres de carros, que només
farien carruatges: i cada un d’aquells tres resis va ésser el rei del seu
ofici. I fou des d’aleshores que un fuster va deixar de fer tota mena
d’objectes de fusta.

Llegenda popular catalana en versió de Joan Amades.

 EL REI DELS OFICIS:

-Llegeix amb atenció tot el text i busca els noms dels oficis que van
sortint. Els pots subratllar i així et serà més fàcil.

-Acaba d’omplir la graella amb totes les dades que et demanen.

-Si hi ha algun nom que no coneixes el busques al diccionari o a

l’ordinador.

-Busca dibuixos o fotografies en algun llibre o si els coneixes els pots

dibuixar tu mateix.

-Necessitaràs un regle per a fer les línies horitzontal per separar cada
ofici.

-Dels oficis que han sortit, quin t’agradaria fer quan siguis gran? Per
què?

- Hi ha algun ofici que no coneguis? Quin?

 EL REI DELS OFICIS

Nom de Lloc de Eina o Material Obra o Accions o Altres oficis

l’ofici treball eines que treball activitats relacionats
treballa acabat que fa

EL REI DELS OFICIS:

- Tots els oficis que han sortit a la graella són oficis vells. En aquest full
fes el dibuix d’un ofici vell i també d’un ofici nou.