P

r
i
m

r
i
a
3
Refor i
ampliaci
Coneixement del medi
Fitxes de refor
Fitxa 1 El cos hum per fora ...................... 3
Fitxa 2 Els rgans dels sentits .................... 4
Fitxa 3 Els ossos i lesquelet ...................... 5
Fitxa 4 Laparell locomotor ........................ 6
Fitxa 5 Laparell digestiu ............................ 7
Fitxa 6 Els aparells respiratori,
circulatori i excretor ....................... 8
Fitxa 7 Els animals vertebrats .................... 9
Fitxa 8 Els animals invertebrats ............... 10
Fitxa 9 Com sn les plantes ..................... 11
Fitxa 10 Les flors i els fruits ....................... 12
Fitxa 11 Utilitats de les plantes .................. 13
Fitxa 12 Laigua en la naturalesa:
el cicle de laigua ......................... 14
Fitxa 13 Laire ........................................... 15
Fitxa 14 Les roques i els minerals .............. 16
Fitxa 15 El sl ........................................... 17
de refuerzo
Fitxa 16 Els paisatges de muntanya ........... 18
Fitxa 17 Els paisatges de plana ................. 19
Fitxa 18 Els paisatges de costa .................. 20
Fitxa 19 Loratge i els paisatges ................. 21
Fitxa 20 Laigua i el paisatge ..................... 22
Fitxa 21 Els pobles i les ciutats .................. 23
Fitxa 22 Els mitjans de transport ............... 24
Fitxa 23 Lagricultura ................................ 25
Fitxa 24 Ramaderia, pesca
i explotaci del bosc .................... 26
Fitxa 25 La indstria ................................. 27
Fitxa 26 Fonts denergia.
Lelectricitat ................................. 28
Fitxa 27 La histria .................................... 29
Fitxa 28 Els records del passat .................. 30
Fitxa 1 ............................ 31
Fitxa 2 ............................ 32
Fitxa 3 ............................ 33
Fitxa 4 ............................ 34
Fitxa 5 ............................ 35
Fitxa 6 ............................ 36
Fitxa 7 ............................ 37
Fitxa 8 ............................ 38
Fitxa 9 ............................ 39
Fitxa 10 .......................... 40
Fitxa 11 .......................... 41
Fitxa 12 .......................... 42
Fitxa 13 .......................... 43
Fitxa 14 .......................... 44
Lesquelet ....................... 45
La musculatura ............... 46
Laparell digestiu ............ 47
Fitxes dampliaci
785466 _ 0001-0001.qxd 10/3/05 12:37 Pgina 1
Refor i ampliaci Coneixement del medi 3 s una obra collectiva,
concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria
de Santillana Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. L., sota la direcci
dENRIC JUAN REDAL, JOS LUIS ALZU GOI i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA.
Illustraci: Eduardo Fuentes i Jos Santos
Correcci lingstica: Laia Arenas i Empar Tortosa
Edici: Ana Mara Snchez-Ramal
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellec-
tual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest quadern noms es-
tan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida
qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga fina-
litats comercials.
2005 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.
C/ Valncia, 44 - 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 785466
Depsit legal:
785466 _ 0002-0002.qxd 17/3/05 13:19 Pgina 2
Sassemblen en el fet que:
els dos tenen dos ulls.

Es diferencien en el fet que:

la xiqueta t els ulls allargats.

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
1. Relaciona cada element de la columna de lesquerra amb la part
del cos corresponent.
2. Escriu en qu es diferencien i en qu sassemblen els dos xiquets.
Fitxa
1
El cos hum per fora.
Recorda
El cos hum es divideix en tres parts: cap, tronc i extremitats. Encara que
el cos de totes les persones s semblant, hi trobem diferncies a causa de
les caracterstiques sexuals, la constituci de cada persona i els trets
individuals.
Cap
Tronc
Extremitats
Celles
Melic
Dents
Estmac
Peus
Colze
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 3
4

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Els rgans dels sentits.
Refor
Nom Data
Fitxa
2
1. Observa el dibuix. Desprs, segueix lexemple i escriu amb quins sentits
pot percebre el xiquet els objectes que shi indiquen.
Recorda
Els sentits ens aporten informaci de lexterior i ens permeten conixer el
nostre entorn.
Cada sentit t el seu rgan al cos: hi veiem amb els ulls, hi sentim amb
lorella, olorem amb el nas, assaborim amb la llengua i toquem les coses
amb la pell.

Papallona
Sol
Ocell
Aigua
Flors
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 4
5

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
3
Els ossos i lesquelet.
1. Uneix amb fletxes cada nom amb los que denomina.
Recorda
Els ossos sn parts dures del cos. Serveixen per a protegir els rgans
i, juntament amb els msculs, ens permeten mourens.
Els cartlags sn flexibles i menys durs que els ossos.
El conjunt de tots els ossos i els cartlags s lesquelet.
2. Completa aquestes oracions amb la paraula que corresponga.
El cartlag s> eny q el osso.
El osso s> part e nost co.
Le articulacion u>eie> do .
Lesqee est forma e osso ^ .
articulaci / cartlags tendons / ossos flexibles / dures durs / blans
Vrtebra
Crani
Cbit
Fmur
Costella
Peron
Tbia
Rtula
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 5
6

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Laparell locomotor.
Refor
Nom Data
Fitxa
4
Recorda
Els msculs sn rgans blans i flexibles que suneixen als ossos per mitj
dels tendons. Quan el mscul es contrau, estira los a qu est unit.
El conjunt de tots els msculs sanomena musculatura.
1. Completa lesquema segent amb les paraules del requadre.
rgids involuntaris tendons
2. Assenyala amb fletxes el lloc on es troben els msculs segents.
Bessons
Masseter
Bceps
Abdominals
Qudriceps
Pectoral
Laparell locomotor
est format
pels ossos,
que sn
durs
pels msculs,
que poden ser
voluntaris
suneixen als ossos
per mitj dels
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 6
7

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
5
Laparell digestiu.
Recorda
Laparell digestiu sencarrega dobtindre dels aliments les substncies
que necessitem per a viure.
La digesti comena a la boca i continua a lesfag, lestmac
i lintest.
1. Uneix amb fletxes els distints tipus de dents amb el nom
que els correspon i indica per a qu serveixen.
2. Escriu el nom de lrgan que correspon
a cada nmero.
Seri e .
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Seri e .
Seri e .
Molar
Canina
Incisiva

2
6
1
5
4
3
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 7
8

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Els aparells respiratori, circulatori i excretor.
Refor
Nom Data
Fitxa
6
Recorda
Laparell respiratori sencarrega dobtindre de laire loxigen
que necessitem per a viure.
Laparell circulatori transporta a travs de la sang els nutrients
i loxigen que necessitem i els fa arribar a tot el cos.
Laparell excretor recull i elimina les impureses de la sang.
1. Escriu en el lloc corresponent el nom dels rgans principals
de laparell respiratori.
boca pulmons nas trquea bronquis
2. Completa les oracions segents amb les paraules del requadre.
bufeta excretor renyons
Lapael q encareg >eeja e
impuee l san@ .
El rgan important apael
exceto s> el .
Lorin emmagatem e> l .
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 8
9

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
7
Els animals vertebrats.
Recorda
Els animals vertebrats sn els que tenen ossos i columna vertebral.
Els vertebrats es distingeixen els uns dels altres per la pell, per la forma
de les extremitats, per lalimentaci, per la manera de reproduir-se
i per la manera de respirar.
1. Pinta el dibuix de cada animal. Desprs, escriu com s la seua pell, com
es desplaa i com respira.

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 9

10

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Els animals invertebrats.
Refor
Nom Data
Fitxa
8
Recorda
Els animals invertebrats sn els que no tenen ossos ni columna
vertebral.
Tots els animals invertebrats sn ovpars.
El grup ms nombrs danimals invertebrats est format
pels insectes.
1. Escriu davall de cada invertebrat les caracterstiques que li corresponen.
No t columna vertebral. s terrestre.
T potes. s aqutic.
s ovpar. No t potes.
2. Escriu les paraules del requadre on corresponga.

cap antena ull pota

trax abdomen ala
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 10
11

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
9
Com sn les plantes.
Recorda
Les plantes estan formades per larrel, la tija i les fulles.
Aquestes parts sn els rgans de la nutrici de les plantes.
Els serveixen per a obtenir i fabricar laliment.
1. Completa el nom de les parts daquesta planta. Desprs, contesta.
2. Relaciona cada paraula amb el significat corresponent.
3. Fixat en aquest dibuix dun arbre i contesta.
Com s la tija daquesta planta,
herbcia o llenyosa?
.
Com sn els fruits daquesta planta,
carnosos o secs?
.

Quines parts de la planta sn visibles? .

Quina part de la planta no s visible? .
Arrel
Part de la planta que creix damunt del
sl i don ixen les fulles.
Fulles
Tija
Parts verdes de la planta que naixen
de la tija.
Part invisible de la planta que la fixa a la terra,
don absorbeix laigua i altres substncies.

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 11

12

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Les flors i els fruits.
Refor
Nom Data
Fitxa
10
Recorda
Les flors i els fruits sn els rgans reproductors de moltes plantes.
Les flors estan compostes per la corolla, el calze, els estams i el gineceu.
Els fruits poden ser secs o carnosos i contenen les llavors
a linterior.
1. Completa el nom de les parts daquesta flor.
2. Uneix cada paraula amb la descripci corresponent.
3. Escriu el nom de dos fruits carnosos i de dos fruits secs.
Fruits carnosos Fruits secs

Gineceu
Part de la flor formada per fulletes verdes
que la protegeixen.
Calze
Corolla
Part central de la flor on es troben els
rgans reproductors.
Part de la flor formada per diverses fulles
acolorides.

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 12

13

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
11
Utilitats de les plantes.
Recorda
Les plantes poden ser silvestres o cultivades. Les plantes silvestres
creixen i salimenten sense que ning se nocupe. Les plantes cultivades
necessiten ajuda per a crixer.
Les plantes sn tils i necessries per a les persones, per als animals
i per al medi ambient.
1. Escriu en cada cas si es tracta duna planta silvestre o cultivada.
2. Escriu noms de plantes de les quals saprofiten les parts segents.
Fulla
Llavor
Arrel
Tija
Fruit
Taronger Encisam Avet
Blat Romer Maduixes
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 13
14

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Laigua en la naturalesa: el cicle de laigua.
Refor
Nom Data
Fitxa
12
Recorda
Laigua s necessria per als ssers vius. Laigua a la Terra
es pot trobar en tres estats diferents: slid, lquid i gass.
El cicle de laigua s el conjunt de tots els moviments i els canvis destat
de laigua al nostre planeta.
1. Observa i pinta el dibuix. Desprs, contesta.
On podem trobar aigua en aquest paisatge?
2. Escriu el nom del canvi destat corresponent.
Quan bullim aigua i es transforma en vapor
Quan calfem un gla de gel i es fon
Quan congelem aigua lquida i en fem glaons
Quan el vapor daigua entela els vidres

fusi solidificaci condensaci evaporaci

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 14
15

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
13
Laire.
Recorda
Laire s una mescla de gasos que envolta la Terra i forma latmosfera.
Est compost per nitrogen, oxigen i dixid de carboni.
Encara que laire s invisible i no t forma prpia, ocupa un lloc,
t pes i es mou.
2. Completa les oracions segents amb les paraules del requadre.
3. Escriu tres exemples dusos de laire.
pesa es mou forma prpia ocupa un lloc
1. Escriu V si s verdader o F si s fals.
Laire s un lquid.
Loxigen s el gas ms abundant en laire.
Amb absncia daire es perceben millor els sons.
A les capes baixes de latmosfera hi ha aire per a respirar.
Lai , co compro
e> compara u> globu bui ^ u> alt p.
Lai , co poe vo
qua> i>fe u> p>eumti.
Lai no , sin l e ecip^en
q e con.
Qua> ai , prodei e n.

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 15

16

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Les roques i els minerals.
Refor
Nom Data
Fitxa
14
Recorda
La part slida de lescora terrestre est formada per roques.
Els minerals sn els materials dels quals estan fetes les roques. Es diferen-
cien els uns dels altres per la duresa, el color i la brillantor que tenen.
1. Completa aquestes oracions amb les paraules del requadre.
2. Observa el dibuix i escriu els usos de les roques i els minerals que reconegues.
minerals roques duresa slida brillantor
Le s> el maerial
q fore> l par l Terr.
Le roqe esta> formae e .
El mi>eral e d^eenc^e> e l ,
e colo ^ l q e>e>.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 16
17

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
15
El sl.
Recorda
El sl s la capa de terra, aigua, aire i restes de plantes que cobreix les
roques i en la qual creixen les arrels de les plantes.
Els sls poden ser frtils, pobres o rids. Lenemic ms gran que tenen
s lerosi.
1. Completa la taula segent.
2. Escriu al costat de cada dibuix si es tracta dun sl o no i explica per qu.

Tipus
de sl
Composici Qu hi creix
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 17
18

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
16
Recorda
Els paisatges de muntanya estan formats per muntanyes i valls.
Les muntanyes sn grans elevacions del terreny amb forts pendents.
Les valls sn terrenys plans situats entre muntanyes.
1. Pinta cada casa dun color dacord amb la clau. Desprs, contesta.
Roig
La casa al peu
de la muntanya.
Blau
La casa al vessant
de la muntanya.
Verd
La casa al cim
de la muntanya.
Quines tres parts es distingeixen en una muntanya?
2. Completa amb les paraules del requadre.
tur muntanyes serra serralada pendents
El paisat@e muntany esta> format
e ^ vall. Le muntane s> gran
eevacion e eren amb fort .
Dire muntane allae constiteie> un
^ dire ere unie fore>
un . Qua> l muntany po alt
e e no tossa o .
Els paisatges de muntanya.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 18
19

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
17
Els paisatges de plana.
Recorda
Els paisatges de plana estan formats per planes, altiplans
i depressions.
1. Relaciona cada paraula amb la definici corresponent.
2. Observa aquest dibuix duna plana i marca amb una X les oracions verdaderes.
Plana
Plana ms elevada que les terres
que hi ha al voltant.
Altipl
Depressi
Plana ms baixa que les terres
que hi ha al voltant.
Zona baixa i plana que presenta poca
altitud sobre el nivell del mar.
Hi ha carreteres i fbriques. Hi ha un altipl.
El riu recorre terres planes. Shi veu el naixement dun riu.
Hi ha un gran bosc. s un paisatge de muntanya.
Hi ha camps de cultiu. s un paisatge de plana.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 19
20

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Els paisatges de costa.
Refor
Nom Data
Fitxa
18
Recorda
La costa s la part de la terra que est en contacte amb el mar.
La costa presenta formes variades: pennsules, illes, arxiplags, golfs,
badies, ries i caps.
Les costes estan molt poblades i el paisatge natural ha sofrit moltes
transformacions.
1. Uneix cada dibuix amb la definici corresponent.
2. Escriu cada nom on corresponga. Desprs, pinta el dibuix.
Territori envoltat daigua per totes bandes
menys per una, anomenada istme.
Entrada del mar en la terra.
Porci de terra envoltada daigua
per totes bandes.
pennsula cap platja istme
illa golf penya-segat delta
Cap Pennsula
Illa Golf
Part de la costa que entra en el mar.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 20
21

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
19
Loratge i els paisatges.
Recorda
Loratge depn de les precipitacions, de la temperatura i del vent.
Loratge canvia amb les estacions. Tamb varia segons que ens trobem
prop o lluny del mar o segons que ens trobem en una zona elevada o en
una zona baixa. Loratge influeix, a ms, en els paisatges.
1. Completa lesquema amb les paraules del requadre.
2. Relaciona cada tipus de vegetaci amb el paisatge corresponent.
vent temperatura pluvimetre
Arbres de fulla
perenne
Paisatges amb
pluges abundants
Paisatges secs
Paisatges amb
pluges escasses
Arbres de fulla
caduca
Cactus,
paleres i piteres
el termmetre
que es mesura amb que es mesura amb
Els elements
de loratge sn
les precipitacions
3. Subratlla la paraula incorrecta en cada oraci. Desprs, copia les oracions
amb la paraula adequada.
Les pluges fan que les plantes sassequen.
Faigs, castanyers i roures sn arbres de fulla perenne.

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 21

22

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Laigua i el paisatge.
Refor
Nom Data
Fitxa
20
Recorda
Laigua est present en els paisatges en forma de rius, llacs i embassaments.
Els rius naixen a les muntanyes, corren per les planes i desemboquen
al mar, en un llac o en un altre riu.
Els rius sn una reserva important daigua i peixos.
1. Observa el dibuix i escriu les paraules del requadre on corresponguen.
afluent curs alt presa
curs baix desembocadura llac
llit cabal curs
2. Completa les oracions segents amb les paraules del requadre.
E ecoregu q f u> ri e o> nai
fin o> eemboc anoen .
E eren fona e qua cor u> ri
anoen .
L quantita aigu q port u> ri anoen
.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 22
23

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
21
Els pobles i les ciutats.
Recorda
Les ciutats i els pobles es diferencien per lextensi, pel nombre
dhabitants i per les faenes i les activitats que aquests porten a terme.
A ms, als pobles els carrers sn menuts i estrets, les cases baixes,
els serveis ms escassos i la vida s ms tranquilla que a les ciutats.
1. Marca amb una X lopci correcta.
eixample centre perifria
3. Escriu dues diferncies entre un poble i una ciutat.
2. Escriu les paraules del requadre en el lloc corresponent.
.
.
Una localitat menuda i poc poblada s
un poble. una ciutat.
Els carrers dels pobles sn
curts i estrets. grans avingudes.
A les ciutats, les persones es dediquen principalment
als serveis i la indstria. a lagricultura i la ramaderia.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 23
24

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Els mitjans de transport.
Refor
Nom Data
Fitxa
22
Recorda
Les persones i les mercaderies es mouen dun lloc a un altre amb
els mitjans de transport, que poden circular per terra, aire i aigua.
Els transports afavoreixen el comer i creen llocs de treball,
per tamb modifiquen els paisatges naturals.
1. Observa els dibuixos i completa cada text amb les paraules del requadre.
El cote ^ e
s> transport
q circue> e e .
carreteres privats motocicletes
E te> ^ e s>
transport q ie>
^ arri> e .
estacions metro pblics
El enlaie>
^ aere> al ^
transpore> o ercaer^e.
persones avions aeroports
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 24
25

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
23
Lagricultura.
Recorda
Lagricultura s el cultiu de la terra. Pot ser de sec o de regadiu.
Els llauradors han de dur a terme diverses tasques agrcoles: llaurar, ado-
bar, sembrar i collir. Per fer-ho, fan servir mquines i altres
avanos tcnics.
1. Escriu V si s verdader o F si s fals.
Lagricultura s el cultiu de la terra per a lobtenci daliments i altres productes.
Els cultius de sec sn aquells que necessiten ser regats.
Les hortalisses i els arbres fruiters sn cultius de regadiu.
3. Classifica les paraules del requadre i escriu-les on corresponga.
2. Observa els dibuixos i escriu sec o regadiu on corresponga.
Culti .
aixada adobar aladre sembrar
regar recollectora collir tractor
Culti .
Mquines i ferramentes
Tasques agrcoles
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 25
26

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ramaderia, pesca i explotaci del bosc.
Refor
Nom Data
Fitxa
24
Recorda
La ramaderia s el conjunt dactivitats relacionades amb la cria i el comer
danimals domstics. Pot ser intensiva o extensiva.
La pesca s la captura de peixos i mariscs. Es pot practicar als rius o al mar.
La pesca martima pot ser daltura o litoral.
avcola ovelles cavalls porc
pollastres equ ov porcs
1. Completa lesquema amb les paraules del requadre.
2. Observa els dibuixos i ratlla la paraula errnia.
Ramaderia
intensiva/extensiva
Pesca
daltura/litoral
Explotaci
del bosc/del mar

Tipus
de bestiar

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 26

27

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
25
La indstria.
Recorda
La indstria transforma matries primeres en productes elaborats
fent s de mquines que funcionen amb energia.
Hi ha diferents tipus dindstries, depenent de les matries primeres
que utilitzen i dels productes que fabriquen.
1. Relaciona cada matria primera amb el producte elaborat corresponent.
2. Escriu 1, 2, 3 i 4 i ordena aquest procs de transformaci industrial.
Farina Ram
Maduixa Melmelada
Blat Vinagre
3. Escriu dos productes elaborats per cada una daquestes indstries.
Indstria bsica
Indstria de consum
Indstria tecnolgica

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 27

28

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Fonts denergia. Lelectricitat.
Refor
Nom Data
Fitxa
26
Recorda
Lenergia elctrica s necessria perqu funcionen les mquines.
Sobt en les centrals elctriques, que poden ser de diferents tipus:
hidroelctriques, trmiques, nuclears, eliques i solars.
3. Ratlla en cada cas la resposta incorrecta.
1. Relaciona cada aparell amb la font denergia que utilitza.
Les centrals hidroelctriques utilitzen
la llum del sol per a produir electricitat.
la fora de laigua per a produir electricitat.
En les centrals nuclears sutilitza
urani per a aconseguir vapor daigua i produir electricitat.
carb, gas o petroli per a aconseguir vapor daigua i produir electricitat.
Les centrals eliques utilitzen
la fora de laigua per a produir electricitat.
la fora del vent per a produir electricitat.
aigua carb petroli vent
electricitat petroli vent
2. Classifica les fonts denergia segents on corresponga.

renovables

no renovables
785466 _ 0003-0048.qxd 17/3/05 12:29 Pgina 28
29

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
27
La histria.
Recorda
Tothom t una histria i la coneix per mitj de fotografies, vdeos,
objectes i histries que ens conten.
Els pobles i les ciutats tamb tenen una histria. Aquesta es coneix
per mitj dels documents escrits, grfics i materials.
grfic escrit material
1. Digues de quin tipus de document es tracta.
2. Escriu 1, 2, 3, 4 i 5 i ordena del ms antic al ms modern.
Fa 10 anys. Fa 500 anys. Fa 100 anys.
Fa 2.000 anys. Fa 1.000 anys.
El Escorial
Aqeducte
de Segvia
Mesquita de Crdova
La Pedrera
Museu Guggenheim
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 29
30

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Els records del passat.
Refor
Nom Data
Fitxa
28
Recorda
En la histria hi ha algunes coses que es conserven al llarg del temps. Sn
les tradicions, les festes, els monuments i els personatges.
1. Relaciona.
Castell
Ball tpic
Esttua
Llegenda
Tradici
Monument
2. Pensa en la teua localitat i escriu.
3. Tria una festa de la teua localitat i completa la fitxa. Desprs, fes-ne un dibuix.
Un plat tpic
Un monument
Un personatge histric

Festa:
Data:
Lloc:
Activitats:

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 30

31

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
1
1. Observa lalfabet que fan servir les persones sordes i desxifra
les paraules segents.
2. Escriu el teu nom amb els signes de lalfabet dactilolgic.
Lalfabet dactilolgic
Les persones que no poden sentir es comuniquen les unes amb les altres per mitj de gestos.
En el llenguatge dels gestos es fan servir les distintes parts del cos (mans, ulls, boca)
per a representar les idees que es volen transmetre.
Les persones sordes fan servir un alfabet de signes amb qu representen cada una
de les lletres. Aquest alfabet sanomena alfabet dactilolgic.
A B C D E F G H I
J K L LL LL M N 0 P Q
R RR S T U V W X Y Z
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 31
32

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
2
El calci, el millor amic dels ossos
El calci s el principal component de les dents
i els ossos. La tbia, el fmur, el peron i la resta
dels ossos que tens al cos necessiten calci per a crixer
sans i forts.
La llet i els seus derivats (formatge, iogurt, mantega)
sn els aliments que ms calci contenen. Uns altres
aliments rics en calci sn les verdures, el peix
i els fruits secs; per exemple: espinacs, brquil, algues,
col llombarda, salm, sardines, ametles i nous.
2. Dacord amb la lectura, digues si les accions segents beneficien o perjudiquen els
ossos.
1. Encercla en la sopa de lletres i escriu set aliments rics en calci.
E S A R D I N A
S W F E K A S M
P W Q R T I P E
I U B A L G A T
N B S A L M L
A R W R L M S A
C L L E T U J R
S W N O U D A

Portar pes a lesquena

Menjar verdures i peix
Nadar
No menjar aliments amb calci
Asseures amb lesquena recta
Prendre llet

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 32

33

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
3
Els trasplantaments drgans
El trasplantament drgans s un dels avanos mdics ms importants que sha produt
en els darrers anys.
El trasplantament s una operaci que consisteix a substituir un rgan malalt per un altre
de sa, procedent duna altra persona. Els rgans que es trasplanten amb ms freqncia
sn els renyons, el fetge, el cor i els pulmons.
El primer trasplantament de cor a un sser hum el va fer el doctor Christian Barnard
lany 1967. Des daleshores, els trasplantaments han salvat la vida de moltes persones.
1. Contesta.
2. Uneix cada rgan amb la funci corresponent.
En qu consisteixen els trasplantaments?
Qui va fer el primer trasplantament de cor? Quan?
Quins rgans es trasplanten amb ms freqncia?
Per qu creus que sn importants els trasplantaments?
Digesti Respiraci Excreci Circulaci
Cor Pulmons Estmac Renyons
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 33
34

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
4
Una au molt llesta
Laufrany s una au menuda i intelligent. Fa uns
60 centmetres. La punta del bec i els extrems
de les seues ales sn negres. La resta del seu cos s blanc
amb tons groguencs.
Laufrany s una au carronyera, s a dir, salimenta
de la carn dels cadvers daltres animals.
Completa la dieta amb petits rosegadors, amfibis
i ous daltres aus. Quan els ous sn molt grans,
hi llana pedres per trencar-los i poder menjar-ne el contingut. s un dels pocs animals
capa dutilitzar instruments per aconseguir el menjar.
Laufrany est ests per tot Espanya. A Galcia, sel coneix com a autre blanco;
a Arag, com a boleta; i a Canries, com a guirre.
1. Escriu V si s verdader o F si s fals.
2. Contesta.
3. Completa la fitxa de laufrany. Desprs, dibuixal.
Laufrany s un petit rosegador.
Laufrany s capa dutilitzar instruments per aconseguir el menjar.
Laufrany noms viu a Galcia.
Per qu s laufrany una au carronyera?
Creus que laufrany s una au intelligent? Per qu?
Laufrany
T ossos, s:
Menja carn, s:
Naix dous, s:
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 34
35

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
5
Els arbres fan anys
Saps qu s la dendrocronologia?
A ms de ser una paraula difcil de pronunciar, s el
mtode que es fa servir per a calcular ledat dels arbres.
Com ja saps, els arbres sn ssers vius, que naixen, creixen
i fan anys.
Si observes linterior del tronc dun arbre, pots vore
unes marques en forma danells concntrics. Cada un
daquests anells representa un any. Com ms anells
hi ha a linterior del tronc, ms anys t larbre.
s ms o menys semblant als pastissos daniversari. Cada
any, hi posem un ciri ms!
1. Observa els troncs daquests arbres i pinta el ms vell.
2. Segueix els camins i esbrina el nom dun arbre canari millenari.
1
D
2 3 4 5
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 35
36

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
6
Vents molt forts
Els huracans i els tornados sn vents molt forts que
poden arribar a velocitats superiors a 250 quilmetres
per hora, el doble de la velocitat a qu no deu arribar
un cotxe en carretera.
Lhurac, tamb anomenat tif, s un vent molt rpid
que bufa de forma circular al voltant dun centre,
que sanomena ull de lhurac.
El tornado s un remol de vents forts, acompanyat
dun nvol amb forma de xemeneia. Als tornados tamb
sels anomena ciclons.
A causa de la velocitat a qu arriben, els huracans
i els tornados arrosseguen tot el que troben al davant:
cotxes, edificis i persones.
1. Relaciona.
Hurac
Tornado
Cicl
Tif
Nvol amb forma de xemeneia
Vent amb forma circular
2. Escriu V si s verdader o F si s fals.
3. Imagina que un dia es produeixen vents forts en la teua localitat. Explica quins
efectes creus que produirien.
Un hurac s un vent suau.
Els tornados poden arrossegar bicicletes.
Els huracans i els ciclons poden causar danys importants.
El centre del tornado sanomena ull de lhurac.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 36
37

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
7
Lor dels romans
Fa 2.000 anys els romans explotaren
els jaciments dor de Las Mdulas,
una zona muntanyosa que es troba
a la provncia de Lle.
Per extraure lor, els romans feien servir una
tcnica que consistia a perforar linterior de la
muntanya amb passadissos llargs.
A la part alta de la muntanya construen
una mena dembassament, on
emmagatzemaven laigua dels rius i rierols
propers. Quan els passadissos estaven
construts, soltaven laigua
i la deixaven crrer.
El corrent arrossegava tota la terra fins a
lexterior de la muntanya. All es rentava
i es filtrava fins que se separava lor de la resta
de roques i minerals.
1. Relaciona les paraules segents amb el significat corresponent.
Mineral
Roca
Jaciment
Lloc don es trauen minerals.
Material del qual estan fetes les roques.
Material que forma la part slida de la Terra.
2. Per a qu creus que utilitzaven els romans lor que extreien de les mines? Marca
les respostes correctes.
Per a fer monedes.
Per a fabricar mobles.
Per a construir edificis.
Per a fer joies.
Per a fabricar armes.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 37
38

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
8
El pic ms alt de la pennsula Ibrica
Al sud de Granada, a la serralada Penibtica, es troba el pic ms alt de la pennsula Ibrica:
el Mulhacn. Dacord amb la llegenda, en deu el nom al rei de Granada Muley Hacen, que
quan va morir va voler ser enterrat al cim ms alt i ms tranquil del seu regne.
1. Pinta en el dibuix.
2. Contesta.
Quina altitud t el pic ms alt?
Quina altitud t el mar?
Quin pic s ms alt: Alcazaba o Veleta?
Quina altitud t la plana?
De blau

Els llocs en qu hi haja aigua.

De blanc

Els cims de les muntanyes.

De marr

Les muntanyes.
De verd

Les planes.
De groc

La localitat.
MULHACN, 3.481 M
VELETA, 3.391 M
ALCAZABA, 3.371 M
MOTRIL, 39 M
.
.
.
.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 38
Un riu amb rcord
El riu Ebre naix al Pic Tres Mars, a Cantbria, i en el recorregut passa per set comunitats
autnomes: Cantbria, Castella i Lle, Pas Basc, La Rioja, Navarra, Arag i Catalunya.
LEbre desemboca en el mar Mediterrani i forma un gran delta. Els principals afluents que
t sn els rius Arag, Gllego, Segre, Alhama, Jaln i Guadalop.
LEbre s, a ms, el riu ms cabdals dEspanya i el ms llarg: t una longitud
de 910 quilmetres.
39

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
9
2. Pinta en el dibuix.
On naix el riu Ebre?
On desemboca?
Quins afluents t?

Quines comunitats autnomes travessa?

1. Contesta.
De marr Naixement del riu Ebre.
De blau
Curs del riu Ebre i mar
en qu desemboca.
De verd Afluents del riu Ebre.
De roig Ciutats per on passa.
Logronyo
Saragossa
Tortosa
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 39
40

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
10
2. Escriu.
El nom duna comunitat situada al nord
El nom duna comunitat situada al sud
El nom duna comunitat situada a lest
El nom duna comunitat situada a loest

1. Observa el mapa de les comunitats autnomes dEspanya i pinta.

De verd

Una comunitat autnoma que no tinga costa.

De blau

Una comunitat autnoma que tinga costa.

De roig

Una comunitat autnoma que forme un arxiplag.

De groc

Una ciutat autnoma.

Galcia
Castella-Lle
Arag C
a
t
a
l
u
n
y
a
C
.

V
a
l
e
n
c
i
a
n
a
Andalusia
Ceuta
Melilla
Illes Balears
Illes Canries
Regi
de
Mrcia
P. dAstries
Pas
Basc
C.F.
Navarra
C. de
Madrid
La
Rioja
Cantbria
C
a
s
t
e
l
l
a
-
l
a

M
a
n
x
a
E
x
t
r
e
m
a
d
u
r
a
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 40
41

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
11
1. Observa el plnol de Salamanca i pintal segons aquesta llegenda.
Els monuments de Salamanca
Salamanca es troba a la comunitat autnoma de Castella i Lle, a la vora
del riu Tormes. s una ciutat molt antiga on hi ha molts monuments: palaus, catedrals,
universitats, etc.
2. Traa cada ruta amb un color diferent.
De lestadi de futbol a la Plaza Mayor.
Del pont rom a la Casa de las Conchas.
De lestaci dautobusos a la catedral.
De la universitat a la Plaza Mayor.
De blau Riu.
De marr Monuments.
De verd Parcs.
De taronja Fonts.
De gris Estaci dautobusos.
De groc Estadi de futbol.
universitat
Plaza Mayor
estadi
pont rom
catedral
Casa de las Conchas
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 41
42

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
12
La barraca valenciana s una casa
construda amb fang, canyes i palla.
El teulat s tan inclinat que cobreix
els costats de la casa.
El hrreo asturi (un tipus de graner)
sempra per emmagatzemar gra i fruits.
s de pedra i t quatre columnes que
lallen del sl i eviten que hi entren
els rosegadors.
2. Dibuixa una construcci tpica de la Comunitat Valenciana i explica com s.
1. Explica quina casa s caracterstica duna zona clida i quina duna zona freda.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 42
43

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
13
Loli doliva
De segur que saps que loli doliva
s un producte que sobt de loliva. Per
saps com selabora?
Quan loliva arriba a lalmssera, que s
el mol doli, la primera cosa que es fa
s rentar-la i llevar-li totes les impureses:
fulles, branques, fang, etc.
Desprs, es deposita en un recipient
anomenat tremuja. All es tritura amb les
moles, que sn uns cons de pedra grans
que giren pressionant loliva.
La pasta obtinguda es porta a la premsa
i es colloca en cofins, una mena destores
circulars despart amb un forat al mig.
Els cofins es posen uns damunt daltres
i es premsen.
Daquesta manera, sobt loli
doliva que, una vegada filtrat,
semmagatzema en depsits i senvasa.
2. Contesta.
Quina matria primera es fa servir per a obtindre loli doliva?
On selabora loli doliva?
3. Qu s? Completa.
Lalmser u> .
Le moe s> un .
El coin s> .
tremuja mola cofins premsa
1. Completa el dibuix escrivint les paraules segents on corresponga.
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 43
44

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
14
Elvis
Saps qui s Elvis? Probablement el nom et sone a un cantant
de rock. Tanmateix, Elvis tamb s el nom
amb qu els investigadors van batejar un dels primers ssers
humans que van habitar Europa.
Les seues restes shan trobat a Atapuerca, Burgos.
Elvis va viure fa 300.000 anys. Era un home corpulent, pesava
al voltant de 100 quilos i feia 1,80 metres dalada.
Es dedicava a la caa i manejava amb molta habilitat pals
i pedres per capturar les seues preses: llops, ssos, lleons i linxs.
Per cert, Elvis no va tenir mai cries. Els cientfics diuen que
desprs de cada pat utilitzava una mena de furgadents per a
eliminar les restes daliments que li quedaven entre les dents.
1. Assenyala amb una X la resposta correcta.
Quins animals caava Elvis?
Llops, ssos, lleons i linxs. Dinosaures i mamuts.
Quants anys fa que va viure Elvis?
Fa 300.000 anys. Fa 3.000 anys.
Quins utensilis feia servir Elvis per a caar?
Pals i pedres. Xarxes i pals.
On trobaren Elvis?
A Atapuerca. A Tarazona.
Completa loraci amb la paraula que has trobat.
L estudi e caracerstiqe
fsiqe ^ el costum el ser human.
2. Substitueix cada smbol per la vocal corresponent i esbrina el nom
duna professi.
A
E
N T R P L G
O

785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 44
45

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Lesquelet
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 45
46

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
La musculatura
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 46
Nom
47

2
0
0
5

E
d
i
c
i
o
n
s

V
o
r
a
m
a
r
,

S
.

L
.
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Data
Laparell digestiu
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 47
785466 _ 0003-0048.qxd 10/3/05 12:39 Pgina 48