Tema2

RamonLlull
Vida
R,ql,tor Llull, nasqu entre el 1232 i el 1235 a la ciutat de Mallorca.Provenia que s'haviaestablert d'un llinatgecatalde Barcelona a l'illa de Mallorca a partir del 1231. Molts aspectes de la sevavida els coneixemgrciesa la Vida cretania, biografia narradaper Llull i transcritaper un seu deixeble. Aix. sabemque fou senescal pels de JaumeII i que es casamb BlancaPicany.Un fet decisius'escaigu volts de 1265: uhgs aparicionsde Jesucristdeterrninaren la sbita converside Llull. Ell mateixens ho explicaa I'inici del poema"Lo Desconhort": del mn sa vanitat, Quanfui grane sent comenc a far mal e entren pecat. oblidant Du,segurnt carnalitat. per sagranpieut. masplaca .lesucrist. queespresent a mi cincvelscrucifigat. per Qoqueel remembrs e en fos enamorat. Aleshores.abandonantfamlia. amistatsi crrecs.emprenguuna nova vida guiadaper tres objectius: la conversid'infidels:la composici de llibres per tal de difondrel'idealcristiaprimitiu. i la creaci d'escoles on poder formar en llenges orientals(sobretot rab)els futurs missioners. [-'assoliment d'aquests tres objectius exig a Llull una enormeactivitat.Aix. successivament a part o simultniament. de dedicar-se a l'estudi.redactles sevesobres.fund monestirs.assistia la Universitatde Pars i efectullargs i freqentsviatgesper l'Occidentcristi, o. amb proposit missioner.pel Nord d'Africa. Finalment, en un intent que el papa i els princepscristianscompartissin els seusprojectes. assist. el l3l l. al concili de Viena del Delfinat. El fracsd'aquesta gestis narradaal poema "Lo Concili". .l l 3 1 6 . L l u l l m o r . a m b t o t ap r o b a b i l i t a t e

Introducci6 al'obra
(llat.catal,rabi provenLlull s autor d'una obra que,escritaen quatrellenges gal, aquesta darrera noms per a la produccipotica). comprn uns 243 ttols i prescindintde la producciestrictamentliterria. les ms diversesbranques abraga, del saber:Filosofia,Teologia,Medicina, Fsica, Astronomia. Astrologia,etc. De fet, Llull fou un dels primers escriptorseuropeusque utilitz una llengua neollatina per tractar algunesd'aquestes matries:i si l's de l'rab obe a la necessitat de ser entspels infidels, la llengua llatina li permetde fer-seescoltaren els centres culturals ms importants de I'E,uropa del seglextu. Llull no fou un escriptor en el sentit modern de la paraula,i si escriv "literatura" ho fu amb unes finalitatsprctiquesmolt precises. En sntesi,la literatura fou per l6

R a r r r o nL l u l l

a ell molt ms un ntitj que no pas un fi per tal de fer conixerla seva"Art". un sistema logic del pensament lul.lique si. d'una banda.havia de convertir els infidelsa la fe de Crist. de l'altrapretenia de retornarels usosi costumsde la creixent vida urbana.caoticai corronrpuda. de la societat a l'ordenacidel crisoccidental primitiu. tianisme

Prosa filosdfica
El sistenlafilosofic de Llull. basatfonamentalment cristi(autors en el platonisme llatinsdel seglextt) ien el pensament obrescar li oriental.informa totesles seves serv per als seusproposirs especulatius i persuasius. L'Art ubreujadad'cttrobar verita(versi catalana de la llatina Ars Magna) fou e s c r i t aa M a l l o r c av e r s e l 1 2 1| i s e l p r i m e r i n t e n t d ' a r t g e n e r a l u l . l i a n aE . ls principis filosoficshi sn organitzats de maneraque puguin resoldrematemticament tota mena de dubtes.Anterior a aquesta obra esel Llibrc dal genlil c losres (escrit primer en rab i pelsvolls de l 2l2 en catal). .sn'i.s L'Arbre de Sc'ittci, llibre molt extensacabata Roma el 1295.s una veritable que comprenen enciclopedia a partrrd'uns arbresal.legorics organitzada tot el saber hunl. El lector.quan llegeix el llibre.s'endinsa en el msfantstic i abstracte bosc. en una imnrensa metfora. on creixenl'arbreelemental. el vegetal. el sensual. l'imaginal. l ' i m p e r i a le . l c e l e s t i a l '.a n g e l i c a l '.e v i t e r n a le . l m a t e r n a il e l s l'humanal. de Jesucristi de Du. A part de les semblances i les metfores. se serveix molt proverbis. sovint dels originalsiaguts. Ens cal citar tamb la RetltoricaNova, ( I 303) per nomscontractatsobrel'art de persuadir. escritinicialnlent en catal (1305). servaten versillatina.i el Liber de ascettsu el desc'ettsu intellec'tus

i religiosa Obra didctica

En aquestapartathi ha tres obres remarcables. La primera. el Llibre de l'orde de c'at,alleria, escrita entre l215 i l216. es dedicada a la formacidel cavaller cristi segons la mspura concepci Aquestaobra exerciuna gran influnciaen medieval. Tirant lo Blanc,i fou adaptada i en algunspassatges tradui'daen el Librt del cavallero et del escuden de Don Juan Manuel. La segona obra, de caire religis.s el Llibre de SanctaMaria, estructuratmitjangant un dileg entre dues dames al.legoriques: Oraci i Lausor ("lloanga").que pregar busquenla manerade i de lloar millor la Mare de Du. Destaquem tambla Doctrinapueril (l218). compendi de normessobreI'educaci delsinfants.

Obranarrativa
Lo romansd'Evaste Blanquerno, tal i com el mateix Llull I'anomena al final de I'obra, s sens cap mena de dubte una de les fites cabdalsde la producci lulliana. Sobrela dataci del BlanqLterna hi ha diversesteories.Segons la ms estesa, sembla que fou escriten duesetapes. En la primera. entre 1218 i 1288. Llull escrivi dos llibres(el de matrimoni i el de clerecia), i I'epleg. L'any 1294,davantla rennciaal Papatde CelestV, Llull reprenguI'obra i la completaamb tres llibres ms, el de
l7

liacsimil de la primera pgina de Blunquertra en l'edici de Valdncia de

It gsnyoroeu glorogl buencffl y [rsn pcrfoneelolloor ybc ca

rer oeu.Scoolaodouqucfouocogcgcokg.

t521.

n vcfkg oblaroftrrgrxie: vrut : ybcncdrcio :comarbtobctr oelBtsrqumrionll: loquolce ur8 -oeBlomo:c fc irrrnrarco qu quc|o q#r psrufi5f cloebgnng 9ofnanoggien Dcruur:ctcndrsrecolsr:cfcrur :clfcturc:recoutfr: rog:comq

tr'polecbab oi trLrbe r uifiooelsobu, m**i##ffiXf.

ngl*ks

Fiqn

apv(rleffi
t'aacaforff:oonsonc

rcr crcrpr rcmbrlo fcuPo oelafcruru ocl olobk:I cqpl ocaofI Lr!tcnqueeftau:Y{lltm btcl pr rr oquefl lrbreenct_ncbllt

*l!rrnrbnr. Z ofrgoncoocl cllemtr rrttr$o. iLo tcr{crcrocl 9*E{l g :-$lnc plc{tttrru.Aoque c$rdclt -;-r-;-llrrrintrcpoft rnroln:quc oltrolf

o":: il i;;Iili' iii.fioi"n' eltanrct

ffihx[,'|iriJ"f.'Ti:**,H:

"prelatura".el "d'apostolical que el senyoria"i "el de vida ermitana".Recordem que degu Sant Paredecidde renunciaral Papati retornar ala vida ermitana,fet del I'ordenaci profundamentLlull, car concebia molt semblantment impressionar mn per lloangaa Du. El Blanquernaesrorganttzaten cinc llibres en record de les cinc nafres de Crist i per a exemplificar els cinc possiblesestatsde vida. Vol ser una reivindicaci del cristianismeprimitiu, del retorn als usos socialsque entraren en crisi a l'pocade Llull. s la primera novel.lacatalanaque t com a protagonistaun burgs(que no pas un cavaller),i aquestes mou per dins ciutats i viles en lloc de fer-ho per castells fantstics.L'ambientacis decididamentrealista:s'hi descriuencamps, i paisatges etc. carrers,places, tavernes, boscos, del "romang" sn Evast i Aloma, paresde Blanquerna:NasD'altres protagonistes tasia i Natana, mare i filla vei'nesde I'hostal d'Evast, i tot un seguitde personatges simblicscom Fe, Veritat, Enteniment,Devoci. el Joglar de Valor, Ramon lo foll, etc. Hi trobem tamb una mplia mostra de la societatdel seu temps: mercaclergues,ferrers, gent de mala vida, etc. Llull en aquestaobra narca ders, pagesos, infant, jove, tot el cicle vital d'una persona, Blanquerna,que s successivament frare, bisbe,Sant Pare i finalment ermil. Ens dna alhora un ampli panoramadel mn mediterrani del segleXIII i dels problemesms angoixantsde I'home cristi. l8

Ramon Llull

Es, en certa mesura. la respostaa la crisi d'una societatfeudal davant I'aparici d'un nou mn -mercantilista- que no t cap tendncia contemplativa. El BlanqLterna conten els seuscinc llibresalgunes per obresescrites anteriorment presentat Llull. Aquests el cas del Llibre d'Aventaria, com escritpel mateix Blanquerna.En el Llibre d'Atttice Antat, una de les seves peces cabdals i la ms coneguda modernament. intentade donar a la vida ermitanaun contingutmstic,menque apareixcom a epileg.en dnael vessant tre que l'Art de cottletrrplaciri, asctic. El Llibre de merat,elles Flx, o fou escritentre 1288 i 1289. E,nsrelatala historia d'un home que. veient que les altres personesno coneixienni amaven Du. es "lo qual se departeixen deu decidi a escriureun llibre. el Llibre de nteravelles, parts.Qos a saber:Du. Angels,Cel. Elements. Plantes. Metalls.Bsties, Honie, Paradis.Infern". Felix. el protagonista, recorreel mn observanti aprenentde la vida que duen els ermitansi els filosofsamb els quals parla.A diferncia de Blanquerna.que viu totesles etapes de la vida, Flix sempresjove. Aix, semblaque en aquestllibre interessimolt ms a Llull la impressiespacial i els continguts que no pas el personatge protagonista. ideologico-doctrinals D'altra banda,el Llibre de nteravelles estaescrit amb una tcnicamolt propia de l'poca:el dilegentre per tant. som molt lluny de la claredat el mestrei el deixebler i la senzillesa expositiva delBlanquerna. part de l'obra.el Llibre de lesbesties, La setena que trenca s una peqamolt especial la tonicadelsaltresllibres,simplestractatsenumeratius. No s el tpic bestiarimep o l t i ci s o c i o l o g is dieval. s i n u n i n t e r e s s a n atp o l e g co b r el a v i d a d e l sh o m e s .

l - a n y 1 3 0 7 L l u l l f u u n d e l s s e u sv l a t g e sd ' e v a n g e l i t z a c ra o t s u g i a( - Iu n i s ) . i e n a q u e s t al a m i n a h i v e i e m r e p r e s e n t a d a la s e v aa r r i b a d a .( B C )

I'ragrnent de l'escultura de la tomba de Ramon Llull al convent de Sant Francescde Ciutat de Mallorca, feta per FrancescSagrerados seglesdesprsde la seva mort.

l9

Tema 2

Obramstica
El Llibre de contemplaci en Du s I'origen de tota la mstica lul.liana,que culminar sintetitzada i lrica en el Llibre d'Amic e Amat, i que serdesenrotllada admirablementenl'Arbre defilosofia d'amor. E,scritprobablementI'any 1272, s el seu llibre ms extensi un dels primers que escrigu.s una mena d'oraci on I'autor exposael seu desigd'unir-se amb Du en la contemplaci.No s'hi veuen tempteigs primerencsni assaigs titubejants.s una obra mestra, d'un gran rigor intel'lectual, perfectaen la prosa i d'un al potic singular. El Llibre d'Amic e Amat s una obra breu. escritaen versicleso metforesmorals que es poden llegir independentment. En cont una per cada dia de I'any, amb previsi dels de trasps o bixests.Tres elementsessencials estructuren el llibre: I'Amic (l'home). I'Amat (Du) i I'Amor, moltes vegades personalitzat i intermediari d'ambds. s escrit perquI'utilitzin els ermitans, i la brevetatde cadaversiper la densitatde contingut. s aquesta cle per a meditar s compensada densitatla que exigeixel llenguatgemetafric, que cont un elevat ndex de poesia.Llull basa el llibre en una constantanttesi.ja que, segonsell, com ms difcil s I'art ms pot aclarir. Una altra constants la personalitzaci cosesinexplicables de les idees abstractes. En el Llibre d'Amic e Amat trobem influncies del Cantic dels Canricsbiblic; aix, per exemple,I'idil'li mstic que es crea amb els dilegsentre Du i I'home. Tamb cont ressonncies dels trobadors. sobretot en I'estil, i una important influncia rab quan. seguint els models dels sufs hispano-musulmans, aconsegueix unes meravelloses imatgesesgotadores, o sigui que una imatgeen creauna altra de nova i complementria:
Jahia I'amic en llit d'amorr los llangolseren de plaers,e lo cobertorera de llanguiments, e el cux era de plors. E era qesti si el drap del cux era del drap dels llanqols o del cobertor.

Llull, en aquest llibre, com en d'altres,contrafd a I'espiritualtota la casustica amorosaprofana a temesi figuresreligioses: Du ldomina; Amic/home i Amor/ vassallatge. L'Arbre de.filosofiad'amor, escrit a Paris I'any 1298, s, en certs aspectes, una obra paral.lelai complemenlriade l'anterior. Basant-se en I'estructura tpica de I'arbre, Llull escriu un llibre per aconsolarFilosofia d'Amor (personatge al.legoric), que es queixa de no tenir tants servidors com la seva germana, la Filosofia de Saber.Sovint hi apareixenmetforesdel mateix tipus que les del Llibre d'Amic e Amat. L'Arbre s una impressionant i meravellosa al.legoria sobreI'Amor, I'Amat i l"Amic. Tamb aqu, Llull contraf a I'espiritual, i hi s palesala influncia del Roman de la Rose,que segurament aprofit amb la idea de captar-se mpliescapes ja que de lectors, el Roman era una obra molt coneguda a Europa.

20

Ramon Llull

Poesia
amb el En el casde Ramon Llull no sempreel concepte d"'obra rimada" coincideix d"'obra potica".El Llibre d'Amic e Amat n's la prova msclara. E,scrit en prosa, cont un extraordinarii delicatlirisme. Llull. quan se serv del vers i la rima, ho fu no tant en funci de crear literatura.sin per a facilitar la comprensii la retencide les ideesexplicades. en el Blanquerna (un cant a Maria A part de les mostres potiquesintercalades escrit amb les tcniquesi l'estil dels trobadors.per contrafeta l'espiritual),cal personalon ens descobreix els destacar el Cant de Ranton,una dolorosaconfessi i ens proclamaI'excel.lncia de la seva"Art". transseuspecats i els seusfracassos la ms important de les seves mesaper Du. Lo Desconltorf obresen , considerada i reflecteix vers, cont 828 versosalexandrins la gran crisi moral de Llull quan s'adon que cap podersno se I'escoltava. En el Plant a la Verge,escrit tamb en alexandrins. Llull ens narra la passii la per poemes vistes la Verge. D'altres sn: Lr.,.s ceiltsnomsde Du, mort de Jesucrist DrnaSanta Maria, recull on pretnde competiramb l'Alcor; Les ltoresde lYostra (5.872versos) a la Mare de Durla llarguissinla Mcdicinade pec'at iLo de lloances al concili de Viena del Concli,escrit per transmetreles sevesideesals assistents D e l f i n a t I, ' a n y l 3 l l . Ramon Llull, que no era, ni de bon tros, un escriptorprofessional, aconsegu de per formaci, convert, a la llengua catalana en i es la donar I'empentadefinitiva panopensament. singulari nica en el universalitat del seu en una figura senyera, rama de la cultura medievaleuropea.

Il'lustraci de Manuel Viusd al Llibre de les bsties

2l

Tema2

Llenguai estil
La importanciade Llull en el capitol lingstices basaen dos fets.En primer lloc. fou el creadordel catalliterari i. en segonlloc, la sevaprosa.d'una sintaxiexcepun model de llenguaque no fou modificat cionalmentdctil i flexible,esdevingu que. fins Reial n'imposun altre. temps desprs. la Cancelleria Pel sol fet de tractar, per primera vegadaen caal. disciplinescom les filosofiques, per mitj d'un curis sistema de Llull hagude crearconceptes nous.freqentment derivaci.Aix, per exemple.de la paraula "magnificanga"en deriv "magnificatiu". "magnificable","magnificador"."magnificar". etc.,fins a un total de catorze variants. La idea lul.lianade la llengua entesacom a mer instrument condicionen gran manerael seu estill al Llibre del gentil, per exemple,fa les segents afltrmacions: per los qualsmills [millor]sia manifestada: e car a Cadaciencia ha mester los vocables llecsno han vocables aquesta cincia demostrativa sienmenester escurs e quelos homens peragobreument vocables en s.e car nsfagam aquest llibrealshomens llecs. e ab plans parlarem d'esta cincia. Amb el mateix proposit de didactisme. Llull utilitz una sriede recursosgrfics (com figures.arbres,cercles. etc.)que intentavende facilitar la comprenside les sevesidees.Els arbres.per exemple.sn treballatsamb tant de detall que, en alguns casos. Al costatd'aquestes constitueixen autntics smbolsde l'obra lul.liana. il'lustracions. i amb idnticaintenci.cal considerarl's d"'eximplis", narracions breus d'estructura al.leeorica i finalitat didctico-moral.

Comentaride text
Dementre que Nastisia estavaa la finestra,una donzella,ab molt gran gent, venia pregarDus a I'esgleia, I'endemi nvia.Molt fo bella e molt noblement e deviasser vestida,e cavalcava en un bell palafr.Molts honrats hmens la seguiena peu, e e hdmolteshonradesdones;bornadors,joglars qui cantavene sonavenstruments, mensqui ballaven,fahien honor a aquelladonzella.Nast)sia crid) Natana,e dix que stegus ab ella a la finestra.Natana venc a la finestra.- Filla -{ix Nastisia-: Vejats con bella cosa s a veher la donzella e tots los altres qui van ab ella-. paraules,passi un cors que hom portava soterDementre que Nastisia dix aquestes rar a I'esgleia.Lo dol ni el plor que sa muller fahia, qui el vos poria dir? - Mare -dix Natana: iveets vs con gran dolor ha aquelladona qui ha perdut son marit?-. Nastisia no respdsa sesparaules, e llevi's de la finestra per co que Natana se'n llevis e no veslo plor ni la dolor que la dona meneva. Ramon Llull, Llibre d'Evaste Blanquerna

22