Manual D'emprenedoria Ecològica

Manual demprenedoria ecolgica
Guia per a una nova generaci dhorticultors i fructicultors

Guia per a una nova generaci dhorticultors i fructicultors
Editors: Matthew Hayes, Arjen Huese, Charles-Andr Descombes
Autors: socis del projecte Leonardo Ecovoc, http://ecovoc.com/ca Coordinaci i direcci: Apolka Ujj. Publicat per: GAK Nonprot Kozhasznu Kft. Editors: Matthew Hayes, Arjen Huese, Charles-Andre Descombes. Equip de redacci: Katalin Balazs, Jaume Brustenga, Charles-Andre Descombes, Carolina Domnguez, Claudette Formantin, Matthew Hayes, Ruud Hendriks, Arjen Huese, Eniko Prokaj, Bart Willems. Relectura de loriginal angls: Matthew Hayes & Arjen Huese. Relectura i adaptaci: Ton Armengol, Jaume Brustenga, Charles-Andr Descombes. Documentaci grca: Charles-Andr Descombes. Foto de portada: Edu Bayer, www.edubayer.com/ Foto de contraportada: Ecovoc project (Matthew Hayes). Disseny i maquetaci: Xevi Riera, Clou disseny grc, Matar, www.clou.cat/ Impremta: Pauker Holding Kft., Budapest (Hongria). ISBN 978-963-08-7331-4 Manual demprenedoria ecolgica. Guia per a una nova generaci dhorticultors i fructicultors Primera edici: setembre de 2013 Cpies impreses: 250
Sumari
Introducci
Captol 1. Captol 2. Captol 3. Captol 4. Captol 5. Captol 6. Captol 7. Captol 8. Captol 9.
4 9 21 33 63 83 101 117 131 157 165 181 195 203 204
Sistemes dagricultura ecolgica Terreny i ubicaci Rotacions, planicaci dels conreus i gesti de la fertilitat Conreu protegit i aprotament dels recursos hdrics Eines, equipaments i edicacions Potencial hum Gesti de lempresa Comercialitzaci de productes ecolgics Normativa ecolgica i sistemes de certicaci Suports i ajudes Agricultura multifuncional Avaluaci de la sostenibilitat
Captol 10. Captol 11. Captol 12.
Conclusi Socis del projecte
(CH.-A. DESCOMBES)
|5

Introducci
Us esteu plantejant fer un hort professional? Us pregunteu com heu denfocar lempresa per poder viure del conreu i la venda de fruita i/o hortalisses ecolgiques? Si s aix, aquest manual s per a vosaltres. Els autors daquest llibre participem en el projecte europeu ECOVOC, que es duu a terme en el marc del programa daprenentatge permanent Leonardo da Vinci. Som agricultors ecolgics i professors de prctiques provinents de diferents pasos dEuropa i ens hem esforat de valent per compartir el nostre coneixement i la nostra experincia amb lobjectiu doferir-vos una guia que us permeti superar el repte de posar en marxa un hort o un verger ecolgic professional. Entre tots disposem duns amplis coneixements i una dilatada experincia en lmbit de lhorticultura i la fructicultura, que hem acumulat al llarg de molts anys de feina en grups dempreses del sector hortcola. Hem intentat resumir aquest saber i aquesta experincia en dotze captols amens. Esperem que en aquest manual, tant si el llegiu captol per captol com si noms hi feu un cop dull quan us sigui necessari, trobeu informaci i consells que us ajudin a estalviar temps, o diners, o potser us convidin a fer una reflexi profunda. Aix mateix, confiem que aquest manual us proporcioni algunes solucions als vostres problemes de carcter prctic ms immediats. I potser el que s ms important encara, esperem que les qestions que shi tracten us permetin centrar-vos en les vostres prioritats i us ajudin a escollir el cam que heu demprendre i a decidir quina mena dhort o verger ecolgic us conv ms. Sabem que en aquest llibre noms es recull una part de tot el coneixement i lexperincia relatius a lagricultura ecolgica. De totes maneres, esperem que hi trobeu molta informaci que us resulti til i prctica. Per damunt de tot, creiem que no hi ha res que pugui substituir lexperincia que sadquireix treballant. Lhorticultura ecolgica professional, com la fructicultura, s vocacional i es caracteritza per la seva naturalesa prctica. Les explotacions ecolgiques estan molt ben definides des del punt de vista geogrfic i lxit o el fracs depenen en gran mesura de fer un s ptim dels recursos disponibles i daprofitar les millors oportunitats que es presenten.
6|
Si no teniu gaire experincia, la nostra recomanaci s que no us precipiteu a lhora de comprar un terreny. Si ja en disposeu dun, no tingueu pressa a invertir tot el que teniu en la maquinria i en les installacions fins que no hagueu aprs prou per saber del cert per a qu esteu preparats i qu us agrada ms fer. Una de les millors maneres dadquirir uns coneixements prctics i una experincia slida s treballar en lhort professional o en lexplotaci ecolgica dun altre agricultor. Si treballeu per alg altre, aviat veureu si esteu fets per a aix. Us aconsellem que busqueu un agricultor ecolgic que treballi de la manera com us agradaria treballar a vosaltres. s el cam ms rpid (i ms econmic!) per saber si lagricultura fa per a vosaltres. Estar en diferents tipus dexplotacions (fruiteres, dhortalisses a laire lliure, de producci en hivernacle, dagricultura mixta) s una bona idea, per tingueu present que lagricultura ecolgica est molt condicionada per les estacions de lany. El cicle complet duna parcella no es veu ben b fins al cap dun any, aix que tingueu pacincia i no vulgueu visitar moltes explotacions el primer any. Durant aquest temps procureu submergir-vos en la rutina dun hort ecolgic professional. Comprovareu que, a mesura que passi el temps i que tingueu per m la feina de lhort, identificareu de seguida els aspectes importants que heu daprendre dels altres agricultors. Al mateix temps que adquiriu coneixements i experincia us recomanem que repasseu aquest manual. Si ja disposeu del terreny on ubicareu lhort per encara teniu dubtes, esperem que el manual us doni la informaci que necessiteu per resoldrels i engegar lempresa. Quant a la distribuci dels captols, el llibre comena amb una introducci al context del moviment ecolgic i els seus corrents principals (captol 1). Som clarament partidaris de les produccions ecolgiques a petita i a mitjana escala, ms que de les explotacions agrcoles a gran escala, perqu considerem que les primeres garanteixen un futur ms sostenible. Tot i aix, intentem no ser dogmtics i evitem donar ms importncia a un enfocament que a un altre. Som conscients que les persones poden tenir punts de vista diferents pel que fa a les dimensions ms adients de les explotacions i a la manera dentendre lagricultura ecolgica. Per aix intentem brindar els millors consells prctics per a diversos tipus i escales dhort o de verger ecolgic. Els captols 2 i 3 introdueixen tot un seguit daspectes bsics sobre el tipus dubicacions i sistemes que podeu adoptar. Tamb intentem donar-vos-hi unes pautes que us ajudin a decidir el que pot ser preferible segons els vostres interessos i la vostra disposici. El captol 3 ( Rotacions, planificaci dels conreus i tractament de la fertilitat) aborda les nocions bsiques per establir el vostre sistema de producci amb vista a equilibrar la fertilitat i les oportunitats de mrqueting. Els dos captols segents (4 i 5) tracten del conreu protegit, de laprofitament dels recursos hdrics, i de les eines, lequipament i les installacions. Contenen ms informaci i consells de carcter prctic sobre la infraestructura i la tecnologia bsiques de lhort ecolgic professional. Del captol 6 al captol 9 es parla detingudament de tot el que fa referncia a la gesti. El factor ms decisiu i que determinar lxit de la vostra empresa s el capital hum invertit en lhort o el verger professional. Hem tractat a fons la gesti del potencial hum, un aspecte que considerem fonamental i sovint es passa per alt. En lmbit de lagricultura, s fcil que els treballadors acabin cremats si no es t cura de respondre a les seves necessitats. Trobar una estratgia sostenible de gesti del personal s tan important com la biodiversitat i la rotaci de conreus. El captol 7, que tracta de la direcci empresarial, s noms una introducci a les qestions econmiques i de gesti duna empresa. A lhora dengegar el negoci, molts agricultors ecolgics es troben que no disposen de coneixements ni dexperincia en la gesti dempreses. Confiem que aquest captol us serveixi de base, encara
Introducci | 7
que som conscients que noms s una introducci i que cal un coneixement ms aprofundit del tema, fins i tot en el cas de les empreses ms senzilles. Planificar lestratgia de venda i comercialitzaci adequada s un altre factor clau per garantir lxit del vostre hort professional. El captol 8 se centra sobretot en el mrqueting aplicat al sector ecolgic. En un text sobre producci ecolgica no hi poden faltar les referncies als estndards i les certificacions ecolgiques. Parlem daix en el captol 9. Esperem que la discussi sobre quina mena de programa de certificaci s ms adient per al vostre hort us convidi a reflexionar-hi i, per consegent, fomenti el desenvolupament de la certificaci ecolgica (que, si no, tindr tendncia a convertir-se en un conjunt de normes rgid i burocrtic). En els ltims tres captols volem introduir una visi ms mplia de la gesti de lhort ecolgic professional, ms enll dels lmits de la parcella. Per treure rendiment del vostre hort professional duna manera realment creativa i multifuncional (captol 11) heu dampliar horitzons. A banda de les subvencions, hi ha moltes altres alternatives per al finanament (captol 10). Com que la sostenibilitat del sistema s clau en qualsevol enfocament ecolgic, en el captol 12 hem introdut una srie deines per mesurar la sostenibilitat del vostre hort o verger professional i fer-ne el seguiment. Lagricultura biodinmica es presenta al primer captol com un dels corrents principals del moviment ecolgic. Lenfocament biodinmic s innovador i per a alguns resulta difcil de comprendre. En el marc del projecte ECOVOC, dues de les sis institucions collaboradores desenvolupen especficament lenfocament biodinmic i tots els membres del projecte estan disposats a entendre una mica millor el mtode biodinmic. En una poca en qu alguns adeptes del moviment ecolgic temen que la indstria agroalimentria ecolgica ens allunyi del nostre patrimoni pioner, el carcter revolucionari i subtil de lenfocament biodinmic sembla oferir una alternativa veritablement holstica. En aquest manual hem volgut reflectir el parer que la biodinmica pot aportar un coneixement important, que els enfocaments purament materialistes obvien. Aquest manual sha escrit en el marc del projecte ECOVOC, un projecte de transferncia dinnovaci del programa Leonardo da Vinci finanat per la Uni Europea. Els autors venim de cinc pasos europeus diferents i hem decidit escriure aquest llibre amb lobjectiu que tingui validesa al conjunt dEuropa. Aquest enfocament europeu fa que, inevitablement, en alguns casos la informaci referent a realitats locals concretes no sinclogui. Confiem que aquesta omissi quedi compensada per la perspectiva mplia que oferim i pel fruit de lexperincia compartida. Finalment, volem donar les grcies a totes les persones que han contribut dalguna manera en lelaboraci daquest manual. Ha estat un veritable treball en grup. Esperem que la lectura del text sigui amena i estimulant, per per damunt de tot volem que el llibre us resulti prctic i til a lhora de posar en marxa el vostre hort o verger ecolgic professional. Bona lectura i bona sort! Matthew Hayes | Universitat Szent Istvn | Hongria Arjen Huese | Emerson College | Anglaterra Charles-Andr Descombes | Escola Agrria de Manresa | Catalunya
8|
(ASSOCIACI LERA)
1
Sistemes dagricultura ecolgica
Introducci
captol
|9
Al llarg de la histria de la humanitat, la terra sha conreat gaireb sempre de manera natural. Fins a mitjan segle xix, la major part de la producci mundial daliments provenia de camps adobats amb fems i compostos orgnics. Tanmateix, els treballs dinvestigaci del qumic alemany Justus von Liebig van originar el canvi daquest model dagricultura, ja que van revelar que les plantes tamb es podien adobar amb substncies qumiques. Segons la teoria de Von Liebig en la qual es basa, encara avui, lagricultura convencional el desenvolupament duna planta es veu limitat per la quantitat de nutrients essencials del sl, que s relativament reduda. Si un sl s pobre en potassi, per exemple, afegir-nhi far augmentar la producci. Per consegent, els agricultors van comenar a utilitzar fertilitzants qumics per aportar als camps els nutrients necessaris. Aquest mtode de conreu va prosperar i ara s emprat de manera generalitzada; de fet, actualment els adobs qumics sutilitzen en la producci dun ter dels aliments que es consumeixen a tot el mn. No obstant aix, la utilitzaci de fertilitzants qumics comporta una srie dinconvenients, ja que sn contaminants i requereixen inevitablement ls de combustibles. Per mitigar els efectes de lagricultura qumica, en el transcurs del segle xx shan desenvolupat tres tipus dagricultura ecolgica basats en paradigmes diferents. A continuaci els analitzarem un per un.
1. Agricultura biodinmica
A la dcada de 1920, alguns agricultors alemanys es van adonar que la qualitat de les seves collites havia disminut radicalment desprs dhaver fet servir fertilitzants qumics al llarg duns 70 anys. Trobaven que els aliments no tenien tan bon gust com abans i, a ms, van comprovar que el seu valor nutritiu havia disminut. Els agricultors van traslladar les seves impressions al filsof austrac Rudolf Steiner, que el 1924 va organitzar un cicle de 8 conferncies que va intitular Fonaments espirituals per a la renovaci de lagricultura. En aquestes confernci-
10 |
es, Steiner va posar de manifest que el menjar no s tan sols una font daliment per al cos i que lenergia vital que rau en les collites i els animals tamb contribueix a mantenir la vitalitat de les persones que consumeixen aquests aliments. Steiner va posar de manifest que ls de fertilitzants qumics redua el vigor de les collites i que calia revitalitzar el sl per mitj de fems i compostos orgnics, a travs del que va anomenar agricultura biolgica dinmica. El filsof austrac va prescriure sis preparacions herbcies que calia afegir a les piles de compostatge per preservar i potenciar lenergia vital de la matria en descomposici. Tamb va proposar ls de dos preparats en esprai que, aplicats als camps, incrementaven directament el vigor del sl i de les collites.
Segons Steiner, lenergia vital que rau en les collites i els animals contribueix a mantenir la vitalitat de les persones que consumeixen aquests aliments. Per aix, cal revitalitzar el sl amb fems i compostos orgnics.
Un dels preparats en esprai contenia fems de vaca, una substncia digestiva que en les nits glides dhivern es colga perqu es cristallitzi. Laltre preparat en esprai estava fet de cristall de quars mlt, que a lestiu, quan els organismes del sl processen la matria orgnica, saplica al sl perqu aquesta energia metablica actu en el quars. Steiner, doncs, va ser capa de crear dues preparacions fertilitzants equilibrades i complementries, ja que cadascuna estava constituda per una substncia subjecta a lenergia duna estaci de lany en concret. Rudolf Steiner va morir poc desprs de participar en aquest cicle de conferncies. Les seves teories, per, ja havien calat en els agricultors que van assistir a les conElaboraci conjunta de la preparaci biodinmica 500. ferncies, els quals es van autoanomenar agricultors biodinmics al cap de poc temps. Lexplotaci biodinmica ideal s lexplotaci mixta, en la qual es pot tancar el mxim nombre de cicles possible: el cicle dels nutrients, el cicle dels residus i, ara que la conscincia mediambiental s a lordre del dia, el cicle energtic. Duna banda, el bestiar de la granja pot produir prou fems per fertilitzar les terres de conreu i els camps dhorta intensiva. De laltra, la palla, un cop separada del gra, i els residus de poda, tractats juntament amb els fems, serveixen per produir un compost actiu per revitalitzar el sl. La rotaci dels conreus consisteix en una alternana equilibrada de conreus i prats temporals (per al pasturatge i per a la fixaci del nitrogen) a fi de crear un flux i un reflux del nivell de
(SUGAR POND)
MATTHEW HAYES
captol
Sistemes dagricultura ecolgica | 11
fertilitat creixent i decreixent del sl. Aix mateix, el fet que al voltant dels camps de conreu hi hagi pastures permanents i boscos contribueix a crear un ecosistema equilibrat on puguin fer niu els ocells salvatges i on puguin crixer fongs naturals. Segons Steiner, un entorn diversificat i ben cuidat prev laparici de plagues i malalties. Aquesta explotaci agropecuria de naturalesa tan complexa la va denominar explotaci organisme.
Les explotacions organisme afavoreixen la biodiversitat.
Lexplotaci biodinmica ideal s una explotaci organisme, s a dir, una explotaci mixta en la qual es tanca el mxim nombre de cicles possible
Des que es va implantar, lagricultura biodinmica sha ests considerablement. De totes maneres, sol ser tot un repte que agricultors i ramaders es decideixin a treballar amb energies invisibles i preparacions homeoptiques, ja que aquest model dagricultura es basa en un paradigma completament diferent (energia vital, vigor, etc.) del materialisme a qu estan acostumats. Aix i tot, la utilitzaci de mtodes biodinmics s cada vegada ms freqent en vinyes de primera qualitat de Frana, per exemple, per no perqu la filosofia biodinmica hi hagi arrelat, sin perqu no hi ha dubte que es nota en el gust dels vins. En efecte, lagricultura biodinmica enriqueix la terra el terroir, que es diu en francs; s a dir, enforteix el sl i aferma lempremta de lentorn en el gust i laroma del vi. Ara, no s tan senzill com sembla! Segons dades de lorganisme de certificaci Demeter International de principis del 2013, a tot el mn hi ha unes 5.000 explotacions biodinmiques certificades, distribudes en 45 pasos, que ocupen una superfcie de terreny de 150.000 hectrees.
Certificaci biodinmica
Les explotacions agropecuries poden acreditar que sn biodinmiques mitjanant la certificaci de Demeter, un organisme dinspecci i certificaci independent. Cal que es compleixin un seguit de normes, com ara uns estndards de benestar animal molt elevats, la utilitzaci regular de preparacions biodinmiques i ls de llavors pol linitzades a laire lliure o produdes de manera biodinmica o ecolgica. Els agricultors i ramaders que tinguin aquesta certificaci poden utilitzar el logotip de Demeter. A lapndix sinclou ms informaci sobre la certificaci biodinmica.
(ARJEN HUESE)
12 |
2. Lagricultura ecolgica i el moviment ecolgic

Mentre a Alemanya tenien lloc les conferncies de Steiner sobre lagricultura biodinmica, a lndia lassessor agrcola britnic Sir Albert Howard comparava els mtodes de conreu utilitzats tradicionalment en lagricultura ndia amb els mtodes de conreu propis de lagricultura moderna. Howard va arribar a la conclusi que el sistema indi, basat en ls de compostos orgnics, era ms adequat i va plasmar les seves impressions en el llibre Un testamento agrcola, que es va convertir en una obra de referncia per a molts cientfics i agricultors de lpoca. Durant la Segona Guerra Mundial va aparixer un nou insecticida, el DDT o diclorodifeniltricloroet, molt utilitzat pels exrcits per desfer-se dels insectes que transmetien el tifus, la malria i el dengue. Desprs de la guerra, el DDT es va comenar a comercialitzar amb finalitats agrcoles i aviat es va emprar de manera generalitzada per evitar les plagues dinsectes. Ls daquest insecticida es va estendre a les zones residencials, on es feia servir per controlar la poblaci dinsectes. El descobriment de les propietats del DDT es deu al qumic sus Paul Mller, que va ser guardonat amb el premi Nobel per la seva tasca de recerca. A banda del DDT, amb el temps van anar apareixent altres insecticides sinttics orgnics. Cal fer notar que en aquest context orgnic no significa natural o ecolgic, sin que cont carboni no t res a veure, doncs, amb lagricultura ecolgica!; per la seva banda, sinttic t el sentit de fet per lsser hum. Una de les figures que es va inspirar en els treballs de Sir Albert Howard va ser Lady Eve Balfour, que va dur a terme lexperiment Haughley, en qu va comparar les prctiques de lagricultura convencional i lagricultura ecolgica en dos terrenys situats lun al costat de laltre. Quatre anys desprs va publicar el llibre The Living Soil (El sl viu), que va conduir a la fundaci lany 1946 de la Soil Association, lorganitzaci en defensa de lagricultura ecolgica ms important del Regne Unit encara avui dia.
Sir Albert Howard i Lady Eve Balfour sn els autors dels dos llibres, publicats en la dcada de 1940, en qu es fonamenten els principis de lagricultura ecolgica
Lany 1962, la naturalista i escriptora Rachel Carson va escriure Primavera silenciosa. El llibre descriu els efectes nocius dels plaguicides sinttics orgnics, els ingredients actius dels quals sacumulen en la cadena alimentria, la qual cosa fa que els ocells i altres animals depredadors presentin uns nivells de DDT elevats. Carson posa en relleu que aquests alts nivells de plaguicides afecten negativament la reproducci dels ssers vius. De fet, segons alguns especialistes en biologia els falcons pelegrins i els cndors de Califrnia van estar a punt dextingir-se als Estats Units a causa de la gran quantitat de DDT que tenien a lorganisme. Arran duna forta protesta popular, lany 1972 es va prohibir ls del DDT als Estats Units. Poc desprs, la prohibici es va estendre tamb a molts pasos europeus, tot i que al Regne Unit, per exemple, el DDT encara es va utilitzar fins al 1984. En general, es considera que Rachel Carson i el seu llibre Primavera silenciosa han marcat linici del moviment ecologista a tot el mn.
captol
Durant les dcades de 1970 i 1980, el moviment en defensa de lagricultura ecolgica va anar creixent, a poc a poc per duna manera constant, grcies a la tasca dun petit grup dagricultors i ramaders amb uns ideals molt ferms. Van haver de desenvolupar les seves prpies tcniques i la tecnologia necessria. A ms, moltes vegades shavien de fabricar lequip per al desherbatge i altres eines. Aquests pioners van dedicar tota la seva vida a un estil de vida i a una agricultura sostenibles; de fet, sovint es van veure obligats a fer llargues jornades laborals i a treballar en condicions rudimentries. A la dcada de 1990 es van comenar a comercialitzar els primers productes ecolgics en establiments de venda al detall convencionals, com ara els supermercats. La demanda de productes ecolgics en molts pasos dEuropa es va disparar, en part a causa dels escndols alimentaris, per exemple els casos dencefalopatia espongiforme bovina i de contaminaci per dioxines. Des de llavors, la venda daliments ecolgics a la majoria de pasos europeus sha incrementat un 20% cada any, ja que la demanda ha anat en augment. Des del 2009, el 4,7% de les terres de conreu de la Uni Europea es treballen de forma ecolgica. Els pasos amb ms superfcie de cultiu ecolgic sn Espanya, amb 1,3 milions dhectrees; Itlia, amb 1,1 milions dhectrees, i Alemanya, amb 0,95 milions dhectrees (Willer i Kilcher, 2011). A ms, hi ha cinc pasos on ms del 10% de la terra de conreu es destina a lhorta ecolgica: Liechtenstein (27%), ustria (19%), Sucia (13%), Sussa (11%) i Estnia (11%).
A Europa hi ha cinc pasos que destinen ms del 10% de les terres de conreu a lagricultura ecolgica
Dades del 2010
Percentatge de terres de conreu ecolgic Superfcie de conreu ecolgic (en hectrees) Consum nacional per persona (en euros)
Font: Willer i Kilcher, 2011.
Frana
Hongria
Pasos Baixos
2,40%
Espanya
Regne Unit
3,08%
3,02%
5,85%
4,34%
845.442 ha
127.605 ha
46.233 ha
1.456.672 ha
699.638 ha
55
40
20
32
Daquesta taula sen poden extreure conclusions interessants. Per exemple, tot i que a Frana i a Hongria el percentatge de terres de conreu ecolgic s daproximadament el 3% del total de terres de conreu, a Hongria la major part dels aliments provinents de lagricultura ecolgica sexporta i el consum nacional s de noms 3 per persona; a Frana, en canvi, cada ciutad es gasta 55 lany en aliments ecolgics. Espanya tamb s un gran productor i exportador dhortalisses ecolgiques, ja que a lhivern en subministra als pasos de lEuropa occidental, quan a Escandinvia i al Regne Unit resulta impossible de conrear-hi res.
14 |
Certificaci
Gaireb a tots els pasos europeus hi ha un organisme encarregat de certificar la producci ecolgica, com la Soil Association al Regne Unit, Nature et Progrs a Frana o EKO als Pasos Baixos. En alguns pasos noms hi ha un sol organisme dinspecci controlat pel govern, com s el cas dels Pasos Baixos. En canvi, en altres pasos, per exemple al Regne Unit i a Alemanya, hi ha diverses empreses de certificaci privades. Tanmateix, tots els organismes de certificaci segueixen les mateixes normes de carcter europeu establertes lany 1991 i actualment contingudes en els reglaments del Consell 834/2007 i 889/2008 (Comissi Europea). Actualment, tots els productors i elaboradors ecolgics certificats han dutilitzar el logotip que identifica els productes ecolgics. Al captol Certificaci ecolgica es detalla el funcionament dels sistemes de certificaci.
Desprs danys de treball pioner durant les dcades de 1970 i 1980, la normativitzaci del sector a la Uni Europea, iniciada lany 1991, va proporcionar a lagricultura ecolgica un nou marc com
3. Permacultura, agrosilvicultura i agroecologia

Durant els perodes de glaciaci i quan es produeixen grans inundacions o catstrofes mediambientals devastadores, es mou una gran quantitat de partcules del sl, les quals van duna banda cap a laltra i sacaben dipositant en nous indrets. El resultat acostuma a ser un sl ric en calci, per sense horitzons i sense dafon. No obstant aix, al cap de poc hi neixen plantes. Sn anuals, que creixen amb fora en un sl ric i amb molta llum solar. Aquest tipus de vegetaci sanomena vegetaci pionera. La vegetaci pionera est constituda per molts exemplars dun nombre relativament redut despcies i la seva funci ecolgica s crear la matria orgnica original que alimenta ldafon, com els bacteris i els fongs. Amb el temps, un cop sha format una capa dhumus, la fitocenosi canvia per incorporar diverses capes de vegetaci: els arbres formen lestrat superior, els arbustos configuren la capa mitjana i lherba i la molsa constitueixen lestrat muscinal. Aquesta comunitat vegetal rep la denominaci de clmax. El clmax est compost per ms espcies que la vegetaci pionera, encara que de cada espcie nhi ha menys exemplars. En comparaci amb la vegetaci pionera, el clmax presenta molta ms diversitat. Aix mateix, el nombre dinteraccions entre animals, plantes, bacteris, fongs i altres organismes del sl es veu multiplicat. Aquesta comunitat, doncs, s ms estable i presenta una gran resilincia a les interferncies externes. Lambientleg australi Bill Mollison va estudiar la vegetaci silvestre dAustrlia i la va comparar amb els grans monocultius de les societats desenvolupades. Mollison va poder comprovar que en lagricultura moderna sutilitzen grans quantitats de combustible fssil per conrear hortalisses a un ritme industrial. Lagricultura ha passat de ser una activitat que genera energia els aliments aporten greixos, protenes i hidrats de carboni a un procs industrial, que consumeix ms energia de la que produeix. Per cada joule que lagricultura moderna produeix en forma de protenes, lpids
captol
o hidrats de carboni, es consumeixen 10 joules en forma de combustible fssil (Giampietro i Pimentel, 1994). Una gran quantitat daquesta energia es destina a mantenir els camps en lestat de vegetaci pionera, s a dir, a mantenir grans extensions de terreny sembrades amb un nombre ingent de plantes de molt poques espcies, totes anuals, que creixen completament amb llum solar i amb lajuda dadobs artificials i calci extret de pedreres de calcria. Mollison va posar de manifest que lsser hum fa s de quantitats colossals denergia per actuar contra la tendncia natural de la Terra davanar cap a un clmax. Segons Mollison, shauria de poder concebre un clmax productiu constitut per arbres, arbustos i plantes perennes, amb diverses classes de collites, capa de proporcionar laliment necessari per a la poblaci mundial. Per designar aquest sistema, lambientleg australi va encunyar la denominaci permacultura, formada a partir de ladjectiu permanent i el substantiu agricultura. Des que es va implantar lany 1978, aquest concepte sha difs i ha estat adoptat en molts pasos, sobretot a les zones tropicals i subtropicals.
(LAMIOT)
Els sistemes agrcoles basats en la permacultura afavoreixen la biodiversitat. A lesquerra: llacunatge al barri dEVA Lanxmeer, Pasos Baixos. A la dreta: explotaci ecolgica basada en la permacultura a la localitat de Le Bec-Hellouin, Frana (Coulombel, 2011).
Segons Mollison shauria de poder concebre un clmax productiu

Diversos autors i experts de lmbit cientfic han proposat teories similars sota diferents designacions, com agrosilvicultura, agroecologia i conreu en carrerons. Bsicament, totes fan referncia a tcniques de cultiu ms sostenibles pel que fa al consum denergia i a la preservaci del sl. Lagroecologia s un enfocament de lagricultura similar a la permacultura. Concretament, estudia la creaci de sistemes agrcoles que reprodueixin lestabilitat i la diversitat dels ecosistemes naturals. Miguel Altieri, en collaboraci amb altres investigadors, ha treballat durant molts anys en el desenvolupament de tcniques de recerca i mtodes de gesti basats en lassimilaci de les explotacions agrcoles a agroecosistemes. Altieri sha centrat principalment en la concepci de sistemes agrcoles sostenibles des dun punt de vista ambiental, social i econmic per als pasos del Sud en vies de desenvolupament. Amb aquesta finalitat ha tingut en compte les caracterstiques dels climes tropical, subtropical i temperat. Lagroecologia s lestudi holstic dels agroecosistemes, juntament amb els factors humans i les condicions ambientals (Altieri, 2005). Lenfocament agroecolgic s clau per considerar els sistemes agrcoles com a ecosistemes naturals i desenvolupar-los subsegentment, aix com per identificar la interrelaci entre els sistemes ecolgics, socials, econmics i poltics. Igual que en la permacultura, el moviment agroecolgic t com a objectiu crear
16 |
sistemes agrcoles totalment sostenibles; amb tot, no ha aconseguit desenvolupar sistemes de certificaci diferents dels paradigmes ecolgic i biodinmic descrits ms amunt.
Lenfocament agroecolgic s clau per identificar la interrelaci entre els sistemes ecolgics, socials, econmics i poltics
En els pasos de clima tropical i subtropical, la llum solar s tan intensa que fins i tot s possible tenir diverses capes darbres, arbustos i cultius perennes productius, com poden ser el cautx, el pltan, la papaia, el pebre, el caf i la iuca, ja que moltes daquestes espcies creixen en indrets parcialment ombrvols. Entre aquests conreus sintercalen plantacions de lleguminoses que permetin la fixaci del nitrogen. Per exemple, es cultiven plantes dels gneres Leucaena i Gliricidia. Es tracta darbres i arbustos que creixen rpidament i que al llarg de lany es poden podar diverses vegades a fi de proporcionar un ja protector ric per als conreus alimentaris. Daltra banda, els costos de m dobra en les zones tropicals i subtropicals solen ser ms baixos, de manera que la recollecta duna gran varietat de produccions en diferents perodes de lany sense valer-se de mquines recollectores no acostuma a representar cap problema. Per contra, els pasos de clima temperat topen amb un gran desavantatge: la producci industrial a gran escala s tan eficient que permet obtenir grans quantitats de gra, llavors oleaginoses i patates grcies a la utilitzaci profusa de tractors i maquinria pesants, aix com de combustibles fssils, dels quals es pot disposar amb tota facilitat. Mentre els combustibles fssils siguin econmics i la m dobra sigui cara, per la majoria no tindr sentit adoptar un sistema agrcola en qu la m dobra sutilitzi de manera ms intensiva, com pot ser la permacultura o lagrosilvicultura. La manca de llum solar intensa tamb constitueix un inconvenient, a banda de la manca de conreus arboris i arbustius adequats a Anglaterra, per exemple, molt pocs estarien disposats a fer una dieta a base de llavors de faig, que s lespcie que conforma el clmax natural del Regne Unit. Aix, doncs, per induir els pasos desenvolupats de clima temperat a adoptar un tipus dagricultura ms basat en el clmax vegetal cal ser perseverant i continuar treballant. Igualment, s indispensable que augmenti el preu del combustible.
Per induir els pasos desenvolupats de clima temperat a adoptar un tipus dagricultura ms basat en el clmax vegetal calen ms esforos, ultra un increment del preu del combustible
El desenvolupament del moviment ecolgic no satura. A part dels tres corrents en defensa duna agricultura ecolgica a qu sha fet referncia, cada dia sorgeixen noves iniciatives basades en els conceptes i els paradigmes descrits pels pioners en lmbit dels mtodes de conreu ecolgics.
captol
Agricultura urbana
Aproximadament el 50% de la poblaci mundial viu en zones urbanes, s a dir, en ciutats. En la majoria de pasos europeus, aquesta xifra s significativament ms elevada (vegeu la taula segent).
Urbanitzaci
Percentatge de poblaci que viu en ciutats
Frana
76%
Hongria
65%
Pasos Baixos
90%
Espanya
78%
Regne Unit
90%
Tradicionalment, les ciutats importants comptaven amb una srie dhorts a la perifria que proporcionaven fruita i hortalisses fresques a la poblaci. Tanmateix, en algunes ciutats i Pars ns un exemple remarcable, una part important de la fruita i la verdura es conreava a la mateixa ciutat. La conclusi que en traiem s que lart del conreu intensiu, fins i tot al segle XVII, no es trobava a les beceroles. Els encanyissats ja sutilitzaven i molt abans les cobertes protectores ja eren ds com. Des del regnat de Llus XIII fins al regnat de Llus XVIII, aix s, des de lany 1600 fins a lany 1800, aproximadament, es va anar avanant i tant a Pars com als seus afores shi van anar fent horts. Malauradament, la Revoluci Francesa i les guerres en el si de lImperi francs van frenar, i molt, el desenvolupament del sistema agrcola de lpoca. Segons Courtois-Grard, per, a Pars lany 1844 es destinaven a lagricultura intensiva al voltant de 600 hectrees, treballades per 1.125 pagesos. A cada pags, doncs, li corresponien poc ms de 0,4 hectrees.
Lany 1844, a Pars es destinaven a lagricultura intensiva unes 600 hectrees, treballades per 1.125 pagesos
Des de llavors, el paisatge ha canviat considerablement a causa de la construcci de vies de ferrocarril, avingudes i altres infraestructures. Com a conseqncia, han desaparegut molts dels antics horts parisencs. De totes maneres, als afores de Pars encara hi ha diversos centenars dhorts. Es calcula que actualment hi ha prop de 1.200 hectrees de terres de conreu, treballades per uns 1.300 pagesos i destinades a lagricultura intensiva. Aquests agricultors disposen de 460.000 llums i de 5 a 6 milions de campanes per protegir les plantes. Sestima que un sol pags fa servir de 60 a 1.400 llums i de 100 a 5.000 campanes. Aix mateix, es calcula que el valor de la producci daquests horts ascendeix a ms de mig mili desterlines lany; s a dir, cada agricultor percep de la seva collita uns 400 esterlines de mitjana. (Fragment extret de: Weathers, John (1909). French Market-Gardening: Including Practical Details of Intensive Cultivation for English Growers.)
18 |
Aquestes lnies, escrites per un britnic de visita a Pars a principis del segle xx, ens permeten comprovar que lagricultura urbana era una activitat comuna des de comenaments del segle xvii. Tanmateix, la necessitat de concentrar la producci alimentria a la ciutat es va anar esfumant en el transcurs del segle xx de resultes del desenvolupament del transport per carretera i del transport ferroviari, primer, i del desenvolupament del transport aeri, desprs. Per consegent, la producci daliments frescos es va traslladar a zones on la m dobra i lexplotaci de la terra resultaven ms econmics. Si es va produir aquest canvi, per, va ser noms grcies a labundant quantitat de combustible a preu baix de qu es disposava, circumstncia que ja no es dna avui en dia.
(ASSOCIACI LERA)
A Pars encara es poden trobar horts urbans, sovint treballats per associacions de vens en defensa de lagricultura ecolgica.
Arran de la desintegraci de la Uni Sovitica, iniciada lany 1989, Cuba es va trobar que no podia adquirir petroli a bon preu i en pocs anys es va veure obligada a fer una transici cap a .una economia amb baix consum de combustibles fssils. Milers de ciutadans daquesta illa van comenar a plantar conreus als patis i als terrats de les cases per alimentar la famlia i procurar-se uns ingressos addicionals venent la producci que no arribaven a consumir. A les zones on el sl urb era massa pobre o estava massa contaminat, les plantes es conreaven en contenidors (anomenats organopnicos) o es construen plataformes elevades. Lany 1996, els jardins urbans de lHavana van subministrar als habitants de la capital cubana 8.500 tones de productes agrcoles; 4 milions de dotzenes de flors; 7,5 milions dous, i 3.650 tones de carn (Altieri, 1999). Ms recentment, ciutats dels Estats Units com Detroit i Chicago han experimentat un augment considerable de lagricultura urbana. Els habitants daquestes ciutats shan apropiat dels solars abandonats i els han convertit en camps de conreu intensiu dhortalisses. Aix mateix, al continent europeu, linters creixent no tan sols en lagricultura urbana sin tamb en lapicultura en lmbit metropolit es fa pals en ciutats com Londres, Berln i Pars.
Linters creixent en lagricultura i lapicultura urbanes s evident en moltes ciutats dEuropa i darreu del mn
Gran part dels projectes dagricultura urbana presenten un vessant de comunitat molt marcat, ja que no es tracta noms de produir aliments, sin tamb de restaurar les relacions entre els habitants duna mateixa rea. Lemplaament dhorts urbans en barris desafavorits, per exemple, acostuma a representar un estmul per a la recuperaci de la zona. El creixement de lagricultura urbana ha comportat que cada vegada se sigui ms conscient que els problemes agrcoles i alimentaris noms es poden solucionar si la producci i el consum es tenen en compte de manera global, s a dir, per mitj duna estratgia holstica o sistemtica. Laproximaci holstica s comuna als tres paradigmes descrits en aquest
captol
captol. Tractar lagricultura i lalimentaci en termes de sistemes alimentaris vol dir, en particular, reprendre el dileg entre productors i consumidors i mirar de trobar solucions sostenibles basades en un pensament holstic.
Tractar lagricultura i lalimentaci en termes de sistemes alimentaris vol dir reprendre el dileg entre productors i consumidors
Conclusi
La producci ecolgica de fruita i hortalisses, especialment als afores de les ciutats per tamb en mig de nuclis urbans, representa un gran potencial en la majoria de pasos europeus. El mercat ecolgic ha crescut a ra dun 20% anual des de la dcada de 1990, fins i tot en aquests ltims temps de recessi econmica. Per tant, els agricultors ecolgics amb esperit emprenedor haurien de ser capaos de trobar una oportunitat immillorable de vendre els seus productes frescos a tot Europa, si b s convenient centrar-se especialment en la creaci de sistemes alimentaris integrats locals.
Lectures recomanades
Altieri, Miguel Angel (2005). Agroecologa: principios y estrategias para disear sistemas agrarios sustentables. En: Agroecologa. El camino hacia una agricultura sustentable. Sarandn S. J. (Ed). Ediciones Cientficas Americanas. Pg. 49-56. En lnia: www.setem.cat/CD-ROM/idioma/setem_cat/mo/mo0801C03e.pdf Comissi Europea (s.d.). Legislaci: Agricultura ecolgica. Buena para la naturaleza, buena para ti. En lnia: http://ec.europa.eu/agriculture/organic/eu-policy/legislation_es Coulombel, Aude (2011). Alliance de la permaculture avec lAB pour un systme productif et cologique. Alter-Agri n. 108, juliol-agost, p. 29-31. En lnia: www.fermedubec.com/REPORTAGE%20ITAB.pdf Demeter International. www.demeter.net/ Giampietro, Mario; Pimentel, David. (1994). The tightening conflict: population, energy use and the ecology of agriculture. En lnia: www.dieoff.com/page69.htm Willer, Helga; Kilcher, Lukas (ed.) (2011). The World of Organic Agriculture. Statistics and Emerging Trends 2011. IFOAM, Bonn i FiBL, Frick. 34 p. En lnia: www.organic-world.net/fileadmin/documents/yearbook/2011/world-of-organic-agriculture-2011-page-1-34.pdf
20 |
(Edu Bayer)
2
Terreny i ubicaci
Introducci
| 21
captol
Aquest captol vol ser una guia que us ajudi a escollir la ubicaci del vostre hort ecolgic. Lobjectiu tamb es proporcionarvos algunes eines que us permetin adaptar-vos millor a les caracterstiques del terreny. A continuaci us presentem una srie de preguntes amb resposta, que esperem que us ajudin a encaminar la vostra iniciativa. Al final, per aix, triar la ubicaci ms adient s una decisi molt personal i, en aquest sentit, no hi ha bons consells al 100% que puguin aplicar-se en tots els casos. De totes maneres, intentem donar resposta a algunes qestions elementals i oferir-vos una srie de recomanacions a partir de la nostra experincia.
En primer lloc, qu ens hem de plantejar?

La ubicaci del vostre hort ecolgic i el tipus de sl en qu treballeu sn fonamentals per a lxit del vostre projecte
La ubicaci del vostre hort ecolgic i el tipus de sl en qu treballeu sn fonamentals per a lxit del vostre projecte. En alguns casos, la ubicaci de la terra que treballareu ja ve donada (perqu teniu el terreny en propietat o perqu us lhan cedit); en altres, en canvi, mirareu de trobar uns terrenys adequats a les vostres necessitats. En qualsevol dels casos, us recomanem que sistemticament reflexioneu sobre una srie daspectes per comenar a fer-vos una idea de com utiitzar de manera ptima el vostre tros de terra. Reflexioneu-hi i parleu-ne amb la famlia, els amics i els pagesos que conegueu. La seva opini us anir b.
1. Quins objectius pretenc assolir amb aquest projecte dhort ecolgic? (s important que poseu per escrit els objectius que us marqueu i els ordeneu segons el grau dimportncia)
Els objectius que us fixeu sn, en ltima instncia, personals. Es poden basar en la vostra visi tnica, en el vostre somni familiar o en aspectes econmics, poltics o ecolgics, per sigui quina sigui la vostra motivaci heu de tenir
22 |
clar qu s el que us mou. Un cop hagueu enumerat els objectius per ordre de prioritat, cal que us plantegeu si sn raonables i si s viable assolir-los.
2. A quina zona vull ubicar lhort?

Pas, regi, vall, localitat, explotaci familiar Hi ha altres explotacions agrcoles a la vora don voleu fer lhort? Si no s aix, us recomanem que parleu amb els pagesos de la zona i amb experts en agricultura i els demaneu lopini, tant pel que fa a les oportunitats de negoci com pel que fa a les condicions climtiques i a les caracterstiques del sl.
(MARTA MONTMANY, DAAM)
3. Per quin sistema de producci mhe de decantar?
Supsit 1. Explotaci agrcola diversificada i a petita escala (per exemple, dentre 30 i 40 tipus diferents de productes frescos en quantitats petites i amb poca mecanitzaci). En aquest cas, cal que optimitzeu la venda dels vostres productes. La cadena de subministrament ser curta (venda als mercats o al tros, venda en caixes, etc.) i el processament dels productes ser mnim. Conv que la vostra parcella disposi drees on la terra sigui bona i es pugui treballar per conrear hortalisses de temporada.
Supsit 2. Producci dhortalisses a mitjana i a ms gran escala (de 3 a 10 tipus dhortalisses diferents en una superfcie ms extensa i amb un nivell de mecanitzaci alt). Com que produireu en grans quantitats, els mercats us exigiran que subministreu productes de primera qualitat. Per aix, s convenient que us esmerceu en la vostra producci (vegeu el captol 8). El sl, doncs, ha de ser ladient per al conreu dhortalisses; s a dir, cal que la superfcie que conreeu sigui plana o amb molt poc pendent i que la textura del sl sigui francoarenosa.
(IMRE TIRCZKA)
Terreny i ubicaci | 23
captol
Supsit 3. Producci de fruites del bosc. El terreny no ha de ser necessriament pla, per el sl ha destar ben drenat i en bones condicions.
Supsit 4. Producci de plantes aromtiques i medicinals. Normalment, aquestes plantes creixen millor en els sls ms arenosos, ja que els olis essencials es fan ms intensos. Caldr que ideeu una estratgia comercial i de mrqueting molt clara perqu el negoci tingui xit. El processament del producte per part vostra i les vendes directes poden contribuir a contrarestar el risc associat a la venda daquest tipus dherbes i plantes a comerciants majoristes, les demandes dels quals poden variar amb el temps.
4. On s millor que estigui ubicada la parcella: en una zona rural o als afores dun nucli urb?
Moltes persones disposades a tenir el seu propi hort o a portar una petita explotaci agrcola tendeixen a installar-se en indrets buclics i allats, en contacte directe amb la natura, lluny de qualsevol destorb daltri. Evidentment, escollir un lloc tan idllic t molts avantatges. Tanmateix, es pot convertir fcilment en una simple postal romntica, que en realitat no us ofereixi les condicions de carcter prctic necessries perqu la vostra empresa sigui viable. Tant si teniu la intenci de crear una una societat com una empresa particular dmbit familiar, conv que valoreu de manera crtica quins elements permetran que el vostre projecte pugui tirar endavant. Abans de signar cap contracte darrendament o de compravenda, penseu b quina mena de negoci voleu. Com ser la infraestructura? Ms aviat senzilla o, al contrari, sofisticada? Per treballar de manera eficient i rendible, a quina distncia heu destar de lrea de comercialitzaci dels vostres productes? Es podr accedir a la parcella a lhivern? Si el terreny fa pendent (que pot ser bonic, per no s prctic), creieu que shi adequaran els vostres mitjans de producci? On adquirireu els subministraments ms habituals? Si heu de contractar treballadors, don vindran? Podran arribar a la parcella amb transport pblic? Haureu de fer la installaci de tota la infraestructura bsica (aigua, electricitat, etc.) o podreu aprofitar la xarxa existent?
24 |
Sovint, la gent prefereix un lloc allat, per situar-se en una parcella als afores dun poble o duna ciutat petita comporta molts avantatges pel que fa a les infraestructures existents, i el preu del sl no ha de ser necessriament ms elevat que en un indret remot. Potser estar al costat dun poble no s tan romntic com estar penjat al vessant duna muntanya en un parc natural, per si la terra s bona i la finca est ben comunicada de ben segur que trobareu en la parcella no tan bonica per ms ben situada tot un seguit davantatges reals i de carcter prctic.
(PICASA 2.7)
5. Qu he de tenir en compte pel que fa a la ubicaci i a lentorn natural?

Altitud: si la parcella es troba a uns centenars de metres sobre el nivell del mar, la temporada de producci es veur escurada. Terreny i pendent: determinen lelecci de les diferents opcions de mecanitzaci. rees protegides i paisatges naturals: poden ser una ubicaci perfecta, per cal que tingueu presents els possibles danys provocats per la fauna salvatge. Podeu posar una tanca al voltant de tota la finca? Contaminaci provinent de conreus vens, fems i plaguicides.
(CLAUDETTE FORMANTIN)
(Axel Hartmann)
captol
6. Quines expectatives tinc en relaci amb lentorn social i laboral? I quins en sn els lmits?
Des dun punt de vista professional, est ben situada la parcella? (Cal que tingueu en compte la distncia a qu us trobareu de les altres explotacions ecolgiques i dels vostres provedors i assessors tcnics.)
Sovint les persones se senten atretes a un lloc allat, per la vora duna ciutat ms petita o la vora dun poble sovint poden proporcionar molts avantatges infraestructurals existents.
I des dun punt de vista comercial? (Cal que tingueu present la distncia a qu us trobareu de la vostra rea dactivitat i del pblic objectiu, aix com lestacionalitat dels consumidors: tindreu clients durant tot lany?) O des duna perspectiva social. Est gaire lluny dels nuclis urbans, com ara de poblacions mitjanes i grans ciutats? Com afectar la vostra vida personal i familiar? Es tracta duna qesti especialment important i en la qual un es pot deixar endur pel romanticisme. A moltes persones els entusiasma la idea de deixar enrere latrafegament de la vida diria, per si no sha viscut mai en un lloc apartat pot resultar menys agradable del que es pensava en un primer moment. Per aix conv que observeu la finca i que en valoreu sincerament la funcionalitat, deixant de banda latractiu del lloc. Com hi podr arribar la gent que no disposa dun vehicle privat? En el cas que tingueu fills o en vulgueu tenir, hi ha escoles a la vora? Aquestes escoles satisfaran les vostres expectatives familiars? On anireu a comprar? Amb quina infraestructura compta la finca? Qu costar fer un accs per carretera o donar dalta els subministraments daigua i electricitat, per exemple? Trobareu persones amb idees afins i amb qui pugueu congeniar? Ho considereu important?
7. Quina extensi de terreny necessito?
Heu de tenir en compte lextensi de terreny que heu de menester (vegeu els supsits 2 i 3): -- Producci de verdura. El conreu ser a laire lliure o en hivernacles? O a laire lliure i en hivernacles? Quines necessitats preveieu a curt termini? Hi ha possibilitats de creixement a llarg termini? -- Altres produccions: farratges, fruita, plantes aromtiques i medicinals, etc.
8. Quines opcions tinc pel que fa a ladquisici del terreny?

Explotaci familiar: quines sn les condicions de lherncia o requisits per adquirir el terreny? De quin capital inicial disposo? Quines oportunitats em pot brindar? Quines sn les meves preferncies? Qu nespero?
(Ch.-A. Descombes)
Terreny industrial en venda. Menys terra per als pagesos!
26 |
Taula 1. Escenaris possibles pel que fa a ls del sl Vull crear

Una empresa particular
Vull ser el propietari del terreny

- Heretareu algun terreny familiar? Conv que aclariu aquest assumpte amb la famlia i que consulteu a un advocat de confiana qu comporta ser propietari duna finca compartida. - Teniu els mitjans per comprar un terreny? s important que us informeu del preu del sl agrcola en diferents zones. - Teniu prevista una adquisici collectiva amb amics i/o familiars (empresa agrcola conjunta)? Si s aix, cal que recordeu que els membres de la societat poden vendres la seva part si volen deixar de formar part de lempresa i, per tant, heu de preveure la manera de procedir.
Vull arrendar un terreny

- Teniu la intenci darrendar un terreny? Els vens de la zona us poden ajudar a fer-vos una idea de quin seria un preu darrendament raonable.
Una societat
- Podeu arrendar un terreny duna aliana dempreses del sector de lagricultura (per exemple, la francesa Foncire de Terre de Liens: www.terredeliens.org) - Les administracions locals poden oferir terrenys en arrendament per fomentar lestabliment dexplotacions agrcoles ecolgiques. Si opteu per lopci de larrendament, assegureu-vos que les condicions de larrendament queden recollides per escrit per mitj dun contracte, el qual ha despecificar la durada de larrendament. Tamb s important que quedi clar a quina de les dues parts (arrendador o arrendatari) correspon el dret de percebre les subvencions agrcoles de la UE i altres ajudes.
Eines per a lestudi global del projecte: presentaci i usos

Coherncia del projecte
Us recomanem que poseu per escrit el vostre projecte. Daquesta manera us ser ms fcil repassar-lo i explicar-lo als altres. Una descripci exhaustiva del vostre projecte dexplotaci agrcola us ajudar a identificar i a analitzar les relacions que sestableixen entre els aspectes segents: -- els vostres objectius personals, -- els vostres objectius de lideratge, -- les vostres decisions estratgiques i -- el vostre sistema de producci.
captol
Estudi de lrea dubicaci de lexplotaci agrria

Si b les tcniques de producci ens permeten conrear plantes en qualsevol indret, no sempre s factible obtenir-ne el rendiment adequat. Per aix, conv que abans de res determinem el potencial de la zona on subicar la nostra terra de cultiu, tant pel que fa a les caracterstiques del sl com pel que fa a les condicions climtiques. Aix evitarem comenar amb un desavantatge.
Estudi del sl
Per saber com s el sl hem de consultar diferents fonts dinformaci: El criteri dels pagesos experimentats: els agricultors de la zona saben molt b quins terrenys sn bons i quins no ho sn tant, en quines terres senganxa el tractor quan a la primavera la terra est enfangada i quines rees sn propenses a patir sequera. Consultar el mapa del sl de la parcella amb un geleg us pot ajudar a determinar: -- La textura del sl (arenosa, llimosa o argilosa). Us permetr calcular el comportament del sl pel que fa a labsorci de laigua (retenci, circulaci, entollament), el conreu de la terra (capacitat de creixement de les plantes) i la velocitat La cua de cavall pot indicar que una terra s arenosa o que est entollada. descalfament (per als cultius primerencs). -- La quantitat de cal. Un excs de cal impedeix el conreu dalgunes espcies, mentre que una manca de cal obliga a enriquir el sl. -- El contingut de minerals, herncia de la roca mare. A ms, conv completar lanlisi del terreny amb un estudi dels bioindicadors vegetals amb lajuda dun especialista en botnica. Aquest tipus destudi ens permet fer-nos una idea de la dinmica hdrica, mineral i orgnica, aix com de lestructura del sl. Arribats a aquest punt, podeu elaborar un perfil del sl per confirmar o rectificar les vostres observacions i deduccions sobre el terreny. La presa dalmenys una mostra del sl per a analitzar-la us proporcionar informaci addicional i ms detallada sobre les propietats fsiques, qu(Claudette Formantin) (TOMEST)
28 |
miques i biolgiques del sl. s convenient que a lhora dinterpretar lanlisi del sl contacteu amb un professional que us assessori. El compendi de totes aquestes dades s clau per escollir els mtodes de treball ms apropiats: Varietats de conreu (vegeu el captol 3). Tcniques de conreu i eines per a treballar la terra (vegeu el captol 5). Fertilitzants orgnics i minerals disponibles. Actuacions sobre el sl (drenatge, reg, plantaci de cledes vegetals) en funci de les condicions climtiques.
Estudi del clima

Cal tenir en compte tres fenmens climtics: el vent, les gelades i la sequera.
El vent
Conv evitar els llocs on no corri gaire laire, com ara al fons duna vall, i els terrenys humits on la rosada persisteix. Aquests ltims, per exemple, sn ms propensos a laparici de malalties fngiques.
(Jim Bain)
Per contra, les rfegues de vent fortes poden malmetre les collites (albergnies, pebrots, tomquets i enciams, entre daltres). En els terrenys exposats al vent s recomanable plantar-hi tanques vegetals que facin de tallavent a fi de protegir els hivernacles i les collites. De totes maneres, lefecte protector no es notar fins al cap de 8 o 10 anys. Per tant, una bona opci tamb s installar talavents artificials.
Les gelades
El risc de gelada a la primavera s decisiu a lhora de plantar les collites primaverals i estiuenques (dabril a juny). Les gelades de principis de tardor marquen el final daquests cultius. Aix, doncs, les gelades afecten els possibles conreus, com pot ser el conreu dels tomquets, i el calendari de cultiu. Lexperincia dels pagesos i agricultors de la zona us pot ser til a lhora destablir el calendari de sembra.
(Hansueli Krapf)
captol
Sequera en lpoca estival
Es fa difcil pronosticar si el canvi climtic actual s una tendncia sostinguda o una fluctuaci variable del clima. Tot i aix, ens podem basar en les dades meteorolgiques dels ltims 5 o 10 anys per calcular les necessitats dirrigaci durant lestaci seca. El clcul daquesta deficincia daigua correspon a la diferncia entre laigua absorbida pel sl i les plantes (evapotranspiraci potencial) i les pluges (vegeu el captol 4). Els patrons de precipitaci poden variar conside rablement segons el microclima; per aix, conv que us assegureu que les dades de qu disposeu sn realment rellevants en el vostre cas. Malgrat que existeixen moltes tcniques destalvi daigua, en la majoria de regions dEuropa saconsella installar sistemes de reg als horts.
(Arjen Huese)
Adaptar-se a les condicions climtiques i a les caracterstiques del sl

Adaptar-se a les caracterstiques del sl Els conreus es poden adaptar a les caracterstiques de cada terreny. Hi ha tres tipus principals de sls, entre els quals es poden distingir diversos estats intermedis. Tipus principals de sls
Sl argils
Avantatges
Ret laigua i els minerals.
Inconvenients
Triga a escalfar-se. Requereix una gran capacitat de creixement de les plantes.
Treball de la terra
La terra sha de comenar a treballar abans que comenci lhivern perqu les gelades facin efecte. Requereix un llaurat moderat. s molt exigent des dun punt de vista tcnic. La terra noms es pot treballar durant un perode de temps curt. La terra es pot treballar fcilment durant tot lany.
Sl hidromorf (est entollat durant uns mesos a lany)
El preu dadquisici daquests terrenys pot ser ms econmic.
Triga a escalfar-se. Requereix drenatge. El conreu sha de fer en cavallons i plataformes elevades. Cont poca aigua i pocs minerals.
Sl arens
Sescalfa rpidament.
30 |
Pel que fa a la gesti de materials orgnics (vegeu el captol 3), els cicles de descomposici de la matria orgnica del sl presenten dues vies de desenvolupament fonamentals: Degradaci rpida (mineralitzaci), en unes quantes setmanes o mesos. Els bacteris del sl sn els responsables principals daquest procs de degradaci. Generaci dhumus. Aquest procs s ms lent i els encarregats de dur-lo a terme sn els fongs que hi ha presents al sl. Lhumus millora les propietats fsiques, qumiques i biolgiques del sl al llarg de molts anys (fins i tot millennis) abans no es mineralitza gradualment per nodrir les plantes. Cal que hi hagi un equilibri entre aquestes dues vies de desenvolupament de la fertilitat del sl. De totes maneres, es poden prendre mesures per perfeccionar el sl natural i treure partit de les tendncies climtiques per mitj de: la mineralitzaci rpida a travs de fertilitzants orgnics (com ara matria vegetal, gallinassa o guano), fems o adob verd (conreu triturat i completament enterrat) i a travs de la cavada; la generaci dhumus a travs de compost, palla o productes llenyosos madurs (de 6 a 12 mesos).
(CH.-A. DESCOMBES)
Adaptar-se al clima Tanques vegetals utilitzades com a tallavents i biodiversitat. Hivernacles i altres mitjans de protegir els cultius. Installaci dun sistema de reg.

Adaptar-se a les oportunitats que ofereix la ubicaci del terreny

La manera de planificar lestratgia de mrqueting i de posar-la en prctica pot contribuir a optimitzar les condicions que ofereix lemplaament de la parcella (vegeu el captol 8). Tenir presents les possibilitats que ofereix el terreny pot ser una manera daprofitar-lo al mxim (vegeu el captol 11).
captol
La finca pot ser especialment adequada per a algun tipus delaboraci alimentria, com ara per a la recollecci i el processament de plantes silvestres.
A causa de lestacionalitat de les vendes i les limitacions relatives al clima podem veurens obligats a destinar la collita (si no tota, una part) a elaborar-ne productes derivats. El ventall de possibilitats s molt ampli. Productes dolos: melmelades, gelatines, fruita dessecada i gelats. Productes salats: productes elaborats amb oli o aigua, o per fermentaci lctia, deshidrataci o congelaci. Abans demprendre el vostre projecte dhort, s imprescindible que valoreu de manera crtica els aspectes que us motiven a tirar endavant lempresa. Tamb s convenient que de manera sistemtica intenteu trobar resposta a preguntes com les que us hem plantejat ms amunt. Ser honest amb un mateix pot ser molt difcil, ja que els anhels sn tan poderosos que poden influir en la nostra capacitat de valoraci i de decisi. Per aix, us aconsellem que en parleu amb la famlia, els amics i els professionals del sector. Daquesta manera tindreu una perspectiva objectiva dels fonaments de la vostra empresa. Si desprs de llegir aquest captol (i, en general, tot el llibre) encara teniu dubtes, potser vol dir que us heu de donar ms temps per reflexionar sobre el projecte i fer-lo madurar. Mentrestant, podeu valorar lopci danar a treballar a les terres dun altre agricultor que tingui un negoci similar al que voleu muntar. Duna banda adquirireu experincia i podreu comprovar si les vostres idees i iniciatives sn factibles. De laltra, tindreu loportunitat de determinar clarament els vostres propsits, de manera que quan sembreu les primeres llavors de la vostra empresa, aquestes arrelin fondo i amb fora en un terreny prsper.
(GIL)
32 |
(MATTHEW HAYES)
| 33
Rotacions, planicaci dels conreus i gesti de la fertilitat

Qestions clau

captol
Qu sha de tenir en compte a lhora de comenar la rotaci de conreus? Com es mant la fertilitat del sl? De quina manera conv planificar la producci dhortalisses ecolgiques? Quina s la millor ubicaci? Quines espcies sn ms adients en cada cas?
Introducci
El sl s la base dun creixement ptim de qualsevol conreu
En aquest captol sintroduiran els principis bsics de la rotaci de conreus i de la planificaci de la producci duna manera senzilla i prctica. Es tracta doferir un seguit dindicacions generals que us puguin servir de base, ja que les decisions que cal prendre sn particulars i niques en cada cas. Amb aquest captol, doncs, adquirireu els coneixements essencials per comenar el vostre projecte dhort ecolgic. De totes maneres, a banda de servir-vos de la informaci que us proporcionem a continuaci, us rrecomanem que us seguiu documentant ms sobre la rotaci de conreus i la producci de fruita i verdura. El sl s la base dun creixement ptim de qualsevol conreu, ja sigui verdura, fruita o gra. El principi de lhorticultura i lagricultura ecolgiques s forjar la fertilitat del sl i conservar-la, augmentant el nivell dhumus i desenvolupant una bona estructura edfica. Per assegurar la fertilitat del sl a llarg termini, s aconsellable planificar la creaci de lhort des dun bon principi. Lagricultura i lhorticultura ecolgiques se centren sobretot en el nodriment del sl, ms que en els elements necessaris per fer crixer les plantes i protegir-les. Aconseguir que la terra es mantingui frtil durant molts anys requereix un plantejament holstic i sistmic, en qu tant la biodiversitat de tota lexplotaci com la biodiversitat del sl siguin una prioritat.
34 |
Si en un terreny es conreen les mateixes espcies amb massa freqncia, el rendiment disminueix i comencen a aparixer malalties
Les tcniques bsiques que ens permetran que la terra conservi la fertilitat a llarg termini sn la rotaci de conreus, la gesti dels adobs orgnics i la utilitzaci dadobs verds. Com que la presa de decisions s extremadament important en la fase inicial, en aquest captol es fa una presentaci fora exhaustiva de la tcnica agrcola basada en la rotaci de conreus. Per la seva banda, la gesti dels adobs orgnics i ls dels adobs verds tenen ms a veure amb qestions de
Els cultius en leres alternes imiten la biodiversitat natural.
direcci i planificaci. Hi ha molta literatura en relaci amb el compostatge i la tcnica de ladob verd; per aix, en aquest manual noms en descriurem les funcions bsiques, sense aprofundir-hi. Aix s un smptoma que el sl sha esgotat. Lhort ideal s aquell en qu les plantes creixen espontniament, sense estar agrupades, tal com passaria en la natura. Des dun punt de vista prctic, per, no s gaire factible. Tanmateix, es pot arribar a una certa diversitat despcies plantant diferents varietats en files alternades (producci associada). Sobretot en lmbit de lhorta, els agricultors han provat incessantment de trobar les millors combinacions de plantes (plantes companyes) i sha arribat a la conclusi que aquest coneixement prctic est relacionat amb el tipus de sl i les condicions de creixement de les plantes. Poques vegades es pot trobar un motiu que expliqui la interacci positiva entre les varietats plantades. De fet, per als agricultors professionals tenir plantes associades no sol ser prctic.
Rotacions, planificaci dels conreus i gesti de la fertilitat | 35
Lestratgia de cercar una variaci de caire ms natural es tradueix en la rotaci de conreus, que consisteix a fer cada any conreus de famlies diferents en una parcella determinada. Cal fer notar que aquesta tcnica no rau nicament en la rotaci dhortalisses darrel, de fulla o de fruit. En aquest captol sestudiaran els beneficis de plantar tipus de conreus diferents de manera successiva.
captol
Rotaci de conreus
La rotaci de conreus es pot tractar des de perspectives diferents: Tipus dhortalisses: de fulla, darrel, de flor i de fruit Afinitat Fertilitzaci i retirada Estructura Organismes del sl: nematodes, fongs, virus, bacteris, insectes. Cal tenir en compte els aspectes positius de cadascun daquests punts fonamentals en el conjunt de cada rotaci de conreus.
Fulla, arrel, flor i fruit

La classificaci de les hortalisses en quatre grups (hortalisses de fulla, darrel, de flor i de fruit) s caracterstica de lagricultura biodinmica. Per exemple, si es vol treballar la terra en funci de les fases de la lluna i les constellacions planetries amb lajuda dels almanacs, molt utilitzats en lagricultura biodinmica , els dies de fulla noms es pot cavar i treure les males herbes all on hi hagi hortalisses de fulla o noms es poden sembrar nous conreus en aquesta part de la parcella. Planificar la rotaci a partir de les quatre parts en qu es divideix la planta permet adoptar una estratgia completa, per a la qual us podeu valer dun almanac. A primera vista, aquesta distribuci sembla superficial, ja que les hortalisses de fulla, com ara els espinacs, lenciam o la col llombarda, en realitat no sassemblen gaire. Ara b, ordenar la rotaci de les hortalisses segons siguin de fulla, darrel, de flor o de fruit no impedeix aplicar la resta de principis fonamentals de la rotaci de conreus. La idea s que, en el conreu dhortalisses de fulla, el creixement i les atencions de lagricultor se centren exclusivament en el desenvolupament de la fulla. La planta salimenta directament del sl. En aquest tipus de conreu, la importncia de laportaci de nitrogen s visible i mesurable. Les hortalisses darrel necessiten ms potassa, i no sels ha daportar tant nitrogen. Sin es convertirien, de fet, en hortalisses de fruita. Per tant, al cap dels anys la rotaci de conreus basada en les parts de la planta acaba explotant uniformement el sl. Cada temporada es posa laccent sobre una altra part de la planta. Altrament dir, cada cultiu utilitza els recursos del sl de manera diferent.
36 |
(MATTHEW HAYES)
(RISKYISHWAR)
(IMRE TIRCZKA)
(MIQUEL PUJOL)
La rotaci de conreus noms es pot dur a terme amb aquests quatre grups si el terreny es divideix en quatre parts iguals o gaireb iguals. Preferiblement, la distribuci dels conreus en aquestes quatre parcelles sha de fer de tal manera que cada conreu no es torni a sembrar al mateix lloc fins al cap dalmenys 8 o 12 anys, daquesta manera sallarga la rotaci. Tanmateix, aquesta distribuci de les plantes en les parcelles no permet que la dieta dels consumidors coincideixi amb la collita obtinguda. Sovint, quan la distribuci es basa en el treball i el coneixement, la producci de tota una parcella de lhort en flors anuals no encaixa amb la producci dhortalisses destinades a la venda. A la prctica podem variar aquesta distribuci de moltes maneres, com ara: -- afegint un bancal ms dhortalisses de tija, -- afegint un bancal dadob verd que deixarem florir, en comptes de flors, -- plantant les cols, que necessiten espai, en un bancal diferent.
Hortalisses de tija
Les hortalisses de tija presenten tija i fulla. El porro, por exemple, pertany ms aviat a les hortalisses de fulla. En canvi, el rave o la colrave sassemblen ms a les hortalisses darrel. s important que el pags vegi aquest equilibri entre la part de larrel i la fulla.
Parterre de flors
La qualitat particular dels parterres de flors es veu clarament a lestiu, quan aquesta porci de terra ressalta pel color i lolor, el brunzit dels insectes o lenjogassament despreocupat de les papallones. Aqu hi creix laliment de lnima. Les flors anuals sn poc exigents pel que fa a la demanda de nutrients del sl; per aix, el bancal de la rotaci destinat a sembrar-hi flors representa el perode anual de descans per al sl. Una altra manera de fer descansar el sl s sembrar un adob verd de flor, com el trvol i el llob.
captol
Bancal independent per a les cols

Si les cols i altres crucferes es planten en una rea a part, s a dir, si safegeix un bancal nou a la parcella on es fa la rotaci, es guanya espai en els altres bancals. Les crucferes (com la coliflor, el brquil, la col i la col llombarda), demanen grans quantitats de nutrients. Per tant, cal assegurar-se que el terreny es fertilitza adequadament.
Afinitat
La paraula afinitat designa una relaci familiar estreta. Tanmateix, la divisi de les plantes en famlies s poc exhaustiva. Per exemple, les maduixes i les pomes pertanyen a la mateixa famlia. La manera ms clara de determinar lafinitat de les plantes s a partir de la inflorescncia. Al llarg de levoluci (o de la selecci), les plantes duna mateixa famlia que han crescut allunyades encara mantenen la mateixa inflorescncia i la seva composici qumica encara mostra certes semblances. Aix, els compostos de loli de mostassa es poden trobar en els raves, les cols de Brusselles i la mostassa, tot i que laparena daquestes plantes s ben diferent. Les plantes que pertanyen a la mateixa famlia proporcionen al sl substncies semblants i atrauen una srie dorganismes edfics similars. Per exemple, a diferncia daltres plantes, gaireb totes les crucferes pateixen una malaltia anomenada hrnia de la col. O, tamb a tall dexemple, el conreu despinacs deixa al sl el mateix efecte inhibidor del creixement que la remolatxa. Lafinitat no ha de ser necessriament el punt de partida de la rotaci de conreus. No obstant aix, s aconsellable tenir-la en compte quan la rotaci ja sha implantat, no tant per qestions de successi de conreus sin per la freqncia. Per exemple, les umbellferes s millor sembrar-les cada 6 anys, com a mnim.
(JEREMY KEITH)
(CHIXOY)
Les crucferes, una famlia botnica molt diversa.
38 |
Taula 1. Classicaci de les hortalisses segons 4 o 5 direccions de desenvolupament

Hortalisses darrel Patata Moniato All Api Xirivia Pastanaga Rave rustic Remolatxa Salsif negre Ceba Xicoira (producci darrel) Julivert (arrel) Hortalisses de fulla Endvia Api Coliflor Brquil Colrave Xicoira Xicoira pa de sucre Col Espcies Enciam (totes les classes) Bledes Espinacs Xicoira Remolatxa (fulles) Verdolaga Verd per a ocells Plantes de flor Tots els adobs verds que floreixen Plantes florides Hortalisses de tija Esprrec Porro Fonoll Colrave Rave Hortalisses de fruit Maduixa Albergnia Cogombret Mongeta (totes les classes) Carbass Psol / tavella Cogombre Pebrot Carbassa Moresc Tomquet Producci de llavors
Taula 2. Classicaci de les hortalisses segons el grau danitat

Quenopodicies Remolatxa (vermella) Espinacs Armoll Cucurbitcies Cogombret Carbass Cogombre Mel Carbassa Lilicies Esprrec Ceba Porro Cibulet All Escalunya Solancies Patata Albergnia Pebrot Tomquet Bitxo Ocra Papilioncies Mongeta (totes les classes) Psol Psol negre Tirabec Trvol Llob Serradella Alfals Vea Umbellferes Pastanaga Fonoll (tubercle) Api (tubercle) Julivert Xirivia Ans, anet, com de prat, cerfull Com, coriandre Compostes Nymera Endvia Xicoira Enciam Iceberg Amarant Gira-sol Salsif / escuronera Crucferes Col xinesa Colrave Col Coliflor Brquil Col arrissada Remolatxa (fulles) Rave Rave negre Morritort Colza Rave rustic Mostassa Poligoncies Ruibarbre Fajol Agrella Gramnies Moresc Pastura / gra Roscies Maduixa Poma Pruna Cirera Pera Portulaccies Verdolaga Verdolaga dhivern Valeriancies Herba dels canonges Hidrofillcies Nemophila phacelioides Labiades Alfbrega Sajolida de jard Hisop Orenga Melissa Menta Roman Slvia Farigola
Fertilitzaci i adobament
Els fertilitzants sutilitzen en grans quantitats en moltes produccions hortcoles, la qual cosa, independentment de la normativa vigent, planteja la qesti de com repercuteixen en la salut de les plantes. La salut duna planta o dun cultiu est relacionada amb la seva resistncia a malalties i plagues, aix com amb la qualitat dels aliments que busquem. La remolatxa, per exemple, pot crixer i donar una collita en un sl menys fertilitzat, encara que amb un rendiment decebedor. La mateixa remolatxa rendeix molt en sls ben fertilitzats sense desequilibri entre larrel i la fulla; ara b, la qualitat nutricional sen pot veure afectada negativament. La remolatxa absorbeix fcilment
captol
Els fertilitzants sutilitzen en grans quantitats en moltes produccions hortcoles
(JAMAIN)
(P.D.)
Les mongetes i els raves toleren tant una fertilitzaci forta com una de lleugera.
lexcs de nitrogen sense desprs aprofitar-lo. Es tracta dun consum de luxe, que provoca un augment dels nivells de nitrats en larrel. Lenciam, el rave i la mongeta, en menor grau, creixen de forma equilibrada, tant si la terra es fertilitza poc com si es fertilitza molt. La coliflor, en canvi, pateix si es fertilitza poc: o b es queda petita o b comena a espigar-se. I el mateix passa amb moltes hortalisses de fulla.
40 |
Quant a la rotaci de conreus, conv saber la fora que una planta deixa al sl i la quantitat de minerals i nutrients que hi ha dhaver per a cada conreu. La fora acumulada o fertilitat sol esvair-se rpidament en els sls arenosos, al contrari que en els sls argilosos, on es pot conservar durant anys. Necessitat global de fertilitzant de les hortalisses en un pla de conreu plurianual
Grans consumidores Tots les hortalisses de fruit de lhivernacle Hortalisses de fulla (coliflor i brquil inclosos) Porro Api Consumidores moderades Col verda, col de Brusselles Carbassa, colrave Fav, mongeta tendra Ceba, pastanaga dhivern Fonoll, remolatxa Moresc Poc consumidores Tirabec, psol, psol negre Xicoira Salsif negre Pastanaga
(LEON BROOKS)
(LMBUGA)
(JONATHAN BILLINGER)
(CH.-A. DESCOMBES)
(CH.-A. DESCOMBES)
Les hortalisses de fruit requereixen molts nutrients.
La quantitat de fertilitzant que una planta necessita varia segons el tipus de sl i depn de lactivitat del sl i la classe de fertilitzant que sutilitza. Posem per cas els sls arenosos, que com que es desgasten amb facilitat requereixen ms fertilitzant, en forma de compost orgnic, que els sls argilosos (3,5 kg/m en comptes de 2,5 kg/m, per exemple). El conreu molt primerenc dhortalisses de fulla, com ara els espinacs, necessita adob extra, ja que la mineralitzaci del sl no ha comenat a tenir lloc a laire lliure. Els sls amb un contingut baix en matria orgnica aprofiten part dels adobs orgnics aplicats per desenvolupar un humus estable.
captol
Dues estratgies dadobament

1. Disminuci de la fertilitzaci Quan el sl est exposat a un cicle en qu sutilitza molt fertilitzant en el primer any, disminuint la quantitat de fertilitzant en els anys successius saconsegueix una crrega ms equilibrada del sl. La rotaci comena amb conreus com la col, lenciam o el porro i acaba amb pastanaga, xicoira, escuroneres o adob verd de flor, com les faclies. 2. Fertilitzaci uniforme La fertilitzaci uniforme (per exemple, 3 kg/m de compost destablada a lany) es pot dur a terme quan al llarg dels anys els conreus necessiten aproximadament la mateixa quantitat dadob. Hi ha pagesos que amb els anys shan adonat que la fertilitzaci especfica per a un conreu es pot substituir complementant les reserves del sl i el complex argillohmic. Aix significa que el sl sha tornat savi.
Estructura del sl
Disposar duna estructura del sl adequada per a la producci dhortalisses ecolgiques s de vital importncia. Laparici de moltes malalties i plagues est directament relacionada amb el deteriorament de lestructura edfica. Aix mateix, una mala estructura provoca la florida preco i una deficincia de nitrogen. Una estructura grumollosa adequada, aconseguida a partir dels cereals o lherba, i laliment fornit pel residu del conreu tenen un gran valor per a moltes plantes. Qui hagi collit porros a la tardor sabr que lestructura que presenta el sl desprs de la collita s excellent. Per exemple, s perfecta per sembrar-hi pastanagues a la primavera. Als conreus sensibles a lestructura, com lenciam, la pastanaga, els espinacs o la xicoira, els pot ser molt beneficis comptar amb uns cultius estructurants previs, com els cereals, el porro o la patata.
Conreus que necessiten una bona estructura

El desenvolupament de les hortalisses reflecteix fins a quin punt una planta s sensible en relaci amb lestructura del sl. En el cas dhortalisses de fulla que creixen rpid, com lenciam o els espinacs, no cal aconseguir
(KRISH DULAL)
42 |
unes arrels fortes, ja que la capacitat de penetrar de les arrels no s precisament destacable. Com ms fcilment puguin crixer les arrels, ms aigua i nutrients es poden fornir a la part de la planta que hi ha per sobre del sl, fins i tot en condicions desfavorables. En el cas dhortalisses darrel, com la pastanaga o la xicoira, es aconsellable evitar el doblegament i la bifurcaci de les arrels primries. En sls arenosos i sls argilosos lleugers, els conreus poden crixer en una superfcie plana desprs de la cavada corresponent, ja que lestructura esdev apropiada de seguida. En sls ms pesants, en canvi, perqu les arrels creixin rectes cal fer cavallons de terra ben grumollosa.
Estructura i coberta del sl

Els efectes de cobrir el sl, per exemple amb un ja protector de palla descomposta, es poden comprovar fcilment en una temporada. El sl mant la humitat i els organismes del sl hi duen a terme la seva activitat de manera intensiva. Si retirem part daquesta capa a lestiu, notarem una estructura grumollosa i solta semblant a la dun camp sense conrear a la primavera, desprs que largila hagi estat completament gelada durant lhivern. Lestat ms natural del camp s estar cobert pels conreus a lestiu i restar cobert amb les restes de les plantes conreades o b estar cultivat amb plantes que resisteixen el fred a lhivern. En la majoria de pasos dEuropa, el sl noms es cobreix dun ja protector permanent en petits horts dhortalisses i en camps de permacultura. En el negoci de lhorticultura s ms difcil daplicar aquest mtode per la gran quantitat de matria orgnica que es necessita. Un altre inconvenient de collocar jaos protectors s que el sl sescalfa a poc a poc a la primavera i sorgeixen problemes causats per lacci danimals com els llimacs o talpons.
(AGROCULTURA)
La coberta del sl s ms fcil daplicar en els horts familiars que en la producci hortcola comercial.
La capacitat de les hortalisses de tapar i protegir el sl pot variar molt. La patata, la carbassa, la col, la mongeta tendra, lenciam i lendvia protegeixen el sl de les pluges fortes i de lexcs de temperatura provocat per lexposici al sol durant molt de temps. Aix mateix, contribueixen a prevenir fluctuacions desmesurades en la temperatura. Grcies a aquests conreus, els organismes del sl es mantenen actius tamb a la superfcie. Per contra, la ceba, la remolatxa, la pastanaga, la xirivia i el porro ofereixen poca protecci. Les cebes no cobreixen el sl fins a lpoca de la collita; ara b, quan han
(RAINER HAESSNER)
crescut del tot el cobreixen totalment. Per la seva banda, els camps dapi-rave han de superar els nombrosos impactes del sol, el vent i la pluja. Lapi-rave es planta tard, cap a principis de maig, i sacaba de collir a finals doctubre; durant aquest temps, per, no forma un dosser tancat de fulles.
captol
Estructura i intensitat de les arrels

Ja sha comentat que els porros sn un conreu previ favorable. Si els camps de porros sadoben amb molt de fertilitzant orgnic (compost), les arrels dels porros sestenen uniformement pel sl fins a una profunditat de 60 cm. Lestructura que el sl presenta desprs de la collita s grumollosa i es troba en bon estat.
Estructura i profunditat de les arrels
(EVELYN SIMAK)
A banda de les hortalisses darrel tpiques, entre les plantes que arrelen fondo trobem el moresc, la col i el fav. Si un cop acabada la collita la terra noms es conrea de manera superficial, les plantes que shi cultivin poden treure profit dels canals que han obert les arrels de les plantes que hi havia abans. Si ho voleu comprovar, podeu plantar faves a comenaments de primavera i cavar-les quan planteu els enciams a labril, per exemple.
Estructura i tipus de sl
Cada tipus de sl necessita unes intervencions determinades que permetin tenir cura de lestructura edfica duna manera adequada. Les escuroneres arrelen molt fondo. Per aix, en lpoca de la collita la terra sha de cavar molt per poder extreuren la planta duna sola pea. De totes maneres, com que aquests conreus es planten gaireb de manera exclusiva en sls arenosos molt lleugers, les conseqncies negatives dactuar a una capa ms profunda del sl sn mnimes.
Estructura i mtode de recollecci

A lhora de dur a terme la rotaci de conreus cal analitzar de manera crtica i objectiva el mtode utilitzat en la collita anterior, ja que durant la recollecci lestructura edfica es pot danyar. En la collita del psol, el tirabec o el psol negre, els caminals que separen els conreus sutilitzen tant que un cop acabada la recollecci convindr cobrir-los amb una capa gruixuda de compost de palla o fulles. La bibliografia no determina quin tipus dhortalisses contribueix a mantenir una bona estructura edfica. No obstant aix, lobservaci detinguda del desenvolupament de les arrels durant lpoca de creixement o de collita de les plantes permet conixer en gran mesura lestructura edfica.
44 |
Organismes del sl
El motiu principal dalternar els conreus s prevenir laparici de tot tipus de malalties i plagues que poden romandre al sl. Els nematodes, els fongs i, de vegades, els bacteris o virus especfics dalgunes hortalisses prefereixen multiplicar-se all on aquestes hortalisses es conreen de manera continuada. El temps que ha de passar abans que les hortalisses no es tornen a fer en el mateix punt depn totalment de lentorn. A les terres del nord dels Pasos Baixos, que sn riques en calci, els pagesos conreen les coliflors en el mateix camp any rere any sense que mai hagin patit lhrnia de la col. En canvi, si una col (o una altra hortalissa daquesta famlia) conreada en un sol arens agafa lhrnia de la col, pot trigar fins a deu anys a tornar a crixer sense problemes en el mateix lloc, ja que les espores del fong de lhrnia de la col poden persistir en el terreny durant deu anys i afectar les arrels de les crucferes.
(RASBAK)
Lhrnia, una malaltia freqent de les crucferes.
Com veurem ms avall, els organismes poden atacar una sola famlia de plantes, com ara les cols, o b classes de plantes diferents. La presncia de lesclerotnia als hivernacles, per exemple, s notria. Aquest gnere de fongs afecta el cogombre, la mongeta, lenciam i la xicoira, entre altres hortalisses. Malauradament, la rotaci de conreus en aquest cas no resulta gaire efectiva. La majoria dels insectes es mou amb tanta facilitat que la rotaci de conreus no disminueix el dany que provoquen. Desprs de llaurar un prat per cultivar-hi, les larves de tiplids i delatrids (cuc filferro) poden portar problemes fins i tot al cap duns quants anys. En aquest cas, desprs de llaurar s millor fer col, ceba o carbassa, en comptes de patata o enciam. Daltra banda, els diferents tipus de nematodes es poden combatre per mitj de la rotaci de conreus i ladob verd.
Freqncia de la rotaci de conreus

Per prevenir plagues i malalties dorigen edfic, convindria respectar els intervals mnims de repetici de conreu segents: mongeta, ceba i pastanaga, cada 6 anys (o collites); col i espinacs, una vegada cada 4 anys; porro, cada 3 anys i enciam, cada 2 anys. Tots els sistemes de certificaci exigeixen rotacions, per no especifiquen la manera de dur-les a terme. Normalment, els sistemes de certificaci ecolgica permeten ls de diferents mtodes de conreu per a les collites protegides (en tnels de plstic o hivernacles) en comparaci amb els conreus a laire lliure. Tamb a tall dexemple, en un sl arens s ms recomanable dilatar la rotaci dels conreus que en un sl argils. O si sutilitzen quatre bancals per a la rotaci, saconsella alternar mongeta, ceba i pastanaga. Aix, la freqncia de la rotaci dels conreus ser d1 en
4 anys, en comptes d1 en 8 anys. Lenciam, lendvia i els espinacs sn cultius de cicle curt i poden servir per omplir les llacunes del pla de conreu, ja que sn plantes que no afecten negativament la rotaci. Conv recordar, per aix, que cal seguir la normativa dictada per les autoritats de certificaci de cada pas.
captol
Del pla de rotaci de conreus al pla de cultiu

Com es pot dur a terme una bona rotaci dels conreus duna manera senzilla tenint en compte les famlies de plantes, lafinitat, la fertilitzaci, lestructura edfica i les malalties del sl? Si seguim els passos segents, tot s qesti de lgica.
Pas 1. Estudiar el terreny

Les fortaleses i les debilitats del terreny hortcola estan localitzades. Els elements que cal tenir en compte sn el tipus de sl, el contingut de matria orgnica, el pH, el balan dhumitat, la protecci, lombra, la superfcie, la histria i els conreus adjacents.
Pas 2. Llista dels objectius i les necessitats de la producci

Quina fita us heu marcat per al vostre hort professional? Quines opcions personals teniu? Quan es treballa sol s molt fcil saber-ho, per quan es duu a terme un projecte en com s un aspecte que cal debatre a fons. -- Voleu subministrar hortalisses a tot un grup de consumidors? -- Voleu vendre a lengrs? -- Voleu conrear nicament plantes que rendeixin molt? -- Voleu conrear hortalisses que requereixin un alt grau de mecanitzaci? -- Voleu conrear durant el perode de lany ms llarg possible? -- A quina distncia es troben els vostres consumidors potencials? -- De quins subministraments disposa ja el mercat? -- Quines habilitats i quins coneixements especials teniu (o necessiteu tenir)? -- Com portareu el tema de la collita i el transport, per exemple? -- Compteu amb el personal necessari? -- Qu necessiteu per emmagatzemar o preparar les hortalisses que teniu previst de conrear?
46 |
Pas 3. Establir els lmits

Els lmits que un pags es pot marcar sn molt diversos i en ltima instncia determinen la naturalesa personal de lempresa. Un pot decidir no utilitzar mitjans de control de malalties i plagues o fer servir varietats de llavors no hbrides. s evident que si no sescatimen diners i esforos, es poden collir hortalisses ms dhora escalfant lhivernacle o cobrint lhort amb un plstic o una xarxa. Per tant, conv que marqueu els vostres lmits en aquests mbits: -- Prolongaci dels conreus per mitj de sistemes de calefacci, plstics protectors o xarxes contra els insectes. -- s de llavors ecolgiques o biodinmiques. -- s dadobs biodinmics o de fertilitzants disponibles al mercat. -- s de plaguicides de tipus preventiu o curatiu -- Seguiment constant del calendari de sembra i de cultiu.
Pas 4. Escollir la freqncia amb qu salternaran els conreus i fer un mapa de lhort
(MATTHEW HAYES)
La rotaci de cultius s la base de lordenaci de lhort.
Pas 5. Determinar les hortalisses que es conrearan

Arribats a aquest punt, us recomanem que feu una llista exhaustiva de totes les hortalisses que en teoria es poden conrear segons les condicions climtiques de la zona on viviu. Us podeu ajudar dels manuals de producci de fruita i verdura; de totes maneres, no tingueu por dexperimentar i traspassar els lmits per intentar descobrir nous conreus. Un cop tingueu la llista detallada de totes les hortalisses que es podrien cultivar, la podeu anar reduint fins a deixar-hi les hortalisses que realment voleu conrear en la present temporada, juntament amb la proporci. Durant els primers anys s millor no ser massa ambicis pel que fa a la superfcie que es destina a cada conreu i al nombre de conreus. Aix, doncs, conv que el primer any conreeu la superfcie de terra que estigueu segurs de poder treballar. La gent sol ser fora optimista pel que fa als resultats que pot assolir, per al principi val ms ser conservador. Tamb podeu incloure un cert nombre de conreus experimentals en una zona delimitada de la parcella, de manera que cada any pugueu provar de desenvolupar altres conreus possibles, aix com els mtodes de conreu corresponents, sense arriscar-vos gaire durant els primers anys.
captol
Pas 6. Seleccionar les hortalisses que tenen un perode de creixement llarg o de producci continuada i organitzar-les en bancals
Els conreus de cicle llarg sanomenen conreus principals i es distribueixen de la manera segent.
Conreus principals que ocupen el terreny durant tota la campanya: Pastanaga dhivern, ceba de llavor, arrel de xicoira, api, xirivia, salsif i remolatxa.
Conreus principals que deixen temps per a un segon cultiu en la mateixa campanya Porro destiu, enciam iceberg, coliflor primerenca, pastanaga primerenca, ceba de bulb, patata primerenca, psol, mongeta i maduixa. Conreus secundaris possibles: Porro dhivern, enciam, endvia, espinac, verdolaga, api per a arrel i per a penques, col verda, colrave, fonoll, ruca, rave, mizuna, ceba de primavera, verdures de fulla orientals, anet i coriandre; en resum, qualsevol hortalissa que creixi de pressa i toleri les condicions atmosfriques de lpoca de collita.
Conreus principals en qu s possible un conreu previ durant la mateixa campanya: Api, cols, col de Brusselles, coliflor, brquil, carbassa, carbass, moresc, mongeta i maduixa. Conreus previs possibles: Enciam llarg, espinacs, bledes, rave, colrave, brots de nap, remolatxa primerenca i nap.
48 |
Pas 7. Introduir les hortalisses en el pla de conreu amb lajuda del calendari de sembra i de cultiu
Lpoca en qu es conrea una hortalissa varia segons la part dEuropa on es troba la parcella i, fins i tot, segons la regi i el tipus de sl. Abans de cultivar res, cal estudiar detalladament les condicions de lrea seleccionada. De vegades, el govern o les institucions educatives publiquen dades estadstiques que poden ser dutilitat. Les empreses que comercialitzen llavors, aix com els seus representants en les diferents zones de conreu, tamb poden proporcionar informaci acurada. De fet, aquests ltims disposen de coneixements prctics sobre quines varietats dhortalisses sn ms adequades per a una zona determinada o per a un tipus de sl concret. Els catlegs de llavors, a ms, contenen molta informaci relativa a la sembra, a la plantada i a la collita. En la taula que apareix a continuaci (taula 3) es mostra un exemple de rotaci organitzada en quatre parcelles. A la lnia de dalt, el mesos de lany ens indiquen la durada del cicle del cultiu. La sembra en testos i els planters no shi inclouen. Conv destacar que un diagrama daquest estil pot servir com a disseny del projecte dempresa hortcola. El diagrama que es presenta a continuaci mostra lorganitzaci dun hort repartit en quatre parcelles en qu salternen els conreus. Es tracta de lhorta demostrativa de la finca de lEscola Agrria de Manresa.
(IMRE TIRCZKA)
(ARJEN HUESE)
El planter pot ser comprat o produt per un mateix.
2011 Maig Carbass / cogombre Enciam / escarola Mongeta Tomquet Adob verd Crucferes Porro Enciam / Escarola Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
p5A
Adob verd
p5B
Crucferes
p5C
Enciam /escarola
p5D
Porro
2012 Maig Mongeta Tomquet Enciam / escarola Carbass / cogombre Enciam / Escarola Porro Adob verd Crucferes Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
p5A
Enciam / escarola
p5B
Porro
p5C
Crucferes
p5D
Adob verd
2013 Maig Enciam / escarola Carbass / Cogombre Tomquet Mongeta Crucferes Porro Enciam / Escarola Adob verd Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
p5A
Cruciferes
p5B
Adob verd
Taula 3. Proposta de rotaci parcella demostrativa. Can Poc Oli 2011-2014
p5C
Porro
p5D
Enciam / Escarola
2014 Maig Tomquet Mongeta Carbass / cogombre Enciam / escarola Crucferes Enciam / escarola Porro Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Adob verd
2015 Febrer Mar
Gener
Febrer
Mar
Abril
p5A
Porro
p5B
Enciam / escarola
p5C
Adob verd
p5D
Crucferes
captol
50 |
Passos segents
Aquest tipus de quadre organitzatiu sempre est subjecte a modificacions, ja que, per exemple, els resultats del clcul del rendiment esperat poden fer que shagi de reduir la superfcie de conreu; o es poden fer algunes hortalisses en una altra part de la parcella a fi dutilitzar-les com a conreu previ o posterior. Com que el calendari de sembra i de cultiu sestableix en funci del temps mitj de creixement, s convenient deixar un cert temps per als retards que hi pot haver entre els conreus. Si sanota la data de sembra, plantada i recollecci al calendari, amb els anys es pot arribar a crear un calendari de sembra i de cultiu propi, el qual sadaptar a les condicions de creixement particulars en cada cas. Daltra banda, les dades referents als perodes de creixement i al rendiment esperat seran cada vegada ms precises. Lobjectiu principal duna planificaci dels conreus exhaustiva en el cas dun negoci intensiu s crear una perspectiva general i mantenir-la. En el quadre organitzatiu, a banda del calendari de creixement es poden incloure altres dades, per exemple, les que fan referncia a les distncies previstes entre plantes, la quantitat de llavors o plntules necessries, el nom de les varietats i de les empreses que comercialitzen les llavors o el rendiment esperat en quilograms o unitats. Aix mateix, si els clculs es fan a partir duna quantitat coneguda de productes (com poden ser els trasplantaments) que cal subministrar en un moment determinat, shauria dincloure el nombre de bancals necessaris i lpoca en qu cal sembrar-hi o plantar-hi les hortalisses. A ms, si el quadre amb la planificaci de la sembra i la plantada est penjat en un lloc visible per a tots els treballadors, ser ms fcil comunicar al personal les tasques que shan de dur a terme. Daquesta manera, aquells que vulguin conixer una mica ms lhorticultura com a organitzaci complexa tamb tindran loportunitat de fer-ho.
Planicar una plantaci ecolgica darbres fruiters

Tant si es vol tenir una plantaci darbres fruiters com si es vol tenir un hort mixt i noms es decideix on es plantaran els fruiters, cal analitzar a conscincia tota una combinaci de circumstncies i de factors que poden incidir en el projecte. El procs de planificaci comena amb la reflexi personal pel que fa a una srie daspectes: 1. Per qu voleu tenir arbres fruiters? Per disposar de fruita per al consum de famlia i treballadors? Per fer mrqueting directe i centrar-vos en la venda directa? O per vendre a lengrs? 2. Quant voleu que duri la temporada de recollecci?
3. Quina qualitat us demana el mercat? Una plantaci darbres fruiters en lmbit particular permet obtenir fruita en petites quantitats per a la famlia i els treballadors, mentre que una plantaci per a la venda a lengrs requereix ms gesti i inversi. 4. Quant de temps esteu disposats a esperar per comenar a produir? Voleu una producci completa en cinc anys o podeu obtenir-la duna manera progressiva?
captol
Entorn personal i situaci financera

Una plantaci darbres fruiters s un projecte a llarg termini, en el qual els coneixements tcnics i la conscincia mediambiental sn claus per a una bona producci de fruita. Una bona formaci tcnica i una actitud positiva pel que fa a la protecci del medi ambient i del consumidor sn igual dimportants. Per la seva banda, la situaci financera tamb s essencial, ja que en comparaci amb les llavors els planons empeltats sn fora ms cars. Per a una plantaci de fruiters a petita escala, s preferible que el finanament es basi en el capital propi, aix com en les possibles ajudes i subvencions del govern, ms que no pas en prstecs bancaris. Daltra banda, la tria del tipus de fruiters que shan de plantar ve determinada pel mercat, la infraestructura, el personal i les oportunitats de reg, entre altres criteris.
Elecci del lloc

Un cop es t una idea clara dels requisits es pot comenar a decidir quin tipus de fruiters i quines varietats es conrearan, aix com la seva ubicaci. Les produccions de fruites del bosc es poden incloure en una horta introduint unes quantes files darbustos fruiters que divideixin el terreny en diferents parcelles dhortalisses. Per a plantacions de fruites del bosc ms grans o per a plantacions darbres fruiters caldr escollir amb cura un lloc que sadeqi a les necessitats del tipus de fruita. En aquest captol no saprofundir en els tipus de fruita i les seves necessitats; per aix, cal que consulteu llibres de carcter tcnic sobre la producci de fruita. Bsicament, lelecci de la fruita depn del potencial de la parcella, del mercat local i de les afinitats personals. Cal triar una ubicaci que permeti obtenir una collita regular i de bona qualitat, s a dir, que satisfaci ptimament les necessitats dels arbres fruiters seleccionats. Laltura s un dels factors ms determinants. Per exemple, una bona circulaci de laire redueix el risc de gelada a la primavera. Tamb s essencial que el sl, del tipus que sigui, estigui ben drenat, ja que la majoria de fruiters pateixen molt i poden arribar a morir si el terreny s humit i les arrels estan amarades durant una part de lany. Daltra banda, ubicar la plantaci a almenys uns centenars de metres duna parcella darbres, de tallavents frondosos i parcelles tancades o de qualsevol rea amb pomeres abandonades redueix la pressi de les plagues. A ms, cal que tingueu en compte: -- La topografia: terreny, exposici, gradient, etc. -- Les condicions climtiques: temperatura, precipitacions, vent, etc. -- El sl: propietats fsiques, pH, contingut dhumus, fertilitat, organismes del sl, etc. -- Les fonts daigua naturals, per al reg. -- Les possibilitats de transport, etc.
52 |
Patrons i cultivars
Shan descollir planons de primera qualitat: que siguin sans, adaptats a les caracterstiques varietals, resistents als virus i amb un sistema radicular ben desenvolupat. Els patrons i les cultivars o varietats han de ser compatibles: el seu grau dafinitat hauria de ser del 100%. Els planons empeltats cal que estiguin en harmonia amb la natura i amb les tradicions de la zona. Els patrons influeixen sobre les cultivars pel que fa al seu creixement, vigor, estadis fenolgics, mida i qualitat del fruit, aix com a la seva resistncia ecolgica i als agents patgens. Aix, doncs, una bona combinaci patr-cultivar permet optimitzar la collita de fruita i laprofitament del sl. Per tenir fruiters sans i obtenir-ne una producci excellent cal tenir en compte les cultivars pollinitzadores i les cultivars resistents, les caracterstiques de les quals (que es detallen a continuaci, en la taula 4) contribueixen a seleccionar la millor combinaci de patrons i cultivars. De vegades, les cultivars locals, les quals estan adaptades a les condicions climtiques i a les tradicions de la zona, sn millors des dun punt de vista genric que les cultivars intensives modernes, ja que requereixen menys inversi. Taula 4. Caracterstiques dels patrons i les cultivars Caracterstiques dels patrons
Necessitats edfiques Necessitats hdriques, tolerncia a la sequera Tolerncia al fred, resistncia a les condicions climtiques hivernals Taxa de creixement (vigor) Fortalesa de les arrels (arrelament) Tendncia al creixement de nous brots Resistncia a les plagues
Caracterstiques de les cultivars

Valor de mercat poca de collita i quantitat de collita Necessitats ecolgiques i seguretat en la collita poca de florida i pollinitzaci poca de maduraci Temps de conservaci Resistncia als patgens
En general, com ms nanitzant s el patr, ms aviat larbre comena a produir fruits. Per contra, com ms nanitzant s larbre, ms suport necessita, en forma daspres i enreixats, per exemple. A diferncia daltres fruiters, la pomera disposa de molts patrons possibles i dun ampli ventall de nanitzaci. Us recomanem que per obtenir informaci actual dels ltims patrons que han sortit al mercat, en particular dels patrons nanitzants resistents a les malalties que hagin aparegut recentment a la vostra zona, consulteu diferents fonts dInternet i assistiu a conferncies sobre arbres fruiters. La densitat i la mida de larbre determinen el temps que trigar la plantaci a produir al mxim. En aquest sentit, els arbres nanitzants es poden plantar molt junts perqu el rendiment per hectrea sigui ms elevat. Per produir fruita ecolgica no s necessari comprar arbres amb certificat
ecolgic. Durant els tres primers anys, que corresponen al perode de transici necessari per obtenir collites ecolgiques, els arbres no produeixen en gran quantitat.
captol
Tecnologia de conreu
Conv tenir presents els elements que conformen la tecnologia de conreu, com poden ser la gesti del sl, el reg o la poda. Coneixent les caracterstiques dels planons empeltats i, per suposat, de les cultivars, cal trobar la tecnologia ms apropiada per tal de cuidar la plantaci darbres fruiters. Per exemple, en una producci de sec regada de tant en tant s millor quedar-se amb un patr ms gran i deixar ms distncia entre els arbres. Normalment, la millor opci s la sembra directa i els patrons empeltats localment amb un sistema radicular profund. Tamb a tall dexemple, una cultivar que creix amb fora no sha de podar gaire. s millor treure els rebrots a lestiu o doblegar les branques i lligar-les. Abans de la plantada, us recomanem que dibuixeu la posici dels arbres en un plnol. La distncia entre els arbres duna fila i entre les files ha de ser suficient per permetre la recollecci i la realitzaci de tasques fitotcniques. Lespaiat, la forma de la corona i la poda depenen de lespcie darbre i de la destinaci de la parcella: consum fresc o en conserva, recollecci a m o a mquina, monocultiu o cultius intercalats, etc. Pel que fa a la forma del terreny, com ms quadrat sigui el camp ms redut ser el permetre, la qual cosa permet caar els insectes amb ms facilitat, ja sigui per fer-ne un control o senzillament per atrapar-los. En les parcelles llargues i estretes, amb tan sols un parell de fileres, s ms complicat observar levoluci de les plagues i conEl control i la captura dinsectes sn essencials en un verger ecolgic. trolar-les. Daltra banda, agrupar les varietats que maduren abans evita haver de vigilar i controlar les plagues en aquesta part de la finca un cop acabada la collita, ja que de les varietats tardanes se nha de tenir cura durant diverses setmanes ms. Per aix el millor s concentrar-les, separades les unes de les altres. Per exemple, les varietats de poma destiu treuen el color i sendolceixen a mitjan estiu, quan el corc de la poma est en el seu apogeu. Per tant, caldr col locar les trampes i els repellents a la zona on estiguin plantades, ja que el fruit verd i cid, de maduraci ms tardana, resulta menys atractiu per a la mosca que es forma daquestes larves.
Generalment, les plantacions de menys de 5 hectrees amb moltes cultivars no tenen problemes de pollinitzaci i, per tant, no necessiten pollinitzadors. En alguns casos concrets, com en les cultivars de pruna, ametlla i cirera, s convenient comptar amb arbres pollinitzadors entremig dels altres fruiters. Un arbre pollinitzador plantat cada 5 o 10 fruiters al llarg de la filera pot augmentar exponencialment el conjunt de fruits en una primavera en qu les condicions de pollinitzaci no hagin estat favorables.
54 |
Compostatge i gesti dels adobs orgnics

Mai sinsistir prou sobre la importncia del contingut de matria orgnica, especialment del contingut dhumus, per mantenir la fertilitat del sl a llarg termini en sistemes dagricultura ecolgica. Una bona rotaci de conreus hi fa molt, per augmentar el nivell dhumus del sl depn de la gesti de la matria orgnica i del procs de conversi de grans quantitats de matria orgnica fresca en humus estable. En aquest sentit, tant el compostatge com ladob verd (i el compostatge en superfcie) desenvolupen un paper clau. Aquest manual, com sha indicat en la introducci, no pretn fornir-vos tota la informaci tcnica necessria per a una bona producci ecolgica. Per tant, caldr que cerqueu altres fonts dinformaci i de documentaci. Lobjectiu del manual s posar de relleu els aspectes ms importants que cal tenir en compte a lhora de crear la vostra empresa.
Mai sinsistir prou sobre la importncia del contingut de matria orgnica
Adobs orgnics i compost

Hi ha tota una srie de termes relacionats amb la gesti dels adobs orgnics que sorgeixen aqu i all, que de vegades sutilitzen de manera incorrecta com a suposats sinnims, per que, en realitat, tenen significats fora diferents. Sense nims de donar-ne una definici exhaustiva, a continuaci us aclarim alguns conceptes. Matria orgnica: matria dorigen vegetal i animal que es descompon amb el temps (en aquest cas, ladjectiu orgnic no t el mateix significat que en el terme qumica orgnica, en qu es refereix als hidrocarburs). Humus: essencialment, matria orgnica transformada en compostos estables, els quals tenen una vida ms llarga i presenten tot defectes beneficiosos per al sl. Adob: aquest s un dels termes que dna lloc a ms confusions. Es pot referir tant a les restes vegetals com a les animals i en els textos ms antics sobre agricultura fins i tot sha utilitzat en relaci amb el concepte de fertilitzant artificial (adob artificial). Avui dia, sutilitza sobretot per designar els residus orgnics dorigen animal frescos o semifrescos (sense descompondre). Fertilitzant: aquest s laltre terme que genera confusi. Fa referncia a qualsevol substncia (orgnica o artificial) utilitzada per nodrir un conreu. Sovint, la forma fertilitzant sutilitza com a sinnim de fertilitzant artificial, per en realitat tamb pot referir-se a substncies orgniques. Compost: s el producte que sobt del compostatge. Compostatge: s el procs de descomposici microbiolgica aerbica, sota condicions controlades, dels residus animals i vegetals. Un bon compostatge dna un compost de qualitat. Establada: sn els fems que es recullen dun estable amb un sistema de ja. Sol ser una barreja de fems (de vaca, de cavall) i palla. Com que es pot haver acumulat a lestable durant un perode de fins a 6 mesos, lestablada no es pot dir que sigui fresca, en el sentit estricte, per un cop fora de lestable shi fa referncia com a establada fresca.
Establada descomposta: es diferencia del compost perqu no ha passat necessriament per un procs de compostatge airejat i, per tant, no s necessriament madura.
s important tenir clars aquests conceptes, ja que evoquen, per exemple, de quina manera sha tractat la matria orgnica fresca.
captol
Previsi de les necessitats dadob orgnic

A llarg termini, la manera de gestionar les necessitats dadob representar una de les decisions ms importants en la tasca de direcci de lempresa. Generalment, en els sistemes dagricultura ecolgica ls dadobs es veu limitat a unes 30 tones destablada per hectrea i any (es tracta de la mitjana un cop transcorreguts de 3 a 5 anys). Se sol establir un lmit hipottic de 170 kg de nitrogen per hectrea i any. Se sol estimar a partir de valors mitjos i no analticament. De totes maneres, com que la quantitat dadob que es pot utilitzar s limitada i amb ra, ja que daquesta manera sevita la contaminaci de laigua subterrnia, per exemple cal que en traiem el mxim partit. Els factors que incideixen en la qualitat de ladob orgnic sn principalment: El tipus de fems, El tipus de ja i el sistema destabulaci, El tractament fora de lestable, El compostatge controlat Lemmagatzematge del compost madur, lescampada al camp i la incorporaci al sl. Tots aquests factors sn decisius. Per aix, a continuaci els estudiarem amb una mica ms de detall.
(CH.-A. DESCOMBES)
(CH.-A. DESCOMBES)
(IMRE TIRCZKA)
Amb el procs de compostatge el ja dels animals es transforma en un adob valus.
(USDA, NRCS)
56 |
Tipus de fems
Segons lanimal (porc, cavall, pollastre, cabra, conill, Els fems de vaca es etc.), els fems presenten una combinaci de nutrients consideren un adob complet nica, no tan sols pel que fa a la composici qumica, de bona qualitat sin tamb pel que fa a les propietats. Els fems dels cavalls, per exemple, sn calents, mentre que els dels porcs, sn freds. Els fems de vaca es consideren un adob complet de bona qualitat i es poden utilitzar per a tot; en canvi, els fems de cavall sn bons per alleugerir els sls pesants i els fems de porc sn adequats per aportar cos als sls lleugers (arenosos).
Tipus de ja i sistema destabulaci

Igual que un bon director de banc entrevista els clients abans de donar-los un prstec, un bon agricultor ecolgic comprova don vnen els fems que li arriben. Primer de tot, conv calcular la quantitat dadob que es necessitar i tenir-ho en compte en la planificaci. Don traureu els fems? En tindreu del vostre propi bestiar (lopci ms recomanable) o nhaureu de comprar? Sabeu quant costar? Heu tingut en compte el cost del transport? Abans dencomanar els fems, us aconsellem que aneu a visitar la granja que us proveir la base per a la fertilitat dels vostres camps. Creieu que est ben cuidat el bestiar? Penseu que no es tracta duna simple qesti dtica. Si els animals tenen un aspecte malalts i brut s molt probable que el ja no estigui en les condicions ms idnies. Un animal ben cuidat est net i t un aspecte saludable. Per la seva banda, lestable no ha de fer una pudor exagerada i prcticament no hi hauria dhaver mosques. Observeu la femta sota les pelles dels animals: ha de ser dun color daurat, no negre. Si s negra, humida i est entollada vol dir que el granger escatima la palla. Els fems tamb han de contenir palla, ja que estructura i fa de lligadura. La palla permet absorbir els nutrients (sobretot el nitrogen) i retenir-los. Uns fems frescos de qualitat fan una olor suau, sn ms aviat secs (per no en excs) i tenen un color tirant a daurat. Aquests sn els fems que necessiteu!
Tractament fora de lestable

El ms apropiat fra poder disposar dels fems tan bon punt surten de la granja. Malauradament, no sempre s possible. Si els fems shan amuntegat en piles a laire lliure, cal que esbrineu quant de temps han estat en contacte amb els seus sucs. Quant de temps han estat apilats? Hi ha brosses i cordills dembaladora barrejats? La palla ha pogut absorbir lexcs dhumitat? Cal que us assegureu que no compreu fems que neden en una bassa de lixiviat negra, exposats als elements, plens de brosses i cordills dembaladora. Potser al principi no podreu escollir a quin provedor compreu els fems. En general, s millor adobar els camps amb un adob de poca qualitat que no adobar-los, per tingueu cura devitar els fems provinents de granges en qu els animals prenen antibitics i hormones en aquest cas no adobar s la millor opci. Si us sembla que aconseguir un provedor habitual destablada de bona qualitat ha de ser un problema, haureu de considerar lopci de produir el vostre propi adob. Per exemple, podeu criar bestiar o conrear plantes de fulla per al compostatge.
Compostatge controlat
No qualsevol pila de fems amuntegats s sinnim de compostatge. El compostatge, per definici, requereix que hi hagi aire i que la proporci dhumitat i matria primera sigui equilibrada. Per raons despai no podem descriure el procs de compostatge amb detall, per s que podem enumerar una srie daspectes importants. 1. Ubicaci. Les rees de compostatge han de ser accessibles en la majoria de condicions per poder-hi portar la matria i endur-vos el compost madur en qualsevol moment i poca de lany. 2. Tecnologia utilitzada. Actualment existeixen diversos sistemes de compostatge ben desenvolupats, alguns dels quals sn fora cars. Els horts ecolgics de dimensions petites o mitjanes no necessiten gaire material, llevat dunes bones forquilles per fer les piles i voltejar-les i duna mica de palla o altre material de cobertura, com ara el geotxtil, per tapar-les. Si treballeu amb ms matria, potser haureu dinvertir en un tractor amb pala carregadora frontal i una adobadora no gaire grans. Segons la nostra experincia, en les explotacions de fins a 2 hectrees la feina es pot fer manualment: uns bons msculs avanaran feina durant la temporada de descans! De totes maneres, s millor invertir en maquinria senzilla que quedar-se sense els mitjans per fer un bon compost.
captol
(ESCOLA AGRRIA DE MANRESA)
(IMRE TIRCZKA)
3. Rgim de volteig. Les piles de compostatge shan de voltejar almenys una vegada, i preferiblement dues, desprs de fer la mescla inicial. El volteig permet esmicolar i barrejar completament els materials. 4. Coberta. Conv tapar les piles de compostatge, ja sigui amb una capa de palla gruixuda, de 20 cm, o amb una capa dun material que deixi passar laire i repelleixi laigua. Es tracta devitar que el compost es ressequi o quedi amarat i de permetre lactivitat microbiana fins a la mateixa superfcie de la pila.
58 |
5. s de preparacions i productes darrencada. Al mercat hi ha tot tipus dinoculadors darrencada del compost. Tanmateix, una establada ben equilibrada presenta de manera natural tots els inoculadors microbians necessaris estalvieu-vos els diners per a altres coses! Els agricultors biodinmics utilitzen els preparats biodinmics en les seves piles de compostatge. No sn inoculadors ni productes darrencada del compost, sin preparacions herbcies especials que modifiquen el metabolisme de la pila de compostatge i contribueixen a transformar els fems de granja en humus estable, capa de satisfer les necessitats de lexplotaci de manera intelligent.
Emmagatzematge del compost madur, escampada al camp i incorporaci al sl

Desprs de tants esforos dedicats al compostatge, cal assegurar que la qualitat del compost resultant es mant fins que s incorporat al sl. Un dels avantatges del compostatge s que redueix el seu volum considerablement, fins ms o menys a la meitat del volum destablada fresca inicial. Aquesta reducci de volum incideix directament en la gesti del compost, en el sentit que si les piles de compostatge es troben a prop de la granja que proveeix els fems podeu estalviar molt en despeses de transport. El compost ben madurat t una estructura fosca, forta i fina, la qual cosa permet remenar-lo fcilment amb la forquilla o la pala i escampar-lo sense dificultats. Si el compost no es pot utilitzar de manera immediata, conv tapar-lo per protegir-lo del vent, la pluja i el sol.
La millor poca per escampar el compost s a principis de primavera o de tardor. Sovint, per qestions de gesti, a la primavera no es pot escampar en els camps ms extensos, per la qual cosa el terreny sacaba adobant a la tardor. El compost sha descampar uniformement a tot el camp tan bon punt shan retirat les restes de collita i abans de llaurar o de sembrar nous conreus a la tardor. Un altre dels avantatges del compost s que el seu alt contingut en humus en permet conservar fermament els nutrients, per poc que evitem que es ressequi o es mulli excessivament. Aix, doncs, els nutrients es mantindran en les capes superiors del sl tot lhivern per lliurar-se als conreus i als microorganismes actius del sl a la primavera. Eviteu escampar el compost en condicions meteorolgiques de sequera, calor, vent i pluja extremes, i procureu que loperaci es faci en un dia; daquesta manera, les propietats dels nutrients i els microbis del compost es conserven al mxim. El compost sincorpora millor en els 15-20 cm superiors del perfil del sl, que s la capa ms activa des dun punt de vista biolgic. A ms profunditat, el nivell doxigen s inferior, la qual cosa redueix els efectes beneficiosos del compost.
AGROCULTURA
Gesti adequada dels adobs orgnics

Una gesti adequada dels adobs orgnics consisteix a tractar la matria orgnica fresca de tal manera que es pugui maximitzar la conservaci dels nutrients i minimitzar les prdues i la contaminaci ambientals. Malauradament, els adobs orgnics shan malms fora com a conseqncia dels sistemes agrcoles industrials i sha desenvolupat tot un seguit de sistemes de gesti, com ara els sistemes de gesti de purins, que generen residus dels adobs, cosa que no shauria dhaver perms. Si feu una gesti adequada dels adobs orgnics, en podeu conservar la major part de nutrients i aportar-los al sl duna manera apropiada i consistent. Aix, els nivells de fertilitat del sl es mantenen alts al llarg dels anys. Laproximaci global a lagricultura ecolgica difereix de laproximaci basada en els nutrients en un sac de lagricultura industrialitzada. Els compostos no aporten tan sols nutrients a les plantes, sin que, a la vegada, proporcionen una estructura edfica ptima i un bon drenatge. A ms, contribueixen que la terra sigui capa de retenir laigua i que els fertilitzants salliberin a poc a poc. Aquest sistema dadobament s ms eficient des dun punt de vista biolgic i el risc de prdues i de contaminaci s mnim, fins i tot fent s duna tecnologia molt senzilla.
captol
Adobs verds
El tercer pilar en qu es recolza la fertilitat del sl desprs de la rotaci de conreus i la gesti dels adobs orgnics sn els adobs verds. Bsicament, els adobs verds consisteixen en qualsevol planta (incloses les males herbes!) que es cultiva a les zones de producci, se sega i es barreja amb la terra per tal dincorporar-hi grans quantitats de matria
(NRIA CUCH)
s millor incorporar els adobs verds al sl abans que granin.
60 |
orgnica. Lefecte beneficis dels adobs verds s similar al del compost, ja que contribueixen a formar una bona estructura edfica i a augmentar la disponibilitat dels nutrients, per exemple. La diferncia rau en el fet que el procs biolgic es duu a terme in situ i no ex situ, com passa en el cas del compostatge, la qual cosa s especialment til si sembreu adobs verds per satisfer les necessitats de la collita segent, per exemple si sembreu faclia abans de fer les pastanagues. Ladob verd noms pot aportar nutrients als conreus que segueixen en la mateixa parcella, a diferncia del compost, que es pot escampar all on es vulgui. No obstant aix ladob verd s rendible, ja que sn les plantes (tant la part verda com les arrels) les que fan tota la feina. Tal com sha apuntat en tractar la rotaci de conreus, els adobs verds poden formar part de la rotaci, per exemple com a component flor duna rotaci de 4-5 anys. Tamb es pot utilitzar com a conreu capturador per absorbir un excs de nutrients del sl i proporcionar-los al conreu segent en el moment adequat. Una de les funcions ms destacades dels adobs verds s la de mantenir el sl cobert i la de protegir-lo de lerosi (en un entorn natural, el sl est gaireb sempre cobert). Actualment sestan desenvolupant diversos sistemes hbrids interessants, que consisteixen a conrear franges de plantes per a adob verd entre les fileres dels conreus per utilitzar-les com a ja protector, tant si es sega com si es deixa al camp. Algunes plantes per a adob verd, com la vea, es poden sembrar amb sembradores duna sola filera en els caminals que hi ha entre els conreus a fi de proporcionar un ja protector viu (Nordell i Nordell, 2009).
(ANEMONE PROJECTORS)
La clau duna bona utilitzaci dels adobs verds s la gesti del calendari amb el conreu precedent i el conreu successiu, lelecci de les espcies (determinada per les condicions de creixement de la zona), lpoca de sega i el mtode dincorporaci al sl. Els adobs verds sn, sens dubte, una eina essencial per a la fertilitat del sl. En conseqncia, per aprofitar-la al mxim, aix com per desenvolupar un sistema que sadapti a la granja o a lhort, us recomanem que llegiu ms documentaci sobre els adobs verds.
(IMRE TIRCZKA)
Els cultius de cobertura, sovint combinats amb bancals amb coberta vegetal o bandes llaurades, sempren sovint en producci fructcola.
(CH.-A. DESCOMBES)
BUENO Mariano (2010). Cmo hacer un buen compost. Manual para horticultores ecolgicos. La Fertilidad de la Tierra, 5a ed. BUENO Mariano (2010). Manual prctico del huerto ecolgico. La Fertilidad de la Tierra, 2a ed. DOMNGUEZ GENTO Alfons, ROSELL OLTRA Josep, AGUADO SEZ Joan (2002). Diseo y manejo de la diversidad vegetal en agricultura ecolgica. Phytoma / SEAE. KABISCH Harald (1996). Gua prctica paro los preparados biodinmicos. Asociacin de Agricultura Biodinmica de Espaa. En lnea: http://biodinamica.es/documentos/GuiaPreparados.pdf LAMPKIN Nicolas (1998). Agricultura ecolgica. Mundi-Prensa. MASSON Pierre (2009). Biodinmica: gua prctica para agricultores y aficionados. La Fertilidad de la Tierra. NORDELL Ann, NORDELL Eric (2009). Weed the soil, not the crop. ACRES USA, vol. 40, nm. 6, juny. En lnia: http://organicfarmingworks.com/wp-content/uploads/June09_Nordells.pdf NRAES Natural Resource, Agriculture, and Engineering Service (1992). On-Farm Composting Handbook. En lnia: http://compost.css.cornell.edu/onFarmHandbook/onfarm_ToC.html VINYALS Neus, TORRAS Xnia (2011). Manual de producci ecolgica de llavors i planter dhortcoles. CEDRICAT, LEra. En lnia: www.associaciolera.org/recursos/documents_tecnics/agroecologia/pdf_definitiu_baixa_resolucio.pdf WISTINGHAUSEN Christian von; SCHEIBE Wolfgang; HARTMUT Heilmann (1998). El empleo de los preparados biodinmicos. Ed. Rudolf Steiner. WISTINGHAUSEN Christian von; SCHEIBE Wolfgang; WISTINGHAUSEN Eckard von (2000). La elaboracin de los preparados biodinmicos. Ed. Rudolf Steiner.
captol
62 |
(MATTHEW HAYES)
| 63
Conreu protegit i aprotament dels recursos hdrics

En aquest captol es presenten els principis bsics de la tcnica de conreu consistent a abrigar les plantes. Aquesta prctica, anomenada conreu protegit, inclou el conreu en hivernacles, els llits calents i les caixoneres, per exemple. En aquest captol tamb es fa referncia a laprofitament dels recursos hdrics per a la producci de fruita i verdura ecolgiques. Lobjectiu s introduir una srie de conceptes bsics que us permetin enfocar la recerca a les vostres necessitats, ja que per motius despai no podem aprofundir en les qestions tcniques.
captol
Conreu protegit
El conreu dhortalisses en hivernacles i tnels de plstic (de polietil) permet un cultiu primerenc o tard en comparaci amb la producci del camp. Els qui treuen ms partit de la possibilitat de produir tomquets, cogombres i altres hortalisses durant tants mesos de lany com sigui possible sn els agricultors que es valen del mrqueting directe, com ara els que venen les hortalisses a caixes i els que tenen botiga o una parada al mercat. Els pagesos dhorts mixtos de dimensions petites tamb es beneficien de la collita dhortalisses primerenques i tardanes grcies als tnels de plstic i altres tipus de cobertura, que ofereixen la possibilitat dallargar la temporada sense utilitzar sistemes de calefacci. A part de proporcionar una temperatura ms elevada per al creixement de les hortalisses, les estructures de protecci creen una atmosfera ms seca que a lexterior, la qual cosa contribueix a disminuir el risc de micosis. Els sistemes de calefacci en els hivernacles
Els agricultors treuen partit de la possibilitat de produir tomquets, cogombres i altres hortalisses durant tants mesos de lany com sigui possible
(ARJEN HUESE)
64 |
eviten el mldiu del tomquet, provocat pels fongs A part de proporcionar una del gnere Phytophthora. Per contra, en els tnels de temperatura ms elevada plstic la humitat que es genera per la condensaci s per al creixement de les la causa principal dels casos de mldiu. La producci hortalisses, les estructures de de tomquets a laire lliure a loest dEuropa, on els protecci creen una atmosfera estius sn humits i relativament frescos, s gaireb ms seca que a lexterior inviable. Aix mateix, a lEuropa central laparici de varietats de mldiu ms agressives dificulta cada vegada ms el conreu a laire lliure.
Calefacci
Determinar fins a quin punt els sistemes de calefacci han de ser presents en les estructures de conreu protegit s una decisi personal, lligada al concepte de conreu que cadasc t. Per escalfar els conreus es necessita molta calefacci artificial, la qual pot provenir de fonts sostenibles (com ara estelles de fusta o sistemes de calefacci i sistemes elctrics combinats) o fonts no sostenibles (com el gas natural o el petroli). La normativa que regula els sistemes de calefacci en estructures protegides varia segons els organismes de certificaci ecolgica de cada pas. Per aix, conv que consulteu lrgan de certificaci local abans dinvertir gaires diners en un sistema que potser no est perms.
(IMRE TIRCZKA)
(CH.-A. DESCOMBES)
Sistemes de calefacci tradicional i modern en hivernacles.
Sls
Sovint els sls pesants sn difcils de conrear, per grcies als tnels de plstic i als hivernacles, que permeten regular la pluviositat, sen pot afavorir la producci. La temperatura en una estructura de protecci s ms elevada, la qual cosa incrementa lactivitat dels organismes edfics, que transformen activament els adobs orgnics i els compostos. Daquesta manera les plantes poden disposar de ms nutrients.
Conreu protegit i aprofitament dels recursos hdrics | 65
Tipus destructures
Hi ha tot un ventall de classes destructures de conreu protegides, des dels hivernacles als tnels darc baix, les campanes tradicionals i les caixoneres. A continuaci es descriuen les caracterstiques generals dalguns sistemes de protecci. Lelecci del tipus destructura ms adient en cada cas s una decisi molt particular, per a la qual conv tenir en compte la situaci financera personal, el pblic objectiu, els plans de futur, les conviccions personals i la capacitat de treball.
captol
Hivernacles
Els hivernacles sn ideals si es vol comenar la temporada de conreu a principis de primavera i acabar la recollecci a finals de tardor. Disposen de finestres de ventilaci a la zona del carener per facilitar la sortida de laire calent. Com ms alt s lhivernacle, ms constant es mant la temperatura a linterior, ja que el volum daire s ms gran. A lestiu, quan la temperatura de lhivernacle es dispara, es pot cobrir la teulada amb una coberta blanca per reduir la intensitat de la radiaci solar. Adquirir un hivernacle i fer-lo construir, per, requereix un pressupost elevat, per la qual cosa suposa una inversi de capital inassumible per a la majoria dagricultors que comencen.
(CH.-A.DESCOMBES)
Quan lhivernacle sescalfa massa a lestiu, sel pot tapar amb una coberta blanca per reduir la radiaci solar. Els hivernacles sn cars de comprar i dinstallar, i representen una inversi excessiva per a la majoria dagricultors que debuten.
Hivernacles de tipus Venlo

Amb els anys, a cada pas shan desenvolupat molts tipus i dissenys diferents dhivernacles, tot i que la majoria han desaparegut del mercat. Els ms utilitzats avui en dia sn els hivernacles de tipus Venlo, que es van comenar a construir a la ciutat neerlandesa de Venlo. Lavantatge principal daquest tipus dhivernacle s que es construeix per mduls: tots els components dels hivernacles Venlo estan estandarditzats i es poden muntar, desmuntar i tornar a muntar fcilment en un altre lloc amb eines i materials estndards. Tamb hi ha la possibilitat de combinar dos hivernacles Venlo petits per fer-ne un de ms gran. A ms, el mercat dhivernacles Venlo de segona m est en auge. Als Pasos Baixos, aix com en altres pasos europeus, hi ha nombroses empreses que es dediquen a desmuntar hivernacles Venlo i a construir-los de nou a tot Europa. Els hivernacles Venlo estan formats per naus de mida estndard, que solen fer 3,20 metres dample. Aquests hivernacles poden tenir lamplada que es vulgui, ja que shi poden anar afegint naus de 3,20 metres cadascuna. Longitudinalment, lhivernacle es divideix en seccions de 3 metres de llarg. De la mateixa manera, lhivernacle es pot fer ms llarg adjuntant-hi seccions, sempre de 3 metres. Laltura dels hivernacles Venlo ha anat
66 |
augmentant al llarg de les ltimes quatre dcades. Al principi eren de 2,10 metres fins a la canal, mentre que actualment sn de 3,60 metres o fins i tot ms alts. Incrementar laltura permet que hi hagi ms volum daire, la qual cosa disminueix la variaci de la temperatura entre el dia i la nit, aix com el risc de problemes causats per lacumulaci dhumitat. Els hivernacles proporcionen latmosfera ms adient per al cultiu de la majoria dhortalisses.
Els hivernacles proporcionen latmosfera ms adient per al cultiu de la majoria dhortalisses.
Tnels de plstic
El ventall de mides i formes dels tnels de plstic s molt ampli. El tnel espanyol (mbil o semipermanent) s senzill i es pot adquirir per menys de 10 / m2, mentre que els tnels de plstic alts amb sistema de ventilaci en el carener costen entre 25 /m2 i 35 /m2. Els tnels permanents ms simples tenen com a nica font de ventilaci les portes del capcer o un dels laterals, que es poden enrotllar i desenrotllar.
(DAAM, CATALONIA)
(IMRE TIRCZKA)
Tnels espanyols
Els tnels espanyols sn estructures semipermanents simples que es poden traslladar amb relativa facilitat; en conseqncia, poden utilitzar-se en un sistema de rotaci de conreus. Presenten alguns inconvenients, com ara que laltura s limitada i que els arcs no compten amb una base de ciment, sin que noms van clavats a terra. A ms, en dies molt ventosos el plstic sha de treure per evitar que el vent sendugui lestructura. Per contra, un dels avantatges que tenen en les zones ms clides s que el plstic no arriba a estar clavat a terra, de manera que es pot enrotllar fcilment per facilitar la ventilaci. En funci de la normativa de planificaci nacional i regional de cada pas, pot ser millor installar aquestes estructures semipermanents que no pas estructures permanents. Normalment, la installaci de tnels espanyols per a s agrcola no requereix cap perms dobra. De totes maneres, conv que us nassegureu. Podeu dirigir-vos a les autoritats de planificaci locals o consultar un assessor agrcola. Els webs segents corresponen a empreses que treballen a escala internacional.
captol
Rovero: www.rovero.nl Filclair: www.filclair.com Haygrove: www.haygrove.co.uk

Caixoneres i mantes externes

Per a les produccions de final de tardor, hivern i inici de primavera, lefecte dallament trmic dels hivernacles pot ser notablement millorat amb ls de mantes trmiques. Un mtode barat i prctic consisteix a installar un lleuger marc 60 a 80 cm per sobre del nivell del sl, per tal de sostenir una manta de llana flotant o un film de polietil de gruix mitj. Aquesta manta pot ser utilitzada per a molts cultius, i se la pot treure i tornar a posar segons les condicions meteorolgiques del dia. Els dies assolellats dhivern o de primavera conv treure la manta trmica per millorar la ventilaci del cultiu i deixar que el sol escalfi la terra fosca. Se la tornar a posar a mitja tarda, quan el sol comena a afeblir-se, per tal de retenir lescalfor acumulada, que ser retornada
(CH.-A.DESCOMBES)
The use of internal covers and outdoor crop eeces can signicantly extend the cropping season
68 |
com a energia radiant al llarg de la nit. Un ampli ventall de cultius poden ser conreats fora de temporada grcies a aquest mtode. s important assegurar-se que entre les fulles del cultiu i el material de cobertura no hi hagi un contacte directe, que faria malb els vegetals. A lexterior es poden utilitzar mantes trmiques duna manera semblant.
Caixoneres
Les caixoneres sn les estructures precursores dels hivernacles i els tnels de plstic. Sn econmiques i permeten comenar la temporada de conreu ms aviat. A ms, sn adequades per a la producci de planters. Com que la tapa protectora es pot enretirar una mica o b treure-la del tot, les caixoneres sn especialment adequades per acostumar els planters a les condicions atmosfriques de lexterior durant la primavera. Daltra banda, per, lagricultor nha destar pendent constantment per vigilar la ventilaci, ja que el volum daire que contenen s redut i amb el sol sescalfen de seguida. Per protegir les plantes de les gelades nocturnes, les caixoneres es poden cobrir amb una manta allant. Antigament, a Anglaterra i als Pasos Baixos hi havia milers dhectrees de conreus en caixoneres; els pagesos, per, les han anat substituint per hivernacles, ja que el control de la temperatura i el manteniment de les plantes sn fora ms senzills.
(MATTHEW HAYES)
Llits calents
A la primavera, els conreus acostumen a tenir una llum prou intensa per crixer. Tanmateix, laugment de la temperatura ambient de lhivernacle o el tnel no es tradueix en un augment immediat de la temperatura del sl, que no puja de manera significativa fins al cap dun temps. Escalfar el sl, doncs, s una manera efectiva davanar la temporada de conreu. El sl es pot escalfar de manera natural aprofitant lescalfor que genera la matria orgnica en descomposici, com ara els fems de cavall. La temperatura del sl tamb es pot fer augmentar mitjanant tubs daigua calenta o cables elctrics especfics per a aquesta funci. Escalfar el sl s una manera efectiva davanar la
temporada de conreu
El conreu en llits calents s especialment beneficis per a les llavors en germinaci i els planters. Per aconseguir que lescalfor es distribueixi de manera uniforme sutilitzen tubs daigua calenta o cables elctrics escalfadors en un banc cobert de sorra. Per conrear cogombres,
melons, albergnies i pebrots cal que la temperatura del sl sigui elevada; als Pasos Baixos, per exemple, aquestes hortalisses shan conreat durant dcades en llits calents naturals, cavats directament a linterior dhivernacles. Shi cava una rasa, somple amb una barreja de palla i fems i es cobreix amb una capa fina de terra. Al cap duns quants dies, la temperatura del sl augmenta dels 10 C als 20 C, de manera que a partir del mes de mar ja shi poden conrear les hortalisses. A ms, laugment de la temperatura del sl contribueix a fer pujar la temperatura ambient, la qual cosa permet un creixement encara ms prsper de les plantes. Figura: Estructura bsica duna caixonera nova.
captol
Paret posterior (nord)
TERRA
Paret anterior (sud)
A la granja-escola ecolgica Vall de Babat, de la universitat hongaresa de Gdll, es va desenvolupar un sistema hbrid de llits calents basat en lexperincia local. Aquest sistema es va utilitzar durant molts anys per proporcionar la temperatura adequada per a les plntules i els planters joves al llarg de lhivern i a principis de primavera. Els llits calents es comencen a preparar a finals de gener i se sembren la segona setmana de febrer, quan la temperatura exterior pot caure fcilment fins als -15 C a la nit. Sota la doble capa de plstic, per, la temperatura de la superfcie del llit calent es mant per sobre dels 5 C a la nit. Quan fa bon temps, en canvi, els tnels shan de ventilar per evitar que la temperatura pugi en excs i que les plantes es facin llargarudes i dbils, fins i tot 1 quan a fora glaa.
Preparaci dels llits calents

1. Es construeixen dues armadures de llit calent de 12 1,3 0,8 metres en una estructura de doble plstic. Les armadures sn daccia, ja que s una fusta dura i s ms resistent a la putrefacci. 2. Les armadures somplen amb capes duns 80-90 cm de palla i fems de cavall frescos. En acabat es trepitgen els fems per premsar-los i es reguen genero-
(IMRE TIRCZKA)
(IMRE TIRCZKA)
70 |
sament perqu la terra tingui la humitat adequada i sescalfi per lacci dels microbis. 3. A continuaci, les armadures es cobreixen amb un geotxtil allant per tal de donar pas a la descomposici i a lescalfament. 4. Transcorreguts entre 10 i 14 dies, lalada dels llits calents cau uns 10-20 cm a causa de la descomposici i lesfondrament natural. La superfcie del llit sanivella amb una forca i es cobreix amb una capa de 20 cm de compost garbellat (utilitzem adob orgnic compostat de dos anys provinent de llits calents danys anteriors). Llavors, el compost garbellat es rastella. Daquesta manera sobt una superfcie plana, en la qual es collocaran les almixeres i les safates modulars on es sembraran les llavors i es plantaran les plntules.
(IMRE TIRCZKA)
El compost madur actua de filtre biolgic, ja que absorbeix lexcs damonac del llit calent de sota i brinda una superfcie plana i rastellable on collocar les safates amb llavors. Desprs dunes quantes setmanes, la superfcie dels llits tendeix a enfonsar-se i sha de tornar a anivellar, ja que ladob orgnic actiu es descompon encara ms. Els deu anys dexperincia han demostrat que les plntules dels llits calents no shan mort mai a causa del fred. Aix s, cal anar regulant la temperatura perqu s fcil que les plantes es facin llargarudes i dbils si hi ha poca llum. Els llits calents creen una atmosfera ms aviat humida, i tot i que les plntules no han tingut problemes de decandiment, perqu creixen de pressa, cal obrir les portes per ventilar. Aquest sistema, que s robust i eficient des dun punt de vista energtic, proporciona escalfor ben b fins a finals de mar. Tanmateix, presenta un inconvenient respecte als escalfadors i a la calefacci de gas, i s que no es disposa de cap termstat per controlar la temperatura del llit. El sistema, doncs, s una mica primitiu perqu la temperatura no es pot regular amb precisi, per s prctic i funciona b. A ms, la despesa en sistemes de calefacci basats en la utilitzaci de combustibles fssils s zero.
(IMRE TIRCZKA)
Sistemes de reg i de subministrament daigua en estructures protegides

Les estructures protegides no noms ofereixen la possibilitat de comenar a plantar abans i dacabar de recol lectar ms tard, sin que tamb permeten controlar la pluviositat. Aquest s un dels avantatges principals del
conreu protegit, en comparaci amb el conreu a laire Permetre el control de lliure. Poder aportar la quantitat correcta daigua en la pluviositat s un dels el moment adequat s crucial per a la prosperitat dels avantatges principals conreus protegits. Tant el subministrament de nutridel conreu protegit ents a la planta com el bon estat de la collita depenen del sistema de reg utilitzat. La irrigaci incideix en la mineralitzaci del sl, el desenvolupament de les arrels de les plantes i la humitat atmosfrica de lhivernacle o el tnel de plstic. La humitat relativa de latmosfera que varia, almenys en part, segons el sistema de reg repercuteix en laparici de micosis i en la seva activitat, aix com en el creixement de la poblaci de plagues per tamb dinsectes beneficiosos. La humitat atmosfrica tamb fa variar la velocitat de creixement i el desenvolupament espacial i estructural de les plantes. Grosso modo, hi ha tres maneres diferents de regar els conreus en un hivernacle o en un tnel de plstic.
captol
1. Reg per inundaci

El reg per inundaci o a tesa consisteix senzillament a negar lhivernacle temporalment. No s el sistema de reg ms eficient, per s barat i no requereix gaire tecnologia. Duna banda, es perd menys aigua per evaporaci que en el reg per aspersi; de laltra, per, tamb sen malgasta molta perqu laigua sescola pels extrems de lhivernacle.
(AGUSTINA NAVALN)
Reg per inundaci, el mtode tradicional.
2. Reg gota a gota

El reg gota a gota s considerat el sistema de reg ms eficient. Laigua se subministra lentament, gota a gota, a prop de la zona de larrel. Si el sistema sinstalla correctament, gaireb no es produiran prdues daigua per evaporaci o fuites. Es tracta de collocar files de mnegues perforades a la superfcie de la zona de conreu. Els reguladors de pressi que incorporen aquestes mnegues perforades controlen la quantitat daigua que en surt cada hora, la qual cosa permet
El reg gota a gota s considerat el sistema de reg ms eficient

(CH.-A. DESCOMBES)
72 |
que el reg sigui uniforme tant al principi de la mnega, on laigua encara t fora pressi, com al final, on la pressi de laigua pot haver disminut. Cal fer notar que en els sistemes de reg gota a gota laigua sinfiltra en la terra. En els sls arenosos laigua sescampa per un volum de sl estret i de forma cnica. En canvi, en els sls argilosos laigua de cada degotador sescampa per una superfcie ms mplia. Per exemple, si es planten cogombres a una distncia de fins a 1,60 metres entre fileres, faran falta ms dun o dos degotadors perqu les cogombreres desenvolupin un sistema radicular ests. Per tant, en sls lleugers conv complementar el reg gota a gota amb el reg per aspersi, que permet cobrir tota la superfcie. El cogombre s extremadament sensible als canvis en les condicions climtiques i, per aix, necessiten un arrelam ben desenvolupat. Tamb s aconsellable llevar els primers fruits perqu la planta focalitzi tota lenergia a desenvolupar b les arrels. El reg gota a gota tamb comporta una srie dinconvenients. El cost daquest sistema de reg s ms elevat, ja que es necessiten ms mnegues i accessoris que en els altres sistemes de reg. A ms, com que les mnegues estan a la superfcie dificulten les tasques de conreu, sembra i plantada, aix com les activitats de manteniment, com ara el desherbatge i la cavada.
3. Reg per aspersi

El reg per aspersi des dun punt elevat s el mtode ms senzill amb diferncia. Laigua surt a travs daspersors suspesos del sostre del tnel o de lhivernacle i forma una boirina a tota lestructura. Aquest sistema de reg, per, tamb presenta alguns punt elevat s el mtode ms inconvenients. Es malgasta aigua, perqu no rega senzill amb diferncia nicament les plantes, sin que laigua tamb cau als caminals i mulla les zones de treball. A ms, augmenta la probabilitat de malmetre les fulles a causa de les go-
El reg per aspersi des dun
(AGROCULTURA)
Els aspersors permeten que laigua arribi a tota la superfcie de lhivernacle.
tetes que queden al fullatge. De fet, la majoria de plantes s millor regar-les per la zona de les arrels que no pas ruixar-les directament.
Reg a laire lliure

Recursos hdrics disponibles
El disseny dels sistemes de reg i la irrigaci de les plantes shaurien de basar sempre en una avaluaci exhaustiva de la quantitat daigua de qu disposa el sl. Si al sl hi ha prou aigua, laigua de reg pot arribar a ser perjudicial per a la collita i incrementar la quantitat de nitrogen i potassi que es filtra a les aiges subterrnies. Daltra banda, regar excessivament pot provocar una erosi ms marcada del sl. Taula 1: Capacitat de retenci de laigua (en mm/cm de profunditat) dels grups de textures principals. Les xifres relacionades corresponen a mitjanes i varien segons les diferncies en lestructura edca i el contingut de matria orgnica. Textura
Arenosa grossa Arenosa fina Arenofranca Francoarenosa Francoargilloarenosa lleugera Franca Francoargilloarenosa Argilosa Clay
captol
Capacitat de camp
0.6 1.0 1.4 2.0 2.3 2.7 2.8 3.2 4.0
Punt de marciment
0.2 0.4 0.6 0.8 1.0 1.2 1.3 1.4 2.5
Aigua disponible
0.4 0.6 0.8 1.2 1.3 1.5 1.5 1.8 1.5
Laigua disponible al sl es pot mesurar. La quantitat daigua que un sl pot retenir depn del tipus de sl els sls arenosos no retenen tanta aigua com els sols ms pesants (vegeu la taula 1), de lestructura edfica i de la quantitat de matria orgnica que cont.
Saturaci
El sl arriba a saturar-se daigua en el moment en qu no hi queden cavitats daire. Aquesta situaci, comparable a la duna esponja submergida en aigua, es pot produir desprs de perodes de reg o de precipitacions prolongats.
Capacitat de camp
Al cap duns quants dies que hagi plogut i un cop tota laigua gravitacional sha anat filtrant cap a laqfer, el sl es troba a la capacitat de camp. En aquest estat, la terra s porosa i disposa de molta aigua per a les plantes. Entre els porus hi ha ms aire que aigua. s com si es treu lesponja de
74 |
la galleda daigua i es deixa escolar lliurement, sense escrrer-la amb les mans.
Punt de marciment
El punt de marciment sassoleix quan al cap de setmanes o mesos sense pluja o irrigaci laigua disponible sesgota, b perqu sha evaporat, b perqu lhan SATURACI Capacitat de camp Punt de marciment aprofitat les plantes. Els conreus, doncs, no poden Els porus estan Les plantes El sl ja no disposar daigua. s com quan laigua de lesponja plens daigua. disposen daigua disposa de ms Laigua gravitacional per poder crixer aigua per a les sha escolat del tot: per ms que intentem escrrer es perd plantes lesponja, no en sortir aigua. Aix no vol dir que la Font: Bullet nm. 462 del Departament dAgricultura dAustrlia, 1960 terra estigui completament seca, per les plantes no en poden absorbir ms aigua. Laigua que queda al sl, per que les plantes no poden aprofitar, sanomena aigua higroscpica.
Aigua disponible
La diferncia entre la capacitat de camp i el punt de marciment sanomena aigua disponible. s tota laigua que poden fer servir les plantes o que es pot evaporar si la terra no compta amb una capa de vegetaci.
Balan hdric
El nombre de dies que una planta es pot desenvolupar sense necessitat de regar-la es pot calcular mitjanant un balan hdric, que permet calcular laigua rebuda i laigua perduda durant un perode de temps concret. La unitat de mesura utilitzada en la cincia del reg s el millmetre, que equival a litres per metre quadrat. Per exemple, si el pluvimetre indica que han caigut 10 mm vol dir que cada metre quadrat ha rebut 10 litres daigua. Laigua disponible depn de la profunditat del sl. En un terreny on hi ha una roca subjacent pura de granit i noms 10 cm de terra, evidentment hi haur menys aigua disponible que en un terreny que disposi de 2 m de terra abans no es troba una capa impenetrable. Les dades de lltima columna de la taula 1 corresponen a la quantitat daigua disponible per cada centmetre de profunditat del sl.
Evapotranspiraci
Levapotranspiraci s la prdua daigua a travs de levaporaci (del sl cap a latmosfera) i la transpiraci (a travs de labsorci daigua per part de la planta i la ulterior exhalaci a travs de les fulles) a la vegada. En la majoria de regions dEuropa i del Regne Unit, el grau devapotranspiraci va dels 0 als 3 mm al dia. El grau devapotranspiraci es pot calcular de manera precisa mitjanant un programa informtic gratut de la Universitat de Cranfield, al Regne Unit, que us podeu descarregar daquesta URL: http://www.cranfield.ac.uk/sas/naturalresources/research/projects/dailyet.html
Quan executeu el programa a lordinador haureu dintroduir la temperatura mxima, la temperatura mnima, el recorregut del vent (que s la velocitat del vent multiplicada per 24 hores) i la humitat relativa. El programa calcula la prdua daigua per evapotranspiraci en millmetres per dia. A la taula segent (taula 2) en teniu un exemple, corresponent a un sl de textura arenofranca de 70 cm de profunditat. El sl es troba a capacitat de camp el 30 dabril. Taula 2: Exemple de prdua daigua per evapotranspiraci Data
30 dabril 1 de maig 2 de maig 3 de maig 4 de maig 5 de maig etc 20 de maig 21 de maig 22 de maig Etc. 2 2 2 40 20 18 56 2 2 2 2 2 4
Evapotranspiraci
Pluja
Reg
Aigua disponible
56 54 52 50 52 50
Si no plou i no es rega, la quantitat daigua del sl segons lexemple es veur reduda a noms 20 l/m2 el 20 de maig, la qual cosa seria motiu de preocupaci. Conv no arribar al punt de marciment, ja que en aquest estat les plantes pateixen. Normalment es comena a regar quan laigua disponible arriba a un ter del total daigua disponible a linici. En lexemple, serien al voltant de 18 mm cap al 21 de maig.
captol
Quanta aigua sha daportar amb el reg

Amb el reg sintenta que el sl torni a la capacitat de camp per no haver de tornar amb tot lequip de reg al cap de quatre dies. Si es rega massa i se supera la capacitat de camp, laigua no saprofita, ja que sen va directament a laqfer i, a ms, semporta nutrients molt valuosos. En lexemple, regarem amb 40 mm daigua el 22 de maig perqu el sl torns a tenir 56 l/m2 daigua disponible.
Capacitat dinfiltraci
Alguns sls poden absorbir molta aigua en un perode de temps curt. Els sls arenosos, en particular, tenen una estructura oberta i poden suportar un grau dhumitat alt. Per contra, els sls argilosos tenen una capacitat dinfiltraci molt limitada i noms poden absorbir petites quantitats daigua. Els diferents nivells de capacitat dinfiltraci es resumeixen en la taula segent (taula 3).
76 |
Taula 3: Capacitat dinltraci de diferents tipus de sls Tipus de sl

Arens Francoarens Franc Francoargils Argils
Taxa dinfiltraci bsica (mm/hora)

fins a 30 20 30 10 20 5 10 15
Com es pot comprovar, el sl de lexemple es podria regar amb 40 mm daigua en dues hores. En aquest cas es poden utilitzar aspersors duna capacitat relativament elevada. Ara b, si es tracts dun sl de textura francoargilosa o fins i tot de textura argilosa, el reg shauria de fer de manera ms lenta. En aquestes condicions cal utilitzar sistemes de reg diferents.
Tipus de sistemes de reg

En termes generals, hi ha tres tipus de sistemes de reg: els que utilitzen aspersors, els que utilitzen rodets de reg i els que utilitzen cintes dexsudaci.
Sistemes daspersi
Els aspersors es fixen a tubs metllics fcils de transportar perqu es puguin collocar all on cal regar. Aquests tubs solen estar fets dalumini i tenen una llargada estndard, generalment de 6 metres. Es poden acoblar, de manera que es poden formar fileres contnues daspersors, els quals poden ruixar els camps amb grans quantitats daigua en poc temps. Els aspersors acostumen a tenir un dimetre duns 14 metres i permeten cobrir uns 10 o 12 bancals alhora. La ruixada dels aspersors deixa una traa circular; per tant conv assegurar-se que els aspersors estan prou espaiats per crear un patr de reg continu i constant. El ms habitual s deixar entre aspersor i aspersor poc menys de la meitat del seu dimetre, aix que si el dimetre del patr de reg que dibuixen els aspersors s de 14 metres conv situar-los cada 6 metres. Aquestes mides coincideixen amb la llargada estndard dels tubs dalumini.
(ALUPUS)
PROS: Es poden regar rees relativament grans en poc temps. s un sistema fora assequible; al mercat, per exemple, es poden trobar molts equips de segona m. Pot durar molt i requereix poc manteniment.
CONTRES: No s gaire eficient, ja que sevapora molta aigua. Costa fora moure els tubs dun camp cap a un altre. Si el reg no es planifica detingudament i el sistema no sutilitza de manera adequada es pot provocar la compactaci i lerosi del sl.
Sistemes de microaspersi
Es tracta duna variant del sistema de reg per aspersi tradicional, en qu sutilitzen capals daspersi ms petits, que permeten una microaspersi. Aquests sistemes sn molt flexibles pel que fa a la pressi de laigua requerida i al radi daigua ruixada per cada capal (normalment s d1 a 4 m). Lagricultor pot escollir el capal de reg que millor sadapti al sistema de conreu. En tot cas, cal tenir en compte la pressi de laigua disponible, la distncia entre els bancals o fileres de plantes, el tipus de conreu, etc. Conv que els provedors del material siguin de confiana, ja que la qualitat dels sistemes de microaspersi pot variar. Podeu demanar consell a algun pags que ja tingui installat un sistema en concret i nobtingui un bon rendiment, per, sobretot, rebutgeu qualsevol imitaci barata. Els webs de les empreses que venen material de reg (com ara www.irrigationglobal.com) tamb poden ser una bona font dinformaci. PROS: s un sistema molt flexible, ja que es pot adaptar a les necessitats de reg dels conreus. La distribuci de laigua s definida i uniforme. Gaireb no compacta el sl. Es pot dissenyar de manera que sadapti a un sistema de bancals i de rotaci concret; a ms, es pot ampliar amb relativa facilitat.
(ANTON CROOS)
captol
(IMRE TIRCZKA)
CONTRES: Aquests sistemes no sn gaire prctics per a parcelles grans, de ms d1 o 2 ha, ja que cal installar ms tubs que en un sistema de reg per aspersi tradicional, si b els tubs sn ms petits i es poden moure fcilment. La inversi econmica s considerable, tot i que s comparable a la inversi requerida en altres sistemes. Es poden produir prdues daigua per evaporaci relativament importants (la durada del reg hi contribueix).
Rodets de reg
El sistema de rodets consisteix en una bobina de mnega de polietil de grans dimensions. A lextrem de la mnega hi ha un gran aspersor, anomenat can, que es colloca sobre un carret. Per regar cal situar el rodet en un extrem del camp i, amb el tractor, empnyer el carret que porta el can fins a laltre extrem del camp per tal de desenrotllar la mnega del tambor. Tot seguit es posa en marxa la bomba i el carret, amb el can, es retreu automticament, molt a
78 |
(IMRE TIRCZKA)
Els rodets de reg sacostumen a utilitzar en produccions dhortalisses a gran escala, ja que sn ms prctics que els sistemes de reg per aspersi que utilitzen tubs.
poc a poc, mentre el can distribueix grans quantitats daigua de reg per una extensi de terreny mplia. Quan el rodet ha enrotllat tota la mnega, el carret, que porta el can, torna a la posici original, contigua al rodet, i tot el sistema, inclosa la bomba, es desconnecta de manera automtica. Una sofisticaci tot i que ms costosa del can de reg en un rodet s ls de consoles ruixadores, les quals tenen capals de reg ms fins, fixats en lnia en una estructura que es descorre pel rodet igual que els aspersors de can. Les consoles per al reg nebulitzen laigua; per tant, es redueix el risc de malmetre el sl o les plantes. Tanmateix, presenten dos inconvenients principals, que sn el cost i la necessitat que el camp tingui una forma rectangular regular. PROS: Amb lajuda dun tractor s molt fcil dutilitzar i no sha de fer gaireb res de manera manual. s capa de regar grans extensions de terreny en poc temps. No obstaculitza la realitzaci daltres activitats (com la cavada, per exemple).
CONTRES: El cost dadquisici s elevat. Cal tenir un tractor. No s adequat per a sls argilosos, ja que distribueix molta aigua en poc temps. Es necessita una bomba de gran volum. Si el reg no es planifica detingudament i el sistema no sutilitza de manera adequada es pot provocar la compactaci i lerosi del sl..
Cinta dexsudaci
La cinta dexsudaci fa un s ms eficient de laigua que els sistemes que utilitzen aspersors. Aquest mtode de reg consisteix a estendre una cinta dexsudaci de polietil al llarg del camp. La cinta deixa anar laigua de reg gota a gota just all on cal, a prop de les arrels de les plantes. Laigua surt de la cinta dexsudaci per uns forats de pressi regulada dissenyats a aquest efecte. Aix, les plantes que estan ms a prop de la font de subministrament daigua reben exactament la mateixa quantitat daigua que les plantes que es troben a lextrem de la fila, s a dir, que laigua es distribueix de manera uniforme. El desavantatge dutilitzar cintes dexsudaci s que un cop disposades en els bancals dificulten les tasques de desherbatge: fan del tot impossible ls daixades mecniques i fins i tot cavar la terra manualment es fa ms laboris, ja que laixada senreda fcilment amb la cinta.
Les cintes dexsudaci sn ideals per al conreu de plantes perennes
captol
Les cintes dexsudaci sn ideals per al conreu de plantes perennes, sobretot si es cobreixen amb un ja protector o senterren. PROS: Fan un s molt eficient de laigua. No es necessita una bomba gaire potent. El sistema es pot ampliar fcilment, a mesura que lrea de conreu es fa ms extensa. s especialment adequat per al conreu de plantes perennes, com ara fruites del bosc i plantes ornamentals.
CONTRES: Algunes cintes dexsudaci no duren gaire. En parcelles grans la installaci s fora costosa, ja que es necessita molta quantitat de cinta. Normalment es fa servir una cinta per filera de conreu. Un cop collocades, les cintes dexsudaci poden dificultar les tasques de desherbatge.
Tamb shan desenvolupat sistemes que utilitzen mnegues foradades i mnegues membranoses, dissenyats especialment per a un s en condicions ms rides. Aquests sistemes van enterrats a terra, a una profunditat on les tasques de conreu no interfereixen. Les mnegues deixen anar aigua de manera continuada al llarg de tot el seu recorregut, de manera que el sl shumiteja per sota la superfcie i sevita gaireb del tot que laigua sevapori. A Europa aquests sistemes tenen un s fora redut. A ms, s possible que algunes plantes necessitin ms aigua a la superfcie, per exemple en les poques de sembra o trasplantament.
80 |
Capacitat i pressi de la bomba

Quan es concep un sistema de reg s important adequar la capacitat i la pressi de la bomba al mtode de reg: un sistema que utilitzi rodets requereix una bomba que sigui capa de subministrar grans quantitats daigua a molta pressi; en canvi, un sistema de cintes dexsudaci en t prou amb una bomba ms petita, ja que laigua no ha de sortir a tanta pressi. Alguns sistemes de reg per mitj de cintes dexsudaci fins i tot es poden valer duna bomba que funcioni amb energia solar, la qual permet prescindir de la xarxa elctrica i evitar ls de combustibles fssils. Al mercat hi ha una gran varietat de bombes; per aix, s recomanable consultar a un bon provedor quin tipus de bomba sajusta ms a les vostres necessitats. El tipus de bomba convenient en cada cas pot variar molt en funci del tipus de subministrament daigua de qu es disposa. Us aconsellem que, dins de les vostres possibilitats, compreu una bomba de la millor qualitat, ja que ser ms fiable i us estalviar el maldecap que sespatlli a mitja temporada de reg. Amb tot, si depeneu molt del sistema de reg, potser haureu de considerar la possibilitat de tenir una bomba de recanvi a m en cas que es produeixi alguna avaria en la bomba que utilitzeu. Daquesta manera la podreu enviar a reparar i a fer-li el manteniment necessari sense haver dinterrompre el reg.
Subministrament daigua
Si teniu previst utilitzar sistemes de reg la qual cosa s primordial per a la producci dhortalisses ecolgiques amb fins comercials cal que tingueu resolt el tema del subministrament de laigua. Es pot disposar daigua corrent, per a la prctica resulta massa car. Laigua tamb provenir de pous daigua subterrnia (pous excavats), pous artesians (poden ser ms profunds que les aiges subterrnies; de fet es poden perforar fins a arribar als aqfers) o fonts de subministrament daigua a cel obert (com els llacs o els estanys). Hi ha molts aspectes relatius a la planificaci i a lobtenci de permisos que cal tenir en compte a lhora dutilitzar fonts de subministrament daigua. Per tant, conv que comproveu la normativa aplicable (podeu demanar consell a altres pagesos o acudir a les autoritats municipals per informar-vos de les normes que sn daplicaci a la vostra zona). Normalment es pot fer un s lliure de laigua subterrnia (dun pou excavat, per exemple), per s possible que necessiteu una llicncia dextracci per utilitzar laigua de pous profunds o de rius i llacs.
(CH.-A.DESCOMBES)
Daltra banda, si penseu perforar un pou conv que primer calculeu quin ser el vostre consum daigua. La quantitat daigua que necessitareu depn de lrea de conreu, dels tipus de conreu i de la precipitaci mitjana. Pot ser que resulti ms barat perforar una srie de pous poc profunds que no pas un de profund. Tamb heu de tenir en compte quina font denergia utilitzareu per fer funcionar les bombes. Construir un pou comporta una despesa econmica elevada, a part dun cert risc. Per aix, conv que abans diniciar la perforaci us assegureu de quina ser la repercussi econmica si finalment
no es troba aigua. En conseqncia, us aconsellem que signeu un contracte amb el pouater abans de comenar a perforar, en el qual sespecifiquin els riscos inherents de lobra i es determini a quina de les dues parts correspon cobrir les despeses que en derivin.
Gesti sostenible dels recursos hdrics

Malauradament, el conreu dhortalisses ecolgiques requereix el consum daigua. Per assegurar una collita de bona qualitat, bsicament sha de poder comptar amb un sistema de reg sempre que calgui. La quantitat daigua utilitzada dependr del tipus de conreu, del sistema de conreu i del sistema de reg. Laigua s un recurs limitat i s probable que daqu a uns anys encara ho sigui ms. El conreu de cobertes vegetals i la utilitzaci Laigua es pot extreure dun pou de manera ecient i sostenible mitjanant de jaos protectors pot reduir notablement el consum un mol de vent. daigua, per en tot cas conv una bona planificaci de la gesti daquest recurs. Lpoca de sembra dels conreus tamb pot influir considerablement en la quantitat daigua que es necessita per a tota la temporada. Per exemple, les hortalisses darrel primerenques que a la primavera desenvolupen un arrelam profund mentre laigua del sl est disponible poden passar la temporada amb una quantitat mnima daigua de reg.
(BEN FRANSKE)
captol
La gesti dels recursos hdrics s complexa, ja que depn tant de les fonts de subministrament daigua disponibles com del sistema de conreu utilitzat. Cal que trobeu un sistema que sadapti a les vostres necessitats i que sadigui amb la vostra manera de cultivar la terra i fer s dels recursos. Per regla general, shan dadoptar certs compromisos que garanteixin una qualitat ptima per conrear hortalisses que desprs es puguin vendre. Si teniu la possibilitat de crear estanys de reg propis, contribuireu a reduir limpacte en les fonts de subministrament daigua naturals. Conv, doncs, que en els prxims anys ens prenguem ms seriosament ls sostenible de laigua i que creem nous coneixements i experincies.
(CH.-A. DESCOMBES)
(CH.-A.DESCOMBES)
82 |
(IMRE TIRCZKA)
5
Eines, equipaments i edicacions
| 83
Aquest captol pretn donar a conixer eines adequades, equipaments i edificis per a lhorticultura. Seria impossible establir categricament de manera general les eines i els equipament necessaris per a una nova empresa de producci agrria ecolgica. Quin equipament utilitzar i quant gastar-shi (per exemple si comprar nou o de segona m) sn decisions molt personals, en funci de les condicions especfiques de la vostra finca (sls, localitzaci, mercat, recursos humans, etc.) i tamb molt de les vostres prpies preferncies. Algunes persones, de manera natural, sinclinen ms cap a la maquinria i la mecanitzaci de la seva empresa, mentre daltres prefereixen treballar amb les mans. No hi ha solucions correctes en relaci amb les eines, els equipaments o les edificacions ms aviat, la soluci correcta s la que et funcioni! Aix que evitarem de donar massa consells, sin que ms aviat intentarem apuntar un ventall de tipus deines, equipaments i quatre paraules sobre edificis interessants a nivell ecolgic. La llista dopcions no s exhaustiva, per esperem poder presentar-vos-en algunes que us resultin noves i que podria valdre la pena dintroduir en la vostra finca. Tant important aqu com pel qu fa als altres temes tractats en aquest manual, s la qesti de conixer-vos a Preneu temps per anar vosaltres mateixos. Si sou un nou productor hortofruca conixer la manera de tcola ecologic, abans dinvertir gaire diners en eines i treballar daltra gent equips, un cop ms us suggerim que prengueu temps per anar a conixer la manera de treballar daltra gent. Treballeu preferiblement durant un any o dos en altres finques i mireu de conixer les vostres fortaleses i preferncies quant a escala de treball. Una vegada sapigueu tot aix de vosaltres mateixos i tingueu certesa sobre les vostres habilitats, podeu estar ms segurs de prendre les decisions dinversi correctes al moment descollir els equipaments per a la vostra finca. El captol tracta dels segents aspectes: 1. Eines per al maneig del sl 2. Eines per al desherbatge 3. Ms enll de la petjada del carboni 4. Conceptes a tenir en compte quan gestionem el sl 5. Edificis de baix cost i energticament eficients
captols
84 |
Eines per al maneig del sl

La decisi sobre quin tipus de maquinria ens cal, semMalauradament, la maquinria pre s complicada. s molt difcil fer la tria i quan es fa, i els equipaments sn cars sovint acabem veient que hauria estat millor escollir una altra opci. Malauradament, la maquinria i els equipaments sn cars i per tant, cal ser curs a lhora de comprar. Daltra banda, conv tenir en compte les opcions alternatives a la compra individual, com ara el lloguer per a feines puntuals i la sempre interessant compra conjunta. Farem un reps de diferents eines, comenant per les manuals ms senzilles i acabant per les ms sofisticades.
Eines per treballar a petita escala

Desbrossadora. Eina interessant per als marges i els camps que shagin omplert molt dherba. Si lherba s tendra es treballa b amb fil de nil. Si s molt fibrosa, amb ganiveta de tres puntes. Per a arbustos, la millor opci s la ganiveta corbada.
(FETOUR)
(IMRE TIRCZKA)
Realitzar tot el maneig del sl noms amb un motocultor pot ser difcil
Motocultor. El tradicional motocultor pot cobrir una bona part de les feines duna finca petita, tant per al treball del sl i el desherbatge entre lnies com per al transport dins la finca amb un remolc. Malauradament, si heu dutilitzar fora el motocultor per treballar el sl o per al transport, us caldr una mquina ms aviat gran i pesada. Per desherbar entre lnies s molt millor una mquina petita i lleugera. Pot ser difcil de trobar lequilibri entre les dues opcions, per podreu substituir el motocultor petit per una eina sense motor com laixada de roda. Hi ha models de motocultor gran i pesat amb molts complements, com ara dalladora, rodes pneumtiques amb contrapesos per millorar ladherncia... Us faran falta si heu de portar un remolc fora pesat o fer feines de tracci, com calar, estirar un petit cultivador, arrencar patates, etc.
Realitzar tot el maneig del sl noms amb un motocultor pot ser difcil, per tant de vegades (potser un cop lany) us pot convenir fer un treball ms profund. En aquest cas podria sortir-vos ms a compte llogar la feina, sigui llaurar, subsolar, etc. Tingueu cura devitar ser massa dependents del motocultor per fer moltes tasques. En condicions correctes s una eina molt eficient, per treballar un sl pesat en un moment poc adequat pot desestructurar el sl per
Eines, equipaments i edificacions | 85
molt temps. Tingueu tamb en compte que el motocultor treballa sempre a la mateixa profunditat i aix pot produir sola darada per sota de lespai treballat, especialment en terrenys llimosos o argilosos. Treballant amb relles o subsolador sota aquest nivell us ajudar a mantenir laeraci i el drenatge entre els diferents horitzons del sl.
Finques mecanitzades
Entenem per finques mecanitzades aquelles que incorporen un tractor, ms petit o ms gran que sigui. La decisi sobre la mida del tractor tamb s difcil i evidentment dependr de la quantitat de terra que shagi de portar (per tant, de la velocitat de treball que hgim de tenir), per tamb de la mida de les parcelles i del tipus de feina que hgim de fer. Sovint fem feines molt lleugeres amb un tractor massa gran, potent i pesat. En qualsevol finca, disposar dun tractor amb pala ens facilitar la vida, especialment a lhora de remenar adobs orgnics.
captols
(LUCARELLI)
(JOOST J. BAKKER)
(LUCARELLI)
Nou o de segona m, gran o petit: si necessiteu un tractor s important que lescolliu amb cura.
Algunes de les eines

Cultivador. Genricament, inclouria tota la gamma deines que fan un treball vertical del sl, amb ms o menys braos, per sempre amb un element que fa molla i dna elasticitat al bra. s ladaptaci de la clssica arada romana, multiplicant els braos i augmentant la profunditat en funci de la potncia de la mquina que lestiri. Segurament s leina ms universal. Al mercat es poden trobar diferents tipus de relles i tallants en funci de la feina que ens calgui fer i la mida de lherba: o ms profunda o ms superficial, tallant les arrels de lherba...
(MARKUS HAGENLOCHER)
Arada de pales. Permet tombar la terra, i, usada correctament, la deixa molt esponjosa. s una eina molt tradicional, amb uns innegables avantatges a curt termini, tot i que sempre ha tingut detractors pel fet que inverteix els horitzons del sl, perqu s una feina lenta i amb un cost energtic elevat i perqu pel fet doxigenar molt la terra, provoca una elevada mineralitzaci, que almenys en ambients secaners, a mig termini pot portar a una prdua de la matria orgnica del sl, si se nabusa. La discussi ha durat fins que el preu del gasoil ha fet caure molt el seu s. Tot i aix, en alguns moments pot sser interessant de passar, si volem incorporar un adob en profunditat o eliminar una resta de
86 |
cultiu persistent com pot sser lalfals. El fet denterrar les llavors darvenses en profunditat, fa que la majoria es podreixin. Nhi ha algunes, per, com Avena sp, Lolium rigidum o Papaver rhoeas, que poden aguantar un any sota terra i quan tornem a tombar encara tenen capacitat germinativa. En canvi, si es tomba cada 4 o 5 anys, les llavors enterrades shauran podrit majoritriament.
(TRISH STEEL)
Fresadora. s una eina apreciada pels horticultors perqu deixa la terra molt fina per poder fer sembres delicades. s adequat passar-la en un terreny on hi hagi massa herba per passar el cultivador. Millor no abusar-ne perqu fa un treball fora agressiu amb lestructura de la terra. s una feina lenta, poc adequada per a grans superfcies i per a terrenys amb molta pedra.
(BULLDOZERD11)
(DANIEL CHRISTENSEN)
Grada de discos. s una eina interessant perqu no sembussa mai amb lherba. Per tant, en aquest aspecte competeix amb la fresadora, amb lavantatge que es pot treballar ms de pressa, no requereix presa de fora i no fa una feina tan agressiva amb lestructura del sl. Com la fresadora, tampoc funciona b en terrenys amb molta pedra. En horta no s gaire utilitzada perqu desnivella fora el terreny i s fora aparatosa, poc adequada en superfcies petites, tot i que hi ha un model que no s arrossegat, sin susps, que s ms manejable. Aquest model ms petit, per, com que no pesa gaire, no es clava en terrenys que estiguin massa durs.
Subsolador. Totes les eines que no sn de treball vertical (com les que acabem de repassar: arada de pales, fresadora o grada de discos) acaben produint una sola darada. s a dir, que tenim lespai treballat que s flonjo i, a sota, una sola dura, deguda a la compactaci pel pes de la maquinria i al fet que aquestes eines rasquen sobre la superfcies de la sola. El subsolador
(LESAW ZIMNY)
s leina que pot trencar aquesta sola. Per tant pot sser adequat passar-lo de tant en tant, sobretot si es detecta que hi ha sola darada. Per plantar arbres o vinya s molt interessant fins i tot amb un sol bra, que pot portar un tractor de molt poca potncia, perqu passant leina per les lnies de plantaci, es pot plantar ajudant-se dun parpal, sense haver de fer forats. Picadora de maials. s una eina interessant per trinxar restes desporga i material vegetal en general. En un camp on hi hagi molta herba o, per exemple, un adob verd, desprs de passar la picadora podrem passar-hi el cultivador sense que sembussi i pot sser una manera ms correcta dactuar que no utilitzant la fresadora.
captols
Altres eines
Remolc descampar fems. En qualsevol explotaci mitjana que es faci producci ecolgica s gaireb imprescindible per la facilitat amb qu ens permet gestionar ladob orgnic. Aquesta mena de remolcs porten unes barres transversals a la base de la caixa, que es van desplaant i amb elles van desplaant ladob cap a darrera. Al final hi ha un escampador, que pot ser amb eixos horitzontals o verticals, que projecta ladob a una certa distncia del remolc. Hi ha models de remolc fora estrets, per a explotacions fructcoles.
(IMRE TIRCZKA)
88 |
Eines per a tractaments fitosanitaris

Des de la clssica motxilla manual fins a la bta estirada pel tractor, hi ha tota una gamma de possibilitats adaptades a les diferents necessitats dels usuaris. A partir de la motxilla manual, el segon pas s la motxilla motoritzada, que dna molta pressi i ens permet tractar a una certa distncia. El segent pas s una bta amb rodes sense tracci, que podem portar com un carret i porta motor per donar pressi. Hi ha btes que van suspeses del tractor amb mnega i pistola per ruixar manualment i, finalment les grans btes remolcades. Aquestes darreres, en el cas dels fruiters, porten un ventilador gran, que polvoritza i escampa el lquid que va sortint de la bta.
(JAUME BRUSTENGA)
(XAVIER PREZ)
Eines per al desherbatge

El desherbatge s un dels temes ms complicats en agricultura ecolgica, que pot disparar molt els costos de producci i que per tant cal tenir molt ben programat.
El desherbatge s un dels temes ms complicats en agricultura ecolgica
Eines manuals
A part dun ampli ventall deines clssiques o modernes (vegeu la foto a linici del present captol 5), ms o menys similars a cada pas, cal destacar una eina manual que pot arribar a ser til en finques professionals mitjanes. s laixada de roda, que permet fer un desherbatge entre lnies de manera rpida i sense cansar lesquena. Hi ha accessoris que permeten fer una lleugera calada
(IMRE TIRCZKA)
Laixada rotatria, dita holandesa, pot sser una eina molt rpida i ecient si sutilitza en bones condicions.
(que tamb pot servir com a manera desguerrar lherba) i fins i tot alguna aplicaci de lestil de grada de pues que permet passar per damunt del cultiu ja establert, matant lherba que neix. (www.ecoprac.com, www.glaserswissmade.com).
(MATTHEW HAYES)
captols
Dos tipus daixada de roda: a lesquerra el model Ecoprac, a la dreta laixada Swiss Glaser Berg.
Motobinadores i motocultors
Dins del camp dels motocultors hi ha una mplia gamma de mquines lleugeres especials per passar entre lnies, utilitzant freses. Mquines ms pesades ens permeten estirar petits cultivadors (amb amplada variable, que tamb poden arribar a passar entre lnies), caladores, o fins i tot eines ms especfiques per fer treball interlnia, com ara la binadora de rampins...
(JAUME BRUSTENGA)
Eines per al tractor

La grada de pues s potser leina ms utilitzada, sobretot en cultius extensius, per tamb t aplicaci en hortes grans, sobretot en lilicies, per tamb en cultius de patates o algunes lleguminoses. Si es fa amb molta cura, es pot arribar a passar en preemergncia (s a dir, abans que neixi el cultiu) en alguns cultius com la patatera. Hi ha al mercat una mplia gamma de cultivadors interlnies, amb sistemes de guiatge manuals o automatitzats, que permeten un treball molt precs i rpid. Al damunt del xasss del cultivador es poden fixar varis estris que arriben a treballar dins la lnia. Vegem-ne alguns exemples.
(MIQUEL PUJOL)
90 |
Binadora de rampins. Porta uns dits de goma que treballen dins la lnia, sense perjudicar el cultiu, ja ben establert. Hi ha diferents dureses de dits i es pot graduar la distncia a qu treballin, en funci del tipus de cultiu i de sl.
Binadora de torsi. Sistema ms senzill i econmic que lanterior, porta unes barres dacer a cada banda de la lnia de cultiu, que queden premudes contra el terra, fent molla. En anar passant, fan un lleuger treball del sl, esguerrant lherba que neix sense perjudicar el cultiu. Binadora destrella. Aquest estri fa un treball interlnies, amb lavantatge que no noms pot treballar en terreny pla, sin que tamb pot treballar el pendent dun cavall. Binadora de raspall. Eina per desherbar entre lnies. En aquest cas, ja no es tracta dun complement que pugui anar muntat en un xasss dun cultivador, sin que s una mquina per ella mateixa, i que requereix de presa de fora per poder accionar els raspalls.
(JAUME BRUSTENGA)
(EATWELL FARM)
La mxima sofisticaci en treball interlnia ve donada per la visi artificial i el control robotitzat del treball de leina (vegeu Garford a recursos dinternet).
(NORSK- LANDBRUKSRDGIVING)
Cremadors
Els cremadors mereixen un captol a part perqu tant en podem trobar de manuals com de muntats damunt dun tractor. Permeten duna manera rpida matar lherba que est naixent sense tocar la terra. Ideal per fer-ho en preemergncia en cultius de naixena lenta, com poden ser les pastanagues, o en postemergncia en cultius de lilicies. No s til en el cas darvenses vivaces. En aquests cultius de naixena lenta on lherba s un problema important, el cremador us pot estalviar moltes hores de feina.
(IMRE TIRCZKA)
(SARE)
Ms enll de la petjada de carboni

La previsible pujada de preu dels combustibles fssils fins al punt que arribin a impossibilitar totalment lactivitat agrria tal com lentenem actualment ens fa comenar a preveure de cercar alternatives.
Un motor disel pot funcionar amb oli vegetal a penes modificat
Conreus energtics
Tot i que ja sha vist que els agrocombustibles no tenen sentit a lhora de proveir de combustibles el parc mbil mundial, s que en poden tenir un dins de la prpia finca, destinant un percentatge de les terres a aconseguir combustible per al tractor. Entre els conreus energtics que sutilitzen ms hi ha la colza i el gira-sol. Tot i que s ms interessant treballar-ho en grup per compartir la maquinria, hi ha persones que shan muntat a casa una premsa per extraure loli i fer anar els motors directament. Un motor disel pot funcionar amb oli vegetal a penes modificat. Una altra possibilitat s esterificar loli per obtenir biodisel, un producte amb caracterstiques semblants al gasoil quant a viscositat. Aquests dos productes, loli i el biodisel, es poden utilitzar sols o combinats amb gasoil.
captols
(DIEGO DELSO)
(CH.-A. DESCOMBES)
Tracci animal
Tornar a utilitzar tracci animal s una possibilitat que sest estudiant com a viable, de moment i sobretot en conreus amb alt valor afegit, com pugui ser la vinya. En horta, com que es tracta de superfcies relativament petites, tamb pot sser viable i est augmentant el nombre de pagesos que la fan servir.
(CH.-A. DESCOMBES)
Lavantatge de la tracci animal s que s ms fcil integrar el bestiar dins el cicle tancat de lexplotaci: cal produir farratges per alimentar-lo, que aniran molt b per organitzar les rotacions, i el bestiar produir fems que tamb aniran molt b per fertilitzar els camps. El principal inconvenient, a part del temps a dedicar-hi en superfcies grans, s el trencament cultural que hi ha hagut, de tal manera que ara s difcil trobar bestiar ensenyat, eines ben adaptades, vens que ens puguin ajudar i assessorar... Com aquell qui diu, cal tornar a comenar de zero.
92 |
Dins la gent que treballa en tracci animal, hi ha els ferms partidaris dutilitzar la maquinria tradicional, i els partidaris dinnovar i dissenyar maquinria nova. Aix lassociaci francesa PROMMATA (www.prommata.org) ha desenvolupat, entre altres, la Kassine, un portaeines polivalent adaptat a un ampli ventall deines, i a diferents animals Hi ha un nombre creixent i cultius dissenyat especialment per a petites producdagricultors que recorren a la cions hortcoles. tracci animal
(CH.-A. DESCOMBES)
(IMRE TIRCZKA)
Tracci solar
Ls de vehicles amb motor elctric comena a ser una realitat i aquesta ser sostenible noms si la recrrega de les bateries es fa amb energies renovables com la solar fotovoltaica. Es poden comenar a trobar alguns motocultors elctrics a nivell comercial. Ms enll daix, per, ens podem replantejar el concepte de treball del sl: una mquina que treballi el sl ha de pesar, perqu les rodes no patinin. Daltra banda, si nosaltres anem damunt la mquina, ens conv un tractor potent perqu vagi de pressa. Per actualment hi ha tecnologia que ens permetria automatitzar la maquinria i ens evitaria danar al damunt del tractor. En aquest cas, ja no tindrem pressa i ens podrem plantejar una llaurada ms lenta i, per tant, ms eficient. Daltra banda, si suprimim les rodes motrius, ja no ens cal una mquina que pesi, sin que pot ser molt ms lleugera. Aix s el concepte que sest desenvolupant en el projecte Utopus, de moment encara no s disponible a nivell comercial (http://www.youtube.com/watch?v=nRUeURkqwAo).
Integraci de bestiar en la producci agrcola

A part de la tracci animal tradicional, el bestiar pot tenir un paper important en el desherbatge i fins i tot en la incorporaci de la llavor al sl al moment de sembrar. A ms, segons lespcie de qu es tracti, pot treballar el sl com ara les gallines o els porcs.
captols
(CHRIS PACKARD)
Aix es pot aconseguir treballant amb tancats mbils que es desplacin diriament, utilitzant una densitat animal molt elevada, que tindr una incidncia molt alta en lespai on estigui, encara que noms es tracti dunes hores. Com que hi ha bestiar de totes les mides i amb caracterstiques diferents, aquest concepte es pot aplicar a diversos cultius, jugant amb la mida dels tancats i amb el marc de plantaci i cercant efectes diversos. En horta, treballant amb marcs de plantaci ms o menys amples, podem fer crrer galliners o conillers mbils entre lnies. Eventualment, aquests espais entre lnies podran ser treballats i sembrats o plantats abans darrencar el cultiu anterior i en el moment daixecar el cultiu tamb pot ser el bestiar lencarregat de fer la feina, o part de la feina. En fruiters les possibilitats sn infinites, tot i que si es tracta duna explotaci comercial de fruita dola i ens interessa tenir uns arbres formats de manera que no quedin gaire alts, haurem de treballar preferiblement amb bestiar petit, perqu no faci malb el cultiu.
En fruiters les possibilitats sn infinites
94 |
Conceptes a tenir en compte a lhora de treballar el sl

La millor inversi que pot fer un pags s millorar la fertilitat de la seva finca. s una inversi a llarg termini i que, a ms, s lliure dimpostos. Sempre haurem de tenir en compte aix mentre treballem. El treball del sl ens hauria de permetre estripar lherba, preparar el terreny per a la sembra o plantaci, incorporar ladob i fer que les arrels de les plantes que hem sembrat tinguin una terra estovada perqu les arrels puguin crixer cmodament. Tamb sespera que quan plogui laigua pugui penetrar fcilment a terra i no rellisqui per la superfcie. Per no haurem doblidar que el sl s un recurs que no es pot considerar renovable, ja que un centmetre de sl pot tardar ms de 100 anys a generar-se. s innegable que lactivitat agrria genera erosi des que es va comenar a realitzar fa uns 10.000 anys. Des que van comenar a utilitzar els tractors, els processos erosius han augmentat espectacularment. Fins i tot en un terreny amb poca pendent, laigua t un efecte devastador sobre lestructura del sl quan cau sobre la terra nua i, encara que la terra no marxi, queda compactada i desestructurada. Daltra banda, fa 70 anys ning shauria cregut que un cereal de sembra directa o llaurada mnima pogus donar millors resultats a mig termini que el sistema tradicional. Malauradament, el control de lherba en la sembra directa es fa mitjanant herbicides i per tant no s un sistema apte per a la producci ecolgica. Ara, per, es comencen a desenvolupar mtodes de producci de cereals amb sembra directa ecolgica.
(MARTA MAYNOU)
En cultius arboris de regadiu, en canvi, actualment s molt habitual veure explotacions on no es toca el sl i noms se sega lherba. En sec mediterrani no s habitual, per hi ha explotacions que ho fan i nhi ha daltres que noms llauren els mesos de calor i sequera i durant lhivern es limiten a segar o pasturar lherba. En horta hi ha fora possibilitats de tocar menys la terra utilitzant cobertes, tant siguin plstiques, de paper o de residus vegetals (palla, fusta trinxada, etc.). Aquestes cobertes eviten que surti lherba, estalvien aigua i en el cas dels residus vegetals, tenen un efecte immillorable en lactivitat bitica del sl i la seva estructuraci. Durant lpoca que la terra no est exposada a les inclemncies del temps, la protegim de lerosi deguda a la pluja. De tota manera, tot i que hi ha hortes on hi ha coberta permanent amb molt bons resultats, en una producci comercial cal cercar un equilibri entre els aspectes prctics i econmics i aquest objectiu general de protegir la nostra terra i la seva fertilitat com el tresor que s.
captols
(IMRE TIRCZA)
(CH.-A. DESCOMBES)
Cobertes plstiques exterior i interior, amb o sense palla (a dalt a lesquerra i a la dreta). Coberta de paper (a baix).
(CH.-A. DESCOMBES)
96 |
Edicis de baix cost i energticament ecients

Per qualsevol explotaci agrria sn necessaris edificis diversos per utilitzar-los com a magatzem, rebost, celler, taller, hivernacle, etc. Deixant a part necessitats molt especfiques com la dun celler, que pot requerir una construcci totalment soterrada, hi ha tcniques constructives de baix cost, econmiques i amb utilitzaci de materials locals, que poden resoldre eficientment els requeriments de ledificaci.
(EWIG LERNENDER)
(CH.-A. DESCOMBES)
Construcci amb bales de palla

Aquesta tcnica, que permet edificar molt de pressa utilitzant bales de palla petites, aconsegueix edificacions ben allades, barates i amb bones caracterstiques estructurals. En edificacions duna sola planta normalment la paret de palla s la paret de crrega. En edificacions ms altes, normalment hi ha una estructura i la palla noms fa de reomplert. Per dins i per fora la paret de palla va arrebossada amb el material que es vulgui. s important que la palla no es pugui
mullar, o sigui que la base estigui ben allada i la teulada tingui una certa volada. Igualment, larrebossat s interessant que sigui permeable perqu permeti que la humitat circuli lliurament i no quedi estancada dins. La construcci amb palla, actualment en voga en alguns pasos, pot sser una bona soluci per a magatzems, per tamb es troben habitatges de bales de palla bonics i confortables, malgrat que de vegades la legislaci dalguns pasos pugui posar-hi alguns obstacles.
Construcci amb terra

La construcci amb terra, habitualment barrejada amb palla, s una tcnica millenria que ha pogut demostrar les seves virtuts al llarg dels segles. La terra t unes caracterstiques immillorables quant a inrcia trmica (alla al mateix temps que emmagatzema lescalfor o el fred), t molt bona resistncia estructural als esforos de compressi i s saludable i econmica, tot i que els costos de m dobra poden ser elevats si no hi ha possibilitats de mecanitzar una mica lobra.
captols
(NOEL JENKINS)
Edicis de terra, una manera tant tradicional (esquerra) com moderna (dreta) de construir a les granges.
(GAYLA LIN)
Sn dues les tcniques ms habituals en la construcci amb terra. Una consisteix a fabricar blocs o toves que es poden fer manualment amb un motllo o premsats amb una mquina. Tant per a la collocaci a lloc com per a larrebossat, es pot utilitzar morter, per s habitual fer-ho amb una barreja de fang i palla. Laltra tcnica, la tpia, consisteix a fer un encofrat en el qual es va tirant la terra i es va premsant directament a lloc. El premsat es pot fer manualment o amb una piconadora pneumtica. Actualment sacostuma a fer una estabilitzaci de la terra amb un cert percentatge de ciment que es barreja amb la terra abans daplicar-la. La terra s menys delicada que la palla per tamb conv evitar que es mulli, fent una bona teulada amb volads.
98 |
Eficincia energtica en ledificaci

Hi ha uns criteris ben simples que ens permeten construir edificacions que es mantinguin fresques a lestiu i clides a lhivern. Aquests criteris, de tan simples com sn, actualment no sen parla gaireb mai i malauradament, sovint no es tenen en compte i es construeixen edificis poc confortables, que tenen altes despeses en calefacci i aire condicionat. Hi ha molts elements de les tcniques constructives tradicionals que sn ben tils i ens poden ensenyar molt a lhora de planificar una construcci energticament eficient. En les zones temperades s important que les parets estiguin ben allades i dins la construcci hi hagi elements que tinguin fora inrcia i puguin acumular escalfor. La teulada ha destar ben allada i les obertures principals han de ser a la faana sud. La paret nord ha de tenir poques obertures i, si nhi ha, han de ser petites i han de facilitar la ventilaci nocturna estival. La paret oest tamb ha de tenir poques obertures perqu el sol de la tarda a lestiu escalfa excessivament ledificaci. A la cara sud hi pot haver voladissos que permetran que el sol dhivern (quan va baix) entri i escalfi ledificaci i no el deixaran entrar a lestiu (quan va alt). Les construccions semi-enterrades tenen una inrcia trmica elevada i si els elements que no van enterrats estan ben allats, poden tenir una alta estabilitat trmica. Edificis daquest tipus poden ser molt adequats com a magatzems de productes de lhorta, sense necessitat de refrigeraci.
(JAUME BRUSTENGA)
Hivernacle adossat a una granja (a dalt). Tnel de plstic amb un mur passiu de tpia a la cara nord (a baix). Dues maneres de millorar lecincia energtica.
Hivernacles eficients
Podem aplicar els mateixos criteris als hivernacles. Un hivernacle amb totes les parets transparents tindr una cara nord que no captar gens denergia solar i en canvi tindr les mateixes prdues nocturnes de calor que les altres parets. s molt ms interessant adossar lhivernacle a un marge de terra encarat al sud, que el dotar de la necessria inrcia trmica i nestabilitzar molt la temperatura. Lgicament aquest efecte ser major en un hivernacle allargat que en un que tingui una forma ms quadrada.
Lectura recomanada
MOYER Jeff(2011). Organic No-Till Farming: Advancing No-Till Agriculture. ACRES, Austin (Texas). 204 p.
captols
Recursos a Internet
ACRES USA. A Voice for Eco-Agriculture. www.acresusa.com Open Source Ecology. http://opensourceecology.org/ Rodale Institute. Organic no-till. http://rodaleinstitute.org/our-work/organic-no-till/ Rodale Institute. Weed Management. http://rodaleinstitute.org/our-work/weed-management-overview/ Sustainable Agriculture Research & Education (SARE). Evaluation of Scale-Appropriate Scale Weed Control Tools for the Small Farm. http://mysare.sare.org/MySare/ProjectReport.aspx?do=viewRept&pn=ONE09-098&y=2009&t=0 University of Maine. Weed Management for Organic Farmers. http://gallandt.wordpress.com/
100 |
(ESPORUS, LERA)
6
Potencial hum
| 101
Aquest captol est dedicat a la dimensi humana de lhort ecolgic professional, ja que al cap i a la fi les persones sn lnima de tot plegat (sense oblidar la feinada inestimable dels cucs de terra, les abelles i la resta de bestiar). Moltes vegades es parla de recursos humans, per tot i que s un terme molt ests, nosaltres preferim utilitzar el terme potencial hum perqu evoca una imatge ms completa de qui som i qu podem arribar a ser. s cert que sha de pensar en la m dobra b sha de preveure com sha de fer la feina, per aix no vol dir que les persones shagin de relegar a lestatus de mercaderia comerciable. Tothom aporta alguna cosa prpia a la feina, tothom dna i tothom t necessitats, tothom t un potencial amagat i tothom t la seva manera de treballar. Per aix, abans de centrar-nos en la nostra experincia a lhora de treure el millor dun equip de treball, en tots els sentits, volem comenar el captol amb una breu introducci a la vida sempre canviant de les persones.
captol
Lsser hum i el seu desenvolupament

Tots els ssers humans evolucionem: no som la mateixa persona ara que fa deu anys, i que daqu a deu o vint anys. Cadasc de nosaltres passa per una serie detapes, tant en lesfera personal com en lmbit professional. Algunes persones sn ms conscients daquesta evoluci contnua, mentre que altres van avanant a cpia densopegades i es poden arribar a trobar, amb una certa edat, en una situaci sense saber com hi han fet cap.
Tots es ssers humans evolucionem
102 |
Dacord amb el model tradicional que es presenta a continuaci, en la vida professional duna persona es poden distingir diverses etapes. 14-21 anys: estudiant i aprenent 21-28 anys: oficial 28-35 anys: treballador qualificat 35-42 anys: treballador amb experincia Ms de 42 anys: tasques de ms responsabilitat (gesti)

Als 28 anys, gaireb tothom t feina i ha trobat all que lapassiona. De fet, a aquesta edat ja sha acabat destudiar i ja es disposa dexperincia en alguns llocs de treball. Normalment, cap als 28 anys la feina es comena a prendre de manera ms seriosa i sovint es treballa en una empresa durant un perode de temps ms llarg. En aquest moment es comena a pensar en la carrera professional, s a dir, en la promoci dins lempresa o lorganitzaci. Dels 28 als 35 sagafa molta experincia i seguretat en la feina que es fa. La consolidaci arriba dels 35 als 42. Amb la crisi de la quarantena, la gent sol passar dinclinar-se per laplicaci prctica dels coneixements a interessar-se en la gesti i la formaci dels ms joves, de la generaci que que lha de succeir, aprofitant lexperincia adquirida. s normal que un pags, per exemple, no estigui tan en forma com quan tenia vint anys i deixi de bon grat la feina menys especialitzada per al jovent. A ms, en aquesta poca s quan es disposa de ms experincia i es tenen ms coneixements, aix que transmetrels als aprenents ms joves acostuma a ser gratificant i tamb significatiu.
(CH-A. DESCOMBES)
Joventut i veterania: dos vessants de loci de pags.
(CH-A. DESCOMBES)
Potencial hum | 103
El desenvolupament personal
Segons ledat i lexperincia que tinguem, ens podem trobar en una etapa de la vida plena doportunitats, per tamb dobstacles. Quan un s jove i no t ni parella ni fills, es pot arriscar a canviar de feina quan calgui per trobar el lloc ideal o buscar nous reptes. En canvi, quan un es fa gran t ms responsabilitats i ja no s tan flexible, de manera que ha de saber treure el mxim profit a cada situaci, encara que no sigui perfecta.
Quan un s jove i no t ni parella ni fills, es pot arriscar
Ideals i rees prohibides

A la vida se solen tenir ideals, objectius que es volen assolir o causes a les quals es vol contribuir. Tamb sacostumen a tenir principis tics i mbits (feines, activitats) que, passi el que passi, queden completament descartats. Nosaltres els anomenem rees prohibides. s molt probable que mentre llegiu el llibre els vostres ideals estiguin relacionats amb la producci local dhortalisses ecolgiques i que algunes de les rees prohibides siguin, per exemple, treballar la terra de la manera convencional o treballar per una multinacional del sector qumic. Les persones molt idealistes restringeixen seriosament lmbit a qu es volen dedicar i tenen molt clar fins a quin punt estan disposades a sacrificar els seus ideals. Aquestes persones, per posar un exemple, poden rebutjar ls del tractor per al conreu o del vehicle privat per al transport de les hortalisses ecolgiques. O es poden negar a vendre els seus productes a una cadena de supermercats. s convenient que cadasc tingui clars els seus ideals i les seves rees prohibides, sobretot si voleu tirar endavant una societat amb ms dun soci. Aleshores us conv detectar els ideals i les rees prohibides tant dels vostres possibles socis com de vosaltres mateixos.
captol
Fortaleses i debilitats
A lhora de plantejar-se tenir un hort ecolgic o biodinmic professional conv ser honest pel que fa a les prpies fortaleses i debilitats. La producci dhortalisses ecolgiques no s, ni de bon tros, la manera ms fcil de fer diners i sha destar disposat a treballar intensament tant en condicions de fred i pluja com en condicions de calor i sequera. Us recomanem que feu una ullada a la llista datributs i qualitats que presentem a continuaci per identificar les vostres fortaleses i debilitats.
Conv ser honest pel que fa a les prpies fortaleses i debilitats
104 |
Bona condici fsica
Esteu en forma, podeu treballar moltes hores al dia sense que us faci mal res, podeu treballar agenollats sense perjudicar els genolls o lesquena. No us espanta la feina, feu hores extra, acabeu la feina abans de termini, assumiu ms feina que els altres, feu ms del que s estrictament necessari, vetlleu per la qualitat de la feina, us imposeu uns estndards dexcellncia, treballeu sense supervisi, reviseu la feina un cop acabada. Sabeu gestionar el temps, establiu prioritats, utilitzeu els recursos de manera eficient, respecteu els terminis, sou capaos de dur a terme diverses tasques alhora, podeu gestionar demandes difcils, assoliu les fites, us marqueu objectius, seguiu els horaris i la planificaci establerta, feu un s ptim dels recursos disponibles i els utilitzeu en coordinaci per completar els projectes. Teniu la capacitat de canviar activitats i prioritats per satisfer les demandes en cada moment, esteu oberts a adquirir nous coneixements i habilitats, us esforceu a acceptar els canvis, podeu treballar amb diverses persones i comunicar-vos-hi de manera efectiva, us agrada treballar en ambients diferents, teniu ganes dintentar dur a terme tasques noves. Recopileu la informaci necessria per prendre una decisi coherent, rumieu altres alternatives viables i en teniu en compte els pros i els contres, us impliqueu a fons en la millor opci, manteniu en tot cas la decisi que heu pres. Teniu una bona capacitat de comunicaci escrita (informes, correspondncia) i oral: presentacions, gesti de conflictes, venda, tracte amb el client, escolta activa, participaci en reunions i negociaci. Identifiqueu i definiu els problemes, els analitzeu per trobar-ne les causes i les possibles solucions, teniu en compte les conseqncies de cada soluci, determineu quina s la millor soluci i la poseu en prctica. Recopileu la informaci necessria de manera eficient, us baseu en diferents fonts dinformaci, agrupeu la informaci i lordeneu seguint la lgica, processeu la informaci, identifiqueu els patrons i els models, distribuu i comuniqueu la informaci correctament, deseu i conserveu la informaci de manera adequada. Esteu capacitats per formar altres persones i hi esteu disposats, permeteu i faciliteu laprenentatge, transmeteu coneixements, ajudeu a identificar les prpies capacitats i a assolir-les, valoreu les necessitats de formaci i aprenentatge, desenvolupeu mtodes daprenentatge adequats, adapteu la formaci a les necessitats del treballador. Treballeu b en equip, contribuu a assolir els objectius de lequip, us comuniqueu de manera efectiva amb els membres de lequip, els teniu respecte, els escolteu, els animeu, els doneu un cop de m, prioritzeu lxit de lequip a lxit personal. Sou conseqents amb la feina, treballeu amb rigor i acabeu els projectes en el termini establert, sou puntuals, compliu les obligacions, manteniu el nivell dimplicaci, reviseu i corregiu la vostra prpia feina, respecteu els procediments i les condicions del lloc de treball, assumiu la responsabilitat de les vostres accions.
Implicaci en la feina, tica i diligncia
Capacitat dorganitzaci i de planificaci
Flexibilitat i capacitat dadaptaci
Capacitat de decisi i de valoraci
Comunicaci
Resoluci de problemes
Recopilaci, anlisi i gesti de la informaci
Formaci / Mentoria
Treball en equip
Serietat i formalitat
Potencial hum | 105
Autosuficincia i autogesti
Utilitzeu els vostres recursos, exploteu les capacitats i els coneixements que teniu, sou responsables de les vostres activitats, els progressos i els xits, treballeu per aconseguir els objectius, completeu els projectes i les activitats de manera independent, trobeu vosaltres mateixos lajuda i el suport que necessiteu, us motiveu internament i no busqueu cap recompensa externa per la bona feina. Controleu el vostre comportament, us motiveu sols, esteu disposats a treballar molt per aconseguir els objectius, eviteu les distraccions, sou perseverants amb les tasques difcils i no les ajorneu, continueu tirant endavant els projectes i afronteu els obstacles i els reptes. Sabeu gestionar les decepcions i les negatives, sou optimistes malgrat els contratemps, treballeu al 100% tot i les dificultats, accepteu les crtiques, us recupereu amb rapidesa, supereu els obstacles, insistiu en la feina fins al final. Sabeu vendre, tractar amb els clients, negociar, fer front als inconvenients, aconseguir el comproms dels collaboradors i de la direcci, aportar idees noves, motivar el personal i guanyar-vos la confiana dels altres. Manteniu la confidencialitat, doneu informaci detallada i completa, respecteu els procediments i les normes de lempresa, compliu la legislaci, sou fidels als valors i a ltica fins i tot en casos doposici i sota pressi. Podeu treballar moltes hores, manteniu un ritme de treball sostingut, feu front a les tasques exigents, no perdeu loptimisme, dueu a terme encara ms activitats, manteniu uns nivells de productivitat elevats, sou tenaos per assolir les vostres metes. Solucioneu els problemes duna manera proactiva, feu propostes de millora, aprofiteu les oportunitats al mxim, identifiqueu les necessitats i penseu possibles solucions, treballeu per fer millor la vostra feina i afavorir lempresa.
Autodisciplina
Persistncia i resilincia
Persuasi
Integritat
captol
Vitalitat
Iniciativa
s poc probable que tingueu totes aquestes qualitats, per identificar els aspectes que voleu treballar i detectar les vostres fortaleses us pot ajudar a veure quines mancances teniu, la qual cosa s essencial a lhora de decidir la mena dajuda que necessiteu dels altres. Posem per cas que teniu una gran capacitat dorganitzaci i sabeu encomanar lentusiasme per la feina al personal, per no us en sortiu amb les tasques administratives. Si en sou conscients i reconeixeu les necessitats generals de la vostra empresa sabreu com fer front a qualsevol deficincia.
A temps complet o a temps parcial

Molts pagesos i agricultors professionals treballen a temps complet (sovint, ms i tot), sobretot si sn els proCada vegada hi ha ms pietaris del negoci. Tanmateix, cada vegada hi ha ms agricultors ecolgics que agricultors ecolgics que treballen a temps parcial. Es treballen a temps parcial tracta de gent que fa una altra feina a mitja jornada que els proporciona el sou cada mes. En alguns casos han aconseguit negociar un contracte que els doni certa flexibilitat horria, de manera que a lhivern poden dedicar ms hores a lempresa i a lestiu poden treballar ms al camp. Evidentment, hi ha feines que ho permeten fer ms que daltres. Per exemple, hi ha agricultors ecolgics que imparteixen
106 |
classes dhorticultura a la universitat, nhi ha que fan dinspectors en certificaci ecolgica i nhi ha que tenen una feina que poden fer des de casa, com ara redactar i editar articles per a revistes i webs i altres formes de teletreball. s cert que compaginar lagricultura amb una altra feina pot arribar a ser un joc de malabars, per daltra banda permet tenir uns ingressos bsics fixos que resulten fora tils, especialment en la fase inicial de lhort professional.
Esgotament
Lesgotament s un dels riscos associats a la professi dagricultor ecolgic. Sovint, la passi i lentusiasme per la feina, lhort i el negoci sn tan forts que la gent soblida de donar-se una treva per descansar i veure la perspectiva global de tot plegat. La vida no consisteix tan sols a treballar i no necessriament es fa ms feina en 60 hores que en 40. El lema ha de ser treballa amb eficcia, viu la vida amb plenitud. Es tracta que visqueu el vostre somni, no que el convertiu en un malson deixant de banda la parella, la famlia i els amics. Agafar-se uns dies de festa de tant en tant ajuda a renovar energies i quan es torna a la feina es veuen les coses amb uns ulls diferents. Sovint s quan sorgeixen les iniciatives ms sorprenents, que al final poden fer estalviar Treballa amb eficcia,viu la temps i diners! Aix que no cometeu lerror de treballar i vida amb plenitud treballar sense parar: cal que aneu fent pauses en el cam i que reflexioneu. Un gran avantatge de formar part duna societat o duna comunitat s que permet disposar daltres persones amb qui compartir la crrega laboral i amb qui comptar quan es tenen uns dies lliures o sest malalt. s cert que formar una societat comporta uns riscos, per amb els socis adequats la balana es pot equilibrar fcilment grcies als avantatges que t compartir les responsabilitats de portar el negoci.
Eficincia a lhora de treballar
(LA KOSTURICA)
No es tracta de fer ms feina treballant ms hores, sin de fer ms feina esmolant lenginy. Penseu en les activitats hortcoles que requereixen ms esfor, com poden ser el desherbatge o el reg de les plantes trasplantades, i reflexioneu-hi: cal tenir en compte totes les opcions possibles. En el cas del control de les herbes, per exemple, conv que ens plantegem si s necessari desherbar a m o si utilitzar una aixada holandesa o de roda seria ms eficient, o si seria millor conrear les plantes amb un ja de tipus sinttic, o si es podria disposar de m dobra no qualificada (jovent o persones amb disponibilitat de temps) que pogus ajudar a canvi duna petita paga. Se us acudeixen altres alternatives? Aix mateix, cal estudiar cada vessant de lhort professional i tenir presents totes les possibilitats a fi de reduir la implicaci professional. De vegades sha de menester ajuda, de vegades conv adquirir unes eines determina-
Fer ms feina esmolant lenginy
Potencial hum | 107
des i de vegades noms es necessita canviar de rutina o, per exemple, fer els bancals ms junts per tal descurar el temps que es triga per anar duna banda cap a laltra. La planificaci de lhort professionalsha de fer a conscincia. A lhora de decidir la ubicaci de les coses (magatzem frigorfic, cobert per al tractor i per a les eines, hivernacles, botiga, etc.) conv que tingueu presents les tasques del dia a dia. s ms fcil collocar les coses al lloc adequat des dun principi que no haver-les de moure duna banda cap a laltra ms endavant. Al mercat trobareu tot un seguit deines especfiques (vegeu el captol Eines i equipament), moltes vegades Un magatzem ben ordenat amb les eines al seu lloc permet estalviar molt relativament econmiques, que us poden ajudar a dur de temps. a terme algunes tasques repetitives de manera ms eficient: petites sembradores de m, programadors de reg automtic, obridors de finestres automtics per als hivernacles, freses duna roda de petites dimensions per treure les herbes dentre les fileres, etc.
(CH.-A. DESCOMBES)
captol
(CH.-A. DESCOMBES)
(ARJEN HUESE)
Una sembradora de safates de planter, una sembradora manual i uns sistemes dobertura de nestres automtics per als hivernacles sn algunes de les solucions tcniques que ens permeten estalviar temps.
El personal
s probable que a linici del projecte penseu que no us Hi ha molta gent jove podreu permetre contractar ning i que ho haureu de interessada a treballar de fer tot vosaltres mateixos, per en realitat no ha de ser manera voluntria en una necessriament aix, ja que hi ha molta gent jove intefinca ecolgica ressada a treballar de manera voluntria en una finca ecolgica a canvi dallotjament i manutenci. Lorganitzaci internacional WWOOF (World Wide Opportunities on Organic Farms) t una base de dades dexplotacions agrcoles i ramaderes ecolgiques on els seus membres poden fer tasques de voluntariat.. El Servei de Voluntariat Europeu s una altra font de voluntaris. Treballa amb les organit-
108 |
zacions civils de carcter local de cada pas europeu. Si us poseu en contacte amb les entitats de voluntariat del pas veureu que segurament sinteressaran pel vostre hort professional perqu hi veuran una oportunitat de treball per a voluntaris amb una conscincia mediambiental marcada. Una altra opci s demanar ajut a la famlia i als amics, o fins i tot a (futurs) clients. De fet, en lagricultura sostinguda per la comunitat (vegeu el captol 7) part de lacord entre el pags i els consumidors sol ser que el client ha de collaborar en les tasques de lhort un cert nombre de dies a lany. Evidentment tamb podeu contractar personal, ja siguin treballadors fixos o temporers per a les feines estacionals.
(AGROCULTURA)
Si la feina sorganitza b, els voluntaris poden ser de gran ajuda.
Voluntaris
El vostre hort professional pot oferir all que molta gent anhela: una vida tranquilla al camp, lluny de la ciutat. Una vida senzilla, que lliuri destar darrere la pantalla de lordinador, tancat en una oficina tot el dia i treballant a un ritme frentic. Una vida en un entorn agradable, amb el cant dels ocells i la remor de les vaques de fons, i una feina que t sentit, que nodreix les persones i s respectuosa amb la natura.
Una feina que t sentit, que nodreix les persones i s respectuosa amb la natura
Aquesta s la vida de somni de molta gent que viu a la ciutat. Per molts treballar de manera voluntria en una explotaci ecolgica s una manera de suportar lestrs diari provocat per la rutina laboral. Fins i tot les feines ms bsiques i pesades, com pot ser treure les herbes dun camp de pastanagues, poden representar una activitat contemplativa per a les persones que, altrament, han de disputar la cursa contrarellotge diria de la vida ciutadana.
(MATTHEW HAYES)
Involucrar-se en lagricultura ecolgica s una manera de descobrir, de sentir-se a prop de la natura i de participar en projectes collectius.
Potencial hum | 109
Els voluntaris us poden ser de gran ajuda a lhort. Noms cal que els proporcioneu allotjament i els oferiu els pats diaris. Normalment, els voluntaris ajuden a la cuina i acaben formant part de la famlia durant uns mesos. Ara b, es pot donar el cas que considereu que envaeixen la vostra vida privada. Si s aix, els haureu doferir una cuina independent on puguin cuinar i menjar.
(CAN PIPIRIMOSCA)
De totes maneres, no oblideu que necessiten supervisi i que els heu de cuidar. Cal que penseu b com ho gestionareu, tot plegat, ja que ser clau perqu tant vosaltres com els voluntaris tragueu el mxim partit daquesta experincia. Si voleu trobar voluntaris (o voleu que els voluntaris us trobin) ho podeu fer a travs de lorganitzaci WWOOF i per mitj daquest web: www.helpx.net.
Estudiants i aprenents
Una altra opci s posar-vos en contacte amb els diversos centres universitaris ecolgics i biodinmics dEuropa, que estaran encantats denviar-vos estudiants en prctiques. El perode de prctiques pot durar dun a sis mesos. Per als estudiants representa una font de motivaci que els anima a aprendre. A classe hauran adquirit una srie de coneixements i s probable que spiguen portar un tractor o treballar amb determinades eines. En la majoria de casos, si les coses no rutllen comptareu amb el suport de la universitat per mirar de solucionar
captol
Els aprenents solen tenir una formaci ms prctica. I tamb estan molt motivats
els problemes que hagin sorgit. Per dir-ho ras i curt, els estudiants representen un plus benvingut i til per als treballadors. Normalment sels ofereix una habitaci i un plat a taula, tot i que de vegades tamb sels dna una petita paga o sels ajuda a costejar la matrcula del curs.
(ESPORUS)
110 |
Els aprenents, a diferncia dels estudiants, solen anar a classe un dia a la setmana (o uns quants dies al mes) i la resta els passen amb el pags. Potser els aprenents tenen menys coneixements terics que els estudiants, per, en canvi, solen tenir una formaci ms prctica. I tamb estan molt motivats. Al principi, sobretot, haureu de supervisar de prop la feina que fan, per com que normalment aquesta estada prctica dura un any (o fins i tot dos) de seguida aprenen com funciona tot i el temps que haureu invertit a ensenyar-los haur valgut la pena. En alguns pasos, els aprenents tenen dret a percebre un salari mnim i, per tant, es consideren treballadors remunerats. Tanmateix, els podeu cobrar lallotjament i el menjar, si els noferiu. Daquesta manera ser com si tingussiu un estudiant en prctiques o un voluntari. Tant les prctiques destudiants com laprenentatge sn una manera excellent de conixer a fons una persona. I si aquesta persona treballa b, s possible que en acabar el curs li pugueu oferir una feina, ja sigui temporal o fixa.
Personal remunerat
Els treballadors remunerats es divideixen en dues categories: els treballadors temporals i els treballadors fixos. Un gran nombre de treballadors temporals estan contractats a travs dagncies. De fet, en molts pasos hi ha agncies especialitzades que treballen en el sector de lhorticultura i proporcionen m dobra semiqualificada i amb ganes de treballar per a les feines de lhort. A lEuropa occidental, aquesta feina lacostumen a fer treballadors estrangers, dEuropa o de fora. Pot ser que us toqui contractar treballadors estrangers ja que, en certes zones, de vegades s difcil de trobar prou persones disposades a ocupar aquest tipus de feines.. Normalment, als temporers sels ofereix allotjament al costat de la parcella a canvi dun lloguer fins que sacaba la temporada de conreu.
Cal estar segur que els treballadors fixos sempre tindran feina
Els treballadors fixos sels t en nmina tot lany; per tant, cal estar segur que sempre tindran feina. Hi ha pagesos que sembren plantes a lhivern precisament perqu els treballadors estiguin ocupats, ms que per obtenir-ne un benefici. Els porros, per exemple, no s que siguin un conreu gaire lucratiu als Pasos Baixos i al Regne Unit, per permeten mantenir el personal i pagar-los el sou en una poca de lany en qu no es conrea gaireb res ms. Quan es decideix contractar un treballador fix shan de fer nmeros i sha destablir un pla de treball adequat per cada mes de lany.
Potencial hum | 111
Lavantatge de tenir treballadors fixos s que, un cop superat el perode dadaptaci, es coneixen lexplotaci del dret i del revs i ja no cal perdre temps explicant-los les tasques que han de dur a terme una vegada i una altra, perqu realment arriben a ser part del negoci. El personal fix pot assumir responsabilitats i en principi pot treballar a un bon ritme. Lopci dagafar voluntaris pot semblar la ms econmica, per si es disposa de la gent adequada en el lloc adequat, a la llarga el personal fix no resulta tan car i, a ms, permet que el negoci creixi ms de pressa.
Qualitat de la feina
Tant si es tenen voluntaris, estudiants, aprenents o treballadors remunerats, per treballar correctament i de manera eficient s primordial que hi hagi una bona comunicaci amb els treballadors. La qualitat i la quantitat de feina feta depenen dels factors segents: Motivaci Formaci Ergonomia Supervisi i control Comentaris i valoracions Possibilitat de promoci
captol
Motivaci
La motivaci s la qualitat ms important dels vostres La motivaci s la qualitat treballadors, ja que la manca destmuls per treballar ms important dels vostres repercuteix negativament tant en la qualitat de la feitreballadors na com en la quantitat. s imprescindible contractar els treballadors ms idonis i rebutjar aquells que no tenen cap inters a treballar al camp. Si la gent arriba amb lactitud adequada, us pertoca a vosaltres que mantinguin lentusiasme per la feina. La motivaci t molt a veure amb la comunicaci i els aspectes que es tractaran a continuaci hi estan relacionats.
Formaci
No us espereu que els nous treballadors spiguen tot el que per a vosaltres s completament evident. La majoria de persones no ha vist mai crixer una hortalissa de prop; per tant, s probable que hagueu de prendre pacincia i explicar detalladament com sn les plntules i en qu es diferencien de les herbes espontnies. Sin els flamants treballadors, amb tot lentusiasme, liquidaran tan felios la plantaci sencera de pastanagues. Potser vosaltres sou capaos de collir els enciams amb els ulls tancats i les mans lligades a lesquena, per una persona
112 |
nova, no. Per aix conv que li ensenyeu per on shan de tallar, com se nha de manipular el cap, com shan de collocar a les caixes i qu es fa un cop les caixes estan plenes. Desprs de la teoria cal passar a la prctica. Superviseu la feina del treballador i indiqueu-li tot seguit com la podria fer millor o ms rpid, per exemple.
Ergonomia
Lergonomia s tota una cincia. Estudia la relaci de les persones amb els altres elements dun sistema en una situaci de treball i la manera en qu aquesta interacci es pot millorar per preservar la salut i augmentar la productivitat. Uns processos de treball mal concebuts alenteixen el ritme de treball del treballador, li requereixen esfor i li provoquen un cansament innecessari. Amb els instruments adequats (ganivets afilats, pantalons impermeables, genolleres, barrets
(CH.-A. DESCOMBES)
Potencial hum | 113
per protegir-se del sol, guants de treball, carros de recollecci, etc.) es pot treballar ms i duna manera ms eficient sense que hi hagi cap problema. Conv estudiar b els processos de treball: la ubicaci de les caixes, la manera com es mouen les caixes i els productes pel camp, la quantitat que es carrega o el pes que saixeca, per exemple. Si es milloren les tasques des del punt de vista de leficincia i seviten desplaaments innecessaris, la feina ser ms agradable i segura, tant per a vosaltres com per als treballadors. Un bon sistema per informar del funcionament de lexplotaci s a travs de pissarres i taulers danuncis situats en un lloc destacat, com pot ser la zona dembalatge. Penjar un mapa de tot lhort i la previsi de producci de la temporada donar una idea general de tot el que es duu a terme a lexplotaci a aquells que hi estiguin interessats i pot fer augmentar el grau deficincia laboral, ja que aix els treballadors tenen una visi ms mplia del panorama general. A ms, disposar duna zona comuna on penjar una llista de les operacions que shan de portar a terme ofereix loportunitat al personal de proposar suggeriments i de fer-se una idea de quines sn les tasques que corren ms pressa.
Supervisi i control
Fins i tot desprs de formar els treballadors nous s essencial que, al cap de poc, comproveu que han ents la feina i que la fan al nivell exigit. Fer un seguiment regular de la feina que realitzen s molt important perqu les condicions poden variar: lenciam que la setmana passada estava b es pot haver apugonat aquesta setmana i s possible que un treballador nou no se nadoni. De la mateixa manera, controlar la qualitat i la rapidesa amb qu treballen s clau. La fruita i la verdura ecolgiques tenen la fama de ser de la mxima qualitat i aix significa que la subsistncia del negoci depn directament de la satisfacci dels clients. El pitjor que pot passar s que en subministrar els productes als clients us adoneu que shan collit hortalisses pansides o en mal estat i que ja s massa tard per esmenar-ho. Per aix s tan important vigilar els treballadors i supervisar la feina que fan!
captol
Comentaris i valoracions
Si els vostres treballadors fan la feina ben feta, digueu-los-ho! A tothom li agrada sentir-se elogiat i encara que una persona noms faci la feina que se suposa que ha de fer (i per la qual cobra) no deixa de ser positiu felicitar-la per haver fet un treball magnfic. No hi ha res que motivi ms que un elogi sincer. Daltra banda, quan alg sequivoca o no treballa com fan b la feina, voldreu que ho fes, s bo fer-lhi saber mitjanant la digueu-los-ho!! tcnica del sandvitx: primer sel felicita pel que ha fet b, desprs se li explica qu ha fet malament i com pot millorar i, per acabar, sel torna a felicitar. Els comentaris shan de fer de tal manera que estimulin el canvi. Per tant, s primordial que el treballador no tingui la sensaci que no fa res b. Les persones noms canvien si estan motivades per fer-ho i les crtiques, precisament, no hi ajuden gaire.
Si els vostres treballadors
114 |
s recomanable, doncs, que camufleu els comentaris ms negatius amb elogis. Aix, el treballador sentir que la seva feina marca la diferncia. Tamb s aconsellable fer una valoraci formal de cada treballador una o dues vegades lany. Es tracta de reunir-se amb el treballador i transmetre-li les vostres sensacions pel que fa al desenvolupament de les seves tasques. Podeu fer-li saber les vostres impressions en relaci amb el seu grau de motivaci, puntualitat, precisi, qualitat o rapidesa, per exemple. Poseu mfasi en els aspectes positius i presenteu els aspectes ms negatius com oportunitats de millora. Recordeu que el que voleu s encomanar lentusiasme per la feina al treballador i animar-lo a millorar; altrament, tindreu un treballador ressentit. Per la seva banda, el treballador t loportunitat de fer-vos arribar els seus comentaris: pot fer propostes de millora interessants, tant pel que fa a la feina com pel que fa a leficincia, o pot donar la seva opini sobre les installacions. s important que escolteu els treballadors amb respecte i que els agrau els comentaris, sobretot si us acaben de donar una idea que us pot fer estalviar diners i hores de feina. En un cas aix, podeu considerar lopci doferir-los algun tipus de recompensa.
Possibilitat de promoci
No hi ha ning que vulgui treure lherba dun camp de pastanagues la resta de la seva vida. Cada treballador es troba en un punt en concret de la seva carrera professional. El ms habitual en una explotaci agrcola ecolgica s passar de ser de voluntari o aprenent a treballador temporal o personal de plantilla. Pel que fa a les funcions, un treballador pot comenar traient herba per desprs cavar, portar el tractor i aix successivament. Al cap duns anys, s possible que algun treballador tingui ganes de fer de capats i pugui formar els nous membres de la plantilla i supervisar-los.
(MIQUEL PUJOL)
Potencial hum | 115
La promoci en un lloc de treball pot comportar un augment del salari, per no sempre ha de ser aix. Comporta un augment de la responsabilitat, que s al que aspiren molts treballadors. Ms responsabilitat vol dir ms independncia i aix fa que el treballador senti que s una pea clau. La responsabilitat omple de significat la vida de les persones.
No hi ha ning que vulgui treure lherba dun camp de pastanagues la resta de la seva vida
La valoraci que es fa cada any dels treballadors s una oportunitat excellent per parlar de les possibilitats de promoci i per saber a qu aspiren i on es veuen daqu a un any, tres anys o, potser, set anys. De manera conjunta amb cada treballador podeu determinar quin s el millor cam a seguir. Aix aconseguireu reforar el seu comproms amb la feina i el negoci. Bsicament el que feu s promoure la lleialtat, que s una de les qualitats ms preuades dun treballador. Els empleats lleials simpliquen en lempresa i estan al peu del can quan la situaci ho requereix, fent hores extra quan sha de lliurar un producte o quan un company es posa malalt, per exemple.
Conclusi
Tractar amb el personal i assumir la vostra prpia crrega de treball sn dos dels aspectes ms difcils de dirigir una explotaci agrcola. Tamb sn dels ms gratificants, ja que si ho feu b treballareu amb un equip de gent motivada, inspirada i amb unes idees afins a les vostres. Vindria a ser com treballar amb uns amics. En canvi, si no ho porteu b us desgastareu ms que si fssiu una feina manual molt exigent sota un diluvi. Sens dubte, val la pena analitzar a fons com voleu que sigui la vostra relaci amb els treballadors, ja que el futur del negoci depn de la motivaci, les ganes de treballar i la lleialtat del personal.
captol
Enllaos webs
Help Exchange. www.helpx.net/ Servei de Voluntariat Europeu (EVS). En angls: http://ec.europa.eu/youth/youth-in-action-programme/european-voluntary-service_en.htm En francs: http://ec.europa.eu/youth/youth-in-action-programme/european-voluntary-service_fr.htm Word Wide Opportunities on Organic Farms (WWOOF): xarxa que permet posar en contacte voluntaris i propietaris dexplotacions agrcoles i ramaderes ecolgiques. www.wwoofinternational.org/ WWOOF Espanya. http://ruralvolunteers.org/
116 |
(EDU BAYER)
7
Gesti de lempresa
| 117
Conrear hortalisses s un passatemps fantstic, per al final la majoria dagricultors shi volen guanyar la vida, aix que ens hem dassegurar que els ingressos superen les despeses. Aix doncs, en aquest captol del manual, ens centrarem en la gesti econmica i ladministraci de lempresa. Explicarem com es fa un pla dempresa i qu es necessita per fer-lo. Aix mateix, us presentarem una srie de suggeriments pel que fa a la facturaci, la comptabilitat i el cobrament de les factures en el termini establert. Tamb farem una ullada als conreus individuals i al seu rendiment des dun punt de vista econmic. Confiem que aquest captol us proporcionar uns coneixements bsics de comptabilitat i us permetr apreciar la importncia daquesta part no tan atractiva per essencial de la vostra empresa.
Anotaci de dades
Una de les tasques ms importants que heu de dur a terme durant la temporada de conreu s posar per escrit tot el que feu, en la data que ho feu i els resultats obtinguts. Aquesta informaci us permetr aprendre dels errors comesos i corregir-los, a ms de potenciar els encerts, de cara a la temporada segent.
captol
Dades de sembra
Portar a sobre una llibreta, on pugueu anotar la data de sembra, les varietats i la quantitat de safates o plntules, s un bon costum. Per descomptat que haureu de posar una etiqueta a les safates de les plntules amb el nom del conreu, el nom de la varietat i la data de sembra. Alguns agricultors ja fa anys que ho fan i disposen duna bona collecci de llibretes, don extreuen la informaci ms rellevant que els ha de servir per planificar les campanyes segents. Aquest mtode funciona b en el cas de les hortalisses que noms se sembren una vegada, com ara les cols de Brusselles. Grcies a les anotacions de la llibreta podeu saber quan les vau sembrar, quantes safates en vau preparar i quan les vau plantar. A ms, amb els comprovants de venda (albarans o factures) podeu saber quan vau comenar a collir-les, quin rendiment en vau obtenir i a quin preu les vau vendre. Tanmateix, en el cas dhortalisses que se sembren per lots (sembres successives) no s un mtode infallible, ja que no permet deixar constncia de quin lot ha anat ms b i de quin ha estat ms dolent o de quants quilos shan fet de cada lot de brquil, per exemple. Per poder disposar daquest tipus dinformaci, podeu
118 |
utilitzar un sistema millorat. Es tracta danotar la data de sembra, de plantada i de recollecci en etiquetes grans de color blanc i posar-les a terra, al costat del bancal de cada lot. Daquesta manera sabreu quan es va sembrar i es va plantar cada lot, i el que s ms important: sabreu quan vau comenar-ne la collita i el rendiment que en vau obtenir. Aquestes etiquetes se solen utilitzar en assajos de camp de tipus cientfic i es poden fer servir durant molts anys: noms cal que les esborreu i les netegeu amb aiguarrs cada hivern.
Dades de la feina
Per tenir una idea de quanta feina podeu fer, ja sigui vosaltres sols o amb la collaboraci dels treballadors i els temporers, heu danotar quant trigueu a dur a terme les diverses tasques prpies de la producci dhortalisses.
Heu danotar quant trigueu a dur a terme les diverses tasques prpies de la producci dhortalisses
Us recomanem que feu una llista de les activitats ms habituals, com ara la sembra de safates, la plantada, el trasplantament, la collita, la llaurada, la cavada, etc. Aix podreu calcular quant de temps invertiu en cada acci. De totes maneres, no disposareu daquesta informaci fins al cap dun o dos anys.
Exemple de tasques i temps (agricultor amb experincia)

Omplir les safates amb el compost per a plntules i sembrar: 8 safates per hora (126 celles) Llaurar amb el tractor i la fresa: 10 minuts per bancal (25 metres) Trasplantar: 4-6 safates per hora Adobar els bancals amb gallinassa granulada: 40 bancals per hora Escampar compost a lhivernacle amb un carret: 40 m2 per hora Collir porros i escapar-los: 18 quilos per hora
Planificaci de la feina
La planificaci de la feina s un dels aspectes ms complicats de qualsevol empresa en lmbit de lhorticultura, ja que depn molt de les aptituds,
(EDU BAYER)
Gesti de lempresa | 119
les capacitats i les habilitats del personal. Hi ha persones que poden treballar molt de pressa i fer molta feina en poc temps, mentre que nhi ha daltres que potser sn ms lentes per poden fer una feina excellent. Si treballeu sols, segurament voldreu saber quanta feina podeu fer durant un perode de temps determinat. Lnica manera de descobrir-ho s prendre nota de lactivitat que feu i del temps que trigueu a completar-la. Als llibres hi podeu trobar el temps que se sol dedicar, de mitjana, a desenvolupar una tasca, per el que us conv realment s saber el temps que trigueu vosaltres a dur a terme les diverses feines de lhort. Desprs dun o dos anys disposareu dunes xifres precises i fiables que Lnica manera de us permetran planificar el creixement de lempresa i descobrir-ho s prendre una possible expansi de cara al futur. nota de lactivitat que
Planicaci empresarial
Posada en marxa del negoci
feu i del temps que trigueu a completar-la
Comenar un negoci s fascinant i pot ser divertit, per tamb pot ser exasperant i esgotador, ja que hi ha molts interrogants i una infinitat de coses en qu cal pensar encara que, amb sort, en aquest llibre haureu trobat molta informaci que us pot anar b per fer els vostres clculs. La producci ecolgica de fruita i verdura no s un negoci que hagi de reportar uns beneficis espectaculars, per tant cal que cal que sigueu prudents a lhora de planificar les compres. Per exemple, podeu intentar fer crixer les plntules vosaltres mateixos a partir de les llavors, en comptes de comprar-les en un viver, que us sortir ms car. Cal que mantingueu les despeses a ratlla. Daltra banda, seria molt positiu que disposssiu de ms duna font dingressos (vegeu el captol 11, que tracta dels sistemes multifuncionals).
captol
Estructura empresarial
La majoria de petits agricultors comencen la seva aventura emprenedora sols o formant part duna societat, la qual cosa significa que shan de fer crrec personalment de totes les prdues, aix com de tots els deutes. Si en algun moment el negoci es fa massa gran i s massa arriscat que una o dues persones sen facin responsables, podeu convertir-lo en una societat limitada. Abans de decantar-vos per una estructura empresarial determinada, us aconsellem que consulteu un assessor comptable o un assessor empresarial. En alguns pasos, les cambres de comer o organismes governamentals similars ofereixen assessorament de manera gratuta.
Inversions
Per poder comenar a conrear la terra necessitareu una srie dinstallacions, eines i potser maquinria. Les coses que duren ms dun any i que no es consumeixen del tot es consideren inversions. La inversi
120 |
principal pot ser, per exemple, el terreny, si s que esteu en disposici de comprar-lo. En el cas que arrendeu una parcella no parlarem dinversions sin de despeses dexplotaci, que tractarem ms endavant. Hi ha diverses maneres denfocar les inversions: podeu comprar-ho tot nou i de primera qualitat, podeu comprar-ho tot de segona m o el que trobeu ms barat i, per ltim, podeu comprar eines i mquines de segona m de bona qualitat pel que fa als estris ms cars i eines noves de primera qualitat pel que fa a estris de menys de 700 euros, per posar una xifra. A continuaci teniu un exemple (vegeu la taula 1) de la mena dinversions que pot suposar un hort o verger professional duna hectrea. Taula 1. Exemple dinversi de capital dun hort o verger professional Per a 1 hectrea de producci vegetal
1 hectrea de terres Tanca metllica, porta inclosa Cobert Tractor de dues rodes motrius amb fresa Petit hivernacle (propagaci) Tnel de plstic Carret Mduls de transplantament Eines de m Sembradora manual Total 100 mduls Aixades, paletes, etc. Una filera 5 x 3m feina excl. 10 x 30m feina excl. Feina exclosa
Nou
25.000 1.000 1.000 4.000 1.500 4.500 300 1.000 500 450 39.250
Segona m
25.000 1.000 500 1.000 200 1.000 100 600 250 450 30.100
Despeses dexplotaci
A part de la despesa inicial per poder posar en marxa el negoci, hi ha altres despeses habituals. Es tracta de les coses que es compren cada any i que normalment es consumeixen durant lany. Sanomenen despeses dexplotaci i inclouen, per exemple, les llavors, els trasplantaments, el combustible o lassegurana. En la llista que us presentem a continuaci relacionem una srie de despeses freqents que pot generar un hort o verger professional duna hectrea (excloent els costos de m dobra). Taula 2. Despeses dexplotaci dun hort o verger professional Per a 1 hectrea de producci vegetal
Llavors Planter Hores de tractor Fertilitzaci (fems, compost, etc.) Transport (lliuraments) Embalatge (bosses, etc.) Comercialitzaci, telfon, pgina web, etc. Roba de treball Assegurances Imprevistos Total 100 km per setmana, 26 setm. 0,50 per km 100.000 plntules 100 hores 40 per 1000 10 per hora
80 bancals de 100 metres cadasc

600 4.000 1.000 500
captol
1.300 100 1.000 150 300 1.000 9.950
122 |
Ingressos
Els diners que obteniu de la venda dhortalisses sn els ingressos. Es poden mirar de preveure consultant el programa de conreu i posant preu a cada espcie cultivada. Trobar una estimaci fiable dels preus s extremadament difcil i les dades de les estadstiques oficials solen ser poc precises, per la qual cosa no resulten gaire tils. Daltra banda, s possible que els altres agricultors ecolgics no estiguin disposats a ajudar els ms novells i no vulguin parlar de nmeros amb vosaltres, ja que el mercat de productes ecolgics s petit i lequilibri entre loferta i la demanda es pot trencar fcilment amb larribada de nous agricultors.
El marge derror en la planificaci dels ingressos sol ser alt, especialment a linici
El marge derror en la planificaci dels ingressos sol ser alt a causa de la gran quantitat de factors desconeguts que hi ha, especialment a linici. No obstant aix, si heu anat prenent nota de la producci i les vendes, al cap dun o dos anys ja podreu fer un clcul ms aproximat i una planificaci ms acurada dels ingressos.
(XAVI PREZ)
Les associacions de productors us poden ajudar a solucionar problemes prctics, com ara fer crixer el planter, o a tractar assumptes relacionats amb la gesti del negoci.
Beneficis i viabilitat econmica

La diferncia entre les despeses i els ingressos s el benefici brut (o prdua bruta, segons el cas). Lobjectiu daquest clcul s donar resposta als dubtes sobre la viabilitat econmica del negoci: pot ser rendible, el negoci, amb aquests conreus i aquestes entrades? Lexcedent brut dexplotaci sutilitzar per reemborsar els eventuals prstecs, a pagar-vos i si s possible a continuar invertint. Al final, el rendiment econmic de lempresa s el total del rendiment duna srie de conreus individuals. Per tenir-ne una idea i entendre-ho millor, podem crear marges bruts per a cada conreu principal.
Taking in account costs and incomes, youll be able to know how much is worth each one of your crop
(CH.-A. DESCOMBES)
Marges bruts
Per saber si val la pena fer un determinat conreu, podeu crear un marge brut. Caldr que reuniu les dades per calcular aquests marges bruts, que mostren les entrades i les sortides de cada conreu duna manera estandarditzada. Daquesta manera podeu comparar els conreus i escollir els que ms us con-
vinguin. Pot ser que arribeu a la conclusi que hi ha conreus que no val la pena que feu perqu els heu de dedicar massa temps i el rendiment que nobteniu no ho compensa. Ara, tamb descobrireu quins conreus no requereixen tanta dedicaci i us aporten un bon benefici. La taula 3 dna un exemple de marge brut per a una parcella denciams duna hectrea.
Pot ser que arribeu a la conclusi que hi ha conreus que no val la pena que feu perqu els heu de dedicar massa temps i el rendiment que nobteniu no ho compensa
Taula 3. Exemple de marge brut per a una parcella denciams

Rendiment comercial Producci total Llavors Substrat testos Safates (depreciaci de les safates rgides) 100 110 835 100 20 1000/ha bosses/ha ut./ha 1000 ut. bosses/ha a a a a a 17,50 8,33 0,70 20,00 10,00 /1000 /bossa /ut. /1000 /bossa 1750 916 585 2000 200 6000 dotzenes/ha a 5,50 /dotzena 33000 33.000
Costos de producci del planter (calor, aigua, m d'obra) Fertilitzaci Irrigaci Treball ocasional - sembra - plantaci - desherbatge - collita Transport / caixes Total costos variables Marge brut Granulats de gallinassa
captol
0,1 63 20 0,05
h/safata h/ha h/ha h/dotzena
a a a a
10,00 10,00 10,00 10,00 0,33
/h /h /h /h /dotzena
835 630 200 3000 1980 12.096 20.904
En el cas de lenciam i en el de molts altres conreus, la m dobra s la despesa ms important de la producci. Us recomanem que poseu preu a la vostra feina, ja que resulta fora til. En aquest cas hem
(MIQUEL PUJOL)
124 |
establert un preu de 10 euros lhora. Si al cap duns anys podeu contractar treballadors que us ajudin en la temporada de conreu, almenys sabreu que podreu cobrir la despesa de la m dobra sense que aix afecti gaire els marges bruts. Aqu noms fem una introducci a la planificaci empresarial, aix que fareu b dampliar la informaci sobre aquest tema o, encara millor, fer un curset dadministraci dempreses. Si a lempresa hi comencen a treballar ms persones i el volum de facturaci s ms elevat, tard o dhora necessitareu tenir uns coneixements de gesti dempreses ms avanats (per exemple, haureu de saber distingir entre despeses fixes i despeses variables). Per a algunes persones aquesta part del negoci no resulta gaire complicada, per per a molts agricultors ecolgics les tasques administratives sn tot un repte i gestionar b el tema de la paperassa no t res a veure amb portar b lhort. Per mantenir els papers controlats i evitar que sacumulin podeu contractar un administratiu unes hores a la setmana. Ara b, si dirigiu el negoci vosaltres mateixos s millor que tingueu una visi general completa de lempresa. Sobretot, conv que no delegueu cap tasca si realment no teniu la situaci controlada. Per als que us inicieu en la producci ecolgica, si no teniu experincia en la direcci dempreses us recomanem que, com les plantes, comenceu xics i aneu creixent a mesura que lexperincia us demostri que s viable. s millor tenir un negoci petit i fcil de gestionar que no pas que acabeu angoixats, especialment si no teniu gaire experincia en lmbit del conreu.
Aspectes econmics particulars de la producci ecolgica

Els aspectes principals que diferencien econmicament el conreu ecolgic dhortalisses del convencional sn els segents: 1. Despeses de capital i dexplotaci ms elevades 2. Rendiment esperat en quilograms o unitats 3. Necessitat de ms m dobra 4. Estructures de comercialitzaci diferents 5. Riscos diversos
1. Despeses de capital i dexplotaci ms elevades

Tots els sistemes de producci amb certificaci ecolgica sn ms costosos que les seves contraparts convencionals. Les llavors ecolgiques, per exemple, poden ser dues o tres vegades ms cares. El cost del substrat i del planter tamb s ms elevat. Per disposar de nitrogen en el sistema agrcola shan de cultivar lleguminoses que fixin el nitrogen de latmosfera. El preu de les llavors, la m dobra i el cost dutilitzaci de la maquinria contribueixen a augmentar la fertilitat del sl per no comporten un benefici econmic directe. A ms, si el compost i ladob orgnic no els teniu a la mateixa explotaci, els haureu de fer portar, la qual cosa suposa un increment del cost del transport, per tamb un increment de la despesa en combustible i maquinria per escampar els fems i llaurar la terra.
Daltra banda, com que el desherbatge no es pot fer amb herbicides es necessiten diverses eines i equipament per al control de lherba (vegeu el captol 5). En comptes de plaguicides relativament econmics, potser haurem de comprar xarxes per als insectes, mantes o altres tipus de cobertes per protegir els conreus. A ms, formar part dun programa de certificaci ecolgica (vegeu el captol 9) representa una despesa important que els agricultors convencionals no han dassumir. Per la seva banda, la normativa establerta pels organismes de certificaci ecolgica tamb t certes implicacions econmiques. No us penseu que evitant ls de productes fitosanitaris reduireu els costos de producci. Tots aquests factors, doncs, provoquen un augment dels costos i les despeses generals dun agricultor ecolgic, en comparaci amb un agricultor convencional.
2. Rendiment esperat en quilograms o unitats

Segons algunes publicacions, el rendiment de les hortalisses ecolgiques s, de mitjana, entre un 15% i un 30% inferior al de les hortalisses convencionals. Ara b, no podeu aplicar aquesta regla general al vostre pla dempresa. Per exemple, les diferncies originades per la fertilitzaci moderada varien segons el tipus dhortalissa i lpoca de lany, especialment en el cas dels conreus primerencs, que creixen en un perode de lany en qu la temperatura del sl encara s baixa i no es poden adobar amb grans quantitats dadob orgnic per estimular-ne la producci. Les hortalisses de fulla, com les cols, que es fan grosses grcies al nitrogen artificial, rendeixen molt menys en sistemes de producci ecolgica. Lenciam, en canvi, noms creix una mica ms a poc a poc i si no es veu afectat per cap malaltia el rendiment pot ser el mateix que el dun enciam convencional. En un conreu de pastanagues sha de deixar ms distncia entre fileres per poder desherbar, la qual cosa fa que es produeixin menys pastanagues que en un conreu convencional i, per tant, el rendiment s inferior.
captol
3. Necessitat de ms m dobra
La diferncia en la m dobra que es necessita en comparaci amb els sistemes agrcoles convencionals s substancial. Treure les herbes a m no s el mateix que fer servir un herbicida. I a lhora de fer els manats de pastanagues tamb es triga ms temps perqu sha de controlar, pastanaga per pastanaga, que la mosca no les hagi malms, al mateix temps que sels han de treure les fulles esgroguedes i shan darrencar les herbes. En un hort convencional es cullen, almenys, 100 manats per hora, mentre que en un hort ecolgic sen cullen com a mxim 60.
(EDU BAYER)
Sovint, la producci ecolgica requereix molta m dobra.
126 |
A ms, hi ha tota una srie de tasques no tan visibles que tamb requereixen m dobra. En els conreus coberts amb mantes o amb xarxes per als insectes, cada vegada que sha de desherbar sha de treure la coberta i desprs tornar-lhi a posar. O, per exemple, si els porros es fan ms petits es necessita ms temps tant per collir-los com per netejar-los. En una producci a petita escala, cada nova tasca implica una prdua de temps. Una vegada que hagueu agafat el ritme, heu de parar i reorganitzar la feina. Basant-se en la seva experincia, els pagesos diuen que es pot collir un palet denciams en una hora, per que per fer-ne dos palets noms es triga una hora i mitja.
4. Estructures de comercialitzaci diferents

Molts agricultors ecolgics obtenen un preu ms estable per als seus productes grcies a la venda directa de les hortalisses al consumidor. s una estratgia de mrqueting molt profitosa, aix s innegable, per tamb implica una feinada. Vendre directament a consumidors, restaurants i botigues s sinnim de bons preus, per requereix molt de temps i comporta un augment del cost del transport.
5. Riscos diversos
A lhora de fer el pla dempresa s important que calculeu els riscos inherents. Elaborar un pressupost amb uns rendiments molt optimistes i poques entrades s fcil, per s possible que no sajusti a un pla dempresa realista. Per tant, ens hem dassegurar que les estadstiques que utilitzem en el pla dempresa tenen en compte els riscos que poden afectar la viabilitat del negoci. Daltra banda, quan sutilitzen estadstiques generals conv saber de quina escala de producci shan extret les xifres. Quan considereu els riscos heu de tenir present la possibilitat que la collita es perdi a causa de plagues i malalties, rendiments sensiblement ms baixos dels esperats, desherbatge deficient per culpa del temps o pronstics de comercialitzaci erronis.
Banca
Tota empresa necessita el seu propi compte corrent. Hi ha moltes entitats que ofereixen serveis de banca empresarial de manera gratuta, juntament amb la banca en lnia. Podeu comparar per Internet les condicions que us ofereixen. Us recomanem que escolliu un banc que tingui una sucursal a prop de la vostra explotaci. Si veneu per Internet, per exemple si teniu previst vendre a travs del vostre web, PayPal us pot resultar molt til. s cert que es queda un percentatge determinat de cada pagament, igual que fa el banc amb els pagaments amb targetes de crdit, per s molt conegut i molt utilitzat (en alguns pasos). A ms, PayPal es pot integrar en la funci de facturaci de la majoria de sistemes de comptabilitat en lnia.
Comptabilitat
En qualsevol empresa shan de mantenir controlats els ingressos i les despeses i fer un compte de beneficis i prdues al final del trimestre o de lany fiscal per calcular els impostos que shan de pagar. Abans, la comptabilitat es feia amb llibres (els anomenats llibres de comptabilitat) i shi havia de dedicar molt de temps. Grcies als ordinadors, la comptabilitat s un pl ms interessant i no requereix tanta dedicaci. Avui dia, gaireb totes les empreses utilitzen programes de comptabilitat, malgrat que solen ser fora complicats de fer anar. A ms, no son necessriament recomanables en tots els casos. Ms recentment han aparegut paquets comptables en lnia, alguns dels quals poden connectar-se al vostre compte corrent dempresa per afavorir una conciliaci de comptes fcil i rpida. Nhi ha on noms cal que pengeu les factures i els rebuts i el mateix programa introdueix totes les despeses al sistema. Alguns agricultors ja han comenat a utilitzar aquests sistemes de comptabilitat en lnia i la valoraci que en fan s molt positiva.
IVA (impost sobre el valor afegit)

Si la vostra facturaci est per sota dun llindar determinat, en alguns pasos no heu de declarar lIVA, encara que hi pot haver bons motius per fer-ho. En alguns pasos lIVA de les hortalisses s del 0% o, en pasos menys afortunats, t un tipus inferior al de la majoria de bns. En la majoria de situacions, declarar lIVA acaba resultant positiu. Si declareu lIVA, us podreu desgravar quasi totes les adquisicions que feu per al negoci. No cal dir que haureu de repercutir lIVA en el client, ja sigui el 0% (en aquest cas el preu final no varia) o el 5% o similar (i en aquest cas el preu final sincrementa una mica). Declarar lIVA s especialment avantatjs al principi, a lhora de posar en marxa el negoci, que s quan haureu de comprar tot darticles cars, com ara un tractor, un hivernacle o un tnel de plstic, eines i equipament, per tal de poder reclamar el reemborsament del tipus elevat dIVA que heu pagat per aquests productes. Si teniu qualsevol dubte, demaneu consell a un assessor comptable o dirigiu-vos a una oficina de lagncia tributria.
captol
En la majoria de situacions, declarar lIVA acaba resultant positiu
Factures i pagaments
Quan se subministren productes a altres empreses s habitual lliurar al majorista o al detallista un albar amb la comanda detallada. Com a provedors procureu guardar una cpia de tots els albarans. Al cap dun cert temps (una o dues setmanes) o a final de mes, haureu dagafar tots els albarans i enviar la factura corresponent al client. Caldr que establiu un termini de pagament: una setmana, un mes, dos mesos
128 |
Una altra manera de fer-ho sense utilitzar albarans s presentar la factura en el moment de lliurar els productes perqu el detallista o el majorista us la pagui o en efectiu al comptat o al cap dun mes, per exemple. Tot i que manejar efectiu pugui semblar amons, en realitat cobrar en efectiu i al comptat s molt til, ja que permet mantenir el flux de caixa. Daquesta manera, si un client t problemes econmics i es declara insolvent, almenys no tindr cap deute significatiu amb vosaltres. Aix, doncs, el pagament al comptat redueix de manera considerable el risc per a lempresa. Per la caixa dun comer al detall hi circulen molts bitllets i monedes; per tant, un sistema de pagament en efectiu en el moment de lliurar la mercaderia no hauria de suposar cap problema per al detallista i a vosaltres us pot evitar el maldecap de les factures impagades.
Termes i condicions
Tota empresa hauria de tenir establerta una srie de termes i condicions que regulin lactivitat comercial amb altres empreses i consumidors. Els termes i les condicions us haurien de protegir de qualsevol disputa desagradable si les coses no rutllen, per exemple si no lliureu les comandes en el termini acordat o si no proveu el tipus de producte i les quantitats exactes que el client ha demanat. Podeu consultar a Internet els termes i les condicions que ms sadeqin a la Tota empresa hauria de tenir naturalesa de la vostra empresa. Segurament hi establerta una srie de termes haureu de fer canvis, per sempre s millor tenir i condicions unes condicions estndards que no tenir-ne.
Ajustos per millorar el rendiment

Quan sacaba la temporada de conreu, s aconsellable reunir tota la informaci relativa a les vendes i fer una llista del que es ven ms. Els programes de comptabilitat i els serveis de comptabilitat en lnia us permeten crear fulls de clcul i ordenar les columnes segons les vendes de cada producte. Amb aquesta informaci, extreta dels vostres camps dhortalisses i les vostres parades de fruita, podreu
Quan sacaba la temporada de conreu, s aconsellable reunir tota la informaci relativa a les vendes i fer una llista del que es ven ms
Per controlar les vendes s indispensable comptar amb un sistema de distribuci ben organitzat.
comenar a introduir canvis per millorar lempresa: esborreu de la llista les hortalisses menys rendibles i considereu la possibilitat dampliar el conreu de les ms rendibles. Evidentment, aix noms t sentit si sabeu per endavant que en tindreu prou demanda de vegades noms heu daugmentar la superfcie de cultiu dels conreus menys rendibles per millorar la seva contribuci a la facturaci de lempresa. En definitiva, us recomanem que sigueu prctics i que descarteu els conreus que rendeixen menys, Tenir la comptabilitat al dia especialment si al cap duns anys dintentar-ho pot semblar una activitat molt no han millorat. aclaparadora, per ja veureu que Les explotacions ecolgiques tenen molts al corrent dels comptes del vostre punts en com amb les altres empreses del hort o verger sector agrcola, per la seva complexitat afegida fa que la gesti de lempresa sigui encara ms decisiva. s molt fcil que la feina diria al camp us superi, per procureu destinar almenys unes hores a la setmana a mantenir les tasques administratives al dia. Intenteu tamb distanciar-vos una mica de les exigncies de la producci diria, per assegurar-vos una bona visi dels resultats de la vostra empresa i saber aplicar els canvis necessaris en el moment adequat. Lexperincia ens diu que no costa gaire estar aclaparat quan es treballa a tota mquina durant la temporada de conreu. La sensaci de descontrol encara s ms marcada si, a sobre, no teniu una visi clara de la situaci econmica de lempresa. Tenir la comptabilitat al dia pot semblar una activitat molt aclaparadora, per ja veureu que no anireu tan estressats si esteu al corrent dels comptes del vostre hort o verger.
no anireu tan estressats si esteu
captol
130 |
(EUROPEAN COMMISSION)
8
Comercialitzaci de productes ecolgics
| 131
Molts agricultors i agricultores han pres conscincia de la importncia de comercialitzar ells mateixos els seus productes. Han vist que no nhi ha prou de preocupar-se noms de la producci, donant per descomptat que desprs ja vendran els fruits a bon preu. Ara b, fer-nos crrec nosaltres mateixos de la nostra comercialitzaci implica almenys dues dificultats aix no caldria. La primera s que hem dabordar una realitat que no ens s habitual: confrontar-nos a nous interlocutors, realitzar activitats de promoci i valoraci dels productes, escollir les millors maneres dembalar-los i distribuir-los. I la segona s la sobrecrrega i dispersi de feina que aix implica. Tanmateix els agricultors hem dassumir que la nostra activitat connecta el mn natural que utilitzem i transformem amb el mn social, a travs de les nostres variades funcions: productors daliments, guardians i custodis de lentorn i del paisatge. Com a treballadors hem escollit dexercir la nostra feina en el sector primari en lloc danar-nos-en cap a les ciutats i als despatxos. Aix, incloure la comercialitzaci com a una tasca prpia de lactivitat agrria no ens ajuda tan sols a obtenir una millor retribuci de la nostra feina sin tamb a donar ms coherncia a la nostra aposta ecolgica. Hem de ser conscients de la nostra posici en la cadena de valor que porta els productes agraris del tros al plat. En aquest captol tractem dintroduir un enfocament ampli de la comercialitzaci. Malgrat que en aquest mbit es tracta molt de conixer qu volen els consumidors, s igual dimportant de saber qui sou i qu desitgeu. No intenteu ser-ho tot per a tothom, sin ms aviat preneu una decisi clara sobre la vostra posici en el mercat i concentreu els vostres esforos en aquesta posici. Durant les primeres etapes de la vostra empresa probablement ja tindreu una idea de lescala de la vostra horta, almenys durant els primers anys. Si sou conscients que treballeu a petita escala, no cal que dugueu a terme elaborats estudis de mercat, per s que heu de considerar acuradament quin tipus de mercat s realista que proveu, i quina ser la vostra capacitat de distribuci: per exemple, quantes vegades a la setmana sereu capaos de collir i lliurar productes? Si produu a una major escala, s imprescindible que tingueu clars les vendes i els canals de comercialitzaci que arribin a absorbir els vostres productes a un preu atractiu per a vosaltres com a productors.
captol
132 |
El mercat europeu de productes ecolgics

Ms del 95% del comer ecolgic mundial (59.100 milions $ el 2010) es reparteix gaireb a parts iguals entre Europa i els Estats Units. El 2010 el mercat europeu de productes ecolgics movia 19.600 milions deuros. Mercat daliments ecolgics a Europa (2010) Pas
Dinamarca ustria Sussa Sucia Alemanya Luxemburg Pasos Baixos Frana Regne Unit Itlia Espanya
Total vendes (M 2010)

791 986 1.180 804 6.020 65 657 3.385 2.000 1.550 905 (2009)
Euros/ persona
139 104 132 75 71 103 36 47 34 25 20
Part del mercat alimentari (%)

7,2 6 5,2 4 3,4 3,3 2,3 1,9 N.D. N.D. N.D.
Ctering (M)
67 51
56
18,5 300
N.D. = Informaci no disponible.

(Font: Kilcher et al., 2011. Dades de 2010: Willer i Kilcher, 2012)
Malgrat la crisi, el 2009 el mercat europeu es mantenia i fins i tot continuava a creixent, especialment a Frana (+ 19%), per tamb als pasos escandinaus, a Sussa i a ustria (Kilcher et al., 2011). El 2010, per, aquest creixement shavia lleugerament alentit (Sahota, 2012). A la major part dEuropa les perspectives de creixement del consum de productes ecolgics en els propers anys sn importants. En sn condicions bsiques que els aliments ecolgics conservin i enforteixin la seva bona reputaci i que progressi entre la poblaci el convenciment de la importncia duna alimentaci sana i produda de forma sostenible. Alguns dels millors arguments a favor de lalimentaci ecolgica subratllen els seus avantatges mediambientals, La base per comercialitzar els especialment pel que fa a la biodiversitat. Cal que vostres productes s conixer aquesta slida posici cientfica quedi reflectida en amb claredat el que oferiu la propaganda comercial.
Comercialitzaci de productes ecolgics | 133
Estratgia de comercialitzaci
La base per comercialitzar els vostres productes s conixer amb claredat el qu oferiu i lentorn on ho oferiu. Heu dassegurar-vos que hi ha o hi pot haver una oportunitat de mercat per als vostres productes. A partir daqu us marcareu una estratgia de venda, amb els segents passos: Conixer el vostre entorn Definir un pblic objectiu Situar els vostres productes al mercat.

Conegueu el vostre entorn

A part de confiar en els productes que oferiu, heu de tenir una idea clara de la vostra empresa: els vostres objectius, la vostra filosofia o cultura i la vostra organitzaci, per petita que sigui. Heu de conixer tamb la vostra cadena de valor, la descripci de tots els processos que feu des que comenceu a produir fins que els productes arriben als consumidors finals.
A lhora denfrontar-vos al mercat, heu de tenir clar el vostre avantatge competitiu
A lhora denfrontar-vos al mercat, heu de tenir clar el vostre avantatge competitiu, all en qu la vostra empresa s la millor. Per exemple podeu ser molt bons a lhora de servir els productes per rapidesa, per eficincia del transport, etc. o en la seva qualitat final. Per tant intentareu saber amb qui competiu i quina s la vostra posici respecte dels vostres competidors: per exemple si esteu per sobre o per sota dells quant a qualitat dels productes, volum de facturaci, servei als clients, etc., incloent-hi tota la informaci disponible sobre els preus que ofereixen. Heu destar ben informats del vostre entorn legal i administratiu. A ms de mantenir-vos al corrent de levoluci de la normativa europea i dels debats que lenvolten, conv que conegueu la postura de les vostres autoritats nacionals i regionals respecte a la producci i els aliments ecolgics. En alguns casos ladministraci els dna un suport decidit, promou plans dacci i campanyes informatives, assessora els actors del sector, etc. En altres casos la postura s menys activa. Heu danar coneixent els organismes de certificaci ecolgica, siguin privats o pblics. En cas que pugueu elegir entre ms dun, lheu descollir amb cura. Heu de vigilar que aquests organismes exerceixin la seva tasca de forma impecable. Recorda: en les nostres societats prevalentment urbanes, la certificaci s clau per garantir els productes ecolgics (vegeu el captol 9). Al camp s ms fcil el contacte directe entre productors i consumidors, el coneixement i la confiana mutus permeten suplir la certificaci. A la ciutat no s aix, la distncia s gran i la certificaci hi juga un rol primordial. Efectivament, les enquestes confirmen que els consumidors solen fer confiana als segells de certificaci per identificar els aliments ecolgics.
captol
134 |
En fi, si al voltant vostre existeixen formes dassociaci dels productors ecolgics, val la pena que us hi uniu i impliqueu. Per a un sector encara minoritari com el nostre, lautoorganitzaci pot ser clau per unir esforos i trobar sinrgies comercials, donar-nos a conixer, negociar amb les autoritats i els altres interlocutors socials. Si encara no existeixen grups organitzats a la vostra zona, pot valdre la pena de crear-ne de nous.
Definiu el vostre pblic objectiu

No totes les persones sn consumidores dels mateixos productes. Qualsevol producte t un perfil de client determinat. Per tant s important saber com sn les persones que majoritriament compren els productes que oferiu, per tal de dirigir els vostres esforos de comercialitzaci sobretot cap a elles. Idealment podreu buscar un ventall dinformacions molt ampli per conixer el perfil dels vostres consumidors potencials: edat, ocupaci, condicions econmiques, estil de vida, personalitat, necessitats, motivacions, percepcions, activitats, creences, cultura, classe social, grups de convivncia, famlia, grups de referncia, si sn lders dopini en el seu entorn, etc. Aquestes informacions no sempre sn al vostre abast, ja que els estudis de mercat sn cars i encara escassos en ecolgic, per amb el pas del temps us nanireu fent una idea bastant precisa.
Qu haurem de conixer dels nostres consumidors (potencials)?

Qui sn? Perfil. Qu volen? Motivacions i necessitats. Com ho volen? Hbits de compra.

En el llanament dun nou producte sovint s necessari aventurar un perfil inicial, tot i que sovint es pot partir de lexperincia amb productes similars i anar-lo perfilant amb el coneixement del dia a dia quan el producte estigui ala venda. Si ja comercialitzeu els vostres productes, podeu aconseguir algunes informacions sense grans dificultats. Per exemple, a canvi dun petit obsequi o de la participaci en un sorteig, podeu obtenir que els vostres clients omplin una butlleta amb les seves dades, ledat, la professi, el nombre de membres de la famlia, ladrea i una afecci, a ms de la disponibilitat a rebre informacions sobre les vostres ofertes. A ms de les dades de contacte, les respostes obtingudes us indicaran el nivell adquisitiu (professi) dels clients i a qu dediquen el temps lliure: per exemple, si molts dells van al gimns detectareu una preocupaci per la seva
condici fsica. Arribareu aix a concretar un perfil tipus, que podria ser el segent: mare de famlia dentre 30 i 45 anys, nivell adquisitiu mig alt, urbana i que t cura del seu fsic. Per altra banda, habitualment les frmules de distribuci collectiva impliquen trobades i assemblees, on els actors de la xarxa alimentria intercanvien i interactuen. A travs daquests contactes adquirireu informacions precioses sobre els vostres clients: identitat i perfil, preferncies, suggeriments. A partir daquestes informacions us podeu fer una idea de com sn els vostres consumidors (reals o potencials) i tenir-ho en compte per prendre decisions: quin tipus denvs utilitzareu, on podeu trobar aquestes persones (en els gimnasos), en quin tipus de barri viuen (per saber on heu de distribuir els vostres productes), etc. A vegades per a una empresa petita no s fcil de dur a terme aquest tipus denquestes. No us preocupeu massa dinvestigar-ho tot des de zero. Com ja hem comentat, en el cas dels productes ecolgics podeu fervos una idea del perfil de tot el sector a travs dassociacions doperadors, dorganismes oficials o destudis independents.
(LA REPERA)
captol
Exemple de balan DAFO duna empresa dagricultura ecolgica

Podeu sintetitzar el que hagueu descobert de la vostra empresa i del seu entorn en un balan DAFO (Debilitats i Amenaces enfront de Fortaleses i Oportunitats), que en resumeix els aspectes positius i negatius tant interns com externs com en el segent exemple.
136 |
Aspectes positius Fortaleses

- Poques despeses fixes - Respecte per al medi ambient - Terres de propietat - Bons productors
Aspectes negatius Debilitats

- Sense experincia en ecolgica - Poc capital inicial - Estructura de lempresa - Comercialitzaci - No som coneguts
Interior
Oportunitats
- Bona imatge dels productes - Preocupaci per a la salut - Conscincia mediambiental - Demanda de productes de qualitat - Poca competncia - Mercat en creixement
Amenaces
- Competncia de productes convencionals - Competncia de productes naturals no ecolgics - Competncia daltres productes eco - Crisi econmica
Situeu els vostres productes al mercat

A partir de tota la informaci recollida i analitzada, podreu passar a elaborar una estratgia de venda. En primer lloc escollireu la via de comercialitzaci que us convingui ms: circuits curts o supermercats? Forma individual o collectiva? En parlem ms endavant. Tamb mirareu si podeu aportar alguna millora als vostres productes a lhora de comercialitzar-los. Per exemple, els voleu vendre frescos o transformats? En aquest cas podreu proposar: Aliments de tercera gamma, com ara enciams ja netejats i tallats per fer amanides, o hortalisses a punt per cuinar. Conserves, melmelades, sucs i pastes de fruits, etc.
Exterior
Productes frescos o transformats? Productes frescos

Arriben als consumidors tal com els colliu (ms o menys rentats, aix s). Bona acceptaci en tots els mercats, la fruita ms que les verdures. Curta conservaci. Ben comercialitzats, els cobreu rpidament. Si sn de qualitat, ofereixen aquells sabor i olor que molts aliments convencionals han perdut.
Productes elaborats
Vosaltres o una empresa tercera els elaboreu (preparats, cuinats o en conserva) i els feu arribar als consumidors. Per falta de temps, els consumidors tendeixen a comprar ms aliments elaborats. Llarga data de caducitat. Tenen ms marge comercial per se solen cobrar ms tard. Ms fcils dexportar. Cal una bona gesti dels estocs.
Els productes transformats incrementarien el vostre marge de benefici, ja que sn molt ms valorats que els productes en brut, per tamb suposarien ms installacions per processar-los, majors inversions i ms trmits per posar-los en marxa, a ms daugmentar la feina. Per altra banda lopci de les conserves us permetria desglaonar els ingressos al llarg de lany i darribar a mercats ms llunyans. Posicionar uns productes al mercat consisteix a pensar i decidir com voleu que els percebi el vostre Els productes transformats pblic objectiu, quin lloc han docupar en la seva incrementarien el vostre ment. El posicionament serveix per diferenciar els marge de benefici vostres productes en el mercat. Si els productes ja estan a la venda i si no els heu posicionat prviament, abans de prendre cap decisi al respecte us conv esbrinar com els han posicionat espontniament els consumidors habituals. Ara b, posicionar-vos en el mercat no significa tan sols fer all que diuen les enquestes. Al contrari, s un moment en qu el vostre criteri i el vostre projecte sn determinants. Hi visualitzeu com voleu que siguin els vostres clients. Per exemple, si voleu una difusi cap a una mplia franja de compradors, procurareu mantenir uns preus raonables (tornarem sobre aquest tema). Si voleu arribar a gent que disposa de poc temps, prendreu una cura especial a servir productes ben netejats, per tal de facilitar-ne la preparaci. El posicionament s clau per a la comunicaci per tamb per a qualsevol poltica de mrqueting. Afectar la majoria de decisions que prengueu sobre els productes.
captol
138 |
Fixeu els vostres preus

Ja ho sabem, el preu s un element clau de lxit de venda dels nostres productes. Els productes no sn cars ni barats per si mateixos si teniu experincia en venda directa certament ja ho sabreu-. Que un producte sigui car o barat dependr dels avantatges i els beneficis que, per les seves caracterstiques, aporta als clients, i de la mesura en qu satisf les seves expectatives i necessitats. s un tema delicat, on cal que sapigueu distingir entre aspectes objectius i subjectius.
El cost, component objectiu del preu

Un producte no shauria de vendre mai per sota dels costos de producci. A lhora davaluar-los, a ms dels costos estrictament de producci hi heu dincloure els de distribuci i comercialitzaci, els de comunicaci i el marge de les botigues o altres eventuals intermediaris. Ara b, s certa lafirmaci que els aliments ecolgics sn ms cars de produir que els convencionals? Pel que fa a lhortofructicultura, podem dir que efectivament lecolgica s una mica ms cara, bsicament pels costos de m dobra afegits: per al control de les herbes i lesporga de fruites a fi dincrementar-ne la qualitat, que es fan manualment i no amb productes qumics. Ara b, no s veritat que la diferncia sigui abismal i les produccions, molt baixes: al revs, els horts i els vergers ecolgics poden ser magnficament productius. Quant a la comercialitzaci, els costos sequiparen als convencionals a mesura que millora la distribuci i que shi poden realitzar economies descala. En qualsevol cas heu de defugir les generalitzacions i analitzar sempre cas per cas. Cal que conegueu els costos variables i fixos de les vostres produccions, i que arribeu a determinar-ne el punt mort, s a dir la quantitat que heu de vendre per cobrir despeses.
El valor, component subjectiu del preu

El valor dun producte depn del context i dels clients, s el resultat dun judici de valor. Aqu fareu El valor dun producte depn servir els elements de lanlisi externa i del plantedel context i dels clients jament estratgic de la vostra empresa: A quin nivell se situen els preus de mercat? Corresponen al que valen realment els aliments ecolgics? O sn exagerats? O massa baixos? Quins serien uns preus justos per al meu pblic objectiu? Qu vull transmetre als consumidors mitjanant els preus que fixo? No heu de tmer la vostra decisi quant als preus. Dentrada, s normal que els aliments ecolgics siguin ms cars que els convencionals. Ofereixen un plus de qualitat i de coherncia que, dalguna manera,
el sobrepreu certifica. Ara b, dir aix no justifica preus exorbitants! No convenen els excessos, ni per poc ni per massa. Imagineu que els vostres preus estiguessin molt per sota dels preus ecolgics que es practiquen al vostre entorn. Podrien donar peu a dubtes o sospites: Com s que ven tan barato? Voleu dir que ho fa realment ecolgic? Al revs, si fixssiu uns preus excessivament alts, alguns podrien pensar: Mira aquest, produeix ecolgic per als rics! Escollir un preu s saber situar-se en aquell espai mig del preu just als ulls dels vostres clients.
(ANDREA FONSECA)
Organitza la distribuci
El punt de partida de la cadena de distribuci s lemmagatzematge inicial, habitualment a la prpia finca o a proximitat. Encara que no disposeu dinstallacions sofisticades, heu de preveure com a mnim un espai on guardar els productes acabats de collir. Hauria de ser protegit de la insolaci i les intempries, no exposat a robatoris i per tant que es pugui tancar, amb punt daigua per poder efectuar una primera neteja dels productes que ho necessitin. La installaci duna senzilla cambra frigorfica hauria de ser una inversi bsica per simplificar la manipulaci de les collites, permetren lemmagatzematge en bones condicions i evitar prdues de productes.
captol
(XAVI PREZ)
Lembalatge dels productes shauria de poder realitzar a prop del lloc de collita, en un local adient on es pugui treballar eficament
Lembalatge dels productes shauria de poder realitzar en un local adient, organitzat amb un o ms espais on es pugui treballar en cadena i amb zones diferenciades per als productes abans i desprs de lembalatge, aix com una bona accessibilitat per als vehicles que vinguin a recollir-los. En el cas que completeu la vostra oferta amb aliments daltres productors, tamb heu de preveure lespai per rebrels i guardar-los a lespera de distribuir-los.
(MARTA MONTMANY / DAAM)
140 |
Si distribuu a certa distncia heu dorganitzar uns itineraris de distribuci diferenciats, repartits lgicament per tal de reduir al mxim els recorreguts dels transportistes. Aquests circuits sorganitzen seguint un calendari, de preferncia setmanal, que us permeti darribar amb regularitat al conjunt dels vostres clients.
Comuniqueu amb els consumidors

La comunicaci s essencial per informar els consumidors dels vostres productes i de les orientacions de la vostra empresa. Per intentar diferenciar productes que en realitat sassemblen fora entre ells, la omnipresent publicitat privilegia sovint els missatges emocionals. Amb els productes ecolgics, nosaltres hem de promoure i cultivar una credibilitat ecolgica que informi i eduqui els nostres clients, ensenyant-los qu sn realment els aliments ecolgics, en qu es diferencien dels convencionals, i tamb com treballem en la nostra empresa i com busquem la coherncia a tots els nivells: producci, distribuci, transparncia, sensibilitat mediambiental, etc. Disposem de quatre eines comercials principals.
1. Publicitat
La publicitat va dirigida al pblic en general. Com que els consumidors ecolgics de moment sn una molt petita part daquest pblic, no ens interessa la publicitat en mitjans de comunicaci de masses. Ara b, si teniu un mnim perfil dels vostres clients reals o potencials, podeu plantejar-vos de fer anuncis en revistes o espais que es dirigeixin a ells, per exemple amb sensibilitat mediambiental, que promoguin el benestar animal o la bona alimentaci, etc. Aquests anuncis ms orientats us costaran menys i us donaran millor resposta.
2. Mrqueting directe
El mrqueting directe crea i explota una relaci directa amb els clients, amb la intenci dobtenir-ne una resposta i de mantenir-hi una relaci continuada. El mrqueting directe s lequivalent modern del que feia el botiguer de barri, que coneixia tots els seus clients pel seu nom i els seus gustos.
3. Promoci de vendes
La promoci de vendes s un conjunt dactivitats que inclouen incentius per tal que els consumidors provin per primer cop un producte o en repeteixin la compra. Aquesta tcnica s molt til per augmentar
la venda dun determinat producte en un moment donat: per exemple quan tingueu excedents dalguna producci. Si teniu intermediaris, tamb els heu de donar algun benefici especial durant la promoci: lacci tindr xit a condici que tots els implicats hi estiguin motivats. A un nivell simple, una promoci de vendes podria consistir, per exemple, a oferir mostres del vostre producte a una determinada botiga dalimentaci, a un mercat o un supermercat local.
4. Relacions pbliques / Educaci pblica

Amb les relacions pbliques o leducaci pblica procurem aconseguir notorietat. Aquest tipus de campanyes ens ajuden a arribar no tan sols al nostre pblic objectiu, sin al sector ecolgic en general, a entitats diverses, a les administracions, etc. En aquest mbit podem prendre diferents tipus diniciatives: Enviar un comunicat dinters a la premsa. Convocar una trobada per presentar alguna novetat als periodistes. Organitzar un esdeveniment amb lassistncia de consumidors, lders dopini, administracions, etc., en presncia de periodistes.

Breu inventari de possibles eines publicitries

Mitjans de comunicaci La premsa, la rdio i la televisi sn molt cares i arriben a un pblic que en majoria no consumeix els nostres productes. Els mitjans de comunicaci locals, sectorial o petits sn molt ms assequibles i rendibles, ja que sajusten de ms a prop al perfil dels nostres clients. Webs i blogs sn llocs on les persones interessades pels nostres productes ens poden trobar fcilment. Sn eines molt eficients i manejables per vendre els nostres productes i promoure les nostres activitats. Les xarxes socials dinamitzen encara ms aquestes relacions. Per funcionar b cal que els conservem frescos (com els nostres productes!): els hem dactualitzar regularment perqu no tinguin un aire empolsinat i abandonat. Ajuden a explicar millor les caracterstiques dels productes. Procurem captar latenci de qui entra a la botiga o al punt de venda a travs dun cartell (acompanyat o no de fulletons) que explica les caracterstiques dun o ms productes. Els clients ja han comprat el producte. Lenvs els dna ms informaci (del mateix producte o daltres) per tal denfortir la seva confiana en els productes i fidelitzar-los.
captol
Internet
Fulletons PLV: publicitat al lloc de venda Etiqueta o envs dels productes
142 |
Com presentar els vostres productes?

Lembalatge t un lloc destacat en la presentaci dels productes: Ha de posar en evidncia les qualitats visuals i organolptiques dels aliments: olor o aroma, tacte El color pot ser important estticament. Ha de ser cmode de manipular i sha dajustar a les quantitats que els vostres clients compren habitualment. Ha de respondre a la sensibilitat mediambiental dels vostres clients (i vostra!): ecolgicament fcil de produir, ha de ser reutilitzable i reciclable, amb poc impacte ambiental, per exemple evitant sempre que sigui possible els plstics i altres materials contaminants.
(CH.-A. DESCOMBES) (MARTA MONTMANY / DAAM)
Una marca s cada cop ms aconsellable, fins i tot en els productes frescos. La marca inclou un nom, eventualment un missatge als clients, i un disseny que faci els vostres productes fcils de reconixer. En el nostre mn inundat de publicitat, els consumidors compren moltssim en funci de la marca. Aquesta, a ms, els ajuda a recordar els productes i repetir compra. Per tant heu de ser capa datraurels i de fidelitzar-los. El segell ecolgic ja s un distintiu de qualitat i, com a tal, un estmul a escollir el producte que el porta. Vosaltres mateixos tamb sou un estmul, quan feu venda directa i us aneu fent conixer a travs dels vostres productes. Utilitzant la vostra prpia marca pugeu una mica el llist i us comprometeu a no decebre els vostres compradors i a conservar la seva confiana, la qual els far tornar cap a vosaltres.
Comercialitzaci en circuits curts

Per qu comercialitzar en circuits curts?
Escollir per quins circuits comercialitzareu els vostres productes s una qesti estratgica. Una de les opcions que ha pres recentment importncia, sobretot amb els aliments ecolgics, s la dels circuits curts. La idea de base s senzilla: reduint intermediaris els pagesos podem cobrar un preu ms just pels nostres productes, sense que els consumidors hagin dafrontar-ne un cost excessiu i reduint alhora la La comercialitzaci en circuits petjada ambiental del nostre sistema alimentari. curts s una de les opcions
que ha pres recentment importncia, sobretot amb els aliments ecolgics
Els circuits curts de comercialitzaci (CCC) no fan referncia a la distncia fsica sin al nombre dintermediaris entre la producci i el consum. Parlem de circuits curts quan hi ha com a mxim un intermediari entre el productor (o lelaborador) i els consumidors. Si no hi ha cap intermediari, s a dir si el productor o lelaborador ven els seus productes directament als consumidors, parlarem de venda directa, com a cas particular de CCC. En casos de venda directa a mercats o fires, els CCC operen a escala local. Per tamb poden realitzar-se a centenars de quilmetres de distncia, com quan un agricultor ven caixes de fruites i hortalisses a tot un pas. La definici de proximitat pot ser difcil destablir, i pot variar segons el context en qu ens situem. Els CCC tampoc impliquen necessriament una activitat a petita escala. En certs casos, una major dimensi empresarial pot afavorir les relacions comercials directes, facilitant-ne una logstica ms eficient. Enfront del sistema agroalimentari global i industrialitzat, els CCC poden inserir-se en unes xarxes alimentries alternatives que contribueixin a crear nous models de negoci: Redistribuint el valor en la cadena de distribuci en sentit invers al del sistema agroindustrial, s a dir cap a baix en lloc de concentrar-lo cap a dalt. Establint llaos de confiana entre els productors i els consumidors. Articulant noves formes de governana dels mercats, segons criteris de justcia i equilibri econmics, socials i ambientals.
Els CCC poden aix sser una eina per construir xarxes alimentries alternatives fortes (Follet, 2009). Mentre les xarxes alternatives febles se centren noms en els productes, la seva qualitat i la protecci del medi, les xarxes fortes pretenen tenir en compte els processos sencers, incloent-hi criteris com ara les condicions laborals, el benestar animal, enfortiment de les comunitats rurals o de les explotacions familiars, etc. Binimelis (2010) proposa vuit criteris per avaluar els circuits curts de comercialitzaci (vegis requadre).
captol
144 |
8 criteris per avaluar els circuits curts

Cada opci de circuit curt (botiga collectiva, venda a la masia, cooperativa de consumidors, etc.) t els seus punts forts i febles. Els segents vuit criteris us ajudaran a caracteritzar i escollir la frmula que us convingui ms. Proximitat. Estic a prop dels meus consumidors? En quina mesura aquesta proximitat em permet reduir ls de recursos? Relaci. Enfront del sistema agroalimentari industrial, el CCC en qu participo potencia el coneixement mutu entre productors, elaboradors i consumidors? Informaci. Estic promovent la informaci als meus consumidors? Una informaci accessible, plural i descentralitzada pot ser una eina potent a favor de la sobirania alimentria, dunes dietes millors i de la salut. Participaci. La meva prctica afavoreix la participaci? Ajuda els actors de la cadena alimentria a incidir, al seu nivell, en la orientaci i la gesti del sistema alimentari, contribuint a democratitzar-lo? Justcia i sostenibilitat econmiques. El meu CCC garanteix durablement una justa remuneraci dels productors, tant empresaris com treballadors? Facilita laccs als productes ecolgics i locals de tots els consumidors, inclosos els de rendes ms baixes? Moltes iniciatives poden afavorir aquests objectius: acordar uns preus fixos o unes quantitats mnimes de consum per a tota la temporada, finanar des del consum les inversions productives, participar els consumidors en les tasques agrcoles a canvi de preus ms ajustats, etc. Justcia i sostenibilitat socials. A ms dincloure persones amb pocs recursos, el meu CCC assegura un equilibri just per tal que els consumidors no estiguin sotmesos a un sobreesfor econmic excessiu ni a una sobrecrrega de tasques o hores de treball afegides? Sostenibilitat ambiental. Com podria ser ms sostenible lagricultura ecolgica? Per exemple amb una major biodiversitat, ls de varietats tradicionals, el tancament dels cicles, ls eficient de lenergia en la producci... O reduint els quilmetres alimentaris productes de proximitat, punts de distribuci propers als consumidors i millorant la qualitat i lhomogenetat de la distribuci dels aliments: possibilitat de comprar a dojo en lloc denvasos individuals, s dembalatges reutilitzables i reciclables, etc. Diversitat / varietat. s prou biodiversa la meva finca agroecolgica? Aconsegueixo equilibrar aquesta diversitat amb una activitat no massa complexa, socialment i econmica assumible? (A partir de Binimelis, 2010)
Diferents tipus de comercialitzaci en circuits curts

Existeixen moltes frmules de comercialitzaci en CC. Aquest esquema sestructura a partir de la major o menor proximitat entre productors i consumidors i del carcter collectiu o individual de la compra. Com a productors haurem descollir una daquestes frmules que repassarem a continuaci, en primer lloc les individuals i desprs les collectives. Figura 1: Sistematitzaci dels models de CCC segons el criteri de proximitat
+ proximitat
Associacions de productors i consumidors Cooperatives productor/es i consumidor/es
- proximitat
Consumidors productors
Venda directa
Circuits curts
Collectiva
Horts comunitaris
Cooperatives de consum Sistemes dapadrinament En nca o la cooperativa A mercat
Grups de consum
Restauraci Domicili Punts collectius de venda Coopes amb Botiga botiga especialitzada Supermercats
Individual
(Binimelis 2010)
Venda directa a la masia

Els productes es venen a la finca productora, on els van a buscar els consumidors. Aquesta manera de fer demana poques inversions i permet en certa mesura datendre el pblic tot prosseguint les feines si no tenim massa clients! La venda directa a la masia s un magnfic argument de promoci, ja que els compradors coneixen el lloc on shan cultivat els aliments i la persona que nha pres cura. Com a desavantatge, la venda a la masia s difcil dengegar si estem allats i s poc ecolgica a causa dels nombrosos desplaaments dels clients amb els seus vehicles. Les modalitats prctiques poden ser variades: amb horaris ms o menys extensos, fins i tot
captol
(CH.-A. DESCOMBES)
146 |
limitats a noms un o dos dies a la setmana, fins a la possibilitat que els propis consumidors facin la seva collita. En aquesta ltima frmula la producci ha de ser molt ben planificada, sha de realitzar un seguiment de la recollecci i fins i tot ensenyar-la als clients. Per ampliar loferta es poden vendre tamb productes daltres agricultors o ramaders, o procedents de distribudores ecolgiques.
Venda directa als mercats

Amb la venda al mercat els consumidors tenen relaci amb el productor, encara que no en coneguin la finca, i solen fidelitzar-se per poc que els agradin els aliments oferts. Els tipus de mercats sn molt diversos: al carrer o sota cobert, cada dia (de mat o tot el dia) o un o dos dies per setmana, o ocasionalment si es tracta de mercats lligats a fires o festivitats, etc. s una frmula que demana ms hores que la venda a la finca per que es pot combinar amb aquesta o amb la distribuci de cistelles preparades, etc. Es poden prendre iniciatives com ara organitzar mercats ecolgics i de proximitat amb una freqncia menor (un cop al mes) en una localitat o en rotaci entre algunes localitats.
Venda directa a domicili o a grups de consum

En aquest sistema de vendes el productor fa arribar al domicili dels consumidors unes cistelles, obertes o tancades, amb una distribuci peridica (setmanal o bisetmanal) o ocasional.
(IMRE TIRCZKA)
Les cistelles: qu cal saber-ne?

Cistelles tancades. Aporten all que est produint lhort o el verger en aquell moment. Lagricultor decideix el contingut de les cistelles, que li faciliten planificar la producci i evitar excedents. Cistelles obertes. Permeten al consumidor descollir els productes que li interessen, adaptant la comanda al seu consum real. Cistelles mixtes. Sobre una base tancada (hortcola), oferiu als consumidors la possibilitat dafegir-hi altres productes com ara fruita, ous o pa. Qu aporten les cistelles? Garanteixen als consumidors una regularitat de provement que els aporta tranquillitat, mentre us asseguren una sortida prou regular dall que produu. Ofereixen coherncia quant al consum de productes de temporada, sobretot si sn tancades (en totalitat o parcialment). Qu exigeixen de vosaltres les cistelles? Que disposeu cada setmana de suficients quantitat i varietat de productes per garantir la regularitat dun provement equilibrat. No podreu oferir noms, per exemple, patates i bledes en grans quantitats, o cols petites insuficients per cuinar un plat de verdures per a tres persones! Que, a vegades, aneu a comprar a altres productors aquells productes que no teniu. Per exemple, productes que faltessin a un moment donat per algun accident puntual (meteorologia, plagues o malalties), o que per les condicions de la vostra finca (clima, sl) no arribssiu a produir malgrat ser productes de consum habitual, com ara pastanagues en un sl molt pesat. Per conservar la confiana dels vostres consumidors, s important que els informeu quan distribuu productes daltres productors.
captol
Amb les cistelles com a productors teniu molta llibertat per elaborar la vostra oferta, fixar-ne els preus, flexibilitzar les modalitats de les comandes, per exemple oferint descomptes a qui pagui anticipadament. Si uns consumidors sagrupen, les cistelles poden ser lliurades en un o pocs punts de recollida, on les venen a buscar. Aix simplifica la feina del productor i redueix els desplaaments, amb menor incidncia ambiental. Les agrupacions de consumidors poden sorgir de collectius ja constituts, com ara grups de treballadors o associacions amb objectius afins als nostres.
(MATTHEW HAYES)
148 |
Apadrinaments
Els apadrinaments sn ms habituals en produccions ramaderes. Per exemple un productor de llet pot oferir als consumidors dapadrinar un animal mitjanant una quota fixa peridica que els dna dret a una certa quantitat de productes, a ms de rebre informaci sobre levoluci de la finca i de lanimal apadrinat i de poder visitar-los. El grau de participaci dels consumidors en els apadrinaments, per, sol ser feble, a menys que el productor els proposi maneres de donar consells o prendre decisions sobre el funcionament i les orientacions de la finca. Hi podria certament haver iniciatives semblants en producci hortofructcola, per exemple entorn duna finca amenaada de desaparixer, o dun paratge despecial valor paisatgstic o patrimonial. Hi ha apadrinaments amb vergers de fruiters que funcionen b.
Venda a botigues especialitzades

A vegades empreses productores o elaboradores, sovint familiars, tenen una botiga prpia per vendre els seus productes. Per s molt ms freqent que uns botiguers, sobretot els especialitzats en aliments ecolgics, comprin directament a productors o elaboradors locals. Perqu aquesta frmula funcioni cal una densitat de poblaci suficient entorn de la botiga. A ms aquests negocis exigeixen una inversi superior a altres tipus de comercialitzaci, fet que les obliga a practicar ma-
(CH.-A. DESCOMBES)
(ANICIUS OLYBRIUS)
(EWAN MUNRO)
jors marges comercials (habitualment entre 25 i 40%) per tal dassegurar-ne la viabilitat. Lxit daquestes botigues depn tamb del grau de confiana que el/la botiguer/a aconsegueix establir amb els consumidors, i de la seva capacitat a transmetrels bona informaci sobre els productors i els productes que ofereixen. A Frana, la important associaci de botigues ecolgiques Biocoop en centralitza les compres i comparteix criteris dactuaci, en relaci estreta amb els consumidors.
(OLIVER H. BERYL)
Venda a restaurants o menjadors

La restauraci collectiva que comprn per una banda menjadors per a collectivitats (escoles, empreses, administracions), coneguts tamb com a contractaci pblica, i per laltra restaurants, hotels i albergs suposa una part important del consum alimentari, ja que una part important de la despesa alimentria es realitza fora de les llars. A hores dara s molt difcil delaborar mens ecolgics complets. Per aix la situaci habitual s que sintrodueixin alguns aliments ecolgics, en major o menor mesura i amb criteris variables: un pat per setmana, un cert tipus daliments (per exemple la fruita, els lctics), etc. Quant als productors, abastar la restauraci collectiva implica que tinguin la capacitat doferir amb regularitat quantitats daliments sovint importants. La restauraci collectiva pot gestionar-se o directament, quan la prpia empresa assumeix la confecci dels pats i la compra dels ingredients necessaris, o de forma concertada, externalitzant el servei a empreses de ctering, que aleshores esdevenen les interlocutores dels productors.
A nivell europeu existeix laliana multi-actors Mensa cvica, creada per impulsar el coneixement i la prctica de la restauraci collectiva sostenible, privada i sobretot pblica. Mensa Cvica ha redactat una Carta comuna que defineix uns quants principis: utilitzaci de productes de proximitat, ecolgics i majoritriament dorigen vegetal; respecte dels drets dels empleats del sector alimentari (salaris, condicions de treball); criteris de comer just o solidari i benestar animal. A nivell local existeixen moltes iniciatives, per exemple per promoure els menjadors escolars ecolgics, per atorgar certificats de restauraci ecolgica, etc. Itlia mereix una menci a part. Amb un volum de 300 milions anuals, el ctering hi representa gaireb una cinquena part del consum ecolgic. En efecte, seguint les recomanacions de Contractaci Pblica Ecolgica de la UE (Comissi Europea i ICLEI, 2011; ICLEI, 2008), els plecs de condicions de contractaci dels menjadors collectius exigeixen la utilitzaci daliments ecolgics. Aix la municipalitat de Roma ha esdevingut el principal consumidor de productes ecolgics al pas (Andrea Ferrante, president de lAssociaci Italiana dAgricultura Ecolgica AIAB, comunicaci personal).
(AGROCULTURA)
captol
150 |
Sumar esforos: grups i punts de venda, plataformes de distribuci

Promoure valors de solidaritat i cooperaci forma part, segurament, dels vostres objectius com a productors. Aleshores les frmules collectives de comercialitzaci us interessaran certament.
Cooperatives de consumidors
Les cooperatives de consumidors sn la frmula ms estesa dorganitzaci collectiva dels consumidors de productes ecolgics. Es constitueixen per proveir els seus membres daliments i altres productes, de manera autogestionada i amb criteris agroecolgics. Les cooperatives de consumidors poden tenir la forma jurdica dassociacions. Els seus socis compren collectivament, segons criteris comuns i mitjanant acords amb els provedors pagesos, ramaders o elaboradors. La relaci directa amb aquests, basada en la confiana mtua, ns un tret essencial. Alhora, lorganitzaci collectiva permet de realitzar economies descala: amb uns volums de compra importants, sabarateixen els costos econmics i ambientals. Lorganitzaci collectiva permet tamb a les cooperatives esdevenir eines de transformaci social, posant en prctica una economia alternativa, i constituint espais de formaci, reflexi i debat crtic entorn de lalimentaci, lagricultura i altres temes ambientals i socials.
(ROSTOLL VERD)
Amb algunes variants, les cooperatives de consum solen tenir uns trets comuns: Disposen dun local (propi o en lloguer) on acudeixen els socis per realitzar la seva compra. Normalment sel gestiona de manera voluntria, per hi ha casos on es professionalitzen algunes daquestes tasques, confiant-les a una persona a sou, habitualment ella mateixa scia. Per tal de cobrir les despeses de lassociaci, safegeix un percentatge al preu dels productes. De vegades sestableix una quota mensual, o fixa en entrar a formar part de la cooperativa. El ms habitual s que els socis encomanin setmanalment la prpia compra, b en el moment de recollir la comanda de la setmana anterior, b per Internet o per telfon. La majoria de cooperatives proveeixen de productes frescos (hortalisses, fruita, lctics, derivats de la soja, etc., habitualment produts localment) i de productes secs en estoc, que poden venir de ms lluny. A ms dels aliments, hi ha cooperatives que tamb ofereixen cosmtics, productes dhigiene corporal i daltres tipus. Les cooperatives solen funcionar per comandes o cistelles , que poden ser obertes, tancades o mixtes. Normalment sestableix una variabilitat mnima, per exemple 6 productes diferents cada setmana.
Cooperatives de productors i punts collectius de venda

En aquestes formes dorganitzaci, uns pagesos i/o elaboradors sassocien per crear i gestionar en grup una botiga de productes de la terra. s un model molt ests a alguns pasos europeus, com ara Frana, on una llei dartesania promou aquest tipus de comercialitzaci. Requereix una inversi major que altres models de CCC, aix com personal especialitzat. Sovint els pagesos complementen aquesta forma de comercialitzaci amb altres vies com la venda directa a mercats o a domicili. Una variant daquest model s lagrupaci de productors sense espai de venda fsic. En aquest cas, els productors i elaboradors sorganitzen per tal dintercanviar productes. Aix diversifiquen loferta de cada un dells, estalviant-se les inversions necessries a lobertura duna botiga. Cada pags comercialitza a travs dels seus propis canals de distribuci. Ambds tipus dassociacions de productors poden tamb donar lloc a un espai dintercanvi didees i informacions, de formaci i de debat sobre temes que els interessen o preocupen.
Cooperatives de productors i consumidors

Les cooperatives de productors i consumidors existeixen en molts pasos amb diferents noms. Procedents del Jap on van nixer com a teikei (collaboraci o cooperaci), als pasos anglosaxons es coneixen com a CSA (Agricultura amb Suport Comunitari), a Frana com a AMAP (Associacions per a la Preservaci duna Agricultura Pagesa), a Itlia com a GAS (Grups de Compra Solidria). A Espanya les representen el moviment BAH (Bajo el asfalto est la huerta) i a Catalunya, la PACA (Acord per a la Producci i el Consum Agroecolgics). Aquest tipus dentitats volen abolir la separaci entre productors i consumidors. Integrats en una mateixa estructura, uns i altres estableixen un contracte solidari regit pels principis de confiana mtua i de responsabilitat dels consumidors. Aix el grup de consumidors compra, per avanat al principi de cada estaci, una part de collita que rebr peridicament a un preu fix, acordat en funci dels costos de lactivitat. Daquesta manera els integrants comparteixen els riscos i tamb els beneficis de les bones collites ja que la quantitat de productes rebuts pels consumidors variar en funci de les condicions climtiques i sanitries, per no aix el preu percebut. Els ingressos econmics es deslliguen doncs de la producci: els consumidors avancen a la cooperativa uns diners que actuen com a inversions productives i que permeten als pagesos/treballadors de dedicar-se a conrear i a repartir els aliments que produeixen (Hayes i Milankovics, 2001).
captol
Centrals de distribuci
Les centrals o plataformes de distribuci de productes ecolgics poden ser fruit diniciatives privades, per tamb de projectes collectius. Ns un exemple reeixit el dAuvergne Bio Distribution, a Frana. Creada el
152 |
2007 com a iniciativa de 38 associats productors, transformadors i administracions pbliques , aquesta SCIC (Societat Cooperativa dInters Collectiu) pretenia reunir tot el que es produeix de manera ecolgica al nostre territori per redirigir-ho cap a la restauraci collectiva (Carthonnet, 2011): guarderies i escoles, instituts (professionals, de secundria i de batxillerat) i alguns menjadors dempresa. Amb una aposta econmica inicial austera, mitjanant la quasi supressi de costos fixos a travs de la locaci a hores dels locals, la plataforma va proposar-se servir amb la mxima professionalitat tots els ingredients necessaris per realitzar un pat ecolgic. Tamb va apostar clarament per als productes locals (regi de lAlvrnia), i noms sen procura daltres regions en cas que no nhi hagi localment. Aix la plataforma dna seguretat als compradors, que tenen tan sols un nic interlocutor, des de la carn a les hortalisses, passant per la farina i els iogurts [], un nic enviament, una nica factura (ibid.). Alhora aconsegueix consolidar les produccions locals, ja que pot garantir uns ingressos segurs als productors. Amb tot, la central anima els productors a tenir sempre altres sortides comercials. Actuant com a coix entre la producci i el client final, la plataforma incideix directament en leconomia regional: limita els transports llargs, i estructura i desenvolupa la producci regional. Per consolidar la seva tasca econmica, la plataforma assessor els productors quant a la legislaci, al compliment de les normatives sanitries i de seguretat alimentria, i els dna suport comercial. Tamb aconsella i assessora els centres escolars pel que fa a laprofitament dels productes (cocci de larrs, prdua de les carns en coures), per elaborar mens equilibrats i entorn de lopci preferent per als productes locals.
Productes ecolgics per a tothom? Fer front als supermercats

Quan lagricultura ecolgica comena a desenvolupar-se en un pas, s habitual que els aliments ecolgics es comercialitzin a petita escala, a travs del contacte directe, les botigues especialitzades i alguns mercats. La distribuci collectiva hi representa una eina privilegiada de comercialitzaci. Ara b, els aliments ecolgics guanyen una major quota de mercat, s a dir arriben a ampliar el seu nnxol, quan aconsegueixen penetrar massivament en les grans superfcies no especialitzades. Els aliments ecolgics hi sn oferts al costat dels convencionals, en un context de total normalitat competitiva, on es dna resposta als dos principals obstacles a la seva compra, lelevat preu i la dificultat de trobar-ne. Aix ho confirma la segent grfica sobre canals de distribuci a la Uni Europea. Els pasos amb ms consum daliments ecolgics sn, en general, on aquests es compren ms en supermercats (comer minorista general).
Malta Polnia Espanya Grcia Itlia Republica eslovaca Pasos Baixos Frana Portugal Hungria Alemania Luxemburg Belgica ustria Repblica Txeca Regne Unit Chipre Crocia Sussa Eslovnia Romania Bulgaria Sucia Dinamarca Finlndia Noruega
02
04
Comer minorista general
06
08
0
Altres
100
(Font: Kilcher i col., 2011)
Comer minorista especialitzat
En alguns pasos, com ara Alemanya, el debat entre els partidaris de la comercialitzaci dels productes ecolgics a travs de vies prpies i els de lobertura a les estructures ms capitalistes de les grans superfcies ha estat i s molt viu. En qualsevol cas, avui en dia s inqestionable la importncia dels supermercats en la penetraci a llarga escala dels aliments ecolgics al mercat.
captol
154 |
BINIMELIS R. (2010). Circuits curts de comercialitzaci per a aliments ecolgics. Identificaci i tipologia. Manresa. Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural / Verloc-LEra. Disponible a: www.biotacc-project.com/CA/Ressources/WP3_Transf_Solutions/10_2010_Manuel_CCC_MANRESA.pdf CARTHONNET N. (2011). Una central de distribuci ecolgica a la Frana rural. Agrocultura, nm. 46, p. 28-31. Disponible a: www.agrocultura.org/article.php?article=394 COMISSI EUROPEA-ICLEI (2011). Adquisiciones ecolgicas. Manual sobre contratacin pblica ecolgica. Luxemburg. Oficina de Publicacions de la Uni Europea. 2a ed. Disponible a: http://ec.europa.eu/environment/gpp/pdf/handbook_es.pdf FiBL (2008). Qualitat i seguretat de productes ecolgics. DAAM, Barcelona. Disponible a: www.fibl.org/fileadmin/documents/shop/1588-qualitat-i-seguretat.pdf FiBL-IFOAM (2012). Key results from the survey on organic agriculture worldwide 2012. Part 1: Global data and survey background. Nrenberg. Comunicaci Biofach. Disponible a: www.organic-world.net/yearbook-2012-presentations.html FOLLET J.R. (2009). Choosing a Food Future: Differentiating among Alternative Food Options. Journal of Aricultural and Environmental Ethics, nm. 22, p. 31-51. HAYES M., MILANKOVICS K. (2001).Community supported agriculture, CSA. A farmers manual: how to start up and run a CSA. Gdll: Nyitott Kert Alaptvny. ICLEI (2008). Alimentacin y servicios de restauracin. Ficha de producto para la Contratacin Pblica Ecolgica (CPE). Bruxelles. Comisin Europea, DG Medio Ambiente. Disponible a: http://ec.europa.eu/environment/gpp/pdf/toolkit/food_GPP_product_sheet_es.pdf KILCHER L., WILLER H., HUBER B., FRIEDEN C., SCHMUTZ R., SCHMID O. (2011). The Organic Market in Europe (3a ed., maig). Zuric i Frick. SIPPO i FiBL. Disponible a: www.infoandina.org/node/138502 LEADER European Observatory (2000).Marketing local products. Short and long distribution channels. Rural Innovation, Dossier n. 7. July, 98 p. Disponible a: http://ec.europa.eu/agriculture/rur/leader2/rural-en/biblio/circuits/contents.htm NIELSEN A.N. (2005). Functional Food and Organics. A Global AC Nielsen Online Survey on Consumer Behavior and Attitudes. Disponible a: www2.acnielsen.com/reports/documents/2005_cc_functional_organics.pdf
SAHOTA A. (2012). Global Organic Food and Drink Market. Comunicaci Biofach 2012. Disponible a: www.organic-world.net/yearbook-2012-presentations.html WILLER H., KILCHER L. (Ed.) (2012). The World of Organic Agriculture. Statistics and Emerging Trends 2012. Table 86 (pg. 308-311). Frick i Bonn. FiBL, IFOAM. Disponible a: www.organic-world.net/1690.html
Pgines web
Bajo el asfalto est la huerta: http://bah.ourproject.org/ Biocoop: www.biocoop.fr/ BIOTACC: www.biotacc-project.com Contractaci pblica ecolgica (CPE). Joc deines: http://ec.europa.eu/environment/gpp/toolkit_en.htm Contractaci pblica ecolgica (CPE): http://europa.eu/legislation_summaries/environment/sustainable_development/mi0002_es.htm Contractaci pblica verda (CPV, Espanya): www.magrama.gob.es/gl/ministerio/planes-estrategias/plan-de-contratacion-publica-verde/default.aspx IFOAM, Grup europeu: www.ifoam-eu.org/ Mensa cvica, Pla dacci (en angls): www.sustainablefood.org/food-for-health/61-alimenterra-launches-mensa-civica Mensa cvica: http://mensacivica.com
captol
156 |
9
Normativa ecolgica i sistemes de certicaci
| 157
Qu determina que una prctica agrria sigui considerada ecolgica? Lagricultura ecolgica es pot definir de manera precisa com el sistema agrcola basat en el compliment de les normes europees interpretades i aplicades pels organismes de certificaci ecolgica de cada pas. Tanmateix, que lessncia del conreu ecolgic sigui complir una srie de normes s discutible i hi ha qui pensa que es tracta ms duna manera de viure, de potenciar els processos vitals del sl Agricultura ecolgica s un a travs del conreu, de promoure la sostenibilitat i terme emparat per la llei de tenir cura de la terra. Quant a la Uni Europea, agricultura ecolgica (en altres pasos anomenada orgnica o biolgica) s un terme emparat per la llei i noms es pot aplicar als productes provinents duna explotaci que disposi de la certificaci ecolgica oficial. En aquest captol fem una introducci al desenvolupament de la normativa ecolgica i al funcionament general dels programes de certificaci ecolgica. Tamb parlem dels avantatges de tenir la certificaci i presentem algunes alternatives als sistemes de certificaci basats en la inspecci de les explotacions per part de tercers.
Reps histric de la regulaci i la certicaci de lagricultura ecolgica

Els moviments en defensa de lagricultura ecolgica van comenar a sorgir a principis del segle xx Grcies a les marques comercials, (vegeu el captol 1). Bastant abans que es regulesels productes ecolgics es podien sin, els sistemes agrcoles ecolgics es distingien fer un lloc al mercat per mitj de noms collectius o marques comercials. La marca ms antiga, Weleda, es va establir a Alemanya el 1921. Ms tard, el 1927, es va crear la marca Demeter, amb referncia als principis de la biodinmica. Grcies a les marques comercials, els productes ecolgics es podien fer un lloc al mercat. Tamb eren una manera de representar el punt de vista i els ideals collectius dels primers impulsors de lagricultura ecolgica. A Europa,
captol
158 |
les marques comercials van passar a ser logotips collectius, que van unir els precursors de lagricultura ecolgica tal com lentenem avui dia: pagesos, consumidors, ecologistes i professionals de la salut. Les organitzacions i les associacions que van aparixer en aquella poca compartien la voluntat doferir productes amb informaci verdica sobre el mtode de producci. Es tractava de guanyar-se la confiana dels consumidors i doferir una garantia de qualitat per tal que els consumidors tinguessin la certesa que els productes que trobaven als prestatges de les botigues provenien realment dexplotacions que respectaven els principis i les prctiques de lagricultura ecolgica. A la dcada dels setanta, el moviment ecolgic es va comenar a organitzar duna manera ms sistemtica arreu dEuropa, Amrica del Nord, el Jap i altres indrets. Al principi, es va introduir un rgim voluntari dinspeccions entre agricultors dacord amb uns estndards generals fora flexibles. Les primeres associacions van anar desenvolupant una normativa cada vegada ms especfica, detallada i tcnicament ms rigorosa. Lanomenada certificaci a crrec de tercers, s a dir, la inspecci de les explotacions per part dun organisme de certificaci independent, es va introduir com a mesura de garantia i com a prova que un producte shavia produt de manera ecolgica (IFOAM, 2009). Al comenament, la certificaci era voluntria, per ara molts governs lexigeixen, com s el cas dels estats membres de la Uni Europea per mitj del Reglament del Consell (CE) 834/2007, sobre producci i etiquetatge dels productes ecolgics, pel qual es deroga el primer Reglament (CEE) 2092/1991. La Federaci Internacional de Moviments dAgricultura Ecolgica (IFOAM), fundada el 1972, s una ONG paraigua que engloba les associacions que representen el moviment ecolgic en lesfera internacional. LIFOAM ofereix informaci i collabora en lelaboraci de la normativa de les organitzacions que en formen part.
Com es porta a la prctica la certicaci ecolgica?

Si un agricultor vol etiquetar els seus productes com a ecolgics sha dinscriure davant dun orSi un agricultor vol etiquetar ganisme de certificaci oficial. Els governs de cada els seus productes com a pas tenen lobligaci de regular les seves entitats ecolgics sha dinscriure de certificaci ecolgica. Els organismes de certifidavant dun organisme de caci han dadoptar, com a mnim, els estndards certificaci oficial que dicta la UE. Sovint, per, les organitzacions de certificaci privades imposen unes normes ms estrictes que els requisits mnims que marca la UE. Tots els organismes de certificaci estableixen les seves prpies normes, basades en els principis bsics de lagricultura ecolgica, la normativa de benestar animal, la protecci del medi ambient, el rebuig dels transgnics, etc. Els estndards ecolgics sn la base dels reglaments i les normes que les entitats de certificaci apliquen als agricultors que volen obtenir la certificaci ecolgica. El procs de certificaci consta de tres etapes bsiques.
Normativa ecolgica i sistemes de certificaci | 159
1. Sollicitud
Com a agricultor cal que us poseu en contacte amb un organisme de certificaci local - amb una senzilla cerca a Internet trobareu rpidament les entitats que operen al vostre pas. En la majoria de casos us podreu descarregar tota la informaci i els formularis de sollicitud del web de les organitzacions de certificaci. Les sollicituds shan de presentar per via telemtica o, de vegades, per correu postal.
2. Inspecci
Un cop hagueu omplert tots els papers - s possible que hgiu de signar un contracte amb lentitat de certificaci abans de dur a terme la inspecci -, i si compliu els requisits bsics, un inspector visitar el vostre hort o verger professional en la data que hgiu acordat. Aquesta primera inspecci pot durar tot un dia. Segurament haureu demplenar molts formularis; per tant, us recomanem que preveieu el temps suficient i que prengueu pacincia! Linspector haur de comprovar el vostre coneixement de la producci ecolgica i probablement us demanar que li ensenyeu els plnols de lexplotaci, les previsions de producci i el pla de rotaci (vegeu el captol 3). Desprs de la inspecci redactar un informe, que pot incloure comentaris, i posar de relleu les no-conformitats, que se us donar loportunitat de corregir.
3. Certificaci
Si lorganisme de certificaci considera que les vostres prctiques agrcoles sadiuen als seus estndards, emetr un certificat dorigen ecolgic. Aquest certificat correspon a la vostra explotaci o hort o verger professional i indica que els mtodes de producci compleixen les normes ecolgiques establertes. A ms, lautoritat de certificaci elabora un certificat comercial, on es detallen els productes procedents de la vostra explotaci i el seu estatus: producte no ecoLa utilitzaci de leurofulla en letiquetatge i la lgic, producte en conversi o producte ecolgic. Tingueu present publicitat de productes alimentaris ecolgics preenvasats s obligatria des del 2010. A que el perode de transici dun sistema agrcola convencional a un letiqueta dels productes tamb hi han de constar sistema ecolgic pot ser crtic. Si prviament la terra sha cultivat lorigen ecolgic i el codi numric de lentitat de certicaci. de manera convencional, s possible que hgiu de renunciar a tenir ingressos durant un temps i no pugueu fer els mateixos conreus. Per tant, cal que calculeu molt b la repercussi econmica daquest procs de conversi. Perqu els vostres productes siguin legalment reconeguts com a ecolgics heu daconseguir tant el certificat dorigen, referent a lexplotaci, com el certificat comercial, referent als productes. Alguns organismes de certificaci ecolgica requereixen que a cada venda lliureu un albar o un comprovant de venda on sespecifiqui la quantitat de productes venuts. s una manera que tenen les entitats de certificaci de controlar les quantitats de productes ecolgics comercialitzats. Tamb s una pista de transparncia, per tal de comprovar que la quantitat de productes ecolgics procedents de les rees ecolgiques certificades s realista.
captol
160 |
La majoria dorganismes de certificaci no permeten la producci ecolgica i la producci convencional de manera simultnia a la mateixa finca (o noms ho permeten en casos concrets). Daltra banda, la descripci dels magatzems i de les installacions s obligatria i, en tot cas, lorganisme de certificaci hi pot fer una inspecci. A ms, el material de multiplicaci, com ara les llavors o els portaempelts, ha de provenir de sistemes de producci ecolgica sempre que sigui possible. Generalment, les inspeccions es fan un cop a lany. Aix mateix, al llarg de lany sha de presentar una srie de documents a lentitat de certificaci. De vegades, lautoritat de certificaci pot fer inspeccions de control sense avisar per comprovar que es compleix la normativa.
Tanta importncia t la certicaci?

Adherir-se a una entitat de certificaci i sotmetres als procediments dinspecci ecolgica s voluntari, exigeix molta dedicaci, suposa un cost econmic i requereix emplenar piles i piles de papers. Per tant, per qu ho haureu de fer? La resposta senzilla s que no cal que disposeu de cap certificaci, per si voleu utilitzar la denominaci producte ecolgic en letiqueta dels vostres productes la legislaci europea us obliga a registrar-vos en un organisme de certificaci. Ara b, si tant us fa que els vostres productes es puguin designar amb letiqueta decolgics no cal que us inscriviu en cap programa de certificaci. La certificaci ecolgica comporta una srie davantatges reals: Segons els estudis realitzats, tant els consumidors com els venedors al detall confien en la qualitat dels productes ecolgics. La certificaci s una garantia que les explotacions don provenen els productes estan controlades i compleixen la normativa establerta. Aquesta confiana cobra especial importncia quan lorigen dels productes s relativament lluny, per exemple, quan es comercialitzen en supermercats o per mitj de comeros. Les etiquetes ecolgiques sn un smbol de qualitat reconegut, que certifica que el producte est fet amb ingredients naturals i no cont additius ni restes de plaguicides i transgnics. La normativa ecolgica s present en lesfera internacional. Els consumidors poden estar segurs que tant a Europa com a la resta del mn sapliquen uns estndards ecolgics similars. Estar adscrit a una entitat de certificaci ecolgica permet estar informat de levoluci del moviment ecolgic i estar al dia de les novetats i les tecnologies que van apareixent. s una manera devitar la condescendncia i el conformisme.
Logotips dentitats de certicaci autoritzades pbliques i privades en lmbit europeu. Aquests logotips no han daparixer obligatriament en les etiquetes de productes alimentaris ecolgics.
Alternatives a la certicaci
Estar certificat t un seguit davantatges, per tamb suposa una despesa econmica considerable, i una important dedicaci de temps a preparar la documentaci i a atendre les inspeccions. La certificaci s voluntria i potser no s aconsellable en tots els casos. Lobtenci de la certificaci no urgeix tant si veneu els vostres productes en lmbit local o a un grup tancat de consumidors, que poden conixer la vostra explotaci o us poden conixer a vosaltres personalment i us tenen confiana. Per a aquests consumidors s ms important saber qui sou i saber com treballeu la terra que saber qu posa a letiqueta del producte. Cada vegada ms agricultors ecolgics, sobretot els petits pagesos, sestan replantejant la necessitat de disposar de la certificaci ecolgica. Amb els anys, les inspeccions shan encarit i la crrega burocrtica s ms del que poden assumir molts agricultors. Si confieu en els mtodes de producci que seguiu i sou capaos de demostrar-ho i de transmetre-ho directament als vostres consumidors, potser podeu prescindir de la certificaci. De totes maneres, cal que us ho penseu b. Assegureu-vos que podeu fer una venda directa i personalitzada dels vostres productes abans de renunciar als avantatges de disposar duna etiqueta ecolgica. Si no, us trobareu que haureu de buscar clients desesperadament i malvendre els vostres productes a preus convencionals, que poden estar ben b per sota dels costos de producci.
Sistemes de garantia participatius

Als principis de lagricultura ecolgica, els agricultors es feien les inspeccions de les explotacions ells mateixos, els uns als altres, de manera voluntria. Els agricultors petits, especialment els que venen en lmbit
captol Grcies als sistemes de garantia participatius, el tercer mn t una oportunitat real dorganitzar-se i presentar-se com a actor en el comer internacional.
local i a travs de vies alternatives, com ara per mitj de cooperatives de productors i consumidors o comercialitzant caixes preparades de fruita i verdura (vegeu el captol 8), tenen cada vegada ms inters a trobar una alternativa a les certificacions a crrec de tercers. En lactualitat, est sorgint un nou moviment basat en la participaci de totes les parts interessades en la cadena alimentria (agricultors, consumidors, comunitats, xarxes locals) en el procs de verificaci de la qualitat dels aliments produts en lmbit local. Aquesta estratgia rep el nom de sistema de garantia participatiu: Els sistemes de garantia participatius
162 |
sn sistemes de garantia de la qualitat centrats en lmbit local i construts sobre la base de la confiana, les xarxes socials i lintercanvi de coneixement (IFOAM, 2008). Els sistemes de garantia participatius sn transparents i econmics, encara que els agricultors tamb hi han de dedicar el seu temps, per exemple assistint a les inspeccions o compartint informaci amb les parts interessades. No obstant aix, poden ser molt gratificants i enriquidors. La implicaci de les parts interessades tamb permet apropar els consumidors a les explotacions on compren, la qual cosa referma la seva lleialtat i es pot convertir fins i tot en un aprenentatge.
Ms enll de la certicaci ecolgica

A banda de la certificaci ecolgica, cal esmentar el desenvolupament daltres estndards tics, mediambientals i de benestar, que es poden considerar complementaris als estndards ecolgics. Les iniciatives
Un plantejament ms enfocat a aspectes tics, locals, biodinmics i ambientals pot ampliar el comproms ecolgic inicial.
Sens dubte, les empreses del sector de lagricultura ecolgica no poden ser condescendents pel que fa a la seva contribuci a les emissions de dixid de carboni. Els agricultors ecolgics, com la resta dagricultors, shan desforar de valent a reduir el consum de combustibles fssils i a ser conscients de ltica en el comer
de comer just (Nord-Sud) i de comer solidari (Nord-Nord), en particular, impulsen un nou concepte de comer tic. Lautoregulaci de limpacte ambiental (emissions de dixid de carboni, etc.) tamb comena a acaparar latenci. Sens dubte, les empreses del sector de lagricultura ecolgica no poden ser condescendents pel que fa a la seva contribuci a les emissions de dixid de carboni. Els agricultors ecolgics, com la resta dagricultors, shan desforar de valent a reduir el consum de combustibles fssils i a ser conscients de ltica en el comer.
CertCost. Anlisi econmica dels sistemes de certificaci per a lalimentaci i lagricultura ecolgiques: http://www.certcost.org/ Certified Naturally Grown. The Grassroots Alternative to Certified Organic: http://www.naturallygrown.org/ Comissi Europea. Agricultura ecolgica. Material de mrqueting: http://ec.europa.eu/agriculture/organic/toolbox/marketing-material_es Comissi Europea. Agricultura ecolgica. Logotip i etiquetatge dels productes ecolgics: http://ec.europa.eu/agriculture/organic/consumer-confidence/logo-labelling_es MASSES Josep Maria, coord. (2009). La transici a la producci agrria ecolgica. Dossier tcnic, nm. 34, febrer. Direcci General dAlimentaci, Qualitat i Indstries Alimentries: https://www.fibl.org/fileadmin/documents/shop/1620-transicio.pdf IFOAM, Federaci Internacional de Moviments dAgricultura ecolgica (2008). Agricultura ecolgica i sistemes de garantia participatius: www.ifoam.org IFOAM, Federaci Internacional de Moviments dAgricultura ecolgica (2009). Normativa ecolgica i sistemes de certificaci: www.ifoam.org
captol
164 |
(EDU BAYER)
10
Suports i ajudes
| 165
A lhora de crear una empresa cal saber amb quines fonts dinformaci i amb quines ajudes es pot comptar. Conixer les subvencions disponibles o les fonts dinformaci per endavant pot fer-nos estalviar molt de temps i diners. Tamb evita que fem esforos innecessaris i que cometem alguns errors que ens poden acabar sortint cars. Evidentment, s impossible fer una llista exhaustiva de les ajudes i les fonts dinformaci que es poden trobar a Europa. Per aix, hem intentat classificar els suports per tipus i descriure breument els serveis que us poden ser ms tils. Les formes de suport poden ser diferents en cada pas i, fins i tot, poden variar entre les regions dun mateix estat. Tipus de suports. Duna banda, les formes de suport es poden dividir en tres categories: fonts dinformaci, ajuda econmica i suport tcnic i prctic. De laltra, es poden classificar en formals i informals. Les entitats formals sn les institucions oficials: governs, autoritats locals, agncies europees i organitzacions finanades amb fons pblics, com ara universitats i centres de recerca. Les entitats informals, en canvi, pertanyen al sector no governamental: famlia, amics i organitzacions civils o organitzacions comercials, que poden ser de pagament. Generalment les formes de suport formals sn gratutes, per no sempre sn accessibles per a tothom. Per poder rebre ajudes, de vegades sha de formar part dun programa goCal que tingueu en compte si vernamental oficial o facilitar tota una srie de dalajuda rebuda compensar els des. Per aix, cal que tingueu en compte si lajuda inconvenients o les limitacions rebuda compensar els inconvenients o les limitaque pot representar a lhora cions que pot representar a lhora de desenvolupar de desenvolupar lempresa lempresa lliurement en el futur. lliurement en el futur Rebre qualsevol tipus dajuda formal sempre comporta algun tipus de compensaci. Normalment el benefici que reporta fa que valgui la pena, per de vegades conv agafar perspectiva i pensar si entrar en un programa governamental s realment una bona opci. Per exemple, comptar amb el patrocini del govern per fer agricultura ecolgica pot semblar un recurs atractiu, per si noms treballeu en una rea reduda i considereu que donar-vos dalta duna entitat oficial de certificaci ecolgica no us s gaire avantatjs, podeu decidir que la feina domplir la paperassa per sollicitar lajuda no compensa els diners concedits. Els lmits no sn gaire clars i, per tant, conv que sapigueu el benefici que en traureu i decidiu fins a quin punt us voleu comprometre en programes oficials.
10
captol
166 |
1. Fonts dinformaci
Moltes vegades, la informaci ms til sobt de manera informal, sobretot en trobades amb altres Cal que tingueu en compte que agricultors, en particular amb els que cultiven de cada empresa s nica i que manera ecolgica. Ben sovint, els millors consells el que ha donat resultats en vnen de persones que han superat reptes similars un cas pot no funcionar en un als vostres, que han aconseguit crear una empresa altre estable i que sn capaos de plasmar cada desafiament, cada etapa, cada moment i cada decisi que els va permetre arribar al punt on es troben, en qu el negoci els funciona. Ara b, cal que tingueu en compte que cada empresa s nica i que el que ha donat resultats en un cas pot no funcionar en un altre. s possible que la informaci que us doni un agricultor no sigui del tot objectiva; de vegades pot arribar a ser completament imparcial. Fins i tot, pot ser que us percebin com un competidor amenaador i que us amaguin aspectes clau per protegir els seus interessos. De totes maneres, lexperincia ens ha demostrat que habitualment els agricultors ecolgics estan disposats a compartir les seves impressions i, encara que pugui sorprendre, sovint ho fan de manera Habitualment els agricultors gratuta i no escatimen els consells i la informaci ecolgics estan disposats a que volen donar als agricultors novells. Una de les compartir les seves impressions coses ms gratificants de ser agricultor ecolgic s i, encara que pugui sorprendre, el sentiment de pertnyer a un moviment per al sovint ho fan de manera gratuta canvi social. Molts agricultors ecolgics consideren i no escatimen els consells i la que la seva activitat contribueix a millorar la socieinformaci que volen donar als tat i, per aquest motiu, estan especialment oberts a agricultors novells transmetre el seu saber. Els agricultors ecolgics poden brindar informaci molt til pel que fa a: Sistemes de conreu: rotacions, tecnologies adequades, varietats ms idnies, fonts de bona multiplicaci/llavors. Equipament i maquinria: nivell dequipament adequat a la vostra empresa, experincia en relaci amb leficincia dun equip o aparell en concret, llocs de venda dequipament nou i de segona m, consells per saber quan val la pena adquirir material nou o nhi ha prou amb eines de segona m. Control de les herbes i informaci sobre plagues i malalties. Recollecci i embalatge, per exemple solucions senzilles i tcniques per mantenir la fruita i la verdura fresques un cop collides. Comercialitzaci i vendes: on vendre els productes, avantatges i inconvenients de les alternatives locals, elements per identificar a la nostra zona el tipus de persones interessades en els productes ecolgics.
Els agricultors ecolgics poden coincidir en contextos formals (per exemple, en el marc dassociacions ecolgiques) o informals, ja sigui de manera ocasional o regular. Procureu assistir a trobades dagricultors
Suports i ajudes | 167
i intenteu visitar altres explotacions, que encara us pot ser ms til, ja que no hi ha res com veure in situ la manera de treballar daltra gent. De vegades, per exemple, veure com es tomba un conreu de coberta o com es modifica una mquina per adaptar-la a les necessitats particulars duna finca pot ser ms revelador que parlar-ne hores i hores. Els agricultors tradicionals i convencionals tamb us poden donar bons consells i oferir informaci molt valuosa, sobretot pel que fa a aspectes molt concrets de la zona. Per exemple, us poden explicar quins sn els conreus ms idonis en cada estaci i les tcniques de conreu ms adients. Bona part dels conceptes bsics de lagricultura convencional, llevat duna srie de prctiques i coneixements, sn aplicables a lagricultura ecolgica. Els agricultors ms veterans expliquen de bon grat el que han aprs al llarg de la vida i algunes de les tcniques que recorden de quan van comenar a treballar al camp (tcniques senzilles utilitzables a petita escala) poden ser dutilitat en el vostre mbit. Tamb us poden parlar de les varietats dabans, especialment de les fruiteres adaptades a la zona.
Corr laminat de mida petita per tombar els conreus de coberta en sembra directa ecolgica.
Si sou forasters, al principi pot ser ms difcil comptar amb el consell dels pagesos, fins que se us accepti dins el venat. Tanmateix, no heu de subestimar la utilitat daquestes fonts directes dinformaci, ja que els coneixements tradicionals i locals poden tenir una validesa molt mplia i definida. Posem per cas que valoreu les diferents alternatives a lhora dexcavar un pou per regar. En podreu parlar amb els vens i demanar-los quines fonts de subministrament daigua fan servir i si shi pot confiar. Pot resultar que us diguin que no val la pena fer un pou, ja sigui perqu no s necessari o b perqu, basant-se en els intents fallits previs, preveuen que no ser profits. Lexperincia ens diu que tenir una visi general sobre el territori s important; sovint les persones manifesten opinions oposades i, per tant, fer la mitjana de totes les opinions permet tenir una percepci objectiva de la situaci. Els agricultors tradicionals de les vostres contrades que practiquen un model dagricultura convencional poden ser una font dinformaci molt valuosa i us poden aconsellar sobre tot un seguit daspectes:
(CH.-A. DESCOMBES)
10
captol
Els coneixements tradicionals i locals poden tenir una validesa molt mplia i definida
168 |
Caracterstiques del sl i del clima: per exemple, les primeres i les ltimes gelades. Varietats de llavors i darbres fruiters. Tecnologies adaptades prpies de la zona, especialment si hi ha algun tipus de conreu especfic. Noves tecnologies i tecnologies aplicades al conreu protegit: reg, hivernacles, tnels de plstic, maquinria especfica, etc. Elecci de la ubicaci de la finca.

Aix mateix, els vens i els amics us poden fer comentaris molt encertats en relaci amb vosaltres i les vostres capacitats. Poden ser un bon mirall de vosaltres mateixos i donar-vos la seva opini ms sincera, en comptes devitar la confrontaci o intentar ser correctes.
(WARMONDERHOF OPLEIDINGEN)
Les organitzacions civils (anomenades tamb organitzacions no governamentals) us poden proporcionar informaci til pel que fa a xarxes i campanyes (com ara campanyes mediambientals, campanyes alimentries en lmbit local, organitzadors de mercats de pagesos o organitzacions de consumidors, etc.), que us poden acabar reportant un benefici material per a la vostra explotaci ecolgica. A les organitzacions civils hi trobareu un bon grapat de persones implicades en diferents causes. Algunes daquestes persones poden estar interessades tamb en els productes ecolgics sense Acci antitransgnica contra el glifosat de Monsanto. dedicar-se necessriament al sector de lalimentaci ecolgica de manera directa, sin al benestar animal o a lmbit de la salut, per exemple. A ms, unir-vos a organitzacions civils pot ser una oportunitat per formar part duna xarxa de persones que us poden ajudar a lhort (fent feines de manera voluntria, per exemple) o b que poden ser futurs consumidors dels vostres productes. Com a agricultors ecolgics s possible que no tingueu temps de participar activament en iniciatives de carcter civil, per heu de procurar de mantenir el contacte amb aquestes xarxes cviques, ja que ms tard o ms dhora podeu acabar depenent de linters personal com que es canalitza a travs de les xarxes civils, com ara xarxes de consum responsable, moviments antitransgnics o grups de conservaci de llavors tradicionals.
(SOM LO QUE SEMBREM)
Les campanyes dorganitzacions civils i els programes pblics deducaci tamb poden encaixar en els vostres plans de comercialitzaci. Podeu estalviar una part del pressupost destinat a donar a conixer els vostres productes compartint el frum amb ONG o sent escollits per organitzacions civils com a exemple del tipus de prctiques agrcoles que volen promoure. Algunes ONG, de fet, es fan crrec de bancs de llavors (com ara Brogdale Trust al Regne Unit o Esporus a Catalunya) i realitzen treballs dinvestigaci en agricultura ecolgica
(lInstitut de Recerca en Agricultura Ecolgica MKI dHongria, per exemple) com a part de la seva tasca. En aquests casos, les organitzacions civils poden tenir informaci especfica i material de referncia que us pot fer servei per al vostre projecte. Ara b, conv que estudieu el tipus dorganitzacions que us poden oferir ajuda tamb des duna altra perspectiva. A part de ser una empresa ecolgica sou, en gran part, una empresa de caire social, al servei dobjectius econmics, ambientals i socials alhora. El sector civil sest estenent de manera molt dinmica en lmbit de lempresa social, per tant hi podeu trobar molta informaci i serveis interessants que us ajudaran a desenvolupar la vostra empresa. NESsT, per exemple, s una organitzaci que promou la creaci dempreses socials al centre i a lest dEuropa. Les organitzacions i associacions ecolgiques sn un conjunt important dorganitzacions civils. Ns una lIFOAM (Federaci Internacional de Moviments dAgricultura Ecolgica)1, una organitzaci paraigua dorganitzacions ecolgiques de diferents pasos que aporta informaci sobre el moviment ecolgic a tot el mn. Tamb podem esmentar Demeter International, un organisme internacional destndards comercials que certifica les produccions i els sistemes agrcoles biodinmics. Hi ha algunes organitzacions ecolgiques que estan majoritriament al servei dels consumidors, mentre que nhi ha daltres que treballen per als productors, difonent informaci molt tcnica i editant publicacions peridiques. En sn exemples lOrganic Growers Alliance al Regne Unit, lhongaresa Bioporta, la Fdration nationale dagriculture biologique de les regions franceses i la Sociedad Espaola de Agricultura Ecolgica. A ms, moltes associacions ecolgiques organitzen sessions de formaci i visites a explotacions agrcoles. Sn oportunitats daprenentatge molt focalitzades i de gran valor, ja que representen ocasions immillorables de conixer altres agricultors ecolgics. Les revistes, les publicacions i els articles de carcter tcnic que editen les diverses associacions ecolgiques contenen informaci tcnica molt til, especialment per a productors de fruita i verdura ecolgiques. La informaci acostuma a ser ms actual que la que apareix als manuals i generalment es destaquen els coneixements aplicats, ms prctics, que sn els que satisfan realment les necessitats dels agricultors. Us recomanem que us feu socis dorganitzacions ecolgiques que sexpressin en la vostra llengua, perqu us poden oferir una visi molt valuosa del que fan els agricultors ecolgics daltres indrets.
(INEOPOLE)
Per la seva banda, les publicacions sobre agricultura convencional tamb ofereixen informaci general i assessorament que pot ser dinters per als agricultors ecolgics. En els ltims anys, el temps en antena dedicat a projectes dagricultura ecolgica en el marc de programes de rdio i de televisi sobre agricultura ha augmentat. Tamb s bo consultar les revistes dagricultura convencionals (com langlesa Farmers Weekly, lhongaresa stermel i la neerlandesa Boerderij), ja que contenen informaci especialitzada que us pot ser molt til. Pel que fa a les fonts dinformaci i dassessorament ms formals, hi ha un ampli ventall dorganitzacions i agncies dmbit europeu, nacional i regional o local. Sn tan diferents i nhi ha de tants tipus que no podem fer-ne una enumeraci detallada, per s que algunes indicacions us poden ajudar.
1. Al final del captol sinclou una relaci de totes les adreces dInternet.
10
captol
170 |
Fonts de la Uni Europea

Al web de la Uni Europea podeu trobar informaci genrica, que us servir per fer-vos una idea general de les poltiques, les estratgies i la situaci actual a Europa. Per exemple, podeu visitar el seu web oficial sobre desenvolupament agrcola i rural (http://ec.europa.eu/agriculture/rur/leaderplus/index_es.htm). Tots els estats membres de la Uni tenen agncies, normalment adscrites a un departament, que administren els fons estructurals de la UE, dels quals parlarem ms endavant. Aquestes agncies solen tenir un web propi amb informaci general i, de vegades, informaci especfica sobre agricultura ecolgica, per exemple, en el marc de programes agroambientals. Les agncies governamentals tamb brinden informaci i suport en lesfera del mrqueting, de vegades amb el punt de mira al sector ecolgic. Ns un exemple lInstitut de Mrqueting Agrcola dHongria.
Escoles dagricultura i centres de recerca

Tots els pasos europeus compten amb institucions educatives en lmbit de lagricultura. Poden variar considerablement dun pas a un altre, aix que us recomanem que consulteu per Internet quines escoles i facultats hi ha a les vostres contrades. En algunes escoles i universitats simparteixen cursos especfics dagricultura i horticultura ecolgiques. A Europa hi ha moltes escoles especialitzades en agricultura ecolgica, com ara les segents: Dinamarca Kal Organic Agricultural College www.kalo.dk Sucia Jarna www.jarnanaturbruksgymnasium.se Regne Unit Emerson College www.emerson.org.uk Catalunya/Espanya Escola agrria de Manresa www.gencat.cat/agricultura/eca/manresa Frana INEOPOLE www.ineopole-mfr.com Pasos Baixos Warmonderhof www.warmonderhof.nl Hongria KTI-SZIE www.kti.szie.hu

Un altre recurs interessant s la plataforma de capacitaci lIFOAM, que inclou enllaos amb informaci sobre els cursos dagricultura ecolgica que es fan en lmbit europeu, inclosos els que simparteixen en universitats. Moltes organitzacions ecolgiques dEuropa ofereixen cursets sobre aspectes molt tcnics i especfics de lhorticultura ecolgica. Podeu buscar a Internet els cursos que es fan al vostre pas i pel que fa als cursets podeu informar-vos-en a travs de les organitzacions ecolgiques principals, inclosos els organismes de certificaci.
Tradicionalment, a Europa la formaci de carcter formal que han rebut els agricultors sha dut a terme a travs de les universitats i els centres de recerca agrcola. Aquest model de formaci extensiva, per, es troba en un procs de canvi i actualment sestan establint certs lmits entre instituts de recerca i agricultors. Aix i tot, s aconsellable que estigueu al cas de tot el que est relacionat amb els cursos dagricultura extensius que simparteixen al vostre pas. El Defra (Departament de Medi Ambient, Alimentaci i Afers Rurals), al Regne Unit, i la Conselleria dAgricultura dHongria nofereixen informaci. Els recursos que es destinen al finanament dels centres de recerca agrcola i dels cursos extensius varien considerablement dun pas a un altre, per la qual cosa es fa difcil dibuixar el panorama general a Europa, i ms si es t en compte que avui dia hi ha nombroses organitzacions que participen en la recerca agrcola com a parts interessades, des dorganitzacions comercials i ONG fins a agncies governamentals. A banda dels instituts de recerca pblics, hi ha tot un seguit dinstitucions de recerca ecolgica especialitzades, com poden ser el FiBL (Institut de Recerca per a lAgricultura Ecolgica) a Sussa i a Alemanya, lMKI (Institut de Recerca en Agricultura Ecolgica) a Hongria i el Centre de Recerca Ecolgica (Elm Farm) al Regne Unit. Segurament, seguir cada una daquestes organitzacions de manera individual s poc factible. De totes maneres, els mitjans que us hem citat informen amb regularitat dels nous descobriments i treballs de recerca publicats. A Internet hi trobareu molta informaci tcnica sobre lart del conreu i la majoria de vegades la podreu consultar de manera gratuta. En lmbit local, els registres de la propietat i les oficines de les corporacions locals, aix com les biblioteques i les assessories, per exemple, us poden oferir una gran quantitat dinformaci especfica del territori, com ara mapes, registres meteorolgics o dades histriques. La majoria daquests serveis sn gratuts, encara que alguns poden ser de pagament. Daltra banda, no hi ha res ms til que informaci precisa i fiable sobre el territori que afecti la vostra empresa en concret. Us recomanem, per exemple, que abans de comprar un terreny consulteu la informaci de ladministraci pblica relativa a lordenaci territorial.
2. Ajuda econmica
Les formes en qu es materialitza lajuda econmica van des dels diners que poden deixar la famlia o els amics fins als prstecs bancaris i crdits estatals, subvencions i subsidis. Segons les necessitats i el potencial de la vostra empresa haureu de considerar la vostra prpia combinaci de fonts de finanament. Tots els tipus dajuda econmica tenen avantatges i inconvenients. La famlia i els amics us poden deixar diners a un inters molt baix, per si les coses no rutllen es poden produir situacions dangoixa i de tensi. Els prstecs bancaris poden ser una bona opci, ja que permeten disposar dels diners lliurement, per tamb sn els que comporten un risc ms elevat i en la majoria dels casos el tipus dinters s molt alt. Les subvencions i els subsidis, per la seva banda, acostumen a semblar una alternativa molt atractiva. Ara b, cal que us assegureu que rebent lajuda i acceptant-ne les condicions no comprometeu el model dempresa que voleu tirar endavant. Abans de demanar un crdit o de sollicitar una subvenci o un subsidi heu de tenir clars els vostres objectius i els passos a seguir per tal de posar en prctica el vostre pla dempresa (vegeu el captol 8). Preveure la
10
captol
172 |
magnitud de les inversions i les despeses inicials us servir de base per valorar quins sn els tipus de finanament ms adequats per a la vostra empresa. Per exemple, si ja sabeu per avanat que noms sereu capaos dobtenir-ne un benefici marginal, potser haureu de desestimar lopci del prstec bancari perqu els terminis shan de complir escrupolosament i tindreu poc marge de maniobra si les coses no surten com espereu. Els prstecs informals sn els que provenen damics i famlia. Els interessos solen ser els ms favorables i les condicions damortitzaci poden ser flexibles. De totes maneres, cal que penseu b fins a quin punt s convenient que us endeuteu, encara que sigui amb familiars i amics o, ms ben dit, especialment amb familiars i amics! En primer lloc, heu de saber del cert que es poden permetre deixar-vos els diners i que si les coses no surten tal com estava previst i el termini damortitzaci sallarga no els far anar malament. Les condicions del tracte entre totes dues parts tamb han de quedar molt clares. No s mala idea, doncs, redactar un contracte i fer-hi constar les condicions de lacord per escrit per no haver de confiar desprs en el que recorda un o en el que recorda laltre. Si necessiteu un prstec, una altra possibilitat s demanar petites quantitats de diners a persones diferents, en comptes de demanar xifres elevades a un grup redut. El risc s ms gran, aix s cert, per tamb s ms gran linters de la gent que hi est implicada perqu la vostra empresa tingui xit. Podeu crear una comunitat de crdit informal, formada per amics, famlia, collegues i, fins i tot, persones afins al vostre projecte. En aquest cas tamb s aconsellable redactar algun tipus de contracte i fareu b de comptar amb assessorament legal. Hi ha una srie daspectes que han de quedar molt clars, com sn les quantitats prestades, el perode damortitzaci, el tipus dinters (si escau) i tot el que fa referncia a la comunicaci i a les expectatives. Per tant, conv que cadascuna de les parts accepti els termes de lacord per mitj de la signatura dun contracte. Els prstecs formals sn els que provenen dentitats bancries, societats de crdit hipotecari, fons dinversi i, possiblement, programes de crdit patrocinats pel govern. Us recomanem que tamb valoreu lopci dacudir a entitats de crdit enfocades especficament al finanament de la comunitat agrcola, ja que lestructura daquests crdits t en compte les especificitats de la temporada de conreu i les necessitats agrcoles. Aix mateix, podeu recrrer al sector de la banca tica, actualment en auge. Alguns bancs (com ara el Triodos, present en molts pasos europeus2, lhongars Magnet i altres bancs anomenats tics o alternatius) afavoreixen precisament el crdit a empreses ambientals sostenibles i, a ms, s possible que disposin de fons especfics per als projectes dagricultura ecolgica. En tot cas, consulteu les condicions especials i demaneu els tipus dinters ms favorables. Sobretot, conv que no signeu cap prstec si no disposeu dun pla dempresa ben detallat. Aix mateix, procureu demanar un crdit noms quan sigui estrictament necessari. Les empreses agrcoles sn un negoci dalt risc, que depn de moltes variables impredictibles (com els accidents climtics o la variaci dels preus), la qual cosa significa que la majoria de les vegades s impossible preveure el desenvolupament de lempresa. Daltra banda, haureu devitar deixar totes les vostres propietats i terres com a garantia del crdit. Abans dendeutar-vos, doncs, cal que considereu detingudament totes les estratgies alternatives possibles. Les subvencions i els subsidis sn una bona alternativa a lhora de finanar les empreses emergents del sector ecolgic, ja sigui de manera total o parcial. Els beneficis que la producci ecolgica reporta al medi ambient i la contribuci daquest model dagricultura a lenfortiment de leconomia local i el teixit social rural haurien
2. El Triodos Bank, amb seu als Pasos Baixos, t sucursals a Blgica, Alemanya, el Regne Unit i Espanya.
dafavorir la concessi de subvencions i subsidis als projectes dagricultura ecolgica durant els prxims anys. Ara b, heu de tenir en compte que els diners no es donen a canvi de res. Les subvencions i els subsidis comporten una srie de criteris que shan de complir i una srie dobjectius que cal atnyer. A ms, la tasca administrativa que hi ha darrere suposa una inversi de temps notable. Cal que sempre tingueu clars els termes i les condicions duna subvenci o dun subsidi. Aix evitareu sorpreses desagradables si no compliu els requisits per optar-hi o, encara pitjor, si heu dacabar retornant limport concedit perqu incompliu alguna de les condicions prvies. La majoria de subvencions i subsidis provenen del govern del pas, de fonts de finanament nacionals i europees i del sector civil. De vegades s difcil assabentar-se de les subvencions i els subsidis que es concedeixen. A ms, sollicitar aquest tipus dajudes acostuma a ser laboris i requereix temps. Per aix, conv que valoreu si limport que us poden arribar a concedir compensa el temps que heu destinat a les tasques administratives i a la comptabilitat. Malauradament, es fa difcil remetre a una sola font dinformaci, ja que el ventall de subvencions i subsidis s molt ampli. Hi ha serveis gratuts i de pagament que us poden informar peridicament de les subvencions disponibles en cada moment. Tamb val la pena consultar regularment els webs de les agncies governamentals i de les organitzacions civils on sanuncien subvencions. Una altra font dinformaci de qu us podeu valer sn els mitjans escrits en lmbit de lagricultura ecolgica, que informen de les subvencions i els subsidis que es poden demanar. Finalment, us recomanem que estigueu atents a les convocatries per presentar propostes, ja que acostumen a estar obertes durant un perode de temps breu.
Fons estructurals
La poltica agrria comuna: un reps histric
La poltica agrria comuna (PAC) s una de les primeres poltiques de la Uni Europea i est molt arrelada al projecte dintegraci europeu. Lorigen de la PAC el trobem a lEuropa Occidental a la dcada de 1950. Els pasos daquella zona van quedar molt tocats per la guerra. Durant els anys de conflicte, lagricultura es va veure molt perjudicada
10
captol
(NARA) (GILLES SAN MARTIN)
La PAC va impulsar la mecanitzaci i un alt consum dinputs en lagricultura europea (a lesquerra: Frana, pels volts del 1950). La PAC tamb va tenir un efecte homogenetzador del paisatge (a la dreta: Blgica, cleda vegetal eliminada, 2006).
174 |
i no es podia garantir el subministrament daliments. A la primeria, lobjectiu de la PAC era fomentar la productivitat en la cadena alimentria, assegurar un nivell de vida equitatiu a la comunitat agrcola, estabilitzar els mercats i garantir la disponibilitat daliments als consumidors de la UE a preus raonables. A travs dun sistema de preus subvencionats elevats per als pagesos, acompanyat de protecci fronterera i dajudes a lexportaci, soferien incentius a la producci. La reforma de la PAC que es va dur a terme lany 1992 va suposar un canvi de la subvenci del producte a travs dels preus a la subvenci del productor a travs dajudes econmiques. Aquesta reforma pretenia millorar la competitivitat de lagricultura europea, estabilitzar els mercats agrcoles, diversificar la producci i protegir el medi ambient, a ms dequilibrar la despesa pressupostria de la UE. Amb aquesta finalitat, doncs, es va implementar un sistema dajudes directes per compensar el descens del preu subvencionat. Tamb es van introduir una srie de mesures obligatries de retirada de terres i altres mesures complementries: programes agroambientals que incloen lagricultura ecolgica, projectes daforestaci, prejubilacions, mesures de diversificaci, etc.
Oportunitats de finanament en el marc de la poltica agrria comuna

Ajudes directes
Les ajudes directes constitueixen la major font de finanament provinent de la Uni Europea en lmbit de lagricultura. Es tracta duna xarxa de protecci per als agricultors en forma dingrs bsic, independent de la producci, que afavoreix lestabilitat dels ingressos que obtenen de la venda dels productes, marcats per la volatilitat. Per maximitzar els beneficis, els productors han de respondre als indicadors del mercat per tal de produir els bns que demanen els consumidors. Les ajudes directes tamb contribueixen a proveir bns pblics bsics a travs dun model dagricultura sostenible, juntament amb lecocondicionalitat, que exigeix el manteniment de la terra en bones condicions i el respecte dels estndards de protecci mediambiental, benestar animal i seguretat alimentria. Els programes de suport principals a travs dajudes directes sn el rgim de pagament nic i el rgim de pagament nic per superfcie. Aquestes subvencions estan disponibles a tot Europa. Us podeu informar de com es gestionen al ministeri dagricultura o a la divisi agrcola de la cambra de comer del vostre pas. Al final daquest captol sinclou una llista denllaos dInternet que us poden ser dutilitat. Les mesures de mercat sn programes especfics per a una srie de productes, com el blat dur, els conreus proteics, larrs, els fruits secs, els conreus energtics, la patata de fcula, la llet i els productes lactis, les llavors, el cot, el tabac, les oliveres i les lleguminoses de gra. Dacord amb unes condicions determinades, els comerciants i els elaboradors poden percebre restitucions a lexportaci i ajudes a lelaboraci i a la transformaci.
Desenvolupament rural
Les mesures dutes a terme en el marc dels programes de desenvolupament rural de cada estat membre, basades en el programa de desenvolupament rural 2007-2013, tenen tres objectius: 1) millorar la competitivitat en lmbit de lagricultura i la silvicultura, 2) protegir el medi ambient i les zones rurals, 3) millorar la qualitat de vida i promoure la diversificaci de leconomia rural. Un quart eix de treball, anomenat Leader+, ofereix oportunitats
de finanament per a projectes de desenvolupament rural de carcter local. El segon daquests objectius inclou programes de suport especfics per a mesures agroambientals, entre les quals es troba lagricultura ecolgica.
Mesures agroambientals
(GILLES SAN MARTIN)
Ara Europa fomenta la biodiversitat.
Les mesures agroambientals consisteixen en ajudes als agricultors que savenen de manera voluntria a respectar una srie de compromisos ambientals relatius a la preservaci del medi ambient i de les zones rurals. Les mesures agroambientals sn un element clau per a la integraci de les inquietuds mediambientals en la poltica agrria comuna. El seu objectiu s animar els pagesos a protegir i a millorar lentorn de les seves terres de cultiu a travs de la prestaci de serveis ambientals subvencionats. Els pagesos es comprometen per un perode mnim de cinc anys a adoptar tcniques de conreu que respectin el medi ambient i que van ms enll de les obligacions legals. Com a contrapartida, perceben una compensaci econmica pels costos addicionals i les prdues dingressos derivades de laplicaci daquestes prctiques agrcoles respectuoses amb el medi ambient, segons les condicions dels contractes agroambientals. Les mesures agroambientals es poden promoure en lmbit nacional, regional o local per tal que sadaptin als sistemes de conreu particulars i a les condicions ambientals especfiques. Es tracta, doncs, duna eina enfocada a assolir els reptes mediambientals. Aquestes mesures sn cofinanades pels estats membres. La despesa acumulada en mesures agroambientals de la UE durant el perode 2007-2013 ha estat duns 20.000 milions deuros, aix s, el 22% de la inversi total en desenvolupament rural. Els programes agroambientals es van comenar a introduir en la poltica agrria de la UE a finals de la dcada dels vuitanta com una eina ms a disposici dels estats membres. Des del 1992, els estats tenen lobligaci delaborar programes agroambientals en el marc dels seus plans de desenvolupament rural, encara que per als agricultors no sigui obligatori acollir-shi.
Requisits per a lobtenci dajudes directes: lecocondicionalitat

Lecocondicionalitat s un mecanisme que condiciona les ajudes directes al compliment per part dels agricultors duns requisits bsics en matria de medi ambient, seguretat alimentria, benestar animal i sanitat animal i vegetal. Aix mateix, cal que els pagesos conservin la terra en bones condicions agrcoles i ambientals.
10
captol
176 |
Des del 2005, tots els agricultors que perceben ajudes directes estan subjectes de manera obligatria a lecocondicionalitat.
Funcionament del sistema de finanament de la PAC

La Comissi no acostuma a fer-se crrec dels pagaments als beneficiaris. Segons el principi de gesti compartida, aquesta tasca es delega als estats membres. Les ajudes directes i les mesures de mercat sadministren a travs dagncies de pagament designades per les autoritats de cada pas. Els fons per al desenvolupament rural es distribueixen per mitj dels programes de desenvolupament rural que duen a terme els governs: els estats membres designen una autoritat de gesti, encarregada dinformar els beneficiaris potencials del procediment per sollicitar les ajudes, de la normativa aplicable i dels recursos comunitaris disponibles. Si voleu demanar les ajudes directes de la UE, entre altres ajudes, caldr que us poseu en contacte amb les agncies pertinents (a Hongria, per exemple, se nencarrega el Ministeri de Desenvolupament Rural) o amb les conselleries dagricultura.
3. Suport tcnic i prctic

A part de les ajudes econmiques i les fonts dinformaci disponibles, podem parlar duna tercera categoria: el suport tcnic i prctic directe. Acostuma a ser una ajuda de caire informal, ja que les agncies oficials solen canalitzar el seu suport a travs de programes econmics o unitats dinformaci dalgun tipus.
(IMRE TIRCZKA)
En aquesta categoria sinclouen els cursos de formaci, ja siguin cursos tcnics i terics (per exemple, cursos formatius dhorticultura) o b cursets monogrfics (com ara installaci de cobertes o b venda directa de caixes dhortalisses). Els centres educatius de caire ms formal poden impartir fora cursos interessants. En canvi, molts dels cursos intensius o de les sessions de formaci dun dia sorganitzen des del sector civil o, fins i tot, en el marc diniciatives dautoajuda promogudes per grups dagricultors que comparteixen coneixements i habilitats. Als Pasos Baixos, entre altres pasos, aquest tipus daprenentatge prctic sassocia a grups destudi formats per agricultors i es podria gestionar parcialment a travs de serveis dextensi agrria. Us recomanem que estigueu atents als frums especialitzats, sobretot als dassociacions i organitzacions ecolgiques, ja que solen publicar butlletins dinformaci peridics. Us hi podeu subscriure de vegades sn gratuts i contribuir-hi aportant informaci.
Com a productors ecolgics heu de saber que la vostra activitat pot atraure persones disposades a ajudar de manera voluntria, ja que cada dia hi ha ms gent interessada a viure lagricultura de prop. WWOOF (Worldwide Opportunities on Organic Farms) s potser la xarxa de coordinaci de voluntaris i agricultors ecolgics amfitrions ms coneguda. s present en la majoria de pasos dEuropa i constitueix un punt de trobada entre les persones que volen treballar en una explotaci ecolgica com a voluntaris i els agricultors i ramaders que busquen lajuda voluntria dalg. WWOOF acostuma a treballar en rgim de subscripci a gaireb tots els pasos. Tan bon punt una persona shi subscriu, les seves dades passen a ser pbliques dins la xarxa. Tamb existeixen altres xarxes de voluntariat que poden proporcionar voluntaris a les explotacions ecolgiques, com ara el Servei de Voluntariat Europeu. Alguns programes fins i tot subvencionen lestada dels voluntaris, la qual cosa permet reduir les despeses a lagricultor. Sigui quin sigui el programa de voluntariat escollit, cal que emprengueu la collaboraci amb els ulls ben oberts. En primer lloc, heu de tenir clar per qu voleu agafar un voluntari. Busqueu m dobra barata o busqueu alg que us faci companyia i amb qui pugueu intercanviar coneixements? Normalment els voluntaris no disposen de gaire experincia en lmbit de lagricultura (per aix volen fer de voluntaris!). Per tant, sha dinvertir un cert temps a supervisar la feina que fan. A ms, s possible que noms puguin portar a terme les tasques ms mecniques de lhort. Assegureu-vos, doncs, que tindreu el temps suficient per treballar al seu costat moltes vegades la relaci entre voluntari i agricultor s tensa perqu el voluntari t la sensaci que el pags el deixa de banda o que el sotmet a un esclavatge. Els voluntaris poden constituir un bon actiu, per heu de ser conscients que tothom s diferent i que unes vegades tindreu sort per daltres no en tindreu tanta. Una altra forma de treball no remunerat o parcialment remunerat, a banda del voluntariat, sn les prctiques destudiants. En aquest cas encara s ms important que ambdues parts spiguen qu esperen luna de laltra. Un programa de prctiques ben gestionat compta amb un coordinador, responsable de la relaci entre lestudiant i lagricultor que lacull. A ms, requereix que totes dues parts signin algun tipus de contracte, encara que habitualment no s legalment vinculant. s primordial que des dun primer moment deixeu clars un seguit daspectes, com sn els horaris de treball, els descansos, les hores dels pats i les installacions disponibles. Els centres de formaci en agricultura ecolgica que han treballat amb programes de prctiques de manera continuada durant molts anys consideren que amb un contracte de prctiques on sespecifiquin els acords entre agricultor i aprenent es poden evitar des dun bon comenament la major part dels problemes. Daltra banda, a mesura que la famlia, els amics i els vens sassabentin del que feu, s possible que us vinguin a trobar persones que volen fer de voluntries o que volen treballar amb vosaltres per aprendre. Aquest tipus de collaboraci pot beneficiar ambdues parts, per pel que fa als voluntaris i als estudiants en prctiques, la clau s conixer les expectatives dels uns i dels altres.
(EDU BAYER)
10
captol
178 |
Tant si treballeu amb voluntaris o amb estudiants en prctiques, assegureu-vos que teniu una cobertura dassegurana (responsabilitat civil) per si es produeix un accident a les vostres installacions.
Si veneu de manera directa per mitj de caixes de productes o a grups de consumidors, si formeu part duna cooperativa de productors i consumidors, etc., us podeu plantejar daprofitar aquesta comunitat de consumidors com un recurs prctic. Organitzar jornades laborals, diades de collita o jornades de voluntariat us pot anar molt b per dur a terme tasques en qu es necessiten moltes mans i que requereixen poca qualificaci, com la collita de les patates o de la carbassa. Aix s, ho heu de preparar b amb antelaci i heu de preveure activitats alternatives per si fa mal temps o savaria la maquinria. Lltim tipus de suport que ens agradaria esmentar s el suport emocional. El treball al camp s exigent fsicament i vol molta dedicaci. Sumeu-hi lestrs i les tensions que poden sorgir si econmicament les coses no surten com estava previst. A ms, tingueu present que acostuma a ser un repte els 7 dies de la setmana, les 52 setmanes de lany, aix que ja us podeu imaginar que de crisis nhi ha. Molta gent t una imatge ms aviat simplista i idealitzada del treball de lagricultor i decideix dedicar-se a lagricultura ecolgica pensant-se que s una feina buclica i tranquilla. El retorn a la realitat pot ser dur! En general s qesti de planificaci i de previsi, per encara que tot estigui planejat fins al ms mnim detall les coses es poden torar. Quan aneu de blit heu de saber demanar ajuda. La famlia i els amics seran a la primera lnia del front, per pot ser que no us puguin oferir lajuda que necessiteu i que hagueu de picar a altres portes. Podeu acudir als collegues de professi, dagricultura convencional o ecolgica, que us poden entendre perqu han passat per situacions similars, per tingueu present que no disposen de tot el temps del mn per estar per vosaltres. Els grups comunitaris i les congregacions i comunitats religioses us poden oferir el suport emocional i espiritual que necessiteu. Evidentment, tamb podeu recrrer a terapeutes i aconselladors professionals. Per a casos demergncia habitualment teniu els telfons de lesperana a la vostra disposici. Al Regne Unit, els Samaritans tracten els casos dangoixa aguda. Alguns pasos fins i tot compten amb un servei datenci telefnica especfic per a la comunitat agrcola. s el cas del Regne Unit (www.farminghelp.co.uk). Si teniu problemes de salut fsica o mental, les terpies alternatives i laconsellament us poden ser de gran ajuda. El millor consell que us podem donar s que no us poseu a buscar ajuda quan sigui massa tard. Lagricultura i lhorticultura es poden convertir fcilment en un negoci solitari si el porteu sols o noms amb els familiars ms propers, i aix pot significar treballar sota pressi. Abans de llanar-vos a cultivar, avalueu amb atenci les vostres necessitats emocionals. Lluny de ser una feina tranquilla, dirigir una empresa ecolgica pot provocar molts maldecaps. Reflexioneu detingudament a qui us podeu dirigir en cas de necessitat i, el que s ms important, teixiu una xarxa social de suport. De la mateixa manera que donareu suport a altres agricultors, de ben segur que tamb tindreu loportunitat de poder compartir els vostres problemes. Treballeu molt, per sense passar-vos, i busqueu maneres de descansar i de recuperar-vos: la sostenibilitat tamb inclou la vostra salut!
Webs on podeu trobar informaci

Organitzacions civils WWOOF (World Wide Opportunities on Organic Farms): Esporus: www.esporus.org
www.wwoof.org
WWOOF Espaa:
http://ruralvolunteers.org/WHOSTS
Organitzacions ecolgiques IFOAM AgriBioMediterraneo (ABM):
www.ifoam.org/en/regional-activities/ifoamagribiomediterraneo IFOAM EU Group: www.ifoam-eu.org Demeter Espanya: www.demeter.es
CCPAE: www.ccpae.org SEAE: www.agroecologia.net LEra: www.associaciolera.org
Diaris i revistes especialitzats, tant ecolgics com convencionals E & F: www.ecologyandfarming.com Small Farmers Journal: Agricultura y ganadera ecolgica, revista trimestral: Revista AE:
http://smallfarmersjournal.com
www.agroecologia.net/revista-ae/ultimo-numero Agrocultura, revista trimestral: www.agrocultura.org www.agroecologia.net/revista-ae/ultimo-numero
Poltics Webs de la UE:
http://ec.europa.eu/agriculture/index_es.htm Leader+: http://ec.europa.eu/agriculture/rur/ leaderplus/index_es.htm

Agricultura ecolgica:
DAAM. Producci agroalimentria ecolgica:
www.gencat.cat/daam/pae
http://ec.europa.eu/agriculture/organic/home_es European Volunteer Scheme: www.optionsforlife.info/ jobs-volunteers/european-volunteer-scheme.htm

Organitzacions de formaci i investigaci Plataforma de capacitaci dIFOAM:
http://classic.ifoam.org/growing_organic/7_ training/training_platform_MainPage_esp.html
FiBL, Institut de Recerca de lAgricultura Ecolgica:
www.fibl.org/en/homepage.html
10
captol
180 |
11
Introducci
| 181
Agricultura multifuncional
En aquest captol us proposem una srie dactivitats, a banda del conreu dexcellents fruites i hortalisses, que us permetran treure el mxim profit del vostre hort o verger professional. Tradicionalment, els horts i els vergers shan vist com una font de producci daliments i de fibres. Es considera que lobjectiu duna explotaci agrcola s fer productes primaris, transformant la natura. Tanmateix, si treballem la terra mitjanant mtodes ecolgics sabem que hem de considerar la nostra explotaci com un agroecosistema en biodinmica parlarem dindividualitat de lexplotaci i explotaci com a organisme , que ens obliga a tenir en compte totes les entrades i sortides del sistema. Si tenim la intenci de conrear la terra duna manera sostenible, hem de ser conscients que hi ha dhaver un cicle dels recursos i que els fluxos dentrada i de sortida han destar equilibrats. Quan els agricultors ecolgics decideixen fer-se responsables de la sostenibilitat del sistema assumeixen, de manera voluntria, ms crrega laboral. Utilitzant la terminologia econmica, incorporen els efectes externs de lexplotaci, que lagricultura industrial deixa com a crrega per a la societat i/o el planeta a travs de la mecanitzaci, lerosi del sl, la contaminaci o els residus, per exemple. Els agricultors ecolgics, doncs, assumeixen el cost devitar la contaminaci i de reduir o eliminar els residus, si no totalment almenys en part. Les explotacions ecolgiques presenten ms diversitat biolgica que les seves contraparts convencionals i, en general, donen feina a ms treballadors i utilitzen menys combustibles fssils per unitat de producci. Mentrestant, i de manera generalitzada, sestan esprement els productors ecolgics i convencionals a petita i a mitjana escala. Cada dia sels fa ms difcil mantenir el negoci, ja que han de competir en un mercat global amb estructures empresarials multinacionals, que es beneficien de les economies a gran escala i deixen les externalitats negatives a la societat i al planeta. Amb aquest panorama, doncs, com sho fa una petita explotaci ecolgica per no enfonsar-se? Una manera dafrontar la situaci s considerar lexplotaci com una organitzaci complexa on sofereixen alhora una srie de serveis i productes. Com a agricultor ecolgic, heu de prendre conscincia dels actius (inclosos els actius amagats) que esteu cultivant. En tant que agroecosistema, la vostra explotaci reporta una srie de beneficis a la societat, com la preservaci de la natura (tanques vegetals, petits boscos, marges verds silvestres, zones verdes arbrades) i un ampli ventall de biodiversitat (insectes, fongs, ocells i plantes silvestres, aix com espcies antigues i races autctones). Tamb proporciona serveis de benestar: s un refugi tranquil, fa de pulm de les ciutats i afavoreix la diversitat social.
11
captol
182 |
Sn contribucions magnfiques al benestar, per com poden aportar beneficis econmics, a part dels beneficis socials i mediambientals? El concepte dagricultura multifuncional engloba la producci daliments i el provement de mltiples serveis i productes secundaris. Aix, doncs, en aquest captol us volem donar algunes idees i presentar-vos alguns casos prctics perqu veieu com es pot concebre i desenvolupar una explotaci per proveir diversos bns i serveis en qu poden estar interessats els usuaris. Els agricultors ecolgics sn, en essncia, emprenedors socials i els emprenedors socials no miren tan sols pel clssic resultat final (beneficis i prdues econmiques), sin que consideren que la seva empresa social es basa en el triple resultat (vegeu el captol 12, sobre avaluaci de la sostenibilitat), que t en compte tamb els beneficis i les prdues en les esferes social i mediambiental. En una economia globalitzada, la clau de lxit dun negoci independent a petita escala s possiblement lexterioritzaci dalguns dels vostres actius interns, s a dir, la capacitat de convertir els diversos productes i serveis que oferiu en possibles fonts dingressos. No us pretenem convncer que diversifiqueu la vostra activitat si considereu que us heu de centrar en el conreu com a activitat principal. Intentar fer massa coses i no fer-ne cap de b tamb s arriscat. Per, com que la vostra explotaci ecolgica ofereix serveis tan diversos, pot ser-vos til tenir en compte les possibilitats que estan al vostre abast.
Exemples de multifuncionalitat
En la taula 1 senumera una srie dactivitats i serveis que una explotaci (i la gent que hi treballa) pot oferir i dels quals, possiblement, en pot obtenir beneficis. Taula 1. Activitats i serveis que pot oferir un hort o verger ecolgic professional Producte o servei
Fruita i verdura Processament daliments Granja escola Programes escolars Formaci dequips directius
Descripci
Productes primaris clssics provinents de lhort o el verger professional. El processament daliments a lexplotaci pot augmentar el valor de la matria primera, permet aprofitar els productes que no es poden vendre i proporciona una font dingressos tot lany. Simparteixen cursos parallelament a les activitats de producci de lexplotaci. Visites per a escoles, classes especials, visites guiades i jornades de treball sn activitats que es poden integrar en els currculums escolars. Les empreses poden trobar en la vostra explotaci un bon indret on organitzar convencions i cursos de formaci. Encara que no disposeu dels coneixements per impartir els cursos, s que podeu cedir les installacions. Com a espais oberts a grups o al pblic per tal de donar idees i esbossar models del que es pot fer.
Horts de demostraci
Agricultura multifuncional | 183
Ecocentre Senders de natura Parc daventures / Parc infantil Rutes ciclistes / Activitats esportives Centre de salut holstica
Un ecocentre s molt ms que un hort de demostraci. Normalment inclou propostes denergies alteratives, prctiques de construcci sostenibles i mtodes de producci determinats, com ara la permacultura. Si lexplotaci est ben situada, podeu habilitar senders i camins de natura que poden ser guiats o no , installar plafons dinterpretaci i facilitar mapes. Si lexplotaci est ben situada, pot ser un bon lloc on organitzar una cursa dobstacles o installar un parc daventura infantil. Es pot complementar amb altres activitats de ms inters per als adults, com ara una botiga, un centre de jardineria. Podeu oferir activitats esportives a laire lliure, ja que disposeu dun espai obert, que pot ser al defora per a prop dun poble o ciutat. Lalimentaci ecolgica es complementa amb la medicina alternativa, la salut i les prctiques curatives. La vostra explotaci pot ser el lloc ideal per dur a terme activitats de salut complementries, com ara classes de ioga i tai-txi o terpies alternatives. Si la vostra explotaci es troba en un indret tranquil, pot ser un bon lloc per oferir estades de relax, reflexi o meditaci. El paquet turstic tpic s oferir allotjament i esmorzar, per tamb podeu oferir experincies ecolgiques, com ara treballar amb els animals o ensenyar prctiques tradicionals. Les explotacions ecolgiques sutilitzen cada vegada ms com a centres assistencials, per exemple en el marc de programes de treball protegits per a persones amb necessitats especials, oportunitats deducaci especial per a joves en risc dexclusi, programes de rehabilitaci de les persones amb drogodependncia, etc. Es pot cobrar per programes o establir una tarifa diria per client, que alguns serveis locals financen. El vostre hort o verger pot ser un indret encantador per als turistes, que poden estar disposats a pagar per estar-shi, sobretot si hi ha algun tipus datractiu. Pot ser una simple parada de temporada al costat de la carretera o una botiga amb tot tipus de productes ecolgics. La fruita i les hortalisses que conreeu poden ser la base de plats gurmet servits in situ. La vostra explotaci pot ser un bon emplaament per a festes i jornades de voluntariat, que es poden combinar amb activitats de grups de consumidors, per exemple festes i jornades de treball de cooperatives de productors i consumidors. Heu pensat en la possibilitat dorganitzar concerts a laire lliure a lestiu o tallers dartesania a les vostres installacions? Podeu aprofitar les vostres installacions i les vostres habilitats personals per organitzar esdeveniments especials, com ara casaments, convencions o tallers. Podeu llogar les installacions infrautilitzades, com ara els edificis annexos, ja sigui a curt o a llarg termini.
Estades Agroturisme / Turisme ecolgic
Activitats agrcoles assistencials
Zona de pcnic Agrobotiga Cafeteria / Restaurant Festes Activitats culturals Esdeveniments Lloguer dinstallacions
En aquesta taula noms sinclouen alguns exemples de multifuncionalitat, per la llista de bns i serveis que podeu oferir s infinita. Trobar activitats que us permetin diversificar la vostra explotaci i que us satisfacin depn de les vostres habilitats i qualitats particulars.
11
captol
184 |
Anlisi dels vostres actius

Considerem els actius com una cosa de valor, de vegades no tan sols valor econmic. A ms dels actius materials (installacions, terreny, maquinria, etc.), tot hort o verger professional t un conjunt nic dactius immaterials: habilitats, talent, coneixements, comprensi, empatia, tolerncia, franquesa Si us plantegeu diversificar lexplotaci ecolgica, tingueu en compte els segents aspectes.
Abans demprendre activitats noves, cal que tingueu clars els principals motius que us han portat a dedicar-vos a lagricultura. Marcar-vos uns objectius empresarials us pot ser molt til per no desviar-vos del cam i seguir fidels als vostres valors bsics. Us aconsellem que abans de decidir com podeu diversificar la vostra activitat feu una llista de les vostres fortaleses i debilitats, del que us agrada i del que no us agrada. Intenteu fer una llista tan completa com sigui possible, enumerant totes les vostres habilitats, interessos, aversions i aficions. Un cop la llista acabada, us pot servir per centrar-vos en les possibles activitats extra que podeu dur a terme. No limiteu les capacitats del negoci a les vostres prpies. Tothom t mancances i encara que sigueu molt talentosos s possible que no pugueu posar en prctica totes les vostres habilitats a la vegada. Mireu didentificar el potencial de les persones que podreu implicar en el vostre nou projecte. Hi ha moltes maneres de remunerar la feina, per exemple en espcies i en efectiu. Tan sols compartir idees i coneixements ja pot ser molt gratificant. Feu una llista de tots els actius materials que teniu a lexplotaci i comenceu a pensar de quantes maneres diferents es poden utilitzar, com es poden aprofitar millor o, simplement, quin s sen pot fer. Tant en lesfera personal com a lexplotaci, conv que marqueu els lmits (interns i externs) de lespai pblic i les rees prohibides. s important que no us trobeu compromesos per cap empresa nova (penseu en el temps, la famlia, la canalla, els indrets preats). Sols i en companyia damics, famlia i collegues, feu una llista exhaustiva del que podreu fer. Al principi, no penseu si la idea s viable o no, deixeu-vos anar, perqu encara no us esteu comprometent a res. Tingueu amplitud de mires i intenteu fer una llista extensa amb totes les activitats que podreu dur a terme a lexplotaci. Comenceu a treballar amb la llista dactivitats possibles que ha sorgit de la pluja didees, confronteu-la amb la llista de les vostres qualitats i preferncies i penseu quines activitats es podrien dur a terme tenint en compte els actius que teniu. Perqu us quedi una llista fora reduda i raonable dopcions reals de diversificaci, analitzeu les propostes de la manera ms sistemtica possible. No us precipiteu. Abans de prendre una decisi i invertir-hi massa esforos, reflexioneu-hi a fons i parleu-ne amb les persones ms properes. Si us comenceu a embrancar en un projecte particular o en un conjunt de projectes, elaboreu un pla dempresa (vegeu el captol 7: Gesti de lempresa) que inclogui els pressupostos dinversions, les despeses del projecte i les fonts dingressos. Elaboreu tamb uns plans de comercialitzaci i valoreu els riscos que comporta el projecte.
Definici dobjectius
Autoconeixement
Coneixena dels que us envolten
Llista dels actius materials
Definici dels vostres lmits
Pluja didees
Anlisi de les diferents opcions
Temps per a la reflexi
Elaboraci dun pla dempresa
Mentre penseu possibles opcions de diversificaci, us por anar molt b visitar altres explotacions que intentin posar en prctica un projecte similar al vostre. Encara que costi de creure, els emprenedors solen estar disposats a compartir les seves iniciatives i experincies amb els altres sobretot si es tracta demprenedors socials! No tingueu por de fer preguntes, demanar consell o, simplement, fixar-vos en els intents dels altres.
Casos prctics
Ara que ja hem definit a grans trets el concepte de multifuncionalitat, ens agradaria presentar uns quants casos prctics dexplotacions que han procurat diversificar la seva activitat, ms enll de la producci daliments. No hi ha dues explotacions iguals; per tant, no podeu aplicar exactament el mateix model ni tampoc ho voldreu. Els casos prctics, doncs, no sn paradigmes. Per raons despai no podem aprofundir en cap dels exemples, per amb sort labast de les idees posades en prctica donar peu a iniciatives aplicables a la vostra explotaci i que podrien ser beneficioses tant per a vosaltres com per als altres.
11
captol
186 |
Cas prctic 1 Xarxa Cocagne: horts i vergers de les gorges de lAvarion

Sud-oest de Frana
www.cocagne82.com
Aquesta explotaci agrcola ecolgica es dedica a la integraci social de les persones. Amb la venda de cistelles dhortalisses ajuda persones adultes amb dificultats socials a trobar una feina i a construir o reconstruir el seu projecte personal.
Desprs dun contracte temporal, de sis mesos a dos anys de durada, el 40% ha trobat feina i el 30% ha comenat una nova etapa en el seu projecte vital. Lequip de supervisi el formen quatre persones, entre supervisors de lhort i assistents socials. Els horticultors dediquen 26 hores a la setmana a tot tipus de treballs: cura dels conreus, manteniment, preparaci de cistelles i repartiment dels productes a 300 famlies consumidores. Principalment, aquesta explotaci t un objectiu social. El conreu i la venda dhortalisses sn una eina idnia perqu contribueixen a donar sentit al refrany cadasc cull el que sembra. La xarxa Cocagne s una xarxa nacional dorganitzacions (www.reseaucocagne.asso.fr), a la qual pertanyen 120 explotacions, 4.000 horticultors i 20.000 membres consumidors.
En el transcurs de deu anys, 200 persones, anomenades els horticultors, han passat per aquesta organitzaci sense nim de lucre.
Perl de lexplotaci:
2 hectrees dhort professional 2.500 m de superfcie protegida Ubicaci al sud-oest de Frana, a 100 km de Tolosa
Cas prctic 2 Gerbranda State
Nord dels Pasos Baixos Gerbranda State s al nord dels Pasos Baixos. Ha passat de ser una explotaci de conreu extensius el 1990 a convertir-se en una empresa rural multifuncional de producci dhortalisses. Compta amb camps de conreu, horta, cabres lleteres i agrobotiga i realitza activitats assistencials. aquesta zona dels Pasos Baixos. La gesti professional de lexplotaci per part de lAsse i la Veronica, combinada amb grans dosis dentusiasme i didealisme, ha contribut notablement al desenvolupament generalitzat de prctiques cada vegada ms respectuoses amb el medi ambient. A part de ser un referent en agricultura ecolgica, Gerbranda State ha participat activament en el projecte Ladob com a oportunitat, que tenia per objectiu reciclar els adobs i les restes orgniques de la manera menys contaminant possible. Els olis vegetals i el biodisel han substitut els combustibles fssils que sutilitzaven per fer funcionar la maquinria de lexplotaci. Durant cinc anys, Gerbranda State va ser una explotaci de demostraci de prctiques agrcoles ecolgiques. Va acollir nombrosos agricultors dels Pasos Baixos i tamb de lestranger, aix com responsables de poltiques dinstitucions locals, provincials i nacionals, interessats en lagricultura ecolgica. Amb el temps, el nombre de treballadors de Gerbranda State ha anat augmentant. Alguns, fins i tot, shan fet socis del negoci. La seva estructura legal ha estat dissenyada per facilitar ladhesi de nous socis i, a ms, garantir el futur de lexplotaci quan aquests decideixin de plegar.
Lexplotaci Lany 1990, el matrimoni format per lAsse i la Veronica Aukes va obtenir del propietari, el fons verd de Triodos, larrendament a llarg termini de Gerbranda State. Aquest fons anava destinat a ladquisici de terrenys agrcoles per exclourels del mercat general i donar loportunitat a nous pagesos de tirar endavant la seva empresa en el sector de lagricultura ecolgica o biodinmica, malgrat el preu cada vegada ms alt del sl. LAsse i la Veronica van convertir el terreny en una explotaci agrria biodinmica de 35 hectrees de cereals, conreus darrel i hortalisses a laire lliure, com ara patata de sembra, pastanaga com a conreu principal, bleda-rave, coliflor i carbassa. Aquestes hortalisses es conserven en fred a la mateixa explotaci i a lhivern es classifiquen i senvasen. Totes es venen a majoristes de productes ecolgics. Gerbranda State ha estat limpulsor principal del desenvolupament de lagricultura ecolgica en
11
captol
188 |
Expansi: cabres lleteres El 1997 es va incloure una explotaci de cabres lleteres a Gerbranda State, fruit de la voluntat de crear una explotaci mixta, que permets tancar el mxim nombre de cicles possible. En comptes de comprar els fems, els agricultors de Gerbranda State van decidir incloure en les racions de les cabres farratges conreats a la mateixa explotaci (camps de trvol i herba) i hortalisses darrel descartades per a la venda, i utilitzar els fems per adobar el terreny. El nitrogen fixat pels conreus de trvol retorna al sl en forma de restes de collita i fems de cabra, la qual cosa contribueix a tancar el cicle dels nutrients.
lestructura. El pags ha de treballar la terra quan el sl est preparat, no quan ho est ell! Activitat assistencial El centre assistencial obre quatre dies a la setmana de 9 a 16.30 per a persones que necessiten diverses formes dajuda. El centre socupa de les necessitats daquestes persones. La majoria necessiten fer algun tipus dactivitat que doni significat al seu dia a dia. Per a aquestes persones, lhort s la seva feina: els proporciona una rutina i fa que la seva vida tingui sentit. Hi ha altres persones que hi treballen de manera temporal, fins que es reintegren en una feina remunerada normal a la finca es troben en un entorn segur i protegit. Gerbranda State acull aquests grups de persones: persones amb problemes de salut mental, persones que pateixen destrs, persones amb (lleugeres) dificultats daprenentatge, persones autistes, persones grans amb principis de demncia. La clau s que a aquestes persones els agradin els animals o les plantes i que gaudeixin estant a laire lliure. Lagrobotiga
Gerbranda State t 300 cabres blanques lleteres de raa Saanen, 50 cabrits i 6 bocs. El tractament de la llet el fa una planta lletera que nembotella una part i utilitza la resta per fer formatge de cabra. Sl La finca es troba en un terreny frtil de textura franco-argillosa. Els camps estan a tocar de la costa, en una zona on fa segles hi havia hagut un mar poc profund. Actualment, entre els camps i la costa hi ha un dic elevat. El sl t molta capacitat de retenci i en els perodes de lany ms secs s capa de fer revenir laigua de laqfer grcies a labsorci capil lar, semblant a la duna esponja. Ara b, si el terreny s humit sha devitar dentrar-hi per no malmetren
Lagrobotiga, que obre cada dia de 9 a 18, es basa en un sistema dautoservei provet duna capsa de lhonradesa, on els clients introdueixen limport del que han comprat. Els participants en les activitats assistencials socupen de la botiga i preparen les hortalisses preenvasades. Tamb elaboren melmelades de fruita. A ms, sempre estan a disposici dels clients per atendre qualsevol pregunta o per donar-los canvi a lhora de pagar.
Cas prctic 3 Nyitott Kert (LHort Obert)

En el perode 2002-2005 es va crear el servei de repartiment de caixes dhortalisses, que va permetre unir tot un grup de productors ecolgics de la zona. Actualment, lexplotaci continua centrada en la venda directa als consumidors i sovint acull la celebraci desdeveniments. Multifuncionalitat Des del comenament, lexplotaci ha tingut un paper educatiu i sha dedicat al conreu dhortalisses ecolgiques. Des de fa un temps, a ms, shi duen a terme altres activitats: 2 hectrees de conreu dhortalisses ecolgiques. 4 hectrees de terra cultivable en rgim de rotaci (conreus farratgers). 200 gallines ponedores. Pla dagricultura amb suport comunitari (19982002). Programa de treball protegit per a cinc persones adultes amb necessitats especials (2003-2011). Formaci prctica dels estudiants universitaris (1 setmana de prctiques per als estudiants del grau de cincies ambientals i 3 mesos dexperincia professional). Voluntariat. Festes, esdeveniments i jornades de portes obertes. Cada any se celebra la festa de la collita. Tamb shan organitzat diversos esdeveniments ms importants que han atret cada u centenars de visitants de la regi. Elaboraci de productes alimentaris. Al llarg dels anys shan anat elaborant diferents conserves, com ara salses i pesto. Projectes de recerca destudiants. Esdeveniments culturals. Coincidint amb festes, shan organitzat festivals de dansa folklrica i fires dartesania. Vincles amb organitzacions ambientals i organitzacions civils i socials. Colnies destiu per a infants (2004-2006)
Gdll, Hongria
Antecedents LHort Obert va sorgir com a projecte universitari amb un doble objectiu: duna banda, oferir formaci prctica als estudiants i donar-los loportunitat dadquirir experincia en lmbit de lagricultura sostenible; de laltra, subministrar productes ecolgics frescos de temporada als consumidors locals, cosa que el 1998 era fora difcil en aquella zona. Durant el perode comprs entre els anys 1999 i 2006, lONG independent Open Garden Foundation va dirigir i gestionar els horts i vergers, aix com altres activitats. Lany 2006, lHort Obert es va convertir oficialment en lexplotaci agrria de prctiques de la Universitat Szent Istvn. Des dun bon principi es va voler establir una relaci directa amb els consumidors. Lobjectiu del projecte era posar a prova el model dagricultura amb suport comunitari a Hongria com a sistema directe entre productor i consumidor. El primer any, i durant un perode de 24 setmanes, es van collir hortalisses per a 40 famlies. Cada setmana en rebien una caixa. El segon any es van fer hortalisses per a 70 famlies i el tercer any, per a 100 famlies.
11
captol
190 |
Dimensions de lempresa Lactivitat troncal ha estat sempre la producci dhortalisses ecolgiques. El 70% de la facturaci anual correspon a la venda dhortalisses, el 15% prov de les matrcules universitries i el 15% restant sobt de subvencions i projectes, com ara ajudes a la producci ecolgica, subvencions per la superfcie de conreu i projectes de la Uni Europea. Reptes i oportunitats Sempre hem tingut la intenci de dur a terme diverses activitats, a banda de la producci. Com que collaborem amb la universitat, tenim ben assumida la part daprenentatge, educaci, demostraci i recerca . Sempre hem considerat que tenir una relaci directa amb el consumidor s important, ja que creiem que part de la nostra feina s desenvolupar una cadena alimentria sostenible en lmbit local. Les festes i les jornades de voluntariat van sorgir, precisament, daquesta relaci amb els consumidors i de lobjectiu descurar les distncies entre agricultors i consumidors. Treballar amb un equip de collaboradors redut i comptar amb ms dun focus de treball ha fet que sexigs molt dels treballadors i que sespers que
fessin ms que una simple feina. Hem aconseguit formar un equip de treball principal estable, per tothom shi ha hagut desforar. El treball conjunt amb la universitat tamb significa que de vegades el nostre futur ve determinat per les decisions que es prenen per sobre de nosaltres. Duna banda, la collaboraci amb la universitat ens ha aportat estabilitat en anys en qu la collita ha estat magra; de laltra, per, suposa ms accions de comunicaci i ms reunions de les que tindrien lloc si es tracts duna explotaci familiar. Avantatges La participaci en moltes activitats i el doble perfil dorganitzaci educativa pblica i organitzaci civil ens ha perms de donar-nos a conixer al gran pblic i rebre moltes vistes. De fet, tenir una bona reputaci s molt positiu per a la comercialitzaci dels nostres productes. Daltra banda, el desenvolupament dun sistema basat en productes ecolgics locals de temporada contribuir a reduir limpacte ambiental i aportar un benefici social a la nostra contrada. Treballar la terra aix s dall ms estimulant.
Cas prctic 4 Can Perol

Catalunya Antecedents Can Perol s una empresa de producci i comercialitzaci de productes agroalimentaris ecolgics i, tant com sigui possible, de proximitat. Es troba situada a la comarca del Baix Llobregat, a Sant Vicen dels Horts, a 14 km de Barcelona. Est constituda per sis famlies scies: cinc sn pagesos i un pastisser forner. Tamb compten amb 15 pagesos que distribueixen els seus productes a travs de lempresa, cosa que es tradueix en una mplia oferta per als clients. El seu comproms s oferir productes de qualitat i de temporada a un preu just. Lany 2000, lAgrupaci de Defensa Vegetal (ADV) de Fruita del Baix Llobregat, juntament amb alguns pagesos de la zona, van iniciar un projecte dassessorament agrari per millorar la rendibilitat de les seves explotacions, amb la collaboraci de lAndreu Vila, enginyer agrnom. LAndreu en una primera fase va posar en com tot el coneixement dels pagesos de la zona i en la segona va difondre les millors practiques, quant a gesti del sl, maquinria i sanitat vegetal. Va ser, bsicament, una tasca de dinamitzaci dun grup de pagesos amb molta experincia productiva, per molt disseminats. El 2003 la producci havia passat de convencional a integrada i ecolgica, aportant un valor afegit als productes que estaven lliures dherbicides, plaguicides sinttics i transgnics. El segent pas va ser adonar-nos que era prioritari millorar els circuits de comercialitzaci: un producte de qualitat no pot anar al mercat central (Mercabarna) barrejat amb altres productes i amb diferents graus dintermediaci, fins a arribar al client final que no en coneix la procedncia. Amb aquestes necessitats neix Can Perol que, com ho defineix lAndreu, vol recuperar lautonomia dels pagesos del Baix Llobregat i oferir productes agroalimentaris de qualitat a preu just per als agricultors i els consumidors. Filosofia / Missi de Can Perol / Punts claus / Compromisos Tot el projecte es fonamenta en els principis de lagroecologia, que engloba totes les accions que poden influir directament o indirecta en un agrosistema, i estudia tots els processos ecolgics, socials i econmics que afecten duna forma o una altra el sistema agrari. Lequilibri entre aquests tres tipus de processos ens donar com a resultat un sistema agrari realment sostenible. Aquest s lxit del projecte, respectus i agrat amb el medi i les persones. Millora de la producci, transformaci i comercialitzaci de productes agroalimentaris locals i ecolgics. Per Can Perol, un producte alimentari de qualitat s aquell que s molt bo de menjar i saludable, s a dir, lliure de residus qumics de sntesis. El producte fresc s acabat
11
captol
192 |
de collir: en 24 hores arribar del camp a la taula. Lobrador. A ms, Can Perol compta amb la pastisseria Vila on es produeixen pans i pastissos ecolgics. Tradici pastissera que es remunta als anys 50, pot oferir tant productes tpics com productes elaborats a partir de les fruites i verdures dels propis conreus. Enfortir la relaci producte territori, apropant els consumidors als productors, oferint productes gran part dells de proximitat (menys de 50 km), a un preu just per als consumidors i digne per als pagesos. Producci ecolgica certificada per lautoritat competent, el CCPAE. Assolir confiana i transparncia: Can Perol organitza visites a les finques i a lempresa. Formaci: xerrades i difusi de la producci agroecolgica. Coherncia. Reducci dels residus: no hi ha envasos en les caixes i aquestes sn retornables cada setmana.
afegit de transport o recollir-la directament en la empresa. Can Perol s sensible a les necessitats dels consumidors i ha ampliat la llista de productes. Ara serveixen tamb carn ecolgica, pasta, arrs, oli, vi, pastissos, vedella i pollastre. Com diu lAndreu Vila, soci administrador: Tots junts hem creat Can Perol amb el desig de contribuir a mantenir les feines del camp de manera digna, tant per a nosaltres com per a molts dels productors del Baix Llobregat, dacord amb la nostra manera de viure i treballar al camp, perqu seguim el ritme de la Terra!
Operativa Els clients fan les comandes a travs de la pgina web, http://www.canperol.cat, una autentica botiga en lnia. s una pagina clara, fcil de navegar-hi i de gestionar-ne els continguts. Actualment Can Perol disposa duna base de dades de 3000 clients, el 70% dels quals es concentren a Barcelona ciutat. Fan 350 cistelles a la setmana i serveixen unes 20 botigues i unes 20 cooperatives de consum. El/la client/a pot demanar exactament els productes que vol i tamb pot escollir una cistella amb una selecci de productes proposats per Can Perol. Un 25% dels clients escull aquesta ultima opci. Pot rebre la cistella a casa en 48 hores amb un cost
Perl de lexplotaci (dades del 2012):

Facturaci: 1,2 milions 10 treballadors 350 cistelles setmanals Fundada el 2008
Cas prctic 5 Wealden Flowers, Forest Row

Regne Unit Sal de te Lany 2006, lArjen Huese i la seva esposa, la Margaretha, van crear Wealden Flowers, un hort de flor tallada ecolgica. Al principi noms disposaven de mitja hectrea de terreny, per amb els anys han augmentat la superfcie de conreu, que ara s de tres hectrees, distribudes en tres parcelles. En una de les parcelles hi ha una zona protegida duns 500 m2, amb tnels de plstic i un hivernacle. A Wealden Flowers es produeix una gran varietat de flors tallades, que es comercialitzen a travs de floristeries i majoristes de la zona. Com que cada vegada hi havia ms gent que visitava lhort, va sorgir la idea dobrir un sal de te on els visitants poguessin prendre te, caf i pastes una manera dobtenir una altra font dingressos. La Margaretha va agafar les regnes del sal de te, que estava obert al pblic divendres, dissabtes i diumenges. Per reduir les despeses de capital van comprar una caravana, habilitada i certificada per al processament daliments. Era una manera de no arriscar-se gaire: si la iniciativa del sal de te no tenia xit podrien vendre la caravana sense gaires dificultats i sense perdre-hi gaire. Al cap dun any, la Margaretha va trobar feina en una altra empresa i el sal de te va haver de tancar, tot i que tenia xit i hi anava molta gent de la zona. Els camps plens de plantes florides constituen un escenari nic i agradable per al sal de te, i molta gent hi anava tant per contemplar el paisatge com per tastar els excellents pastissos de la Margaretha. Un sal de te al lloc adequat pot aportar uns ingressos extra, fora significatius i molt benvinguts, a lhort o verger professional.
Perl de lexplotaci:
Nom: Wealden Flowers Activitat principal: producci ecolgica de flor tallada i sal de te Creaci: 2006 Facturaci anual: 20.000 Estructura de la propietat: societat Superfcie: 3 hectrees Treballadors: un matrimoni (propietaris)
11
captol
194 |
12
Avaluaci de la sostenibilitat
Com puc saber si la meva empresa s sostenible? Com puc saber si funciona com vull que funcioni?
| 195
La idea dincloure un captol sobre avaluaci de la sostenibilitat es basa en el fet que, encara que la sostenibilitat sigui un concepte difcil dabordar i encara ms difcil de mesurar, s convenient que us plantegeu una srie de qestions bsiques quant a la vostra finca i que les aneu repassant de tant en tant per fer un seguiment de la marxa de lempresa agrcola dacord amb els criteris que hgiu establert. En aquest sentit, el seguiment de la sostenibilitat serveixen com a exercici dautoavaluaci i contribueixen a determinar si la vostra finca funciona de la manera que us agradaria que funcions.
Sostenibilitat
La dificultat de definir el concepte de sostenibilitat s objecte de llibres sencers. Com que aquest manual vol ser una eina prctica, hem decidit utilitzar una definici de sostenibilitat molt simple: que les nostres prctiques agrcoles puguin alimentar la generaci actual sense impedir que les generacions futures es puguin alimentar. El propsit destablir nosaltres mateixos els nostres objectius de sostenibilitat i fer-ne un seguiment (avaluaci) s donar resposta a la pregunta: Com puc saber, objectivament, si les coses milloren o empitjoren? (Lawrence, 1997).
El triple balan
La unitat de mesura clssica del funcionament duna empresa convencional s el resultat, s a dir, el balan econmic de lempresa, els beneficis. Per a una empresa sostenible, com ara un hort o verger ecolgic professional, el benefici econmic s un objectiu clau perqu lempresa tiri endavant i prosperi, per no s lnic resultat que hem danalitzar. A part del rendiment econmic, una empresa sostenible tamb ha de tenir en compte el compliment dobjectius mediambientals i socials. Aquest s el triple balan: benefici econmic, benefici ambiental i benefici social.
12
chapter
196 |
Mesura de la sostenibilitat
Per aplicar indicadors de sostenibilitat en el sentit ms estricte des dun punt de vista cientfic necessitarem molts coneixements terics i hi haurem de dedicar molt de temps. El que pretenem aqu, per, no s aix. El nostre objectiu consisteix a desenvolupar un sistema dindicadors que ens permeti saber si anem pel bon cam en la creaci duna empresa sostenible. Per adoptar una estratgia senzilla i prctica, haurem denfocar el tema des duna perspectiva genrica. Per aix, si volem obtenir resultats fcils, rpids i utilitzables probablement haurem de renunciar a la precisi, lexactitud i el rigor. De totes maneres, si determinem els criteris a conscincia, en termes generals podem desenvolupar un sistema de seguiment senzill, capa dindicar la marxa de lexplotaci en els mbits econmic, social i mediambiental.
Establir controls de sostenibilitat

Si assumim que marcar uns objectius de sostenibilitat ens resultar profits, dalguna manera haurem de desenvolupar un sistema de seguiment de sostenibilitat (indicadors de sostenibilitat) per comprovar el rumb del negoci. Els criteris dacompliment en termes de sostenibilitat es poden classificar en tres categories: 1) criteris ecolgics o ambientals, 2) criteris socials, que inclouen lequitat o la justcia del sistema, i 3) criteris econmics. Segons Schaller (1993), el seguiment de la sostenibilitat tamb ha de tenir en compte la
(NEUS VINYALS, LERA)
A part dels aspectes ambientals, la sostenibilitat tamb implica els econmics i socials.
Avaluaci de la sostenibilitat | 197
dimensi espacial i la dimensi temporal, s a dir, en quina rea hem de ser sostenibles i en quant de temps ho hem daconseguir. Harger i Meyer (1996) consideren que un sistema dindicadors de sostenibilitat (IS) hauria de tenir aquestes sis caracterstiques: Simplicitat: hauria de ser senzill i funcional. Abast: hauria de cobrir els aspectes ambientals, socials i econmics, procurant no solapar-se gaire. Quantificaci: els indicadors shaurien de poder mesurar. Avaluaci: hauria de permetre marcar tendncies al llarg del temps. Sensibilitat: hauria de ser sensible als canvis. Oportunitat: hauria de permetre la identificaci oportuna de tendncies.

NESsT s una organitzaci que contribueix al desenvolupament dempreses socials i fomenta el guany per a organitzacions sense nim de lucre de lAmrica Llatina i del centre i lest dEuropa. Aquesta organitzaci ha creat el seu propi sistema de seguiment dels resultats (sistema de gesti de resultats), basat en lestratgia del triple balan. La nostra intenci s combinar les idees i lexperincia daltres per proporcionar la base dun sistema dacompliment de la sostenibilitat senzill i fcil dutilitzar per a horts i vergers ecolgics professionals i petites explotacions.
Sistema dacompliment de la sostenibilitat

Els aspectes a qu hem fet referncia sincorporen en una matriu o taula que serveix per fer un seguiment dels nostres resultats en termes de sostenibilitat. Taula 1. Taula dacompliment de la sostenibilitat
Categories dacompliment Objectiu Acompliment ambiental Subcategories Acompliment social Subcategories Acompliment econmic Subcategories Indicador dacompliment rea Marc temporal Freqncia del Punt de seguiment partida Fita Resultat real Font de les dades
12
chapter
198 |
En la taula del nostre sistema dacompliment de la sostenibilitat (SAS) hi podeu incloure els indicadors de la sostenibilitat que considereu oportuns. Es tracta dun mitj dautoavaluaci, s a dir, sou vosaltres qui decidiu la informaci que hi introduu i la periodicitat amb qu reviseu els resultats de lempresa. Us pot ser til de recrrer a un amic, a un company o a un altre agricultor, per exemple, perqu us hi doni un cop de m, ajudant-vos a repassar la taula cada cert temps (trimestralment, anualment) i a valorar com van evolucionant les coses. Categoria dacompliment. A la primera columna de la taula hi ha les categories. Les principals sn lacompliment ambiental, lacompliment social i lacompliment econmic. Aquestes categories es divideixen en subcategories i sels assignen objectius de sostenibilitat concrets (vegeu lexemple que us presentem a continuaci). En teoria, podeu incloure tants objectius com vulgueu, per us recomanem que us centreu en un o dos objectius per a cada subcategoria i en 5 o 6 objectius com a mxim per a cada categoria. Aix, el sistema ser rpid, fcil i prctic dutilitzar. Objectiu dacompliment. Els objectius que us marqueu per avaluar la sostenibilitat sn essencials. Per aix, cal que penseu b quins aspectes considereu importants per al desenvolupament de lexplotaci. Els millors objectius dacompliment sn els punts clau del funcionament bsic de lempresa, tant a curt com a llarg termini. Centreu-vos en aquests objectius. Daquesta manera veureu clar cap on aneu, s a dir, sabreu si, respecte de cada objectiu, feu un pas endavant o un pas enrere. A mesura que passi el temps i que el negoci es vagi consolidant, la prioritat que atribuu als objectius pot variar. Hi ha objectius que es mantenen a llarg termini, com ara la conservaci dels nivells de fertilitat del sl, per nhi ha que al cap dun temps perden importncia. Aix, doncs, a mesura que aneu ampliant la infraestructura per exemple, si habiliteu una sala dembalatge anireu assolint objectius, que seran reemplaats per altres de nous. Indicador dacompliment. Lindicador s la unitat de mesura capa de reflectir lobjectiu. Posem per cas que lobjectiu s augmentar el contingut dhumus del sl per fer-lo frtil. En aquest cas lindicador dacompliment hauria de ser una unitat mesurable, com ara el carboni orgnic total del sl, per al qual una anlisi del sl pot proporcionar una xifra. Aquest parmetre es pot anar mesurant; aix sabreu si amb el temps heu millorat el nivell dhumus o matria orgnica del sl. rea. Fa referncia a lrea fsica que defineix el lmit de lindicador dacompliment. Per exemple, pot ser tota lexplotaci o noms un camp o un canal que passi per la vostra finca. Tamb pot ser una localitat, si fem referncia als objectius socials, o b, tericament, un lmit immaterial, com ara un valor cultural. Us recomanem que definiu els lmits de lrea de la manera ms precisa possible, ja que aix contribuir a fer les mesures ms fcils i el seguiment ms transparent. Marc temporal. Cada objectiu tindr un marc temporal concret. Durant quant de temps teniu previst fer observacions? s un concepte diferent del de freqncia del seguiment. Per exemple, el marc temporal pot ser de tres anys per al perode de conversi a lagricultura ecolgica, o dentre cinc i set anys per a la conversi a la biodinmica.
Freqncia de seguiment. Simplement fa referncia a la freqncia amb qu preneu les mesures i repasseu els objectius. Seguint lexemple anterior, la conversi a la producci ecolgica pot tenir una freqncia de seguiment anual, coincidint amb la inspecci anual. Punt de partida. s el conjunt de dades de qu es disposa al comenament del perode de seguiment dun objectiu en concret. Posem per cas que voleu reduir els nivells de nitrats de les aiges subterrnies. El punt de partida ser la xifra de les primeres anlisis, fetes en el moment de comenar lassaig. Fita. La fita s diferent de lobjectiu, ja que s un valor especfic que sespera assolir. Sexpressa en la mateixa unitat de mesura que lobjectiu dacompliment, per exemple, en metres cbics daigua destinats cada any al reg. Cal que les fites que us marqueu siguin raonables, ja que no t sentit posar-vos pressi per aconseguir unes fites inassolibles. Les fites poden variar amb el temps, a mesura que les condicions canvien, per idealment shaurien de mantenir inalterades durant el marc temporal establert. Resultat real. s el valor concret mesurat en un moment determinat del procs de seguiment. Si, per exemple, teniu lobjectiu de sostenibilitat econmica dassolir unes vendes per valor duna quantitat determinada cada trimestre, podeu incloure la mesura trimestral a la taula, que es pot consignar simplement de la manera segent: 2012T3 (aix s, el valor corresponent al tercer trimestre de lany 2012) = quantitat. Font de les dades. Serveix per saber don heu tret la informaci. Per exemple, les dades sobre el consum daigua poden provenir duna factura de la companyia daiges o del vostre comptador. La font de les dades tamb pot variar amb el temps. Si reviseu les dades danys passats, conixer la font dinformaci que vau utilitzar pot ser important, tot i que no s rellevant en tots els casos. A continuaci us mostrem un exemple de seguiment de lacompliment de la sostenibilitat corresponent a una explotaci imaginria.
12
chapter
200 |
Taula 2. Seguiment de lacompliment de la sostenibilitat
Categories dacompliment rea Fita Resultat real
Objectiu
Indicador dacompliment
Marc temporal
Freqncia del Punt de seguiment partida
Font de les dades
Acompliment ambiental
Camps de cultiu Tnel de plstic I 10 anys 2 anys 2,3% 4,0% 2012: 2,6% 5 anys 1 cop lany 2010: 5000 2000 m3/ m3/any any 2011: 4875 m3 Metres daigua propis Anlisi de sl (Laboratori )
s de laigua
Reduir laigua dirrigaci
Metres cbics / temporada
Estructura del sl i fertilitat
Incrementar nivells de M.O.
Carboni total del sl (%)
Acompliment social
Finca 4 anys 1 cop lany 2010: cap treballador contractat 2010: zero 60 famlies 5 2011: 1 treb. treballadors 2012: 2 a temps permanents complert, 1 a temps parcial 2011: 10 Nmines
Historial docupaci
Treballadors permanents a llarg termini Radi 40 km de la localitat 5 anys Recompte setmanal, per a la mitjana de la temporada
Nombre de treballadors permanents contractats
Establir una associaci de productors i consumidors
Proveir la majoria de productes a lassociaci
Nombre de cistelles setmanals (mitjana de la temporada)
Ordres setmanals i contractes amb els clients
Acompliment econmic
Tota lexplotaci 4 anys Mitjanes mensuals i trimestrals 2010-T2: total vendes 4.300 : benefici net 4% Benefici net 15% de les vendes totals 2010-T3: 4% 2010-T4: -2% 2011-T1: -2% 2011-T2: 6% 2011-T3: 8% 2011-T4: 1% Xifres dels balanos financers mensuals, mitjana trimestral
Rendibilitat de la finca
Obtenir un benefici net sostenible per realitzar noves inversions
Benefici net en % de les vendes trimestrals
Altres eines per al seguiment de resultats

Teniu una oferta cada vegada ms gran deines a la vostra disposici per dur un seguiment dels resultats i de limpacte ambiental i/o social de la vostra empresa. Moltes sn gratutes i les podeu trobar per Internet. A tall dexemple, molta gent vol saber exactament quina s la seva petjada ecolgica, que sovint es mesura de manera aproximada amb la petjada de carboni. A la xarxa hi ha calculadores de carboni a labast de totes aquelles persones interessades a tenir una visi ms objectiva de limpacte ambiental de la seva explotaci. Es poden descarregar gratutament, per exemple de www.reducetuhuella.org/calculadora_reduce/ o de www.cffcarboncalculator.org.uk.
Motius per fer un seguiment de resultats

Si hi ha tantes altres coses per fer, per qu haureu de dedicar-vos a analitzar el que bsicament ja sabeu? No tothom est disposat a prendres la molstia danalitzar la marxa de lhort o verger professional de manera sistemtica. De fet, no s pas obligatori. Tanmateix, lexperincia en lmbit empresarial, sobretot en el camp de lempresa social, demostra que prendres el temps necessari de tant en tant per apartar-se de la rutina de treball diria i comprovar duna manera una mica ms objectiva si esteu complint els objectius que us heu marcat pot ser molt profits. La professi dagricultor ecolgic pot absorbir-vos molt i s fcil que us trobeu tan immersos en les tasques diries que els arbres no us deixin veure el bosc. Per aix, conv que tingueu clars els motius que us han dut a fer el que feu sobretot quan comenceu laventura empresarial i que de tant en tant us assegureu que aneu en la direcci correcta. Un objectiu de seguiment de resultats pot ser una cosa tan senzilla com assolir una millor qualitat de vida per a mi i la meva parella. Traduir aquest objectiu a alguna cosa de qu pugueu fer un seguiment vol dir trobar un element fonamental que us indiqui la vostra qualitat de vida. Aqu no hi ha normes, per us aconsellem que contnuament verifiqueu vosaltres mateixos i juntament amb la famlia i els amics si el vostre hort o verger professional floreix tal com us agradaria que ho fes.
HARGER J.R.E., MEYER F.M. (1996). Definition of indicators for environmentally sustainable development. Chemosphere, volume 33, No.9, p.1749-1775. LAWRENCE Gary (1997). Indicators for sustainable development, in DODDS Felix (Ed.) The way forward: Beyond Agenda 21. Earthscan, Londres. Pg. 179-189. SCHALLER Neil (1993). The concept of sustainability. Agriculture, Ecosystems and Environment, vol. 46, pg. 89-97. Volem expressar el nostre agrament a NESsT pel seu saber fer. Tamb els volem agrair que ens hagin deixat utilitzar el seu sistema de gesti de resultats com a base del nostre sistema dacompliment de la sostenibilitat. En lnia: www.nesst.org.
12
chapter
202 |
(MATTHEW HAYES)
(MATTHEW HAYES)
| 203
Conclusi
Al final de la nostra cerca arribarem on vrem comenar
(T.S. Eliot Quatre quartets)
A lhort i al verger no hi ha realment una ltima paraula. Amb el pas del temps els sistemes es desenvolupen i canvien per, com amb les estacions en la natura, en agricultura tamb hi ha un component cclic del coneixement. Al moment de redactar, els temes abordats en aquest llibre han semblat els ms destacats a incloure-hi. Amb el temps invitablement shi haur dafegir nova informaci i una part del que sha dit ja no ser vlid almenys momentniament Com ho hem dit a linici del manual, res no substitueix lexperincia prctica en horticultura i fructicultura ecolgiques professionals. Tot el que podem fer s oferir-vos alguns consells i plantejar-vos algunes qestions que us ajudin a reflexionar i a trobar solucions tils per a vosaltres. Us desitgem el millor xit en el vostre hort o verger ecolgic professional. Si us plau transmeteu lliurement el que heu aprs a aquells que us seguiran ms endavant.
204 |
Socis del projecte

GAK
La societat annima sense nim de lucre GAK va ser creada el 1995 per la Universitat Szent Istvn (principal accionista), aix com prop de 30 companyies agroalimentries hongareses, amb la intenci doferir una gamma de serveis dutilitat pblica que facilitessin el desenvolupament del sector agroalimentari i milloressin la vida de les comunitats rurals. Les principals activitats del GAK inclouen la gesti de projectes dinnovaci i recerca, lextensi agrria i la gesti dinformaci, lorientaci, la formaci a distncia (en lnia), lorganitzaci desdeveniments professionals, de conferncies, tallers i fires. Des del 2006, el nostre Programa de Diversitat Social se centra en levoluci del mercat de treball local i dirigeix programes de formaci contnua i basada en les competncies, en favor dels grups socials desfavorits. El GAK es fa crrec tamb de les sis finques demostratives de la universitat, entre elles la granja de formaci ecolgica de la vall de Babat.
Universitat Szent Istvn

Amb ms de 16.000 estudiants inscrits en els seus 7 campus i 9 facultats, la Universitat Szent Istvn (SZIE), com a instituci estatal de leducaci superior, s una persona jurdica auto-governada, professionalment i econmica independent, que t el dret de proporcionar formacions universitries de grau, postgrau i a nivell de doctorat, aix com realitzar capacitaci professional inicial i contnua. En el si de la Facultat de Cincies Agrries i Mediambientals (SZIE MKK), el projecte ECOVOC ha comptat amb la participaci de personal tant de lInstitut de Medi Ambient i Ordenaci del Paisatge com de lInstitut dHorticultura. Lobjectiu dambdues institucions s garantir que els especialistes titulats daquesta universitat siguin capaos dabordar els temes de forma sistmica, i tinguin les habilitats essencials en els mbits ecolgics, agronmics, tcnics, jurdics, econmics, socials i de gesti.
Ineopole
Ineopole (Centre de Formaci Professional Migdia-Pirineus) s un Centre regional de Formaci i Promoci que pertany a les Cases Familiars Rurals (associaci que t com a objectiu leducaci de joves i adults) amb 330 estudiants, aprenents i adults en formaci. Ineopole ha ofert capacitaci professional durant molts anys, concertadament amb el Ministeri dAgricultura i el Consell Regional del Migdia-Pirineus. La formaci professional especialitzada en horticultura ecolgica s part dels estudis dagricultura ecolgica de la instituci, que constitueixen un dels quatre mbits educatius principals impartits a Ineopole: Agricultura ecolgica, Comercialitzaci de vi, Economia social i Cria canina i felina. Ineopole t una experincia mpliament reconeguda en agricultura ecolgica i en lelaboraci prpia de mtodes pedaggics innovadors (alternana, formaci a distncia) per tal doferir una educaci professional. El centre est dirigit per un Consell dAdministraci compost per representants professionals, i rep el suport dorganitzacions professionals locals i regionals.
| 205
Manresa
El Centre de Capacitaci Agrria de Manresa s un centre pblic daprenentatge integrat en la xarxa descoles del Servei de Formaci agrria del Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Des del 1988 el centre est especialitzat en lensenyament de la producci agrria ecolgica i les energies renovables. Lescola s molt coneguda a tot lEstat espanyol, arran de la iniciativa dels professors, la vitalitat de collaboradors i els seus contactes amb els productors ecolgics. A lescola treballen deu persones a temps complert o parcial i nombrosos collaboradors. El centre t una estreta relaci amb lassociaci LEra, Espai de Recursos Agroecolgics (www.associaciolera.org), que li dna suport complementant el seu treball amb projectes com ara Agrocultura (www.agrocultura.org), revista trimestral especialitzada en producci ecolgica i energies renovables, i Esporus (www.esporus.org), especialitzat en biodiversitat cultivada. El centre ofereix formacions i jornades tcniques sobre agricultura i ramaderia ecolgiques, no tan sols per als seus estudiants sin tamb per a professionals i aficionats, amb una mitjana dun miler dalumnes i ms de tres mil hores de formaci cada any.
Emerson College
El departament biodinmic de lEmerson College ha estat impartint des dara fa Emerson college deu anys una formaci acreditada en agricultura biodinmica. Desprs daquest reconeixement, el 2005 la formaci ha esdevingut Certificat Nacional dAgricultura. LEmerson College ofereix cursos acreditats a temps complet en agricultura biodinmica, amb continguts de qualitat, i dna suport a laprenentatge facilitant als alumnes unes estades de prctiques en finques biodinmiques professionals. LEmerson College ensenya seguint el seu exclusiu triple enfocament (aprenentatge integrador): coneixement per al cap, arts i habilitats socials per al cor i habilitats prctiques per a les mans. Laccs a les feines prctiques s essencial per a una experincia daprenentatge significativa, i lEmerson College posa els participants del curs en contacte amb els professionals biodinmics de la seva zona dorigen.
Warmonderhof
El Groenhorst College Centre de Capacitaci de Warmonderhof ofereix formaci professional a temps complet i temps parcial en agricultura biodinmica i ecolgica, i en comer minorista ecolgic. Warmonderhof t 90 estudiants a temps complet (quatre anys, nivell 4) i 120 estudiants a temps parcial (dos anys, nivells 2, 3 i 4). Des del 1947 Warmonderhof ha estat oferint una excepcional formaci professional de quatre any en agricultura biodinmica. El que distingeix lenfocament de la formaci professional de Warmonderhof respecte dels mtodes tradicionals s la manera intensiva en qu sexigeix dels estudiants que participin in situ en les tasques agrcoles en les finques de formaci. Una part significativa del temps destudi est dedicada a laprenentatge prctic al camp. El bon funcionament de la granja de capacitaci integrada en la instituci educativa, aix com la llarga experincia en la utilitzaci de les granges de capacitaci per a la formaci professional, sn excepcionals. Els anys 1980 Warmonderhof va passar de ser una escola privada a ser un centre finanat pel govern.
206 |
NOTES
| 207
NOTES
208 |
NOTES
Aquest Manual demprenedoria ecolgica ha estat preparat en el marc del Programa daprenentatge permanent de la UE, dins dun projecte Leonardo da Vinci de transferncia dinnovaci anomenat ECOVOC (Formaci professional en producci ecolgica dhortalisses i fruites). Duna durada de dos anys, el projecte ha estat una collaboraci entre sis socis de cinc pasos europeus: Hongria, Frana, Espanya (Catalunya), els Pasos Baixos i el Regne Unit. Tots els socis del projecte sn institucions dedicades activament a la formaci de joves adults cap a la producci ecolgica. Cada u dells ha al seu actiu no tan sols molts anys dexperincia en els mtodes de la producci ecolgica, sin tamb en la transmissi de coneixements i ladquisici de competncies. En el marc dECOVOC hem aprofitat el millor de lexperincia dels socis del projecte per elaborar un currculum de formaci professional en horticultura i arboricultura ecolgiques, basat en la prctica i adaptat al marc daprenentatge propi dHongria. Tamb hem collaborat en la producci duna Collecci de mtodes pedaggics en format DVD com a ajuda per ensenyar lhorticultura ecolgica als adults. Un altre aspecte del projecte ha consistit a desenvolupar una xarxa de prctiques europees en harticultura ecolgica (HOPPNET), molt til per ajudar les persones en formaci a trobar llocs de prctiques, tant a Hongria com en els altres pasos participants. Aquest Manual demprenedoria ecolgica s un resultat important del projecte ECOVOC. Tots vam coincidir, a linici del projecte, que arreu dEuropa faltava una informaci prctica disponible per als nous agricultors i productors sobre la millor manera destablir una nova empresa dhorticultura i fructicultura ecolgiques. Aquest manual ha estat tradut en cinc idiomes (hongars, angls, francs, neerlands i catal), i confiem que ser una guia til per als joves emprenedors agrcoles sobre els principals temes a tenir en compte en la creaci duna nova empresa dhorticultura orgnica. Per a ms informaci sobre el projecte ECOVOC, podeu consultar-ne la pgina web a: www.ecovoc.eu
Emerson college

Manual D'emprenedoria Ecològica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual D'emprenedoria Ecològica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Manual demprenedoria ecolgica

Guia per a una nova generaci dhorticultors i fructicultors

Manual demprenedoria ecolgica

Editors: Matthew Hayes, Arjen Huese, Charles-Andr Descombes

4 9 21 33 63 83 101 117 131 157 165 181 195 203 204

Captol 10. Captol 11. Captol 12.

Conclusi Socis del projecte

Manual demprenedoria ecolgica

Manual demprenedoria ecolgica

Manual demprenedoria ecolgica

Sistemes dagricultura ecolgica | 11

Les explotacions organisme afavoreixen la biodiversitat.

Manual demprenedoria ecolgica

2. Lagricultura ecolgica i el moviment ecolgic

Sistemes dagricultura ecolgica | 13

Manual demprenedoria ecolgica

3. Permacultura, agrosilvicultura i agroecologia

Sistemes dagricultura ecolgica | 15

Segons Mollison shauria de poder concebre un clmax productiu

Manual demprenedoria ecolgica

Sistemes dagricultura ecolgica | 17

Manual demprenedoria ecolgica

Sistemes dagricultura ecolgica | 19

En primer lloc, qu ens hem de plantejar?

Manual demprenedoria ecolgica

2. A quina zona vull ubicar lhort?

3. Per quin sistema de producci mhe de decantar?

(MARTA MONTMANY, DAAM)

(MARTA MONTMANY, DAAM)

(MARTA MONTMANY, DAAM)

(MARTA MONTMANY, DAAM)

Manual demprenedoria ecolgica

(MARTA MONTMANY, DAAM)

5. Qu he de tenir en compte pel que fa a la ubicaci i a lentorn natural?

7. Quina extensi de terreny necessito?

8. Quines opcions tinc pel que fa a ladquisici del terreny?

Terreny industrial en venda. Menys terra per als pagesos!

Manual demprenedoria ecolgica

Taula 1. Escenaris possibles pel que fa a ls del sl Vull crear

Vull ser el propietari del terreny

Vull arrendar un terreny

Eines per a lestudi global del projecte: presentaci i usos

Estudi de lrea dubicaci de lexplotaci agrria

Manual demprenedoria ecolgica

Estudi del clima

Sequera en lpoca estival

Adaptar-se a les condicions climtiques i a les caracterstiques del sl

Sl hidromorf (est entollat durant uns mesos a lany)

El preu dadquisici daquests terrenys pot ser ms econmic.

Manual demprenedoria ecolgica

Adaptar-se a les oportunitats que ofereix la ubicaci del terreny

Rotacions, planicaci dels conreus i gesti de la fertilitat

El sl s la base dun creixement ptim de qualsevol conreu

Manual demprenedoria ecolgica

Els cultius en leres alternes imiten la biodiversitat natural.

Rotacions, planificaci dels conreus i gesti de la fertilitat | 35

Fulla, arrel, flor i fruit

Manual demprenedoria ecolgica

Rotacions, planificaci dels conreus i gesti de la fertilitat | 37

Bancal independent per a les cols

Les crucferes, una famlia botnica molt diversa.

Manual demprenedoria ecolgica

Taula 1. Classicaci de les hortalisses segons 4 o 5 direccions de desenvolupament