ASSEMBLEA

A LA FUSTERIA
Vet aquí que en una fusteria va haver-hi una
vegada una estranya assemblea. Va ser una
reunió d'eines per arreglar les seves diferències.

El martell va exercir la presidència, però

l'assemblea li notificà que havia de renunciar.

Per quina raó?

Feia molt de soroll!

I, a més a més,
es passava tot el temps donant cops.
El martell va acceptar la culpa,
però demanà que també fos
expulsat el cargol; va dir que calia
donar-li moltes voltes perquè
servís per a alguna cosa.
Davant l’atac, el cargol també acceptà,
però demanà l’expulsió del paper de
vidre.

Va fer veure que era molt aspre en el

tracte i sempre tenia friccions amb
tothom.
El paper de vidre va estar d’acord,
però a condició que també fos
expulsada la cinta mètrica, ja que
sempre es passava mesurant els
altres segons la seva mesura, com
si ella fos l’única perfecta.
En això que va entrar el fuster, es posà el davantal i
inicià el seu treball. Va fer servir la serra, el martell, el
ribot, el paper de vidre, el cargol i el metre.

I l’aspra fusta inicial...

...es va convertir en un bonic joc d’escacs.
Quan la fusteria va quedar novament a
soles, l’assemblea va prosseguir amb la
seva deliberació.

Va ser llavors quan la serra va

prendre la paraula:
”Amics, ha quedat demostrat que tenim
defectes, però el fuster treballa amb les
nostres qualitats. Això és el que ens fa
unes eines valuoses.
Per tant, no pensem més en els nostres
punts febles i concentrem-nos en la
utilitat dels nostres punts forts".
 L’assemblea trobà llavors que el
martell era fort, que el cargol unia i
donava força, el paper de vidre i el
ribot eren especials per afinar i
llimar asprors i que el metre era
precís i exacte.
Llavors es van sentir un equip capaç de
produir coses de qualitat. Es sentien
orgullosos de les seves forces i de
treballar junts.
Al final d’una partida d’escacs,
el peó i el rei van a parar
a la mateixa caixa.