Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

METROLOGIA I VERIFICACI
V

La normativa estableix una subdivisi de tolerncies a base dagrupar dimetres, unificar qualitats i
descriure posicions dels intervals de tolerncia.

s fals que un interval de tolerncia pot ser negatiu.

s fals. Un interval de tolerncia sempre s positiu, perqu s una variaci.

Les posicions sn designades per lletres minscules per forats i els eixos per lletres majscules.
s justament al contrari, els eixos sn minscules i els forats majscules.

Es pot definir la desviaci superior o diferncia superior com la distncia existent entre la dimensi
mxima duna cota i la lnia de referncia que marca la dimensi nominal. Aquest valor podr ser
negatiu o positiu.

s fals que el joc mxim es calculi amb la dimensi de forat mxima i eix mnima.
No s fals, es calcula aix.

La repetibilitat i lestabilitat sn dues caracterstiques dun aparell de mesura que treballen amb el
mateix concepte.
Treballen amb el concepte de concordana entre els resultats de diverses mesures. La repetibilitat en mesures
consecutives i lestabilitat en mesures espaiades.

Laproximaci s la menor fracci que una determinada magnitud lineal o angular pot mesurar-se
amb un aparell.

Laproximaci s la mnima dimensi mesurable per un instrument de mesura.

Labast dun aparell de mesura es refereix al tipus de mesures que es poden realitzar amb aquest
aparell.
Labast s el valor mxim que es pot mesurar amb un aparell.

s possible que a una notificaci 10d8 li correspongui ds=80m.

Es tracta dun eix amb d, a sota la lnia de referncia. ds ser negatiu.

La mesura 70J6n8 s un ajust amb serratge.

Les posicions de J fins a N i de j fins a n donen acoblaments indeterminats.

Una parella 40H8 indica clarament condici destampiment entre eix i forat.

Es pot assegurar que en una parella 70H9h6 el joc mnim s nul.

Posici H pel forat: Dmn=D, ja que di=0. Posici h per leix, Dmx=D, ja que ds=0. Joc mnim=Dmn forat Dmx
eix =D-D=0

En una parella 75T7p6 no es pot assegurar res, a no ser que es disposi de taules per calcular les
tolerncies.
Ens trobem entre p i zc en ambds casos, cosa que indica acoblaments amb serratge.

Si el joc mxim s positiu i el joc mnim s negatiu, llavors es considera ajustament fix.
En aquest cas tenim en algun cas joc i en algun altre serratge. Un ajustament fix=serratge=estampiment. El que
tenim s un ajustament indeterminat.

Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

Si el joc mxim i el joc mnim sn negatius, voldr dir que ens hem equivocat amb els clculs.
Voldr dir que tenim estampiment (=serratge).

En el sistema eix base, leix s sempre el mateix, coincidint la mesura mxima amb la lnia de
referncia, posici h, i linterval de tolerncies sempre est per sota de la lnia de referncia.
ds=0 i di=-IT en el sistema eix base.

En el sistema eix base necessitem una eina per exteriors i tantes eines dinterior com ajustatges
vulguem fer, per aix s ms car que el forat base.

En un sistema eix base, la diferncia superior s ds=0.

Una cota queda totalment definida si es dona la mida nominal, la posici de la tolerncia i la qualitat
o precisi.

Una cota queda totalment definida si es dna la seva mesura nominal, la seva precisi i la seva
mesura de tolerncia.
No s la mesura de tolerncia, sin la posici de la tolerncia.

s fals que en la transferncia la cadena de cotes es comena per la cota a substituir.

No cal comenar per la cota a substituir.

Al disminuir la temperatura sempre decreixer el joc entre eix i forat.

Pot ser que siguin materials diferents i augmenti el forat i leix de forma diferent.

Si la pea a verificar i lelement de verificaci treballen a 250C, no t importncia a lhora de prendre

la mesura.
Sha despecificar si es tracta del mateix material. Si no sn del mateix material, la mesura sha de fer a 20C.

Un augment de temperatura duna pea eix i una pea forat que a temperatura ambient donen joc,
pot provocar estampiment entre els dos elements.
Pot ser que siguin de materials diferents.

El clcul de la variaci de dimensions en funci de la temperatura es realitza calculant nicament la

variaci de dimetres ja sigui mxima o mnima i mai de les diferncies superior i inferior.
DT=D20C+(1+T)

Quan es projecta un ajust hem de tenir en compte la temperatura de funcionament, ja que lajust no
el volem en fred sin a la temperatura de funcionament.

Si entre un eix i un forat hi ha joc a temperatura ambient, sempre es donar estampiment a lescalfar
degut al creixement de leix i al decreixement del forat.
s fals perqu en augmentar la temperatura, leix creix, per el forat tamb es fa ms gros. El ms probable s
que continu havent-hi joc.

Amb un eix i un forat digual material, que a temperatura ambient tenien joc, si leix sescalfa ms
que el forat, no es pot donar sota cap concepte una condici destampiment.
Si escalfem ms leix, aquest augmentar ms de volum que no pas el forat i es podria donar una condici
destampiment.

Ajust amb joc: quan Dmin forat > Dmx eix.

Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

Els mtodes de mesura per trobar un valor duna magnitud basant-se en les lleis fsiques s un
mtode de mesura indirecte.
Cal fer uns clculs posteriors per trobar els valors.

No es pot transferir una cota amb IT petit.

S que es pot, per lIT de la cota substituda > IT de les cotes conservades.

En la transferncia de cotes hem de comprovat que lIT de la cota substituda sigui igual a la suma
dels IT de les ctes conservades.
lIT de la cota substituda > IT de les cotes conservades.

En un peu de rei, quan el nnius es construeix fent 20 divisions de 19 divisions descala fixa,
laproximaci ser de 0,05.
Aprox=L-L1=1-(19/20)=1/20=0,05

El peu de rei amb nnius vintesimal t una aproximaci de 0,02mm.

Aprox=L-L1=1-(19/20)=1/20=0,05.

Als micrmetres, per augmentar la resistncia al desgast, sutilitzen plaquetes de carburs metllics
als extrems i a la barra de medici.

El micrmetre amb nnius pot arribar a tenir una aproximaci de 0,002mm.

La verificaci del micrmetre es fa tenint en compte: la comprovaci del zero de lescala, la

comprovaci de lestat de les superfcies de contacte i la calibraci de lescala.

Un peu de rei de mdul s un peu de rei de tipus especial per a la verificaci dengranatges.

El peu de rei decimal dna una aproximaci de 0,01.

Aprox=L-L1=1-(9/10)=1/10=0,1

A un calibre de ferradura al costat passa li correspon un Dmin.

Comprovem eixos, li correspon un Dmx, que ser el pitjor cas.

En el cas de calibres ferradura per verificar eixos, el costat no passa serveix per rebutjar els eixos que
estan per sota de Dmn.
El costat no passa serveix per rebutjar els eixos massa petits, els que tenen una Dmx i una Dmn massa petites.

Els calibres passa no passa per una verificaci rpida de peces, es basa en rebutjar aquelles peces
que superen una condici de mxim i les que no arriben a una condici de mnim.
Si no fos una verificaci rpida, les que superen una condici de mxim es tornarien a processar.

Per verificar dimetres petits farem servir calibres de ferradura partida.

Els calibres de ferradura partida es fan servir per mesurar dimetres grans, amb menys pes.

Els calibres passa no passa basen el seu funcionament en donar per correctes aquelles peces que
formen part de la intersecci de dos conjunts que tenen com a condici cadascun dells passar un i la
de no passar laltre.

Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

Els calibres passa no passa sn aparells de mesura que faciliten la fabricaci de peces, donat que no
sha de mesurar.
Aquesta calibres el que fan s comprovar que una pea ja fabricada es troba dins uns intervals, per shan
dhaver mesurat anteriorment.

Les tolerncies geomtriques afecten a la forma i posici dun element.

ACOTACI GEOMTRICA I TEORIA DE TALL

F

Les eines cermiques permeten velocitats de tall majors que les de metalls durs per sn ms
resilients.
Els materials cermics sn molt poc resilients, cal evitar xocs.

Les eines dacer rpid sobtenen per processos de pulvimetallrgia.

Sn aliatges.

En els acers al carboni, el fet daugmentar la quantitat de carboni influeix de forma directa sobre la
capacitat de resistncia al desgast.
Influeix sobre la resistncia al desgast i sobre la duresa.

Una eina amb una elevada resilincia s adequada per treballar amb esforos intermitents.
La resilincia s la capacitat dabsorbir els xocs, i els esforos intermitents impliquen xocs.

Labrasi mecnica s una causa de desgast de leina on dues superfcies metlliques es posen en
contacte i es crea una soldadura entre elles.
Aquesta s la definici dadhesi, no dabrasi.

Els valors obtinguts amb lequaci de Taylor sn vlids per a mecanitzats dacers amb baix contingut
de carboni.

En lequaci de Taylor, V s la velocitat de tall i T s el temps de tall.

T s la duraci de leina.

La part activa de leina ha de ser capa de penetrar al material de la pea.

Langle dincidncia depn de dos factors: la resistncia del material de leina i de la resistncia i
duresa del material de la pea.

Un angle de despreniment gran afavoreix la formaci de ferritja.

Langle influeix en la fora necessria per generar ferritja.

Langle de despreniment ha de ser major que 0 per assegurar la penetraci del fil de leina en el
material a mecanitzar.
Langle pot ser negatiu tamb.

Els angles dincidncia i despreniment sescullen en funci de les caracterstiques dels material de
leina i de la pea.

Langle de tall s igual a langle de fil ms langle dincidncia.

S, =+
4

Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

Si langle dincidncia () s petit, leina pot penetrar fcilment dins el material a mecanitzar.

Disminuint langle de posici principal (), disminueix lespessor de la ferritja.

Langle de posici principal permet un increment progressiu de les forces de tall al principi i al final de
la passada.

Un dels factors que ms influeix a leina s la manera com sha efectuat el tractament trmic.
Influeix directament en la duresa de leina.

Una eina amb angle de despreniment () negatiu s ms resistent.

La segent llista est ordenada comenant pels materials ms frgils i acabant pels ms tenaos: acer
al carb, acer rpid, carburs metllics o metalls durs, cermiques i diamant.
Est ordenada al revs. Est ordenada de menys dur a ms dur.

Un dels avantatges de langle de posici principal (), s laugment de la secci de viruta.

La segent llista est ordenada comenant per la causa ms important del desgast de leina i acabant
per la menys important: desgast qumic i electroltic, difusi, adhesi, abrasi mecnica.
Est ordenada al revs.

La velocitat davan s la velocitat relativa entre leina i el material que ha de ser arrencat.
Aquesta s la definici de velocitat de tall, la velocitat davan s el desplaament de leina per tal danar
trobant material per arrancar.

Les tolerncies geomtriques afecten a la forma i posici dun element.

MQUINES EINA PER ARRANC DE FERRITJA

En un procs de tornejat, la velocitat davan de leina s la del carro porta eines i s molt petita
comparada amb la velocitat de gir de la pea.

Les operacions bsiques del torn sn el cilindrat i el refrentat.

Nhi ha daltres menys habituals, com sn el tornejat cnic, el taladratge, el mandrinatge, el ranurat, el segat, el
grafilat i el roscat.

Loperaci de contornejat en una fresadora es realitza amb una fresa tangencial, ja que amb una
fresa frontal no es pot realitzar per impediments geomtrics.
Sutilitzen les freses frontals per fer contornejats.

Un mascle de roscar avana en loperaci de mecanitzat a una velocitat que marca el material de
leina de tall en combinaci amb el material que sest treballant.

En una mquina de foradar mltiple, de mltiples columnes i mltiples estacions, s molt important
la sensoriometria per tal de controlar els desajustaments, errors o trencaments deina que hi pugui
haver en el procs de fabricaci.

La lluneta fixa s un element dajuda al suport deixos en mquines eina per tal devitar la flexi
deguda al pes propi de leix i dels elements que puguin subjectar aquest eix.
s cert, ja que la lluneta s una pea situada al final del torn que subjecta leix pel voltant, no com el
contrapunt, que subjecta pel centre.
5

Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

En el rectificat com a procs de mecanitzat per abrasi es busca la precisi dimensional per sobre de
lacabat superficial.

En el mecanitzat de rodes dentades amb cargol fresa, la cinemtica del procs fa que la pea a
fabricar vagi tenint les seves dents comenades i acabades abans diniciar el dentat duna nova dent.
La fresa mare o cargol fresa va rodant alhora que gira la pea i es van fent totes les dents alhora.

En el procs de brunyit, corresponent al grup de mecanitzats per abrasi, larrencament de ferritja es

fa per pressi de la mola sobre el material.
No hi ha arrencament de ferritja, hi ha deformaci per compressi.

Les facilitats del procs de mecanitzaci dengranatges amb cremallera venen del fet que els
moviments de leina sn totalment diferents que en el cas del dentat amb piny Fellow i aix
abarateix el cost de leina.
La guitarra s una caixa de canvis que per mitj duna combinaci de rodes dentades permet obtenir
transmissions diverses entre lentrada i la sortida i per tant la combinaci de revolucions entre la
barra roscada i el fusell del torn.
Langle dhlix duna broca est vinculat, s a dir, depn, de la rapidesa de penetraci i el material a
mecanitzar.

El rectificat s un procs a mecanitzar per abrasi, en el que lobjectiu s obtenir bona precisi
dimensional.
Com a conseqncia del rectificat es pot produir polit, per no s obligatori que sigui aix.

Considerant un fresatge frontal en fresa vertical, la principal transmissi desforos del procs a la
mquina s de flexi i torsi.
El volant que actua sobre la cremallera de la bancada en el torn permet fer moviments de cilindrat.
Quan girem un angle la torreta porta eines, el moviment daquest volant passa a servir per fer
operacions de cilindratge cnic.
En un trepant mltiple, les broques sempre van situades de manera que les seves puntes comencen
a mecanitzar material al mateix temps, impedint aix desequilibri desforos sobre la mquina.
V

En el tall oblic, la direcci de la velocitat davan i laresta de tall formen un angle.

Sempre formaran un angle, per en el tall oblic, langle no ser de 90.

En la fabricaci dun engranatge recte de 49 dents, per canviar de ranura a ranura, farem una volta
de maneta i 9 forats en el cercle de 40.
Langle a girar ser 40/49, i com que existeix un cercle de 49 forats, ens en mourem 40 de 49.

En el tornejat, lavan de leina s la del carro portaeines i s molt petita comparada amb la velocitat
de gir de la pea.
N acostuma a ser molt gran comparada amb Va.

En una operaci de cilindrat es mant invariable la distncia de leina a leix de gir de la pea, amb
aix tenim un moviment de rotaci de la pea i un moviment de translaci de leina parallel a leix de
la pea.

El mecanitzat de rodes dentades el podem fer de diferents maneres: amb fresa de forma, amb cargol
de fresa, amb mquin Fellow o amb mquines Sunderland i Maag.
6

Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

Recordar que el cargol de fresa s la fresa mare i les mquines Sunderland i Maag sn amb cremallera.

El dentat amb cargol de fresa (fresa mare) s menys exacte que amb mquines Fellow, Sunderland i
Maag, per els rendiments sn millors.
Durant el procs per arrancada de ferritja amb una broca, langle dincidncia () i langle de punts
sn independents del material a treballar.

Les velocitats de tall en un procs de taladrat sn majors que les de tornejat i fresat. Degut a aix
pren importncia la lubrificaci i la refrigeraci.
La lubrificaci i refrigeraci sn importants perqu al ser forats profunds, la calor no t forma de sortir i la broca
sescalfa molt.

Anomenem mquina transfer a una taladradora de diversos capals de diverses posicions amb
plataforma giratria.
En la mquina transfer la pea segueix un cam recte, per tant, no hi ha un lmit en el nombre destacions, la
pea es va movent.

Les arestes de tall dun mascle de roscar, a diferncia de la fresa, actuen de forma simultnia.

En el cas de roscat exterior de peces curtes amb una fresa, la velocitat de tall ser la velocitat
tangencial de les dents de la fresa.

El laminat de rosques, com a procs de roscat, s un procs darrencada de ferritja.

Es tracta dun procs de deformaci.

Una mandrinadora no est preparada per a realitzar operacions de fresat i refrentat.

Les mandrinadores deix vertial poden fer totes aquestes operacions.

La mquina de puntejar s una mandrinadora horitzontal que permet fer tres operacions diferents:
taladrat, fresat i mandrinat.
V

El brotxat s un procs darrencada de viruta on la velocitat de tall s sempre igual a la velocitat de

desplaament de leina i lavan ve determinat per la diferncia dalada entre les dents.
La brotxa es desplaa horitzontalment.

Els abrasius utilitzats per una mola durant el procs de rectificat han de ser de duresa superior al
material a rectificar.

El desbarbat s un procs que sense ser darranc de viruta, t per objecte leliminaci de rugositats i
sobres de material a les peces procedents de forja o fundici.

En un procs de polit no s fonamental lexactitud de les dimensions tot i que millora lacabat
superficial de les peces.

Una mola es considera tova quan labrasiu i laglomerant es desfan amb certa facilitat.

En el rectificat de superfcies cilndriques, el sentit de gir de la mola s anleg al sentit davan de la

pea, molt semblant a les fresadores.

En una mola, al desgastar-se els grans de labrasiu, augmenta la resistncia del material de la pea a
ser tallat.
7

Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

Amb una operaci de refrentat amb el torn, lavan de leina s perpendicular a leix de gir de la pea,
amb tot lempremta de leina sobre la pea s una espiral.

Les guies planes sn adequades per a torns pesats perqu en cas dexistir desgast no es perd el
parallelisme entre el moviment del carro i leix del torn.

Un eix, un canvi de marxes i un inversor de marxa sn parts indispensables del suport fix dun torn.

El contrapunt del suport mbil s un sistema de fixaci, per solucionar el problema de fregament pot
estar muntat sobre coixinets de boles.

Per a disminuir la fora de leina, que tendeix a aixecar la pea, sutilitzen llunetes fixes.
Es farien servir llunetes mbils.

La diferncia bsica entre els mandrils fixes i els extensibles s que amb ls dels extensibles tenim
una absoluta manca de precisi.

En un procs de tornejat amb torn automtic es treballa amb seccions de viruta petites per assegurar
la duraci del fil de leina.

La velocitat de tall i la secci de viruta arrencada sn directament proporcionals durant el procs de

mecanitzat del torn.

En un procs de taladrat amb el torn, la broca es munta al contrapunt i lavan es dna a partir del
volant del capal mbil. Aix la pea gira al voltant del seu eix mentre que la broca avana sense girar.
La broca tamb gira mentre avana.

La caixa Norton i la caixa de canvis amb mecanisme de xaveta mbil sn mecanismes incorporats al
capal del torn.

El torn automtic multifusell permet treballar sobre tantes peces con nmero de fusells de que
disposa. Aix ens ajuda a reduir el temps de fabricaci.
A les freses de dents aguts langle de desprendiment s inferior a 0.

Les freses cilndriques sn adequades per a mecanitzar superfcies planes i els seus fils de tall poden
ser rectes o helicodals.

Les freses cilndriques es diferencien de les frontals perqu treballen amb el seu eix normal a la
superfcie on es treballa.
s al revs. Les freses cilndriques treballen amb el seu eix parallel a la superfcie de treball i les frontals no.

Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

Lavan en el fresat durant un procs de desbast s ms alt a lacabat que en les operacions de
desbast.
Les fresadores universals sn fresadores horitzontals on la taula pot tenir un moviment de gir al
voltant dun altre eix horitzontal parallel a lanterior.
F

En un procs de rectificat, quan la superfcie de contacte s gran utilitzem una mola dura, per en
canvi, quan tenim superfcies de contacte petites utilitzem una mola tova.
Que la mola sigui dura o tova dependr del material a rectificar.

Les broques de can o especials per a forats profunds noms tenen 2 arestes de tall.
Aquest tipus de broca noms t una aresta de tall.

Amb una mquina taladradora mltiple de diversos capals podem treballar simultniament sobre
les 6 cares duna pea cbica.
Podem treballar mxim amb 4 cares, ja que una ser per on extraurem la pea i laltra (la de sota), ser de
subjecci.

Les broques es fabriquen amb forma helicodal per facilitar la penetraci i el girat de les mateixes.

En les operacions de cilindrat amb torn, lavan de leina s perpendicullar a leix de gir i la realitza el
carro transversal.
Lavan s parallel a leix de gir.

Les guies prismtiques es veuen menys afectades pel desgast que els altres tipus.

La torreta s la part del torn que permet fixar les peces per mitj dun plat de grapes (o algun altre
utillatge i dna moviment de rotaci.

En peces molt llargues, lnic sistema possible de subjecci en el torn s la fixaci entre punts.

Anomenem plats universals a aquells que sn ms verstils i permeten accionar simultniament o

independentment segons convingui, les grapes.
En el plat universal mes grapes o mordasses shan dactivar simultniament.

En un roscat amb el torn, leina ha de tenir la forma del perfil de la rosca i el seu avan ha de ser igual
al pas de la rosca.

La caixa Norton s un canvi de marxes que permet variar lleugerament la velocitat de gir del capal
del torn.
Permet grans canvis de velocitat.

El torn revlver no precisa doperari perqu el seu funcionament s automtic.

Loperari s necessari per anar girant el capal del torn.

Les freses sn eines rotatives amb diversos fils de tall que treballen simultniament.
Els fils de tall treballen un desprs de laltre, per no alhora.

Pel mateix material, plaquetes, avan i profunditat, podem mecanitzar a velocitats de tall ms
elevades en el fresat que en el tornejat.

El plat divisor permet fixar peces cilndriques, dividir el cercle en un determinat nmero de pas i
9

Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

donar un moviment de gir a la pea.

V

Les mquines de dentar engranatges amb fresa mare (o cargol generatriu) no poden dentar corones
interiors)
Noms ho podr fer la fresa Fellow.

Les rectificadores cilndriques entre punts no permeten el rectificat de conus.

Poden rectificar peces cniques, donant un gir a la taula.

La bancada del torn sobt sempre duna sola pea de fundici.

Els torns copiadors disposen dun eix-programa amb una srie de lleves que controlen els
moviments de la mquina.

Les freses de dents agudes sesmolen per la cara de desprendiment.

Les mquines de dentar engranatges tipus Fellow utilitzen com a eina un piny generador.

Les mquines de dentar engranatges tipus Fellow utilitzen com a eina un una cremallera generatriu.

El capal del torn parallel s el conjunt que possibilita el moviment de rotaci de leina.
El capal fa moure la pea, no leina.

El fresat en concordana s aquell en qu la pea avana en el sentit de la velocitat de tall de leina.

Les operacions de mecanitzat per abrasi no es poden considerar en absolut com a conformaci per
arranc de viruta.
S que sarrenca ferritja, per molt poca.

La guitarra res aquest nom perqu la seva forma recorda a una guitarra, en definitiva permet variar la
relaci entre el fusell de la mquina i la barra xabetejada obtenint diferents perfils de rosca.
La guitarra dna una relaci del pas de la barra amb el que volem.

El procediment per obtenir una roda dentada helicodal de 97 dents s mitjanant una fresadora
universal amb divisi diferencial.
97 s un nombre primer,aix que no hi haur una combinaci de 4 dents dentades dos de les quals tinguin un
producte=97.

En el mecanitzat de desbast, lavan i la profunditat sescullen tenint en compte factors productius i

de duraci deines. En el mecanitzat dacabat, en canvi, sescullen adequats per obtenir un bon
acabat final de la pea.

En un torn estem refrentant una pea de dimetre 72 per deixar-lo a 70. La profunditat de passada s
de p=1mm.
Es tractaria duna operaci de cilindrat, no de refrentat.

Dels diferents tipus de guies per a bancades de torn, les planes sn les menys afectades pel desgast.
Sn les guies prismtiques.

10

Tecnologies de fabricaci i tecnologia de mquines

Preguntes i respostes

En el brotxat no existeix la velocitat de tall perqu no hi ha rotaci de cap element.

La velocitat de tall es correspon amb el desplaament de la brotxa.

Les pintes de roscar sn leina de roscar que permet tenir una rosca interior de la forma ms rpida
possible.
Les pintes noms poden fer rosques exteriors.

El grafilat s una operaci darrencada de ferritja realitzada al torn.

Es tracta duna operaci de deformaci, no darrencada de ferritja.

La taladradora de columna permet allunyar el capal porta-broques de leix de la columna per

foradar peces grosses.
T limitacions despai. Es permet allunyar el capal si les peces sn petites per aprofitar els temps improductius.

Les fileres o coixinets de roscar es fan servir per a obtenir rosques exteriors a m.
Tamb es fan servir per obtenir rosques exteriors a mquina.

Una operaci de mandrinat sempre parteix dun forat ja fet per un altre sistema.

En el brotxat la velocitat de tall s el desplaament de leina.

En el rectificat cilndric de superfcies interiors, la mola girar en sentit contrari a la pea.

11