Invitació A La Lectura A Partir Conte Concret

Proposta dinvitaci a la lectura
a partir dun llibre concret

Nuria Nieto Nogales
Imaginat una nit
Nuria Nieto Nogales
De qu fa gust la lluna?
Sara Maria Gorns Roig
El peix Irisat
Ariadna Murillo Rueda
La sorpresa
Maria del Mar Girn
Contes per telfon
Fernndez
Sara Gonzlez lvarez
De qu fa gust la Lluna?
Pere Albert Jaume Mora
El nen gris
Miquel ngel Fuster Pomar
La volta al mn en 80 dies
Francisca Borrero Garca Com va aconseguir la balena la gola?
Guillem A. Ramn Estrany
Contes per telfon
Cristina Morl Casado
El carter Joliu i estimada Susi,
estimat Paul
Maria del Mar Truyols
El gran llibre dels contes de Nadal
Calavera
Joana Maria Barcel Sans
El secret de lunicorn
Francisco Eduardo Gmez
Els viatges del meu avi
Alomar
M. Antnia Galms Riera
Gat mig cec cerca gos guia
Laura Ortiz Sola
La gran fbrica de les paraules
Marina Meli Cap
La marmota inventora
Laura Rigo Garca
La sorpresa
Alba Pons Coll
Les aventures den Mos, un llibre
misteris
M. del Mar Mor Parets
Les paraules dolces
Aina Salv Jord
Les paraules dolces
Marta Pons Pons
La rateta que escombrava
lescaleta
Juan Calafell Carrillo
Mida real
Beatriz Marta Sureda
Sis contes revoltats
Ramrez
Aina Cresp Pou
Antnia Fons Mas
Daiana Denise Barta
Guevara
Ruby canta un blues

El lloc ms bonic del mn
El peix irisat
IMAGINAT UNA NIT

Autor/-a
Illustrador/-a:
Editorial:
Ciutat:
Sarah L. Thomson
Rob Gonsalves
Joventut
Barcelona
Any dedici
2007
Pgines
28 pgines
Edat recomanada
A partir de 8 anys
Resum
Imaginat una nit s un llibre per somniar i per imaginar. El llibre est format
per una srie de textos breus i potics, cada un dels quals va acompanyat dun
quadre fantstic que ens introdueix en un mon mgic, inquietant, impossible,
misteris, atraient... que, en definitiva, fa possible somniar.
El resultat daquesta uni potica i artstica s un llibre fabuls que juga amb
la realitat i la fantasia.
Imaginat que una nit...

... sents leco dun xiulet
provinent dun passads buit,
i una veu que crida Tothom al tren!
No val bitllet per a viatjar
a un lloc que ning ha vist mai.
Objectius
- Expressar oralment i per escrit sentiments, emocions i idees a partir
de la lectura dels textos potics.

- Relacionar text amb imatge.
- Aprendre a traduir del llenguatge escrit al llenguatge artstic.
Descripci de la proposta
- Presentar el llibre amb la imatge de la portada tapada, mostrant noms el
ttol, amb la intenci que els nins facin hiptesis sobre el contingut del llibre (si
tindr molt de text, noms imatges, ser un llibre de por, de misteri...).
- A continuaci, per parelles, repartir les fotocopies dels diferents textos del
llibre. Cada parella haur de llegir en silenci el text que els hagi tocat i debatre
qu significa el text, qu simaginen, qu els suggereix...
- Desprs, ens posarem en cercle i cada parella haur de llegir al grup el text
potic i explicar qu shan imaginat.
- Seguidament, els demanar que dibuixin all que shan imaginat llegint el text.
- Finalment, els mostrar les imatges del llibre a travs de la pissarra digital. Les
observarem detingudament i cada parella haur desbrinar quin quadre es
correspon amb el seu text. La parella haur de verbalitzar si la imatge es
correspon amb all que ells shavien imaginat llegint el text.
Recursos emprats
- Llibre Imaginat una nit.
- Ordinador, impressora i escner.
- Fotocpies del text del llibre.
- Power point amb les imatges del llibre.
- Pissarra digital.
- Llapis, goma i folis.
Aspectes didctics i metodolgics

- Temporalitzaci: dues sessions de 50 minuts aproximadament.
- Tipus dagrupament: sagruparan per parelles.
- Avaluaci: Avaluar els segents aspectes:
o Grau dimplicaci per part dels alumnes.
o Latenci.
o Lexpressi de sentiments, emocions, idees...
ndex
DE QU FA GUST LA LLUNA
Autor/-a
Michael Grejniec
Illustrador/-a:
Michael Grejniec
Editorial:
Kalandraka
Ciutat:
Barcelona
Any dedici
2006
Pgines
36 pgines
Edat recomanada
A partir de 5 anys
Resum
De qu fa gust la lluna? s un conte que narra la histria de desitjos que
semblen inassolibles, com aconseguir arribar a tastar la lluna, per que
finalment es fan realitat grcies a la collaboraci de tots els animalets; des de la
tortugueta, passant per lelefant, la girafa, la zebra, el lle, la guineu, el mico
fins a lanimalet ms petit...
Feia molt de temps que els animals volien saber de qu fa gust la
lluna. Seria dola o salada? Noms volien tastar-ne un trosset...
Objectius
- Observar lestructura duna recepta.
- Aprendre les parts duna recepta.
- Escriure una recepta amb totes les seves parts.
- Elaborar un pasts de lluna seguint la recepta prviament elaborada.
- Treballar vocabulari relacionat amb la cuina (batedora, motlle de forn,
esptula, llauna de forn...).
- Escoltar la lectura del conte De qu fa gust la lluna?

- Afavorir lexpressi oral en catal.
- Aprendre a contar el conte De qu fa gust la lluna?
- Elaborar les titelles del conte.
Sessi 1
- En aquesta sessi contar el conte De qu fa gust la lluna? a travs de la
pissarra digital. Els explicar que han de prestar molta atenci perqu desprs
seran ells qui explicaran el conte als nins dinfantil (5 anys).
- A continuaci, pensarem quin gust deu fer la lluna, expressarem si ens
agradaria pujar a la lluna per tastar-la...
- Proposar als infants fer un pasts de lluna. Els demanar que verbalitzin com
podem fer el pasts, de quin gust el podem fer, quina forma tindr...
Sessi 2
- En aquesta sessi dir als nins que, per poder fer la recepta del pasts de lluna;
primer s fonamental aprendre a fer una recepta i conixer les seves parts. Per
aquest motiu, a travs de la pissarra digital observarem i analitzarem diferents
receptes collectivament per tal desbrinar les seves parts (ttol, ingredients,
eines o estris, preparaci, imatge) A ms, tamb farem especial menci en
lestructuraci de la recepta (com est organitzada la informaci; tota junta?
Pargrafs? Les passes enumerades?...).
- Seguidament, donar a cada grup una recepta tallada en bocins i els nins
hauran de refer-la tenint en compte les parts i lordre duna recepta.
Sessi 3
- En aquesta sessi posarem un vdeo (que podrem veure a travs de la pissarra
digital)
on
podrem
observar
com
realitzar
el
pasts
de
lluna.
http://www.youtube.com/watch?v=3lfXznRR9-0
- A continuaci, podem comenar a elaborar lesborrany de la recepta del pasts
de lluna.
Sessi 4:
- Una vegada estigui fet lesborrany de la recepta es procedir a revisar-lo a
partir duna srie de pautes prviament pactades.
- Quan la recepta estigui revisada pel propi nin, ser la mestra qui la tornar a
revisar donant indicacions adequades per millorar el text (coherncia, cohesi i
ortografia).
Sessi 5:
- Comenam a escriure la recepta.
- Amb la recepta realitzada farem un llistat de la compra dall que necessitam
per fer el pasts.
Sessi 6:
- Prepararem i assajarem el conte De qu fa gust la lluna? per contar-lo als nins
de la classe de 5 anys.
- Elaborarem titelles dels personatges que hi surten (tortuga, elefant, lle,
girafa...).
Sessi 7:
- Convidarem els nins de la classe de 5 anys a la nostra classe per contar-los el
conte De qu fa gust la lluna?
- Els nins hauran de fer una fitxeta conjunta de lectoescriptura; hauran

descriure el ttol del conte, els animalets que hi surten i fer un dibuix. Per aix,
un nin de 3r ajudar a un nin de 5 anys.
Sessi 8:
- Finalment, elaborarem el pasts de lluna conjuntament amb els nins de 5 anys.
Recursos emprats
- Conte De qu fa gust la lluna?
- Ordinador, impressora i escner
- Power point amb les imatges del llibre.
- Pissarra digital.
- Llapis, goma i folis.
- Ingredients, estris... necessaris per fer la recepta.

- Temporalitzaci: 8 sessions de 50 minuts aproximadament.
- Tipus dagrupament: Lagrupament dependr del tipus dactivitat
realitzada a cada sessi.
- Avaluaci: Avaluar els segents aspectes:
o Grau dimplicaci i de participaci per part dels alumnes.
o Latenci.
o Lexpressi oral.
o La recepta:
- Que estigui ordenada.
- Que tengui totes les seves parts (ttol, imatge,
ingredients, estris i preparaci).
- Que estigui ben redactada.
ndex
EL PEIX IRISAT
Autor/-a
Marcus Pfister
Illustrador/-a:
Marcus Pfister
Editorial:
Beascoa
Ciutat:
Barcelona
Any dedici
2005
Pgines
16
Edat recomanada
Des deducaci infantil
Resum
El peix irisat s molt presumit i cregut perqu s un peix com no n'hi ha d'altres:
les seves escates de mil colors i lluents el fan diferent. Amb els consells de
l'Octopus (un pop) decideix regalar cadascuna de les seves escates als altres
peixos. Ha perdut all que ms s'estimava, per alhora ha guanyat molts i molts
amics.
A PARTIR DAQUELL DIA NING NO VA VOLER TENIR RES A VEURE AMB ELL. LI GIRAVEN
LESQUENA QUAN PASSAVA. DE QU LI SERVIEN ARA AL PEIX IRISAT LES SEVES
MERAVELLOSES ESCATES LLUENTS, SI JA NO LES ADMIRAVA NING? ARA ERA EL PEIX MS
SOL DE TOT LOCE.
Objectius
-
Mantenir una actitud positiva descolta al conte.
Participar en la interpretaci del conte.
Conixer vocabulari relacionat amb la mar.
Valorar el fet de compartir i de lamistat.
1. Dileg sobre la portada del conte. De qu tractar? Qui ser el
protagonista? Inventam un ttol.
2. Lectura del conte per part del mestre a la biblioteca del centre.
3. Presentar als alumnes el peix Irisat, un titella descuma fet per la mestra,
al qual se li poden llevar les escates i cada nin es quedaria amb una, tal i
com ocorre al llibre.
4. Pintar al peix irisat a partir de la fotocpia que proporcionar la mestra.
5. Activitats Jclic a laula dordinadors.
Recursos emprats
1. Portada del conte amb el ttol amagat.
2. Titella descuma. Aquest recurs el pot crear la mateixa mestra amb
escuma, cola de contacte, pintura acrlica i adhesiu de purpurina:
Les escates del peix irisat de cart brillant i de colors seran material per a
lalumne ja que sen podran quedar una, com ocorre al conte quan el peix
comparteix les seves escates. Les escates senganxen al peix amb cinta
adhesiva per les dues cares, fcil de llevar.
3. Fotocpia del dibuix del peix Irisat (material per lalumne).
4. Activitat JClic amb activitats de relacionar noms, escriure paraules,

puzzle, sopa de lletres, etc. Aquest recurs el podem obtenir a internet o
b crear una nova proposta dactivitats mitjanant el programa JClic
Author: http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=2165
Algunes captures de pantalla del programa JClic:

-
Lactivitat durar unes dues sessions. Una per a la lectura del conte a la
biblioteca del centre, presentaci del titella i una altra per a lactivitat a
laula dinformtica amb el programa JClic. Pot ser es pot emprar una
sessi de plstica per pintar el dibuix.
A la biblioteca daula ens asseurem tots en rotllana per poder veure b el

conte i el titella.
A laula dordinadors es posaran per parelles.
Lactivitat savaluar per observaci, per linters i participaci que

mostrin els infants i amb preguntes de recapitulaci del conte.
ndex
LA SORPRESA
Autor/-a
Sylvia Van Ommen
Illustrador/-a:
Sylvia Van Ommen
Editorial:
Fondo de cultura econmica

FCE. Collecci Los Especiales
de A la orilla del viento
Ciutat:
Va ser tradut de lholands
Any dedici
2003
Pgines
22
Edat recomanada
A partir de 6 anys
Resum
Aquest s un llibre molt especial ja que el llegirem duna manera molt diferent
de com ho feim amb la resta del nostres llibres. Aquesta va ser la manera en
qu vaig introduir aquest llibre tan especial. Es tracta dun llibre sense paraules,
s a dir, que serveix per llegir les imatges. Tracta duna ovella la qual vol fer un
regal a la seva amiga girafa; per fer-ho, es pinta i talla la seva llana i daquesta
manera aconsegueix fer un jersei amb un coll molt gros per a la seva gran
amiga. Durant el procs, passa per distintes situacions, cada dia es mira quant
ha crescut la seva llana, va a la tenda de pintures, es passa les nits cosint... Fins
que arriba un dia en el qual el jersei est llest i el porta a la seva gran amiga
girafa.
Amb aquest conte es treballa sobretot la collaboraci i el valor de lamistat.
Objectius
- Treballar lexpressi oral i escrita
- Fomentar la collaboraci i acceptaci de diferents opinions
La meva proposta t dues parts:
1r. Una vegada els nins hagin vist el conte, sels repartir per parelles o petits
grups una pgina del conte amb la imatge del que fa lovella. El que hauran de
fer ells ser redactar el que veuen a la imatge. Per exemple, si els ha tocat la
imatge de quan lovella es talla la llana, hauran dexplicar el que fa dient:
Lovella, com que ja tenia la llana suficient, va decidir desprs de pintar-se-la que
ja era hora de tallar-se els cabells. Desprs, ajuntarem totes les pgines i cada
classe tindr el seu propi conte de La sorpresa per aquesta vegada amb
paraules.
2n. Desprs dhaver redactat el conte, el nins, en grups, hauran de jugar al
binomi fantstic que consisteix a inventar una histria a partir de dues
paraules molt diferents: les paraules han de ser extretes del conte com per
exemple ovella pintura, moto, girafa. El que hauran de fer s triar dues
paraules per grup i inventar un conte; primer faran lesborrany, el passaran a
net i faran una illustraci ja que cada conte ha de tenir la seva prpia imatge.
Quan tots hagin acabat, els penjarem a un mural al passads per a qu tots els
nins de lescola puguin llegir-les.
ndex
CONTES PER TELFON

Autor/a
Gianni Rodari
Traductor/a
Teresa Durn
Illustrador/a
Jordi Saludes
Editorial
Joventut
Ciutat
Barcelona
Any dedici
1988 (cinquena edici)
Pgines
176
Edat recomanada
Proposta de feina
A partir de 6 anys
Cicle mitj (8-9 anys)
Resum
s un recull de contes curts que un pare (el senyor Bianchi), que viatjava molt
per la seva feina (representant de comer), li contava cada vespre per telfon a
la seva filla des des de qualsevol lloc on es trobs, per ajudar-la a dormir.
I a la vegada, feia les delcies de les senyoretes de la centraleta que tamb
lescoltaven.
El diumenge tornava a casa seva, i el dilluns al mat tornava a marxar. Per
abans que se nans, la seva filla li deia: - Sobretot, pare, no et descuidis
dexplicar-me un conte cada vespre.
Mhan dit que quan el senyor Bianchi demanava Varese, les senyoretes de la
centraleta interrompien totes les telefonades per escoltar les seves histries.
Objectius
- Millorar la lectura en veu alta.
- Comprendre textos orals i escrits.
- Escriure de forma cooperativa un conte curt.
Proposta
1a sessi: Presentaci del llibre.
A la biblioteca de lescola i amb la pissarra digital ens ajudarem dun power
point per fer la presentaci del llibre i de lautor. Aix com tamb de lescolta
dun dels contes (gravat prviament per la mestra o el mestre i inserit al power
point); en aquest cas: El ratol dels cmics. (pgina 45)
Finalitzada la presentaci, incidirem en la importncia del telfon dins el llibre
com a mitj de comunicaci necessari per a poder contar els contes; i
convidarem els alumnes a elaborar el seu propi telfon, per poder contar contes
curts.
Repartirem el material i un full amb les instruccions que han de seguir per a
construir el seu telfon. Dedicarem el que queda de la sessi a fer-lo. Aquesta
opci permet que, si no lacaben a lescola, ho puguin fer a casa; amb
la condici de portar el telfon el dia segent.
2a sessi: Llegir i comprendre.

Transformarem la biblioteca en una centraleta de telfons.
Els alumnes hauran de dur o tenir el telfon que varen fer a la primera sessi
(bastar que nhi hagi un per a cada dos).
Per parelles sasseuran un davant laltre i a cada costat de la taula, i cada un
agafar un extrem del telfon. Un ser el narrador, i laltre, loient.
El narrador comptar amb un dels contes fotocopiat (ja que no disposam
dexemplars per a cada infant) que haur de llegir, fent servir el telfon, al seu
company; loient haur destar ben atent a la narraci; ja que desprs haur de
respondre per escrit a una srie de preguntes sobre la mateixa.
Una vegada acabat el conte, donarem un temps a loient per a respondre les
preguntes (dos o tres minuts). En acabar, el rol dels alumnes sintercanvia i es
repeteix lactivitat, per amb una histria diferent a la primera.
Quan els dos alumnes han acabat de llegir i respondre les preguntes, passaran a
corregir-les individualment amb lajuda dels textos escrits. Al final de la classe,
els alumnes lliuraran a la mestra o al mestre el full de respostes per a
qu aquesta o aquest pugui avaluar si hi ha hagut una bona comprensi.
3a sessi: Escrivim els nostres contes.

Iniciarem la sessi fent un recordatori del que hem fet fins ara. I convidarem els
infants a elaborar el seu propi conte per telfon.
Per parelles hauran de consensuar el contingut de la histria i la seva redacci,
posant esment en la coherncia, lortografia, el vocabulari i la presentaci.
Tamb hauran de consensuar la illustraci. Sels proporcionar material per a
realitzar un gui o esborrany. I com a bons mestres ens encarregarem de guiarlos en el procs.
Una vegada lescrit ha estat revisat, corregit i ben presentat, farem el nostre
propi recull de contes per telfon que tindrem dins laula i que els alumnes
podran contar-se, utilitzant el telfon fet a la primera sessi, quan vulguin i la
jornada escolar els doni loportunitat.
Recursos emprats
- Ordinador
- Pissarra digital o, en el seu defecte, projector i pantalla
- Power point (elaborat per la mestra o el mestre)
- Fulls amb les instruccions per fer els telfons (elaborat per la mestra o el
mestre)
- Tassons o envasos de iogurt, de plstic
- Cordill prim o fil de polsera
- Punxons
- Escuradents
- Gomets de diferents colors, formes i tamanys
- Fotocpies dels contes

- Qestionaris de comprensi dels contes
- Fulls en brut
- Folis
- Falsilles
- Llapis
- Gomes desborrar
- Maquinetes
- Pintures de colors
Per poder escoltar el conte des del power point, hem de clicar sobre la imatge
del ratol.
La proposta est programada per fer-la en tres sessions, que sempre podem
allargar a quatre o cinc, en funci dels imprevistos que puguin sorgir o del ritme
dels alumnes en la conclusi de les diferents activitats.
Es far feina en grup classe, individualment i per parelles, segons lactivitat
programada a cada sessi.
Les parelles dalumnes seran sempre les mateixes per a les activitats en les quals
calgui agrupar-se.
Del recull de contes, en triarem quatre dels ms curts per a lactivitat de lectura
i comprensi. I els repartirem de manera intercalada entre les parelles, s a dir,
una parella en tindr dos diferents i la parella del costat els altres dos.
El qestionari de comprensi ser tipus test, per tal de no rompre molt el
ritme de lactivitat.
Documents adjunts
- Carpeta amb el Power point i arxius necessaris per a la seva correcta
visualitzaci i audici, i el power point en format pdf.
- Instruccions per construir el telfon, els contes i els qestionaris de
comprensi dels contes.
ndex
DE QU FA GUST LA LLUNA?
Autor/-a
M. Grejniec /Trad. Maria Viu
Illustrador/-a
Michael Grejniec
Editorial
Edit. Kalandraka
Ciutat
Barcelona
Any dedici
Maig 2006
Pgines
36 pgines
Edat recomanada
A partir de 5 anys
Resum
De qu fa gust la lluna? s un lbum illustrat especialment dirigit a treballar-lo
a educaci infantil i al primer cicle de primria. La utilitzaci destructures
repetitives, lacumulaci de personatges i el seu atractiu esttic permeten una
millor comprensi oral i afavoreixen lexpressi oral de linfant.
El conte ens explica la histria duna srie danimals que somnien en la idea de
tastar un bocinet de lluna. El problema s que de forma individual no
aconsegueixen arribar a ella; per aquest motiu, decideixen pujar un damunt
laltre per arribar a fer una mossegadeta. La lluna, divertida, noms fa que
allunyar-se quan veu com els animals volen agafar-la. Finalment, els animals,
unint les seves forces, aconsegueixen arribar i agafar un boc que s suficient
per a qu tots ho provin.
Segur que un animal tan petit no podr agafar-me.
Objectius
La histria t la finalitat moral de la importncia de lluitar per aconseguir els
nostres desitjos i no abandonar en el primer fracs. Per aquest motiu, he trobat
important treballar amb aquest conte els segents objectius:
Reflexionar sobre valors com: la solidaritat, la fora del grup unit, lastcia i la
perseverana.
Participar activament de la lectura del text amb activitats de carcter
significatiu.
Treballar la comprensi i expressi oral dels infants (augmentant el
vocabulari i deixant un espai per al dileg).
Primera sessi
A la primera sessi es colloquen els infants en un rotllo asseguts (per a qu tots
es puguin veure i comunicar). El personatge de la classe presenta una capsa i
della treu als titelles dels personatges amb una carta que explica qui sn i de
quin conte han sorgit.
A continuaci, es projecta la portada del llibre per a qu tots els infants puguin
observar-la atentament i sobre un debat. En aquest primer debat es pren nota
de les idees prvies dels infants. Segons el funcionament del grup, el mestre
podr dirigir ms o menys el debat amb preguntes com:
- Quins elements hi ha a la imatge?;
- Quins altres personatges sn part de la histria?;
- Qu creieu que ens contar el conte?, etc.
Desprs, la mestra conta el conte amb lajuda de les imatges projectades, un

power point, per tamb amb el suport del conte a les mans (s important que
els infants relacionin el fet de contar histries amb el recurs que podran trobar a
la biblioteca daula). Durant la narraci, es demana als infants que participin
activament de lexplicaci; per aquest motiu es reparteixen els titelles i es fa
que els infants els treguin cada vegada que sels menciona. A ms, han de dir
tots junts Si puges damunt la meva esquena, potser arribarem fins a la lluna!.
En acabar el conte, sinicia una posada en com didees postconte que t una
doble finalitat: lavaluaci de la comprensi de la histria i la comparaci amb
les idees prvies que shavien escrit.
En aquest segon debat tamb sapunten les idees que sorgeixen per tal de
reflectir les conclusions del conte. Segons les capacitats i lautonomia del grup,
el mestre haur de conduir el dileg amb les segents qestions:
- Quins personatges han sortit?
- Quin era el seu objectiu?
- Com ho han assolit?
- Qu feia la lluna?
- Qu creis que ens vol dir el text?
Per tal de donar continutat a la resta de les sessions, durant el final del debat es
posa mfasi en el nus de la histria, s a dir, en lobjectiu com que perseguien
els animals. Per aquest motiu, es proposa al grup-classe assolir dos objectius
comuns: la creaci prpia del conte De que fa gust la lluna? i la preparaci i
narraci del conte al grup de 5 anys deducaci infantil.
Es destaca la importncia que t la uni de les forces individuals per assolir
lobjectiu com. A ms, es representa aquest cam cap a les nostres metes i es
deixa penjat a laula com a recordatori. Tot el material que sha emprat a la
primera sessi, queda exposat al rac del conte. Convidam els infants a visitar
aquest espai i els remetem a aquest lloc per trobar tota la informaci del conte
que vulguin consultar.
Segona sessi
A la segona sessi, es duen a terme activitats per assolir el primer objectiu: la
creaci prpia del conte De qu fa gust la lluna?. Per a una bona realitzaci de
la tasca, es divideix lactivitat en diferents grups que seran els responsables

duna part del conte.
Les tasques que shan de dividir sn: la illustraci del conte (hauran de fer els
dibuixos de la histria); la transcripci del conte (escriure la histria);
lelaboraci del conte (hauran dunir la lletra amb la imatge damunt un mateix
suport, elaborat prviament pel mestre).
El mestre ofertar el conte i el power point, per donar models als infants i per a
qu a partir daquests, puguin triar el seu propi estil. No es tracta que sigui tot
igual, sin que tots participin deixant la seva petjada personal. A ms, ser
funci del mestre supervisar el treball dels diferents grups.
Segons les necessitats del grup, tamb ser positiu deixar als infants que facin
un esborrany del seu treball i que puguin dur a terme el treball definitiu.
s important crear el sentiment dunitat on es respectin les diferncies
individuals per crear un treball que pertanyi a tots. Tamb sha de procurar que
els infants sentin la responsabilitat de dur a terme el seu treball per a un bon
funcionament grupal.
Una vegada el llibre sha elaborat, els infants sasseuen en rotllo i la mestra
presenta el conte a tota la classe com a resultat de lesfor del seu treball. En
haver acabat la presentaci i amb el consentiment per part dels nins, es fa una
exposici del llibre a la resta del centre, per aix es colloca un cartell i el llibre
en qesti a un espai accessible al centre.
Com a premi per la seva dedicaci, la mestra pot repartir entre els infants cot
de sucre (smil del bocinet de lluna). Aquest refor positiu dna per assolit el
primer objectiu i incentiva cap a la realitzaci de la resta dels objectius.
Tercera sessi
La tercera sessi t com a finalitat lassoliment de part del segon objectiu: la
preparaci de lexposici del conte a educaci infantil. Aquesta actuaci
consistir en la narraci del conte i la representaci dels moments ms

importants de la histria.
En un primer moment, situam els infants en gran grup per dividir les tasques
que shan de realitzar en petits grups: uns sencarregaran de la presentaci del
conte; uns altres representaran lobra caracteritzant els protagonistes de la
histria; i un altre grup llegir el conte actuant com a narradors.
El primer grup preparar la presentaci per als infants de 5 anys deducaci
infantil. Llegir un petit text explicant en qu consistir la sessi i els demanar
silenci i participaci en els moments adequats.
El segon grup, que caracteritzar els personatges, haur daprendre quan i com
ha dactuar. Per tal que sels pugui reconixer, sels ofereixen unes mscares
danimals que atrauran latenci dels infants petits.
El tercer grup haur de preparar la narraci dividint la histria en tantes parts
com persones siguin i shaur de practicar la vocalitzaci, lentonaci, el ritme,
etc. amb lobjectiu de fer una exposici clara i comprensible.
Es dna un temps als grups per a qu preparin la seva part, ho poden practicar
dins el mateix grup (com a recurs per donar ms confiana i seguretat) i desprs
es posa en com a la classe, com a assaig de la presentaci. s important que
els infants no sentin una pressi en relaci a la qualitat del resultat, sin que
limportant s lesfor que posin en la tasca realitzada (si ho estimen oport
poden repetir aquest assaig). El mestre ha de donar un refor positiu al grup.
Quarta sessi
La quarta sessi est dedicada a la representaci i narraci del conte De qu fa
gust la lluna? al tercer curs del segon cicle deducaci infantil.
Abans diniciar la sessi, els infants poden fer un assaig a laula per tal de
recordar la sessi anterior i millorar la presentaci posterior.
Sha de preparar lespai de la representaci, un semicercle on els infants es

puguin seure i veure tota la exhibici. Una vegada tot estigui a punt, es fa passar
els convidats i comena lactuaci.
Primer de tot, el grup encarregat de presentar lobra ho fa i demana als infants
molta atenci; desprs, es comena amb la narraci del conte i la representaci
per part de la resta dels grups.
Amb lobjectiu de consolidar aquesta activitat conjunta, es finalitza la sessi
amb la tcnica de la sinestsia. Es deixa a labast dels infants (ambds grups) un
mural blanc on puguin expressar el que han sentit amb la histria narrada. s
una bona manera dexpressar el que el conte ens vol transmetre. Per tant, els
infants signaran el seu treball i sexposar a la resta del centre.
Finalment, com a premi per la finalitzaci de la proposta didctica i per tal de
felicitar els nins per la seva feina, es convida a ambdues classes a tastar un
bocinet de gat (smil del trosset de lluna).
ndex
EL NEN GRIS
Autor/-a
Llus Farr
Illustrador/-a
Gusti
Editorial
La Galera
Ciutat
Barcelona
Any dedici
2006
Pgines
40
Edat recomanada
A partir de 6 anys
RESUM
En Mart s un nin diferent de la resta dinfants. A ms de tenir un color de pell
nic, sembla que les seves emocions estan apagades: ni riu, ni plora, ni es
batega per res del que passa al seu voltant.
Sembla ser que, sense adonar-sen, va guardant-se tot el que sent fins que un
dia explota i tot sn sentiments grisos que emanen dell, fent que aquesta
caracterstica tan peculiar deixi de ser la seva senya didentitat.
Un fragment significatiu:
Per va fer un esclafit de riure. I un segon. I un tercer. I un quart.
En Mart va omplir fins a lltim rac de lhabitaci de rialles.
Objectius
- Treballar el tema de la diversitat.
- Reflexionar sobre les diferncies existents entre els alumnes.
- Aprendre a identificar emocions bsiques.
- Fomentar la lectura en els alumnes.
Lactivitat sinicia a la biblioteca de lescola. All es conta el conte a tot el grupclasse. Desprs de la narraci sobre el debat. Comenam a xerrar sobre la
diversitat, les diferncies que ens caracteritzen a cada un de nosaltres i sobre els
sentiments del nen gris per, a continuaci, seguir parlant de com ens sentirem
si... o si...
Recursos emprats
Llibre El nen gris, lmina per identificar emocions i fitxa per treballar la lectura.

Lactivitat t data dinici per no t data de finalitzaci. En una sessi es conta el
conte i es parla sobre diversitat i sentiments, entre daltres coses. Es reparteix
una fitxa (DIN-A4) a cada alumne i ser una feina per desenvolupar a classe.
A part, a mesura que vagin sorgint conflictes -fet impossible devitar-, semprar
la lmina que es pot veure a continuaci (documents adjunts). De la mateixa
manera que sempraran davant situacions no desitjades, tamb es far s de les
lmines cada vegada que hi hagi qualque cosa bona que haguem de celebrar.
Documents adjunts
Lmina en blanc plastificada per

dibuixar amb rotuladors lexpressi
facial dels alumnes.
Un nen de 3r C ha dibuixat com

es sentia desprs dun conflicte
que ha sorgit el temps del pati.
Un altre exemple de com se sentia una

nena desprs de dur a terme una
activitat dins classe.
ndex
La volta al mn en 80 dies
Resum del llibre
Phileas Fogg viu a Londres i s membre del Reform Club, s un home molt
puntual i la seva vida est regida pel rellotge, el regle i el comps.
-Tenia un criat i un dia el va acomiadar perqu li havia servit laigua per afaitarse un grau ms freda de lhabitual. Va contractar un nou criat anomenat Jean
Passpartout (que vol dir serveixo por tot), era un voltador de mons i havia dut
una vida molt agitada i vol ser contractat per en Fogg per tenir una vida ms
tranquilla.
El dia segent de contractar el nou criat , a Londres es produeix un robatori de

55000 lliures. En una discussi amb els seus amics del club, Phileas, que estava
llegint els fets al diari, diu que el lladre no podr anar molt lluny i que el diari diu
que avui en dia es pot fer la volta al mn en 80 dies.
Un dels seus companys diu que all noms seria possible si el horaris dels trens i
dels vaixells estiguessin perfectament coordinats, i que per tant, era impossible.
En Fogg insisteix en qu s possible i laltre li proposa si shi vol jugar tota la seva
fortuna; en Fogg li contesta que s.
El mateix dia torna a casa seva, li diu al seu criat que prepari les maletes i sen
van a agafar el tren. Com que havia fet les maletes tan aviat es desperten
sospites que havia estat ell lautor del robatori. Quan van rumb cap a lndia, al
tren hi puja linspector Fix que vol arrestar en Phileas Fogg.
Desprs agafen el vaixell cap a lndia, en Fix tamb shi embarca per fer les
investigacions perqu sospita que Phileas Fogg es vol escapar amb el bot.
Arriben a lndia i van a Bombai, el primer que fan en arribar s comprar un
bitllet cap a Calcuta (a laltre extrem de lndia). De cam cap a Calcuta el tren
satura incomprensiblement abans de 80 kilmetres; la lnia acabava all mateix,
incomprensiblement. Decideixen agafar un elefant per seguir el cam. A lelefant

shi pugen en Fogg, en Passpartout i el general Cromarty, company de vaixell i
de tren. Quan travessen la selva ensopeguen amb una process hind i shan
damagar dins la vegetaci; a lenterrament tamb han de que cremar la vdua i
enterrar-la juntament amb el seu marit, com mana la llei hind. Decideixen
rescatar la senyora; en Phileas Fogg aprofita el vespre per vestir-se amb la roba
del mort i tots els assistents a la cerimnia surten corrent espantats. Se
lemporten cap a Calcuta.
Quan arriben a Calcuta, sembarquen cap a Hong Kong on deixen la senyora

Aonda que havien rescatat de ser cremada. Linspector Fix tamb els
persegueix, en aquest viatge tenen una gran tempesta marina.
Arriben a Hong Kong i lloguen un petit vaixell local per poder anar fins al Jap.
Perden en Paspartout quan sembarquen cap a Yokohama i desprs all mateix
el retroben fent de saltimbanqui en una companyia dacrbates per mirar de
guanyar-se un bitllet cap a San Francisco.
A San Francisco shan dafanyar perqu els queden els dies justos per arribar a
temps i guanyar la juguesca. Treuen els bitllets per anar a Ohama, al centre dels
Estats Units. Pel cam els ataquen un manat de bisons, troben ponts en mal
estat i els ataca un escamot de pellroges. Acumulen un retard de 20 hores. Per
arribar a Ohama han de llogar els serveis dun aventurer que tenia un trineu
amb vela; finalment arriben a Nova York, massa tard per agafar lnic vaixell que
els podia tornar a Europa a temps. Un capit que anava a Bordeus els porta a
Anglaterra a canvi de 8000 lliures.
Viatge cap a Europa: es veuen obligats a cremar tota la fusta dun vaixell i tenen
molts dentrebancs. Arriben a la costa anglesa el 21 de desembre, unes hores
abans que es compls la juguesca. Ho podien aconseguir per linspector, que no
havia pogut arrestar en Phileas Fogg durant tot el viatge per no tenir una ordre
darrest, el det en territori britnic. Fogg perd unes hores precioses al calabs;
desprs Fix se nadona que ha estat un error, ja que el criminal havia estat
detingut feia uns dies a Anglaterra.
Fogg torna a Londres i es casa amb nAonda; i ja ho havia donat tot per perdut,
per a la mateixa parrquia se nadona que el dia s 21 en comptes de 22, aix
que arranquen a crrer cap al Reform Club i hi arriben amb la llengua fora
menys dun minut abans que sacabs el termini de la juguesca. Ho havien
aconseguit.
Activitats
Hi ha un total de nou sessions. Hi ha un total de 14 activitats dividides en
activitats dintroducci, comprensi lectora, ldica, interactiva, de creativitat i
de sntesi.
Activitats dintroducci
Sessi: 1
Activitat 1: Observa el dibuix de la portada del llibre i imagina qu passar al
conte, desprs escriu-ho a un full.
Descripci de lactivitat: amb aquesta activitat pretenc que els alumnes
imaginin qu passar a la lectura que han de llegir, tamb es pretn despertar
linters de lalumne per la lectura daquest llibre en concret i la seva curiositat
per saber qu passar a la lectura. Es pretn que els alumnes es fixin en la
portada.
Activitat 2: Llegeix la contraportada i digus qu et suggereix.
Descripci de lactivitat: els alumnes hauran de mirar la contraportada i a partir

de la informaci que all hi apareix hauran de cercar informaci sobre lautor
(Juli Verne) i llegir el breu resum del llibre. Amb aquesta activitat pretenem que
lalumne es fixi en la contraportada.
Activitats de comprensi de la lectura
Sessions: 2, 3, 4 i 5
Activitat 1: Contesta les segents qestions relacionades amb la lectura que
shan fet dins laula.
Descripci de lactivitat: amb aquestes activitats es pretn que lalumne
comprengui perfectament cada captol i comenci a treballar-lo mitjanant la
resoluci del qestionari que li proposam. A partir daqu es realitzaran les
segents activitats.
Sessi: 6
Activitat 1: Identifica cada un dels personatges de la lectura que surten a la
imatge i feu una petita descripci de com s cada un.
Descripci de lactivitat: a partir duna imatge, els alumnes han didentificar
cada personatge i han de fer una petita descripci dels seus trets ms
caracterstics. Desprs es corregir lactivitat en com.
Activitat 2: Tria un objecte per a cada un dels personatges i explica per qu lhas
triat.
Descripci de lactivitat: en aquesta activitat els alumnes han de triar lobjecte
que ms caracteritza cada personatge i explicar per qu lhan triat; per fer-ho,
poden consultar el llibre. Desprs es corregir lactivitat en com, amb tot el
grup classe.
Activitats ldiques
Sessi: 7
Activitat 1: Pinta de diferents colors els continents del mapa i escriu el ttol del
conte dalt de la cartolina.
Descripci de lactivitat: els alumnes hauran de pintar els continents amb
diferents colors i escriure el ttol del llibre a la cartolina que tindr cada grup.
Activitat 2: A partir de les dades del llibre, dibuixa litinerari per on han fet la
volta al mn en Phileas Fogg, en Passpartout, linspector Fix, nAonda i el
general Cromarty.
Descripci de lactivitat: els alumnes hauran de dibuixar al mapa geogrfic que
obtindr cada grup, el recorregut que han fet els personatges del conte.
Activitat 3: Colloca els mitjans de transports que utilitzen els personatges

durant el seu recorregut al mapa geogrfic.
Descripci de lactivitat: els alumnes hauran de collocar les fotografies dels

mitjans de transport que utilitzen els personatges en el seu itinerari al mapa
geogrfic.
Activitat 4: Ordena les vinyetes i colloca-les al seu pas corresponent al mapa

geogrfic.
Descripci de lactivitat: els alumnes hauran de dibuixar al mapa geogrfic que
obtindr cada grup, el recorregut que han fet els personatges del conte.
Activitat interactiva
Sessi: 8
Activitats 1,2,3: Realitzaci de diferents activitats a laula dinformtica amb el
programa JClic.
Descripci de lactivitat: es realitzaran tres activitats amb el programa de Jclic.

Les activitats seran una sopa de lletres amb els noms dels mitjans de transport
que sutilitzen en el conte, una activitat de relacionar personatges amb els seus
noms i un trencaclosques senzill amb una imatge del llibre.
Activitat de creativitat
Sessi: 9
Activitat 1: Elaboraci dun cmic a partir de la lectura La volta al mn en 80
dies.
Descripci de lactivitat: Realitza un cmic utilitzant els personatges i mitjans de
transport del conte La volta al mn en 80 dies. Desprs dibuixa el cmic.
Activitat de sntesi
Activitat 2 (dins la sessi 9): Emplena la segent fitxa de lectura.
Descripci de lactivitat: pensam que un tema important que sha de tractar a
lhora de llegir un llibre s la realitzaci de la seva corresponent fitxa de lectura,
en aquesta activitat proposam als infants que emplenin una fitxa de lectura.
Guia dactivitats
Activitat 1: Observa el dibuix de la portada del llibre i imagina qu passar al
conte, desprs escriu-ho a un full i fes un dibuix.
Activitat 2: llegeix la contraportada i digues qu et suggereix. Cerca informaci a
casa teva sobre lautor del llibre.
Activitats 3, 4, 5 i 6: contesta les segents qestions relacionades amb la lectura
que sha fet dins laula.
Pg. 2
1) Qui era Phileas Fogg?
2) Com havia fet tants de diners?
3) Qu feia al club?
4) Era puntual?
Pg. 4
5) Per qu va despatxar el criat?
6) Com es diu el nou criat?
7) Per qu li agradava tant la feina de criat?
8) Des de quin dia va estar el nou criat al servei de Phileas Fogg?
Pg. 6
9) Qu ha passat?
10) Quants diners sen han endut?
11) Qui ha estat?
Pg. 8
12) Qu diu Phileas Fogg?
13) Quina juguesca han fet?
14) Que contesta Phileas Fogg?
Pg.10
15) Quant temps li don el seu criat per fer les maletes?
16) A on van?
17) Quin equipatge porten?

Pg.12
18) Qui vol arrestar Phileas Fogg?
19) Quina sol.licitud fa a Londres linspector Fix?
Pg. 14
20) Qu comprobava Phileas Fogg al seu quadern?
Pg. 16
21) Mentre estaven al vaixell, qu feia linspector Fix?
22) Cap a on surt el vaixell?
23) Qu feia el senyor Phileas Fogg durant la travessia?
Pg. 18
24) On sn ara?
25) Cap a on volen anar?
26) Com viatgen fins a la nova destinaci?
27) Qu els passa durant el viatge?
28) Quin nou mitj de transport han descollir?
Pg.20
29) Qu els passa quan travessen la selva?
30) A qui han de rescatar?
31) Com ho aconsegueixen?
Pg.22
32) Qui els acompanya en aquesta travessia?
33) Qu feia Phileas Fogg?
34) Qu els passa durant la travessia?
Pg. 24
35) On estan ara?
36) Cap a on volen anar?
37) Qu li passa a Passpartout?
38) Cap a on volen anar ara?
Pg. 26
39) Com van des de San Francisco fins a Ohama?
40) Qu els passa pel cam?
41) Quin retard duen?
42) Com arriben fins a Nova York?
Pg. 28
43) Cap a on van al seu darrer viatge?
44) Estan aconseguint el seu propsit?
45) A quin dia es troben?
46) Com acaba la histria?
Activitat 7: Identifica cada un dels personatges de la lectura que surten a la

imatge i feu una petita descripci de com s cada un.
Activitat 8: Tria un objecte per a cada un dels personatges i explica per qu lhas
triat.
Activitat 9: (Mapa) Fer litinerari de Phileas sobre el mapa del mn.
Activitat 10: Inventa una histria daventures on hi intervinguin els 4

personatges que ms tagraden.
Activitat 11: Emplena la segent fitxa de lectura.

1. Quin s el ttol de lobra?
2. Quin s el nom de lautor de lobra?
3. Quants de personatges hi ha al conte?

4. Fes un petit resum del conte:
5. Opini personal:
- Et sembla un llibre interessant?
- El tornaries a llegir?
- Per quin motiu?
ndex
Com va aconseguir la balena la gola?

Autor/-a
Illustrador/-a
R. Kipling
Idoia Iribertegui
Teide
Editorial
Barcelona
Ciutat
Any d'edici
Pgines
2010
34
RESUM
Hi havia una vegada una balena molt golafre que es va menjar tots els peixos del
mar tret d'un de molt petit. Quan la balena va tornar a tenir gana, el peix li va
proposar que es menjs un nufrag que portava pantalons de lona blava i duia
un parell de tirants. I tal dit, tal fet! Per el nufrag era tan hbil i llest, que va
trobar la manera de sortir de l'enorme panxa de la balena.
A continuaci exposar un petit fragment que ha cridat latenci dels alumnes:
Llavors la balena va obrir la boca, ms i ms i ms, tant que gaireb li tocava la
cua, i es va empassar el mariner del vaixell naufragat, i el rai en qu estava
assegut, i els pantalons de lona blava, i els tirants (que no has d'oblidar), i la
navalla.
Objectius
- Fomentar i potenciar la recerca autnoma dinformaci a diversos medis.
- Potenciar la imaginaci i gaudir de la lectura.
Treballar la comprensi daquesta lectura a travs de diferents exercicis. Es du a
terme la recerca de coneixements previs; en aquest cas, miram la portada i
intentam esbrinar el tema del llibre; aix com tamb cercar informaci sobre
balenes a Internet.
Durant la lectura treballam el vocabulari desconegut, detectam possibles faltes

de comprensi, etc.
Finalment i una vegada llegida tota la lectura, es fan preguntes de comprensi.
A ms, per tal que els nins treballin la imaginaci, es crearan altres finals
possibles del conte.
Recursos emprats
Fulls, pintures, diccionaris de catal per treballar el vocabulari desconegut,
Internet per cercar informaci prvia sobre les balenes, etc.

Per dur a terme lactivitat sn necessries dues sessions de 60 minuts cada una,
i es far amb grups de 6-7 alumnes, per tamb es podria fer amb tot el grup
classe. El mestre llegir en veu alta per els alumnes que vulguin participar,
tamb ho podran fer.
Abans de comenar la lectura, cercam informaci sobre les balenes a Internet.
Els nins trien all que troben que s interessant i ho plasmen a un full.
Durant la lectura, escrivim a un quadern o full totes aquelles paraules
desconegudes i intentam esbrinar el seu significat a partir del context; si aix no
fos possible, utilitzam un diccionari.
Desprs de la lectura, per parelles, treballaran lelaboraci dun altre final
possible; daquesta manera els nins i nines potencien i fomenten la seva
imaginaci. Una vegada que ja tenim diversos finals, passam a contestar
oralment un parell de qestions relacionades amb la lectura.
ndex
Contes per telfon

Autor/-a
Gianni Rodari
Illustrador/-a
Jordi Saludes
Editorial
Juventud
Any d'edici
1994
Collecci
Juventud
Pgines
176
Edat recomanada
A partir de 6-7 anys
RESUM
Hi havia una vegada una nina el pare de la qual era representant de comer i
estava de viatge sis dies a la setmana. Per aquella nina no podia adormir-se
sense que li explicassin un conte. I cada nit, el seu pare la trucava per telfon i li
explicava un conte. Diuen que els contes eren tan bons que fins i tot les
senyoretes de la centraleta interrompien totes les telefonades per escoltar-los. I
aquest s el llibre d'aquells contes.
Objectius
- Fomentar la lectura atenta.
- Agafar confiana en un mateix parlant en pblic.
- Relacionar la lectura com element de diversi i plaer.
- Treballar la creativitat i la imaginaci.
Bsicament, consisteix a treballar la lectura del contes en petits grups en llocs a
laire lliure, ambients tranquils (pati, bosquets, horts,...), per sobretot fora de
la zona on solen fer classe normal. La intenci s que els alumnes relacionin que
la lectura no tant sols es pot fer dins laula o bliblioteca, sin tamb en les zones
on ells consideren desplai, on solen fer jocs motrius o esports.
Recursos emprats
Para-sols, catifes, cadires, coixins.

La lectura es faria en una o dues sessions setmanals fins acabar el llibre, durant
la primavera que s quan comena a fer bon temps. El lloc; una zona tranquilla
del pati on shi pugui collocar un para-sol, catifes, coixins, cadires, ... tot el
necessari per crear un ambient cmode per a la lectura a laire lliure. El grups
serien de 5 o 6 persones com a mxim i cada un dels integrants del grup llegir
un conte sencer, i aniran fent crrer el torn fins haver passat els 50 de la sessi.
Just abans darribar al final del conte, el lector saturar i, o b, intentar
esbrinar el possible final, o b se ninventar un de divertit. Seguidament es far
la lectura del final per veure si lha esbrinat o si el seu final ha estat ms divertit.
Lenginy juga un paper important en aquesta part de lactivitat. El mestre,
mentrestant, sanir passejant observant i avaluant el objectius esmentats
anteriorment.
ndex
El carter joliu
Autor/-a
Illustrador/-a
Janet i Allan Ahlberg (traducci Antoni Vicens i Xavier Roca)

Janet Ahlberg
Destino
Editorial
Barcelona
Ciutat
Any d'edici
Pgines
Edat
1986 (1991 a Edicions Destino)

27
A partir de 5 anys
Estimada Susi, estimat Paul

Autor/-a
Illustrador/-a
Christine Nstlinger (traducci Carme Serrallonga)

Christine Nstlinger
Crulla
Editorial
Barcelona
Ciutat
Any d'edici
Pgines
Edat
Collecci
1991
92
A partir de 5 anys
El vaixell de vapor
RESUM
El carter joliu
Aquest llibre conta la histria dun carter joliu que va repartint cartes a diferents
personatges de contes, entre els quals hi podem trobar els tres ossets, el llop, la
Ventafocs i molts ms. A ms inclou les cartes prpiament dites en el seu
format corresponent, s a dir, dins els respectius sobres amb el nom i ladrea
del destinatari.
Estimats seny i senyora s, i el petit tamb,

Sento molt aber estat a casa seba i aber-me menjat el pur del sset.
Fragment de la carta de Rnxols dor als tres ossets.
(Les errades ortogrfiques formen part del text de la carta.)
Estimada Susi, estimat Paul.

Na Susi i en Paul sn dos amics que anaven a escola junts fins que un dia els
pares den Paul shan de mudar de Viena per motius de feina. s a partir
daquest moment que na Susi, la seva amiga que lenyora, comena a escriure-li
cartes demanant-li com est, com s la seva nova casa i la seva nova escola, etc.
Unes cartes que en Paul va contestant. Tot el llibre s un recull de cartes que
intercanvien els dos amics.
Estimat Paul,
Cada dia miro la bstia. Mai no hi ha cap carta teva. Per qu no m'escrius? Ests
malalt? O ja no et recordes de m? Avui he tornat a trobar la teva via a la
lleteria. No creu que estiguis malalt. Ha dit:
I ca! s que s massa gandul. Si ets massa gandul per escriure'm, envia'm una
cassette amb la teva veu. O potser tamb ets massa gandul per parlar?
Fragment duna carta de na Susi a en Paul.
OBJECTIUS
- Donar a conixer als infants lestructura de la carta com a tipologia textual
duna manera divertida i engrescadora.
- Escriure una carta electrnica (email) i enviar-la.
DESCRIPCI DE LA PROPOSTA
Com ja sexplicita als objectius es tracta de treballar una tipologia textual (la
carta) partint de la presentaci de models. Per tal que aquests models siguin
ms significatius i interessants per a ells sempraran les cartes que apareixen a
El carter joliu. A partir de la presentaci daquest llibre i de la realitzaci duna
srie dactivitats que es detallen a continuaci es pretn que els alumnes
retinguin quina estructura ha de tenir una carta, ja sigui formal o informal. Com
a activitat final es demanar als alumnes que escriguin una carta i lenvin per
correu electrnic.
ASPECTES DIDCTICS I METODOLGICS

A continuaci es detallen en forma de graella les activitats proposades per a
cada una de les sessions.
Es preveu una temporalitzaci inicial de 5 sessions per al desenvolupament de la
proposta completa, tot i que s totalment flexible i pot ser modificada en
qualsevol moment. Cal dir que cada una de les sessions t una durada d'una
hora.
Activitats de lectura
Qu hi trobau a la bstia de casa?
SESSI 1
A partir daquesta pregunta es fa un llistat a la pissarra dels diferents tipus de
cartes que coneixen els alumnes. Posteriorment diferenciam entre cartes
formals i informals.
El carter joliu
SESSI 1
Lactivitat a partir daquest llibre consta de les segents fases:
- Es presenta el llibre: miram el ttol, la portada i el fullejam. Demanam: de qu

pensau que tractar?
- Explicam que s un llibre especial perqu per dins s ple de cartes que es
poden treure i llegir i que, a ms, les han escrites personatges que ells coneixen.
Tornam a mirar la portada i dedueixen que es tracta de personatges de contes.
- Fan petits grups i a cada grup li donam un sobre i una carta fotocopiada en
color de les del llibre (prviament preparades per jo, per no fer malb les
originals). Amb el sobre i la carta els donam tamb una fitxa amb una srie de
preguntes que han de contestar (Quina informaci hi ha al sobre? Qui escriu la
carta? A qui va dirigida? Qu hi diu? Com s el vocabulari? Quines parts
diferents hi ha a la carta?).
SESSI 2
- Una vegada que en petit grup han analitzat la carta que els ha tocat,
lexpliquen a la resta dels companys. A la pissarra anam anotant les respostes de
manera que al final la pissarra quedi plena i poguem deduir entre tots que totes
les cartes tenen una mateixa estructura, que el vocabulari s diferent segons el
tipus de carta, que al sobre hi ha dhaver informaci clau sense la qual la carta
no arribaria al seu destinatari...
Estimada Susi, estimat Paul.

SESSI 3
Lactivitat proposada a partir daquest llibre tamb consta de fases diferents:
- Presentam el llibre fent-ne un resum de largument.
- Presentam lactivitat que sha de realitzar: En petits grups han dordenar una
carta del llibre (prviament el mestre ha d'haver fotocopiat, retallat i
desordenat les 5 primeres cartes del llibre, sense mesclar-les entre elles) tenintne en compte lestructura; desprs han de veure si a la seva carta li correspon
algun dels dibuixos que els presentarem; i, finalment, cada grup llegir la seva
carta i entre tots intentarem endevinar en quin ordre shan enviat. Per aix, s
recomanable demanar als alumnes en quins aspectes ens podem fixar:
destinataris, salutaci, temes tractats, preguntes i respostes...
- Finalment, feim hiptesis sobre el contingut de la carta segent i diem que el
llibre est al seu abast a la biblioteca del cicle per si tenen inters per continuar
llegint-lo.
Activitats descriptura
Escrivim una carta als pares
Fases de lactivitat:
SESSI 4
- Presentar lactivitat: Es tracta descriure un correu electrnic als pares on els
expressam pensaments i sentiments positius i els demanam un regal de Nadal
no material.
- Preparar-se per escriure: parlant entre tots, repassant les parts que ha de tenir
la carta, posant exemples de salutacions que ja hem vist i proposant-ne de
noves, apuntant a la pissarra el contingut de la carta i totes les idees que
sorgeixin per tal de tenir clars tots els aspectes que shan de tenir en compte a
lhora descriure.
- Escriure: Tot i que els comunicam al principi que el producte final ser un
email, primer escrivim la carta a m per tal de poder revisar-la, corregir-la i
millorar-la.
- Repassar: una vegada acabada la carta, amb lajuda del tutor i el mestre de
suport revisam aspectes referents al contingut, a lortografia, a la coherncia, a
la cohesi, etc. i els corregim.
SESSI 5
- Passar a net: una vegada la carta est revisada i corregida, la podem passar a
ordinador i enviar-la a la direcci de correu dels pares. En aquest apartat els
alumnes poden triar el format de lletra i color que ms els agradi i afegir una
imatge que illustri el contingut de la seva carta.
ndex
El gran llibre dels contes de Nadal

Autor/-a
Denisse Despeyroux
Illustrador/-a
scar T. Prez
Editorial
Parramn
Ciutat
Barcelona
Any d'edici
2010
Pgines
112
Edat recomanada
De 5 a 9 anys.
RESUM
Aquest llibre s un recull de contes i tradicions nadalenques de diferents pasos
del mn. Les boniques histries, contades amb molt bon gust, ens endinsen en
el mn del Nadal explicant contes dels Reis Mags dOrient, el Pare Noel, la
bruixa Befana, etc. i moltes llegendes populars ms.
Objectius
Presentar als infants un llibre nou on trobam histries fantstiques
relacionades amb les festes nadalenques.
Conixer altres tradicions nadalenques que es duen a terme a altres
pasos del mn i comparar-les amb les nostres.
Fer reflexionar els infants sobre els regals.
La meva proposta va ser: presentar el llibre als alumnes; triar un conte (La
bruixa Befana) i llegir-ho entre tots; fer una xerrada amb el grup classe; treure
reflexions; i, per ltim, proposar una activitat de creaci prpia amb una
redacci on cada infant tris ser un personatge (bruixa Befana o rei mag) i fer un
escrit que comens amb la frase: Si jo fs la bruixa Befana o un rei mag
regalaria...
Les condicions de lescrit eren que els regals no podien ser materials i havem
dexplicar a qui i per qu farem aquell regal.
Amb una fotografia petita de cada infant crearem un capell de bruixa o b una
corona de rei i lenganxarem a la capalera de la redacci.
Recursos emprats
Els recursos que jo vaig necessitar per dur a terme aquesta proposta varen ser:
El llibre original de El gran llibre dels contes de Nadal, el qual vaig trobar a
la biblioteca del centre. Vrem fotocopiar el conte triat (1 cpia per a
cada dos alumnes).
Fulls on farem la redacci.
Cartolines de colors i gomets per fer i decorar els capells i corones.
Fotografies tamany carnet, ms o manco.
Forro o paper per plastificar.
Gomets i purpurina per decorar el full.

Lactivitat la vaig realitzar amb tots els grups de 4t de primria, a les dues
escoles.
Vrem necessitar tres sessions duna hora i mitja cada una.
A la primera sessi les tasques que vrem fer foren:
Presentaci del llibre, lectura dalguna de les histries en rotllana i

comentaris i reflexions del infants.
Triar el conte amb el qual farem ms feina i profunditzarem ms (La
bruixa Befana).
Per ltim vrem fer una lectura collectiva de la histria.
A la segona sessi:
Vrem tornar a llegir el conte, duna manera ms conscienciosa, i varen
sortir una xerrada i unes reflexions molt importants per part dels
alumnes sobre temes com: la solidaritat, la pobresa, legoisme, les festes
i el regals de Nadal, els tipus de regals que sestimaven ms els nins i
nines...
Vaig explicar lactivitat, i en brut tots comenaren a fer la seva redacci
una vegada triat el personatge. Vaig demanar la fotografia per al proper
dia de classe.
Tercera i darrera sessi:

Vrem corregir alguns aspectes de les redaccions i les vrem passar a net,
en fulls de colors.
Deprs, una vegada que les fotografies estaven plastificades, els infants
varen fer els seus capells o corones, decorant-les amb gomets i colors.
Desprs, els varen aferrar a la capalera del full i varen poder decorar-lo
amb purpurines de colors, que va donar un aire mgic a lescrit, que els
va agradar molt.
Les agrupacions que vrem fer per a les tres sessions varen ser del grup-classe.
Als seus pupitres i asseguts tots en rotllana a lhora dexplicar o llegir les
histries.
ndex
EL SECRET DE LUNICORN
Ttol
El secret de lunicorn
Autor/-a
Herg
Editorial
Juventud
Collecci
Les aventures den Tintin
Pgines
63
Edat recomanada
A partir de 8 anys
RESUM
El secret de lunicorn s el cmic nm 10 de la collecci dels llibres den Tintin.
El cmic tracta que en Tintin compra un vaixell a un antiquari, i aquest forma
part duna collecci de tres vaixells, cada un dels quals amaga una part del
plnol dun tresor. A partir daqu, tot s una srie daventures per aconseguir
trobar els tres plnols i que no caiguin dins les mans dalguna mala persona...
Objectius
Motivar per a la lectura.
Conixer el gnere del cmic.
Passar-sho b llegint.
La proposta que present s per fer una lectura conjunta amb tot lalumnat del
grup classe des dun punt de vista ms ldic i atractiu per a ells.
La proposta s per al grup de tercer: llegir el cmic en format de rotllo, adjuntar

fotografia, i aix fer la lectura ms dinmica.
Amb el grup de quart, el cmic es treballar de la mateixa manera per seran
ells els qui han descriure la histria i emplenar les vinyetes. I, posteriorment,
fer-ne la lectura al grup de tercer.
Documents adjunts
ndex
Els viatges del meu avi

Autor/-a
Mnica Jimnez
Illustrador/-a
Mnica Jimnez
Editorial
Editorial Barcanova.
Ciutat
BARCELONA
Any d'edici
2005
Collecci
Llibres Infantils i Juvenils
Pgines
40
Edat recomanada
Des dinfantil fins a 7-8 anys
RESUM
En Pau ha descobert una mena de pilota plena de dibuixos, abandonada a les
golfes de casa seva. Quan pregunta qu s all, l'avi Jaume li respon que s la
seva bola del mn i aprofita per ensenyar-li l'lbum de fotos dels seus viatges.
Veient les fotos, en Pau aprendr moltes coses de diferents indrets del mn.
Objectius
1. Treballar el mapa dels cinc continents i conixer els cinc continents.
2. Aprendre qu s, per a qu serveix i a fer una graella amb lordinador.
3. Treballar lexpressi oral i escrita de lalumnat.
4. Posar a prova les habilitats artstiques de lalumnat.
5. Realitzar les diferents activitats de forma activa i participativa i mostrant
un comportament a laula socialment positiu.
La segent proposta est pensada per a 16 sessions. Cada sessi tindr una
durada d'una hora. Es faran dues sessions cada setmana.
Durant l'hora de plstica setmanal es realitzar el taller de mscares.
PROPOSTA DACTIVITATS : ELS VIATGES DEL MEU AVI.

ABANS (2 sessions)
Comentar a classe el concepte viatge.
Cada alumne explicar el viatge que hagi fet. Si no han anat mai de viatge
que contin a on els agradaria anar i per qu.
Treballar la portada fixant-nos en l'autor, el ttol, l'editorial i el dibuix.
- Fer hiptesis sobre el contingut del conte.
Fullejar el conte.
DURANT (1 sessi)
El mestre conta el conte als alumnes.
Respondre per part del mestre les diferents preguntes, dubtes, paraules
que no entenen... que sorgeixen als infants durant la lectura.
Amb el temps que sobra de la sessi es pot fer un resum del conte amb
les aportacions de tots els nins i el guiatge del mestre. (Es tracta dun
conte amb poc text i moltes illustracions.)
Tamb es pot xerrar sobre qu els ha agradat ms i manco del conte i per
qu.
DESPRS (10 sessions)
1. Mapa dels cinc continents: (3 sessions)
Amb un mapa dels cinc continents, dibuixar d'un color diferent cada
continent i fer la llegenda.
Aprofitar per treballar quants continents hi ha al mn, quin nom tenen,
quin s el ms gran, a quin vivim nosaltres, quines zones sn ms fredes,
etc.
Dibuixar amb retolador negre el recorregut/itinerari de lavi.
Aprofitar per treballar conceptes com direcci i sentit (representats per
una fletxa). Quins mitjans de transport podrem utilitzar per anar dun
continent a un altre. Quin lloc visitat per l'avi es troba ms a prop i quin
ms lluny de ca nostra, etc.
2. Redacci: On he anat de viatge? // On magradaria anar de viatge i per qu
(pels alumnes que no han anat mai de viatge). (2 sessions)
PREGUNTES QUE HAN DE RESPONDRE ELS QUE HAN ANAT DE VIATGE:
1. Quan he anat de viatge?
2. On he anat de viatge?
3. Amb qui he anat de viatge?
4. Com hi he arribat? (avi, vaixell, cotxe...)
5. Qu he fet/vist?
6. Qu m'ha agradat ms?
PREGUNTES QUE HAN DE RESPONDRE ELS QUE MAI HAN ANAT DE

VIATGE:
1. Quan m'agradaria anar de viatge?
2. On m'agradaria anar de viatge?
3. Amb qui m'agradaria anar de viatge?
4. Com m'agradaria arribar-hi? (avi, vaixell, cotxe...)
5. Qu m'agradaria fer/veure?
3. Mural: on heu estat de viatge? (2 sessions)
Dur fotografies que els alumnes tinguin per casa seva dels viatges que hagin fet i
aix es podr: per una banda, explicar el que trobin ms interessant del viatge
als altres companys i companyes de la classe; i, per una altra banda, es podr
elaborar un mural: VIATGES DE LA CLASSE!!!!!
En aquest mural quedaran marcats amb una bandereta els viatges tant reals
com imaginaris fets per lalumnat (un viatge-lloc per persona). Completarem
aquest mural amb la redacci feta anteriorment.
4. Fer 1 graella de les diferents cultures i pasos (1 per a cada continent). (3

sessions).
1. GRAELLA FORMAT PAPER
Incloure:
o
Continent
Pas
Menjar ms tpic
Llengua que es parla
Construcci ms emblemtica del pas
1. GRAELLA FORMAT ELECTRNIC

Anar a la sala d'ordinadors i ensenyar-los a fer una graella.
Passar a ordinador la graella que han fet a classe.
5. Taller de mscares de diferents pasos.
Fer MSCARES DE DIFERENTS CULTURES.
A plstica, es pot fer el rac de les mscares o caretes. Com que estam
treballant els continents, l'alumnat veur diferents tipus de caretes dels cinc
continents i desprs cada infant triar quin tipus de careta vol fer.
6. Examen i autoavaluaci.
Lalumnat realitzar un examen per avaluar els coneixements adquirits.
Lalumnat realitzar una autoavaluaci per saber les coses que fa b i les
coses que ha de millorar. A ms, els servir per anar assolint lhbit de
reflexionar sobre el qu han fet i com ho han fet per extreuren
conclusions que podran transferir a altres activitats, esdevenint
daquesta manera alumnes competents (competncies bsiques).
Recursos emprats
El llibre ELS VIATGES DEL MEU AVI.
Diferents tipus de papers i llapis de colors.
Mapa dels cinc continents.
Esfera del mn.
Suro per fer el mural.
Ordinadors per aprendre a fer graelles i per veure diferents tipus de
mscares.
Escuradents.
TALLER DE MSCARES
Per fer aquest taller es demanar a l'alumnat que dugui: trossos de tela nets,
rfia, llana, oueres de cartr, botons, lla, canyes, fils, plomes, cordetes....
Visitar la segent pgina per poder veure diferents tipus de mscares del
mn: http://www.masksoftheworld.com/ .
ndex
Gat mig cec cerca gos guia

Autor/-a
Gisela Asensio
Illustrador/-a
Jos Maria Lavarello
Editorial
Planeta (collecci Camale srie taronja)
Ciutat
BARCELONA
Any d'edici
2005
RESUM
Luca el caador era un gat admirable. No deixava passar ni un ratol ni una
mosca. Per els anys no perdonen. La Martina se les empesca per cercar-li un
gos guia. LSpaguetti tampoc no est en un bon moment, per entre tots dos
faran una bona feina.
PROPOSTA
Feim de detectius. Proposarem una activitat per conixer els elements que hi
ha en els llibres.
Primerament es far un recorregut mental pel cam que segueix el llibre des que
lautor, la persona que ho ha escrit, imagina la histria fins que arriba a
nosaltres.
Mitjanant el dileg amb els alumnes sanir traant aquest recorregut. El
mestre o la mestra, amb les seves preguntes anir aconseguint litinerari i les
passes que shan de seguir:
Com sorgeix la idea?
Qu s una editorial?
Quin contracte es signa?
Qui fa els dibuixos?
Qui lenquaderna?
Qui els ven?

Es tracta destablir un dileg per tal que vagin sortint paraules com editorial,
distribuidora, illustrador, any dedici, triatge, drets dautor, etc.
En segon lloc es proposar un joc. Els alumnes es poden agrupar en petits grups.
El joc consistir a trobar el ttol i lautor dun altre llibre de la mateixa collecci i
per fer-ho ens ajudarem duna srie de pistes que caldr seguir i resoldre fins a
trobar el ttol i lautor cercat. Cal tenir un exemplar de Gat mig cec cerca gos
guia a les mans per anar fent les recerques i trobar les respostes als interrogants
que es van plantejant. Si sha llegit el llibre, resultar ms fcil.
PISTA 1
El llibre que s a les vostres mans, Gat mig
cec cerca gos guia us servir per trobar el
ttol i lautor dun altre llibre de la mateixa
collecci. Si estau preparats, podem
comenar.
El ttol del llibre que cercam t el mateix
nmero de lletres que el que teniu a les
mans.
CONSELL: quan sapigueu quantes en t
feu una ratlla per a cada lletra.
PISTA 4
A la PGINA 20 na Martina escriu que
necesita un gos guia perqu el Luca
t? Si trobau la paraula veureu que hi
ha una consonant que es repeteix 3
vegades. Ja lheu trobada? Doncs posaula a la posici 7.
PISTA 6
Cercau ara el COGNOM de lautor del llibre. La
tercera i la quarta lletra del cognom coincideixen
amb les posicions 2 i 3.
AU VENGA! QUE JA QUASI TENIU LA
PRIMERA PARAULA.
PISTA 2
Per trobar el nom de lautor cercau
lautora daquest llibre i afegiu 2
lletres. Ara que ja sabeu quantes lletres
t, feu les retxes.
PISTA 3
Cercau
el
nom
de
lEDITORIAL. La 2a lletra la
posau en la posici 13, a sobre
la ratlla corresponent.
PISTA 5
A Mallorca no deim gat, deim? Si
ho saps ja haureu trobat les lletres que
heu de posar en les posicions 4 i 5.
MS FCIL, IMPOSSIBLE!!!!
PISTA 7
Cercau el primer nom de lillustrador del
llibre. La primera lletra del seu nom
coincideix amb la primera lletra del nom de
lautor que cercam.
ANAU PER BON CAM. CERCAU LA
PISTA nm.8.
PISTA 8
PISTA 9
A la PGINA 12 diu que al

Luca no li agrada gens el
cabsQuina paraula falta? La
primera lletra daquesta paraula
coincideix amb la posici 5 del
nom de lautor.
Investigau i localitzau on sha dut a terme la

segona impressi daquest llibre. Quan ho
tengueu, agafau la segona lletra i la collocau a la
posici 16.
JA VEUREU QUE FCIL. NIM!!!
PISTA 11
PISTA 12
A la PGINA 61 una
mosca fica el nas per
una.Les dues primeres
lletres de la paraula
corresponen
a
les
posicions 14 i 15.
Cercau el ttol del llibre que teniu a les mans. La

cinquena paraula t les dues primeres lletres
idntiques a les dues primeres lletres del cognom de
lautor i corresponen a les posicions 27 i 28.
PISTA 13
Si voleu saber la darrera lletra de la primera
paraula del ttol, esbrinau el nom del gos
guia i mirau la darrera lletra i collocau-la a
la posici 10.
Si voleu saber la primera lletra del cognom
de lautor, cercau el nom de lautora i la
primera lletra s la que cercau.
PISTA 15
LSpaguetti empaita una mosca.
Per qu els fa grcia com parla? Si
ho sabeu haureu trobat la darrera
lletra del cognom de lautor.
A la PGINA 77 hi trobareu una
paraula de tres lletres que noms t
una vocal. Com que nhi ha unes
quantes, vos donar una altra pista:
als cans els ho posen per tenir-los
identificats. La vocal que hi ha
collocau-la a la posici 31, que
correspon al cognom de lautor.
ARA JA SABEU QUANTES LLETRES
PERTANYEN AL NOM I QUANTES AL

COGNOM.
PISTA 14
El que era el meu amic persona em va trobar
de petit-petit en un contenidor de
brossa_____amb llaunes i spaguettis. Cercau
aquest fragment al llibre i all hi trobareu la
paraula que falta. Aquesta paraula t dues
lletres iguals que corresponen a les posicions
17 i 18 del ttol del llibre.
Per!!!! Tamb corresponen a les posicions 8 i
9 del cognom de lautor.
nim que aix ha esta un 2x1!!!
PISTA 16
Sabeu on hi ha un breu resum del llibre!! En aquest resum, als anys els passa
alguna cosa. Quan hagueu trobat la paraula, escriviu-la. La segona i tercera lletra
corresponen a les posicions 8 i 9 respectivament.
SEGUR QUE JA SABEU EL TTOL!!!
PER PER SI US FALTA UN POQUET US DON MS PISTES.
PISTA 17
PISTA 18
Al llibre, hi apareixen
dues paraules que no sn
catalanes. Nhi ha una
danglesa i una altra
ditaliana. Vosaltres heu
de cercar langlesa i la
primera lletra coincidex
amb la posici 2 del
nom de lautor.
Cercau el TEMA del llibre. Quan el

tingueu, agafau les tres darreres
lletres de la primera paraula i
escriviu-les. Desprs canviau la
primera lletra per una E, aix tendreu
les posicions 19, 20 i 21.
LETS GO!!
Au va!, ja sabeu el ttol i lautor?

Si ja ho sabeu passau directament al
requadre SOLUCI.
PISTA 19
PISTA 20
Ja us falta molt poc.
Recordau o cercau el nom
de la nina; la lletra nmero
sis coincideix amb la
posici 6 del ttol.
ANAU BEN DE PRESSA
A LA DARRERA PISTA,
ESTAU
A
DUES
LLETRES DACABAR!!!
La darrera pista s
facilssima. Les dues
lletres del nombre de
ledici coincideixen amb
les posicions 3 i 4 del
nom de lautor.
Molt b, detectius!!!
SOLUCI
Ja teniu totes les lletres. Us ser fcil separar-les en 4 paraules pel
ttol i dues pel nom de lautor.
TTOL:
NOM DE LAUTOR:
Aquest s el ttol dun altre llibre de la collecci. Noms cal que us
atreviu a llegir-lo. Us agradar.
SOLUCIONS DE LES PISTES

P1: 21
P2:13+2=15
P3: L
P4: T
P5: CA
P6:EN
P7: J
P8: P
P9: A
P10:DE
P11: ES
P12: GO
P13: I/G
P14:RR
P15:Z/I
P16:ER
P17: O
P18: ALS( ELS)
P19: N
P20:SE
TTOL CERCAT
Lencanteri de les arrels
Hi ha lluna plena. L'esplanada de la Font Negra s'omple de bruixes grises i

lletges, peludes i pelades, tafaneres i xerraires... Ballarina no sembla una bruixa
pudent i fastigosa, sin una model o una artista. Aconseguir fer una malifeta a
l'Albert i l'Alberta, la parella de gnoms? Una bruixa que s un desastre

aconsegueix que la vida de tots els protagonistes d'aquesta histria sigui molt,
molt ms divertida.
EDAT:
A partir de set anys.
NMERO DALUMNES:
Aquesta activitat es pot realitzar de manera individual per sempre s millor fer
petits grups i fomentar el treball cooperatiu.
MATERIALS:
Fitxes amb les vint pistes.
Llapis, paper.
Exemplar de Gat mig cec busca gos guia.
OBJECTIUS:
Formaci dusuaris.
- Conixer litinerari que segueixen els llibres fins que arriben a les nostres
mans.
- Conixer els elements que apareixen als llibres: ttol, autor, illustrador,
editorial, collecci, nmero de collecci, edici, any i ciutat d'edici, etc.
ndex
LA GRAN FBRICA DE LES PARAULES

Ttol
Autor/a
Illustrador/a
Editorial
Ciutat
Any d'edici
Pgines
Edat recomanada
La gran fbrica de les paraules

Agns de Lestrade
Valeria Docampo
Sleepyslaps
Barcelona
2009
32
A partir de 7 anys
RESUM
"Existeix un pas on la gent gaireb no parla, s el pas de la Gran Fbrica de les
Paraules, aix comena aquest lbum de lautora Valeria Docampo. Un pas on
la gent ha de comprar a preus elevats, mastegar i empassar-se cadascuna de les
paraules que vol pronunciar. En aquest pas viu en Ddac, un nin romntic i
somiador que no disposa de molts diners per poder comprar paraules, cosa que
fa que no pugui expressar en veu alta els sentiments que sent per nAura, una
nina daspecte dol. A en Ddac se li ocorr anar a caar paraules amb el seu
caapapallones i troba tres paraules insignificants: Cirera, Pols i Cadira; per,
per a nAura aquests tres mots significaran molt ms ja que lamor amb qu en
Ddac les hi regala les fa immenses i significants. Un llibre ple de sensacions i
emocions, amb un text breu per que aleshores permet transmetre als infants
que les coses materials no sn necessriament les millors. Valeria Docampo, la
illustradora del llibre, treballa amb tons grisos i marrons per mostrar la fredor i
larrogncia, mentre que contraposa els vermells per als dos protagonistes que
aporten la llum i lescalfor dels sentiments. Les illustracions sn exquisides i tan
plenes de vida que ens permet submergir-nos en aquest estrany pas, ple de
detalls i misteri.
Es tracta duna idea enginyosa per treballar una proposta ideal per regalar als
ms petits i que permetr convertir una estona qualsevol en un moment mgic i
ple de valors.
OBJECTIUS
- Identificar i reconixer PARAULES que expressin sentiments i emocions.
- Augmentar el vocabulari.
- Valorar i saber respectar els petits detalls (no materials) i la diversitat de
produccions.
DESCRIPCI DE LA PROPOSTA
Per comenar la proposta, la mestra far de contacontes i explicar la
meravellosa histria mostrant llbum i altres recursos per interactuar amb els
infants (la mestra pot preparar de forma atractiva les 3 paraules que va regalar
en Ddac a nAura per a qu els nins les puguin veure i tocar. Tamb es poden
crear cartells amb expressions com Wauuu, Oooooh, Alaaaah per a qu els
infants les vagin dient mentre la mestra les mostra en determinats moments del
llibre). Per contar-la, es recomana crear un ambient adequat tant per endinsar
lalumnat en la histria com per tractar el tema posteriorment, de tal manera
que hi hagi un ambient ms ntim per facilitar lexpressi oral. Per crear
ambient, lespai pot estar una mica fosc i se li pot donar vida amb algunes
espelmes enceses, msica relaxant i amb encens. Tamb ser recomanable que
els infants estiguin asseguts en terra per rompre amb la distribuci habitual de
les aules.
Una vegada explicada la histria, ens seiem tots en rotllana i reflexionam sobre
llbum i tot el que hi tingui relaci i ens suggereixi (Us ha agradat? Qu s el
que ms us ha agradat? Us imaginau haver de viure en un pas com aquest? Ens

costaria comunicar-nos? De quines altres maneres ens haurem de comunicar?
Trobau que les paraules sn importants? Per qu? En Ddac, com li va poder
demostrar els seus sentiments si li va dir tres paraules insignificants? Us
agradaria que alguna vegada us fessin un regal com el que en Ddac li va fer a
nAura?...). Una recomanaci seria enregistrar la conversa entre tot el grup per
desprs poder analitzar detingudament les aportacions de cada infant.
Quan shagi tractat el tema, es pot fer una pluja didees de paraules que
expressin sentiments, emocions, valors... Totes les que vagin sortint es poden
anar apuntant a la pissarra per crear una llarga llista. Depenent de les paraules
que tinguem, la mestra podr recomanar que en cerquin ms (al diccionari, a
internet, a casa seva...). Es tracta que surtin noves paraules que no emprin
habitualment.
Exemple de paraules que podrien sortir al llistat: optimista, grcies, perd,

somriure, bondat, sentiment, justcia, lleialtat, felicitat, repte, cor, amistat...
Per tenir present a les nostres vides totes aquestes PARAULES imprescindibles, a
cada infant se li assignar una paraula i lhaur de cercar al diccionari per
conixer el seu significat. Una vegada comentades totes les paraules, els infants
escriuran en gran la paraula assignada a un paper en forma de globus i tamb
sinclour la definici en lletra ms petita. Desprs, es retallaran els globus, es
pintaran i se li afegiran als globus tires de cinta de regal per crear lefecte de
globus real. Una vegada enllestits, els globus es poden exposar a un passads o
a un lloc on la resta de la comunitat educativa els pugui veure.
Per acabar la proposta, a cada infant se li reparteix un trosset de paper de color

on haur descriure la PARAULA que per a ell/-a tingui molt de significat i valor i,
a ms, vulgui regalar a un company de la classe. Posarem els infants en rotllana i
ficarem les notes (amb les paraules escrites) a una capsa mgica. A continuaci,
cada infant anir agafant el seu regal (la nota) i desprs es llegiran les PARAULES
que hagin sorgit. Tamb es far una posada en com per reflexionar sobre totes
les coses materials que tenim avui en dia les persones i el valor que tenen els
petits detalls (no materials) com una paraula dola, els gests, una besada, una
abraada...
RECURSOS EMPRATS
- Llibre treballat: La gran fbrica de les paraules.
- Capsa mgica.
- Espelmes.
- Msica relaxant.
-Fols blancs i de colors, retoladors/pinturetes i cinta de regal.
-Cartells amb les tres paraules den Ddac i les expressions.
-Diccionari i Internet.
ASPECTES DIDCTICS I METODOLGICS

Realitzaci
Gran grup i individual
Temporalitzaci
3-4 sessions depenent del ritme que es

marqui.
Observacions de lAvaluaci
Lavaluaci ser contnua i global. En tot

moment tindrem en compte les reflexions
dels infants, aix com la participaci i actitud
davant el llibre, les posades en com i els
valors
que
sintenten
transmetre.
Les
produccions finals (els globus i les notes)

seran un plus de lavaluaci.
ndex
Ttol
Autor/-a
Illustrador/-a
Editorial
Ciutat
Any d'edici
Collecci
Pgines
Edat recomanada
Enric Larreula
Rita Culla
La Galera
Barcelona
2000
La Sirena
23
Primers lectors
RESUM
La marmota inventora s una marmota molt intelligent que t una brillant idea,
inventar una bufanda. Un cop la t enllestida avisa les seves amigues marmotes
perqu vegin el seu gran invent. Quan la marmota inventora els explica per a
qu serveix una bufanda, les seves amigues li recorden que elles no tenen mai
fred perqu es passen tot lhivern dormint. Davant aquest fet, la marmota se les
enginya per convertir la bufanda en un nou invent: leixugamans.
-Per si nosaltres no tenim mai fred perqu ens passem tot lhivern dormint...
van exclamar totes alhora. ndia, s veritat!- va exclamar la marmota
inventora tot donant-se un cop al front amb la poteta-. No men recordava.
Llstima!
Objectius
- Llegir i comprendre el contingut del conte i treballar lexpressi escrita a
travs de la reescriptura daquest i lescriptura duna segona part.
- Treballar lexpressi oral a travs de la narraci del conte a altres companys.
- Fomentar la imaginaci i la creativitat creant un nou conte amb la marmota
inventora com a protagonista.
Sessi inicial
En aquesta primera sessi es presenta el conte real als infants i sels convida a
fer hiptesis inicials a partir del ttol i la portada.
A continuaci, ladult narra el conte i, posteriorment, es realitza una conversa
collectiva per comentar la histria i valorar-ne la comprensi i la motivaci
inicial: Ens ha agradat? Qu s el que ms ens ha agradat del conte? Qu hem
ents? Hi ha alguna paraula que no coneixem? Quines hiptesis sorgeixen
envers aquesta?
Reescriptura del conte (11 sessions)
Es realitza la reescriptura del conte (vegeu annex 1 i 2) amb unes fitxes que
contenen les imatges escanejades del conte amb un espai al costat per a qu els
infants hi puguin escriure (a cada fitxa hi ha una imatge).
Lestructura de les sessions de reescriptura del conte s la segent:
1. Recordam les pgines treballades en les anteriors sessions per mantenir el fil
conductor.
2. Llegim en veu alta la pgina que sha de treballar en la sessi (primer els
infants, desprs ladult per afavorir una major comprensi).
3. Pensam i comentam com podem escriure amb les nostres paraules el que
est escrit en la pgina del conte.
4. Escrivim prestant especial atenci a la relaci so-grafia per tal dintentar no
deixar-nos lletres sense escriure.
En el moment que el/la mestre/-a cregui adient, pot explicar als infants que en
acabar la reescriptura del conte aniran a contar-lo a altres infants, activitat que
pretn atorgar projecci social a la tasca que es porta a terme i agumentar la
motivaci dels infants.
Sessi 12
Dibuixam i pintam la tapa del conte sobre una cartolina blanca DIN-A4 (vegeu
annex 3). Aquesta tapa juntament amb totes les fitxes de les pgines reescrites
per lalumnat senquadernar perqu quan nhagin acabat la reescriptura sel
puguin endur a casa.
Sessi 13
Preparam lexposici oral del conte per a la resta de companys de laula o
daltres cursos (per exemple podem anar a contar-lo a infantil). Decidim quin
tros de conte tocar contar a cada alumne/-a i sofereixen una srie de pautes
per tenir en compte a lhora dassajar la narraci:
- En primer lloc, haurem de dir als companys el ttol del conte que els contarem.
- Acordam una frmula dinici que ens agradi per comenar a narrar la histria.
- Hem de contar-lo amb entonaci perqu els nostres oients prenguin gust
descoltar la histria.
- Durant la narraci hem de parlar clar (vocalitzant) i amb volum per a qu tot el
pblic ens escolti b.
- Acordam una frmula dacabament que ens agradi per finalitzar la narraci.
Durant lassaig de la narraci ladult pot tornar a contar trossos del conte
perqu els infants tinguin un model a seguir sobretot quant a entonaci i
vocalitzaci (sobretot si es tracta dalumnat que per la seva procedncia o
caracterstiques tingui dificultats en la pronunciaci de paraules).
Sessi 14
Un cop assajada lexposici oral, es realitza la gravaci de veu del conte per tal
de poder fer un muntatge amb les imatges i penjar-lo al bloc daula. (Vegeu
muntatge
al
segent
enlla:
http://aula12angelruizipablo.blogspot.com.es/2012/02/la-marmotainventora.html)
Sessi 15
Aquesta sessi es dedica a anar a laula escollida a contar el conte. Ladult
sencarrega de projectar i anar passant les imatges del conte perqu la narraci
estigui acompanyada dun suport visual i tot el pblic pugui veure b les
imatges. Quan acabam de contar la histria, els mateixos alumnes proposen a la
resta dalumnes del grup escriure una segona part de La marmota inventora ja
que el final del conte ho suggereix: "I mentre anava a dormir com les altres
diuen que la marmota inventora anava rumiant com s'ho faria per inventar-se el
coix ".
(vegeu
fotos
de
lexposici
oral
al
segent
enlla:
http://www.classeangela.blogspot.com.es/2012/02/la-marmotainventora.html)
Sessions 17 i 18
Aquestes ltimes sessions es dediquen a lescriptura de La marmota inventora i
el coix, seguint les passes del procs escriptor (elaboraci dun esborrany,
revisi i correcci, i passar-lo a net).
En primer lloc, es far una conversa collectiva per tal de compartir idees i
comenar a fer volar la imaginaci: Qu li pot passar a la marmota inventora
quan inventa el coix? Quin problema li pot sorgir? Com pot solucionar el
problema?
Amb aquests contes es fa un recull que queda a la biblioteca daula que podrem
llegir
quan
vulguem
(vegeu
produccions
finals
al
segent
enlla:
http://www.classeangela.blogspot.com.es/search/label/La%20Marmota%20Inv
entora)
Recursos emprats
- Larreula, Enric (2000): La marmota inventora. Barcelona: La Galera.
- Fitxes preparades per a la reescriptura del conte (vegeu annex 4).
- Material fungible.
Alumne/-a:
Curs/grup:

Temporitzaci: 18 sessions duna hora aproximadament. Com ms seguides es
puguin fer les sessions millor anir perqu els infants mantinguin el fil
conductor.
Agrupament: la major part de la proposta sha realitzat amb un grupet redut de
5 infants de 1r de primria que tenen dificultats en la lectoescriptura (la majoria
dels infants encara es trobaven en letapa sillbica descriptura quan vrem
iniciar la proposta el primer trimestre). Daquesta manera es pretn donar una
atenci ms individualitzada per treballar i millorar lexpressi escrita. No
obstant aix, aquesta tasca es pot adaptar i treballar tamb en gran grup (en
aquest cas, en acabar la reescriptura del conte es pot anar a contar als
companys dinfantil) o en desdoblament de grup (treballant amb mig grup
aquest conte i amb mig grup un altre).
Avaluaci de lactivitat: lactivitat savaluar amb una graella en la qual es
tindran en compte els criteris del currculum de primria de les Illes Balears.
Criteris davaluaci
OBSERVACIONS
Actitud positiva cap

a lectura i lescriptura
Expressi oral clara i
organitzada, i adequada a
la tipologia narrativa
Augment del bagatge lxic
relacionat amb el conte
Comprensi del conte i identificaci de les idees principals
Expressi
-Adquisici del
escrita
codi escrit
-Tra
-Presentaci
ndex
LA SORPRESA
Ttol: La sorpresa
Autora i illustradora: Sylvia van Ommen
Editorial: FCE
Ciutat: Holanda
Any: 2004
Pgines: 21
Resum
Aquest lbum illustrat sense text, per amb unes imatges precioses, conta
duna manera molt tendra la histria duna ovella que vol donar una sorpresa a
la seva amiga la girafa. En el conte podem veure les diferents passes que fa
lovella per fer-li el regal (es pesa, es mesura, va a comprar...) fins que al final li
dna la sorpresa.
Proposta didctica
La proposta didctica la realitzar a diverses classes de 4t, encara que tamb es
podria realitzar a aules de 3r. Durant tota la proposta es treballar en petit grup
per fomentar el treball cooperatiu. Aquesta proposta de feina est dividida en 4
sessions, cada una delles duns 50 minuts aproximadament.
1a sessi: En primer lloc projectar les imatges del llibre desordenades, i els
explicar que he trobat aquestes imatges que semblen dun conte, per que
estan desordenades i a ms a ms no tenen res escrit. A partir daqu els
demanar si em volen ajudar a reconstruir aquest conte. Abans de comenar

farem una conversa en gran grup per comentar les imatges, el ttol...
A continuaci, per grups de 4 els donar les imatges del conte fotocopiades en
color perqu les ordenin; un cop les tinguin ordenades les hauran daferrar a un
paper continu o una cartolina. Quan tots els grups hagin acabat, mirarem les
diferents composicions que han fet i les comentarem (si estan b, si canviarien
qualque cosa, per qu han seguit aquest ordre...)
2a sessi: En aquesta sessi els nins haurien dintroduir el text a la histria, com
si fos un conte, s a dir un poc de text a cada pgina. Primer ho farien a un full
en brut. Una vegada acabada la histria se la intercanviarien amb un altre grup
per tal de corregir les faltes o incorreccions ortogrfiques. s a dir cada grup
corregiria una histria diferent a la seva.
3a sessi: Seguirien amb la correcci de faltes; i, una vegada finalitzada la tasca,
la retornaran al grup que toca, que revisar i mirar les faltes corregides.
Finalment, el mestre i jo mirarem que no hagi quedat cap falta, ja que ser una
producci publica. A continuaci, escriuran el text abaix de cada imatge (que ja
hauran aferrat prviament), com si fos un auca.
4a sessi: En aquesta sessi es mostraran les diferents produccions i es llegiran,
cada grup la seva; i desprs es far una votaci per triar la histria que estigui
millor escrita, s a dir, amb un llenguatge ric. Segurament les histries seran
molt semblants, ja que tots les fan a partir de les mateixes imatges per el
llenguatge per contar la histria ser diferent.
Totes les histries seran penjades al passads de lescola; per amb la histria
guanyadora es crear un muntatge amb imatges i les veus dels infants del grup
guanyador com a narradors. Aix es podria fer amb un programa que es diu
voiceThread. Finalment aquesta histria es penjaria al web de lescola perqu
les famlies i els nins poguessin veure-la.
Variant:
Una possible variant a aquesta proposta didctica seria llevar les dues imatges
finals (que s on surt lovella donant el regal a la girafa) i que cada grup
sinvent un final per a la histria. Tamb haurien de fer els dibuixos ells
mateixos. Daquesta manera les histries serien un poc ms variades, i
donarem una certa llibertat als infants.
ndex
Les aventures den Mos, el llibre misteris

Ttol: Les aventures d'en Mos, el llibre misteris
Autor/-a: Joan Uris Mercadal
Illustrador/-a: Alumnes de l'escola municipal de dibuix i pintura
Editorial: Regidoria de cultura de l'Ajuntament de Ciutadella
de Menorca
Ciutat: Ciutadella de Menorca
Any d'edici: 2005
Collecci: Contarella
Pgines: 62
Edat recomanada: A partir de 6 anys (el treballarem a 3r)
RESUM
En aquest llibre podem veure les aventures que passen a una biblioteca durant
la nit, quan tothom s a casa i aquesta roman tancada. El protagonista de la
histria s en Mos un llibre qu de sobte es troba a la biblioteca i no sap qui s.
Altres llibres l'ajuden a trobar la seva identificaci, desafiant a n'en Xuclalletres,
un llibre que es menja les lletres de tots els llibres. Durant la seva recerca per
molts llibres: diccionari, enciclopdia, novella... van descobrir que en Mos era
un llibre sense cap identitat, totalment en blanc...
El final de la histria s sorprenent i inesperat, cosa que et fa acabar el llibre
amb un bon sabor de boca.
Un boc del llibre:

Mentre fugien en Tom i na Novella li van explicar que a la biblioteca hi
habitava un sser espants, horrors, fastigs; que sortia de nit i es menjava les
lletres dels llibres que trobava al seu davant. L'anomenaven el
Xuclalletres. Passava per totes les seccions i no tenia pietat ni dels llibres per
a majors, ni dels llibres dels infants.
- He sentit als llibres ms vells que era un llibre que havia estat molt fams va
explicar na Novella-. Un llibre que molta gent havia llegit.
- Un llibre, per, que la gent va maltractar, malferir, malemprar va
prosseguir en Tom- i el van convertir en una ombra de llibre.
Objectius
- Conixer i identificar les parts d'un llibre.
- Elaborar un llibre senzill amb petit grup per poder plasmar el que hem
aprs.
La proposta que m'ha semblat interessant portar a terme a partir d'aquest
llibre s la de veure en profunditat les principals parts del llibre i per quin
motiu sn tan importants, s a dir, veure quina funci desenvolupa cada una en
la totalitat del llibre. s una activitat per desenvolupar desprs de la lectura.
Recursos emprats
- Diferents tipologies de llibres (llibres literaris, cmics, llibres de text,
novelles, atles...). Amb aquests llibres hem vist que tots ells
comparteixen una srie de caracterstiques: sn les que apareixen en el
conte llegit.
- Mural amb cartolines on s'observa l'esquema que obtenim a partir del
llibre tractat.
- Jocs: endevinar quin pot ser el ttol d'un llibre a partir del dibuix de la
portada.

Aquesta activitat t una durada aproximada de 5 sessions. Es portar a terme
en petit grup, de 4 alumnes aproximadament.
La tasca que sha de realitzar parteix d'una srie de imatges: alguns

personatges, varis paisatges, diferents objectes... uns principis i uns finals. Amb
aquest material, els alumnes han de crear una narraci. (Abans ja s'han treballat
les parts d'un conte i el contingut de cadascuna d'aquestes).
Una vegada escrita i corregida, ho podran passar a un llibret de fulls blancs que
proporcionar la mestra i tamb podran anar illustrant la seva histria.
Finalment, com hem pogut veure amb el conte Les aventures d'en Mos, el llibre
misteris, han de fer constar unes parts, que sn imprescindibles per a qu el
seu conte tingui una identitat. A ms, en el conte llegit apareix com posar-ho i
quines sn: el ttol del conte i la portada, els autors, el lloc on ha estat escrit i
l'any de publicaci.
Amb aquesta activitat es veur si els alumnes han comprs el contingut del
conte i, a ms, si ho han sabut dur a la prctica. Aquests contes, es presentaran
davant els companys i cada setmana un grup anir a infantil a contar la seva
creaci. Finalment, aquests contes inventats quedaran a la biblioteca d'aula.
ndex
Les paraules dolces

Ttol
Les paraules dolces
Autor/-a
Carl Norac Claude K. Dubois
Editorial
Ciutat
Any d'edici
Corimbo
Barcelona
1998
Pgines
25
Edat recomanada
Educaci infantil i primer de primria
RESUM
Avui na Lola s'ha despertat amb un caramull de paraules dolces en la seva boca i
t la necessitat de dir-li a alg alguna paraula doa. Per pap es va corrent a
treballar i mam t pressa...
Ja sn aqu, diu na Lola. Noto que sestan inflant les galtes.
Objectius
Gaudir de lescolta de la lectura en veu alta.
Crear un clima de confiana i dafecte entre els companys.
Treballar el vocabulari desconegut.
Llegir i entendre entre tots el conte Les paraules dolces en gran grup.
Shan de realitzar unes preguntes per abans de comenar, durant la lectura i
desprs de la lectura. Sha tingut molt en compte lesfor en la millora de la
pronncia i una bona contestaci a les preguntes.
Amb aquesta activitat he volgut crear un clima de confiana entre tots, fent
preguntes constants per seguir el conte i que tots estiguessin atents.
Recursos emprats
Sha emprat lordinador amb projector per a la pissarra digital.

Sexplica als alumnes que llegirem un llibre molt especial que ens envolta cada
dia. Mostrant la portada del conte podem comenar fent les preguntes
segents:
- Com es titula?
- Qui sap el nom de lautor?
- Quins personatges surten a la portada?
- Quins animalets sn?
- Etc.
La lectura del conte ha estat oral, una diapositiva per nin/-a. Cada cop que es
trobi alguna paraula que no sentn, ens aturam i sexplica. Tamb shan danar
fent preguntes durant la lectura per a qu tots els alumnes estiguin atents i
saber que tots lentenen.
Una vegada acabada de llegir la histria:
- Sels demanar un a un que expliquin quins moments del conte els han agradat
ms.
- Es far una llista, entre tots, de les paraules dolces que coneixen, les escriuran
a la pissarra i desprs les llegiran en veu alta.
Temporitzaci aproximada: 1 sessi.
Agrupament de lalumnat: gran grup
Lligam Les paraules dolces amb El millor amic del mn.

El millor amic del mn
Ttol
El millor amic del mn
Autor/-a
Carl Norac Claude K. Dubois
Editorial
Ciutat
Any d'edici
Pastel
Barcelona
2006
Pgines
25
Edat recomanada
Educaci infantil i primer de primria
RESUM
En Sim s el millor amic de na Lola, van a la mateixa escola. En Sim i na Lola
sempre juguen junts i es diverteixen jugant a Garfio i Peter Pan a la sorra del
pati.
Per un dia en Sim li ha de contar que sha de traslladar descola...
Per a la sortida de lescola, Sim sembla una mica molest.
- Lola, thaig de dir una cosa
- Qu et passa Sim? Ests estrany!!
Objectius
Gaudir de lescolta de la lectura en veu alta.
Crear un clima de confiana i dafecte entre els companys.
Treballar el vocabulari desconegut.
Es pretn treballar conjuntament els contes Les paraules dolces i El millor amic
del mn, recordant les idees principals dels 2 contes. Finalment, es crear un
rac a 2n de Paraules dolces.
Recursos emprats
Sha emprat lordinador amb projector per a la pissarra digital.
Quadern per explicar la histria.

Mostrant la portada del conte podem comenar fent les preguntes segents:
- Com es titula?
- Qui sap el nom de lautor?
- Quins personatges surten a la portada?
- Quins animalets sn? Els coneixes?
- Que nomia lesquirol?
- Etc.
La lectura del conte pot ser oral, una diapositiva per nin/-a. Cada cop que es
trobi alguna paraula que no sentn, ens aturam i sexplica. Tamb es poden
anar fent preguntes durant la lectura perqu tots els alumnes estiguin atents i
spiguen que tots lentenen.
Una vegada acabada de llegir la histria:
Sels demanar que expliquin la histria, primer conjuntament; en petit grup

reunim les idees principals, i desprs cada un far feina al quadern individual.
Idea del rac:
Finalment, es crear un rac a laula de 2n de Paraules dolces. Sha fet amb

ajuda dels alumnes: escollir el rac de laula, penjar els cartells, fer els sobres i
decorar-los.
Es pretn que cada nin durant la setmana pensi una paraula dola cap a un nin/a de la classe i es dirigeixi al rac de na Lola per escriure-la al paperet i ficar-li al
sobre del nin/-a que hagi escollit. La noteta ser annima. Per la norma s que
la mateixa paraula dola li hagi dit al nin/-a de laula a qualsevol moment del
dia.
Cada divendres tindran una estona per repartir els sobres i mirar les notetes que
tenen.
Temporitzaci aproximada: 2h sessi.
Agrupament de lalumnat: gran grup/individual.
ndex
Les paraules dolces

Ttol
Les paraules dolces
Autor/-a
Carl Norac
Illustrador/-a
Claude. K. dubois.
Editorial
Corimbo
Ciutat
Barcelona
Any d'edici
2000
Collecci
Pgines
13
Edat recomanada Infantil, primer i segon cicle.

RESUM
Una rateta que t dins la boca paraules dolces (coses polides que vol dir a la
gent que lenvolta) per el seu voltant est massa enfeinat per escoltar-la.
Sento com sinflen les galtes, ja sn aqu
Objectius
Escoltar i gaudir del conte que ser contat en gran grup.
Reflexionar sobre les diferents emocions i sentiments.
Expressar i comunicar paraules dolces als nostres companys.
Elaborar el nostre llibre de les nostres frases dolces.
Hi ha dues possibilitats, que he posat en prctica.
-La primera: presentar una capseta (agradable) i fer hiptesis de qu pot ser all
que hi ha dins la capseta. Sense descobrir que hi ha dins la capseta, contar el
conte amb suport visual A3 i plastificades.
-Desprs dhaver contat el conte, obrim linterior de la capseta i descobrim que
hi ha paraules dolces a dins; a continuaci regala una paraula dola a cada nin i
nina.
Desprs en els companys que hi ha al costat es regalen la paraula.
I per finalitzar recopilam totes les paraules, missatges i comentaris dolos que
ens volem dir.
-La segona proposta: s una proposta semblant, per a lhora de contar el conte
em vaig inventar una part on la rateta era una mica polissona i noms tenia
mals pensaments i paraules gruixades, fins que un dia la seva boqueta es va
omplir de paraules dolces.
Recursos emprats
Ampliaci de les imatges del conte, capseta, paraules dolces amb format paper.
Temporitzaci duna hora aproximada. Agrupament de lalumnat: tot el grup
classe. Lactivitat va ser tot un xit i una manera molt agradable de conixer
contes que tracten aspectes tan importants com sn les emocions.
ndex
La rateta que escombrava lescaleta

Ttol
La rateta que escombrava lescaleta
Autor/-a
Germans Grimm
Illustrador/-a
Miguel Jimnez Hernndez
Editorial
Editorial Orix S.L
Ciutat
Barcelona
Any d'edici
2010
Pgines
28
Edat recomanada
A partir de 6 anys
RESUM
Una rateta que netejava cada dia casa seva es va trobar un dineret. Va decidir
comprar-se un llacet per a la cueta. Va sortir al balc de casa seva i cada un dels
animals que passaven per all li demanaven per casar-se amb ella. Per ella es
va decidir per lanimal que tenia la veu ms dola. Una vegada casats, un dia el
gat va posar la rateta a dins lolla i se la va cruspir.
Objectius
Lectura fluida.
Treballar les descripcions dels personatges.
Vaig trobar aquest conte, molt conegut per tots els nens, per poder treballar les
descripcions dels personatges. Aquest llibre porta cada un dels personatges
dibuixats en una pgina completa, i a ms, els veuen tot el cos. En aquells dies,
els alumnes de 3r de primria havien de treballar les descripcions de
personatges, i vaig pensar que seria bona idea introduir-les amb aquest conte.
Vam comenar la sessi fent una lectura en veu alta daquest conte. En vam
parlar una mica, i llavors els vaig demanar quin personatge els havia agradat
ms. Una vegada tots havien decidit el personatge, els vaig introduir com fer
una descripci, a partir dun power point.
I quan ja ho tenien tot ben clar, van comenar a realitzar la descripci del
personatge elegit.
Recursos emprats
Els recursos utilitzats sn el llibre de lectura i el power point.

Aquesta feina va tenir una durada duna sessi.
El agrupaments sn heterogenis. Sn grups duns 4 o 5 alumnes, i cada grup el
tinc una sessi per setmana.
ndex
Mida real
Ttol
Mida real
Autor/-a
Steve Jenkins
Illustrador/-a
Steve Jenkins
Editorial
Editorial Juventut
Ciutat
Provena, Barcelona
Any d'edici
2005
Pgines
32
Edat recomanada
A partir de 7 anys
Resum
Es tracta d'un llibre on apareixen illustracions a mida real de distints
animals (o parts d'ells) que destaquen per la seva mida, ja sigui gran o petita. A
cada pgina es mostren com a mxim dos animals, per normalment noms un,
i la illustraci est acompanyada d'un petit text que ens cita el nom de l'animal,
la caracterstica de mesura que el fa destacar, i dades concretes d'alada,
longitud i pes.
Cap al final del llibre hi ha una espcie de glossari amb la imatge de
l'animal complet acompanyada d'una descripci ms extensa.
Objectius
Descobrir a travs de la lectura altres entorns del saber, en aquest cas,
curiositats del medi natural que ens envolta.
Generar idees i fomentar la creativitat per escriure textos dintenci
literria valorant els recursos expressius que ofereix aquest s del
llenguatge, en aquest cas s'empraran els recursos retrics de la

comparaci i lexageraci.
Per comenar es presenta el llibre als alumnes mostrant la portada i
demanant-los qu creuen que hi trobaran, a les pgines, aix ja comenam a
despertar la seva imaginaci.
A continuaci es procedeix a la lectura del text. Cada nin s'encarrega de
llegir una pgina, corresponent generalment a un animal, tot comparant les
illustracions amb ell mateix, un altre nin o algun objecte de la classe, i aix se
nadonen de manera ms acurada de la mida extraordinria de l'animal en
qesti.
Un cop acabada la lectura es proposa als alumnes que, tot prenent-la
d'exemple, elaborin un llibre original.
Recursos emprats
Per a aquesta prctica noms es necessitaran, a ms del llibre, materials
de creaci plstica com: fulls o cartolines de colors, retoladors o llapis de colors,
tisores, cola d'aferrar, elements decoratius...

L'activitat s'ha portat a terme en petit grup d'uns sis alumnes durant dues
sessions, s a dir, que per als dos grups que es van formar en total es van
emprar quatre sessions. La primera sessi de cada grup es dedica a la lectura del
llibre, al plantejament de la idea original de llibre que sha delaborar, i a
comenar a esbossar les primeres pgines. La segona sessi es dedica a la

creaci fsica del llibre.
Es desitjable vetllar que durant tot el procs l'alumnat sigui qui, arribant a
acords entre ells, porti les regnes de l'activitat, tant en el moment d'escollir quin
tipus de llibre faran com a l'hora de repartir-se les tasques per tal de
confeccionar la seva obra.
Documents adjunts
Desprs de la lectura, es va procedir a fer el debat entre el grup
d'alumnes per acordar qu volien fer.
Se'ls va proposar que fessin un llibre de les mateixes caracterstiques,
semblant al que havem llegit, per amb una idea original.
En un principi va sorgir la temptativa descollir altres animals que no
apareguessin al llibre llegit i fer el mateix que s'hi motrava. Per, com que en
aquell moment no hi havia la possibilitat d'accedir a diferents animals per poder
mesurar-ne les parts del cos (i a ms, no hauria estat una idea gaire
innovadora), van decidir fer un llibre sobre animals de mides inventades. Van
pensar que ho podrien fer seleccionant animals que es caracteritzassin per ser
de mida molt gran o molt petita, i capgirar-la tot comparant-los amb un objecte
quotidi (exemple: una formiga tan gran com un edifici).
ndex

Ttol
Autor/-a
M. Carme Roca
Illustrador/-a
Montserrat Cabo
Editorial
Alfaguara
Ciutat
Barcelona
Any d'edici
1998
Collecci
Pgines
65
Edat recomanada
A partir de 8 anys
RESUM
Aquest llibre s un recull de 6 contes on els personatges shan revoltat i nhan
organitzat una de ben grossa. Decidits i amb molta empenta, lluitaran per
aconseguir all que desitgen. No s fcil aconseguir all que volen, per sempre
acaben trobant una bona soluci.
El fragment que he triat s del conte Lengrescada revolta duna boira juganera:
Un dia, mentre la boira planava per la vall, va sentir com la mare deia a un nen:
-Ja nhi ha prou dempipar Jordi! Au, ves a escampar la boira!
Com que era la primera vegada que la boira sentia all, es va engrescar
moltssim. Va pensar que tot seguit en Jordi es posaria a perseguir-la i jugarien
Objectius
-Aprendre a treballar amb el diccionari.
-Saber identificar lestructura dels contes: introducci, nus i desenlla.
-Illustrar un dels contes.
La meva proposta didctica est basada en un dels contes de lescriptora M.
Carme Riera, concretament el conte Lengrescada revolta duna boira juganera.
Vaig decidir fer la proposta didctica daquest llibre, ja que s un dels 3 llibres
obligatoris que tenen enguany els alumnes de 3r de lescola Aula Balear i no
tenien pensat fer activitats entorn a aquest llibre.
La proposta est dividida en tres: abans, mentre i desprs de la lectura. A

continuaci sexpliquen les tres activitats.
Activitat 1 (abans de la lectura)

Aquesta primera activitat est pensada per treballar el vocabulari que surt al
conte. Consisteix en un joc de pregunta-resposta on han demprar el diccionari.
Distribuirem els nins en grups de 6. Cada grup disposar de 3 diccionaris.
La dinmica ser la segent: es llegir la pregunta i les seves 3 possibles
respostes. Quan es doni perms, podran obrir el diccionari i comenar la recerca.
Es disposar dun temps determinat que ser daproximadament de 2 minuts
(aix variar en funci de la rapidesa en el maneig del diccionari). Quan acabi el
temps, cada grup haur dhaver escrit la resposta a un paperet que a principi del
joc sha repartit a cada grup. Els grups hauran de tenir enlaire els paperets de la
resposta en el moment que es repassa qu ha contestat cada un. Si la seva

resposta ha estat correcta sumaran un punt.
Activitat 2 (durant la lectura)

Per a aquesta segona activitat sha dividit el conte en tres parts, que
corresponen a la introducci, el nus i el desenlla. A cada nin li donarem una
fotocpia duna de les parts del conte i lha de llegir. Desprs que tothom hagi
tengut temps de llegir, ser el moment en qu els indicarem que han
daconseguir muntar tota la histria ajuntant-se amb els seus companys. Per
tant, si a un nin li ha tocat el boc del desenlla, shaur de moure per la classe
per trobar a dos companys que tenguin la introducci i el nus respectivament.
Un pic tots els alumnes hagin aconseguit ajuntar-se i tenir el conte sencer,
farem una llegida en veu alta.
A partir daqu, comenarem a fer reflexions de per qu estava el conte dividit
en tres, quina informaci cont cada un dels bocins, etc. Intentarem dirigir-lo
per tal que ells mateixos vagin traient quina s lestructura dels contes i quina
informaci hi ha a cada part.
Activitat 3 (desprs de la lectura)

La darrera activitat consistir a illustrar el conte entre tots.
Farem 6 grups. Cada grup estar collocat a una taula on hi haur un boc ben
gros de paper continu i una capsa amb diferents materials per pintar del tipus
retoladors, llapicets, ceres, etc. De moment noms sels donaran les segents
instruccions:
1) Tenen quatre minuts per pintar/dibuixar tot all que vulguin i com vulguin.
2) No pot quedar cap boc de paper continu sense pintar/dibuixar.
Quan hagin passat els quatre minuts, la segent ordre ser que han de tallar
amb les mans el paper continu en bocins de les mides i formes que vulguin,
sense mirar prim.
Un pic hagin acabat, per ordre, cada grup rebr un fragment del conte (que
nosaltres haurem dividit en 6 parts). Llegiran el fragment i sels indicar que
cada membre del grup haur dintentar plasmar el seu boc a una cartolina
tamany fol, tot tenint en compte que han demprar per illustrar els bocins de
paper continu que han pintat i retallat anteriorment. Per fer aquesta feina
disposaran duns 20 minuts.
Quan acabi el temps, organitzarem totes les illustracions i aferrarem darrera
cada cartolina el fragment que li correspon. Ens hauran sortit 4 formes diferents
dillustrar el mateix conte.
Recursos emprats
Les preguntes del joc de la primera activitat sn les segents:
1-. Planar vol dir:
a)Volar noms amb la intervenci de laire i de la fora
de la gravetat.
b)Caminar amb els peus plans.
c)Fer plnols.
2-. Condensar vol dir:
a)Fer lquid un vapor.
b)Posar llet condensada als aliments.
c)Desar/guardar coses a larmari.
3-. Qu vol dir lexpressi ves a escampar la boira!
4-. Llucar vol dir:
a)Jugar amb els amics.
b)Anar a Lluc.
c)Jugar amb els amics.
5-. Digues una altra paraula que tengui el mateix significat que rumiar.
6-. Ensopegar vol dir:
a)Aferrar amb cola.
b)Topar amb un obstacle amb perill de caure.

c)Cuinar sopes mallorquines.
7-. Ara llegir una frase. Digues quin significat t aqu la paraula indagar:
En Sherlock Holmes, el detectiu ms conegut del mn, indaga sobre el
robatori duna bossa de bolls a lescola Aula Balear.
8-. Cerca al diccionari la paraula extraviar. Escriu la definici i un sinnim.
ndex
Ruby canta un blues
Ttol
Ruby canta un blues
Autor/-a
Frances Lincoln
Illustrador/-a
Niki Daly
Editorial
Intermn Oxfam
Ciutat
London
Any d'edici
2005
Collecci
Childrens Book
Pgines
26
Edat recomanada
bre
A partir de 6 anys
RESUM
Tracta de na Ruby que s una nina molt cridanera, que no sap controlar la seva
veu, molesta a la gent quan parla, fins que un dia est trista i ning la sent; i els
seus vens, que sn cantants, van a visitar-la per veure que passa, i al final
lensenyen a modular la veu fins que es torna una gran cantant de blues. La
Ruby s la veu i els seus vens toquen els instruments.
Objectius
- Crear un conte entre tot el grup classe
- Fomentar la imaginaci i la creativitat
- Tenir motivaci per la tasca
Ens vrem inscriure a un concurs de contes solidaris de Toys R Us, havem de
crear un conte solidari i lnic requisit era que els protagonistes havien de ser
els instruments musicals; per aquest motiu els vaig contar aquest conte per
posar-los com a model, per desprs poder fer el conte per enviar al concurs.
Recursos emprats
No hem utilizat recursos, noms el conte per tenir com a model.

La temporitzaci va ser de devers 5 sessions. A la primera, vrem comentar la
portada del conte, de qu els pareixia que anava, el vrem llegir i comentar si
els hi havia agradat i per qu o el contrari. A la segona i la tercera sessi vrem
elaborar el conte, que sanomena Instrumentos para un mundo mejor. La
quarta sessi la vrem utilitzar per passar el conte a net, i la cinquena sessi per
elaborar dibuixos.
Els resultats van ser molt positius: els alumnes de segon de primria van quedar
classificats dins dels cinc millors contes de la seva categoria, dun total de 425
contes. Tamb vaig aprofitar el conte perqu ve duna organitzaci benfica; i
vaig poder introduir el tema de la solidaritat, que era un tema important a
lhora delaborar el conte.
MATERIAL ADJUNT
CONTE SOLIDARI INSTRUMENTOS PARA UN MUNDO MEJOR
ndex

Ttol
Autor/-a
Ann Cameron
Illustrador/-a
Thomas B. Allen
Editorial
Alfaguara grup promotor
Ciutat
Barcelona
Any d'edici
2003
Edat recomanada A partir de 8 anys

Pgines
67
RESUM
Juan s un nin que viu a Guatemala, concretament a San Pablo. La histria den
Juan no s gens fcil, ja que s abandonat pels seus pares i ha danar a viure
amb la seva via que, a la vegada, t acollits a casa cosins i oncles, cosa que fa
que shagi de posar a treballar enllustrant sabates.
La major illusi de Juan s aprendre a llegir i a poc a poc nanir aprenent amb
el diaris i amb lajuda dels seus clients, fins que decideix demanar a la seva via
si pot anar a lescola. Lvia lapunta a lescola i se sent molt orgullosa de la seva
feina all.
No cal que facis les coses que fa tothom, noms cal que ho facis el millor que
puguis.
Objectius
- Prendre conscincia i valorar el que els infants tenen al seu abast.
- Conixer ms sobre la vida a Guatemala.
- Elaborar un llibret alternatiu de quin s el lloc ms bonic del mn per als nins i
nines.
Aquesta proposta es treballar en tres sessions:
-SESSI 1:
Una vegada els nins i nines hagin llegit el llibre, el comentarem entre tots i
veurem de qu parla i els diferents aspectes que tracta. Reflexionarem sobre els
fets que li passen a en Juan (labandonament dels pares, linters i les ganes
daprendre a llegir...).
Una vegada comentada la histria, intentarem treure el missatge que ens
aporta el llibre: en aquest cas, que si una persona sesfora molt per aconseguir
una cosa t moltes possibilitats de fer-ho. Tamb que el lloc ms bonic del mn
s el lloc on hi ha la gent que testima, on pots anar amb el cap ben alt i on thi
trobes a gust.
-SESSI 2:
Una vegada que ja coneixem la histria den Juan, cercarem informaci sobre la
forma de vida a Guatemala; com sn les escoles i la vida dels nins en aquest lloc.
Quan haguem cercat la informaci necessria, la comentarem i farem una
comparaci amb la nostra societat.
-SESSI 3:
Recordarem entre tots la histria, donant especial importncia al missatge que
hem abstret. De manera que, tot seguit els nins i nines de la clase hauran
delaborar un conte o llibret alternatiu on expliquin a travs duna histria quin
s el lloc ms bonic del mn per a ells.
Aquest llibret una vegada estigui acabat passar a formar part de la biblioteca
de laula, per a qu tots els companys el puguin llegir i veure.

Els aspectes metodolgics per dur a terme aquesta activitat seran els
segents:
- Temporitzaci: Treballarem en 3 sessions duna hora
cada una
aproximadament.
- Agrupaments: a cada sessi seran diferents. En la primera sessi es treballar
en gran grup, en la segona sessi treballarem per parelles i a la tercera sessi es
treballar de manera individual.
- Observacions sobre lavaluaci: per a lavaluaci daquesta activitat es tindr
en compte que tots els nins i nines hagin ents el significat de la lectura i
sobservar el tipus de reflexi que puguin fer, a nivell individual, a la tercera
sessi amb lelaboraci de la histria alternativa i si shan assolit els objectius
proposats.
ndex
El peix Irisat
Ttol
El peix irisat
Autor/-a
Marcus Pfister
Illustrador/-a
Marcus Pfister
Editorial
Beascoa
Ciutat
Barcelona
Any d'edici
2005
Collecci
Pgines
Edat recomanada
28
A partir de 4 anys
RESUM
El peix irisat s el peix ms bonic de tot loce, per les seves escates lluentes el
condemnen a una vida sense amics, ja que no les vol compatir amb la resta de
peixos. Amb lajuda daltres personatges de la mar arriba a entendre que si
comparteix, deixar de ser el peix ms bell de tot loce per tendr el tresor
ms gran que es pot aconseguir: els amics.
El conte explica com finalment: Tots volien una escata lluent. I, ves per on, el
peix Irisat va repartir les seves escates aqu i all. I cada vegada li feia ms
illusi. Com ms brillava laigua al seu voltant, millor es sentia entre els altres
peixos.
Objectius
Expressar-se oralment i per escrit amb correcci i coherncia, desenvolupant la
creativitat, la sensibilitat i lesttica en ls personal del llenguatge.
Comprendre textos literaris de diferents gneres adequats en temtica i

complexitat.
Posar en prctica hbits i estratgies de feina que permetin tant l'activitat

individual com laprenentatge cooperatiu.
Utilitzar la lectura com a font de plaer i dinformaci, considerant-la com un

mitj daprenentatge i denriquiment personal.
Hem triat la representaci del conte del peix irisat perqu hem trobat en ell un
important missatge educatiu. Aquest valor que transmet va dedicat
especialment als nins de principis de leducaci primria. Els ensenya la
importncia daprendre a compartir, aix tan apreciat per nosaltres, amb la
finalitat daconseguir la prpia felicitat i la de la resta.
Creiem que s una histria atractiva per als infants ja que els seus personatges
poden arribar a ser identificatius per a ells, que molts de pics es troben en
situacions semblants degocentrisme.
La nostra proposta s que els nins de segon cicle facin la representaci del conte
dirigida als alumnes de primer cicle. El que proposam ser un projecte
dintercicle on tots hi traurien profit. Els alumnes majors aniran rotant, en petits
grups de feina, durant tot el curs narrant diferents contes, per tal que tinguin
suficient temps de preparaci i que tothom hi participi.
Recursos emprats
-Ordinadors amb accs a Internet.
-El conte del peix irisat.
-Materials reciclats per a la decoraci.
-Cmera filmadora.

La metodologia que es dur a terme ser de caire innovador ja que pretenem
que el nin adopti el paper principal dins el seu aprenentatge. La nostra primera
intenci amb ls daquesta metodologia s fomentar i millorar les relacions
entre els alumnes de segon i els del primer cicle. Daquesta forma el mestre es
converteix en un guia mediador per als futurs aprenentatges dels alumnes.
Aquest projecte est pensat per dur-lo a terme a partir del segon i del tercer
trimestre. Cada tres setmanes es realitzar una escenificaci del conte escollit
pels alumnes de segon cicle de primria. Durant aquest temps hi haur la
preparaci del conte i tot el que aquest implica per a la correcta escenificaci
per part dels alumnes. Pel que fa als alumnes de primer cicle, aniran treballant
tots els continguts relacionats amb lentorn del conte que shagi descenificar.
Desprs de la representaci del conte els alumnes de primer cicle dedicaran una
setmaneta a repassar tant els valors del conte com els continguts treballats
anteriorment.
PROPOSTES PRVIES A LECTURA/REPRESENTACI

Els alumnes de quart de primria elegiran el conte amb el qual volen treballar
dun conjunt que sels proposar per part de lequip lingstic del centre.
Aleshores, al llarg de lany acadmic, hauran treballat amb contes de diferent

temtica i tamb amb personatges diversos.
REA DE LLENGUA CATALANA:

Es treballar la lectura del conte elegit pels alumnes:
La mestra de llengua catalana de segon cicle els contar el conte
introduint els aspectes de vocalitzaci i entonaci.
Faran una lectura individual en veu baixa.
Lectura de forma grupal en veu alta.
Lectura del conte assumint els rols corresponents a cada personatge i la
resta de forma conjunta realitzant la part del narrador.
Activitats de comprensi del conte.
REA DEDUCACI ARTSTICA MSICA:

Els alumnes, amb lajuda de la mestra daquesta rea, treballaran els efectes
sonors per tal de crear un ambient atractiu i agradable dacord amb el conte
esmentat. Tot aix s per aconseguir una posada en escena rica i ldica.
REA DEDUCACI ARTSTICA PLSTICA:

Des daquesta rea es far feina amb el decorat i el vestuari dels personatges
per a la representaci del conte.
REA DE CONEIXEMENT DEL MEDI:

Repassaran el fons mar i els seu ecosistema per tal que el decorat sigui el ms
real possible.
REA DEDUCACI FSICA:

Es far una unitat didctica sobre lexpressi corporal per aconseguir la
desinhibici dels alumnes i la mxima expressivitat. Llavors arribarem al
moment de la representaci.
REA DINFORMTICA:
Recerca dimatges com a guia pel treball artstic. A ms a ms crearan/cercaran
presentacions, fons de pantalla, etc. que siguin aplicables a la representaci.
Tamb treballaran aspectes dilluminaci per aconseguir la millor ambientaci.
POST REPRESENTACI DEL CONTE

Desprs de la representaci dels conte, a lrea de catal, el grup que ha portat
a terme la representaci far un diari-redacci per explicar als seus companys
com ha anat la posada en escena i els aspectes que es poden millorar. Aquesta
reflexi final del grup s molt positiva ja que ajuda a millorar les representacions
dels futurs grups.

Invitació A La Lectura A Partir Conte Concret

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Invitació A La Lectura A Partir Conte Concret

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Proposta dinvitaci a la lectura

a partir dun llibre concret

Ruby canta un blues

IMAGINAT UNA NIT

Imaginat que una nit...

de la lectura dels textos potics.

Aspectes didctics i metodolgics

- Escoltar la lectura del conte De qu fa gust la lluna?

- Els nins hauran de fer una fitxeta conjunta de lectoescriptura; hauran

Aspectes didctics i metodolgics

Des deducaci infantil

Mantenir una actitud positiva descolta al conte.

Participar en la interpretaci del conte.

Conixer vocabulari relacionat amb la mar.

Valorar el fet de compartir i de lamistat.

3. Fotocpia del dibuix del peix Irisat (material per lalumne).

4. Activitat JClic amb activitats de relacionar noms, escriure paraules,

Aspectes didctics i metodolgics

A la biblioteca daula ens asseurem tots en rotllana per poder veure b el

A laula dordinadors es posaran per parelles.

Lactivitat savaluar per observaci, per linters i participaci que

Sylvia Van Ommen

Sylvia Van Ommen

Fondo de cultura econmica

Va ser tradut de lholands

CONTES PER TELFON

1988 (cinquena edici)

2a sessi: Llegir i comprendre.

3a sessi: Escrivim els nostres contes.

- Fotocpies dels contes

M. Grejniec /Trad. Maria Viu

Desprs, la mestra conta el conte amb lajuda de les imatges projectades, un

la tasca, es divideix lactivitat en diferents grups que seran els responsables

consistir en la narraci del conte i la representaci dels moments ms

Sha de preparar lespai de la representaci, un semicercle on els infants es

- Fomentar la lectura en els alumnes.

Aspectes didctics i metodolgics

Lmina en blanc plastificada per

Un nen de 3r C ha dibuixat com

Un altre exemple de com se sentia una

El dia segent de contractar el nou criat , a Londres es produeix un robatori de

incomprensiblement. Decideixen agafar un elefant per seguir el cam. A lelefant

Quan arriben a Calcuta, sembarquen cap a Hong Kong on deixen la senyora

Activitat 2: Llegeix la contraportada i digus qu et suggereix.

Descripci de lactivitat: els alumnes hauran de mirar la contraportada i a partir

Activitats de comprensi de la lectura

Activitat 3: Colloca els mitjans de transports que utilitzen els personatges

Descripci de lactivitat: els alumnes hauran de collocar les fotografies dels

Activitat 4: Ordena les vinyetes i colloca-les al seu pas corresponent al mapa

Descripci de lactivitat: es realitzaran tres activitats amb el programa de Jclic.

17) Quin equipatge porten?

Activitat 7: Identifica cada un dels personatges de la lectura que surten a la

Activitat 9: (Mapa) Fer litinerari de Phileas sobre el mapa del mn.

Activitat 10: Inventa una histria daventures on hi intervinguin els 4

Activitat 11: Emplena la segent fitxa de lectura.

3. Quants de personatges hi ha al conte?

Com va aconseguir la balena la gola?

Durant la lectura treballam el vocabulari desconegut, detectam possibles faltes

Aspectes didctics i metodolgics

Contes per telfon

A partir de 6-7 anys

Aspectes didctics i metodolgics

Janet i Allan Ahlberg (traducci Antoni Vicens i Xavier Roca)