Curs Valencià Superior

Unitat 1.
Vocalisme
1. Vocalisme tnic
El sistema voclic del valenci (i de tot el catal general),1 en posici tnica, presenta set
vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinci no solament s
pertinent perqu forma part de l'estructura de la llengua, sin tamb perqu de vegades
provoca canvis de significaci. Aix, per exemple, el fet de pronunciar la o oberta o tancada
ens permet de distingir dona 'persona de sexe femen', de dna 'del verb donar'; com tamb
du 'divinitat', de deu 'numeral'.
Casos en qu la e s oberta [(]:
1. Davant de sllabes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, ll, rr i r: cel, novella, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrixols: cincia, potncia, gnesi, presncia, molcula (excepcions:
esglsia, llmena, tmpores). En els mots esdrixols l'accent grfic ens marcar sempre si la
vocal s oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: collecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en qu la o s oberta [p]:
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mdul (excepcions: coix i els
acabats en -oix, jou, tou, pou i sou verb).
2. Quasi tots els mots esdrixols: histria, memria, clera, lgica, glria (excepcions:
estmac, frmula, plvora, tmbola, trtora, escrpora). En els mots esdrixols l'accent
grfic ens marcar sempre si la vocal s oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, trax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: a, aix, all, bo, so tro, do, to i compostos.
La llengua catalana t dos grans dialectes, anomenats catal oriental (que comprn els territoris de
l'actual provncia de Barcelona, de Girona, part de la de Tarragona, el Rossell, les Illes Balears i la
ciutat d'Alguer), i catal occidental (que comprn Andorra, l'actual provncia de Lleida, part de la de
Tarragona, i el Pas Valenci). Algunes de les caracterstiques que defineixen cadascun d'aquests
dialectes les veurem en altres unitats.
Quadern de Valenci Superior
5. En alguna de les terminacions segents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola,

-oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa,
fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost,
llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
2. Vocalisme ton
El vocalisme ton valenci (i el del catal occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal
que tingueu en compte que en catal oriental es produeix una neutralitzaci de les vocals e i a
en [].
Hi ha una srie de paraules que presenten una alternana voclica segons el territori. Totes
dues formes sn correctes, encara que en valenci estndard s preferible utilitzar la primera
variant del doblet:
nixer/nixer
avanar/avenar
esgarrar/esguerrar
argilaga/argelaga
arrancar/arrencar
faena/feina
traure/treure
jaure/jeure
llanar/llenar
2.1 Vacillacions entre la a i la e

En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre, embrutar,
estendre), en valenci colloquial solem pronunciar aquesta e inicial com a a. En un nivell
formal de pronncia, per, hem de mantenir la e.
Hem de mantenir la pronncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll),
gegant (*jagant), sencer (*sancer), llenol (*llanol).
En un registre formal, cal evitar l'elisi de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat
(*fredat).
s incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix (*fixe),
context (*contexte), sufix (*sufixe), annex (*annexe), pretext (*pretexte).
Les assimilacions de la a final tona a la e tnica, tipus terra (*terre), Sueca (*Sueke),
tpiques d'algunes zones, no estan permeses en un nivell formal.
2.2 Vacillacions entre la a i la o

En registres formals hem d'evitar l'assimilaci de la a final tona a la o tnica: porta
(*porto), horta (*horto), tovallola (*tovallolo).
Unitat 1. Vocalisme
2.3 Vacillacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i

Hem d'evitar pronunciar i escriure amb i paraules que sn amb e: gener (*giner), genoll
(*ginoll), coneixement (*coneiximent), naixement (*naiximent).
Cal evitar tamb les terminacions -ncia i -ncia en alguns mots que en catal es formen
amb els sufixos -ana i -ena: creena, perseverana, observana, desavinena.
2.4 Vacillacions entre la o i la u

No s admissible en nivells formals pronunciar o tones com u: conill (*cunill), Josep
(*Jusep),
Tampoc no hem de pronunciar u tones per o: bullir (*bollir), municipal (*monicipal).
Hem d'evitar tamb fer la diftongaci au de la o inicial de paraules com ofegar (*aufegar),
olorar (*aulorar), obert (*aubert).
3. Divergncies respecte del castell

En catal hi ha una srie de paraules que tenen una vocal diferent del castell. La pronncia,
bviament, tamb ha d'estar d'acord amb l'escriptura.
3.1 Divergncies respecte a la vocal a

Valenci
Castell
Valenci
Castell
afaitar
arravatar
avaluar
davantal
picaporta
rancor
sarbatana
afeitar
arrebatar
evaluar
delantal
picaporte
rencor
cerbatana
ambaixada
assass
avaria
latrina
posa
sanefa
Sardenya
embajada
asesino
avera
letrina
pose
cenefa
Cerdea
3.2 Divergncies respecte a la vocal e

Valenci
Castell
Valenci
Castell
albercoc
alcsser
ametista
assemblea
disfressar
albaricoque
alczar
amatista
asamblea
disfrazar
litre
malenconia
meravella
metre2
monestir
litro
melancola
maravilla
metro
monasterio
Aneu alerta amb metro, que existeix com a apcope de ferrocarril metropolit.
Valenci
Castell
Valenci
Castell
ebenista
efeminat
emparar
enyorar
esprrec
estendard
esternudar
gelea
javelina
ebanista
afeminado
amparar
aorar
esprrago
estandarte
estornudar
jalea
javalina
orfe
orgue
rfega
resplendor
segent
seguretat
sergent
tlem
verns
hurfano
rgano
rfaga
resplandor
siguiente
seguridad
sargento
tlamo
barniz
3.3 Divergncies respecte a la vocal i

Valenci
Castell
Valenci
Castell
ambigitat
antiguitat
ciment
contempornia
declivi
desimboltura
diabetis
eclipsi
gali
indicible
ambigedad
antigedad
cemento
contempornea
declive
desenvoltura
diabetes
eclipse
galen
indecible
infatuar-se
infermeria
lnia3
mantenidor
nucli
ordinador
penis
qutxua
sobirania
Tunis
enfatuarse
enfermera
linea
mantenedor
ncleo
ordenador
pene
quechua
soberania
Tnez
3.4 Divergncies respecte a la vocal o

Valenci
Castell
Valenci
Castell
aixovar
assortir
atordir
atorrollar
atribolar
avorrir-se
bordell
botifarra
brixola
calors
captol
cartolina
complir
colobra
cnsol
croada
descobrir
embotit
escndol
ajuar
surtir
aturdir
aturrular
atribular
aburrir-se
burdel
butifarra
brjula
caluroso
captulo
cartulina
cumplir
culebra
cnsul
cruzada
descubrir
embutido
escndalo
joglar
joventut
nodrir
ordir
pndol
ploma
podrir
polir
polsar
polvoritzar
regidoria
rtol
rigors
rob
Romania
rossinyol
sofrir
sorgir
sospirar
juglar
juventud
nutrir
urdir
pndulo
pluma
pudrir
pulir
pulsar
pulverizar
regidura
rtulo
riguroso
rub
Rumana
ruiseor
sufrir
surgir
suspirar
Aneu alerta, ja que la resta de paraules de la mateixa famlia de lnia s'escriuen amb e: alinear, lineal,
lineament, etc.
Unitat 1. Vocalisme
Valenci
Castell
Valenci
Castell
escodrinyar
escopir
escrpol
estoig
estrafolari
fonament
furncol
governamental
Hongria
escuadriar
escupir
escrpulo
estuche
estrafalario
fundamento
furnculo
gubernamental
Hungra
tamboret
temors
ttol
tolit
tomba
torbar
Tor
torr
triomf
taburete
temeroso
ttulo
tullido
tumba
turbar
Turn
turrn
triunfo
3.5 Divergncies respecte a la vocal u

Valenci
Castell
Valenci
Castell
ateneu
bufetada
butllet
butxaca
cacau
correu
cuirassa
escull
estrnum
fetus
focus
frum
liceu
ateneo
bofetada
boletn
bolsillo
cacao
correo
coraza
escollo
esternn
feto
foco
foro
liceo
muntanya
muntar
Pompeu
porus
ritu
srum
subornar
sufocar
suprbia
suportar
tipus
trofeu
turmentar
montaa
montar
Pompeyo
poro
rito
suero
sobornar
sofocar
soberbia
soportar
tipo
trofeo
atormentar
Finalment, hi ha una srie de noms invariables que acaben en -us:

Anus, cirrus, fetus, focus, globus, nimbus, porus, rictus, tipus...
4. Paraules patrimonials i cultes

En el lxic del catal (com en altres llenges del nostre entorn) trobem, bsicament, dos
grups:
1. Paraules patrimonials: aquells mots que han evolucionat durant el temps des del seu origen
llat, germnic o arbic.
2. Cultismes: aquelles paraules que hem incorporat ms recentment al catal des d'una llengua
clssica, i que no han sofert l'evoluci dels mots patrimonials, sin solament una adaptaci
parcial.
Aquest fet provoca diferncies ortogrfiques en una mateixa famlia de paraules, ja que
algunes d'elles sn mots patrimonials i altres sn cultismes. Aix, per exemple, el mot llat
bucca dna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal.
Veiem ara alguns exemples ms de mots cultes i patrimonials. Fixeu-vos en els canvis
ortogrfics.
Mot patrimonial
Cultisme
Mot patrimonial
Cultisme
boca
cervell
cnsol, consolat
dol
fmur
fondre
fur
furncol
home
jove
moc
bucal
cerebel
consular
dulcificar, edulcorar
femoral
fusi
foral
furunculosi
humanisme
juvenil
mucosa
mn
mostela
nodrir
ortiga
pndol
plom
ploma
porgar
sorgir
ttol
volc
mundial
mustlids
nutrici, nutrient
urticria
pendular
plumbi
plumfer
expurgar
insurgent
titulaci, titular
vulcanisme
5. Enllaos fnics
Parlem d'enllaos fnics quan volem referir-nos a les alteracions fontiques produdes pel
contacte entre dos sons de paraules consecutives.
5.1 Elisi
s el fenomen fontic que consisteix en la supressi de la pronncia d'una vocal tona a final
de mot quan entra en contacte amb la vocal inicial del mot segent. D'aquesta manera,
pronunciem enllaats dos mots contigus.
M esquerra (m'squerra)
Si el veus (si'l veus)
Quina alegria (quin'alegria)
Mitja hora (midjra)
Una hora (unra)
Una altra (unltra)
Bona hora (bonra)
Quina hora (kinra)
5.2 Sinalefa
s la fusi en una sola sllaba de dues vocals en contacte: la vocal final d'un mot i la inicial
del mot segent. Aix, les dues paraules es pronuncien entrellaades i sense pausa.
Hi ha dos xics (i-dos-xics)
I obri la porta (i-bri-la-pr-ta)
Ho intentar (on-ten-ta-r)
I em trobe sol (iem-tro-be-sol)
Unitat 1. Vocalisme
Exercicis unitat 1
1. Corregiu en les frases segents els errors ortogrfics voclics que hi trobeu.
a) M'he comprat una pulsera d'argent. Em dna un aspecte molt juvenil.
b) El cnsol d'Hungria va abandonar el consulat la setmana passada.
c) M'han diagnosticat una diabetes i, a ms, tinc urticria.
d) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econmic per a aquell pas.
e) Hem de montar la prestatgeria al sal i collocar el foco de llum al sostre.
f) El mitus de Prometeo s bsic per a comprendre la cultura europea.
g) El modo de producci feudal es basava en l'explotaci dels camperols.
h) El declive de l'Imperi Rom s paradigmtic en l'antiguetat.
i)
No han pogut sofocar la revolta popular a Tunes.
j)
El seu estern tenia una corbatura exagerada. Van haver d'operar-lo.
2. Corregiu les errades ortogrfiques vocliques que trobeu en el text segent.

Anyore la meua infantesa, sobretot els dies d'estiu a Dnia, on viatjava tots els anys en
companyia de ma mare, mon pare i el meu germ petit. La casa on estiuejvem es trobava
vora la mar, per a l'ampara d'un pinar maravells, molt vell, que la protegia dels vents de
llevant i de la resplandor intensa del sol de migdia. Ma mare ens deixava jugar, al meu germ
i a mi, pels seus voltants, ja que tenia la seguritat que no ens podia passar res dolent. No hi
transitaven cotxes i hi havia molts pocs turistes. A ms, un dels nostres vens era sargent de la
Gurdia Civil i aix a ma mare la reconfortava.
Els nostres juguets eren els animalets que trobvem a la platja o al pinar (cucs, orugues,
crancs, formigues), i que sotmetem a tota mena de tortures. Escudrinyvem tots els racons,
furgvem tots els amagatalls fins que aconseguem el nostre bot. A les pobres criatures
normalment els esperava una mort segura.
Ramon Gisbert (Els dies i els treballs)
3. Traduu al valenci les frases segents.
a) La honestidad de los polticos ha sido cuestionada por la societat.
_______________________________________________________________________
b) Mi cuado trabaja en una ebanisteria.
_______________________________________________________________________
c) El barniz de la puerta resalta las molduras de la madera.
_______________________________________________________________________
d) El campen de lanzamiento de javalina es rumano.
_______________________________________________________________________
e) Su santidad el papa ha visitado Mosc.
_______________________________________________________________________
f) Anoche fui a ver el eclipse de luna. Fu una experiencia indecible.

_______________________________________________________________________
g) Entre suspiros i lgrimas hemos pasado el invierno.
_______________________________________________________________________
h) La tumba de mis antepasados ha sido asaltada.
_______________________________________________________________________
i) He visitado el foro de Roma y la montaa del Quirinal.
_______________________________________________________________________
j) He perdido el estuche de los lpices.
_______________________________________________________________________
4. A partir de la definici de la paraula i amb la pista del terme llat del qual deriva,
esbrineu el mot.
PENDULUS
VULCANUS
PLUMA
TITULARIS
CONSULARIS
a) Relatiu o pertanyent a un cnsol, als cnsols:__________________
b) Relatiu o pertanyent al pndol:___________________
c) Relatiu o pertanyent a un ttol:_____________________
d) Persona versada en l'estudi dels volcans en general:_________________
e) Que t, que porta plomes:_____________________
5. Feu una redacci d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us
proposem:
a) Penseu que la nova llei de qualitat de l'ensenyament garantir que els alumnes arriben a la
universitat amb una preparaci acadmica adequada?
b) La repercussi de les noves tecnologies en l'mbit de l'ensenyament.
Unitat 2. Consonantisme
1. Oclusives p/b, t/d, c/g
1. 1 Duplicaci de d, c, g
a) Dupliquen la d els mots segents i els seus derivats:
addenda
addicci
addici
addicte
additament
additiu
adducci
adductor
adduir
b) Dupliquen la c els mots segents i els seus derivats:

abjecci
accelerar
acceptar
accssit
accepci
subjecci
addicci
adducci
succint
succedani
succeir
succs
c) Dupliquen la g els mots segents i derivats: suggesti, suggeir.

A les Illes Balears i al Pas Valenci el nexe -tll es substitueix pel nexe -tl: ametla, motle,
espatla...
2. Oclusiva/fricativa b/v
2.1 Divergncies respecte a altres llenges romniques
a) Catal amb v i castell amb b
Valenci
Castell
Valenci
Castell
advocat
alcova
almadrava
almvar
arravatar
avall
avet
abogado
alcoba
almadraba
almbar
arrebatar
abajo
abeto
gavardina
govern
gravar
lHavana
haver
javelina
llavi
gabardina
gobierno
grabar
La Habana
haber
jabalina
labio
11
12
Valenci
Castell
Valenci
Castell
avi
avorrir
avortar
canvi
caravella
cascavell
cavalcar
cervell
civada
covard
crivellar
endvia
envestir
espavilar
esvelt
fava
abuelo
aburrir
abortar
cambio
carabela
cascabel
cabalgar
cerebro
cebada
cobarde
acribillar
endibia
embestir
espabilar
esbelto
haba
nvol
pavell
provar
raval
rave
savi
savina
Savoia
sivella
tvec
travar
trvol
vaixell
vermell
verns
volta
nube
pabelln
probar
arrabal
rbano
sabio
sabina
Saboia
hebilla
tbano
trabar
trebol
bajel
bermejo
barniz
bveda
b) Catal amb b i castell amb v

Valenci
Castell
Valenci
Castell
laba
bar
basc
beina
bena
berruga
besllum
biga
Biscaia
bolcar
lava
varn
vasco
vaina
venda
verruga
vislumbre
viga
Vizcaya
volcar
calb
corb
debanar
desimbolt
mbil
oblidar
rebentar
rebolcar
saba
trobador
calvo
cuervo
devanar
desenvuelto
mvil
olvidar
reventar
revolcar
savia
trovador
2.2 Pseudoderivats
Normalment els mots duna mateixa famlia sescriuen amb la mateixa lletra; per cal tenir en
compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llat (cultismes o
pseudoderivats) que divergeixen en alguna grafia.
Mot patrimonial
avet
avortar
berbena (herba)
berruga
calb
cervell
corb (adjectiu)
corb (substantiu)
deure
escriure
fava
Pseudoderivat
abietina, abietcies
aborci, abortiu
verbencies
verrucria, verrucs
calvcie
cerebral, cerebel
curvatura, curvilini
crvids
dbit
escriba
fabcies
13
Mot patrimonial
llavi
lliure
moure
nvol
provar
Pseudoderivat
labial, labialitzar
liberal
autombil, mbil, immbil
nebuls, nebulositat
probable, probatori
3. Fricatives alveolars z/s/ss/c//

3.1 Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa
final (en castell acaben en -isis)
anlisi
apocalipsi
apoteosi
artrosi
catequesi
cirrosi
clorosi
crisi
dilisi
diresi
dicesi
dosi
mfasi
esclerosi
xtasi
fibrosi
gnesi
hipnosi
hipfisi
hiptesi
metamorfosi
metstasi
neurosi
oasi
osmosi
parfrasi
parlisi
parntesi
perfrasi
prtesi
psicosi
simposi
sntesi
tesi
tisi
tuberculosi
3.2 Divergncies respecte a altres llenges romniques

Tot i que la grafia de moltes paraules coincideix amb altres llenges romniques (soci = socio
= associ), o que hi ha una correspondncia entre la del catal i la z del castell (caa =
caza), tenim un grup de noms la majoria, provinents de lrab, no del llat en qu la z/c
del castell no equival a la /c del catal, sin a la nostra s/ss. Tamb hi ha uns quants mots
que en castell tenen c i en catal tenen z.
a) Catal amb s o ss
alcsser
alferes
arrs
assot
barns
bus
camussa
canys
capats
carrossa
cassola
cervesa
disfressa
drassana
esbs
gaseta
gessam
hissar
invalidesa
masmorra
massap
masss
monts
mordassa
pans
pretensis
sabata
safareig
salpar
sanefa
sarbatana
Sardenya
sentinella
squia
scol
taps
tros
Tunis
verns
xers
botzina
bronze
donzella
pinzell
senzill
ximpanz
zebra
zfir
zel
zenit
zinc
zitznia
b) Catal amb z
alzina
atzembla
atzerola
benzina
14
3. 3 Remarques de pronunciaci
La grafia tz sha de llegir necessriament com a /dz/ en paraules com ara dotze, tretze, setze i
en alguns topnims com lAtzvia o lAtzeneta.
Tamb conv pronunciar-la com a /dz/ en mots com ara atzar, atzavara, atzucac, guitza,
horitz...
En el sufix itzar i derivats, sn plenament acceptables tant la pronncia /dz/ com /z/:
autoritzar /autoridzr/ o /autorizr/.
Cal evitar larticulaci palatal del grup final ts: tots /*tot6/, plats /*plat6/.
4. Fricatives i grups africats palatals j/g, tj/tg, x

4.1 Les palatals j/g/tj/tg
Remarques de pronncia
Cal evitar en un registre formal lensordiment daquest so, habitual en els dominis del
valenci apitxat: jove /*t6ve/, ajuntament /at6untamnt/.
4.2 La grafia x
Remarques de pronncia
Es llig com la ch castellana en posici inicial de paraula i desprs de consonant: xic,
panxa.
La x inicial d'alguns topnims s fa fricativa, com la sh de langls (sherry, ship). El
mateix ocorre amb els topnims i antropnims: Xbia, Xtiva, Xixona Xavier, Xenofont,
Xerxes, Ximena
Pot tenir el valor de /ks/ en els segents casos:
Sempre que va en posici intervoclica: fixar, lxic, taxi. Excepcions: pixar,
enguixar (valor fontic de fricativa).
En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox.
guix, haixix, ix, en qu es pronuncia fricativa.
Excepcions:
Tamb es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en qu la x est en

final absolut precedida de n: esfinx, larinx, linx.
La x t una realitzaci sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots comenats amb exseguida de vocal, h o consonant sonora: exacte, xode, examen, exhibir, exdiputat.
Cal parar atenci a no traslladar les referncies grfiques castellanes a paraules com
esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de fer-ne
una lectura incorrecta amb */ks/.
15
5. Nasals m/n
5.1 Mots amb m
Betlem, empremta, femta, imam, impremta, Jerusalem, premsa, Sams, somriure...
5.2 Mots amb mp

assumpte
exempci
palimpsest
prompte
sumptus
assumpci
exempt
peremptori
redemptor
temptaci
atemptat
impromptu
presumpte
smptoma
temptar
compte1
metempsicosi
presumpci
sumptuari
temptejar
5.3 Mots amb mn

Agammnon, mnemotcnic, somnmbul, somni, somniar (o somiar)...
5.4 Mots amb mm

comminar
immersi
emmalaltir
emmidonar
smmum
immoble
emmarcar
emmirallar
gamma
immadur
emmerdar
emmagatzemar
immbil
immune
emmetzinar
Emma
annals
connectar
ennuvolar
innovar
trienni
annex
decenni
innat
mann
tripinnat
5.5 Mots amb nn

Anna
Annbal
enneasllab
innocent
millenni
annalista
bienni
ennovar
innocu
tarann
6. Laterals l/ll/ll
6.1 La ela geminada (ll)
En catal un bon nombre de paraules tenen ll, que prov de la doble ela del llat. Recordeu
que una manera desbrinar que hem dutilitzar-la (al marge de consultar el diccionari) s
comparar amb altres llenges del nostre entorn, en concret amb el francs, litali i langls.
1
Recordeu la diferncia entre conte (narraci), comte (ttol nobiliari) i compte (la resta de significats).
16
En molts casos, quan en catal tenim una ll, en aquestes llenges tenim una ll. Aix, per
exemple, en catal tenim collegi, en francs, collge, en itali collegio i en angls college,
totes derivades del llat collegium, encara que en cada llengua puga tenir un mats diferent.
6.2 Remarques de pronunciaci

La realitzaci de la ela geminada s equivalent al contacte d'una /l/ en posici de final absolut
amb una altra a comenament de mot : el local. Ex: novella.
7. Les vibrants r/rr

7.1 Remarques descriptura
Encara que desprs dels prefixos i de les formes prefixades escrivim normalment r simple
(antireligis, autoretrat, contrarplica, grecorom, monorail, neoromntic, radioreceptor,
semirecta, teleradar, termoregulador), fixeu-vos en lescriptura de prerrogativa, birrem i
trirrem.
7. 2 Remarques de pronunciaci
En alguns mots en qu normativament sadmet un doblet formal, amb r i sense, en
valenci (dacord amb ls tradicional i la prctica habitual) s preferible ls de les
formes sense r: cart millor que cartr, murta millor que murtra, alfbega millor que
alfbrega.
Cal evitar lafegiment duna r en paraules com compte /*kmpter/, traure /*trurer/.
Cal tenir en compte que la r simple que es grafia darrere de determinats prefixos es
pronuncia com a vibrant mltiple /rr/: artmia, vicerectorat, eradicar, suprarenal...
8. La hac h
La hac es conserva actualment per raons etimolgiques i, normalment, coincideix en la
majoria de paraules amb altres llenges romniques.
Aquesta lletra no es pronuncia, llevat dalguns casos donomatopeies i de mots manllevats
daltres llenges, especialment de langls. Aix, pronunciem la h amb una aspiraci en
paraules com ehem, ha ha ha, hawai, hall, hegeli (de Hegel), hippy, Shara, Hong Kong...
Per no pronunciem la h en paraules com ara haixix, handbol, hoquei, hmster, handicap,
Hlsinki.
8.1 Catal amb h i castell sense h

ham
hivernacle
harmonia
holgraf
harpia
hostatge
hissar
subhasta
hivern
subtrahend
17
8.2 Catal sense h i castell amb h

abillar
cacauet
Munic
ostatge
arpa
coet
orfe
ou
benaurat
exuberant
orxata
tru
braman
malaurat
os
Zuric
9. La y i la w
La lletra y pertany a lalfabet catal, per noms hi ha una paraula que comence per aquesta
lletra: yperita, mot que normalment sescriu iperita, forma principal.
La y la trobem noms en el dgraf ny i en paraules provinents daltres llenges que conserven
la grafia originria: Nova York, whisky, keynesianisme, Kyoto, kyrieleison...
La lletra w solament la trobem en paraules provinents daltre llenges que conserven la grafia
originria: kiwi, waterpolo, watt, kuwaiti, hawai, Darwin, Newton, Wagner, Washington,
Wellington...
Cal que tinguem en compte que alguns mots estrangers amb w shan integrat en la nostra
llengua i, per tant, han catalanitzat la grafia: vter, Venceslau...
10. La lletra k
Aquesta lletra solament la trobem en paraules provinents daltres llenges que conserven la
grafia originria: folklore, kiser, kamikaze, karate, keny, koin, kremlin, kurd, vking,
vodka....
I en noms de lloc i de persona estrangers: Becket, Euskadi, Frankfurt, Kafka, Kant, Kev,
Kurdistan, Pakistan, Txaikovski...
Un gran nombre de mots estrangers amb k shan integrat en la llengua i han catalanitzat la
grafia: biquini, bnquer, cctel, joquei, mrqueting, prquing, quimono, quiosc, rnquing,
tiquet...
Fixeu-vos que en els derivats de quilo- sadmeten dues formes, amb qu i amb k: quilogram /
kilogram, quilmetre / kilmetre. Els smbols de les paraules derivades de quilo- i kilo- es fan
segons el sistema internacional: kg, km, kl...
11. Aplecs consonntics

La p de l'aplec mp s sempre muda: assumpte, comptar, prompte.
Els aplecs -tl-, -tll-,-tm- i -tn- no s'han de llegir literalment, reproduint-ne fidelment la
grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior,
produint un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir /ll/, /OO/,
/mm/ i /nn/, respectivament: ratlla /rrOOa/ , setmana /semmna/.
18

En alguns cultismes, per, no se sol produir aquesta assimilaci consonntica, de
manera que cadascuna de les consonants mant el seu propi valor fnic: Atlntic,
atles, atleta, ritme, tnia, etnografia.
Exercicis unitat 2
1. Escriviu les grafies consonntiques adients en els textos segents. Si considereu que no
cal collocar-hi cap grafia, marqueu-ho amb el signe :
a) Un dels conflictes ms sa____ants dels ltims temps s la guerra de ____etxnia.
S'imposa d'entrada una tre____a i que s'arri____e a curt termini a algun tipus de soluci
entre les parts, ja que s pere____tori aturar la contnua violaci de drets humans que es
produeix en el conflicte.
b) A Alboraia es fabrica ____orxata des de temps i____emorial. En concret, es pensa que
s una herncia de la dominaci rab. s ben cert que uns fartons amb uns gots
d'____orxata constitueixen un berenar exce____ent.
c) Ahir vaig entrar en xtasi____, i no per prendre'm una dosi____ d'alguna droga (no sc
drogoa____icte), sin perqu el meu equip de futbol ha derrotat el Bayern de
Munic____.
d) El president nord-americ ha mati____at les declaracions sobre la i______inent guerra
contra l'Ira____. Segons fonts de la Casa Blanca, cal a____elerar les negociacions
abans del prxim ____ivern, que s la data que l'administraci nord-americana s'ha
posat com a lmit per a negociar amb el Consell de Seguretat de l'ONU.
e) La pre____a d'____ostatges per part dels a____altants de l'ambaixada de Tuni____
mant les forces d'ord____e en estat d'a____erta. Els se____estadors han co____inat les
autoritats, mitjanant una a____ocuci radiofnica, a satisfer les seues demandes abans
de vint-i-quatre hores.
f) L'altre dia vaig quedar i______bil veient per televisi la boda del rei de Noruega. Vaig
quedar impre____ionat per la su____tuositat de les carro____es, dels vestits de
frane____a, i per la gran quantitat de co____ets de colors que es van llanar en acabar
la cerimnia.
g) Les proce____oses aiges de l'Atlntic no sn favorables a la navegaci a vela, les
carave____es dels temps actuals. Solament la tranqui____itat que proporciona una mar
com la Mediterrnia garanteix aquest ex____uberant i su____eridor esport.
h) L'altre dia vaig haver de comprar unes camu____es per confegir-me una disfre____a
ben divertida. Em vaig a____illar de tal manera que resultava el s____um de
l'excentricitat.
i)
A l'e____planada d'Alacant sempre hi ha molts e____trangers. Tot un s____toma que

i____ustra que les coses no van b en alguns pasos. La comunitat internacional ha de
trencar la parlisi____ actual pel que fa a la seua actuaci en el Tercer Mn.
j)
L'altre dia vaig haver d'em____enar-me la m, ja que a l'espa____ilat del meu

co____ega no se li va ocrrer una altra cosa que, jugant, llanar-me una ja____elina.
Grcies que un tro____ de tela pot fer miracles.
19
2. Escriviu les grafies consonntiques adients en les frases segents. Si considereu que no
cal collocar-hi cap grafia, marqueu-ho amb el signe :
a) L'apoteosi____ de l'espectacle fou quan comen la ca____alcada.
b) Tots els cal____ (s a dir, els que no tenen cabells) es queixen de falta de reg
capi____ar.
c) La crisi____ dels quaranta s'o____ida quan es compleixen els cinquanta.
d) He comprat una ca___ola per a cuinar perdius amb alguns a___itius naturals i un raig
de vi de ___ers.
e) La cultura he___nica s la sa___a de la nostra civilitzaci.
f) Els compromi___os adquirits no es poden anu___ar.
g) El meu amic viu al ra___al del poble, a l'ombra d'uns a___ets.
h) En l'a___ex d'aquell llibre trobareu totes les d'ape___acions del cas.
i)
El comi___ari de policia ha detingut un ga___s que havia furtat un gori___a i l'ha

tancat a la ma___morra.
j)
La po___uci de les grans ciutat no era una hiptesi___ que es prevera al comenament
de la industriali___aci.
k) El teu amic s un tru___. Sempre pro___a d'eixir-se'n amb la seua.

l)
He comprat un tap___ que representa unes sa___ines i uns rierols.
m) Quan estic nervis, prenc ti___a, que, per a mi, s un su___edani del caf.
n) La fruita en alm___ar s riqu___ima.
o) Els conflictes b___ics sn un assu___te molt preocupant.
p) El poder dels ima___s a Be___em s enorme.
q) Heu d'anar amb co___te amb el co___te corrent del co___te.
r) El go___ern finlands ha apro___at l'a___ortament.
s) S'ha trencat el mo___e amb el qual fabriquem els ma___apans.
t)
Les pre___ogatives del teu director no estan exe___tes de certa arbitrarietat.
proposem:
a) Aprendre idiomes s una vertadera necessitat o una moda?
b) L'especialitzaci dels investigadors: requisit indispensable o prctica empobridora?
Unitat 3. Accentuaci
1. Accentuaci de la e tnica
1.1 En els mots aguts
En catal occidental, la e s tancada en la majoria dels mots aguts1: caf, francs, angls,
comit, inters, ofs...
1.2 En els mots plans i esdrixols

a) La majoria de les e sn obertes2: cincia, herncia, txtil, rptil, comdia, molstia....
b) En catal occidental, els infinitius sn tamb amb e tancada3: conixer, merixer,
estrnyer...
2 Accentuaci de la o
2.1 En els mots aguts
a) En la majoria dels mots aguts accentuats la o s tancada: cami, avi, horitz, excursi,
organitzaci, percussi...
b) Recordeu, per, que hi ha una srie de paraules en qu la o s oberta: a, aix, all, per,
arrs, esps, terrs, ress...
c) Tamb s oberta en els participis passats dels compostos del verb cloure: concls, incls,
excls, recls, descls.
d) Uns quants noms propis tenen tamb la o oberta: Ambrs, Bess...
1
En catal oriental, per contra, en la majoria de mots aguts la e s oberta: caf, francs, angls, comit,
inters, ofs. Altres paraules, per, sn amb e tancada: consom, desprs, noms, pagar, passapur,
quinqu, ximpanz...
2
Sn tancades, per, les paraules: esglsia, dntol, prstec, prssec, ferstec, crvol, llpol, llmena,
tmpora, Dnia, nguera...
3
En catal oriental tenen accentuaci oberta: conixer, merixer, estrnyer. De tota manera, la e s
tancada en els infinitius: tmer, prmer, esprmer, crixer, nixer, pixer, renixer i sser.
21
22
2.2 En els mots plans i esdrixols

a) En la majoria de casos la o s oberta: histria, memria, slid, cpia, liba...
b) L'infinitiu crrer i els seus compostos tenen la o tancada: descrrer, concrrer, recrrer,
socrrer, ocrrer, transcrrer...
c) Les formes verbals del verb ser tamb tenen la o tancada: fra, frem, freu...
d) Alguns mots comuns i propis tenen la o tancada: estmac, furncol, escrpora, frmula,
gndola, plvora, tmbola, trtora, Sller...
3. Divergncia en la sllaba tnica respecte del

castell
En catal hi ha unes quantes paraules la sllaba tnica de les quals no coincideix amb la del
castell, i aix provoca que de vegades les escrivim i les pronunciem malament.
3.1 Mots aguts

alfil, ampit, avar, cautx, celtiber, ciclop, criquet, elit, eri, esperit, flasc, fluor, handicap,
hoquei, humit, iber, interval, obo, oce, perit, per, pivot, policrom, poliglot, quetxup,
quilogram, radar, sandvitx, soviet, timp, tiquet, weber, xandall, xasss, xiclet, zenit.
A ms:
els mots acabats en -trop: filantrop, misantrop...
els noms desport que acaben en -bol: futbol, handbol, voleibol...
alguns topnims: els Carpats, el Tibet, Biarritz, Zuric, Munic...
alguns antropnims: Bors, Raimon, Nobel...
3.2 Mots plans

acne, adequa, aerlit, aerstat, alvol, auriga, austrac, bantu, bitop, cardac, cster,
conclave, dentifrici, dinamo, dlman, estrnum, etop, exegeta, fagcit, guru, karate, letargia,
libido, medulla, meglit, mssil, monlit, omplat, paraplegia, prnsil, pding, quadriga,
quilolitre, rptil, rupia, sinergia, trmit, tetraplegia, txtil, torticoli, tulipa, vertigen, vking,
zulu...
23
A ms:
els mots acabats en els sufixos:
-cit: fagcit, leuccit...
-osi: osmosi...
-fit: tallfit...
-esi: exegesi, mimesi...
-lit: aerlit, meglit, monlit...
-fon: magnetfon, intrfon...
-ol: nuclol...
-ac: afrodisac, policac...
-sfera: atmosfera, litosfera...
-stat: termstat...
els verbs:
acabats en -ixer i -ixer: crixer, merixer, nixer...
tmer, trcer i vncer
els topnims: neu, Eufrates, Honolulu, Kev, Mali, Marrqueix, Trent, Ucrana...
els antropnims: Agammnon, Arquimedes, dip, ol, Esprtac, squil, Herdot, Vladmir,
gor, Json, Telmac, Txkhov...
3.3. Mots esdrixols

aurola, diptria, czema, nema, gmeta, isbara, olimpada, mtopa, ptxuli, perode,
pnemnia, qudriceps, rubola...
els mots acabats en els sufixos segents:
-lisi: electrlisi...
-stasi: distasi...
-ctasi: atelctasi...
-ode: elctrode...
-spora: macispora...
-clasi: hipodermclasi...
-fgia: antropofgia...
els topnims: Etipia, Hlsinki, Himlaia, taca, Ktmandu, Mgara, Mkonos, Shara,
Trraco, Bssora, mbria...
els antropnims: tila, Dmocles, squines, Pricles, Praxteles, Prosrpina...
24
4. Mots amb dues possibilitats d'accentuaci

Hi ha una srie de paraules que poden accentuar-se de dues maneres.
4.1 Els compostos de -edre:

decaedre o decedre
dodecaedre o dodecedre
hemiedre o hemedre
hexaedre o hexedre
holoedre o holedre
icosaedre o icosedre
poliedre o poledre
tetraede o tetrede
pentaedre o pentedre
4.2 Altres mots:

antlop o antilop
fotlit o fotolit
reporter o reprter
xilfon o xilofon
dmino o domin
perit perita o prit prita
saxfon o saxofon
xofer xofera o xfer xfera
5. Casos especials
5.1 Els mots compostos
a) Els mots compostos sense guionet solament conserven l'accent grfic en el segon
component, si ho permeten les regles d'accentuaci:
socialdemcrata, fisicoqumic, valencianoparlant...
b) Els mots compostos amb guionet conserven l'accent de cada un dels seus components:
Pl-roig, sud-afric, no-violncia, desps-dem...
5.2 Els adverbis acabats en -ment

Recordeu que els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de
l'adjectiu. Pel que fa a l'accent, conserven el d'aquesta forma femenina de l'adjectiu.
contrria
difcil
rpida
contrriament
difcilment
rpidament
25
5.3 Estrangerismes no adaptats

Les paraules i locucions provinents d'altres llenges que han estat incorporades al catal i no
han estat adaptades, conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles
d'accentuaci.
Per capita, apartheid, fondue, sui generis...
6. Accent diacrtic
Recordeu que laccent diacrtic es posa per a diferenciar unes paraules dunes altres que
sescriuen de la mateixa manera, per que tenen diferent significat. Repasseu-lo amb el
quadre segent:
ACCENT DIACRTIC
Amb accent
b, bns (possessions, adv. i conj.)
bta (recipient)
cm (obi)
cp (mesura de capacitat)
cs (cursa)
du, dus (divinitat)
dna, dnes (verb donar)
s (verb ser)
fu (verb fer en passat)
fra (verb ser)
jc (anar a jc, anar a dormir)
m (part del cos)
ms (quantitatiu)
mu (miol del gat)
mlt, mlta (verb moldre)
mn (planeta terra)
mra, mres (fruit)
nt, nta, nts, ntes (d'una famlia)
ns (plural majesttic)
s, ssa, ssos, sses (animal)
pl, pls (cabell)
prca (faixa de terra)
qu (relatiu tnic, interrogatiu)
rs (ofici eclesistic que es diu diriament)
rssa (animal vell i flac)
s (verb saber)
sc (plec de roba)
su (greix animal)
s (afirmaci)
sc (verb ser)
sl, sls (terra)
sn (verb ser)
t (verb tenir)
s (acci d'usar)
vns, vnen (verb venir)
vs (verb anar)
vs (pronom personal fort)
Sense accent
be, bens (corder, lletra)
bota (calat)
com (adverbi i conjunci)
cop (encontre violent)
cos (conjunt de lorganisme)
deu, deus (numeral, del verb deure)
dona, dones (sexe femen)
es (pronom reflexiu)
feu (verb fer en present)
fora (adverbi de lloc)
joc (acci de jugar)
ma (possessiu: meua)
mes (part de l'any)
meu (possessiu tnic)
molt, molta (quantitatiu)
mon (possessiu: meu)
mora, mores (dona rab)
net, neta, nets, netes (adj. de neteja)
nos (pronom personal feble)
os, ossos (part anatmica)
pel, pels (contraccions de per+el, per+els)
porca (femella del porc)
que (relatiu sense preposici / exclamatiu)
res (pronom)
rossa (dona amb els cabells clars)
se (pronom reflexiu)
sec (sense humitat)
seu (catedral, possessiu i pres. de seure)
si (conjunci)
soc (calat, tros de fusta)
sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler)
son (acte de dormir)
te (planta, infusi, lletra i pronom)
us (pronom feble)
vens, venen (verb vendre)
ves (reducci de veges)
vos (pronom personal feble)
26
a) Cal tenir present que hi ha uns quants mots que malgrat que s'escriuen de la mateixa
manera i signifiquen coses diferents, no s'accentuen grficament:
sa (adjectiu) / sa (pronom possessiu ton); sou (substantiu) / sou (verb ser); bec (substantiu) /
bec (verb beure)...
b) Recordeu que alguns dels mots formats a partir dalguna paraula amb accent diacrtic
mantenen tamb aquest accent: adu, rodamn, besnt, subsl
7. Diresi
La diresi s un signe grfic () que s'utilitza per a les funcions segents:
a) Per a indicar que hem de pronunciar la u dels conjunts qe, qi, ge, gi: qesti, ping,
aiges, aqfer...
b) Per a indicar que la i o la u sobre la qual colloquem la diresi sn una vocal, s a dir, que
aquesta i o aquesta u no formen diftong amb la vocal anterior o segent: ram, vena, pasos,
pec, tat, condut...
Hem de recordar que quan puguem, collocarem un accent sobre la i o la u, i solament quan
no ho puguem fer perqu ens ho impedeixen les regles d'accentuaci, utilitzarem la diresi.
Aix, accentuarem ve, per posarem la diresi en vena, ja que no podem accentuar una
paraula plana acabada en vocal.
En l'apartat b) hem vist que l'accent o la diresi el posem sobre una i o una u que sn vocals i,
a ms, coincideix que sn la vocal tnica del mot. No obstant aix, ens trobarem altres casos
en qu la i o la u que porten la diresi seran tamb vocals, per la vocal tnica de la paraula
ser una altra. Aix, tindrem paraules com trador, ensamada o sucidi, en qu la diresi no
coincideix amb la vocal tnica del mot. Aquests casos sn ms difcils de detectar i hem de
memoritzar-los. Ac teniu algunes paraules d'aquestes caracterstiques.
agrament4
arrunar
decament
esmortedor
sucida
allar
atapement
dirtic
genunament
trador
amonar
atallar
ensamada
intuci
venat
apasat
atument
esferedor
possedor
vidutat...
Els cultismes derivats mitjanant els sufixos (-tat, -al, -itat, -itzar...) s'escriuen amb diresi5
encara que els mots dels quals deriven tinguen diftong:
heroic
fluid
espontani
continu
herocitat
fludesa
espontanetat
continutat
laic
europeu
homogeni
du
lacitat
europetat
homogenetat
deforme
Encara que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir no
duen diresi (traduir, traduint, traduir, traduiria), aneu alerta amb els infinitius (i la
conjugaci sencera) de verbs com allar, arar-se, amonar, arcatzar, arrunar, atallar,
sucidar... que s que duen diresi, per no en la terminaci.
Noteu que generalment duen diresi els derivats d'un mot que t i o u tniques: agrair/agrament,
posseir/possedor, genu/genunament, intuir/intuci...
5
Recordeu que els mots acabats en els sufixos -isme, -ista no posen la diresi: europeisme, europeista,
egoisme, egoista, altruista, arcaisme...
27
Exercicis unitat 3
1. Colloqueu els accents que falten en les frases segents
a) El xofer de mon pare va morir d'una pneumonia.
b) La tragedia d'Edip es la meua favorita.
c) Pakistan ha fabricat uns missils que travessen l'atmosfera i, fins i tot, l'estratosfera.
d) Ha tingut lloc un conclave de l'elit de l'esport per a elegir nou president del COI.
e) Cap res no aturara la furia del volca Etna. Sembla que els deus estan enfurits.
f) El meu amic es un misantrop, encara que te una aureola de persona progressista.
g) Enguany he anat a Mikonos de vacances i l'anterior vaig visitar Marraqueix.
h) L'essencia de l'art es la mimesi, segons Aristotil.
i) L'altre dia vaig llanar el meu oboe a l'ocea. Ja n'estava fins al capdamunt.
j) Al meu poble necessiten perits per a treballar en la industria textil.
k) Allan Bloomfield es el nou guru nord-america de les finances.
l) El meu amic es poliglot i jo, en canvi, tinc una lesio al bronquiol que m'impedeix articular
be els sons guturals.
ll) El nou interfon de l'oficina es tan modern que sembla les banyes d'un viking.
m) M'han fet una analisi de sang i tinc els nivells d'hematocrits i leucocits per terra. Ara m'han
de traure liquid de la medulla per fer-me una altra analisi.
n) Dema viatjare a Zuric i despus-dema a Helsinki.
o) En un interval de dos segons ha tingut una aturada cardiaca.
p) Vaig anar al zoo i els animals que mes em van impressionar van ser els reptils i els ossos
polars.
q) El xassis del meu model de cotxe el fabriquen a Ankara.
r) L'altre dia vaig contemplar una metopa del Museu Britanic que representava el viatge de
Jason i els argonautes.
2. Colloqueu els accents i les diresis que falten en els textos segents
a) Els metges inculpats han arguit en la seua defensa que el suicidi del pacient va ser fortuit,
i no provocat per la ingesta equivocada d'un quilogram de cocaina pura. Sembla increible,
pero, que ocorreguen aquests tipus d'accidents.
28
b) No cal amoinar-se per la perdua de la lliga d'hoquei. La continuitat de l'equip esta

assegurada i, a mes, els mals resultats d'enguany son atribuibles a la poca experiencia dels
jugadors. L'any que ve l'equip estara totalment preparat i en forma, i no tan descafeinat
com ara.
c) El meu amic no agraia mai els meus consells, sempre anava a la seua. I aixi va acabar:
fent-se jesuita, ell!, que quan era jove no creia en Deu! Si m'haguera fet cas, s'hauria
dedicat a la filosofia classica.
3. Traduu al valenci les frases segents
a) Mis vecinos se arruinaron por invertir el dinero en una compaa suiza.
____________________________________________________________________
b) Cada mes cambio de dentfrico y visito al dentista con asiduidad.
____________________________________________________________________
c) Si no me falla la intuicin, aquel embajador es un traidor y un espa.
____________________________________________________________________
d) La continuidad de Ral en el Real Madrid no es creble.
____________________________________________________________________
e) Han untado la mquina con sebo para que funcione mejor.
____________________________________________________________________
f) Las esculturas deiformes de Tailandia son magnficas.
____________________________________________________________________
g) Han erigido un monolito en honor del premio Nobel de fsica.
____________________________________________________________________
h) Tengo que llevar gafas porque tengo cuatro dioptras.
____________________________________________________________________
i) La europeidad del gobierno es inquebrantable.
____________________________________________________________________
j) Mi bisnieto padece hemipleja a causa de un accidente de trfico.
____________________________________________________________________
proposem.
a) Els continguts de les programacions televisives sn criticats sovint per pares, educadors i
pedagogs perqu inciten els joves a la violncia. Penseu que aquest argument s correcte?
S'haurien de controlar els programes destinats als joves?
b) Esteu a favor o en contra de la despenalitzaci de la venda i el consum de les anomenades
drogues "blanes"?
Unitat 4. El gnere
1. El gnere com a marca semntica
Hi ha casos en qu un mateix substantiu canvia de significat segons se li aplique el gnere
mascul o el femen.
un albor (peix)
el canal (via d'aigua)
el canalla (malvat)
el casset (magnetfon)
el clau (de clavar)
el clmax (gradaci, moment culminant)
el clera (epidmia)
el coma (quadre clnic greu)
el cremallera (ferrocarril)
el delta (d'un riu)
un editorial (article de fons)
el fi (objectiu)
el guia (persona)
el levita (persona)
el llum (aparell)
un ordre (contrari de desordre)
un paleta (ofici)
el planeta (astre)
el pols (batec)
el pudor (modstia)
el salut (salutaci)
el son (dormida)
el terra (sl, paviment)
el vall (excavaci, fossat)
el/la vocal (membre d'una junta)
una albor (blancor, llum de l'alba)

la canal (conducte, canonada)
la canalla (mainada)
la casset (cinta)
la clau (d'obrir i tancar)
la clmax (etapa final, figura retrica)
la clera (rbia)
la coma (altres sentits)
la cremallera (altres sentits)
la delta (lletra grega)
una editorial (empresa)
la fi (l'acabament, el final)
la guia (llibre)
la levita (pea de vestir)
la llum (claror, forma d'energia)
una ordre (manament)
la paleta (eina)
la planeta (dest d'una persona)
la pols (partcules)
la pudor (mala olor)
la salut (estat de l'organisme)
la son (ganes de dormir)
la terra (altres sentits)
la vall (depressi entre muntanyes)
la vocal (lletra)
Vegem-ne alguns exemples:

- La canal que dna eixida a les aiges de la terrassa est trencada.
- Han construt un tnel que travessa el canal de la Mnega. Frana i Gran Bretanya ja estan
unides.
- He perdut les claus de casa dels meus pares.
- No trobe el clau adequat per a penjar aquest quadre.
31
32
- Ulisses va patir la clera del du Posid.
- El clera provoca moltes morts a l'frica tots els anys.
- Han obert una nova editorial a Alacant. Publicar llibres de viatges.

- L'editorial del peridic d'ahir era un toc d'atenci als poltics.
- Alguns diuen que hem arribat a la fi de la histria.
- El fi que es va proposar el meu amic era inassolible.
- He installat uns llums nous al menjador.
- Avui el cel est ras i hi ha molta llum.
- La Conselleria d'Educaci ha dictat una ordre destinada als mestres de primria.
- Les autoritats han de mantenir l'ordre pblic.
- Tinc un pols molt dbil.
- Els mobles tenen molta pols acumulada.
- Tinc molt poca son. Sempre vaig a dormir molt tard.
- El meu amic t un son molt profund. Res no el desperta.
- He canviat el terra del meu pis.
- Tinc unes terres a Castell. Les vaig heretar del meu avi matern.
- La Vall de Gallinera t uns paisatges preciosos.
- Han obert un vall en el meu carrer perqu volen reparar les canonades.
2. Divergncies de gnere respecte del castell

De vegades usem el gnere d'algunes paraules inadequadament, b per l'influx del castell, b
per un s vacillant al llarg de tota la tradici literria.
a) Mots que en catal sn masculins i en castell sn femenins, entre d'altres:
els afores
un anell
un avantatge
el bacteri
el batent
el carrer
el compte
el corrent
el desavantatge
el deute
el dot
el dubte
un escafandre
un espinac
un estratagema
el front
el full
un interviu
el llegum
el lleixiu
un orde (religis)
el pebre
el pendent
el rancor
el senyal
el radiocasset
el trmit
el titella
b) Mots que en catal sn femenins i en castell sn masculins, entre d'altres:

una gape
una allau
una amargor
una anlisi
una ncora
una aroma
una au
la cercavila
la calor
la claror
la crep
la dent
una escalopa
una esplendor
la frescor
la gnesi
la icona
la marat
la merenga
la nespra
una olor
les postres
la psicoanlisi
la remor
la resplendor
la resta
la sncope
la sndrome
la sucrera
la suor
les tallarines
la verdor
Unitat 4. El gnere
33
Vegem-ne alguns exemples1:

a) De mots catalans femenins
- Aquesta planta desprn una aroma molt intensa.
- Vaig heretar el joc de caf i la sucrera de l'via.
- A l'estiu fa una calor insuportable.
- He hagut d'arreglar-me les dents superiors.
- Vaig anar a una estrena molt esperada: la pellcula pstuma de Passolini.
- M'han regalat una fruitera molt bonica.
- Al MARC hi ha una exposici d'icones russes.
- No m'agraden els pastissos de merenga.
- L'explosi va provocar una forta resplendor.
- Encara no han trobat la vacuna de la sndrome d'immunodeficincia adquirida.
- La suor cobria tot el seu cos.
- Vaig anar a un restaurant itali i hi vaig menjar unes tallarines exquisides.
b) De mots catalans masculins
- Als afores de la ciutat volen construir un hipermercat.
- Els bacteris sn imprescindibles per a la vida.
- M'he quedat sense diners en el compte corrent.
- Aquest riu t un corrent molt fort. s molt perills.
- Tinc el costum de comprar el peridic tots els dies.
- Els meus germans han de pagar el deute de la hipoteca.
- Els meus alumnes em van exposar els seus dubtes.
- Cal elaborar un bon estratagema per a aconseguir els nostres objectius.
- No m'agraden els llegums. Els odie.
- Aquesta taca no la puc llevar ni amb lleixiu.
- Cal ficar una mica ms de pebre al menjar.
- He perdut el regle. Ara em ser difcil acabar el dibuix tcnic per a dem.
- Quan escoltes el senyal, vine.
- Aquesta llei representa un avantatge per a molts collectius socials.
3. Mots de doble terminaci

En catal tenim una srie mots (substantius i adjectius) de dues terminacions que, de vegades,
utilitzem solament en mascul per influncia del castell, que noms t una terminaci. Sn,
per tant, de doble terminaci els mots segents, entre d'altres:
agrest
calent
com
corts
covard
dependent
dol
estudiant
ferm
fix
agresta
calenta
comuna
cortesa
covarda
dependenta
dola
estudianta
ferma
fixa
fort
gris
magreb
marroqu
pobre
psiquiatre
ro
trist
valent
verd
forta
grisa
magrebina
marroquina
pobra
psiquiatra
rona
trista
valenta
verda
Heu de tenir en compte de fer la concordana amb els determinants i els adjectius.
34
Exemples:
- Hem de ser amable amb aquell senyor, s un bon client.
- Totes les clientes de mon pare sn sud-americanes.
- s una actitud molt comuna protestar en comptes de preguntar.
- s un fet molt com trobar cua al supermercat.
- El meu germ s un estudiant excellent.
- Marta s una bona estudianta.
- El dependent de la carnisseria s magreb.
- La dependenta del forn s una xica molt espavilada.
- Jordi est trist perqu no ha aprovat l'examen de dret rom.
- La novella que he llegit conta una histria molt trista.
- El meu oncle era molt valent.
- Han pres una determinaci molt valenta.
Contrriament, en catal hi ha algunes paraules que tenen solament una terminaci, enfront
del castell, que en t dues: rude, vking.
Exemples:
- El meu germ s molt rude.
- La meua germana s molt rude.
- Una nau vking.
- Un casc vking.
4. El gnere i els oficis, els crrecs i els llocs de

treball
Com que tradicionalment hi havia molts oficis, crrecs i llocs de treball que estaven ocupats
quasi exclusivament per homes, ens trobem ara moltes vegades amb el dubte a l'hora de
designar aquest mateix ofici, crrec o lloc de treball en femen. A continuaci teniu una llista
amb mots amb una feminitzaci o masculinitzaci dubtosa. Les formes entre parntesi sn
secundries, s a dir, menys recomanables.
Mascul
advocat
ajudant
bidell
capats
carter
cnsol
dibuixant
doctor
Femen
advocada
(advocadessa)
ajudanta
bidella
capatassa
cartera
cnsol (consolessa)
dibuixanta
doctora
Mascul
fsic
Femen
fsica
jutge
metge
ministre
oficial
pediatre
sergent
sndic
jutgessa
metgessa
ministra
oficiala
pediatra
sergenta
sndica
Unitat 4. El gnere
35
Oficis en qu el nom es mant invariable per a tots dos gneres.

Mascul
auxiliar
bus
cap
conferenciant
edil
fabricant
fiscal
gerent
grum
intrpret
maniqu
model
pilot
representant
terapeuta
xef
Femen
auxiliar
bus
cap
conferenciant
edil
fabricant
fiscal
gerent
grum
intrpret
maniqu
model
pilot
representant
terapeuta
xef
Pel que fa als oficis tradicionalment ocupats per dones, veiem els corresponents masculins.
Femen
hostessa (en els avions)
hostessa (en fires)
auxiliar de neteja, auxiliar
domstic
Mascul
auxiliar de vol (terme tamb aplicable al femen)
auxiliar, ajudant (termes tamb aplicables al femen)
auxiliar de neteja, auxiliar domstic
Exercicis unitat 4
1. Poseu l'article en el gnere que calga en les frases segents.
a)
Hem de collocar ____ senyal en el llibre per saber on ens hem quedat.
b)
El meu amic va comprar ____ titella del segle XVI.
c)
Anit van tallar ____ corrent elctric a causa d'una avaria.
d)
No van aconseguir realitzar ____ fi que s'havien proposat.
e)
Quan era jove vaig crrer ____ marat del meu poble.
f)
M'he canviat _____ terra de l'apartament. Ara s ms bonic.
g)
Apaga ____ llums, que vull engegar el projector de diapositives.
h)
M'han hagut d'empastar ____ dent perqu estava foradada.
i)
El pasts desprenia ____ aroma a llim molt agradable.
j)
____ resplendor no ens deixava veure el cam.
k)
L'extensi de ____ sida per frica s un problema mdic importantssim.
36
l)
La proposta del govern ha provocat ____ allau de crtiques per part de la premsa.
m)
Necessite ___ ordre per a executar la sentncia.
n)
En sortir al carrer vaig percebre ____ olor a fem molt desagradable.
o)
L'altre dia ens vam menjar ____ creps en un restaurant japons.
2. Canvieu el gnere dels mots en negreta de les frases segents.

a)
El psiquiatre que em tracta s d'origen israeli.
b)
La meua germana est fixa en el seu treball.
c)
L'oficial que m'ha ats avui era molt simptic.
d)
El meu cap s molt rude, diu les coses sense pensar-hi.
e)
El fiscal del cas t molt de prestigi entre la professi.
f)
Tinc un amic model que passa tot l'any viatjant pel mn.
g)
El xef del meu restaurant favorit s rus.
h)
El bidell de l'institut ha aprovat les oposicions.
3. Traduu les frases segents i canvieu el gnere dels mots en negreta.

a)
El sargento Torres ha sido el encargado de arrestar al cnsul de Rumana.

__________________________________________________________________
b)
El auxiliar de vuelo nos ha avisado que aterrizaremos dentro de cinco minutos.

__________________________________________________________________
c)
El edil de Xixona quiere crear nueve plazas de cartero.

__________________________________________________________________
d)
Han contratado un nuevo botones en el hotel.

__________________________________________________________________
e)
La pediatra ha confirmado la enfermedad de mi sobrino.

__________________________________________________________________
4. Exercici de reps. Corregiu els errors de tot tipus (grafies, accents, gnere) que trobeu
en les frases segents.
a)
La dibuixant de cmics ertics pertany a l'lit mundial del crquet.

__________________________________________________________________
b)
Vaig tenir una averia en l'ordinador que em va impedir acabar el treball sobre els bers.
__________________________________________________________________
c)
He llegit una editorial en el peridic sobre un pressumpte assass que em va posar els
pels de punta.
__________________________________________________________________
Unitat 4. El gnere
d)
37
Em vaig menjar un sndvitx vegetal i desprs un escalop de vedella.

__________________________________________________________________
e)
Vaig haver de pagar en rpies el disolvent importat de l'ndia.

__________________________________________________________________
f)
Els aerolits que van caure sobre la terra fa un temps no provenien de l'atmsfera.
__________________________________________________________________
proposem.
a)
L'augment dels preus dels habitatges en els ltims anys ha estat considerable. Quines
penseu que en sn les causes? Quines mesures s'haurien de prendre per abaratir el seu
preu?
b)
Una notcia publicada en El Pas (11/11/2002) afirma que "en la Universitat solament
hi ha un 18% de dones catedrtiques quan sn ms del 50% d'alumnes". Qu en
penseu?
Unitat 5. El nombre
1. Mots invariables
Hi ha una srie de mots que sn invariables pel que fa al nombre, s a dir, que tenen la
mateixa forma per al singular i per al plural.
1. Els dies de la setmana: el dilluns / els dilluns, el dimarts /els dimarts... (llevat de dissabte
i diumenge, que s que tenen plural).
2. Alguns noms aguts: anans, fons, plebs, pols, temps, tos, urbs...
3. Alguns noms no aguts: lies, atles, alferes, bceps, brees, cries, galimaties, glotis,
herpes, judes, llapis, mecenes, messies, pncrees, pelvis, piscolabis...
4. Els noms acabats en -us: altocmulus, anus, arquetipus, cactus, cirrostratus,
estratocmulus, fetus, ficus, focus, genotipus, globus, hiatus, humus, lapsus, nimbus,
mnibus, plus, porus, prototipus, pus, sinus, ttanus, tipus, virus...
5. Alguns mots compostos: comptagotes, milhomes,
portamonedes, salvavides, trencaclosques, paracaigudes...
obrellaunes,
penja-robes,
6. Els pluralia tantum, o mots que solament tenen forma de plural: les acaballes, els afores,
les alicates, les arres, les beceroles, les bermudes, els calotets, els diners, les enages,
les escombraries, els estalvis, les exquies, les farinetes, les golfes, els pantalons, les
pessigolles, les pinces, les postres, els queviures, les setrilleres, els sostenidors, les
tallarines, les tenalles, les tisores, les vitualles..
7. Molts ms estranys sn els singularia tantum, o mots que solament tenen forma de
singular, ja que, fins i tot els substantius que designen entitats niques, admeten usos
plurals figurats o metafrics: cel, gent, botnica...
8. El nom dels colors segents sn invariables pel que fa al nombre: beix, blaugrana, rosa.
M'he comprat uns pantalons beix.
Els judadors blaugrana han perdut el partit.
No m'agraden les novelles rosa.
9. Substantius en aposici (s a dir, un substantiu al costat d'un altre) que agafen
ocasionalment un valor adjectiu han d'anar en singular.
Les elctriques sn sectors clau en l'estructura econmica mundial.
Els treballadors han reclamat cobrar les hores extra.
En casos lmit s millor recrrer a un arbitratge.
39
40
10. Pel que fa al nom de dinasties o sagues familiars, la norma s mantenir invariable el
cognom en singular.
Els Borb regnen a Espanya des del segle XVIII.
Els Borja van ser la famlia valenciana ms important de l'edat moderna.
La dinastia dels Trastmara va succeir la dels Comtes de Barcelona.
2. Divergncies de nombre respecte del castell

Com acabem de veure, hi ha una srie de paraules que solament utilitzem en plural (pluralia
tantum) o en singular (singularia tantum). No sempre, per, trobarem en aquests casos una
correspondncia equivalent entre el castell i el catal
Catal en singular
Castell en plural
Blancaneu
bona nit
bona vesprada
bon dia
calapeu
gelosia
rodalia
parafang
guardabosc
eixugaparabrisa
parabrisa
paraigua
portaequipatge
portalmpada
portaploma
llevaneu
Rambla, la
gratacel
trencagla
Blancanieves
buenas noches
buenas tardes
buenos das
calzapis
celos
cercanas
guardabarros
guardabosques
limpiaparabrisas
parabrisas
paraguas
portaequipajes
portalmparas
portaplumas
quitanieves
Ramblas, las
rascacielos
rompehielos
Catal en plural
Castell en singular
escacs
diners
estovalles
farinetes
postres
ajedrez
dinero
mantel
papilla
postre
A ms d'aquestes paraules, hi ha una srie de locucions que tamb divergeixen del castell pel
que fa al nombre. Vegem-ne alguns exemples.
a) Catal en singular i castell en plural
- Va agafar la bufanda i la va llanar per l'aire.
- Cogi la bufanda y la lanz por los aires.
Unitat 5. El nombre
- El meu cos canta com un ngel.
- Mi primo canta como los ngeles.
- Prou broma, anem per faena.
- Basta de bromas, vamos a trabajar.
- He comprat un cavall de cursa.
- He comprado un caballo de carreras.
- He hagut de reparar la caixa del canvi del cotxe.
- He tenido que reparar la caja de cambios del cotxe.
- Van detenir l'ambaixador per evasi de capital.
- Detuvieron al embajador por evasin de capitales.
- He hagut de posar cara de circumstncia.
- He tenido que poner cara de circunstancias.
- Has de dir a la clara totes les coses que penses.
- Tienes que decir a las claras todas las cosas que piensas.
- Han superat amb escreix totes les expectatives.
- Han superado con creces todas las expectativas.
- El meu germ no vol que li demanen compte del que ha fet amb l'herncia.
- Mi hermano no quiere que le pidan cuentas de lo que ha hecho con la herencia.
- Han ingressat el meu cunyat a la unitat de cura intensiva.
- Han ingresado a mi cuado en la unidad de cuidados intensivos.
- Una desgrcia mai no ve sola.
- Las desgracias nunca vienen solas.
- El sergent t un excellent do de comandament.
- El sargento tiene unas excelentes dotes de mando.
- Ho far sense cap mena de dubte.
- Lo har sin ninguna clase de dudas.
- No m'isques amb aquesta, que ja tinc prou problemes.
- No me salgas con esas, que ya tengo suficientes problemas.
- Ho fa tot d'amagat.
- Lo hace todo a escondidas.
- Sempre actua a esquena de tots.
- Siempre acta a espaldas de todos.
- Ahir vaig caure d'esquena.
- Ayer me ca de espaldas.
- Me'l trobe a tota hora al cinema.
- Me lo encuentro a todas horas en el cine.
41
42
- L'altre dia em vaig amarar fins al moll de l'os.
- El otro da me empap hasta los huesos.
- Aquest assumpte se li ha escapat de la m.
- Este asunto se li ha ido de las manos.
- Posem m a l'obra i acabem prompte la faena!
- Pongamos manos a la obra y terminemos pronto la faena!
- Ja me la pagar, tot s qesti de temps.
- Ya me las pagar, todo es cuestin de tiempo.
- Ahir vaig tenir tot el dia mal de queixal.
- Ayer tuve todo el da dolor de muelas.
- Ma mare fica el nas en tots els assumptes.
- Mi madre mete las narices en todos los asuntos.
- Ho t davant del nas i no ho havia vist.
- Lo tiene delante de las narices y no lo haba visto.
- Aquest Nadal viatjar a Frana.
- Estas Navidades viajar a Francia.
- Any de neu, any de Du.
- Ao de nieves, ao de bienes.
- Mon oncle viu de renda.
- Mi to vive de rentas.
- Ni en somni ho haguera imaginat.
- Ni en sueos lo hubiera imaginado.
- El seu apartament t vista sobre el mar.
- Su apartamento tiene vistas sobre el mar.
- s una estratgia d'alta volada.
- Es una estrategia de altos vuelos.
b) Catal en plural i castell en singular
- El projecte que pensava portar endavat ha fet aiges.
- El proyecto que pensaba llevar adelante ha hecho agua.
- No el suporte, sempre parla amb aires de suficincia.
- No lo soporto, siempre habla con aire de suficiencia.
- Vam anar camps a travs per arribar ms prompte al bancal.
- Fuimos a campo traviesa para llegar ms pronto al bancal.
- Et veur dem a les dotze. Entesos?
- Te ver maana a las doze. Entendido?
- Sempre est a les escoltes, no vol perdre's res.
- Siempre est a la escucha, no quiere perderse nada.
Unitat 5. El nombre
- Als Estats Units d'Amrica no lliguen els gossos amb llonganisses.
- En los Estados Unidos de Amrica no atan los perros con longaniza.
- Tinc por de pujar a les muntanyes russes.
- Tengo miedo de subir a la montaa rusa.
- Les campanes toquen a morts.
- Las campanas tocan a muerto.
- Aquell xic no em lleva els ulls del damunt.
- Aquel chico no me quita el ojo de encima.
- Si no compleixes els acords verbals, tots aquests trmits seran papers mullats.
- Si no cumples los acuerdos verbales, todos estos trmites seran paper mojado.
- Per fi estem en paus.
- Por fin estamos en paz.
- Tot s'ho creu a peus junts.
- Todo se lo cree a pie juntillas.
- Hem de romandre en peus fins que entre el director.
- Hemos de permanecer de pie hasta que entre el director.
- El secretari ha donat proves de la seua maduresa.
- El secretario ha dado prueba de su madurez.
- Cada vegada que llig el peridic t les sangs calentes.
- Cada vez que lee el peridico le hierve la sangre.
- Va caure a terra i perd els sentits.
- Se cay al suelo i perdi el sentido.
- Abans de morir va dictar les seues ltimes voluntats.
- Antes de morir dict su ltima voluntat.
43
44
Exercicis unitat 5
1. Formeu el plural de les frases segents
a)
Tinc una cries en un queixal. ____________________________________________
b) El dimarts vaig a la filmoteca.____________________________________________

c)
He pintat la paret de beix. _______________________________________________
d) Ahir vaig comprar un obrellaunes nou. _____________________________________

e)
M'he menjat un anans. _________________________________________________
f)
Necessite un llapis de punta fina. _________________________________________
g) Sempre trobe embussos de trnsit en hora punta. _____________________________

h) El mecenes d'aquest gran pintor s florent. _________________________________
i)
Ahir es va assecar el cactus. _____________________________________________
j)
Tinc un accs de pus que em fa molt de mal. ________________________________
k) He deixat l'abric en el penja-robes. ________________________________________

l)
L'urbs ha crescut moltssim. _____________________________________________
2. Corregiu els errors que hi trobeu

a)
He comprat una tisora especial per a tallar la gespa.

____________________________________________________________________
b) Ahir ens menjrem una postre exquisida.

____________________________________________________________________
c)
M'agrada llanar-me amb paracaiguda.

____________________________________________________________________
d) Han apujat el sou als alfresos de complement.

____________________________________________________________________
e)
He perdut en la borsa l'estalvi de tota la vida.

____________________________________________________________________
3. Traduu les frases segents

a)
Han construido un rascacielos gigante en Benidorm.

____________________________________________________________________
b) Tengo que cambiar el limpiaparabrisas del coche.

____________________________________________________________________
c)
No me gusta jugar al ajedrez.

____________________________________________________________________
Unitat 5. El nombre
d) Siempre mete las narices donde no le importa.
____________________________________________________________________
e)
Todos los das subo al tren de cercanas para ir a trabajar.

____________________________________________________________________
f)
Mi amigo tuvo un ataque de celos.

____________________________________________________________________
g) Practica el budismo a escondidas.

____________________________________________________________________
h) Tengo que preparar la papilla para mi nieto.
____________________________________________________________________
i)
Siempre pone cara de circunstancias, aunque est anunciando una sentencia de muerte.
____________________________________________________________________
j)
Pasar las Navidades en Berln.

____________________________________________________________________
k) Fu a un concierto y, cuando sali el cantante, perdi el sentido.

____________________________________________________________________
l)
He perdido el calzapis. Soy un desastre.

____________________________________________________________________
m) Las declaraciones de los polticos muchas veces se quedan en papel mojado.

____________________________________________________________________
n) Me he comprado un coche cuyo portaequipajes s enorme.
____________________________________________________________________
o) El dolor de muelas no me ha dejado dormir durante toda la noche.
____________________________________________________________________
p) He reunido, finalmente, el dinero para irme de vacaciones.
____________________________________________________________________
q) No has de creerte lo que te dice el profesor a pie juntillas.
____________________________________________________________________
r)
Me he comprado un sostn de una talla inadecuada.

____________________________________________________________________
s)
Habla a las claras de una vez por todas!

____________________________________________________________________
t)
Puedes confiar en ella sin ninguna clase de dudas.

____________________________________________________________________
u) En esta ciudad no tenemos mquinas quitanieves, ya que nunca nieva.

____________________________________________________________________
45
46
v) No le he quitado el ojo de encima durante este ltimo mes. Me tiene muy preocupada.
____________________________________________________________________
w) Su ltima voluntat fu que bailaran sobre su tumba.
____________________________________________________________________
x) No metas las narices en mi casa!
____________________________________________________________________
proposem
a)
Feu una ressenya crtica sobre algun llibre de la vostra especialitat que heu llegit
recentment.
b) Sn els immigrants els responsables de la inseguretat ciutadana que patim, aix com de la
falta de llocs de treball?
Unitat 6. Larticle
1.
L'article i els topnims.

apostrofaci i contracci
Remarques
sobre
Els noms propis geogrfics o topnims, unes vegades van amb article i d'altres no, i tampoc
no sempre coincideix el seu s amb el del castell. Vegem-ne alguns casos.
1. Han de dur article: l'Argentina, les Balears, el Brasil, el Canad, les Canries, l'Equador,
els Estats Units d'Amrica (EUA), les Filipines, l'ndia, el Jap, el Llenguadoc, el
Marroc, el Paraguai, el Per, el Piemont, el Senegal, el Sudan, el Tirol, l'Uruguai, la
Xina.
La resta de topnims presenta vacillacions en l's de l'article.
Els noms de poblacions que porten article (el Caire, per exemple), i contrriament al que fa el
castell, el porten en minscula: la Vila Joiosa, la Corunya, la Meca, l'Alguer... A ms,
segueixen les regles normals de la contracci amb les preposicions a, de, per.
Viu al Campello, molt a prop de la mar.
Sobre l'apostrofaci i la contracci heu de tenir en compte, per, els casos especials segents:
a)
Generalment s'apostrofa davant de paraules amb cursiva o entre cometes, excepte en els
usos metalingstics, com veurem en l'apartat segent.
s un redactor d'El Temps.
L'afici que havia desenvolupat trencava totes les normes.
b) No apostrofarem davant de mots usats metalingsticament, s a dir, quan fan referncia a

la llengua mateix.
El overbooking en catal s'anomena sobrereserva.
c)
Davant de topnims no catalanitzats, l'article s'escriu amb majscula, i la preposici de

s'apostrofa i no es contrau amb l'article.
La histria d'El lamo s molt coneguda.
49
50
d) La preposici de s'apostrofa i les preposicions a i per no es contrauen amb els articles

(amb majscula inicial) que formen part de ttols i noms d'entitats.
Treballa a El Corte Ingls.
He vist una obra d'Els Joglars.
Estic fent un treball sobre els personatges d'El Quixot.
2. Absncia i presncia de l'article

2.1 Quan els dies de la setmana s'usen com a adverbis (s a dir, significant un dia que s'escau
en el perode que va des d'una setmana abans a una setmana desprs respecte al moment en
qu s'anuncia), no duen article.
Dissabte anir al cinema. (Si parlem, per exemple, un dimarts o dimecres
immediatament abans del dissabte)
Dissabte vaig anar al cinema. (Si parlem, per exemple, un dilluns o dimarts respecte
al dissabte que acabem de passar)
Si, per contra, parlem d'una data que es troba fora d'aquest marc temporal que representa una
setmana abans o desprs des del moment en qu parlem, hem d'utilitzar l'article. Aix mateix,
quan ens referim a un dia de la setmana per a reiterar la seua freqncia, tamb utilitzarem
l'article.
El dissabte 29 de mar me n'anir de viatge.
El dimecres s el dia que vaig al gimns.
2.2 Davant dels infinitius amb valor verbal no s'hi posa article.
Ignorar la veritat no t'eximir de responsabilitat (i no *El ignorar la veritat...)
Prohibit sucidar-se a la primavera (i no *Prohibit el sucidar-se...)
De tota manera, en alguns casos els infinitius s'han substantivat i, si fan aquest paper de
substantiu, poden portar article: l'esmorzar, el dinar, el berenar, el sopar, el beure, el
somriure, el viure...
Avui l'esmorzar estava riqussim.
El somriure del meu amic s llumins.
2.3 De vegades l'absncia o presncia de l'article en catal no coincideix amb els usos que t
en castell. Veurem tot seguit una srie d'usos en qu trobem divergncia.
a) Expressions en qu el catal elideix l'article i el castell el conserva
- Davant d'aquesta situaci s millor no badar boca.
- Delante de esta situacin es mejor no abrir la boca.
- Han anat massa de pressa, ara han de desfer cam.
- Han ido demasiado deprisa, ahora tienen que desandar el camino.
- Es va posar de tots colors en l'examen oral.
- Se puso de todos los colores en el examen oral.
- Li agrada anar contra corrent. s un rebel.
- Le gusta ir contra la corriente. Es un rebelde.
Unitat 6. L'article
- Vam deixar el gos a cura del meu oncle.

- Dejamos el perro al cuidado de mi tio.
- Aquest encreuament et permet circular en totes direccions.
- Este cruce te permite circular en todas las direcciones.
- Ja pots parar taula.
- Ya puedes poner la mesa.
- El record d'aquella poca ja ha caigut en oblit.
- El recuerdo de aquella poca ya ha cado en el olvido.
- La festa de Tots Sants no m'agrada gens.
- La fiesta de Todos los Santos no me gusta nada.
- Arria veles, que ja hem arribat.
- Arra las velas, que ya hemos llegado.
b) Expressions en qu el catal conserva l'article i el castell l'elideix
- Vull que la meua declaraci conste en l'acta.
- Quiero que mi declaracin conste en acta.
- T tanta faena que no dna l'abast.
- Tiene tanto trabajo que no da abasto.
- Aquest llibre em ve com l'anell al dit.
- Este libro me viene como anillo al dedo.
- No hi ha forma de fer-lo treballar a les bones.
- No hay forma de hacerlo trabajar a buenas.
- Des que va morir son pare no ha alat el cap.
- Desde que muri su padre no ha levantado cabeza.
- El meu cos no va pel bon cam.
- Mi primo no va por buen camino.
- Aquesta obra de teatre fa sis anys que est en el cartell.
- Esta obra de teatro hace seis aos que est en cartel.
- No li agrada sembrar la sitznia entre els companys.
- No le gusta sembrar cizaa entre los compaeros.
- Segons el costum establert, no hem de menjar carn en Pasqua.
- Segn costumbre establecida, no hemos de comer carne en Pasqua.
- Des que va fer aquelles declaracions ha caigut en el descrdit.
- Desde que hizo aquellas declaraciones ha cado en descrdito.
- No m'agradaria entrar en els detalls sobre aquest assumpte.
- No me gustara entrar en detalles sobre este asunto.
51
52
- Va comenar a insultar a la destra i a la sinistra.

- Empez a insultar a diestro y siniestro.
- El llibre d'actes est a la disposici de tothom.
- El libro de actas est a disposicin de todo el mundo.
- No tenim suficients diners per a cobrir les despeses.
- No tenemos suficiente dinero para cubrir gastos.
- Ens n'anrem de viatge sense reparar en les despeses.
- Nos fuimos de viage sin reparar en gastos.
- Hi ha moltes dificultats pel mig per a aconseguir els nostres objectius.
- Hay muchas dificultades de por medio para conseguir nuestros objectivos.
- Hem quedat per a dem al migdia.
- Hemos quedado para maana a medioda.
- La barca va quedar a la merc dels vents.
- La barca qued a merced de los vientos.
- Es va posar malalt a la meitat de la funci.
- Se puso enfermo en mitad de la funcin.
- Treballa des de fa dos mesos en una empresa per encara no est en la nmina.
- Trabaja desde hace dos meses en una empresa pero an no est en nmina.
- Segons l'opini dels experts, el clima global de la Terra augmentar progressivament.
- Segn opinin de los expertos, el clima global de la Tierra aumentar progresivamente.
- M'he quedat sense la pasta de les dents.
- Me he quedado sin la pasta de dientes.
- La paella est al punt.
- La paella est en su punto.
- Li ho deixaren tot preparat, al punt de caramel.
- Se lo dejaron todo preparado, a punto de caramelo.
- He portat el cotxe al taller per una posada al punt.
- He llevado el cotxe al taller para una puesta a punto.
- El meu amic, al ms tardar, tornar a les set.
- Mi amigo, a ms tardar, volver a las siete.
- Sempre demanes a les postres fruita de la temporada.
- Siempre pides de postre fruta de temporada.
- Va per la vida a les palpentes, sense gens de seguretat.
- Va por la vida a tientas, sin ninguna seguridad.
- Aquell equip van tots a l'una, i es nota.
- Aquel equipo van todos a una, y se nota.
Unitat 6. L'article
53
c) Altres casos
En les locucions formades amb els indefinits un i altre es tendeix en catal a suprimir l'article
determinat per influncia del castell. En catal solament podem suprimir l'article, i noms en
el primer dels indefinits, quan aquest va seguit d'un nom. Vegem els exemples segents.
Els uns i els altres s'encarregaren de fer-me la vida impossible.
Unos y otros se encargaron de hacerme la vida imposible.
L'un darrere l'altre van haver d'examinar-se.
Uno detrs de otro tuvieron que examinarse.
No compartesc les idees ni de l'un ni de l'altre.
No comparto las ideas ni de uno ni de otro.
A (l') un costat i a l'altre del cam vam plantar xiprers. (Ac el primer indefinit va
seguit del nom "costat")
A uno y otro lado del camino plantamos cipreses.
En les enumeracions s preferible introduir cada element amb l'article, sobretot si tenen
gnere diferent.
Van venir els pares, les mares, els xiquets, els professors i les professores.
3. L'article neutre
Recordeu que l's del lo com a article neutre (s a dir, collocat davant d'un adjectiu, un
participi, un possessiu o un adverbi, i amb valor abstractiu o intensiu) s un calc del castell.
El catal solament conserva l's del lo com a article davant d'un substantiu en la variant
colloquial d'alguns dialectes (lo xiquet, lo pare) o en algunes expressions fossilitzades (tot lo
dia).
A ms, l'article neutre forma part de moltes locucions castellanes, que hem d'evitar traduir
literalment, ja que cada llengua t les seues formes genunes per a expressar la realitat. A
continuaci teniu un quadre amb algunes solucions:
Castell
Catal
a lo grande
a lo hecho, pecho
a lo largo de
a lo largo y a lo ancho
a lo lejos
a lo loco
a lo mejor
a lo sumo
con lo puesto
de lo contrario
de lo lindo
en lo referente a
en lo sucesivo
es lo de menos
es lo mismo
a cor qu vols, regaladament

una vegada fet, ja est fet
durant
al llarg i a l'ample, de cap a cap
a la llunyania
a la babal, com un boig
potser, probablement, tal volta
a tot estirar, com a mxim
amb la camisa a lesquena
altrament, si no, daltra manera
dall ms b
pel que fa a, quant a
en avant, ms avant, dara endavant
(aix) no t importncia, (aix) rai
tant fa, s el mateix
54
lo corts no quita lo valiente

lo dems
lo ms mnimo
lo mismo da
lo mejor de lo mejor
lo mejor es enemigo de lo bueno
lo que son las cosas
mejorando lo presente
por lo civil
por lo cual
por lo dems
por lo general
por lo menos
por lo pronto
por lo tanto
por lo visto
todo lo contrario
todo lo ms
todo lo posible
una cosa no exclou laltra

la resta, les altres coses
gens ni miqueta
s igual
el bo i millor
val ms poc i bo que molt i dolent
ves per on
amb tots els respectes
pel jutjat
per aix, per la qual cosa
a part daix
generalment, en general
almenys, si ms no
primerament, dantuvi, de moment
per tant, doncs
segons sembla, pel que es veu
al contrari
a tot estirar, com a molt
tots els possibles
Vegeu-ne alguns exemples.

- El meu germ viu regaladament.
- Mi hermano vive a lo grande.
- Es va dedicar a viatjar de cap a cap del pas.
- Se dedic a viajar a lo largo y a lo ancho del pas.
- Va arribar a Londres amb la camisa a l'esquena.
- Lleg a Londres con lo puesto.
- Potser plour dem.
- Tal vez llueva maana.
- La veritat s que tens ra.
- La verdad es que ests en lo cierto.
- Aquell cotxe s el bo i millor.
- Aquel coche es lo mejor de lo mejor.
- Ves per on! Ara s'ha convertit al budisme.
- Lo que son las cosas! Ahora se ha convertido al budismo.
- Estigues segur que far tots els possibles perqu trobes faena.
- Estate seguro que har todo lo posible para que encuentres trabajo.
Unitat 6. L'article
55
Remarques
1. S'ha d'evitar la combinaci "al ms + adjectiu + possible".
* Una ressenya al ms desapassionada possible.
i substituir-la per
Una ressenya com ms desapassionada millor (o la ms desapassionada possible)
2. Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant com a intensificador.
Vosaltres no sabeu com vam patir durant la guerra (mai *quant vam patir durant la
guerra).
Exercicis unitat 6
1. Poseu, o reescriviu, les formes adequades de larticle i la preposici, i feu-ne les
apostrofacions i contraccions que calga. Si penseu que no hi heu de posar res,
marqueu-ho amb el smbol .
a)
Vaig fer un viatge a ____ Havana l'any passat.
b) Ens vam trobar l'actor Javier Bardem a ____ Los Angeles.

c)
El conflicte amb ____ Marroc sembla lluny d'estar solucionat.
d) L'any que ve he d'anar a ____ Xina.

e)
He conegut el traductor al catal de ___ El Guepard, la famosa novella de Lampedussa.
f)
Crec que va parlar amb ___ "autoritat" que tots espervem.
g) Ha vingut de ____ El Salvador per explicar la situaci d'aquell pas.

h) Hem d'anar dem a ___ el Pins a veure ma tia.
i)
Treballa per hores per a ___ El Segle, un peridic molt important.
j)
El ___ attachment s un terme que podem traduir per fitxer adjunt.
2. Corregiu les frases segents

a)
He llegit un article del Temps que parlava de la immigraci clandestina.

____________________________________________________________________
b) El dimecres, s a dir, dem, anir al cinema.

____________________________________________________________________
c)
El teu consell em ve com anell al dit.

____________________________________________________________________
56
d) Sc un seguidor del Capital, el llibre de Marx que va revolucionar la filosofia poltica

moderna.
____________________________________________________________________
e)
Em vaig trobar el meu cos al Prado, contemplant uns quadres de Rubens.

____________________________________________________________________
f)
No m'agrada el sentir-lo dir aquestes coses.

____________________________________________________________________
g) He de comprovar si aquest tema consta en acta.

____________________________________________________________________
h) Els dillunsos anem al gimns els meus amics i jo.
____________________________________________________________________
i)
El comprar de forma compulsiva s'ha convertit en un tret caracterstic actual.

____________________________________________________________________
j)
Diumenge 27 de mar de l'any que ve se celebraran eleccions.

____________________________________________________________________
3. Traduu les frases segents.

a)
Con lo que yo le quera y ahora ni me saluda.

____________________________________________________________________
b) Nunca voy al cementerio el da de Todos los Santos.

____________________________________________________________________
c)
Con este producto el frotar se va a acabar.

____________________________________________________________________
d) No me gusta lo ms mnimo la televisin.

____________________________________________________________________
e)
Mi marido es de Japn y mi suegra es de Canarias.

____________________________________________________________________
f)
El conseguir este premio es lo ms bonito que me ha pasado en la vida.

____________________________________________________________________
g) Por lo pronto, tenemos que asistir al curso todos los lunes.

____________________________________________________________________
h) Mejorando lo presente, hemos de hacer un esfuerzo an ms importante.
____________________________________________________________________
i)
Si lo dices en serio, de verdad que no lo entiendo.

____________________________________________________________________
j)
A lo mejor me doy de baja en el club de golf.

____________________________________________________________________
Unitat 6. L'article
57
k) Le gusta vestir a lo James Dean. Lo mismo le da lo que opine la gente.

____________________________________________________________________
l)
Compramos la casa sin reparar en gastos.

____________________________________________________________________
m) La cena de anoche estaba riqussima. Lstima lo del postre.

____________________________________________________________________
n) Lo rojo y lo morado no combinan en esta habitacin.
____________________________________________________________________
4. Exercici de lxic. Traduu les frases segents
a)
He visto un edificio de mrmol que tenia en la fachada unas hornacinas con esculturas
romanas.
____________________________________________________________________
b) Le sali una llaga en la espinilla que ha necesitado ciruga lser.

____________________________________________________________________
c)
El Ministerio de Hacienda ha revisado este ao el catastro y la declaracin de la renta.

____________________________________________________________________
d) Necesito un adelanto de la nmina para pagar el prstamo hipotecario.

____________________________________________________________________
e)
El relieve del paisaje no deja percibir a primera vista los sedimentos de granito
acumulados.
____________________________________________________________________
f)
El caudillo de los griegos, Agamenn, fracas en su propio hogar.

____________________________________________________________________
g) He formateado mal el disquete y, en consecuencia, he perdido la informacin

almacenada.
____________________________________________________________________
proposem.
a)
Les catstrofes ecolgiques produdes pels vessaments de petroli al mar i de CO2 a

l'atmosfera estan amenaant la supervivncia del planeta. Penseu que hi ha energies
alternatives a les d'origen fssil?
b) El poder de la imatge ha anullat la nostra capacitat de reflexi? Estem sotmesos a la

dictadura de la imatge? Quin paper t la paraula i l'escriptura en un mn audiovisual?
Unitat 7. Determinants: demostratius,

possessius, numerals, quantitatius i
indefinits
1. Demostratius
En catal general trobem un sistema de demostratius amb les anomenades formes reforades
(amb aqu-) i amb dos graus de proximitat (aquest i aqueix) i un de llunyania (aquell). Els
parlars valencians i alguns nord-occidentals distingeixen tres graus de proximitat o llunyania i
usen colloquialment les variants este (proximitat), eixe (entre la proximitat i la llunyania) i
aquell (llunyania).
Tot i que els dos sistemes sn normatius, s recomanable en els nivells ms formals utilitzar
les formes reforades i ajustar-les a un sistema binari de proximitat (aquest) i de llunyania
(aquell). En tot cas, cal reservar la forma aqueix als casos en qu hi haja una necessitat
estricta de diferenciar entre el primer i segon grau de proximitat.
Els demostratius poden desenvolupar les funcions segents:
a)
D'adjectius, quan determinen un substantiu.

Aquella xica.
b) De pronoms, quan substitueixen un nom.

Aquella s la que et comentava.
2. Possessius
2.1 s dels possessius tnics
a)
El valenci t com a formes prpies dels possessius les formes de femen amb -u-: meua,
teua seua; meues, teues, seues. En l'estndard valenci cal emprar aquestes formes amb u-.
59
60
b) La forma llur, llurs, prpies de la llengua escrita culta, equivalen a les formes seu, seua,
seus, seues quan aquestes formes es refereixen a ms d'un possedor. No s recomanable
fer-les servir en un registre no literari.
Els funcionaris i llurs representants sindicals han tingut una reuni (els
representants sindicals d'ells).
c)
Quan la relaci que expressen els possessius s evident pel context, en prescindim. De
fet, cal evitar la sobrecrrega que implica l's impropi dels possessius, sobretot davant de
peces de roba, les parts del cos, la prpia casa o les parts d'un tot. Aquest s abusiu dels
possessius es considera un anglicisme que cal, per tant, evitar.
*Va ficar els diners a la seua butxaca.
Va ficar els diners a la butxaca.
*He perdut la meua jaqueta.
He perdut la jaqueta.
*Me'n vaig a ma casa.
Me'n vaig a casa.
*Recorda-te'n d'agafar el teu llibre.
Recorda-te'n d'agafar el llibre.
*Les seues mans se li amararen de suor.
Les mans se li amararen de suor.
*Cal que reculles el teu passi.
Cal que reculles el passi.
d) L'adjectiu propi s'usa de vegades amb valor possessiu per a reforar un possessiu
prpiament dit.
La meua prpia cosina s l'assassina.
Recordeu que no s correcte usar propi en comptes de mateix-a per emfasitzar la

identitat d'un substantiu.
Ha vingut el *propi rector a parlar amb nosaltres.
Ha vingut el mateix rector ( o el rector en persona) a parlar amb nosaltres.
3. Numerals
a)
Els numerals, quan formen part de determinades expressions en sentit figurat, no sempre
coincideixen amb les del castell.
Donde comen dos comen tres.
All on menja un en mengen dos.
Unitat 7. Demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits
61
Se ha quedat con dos palmos de narices.

Ha quedat amb un pam de nas.
Esto lo hago yo en dos patadas.
Aix, ho faig jo amb una esgarrapada.
Te lo explico en dos palabras.
T'ho explique en quatre paraules.
El teatro est a dos pasos de aqu.
El teatre est a quatre passes d'ac.
b) Recentment s'ha posat de moda la locuci anglicitzant el nmero u per a referir-se a
aquell que ocupa la primera posici en una activitat determinada. Sn preferibles, per,
altres solucions ms genunes:
Ferrero tiene que enfrentarse al nmero uno del tenis mundial.
Ferrero s'ha d'enfrontar al millor jugador del tenis mundial.
El actual nmero uno mundial de motociclismo es marroqu.
L'actual campi mundial de motociclisme s marroqu
c)
Les formes llatinitzants sext, sptim, octau... ms habituals en l'expressi oral dels
valencians tamb sn acceptables al costat de les formes estndard sis, set, vuit..., per
s ms recomanable, en un registre formal, utilitzar aquestes ltimes.
3.1 Els multiplicatius

a)
Tenen una forma per al mascul i una altra per al femen (excepte la forma doble, que s
invariable) quan tenen el valor de 'tantes vegades l'altre':
Ha pres una dosi tripla d'amfetamines.
T una collecci de segells quntupla que la teua.1
b) Quan equivalen a 'format per x elements' (alguna cosa composta de x elements), es

mantenen sempre invariables.
La triple aliana (una aliana composta de tres parts o components)
3.2 Collectius especfics

Recordeu que els substantius que designen perodes d'anys sempre s'escriuen amb dues -nn-:
bienni, trienni, sexenni, decenni...
Recordeu que els mltiples, sobretot a partir de qudruple, sn habitualment substituts per una
perfrasi com ara x vegades ms que... Exemple: T una collecci de segells cinc vegades ms gran
que la teua.
62
4. Quantitatius
a)
La forma bastant no t forma femenina, solament t plural.

No hi ha bastants cadires.
b) Prou s una forma invariable (no t plural), i heu d'evitar confondre-la amb bastant. Prou
significa 'suficientment' i bastant 'quantitat o nombre ms que regular de'.
No vull ms menjar, ja en tinc prou.
T bastants amics que l'estimen.
c)
Massa significa 'en grau excessiu', 'ms que no conv (o 'que no cal)'. Molt significa 'en
grau considerable', i s el contrari de poc. En oracions no afirmatives i en registres
formals d'utilitzar gaire en comptes de molt.
Quan vaig amb la moto no crrec *massa perqu sempre isc de casa amb temps.
(incorrecte, perqu el sentit de la frase no s que crrec 'excessivament', sin que crrec
poc, que no em cal crrer).
Quan vaig amb la moto no crrec gaire perqu sempre isc de casa amb temps (correcta,
ja que significa que crrec poc).
Si tinguera gaires diners deixaria de treballar.
d) Les combinacions un quant, uns quants, unes quantes sn locucions quantitatives. No s

correcte substituir-les per l'article indefinit tot sol, ja que no t valor quantitatiu.
D'ac a *uns dies t'arribar el correu.
D'ac a uns quants dies t'arribar el correu.
4.1 Interferncies del castell

Vegeu uns quants exemples que presenten dissemblances respecte a l's dels quantitatius entre
el catal i el castell.
Cuanto ms grites, peor.
Com ms crides, pitjor.
Escrbeme cuanto antes.
Escriu-me tan prompte com pugues.
5. Indefinits
a) Algun/a/s/es
Es tracta dun adjectiu pronominal i sempra en frases afirmatives.
Alguna faena meixir. Alguna (delles) et portar a casa.
63
Heu devitar ls dalgun amb valor de quantitatiu equivalent a un poc, una mica.
*Encara queda algun temps perqu isca el tren.
Encara queda una mica de temps perqu isca el tren.
Si la frase s interrogativa, s recomanable utilitzar cap o res.
Mhas portat res de la fira?
Teniu cap problema?
Com a equivalent del plural alguns hi ha les locucions nhi ha que, hi ha qui.
Hi ha qui diu que enguany el preu de les crelles es mantindr.
Nhi ha que diuen que el forat de la capa doz cada vegada s ms gran.
Aneu amb compte amb les interferncies amb les locucions castellanes formades amb
lindefinit algun, ja que heu devitar les traduccions literals.
Mi esposo ha venido alguna que otra vez al despacho.
El meu esps ha vingut alguna vegada al despatx.
Haba algn que otro paciente en la sala de espera.
Hi havia algun pacient a la sala despera.
b) Alg
Funciona com a pronom, per tant no pot precedir cap substantiu. Sempre fa referncia a
persones.
Alg vindr per dir-te qu has de fer.
s un castellanisme la substantivitzaci del mot alg per a indicar una persona duna certa
importncia:
Desde que es alguien ya no come con nosotros.
Des que s important, ja no dina amb nosaltres.
c)
D'altres
A efectes prctics podem dir que la combinaci partitiva d'altres s'ha d'utilitzar en aquests dos
casos:
- quan est en correlaci amb el pronom feble en.
Use aquestes eines perqu no en trobe d'altres.
- quan equival a alguns ( o algunes) altres.
Uns diuen que s, d'altres (= alguns altres) diuen que no.
Recordeu tamb que quan lindefinit castell equivalent (otro) precedeix un numeral, en
catal s preferible indicar-ho amb ms.
Hi ha alg esperant fora? S encara queden dos alumnes ms (en castell, otros dos
alumnos).
64
d) Cada
Heu danar alerta amb la construcci castellana que usa cada amb valor emftic. Heu
demprar per a expressar aquest valor, la forma un/a/s/es.
Lus es un lanzado, hace cada cosa.
Llus s un llanat, fa unes coses.
e)
Cadasc, cadascun/a, cada u, cada un/a
Cadasc i cada u sn pronoms, es refereixen a persones, i no tenen femen. Designa

distributivament tota persona, sense cap limitaci.
En aquest pas cadasc diu la seua.
Cadascun i cada un i variants funcionen com a adjectius i signifiquen 'cada persona o cosa
que forma part d'un grup o d'una collectivitat'.
Cadascun de vosaltres heu de fer una redacci.
Han de parlar cadascun dels assistents.
f)
Cap
Aquest terme, que susa en frases negatives, s recomanable utilitzar-lo tamb en frases
interrogatives i condicionals, en lloc dalgun. Recordeu que sempre acompanya substantius
comptables.
Avui no sha matriculat cap alumne.
Que teniu cap caramel per donar-me?
Si coneixeu cap professor que vulga fer classes particulars mho dieu.
g) Mateix/a/os/es
Un error molt freqent s usar la forma el mateix per evitar la repetici dun substantiu
esmentat anteriorment. En aquest cas, heu de fer servir els possessius i els demostratius o un
pronom feble.
Abans daparixer la pellcula tothom en parlava (i no *parlava de la mateixa).
Vam conixer Esteve i la seua dona (i no *la dona del mateix).
Recordeu que fa la concordana amb el substantiu que determina quan va davant i es mant
invariable quan va darrere (a excepci dels pronoms personals).
La professora mateix et far la prova de nivell.
La mateixa professora et far la prova de nivell.
h) Ning
Es tracta dun pronom, per la qual cosa no anir acompanyant cap substantiu. En oracions
interrogatives i condicionals, pot tenir el valor d'alg', encara que aquest s s ms literari.
Hi ha ning esperant? Si ning ve a buscar-me, me nhe anat a casa.
Quan va davant del verb, pot anar reforat amb ladverbi no.
Ning no ha de venir dem perqu hi ha vaga.
65
Recordeu
Incorrecte:*ning de
Correcte: cap de
*Ning de vosaltres no vindr dem.
Cap de vosaltres no vindr dem.
A ms a ms, ning pot substantivar-se i indicar una persona sense gens dimportncia.
Josep s un ning.
i)
Qualsevol, qualssevol
Per a marcar el plural es duplica la s intervoclica, la qual cosa fa que fonticament no es note
la diferncia entre el singular i el plural, per s grficament.
Qualssevol que siguen els seus arguments no minteressen.
Qualsevol dia em compre el cotxe.
j)
Tal
ltimament sha generalitzat ls daquest terme amb un valor de demostratiu. Aquest valor
sha devitar, sobretot en els registres ms formals.
No conoca tal libro.
No coneixia aquest llibre.
k)
Tot i mig
Lindefinit tot i mig es mantenen invariables (en mascul) davant de topnims. Per lindefinit
tot el flexionarem davant de topnims amb article.
Tot Alacant va participar en la manifestaci.
Mig Novelda no ha assistit al preg que va fer lalcalde.
He recorregut tota la Marina Alta amb bicicleta.
Lindefinit tot s invariable usat com a neutre.
Anna s tot un cas.
Robert s tot nervis.
l)
*Varis
Varis, vries, solament s correcte quan s un adjectiu qualificatiu equivalent a variat.

Abans Maria sempre portava jupetins de colors varis.
Com a sinnims de diversos, alguns, s un castellanisme. Podeu evitar-ho amb formes com
les que hi ha a continuaci:
Tenim algunes (o diverses, unes) preguntes que volem que ens contestes (no *vries
preguntes...).
66
Exercicis unitat 7
1. Esmeneu els errors que hi ha en aquestes frases:
a)
Des que treballe no tinc molt de temps per a divertir-me, per he pogut estalviar prous
diners.
____________________________________________________________________
b) Tenim vries preguntes sobre el tema que has explicat perqu ning de nosaltres nha
ents ni un borrall.
____________________________________________________________________
c)
El meu amic s el nmero u de la provncia.

____________________________________________________________________
d) Des que lhan nomenat president es pensa que s alg.

____________________________________________________________________
e)
He recorregut mitja Espanya i hi he trobat gent estupenda.

____________________________________________________________________
f)
No tinc cap inters a matricular-me en aquest curs, perqu no em sembla molt interessant.
____________________________________________________________________
g) Ha sigut el propi ministre qui ha desmentit la notcia.

____________________________________________________________________
h) Pere no estudia res i per aix ho ha susps tot; ho reconeix, fins i tot, el seu propi pare.
____________________________________________________________________
i)
Han eixit les notes? S, ahir les vaig veure i hi ha prou suspesos.
____________________________________________________________________
j)
No s si la teoria daquell cientfic s certa: uns experts diuen que s i altres, que no.
____________________________________________________________________
k) Tal assumpte no era desconegut per mi. Jo tenia coneixement del mateix.
____________________________________________________________________
l)
De tot aquell grup noms conec Jordi. Als dems noms els he vist alguna que altra
vegada.
____________________________________________________________________
m) Quan ms estudia aquest assumpte, ms sinteressa pel mateix, per algo ser.
____________________________________________________________________
n) Em va dir de tot en dues paraules.
____________________________________________________________________
o) Si tinguera molts dies lliures, me n'aniria de vacances a Pars.
____________________________________________________________________
p) Tres msics italians i altres alemanys van tocar al Teatre Principal.
____________________________________________________________________
67
q) Necessite una dosi triple d'insulina.

____________________________________________________________________
r)
Cadasc de nosaltres ha de fer una redacci.

____________________________________________________________________
s)
Van llegir una novella fa tres anys, i ara s'ha posat de moda i tothom parla de la mateixa.
____________________________________________________________________
t)
Va perdre la seua bufanda a classe.

____________________________________________________________________
u) No tinc molt de temps per a estudiar llat.

____________________________________________________________________
v) Mitja Alacant est en obres.
____________________________________________________________________
w) Vries persones van morir en l'atemptat terrorista del mes passat.
____________________________________________________________________
x) Cadascun fa el que pot.
____________________________________________________________________
y) Acaba l'exercici quan abans.
____________________________________________________________________
z)
Tot la Safor es va veure afectada per la pluja.

____________________________________________________________________
2. Traduu al valenci les frases segents:

a)
Cuanto ms estudio italiano ms lo confundo con el valenciano.

____________________________________________________________________
b) No tenemos muchas oportunidades de aprobar.

____________________________________________________________________
c)
Tengo suficiente con la explicacin que me has dado.

____________________________________________________________________
d) La biblioteca est a dos pasos de aqu.

____________________________________________________________________
e)
El propio profesor me regal el libro.

____________________________________________________________________
f)
Tengo varias cuestiones que plantearte.

____________________________________________________________________
g) Necesita algun tiempo para rehacerse de la muerte de su hijo.

____________________________________________________________________
68
h) No he cobrado el ltimo trienio.

____________________________________________________________________
proposem:
a) Tenen alguna incidncia les campanyes publicitries a l'hora d'orientar els nostres gustos
com a consumidors?
b) Penseu que Turquia ha de formar part de la Uni Europea? Quins penseu que han de ser els
lmits de la Uni?
Unitat 8. Pronoms relatius, interrogatius i

exclamatius
1. Pronoms relatius
1.1 Els pronoms relatius invariables: que, qu, qui, on
1.1.1 El relatiu que
Recordeu que aquest relatiu es refereix tant a persones com a coses. Vegem ara alguns casos
que poden presentar alguna dificultat.
a)
En les oracions adjectives explicatives (aquelles en les quals que va entre comes), podem
substituir el relatiu que pel relatiu variable el qual (o la qual, els quals, les quals).
Els estudiants, que se'n van anar de viatge, n'han tornat molt cansats.
Els estudiants, els quals se'n van anar de viatge, n'han tornat molt cansats.
Si l'oraci s adjectiva especificativa (s a dir, que va juntament amb l'antecedent, sense

comes), no podem substituir-lo pel relatiu variable.
Els estudiants que se'n van anar de viatge han tornat molt cansats.
Els estudiants *els qual se'n van anar de viatge han tornat molt cansats.
b) Quan ens referim a persones i no tenim antecedents, s preferible usar qui o b el qui (o
la qui, els qui, les qui), en comptes de el que (o la que, els que, les que).
Qui vinga primer que encenga els llums (ms recomanable).
El que vinga primer que encenga els llums (menys recomanable).
1.1.2 El relatiu qu
Es refereix sempre a coses i sempre s'usa precedit de les preposicions a, en, amb, de, per. Pot
ser substitut generalment per les formes de relatiu variable el qual (o la qual, els quals, les
quals).
El cotxe amb qu has vingut s molt bonic.
El cotxe amb el qual has vingut s molt bonic.
71
72
1.1.3 El relatiu qui

Es refereix sempre a persones, i s'usa precedit de preposici excepte en les oracions de relatiu
substantives, s a dir, en aquelles oracions que qui no t antecedent. Tamb podem substituir
el relatiu qui precedit de preposici per les formes de relatiu variable el qual, etc.
El xic de qui et parle va estudiar a Boston.
El xic del qual et parle va estudiar a Boston.
Qui no vulga pols que no vaja a l'era (oraci substantiva, sense antecedent)
Els qui no vulguen torr que alcen el bras (oraci substantiva, sense antecedent)
Fixeu-vos que en les oracions de relatiu substantives, sovint qui va precedit dels mots el (o la,
els, les), aquell (o aquella, aquells, aquelles), tothom, qualsevol (o qualssevol).
Aquells qui no facen els deures.
Els qui spien la lli no cal que facen els deures.
Casos particulars
a)
s ms recomanable usar que en comptes de qui quan l'antecedent (sempre una persona)
no porta preposici.
Ha vingut el xic qui hem estat esperant. (menys recomanable)
Ha vingut el xic que hem estat esperant. (ms recomanable)
b) En les oracions de relatiu explicatives tampoc no s recomanable usar qui en comptes de

que, en funci de subjecte.
M'ho ha dit Pere, qui ho sap de primera m. (menys recomanable)
M'ho ha dit Pere, que ho sap de primera m. (ms recomanable)
1.1.4 El relatiu adverbial on

Aquest relatiu indica lloc; sovint equival a en qu (o en el qual, en la qual, etc.), i de vegades
s'usa sense antecedent.
On hi ha diners hi ha poder (sense antecedent)
El poble on viu ma mare s molt antic (o en qu viu, en el qual viu)
1.2 Els relatius variables (o compost) el qual, la qual, els

quals, les quals
Hem vist que el relatiu variable substitueix el relatiu que en les oracions explicatives, el
relatiu tnic qu i qui. De tota manera, i pel que fa a qu, darrere de la majoria de les
preposicions tniques i de les locucions prepositives cal usar el relatiu compost.
s un tema sobre el qual no tinc res a dir.
s un tema *sobre qu no tinc res a dir.
Unitat 8. Pronoms relatius, interrogatius i exclamatius
73
1.3 La combinaci preposici + article determinat + que

Correcta: quan equival a preposici + aquell que, aquella que, aquells que,
aquelles que.
Incorrecta: quan equival a la preposici + el qual, la qual, etc.
El bolgraf *amb el que has dibuixat el plnol s'ha quedat sense tinta.
El bolgraf amb el qual has dibuixat el plnol s'ha quedat sense tinta.
No parle d'aquests llibres sin dels que vam veure ahir a la llibreria.
Aquesta ltima frase s correcta perqu dels que equival a d'aquells que. De fet,
el que trobem s el mot llibre sobreents:
No parle d'aquests llibres sin dels (llibres) que vam veure..., amb la qual cosa
l'estructura s preposici + article + nom + que, diferent de la que hem vist.
1.4 El relatiu possessiu

A fi de construir frases que en castell es fan amb cuyo ("un lugar de la Mancha de cuyo
nombre no quiero acordarme"), en catal utilitzem la frmula segent: el nom que
complementem + de + el relatiu compost.
s una gasolinera a l'entrada de la qual hi ha un rtol molt gran.
Es una gasolinera a cuya entrada hay un rtulo muy grande.
1.5 Les formes de relatiu la qual cosa i cosa que

Aquestes formes les utilitzarem per a substituir la construcci en castell lo que. Vegem-ne
alguns exemples.
Vingu tard, cosa que va complicar la resoluci del conflicte.
Vingu tard, la qual cosa va complicar la resoluci del conflicte.
Tamb podeu utilitzar altres formes equivalents, com ara fet que, i aix i, de vegades, que.
Vingu tard, i aix va complicar la resoluci del conflicte.
Vingu tard, fet que va complicar la resoluci del conflicte.
74
1.6 Duplicacions incorrectes de relatiu i pronom feble

De vegades inserim un pronom feble que representa el mateix antecedent que ja ha expressat
abans el pronom relatiu. Aquest defecte rep el nombre de pleonasme (repetici d'un element
lingstic sense acomplir cap funci nova).
s una ciutat on *hi viuen molts immigrants.
Vam escriure al xic a qui *li havem fet un regal la setmana passada.
s una ciutat on viuen molts immigrants.
Vam escriure al xic a qui havem fet un regal la setmana passada.
2. Pronoms interrogatius
Serveixen per a preguntar directament o indirecta. Tenim els segents:
a)
Qui. s un pronom invariable. Equival a quina persona o quines persones.

Qui ha vingut?
b) Qu. s un pronom invariable. Equival a quina cosa.

Qu vols?
No s qu dius.
c)
Quin. s un adjectiu i, per tant, va referit a un substantius. Presenta quatre formes: quin,
quina, quins, quines.
Quin cotxe s aquest?
Quina camisa portes?
No s de quina xica em parles.
De vegades fa de pronom quan el substantiu se sobreentn.

T'he portat uns discos perqu tries quin (disc) t'agrada ms.
Com que quin s un adjectiu, sempre acompanyar un substantiu. Heu d'anar alerta perqu el
castell utilitza en aquests casos qu.
Qu libro te ha gustado ms, el de Philip Roth o el de Saul Below?
Quin llibre t'ha agradat ms, el de Philip Roth o el de Saul Below?
Qu casa compraste finalmente, la de la montaa o la de la ciudad?
Quina casa vas comprar finalment, la de la muntanya o la de la ciutat?
d) Com. Aquest adverbi equival a de quina manera. Aneu alerta perqu no s correcte
substituir com per *qu tal en frases com ara:
*Qu tal ests?
Com ests?
Hola, *qu tal?
Hola, com va?
75
Vull anar a casa de Maria, a veure *qu tal es troba.

Vull anar a casa de Maria, a veure com es troba.
e)
Quant, quanta, quants i quantes s un adjectiu quantitatiu. Equival a 'quina quantitat de,
quin nombre de'. De vegades va seguit de la preposici de.
Quanta gent ha vingut avui a classe?
f)
Quan. Adverbi que equival a 'en quin moment', 'en quina poca'.
Quan vindr Josep?
g) On. Adverbi que equival a 'a quin lloc' o 'en quin lloc'. Eventualment va precedit de la
preposici a, encara que s aconsellable no emprar-la.
On vas?
3. Pronoms exclamatius
Per a introduir una exclamaci utilitzarem les mateixes formes dels adjectius interrogatius
(quin i flexi), els interrogatius adverbials (com, on, quant i flexi), i l'adverbi quantitatiu que,
que no pot acompanyar mai un substantiu.
Quina calor que fa!
(*Que calor que fa!)
Quanta gent et saluda!
Quants premis que ha guanyat aquella xica!
On s'ha vist tant desvergonyit!
Mira com parla aquell!
Que gran que s aquella casa!
Fixeu-vos que l'exclamatiu que mai no porta accent grfic.

Que calenta que est la sopa!
76
Exercicis unitat 8
1. Corregiu, si cal, les frases segents
a)
s un tema del que tots fugen sempre.

____________________________________________________________________
b) No em parles d'aquella pellcula sin de la que vas veure ahir.

____________________________________________________________________
c)
La xica de qu parle s molt simptica.

____________________________________________________________________
d) El pinzell amb el que he pintat la paret no era l'adequat.

____________________________________________________________________
e)
Els ideals pels que va lluitar tota la vida han estat trats.
____________________________________________________________________
f)
Qu rpid que has sigut!

____________________________________________________________________
g) No vull el xandall d'aquesta marca sin de la que anuncien en televisi.

____________________________________________________________________
h) Qu flors ms boniques que has comprat!
____________________________________________________________________
i)
Van tancar a la pres el poltic a qui havien donat fa dos mesos la medalla al mrit del
treball.
____________________________________________________________________
j)
El president el qual va visitar ahir Alacant va quedar molt satisfet.

____________________________________________________________________
k) Els amics en els que confiava m'han girat l'esquena.

____________________________________________________________________
l)
Qu tal et va el treball? Et va b?
____________________________________________________________________
m) Hi ha molts paratges naturals dels que no parla ning.

____________________________________________________________________
n) Que pis tan bonic que t'has comprat!
____________________________________________________________________
o) La perruqueria a la que vaig habitualment ha tancat.
____________________________________________________________________
p) Vull saber qu tal es troba mon pare. He de telefonar a l'hospital.
____________________________________________________________________

q) Us explicar el problema original del qual en provenen tots els altres.
____________________________________________________________________
r)
Tenim un aparell amb el que fabriquem motles de suro.

____________________________________________________________________
s)
Es tracta d'un assumpte del que mai no havem discutit.

____________________________________________________________________
t)
No s de qu em parles.
____________________________________________________________________
u) Desconeixem els motius per els que el jutge no ha contestat la nostra pregunta.
____________________________________________________________________
v) La llotja on hi subhasten el peix s del segle XVI.
____________________________________________________________________
w) Els alumnes, els quals han aprovat, estan molt contents.
____________________________________________________________________
x) Els alumnes els quals han aprovat estan molt contents.
____________________________________________________________________
y) L'home del que et parle s advocat.
____________________________________________________________________
z)
Qu plat vols, el de carn o el de peix?

____________________________________________________________________

a)
Es un apartamento cuya estructura es de metal.

____________________________________________________________________
b) Que pantalones ms estrechos te has comprado!

____________________________________________________________________
c)
El autobs con el que he venido al trabajo vena lleno de bote en bote.

____________________________________________________________________
d) Tiene un hijo cuyos ojos son verdes.

____________________________________________________________________
e)
El motivo por el que te has enfadado no tiene importancia.

____________________________________________________________________
f)
La chica con la que estuviste ayer era mi novia. Qu cara tienes!

____________________________________________________________________
g) No s en qu mundo vives.
____________________________________________________________________
h) El profesor de que te hablo es rumano.
____________________________________________________________________
77
78
proposem
a)
L'enfonsament del petrolier Prestige ha posat en primer pla el treball que han
desenvolupat centenars de voluntaris que han arribat a Galcia de totes les parts de l'Estat
espanyol. Penseu que s'ha de donar suport a les associacions de voluntaris? Fins a quin
punt aquests fan un treball que hauria d'assumir l'Estat?
b) Sembla cada dia ms evident (segons manifesten els especialistes), la relaci entre el tipus
de dieta que consumim i el nostre estat de salut. Estan canviant els nostres costums
alimentaris? Quines en serien les causes? Creieu que tenim suficient informaci per
educar-nos i educar els nostres fills amb vista a potenciar uns hbits alimentaris
saludables?
Unitat 9. Exercicis de reps

1. Poseu els accents i les diresis que calguen en el text
segent.
Una de les formes amb que el cervell expressa la seua funcio es mitjanant l'activitat electrica
que pot detectar-se amb un electroencefalograma (EEG). Aquesta tecnica senzilla, barata i no
invasiva s'ha desenvolupat durant l'ultim segle i ha assolit grans quotes d'utilitzacio tant en la
investigacio com en el diagnostic medic rutinari. Juntament amb els potencials evocats es
actualment l'unica tecnica de laboratori realment accessible per a l'estudi de la fisiologia
cerebral. La questio que plantegem es: en quina mesura es possible desencriptar la informacio
continguda al EEG i revelar aixi el que succeeix a nivells mes profunds del cervell?
El 1870, durant una guerra, els metges prussians Hitzig i Fritsch observaren que, en estimular
mitjanant corrent galvanic determinades arees del cervell descobertes, es produien
moviments al costat oposat del cos. Cinc anys despres Richard Caton va descobrir senyals
electrics provinents directament de la superficie de cervells exposats d'animals. Amb tot aixo,
a finals del segle XIX es tenien suficients proves que el cervell posseia activitat electrica.
Antonia Chornet i Jos ngel Oteo, Activitat elctrica cerebral: un llenguatge a desxifrar?
(Mtode, nm. 35, p. 67).
2. Poseu els accents i les diresis que calguen en les frases

segents.
a)
Ha tingut lloc un conclave a Marraqueix de tots els gurus de l'economia mundial.
b) El meu pare te una dioptria mes en cada ull.

c)
L'espectacle era esfereidor: cossos escampats per totes les cruilles de la carretera.
d) Es van arruinar perque el negoci de fabricar tauts va fer fallida.
81
82
e)
No has molt be el cafe, ara caldra netejar el molinet amb amoniac.
f)
He comprat el tiquet per poder presenciar el partit de criquet.
g) S'han despres tres megalits d'una construccio prehistorica a Mikonos.

h) L'espasa de Damocles penja sobre el seu cap. Esta pendent dels resultats de l'analisi per
determinar si pateix apoplexia.
i)
He de canviar la dinamo del cotxe i reparar-ne el xassis.
j)
La proxima olimpiada tindra lloc a Ankara. Es tornaran a fer carreres de quadrigues.
k) Una plaga de termits ha assolat els oasis del desert del Sahara.
l)
Han inaugurat un monolit en memoria de les victimes del soviets.
m) La industria textil es la responsable dels casos de legionella.

n) Un accident fortuit va acabar amb la vida d'un transeunt al pas de vianants.
o) La pujada del IPC no es atribuible solament a l'encariment dels aliments, sobretot de les
creilles i del raim.
p) La seua intuici el va salvar del suicidi.
3. Corregiu en les frases segents els errors ortogrfics

voclics i consonntics que hi trobeu.
a)
He comprat una albargnea i un quilo de pssols a la botiga de la cantonada.

____________________________________________________________________
b) Han isat la bandera de la repblica al bell mig de la plaa. Un incontrollat hi ha llanat

una bomba.
____________________________________________________________________
c)
El tranvia ha sosobrat, i una damisela que passava pel costat de la via s'ha andut un bon
ensurt.
____________________________________________________________________
d) L'esclavitut no ha estat erradicada totalment de la nostra societat. Els inmigrants

extrangers ilegals que treballen a les nostres ciutats en sn una bona mostra.
____________________________________________________________________
e)
Sc adicte a la cocana des dels quatorze anys. Ara, per, m'he retirat a un monastir per
tal de desenganxar-me.
____________________________________________________________________
f)
La grabaci del disc ha representat un alicient a la seua trayectria musical.

____________________________________________________________________
83
g) Han montat una acadmia de ball en l'antic burdell de la ciutat.

____________________________________________________________________
h) La pulsera que li van regalar t un alliatge d'or de 22 quilats.
____________________________________________________________________
i)
Em vaig sofocar quan em van regalar el ram de buguenvlees.

____________________________________________________________________
j)
L'mfasis que va demostrar quan li donaren el prmit fou impactan.

____________________________________________________________________
k) L'aparincia de bondat que feia no es corresponia amb la realitat.

____________________________________________________________________
l)
El pressumpte asses no gaudia de presumpci d'inocncia. Tots ho presuposvem.

____________________________________________________________________
m) Hem de conectar la pinsa per tal de restablir l'emisi.

____________________________________________________________________
n) Han trobat un poli en un baixell norueg que ha encorat a Alacant.
____________________________________________________________________
o) S'ha enfonsat un altre petroler al mar Egeo, prop de les costes griegues.
____________________________________________________________________
p) La meua cosina s molt lleja. Ni els vestits de franela l'afavoreixen.
____________________________________________________________________
q) La gerarquia catlica ha condenat l'abortament teraputic.
____________________________________________________________________
r)
s molt rencors, mai no ublida res.

____________________________________________________________________
s)
Han de controllar la rfaga de vent per tal d'evitar catstrofes.

____________________________________________________________________
4. Corregiu en els textos segents els errors ortogrfics

voclics i consonntics que hi trobeu.
1. Publicitat i salud
Si alguna virtud tenen les campanyes publicitries adressades al pblic jovenil s que, de
retop, acaben concienciant els pares de la importncia de prestar ms atenci a les necesitats e
inquietuts dels seus fills. Instalats en un mn de soposades comoditats, de vegades descuidem
la vesant educativa que consisteix a formar els adolescents en uns hbits saludables i
84
impoluts. La postura fala de deixar tota aquesta responsabilitat a l'escola s, al capdavall,

irresponsable, ja que normalment deixa els nens horfes d'informaci vital per a asegurar un
trnsit sense ensurts cap a la maduressa.
Ramon Gisbert (Publicitat i salud. Del llibre Oficis i desficis)

2. Un rali inacabable: l'aventura del coneiximent
L'aventura de creuar el dessert amb camell sembla que ha pasat a la histria, com tamb la
figura del viager que no el turista encuriosit, aten a tots els detalls que se li presenten al
llarg de la ruta, prest a deixar-se sorpendre en cada revolt del cam. L'ltim cuart de segle ha
acabat imposant-nos el prototip del turista de mases, s a dir, un individu bastant incult,
manofacturat per les agncies, dcil als itineraris i asptic. Com tot el que produeix la cultura
industrial en la qual estem inmergits, aquest subproducte de viager solament aprofita per
aumentar el comte de resultats dels que es dediquen a aquest negoci, per no llevat,
bviament, d'algunes excepcions, per a ser un vehicle de transmisi de cultura i d'idees.
Arrivats a aquest punt, i no sense certa melancolia, hem de confesar que anyorem un temps en
qu viatjar era una font riqusima d'experincies i, per tant, de coneiximent.
Gustau Giner (D'un temps en)
5. Corregiu les errades de gnere que cont aquest text.

El vaixell perbocat
A trenc dalba, la nau va salpar del port envoltada per un aroma suau i per un gran silenci, que
va trencar de sobte sobre el crit agut dun au i la prdua dun ncora, que la corrent va
arrossegar fins al fons de la mar. A mesura que passaren les hores, un calor sufocant
sapoderava de la tripulaci, fins al punt que el capit va tmer que els seus homes patiren
algun sndrome relacionat amb les altes temperatures o, en el pitjor dels casos, que rebrotara
85
la clera. Com a home savi i experimentat, el capit va fer un anlisi de la situaci i va idear
una estratagema: va ordenar al seu cuiner que preparara una poci a partir de les llegums que
encara restaven fresques al vaixell, de restes de carn podrida, de iogurts fermentats (amb
lesperana que les bactries actuaren rpidament), i d'un licor paregut al vodka, ja que no els
quedava rom.
Una vegada que havien menjat els postres, el capit va obligar els seus mariners a prendres
un got de la poci que el cuiner havia preparat. A pesar del repugnant olor que desprenia, la
tripulaci, obedient, i tapant-se el nas, va beure fins a lltima gota. Dissortadament, els
efectes de la poci no van ser, com esperava el capit, gens beneficiosos. Tothom es va sentir
malament: el suor els queia per la front i, desprs duns quants espasmes, comenaren a
vomitar. Per els efectes de la poci encara tingueren efecte uns dies ms tard; tota la
tripulaci va perdre els dents i, el capit, no cal dir-ho, tamb la reputaci.
Domnech Puig (El vaixell perbocat. Del llibre Crniques infaustes)
6. Corregiu les errades de determinants que cont aquest text.

Dies irae
No fa molt de temps que vaig prendre la determinaci de no eixir de casa els caps de setmana.
No fou una decisi fcil, no us ho penseu. Per n'estava fart. Els dissabtes la mateixa rutina:
alar-se tard a causa de la ressaca del dia anterior; fer la compra rpidament; recrrer tota
Alacant cercant una ampolla de vi de la marca x, recomanada per algun amic d'ltima hora;
abillar-se per anar a sopar; sopar, i prendre unes copes amb els collegues dels dissabtes fins a
la matinada. Tal itinerari constitua l'ordre del dia, invariablement. Al final, sempre les
mateixes cares, sempre les mateixes converses, i quan ms inters tenia per intentar lligar amb
alg, pitjor resultat aconseguia. Ja en tenia bastant, havia arribat al lmit de la meua capacitat
86
per intentar fer-me el simptic, l'interessant, la persona dola i intelligent que tots viem en
mi (excepte jo). Crec que ni el propi Casanova tenia estudiats tots els passos que jo sabia fer
en cada situaci concreta I al capdavall, no gens. Estic segur que ning de vosaltres ho
haguera pogut suportar ms temps del que ho vaig suportar jo. Estava fart de tanta impostura.
No sabia qu buscava, i vaig decidir "retirar-me". Vries persones, per, van intentar
persuadir-me. Sense xit. I ac em trobe ara. No s si d'ac a uns anys tornar a eixir.
Domnech Puig (Dies irae. Del llibre Crniques infaustes)
7. Corregiu les errades de pronoms relatius, interrogatius i

exclamatius que cont aquest text.
Enric, qu Enric?
L'altre dia em vaig trobar pel carrer el meu amic Enric, amb el qu he compartit tantes
aventures des dels temps en qu estudivem a l'institut. La veritat s que feia anys que no el
veia, i de primer no el vaig reconixer; de fet, fou ell que em salud a mi primer. S, ho
reconec, no l'havia reconegut per, s qu mai no us ha passat? s qu mai no us heu quedat
pensant qui era aquella persona amb qu haveu estant parlant uns minuts? A mi s que m'ha
passat, i ms d'una vegada. Recorde el dia en el que em vaig trobar una presumpta antiga
collega al parc. Vam parlar del treball, dels fills i de coses paregudes. Qu vergonya! Vaig
acabar la conversa amb el convenciment que havia contat la meua vida a una desconeguda.
Mai no he pogut esbrinar qui era aquella xica. Amb el temps, per, he aconseguit
desenvolupar una estratgia amb la que sembla que reconec tothom. De tota manera, a Enric
s que el vaig reconixer rpidament. Qu alleujament!
Domnech Puig (Enric, qu Enric? Del llibre Crniques infaustes)
Unitat 10. Pronoms personals forts i febles

1. Pronoms personals forts
Els pronoms personals forts (s'anomenen aix perqu sn tnics) substitueixen la persona
gramatical del discurs: jo, tu, ell, nosaltres...
1.1 El tractament personal formal (vs/vost)

El tractament personal formal es pot fer amb el pronom vs o amb el pronom vost. El
tractament de vs es mant en contextos que demanen un mats de respecte o deferncia, de
manera que s'usa preferentment en el llenguatge administratiu i comercial. A ms, t
l'avantatge de recolzar en la tradici i s ms clar, ja que comporta l's de les formes verbals,
dels pronoms febles i dels possessius de segona persona, propis de l'interlocutor, que aix
queden clarament diferenciats dels de tercera persona, que s'usen per a referir-se a altres
ssers o objectes.
Us faig arribar la cpia de l'informe que em vau demanar.
El tractament de vs tamb evita de distingir entre homes i dones, cosa que comporta un gran
avantatge en el llenguatge administratiu, comercial i publicitari.
Aprofite per saludar-vos ben cordialment (i evitem doblets del tipus saludarlo/saludar-la)
1.2 Pronoms personals forts no referits a persones

El castell fa un s molt ms ampli que no el catal dels pronoms personals forts de tercera
persona no referits a persones, la qual cosa ha provocat un abs dels pronoms ell, ella, ells,
elles referits a ssers inanimats. Vegem-ne alguns exemples amb les possibles alternatives de
correcci.
a)
En molts casos aquest pronom es pot suprimir o podem repetir el nom.

Cal exposar els avantatges de la situaci, perqu *ells sn la clau per aconseguir
els nostres objectius.
Cal exposar els avantatges de la situaci, perqu sn la clau per aconseguir els
nostres objectius.
93
94
b) Si la preposici de precedeix els pronoms ell, ella, ells, elles no referits a persones, sovint
es poden evitar fent servir el pronom en.
Sobre les indemnitzacions pendents, ja veurem qui s'ocupa *d'elles.
Sobre les indemnitzacions pendents, ja veurem qui se n'ocupa.
c)
Quan altres preposicions (a, en, amb...) precedeixen el pronom personal fort, es pot
recrrer al pronom hi.
T molts diners i confia *en ells per viure de renda.
T molts diners i hi confia per viure de renda.
Coneix b l'argument i sempre recorre *a ell en cas de necessitat.
Coneix b l'argument i sempre hi recorre en cas de necessitat.
d) En alguns casos es poden evitar els pronoms febles forts per mitj d'un pronom relatiu
precedit d'una d'aquestes mateixes preposicions.
Han emmagatzemat tres tones ms de blat. Si cal, podem recrrer *a elles.
Han emmagatzemat tres tones ms de blat a qu podem recrrer si cal.
1.3 El pronom si
Aquest pronom es pot referir tant a coses com a persones.
Joan noms s'ocupa de si mateix (o tamb d'ell mateix, perqu es refereix a una
persona.)
La circumstncia en si mateix no s rona (millor que en ella mateixa, perqu es
refereix a una cosa.)
Quan l'antecedent del pronom s neutre s'ha d'usar si i no ell.
Res no passa per si mateix d'una manera aleatria.
Quan el sentit no s prpiament reflexiu, sin recproc, es recomana de fer servir ells, elles en
lloc de si.
Parlen entre ells (millor que entre si)
2. Pronoms febles
2.1 Ordre de collocaci dels pronoms en les combinacions de
Complement indirecte singular (li) + Complement directe
determinat (el, la els, les).
En gran part del domini lingstic catal, quan li es posa en contacte amb el, la, els, les (o
variants), adopta la forma hi, i es colloca desprs d'aquells formant les combinacions l'hi, la
hi, els hi, les hi. Al Pas Valenci es conserven les formes prpies del catal antic, li'l, li la,
li'ls, li les.
Valenci:
95
Jo li'l done.
Jo li la done.
Jo li'ls done.
Jo li les done.
Catal general: Jo l'hi dono.

Jo la hi dono.
Jo els hi dono.
Jo les hi dono.
2.2 El pronom se
Es mant en aquesta forma quan el verb comena per s o c davant de e, i.
No se sabia que havia desaparegut.
Dem se celebrar la festivitat de Tots Sants.
Se situa sempre davant del semfor.
2.3 Algunes remarques sobre la sintaxi dels pronoms febles

a)
Si el CD s un infinitiu, el substitum per en.

Encara no sap escriure.
Encara no en sap.
b) La combinaci HO + HI > L'HI.

Has portat tot all al rebost?
S, ja l'hi he portat.
c)
Quan els pronoms LI, ELS es combinen amb els pronoms EM, ENS; ET, US, ES > HI.
Us ha presentat a l'amic / als amics.
Us hi ha presentat.
2.4 Omissi o substituci indeguda del pronom adverbial hi

a)
s d'un pronom personal fort en comptes de hi. Cal evitar l's abusiu dels pronoms
personals forts, encara que es referisquen a persones, quan ocupen el lloc dels pronoms
febles.
Llusa festeja amb Pau i prompte es casar amb ell (menys recomanable)
Llusa festeja amb Pau i prompte s'hi casar (ms recomanable)
b) Quan els pronoms personals forts no es refereixen a persones solen ser incorrectes, i cal
substituir-los per hi si s possible, tal com ja hem vist.
Sembla un bon assumpte; m'agradaria participar *en ell.
Sembla un bon assumpte; m'agradaria participar-hi
96
c)
s incorrecte de li en comptes de hi en algunes expressions. Cal tenir en compte que el

pronom li noms pot reemplaar persones.
Aquest pis et conv. No *li dnes ms voltes i compra'l.
Aquest pis et conv. No hi dnes ms voltes i compra'l.
Qu *li farem!
Qu hi farem!
I quan el caldo haja bullit vint minuts, se *li afegeix el peix.
I quan el caldo haja bullit vint minuts, s'hi afegeix el peix.
d) Omissi del pronom hi quan substitueix complements preposicionals o circumstancials

introduts per les preposicions a, en amb, per, sense, etc. Els complements preposicionals
completen el sentit de verbs com ara negar-se a, renunciar a, participar en, etc., i han
d'acompanyar necessriament aquesta mena de verbs, b explcitament, b substituts pel
pronom hi. Els complements circumstancials, si s'ometen, s'han de representar pel
pronom corresponent.
Em negue a seguir les seues ordres: sempre *em negar.
Em negue a seguir les seues ordres: sempre m'hi negar. (hi = a seguir les seues
ordres)
Podeu anar al convit. *Pot assistir tothom; us *esperem.
Podeu anar al convit. Hi pot assistir tothom; us hi esperem.( hi = al convit)
e)
Omissi de hi en el verb haver-hi, en els verbs de percepci (veure, sentir, etc.) i en altres
verbs que van amb aquest pronom.
L'any passat *va haver un gran terratrmol.
L'any passat hi va haver un gran terratrmol.
Amb les noves ulleres *veig molt pitjor.
Amb les noves ulleres hi veig molt pitjor.
Parla ms alt perqu no *sent res.
Parla ms alt perqu no hi sent res.
f)
El pronom hi apareix amb alguns verbs formant part de determinades locucions.

No hay derecho a que me he hagan eso!
No s'hi val, que em facen aix!
No le gusta dar su parecer delante de todos.
No li agrada dir-hi la seua davant de tots.
Ahora no caigo en lo que me dices.
Ara no hi caic, en el que em dius.
Venga! Espabilad!
Som-hi! Espavileu!
Atentos con el trabajo, porque nos jugamos el cuello.
Alerta amb el treball, perqu ens hi va el cap.
97
He suspendido esta vez, pero no importa, lo volver a intentar.

He susps aquesta vegada, per no hi fa res, ho tornar a intentar.
De este asunto, ni hablar del peluqun.
D'aquest assumpte, ni pensar-hi.
En este tema est dispuesto a dejar el pellejo.
En aquest tema est disposat a deixar-hi la pell.
2.5 Omissi o substituci indeguda de en per un altre pronom

a)
s d'un pronom personal fort en comptes de en, com tamb ja hem vist.
Mon pare estava molt malalt i ning no es podia fer crrec *d'ell.
Mon pare estava molt malalt i ning no se'n podia fer crrec.
b) Li en comptes de en (amb el verb dir).

Aquest director, cap, capats o com *li vulgueu dir.
Aquest director, cap, capats o com en vulgueu dir.
c)
Omissi de en quan substitueix el CD indeterminat.

Abans tenia molts amics, per ara *tinc ms.
Abans tenia mols amics, per ara en tinc ms. (en = amics)
d) Omissi de en quan substitueix complements preposicionals o circumstancials introduts

per la preposici de.
Us podeu burlar de Pere, per *burleu-vos amb grcia.
Us podeu burlar de Pere, per burleu-vos-en amb grcia. (en = de Pere)
Estic fart d'aquests poltics. Pacincia, que tots *estem farts.

Estic fart d'aquests poltics. Pacincia, que tots n'estem farts (en = d'aquests
poltics).
Ha anat a Barcelona i no *torna fins la setmana que ve.
Ha anat a Barcelona i no en torna fins la setmana que ve. (en = de Barcelona)
e)
Omissi de en amb els verb anar-se'n i amb altres verbs que van amb aquests pronoms.1
Quin dia *us vau anar?
Quin dia us en vau anar?
Hi ha verbs que van acompanyats de pronoms que no tenen en si mateixos valor sintctic, sin que
s'integren en el verb que acompanyen modificant-ne o matisant-ne el sentit. Es tracta dels anomenats
verbs pronominals, que poden construir-se amb es ( com abstenir-se), amb en (com saber-ne), amb hi
(com veure-hi), o amb ms d'un pronom (com anar-se'n, eixir-se'n o tornar-s'hi). Ja els estudiarem en
la unitat corresponent.
98
f)

Podem, per ltim, assenyalar una srie de casos en qu el pronom en apareix formant part
de determinades locucions.
Aunque tena razn, se pas de rosca.
Encara que tenia ra, en va fer un gra massa.
De esto mi primo sabe la tira.
D'aix, el meu cos en sap un niu.
Estoy hasta la coronilla de mi jefe.
N'estic fins al capdamunt, del meu cap.
Estoy hasta las narices de su actitud.
N'estic fins al coll, de la seua actitud.
2.6 Presncia indeguda de en i hi

Si els complements que poden representar en i hi ha estan expressats explcitament en la frase,
aquests pronoms hi sn sobrers. Aquest error, que s'anomena pleonasme, s particularment
molt freqent amb el verb haver-hi.
*N'hi ha molta gent a l'estadi.
Hi ha molta gent a l'estadi.
*No vull anar-hi a ta casa (hi = a ta casa)
Sovint podem solucionar aquest pleonasme inserint una coma entre el verb i el complement.
No vull anar-hi, a ta casa.
En les frases de relatiu aquesta repetici tampoc no s correcta. La forma de relatiu compost
(el qual, etc.), precedida per la preposici de, ja representa el mateix que el pronom en.
s un tema del qual *n'haurem de tornar a parlar.
s un tema del qual haurem de tornar a parlar.
Igualment passa amb el pronom hi quan la forma de relatiu compost va precedida per altres
preposicions (a, en, amb, etc.)
s un tema al qual ens *hi tornarem a referir.
s un tema al qual ens tornarem a referir.
Amb el relatiu on tampoc no es repeteix el pronom hi, si no s que d'alguna manera haja
perdut el valor sintctic i estiga fortament travat amb el verb.
Era un lloc on *hi anaven molts visitants.
Era un lloc on anaven molts visitants.
99
2.7 Repetici de pronoms

s molt freqent que, en una mateixa oraci, aparega dues vegades el mateix element, una
vegada en la seua forma completa i una altra representat per un pronom feble, o viceversa.
Aquest fenomen ja hem vist que s'anomena pleonasme. Vegem-ne ara alguns casos i quan sn
correctes i incorrectes.
a)
Si el complement inicia l'oraci, s a dir, si s a l'esquerra del verb, quasi sempre cal
referir-s'hi una altra vegada amb un pronom feble.
A Joan li han comprat una moto.
En aquest cas el pleonasme s correcte.
Quan desprs de l'element anticipat no ve el verb, sin el subjecte o un incs, cal fer-hi una
pausa i escriure-hi una coma.
El meu bolgraf, ning no l'ha vist.
Aquells discos, tampoc no els tinc.
b) Si el complement (siga en forma de pronom personal fort o no ho siga) no inicia l'oraci,
s'han de distingir dos casos:
Amb el pronom feble de 1a o 2a persona, es pot fer la repetici pronominal
Ens diuen a nosaltres que hi anem.
Amb el pronom feble de 3a persona, en general, la repetici pronominal no s
genuna i sovint s incorrecta.
*Li vaig dir a Anna que era molt llesta (ac estem repetint dues vegades el
complement indirecte: li i a Anna)
Vaig dir a Anna que era molt llesta.
*Li ho direm al teu pare (li = al teu pare)
Ho direm al teu pare.
L'experincia *li ha ensenyat a la dona a desconfiar de l'home. (li = a la
dona)
L'experincia ha ensenyat a la dona a desconfiar de l'home.
Malgrat aix, hi ha alguns verbs que admeten (o demanen) aquesta repetici del pronom de
complement indirecte (li, els).
Li ha passat a Ferran quan venia cap ac.
c)
Ja hem vist tamb que en les frases de relatiu es tendeix a fer un pleonasme incorrecte
amb la inserci d'un pronom feble que representa per segona vegada l'antecedent del
pronom relatiu (2.6).
Unes coses de les quals ja *en discutien els grecs, torna a ser tema de debat.
Unes coses de les quals ja discutien els grecs, tornar a ser tema de debat.
100
Exercicis unitat 10
1. Corregiu les errades que trobeu en les frases segents:
a)
Enguany no es sabr el resultat de les votacions fins a les dotze de la matinada.
b) Si no et vnen bones aquestes sabates tria unes altres.

c)
Li vaig dir a Jordi que no m'esperara.
d) No m'agrada aquest programa televisiu, no vull concursar en ell.

e)
Ma mare no es veu b. Ha de visitar l'oculista.
f)
Quan tu vas arribar a l'estadi, ells ja eren.
g) Estic fins al capdamunt d'estudiar llat.

h) N'hi ha molts esquiadors a Andorra a l'hivern.
i)
No em pose tanta cervesa. Tinc massa.
j)
Has d'anar-te immediatament d'ac.
k) La situaci en ella mateixa no s gens favorable.

l)
Ara vaig a Elx dues vegades al mes. Abans anava totes les setmanes.
m) Cal que no li dnes ms voltes al problema. Oblida't.

n) El xiquet estava plorant i ning no es podia ocupar d'ell.
o) Has guardat el que et vam comprar a l'armari? S, ja ho hi he guardat.
p) De fruita, mai no mengen prou.
q) No parles ms de futbol, per favor, no parles ms.
r)
Estiuege en un poble on hi van molts turistes alemanys.
s)
S'ha tornat vermell com una tomaca quan han pronunciat el seu nom. Sempre es torna.
t)
Volem parlar noms d'un parell de temes, o d'un nombre limitat d'ells.
u) Aquesta desdia o, com li vulguem dir, ha provocat el desastre.
101
2. Traduu les frases segents:

a)
Te queda azcar? No me queda ni pizca.

____________________________________________________________________
b) Si has conseguido el premio, me alegro mucho.

____________________________________________________________________
c)
Si vas a la biblioteca, encontrars a Juan.

____________________________________________________________________
d) Este trabajo es muy pesado para l, pero ya se acostumbrar.

____________________________________________________________________
e)
Qureis entradas para el circo? S, compra cuatro.

____________________________________________________________________
f)
Le dije a Pedro que nos esperara en la estacin.

____________________________________________________________________
g) Han intervenido: el rector, el vicerector y el gerente.

____________________________________________________________________
h) Haba gente de todos los paises en la recepcin del embajador.
____________________________________________________________________
i)
Todos mis amigos tienen trabajo y yo no encuentro.

____________________________________________________________________
j)
Tena tres coches. Uno de ellos se lo regal a su hermano.

____________________________________________________________________
proposem:
a) Des de fa molts anys es parla de l's d'energies alternatives al petroli com ara l'energia
elica o l'energia solar, ms netes i, en principi, a l'abast de tothom. Penseu que sn,
realment, una alternativa al petroli i a l'energia nuclear? Es fan suficients investigacions en el
camp de les energies alternatives?
b) Fins a quin punt les despeses que qualsevol govern inverteix en investigaci garanteixen la
sobirania i la prosperitat d'una societat? Quines mesures penseu que hauria de prendre el
govern per estimular la investigaci a Espanya?
Unitat 11. El verb. Morfologia

1. Doblets verbals
De vegades trobem dos verbs (per aix els anomenem doblets) que, com que s'assemblen
formalment, tendim a confondre o intercanviar els seus significats, quan, de fet, cadascun dels
verbs t un significat especfic. Vegem-ne alguns casos.
Aclarir / clarificar
Aclarir s 'fer menys fosc, menys obscur', i clarificar s 'llevar (d'un lquid) les substncies
que l'enterboleixen'.
Hem d'aclarir aquest tema.
Has de clarificar el vi.
Aparentar / aparenar
Aparentar s 'semblar per l'aspecte', aparenar s 'semblar, fer creure (el que no s)'.
Aquest home aparenta ms edat que la que realment t.
Ma tia vol aparenar que s molt sabuda.
Baixar / abaixar
Baixar pot ser intransitiu, amb el sentit de 'anar de dalt a baix, d'un punt a un altre situat en un
nivell ms baix, davallar'.
Baixar del cinqu pis al carrer.
I tamb pot ser transitiu amb el significat de 'recrrer baixant'.
Hem baixat l'escala en cinc segons.
Finalment li ha baixat la febre.
El verb abaixar s transitiu (s a dir, ha de portar complement directe) i significa 'fer
descendir a un nivell ms baix'.
De vegades ens toca abaixar el cap a causa dels nostres errors.
Compondre / composar
Composar significa 'imposar arbitrriament (a alg) una contribuci, una multa, etc., renyar'.
En la resta de significats l'nica forma correcta s compondre.
L'han composat per no respectar el stop.
Aquesta obra la va compondre Mozart.
103
104
Complir / acomplir
Complir significa 'executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.)'.
Acomplir significa 'executar, portar a cap'.
El meu avi va complir la seua paraula.
Han acomplit la seua missi.
Creuar / encreuar
Creuar significa 'travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l'aire), passant d'un costat a
l'altre', i encreuar 'disposar (dues coses) formant una creu l'una amb l'altra'.
Van creuar el riu sense cap dificultat.
Intenta resoldre aquests mots encreuats.
Doblar / doblegar
Doblar significa 'fer doble', i doblegar 'fer que una part (d'un objecte flexible) s'aplique sobre
l'altra part'.
Cal doblar la gurdia del castell.
No doblegues el full, que fars malb el dibuix.
Doblega la roba abans de guardar-la.
Dormir / adormir
Dormir s un verb intransitiu (s a dir, no porta complement directe), mentre que adormir s
transitiu o pronominal.
Jo sempre dorm molt b ( el verb sense complement directe)
Se m'ha adormit el bra (el verb amb complement directe)
No m'he pogut adormir fins a les tres de la matinada (verb pronominal)
Lliurar / alliberar
Lliurar significa bsicament 'entregar', mentre que alliberar significa 'fer que (alg)
esdevinga lliure'.
Hem de lliurar l'informe abans del divendres.
La policia ha alliberat els ostatges.
Nomenar / anomenar
Nomenar significa 'designar per a un crrec, una funci', i anomenar 'donar nom (a alg o
alguna cosa), o esmentar alg o alguna cosa'.
L'han nomenat president de la comissi de festes.
Aquestes oracions s'anomenen adjectives de relatiu.
Durant la conversa l'han anomenat tres vegades.
Planar / planejar
Planar s 'un ocell, sostenir-se enlaire amb les ales esteses horitzontalment, sense moure-les';
mentre que planejar s 'fer el pla o plans (d'alguna cosa)'.
105
L'ombra de la mort planava sobre aquella ciutat.

Estan planejant construir un nou embassament a Oliva.
Posar / pondre
Pondre vol dir 'una femella d'animal ovpar, especialment ocell, fer (els ous)', i 'un astre,
passar a sota l'horitz'. Posar significa 'fer que (alguna cosa) siga o estiga en un lloc
determinat on no era'.
La gallina ha post tres ous.
El sol encara no s'ha post.
No ha posat encara els llibres en la prestatgeria.
Pujar /apujar
Aquests verbs mantenen una oposici parallela a baixar i abaixar. Pujar s intransitiu
excepte quan significa 'portar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell ms alt'
(Han pujat els mobles a les golfes), i quan significa 'augmentar l'alria' (Aquest mur, l'hem
pujat mig metre). Apujar s sempre transitiu.
Hem de pujar dalt del campanar per veure tota la vall.
Els preus pugen dia s dia tamb.
La marea ha pujat molt.
S'han apujat els preus des de l'entrada de l'euro (els preus = complement directe)
Al meu amic, li han apujat el sou (el sou = complement directe).
Renyir /renyar
Renyir significa 'rompre l'amistat, el tracte personal', i renyar 'adrear (a alg, especialment a
un inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament'.
Estic renyit amb el meu cunyat.
Sa mare el va renyar perqu no s'havia menjat les postres.
Semblar /assemblar-se
Usarem assemblar-se amb el significat de 'dues o ms persones o coses, tenir semblana entre
elles' solament quan es conjuga pronominalment.
Aquestes dues germanes s'assemblen com dues gotes d'aigua.
Em sembla que ests equivocada.
Senyalar / assenyalar
Senyalar significa 'fer o posar un senyal (en alguna cosa)', i assenyalar 'mostrar o designar
amb el dit o fent qualsevol altre senyal'.
No oblides senyalar el llibre per saber on t'has quedat llegint.
Hem d'assenyalar prompte el dia que ens n'hem d'anar d'excursi.
s una vergonya que t'assenyalen amb el dit per lladre.
106
2. Interferncies morfolgiques
En catal hi ha un important grup de verbs de la segona conjugaci que, per influncia del
castell, adopten incorrectament les formes prpies de la tercera conjugaci.
Catal
Castell
cloure ( incloure, excloure, etc.)

batre (abatre, combatre, etc.)
fondre (confondre, difondre, etc.)
metre (admetre, emetre, etc.)
rebre (concebre, percebre, etc.)
rompre (interrompre, irrompre, etc.)
concluir (incluir, excluir, etc.)

batir (abatir, combatir, etc.)
fundir (confundir, difundir, etc.)
meter (admitir, emitir, etc.)
recibir (concebir, percibir, etc.)
romper (interrumpir, irrumpir, etc.)
Heu d'anar alerta especialment a l'hora de conjugar-los. Vegem-ne alguns exemples.

Pensa que tot ocorrer (*ocurrir) segons ho hem planejat.
Un fort vent s'abat (* abateix) sobre el nostre poble.
L'any que ve percebrem (*percibirem) els efectes nocius d'aquesta mesura.
Passen el dia debatent (*debatint) temes intranscendents.
Els costums es van transmetent (*transmitint) de pare a fills.
Li han rebatut (*rebatit) tots els arguments.
Jo rep (*recibisc) tots els dies molts clients.
Per contra, hi ha una srie de verbs en catal que sn de la tercera conjugaci i que, per
influncia del castell, construm incorrectament com si foren de la primera o de la segona.
Catal
Castell
abaratir
aclarir
acovardir
amansir
aterrir1
garantir
polluir
reflectir
repellir
trair
abaratar
aclarar
acovardar
amansar
aterrar
garantitzar
polucionar
reflejar
repeler
traicionar
El govern abaratir (*abaratar) el preu dels habitatges.

Els sindicats s'acovardiren (*s'acovardaren) en l'ltim moment.
Als mafiosos, els aterreix (*aterra) eixir en la premsa.
Tamb existeix el verb aterrar en el sentit de 'prendre terra una nau, un aparell volador, un ocell':
L'avi ha aterrat a les set de la matinada. L'antnim d'aterrar s enlairar-se: L'avi s'ha enlairat sense
problemes.
107
Un tercer tipus d'interferncia morfolgica del castell es dna en alguns verbs formats amb la
terminaci -ixer. A partir de la semblana amb altres verbs, s'han generat hbrids com ara
*favorixer, *prevalixer, *permanixer, *pertanyixer, *florixer, *carixer en comptes
d'afavorir, prevaler, romandre, pertnyer, florir i mancar. Tingueu en compte que noms
acaben en -ixer els verbs: parixer, merixer, crixer, pixer, conixer i aparixer, i els
derivats d'aquests (comparixer, etc.).
Crec que aquest vestit m'afavorir (*favoreixar) molt.
Considera que no sempre preval (*prevaleix) la teua ra.
Han roms (*permanescut) tres dies a l'aire lliure.
Aquesta casa pertany (*perteneix) a la meua famlia des del segle XVIII.
Ells manquen de coneixement (*careixen).
108
Exercicis unitat 11
1. Corregiu els verbs, si escau, de les frases segents:
a)
No li ocurrix res, simplement est cansat.
b) Deixa de senyalar els altres i preocupa't de tu mateix.

c)
Cal que dorga molt per recuperar-se.
d) S'han reclut per discutir l'assumpte.

e)
Aquella televisi sempre emitix programes de concursos.
f)
Ha estat ploguent tota la nit i tota la matinada.
g) El president del govern ha d'aclarir el malents.

h) Enguany els arbres no floreixeran a la primavera, sin abans.
i)
Debatiu el tema abans d'exposar-lo pblicament.
j)
Han tret al mercat un frmac composat solament per tres components.
k) Ha de permanixer dos mesos fent reps.

l)
No has de traicionar els teus sentiments.
m) Ens hem confundit respecte a les seues intencions.

n) Els poltics han de garantitzar els drets dels immigrants.
o) Si no baixes els fums mai no conseguirs res.
p) Han complit el que es van proposar i van prometre.
q) El van nomenar vocal de la junta directiva.
r)
M'he dormit dret. Tenia moltssima son.
s)
No interrompiu els vostre germ, que est estudiant.
t)
Hem de lliurar tots els presos innocents.
u) No olvideu telefonar a la vostra mare.

v) Est tot el dia renyint-lo. Crec que acabaran malament.
w) Aquest gest reflexa la seua personalitat.
109
2. Ompliu els buits amb les formes de participi adients:

a)
Jo he (nixer) _________ a l'ndia.
b) Aquell llibre lhan (imprimir)_____________ a Alemanya.

c)
No ha (permetre) _________ que vingueren a visitar-lo.
d) Mhe vist (constrnyer) _________ a rebutjar la seua oferta.

e)
Els meus avis han (sofrir) _________ moltssim aquest hivern.
f)
Ha (ocrrer) _________ un fet imprevist.
g) Els futbolistes estaven (abatre) ________ pel resultat del partit.

h) La paella ha (coure) _______ rpidament.
i)
La ferida mha (coure)_________ durant tot el mat.
j)
Ja han (aparixer) _________ els escaladors que s'havien perdut.
k) Els meus pares han (viure) _______ vint anys a la Xina.

l)
Han (absoldre) ________ el lladre per falta de proves.
m) El meu germ sempre ha (pertnyer) ________ a l'associaci de numismtics.

n) He (romandre) __________ detingut a la comissaria per un delicte que no he
(cometre)________. Ha (ser) ________ un fet molt lamentable.
3. Escriviu en els espais buits de cada frase les formes adequades dels verbs que hi ha
entre parntesis (no valen els pretrits perifrstics):
a)
Ella no vol que jo (veure) ____________ la televisi ni que (llegir) __________ cap
revista ni que (eixir) _________els caps de setmana amb els meus amics.
b) (beure) ____________ tot el rom que vulgueu, per no en (beure) __________ del de
reserva que tinc guardat.
c)
Pere, (ser) ___________ bon fill i (encendre) ___________ la llar.
d) Encara que (ploure)_________ , digues-li que (venir) _____________.

e)
Abans ell no (fer) __________ aquestes coses.
f)
El meu germ (tossir) ___________molt ahir, per ara ja no (tossir) ________ gens. Ara
sc jo qui ________ (tossir)
g) A mon pare, mai li (ocrrer) _________ el que li ha (ocrrer) ________ al teu.

h) No deixes que (bullir) _______ la llet, que desprs no me la puc beure.
i)
Si no t'ho (merixer) ___________, no t'haurien donat el premi.
j)
Si jo no (poder) _________ fer el treball, el faries tu, per favor?
k) Abans la pilota sempre (caure) _______ a la terrassa del ve.
Unitat 12. El verb. Sintaxi

1. Verbs transitius i verbs intransitius
Els verbs transitius sn aquells que exigeixen un complement directe per arredonir el sentit de
l'oraci. Aix, per exemple, un verb com comprar noms adquireix el seu significat ple quan
especifiquem la cosa que comprem. Si diem Pere compra, la proposici est mancada de
sentit. Si, per contra, diem Pere compra cerveses, l'oraci adquireix un sentit ple. Els verbs
intransitius, per contra, es construeixen sense complement directe.
El problema rau en el fet que alguns verbs que en valenci sn transitius en castell no ho sn
(i a l'inrevs), cosa que ha provocat que en valenci utilitzem de vegades malament el rgim
verbal d'alguns verbs en calcar-los del castell.
Seguidament donem dues llistes, una de verbs que en valenci sn intransitius per en castell
transitius, i una altra de verbs que en valenci sn transitius per en castell intransitius.
Hem de tenir en compte tamb que, en alguns casos, un mateix verb pot funcionar com a
transitiu o com a intransitiu.
Verbs sense complement directe
1.1 Sn verbs intransitius (i que errniament usem com a

transitius)
Avortar
*L'exrcit avort el colp d'Estat.
L'exrcit va fer avortar el colp d'Estat.
Callar
*Les bombes no callaran el poble.
Les bombes no faran callar el poble.
Caminar
La intransitivitat d'aquest verb no la podem resoldre modificant-ne el rgim prepositiu, sin
substituint-lo per altres verbs, com ara recrrer o fer.
*He caminat quatre quilmetres.
He fet (recorregut) quatre quilmetres.
111
112
Crrer
*Diumenge que ve correrem la marat.
Diumenge que ve correrem en la marat.
Esmorzar, dinar, berenar i sopar
*Hem dinat olleta de carn.
Per a dinar hem menjat olleta de carn.
*He sopat una cuixa de pollatre al forn.
He sopat amb una cuixa de pollastre al forn.
1.2 Sn verbs transitius (i que errniament usem com a

intransitius)
Verbs amb complement directe
Acabar
*Quan acabars amb aquella obra?
Quan acabars aquella obra?
Abdicar
*El rei ha abdicat del crrec.
El rei ha abdicat el crrec.
Apropiar-se
*Es van apropiar de tot el patrimoni dels seus pares.
Es van apropiar tot el patrimoni dels seus pares.
Carregar
*Sempre carrega amb totes les conseqncies.
Sempre carrega totes les conseqncies.
Continuar
*Hem de continuar amb el nostre treball.
Hem de continuar el nostre treball.
Crrer
*La notcia ha corregut per tot el poble com la plvora.
La notcia ha corregut tot el poble com la plvora.
113
Donar
*Heu de donar de menjar al qui t fam.
Heu de donar menjar al qui t fam.
Encertar
*L'alumne va encertar amb la soluci.
L'alumne va encertar la soluci.
Entrenar
*Cruyff entrenava en el Bara.
Cruyff entrenava el Bara.
Faltar
*Falta per acabar el tema 69.
Falta acabar el tema 69.
Obsequiar
Aquest verb s transitiu, per cal tenir en compte que obsequiem persones, no els objectes que
es regalen. De vegades, fent una falsa analogia amb regalar, a vegades s'utilitza
incorrectament aquest verb.
*L'he obsequiat un llibre antic.
L'he obsequiat amb un llibre antic.
Han obsequiat Maria amb un llibre antic.
Parlar
*Parla en angls molt fludament.
Parla l'angls molt fludament.
Quedar-se
* Quede's amb el canvi.
Quede's el canvi.
Somiar
*De petit somiava a ser model.
De petit somiava ser model.
Tirar i estirar
*El cavall tira del carro amb fora.
El cavall tira el carro amb fora.
114
A ms d'aquests verbs, n'hi ha uns quants de transitius que de vegades s'usen errniament.
Aquests verbs tenen en com el fet d'expressar que "alg o alguna cosa causa un efecte en
l'nim d'alg". Es tracta de verbs com afectar, concernir, impressionar, interessar, encantar,
encisar, fascinar, meravellar; empipar, emprenyar; aterrir, espantar, terroritzar, horroritzar,
amonar, molestar, incomodar, neguitejar, preocupar, rebentar, sorprendre, etc. Llevat de
concernir, terroritzar i rebentar, es poden usar tamb com a verbs pronominals.
Els errors en l's d'aquests verbs provenen del fet que el complement directe que els
acompanya gaireb sempre s una persona, i solen fer la substituci pronominal per li (que s
el complement indirecte), en comptes de el, la els, les, que sn els de complement directe
propis dels verbs transitius. Vegem-ne alguns exemples.
No *li afecta gens el que tu digues.
No l'afecta gens el que tu digues.
*Li espanta presentar-se a oposicions.
L'espanta presentar-se a oposicions.
1.3
Verbs que poden

intransitivament
ser
usats
transitivament
Un mateix verb pot ser transitiu i intransitiu alhora, amb significats diferents. En aquest ltim
apartat solament citem els usos que difereixen del castell.
Cessar
s intransitiu quan significa 'deixar de fer, d'esdevenir-se'.
*El president ha cessat el ministre de l'Interior.
El president ha fet que el ministre de l'Interior cesse en el seu crrec.
Complir
s transitiu quan significa 'executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada,
etc.).
*El meu amic sempre compleix amb les seues obligacions.
El meu amic sempre compleix les seues obligacions.
Dimitir
s transitiu quan significa 'renunciar (un crrec)'.
Ha dimitit el crrec de director.
Informar
Quan significa 'fer un informe' s intransitiu.
*El ministre ha informat tot el gabinet.
El ministre ha ems (ha fet, ha elaborat) un informe per a tot el gabinet.
115
Recrrer
Quan significa 'interposar un recurs' s intransitiu.
*Ha recorregut la sentncia.
Ha recorregut contra la sentncia.
2. Verbs pronominals i no pronominals

Els verbs pronominals sn aquells que es conjuguen necessriament amb el pronom reflexiu.
Com en l'apartat anterior, trobem verbs que en valenci pronominalitzem indegudament a
causa de la influncia de verbs castellans pronominalitzats i, tamb, el cas contrari; s a dir,
verbs que en valenci sn pronominals i no els pronominalitzem perqu en castell no ho sn.
A continuaci us oferim dues llistes. La primera de verbs valencians pronominals i la segona
de verbs no pronominals.
2.1 Sn verbs no pronominals (i que errniament usem com a

pronominals)
Albergar
*El representant s'alberg en un hotel luxs.
El representant alberg en un hotel luxs.
Anar
No s pronominal en algunes expressions en qu s que ho s en castell.
*S'ha anat de passeig.
Ha anat de passeig.
Baixar
*Es baixaren del cotxe en marxa
Baixaren del cotxe en marxa.
Callar
*Calla't!
Calla!
Caure
*Es caigu del cavall perqu estava marejat.
Caigu del cavall perqu estava marejat.
Conixer
*Es coneix el pas com si hi haguera nascut.
Coneix el pas com si hi haguera nascut.
116
Coure
*La paella s'ha cuit massa.
La paella ha cuit massa.
Demanar
*Si vols el disc, demana-te'l.
Si vols el disc, demana'l.
Estar
No es pronominalitza en el sentit de 'romandre en un estat determinat'.
*Has d'estar-te quiet!
Has d'estar quiet!
Fer
Quan significa 'simular' no admet el pronom reflexiu.
*No et faces el saberut, que ja et coneixem.
No faces el saberut, que ja et coneixem.
Fumar
*Es fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Marxar
*Es va marxar sense acomiadar-se.
Va marxar sense acomiadar-se.
Olorar
*Jo m'olore que ac alg amaga alguna cosa.
Jo olore que ac alg amaga alguna cosa.
Passar
No s pronominal en els sentits segents:
a)
Transcrrer el temps.
Una setmana passa volant.
b) Ocupar el temps en alguna activitat.

Passa el dia llegint novelles d'aventures.
c)
Cessar o dissipar-se alguna cosa.

*Seu fins que se't passe el mal de cap.
Seu fins que et passe el mal de cap.
d) Transportar-se a un lloc.
No patisques, ja passar per ta casa jo mateix.
e)
Passar de la ratlla.
Aquesta vegada has passat de la ratlla.
117
Prendre
No pronominalitza en el sentit de 'consumir'.
*Els meus amics sempre es prenen vodka amb taronja.
Els meus amics sempre prenen vodka amb taronja.
Quedar
Quan significa 'tornar-se, esdevenir', no admet el pronom reflexiu.
*S'ha quedat geperut a causa de l'edat.
Ha quedat geperut a causa de l'edat.
Ni tampoc pot pronominalitzar-se quan indica l'estat civil en qu es troba una persona.
*S'ha quedat vidu.
Ha quedat vidu.
Riure
*La meua cosina sempre est rient-se.
La meua cosina sempre est rient.
Quan aquest verb significa 'burlar-se d'alg' o 'mostrar menyspreu per alguna cosa' es fa servir
amb el pronom reflexiu corresponent.
Sempre es riu de tothom.
Saber
*El meu germ no se sap la llic d'histria.
El meu germ no sap la lli d'histria.
Saltar
*T'has saltat una pgina. Torna a comenar.
Has saltat una pgina. Torna a comenar.
Tmer
*Em tem que enguany no podr estiuejar a la platja.
Tem que enguany no podr estiuejar a la platja.
Venir
A veure si *us veniu prompte a casa.
A veure si veniu prompte a casa.
118
2.2 Sn verbs pronominals (i que errniament usem com a no

pronominals)
Aprimar-se, engreixar-se
*Enguany has aconseguit aprimar moltssim.
Enguany has aconseguit aprimar-te moltssim.
Assentar-se
Cal conjugar-lo pronominalment quan s'utilitza en el sentit de 'caure b, algun aliment'.
No se m'ha assentat b el sopar.
Desdejunar-se
*Avui no he desdejunat abans d'anar a la faena.
Avui no m'he desdejunat abans d'anar a la faena.
Entrenar-se
*Els futbolistes han d'entrenar tots els dies.
Els futbolistes han d'entrenar-se tots els dies.
Menjar-se, beure's
Aquests verbs es conjuguen pronominalment quan fan referncia a 'una quantitat
determinada', per no quan signifiquen 'ingerir aliments o lquids'.
Cal beure llet.
Cal menjar fruita.
S'ha menjat un pa sencer per a berenar.
Afanya't i beu-te la llet, que ens n'anem.
Pensar-se
Exigeix el pronom reflexiu quan significa 'creure'.
*Qu penses que volia dir-nos el teu oncle?
Qu et penses que volia dir-nos el teu oncle?
Exercicis unitat 12
1. Corregiu, si escau, les frases segents:
a)
Em passe el dia veient partits de futbol per televisi.
b) He dinat una truita de crelles i ceba.

c)
El conseller d'Hisenda ha dimitit del crrec per corrupci.
d) Maria va obsequiar un mocador de seda natural a sa mare.

e)
Jordi es va caure de la moto i es va trencar el turmell.
f)
Aquest mat he desdejunat un entrep d'anxoves.
g) Els espaguetis s'han cuit massa. Estan molt tendres.

h) El president ha cessat la ministra d'afers estrangers.
i)
No es preocupe si no t canvi, quede's amb les tornes.
j)
Has de continuar amb el que tens comenat.
k) Has de donar menjar a les gallines.

l)
Li preocupa molt que esclate la guerra.
m) Els advocats han recorregut la sentncia del Tribunal Suprem.

n) No cal que faces el gracis, que no ho aconseguirs.
o) Jo sempre em prenc un got de llet abans d'anar-me'n a dormir.
p) He d'entrenar-me totes les setmanes, sense defallir.
q) Mon pare es fuma tres cigars cada dia!
r)
Els agricultors ja s'havien olorat l'estafa.
s)
M'han informat del que va passar desps-ahir durant la reuni.
t)
Vaig crrer una vegada en la cursa que t lloc al meu poble.
119
120
u) Li incomoda haver d'esperar ms d'una hora els seus amics.

v) Quan vingu el revisor es baixaren rpidament del tren.
w) Recorda que ta mare es passar per casa de l'via dem.
x) Ha begut tres whiskys i, bviament, s'ha emborratxat.
y) El meu germ sempre es riu de mi. N'estic fart!
z)
Li encanta cantar mentre que es dutxa.
aa) Jo sempre he somiat a ser cantant de blues.

bb) Es passa les classes mirant el sostre.

a)
Cllate, por favor, que no me dejas oir la radio.

____________________________________________________________________
b) Se le ha pasado el enfado enseguida.

____________________________________________________________________
c)
Mi amigo se march a Londres sin despedirse.

____________________________________________________________________
d) Un ao se pasa volando. Ya ves, estamos de nuevo en primavera.

____________________________________________________________________
e)
Mi primo no se sabe el cdigo de circulacin, y le han dado el carnet de conducir!

____________________________________________________________________
f)
Tienes que terminar con aquella obsesin. Te volvers loco!

____________________________________________________________________
g) Mi prima no ha continuado con sus estudios y ahora no tiene trabajo.

____________________________________________________________________
h) He merendado un bocadillo de queso y de jamn.
____________________________________________________________________
i)
Mi madre habla en turco con su amiga alemana.

____________________________________________________________________
Unitat 13. Formes no personals. Perfrasis

verbals
1. Formes no personals
Entenem per formes no personals aquelles categories verbals que no tenen el morfema de
persona. L'infinitiu, el gerundi i els participis sn les formes no personals del verb.
1.1 L'infinitiu
Infinitiu "independent"
En catal no podem fer servir l'infinitiu directament, sense cap altre verb davant, per a afegir
una ltima idea a la que ja havem expressat. En catal, s'hi ha d'anteposar un altre verb.
Sobre el conflicte palestinoisraeli, *recordar que la setmana que ve tindr lloc una
nova cimera de pau a Londres.
Sobre el conflicte palestinoisraeli, cal/crec/vull/etc. recordar que la setmana que ve
tindr lloc una nova cimera de pau a Londres.
De vegades s'anteposa a un infinitiu la preposici a amb sentit d'obligaci, especialment amb
verbs com ara destacar o altres de semblants. Aquest s tamb s incorrecte.
* A destacar la baixa participaci en les votacions d'avui.
Cal/conv/etc. destacar la baixa participaci en les votacions d'avui.
* A remarcar el bon paper que ha tingut el davanter centre.
Cal/conv/etc. el bon paper que ha tingut el davanter centre.
Infinitiu amb valor d'imperatiu
L'infinitiu no t valor d'imperatiu, per la qual cosa s incorrecte usar-lo amb aquest valor.
*Tancar la porta.
Tanqueu la porta.
Infinitiu amb valor de condicional
Les expressions *de + infinitiu i *a + infinitiu sn incorrectes amb valor de condicional. En
lloc d'aquesta expressi s'ha de fer servir si + verb o alguna altra expressi equivalent (en cas
de + infinitiu o en cas que + subjuntiu).
*De no venir prompte, no podrem anar al cinema.
Si no vns prompte, no podrem anar al cinema.
123
124
*A no ser pel meu germ, no hauria arribat tan lluny.

Si no haguera sigut pel meu germ, no hauria arribat tan lluny.
Article davant d'infinitiu
Normalment l'infinitiu no admet l'article al davant.
Sempre he pensat que *el fumar no s tan dolent com diuen.
Sempre he pensat que fumar no s tan dolent com diuen.
De tota manera, cal tenir en compte que de vegades l'infinitiu est nominalitzat, s a dir, fa la
funci d'un autntic nom. En aquests casos s que pot anar precedit d'un article o d'un altre
determinat.
Hem de preparar el sopar abans de les nou.
Avui l'esmorzar estava riqussim.
1.2 Gerundi
El gerundi de posterioritat s incorrecte
El gerundi expressa una acci simultnia o anterior a la del verb principal.
Ha sonat el telfon mentre estava dutxant-me.
Havent fet els deures, me'n vaig anar a jugar amb els meus amics.
En canvi, s incorrecte usar el gerundi per a expressar una acci posterior a la del verb
principal.
El futbolista va xutar, *marcant un gol.
El futbolista va xutar i va marcar un gol.
Caigu de la moto, *trencant-se el coll.
Caigu de la moto i es va trencar el coll.
El govern va fer una proposta, *retirant-la poques setmanes desprs.
El govern va fer una proposta, per la va retirar poques setmanes desprs.
El gerundi copulatiu s incorrecte
No s correcte tampoc el gerundi amb un valor purament copulatiu, sense un mats de
posterioritat.
El conreu de l'oli s molt antic, *essent la base de l'economia mediterrnia.
El conreu de l'oli s molt antic, i s la base de l'economia mediterrnia.
El gerundi especificatiu s incorrecte
El gerundi t un valor explicatiu (equivalent a un adverbi) respecte del subjecte de l'oraci
principal. Quan t un valor especificatiu (que equivaldria a un adjectiu) no s adms per la
normativa.
Una ciutat molt moderna per *conservant les restes del passat.
Una ciutat molt moderna per que conserva les restes del passat.
Unitat 13. Formes no personals. Perfrasis verbals
125
Han publicat en el DOGV el decret *aprovant l'eutansia.

Han publicat en el DOGV el decret que aprova l'eutansia.
Tot + gerundi
El mot tot acompanya a vegades el gerundi i en refora la idea de simultanetat.
Llegia els llibres tot passejant pel carrer.
En canvi, aquest mot no s correcte si el gerundi expressa una acci anterior a la del verb
principal.
*Tot havent sopat, ens n'anrem de festa.
1.3 Participi
Concordana del participi
En general el participi t una forma invariable en les formes compostes del verb.
He acompanyat ma mare a la perruqueria.
De tota manera, s recomanable fer concordar el participi amb el complement directe quan
aquest s representat pels pronoms el, la, els, les, en.
Has acompanyat ta mare a la perruqueria? S, l'he acompanyada.
Has deixat els mobles al garatge? No, encara no els he deixats al garatge.
Has portat la nevera al mecnic? S, ja l'he portada al mecnic.
El pronom en tamb pot substituir el subjecte. En aquest cas tamb es recomana fer-hi la
concordana.
Ha arribat una moto; solament n'ha arribada una.
2. Perfrasis verbals
2.1 Perfrasis d'infinitiu
Perfrasis d'obligaci
Per a expressar el significat d'un verb com una obligaci s'han de fer servir les perfrasis
segents:
Haver de + infinitiu
He d'anar tots els dies a cal metge.
Has de contestar prompte el qestionari.
126
Caldre + infinitiu (caldre + que + verb)

No cal que vingues dem. Si vols, ens veurem desps-dem.
Caldre + infinitiu t un sentit impersonal. Se sol usar en frases negatives, condicionals i
interrogatives.
Si cal ajudar, ajudarem.
No cal omplir els qestionaris.
El sentit impersonal tamb es pot expressar amb haver-se de + infinitiu, o amb ser necessari +
infinitiu.
S'ha de prendre una determinaci abans que acabe la setmana.
s necessari prendre una determinaci abans que acabe la setmana.
Per a expressar obligaci sn del tot incorrectes les perfrasis segents:
*Tenir que + infinitiu
*Haver-hi que + infinitiu
*Ser precs + infinitiu
*Tinc que comprar-me una brusa.
*s precs que aprove l'examen.
*Hi ha que portar l'aigua al mol.
Perfrasis de probabilitat
Per a expressar el significat d'un verb com una cosa probable es fa servir deure + infinitiu (o
b, segurament/probablement + verb en indicatiu, s probable que + verb en subjuntiu, etc.).
No fa bona cara. Deu ser que es troba malament.
No fa bona cara. Segurament es troba malament.
No fa bona cara. Probablement es troba malament.
No fa bona cara. s probable que es trobe malament.
Per a expressar que una cosa s probable s incorrecte usar el verb en temps futur o
condicional, com tamb l'expressi *igual + verb.
*Serien les cinc de la matinada quan tornrem.
Devien ser les cinc de la matinada quan tornrem.
Estan molt enfadats. Qu els *haur passat?
Estan molt enfadats. Qu els deu haver passat?
No s finalment qu ocorrer. *Igual ataquen l'Iraq.
No s finalment qu ocorrer. Potser atacaran l'Iraq (pot ser que ataquen l'Iraq).
Perfrasi de precedncia
La perfrasi en + infinitiu introdueix oracions temporals que expressen precedncia o quasi
simultanetat amb el verb principal.
En eixir de classe em vaig trobar Joaquim.
En comprovar els resultats de les eleccions, va dimitir.
127
En molts casos aquesta perfrasi es pot substituir per quan + verb, en el moment de + infinitiu,
gerundi, etc.
Quan eixia / En el moment d'eixir / Eixint de classe em vaig trobar Joaquim.
La perfrasi *al + infinitiu no s admesa en els registres formals de la llengua escrita.
*A l'eixir de classe em vaig trobar Joaquim.
Quan en + infinitiu, a ms d'expressar precedncia, t un mats de causalitat tamb es poden
usar (i, en general, sn preferibles) les expressions causals perqu + verb, ja que + verb, o b
com que + verb, etc.
En veure'ns arribar se n'han anat (menys recomanable)
Com que ens han vist arribar, se n'han anat (ms recomanable)
Hem decidit tancar la botiga *en tenir moltes prdues (aquesta frase s incorrecta
perqu en + infinitiu no hi expressa cap idea de precedncia, sin ms b la conseqncia).
Hem decidit tancar la botiga perqu tenim moltes prdues.
Perfrasi d'imminncia o de futur immediat
Per a expressar que l'acci del verb tindr lloc en un futur immediat es pot emprar en algun
cas la perfrasi anar + a + infinitiu, noms si s'usa en un context general de passat.
Quan vau entrar anava a preparar el sopar.
L's d'anar a + infinitiu s correcta quan t el seu significat habitual de 'moure's d'un lloc a un
altre'
Vaig a obrir la finestra perqu entre l'aire (correcta, perqu indica
desplaament)
*Vaig a pensar un desig (incorrecta, perqu no indica cap desplaament)
Cal substituir, per, aquesta perfrasi en contextos de present i de futur, i substituir-la per
altres expressions, com ara escriure el verb en futur o en present seguit de ara, tot seguit; usar
la perfrasi est/estava a punt de + infinitiu, etc. Vegem-ne uns quants exemples.
Els palestins i els israelians *van a reunir-se el mes que ve a Berln.
Els palestins i els israelians es reuniran el mes que ve a Berln.
*Anem a parlar d'Epicur.
Ara parlarem d'Epicur.
On *vas a anar diumenge?
On anirs diumenge.
Hem de tenir en compte tamb que el castell fa servir aquesta perfrasi per a reforar un
dubte, una negaci o una afirmaci. En aquests casos el catal recorre a solucions
especfiques. Vegem-ne alguns exemples.
Sabes llegar a mi casa? Claro que s, no me voy a acordar!
Saps arribar a ma casa? s clar que s, per descomptat que me'n recorde!
128

Si quiere ser actor, qu le vamos a hacer!
Si vol ser actor, qu hi farem!
Vamos a ver, qu he hecho yo para merecer esto?
A veure, jo qu he fet per a merixer aix?
Tenemos que llegar puntuales, no vaya a ser que nos rian.
Hem d'arribar puntuals, no fra cas que ens boneguen.
Altres perfrasis incorrectes d'infinitiu

Recordem que la perfrasi *venir a + infinitiu s incorrecta. Per a expressar la idea
d'aproximaci o d'intenci s'ha de fer servir el verb simple i, si conv, afegir-hi una locuci
del tipus si fa no fa, ms o menys, etc.
Aquesta casa *vindr a costar uns tres-cents mil euros.
Aquesta casa deu costar uns tres-cents mil euros.
El que *ve a dir el president s que cal treballar ms.
El que prova de dir el president s que cal treballar ms.
*Acabar per + infinitiu
Aquesta perfrasi, calcada del castell, t un valor resolutiu: s'hi pretn expressar 'la
culminaci d'una acci desprs d'un procs ms o menys llarg'. En catal pot expressar-se
mitjanant locucions o adverbis com ara al final, a l'ltim, finalment.
El reu, desprs de l'interrogatori, *va acabar per parlar.
El reu, desprs de l'interrogatori, al final/finalment va parlar.
*Ser de + infinitiu
Aquesta perfrasi (calcada del castell) indica la 'necessitat de realitzar una acci'. En catal
podem fer servir, encara que no t exactament els mateixos matisos, el verb caldre.
*s d'esperar que aprovem les oposicions.
Cal esperar que aprovem les oposicions.
*Soltar-se a + infinitiu
Es tracta d'una perfrasi castellanitzant que expressa 'la superaci d'un obstacle que impedia la
realitzaci d'una acci'. En catal podem usar verbs com comenar, per exemple.
La xiqueta ja *s'ha soltat a caminar.
La xiqueta ja s'ha llanat (ha comenat) a caminar.
2.2 Perfrasis de gerundi

Sn incorrectes les perfrasis de gerundi segents:
*Estar + gerundi + participi passat
La casa *est sent construda per una empresa alemanya.
La casa l'est construint una empresa alemanya.
129
*Venir + gerundi
El sentit de continutat en el temps (del passat cap al present) que intenta expressar aquesta
perfrasi s'ha de fer d'altres maneres. Vegem-ne alguns exemples.
T'ho *vinc dient des de l'any passat.
Des de l'any passat que t'ho dic.
Des de l'any passat que t'ho estic dient.
El govern *ve mantenint aquesta postura des de l'estiu passat.
Des de l'estiu passat el govern mant aquesta postura.
Des de l'estiu passat el govern est mantenint aquesta postura.
Si el verb venir t el seu sentit habitual (desplaament, etc.) i coincideix casualment amb el
gerundi no es tracta de cap perfrasi i, per tant, s correcte.
El meu germanet ve corrent cap a mi (correcta, perqu hi ha desplaament)
*Venir + gerundi (sent o essent) + participi passat
Aquesta perfrasi, amb un sentit similar a l'anterior, no s correcta.
El control de seguretat *ve sent fet regularment per la mateixa empresa.
El control de seguretat el fa regularment la mateixa empresa.
*Portar + expressi temporal + gerundi
Aquesta perfrasi que pretn expressar un sentit duratiu i marcar-ne els lmits temporals s
incorrecta. Vegem-ne alguns exemples.
*Porte cinc anys estudiant filosofia grega.
Fa cinc anys que estudie filosofia grega.
L's de portar en aquest sentit duratiu no s admissible, encara que el gerundi s'ometa o no hi
siga.
*Porten trenta minuts jugant al futbol
Fa trenta minuts que juguen al futbol.
*Porte deu anys a Siracusa.
Fa deu anys que visc a Siracusa.
2.3 Perfrasis de participi

Tenir + participi
En certs casos, aquesta construcci t un valor perifrstic poc genu, que en catal s
preferible expressar amb altres construccions.
Et tinc dit que pares taula a les vuit (menys recomanable)
T'he dit moltes vegades que pares taula a les vuit (ms recomanable)
130
Exercicis unitat 13
1. Corregiu, si escau, les frases segents
a) Enviaren des de Govern Civil la contestaci denegant el perms.
____________________________________________________________________
b) Sobre el partit d'ahir, a destacar l'actuaci de l'rbitre.
____________________________________________________________________
c) El meu cap t advertit que no arriben tard a la feina.
____________________________________________________________________
d) A no ser per la meua germana, no hauria pogut suportar-ho.
____________________________________________________________________
e) De no arribar en punt, no t'espere.
____________________________________________________________________
f) Me'n vaig a Mercadona a comprar fruita i peix perqu ara tinc temps.
____________________________________________________________________
g) El parlar massa espanta els amics.
____________________________________________________________________
h) L'oposici va escridassar el candidat abandonant posteriorment l'hemicicle del Congrs
dels Diputats.
____________________________________________________________________
i)
Pel que fa a aquest assumpte, dir que encara est pendent.

____________________________________________________________________
j)
He de traure la coca del rebost, per encara no la'n treta.

____________________________________________________________________
k) Hi ha que fer un esfor per a solucionar el conflicte amb la Xina.

____________________________________________________________________
l)
Ja seran les set de la vesprada, perqu est fent-se fosc.

____________________________________________________________________
m) Per la cara que fa, deu d'haver fet malament l'examen.

____________________________________________________________________
n) Encara no n'hem parlat, per igual aquesta setmana me'n vaig a Roma.
____________________________________________________________________
o) Em vaig desmaiar a l'entrar al quirfan.
____________________________________________________________________
p) Els militars van fer marxa enrere en veure que no tenien el suport dels poders econmics.
____________________________________________________________________

q) s precs que estudies ms si vols ser una persona de profit.
____________________________________________________________________
r) Va ficar els ingredients en l'olla remenant-los pausadament.
____________________________________________________________________
s) He preparat el berenar a la terrassa.
____________________________________________________________________
t)
El preu d'aquestes sabates de luxe ve a resultar de dos mil dlars.

____________________________________________________________________
u) El govern va acabar per donar la ra als sindicats.

____________________________________________________________________
v) s de suposar que finalment aconseguirem un acord.
____________________________________________________________________
w) Mon pare ve dient el mateix des que tenia vint anys.
____________________________________________________________________
x) Portava dues hores esperant l'autobs. Estaria desesperada.
____________________________________________________________________
y) Sempre llig Espentar la porta i el que faig s el contrari.
____________________________________________________________________
z) Els Estats Units van a fer pbliques les discrepncies amb la Uni Europea.
____________________________________________________________________
2. Tradueix les frases segents

a) El frotar se va a acabar.
____________________________________________________________________
b) Termin el trabajo por la tarde, saliendo poco despus de casa.
____________________________________________________________________
c) El martes voy a defender la tesis doctoral.
____________________________________________________________________
d) A no ser por la televisin, me aburrira muchsimo.
____________________________________________________________________
e) Por lo que respecta al clima, destacar que no se espera una ola de fro polar.
____________________________________________________________________
f) El ministro hizo el discurso estando presente toda la prensa.
____________________________________________________________________
g) Me alegr al comprobar que todo haba ido bien.
____________________________________________________________________
131
132
proposem:
a)
Un dels debats que regularment trobem als mitjans de comunicaci tracta sobre si s
convenient o no, si s necessari o no, subvencionar la cultura; s a dir, si els poders
pblics o privats han de destinar diners al cinema, al teatre, etc., o hem de deixar-ho tot
en mans del mercat. Qu en penseu? Quin paper han de tenir els poders pblics envers
aquest tema? I la iniciativa privada? Com ms subvenci menys llibertat creativa? Qui
paga, mana?
b) Des de fa uns pocs anys, una activitat econmica que semblava noms prpia d'un mbit
d'especialistes, la borsa, sembla que s'ha democratitzat, que s'ha fet popular. Fins a quin
punt qualsevol ciutad pot participar i intervenir en aquesta activitat? La borsa reflecteix
veritablement la situaci econmica d'una empresa o d'un pas o s simplement un joc
especulatiu?
Unitat 14. Usos dels temps

Concordana. Ser i estar
verbals.
1. Usos dels temps verbals

L's dels diferents temps verbals s prcticament idntic en catal i en castell. De tota
manera, hi ha alguns casos en qu no hi coincideixen. Vegem-ne alguns exemples.
1.1 Oracions temporals

El verb de les oracions temporals referides al futur que van introdudes amb quan, aix que, a
penes o altres locucions temporals semblants, pot anar en catal en futur o en present de
subjuntiu, a diferncia del castell, que noms admet l's del present de subjuntiu.
Quan acabe (o acabar) aquesta lli, descansar.
Cuando termine esta leccin, descansar.
1.2 Oracions condicionals

En catal, l'oraci subordinada introduda per la conjunci si s'expressa amb el pretrit
imperfet de subjuntiu. La segona part usa el condicional.
Si vingueres prompte, anirem al teatre.
Si l'oraci introduda per si es conjuga en present d'indicatiu (perqu la condici establida
presenta un major grau de probabilitat), la segona part ho ha de fer en futur. El que no podem
fer s barrejar entre la primera i la segona part de l'oraci els temps verbal de la correlaci que
acabem de comentar.
Si el candidat guanya les eleccions, aconseguir el somni de la seua vida.
Si el candidat guanyara les eleccions, aconseguiria el somni de la seua vida.
*Si el candidat guanyara les eleccions, aconseguir el somni de la seua vida
(frase incorrecta, perqu barreja un pretrit imperfet de subjuntiu en la primera part de
l'oraci amb un futur en la segona part).
135
136
1.3 Oracions de dubte

Amb adverbis de dubte, el catal construeix les oracions amb el mode indicatiu, enfront del
castell, que usa el verb en mode subjuntiu.
Potser arribar a mitjanit (verb en indicatiu)
Quizs llegue a medianoche (verb en subjuntiu)
Tal vegada no sc jo el teu soci ideal (verb en indicatiu)
Per: Pot ser que siga (en subjuntiu) jo el teu soci ideal.
Tal vez no sea yo tu socio ideal (verb en subjuntiu)
1.4 Oracions de confiana

Alguns verbs com ara confiar o esperar, en el sentit de 'tenir esperana', exigeixen en catal
l's de temps verbals del mode indicatiu (futur o condicional). En castell, per contra, s
possible utilitzar l'indicatiu o el subjuntiu, segons el major o menor grau de certesa que el
parlant tinga respecte a la realitzaci de l'acci enunciada.
Espere que guanyar les oposicions.
Espero que gane les oposicions.
Confie que em concediran el perms.
Confo en que me concedan el permiso.
1.5 Oracions de temor

En les oracions afirmatives depenents de verbs de temor podem usar el futur i el pretrit
imperfet de subjuntiu (en aquest cas, per, introdut amb la negaci no). En castell solament
utilitzem el verb en pretrit imperfet de subjuntiu.
Tem que li passar alguna cosa.
Tem que no li passe alguna cosa.
Temo que le pase alguna cosa.
Si les oracions subordinades sn negatives, solament s'accepta l's del futur.
Tinc por que no aprovar l'examen.
Tengo miedo de que no apruebe el examen.
Si l'acci expressada pel verb principal est referida al passat, el verb de l'oraci subordinada
pot anar en condicional o en pretrit imperfet de subjuntiu (tamb introdut amb la partcula
no).
Tenia por que arribaria tard.
Tenia por que no arribara tard.
Tena miedo de que llegase tarde.
Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordana. Ser i estar
137
2. Concordana entre el subjecte i el verb

2.1 El subjecte s un nom collectiu no determinat
Quan el subjecte s un nom collectiu singular (gent, equip, colla, etc.) concorda amb el verb
tamb en singular.
La gent ha de ser ms responsable.
La colla s'ha desfet. Quina llstima!
L'equip ha perdut una vegada ms.
No obstant aix, si el text continua i en la frase segent s'omet el subjecte, la concordana
tendeix a fer-se en plural.
L'equip es desplaar dem a Valncia, on jugaran un partit decisori.
2.2 El subjecte s un nom collectiu determinat

Quan el subjecte s un nom collectiu (un sector de, una part de, un cert nombre de, etc.)
determinat per un complement en plural s preferible que el verb siga en singular, per tamb
pot anar en plural.
Un sector dels delegats sindicals ha abandonat l'assemblea (ms recomanable).
Un sector dels delegats sindicals han abandonat l'assemblea (menys recomanable).
La majoria dels meus alumnes estudia molt (ms recomanable).
La majoria dels meus alumnes estudien molt (menys recomanable).
2.3 Altres casos

a)
Recordeu que el verb haver-hi s invariable: ha d'anar sempre en singular, encara que el
seu complement vaja en plural.
Hi ha molts xiquets a l'escola.
*Hi han molts xiquets a l'escola.
b) Si hi ha dos o ms subjectes en singular coordinats amb la conjunci o, el verb pot anar

en singular, sempre que els precedisca.
Vindr a veure'm el meu cos o la meua cosina, encara no ho s.
138
3. Ser i estar
Hi ha vacillacions en certs usos dels verbs ser i estar. Veurem tot seguit els casos ms
problemtics.
3.1 Per a expressar la localitzaci o situaci en l'espai

Utilitzarem Ser:
a)
per a expressar la mera localitzaci o situaci en l'espai d'un subjecte o objecte.

On sn les claus?
On *estan les claus?
El jersei s a l'armari del dormitori gran.
El jersei *est a l'armari del dormitori gran.
Joan s al parc.
Joan *est al parc.
b) per a expressar la mera localitzaci o situaci en l'espai amb un complement de temps

puntual, no duratiu, tant si s explcit com si s sobreents.
Pere s al cinema (ara, en aquest moment)
Precedit de certs adverbis, molt sovint equival a 'arribar' o a 'haver arribat' a algun lloc.
Ja som a Valncia.
Utilitzarem Estar:
a) si la localitzaci en l'espai inclou la idea de no moure's d'un lloc, de romandre-hi durant
un cert temps.
Vaig estar una setmana en un congrs a Amsterdam.
No obstant aix, i fins i tot si hi ha aquest sentit duratiu, el catal se serveix del verb ser en
frases com aquestes.
Per Nadal els nostres amics sempre sn al Pas Basc.
Ser al despatx tota la vesprada. Vine quan vulgues.
La vacillaci en l's de ser i estar en frases com aquestes s'explica perqu la intenci del
parlant pot concebre "la vesprada" o "per Nadal" com un temps puntual, sense tenir en compte
la seua durada.
b) (o estar-se) en el sentit de 'residir, viure, fer estada'; tamb en el sentit de 'treballar en una
empresa' o 'formar part d'una entitat, rgan, etc'.
Josep Llus est a la Ford (s a dir, treballa a la factoria Ford d'Almussafes).
Anna estava en l'associaci de vens. N'era la presidenta.
El meu amic Ferran s'est a Roma becat per la universitat.
139
3.2 Per a expressar qualitats o estats

Utilitzarem Ser:
a)
per a expressar qualitats que es consideren definitries; s a dir, que defineixen l'essncia
o expressen la identitat o la pertinena a un conjunt.
Aquest llibre s molt bo.
Ma mare s morena.
Tots rem fans del Titi.
Pere s molt alegre.
Utilitzarem Estar:
a) per a expressar qualitats transitries.
La cadira est trencada. Cal portar-la a cal fuster.
Els nens estan plorant. Probablement tindran fam.
Pere est molt alegre perqu se'n va de viatge a Nova York.
b) Tal com fa l's tradicional i genu, conv usar ser amb certs participis fent funci
d'adjectiu (com ara casat, mort, etc.) que expressen qualitats molt estables d'un subjecte
animat, que es considera com a definidores i no pas com a transitries, si es vol expressar
simplement la qualitat com a qualitat definidora, sense cap ms mats.
s casada o s soltera, la teua amiga?
Son pare ja s mort. Va morir fa aproximadament tres anys.
c) En les expressions estar mort de por, estar mort de fstic, etc., s'usa estar perqu mort hi
t un sentit figurat i no indica una qualitat molt estable d'un subjecte animant, sin un
estat transitori.
Anna est morta de por quan sent udolar els llops.
140
Exercicis unitat 14
1. Corregiu, si escau, les frases segents
a)
Si moriren tots, ser una tragdia.
b) Tal vegada siga una errada nostra.

c)
Confie que em donen el lloc de treball.
d) El gos del meu germ est jugant al jard.

e)
Llus est al lavabo, per torna de seguida.
f)
Temia que et decidiries a posar-te a dieta.
g) Als horts de mon pare, hi han molts tarongers i moltes llimeres.

h) s possible que Pere esdevinga un msic fams.
i)
Jo visc habitualment a Valncia, per aquest quadrimestre sc a Gandia.
j)
T por que no arribe a temps.
k) Els meus pares van ser uns quants dies a Barcelona fent turisme.
l)
Un sector de la classe semblava adormits.
m) La masia s situada dalt del cim.

n) Ja m'agradaria que aconseguisca el primer premi!
o) Ahir els teus pares estaven a la mar.
2. Ompliu els buits amb les formes adients dels verbs ser o estar:
a)
El martell ____ al calaix.
b) Castell ______ al sud de Tarragona.

c)
Telefoneu-me aix que _____ a Londres.
d) Mon pare _______ molt trist perqu s'ha arrunat.

e)
Maria ______ morta o encara viu?
f)
Dnia ______ a la Marina Alta.
141
g) Jordi ______ uns dies allotjat a l'Hotel Marc Aureli de Mil.

h) Miquel _____ a la Sala de reunions, per tornar en vint minuts.
i)
El meu germ, quan era xicotet, ______ mort de por quan veia per la televisi la famlia
Monster.

a)
Todos esperamos que apruebe los exmenes de junio.

____________________________________________________________________
b) A lo mejor te hubieras podido evitar la multa.

____________________________________________________________________
c)
Mis hijos estn en la calle, jugando.

____________________________________________________________________
d) Tena miedo de que contrajese alguna enfermedad.

____________________________________________________________________
e)
As revientes, desgraciado!
____________________________________________________________________
f)
Estar en la consulta esperdonte hasta que vengas.

____________________________________________________________________
g) Ojal que no vuelva nunca. No lo soporto.

____________________________________________________________________
h) Temo que no llegue antes de las once.
____________________________________________________________________
proposem:
a)
Moltes nacions troben o reafermen la seua identitat a partir d'uns mites constituents. Aix,
personatges com Joana d'Arc, el Cid o Jaume I; o fets histrics com la batalla de
Bouvines a Frana o la derrota dels perses en la batalla de Marat constitueixen fites
sobre les quals es basteixen les esmentades identitats nacionals. Fins a quin punt s
correcte basar les identitats en aquests mites? Hi esteu d'acord?
b) El paper de les ciutats enfront dels estats i de les nacions en el mn globalitzat en el qual
vivim.
Unitat 15. Adverbis

1. Adverbis de manera
1.1 Locucions adverbials de manera
Vegem algunes locucions de manera.
Li va xiuxiuejar alguna cosa a cau d'orella (castell, al odo)
Quan es fan les coses a corre-cuita, les coses ixen malament (cast., deprisa y
corriendo)
Sempre fa les coses a contracor (cast., a regaadientes)
En aquella botiga venen jaquetes a l'engrs (cast., al por mayor)
La venda a la menuda prcticament ha desaparegut (cast., al por menor)
Portava el xiquet a escola a rossegons (cast., a rastras)
Va escampar papers a tort i a dret (cast., a diestro y siniestro)
Amb prou faenes va aprovar l'examen (cast., a duras penas)
Es troben d'amagat (cast., a escondidas)
Van obrir les portes de bat a bat perqu entrara l'aire (cast., de par en par)
L'estadi estava de gom a gom (cast., de bote en bote)
Si vas al mercat, de passada podries comprar-me llet (cast., de paso)
s un escocs de socarrel (cast., de pura cepa)
Li han passat l'informe de sotam (cast., bajo mano)
Aquest llibre no m'ha fet ni fred ni calor (cast., ni fu ni fa)
Pere fa les coses sense solta ni volta (cast., sin ton ni son)
Sempre em toca pagar a la bestreta (cast., por adelantado)
Maria sempre s'ho pren tot a la valenta (cast., a pecho)
Ha superat la prova amb excreix (cast., con creces)
Va caure de bocaterrosa (cast., de bruces)
El seu fill camina de quatre grapes (cast., a gatas)
Calcule que, pel cap alt, arribarem a dos-cents subscriptors (cast., como
mximo)
Calcule que, pel cap baix, aconseguirem trenta subscriptors (cast., como
mnimo).
Al teatre, hi hvaia, si fa no fa, cent persones (cast., poco ms o menos)
Has de fer aix o de grat o per fora (cast., a las buenas o a las malas)
Li va explicar el cas fil per randa (cast., detalladamente)
S'ho creu tot a ulls clucs (cast., con los ojos cerrados)
2. Adverbis de quantitat1
2.1 L'adverbi massa
L'adverbi massa ha adquirit recentment, calcant del castell, alguns usos adjectivals que hem
d'evitar.
El meu amic s *massa: passa tota la setmana de festa.
El meu amic s tremend: passa tota la setmana de festa.
El que t'han dit ja s *massa. Jo no ho consentiria.
Sembla mentida el que t'han dit. Jo no ho consentiria.
2.2 Locucions
La forma *menos d'algunes locucions en castell hem de substituir-les per altres locucions
correctes en catal.
*a menys que
*ni molt menys
*ja ser menys
*ser lo de menys
*tirar de menys
*menys mal que
llevat que
ni de bon tros
no ser tant
no tenir importncia
trobar a faltar
sort (encara) que
No pense tornar a examinar-me llevat que siga absolutament necessari

Sort que has arribat a temps. Ja estvem patint.
La veritat s que t'he trobat a faltar.
Recordeu que cal distingir entre les formes molt, que usem en les oracions afirmatives, i la forma
gaire, per a oracions negatives, interrogatives, condicionals i darrere de sense. Vegem-ne alguns
exemples: No s gaire ric, per viu com un autntic senyor; Ho va dir sense gaire entusiasme.
3. Adverbis de temps
3.1 Mentre /mentrestant
La forma mentres no s recomanable en registres formals. Es recomana la forma mentre. En
catal fem servir la forma mentre, que t un carcter conjuntiu, d'uni, sense que es puga
separar sintcticament de l'element segent, i la forma mentrestant, que t un carcter
plenament adverbial, de manera que sintcticament s independent de la proposici que
precedeix. Vegem-ne alguns exemples.
Vs al mercat, que mentrestant jo far el dinar.
Mentre tu planxes la roba jo parar taula.
*Mentres tu planxes la roba jo parar taula.
3.2 Locucions
Vegem algunes locucions incorrectes que cal substituir adequadament, sobretot aquelles que
s'usen per a referir-se als primers o als ltims moments d'un espai determinat de temps, per
sense establir-ne els lmits amb precisi.
*a finals de
*a mitjans de
*a primers de
*acte seguit
*de quan en quan
*avui per avui
al final de, a la fi de
a mitjan
al comenament de, a la primeria
de seguida, tot seguit
de tant en tant
ara com ara (= 'mentre no canvien les coses)
ara per ara (= 'en aquest moment si ms no')
Anir a visitar-te tot seguit.

El meu amic ve a visitar-me de tant en tant.
Ara com ara s impossible que els homosexuals adopten xiquets a Espanya.
4. Adverbis d'afirmaci, de negaci i de dubte

4.1 Adverbis d'afirmaci
a)
L'adverbi s exigeix la conjunci que per a unir-se al verb (contrriament al que passa en
castell, on hi ha tendncia a elidir-la).
El meu amic s que diu la veritat.
Mi amigo s dice la verdad.
b) L'adjectiu clar pot tenir valor adverbial quan significa 'clarament' (Ho ha dit molt clar);
per el seu s amb valor afirmatiu per a reforar alguna cosa que s'ha dit anteriorment s
un calc del castell que hem d'evitar.
s clar que vindr, no patisques!
Claro que vendr, no padezcas!
s cert que m'estimes?
s clar que s!
4.2 Adverbis de negaci

a)
Remarques sobre l's de l'adverbi no
Hi ha certs usos de l'adverbi no que no sn obligatoris, per que sn ben genuns de la

llengua. Vegem-ne alguns exemples.
Usem no en oracions negatives que expressen una temena (amb verbs com tenir por o
tmer), si el verb de l'oraci subordinada es posa en subjuntiu.
Tenia por que no fera un mal pas, atesa la vida que porta. (ms recomanable)
Tenia por que fera un mal pas, atesa la vida que porta. (menys recomanable)
En una oraci negativa que expressa una comparaci de desigualtat.
s ms espavilat que no sembla (o b s ms espavilat del que sembla)
En les oracions temporals introdudes amb les locucions abans que i fins que.
No comenar a preparar el sopar fins que no arribes (o b No comenar a
preparar el sopar fins que arribes)
Abans que no ho hages dit jo ja ho havia pensat (o b Abans que ho hages dit jo ja ho
havia pensat).
Els mots res, gens, cap, ning, mai, enlloc, i tamb les expressions en ma vida, en ta vida,
etc., ni un, ni l'un ni l'altre, etc., i el mot tampoc, poden tenir un valor positiu2 o negatiu. Quan
tenen un valor negatiu i van davant del verb, s recomanable reforar la negaci afegint-hi
l'adverbi no.
Avui tampoc no l'he vist; no s res d'ell des de la setmana passada.
Ning no ho diria. Ha fet quaranta anys i sembla que en tinga vint-i-cinc.
Mai no ho haguera pensat d'ella. M'ha decebut completament.
Cap llibreria no t'oferir els preus que t'ofereix aquesta.
Recordeu que cap, gens, enlloc, mai, ning, res, tenen un valor positiu en frases interrogatives i
condicionals: Si vols res, dis-m'ho; Si els trobes enlloc, avisa'm, per favor; Que et queda gens de pa?;
Si tens cap amic mecnic li dius que vinga quan puga a ma casa.
Les oracions amb sense no admeten el refor de no perqu sense ja dna el sentit negatiu a la
frase.
Aboliran les llibertats sense que ning *no els ho impedisca.
Aboliran les llibertats sense que ning els ho impedisca.
b) Remarques sobre l's de la partcula pas
Aquesta negaci, d'un s molt limitat, permet matisar i reforar la negaci. Vegem-ne alguns
exemples.
M'agrada ms anar al teatre que no pas al cinema.
Has vist Pere aquest mat? No, no l'he vist pas.
No em podia pas imaginar el que acabaria succeint.
4.3 Adverbis que provenen d'adjectius

Hi ha uns quants mots que originriament eren adjectius, per que han esdevingut adverbis i
poden usar-se en els dos sentits. Vegem alguns exemples en funci d'adverbi.
Parla ms baix, que no vull que ens senten.
Parla ms fort, que no et sent.
Aquesta vegada ha jugat brut.
En canvi, s incorrecte usar dur com a adverbi en expressions com ara:
Hem de treballar *dur.
Hem de treballar durament (o de valent)
Vegem ara altres adverbis que usem incorrectament per influncia del castell.
Cal comprar *barat.
Cal comprar a bon preu.
Jo conduisc *fatal.
Jo conduisc malament.
Ha anat *dret a la tomba.
Ha anat de dret a la tomba.
*Primer fes a i desprs all.
De primer fes a i desprs all.
No patisques, *segur que vindr.
Noi patisques, de segur que vindr.
Camina tot *recte.
Camina tot dret.
*Natural, home, qu et pensaves?
Naturalment, home, que et pensaves?
Exercicis unitat 15
1. Corregiu, si escau, les frases segents.
a)
No m'agrada molt anar al cinema els dissabtes. Hi ha molta gent.

____________________________________________________________________
b) A menys que rectifiques, difcilment obtindrs el meu perd.

____________________________________________________________________
c)
El meu germ ve a visitar-me de quan en quan.

____________________________________________________________________
d) Si no tardares molt, anirem aquesta nit a visitar Joan.

____________________________________________________________________
e)
Vinga, que ja ser menys, deixa de lamentar-te.

____________________________________________________________________
f)
Creu-me que tire de menys els anys a Pars.

____________________________________________________________________
g) A finals de mes cobrarem els endarreriments.

____________________________________________________________________
h) Mentres acabes de llegir el llibre baixar per tabac.
____________________________________________________________________
i)
No s cert que s fas tot el que et diuen.

____________________________________________________________________
j)
Aconseguir els seus propsits sense que ning no l'ajude.

____________________________________________________________________
k) Ni molt menys estic d'acord amb els teus punts de vista!

____________________________________________________________________
l)
Joan va estudiar dur per aprovar els exmens de juny.

____________________________________________________________________
m) Ahir va venir ton pare, i menys mal, perqu si no no haurem pogut engegar el
reproductor de DVD.
____________________________________________________________________
n) Has trobat les claus? Clar que s!
____________________________________________________________________
o) La meua via sap comprar barat. No es perd cap rebaixa.
____________________________________________________________________
p) Estigues tranquil, que segur que ha arribat a temps.
____________________________________________________________________
q) Els espaguetis m'ixen fatal. Cuine millor l'arrs.

____________________________________________________________________
r)
A primers de febrer comenaran les classes de ioga.

____________________________________________________________________
s)
A s massa! No pense seguir les teues instruccions.

____________________________________________________________________
t)
Mira si pots preparar el sopar, que mentres jo traur el gos a passejar.

____________________________________________________________________
u) A mitjans d'agost ens n'anirem de vacances a Roma.

____________________________________________________________________
v) Escolta, primer acaba els deures i desprs, fes el que vulgues.
____________________________________________________________________
w) Ha fet el treball sense molt d'inters.
____________________________________________________________________
2. Traduu les frases segents al valenci.
a)
Tenemos que pagar por adelantado el billete de avin.

____________________________________________________________________
b) No te lo tomes tan a pecho que no vale la pena.

____________________________________________________________________
c)
A duras penas pude terminar de ver la pelcula.

____________________________________________________________________
d) Mi padre se dedica a la venta de trajes de seora al por mayor.

____________________________________________________________________
e)
Hoy por hoy el gobierno no reconoce sus errores.

____________________________________________________________________
f)
Se puso a gritar a diestro y siniestro.

____________________________________________________________________
g) La clase estaba llena de bote en bote.

____________________________________________________________________
h) Mi to camina recto como un palo.
____________________________________________________________________
i)
Cree todo lo que dice el Papa con los ojos cerrados.

____________________________________________________________________
j)
Pag con creces el favor recibido.

____________________________________________________________________
k) Se comi las lentejas a regaadientes.

____________________________________________________________________
l)
El gobierno acta sin ton ni son.

____________________________________________________________________
proposem:
a)
El moviment okupa, que va nixer al si d'altres moviments contraculturals que es forjaren

durant els anys seixanta del segle passat, sembla que no ha arrelat tant ni ha tingut una
resposta social tan positiva com altres moviments. Per qu penseu que t tan poc
predicament social i, per tant, tanta poca fora i simpatia? Fins a quin punt aquest
moviment ataca l'eix central del sistema capitalista: la propietat privada?
b) Durant els ltims anys les estadstiques sobre accidents laborals reflecteixen que aquests
no han deixat d'augmentar. Quines en sn les causes? Quines mesures s'haurien de
prendre per reduir-les? Fins a quin punt hi ha relaci entre treballadors immigrants no
especialitzats i el nombre d'accidents?

1. Corregiu en el text segent les errades de flexi verbal i
ortogrfiques que hi trobeu
Un passeig inolbidable
Hi ha vegades en qu ens ocurrixen coses que escapen de la nostra capacitat de raciocini i
comprensi. L'altre dia, de vesprada, vaig fer un paseig per la vora del riu a fi de contemplar
com van floreixent les diverses plantes i herbetes que s'hi troben, puix sc un gran aficionat a
la botnica. Pensava que el temps em favoriria, ja que al mat el sl havia llut amb tanta fora
que la llum del carrer es reflexava en el meu rostre. Aix doncs, amb bon nim i amb molta
ilusi, vaig agafar la motxila i em vaig anar al riu, que no careix de cap encant tpic d'aquells
riuets que apareixen en els contes illustrats. En arrivar-hi, ja vaig notar que alguna cosa no
rutllava gaire b. De fet, havia comenat a bufar un aire molt gelat i el cel comenava a
ennuvolar-se. No hi vaig parar atenci, no volia que cap cosa m'acovardara o em fera dessistir
dels meus propsits. Fou en va. No solament em vaig acovardar sin que tamb em vaig
quedar aterrat. Encara no feia mitja hora que passejava, encara no feia ni deu minuts que
permaneixia en un bancal arreplegant un feix de camamila quan esclat una tempesta de
proporcions gigantines. Em vaig poder refugiar en una cova, i solament desprs de moltes
hores, quan fins i tot el sol ja s'havia posat, vaig poder eixir-ne i tornar a casa.
Domnech Puig ("Un passeig inolbidable". Del llibre Crniques infaustes)
151
152
2. Corregiu els errors de pronoms i d'ortografia que trobeu en

el text segent.
De pau i de guerra
Sembla inevitable durant aquests dies parlar de la pau i de la guerra, o de la guerra i de la pau,
com li vulgueu dir. No n'hi ha cap mitj de comunicaci que no arreplegue en les seues planes
informaci sobre els plans blics de Bush, la reacci del mn rab o les vacilacions de la Uni
Europea. s trist comprovar, de tota manera, com entre l'administraci nord-americana,
alguns governs europeus i l'OTAN es llancen acusacions i retrets els uns als altres. Si entre
ells no consegueixen acordar una posici comuna, difcilment poden otorgar alguna mena de
legitimitat a la guerra. El ban de la pau, per, sembla que se va enfortint, encara que alguns
poltics, per moltes voltes que li donen, no el vulguen veure. Que no diguen que no han tingut
prou, de rebuig ciutat!
Ramon Gisbert ("De pau i de guerra". Del llibre Oficis i desficis)
3. Corregiu les errades del text segent, que tenen a veure

amb les perfrasis verbals i amb les formes no personals.
De consells i experincies
El meu pare ho ve predicant des que jo era xicoteta: els consells no aprofiten de res, hi ha que
haver passat el trngol de l'experincia per activar els mecanismes que ens permetran afrontar
diverses situacions al llarg de la nostra vida. Devem, per tant, deixar de banda tota la literatura
sobre el tema i dedicar-nos a analitzar situacions concretes. La veritat s que jo, que porte ms
de vint anys cercant en els llibres experincies alienes, sempre he desconfiat una mica del que
aquests em conten. No s si ser perqu sempre he intut que mon pare tenia ra. En tot cas,
tampoc no vull acabar per donar totalment la ra al meu progenitor, ja que necessite creure en
la mgia de la literatura per sobreviure.
Per acabar, comentar que, malgrat tot, les Meditacions de Marc Aureli, per exemple, em van
ajudar, si ms no, a asserenar l'nim i a relativitzar les experincies negatives.
Tripiana Torregrossa ("De consells i experincies". Del llibre Avisos per a un nou segle)
153
4. Corregiu les errades d'adverbis del text segent.

No est molt clar a quin motiu es deu el fet que, a finals de maig, i coincidint amb l'esplendor
de la primavera, les passions humanes ms primries es desborden. Avui per avui, no hi ha
cap estudi seris que hi done una resposta satisfactria. Menys mal que hi ha molta literatura
sobre el tema, des de pretesos estudis cientfics sobre els nostres sentiments fins a novelles
romntiques que analitzen els comportaments. A menys que els genetistes troben el gen de
l'amor o de la passi, continuarem vivint en la ignorncia. Mentres, per, ens dedicarem a
especular sobre la mutabilitat dels nostres sentiments i la incomprensi que provoquem en els
altres, que ens portar dret a la tomba.
5. Corregiu les errades de tot tipus que trobeu en aquest text.

El futur de la cincia. Necessitat de la filosofia
Fins on pot arrivar la cincia en la descripci dels fenmens naturals? La cincia s un dels
ms grans i sorprenents triomfs de l'intelecte hum. Per aix la qesti fonamental s si el
nostre cervell s potencialment capa de trovar la teoria del tot. Aquesta s una pregunta
difcil, perqu la nostra capacitat cognitiva pot molt b resultar insuficient per apreendre
l'univers que ens envolta: tampoc podem esperar que la intelligncia dels ximpancs baste per
comprendre la teoria de la relativitat. Potser la nostra ment no puga abraar la naturalesa en el
seu conjunt, encara que no devem menystenir la creixent capacitat d'aprenentatge dels
ordinadors. D'altra banda, tampoc s segur que existesca aquesta teoria del tot.
El segle XX ha estat, entre altres coses, el segle de la cincia, provocant una font esencial de
coneixement sobre l'univers i sobre nosaltres mateixos. Per, per altra banda, per comprendre
la cincia i la seua histria, per conixer l'evoluci del pensament hum del qu aquella s una
part esencial, s convenient conixer la filosofia i la seua histria.
Jos A. De Azcrrega ("Cincia i filosofia". Adaptaci. Mtode, nm. 36, 2003)
154
6. Corregiu, si escau, les errades de les frases segents.

a)
El meu germ sempre est rient-se, i a ms, sempre riu de mi.

___________________________________________________________________
b)
El govern s'ha apropiat dels diners dels pensionistes.

___________________________________________________________________
c)
s un fantic dels ordinadors. Sempre recorre a ells per solucionar tots els problemes.
___________________________________________________________________
d)
M'agraden molt les fires de discos antics. Sempre que puc, participe.
___________________________________________________________________
e)
La meua iaia no sent res, tenim que comprar-li un aparell perqu senta.
___________________________________________________________________
f)
Abans bevia molt de caf, per ara no bec perqu em senta mal.
___________________________________________________________________
g)
Aquest assumpte no li afecta molt; sembla mentida.

___________________________________________________________________
h)
Li fascina l'art antic, sobretot el gtic.

___________________________________________________________________
i)
No patiu, que el mal temps passa molt rpidament.

___________________________________________________________________
j)
El meu amic es tem que l'acomiadaran de la faena.

___________________________________________________________________
k)
Joan li ha dit a Anna que engegue l'ordinador.

___________________________________________________________________
l)
L'Acrpolis d'Atenes s un lloc on hi van molts turistes.

___________________________________________________________________
m) El pot de llet est damunt del televisor.

___________________________________________________________________
n)
La seua mare ja est morta! Porta ms de cinc anys soterrada.

___________________________________________________________________
Unitat 17. Preposicions I

1. Algunes remarques sobre lapostrofaci de la
preposici de i casos conflictius de les
contraccions
1. Generalment, la preposici de s'apostrofa i no es contrau amb l'article davant de paraules
en cursiva o entre cometes.
s un article d'El Temps.
Per no s'apostrofa en els usos metalingstics de la cursiva i les cometes.
El mot sivella, en castell rep el nom de hebilla.
2. Davant de topnims no catalanitzats, l'article s'escriu amb majscula i la preposici de
s'apostrofa i no es contrau amb l'article.
La histria d'El lamo s molt coneguda.
En el cas dels topnims catalans que porten article, l'hem d'escriure amb minscula i, si cal,
hem de fer les contraccions que estableix la normativa.
Viu a la Marina Alta.
Viu al Campello des de fa cinc anys.
Vinc tots els dies del Campello.
3. Davant els articles que formen part de ttols i noms d'entitats, la preposici de s'apostrofa i
les preposicions a i per no es contrauen amb els articles (amb majscula inicial) que
formen part de ttols i noms d'entitats.
Hem vist una obra d'Els Joglars.
Treballa a El Corte Ingls.
157
158
2. Coincidncia de dues preposicions febles1

En general, conv evitar la coincidncia de dues preposicions febles en frases com les
segents:
En comptes *d'als teus nebots, el que has de fer s atendre els teus fills.
En comptes d'atendre els teus nebots, el que has de fer...
Anirem a Pars en comptes *d'a Londres.
Anirem a Pars en comptes de Londres (o tamb: ... en comptes d'anar a Londres)
El contacte entre les preposicions a i per en locucions com *anar a per o *enviar a per ( en el
sentit de 'anar o enviar alg a buscar alguna cosa') s incorrecte, ja que es tracta d'un
castellanisme. En catal s'usa a + buscar ( o cercar).
Van enviar el xiquet *a per pa.
Van enviar el xiquet a buscar pa.
Vaig *a pel peridic.
Vaig a comprar el peridic.
Cal dir i escriure Cent homes de peu, El segon de bord, i no pas *d'a peu, "*da bord.
3. Coordinaci de termes que van amb preposicions

diferents
S'ha d'evitar la coordinaci de termes que van amb preposicions diferents (o l'un amb
preposici i l'altre sense).
*Ells no renuncien ni es desentenen de tractar aquest assumpte (perqu s renunciar
a i desentendre's de)
Ells no renuncien a tractar aquest assumpte ni se'n desentenen
De tota manera, amb els verbs de moviment no hi ha restricci si els dos verbs regeixen
preposicions diferents. Es tracta de casos en qu els dos verbs formen "parelles" de significat
contraposat, com ara pujar i baixar, entrar i sortir, etc.
Puja i baixa del tren tres vegades al dia
Puja al tren i en baixa tres vegades al dia
Les preposicions febles sn les segents a, amb, de, en, per i per a.
159
4. La preposici a
Com a regla general, el complement directe no va introdut per la preposici a, tant si designa
una cosa com si designa una persona. Aneu amb compte, sobretot, quan el complement
directe s una persona.2
He vist *a Pere al bar.
He vist ton pare al cinema.
He vist els discos que t'has comprat.
5. Altres observacions sobre l's de la preposici a

a) s incorrecte escriure que en comptes de a entre res (o alguna cosa, quelcom) i un
infinitiu.
No hi ha res *que dir.
No hi ha res a dir.
No tenen res *que veure amb els carnissers.
No tenen res a veure amb els carnissers.
b) La preposici a s'usa tamb errniament en expressions com *a que s, *a que no, *a que
arribe abans!, etc. Es tracta d'un calc del castell que cal substituir per altres expressions.
*A que s!
Qu t'hi jugues?
*A que sembla mentida?
Oi que sembla mentida? / Veritat que sembla mentida?
c) Un altre s incorrecte de a el trobem en frases comparatives, amb paraules com major,
menor, igual o amb el verb preferir.
El preu d'aquest moble s menor/major *al seu valor de mercat.
El preu d'aquest moble s menor/major que el seu valor de mercat.
Preferisc tenir el cotxe al garatge *a haver de deixar-lo al carrer.
Preferisc tenir el cotxe al garatge que haver de deixar-lo al carrer.
Excepcionalment, a introdueix el complement directe en els casos segents (i sempre referits a

persones):
a) Quan s un pronom personal fort (mi, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, vs, ells/elles, vost/vosts,
si). Ex.: Ell m'ha vist a mi.
b) Si el complement directe s tothom, ning, alg, altri, qui o el qual (aquest ltim amb els
respectius femenins i plurals) es pot usar la a per a introduir-lo.
Hem correspost tothom adequadament.
Hem correspost a tothom adequadament.
c) Quan s'expressa una idea de reciprocitat:
Estimeu-vos els uns als altres com us estimava Jess.
d) Tamb es pot introduir el complement directe amb a si est desplaat, especialment si va
anteposat al verb. Ex.: A Joan, no l'afecten les teues crtiques.
160
d) En l'expressi de les dates no s'anteposa la a al dia.

Alacant, 3 de mar de 2003.
e) Recordem que les locucions fixades a casa, a muntanya, a palau, a classe, a taula, etc.,
totes duen la preposici a.
f) s un gallicisme l's de la preposici a que, amb valor d'obligaci, s'anteposa a un
infinitiu.
Quins sn els temes *a tractar en la reuni?
Quins son els temes que s'han de tractar en la reuni?
g) s incorrecte tamb l's de la preposici a amb valor condicional.
*A jutjar pel que sembla, ell s l'assass.
Si es jutja pel que sembla, ell s l'assass.
h) No s'accepta l's de la preposici a davant del nom de determinades professions per a
indicar l'espai fsic on les persones exerceixen la seua activitat laboral. s necessari
intercalar els mots casa (o la forma reduda ca), o altres de ms especfiques, com ara
consulta, clnica, etc.
Avui vaig *al metge.
Avui vaig a cal metge.
Avui vaig a la consulta del metge.
He d'anar *al mecnic.
Cal que vaja urgentment *al psiquiatre.
i)
Hi ha un conjunt d'expressions en qu hi ha una tendncia a utilitzar incorrectament la

preposici a en lloc d'altres preposicions.
Jo sempre vaig molt *a pressa.
Jo sempre vaig molt de pressa.
Tot s'ho pren *a broma.

Tot s'ho pren de broma.
Tinc por *a possibles represlies.

Tinc por de possibles represlies.
Heu de passar *a net la redacci.

Heu de passar en net la redacci.
Aquest pasts fa gust *a maduixa.

Aquest pasts fa gust de maduixa.
Aix s molt diferent *a com ho

havia pensat.
Aix s molt diferent de com ho
havia pensat.
Jo tinc el compte corrent *al

descobert.
Jo tinc el compte corrent en
descobert.
Han de fer-ho *a la fora.

Han de fer-ho per fora.
I *a molta honra!
I amb molta honra!
161
6. La preposici amb
a) L'expressi acabar amb no s correcta en el sentit de acabar, donar (o posar) fi,
anorrear, destruir, desfer, eliminar, matar, suprimir, etc.
Els atemptats del mes passat *van acabar amb l'esperana de pau.
Els atemptats del mes passat van posar fi a l'esperana de pau.
Aquest home *acabar amb la meua pacincia.
Aquest home m'acabar la pacincia.
b) De manera semblant, no s correcte l's de poder + amb, expressi que generalment cal
substituir per poder + infinitiu o, de vegades, sortir-se'n o altres verbs.
Dubte que *pugues amb totes les maletes, jo t'hi ajudar.
Dubte que pugues portar totes les maletes, jo t'hi ajudar.
No s si *podran amb tot.
No s si se'n sortiran.
c) Tampoc no s correcte usar fer-se + amb en el sentit de aconseguir, haver, atrapar, etc.3
Pinochet *es va fer amb el poder mitjanant un colp d'estat.
Pinochet va aconseguir el poder mitjanant un colp d'estat.
d) L's de la preposici amb per a emfatitzar alguna cosa s un castellanisme sintctic.
*Amb el bon temps que fa i jo no puc anar a la platja (Con el buen tiempo que hace...)
Tan bon temps com fa i jo no puc anar a la platja.
e) En moltes locucions fem servir incorrectament la preposici amb per influncia del
castell.
s una despesa *amb crrec als pressupostos del departament.
s una despesa a crrec dels pressupostos del departament.
En comparaci *amb el que tu fas, jo no faig res.
En comparaci del que tu fas, jo no faig res.
Hi ha gent que naix *amb bona estrella.
Hi ha gent que naix en bona estrella.
*Amb relaci amb el que parlrem ahir, encara no puc donar-te una resposta.
En relaci amb el que parlrem ahir, encara no puc donar-te una resposta.
Fer-se s correcte en el sentit de 'tenir relacions'. Ex: Maria no es fa amb el seu germ.
162
7. La preposici de
a) La preposici de en sentit partitiu
Quan un adjectiu qualificatiu es refereix a un nom sobreents (o substitut pel pronom en) ha
d'anar introdut per de.
Vols taronges? En tinc *unes molt sucoses.
Vols taronges? En tinc unes de molt sucoses.
Un cas semblant en qu s'ha d'usar de s en frases com la segent, en qu el substantiu tamb
s representat pel pronom en.
Si no t'agrada aquest menjar, malament, perqu no n'hi ha d'altre.
Si el verb i el pronom s'ometen, tamb cal mantenir la preposici de davant de l'adjectiu
qualificatiu. De substitueix el nom sobreents.
Tenen dos fills petits i un *ms gran que jo.
Tenen dos fills petits i un de ms gran que jo (fill se sobreentn)
s veritat que teniu discos dels anys cinquanta? S que en tenim, per no *tant
antics.
s veritat que teniu discos dels anys cinquanta? S que en tenim, per no de tant
antics (discos, se sobreentn)
Tamb cal usar de davant de noms anticipats o repetits en frases emftiques en qu hi ha
duplicaci per mitj del pronom en.
*Carnisseries com la del meu germ, ja no en queden.
De carnisseries com la del meu germ, ja no en queden.
b) Necessitar alg / *necessitar d'alg (recordeu que necessitar s un verb transitiu, s a dir,
que porta complement directe i no pot portar preposici)
Necessita *d'alg que l'ajude durant la mudana.
Necessita alg que l'ajude durant la mudana.
c) L's de la preposici de per a expressar una quantitat indeterminada s un castellanisme:
Le dio de pualadas hasta que muri.
Li don diverses punyalades fins que va morir.
d) Davant d'un infinitiu amb valor condicional, no podem utilitzar de.
*D'haver-ho sabut no ho hauria fet.
Si ho haguera sabut no ho hauria fet.
e) s un castellanisme l's de la preposici de davant d'un pronom personal fort.
Jo *de tu no ho faria
Jo que tu no ho faria.
163
Jo *d'ell s que hauria venut la casa.

Si jo fra ell s que hauria venut la casa.
f) s tamb incorrecte utilitzar la preposici de per a introduir els diversos pats del dia.
Qu hi ha *de dinar?
Qu hi ha per a dinar?
g) En algunes expressions tamb s incorrecte usar la preposici de, ja que s un calc del
castell.
Ha posat *de relleu la magnitud de la tragdia.
Ha posat en relleu la magnitud de la tragdia.
s un treball *d'encrrec.
s un treball per encrrec.
h) En alguns casos, reproduint la sintaxi castellana, hi ha una omissi indeguda de la
preposici de.
en frases negatives, interrogatives o condicionals, per a unir res amb un adjectiu
qualificatiu.
Aquesta persona no t res d'especial.
Si coneixes res de nou m'ho dius.
alguns adjectius requereixen l's de la preposici de per a adquirir la categoria
d'adverbis.
De segur que aprovars els exmens.
De primer cal considerar tots els inconvenients possibles.
i)
Per contra, hi ha alguns casos en qu la preposici de s'utilitza sobrerament, copiant la

sintaxi castellana.
Acabem aquest assumpte una vegada per sempre.
Acabem aquest assumpte *d'una vegada per totes.
Prou farsa! Hem acabat.
Prou *de farsa! Hem acabat.
8. La preposici en
a) Hi ha molts casos en qu, partint de la sintaxi castellana, la preposici en s'utilitza
incorrectament en lloc d'altres preposicions.
Acabarem el treball de seguida.
Sempre parla mig de broma, mig de veres.
De conformitat amb el que disposen les lleis, no tens ra.
164

Tenen dos hotels de propietat. (*en propiedad)
No m'agrada el llu amb salsa. (*en salsa)
Va pel cam d'engreixar-se. (*en cam)
b) Davant de certs adjectius, es tendeix a formar innecessriament locucions amb la

preposici en:
Quin s el seu pes brut? (*en brut)
Ahir vaig caure red en el llit. (*en red)
El meu amic beu massa. (*en excs)
Si fem una anlisi freda de la situaci... (*en fred)
c) Tamb s sobrer l's que es fa de la preposici en en certes construccions.
Quant al que em vas dir, no ho accepte. (*en quant)
165
Exercicis unitat 17
a) N'estic fart. No hi ha res que fer amb tu.
b) A considerar pel que diu, no hi ha soluci.
c) El meu amic ha anat al dentista.
d) Frana t por a possibles represlies per parts dels EUA.
e) Els paratges a fotografiar han estat elegits amb cura.
f) He enviat al teu germ a per sucre, que ja no ens en queda.
g) Vam observar als teus fills mentre jugaven.
h) Els nord-americans es faran amb tot el mn.
i)
Amb el dia que fa tan bo i tu no vols eixir de casa.
j)
Tres msics italians i altres alemanys tocaven una polca.
k) El meu germ necessita d'algun fuster per acabar la cuina.

l)
Qu heu preparat de berenar, xocolate?
m) Jo de vosaltres no menjaria porc a l'Iraq.

n) Avui he acabat, finalment, el treball d'encrrec amb el qual em vaig comprometre.
o) No patisques, arribarem enseguida.
p) En quant a la pujada del preu del petroli, cal no exhaurir-ne les reserves.
q) He comprat al Segle d'Or un moble del segle XVII.
r) Aquesta paella fa gust a pollastre.
s) El resultat de les proves s ms positiu al que vam fer l'any passat.
t)
El consell ha fet propostes per ajudar i donar suport a l'alumnat.
u) Ha d'estudiar a la fora, si no, no ho fa.

v) Vaig conixer a Tom Cruise. s molt diferent a com l'havia imaginat.
w) No patiu, que George Bush acabar amb el terrorisme internacional i tots viurem ms
felios.
x) Estigues tranquil, que segur que arribars molt lluny.
166
y) No s si els meus amics podran amb tot, tenen molts maldecaps.

z) Jo visite sovint a la meua iaia.
aa) Aquest espectacle no aporta res de nou.

1. El presidente ha puesto de relieve la gravedad del conflicto.
____________________________________________________________________
2. Tenemos que enriquecernos de una vez por todas, dijo Henry Ford.
____________________________________________________________________
3. No me gusta la ternera en salsa, prefiero la merluza.
____________________________________________________________________
4. No vayas tan a prisa, que tienes tiempo an.
____________________________________________________________________
5. Jo de l no me lo pensara tres veces.
____________________________________________________________________
6. Hemos visto a tus padres muy bien de salud.
____________________________________________________________________
7. Mis primos tienen tres pisos en propiedad.
____________________________________________________________________
8. En conformidad con lo que expone el convenio, hoy es fiesta.
____________________________________________________________________
proposem:
a) Fins a quin punt l'opini pblica (tant local com internacional) t un veritable pes poltic?
s veritat que t tanta fora com per a fer canviar la poltica d'un govern? Penseu que
l'opini pblica, al capdavall, est manipulada pels poders poltics, meditics o
econmics?
b) Sembla que el soroll s molt perjudicial per a la salut. Penseu que s'hauria d'endurir la
legislaci al respecte? Fins a quin punt nosaltres tenim uns hbits silenciosos? s veritat
que el clima, els costums culturals propis, propicien conductes ben sorolloses?
Unitat 18. Preposicions II

1. Casos de dubte entre preposicions (a/en, a/de ...)
1.1 A / en
a) Expressions de lloc
Per a expressar el lloc on hi ha o on passa alguna cosa: en.
He llegit aquest comentari en la premsa.
El meu amic treballava en una fbrica de mobles.
Per usarem a:
1)
Davant dels articles determinats (el, la els, les).

Ens veurem a la Biblioteca General.
2)
Davant dels topnims.

A Alcoi hi ha un museu arqueolgic.
3)
En les expressions a casa, a taula, a missa, a classe:

Ser a casa del teu germ tota la nit.
4)
Davant linterrogatiu quin, quina, quins, quines.

A quina hora arribar el tren?
Per contra, per a referir-nos a un lloc figurat, usarem la preposici en.

He trobat aquesta informaci en lenciclopdia.
En la pgina cinc del llibre hi ha una errada.
b) Expressions de temps
1) Si un topnim s usat amb valor temporal o histric (i no estrictament espacial):
en.
En la Grcia clssica les dones no tenien un paper social actiu.
2) Per a indicar el segle: al segle o en el segle.
Al segle XX va nixer la lingstica moderna.
En el segle XX va nixer la lingstica moderna.
169
170

3) Lany ha danar precedit de larticle el, de lexpressi lany o de la preposici en.
El 1977 va morir Elvis Presley.
Lany 1977 va morir Elvis Presley.
En 1977 va morir Elvis Presley.
4) Lexpressi dels mesos: per o a, seguides de larticle el.
Pel maig me nanir a Pars.
A lagost celebrarem el teu aniversari.
5) Les parts del dia: a (ms article) o de.
Dem de mat passar per loficina.
Quedem a sopar per a dem a la nit.
1.2 A / de
1) Hi ha unes expressions que han danar amb de i que sovint es diuen i sescriuen amb a per
influncia del castell.
Diferent de
Escapar de
Fer esment de
Olor de
Tenir por de
Aquesta moto s diferent de laltra que hem vist. (*diferent a)

Aquest afer escapa del control poltic. (*al control poltic)
Vull fer esment de tots els meus amics. (*a tots els meus amics)
La cuina fa olor de gas. (olor *a gas)
Tinc por de la foscor. (*a la foscor)
2) Tamb han danar amb de (i no amb a) les expressions o locucions segents: treure profit
de, de gust (en el sentit de amb gust en expressions com menjar de gust, riure de gust,
etc.) i entorn de.
3) La preposici de tamb introdueix els complements del noms, com aquells que indiquen
lenergia amb qu funcionen algunes mquines, el sistema amb qu es propulsen
determinats mitjans de transport, etc.
Aquesta cuina s de gas (*a gas)
Mhe comprat una embarcaci de vela (*a vela)
Sha estavellat un avi de reacci (*a reacci)
No magrada cuinar amb lolla de pressi (*a pressi)
4) Tamb usem de amb altres complements del nom.
Mhe comprat una camisa de ratlles (*a ratlles)
Aquest pernil t gust de ranci (*a ranci)
171
1.3 A + article determinat / al cap de (en determinacions de

temps)
De vegades susa imprpiament a + article determinat en comptes de la locuci prepositiva al
cap de (o altres solucions) per introduir lexpressi dun perode de temps o despai.
*A les tres hores de ser al museu ja nestava tip.
Al cap de tres hores de ser al museu ja nestava tip.
Vam engegar el microones i *als dos minuts ja havem escalfat la llet.
Vam engegar el microones i al cap de dos minuts ja havem escalfat la llet.
1.4 A / per (en determinacions de temps)

Recordeu que les parts del dia han danar precedides de a (o de) i no de per (al mat o de mat,
etc.).
Lexpressi dels mesos i de les estacions de lany pot anar precedida per a o per (a labril o
per labril, etc.).
Els noms de les festes i de certs perodes de temps van precedits de la preposici per.
Per Nadal sempre guanye tres quilos.
Per Setmana Santa me nanir de viatge.
1.5 En / amb
Per indicar el mitj de transport s ms recomanable usar amb que no en.
Magrada viatjar amb tren.
1.6 Per / per a

Aqu solament ens centrarem en un cas concret que pot ocasionar-nos algun dubte. Davant
dun infinitiu, posarem per i no per a quan el verb principal siga dacci voluntria (per
exemple, verbs com ara estudiar, treballar, lluitar, anar, etc.).
Ha lluitat molt per aconseguir el premi.
Va venir per reconciliar-se amb el seu germ.
El meu amic estudia per acabar la carrera.
Aquesta eina us ser til per a reparar lordinador (el verb ser no s dacci voluntria).1
Tampoc no sn d'acci voluntria verbs com ara caldre, haver-se de, necessitar, ser necessari,
convenir, ser, estar, haver-hi, existir, faltar, mancar, tenir, guanyar, perdre, servir i altres verbs o
perfrasis verbals de significat semblant.
172
De vegades, per, un infinitiu no depn del verb sin dun adjectiu o dun nom que el
complementa. En aquest cas la preposici que introdueix linfinitiu s per a, encara que el
verb principal siga dacci voluntria.
Ha escrit un manual perfecte per a estudiar filosofia (per a depn de ladjectiu perfecte,
no del verb escriure).
2. Usos incorrectes daltres preposicions o locucions

prepositives
Vegeu quadre adjunt.
EXEMPLE
Cal evitar ls de a base de en comptes de a fora de, Ho ha aconseguit *a base de pacincia.

a cpia de o altres expressions. En canvi, a base de s Ho ha aconseguit a fora de pacincia.
correcta si indica, per exemple, els ingredients
principals dun plat, duna medecina, etc.
He preparat un arrs a base de marisc.
OBSERVACIONS
173
Diverses solucions
Respecte a ( o respecte de,

sobre, pel que fa a o altres
solucions)
*Al respecte
estticament,
s
No hi ha cap novetat *al respecte del pis.
No hi ha cap novetat pel que fa al pis.
Aquesta escultura,
meravella.
una
Aquesta escultura, *a nivell esttic, s una

meravella.
La locuci a nivell de s incorrecta. La paraula nivell *A nivell europeu encara no hem assolit tots els
s que forma part dexpressions al nivell de en frases objectius.
com Al nivell del mar la temperatura s ms alta.
A Europa encara no hem assolit tots els
objectius.
Tamb sha devitar lexpressi en base a, que sha de El govern prendr una decisi *en base als
substituir per segons, dacord amb, tenint en compte, informes que ha rebut.
basant-se en, etc.
El govern prendr una decisi tenint en compte
els informes que ha rebut.
Amb lobjecte de (amb
He comprat un pis *a lobjecte de vendrel ms
lobjectiu de, per, per tal
endavant.
de, a fi de)
He comprat un pis amb lobjectiu de vendrel
ms endavant.
La locuci a mitjan significa cap a la meitat dun *A mitjans agost ens nanirem de viatge.
A mitjan
espai de temps
A mitjan agost ens nanirem de viatge.
ESTRUCURA
RECOMANADA
A fora de (a cpia de)
A nivell (de)
*A mitjans de
*A lobjecte de
ESTRUCTURA
QUE CAL EVITAR
A base de
Tocant a / al costat de
No obstant (+ sintagma Lexpressi no obstant demana sempre que s'explicite *No obstant, ho farem.
quina s la cosa que no obsta, que no impedeix No obstant aix, ho farem (o Aix no obstant)
nominal)
lacci del verb.
No obstant les dificultats, ho farem.
*Junt a
*No obstant
Contra
Dac a (o desprs de)
Dins de (o dintre de)
*Versus
Al voltant de (o prop de, si

fa no fa, etc.)
*De lordre de
s incorrecte usar *versus en comptes de contra o Sempre plantegen el problema llibertat *versus
enfront de.
seguretat.
Sempre plantegen el problema llibertat enfront
de seguretat.
Hi ha uns cirerers tocant a la porta.
Hi ha uns cirerers *junt a la porta.
Si portes dem els documents, dac a quinze

dies tindrs el certificat (s a dir, quan hagen
passat quinze dies, per no abans).
No s correcte usar dins de per a indicar que una acci Si portes dem els documents, *dintre de quinze
es realitza a la fi dun perode de temps.
dies tindrs el certificat.
Els guanys daquest mes seran de vora dos

milions deuros.
Lajornament de la inauguraci del local s

degut al mal temps (correcte, perqu degut s el
participi de deure i forma part de lexpressi s
degut a).
Els guanys daquest mes seran *de lordre de
dos milions deuros.
A causa de / per culpa de
Lexpressi degut a pot ser correcta si es tracta del Han perdut el partit *degut a qu han jugat
participi del verb deure seguit de la preposici a, molt malament.
sovint formant part de lexpressi ser + degut + a
Han perdut el partit perqu han jugat
malament.
Degut a
174
175
Exercicis unitat 18
a) Els iraquians han abatut un avi a reacci britnic.
_________________________________________________________________________
b) Han anat al concert de l'ordre de deu mil persones.
_________________________________________________________________________
c) No cregues, a nivell poltic aquest assumpte no ha passat desapercebut.
_________________________________________________________________________
d) Mon pare t uns pantalons a ratlles dels anys cinquanta.
_________________________________________________________________________
e) Plantejar el problema fumadors versus no fumadors no ajudar a resoldre'l.
_________________________________________________________________________
f) Aquestes fotografies sn diferents a les que em vas ensenyar l'altre dia.
_________________________________________________________________________
g) Recorda que hem quedat a sopar diumenge per la nit.
_________________________________________________________________________
h) Cal que et fixes atentament en el grfic publicat a la pgina cinc.
_________________________________________________________________________
i)
Pensa que, al respecte del que em comentares ahir, no hi ha cap novetat.
_________________________________________________________________________
j)
Vaig comenar a estudiar amb ganes, per als cinc minuts ja n'estava fart.
_________________________________________________________________________
k) Enguany, en Setmana Santa, em dedicar a dormir i descansar.
_________________________________________________________________________
l)
Sempre vaig en autobs a la universitat.
_________________________________________________________________________
m) Has d'acabar el treball per poder-te'n anar a jugar.
_________________________________________________________________________
n) Ha vingut Joan per donar-me un regal.
_________________________________________________________________________
o) Tinc molt de temps per a pensar en les meues coses.
_________________________________________________________________________
p) Necessite un bon llibre per aprendre angls.
_________________________________________________________________________
175
176
q) A nivell semntic, aquest mot s molt ric.

_________________________________________________________________________
r) Han fet una proposta a l'objecte de guanyar adeptes.
_________________________________________________________________________
s) En base als acords presos, hem de rendir-nos.
_________________________________________________________________________
t)
Trobars l'abric junt a la prestatgeria.
_________________________________________________________________________
u) Degut a les fortes pluges, enguany s'ha perdut la collita de taronges.
_________________________________________________________________________
v) Pensa que a mitjan mes d'abril ha d'estar acabat el projecte.
_________________________________________________________________________
w) Recorda que, no obstant, haurem de respondre de les nostres actuacions.
_________________________________________________________________________
x) Hem aconseguit els nostres objectius a base de tenacitat.
_________________________________________________________________________
y) M'he comprat un iot a vela. s precis.
_________________________________________________________________________
z) Alerta, que dins de tres minuts et toca actuar.
_________________________________________________________________________
2. Corregeix les frases segents. Hi ha errades de preposicions de tot tipus.
a) Des de qu van vindre de Pars, que estic trist.

____________________________________________________________________
b) No estic d'acord amb engegar altra vegada l'ordinador.
____________________________________________________________________
c) Grcies a qu va estudiar, va poder aprovar.
____________________________________________________________________
d) Abans de qu vingues, crida'm per telfon.
____________________________________________________________________
e) Has d'aconsellar b als teus alumnes, que desprs t'ho agrairan.
____________________________________________________________________
f) Els meus amic confiaven en arribar a temps al partit de futbol.
____________________________________________________________________
g) M'agrada viure en Sant Joan, per qu s molt agradable.
____________________________________________________________________
177
h) He pensat en escriure un llibre sobre art alacant.

____________________________________________________________________
i)
Fins a qu no acabe el treball no veur la pellcula.

____________________________________________________________________
proposem.
a) Arran dels ltims esdeveniments poltics, penseu que el segle XXI ser el segle en el qual
es confirmar i s'estendr l'hegemonia nord-americana o, per contra, retornarem a un
equilibri entre les diverses nacions o blocs de nacions? Quin paper penseu que ha de tenir
l'ONU?
b) Sobre quins fonaments penseu que es pot construir la Uni Europea? Europa t algun
tipus d'unitat o de valors comuns sobre els quals es pot articular polticament? s una
quimera pensar en una Europa unida polticament?
Unitat 19. Conjuncions

1. Conjuncions copulatives
La conjunci i no es transforma mai en e quan el mot segent comena per i:
Ferran ve ara mateix i intentar portar-nos els discos.
La locuci aix com es pot utilitzar tamb en sentit copulatiu, per s convenient no abusar-ne
per tal com aquesta locuci t principalment un sentit distributiu:
Aix com els grecs van conquerir el sud d'Itlia, els romans van conquerir
posteriorment Grcia.
2. Conjuncions disjuntives
La conjunci o no es transforma mai en u davant d'un mot que comena per una altra o.
No s si avisar Pere o scar.
3. Conjuncions adversatives
Cal distingir la conjunci sin del grup si no, format per la conjunci condicional seguida de
la negaci no.
No solament era un bon estudiant, sin tamb un excellent esportista.
Si no vns abans de les vuit, no arribarem a temps al teatre.
En l'expressi no obstant aix (o aix no obstant) no es pot prescindir del mot aix perqu
expressa quina cosa s la cosa que no obsta, expressa el complement directe.
Has fet molt b l'examen; no obstant aix, s difcil que t'atorguen la beca.
De tota manera, no obstant pot aparixer sense aix si t el complement directe:
No obstant els meus dubtes, vaig confiar en ell.
179
180
4. Conjuncions consecutives
La conjunci doncs expressa conseqncia o conclusi i no pot introduir en cap cas
l'expressi de la causa o el motiu.
No ha vingut a classe *doncs estava malalta.
No ha vingut a classe perqu estava malalta.
Estava malalta, doncs no ha vingut a classe.
5. Conjuncions completives
No s'ha d'ometre la conjunci que quan introdueix certes oracions dependents d'un verb que
expressa petici, propsit o desig que una cosa s'esdevinga.
M'agradaria *anares al supermercat.
M'agradaria que anares al supermercat.
Espere *vingues amb bones notcies.
Espere que vingues amb bones notcies.
Us pregue *digueu la veritat.
Us pregue que digueu la veritat.
Tampoc no s'ha d'ometre la conjunci que darrere de l'adverbi d'afirmaci s en frases com:
Recorda que s *l'espera, el regal.
Recorda que s que l'espera, el regal.
Recordeu que en catal cal introduir l'infinitiu de certes construccions amb la preposici a i
no amb la conjunci que (com fa el castell):
No tenen res *que dir.
No tenen res a dir.
Aquest tema deixa molt *que desitjar.
Aquest tema deixa molt a desitjar.
De vegades s'utilitza incorrectament el mot com amb valor de conjunci completiva, s que s
incorrecte.
Ara veureu *com tot era veritat.
Ara veureu que tot era veritat.
181
6. Conjuncions temporals
s un calc del castell l's del mot noms amb valor temporal (amb el significat
'immediatament desprs') davant d'un verb en infinitiu o en present de subjuntiu.
*Noms eixir ens vam trobar Josep.
Aix que vam eixir ens vam trobar Josep.
No et preocupes que *noms vinga Pere del gimns li ho dir.
No et preocupes que de seguida que vinga Pere del gimns li ho dir.
El mot segons no t un valor de progressivitat temporal, tal com fa el castell:
*Segons transcorre el temps, tenim menys oportunitats d'estudiar.
A mesura que transcorre el temps, tenim menys oportunitats d'estudiar.
Tampoc el mot conforme t aquesta significaci.
*Conforme passen els dies vaig recuperant-me.
A mesura que passen els dies vaig recuperant-me.
No s correcta la locuci en tant que amb valor temporal:
No us mogueu *en tant que no arriben els vostres pares.
No us mogueu fins que no arriben els vostres pares.
7. Conjuncions causals
La normativa no admet la locuci *donat que.
*Donat que no hi ha consens, no podem aprovar aquesta resoluci.
Ats que / Com que no hi ha consens, no podem aprovar aquesta resoluci.
Recordeu que la locuci degut a s un calc del castell quan se li atribueix un valor causal. Al
seu lloc poden usar-se altres locucions com ara a causa de, grcies a, per culpa de, etc,
*Degut al mal temps no hem pogut anar a la muntanya.
A causa del mal temps no hem pogut anar a la muntanya.
S que s correcta quan s participi del verb deure:
El seu problema s degut a la seua falta de carcter.
8. Conjuncions finals
Recordeu que no s correcte utilitzar la forma per a qu per a expressar un valor de finalitat.
Obri la finestra *per a qu entre l'aire.
Obri la finestra perqu/ per tal que/ a fi que entre l'aire.
182
9. Conjuncions condicionals
Recordeu que no podem utilitzar la preposici de o la preposici a en sentit condicional.
*De no ser per tu no hauria arribat on he arribat.
*A no ser per tu no hauria arribat on he arribat.
Si no haguera sigut per tu no hauria arribat on he arribat.
En aquest sentit condicional tampoc no s correcta la conjunci com + subjuntiu.
*Com no s'afanye no arribarem a temps.
Si no s'afanya no arribarem a temps.
Cal substituir les expressions *a ser possible i *a poder ser per si pot ser, si s possible o
altres expressions, segons el context.
*A ser possible, vull que acabem la faena dimecres.
*A poder ser, vull que acabem la faena dimecres.
Si pot ser, vull que acabem la faena dimecres.
L'expressi castellana a no ser que s'ha de traduir per si no s que, llevat que, tret que, etc.
No firmaran el pla de pau *a no ser que el govern de Bush s'hi compromet.
No firmaran el pla de pau si no s que el govern de Bush s'hi compromet.
La locuci *sempre i quan s un simple cal del castell:
T'ho comprar *sempre i quan acabes els deures.
T'ho comprar sempre que acabes els deures.
Tamb s un calc del castell l'expressi *amb tal que
*Amb tal que calle, sc capa de comprar-li una moto.
Amb la condici que / a fi que calle, sc capa de comprar-li una moto.
s tamb incorrecte l's de com per a introduir una condici:
*Com no faces el dinar, avui no menjars!
Si no fas el dinar, avui no menjars!
Exercicis unitat 19
a) Avui no ha vingut a treballar doncs estava malalta.
____________________________________________________________________
b) Ha perdut les eleccions degut al seu mal carcter.
____________________________________________________________________
c) Noms assabentar-se de la notcia la va comunicar a son pare.
____________________________________________________________________
d) No tinc ms preguntes que fer-te. Dem continuarem.
____________________________________________________________________
e) T'ajudar sempre i quan et comprometes a fer-ho rpidament.
____________________________________________________________________
f) Et pregue acceptes el regal. Te'l mereixes.
____________________________________________________________________
g) Van anar lliurant els exmens segons acabaven la prova.
____________________________________________________________________
h) El terra de la carretera est banyat car ha plogut molt.
____________________________________________________________________
i)
Com no acabes la carrera no trobars mai treball.

____________________________________________________________________
j)
Compra'm, a ser possible, un pernil i una llauna de tonyina.

____________________________________________________________________
k) Han portat llibres; no obstant, no han portat tots els que demanrem.
____________________________________________________________________
l)
Els assistents han anat seient conforme anaven arribant a l'esglsia.

____________________________________________________________________
m) El seu xit s'ha degut al fet que estava molt preparat.

____________________________________________________________________
n) Li vam comprar l'enciclopdia per a qu poguera fer b els treballs de curs.
____________________________________________________________________
o) Intenta pintar, a ser possible, un parell de quadres.
____________________________________________________________________
p) Aix com el cel es va ennuvolar a poqueta nit, aix el seu enteniment es va enterbolir.
____________________________________________________________________
183
184
q) Creu-me, t'assegure que s vindr. No patisques.

____________________________________________________________________
r) Anit vingueren al concert solament deu u onze persones.
____________________________________________________________________
s) L'han ajudat amb tots els seus mitjans amb tal que guanye les eleccions.
____________________________________________________________________
t)
Pensa que noms arribe has de fer-li la consulta.

____________________________________________________________________
u) A no ser que treballes molt, no fars diners.

____________________________________________________________________
v) No obstant el teu consell, crec que finalment far el que havia pensat.
____________________________________________________________________
w) Pensa que no solament s una bona persona si no tamb un bon metge.
____________________________________________________________________
x) Donat que estem tots d'acord, anem-nos-en a celebrar-ho.
____________________________________________________________________
y) Com vinga el teu pare, sabrs el que s bo.
____________________________________________________________________
z) Tret que tinguem sort, avui no agafem l'autobs.
____________________________________________________________________
aa) Jugarem el partit de futbol sempre i quan siguem prou jugadors.
____________________________________________________________________

a) Siempre presenta los ejercicios como es debido.
____________________________________________________________________
b) Debido a la falta de alimentos se estan produciendo muchos muertos en Senegal.
____________________________________________________________________
c) A no ser por ti me hubiera rendido fcilmente.
____________________________________________________________________
d) Te esperar siempre y cuando no tardes mucho.
____________________________________________________________________
e) Me he matriculado en Geografa e Historia y en Derecho.
____________________________________________________________________
f) Te avisar nada ms llegue. Tranquilo.
____________________________________________________________________
185
g) Como no termine la novela antes del diez de junio no podr presentarse al concurso. _
____________________________________________________________________
h) Me he pasado el da rezando para que llueva, pero ni san Antonio escucha mis oraciones.
____________________________________________________________________
i)
Me estoy poniendo nervioso conforme pasa el tiempo y observo que no termino el

trabajo.
____________________________________________________________________
3. Escriviu 5 frases que incloguen errors de conjuncions, perfrasis verbals i lxic (no cal
que totes les frases incloguen tots els errors). Heu de lliurar-les al professor i les
corregirem a classe entre tots. Aquell o aquella que aconseguisca que no es detecten
el major nombre d'errors, guanyar.
proposem:
a) Viure sol o acompanyat? Qu en penseu?
b) Per qu estan tant de moda els programes amb gent pretesament famosa?
Unitat 20. Sociolingstica

1. La llengua com a fet social
La llengua, qualsevol llengua, no s solament un conjunt de regles gramaticals i de paraules,
sin que es troba immergida en un context social, sotmesa a diversos factors que l'afecten,
fins al punt que aquests factors poden arribar a provocar que una llengua restringisca el seu s
o fins i tot que desaparega.
La sociolingstica estudia la llengua com un fet social, ja que se centra en diversos elements
socials, extralingstics, com ara, els parlants (estatus social, sexe, professi), l'extensi del
seu s en mbits privats, administratius, socials, etc.; els problemes de normativitzaci que
puga tenir o la influncia que altres llenges exerceixen sobre la llengua prpia.
En l'mbit dels territoris de parla catalana ben prompte tingurem estudis de sociolingstica,
all per la dcada dels anys seixanta del segle passat.1 Les especials circumstncies socials i
poltiques del catal (que ja hem vist en la unitat 26) van provocar que diversos especialistes,
sobretot valencians, publicaren treballs que han marcat durant moltes dcades el debat sobre
diverses qestions o conceptes clau que estudiarem ara mateix. Els noms dels valencians Llus
Vicent Aracil (1965) o Rafael Ninyoles (Conflicte lingstic valenci, 1969) introdueixen als
nostres territoris la reflexi sociolingstica.
Cal tenir en compte que la sociolingstica, com a disciplina, naix o es desenvolupa a partir dels anys
cinquanta als Estats Units i al Canad.
187
188
2. Algunes consideracions prvies i alguns conceptes

clau
Ja hem dit que la llengua, com a instrument social de comunicaci, depn d'una srie de
variables per al seu s, diguem-ne, normal. Quines sn aquestes variables? Podem sintetitzarles en la llista segent:
1) Que la llengua estiga normativitzada, s a dir, que tinga una normativa avalada per alguna
instituci acadmica de prestigi.
2) Que tinga un reconeixement i un recolzament poltic, jurdic i institucional.
3) Que aquesta llengua siga til per a poder utilitzar-se en diverses situacions comunicatives,
s a dir, que aprofite tant per a parlar amb els nostres amics com per a redactar un llibre de
fsica nuclear, per exemple.
4) Que tinga una presncia estable en els diversos mitjans de comunicaci.
5) Que els parlants se senten identificats amb aquesta llengua i amb el model de llengua
normativitzada. I que a ms la consideren un instrument til de comunicaci.
6) La influncia que una o diverses llenges puguen tenir sobre la llengua prpia.
En la nostra rea lingstica, tant Aracil com Ninyoles van posar en circulaci una srie de
conceptes per intentar explicar la situaci social del catal. Vegem-ne alguns.
2.1 Llenges en contacte, conflicte lingstic, bilingisme,

diglssia,
substituci
lingstica
i
normalitzaci
lingstica
Normalment, i excepte casos molts excepcionals, totes les llenges estan en contacte amb
d'altres, b dins d'un mateix territori (Sussa o Blgica, per exemple), b amb llenges que es
troben en un territori ve. Pot passar fins i tot que el contacte no siga territorial, sin
ambiental, com pot ser en aquest moment el contacte que el catal i el castell, per exemple,
tenen amb l'angls. Noms cal passejar pels carrers per veure la gran quantitat de rtols de
botigues o llocs d'oci escrits en angls o, fins i tot, veure anuncis de televisi en els quals els
personatges parlem directament en aquesta llengua, de vegades subtitulats per d'altres no.
Sempre, per tant, que tenim llenges en contacte es produeix algun tipus de conflicte entre
aquestes, sobretot si una de les llenges comena a ocupar els mbits d's o funcions
lingstiques d'una altra llengua. En el cas concret del catal, el castell, a partir dels segles
XVI
i XVII, va comenar a ocupar aquests espais, aquests usos, i, en definitiva, parlants.
189
Aquest procs, agreujat per les circumstncies histriques que veurem en la unitat 21, va
produir (o pot produir), en un primer moment, parlants bilinges i parlants diglssics.
El bilingisme s el cas ms simple de plurilingisme, en qu un individu parla dues llenges
en un mateix nivell, tericament. Sinclouen ac situacions extremadament variades dacord
amb els nombrosos factors que es tinguen presents. Apareixen aix conceptes com
bilingisme passiu o actiu, individual, territorial, social, etc. Cal tenir en compte, per, que
sota l'etiqueta de bilingisme s'amaga moltes vegades una situaci social que, de fet, s
totalment inestable, ja que quan una de les llenges parlades al si d'una comunitat esdev
suprflua per a la comunicaci, resulta difcil mantenir-ne la seua supervivncia a llarg
termini. Difcilment, per tant, trobarem una societat ideal de parlants bilinges i d'usos socials
bilinges.
Parlem ara de la diglssia. El primer que introdu aquest concepte fou Charles A. Ferguson,
lany 1959. El concepte de Ferguson es referia a situacions en qu dues varietats dun mateix
idioma, coexistents, tenen assignades funcions diferents dins de la comunitat parlant. Ara b,
el terme sha generalitzat i sutilitza per explicar la duplicitat de funcions de dues llenges
diferents (en contacte i en conflicte), basada en la desigualtat social de condicions. Aix,
existeix una llengua A que s la que sutilitza com a vehicle en els mbits ds formals i
escrits i en lmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicaci, de ladministraci, etc.),
i una llengua B, considerada per la majoria de parlants com inferior o baixa i que noms susa
en els nivells familiars o colloquials.
La resoluci o l'etapa final d'una situaci de conflicte lingstic (amb parlants
progressivament diglssics), s doble: o b es produeix una substituci lingstica, en el sentit
que la llengua dominant o ms forta desplaa totalment la ms dbil, o b aquest procs de
progressiva substituci lingstica es recondueix, en el sentit que la llengua ms dbil vaja
recuperant mbits d's. s el que es coneix com a procs de normalitzaci lingstica. Que
una llengua esdevinga normal significa que sen faa s en tots els mbits socials i resulte
vlida per a qualsevol funci, tant per aquelles ms prestigiades socialment com en els mbits
de relacions quotidianes. Com es pot deduir, la normalitzaci comporta una extensi social de
la llengua en qesti i pressuposa, s clar, el concepte de normativitzaci, ja que sols una
llengua fixada normativament pot esdevenir normalitzada. En un procs de normalitzaci
lingstica s'han d'implicar els poders pblics i la societat civil.
190
2.2 Altres conceptes: mbits d's i registres

Altres conceptes que afecten la variaci social duna llengua sn, en primer lloc, el dmbits
ds, que ja hem fet servir. Consisteixen en els diversos marcs socioculturals diferenciats en
qu una llengua (o varietat lingstica) s usada: familiar, educatiu, mitjans de comunicaci,
etc. s difcil delimitar-los exhaustivament, per s que podem exposar una srie de
coordenades que ens ajudaran a definir-ne la tipologia: les categories dindividus (sexe, edat,
ocupaci, coneixena prvia...), el tema, la situaci (formal o informal), o la intenci dels
parlants.
Lligat als mbits d's o a les situacions comunicatives en qu utilitzem una llengua trobem el
concepte de registre, que podem definir com la varietat de la llengua que utilitza un parlant en
una situaci comunicativa concreta, i que dna compte de la seua capacitat d'adaptaci a
aquesta situaci comunicativa. Podem trobar-nos diverses classificacions del registres. La ms
usual diferencia entre:
1. Registre colloquial
2. Registre vulgar
3. Argots
4. Registre estndard
5. Registre cientificotcnic
6. Registre jurdic i administratiu
7. Registre literari
8. Registre periodstic
9. Registre publicitari
Cal no confondre registre estndard (on podem distingir entre un registre estndard oral i un
registre estndard escrit), i que t a veure amb el nivell de formalitat amb qu utilitzem la
llengua, i el que anomenem llengua estndard, que s el model de llengua supradialectal que
s'utilitza a l'escola, en els mitjans de comunicaci, en el llenguatge juridicoadministratiu, etc.;
i que es construeix a partir de la llengua normativa.
191
3. Algunes reflexions finals

La situaci de la llengua catalana ha canviat molt en els ltims trenta anys, desprs de la mort
del dictador i l'aprovaci dels diversos estatuts d'autonomia. Ara el catal s reconegut com a
llengua oficial dels diferents territoris (al costat del castell), t un suport poltic i institucional
ms o menys fort, s present en alguns mitjans de comunicaci i s'ensenya (amb major o
menor extensi) a les escoles. Tamb s veritat que ha recuperat usos socials (en
l'administraci pblica, per exemple), que ha recuperat prestigi social i que t una important
activitat literria. Per contra, per, sembla que el seu s per part dels parlants va disminuint
progressivament, sobretot per part dels ms joves.
A ms, les noves tecnologies, la influncia de l'angls com a llengua de comunicaci
internacional, l'arribada d'immigrants de diversos pasos, planteja uns nous reptes a la vitalitat
o supervivncia de la llengua catalana. Alguns pronostiquen una mort anunciada, d'altres, ms
optimistes, pensen que finalment se'n sortir.
192
Exercicis de la unitat 20
proposem:
a) Penseu, desprs el que heu llegit en la unitat i el que hem comentat a classe, que la
llengua catalana t futur o que est condemnada a desaparixer?
b) Fins a quin punt l'angls desplaar altres llenges del mn? En aquest mn globalitzat
tenen lloc les anomenades llenges minoritries?
2. Intenteu contestar breument les qestions segents:

a) Si una persona parla en pblic (en el treball, per exemple) en castell i a casa en valenci,
estem parlant d'un individu bilinge o diglssic?
b) La substituci lingstica pot evitar-se amb un bilingisme legal o hi calen ms mesures?
c) La Comunitat valenciana s realment bilinge o ho s solament sobre el paper?
d) Els poders pblics no han d'intervenir en matria lingstica, s'ha de deixar tot en mans de
la societat i del usuaris de les llenges.
e) Seria millor que tots parlrem la mateixa llengua?
Unitat 21. Lorigen de la llengua. Principals

etapes de la histria de la llengua
1. Sobre la llengua catalana
1.1 El concepte de llengua
Quan parlem de la llengua d'un pas estem fent, en realitat, una abastracci, ja que una llengua
no s ms que un conjunt de dialectes, s a dir, un conjunt de varietats d'aquesta mateixa
llengua distribudes per un o diversos territoris. Aix, per exemple, quan parlem de l'angls
(com a llengua), estem referint-nos a un conjunt de dialectes distributs per diversos pasos
que comparteixen, aix s, el mateix sistema fontic, morfolgic, sintctic i lxic, malgrat les
diferncies que s'hi poden observar.
La llengua catalana, com qualsevol altra llengua que t una important extensi territorial i un
gran nombre de parlants, presenta o, millor dit, est constituda tamb per una srie de
varietats dialectals o geogrfiques. Aquests dialectes tenen una srie de caracterstiques
(fontiques, morfolgiques i lexicals) que contrasten amb altres dialectes del mateix idioma.
De tota manera, la identitat d'estructures dels dialectes valencians amb els catalans i balears
sn suficients perqu tots els lingistes afirmen la unitat de la llengua, reconeguda
acadmicament i internacionalment com a llengua catalana. El "valenci", per tant, s la
manera que tenim els valencians de parlar catal.
1.2 L'origen de la llengua catalana

La llengua catalana, com la resta de les llenges que anomenem romniques, deriva del llat
vulgar parlat (no del llat literari dels escrits de Cicer, per exemple) al nord-est de la
provncia romana Tarraconense, s a dir, d'aproximadament de les actuals provncies de
Barcelona i de Girona. Penseu que aquest territori no va ser conquerit pels musulmans, per la
193
194
qual cosa s'hi va poder desenvolupar aquesta llengua romnica directament a partir del llat
que hi parlaven els seus habitants.
Hem de tenir en compte que el catal s una llengua diferenciada de l'occit, malgrat les
intenses relacions entre el sud de l'antiga Gllia i els comtats catalans, i la vinculaci
d'aquests amb la monarquia franca durant els segles VIII i IX. L'occit constitueix una
llengua romnica ben diferenciada de les seues venes: francs, franco-provenal, itali, catal
i castell-aragons. Sovint se l'ha confs, per la importncia que assol la Provena, amb el
provenal, que s, de fet, noms una de les variants dialectals de l'occit, com ho sn el
llemos i, amb ms peculiaritats, el gasc.
A partir del segle XII s'inicia un poders procs de reconquesta, que expand la Corona
Catalano-aragonesa pels territoris que restaven sota l'hegemonia de l'Islam. Aix, Tortosa,
Lleida i Fraga sn conquerides per Ramon Berenguer IV entre 1148 i 1149. Jaume I s'apoder
el 1229 de Mallorca i del Regne de Valncia entre 1233 i 1245. Parallelament a les
conquestes militar i al repoblament d'aquests territoris, s'expand la llengua catalana.
No t fonament cientfic suposar que els moros valencians no parlaren rab sin roman en el
segle XIII abans de la conquesta de Jaume I. Consta que els moriscos valencians seguien
parlant en rab en produir-se la seua expulsi (1609). Al comenament de la dominaci
musulmana la immensa majoria de la poblaci era l'autctona hispanovisigoda, per a la fi, a
l'igual del que havia passat abans amb la romanitzaci, el procs d'arabitzaci
lingsticocultural es consum. El parlar romnic autcton i les formes de vida preislmiques
foren conservades durant ms temps per la minoria tnico-religiosa mossrab.
Cal tenir en compte tamb que la distribuci de la repoblaci cristiana del Regne de Valncia
al segle XIII fou de la segent manera: a les zones septentrionals, central-litoral i meridional
del Regne acab imposant-se el catal occidental. Al sector central ponent s'hi propag, en
canvi, l'aragons-castell.
1.3 La denominaci de la llengua

Al comenament, les llenges romniques no tenien un propi nom demostratiu, i els
valencians anomenaven a la seua "roman", "pla", "nostre llat", etc. A mesura, per, que els
regnes peninsular es consoliden, denominen la llengua amb el nom del gentilici, s a dir, amb
el nom del territori. Aix, als documents de la Cancelleria reial (organisme administratiu de
Unitat 26. Lorigen de la llengua. Principals etapes de la histria de la llengua
195
tots regnes que constituen la Corona d'Arag) ja se li dna el nom de "catal" a la llengua des
del 1348. Per des de la darreria del segle XIV els valencians donen generalment el nom de
"valenci" a la seua llengua. Com que al segle XV Valncia s la ciutat hegemnica de la
Corona d'Arag, no pot estranyar-nos que els escriptors valencians, satisfets del nom de la
seua ciutat i Regne, mot de noble estirp romana, es complaguen a anomenar "llengua
valenciana" el seu idioma. De tota manera, a pesar d'aquesta diversitat de denominacions, en
tot el domini lingsitc catal hi havia conscincia de la unitat idiomtica, com ho demostra,
per exemple, el fet que poetes catalans, mallorquins i valencians concorrien als certmens
literaris de qualsevol dels tres territoris.
Veiem solament tres testimonis que donen fe de la conscincia de la unitat idomtica al llarg
dels ltims segles:
- Mart de Viciana (historiador valenci, 1502-1582), Crnica de la nclita y coronada ciudad
de Valencia, III. Valncia, p. 341:
"En Orihuela y su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo
de la conquista se pobl la tierra ms de catalanes que de otras naciones, de los quales
heredaron la lengua, coraon, manos y obras".
- Gaspar Escolano (historiador i eclesistic valenci, 1560-1619. Cronista del Regne),
Dcadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. Valncia, llibre
I, cap. XVI, c. 108:
"Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nacin catalana, y tom della la
lengua, y estn tan paredaas y juntas las dos provincias, por ms de trescientos aos han
pasado los deste reino [de Valncia] debaho del nombre de catalanes, sin que las naciones
extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes i valencianos".
- Teodor Llorente i Olivares (poeta de la Renaixena valenciana segle XIX i fundador
del peridic Las Provincias):
"Yo he sido siempre contrario a los que han querido hacer del valenciano un coto
redondo, bien cerrado, exagerando las diferencias que hoy separan nuestra lengua de la
catalana. Literariamente no haba ms que un idioma en Catalua, Valencia y Mallorca, y
debemos tender a restablecer esa unidad". (carta a Eduard Lpez-Chavarri, Epistolari
Llorente, III. Barcelona, 1936, p. 257).
196
2. Principals etapes de la histria de la llengua

catalana
Podem establir, a grans trets, tres grans perodes en la nostra histria lingstica:
Des de la naixena fins al moment de mxima esplendor. Aquest perode engloba l'aparici de
la llengua parlada, la gradual implantaci de l'escrita, amb el bandejament progressiu del llat,
fins al segle XV, que esdev el moment de mxima esplendor de la llengua medieval.
La Decadncia, perode que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, i que es caracteritza per la
regressi de la nostra llengua en tots els mbits d's.
Des de la Renaixena (primeries del segle XIX), entesa com a perode en qu s'inicia el
redreament lingstic, fins als nostres dies. En aquest perode se situa la normalitzaci
gramatical i la recuperaci de l'oficialitat.
2.1 Naixement de la llengua (segles VII al XII)

Durant aquest perode assistim als grans canvis que es produeixen en el llat vulgar i que
propicien la formaci de les llenges romniques. En el nostre cas, cal tenir present que el
llat vulgar es distancia cada vegada ms del llat culte, que a partir del segle VII s usat noms
pels eclesistics.
Efectivament, a partir del segle VIII, el llat s una llengua que s'aprn, per que ning no
parla. Dissortadament, i encara que es pensa que la nostra va seguir una evoluci parallela a
la de la resta de les llenges romniques, la documentaci que n'ha perviscut no s directa, i
no explicita la conscincia de diferenciaci entre el llat i el primitiu roman catal. Haurem
d'esperar fins al segle XI per trobar frases, expressions, etc. que ens permeten parlar d'una
prosa romnica.
Els dos textos considerats els ms antics en la nostra llengua sn el Forum Iudicum (una
recopilaci del dret visigtic tradut del llat), i les Homilies d'Organy, considerat el nostre
primer text literari, una collecci de sermons conservada en aquesta poblaci.
197
2.2 L'expansi de la llengua (segles XIII i XIV)

All que ms contribueix a caracteritzar aquest perode histric s el moment de gran
expansi peninsular i mediterrnia que viu la corona catalanoaragonesa. Si el segle XIII s el
de la conquesta de Mallorca i Valncia, el segle XIV representa l'expansi cap a Sardenya,
Siclia i Grcia.
Durant aquest perode es consolida una estructura poltica i una ideologia nacional molt
acostada a la dels estats nacionals moderns i que exigeix una ordenaci jurdica adreada a
reforar el poder pblic. En pocs anys apareixen les versions catalanes dels Usatges de
Barcelona, els Furs de Valncia i els Costums de Tortosa.
En aquest moment se situa l'obra de Ramon Llull (1232-1315), el qual aprofitant una llengua
ja molt evolucionada, desplega una abundantssima obra en prosa, narrativa o filosfica, que
converteix el catal en una llengua apta per a l'expressi literria, cientfica i filosfica.
Podem dir que Llull, en una tasca modernitzadora molt semblant a la que Alfons X el Savi
impuls per al castell, s el creador de la prosa literria catalana
De la mateixa manera, aquella expansi, poltica, per tamb lingstica, feia necessria una
institucionalitzaci del poder reial, la Cancelleria reial, que exercia la direcci dels afers de
l'estat. En l'aspecte lingstic, la Cancelleria realitz una tasca d'inestimable valor en el procs
de fixaci i cohesi de la llengua en esdevenir l'agent unificador de l'idioma. Grcies a l'acci
de la Cancelleria, la unificaci lingstica de la prosa esdev una realitat. El catal
cancelleresc esdev una mena de koin que no coincidia estrictament amb cap variant parlada,
per on tots els homes cultes es retrobaven per a l'expressi escrita.
Els segles XIII i XIV sn tamb els segles en qu apareixen les Grans Crniques, Aquesta srie
de textos historiogrfics es generen com a resposta a l'afany de conservar la memria dels
esdeveniments collectius. Les quatre crniques que componen aquesta srie sn:
La crnica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere i dels seus antecessors passats.
La crnica de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels Feits.
La crnica de Ramon Muntaner.
La crnica de Pere el Cerimonis.
198
No hem d'oblidar tampoc que al llarg d'aquest perode ens trobem amb algunes de les figures
ms notables de la nostra literatura: Arnau de Vilanova, Eiximenis, Bernat Metge, Antoni
Canals, Sant Vicent Ferrer o Anselm Turmeda.
2.3 L'esplendor de la llengua (segle XV)

Aquest perode s'obri amb la mort sense successi legtima de Mart l'Hum, fet que
provocar la lluita dels diversos aspirants a la Corona d'Arag fins que el 1412, amb el
Comproms de Casp, sorgeix una nova dinastia d'origen castell: la dels Trastmera, els reis
de la qual iniciaran el procs de castellanitzaci de la cort i de la noblesa, un dels factors que
determinaran l'origen de la Decadncia.
Malgrat que els historiadors consideren el segle XV com un segle de crisi socioeconmica (i
que al nostre territori afecta sobretot Catalunya), a Valncia augmenta la poblaci i es viu una
poca d'esplendor que en determinar una gran florida literria. Ms tard, mentre la cultura
europea viu els fruits literaris del Renaixement, les nostres lletres entren cap a les darreries del
XV
i comenament del XVI en un perode de Decadncia.
En aquest moment histric d'esplendor i auge de Valncia, i dins una basta producci literria,
se situen els grans autors Jaume Roig, Ausis March, Joan Ros de Corella, Joanot Martorell,
Jordi de Sant Jordi o Bernat Fenollar. Tamb en aquest perode trobem les dues grans
novelles cavalleresques Curial i Gelfa i Tirant lo Blanc.
2.4 La Decadncia (segles XVI, XVII i XVIII)

Es denomina Decadncia el perode comprs entre els segles XVI, XVII i XVIII i que acaba, ja
en el segle XX; amb la Renaixena.
Aquest perode es caracteritza per l'afebliment i anullaci oficial de la personalitat
jurdica de la Corona d'Arag, la crisi de la conscincia lingstica collectiva la minva en la
producci d'obres literries cultes, si b la producci literria popular mant la seua fecunditat
i la llengua es mant en l's quotidi de la immensa majoria de la poblaci.
Com a causes ms rellevants del que hem anomenat Decadncia es poden citar:
199
- l'entronitzaci de la dinastia dels Trastmara.

- la revolta de les Germanies valencianes i mallorquines, que culmina amb la repressi de
Germana de Foix (virreina de Valncia en el segle XVI) i la instituci a Valncia d'una cort
virreinal amb una aristocrcia castellanitzadora.
- el triomf de Felip d'Anjou (Felip V) en la guerra de Successi espanyola amb la consegent
repressi poltica i cultural: prdua d'autonomia de la universitat valenciana, aboliment dels
Furs (1707), anullaci de la personalitat poltica de la Corona d'Arag (Decret de Nova
Planta, 1716).
Aquests factors, juntament amb d'altres, donaran com a resultat l'oblit progressiu dels nostres
clssics i el prestigi creixent de la literatura castellana, que viu ara el seu segle d'or. El
bilingisme i la posterior substituci de la nostra llengua pel castell entre l'aristocrcia i els
sectors culturalment dirigents, i l'afluixament de la conscincia lingstica, comencen a donarse en aquesta poca.
2.5 La Renaixena (segle XIX)

Tradicionalment, es considera que la Renaixena s'inicia l'any 1833 amb la publicaci de l'oda
La Ptria, de Bonaventura Carles Aribau, en la revista El Vapor. Es tracta d'un procs que
clou el perode que hem anomenat Decadncia. Amb la Renaixena, es reelabora i enforteix la
conscincia del nostre poble. Per la nostra Renaixena no s un fenomen allat del context
europeu; s'ha de tenir en compte que en aquest moment les idees romntiques impulsores del
retorn dels pobles a les seues arrels impregnen tot Europa i configuren els nacionalismes del
segle XIX.
Els plantejaments de la Renaixena es consoliden prompte al Principat de Catalunya, per no
tenen la mateix fortuna a Valncia i les Illes Balears, on l'impacte s menor.
Encara que la premsa a Valncia s primerenca (ja el 1837 apareix la revista satrica en
valenci El Mole), la preocupaci per la llengua no s gran, ms aviat s'usa com a vehicle de
les idees poltiques del moment. A les lletres valencianes d'aquesta poca corresponen poetes
com Teodor Llorente o Wenceslau Querol i tamb els populars saineters Bernat i Baldov i
Eduard Escalante.
200
2.6 La normativitzaci de la llengua i la lluita per la

normalitzaci (segle XX -XXI)
Abans de la Guerra Civil la llengua recupera usos oficials (sobretot a Catalunya) i cultes;
desprs de la guerra i amb la dictadura franquista es va enfortir el procs de castellanitzaci.
L'arribada de la democrcia, per, ha perms de recuperar l'oficialitat de la llengua en tots els
territoris de parla catalana (consagrats en els respectius estatuts d'autonomia), la recuperaci
d'mbits d's i l'apropament a la normalitzaci lingstica i cultural, amb resultats desiguals
segons els territoris i segons tamb els mbits d's.
Pel que fa a la literatura, i malgrat els entrebancs poltics, s'ha consolidat una nmina
d'escriptors de qualitat, com ara Carles Riba, Salvador Espriu, Joan Fuster, Merc Rodoreda,
Lloren Villalonga o Vicent Andrs Estells, entre molts altres.
A ms, durant el segle XX es va produir el procs de normativitzaci. El 1907 es va crear
l'Institut d'Estudis Catalans i on, grcies a la tasca de Pompeu Fabra al si de la Secci
Filolgica de l'Institut, es va publicar les Normes ortogrfiques (1913), la Gramtica catalana
(1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). Amb aquestes obres es cloa el
procs de normativitzaci del catal modern. El 1932 es van firmar les Normes de Castell,
amb les quals els valencians es van adscriure a la fixaci de la llengua que havia elaborat
Pompeu Fabra.
El gran repte pendent de la llengua catalana s aconseguir la plena normalitzaci, s a dir, que
s'use en els diversos mbits de la vida social, poltica, econmica i cultural.
Unitat 1. Vocalisme
Solucionari exercicis unitat 1

1.
a) polsera.
b) Hongria, consolat.
c) Diabetis.
d) Mundial, avantatge.
e) Muntar, focus.
f) Mite, Prometeu.
g) Mode
h) Declivi, antiguitat.
i) Sufocar, Tunis.
j) Estrnum, curvatura.
2.
Enyore la meua infantesa, sobretot els dies d'estiu a Dnia, on hi viatjava tots els anys en
companyia de ma mare, mon pare, i el meu germ petit. La casa on estiuejvem es trobava
vora la mar, per a l'empara d'un pinar meravells, molt vell, que la protegia dels vents de
llevant i de la resplendor intensa del sol de migdia. Ma mare ens deixava jugar al meu germ i
a mi pels seus voltants, ja que tenia la seguretat que no ens podia passar res dolent. No hi
transitaven cotxes, i hi havia molts pocs turistes. A ms, un dels nostres vens era sergent de la
Gurdia Civil, i aix a ma mare la reconfortava.
Els nostres joguets eren els animalets que hi trobvem a la platja o al pinar (cucs, erugues,
crancs, formigues), i que sotmetem a tota mena de tortures. Escodrinyvem tots els racons,
furgvem tots els amagatalls fins que aconseguem el nostre bot. A les pobres criatures
normalment els esperava una mort segura.
Ramon Gisbert (Els dies i els treballs).
3.
a) L'honestedat dels poltics ha estat qestionada per la societat.
b) El meu cunyat treballa en una ebenisteria.
c) El verns de la porta ressalta les motllures de la fusta.
d) El campi de llanament de javelina s romans.
e) Sa santedad el papa ha visitat Moscou.
f) Anit vaig anar a veure l'eclipsi de lluna. Va ser un espectacle indicible.
g) Entre sospirs i llgrimes hem passat l'hivern.
h) La tomba dels meus avantpassats ha sigut assaltada.
i) He visitat el frum de Roma i la muntanya del Quirinal.
j) He perdut l'estoig dels llapis.
4.
a) Consular.
b) Pendular.
c) Titular.
d) Vulcanleg.
e) Plumfer.

1.
a) sagnants, Txetxnia, treva, arribe, peremptori.
b) orxata, immemorial, orxata, excellent.
c) xtasi, dosi, drogoaddicte, Munic.
d) matisat, imminent, l'Iraq, accelerar, hivern.
e) presa, ostatges, assaltants, Tunis, ordre, alerta, segrestadors, comminat, allocuci.
f) immbil, impressionat, sumptuositat, carrosses, franella, coets.
g) procelloses, caravelles, tranquillitat, exuberant, suggeridor.
h) camusses, disfressa, abillar, smmum.
i) esplanada, estrangers, smptoma, illustra, parlisi.
j) embenar-me, espavilat, collega, javelina, tros.
2.
a) apoteosi, cavalcada.
b) calbs, capillar.
c) crisi, s'oblida.
d) cassola, additius, xers.
e) hellnica, saba
f) compromisos, anullar.
g) raval, avets.
h) annex, apellacions.
i) comissari, galls, gorilla, masmorra.
j) polluci, hiptesi, industrialitzaci.
k) tru, prova.
l) taps, savines.
m) tilla, succedani.
n) almvar, riqussima.
o) bllics, assumpte.
p) imams, Betlem.
q) compte, compte, comte.
r) govern, aprovat, avortament.
s) motle (motlle), massapans.
t) prerrogatives, exemptes.

1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
xofer ( o xfer), pneumnia.

tragdia, dip, s.
mssils
-rs, aturar, fria, volc, dus.
s, t, aurola.
Mkonos, Marrqueix.
essncia, s, Aristtil.
obo, oce.
perits (o prits), indstria, txtil.
s, nord-americ.
s, lesi, bronquol, b.
intrfon, s, vking.
anlisi, hematcrits, leuccits, lquids, anlisi.
dem, viatjar, desps-dem, Hlsinki.
cardaca.
ms, rptils, ssos.
xasss.
mtopa, Britnic, Json.
2.
a) argit, sucidi, fortut, cocana, increble, per, ocrreguen.
b) amonar-se, prdua, continutat, est, ms, sn, atribubles, experincia, estar,
descafenat.
c) agraa, aix, jesuta, Du, clssica.
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Els meus vens s'arrunaren per invertir els diners en una companyia sussa.
Tots els mesos canvie de dentifrici i visite el dentista amb assidutat.
Si no em falla la intuci, aquell ambaixador s un trador i un espia.
La continutat de Ral en el Reial Madrid no s creble.
Han untat la mquina amb su per tal que funcione millor.
Les escultures deformes de Tailndia sn magnfiques.
Han erigit un monlit en honor del premi Nobel de fsica.
He de portar ulleres perqu tinc quatre diptries.
L'europetat del govern s inquebrantable.
El meu besnt pateix hemiplegia a causa d'un accident de trnsit.
Unitat 4. El gnere

1.
a) el
b) un
c) el
d) el
e) la
f) el
g) els
h) una
2.
i) una
j) La
k) la
l) una
m) una
n) una
o) unes
a) la psiquiatra
b) germ, fix
c) L'oficiala, simptica
d) la meua cap, rude
e) la fiscal
f) una amiga model
g) la xef
h) la bidella
3.
a) La sergenta Torres ha estat l'encarregada d'arrestar la cnsol (consolessa) de Romania.
b) L'hostessa ens ha avisat que aterrarem d'ac a cinc minuts.
c) L'edil de Xixona vol crear nou places de cartera.
e) Han contractat una nova grum a l'hotel.
f) El pediatre ha confirmat la malaltia del meu nebot.
4.
a) dibuixanta, elit, criquet
b) avaria, ibers
c) un editorial, presumpte, pls
d) sandvitx, una escalopa
e) rupies, dissolvent
f) aerlits, atmosfera
Unitat 5. El nombre

1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Tinc unes cries en uns queixals.

Els dimarts vaig a la filmoteca.
He pintat les parets de beix.
Ahir vaig comprar uns obrellaunes nous.
M'he menjat uns anans.
Necessite uns llapis de punta fina.
Sempre trobe embussos de trnsit en hores punta.
Els mecenes d'aquests grans pintors sn florentins.
Ahir es van assecar els cactus.
Tinc uns accessos de pus que em fan molt de mal.
He deixat els abrics en els penja-robes.
Les urbs han crescut moltssim.
2.
a)
b)
c)
d)
e)
He comprat unes tisores especials per tallar la gespa.

Ahir ens menjrem unes postres exquisides.
M'agrada llanar-me amb paracaigudes.
Han apujat el sou als aferes de complement.
He perdut en la borsa els estalvis de tota la vida.
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
t)
u)
v)
w)
x)
Han construt un gratacel gegant a Benidorm.

He de canviar el netejaparabrisa del cotxe.
No m'agrada jugar als escacs.
Sempre fica el nas on no li importa.
Cada dia puge al tren de rodalia per anar a treballar.
El meu amic va tenir un atac de gelosia.
Practica el budisme d'amagat.
He de preparat les farinetes per al meu nt.
Sempre posa cara de circumstncia, encara que estiga anunciant una sentncia de mort.
Passar el Nadal a Berln.
Va anar a un concert i, quan va eixir el cantant, va perdre els sentits.
He perdut el calapeu. Sc un desastre.
Les declaracions dels poltics moltes vegades es queden en papers mullats.
M'he comprat un cotxe el portaequipatge del qual s enorme.
El mal de queixal no m'ha deixat dormir durant tota la nit.
He reunit, finalment, els diners per a anar-me'n de vacances.
No has de creure't el que et diu el professor a peus junts.
M'he comprat uns sostenidors d'una talla inadequada.
Parla a la clara d'una vegada per totes!
Pots confiar en ella sense cap mena de dubte.
En aquesta ciutat no tenim mquines llevaneu, ja que no hi neva mai.
No li he llevat els ulls del damunt durant aquest ltim mes. Em t molt preocupada.
Les seues ltimes voluntats van ser que ballaren sobre la seua tomba.
No fiques el nas en ma casa!
Unitat 6. L'article

1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
l'
el
la
d'El Guepard
l'
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
d'El Temps
Dimecres
l'anell al dit
d'El Capital
a El Prado
No m'agrada sentir-lo
consta en l'acta
els dilluns
Comprar de forma...
El diumenge 27...
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
Tant com l'estimava i ara ni em saluda.

Mai no vaig al cementiri el dia de Tots Sants.
Amb aquest producte ja no hem de fregar mai ms.
No m'agrada gens ni mica la televisi.
El meu marit s del Jap i la meua sogra de les Canries.
Aconseguir aquest premi s el reconeixement ms bonic que m'ha passat en la vida.
De moment, hem d'assistir al curs cada dilluns.
Amb tots els respectes, hem de fer un esfor encara ms important.
Si ho dius de deb, la veritat s que no ho entenc.
Tal volta (a la millor) em done de baixa en el club de golf.
Li agrada vestir com James Dean. Li fa el mateix el que opine la gent.
Vam comprar la casa sense reparar en les despeses.
El sopar d'anit estava riqussim. Llstima les postres.
El color (els tons) roig i el morat no combinen en aquesta habitaci.
4.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
g)
h)
i)
j)
d'El Salvador
al Pins
He vist un edifici de marbre que tenia en la faana unes forncules amb escultures romanes.
Li va eixir una nafra en la canyella que ha necessitat cirurgia lser.
El Ministeri d'Hisenda ha revisat enguany el cadastre i la declaraci de la renda.
Necessite una bestreta de la nmina per a pagar el prstec hipotecari.
El relleu del paisatge no deixa percebre a primera vista els sediments de granit acumulats.
El cabdill dels grecs, Agammnon, va fracassar en la seua prpia llar.
He formatat malament el disquet i, en conseqncia, he perdut la informaci
emmagatzemada.

1.
m) Com ms estudia, s'hi interessa, per
alguna cosa deu ser.
n) En quatre paraules
o) Gaires dies lliures
p) I d'altres alemanys
q) Una dosi tripla
r) Cadascun de nosaltres
s) Tothom en parla
t) Va perdre la bufanda
u) Gaire temps
v) Mig Alacant
w) Diverses persones
x) Cadasc fa
y) Com ms prompte millor
z) Tota la Safor
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
gaire temps, bastants diners

diverses preguntes, cap de nosaltres
campi
una persona important
mig
gens d'inters, gaire interessant
mateix ministre (el ministre en
persona)
h) no estudia gens, el seu pare (el seu
mateix pare)
i) bastants suspensos
j) i d'altres, que no
k) Aquest
assumpte,
en
tenia
coneixement
l) A la resta noms els he vist...
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Com ms estudie itali ms el confonc amb el valenci.

No tenim gaires oportunitats d'aprovar.
Tinc prou amb l'explicaci que m'has fet.
La biblioteca est a quatre passes d'aqu.
El mateix professor em va regalar el llibre.
Tinc diverses qestions a plantejar-te.
Necessita una mica de temps per a refer-se de la mort del seu fill.
No he cobrat l'ltim trienni.

1.
a) s un tema del qual
b) correcta
c) de qui (o de la qual)
d) amb qu (o amb el qual)
e) pels quals ( o per qu)
f) que
g) correcta
h) quines flors
i)
el poltic a qui havien donat...
j)
el president que va visitar...
k) en qui (o en els quals)

l)
com va el treball?
m) De qu (o dels quals)
n) Quin pis
o) A qu (o a la qual)
p) Com es troba mon pare
q) El problema original del qual provenen tots els altres
r) Amb qu (o amb el qual)
s) De qu (o del qual)
t)
Correcta
u) Per qu (o pels quals)

v) La llotja on subhasten...
w) Correcta
x) Els alumnes que han aprovat...
y) De qui (o del qual)
z) Quin plat vols...
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
s un apartament l'estructura del qual s de metall.

Quins pantalons ms estrets que t'has comprat.
L'autobs amb qu (o amb el qual) has vingut al treball venia ple de gom a gom.
T un fill els ulls del qual sn verds.
El motiu per qu (o pel qual) t'has enfadat no t importncia.
La xica amb qui (o amb el qual) vas estar ahir era la meua nvia. Quina cara que tens!
No s en quin mn vius.
El professor de qui (o del qual) et parle s romans.

1.
Una de les formes amb qu el cervell expressa la seua funci s mitjanant l'activitat elctrica
que pot detectar-se amb un electroencefalograma (EEG). Aquesta tcnica senzilla, barata i no
invasiva s'ha desenvolupat durant l'ltim segle i ha assolit grans quotes d'utilitzaci tant en la
investigaci com en el diagnstic mdic rutinari. Juntament amb els potencials evocats s
actualment l'nica tcnica de laboratori realment accessible per a l'estudi de la fisiologia
cerebral. La qesti que plantegem s: en quina mesura s possible desencriptar la informaci
continguda al EEG i revelar aix el que succeeix a nivells ms profunds del cervell?
El 1870, durant una guerra, els metges prussians Hitzig i Fritsch observaren que, en estimular
mitjanant corrent galvnic determinades rees del cervell descobertes, es produen
moviments al costat oposat del cos. Cinc anys desprs Richard Caton va descobrir senyals
elctrics provinents directament de la superfcie de cervells exposats d'animals. Amb tot aix,
a finals del segle XIX es tenien suficients proves que el cervell possea activitat elctrica.
Antonia Chornet i Jos ngel Oteo, Activitat elctrica cerebral: un llenguatge a desxifrar?
(Mtode, nm. 35, p. 67).
2. Poseu els accents i diresis que calguen en les frases segents
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
Ha tingut lloc un conclave a Marrqueix de tots els gurus de l'economia mundial.

El meu pare t una diptria ms en cada ull.
L'espectacle era esferedor: cossos escampats per totes les crulles de la carretera.
Es van arrunar perqu el negoci de fabricar tats va fer fallida.
No has mlt b el caf, ara caldr netejar el molinet amb amonac.
He comprat el tiquet per poder presenciar el partit de criquet.
S'han desprs tres meglits d'una construcci prehistrica a Mkonos.
L'espasa de Dmocles penja sobre el seu cap. Est pendent dels resultats de l'anlisi per
determinar si pateix apoplexia.
He de canviar la dinamo del cotxe i reparar-ne el xasss.
La prxima olimpada tindr lloc a Ankara. Es tornaran a fer carreres de quadrigues.
Una plaga de trmits ha assolat els oasis del desert del Shara.
Han inaugurat un monlit en memria de les vctimes del soviets.
La indstria txtil s la responsable dels casos de legionella.
Un accident fortut va acabar amb la vida d'un transent al pas de vianants.
La pujada del IPC no s atribuble solament a l'encariment dels aliments, sobretot de les
crelles i del ram.
La seua intuci el va salvar del sucidi.
3.
a) He comprat una albergnia i un quilo de psols a la botiga de la cantonada.
b) Han hissat la bandera de la repblica al bell mig de la plaa. Un incontrolat hi ha llanat
una bomba.
c) El tramvia ha sotsobrat, i una damisella que passava pel costat de la via s'ha endut un
bon ensurt.
d) L'esclavitud no ha estat eradicada totalment de la nostra societat. Els immigrants
estrangers illegals que treballen a les nostres ciutats en sn una bona mostra.
e) Sc addicte a la cocana des dels catorze anys. Ara, per, m'he retirat a un monestir per
tal de desenganxar-me.

f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
La gravaci del disc ha representat un allicient a la seua trajectria musical.

Han muntat una acadmia de ball en l'antic bordell de la ciutat.
La polsera que li van regalar t un aliatge d'or de 22 quirats.
Em vaig sufocar quan em van regalar el ram de buguenvllees.
L'mfasi que va demostrar quan li donaren el premi fou impactant.
L'aparena de bondat que feia no es corresponia amb la realitat.
El presumpte assass no gaudia de presumpci d'innocncia. Tots ho pressuposvem.
Hem de connectar la pina per tal de restablir l'emissi.
Han trobat un poliss en un vaixell noruec que ha ancorat a Alacant.
S'ha enfonsat un altre petrolier al mar Egeu, prop de les costes gregues.
La meua cosina s molt lletja. Ni els vestits de franella l'afavoreixen.
La jerarquia catlica ha condemnat l'avortament teraputic.
s molt rancors, mai no oblida res.
Han de controlar la rfega de vent per tal d'evitar catstrofes.
4.
1. Publicitat i salut
Si alguna virtut tenen les campanyes publicitries adreades al pblic juvenil s que, de retop,
acaben conscienciant els pares de la importncia de prestar ms atenci a les necessitats i
inquietuds dels seus fills. Installats en un mn de suposades comoditats, de vegades
descuidem la vessant educativa que consisteix a formar els adolescents en uns hbits
saludables i impolluts. La postura falla de deixar tota aquesta responsabilitat a l'escola s, al
capdavall, irresponsable, ja que normalment deixa els nens orfes d'informaci vital per a
assegurar un trnsit sense ensurts cap a la maduresa.
Ramon Gisbert (Publicitat i salut. Del llibre Oficis i desficis)
2. Un ralli inacabable: l'aventura del coneixement
L'aventura de creuar el desert amb camell sembla que ha passat a la histria, com tamb la
figura del viatger que no el turista encuriosit, atent a tots els detalls que se li presenten al
llarg de la ruta, prest a deixar-se sorprendre en cada revolt del cam. L'ltim quart de segle ha
acabat imposant-nos el prototip del turista de masses, s a dir, un individu bastant inculte,
manufacturat per les agncies, dcil als itineraris i asptic. Com tot el que produeix la cultura
industrial en la qual estem immergits, aquest subproducte de viatger solament aprofita per
augmentar el compte de resultats dels que es dediquen a aquest negoci, per no llevat,
bviament, d'algunes excepcions, per a ser un vehicle de transmissi de cultura i d'idees.
Arribats a aquest punt, i no sense certa malenconia, hem de confessar que enyorem un temps
en qu viatjar era una font riqussima d'experincies i, per tant, de coneixement.
5. Corregiu les errades de gnere que cont aquest text
El vaixell perbocat
A trenc dalba, la nau va salpar del port envoltada per una aroma suau i per un gran silenci,
que va trencar de sobte sobre el crit agut duna au i la prdua duna ncora, que el corrent va
arrossegar fins al fons de la mar. A mesura que passaren les hores, una calor sufocant
sapoderava de la tripulaci, fins al punt que el capit va tmer que els seus homes patiren
alguna sndrome relacionada amb les altes temperatures o, en el pitjor dels casos, que
rebrotara el clera. Com a home savi i experimentat, el capit va fer una anlisi de la situaci i
va idear un estratagema: va ordenar al seu cuiner que preparara una poci a partir dels
llegums que encara restaven fresques al vaixell, de restes de carn podrida, de iogurts
fermentats (amb lesperana que els bacteris actuaren rpidament), i d'un licor paregut al
vodka, ja que no els quedava rom.
Una vegada que s'havien menjat les postres, el capit va obligar els seus mariners a prendres
un got de la poci que el cuiner havia preparat. A pesar de la repugnant olor que desprenia, la
tripulaci, obedient, i tapant-se el nas, es va beure fins a lltima gota. Dissortadament, els
efectes de la poci no van ser, com esperava el capit, gens beneficiosos. Tothom es va sentir
malament: la suor els queia pel front i, desprs duns quants espasmes, comenaren a vomitar.
Per els efectes de la poci encara tingueren efecte uns quants dies ms tard; tota la tripulaci
va perdre les dents i, el capit, no cal dir-ho, tamb la reputaci.
Domnech Puig (El vaixell perbocat. Del llibre Crniques infaustes)
6.
Dies irae
No fa gaire temps que vaig prendre la determinaci de no eixir de casa els caps de setmana.
No fou una decisi fcil, no us ho penseu. Per n'estava fart. Els dissabtes la mateixa rutina:
alar-se tard a causa de la ressaca del dia anterior; fer la compra rpidament; recrrer tot
Alacant cercant una ampolla de vi de la marca x, recomanada per algun amic d'ltima hora;
abillar-se per anar a sopar; sopar, i prendre unes copes amb els collegues dels dissabtes fins a
la matinada. Aquest itinerari constitua l'ordre del dia, invariablement. Al final, sempre les
mateixes cares, sempre les mateixes converses, i com ms inters tenia per intentar lligar amb
alg, pitjor resultat aconseguia. Ja en tenia prou, havia arribat al lmit de la meua capacitat per
intentar fer-me el simptic, l'interessant, la persona dola i intelligent que tots viem en mi
(excepte jo). Crec que ni el mateix Casanova tenia estudiats tots els passos que jo sabia fer en
cada situaci concreta. Estic segur que cap de vosaltres ho haguera pogut suportar ms temps
del que ho vaig suportar jo. Estava fart de tanta impostura. No sabia qu buscava i vaig
decidir "retirar-me". Algunes persones, per, van intentar persuadir-me. Sense xit. I ac em
trobe ara. No s si d'ac a uns quants anys tornar a eixir.
Domnech Puig (Dies irae. Del llibre Crniques infaustes)
7.
Enric, quin Enric?
L'altre dia em vaig trobar pel carrer el meu amic Enric, amb el qual (amb qui) he compartit
tantes aventures des dels temps en qu estudivem a l'institut. La veritat s que feia anys que
no el veia, i de primer no el vaig reconixer; de fet, fou ell qui em salud a mi primer. S, ho
reconec, no l'havia reconegut per, s que mai no us ha passat? s que mai no us heu quedat
pensant qui era aquella persona amb la qual (amb qui)haveu estant parlant uns minuts? A mi
s que m'ha passat, i ms d'una vegada. Recorde el dia en el qual (en qu) em vaig trobar una
presumpta antiga collega al parc. Vam parlar del treball, dels fills i de coses paregudes.
Quina vergonya! Vaig acabar la conversa amb el convenciment que havia contat la meua vida
a una desconeguda. Mai no he pogut esbrinar qui era aquella xica. Amb el temps, per, he
aconseguit desenvolupar una estratgia amb la qual (amb qu) sembla que reconec tothom. De
tota manera, a Enric s que el vaig reconixer rpidament. Quin alleujament!
Domnech Puig (Enric, quin Enric? Del llibre Crniques infaustes)
8.
Epleg
ltimament estic pensant d'escriure les meues memries. No us penseu que ho faig per
vanitat, Du em lliure! sin perqu em trobe amb la necessitat de posar ordre en els meus
assumptes. El problema s que no s per on comenar. Per la infantesa? Pels anys actuals i
vaig retrocedint en el temps? Per aquest Nadal, o el de 1927? Passe el temps cavillant sobre
tot aix i no avance gens, sc un vertader desastre. Hi ha dies en qu pense que he aconseguit
centrar-me i d'altres que estic totalment bloquejat. Si continue aix uns quants mesos ms, de
segur que ho deixar crrer. Per no, he de perseverar, he d'acabar el que m'he proposat. Ben
cert s que la meua biografia no s comparable a la de grans personatges de la histria, com
Pricles o Churchill, per per a mi t un valor catrtic. Que no esteu d'acord amb mi? Que no
fareu vosaltres el mateix?
Ramon Gisbert (Epleg. Del llibre Oficis i desficis)

1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
t)
u)
se sabr
tria'n
vaig dir
concursar-hi
s'hi veu b
ja hi eren
n'estic fins al capdamunt
hi ha
en tinc massa
has d'anar-te'n
en si mateix
hi anava totes les setmanes
hi dnes, oblida-te'n
se'n podia ocupar
l'hi he guardat
mai no en mengen
no en parles ms
on van
s'hi torna / es torna vermell
volem parlar noms d'un parell, o d'un nombre limitat, de temes
com en vulguem dir
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Et queda sucre? No me'n queda gens ni mica.

Si has aconseguit el premi, me n'alegre molt (en = del premi)
Si vas a la biblioteca, hi trobars Joan.
Aquest treball s molt pesat per a ell, per ja s'hi acostumar (hi = al treball)
Voleu entrades per al circ? S, compra'n quatre.
Vaig dir a Pere que ens esperara a l'estaci.
Hi han intervingut: el rector, el vicerector i el gerent. (hi = en l'acte)
Hi havia gent de tots els pasos en la recepci de l'ambaixador.
Tots els meus amics tenen faena i jo no en trobe.
Tenia tres cotxes, un dels quals el va regalar a son pare.

1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
ocorre
d'assenyalar
dorma
recls
emet
plovent
correcta
floriran
debateu
compost
romandre
trair
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
t)
u)
v)
w)
confs
garantir
abaixes / aconseguir
correcta
correcta
adormit
interrompeu
d'alliberar
oblideu
renyant-lo
reflecteix
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
nascut
imprs
perms
constret
sofert / sofrit
ocorregut
abatuts
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
cuit
cogut
aparegut
viscut
absolt
pertanyut / pertangut
roms, coms, sigut / estat
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
veja, llija, isca

beveu, begueu
sigues, encn
ploga, vinga
feia
tossia, tus, tus
ocorre / ocorrer, ocorregut
bulla
meresqueres
poguera
queia

1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Passe el dia
He dinat amb
Ha dimitit el
Obsequiat amb
Va caure
M'he desdejunat
Han cuit
Ha fet que la ministra d'afers
estrangers cesse en el crrec
i) Quede's les tornes
j) Continuar el que
k) Correcta
l) El preocupa
m) Han recorregut contra
n) Correcta
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
o)
p)
q)
r)
s)
t)
u)
v)
w)
x)
y)
z)
aa)
bb)
Prenc
Correcta
Fuma
Havien olorat
Correcta
Correcta
L'incomoda
Baixaren
Passar
S'ha begut
Correcta
L'encanta
He somiat ser cantant
Passa el dia
Calla, per favor, que no em deixes oir la rdio.

Li ha passat l'enuig de seguida.
El meu amic va marxar a Londres sense acomiadar-se.
Un any passa volant. Ja veus, estem de nou a la primavera.
El meu cos no sap el codi de circulaci, i li han donat el carnet de conduir!
Has d'acabar aquella obsessi. Et tornars boig!
La meua cosina no ha continuat els seus estudis i ara no t treball.
Per a berenar he menjat un entrep de formatge i pernil.
Ma mare parla turc amb la seua amiga alemanya.

1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
t)
u)
v)
w)
x)
y)
z)
en la qual deneguen el perms

cal destacar
ens ha advertit
Si no fra
Si no arribes
Correcta
Parlar massa
I va abandonar
Cal dir/hem de dir
Treta
Cal fer
Deuen ser
Deu haver fet
Tal vegada, probablement, pot ser que me'n vaja, potser me n'anir
En entrar
Perqu no tenien
Cal que, has d'estudiar
I els va remenar
Correcta
Costa aproximadament dos mil dlars
Al final va donar la ra
Cal suposar
Des que tenia vint anys mon pare diu el mateix
Feia dues hores que esperava
Espenteu la porta
Faran pbliques
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Fregar s'acabar.
Va acabar el treball a la vesprada i poc desprs va eixir de casa.
Dimarts defensar la tesi doctoral.
Si no fra per la televisi, m'avorriria moltssim.
Pel que fa al clima, hem de destacar/cal destacar que ens espera una onada de fred polar.
El ministre va fer el discurs i hi estava present tota la premsa.
En vaig alegrar en comprovar que tot havia anat b.
Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordana. Ser i Estar

1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
moren/ser; moriren/seria
s
em donaran
s
s
decidires
hi ha
esdevindr
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
estic
arribar
estar
semblava adormit
est
aconseguira
eren
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
s
est
sigueu
est
s
s
estar
s
estava
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Tots esperem que aprovar els exmens de juny.

Tal vegada t'hauries pogut evitar la multa
Els meus fills sn al carrer, jugant.
Tenia por que contrauria/no contraguera alguna malaltia.
Aix rebentares, desgraciat!
Ser a la consulta esperant-te fins que hi arribes.
Tant de bo que no tornara mai. No el suporte.
Tem que no arribar abans de les onze.
Unitat 15. Adverbis
Solucionari unitat 15
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
sort
s clar que s
a bon preu
de segur
malament
al comenament de
a s el smmum/s
insuportable
t) mentrestant
u) a mitjan
v) de primer
w) gaire
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
gaire
llevat que
de tant en tant
gaire
no ser tant
trobe a faltar
a final de
mentre
que s que
sense que ning l'ajude
ni de bon tros
durament
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Hem de pagar el bitllet d'avi a la bestreta.

No t'ho prengues a la valenta que no paga la pena.
Amb prou faenes vaig poder acabar de veure la pellcula.
Mon pare es dedica a la venda de vestits de senyora a l'engrs.
Ara per ara el govern no reconeix els seus errors.
Es va posar a cridar a tort i a dret.
La classe estava plena de gom a gom.
Mon oncle camina dret com un pal.
Creu tot lo que diu el Papa a ulls clucs.
Va pagar amb escreix el favor rebut.
Es va menjar les llentilles a contracor.
El govern actua sense solta ni volta.
2.
1. Un passeig inoblidable
Hi ha vegades en qu ens ocorren coses que escapen de la nostra capacitat de raciocini i
comprensi. L'altre dia, de vesprada, vaig fer un passeig per la vora del riu a fi de contemplar
com van florint les diverses plantes i herbetes que s'hi troben, puix sc un gran aficionat a la
botnica. Pensava que el temps m'afavoriria, ja que al mat el sol havia llut amb tanta fora
que la llum del carrer es reflectia en el meu rostre. Aix doncs, amb bon nim i amb molta
illusi, vaig agafar la motxilla i me'n vaig anar al riu, que no manca de cap encant tpic
d'aquells riuets que apareixen en els contes illustrats. En arribar-hi, ja vaig notar que alguna
cosa no rutllava gaire b. De fet, havia comenat a bufar un aire molt gelat i el cel comenava
a ennuvolar-se. No hi vaig parar atenci, no volia que cap cosa m'acovardira o em fera desistir
dels meus propsits. Fou en va. No solament em vaig acovardir sin que tamb em vaig
quedar aterrit. Encara no feia mitja hora que passejava, encara no feia ni deu minuts que
romania en un bancal arreplegant un feix de camamilla quan esclat una tempesta de
proporcions gegantines. Em vaig poder refugiar en una cova, i solament desprs de moltes
hores, quan fins i tot el sol ja s'havia post, vaig poder eixir-ne i tornar a casa.
Domnech Puig ("Un passeig inoblidable". Del llibre Crniques infaustes)
2. De pau i de guerra
Sembla inevitable durant aquests dies parlar de la pau i de la guerra, o de la guerra i de la pau,
com hi vulgueu dir. No hi ha cap mitj de comunicaci que no arreplegue en les seues planes
informaci sobre els plans bllics de Bush, la reacci del mn rab o les vacillacions de la
Uni Europea. s trist comprovar, de tota manera, com entre l'administraci nord-americana,
alguns governs europeus i l'OTAN es llancen acusacions i retrets els uns als altres. Si entre si
no aconsegueixen acordar una posici comuna, difcilment poden atorgar alguna mena de
legitimitat a la guerra. El ban de la pau, per, sembla que es va enfortint, encara que alguns
poltics, per moltes voltes que hi donen, no ho vulguen veure. Que no diguen que no n'han
tingut prou, de rebuig ciutad!
Ramon Gisbert ("De pau i de guerra". Del llibre Oficis i desficis)
3. De consells i experincies
El meu pare ho est predicant des que jo era xicoteta: els consells no aprofiten de res, cal
haver passat el trngol de l'experincia per activar els mecanismes que ens permetran afrontar
diverses situacions al llarg de la nostra vida. Hem de deixar de banda, per tant, tota la
literatura sobre el tema i dedicar-nos a analitzar situacions concretes. La veritat s que jo, que
fa ms de vint anys que estic cercant en els llibres experincies alienes, sempre he desconfiat
una mica del que aquests em conten. No s si deu ser perqu sempre he intut que mon pare
tenia ra. En tot cas, al final tampoc no vull donar totalment la ra al meu progenitor, ja que
necessite creure en la mgia de la literatura per sobreviure.
Per acabar, comentar que, malgrat tot, les Meditacions de Marc Aureli, per exemple, em van
ajudar, si ms no, a asserenar l'nim i a relativitzar les experincies negatives.
Tripiana Torregrossa ("De consells i experincies". Del llibre Avisos per a un nou segle)
4.
No est gaire clar a quin motiu es deu el fet que, a final de maig, i coincidint amb l'esplendor
de la primavera, les passions humanes ms primries es desborden. Ara per ara, no hi ha cap
estudi seris que hi done una resposta satisfactria. Sort que hi ha molta literatura sobre el
tema, des de pretesos estudis cientfics sobre els nostres sentiments fins a novelles
romntiques que analitzen els comportaments. Llevat que els genetistes troben el gen de
l'amor o de la passi, continuarem vivint en la ignorncia. Mentrestant, per, ens dedicarem a
especular sobre la mutabilitat dels nostres sentiments i la incomprensi que provoquem en els
altres, que ens portar de dret a la tomba.
5. El futur de la cincia. Necessitat de la filosofia
Fins on pot arribar la cincia en la descripci dels fenmens naturals? La cincia s un dels
ms grans i sorprenents triomfs de l'intellecte hum. Per aix la qesti fonamental s si el
nostre cervell s potencialment capa de trobar la teoria del tot. Aquesta s una pregunta
difcil, perqu la nostra capacitat cognitiva pot molt b resultar insuficient per aprehendre
l'univers que ens envolta: tampoc no podem esperar que la intelligncia dels ximpanzs baste
per comprendre la teoria de la relativitat. Potser la nostra ment no podr abraar la naturalesa
en el seu conjunt, encara que no hem de menystenir la creixent capacitat d'aprenentatge dels
ordinadors. D'altra banda, tampoc no s segur que existesca aquesta teoria del tot.
El segle XX ha estat, entre altres coses, el segle de la cincia, el que ha provocat una font
essencial de coneixement sobre l'univers i sobre nosaltres mateixos. Per, per altra banda, per
comprendre la cincia i la seua histria, per conixer l'evoluci del pensament hum del qual
aquella s una part essencial, s convenient conixer la filosofia i la seua histria.
Jos A. De Azcrrega ("Cincia i filosofia". Adaptaci. Mtode, nm. 36, 2003)
6.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
est rient / sempre es riu

s'ha apropiat els diners
hi recorre
hi participe
hi sent / hem de
en bec / em senta malament
l'afecta gaire
el fascina
correcta
tem
Joan ha dit
on van molts turistes
s
s / Fa ms de cinc anys que est soterrada
Solucionari Unitat 17
1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
t)
u)
v)
w)
x)
y)
z)
aa)
res a fer
si considerem el que diu.
a la consulta del dentista
de possibles represlies
que s'han de fotografiar
el teu germ / a comprar sucre
observar els teus fills
conqueriran
tan bon dia com fa
d'altres alemanys
necessita algun fuster
per a berenar
jo que vosaltres
per encrrec.
de seguida
quant a
a El Segle d'Or
gust de
ms positiu que el que vam fer
per ajudar l'alumnat i donar-li suport
per fora
conixer Tom Cruise. s molt diferent de com...
posar fi al terrorisme
que de segur
se'n sortiran / podran resoldre-ho tot
visite sovint la meua iaia
correcta
2.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
El president ha posat en relleu la gravetat del conflicte.

Hem d'enriquir-nos una vegada per sempre, va dir Henry Ford.
No m'agrada la vedella amb salsa, preferisc el llu.
No vages tan de pressa, que encara tens temps.
Si jo fra ell no m'ho pensaria tres vegades.
Hem vist els teus pares molt b de salut.
Els meus cosins tenen tres pisos de propietat.
De conformitat amb el que exposa el conveni, avui s festa
Solucionari
1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
t)
u)
v)
w)
x)
y)
z)
de reacci
al voltant de
en cercles poltics, en els estaments poltics, en la classe poltica
de ratlles
contra
diferent de
a la nit
en la pgina
pel que fa
al cap de
per Setmana Santa
amb autobs
per a
per a
correcta
per a / per
semnticament
amb l'objectiu de
tenint en compte
tocant a
a causa de / per culpa de
correcta
no obstant aix
a fora de
de vela
d'ac a cinc minuts
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Des que van vindre de Pars, que estic trist.

No estic d'acord amb engegar altra vegada l'ordinador.
Grcies a qu va estudiar, va poder aprovar.
Abans de qu vingues, crida'm per telfon.
Has d'aconsellar b als teus alumnes, que desprs t'ho agrairan.
Els meus amic confiaven en arribar a temps al partit de futbol.
M'agrada viure en Sant Joan, per qu s molt agradable.
He pensat en escriure un llibre sobre art alacant.
Fins a qu no acabe el treball no veur la pellcula.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
t)
u)
v)
w)
x)
y)
z)
aa)
Avui no ha vingut a treballar ja que estava malalta.

Ha perdut les eleccions a causa del seu mal carcter.
Aix que es va assabentar-se de la notcia la va comunicar a son pare.
No tinc ms preguntes a fer-te. Dem continuarem.
T'ajudar sempre que et comprometes a fer-ho rpidament.
Et pregue que acceptes el regal. Te'l mereixes.
Van anar lliurant els exmens a mesura que acabaven la prova.
Correcta.
Si no acabes la carrera no trobars mai treball.
Compra'm, si pot ser, un pernil i una llauna de tonyina.
Han portat llibres; no obstant aix, no han portat tots els que demanrem.
Els assistents han anat seient a mesura que anaven arribant a l'esglsia.
Correcta.
Li vam comprar l'enciclopdia perqu poguera fer b els treballs de curs.
Intenta pintar, si pots, un parell de quadres.
Correcta.
Creu-me, t'assegure que s que vindr. No patisques.
Anit vingueren al concert solament deu o onze persones.
L'han ajudat amb tots els seus mitjans amb la condici que guanye les eleccions.
Pensa que aix que arribe has de fer-li la consulta.
Si no treballes molt, no fars diners.
No obstant el teu consell, crec que finalment far el que havia pensat.
Pensa que no solament s una bona persona sin tamb un bon metge.
Ats que estem tots d'acord, anem-nos-en a celebrar-ho.
Si ve el teu pare, sabrs el que s bo.
Correcta.
Jugarem el partit de futbol sempre que siguem prou jugadors.

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Sempre presenta els exercicis com s degut.

A causa de / per culpa de la falta d'aliments s'estan produint molts morts a Senegal.
Si no haguera sigut per tu m'hauria rendit fcilment.
T'esperar sempre que no tardes gaire.
M'he matriculat en Geografia i Histria i en Dret.
T'avisar aix que arribe. Tranquil.
Si no acaba la novella abans del deu de juny no podr presentar-se al concurs.
He passat el dia resant perqu ploga, per ni sant Antoni escolta les meues oracions.
M'estic posant nervis a mesura que passa el temps i observe que no acabe el treball.
La Generalitat
Conselleria de Cultura, Educaci i Esport
Secretaria Autonmica de Cultura i Poltica Lingstica
Depsit Legal: V-767-2007
Impressi: Blauverd impressors
NDEX
Informaci general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La Junta Qualificadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les proves. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els certificats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Qui pot presentar-se a les proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Presentaci de la inscripci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Resultats de les proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Punts dinformaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5
5
5
6
6
7
7
8
Objectius i estructura de la prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Continguts i estructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Exemple de la prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
(JQCV)
INFORMACI GENERAL
LA JUNTA QUALIFICADORA
Els plans destudis actuals han incorporat el valenci plenament en el seu currculum. Lactual poblaci escolar, en acabar els estudis, t ja un reconeixement oficial
dels coneixements de llengua.
Les persones que no han cursat estudis de valenci en el perode escolar i que vulguen una acreditaci oficial de coneixements de valenci, b siga per a aconseguir un lloc de treball, accedir a la funci pblica o per qualsevol altre motiu,
poden obtindre el corresponent certificat superant les proves que cada any convoca la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci.
LES PROVES
Tenen com a objecte avaluar la competncia dels aspirants en un determinat
grau o mbit. Per aix, les proves no van destinades a avaluar laprofitament dun
curs determinat, encara que, bviament, lassistncia a cursos ajuda a preparar-se
per a la superaci de les proves.
La Junta convoca anualment les proves en dos perodes. El calendari, les localitats
i els llocs dexmens es fan pblics al llarg del primer trimestre de lany.
Hi ha dos perodes de presentaci dinstncies. La presentaci de la instncia
durant el primer termini dna dret a realitzar les proves en els dos perodes dexamen. La presentaci de la instncia en el segon termini noms dna dret a realitzar les proves en el segon perode.
La Junta pot convocar proves extraordinries.
Les proves sajusten als programes establits en lOrde de 16 dagost de 1994, de la
Conselleria dEducaci i Cincia, per la qual sestablixen els certificats oficials
administratius de coneixements de valenci que expedix la Junta Qualificadora
de Coneixements de Valenci i shomologuen i es revaliden daltres ttols i certificats (DOGV nm. 2.331, de 24 dagost de 1994).
(JQCV)
INFORMACI GENERAL
ELS CERTIFICATS
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci expedix dos tipus de certificats: els de coneixements generals de la llengua i els de coneixements especfics.
- Els certificats de coneixements generals es referixen a diversos nivells de domini en
ls de la llengua i sn els segents:
Certificat
Certificat
Certificat
Certificat
de
de
de
de
coneixements orals de valenci.

grau elemental de coneixements de valenci.
grau mitj de coneixements de valenci.
grau superior de coneixements de valenci.
- Els certificats de coneixements especfics es referixen a llenguatges despecialitat

propis de determinats mbits de la societat (administraci, empreses editorials i mitjans de comunicaci). Els certificats de capacitaci tcnica que es convoquen
sn els segents:
Llenguatge administratiu.
Correcci de textos.
Llenguatge als mitjans de comunicaci.
QUI POT PRESENTAR-SE A LES PROVES

Per a poder participar en les proves cal tindre, com a mnim, setze anys complits
lany en qu sefectuen.
Les persones aspirants als certificats de capacitaci tcnica de llenguatge administratiu i de llenguatge als mitjans de comunicaci han destar en possessi del
certificat de grau mitj de coneixements de valenci.
Les persones aspirants al certificat de capacitaci tcnica de correcci de textos
han destar en possessi del certificat de grau superior de coneixements de valenci.
GRAU SUPERIOR
INFORMACI GENERAL
FORMALITZACI DE LA INSCRIPCI
Per a poder participar en les proves cal sollicitar-ho presentant limprs multicpia
que es trobar a disposici dels interessats als centres segents:
Conselleria de Cultura, Educaci i Esport.

Direccions territorials de Cultura, Educaci i Esport.
Ajuntaments.
Centres dinformaci juvenil.
Prviament a la presentaci de la sollicitud, cal haver abonat les taxes corresponents en la quantia i forma previstes en la convocatria.
Els aspirants poden inscriures en diversos nivells, per noms sadmet una matrcula per cada nivell.
La sollicitud sha de presentar en el registre de la Conselleria de Cultura, Educaci
i Esport, en les direccions territorials de Cultura, Educaci i Esport o en qualsevol dels
llocs que preveu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim
Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com. En
cas de presentar-la en una oficina de correus, es far en sobre obert per tal que la
instncia siga datada i segellada abans de ser certificada.
RESULTATS DE LES PROVES

Desprs defectuades les proves, es far pblica en els taulers danuncis de la
Conselleria de Cultura, Educaci i Esport i de les direccions territorials de Cultura,
Educaci i Esport, per resoluci de la presidenta de la JQCV, la llista provisional dels
aspirants considerats aptes o no aptes per les comissions examinadores, i es publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana un extracte de la resoluci que
indicar els llocs on estar exposada la llista.
Les persones interessades tamb podran accedir a la informaci a travs de la
web de la Junta Qualificadora (www.cult.gva.es/jqcv) i del telfon audiomtic,
que funciona les 24 hores del dia (96 386 53 95).
(JQCV)
INFORMACI GENERAL
PUNTS DINFORMACI
CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACI I ESPORT
Secretaria Autonmica de Cultura i Poltica Lingstica
Av. Campanar, 32
46015 Valncia
Tel. 96 386 30 52
Fax 96 386 58 21
DIRECCIONS TERRITORIALS DE CULTURA, EDUCACI I ESPORT
ALACANT
C/ Carratal, 47
03007 Alacant
Tel. 965 93 50 30
Fax 965 93 50 75
CASTELL
Av. del Mar, 23
12003 Castell de la Plana
Tel. 964 35 84 48
Fax 964 35 80 76
VALNCIA
PROP II
C/ Gregorio Gea, 14
46009 Valncia
Tel. 96 196 42 11
Fax 96 196 42 17
GRAU SUPERIOR
OBJECTIUS I ESTRUCTURA DE LA PROVA

La competncia lingstica que sha dacreditar per a lobtenci del certificat de
grau superior de coneixements de valenci s la segent:
Domini oral i escrit de la llengua.
Coneixement de nivell superior de lingstica.
Domini de lestructura fontica, morfosintctica i lxica del valenci.
La prova sestructura en quatre rees, que avaluen les habilitats i els continguts
segents:
Valor de cada rea
en relaci al total
de la prova
REA 1
Comprensi i lxic
20%
REA 2
Expressi escrita
30%
REA 3
Domini prctic del sistema lingstic
25%
REA 4
Expressi oral
25%
TOTAL
100%
La puntuaci mnima exigida per a obtindre el certificat s dun 70% de la prova.
(JQCV)
CONTINGUTS I ESTRUCTURES
REA DE COMPRENSI I LXIC
1. HABILITATS. Aplicar el coneixement del lxic general de la llengua, analitzar-lo i
ser capa dusar-lo correctament en qualsevol tipus de text.
Comprendre textos orals i escrits en varietat estndard o en qualsevol varietat dialectal: varietat geogrfica, varietat social, varietat histrica i varietat funcional en
qualsevol registre ds.
a) Fer servir correctament els procediments de generaci de nous elements

lxics:
La derivaci i la composici.
La combinaci de radicals grecollatins o recomposici.
La parasntesi o composici derivada.
Lhabilitaci o canvi de categoria gramatical.
b) Distingir entre localismes i paraules ds general: la varietat estndard i les
diferents modalitats dialectals geogrfiques.
c) Conixer el procs de formaci histrica del lxic:
Els elements bsics (els mots patrimonials i els mots savis: cultismes, semicultismes, doblets, pseudoderivats, arcaismes, neologismes); lonomstica (topnims i antropnims) i els elements conformadors de la llengua
(substrat, adstrat i superstrat).
Llenges en contacte i interferncia lingstica: manlleus o prstecs
(calcs i altres processos dadaptaci); barbarismes i depuraci lxica pel
criteri de coherncia interna; purisme i vulgarisme.
d) Relacionar els diversos mbits de la cultura i del lxic i aprofundir en la

variaci lexical segons el registre, ladequaci i el dialecte: lxic general i
lxic especfic: modismes i frases fetes, proverbis i refranys.
e) Establir idniament les principals relacions lexicosemntiques:
El sentit figurat (comparacions, metfores, metonmies, eufemismes).
Lhomonmia i la paronmia.
La monosmia i la polismia.
La sinonmia i lantonmia (sinnims parcials i sinnims absoluts; els
geosinnims o sinnims geogrfics; els falsos sinnims).
f) Disposar duns coneixements amplis sobre els diferents tipus de reculls lexicogrfics: els diccionaris i els vocabularis.
g) Escriure les idees principals dun text de manera ordenada, clara, concisa
i correcta.
(JQCV)
11
2. SUGGERIMENTS I ACTIVITATS RECOMANADES
a) Buscar sinnims de paraules o locucions.

b) Buscar antnims de paraules o locucions.
c) Detectar o corregir errors lxics de frases o fragments.
d) Formar verbs derivats de noms o dadjectius.
e) Distingir el significat correcte de frases fetes o de locucions adverbials.
f)
Traduir i relacionar locucions i frases fetes.
g) Distingir les idees essencials de les accessries dun text.

h) Subratllar els mots claus de cada idea o punt essencial dun text.
12
i)
Reduir a dos o tres frases cada idea o punt essencial del text.
j)
Fer exercicis de signes de puntuaci i de lligams que posen en relleu les

relacions lgiques del text.
k)
Fer esquemes que posen en relleu el pla del text (parts i subparts) amb ls
de ttols o frases que distingisquen els punts principals dels secundaris i dels
exemples.
l)
Expressar duna manera condensada i objectiva el contingut dun text.
GRAU SUPERIOR
REA DEXPRESSI ESCRITA

1. HABILITATS
a) Escriure textos de carcter formal en la varietat estndard.
b) Redactar textos tenint en compte els segents aspectes:
Adequaci: exposar la informaci essencial i indispensable del text
duna manera correcta, usant la varietat, el registre i el to adequats.
Coherncia: seleccionar les idees rellevants i ordenar-les de manera
lgica i convenientment agrupades en pargrafs.
Cohesi: usar els nexes necessaris, el lxic i els signes de puntuaci
adequats al text.
Correcci gramatical: usar correctament lortografia, la morfosintaxi i
el lxic propis dun nivell formal.
Variaci: fer s dels lligams entre les frases i de les solucions sintctiques amb varietat i precisi lxica.
c) Transcriure textos dictats, ortogrficament correctes.
a) Escriure cartes al director, articles dopini, etc, sobre temes dactualitat.
b) Confeccionar factures o comandes dirigides a una empresa.
c) Redactar textos escrits per a ser dits (guions de discursos breus, parlaments
en festes, reunions, etc.).
d) Aprofundir processos lingstics de composici:
Generar idees.
Formular els objectius.
Organitzar les idees.
Redactar.
Revisar.
e) Fer dictats.
(JQCV)
13
REA DEL DOMINI PRCTIC DEL SISTEMA LINGSTIC

1. HABILITATS
a) Aplicar les regles generals i particulars, les excepcions de lortografia, la

pronunciaci i lentonaci en textos formals i comprendre el funcionament
del sistema fonolgic de la llengua.
b) Aplicar les regles generals i particulars, les excepcions de la morfologia i la
sintaxi, analitzar lestructura morfolgica i sintctica dels diversos tipus doracions i de lestructura del text.
c) Conixer el lxic general de la llengua, analitzar-lo i ser capa dusar-lo
correctament en qualsevol tipus de text.
d) Nivell fontic i ortogrfic:
I)
Identificar i realitzar adequadament les principals alteracions fontiques produdes pel contacte entre dos sons de paraules consecutives;
s a dir, els principals fenmens de fontica sintctica: elisi, sinalefa,
assimilaci, geminaci, emmudiment, sensibilitzaci, etc.
II)
Conixer els trets fontics i prosdics propis del discurs (accents principals i secundaris, entonacions, pauses, paraules de doble accentuaci, etc.) i dominar ls dels signes ortogrfics i dels principals signes de
puntuaci: guionet, apstrof, coma, punt i coma, punt, dos punts, punts
suspensius, interrogant, exclamaci, gui, parntesi, cometes, etc.
III)
Aplicar les regles generals i particulars i les excepcions de lortografia

de les vocals i les consonants, incidint en els casos en qu pot existir
una vacillaci ds, una interferncia daltres llenges o la possibilitat
de formes dobles.
e) Nivell morfosintctic:
I)
Conixer les formes gramaticals i dominar-ne ls, especialment en els

casos segents:
Larticle.
* Larticle personal.
* Larticle lo.
* Ls de larticle en una enumeraci o successi delements i
davant dels dies de la setmana, dels infinitius i de la conjunci
que.
* Les estructures i els modismes que expressen els valors abstractiu i intensiu de lanomenat article neutre.
* Presncia i absncia de larticle: interferncia daltres llenges.
* Larticle de ttols, de noms dentitats, de topnims, etc.
14
GRAU SUPERIOR
El nom o substantiu.
* Formaci del femen de professions, crrecs, titulacions i oficis;
s del sufix -essa.
* Paraules duna sola terminaci, de gnere ambigu, de doble
gnere i interferncia daltres llenges.
* Formaci del plural de paraules compostes, estrangerismes,
noms invariables, singulars i plurals lexicalitzats, etc.
Ladjectiu qualificatiu.
* Remarques a la formaci del femen i del plural dels adjectius.
* Concordana dels adjectius posposats o anteposats a substantius de gnere diferent.
Els demostratius.
* s de les formes reforades i simples.
* Els neutres i els adverbials.
Els possessius.
* Formes tniques i formes tones.
* Ambigitat dels possessius i interferncia daltres llenges: s
abusiu dels possessius.
* Els possessius en els tractaments.
Els quantificadors (numerals, indefinits i quantitatius): remarques sintctiques generals i interferncies ds.
El relatiu.
* El relatiu possessiu, el relatiu neutre i el fals relatiu.
* Les formes que duen article i els calcs lingstics.
* La combinaci de relatius i preposicions, les construccions
emftiques i els pleonasmes.
Els pronoms personals.
* Els pronoms personals forts.
* Els pronoms personals febles: formes plenes, redudes, reforades i elidides, discrepncies sobre la norma.
* Remarques sintctiques dels pronoms febles: combinacions
binries i ternries.
El verb.
* Classes de verbs (transitius, intransitius, auxiliars, impersonals,
copulatius, defectius, pronominals, etc.).
* Irregularitats i interferncies sintctiques i morfolgiques daltres llenges.
* Les perfrasis verbals: formes i sintaxi.
* La concordana i els usos dels temps verbals.
Ladverbi: vacillacions i interferncies ds.
Els enllaos: les preposicions i les conjuncions.
(JQCV)
15
* Contactes preposicionals i vacillacions prepositives.

* Canvi i caiguda de preposicions.
* Construccions sintctiques anmales i interferncies ds.
II)
Identificar i analitzar les funcions sintctiques: subjecte, complement

nominal, objecte directe, objecte indirecte, objecte preposicional o
complement de rgim verbal, predicat nominal o atributiu, predicatiu i
circumstancial.
III)
Identificar i classificar els tipus doracions compostes: de coordinaci i

de subordinaci.
IV)
Organitzar clarament qualsevol text.

El discurs reportat: estil directe, estil indirecte i estil indirecte lliure.
La sintaxi del pargraf i del text. Lestructuraci dels components
de la frase.
a) Completar amb grafies els buits de les paraules dun text.

b) Accentuar correctament paraules o fragments atenent les incorreccions i
les vacillacions pel costum i per la influncia daltres llenges.
c) Escriure la forma adequada en nombre i gnere que complete la frase.
d) Escriure la forma correcta del relatiu que complete la frase.
e) Corregir o completar frases posant la combinaci de pronoms febles adequada.
f) Substituir expressions subratllades pels pronoms febles corresponents.
g) Escriure la forma correcta que es corresponga al verb entre parntesi.
h) Corregir o traduir frases de dubte i probabilitat.
i) Escriure la construcci dobligaci que convinga.
j) Posar la preposici, locuci prepositiva, conjunci o nexe adient que complete la frase.
k) Detectar les incorreccions morfolgiques o sintctiques de frases o fragments i corregir-les.
16
GRAU SUPERIOR
REA DEXPRESSI ORAL

1. HABILITATS. Llegir en veu alta textos de carcter formal en qualsevol varietat dialectal i en la varietat estndard, i en qualsevol registre lingstic i procurar donar-li
la pronncia correcta i lentonaci adequada al text.
a) Usar la varietat estndard per a descriure, explicar, argumentar, donar instruccions, queixar-se, en situacions formals dmbit privat o dmbit pblic,
tenint en compte:
La coherncia: centrar-se en el tema proposat, ajustar-se al registre formal i complir la funci corresponent, ordenar les idees de manera lgica i usar varietats de recursos lingstics.
La correcci: entesa com el domini dels elements lingstics.
b) Ser capa de donar opinions sobre un tema dinters general, en llenguatge formal, en la varietat estndard i correcte fonticament, morfosintctica i lxica, adequat al nivell.
a) Corregir defectes fontics adquirits principalment per contacte amb altres

llenges, com ara:
No distinci del grau dobertura de les vocals e/o.
Diftongaci en au- de la o- inicial dalguns mots (aubrir/obrir).
Fer caure sistemticament la -d- o la -g- intervocliques (cara/cadira;
juar/jugar).
Ensordir les consonants palatals g, j, tg i tj (platxa/platja, metxe/metge).
b) Evitar formes verbals incorrectes: coneguent/coneixent, florixer/florir, etc.

c) Evitar confusions semntiques (gran/gros).
d) Suprimir dialectalismes, colloquialismes, barbarismes, vulgarismes, cacofonies, onomatopeies, etc.
e) Expressar-se en situacions formals dmbit:
Privat, per a resoldre les necessitats socials, laborals i personals.
Pblic, parlaments breus i exposicions preparades o improvisades sobre
temes coneguts, en reunions o assemblees, etc.
(JQCV)
17
EXEMPLE DE LA PROVA
REA 1
COMPRENSI I LXIC
A. Comprensi lectora
Lexaminand haur de resumir un text escrit i fer-ne un comentari personal.
Exemple
Escriga un resum o un comentari breu sobre el contingut del text que t a continuaci
(4 o 5 lnies).
Xenofbia
Lodi a lestranger, al foraster, ha sigut, sempre i a tot arreu, causa de grans bestieses i de decisions sublims, de crims salvatges i de poemes preciosos, de sacrificis sagrats i dabusos remuneradors. Hi ha moltes formes de patriotisme que no sn sin mera xenofbia, perqu sovint
els habitants duna ptria noms arriben a sentir-sen patriotes quan simaginen o es troben en fricci amb els vens de la ptria del costat. En tot cas, lestranger s un punt de referncia polmic, probablement imprescindible, per a un patriotisme agressiu. Com que lestranger sol ser, al seu torn, patriota del seu pas i respecte a este adopta una actitud semblant,
la collisi resulta fatal. Tota xenofbia contesta a una altra xenofbia, ja que tots som estrangers per a alg. I, de lestranger, en fem un enemic: cada estranger s un enemic potencial.
Noms la moderna expansi del turisme ha comenat a derogar este principi de vella nissaga
sentimental: ara el foraster sens presenta com a client. No s si el turisme acabar esmussant
la xenofbia: ho dubte. Les histries nacionals ressenyen llargues llistes de fets heroics perpetrats pels indgenes contra els estrangers, i amb esta mena de records els mestres descola eduquen els seus deixebles. Laspecte oprobis que pogueren presentar aquells fets queda automticament cohonestat per la virtut del patriotisme. Monsieur Chauvin s un animal perills,
per tamb una tranquillitzadora reserva energtica. Personalment opine que tot aix s totalment deplorable. Les aparences del mn actual acusen, si no una minva vertiginosa de la xenofbia, s una atenuaci del seu risc bellics. Almenys en grans rees del planeta, lantagonisme que oferix possibilitats desdevindre trgic no s ja el de poble a poble, sin el de sistema
a sistema. Certament, en este nou pla es repetix, si voleu en altres termes, el mateix fenomen:
una espcie de xenofbia de classes, amb una dialctica nova, per no del tot diferent en les
conseqncies.
(JQCV)
19
EXEMPLE DE LA PROVA
B. Lxic
Lexaminand haur de respondre unes preguntes sobre temes de lxic. Els exercicis
sn de diferents tipus: omplir buits formant verbs derivats de noms, escriure sinnims
de paraules o expressions proposades, esmenar errors lxics contextualitzats en frases, triar lopci correcta identificant el significat de locucions adverbials, emparellar locucions equivalents.
Exemples
Escriga un sinnim de cada una de les paraules o expressions que apareixen en negreta en el text anterior.
mera
polmic
nissaga
esmussant
oprobis
cohonestat
mpliga els buits segents posant els verbs derivats de les paraules destacades en
negreta.
Exemple
Fer clar
Causar remordiment
Unir dos bous, posant-los un jou
Impregnar de mid desfet en aigua
Fer o tornar fosc
Fer bonys (en la superfcie duna cosa)
Picar (el cavall) amb els esperons
Fer agarrar fred
Fer-se o tornar-se pllid
Fer lapologia dalg o alguna cosa
Fer agut el tall o la punta amb una mola
20
GRAU SUPERIOR
aclarir
Subratlle i esmene els errors lxics de les frases segents.
Exemple
Si lavi aterrissa en laeroport convingut, els segrestadors alliberaran els rehens.
aterra
ostatges
La poblaci t un sistema doble dabasteiximent daigua, un per a laigua potable, que es fa mediant unes tuberies, i un altre per a laigua de reg, amb squies i
canals subterranis, a ms dun sistema per a collectar les aiges residuals i la possibilitat dextraure aigua salubre de laqfer sobre el qual est ubicada la ciutat.
Estava molt agobiat, ja que havia de reembolsar part del pagament anticipat
que li havien fet feia sis mesos. Ara, si no complia el que shavia establit, els acreedors el perseguirien nit i dia.
Els investigadors tenen personal tcnic i administratius idonis, i, tamb, accs a assessorament jurdic imparcial per a garantitzar que la investigaci produir proves admissibles en procediments penals ulteriors. Aix mateix, els investigadors hauran destar
facultats per a recabar ajuda de la comunitat internacional dexperts en dret,medicina i cincies forenses.
Una aplicaci de plaguicida pot perdre molta eficcia si un sector de la soca de

larbre, una branca o algunes de les fulles han quedat sense tractament. En casos
semblants, el professional ha dutilitzar un pulveritzador de motor capa dalar
una pressi dunes 30 atmosferes. Tanmateix, tamb s possible lograr resultats
acceptables amb els equips manuals sempre que estiguen en bones condicions.
Trie lopci que crega que sadequa al significat correcte de les segents locucions adverbials.
En gran quantitat
Equivocadament
A forfollons
Amb pronncia defectuosa
Sense embuts
Sense subterfugis
Desmesuradament
Sense recursos
(JQCV)
21
EXEMPLE DE LA PROVA
Ara i ads
Ara i abans
De tant en tant
Ara i ms tard
A hora horada
Abans dhora
Tard
A lhora acordada
En corrua
En filera
En cercle
Arrugat
Emparelle les locucions equivalents de cada columna.
Exemple
a. Hacer aspavientos
22
[ a ] Fer escarafalls
1.
Ser cenizo
] Quedar escaldat
2.
Pillarse los dedos
] Anar a mal borrs
3.
Poner toda la carne en el asador
] Ser figues dun altre paner
4.
Ser harina de otro costal
] Agarrar el bou per les banyes
5.
Andar de capa caida
] Cridar el mal temps
GRAU SUPERIOR
EXEMPLE DE LA PROVA
REA 2
EXPRESSI ESCRITA
Lrea consta de dos exercicis: un dictat i una redacci.
1. El dictat es fa de la manera segent:
a) Lectura a ritme normal, a fi que els examinands comprenguen el sentit
del text.
b) Dictat a velocitat lenta. Es llig cada fragment dos vegades seguides. No
es dicten els signes de puntuaci.
c) Es torna a llegir a velocitat normal.
Exemple
La llarga i abundosa cabellera sassemblava ms al safr que a la melassa doli. / Les celles pareixien dos arcs
menuts / a punt de llanar les sagetes dels ulls, / dels quals, per tindrels clucs, / no vaig poder saber el color.
/ Els llavis, ms ana molsuts, eren rosats i tendres. / Els membres i els altres indrets del cos / pareixien talment brodats en un taps / dels que de vegades he contemplat en algun palau de Vencia, / donada la seua perfecci. / He deixat de banda els peus / perqu la meravella daquells dos glops de llet quallada mereix una
menci especial. / Com trtores adormides sobre el tafet dels coixins / que hi havia a lentrada, dolos i tebis,
/ no vaig resistir la temptaci de besar-los, / adorant-los quasi com qui besa una relquia sagrada. / No, la visi
no em va decebre. / Per contra, augment el meu desig.
A partir de lexercici savalua la correcci (ortogrfica, morfolgica i sintctica) de

lexpressi escrita.
2. El segon exercici consistir a redactar un article dopini, de 200 paraules com
a mnim, sobre un tema dinters general.
Exemple
Escriga un article dopini sobre un dels temes que hi ha a continuaci
(Mnim: 200 paraules).
a) Sn compatibles la vida moderna i el temps lliure?
b) La influncia de la informtica en la vida diria.
Per a avaluar els textos dels examinands de redacci es tenen en compte els quatre aspectes segents:
Adequaci
a) La disposici: la informaci del text ha destar ben disposada en lespai
segons correspon al tipus de text.
b) La varietat i el registre sn adequats a una situaci de comunicaci formal.
c) La finalitat: la intenci queda clarament expressada en el text i la seua
informaci s la necessria per a assolir lobjectiu comunicatiu proposat.
(JQCV)
23
EXEMPLE DE LA PROVA
Coherncia
a) Lestructuraci del text: les idees estan ordenades i convenientment
agrupades en pargrafs.
b) Lexpressi clara de les idees.
c) La cohesi: es fan servir els lligams (pronoms, conjuncions, lxic, puntuaci, etc.) necessaris i adequats al text.
Correcci gramatical
Savalua la correcci ortogrfica, morfosintctica i lxica, dacord amb lapartat 2 dels objectius lingstics, s a dir, coneixement de nivell superior de
lingstica.
Variaci
Savalua la capacitat de lexaminand per a fer servir els recursos de la llengua: la varietat i precisi del lxic, els lligams entre les frases, la varietat de
solucions sintctiques. En definitiva, es valora la fludesa de la redacci.
24
GRAU SUPERIOR
REA 3
DOMINI PRCTIC DEL SISTEMA LINGSTIC
Lexaminand haur de respondre unes preguntes sobre temes dortografia i de
morfosintaxi. Els exercicis sn de diferents tipus: omplir els buits de les paraules dun
text o dunes frases; completar frases tenint en compte els verbs, els nexes duni o
els pronoms febles; esmenar els errors morfosintctics de les frases; etc.
Exemples
Escriga la forma corresponent dels verbs que hi ha entre parntesis per a completar les frases segents.
Exemple
percep
s una persona que ho___________________
(PERCEBRE) tot molt rpidament.
Si vols que es desfaa b la mescla lhaurs de continuar
(REMOURE) a poc a poc.
Els assistents a la reuni volen que el portaveu
rumors.
Xiquets,
la pgina 102.
(DESMENTIR) els
(TRAURE) els llibres de valenci i obriu-los per
(OIR) les notcies per la rdio?
No et molesta que jo
Vosaltres,
(DUR) de seguida els llibres a la biblioteca!
Ja than
(IMPRIMIR) tots els documents?
Cal que nosaltres

cartes.
Esta gallina encara no ha
Magradaria que vosaltres
la casa desprs de la reforma.
Cada vegada que Anna sospirava,
(RESPONDRE) immediatament estes
(PONDRE) cap ou.

(VEURE) com ha quedat
(CLOURE) els ulls democi.
(JQCV)
25
EXEMPLE DE LA PROVA
Pose les grafies que falten. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho
amb el signe .
a, brollava a penes de la terra remoguda,
El jard, en la seua infante
i el bosquet darbres fru
ters era sols un rgi
sembrat de
ares
simtriques i dretes davant de la casa.
ol el problema en al
ria: no solament evita
La casa llatina re
uxtaposici de lhabitacle de les perla cohabitaci, sin tamb la
sones als locals dels animals i dels fums.
nfermera (per di
imular,
Desprs men vaig anar al front com a
plantaments drgans i
s clar) i en un hospital vam fer molts tra
moltes tra
fusions de sang, segons acabes de contar que diuen.
lide res. I no em poses una altra vegada el disc ra
at.
No o
Tinc ben present el vostre haver familiar, els vostres bons i rancis costums i,
per desco
tat, la vostra enlairada posici social! Com no he de
recordar-me del vostre important
inatge?
ia fi
un esguar
profund en ell i el va trobar
Ign
insuperable. Baix tota recol
ada en el bra trem
ls democi
que li brindava ell.
Escriga, segons corresponga, la forma de mascul o de femen de les paraules destacades.
Exemple
s un home molt corts.
s una dona molt__________________.
cortesa
Van perdre la batalla en aquell dia atziac.
.
Van perdre les batalles durant unes jornades

El lladre va ser detingut per la policia.
La
va ser detinguda per la policia.
Aquelles persones vivien en unes cases immundes.

.
Aquelles persones vivien en uns llocs

Era un home molt decent.
Era una persona molt
Condua lautobs un xfer molt expert.

Condua lautobs una
26
GRAU SUPERIOR
molt experta.
EXEMPLE DE LA PROVA
mpliga els buits de les frases segents escrivint larticle, la conjunci, la preposici, la locuci prepositiva, la contracci o el nexe adequats. Si considera que no
cal cap nexe, indique-ho posant el signe .
Exemple
per
He vingut_______________saludar-te.
El teu germ no para en torreta, sempre va dac
que arribe, fes-lo esperar.
El vestit se lha fet
encrrec.
ms tard isques de casa, ms tard arribars a la faena.
Lhivern passat arribrem a dotze graus

He vingut ac
Elvira s
zero.
tornar-te el llibre.
Han danar junts a cal notari
els facen lescriptura de venda.
lespera, laprovat.
Vam continuar
ells se nhagueren anat.
dall.
la conversaci inacabada desprs que
agost encarano han obert lescola.
Torne a escriure les frases segents substituint els termes destacats en negreta pels
pronoms febles corresponents.
Exemple
Els accionistes van demanar els informes al gerent.
Els accionistes lils van demanar.

Es penedia dhaver dit aix.
Vs, pren-te la cervesa a la terrassa.
El poltic va negar les acusacions a les periodistes.
Comenten que la nomenaran directora general.
Ests completament segura? S, estic completament segura.
(JQCV)
27
EXEMPLE DE LA PROVA
Subratlle les incorreccions morfolgiques o sintctiques i escriga davall de les frases les esmenes adequades.
Exemple
Tindries que anar a la consulta del metge abans de qu et poses pitjor.
Hauries danar
abans que
Tenia uns quants dubtes al respecte daquell tema; aix que volia esbrinar
rpidament qu era el que havia succet realment.
Els actors no fan res ms que riures. El director de lobra ha comentat que, si
continuen fent aix, aprimaran un parell de quilos.
Lenyorar com era la vida abans s una reacci molt com. Tanmateix, a
algunes persones els s especialment difcil parlar de certs temes.
Els requisits que es demanen per a lelecci sn els segents: vost deu haver
ocupat un lloc de carrera o condicionat a la carrera en el passat. De ser aix,
no hi ha temps lmit per a ser elegit.
A nivell internacional, destacar que ha hagut enfrontaments en els quals han

mort 30 palestins.
28
GRAU SUPERIOR
REA 4
EXPRESSI ORAL
Lexaminand llegir un text en veu alta i far una intervenci oral.
Creixen els maltractaments a ancians

Les dades que aporten els informes ms recents i les enquestes realitzades a Europa i als EUA sobre els
maltractaments als ancians confirmen, a pitjor, un panorama que ja se sospitava inquietant. Segons els
diferents informes, en qualsevol pas hi ha desenes de milers de persones majors de 65 anys que patixen abusos. Abusos de la famlia, del personal dels geritrics o dels auxiliars contractats per a assistir-los privadament. Quan les vctimes satrevixen a parlar-ne, mencionen tota classe de vexacions, des de colps o maltractament verbal sistemtic, a violacions sexuals, passant per les estafes econmiques per a sostraurels els bns
tant si tenen capacitat de discernir com si no. s un maltractament que mereix tanta atenci com el que
sexercix contra les dones i els menors. Aix ho regula, a ms, la llei sobre violncia domstica.
Denunciar els casos de violncia contra les persones majors s important. Per, perqu la denncia siga
efica, cal elaborar millors protocols de detecci de smptomes dabs i protegir les vctimes de les
represlies. Ara que es coneix lamplitud del problema, lautoritat judicial ha de dictar models de vigilncia
que pallien el desemparament dels ancians maltractats.
A partir de la lectura savalua si lexaminand sap:

-
Llegir sense vacillacions.

Entonar el text segons el significat i els signes de puntuaci.
Llegir amb el ritme i la velocitat adequats.
Reproduir amb fidelitat el text i amb la pronncia adequada.
A partir de la intervenci oral savaluen els aspectes segents:

a) Coherncia:
- Centrar-se en el tema proposat, ajustar-se al registre formal i complir la funci
corresponent, s a dir argumentar.
- Ordenar les idees de manera lgica.
- Utilitzar varietat de recursos lingstics (lligams entre frases, riquesa i precisi
lxica).
b) Correcci: entesa com el domini dels elements lingstics (fontics, morfosintctics i lxics).
La intervenci oral ha de ser formal i ha de tindre una durada mxima de cinc minuts.
Podr consistir en:
- Un comentari o resum de la lectura.
- Una exposici argumentada sobre un tema proposat per lexaminador.
(JQCV)
29

Curs Valencià Superior

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curs Valencià Superior

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Unitat 1.

Quadern de Valenci Superior

5. En alguna de les terminacions segents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola,

2.1 Vacillacions entre la a i la e

2.2 Vacillacions entre la a i la o

2.3 Vacillacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i

2.4 Vacillacions entre la o i la u

3. Divergncies respecte del castell

3.1 Divergncies respecte a la vocal a

3.2 Divergncies respecte a la vocal e

Quadern de Valenci Superior

3.3 Divergncies respecte a la vocal i

3.4 Divergncies respecte a la vocal o

3.5 Divergncies respecte a la vocal u

Finalment, hi ha una srie de noms invariables que acaben en -us:

4. Paraules patrimonials i cultes

Quadern de Valenci Superior

No han pogut sofocar la revolta popular a Tunes.

El seu estern tenia una corbatura exagerada. Van haver d'operar-lo.

2. Corregiu les errades ortogrfiques vocliques que trobeu en el text segent.

Quadern de Valenci Superior

f) Anoche fui a ver el eclipse de luna. Fu una experiencia indecible.

b) Dupliquen la c els mots segents i els seus derivats:

c) Dupliquen la g els mots segents i derivats: suggesti, suggeir.

Quadern de Valenci Superior

b) Catal amb b i castell amb v

3. Fricatives alveolars z/s/ss/c//

3.2 Divergncies respecte a altres llenges romniques

Quadern de Valenci Superior

4. Fricatives i grups africats palatals j/g, tj/tg, x

Tamb es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en qu la x est en

5.2 Mots amb mp

5.3 Mots amb mn

5.4 Mots amb mm

5.5 Mots amb nn

Quadern de Valenci Superior

6.2 Remarques de pronunciaci

7. Les vibrants r/rr

8.1 Catal amb h i castell sense h

8.2 Catal sense h i castell amb h

11. Aplecs consonntics

Quadern de Valenci Superior

A l'e____planada d'Alacant sempre hi ha molts e____trangers. Tot un s____toma que

L'altre dia vaig haver d'em____enar-me la m, ja que a l'espa____ilat del meu

El comi___ari de policia ha detingut un ga___s que havia furtat un gori___a i l'ha

k) El teu amic s un tru___. Sempre pro___a d'eixir-se'n amb la seua.

He comprat un tap___ que representa unes sa___ines i uns rierols.

Les pre___ogatives del teu director no estan exe___tes de certa arbitrarietat.

1.2 En els mots plans i esdrixols

Quadern de Valenci Superior

2.2 En els mots plans i esdrixols

3. Divergncia en la sllaba tnica respecte del

3.1 Mots aguts

3.2 Mots plans

-esi: exegesi, mimesi...

-lit: aerlit, meglit, monlit...

-fon: magnetfon, intrfon...

-ac: afrodisac, policac...

-sfera: atmosfera, litosfera...

3.3. Mots esdrixols

Quadern de Valenci Superior

4. Mots amb dues possibilitats d'accentuaci

4.1 Els compostos de -edre:

4.2 Altres mots:

A l'eplanada d'Alacant sempre hi ha molts etrangers. Tot un stoma que

L'altre dia vaig haver d'emenar-me la m, ja que a l'espailat del meu

El comi_ari de policia ha detingut un ga_s que havia furtat un gori___a i l'ha

k) El teu amic s un tru_. Sempre pro_a d'eixir-se'n amb la seua.

He comprat un tap_ que representa unes sa_ines i uns rierols.

Les pre_ogatives del teu director no estan exe_tes de certa arbitrarietat.