CERTIFICAT DE NIVELL SUPERIOR

DE CATAL (D)

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura 107

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 1. Comprensi oral i comprensi lectora

1.

Dictat
Explicaci prvia: En aquest fragment es descriu la bellesa del paisatge de la vall on ha nascut
Mariangela i hi ha un dileg entre el narrador i Mariangela sobre aquesta vall i el fred que hi fa.

Desprs del munt dhores de tren, la panormica de la vall espurnejada per les arbredes rovellades, els camps
de blat, els prats que conservaven encara el verd lleugerament daurat de la tardor, els cims recoberts de
blanor nevada, tot plegat li produa com una mena de treva fsica que agraa. Mariangela no lhavia pas
enganyat: la seva vall era duna bellesa tendra i agresta alhora, que conformava un carcter intraduble. Molt
probablement el carcter de Mariangela era influt decisivament per la fesomia de la vall on havia nascut.
Tagradar el meu pare. s un home que noms ha sortit daquesta vall per arribar-se a Tor, i que
gaireb no sap llegir ni escriure, per mai no diu bestieses. I, sobretot, no les fa.
El fred era viu, desgarrapada seca. Mariangela havia dit:
A la meva vall, quan fa fred, fa goig de caminar i caminar amb el cap enlaire i el nas ben obert.
Amb el cap enlaire? va fer ell.
S, perqu aix copses ms b la barreja de perfums que arrossega laire.
Robert Saladrigas, Aquell gust agre de lestel

108 Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica

2.

Feu un resum de 10 lnies aproximadament del contingut daquest text. Escriviu-lo a la pgina
segent.

La sinceritat
Volia fer un elogi de la sinceritat, i en canvi veig a venir que no em sortir gens apassionat. I aix, tot i
considerar que la hipocresia i la mentida sn detestables. Per s que la sinceritat, sense cap prevenci ni
disciplina, pot ser tan nefasta com els mateixos vicis que li sn contraris. Des duna perspectiva freda si es
vol, sociolgica, la persona sincera s la que es creu la seva prpia propaganda. s a dir, que la veritat de
la sinceritat s simplement subjectiva, per sense cap garantia de ser una veritat slida. La sinceritat pot ser
ingnua, illusa, irresponsable i, en definitiva, es pot construir noms a base dautoengany.
Tamb hi ha casos dubtosos en qu saparenta sinceritat per que no se sap si, en el fons, nhi ha. Les declaracions estiuenques dels poltics que omplen les pgines duna premsa escassa de notcies, per exemple, serien
un cas daquests poc clars. A favor del supsit de sinceritat tenen que sn fetes des del lloc destiueig i amb un
vestir i unes actituds informals, que conviden a creure que el relaxament ambiental ha facilitat la confidncia
sincera. I com que el periodista, per lleialtat, mai no dir qu s el que no ha volgut respondre el poltic, o qu
ha dit off the record, tot pot tenir laparena dun gest espontani i sincer. Per, un poltic es creu all que diu o
ms aviat calcula quan i on ha de dir qu segons els seus interessos? I s condemnable que faci aquest clcul?
En general, la sinceritat ha de ser forosament impulsiva i candorosa?
La sinceritat, per a ser virtuosa, necessita caminar amb dues crosses: lautocrtica, que laparta de la ingenutat, i la reflexivitat, que lallunya de lespontaneisme estupiditzant. La sinceritat a seques, en canvi, s banal i
insulsa.
Salvador Cards i Ros (text adaptat)

Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica 109

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 1. Comprensi oral i comprensi lectora

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 2. Expressi escrita

1.

Escriviu una carta a la Direcci General de la Joventut per demanar informaci a fi dinstallar
en un camp de treball un grup de joves estrangers. Expliqueu per qu creieu que aquesta
iniciativa s positiva i quines sn les caracterstiques del grup (nacionalitat, edat, formaci,
interessos culturals, etc.).
Escriviu la carta, dunes 200 paraules aproximadament, a les pgines 11 i 12 (espai per a la
carta).

110 Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica

1.

Ompliu els buits amb la grafia o les grafies corresponents.

La vella no es mou fins que la fre___a de les passes, ms enll de la cantonada, sapaga darrere un
cop de porta. Hi ha carrers estrets i cost___ruts, empedrats, amb un r___guer al mig per on dorm,
p___dent i mort, un fil de suc de f___mers i aigua p___drida de pluja. Hi ha cases que sal___en
solitries, noms aco___oiades per les pare___s de lera i la carca___a dels pallers amb t___ulat de
fusta asclada per la serena i el sol, escampades pel pendent escalabrs, a tocar duna penya, o b
vora un hort sense parti, o en un tro___ de terra aplanada i ___xorca, on, de dia, hi ___orden els
gossos i, al capvespre, hi planegen els rat-penats. Ara, la vella, avana rpida, quasi lleugera, fent la
costa entre her___ots, esbar___ers, penys i cardigasses.
Josep Albanell, Ventada de morts

2.

Poseu els signes [ ], [ t ], [ d ] o [ t ], segons convingui, sota de les grafies que els
representen. Tingueu en compte els fenmens de fontica sintctica considerant que els signes
de puntuaci marquen les niques pauses existents.

La ingesti dalcohol provoca mareig, produeix trastorns al fetge, redueix la capacitat de raonar i deixa
seqeles en lorganisme. A aquests efectes noms cal afegir el desig de crrer que desperta en la
persona que condueix un cotxe.

3.

Ompliu les caselles buides completant la flexi de nombre dels substantius que trobareu a
continuaci. Tingueu en compte que, en el cas del plural, heu de donar, quan escaigui, les
dues formes possibles.

SINGULAR
ex.:

text
rob
risc
____________
encs
cost
____________
passads
annex

PLURAL
textos/texts
____________
____________
tipus
____________
____________
dosis
____________
____________
Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica 111

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 3. Coneixements prctics i terics del sistema lingstic

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 3. Coneixements prctics i terics del sistema lingstic

4.

Ompliu els buits de les frases segents amb la forma verbal que calgui. Tingueu en compte la
persona i el verb que us indiquem entre parntesis.

01

No __________ (asseures, vosaltres) a terra, __________ (asseures, vosaltres) al banc.

02

No vull que __________ (resoldre, vosaltres) els problemes daquesta manera.

03

Ateses les circumstncies, fra bo que no __________ (donar, vosaltres) importncia als detalls
intranscendents i que en __________ (saber, vosaltres) valorar les qestions decisives.

04

Ens agradaria que tots __________ (estar, nosaltres) convenuts que aquesta operaci ser un xit.

05

__________ (treure, vosaltres) els llibres de larmari i poseu-los sobre la taula.

5.

Ompliu, si cal, els buits del text segent amb les preposicions adients. Si no cal, indiqueu-ho
amb el signe .

La seva missi, si vol collaborar _____ la soluci daquest problema, consisteix _____ convncer
_____ la seva directora _____ que expliqui al president el que ha passat abans _____ que no ho faci
alg altre. Cal que vagi _____ compte quan parli dalguns aspectes que puguin comprometre _____ la
nostra empresa i que insisteixi _____ demanar el seu suport.

6.

Feu lanlisi sintctica de loraci segent.

(Qualsevol tipus danlisi s vlid sempre que deixi clares la funci sintctica dels diferents sintagmes
i les relacions que tenen entre si.)
Va demostrar que coneixia el projecte, tot i que mai no nhavia parlat.

7.

Ompliu els buits amb TOTES les formes de relatiu correctes, acompanyades, si cal, de
preposici.
Ex.: La casa de qu/de la qual parlo s nova.

01

Mha explicat els motius _____________________________________ ha decidit canviar de feina.

02

El meu nebot, _______________ vas saludar el dia del nostre aniversari, ha guanyat una ctedra.

03

Les institucions _____________________________________ confien encara no els han respost.

04

La mare, aquest estiu, haur de treballar, _________________ condiciona les nostres vacances.

05

Els arguments ______________________ va intentar defensar la seva tesi eren poc convincents.

06

Els errors ________________________________________ tant es lamenten no sn gaire greus.

112 Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica

8.

Escriviu el substantiu i un verb derivats directament de cadascun dels adjectius segents.

ADJECTIU

SUBSTANTIU

VERB

tebior

entebeir

pllid:

____________

____________

murri:

____________

____________

sord:

____________

____________

vacu:

____________

____________

guerxo:

____________

____________

tnue:

____________

____________

clar:

____________

____________

Ex.: tebi

9.

Escriviu un mot o una locuci que siguin, dins del text, sinnims de cadascun dels mots
subratllats.

No aconseguia encaixar lestremidora notcia en el teixim dun dia aparentment anod en qu lobjectiu primordial de Torrelloba semblava el de sempre: consumir les hores, arribar al capvespre, endinsar-se en el
silenci de la nit i nuar-la, a trenc dalba, amb una jornada similar a lanterior. El Dalmau escrutava en va les
fesomies dels vianants, buscant-hi lombra de la paraula: ni el botiguer que emparellava caixes de verdura a
banda i banda de la porta de la tenda, ni el carter aclaparat per una voluminosa cartera atapeda de correu, ni
el capell boterut a punt dentaular-se per esmorzar darrere el finestral dun caf, ni el grup dobrers xumant
aiguardent en un quiosc de begudes, ni el saltataulells que escombrava la vorera dun magatzem de teixits,
pareixien afectats per aquell mot de noms dues sllabes, guerra, que contenia la gamma completa de lhorror. Si havia de dir la veritat, ni el Ferran en semblava trasbalsat. El cos li havia fet cinc cntims dels esdeveniments dfrica sense cap emoci especial, per b que el vestbul de la comandncia potser no era el lloc
adient per esplaiar-se o amollar comentaris comprometedors.
Jess Moncada, La galeria de les esttues

encaixar: ______________________________________
anod: ________________________________________
endinsar-se: ___________________________________
escrutava: _____________________________________
boterut: _______________________________________
trasbalsat: _____________________________________
adient: ________________________________________
amollar: _______________________________________

Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica 113

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 3. Coneixements prctics i terics del sistema lingstic

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 4. Coneixements del marc sociolingstic i histric de la llengua

1.

A continuaci teniu un fragment de Lo somni en qu Bernat Metge escolta el que li diu Orfeu.
Expliqueu en quatre o cinc lnies per qu Orfeu pren la paraula i quin s el contingut essencial
de la seva explicaci.

Llibre ter
E un poc estat, Orfeu, fort graciosament, ab bon gest e alegre cara, comen dir o que es segueix:
Entre els volents usar de curialitat s costum que los jvens parlen primerament, e los antics, suplint los
defalliments daquells, concloen. E per tal, si comenar a parlar, no em sia imputat a ultra cuidament, car
solament ho far per satisfer a lhonor de mon company.
Apoll fo pare meu, e Callope ma mare, e nasqu en lo regne de Trcia. La major part del temps de ma vida
despengu en Retrica e Msica. Muller hagu fort bella, apellada Eurcides, la qual era a mi pus cara que la
vida. Per sa desaventura, anant-se deportar prop la riba dun riu, fou de libidinosa amor requesta per Aristeu,
pastor; e com ella, fugint a aquell per un prat, fos morduda e verinada en lo tal per una serp aqu amagada,
encontinent mor e devall en infern.
Sabuda per mi la sua dolorosa mort, devall a les portes daquell, e sonant la rota, la qual a mi havia donada
Mercuri, fui tan gracis a Crbero, porter dinfern, que les dites portes me foren tantost obertes.

2.

Traslladeu les formes subratllades del text anterior a la varietat estndard actual.
fort graciosament: __________________________________________
despengu: _______________________________________________
Muller hagu: ______________________________________________
apellada: _________________________________________________
pus cara: _________________________________________________
morduda: _________________________________________________
encontinent: ______________________________________________
tantost: __________________________________________________

3.

Tenint en compte que sovint el concepte dialecte s connotat negativament respecte al concepte
llengua, expliqueu quins sn els factors que hi contribueixen i doneu arguments a favor de
lequiparaci dels dos conceptes. (Apliqueu el mot dialecte, en aquest cas, exclusivament, a
varietat geogrfica.)
Escriviu la resposta en 10 lnies, aproximadament.

114 Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica

4.

Aquests sn els tres inventaris del sistema voclic tnic que presenta el catal.

II

u
e

u
e

III

u
e

o
a

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 4. Coneixements del marc sociolingstic i histric de la llengua

Indiqueu amb I, II o III quin s el que correspon a cada una de les varietats geogrfiques.
Rossellons: _________________________
Central: _____________________________
Baleric: ____________________________
Alguers: ____________________________
Nord-occidental: ______________________
Valenci: ____________________________

Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica 115

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 5. Expressi oral

OPCI A: La situaci de la dona en la societat actual

1.

Llegiu aquest text en veu alta.

Les tabaqueres intensifiquen la publicitat en el mercat femen

Les indstries tabaqueres dEuropa potencien la publicitat de tabac, directa o indirecta, adreada a les
dones com a actual grup consumidor amb tendncia creixent. Aquesta s una de les primeres conclusions que es pot extreure dun estudi fet a 13 pasos europeus sobre la publicitat del tabac a les
revistes femenines. Les conclusions coincideixen amb la dada objectiva que cada dia hi ha ms dones
a lEstat espanyol que fumen.
Lestudi, que a lEstat ha estat fet per CATS, Coordinadora per a lAnlisi sobre el Tabaquisme i la
Salut, ser distribut a Catalunya pel departament de Benestar Social, que nha fet la traducci. Segons aquest estudi, les revistes de lEstat espanyol adreades a la poblaci femenina no tenen cap
mena de prejudici per acceptar publicitat de tabac. Noms una de les 18 revistes estudiades no
naccepta, i la resta argumenta els avantatges econmics que aquesta publicitat els ha reportat. Per
segons va informar Carme Muriano, membre de CATS, les dades econmiques aportades per les
revistes no concorden, ja que la que ingressa ms diners per aquest concepte noms arriba a un 5%.
Segons Muriano, un 61% dels responsables daquestes revistes no van donar dades sobre els ingressos daquesta publicitat.
El que s queda clar en aquest estudi s que la majoria daquestes revistes, un 73%, no tenen una
poltica definida sobre la publicitat del tabac i un 78% tampoc no tenen una lnia editorial definida sobre
si incloure-hi o no gent fumant en la informaci grfica. El cas s que aix comporta que el 89% de les
revistes incloguin imatge grfica de gent fumant i aix converteix lEstat espanyol en el pas europeu
on menys es restringeix aquest tipus de fotografies. A ms, segons va destacar Jaume Roig, vicepresident de CATS, aquesta publicitat indirecta del tabac es presenta a travs dimatges sensuals i
associades a lxit.
Avui

116 Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica

2.

Imagineu-vos que assistiu a una taula rodona on es debat el tema La situaci de la dona en la
societat actual".
Aquestes sn algunes de les opinions que els convidats han exposat en el debat:

Actualment crec que a la nostra societat les dones ja tenen les mateixes oportunitats de treballar que
els homes. Els casos de discriminaci per ra del sexe sn excepcionals.

Tot i que la situaci de la dona en la societat actual s molt millor que no pas abans, encara queda
molt per fer i per reivindicar en el mn del treball, leducaci, etc., i tant ho han de fer els homes com
les mateixes dones.

s lgic que hi hagi diferncies en tots els mbits de la nostra societat entre lhome i la dona: sempre
nhi ha hagut i sempre nhi haur. Ara b, hi ha diferncies injustes i daltres dinevitables, que no tenen
res a veure amb la discriminaci.

Un cop acabades les intervencions dels participants al debat sobre el torn de preguntes de
lauditori. Des del pblic, exposeu el vostre parer sobre el tema. Lexaminador far de moderador
del debat i hi introduir la vostra intervenci. Recordeu que la vostra intervenci s, sobretot,
un monleg (2 minuts aproximadament).
(Feu-vos-en un gui al full segent.)

Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica 117

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 5. Expressi oral

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 5. Expressi oral

OPCI B: La informtica: avantatges i inconvenients

1.

Llegiu aquest text en veu alta.

No menfado mai amb lordinador

LIgnasi ha complert recentment 11 anys i no s daquells nens gaire xerraires ni comunicatius. Les
ulleres que porta des de petit li donen un cert aire de seriositat i de bon miny. I, de fet, ho s, perqu
no s dels que ha fet moltes trencadisses en la seva vida. s fill nic i sap com entretenir-se sol. Est
avesat a la solitud, a les llargues absncies dun pare i una mare molt atrafegats.
El seu entreteniment favorit, per no dir lnic, s lordinador. Shi passa hores i ms hores al davant. A
la nit no t pressa danar a dormir, perqu vol seguir experimentant el plaer dels jocs amb aquest
mateix aparell. La seva mare est preocupada amb aquesta obsessi, perqu en el darrer curs el nen
ha susps moltes assignatures i ha mostrat molt poc entusiasme per lescola. Li fa mandra danar-hi.
No hi acaba dencaixar com ell voldria.
Aquests petits jocs electrnics meravellosos, fascinants i seductors omplen la seva vida. Amb
lordinador diu linfant no menfado mai. Els jocs electrnics, malgrat el seu aspecte intellectual
i tcnic, exerceixen una influncia molt perniciosa perqu allen uns nens que han de combinar el
treball intellectual amb els jocs de tota la vida.
Aquest nen, en edat de relacionar-se i de conviure, ha perdut linters per la descoberta dels altres.
Desconeix el valor que t fer volar la imaginaci en la vida, el valor de la paraula i la bellesa dun munt
de coses que sn a labast de la m. Enfoca la seva existncia des duna perspectiva unidimensional.
Possiblement la famlia daquest nen t una responsabilitat important en la situaci que actualment
viu. Potser de petit va estar mancat daquell contacte necessari per fer-lo sentir feli i percebre la
importncia de la relaci amb laltre. Potser si hagus estat educat duna altra manera avui diria: Amb
el meu amic no menfado mai.
El 9 Nou

118 Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica

2.

Imagineu-vos que assistiu a una taula rodona on es debat el tema La informtica: avantatges
i inconvenients.
Aquestes sn algunes de les opinions que els convidats han exposat en el debat:

Les noves tecnologies sn un fet normal i corrent a la nostra societat, i lnica cosa que podem fer s
acceptar-ho, intentar adaptar-nos-hi, i fer-ne un bon s.

Lelectrnica i la informtica representen avenos molt importants, sobretot en el mn del treball, per
des del punt de vista de les relacions humanes comporten un perill: lallament de les persones i la
deshumanitzaci de la societat.
La informtica ha solucionat molts problemes, per tamb nha creat daltres. Per exemple, treballar
massa hores amb ordinadors pot provocar prdua de visi, trastorns psicolgics, estrs, etc.

Un cop acabades les intervencions dels participants al debat sobre el torn de preguntes de
lauditori. Des del pblic, exposeu el vostre parer sobre el tema. Lexaminador far de moderador
del debat i hi introduir la vostra intervenci. Recordeu que la vostra intervenci s, sobretot,
un monleg (2 minuts aproximadament).
(Feu-vos-en un gui al full segent.)

Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica 119

Certificat de nivell superior de catal (D)

rea 5. Expressi oral

120 Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura