Professional Documents
Culture Documents
SARDANA
NDEX
1.INTRODUCCI............................................................................................................................................ 2
2.METODOLOGIA .......................................................................................................................................... 3
3. INFORMACI GENERAL SOBRE LA SARDANA (LA MSICA) ...................................................... 4
4.TONALITATS:
5. TESSITURES: .......................................................................................................................................... 10
6. ANLISI DESTRUCTURES MELDIQUES DE SARDANES:
Blanes: Estructura...................................................................................................................... 19
~1~
1.INTRODUCCI
Aquest treball amb el nom Fem una Sardana, el vaig proposar perqu sc msic, i una de les
agrupacions en les que participo s la cobla1. El fet de tocar aquest tipus de msica mha fet
despertar les ganes de poder composar la meva prpia sardana i que altre gent la pugui escoltar,
ballar, i tocar. Aix no s gens fcil per a mi, ja que requereix un alt nivell musical, i es pot dir que
jo sc nou en aquest mbit, doncs fa just un any que vaig entrar-hi. Per no podia desaprofitar
aquesta oportunitat de fer una cosa nova (la qual seria molt beneficiosa per al meu futur), sobretot,
havent-hi professors especialitzats en msica al centre.
Els objectius marcats que tinc pensats sn:
Acabar de confirmar les sospites sobre la dificultat que comporta composar-ne una tenint
coneixements bsics sobre harmonia.
El mtode de recerca que utilitzar ser lanlisi de models per a aconseguir aquests objectius
basant-me en les meves prpies proposicions ja anomenades anteriorment.
Cobla: Agrupaci musical autctona de Catalunya en la qual predominen els instruments de vent,
que executen la msica de diferents balls i danses tradicionals, en especial la sardana.
~2~
2.METODOLOGIA
En aquest apartat explicar la metodologia emprada en aquest treball per poder assolir els
objectius, incloent que no s una feina fcil composar una sardana des de zero.
Per tal de poder fer el treball haur dassolir una part terica, la qual seria:
1. Coneixements de tonalitats, acords, dominants (majors, menors)...
2. Coneixements
de
composici
(tcniques
dinstrumentaci
concretes,
repeticions
destructura...)
3. Coneixements de la cobla
~3~
La sardana curta
La sardana (musicalment parlant) va comenar sent la sardana curta (prviament essent
el contraps) la qual estava marcada per 24 compassos, s a dir, 8 compassos de curts i
16 de llargs. La estructura daquesta, era de dos tandes de curts i una de llargs, que en
total no duraven ms de dos minuts.
Estava composta per quatre instruments (tres msics), un flabiol (amb un tambor ms
gran que lactual), una tarota i un sac de gemecs (aquest ltim feia un baix constant).
Aquesta formaci se lanomenava els tres quartants (o cobla dels ministrers). Tot aix a
principis del segle XIX.
La sardana llarga
La sardana curta pateix una modificaci i es va allargant fins donar a lloc a la sardana
llarga. Pep Ventura (1817-1875), va ser qui va reformar completament la sardana
musicalment (allargant-la i establint compassos binaris) a ms dels seus components, ja
que variaven molt. La distribuci de la cobla va acabar essent fins a avui dia, aix: (fila del
davant desquerra a dreta) un flabiol amb un petit tambor, dos tibles i dos tenores; (fila del
darrere desquerra a dreta) dos trompetes, un tromb i dos fiscorns; (a la dreta) i el
contrabaix. Tot aix succea quan la sardana encara no havia arribat a Barcelona.
Una vegada arrib all, Enric Morera, un dels millors compositors de sardanes i msica
clssica, va acabar de difondre la sardana actual (o tamb dita llarga) per Barcelona i va
acabar arribant a tot els racons de Catalunya.
Estructura actual
De sardanes hi ha varis tipus, per aquest treball es centrar ms en la sardana normal
instrumental (la que es balla o es pot tocar en concert, que tamb podria haver lopci de
poder ser cantada). Ja que podem trobar: la sardana obligada (composta per a
instrument/s solista/es), la sardana coral (la cobla acompanyada duna coral), la sardana
revessa (que es molt confosa ja que es repeteix molt), entre daltres.
~4~
Sardana de 7 tirades
Sardana de 10 tirades
Sardana de 8 tirades
(revessa)
Introit
Introit
Introit
Introit
Tirada de Curts
Tirada de Curts
Tirada de Curts
Tirada de Curts
Tirada de Curts
Tirada de Curts
Tirada de Curts
Tirada de Curts
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Cop Final3
Tirada de Curts
Tirada de Curts
Tirada de Curts
Tirada de Llargs
Tirada de Curts
Tirada de Curts
Contrapunt4
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Tirada de Llargs
Cop Final
Contrapunt
Cop Final
Tirada de Llargs
Contrapunt
Tirada de Llargs
Cop Final
Tirada de Curts: Pot ser des de 16 fins 55 compassos aproximadament, encara que no s
aconsellable passar dels 40 o 41.
Tirada de Llargs: Pot ser des de 55 a 95 compassos aproximadament (tot i que hi ha
sardanes que superen el 100 compassos).
Cal dir que no hi ha cap norma que ho estableixi, tot i que als concursos de ballar
sardanes o de composar, en podrem trobar alguna que no fos exactament amb aquests
compassos generalitzats (normalment sn nombres imparells per qestions dacabament
dels balladors).
Introit: Breu entrada meldica que fa el Flabiol (amb cop final de Tambor) per donar lentrada de
la sardana.
3
Cop final: ltima nota de la sardana que es repeteix al temps segent per marcar lacabament.
4
Contrapunt: Breus notes del flabiol on els balladors descansen i baixen els braos.
~5~
4.TONALITATS:
La tonalitat, o clau duna obra musical, s la nota tnica amb els seus acords i escales associats,
utilitzats a lhora de compondre i llegir partitures.
Per concretar ms, la diferenciaci entre escala i tonalitat:
Lescala s la successi de sons per graus conjunts (ascendents [en escala Do Major]: do,
re, mi, fa, sol, la, si o descendents: si, la, sol, fa, mi, re, do).
Les funcions tonals o graus tonals sn (sota el concepte de tonalitat) les set notes o intervals que
t una escala (major o menor) en relaci entre elles. El punt referencial s la tnica. Cada nota
(respecte al punt referencial) t un determinat nom o grau musical segons la posici que ocupa en
lescala:
Distncia entre graus (ens centrarem en
Grau
Nom
I (primer grau)
Tnica
II (segon grau)
Supertnica
1 to
Mediant
1 to
IV (quart grau)
Subdominant
V (cinqu grau)
Dominant
1 to
VI (sis grau)
Superdominant
1 to
escala Major)
1 semit
Sensible/Subtnica (depenent si
s semit o to de distancia)
1 semit
1 to (cap al I Grau com a octava (8va))
El I, IV i V grau, sn graus tonals perqu determinen la tonalitat, mentre que els altres es
consideren modals.
Larmadura tonal, o simplement armadura, s el conjunt dalteracions prpies (sostinguts i
bemolls) escrites al principi del pentagrama. Es poden anullar amb un becaire. Cada tonalitat
major i menor t una armadura associada que adjudica sostingut o bemolls com a alteracions
prpies duna escala determinada. Noms ens centrarem en tonalitats Majors.
~6~
Grcies a aquesta informaci, es pot saber (segons en quina tonalitat estiguem) tots els acords (si
son majors o menors) i les notes de lescala.
Per exemple, si estigussim en tonalitat de Do Major, els acords que ens correspondrien segons
lescala amb les alteracions seria:
*En aquest ltim, el de VII Grau, prefereixo no posar la sptima perqu seria difcil daplicar ja que
passaria a ser un acord semidisminuit.
~7~
Desprs dhaver buscat el tiratge de les sardanes, mhe fixat en quina tonalitat es situaven les
sardanes generalment. La majoria estan en: Sol, Do, Fa, Sib, Mib (totes majors). Respecte al so
que proporciona i els registres (o tessitures) de cada instrument, en la meva sardana far servir
principalment la tonalitat de Fa Major (amb una alteraci al Si que passaria a ser Sib). Dic
principalment perqu encara no tinc decidit si hi posar algun canvi de to. I quedaria aix:
~8~
Generalment, les composicions musicals sinicien amb lacord de tnica de la tonalitat i tamb hi
acaben. Abans de lacord de tnica final, per, senllacen una srie dacords que contribueixen a la
sensaci
dacabament.
Aquestes
successions
sanomenen
cadncies
conclusives.
~9~
5. TESSITURES:
La tessitura (dinstrument en aquest cas) sn el conjunt de notes que un msic/instrumentista s
capa demetre des dels greus fins als aguts. Juntament amb el timbre, sutilitza per classificar els
instruments per categories/famlies.
Acostuma a indicar amb linterval de notes corresponent entre la nota ms greu i la nota ms
aguda que un instrument es capa demetre.
Per clar, tenim un petit inconvenient a lhora descriure les partitures de cada instrument ja que no
tots estan escrits ni en Clau de Sol ni en la mateixa Tonalitat. Aix vol dir que hem de saber el to
descriptura (quina nota fa o est escrita a la partitura) i el to defecte (quina s realment en
tonalitat de Do), i a partir daix podem saber en quina tonalitat est linstrument i quina alteraci li
correspondria. Aquests instruments sanomenen instruments transpositors.
Armadura per a
To
To
descriptura
defecte
Flabiol
Fa
Do
Tible
Fa
Do
Tenora
Sib
Do
Trompeta
Sib
Do
Instrument
linstrument
respecte Do Major
~ 10 ~
Tromb
Do
Do
Fiscorn
Do
Do
Contrabaix
Do
Do
Clau
Tessitura
Sol
Flabiol
Sol
Tenora
Sol
Tible
Sol
Trompeta
~ 11 ~
Fa
Tromb
Fa
Fiscorn
Contrabaix/verra5
Fa
(3 cordes)
Nota: Totes les tessitures sn aproximades perqu tamb depenen de la capacitat dels
instrumentistes.
Verra: Contrabaix de 3 cordes, tpic de cobla. Normalment amb 3 cordes fetes de budells o tripa
de xai.
~ 12 ~
Anacrusa: Nota o grup de notes, sense accent, que comencen abans del primer temps de
comps.
7
Tutti: Paraula de provinena italiana, amb significat de tot o tots.
~ 13 ~
Nmero de compassos
Instruments
Part
8+8
Tutti
Curts
8+4
Solo Tenora
Curts
Tutti (final)
Curts
8 +1
Llargs
8+8+8
Solo Tenora
Llargs
4+4
Llargs
8+8
Llargs
8+8+2
Tutti final
Llargs
Cal destacar que harmnicament no hi ha cap recurs no vist en altres sardanes de lpoca.
~ 14 ~
Instruments
Part
2+4
Introducci + Tutti
Curts
6+4
Curts
Solo Tenora
Curts
9+4
Solo Fisc.+Acomp.+Tutti+Tenora
Curts
Solo Tibles
Llargs
8+8+8+6
Llargs
10 (5 + 5)
Llargs
8 + 8 [8 +(6 + 2)]
Llargs
12 + 9 [(4 + 4 + 4)+ 9]
Llargs
~ 15 ~
Curts: Comencen amb el I Grau, i van enllaant fins a arribar al IV. Durant tots els curts, es
mantenen molt alguns acords. Hi ha una petita substituci harmnica al final, on passa de
lacord de Sol Menor7 al de Sol Major7, que noms es distingeix de lanterior perqu t el
Si
natural,
no
bemoll.
Daquesta
manera,
lesquema
harmnic
del
final
s:
~ 16 ~
Instruments
Part
Introducci Ritme
Curts
8+4
Tutti
Curts
Solo Tenora
Curts
Curts
Entrada en Cnon
Llargs
8+ 4
Llargs
4 + 4 + 4 + 4 (seria 12 + 4)
Llargs
4+3
Llargs
4 + 4 + 4 + 4 (seria 8 + 8)
Llargs
10 + 5
Tutti Final
Llargs
Cnon: Diferents veus que entren successivament que interpreten la mateixa melodia.
~ 17 ~
Tamb cal dir que com en una altra sardana Petons de Matinada, lhe escollit per la seva
varietat destructura, on hem pogut veure que hi ha grups imparells de compassos.
~ 18 ~
Blanes: Estructura
Estrenada al 31 de mar de 2007, per en Jordi Molina (msic i compositor blanenc). Al ser
un msic blanenc molt fams al mn de la sardana, he decidit analitzar-la. Es pot mirar el
full del director, situat al apndix per poder fer el seguiment.
Tiratge: 31 de curts i 87 de llargs.
Curts: Comenament en anacrusa que fa una melodia Tutti de 7 compassos amb un Pont
donant pas a 8 compassos de Solo Tenora, 4 compassos de Solo Tible amb 4 compassos
de Tutti continuant amb 7 compassos finals.
Llargs: Comena just amb 5 compassos de Solo de Fiscorn continuat de 4 compassos de
acompanyament amb un pont de 2 compassos de ritme per passar a un Solo Tenora de 14
compassos amb un Pont Tutti de 4 compassos amb una melodia de 5 compassos. Un cop
als 9 compassos de Solo Tenora, trobem un Pont de 3 compassos amb un Tutti de ritme i
melodia de 10 compassos. Dona pas a un airet de 16 compassos per acabar amb 6 + 9
compassos de Solo Tenora i Tutti final.
Instruments
Part
7+1
Tutti + Pont
Curts
8+4
Curts
4+7
Tutti
Curts
5+4
Llargs
2 + 14 + 4
Llargs
5+9+3
Llargs
10
Tutti (airet)
Llargs
16
Tutti (principal)
Llargs
6+9
Llargs
~ 19 ~
~ 20 ~
~ 21 ~
LLARGS
Melodia i ritme:Aquesta part la vaig comenar amb una melodia que t similituds amb la primera
dels curts. En aquest cas noms s melodia, no t acompanyament rtmic de cap tipus. Per, per
tal de fer-ho una mica diferent, aquesta acaba de sobte, sense caure cap nota al primer temps,
donant pas a dues notes (Fa) del Contrabaix per a desencadenar el Solo Tenora. Fins aqu sumen
9 compassos de llargs repartits en 4 instruments (que ms endavant explicar quins instruments
sn i el perqu).
En arribar a aquest punt ja vaig poder comenar amb el Solo Tenora tranquillament. Cal destacar
que aquest Solo dura 16 compassos per t una ampliaci on seguidament es van afegint el Tible
1 i els altres instruments (que explicar ms endavant). En aquesta segona part del Solo es
repeteix part de la melodia, per cap al final hi ha una variaci per trencar la monotonia.
Desprs de les notes llargues del Solo, per a lairet volia una melodia simple, picada i alegre que
em servs per a poder fer un canvi destil. Aquesta melodia la interpreten els Tibles, que toquen a
lunson per aconseguir un major impacte. Harmnicament, lairet passa pels acords de FaM,
Solm7 i DoM7.
Posteriorment vaig fer una melodia de Tutti, que seria un previ abans del fort final (recurs bastant
utilitzat en les sardanes clssiques). Per a fer aquest Tutti vaig utilitzar: Tible 1, Tenora 1,
Trompeta 1, Fiscorn 1 i Contrabaix, que toquen a lunson (acabant-ho amb un cop de baixos).
Per a comenar el fort final (lamunt), com que la melodia comena en Sib7 que s el IV Grau,
shavia de fer alguna cosa per a introduir-lo. La manera ms senzilla i possiblement ms efica s
fer comenar una negra abans tots els instruments, on es reparteixen les notes de lacord de
FaMaj7 (I Grau). Aix, sintrodueix el fort final (que torna a ser la melodia del Solo Tenora).
Acompanyament: Durant el Solo Tenora vaig assignar com a instruments dacompanyament (a
temps) el Contrabaix, fent blanques amb larc; i els dos Fiscorns (que es van alternant) reforantlo, tots fent la nota tnica de lacord. Com a acompanyament de contratemps vaig utilitzar les
Trompetes i el Tromb (que es reparteixen les notes del acords). En aquesta part no hi ha
instruments segons; ja que, com diu la prpia paraula, s un Solo. Aqu es pot veure una cadncia
trencada que va de Solm7 DoMaj7 Rem7. Desprs passaria a major (ReM7) per donar-li un
toc davan per a tornar a comenar. Per augmentar la sensaci decideixo posar la nota que
variaria (Fa Fa#) al Contrabaix i al Fiscorn 2n.
A la segona part del Solo, on es torna a repetir, vaig canviar els acompanyaments. Les Trompetes,
el Tromb i el Fiscorn 1 passen a fer blanques (aquest ltim ja ho feia), passant per les notes dels
~ 22 ~
acords (I, III i V Grau) i descansant entre ells. El Contrabaix passa a fer la tpica figura de la
sardana, que sn tres corxeres seguides. Cal dir que en aquesta part les tres corxeres sn el I, V i
I Grau (aquest ltim com a 8va), de manera que queda suavitzat. El Fiscorn 2 noms fa les
corxeres com a I Grau (reforant una mica el Contrabaix). Els instruments segons sencarreguen
de fer un cnon amb els tresets de la melodia principal que fan el Tible i la Tenora, recurs que al
fort final es torna a repetir.
Hi ha un moment cap al final daquesta segona part (un Tutti) on es pot veure unes notes
marcades, que estan un temps avanades, aix es bastant impropi en les sardanes clssiques,
per bastant com en el Jazz. Com s un comps sincopat, em veig obligat a posar el Contrabaix
y els Fiscorns a temps per no perdre el ritme de ball.
En lairet de tibles, com a melodia simple amb ritme sardanstic abans del fort, no hi ha gaires
acompanyaments. El Contrabaix, Fiscorns i Trompetes sencarreguen danar fent el ritme i, de tant
en tant, instruments puntuals responen a la melodia. Un exemple ns el Flabiol, que emplena la
monotonia daquesta part.
Com que el Tutti (previ al fort) noms s melodia, decideixo passar al fort final directament. En
aquest, amb comenament anacrusi (de negra amb acord de Fa), comena la melodia, que s la
mateixa del Solo Tenora. Parallelament, els instruments segons fan cnon; i desprs passen a fer
la mateixa melodia. Les notes de les melodies no varien gaire, perqu volia prioritzar la potncia
davant la variaci harmnica. Tanmateix, lacompanyament de Trompetes i Fiscorn 1s que est
variat (amb terceres i quintes). El Contrabaix, Fiscorn 2 i Tromb sencarreguen de fer el ritme, on
els dos primers fan la mateixa nota (reforant-se entre ells) i aquest ltim fa la tercera, que s la
que ens marca si un acord s major o menor. En el final es pot veure una cadncia perfecta on es
passa de Solm7 DoMaj7 FaM.
Ara que tenim la visi completa de tota la sardana, ara s el moment descollir quins instruments
seran els que hagin de comenar la melodia del principi de llargs. Degut al treball que fan durant
tota la sardana, els Tibles i la Tenora 1queden descartats. Els instruments que em semblen ms
adequats per comenar sn la Tenora 2, la Trompeta 2 i el Fiscorn 1, que sn instruments que no
han treballat tant els altres. Finalment decideixo posar al Flabiol en aquesta melodia per a
complementar el so que fan la Trompeta i la Tenora. Cal dir que aquest instrument t la capacitat
de fer ornaments com pot ser el Trino9 que enriqueixen la sardana.
Trino: s un ornament que consisteix en la rpida alternana entre dues notes conjuntes.
~ 23 ~
Instruments
Part
Introducci Ritme
Curts
8+2
Tutti + Pont
Curts
8 +6
Pregunta-resposta + Fiscorns
Curts
Final Tutti
Curts
7+2
Llargs
13 + 3
Llargs
12
Llargs
3 + 15 (3 + 6 + 4 + 5)
Llargs
Tutti previ
Llargs
15
Tutti Final
Llargs
~ 24 ~
9. CONCLUSIONS
Ara que he arribat al final daquesta recerca, m agradaria fer memria dels meus objectius inicials,
i comprovar que realment els he complert. Aquests eren: entendre la sardana, conixer els seus
dos tipus dharmonies, composar-ne una amb proposicions especifiques, i comprendre que tot
aix s un procs complicat.
Grcies a una recerca exhaustiva de sardanes, tant com balladores com de concert, he pogut
saber quin tiratge predominava en les sardanes i nhe seleccionat dos de cada tipus dharmonia
per a poder-ne analitzar lestructura. Aquesta recerca mha servit com a introducci al mn de la
composici sardanista. A continuaci, per tal de poder realitzar la part prctica del treball, he hagut
dadquirir coneixements de composici; com sn les tonalitats, els acords, i les tessitures dels
diferents instruments. Mhe servit dInternet, per sobretot he comptat amb lajuda de
professionals, com ara el meu propi tutor. Un cop assolida aquesta base harmnica mhe disposat
a compondre la sardana.
La part terica del treball no va comportar-me grans dificultats, per, tal i com ja imaginava des del
principi, composar una sardana no em va ser gens fcil. El mn de la sardana i de la cobla em
causa una gran admiraci, i per aix jo mateix em vaig posar el llist molt alt. s a dir, no en tenia
prou daplicar correctament els coneixements terics adquirits, sin que esperava que la meva
sardana fos acceptada per la gent immersa en aquest mn. Volia que agrads als balladors, als
oients, i, per descomptat, als msics.
La necessitat de conixer lopini de la gent em va portar a estrenar la meva sardana abans
dentregar el treball. Lonze de gener del 2015 la cobla Santa Maria de Blanes va interpretar per
primera vegada la meva sardana Descobrint lamor. Desprs de lactuaci vaig dedicar-me a
preguntar al pblic i als intrprets la seva opini.
Els balladors responien que la sardana era molt balladora, els agradava perqu era bonica. Tot i
aix, comentaven que hi havia un comps de llargs on es perdien, la qual cosa em va portar a
retocar aquella part. Cal dir, per, que els canvis que vaig haver de fer van ser mnims, gaireb
imperceptibles. Els oients van notar que el Solo Tenora potser era massa picat. Van destacar
positivament el canvi de sonoritat entre els curts (alegres) i els llargs (ms melanclics). Per ltim,
cap dels msics va queixar-se de cap figura o nota difcil o impossible de tocar, ni dun mal
repartiment de tasques. En conjunt, tothom em felicitava per la bona feina que havia fet, i aix em
va comportar una gran satisfacci personal. Ara puc dir que tot lesfor ha valgut la pena.
~ 33 ~
10. APNDIX
APNDIX A:
Sardana Tossa Bonica
de Francesc Mas Ros
~ 34 ~
APNDIX B:
Sardana Roses del Brull
de Joaquim Serra
~ 41 ~
APNDIX C:
Sardana Sis de Set
de Enric Ort
~ 49 ~
APNDIX D:
Sardana Blanes
de Jordi Molina
~ 57 ~
Viquipdia. Armadura,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Armadura_%28m%C3%BAsica%29
Harmonia en general:
Historia de la sardana:
Musics per la cobla. Tractat dinstrumentaci per a cobla (llibre en format digital),
www.musicsperlacobla.com/cds/27.pdf
~ 65 ~