Santuaris de Catalunya

01-49 Santuaris Catalunya.
qxp:Catal 11/03/10 11:58 Pgina 1
SANTUARIS DE
CATALUNYA
UNA GEOGRAFIA
DE LLOCS SAGRATS
Generalitat de Catalunya
Departament dInnovaci,
Universitats i Empresa
01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:58 Pgina 2
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:
Rosell, Magda
Santuaris de Catalunya : una geografia de llocs sagrats. (Guies
turstiques de Catalunya)
ISBN 9788439382867
I. Catalunya. Departament d'Innovaci, Universitats i Empresa II.
Ttol III. Collecci: Guies turstiques de Catalunya
1. Santuaris cristians Catalunya Guies 2. Catalunya Guies
726.54:914.671(036)
Departament dInnovaci, Universitats i Empresa
Secretaria de Comer i Turisme
Direcci General de Turisme
Direcci: Subdirecci General de Programaci Turstica
Disseny: Ideem Mrketing i Comunicaci, S.L.
Text: Magda Rosell
Realitzaci: Spiens, s.c.c.l. / Ara Llibres, s.c.c.l.
Cartografia: Vctor Hurtado / Pere Arriaga
Fotocomposici:
Atona, S.L.
Imprs a Gramagraf, s.c.c.l.
ISBN: 978-84-393-8286-7
Dipsit legal: B-48.189-2009
Crdits de les illustracions:
Direcci General de Turisme de Catalunya: p. 13, 36, 42, 77, 78 i 79;
Miguel Raurich (p. 62); Manent (p. 18); Toni Vidal (p. 43, 54 i 66);
Jordi Pareto (p. 29, 52, 69 i 70); Servicios Editoriales Georama
(p. 21, 34, 40 i 74); Claudio Aventi (p. 42)
Jordi Folch: p. 12, 14, 16, 19, 20, 22, 23, 25, 28, 31, 32, 37, 45, 47, 49,
50, 51, 53, 55, 56, 57, 58, 60, 61, 63, 64, 65 i 75
Llus Roqu: p. 15, 26, 30, 33, 35, 68, 71, 72, 73 i 76
Ramon Manent: p. 17
Ajuntament de Vilaller: p. 38
Ajuntament de Penelles: p. 44
Santuaris de Catalunya
ndex
Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
s i contingut daquesta gua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Itineraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Arquebisbat de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Bisbat de Terrassa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Bisbat de Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Bisbat de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Bisbat dUrgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Bisbat de Solsona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Arquebisbat de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Bisbat de Tortosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Bisbat de Vic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Altres llocs dacolliment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Presentaci
La Catalunya sacra: una guia de santuaris
Amb aquestes ratlles tinc el plaer de presentar la guia Santuaris
de Catalunya, una publicaci ms de la collecci Guies
Turstiques de Catalunya, que en el moment present ja arriba als
set nmeros publicats, que actualitza i posa al dia una petita
publicaci anterior de la Direcci General de Turisme. Els
santuaris, de la mateixa manera que els castells, els grans
monestirs o les petites ermites que aqu i all configuren el perfil
caracterstic dinnombrables cims i serralades del pas, esdevenen
un dels elements ms destacats de la geografia catalana, essent
tamb aquells llocs que des de sempre han atret la devoci popular
i tota mena de pelegrins i viatgers. Sn llocs que criden latenci
de manera especial perqu solen estar situats en els indrets i
paratges ms bonics del pas, daqu que sen derivi tamb la seva
gran importncia turstica, que justifica plenament la publicaci
daquesta guia.
El concepte de santuari remet directament a lloc sagrat o de
culte, sovint dun origen antiqussim, la major part de les
vegades precristi, i gaireb sempre associat a paratges i llocs
geogrfics singulars que tradicionalment han atret latenci de
la gent de lentorn, sigui per la seva bellesa natural o b per la
seva espectacularitat i singularitat. Entre els grecs i els romans,
com tamb en les cultures asitiques i precolombines, els
santuaris eren un lloc habitual de culte al qual es desplaaven
pelegrins de totes les procedncies, atrets en uns casos per la
seva fama de ser lloc de remeis i cures miraculoses i, en daltres,
per ser lindret on el pelegr trobava simplement consol o
consell, com en el conegudssim temple de Delfos, a la Grcia
clssica.
El cas s que des de lantiguitat ms remota hom ha buscat en
aquests llocs i paratges sagrats situats habitualment en tota mena
de muntanyes i cims, cingleres i penyals, coves i avencs, deus i
fonts daigua calenta o medicinal manifestacions de les forces
de la naturalesa, del mn sobrenatural i de tot all que associem
amb la religiositat i la devoci popular. Una devoci vinculada
gaireb sempre amb la figura femenina, primer associada a la mare
terra i a la natura i, desprs, amb larribada del cristianisme,
vinculada amb la Mare de Du. El cas s que a Catalunya, pas
duna geografia molt variada i complexa, amb profusi de
muntanyes, cims i paratges singulars, hi trobem tamb una notable
profusi de santuaris i llocs de culte. En uns casos sn petites
capelles acompanyades dhumils hostatgeries, en daltres han
esdevingut importantssims llocs de culte i pelegrinatge per a gent
de tot el pas i ultra de ms enll, tal com passa amb el santuari
de la Mare de Du de Montserrat, principal referent espiritual del
pas i una muntanya sagrada i mtica de limaginari catal.
Els santuaris sn llocs sagrats, centres de devoci popular i lloc
de romiatge i per aix mateix llocs daplec, de reuni i de
trobada, que configuren en primera instncia una geografia
religiosa de Catalunya, per tamb una geografia daquells llocs
que tenen una especial significaci per a un bon nombre de
catalans. No hi ha dubte que aquest conjunt de circumstncies fa
particularment adequada la publicaci daquesta guia.
Josep Huguet
Conseller dInnovaci, Universitats i Empresa
s i contingut daquesta gua

Els santuaris que es presenten en aquesta guia sorganitzen per
bisbats, enumerats per ordre alfabtic. O sigui, els bisbats histrics
de Barcelona, Girona, Lleida, la Seu dUrgell, Solsona, Tarragona,
Tortosa i Vic, als quals cal afegir els nous bisbats de Sant Feliu de
Llobregat i de Terrassa, resultat de la divisi recent de la dicesi
de Barcelona. De cada santuari descrit a la guia es fa una petita
ressenya histrica i geogrfica, amb indicaci del bisbat, la
comarca i el municipi de pertinena, seguida de la informaci
prctica habitual duna guia turstica: manera darribar al santuari,
serveis disponibles i adreces i telfons dinters.
A la guia hi ha ressenyats cinquanta quatre de santuaris catalans,
que comprn des dels grans santuaris de Montserrat o de Nria,
coneguts per tots els catalans i que atreuen centenars de milers
de pelegrins i turistes cada any, fins als santuaris ms modestos
com el de la Mare de Du de les Sogues, a lUrgell, o b el de
Montgarri, a la Val dAran, entre molts altres santuaris, units tots
ells pel denominador com de la seva localitzaci geogrfica
excepcional i la seva significaci religiosa i popular.
Catalunya t, naturalment, molts ms santuaris que els que hi ha
ressenyats en aquesta guia que, necessriament, t una extensi
limitada. La tria dels santuaris que hi figuren sha fet dacord amb
uns criteris mnims de notorietat, accessibilitat i hospitalitat.
Notorietat, en el sentit que el santuari sigui conegut com a mnim
a escala comarcal. Accessibilitat, entesa en el doble sentit de
possibilitat darribar-hi en vehicle, malgrat que en algun cas, com
Cabrera o Bellmunt, shagi de fer una petita caminada per acabarhi darribar; i accessibilitat entesa tamb en el sentit que el lloc
pugui ser visitat amb una garantia mnima dhorari dobertura.
Finalment, sha tingut en compte lhospitalitat, o sigui la
possibilitat de fer estada al santuari en celles o habitacions. A
part, indiquem igualment algunes caracterstiques daltres
santuaris que, tot i no oferir totes les condicions anteriors de
confort i facilitat daccs, sn punts de referncia obligats per al
coneixement del pas i la seva cultura.
Els santuaris, com les fonts, els castells, els monestirs, les ermites
o altres fenmens particulars del paisatge, sn un dels elements
visuals de la geografia que contribueixen ms decididament a
perfilar amb un aire personal les caracterstiques humanes,
culturals i religioses de cada pas.
Sota el concepte de santuari, duna antiguitat remota, se sol trobar
una gran varietat dedificacions, capelles, recintes o simplement
llocs, generalment dedicats a un o altre culte dun sant, la Mare
de Du o alguna figura religiosa o de la divinitat. Laparici de tot
santuari sol anar associada a un paratge o un indret singular de
carcter ms o menys sagrat per la grandesa i el recolliment que
inspira, per latracci que suscita i una forma de reconeixement
de forces superiors.
Els santuaris, doncs, sn centres de devoci, de romiatge i per
aix mateix, daplec popular i de prometena, probablement a
partir del fet que, des del temps ms antics ja des de la
prehistria, la cultura humana ha trobat en certs accidents o
signes espectaculars de la naturalesa la manifestaci duna fora
sobrenatural i un punt dadmiraci particulars. Aix es podria
convenir a veure santuaris en un gran nombre de coves, penyes,
deus i fonts, manifestacions aqutiques o termals fonts i banys
daigua calenta, deus medicinals o minerals, punts associats a les
llegendes de la figura femenina de laigua, i altres accidents o
senyals excepcionals de la geografia.
Per configuraci tipolgica, certs espais naturals semblen
particularment aptes per a la installaci de santuaris; nhi ha
exemples reconeguts en altituds que, amb un accs relativament
cmode o possible, ofereixen grans visions panormiques i en
paratges que desperten lespiritualitat de la persona i de la
collectivitat. Entre els grecs i els romans, com tamb en les
cultures asitiques i americanes, els santuaris ja van ser i sn una
realitat habitual, i la cultura occidental contempornia no ha
tancat aquesta associaci entre paisatge, naturalesa i veneraci
dssers i forces sobrehumanes.
s sabut que el concepte de santuari admet diferents variants i
manifestacions. Si en lantiguitat se nestabliren en forma daltars
a laire lliure, de dlmens i talaiots, de concentracions de
determinades espcies arbries, avui en general no s habitual de

considerar ms que els que han aglutinat i consolidat una devoci
permanent, unes formes de concentraci popular en ocasi duns
moments determinats del cicle de lany lligats a les manifestacions
de la religiositat collectiva.
Els santuaris que es descriuen tot seguit shan popularitzat en
general sota diferents advocacions de la devoci mariana i sn un
exemple daquella vinculaci de geografia, grandesa tellrica o
paisatgstica, punt de recolliment i centre daplec popular que en
general els identifica. Catalunya t naturalment ms santuaris que
els que aqu breument es ressenyen: aquesta tria, limitada, respon
al fet que shi donin les condicions mnimes que hi facin assequible
i confortable lestada i les condicions de vida, com s ara el
nombre i les condicions de les celles o habitacions, la facilitat
daccs, un perode destada no limitat, etc. A part, indiquem
igualment algunes caracterstiques daltres santuaris que, tot i no
oferir totes les condicions anteriors de confort i facilitat daccs,
sn punts de referncia obligats per al coneixement del pas i la
seva cultura.
ITINERARIS
SANTUARIS
DE CATALUNYA
Mair de Diu
de Montgarri
Mare de Du de Riupedrs
Lord (Mare de Du de Lord)
El Miracle
(Nostra Dona del Miracle)
Monestir de les Avellanes
Santa Maria de Pins
El Sant Crist de Balaguer
Sant Ramon
de Portell
La Verge
del Remei
Mare de Du de les Sogues

Santa Teresa
de lInfant Jess
Monestir de Vallbona de les Monges
La Bovera (Santa Maria

de la Bovera)
El Tallat (Mare de Du del Tallat)
Mare de Du de la Serra
Mare de Du de Loreto
Mare de Du de Puigcerver
Paretdelgada
(Santa Maria de Paretdelgada)
La Misericrdia de Reus
Mare de Du de la Roca
La Fontcalda
(Mare de Du
de la Fontcalda)
10
El Cam
(Mare de Du del Cam)
Mare de Du de Lourdes de la Nou

Mare de Du de Nria
Paller (Mare de Du de Paller)
Montgrony
(Mare de Du de Montgrony)
Falgars
(Mare de Du de Falgars) Mare de Du
Els Oms
dels Arcs
(Mare de Du dels Oms)
Santa Maria
de Queralt
Santa Maria
del Castell
(Mare de Du
de lEcologia)
Mare de Du
de Montserrat
Mare de Du del Mont
Mare de Du del Collell

Nostra Senyora
de la Font de la Salut
Rocacorba (Mare de Du de la Pera)
Mare de
Du del Far
Mare de Du dels ngels
Mare de Du
del Coll
La Gleva
(Nostra Senyora
de la Gleva)
Puig-lagulla
(Mare de Du
de Puig-lagulla)
Mare de Du
de la Salut de Terrades
Mare de Du de Cabrera
Bellmunt (Mare de Du de les Alades)
Mare de Du de Rocaprevera
Mare de Du dels Munts
La Sagrada Imatge del Vilar
Mare de Du
de Puiggracis
Sant Andreu
del Far
La Misericrdia
El Corredor
(Mare de Du del Socors)
Mare de Du
de la Salut
Mare de Du de la Cisa
Mare de Du
de la Fontsanta
Sagrat Cor del Tibidabo

Mare de Du de la Merc
Bisbats
Lleida
Vic
Barcelona
Sant Feliu de Llobregat
Tarragona
Urgell
Girona
Terrassa
Solsona
Tortosa
11
Arquebisbat de Barcelona
BARCELONA
Mare de Du
de la Merc
UNA
Santuari de la Mare de Du de la Merc

Dels captius mare i patrona
La Merc es troba situada a reds de la Rambla
i el monument a Colom. En els encontorns de
lesglsia dedicada a la patrona de Barcelona,
conviuen establiments propis del segle XXI amb
antics palaus i cases i comeros vells.
MICA DHISTRIA
La Mare de Du de la Merc, copatrona del bisbat de Barcelona,

deu el seu nom a lorde religiosa dels mercedaris. La histria
explica que Pere Nolasc va fundar aquest orde al principi del segle
XIII en veure la situaci desclavatge en qu havien caigut els seus
compatriotes presoners del poder sarra. Nolasc va decidir invertir
el seu patrimoni en el rescat dels captius, per, tot i que tenia
una gran fortuna, ben aviat va veure que aquesta sexhauria.
Aleshores, la Mare de Du saparegu a Pere Nolasc i li encoman
la creaci de lorde dels mercedaris amb la missi de redimir els
seus compatriotes cristians captius.
La primera esglsia de la Merc, destil gtic, es va aixecar el 1267
en el mateix lloc on hi ha baslica actual. Aquest temple primitiu i
el convent que allotja la Capitania General els frares van ser
exclaustrats el 1835 formaven el recinte del vell establiment
mercedari. Avui sen conserven lesglsia, un magnfic claustre del
segle XVII i el pont bastit damunt el carrer de la Merc que unia la
baslica amb el convent. Lesglsia actual va ser construda entre el
1765 i el 1775 i s obra de Josep Mas i Dordal; s un edifici inspirat
en el classicisme francs que
cont alguns elements barrocs. T
Faana principal de lesglsia de la Merc,
planta de creu llatina amb quatre
que es troba al bell mig del nucli antic
capelles laterals i una capella del
de Barcelona.
Santssim. Sn destacables els altars de Santa Maria de Cervell i de
Sant Pere Nolasc. Sobre laltar major hi ha lobertura del cambril,
on la imatge de la Mare de Du de la Merc presideix el presbiteri.
Goigs de la Mare de
Du de la Merc
Dels captius Mare i Patrona,
puix del Cel ens heu baixat:
Princesa de Barcelona,
protegiu vostra ciutat.
Mare de Du de la Merc.
La cpula que sala sobre el creuer va ser refeta lany 1888 per
larquitecte Joan Martorell. La corona una gran imatge de la Mare
de Du de la Merc, obra de Maxim Sol, que va haver de ser refeta
pels germans Oll desprs de 1940. A la porta principal de la baslica
es pot llegir la inscripci Princesa de Barcelona, protegiu vostra
ciutat, que recorda la devoci dels barcelonins per la seva patrona.
PATRONA
DE
BARCELONA
La Mare de Du de la Merc va ser nomenada patrona de Barcelona

en senyal dagrament per haver protegit la ciutat de la terrible
plaga de llagostes que assol el pas lany 1637. Daleshores fins
ara la devoci cap a aquesta Mare de Du es fa evident cada 24
de setembre, diada de la Merc, en qu molts ciutadans sapropen
a la baslica per retre-li homenatge.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Pl. Merc, 1 Barcelona
Tel.: 933 105 051 i
933 152 756
Horari: De 10 a 13 h i
de 18 a 20 h
COM ARRIBAR-HI
Transport pblic: Metro L4
(estaci Jaume I) o b L-3
(estaci Drassanes).
SERVEIS
Hostatgeria: No
Restaurant: No
CELEBRACIONS
24 de setembre: la Merc.
MS INFORMACI
Oficina de Turisme
de Catalunya a Barcelona
Palau Robert
Passeig de Grcia, 107
Barcelona
Tel.: 932 388 091
Oficina de Turisme
Pl. Catalunya, 17 soterrani
Barcelona
Tel.: 932 853 834
13
Santuari del Sagrat Cor del Tibidabo

La muntanya mgica de Barcelona
BP-1417
Collserola
C-16
Sagrat Cor
del Tibidabo
BARCELONA
El mot Tibidabo prov de lexpressi llatina tibi

dabo, que significa et donar. Est extreta de
levangeli segons sant Mateu, i alludeix a la
tercera temptaci que Satans va fer a Jess en
el desert: Et donar tot aix digu el diable
si ajupint-te als meus peus madores.
Els monjos jernims van imaginar que el
diable podria haver temptat Jess des
del cim del Tibidabo, oferint-li tota
la riquesa de la ciutat de Barcelona
que sestn als peus daquest cim
emblemtic.
Vista del temple del Sagrat Cor,

al cim de la muntanya
del Tibidabo.
La muntanya del Tibidabo, amb 518

metres daltitud, s el cim ms alt de
la serra de Collserola i un mirador
privilegiat de la ciutat, amb el mar com
a tel de fons. Aqu, encimbellat entre
els colls de Vallvidrera i Serola, sala
el gran temple neogtic del Sagrat Cor.
Ledifici actual, projectat per Enric
Sagnier Villavecchia, es va construir
entre el 1902 i el 1961. Es tracta duna
esglsia monumental coronada per una
esttua de bronze del Sagrat Cor, obra
de Josep Miret, amb 7 metres daltura i
un pes de gaireb cinc tones.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Cim de la muntanya del
Tibidabo. Barcelona
Tel.: 934 175 686 i 934 174 904
www.templotibidabo.org
COM ARRIBAR-HI
Transport pblic: s lopci
ms fcil i permet gaudir del
trajecte. Cal prendre els
Ferrocarrils de la Generalitat
(L7) fins a la parada de
lavinguda del Tibidabo. All,
14
sagafa el Tramvia Blau que

deixa al peu del funicular del
Tibidabo; funciona cada dia,
excepte l1 de gener, el 6 de
gener, el 25 de desembre i el
26 de desembre.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
(Noms per a grups de 12
persones)
Santuari de Puiggracis
El mirador dels Sots Ferstecs
Figar
BV-1489
Montmany
El santuari de Puiggracis, situat en el terme

municipal de Figar-Montmany, es va edificar
entre els anys 1701 i 1711 a lindret on segons
la tradici es va trobar una imatge de la Mare
de Du. Ledifici semplaa aturonat en un
indret que ofereix unes vistes
impressionants del Valls; des de
lesplanada de lesglsia tamb es
divisa el Montseny i els cingles de
Bert. El santuari t una gran
anomenada entre la gent del
Valls.
El temple t planta de creu llatina,
amb una cpula al creuer, cor i el
cambril que allotja la imatge de
la Mare de Du de Puiggracis. De
la faana exterior destaca el
campanar, despadanya, i la casa
de lermit. Completa el conjunt
una petita capella, situada en el
punt exacte on, segons la tradici,
un pastor i un bou van trobar la
imatge duna marededu. Es
tracta duna bonica talla gtica
dalabastre datada entre finals del
segle XIV i principis del XV.
Mare de Du
de Puiggracis
C-17
la Garriga
Bigues
lAmetlla
del Valls
Imatge gtica de la Mare de Du

de Puiggracis.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Montmany
El Figar
(Valls Oriental)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Per lautovia C17,
sortint a lAmetlla del Valls,
des don parteix el vial daccs
al santuari.
Autocar: Autocars Sagals, fins
a lAmetlla del Valls;
www.sagales.com
Amb tren: Lnia Vic-Puigcerd

(estaci de la Garriga);
www.renfe.es
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
25 de mar: aplec del dia de la
festa de lAnunciaci de la
Mare de Du.
15
Cabrera
de Mar
Vilassar
de Dalt
Cabrils
Santuari de la Mare de Du de la Cisa

Dels mariners invocada
A la comarca del Maresme i situat entre les

poblacions de Premi de Dalt i Vilassar de Mar,
C-32
sala el santuari de la Mare de Du de la Cisa.
Premi de Mar
N-II
Ledifici actual, obra del segle XVIII , es va
el Masnou
construir en estil barroc sobre una antiga
edificaci de lany 1545 incendiada durant la
guerra de Successi per les tropes borbniques. El nou edifici va
ser acabat el 1759.
Premi
de Dalt
Tei
Mare de Du
de la Cisa
Vilassar
de Mar
La faana de lesglsia, de coronament corbat, presenta una porta

rectangular, al damunt de la qual hi ha una imatge de la Mare de
Du del segle XV. Els esgrafiats que recobreixen els murs del temple
daten del 1925. Ledifici va patir greus desperfectes amb motiu
dels fets revolucionaris del 1936 per la qual cosa, acabada la
guerra, va haver de
ser restaurat. Lany
2009 es van celebrar
els 250 anys de la nova
capella del santuari.
Faana del santuari de la Mare

de Du de la Cisa.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Premi de Dalt (Maresme)
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
COM ARRIBAR-HI
Cotxe. Agafar la C-32 i sortir a
Premi de Dalt/Premi de
Mar/Vilassar de Dalt/ Cabrils.
Tren: Lnia 1 de rodalies fins a
lestaci de Premi de Mar.
16
All cal prendre lautobs que

connecta Premi de Mar amb
Premi de Dalt (Lnia C-14);
www.renfe.es
CELEBRACIONS
Laplec de la Cisa se celebra
cada 1 de maig.
MS INFORMACI
Ajuntament de Premi de Dalt
Tel.: 937 523 186
www.premiadedalt.org
Santuari de Sant Andreu del Far
A cavall del Maresme i el Valls
Vilalba
Sasserra
Llinars del Valls
El masss del Corredor, integrat en el Parc Natural AP-7

Sant Andreu
del Far
del Montnegre i el Corredor, es caracteritza per
B-510
tenir una vegetaci frondosa formada per boscos
de ribera en els fondals, i per alzinars, pinedes
Dosrius
i rouredes en els vessants muntanyosos. s
enmig daquest fronds paisatge boscat de la
serra de Marina on semmarca el santuari de Sant Andreu del Far
o dAlfar, situat en el terme municipal de Dosrius, a la comarca
del Maresme.
Lesglsia est documentada des del 1164, tot i que ledifici actual,
destil gtic, va ser aixecat al segle XVII. T planta de creu llatina
i un absis poligonal amb la
faana principal coronada
per un campanar de torre,
el qual fa actualment
dannex amb la vena masia
restaurant Can Guinart. En
aquest santuari es venera
una imatge dalabastre del
segle XV, que representa la
Mare de Du del Far.
Interior de Sant
Andreu del Far.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Dosrius-Alfar (Maresme)
MASIA CAN GUINART
Carretera de Dosrius
Cam del Corredor
Alfar
Tel.: 937 916 426
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Matar, per la
C-60 en direcci a la Roca del
Valls. Des daquesta poblaci
cal prendre la B-510 en direcci

a Dosrius i Llinars del Valls.
A Dosrius cal continuar per la
B-510, deixant a lesquerra el
trencall de Cardedeu; al coll
de Can Bordoi arrenca el vial
que mena a Sant Andreu del
Far.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: No
17
Vilalba
Sasserra
Llinars del Valls
AP-7
Santuari del Corredor

El mirador del Maresme
El santuari del Corredor, dedicat a la Mare de

Du dels Socors, est situat en plena serralada
B-510
Litoral o de Marina, pertany al municipi de
Dosrius i s un dels llocs ms coneguts del Parc
Dosrius
Natural del Montnegre i el Corredor. El santuari
sala en els replans del cap de la serra, a 632
metres daltitud. El configuren diversos edificis adossats presidits
per un robust campanar de base quadrada. Lesglsia data del
segle XVI i est construda en estil gtic tard sobre la base dun
temple anterior; t una sola nau i dues petites capelles laterals.
A linterior hi ha un notable altar major renaixentista.
El Corredor
(Mare de Du
dels Socors)
El santuari s un centre dexcursions pel Parc. Diversos senders

senyalitzats permeten fer passejades enmig dun fronds paisatge
caracteritzat per pinedes de pi
pinyoner en el vessant martim,
i per alzinars, rouredes i suredes
en el vessant del Valls. Les
vistes sn esplndides.
El santuari del Corredor, situat

a la serra del mateix nom.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Dosrius (Maresme)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Llinars del Valls,
per la B-510, fins a arribar a la
desviaci que porta al Parc i
continua fins al santuari.
Tren: una opci s pujar a
peu des duna de les estacions
de Renfe ms properes, de la
lnia de la costa (per Matar)
o de la de linterior (per
Granollers i Sant Celoni);
www.renfe.es.
Autobs: Transports Barba;
Tel.: 938 671 038;
Sagals; Tel.: 938 707 860
18
SERVEIS
Restaurant: S
Tel.: 608 322 304 i
937 434 142
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
Aplecs del Dilluns de Pasqua,
de Dosrius, de Canyamars i de
Tardor.
MS INFORMACI
Oficina del Parc del Montnegre
i el Corredor
Esglsia, 13, 2n
08471Vallgorguina
Tel.: 938 679 452i938 679 092
Horari:de dilluns a divendres
de 9 a 13 h.
Bisbat de Terrassa
Santuari de la Mare de Du de la Salut
La patrona de Sabadell
B-124
C-1413A
B-142
El santuari de la Salut est situat a lempara de

Mare de Du
de la Salut
la serra de Sant Iscle, a lesquerra del riu Ripoll,
C-155
Poliny
molt a prop de la ciutat de Sabadell, situada a
SABADELL
C-58
la riba oposada del riu. La seva fundaci es
Sant Quirze
del Valls
remunta al principi del segle XIV, poca en qu
en el mateix lloc hi havia una ermita on es
veneraven els germans mrtirs Iscle i Victria, cristians cordovesos
martiritzats en temps de lemperador Diocleci.
Segles ms tard, quan Sabadell patia els efectes de les pestes i el
clera, lesglesiola va ser condicionada com a morberia. Durant
el segle XVII, arran de la troballa de la imatge de la Mare de Du
de la Salut, a la qual satribuen curacions miraculoses, la morberia
esdevindria lloc de pelegrinatge.
La llegenda de la troballa de la Mare

de Du de la Salut
Segons diu la tradici, la troballa de la Mare de Du de la Salut de
Sabadell es va produir un dia de lany 1652 en qu lermit del lloc va
anar a buscar aigua a la font propera
del torrent de Canyameres. En arribar
a la font va trobar una petita imatge
de la Mare de Du amagada entre les
bardisses, que va recollir i sendugu
a lermita. Ben aviat la imatge va ser
objecte de culte i veneraci perqu
el poble li atribua les guaricions
extraordinries que es produen en el
lloc. Aix va comportar que ladoraci
dels sants mrtirs, Iscle i Victria, als
quals estava dedicada lermita
originria del segle XI, ceds el lloc a
la de la Mare de Du de la Salut. Aix,
des del segle XVII, el santuari va rebre el nom de Mare de Du de la Font
de la Salut, que va ser proclamada patrona de la ciutat de Sabadell el
19 doctubre de 1947.
19
Faana oriental del santuari de la

El santuari s una vistosa construcci
Mare de Du de la Salut.
moderna; molt a prop hi ha les restes
de la lantiga ermita de Sant Iscle (s. XI)
i de la gran mansi iberoromana dArraona. Lesglsia del santuari
es va inaugurar lany 1882 i la imatge original, que shavia perdut,
va ser substituda el 1927 per una de lescultor Vallmitjana. Tant la
nova imatge com el santuari van resultar incendiats i destruts lany
1936, al comenament de la Guerra Civil. Del santuari, noms en
quedaren quatre parets, per es va tornar a reconstruir. A linterior
de lesglsia destaquen les pintures al fresc dAntoni Vila Arrufat i
uns vistosos vitralls.
Avui el santuari de la Mare de Du de la Salut semmarca en

lentorn dun parc urb dotat de zones desbarjo i de lleure. Molt
a prop hi ha les restes duna villa romana que, segons els experts,
fou un centre de producci vincola; sen conserven vestigis de
magatzems, forns i obradors de cermica. A la part residencial de
la villa, un bonic paviment de mosaic mostra el du Nept i una
tritonessa.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Ctra. de Caldes C-1413,
km 24
Sabadell
Tel.: 937 251 382
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Sabadell cal
prendre la carretera que porta
a Caldes de Montbui (C-156);
una vegada travessat el riu
Ripoll, cal estar atent a la
20
senyalitzaci que indica la

direcci del santuari.
Tren: Renfe o Ferrocarrils de
la Generalitat.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
Celebraci dun aplec el segon
diumenge de maig.
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Santuari de la Mare de Du de Montserrat
La muntanya sagrada dels catalans
BP-1103
BP-1122
Monistrol
de Montserrat
La muntanya de Montserrat acull el santuari de

C-55
Mare de Du
la Mare de Du de Montserrat, patrona de
de Montserrat
el Bruc
Catalunya. Lloc sagrat i smbol de Catalunya,
A-2
tant per la seva significaci excepcional com pel
Collbat
nombre de pelegrins i de visitants que hi pugen
cada dia. El santuari s tamb un monestir
benedict, fundat per labat i bisbe Oliba a linici del segle XI. Una
de les seves institucions ms destacades s lescolania, un dels
cors descolans ms antics dEuropa.
El topnim Montserrat, evoca una muntanya serrada, vinculaci
present en tota la iconografia montserratina. La muntanya es
drea verticalment sobre la riba dreta del Llobregat, essent
una formaci geolgica espectacular. Hi ha ms de 1.000 metres
de desnivell entre el curs del Llobregat, a Monistrol, i el cim
de Sant Jeroni, punt culminant del masss (1.236 m). Es tracta
dun masss de conglomerats de lera terciria que milions danys
enrere conformava el delta dun gran riu. La seva fesomia actual
es deu a la combinaci de moviments tectnics, els canvis climtics
i lefecte de lerosi.
LA
PUJADA AL MONESTIR I LA VISITA A
LA
MORENETA
El primer lloc de visita obligada s la

gran baslica, que acull el cambril de
la Moreneta. Shi arriba seguint el
passeig de lEscolania, on trobem les
parades de productes tpics elaborats
pels pagesos de lentorn. El passeig
acaba a la plaa de la Creu; des
daqu saccedeix a la plaa de lAbat
Oliba, presidida per una esttua del
fundador del monestir, on creixen uns
cedres centenaris portats del Lban
que emmarquen ledifici de Nostra
Senyora, construt entre el 1895 i el
1904, on es mostra laudiovisual
Montserrat portes endins. Ledifici
acull les celles Abat Oliba i Abat
Marcet, on troben allotjament
visitants i pelegrins.
El santuari de Montserrat es troba

plenament integrat al masss muntanys.
21
Una desviaci a la dreta permet encarar la pujada fins a la plaa

de Santa Maria, obra de larquitecte Josep Puig i Cadafalch i
presidida per lentrada a la gran baslica, que conserva un fragment
de lantiga muralla i del vell portal dentrada. A m esquerra queda
laccs al Museu de Montserrat i lhotel Abat Cisneros. Al Museu
es poden admirar des de peces arqueolgiques de gran valor fins
a una collecci pictrica extraordinria que cont obres de pintors
catalans com Casas, Rusiol, Dal i de Picasso.
LA
BASLICA DE
MONTSERRAT
La gran baslica, dedicada a la Mare de Du de Montserrat s un

edifici de tradici gtica i renaixentista, consagrat el 1592 i refet
a finals del segle XIX. Linterior cont importants obres dart. A
banda duna gran rosassa del 1894, amb la imatge de la Mare de
Du, en destaquen el retaule destil modernista i fusta sense
policromar, obra de sant Josep de Calassan; laltar major, esculpit
el 1959 en un bloc de pedra de Montserrat de vuit tones de pes;
el cambril de la Mare de Du, obra de larquitecte Francesc de
Paula Villar (1882), o els vitralls dAntoni Rigalt.
Dins el cambril, el tron de la Mare de Du s de plata, dissenyat el
1947 per larquitecte Francesc Folguera. Lescultura de la Moreneta
ha superat tota mena dadversitats grcies a la salvaguarda dels
monjos benedictins, que lhan custodiat durant mil anys.
Montserrat: bressol de llegendes i

tradicions
Temps era temps, vivien a Montserrat unes encantades a les quals
disgustava que la gent pugs a visitar la muntanya. Feien tot el possible
per evitar-ho. Aix, al llarg dels camins que hi menaven van plantar-hi
unes pomeres amb un fruit prou bonic com per temptar els caminants
que saventuraven a la serra. Qui
queia en la temptaci i agafava
una poma per menjar-se-la era
capturat per les encantades i
convertit en pedra. Diuen que les
formes escultriques dels cims i
roquers
de
Montserrat
sn
persones que un dia pujaren a

visitar la muntanya i tastaren el
fruit temptador.
22
LEXTERIOR
DEL MONESTIR
La muntanya de Montserrat s un
masss de conglomerats que es

Litinerari del viacrucis: Un recorregut
remunta a lpoca terciria.
que transcorre per lantic cam de
Collbat, per on arribaven antigament
els pelegrins a Montserrat. El viacrucis monumental actual s obra
de Francesc Folguera; lanterior, obra dels arquitectes Enric
Sagnier i Eduard Mercadal, va ser destrut durant la Guerra Civil i
noms en queda la capella de la Dolorosa, de 1916, de Sagnier. El
cam transcorre molt a prop del santuari i no presenta cap
dificultat.
La Santa Cova: La imatge de la Moreneta es va trobar lany 880

dins duna cova. Un recorregut de prop de dues hores permet
apropar-se a lindret de la troballa, on hi ha una capella adossada
a la roca de finals del segle XVII o principis del XVIII. Tamb shi
pot arribar a prop amb el funicular de la Santa Cova. El cam fins
al lloc ofereix, a banda de magnfiques panormiques, la
possibilitat de gaudir de les obres escultriques que conformen
els misteris del Rosari. En destaquen dos monuments: el cinqu
El masss de Montserrat, un parc

natural
El 29 de gener de 1987 la Generalitat de Catalunya va declarar la
muntanya de Montserrat parc natural per tal de protegir els seus
ecosistemes i el seu paisatge singular. A ms de noms tradicionals com
la Foradada, el Cavall Bernat o la Panxa del Bisbe, els escaladors i la
imaginaci popular han batejat cada agulla i cada roca montserratina
amb un nom que evoca la seva fesomia: els Gorros, la Trompa de
lElefant, la Prenyada...
23
misteri de dolor, obra de Puig i Cadafalch i de lescultor Josep

Llimona (1896), i el primer misteri de Glria, la Resurrecci,
dissenyat lany 1916 per Antoni Gaud, amb escultures de Llimona
i Renart.
Ascensi a Sant Joan: Un altre funicular permet pujar fins a
lermita de Sant Joan, des don sarriba fcilment als cims ms
alts del masss, com el de Sant Jeroni; escampats per la muntanya
es poden observar els vestigis dels conjunts eremtics on vivien
ermitans i penitents.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Montserrat
Tel.: 938 777 701
COM ARRIBAR-HI
A peu: a travs dels senders
que hi pugen des dels pobles
vens (Monistrol, Marganell,
Collbat i el Bruc). Montserrat
s lloc de visita obligada per als
pelegrins que fan el Cam de
Sant Jaume de Galcia des
de Catalunya, avui
perfectament senyalitzat.
Cotxe: per Monistrol (C-55 i
desprs prendre BP-1121) i per
Can Massana (BP-1101). Tenen
sortida a Montserrat les
autopistes AP-2 (Martorell),
AP-18 (Montserrat)
i A-2 (Montserrat).
Autobs: Companyia Juli.
Sortida de Barcelona des de la
plaa dels Pasos Catalans.
Tren: Ferrocarrils de la
Generalitat. Des de la plaa
dEspanya de Barcelona fins a
lestaci de Monistrol, que
enllaa amb el tren cremallera
que puja fins al monestir.
Aeri: Obert de 10 a 13.45 h i
de 14.20 a 18.30 h. Enllaa
amb els Ferrocarrils de la
Generalitat (direcci
Barcelona-Manresa) cada 30
minuts.
24
Funicular de Sant Joan: Obert

de 10 a 19 h.
Funicular de la Santa Cova:
Obert de 10 a 13 h i de
15.20 a 19 h.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
Actualment a Montserrat hi ha
una zona dacampada, lHotel
Abat Cisneros, lHotel Monestir
i apartaments situats a les
Celles Abat Marcet
CELEBRACIONS
Cada dia, a les 13 h,
lescolania canta la Salve i el
Virolai. A les 19.10 h es canta
la Salve montserratina,
alternant polifonia i gregori
amb el cor de monjos i un
motet polifnic.
Lhorari dobertura del cambril
de la Mare de Du s de 8 h a
10.30 h i de 12 h a 18.30 h.
Dissabte i diumenge tamb
obre de 19.30 h a 20.30 h.
MS INFORMACI
Central de Reserves i
Informaci
Montserrat
Tel.: 938 777 701
www.abadiamontserrat.net
Santuari de la Mare de Du de la
Fontsanta
Mirador de lAlt Peneds
Sant
Sadurn
dAnoia
C-243b
Mare de
Du de la
Fontsanta
Al costat del castell de Subirats, en un mirador

AP-7
BP-2427
privilegiat del Peneds emmarcat pel tel de
Sant Pau
fons de Montserrat, trobem el santuari de la
dOrdal
Fontsanta, lloc de gran anomenada a lAlt
Peneds. La tradici explica que la marededu
de la Fontsanta fou trobada en una de les fondalades que envolten
el castell de Subirats, al peu del pujol den Figueres i ben a prop
del gran casal renaixentista de Torre-Ramona. Antigament, ledifici
havia estat lesglsia de Sant Pere del Castell, documentada el
917, que fins al 1930 va ser la seu de la parrquia de Subirats.
Aquell mateix any va esdevenir santuari, ats que shi va traslladar
la imatge que es venerava a la capella de la Font de la Salut,
situada al peu del castell.
N-340
Lesglsia, duna sola nau i planta

rectangular, s destil romnic
tard; est coberta per una volta de
can apuntada i capada per un
absis semicircular. Exteriorment
ledifici s coronat per un campanar
de cadireta de dues obertures. La
part ms antiga de temple data del
principi del segle XI.
Escales daccs al santuari de la
Mare de Du de la Fontsanta.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Subirats (Alt Peneds)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Shi pot accedir des de
Sant Sadurn dAnoia o b des
de la carretera N-340, prop de
lOrdal. En tots dos casos cal
prendre la carretera BV-2428
fins a arribar al nucli dels
Casots; en aquest punt una
pista asfaltada porta al castell
de Subirats i el santuari de la
Fontsanta.
Transport pblic:
Tren. Renfe, lnia C-4 en
direcci a Vilafranca fins a
lestaci de Lavern (situada
a 1 km de Lavern i a 3 km
de St. Pau dOrdal).
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
L1 de maig: aplec de la Mare
de Du de la Fontsanta.
25
Bisbat de Girona
Mare de Du
del Mont
GIP-5237
Seguer
Beuda
Mai de
Montcal
N-260
Besal
C-66
Santuari de la Mare de Du del Mont

El balc de Catalunya
Lestiu de 1884, Jacint Verdaguer arribava a llom
duna mula al santuari de la Mare de Du del
Mont. En aquell indret, a 1.150 metres daltitud,
que domina les comarques de lAlt i Baix Empord
i la Garrotxa, hi va trobar la inspiraci per escriure
algunes de les seves obres ms emblemtiques.
El santuari del Mont, situat en el municipi dAlbany (Alt Empord),

destaca enmig dun horitz de serres, agulles i cims. s una
balconada, oberta als quatre vents, des don es gaudeix dun
paisatge tan grandis com pic. Pel nord, es veu tot el Pirineu
oriental, des del Puigmal fins al cap de Creus; shi albiren les restes
del monestir de Sant Lloren de Sous, les terres planes ajagudes
al peu del santuari i ms enll el mar i limponent Canig. En dies clars
cap a llevant es divisa en les comarques de lAlt i Baix Empord i,
a migdia, Banyoles i el seu estany, Girona, les Guilleries i el
Montseny. Lhoritz de ponent el retallen les siluetes de Cabrera
i el Puigsacalm, amb el lluny Pedraforca com a tel de fons.
EL
BASTIMENT DEL SANTUARI
La Mare de Du del Mont ha donat nom al santuari i a la muntanya.

s una marededu trobada, venerada des del 1222 a lantic
La fundaci del Mont:

una llegenda verdagueriana
Verdaguer va divulgar la rondalla que explica la miraculosa construcci
del nou santuari al capdamunt de la serra. La tradici explica que labat
de Sant Lloren va rebre en somnis instruccions per construir el nou
temple de la Mare de Du del Mont en un lloc elevat. Dacord amb el
somni, labat va decidir alar el temple al pla de Solls, situat una mica
ms amunt del vell monestir per fora ms avall que el santuari actual.
El cas s que lendem del primer dia de feina, els obrers es van trobar
les eines al capdamunt de la serra, les
van recollir i van tornar a treballar all
on havien acordat. Per el fet prodigis
es va repetir cada dia una i altra vegada
fins que finalment tothom va interpretar
que la Mare de Du desitjava que el
santuari subiqus al capdamunt de la
serra. I aix es va fer.
Lestada de Verdaguer al Mont

De lestada dun mes i mig que Jacint Verdaguer va fer al santuari del
Mont daten alguns fragments del seu poema Canig, la Cobla de la Mare
de Du del Mont i un relat sobre el santuari, la muntanya i la seva gent:
Lermita del Mont. Lany 1986, a la banda de tramuntana del santuari,
shi va aixecar un monlit commemoratiu del centenari de la publicaci
del poema Canig; des de lany 1998 shi celebra una diada
verdagueriana el mes de juny.
monestir romnic de Sant Lloren de Sous, originari del segle IX.

Segons la tradici, un pastor que condua un ramat de bous va
observar que un animal sentestava a furgar en un munt de pedres.
El pastor, encuriosit, va retirar les pedres i va descobrir la cova
on hi havia amagada una marededu. Va portar la imatge a Sant
Lloren de Sous, on es va venerar fins al principi del segle XIV,
poca en qu es va construir lesglsia actual. El temple s de
traa romnica i en destaca el presbiteri, la faana barroca del
cambril de la Mare de Du i una reproducci de la talla gtica
original. La imatge original es troba al Museu dArt de Girona.
La gran afluncia de peregrins va propiciar que entre els segles
i XVIII es construs lhostatgeria, recentment reformada, per
acollir els visitants, la majoria arribats per venerar la Mare de Du
del Mont, considerada des de mitjan segle XIX Reina de lEmpord,
Senyora de la Garrotxa i patrona del bisbat de Girona.
XVII
Guia prctica
EMPLAAMENT
Carrer de les Cases Noves, 4
Viladamat
Tel. hostatgeria: 972 193 074
Tel. rector custodi: 972 788 065
www.marededeudelmont.com
/santuari.php
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Per lest, la carretera
parteix de la A-26, de Figueres
a Olot; al trencall de lHostal
den Vilar cal desviar-se a
lesquerra abans darribar al
poble de Cabanelles en
direcci a Sant Mart Sesserres.

Pel sud, tamb shi accedeix
des del llogaret de Seguer, al
qual sarriba des de Beuda o
des de Mai de Montcal.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
CELEBRACIONS
Primer diumenge desprs del 8
de setembre: festivitat de la
Mare de Du del Mont i diada
de les marededus trobades.
27
C-63
La Sagrada
Imatge del Vilar
El tur del Vilar, amb 269 metres daltitud, s

un del cims ms destacats de Blanes (Selva). En
el seu punt ms alt saixeca el santuari de la
GI-682
Sagrada Imatge del Vilar, un important centre
Blanes
de pelegrinatge i punt de trobada dels blanencs.
Lorigen del santuari es remunta al segle XIV, si
b ledifici actual data del 1951, en substituci del temple
incendiat lany 1936. A la capella es conserven la imatge de sant
Rafel, les rajoles de cermica de
Josep Roig, que illustren la trobada
Faana principal del santuari
de la marededu per una pastora, i la
de la Sagrada Imatge del Vilar.
talla romnica original de la Mare de
Du del Vilar, de fusta policromada.
C-32
GI-600
La Sagrada Imatge del Vilar

El mirador de Blanes
Lloret de Mar
Lentorn del santuari ofereix unes

panormiques excepcionals sobre el
mar i la comarca. Shi pot pujar a peu
des de Blanes en una hora (hi ha 4 km).
Lescriptor Joaquim Ruyra parla del
Vilar en la seva obra senyera El rem de
trenta-quatre. El rem est a la capella.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Blanes
Tel.: 972 331 447 i 637 144 334
Horari: de 9 a 18 h (de novembre
a abril) i de 9 a 20 h (de maig
a octubre)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des Barcelona per la N-II
fins al km 675,8, on cal prendre
la desviaci a Palafolls i Blanes;
per la C-32 fins a Palafolls i
desprs direcci Blanes; tamb
per la AP-7, sortida Hostalric,
on cal prendre la direcci de
Tordera i continuar fins a
Blanes. Des de Girona per la
AP-7 fins a la sortida LloretBlanes, en direcci a Blanes.
Tren: Lnia C1 de rodalies,
Barcelona-Blanes o BarcelonaMaanet-Massanes.
28
SERVEIS
Bar Restaurant Xajos, a
lesplanada del santuari
Tel.: 699 282 804 i 972 191 013
El santuari est equipat amb
taules de pedra a lexterior i
de fusta sota cobert; disposa
tamb de fogons per cuinar
amb carb.
CELEBRACIONS
Aplec de Sant Rafel a Blanes,
ltim diumenge doctubre;
aplec del Vilar, dimarts de
Pasqua.
MS INFORMACI
Patronat de Turisme
Passeig Catalunya, 2 (edifici
de la Biblioteca comarcal)
Blanes.Tel.: 972 330 348
Santuari de Nostra Senyora de la Font
de la Salut
Mirador de la Garrotxa
Sant Feliu
de Pallerols
C-153
C-63
En ple Collsacabra a 1.030 metres daltitud,

Nostra Senyora
les Planes
de la Font
dHostoles
dominant la vall del riu Brugent i amb unes
de la Salut
vistes grandioses sobre el Parc Natural de la
Rupit
Zona Volcnica de la Garrotxa, trobem el
santuari de Nostra Senyora de la Font de la
Salut. s un lloc duna qualitat paisatgstica excepcional, voltat
de frondoses fagedes i rouredes, que ofereix unes vistes
esplndides sobre bona part de les comarques gironines. En dies
clars la panormica s excepcional.
Lorigen del santuari de la
Salut s una petita capella
del segle XVII. Ms tard, durant
el segle XVIII , shi va aixecar
un santuari neoclssic i una
hostatgeria, mentre que ledifici
actual data del 1862. La Salut s
avui punt de trobada de devots,
pelegrins, excursionistes i
amants de la natura.
Faana de lesglsia de la Salut.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Sant Feliu de Pallerols
(Garrotxa)
www.marededeudelafontdela
salut.com
Tel. mossn: 972 264 448
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Shi accedeix a travs
de lantiga carretera de Vic a
Olot (C-153), tant des del
cant de la Garrotxa (Olot)
com des dOsona (Vic i Rupit i
Pruit). Hi porta un curt brancal
situat molt a prop de coll

Condreu (1.010 metres
daltitud).
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria Santuari La Salut
Carrer Verge de la Salut
Sant Feliu de Pallerols
CELEBRACIONS
Festa major de Sant Feliu de
Pallerols, festa tradicional
dinters nacional.
29
AP-7
Pant
de Boadella
N-II
Boadella
dEmpord
Mare de Du de la
Salut de Terrades
Terrades
GI-510
GIV-5102
Santuari de la Mare de Du de la Salut

de Terrades
Dominant lAlt Empord, amb unes vistes
excepcionals sobre la comarca i especialment
sobre el pant de Boadella, el santuari de la
Mare de Du de la Salut de Terrades s un dels
indrets ms visitats pels empordanesos.
El santuari es troba
situat a la muntanya
de Santa Magdalena, dins
el terme municipal de
Terrades, a noms tretze
quilmetres de Figueres.
Des de la seva fundaci i
consagraci, el 1681 per
mossn Felip Olivet, ha
acollit pelegrins de tot
arreu. Des de fa uns
anys disposa de servei
dhostatgeria.
Faana del santuari de la Mare de

Du de la Salut de Terrades.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Terrades (Alt Empord)
www.salutdeterrades.com
Tel. mossn: 972 569 232
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Figueres, cal
sortir per la N-IIa en direcci a
Frana i prendre la GI-510 en
direcci a Llers i Terrades.
Desprs de Terrades, cal seguir
30
per la GI-511 en direcci a

Sant Lloren de la Muga fins a
arribar a lencreuament amb
la carretera de Boadella
(GI-504), que cal seguir fins a
trobar la pista que puja al
santuari.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
Santuari de la Misericrdia
Patrona del Maresme
Sant Iscle
de Vallalta
Sant Cebri
de Vallalta
Sant Pol
de Mar
El santuari de la Mare de Du de la Misericrdia Arenys

C-32
acull la patrona del Maresme. Est situat en una de Munt La Misericrdia
Canet de Mar
ampla esplanada ombrejada de pins que domina
N-II
Arenys
de
Mar
la vila marinera de Canet de Mar. La devoci a
la Verge de la Misericrdia est documentada
des del 1520. Per aquells temps es va portar des
de Trieste (Itlia) una imatge mariana que va presidir lesglsia
nova que es va bastir a la vila lany 1591. Un segle ms tard, lany
1703, la Misericrdia va ser nomenada patrona del poble.
Posteriorment, entre el 1853 i el 1857, es va construir el santuari
actual, un edifici destil neogtic obra de larquitecte Francesc
Daniel Molina. La faana principal t un magnfic arc gtic que
emmarca lentrada, coronada per una gran rosassa.
En el mateix parc de la
Misericrdia, just al costat del
santuari, hi ha ledifici homnim
projectat per larquitecte Josep
Puig i Cadafalch lany 1914.
Aquest edifici s una mostra ms
del ric patrimoni arquitectnic
modernista del qual disposa
aquesta poblaci del Maresme.
Santuari de la Misericrdia.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Canet de Mar (Maresme)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Per la carretera N-II o
b per lautopista del Maresme
(C-32), amb sortida a
Canet de Mar.
Tren: Canet de Mar t estaci

de ferrocarril de la Lnia C1 de
rodalies.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: No
31
Santuari de Santa Maria del Collell

GI-5243
Mare de Du
del Collell
Sant Miquel
de Campmajor
GI-5244
GI-524
Mieres
Interior de la nau
central de Santa Maria
El santuari de Santa Maria del Collell pertany a la

parrquia de Sant Andreu del Torn, del municipi
de Sant Ferriol. Situat en un antic priorat,
comprn un conjunt dedificis presidits per una
grandiosa esglsia neogtica, obra de larquitecte
Josep Renom, que va iniciar-ne la construcci el
1915. Al seu interior, shi venera la marededu
del Collell, patrona del clergat de Girona, que s
una bonica talla romnica del segle XII.
Explica la llegenda que un cavaller de la famlia
Cartell, amo i propietari del mas Collell, va
acudir a pregar a la Mare de Du per demanar-li
la curaci del seu fill malalt amb la promesa de
bastir una capella si sesdevenia el miracle de la
curaci. Una vegada guarit linfant el noble va
complir la seva paraula i aixec el santuari.
del Collell.
El Collell: un escenari fams de la

Guerra Civil
Durant la Guerra Civil els edificis del santuari van ser utilitzats per
lexrcit republic com a pres de militars i poltics del bndol nacional,
fet recreat en la novella de Javier Cercas Soldados de Salamina. Aquest
fet sha recreat avui a travs de la Ruta de Salamina, que recorre els
boscos del Pla de lEstany i lentorn del Collell.
Guia prctica
32
EMPLAAMENT
Sant Ferriol (Pla de lEstany)
www.elcollell.net
Tel. mossn: 972 574 060
En arribar a Banyoles prendre

la sortida Banyoles SudPorqueres i continuar per la
carretera fins a Mieres i Santa
Pau (GI-524).
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Barcelona o
Girona, cal sortir de lautopista
AP-7 a Girona Nord, direcci
Banyoles i Olot (C-66).
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
Actualment El Collell funciona
com a casa de colnies.
Santuari de la Mare de Du dels Arcs
A poc ms de dos quilmetres del poble de Santa
Pau, en plena Garrotxa, trobem el santuari de la
Mare de Du dels Arcs, situat en una frondosa vall
de la serra de Finestres. El lloc t un origen molt
antic, anterior al segle X, i molt probablement va
ser construt per una comunitat benedictina que
vivia a la muntanya de Sant Juli del Mont,
situada molt a prop de la vila de Santa Pau.
OLOT
Parc Natural de
la Zona Volcnica
de la Garrotxa
GI-524
Santa Pau
Mare de Du dels Arcs
La primera esglsia del santuari, dedicada a Santa Maria, hauria

estat bastida entre els anys 866 i 877 i ben aviat va esdevenir
lesglsia parroquial de la vall de Santa Pau. Aquesta primitiva
esglsia romnica va resultar molt afectada pels terratrmols del
1428, que van assolar bona part de les comarques gironines, i el
culte es va traslladar a la nova esglsia de Santa Pau. Un temps
ms tard es va reconstruir el temple antic, en aquest cas com a
santuari de la Mare
de Du dels Arcs.
Del primitiu temple
romnic es conserva
labsis i alguns murs.
Santuari de la Mare de
Du dels Arcs.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Santa Pau (Garrotxa)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Sarriba a Santa Pau
des dOlot o des de Banyoles a
travs de la GI-524. Si es ve de
lltima poblaci, poc abans
darribar a Santa Pau hi ha un
trencall a lesquerra que porta

al santuari.
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
Aplec el segon o tercer
diumenge de setembre.
33
GI-5244
GI-524
Porqueres
BANYOLES
GIV-5247
Rocacorba
(Mare de Du de la Pera)
Santuari de Rocacorba
El santuari de Rocacorba, situat a 929 metres
daltitud sobre una roca imponent, ofereix unes
vistes espectaculars sobre les terres gironines.
Des del cim es distingeix clarament lestany i la
ciutat de Banyoles, amb el tel de fons de la
serra de lAlbera, la serra de Rodes, la badia de
Roses, el Montgr i les Gavarres.
El santuari est dedicat a la Mare de Du de la Pera, de la qual es

conserva una reproducci dins el temple; la talla original es troba
al Museu Dioces de Girona. Ledifici del santuari est situat dins
el municipi de Canet dAdri; queda integrat en lespai dinters
natural de les muntanyes de Rocacorba, zona de gran bellesa
natural caracteritzada per frondosos
boscos emmarcats per cingleres i
Vista panormica del santuari,
penyals.
al cim de la muntanya de Rocacorba.
Guia prctica
34
EMPLAAMENT
Canet dAdri (Girons)
Tel.: 972 570 224
desprs la GIV-5313 fins a

Canet dAdri, on cal prendre la
pista que puja al santuari.
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Girona, cal
prendre la carretera GI-531
que porta a Sant Gregori i
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
Santuari de la Mare de Du dels ngels
La corona de les Gavarres
C-66
Sant Mart Vell

N-II
GIV-6701
El santuari de la Mare de Du dels ngels es va GIRONA

construir al segle XV al cim del Puig Alt (485 m).
GIV-6703
Mare de Du
Situat en el municipi de Sant Mart Vell
dels ngels
Palol
dOnyar
(Girons), lindret t unes vistes excepcionals
sobre lEmpord i bona part de les comarques
gironines. En els seus sis-cents anys dhistria
el santuari ha sofert diversos saquejos i destruccions. Per tot aix
ha hagut de ser reconstrut i reformat en nombroses ocasions.
Santuari de la Mare de Du dels ngels.
El temple que es visita actualment

s resultat de la reconstrucci duta
a terme desprs de la guerra
napolenica. Lesglsia t dues
capelles laterals i est presidida per
la imatge de la Mare de Du dels
ngels, talla de fusta policromada
esculpida el 1943 per Josep Espelta.
Anar als ngels a peu des de Girona

El cam surt de Girona per Sant Pere de Galligants i passa pel monestir
de Sant Daniel, la font dels Lleons, Can Pol i la Casa de les Figues. El
recorregut t unes dues hores de durada i est molt ben senyalitzat.
Als voltants del santuari hi ha habilitades diverses zones de pcnic on
poder reposar i renovar les forces per a la tornada.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Sant Mart Vell (Girons)
www.marededeudelsangels.com
Tel. mossn: 619 720 202
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Girona cal
prendre la GIV-6703 que puja
directament al santuari; el vial
tamb es pot agafar des de la
sortida de la variant de la N-II
a Quart.
Transport pblic: Girona.
Transport interurb amb

lempresa Sarfa.
www.sarfa.com
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
Per a informaci o reserves cal
trucar al telfon 972 190 205.
CELEBRACIONS
2 dagost: diada de la Mare de
Du dels ngels.
8 de setembre: aplec del
santuari.
35
Bisbat de Lleida
A-2
Santuari de Santa Teresa de lInfant

Jess
Patrona de Lleida
N-230
LLEIDA
Cam del mar, abans de fusionar-se amb lEbre,

el riu Segre descansa als peus de la ciutat de
Lleida. Lantiga Ilerda romana, capital de la
N-230
terra ferma, s la ciutat ms important del
LL-12
ponent catal. Sovint convertida en camp de
batalla, ha estat escenari de nombrosos enfrontaments al llarg de
la histria, des de la dominaci romana fins a la Guerra Civil.
Santa Teresa
de lInfant Jess
UN
SANTUARI URB
A la part nova de Lleida, a lindret ms modern de la ciutat dotat

amb grans espais verds, trobem el santuari de Santa Tereseta,
molt venerada pels lleidatans. La histria del santuari s recent:
t els mateixos anys que el retorn dels carmelites descalos a la
ciutat, lany 1928.
El santuari va ser remodelat i restaurat definitivament durant la
dcada de 1980, a partir dun controvertit projecte de larquitecte
Ramon Maria Reig. Parlem, doncs, dun edifici modern, senzill i auster.
Un recorregut per Lleida

La capital del Segri ofereix moltes
sorpreses arquitectniques i paisatgstiques
als visitants. s recomanable fer una visita
al centre histric i, sobretot, pujar a la Seu
Vella, el monument ms emblemtic de
Lleida, la impressionant catedral medieval
declarada monument historicoartstic.
Tamb val la pena visitar el Museu de
Lleida, que mostra una panormica artstica
des de la prehistria fins al segle
XXI.
Aix
mateix, el castell de Gardeny recrea la

histria templera de Lleida durant vuit segles. No es pot marxar de la
capital del Segri sense visitar el palau de la Paeria, que acull
lAjuntament. s lobra ms representativa de larquitectura civil
medieval de la ciutat; les seves joies sn la Morra, una antiga pres
del segle
36
XVI
situada al soterrani, larxiu municipal i el pati interior.
Ledifici est construt amb materials
senzills i elements tradicionals amb la
intenci de conferir-li un carcter
familiar, que sorprn el visitant. El
campanar s lelement ms original
del conjunt, amb 33 metres daltura.
A diferncia dels massissos campanars
tradicionals, aquest s obert i
transparent, fet que permet veure-hi
al seu travs.
LESGLSIA
s recomanable entrar-hi per laccs
porticat que dna a la plaa, lloc
espais i tranquil. Baixant lescala
sarriba a la porteria, punt dacollida
dels pelegrins.
Altar de lesglsia de Santa Teresa.
Linterior de lesglsia s molt

llumins pel fet que el presbiteri, situat en el centre del creuer,
est just a sota duna doble cpula piramidal que deixa passar
la llum natural, que es projecta directament sobre laltar. En
destaquen els vitralls, amb allegories teresianes, obra de Pere
Valldeprez, laltar major i el cambril de la Verge, que acull
una talla de fusta policromada, obra de lescultor Claudi Rius i
Garric. Rere el cambril hi ha un jard exterior, que simbolitza
el parads.
Sortint de lesglsia, una exposici biogrfica i un muntatge
audiovisual sobre santa Teresa completen la visita al santuari.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Plaa de les Missions, 1
Lleida
Tel.: 973 268 038
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: des de Barcelona, per
la AP-2 fins a Lleida.
Tren: Renfe; informaci i
reserves: tel.: 902 240 202;
www.renfe.es.
Autobs: Alsina Graells.

Tel.: 973 271 470;
www.alsinagraells.com.
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: S
CELEBRACIONS
1 doctubre: festa de Santa
Teresa de lInfant Jess.
37
Mare de Du de Riupedrs
Vilaller
N-260
N-230
EL PONT
DE SUERT
Santuari de la Mare de Du de Riupedrs

Al seu pas per Vilaller (Alta Ribagora), la Noguera
Ribagorana acarona amb les seves aiges el
recollit santuari de Riupedrs. Lermita semplaa
a 981 metres daltitud, en plena vall de Barravs;
est situada al marge dret del riu, a poc menys
dun quilmetre aigua amunt del poble.
Faana principal del santuari de la Mare de Du de Riupedrs.
A la primitiva ermita, documentada ja al segle X, shi venerava la

imatge de Nostra Senyora de Repers. Tant lermita com la talla
originals, per, van desaparixer: lermita es va anar deteriorant
amb els anys, fins que va ser inexplicablement enderrocada lany
1975; la talla original de la marededu va ser cremada durant la
Guerra Civil. El santuari actual data del 1978; a linterior acull una
reproducci de la imatge de la Mare de Du de Riupedrs. Des de
Vilaller, shi pot arribar fent una agradable passejada vora el riu.
Guia prctica
38
EMPLAAMENT
Vilaller (Alta Ribagora)
Tel.: 973 698 159
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: des de Vilaller per la
carretera N-230, on cal girar a
300 m del poble.
Tel.: 973 271 470
www.alsinagraells.com.
CELEBRACIONS
16 dagost: romeria al
santuari.
Bisbat dUrgell
Santuari de la Mare de Du de Nria
La Verge de les Neus
Mare de Du
de Nria
Nria s un dels santuaris ms populars de

Catalunya. Cada any, milers de pelegrins i
excursionistes pugen a la vall de Nria, situada
al cor mateix del Pirineu Oriental, a dos mil
metres daltitud, atrets per la devoci a la Mare
de Du o lamor a la natura i la muntanya.
SANT GIL, LOLLA
I LA CAMPANA, SMBOLS DE
Cremallera
de Nria
Queralbs
GIV-5217
NRIA
Nria t un origen llegendari. Diuen que cap a lany 700, labat sant
Gil, originari de Grcia, va arribar a Nria. El sant es va installar
en una cova on passava els dies meditant i elaborant icones, entre
elles la imatge de la Mare de Du de Nria. Sant Gil convivia amb
els pastors, als qui evangelitzava alhora que hi compartia el menjar
que cuinava en una olla. Obligat a fugir a la Provena, va haver
damagar els seus tresors: la imatge de la Mare de Du, una creu,
lolla i una campana amb la qual avisava els pastors.
Lany 1072, va arribar a la vall el pelegr Amadeu, al qual es va
aparixer un ngel que li encoman construir una capella dedicada
a la Mare de Du, indicant-li tamb que al costat duna pedra
blanca trobaria els tresors de sant Gil.
Amadeu va morir sense poder complir la tasca encomanada per
va demanar als pastors que continuessin la recerca. Un temps ms
tard, els pastors van observar que un brau colpejava insistentment
una roca blanca i ho van interpretar com un senyal div. Van
foradar la roca i hi van trobar la imatge de la Mare de Du, la creu,
la campana i lolla de coure, els smbols de Nria.
Sant Gil, el patr dels pastors pirinencs

Una de les festes tradicionals i religioses ms importants de Nria s
la diada de Sant Gil, l1 de setembre, patr dels pastors. Durant aquesta
diada els pastors ofereixen a la Mare de Du els productes del bestiar:
llana, formatges, mantega de llet dovella i un cap de bestiar. Aix
mateix, per honorar sant Gil, els pastors de la vall traslladen en
process la imatge de la Mare de Du de Nria fins a lermita de Sant
Gil, on sentonen els goigs.
39
Lascensi a peu al santuari

Nria no t accs viari, de manera que cal oblidar el cotxe. Una bona
opci s aparcar el vehicle a Queralbs i pujar-hi a peu, seguint el cam
dels pelegrins. Aquest cam arrenca de Queralbs, t una longitud de
6,5 km, salva un desnivell de 700 m i est integrat en el GR11,
perfectament senyalitzat. El recorregut no t complicacions, per cal
estar en bona forma fsica, ja que lexcursi requereix prop de dues
hores, depenent del ritme de cadasc. El cam, empedrat en molts
trams, ressegueix el curs del riu Nria. La primavera i lestiu sn la
millor poca per fer-lo; el riu baixa engruixit per laigua que prov del
desgla i el paisatge es tenyeix dun verd espectacular. De parada
obligada s la Creu den Riba, on es gaudeix de la primera vista del
santuari emmirallat en el llac del davant, circumdat per un grandis
amfiteatre de muntanyes.
Nria s tamb un centre dexcursions: es pot pujar al Puigmal, sostre
del Pirineu Oriental (2.913 m), i als pics que encerclen la vall, o b fer
caminades pels voltants del santuari. En recomanem dues, la primera
a Fontalba, de tres hores de durada i una dificultat baixa; i la segona
a coma de Vaca, de cinc hores de durada i amb la possibilitat de dormir
al refugi del mateix nom. Les dues rutes estan perfectament
senyalitzades des del santuari perqu sn variants del GR11.
EL
SANTUARI DE
NRIA
Se sap que durant el segle XII ja hi havia a Nria una capella i un

hospital que donava acolliment als vianants i els pastors que hi
transitaven. Lhospital i la capella han estat refets diverses vegades
pels vens de Queralbs, que des del segle XV tenen cura del
santuari. Lesglsia actual i el conjunt del santuari sn de factura
moderna. Van ser projectats per larquitecte Calixte Freixe el 1883
i es van inaugurar el 1911. Vint anys ms tard hi arribaria el tren
cremallera (1931) i fins al 1946 no es va acabar la caracterstica
faana neoromnica; consta dun campanar central adossat, per
on es realitza lentrada al temple. Linterior t una gran nau
central amb capacitat per
a ms de mil persones.
Fins al 1967 no es va
decretar lentronitzaci
cannica de la imatge de
la Mare de Deu de Nria.
Santuari de Nria.
Nria i el do de la fertilitat
Des de molt antic, lolla i la campana de Nria shan relacionat amb la
fertilitat. Segons Joan Amades, la pedra blanca on es va trobar la
marededu podria ser un meglit que antigament hi havia a la vall.
Segons les creences paganes, les dones que fregaven el seu cos amb el
meglit tenien assegurada la fertilitat. El ritual que cal seguir per
demanar aquest do s ben senzill: la dona ha de ficar el cap dins lolla
mentre la seva parella toca la campana, instant en qu s precs
formular el desig. Actualment, lolla i la campana estan situades dins
el santuari, en el repl que dna entrada al campanar.
El santuari de Nria t una mplia oferta turstica. Hi ha

establiments de restauraci i allotjament (hostatgeria, hotel,
refugi i alberg) i es poden practicar un gran nombre dactivitats
de lleure: esqu a lhivern i esports daventura la resta de lany
(canoa pel llac artificial, hpica, tir amb arc), a ms dexcursions
als cims que envolten el santuari.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Queralbs (Ripolls)
Tel.: 972 732 020
www.valldenuria.com
Horari (hivern i primavera, fins
al 28 de juny incls):
Dissabte i diumenge: a les
12 h, missa i cant dels goigs
Dies feiners: servei religis a
disposici dels pelegrins,
prvia reserva
Tel.: 972 732 039
COM ARRIBAR-HI
A la vall de Nria noms
sarriba a peu o amb el tren
cremallera. Una bona opci s
deixar el vehicle estacionat als
aparcaments gratuts que hi ha
a les estacions de Ribes Enlla,
Ribes-Vila i Queralbs. Des de
cada estaci es pot prendre el
tren cremallera que puja fins a

la vall.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
Hi ha diverses opcions
dallotjament: a lhotel, en
habitacions o apartaments o a
lalberg del Pic de lliga.
CELEBRACIONS
29 de juny: antigament era la
data en qu els ramats ja
havien pujat a la muntanya i
es tornava a obrir el santuari;
actualment es continua
celebrant aquesta diada amb
una missa solemne i la
benedicci de pans i farinetes.
1 de setembre: diada de Sant
Gil. 8 de setembre: aplec de la
Mare de Du de Nria.
41
Mair de Diu
de Montgarri
Pla de Beret
Santuari de Montgarri
Mair de Diu de Montgarri, patrona de la
Val dAran
En un altre temps, el santuari de Montgarri va

ser un dels centres de devoci ms importants de
lalt Pirineu. Pelegrins de totes les comarques
C-28
venes shi apropaven per venerar la imatge de
la Mare de Du, patrona de la Val dAran. Abans
de la construcci de la carretera de la Bonaigua, lany 1923,
Montgarri era tamb punt de trobada de traginers, pastors i
vianants, ja que la vall esdev el pas natural ms baix entre el
Pallars i lAran.
C-142b
Salard
El llogaret de Montgarri, situat a 1.650 metres daltitud, semplaa

al bell mig de la vall de capalera de la Noguera Pallaresa, en un
entorn proper al riu esquitxat de boscos i prats i encerclat per
muntanyes imponents. El santuari se situa a prop del riu i, desprs
duns anys daband, lantiga rectoria fa avui la funci de refugi.
Ledifici actual data del segle XVI, per la seva fundaci es remunta
al principi del segle XII (1117-1119), quan, segons la tradici, un
pastor i un bou van trobar la imatge de la patrona de lAran.
Montgarri s avui un poble abandonat. Noms rep la visita dels
pelegrins i dels excursionistes. A lestiu hi arriben milers de caps de
bestiar que pasturen els prats naturals que envolten el llogaret. Tot
i aix, hi ha un dia a lany en qu Montgarri recupera la vida: la diada
de laplec que shi celebra cada 15 dagost i hi reuneix gent dels dos
vessants pirinencs.
Aplec de Montgarri.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Naut Aran (Val dAran)
Tel.: 639 494 546
COM ARRIBAR-HI
Shi pot arribar tant des del
cant de la Val dAran, a
travs de Salard i el pla de
Beret, com des de la banda del
Pallars Sobir, per Esterri
dneu, Isil, Als dIsil i
Montgarri.
42
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
El refugi de Montgarri ofereix
allotjament i pats casolans de
gran qualitat. Cal reservar.
CELEBRACIONS
Aplecs el 2 de juliol i el 15
dagost.
Santuari del Sant Crist de Balaguer
Gerb
C-12
El santuari del Sant Crist de Balaguer semplaa

El Sant Crist
al cim del pla dAlmat o del Reial, un repl
de Balaguer
C-26
C-13
enlairat que domina la ciutat i el curs del Segre.
BALAGUER
El pla acull un magnfic conjunt arquitectnic
C-53
format pel santuari del Sant Crist, el convent
de Santa Clara i el castell Forms. Tot i que shi
pot pujar fcilment amb cotxe, s recomanable
atansar-shi caminant. Tamb shi pot accedir seguint un viacrucis
monumental que puja des del pont de Sant Miquel fins al pla del
santuari.
El santuari del Sant Crist de Balaguer es va edificar al segle XVII a
la vora de lesglsia de Santa Maria dAlmat, bastida sobre una
antiga mesquita. Segons la tradici, un document, datat del 1585,
explica que Nicodem, que juntament amb Josep dArimatea havia
baixat el cos de Crist de la creu, va elaborar a Jerusalem una
imatge de fusta del Sant Crist. La llegenda explica el llarg i
accidentat periple que durant segles va fer aquesta imatge fins
que finalment va arribar a Balaguer remuntant el curs del Segre.
Ben aviat va crrer la notcia i es van atribuir a la imatge tota
mena de guariments miraculosos, fet que portaria a la construcci
del santuari del Sant Crist. La imatge original del Sant Crist va ser
cremada lany 1936. La talla actual noms en conserva un peu
original que es va salvar de les flames; s una obra de lescultor
Joaquim Ros feta amb fusta de
Flandes.
Santuari del Sant Crist.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Balaguer (Noguera)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Per lautovia A-2
sortida Balaguer.
Tren: Des de Lleida per la lnia
de FGC que uneix la capital del
Segri amb la Pobla de Segur,
amb parada a Balaguer.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
CELEBRACIONS
9 de novembre: festa major
del Sant Crist de Balaguer.
MS INFORMACI
Oficina de Turisme de
lAjuntament
Plaa Mercadal, 1
Balaguer
Tel.: 973 446 606
43
Santuari de la Verge del Remei
Penelles
LV-3028
Castellser
C-53
La Verge
del Remei
LV-3344
la Fuliola
Al cor de la plana urgellenca, dins el terme

municipal de Penelles, trobem el santuari de la
Verge del Remei. El conjunt, situat en el magnfic
entorn del castell del Remei, t un gran estany
on neden necs i oques. El lloc s ple de vinyes,
amb les quals selaboren els reconeguts vins que
pertanyen a la denominaci dorigen Costers del
Segre.
La tradici explica que uns pastors del poble ve de Bold van

trobar una imatge de la Mare de Du dins la pica de la font on
abeuraven els animals. Ben aviat el poble va comenar a
venerar la imatge i va bastir una petita ermita per poder acollir
la imatge de la Mare de Du. Amb el pas dels anys va anar
augmentant lafluncia
de visitants que arribaven
al centre, sobretot el dia
de laplec, fet que va
obligar a ampliar el recinte
religis.
El nou santuari va ser
inaugurat el 13 de juny
de 1954. s obra de
larquitecte Anton Fisas
i en el seu interior hi ha
unes pintures de Josep
Obiols molt notables.
Faana del santuari

de la Verge del Remei.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Carrer nic, s/n
Finca Castell del Remei.
Ivars dUrgell
Tel.: 973 580 200
www.castelldelremei.com
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Per lautovia A-2; cal
prendre la sortida 495, a
44
laltura de Bellpuig, i seguir

desprs en direcci a Ivars
dUrgell.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: No
Hi ha una masia habilitada com
a restaurant de cuina catalana
casolana. Tel.: 973 718 165
Santuari del Tallat
Un mirador excepcional
LP-2335
Belltall
Montblanquet
T-233
LV-2338
El Tallat (Mare
El santuari del Tallat semplaa a 788 metres
de Du del Tallat)
daltitud, en el punt ms alt de la serra del
TV-2336
Solivella
mateix nom, que separa les conques del Segre i
TV-2338
el Francol. El lloc pertany al terme municipal
C-14
Blancafort
de Vallbona de les Monges i t unes vistes
espectaculars sobre els territoris circumdants,
tant de la Conca de Barber i les muntanyes de Prades com de les
planes lleidatanes. El santuari est situat molt a prop de
Montblanquet i Rocallaura, pobles que hi mantenen una forta
vinculaci.
La imatge de la Mare de Du va ser trobada lany 1475 amagada

al costat de la font propera al santuari. Ben aviat la marededu
va ser objecte de culte i el lloc va adquirir una gran anomenada.
Del 1509 al 1822, el santuari va dependre del monestir de Santa
Maria de Poblet, fins que el 1835, amb la desamortitzaci de
Mendizbal, el santuari i els seus terrenys van ser subhastats.
Actualment, del vell edifici gtic
noms queden els panys de les parets
mestres. La desamortitzaci de
ledifici va comportar la dispersi
dels seus elements arquitectnics
ms valuosos. Tot i aix, els vestigis
conservats del santuari permeten ferse una idea de la grandiositat i
sumptuositat que va arribar a tenir.
El lloc forma part actualment de la
ruta del Cister, que es pot seguir a
peu a travs del GR-175.
Restes del santuari gtic

del Tallat.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Vallbona de les Monges (Urgell)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Cal situar-se a la
carretera de Montblanc a
Trrega (C-14) i arribar a
Belltall. Aqu cal prendre la
direcci a Rocallaura, on una
pista porta al Tallat. Tamb
shi arriba des de Vallbona de

les Monges, prenent tamb la
direcci a Rocallaura.
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
Penltim diumenge dagost:
aplec del Tallat.
45
Santuari Mare de Du de les Sogues

Patrona del Pla dUrgell
Trmens
C-13
Mare de Du
de les Sogues
Bellvs
LV-3311
El santuari de la Verge de les Sogues sala entre

els pobles de Bellvs dUrgell i els Arcs, al peu
duna carretera poc transitada. El topnim
Bellvs, que prov del llat bellu visu (bella
vista), es pot estendre sense recels al santuari.
Lorde dels trinitaris va fer-se crrec del santuari des del 1583 fins
a la desamortitzaci del 1835, en qu ledifici quedaria desert i
abandonat. Aix va romandre fins que el 1977 un grup de voluntaris
va decidir recuperar-lo. De lantic santuari noms queden alguns
vestigis, com ara la planta de lesglsia romnica, dels segles XII i XIII,
i algunes sepultures. El 1983 es va construir al costat del santuari un
casal en forma de barca, segons un projecte de Jordi Mir, on es
guarden moltes daquestes troballes.
La llegenda de les
Sogues
Una nit de lany 1190, Joan Amors, pags de Sidamon, va invocar la
Verge mentre queia amb la seva mula carregada de farina al fons del
bassal de la font del Prat de Bellvs. La Mare de Du el va salvar, per
li deman a canvi que el poble de Bellvs li construs un santuari en
honor seu. I perqu ning poss en dubte la seva paraula va marcar
amb la seva m la cara del pags. Bellvs va alar una capella a la Mare
de Du, popularment coneguda com el Miracle, i a prop seu va aixecar
el santuari de les Sogues, anomenat aix en record de les sogues que
calgu tallar per descarregar la mula caiguda i que, segons la tradici,
van tornar a quedar unides miraculosament per intercessi de la Verge.
El testimoni mut de la histria s un pilar de pedra situat a cent passes
del lloc. T ms de vuit segles dantiguitat i marca el lloc on el pags
va invocar la Mare de Du.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Bellvs (Pla dUrgell)
COM ARRIBAR-HI
Cal prendre lA-2 (LleidaBarcelona), sortir per Bell-lloc
dUrgell i dirigir-se a Bellvs.
46
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
Primer diumenge de maig:
aplec.
Bisbat de Solsona
Santuari de Santa Maria de Queralt
El balc de Catalunya
La serra de Queralt es drea abruptament al
nord de la ciutat de Berga. Just al fil de la
carena, sobre les roques de les cingleres,
saixeca el santuari de Santa Maria de Queralt,
a una altitud de 1.200 m. Des daquest punt
alters les vistes sobre el Bergued i bona part
de Catalunya sn espectaculars.
LA
VISITA A LA
MARE
DE
DU
DE
Cercs
C-16
BV-4242
Santa Maria
de Queralt
BERGA
BV-4241
C-26
Avi
QUERALT
Els edificis que conformen el santuari de Queralt se situen al

capdamunt de la serra, en el lloc on segons diversos historiadors
temps enrere saixecava el castell de Guillem de Bergued. El
conjunt arquitectnic est configurat per tres edificis: lestaci
dun petit funicular, lhostatgeria i el santuari on es venera la
imatge de la Mare de Du de Queralt, que s objecte duna gran
devoci a tot el Bergued i molt particularment a la ciutat
de Berga.
Lesglsia s un edifici destil renaixentista construt al segle XVIII
i conformat per una nau central i dues de laterals. Damunt la
sagristia hi ha el cambril amb la imatge de la Mare de Du, una
petita talla de fusta destil gtic, duns 50 cm dalada, que
representa la verge asseguda
amb el seu fill. La imatge sost
Santuari de Santa Maria
de Queralt, al fil de la carena.
una oreneta amb la m dreta,
47
A Queralt a peu
Una de les millors maneres de gaudir de la bellesa del paisatge i les
vistes impressionants que ofereix la serra de Queralt s fer a peu el
cam de pelegrinatge que puja al santuari des de Berga. Lexcursi dura
al voltant duna hora. La sortida arrenca de la plaa de Sant Pere de
Berga i puja per lanomenat Trencacames per enfilar el cam vell de
Queralt. En arribar a lHostal de Sant Marc hi ha lopci de pujar pel
dret o b continuar per la carretera, resseguint les fonts i gaudint de
lobaga de Queralt. Durant el recorregut el visitant trobar capelles
dedicades a diferents sants. En arribar al cim de Queralt cal parar
atenci a les Tres Creus, aixecades en record de les tres avemaries que
el pelegr resava quan arribava al santuari.
que ha esdevingut el smbol de Queralt. Una mica ms enll del

santuari hi ha la cova de Santa Helena. Segons conta la llegenda,
un pastor de Vilaformiu que cercava un bou esgarriat va trobar en
aquest indret la imatge de la Mare de Du. Des de la cova es pot
fer una agradable passejada pel cam que voreja la muntanya i
arriba fins a la font del Bou. All hi ha una representaci de la
llegenda que explica la trobada de la marededu.
Resseguint el cam, sarriba a la capella de Sant Joan i ms
endavant al balc den Garreta, amb magnfiques vistes sobre la
ciutat de Berga.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Berga (Bergued)
Tel.: 938 222 380
(capell custodi)
Tel.: 938 210 605 (vigilants)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de leix del
Llobregat (C-1411/E-9) cal
sortir per Berga Nord i seguir
per la carretera de Sant
Lloren de Morunys (BV-4241)
fins a lentroncament amb la
carretera que porta al santuari
de Queralt (BV-4242) i als
Rasos de Peguera (BV-4243).
A laparcament de Queralt es
48
pot prendre el funicular que

puja al santuari; funciona tots
els dies tret del dilluns. La
pujada a peu sha de fer per
les escales que voregen la
cinglera.
SERVEIS
Hi ha servei de bar.
Tel.: 938 212 838
Lhostatgeria roman tancada.
CELEBRACIONS
8 de setembre: la Gala de
Queralt.
25 dabril: festa de Sant Marc,
antic vot de poble.
Santuari de Sant Ramon de Portell
L-324
Sant Ramon
Sant Ramon de Portell

El santuari actual fou bastit el 1695 i est dedicat
C-25
a sant Ramon Nonat, frare mercedari que va
les Oluges
dedicar la seva vida a la redempci de captius
N-141
durant el segle XIII. s un conjunt monumental
LV-1003
impressionant, anomenat popularment lEscorial CERVERA
A-2
de la Segarra. Lesglsia, duna sola nau, destaca
per la seva faana barroca. Les quatre columnes
de la porta estan separades de la paret, un fet nic a Catalunya.
A laltar major hi ha un retaule barroc monumental i al cambril,
on antigament hi havia el cos de sant
Ramon Nonat, espoliat lany 1936, hi ha
una relquia del sant. El claustre consta
de 28 columnes cilndriques de pedra de
base jnica, rematades amb capitells.
Sobre el claustre, hi ha un segon claustre
amb vuit balcons uniformes de grans
dimensions, amb voltes de mig punt.
Santuari de Sant Ramon de Portell.
Sant Ramon Nonat

La llegenda conta que linfant que esdevindria sant Ramon Nonat no
va nixer, ents aquest mot en el seu sentit literal, sin que va arribar
al mn en ser extret amb una espasa del ventre de la seva mare morta
pel vescomte de Cardona.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Portell (Segarra)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Sant Ramon queda a
tocar de leix transversal
(C-25), equidistant de Calaf i
Cervera.
El santuari s lelement
arquitectnic ms destacat
del poble.
Tren: Lnia de Barcelona a
Lleida, per Manresa i Cervera,
amb estaci a Sant Guim.
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
31 dagost: festa de Sant
Ramon Nonat.
MS INFORMACI
Ajuntament de Sant Ramon
Plaa de la Bassa
Sant Ramon
Telfon: 973 524 018
www.turismesegarra.com
Tel.: 973 314 130
49
C-14
La Bovera
(Santa Maria
de la Bovera)
Santuari de la Bovera
El santuari de la Bovera se situa uns 2 km a

ponent del poble de Guimer, emplaat al cim
T-241
Ciutadilla
dun tossal de 589 metres daltitud que saixeca
Guimer
L-234
sobre la riba dreta del riu Corb. Lindret s un
mirador privilegiat de la vall del Corb i de la
Passanant
comarca de lUrgell. De tradici eremtica i
mariana, lactual santuari va ser anys enrere
una antiga abadia cistercenca femenina batejada amb el nom de
Santa Maria de la Bovera, lligada al cenobi de Vallbona de les
Monges. Sobre els vestigis de lantiga ermita romnica es va
construir el monestir, amb una torre documentada des del 1438.
Lesglsia i les dependncies monacals es van convertir
posteriorment en un santuari fortificat. Al Museu Dioces de Vic
hi ha dipositat el retaule gtic, de final del segle XV i procedent
de la Bovera, que recrea la troballa de la marededu per un bou
i un pastor.
Actualment, el conjunt monumental
format pel monestir i lhostatgeria
de la Mare de Du de la Bovera
esdevenen un lloc ideal per fer-hi
trobades i estades. El santuari de la
Bovera, conjuntament amb les
runes del convent de Vallsanta i el
poble monumental de Guimer, sn
punts de referncia bsics de la ruta
del Cister en terres urgellenques.
Santuari de la Bovera.
Guia prctica
50
EMPLAAMENT
Guimer (Urgell)
Tel.: 626 037 799 i
973 303 215
Trrega a Montblanc; en
arribar a Ciutadilla cal prendre
la carretera L-241 fins a
Guimer.
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Cal arribar al poble de
Guimer, on un cam venal
en bones condicions porta al
santuari. Es pot arribar a
Guimer des de la C-14, de
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
CELEBRACIONS
Aplec a la Bovera tots els
dilluns de Pasqua.
Santuari de Lord
LV-4012
Situat sobre un tossal inexpugnable de 1.175

metres daltitud que domina el poble de Sant
Lloren de Morunys, trobem el santuari de la
Mare de Du de Lord, que dna nom a aquestes
valls de la capalera del Cardener. La vall de
Lord ocupa el nord-est de la comarca del
Solsons, un territori de trets netament
pirinencs, encapalat per la vila de Sant Lloren
de Morunys.
Sant Lloren
de Morunys
L-401
Lord
(Mare de
Du de Lord)
Pant de la
Llosa del Cavall
El primer document que fa una

referncia explcita al santuari
data de finals del segle IX i shi
refereix com a principal centre
espiritual de la vall de Lord.
La marededu, una talla
romnica del segle XIII , que
representa una verge bruna
amb el seu fill, fou trobada per
un bou i un bover lany 870. El
santuari va ser destrut durant
la primera guerra carlina i
Faana posterior del santuari
de la Mare de Du de Lord.
refet novament el 1870. Est
integrat per diferents edificis
connectats entre si: lesglsia, el santuari i la torre del campanar.
Linters del santuari rau tamb en la seva situaci excepcional
dalt dun tossal allat per cingleres de 150 metres daltura.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Sant Lloren de Morunys
(Solsons)
Tamb shi arriba des de Berga

per la carretera BV-4241 que
arrenca de la C-16.
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Sarriba al santuari des
de Sant Lloren de Morunys a
travs dun cam venal. Des de
Solsona hi ha dues opcions per
anar a Sant Lloren: a travs de
la carretera del coll de Jou
(LV-4241) o b per
lembassament de la Llosa del
Cavall.
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
MS INFORMACI
Oficina de Turisme de la Vall
de Lord
Carretera de Berga, s/n
Sant Lloren de Morunys
Tel./Fax.: 973 492 181
www.lavalldelord.com
51
Santuari de Falgars
B-402
Guardiola
de Bergued
C-16
Falgars
(Mare de Du
de Falgars)
Els goigs de la Mare de Du de Falgars expliquen

la histria de la troballa de la marededu, que
segons la tradici va ser localitzada per un bover
amagada sota unes falgueres. A mitja obaga de
Falgars hi ha la cova, que assenyala lindret on
es va trobar la imatge.
El santuari de Falgars est situat en plena serra del Catllars, a 1.288

metres daltitud. s un lloc cobert per grans boscries que ofereix
unes perspectives esplndides dels cims pirinencs que lenvolten,
des del Puigmal fins al Moixer, el Cad i el Pedraforca. En un indret
anomenat dels falgars, que vol dir lloc de falgueres, es va
construir lany 1646 ledifici actual, sobre les restes duna antiga
esglsia romnica. Shi
venera la imatge gtica
de la Mare de Du de
Falgars, esculpida en
alabastre.
El santuari de Falgars, datat

del segle
XVII,
es troba
a la serra de Catllars.
Guia prctica
EMPLAAMENT
La Pobla de Lillet (Bergued)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Berga per la
C-16 fins a Guardiola de
Bergued. Aqu cal prendre la
carretera de la Pobla de Lillet
(B-402); a lentrada de la
Pobla hi ha un indicador que
assenyala el cam del santuari.
Ms informaci: www.alsa.es
Tel.: 938 210 259 i
938 730 518
Tren: Es pot anar amb tren fins
a Campdevnol i desprs
prendre lautobs que fa la
52
lnia de Campdevnol a la
Pobla de Lillet
(www.autocarsmir.com.
Tel.: 972 703 012)
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
CELEBRACIONS
El primer diumenge de
setembre desprs del dia 8:
festa major del santuari.
MS INFORMACI
El santuari resta tancat alguns
mesos. Per confirmar trucar a:
tel.: 938 236 146
Santuari del Miracle
C-451
C-55
Llobera
T el seu origen en laparici de la Mare de Du
Riner
a uns infants lestiu del 1458. Poc temps desprs
lindret es convertia en lloc de culte i shi va LV-3002
El Miracle
construir una primera capella sota ladvocaci de
(Nostra Dona
del Miracle)
Nostra Dona del Miracle, que esdevindria el nucli
primitiu del santuari actual. De lantiga esglsia
gtica noms queden alguns vestigis. El conjunt
actual, encara inacabat, s una
obra barroca dels segles XVII
i XVIII formada per lesglsia, el
monestir adossat al temple i
lhostatgeria. La gran esglsia
barroca s un edifici duna
sola nau amb sis capelles
laterals; a lexterior destaca
la faana barroca, i a linterior,
un retaule goticorenaixentista
del 1531 i la talla de la
marededu, del segle XV. La
pea ms destacada s el
retaule barroc del segle XVIII de
Santuari del Miracle, imatge
Carles Moret.
del conjunt inacabat.
Guia prctica
EMPLAAMENT
El Miracle (Solsons)
www.santuarielmiracle.com
www.santuarielmiracle.cat
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Shi arriba des de
Solsona i des de Cardona.
A Solsona cal prendre la
carretera que porta a Su i
seguir fins al santuari.
Autobs: La companyia Alsina
Graells t lnia regular amb
Solsona, que surt des de
Barcelona i des de Lleida
(Tel: 973 271 470 i
www.alsinagraells.com).
Taxi: Des de Solsona
al Miracle hi ha 12 km.
Servei de taxi,
Tel.: 630 111 639 i
973 483 917
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
Els caps de setmana es pot
menjar al bar del santuari.
Tel.: 973 480 323. Tamb hi ha
oferta de restauraci al poble
de Su, situat a 6 km.
El santuari t diverses
modalitats dallotjament.
Informaci i reserves:
tel. 973 480 045. Hi ha celles
i apartaments a disposici de
famlies i grups.
Telfon dinformaci i
reserves: 973 480 002.
CELEBRACIONS
Primer divendres desprs del 3
dagost: festa major. Primer
diumenge doctubre: aplec de
Sant Gabriel.
53
Santuari de Paller
La devoci a la Mare de Du de Paller, patrona
de Bag, es remunta al segle XIII, temps en qu
ja existia un primer santuari, anomenat el Paller
B-402
Guardiola
de Dalt, que va ser substitut per lactual del
de Bergued
segle XVIII. El santuari queda a poc menys de dos
C-16
quilmetres de Bag. El temple i lhostatgeria
annexa formen un sol edifici cobert a dues
aiges situat en un paratge de gran bellesa, al cor del Parc Natural
del Cad-Moixer. Lesglsia s destil neoclssic i duna sola nau
coberta amb volta de mig punt; a linterior destaca el retaule
barroc presidit per la Mare de Du de Paller.
Bag
Paller
(Mare de Du
de Paller)
Santuari de Paller.
Rodejat de boscos,
el santuari de Paller
s punt de partida
de nombroses rutes
a travs del Parc
Natural del CadMoixer i tamb lloc
de pas del popular
sender anomenat cam dels Bons Homes. s recomanable visitar
la font de lAdou, naixement del riu Bastareny.
Tamb es recomana visitar Bag i gaudir del seu nucli antic, a ms
de les diferents esglsies romniques que esquitxen la vall del
Bastareny.
Guia prctica
54
EMPLAAMENT
Bag (Bergued)
Reserves i informaci:
tel.: 650 812 924
Reserves restaurant:
tel.: 937 441 041
El cam de Paller est

perfectament indicat a la
rotonda dentrada a Bag.
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Shi accedeix des de
Bag, on sarriba a travs
de leix del Llobregat (C-16).
CELEBRACIONS
Primer diumenge de setembre:
aplec de la Mare de Du de
Paller.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
Santuari de Santa Maria de Pins
El santuari de Santa Maria de Pins, situat en el
terme municipal de Pins, al Solsons, est
configurat per un conjunt dedificis on sobresurt
el castell del mateix nom, el santuari i lantic
monestir de lorde dels Cavallers de lHospital
de Sant Joan de Jerusalem. Lesglsia s un
edifici romnic duna nau i dues capelles laterals
i es venera la imatge de la Verge de Pins.
Ardvol
Santa Maria
de Pins
Vallmanya
Pins
B-300
Prades
La tradici explica que un romeu, de cam a Sant Jaume de Galcia

(Santiago de Compostella), va fer nit en una casa propera al lloc
on ara sala el santuari. Durant la nit el pelegr va esculpir una
talla de la marededu, que els vens van trobar al mat segent,
batejant-la amb el nom de Santa Maria de
lAlba.
Santuari de Santa Maria de Pins.
Pins: centre
geogrfic de Catalunya
Una vegada situats al santuari de Pins s molt recomanable atansar-se
al centre geogrfic de Catalunya. El lloc est emplaat a la part ms alta
de la serra, a 930 m daltitud; shi arriba a travs dun itinerari ben
senyalitzat des del santuari. La vista des del cim s excepcional; una
taula amb la rosa dels vents permet que el visitant pugui reconixer la
direcci en qu es troben els principals referents geogrfics dels pas.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Pins del Solsons (Solsons)
carretera de Tor de Riubregs

a Solsona (LV3005).
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Shi arriba per un
trencall senyalitzat de la
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
55
Sant Jaume
de Frontany
Santuari dels Oms
Els Oms
(Mare de Du
dels Oms)
Sant Jaume de Frontany, a 1.080 m daltitud i

un cens de 30 habitants, se situa a lalt
Castell
de lAreny
Bergued. El nucli urb est format per una
BV-4656
vintena dedificis disposats en dos carrers que
suneixen davant lesglsia i formen la plaa de
Vilada
Borred
C-26
lAjuntament. En aquest petit indret, a lempara
del puig de les Forques, saixeca el santuari dels
Oms, del segle XVIII, construt sobre un antic edifici romnic del
segle XIII.
Lesglsia consta duna sola nau amb dues capelles laterals situades
a banda i banda del presbiteri. Aquest espai, de grans dimensions,
acull el cambril de la Mare de Du, on es venera una talla gtica
restaurada. Linterior est ornamentat amb pintures murals, que
representen una gran process que va tenir lloc un any en qu una
plaga de llagostes va destruir les collites dels pagesos de Sant Jaume.
Esglsia dels
Oms, construda
al segle XVII.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Sant Jaume de Frontany
(Bergued)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Ripoll o Berga, a
travs de la C-26, que cal
seguir fins a Borred. Aqu cal
prendre la BV-4656, que en
9 km porta a Sant Jaume de
Frontany. Des daqu un cam
ben indicat arriba al santuari.
Autobs: Barcelona-ManresaBerga-Borred; empresa Atsa.
www.atsasl.com.
56
Tamb la Hispano Igualadina

(932 656 592 i 932 656 866).
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
A 1,5 km del poble hi ha una
casa de colnies de la fundaci
Pere Tarrs amb una capacitat
mxima de 128 places.
CELEBRACIONS
Aplec del dilluns de Pasqua
Florida.
Santuari de Lourdes de la Nou
BV-4002
Mare de Du de
Des del final del segle XIX, la gran devoci a Nostra
Lourdes de la Nou
Senyora de Lourdes de Tarbes (Frana) va motivar Cercs Pant de
Vilada
la Baells
la construcci arreu de Catalunya de diversos
C-26
C-16
santuaris amb aquesta advocaci mariana. El
primer de tots va ser el de la Mare de Du de
BERGA
Lourdes de la Nou, erigit per Antoni Comellas
lany 1881, al peu de la serra de Catllars, en un
lloc on tamb brolla una font daigua amb fama de guaridora.
El santuari de Lourdes de la Nou, voltat de natura, va ser construt

amb motiu del centenari de les aparicions de Lourdes de Frana.
El temple s un edifici de lnies neoclssiques que recorden el

santuari francs original. Va ser reformat el 1958, en complir-se
el centenari de les aparicions de Lourdes. En un dels braos del
creuer de la nau principal hi ha encastada una pedra que prov
del santuari original francs.
El santuari s punt de partida de magnfiques excursions per la
serra de Catllars; una de les ms caracterstiques puja al cim del
Sobrepuny, des don sobt una panormica excepcional sobre mig
Catalunya, des dels Pirineus fins al mar.
Guia prctica
EMPLAAMENT
La Nou de Bergued
(Bergued)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: des de Berga per la
C-16 en direcci al tnel del
Cad; passada la central
trmica de Cercs cal trencar a
la dreta i prendre la BV-4022

fins a la Nou.
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
19 de juliol: aplec tradicional
57
Arquebisbat de Tarragona
Santuari de la Mare de Du de la Serra
C-14
N-240
lEspluga
de Francol
AP-7
Mare de Du
de la Serra
MONTBLANC
C-14
En un petit tur situat als afores de la vila ducal

de Montblanc, capital de la Conca de Barber,
saixeca el santuari de la Mare de Du de la
Serra. El santuari semplaa fora muralles, al
sud de la vila de Montblanc. Shi entra per la
plaa de la Serra. Des daqu es gaudeix duna
excellent panormica de la comarca.
La miraculosa arribada de la Mare de

Du de la Serra a Montblanc
Corria lany 1296 i la princesa grega Irene de Lscaris va passar per
Montblanc de cam cap a Saragossa per portar una imatge de la Mare de
Du. En arribar a Montblanc, just en el punt on hi havia una creu de
terme verda, els bous que estiraven el carruatge es van aturar
sobtadament, sense que ning aconsegus fer-los avanar de nou. La
tossuderia dels bous va ser interpretada com un senyal enviat per la Mare
de Du per indicar que volia romandre per sempre ms a Montblanc.
Aleshores, la princesa va impulsar la construcci del temple que havia
dallotjar la imatge, que seria custodiada per una comunitat de clarisses.
Lesglsia s una obra del segle XIV

construda sobre la base duna
ermita ms antiga. s un temple
senzill, destil gtic, adossat al
convent de clarisses, que des del
segle XIII ha custodiat la marededu.
El temple sha refet en diverses
ocasions; a linterior destaca la
capella del Sant Crist, que es treu
en process cada Divendres Sant i,
al peu del presbiteri, la Creu Verda,
anomenada durant ledat mitjana
Creu de les Virtuts. s una creu de
terme romnica de ms de dos
Faana principal del santuari de la Mare

de Du de la Serra.
58
metres daltura, datada entre els segles XII i XIII i tallada en jaspi
verd. Darrere laltar major trobem el cambril de la Mare de Du,
una talla gtica policromada dalabastre itali; t 170 cm daltura
i pesa 371 kg, essent datada de finals del segle XIII i atribuda a
lescola de Florncia o de Siena. La Verge va ser coronada
cannicament el 1906 i des daleshores se celebra una festa
commemorativa cada 25 anys.
Monestirs reials de la Ruta del Cister

Montblanc s un punt bsic i inexcusable de la Ruta del Cister, que,
sobre la base dels grans monestirs reials de Santes Creus, Poblet i
Vallbona de les Monges, recorre els pobles i els monuments de les
comarques de lAlt Camp, la Conca de Barber i lUrgell. La ruta tamb
es pot fer a peu i en BTT a travs del sender de gran recorregut
GR-175, aprofitat tamb pel brancal del cam de Sant Jaume que
va de Tarragona a Lleida, passant per Montblanc i els monestirs reials.
Per a ms informaci: http://www.larutadelcister.info/
Guia prctica
EMPLAAMENT
C. Riber, 17
Montblanc
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Shi arriba a travs de
lautopista AP-2 (sortida 9) o a
travs de la carretera N-240,
de Tarragona a Lleida.
Tren: Renfe. Informaci i
reserves: tel.: 902 240 202.
www.renfe.es
Autobs: Lnies regulars:
Lleida-Tarragona (Vibasa.
Tel.: 902 101 363).
Montblanc-Barcelona
(Hispano Igualadina.
Tel.: 902 447 726).
Montblanc-Andorra (Hispano
Igualadina. Tel.: 902 447 726).
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
8 de setembre: festa major en
honor a la Verge de la Serra.
Setmana del 23 dabril:
Setmana Medieval de la
Llegenda de Sant Jordi.
MS INFORMACI
Setmana Medieval de
Montblanc
Associaci Medieval de la
Llegenda de Sant Jordi
Carrer Poblet i Teixidor, 10, 1r
Montblanc
Tel.: 977 862 956
www.setmanamedieval.org
Oficina Municipal de Turisme
Antiga esglsia de Sant
Francesc, s/n.
Montblanc
Tel.: 977 861 733
Horari: de dilluns a dissabte, de
10 a 13.30 h i de 15 a 18.30 h;
diumenge i festius, de 10 a 14 h
59
Santuari de la Mare de Du de Loreto
C-242
Ulldemolins
El poble dUlldemolins semplaa a la capalera

del riu Montsant, en una vall reclosa i protegida
Albarca
per la serra la Llena i els vessants septentrionals
C-242
del Montsant. Explica la llegenda que un pelegr,
Cornudella
la Morera
de tornada cap a casa seva des del lluny santuari
de Montsant
de Montsant
itali de Loreto, va fer nit a Ulldemolins, en un
indret conegut com la font del Llorito. En marxar
lendem al mat el pelegr es va oblidar en el lloc la imatge de la
Mare de Du que havia portat dItlia. En adonar-sen, va tornar a
Ulldemolins a buscar-la per
els habitants del lloc se
lhavien fet seva i van voler
que es queds al poble. Des
daleshores la marededu
sha venerat a Ulldemolins;
primer en una petita capella
i desprs en una ermita
aixecada a lentrada del
poble, a lindret anomenat
el Pi Gros.
Mare de Du
de Loreto
Ledifici actual del santuari

s destil barroc, amb una
nica nau coberta amb volta de can. A la paret central del
presbiteri hi ha una obertura que comunica amb el cambril de la
Verge. Actualment, continua essent un important centre de
pelegrinatge.
Santuari de la Mare de Du de Loreto.
Guia prctica
60
EMPLAAMENT
Ulldemolins (Priorat)
SERVEIS
Hostatgeria: No. Restaurant: No
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Reus per la
N-420 (Borges del Camp) i per
la C-242 (per Cornudella).
Des de Falset per la N-420 i la
T-7401 (per Porrera), la T-7402
(per La Venta den Pubill) i la
C-242. Des de la Granadella
(les Garrigues) per la C-242 i
des de Margalef per la T-7130 i
la C-242.
CELEBRACIONS
El vot del poble que es va
efectuar a finals del segle XVII
continua renovant-se any rere
any durant la diada de Loreto,
el 10 de desembre.
MS INFORMACI
Oficina de Turisme del Priorat
Sant Marcel, 2 Falset
Tel.: 977 831 023
Ajuntament dUlldemolins
Tel.: 977 561 578
Santuari de Misericrdia de Reus
C-14
Destil renaixentista, el santuari de Misericrdia

s el ms gran, fams i important de la ciutat de
T-11
REUS
Reus. Linterior cont pintures al fresc de Josep
Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa.
La Misericrdia
de Reus
Lorigen del santuari es remunta als primers anys
C-14
del segle XVII (1602), quan es va construir una
capella dedicada a la Mare de Du de Betlem, en
el lloc on suposadament la Verge Maria es va aparixer a una
pastoreta. Amb el pas dels anys, la devoci a la Mare de Du de
Misericrdia va anar augmentant fins al punt que es va decidir la
construcci dun santuari, les obres del qual acabarien lany 1683.
Cap al final del segle XIX, els responsables del santuari van encarregar
la remodelaci de lesglsia a Gaud, per el seu projecte va ser
rebutjat en considerar-lo massa atrevit per a lpoca. El 2004 es va
celebrar el centenari de la coronaci de la Verge de Misericrdia.
Imatge del imponent santuari de Misericrdia, que es remunta al segle XVII.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Carrer Bernat Metge, 6
Reus
www.igualadina.com. Alsa;
www.alsa.es. Plana;
www.autocarsplana.com.
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Els principals accessos a
la ciutat sn a travs de les
carreteres N-420, C-14 i AP-7
(sortida 34).
Tren: Renfe;
tel.: 902 240 202,
www.renfe.es/ave.
Autobs: Hispano Igualadina;
tel.: 977 770 698,
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
Les festes de Misericrdia.
MS INFORMACI
Oficina dInformaci i Turisme
de Reus
Tel.: 977 010 670
61
Santuari de Paretdelgada
la Selva
del Camp
Paretdelgada
(Santa Maria
de Paretdelgada)
C-14
Vilallonga
del Camp
el Morell
TP-7013
TP-7225
REUS
Constant
La patrona de la Selva del Camp es venera al

santuari de Santa Maria de Paretdelgada,
aixecat a pocs quilmetres daquesta poblaci
del Baix Camp. Segons la tradici el santuari va
ser fundat pels templers. Shi accedeix per una
sinuosa carretera que segueix la traa de lantic
cam de la Mare de Du.
Detall de lenteixinat del santuari
de Paretdelgada.
El santuari va ser bastit cap

al final del segle XII sobre la
base duna villa romana, en el
lloc on un pastor havia trobat
una marededu amagada a la
soca duna alzina. El conjunt
est format per diverses
edificacions: lesglsia, la casa
de lermit, les cavallerisses
i altres dependncies annexes
originries del segle XVI .
Lesglsia original data del
segle XIV i va ser ampliada a
mitjan segle XVIII amb una
capella i un cambril destil
barroc. Lany 1936, com
molts altres santuaris del
pas, va patir saquejos i
incendis en el transcurs dels
quals resultarien destruts uns retaules medievals pintats sobre
fusta i tela de gran valor artstic.
Passada la guerra, el santuari de Santa Maria de Paretdelgada es
va tornar a refer.
Guia prctica
62
EMPLAAMENT
Selva del Camp (Baix Camp)
santuari de Paretdelgada
(TV-7223).
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Sarriba a la Selva del
Camp per la C-14, don parteix
la carretera que puja fins al
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
Santuari de la Mare de Du de
Puigcerver
Alforja
El santuari de la Mare de Du de Puigcerver est

C-242
situat al lmit entre el Baix Camp i el Priorat;
Mare de Du
de Puigcerver
pren el nom del cim del Puigcerver (835 m),
les Borges
N-420
del Camp
situat dins el municipi dAlforja. El complex
Riudecols
dedificis semplaa al bell mig del bosc i la seva
construcci est documentada des de lany
1227. La imatge de la Mare de Du que shi venerava era una talla
romnica que va resultar destruda durant la Guerra Civil.
Explica la tradici que la
imatge de la Mare de Du de
Puigcerver, que donaria peu a
laixecament del santuari, va
ser trobada pels vens
dAlforja. Conta la llegenda
que des del poble es veien
grans resplendors i lluminries
que baixaven del cel en forma
de llenges de foc i es
projectaven damunt el bosc de
Puigdarenes. Veient que les
lluminries embolcallaven el
Santuari de la Mare de Du de Puigcerver, situat entre
cim del Puigcerver, els vens
el Baix Camp i el Priorat.
saproparen al lloc per tal de
desentrellar el misteri i all hi descobriren la imatge duna
marededu. La van portar al poble, on bastiren una capella per
venerar-la, per la imatge va desaparixer, fins que la retrobaren
novament en el lloc don sortien les resplendors. Aquest fet
prodigis es va repetir tres vegades, ra per la qual els vens
decidiren aixecar el santuari en el lloc on el podem veure avui.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Alforja (Baix Camp)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: A Reus cal prendre la
N-420 en direcci a les Borges
del Camp i desviar-se per la
C-242, en direcci a lAlforja.
Aqu un indicador mostra el
cam del santuari.
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
El diumenge ms proper al
5 dagost: festa de la Mare
de Du de les Neus.
63
Vila-seca
AP-7
N-340
Santuari del Cam

Patrona de Cambrils
C-14
El santuari del Cam, esmentat ja el 1214,

pertany al municipi de Cambrils (Baix Camp).
Salou
Cambrils
Fins fa ben poc semplaava al bell mig del
camp, just al pas del cam reial de Tarragona a
Tortosa, per a poc a poc ha anat quedant
integrat dins el nucli urb de Cambrils. El
santuari est situat al costat duna torre de defensa del segle XV
que antigament vigilava la costa i protegia el cam ral. Segons la
llegenda, els treballadors que construen el santuari van collocar
la marededu desquena al mar. El cas s que cada mat, en tornar
a la feina, els treballadors
trobaven la imatge girada cap al
mar. Daqu neix la devoci que
els mariners tenen per la Mare
de Du del Cam. Lesglsia,
barroca, consagrada el 1778, t
un aspecte imponent per les
seves grans dimensions. En el
seu interior acull la imatge de
la patrona de Cambrils.
El Cam
(Mare de
Du del Cam)
TV-3147
Torre de defensa situada al costat del santuari.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Cambrils
(Baix Camp)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: El santuari esta situat
just al peu de la carretera
N-340 (Barcelona-Valncia)
al seu pas per Cambrils;
el poble t sortida prpia
des lautopista AP-7 i es
comunica amb Montbri
del Camp, Vinyols i els Arcs
i Salou.
64
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
Cada any, el 8 de setembre
Cambrils celebra la festa
major del Cam.
MS INFORMACI
Ajuntament de Cambrils
Plaa de lAjuntament, 4
Cambrils
Tel.: 977 794 579
www.cambrils.cat
Santuari de la Mare de Du de la Roca
A Mont-roig del Camp, situat al cim dun alters
penyal de roca roja modelat per lerosi,
saixeca el santuari de la Mare de Du de la
Roca, que esdev un magnfic mirador de la part
meridional del Camp de Tarragona, amb el mar
com a tel de fons. Ubicat en aquest lloc
dexcepcional bellesa, sota
la capella de Sant Ramon,
el santuari no va passar
desapercebut a un jove Joan
Mir que, durant la llarga
temporada que va passar a
Mont-roig del Camp, va
plasmar amb gran realisme
la seva arquitectura i el seu
paisatge.
Riudecanyes
Vilanova
dEscornalbou
Colldejou
T-322
Mare de Du
de la Roca
Mont-roig
del Camp
T-323
T-310
Corria el segle XII quan,

segons conta la llegenda, un
pastor va trobar amagada en
una de les nombroses coves
de la muntanya la imatge Santuari de la Mare de Du de la Roca.
duna marededu. Ben aviat
va ser objecte de veneraci popular, fet que va comportar la
construcci del santuari de la Roca, saquejat per les tropes
franceses el 1811 i reconstrut, ampliat i reformat en diverses
ocasions.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Carretera de Colldejou
Mont-roig del Camp
(Baix Camp)
Tel.: 977 837 760
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Shi accedeix per una
carretera de poc menys de
4 km que surt del poble de
Mont-roig; sarriba al poble
per lAP-7 (sortida 35) i per
la N-340.
Autobs: Autocars Plana,
www.autocarsplana.com.
Hispano Igualadina,
www.igualadina.com.
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
8 de setembre: festa i ball de
coques.
MS INFORMACI
Ajuntament
Carretera Colldejou, s/n
Mont-roig del Camp
www.mont-roig.com
65
Bisbat de Tortosa
N-240
GANDESA
Santuari de la Fontcalda
Saixeca en plena vall del riu de la Canaleta, a

la Terra Alta, en un espai natural dun gran valor
La Fontcalda
geolgic, amb cims i cingleres de roca calcria.
(Mare
de
Du
Bot
de la Fontcalda)
El santuari semplaa al marge esquerre del riu,
T-361
molt a prop de la font daigua termal que dna
nom al lloc, coneguda com la font dels Xorros.
Prat de Comte
La Mare de Du de la Fontcalda es venera en
aquest lloc des del segle XIV. El temple actual data del 1753; s un
edifici neoclssic duna sola nau coberta amb volta de can i
rematada amb un petit creuer, cpula i cimbori.
TV-3531
La via verda del vell

ferrocarril de Tortosa a
Alcanys
Es pot arribar a la Fontcalda seguint la via
verda de lantic ferrocarril de Tortosa a Alcanys, tamb conegut amb
el nom de ferrocarril de la Val de Zafn. Actualment, la via verda s
transitable des de Tortosa, fins a Arnes. El seu recorregut ressegueix
lEbre i remunta desprs la vall del riu de la Canaleta travessant els
estreps del masss dels Ports i de la serra de Pndols. Es pot recrrer a
peu, amb bicicleta i a cavall travessant uns paisatges excepcionals.
Guia prctica
EMPLAAMENT
C-43, entre els quilmetres 10 i 11
Gandesa
Tel.: 977 428 306 i 977 420 854
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de leix de lEbre
(C-12); a Benifallet cal prendre
la carretera C-43 que porta a
Gandesa; passat Pinell de Brai
un desviament a lesquerra
porta a la Fontcalda.
A peu o amb bicicleta:
a travs de la via verda del
ferrocarril Tortosa-Alcanys,
tant provenint de Xerta
66
(Baix Ebre) com des de Bot

i Prat de Comte (Terra Alta).
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
CELEBRACIONS
Primer diumenge de maig:
romeria a la Fontcalda.
MS INFORMACI
Oficina Municipal de Turisme
Av. Catalunya, 3-5
Gandesa
Tel.: 977 420 910
www.gandesa.altanet.org
Bisbat de Vic
Santuari de la Gleva
Torell
les Masies
de Voltreg
El santuari de Nostra Senyora de la Gleva,

BV-5224
patrona de la plana de Vic, semplaa al bell
C-17
C-37
mig de la plana sobre un tossal que domina el
Manlleu
curs del Ter. Als seus peus hi ha anat creixent
la Gleva
Gleva
amb el pas del temps el nucli urb de la Gleva, (NostraLa
Senyora
de
la
Gleva)
del municipi de les Masies de Voltreg, situat al
pas de lantiqussim cam ral i de la carretera
moderna que histricament ha unit Barcelona amb Vic, Ripoll i
Puigcerd.
Diu la tradici que un dia del segle IX una pastoreta del mas
Codines, mentre condua el bestiar, va veure com un bou no parava
de furgar en un punt determinat del puig del Terrer. Encuriosida,
va apropar-se al lloc i dins dun forat va trobar una marededu.
La imatge estava protegida per dues columnes de terracota que
aguantaven la gleva que li servia de sostre, essent aquest el nom
que donaren a la Mare de Du. La llegenda explica que tot seguit
la imatge va ser portada a la propera esglsia de Sant Hiplit, on
havia de ser custodiada, per va desaparixer miraculosament del
temple, essent trobada de nou en el lloc on la pastora lhavia
descobert.
Aquest fet prodigis va ser interpretat com la voluntat de la Verge
Maria de romandre al cim del puig del Terrer, de manera que els
vens de Sant Hiplit van decidir construir-hi un petit oratori per
tal dallotjar-hi la imatge.
Temps de joia i pres de mossn

Cinto Verdaguer
La biografia de Jacint Verdaguer est molt vinculada amb el santuari
de la Gleva i les terres de Voltreg. Mossn Cinto hi va arribar per
primer cop lany 1871 per prendre possessi de la vicaria de la propera
parrquia de Sant Esteve de Vinyoles dOrs. Durant la seva estada a
Vinyoles va escriure LAtlntida i La passi de nostre senyor Jesucrist.
La segona vegada que va retornar a les Masies de Voltreg va ser lany
1893, al santuari de la Gleva, per donar compliment al retir imposat
pel bisbe de Vic. El poeta havia estat allunyat de Barcelona amb un
diagnstic de follia. El confinament a la Gleva es va allargar dos anys,
fins que va fugir per installar-se novament a Barcelona.
67
Faana principal del santuari de

la Gleva.
La primitiva esglesiola del

santuari es va mantenir
fins a lany 1327, en qu
comenaren les obres dun
temple ms gran que encara sampliaria ms en el segle XVII. Sota del
presbiteri hi havia la cripta que segons la tradici coincidia amb el
punt exacte on va ser trobada la marededu. Malauradament, lany
1759 un llamp va destruir el campanar i una gran part del temple.
La reconstrucci va comenar lany 1763. Es tracta dun grandis
edifici barroc de planta oval, dotat de capelles radials, cpula i un
vists campanar. En cossos annexos hi ha la rectoria i lhostatgeria.
Lesglsia allotja una reproducci del majestus retaule barroc de
Pau Sunyer (1660-1668) i la imatge de la marededu del segle XIII.
En defensa prpia descriu el confinament de Verdaguer a la Gleva.
All el poeta tamb va escriure El roser de tot lany, La fugida
dEgipte, Veus de bon pastor i el poema del Bon Du, que va
ser adoptat com a himne del santuari.
Guia prctica
EMPLAAMENT
La Gleva
Les Masies de Voltreg
Tel.: 938 570 028
www.lesmasiesdevoltrega.cat
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Per lautovia C-17 fins a
la sortida de la Gleva i Sant
Hiplit de Voltreg.
Tren: Des de lestaci de
Manlleu, lnia de Barcelona a
Puigcerd, que queda a menys
de dos quilmetres del
santuari.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: No
A la vora hi ha el restaurant
del santuari de la Gleva:
Marqus de Palmerola, 9
(Les Masies de Voltreg)
68
CELEBRACIONS
8 de setembre: festivitat de
les marededus trobades.
MS INFORMACI
Consorci de Turisme Paisatges
del Ter dOsona
Carrer Enric Prat de la Riba, 17
Torell
Tel.: 938 504 915
Consorci de Turisme dOsona
Eix Onze de Setembre, 11
Vic
Tel.: 938 851 715
www.osonaturisme.com
Ajuntament de les Masies de
Voltreg
Can Bondia, s/n
Les Masies de Voltreg
Tel.: 938 570 028 i 938 570 055
Santuari de la Mare de Du del Far
Emplaat al Collsacabra, just al caire duna
cinglera imponent que domina el curs del Ter a
les Guilleries, hi ha el santuari de la Mare
de Du del Far. El lloc pertany al terme de
Susqueda (Selva) i, des duna altitud de 1.112 m,
esdev una gran balconada sobre bona part de
les terres gironines. Tot i que
queda molt lluny del mar, la
llegenda explica que el nom del
Far prov del fet que uns mariners
que estaven a punt de naufragar
van poder salvar-se en albirar la
llum que sortia del caire del
cingle on hi ha el santuari. Els
mariners van fer la prometena
que si se salvaven aixecarien en
aquell lloc una ermita en honor de
la Mare de Du.
C-63
C-153
Rupit
les Planes
dHostoles
Mare de
Du del Far
Sant Mart
Sacalm
El temple actual es va aixecar el

segle XV en estil gtic. s un edifici Interior del santuari de la Mare de Du del Far.
de planta rectangular i duna sola
nau coberta amb volta apuntada. La imatge de la Mare de Du del
Far s una bonica talla gtica dalabastre del segle XV que dna el
pit al nen Jess (hi ha estudiosos que sostenen que el nom del
santuari seria el Fart, atesa la relaxada expressi de sacietat
del nen Jess). Desprs de patir uns anys dabandonament, el
santuari va ser refet i restaurat els anys setanta del segle XX. Al
costat mateix de lesglsia hi ha lantiga hostatgeria, convertida
en un restaurant on es pot fer un bon pat mentre es gaudeix de
les impressionants vistes sobre la vall del Ter i les Guilleries.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Carretera Comarcal de Vic a
Olot km 38,5 Carretera del
santuari del Far
Susqueda
Tel.: 972 190 415
www.condreu.com
COM ARRIBAR-HI
Cotxe. Cal prendre lantiga
carretera de Vic a Olot (C-153)
fins al coll de Condreu, don
surt una pista asfaltada de
4 km que porta al santuari.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
69
Bellmunt
(Mare de Du
de les Alades)
Santuari de Bellmunt
Hermosa vall, bressol de ma infantesa/ blanc

Pirineu,/ marges i rius, ermita al cel suspesa,/ per
sempre adu! En els primers versos de
Sant Vicen
de Torell
lEmigrant, Jacint Verdaguer descriu molt b la
C-37
sensaci que provoca al visitant la visi de
Torell
Bellmunt. Sortit talment de les cingleres sobre les
que se sost, el santuari saixeca en el punt ms
alt de la serra que li dna nom, a 1.246 m daltitud. Cal destacar-ne
la terrassa del repl de davant de lesglsia, que ofereix unes
panormiques excepcionals sobre els Pirineus, les Guilleries, el
Montseny i la plana de Vic.
Sant Pere
de Torell
BV-5224
El santuari, altrament designat com la

talaia de la plana, va ser inicialment la
capella de lantic castell de Sa Reganyada,
aixecat en el tur ve, del qual es t
constncia des de lany 1020. En aquest
mateix indret hi ha el pedr de la Mare
de Du de les Alades, anomenat aix
perqu cada any, a finals destiu, hi van a
morir grans eixams de formigues alades.
Exterior del majestus
All, segons la tradici, es va trobar la
santuari de Bellmunt,
imatge de la Mare de Du, a qui es ret
que tant va impressionar
Verdaguer.
culte des del 1219. Amb el pas del temps,
el santuari ha sofert nombroses reformes i
restauracions. La darrera data del 1982, quan va tirar endavant la
renovaci de lhostatgeria, que funciona des del 1990.
Guia prctica
70
EMPLAAMENT
Sant Pere de Torell
Tel.: 937 447 107
a peu. Cal parar atenci: la

pista que puja al santuari s
vertiginosa.
COM ARRIBAR-HI
Cotxe. Sarriba a Sant Pere
de Torell des del nou eix
Vic-Olot (C-37), amb
sortida senyalitzada a Torell,
continuant desprs per la
BV-5224. En arribar a Sant
Pere cal prendre la pista
asfaltada que puja fins a
laparcament del santuari;
lltim tram sha de fer
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
MS INFORMACI
Ajuntament de Sant Pere de
Torell
Carrer Verdaguer, 18
Sant Pere de Torell
Tel.: 938 584 024
www.stpere.cat
Folgueroles
Santuari de Puig-lagulla
VIC
El santuari de Puig-lagulla semplaa al

capdamunt de la serra que domina el
llogaret de Vilalleons, just en el punt de
contacte entre la plana de Vic i les
Guilleries.
Calldetenes
Santa Eugnia
de Berga
Sant Juli
de Vilatorta
C-25
B-520
Puig-lagulla
(Mare de Du
de Puig-lagulla)
Taradell
Corria el segle XV quan, segons la tradici,

un ermit i cinc lleons van trobar la imatge duna marededu a la
font de Puig-lagulla. En commemoraci del fet es va aixecar en
aquell indret un pedr, que es convertiria en una capella lany
1661. En arribar el segle XVIII, la gran afluncia de pelegrins va
comportar la construcci duna gran hostatgeria i la renovaci del
santuari. s un edifici barroc que conserva una reproducci de la
imatge original del
segle XVII, que va ser
destruda el 1936.
El santuari de Puig-lagulla
s un centre de pelegrinatge
mari destil renaixentista
consagrat a finals del s. XVIII.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Sant Juli de Vilatorta (Osona)
Santuari obert cada dia, mat i
tarda, excepte els dimecres
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Per lEix Transversal,
Lleida-Girona (C-25), sortida
187: Sant Juli de VilatortaCalldetenes-Folgueroles.
El santuari queda a 4 km
de Sant Juli; shi accedeix
per una pista des de Vilalleons.
Tren: Fins a Vic, lnia de
rodalies i lnia de Barcelona a

Puigcerd. www.renfe.es
Autobs: Lnia Vic-FolguerolesVilanova de Sau. Empresa
Sagals, 938 892 577.
SERVEIS
Restaurant de Puig-lagulla
Tel.: 938 888 210
Vilalleons-Sant Juli de
Vilatorta
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
Dilluns de Pasqua: aplec.
71
C-17
Santuari dels Munts
La comarca del Lluans ocupa el nord del gran

altipl que sala airs a ponent de la plana de
Vic. Forma un paisatge contrastat, en el qual
Mare de Du
dels Munts
els camps salternen amb frondoses pinedes i
BV-4608
Sant Boi
rouredes. El santuari, situat al municipi de Sant
de Lluans
Agust de Lluans, ocupa el cim del tossal
acinglerat de la serra dels Munts, una talaia de
1.059 metres daltitud, que sala imponent per damunt de les
boires de la plana propera. La perspectiva des del cim s
excepcional, permet dominar tot el Lluans i la plana de Vic.
BP-4654
Sant Quirze
de Besora
La histria del santuari es remunta al

segle XIII, tot i que lesglsia actual
data del 1695, en substituci duna
construcci ms antiga destil romnic.
El santuari s un temple senzill duna
sola nau. A linterior conserva un
retaule major destil neoclssic i en
un templet amb la imatge de la Mare
de Du, del segle XIII , que va ser
restaurada el 1929. Al costat de
lesglsia hi ha lantiga hostatgeria,
convertida en un restaurant.
Faana principal i campanar

del santuari dels Munts.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Sant Agust de Lluans
Tel.: 938 527 742
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Per la C-17 fins a Sant
Quirze de Besora; aqu cal
seguir la carretera BP-4654 en
direcci a Sant Agust de
Lluans. A larribar a la
crulla del collet de Sant
Agust, cal seguir la direcci
de Sant Boi de Lluans per la
carretera BP-4653 fins a la
crulla de lHostal del Vilar,
don surt el vial que puja al
santuari. Tamb sarriba al
72
santuari des de Sant Boi de

Lluans i Perafita.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: No
MS INFORMACI
Consorci del Lluans
Carrer Vell, 3
Santa Creu de Jotglar
Tel.: 938 880 050
Ajuntament de Sant Agust de
Lluans
Carrer Alou, 6
Sant Agust de Lluans
Tel.: 938 527 001
Santuari ecolgic de Santa Maria del
Castell de Gallifa
Un cant a la natura
Sant Quirze Safaja
Sant Feliu
Gallifa de Codines
El castell de Gallifa, encinglerat dalt del tur que
BP-1241 Santa Maria
domina el poble homnim, acull lnic santuari
del Castell
(Mare de Du
ecolgic del mn. Durant la reconstrucci de la
de lEcologia) C-59
capella romnica del castell, originria del s. XI,
es va trobar a les golfes duna masia dels voltants
dOlot la talla duna Mare de Du medieval de la qual no es coneixia
ni el nom ni lorigen. Donat que la imatge de lermita de Gallifa havia
desaparegut durant la Guerra Civil, hom va traslladar-hi la talla
olotina, que adoptaria el nom de Mare de Du de lEcologia.
Lermita romnica forma part del millenari castell de Gallifa, del

qual es conserven alguns panys de muralla i una torre. A lesplanada
del santuari hi ha un mirador que ofereix una vista impressionant
sobre les muntanyes de lentorn i al seu costat, una font anomenada
de Sant Galderic. El visitant que shi apropa pot gaudir durant els
vespres destiu dun espectacle
de llum i so, amb cants
originals i un esclat de color i
de llum que fa refulgir les
muntanyes de lentorn. La
vetllada se celebra durant els
mesos de juliol i agost i juga
amb el simbolisme de la vida i
la mort. La vida es representa
per una esttua de pedra de la
deessa grega rtemis, i la
mort, per un tronc revellit.
Imatge del santuari de Gallifa.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Gallifa (Valls Occidental)
www.santuariecologic.com
Obert tot lany.
Consulteu la possibilitat
de visites guiades;
tel.: 937 442 016
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: A Gallifa shi arriba a
travs de la BP-1241, que
uneix Sant Lloren Savall amb
Sant Feliu de Codines.
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
73
Sant Mart
Sacalm
(Susqueda)
Amer
Santuari de la Mare de Du del Coll
Situat al bell mig de les Guilleries, a uns 825

metres daltitud dalt la carena de la serra que
separa les valls dOsor i de Susqueda, trobem el
C-63
Mare de Du
santuari de la Mare de Du del Coll. El lloc era
del Coll
originriament un priorat benedict, fundat el
Osor
GI-542
segle IX, que va dependre del monestir dAmer
fins a la desamortitzaci del 1835. Actualment,
lesglsia i lantiga casa prioral pertanyen al terme dOsor, mentre
que lhostatgeria pertany a Susqueda.
Pant
de Susqueda
Absis de lesglsia de la Mare de Du del Coll,

situada entre les valls del Ter i la riera dOsor.
Lesglsia s una sbria construcci

romnica del final del segle XII,
duna sola nau capada per un
absis semicircular. A linterior hi
ha una reproducci de la talla
romnica de la Mare de Du del
Coll i una reproducci del frontal
daltar, del segle XII (les dues peces
originals estan dipositades al Museu
Episcopal de Vic; el retaule s
considerat una obra mestra de la pintura romnica catalana). De
la faana de ledifici destaca, sobretot, el campanar despadanya
de dos pisos, situat sobre la porta. Els voltants del monestir sn un
mirador excellent del poble dOsor, la vall de Susqueda i els
imponents cingles del Collsacabra (de Tavertet, Rupit i el Far),
amb el rerefons dels Pirineus.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Osor-Susqueda (Selva)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Osor es comunica amb
Angls i Sant Hilari Sacalm a
travs de la GI-542; al poble
neix la carretera daccs al
santuari.
Autobs: Osor t servei diari
dautobs amb Girona
(companyia Hispano
Hilarienca).
74
SERVEIS
Restaurant del Santuari
del Coll
Tel.: 972 190 191. Obert de
dimecres a diumenge
Hostal Santuari del Coll
Tel.: 972 190 191
CELEBRACIONS
L1 de maig: aplec del Coll.
Santuari de Montgrony
Montgrony
(Mare de Du
En les terres encantades pel comte Arnau, a
N-152
de Montgrony)
1.408 m daltitud, enmig dun superb paisatge
dalta muntanya, trobem esculpit a la roca el Gombrn
GI-401
santuari de Montgrony. Elevat per sobre del
poble de Gombrn i el llegendari castell de
Campdevnol
Mataplana, el lloc ofereix unes vistes fabuloses
de la vall i els cims que lencerclen. El santuari
actual va ser aixecat entre el 1650 i el 1652. A la capella, shi
venera una marededu negra, reproducci duna talla original del
segle XIII. El santuari va ser reformat lany 2001 i es va convertir
en hostatgeria i restaurant.
La petjada del comte

Arnau
Hi ha moltes versions de la
llegenda del comte Arnau i
gaireb totes parlen de la seva
relaci amb Montgrony. Una
delles, recollida per Joan
Amades, explica que eren
tantes les malifetes del comte
que superaven les del mateix
diable. Per aix Llucifer,
tement que el cavaller acabs
suplantant-lo, se lemport a
linfern.
Faana del santuari de Montgrony, que t

com a mur nord la paret de roca viva.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Gombrn (Ripolls)
Tel.: 972 198 022
desviaci que puja al santuari.

Cal seguir lindicador de
lhostatgeria (4 km aprox.).
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: per la C-17 fins a
Campdevnol, don surt la
carretera C-401, de
Campdevnol a Guardiola de
Bergued; en arribar a
Gombrn cal prendre la
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
MS INFORMACI
Hostatgeria-Restaurant
Gombrn
Tel.: 972 198 022
75
Ors
Sant Vicen
de Torell
Santuari de Rocaprevera
El santuari de la Mare de Du de Rocaprevera

semplaa a la plana de Vic, gaireb a tocar del
Mare de Du
nucli urb de Torell, aixecat sobre la riba
les Masies de Rocaprevera
de Voltreg
esquerre del Ter. La histria del santuari
BV-5224
C-17
C-37
comena al segle XIII, temps en qu es va erigir
Manlleu
un petit oratori dedicat a la marededu del lloc,
situat a tocar del cam que duia el nom de roca
prebera, per larbre pebrer que creixia al seu costat. Una llegenda
nexplica lorigen: diuen que en temps passats un capell es va veure
obligat a enfrontar-se amb el diable, que va resultar venut grcies
a la invocaci de la Mare de Du, que se li va aparixer en el lloc
on desprs aixecaria un primitiu
oratori.
C-37
Torell
La primitiva imatge de la Mare

de Du de Rocaprevera, que
sembla que ja es venerava en
el segle XIII , va desaparixer
lany 1936. Amb el pas del
temps, el santuari ha conegut
dos enderrocaments i moltes
reconstruccions. Ledifici actual
s una obra moderna, inaugurada
el 1924, i projectada per
larquitecte Josep M. Pericas.
s un temple modern rematat
per un gran absis i dotat datri,
cambril, cimbori i un vists
campanar.
Mare de Du amb Nen que es venera al santuari

de Rocaprevera.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Torell (Osona)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe. Cal arribar a Torell,
per la C-17 o b pel nou Eix
Vic-Olot (C-37). Saccedeix al
santuari pel carrer de
Rocaprevera.
Tren: A travs de la lnia
Barcelona-Puigcerd, que t
76
estaci a Torell.
www.renfe.es.
Autobs: www.sagales.com
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: No
CELEBRACIONS
Tercer diumenge de setembre:
aplec.
Santuari de la Mare de Du de Cabrera
C-37
Situada al punt ms alt de la serra del seu nom,

Mare de Du
de Cabrera
a 1.300 m daltitud, i dominant la plana de Vic
C-153
des del caire duna cinglera imponent, saixeca
lesglsia del castell de Cabrera, documentada
Santa Maria
de Corc
des del 1144 i esdevinguda santuari el segle XVIII.
BV-5207
Shi venera la Mare de Du de Cabrera, objecte
de gran devoci popular al Collsacabra i a les
terres circumdants; la imatge actual s una reproducci de la talla
de marbre original del segle XIII, que va ser destruda el 1936. El
lloc s tamb el primer casal de la nissaga dels Cabrera, uns dels
grans llinatges de la Catalunya medieval.
Arribar al santuari requereix un
cert esfor. De primer cal seguir
una pista de vuit quilmetres que
arrenca de la carretera de Vic
a Olot (C-153), al pont de les
Perxes, i puja fins al coll del Bram.
Des daqu cal continuar a peu. Hi
ha dues opcions: la primera, pujar
directament al santuari per unes
escales vertiginoses tallades a la
mateixa cinglera; la segona, seguir
el cam de les Marrades, fora ms
planer i ombrejat.
Santuari de la Mare de Du de Cabrera.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Santa Maria de Corc (Osona)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de lantiga
carretera de Vic a Olot (C-153).
A mig cam de Santa Maria de
Corc tamb dit lEsquirol i
de Cantonigrs, a lindret del
pont de les Perxes, surt la pista
que puja fins al peu del
santuari, on cal deixar el cotxe.
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
Lantiga casa dels ermitans
sha habilitat com a restaurant
i hostatgeria.
Tel.: 937 447 033 i 938 565 055.
CELEBRACIONS
Aplec de la Santssima Trinitat.
77
Altres llocs dacolliment

les Avellanes
MONESTIR
DE LES
AVELLANES
A la comarca de la Noguera, en el terme municipal

dOs de Balaguer, tot envoltat de boscos i vinyes,
Os de
sala el monestir de les Avellanes, original del segle
Balaguer
L-910
XII. Lindret forma part del conjunt territorial dels
Monestir de
les Avellanes
Aspres
del Montsec, porta dentrada del Prepirineu.
C-12
LV-9046
El punt ms caracterstic de la zona s la serralada
del Montsec, travessada pels rius Noguera
Pallaresa i Noguera Ribagorana, que al seu pas modelen paratges
de gran bellesa, com els congostos de Terradets i el de Mont Rebei.
En destaquen el claustre romnic, del segle XII, que s la part ms
antiga del monestir, i la sala capitular, del segle XIII. Tamb s
interessant lesglsia gtica, del segle XIV, on hi ha el pante dels
comtes dUrgell.
Fundat i construt per lorde dels monjos
premostratencs, el monestir s custodiat des
del 1910 pels germans maristes. El conjunt
arquitectnic t servei dhostatgeria, que
permet passar una estada agradable, gaudint
de la tranquilitat i encant de la zona. Tamb
hi ha servei de restaurant.
Monestir de les Avellanes.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Os de Balaguer (Lleida)
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Barcelona, cal
agafar lA2 en direcci Lleida i
prendre el trencall de la sortida
504, que enllaa amb la C53 en
direcci a Balaguer. Passat
Balaguer sha de continuar per la
C12 que enllaa amb ger. Abans
darribar a aquesta poblaci, al
km 181 sala el monestir.
78
SERVEIS
Restaurant: S
Hostatgeria: S
CELEBRACIONS
El 15 dagost shi celebra la
festa major.
MS INFORMACI
Monestir de les Avellanes
C-12 de Balaguer a ger, km 181
Os de Balaguer
Tel.: 973 438 006
www.monestirde
lesavellanes.com
MONESTIR
DE
VALLBONA
DE LES
MONGES
Mald
L-220
Vallbona de
les Monges
El monestir cistercenc femen ms important de

de Vallbona LP-2335
Catalunya i un dels centres religiosos ms Monestir
de les Monges
populars i visitats al nostre pas. Fou fundat en
Montblanquet
el segle XII per Ramon de Vallbona. Lany 1175
L-232
els homes integrants de la comunitat
benedictina que en tenia cura es traslladaren al
Montsant i noms hi rest la comunitat femenina, que aviat
sincorpor a lorde del Cister.
Del conjunt medieval destaca lesglsia,
duna sola nau, amb planta de creu
llatina i una coberta de creueria ogival,
que data del segle XIV. La porta principal
s del segle XIII i destaca pels relleus de
Santa Maria. Aix mateix, el cimboricampanar, en forma de llanterna
octogonal acabada en pirmide, s nic
a Catalunya. A la dreta de laltar hi ha
el sarcfag de la reina Violant dHongria, Monestir de Vallbona de les Monges.
muller de Jaume I el Conqueridor, i al
davant es troba la tomba de la princesa Sana dArag, filla
dambds. Lany 1931 el conjunt monstic fou declarat B Cultural
dInters Nacional.
Guia prctica
EMPLAAMENT
Vallbona de les Monges
arribar a Vallbona, desprs de

Lloren de Rocafort.
COM ARRIBAR-HI
Cotxe: Des de Barcelona cal
agafar lA2 en direcci a Lleida
fins a Trrega. Des daquesta
poblaci cal agafar la carretera
comarcal C-240 en direcci
Reus. Desprs de passar el
Belltall cal desviar-se per la
carretera local que arriba al
municipi de Vallbona de les
Monges. Una alternativa s
seguir la carretera local
LV-2014 que surt de Trrega
direcci Mald, on cal desviarse per agafar la T-233 fins a
SERVEIS
Restaurant: No
Hostatgeria: S
CELEBRACIONS
La festa major s del 15 al 18
de setembre.
MS INFORMACI
Monestir de Santa Maria de
Vallbona
Carrer Major, s/n
Vallbona de les Monges. Tel.:
973 330 266
www.vallbona.com
79
Departament dInnovaci,
Universitats i Empresa

Santuaris de Catalunya

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Santuaris de Catalunya

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

01-49 Santuaris Catalunya.

qxp:Catal 11/03/10 11:58 Pgina 1

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:58 Pgina 2

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 3

s i contingut daquesta gua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 4

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 5

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 6

s i contingut daquesta gua

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 7

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 8

determinades espcies arbries, avui en general no s habitual de

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 9

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 10

Lord (Mare de Du de Lord)

Mare de Du de les Sogues

Monestir de Vallbona de les Monges

La Bovera (Santa Maria

El Tallat (Mare de Du del Tallat)

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 11

Mare de Du de Lourdes de la Nou

Mare de Du del Mont

Mare de Du del Collell

Sagrat Cor del Tibidabo

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 12

Santuari de la Mare de Du de la Merc

La Mare de Du de la Merc, copatrona del bisbat de Barcelona,

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 13

La Mare de Du de la Merc va ser nomenada patrona de Barcelona

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 14

Santuari del Sagrat Cor del Tibidabo

El mot Tibidabo prov de lexpressi llatina tibi

Vista del temple del Sagrat Cor,

La muntanya del Tibidabo, amb 518

sagafa el Tramvia Blau que

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 15

El santuari de Puiggracis, situat en el terme

Imatge gtica de la Mare de Du

Amb tren: Lnia Vic-Puigcerd

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 16

Santuari de la Mare de Du de la Cisa

A la comarca del Maresme i situat entre les

La faana de lesglsia, de coronament corbat, presenta una porta

Faana del santuari de la Mare

All cal prendre lautobs que

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 17

El masss del Corredor, integrat en el Parc Natural AP-7

cal prendre la B-510 en direcci

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 18

Santuari del Corredor

El santuari del Corredor, dedicat a la Mare de

El santuari s un centre dexcursions pel Parc. Diversos senders

El santuari del Corredor, situat

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 19

El santuari de la Salut est situat a lempara de

La llegenda de la troballa de la Mare

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 20

Faana oriental del santuari de la

Avui el santuari de la Mare de Du de la Salut semmarca en

senyalitzaci que indica la

01-49 Santuaris Catalunya.qxp:Catal 11/03/10 11:59 Pgina 21

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

La muntanya de Montserrat acull el santuari de