Converses Filològiques

2.
Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 133
Converses
filolgiques
133
2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 134
Abreviatures
AHCB = Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona

art. = article
atrib. = atribuci
B = Pompeu Fabra (1954-1956): Converses filolgiques. Barcelona: Editorial
Barcino. [A cura de S. Pey. 10 volums.]
BC = Biblioteca de Catalunya
BSAL = Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana
BUB = Biblioteca de la Universitat de Barcelona
cap. = captol
CF = Conversa filolgica / Converses filolgiques
cf. = confronteu amb
cit. = citaci / citacions
CODOINACA = Coleccin de Documentos Inditos del Archivo de la Corona
de Aragn
coord. = coordinador
DAg = Marian Aguil: Diccionari Aguil
DCC = Antonio Bulbena y Tosell: Diccionario Cataln-Castellano
DCVB = Mn. Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: Diccionari CatalValenci-Balear
DECLC = Joan Coromines: Diccionari Etimolgic i Complementari de la
Llengua Catalana
DGLC = Diccionari general de la llengua catalana
DGLF = Darmesteter et al.: Dictionnaire gnral de la langue franaise
134
P O M P E U FA B R A
DOr = Pompeu Fabra (ed.): Diccionari ortogrfic

ED = El Dia. Diari de Terrassa
ECL = Pompeu Fabra (1932): El catal literari. Barcelona: Barcino
ed. = edici
ed. del m. = edici del mat
ed. del v. = edici del vespre
EM = El Mat
ENC = Els Nostres Clssics
ep. = epgraf
ex. = exemple / exemples
fasc. = fascicle
H = Pompeu Fabra (1946): Converses filolgiques. Pars: E. Ragasol, editor.
[Tria feta per lautor. Edici dHomenatge.]
ibd. = ibdem
d. = dem
IEC = Institut dEstudis Catalans
lit. = literal
LP = Text publicat al diari La Publicitat (La Publicidad per als anys 1919
1920)
LPE = La Publicitat. Edici setmanal desports
LRev = La Revista
LRW = Gustav Krting: Lateinisches-Romanisches Wrterbuch (Etymologisches Wrterbuch der romanischen Hauptsprachen)
LV = La Vanguardia
LVC = La Veu de Catalunya
MM = Monografies Mdiques
ms. = manuscrit
n. = nota
NEORL = Nova Edici de les Obres de Ramon Llull
nm. = nmero
om. = oms a
ORL = Obres de Ramon Llull. Edici original
p. ex. = per exemple
pg. = pgina / pgines
PAM = Publicacions de lAbadia de Montserrat
PCILC = Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana
pseud. = pseudnim
QE = Quaderns dEstudi. Barcelona: Publicacions del Consell de Pedagogia
QGC = Pompeu Fabra (1911): Qestions de gramatica catalana. Barcelona,
Biblioteca popular de LAven
CONVERSES FILOLGIQUES
135
R = Pompeu Fabra (s.a.): Converses filolgiques. Primera srie, Barcelona,

Editorial Regina
reed. = reedici
ref. = referncia
respec. = respectivament
REW = Wilhelm Meyer-Lbke: Romanisches etymologisches Wrterbuch
s. d. = sense data
s. n. = sense nom
s. v. = sub voce
sec. = secci
trad. = traducci
v. = vers
v = verso
vg. = vegeu
vol. = volum
136
1
18 xi 1919
Per la puresa de la llengua

els castellanismes
Lobra de redreament del catal literari s sobretot una obra de descastellanitzaci i en la majoria dels casos s la llengua antiga que ens dna el mot
o el gir amb qu cal reemplaar el mot o el gir castell. Daqu el nombre
creixent darcaismes de la llengua escrita actual.
A molts poden semblar excessivament nombrosos els manlleus fets al
catal medieval. Per s sens dubte perqu no tenen una idea exacta del
grau de castellanitzaci a qu era pervinguda la nostra llengua durant els
segles que ha estat supeditada a la castellana. Els castellanismes del catal
modern sn incalculablement ms nombrosos que no permet dalbirar un
examen superficial de la llengua.
Nhi ha que sn ben fcils de reconixer, com s ara puesto, cuento,
ruedo, mots que llur forma sola delata immediatament com a forasters. Per
ja costen ms de descobrir aquells que tenen una forma que pot sser igualment catalana i castellana, com tonelada o b aquells que han estat investits
duna forma catalana, com estribaci.
En el cas dels mots tonelada i estribaci, per titllar-los de castellanismes
ens cal posar esment que sn derivats de tonel i estribo, com, en el cas dun
mot com herms, en el fet que la prdua de la f inicial llatina s una transformaci fontica estranya al catal, en el qual per consegent un mot com
formosus podia donar forms o ferms, per mai herms, que no s sin una
catalanitzaci del mot castell hermoso. Per desprs hi ha, encara, castellanismes, com enterar, que solament ens sn revelats per llur absncia en els
textos antics i pel fet de trobar-hi les idees que avui denoten expressades
10
15
20
137
25
30
35
constantment per altres mots; castellanismes, doncs, la descoberta dels

quals exigeix un estudi pregon de la llengua.
I, encara, sense sortir del lxic, hi ha una classe de castellanismes ms
difcils de descobrir i que sn potser els ms humiliants. Sn els que consisteixen, no en el manlleu dun mot foraster, sin en el canvi de significaci dun mot catal sota la influncia dun mot castell. Al verb lliurar, per
exemple, li havem donat la significaci de deslliurar, que t el verb castell
librar; al verb remetre, la significaci de trametre, que t el verb castell
remitir.
En aquestes notes diries tractarem de donar una idea de com s gran
el nombre de castellanismes de la llengua actual i de demostrar aix la necessitat de recrrer abundosament a larcaisme, posat que no vulguem acontentar-nos amb una depuraci soma de la llengua, consistent en la sola extirpaci dels castellanismes ms aparents.
E R 38 B 309 ttol] om. R B
V 1-2 de descastellanitzaci] deliminaci delements no catalans B || 3 castell] forasters B || 12 que
... sola] la sola forma dels quals B || 27 humiliants] perillosos B || 33-37 En ... aparents.] om. R B
2
19 xi 1919
Mots catalans
15
Tothom sap prou que el catal modern abunda en noms terminats en o.

Aix sol ens dna la mesura de la castellanitzaci del catal, puix que tots
ells, amb excepcions relativament poc nombroses, no sn sin mots castellans.
Entre ells, per, hi ha un bon nombre de mots dorigen erudit, tals com
polo, cloro, telgrafo, cilindro, dimetro, arquitecto; i en aquests basta generalment que elidim llur o final o la canviem en e perqu esdevinguin mots
perfectament catalans: pol, clor, telgraf, cilindre, dimetre, arquitecte.
El catal parlat, prenent per model els nombrosos casos en qu els dos
mots corresponents castell i catal no es diferencien sin en la presncia o
en labsncia de la o final (per exemple, oro i or, plomo i plom), ha practicat
espontniament lomissi de la terminaci o en molts dels manlleus fets al
castell. Aquesta catalanitzaci ha donat naixena a una multitud de mots
hbrids, que solament tenen de catal la terminaci, tals com herms, ditxs,
deshauci, acorassat.
138
10
Els escriptors catalans han practicat llargament el mateix procediment

de catalanitzaci i han format aix un gran nombre de mots amb terminaci catalana, els quals sovint sn tan inacceptables com aquells hbrids de
formaci popular. Certament, suprimint la o de cochero tenim cotxer, que s
un derivat ben fet de cotxe, aix com eliminant la o de veto, retrobem el mot
antic vet, caigut en desuetud; per la supressi de la o ja no s una descastellanitzaci quan la practiquem en mots com plazo, apoyo, embarcadero; el
pla, lapoi i lembarcader de la llengua escrita sn tan castellanismes com
el plao, lapoio i lembarcadero del catal parlat.
Mai no es dir prou que la supressi de la o final o el seu canvi en e en
un mot castell no dna sin excepcionalment el mot catal que tradueix el
castellanisme que tractem devitar. En la majoria dels casos el castellanisme
subsisteix, i s potser un castellanisme ms greu, perqu li havem llevat precisament all que el delatava com a tal a primera vista, i pot ms fcilment
arrelar-se en la llengua i escapar a la tasca depuradora.
20
25
30
E R 1 B 325 ttol] om. R B

V 11 en labsncia] labsncia R B
3
20 xi 1919
La forma que revesteixen en catal els mots presos del llat o del grec no
sempre difereix solament per la terminaci, de la forma que aquests adopten en castell. Els mots llatins tractatus i sceptrum, per exemple, apareixen en castell sense la c i la p, que conserven en catal: en castell apareixen sota la forma de tratado i cetro; en catal, sota la forma de tractat i
ceptre.
A aquesta circumstncia es deu que certs llatinismes i hellenismes apareguin alguns cops sota una forma incorrecta en treurels dels mots castellans
corresponents per la sola catalanitzaci de llur desinncia. Aix, de olfato
sha tret olfat prenent per model sulfat en front de sulfato, ingrat en front
de ingrato. Per si hom t en compte que el mot llat s olfactus, hom veu
que en catal sha de dir olfacte, com es diu contracte de contractus, i objecte de objectus (en castell contrato i objeto).
Aix mateix, suprimint la o de trapecio no tenim encara la forma catalana del mot trapezium, puix que la z greco-llatina no es transcriu en catal
per c, sin per z o tz: trapezium s, en catal, trapezi.
Quan tractem, doncs, de donar forma catalana a un llatinisme o
10
15
139
20
hellenisme que ens ve del castell, ens cal tenir sempre en compte el mot
original: altrament ens exposem a adoptar formes errnies que traeixen un
manlleu castell.
E R 2 B 326
V 1 grec] grec, B || 5 cetro] de cetro R B | ceptre] de ceptreB || 10 en front] enfront B
4
21 xi 1919
10
15
20
En la catalanitzaci dels mots castellans presos del llat o del grec, loblit del
mot originari o la ignorncia de les transcripcions tradicionals, ha produt
sovint formes ms semblants a les castellanes que no sn les formes verament catalanes. Tals sn trapeci, amb la c de trapecio en lloc de la z de trapezium; olfat, amb la t de olfato en lloc del grup ct de olfactus; intelecte, amb
la l simple de intelecto en lloc de la l doble de intellectus; sintomtic, amb la
n de sintomtico en lloc de la mp de symptomaticos.
Per tamb sha produt el fet invers. Ns un exemple la forma ambent,
molt en voga anys enrera en el llenguatge escrit i usada encara per molts en
el llenguatge parlat. El fet que al diftong castell i correspon generalment
la vocal catalana i que a mots com diente, siente, miente, reciente corresponen en catal dent, sent, ment, recent, fu creure que al mot castell
ambiente havia de correspondre en catal ambent, i que ambient era un castellanisme, oblidant que el catal t nombrosos noms en ient com orient,
pacient, furient. La forma bona s ambient, de ambiens.
Un altre exemple s malejable, que alguns han usat per traduir maleable. Lexistncia de mots com passejar, marejar, blanquejar, etc., en front
dels castellans pasear, marear, blanquear, etc., ha pogut fer creure que a ladjectiu castell maleable havia de correspondre en catal el mot malejable.
Ara b: en el mot catal corresponent al castell maleable no hi ha dhaver
cap j, puix que es tracta del mot llat malleabilis. En canvi, ha dsser escrit
amb l doble; a maleable castell correspon, doncs, en catal, malleable, no
malejable.
E R 3 B 327
V 2 tradicionals, ha] tradicionals han B || 11-12 i que recent,] (Ex.: siente sent, diente dent,
reciente recent, etc.), R B || 15 ambiens] ambientem B || 17-18 en front etc.,] om. B
140
5
22 xi 1919
Entre els noms en o presos del castell nhi ha un bon nombre que sn substantius verbals, com abono derivat de abonar, cobro de cobrar, pago de
pagar, anticipo de anticipar, recreo de recrear, dissimulo de dissimular, envio
de enviar, ahorro de ahorrar.
Daquests substantius verbals nhi ha que sn trets de verbs comuns a
les dues llenges; per exemple, abono, cobro i pago, trets de abonar, cobrar
i pagar. En aquest cas el castellanisme hauria estat evitat recorrent a un altre
mitj de derivaci, per exemple, a laddici del sufix ment, posat que la derivaci sense sufix no era practicable. Per la llengua prefer dagafar tot fet
el derivat castell sense ni tan solament catalanitzar-ne la terminaci.
Leliminaci del castellanisme s, en aquest cas, fcil: en lloc de abono,
cobro, pago, cal dir abonament, cobrament i pagament. Altres vegades, com
sesdev amb recreo, dissimulo i anticipo (abstracte), lexistncia de mots
com recreaci, dissimulaci i anticipaci fa innecessari el derivat sense
sufix, i leliminaci del castellanisme en o s igualment fcil.
En altres casos, com sesdev amb envio i anticipo significant diner anticipat, el castellanisme s evitat si es t en compte que els verbs primitius
tenen com a sinnims (preferibles) trametre, i bestreure, i que les idees
designades per aquells substantius verbals es troben ja perfectament expressades per derivats daquests verbs: tramesa i bestreta.
Ara, quan es tracta dun substantiu verbal corresponent a un verb que
ell s ja un castellanisme, llavors s el primitiu que sha de comenar devitar i, un cop trobat el verb catal reemplaant, treure daquest el substantiu,
sia mitjanant laddici dun sufix o b recorrent a la derivaci sense sufix,
que en catal s tamb abundosa, per que conv encara vivificar. La substituci de ahorrar per estalviar ens dna immediatament el substitut de
ahorro: estalvi.
10
15
20
25
E R 32 B 340
V 9 dagafar tot fet] dagafar, tot fet, R B
6
23 xi 1919
Un fet sorprenent, en la castellanitzaci del catal, s que posseint la nostra

llengua un sufix tan viva com el sufix er, hagi adms, amb la mateixa valor
141
10
15
20
que aquest, el sufix castell ero. Tenint el catal tants de noms de persona
formats amb el sufix er per ex., fuster, ferrer, carboner, pastisser, forner,
cabrer, com, al davant dun nom de persona com bombero o cochero, no
sab treure dels primitius bomba i cotxe, els derivats bomber i cotxer, i adopt bombero i cotxero? I dhuc en els derivats en ero, de radical estrany al
catal, es comprn difcilment el manteniment de la o: per qu xubasquero i cenicero, i no xubasquer i cenicer?
Alguns daquests mots en ero els que, com bombero i cotxero, denoten
persona i tenen un radical catal esdevenen mots catalans elidint simplement llur o final: bomber, cotxer. Per seria un error de creure que la supressi de la o final condueix a un resultat acceptable en tots els casos en qu el
primitiu s com a les dues llenges: metxer, per exemple, no s una bona
traducci de mechero.
Notem, encara, que hi ha un cas en qu la substituci de la terminaci
castellana ero per er no condueix mai a un resultat acceptable. s quan aquella terminaci no s el sufix ero (grano: granero), sin la terminaci del sufix
dero (durar: duradero), al qual sufix no correspon en catal der, sin dor.
Mots com duradero (de durar), arrimadero (de arrimar), embarcadero (de embarcar) no han dsser catalanitzats ometent-hi simplement la o, com sha fet
alguns cops, sin canviant-hi dero en dor: durador, arrimador, embarcador.
E R 30 H 35 B 344
V 6 cotxe,] cotxe B || 8 per] per H
7
24 xi 1919
10
142
Un dels mitjans que tenen les llenges per a enriquir llur lxic s la derivaci. Per quan una llengua viu supeditada a una altra, sesdev que renuncia sovint a aquest mitj i, davant un mot derivat a traduir, el manlleva tot
fet a la llengua dominadora. Per exemple, els castellans formaren, derivantlo de perro, el mot perrera; els catalans podem anlogament treure del primitiu corresponent, gos, el derivat gossera, utilitzant el mateix sufix era,
com a ambdues llenges; per preferrem acceptar tot fet el mot perrera.
El catal modern presenta un nombre considerable de castellanismes
anlegs a perrera. En el mateix cas que gos i perrera, es troben ocell i pajarera, mnega i manguera, pit i petxera, galta i carrillera, nen i ninyera, collita i cossetxer, cendra i cenicero, taula i tablero, cadira i silleria, llet i letxeria,
roba i ropatge, company i companyerisme, paper i papeleta, cullera i cut-
xaron, cadira i sill, cridar i llamament, eixamplar i ensanxe, tallar i corte,

nom i nombrar, estiu i veranejar.
Aix mateix, quan havem de traduir un mot compost, sovint no el
sabem analitzar i el prenem tot fet del castell: diem certament ocell i no
ave, i parads i no paraso, per diem ave del paraso. Aix explica lexistncia de tants mots compostos com cortaplumas, pararrayos, paracadas,
cumpleaos, rompeolas, pisapapeles, fiebre amarilla, paloma mensajera,
nochebuena, tiro de pichn, ida y vuelta.
15
20
E R 37 H 59 B 337
V 4 la llengua dominadora] aquella altra llengua B || 7 acceptar] dacceptar H B || 18 mots] de
mots R H B || 19 cumpleaos] compleaos H | febre] fiebre R B
8
25 xi 1919
El fet de correspondres la terminaci catalana ixer i la castellana ecer en

alguns verbs com merixer i comparixer, en castell merecer i comparecer,
ha perms, mitjanant la substituci de ecer per ixer, dintroduir en el catal un gran nombre de verbs en ecer sota una forma que dissimula llur procedncia castellana. Prevalecer s, en catal, prevaler; prevalixer no s sin
el prevalecer castell amb el canvi de ecer en ixer; s tan catal com herms
o carinys, que no sn sin els mots castellans hermoso i carioso amb el
canvi de la terminaci castellana oso per la catalana s.
En el catal modern trobem abundosament usats els segents verbs en
ixer manllevats al castell: adolixer, carixer, desvanixer, favorixer, florixer, permanixer, pertenixer, prevalixer. Tamb es troben usats, encara
que menys freqentment: abastixer (per molt freqentment els derivats
abasteixement i abasteixedor), acontixer (per molt freqentment el derivat aconteixement), apetixer, desfallixer, encarixer, envanixer, estremixer, recrudixer i daltres encara.
Tots aquests verbs i llurs derivats (recrudeixement, desvaneixement, floreixent, etc.), sn manlleus innecessaris, que han dsser curosament evitats.
Cadascun daquests mots hbrids t, en cada cas, el seu equivalent catal:
prevalixer, prevaler; adolixer, patir; pertenixer, pertnyer; envanixer,
estremixer, florixer, envanir, estremir, florir; floreixent, flrid, florent;
abastixer, abastar; abasteixement, abast, abastament; abasteixedor, abastador, provedor; recrudixer, recruar; recrudeixement, recruada; desfallixer,
defallir; acontixer, esdevenir-se, arribar; aconteixement, esdeveniment;
10
15
20
143
25
carixer, mancar, freturar; favorixer afavorir, favorejar; apetixer, cobejar,

apetir; permanixer, romandre, sojornar; encarixer, encarir, recomanar
(instantment), preconitzar, exagerar; desvanixer, esvanir, esvair, dissipar,
esmortir.
E R 20 H 17 B 320
V 1o favorixer] afavorixer R B || 19-20 envanir i estremir posposats a envanixer i estremixer respectivament B || 20 florent] o florent B || 21 abastament] o abastament B || 22 provedor]
o provedor B || 23 arribar] o arribar B || 24 freturar] o freturar B | favorejar] o favorejar B || 25
apetir] o apetir B | sojornar] o sojornar B || 26 preconitzar] om. H | exagerar] om. H B | esvair] om.
H || 27 esmortir] om. H o esmortir B
9
26 xi 1919
10
15
20
144
Als verbs castellans terminats en currir, rumpir, batir i mitir (de la tercera
conjugaci) oposa el catal verbs terminats en crrer, rompre, batre i metre
(de la segona conjugaci); per exemple, a incurrir, incrrer; a interrumpir,
interrompre; a debatir, debatre; a emitir, emetre. En tots aquests verbs,
per, constatem una tendncia a fer-los passar de la segona conjugaci a la
tercera; en el llenguatge parlat sn freqents les vacillacions entre les formes correctes, amb desinncies de la segona conjugaci, i formes en qu
aquestes desinncies es troben substitudes per les desinncies prpies dels
verbs de la tercera conjugaci. En alguns verbs les formes novelles sn
dhuc ms freqents que les tradicionals. Aix, a cada moment veiem usades formes com incorreix, incorreixen, incorrim, incorriu, incorrs, incorrint,
i dhuc incorrir, en lloc de incorre, incorren, incorrem, incorreu, incorregus,
incorrent i incrrer; interrompeix, interrompim, etc., en lloc de interromp,
interrompem, etc.; debatim, debatiu, etc., en lloc de debatem, debateu, etc.;
emiteix, emiteixen, emitim, emits, emitit, etc., en lloc de emet, emeten, emetem, emets, ems, etc. Les niques formes que oposen una forta resistncia al canvi de conjugaci sn els participis en -ut: incorregut, interromput,
debatut.
A la influncia castellana es deu, aix, una pertorbaci pregona en la
conjugaci dels compostos crrer, rompre, batre i metre. Verbs de la segona
conjugaci, que seguien enterament la conjugaci dels simples corresponents, els veiem adoptar la tercera conjugaci, a qu pertanyen llurs corresponents castellans. s un fet anleg al pas dalguns verbs de la tercera conjugaci, tals com envanir, estremir, florir, a verbs de la segona en ixer
(envanixer, estremixer, florixer), sota la influncia dels verbs envanecer,

estremecer, florecer.
Ambues pertorbacions sn avui sortosament combatudes per la majoria dels escriptors. Seguint-los, hom traduir concurrir, recurrir, incurrir,
ocurrir, per concrrer, recrrer, incrrer, ocrrer, que hom conjugar com el
simple crrer; prorrumpir, interrumpir, per prorrompre, interrompre, que
hom conjugar com el simple rompre; combatir, debatir, abatir, aix com el
simple batir, per combatre, debatre, abatre, batre, que hom conjugar com
rompre o perdre; emitir, omitir, remitir, permitir, transmitir, admitir, per emetre, ometre, remetre (quan no per trametre), permetre, transmetre, admetre,
que hom conjugar com prometre o cometre.
El verb dimitir, per, sembla sser una adquisici definitiva.
25
30
35
E R 21 H 19 B 319
V 23-35 s ... cometre.] om. H || 34 (quan no per trametre) posposat a transmetre R B
10
27 xi 1919
La influncia castellana ha estat funesta per al verb concebre; no en resta

altre vestigi sin el participi passat concebut. En tots els altres temps ha
estat reemplaat per concebir. Avui tothom diu concebir, concebint, concebeix, concebeixen, concebim, concebiu, concebs; el llenguatge parlat
desconeix les formes corresponents de concebre: concebre, concebent, concep, conceben, concebem, concebeu, concebs. I si sembla conservar lantic
imperfet concebia s perqu limperfet de concebir s tamb concebia, vist
que la terminaci ia s comuna als verbs de la segona conjugaci i als de
la tercera.
La llengua escrita tendeix ara al restabliment del verb concebre. La
substituci de concebre a concebir sembla molt difcil; per no ha de deixar,
per aix, dintentar-se, i s per aquest motiu que constatem amb goig aquella tendncia.
En el mateix cas que concebir i concebre, es troben percibir i percebre,
del qual no subsisteix sin el participi passat percebut. Aqu convindria
tamb que practiqussim curosament, en la llengua escrita, la substituci de
les formes usuals percibir, percibint, percibeix, percibeixen, percibim, percibiu, percibs, etc., per les formes corresponents del verb percebre: percebre,
percebent, percep, perceben, percebem, percebeu, percebs, etc.
10
145
15
20
Al grup de verbs que segueixen en llur conjugaci a rebre, caldria encara afegir el verb decebre, equivalent al francs dcevoir.
E R 22 H 21 B 444
V 3 tothom] gaireb tothom B
11
28 xi 1919
10
15
20
Cal prendre esment que la majoria dels participis terminants en scut sn

erronis. Sn bons merescut, crescut, nascut, pascut i larcaic irascut; per els
altres, o b sn participis de verb en ixer deguts a la influncia castellana
com favorescut, de favorixer, o b participis de formaci recent que tendeixen a reemplaar antics participis en gut, sota la influncia dels participis castellans corresponents, terminats en cido com complascut per complagut, de complaure.
Els participis del verb en ixer, merixer i de crixer i nixer, sn merescut, crescut i nascut; els participis dels verbs castellans corresponents sn
merecido, crecido i nacido; la terminaci catalana scut correspon, aix, en
aquells participis, a la terminaci castellana cido. Per ladmissi de verbs
com favorixer, prevalixer, formats per imitaci de favorecer, prevalecer,
etc., augmenta el nombre de participis en scut corresponents a participis
castellans en cido: favorescut, prevalescut, etc. I aix afavoreix la creaci de
participis com complascut, aparescut, comparescut, trets analgicament de
complacido, aparecido, comparecido.
Tots aquests participis novells terminants en scut han dsser naturalment evitats. La substituci dels verbs favorixer, prevalixer, pertenixer,
permanixer, etc., pels verbs afavorir, prevaler, pertnyer, romandre, etc.,
emmena leliminaci dels participis favorescut, prevalescut, pertenescut,
permanescut, etc., reemplaats per afavorit, prevalgut, pertangut, roms, etc.
I en els restants cal simplement canviar scut en gut: complagut, aparegut,
comparegut.
E R 139 H 121 B 151
V 13-14 A LP hi ha un error de composici amb lnies parcialment repetides. Entre augmenta i
etc., hem reprodut el text recompost que apareix a R i tamb a H i a B.
146
12
29 xi 1919
Un dels sufixos que serveix per a formar noms abstractes derivats dadjectius, s esa. Exemples: tristesa de trist, cruesa de cru, raresa de rar, avinentesa de avinent, pregonesa de pregon. El sufix castell corresponent s eza.
Per aquest sufix castell presentant-se sota la forma eza i sota la forma ez,
aix ha originat en catal un gran nombre de derivats en s en lloc de esa;
avids, escasss, senzills, honrads, etc., que responen als derivats castellans en ez: avidez, escasez, sencillez, honradez, etc. Sortosament hom sha
adonat fa temps daquest castellanisme, i avui seria difcil de trobar-ne
exemples en cap bon escriptor.
A part daquesta pertorbaci dordre morfolgic, el sufix esa nha sofert
una altra, que notem en molts altres sufixos: una pertorbaci en la seva
extensi, en el sentit de conformar-la a la del sufix castell eza. El catal formant noms abstractes mitjanant els sufixos esa, dat, ia, ana, etc., corresponents als castellans eza, dad, a, anza, etc., la llengua tendeix a fer correspondre un derivat en esa a un derivat en eza, un derivat en dat a un derivat
en dad, etc. Aix veiem recular privadesa davant privana, saviesa davant
sabiduria, solitud davant soledat. Anlogament, entre els derivats verbals,
veiem pronunciaci tendir a eliminar pronncia, duraci durada, advertncia advertiment, i una muni de postverbals en o ocupar el lloc de derivats
en ment.
Conv que els escriptors tinguin esment daquesta tendncia per combatre-la, sense que aix vulgui dir que en els casos en qu els mots en concurrncia siguin ambds bons, com sesdev amb pronunciaci i pronncia
o vivor i vivesa, calgui preferir sistemticament el ms allunyat del castell.
10
15
20
E R 33 B 347
V 3 pregon.] pregon, vellesa de vell R B || 4 castell ... forma ez] presentant en castell
la variant ez R B || 11 molts] om. R B || 21 per] per a B
13
30 xi 1919
XIII
A ladjectiu castell bajo correspon en catal el mot baix: Un hombre bajo,
Un home baix. Bajo, en castell, es pot usar tamb com a adverbi, precedit
147
10
15
20
generalment de a quan denota lloc: Hablan bajo, Estn abajo. A bajo adverbi correspon tamb en catal baix: Parlar baix, Sn a baix.
Bajo, en castell, pot encara sser usat com a preposici, o s, regint un
nom: Bajo la presidencia de, Bajo este aspecto. En aquest cas bajo no ha dsser tradut pel mot baix, sin pel mot sota. No direm, doncs, Baix la presidncia de, Baix aquest aspecte, com fem habitualment induts per lequivalncia dels mots bajo i baix adjectius o adverbis; sin Sota la presidncia de,
Sota aquest aspecte.
Heus aqu altres exemples de la preposici sota en els quals en lloc seu
solem usar baix a imitaci del castell: Sota limperi de, Sota el domini de,
Sota lobligaci de, Sota les ordres de, Sota el comandament de, Sota la protecci de, Sota el pes dels anys, Sota un altre nom, Sota la influncia de, Sota
forma de, Sota pretext de, Sota promesa de, Sota amenaa de, Sota silenci,
Sota jurament, Sota cauci.
Com no diem Baix la pell sin Sota la pell, no havem de dir Baix les
ordres, sin Sota les ordres. El catal en aquest punt s ms acostat al francs i a litali que no pas al castell. Comparem en francs: Servir sous les
ordres de, Tenir sous sa domination, Passer sous silence, tre sous la protection de, tre mis en libert sous caution, Affirmer sous serment, Sous promesse de, Sous ce prtexte. En itali: Aver sotto il proprio dominio, Sotto
questo aspetto, Sotto la protezione di, Sotto pretesto di, Sotto forma di, Sotto
minaccia di, Ordiniamo sotto pena di morte.
E R 104 H 93 B 254
V 8 fem] alguns fan B || 11 Heus aqu] Heus aqu R H Heus ac B || 12 solem] se sol B
14
1 xii 1919
XIV
148
Per evitar el pues castell, tan freqent en el llenguatge parlat, certs escriptors es posaren a reemplaar-lo per doncs en tots els casos. El pues castell
t dues valors: la de conjunci illativa o continuativa i la de conjunci causal. Quan t la primera valor correspon al mot catal doncs: No quieres
hacerlo? Pues te arrepentirs algn da. No vols fer-ho? Doncs ten penedirs
algun dia. Per quan s causal, o s, quan serveix per a unir a una proposici anterior una proposici en qu es dna la ra de o que la primera afirma, pues no pot traduir-se per doncs. Dir Deu estar malalt doncs no ha vin-
gut (traducci de Debe de estar enfermo pues no ha venido) s encara, malgrat la subsituci de pues per doncs, incrrer en un castellanisme, puix que
hom dna al mot doncs una valor manllevada al pues castell.
Ha estat dit i repetit mil vegades que una proposici en qu sexplica o es
justifica o que acabem denunciar en una proposici anterior, no pot sser
introduda amb la conjunci doncs, que denota la conseqncia, la conclusi. Aquestes dues dretes no es troben, doncs sn paralleles, no vol dir que
no es troben perqu sn paralleles, sin que sn paralleles perqu no es troben. Es comprn com seria perjudicial per a la llengua que fssim significar
a un mateix mot perqu i per consegent (els castellans per a la segona daquestes significacions tenen luego).
Per, malgrat la campanya que sha fet contra el doncs causal, encara el
trobem usat en moltes publicacions catalanes. Havem notat, per exemple,
que el Patufet lusa abundosament, i aix s tant ms lamentable que aquest
peridic va endreat als infants, els quals trobant-lo usat un dia i altre dia,
poden acabar per incorporar-lo a llur llenguatge. Una defectuositat de la
llengua escrita, que, malgrat la seva difusi dins aquesta, no ha aconseguit
encara passar a la llengua parlada, est ara en perill dintroduir-shi i darrelar-shi en donar-la com una construcci normal a lectors que es troben en
una edat en qu encara no est ben fixada en llur esperit la valor tradicional de moltes paraules.
Com seria, doncs, de desitjar que una publicaci com el Patufet, tan
difosa entre els nostres infants, evits curosament aquest doncs, amb ls del
qual est fent un mal que pot sser irreparable!
10
15
20
25
30
E R 66 H 67
V 23 va] s H
15
2 xii 1919
XV
Sovint, davant un arcaisme, veiem gent protestar indignats contra les invencions dels escriptors actuals.
Un dia mescometia un periodista catal demanant-me don ens havem
tret el mot assabentar, que ell jutjava, daltra part, absolutament superflu,
puix que ja tenim el mot enterar, que li semblava perfecte. Un altre dia llegem en un diari madrileny una correspondncia barcelonina en qu lautor
149
10
15
20
feia saber als seus llegidors castellans que aqu ens dedicvem a inventar
paraules i posava com exemple el mot acomiadar, que no era, segons ell,
sin una imitaci desgraciada del congdier francs...
Assabentar i acomiadar sn, no cal dir-ho, dos mots ja usats pels nostres escriptors medievals:
Oint dir la Viuda reposada que Tirant venia e era ja tan prop, tanta fou
la temor que pres (prengu) ques pensava spasmar... Entr-sen en la sua
cambra e aqu ella fu molt grans lamentacions, plorant, batent-se lo cap e
la cara. Car en aquella hora ella se tingu per morta e cregu verdaderament
que Tirant faria fer della una cruel sentncia per o com sabia que era stat
assabentat per Plaerdemavida... Tirant lo Blanch, cap. CDI.
Per qu us dehim e manam expressament... que... acomiadets los dits
tres frares preycadors, que dins huyt jorns aprs que a lus haurets intimat,
ells sien fora de tots nostres regnes e senyoria... Lletra de Pere III al governador del Rosell, del 1384.
E R 39 B 415
V 3 m] ens R B | me] nos R B || 21 del 1384] de 1384 B
F 12-17 Martorell (1873-1905: iv, 212; [2005: 1379]); cf. DAg i, s. v. assabentat (extracte) || 18-20
Rubi i Lluch (1908 [2000]: 323)
N 17 Fabra ja t un Tirant lo Blanc a Bilbao el mar de 1906 (Lamuela i Murgades 1984: 228); a
CF 662,2 remet explcitament al vol. i pg. de led. dAguil. || 18-20 Primer extracte dels
Documents de Rubi, el primer vol. del qual s una obra bsica en la descripci de la llengua
medieval segons Fabra: s, amb el Tirant, la font ms utilitzada a les CF i proporciona els materials per a Fabra (1926 [2006b: 257-286]). Els exemplars de Fabra dels dos vol. de lobra sn
actualment a la Universitat de Basilea (donaci de Germ Coln).
16
3 xii 1919
XVI
150
Un resultat de la influncia castellana s lencongiment de certs mots, els

quals, persistint en les accepcions ms familiars, es troben reemplaats pels
mots castellans corresponents en les accepcions menys usuals, o als quals no
havem sabut encomanar una accepci novella que els castellans han donat
als mots corresponents. Aix, diem aquesta cendra far un bon lleixiu, per
una ampolla de legia; el sostre duna cabana, per el techo duna sala; pa
sense llevat, per llevadura de cervesa; el rierol que va al mol, per larroyo
dun carrer; les arrels dun arbre, per les races duna equaci; les arestes del
blat, per les aristes dun prisma; dos brancs bessons, per uns gemelos de
teatre; una post guerxada, per una superfcie alabeada; una guspira o una
espurna de foc, per una xispa elctrica; els esperons dun gall, per posar-se
les espueles; les finestretes duna torratxa, per les ventanilles dun vag; la
calor dun dia distiu, per el calor que desprn un vapor en condensar-se. Hi
ha gent que no saben dir els costats dun angle, el calze duna flor, malalties
de la gola: han de dir els lados dun ngul, el cli duna flor, enfermedats de
la garganta.
Quan el mot castell ha penetrat en el llenguatge corrent, la seva extirpaci s dificilssima. Qui far mai dir lleixiu de la legia? Per a una dona
catalana lleixiu s nicament el lleixiu obtingut de la cendra, i difcilment
podr mai anomenar aix el lquid descolorant que compra embotellat, el
qual ha aprs danomenar legia. Igualment difcil seria la substituci de
arroyo per rierol, de gemelos per bessons o de vano per ventall.
En canvi, quan el mot castell no ha esdevingut un mot del llenguatge
corrent, llavors la seva subsituci pel mot catal no s gens difcil: expressions com lados dun polgon, aristes dun prisma, cli de cinc spals, calor
especfic, rai quadrada, etc., no hi ha cap dificultat a reemplaar-les, i aix
ja ho practiquem, per costats dun polgon, arestes dun prisma, calze de cinc
spals, calor especfica, arrel quadrada, etc.
10
15
20
25
E R 40 H 39 B 321
V 1 castellana] forastera B || 8 races] races B || 13 istiu] estiu H B || 18 Qui] Qui R H B | legia] leja
B || 21 legia] leja B || 22 o de vano per ventall] om. H || 26-27 etc., ... per] esdevindran H
17
4 xii 1919
XVII
Posseint el catal, entre vocals, el so de s sorda, representat ss, com per exemple en grossa, i el so de s sonora, representat per s, com per exemple en nosa,
aix li permet, en els manlleus del llat, de transcriure la ss i la s llatines respectivament per ss i s: les formes catalanes de possibilis i fusibilis sn possible i fusible, el primer pronunciat amb s sorda com grossa, i el segon amb
s sonora com nosa.
El castell, que no posseeix sin una s (sorda), transcriu igualment la ss
i la s llatines: els dos mots damunt dits sn, en castell, posible i fusible.
Quan, gent que fem la nostra cultura en castell, transportem al catal
151
10
15
20
25
un llatinisme castell que presenta una s situada entre dues vocals (a la qual
el catal pot fer correspondre una ss o una s), s natural que no sempre ensopeguem a donar-li la s que li pertany de portar segons la seva etimologia; i
daqu prov el nombre considerable de mots dorigen erudit que pronunciem, i dhuc escrivim sovint, amb ss en lloc de s i viceversa.
Adhessi, cohessi, explossi, explossiu, exclussi, corrossiu, centssim,
millssim, centessimal, infinitessimal, apoteossis, crissis, assil, basslica, nassal, entussiasme, Eussebi, Cssar, ssia (les grafies correctes sn: adhesi,
cohesi, explosi, explosiu, exclusi, corrosiu, centsim, millsim, centesimal,
infinitesimal, apoteosi, crisi, asil, baslica, nasal, entusiasme, Eusebi, Csar,
sia); admisi, admisible, presi, impresi, agresi, agresiu, discusi, disolut,
premisa, abscisa (les grafies correctes sn: admissi, admissible, pressi,
impressi, agressi, agressiu, discussi, dissolut, premissa, abscissa).
En els mots dorigen erudit, per a la recta escriptura de s i ss entre
vocals, no havem, doncs, datenir-nos a la pronunciaci, sovint defectuosa,
sin a letimologia, i a lortografia etimolgica subordinar llavors la pronunciaci.
E QE (XI, 1920 25-26) 1 R 191 H 131 B 24
V 4 per] om. R H B | possibilis i fusibilis] possibilem i fusibilem B || 9 Quan ... transportem] En transportar B
18
5 xii 1919
XVIII
10
152
Gaireb tots els mots dorigen erudit que presenten una z, els pronunciem
amb en lloc de z. Aix s degut al fet que al so de z castellana correspon
normalment en catal el so de : com a zcalo, zafiro, azufre, plaza corresponen scol, safir, sofre, plaa, aix a mots com zona, rizfago, ozono, topacio creiem que han de correspondre ona, rifag, oono, topaci.
Heus aqu els principals mots en qu la z s habitualment pronunciada : zebra, zfir, zelador, zenit, zigodctil, zigomtic, zimasa, zitznia, zodac, zona, zoolgic (i tots els comenats en zoo), amazona, zim, coriza, ozon,
piezmetre, rizfag, sizgia, topazi, trapezi, trapezoide, azoic (i tots els acabats en zoic), protozoari (i tots els acabats en zoari).
Molts daquests mots han estat sovint escrits amb o c en lloc de z:
ona, amaona, cimasa, etc. Avui, sortosament, ja shan anat bandejant de la
llengua escrita totes aquestes grafies errnies. Per resten encara, en la llengua parlada, les pronncies errnies: zona, amazona, zimasa, etc., rares
vegades els sentim pronunciats correctament, o s, amb s sonora i no pas
amb s sorda. No cal dir que haurem de posar a evitar aquestes pronncies
errnies la mateixa cura que posem a evitar, en la llengua escrita, les grafies
corresponents.
Perqu no basta que combatem les grafies dolentes de la llengua escrita: ens cal combatre igualment les pronncies errnies de la llengua parlada; no ens havem de contentar a escriure zona en lloc de ona, sin que ens
havem desforar a pronunciar zona i no pas ona. Aix mateix ens havem
desforar a pronunciar m i no pas n en mots com redemptor, redempci,
consumpci, sumptus, peremptori, i l doble i no pas l simple en mots com
allegar, illustre, collegi, expellir, anullar.
15
20
25
E QE (XI, 1920, 26-27) 2 R 192 B 60

V 6 Heus] Heus R B || 7 zitznia, zodac] om. R B || 8 zoolgic] zoologia R B || 9 sizgia]
om. B | (i ... zoic)] om. R B || 10 (i ... zoari)] om. R B || 12 etc.] trapeci ... R B
19
6 xii 1919
XIX
s un fet freqent que un mot catal perdi alguna de les seves accepcions
sota la influncia castellana: arrel, en laccepci de valor de la incgnita
duna equaci, s reemplaat per molts pel mot castell raz. Per el fet contrari sesdev tamb freqentment: que un mot que tradueix un mot castell en alguna de les accepcions daquest, nagafi les altres accepcions. s el
que passa quan tradum per doncs el mot castell pues conjunci causal: que
una frase com Pues no lo hagas es tradueixi Doncs no ho facis, ha portat
alguns a creure que una frase com Debe de estar enfermo, pues no ha venido, es podia traduir Deu estar malalt, doncs no ha vingut; baix, com havem
fet notar en una de les converses anteriors, s usat avui com a preposici, en
substituci de sota (Baix aquest aspecte, en lloc de Sota aquest aspecte), pel
fet que en castell bajo, al mateix temps que adjectiu (Un hombre bajo) i
adverbi (Hablar bajo) com en catal, pot sser tamb preposici (Bajo este
aspecto).
s aix que, sota la influncia del mot nada, que reuneix les dues valors
de res i gens, ja alguns comencen dusar res amb la valor de gens: que No
10
15
153
20
25
30
tinc res sigui la traducci de No tengo nada, els porta a traduir No duerme
nada per No dorm res.
En el cam didentificar el res catal al nada castell, al mateix temps
que sinicia aquesta tendncia a reemplaar gens per res, sinicia tamb la
tendncia a abandonar ls de res en sentit positiu, o s, traduint algo.
Construccions com les segents, correctssimes, sn avui ms aviat evitades
pels nostres escriptors:
Car si res me manats quels diga, dirls ho. Crnica de Jaume I.
No puch creure que lesperit, si res s, puixa tenir altre cam sin
aquell que la carn t. Bernat Metge.
E si res volets, car frare, daquestes parts, yo u far de bon cor.
E en a no haja falla, si en res nos desijats servir e complaure Lletra
del rei Mart al bisbe dUrgell (1405).
Com consir quel mn sia creat de no res, he maravella com de no res
pot sser creat res. Ramon Llull.
E R 41 B 322
V 8 Debe de] Debe R || 9-10 com ... anteriors] om. R B || 27 E ... cor] (la referncia daquesta citaci s parcialment illegible a LP: Lletra de ... Mata al comte dArmanyach.) om. R B || 28 desijats] desitjats R B
F 24 Jaume I (1873: 410; [1991: 297]) || 25-26 Metge (1889: 4; [2006: 127]) || 27 Rubi i Lluch (1908
[2000]: 255) || 28-29 d. (1908 [2000]: 435) || 30-31 Llull (1873-1904: i, 41; [1931-1934: i, 69])
N 9-10 Vegeu CF 13. || 24 Fabra t un exemplar de la crnica de Jaume I a Bilbao el mar de 1906
(Lamuela i Murgades 1984: 228). || 26 La citaci demostra que, per a Lo somni de Bernat Metge,
sutilitza led. de Gurdia (si res es) i no la dAntoni Bulbena i Tosell, que transcriu sia res,
ne (Metge 1891: 3; vg. tamb BC, ms. 3290, exemplar de led. de Gurdia amb correccions
manuscrites de Bulbena i Tosell). Com que Fabra ja inclou Metge en el seu programa de lectura dels clssics medievals de Bilbao, de 1906 (Lamuela i Murgades 1984: 228, 245), no pot haver
tingut en compte led. de Ramon Miquel i Planas, que aqu coincideix amb Bulbena i Tosell
(Metge 1910: 85). Cf. tamb CF 64,18: puig (com a Metge 1889: 133) / munt (Metge 1891:
108); i CF 393,13: per o que fos pus baix dels angels (com a Metge 1889: 7) / per tal que
fos pus baix quels angels (Metge 1891: 6). || 26 Fabra inclou un Bernat [...] que en Casas me
deixara en el seu pla de lectures medievals de Bilbao (1906); una carta de 1910 indica que es
tracta de Metge (Lamuela i Murgades 1984: 228, 245). || 31 El mar de 1906, Fabra demana a
Mass i Torrents que li faci arribar el Flix de Ramon Llull editat per Aguil (Lamuela i
Murgades 1984: 228); de fet, s led. de Jeroni Rossell, comenada el 1873 a Palma i enllestida
a Barcelona el 1904, de la qual havia tingut cura Mari Aguil, que la inclogu en la Biblioteca
Catalana; el seu fill ngel Aguil nexplica els detalls al prleg. El 1910, Fabra treballava amb
un exemplar de Casas Carb (Marquet [ed.] 2002: 86).
154
20
7 xii 1919
XX
Creiem que convindria de restablir, en lestil epistolar, lantiga distinci
entre els adverbis ac i aqu. Era emprat ac per a denotar la localitat on era
el que escrivia la lletra, i aqu, per a designar la localitat on era aquell a qui
aquesta anava adreada:
Com... micer Berenguer dez Pont, tornant de Barcelona ac, nos aport traslat dunes cobles... Lletra de linfant Joan a Bernat de So (1374)
Com ns hajam ordenat quen Garau de Flea vaja aqu per legir libres
gramaticals... Lletra de Pere III (1357).
En dues lletres de Pere III (1359) datades totes dues a Cervera, llegim:
... per o volem e us dehim e us manam quel dit libre, com perfet sia, ac
a Cervera o la on siam nos trametats sens tardana i Pregam-vos que aportets a preu al pus covinent e menor que porets aquella bblia la qual laltre
dia veem mentre que rem aqu en Barchinona.
La coexistncia dels dos adverbis ac i aqu amb la valor amb qu eren
usats en lestil epistolar medieval, permetia descriure pargrafs com els
segents, en qu els dos adverbis es troben elegantment contraposats:
Manam que vingats encontinent e aportets lo dit salteri aix com s,
car ac lo porets acabar, on haurets atzur e o que mester hi faa, mils
(millor) que no aqu (1368).
Nos vos farem donar los cent vint franchs o aqu o ac (1370).
A la qual vos responem que nos fem anar aqu lo dit micer Bernat
Dezpont, lo qual ha aqu e no ac lo dit offici (1388).
10
15
20
E R 60 H 25 B 374
V 11 sens] sense R H B || 20 Nos] Ns R Ns H B || 21 nos] ns R ns H B
F 5-6 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 253) || 7-8 d. (1908 [2000]: 181) || 10-11 d. (1908 [2000]: 191) ||
11-13 d. (1908 [2000]: 189) || 17-19 d. (1908 [2000]: 218) || 20 d. (1908 [2000]: 229) || 21-22 d.
(1908 [2000]: 355)
V1 17 Manam] manam espressament | s] s es
155
21
8 xii 1919
XXI
35
La diferent evoluci que han sofert els sons llatins en catal i en castell ha
estat la causa principal que un mateix mot llat aparegui sovint en aquestes
dues llenges sota dues formes diferents. El fet que la f inicial llatina caigui
en castell i es mantingui en catal, que la u de la sllaba final doni o en
aquell i sigui suprimida en aquest, i que el grup ly del llat vulgar hi esdevingui respectivament j i ll, s causa que el castell oposi la forma hijo a la
forma catalana fill, com a reflex de la forma llatina filium.
De les diferncies que presenten els dos mots, catal i castell, prolongaments dun mateix mot llat, la ms freqent i per tant la ms fcilment
remarcable s la presncia de la o final en el mot castell i la seva absncia
en el mot catal corresponent: oro or, peso pes, brazo bra, canto cant. Nhi
ha daltres tamb fcils de reconixer, per exemple, el manteniment en castell de les n finals, caigudes en catal: pan pa. Per nhi ha moltes que solament pot revelar la comparaci detinguda de tots els mots catalans i castellans dorigen com; i aquestes han dsser tingudes en compte com
aquelles per concloure si una forma s genunament catalana o ens ha pervingut del llat a travs del castell.
En catal modern trobem usats, traduint plazo, el mot plao i, novellament, pla. El primer es revela tot seguit com a castellanisme a causa de la
seva o final. Pla, al contrari, t tot laire dun mot catal i sembla abonar-lo
lexistncia de mots com bra correponent a brazo, lla corresponent a lazo,
etc. Per aquest pla, tret artificialment de plazo s realment la forma que
hauria revestit el prolongament catal de plcitum, don prov, a travs
duna forma intermediria platu, el plazo castell? El grup ct, que es
redueix a z en castell, no sembla pas donar en catal: comparem azor
(antigament ator, de acceptorem) i astor. Plao t, doncs, del castell no
solament la o sin la , i encara que la llengua, en prendre el mot plazo, li
hagus donat espontniament la forma pla (que li havem donat ms tard
artificialment), aquesta forma sens revelaria com a castellanisme a causa de
la seva .
Anlogament, la forma catalana corresponent a apoyo castell i a appui
francs, hauria estat apuig; doncs apoi, que havem format artificialment
traient la o de apoio, traeix encara la seva procedncia castellana malgrat lomissi de la o final.
s clar que el fet que un mot ens vingui del castell no vol dir que hagi
156
10
15
20
25
30
dsser sistemticament rebutjat: no hi ha cap llengua que no presenti manlleus fets a les altres llenges. Per s indispensable que tinguem una coneixena exacta de tots els castellanismes existents, disposats tothora a eliminar-ne el nombre ms gran possible.
E R 4 B 328
V 37 s indispensable] cal B || 38 castellanismes existents] nostres manlleus a altres llenges B
22
9 xii 1919
XXII
Avui sol donar-se al verb lliurar el sentit de deslliurar o alliberar. Lliurar era
emprat antigament per denotar o que avui designem normalment amb el
verb entregar, i en tal sentit cal usar-lo, bandejant del tot aquest verb, que
devem a la influncia castellana.
Heus aqu alguns exemples de lliurar, trets de documents medievals:
Manam-vos que a lamat de la cambra nostra Nicholau Lpez Dotena,
lo qual trametem a vs per la rah davall scrita, donets e liurets e donar e
liurar faats cavalls, cofres, libres, vexella, moneda, robes, joyes... faent fer
inventari per m de notari pblich de les dites coses que al dit Nicholau
seran liurades.
Per qu volem e us dehim e us manam que... tots los altres libres de la
dita art dastrologia los quals lo dit Dalmau vos demanar un aprs laltre
successivament... liurets a ell... recobrant, en cascun liurament dels dits
libres, albar o pocha dels libres que li liurets.
Diverses vegades vos havem escrit que un libre nostre lo qual se apella
Suma coleccionum... liurssets al batle general del regne de Valncia; e resposta vostra no havem hada, de qu ns maravella molt. E com nos hajam
mester lo dit libre, volem e us pregam que encontinent lo liurets al dit batle
general, qui l deu liurar al fael secretari nostre En Bernat de Bonastre, qui
aquell nos portar.
Metets en compte de vostra data cinch liures e mija per aquells deu
florins dor los quals, de manament verbal nostre... liurs a lhonrat e religis mestre Francesch Eximni.
... quatre crregues de robes, les quals, segons les letres que ls traginers
aportaven, eren e sn de labbat de Sant Feliu de Girona..., e les quals devien
10
15
20
25
157
sser liurades en Barchinona a casa de Maci Solzina, mercader de la dita

ciutat.
E R 43 B 472
V 5 Heus] Heus R B || 17 nos] ns R ns B
F 6-10 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 133) || 11-14 d. (1908 [2000]: 190) || 15-20 d. (1908 [2000]: 243)
|| 21-23 d. (1908 [2000]: 367) || 24-27 d. (1908 [2000]: 387)
V1 12 dit] dit en || 26 de] den
23
11 xii 1919
XXIII
10
15
20
Els dos mots catal i castell prolongaments dun mateix mot llat poden
haver pres cadascun una significaci diferent. Exemples: dona i duea, provinents ambds del mateix mot llat dmina; fillol i hijuelo, de filiolus; traure i traer, de trahere. I, en aquest cas, no s rar de veure en la llengua moderna el mot catal abandonar la seva significaci per adoptar la del mot
castell corresponent.
La significaci de trametre que t remitir, lhavem encomanada a remetre, i trametre ha caigut en desuetud.
Curar ha pres la significaci de curar castell; llavors havem abandonat
guarir; i la significaci que tenia curar, lhavem encomanada, sota la influncia del verb castell cuidar, al verb catal cuidar, que significava pensar (ex.:
cuidava morir-se).
Lliurar a penes susa en el sentit de fer a mans, i s comunament emprat
en el sentit de deslliurar o alliberar que t el mot librar.
Els dems, que volia dir la major part*, significa avui els altres; li havem
donat, doncs, servilment la significaci de la locuci pronominal castellana
los dems.
Tant com la introducci de mots castellans, aquests canvis de significaci constitueixen un castellanisme. Si no treballvem, doncs, a remeiar
aquestes pertorbacions semntiques del nostre lxic, aquest restaria encara
tot castellanitzat fins desprs que lhagussim netejat completament de tots
els mots manllevats al castell.
25
*Mentre les romanes visqueren pobrament, servaren ab sobirana diligncia castedat; tantost que
foren riques, mudaren les dems llur propsit Bernat Metge; E els servents, qui eren dins la vila,
laxaren-se anar a aquells sexanta cavallers, e occiren los dems, e prengueren los altres Desclot.
158
E
V
F
V1
N
R 42 B 323
3 dmina] dominam B | filiolus] filiolum B
23-24 Metge (1889: 182; [2006: 216]) || 24-25 Desclot (1885: 356; [1949-1951: v, 131])
23 servaren] observaren || 25 occiren] occiren ne (corregit a CF 457,13)
25 El juny de 1910, Fabra demana un Desclot a Casas Carb i ja hi treballa labril segent
(Marquet [ed.] 2002: 85, 122). El novembre escriu a Mass i Torrents que t les quatre grans
crniques a Bilbao (Lamuela i Murgades 1984: 245).
24
12 xii 1919
XXIV
Per remeiar els castellanismes no cal recrrer exclusivament a larcaisme.
Les aportacions dialectals ens forneixen materials preciosos per a refer el
lxic de la llengua literria. Desprs hom pot recrrer al manllevament de
mots llatins, que els nostres escriptors medievals practicaren abundosament. Desprs hom pot, encara, recrrer a la derivaci, procediment que t
sobretot lavantatge que un derivat ben fet s immediatament comprs per
tothom. Cal, doncs, que, al mateix temps que escorcollem la llengua antiga i
els parlars forans i no negligim els manlleus clssics, cerquem de vivificar
els nostres sufixos fent-los aptes a produir nous derivats.
En el dialecte central la majoria dels sufixos de derivaci eren com
petrificats, incapaos de donar naixena a noves formacions. Comptant, per
exemple, amb un nombre redudssim dadjectius formats amb el sufix vol,
aquests difcilment podien servir de model per a la formaci de nous adjectius en vol; per Verdaguer introdu en la llengua literria una muni daquells adjectius, i vol pogu aix esdevenir un sufix productiu, i fou possible la creaci de nous adjectius terminats en vol.
En els parlars rurals i en la llengua antiga trobem un gran nombre de
derivats que la llengua escrita moderna desconeix. Acollim-los curosament,
i no sols enriquirem el lxic amb els mots que hi aportarem, sin amb
aquells a qu els sufixos vigoritzats puguin donar naixena.
10
15
20
E R 35 H 57 B 348
V 1 Per] Per a H || 4 practicaren] practicaven R H B || 17 rurals] forans H || 19 aportarem] aportem
R H B || 20 sufixos vigoritzats] sufixos, vigoritzats, R H B
159
25
13 xii 1919
XXV
10
15
20
25
Aix com, en el cas que un mot catal i un mot castell provinents dun
mateix mot llat tenen una significaci diferent, sesdev sovint que aquell
abandona la seva significaci per adoptar la del mot castell, aix mateix
quan el mot catal s mascul i el castell femen o viceversa, arriba algun
cop que el primer abandona el seu gnere per prendre el del segon.
Costum, senyal, corrent, sn usats avui ms aviat com a femenins que
com a masculins: una bona costum; fes-hi una senyal; alg dir encara un
corrent daire, per tothom diu una corrent elctrica, una corrent dopini. La
distinci entre el fi i la fi tendeix a desaparixer en profit de el fi. No s rar
de sentir dir el vall traduint el valle, les llegums traduint las legumbres, i,
amb alteraci de la forma del substantiu, una petita ventatja en lloc de un
petit avantatge.
Un altre castellanisme relacionat amb el gnere s de traduir los incisivos per els incisius. Ning no diria, de primer antuvi, que aquesta expressi
enclou un castellanisme: ladjectiu incisiu s ben catal; s, correctament
catalanitzat, ladjectiu llat incisivus, que en castell apareix sota la forma
incisivo, i en francs, sota la forma incisif. Nosaltres mateixos potser havem
escrit en algun lloc: La f sarticula amb els llavis inferiors aplicats contra els
incisius superiors. Per en lexpressi castellana los incisivos, es sobreentn
el substantiu mascul dientes, i per aix ladjectiu substantivat pren la forma
masculina. El francs, en canvi, en qu el substantiu dents s femen, no diu
les incisifs, sin les incisives. En catal, doncs, en qu dents s femen com
en francs, ha de traduir-se los incisivos per les incisives. Loraci damunt
citada ha de dir aix: La f sarticula amb els llavis inferiors aplicats contra les
incisives superiors.
E R 28 B 318
V 8 tothom diu] molts diuen B || 18 els ... aplicats] el llavi inferior aplicat R B || 19 es] se B || 24 els
... aplicats] el llavi inferior aplicat R B
160
26
14 xii 1919
XXVI
El fet de dir-se:
Qu than donat? Res; Quants en tens? Cap; Tens pa? Gens; Vindr
algun cop? Mai; i el fet de no usar-se mai els mots res, cap, gens i mai en
les oracions expositives afirmatives, han portat a creure, ajudant-hi la comparaci amb el castell, que aquests mots sn negatius i que s abusivament
que el llenguatge parlat diu:
Si et demanen res, digues-mho; Si en vol cap, dna-lhi; Si fa gens de
vent, sho emportar tot; Si mai el veies, saludal de part meva.
s una error que cal combatre: els dits mots no sn negatius, i si les respostes res, cap, gens i mai sn negatives s perqu sn oracions ellptiques
en qu hom sobreentn la partcula negativa no. En les respostes damunt
dites, res equival a no mhan donat res; cap, a no en tinc cap; gens, a no en
tinc gens; mai, a no vindr mai.
Lluny de defugir aquelles construccions del llenguatge parlat, blasmades equivocadament per alguns, havem, al contrari, de mantenir-les curosament. Sn construccions que seria molt de doldre que es perdessin, les quals
trobem usades a cada moment pels nostres millors escriptors antics:
Qui s que res de b spia e ignor los actes virtuosos de...?, Tirant lo
Blanch.
Ns scrivim a nHuguet Cardona que si res hi fa a pagar per capletrar
o illuminar, que ho pach, Lletra de Pere III a Eximeno de Mont-real.
E si neguna (o s, cap) nau ve atrs, com s presumidor, ab poch treball podeu sser senyor della, Tirant lo Blanch.
E com gens de vent feia, tots se manejaven, dem.
10
15
20
E R 131 B 259
V 2 Qu] ... Qu R B | han] ha R B || 21 illuminar] illuminar B | Eximeno] Eiximeno B || 22 (o
s, cap)] [= cap] B
F 18-19 Metge (1889: 223; [2006: 235]) || 20-21 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 182) || 22-23 Martorell
(1873-1905: ii, 300; [2005: 718]) || 24 d. (1873-1905: i, 192; [2005: 278])
161
27
15 xii 1919
XXVII
10
15
20
25
30
162
El castell, quan en una oraci negativa com No le vemos nunca posa el

nunca davant el verb, suprimeix la partcula no i diu Nunca le vemos. El catal modern fa el mateix: diu No el veiem mai; per sense no, Mai el veiem.
Seria, per, preferible de no ometre la partcula no i de dir Mai no el veiem.
En les oracions com les expositives o imperatives, en qu el mot mai no
s possible en el cas que siguin afirmatives, lomissi del no s tolerable, perqu la sola presncia del mai indica suficientment el carcter negatiu de loraci i el no es innecessari. Per en aquelles oracions com les interrogatives
o les condicionals, en qu s possible dusar mai tant en el cas dsser afirmatives com en el cas dsser negatives, s evident que la supressi de la
partcula no s del tot inadmissible.
Altrament, dues oracions com Si no veneu mai, qu farien ells? i Si veneu mai, qu farien ells? esdevindrien idntiques en anteposar mai al verb:
Si mai veneu, qu farien ells?
Si mai veneu vol dir Si veneu mai, o s, alguna vegada. No pot, doncs,
admetres significant Si no veneu mai. Llavors cal dir Si mai no veneu.
Aix que diem de mai, podem igualment aplicar-ho als mots res, cap,
gens, enlloc i ning. Per amb alguns daquests mots lomissi del no pot
donar lloc a frases equvoques, dhuc en les oracions expositives. Per aix s
de recomanar que, en general, hom eviti lomissi daquesta partcula darrera mai, res, etc., en tota classe doracions negatives. Aix ho feien normalment els autors antics:
e jamay no t pugu induhir a creure-ho fermament, Bernat Metge.
e creent lo dit Crcius que l dit hiat o obertura jams no s pogus cloure..., Lletra del rei Mart.
e com ella veu (vei) que ell res no li deya..., Tirant lo Blanch.
migenant la grcia, ajuda e endreament de nostre Senyor, sens lo
qual res no pot aconseguir loable fi ne bona conclusi, Lletra del rei Joan.
car yo pens que de neg (ning) yo no dech sser represa, Tirant lo
Blanch.
negun (cap) acte violent no pot sser de longa durada, d.
E aix pensats de ordonar tot o que yo us he dit, que res nul hom no
spia, Muntaner.
E R 132 B 261
F 23 Metge (1889: 116; [2006: 179]) || 24-25 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 391) || 26 Martorell (18731905: iii, 137; [2005: 960]) || 27-28 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 376) || 29 Martorell (1873-1905:
iii, 49; [2005: 875]) || 31 d. (1873-1905: ii, 157; [2005: 604]) || 32-33 Muntaner (1860: 166; [19271952: ii, 65])
N 33 Pel que fa a la crnica de Muntaner, s ms probable que Fabra hagi utilitzat led. dAntoni
de Bofarull (1860) i no la de Coroleu (1886). En els passatges extractats totes dues donen el
mateix text, per en unes notes autgrafes de Fabra conservades en un full solt del vol. R-3569
de la BUB, hi ha un extracte de Muntaner amb remissi a la pg. de led. de Bofarull. El juny de
1910, Fabra treballava amb un exemplar de Casas Carb (Marquet [ed.] 2002: 86).
28
16 xii 1919
XXVIII
Res no s un mot negatiu. Solament en una oraci negativa en qu la supressi del verb emmena la supressi de la partcula no, res tot sol expressa una
negaci: per exemple, quan responent a la pregunta Qu tha dit?, diem Res,
que equival a dir No mha dit res. En la resposta Res la negaci rau en els
mots sobreentesos.
En una oraci afirmativa res vol dir alguna cosa. Ex.: Vull saber si li han
portat res. No s el mot res, sin la locuci no res, que expressa una negaci.
Ex.: Du cre el mn de no res.
Aix, Res no el commou s una oraci negativa que vol dir No hi ha res
que el commogui; No res el commou s una oraci afirmativa que vol dir El
commou no res, o s, la ms petita cosa. La supressi habitual del no en
ambds casos, dna a dues oracions de significaci tan distinta una mateixa forma: Res el commou. Aquest sol exemple demostra com s inadmissible la supressi del no en les oracions i en els termes negatius que contenen
el mot res.
Dun home coratjs direm que res no lespanta. Recordem lexemple del
Tirant lo Blanch: Les folles donzelles que de no res temoregen.
Comparem aquests dos passatges de Bernat Metge: No puch creure
que lesperit, si res s, puixa tenir altre cam sin aquell que la carn t, i
Lnima racional s simple, car de no res la cre Du.
I sobretot recordem aquell passatge de Ramon Llull, citat en una de les
notes anteriors: Com consir quel mn sia creat de no res, he maravella com
de no res pot sser creat res.
10
15
20
163
E R 133 H 103 B 260

V 1 un] om. R H B || 21 aquell] aquest B || 21-22 citat,... anteriors:] om. H B || 22 notes] converses R
F 17 Martorell (1873-1905: iii, 85; [2005: 906]) || 18-19 Metge (1889: 4; [2006: 127]) || 20 d. (1889:
29; [2006: 141]) || 22-23 Llull (1873-1904: i, 41; [1931-1934: i, 69])
V1 17 folles] folles de || 20 simple] simple naturalment e sens compositio
29
17 xii 1919
XXIX
10
15
20
La llengua literria ha perdut el mot davall. Davall era, respecte a avall, o

que damunt s respecte a amunt. Aix com a Vs amunt soposa Vs avall, a
Era damunt la taula soposava Era davall la taula. Heus aqu ara un cas en
qu era emprat davall i en qu seria sens dubte convenient de ressuscitar el
seu s.
En un escrit, per designar una cosa citada anteriorment, era emprat
ladverbi desss; per designar una cosa a explicar posteriorment, ladverbi
dejs:
Item un sobrealtar de lobratge de les desss dites tres capes.
Complint nostre manament desss dit.
Les coses desss expressades.
Entenem que alguns manaments que ell men ab los desss dits no
poden sser sin contra nos.
Als feels nostres... e a tots altres en poder dels quals sn les coses dejs
scrites, salut e grcia.
Per en lloc de desss i dejs hom emprava sovint respectivament
damunt i davall (sobretot aquest):
A la altea vostra, senyor, fa saber quel damunt dit senyor rey...
... e de totes les coses damunt dites.
Nos aport... les ymages dels reys davall scrits, s assaber...
Per la rah davall escrita.
La dita letra, que dada fo en Valncia, primer dia del mes e any davall
escrits.
E R 63 B 448
V 1 La ... davall.] om. R B | era] s R B || 3 soposava] soposa R B | Heus] Heus R B || 13 nos] ns R ns B
F 9 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 176) || 10 d. (1908 [2000]: 371) || 11 d. (1908 [2000]: 423) || 12-13
d. (1908 [2000]: 230) || 14-15 d. (1908 [2000]: 422) || 18 d. (1908 [2000]: 96) || 19 d. (1908
[2000]: 141) || 20 Ibd. || 21 d. (1908 [2000]: 133) || 22-23 d. (1908 [2000]: 250)
V1 12 manaments] tractaments
164
30
18 xii 1919
XXX
Malgrat quant sha dit contra llur admissi en la llengua literria, encara hi
trobem usats profusament els gerundis en guent: prenguent, diguent,
beguent, caiguent, coneguent, absolguent, tinguent, vinguent, sapiguent,
capiguent, volguent, valguent, siguent, etc. s que, per incria dels nostres
escriptors, la llengua literria no sha de veure mai desembarassada daquests gerundis? Admetre sapiguent o tinguent s una cosa aix com si els
castellans escrivissin supiendo i tuviendo.
Cal repetir que el gerundi t sempre el mateix radical que les formes
del present dindicatiu terminades en em o im? Si diem, en lindicatiu, prenem, havem de dir, en el gerundi, prenent i no pas prenguent; a diem correspon dient i no pas diguent; a bevem correspon bevent; a caiem, caient; a
coneixem, coneixent; a sabem, sabent; a cabem, cabent; a voler, volent; a
valem, valent; a absolem (no absolvem, com equivocadament diuen alguns),
absolent; a tenim, tenint; a venim, venint; a escrivim, escrivint.
Aix mateix direm veient (corresponent a veiem) i no pas vegent; vivint
(corresponent a vivim) i no pas visquent. El gerundi de sser s essent o sent,
per no siguent.
I el mateix que els gerundis en guent, cal evitar els infinitius en guer.
Poguer, volguer, valguer, sapiguer, capiguer, sn dolents; cal dir poder, voler,
valer, saber i cabre o caber.
10
15
20
E QE (XII, 1920 47-48) 10 R 134 H 109

V 12 voler] volem H || 12-13 a valem, valent] om. H
31
19 xii 1919
XXXI
Si en el gerundi es sent a vegades prenguent en lloc de prenent, en canvi en
el subjuntiu es sent alguns cops prenem i preneu en lloc de prenguem i prengueu, per exemple, quan es diu Vol que ho prenem en lloc de Vol que ho prenguem.
Quan en lindicatiu diem prenc, venc, vinc, valc, bec, ric, caic, moc,
165
10
15
20
conec, visc, etc., en el subjuntiu diem prengui, vengui, vingui, valgui, begui,
rigui, caigui, mogui, conegui, visqui, etc., i el radical daquestes formes es
mant en totes les formes del present de subjuntiu. Aquest temps, en el verb
prendre s prengui, prenguis, prengui, prenguem, prengueu, prenguin. Cal
dir, doncs, en el subjuntiu, prenguem i no pas prenem, prengueu i no pas preneu. Prenguem i prengueu, amb el mateix radical que prengui, sn formes
del subjuntiu; prenem i preneu sn formes de lindicatiu.
Dins el present de subjuntiu, a un singular prengui correspon un plural
prenguem; a vengui, venguem; a valgui, valguem; a begui, beguem; a caigui,
caiguem; a conegui, coneguem; a vulgui, vulguem; a pugui, puguem; a spiga, sapiguem; a escrigui, escriguem; a visqui, visquem; etc.: prenem, venem,
volem, bevem, caiem, coneixem, volem, podem, sabem, escrivim, vivim, etc.,
sn formes de lindicatiu i no pas del subjuntiu.
Si diem Volem que vinguis (subjuntiu) havem de dir Volem que vingueu
(subjuntiu); i, en canvi, direm No saben si veniu (indicatiu), com diem No
saben si vns (indicatiu).
E QE (XII, 1920 48-49) 11 R 135 H 111
32
20 xii 1919
XXXII
15
Suposem un verb com beure, que fa, en el present de subjuntiu, begui,

beguis, begui, beguem, begueu, beguin. Ja sabem que sovint es sent, en el
subjuntiu, bevem i beveu en lloc de beguem i begueu, com, per exemple,
quan es diu equivocadament Vol que us el beveu tot en lloc de Vol que us el
begueu tot. Bevem i beveu sn formes de lindicatiu, que en el present fa:
bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen. Com es diu, en el singular, Sap que tel
beus tot (indicatiu), per Vol que tel beguis tot (subjuntiu), cal dir, en el plural, Sap que us el beveu tot, per no Vol que us el beveu tot, sin Vol que us
el begueu tot.
Suposem, doncs, un verb com beure, en qu les dues primeres persones
del plural del present de subjuntiu sn beguem i begueu, diferents de les
corresponents del present dindicatiu, bevem i beveu.
Quan un verb aix s el verb principal duna oraci imperativa, en la primera persona del plural cal dir sempre beguem, tan si loraci s afirmativa
com negativa: Beguem-ne ms. No en beguem tant. Aix mateix es dir:
166
10
Prenguem-ne. No en prenguem. Resolguem-ho. No ho resolguem. Ajaguemnos-hi. No ens hi ajaguem.

Per en la segona persona del plural, cal dir begueu si loraci s negativa, per beveu si s afirmativa: No begueu tant, per Beveu-ne ms.
Anlogament: No en prengueu, Preneu-ne; No ho resolgueu, Resoleu-ho; No
us hi ajagueu, Ajaieu-vos-hi; No hi vingueu, Veniu-hi; No li escrigueu, Escriviuli; No encengueu el llum, Enceneu-lo.
La causa daix s que en les oracions imperatives negatives el verb no
es posa en imperatiu, sin en subjuntiu, el mateix que en castell (No bebas,
No bebamos. No bebis), mentre que en les imperatives afirmatives el verb
es posa en imperatiu i aquest s idntic al present de subjuntiu, llevat de les
segones persones. Limperatiu de beure s beu, begui, beguem, beveu,
beguin. Per aix en la primera persona del plural cal dir sempre beguem, i,
en la segona, uns cops begueu i altres beveu: No aprenguem les nostres llions i vosaltres no aprengueu les vostres. Aprenguem les nostres llions i
vosaltres apreneu les vostres.
Cal fer una excepci per a aquells verbs com dir, poder, voler, saber i
sser, que fan, en la segona persona del singular de limperatiu, digues,
pugues, vulgues, spigues, sigues. En aquests verbs la segona persona del
plural de limperatiu s idntica a la del subjuntiu: digueu, pugueu, vulgueu,
sapigueu i sigueu. Doncs, de la mateixa manera que sempra la forma
diguem aix en No ho diguem com en Diguem-ho, semprar la forma digueu
aix en No ho digueu com en Digueu-ho.
En un verb com beure, beveu s una forma dindicatiu i dimperatiu, i
begueu, una forma exclusivament de subjuntiu; en un verb com dir, dieu s
una forma exclusivament dindicatiu, digueu, una forma de subjuntiu i dimperatiu.
20
25
30
35
40
E QE (XII, 1920 49-50) 12 R 136 H 113 B 159

V 2 es] se B
33
21 xii 1919
XXXIII
Quins s el plural de ladjectiu quin, no el plural del pronom qui, el qual s
invariable. El plural de Quin voleu? s Quins voleu? El plural de Qui ser? s
Qui seran? Quins s la traducci de cules, no de quienes, que cal traduir per
167
10
15
20
qui: ... en son consell havia hmens molt savis, justs, honrats e en qui era
molt de b, Ramon Llull.
En algun autor modern llegim quins alegres, quins tristos com a traducci de quienes alegres, quienes tristes. Sha de dir qui alegres, qui tristos.
Ex.: ... e aix foren tuyt (tots) qui morts qui presos, Muntaner.
Modernament hom ha usat molt freqentment ladjectiu interrogatiu
quin com a adjectiu relatiu fent-lo correspondre a el cual castell i dhuc a
cuyo. Aquest s erroni de quin encara no ha estat bandejat del tot de la llengua literria. Encara shi troben a i lla construccions com les segents, que
cal combatre a ultrana fins a llur completa extirpaci:
Hi assistiren els pares, els quins foren obsequiats...; ... una gran gentada en la quina figurava...; ... foren suprimides immediatament, quina
supressi...; ... amb aquest medicament, quina virtut ja coneixes... Els
quals passatges cal refer aix: Hi assistiren els pares, els quals foren obsequiats... ; ... una gran gentada en la qual figurava...; ... foren suprimides
immediatament, la qual supressi...; ... amb aquest medicament, la virtut
del qual ja coneixes...
Ex.: Era un cavaller lo qual era molt vanagloris, Ramon Llull; E
aprs partiren de aqu e faeren la via de Constantinoble, en la qual via
encontraren, Pere III; ... ab aquest bast, la virtut del qual no ignores,
Bernat Metge.
E R 71 (1a part) H 71 B 91 (1a part)
V 23 Pere III] Crnica de Pere III B
F 4-5 Llull (1873-1904: i, 111; [1931-1934: i, 154]) || 8 Muntaner (1860: 221; [1927-1952: iii, 52]) ||
21 Llull (1873-1904: ii, 50; [1931-1934: iii, 154]) || 21-23 Pere III (1850: 299; 1885: 215; [1941:
296]) || 23 Metge (1889: 245-246; [2006: 247])
N 23 Quant a la crnica de Pere III, el text de Coroleu (1885) segueix el catal de Bofarull (1850);
Fabra pot haver utilitzat qualsevol de les dues edicions. El juny de 1910 demana a Casas Carb
que li envi la crnica del rei Pere i ja hi treballa labril segent (Marquet [ed.] 2002: 85, 122).
34
22 xii 1919
XXXIV
Hi ha molts verbs catalans que tenen el present de subjuntiu terminat en ga,
gues, etc., o gui, guis, etc., amb una g que no t el radical de linfinitiu. Aix,
beure fa, en el present de subjuntiu, begui, beguis, begui, beguem (no
bevem!), begueu ( no beveu!), beguin; moure fa mogui; riure, rigui; dir, digui;
168
dur, dugui; caure, caigui; plaure, plagui; vendre, vengui; respondre, respongui; doldre, dolgui; valer, valgui; conixer, conegui; venir, vingui; estar, estigui; sser, sigui.
Les formes de subjuntiu en ga (posteriorment gui) no sn igualment
antigues. Algunes delles sn hereditries, tals com diga i duga (del llat
dicam i dcam, amb canvi de la c en g); daltres sn formes analgiques que
durant ledat mitjana anaren substituint-se a les primitives formes de subjuntiu sense g, tals com moga i responga, que vingueren a reemplaar mova
i respona; daltres, en fi, no shan produt o generalitzat fins a lpoca moderna, tals com siga, spiga, cpiga, vulga, antigament sia, spia, cpia, vulla.
En els verbs en qu el present de subjuntiu termina en ga, gues, etc.,
limperfet termina generalment en gus, guessis, etc., i el perfet dindicatiu,
en gu, gueres, etc. Aix, a un present begui, beguis, etc., correspon un imperfet begus, beguessis, etc., i un perfet begu, begueres, begu, etc.
Conv no oblidar que aquesta regla t les seves excepcions: el verb
sser, per exemple, fa sigui, siguis, etc., en el present, i fos, fossis, etc., en limperfet. Essent, per, en tan gran nombre els verbs en qu a un present en ga
o gui correspon un imperfet en gus, sesdev que en els pocs verbs que fan
excepci a aquesta regla, la llengua tendeix a donar-los un imperfet en gus.
Aix, en el verb sser, en qu el present primitiu sia ha estat reemplaat per
siga, la llengua ha creat un imperfet sigus, que es troba actualment en concurrncia amb limperfet primitiu. En casos de concurrncia de dues formes
com fos i sigus, la llengua literria no pot sin donar la preferncia a la primera.
Cal, doncs, mantenir limperfet fos evitant curosament limperfet
sigus. Aix mateix, en els verbs saber, cabre, escriure, cal dir sabs, cabs,
escrivs, i no pas sapigus, capigus, escrigus.
Anlogament, en el perfet, cal substituir sigu, sapigu, capigu, escrigu, per fou, sab, cab, escriv, i, en el participi passat, sapigut, capigut, per
sabut, cabut. I en el verb sser, s preferible estat a sigut.
10
15
20
25
30
E QE (XII, 1920 82-84) 13 R 137 B 162

V 11 edat] Edat B || 33 el] om. R B
169
35
23 xii 1919
XXXV
10
15
20
25
En gramtiques, conferncies i articles han estat combatuts els mltiples

defectes en qu incorregueren els escriptors de la renaixena en les oracions
dites de relatiu; per una gran part daquests defectes persisteixen encara
actualment, o que justifica que els denunciem una vegada ms.
Les oracions subordinades dites de relatiu sn, com tothom sap, les que
es refereixen a un nom o pronom de loraci principal, fent doncs datribut
daquest nom o pronom. Ns un exemple loraci subordinada que volem
vendre en Tenim un cavall que volem vendre, la qual oraci subordinada s un
atribut del nom cavall, com ho s ladjectiu blanc en Tenim un cavall blanc.
Conv distingir aquestes oracions de les subordinades interrogatives,
les quals es refereixen al verb de loraci principal completant-ne o determinant-ne la significaci. Loraci de qu parlaven s una oraci de relatiu
en la frase La cosa de qu parlaven..., i s una subordinada interrogativa en
la frase No s de qu parlaven.
Els mots qu, qui, on, relatius i interrogatius alhora, serveixen per a
introduir oracions de relatiu i oracions interrogatives. No aix el mot quin,
que en els bons autors antics apareix nicament usat com a interrogatiu.
Quin s correcte en frases com: No sabem quin dia vindr, Saps quina
vol?, Mha preguntat quins llibres demanes, Ignorem per quin motiu ho han
fet. Per seria incorrecte (com ja havem notat en una de les converses anteriors) de dir La filla del meu amic, amb la quina havem parlat aquest mat,
o El meu amic, amb la quina filla parlvem ara mateix. En la primera daquestes frases cal mudar la quina per la qual; en la segona cal mudar quina
per la del qual: La filla del meu amic amb la qual havem parlat aquest mat.
El meu amic, amb la filla del qual parlvem ara mateix.
E R 71 (2a part) B 91 (2a part)
V 1 combatuts] combatudes LP, per error || 1-4 En ... ms] om. R B || 6-7 fent ... pronom] om. R B ||
19 han] ha R B || 20-21 (com ... anteriors)] om. R B || 22 la quina] quina R B
N 20-21 Vegeu CF 33.
170
36
26 xii 1919
XXXVI
Parallelament a la substituci de les formes sapigus i capigus, jutjades
imprpies de la llengua literria, per sabs i cabs, alguns fan la de pogus
per pods, la de hagus per havs. Contrriament al que sesdev en saber i
cabre, en els verbs poder i saber els imperfets en gus sn els sols correctes.
En saber i cabre, cal dir sabs i cabs, no sapigus i capigus; per en poder
i haver, al contrari, cal dir pogus i hagus, no pods i havs. Aix mateix, en
el verb estar, cal dir estigus i no pas ests com fan molts.
La regla segons la qual el radical de limperfet de subjuntiu (digus,
diguessis, etc.), i el de les dues primeres persones del plural del present de
subjuntiu (diguem, digueu) sn idntics, no t altres excepcions sin les
segents:
Saber, que fa, en el present, sapiguem, sapigueu, fa, en limperfet, sabs,
sabessis, etc. (perfet dindicatiu: sab, saberes, sab, etc.; participi passat:
sabut).
Cabre, que fa, en el present, capiguem, capigueu, fa, en limperfet,
cabs, cabessis, etc. (perfet dindicatiu: cab, caberes, cab, etctera; participi passat: cabut).
Escriure, que fa, en el present, escriguem, escrigueu, fa, en limperfet,
escrivs, escrivissis, etc. (perfet dindicatiu: escriv, escrivires, etc.).
Veure, que fa, en el present, vegem, vegeu, fa, limperfet, veis, veiessis,
etc. (perfet dindicatiu: viu, veres o veieres, vu o vei, vrem o veirem, etc.).
sser, que fa, en el present, siguem, sigueu, fa, en limperfet, fos, fossis,
etc. (perfet dindicatiu: fui, fores, fou, frem; etc.; participi passat; estat).
En voler i poder, les dues formes del present terminen en guem i gueu
i limperfet en gus, guessis, etc., com en tants altres verbs, per aquelles
tenen una u mentre que les formes de limperfet tenen una o: vulguem, vulgueu (amb u, com vulgui, vulguis i vulguin), per amb o, volgus, volguessis,
etc. (perfet dindicatiu: volgu, volgueres, volgu, etc.; participi passat: volgut); anlogament, puguem, pugueu, per pogus, poguessis, etc. (perfet dindicatiu: pogu, pogueres, pogu, etc.; participi passat: pogut).
Resta encara el verb haver, en qu les formes haguem i hagueu, tretes
analgicament (dacord amb la regla damunt dita) de limperfet hagus, es
troben en concurrncia amb hgim, hgiu i hagem, hageu. Qualsevol daquestes formes s preferible a aquelles. La llengua literria dna avui la preferncia a hgim, hgiu, que (ensems amb llurs variants hgem, hgeu)
10
15
20
25
30
35
171
40
frueixen duna extensi geogrfica molt ms gran que hagem, hageu. Per
hom no pot deixar de reconixer que aquestes sn el prolongament regular
de les formes antigues (hajam, hajau), amb el canvi habitual de les terminacions am i au en em i eu, que retrobem en vegem i vegeu (abans vejam i
vejau).
E QE (XII, 1920 84-85) 14 R 138
V 3 en] amb QE
37
27 xii 1919
XXXVII
10
15
20
En El libro que me diste y el de mi hermano son del mismo autor, on loraci

de relatiu que me diste es refereix al nom libro, que s el relatiu i libro s lantecedent daquest relatiu. En El libro de mi hermano y el que me diste son del
mismo autor, el relatiu que t per antecedent larticle el: el fet de sobreentendres en lantecedent el nom libro fa que aquell es trobi redut al sol article. Aquesta clusula es tradueix: El llibre del meu germ i el que em vas
donar sn del mateix autor. Al grup castell el que format per un el antecedent i el relatiu que, correspon en catal el grup el que. (En francs, celui
que.)
Per el grup el que pot tenir en castell una altra valor, per exemple, en
una frase com Compramos un libro del que era autor N. Aqu loraci de relatiu s del que era autor N., la qual es refereix al nom libro: el grup el que no
hi s la combinaci dun antecedent (el) i dun relatiu (que), sin que s tot
ell el terme relatiu, lantecedent del qual s el nom libro. Hom podria dir,
reemplaant el que per el cual: Compramos un libro del cual era autor N.
(Substituci impossible en El libro de mi hermano y el que me diste son del
mismo autor.) Quan el grup el que equival a el cual, llavors no li correspon
en catal el que sin el qual (En francs, lequel): Vrem comprar un llibre del
qual era autor N.
Hom podria dir, encara, de qu era autor N.; per no del que era autor
N. Ls de el que en lloc de el qual constitueix un castellanisme. Conv,
doncs, devitar el que, tan freqent en el modern catal literari.
E R 72 H 73 B 93
V 2o-22 Hom ... literari.] om. R H B
172
38
28 xii 1919
XXXVIII
El catal escrit, supeditat al castell, calcant-ne servilment totes les construccions, necessitava un mot que tradus el cuyo castell. Aix, hom fu significar cuyo al relatiu qual, i una frase com Una sala cuyas ventanas dan a la
plaza..., pogu sser traduda literalment: Una sala quals finestres donen a la
plaa... Aix era molt ms cmode que recrrer a la construcci antiga, massa
allunyada de la castellana: Una sala les finestres de la qual donen a la plaa...
Ja sha avanat molt en el restabliment de la construcci catalana el...
del qual; per encara hi ha molts que prefereixen qual, si no prefereixen
quin, que tamb ha estat molt en voga com a traducci del cuyo castell.
Laversi que molts sentien i que alguns encara senten envers aquella perfrasi s perfectamente explicable donat que la gent nostra, llegint i escrivint
quasi exclusivament el castell, no pot sin amb gran dificultat deseixir-se
dels motlles castellans. Per aix lnic mitj de combatre aquell sentiment
provinci ha dsser la lectura assdua dels nostres autors medievals, on es
troben tan bells exemples de la perfrasi el... del qual.
La pacincia e amor conjugal de Griselda, la histria de la qual fo per
mi del llat en nostre vulgar transportada, callar..., B. Metge.
... la ofensa s stada feta al senyor capit, sots la fe del qual ma vida
reposava, Tirant lo Blanch.
... seria no sser Du, sens lsser del qual tot quant s seria debades,
R. Llull.
Mas nostre senyor Deu, volent girar aquest goig en dolor, pres (prengu) lo dit infant..., lo qual ja haguem fet batejar..., de la mort del qual, sens
comparaci, munt ms lo dol e la ira que hagueren les nostres gents que
no lo goig que dabans havien haut (hagut) per lo seu neximent, Crn. de
Pere III.
10
15
20
25
E R 74 H 81 B 95
V 10 aversi] adversi R H || 10-14 Laversi ... dsser] Cal recomanar B
F 16-17 Metge (1889: 232; [2006: 241]) || 18-19 Martorell (1873-1905: iv, 102; [2005: 1280]) || 20
Llull (1873-1904: i, 8; [1931-1934: i, 31]) || 22-25 Pere III (1850: 249; 1885: 178; [1941: 243])
V1 17 del] de || 25 dabans] dabans ne
173
39
29 xii 1919
XXXIX
10
15
20
25
30
174
A vegades el pronom relatiu es refereix, no a un nom o pronom, sin a tota

loraci anterior. En aquest cas, el castell usa la forma neutra de el cual, que
s lo cual, o b del seu equivalent el que, que s lo que: Pidi Corts a sus
capitanes que discurriesen sobre la materia, encomendando a Dios la resolucin; lo cual encarg muy particularmente a fray Bartolom de Olmedo;
Los reos fueron condenados al ltimo suplicio; lo que caus un sentimiento general.
El catal modern, imitant servilment el castell, sha creat un relatiu
neutre que es distingeix del mascul per la forma de larticle, i tradueix lo
cual per lo qual: Molts dels invitats no comparegueren, per lo qual fou suspesa la festa. Per el catal medieval, que no disposava per a larticle duna
forma neutra diferent de la masculina, expressava altrament el relatiu neutre, i una de les expressions a qu recorria principalment era la combinaci
la qual cosa. Rebutjada la distinci entre un article neutre lo i un article mascul el, tot aconsella el restabliment daquesta combinaci com a forma preferent del relatiu neutre.
Heus aqu alguns exemples de la locuci la qual cosa, tan abundosament usada pel autors medievals.
... o hauries de atorgar que Deu s injust, la qual cosa s impossible,
B. Metge.
... guardats qu fets, que vs venits contra nostre senyoriu, la qual cosa
ns de vs no espervem, Crnica de Jaume I.
... e robaren la mia galea e mataren-me quaranta persones, de la qual
cosa, snyer, yo he feta demanda al com de Vencia, R. Muntaner
(1325).
... e vs nons havets respost a res da ne havets cura de venir, la qual
cosa nos s greu, per o com desijam fort que l dit salteri fos acabat e quens
en pogussim servir, Lletra de Pere III (1368).
En testimoni de la qual cosa manam que us sia feta la present carta,
Id. (1366).
Per ra de la qual cosa... sn necessaris deu senyals reyals esmaltats,
Id. (1370).
En memria de la qual cosa fo feta una gran esttua, B. Metge.
E R 76 H 75 B 100
V 17 Heus] Heus H B | aqu] ac R H B || 22 ns] ns R
F 3-5 Bello (1903: 189-190) || 6-7 d. (1903: 178) || 19 Metge (1889: 35; [2006: 144]) || 21-22 Jaume
I (1873: 43; [1991: 32]) || 23-24 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 74) || 26-28 d. (1908 [2000]: 217) || 29
d. (1908 [2000]: 211) || 31 d. (1908 [2000]: 226-227) || 33 Metge (1889: 221; [2006: 234])
V1 19 hauries de] hauries
40
30 xii 1919
XL
Sabut havem que vs havets dats o havets perms que sien partits los nostres esclaus que havem e tenem a la Ziza... de la qual cosa, si aix s, som
molt meravellats... Si aquest passatge duna lletra del rei Mart al seu fill
ofereix cap dificultat de comprensi al lector modern, no s certament a
causa de la presncia de la locuci relativa la qual cosa.
Aquesta locuci era caiguda en desuetud en la llengua moderna, que
lhavia reemplaada per lo qual; per, si tractant devitar aquest lo qual, que
devem a la influncia castellana, el substitum per la qual cosa, s evident
que no hi haur ning que deixi dentendre el sentit duna oraci pel fet que
aquesta sigui construda amb la dita locuci relativa.
No hi ha, doncs, cap inconvenient a reemplaar lo qual per la qual cosa.
Per convindria encara, en determinants casos, que la llengua disposs dalgun altre relatiu neutre ms breu, i aquest podria sser, darrera certes preposicions, el relatiu simple qu, del qual trobem nombrosos exemples en la
llengua antiga:
I ara lo dit abat, qui s ac, hans dit que no ha haut (hagut) lo dit llibre ne la lletra; de quns som molt maravellats (1367).
Per diverses letres nostres vos havem scrit e encarregat sobre algunes
grcies que havem necessries del pare sant en favor del monestir que ab la
grcia de Du havem fundat de lordre dels Celestins en lo palau nostre
major de Barchinona, e resposta alguna no nhavem hauda (haguda); de qu
som fort meravellats (1408).
Ents havem laccident de febre que havets hat; de qu havem haut
gran despler (1378).
A vs, rey prudentssim... sesguarda dhaver pietat e compassi de
les persones afligides; per qu yo, adolorida comtessa, vinch a la vostra excellncia a suplicar... que hajau pietat de mi, Tirant lo Blanch.
Interpretant e creent lo dit Crcius que l dit hiat o obertura jams nos
10
15
20
25
175
30
pogus cloure si alcun de la dita ciutat no saltava dins aquella vestit de ornaments militars, preposant lo ben com a son propi, salt ab son cavall dins
lo dit hiat o obertura; per qu la terra se cloh e torn a son acostumat stament; de qu s segu gran b a la cosa pblica (1397).
E R 78 B 102
F 1-3 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 399) || 16-17 d. (1908 [2000]: 214) || 18-22 d. (1908 [2000]: 442)
|| 23-24 d. (1908 [2000]: 276) || 25-27 Martorell (1873-1905: i, 61; [2005: 127]) || 28-32 Rubi i
Lluch (1908 [2000]: 391)
V1 25 dhaver] hauer (cf. CF 52,30)
41
31 xii 1919
XLI
10
15
20
176
El relatiu s un mot que, tot servint per a unir loraci de relatiu amb loraci principal, s al mateix temps un dels membres de loraci de relatiu. En
Jo no tenia el llibre que em demanaven, el terme conjuntiu que s completament directe dins loraci que em demanaven. En No havia estat encara mai
al teatre on ahir ens vrem trobar, el terme conjuntiu on s una determinaci de lloc dins loraci on ahir ens vrem trobar.
Quan el relatiu expressa un complement o una determinaci circumstancial, sesdev a vegades que tornem a expressar aquest complement o
aquesta determinaci mitjanant un pronom feble adjuntat al verb. Ex.: Era
aquella una soluci que ells, ja en articles, ja en conferncies, lhavien combatuda moltes vegades. En aquest exemple, el complement directe de combatuda s expressat dues vegades, primerament pel relatiu que i desprs pel
pronom feble la.
Aquest pleonasme s sobretot freqent amb els adverbis pronominals
hi i en: Un caf de la Rambla on ens hi trobvem sovint; Aquella font, don tot
lany en rajava una aigua abundosa...
Aquesta repetici dun dels membres de loraci, expressat primerament pel relatiu i desprs per un pronom feble adjuntat al verb, constitueix
una incorrecci sols tolerable en lestil familiar. Certament trobem exemples
duna tal repetici en les altres llenges, per en totes elles (llevat del romans, on ha passat a sser la construcci normal) s considerada com una
construcci defectuosa, i nosaltres, en lobra de redreament de la llengua
literria, haurem de tenir una gran cura a evitar-la.
En els tres exemples citats ens cal, doncs, suprimir el pronom feble
adjuntat al verb i dir: Era aquella un soluci que ells, ja en articles, ja en conferncies, havien combatut moltes vegades; Un caf de la Rambla on ens trobvem sovint; Aquella font, don tot lany rajava una aigua abundosa...
25
E R 79 B 110
V 20-21 romans] rumans LP
42
1 i 1920
XLII
En catal antic era molt usat el mot cosa designant el contingut duna oraci anterior. Aix, amb aquest mot era formada la locuci conjuntiva equivalent al relatiu neutre castell lo cual: E los dits tres frares... han fets vedar
e excomunicar los dits Pere Vidal e Berenguer Maresa...; la qual cosa s e
torna en gran minva e desobedincia de nostra senyoria e de nostres ordinacions e manaments, Lletra de Pere III (1384); Alarat nos havia emblat
lo castell de Penaguila; de la qual cosa havem gran dolor e gran ira,
Crnica de Jaume I.
Heus aqu, ara, alguns exemples duna altra construcci en qu figura
el mot cosa, la qual seria sens dubte molt convenient de reintroduir en la
llengua literria, al mateix temps que la locuci conjuntiva damunt dita:
Per o us pregam que de les dites istries... ne donets de present (ara)
cpia a labbat dArles, procurador nostre en cort de Roma, o a fra Jaume
Domenge, de lordre de Preycadors, enquiridor de Mallorques. E en a us
pregam que no haja falla, car cosa s de qu haurem gran pler, e us ho grahirem molt, Lletra de Pere III (1362).
... volem que... parlets ab en Luis e de part nostra lo preguets que ell a
ns vulla consentir la dita bblia...; e no res menys hajats letra del dit Luis
que sendre a la muller del dit Domingo, ab la qual li faa saber que li plau
que la dita bblia sia liurada a la persona que ns li trametrem...; e aquesta
letra trametets a ns on que siam, que la trametrem a la muller del dit
Domingo. E da hajats sobirana cura, com cosa ser de qu ns farets servey, Lletra de linfant Joan (1382).
... pregant-vos, car frare, que tota vegada que en avinent ho hajats, nos
scrivats de vostra sanitat e bon stament, com ser cosa de qu haurem sobiran plaer, d. (1383).
10
15
20
25
177
E R 77 B 101
V 3 fets] fet R B || 9 Heus aqu] Heus ac R B || 18, 20, 21 ns] ns R
F 3-6 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 323) || 6-7 Jaume I (1873: 382; [1991: 276]) || 12-16 Rubi i Lluch
(1908 [2000]: 202) || 17-23 d. (1908 [2000]: 307) || 24-26 Ibd.
V1 12 pregam] pregam affectuosament
43
2 i 1920
XLIII
10
15
20
En llat vulgar tota b situada entre dues vocals esdevingu v, don result
que mots com caballus, faba, habere, proba, gubernare, presenten v i no b
en totes les llenges novillatines. El castell, per, en qu la b i la v es confongueren de bona hora i les vacillacions entre les lletres b i v sn freqents
des dantic, en fixar lortografia daquestes lletres la conform a letimologia
i restabl la b llatina en aquells mots escrivint caballo, haba, haber, prueba,
gobernar, etctera.
El catal de la decadncia, oblidant lortografia tradicional daquests
mots i llur pronncia en les varietats dialectals que no confonen els sons de
b i de v (Mallorca, Camp de Tarragona, etc.), acab introduint la b castellana
en la majoria dells: Estorch, en la seva gramtica, arrib a escriure amb b el
verb haver i els imperfets en ava (parlava, anava, etc.). A poc a poc, per,
havem anat restablint la v; i avui tothom escriu ja cavall, fava, haver, prova,
governar, etc.
Ms que el restabliment de la v en aquest mots, ha costat el de la b en
aquells que escrivem equivocadament amb v per imitaci del castell, tals
com biga, rebentar, embenar, buidar, debanar.
Notem que la imitaci del castell ens port fins a copiar-ne grafies evidentment errnies, com mvil: en manllevar un mot al llat, la b hi s
conservada (Ex.: abolir, prohibir, hbil, dbil): mobilis, havia, doncs, dsser
catalanitzat mbil (Ex.: mobile en francs, mobile en itali); per bast que
el castell escrivs equivocadament mvil perqu el catal adopts aquesta
grafia.
E R 182
V 17 debanar] om. R || 21 Ex.] Cp. R
F 11 Estorch y Siqus (1857)
178
44
3 i 1920
XLIV
El mot castell barn, dorigen germnic, reunia les significacions que el castell modern expressa amb els dos mots barn i varn. Solament que aquell
mot apareixia escrit ads amb b ads amb v, vacillaci freqent en castell
a causa de la confusi antiga de la b i la v en aquesta llengua. Ms tard, en
fixar la seva ortografia, el castell adopt arbitrriament la b per aquell mot
en una de les seves accepcions (ttol nobiliari) i la v en les altres accepcions
(persona del sexe mascul, home fet, home de consideraci, etc.). Aix, el castell form dun sol mot dos mots: barn i varn.
El mot catal bar reunia tamb les significacions del mot castell
barn; per, a diferncia del castell, aquell mot apareix escrit constantment
amb b. Aix vol dir que bar (amb b) tradueix no solament el mot barn del
castell modern, sin el mot varn; aix com baronvol i baronvolment tradueixen els mots castellans varonil i varonilmente.
Sn appellats barons o viri aquells qui han tot lur creximent havent
arribat al quart grau de lur edat, Libre apellat Suma de collacions.
Lo bar ecclesistic deu sser... Id.
... los barons... qui sn en la edat baronvol..., Id.
... e per o deus com a bar resistir al diable, Eximni.
... sostengu baronvolment les coses contrarioses, Flos sanctorum.
... segons que porets (podreu) entendre en lo libre que s fu de la pres
de Maylorques. E encara vull que sapiats que la dita pres se fu pus vigorosament e pus baronvol..., Muntaner.
Conv, per, observar que bar (a part de la seva significaci de barn)
no t en catal modern la mateixa extensi que el mot varn, que conv
molts cops traduir per home, noi o mascle.
10
15
20
25
E QE (XII, 1920 128-129) 15 R 44 B 424

V 5 per] per a B || 11 el mot] om. R B || 18 ... e ... Eximni] om. R B
F 14-15 DAg i, s. v. bar [Joan de Galles (189)] || 16 Ibd. [Joan de Galles (254)] || 17 d., s. v. baronvol [Joan de Galles (189v)] || 18 d., s. v. bar, completat amb Art de be morir (1905 [1951]: a6)
|| 19 d., s. v. baronvolment [Flos sanctorum (1524: 109v)] || 20-22 Muntaner (1860: 16; [19271952: i, 27]); cf. DAg i, s. v. baronvolment
N 14-15 El DAg va constituir una eina molt til per a la redacci de les CF, ja que estalviava a Fabra
director, amb Manuel de Montoliu, de ledici del recull la consulta de textos medievals dispersos. Fabra nutilitza tant els fascicles i volums publicats com materials encara indits, i
noms el cita a CF 451. Aguil adequa de vegades la transcripci dels textos a les necessitats de
lentrada; daqu les divergncies entre les CF i les fonts quan aquestes tamb apareixen al dic-
179
cionari. Val a dir, per, que una part de la feina de lequip editorial encapalat per Fabra i
Montoliu va consistir, a banda dorganitzar i ordenar les cdules i redactar les entrades del
recull, a completar les cit., tal com es pot observar a les capses de lArxiu de lIEC on es custodien aquests materials (signatures LEX. 79-230 i sobres sense encapsar pendents dinventari;
vg. tamb els Advertiments al vol. i del DAg). Aix explica que, en algun cas, Fabra completi
Aguil amb loriginal (vg. aquesta CF 44,18 i CF 659,19). || 18 LArt de b morir consta com a
obra annima en led. que ngel Aguil datava a Valncia cap al 1491 i que Pere Bohigas considera produda a Saragossa per Paulus Hurus vers 1493 (Art de be morir 1905 i 1951). En led.
de 1507, de la qual a lpoca noms es coneixia un exemplar a Girona, consta errniament com
a obra de Francesc Eiximenis; vg. Mass i Torrents (1909-1910: 654-656; [1991: 125-126]).
45
4 i 1920
XLV
25
Per a lortografia de la b i la v en els mots hereditaris havem datenir-nos a

les grafies antigues o a la pronncia daquelles regions que no confonen la
b i la v. Quan ens guirem per lortografia castellana, omplrem el catal de
grafies errnies; dotzenes de paraules foren escrites amb b en lloc de v:
avarca, avet, avorrir, avortar, alcova, arrova, bava, cascavell, cavall, covar,
govern, prova, raval, savi, taverna, trvol, etc. Quan portats per la consideraci que els mots cavall, provar, etc., no tenen b com en castell, sin v com
en francs (cheval, prouver, etc.) o en itali (cavallo, provare, etc.), volgurem
guiar-nos pel francs o per litali, tamb alterrem la grafia tradicional de
moltes paraules: arribar, treball, sab, trobar foren escrits errniament arrivar, trevall, sav, trovar. Tampoc no ens podem guiar per letimologia, ni
dhuc tenint en compte la transformaci regular de la b llatina en v entre
dues vocals (Ex.: caballus : cavall); i aix perqu una paraula pot haver
sofert en la seva evoluci fontica una pertorbaci que hagi produt un
canvi irregular de b en v o de v en b; i la llengua literria lha de recollir tal
com s, en la forma mateixa en qu apareix en la boca del poble. En els mots
hereditaris (dorigen popular) lnica guia segura per a lortografia de la b i
la v s la mateixa llengua, no el llat, i menys el castell o el francs.
El mot del llat vulgar que don en francs vuide (avui vide) i en itali
vuoto, don en catal buit. Aquest adjectiu catal, prolongament del llat
vcitum, apareix constantment escrit amb b en catal antic i s pronunciat
amb b i no amb v a Mallorca (on es conserva perfectament la distinci entre
el so de b i el de v); doncs s un mot amb b i no pas v, malgrat de tenir v en
el seu origen. Aix mateix, malgrat dsser b el so que regularment correspon a una p llatina entre vocals (Ex.: ripa : riba, lupa : lloba), el mot catal
180
10
15
20
corresponent a spius s savi, constantment escrit amb v en catal antic i

pronunciat amb v a Mallorca.
E QE (XII, 1920 129-130) 16 B 18
V 3 castellana] daltres llenges B || 4 v] v, com les castellanes corresponents B || 6 etc.] etc.,
aparegueren escrits abarca, abortar, alcoba, arroba... B || 9 tamb] i tamb B || 13 caballus] caballum B || 18 el castell o el francs.] els altres idiomes. B || 26 spius] sapium B
46
5 i 1920
XLVI
Per qu la grafia canvi ha estat preferida a la grafia cambi?
Hom ha invocat en favor de cambi la pronunciaci: cambi, amb la seva
m, estaria ms dacord amb la pronunciaci que no pas canvi. Aix no t cap
valor en una llengua que admet els dos signes b i v per a la representaci del
so de b (bilabial), i que, donant a la v una pronunciaci bilabial, pronunciar la nasal anterior tamb bilabial (m), qualsevol que sigui la seva grafia. La
grafia canvi s, doncs, perfectament compatible amb la pronncia barcelonina cambi, com ho sn les grafies minvar, enveja, amb les pronncies mimbar, embeja.
Hom ha invocat en favor de cambi letimologia: canviar ve de cambiare, que ha donat cambiar en castell i cambiare en itali. Per aix, en un
mot hereditari, no s cap ra decisiva en favor de la b, puix que una b originria pot haver-se mudat en v, aix com una v en b (Ex.: corb, de corvus).
Hom ha invocat, encara, en favor de cambi la llarga tradici daquesta
grafia. I aix s que s una ra poderosa en favor de cambi; talment, que si
el mot canvi aparegus constantment escrit amb b en la llengua antiga, potser no fra una ra prou forta per a ladopci de la grafia canvi el fet que el
mot en qesti fos pronunciat amb v i no amb b en els parlars que, com el
mallorqu, no confonen els dos sons de b i de v. Una pronunciaci dialectal
que no hagus traspuat mai en la llengua literria no fra potser un motiu
prou poders per a fer canviar la grafia tradicional dun mot.
Per, en realitat, el catal antic coneix, al costat de la grafia cambi, la
grafia canvi; i llavors el fet de pronunciar-se canvi i no cambi en un dialecte tan important com el mallorqu, s una ra decisiva en favor de la grafia
canvi; puix que ja no s qesti dintroduir una grafia novella, sense cap tradici en la llengua escrita, sin de triar, entre dues grafies antigues, la que
10
15
20
25
181
30
est ms dacord amb la pronunciaci actual, la que conv a un major nombre de dialectes, i aquesta s evidentment canvi:
En els casos en qu la llengua antiga vacilla entre dues grafies, s sempre preferible la que conv a un ms gran nombre de dialectes. Retinguem
aix per al dia que parlarem de les grafies gener i janer.
E QE (XII, 1920 130-131) 17 R 183 B 438
V 1 Per] Per R B
47
6 i 1920
XLVII
25
Els que troben artificiosa la construcci el... de qual, han de considerar que
ho s igualment qualsevol construcci feta amb el relatiu qual, i que la llengua popular defuig en general ls, no solament de qual, sin dels altres relatius en combinaci amb una preposici.
A les oracions de relatiu de la llengua literria introdudes amb les combinacions al qual, en el qual, del qual, etc. (aix com amb a qui, en qui, etc.),
la llengua popular oposa oracions introdudes amb el terme conjuntiu que i
en les quals el membre que en aquelles era expressat pels termes relatius al
qual, en el qual, etc., s expressat per un pronom personal feble. El poble
defuig construccions com: Aquella dona de la qual parlava tothom; Un home
al qual han dit tot aix; Una fusta de la qual fan rosaris; Un riu en el qual
shan ofegat centenars de persones. Diu ms aviat: Aquella dona que tothom
en parlava; Un home que li han dit tot aix; Una fusta que en fan rosaris; Un
riu que shi ha ofegat centenars de persones.
El poble no diu, certament, Una sala les finestres de la qual donen a la
plaa; per tampoc no diu: Una sala quals finestres donen a la plaa. El
poble diu: Una sala que les finestres donen a la plaa. La construcci les
finestres de la qual no s popular, per tampoc no ho s la construcci quals
finestres, amb qu els escriptors de la renaixena traduen literalment cuyas
ventanas.
De les tres construccions les finestres de la qual, quals finestres i que les
finestres, la sola correcta s la primera; la tercera, com a construcci popular, pot sser tolerada en determinats casos (aix com les altres construccions
populars damunt citades); per la segona s del tot inadmissible, car s una
construcci incorrecta tot essent tan artificiosa com la primera.
182
10
15
20
E R 75 H 105 B 96
V 1 que] qui B || 19 renaixena] Renaixena B
48
7 i 1920
XLVIII
Els escriptors moderns, en posar en s un mot arcaic, no sempre li donen la
significaci que tenia en la llengua antiga, a vegades potser per ignorncia
daquesta significaci, sovint, per, a gratcient, cercant de remeiar una
defectuositat de la llengua moderna.
Quan un mot de la llengua antiga ha pervingut a la llengua actual
havent sofert en el transcurs del temps un canvi de significaci, la llengua
literria moderna pot perfectament admetre aquest canvi en la majoria dels
casos; ladmissi de la significaci novella no s llavors sin el reconeixement dun fet acomplert.
Per quan reintrodum en la llengua escrita un mot antic caigut en desuetud, no ens s perms de donar-li una significaci o una valor diferent de
la que tenia en la llengua antiga. Quan larcaisme adms haur reesdevingut
vivent, llavors levoluci de la llengua el pot portar a adquirir una significaci novella que ens caldr en general admetre; per en el moment de manllevar-lo a la llengua antiga li havem evidentment de donar la mateixa significaci que tenia en aquesta. Del contrari establirem arbitrriament un
divorci entre el lxic antic i el modern.
10
15
E R 49 B 301
49
8 i 1920
XLIX
En una frase com La casa que has comprat era del meu germ, en qu lantecedent del relatiu (que) s el nom casa, lobjecte denotat per aquest nom
en loraci principal, s designat pel pronom que en loraci subordinada.
Quan, dins el terme relatiu, volem designar lobjecte pel mateix nom, llavors
183
10
15
20
25
el mot relatiu, usat com a atribut daquest nom, esdev un adjectiu, i com
que no hi ha altre adjectiu relatiu sin qual, la forma que ha de revestir el
relatiu davant daquell nom (determinant) s el qual o la qual: Havem rebut
la carta en qu ens encarregveu...; la qual carta havem trams a...
Cal insistir molt que lnica forma correcta del relatiu emprat com a
atribut dun nom substantiu, s el qual, que avui trobem generalment reemplaada per qual sense article o b per quin, malgrat quant sha dit contra
aquestes dues formes.
En els autors antics, que, alguns, fan un s excessiu del relatiu com a
atribut, no cal dir que aquest apareix constantment sota la forma el qual:
... donant lo cor abundncia de sanch per tots los membres, en la qual
abundncia sn enfortits los membres, Llull.
... car de la coneixena de sos defalliments naix en lom humilitat e
menyspreu de si mateix, la qual humilitat s fonament e porta per la qual
tota virtut e tot b ha entrar dins lom, Eximni.
... les obres de mur e dels valls del nostre monestir de Poblet, les quals
obres sn custdia dels ossos dels pus glorioses reys.
... un drap de ras en lo qual s ystoriada la pres e setge de Cathnia,
e lo qual drap nos devia portar en Guillem Gavella.
... tem, un estoig de calze de cuyr sens calze, lo qual estoig ha una
esquelleta petita de coure e tres capcetes poques de fust, en les quals capcetes no ha res.
... Per la qual rah...
E R 80 B 97
V 13 que, alguns,] alguns dels quals B || 19 Eximni] Eiximenis B || 23 en] En B
F 15-16 Llull (1873-1904: ii, 167; [1931-1934: iv, 115]) || 17-19 Eiximenis (1904: 22-23; [2005: 21])
|| 20-21 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 300) || 22-23 d. (1908 [2000]: 421) || 24-26 d. (1908 [2000]:
176-177) || 27 P. ex.: Martorell (1873-1905: iv, 161; [2005: 1330])
N 19 El juny de 1910, Fabra demana a Casas Carb que li envi algun text de Francesc Eiximenis
a Bilbao (Marquet [ed.] 2002: 85). El novembre escriu a Mass i Torrents que t lo XIIen llibr.
del cresti (Lamuela i Murgades 1984: 245), que llegeix en lantologia de Bulbena i Tosell CF
445, 16-17: entengues en studis (Eiximenis 1904: 30); entengus a studi (Eiximenis 1484:
b5v) i a travs del DAg.
184
50
9 i 1920
L
Encara hi ha molts que no gosen o no saben escriure perqu traduint para
que. Perqu, segons ells, tradueix tan sols la conjunci causal porque, i quan
s qesti de traduir la conjunci final para que, escriuen per a que.
Ni el catal parlat ni el catal antic fan aquesta distinci. La conjunci
catalana perqu, el mateix que la italiana perch, reuneix les dues valors de
les conjuncions castellanes porque i para que. El catal antic usa perqu com
a causal i com a final, i potser, dins ls poc freqent que fa daquesta conjunci, hi trobarem ms exemples de perqu equivalent a para que que de
perqu traduint porque:
... e no l deixava reposar perqu s canss, Tirant lo Blanch.
... foren triats hmens forts e ab molta virtut, hmens leyals e piadosos, perqu fossen scut e defensa de les gents simples, Id.
Jo pensant que vosaltres fsseu leyals consellers vos havia appellat ac
perqu regssiu mon fill aprs ma mort, Eximni.
... e us pregam que de continent nos trametats lo dit libre perqu ns
lo vejam, Lletra de linfant Joan (1385).
Perqu, doncs, pot usar-se, no solament traduint porque, sin para que.
I si, en determinats casos, ens pot convenir de distingir formalment la conjunci final de la causal, no ens cal recrrer a la combinaci per a que, contrria al geni de la nostra llengua: podem perfectament recrrer a les dues
locucions conjuntives de la llengua antiga per tal que i per tal com, final la
primera i causal la segona.
10
15
20
E R 67 H 69 B 276
V 14 Eximni] Eiximenis B
F 10 Martorell (1873-1905: i, 248; [2005: 331]) || 11-12 d. (1873-1905: i, 97; [2005: 164]) || 13-14
Eiximenis (1904: 121; [2005: 138]) || 15-16 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 331)
185
51
10 i 1920
LI
10
15
20
Havem dit en la conversa anterior que para que es pot traduir pel mot perqu i, si es vol, per la locuci arcaica per tal que; per no per la combinaci
per a que, la qual s contrria al geni de la nostra llengua.
Davant la conjunci que, en efecte, repugna al catal ls de la preposici a aix com el de la preposici de. Les locucions conjuntives corresponents a les locucions prepositives fins a, a fi de, en cas de, des de, den de,
abans de, etc., no sn fins a que, a fi de que, etc., sin fins que, a fi que, en
cas que, des que, den que, abans que, etc.
Diem: No tornis fins a veurel. Per: No tornis fins que el vegis. Manamvos... que la dita lectura continuets o per res no la lexets (deixeu) fins que en
loch de vosaltres hi haja altres maestres.
Anlogament: A fi de veurel. Per: A fi que hi puguis anar. Sabent ns
que la dita reyna... desijava haver una bblia en lenguatge catal, lin trametem una de les nostres a fi que y puxa (pugui) legir...
Aix mateix: En el cas de mort. Per: En cas que no el trobessis. ...e en
cas que l dit sotsdispeser no hi volgus dar recapte...
... des que yo so mestre no he vist ne sabut que neg sia a tal hora fora
del castell (no des de que, com erradament escriuen alguns).
Aix, la preposici composta per a havia de reduir-se a per davant la
conjunci que, o que explica que a les dues preposicions per i per a correspongui una sola conjunci perqu.
E R 68 B 277
V 12 ns] ns B || 13 desijava] desitjava R B
F 9-11 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 420) || 12-14 d. (1908 [2000]: 302) || 15-16 d. (1908 [2000]: 286)
|| 17-18 Martorell (1873-1905: i, 278; [2005: 366])
V1 10 o] e
52
11 i 1920
LII
Si ha dsser dalguna utilitat el restabliment de les locucions conjuntives
per tal que i per tal com, s naturalment a condici de no usar-les indistin-
186
tament, com fan alguns. Cal emprar la primera com a conjunci final, traduint para que, i la segona com a conjunci causal, traduint porque.
... us pregam que l dit libre prestets al dit mestre Salom per tal que l
puga acabar.
... comanam a n Matheu Adri... tres libres... en lenguatge castell... per
tal que aquells fes trasladar en nostre lenguatge.
E per tal que creegats que l b e la honor del dit monestir reputam per
prpia... havem ordenat e volem...
Trametem-vos dins la present translat duna letra responsiva que
havem hada (haguda) de Bernat Colom... per tal que vejats clarament o
que cont.
... qui, com... fos trams en la ciutat de Roma per tal que digus als
regidors de la dita ciutat que...
... e trametets-nos lo libre en sa forma per tal com s ben corregit.
... e hajats scrivans que breument ho facen per tal com lo dit micer
Bernat no pot aqu aturar.
Per tal com lo monastir de Ripoll s dels pus solemnes e antichs
monestirs... volem que en lo dit monastir sia hada (haguda) memria dels
reys dArag...
Les dues locucions conjuntives per tal que (final) i per tal com (causal)
poden usar-se avantatjosament en lloc de perqu en aquells casos en qu ls
daquesta conjunci, final i causal alhora, podria donar lloc a una frase equvoca; i si es generalitzava la substituci de perqu per aquelles locucions
conjuntives, aix afavoriria sens dubte el restabliment de lexpressi relativa per qu. Per, sense necessitat duna reducci en ls de la conjunci perqu, creiem que podria intentar-se des dara el restabliment de lexpressi
per qu, equivalent al castell por lo cual:
A vs, rey prudentssim... sesguarda de haver pietat e compassi de
les persones afligides; per qu yo, adolorida comtessa, vinch a la vostra excellncia a suplicar... que hajau pietat de m.
10
15
20
25
30
E R 69 B 279
V 30 sesguarda] sesguarda (= pertoca) B
F 5-6 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 143) || 7-8 d. (1908 [2000]: 208) || 9-10 d. (1908 [2000]: 301) || 1113 d. (1908 [2000]: 324) || 14-15 d. (1908 [2000]: 391) || 16 d. (1908 [2000]: 205) || 17-18 d.
(1908 [2000]: 355) || 19-21 d. (1908 [2000]: 212) || 30-32 Martorell (1873-1905: i, 61; [2005: 127])
V1 17 hajats] haiats hi
187
53
12 i 1920
LIII
10
15
20
25
30
Partint del fet que a ladverbi castell ms correspon ladverbi catal ms,
havem fet correspondre als mots castellans dems i adems els mots dems
i adems. Ni lun ni laltre daquests dos mots sn admissibles, almenys com
a traducci de dems i adems.
Lindefinit dems s usat, com el seu corresponent castell dems, amb
larticle definit (els dems) i sense article (en lexpressi i dems). Les expressions que han de reemplaar els dems ens sn fornides per la mateixa llengua actual i han estat ja fa temps indicades (els altres, tots els altres, laltra
gent, etc.). Quant a lexpressi i dems, no s tampoc difcil devitar-la recorrent a diferents expressions que ens forneix la llengua antiga, tals com tots
altres, altres qualsevol:
Per tal que la obra del compendi ystorial comenada per maestre
Jaume Domnech... haja la conclusi que s pertany, havem dat crrech al
religis e devot nostre frare Antoni Ginebreda de continuar e acabar aquella... E com en la dita obra no s puixa (puga) procehir sens la darrera part del
Vincent ystorial, lo qual, segons havem ents, s en la libreria daqueix convent, pregam-vos affectuosament que la dita part e totes altres obres que lo
dit frare Antoni haja daqu mester per la dita ra, li faats liurar tota vegada que per ell vos seran demanades, sabent que da ns farets agradable
servey que molt vos grahirem, Lletra de Pere III (1385).
Als amats e feels tots e sengles governadors, veguers... e altres officials
nostres e encara a tots e sengles guardes levadors dimposicions... lochtinents e altres qualsevol als quals les presents pervendran o les coses dejs
escrites se pertanguen, e a cascun dells, salut e dilecci, Lletra del rei Joan
(1396).
s tamb recomanable la substituci, en les esqueles morturies, de
lexpressi i dems parents per i parents tots: fills, germans, cosins i parents
tots.
Quant a adems, el catal antic i lactual posseeixen prou mots que permeten devitar-lo en tots els casos: encara, encara ms, ms, endems, ultra...
E R 62 B 451
V 30 ultra...] ultra aix, no res menys, R | endems, ultra...] ultra aix. no res menys
B || R i B afegeixen al final: Manant per la present al maestre racional de la nostra cort ... E
encara manam al dit maestre...
188
E pregam-vos quens trametats tot quant tenets e hajats fet, e encara us recort dels fets
que ns (R) ns (B) havem fets en Siclia.
... e de lacord desss dit vos fem moltes grcies, e ms vos regraciam vostres liberals e
grans profertes.
E ns (R) ns (B) aprs (desprs) havem conquestats e applicats a nostra corona lo regne
de Mallorques e los comptats de Rossell e Cerdanya ... E ms havem cobrada Cerdenya, la
qual era perduda...
De avarcia les has notades, de poca fermetat e presumpci ... Dit has, encara ms, que
les dones sn parladores ... No res menys has dit ... B. Metge.
... segueix-se que demanar ultra a paga pecuniria s cosa fort injusta, Eximni (R)
Eiximenis (B).
F 12-20 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 333) || 21-24 d. (1908 [2000]: 387) || 34-35 d. (1908 [2000]:
194) || 36-37 d. (1908 [2000]: 400) || 38-39 d. (1908 [2000]: 357) || 40-42 d. (1908 [2000]: 310) ||
43-44 Metge (1889: 263, 266, 270; [2006: 252, 253, 255]) || 45 Eiximenis (1904: 114; [2005: 130])
V1 36 quant] quant vos || 43 e] e de || 44 parladores] parleres
54
13 i 1920
LIV
A propsit de la locuci conjuntiva per a que (que, com sabem, cal reemplaar per la conjunci perqu o per les locucions a fi que o per tal que),
diem que el catal rebutja ls de la preposici de, i que aix explicava que
a les locucions prepositives fins a, abans de, a fi de, en cas de, etc., corresponguessin les locucions conjuntives fins que, abans que, a fi que, en cas
que, etc.
Per aix, anlogament, a Estic content de fer-ho, soposa Estic content
que ho facis; a Amb la condici danar-hi, soposa Amb la condici que hi
vagis; a Acostumant-se a fer-ho, soposa Acostumant la teva llengua que no
spiga mentir.
No s que en el catal modern, sobretot en la llengua escrita, no hagi
penetrat la construcci castellana consistent a introduir les oracions completives amb la mateixa preposici amb qu sintroduiria el complement en
el cas que, en lloc dsser una oraci (que ho facis), fos un infinitiu (fer-ho),
o que dna lloc a les combinacions a que, de que, en que, a totes les quals
el catal antic oposa la simple conjunci que.
Per, la construcci amb el simple que (no precedit de preposici)
essent la construcci normal en el catal antic i essent encara ben viva en el
llenguatge parlat, s indubtablement la construcci que ens cal adoptar amb
exclusi de laltra, sobretot si es t en compte que aquesta s una construcci caracterstica del castell estranya a les altres llenges llatines.
10
15
20
189
25
30
Aquesta recomanaci ha estat feta prou vegades, per els nostres

escriptors no semblen pas haver-hi parat esment. I, aix, en llur prosa trobem a cada moment, amb molta ms freqncia que en el llenguatge parlat,
les preposicions a, de i en combinades amb la conjunci que. Davant la
vacillaci de la llengua parlada, en qu existeixen luna al costat de laltra la
construcci amb preposici i la construcci sense preposici, els veiem
decantar-se ms aviat cap a la construcci castellana, contribuint aix a accelerar la desaparici duna construcci catalana de qu trobem tan bells
exemples en els nostres autors antics.
E R 101 B 286
V 3 la preposici de] les preposicions a, en i de davant la conjunci que R B || 29 tan
bells] tants d R B
55
14 i 1920
LV
20
Heus aqu alguns passatges dautors medievals en qu la majoria descriptors moderns farien precedir la conjunci que duna de les preposicions a
o de: (Citats, entre altres, en la nostra Gramtica de la Llengua Catalana:)
... trams (tramet) la coloma, qui aport per senyal un ram dolivera
en sa boca en significana que la mar era baxada..., Llull.
... Flix recompt al sanct hom com era cahut (caigut) en dubitaci que
Deus fos res, dem.
... e donassen ocasi que fossen ben coneguts en lurs costums e maneres, Bernat Metge.
No s digne que tu sies causa de la mia mort, Tirant lo Blanch.
... s molt content que l metam (posem) en execuci, d.
... qui eren estats assabentats que en aquell dia alg dells devia pendre mort, Crn. de Pere III.
... e qui desija que hom lo crega, prenga en cascun parlar tostemps (sempre) veritat acostumant sa llengua que no spia mentir, Tirant lo Blanch.
... ne (ni) mostrar a lurs fills scincia o art ab qu puxen (puguin)
viure; ans se gloriegen que aquells vagen ben arreats brodats e encavalcats,
B. Metge.
(Trets de Documents per lHistria de la Cultura catalana mig-eval,
publicats per A. Rubi i Lluch:)
190
10
15
... jams no... donam creena que vs semblants coses hagussets dites
ne divulgades.
Com en F. de M., scriv nostre... nos haja feta fe, amb una poca, que
ell ha pagades de o del seu, quatuor libras.
... e nostre senyor Dus per sa inefable bonesa dar loch que les sagrades eucaristies seran en mans de sos feels.
Per qu volem e us manam que de nostra part instets e supliquets lo
papa que li plcia atorgar-nos...
25
E R 102 B 287
V 1 Heus] Heus R B | aqu] ac B || 3 (Citats ... Catalana:)] om. R B || 20-21 (Trets ... Lluch:)] om. R B
F 4-5 Llull (1906: 189; [2005: 271]) || 6-7 d. (1873-1904: i, 7; [1931-1934: i, 30]) || 8-9 Metge (1889:
85; [2006: 166]) || 10 Martorell (1873-1905: ii, 257; [2005: 684]) || 11 d. (1873-1905: i, 287; [2005:
378]) || 12-13 Pere III (1850: 358; 1885: 264; [1941: 367]) || 14-15 Martorell (1873-1905: ii, 162;
[2005: 607]) || 16-17 Metge (1889: 265-266; [2006: 253]) || 21-22 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 372)
|| 23-24 d. (1908 [2000]: 218) || 25-26 d. (1908 [2000]: 390) || 27-28 d. (1908 [2000]: 396)
N 5 El novembre de 1910, Fabra t la Doctrina pueril a Bilbao (Lamuela i Murgades 1984: 245).
56
16 i 1920
LVII
La combinaci no res menys ha estat usada pels escriptors moderns com a
traducci de lexpressi castellana nada menos i com a traducci de ladverbi francs nanmoins (cast. sin embargo).
En catal antic, per, sembla haver-se usat exclusivament com a sinnim de a ms, encara, ultra a, aix mateix:
Yo primerament veig que la nima dels bruts s substncia espiritual...
Aprs (desprs) veig que s substncia prpia... No res menys s racional...,
B. Metge.
E a ab tota veritat ho provar ab dits de la sancta scriptura e no res
menys ab los quatre evangelistes, qui no poden mentir, Tirant lo Blanch.
E lo dit maestre Jacme proms (promet) al senyor rey... E proms
(promet) encara que dins lo temps... E per les dues coses fu sagrament e
homenatge al dit senyor rey... E no res menys se oblig ab pena de altres .cc.
liures...
... regonexem a vs... que... nos havets liurat... un llibre de pergam... e
altre aix mateix de pergam... E no res menys que de nostre manament liurs (lliurreu) aquell mateix dia un nostre arns de jnyer al feel cambrer...
10
15
191
20
Ja sabets que ns havem fet assignaci de... a n Dalmau Planes... No res

menys lin manam ara fer altra...
... No res menys vos pregam... E aix mateix, molt car frare, vos pregam...
... dels fets que ns havem fet stants en Siclia... e no res menys de tot
o que shi s seguit despuys que nos ne partim (partrem).
E R 65 B 270
V 1 no res menys ha] no res menys, com hem indicat, ha B || 5 aix mateix:] aix mateix.
Vegeu, ultra els adduts en la conversa anterior, els exemples segents: B || 6-10 Yo ... ... Blanch.]
om. B
F 6-7 Metge (1889: 70-71; [2006: 160]) || 9-10 Martorell (1873-1905: ii, 332; [2005: 748]) || 11-14
Rubi i Lluch (1908 [2000]: 227) || 15-17 d. (1908 [2000]: 293-294) || 18-19 d. (1908 [2000]: 298)
|| 20-21 d. (1908 [2000]: 381) || 22-23 d. (1908 [2000]: 400)
V1 10 no poden mentir] mentir no podien || 12 dues] dites || 18 que] com || 22 havem fet] havem
57
18 i 1920
LVIII
10
15
192
Durant un temps hi hagu entre els escriptors catalans com una tendncia
a admetre, en els llatinismes, les transcripcions castellanes en substituci de
les transcripcions catalanes. Hom donava ja escassa importncia a la conservaci de certs grups, com mpt; era ja acceptada per molts la simplificaci
de la l doble; s a dir, no es combatia, ans tendia a consagrar-se, la prdua de
molts trets pels quals la forma catalana dels mots manllevats al llat es diferencia de la forma castellana.
s clar que les diferncies ms fortes entre les formes catalanes i les
castellanes, les trobem en els mots dorigen popular, on sn degudes al diferent tractament que han sofert els sons llatins en les dues llenges catalana
i castellana. La i la breus del llat, que han donat i i u en castell (tierra, rueda), no shan diftongat en catal (terra, roda); la o i la u de les sllabes
finals, que han persistit en castell en forma de o (caballo, digo), han caigut
en catal (cavall, dic); la f inicial, caiguda en castell (hormiga), persisteix en
catal (formiga); la l inicial, que el castell mant invariable (luna), s canviada en ll en catal (lluna); els grups ct, cl, sc donen ch, j, z en castell
(pecho, ojo, pez) i t, ll, x en catal (pit, ull, peix), etc.
Per els mots manllevats al llat no deixen de presentar tamb en ambdues llenges diferncies a vegades considerables; i s precisament la dife-
rent estructura dels mots hereditaris en luna i laltra llengua que s la causa
principal que hi siguin tractats diferentment els mots presos al llat clssic.
Tant en catal com en castell no sn conservades, en els mots manvellats,
les desinncies extiques us, um is, etc.; per, mentre el castell, per exemple, canvia les desinncies us i um en o (disco, cedro), el catal les omet o les
canvia en e (disc, cedre). Per el catal i el castell no sols tracten diferentment les terminacions llatines: el castell simplifica la s i la l dobles (posible, colegio), el catal les conserva (possible, collegi); aquell canvia el grup
mpt en nt (redentor), aquest el mant (redemptor); el primer redueix sovint
els grups pt i ct a t (cetro, delito), el segon no fa aquesta reducci (ceptre,
delicte), etc.
Totes aquestes diferncies mereixen dsser conservades. Abandonar
els procediments tradicionals de tractar els llatinismes s una cosa que ens
sembla inacceptable. Per nosaltres s tan inadmissible ladopci de la terminaci o en un llatinisme com la substituci del grup mpt per nt o la simplificaci de la l doble.
20
25
30
35
E R 5 B 329
V 25-26 Per ... llatines:] om. R B
58
19 i 1920
LIX
Quina extensi cal donar a ls de la preposici per a? Heus aqu una qesti que encara no ha rebut una soluci satisfactria. Potser la soluci definitiva que hom donar a aquesta qesti ser que, traduint para, en uns
casos ls de per a ser obligatori, en altres casos facultatiu i en altres terminantment interdit.
En el catal de la renaixena es manifestaren dues tendncies contrries: luna proscrivint ls de per a, laltra donant a aquesta preposici la
mateixa extensi de la preposici castellana para. Segons la primera, una
sola preposici catalana, per, havia de correspondre a les dues preposicions
castellanes por i para; segons la segona, aquestes dues preposicions castellanes havien de traduir-se respectivament per les preposicions catalanes per
i per a.
Avui la majoria dels escriptors reconeixen la utilitat dadmetre la preposici per a, puix que el fet de posseir una sola preposici per a denotar les
10
193
15
20
25
30
mltiples relacions que el castell expressa amb por i para i el francs amb
par i pour, donaria lloc a una infinitat de frases equvoques difcils o impossibles devitar. Per, suposant que admetem per a, aix no vol dir que hom
lhagi de fer correspondre exactament a para, ans cal indiscutiblement
donar-li lextensi que tenia en catal antic, que no era pas tan gran com la
que t para en el castell actual. Ara que, com la llengua antiga presenta en
certs casos vacillacions entre per i per a, daqu la dificultat destablir regles
justes sobre ls daquestes dues preposicions.
Una regla sembla, per, definitivament establerta, i s que davant un
infinitiu que denota el fi o objecte de lacci expressada per un verb anterior, cal usar per i no per a sempre que aquest fi o objecte pot considerar-se
com el motiu daquella acci:
... e ns serem al palau abans que vs per rebre la infanta tia nostra,
Muntaner.
Aix tindrem que els escriptors moderns haurien usat per a en dos
casos en qu cal escriure per: davant un infinitiu denotant el motiu de lacci expressada per un verb anterior (Hi anaren per a veure-la, en lloc de Hi
anaren per veure-la), i davant la conjunci que (Ruixa-ho amb oli per a que
cremi b, en lloc de Ruixa-ho amb oli perqu cremi b).
E R 97 B 248
V 1 Heus] Heus R B || 6 renaixena] Renaixena B || 20 Ara] Ara, R B | com] com que B
F 27 Muntaner (1860: 222; [1927-1952: iii, 55])
59
20 i 1920
LX
10
La regla segons la qual cal dir Anar-hi per veurel i no pas Anar-hi per a veurel, recolza en ls constant dels nostres autors antics.
Als nombrosos exemples daquesta regla citats en la nostra Gramtica
de la lengua catalana (pg. 176), afegim els segents, trets, entre molts
altres, de lobra Documents per lhistria de la cultura mig-eval catalana,
publicats per A. Rubi i Lluch.
Yo, senyor, per certificar-vos daltres afers vostres fra anat a vs.
XCVII.
Ell ha pagades de o del seu quatuor libras... per fer fer escriure, ligar
e cobrir un libre. CCXXV.
194
... lo religis e amat nostre frare Francesch Eximenis... lo qual s aqu

per haver magisteri en la sacra Theologia... CCLXX.
... en cas que fssets partit de Barchinona per venir a ns, CCCIV.
... havem ordenat e volem per comportar les messions de les obres...,
que tot lo deute qui us s degut... vos sia pagat, CCCXXVIII.
Ns trametem aqu frare Antoni Ages per comprar una bblia,
CCCXLII.
... a ns personalment vingats per dar acabament a la dita obra.
CCCLXXXI.
... per portar a bona fi e conclusi nostre benaventurat propsit... nos
apparellam aix de galees e altres navilis com de moltes e notables gents
darmes, CDXXI.
... que li prestets lo catholico... per fer-lo trasladar, CDLXXXVIII.
... e molts vinguessen all per haver responsions de lurs demandes... e
a cap dalgun temps tornassen all per haver les dites respostes, DIX.
15
20
25
E R 98 B 249
V 5 altres] daltres R B || 5-6 lobra ... publicats] la collecci de documents per a lestudi de la nostra
cultura medieval, publicada B || 23 ... que ... CDLXXXVIII.] om. R B || R B suprimeixen les referncies en xifres romanes al final de cada citaci.
F 3-4 Fabra (1912; [2005: 441-946]) || 7 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 115) || 9-10 d. (1908 [2000]:
218) || 11-12 d. (1908 [2000]: 255) || 13 d. (1908 [2000]: 281) || 14-15 d. (1908 [2000]: 301) || 16
d. (1908 [2000]: 312) || 18 d. (1908 [2000]: 342) || 20-22 d. (1908 [2000]: 376) || 23 d. (1908
[2000]: 428) || 24-25 d. (1908 [2000]: 442)
V1 7 altres] alguns || 9 fer fer] fer || 16 comprar] comprar nos || 23 li] ls
60
21 i 1920
LXI
En la llengua escrita moderna es troben usades, luna al costat de laltra, les
dues construccions anar-hi per veurel i Anar-hi per a veurel. Si ens havem
datenir a ls antic, ja sabem que ens cal donar la preferncia a la primera
daquestes dues construccions sobre la segona, nada o almenys estesa en lpoca moderna sota la influncia de la construcci castellana Ir para verle.
Que en frases com Anar-hi per veurel (en castell Ir para verle) calgui
traduir para per la preposici simple per, ha portat a creure que calia usar
sempre per en lloc de per a davant un infinitiu. Per aix no estaria pas dacord amb ls antic. Els mateixos textos on trobem constantment per davant
195
10
15
20
25
un infinitiu que denota alhora lobjecte i el motiu de lacci expressada per

un verb anterior, ens ofereixen nombrosos exemples de la preposici per a
davant un infinitiu:
la mia nima no t prou temps per a pensar, Tirant lo Blanch.
... que sia bo per a sser ciutad, Eximni.
li fonc (fou) donat loch per a dormir, traducci catalana del
Decamerone de Bocaci.
goanyaren bestiar per a menjar, Crnica del rei Jaume.
tem una capsa petita de vori per a tenir hsties.
tem los evangelis per a legir en lo colloqui.
En aquests exemples linfinitiu est subordinat a un nom substantiu o
adjectiu; per hi ha tamb casos en qu fa de complement dun altre verb,
com en els exemples segents (en qu s exclosa la idea de motiu).
lo dia no m bastaria per a recitar-les, Tirant lo Blanch.
O mare semblant a ovella fecunda qui has parit lo fill per a sser mort
e trocejat en la cruel batalla, d.
E R 99 B 250
V 14 Eximni] Eiximenis B || 16 Bocaci] Boccaccio B
F 13 Martorell (1873-1905: i, 308; [2005: 397]) || 14 Eiximenis (1904: 88; [2005: 98]) || 15 Boccaccio
(1910: 190) || 17 Jaume I (1873: 326; [1991: 235]) || 18 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 176) || 19 d.
(1908 [2000]: 341) || 23 Martorell (1873-1905: i, 112; [2005: 190]) || 24-25 d. (1873-1905: i, 64;
[2005: 132])
N 16 El maig de 1910, Fabra escriu a Mass i Torrents: Entusiasmat amb la traducci del
Decameron, lexistncia de la qual ignorava! (Lamuela i Murgades 1984: 238). Un exemplar de
la seva biblioteca ingress a la BUB com a part del fons cedit per la delegaci de Badalona
dERC; actualment t la signatura R-5487, no porta ex-libris, per alguns passatges marcats
coincideixen amb cit. extractades a les CF.
61
22 i 1920
LXII
196
En aquells casos en qu el castell diu para i el catal parlat diu per, quan
havem descriure per i quan per a? El catal antic sembla permetrens de respondre que cal usar per i no pas per a davant infinitiu en frases com Anarhi per veurel (en qu veurel expressa alhora lobjecte i el motiu de anar-hi)
i davant la conjunci que formant la conjunci final perqu, equivalent a la
locuci castellana para que.
Per, i en els altres casos? En els altres casos la llengua antiga admet per
a. Ara, que, al costat de per a, trobem tamb usat algunes vegades per, o s,
que aix com en els dos casos damunt dits la llengua usa per amb rarssimes
excepcions, en els altres casos presenta nombroses vacillacions entre per i
per a.
En el mateix document on llegim tem una altra pea de drap de
seda... per a fer jupons..., trobem ms avall: tem una pea de drap de vellut
laonat escur per fer jupons. En Eximni trobem: que sia bo per a sser
ciutad i car tot bon hom no s bo per ciutad.
Aix potser ens permetria de reduir encara ms ls de la preposici
composta per a. Potser en casos com els dels passatges citats podria tolerarse per en lloc de per a (s facultatiu de per a), i considerar solament obligatori ls daquesta preposici en aquells casos en qu la traducci de para
per la preposici simple per podria donar lloc a frases equvoques, com per
exemple en la frase El dinar havia estat preparat per a nosaltres (idea de destinaci), en qu lomissi de a darrera per produiria la seva confusi amb El
dinar havia estat preparat per nosaltres (idea dautor).
10
15
20
E R 100 B 251
V 1 quan] quan R || 7 admet] presenta R B || 14 Eximni] Eiximenis B || 16 permetria] permetr R B
F 12-13 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 210) || 13-14 d. (1908 [2000]: 211) || 14-15 Eiximenis (1904:
88; [2005: 98]) || 15 d. (1904: 85-86; [2005: 96])
62
23 i 1920
LXIII
El castell, en els circumstancials de lloc, fa una distinci entre les dues preposicions en i a segons la qual la primera denota lindret on s o sesdev
una cosa, i la segona lindret envers el qual t lloc un moviment, aix, diu
Vivir en Pars, Le encontr en la calle, per Fu a Paris, Bajamos a la calle.
Aquesta distinci entre les dues preposicions locatives en i a s estranya al catal, com ho s al francs i a litali. El catal antic no fa aquesta distinci: hi trobem frases com aquestes: Ha estudiat en Englaterra e a Pars;
E pass a la noble illa de Anglaterra; al costat de Anam-nos-en en aquell
loch on devem albergar. El catal actual tampoc no fa aquella distinci,
puix que diem correntment: Eren a la plaa i Eren en aquella casa. Pujarem
a lermita i Pujarem en aquella ermita.
En la llengua escrita, per, es manifest modernament una tendncia a
conformar ls de les dues preposicions locatives en i a a la regla castellana.
10
197
15
20
25
30
Avui hom ha reaccionat parcialment contra aquella tendncia: ja tothom

admet a en frases com Eren a la plaa, Viuen a Pars; per encara sn molts
a qui repugna dusar en en frases com Pujarem en aquella ermita, Vingueren
en aquesta casa. Sn encara molts els que, tot admetent que la preposici
catalana a pot traduir la castellana en, no poden capir com la preposici en
catalana pugui traduir la castellana a, o s, que en pugui denotar el terme
dun moviment. I quan hom els retreu la construcci corrent Pujar en aquell
puig, no hi volen veure la preposici en, sin la preposici a proveda duna
n eufnica, i escriuen Pujar an aquell puig, oblidant que els antics escrivien
Pujar en aquell puig.
Per qu aquesta repugnncia a usar en per denotar lindret envers el
qual t lloc un moviment? Simplement perqu el castell exigeix a en
aquest cas, i aix sol els fa semblar que en s impropi a denotar el terme en
moviment. Per, s que no els diu res que els antics usessin correntment
en amb aquesta significaci? I que els francesos usin aix mateix amb
aquesta significaci llur en, i els italians llur in? I, sobretot, que aquesta significaci sigui una de les significacions usuals de la preposici llatina in,
don prov la nostra preposici en?
E R 89 B 235
V 17 els que] els qui B || 28 significaci? I] significaci? i R significaci?, i B || 29 in? I,] in?
i, R in?, i, B
F 7 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 312) || 8 Martorell (1873-1905: i, 22; [2005: 87]) || 8-9 Jaume I (1873:
143; [1991: 104])
63
24 i 1920
LXIV
10
La distinci que fa el castell entre les seves preposicions locatives en i a,

provinents respectivament de les preposicions llatines in i ad, no s la que
fa el llat entre aquestes dues preposicions. En llat in expressa la idea dinterioritat, i ad la de proximitat. De manera que aquesta llengua pot usar el
seu in, posat que hom vulgui denotar interioritat, no solament per indicar el
lloc on s o sesdev una cosa (cas en qu el castell usa en), sin el punt de
lespai envers el qual t lloc un moviment (cas en qu el castell usa a).
Aix, no solament diu, amb in, Esse in Sicilia (en castell, Estar en
Sicilia), sin Ire in Pirum (en castell, Ir al Pireo).
En levoluci del llat vulgar, per diferents camins ad envaeix parcial-
198
ment el domini de in, i, afeblint-se o esborrant-se la distinci originria, cada

llengua novillatina arriba a un nou repartiment de les dues preposicions
obeint a criteris diferents.
En la indicaci del terme dun moviment, es comprn que la preposici
que denota proximitat (ad) pugui fcilment substituir-se a la que denota
interioritat (in), puix que, en indicar lobjecte envers el qual t lloc un moviment, no s esencial de precisar si es tracta dun punt situat a linterior o a
la perifria de lobjecte. Daqu construccions com Ir a Pars, Anar a Pars,
Aller Paris, en oposici a la construcci llatina Ire in urbem.
En aquest cam el castell va ms lluny que les altres llenges novillatines i acaba per reemplaar quasi totalment en per a. Les altres llenges
conserven en al costat de a, i a poc a poc van fixant ls daquestes preposicions atenent principalment a la natura del mot que regeixen, no a la del
verb, com fa el castell. Davant els noms geogrfics, per exemple, el francs
conserva en (Ex.: Aller en France), llevat amb els nom de ciutat (Ex.: Aller
Paris); el catal modern usa a en tots els casos (Ex.: Anar a Frana, Anar a
Pars). Davant larticle definit, el catal admet les dues preposicions, amb
preferncia potser per la segona (Pujar a lermita); en canvi, davant els
demostratius prefereix decididament en (Pujar en aquella ermita).
El castell difereix encara de les altres llenges novillatines, per tal com
aquestes (que, amb els verb anar, venir, arribar, pujar, etc., admeten en i a),
en aquells casos en qu, amb aquests verbs, han canviat en en a (Aller
Paris, Anar a Pars), canvien igualment en en a amb els verbs sser, estar,
romandre, etc. (tre Paris, sser a Pars), mentre que el castell (que, amb
aquells verbs, ha reemplaat totalment en per a) conserva en amb aquests
verbs (Ir a Pars, per Estar en Pars), i estableix aix una oposici entre les
preposicions a i en, la primera denotant el terme dun moviment i la segona el lloc on s o sesdev una cosa.
Aquesta distinci entre a i en s un fet castell: la ineptitud per a denotar el terme final duna anada, vinguda, pujada, etc., s peculiar de la preposici castellana en; ni la t la preposici llatina in ni la catalana en (catal
antic, catal parlat). Aquesta pot, doncs, perfectament usar-se per a denotar
el terme dun moviment. Ni letimologia ni la histria del nostre en no
poden justificar-ne lexclusi com a traducci de la preposici castellana a
en casos com Pujar en aquella ermita, Anar en una altra part.
15
20
25
30
35
40
45
E R 90 B 236
V 12 novillatina] neollatina B | preposicions] preposicions, B || 2o, 30 novillatines] neollatines B || 3945 Aquesta part.] om. R B
199
64
26 i 1920
LXV
10
15
20
25
30
Llegint ara el que diem en la nostra Gramtica de la lengua catalana sobre

les preposicions locatives a i en, ens adonem que, tot combatent la preocupaci dels nostres escriptors de considerar la preposici en inadequada per
a denotar el terme dun moviment, nosaltres mateixos no estvem encara
completament alliberats daquella preocupaci.
All patrocinvem certament ls de en traduint la preposici castellana
a davant aquest, aqueix, aquell, un, algun; per, tot notant que, davant larticle definit, la preposici castellana en podia traduir-se indiferentment per
a o en, no reconeixem que fos igualment lcit, davant larticle definit, de traduir indiferentment per a o en la preposici castellana a: o s, que tot
admetent Posar-ho al calaix i Posar-ho en el calaix, no semblava que admetssim Arribar en el castell, al costat de Arribar al castell, quan totes dues
construccions sn perfectament admissibles. Ser en general preferible, si
es vol, la segona (al castell) a la primera (en el castell), per en la mateixa
mesura que al calaix pot sser preferible a en el calaix.
Els exemples antics de en seguit de larticle definit i denotant el terme
del moviment sn abundantssims.
Pug-men en lo puig, B. Metge.
Abans que venguesses (vinguessis) en lo mn, d.
Jo men tornar en la mia prpia terra, Tirant.
Tornant ns... en la ciutat de Barchinona.
... lo benaventurat passatge lo qual personalment entenem a fer en lo
nostre regne de Cerdenya.
Davall en los inferns.
... fos trams en la ciutat de Roma.
Exactament, doncs com davant aquest, aquell, un, algun, etc.:
... anam-nos-en en aquell loch on devem albergar, Crn. de Jaume I.
... sots (sou) vengut en esta pres, Bernat Metge.
... e trams-lo (el tramet) en un castell, Tirant.
... lanar al present en alguna part seria follia, car ac fa molt bell e
fresch estar, traducci catalana del Decameron.
E R 91 B 237
V 1 Llegint] Llegit R B || 13-15 Ser ... calaix.] om. R B || 20 Tirant] Tirant lo Blanc R Tirant lo
Blanch B || 27 Crn.] Crnica B || 31 Decameron] Decamerone B
200
F 18 Metge (1889: 133; [2006: 188]) || 19 d. (1889: 10; [2006: 131]) || 20 Martorell (1873-1905: i,
41; [2005: 107]) || 21 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 300) || 22-23 d. (1908 [2000]: 375) || 24 d. (1908
[2000]: 389) || 25 d. (1908 [2000]: 391) || 27 Jaume I (1873: 143; [1991: 104]) || 28 Metge (1889:
82; [2006: 165]) || 29 Martorell (1873-1905: iii, 287; [2005: 1104]) || 30-31 Boccaccio (1910: 22)
N 1-2 Vegeu Fabra (1912: 181-186; [2005: 647-652]).
65
27 i 1920
LXVI
Esborrada en els circumstancials de lloc la diferncia originria entre en
(interioritat) i a (proximitat), el catal en una muni de casos pot usar indiferentment luna o laltra preposici. Aix, trobem: ... ab un barret vermell
en lo cap (B. Metge), al costat de E ns anvem... nostre capell de ferro al
cap (Jaume I); Poch temps ha passat que estant en la pres (B. Metge), al
costat de ... yo so estat a la cort de lEmperador (Tirant); Yo men tornar en la mia prpia terra (d.), al costat de E pass a la noble illa de
Anglaterra (d.).
Des dantic, per, sinicia la preferncia de luna o laltra de les dues preposicions davant determinats mots: els demostratius, per exemple, prefereixen decididament davant dells la preposici en; larticle definit ms aviat la
preposici a: ... vengueren (vingueren) a lermitatge (Llull) i ... som vengut (vingut) en est ermitatge (dem); ... estat al Puig (Jaume I), i ... estant
en aquell puig (d.).
Aquesta oposici o inici doposici entre al (amb a) i en aquell (amb en)
ha pogut sser causa de la intromissi de en en els complements indirectes
quan aquests comencen amb un demostratiu, de la qual trobem ja exemples
en catal antic: ... grcies sien fetes en aquell qui s senyor de virtut
(Tirant). Per en casos com aquests, en qu en ve a usurpar una funci encomanada exclusivament a la preposici a, aquesta havia doposar una forta
resistncia a la substituci. Del conflicte entre en i a sembla haver nascut la
forma hbrida an: perdonar an aquells qui lhauran damnificat (Tirant).
Aquesta forma an ha estat llargament usada en la llengua moderna,
escrita a n i dhuc a na (a naquell, a nal pare). Conv admetre-la definitivament en la llengua literria? Avui la majoria dels escriptors, semblen,
per sort, decantar-se a la seva eliminaci completa. Per, dhuc suposant que
hi rests, s evident que caldria excloure-la dels circumstancials de lloc, puix
que en casos com Pujar en aquella ermita, la preposici s en, provinent de
in llat (com en Viure en aquesta casa), i voler-hi veure an, o s, a, s deixar-
10
15
20
25
201
30
se anar a una imitaci del castell, el qual fa una distinci entre a i en que
s, com sabem, completament estranya al catal, com ho s a litali, al francs, i al mateix llat.
E R 92 B 238
V 15 oposici ... oposici] oposici, ... oposici, B
F 3-4 Metge (1889: 2; [2006: 126]) || 4-5 Jaume I (1873: 208; [1991: 151]) || 5 Metge (1889: 1; [2006:
125]) || 6 Martorell (1873-1905: i, 94; [2005: 162]) || 6-7 d. (1873-1905: i, 41; [2005: 107]) || 7-8 d.
(1873-1905: i, 22; [2005: 87]) || 12 Llull (1873-1904: i, 52; [1931-1934: i, 83]) || 12-13 d. (18731904: i, 13; [1931-1934: i, 37]) || 13 Jaume I (1873: 202; [1991: 147]) || 13-14 d. (1873: 263; [1991:
191]) || 18 Martorell (1873-1905: ii, 153; [2005: 600]) || 22 d. (1873-1905: i, 98; [2005: 168])
V1 22 perdonar] perdonar liberalment
66
28 i 1920
LXVII
10
15
20
202
La influncia del castell ha produt tamb pertorbacions en ls de la preposici de. Aix, avui, en lloc de les expressions davant la casa, darrera larbre, damunt la taula i anlogues, hom diu i escriu comunament davant de
la casa, darrera de larbre, damunt de la taula, etc., ms acostades que no pas
aquelles a les castellanes corresponents (delante de la casa, detrs del rbol,
encima de la mesa, etc.); i tendim, en canvi, a ometre de en aquells casos en
qu el castell prescindeix daquesta preposici: el catal escrit a penes usa,
en efecte, expressions com tant de treball, molt de vi, etctera, a les quals
prefereix tant treball, molt vi, etc. (en castell, tanto trabajo, mucho vino,
etc.), i defuig aix mateix dusar de davant els infinitius emprats com a complements directes o com a subjectes, en frases com Decidiren danar-hi, Magradaria de veure-les, que sol reemplaar per Decidiren anar-hi, Magradaria
veure-les (en castell, Decidieron ir, Me gustara verlas).
La llengua parlada vacilla entre les construccions davant la casa i
davant de la casa, tant de treball i tant treball, decidir danar-hi i decidir
anar-hi; per a Barcelona sn molt ms usades les segones que les primeres,
i la llengua escrita havia arribat gaireb a leliminaci daquestes. I es comprn que la llengua escrita subordins ls de la preposici de a les normes
castellanes en aquests casos en qu la llengua parlada vacilla, si es t en
compte que, dhuc en els casos en qu aquesta ha resistit victoriosa a la
influncia castellana, molts dubten de la bondat de la construcci catalana
pel mer fet que difereix de la castellana corresponent: tan grossa ha estat i
continua essent la influncia del castell sobre la sintaxi de la llengua escrita. Ens referim principalment a la construcci En tinc quatre de blaves i tres
de negres, que molts catalans sn inclinats a considerar incorrecta perqu...
en castell fra incorrecta de dir Tengo cuatro de azules y tres de negras!
25
E R 94 B 245
V 16 molt] potser B
67
29 i 1920
LXVIII
Abellir, intransitiu, vol dir venir de grat, despertar un desig o un apetit, produir una temptaci:
... e com fou fora de la posada, essent en vista dels palaus de les donzelles, torn-sen. Los cavallers demanaren-li per qu sen tornava, e
Alexandre resps (respongu): Dubte tinch gran que no mabells la vista de
alguna de aquestes donzelles... e no voldria la mia llibertat encativar en
poder de una donzella stranya, Tirant lo Blanch.
Converteix donchs la tua amor daqu avant en servey de Du o continuat studi, e no tabellesca negociejar ne servir senyor terrenal, Bernat Metge.
Un dia la novella reyna, com se vu senyora de tot son regne de
Tremicn, volgu altra volta temptar de pacincia a Tirant si li abelliria la
corona del regne, per qu deliber de fer-li una semblant requesta: ...,
Tirant lo Blanch.
Aquest darrer exemple mostra clarament que la designaci de persona
que fa de complement de abellir s un complement indirecte: no diu labelliria, sin li abelliria... En aquest exemple, com en els anteriors, abellir s
emprat intransitivament.
Una significaci anloga t el verb abelir, intransitiu, en francs antic:
Car ma belle plaisant maistresse plus et plus toujours mabelli.
Dames ainz tant ne mabeli nul chevallier que je veisse.
Le cheval prent qui moult li abeli.
10
15
20
E R 50 H 61 B 367
V 21 Dames ... veisse.] om. H
F 3-7 Martorell (1873-1905: ii, 327-328; [2005: 742]) || 8-9 Metge (1889: 279; [2006: 259]) || 10-12
Martorell (1873-1905: iv, 1; [2005: 1184]) || 19-21 Godefroy (1881-1902: i, s. v. abelir)
V1 4 demanaren-li] li demanaren || 8 o] e
203
68
30 i 1920
LXIX
10
15
20
El verb abellir es pot tamb usar com a transitiu, amb un complement directe; per la significaci que t llavors no sembla pas sser la que li han donat
alguns autors moderns: la del verb castell embellecer o del verb francs
embellir, que tenia precisament abelir, transitiu, en francs antic: Il nous
aorne et abelist, Il advironna la marchi adfin de le abelir et orner de
tavernes et de maisons.
En les contrades on s viu, abellir acompanyat dun complement directe de persona vol dir guanyar-li la benvolena, guanyar-li el cor envers una
cosa (significaci que tamb t en alguns parlars francesos, V. F. Godefroy,
mot abelir).
Lhan pregat molt; per no lhan pogut abellir a fer-ho. I, conjugat
pronominalment: Ai el bon home; no vaig fer sin posar-li la qesti, i tot
seguit va abellir-se a tot all que volen.
Amb la mateixa significaci abellir pot adjuntar-se com a complement
directe el mot cor, i llavors la designaci de persona fa de complement indirecte: Ja podeu plorar i suplicar; amb res no li abellireu el cor. I, conjugat
pronominalment: Mira, no et cansis, no s qu dir-thi; per el cor no se
mabelleix a fer-ho.
(Els exemples citats ens han estats comunicats pel nostre collega J.
Ruyra.)
E B 368
V 9 francesos, V. F. Godefroy] francesos, vegeu el diccionari de F. Godefroy B || 16 I, conjugat] I conjugar-se B
F 4-6 Godefroy (1881-1902: i, s. v. abelir) || 9-10 Ibd.
N 19-20 El mot abellir s un dels que es troba en Ruyra (1919a: 197; 1949b: 378).
204
69
31 i 1920
LXX
Abillar ha estat usat en la llengua escrita moderna amb la significaci de
vestir. Abillar, contra el que creuen molts, no s un mot de recent introducci, sin que es troba ja llargament usat en catal antic. s el verb francs abillier o habillier, que trobem tamb adoptat per litali sota la forma
de abbigliare.
Per en catal antic abillar, com abillier i com abbigliare no significa
vestir, o s, no t la significaci que abillier, esdevingut habillier, reb
ms tard en francs sota la influncia del substantiu habit, significaci que
no creiem convenient de donar-li si li volem conservar una de les seves significacions antigues, per la qual s precisament til la resurrecci daquest
mot en la llengua literria.
En francs antic abillier tenia, entre altres significacions, la de adornar (ex.: Marbres et autres aornaments per abillier la maison); i la significaci de abillar de qu trobem ms nombrosos exemples i a qu alludem
ads, era justament aquesta: adornar, guarnir dornaments, i no solament la
persona, sin un animal o un objecte qualsevol:
... e abillaren molt b lo casal del pastor, Tirant lo Blanch.
... havia moltes sales molt b emparamentades e molts lits molt ricament abillats, d.
... ab cavalls ben abillats.
Lo comte hermit fu molt b abillar son fill... de joyes e robes, Tirant
lo Blanch.
O dona desventurada, tos pares vols afrontar sols per anar abillada,
M. F. de la Crcer.
Abillar una persona, doncs, no s vestir-la amb els seus vestits habituals
(el darrer exemple ho prova a bastament), sin adornar-la amb vestits luxosos i altres ornaments. (Com abbigliare: adornare con riche vesti e altri
ornamenti, Voc. de G. Cappucini; adornare la persona di vesti o altro, ma
con idea di lusso, Diz. de P. Petrocchi.) I en aquesta accepci, abillar i abillament sn preciosos per a traduir els mots ataviar i atavo.
10
15
20
25
30
E R 51 H 63 B 369
V 28 Voc.] Vocabulari B || 29 Diz.] Diccionari B || 29-30 I ... atavo] om. H
F 17 DAg i, s. v. abillar [Martorell (1873-1905: iv, 203; [2005: 1372])] || 18-19 Ibd. [Martorell (18731905: i, 137; [2005: 230])] || 20 Ibd. || 21 Ibd. [Martorell (1873-1905: i, 87; [2005: 150])] || 23 Ibd.
[Ferrando de la Crcel (1988: 295)] || 27-28 Cappuccini [1916] || 28-29 Petrocchi (1892)
205
70
3 ii 1920
LXXI
10
15
20
En converses anteriors havem vist com, en els mots manllevats al llat escrit,
el catal conserva millor que el castell certs grups llatins estranys a lelement hereditari, tals com ct, pt, gz, l doble, mpt.
En catal i en castell, per exemple, la l doble llatina havia esdevingut l
palatal; formes com gllum i cabllum (pronunciades gallu, cavallu)
havien donat gall, cavall en catal, i gallo, cavallo (escrit desprs caballo) en
castell; de manera que cap daquestes dues llenges hispniques no possea, dins un mot, el so de l doble. Aquest grup (ll) era, doncs, estrany a ambdues llenges, i en manllevar un mot llat provet duna l doble, es trobaren
amb un grup foraster que calia aclimatar. Ara b: en laclimataci daquests
grups extics, el catal reeix millor que el castell: el catal conserva perfectament ct, cc, cs (respecte, accent, executar), que el castell simplifica
sovint en t, c, j (respeto, acento, ejecutar); conserva molt b fins gaireb a lpoca actual (de forta influncia castellana) el grup mpt (redemptor), que el
castell converteix en nt (redentor), etc.
Avui ens fixarem en un tractament especial que en castell han sofert
certs grups primaris (bs de absentem) o secundaris (bd de recabdar, de
recaptare), els quals han estat evitats, no amb la supressi completa de llur
primer element, sin amb el seu canvi en u: ausente, recaudar, caudal (per
cabdal, de capitalem). Aquest canvi s un fet caracterstic del castell, de
manera que la presncia de la u en mots com ausent i ausncia, recaudar i
recaudaci, caudal i acaudalat, ens els denuncia com a castellanismes malgrat llur terminaci catalana.
E R 7 B 330
V 1 escrit] om. R B || 3 gz] x R B || 10 Ara] Doncs B || 12 cs] x R B || 17-18 recabdar, de
recaptare] cabdal de capitalem R B || 19 recaudar] om. R B || 19-20 (per cabdal, de
capitalem).] om. R B || 21-22 recaudar i recaudaci] posposats a acaudalat, R B
206
71
4 ii 1920
LXXII
Amb el pronom o, que novellament ha estat reintrodut en la llengua literria, passa una cosa anloga al que pass amb el possessiu llur. Quan un
mot arcaic pot reemplaar un mot corrent en totes les seves accepcions, la
substituci no ofereix cap dificultat, no pot donar lloc a construccions defectuoses. Tal sesdev amb la substituci de menos per menys: tots els menos
de la llengua habitual sn substitubles per menys: sempre que ens ve a la
ploma un menos, el podem reemplaar per menys; i aix fa que ls daquest
arcaisme no ofereix cap dificultat.
Per no sesdev el mateix amb el possessiu llur. Llur pot reemplaar
seu, per no pas en tots els casos. Perqu la substituci sigui possible s precs que seu es refereixi a dos o ms possedors. Lexpressi Els nois i els seus
pares pot sser reemplaada per Els nois i llurs pares; El noi i els seus pares
no ho pot sser per El noi i llurs pares, puix que en aquest cas, tractant-se
dun noi, no pot emprar-se un possessiu que significa dells (exactament com
el leur francs i el loro itali). s prou sabut, per, que en la llengua escrita
actual es troben nombrosos exemples de llur referint-se a un sol possedor.
(Gay rossinyol deixa llur niu.)
Amb el pronom o passa ara una cosa anloga. En adoptar-se lexpressi o que per reemplaar lexpressi lo que, o sha trobat sser un reemplaant de larticle neutre. La subtituci de Jo crec lo que veig per Jo crec o
que veig s perfecta; per, partint daquesta substituci, molts han pensat
que podien reemplaar lo per o en tots els casos i shan posat a escriure o
important, o til, etctera, en substituci de lo important, lo til, etc. Aquest
s del mot o s del tot inadmissible: la substituci de lo per o s sols lcita davant el pronom relatiu (que, qui) o la preposici de.
10
15
20
25
E R 108 B 195
V 10-11 s precs] cal B || 17 Gay] Bell R B
207
72
5 ii 1920
LXXIII
10
15
20
25
Avui usem la locuci conjuntiva tota vegada que, amb el verb en indicatiu,
denotant la causa: Tota vegada que s ric, li podem demanar que vulgui contribuir-hi. No s pas amb aquesta valor que trobem usada la dita locuci en
catal antic, sin, amb el verb en subjuntiu, denotant una condici, com a
sinnima de sempre que:
Sabent ns que la dita reyna, cara sor nostra, desijava haver una bblia
en lenguatge catal, lin trametem una de les nostres per lo dit nostre escuder a fi que hi puxa (puga) legir tota vegada que hi trob (trobi) plaer, Lletra
de linfant Joan (1382).
... pregant-vos que, tota vegada que trobets daytals coses estranyes
com les desss expressades, nos nhajats..., dem (1378).
Pregant-vos, car frare, que de vostre estat nos escriscats (escrigueu)
sovn (sovint), car, tota vegada quen sapiam plasents noves, ne haurem
plaer e consolaci, Lletra del rei Joan (1393).
Quant s del llibre del conestable que demanats, segons que n
Francesc de Casa Sarge de part vostra de paraula nos ha dit, vos responem
que, tota vegada que ns trametats les crniques de Bretanya, les quals mossn Guerau de Cervell tenia, vos trametrem lo dit libre, d. (1392).
I amb el verb en futur dindicatiu:
E com en la dita obra nos puixa (puga) procehir sens la darrera part
del Vincent ystorial, lo qual, segon havem ents, s en la libreria daqueix
convent, pregam-vos affectuosament que la dita part e totes altres obres que
lo dit frare Antoni haja daqu mester per la dita ra, li faats liurar, tota
vegada que per ell vos seran demanades, sabents que dac ns farets agradable servey que molt vos grahirem, Lletra de Pere III (1385).
Heus aqu una construcci que creiem que fra convenient de restablir
restituint a la locuci tota vegada que la valor de conjunci condicional que
presenta en els passatges transcrits.
E R 64
V 10-11 ... pregant-vos ... (1378).] om. R || 24 sabents] sabent R || 26 Heus] Heus R
F 6-8 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 302) || 10-11 d. (1908 [2000]: 274) || 12-14 d. (1908 [2000]: 381)
|| 15-18 d. (1908 [2000]: 374) || 20-25 d. (1908 [2000]: 333)
208
73
6 ii 1920
LXXIV
Havem vist en una altra conversa que les combinacions el que i la que sn
inadmissibles quan les emprem com a sinnimes de el qual i la qual. La filla
del nostre amic amb la que parlveu aquest mat s incorrecte; cal dir: La
filla del nostre amic amb la qual parlveu aquest mat. En canvi, la que s
correcte en Aquesta noia i la que ha vingut aquest mat, on la que s la combinaci de lantecedent la i del relatiu que, i equival a la noia que i no a la
combinaci la qual (puix que no podem dir Aquesta noia i la qual ha vingut
aquest mat).
Hi ha encara un altre cas en qu les combinacions el que i la que sn
inadmissibles: s quan les emprem com a sinnimes dels interrogatius quin
i quina, com, per exemple, quan diem Quina voldran? No s la que voldran.
Cal dir: No s quina voldran.
Quan, doncs, ens vindr a la ploma una de les combinacions el que i la
que, ens cal examinar si en lloc delles sn possibles el qual o la qual o b
quin o quina. En el primer cas, ens cal reemplaar-les per el qual o la qual (o
qui, o qu); i en el segon, per quin o quina. I sols quan cap daquestes substitucions no s possible podem acceptar aquelles combinacions.
Est ben dit: El llibre que tens i el que et deixar; Quina vols? La que tu
vulguis; He perdut els meus i els que mhaveu deixats; T aquestes i tornam
les que the deixat. Per s incorrecte de dir: La plaa de director a que ell i
tu aspirveu, en lloc de La plaa de director a la qual (o b a qu) ell i tu aspirveu; Els germans de N., dels que us parlava laltre dia, en lloc de Els germans de N., dels quals us parlava laltre dia. Com s igualment incorrecte de
dir: Preguntals la que volen, en lloc de Preguntals quina volen; Si sabem les
que demanaren, en lloc de Si sabem quines demanaren.
Notem: parlant duna cadira, per exemple, Demana la que tenen no vol
dir el mateix que Demana quina tenen. Amb la primera daquestes proposicions, demanem qu?: la cadira (que tenen). Amb la segona, demanem
qu?: quina cadira tenen.
10
15
20
25
E R 73 B 94
V 1 en ... conversa] om. B || 2, 10 com a sinnimes] en lloc R B
N 1 Vegeu CF 37.
209
74
7 ii 1920
LXXV
10
15
20
Sabem que alg que no sap avenir-se a renunciar a larticle neutre, ha dit
que ell demostraria algun dia que larticle definit possea ja en catal antic
una forma neutra diferent a la masculina. Quina podia sser aquesta forma?
lo? Larticle mascul revestia tamb aquesta forma. Seria un lo invariable, no
reductible a la l darrera de vocal? Per, darrera vocal, larticle neutre es
podia reduir a l, exactament com larticle mascul; i si, darrera vocal, trobem
casos de lo neutre, tamb trobem casos de lo mascul.
Si, doncs, darrera consonant, larticle neutre s lo i el mascul s lo, i,
darrera vocal, ambds poden revestir les formes lo i l, no sembla que pugui
posar-se en dubte que el catal antic no coneixia la distinci que la llengua
actual fa entre larticle neutre i el mascul, la qual versemblantment devem
a la influncia castellana.
Els exemples antics de l, article neutre, sn nombrosos: ... la excellncia vostra est admirada e tots los altres del que Phelip ha fet; ... a s
poch a present lo que yo fa en esguart del que tinch deliberat de fer; estava contnuament atenta al que deyen; ... com no m responeu al que us
demane?; Quant han darien pel que no tenen, etc.
(En canvi, molt sovint trobem lo, mascul, darrera vocal: E si lo voler
meu no volrs fer; De continent que lo rey de Tni fon (fou) mort...; E
mataren-li lo cavall; Dient que era lo millor cresti; E lo bisbe dix
(digu) la missa...; ... lans sobre lo cors (cos) de Tirant.)
E R 107 B 194
V 4 lo?] Lo? R B | Seria] Seria R B || 15 tinch] estich R B || 16 deyen] us deyen R B || 17 han] han
(= tot el que tenen) B || 19 volrs] voldrs R B
F 13-14 Martorell (1873-1905: i, 306; [2005: 396]) || 14-15 d. (1873-1905: iii, 220; [2005: 1045]) ||
15-16 d. (1873-1905: i, 346; [2005: 427]) || 16-17 d. (1873-1905: i, 147; [2005: 238]) || 17 Roig
(1905: 13) || 18-19 Martorell (1873-1905: iv, 16; [2005: 1201]) || 19 d. (1873-1905: iv, 45; [2005:
1225]) || 19-20 d. (1873-1905: iv, 53; [2005: 1233]) || 20 d. (1873-1905: iv, 57; [2005: 1235]) || 2021 d. (1873-1905: iv, 323; [2005: 1464]) || 21 d. (1873-1905: iv, 359; [2005: 1496])
N 17 El juny de 1910, Fabra t lEspill de Jaume Roig a Bilbao (Lamuela i Murgades 1984: 245). La
numeraci de versos que es fa servir a les CF correspon a led. de Chabs, considerada de referncia en lAdvertiment del DAg (i, pg. viii).
210
75
10 ii 1920
LXXVI
Com havem danomenar els animals pertanyents a la segona classe dels
vertebrats, els animals que els castellans anomenen aves i els francesos
oiseaux? Els podem anomenar indiferentment aus i ocells.
Alguns voldrien que au fos el nom que fssim correspondre al castell
ave i que reservssim el nom ocell per designar les aus pertanyents a lordre
dit dels pjaros en castell i dels passereaux en francs. El rossinyol, el
pins, la cadernera, loreneta, el corb serien ocells; per no serien ocells lguila, el falc, lesparver, lliba, la trtora, el colom, la guatlla.
Aix estaria en contradicci amb ls general aix en la llengua actual
com en la llengua antiga. En aquesta trobem constantment el mot ocell significant animal de ploma en general. Els passatges com els segents sn
innombrables en els nostres autors medievals: Voltors e corps e altres
aucells de rapina; Dels ocels qui sn appelats falcons. Un llibre que tracta del nodriment i de la cura dels falcons, esmirles i esparvers, s titulat:
Libre del nudriment he de la cura dels ocels los quals se pertanyen ha
cassa. I en la llengua actual no cal dir que ocell s usat com a sinnim de
oiseau, o s de ave. Frases com la segent, sentida a un guia pirinenc, sn
perfectament normals dins la llengua parlada: Aquell negrall dall s un
ocell: s una guila.
Per establir una distinci entre aves o oiseaux (classe) i pjaros o passereaux (ordre) no ens cal canviar la significaci del mot ocell limitant-ne
enormement lextensi. Deixem que ocell designi tota mena danimals de
ploma, com els mots, digual origen, francs i itali, oiseau i uccello, i recorreguem a un altre mot per designar els ocells que, en llenguatge cientfic,
sn anomenats pjaros en castell i passereaux en francs. Aquest mot
podria sser moix.
10
15
20
25
E R 57 H 47 B 418
V 1 Com] Com H || 6 dit] om. R B || 20 Per] Per a H || 24 per] per a R H B
F 12-13 DAg i, s. v. aucell || 13 Libre dell nudriment (1910: 15) || 15-16 d. (1910: ttol)
211
76
12 ii 1920
LXXVII
10
15
20
Alguns, prescindint de la seva significaci real, han cregut que el mot ocell,
per tal com s originriament un diminutiu, era el ms apte per a designar els
ocells de lordre al qual pertany el rossinyol, gaireb tots de petita grandria.
Ocell s en realitat originriament un diminutiu, per un diminutiu pot
haver deixat dsser-ho i esdevingut sinnim del primitiu corresponent o
passat a reemplaar-lo. Justament s aquest un fet freqentssim en levoluci del llat vulgar, i totes les llenges novillatines presenten nombrosos
exemples de mots que, tot essent els prolongaments de diminutius llatins,
tradueixen, no el diminutiu llat, sin el seu primitiu.
Ocell ve de avicellum, acusatiu del diminutiu (no clssic) del mot llat
avis. Avicellum, esdevingut aucellum, don ocell en catal, llengua en qu au
esdev o (Ex.: audire: oir; aurcula: orella), la l doble esdev ll (Ex.: illa: ella;
vallem: vall) i la terminaci um s suprimida (Ex.: multum: molt; clarum: clar).
Prolongaments del mateix mot aucellum sn el francs oisel (desprs oiseau)
i litali uccello. Per aucellum s un diminutiu que perd la seva fora diminutiva i esdevingu el sinnim del primitiu avis; daqu que ocell, el mateix
que oiseau i uccello, no vulgui dir una au petita, sin una au qualsevol.
Anlogament, els mots catalans orella, abella, genoll, els castellans
oreja, abeja, hinojo, els francesos oreille, abeille, genou, no sn diminutius
per b que procedeixen dels diminutius llatins aurcula, apcula, genculus.
Formalment sn els reflexos daquests diminutius, per semnticament sn
els equivalents de llurs primitius auris, apis, genus.
E R 58 B 419
V 7 novillatines] neollatines B || 20 aurcula, apcula, genculus] aurculam, apculam,
genculum B
77
13 ii 1920
LXXVIII
En un nmero de Quaderns dEstudi trobem el mot paradgica. Paradgic,
amb la seva g, s un castellanisme del mateix gnere que trapeci en lloc de
trapezi, olfat en lloc de olfacte, o apoplegia en lloc de apoplexia.
212
El castell conserva generalment la x en els mots manllevats al llat i al

grec (Ex.: mxima, axioma, convexo), per en molts dells lha canviada en j
(Ex.: ejecutar, complejo, prolijo). El catal presenta x no solament en aquells
mots, sin en aquests, i diu mxima, axioma, etc., amb x com en castell,
per tamb executar, complex, etc. El mot don el castell ha tret el nom paradoja, de qu ha derivat ladjectiu paradjico, s ladjectiu llat paradoxus
(del grec paradoxos); el mot catal corresponent a paradoja s, doncs, paradoxa amb x i no pas j (Cp. el francs paradoxe, langls paradox, litali paradossa, amb el canvi, normal en aquesta llengua, de x en ss); i de paradoxa
hom podia derivar en tot cas paradxic, no paradgic.
Per, com que en la gran majoria de mots castellans dorigen erudit que
presenten g o j (marginal, majestad), aquestes corresponen a g o j llatines
(marginalis, majestas), que el catal transcriu respectivament per g i j (marginal, majestat) i en tals mots aquestes lletres catalanes (pronunciades j catalana) es troben, aix, correspondre gaireb sempre a les lletres castellanes g
i j (pronunciades j castellana), el collaborador de Quaderns dEstudi, davant
ladjectiu castell paradjico, ha cregut que, aix com a marginal, majestad,
etc., castellans corresponen en catal marginal, majestat, etc., a paradjico
havia de correspondre paradjic, que, ortografiat a la catalana, esdev paradgic. En loblit del mot originari, no ha pensat que a una j castellana podia
correspondre una x catalana, i ha coms la mateixa errada dels que escriuen
apoplegia en lloc dapoplexia.
Sense la influncia pertorbadora del castell, evidentment no sens
hauria ocorregut mai de donar una g a un derivat de paradoxa; per potser no sens hauria tampoc ocorregut de formar-lo amb el mateix sufix del
castell paradjico. Paradxic s naturalment millor que paradgic (del
tot inacceptable); per ens sembla encara millor paradoxal, que s el mot
que figura, com a derivat de paradoxa, en el Diccionari ortogrfic de
lInstitut.
10
15
20
25
30
E R 9 B 523
V 8 complex,] complex, prolix, R B || 17-19 i en ... castellana)] om. R B || 21 castellans] castellans amb g o amb j, R B | majestat, etc.,] majestat, etc., amb g o j, R B || 26 pertorbadora] om. B
F 1 Guirao (1919: 82)
N 1 Diu Schopenhauer que el cmic s la contradicci, la contradicci lgica, labsurd: la percepci de quelcom que s i no s, que s i tendeix a no sser, la percepci duna finalitat absurda incoherent o la submenci paradgica i contradictria duna percepci en un concepte que
no li correspon.
213
78
14 ii 1920
LXXIX
10
15
20
El llat posseeix un nombre considerable dadjectius terminats en atrius,

derivats de verbs de la primera conjugaci: de accusare accusatrius, de
laudare laudatrius, de amare amatrius, etc. Molts daquests adjectius han
estat manllevats pel catal formant una categoria dadjectius en atori,
corresponent a la dels adjectius castellans en atorio, a la dels italians en atorio, a la dels francesos en atoire. I el catal, el mateix que les altres llenges
novillatines, ha engrossit aquesta categoria traient nous adjectius en atori
dalguns dels seus verbs de la primera conjugaci: prenent per model acusatori, amatori, etc., ha tret un verb difamar un adjectiu difamatori, dun
verb blasfemar un adjectiu blasfematori, etc. Anlogament el castell ha
tret difamatorio de difamar; litali, diffamatorio de diffamare; el francs,
diffamatorie de diffamer.
Posseint, aix, el catal un nombre no escs dadjectius en atori, hom
comprn que un adjectiu com aclaratori pugui haver-se introdut en el seu
lxic com un mot perfectament acceptable. Per si parem esment en la
inexistncia dun acclaratrius clssic, del qual el catal podia treure el seu
aclaratori (com de accusatrius, acusatori), i posem daltra part esment que
el catal diu aclarir per no aclarar, don podia treure un adjectiu aclaratori (com de difamar, difamatori), llavors el dit adjectiu ens apareix com un
malleu fet al castell, en qu aclaratorio sexplica per lexistncia en aquesta llengua dun verb aclarar. Sense la presncia en castell de ladjectiu aclaratorio, difcilment el catal hauria conegut mai un adjectiu aclaratori, com
el francs no coneix acclaratoire, ni litali acclaratorio. Jo crec, doncs, que
haurem dexclourel definitivament del nostre lxic.
E R 36 B 375
V 7 novillatines] neollatines B || 14 seu] om. B
214
79
16 ii 1920
LXXX
En limperatiu dels verbs pronominals, la primera persona del plural rentem
sadjunta el pronom nos (rentem-nos), i la segona persona del plural, el pronom vos (renteu-vos). En ambdues combinacions la llengua parlada sol
reemplaar el pronom (nos o vos) per la sllaba ze dient rentemze en lloc de
rentem-nos i renteuze en lloc de renteu-vos.
Lexplicaci daquest ze s la segent. Els pronoms nos i vos units respectivament a una primera o a una segona persona del plural de limperatiu, es redueixen a la seva ltima lletra (s) quan a la combinaci dells amb
limperatiu ve a adjuntar-se un segon pronom. En lloc de rentem-nos-el i renteu-vos-el, es diu rentems-el i renteus-el; la combinaci s aix escurada
duna sllaba i de sobreesdrixola esdev esdrixola. Lelement s daquestes
combinacions s naturalment pronunciat z com tota s final de mot en enllaar-se amb la vocal inicial del mot segent. Daquest rentems-el i renteus-el
(pronunciats rentmzel i rentuzel) hom ha tret per subtracci del segon
pronom (que hom ha cregut sser l): rentemze i renteuze.
Aquests rentemze i renteuze, fills duna falsa separaci dels elements de
rentems-el i renteus-el (rentem-ze-l, renteu-ze-l), han estat introduts en la
llengua escrita donant lloc a grafies com rentem-se i renteu-se!
Aquestes grafies sn absurdes. No sadonen els que les adopten que,
no essent se altra cosa que el pronom reflexiu de tercera persona, no pot
adjuntar-se a una primera ni a una segona persona? s tan absurd descriure renteu-se per renteu-vos, com ho fra de substituir asseu-se a asseu-te.
10
15
20
E QE (XIII, 1921 74) 19 R 160 B 124

V 11 de sobreesdrixola esdev esdrixola] desdruxola esdev plana R B || 14 subtracci] sostracci QE substracci B || 19 els que] els qui B
80
17 ii 1920
LXXXI
En lafixaci dels pronoms nos i vos al verb sn comeses, avui encara, faltes
imperdonables. Una delles s la que consisteix a reemplaar nos i vos per se
215
10
15
20
25
darrera la primera i la segona persones del plural de limperatiu: les combinacions del lleguatge vulgar rentemze (o s rentem-nos) i renteuze (o s
renteu-vos) transportades al catal escrit, han donat lloc a les grafies rentemse i renteu-se; la sllaba ze ha estat identificada amb el pronom reflexiu se
sense considerar que la grafia se no correspon a la pronncia ze!). Per
aquesta substituci de se a nos o a vos s ben fcil devitar si es pren esment
que el pronom reflexiu se no pot sser mai adjuntat a un verb que est en
primera o en segona persona: darrera dun rentem (primera persona) o dun
renteu (segona persona) no pot, doncs, afixar-se mai el pronom se. En un
verb reflexiu com rentar-se, la forma dimperatiu rentem ha danar acompanyada de nos (rentem-nos); la forma renteu, de vos (renteu-vos) nos i vos
que poden reduir-se a s (per exemple, en rentems-el, renteus-el), per mai
canviar-se en se.
Els dos pronoms nos i vos es troben encara canviats en se darrera linfinitiu (a la mateixa Publicidad de la nit en trobarem exemples). Aqu les
grafies errnies sexpliquen per lexistncia, en el llenguatge vulgar, de
combinacions com mirauze per mirar-vos i miranze per mirar-nos. Com en
el cas de rentem-se i renteu-se, aqu tamb la sllaba ze ha estat identificada amb el pronom reflexiu; per, encara ms, la mateixa forma verbal ha
estat afectada per la falsa interpretaci daquell ze. Mirauze (o s mirarvos) ha estat escrit mirau-se: la u del pronom us ha estat atribuda al verb i
separada, per un guionet, de la s! Miranze ha estat escrit mirant-se; la n del
pronom ns ha estat atribuda al verb i linfinitiu ha esta interpretat com un
gerundi!
E QE (XIII, 1921 75) 20 R 161 B 125
V 17 (a ... exemples).] om. QE R B | Aqu] Ac R B || 22-23 (o s mirar-vos)] om. R B
81
18 ii 1920
LXXXII
216
Ha estat dit mil vegades que el plural del datiu li s els i no pas els hi; que
si diem, amb el complement indirecte en singular, li havem escrit una carta,
cal dir, amb el complement indirecte en plural, els havem escrit una carta,
no pas els hi havem escrit una carta. Per estem lluny dhaver aconseguit el
bandejament daquest els hi, del qual es troben encara abundosos exemples
en les publicacions actuals.
La llengua parlada, amb el seu datiu els hi, distingeix, en el mascul, el

datiu de lacusatiu, que s els. Aix, diu els veiem, per els hi escrivim; i a
alguns dol potser de renunciar a fer aquesta distinci. Realment la llengua
parlada estableix amb el seu els-hi una distinci entre el datiu i lacusatiu
que pot sser en alguns casos avantatjosa; per ho fa a canvi de perdre daltres distincions molt ms importants. Per exemple, entre els ha posat els
guants i els hi ha posat els guants existeix la mateixa diferncia que entre
ens ha posat els guants i ens hi ha posat els guants; per si en la primera daquelles proposicions substitum el datiu correcte els pel datiu habitual elshi, aquesta proposici es confon amb la segona. Amb ladmissi del datiu
els-hi, perdrem, doncs, en la tercera persona, distincions tan importants
com les que existeixen entre ens i ens hi, us i us hi, em i mhi, etc.
No s, daltra part, difcil devitar el datiu els-hi: cada vegada que ens
vindr a la ploma un els-hi, basta que ens demanem quina forma prendria
el complement pronominal si en lloc destar en tercera persona, estava en
primera persona; i si amb el pronom en la primera persona direm ens hi,
escriguem els hi, per si direm ens, escriguem els. A ens hi ha posat els
guants, correspon els hi ha posat els guants; per a ens ha posat els guants,
correspon els ha posat els guants.
El plural de el (acusatiu mascul) s els; el plural de la (acusatiu femen) s les; el plural de li (datiu mascul i femen) s els: el veig i els veig; la
veig i les veig; li escric una carta (a ell o a ella) i els escric una carta (a ells o
a elles).
10
15
20
25
E R 111 H 99 B 114
V 4 no ... carta.] om. H || 17-18 distincions ... existeixen] una distinci tan important com la que
existeix R H B
82
19 ii 1920
LXXXIII
La combinaci els hi no sols s usada errniament en lloc del datiu els, sin
encara en substituci daltres combinacions pronominals, com els ho, els el,
els la, etc.
En la llengua parlada sn habituals construccions com les segents:
Els havem trobats i els hi havem donat la carta. Mho han demanat, i els hi
he donat; Lhan demanat, per no els hi volem donar; Els han deixat els lli-
217
10
15
20
25
30
bres, per tot seguit els hi han presos. En cap daquestes frases no s
correcte demprar la combinaci els hi, i per haver-ne esment no cal sin
posar el complement indirecte en primera o segona persona en lloc de tercera.
Diem, en efecte: Us havem trobat i us havem donat la carta (no pas i us
hi havem donat la carta); Mho haveu demanat, i us ho he donat (no pas i
us hi he donat); Lhavem demanat, per no ens el volen donar (no pas per
no ens hi volen donar); Us han deixat els llibres, per tot seguit us els han
presos (no pas per tot seguit us hi han presos). Doncs cal esmenar aquelles
construccions dient, parallelament a aquestes: Els havem trobats i els
havem donat la carta; Mho han demanat i els ho he donat; Lhan demanat,
per no els el volem donar; Els han deixat els llibres, per tot seguit els els
han presos.
Ens, us i els, datius, es corresponen: en aquelles proposicions en qu si
el complement indirecte fos ens o us, aquests no anirien seguits de cap altre
pronom (ens escriu, us escriu), el complement indirecte els tampoc no ha
danar seguit de cap altre pronom (els escriu); en aquelles proposicions en
qu si el complement indirecte fos ens o us, aquests anirien seguits de ho,
hi, el, etc. (ens ho dna, ens hi posa, ens el pren...), el complement indirecte
els ha danar seguir de ho, hi, el, etc. (els ho dna, els hi posa, els el pren...).
A ens o us, correspon els; a ens ho o us ho, correspon els ho; a ens hi o
us hi, correspon els hi; a ens el o us el, correspon els el; a ens la o us la, correspon els la; a ens els o us els, correspon els els; a ens les o us les, correspon
els les; a ens en o us en correspon els en.
E R 112 B 115
V 24 indirecte] directe LP R B, per error
83
20 ii 1920
LXXXIV
218
En les proposicions en qu concorren dos pronoms inaccentuats o febles

adjuntats a un mateix verb, sovint la llengua parlada usa combinacions pronominals que no sn les que el sentit de la proposici exigeix. Per exemple,
quan per exposar que hom ha donat llibres a alg, diem Nhi ha donats en
lloc de Li nha donats, o b per exposar que direm aix o all a uns nostres
amics, diem Els hi direm en lloc de Els ho direm.
Hi ha un mitj ben simple per a evitar aquestes incorreccions del llenguatge parlat. Cada pronom feble s lequivalent dun nom o dun pronom
accentuat: quan, parlant de la Maria, diem No lhan vista, el pronom feble l
s lequivalent de la Maria; dir No lhan vista val tant com dir No han vist la
Maria. Quan sn dos els complements que acompanyen el verb, hi ha quatre maneres dexpressar-los: expressar cadascun dells per un nom o un
pronom accentuat: Prestem llibres als nostres amics (1); expressar el primer per un nom o un pronom accentuat, i el segon per un pronom feble: En
prestem als nostres amics (2), on en equival a llibres; expressar el primer
per un pronom feble, i el segon per un nom o un pronom accentuat: Els
prestem llibres (3), on el datiu els (no els hi!) equival a als nostres amics; o
b expressar cadascun dells per un pronom inaccentuat, i llavors la proposici presenta la combinaci dels dos pronoms febles de les proposicions 2
i 3: Els en prestem (4). La manera, doncs, de trobar els dos pronoms que ens
cal usar en el cas 4, s de veure quin s el pronom feble que usarem per
expressar cadascun dels dos complements en el cas que laltre fos expressat
per un nom o un pronom accentuat (casos 2 i 3).
Per a dir que donarem prunes a un nen s correcte de dir Nhi donarem? No; perqu si fos nicament el complement prunes el que representssim per un pronom feble, direm En donarem al nen (1), i si fos nicament el complement al nen el que representssim per un pronom feble,
direm Li donarem prunes (2); doncs, quan representem tots dos complements per pronoms febles, ens cal dir Lin donarem, on lin s la combinaci
dels dos pronoms en i li de les proposicions 1 i 2.
En aplicar aquesta regla cal, per, tenir en compte que el pronom li s
canviat per hi quan concorre amb el, la, els o les.
10
15
20
25
30
E R 113 B 111
V 24 nen s] nen, s R nen, s B
84
21 ii 1920
LXXXV
Sovint hom sent frases com aquesta: Els forasters varen demanar cadires, i
els en hi varen donar quatre. s aqu correcte demprar la combinaci ternria els en hi, que en tot cas seria millor descriure els nhi?
Quan diem els en hi varen donar quatre volem dir que varen donar qua-
219
10
15
20
tre cadires als forasters. Si en aquesta proposici reemplacem el complement indirecte als forasters per un pronom feble, aquest ha dsser el datiu
els (no els hi!): els varen donar quatre cadires. Si hi reemplacen el nom cadires per un pronom feble, aquest s en: en varen donar quatre als forasters.
Doncs, en reemplaar els dos complements per pronoms febles, cal dir els
en varen donar quatre i no pas els en hi varen donar quatre.
La combinaci els nhi t una altra significaci, que s la que mostra el
segent exemple: Volien que els posssim peix als cistells, i no els nhi hem
volgut posar, on els vol dir a ells, n vol dir peix i hi vol dir als cistells. Els nhi
s la combinaci dun complement indirecte de persona (els), dun complement directe partitiu (n) i duna determinaci de lloc (hi). El mot hi darrera
els en s lexpresi duna determinaci circumstancial, i no es pertany dusar-la en la damunt dita proposici: i els en varen donar quatre (quatre cadires a ells).
Entre els nhi i els en hi ha la mateixa diferncia que entre me nhi i
men: Li he demanat que mompls el cistell de prssecs i me nhi ha posats
una dotzena; per: Li he demanat prssecs, i me nha donats una dotzena.
E R 114 B 116
V 3 que ... nhi?] om. R B || 11 n] en R B || 12 nhi] en hi R B || 13 n vol] en vol R B
|nhi] en hi R B || 15 n] en R B
85
23 ii 1920
LXXXVI
10
220
Sigui una proposici com Feren llegir la carta a lambaixador. Si en aquesta

proposici reemplacem el complement directe la carta per un pronom
feble, aquest s la: La feren llegir a lambaixador. Si hi reemplacem el complement indirecte a lambaixador per un pronom feble, aquest s li: Li feren
llegir la carta. Doncs, quan hi reemplacem ambds complements per pronoms febles, haurem de dir Li la feren llegir; i, si collocvem el complement
directe davant lindirecte com feien els antics, La li feren llegir.
... lo rey pres (prengu) un cordonet que tenia e fu-ne una creu, e dix
(digu) al cardenal que la li coss. E lo cardenal cos-la-li, Desclot.
Per, ja en catal antic, li darrera la (i qui diu la, diu lo, l, los, ls i les) pot
perdre la seva l i esdevenir i, que hom escriu hi o y exactament com ladverbi
hi.
... don-li b tretze colps, si que de la un lo fer en la cara, que tota la
hi guast..., Muntaner. E Tirant li mostr la letra qui li era stada tramesa

e fu-la-y legir, Tirant lo Blanch.
La combinaci de lacusatiu la amb el datiu li es confon, aix, amb la
combinaci de lacusatiu la amb ladverbi hi: Poseu la capsa a larmari.
Poseu-la a larmari. Poseu-hi la capsa. Poseu-la-hi.
De les dues combinacions la li i la hi (sinnim de la li), la segona s la
que ha persistit en la llengua escrita, malgrat de tenir linconvenient de confondres amb la combinaci de lacusatiu i ladverbi hi. Daqu la regla
moderna segons la qual el datiu li, en combinaci amb lacusatiu del pronom de tercera persona (el, els, la, les), s canviat en hi i posposat a aquest:
lhi reemplaa, aix, lil; la hi reemplaa li la; els hi reeemplaa lils; les hi
reemplaa li les.
15
20
25
E R 115 B 112
V 10 i qui diu la, diu] aix com darrera R B || 21 hi.] hi. I el mateix ha ocorregut amb les altres
combinacions de lacusatiu i el datiu del pronom de tercera persona. R B
F 8-9 Desclot (1885: 69; [1949-1951: ii, 89-90]) || 13-14 Muntaner (1860: 414; [1927-1952: vi, 58]) ||
14-15 Martorell (1873-1905: i, 162; [2005: 255])
86
24 ii 1920
LXXXVII
En la llengua escrita ha estat usat llargament el verb emplear traduint el
verb castell emplear o el francs employer. Aix, hom deia, per exemple: Tal
adjectiu en tal expressi s empleat atributivament. Hom usava aquest verb
tot sabent que era un mot castell, com nusem tants daltres, com apoiar,
empenyar-se, etc., mancats de verbs catalans que expressin exactament les
idees que els castellans denoten amb els verbs apoyar, empearse, etc.
Novellament molts havien ja abandonat emplear reemplaant-lo sistemticament per usar; per aquesta soluci no era pas del tot satisfactria,
puix que usar i emplear no sn perfectament sinnims. Convenia, doncs,
trobar un verb que reemplacs lemplear castell. Hom vacillava a adoptar
el verb emprar, que hom troba usat amb significacions vries en catal antic.
El sentit, per, que en moltes contrades dna hom al verb emprar, autoritza
a usar-lo com a traducci de lemplear castell.
A Blanes, per exemple, emprar vol dir clarament fer servir. Frases com
les segents sn habituals en el parlar blanenc (J. Ruyra):
Empra el meu ase per als teus afers.
10
15
221
Pots emprar totes les coses de casa.

Empreu ms la cassola que la paella.
Quina escombra has emprat per a escombrar la cuina?
E R 45 B 466
87
26 ii 1920
LXXXVIII
10
15
20
25
El catal pot formar noms abstractes derivats de verbs mitjanant laddici

de diferents sufixos al radical verbal (de cansar cansament, de gaudir gaudiment, de venjar venjana, de prometre prometena) o mitjanant la substantivaci dels participis passats (de pensar pensada, de rebre rebuda, de
aclarir aclarida, de moldre mlta, de bestreure bestreta, de fondre fosa, de
coure cuita); per t encara un altre mitj de crear noms abstractes derivats
de verbs, que s treurels daquests per la supressi de la terminaci verbal,
sense laddici de cap sufix. Per exemple, de aplegar aplec, de rosegar rosec,
de batejar bateig, de guanyar guany, de escorcollar escorcoll, de renyar reny,
de plnyer plany. Aquests derivats verbals obtinguts sense laddici dun
sufix sn els anomenats postverbals o substantius verbals, els quals sn
generalment masculins; per poden tamb sser femenins, i llavors porten
la terminaci a; per exemple, de deixar deixa, de cridar crida, de netejar
neteja, de replegar replega, de conversar conversa.
La llengua literria moderna era fins ara ms aviat pobra en derivats en
ment, ana, ada, etc., que no corresponguessin exactament a derivats castellans en miento, anza, ada, etc. Molts dels que existien en la llengua antiga
eren caiguts des de llarg temps en desuetud (robament, esdeveniment, assegurana, acollena, trada, oda), i, sota la influncia castellana, rem incapaos de fer produir derivats novells als nostres sufixos (abonament, pagament, aplaudiment, etc., amb qu haurem evitat abono, pago, aplauso, etc.).
Per en la categoria dels postverbals s on, potser, la llengua escrita
havia sin sofert ms prdues (acost de acostar, acull de acollir, acapte de
acaptar, triga de trigar), aprofitat menys les aportacions dialectals (aixec de
aixecar, explic de explicar, equivoc de equivocar), i perdut sobretot la facultat de crear derivats novells (conte de contar, amb qu hauria evitat cuento).
E R 34 B 341
V 14 conversar conversa.] conservar conserva. R B || 23 sin] om. R B || 26 hauria] haurem B
222
88
27 ii 1920
LXXXIX
Quan tractem dafixar un pronom feble a una forma verbal terminada en
consonant o en u, cal tenir present que lafixaci de la forma plena del pronom (me, nos, etc.) a la forma verbal inalterada (digues, portar), dna en tots
els casos la forma correcta de la combinaci verb-pronom (digues-me, portar-nos).
La llengua parlada, sovint modifica el verb en afixar-li un pronom (canvia, per exemple, digues en digue, portar en port; don diguem, portnsel, en lloc de digues-me, portar-nos-el), o reemplaa, dhuc sense modificar
el verb, la forma plena del pronom per una forma reduda o reforada (per
exemple, nos per s en anems-en, en lloc de anem-nos-en, i nos per ens en
veient-ens en lloc de veient-nos). Algunes de les combinacions resultants sn
admissibles, daltres no; per sempre, amb ben comptades excepcions, sn
preferibles a elles les combinacions obtingudes per laddici de les formes
plenes al verb sense modificaci de la terminaci daquest.
Linfinitiu, per exemple, perd en dos casos habitualment la seva r final:
quan se li adjunta algun dels pronoms nos, vos i los seguits dun segon pronom, i quan termina en er inaccentuat, qualsevol que sigui el pronom afixat: anns-en, portus-el, dils-ho; coneixela, estrenyel, vencens. Aquestes
combinacions sn admissibles, sobretot les de la segona categoria; per aix
no vol dir que no siguin bones les combinacions obtingudes segons la regla
damunt dita, ans al contrari aquestes sn en general preferibles a aquelles:
anar-nos-en, portar-vos-el, dir-los-ho, conixer-la, estrnyer-lo, vncer-nos.
La llengua parlada, aix com evita les combinacions esdrixoles anarnos-en, portar-vos-el, etc., ometent la r de linfinitiu o que li permet dafixar a aquest les formes redudes ns, us, ls en lloc de les plenes nos, vos, los,
aix mateix evita les combinacions esdrixoles mirem-nos-el, anem-nos-en,
mireu-vos-el, aneu-vos-en i anlogues, reduint nos i vos a s. Les combinacions
resultants (mirems-el, anems-en, mireus-el, aneus-en) sn tamb admissibles, per sempre menys bones que les obtingudes per laplicaci de la regla
desss dita.
Fora daquests dos casos, el mancament a aquesta regla dna generalment combinacions inacceptables, com veurem en converses successives;
de manera que la seva coneixena s duna gran utilitat per evitar un bon
nombre de combinacions defectuoses; i s una regla que t lavantatge de
poder-se aplicar en tots els casos sense excepci, puix que, dhuc en aque-
10
15
20
25
30
35
223
lles en qu sn admissibles les combinacions fetes no obeint a la regla, sn

bones i gaireb sempre preferibles les combinacions fetes dacord amb ella.
E R 162 B 126
V 31 daquests] aquests R B || 33 per] per a R B
89
28 ii 1920
XC
10
15
20
Repetim la regla a seguir quan tractem dafixar un pronom feble a un verb

acabat en consonant o u: Sense introduir cap modificaci al verb, unir-li,
mitjanant un guionet, la forma plena del pronom. Ex.: rentar-se, vestir-me,
mirant-te, llevem-nos, alceu-vos, pren-la, ajeu-los, mengeu-ne.
En la llengua parlada sn freqents les derogacions a aquesta regla. En
una altra conversa nhavem assenyalades tres dadmissibles, almenys en lestil familiar: portns-el per portar-nos-el; coneixe-la per conixer-la; anemsen per anem-nos-en. Aix com els anglesos escriuen, segons les ocasions,
youll, tis, twas, etc., o you will, it is, it was, etc., nosaltres podem molt b
admetre portns-el, anems-en, etc. (formes familiars) al costat de portar-nosel, anem-nos-en, etc. (formes literries).
Per, en la majoria dels casos, les combinacions que constitueixen una
derogaci a aquella regla no sn en absolut admissibles, i aix fa precisa la
coneixena de la dita regla. Amb la seva aplicaci rigorosa evitarem, en
efecte, multitud de combinacions defectuoses, malauradament freqents
encara en la llengua escrita actual.
Cal reconixer, per, que en alguns casos, rarssims, laplicaci de la nostra regla dna combinacions que, encara que correctes, sn de difcil adopci, almenys actualment, tals com fuig-hi, rep-ho. Per dhuc en aquests
casos, fra potser preferible que en lloc de renunciar a les combinacions
correctes, hi admetssim una pronunciaci anmala de lltima consonant
del verb que els fes compatibles amb llur pronncia habitual (fuig-hi pron.
fugi i no futgi, rep-ho pronunciat rebo i no repo).
E QE (XIII, 1921 75-76) 21 R 163 B 127
N 5-6 Vegeu CF 88.
224
90
1 iii 1920
XCI
En la llengua parlada sn freqents les combinacions de verb i pronom terminades en ze: entenemze, vestimze, lleveuze, escoltanze, rentanze, portalze,
havelze, etc.
Aquestes combinacions, en qu apareix el pronom nos canviat en nze o
ze, el pronom vos canviat en uze o ze i el pronom los canviat en lze, les trobem admeses en la llengua escrita, on els presta una aparena de formes
correctes el fet de representar-hi hom la sllaba ze mitjanant la grafia se, o
que els dna laspecte de combinacions del verb amb el pronom reflexiu.
Una cosa hauria de fer adonar tot seguit a qualsevol que tals combinacions no contenen el pronom reflexiu -se, i s que aquest no sona ze sin se
amb s sorda, i malament pot doncs sser el pronom reflexiu i escriures -se,
la sllaba final daquelles combinacions. Tota combinaci acabada en ze
amaga un nos, un vos o un los, mai un se.
No s difcil en cada cas de fer la substituci de la forma habitual en ze
per la forma correcta en nos, vos o los. Cal noms recordar les regles segents:
En les formes en emze i imze, cal canviar aquestes terminacions en emnos i im-nos: entenemze s entenem-nos, vestimze s vestim-nos.
En les formes anze, enze, inze i unze, cal canviar aquestes terminacions
per ar-nos, er-nos, ir-nos i ur-nos: escoltanze s escoltar-nos, fenze s fer-nos,
sentinze s sentir-nos, dunze s dur-nos.
En les formes en alze, elze, ilze i ulze, cal reemplaar aquestes terminacions per ar-los, er-los, ir-los i ur-los: portalze s portar-los, havelze s haverlos, dilze s dir-los, dulze s dur-los.
En les combinacions en euze i iuze, que expressen una ordre (o s que
contenen un imperatiu), cal reemplaar aquestes terminacions per eu-vos i
iu-vos: lleveuze s lleveu-vos (com llevemze s llevem-nos); vestiuze s vestiuvos (com vestimze s vestim-nos). En altre cas, cal canviar enze i iuze per ervos i ir-vos com en tot cas auze i uuze per ar-vos i ur-vos: voleuze s voler-vos
(com volenze s voler-nos i volelze s voler-los); vestiuze s vestir-vos (com
vestinze s vestir-nos, vestilze s vestir-los); rentauze s rentar-vos; duuze s
dur-vos. Vestiuze de pressa s Vestiu-vos de pressa. Per qu no voleu vestiuze?
s Per qu no voleu vestir-vos?
10
15
20
25
30
E R 164 B 128
V 30 voler-vos] voler-los R B, per error
225
91
4 iii 1920
XCII
10
15
20
25
La llengua moderna ha tendit a leliminaci de les formes plenes amb o: nos,

vos, los, lo. Davant el verb fa ja temps que el llenguatge de la capital ha reemplaat totalment aquestes formes per ens, us, els i el. Combinacions com nos
veu, vos dic, los porta, lo conec han estat substitudes fa llarg temps per ens
veu, us dic, els porta, el conec. I, anlogament, darrera una combinaci de
verb i pronom, tots diem el, els, aix com en i no pas lo, los, ne: portans-el,
no portans-lo; envials-en, no envials-ne.
En les combinacions en qu aquells pronoms van immediatament
darrera el verb, tamb sha manifestat la tendncia a reemplaar-ne les formes plenes per les reforades o redudes: darrera un infinitiu en r, deixant
caure aquesta r, o que ha perms de dir anns-en en lloc de anar-nos-en,
coneixels en lloc de conixer-los; darrera una forma dimperatiu en m o u,
reduint respectivament nos i vos a s, dient per exemple, anems-en en lloc de
anem-nos-en, aneus-en en lloc de aneu-vos-en. Les nombroses combinacions
en ze de la llengua parlada sn igualment filles de la tendncia a evitar les
formes plenes daquells pronoms: dinze en lloc de dir-nos, entenemze en lloc
de entenem-nos. Finalment, avui no s rar de sentir combinacions com
digueu-ens-ho (i dhuc digueuns-ho) en lloc de digueu-nos-ho, digueu-els-hi (i
dhuc digueuls-hi) en lloc de digueu-los, i aix mateix veient-els, veient-ens,
etc., en lloc de veient-los, veient-nos, etc.
Caldria evitar, darrera consontant o u, aquestes substitucions de les formes plenes per les reforades. Per aix basta tenir present que, immediatament darrera el verb, no poden emprar-se sin les formes plenes (lo, los, nos,
etc.) o les redudes (l, ls, ns, etc.), les primeres darrera un verb terminat en
consonant o u, les segones darrera un verb terminat en vocal altra que u.
Aix: veient-lo, digueu-nos-ho, dir-nos, etc.; portal, mirals, diguins, etc.; per
mai veient-el, digueu-ens-ho, veient-ens.
E R 165 B 129
226
92
5 iii 1920
XCII
En la llengua parlada, la segona persona del singular de limperatiu dun
gran nombre de verbs de la segona i la tercera conjugaci (estrnyer, rompre, llegir, collir, etc.) presenta dues formes distintes: luna terminada en
consonant (estreny, romp, llegeix, cull, etc.) i laltra terminada en e (estrenye,
rompe, llegeixe, culle, etc.), la qual no difereix de la tercera persona (estrenyi,
rompi, llegeixi, culli, etc.), sin per la substituci de la terminaci i daquesta per la terminaci e: aix, en els verbs fugir, rebre, la forma en e s fuge
(amb la g de fugi), rebe (amb la b de rebi), mentre que la forma de consonant s fuig, rep.
Quan el verb no porta cap pronom afixat, hom empra la forma en consonant; quan el verb porta un o ms pronoms afixats, hom empra habitualment la forma en e: hom diu habitualment cullel, culle-la, cullen, al costat
de cull aix; vencel, vence-la, al costat de ven la tempaci; fugen, al costat
de fuig daqu; moret al costat de mor. Davant els pronoms hi i ho, la e final
del verb pot elidir-se dient-se, per exemple, venu en lloc de vnceu; per s
fcil de veure que aquest vnu no s la combinaci correcta ven-ho, que
sonaria vnzu (com ven ell sona vnzll), sin la combinaci vence-ho, amb
elisi de la e o vocal neutra davant la vocal de pronom afixat (elisi que
retrobem en la pronncia habitual prtu per prtau, o s porta-ho).
La llengua parlada (a Barcelona almenys) tendeix a leliminaci de les
combinacions cull-lo, llegeix-los, fuig-ne, ven-la i anlogues, les quals trobem ja comunament i en alguns casos completament reemplaades per les
combinacions amb e. Nosaltres creiem, per, que la llengua escrita hauria de
donar decididament la preferncia a les combinacions formades per lafixaci de les formes plenes (lo, ne, etc.) a les formes verbals en consonant
(estreny, romp, etc.).
Per cal reconixer que en alguns casos la substituci de les combinacions en e per les combinacions correctes ofereix serioses dificultats. Tal
sesdev amb moret, fuge-hi, rebe-ho (o rebho), vence-ho (o venho), que
haurem de reemplaar per mor-te, fuig-hi (pronunciat ftgi), rep-ho (pron.
rpu), ven-ho (pron. vnzu). Llevat de mor-te, aquestes sn aquelles combinacions en qu diem que podria admetres, almenys provisriament, una
pronunciaci especial de ig, p i c finals davant hi i ho.
10
15
20
25
30
227
E R 167 B 131
V 2 i la] i de la R B || 3 collir, etc.] om. R B || 4 cull, etc.] om. R B || 5 culle, etc.] om. R B || 6
culli, etc.] om. R B
93
6 iii 1920
XCIII
30
Havem constatat en la conversa anterior lexistncia, en la llengua parlada,

de combinacions en qu darrera un verb terminat en consonant o u apareixen usades les formes reforades ens, els, el, etc., en lloc de les formes plenes nos, los, lo, etc.: digueu-ens-ho, veient-els, etc., en lloc de digueu-nos-ho,
veient-los, etc.
Aquest fet sembla sobretot freqent darrera la segona persona del singular de limperatiu dels verbs regulars de la segona i tercera conjugacions.
Ex.: cllel, llegixels, rmpet el cap, en lloc de cull-lo, llegeix-los, romp-te el
cap. Per aqu la e de les terminacions el, els, et, etc., pertany al verb, com
ho prova que apareix igualment davant els pronoms la, les, li. Ex.: cllela,
llegixeles, rmpeli el cap, en lloc de cull-la, llegeix-les, romp-li el cap.
Lexplicaci daquesta e s la segent: En els verbs de la primera conjugaci, que sn de molt els ms nombrosos, a les combinacions que contenen un imperatiu en tercera persona del singular, tals com prtil, psils,
mngila, comnciles, corresponen, quan el verb est en segona persona del
singular, les combinacions prtal, psals, mnjala, comnales. El canvi de
persona en el verb s expressat simplement pel canvi de la vocal i en la vocal
a, o s, en la vocal neutra, el pronom afixat revestint la mateixa forma en
les unes combinacions que en les altres. Ara b, a imitaci dels verbs de la
primera conjugaci, en els verbs regulars de les altres conjugacions a combinacions que contenen un imperatiu en tercera persona del singular, tals
com cllil, llegixils, estrnyila, csiles, es fan correspondre, quan el verb
est en segona persona del singular, les combinacions cllel, llegixels,
estrnyela, cseles, tretes daquelles mitjanant el canvi de la vocal i en la
vocal neutra (que en aquests verbs s escrita e).
Doncs, en les combinacions cllel, llegixels, estrnyela, cseles, i anlogues, la e pertany al verb; i, en el cas dsser admeses, caldria escriure-les
cullel, llegeixels, estrenye-la, cuse-les.
Aix es veu sobretot ben clar en els casos en qu la darrera consonant
del verb sona desigualment en la segona i en la tercera persones. En el verb
228
10
15
20
25
fugir, per exemple, la segona persona s fuig, la tercera fugi; si en fuig-ne

reemplacssim simplement la forma plena ne per la reforada en, la combinaci resultant fra fuig-en, que sonaria futgen (com boig i tot sona botgitot,
no bogitot); per no diem pas futgen, sin fugen, o s fugen, amb la substituci de la forma fuig per una forma fuge, treta de fugi mitjantant el canvi
de la vocal i per una e (o vocal neutra).
35
E R 166 B 130
V 19 b,] b: R B || 20-21 combinacions] les combinacions R B
94
8 iii 1920
XCIV
Hi ha, encara, un altre grup de verbs en qu la segona persona del singular
de limperatiu presenta formes distintes segons que vagi combinada o no
amb un pronom feble. Sn aquells verbs en qu limperatiu t totes les seves
formes tretes del present de subjuntiu, en els quals la segona i la tercera persones difereixen tan solament per la terminaci, que s es en aquella i i en
aquesta. Ex.: dir, que fa en limperatiu, digues, digui; voler, vulgues, vulgui;
poder, pugues, pugui; sser, sigues, sigui.
Aquestes segones persones en es perden habitualment la s final davant
els pronoms afixats: diem vulgues anar-hi, per vulgueho (per vulgues-ho);
digues que vingui, per digueli (per digues-li). Aqu retrobem, doncs, entre
la segona i la tercera persones la mateixa alternncia voclica que en aquells
verbs en qu la segona persona de limperatiu adopta la terminaci e davant
els pronoms afixats: a digui-li (verb en tercera persona) correspon digueli
(verb en segona persona), com a llegeixi-li (verb en tercera persona), correspon llegeixe-li (verb en segona persona).
No cal dir que la llengua literria ha de donar la preferncia a les combinacions formades amb limperatiu en es. Aix com prefereix cull-lo a cullel,
llegeix-li a llegeixel, fuig-ne a fugen, etc., aix mateix ha de preferir diguesho a digueho, sigues-hi a siguehi, vulgues-la a vulguela, etc.
10
15
E R 168 B 132
V 9 vulgueho] vulgue-ho B || 10 digueli] digue-li R B || 11 alternncia] alternana B || 13 digueli] digue-li B || 19 digueho] digue-ho B | siguehi] sigue-hi B | vulguela] vulguela B
229
95
9 iii 1920
XCV
10
15
20
En llat vulgar janurius era esdevingut jenurius. La a de la seva primera

sllaba shavia canviat en e sota la influncia de la j inicial, aix com la u de
junperus, esdevingut jenperus. Com, daltra banda, la g llatina era esdevinguda j (o s, i consonant) davant e, els dos mots esmentats es trobaven presentar en llat vulgar el mateix grup inicial (je) que els mots germanus, genculus, genesta, etc. I, com germanus (o s jermanus) don en itali germano,
en castell hermano i en catal germ, jenurius don en itali gennaio, en
castell enero i en catal gener.
En catal antic apareix, al costat de gener, la forma janer. Aquest janer
era el prolongament dun janurius del llat vulgar, coexistent amb jenurius? Era sortit de gener per una dissimilaci anloga a la que trobem en la
forma mateix per meteix, en la forma valenciana sancer per sencer, en fael
per feel, etc.? O b no era sin una grafia etimolgica, filla dun acostament
ortogrfic al janurius clssic, possible grcies a lantiga confusi dels sons
de la a i de la e inaccentuades? El cert s que janer s una forma que trobem
llargament usada en ledat mitjana.
La llengua parlada, per, ha mantingut la forma gener, ja que les
regions que no confonen la a i la e inaccentuada diuen gener (o giner sortit
de gener). De manera que de les dues grafies antigues gener i janer, la primera conv a un major nombre de dialectes que no pas la segona, la qual no
conv sin als dialectes que confonen la a i la e inaccentuades per als quals
s indiferent descriure gener o janer. I s per aix que ha estat preferida la
grafia gener, amb la e de jenurius, la qual retrobem en litali gennaio i el
castell enero.
E QE (XII, 1920 192-193) 18 R 187 B 494
V 16 edat] Edat B
96
10 iii 1920
XCVI
Sabut s que en francs els mots qui, quoi, quel i o es poden usar com a
antecedents del relatiu que, don resulten construccions com les segents: O
230
vous, qui que vous soyez, mortelle ou desse; Quoi quil fasse tu le vaincras;
Quelles que soient les circonstances...; O que tu ailles...
En catal les construccions ms semblants a aquestes sn aquelles en
qu lantecedent del relatiu que s un compost de qui, qual o on, el reflexiu
se i vulla o vol: quisvulla, qualsevulla o qualsevol, onsevulla (corresponents
als castellans quienquiera, cualquiera, doquiera). I encara aquests mots sn
arcaics, llevat de qualsevol.
Per en catal medieval trobem dhuc construccions anlogues a les
franceses, sobretot amb ladverbi on:
... e us manam que l dit Johan encontinent prengats hon que l trobets,
e, pres, lo ns trametats hon que siam, Pere III (1356).
... tots sos bns, on que los haja, d. (1370).
Comte car cos: Segons quens ha dit mossn P. de P., nostre majordom, aqu ab vs, quan ell hi era, havia un frare menor qui ha estat molts
anys ab Prestre Johan e compta daquelles parts moltes meravelles. E com
ns lo desigem oir, pregam-vos, car cos, que l nos trametats encontinent
sens falla; e si per ventura era ja partit de vs, que y vullats trametre on que
sia a fer per guisa que venga (vinga), car gran plaser nos en farets, Rei Joan
(1391).
Heus aqu una construcci (on que) que creiem que convindria de restablir. I, per qu no assajarem ladopci de les construccions anlogues qui
que, quan que, etc.?
E
V
F
V1
10
15
20
R 81 B 103
23 I] I R
12-13 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 179) || 14 d. (1908 [2000]: 227) || 15-20 d. (1908 [2000]: 365)
20 a] e
97
11 iii 1920
XCVI
Encara sn molts els que, per imitaci del castell, quan han descriure
seguits dos o ms adverbis en ment, suprimeixen aquesta terminaci en tots
els adverbis llevat de lltim, dient, per exemple, pobra i humilment en lloc
de pobrament i humilment.
Quan es segueixen dos o ms adverbis en ment, en catal s permissible tamb la supressi de la terminaci en ment en tots els adverbis menys
231
10
15
un; per llavors ladverbi que conserva la terminaci ment no s lltim com
en castell, sin el primer!
... e molt humilment e devota pregava, Llull.
... viure delicadament e reposada, Bernat Metge.
... per viure alegrement e sana e profitosa, Eximni.
... resps-lin (lin respongu) graciosament e complida, R. Muntaner.
... per o us pregam affectuosament e curosa, Lletra de Pere III (1351).
... e no ns responets sufficientment ne raonable, d. (1383).
Al costat, per, de:
... e remembr en la pobresa de Christ e dels apstols, com anaven
pobrement e humilment per lo mn, Llull.
... per a abasta lo pare a engendrar lo fill infinidament, eternalment
e perfectament en tot b, d.
E R 29 B 257
V 1 que] qui B || 5 es] se B || 9 ... e ... Llull] om. R B || 11 Eximni] Eiximenis B || 12 ... resps-lin
... Muntaner] om. R B || 18-19 ... per ... d.] om. R B
F 9 Llull (1873-1904: ii, 143; [1931-1934: iv, 88]) || 10 Metge (1889: 272; [2006: 255]) || 11 Eiximenis
(1904: 67; [2005: 75]) || 12 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 76) || 13 d. (1908 [2000]: 154) || 14 d.
(1908 [2000]: 310) || 16-17 Llull (1873-1904: i, 325; [1931-1934: iii, 81]) || 18-19 d. (1873-1904: i,
159; [1931-1934: ii, 50])
98
12 iii 1920
XCVII
10
232
El sufix catal dor (que trobem precedit duna a, duna e o duna i segons la
conjugaci a qu pertany el verb al qual saplica) reuneix les dues valors dels
sufixos castellans dor i dero. Aix, els substantius governador, batedor, teixidor, signifiquen el qui governa, el qui bat, el que teixeix; els adjectius abastador, escorredor, esdevenidor, es diuen duna cosa que hom pot abastar, que
es pot escrrer, que pot esdevenir-se. Segador, dit dun home, tradueix el castell segador, dit dun blat, tradueix el castell segadero. Llegidor, dit duna
persona, vol dir lector; dit duna lletra, vol dir llegible.
Els derivats en dor, en qu aquest sufix correspon al sufix castell dero,
sn dun s ms aviat limitat en la llengua literria moderna. Els nostres
escriptors farien b de tornar a posar en voga aquests adjectius verbals, de
qu trobem tan bells exemples en la llengua antiga:
Per tenor de la present carta fermament valedora, regonexem e atorgam a vs...

... interrogat... si semblant cambi era faedor...
... tots los graus dats per vosaltres e daqu avant donadors.
... obrar dues ymages...: una...; e altra... en laltra part del dit vas posadora.
Aquesta s la missatgeria comanada a n Thoms de Marz... deydora
al sant pare...
15
20
E R 31 H 37 B 345
V 15 cambi] canvi B || 20 sant pare] Sant Pare R H
F 13-14 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 209) || 15 d. (1908 [2000]: 391) || 16 d. (1908 [2000]: 419) ||
17-18 d. (1908 [2000]: 226) || 19-20 d. (1908 [2000]: 144)
V1 13 carta] carta nostra
99
13 iii 1920
XCVIII
En totes les gramtiques catalanes es constata lexistncia dun pretrit perifrstic en el mode indicatiu: vaig dir, vares dir, va dir, etc. Actualment
aquest pretrit t les mateixes significacions que el perfet simple digu,
digueres, digu, etc. Vaig dir significa el mateix que digu; vares dir significa el mateix que digueres; va dir significa el mateix que digu. I, a Barcelona
i en moltes regions del domini catal, aquest pretrit ha reemplaat totalment el perfet simple, que ha passat a sser un temps literari. A Barcelona
no es conserva el perfet simple sin en alguns refranys i frases fetes (Hostes
vingueren que de casa ens tragueren) i en el verb auxiliar deure (Degu ploure tota la nit).
Per, que nosaltres sapiguem, ning no ha constatat encara lexistncia
dun pretrit perifrstic en el mode subjuntiu, el qual pretrit s, no gens
menys, dun s corrent en la llengua escrita. Aquest pretrit perifrstic s
vagi dir, vagis dir, vagi dir, etc., i apareix en frases com la segent: Ell no diu
que tu li vagis contar; o s, aix com a un Ell diu que tu li contes correspon,
quan la proposici principal s negativa, un Ell no diu que tu li contis, i a un
Ell diu que tu li has contat correspon un Ell no diu que tu li hagis contat, aix
mateix a un Ell diu que tu li vas contar es fa correspondre un Ell no diu que
tu li vagis contar.
10
233
15
20
No hi ha, naturalment, cap inconvenient a acceptar en la llengua literria aquest pretrit perifrstic vagi dir, vagis dir, etc., que caldr que les nostres
gramtiques registrin entre els temps de mode subjuntiu, al mateix temps que
el pretrit vaig dir, vares dir, etc., entre els temps de mode indicatiu.
E R 123 B 179
V 3 t ... el] s equivalent al R B || 5 va dir... digu.] etc. R B
100
16 iii 1920
XCIX
10
15
20
En una daquestes converses recomanvem de restablir, en lestil epistolar,

ls dels dos adverbis demostratius ac i aqu denotant respectivament el
lloc on es troba aquell qui escriu i el lloc on es troba aquell a qui hom escriu.
Una distinci anloga feien els escrivans medievals entre els dos adjectius
demostratius aquest i aqueix, la qual creiem que caldria aix mateix restablir.
En els nostres documents antics, el segon daquests adjectius no apareix
usat sin denotant proximitat a aquell a qui va endreat el document, amb
exclusi llavors de ladjectiu aquest.
Manam-vos que a lamat de la cambra nostra Nicholau Lpez Dotena,
lo qual trametem a vs per la ra davall scrita donets e liurets... cavalls,
cofres, libres... e tots qualsevol bns que, lalt En Jacme de Mallorcha o sa
companya jaquiren (deixaren) a Puigcerd o en aqueixes parts... (1344).
Dit nos han que aqu s ven un llibre de theologia, apellat diccionari,
qui s estat daqueix mestre en theologia qui hi s mort (1376).
Ns haurem gran plaer de haver aqueix mapamundi que ns havets fet
fer... per qu volem e us manam que... lo ns trametats (1379).
Ns sabents que lAlcor dels moros s en lo monestir dels frares
menors daquexa ciutat, volem haver cpia daquell... (1381).
En cas, emper, que l dit Guillem no us liurs los dits quaranta florins,
ns ab la present manam a nostre portant-veus en aqueys (aqueixos) comdats que n faa encontinent e de fet execuci en sos bns (1382).
E R 61 H 27 B 413
F 9-12 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 133) || 13-14 d. (1908 [2000]: 266-267) || 15-16 d. (1908 [2000]:
279-280) || 17-18 d. (1908 [2000]: 296) || 19-21 d. (1908 [2000]: 299)
N 1-2 Vegeu CF 20.
234
101
17 iii 1920
C
A alguns lectors daquestes converses ha sorprs ls que hi havem fet, algunes vegades, del mot novellament en el sentit de recentment, ara de poc. s
el sentit en qu el trobem emprat en documents antics i que nosaltres
creiem escaient de retornar-li.
El segent passatge duna lletra de Pere III endreada als jurats i prohomes de Valncia, ens ofereix un bell exemple del mot novellament amb la
dita significaci i no pas amb la de una altra vegada:
Creem (creiem) que ja sabets com lo sant pare novellament ha promogut, a instncia e supplicaci nostra, a dignitat de cardenalat lonrat e religis
frare Nicolau Rossell, maestre en theologia, prior provincial de lorde dels
preycadors; de la qual cosa s estada feta gran grcia e fort assenyalada a ns
e a tota nostra naci; car, ja sia que hi hagus cardenal dEspanya, tota vegada
era castell, e de nostra naci jams no ni havia haut (hagut) tro (fins) ara.
Nosaltres pensem que convindria de donar a ladverbi en qesti exclusivament la significaci de recentment, que s la que t ladverbi francs
corresponent nouvellement, reservant la de una altra vegada a ladverbi
novament.
10
15
E R 55 B 511
V 5-6 prohomes] prohoms B
F 8-13 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 180-181)
102
19 iii 1920
C
Davant els pronoms hi i ho el verb pot sofrir dues modificacions ultra les
que experimenta davant els altres pronoms, comenats en consonant. Una
delles s lelisi de la vocal neutra davant la vocal del pronom, com, per
exemple, quan pronunciem vuru en lloc de vureu (veure-ho) o prti en lloc
de prtai (porta-hi). Lortografia prescindeix daquesta elisi de la vocal final
del verb.
Laltra modificaci s laddici duna t a la n final de la tercera persona
235
10
15
20
del plural de limperatiu; aix, diem, per exemple, fcintu en lloc de fcinu
(facin-ho), vginti en lloc de vgini (vagin-hi). Mitjanant laddici daquesta
t, la llengua parlada fa una distinci entre posi-nhi i posin-hi, que pronuncia
respectivament psini i psinti. La llengua escrita prescindeix tamb daquesta addici, escrivint facin-ho, vagin-hi, diguin-ho, etc.
Aquesta intercalaci duna t entre una n final i una vocal inicial la retrobem en les expressions on s, on ho fan, on anaves, i anlogues, pronunciades habitualment onts, ontofan, ontanaves, etc. Aquestes pronncies expliquen la t de la grafia hont, tan usada fins ara fa poc en la llengua moderna
en lloc de on. Aqu tamb prescindim actualment de les pronncies habituals i escrivim on.
s encertadament que la llengua escrita rebutja descriure la t en on,
facin-ho, vagin-hi i combinacions anlogues, dhuc suposant que admetssim
les pronncies habituals onts, fcintu, etc. Escrivim on s, facin-ho, vagin-hi,
malgrat aquestes pronncies, esperant que el divorci actual entre la pronunciaci i lortografia es resolgui per una adaptaci daquella a aquesta.
E R 169 B 133
V 1 els pronoms] el pronom R B || 17 Aqu] Ac R B
103
20 iii 1920
CI
10
236
Entre les moltes locucions de la llengua antiga que conv de tornar a posar
en s, assenyalem-ne avui dues formades amb el substantiu esguard: en
esguard de i per esguard de, la significaci de les quals ressurt clarament
dels segents exemples:
... pendre tot o que poguem (pogurem), que fo fort poch (molt poc)
en esguard de o que lexam (deixrem), Trad. catalana del Decamerone.
Per altra letra dada en Tortosa a xxi de febrer prop passat, vos havem
pregats que per esguard de nostre honor, donets al religis e amat nostre
Nicholau Costa... cc lliures de Mallorques..., Lletra de Pere III (1383).
Lo comte de Foix desija fort, per fer-ho transladar, lo vostre Avicena,
que segons se diu, s en vulgar; on vos pregam que, per esguard daquests
nostres prechs e per honor sua, lo y prestets, d. (1386).
Tamb usaven els antics, formada amb el mot esguard, la locuci verbal
haver esguard a, on podria hom admetre, en el cas dadoptar-la, la substituci de haver per tenir.
Vistes les allegacions per cascuna de les parts fetes e molt b rahonades e defeses, havent Du davant los nostres ulls e la pensa elevada en fer
dret juh...; no havent sguart a la molta amor que a cascuna de les parts portam, sin sol a la recta justcia... declaram e sentenciam..., Tirant lo Blanch.
Locuci que perd naturalment la seva a davant la conjunci que:
... havent la reyna esguart que la hora era huy (avui) ms tarda...,
Trad. catalana del Decamerone.
15
20
E R 105 B 282
V 2 formades] de formades B || 6 lexam] dexam R B || 7 letra] om. R B | desija] desitja R B || 14 el]
om. R B || 16 allegacions] allegacions B
F 5-6 Boccaccio (1910: 89) || 7-9 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 311) || 10-12 d. (1908 [2000]: 335) ||
16-19 Martorell (1873-1905: ii, 361-362; [2005: 779]) || 21 Boccaccio (1910: 151)
V1 10 fer-ho] fer lo || 11 s] es escrit
104
22 iii 1920
CII
Dins el catal modern estigu durant algun temps molt en voga el verb devenir traduint el francs devenir. Avui ja va essent reemplaat per esdevenir.
Esdevenir, en laccepci de tornar-se, fer-se (o s, sinnim de devenir francs), s corrent en catal antic:
... per lo qual mortificament hom esdev vell, Llull.
... sacostumen los infants a sser laminers e com sn grans esdevenen
glots, d.
... esdev la neu de blanca color, d.
Al costat del verb intransitiu esdevenir, que tan b tradueix el francs
devenir, el catal antic posseeix el verb reflexiu esdevenir-se, que vol dir succeir, i que tradueix, ell i no pas acontixer, el verb castell acontecer.
Per encara trobem en catal antic un esdevenir no reflexiu que no vol
dir precisament tornar-se, fer-se, sin sobrevenir, venir a parar, i, regint la
preposici en, convertir-se (accepcions totes que podrem assajar de fer
reviure):
Si, per, en la operaci de lenteniment esdev fatigaci..., B. Metge.
... de tan gran bonaventura com los seria esdevinguda, Crn. de
Jaume I.
10
15
237
20
... e an molt longament per una via... tro que esdevench (fins que esdevingu) en un camp, Llull.
... lo cos esdev en pols, d.
E R 53 B 458
F 5 Llull (1873-1904: i, 291; [1931-1934: iii, 43]) || 6-7 d. (1906: 105; [2005: 156]) || 8 d. (1873-1904:
i, 136; [1931-1934: ii, 25]) || 16 Metge (1889: 32; [2006: 142]) || 17 Jaume I (1873: 288; [1991: 209])
|| 19-20 Llull (1873-1904: i, 257; [1931-1934: iii, 5]) || 21 d. (1873-1904: i, 280; [1931-1934: iii, 31])
105
23 iii 120
CIII
10
15
20
El catal posseeix, relacionats amb els adjectius breu (de brevis), lleu (de
levis) i greu (de gravis, amb un canvi de a en e provocat per levis), els tres
verbs abreujar, alleujar i agreujar. Els dos primers provenen dels verbs llatins abbreviare i alleviare; el tercer, dun aggreviare tret de grevis per analogia de alleviare, de levis. Els tres verbs presenten de com la transformaci
del grup vi en j (com pluja de plvia; roja de rvia, o s rbea; haja de
hviat, o s hbeat, etc.) i la injunci duna u manllevada als primitius breu,
lleu i greu.
El catal modern havia perdut aquests tres verbs, el primer reemplaat per
abreviar, que podrem considerar com un manlleu llat (abbreviare); per els
altres dos, per aliviar, i agraviar, que sn segurament manllevats al castell.
Sembla, doncs, fora de dubte que conv devitar aquests dos verbs,
reemplaant-los, com ja es fa, pels antics alleujar i agreujar. I, admesos
aquests dos verbs, tot aconsella de restablir llur pari abreujar.
Quant al verb agravar del catal modern, el podrem admetre com a llatinisme (de aggravare); per si tenim en compte que el verb agreujar reunia
les dues significacions dels verbs castellans agraviar i agravar, hom es sent
inclinat a reemplaar per agreujar no solament agraviar, sin agravar.
Llavors tindrem: abreujar, no abreviar (amb els derivats abreujament,
abreujable; al costat, per, dels llatinismes abreviaci, abreviatiu, abreviatura); alleujar, no aliviar (amb els derivats alleujament, alleujador); i agreujar,
no agraviar ni agravar (amb els derivats agreujament, agreujant; al costat,
per, dels llatinismes agravant, agravaci).
E R 10 B 371
V 19 es] se B
238
106
24 iii 1920
CIV
Considerem, doncs, com a inadmissibles aliviar i agraviar, que reemplaarem per alleujar i agreujar, i com a llatinismes innecessaris abreviar i agravar, als quals preferim abreujar i agreujar.
Els tres verbs agreujar, alleujar i abreujar sn dun s corrent en la llengua antiga; agreujar en les dues accepcions de agraviar i agravar; alleujar
en laccepci de aliviar i tamb en la de allotjar (accepci, per que creiem
suprflua de restablir):
... ab protestaci que si dir alguna cosa qui agreuge la altesa vostra,
que lo perd no m sia denegat, Tirant lo Blanch.
La majestat vostra, senyor, no sagreuge si no he volgut acceptar..., d.
... molt stich admirada que la celsitut vostra haja de creure que... Tirant
hagus a dir cosa neguna qui agreujs la magestat vostra, car si les orelles
sues hoyen (oen) dir res qui fos en offensa vostra, se mataria ab tot lo
mn, d.
No calles nengun peccat ni circumstncia qui lagreuge, Eximni.
No volria que la vostra cama per causa mia sagreujs, Tirant lo
Blanch.
... les circumstncies agreujants del pecat, Eximni.
... la qual s causa de alleujar part de ma atribulada pensa, Tirant lo
Blanch.
... la alegria... alleuja la tristor que de nostres adversitats tenim, d.
... han molts pensaments qui sn alleujament de lur congoixosa vida,
Trad. catalana del Decamerone.
... alleujament de pena, Curial i Gelfa.
... e sa vida sabreuja, Ausias March.
... no mabreuge lo viure, d.
10
15
20
25
E R 11 B 372
V 7 suprflua] superflu R B || 15 i 18 Eximni] Eiximenis B || 24 i] e B || 25 Ausias] Ausis B
F 8-9 Martorell (1873-1905: ii, 287; [2005: 705]) || 10 d. (1873-1905: ii, 9; [2005: 466]) || 11-14 d.
(1873-1905: iii, 55; [2005: 879-880]) || 15 DAg i, s. v. agreujar [Eiximenis (1507: a2v)] || 16
Martorell (1873-1905: iii, 175; [2005: 997]); tamb a DAg i, s. v. agreujar || 18 DAg i, s. v. agreujant [Eiximenis (1507: a2v)] || 19 Martorell (1873-1905: ii, 325; [2005: 740]) || 21 d. (1873-1905:
iv, 90; [2005: 1267]) || 22 Boccaccio (1910: 4) || 24 DAg i, s. v. alleujament [Curial e Gelfa (1901:
84; [1930-1933: i, 133])] || 25 d., s. v. abreujar [Marc (1912-1914 [1995]: ii, 194)] || 26 Ibd. [Marc
(1912-1914 [1995]: i, 350)]
V1 19 pensa] pena || 26 abreuge] abreujeu
239
N 15 El Confessionari o Confessional corre a nom dEiximenis en les edicions antigues, atrib. que
Mass i Torrents ja posa en dubte (1909-1910: 652-654; [1991: 122-124]). s una refosa de textos eiximenians procedents del Llibre de les dones a travs de la Scala Dei; vg. Ivars (1920) i
Wittlin (1970). || 25 Ausis Marc s citat a travs del DAg, encara que Fabra tenia un exemplar
de led. de Pags, cedit per la delegaci de Badalona dERC a la BUB, que no hem pogut identificar amb cap dels conservats en aquest fons; led. de Pags s considerada de referncia per a
Marc en lAdvertiment del DAg (i, pg. viii).
107
25 iii 1920
CV
10
15
20
El mot catal corresponent al castell frvolo s frvol. Es tracta, en ambdues

llenges, dun mot manllevat al llat clssic, que trobem aix mateix en francs i en itali sota la forma de frivole i frivolo. Ladverbi corresponent s frvolament (en castell i en itali frvolamente, en francs frivolement); el substantiu abstracte, frivolitat (en castell frivolidad, en francs frivolit, en itali
frivolezza).
Molts han usat a tort, com un sinnim de frvol, el mot antic frvol.
Frvol vol dir dbil, frgil; tradueix endeble, no frvolo:
Vs sots (sou) fort per vostre poder e jo sn (s), senyor, frvol e despoderat per peccat, Llull.
... per lo qual mortificament hom esdev vell, e s peress, frvol e
greu, d.
E si fort (molt) era malalt e de frvol complexi, no ho parech (paregu) en lo anar, car comen de anar a peu, Desclot.
La mateixa idea de debilitat, fragilitat (endeblez), la retrobem en els
derivats de frvol: afrevolir, frevolesa, frevoltat:
... ms multiplicava son poder en peccar e ms lo afrevolia en fer b,
Llull.
... sa virtut se adorm o se afrevol, e caech (caigu) de larbre, d.
Sapiau que alguns vicis sn... que per la frevolesa humana no s poden
squivar, d.
... la lebre, que s lo ms paruch animal que sia en lo mn o lo ms vil
per sa frevoltat, Flors de Virtut.
E R 52 B 486
F 9-10 DAg iv, s. v. frvol [Llull (1901a: 228)] || 11-12 Llull (1873-1904: i, 291; [1931-1934: iii, 43]) ||
13-14 Desclot (1885: 252; [1949-1951: iv, 88]) || 17 Llull (1873-1904: ii, 39; [1931-1934: iii, 141])
|| 19 DAg i, s. v. afrevolir-se [Llull (1873-1904: i, 145; [1931-1934: ii, 36])] || 20-21 d. iv, s. v. fre-
240
volesa [Eiximenis [atrib.] (1509: b3v-b4; [1929: 46])] || 22-23 d., s. v. frevoltat [Flors de virtut
(1490: d7v; [1975: 144])]
V1 19 o] e
N Aquesta CF, datada el 1920, fa servir materials del vol. iv del DAg, que duu data de 1921, per
el fasc. corresponent ja havia aparegut el 1919. || 21 La cit. no prov de Llull, sin de la Doctrina
compendiosa, a travs del DAg. Lobra sha atribut a Francesc Eiximenis i, recentment, al jurista Ramon Soler (Riera 1984 i Soler 2006).
108
26 iii 1920
CVI
s curis dobservar, en aquells casos en qu s possible dusar el verb en dos
temps diferents (Si volem..., Si volgussim...), com la llengua escrita tendeix
molt ms que la parlada a conformar ls dels seus temps a ls castell.
En les proposicions condicionals comenades amb la conjunci si en
qu el castell usa limperfet de subjuntiu (quisiese), el catal antic diu volgus o volia, ms aviat per volia (com en francs) que no pas volgus (com
en castell). El catal parlat, malgrat la influncia castellana, conserva encara molt b volia al costat de volgus. Per el catal escrit a penes usa ja volia.
Un altre cas. En les proposicions introdudes amb la conjunci cuando
en qu el castell usa el present de subjuntiu (cuando vengas...) el catal pot
emprar el present de subjuntiu (quan vinguis...); per el temps de molt el
ms usat en tals proposicions ha estat sempre el futur dindicatiu (quan vindrs...). Aqu tamb la influncia castellana sha deixat sentir fort sobre la
llengua escrita, talment que rares vegades hi trobarem un futur dindicatiu
traduint un present de subjuntiu castell. Aqu tamb es presenta el cas
curis dun acostament de la llengua escrita al castell molt ms fort que el
que constatem en la llengua parlada.
10
15
E R 124
V 14-15 un futur ... castell] usat el futur R
241
109
27 iii 1920
CVII
10
15
20
s sabut que en proposicions com El que trabaje ser recompensado o com Ir

a verte cuando est en Pars, el francs oposa al present de subjuntiu castell
(trabaje, est) el futur dindicatiu, dient Celui qui travaillera sera rcompens.
Jirai te voir quand je serai Pars. En tals proposicions, el catal antic prefereix en general el futur dindicatiu al present de subjuntiu. El catal actual, en
canvi, versemblantment sota la influncia del castell, tendeix a generalitzar
ls del present de subjuntiu; per en aquest abandonament del futur dindicatiu la llengua escrita va molt ms enll que no pas el llenguatge parlat.
En els segents passatges, trets de documents antics, tots escriurem
avui el present de subjuntiu ms aviat que el futur dindicatiu:
Man-me (manim), senyor, la vostra senyoria o que li plaur.
Per qu ardidament lo dit sirvents mostrets a tots cells qui (els qui)
veer-lo (veurel) volran (voldran).
Paguets tot o que les dites coses costaran de fer, car ns vos pendrem
en compte tot o que mostrarets haver pagat per la dita ra.
... havem manat a n Ramon de Terrats... que dels diners de les nostres
rendes pach (pagui) a vs o a qui vs volrets (voldreu) o que haureu bestret
en les dites coses.
... donant semblants joyes que lany passat foren donades, als trobadors qui per lur saviesa e bon enginy les merexeran.
... e en cas que fssets partit de Barchinona per venir a ns quan aquesta letra reebrets trametets-la a mossn Galceran Vilarig.
... us pregam... que la dita bblia per persona certa nos trametats com
pus tost porets (com ms aviat podreu).
E R 125 B 204
V 12 cells qui (els qui)] cells (=aquells) qui B
F 11 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 246-247) || 12-13 d. (1908 [2000]: 168) || 14-15 d. (1908 [2000]:
325) || 16-18 d. (1908 [2000]: 148) || 19-20 d. (1908 [2000]: 385) || 21-22 d. (1908 [2000]: 281) ||
23-24 d. (1908 [2000]: 154)
V1 20 saviesa] sciencia || 21-22 aquesta letra] la letra aquesta
242
110
30 iii 1920
CVIII
Diem Els que treballin seran recompensats, amb el verb de la proposici subordinada en present de subjuntiu (com en castell: Los que trabajen sern
recompensados), o b Els que treballaran seran recompensats, amb el verb de
la proposici subordinada en futur dindicatiu (com en francs: Ceux qui
travailleron seront rcompenss). El catal antic preferia lindicatiu futur al
subjuntiu present; els moderns preferim, al contrari, aquest a aquell. I aix
s de doldre, no solament perqu suposa laband dun tret sintctic que ens
separa del castell, sin perqu la construcci avui preferida pot donar lloc
a frases equvoques que sevitarien amb ls del futur dindicatiu.
Comparem les dues frases castellanes Los que trabajan sern recompensados i Los que trabajen sern recompensados. Avui tradum respectivament aquestes dues frases aix: Els que treballen seran recompensats i Els
que treballin seran recompensats. I la segona es distingeix netament de la
primera: sense necessitat de recrrer al futur dindicatiu (treballaran), distingim lacci futura o possible (treballin) de lacci present efectiva (treballen). Per suposem que en aquelles dues frases el verb est en la primera
persona del plural, o s, que es tracti de traduir les dues frases Los que trabajamos seremos recompensados i Los que trabajemos seremos recompensados. Llavors, si en la segona no recorrem al futur dindicatiu (treballarem),
les dues frases es troben revestir la mateixa forma pel fet que trabajamos i
trabajemos es tradueixen lun i laltre per treballem. Si Los que trabajamos...
es tradueix Els que treballem..., s evident que s preferible de traduir Los
que trabajemos..., Els que treballarem.
10
15
20
E R 126 H 101 B 205

V 1, 3 que] qui B || 6 preferim] preferim sovint B || 7-8 que ... castell] propi del catal B || 12,
13, 22, 23 que] qui B
111
31 iii 1920
CIX
Hi hagu una poca en qu era molt com descriure tots els infinitius amb
r final; hom escrivia, no solament tmer, plnyer, crixer, crrer, on la r s
243
10
15
20
correcta, sin crurer, vurer, absldrer, rbrer. Aquests infinitius en rer figuraven dhuc en gramtiques i diccionaris.
Ja som lluny daquells temps; tots els que es preocupen descriure b el
catal ja saben que cal escriure, sense r final, creure, viure, absoldre, rebre;
per fa pena de constatar-ho, encara hi ha gent que escriu i les impremtes ho deixen passar! crurer, vurer, absldrer, rbrer.
s una falta dortografia grollera, que hom no sexplica si hom t en
compte que la regla a seguir per escriure correctament els infinitius plans
no pot sser ms fcil del que s: No cal escriure cap r al final dun infinitiu
pla si aquest ja en porta una (una r suau!) davant la vocal final. Per exemple, pronunciem, igualment amb e final, viure i planye: viure, que deixa sentir una r davant la e final, sescriu viure, sense r final; planye, que no deixa
sentir cap r davant la e final, sescriu plnyer, amb r final.
En la terminaci de tot infinitiu hi ha dhaver una r, com en castell, en
itali, en francs. Si, en la pronunciaci, un infinitiu termina en re (amb r
suau), aquesta r, que precedeix la e final, s la r de la terminaci, i no cal afegir-lin cap altra. Per si, en la pronunciaci, linfinitiu termina en e no precedida duna r suau, llavors, i solament llavors, cal escriure una r darrera la
e. Doncs: plnyer, per viure. Seria una falta descriure planye, sense cap r;
s aix mateix una falta descriure vurer, amb dues r.
E QE (XI, 1920 238-239) 7 R 140 B 143
V 9-10 s ... la] La R B || 10 per] per a B || 11 pot ... s] s certament gens difcil R B || 12 en porta
una] porta una r QE | final] de la darrera sllaba QE
112
2 iv 1920
CX
Aix com, en linfinitiu, hi ha encara qui no sap en quins verbs cal escriure
r final i en quins no (don provenen les grafies errnies, encara freqents,
absldrer, vurer, etctera), en el futur, aquest temps format de linfinitiu,
sn molts els que no saben exactament, en els verbs de la segona conjugaci, quan la r de la terminaci ha danar precedida i quan no duna e, i aix
dna naixena a grafies com admeter, romper, etc., molt ms freqents
que hom no creuria.
Res, per, ms fcil devitar que aquestes grafies errnies: els sols
futurs en er sn els dels verbs que tenen linfinitiu en er inaccentuat: cri-
244
xer creixer, plnyer planyer, crrer correr, vncer vencer (la mateixa
causa que produ el manteniment de la e davant la r de linfinitiu, el produ
en el futur, derivat de linfinitiu).
Tots els altres verbs de la segona conjugaci fan el futur en r: rebre
rebr, admetre admetr, rompre rompr, perdre perdr (no reber, admeter,
romper, perder, com diuen molts i alguns escriuen). Aix mateix: voler voldr, saber sabr, etc.; s a dir, que, en el futur, no solament han perdut la e
davant la r els verbs que lhan aix mateix perduda en linfinitiu (prdere:
perdre; perderh: perdr), sin aquells que en linfinitiu presenten davant
la r, una e accentuada (volre: voler; vler-h: volr: voldr).
10
15
E QE (XI, 1920 240-241) 9 R 142 H 117 B 142

V 19 vler-h] voler-ha H volerha B
113
5 iv 1920
CXI
La majoria dels castellanismes sintctics del catal modern sn molt ms
freqents en la llengua escrita que en la llengua parlada. Ns un bon exemple ls que aquella fa de la preposici a en els complements directes, dient
normalment Veure a la reina en lloc de Veure la reina.
Prou ha estat combatut aquest castellanisme, prou ha estat dit vegades
que el complement directe ha danar sense preposici (tret de casos excepcionalssims); per, si jutgem per la majoria dels escrits que passen per les
oficines de revisi de lInstitut, el complement directe de persona continua
essent habitualment construt amb la preposici a, exactament com en castell.
Convindria que els escriptors tinguessin sempre ben presents les construccions a evitar per tal que no les deixessin passar inadvertidament en
llurs escrits. Si lescriptor, assabentat que cal rebutjar ls de la preposici a
en els complements directes, cada cop que li venia a la ploma aquesta preposici davant una designaci de persona (a la reina), saturava un moment
a considerar si aquesta designaci s un complement directe o un complement altre que el directe, evitaria fcilment dincrrer en el castellanisme en
qesti, vist que no s pas gens difcil de conixer si un complement s
directe. Hi ha mitjans podrem dir mecnics de conixer-ho, que no exigeixen pas grans coneixements gramaticals.
10
15
20
245
114
7 iv 1920
CXIII
10
15
20
No s el castell lnica llengua llatina que pot introduir amb la preposici

a el complement directe quan aquest designa una persona (Hemos visto a tu
amigo). El portugus, el sard i diferents dialectes italians coneixen aquest s
de la preposici a: Aquelle a quem amo, Gomes de Amorim; Gess hiat
resuscitau a Lzzaru, Cat. magg. I aix mateix el catal antic: ... e era hom
que ns amvem molt e ell a ns, Crn. de Jaume I; ... que si yo ven a
tu, Tirant lo Blanch.
Per cap llengua no dna a ls de la preposici a en el complement
directe lextensi que li dna el castell. El portugus no lempra gaireb
sin amb els pronoms (Meyer-Lbke, gramt.): A vos, a mim e o mundo
todo doma, Lusiadas. I aquest s ms freqent de a davant els pronoms
que no pas davant els noms, el retrobem tamb en catal antic: perqu
puga loar e beneir lo teu gloris fill e a tu per tostemps, Tirant lo Blanch;
... lo pare naturalment ama sos fills e en special a vs, d.; ... car per saviesa coneixia hom Du e a si mateix, d.
La influncia castellana ha estat causa duna inversi en ls de les dues
construccions antigues: el catal antic construa normalment el complement directe sense la preposici a; el catal escrit actual el construeix habitualment amb aquesta preposici. Aix s el que cal combatre, i per aix s
que conv dusar sistemticament la construcci sense a, fora daquells
casos en qu aix no sembla ja possible, que s principalment davant els
pronoms personals (mi, tu...) i en els encontres de subjecte i complement
directe del tipus lun a laltre (Es miraven lun a laltre).
E R 82 B 224
V 5 Cat. magg.] Catecisme sard B || 10 Meyer-Lbke, gramt.](Cf. Meyer- Lbke, Grammaire des langues romanes) B
F 4 Meyer-Lbke (1900: 387) || 4-5 Catechismu maggiori (1910) || 5-6 Jaume I (1873: 144; [1991:
105]) || 6-7 Martorell (1873-1905: i, 40; [2005: 107]) || 10-11 Meyer-Lbke (1900: 387) || 12-13
Martorell (1873-1905: i, 250; [2005: 333]) || 14 d. (1873-1905: i, 295; [2005: 383]) || 14-15 d.
(1873-1905: ii, 350 i iii, 372; [2005: 767, 1177])
V1 14 sos] los
N 4-5 No s clar tanmateix don deuria treure Fabra en aquest cas la referncia al Catechismu maggiori, traducci sarda del Catechismo maggiore de Pius X, de la qual no ha estat possible consultar cap exemplar.
246
115
8 iv 1920
CXIV
Comparem les dues proposicions:
Havem escrit una carta a la mestra.
Sovint trobem a la mestra al teatre.
En la primera proposici, a la mestra s un complement indirecte; en
la segona s un complement directe.
En la primera proposici: havem escrit qu? una carta. La cosa escrita
s la carta. La carta s el complement directe, i a la mestra ser un complement altre que el directe.
En la segona proposici: trobem qu? a la mestra. La cosa trobada s la
mestra. A la mestra s el complement directe. I puix que havem convingut
a ometre la preposici a en els complements directes, a Sovint trobem a la
mestra, preferirem Sovint trobem la mestra.
Notem, en primer lloc, que aquesta omissi de a, possible en la segona
proposici, no ho s en la primera. No hi ha cap catal que no senti que
Havem escrit una carta la mestra s una cosa que no es pot dir, i que, en
canvi, pot dir-se perfectament Sovint trobem la mestra. Aquesta possibilitat
domissi de la a davant un complement ens indica que aquest s directe;
doncs, ms correctament construt sense a que amb a.
Per hi ha encara un altre mitj potser ms segur i molt fcil per a
determinar la naturalesa dun complement, i s expressar-lo per un pronom
inaccentuat. Les dues proposicions damunt citades esdevenen, reemplaanthi a la mestra per un pronom inaccentuat:
Li havem escrit una carta.
Sovint la trobem al teatre.
La forma del pronom ens indica la naturalesa del complement: la i el
representen sempre un complement directe; li o hi, complements altres que
el directe.
10
15
20
25
E R 83 B 225
V 6, 9 proposici:] proposici, B || 20, 25 naturalesa] natura B
247
116
9 iv 1920
CXV
35
Linfinitiu llat pot terminar en re (cantre), re (habre), ere inaccentuat

(prdere), re (audre). Els pocs verbs que en llat clssic tenien linfinitiu no
terminat en re, sen crearen un en re o ere inaccentuat: esse fou reemplaat per ssere; posse fou reemplaat per potre.
Un fet separa pregonament el catal del castell en el tractament de linfinitiu llat, i s que, mentre que el castell, com el portugus, ha fet passar
els verbs de la classe III a la II (i diu perdr amb laccent sobre la terminaci, com habr), el catal, com litali i el francs, conserva les quatre classes,
i posseeix aix infinitius rizotnics, o s, amb laccent sobre el radical (prdre).
Prdere esdev en catal (amb la caiguda habitual de la vocal de la
penltima sllaba en els mots esdrixols) perdre, exactament com en francs. Aix mateix, vndere: vendre; mlere: molre: moldre; mttere: metre (en
francs, vendre, moudre, mettre). Daqu la presncia en catal, com en francs, dinfinitius no terminats en r. Els que escriuen prdrer, vndrer, etc., desconeixen aquest fet notable de la morfologia del verb catal.
Per el parallelisme entre els tractaments catal i francs dels infinitius
en ere inaccentuat no s perfecte: mentre en francs tot ere inaccentuat
esdev re qualsevol que sigui la darrera consonant del radical verbal, en
catal darrera certes consonants la primera e de la terminaci no s omesa
i llavors s suprimida la segona (com en els infinitius de les altres conjugacions). En un verb com crscere, el francs omet la e de la penltima sllaba
(creisre: creistre: croistre: crotre), el catal la mant i perd, en canvi, la e
final (crixer). Daqu la divisi, en catal, dels verbs de la classe III en dues
subclasses: luna caracteritzada per linfinitiu en re (perdre, vendre, fondre,
rompre, moldre, absoldre, beure, caure, viure, rebre), i laltra, per linfinitiu
en er (plnyer, crixer, conixer, vncer, empnyer, esprmer, crrer). Tots els
infinitius rizotnics francesos terminen en re; els catalans, els uns terminen
en re, i els altres en er.
Emmudida la r final, s ben fcil de conixer quan un infinitiu pla (o
s, amb laccent en la penltima sllaba) ha descriures amb r final o sense.
Ens ho diu, en cada cas, la presncia o labsncia del so r davant la e de la
terminaci. Si aquesta t una r (una r suau!) al davant, no nha de portar cap
al darrera (perdre); si no t cap r al davant, nha de portar una al darrera
(crixer).
248
10
15
20
25
30
E QE (XI, 1920 239-240) 8 R 141 B 141

V 14 presncia] presncia, B | catal,] catal R || 15-16 Els ... catal.] om. R B || 23 perd] omet R B
|| 25 luna] la una QE
117
10 iv 1920
CXVI
Una proposici com Havem escrit una carta a la mestra, reemplaant-hi el
complement a la mestra per un pronom feble, esdev Li havem escrit una
carta. El fet de revestir el pronom la forma li ens indica que el complement
en qesti s un complement indirecte. La preposici a hi ha dsser mantiguda.
Una proposici com Sovint trobem a la mestra al teatre, reemplaant-hi
el complement a la mestra per un pronom feble, esdev Sovint la trobem al
teatre. El fet de revestir el pronom la forma la ens indica que el complement
en qesti s un complement directe. La preposici a hi ha dsser omesa:
Sovint trobem la mestra al teatre.
Laplicaci daquesta regla exigeix, si el complement est en plural, de
posar-lo en singular abans de fer la substituci del nom pel pronom.
Suposem, en efecte, les dues proposicions:
Havem pujat el dinar als convalescents.
Havem pujat als convalescents al segon pis.
Si en aquestes proposicions reemplavem als convalescents per un
pronom feble, farien:
Els havem pujat el dinar.
Els havem pujat al segon pis.
La forma del pronom no ens diu res tocant la naturalesa del complement, que s indirecte en la primera proposici i directe en la segona. Per
si posem el complement en singular (el convalescent), llavors la substituci
del complement per un pronom feble dna:
Li havem pujat el dinar.
Lhavem pujat al segon pis.
I la naturalesa del complement, indirecte en la primera proposici i
directe en la segona, ens ve indicada per la forma que revesteix el pronom,
li en la primera i l en la segona. En la primera mantindrem la preposici a;
en la segona, lometrem:
10
15
20
25
249
30
Havem pujat el dinar als convalescents; per Havem pujat els convalescents al segon pis.
E R 84 H 85 B 226
V 19 pujat] pujats B || 20, 26 naturalesa] natura B
118
12 iv 1920
CXVIII
10
15
Diem habitualment Pensar en tu, Pensar en tal cosa, per Pensar a fer tal
cosa; Tardar en lexecuci duna cosa, per Tardar a fer una cosa; Entossudirse en una cosa, per Entossudir-se a negar-ho.
La tendncia envers leliminaci de la preposici en amb els infinitius
complements ha estat tan forta que la influncia castellana no ha abastat a
aturar-la. Avui, en la llengua parlada, la construcci normal dels complements en qesti s llur introducci mitjanant la preposici a. Hom diu
correntment: Pensar a dir-ho, Tardar a venir, Et complaus a fer mal, Mentretinc a desfer-ho, No et fiquis a descompartir-los...
Els casos de en es troben sobretot amb verbs poc freqents en la llengua familiar, i tot porta a creure que els nombrosos casos de en que trobem
en la llengua escrita sn deguts a la imitaci de les construccions castellanes
corresponents.
Nosaltres pensem que, davant una tendncia tan forta envers leliminaci de en com la que constatem en la llengua parlada, la llengua literria
lhauria de consagrar establint com a regla demprar exclusivament la preposici a amb els infinitius complements.
E R 85 H 87
V 4 envers ... preposici] a reemplaar R H | amb] per a davant R H || 16-17 establint ... complements.] no emprant la preposici en davant dun infinitiu sin en aquells complements circumstancials que el castell introdueix amb un al. Ex.: En entrar jo, tots salaren. H
250
119
14 iv 1920
Considerem les dues proposicions:

No ha pensat en lencrrec.
No es pot acostumar a aquest clima.
En ambdues proposicions hi ha un complement representable pel pronom hi, puix que els dos complements en lencrrec i a aquell clima poden
sser expressats per aquest pronom:
No hi ha pensat.
No shi pot acostumar.
En el cas en qu un complement representable per hi cont com a mot
principal un nom (com encrrec, clima) o un pronom accentuat (com mi en
una proposici com pensa en mi), el complement porta la preposici en (No
ha pensat en lencrrec) o la preposici a (No es pot acostumar a aquest
clima); de manera que els verbs que admeten un complement representable
per hi es poden dividir en dues categories: verbs que volen el complement
introdut amb en i verbs que el volen introdut amb a. Sn exemples de
verbs de la primera categoria pensar, tardar, vacillar, delitar-se, exercitar-se,
complaures, entretenir-se, afanyar-se. Sn exemples de verbs pertanyents a
la segona categoria acostumar-se, accedir, contribuir, excitar, exposar-se,
dedicar-se.
Ara b: en el cas dsser el mot principal del complement, no un nom
(tal cosa) o un pronom accentuat (mi), sin un infinitiu (fer tal cosa), hi ha
hagut evidentment en catal una forta tendncia, darrera els verbs de la primera categoria, a reemplaar la preposici en per la preposici a, a dir, per
exemple: Pensar a fer tal cosa, tot dient Pensar en tal cosa o Pensar en mi.
En altres termes: hi ha hagut una forta tendncia a reduir les dues categories a una sola en el cas dsser el complement un infinitiu en lloc dun nom
o dun pronom accentuat: hom diu Entretenir-se en tal cosa i Acostumar-se
a tal cosa (amb preposicions diferents); per Entretenir-se a fer tal cosa i
Acostumar-se a fer tal cosa (amb la mateixa preposici).
10
15
20
25
E R 86
251
120
16 iv 1920
CXXI
10
15
20
25
Per les raons exposades en converses anteriors, creiem perfectament justificades les tres regles segents sobre ls de la preposici a:
Regla I. El complement directe (o s, el mot o el grup de mots amb
qu designem la persona o cosa sobre la qual recau lacci expressada pel
verb) demana la preposici a quan s un pronom personal (ens mira a nosaltres) i en els encontres de subjecte i complement directe del tipus lun a laltre (es miraven lun a laltre). Fora daquests dos casos sevitar, en general,
ls de la preposici a en el complement directe. No direm, doncs, Els fills no
obeen al pare, A qui mires?, Havem vist a les teves amigues, sin Els fills no
obeen el pare, Qui mires?, Havem vist les teves germanes.
Regla II. Davant un verb en infinitiu complement dun altre verb, no
susar mai en, sin a, o s, susar a tant si el primer verb s (com acostumar-se) dels que admeten un complement nominal introdut amb a (acostumar-se a una cosa), com si s (com pensar) dels que admeten un complement nominal introdut amb en (pensar en una cosa). Aix, no direm Pensar
en fer una cosa, Insistir en negar-ho, Obstinar-se en dir-ho, sin Pensar a fer
una cosa, Insistir a negar-ho, Obstinar-se a dir-ho.
Regla III. En les determinacions de lloc, a pot denotar, no solament
lindret envers el qual t lloc un moviment, com en castell (Vaig a
Barcelona; en castell, Voy a Barcelona), sin encara lindret on s o sesdev alguna cosa (Visc a Barcelona; en castell, Vivo en Barcelona); per, en
ambds casos, pot tamb usar-se la preposici en, dient-se, no solament Visc
en aquella casa (com en castell, Vivo en aquella casa), sin Vaig en aquella
casa; o s, que o que determina en cada cas quina de les dues preposicions
cal usar no s, com en castell, la naturalesa del verb, sin lestructura del
complement adverbial, el seu mot inicial.
E R 93 B 239
V 9 amigues] germanes B || 25 naturalesa] natura B
252
121
17 iv 1920
CXX
El mot rab al-cohl es troba usat en catal antic, sota la forma de alcofoll,
designant unes plvores dantimoni o galena amb qu les dones es pintaven
les celles. Pintar-se els ulls amb alcofoll era alcofollar-se. El mot alcofoll fou
desprs aplicat als esperits refinats i especialment a lesperit de vi.
Amb aquesta significaci, al-cohl ha passat, sota la forma alcohol, a
totes les llenges europees. I avui hom designa amb aquest nom, no solament lesperit de vi, sin un gran nombre de substncies orgniques de
composici anloga a lesperit de vi: alcohol metlic, alcohol amlic, etc. (lesperit de vi s lalcohol etlic).
El francs diu alcool (abans alcohol); litali lcool; el portugus, alcohol; langls, alcohol; lalemany, com el suec i el dans, alkohol, etc. Aquest
mot ha donat en totes aquestes llenges infinitats de derivats: alcoolique,
alcoolat, alcooliser, alcoolisme, alcoomtre, etc., la seva terminaci ol s
usada en la nomenclatura qumica per a denotar que la substncia en el
nom de la qual apareix pertany al grup dels alcohols o derivats hidroxlics:
metanol, carbinol, fenol, etc.
En catal diem avui alcohol; novellament, per, alguns prefereixen de
dir alcofoll. No ho creiem encertat. Certament al-cohl prengu en catal la
forma alcofoll; per aix no s obstacle perqu admetem el mot internacional alcohol. Alcohol, en catal, no s un de tants castellanismes humiliants que traeixen la supeditaci del catal al castell i sn, per tant, indiscutiblement inadmissibles; alcohol s castell, per tamb francs, angls,
alemany; el portugus no ha dubtat tampoc a adoptar-lo. I, deixant de
banda lavantatge que representa de disposar dels dos mots alcofoll i alcohol amb significacions diferents (Cp. el portugus alquifol i alcohol, langls alquifou i alcohol, etc.), cal que considerin els que voldrien que es
digus alcofoll en lloc de alcohol, que aix ens duria a rebutjar els derivats
daquest mot, o s, que en lloc de dir alcohlic, alcoholitzat, alcoholisme,
alcohmetre, etc., haurem de dir alcofllic, alcofollitzat, alcofollisme, alcofmetre, etc.
10
15
20
25
30
E R 19 H 51 B 382
V 13 etc., la] etc. I la R H B
253
122
19 iv 1920
CXXII
10
15
Per tal com el catal parlat, malgrat la influncia castellana, manifesta una
forta predilecci per ls exclusiu de la preposici a davant els infinitius
complements, creiem que, davant un verb en infinitiu, hom hauria de traduir per a, no solament la preposici castellana a, sin la preposici castellana en; que, aix com el catal parlat oposa Tardar a fer una cosa al castell
Tardar en hacer una cosa, o Entretenir-se a llegir a Entretenerse en leer, aix
mateix la llengua escrita hauria doposar a expressions com Consistir en
decir, Insistir en negar, Obstinarse en callar, etc.: Consistir a dir, Insistir a
negar, Obstinar-se a callar, etc.
Per hi ha encara una altra ra per a decantar-se a favor de ls exclusiu de la preposici a davant els infinitius complements, i s ls cada dia
ms ests que fem de linfinitiu precedit de en com a traducci de linfinitiu
castell precedit de al: En entrar ell tots salaren (Al entrar l...). Si adoptem
en en les determinacions circumstancials que els castellans introdueixen
amb la preposici a seguida de larticle, s convenient llavors que excloguem aquella preposici dels complements que contenen un infinitiu. Si
davant els infinitius adoptem en (En entrar ell...) com a traducci de al (Al
entrar l...), llavors conv que tradum sistemticament en (Persistir en
negarlo) per a (Persistir a negar-ho).
E R 87
123
20 iv 1920
CXXIV
254
Laltre dia rebem un ofici que comenava aix:

Me complasc en participar-li
Com, aquesta frmula, traspua el castell! Lautor de lofici s un home
que ha escrit centenars de vegades Me complazco en participarle; posat a
escriure un ofici en catal, la frmula castellana li ve tot naturalment a la
ploma i en surt traduda en un catal deformat morfolgicament i sintcticament.
Sexplica perfectament que a lautor de lofici, habituat a escriure Me

complazco en participarle, no socorregus de canviar de frmula, dient,
posem per exemple, Ms plaent de participar-li. La frmula castellana no
podia sin sser adoptada servilment. Calia tan sols traduir-la; per lautor
no coneix gramaticalment el catal, i es troba que ha de posar en primera
persona del present dindicatiu el verb complaures; la forma requerida,
complac, no pertany al llenguatge corrent, lautor la ignora o no la recorda;
per t al davant complazco, i aquesta forma li suggereix complasc.
Es tracta desprs, dintroduir linfinitiu complement participar-li.
Quina preposici emprar lautor? Ell diu, segurament, en el seu catal de
cada dia, Pensar a fer una cosa, Tardar a arribar, Entretenir-se a cosir-ho...
Per qui es recorda daquestes construccions del llenguatge vivent en traduir la frmula literaria Me complazco en participarle? Lautor adopta, llavors, en sense la menor vacillaci.
Tot s castell en aquest comenament dofici: la frmula, la sintaxi...,
el tractament mateix de vost, que ja seria hora que comencssim a preocupar-nos de bandejar dels nostres documents oficials.
10
15
20
E R 88 H 89
V 16 tracta] tracta, R H || 17 Quina] Quina R
124
21 iv 1920
CXXIII
Una construcci va actualment generalitzant-se en la llengua parlada que
caldria combatre per tots els mitjans, comenant, naturalment, per evitar-la
en absolut en la llengua escrita. s tenir que.
A cada moment sentim, en efecte, expressions com aquestes: Tens que
fer-ho, Tenir que treballar, T que anar-hi, en lloc de Has de fer-ho, Haver de
treballar, Ha danar-hi. Tals expressions sn del tot inadmissibles, i s inexplicable que la llengua escrita les aculli, afavorint aix llur propagaci.
Tampoc semblen acceptables les construccions, avui ja tan corrents, Hi
ha que callar, Hi havia que anar-hi, Hi ha que veure-ho (traduint Hay que
callar, etc.).
A mesura que aquestes expressions van generalitzant-se recula el verb
caldre. La llengua escrita en fa un s cada dia ms limitat. Fa pena de constatar, en la majoria dels originals que passen per les Oficines de lInstitut,
10
255
15
labsncia quasi completa del verb caldre, substitut sistemticament per les
perfrasis a qu ha de recrrer el castell per mancana dun verb equivalent
al nostre caldre o al francs falloir: sser precs que, sser de necessitat que,
fer falta que, etc.
E R 96 H 77 B 215
V 8 semblen] sn B
125
22 iv 1920
CXXV
10
15
Encara escriu hom sovint lhi en lloc de li.

Per saber, per, si sha descriure li o lhi no cal sin considerar qu
volem denotar en dir li, o s en adjuntar la sllaba li a un verb. Si amb
aquesta sllaba denotem un sol complement, havem descriure li; si denotem amb ella dos complements, havem descriure lhi.
En una frase com Ell mha escrit i jo li he respost, li designa un sol complement: a ell. Jo li he respost vol dir Jo he respost a ell. En aquest cas, hom
escriur li, no lhi.
Per en una frase com Si em presta el llibre, ja li tornar, li designa dos
complements: el llibre i a ell. Li tornar vol dir Tornar el llibre a ell. En
aquest cas hom escriur lhi, no li.
Quan diem No haveu de treure aquest objecte del calaix, torneu-li a
posar, torneu-li ha desser escrit torneu-lhi, puix que en dir torneu-li volem
dir torneu lobjecte al calaix; lhi designa el complement directe lobjecte i la
determinaci circumstancial al calaix, dues coses, i s, per tant, la combinaci de dos pronoms. Per si diem Torneu-li el llibre que us va deixar, llavors
escriurem torneu-li, perqu aqu li vol dir simplement a ell, una sola cosa.
s ben fcil, doncs, de conixer quan cal escriure li en un sol mot.
E R 116 B 117
V 2 Per] Per a B
256
126
24 iv 1920
CXXVI
Lhi, combinaci de dos pronoms, pot tenir sis valors diferents. Pot sser:
I. La combinaci del pronom mascul el i ladverbi hi. Ex.: Aquest mot
no figura a la llista; afegiu-lhi (o s: aquest mot, a la llista).
II. La combinaci del dit pronom el i el datiu li, reemplaat per hi. Ex.:
Mha dit que encara no ha rebut el llibre; trameteu-lhi (o s: el llibre, a ell).
III. La combinaci del pronom femen la i ladverbi hi. Ex.: Aquesta
paraula no figura a la llista; afegiu-lhi (o s: aquesta paraula, a la llista).
IV. La combinaci del dit pronom la i el datiu li, reemplaat per hi. Ex.:
Mha dit que encara no ha rebut la llista; trameteu-lhi (o s: la llista, a ell).
V. La combinaci del pronom neutre ho, reemplaat per l, i ladverbi
hi. Ex.: Agafeu aix i poseu-ho a larmari; poseu-lhi de seguida (o s: aix,
a larmari).
VI. La combinaci del pronom neutre ho, reemplaat per l, i el datiu li,
reemplaat per hi. Ex.: Si encara no li haveu dit all digueu-lhi ara mateix
(o s: all, a ell).
Els casos II i IV suposen la substituci de li per hi, ja practicada a ledat
mitjana; el cas V suposa la substituci de ho per lo, tamb practicada pels
autors medievals; en el cas VI, sesdevenen ambdues substitucions, la de ho
per l i la de li per hi. En tots sis casos lhi s admissible; per, en els casos
III i IV, sembla preferible la hi i, en el VI, li ho:
III. Aquesta paraula no figura a la llista; afegiu-la-hi.
IV. Mha dit que encara no ha rebut la llista; trameteu-la-hi.
VI. Si encara no li haveu dit all, digueu-li-ho ara mateix.
10
15
20
E R 117 B 118
V 16 edat] Edat B
127
27 iv 1920
CXXVII
Primitivament, lhi (en lantic, normalment, loy o lo hi) no era altra cosa sin
la combinaci del pronom lo i ladverbi hi: Aquest calaix s buit; hi podeu
posar el pa; poseu-lhi (o s: el pa, al calaix).
257
10
15
20
25
La combinaci del pronom lo i el datiu li era lo li. Ex.: ... en aquell

alberch entr lo rey de la ciutat per veer-lo (veurel), car molt lo li havia hom
loat, Llull (on lo li vol dir lalberch al rey: hom havia loat molt lalberch al
rey); ... don-li un diner. Com lo li hac (hagu) donat..., Llull; E ell dix
(digu): Dats-me un company. E ns donam-lo-li, Crn. de Jaume I: E ns
responem-li (li respongurem) que si tort li havia fet neg (ning), que l li
farem esmenar, dem.
Per, li perdent la seva l quan es troba en concurrncia amb lo, la combinaci lo li esdev loy, confonent-se aix amb la combinaci del pronom lo
amb ladverbi hi. Aquesta confusi de les dues combinacions lo hi i lo li s
antiga. En els autors medievals ja abunden els exemples de loy o lo hi equivalents a lo li:
... lo cranch estreny tan fortament lo coll a lagr que lo hi trenc,
Llull.
Molta de honor fon (fou) feta al rey darmes... e lo anci cavaller pres
(prengu) del tinell un gran plat dargent daurat... e don-lo-y, Tirant lo
Blanch.
E pres-li (li prengu) lo guiatge de la m e esquin-lo-y, d.
Prech-vos... que m porteu... lo cos del senyor... E prestament loy portaren, d.
Aquests exemples antics justifiquen ladmissi de lhi com a combinaci de lacusatiu lo i el datiu li.
E R 118 B 119
F 4-6 Llull (1873-1904: ii, 280; [1931-1934: iv, 242]) || 7 d. (1873-1904: ii, 207; [1931-1934: iv, 160])
|| 7-8 Jaume I (1873: 268; [1991: 194]) || 8-10 d. (1873: 348; [1991: 251]) || 16 Llull (1873-1904: i,
214; [1931-1934: ii, 113]) || 18-19 Martorell (1873-1905: i, 193; [2005: 278]) || 21 d. (1873-1905:
ii, 266; [2005: 692]) || 22-23 d. (1873-1905: i, 179; [2005: 269])
128
29 iv 1920
CXXVIII
En catal antic la combinaci del pronom femen la i ladverbi hi revestia la

forma lay o la hi, o s, la no elidia la seva a davant hi. Aquesta combinaci
es distingia, aix, de la combinaci del pronom mascul lo i el dit adverbi hi,
que era loy o lo hi. Avui diem li, o s, lhi, no solament en lloc de lo hi, sin
en lloc de la hi; per creiem que convindria de restablir la hi, a fi devitar la
258
confusi daquesta combinaci amb lhi, reducci de lo hi: Posa-la a larmari. Ja la hi posar (millor que Ja lhi posar).
Primitivament, lay o la hi era tan sols la combinaci del pronom femen la amb ladverbi hi; per aviat vingu a confondres amb aquesta combinaci la del dit pronom femen la amb el datiu li. En els autors medievals
abunden ja, alternant amb la li, els exemples de lay o la hi equivalents a la li.
Exemples de la li:
Dus li havia dada Mrcia, e ns, ab nostre senyor, la li havem ajudada a pendre e a goanyar, Crn. de Jaume I.
Lo rey pres (prengu) un cordonet que tenia, e fu-ne una creu, e dix
(digu) al cardenal que la li coss. E lo cardenal cos-la-li, Desclot.
E stant ab aquesta ira, tingueren consell ab quina forma porien dar la
mort a Tirant; per qu fou deliberat que lo Rey de Egipte la li dons...,
Tirant lo Blanch.
Exemples de la hi, equivalent a la li:
... e bes-li la m, si b lo Rey no lay volia dar, Tirant lo Blanch.
E Tirant li mostr la letra que li era stada tramesa e fu-la-y legir, d.
... don-li b tretze colps, s que de la un lo fer en la cara, que tota la
hi guast, Muntaner.
En tots aquests exemples, el catal modern diria li, o s, lhi; i el que
nosaltres proposem s de reemplaar aquest lhi per la hi, a fi de posar de
manifest que el primer element de la combinaci no s el pronom mascul
lo, sin el femen la.
10
15
20
25
E R 119 B 120
V 11 alternant amb la li] om. R B || 13 ns] ns B
F 13-14 Jaume I (1873: 487; [1991: 352]) || 15-16 Desclot (1885: 69; [1949-1951: ii, 89-90]) || 17-18
Martorell (1873-1905: ii, 194-195; [2005: 638]) || 21 d. (1873-1905: i, 84; [2005: 148]) || 22 d.
(1873-1905: i, 162; [2005: 255]) || 23-24 Muntaner (1860: 414; [1927-1952: vi, 58])
V1 17 dar la] dar
129
30 iv 1920
CXXIX
Com resolien els antics lencontre dels complements ho i li? Una de les formes en qu apareix la combinaci daquests dos complements s li ho (o liu).
Ex.: ... al Rey de Castella, a qui no volrem falir, pus (puix) proms li ho
havem, Crn. de Jaume I.
259
10
15
20
25
Per molt sovint el neutre apareix reemplaat per lo. La combinaci

revesteix llavors la forma lo li; per ms freqentment, amb la substituci
habitual de li per hi darrera lo, la, etc., la forma lo hi o lo y:
... e que ell rets lo castell en tan poch, tenrien-lo-li los moros e los cristians en mal, Crn. de Jaume I.
La comtessa suplic al Rey, son marit, e a tots quants all eren, volguessen sopar amb ella aquella nit... e lo Rey e tots los altres loy atorgaren e
foren contents, Tirant lo Blanch.
E ans de lur partida trameteren un trompeta a la ciutat per demanar
salconduyt. Com lo trompeta fon (fou) al portal de la ciutat, los guardes li
digueren que sespers un poch e tornarien-li la resposta. Una de les guardes anaren prestament al Rey per dir-lo-y..., d.
Puix a vosaltres plau que yo sia vostre jutge, haveu a jurar, per lordre
de cavalleria que haveu rebut, de estar a tota ordinaci mia. E aix loy prometeren e juraren, d.
Aquests darrers exemples justifiquen ls de lhi com a combinaci dels
complements ho i li; per, atenent que lhi s ja la combinaci del mascul
lo amb li, sembla preferible de donar a la combinaci daquells dos complements la forma li ho: Si no ho sap, lhi podeu dir. Millor, per: Si no ho sap,
li ho podeu dir.
Amb ladmissi de li ho i el manteniment de la (sense elisi de la seva
a) davant hi, les combinacions del mascul lo, del femen la i del neutre ho
amb el datiu li, revestirien respectivament les formes lhi, la hi i li ho, en lloc
de confondres totes tres en una sola forma, lhi.
E R 120 B 121
V 10-16 La comtessa ... d.] om. R B || 20 darrers] om. R B || 23 lhi... sap,] om. R B || 27 respectivament] om. R B
F 3-4 Jaume I (1873: 413; [1991: 299]) || 8-9 d. (1873: 361; [1991: 261]) || 10-12 Martorell (18731905: i, 80-81; [2005: 144]) || 13-16 d. (1873-1905: i, 41; [2005: 109]) || 17-19 d. (1873-1905: i,
171; [2005: 262])
V1 8 en] per || 14 los] les
260
130
4 v 1920
CXXX
s conegut el fet que el datiu li, en contacte amb un dels pronoms el, la, els
i les, ss canviat en hi. Hom diu li donem els llibres, per els hi donem;
hom diu li portaren la nova, per la hi portaren. En tots temps, aquest
hi, equivalent a li, sha confs, en lescrit, amb ladverbi hi. Aix la hi, per
exemple, s, al mateix temps que la combinaci de la i del datiu li, la combinaci de la i ladverbi hi. (En catal antic eren escrites ambdues combinacions indistintament la hi o la y).
En alguna ocasi ha estat proposat descriure diferentment la i datiu i
la i adverbi; per actualment, com en lantic, ambds complements sn
escrits indistintament hi. Hi, doncs, t dues valors: pot sser ladverbi pronominal equivalent al francs y (Ex.: Ara hi vaig) o el datiu del singular del
pronom de tercera persona, en substituci de li (Ex.: Aquells llibres? Ja els hi
havem donats).
Darrera els, trobem sovint, en la llengua parlada, hi usat en substituci
daltres complements, com quan diem explicals-hi en lloc de explicals-ho, o
dnals-hi en lloc de dnals-el. Cal, per, tenir ben present que cap altra
substituci no s admissible sin la de li per hi.
Darrera els cal, doncs, anar molt amb compte en ls del mot hi. Els hi
s solament correcte com a combinaci del pronom els (complement directe o indirecte) amb ladverbi hi (determinaci circumstancial) o amb el datiu
li; per en tot altre cas cal reemplaar lhi del llenguatge parlat pel pronom
que exigeix el sentit de la frase.
Est ben dit Volen que posi els llibres a larmari, i no els hi vull posar.
Est ben dit (amb la substituci admesa de li per hi): Si et demana els llibres
dnals-hi. Per s incorrecte una frase com Si et demanen els llibres dnalshi. Cal dir Si et demanen els llibres dnals-els. Com s incorrecte Si no ho
entenen explicals-hi. Cal dir Si no ho entenen explicals-ho.
Hi ha encara el cas en qu, darrera els (complement indirecte), usem un
hi que no denota cap nou complement, com quan diem Ara mateix els hi
enviar aix a casa seva. En aquest cas cal suprimir lhi: Ara mateix els
enviar aix a casa seva.
10
15
20
25
30
E R 121 B 113
V 3 li portaren] li portar R B | hi portaren] hi portar B || 5-6 la combinaci de la i ladvervi hi.] om. LP, per error || 8 la i] li B || 9 la i] li B || 25 incorrecte] incorrecta B
261
131
5 v 1920
CXXXI
10
15
Aquests dies havem tornat a veure usat, a les planes de la Veu de Catalunya,
el mot estratega. La forma estratega s defectuosa. Es tracta del mot grec
strategos, que en catal ha de revestir la forma estrateg. Per, com que els
castellans en manllevar aquest mot li han donat equivocadament la forma
estratega, nosaltres, prenent el mot del castell, havem dit estratega. Els italians han donat al mot grec la forma que li correspon en llur llengua: stratego. Nosaltres, que no conservem la o en les sllabes finals i anteposem una
e a tota s inicial seguida de consonant, havem de dir estrateg.
El catal actual abunda en mots dorigen erudit resvestits duna forma
defectuosa pel fet dhaver-los presos del castell sense tenir en compte si
aquesta llengua els ha sotmesos a canvis que el catal no pot acceptar (per
exemple, trapeci, topaci, amb el canvi castell de z en c davant de i), i, el que
s pitjor, sense recordar que el castell els ha donat a vegades una forma,
una accentuaci o una grafia errnies. Els castellans, equivocadament, han
tret del mot grec strategos, el mot estratega, han pronunciat hroe (esdrixol) en lloc de here (pla), han escrit mvil en lloc de mbil; i aix ha bastat
perqu nosaltres, submisament, adoptssim estratega, hroe, mvil.
E R 12 H 49 B 480
V 1-2 Aquests ... estratega] om. R H B
132
6 v 1920
CXXXII
262
Diem, per enunciar que havem posat un llibre en un armari, Nhi havem
posat un. I diem, per enunciar que havem donat un llibre a un amic, Nhi
havem donat un. En el primer cas hi s ladverbi hi; hi s una determinaci
circumstancial: vol dir a larmari. En el segon cas hi substitueix li; hi s el
complement indirecte: vol dir a lamic. La substituci de li per hi, que t lloc
darrera el, la, els o les, pot doncs aix mateix tenir lloc darrera ne.
Per la substituci de li per hi en la combinaci lin no s antiga com en
les combinacions del datiu li amb els acusatius el, la, etc.; i lin est lluny
dhaver reculat davant nhi com lo li, la li, etc., davant lhi, la hi, etc. Nhi per
lin pot acceptar-se en lestil familiar; per en general hom deuria evitar-lo
no emprant nhi sin com a combinaci del pronom ne amb ladverbi hi:
Nhi havem posat un, per Li nhavem donat un.
Diem, referint-nos a un armari: Hi havem posat un llibre. Doncs, en
reemplaar un llibre pel pronom ne: Nhi havem posat un. Diem, referint-nos
a un amic: Li havem donat un llibre. Doncs, en reemplaar un llibre pel pronom ne: Li nhavem donat un.
10
15
E R 122 B 122
V 9 davant ... la li, etc.,] om. LP, per error || 10 deuria] hauria d B || 14, 15 un llibre] llibre
R B || 14-16 Nhi ... ne] om. LP, per error (Cf. conversa. 158)
133
8 v 1920
CXXXIII
El catal posseeix, com el castell, el verb abrasar, derivat del mot dorigen
germnic brasa, al qual verb donem, per, una extensi excessiva en perjudici del verb abrusar.
Abrasar t en catal la mateixa extensi que el verb francs embraser.
En el sentit propi, significa, com a derivat que s de brasa, convertir una
substncia en brasa ardent. Aix, es diu Un munt de carb abrasat (compareu el francs Des charbons embrass). Abrasat es diu duna cosa que, sotmesa a lacci duna cosa ardent, ha esdevingut ella mateixa ardent. I, aix,
es pot dir Una atmosfera abrasada (pel sol), com en francs Une atmosphre embrase (par le soleil).
Llavors, figuradament, abrasat pot significar, com el seu corresponent
francs, lliurar el cor a les ardors duna passi: Lamor que labrasa (en francs, Lamour qui lembrase). Compareu, en lantic: Pareixia una brasa de foc
que havia baxat del Cel perqu, corrent lo mn, lo abrass en amor de Du.
Per quan a la idea de sotmetre una cosa a la acci del foc, del sol, etc.,
no safegeix la idea desdevenir aquella ardent (brasa o semblant a brasa),
abrasar resta excls. Cremar lardor del sol les plantes s abrusar-les. Donar
el sol, lambient excessivament calent, etctera, una sensaci de cremor, s
abrusar: Fa un sol que abrusa. Cremar (transitiu), calar foc, destruir pel foc,
s tamb abrusar (accepci antiga): destroint e cremant e abrusant molts
llochs, Boades.
10
15
20
263
Equivalent a abrusar (cremar el sol les plantes, donar una sensaci de

cremor), possem, encara, brusir, amb el seu derivat brusent (o s, abrusador).
E R 59 B 370
F 13-14 DAg i, s. v. abrasar || 20-21 d., s. v. abrusar [Boades (1873: 403; [1930-1948: iv, 172])]
N 21 Bernat Boades era considerat una font genunament medieval; es llegia a travs de led. de
la Biblioteca Catalana de Mari Aguil (1873), que, com Riquer (1948) va advertir, nofereix un
text arcatzant. La demostraci que es tracta dun fals, hiptesi avanada per Gimnez Soler
(1930: 353), la far Miquel Coll i Alentorn, que atribueix lobra al seu descobridor i copista Joan
Gaspar Roig i Jalp (1624-1691); vg. Boades (1930-1948: iv, 11-89). Les escasses cit. de textos de
lEdat moderna de les CF provenen sempre del DAg; noms en dos casos sen dna la ref.:
Miquel Ferrando de la Crcel i Bernat Boades, a CF 69 i 133, respectivament. Sense indicar-ne
la procedncia: Toms Ramon i Samenter (1728), a CF 133,13-14; La fi del comte dUrgell (1889)
i (1897), un text del final del segle xvi, aleshores considerat del xv, a CF 255,8-9; Jeroni Pujades
(1609), a CF 362,18, i un document de 1692 a CF 693, 10-11. Sobre la poca confiana que mereixen els textos del xvii-xviii per la presncia de castellanismes, vg. CF 672.
134
11 v 1920
CXXXIV
10
15
264
Res no palesa tant la supeditaci duna llengua a una altra com el fet de trobar-se en aquella dhuc les grafies i les pronncies equivocades daquesta
(mvil amb v; hroe, esdrixol). Que el catal digui olfat, apopltic, en lloc
de olfacte, apoplctic, o paradgic, apoplegia, en lloc de paradxic, apoplexia, o trapeci, cfir, en lloc de trapezi, zfir, tot aix revela certament la supeditaci del catal al castell, a aquell, per, qui coneix la histria del catal i
sap que aquest, en els manlleus al llat i al grec, no canvia mai el grup ct en
t, ni la x en g, ni la z en c o . Per, hi ha cap prova ms evident daquella
supeditaci que el fet de retrobar en catal totes les grafies equivocades o les
accentuacions errnies del castell?
Aquesta llengua presenta un nombre considerable de mots dorigen
erudit amb laccent desplaat: hroe, valo, imbcil, vrtigo, mdula, atmsfera, polgono, cclope, Proserpina (en alguns dels quals lAcadmia espanyola tracta ara ja de restablir laccentuaci correcta). Tots aquests mots presenten en catal la pronunciaci castellana, i segurament no hi corregirem
laccentuaci equivocada sin a mesura que el castell corregeixi la dels
mots castellans corresponents. Quan els castellans deien telgrama, quilgramo, nosaltres diem telgrama, quilgram; per mentre els castellans
diran mdula, atmsfera, imbcil, no s pas fcil que nosaltres accentuem

correctament aquests mots dient medulla, atmosfera, imbecil.
20
E QE (XI, 1920 151) 5 R 25 B 334

V 13 Proserpina] om. R B | espanyola] Espanyola B || 16 corregeixi] corregir R B || 18 quilgram;] quilgram; avui, que diuen telegrma, quilogrmo, nosaltres diem, correctament, telegrma, quilogrm); QE quilgram: avui diem ja telegrama, quilogram R B
135
12 v 1920
CXXXV
Havent esguard a lexistncia dalguns mots com filosop, en qu laccent ha
estat transportat de la sllaba antepenltima (philsophus) a la penltima
(esdevinguda final per supressi de la desinncia llatina us) oblidant que
el fet contrari tamb sha produt, per exemple, en cstig (en castell, correctament, castigo), hom ha sostingut en diferents ocasions que el catal tenia
la tendncia a tractar com a plans els esdrixols llatins i grecs, i ha estat proposat de dir baromtre en lloc de barmetre, o telef en lloc de telfon.
Una tal tendncia no existeix pas, i difcilment podia produir-se en una llengua que, en el seu element popular, compta amb nombrosos mots com llmena, crrega, mnega, alfbrega, cmfora, mnec, cnem, ferstec, sgol,
nvol, hmens, etc. Posseint el catal mots com llmena o sgol, quina dificultat havia de tenir a acceptar mots com mquina o fcil?
Altrament sesdev en francs, en qu els esdrixols llatins populars
perderen sense excepci la vocal de la penltima sllaba i en qu, per tant,
tots els mots hereditaris sn plans amb una e muda en llur darrera sllaba
(chanvre, cnem, hommes) o b aguts (il, chteau). El francs, en manllevar mots com ngelus o fcilis, es trob amb mots que no es conformaven a
les seves lleis daccentuaci, i la llengua hagu de salvar la dificultat, primer
(en els manlleus ms antics) sacrificant llur darrera sllaba (ngele esdevingu ange), i ms tard (en els manlleus posteriors) passant laccent a la sllaba
segent (fcile esdevingu facile).
En el catal, al contrari, res no soposa a la conservaci de laccent llat.
Els rars casos de dislocaci de laccent no obeeixen a cap tendncia general
de la llengua; nhi ha de regressius (cstig) com nhi ha de progressius (filosop), i llur existncia no pot de cap manera justificar dalterar arbitrriament
laccentuaci clssica, ans en la majoria dells havem desforar-nos a resta-
10
15
20
25
265
blir aquesta, preferint filsof a filosop, pargraf a paragraf, Prosrpina a

Proserpina, com aix mateix heroi a hroe, atmosfera a atmsfera.
E QE (XI, 1920 150-151) 4 R 26 B 335
V 6-7 proposat] proposat, per exemple, R B || 7 o telef en lloc de telfon] om. R B || 16 cnem]
om. R B || 25 de cap] en cap R B || 27-28 Prosrpina a Proserpina] om. R B
136
14 v 1920
CXXXIV
10
15
20
25
266
Un fet ben establert de levoluci fontica del llat vulgar s la conservaci

de laccent. Un mot pot sofrir canviaments que alteren pregonament la seva
estructura, perdre fonemes, reduir el nombre de les seves sllabes, per la
seva vocal accentuada persisteix sempre, conservant el seu accent.
Les excepcions a aquesta regla sn comptadssimes i remunten al llat
vulgar. Els mots com tnebras, cthedra, en qu la vocal penltima, breu, va
seguida dels grups br, dr i anlegs, porten en llat vulgar laccent sobre
aquesta vocal: tenbras, cathdra (don, en catal, tenebres, cadira). Els mots
com filolum, mulerem, en qu la vocal penltima, breu, va precedida duna
i o e, porten tamb en llat vulgar laccent sobre aquesta vocal: fililu, mulire (don, en catal, fillol, muller).
Si les llenges novillatines presenten, en llur element popular, molts
menys esdrixols que el llat, no s perqu laccent daquest hagi estat transportat a la sllaba segent, sin a causa duna reducci sillbica deguda a la
supressi de la vocal de lltima o de la penltima sllaba. Genculum
(esdrixol) esdev genclu (pla) en llat vulgar, genoll (agut) en catal.
Deixant de costat els mots en a, el catal i el francs, que suprimeixen
la vocal final en els mots plans (dirnum: jorn, jour), suprimeixen en els
esdrixols la vocal de la penltima sllaba reduint a e la de lltima: nmerum dna nombre; dcimum, delme i dme; ddecim, dotze i douze.
Per, aix com en francs la vocal de la penltima sllaba cau en tots els
casos, en catal sovint persisteix (caient llavors la vocal final), i aix tenim
mots com mnec, plnyer, crixer, en front del francs manche, plaindre,
crotre. Aix fa que el catal pugui rebre, sense alterar-ne laccentuaci, mots
com fcilis, frvolus (fcil, frvol), mentre que el francs es veu obligat a desplaar-hi laccent, dient facile, frivole. Aix mateix: fsica, frmula (accentuats com llmena, cmfora); per, en francs, physique, formule.
E QE (XI, 1920 149-150) 3 R 24 B 333

V 12 novillatines] neollatines B || 13 esdrixols] desdrixols R B || 23 en front] enfront B
137
15 v 1920
CXXXVII
Sesdev sovint que dues pronncies o dues construccions luna catalana i
laltra castellana ens sn igualment familiars i les usem indistintament en
catal i en castell ignorant que luna pertany a la primera llengua i laltra a
la segona. Parlem, aix, un catal castellanitzat i un castell catalanitzat, pel
desconeixement que sovint tenim de o que s catal i de o que s castell.
Tots els verbs catalans en iar en qu la i va precedida duna consonant,
com estudiar i canviar, porten laccent sobre la i en totes aquelles formes en
qu laccent cau sobre el radical; aix, estudiar fa estuda, canviar fa canva.
Per, com el castell diu estdia i cmbia, sesdev que tot sovint, parlant en
catal, diem estdia i cnvia; per no s rar que el mateix individu a qui,
parlant en catal, esdev de dir estdia i cnvia, digui algun cop, parlant en
castell, estuda i camba.
En castell alguns verbs en iar accentuen la i, en el present, com en
catal (espa, desva, confa), i els altres accentuen la vocal anterior a la i,
contrriament al catal (estdia, cmbia, aprcia). No s ac el lloc de notar
quins verbs castellans pertanyen a la primera categoria i quins pertanyen a
la segona. El que ens interessa s de retenir que el catal, en tots els verbs
en qesti, accentua la i en el present. Cal, doncs, que ens esforcem a no dir
estdia sin estuda. I, aix mateix, canva, apreca, oda, assoca, calumna,
injura, irrada, inica, ofica, acarica, concila, copa, apropa, refuga,
vica, etc.
10
15
20
E QE (XI, 1920 152) 6 R 143 H 119 B 66

V 1 pronncies] pronncies, B || 2 castellana] castellana, B || 8 estuda] estudia (pron. estuda)
B | canva] canvia (pron. canva) B || 9 com] com que B | estdia] estudia (pron. estdia) B | cmbia] cambia (pron. cmbia) B || 21 etc.] etc. (els quals, per, dacord amb les
normes ortogrfiques, no accentuarem grficament: canvia, etc.) B
267
138
18 v 1920
CXXXIX
10
15
20
Un lector ens fa notar que els dos desplaaments daccent constatats en la

conversa CXXXIV sn tots dos progressius (ctedra: catdra: cadira; filolu: fililu: fillol); i es pregunta si aix no provaria que, ja des del llat vulgar,
hi ha hagut una tendncia general a transportar laccent envers la darrera
sllaba del mot.
No: en levoluci del llat vulgar no constatem solament desplaaments
progressius, sin tamb de regressius, o s, contraris a aquesta suposada
tendncia. Si en mulerem laccent passa de la i a una e segent (don mulire: muller), en rena (de regna) laccent passa de la i a una e anterior (don:
rina). Si en filolum, derivat de flium, laccent de la i passa a la o, o que
permet de marcar un accent secundari sobre la primera i, donant aix al derivat un ritme ms acostat al del mot primitiu, en la forma verbal cantabmus
laccent s transportat a lantepenltima sllaba (en gran part del domini
romnic) sota la influncia de les altres formes de limperfet ambam, ambas, etc. Litali diu, conservant laccentuaci primitiva, catavmo, per el
catal diu cantvem, com el castell diu cantbamos.
Notem, en catal, laccentuaci moderna dels imperfets en eia: via era
abans vea (de vidbat). Aquesta transposici de laccent de la terminaci al
radical fa que la primera persona del plural presenti un doble desplaament
regressiu de laccent: una forma com videbmus esdev, no vem, sin veem,
i ms tard veem esdev viem (al mateix temps que vea esdevenia via).
E R 27 B 336
V 1-6 Un ... No:] om. R B || 7-8 o ... tendncia] om. R B || 14-15 altres ... etc.] formes ambam,
ambas, abmat R B
139
21 v 1920
CXL
Avui sha generalitzat ja en la llengua escrita ls del pronom o reemplaant larticle neutre lo, considerat com un castellanisme. Per el pronom o
no pot substituir-se a larticle neutre en tots els casos: hom pot emprar o en
268
lloc de lo davant que (ex.: o que veig crec..., B. Metge), per no davant
ladjectiu qualificatiu, com fan actualment alguns autors (que diuen, per
exemple, o vulgar traduint lo vulgar).
La llengua antiga, que no possea un article neutre diferent del mascul, ens forneix una muni de construccions que ens permeten deliminar
bona part de les construccions modernes fetes a base de larticle neutre, les
quals devem a la influncia castellana. Si alguna delles, per exemple la qual
cosa traduint lo cual, sn ja generalment admeses, nhi ha, en canvi, que no
han estat encara assajades. Una daquestes, molt interessant, s la que mostren els segents passatges dautors medievals.
... que saparellassen de venir al pus tost que poguessen. Desclot.
... lo qual nos trametats al pus breu que porets (podreu).
... pregam-vos que al pus prestament que porets (podreu), e tota dilaci postposada, lons trametats...
... hajats dos bons mariners qui del dit mapa-mundi enformen al
demunt dit mossn Guillem al mils (millor) que poran (podran).
... que s cobraria tota la terra a sanct Michael, o al pus luny, a Omnium
Sanctorum, Pere III.
... que dins quinze dies, o al pus luny tres setmanes, lo us farem tornar.
Jot far un lit al pus quedament que jo por (podr).
... per que ho faats per menut al ms que porets (podreu).
10
15
20
25
E R 109 B 196
V 14 Desclot] om. R B || 21 Pere III] om. R B || 25 ... per ... (podreu).] om. R B
F 4 Metge (1889: 10; [2006: 130]) || 14 Desclot (1885: 37; [1949-1951: ii, 32]) || 15 Rubi i Lluch
(1908 [2000]: 253) || 16-17 d. (1908 [2000]: 434) || 18-19 d. (1908 [2000]: 295) || 20-21 Pere III
(1850: 223; 1885: 159; [1941: 218]) || 22-23 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 289) || 24 Boccaccio
(1910: 78) || 25 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 263)
V1 15 lo] la
140
21 v 1920
CXLI
La llengua actual usa correntment larticle neutre en les expressions adverbials superlatives: Vina lo ms aviat possible; Fes-ho lo millor que spigues.
A aquestes combinacions lo ms, lo millor, etc., la llengua antiga oposa al
ms, al millor, etc.
269
10
15
Per o us pregam que translat del dit llibre al pus (o s, al ms) tost
(aviat) que puixats (pugueu) liurets al feel secretari nostre...
E la dona conech (conegu) que linfant havia malvolents e guard-lo
al millor que poch (pogu), Desclot.
Notem, encara, una altra construcci antiga amb qu poden igualment
evitar-se aquelles expressions adverbials, construdes amb larticle neutre:
Us pregam que la dita bblia per persona certa nos trametats com pus
tost (com ms aviat) porets (podreu).
... que sia fet e acabat com pus breument fer se puga.
... que lacabets com pus prestament porets.
... e encara us recort dels fets que ns havem fets en Siclia com pus
estesament porets.
... e fets-hi menci de... tot a faent per jornades e per menut aix com
mils (millor) porets.
E R 110 B 197
V 2 Vina] Vine B (Cf. Diccionari ortogrfic i Gramtica catalana: vina) || 8 Desclot] om. R B
F 5-6 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 256) || 7-8 Desclot (1885: 35; [1949-1951: ii, 26]) || 11-12 Rubi i
Lluch (1908 [2000]: 154) || 13 d. (1908 [2000]: 216) || 14 d. (1908 [2000]: 233) || 15-16 d. (1908
[2000]: 400) || 17-18 d. (1908 [2000]: 264)
V1 11 pregam] pregam affectuosament e curosa
141
22 v 1920
CXLII
10
270
Els tipgrafs no es miren gens a alterar lortografia de certs grups i dhuc a

deformar paraules si aix els facilita la composici.
Els elements del grup dor sn inseparables: quan, a lacabament duna
ratlla, sescau que hi cap d, per no or, lnica soluci bona s de posar d a
la ratlla segent espaiant la ratlla que acaba de compondres; per per estalviar-se despaiar aquesta ratlla, alguns no tenen cap escrpol a terminar-la
amb la preposici apostrofada d i comenar la segent amb el mot or, i daltres, els ms, encara fan pitjor: per fugir descriure d a lacabament duna
ratlla, canvien d en de, i aix el grup dor es troba canviat en de or.
Anlogament, a lhome es troba sovint canviat en al home, de lInstitut
en del Institut, lherba en la herba, se lescolta en sel escolta, etc. Tots aquests
canvis sn inadmissibles: lortografia no ha de subordinar-se mai a una
comoditat tipogrfica.
Per els nostres tipgrafs no es limiten a fer les modificacions esmentades, que podrem considerar com a merament ortogrfiques, sin que arriben a deformar paraules. Molts tenen, en efecte, el costum segent: quan
lltim mot que cap en una ratlla s larticle mascul l, el canvien en el: un
grup com lhome es troba, aix, canviat en el home!
15
E R 199 B 50
142
25 v 1920
CXLIII
Els lectors habituals daquestes converses poden haver-se format una idea
de lestat de castellanitzaci a qu era pervinguda la nostra llengua, del qual
tot just comena a deseixir-se. Si parem esment en el seu lxic, hi constatem
un nombre enorme de mots presos al castell i de pertorbacions semntiques produdes per la influncia castellana. Tamb s gran el nombre de
construccions que havem manllevat a la llengua oficial dEspanya. Si estudiem el llenguatge dels poetes de la renaixena, hi constatem una pronunciaci tota castellana de les combinacions vocliques. Lortografia de la decadncia ens ofereix un bon nombre de regles i una infinitat de grafies preses
a la llengua dominadora.
Per malgrat aquesta forta castellanitzaci del catal modern, aquest
continua essent una cosa essencialment distinta del castell. Cap acienat no
podria prendrel mai com una variant del castell, del qual difereix pregonament per una infinitat de trets fontics i morfolgics i dhuc sintctics i
de lxic. Naturalment que nosaltres no ens podem conformar amb les deformacions de tota llei que la nostra llengua ha sofert sota la influncia castellana i les havem de combatre a ultrana; per, encara que aquelles persistissin, el catal estaria lluny dsser respecte al castell el que s landals o
el mateix bable. No s un de tants dialectos espaoles, com alguns pretenen,
sin una llengua perfectament distinta de la castellana.
Nosaltres creiem que convindria que tots els catalans fossin assabentats
dels principals trets pels quals la nostra llengua es separa de la castellana,
per tal que poguessin contestar degudament a aquells que pretenen que
catal i castell sn ms que germanes bessones dins la famlia de les llenges novillatines, quan en realitat, si agrupvem aquestes tenint en compte
llurs analogies i diferncies, el catal no entraria pas en el mateix grup que
el castell, del qual, per certs trets fontics i morfolgics importantssims,
10
15
20
25
271
30
difereix ms que cap altra llengua romnica. Aix far que dediquem algunes daquestes converses a assenyalar algunes de les diferncies essencials
que separen la nostra llengua de la llengua espanyola.
E R 201 B 576
V 6-7 estudiem] posem esment en R B || 7 renaixena] Renaixena B || 10 a la llengua dominadora]
al castell B || 16-17 castellana] forastera B || 22 es] se B || 23 que] qui B || 25 novillatines] neollatines B || 30 espanyola] castellana B
143
27 v 1920
CXLIV
25
Entre els mots del llat vulgar que shan perpetuat en les llenges romniques, nhi ha un gran nombre de plans que presenten en llur darrera sllaba
una de les vocals u o o (tals bnum, bonos). El castell i el francs difereixen
en el tractament daquestes vocals: el primer les conserva sota la forma de
o (bueno, buenos), el segon les suprimeix (bon, bons). Pel fet de la conservaci o de lomissi de la u o de la o de les sllabes finals, les llenges romniques es divideixen en dos grups: litali, el sard, el portugus, el romans
antic les conserven (sota la forma de o o de u) com el castell; el catal les
omet com el francs i el provenal. Daqu un nombre immens de mots castellans terminats en o als quals corresponen mots catalans sense aquesta o,
mots, per tant, que consten duna sllaba menys que aquells: caballo cavall,
gato gat, lobo llop, peso pes, cabo cap, brazo bra, santo sant, cuerno corn,
lecho llit, ao any, solo sol, claro clar, grueso gros, nuevo nou, bueno bo, etc.
I tenim aix mateix (amb conservaci o prdua de e o i finals): diente dent,
pierde perd, muere mor, siete set, triste trist, nueve nou, etc.
Darrera certs grups de consonants el francs no omet la u o la o llatines, per llavors les canvia en e (nstrum dna ntre). El catal, en aquest
cas tamb, va amb el francs i no pas amb el castell: nuestro nostre, Pedro
Pere, cuatro quatre, templo temple, ancho ample, etc.
En els mots esdrixols que presenten en llur darrera sllaba u o o (gnerum), el castell i el francs suprimeixen ambds la vocal de la sllaba penltima i conserven la vocal de la darrera sllaba, per aquesta s o en castell
(yerno), e en francs (gendre). Els mots catalans corresponents presenten e,
com en francs: gendre, tendre, delme, colze, etc. (en castell: yerno, tierno,
diezmo, codo, etc.).
272
10
15
20
E R 202 B 577
V 4 de] om. R B || 18 cas tamb,] cas, tamb B
144
28 v 1920
CXLV
En els mots esdrixols del llat vulgar el francs suprimeix la vocal de la
sllaba penltima: gnerum dna gendre, lpore livre, ndecim onze.
El castell i el catal tamb suprimeixen aquella vocal (yerno gendre, liebre llebre, once onze), per no en tots els casos, com el francs; i s de notar
que, en general, els casos de conservaci de la vocal medial no coincideixen
en les dues llenges. Davant n, per exemple, el castell suprimeix normalment la vocal llatina, com el francs, mentre que el catal la conserva: hminem es redueix a homne en castell i en francs, don hombre castell i
homme francs; hminem es redueix en catal a homen, don, amb prdua de
la n esdevinguda final, home. En hombre i homme la e final prov de la e de
la darrera sllaba de hminem; en home la e final prov de la i de la sllaba
penltima daquest acusatiu llat. Aix mateix: fresno i freixe, asno i ase, liendre i llmena, etc. Un cas anleg ens ofereixen mango i mnec, manga i
mnega, carga i crrega, etc.
En un cas coincideixen el catal i el castell en la conservaci de la vocal
medial llatina, i s quan aquesta s una a; per el castell la mant intacta,
mentre que el catal la canvia en e; i aix, tenim cuvano i cove, hurfano i
orfe, rbano i rave, camo i cnem, etc.
10
15
E R 203 B 578
145
1 vi 1920
Fora davant un curt nombre de fonemes palatals, el castell diftonga en tots

els casos les dues vocals i obertes del llat vulgar: un mot com ptram
dna piedra, un mot com mrit dna muere.
Litali i el francs tamb diftonguen aquelles dues vocals llatines: a piedra correspon pietra en itali, pierre en francs; a muere correspon muore
273
10
15
20
en itali, muert en francs antic (muert esdevingut ms tard meurt). Per la

diftongaci de la i de la obertes llatines no t en itali ni en francs la
mateixa extensi que en castell: si, per exemple, la sllaba que cont la o
la s closa per una consonant, litali i el francs no diftonguen la vocal;
aix, a hierba litali oposa erba, el francs herbe; a nuestro litali oposa nostro, el francs nostre (ms tard ntre).
En el tractament de la i la obertes del llat vulgar, el catal es separa encara ms del castell que no fan litali i el francs: als diftongs castellans i i u corresponen en itali i en francs ads les vocals simples e i o,
ads els diftongs i i u o u; als dits diftongs castellans el catal oposa e i o
en tots els casos. El catal diu, sense diftongaci, no solament herba i nostre,
sin pedra i mor.
Els tractaments castell i catal de la i de la obertes sn completament oposats, fins al punt que en aquells casos excepcionals en qu el castell conserva intactes les dites vocals (espejo, ocho), el catal llavors les canvia respectivament en i i u (espill, vuit).
E R 204
146
2 vi 1920
CXLVII
15
Com a resultat del diferent tractament que han sofert les dues vocals llatines e i o breus en catal i en castell, als dos diftongs castellans i i u oposa
el catal les dues vocals simples e i o. Aquesta diferncia notable en la vocal
de la sllaba accentuada afecta, com s natural, un nombre considerable de
mots: miel mel, piedra pedra, pie peu, nieto nt, fiebre febre, liebre llebre,
tierno tendre, yerno gendre, hiedra heura, yegua egua, hierro ferro, tierra
terra, siete set, hierba herba, cierto cert, pierde perd, fiesta festa, siempre
sempre, ciento cent, viento vent, diente dent, diez deu, tiene t, viene ve, bien
b, puede pot, bueno bo, nuevo nou, nueve nou, rueda roda, juego joc, cuece
cou, prueba prova, muere mor, vuela vola, duele dol, suegro sogre, pueblo
poble, cuello coll, grueso gros, hueso os, nuestro nostre, fuerte fort, muerto
mort, cuerda corda, cuervo corb, cuerno corn, etc.
En el tractament de les vocals i obertes del llat vulgar, el catal es
mostra, com sabem, ms allunyat del castell que cap altra llengua romnica: litali presenta en molts dels mots citats la vocal diftongada, com en cas-
274
10
tell (miele, pietra, piede, etc.; pu, buono, nuovo, etc.); el francs ofereix en
molts dells el diftong i i la vocal eu, provinent dun antic diftong u (miel,
pierre, pied, etc.; peut, neuf, etc.); el romans dna a la diftongaci de la e la
mateixa extensi que el castell. Solament el portugus presenta en tots
aquells mots la vocal no diftongada, com el catal (mel, pedra, pe, etc.; pode,
bom, novo, etc.); per en els casos excepcionals en qu el castell mant la e
i la o llatines i en qu el portugus presenta aix mateix e i o (si b no obertes sin tancades), el catal precisament llavors no conserva la e i la o llatines, sin que les muda respectivament en i i u: pecho (portugus, peito) pit,
lecho (port. leito) llit, espejo (port. espelho) espill, seis (port. seis) sis, hoja
(port. folha) fulla, ojo (port. olho) ull, ocho (port. oito) vuit, noche (port. noite)
nuit, redut ms tard a nit.
20
25
E B 579
V 6 egua] euga B || 9 nueve nou,] om. B || 13 el tractament] els tractaments B || 16 pu] per B |
el] i el B
147
3 vi 1920
CXLVIII
El fet dhaver-se diftongat en castell les dues vocals llatines i breus (piedra, muere) i dhaver-se mantingut no diftongades en catal (pedra, mor), no
solament ha produt un allunyament considerable entre les formes castellana i catalana duna infinitat de mots llatins, en qu figurava una daquelles
vocals, sin que ha estat causa duna diferncia notable entre ambdues llenges en la manera de pronunciar les vocals contiges.
En els mots en qu darrera una sllaba acabada en i o u no accentuades
sha trobat venir una sllaba comenada en vocal, el castell, que posseeix
tants de mots dorigen popular amb els diftongs creixents i i u, sen va
fcilment a pronunciar les dues vocals contiges dins una mateixa sllaba
(dia-man-te, es-tu-diar), mentre que el catal, que no diftonga les vocals llatines i no posseeix per tant diftongs creixents com el castell, mant normalment la pronunciaci disillbica de les vocals contiges (di-a-mant, estu-di-ar).
Daix prov, encara, una nova diferncia prosdica entre el castell i el
catal. s sabut que aquestes dues llenges no admeten en el present dindicatiu formes esdrixoles (on litali diu, per exemple, esmina, spplica, el
10
15
275
20
castell i el catal diuen examna, suplca); per el castell, que diu es-tu-diar
(o s, que fa asillbica la i), podr dir, en lindicatiu, es-t-dia (forma plana),
mentre que el catal, que pronuncia es-tu-di-ar, ha de dir es-tu-d-a (amb laccent sobre la i, i no sobre la u, com el castell).
E R 205 B 580
V 19 (forma plana)] (escrit estudia), forma plana B || 20 es-tu-d-a] es-tu-d-a (escrit tamb
estudia) B | (amb] amb B || 21 castell)] castell B
148
4 vi 1920
CL
10
15
20
276
Un fet caracterstic de levoluci fontica del catal s la producci dels diftongs finals au, eu, iu, ou, uu, per la transformaci en u duna c palatal
(pcem: pau), duna d (pdem: peu), del grup t ms i consonant (prtium:
prtyu: preu), de la desinncia verbal tis (habtis: haveu).
Al canvi de c palatal en u devem: pau, deu (diez), nou (nuez), veu (voz),
creu (cruz), plau, jau, diu, cou, duu, lluu, etc.
Al canvi de d en u devem: peu, niu, cruu (redut avui a cru), nuu (redut
avui a nu), cau, veu (del verb veure), seu (de seure), creu (de creure), riu (de
riure), clou, ou (de oir), etc.
La u s el reflex del grup de t ms i consonant en preu, palau, pou.
Pel canvi en u de la desinncia verbal tis, u s la terminaci de les segones persones del plural de tots els temps de tots els verbs catalans: haveu,
perdeu, dormiu, cantveu, cantreu, perdsseu o perdssiu, etc.
Si es t en compte, dems, que la v intervoclica del llat vulgar s canviada en u en fi de paraula, com en provenal don nau, clau, lleu, viu (vivo),
lleixiu, su, neu, breu, nou (nuevo), nou (nueve), ou (huevo), beu (bebe), deu
(debe), viu (vive), escriu, mou, plou, etc. i que la u de la desinncia um s
conservada darrera vocal passant a formar diftong amb aquesta don Du,
jueu, etc., es comprn com ha dsser gran el nombre de mots catalans terminats en els diftongs decreixents au, eu, etc.
Ara b: cap mot no termina en un daquests diftongs en castell, en qu
cap consonant llatina no ha esdevingut u en fi de paraula. I cal notar, encara, que, a linterior dels mots, el castell no admet sin els diftongs au i eu,
els grups decreixents iu, ou i uu, essent-li estranys en absolut.
E R 207 B 582
V 2 palatal] om. B || 5 palatal] om. B || 21 Ara] Doncs B || 24 els grups ... absolut.] essent-li estranys
els grups decreixents iu, ou, uu. R B
149
5 vi 1920
CXLIX
Com a resultat dhaver suprimit el catal en les sllabes finals totes les
vocals llatines llevat de la a, presenta un nombre immens de mots que tenen
una sllaba menys que llurs corresponents castellans, i oposa a la gran majoria de mots castellans terminats en e i o, mots terminats en una consonant.
El castell no admet com a finals sin un curt nombre de consonants; el
catal admet com a finals la major part dels seus sons consonntics; en castell cap mot no termina en un grup de consonants; en catal sn freqents
els mots terminats en un grup de dues i dhuc de tres consonants (erm, forn,
agost, dorms, governs).
El fet de la supressi de les vocals finals llatines en catal i de llur conservaci en castell ha donat sovint com a conseqncia un tractament diferent de la consonant anterior, esdevinguda final en catal i mantinguda interior en castell. Comparem dic i digo, amic i amigo, joc i juego, llac i lago,
cap i cabo, sap i sabe, cap i cabe, llop i lobo, prat i prado, mut i mudo, cantat i cantado.
La caiguda de les vocals finals en catal ha anat acompanyada, en molts
casos, de modificacions de la consonant anterior, que han contribut a allunyar fortament les formes catalanes de les castellanes: caiguda de la n, transformaci de certes consonants en u, etc. Als mots castellans mano, llano,
freno, vino, lino, bueno, viene, etctera, aix com als mots pan, carbn, bien,
etc., corresponen, en catal, m, pla, fre, vi, lli, bo, ve, etc., pa, carb, b, etc.;
a vivo, nieve, nuevo, huevo, etc.: viu, neu, nou, ou, etc.; a escribe, debe, nube,
etc.: escriu, deu, nuu, etc.; a dice, yace, paz, diez, nuez, etc.: diu, jau, pau, deu,
nou, etc.; a grado, nido, pie (de pdem), cree (de crdet), etc.: grau, niu, peu,
creu, etc.
10
15
20
25
E R 206 B 581
V 6 consonntics; en] consonntics. En R B || 14 mudo] muda R B, per error
277
150
7 vi 1920
CLI
10
15
20
Al comenament del mot les consonants llatines a penes sofreixen cap

modificaci. El catal i el castell les alteren en ben pocs casos, i s de notar
que rarament coincideixen les modificacions a qu excepcionalment les sotmeten.
El castell suprimeix normalment la f i la g palatal, que el catal conserva. Aix, a fum, fava, forn, farina, fulla, etc., el castell oposa humo, haba,
horno, harina, hoja, etc.; a gel, gendre, germ, genoll, gener, etc., hielo, yerno,
hermano, hinojo, enero, etc.
El catal palatalitza la l inicial, el castell la mant linguodental: lluna,
llop, llana, llebre, lli, etc., sn en castell luna, lobo, lana, liebre, lino, etc.
Un fet notable de la histria de la l llatina s la palatalitzaci dels grups
inicials cl, pl i fl (exemples clvem, plnum, flmma). El castell els palatalitza convertint-los en ll (llave, llano, llama); el portugus, convertint-los en
ch (chave, cho, chama); litali convertint-los respectivament en chi, pi i fi
(chiave, piano, fiamma); el romans palatalitza ci, que canvia en chi com litali (chieie): el catal mant intactes aquells grups (clau, pla, flama). La
llengua, doncs, que presenta palatalitzada la l inicial (lluna), contrriament
al castell (luna), la conserva intacta darrera c, p i f inicial (plou), posici en
qu precisament el castell la palatalitza amb prdua de la consonant inicial
(llueve).
(Es curis, per, de notar que en una petita regi del domini catal trobem palatalitzada la l dels grups cl, etc., aix com, en una petita regi del
domini castell, la l inicial esdevinguda ll, com en catal.)
E R 208 B 583
V 10 lli] lli, lla R B | lino] lino, lazo R B
151
10 vi 1920
CLII
Examinem els reflexos catalans i castellans de la c llatina seguida duna e o
duna i. En cap cas no coincideixen.
278
Segons la seva posici dins el mot, aquella consonant esdev en ambdues llenges (ex.: ciento, cent) o z (ex.: sauze, salze); per, mentre que el
castell dna a la el so de th sord angls, el catal la confon amb la s sorda
(cent s homfon de sent), i mentre que el castell ensordeix la z confonentla amb la (sauze esdev sauce), el catal la mant sonora confonent-la amb
la s sonora (la z de salze t el mateix so que la s de dnals-en). El castell,
doncs, acaba confonent la seva i la seva z donant-los un so sord, estrany al
catal (so anleg al de th angls del mot think), el qual so representa per z
en general (brazo, abans brao) i per c davant e o i (ciento, sauce, abans
sauze), mentre que el catal mant la distinci entre la i z, confonent-les,
per, respectivament amb la s sorda i la s sonora.
Per levoluci de la c intervoclica, que en castell dna constantment
z (ms tard esdevinguda ), no es detura en catal, sin excepcionalment en
letapa z: quan, per haver estat suprimida la vocal anterior a la c llatina, la z
es troba en contacte amb una consonant. Ex.: salicem: salze, quaturdecim:
catorze. Solament en aquest cas persisteix, donant llavors naixena, si s
que esdev en contacte amb una d intervoclica, al so africat tz: dudecim
dna dotze. (En castell la d desapareix, i tenim doce, amb la mateixa c de
catorce.)
Per si la vocal anterior persisteix, llavors la z s suprimida, fenomen
completament estrany al castell. Aix, a placer, vecina, racimo, diciendo,
recibiendo, haciendo, etc. (abans, plazer, vezina, etc.), el catal oposa plaer,
vena, ram, dient, rebent (abans reebent), fent (abans faent), etc. I, fenomen
tamb estrany al castell, si persistint la vocal anterior la segent s omesa,
llavors la z no s suprimida sin mudada en u: a paz, nuez, diez, dice, etctera, el catal oposa pau, nou, deu, diu, etc.
Finalment, quan la c llatina va precedida duna s, el grup sc dna c en
castell; en catal dna ix: a pez, crece, florece, etc., oposa el catal peix,
creix, floreix, etc.
A la sola consonant castellana z (c davant e o i) reflex duna c llatina,
oposa doncs el catal (cent), z (salze), tz (dotze), u (deu), ix (peix), o la
supressi completa de la consonant originria (plaer).
10
15
20
25
30
E R 209 B 584
V 25 (abans faent)] om. B
279
152
11 vi 1920
CLIII
10
15
20
25
30
En els canvis que el catal ha operat en les consonants llatines, rares vegades coincideix exclusivament amb el castell. El catal muda com el castell,
el grup llat gn en ny o , el grup pt en t; per aquests canvis sn comuns a
un gran nombre de parlars romnics. Com a canvis en qu el catal i el castell coincideixen, separant-se de les altres llenges novillatines, potser
noms podrem citar el de la l doble en ll (cavall, caballo) i el de la n doble
en ny o (any, ao).
Els canvis operats en catal estranys al castell i viceversa sn, al contrari, nombrosssims. Assenyalem ac, entre altres:
La caiguda de la c palatal intervoclica en catal. Ex.: plaer, dient, en
castell placer, diciendo.
La caiguda de la f inicial en castell. Ex.: horno, hormiga, en catal forn,
formiga.
La caiguda de la g palatal inicial en castell. Ex.: hermano, hielo, en catal germ, gel.
La caiguda de la n esdevinguda final en catal. Ex.: m, pa, b, en castell mano, pan, bien.
La reducci del grup nd a n en catal. Ex.: ven, manar, rodona, en castell vende, mandar, redonda.
La reducci castellana a c del grup sc, esdevingut ix en catal. Ex.: crece
creix, florece floreix.
El canvi castell de lt darrera u en ch. Ex.: mucho, escucha, cuchillo, en
catal molt, escolta, coltell.
El canvi castell en ch del grup ct, convertit en it o t en catal. Ex.:
hecho, dicho, ocho, noche, en catal fet (abans feyt), dit, vuit, nit (abans nuyt).
Els canvis castellans en j dels grups cl i li, esdevinguts ll en catal. Ex.:
oreja, ojo, hoja, consejo, paja, en catal orella, ull, fulla, consell, palla.
I el canvi importantssim, de qu havem parlat ja en converses anteriors, consistent en la vocalitzaci de diferents consonants llatines en catal, amb producci dels diftongs au, eu, etc. Ex.: niu, pau, diu, pou, beu, mou,
en castell nido, paz, dice, pozo, bebe, mueve.
E R 210 B 585
V 5 novillatines] neollatines B || 26 Els canvis castellans] El canvi castell R B
280
153
12 vi 1920
CLIV
Al comenament de la renaixena tothom deia i la llengua escrita acceptava
profundo, fecundo, vagabundo, etc. Per evitar aquestes formes castellanes,
hom propos de substituir-les per profon, fecon, etc., imitant en la catalanitzaci dels adjectius llatins en ndus el tractament que aquesta terminaci
havia sofert en els mots dorigen popular segon, mn, pregon, etc. En el
femen, per, fou conservada la d llatina, suprimida en el mascul, i foren
adoptades les formes profonda, feconda, etc., al costat de les formes masculines, profon, fecon, etc.
Res no justificava lomissi de la d en el mascul, sobretot conservantla en el femen, com tampoc el canvi en o de la u accentuada, que s de regla
conservar en els llatinismes. Els antics, en mallevar al llat un adjectiu en
undus, hi havien conservat la u i la d. Es comprn, doncs, que a la fi es penss a abandonar les formes en on i onda, reemplaant-les per formes ms en
consonncia amb els procediments tradicionals de catalanitzaci.
Sobre quina havia dsser la forma femenina dels adjectius en qesti,
cap dubte: calia dir profunda, fecunda, vagabunda, etc.
Per, en el mascul, tot conservant naturalment la u i la d com en el
femen, calia reemplaar la desinncia llatina us per una e o suprimir-la?,
calia dir profunde o profund? En lantic trobem profunde, per tamb vagabunt (o s, vagabund).
Havent En Bulbena adoptat la terminaci unde en el seu diccionari, no
vacillrem a acceptar-la. Per, desprs que alguns literats ens han fet notar
els avantatges que presenta und sobre unde, terminaci homfona de unda,
creiem que ha danar-se decididament a ladopci de la terminaci und, que
estableix una distinci perfecta entre el mascul (profund) i el femen (profunda).
10
15
20
25
E R 13 H 29 B 351
V 1 renaixena] Renaixena B || 16 cap] no hi havia R H B || 18 calia] calia R H B || 21 En Bulbena]
en Bulbena H
F 21 DCC
281
154
15 vi 1920
CLIV
10
15
20
25
30
En lestabliment de les seves formes verbals el catal ha seguit camins tots

altres que el castell. Les diferncies entre les formes catalanes i les castellanes no sn solament filles de la diferent evoluci fontica de les dues llenges: a les diferncies dordre fontic que presenten cal afegir un gran nombre de diferncies dordre morfolgic.
Bastar, per a convncer-nos-en, que ens fixem tan solament en els
temps dits impersonals: el present dinfinitiu, el gerundi i el participi passat.
El llat t quatre conjugacions caracteritzades per les terminacions del
present dinfinitiu: cantre, habre, prdere, sentre. El castell no presenta
en el present dinfinitiu sin les terminacions r, r i r, o s, ha identificat
la segona i la tercera conjugacions llatines canviant sistemticament la terminaci feble ere per la terminaci accentuada re; diu, no solament habr,
sin perdr. El portugus marxa, en aquest punt, amb el castell; per no el
catal, que conserva laccentuaci llatina en els infinitius de la tercera conjugaci, com fan el francs, litali i el romans: al castell perdr el catal
oposa prdre. Per hi ha ms: en totes les llenges que, contrriament al castell, conserven el tipus tercer, hi ha hagut una tendncia a fer passar els
verbs de la segona conjugaci a la tercera (a ridre llat, responen litali ridere, el catal riure, el francs rire), i, en aquesta substituci de re per ere, el
catal s la llengua que va ms enll, fins al punt que s el parlar novillat
que presenta un nombre ms redut dinfinitius terminats en r.
En el gerundi, el castell conserva les dues terminacions llatines ando i
endo (que hi apareix, naturalment, transformada en iendo): cantando,
habiendo, perdiendo, sintiendo. El catal, que ha transformat aquelles dues
terminacions en ant i ent, sha creat una tercera terminaci int per als verbs
de la quarta conjugaci, i diu cantant, havent, perdent, per sentint.
El castell, com el portugus, ha donat als verbs de la segona i tercera
conjugacions un participi en ido: haber i perder fan habido i perdido com
sentir fa sentido. El catal, com el francs i litali, ha adoptat per a aquells
verbs la terminaci tus: a habido, perdido, oposa hagut, perdut (en itali
avuto, perduto; en francs eu, perdu).
E R 212 B 587
V 21 novillat] neollat B
282
155
16 vi 1920
CLV
Un altre temps en qu apareix tamb ben clarament que en lestabliment de
llurs formes verbals el catal i el castell han seguit camins tots diferents, s
el perfet dindicatiu.
Comparem el perfet castell cant, cantaste, cant, cantamos, cantastes (desprs: cantasteis), cantaron amb el perfet catal medieval cant,
cantist, cant, cantam, cants, cantaren.
En les terceres persones: cant suposa la reducci de la terminaci llatina vit (cantvit) a ut, ut que, amb la prdua de la t, dna o en castell,
ou en portugus, en itali; mentre que cant suposa la reducci daquella
terminaci llatina a t, com el francs chanta: cantaron s el prolongament,
fonticament regular, de cantrunt, mentre que cantaren presenta unt canviat en en, com la forma de present perden (de prdunt).
En cantamos la s final llatina s mantiguda, la qual s omesa en catal
(fet que retrobem en tots els altres temps); a cantastes (avui cantasteis) el
catal oposa cants amb reducci del grup sts a s.
En catal, aviat, les formes regulars cant, cantast sn reemplaades per
cant, cantist, de manera que les terminacions , ist hi esdevenen comunes a
totes tres conjugacions: el castell mant la distinci originria entre els
verbs de la primera conjugaci (cant, cantaste) i els de la segona i tercera
(perd, perdiste); per confon, en totes les persones, la segona i la tercera
conjugacions (ex.: perdi, perdieron, sinti, sintieron), cosa que no fa el catal (ex.: perd, perderen, sent, sentiren).
En el catal modern, el perfet sofreix una renovaci que el separa encara ms del perfet castell: cantist, cantam, cants, hi sn reemplaats per
cantares, cantrem, cantreu, formes tretes de la tercera del plural cantaren.
Finalment, el castell mant ben viu aquest temps simple, mentre que
el catal tendeix fortament a reemplaar-lo per la perfrasi vaig cantar, vares
cantar, etc. En el catal central, cant, cantares, etctera, s un temps literari, que el llenguatge parlat ha reemplaat completament per vaig cantar,
vares cantar, etc.
10
15
20
25
30
E R 213 B 588
V 17 , ist] ist R i ist B || 27 vares] vas o vares B || 30 vares] vas o vares B
283
156
18 vi 1920
CLVI
10
15
20
En lestabliment de les formes del perfet dindicatiu, podem constatar encara una grossa divergncia entre el catal i el castell: la diferent manera
amb qu aquestes dues llenges han tractat la u dels perfets llatins en ui
(com habui) i la diferent extensi que cadascuna delles ha donat a aquests
perfets.
En castell la u ha estat atreta per la vocal del radical combinant-se amb
ella: habuisti ha donat hubiste; potuisti, pudiste; sapuisti, supiste. En catal
la u ha estat tractada com la w germnica en un mot com werra, esdevingut
guerra, la consonant anterior desapareixent en general davant gu i persistint
si s l, n o r, amb intercalaci duna e entre ella i gu si s r: habuisti ha donat
haguist; potuisti, poguist; valuisti, valguist; paruisti, pareguist.
En el tractament de la u el catal coincideix amb el provenal. Sen
separa nicament en aquells casos en qu el provenal ha adoptat excepcionalment el tractament castell de la u: a saubist provenal el catal oposa
sabist, amb prdua de la u.
Per el catal i el castell no difereixen tan solament pel tractament tan
divers que han donat a la u dels pretrits llatins en ui, sin en el nombre de
pretrits que posseeixen pertanyents a aquest tipus. El castell en posseeix
un curt nombre; el catal, al contrari, en posseeix ms que cap altra llengua
llatina. En castell a penes podem citar ms que hubo, tuvo, estuvo, pudo,
plugo, supo, cupo; en catal tenim hagu, estigu, pogu, valgu, volgu, dolgu, absolgu, molgu, ofengu, entengu, estengu, encengu, prengu, fongu, respongu, corregu, plagu, jagu, tragu, cregu, begu, degu, digu,
rigu, clogu, mogu, dugu, conegu, etc.
E R 214 B 589
157
19 vi 1920
CLVII
En el pronom de tercera persona el catal estableix una distinci entre el
datiu i lacusatiu, la qual perdura fins a lpoca actual: el datiu s li, lacusa-
284
tiu s lo en el mascul i la en el femen. Ex.: doneu-li el llibre, seguiu-lo,

seguiu-la. El castell posseeix le, lo i la; per le datiu s usat tamb com a
acusatiu (le veremos hoy); i la, acusatiu, pot sser tamb usat com a datiu (la
escrib una carta).
Quan el datiu concorre amb lacusatiu, tant el castell com el catal eviten la successi de les dues formes amb l; per mentre que el castell levita
canviant le en se, el catal ho fa deixant caure la l del datiu, que es confon,
aix, amb ladverbi hi. El castell reemplaa le la dio per se la dio; el catal
reemplaa la li don per la hi don. Aquell diu drselos en lloc de drlelos;
aquest diu donar-los-hi en lloc de donar-los-li.
Una altra diferncia notable entre el catal i el castell en o que es refereix a les formes febles del pronom de tercera persona (diferncia que retrobem en els altres pronoms personals i en larticle): quan un mateix pronom
llat dna dues formes romniques segons la seva situaci dins la frase, luna
plena (lo, me, te, etc.) i laltra reduda (l, m, t, etc.), el castell abandona aviat
aquesta i acaba emprant la primera en tots els casos (ex.: lo ve, no lo ve); el
catal mant les dues formes (ex.: lo veu, no l veu, pren-lo, porta l), i si modernament tendeix, davant el verb, a la uniformitzaci del pronom, s a favor
de la forma reduda, contrriament al castell, que generalitza la forma
plena. El catal, no solament conserva no l veu, sin que tracta de substituir
lo veu per l veu, donant aix naixena a la forma el (avui diem el veu en lloc
de lo veu).
A les dues sries de formes primitives, lo, me, te, etc., i l, m, t, etc., afegeix, aix, una una tercera srie de formes dites reforades, el, em, et, etc. A
aquestes tres sries de formes, oposa el castell una srie nica: lo, me, te,
etc.
10
15
20
25
E R 220 B 595
158
21 vi 1920
CLVIII
Algunes daquestes converses, de qu no ens ha estat possible de revisar les
proves, han aparegut amb faltes dimpremta, que en general, per, no hauran impedit la comprensi del text, la majoria delles essent molt visibles i
de fcil correcci. Per en la conversa CXXXII, lomissi de dues ratlles en
fa del tot incomprensibles lltim pargraf i el comenament del segon; per
285
qu creiem oport de reproduir-la. Heus aqu com deia el text original daquesta conversa:*
*A continuaci hi ha el text correcte de la conversa LP CXXXII (nm. 132 de la nostra edici), que
hem reproduit en el lloc que li correspon segons la data de la seva primera publicaci.
159
22 vi 1920
CLIX
10
15
20
El llat vulgar presenta, al costat dun gran nombre de verbs de la quarta conjugaci, com florire (treure flor), verbs de la tercera, com florscere (comenar a treure flor), derivats daquells mitjanant el sufix isc. Havent-se perdut
la diferncia de significaci entre els verb derivats i llurs primitius, podentse dir indiferentment florire i florscere, sesdev que unes llenges, com el
castell i el portugus, eliminen lun dels dos verbs (florire) i perpetuen tan
sols laltre (florscere), mentre que altres llenges, com el catal i litali, es
formen un verb amb veus preses les unes al verb primitiu i les altres al verb
derivat. El castell diu florezco, floreces, florece, florecen, com el catal diu
floresc, floreixes, floreix, floreixen (veus, totes, provinents del verb derivat
florscere); per mentre que el castell diu florecer, florecemos, florecis, floreca, etc. (veus tamb provinents de florscere), el catal diu florir, florim,
floriu, floria, etctera (veus provinents del verb primitiu florire).
En castell el sufix isc (esdevingut ec o ezc) ha passat a formar part del
radical verbal: el castell t un verb florecer, el radical del qual s florec, que
retrobem en tots els seus temps i persones. En catal el sufix isc (esdevingut
eix o esc) s un element flexional: el catal t un verb florir, el radical del
qual (flor) s allargat dun eix o esc totes les vegades que no li segueix una
terminaci accentuada. El catal posseeix, aix, una conjugaci especial (dita
incoativa), com litali, el francs i el romans; les altres dues llenges hispniques el castell i el portugus ignoren aquesta conjugaci.
E R 215 B 590
V 3, 14, 16 el sufix] linfix B || 18 li] el B || 20 romans] rumans LP R
286
160
24 vi 1920
CLX
Als verbs castellans en ecer derivats dadjectius o de substantius (ex.: ennegrecer, florecer) corresponen verbs catalans en ir (ennegrir, florir), el radical
dels quals pren lincrement eix o esc en les formes rizotniques del present
(ennegreix, floreix). En els uns i en els altres constatem la presncia del sufix
llat isc, esdevingut respectivament ec i eix, o b ezc o esc; per, mentre que
els verbs castellans tenen ec o ezc en totes llurs formes, els catalans no tenen
eix o esc sin en les persones del singular i en les terceres del plural del present dindicatiu, de subjuntiu i dimperatiu.
Els verbs catalans en ir que pertanyen a la conjugaci dita incoativa, o
s, que prenen en les dites persones lincrement eix o esc, no sn nicament
els que corresponen a verbs castellans en ecer: per exemple, servir, seguir,
presumir, aplaudir (corresponents als verbs castellans servir, seguir, presumir, aplaudir), aix com exercir, cedir, protegir, absorbir (corresponents als
verbs castellans ejercer, ceder, proteger, absorber), fan, en el present dindicatiu, serveix, segueix, presumeix, aplaudeix, exerceix, cedeix, protegeix,
absorbeix.
El catal, com les altres llenges que posseeixen la conjugaci dita incoativa, aplica aquesta conjugaci a la quasi totalitat de verbs en ir, havent-hi
fet passar molts verbs primitivament purs, o s, que eren conjugats sense
lauxili de lincrement eix o esc. I s de notar que, en el pas de verbs purs a
la conjugaci incoativa, s precisament la nostra llengua la que va ms enll,
sense que modernament la influncia castellana hagi estat un obstacle al dit
canvi de conjugaci: cobrir, llegir, oir, teixir, complir, fan avui, en el catal
central, cobreix, llegeix, oeix, teixeix, compleix, els quals feien, en ledat mitjana, cobre, llig, ou, tix, cumple.
Comparem el francs amb el catal, i notarem que en aquell els verbs
en ir que shan mantingut purs sn en major nombre que en catal: el francs diu, per exemple, acquiert, part, sert, vt, a les quals formes pures oposa
el catal les formes incoatives adquireix, parteix, serveix, vesteix.
10
15
20
25
E R 216 B 591
V 4-5 del sufix llat] del sufix R de linfix B || 24 edat] Edat B
287
161
26 vi 1920
CLXI
10
15
20
25
30
En els temps compostos dels verbs transitius (he comprat, havia comprat,
etc.) el participi concorda primitivament amb el complement directe en
totes les llenges novillatines (he comprat un llibre, he comprada una casa);
per en totes elles es manifesta una tendncia ms o menys forta a fer-lo
invariable, o s, a usar la seva forma masculina del singular qualsevol que
sigui el gnere i el nombre del complement directe (he comprat un llibre, he
comprat una casa). Unes llenges han pervingut, daltres no, a la invariabilitat completa del participi: el castell s de les primeres, el catal s de les
segones. El castell diu he comprado en tots els casos; el catal, al costat de
he comprat, admet encara les combinacions he comprada, he comprats, he
comprades. Dels dos grups en qu es divideixen les llenges novillatines respecte a la variabilitat del participi en els temps compostos dels verbs transitius, el castell, amb el portugus i el romans, pertany a lun; el catal,
amb el francs i litali, pertany a laltre.
Tocant la variabilitat del participi, el catal s ms acostat a litali que
no pas al francs. La regla francesa segons la qual el participi concorda amb
el complement directe quan aquest precedeix aquell (la maison que jai achete) i resta invariable en el cas contrari (jai achet une maison), s estranya
al catal. El catal pot fer concordar el participi amb el complement directe
en tots els casos, exactament com litali. En realitat, per, la llengua moderna ja no fa concordar el participi amb el complement directe sin quan
aquest s un pronom personal de tercera persona. Tothom diu avui he comprat una casa, la casa que he comprat; en canvi, diem encara, referint-nos a
una casa, lhe comprada.
Com, dhuc en aquest cas, alg comena a dir lhe comprat en lloc de
lhe comprada, i, ms sovint encara, els he comprat en lloc de els he comprats, convindria molt que combatssim aquesta tendncia moderna envers
la invariabilitat absoluta del participi, considerant obligatria la concordana daquest amb els complements la, los, les i ne, tot deixant-la facultativa en
els altres casos.
E R 217 B 593
V 1 compostos] composts R B || 3, 11 novillatines] neollatines B || 12 compostos] composts R B || 13
romans] rumans LP R || 14 el francs i litali] litali i el francs R B || 25 Com] (Com R B || 30
casos.] casos.) R B
288
162
29 vi 1920
CLXI
Alguns han volgut aplicar al participi catal la regla de concordana del participi francs segons la qual, en els temps compostos, el participi concorda
amb el complement directe quan aquest precedeix aquell i es deixa invariable en el cas contrari. En catal el participi pot fer-se concordar sempre amb
el complement directe; per si en cada cas volem donar la preferncia a la
construcci ms en consonncia amb ls actual, la regla de concordana
que en resulta no s pas la francesa: en francs el participi concorda amb
qualsevol complement directe que el precedeixi; en catal el participi concorda sols amb el complement directe quan aquest s un pronom personal
de tercera persona.
En francs el participi concorda, doncs, amb el complement directe en
molts casos en qu el catal actual el fa invariable. Comparem Les maisons
que jai achetes i Les cases que he comprat. Per el contrari esdev moltes
vegades. El francs, per exemple, tracta el pronom en com a complement
indirecte, i el participi que shi refereix no es fa, per tant, concordar amb ell
(ex.: Jai trouv des prunes et jen ai mang); el catal, al contrari, tracta el
pronom en com a complement directe i fa concordar amb ell el participi (He
trobat prunes i nhe menjades).
Aix mateix, quan certs participis, com els dels verbs poder, voler, saber,
fer, van seguits dun verb en infinitiu, poden concordar en catal amb el
complement directe daquest verb; en francs la concordana s interdita en
aquest cas. En catal pot dir-se lhe feta fer, lhem volguda veure, no lha poguda alar, etc., frases en qu el francs deixaria invariable el participi.
10
15
20
E R 127 B 232
V 2 compostos] composts R B
163
30 vi 1920
CLXII
En francs quan un participi va seguit dun infinitiu (per exemple, pu voir,
pogut veure; vu danser, vist ballar) i hi ha en la proposici un complement
289
10
15
20
directe, en aplicar la regla de concordana del participi cal tenir en compte

si el complement directe s complement del verb que est en participi o del
verb que est en infinitiu. En el primer cas, el participi concorda amb el
complement (posat, naturalment, que aquest precedeixi aquell); en el segon
cas no hi ha concordana. Aix hom escriu La femme que nous avons entendue chanter, per Le chanson que nous avons entendu chanter.
El catal parlat manca a aquesta regla, podent fer concordar el participi amb el complement tant si aquest s complement del participi com si s
complement del verb en infinitiu. Aix diem Lhem sentida cantar el mateix
si ens referim a una dona que si ens referim a una can. Convindria, per,
en el cas dsser els dos verbs transitius, que adoptssim la regla francesa,
no fent concordar el participi amb el complement sin en el cas en qu
aquest s complement del verb que est en participi. Aix: Aquesta dona,
lhem sentida cantar, per Aquesta can, lhem sentit cantar; Aquestes noies,
no les hem vistes ballar, per Aquelles danses, no les hem vist ballar.
En canvi, es pot molt b dir, amb els participis dels verbs auxiliars de
mode, voler, poder, saber, etc.: lha volguda veure, lha poguda sentir, no
lhem sabuda fer.
E B 233
V 9 podent] i pot B || 10 com] com, en alguns casos, B || 11 verb] verb que est B | diem] diem, com
el francs: B || 11-15 Lhem ... Aix:] om. B
164
3 vii 1920
CLXIII
10
290
s curis de constatar com en lpoca moderna, en qu, supeditat el catal

al castell, sha produt un acostament daquell a aquest, sobretot en el lxic
i en la sintaxi, certes diferncies, lluny datenuar-se, shan anat accentuant
ms i ms.
Si comparem la conjugaci del catal central amb la conjugaci medieval, notem que tots els canvis llevat dun shan operat en el sentit dallunyar
la conjugaci catalana de la castellana. A cantamos, perdemos, sentimos feia
correspondre el catal antic cantam, perdem, sentim; el catal central diu,
confonent la primera conjugaci amb la segona, cantem, perdem, sentim. En
el subjuntiu, a cantemos, perdamos, corresponien, en el catal antic, cantem,
perdam; avui diem cantem, perdem. Cants, cantasses, etc., ha estat reem-
plaat per cants, cantessis, etc., formes ms allunyades que no aquelles de

les castellanes cantase, cantases, etc. En el catal han fet llur aparici i shan
ests rpidament els subjuntius en i (canti, perdi), completament estranys al
castell. La conjugaci incoativa i els perfets en gu, estranys al castell, han
fet noves adquisicions.
En el pronom, la igualaci de formes, que en ledat mitjana semblava
ms aviat tendir a fer-se en profit de les formes plenes (me, te, etc.), com en
castell, sopera en lpoca moderna en profit de les formes redudes (m, t,
etc.), que donen naixena a les formes dites reforades (em, et, etc.), desconegudes en castell.
Aquesta llengua, per la seva part, ha fet sofrir al seu consonantisme una
srie de canvis importants que han allunyat considerablement la pronunciaci castellana de la catalana.
15
20
E R 218 B 594
V 6 canvis ... un] canvis, ... un, B || 8 el catal central] avui el catal central B || 15 els perfets] el perfet R B || 17 edat] Edat B || 22-24 Aquesta ... catalana.] om. R B
165
6 vii 1920
CLXIV
La llengua moderna presenta un nombre considerable de formes verbals
amb lincrement eix les quals conv evitar.
El fet que alguns verbs de la segona conjugaci, com emetre, siguin
habitualment reemplaats per verbs de la tercera (emitir), fa que sovint es
trobin usades formes com emiteix en lloc de emet. Aquestes formes suposen
un canvi de conjugaci del verb sota la influncia del verb castell corresponent: reemplaat el verb de la segona (emetre) per un verb de la tercera
(emitir), aquest adopta, naturalment, la conjugaci incoativa, que s la regular dels verbs de la tercera. Aix sexpliquen emiteix, omiteix, interrompeix,
transcorreix, difondeix, excloeix, concibeix, percibeix, etc., en lloc de emet,
omet, interromp, transcorre, difon, exclou, concep, percep, etctera, les soles
correctes.
Un altre cas en qu conv evitar lincrement eix s el de menteix o escolleix. Aqu es tracta de verbs de la tercera conjugaci (mentir, escollir) els
quals hom tendeix a fer passar de purs a incoatius. La mateixa tendncia
que un dia fu caure en desuetud cobre i ou, reemplaats per cobreix i oeix,
10
15
291
20
porta avui a reemplaar ment i escull per menteix i escolleix. Cobrir i oir sn
verbs en qu el canvi de la conjugaci pura per la conjugaci incoativa s un
fet acomplert; mentir i escollir sn verbs en qu aquest canvi tendeix tot just
a produir-se. I en aquest segon cas, sn indubtablement preferibles les formes pures.
E R 144 B 149
166
9 vii 1920
CLXIV
10
15
20
Un fet dordre fontic del castell modern, que lha allunyat considerablement del catal i del portugus, s el pas de certes consonants sonores a sordes. El castell medieval possea una s sonora i una s sorda, com el catal (en
el mot castell rosa la s era pronunciada com la s del mot catal rosa); possea una z sonora, per exemple en doze, al costat duna sorda, per exemple
en brao; la j (joven) i la x (dixo) hi eren pronunciades com en catal, palatals sonora i sorda respectivament. En lpoca moderna, la s sonora es canvi en s sorda, la z esdevingu , i la j es confongu amb la x, esdevenint desprs totes dues j velar (sorda).
Aquest ensordiment de les fricatives sonores s un fet que trobem
tamb dins el domini catal; per en aquesta llengua no s un fet general
com en castell, sin dialectal. En el catal de la ciutat de Valncia i sa
comarca, trobem els sons de la s sonora, tz i tj (so valenci de la j) reemplaats respectivament per s sorda, ts i tx; casa, dotze, jove, hi sn pronunciats
com si fossin escrits cassa, dotse, txove. A Barcelona, tj s pronunciat
correntment tx (aix, corretxa, en lloc de corretja), encara que existeix ja una
forta reacci contra aquesta pronncia barcelonina dels dgrafs tj i tg.
Ara, el pas dels sons palatals j i x a j velar s un fet completament
estrany al catal. Perqu, si s cert que aquest so velar existeix en catal
modern, s com a resultat de ladmissi dun cert nombre de mots castellans
que tenen j: eje, traje, refajo, despejar, etc. La presncia daquest so velar en
un mot el denuncia immediatament com a mot pres del castell.
E R 211 B 586
292
167
10 vii 1920
CLXV
Hi ha un cert nombre de faltes dortografia que ja no cometen mai els que
escriuen habitualment en catal. Tots ells saben prou, per exemple, que cal
escriure creure, vendre, batre, etc., i no crurer, vndrer, btrer, etc. Ja Mil i
Fontanals fu notar que en els infinitius plans sha descriure una r, no
dues i que tant mal s escriure pareixe com crurer. Desprs sha dit i
repetit mil vegades que calia escriure creure, no crurer. I, no gens menys,
la falta dortografia consistent a escriure amb dues r les terminacions dels
infinitius plans, i qui diu aquesta falta diu moltes daltres danlogues, no ha
desaparegut pas de les nostres publicacions.
Els que tenen de temps lhabitud descriure en catal, ja no cometen
aquestes faltes; per a cada moment es posen a escriure el catal nova gent,
que no es preocupen destudiar-ne lortografia, i aquests sn els que perpetuen aquelles faltes, caient en les mateixes errors en qu incorregueren els
principiants daltres temps.
Laparici, en llibres i peridics, de faltes dortografia com crurer per
creure seria, per, evitada amb que totes les impremtes tinguessin correctors
que coneguessin a la perfecci lortografia catalana. Desgraciadament nestem lluny, i les nostres publicacions apareixen, aix, veritablement farcides
de faltes dortografia. I la mesura de la insuficincia dels nostres correctors
de proves la dna precisament el fet que a hores dara encara sigui possible
laparici de grafies com crurer, vndrer, btrer, etc.
10
15
20
F 3-5 Mil (1874: 6)

N 3-5 La reproducci ms propera al moment en qu escriu Fabra s a Mil (1908: 160-168).
168
13 vii 1920
CLXVI
El participi passat dels verbs de la primera i de la quarta conjugacions llatines presenten respectivament les terminacions tus i tus (ex.: cantatus,
auditus), que trobem perpetuades en totes les llenges novillatines: en castell i portugus han donat ado i ido, en itali ato i ito, en catal i en roma-
293
10
15
20
25
ns at i it, en francs i i. Una terminaci accentuada que tingui lextensi

de les dues terminacions tus i tus manca en llat per als verbs de les altres
dues conjugacions. Les llenges novillatines se nhan creat una: les unes han
generalitzat la terminaci tus, les altres han adoptat la terminaci tus. El
castell s entre aquestes; el catal s entre aquelles: a perdido, vencido, vendido, temido, etc., oposa el catal, perdut, venut, venut, temut, etc.
Per a aquesta diferncia de terminaci en els participis dels verbs provinents dels de la segona i tercera conjugacions llatines, ve encara a unir-se
una altra diferncia, i s que, mentre que els participis en ido adopten en
castell el radical de linfinitiu (haber: habido) qualsevol que sigui el radical
del perfet (hubo), els participis en ut adopten en catal el radical del perfet
(hagu: hagut) sempre que aquest presenta un radical diferent del de linfinitiu (haver). Els verbs castellans haber, caber, saber, poder, querer, tener,
etc., que fan, en el perfet, hubo, cupo, supo, pudo, quiso, tuvo, etc., fan, en el
participi, habido, cabido, sabido, podido, querido, tenido, etc.; la irregularitat
del perfet dindicatiu, que retrobem en els imperfets de subjuntiu (hubiera
i hubiese, cupiera i cupiese, etc.) no sestn als participis en ido. Els verbs
catalans haver, poder, voler, conixer, moure, valer, etc., que fan, en el perfet,
hagu, pogu, volgu, conegu, mogu, valgu, etc., fan, en el participi, hagut,
pogut, volgut, conegut, mogut, valgut, etc.; la irregularitat del perfet dindicatiu, que retrobem, com en castell, en els imperfets de subjuntiu (haguera i hagus), etc., ss introduda tamb en el participi en ut.
E R 219 B 592
V 3, 7 novillatines] neollatines B
169
14 vii 1920
CLXVII
294
En el lxic el catal i el castell presenten tamb diferncies importantssimes. Sovint una mateixa idea s expressada en les dues llenges per mots
diferents, i els prolongaments dun mateix mot llat expressen sovint idees
diferents i poques vegades coincideixen en totes llurs significacions.
Un mot tan important com velle (voler) ha desaparegut en castell,
reemplaat per querer (de quaerere): a voler catal (en itali, volere; en francs, vouloir, etc.) oposa el castell querer. Els mots com velle perduts en una
llengua i conservats en laltra sn en nombre considerable. Sn llargues les
llistes de mots de cadascuna daquestes llenges completament estranys a

laltra.
Dun mateix mot llat vnen traure i traer, dun mateix mot llat dona i
duea, parells de mots que tenen una significaci ben diferent en ambdues
llenges. Si comparem muller i mujer, veiem que el mot castell t una
extensi ms gran que el mot catal; venir, al contrari, t una extensi ms
gran en catal que no en castell. Collir i coger, fer i hacer, cap i cabo, raig
i rayo, estan lluny de coincidir en totes llurs significacions.
Aquestes diferncies lxiques, que persisteixen malgrat la forta influncia del castell sobre el catal en lpoca moderna, provarien a bastament, si
no hi hagus ja les morfolgiques i les fontiques, que el catal i el castell
constitueixen dues llenges novillatines perfectament distintes.
En morfologia, en lxic, en sintaxi, el catal s molt ms allunyat del
castell que no el portugus, i molt ms acostat al provenal antic que no a
les altres dues llenges hispniques.
10
15
20
E B 221 B 596
V 1 lxic] lxic, B | el catal i el castell] catal i castell B || 8-10 Sn ... laltra.] om. R B || 20 novillatines] neollatines B
170
15 vii 1920
CLXVIII
Quan un catal parlant en castell usa venir en lloc de ir, el seu interlocutor
castell t ra dadvertir-lo que usa malament el verb venir; per generalment aquest no es limita a fer-li aquest advertiment, sin que vol donar-li
entenent que emprar venir en aquells casos en qu els castellans diuen ir en
lloc de venir, s una error dhuc en catal. I sovint el catal acaba creient que
el castell t ra, i conv que els catalans parlem molt malament el catal.
Perqu el castell diu: Com pot sser que un verb que vol dir caminar de all para ac pugui significar caminar de ac para all? I s tal el
prestigi que la llengua castellana t entre nosaltres, que all que s una falta
en castell, donada la significaci que en aquesta llengua han adoptat els
verbs ir i venir, acaba per semblar-nos que tamb deu sser una falta en catal. I si no fos que venir, en el sentit de dirigir-se envers lindret on es troba
aquell a qui es parla, est tan fortament arrelat en la nostra llengua, s pro-
10
295
15
20
bable que lhaurem reemplaat per anar, conformant aix ls dels dos
verbs anar i venir a ls castell de llurs corresponents ir i venir.
Per aquest sentit de venir, que els castellans ens blasmen, no s pas,
com ells creuen i ens volen fer creure, un sentit que els catalans li hagem
donat per un oblit absurd de la significaci primitiva daquell verb: aquest
sentit s, al contrari, clssic (ja el tenia el venire llat), i el catal no ha fet
sin conservar-lo fidelment, com litali i altres llenges. No s, doncs, el
catal que en determinats casos hagi canviat anar en venir, sin el castell
que, restringint la significaci de venir, ha reemplaat en aquells casos venir
per ir.
E R 46 H 41 B 567
V 12 envers] vers H || 17 hagem] hgim H B
171
16 vii 1920
CLXIX
10
El verb castell estar acompanyat duna designaci de lloc, tradueix el verb

catal sser. A las siete estbamos en la plaza s, en catal, A les set rem a
la plaa. Dnde est tu padre? tradueix On s el teu pare?
Estar amb una designaci de lloc significa en catal residir, habitar, fer
estada. El meu cos est al carrer Nou vol dir que hi viu. No vol dir el mateix
Mon pare s a Girona que Mon pare est a Girona.
Avui, per, s freqent, entre la gent jove de Barcelona, demprar, amb
les designacions de lloc, estar en lloc dsser. Aix, no s rar de sentir A les
nou estarem al teatre en lloc de A les nou serem al teatre.
Cal, doncs, anar molt en compte en ls del verb estar acompanyat
duna determinaci circumstancial de lloc, a fi devitar que prosperi la tendncia actual a emprar estar com a sinnim de sser.
E R 47 B 475
296
172
19 vii 1920
CLXX
Els mots en eus inaccentuat idneus, spontneus, etc., que en castell han
pres la forma idneo, espontneo, etc. havien estat admesos en el catal
modern sota llur forma castellana. Obrim el Labrnia i hi trobarem idneo,
espontneo, areo, gneo, cetceo, etc. Aquestes formes en eo, evidentment
dolentes, han estat desprs substitudes per formes en i idoni, espontani,
igni, etc., prenent per model un mot com oli, corresponent al castell leo
(de leum).
Aquesta catalanitzaci de la terminaci llatina eus no s pas la que practicaren els autors antics, els quals, en manllevar un mot com idneus, en
feien idneu. Si volem seguir els antics, no haurem, doncs, descriure idoni,
espontani, igni, etc., sin idneu, espontneu, gneu, etc.
Idoni, espontani, etc., sn, per, avui unnimement admesos; i, per b
que els antics diguessin idneu i no idoni, no aconsellarem de ressuscitar les
antigues formes en eu, sobretot si tenim en compte que la llengua ja fu espontniament el canvi de eu en i en mots populars con tbeu, esdevingut tebi.
Ladmissi de idoni, espontani, etc., porta a la de idnia, espontnia, etc.
(en lloc de idnea, espontnea, etc.), i llavors, per analogia, a la de lnia, miscellnia, etc., en lloc de lnea, miscellnea, etc.).
10
15
E R 14 B 352
V 15 esdevingut] que esdevingu B
F 3 Labernia (1839)
173
22 vii 1920
CLXXI
La catalanitzaci de la terminaci inaccentuada eus que consisteix a canviarla en i (idneus: idoni) s discutible: els antics la canviaven en eu (idneu).
Per, si hi ha raons per a preferir i a eu i i s avui unnimement acceptada,
aix no vol dir que el canvi de la e llatina en i que suposa ladmissi de formes com idoni, espontani, cetaci, etc., shagi de fer igualment en els derivats
daquests mots.
Hom comprn perfectament que si la terminaci eus s canviada en i,
297
10
15
20
la terminaci ea sigui canviada en ia, que si en el mascul diem idoni, espontani, homogeni, etc., en el femen diguem idnia, espontnia, homognia, i
per analogia amb aquests femenins preferim lnia, miscellnia, etc., a lnea,
miscellnea, etc. Hom comprn aix mateix que dun adjectiu com espontani - espontnia traguem ladverbi espontniament.
Per ja no ens cal donar una major extensi a la forta deformaci que
suposa, en un mot manllevat, el canvi duna e en i. s tolerable que, per
raons deufonia, preferim espontani a espontneu, i espontnia a espontnea, a condici, per, que respectem la e de espontanetat. Podem admetre
lnia per lnea, per a condici que aix no ens porti a reemplaar lineal i
delinear, per linial i deliniar.
Si no fos aix i cregussim que el fet de dir lnia obliga a dir linial, llavors seria preferible de rectificar la transcripci del primitiu i de dir lnea en
lloc de lnia, i aix mateix espontneu, areu, cetceu, etc., en lloc de espontani, aeri, cetaci, etc.
E R 15 B 353
174
23 vii 1920
CLXXII
10
Si de contrrius fem contrari i de idneus (amb canvi de la e en i) fem idoni,

no s desenraonat de convertir continuus en continu. La u de la desinncia
llatina situada immediatament darrera una vocal inaccentuada rep, aix, el
mateix tractament en tots els casos.
En catal antic la u de la desinncia s normalment mantinguda darrera u (contnuu); per tamb s mantinguda darrera e (idneu). La substituci de idneu per idoni, unnimement acceptada, justifica la de contnuu per
continu.
Continu s tant ms preferible a contnuu, que la llengua ha tendit evidentment a reduir uu a u dhuc en el cas dsser la primera u accentuada:
cruu i nuu han estat, en efecte, reduts a cru i nu, i si conservem duu i lluu s
per analogia amb les altres formes verbals en u (diu, cou, plau, etc.). En catal antic, daltra part, no deixen de trobar-se formes com estrenu, de strenuus.
E R 16 B 446
298
175
24 vii 1920
CLXX
Per a la recta escriptura dels mots hereditaris que ofereixen sons dortografia dubtosa, la coneixena de llur etimologia no t pas la importncia que
hom sol atribuir-li.
En una llengua que ha transformat la terminaci nominal as en es
(dominas: dones) i les terminacions verbals as i ant en es i en (cntas: cantes; cantant: canten), que abunda en mots com escoltar, orfe, rave, cnem,
monestir, etc., en els quals una e correspon a una a llatina, i que posseeix, al
mateix temps, un bon nombre de mots com almoina, alzina, aram, mateix,
balana, etc., en qu, al contrari, una a catalana correspon a e, i o del llat,
hom no pot pas invocar com a argument decisiu a favor o en contra de la a
com a signe representatiu de la vocal neutra en un mot determinat, el fet
que el mot llat del qual prov el mot catal tingui o no tingui a.
Per aix un hom s sorprs de veure com encara avui un acadmic de
la llengua, tot acceptant monestir, orfe, etc., declari inadmissible una grafia
com enyorar, perqu, segons ell, aquest mot vindria de angor. s el mateix
cas dels que, en la primera poca de la renaixena, protestaven contra la grafia treball, defensada per M. Aguil, perqu, segons ells, treball provenia de
trabculus (i havia, per tant, descriures travall!).
M. Aguil objectava, amb ra, als seus adversaris que cap valor podia
tenir per a la recta escriptura de treball que aquest provingus de trabculus, si en catal antic apareix constantment escrit treball, i aix, i no pas travall, s com sona en tal i tal regi on no sn confosos els sons a i e i els sons
b i v. Per desprs result, encara, que treball no provenia de trabculus!
dhuc admetent que angor sigui ltimon de enyorar, aix no exigiria
pas descriure anyorar (com no escrivim pas ascoltar pel fet que ltimon
daquest mot s auscultare). Per, i si ni tan solament enyorar provingus
de angor? Perqu no s pas una cosa evident que angor sigui ltimon de
enyorar.
10
15
20
25
E R 184 H 127 B 11
V 10 a favor] en favor H || 11 determinat] donat R H B || 13 un hom] hom R H B || 15 angor] angorem B || 16 que] qui B | renaixena] Renaixena B || 17 M.] Mari B | treball provenia] provenia
B || 18 trabculus] trabaculum B || 19 M.] Mari B | podia] no podia B || 23 trabculus] trabaculum
B || 24-28 dhuc ... enyorar.] om. B
F 13-15 DCC (vi)
N 13-15 para conservar el carcter de nuestra lengua, es preciso a veces supeditar la etimologa
a la fontica [...]. Vase, si no, entre varios casos, las grafas enyor, gener y fesol, por anyor (lat.
299
angor), janer (lat. januarius), y fasol (lat. faseolus), con todo y la modificacin tradicional de la
a ante n o s en palabras como menjar (de manducare) y monestir (de monasterium) (DCC, vi).
En qualsevol cas, qui primer havia apuntat ja una tal etimologia era Balari Jovany (1885: 5-6):
Anyor, anyorar, anyorarse, anyora, anyorament, anyorana. Estas palabras, objeto de predileccin de los poetas catalanes, los lricos en especial, derivan de la forma fundamental anyor,
modificacin fnica de la palabra latina angor, debida al cambio de g en y, que se realiza tambin en otras palabras como en planyer de plangere y en estrenyer de stringere. Anys desprs
Toms Forteza raonaria semblantment: Anyoradi (angor-at-stius) (1915: 443).
176
30 vii 1920
CLXXI
10
15
Les preocupacions etimolgiques han estat causa dinnombrables grafies

errnies.
En catal, en rigor, no existeix la qesti ortogrfica de la b i la v, com
existeix, per exemple, en castell. En catal antic, cap vacillaci en ls daquestes dues lletres; en el catal parlat, un bon nombre de parlars distingeixen perfectament la b i la v. Doncs, per qu, prenent peu que el catal
central confon la b i la v, anar a cercar en el llat com ens cal escriure cavall
o treball?
Si en lloc de recrrer a letimologia, hagussim tingut en compte la pronncia daquells parlars que no confonen la b i la v, mai no ens hauria esdevingut descriure errniament amb b els mots cavall, governar, provar, etc.
(en llat, caballus, gubernare, probare, etc.).
Recrrer a letimologia per fixar lortografia de la b i la v, s com si hi
recorregussim per fixar lortografia de la s i la ss intervocliques prenent
peu que el valenci central confon la s i la ss. Buit s buit encara que vingui
de vcitus; corba s corba encara que vingui de curva; com el plural de nas
s nassos, per b que nas vingui de nasus; i el femen del participi mes s
mesa, per b que mes correspongui a missus.
s en els mots manllevats que cal tenir en compte si el llat t b o v, s o ss.
E R 185 B 20
V 12 caballus] caballum B || 16 vcitus] vocitum B | curva] curvam B || 17 nasus]
nasum B || 18 missus] missum B
300
177
31 vii 1920
CLXXII
En el Diccionari ortogrfic de lInstitut, en la llista de mots catalans que presenten una b corresponent a una v castellana, figura el mot berbena, en castell verbena. Aix no vol dir, naturalment, que berbena tingui totes les
accepcions del mot castell verbena; i precisament per evitar que el lector
pogus creure que aquests dos mots sn exactament equivalents, el mot berbena porta, dins el vocabulari, aquesta indicaci semntica: nom de planta.
Berbena s, en catal, el nom de la planta anomenada en castell verbena. Berbena i verbena sn prolongaments del mateix mot llat verbena, que
en francs ha donat verveine. Tant en francs com en catal hi ha hagut una
assimilaci de les dues labials, en francs a favor de la v i en catal a favor
de la b (ex.: E si a ell penjen les ales, unta ab suc de barbena les ales..., Cura
e nodriment dels ocells etc.). El castell diu berbena, per escriu verbena, de
conformitat amb la seva regla etimolgica sobre ls de la b i la v. Aix,
doncs, corresponent-se etimolgicament els dos mots catal i castell berbena i verbena, figuren amb ra en la llista damunt esmentada, al costat de
beina i vaina, bar i varn, biga i viga, berruga i verruga, etc. Ha pogut,
per, aix fer creure a alg que els dos mots eren exactament equivalents, i
que berbena podia traduir en tots els casos el mot castell verbena?
Perqu, fins fa poc (en qu hom escrivia ordinriament verbena), hom
evitava ms aviat demprar aquest mot com a traducci del castell verbena
en laccepci que aquest t en les expressions verbena de San Juan i anlogues; mentre que avui, escrit berbena, apareix molt sovint usat en aquesta
accepci: berbena de Sant Joan, etc. Conv, doncs, fer constar que lInstitut
no autoritza aquest s del mot berbena, que dna nicament com a nom de
planta. I afegim que, en cas dadmetre el mot castell verbena en laccepci
de festa celebrada la nit de la viglia de certes festivitats (cosa que no aconsellarem pas), nosaltres preferirem descriure, llavors, verbena, o s, de
conservar al manlleu la seva grafia originria.
E
V
F
N
10
15
20
25
B 431
4 per] per a B
1 DOr (33) || 12-13 Libre dell nudriment (1910: 13)
1 Reprodut, en la seva segona ed., de 1923, dins Fabra (1923: 35; [2008: 265]).
301
178
2 viii 1920
CLXXIII
10
15
Hi ha gent que, sentint la necessitat dun mot exactament equivalent a

ajeno, no tenen escrpol a adoptar aquest mot, don creuen haver tret un
mot correctament catal catalanitzant-ne la terminaci i, si aix no bastava, catalanitzant-ne lortografia. Aix ha pres naixena labsurd mot hbrid
ag.
Ajeno prov de alienus, com el portugus alheio. Si aquest mot hagus
subsistit en catal, hauria pres la forma all. El roman de Catalunya havent
perdut alienus, haurem pogut manllevar-lo al llat clssic com havem fet
amb tants daltres mots (dits dorigen erudit o savi); el mot hauria pres llavors la forma ali. Aix, doncs, i no pas ag, s com haurem de dir si volem tenir un mot que correspongus exactament al mot castell ajeno.
Per, dhuc admetent ali, no creiem pas que fos la traducci que caldria donar a ajeno en la majoria dels casos en qu els castellans empren
aquest mot. Quant ajeno vol dir pertanyent a altri, la seva traducci catalana s daltri. Ex.: el b daltri, el mal daltri. I per a traduir ajeno en els altres
sentits tenim estrany, impropi, lliure, exempt, dej, alienat...
E R 8 B 384
V 2 haver] haver-ne R B || 7 all] all LP, per error, restablert a R i B || 16 alienat] om. R B
179
3 viii 1920
CLXIV
Hi ha una regla morfolgica generalment admesa que diu que immediatament davant un verb comenat en vocal o h, no han dusar-se mai les formes
plenes lo i ne, ni les redudes l i n, ni les reforades el i en, sin les elidides
l i n.
Aquesta regla s sovint infringida en el cas en qu el segon daquests
pronoms va precedit de ens, us o els; aix, s freqent descriure ens en ha
portat, us en aneu, els en ha trets, etc., quan laplicaci daquella regla exigiria ens nha portat, us naneu, els nha trets, etc.
De fet, en aquestes combinacions la llengua parlada fa sentir una e
302
entre la consonant final del primer pronom i la consonant del segon; no

diem, en efecte, us naneu sin us en aneu; i com que la llengua escrita
admet la forma en, aix ens permet de conformar lescriptura a la pronunciaci emprant excepcionalment aquesta forma en lloc de la forma n.
Aix mateix, admetent excepcionalment la forma el davant vocal o h,
podrem escriure, per exemple, ens el ha portat, i daquesta manera conformarem lescriptura a la pronunciaci habitual, que no s pas ens lha portat
sin ens-e lha portat. Per la intercalaci de la e entre el primer pronom i el
segon tenint igualment lloc en combinacions com ens lha portada, ens la
pren, etc. (pronunciades habitualment ens-e lha portada, ens-e la pren, etc.),
i no disposant la llengua escrita, per al pronom femen, de cap forma que permeti de transcriure la e intercalada, tothom escriu, amb omissi daquesta e,
ens lha portada, ens la porta, etc.; i si hom admet la combinaci ens l en ens
lha portada, no hi ha cap ra de no admetre-la en ens lha portat.
Creiem, doncs, que hom fa b a rebutjar ens el ha portat, dhuc admetent us en aneu.
10
15
20
25
E R 170 B 134
V 24 a] de B
180
4 viii 1920
CLXXV
El verb catal corresponent al castell pretender no s pretenir, sin pretendre. No es tracta, doncs, dun compost de tenir, que es conjugaria com retenir, contenir i els altres compostos de tenir, sin dun verb en endre que
segueix, en la seva conjugaci, a ofendre, entendre, etc.
En el present dindicatiu, no direm pretinc, pret, pretenim, preteniu,
sin pretenc, pretn, pretenem, preteneu; en el present de subjuntiu, no
direm pretingui, etc., sin pretengui, etc. El gerundi s pretenent, no pretenint.
En el pretrit, no direm pretingu, pretingueres, etc., sin pretengu, pretengueres, etc.; no direm pretingus, pretinguessis, etc., sin pretengus, pretenguessis, etc. El participi passat no s pretingut, sin prets.
Anlogament, en els futurs, direm pretendr, etc., i pretendria, etc., no
pretindr, etc., i pretindria, etc.
10
303
E R 23 H 23 B 530
Al final daquesta conversa hi ha una nota que corregeix les errades tipogrfiques observades en
una danterior (P CLXX, nm. 175 de la nostra edici); aquestes correccions han estat ja incorporades al text de la conversa corresponent, salvat del nmero, que no s un error ocasional, sin que es
correspon amb la numeraci de les que segueixen. La nota diu aix:
Errata:
A corregir, en la conversa publicada dissabte, dia 24 (ultra el nmero de la conversa, que havia dsser el 173 i s el 170):
On diu: En una llengua que ha transformat la terminaci nominal as en es (dminas: dones) (cantas: cantes; cantant: canten), cal afegir entre el primer i el segon parntesi: i les terminacions verbals as i ant en es i en.
On diu, al final del penltim pargraf: Per i si ni tan solament enyorar..., ha de dir: Per desprs result, encara, que treball no provenia de trabculus!.
181
5 viii 1920
CLXXVI
10
15
Hi ha encara molts que, en lescriptura dels pronoms inaccentuats, obliden

sovint dues regles fonamentals sobre les quals tots els gramtics i els escriptors han estat sempre dacord.
Prescriu luna daquestes regles que quan un pronom susceptible de
revestir una forma terminada en e (me, te, se) precedeix un pronom susceptible de prendre una forma comenada en e (en, el, etc.), s el segon pronom i no el primer el que elideix la seva e, recolzant sobre aquest, del qual
es separa mitjanant un apstrof. Segons aquesta regla, no sescriu men, tel,
sels, etc., sin men, tels, sels, etc., Ex.: Men vaig. No tel portaran. Sens
emporta.
Laltra regla prescriu que quan un pronom dels que (com ne) sn susceptibles de revestir una forma reduda (n) i una forma elidida (n), es troba
entre un pronom acabat en e i un verb o pronom comenat en vocal o h,
pren la segona daquestes formes, no la primera: se nhi va, no sen hi va.
Hom escriu mel dna, per no mel ha donat, sin me lha donat.
Anlogament: se temporta (no set emporta), se mho posa (no sem ho posa),
vs-te-nhi (no vs-ten-hi).
E R 197
304
182
7 viii 1920
CLXXVII
Les regles generals que regulen ls de les formes dels pronoms febles
sofreixen una excepci en la combinaci del pronom lo i el pronom-adverbi en tal com avui s ortografiada: len.
Ja havem fet notar, en una daquestes converses, que habitualment hom
dna al dit pronom-adverbi la forma en en lloc de la forma n quan, seguintlo un mot comenat en vocal o h, va precedit del pronom els; aix, hom
escriu ordinriament els en han trets en lloc de els nhan trets. El mateix
ocorre darrera les: les en han tretes en lloc de les nhan tretes. Tenim, doncs,
que darrera els i les (com darrera ens i us) la llengua escrita, conformant-se
a la parlada, admet de fet la invariabilitat del pronom-adverbi en.
Darrera lo, la forma en s ja no solament tolerada, sin que lnica
manera admesa descriure la combinaci daquests dos pronoms febles s
len, almenys davant consonant (en oposici a men, lan, etc.; ex.: len treu).
Els antics deien lon (de conformitat amb men, lan, etc.). Davant vocal, per
conformar la combinaci a les regles generals, hom proposa el n, per de fet
es diu i hom escriu len. Ex.: len ha tret, en lloc de el nha tret. dhuc suposant que en aquest cas preferim el nha tret, resta la irregularitat len trec.
Podrem evitar-la admetent lon trec? No creiem, actualment almenys,
viable la combinaci antiga lon. I si, davant consonant, admetem len, llavors, no podrem igualment admetre len davant vocal (len hem tret)? I,
posat que ja usem habitualment els en i les en avui davant vocal com davant
consonant, no podrem exigir en regla la invariabilitat del pronom-adverbi
en darrera lacusatiu del pronom de tercera persona i escriure tamb len en
lloc de lan i la n?
10
15
20
E B 136
V 7 trets ... trets] trets, les en han tretes en lloc de els nhan trets, les en han tretes.
B || 7-8 El ... tretes.] om. B || 15 hom proposa] creiem preferible B || 16 i hom escriu] om. B || 1617 dhuc ... tret,] De tota manera, B || 19-24 I ... la n?] om. B
305
183
10 viii 1920
CLXXVIII
10
La gent vol que els digueu: tal mot, tal gir, cal reemplaar-lo per tal altre en
tots els casos: on dieu menos, per exemple, cal dir menys. La substituci s llavors cosa relativament fcil: menys sha generalitzat rpidament en la llengua escrita i dhuc ha penetrat ja en la llengua parlada.
Per, acostumats a fer correspondre a cada mot o gir castell un mot o
gir catal, el mateix en tots els casos, si els dieu que en lloc de pues cal dir
doncs, llevat del cas en qu s conjunci causal, la gent tendir a reemplaar pues per doncs en tots els casos i escriur frases com aquesta:
No va venir, doncs est malalt. En un prleg signat per un acadmic
havem constatat recentment un doncs causal!
Novellament fou aconsellat de dir reial en lloc de real significant
relatiu o pertanyent al rei (en francs, royal) i doncs no ha tardat a veures escrit reial en lloc de real significant existent efectivament (en
francs, rel). Fa pocs dies en trobvem exemples en un diari local.
F 9-10 Bulbena (1919a)
N 9-10 Tenint en compte altres allusions inequvoques sota el mateix eptet dacadmic (veg. CF
175, 13-15 i CF 200, 26-27), no costa gaire convenir que es deu tractar tamb de Bulbena. Sembla
llavors evident que deu fer referncia al ttol aqu indicat a F , per b que cal reconixer igualment que el doncs aqu impugnat tant pot revestir valor causal com consecutiu: Segnament,
havm usat de la tradicional s lquida davant alguns mts dorigen llat, encara no ben catalanizats per lo poble, sens anar precehida duna e, com en castell, lo qual, no-res-menys de falsejar lo s de la espresi catalana, dna-li molts colps una significaci del tot diferent. Donchs,
tenint en compte que los antichs ja substituen la x (xix) de la partcula ex en es com en esprmer, estremir, estndre, resulta que spiar, spirar e molts daltres, ab la dita e anteposada, se confondren ab espiar (expiare) e espirar (exspirare), op. cit., pg. 8.
184
11 viii 1920
CLXXIX
En una notcia sobre la suposada abdicaci del xa de Prsia, trobem el mot
xa escrit sha. Si el persa emprs lalfabet llat i el mot xa hi fos escrit sha, llavors seria potser passador descriurel sha conservant-hi el grup sh, estrany al
catal, com en certs mots presos de langls i de lalemany conservem les k i
306
les w originries (whisky, water, kaiser). Per no usant el persa lalfabet llat,
per qu transcriurem la lletra persa que sona x palatal, altrament que per
la lletra x? Escriurem sh perqu els anglesos escriuen shah? Els anglesos
escriuen sh en aquest mot perqu el so de x palatal s representat en angls
pel dgraf sh, com els alemanys hi empren el trgraf sch (schah) perqu s
amb aquest grup sch que representen aquell so palatal. Nosaltres, que el
representem per x, havem descriure evidentment xa, com els portuguesos.
En les llenges que no usen lalfabet llat no existeixen naturalment els
grups sh (angls), sch (alemany), ch (francs, angls o castell), etc., com no
existeixen les lletres k, w; s, doncs, absurd que emprem cap daquests smbols no catalans en la transcripci de mots perses, rabs, turcs, grecs, russos,
etc., escrivint, per exemple, sha, o shah, kiosk, Larache, Marrakesch, kilogram, bolxevik.
E
V
F
N
10
15
R 200 B 555
13 sch alemany] om. R B
1-2 LVC (10 viii 1920), ed. del m., 7e
1-2 Notcies breus: la delegaci de Prsia a Pars ha rems un comunicat a la premsa desmentint rodonament la notcia procedent de Constantinoble, segons la qual <,> havia abdicat el sha.
185
13 viii 1920
CLXXX
Si judiquem per la freqncia amb qu en les publicacions catalanes apareixen certs mots escrits amb en lloc de s o ss, havem de creure que la
majoria dels escriptors i dels correctors de proves continuen prenent per
guia el castell per a la recta escriptura daquelles lletres. A cada moment,
en efecte, trobem grafies com arro, aot, piarra, dana, en lloc de arrs,
assot, pissarra, dansa. En principi de paraula i davant consonant la sembla ja bandejada: tothom escriu sofre, safr, mesclar, esquerre, etc., malgrat
el castell azufre, azafrn, mezclar, izquierdo, etc.; per fora daquests dos
casos, el fet de dir-se en castell arroz, azote, pizarra, danza, etc., porta encara a molts a creure que cal escriure arro, aot, piarra, dana, etc.
No: els mots que sescriuen amb no sn aquells en qu el so de s forta
correspon a una z castellana. Quasi sempre la catalana correspon a una z
castellana; per sn innombrables els casos en qu a una z castellana correspon en catal s o ss. El castell no ens pot, doncs, servir de guia per a lortografia de les lletres i s.
10
15
307
20
Si volem saber els mots que sescriuen amb ens cal aprendren la llista de memria. Segons les Normes Ortogrfiques de lInstitut, per exemple,
el mot catal corresponent al castell alzar, sescriu amb : alar. Aquest
mot figurar, per tant, en aquella llista; i s per aix (que ens caldr recordar) que escriurem alar amb , i no per la consideraci que el mot castell
corresponent t z, puix que el mot dansar i tants daltres sn escrits amb s
malgrat de correspondre a mots castellans amb z.
E R 171
V 12 Quasi] Gaireb R || 17 Normes Ortogrfiques] normes ortogrfiques R
186
16 viii 1920
CLXXXI
10
15
20
308
Consultem el Diccionari ortogrfic de lInstitut: cap regla que digui que un

mot sha descriure amb quan el mot castell corresponent t una z. Molts
mots, per, apareixen escrits amb pel fet de correspondrels mots castellans amb z. Que sescriguin amb un gran nombre de mots com alar,
avanar, balana, esperana, bra, caa, calar, pea, als quals corresponen
els castellans alzar, avanzar, balanza, esperanza, brazo, caza, calzar, pieza,
aix s la causa que molts pensin que cal escriure igualment amb mots
com arrs, assot, arcabs, dansa, hissar, tassa, pissarra, cassola, tros, corresponents als castellans arroz, azote, arcabuz, danza, izar, taza, pizarra,
cazuela, trozo.
Anlogament, un dia, pel fet que en general a b castellana correspon b
catalana, sorgiren les grafies caball, gobernar, probar, taberna, faba, etc.; i,
ms tard, en reintroduir-se la v en aquests mots, pel fet de correspondre-hi
la v a una v francesa, sorgiren les grafies trovar, arrivar, sav, travall, etc.
LInstitut no dna per a lortografia de la cap regla fundada en lanalogia amb el castell; el que fa, en canvi, s donar la llista (a aprendre de
memria) dels mots que segons ell cal escriure amb ; i, encara, per tal que
els lectors no puguin caure en lerror de prendre el castell per guia per a la
recta escriptura de la , assenyala lexistncia de nombrosos mots que sescriuen amb s o ss, en els quals aquests smbols corresponen a una z castellana, i dna, dhuc, la llista daquests mots ensems amb aquells en qu s o
ss catalanes corresponen a una c castellana. En aquesta llista figuren els
mots damunt dits arrs, assot, arcabs, etc., aix com squia, corser, carnis-
ser, sentinella, Crsega, etc., que tan sovint trobem escrits amb c, per analogia amb acequia, corcel, etc.
25
E R 172
187
17 viii 1920
CLXXXII
En les dues converses anteriors sobre ls de la , en parlar dels que escriuen
equivocadament per s o ss en mots com dansa, etc., no ens referem, naturalment, als qui opinen, contra lInstitut, que sha descriure dana i no
dansa, sin als qui, acceptant les normes ortogrfiques de lInstitut, creuen
seguir-les escrivint dana.
A aquests advertem que, en lortografia de lInstitut, no hi ha cap regla
que digui que el so de s sorda sha descriure quan correspon a una z, i que
pot per tant escriures dansa, amb s, encara que en castell es digui danza,
amb z.
Ls de la , segons lInstitut, s molt ms restret que no pensen, i per
saber quins mots shan descriure amb no han daprendre cap regla, sin
una llista de mots, certament no pas gaire llarga.
Desprs duna poca en qu la era caiguda en desuetud, fou introduda pels partidaris del seu restabliment, no solament en els mots dorigen
llat com dol, bra, calar, etc., sin en els mots dorigen rab, germnic,
etc., com arrs, dansa, safr, etc. (en castell arroz, danza, azafrn, etc.); en
daltres encara, com bressol, nissaga (mots sense corresponent etimolgic
castell). Ms tard, lInstitut ha redut ls de la limitant-lo als mots dorigen llat en els quals hi ha per a mantenir la raons anlogues a les que hi
ha per a conservar la c en cent, cel, cinc, etc. Com a conseqncia daquesta
reducci es troben haver-se descriure amb s o ss un bon nombre de mots
que hom era habituat de veure escrits amb , i sn aquests mots (als quals
corresponen generalment mots castellans amb z) que molts continuen escrivint amb creient que s amb que els escriu lInstitut. Tals sn els mots
dansa, arrs, bressol, tros, tassa, etc.
Per evitar grafies errnies com dana, arro, breol, etc., cal tenir ben
present que, segons lortografia de lInstitut, tenen s o ss molts mots que els
primitius partidaris de la escrivien amb aquesta lletra, i molts dels mots
en qu el so de s sorda correspon a una z castellana, i llavors consultar en
10
15
20
25
309
30
cada cas dubts el Diccionari ortogrfic de lInstitut desprs dhaver llegit i

procurat daprendre la llista de mots amb que figura en les pgines 34 i 35
daquesta obra.
E R 173 B 22
V 1 les dues] altres B | anteriors] om. B | que] qui B || 16-18 en daltres ... castell).] om. R B || 26 Per]
Per a B || 27 mots] de mots B || 28 dels] de B || 31-32 les ... d] om. B
188
19 viii 1920
CLXXXIII
10
15
20
El plural de ladjectiu qualsevol (o s qual-se-vol) no s qualsevols, que llegem ahir en la Veu de Catalunya, sin qualssevol (o s quals-se-vol), que
trobem des dantic habitualment escrit qualsevol.
En catal antic apareix algun cop la grafia qualssevol: ... en qualssevol
tractaments que s sien menats..., Doc. Hist. Cult. Cat. CCXXXVII. Anlogament: No res menys vos pregam que ns notiffiquets tots novells que de
quals se vulla partides hajats, d. CCCXXX.
Per la grafia habitual era ja qualsevol: ... aix ab los marmessors del
dit en Matheu com encara la muller que fou sua e altres qualsevol persones..., d. CCXIV; Encara us pregam que de qualsevol diners nostres o vostres manets encontinent adobar e reparar la sala de lalberch dEn Johan
Merquet, d. CCXIV; ... dels dits officials lochtinents e altres qualsevol als
quals les presents pervendran, d. CDXXXIV; cavalls, cofres, llibres, vexella, monedes, e tots qualsevol bns..., d. CXXIII.
El plural del mot compost qualsevol es forma, com s lgic, afegint la
desinncia del plural, no al seu darrer element vol, sin al seu primer element qual. Qualsevols s erroni. Per, labsorci de la s del plural quals per
la s de se fent el plural qualssevol homfon del singular qualsevol, una qesti ortogrfica es posa: Quina adoptarem de les dues grafies, qualssevol o
qualsevol? No fra preferible a la grafia habitual qualsevol la grafia qualssevol, que t lavantatge de distingir grficament el plural del singular?
E R 159 B 81
V 1-2 que ... Catalunya] om. R B || 12 Merquet] Marquet B
F 1-2 LVC (17 viii 1920), ed. del m., 7c || 4-5 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 229-230) || 6-7 d. (1908
[2000]: 302) || 8-10 d. (1908 [2000]: 208) || 10-12 Ibd. || 12-13 d. (1908 [2000]: 387) || 13-14 d.
(1908 [2000]: 133)
310
V1 9 sua] d aquell || 14 monedes] moneda, robes, joyes, cappella

N 1-2 Anglaterra i el conflicte russo-polons: Darribar-se a concretar entre el Govern de
Polnia i el Govern dels Soviets <,> els termes duna pau, i qualsevols que sien aquests termes.
189
20 viii 1920
CLXXXIV
I. Ha aparegut fa alguns dies a la Veu de Catalunya un article en qu era
proposat de traduir bando per crida i multa per ban.
Multa s un mot llat. Aquest mot, que trobem adoptat per litali igualment que pel castell, havent estat introdut i popularitzat de temps en catal, no veiem cap inconvenient a mantenir-lhi. El catal, com les altres llenges novillatines, abunda en mots manllevats del llat: multa hi s un
llatinisme ms, perfectament acceptable baldament fos un mot que degussim exclusivament a la influncia castellana.
Disposant del mot multa per a traduir el mot castell multa (multa en
llat, multa en itali), creiem que, donat lorigen del mot ban, pot aquest molt
b emprar-se com a sinnim de bando, dhuc posat cas que en catal antic
el trobssim exclusivament usat amb la significaci de multa. Crida, o s,
un derivat de cridar, no s en veritat un mot al qual sigui gaire escaient de
fer denotar un bando escrit o imprs; i, daltra part, ladopci de crida per a
traduir bando (escrit o imprs) no deixaria doferir inconvenients, vist que,
cridar significant gritar i llamar, crida ens serveix ja com a traducci de llamamiento.
E
V
F
N
10
15
B 504
1 I.] om. B || 4 havent] i ha B || 6 novillatines] neollatines B || 11 cas] el cas B
1-2 LVC (4 viii 1920), ed. del v., 2a-b
1-2 Bndol, ban o crida. Lart. apareixia signat P. (Ramon Domnec Pers?; dels autors que
se serveixen daquest pseud. segons Rodergas i Calmell [1951], aquest fra el ms versemblant
de suposar).
311
190
21 viii 1920
CLXXXV
10
15
20
II. El mot ban, corresponent al francs ban, al castell i a litali bando,

prov dun verb germnic que significa publicar, proclamar. Ban s primitivament la proclamaci o anunci duna ordre de lautoritat, i tamb la mateixa ordre proclamada, comunament sota la menaa dun cstig. La condemnaci a una multa (per mancament a lordre proclamada) i la mateixa multa
reben tamb el nom de ban. Ex.: Le comte et les envoys du roi pouvaient
faire payer aux vassaux le ban, cest dire une amende (una multa). Ls
de ban com a sinnim de multa no s, com se veu, exclusivament catal.
Els bans o edictes essent comunicats al pblic de viva veu, llur publicaci constitua una crida. Crida, com litali grida, passa a sser sinnim de
ban, edicte, i llavors, en catal, el mot ban, reemplaat en aquesta accepci pel
mot crida, apareix emprat, sembla exclusivament, com a sinnim de multa.
Posteriorment el mot ban, sinnim de multa, recula, davant el llatinisme multa. Dos mots, lun de formaci catalana (un derivat de cridar) i laltre
manllevat al llat (versemblantment a travs del castell), es troben, aix,
substituir lantic mot ban, dorigen germnic.
Quan, en lpoca moderna, els edictes sn comunicats al pblic per
escrit i llur anunci deixa per tant de constituir una crida, el catal, mancat
dun mot vivent adequat per a designar ledicte escrit o imprs, manlleva al
castell el mot bando. Per remeiar aquest castellanisme havia estat proposat
el mot ban, lorigen del qual justifica demprar-lo amb aquesta significaci.
Per s clar que si jutjvem inacceptable el mot multa i, invocant ls antic,
tractvem de reemplaar-lo per ban, llavors ens caldria cercar un altre mot
per traduir el castell bando.
E
V
F
N
312
B 505
1 II.] om. B || 8 se] es B || 24 per] per a B
6-7 DGLF i, s. v. ban.
6-7 Condamnation une amende. Le comte et les envoys du roi pouvaient leur faire payer
(aux vassaux) le [ban].
191
23 viii 1920
CLXXXVI
III. Si multa fos un mot castell de formaci popular o un manlleu llat
afectat dalgun canviament fontic estrany al catal, bo que tractssim deliminar-lo per molt arrelat que fos en catal. Llavors, si escorcollant la llengua
antiga trobvem que ban era el mot ms adequat per a reemplaar el castellanisme multa, farem b de proposar la substituci de multa per ban. Per
havem de convenir que aquesta substituci no fra gens fcil.
Sortosament el mot multa s perfectament admissible. Multa s llat, i
fins suposant que el deguem a la sola influncia castellana, com a mot llat
que s podem indubtablement acollir-lo, com han fet no solament el castell sin litali i altres llenges novillatines.
Ban, sinnim de multa, seria encara viu en tal o tal contrada, que, essent
multa dun s molt ms general que ban, no hi hauria cap inconvenient a
usar ban amb la seva significaci originria de bando. La reintroducci (en
el catal central) del mot ban, significant bando s, daltra part, molt ms viable, evidentment, que la substituci sistemtica de multa per ban. I si multa
s bo, crida inadequat per a denotar un bando escrit, i ban sinnim de bando
s acceptable, sembla millor de traduir els mots castellans multa i bando respectivament per multa i ban, que no pas per ban i crida.
10
15
E B 506
V 1 III.] om. B || 8 deguem] degussim B || 10 novillatines] neollatines B || 11-13 Ban... bando.]
om. B
192
24 viii 1920
CLXXXVII
Havem demostrat en diferents ocasions com les preocupacions etimolgiques han estat causa dinnombrables grafies errnies en el catal de la renaixena. Encara, entre els que no accepten les normes ortogrfiques de
lInstitut, es parla a cada moment detimologia, i en nom seu sn combatudes un bon nombre de grafies correctes, com un dia ho fou la grafia treball,
defensada per Aguil, a la qual els etimologistes oposaven travall perqu el
seu timon era, segons ells, trabculus.
313
10
15
20
25
30
El senyor Bulbena, de lAcadmia, sindigna recentment contra les grafies fesol, gener i enyor. Segons ell les grafies correctes serien fasol, janer i
anyor, perqu aquests mots provenen de faseolus, januarius i angor. Per el
senyor Bulbena no ignora segurament que una a llatina pot haver donat una
e catalana; i ell mateix admet monestir, escoltar, etc., per b que aquests
mots provenen de monasterium, auscultare, etc.
Quan, en mots hereditaris, sinvoca letimologia, sha de tenir en compte levoluci que els sons llatins han sofert en catal. Dir que cal escriure
fasol i no fesol perqu aquest mot prov de faseolus, s com si digussim que
cal escriure caball i no cavall perqu aquest mot prov de caballus.
Faseolum, esdevingut en llat vulgar fasylu, ha precisament de donar en
catal fesol, com basire, o s basyre, ha donat besar i no pas basar.
Quant a gener, ja en llat vulgar januarius, havia canviat la seva primera a en e, i s de jenuarius que provenen litali gennaio, el castell enero i el
catal gener.
Quant a enyor, ja est ben segur el senyor Bulbena que ve de angor?
No veu les dificultats fontiques que ofereix la seva etimologia? Per a
demostrar-ne lexactitud li caldria explicar, entre altres coses, com el grup ng
sha canviat en ny, puix que ng no esdev en catal ny sin davant e o i (plangit dna plany; per plango dna planc). Meyer-Lbke admet que enyorar
prov de ignorare, en el qual cas la e seria etimolgicament correcta. Per no
s precisament en nom daquesta etimologia probable que lInstitut ha preferit enyorar a anyorar: ha estat per les mateixes raons per les quals el senyor Bulbena prefereix monestir a monastir malgrat monasterium.
E R 186 H 129 B 12
V 2-3 renaixena] Renaixena B || 3 que] qui B || 5-7 com ... trabculus] om. B || 10 faseolus, januarius, angor] faseolum, januarium, angorem B || 16 faseolus] faseolum B || 17 caballus] caballum
B || 20 januarius] januarium B || 21 jenuarius] jenuarium B || 23 angor] angorem B
F 8-10 DCC (vi) || 27-28 REW 4258, s. v. ignorare
N 5-7 Vegeu CF 175. || 27-28 ignorare nicht wissen [...] 1. Katal[anisch] enyorar sich nach etwas
sehnen.
193
26 viii 1920
CLXXXVIII
Una grafia tradicional, una grafia que recolza sobre un fet de la llengua, mai
no hauria dsser modificada per consideracions de carcter etimolgic. No
314
caiguem encara avui en lerror de creure que un mot sortit de januarius ha

descriures necessriament amb a (janer) o que un mot sortit de vcitus ha
descriures necessriament amb v (vuit). I sobretot guardem-nos de recolzar
cap grafia sobre una etimologia incerta.
Heus aqu un parell dexemples de grafies evidentment errnies degudes a la mania etimolgica. I no citarem exemples catalans, perqu a Catalunya difcilment podrem qualificar devidentment errnia cap grafia que no
trobs qui la defenss com a correctssima. Citarem exemples francesos.
Del mot pnsum, esdevingut pesu en llat vulgar (don provenen litali
peso, el castell peso, el catal pes), prov el mot francs peis, esdevingut
ms tard pois. En el francs medieval trobem aquest mot escrit constantment peis o pois; per quan, a causa de lemmudiment de les consonants
finals, s possible descriure nid, pied, tot pronunciant ni, pi, hom escriu
poids en lloc de pois relacionant aquest mot amb pondus, i aquesta grafia
sha perpetuat fins avui, absurda al costat de peser (pesar).
De secare (que ha donat, en catal, segar) sort el francs sier, com de
precari (en catal, pregar) sort prier; per, en lpoca moderna, veient en
sier un terme relacionat amb scindere, hom escriv scier. Anlogament
savoir (de sapere) fou escrit savoir a causa del scio. Savoir ha estat esmenat, per no scier.
10
15
20
E R 188 B 13
V 3 januarius] januarium B || 7 Heus] Heus R B || 19 precari] precare (per precari) B
194
30 viii 1920
CLXXXIX
Sovint rebem cartes de lectors que ens demanen un esclariment, ens donen
un suggeriment o ens fan una objecci, als quals no podem respondre particularment ignorant llur adrea. Quan creurem que la resposta a alguna daquestes cartes pugui oferir algun inters a la majoria dels llegidors daquestes converses, la donarem des daquestes columnes, establint, aix, una
correspondncia amb els nostres lectors, els dubtes dels quals ens ser
plaent desclarir en tant que ens ser possible dabastar-hi.
Ens escrivia, fa alguns dies, un nostre lector que, segons ell, els mots
memria, tbia, essncia, etc., no eren esdrixols, sin plans, i que si en realitat sn plans, com ell creu, caldria escriurels sense accent grfic.
10
315
15
20
Suposem que, en efecte, tots aquests mots, abans esdrixols, fossin avui
indiscutiblement plans, i suposem, encara, que aquesta pronncia fos lacceptada com a bona per tothom; no per aix ens caldria suprimir laccent
grfic en els dits mots. Pensem en lexistncia dels mots argentera, regraca,
estuda, etc., al costat dels mots memria, tbia, essncia, etc., i, com aquests,
plans acabats en vocal. Si volem indicar grficament la diferent accentuaci
prosdica dels uns i dels altres, ens cal, com en castell, accentuar els uns o
els altres. Si, com no accentuem dia, fia, etc., no accentuem estudia, refia,
etc., llavors accentuarem memria, essncia, etc. I heus aqu com memria,
essncia, etc., poden accentuar-se dhuc admetent que sn mots plans.
E R 196 H 133
V 1-7 Sovint ... dabastar-hi.] om. R H || 19 heus] heus R H
195
31 viii 1920
CXC
10
15
316
Quan les combinacions men, ten i sen recolzen sobre un mot segent
comenat en vocal o h, sn mudades en me n, te n i se n. Aix s elemental, i no recordem que ning, des de Bofarull fins a lInstitut, hagi proposat
descriure altrament les combinacions dels pronom me, te i se amb el pronom-adverbi ne.
Quan, fa alguns dies, recordvem aquella regla, alg ens en feia retret
suposant que un tal advertiment sobre ls de lapstrof era ja esdevingut
innecessari.
Doncs b: en el darrer nmero del Patufet (aquesta revista que seria tan
til que sorts escrita correctament), en un bell article signat per Josep Folch
i Torres, trobvem sistemticament infringida la regla damunt dita:
... en Manic sen an a trobar lamo.
... en Manic sen entorn.
Ni la seva filleta sen escapava...
... li havia aconsellat que sen ans.
... li aconsellava que sen ans del mas.
... et deia que ten anessis.
La correcci a fer en tots aquests exemples s de canviar n en n, llevat
en el segon, en qu caldria dir: ... en Manic sen torn.
E
V
F
N
R 198 H 135 B 135

10 Josep] Josep Maria H B || 16 ... li ... mas.] om. H
9-19 Folch i Torres (1920)
3 Sobre la vida i lobra dAntoni de Bofarull, vg. Ginebra (1988).
196
1 ix 1920
CXCI
s un fet prou conegut que els verbs de la tercera conjugaci es divideixen
en dues categories segons que prenen o no lincrement eix en les formes de
terminaci inaccentuada. Aplaudir, florir, aclarir, etc., pertanyen a luna daquestes categories (aplaudeix, floreix, aclareix, etc.); dormir, sentir, collir,
etc., pertanyent a laltra (dorm, sent, cull, etc.). La primera s nombrosssima;
la segona no cont sin una vintena de verbs. I s sabut que en catal hi ha
hagut una forta tendncia a fer passar els verbs de la segona categoria a la
primera. Verbs abans pertanyents a la segona (llegir: llig; cobrir: cobre; oir:
ou) prenen avui lincrement eix (llegeix, cobreix, oeix).
Hi ha alguns verbs en qu la llengua actual vacilla entre les dues conjugacions, pura i incoativa. Aix com el francs vacilla entre vt i vtis, i litali admet mente i mentisce, applaude i applaudisce, el catal actual diu
ment i menteix, recull i recolleix, presum i presumeix, etc.
Si examinem aquest verbs en qu ls actual vacilla entre les dues conjugacions, podrem veure que es divideixen en dos grups. La majoria dells
sn verbs que en catal antic no prenien lincrement eix i en qu sinicia el
mateix pas de la categoria segona a la primera que un dia tingu lloc en els
verbs llegir, cobrir, oir, etc. En tals verbs, com sn ara mentir, recollir, escollir, etc., sn preferibles, en general, les formes ment, etc., a les formes menteix, etc. Per hi ha un altre grup de verbs, que en catal antic trobem conjugats amb lincrement eix, com presumir, que feia antigament presumeix, i
en qu la forma presum pot sser atribuda a la influncia de la castellana
presume. Aix fa que no pugui dir-se duna manera general que en els casos
en qu la llengua actual vacilla entre les dues conjugacions pura i incoativa,
calgui donar sempre la preferncia a la primera. Ment s millor que menteix;
per presumeix s millor que presum.
10
15
20
25
E R 145 B 145
V 9 oeix).] oeix). Aquesta tendncia sexplica fcilment si es t en compte que la primera categoria s incomparablement la ms nombrosa i que els seus verbs es conjuguen tots segons un
model nic. B
317
197
2 ix 1920
CXCI
10
15
20
Els verbs en ere inaccentuat del llat vulgar donen en catal verbs en re o
er inaccentuat. Aix, rmpere dna rompre; fndere, fondre; crrere,
crrer; plngere, plnyer. Per, en manllevar el catal al llat clssic verbs
en ere, els dna per regla general la terminaci ir; de exigere, praesmere,
cdere, attribere, disctere, etc., fa exigir, presumir, cedir, atribuir, discutir, etc.
Quan el verb llat a introduir s (com per exemple, interrmpere o
occrrere) un compost dun verb en ere (rmpere, occrrere) que ha donat
en catal un verb de formaci popular en re o er (rompre, crrer), la regla
general voldria que fos catalanitzat canviant la seva terminaci ere en ir
(interrumpir, ocurrir, com de exigere, exigir); per, tenint en compte que el
primer verb s un compost del segon, un altre procediment de catalanitzaci s llavors possible, i s de donar al segon element del verb compost la
mateixa forma que el verb simple ha revestit en catal (rompre, crrer), i aix
tenim que el verb compost (interrompre, ocrrer) sadapta a la conjugaci
del simple corresponent.
El catal prefereix en general el segon procediment de romanitzaci; i,
aix, oposa interrompre, ocrrer, admetre, difondre, etc., als castellans interrumpir (malgrat romper), ocurrir (malgrat correr), admitir (malgrat meter),
difundir, etc.
I s per aix que ens semblen preferibles incloure i excloure a incluir i
excluir, per b que en catal antic trobem usats incloir i excloir.
E B 178
V 17 de romanitzaci] om. B || 22 per ... excloir] om. B
198
3 ix 1920
CXCII
I. En un article publicat a la Veu de Catalunya era combatut ban com a traducci del mot castell bando: ban no significava altra cosa que multa, i per
traduir bando podrem recrrer perfectament a crida. Nosaltres, des da-
318
questes columnes, frem notar que el mot multa, com a llat que s, s perfectament admissible, que el mot crida no s apte per a traduir bando, i que
el mot ban, donat el seu origen, podia emprar-se per a traduir bando, per b
que en catal antic hagus estat usat quasi exclusivament en el sentit de
multa i conservs encara aquesta accepci en algunes contrades catalanes.
A la soluci ban i crida com a traducci respectivament de multa i bando,
oposvem nosaltres la soluci multa i ban (sense, per, rebutjar ban com a
sinnim de multa).
Posteriorment, en una lletra oberta, ben interessant, el senyor Ricard
Piqu (de Trrega) proposa una soluci que en el fons s la mateixa de larticulista de La Veu de Catalunya: ban i preg, o s, ban com a traducci de
multa, i preg com a traducci de bando.
El senyor R. P. ens fa saber que en moltes comarques lleidatanes s encara ben viu el mot ban en laccepci de multa. No ignorvem pas que ban
(multa) s un mot viu, solament que no criem que fos tan ests com afirma el senyor R. P. s clar que essent ban en laccepci de multa un mot dun
s general en la llengua antiga i usat encara en alguns indrets de Catalunya,
la llengua escrita lha dacollir indubtablement, a la qual cosa nosaltres no
ens havem mai oposat. Per aix no vol dir que ens calgui rebutjar multa,
dun s molt ms ests que no pas ban. Pensem que multa no s un mot llat
que tractem ara dintroduir en el catal en el qual cas hom podria combatren ladopci allegant que la llengua ja posseeix ban, encara que arcaic i
dialectal, sin un mot llat ja introdut en la llengua, en la qual frueix duna
extensi molt ms gran que no pas ban. Tractant-se dun mot llat ja incorporat en el nostre lxic, hi ha dhaver per foragitar-len raons altrament
poderoses que les que hom pot allegar en el cas de multa; i, daltra part, la
llengua escrita ja ha de separar-se massa sovint de la llengua parlada perqu
ara ens posem a reemplaar sistemticament per un mot inconegut per a la
majoria dels catalans (ban en laccepci de multa) un mot vivssim que, com
a llat que s, s perfectament acceptable.
Emprem, si volem, ban com a sinnim de multa, per no excloent
multa, sin al costat de multa. I si ban, en concurrncia amb multa, triomfava, llavors multa hauria esdevingut un llatinisme superflu i la llengua
podria molt b prescindir-ne. Per no ara.
E
V
F
N
10
15
20
25
30
35
B 507
1. I.] om. B
12-17 LVC (31 viii 1920), ed. del v., 6c
1-3 Bndol, ban o crida. Vegeu CF 189. || 12-17 Lautor daquesta lletra oberta a Fabra la signava a Trrega el 27 daquell mes dagost.
319
199
4 ix 1920
CXCIII
10
15
20
25
II. Haurem dabandonar multa perqu en alguns indrets de Catalunya

hom diu ban en lloc de multa? Ja sabem que multa no s un mot tericament inacceptable. La llengua literria pot acollir perfectament els dos mots
multa i ban, sinnim de multa. Posats en concurrncia aquests dos mots,
ban semportaria la victria sobre multa? (hiptesi que fiem en la conversa anterior). No s probable: per als catalans que actualment diuen
multa, ban s un mot inconegut, un mot a aprendre, mentre que els catalans
que diuen ban segurament no ignoren el mot multa; i en el cas que, posats
en concurrncia, un dels dos mots hagus dexcloure laltre, s molt ms probable que fossin aquests que abandonarien ban per multa, que no pas
aquells, multa per ban. s, doncs, de creure que multa, avui imprescindible,
no esdevindr mai un llatinisme superflu. La dificultat de reemplaar el
verb multar per un verb derivat de ban seria un altre obstacle a la desaparici del substantiu multa.
I haurem necessriament de renunciar a usar ban en laccepci de
bando pel fet que ban sigui ja usat en laccepci de multa? El mot francs
ban t, entre altres accepcions, la de bando i la de multa; vol dir, encara,
amonestaci (publicaci de matrimoni), sentncia de bandejament, etc. Si
per a dir multa no tenem sin ban, seria potser perills demprar ban com
a traducci de bando. Per nosaltres disposem de multa, com els francesos
disposen de amende. Daltra part, la substituci de ban a bando (castellanisme absolutament inacceptable) s altrament fcil que la substituci de ban
a multa (llatinisme perfectament admissible).
No oblidem una cosa: que mentre el catal estar mancat dun mot adequat per a traduir bando (preg com crida, no s sin el bando cridat pel pregoner), la gent, quan es trobar en la necessitat de traduir aquest mot, recorrer al castellanisme bando. s per aix que creiem en la convenincia
dadoptar ban com a traducci de bando; perqu el creiem lnic mot capa
de bandejar aquell castellanisme.
E B 508
V 1 II.] om. B || 4 ban, sinnim de multa.] ban (sinnim de multa). B || 5-6 ? posposat a
anterior) B
320
200
9 ix 1920
CXCIV
El senyor R. Piqu entenent que nosaltres condemnvem ls de ban en laccepci de multa, desprs de fer constar que en moltes comarques lleidatanes
s encara ben viu el mot ban per multa, ens venia a exigir una rectificaci o
una ratificaci de larticle en qu proposvem la soluci ban i multa com a
traducci, respectivament, dels mots castellans bando i multa. Tot seguit,
per, ens advertia que all no era pas una provocaci, sin purament un prec.
El to general en qu sn escrites aquestes converses no justifica la
temena que unes observacions fetes a qualsevol delles, amb perfecta
correcci, naturalment, puguin sser mal acollides i menys encara considerades com una provocaci. El senyor R. P. haur notat que en les qestions semntiques, aix com en les sintctiques, mai no prescrivim autoritriament cap regla ni cap significaci: laconsellem, tractem de demostrar-ne
la bondat, la seva superioritat sobre daltres. Gaireb mai no haur trobat
que diguem: aix ha dsser aix, sin: aix, per tal i tal ra, ens sembla que
hauria dsser aix. I no pot fer-se pas altrament. Car ning no pot considerar-se amb prou autoritat per a imposar una construcci o una paraula. La
persona ms autoritzada, desprs dhaver donat la seva opini sobre una
qesti semntica o sintctica, ha dacollir sempre amb goig i reconeixena
qualsevol observaci que porti llum a la qesti a resoldre, sigui o no favorable a la seva opini.
La temena del senyor R. P. no sexplica si no s suposant que no est
encara completament alliberat de lesperit amb qu solen tractar-se les qestions lingstiques en la nostra terra. Nosaltres havem cregut descobrir en
la seva carta una certa agressivitat simptomtica. Ens hi ha desplagut especialment all datribuir al contrincant la ignorncia de coses que no pot
ignorar, lexistncia de preg, per exemple, o que ens recorda un cert acadmic que ens feia saber que gener prov de januarius.
Aix sigui dit pel desig que tindrem que les qestions lingstiques
fossin discutides talment que a cap dels contrincants pogus mai ni tan sols
ocrrer-se-li que all que diu pot sser pres com una provocaci.
El que no podem perdonar al senyor R. P., qui sembla interessar-se tant
pel recte s dels mots catalans, s que designi encara la nostra llengua amb
la denominaci de dialecte catal.
10
15
20
25
30
N 1-6 Vegeu CF 198. En un moment de la seva lletra oberta, Ricard Piqu Batlle interpellava Fabra
en aquests termes: Aix no s cap provocaci: s senzillament i purament un prec per a eixir
321
de dubtes i que espero no em negar. || 26-27 Allusi a Antoni Bulbena i Tosell. Vegeu el prleg al seu DCC, i CF 175. || 31-33 En un altre passatge del mateix text, el seu autor es pronunciava de la manera segent: Tenim, doncs, que el mot ban s, contrriament a o que creu
vost, vivssim en molts indrets de Catalunya; i aquesta em sembla s una ra de prou pes
per acceptar sense titubejar ladmissi al dialecte catal daquest mot. Vost donar les seves
raons i procurar la ratificaci o rectificaci del seu alludit article.
201
4 x 1920
CXCIX
10
15
20
25
322
Un defecte molt com, quan sha discutit sobre la bondat relativa de dues
formes en concurrncia, ha estat de limitar la discussi a aquestes dues formes sense generalitzar-la a les altres formes que es troben en el mateix cas
que elles. Talment pass amb la discussi sobre les dues formes homes i
hmens. Els partidaris de la forma hmens, tot rebutjant com un vulgarisme
intolerable el plural homes, no tenien cap escrpol a admetre els plurals termes, joves, ases, freixes, verges, coves, etc. I, no gens menys, tots aquests plurals es troben en el mateix cas que homes; sn, com aquests plurals analgics que reemplacen els antics plurals fonticament regulars trmens,
jvens, sens, frixens, vrgens, cvens, etc.
Com s sabut, una n intervoclica llatina, esdevinguda final per supressi de la vocal segent, ha caigut en catal: panem, esdevingut pane en llat
vulgar, ha donat el catal pan i finalment pa; per el plural panes ha donat
pans, amb manteniment de la n. Aix mateix hominem ha donat home, mentre el seu plural homines ha donat hmens. En home, com en pa, la n caiguda en el singular, sha mantingut en el plural, i apareix aix mateix en els
derivats: com de pa formem panet, pans, etc., de home formem homenet,
homenatge, etc.
El mateix que passa amb la n de hominem, passa amb la de terminum,
juvenem, asinum, fraxinum, virginem, etc. I, aix, tenim que als singulars
terme, jove, ase, etc., corresponen els plurals trmens, jvens, sens, etc. (amb
la n originria, caiguda en el singular, la qual retrobem en els derivats termenar, jovenalla, asenada, etc.).
El que ha passat amb tots aquests mots plans en qu el radical del plural es diferencia del del singular per la presncia duna n, absent en el singular, s que al costat dells han aparegut plurals analgics trets del singular
per la sola addici de la desinncia s, prenent per model els plurals dels
innombrables noms en e com pare, roure, temple, etc., que es diferencien
dels singulars respectius per la sola addici duna s: pares, roures, temples,
etc.; i els nous plurals analgics (homes, termes, etc.), en concurrncia amb
els antics plurals en ns (hmens, trmens, etc.), han tendit a eliminar-los, i ho
han aconseguit completament en el dialecte central.
Pot discutir-se ladmissi daquest plurals analgics en la llengua literria (per nosaltres sn perfectament acceptables); per si admetem termes,
joves, ases, etc., no veiem cap ra especial per a rebutjar homes.
30
35
E B 72
V 8 aquests] aquest, B || 33-35 Pot ... homes.] om. B
202
5 x 1920
CC
Pertnyer s un verb que, almenys en catal central i en la llengua literria,
havia anat reculant davant pertenixer, un dels nombrosos verbs en ixer del
catal modern trets dels verbs castellans en ecer mitjanant el canvi daquesta terminaci castellana per la terminaci catalana ixer. Actualment
pertenixer s evitat en la llengua literria, i hom hi torna a usar llargament
el verb pertnyer.
Assenyalem ara un s antic de pertnyer-se que creiem que fra convenient de reprendre. s el que mostren els segents exemples:
Com nostre car fill lo rey de Castella nos haja escrit... que li trametam
translat del libre de..., e nos li vullam trametre lo dit libre notablement escrit
e en bons pergamins aix com se pertany..., 1384.
Per tal que la obra del compendi ystorial comenada per maestre Jacme Domnech haja la conclusi que s pertany, havem dat crrec al religis
e devot nostre frare Antoni Ginebreda de continuar e acabar aquella, 1385.
... no ho comanvem a laltre sin en cas que l dit fra Anthoni no hi
pogus entendre o no hi dons aquell bon recapte que s pertany, 1385.
... per ra de la qual cosa, ultra les obres les quals ja sn aqu fetes...
sn necessaris deu senyals reyals esmaltats e daurats e altres obres segons
que a la dita obra se pertany, 1370.
10
15
E R 54 B 526
V 7 creiem] criem R
F 9-11 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 318) || 12-14 d. (1908 [2000]: 333) || 15-16 d. (1908 [2000]: 328)
|| 17-19 d. (1908 [2000]: 226-227)
V1 13 Domnech] Domenech quondam || 15 laltre] altre
323
203
8 x 1920
CCI
10
15
20
25
Hom ens pregunta si no es pot dir grcies com a traducci de gracias castell, equivalent a merci francs, i ha de dir-se forosament mercs.
En cap manera. Grcies s ben catal, no s un castellanisme. En el catal medieval trobem usada normalment lexpressi fer grcies en el sentit de
donar grcies. (El que potser s degut a la influncia castellana s la substituci de fer per donar en la dita expressi):
... de lacord desss dit vos fem moltes grcies.
... anaren a besar lo peu e la m de lEmperador, fent-li infinides grcies de la molta merc que ls havia feta en donar sa bella neboda per muller
a Diafebus.
E yo, senyor, a la altssima magestat vostra bese les mans e fa infinides grcies del benefici que la altesa vostra ha fet a...
La llengua antiga posseeix dhuc un derivat de grcies: el verb regraciar, del qual heus aqu alguns exemples:
E regraciam-vos molt, car frare, la tramesa de la bblia...
E regraciant-vos molt lo plaer que ns havets fet...
Lo Duch li regraci molt la sua bona voluntat.
... vos bese les mans e regracie-us molt que aix com a cavaller virtus
me consellau...
Com pot veures pels exemples anteriors, la construcci antiga s regraciar a alg alguna cosa, mentre que els escriptors moderns que han reprs
el verb regraciar semblen inclinats a dir regraciar alg per alguna cosa o
dalguna cosa.
Grcies s bo; per tamb ho s, contra el que alguns sostenen, mercs.
En catal antic trobem mercs, grans mercs, i dhuc, substantivat, gran
mercs: Ab un gran mercs pagveu..., Procs de les Olives.
Mercs traduint merci s, doncs, admissible. No aix el verb remerciar,
que no s pas un derivat de mercs, sino una imitaci del remercier francs
(derivat de merci).
E R 56 B 493
V 27 traduint merci] om. R B
F 7 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 357) || 8-10 Martorell (1873-1905: iii, 45; [2005: 870]) || 11-12 d.
(1873-1905: iii, 48; [2005: 874]) || 15 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 308) || 16 d. (1908 [2000]: 360)
|| 17 Martorell (1873-1905: i, 188; [2005: 276]) || 18-19 d. (1873-1905: iii, 291; [2005: 1107]) || 26
Canoner satrich valenci (1911: 16)
V1 8 de lEmperador] al Emperador || 16 regraciant-vos] regraciam vos || 26 pagveu] pagauen
324
204
9 x 1920
CCII
Impossible daconseguir que la gent escrigui correctament el catal mentre la
generalitat de les publicacions catalanes abundin en faltes dortografia. La
gent escriuran segurament b un mot dortografia difcil si, en llurs lectures,
lhan trobat constantment escrit amb la seva grafia correcta. Altrament, el record duna grafia errnia fcilment els pot induir a escriurel incorrectament.
Per aix s tant de doldre que el personal de les nostres impremtes,
amb comptades excepcions, no tingui una coneixena perfecta de lortografia catalana. Si un autor no dna ja a la impremta originals ortogrficament
correctes, poc pot esperar, en la majoria dels casos, que els seus escrits surtin nets de faltes dortografia; ans sesdev alguns cops que a les faltes de loriginal no corregides a la impremta, sen vnen a afegir de noves, cosa que
nosaltres havem pogut constatar ms duna vegada.
Per la lectura s nicament com hom arribaria a dominar lortografia
catalana, a condici, naturalment, que les publicacions catalanes estiguessin
ortogrficament ben escrites. Avui, al contrari, qui lha estudiada i ha arribat a saber-la, perilla de desapendre-la amb la lectura de les nostres publicacions, on abunden tota mena de faltes dortografia.
10
15
205
12 x 1920
CCIII
Una mostra de com es practica generalment la correcci ortogrfica en les
nostres impremtes.
En una quarantena de pgines duna revista barcelonina havem notat
unes dues-centes faltes dortografia.
Entre elles hi ha les segents faltes daccentuaci, tant ms imperdonables que lortografia dels accents no exigeix sin la coneixena dunes quantes regles generals simplssimes i duna curta llista de paraules. (V. Dic.
Ortogr. de lI. dE. C., pgs. 23, 24 i 25.)
qu qui, pl ple, sn son (possessiu), respn respon, cls clos, exmen
examen, f fi, ms mes (conj. adversativa), prs pres, fs fos, herica heroica,
10
325
15
20
t to, cs cos, qu esplndit! que esplndid!, qu Du ens d bona nit! que

Du ens do bona nit!;
varem vrem, vareig vreig, volguessim volgussim, voliem volem, anavem anvem, saberem sabrem, podriem podrem, haviem havem, haguerem hagurem, hauriem haurem, deiem diem, radium rdium, primissim
primssim, enten entn, sino sin, ma dreta m dreta, te t (del verb tenir);
disminuia disminua, assiduitat assidutat, influits influts, empedreits
empedrets, Lluisa Llusa; en canvi, antiqari antiquari i posses posses.
Les dues formes verbals s i sn, aix com el relatiu fort qu, hi apareixen a cada pas sense accent: ses convertida, es el record, es impossible, la
cosa es tractada, son enviats, son possibles, son inapreciables, all prop son
els ssos, hora en que..., dies en que..., els elements amb que...
Sovint, en fi, trobem laccent agut en lloc de laccent greu: per, metdicament, frvida, al, caf, etc.
F 3-4 DAc DAll (agost de 1920) || 7-8 DOr
N 3-4 Les incorreccions denunciades aqu i al llarg de les cinc CF segents per Fabra apareixen
repartides entre la prctica totalitat de les collaboracions, per b que on abunden ms s en els
textos dEnric Monjo, Antoni Armangu, J. Mart i Massull, Gonal de Reparaz i F. Ribera i Font.
206
13 x 1920
CCIV
10
326
Continuant lenumeraci de les faltes dortografia (dues-centes cinquanta!)

existents en sols una quarantena de pgines duna bona revista barcelonina,
notem avui les concernents a ls de lapstrof:
sen per sen: sen dedueix; segons sen desprn;
mel per mel: mel pot donar vost;
sels per sels: sels fa lacci; sels emportaran a Pars;
sens per sens: sens ofereixen als ulls; sens van movent;
del per de l: del Hospici.
al per a l: al uniss.
li en per lin: li en dongu (?) mercs.
vegis per vegis, dguim per diguim (ex.: estamparse per estampar-se)
Hi ha, encara, alguns casos dels ls, m, etc., en lloc de els, em, etc., i freqents casos de la en lloc de l davant a i e (ex.: la amplssima).
Notem, en fi, a naquest (!).
207
14 x 1920
CCV
Tocant lortografia de lletres, havem trobat, entre altres faltes, les segents
(ens referim a la mateixa revista de la qual, en les dues converses anteriors,
notvem les faltes daccentuaci i dapostrofaci):
etzar atzar, trovrem trobrem;
trovalla troballa;
rescents recents, impresions impressions, cabalcaven cavalcaven, devallada davallada;
trovar trobar, envolcallar embolcallar;
troveu trobeu, apuncellada aponcellada;
mitgeien mig jeien, trovrem trobrem, trovat trobat, vert verd, destrosses destroces, devant davant, vacilacions vacillacions;
aprobats aprovats, pasarien passarien;
probant provant, bujies bugies, tarde tarda, instalin installin;
meteorlec metereleg, desitjem desitgem;
per els per als;
probaren provaren, debem devem, comensen comencen, aventatge
avantatge;
trovar trobar, i hi (adverbi), expontnia espontnia, esplndit esplndid,
viatje viatge, sesforsava sesforava;
trov trob, convensut convenut;
trovar-la trobar-la, trovar-nos trobar-nos, devallaren davallaren, demunt
damunt;
disimular dissimular, trovaren trobaren, copaven copsaven;
tessis tesi, taa tassa;
groixuda gruixuda, recomenava recomanava, mars mar, excelent
excellent, tom tomb, dressava dreava, alsava alava;
tan tant, covert cobert, quant quan, brana barana, expresi expressi,
concirosa consirosa, arbossars arboars, sab sap, alsada alada, solicitant
sollicitant, ajassat ajaat;
excptics escptics, tant tan;
escribia escrivia, emisferi hemisferi, satlit satllit, slit slid, vert verd;
ridcola ridcula, tentativa temptativa;
blic bllic;
explossiu explosiu, automvil autombil, extenen estenen, solicitat
sollicitat;
10
15
20
25
30
35
327
40
45
50
55
escasament escassament, atanant-se atansant-se;

arrivrem arribrem;
ting tinc, arrocegar-se arrossegar-se;
trobariem trobarem, horfa orfa;
encorvades encorbades, trovaba (!) trobava, arrivar arribar, arrivrem
arribrem, plujes puges, extribacions, estribacions;
groixudes gruixudes, betes vetes, arrivaba (!) arribava, obsesionen obsessionen;
acelerat accelerat, horfa orfa, arrellar arrelar, sab sap, arrocegava arrossegava, remats ramats;
etzar atzar, conmou commou, expontnia espontnia, entuvi antuvi,
racer recer, mimvava minvava;
polceguera polseguera, exprement esprement, ompla omple, recullir
recollir;
recullint-hi recollint-hi, instalant installant, reb rep;
endrassat endreat;
trevall treball, convensud convenut;
trassat traa, pllit pllid;
esquinsat esquinat;
evaquar evacuar.
208
16 x 1920
CCVI
10
328
Hi ha faltes dortografia que fins a un cert punt tenen excusa. Aix, haventse durant llarg temps escrit amb l simple la majoria dels mots dorigen erudit que en llat presenten una l doble, es comprn que, tot just restablerta
aquesta lletra en els llatinismes que ens havem acostumat a veure escrits
amb una sola l, hom vacilli en ls de la l doble, i sescapin als escriptors grafies com excelent, instalar, dun costat, i com cellebrar, ellegir, dun altre.
(Els correctors de proves, per, haurien de saber la llista completa dels mots
que cal escriure amb l doble i no deixar passar aquestes grafies defectuoses.)
Tamb es comprenen les vacillacions en ls de la desprs duna
poca en qu centenars de mots es troben escrits tan sovint amb com amb
s. (s clar, per, que en les impremtes no shaurien de deixar passar tampoc
grafies com alsada, esforsarse, comensem, concirs, polceguera.)
Per, en les nostres publicacions, ja no solament trobem faltes com ins-
talar per installar o com alsada per alada, sin faltes com les segents, les
quals ho han estat tot temps, i faltes greus aix ara com abans de lestabliment de les normes ortogrfiques de lInstitut, i en excusaci de les quals
no pot pas invocar-se el fet duna fixaci recent de les grafies correctes, faltes com debem (de deure), escribim (de escriure), com escasament, pasar,
amb s en lloc de ss, com groixut (derivat de gruix) amb o, com covert (participi de cobrir) amb v, com horfe (amb la h de hurfano!), faltes en fi com rescents, expontani, excptic, que donen una idea de fins a quin punt s desatesa la correcci ortogrfica en les nostres impremtes quan es tracta del
catal, puix que no podem pas creure que els nostres correctors de proves
deixessin desmenar, en un text castell, grafies com rescientes, expontneo,
excptico.
Que siguin encara possibles aquestes faltes dortografia en una publicaci catalana, en una revista important de Barcelona, s una cosa vergonyosa. s inconcebible que les nostres empreses editorials puguin negligir
fins a tal punt la correcci ortogrfica.
15
20
25
V 10 tan sovint amb com sha afegit al text original seguint una nota de correcci que hi ha a la
conversa del dia 27 (nm. 213 daquesta edici).
209
18 x 1920
CCVII
En la mateixa publicaci on havem pogut notar ms de dues-centes faltes
dortografia en unes quaranta pgines, hi ha tamb un gran nombre de formes i de construccions defectuoses que, avui, el corrector duna bona
impremta ja hauria desmenar, a ligual de les grafies errnies.
En les quaranta pgines examinades trobem les formes desaparescut,
volguer, poguer, sapigu, dongu, veg, vegrem, vui, plavia, etc. El corrector
havia desmenar-les; per si ha deixat passar grafies com horfa, arrellar,
facillitat, mitgeien, escasament, arrivaben, no podem estranyar que hagi
deixat passar igualment aquelles formes que havia de substituir per desaparegut, voler, poder, sab, don, vei o vu, veirem o vrem, vull, plaa,
etc.
El corrector hauria hagut igualment devitar faltes com els dems en
lloc de els altres (els dems pasos, els dems camps, les dems construccions), els hi en lloc de els (els visitants quels hi tiren pa), li en lloc de lhi (el
10
329
15
20
nom meu, digu, no puc negar-li), per lo que toca... en lloc de pel que toca...,
tenir que en lloc de haver de, sc llegit en lloc de he llegit, per a que en lloc
de perqu (per a que alterns sa vida), qual en lloc de el qual (a quals preguntes...), qual en lloc de el del qual (una ullera de llarga vista qual objectiu
tenia set metres de dimetre), el que en lloc de el qual (daquell ambient... del
que comenava a desenganyar-se; una escena en la que ella li...; un altre
carrer en el que hi havia lhotel; la plana en la que shi aixequen alguns
arbres).
N 1 Vegeu CF 205 i la n. corresponent.
210
20 x 1920
CCVIII
10
15
20
330
s una vergonya, diem, que la correcci ortogrfica sigui tan negligida en

les nostres impremtes; per el catal de la majoria de les publicacions catalanes seria encara una cosa deplorable dhuc desprs duna acuradssima
correcci ortogrfica i morfolgica. Aix vol dir que, mentre les nostres
publicacions acceptin la collaboraci de persones no habituades a escriure
en catal o que no coneixen gramaticalment la nostra llengua, llurs directors
o llurs editors haurien de sotmetre els originals a una revisi minuciosa
abans de donar-los a la publicitat.
En la revista a qu ens referem en les converses anteriors, els castellanismes, per exemple, sn tan abundosos com les faltes dortografia: mots
com alambrades, envio, empar, tonteries, extribacions (amb x!), hermosa,
srio, inquebrantable, ensimismat, lograr, entregar-se, enterar-se; expressions com al poc rato, tal i qual, lo costosos que sn, lo molt subjectes al erro
que sn; casos de en ell i dell en lloc de hi i en (si tenen hangars i si es pot
aterrisar en ells; avisats de la proximitat de les tempestats, aterritzaven
abans de veures presoners delles); s freqent de el que en lloc de el qual
(cala curta de vellut negre, per la que li sortien uns calotets blancs; al seu
poble nadiu (?), del que feia temps n (!) era fora, i anlogament, un cop per
lo que com a sinnim de per la qual cosa; s sistemtic de la preposici de
davant la conjunci que (un i altre es planyien de que aquell inici... shagus
estroncat; i quan es convenc de que ning podia testimoniar els seus actes;
si volgussim estar certs de que el coet ha realment arribat; em fu signe amb
el cap de que no lacompanys) fins al punt descriure abans de que, a fi de
que (en lloc de abans que, a fi que) i dhuc transformat la conjunci arcaica
per tal que en per tal de que!
25
N 9 Vegeu CF 205-209.
211
22 x 1920
CCIX
Quan el membre duna proposici el qual s representable per hi o en santeposa al verb, s permissible dexpressar-lo una segona vegada adjuntant al
verb ladverbi feble hi o en: Jamai en llur llit no shi dorm, B. Metge;
Daquest pecat amb aigua beneita ne deuen sser absoltes, d.
Per aquest pleonasme, que no haurem de tolerar sin excepcionalment (en vista de tal o tal efecte estilstic), perilla esdevenir una construcci
normal del catal modern, on, contra el que fra desperar, s molt ms freqent que en catal medieval. La majoria dels escriptors actuals, en efecte,
quan anteposen al verb una determinaci circumstancial o un complement
representable per hi o en (i aquesta anteposici s practicada amb una freqncia lamentable), rares vegades deixen dadjuntar al verb hi o en, talment que fa lefecte que aquesta adjunci, que en el fons s una incorrecci
gramatical, sigui considerada per molts com a obligatria.
Heus aqu alguns exemples daquesta construcci, trets del nmero dagost
del Dac i dall:
En aquest llibre shi descrivien...
En els llocs ms pintorescs shi veien pregones cavernes.
A naquest procediment... el doctor E. hi fa el segent comentari.
Cap a llevant, al lmit duna planria... hi apareixen les primeres fulguracions.
Avui en el casal de la representaci popular hi flameja.
En aquest gnere de literatura shi va dedicar. (Notem, en aquest
exemple, ls de la preposici en en lloc de la preposici a!)
Daix en tenim un exemple.
I de tot aix sen dedueix.
Daquesta concreci en perv la valor de...
En tots aquests passatges sobra ladverbi feble adjuntat al verb (hi o en),
i en la majoria dells fra indubtablement preferible de desfer la inversi.
10
15
20
25
331
E R 128 B 295
V 3 ladverbi feble] els adverbis febles B || 6 estilstic] estilstics B | esdevenir] desdevenir R B || 14
aqu] ac R B | del nmero dagost] dun nmero B
F 3 Metge (1889: 186; [2006: 218]) || 4 d. (1889: 252; [2006: 249])
212
23 x 1920
CCX
10
15
20
Quan un membre de proposici com en el jard o com de la font santeposa

al verb (anteposici que avui practiquem amb excessiva freqncia), pot
adjuntar-se respectivament al verb ladverbi hi o ladverbi en, encara que, en
un estil acurat, caldria evitar aquesta adjunci suprflua.
Per quan el membre de proposici anteposat al verb s un terme relatiu (en el qual jard, on, de la qual, don, etc.), llavors s absolutament inadmissible ladjunci al verb de hi o en representant aquell membre. Dir el
jard on hi havem vist, o la font don en raja, s tan dolent com dir la noia
que aquest mat lhavem vista.
Aix, en els passatges segents, la presncia de hi i de en constitueix una
falta de sintaxi que cal evitar en absolut:
... on res hi mancava.
... del qual no en fan esment.
... i en les quals ara hi descobrien un cert encs.
... era un ideal en el que hi consagrava (notem encara, en aquest
exemple, en el en lloc de al i que en lloc de qual!).
... la plana en la que shi aixecava (com en lexemple anterior, on diu
que hauria de dir qual!).
... una obra collectiva a la qual tots els estaments hi han ajudat i constantment hi collaboren.
E R 129 H 79 B 296
V 3 respectivament al verb] al verb respectivament R H B || 7 al verb] om. R H B | aquell] aquest R
HB
332
213
27 x 1920
Una construcci que trobem amb alguna freqncia en el catal escrit i que
creiem que caldria evitar s ladjunci de larticle definit a linfinitiu, que
ofereixen els segents passatges:
... la cosa ms difcil, sens cap dubte, s lescollir el terreny.
Una de les coses que ms criden latenci en aquests mapes es el veure
els punts...
s duna absoluta necessitat el crear un personal...
Aquests mapes tenen per fi el produir sobre el paper... i lindicar...
Avui veiem matemtics i tcnics no desdenyar el preocupar-se de...
Evitar el causar danys.
En tots aquests passatges seria millor de suprimir larticle que precedeix linfinitiu, i encara millor de reemplaar-lo per la preposici de. En el
cas en qu un infinitiu que fa de subjecte del verb principal va al darrera
daquest, aix com en el cas en qu un infinitiu fa de complement directe del
verb principal, el catal antic, a linfinitu precedit de larticle que ofereixen
els passatges transcrits, oposa normalment linfinitiu precedit de la preposici de:
Molt me tarda de saber-ho.
Era cosa de molt gran delit de veure-les.
E si a mi era lcit de yo recitar les perfeccions...
Haguessen votat de star deu anys en...
Jurar de servar...
Sperava de veure...
(Exemples trets de Tirant lo Blanch.)
10
15
20
E R 95 B 228
V 14-15 del verb principal] de determinats verbs R B || 23 Sperava] Sperar R B || Al final daquesta
conversa hi ha una nota de correcci que diu: En la conversa CCVI, on diu: Tamb es comprenen les vacillacions en ls de la en una poca en qu centenars de mots es troben escrits amb
s, en lloc de escrits amb s ha de dir: escrits tan sovint amb com amb s. (Cf. conversa 208
daquesta edici.)
F 18 Martorell (1873-1905: ii, 58 i iii, 137; [2005: 526 i 962]) || 19 d. (1873-1905: i, 342; [2005:
424]) || 20 d. (1873-1905: ii, 343; [2005: 760]) || 21 d. (1873-1905: ii, 209; [2005: 650]) || 22 d.
(1873-1905: i, 258, i ii, 394; [2005: 342 i 813]) || 23 d. (1873-1905: ii, 27; [2005: 486])
V1 21 haguessen] haguesses
333
214
28 x 1920
CCXII
10
15
En el darrer nmero de La Revista en larticle titulat De la sensibilitat, apareix usat reial en lloc de real: la sensibilitat artstica no t existncia reial.
Real s, transportat al catal, el mot llat realis. Per qu, en manllevar
aquest mot al llat, intercalarem una i entre la e i la a?
Hi hagu, tanmateix, un temps en qu hom sostingu que les formes
ideia, teiatre, recreia, etc., eren millors, ms catalanes, que les formes idea,
teatre, recrea, etc. Per avui la interposici de la i en el grup ea no sembla
ja tenir partidaris; i, en tot cas, no s pas obeint a aquella preocupaci que
el collaborador de La Revista ha escrit reial en lloc de real, del moment que
en el mateix article trobem idees i no ideies.
El reial que figura en larticle de La Revista s degut a un malents produt pel fet que, en castell, real reuneix les dues significacions de realis (en
francs, rel) i de regalis (en francs, royal). Havent-se convingut, darrerament, dusar reial en lloc de real en laccepci de relatiu al rei, alguns han
pogut creure que sempre que el castell diu real calia dir, en catal, reial.
Per no s aix: quan real vol dir que la cosa designada pel substantiu a qu
real es refereix, t una existncia efectiva, llavors a aquell mot castell
correspon, en catal, real, no reial. Reial no tradueix el castell real sin en
laccepci de relatiu al rei.
E
V
F
N
R 17 H 31 B 535
3 Per] Per R H || 6 millors, ms] millor i ms R H B
1 Mira (1920: 282, 283)
1 Ja sento mil veus dir-me: Com?... s possible que vost negui lexistncia reial [els subratllats
sn de lautor] de sensibilitat artstica en tal escriptor, msic, pintor, etc.?. Vosts diria jo als
meus amables interlocutors que creuen en lexistncia reial de la sensibilitat artstica dels tals
subjectes, la sensibilitat artstica no t existncia reial.
215
29 x 1920
CCXIII
El prolongament catal de ladjectiu llat regalis (derivat de rex, el rei) fou
real. Aquest real, lligat per la seva significaci amb rei, agafant la i daquest,
334
engendr la forma reial. Una altra forma sortida de real, per reducci del
grup ea, a a, s ral. Ral t un s limitat (cam ral, i, substantivat, ral moneda); i de les altres dues formes sha acabat donant la preferncia a reial,
usada llargament en ledat mitjana i que permet diferenciar aquest adjectiu
de ladjectiu real catalanitzaci del llat realis. (En manllevar el catal el mot
llat realis, nhavia de fer real, res no oposant-se a ladmissi del grup ea, que
el catal ja possea en diferents mots hereditaris, com s ara menysprear.)
El catal literari posseeix, aix, els dos adjectius reial i real, perfectament distints per llur forma i per llur significaci, corresponents respectivament als dos adjectius francesos royal i rel, mentre que, en castell, els
adjectius corresponents tenen una forma idntica: real.
Fra tolerable (encara que no plausible) que hom escrivs real per reial;
per s en absolut inadmissible descriure reial per real (rel).
10
15
E R 18 B 536 (numerada errniament 356)

V 6 edat] Edat B
216
3 xi 1920
CCXIV
Quan hi ha un mot catal al qual no correspon exactament cap mot castell,
sovint constatem, en la llengua escrita, tan pregonament castellanitzada,
com una tendncia a prescindir-ne; aix perillen de caure en desuetud
alguns bells mots catalans, reemplaats per les locucions que tradueixen literalment les locucions emprades en lloc dells en el castell, mancat de mots
que tradueixin exactament els dits mots catalans.
Tal sesdev, com ja havem fet notar en una altra conversa, amb el verb
caldre, que trobem quasi sistemticament reemplaat per sser precs, sser
necessari, fer falta, haver-hi que. El mateix ocorre amb ladverbi sovint, al
qual hom sol preferir moltes vegades, amb freqncia i dhuc a menut.
Un altre mot cada dia ms rarament usat s el pronom altri (corresponent al francs autrui). Avui a penes escriu ning frases com els bns daltri
(francs: les biens dautrui), la dona daltri (francs: la femme dautrui),
comptar amb el treball daltri (francs: compter sur le travail dautrui), no
facis mal a altri (francs: ne fais pas de mal autrui).
Tocant aquest pronom, notem que en catal antic era dhuc usat com a
subjecte:
10
15
335
20
... mas que altri no la hi puixa donar, sin que ell mateix haja a cobrarla, Tirant lo Blanch.
Altri fra, que li haguera feta alguna obra, dem.
E R 48 H 43 B 437
V 2 tan pregonament castellanitzada,] om. B || 7 com ... conversa] om. R H B || 9 fer falta] per falta
LP faltar R H B
F 18-19 Martorell (1873-1905: i, 199; [2005: 285]) || 20 d. (1873-1905: ii, 298; [2005: 713])
V1 20 alguna] alguna mala
N 7-8 Vegeu CF 124.
217
8 xi 1920
CCXV
10
A tot moment, en peridics i llibres, topem amb errades que proven fins a
quin punt s negligida la correcci doriginals en les nostres impremtes. B
sha dit vegades, per exemple, que en els mots presos al llat, la terminaci
o ha dsser evitada; tot sovint, no gens menys, trobem substantius en o en
les nostres publicacions: en una notcia publicada en un dels darrers nmeros de la Veu de Catalunya apareix usat dos cops el mot absurdo.
No cal dir que la forma catalana del mot llat absurdus s absurd, no
absurdo (ex.: un projecte absurd, un costum absurd); per, a propsit daquest mot conv notar que en la majoria dels casos en qu, a imitaci del
castell, lusem com a substantiu (ex.: un discurs ple dabsurds, aix s un
absurd), fra millor de dir absurditat en lloc de absurd. Significant, per,
judici absurd, absurdo castell s ben tradut per absurd, aix com en
demostrar una proposici per labsurd o reducci a labsurd.
E B 373
218
9 xi 1920
CCXVI
Un lector daquestes converses ens escriu preguntant-nos si no seria millor,
com a traducci de la construcci castellana cuanto ms... tanto ms, la cons-
336
trucci quant ms... tant ms, que no la construcci generalment admesa

com ms... ms (ex.: Com ms treballa, ms ric s), on ell creu veure una de
tantes construccions defectuoses, vulgars, illiterries, del catal modern.
Certament, en catal antic, trobem la construcci quant ms... tant ms:
... car quant de major pobresa lhom s exit e entra en rica vida, tant aquella li s ms graciosa. Per amb molta ms de freqncia hi trobem la construcci com ms... ms.
... com ms aygua hi lanaven, ms sencenien.
... e la galera, com ms anava, ms somplia daygua.
... com ms mal los pot fer, ne resta ms content.
... e com ms ne direu, ms en va les despendreu.
... com ms hi pens, pus (= ms) clar ho veig.
I amb els dos termes reforats mitjanant lanteposici del mot tant: ...
tant com lo home s ms savi, tant deu ms ab discreci cobrir los naturals
moviments.
10
15
E R 70 B 290
V 13 ... e ... despendreu.] om. R B
F 7-8 Martorell (1873-1905: iii, 2; [2005: 832]) || 10 d. (1873-1905: i, 39; [2005: 104]) || 11 d. (18731905: iii, 276; [2005: 1095]) || 12 d. (1873-1905: ii, 353; [2005: 770]) || 13 d. (1873-1905: i, 244;
[2005: 325]) || 14 Metge (1889: 12; [2006: 131]) || 15-17 Martorell (1873-1905: i, 15-16; [2005:
479])
V1 10 sencenien] sencenia
219
10 xi 1920
CCXVII
Ser un goig per nosaltres poder-los acollir amb tot honor, tant ms quan
lalcalde de Palams acompanyar la caravana.
Heus aqu un exemple duna construcci bastant freqent en el catal
actual, la bondat de la qual s almenys dubtosa: tant ms quant (perqu
suposem que el tant ms quan del pargraf transcrit vol sser un tant ms
quant). Nosaltres preferim decididament tant ms que a tant ms quant, que
considerem com una traducci servil del tanto ms cuanto del castell.
El pargraf transcrit s tradut del francs, i, naturalment, all on el traductor ha escrit tant ms quan diu loriginal dautant plus que: Nous serons
heureux de leur rserver bon accueil, dautant plus que lalcalde de Palams
accompagnera la caravane.
10
337
Que, en haver de traduir un dautant plus que, sesdevingui demprar un

tant ms quant, s una prova de fins a quin punt ens havem fet nostres les
construccions del castell.
E B 615
V 1 per] per a B
220
13 xi 1920
CCXVIII
10
15
Sn molts actualment els escriptors a qui desplauen les formes verbals en o

(canto, temo, etc.), i alguns fins semblen inclinats a substituir-les per les
corresponents formes sense desinncia (cant, tem, etctera). No s rar avui
de trobar en els nostres poetes i dhuc en els nostres prosistes formes com
pens, estim, implor, etc. Certament, aquestes formes arcaiques no han estat
mai completament bandejades de la llengua literria; els poetes de la renaixena hi recorrien mantes vegades; per mai segurament no havien estat
usades amb la freqncia dara, i sobretot mai fins ara ning no havia gosat
a pensar que pogus intentar-se de fer-ne altre cop les formes normals del
catal literari.
Nosaltres trobem justificada laversi envers les formes en o; per tant
com ens plauria de veure alliberada la nostra llengua daquestes formes, tan
contrries al seu geni, havem de reconixer que el restabliment de les formes antigues, desprovedes daquella desinncia, ofereix dificultats grosses,
potser insuperables.
E R 146 B 163
V 6 renaixena] Renaixena B
221
15 xi 1920
CCXIX
En catal, com en castell, la forma de la primera persona del singular del
present dindicatiu s a la forma de la tercera persona com la forma del mas-
338
cul s a la forma del femen. Com als femenins cara, dura, santa, alta,
muda, amiga, nova, corresponen els masculins car, dur, sant, alt, mut, amic,
nou, a les terceres persones plora, canta, salta, ajuda, prega, lleva, corresponen les primeres persones plor, cant, salt, ajut, prec, lleu.
Per, darrera certs grups de consonants i en els esdrixols, la o i la u de
les sllabes finals llatines no caient sin mudant-se en e (nigrum: negre),
aix fa que, en certs noms, al femen en a correspon un mascul en e; i aix
mateix, en certs verbs, a la tercera persona en a correspondr una primera
persona en e. Com als femenins negra, pobra, sogra, corresponen els masculins negre, pobre, sogre, a les terceres persones obra, lliura, empra, corresponen les primeres persones obre, lliure, empre.
La primera persona del singular del present dindicatiu presenta, aix,
la desinncia e en uns verbs (en petit nombre) i cap desinncia en els altres
(la gran majoria). Aix mateix el francs antic, en qu chanter fa chant, per
un verb com trembler fa tremble.
10
15
E R 147
V 2 com] com, en el nom, R || 16 el] en el R | per] om. R
222
16 xi 1920
CCXX
El catal s una llengua en la qual han estat suprimides les vocals o i u de
les sllabes finals del mots llatins plans, les quals vocals sn conservades en
castell sota la forma de o. Aix, els prolongaments catalans de les formes
llatines carum i caros sn car i cars, mentre que els prolongaments castellans daquelles formes sn caro i caros. La primera persona del singular del
present dindicatiu terminant en o en llat (canto), terminar en o en castell (canto), per mancar de desinncia en catal (cant).
Com a conseqncia de la supressi de la o i de la u llatines en les
sllabes finals dels mots plans, als femenins cara, clara, santa, etc. (desinncia a), als quals corresponen en castell els masculins caro, claro, santo,
etc. (desinncia o), corresponen en catal els masculins car, clar, sant, etc.
(sense desinncia). I, aix mateix, en els verbs de la primera conjugaci, a les
terceres persones canta, ama, pesa, etctera (desinncia a), a les quals
corresponen en castell les primeres persones canto, amo, peso, etc. (desinncia o), corresponen en catal les primeres persones cant, am, pes, etc.
10
15
339
20
25
(sense desinncia). El castell passa del femen al mascul i aix mateix de la

tercera persona a la primera canviant la a final en o (cara: caro; canta:
canto); el catal passa del femen al mascul i aix mateix de la tercera persona a la primera suprimint la a final (cara: car; canta: cant).
En els verbs de la segona i de la tercera conjugacions, la o final llatina
de la primera persona del present s igualment suprimida, sense que sigui
obstacle a la seva omissi que aquesta produeixi en molts verbs la confusi
de la dita persona amb la tercera, la qual omet tamb la desinncia llatina
(conservada en castell sota la forma de e): tem, dorm, met, etc., sn en catal les primeres i terceres persones (mentre que en castell tenim teme, duerme, mete, etc., terceres persones, al costat de temo, duermo, meto, etc., primeres persones).
E R 148 B 164
V 10-11 als ... o),] om. R B
223
18 xi 1920
CCXXII
10
15
340
Primitivament en el francs, com en el catal medieval, els verbs de la primera conjugaci (chanter, trembler) es divideixen en dues categories, atenent a la terminaci de la primera persona del singular del present dindicatiu: aquesta persona presenta la desinncia llatina o canviada en e en els
uns (trembler: tremble), suprimida en els altres (chanter: chant). Per en
aquella llengua no tarda a manifestar-se una tendncia a reduir les dues
categories a una sola; la e dels verbs de la primera categoria van introduintse en els de la segona; chante, prie, etc., reemplacen chant, pri, etc.; i la e es
troba sser finalment la terminaci de la primera persona del singular del
present dindicatiu en tots els verbs francesos pertanyents a la primera conjugaci.
Dins el catal medieval no es manifesta una tendncia anloga sin tardanament, per en els autors valencians del xv segle sn ja corrents cante,
ame, etc., en lloc de cant, am, etc. Avui, com s sabut, en el dialecte valenci
tots els verbs de la primera conjugaci fan la primera persona del present
dindicatiu en e.
Tamb els altres dialectes catalans han fet la reducci de les dues categories a una sola; per no lhan feta com el francs i el valenci, mitjanant
la generalitzaci de la e de obre, parle, lliure, etc. a tots els verbs de la primera conjugaci; all on no ha aparegut i sha generalitzat la desinncia o
(que ha envat dhuc els verbs de les altres conjugacions), la reducci de les
dues categories a una sola sha operat, no portant la e de obre, parle, etc., a
cant, am, etc. (don: cante, ame, etc.), sin suprimint la e final daquelles formes dhuc en els verbs en qu aix condueix a terminacions estranyes al
catal antic: el mallorqu, per exemple, diu, no solament cant, plor, ajut, sin
obr, conserv, ferr.
20
25
E R 149 B 165
V 5 tremble),] tremble) i R B | els] om. R B || 13 xv segle] segle xv B
224
20 xi 1920
CCXXIII
Els reflexos catalans de
Cnto, plro; pero
I. cant, plor; obre.
II. cante, plore; obre.
III. cant, plor; obr.
IV. canto, ploro; obro.
Les formes I sn les del catal antic. Totes elles presenten el tractament
regular de la o final llatina, la qual s omesa en general i canviada en e darrera certs grups de consonants i en els esdrixols.
Les formes II sn les del dialecte valenci. La e de obre, parle, etc., ha
estat transportada als restants verbs de la primera conjugaci, don resulta
que la primera persona del present dindicatiu presenta en tots ells la desinncia e. Les formes valencianes cante, plore, etc., sn formes ja usades en
el catal literari medieval (corrents en els autors valencians del xv).
Les formes III sn les del dialecte balear. Aqu la unificaci sha operat
al revs del valenci: per imitaci de cant, plor, etc., shan format obr, dobl,
parl, etc.
Les formes IV sn les del catal de Catalunya (al costat de canti, plori,
obri i cntoc, plroc, broc). Una terminaci dorigen fosc, la o, ha estat
adoptada com a desinncia de la primera persona del present dindicatiu en
tots els verbs de la primera conjugaci (i dhuc en la major part dels verbs
de les altres conjugacions). La circumstncia dsser les formes prepondesn:
10
15
20
341
25
30
rants en el catal de Catalunya i sobretot les prpies del dialecte central, ha

fet que aquestes formes en o, tan contrries a les lleis generals que regeixen
levoluci catalana de les finals llatines i completament estranyes al catal
literari medieval, hagin estat les adoptades com a normals en la llengua literria de Catalunya.
Sn aquestes formes en o que alguns autors actuals voldrien evitar; i
cal reconixer, amb ells, que el catal de Catalunya, en o que es refereix a
la forma de la primera persona del present dindicatiu, est en un estat dinferioritat respecte al balear i sobretot respecte al valenci, les formes del
qual remunten totes al catal literari medieval.
E R 150 B 166
V 1 de] de les formes llatines B || 14 del xv] del segle xv B || 19 obri] obri emprades al Rossell
i en altres contrades properes al Pirineu Oriental B | broc] broc emprades a lEmpord
i en altres contrades del bisbat de Girona B
225
22 xi 1920
CCXXIV
10
15
342
A Catalunya en els casos, dhuc avui encara rars, en qu apareix una forma
verbal en o substituda per una forma medieval, aquesta s una forma sense
desinncia, no una forma en e: penso, cerco, suplico, imploro, etc., es troben
reemplaades per pens, cerc, suplic, implor, etc., no per pense, cerque, suplique, implore, etc.
Hom comprn perfectament la preferncia donada a aquelles formes
sobre aquestes. El nostre catal, en el present dindicatiu (dels verbs de la
primera conjugaci), distingeix la primera persona de la tercera persona
donant la desinncia o a aquella i la desinncia a a aquesta: jo penso, ell
pensa. Essent la e i la a febles homfones en el parlar de Barcelona, la substituci de penso per pense produiria la confusi de la primera persona amb
la tercera; pense, pronunciat com pensa, seria indefectiblement interpretat
com una tercera persona. En la primera persona del present dindicatiu, cap
verb no termina en el so a. En canvi, la forma pens s perfectament distinta de la forma pensa i no pot donar lloc a cap confusi.
Daltra part, habituats a practicar en el nom la supressi de la o final, a
canviar grupo, disco, etc., en grup, disc, etc., la substituci de penso o invoco
per pens i invoc, encara que ms difcil, no ens apareix com una cosa irrea-
litzable. Es tracta daplicar al verb una operaci que estem acostumats de fer
en el nom; el pas de penso a pens s parallel al de grupo a grup. o que el
fa ms difcil s que la o en el verb s un so significatiu, una desinncia personal. Per en catal ja tenim un gran nombre de verbs en qu la primera
persona prescindeix daquella desinncia: crec, veig, visc, etc.
No seria, doncs, enraonat dintentar, si no avui ms endavant, la substituci sistemtica de les formes penso, invoco i anlogues, per pens, invoc,
etc.?
20
25
E R 151 B 167
V 1 els casos] les publicacions B | rars] rares B || 13-14 En ... a] om. R B || 24 si ... endavant] om. R B
226
24 xi 1920
CCXXV
Suposant que, com havem sabut ometre la o final en innombrables substantius manllevats al castell, sabssim aix mateix prescindir de la desinncia o en el verb suposant que, aix com havem aconseguit de dir grup,
pol, disc, etc., en lloc de grupo, polo, disco, etc., pervingussim un dia a dir
cerc, anhel, acostum, etc., en lloc de cerco, anhelo, acostumo, etc., tota mena
de dificultats sorgirien encara en establir la forma que caldria donar al radical en un gran nombre de verbs.
Perqu, si en molts verbs la supressi de la o final no arrossegaria cap
modificaci del radical verbal (cercar: cerc; anhelar: anhel; acostumar: acostum) o no seria causa sin de lleus canvis fnics (posar: pos; ajudar: ajut;
pregar: prec), en daltres al contrari, com s ara envejar o llevar, lomissi de
la o exigiria una forta modificaci en la terminaci del radical verbal, que
allunyaria excessivament la primera persona del present dindicatiu de totes
les altres formes del verb. Com el mascul corresponent al femen boja s
boig i el mascul corresponent al femen nova s nou, la primera persona del
present dindicatiu del verb envejar hauria dsser enveig i la del verb llevar,
lleu. Per si no sembla impossible de reemplaar cerco per cerc o dhuc
ajudo per ajut, no considera hom almenys dificilssim de reemplaar envejo per enveig i llevar per lleu? O s que, trobant enveig i lleu massa allunyats
de enveja i lleva, traurem daquestes terceres persones unes primeres persones envej i llev, admetent llavors lletres finals completament estranyes al
nostre catal i dhuc al catal medieval?
10
15
20
343
25
I hi ha encara els verbs com celebrar, inflar, honrar, etc., on lomissi de

la o ocasionaria formes com celebr, infl, honr, que hauria de costar molt de
veure adoptades a Catalunya.
I, amb tot, fra tant de desitjar que pogussim alliberar el catal
modern de les seves formes verbals en o!
E R 152 B 168
V 11 daltres] altres R B || 12 que] la qual modificaci R B || 17 Per] I R B || 19 O] O R B || 20 traurem] traurem R B || 26-27 I ... o!] om. R B
227
25 xi 1920
CCXXVI
10
15
20
Els verbs en qu la supressi de la desinncia o no produeix cap alteraci en

el radical sn:
Els verbs en car: abdicar: abdic; aclucar: acluc; cavalcar: cavalc; tancar: tanc; cercar: cerc; arriscar: arrisc.
Els verbs en ar: abraar: abra; destroar: destro; calar: cal;
comenar: comen; escurar: escur; escapar: escap.
Els verbs en far: agafar: agaf; triomfar: triomf.
Els verbs en lar precedit de vocal: exhalar: exhal; tremolar: tremol.
Els verbs en llar precedit de vocal: aconsellar: aconsell; mullar: mull.
Els verbs en mar precedit de vocal, r o l: clamar: clam; acostumar: acostum; confirmar: confirm; calmar: calm.
Els verbs en nyar: guanyar: guany; allunyar: alluny.
Els verbs en par precedit de vocal, r, l o s: escapar: escap; extirpar:
extirp; disculpar: disculp; raspar: rasp.
Els verbs en rar precedit de vocal: declarar: declar; admirar: admir; plorar: plor; jurar: jur.
Els verbs en sar precedit de consonant: dansar: dans; pensar: pens;
expulsar: expuls; conversar: convers; premsar: prems.
Els verbs en tar precedit de vocal, r, s o x: imitar: imit; heretar: heret;
portar: port; tastar: tast; protestar: protest; pretextar: pretext.
Els verbs en xar precedit de vocal: abaixar: abaix; afluixar: afluix.
Els verbs en txar: despatxar: despatx.
E R 153 B 169
V 9 Els ... mull.] om. R B
344
228
27 xi 1920
CCXXVI
Hi ha verbs en qu la supressi de la desinncia o donaria lloc a un canvi en
la pronunciaci de la darrera lletra del radical o a un canvi en lortografia
del darrer so del radical. En pesar, posar, refusar, etc., la s sonora esdevindria s sorda en pes, pos, refs, etc. En passar, bressar, progressar, etc., la s
doble esdevindria s simple en pas, bres, progrs, etc. De la mateixa manera
que, en el nom, la forma masculina termina en una s simple tant si la forma
femenina termina en sa com en ssa (gris grisa, gros grossa), la primera persona del present dindicatiu terminaria en una s simple aix en els verbs en
sar com en els vers en ssar.
En certs verbs lomissi de la desinncia o suscitaria una qesti ortopica o ortogrfica.
En formes com escamp, tomb, escald, escolt, abund, cant (dels verbs
escampar, tombar, escaldar, escoltar, abundar, cantar), farem muda la
consonant final dacord amb les regles generals de pronunciaci (segons les
quals camp, malalt, dent, etc., sn pronunciats cam, malalt, den), o b, per
no allunyar massa en la pronunciaci les dites formes de les restants del
verb, ens esforarem a fer-hi sentir la consonant final?
En els verbs en gar, dar i bar en qu la g, la d i la b provenen de c, t i
p, escriurem la primera persona del present dindicatiu amb c, t i p, o b
amb g, d i b? Escriurem pac, plec, sec, juc, ajut, agrat, enfat, crit, acap,
arrip, etc., o b pag, pleg, seg, jug, ajud, agrad, enfad, crid, acab, arrib, etctera?
10
15
20
E R 154 B 170
V 17 ens] ens R B || 20 Escriurem] escriurem R
229
30 xi 1920
CCXXVIII
De la mateixa manera que als femenins bona, plena, fina corresponen els
masculins bo, ple, fi i la tercera persona del present dindicatiu dels verbs
tenir i venir fa t i ve, la primera persona del present dindicatiu dels verbs
345
10
15
20
en nar precedit de vocal (ex.: perdonar, inclinar) hauria regularment de perdre la n en ometre la desinncia o. En catal antic apareixen, en efecte, formes com perd (de perdonar), do (de donar); per la grossa diferncia que
la caiguda de la n estableix entre el radical de la primera persona del present
dindicatiu i el de les restants formes del verb, s ja des dantic evitada mantenint la n en aquella forma, dient, per exemple, incln, obstn, etc.
En els verbs com passejar o com llevar, en qu, segons les lleis fontiques del catal, la forma sense desinncia hauria de fer passeig i lleu (com
el mascul corresponent a boja s boig, i el corresponent a nova s nou), evitarem anlogament aquesta grossa divergncia entre el radical de la primera persona del present dindicatiu (passeig, lleu) i el de les restants formes
del verb (passeja, etc., lleva, etc.), admetent en aquella la j i la v daquesta?
Aqu, per, la uniformitzaci del radical ens conduiria a admetre la j i la v
finals.
Passeig i lleu ofereixen linconvenient que llurs radicals difereixen
massa dels de passeja i lleva; passej i llev tenen, en canvi, el gros defecte de
presentar en fi de paraula dues consonants inslites en catal com a finals.
E R 155 B 171
V 15 aquella] aquell R B | aquesta] aquest R B
230
2 xii 1920
CCXXIX
10
346
Si no admetem en absolut la desinncia e en la primera persona (i s perfectament explicable en els catalans orientals laversi envers una desinncia que per a ells s homfona amb la desinncia a de la tercera persona), si
volem, doncs, reemplaar en tots els verbs les formes en o per formes desprovedes de desinncia, haurem forosament dadmetre, com ha fet el
balear, una srie de terminacions estranyes al catal antic, terminacions que
aquest evit conservant la vocal llatina en forma de e, com en el nom (jo
sembre al costat de jo plor, com, en el nom, pobre al costat de car).
En un verb com envejar podrem evitar envej (amb j final) recorrent a
enveig, que s precisament la forma antiga; per en els verbs menjar, arranjar, penjar, venjar, forjar, com evitarem la j final, en suprimir la o de menjo,
arranjo, etc.? Anlogament, en llevar podrem evitar la forma llev (amb v
final) recorrent a la forma antiga lleu; per en els verbs salvar, conservar,
observar, preservar, com evitarem la v final, en ometre la o de salvo, conservo, etc.?

En aquestes formes en j i v, la terminaci seria anmala, no estaria dacord amb les lleis que presideixen levoluci dels sons i formes llatines en
catal, per les finals serien perfectament pronunciables, la j sonaria x, la v
sonaria p o f (segons que la v fos pronunciada bilabial o labiodental).
Aix mateix no oferiria dificultat la pronunciaci de ultratj (de ultratjar), i podrem pronunciar sense un gran esfor gronx (de gronxar), burx (de
burxar) i dhuc enfurism (de enfurismar), parl (de parlar). Per ja ens fra
ms difcil de pronunciar dict (de dictar), accept (de acceptar); i ms encara sembr (de sembrar), registr (de registrar), filtr (de filtrar), contempl (de
contemplar), sembl (de semblar). I com farien, sense desinncia, les primeres persones del present dindicatiu en verbs com esborrar, martiritzar,
vacillar i vetllar?
15
20
25
E R 156 B 172
V 12-13 (amb ... lleu;] om. R B
231
4 xii 1920
CCXXX
Si tots els verbs es trobaven en el cas de comenar o abdicar, on la supressi de la desinncia o (comen, abdic) no arrossega cap alteraci del radical
verbal i la forma resultant de lomissi de la o no ofereix res danormal en
la seva terminaci ni es confon amb cap altre mot de la llengua, el problema de leliminaci de les actuals formes en o seria relativament de fcil
resoldre; es tractaria nicament de transportar al verb la supressi de la o
final que estem acostumats de practicar en el nom, de fer en el verb el pas
de comeno a comen parallel al de disco a disc.
Per si parem esment que un verb com pujar hauria de fer puig o puj,
un verb com penjar, penj; un verb com semblar, sembl, etc., ja no ens apareix tan viable la soluci mallorquina, consistent a suprimir la desinncia o
en tots els verbs.
La soluci valenciana, o s, la substituci de la desinncia o per la desinncia e, evitaria totes les dificultats de la soluci mallorquina; per, com
pervindrem els catalans orientals a distingir en la pronunciaci les primeres persones en e de les terceres persones en a evitant que aquelles fossin
interpretades com a terceres persones?
10
15
347
20
La soluci arcaica, amb les seves primeres persones les unes sense desinncia i les altres amb la desinncia e, sense evitar sin parcialment els
inconvenients de les solucions mallorquina i valenciana, tindria el de donar
lloc a una complicaci morfolgica enutjosa, en uns verbs la primera persona trobant-se denotada per labsncia de desinncia, i en altres per la presncia de la desinncia e.
E R 157 B 173
232
7 xii 1920
CCXXXI
10
15
20
En els verbs de la segona i de la tercera conjugacions, llevat dels que fan la

tercera persona del present dindicatiu en e (crrer, obrir, omplir), les formes
en o no podrien sin sser reemplaades per formes sense desinncia, la primera persona del present dindicatiu esdevenint, aix, en molts verbs, idntica a la tercera: temo, espremo, bato, combato, admeto, trameto, veno, rebo,
etc., serien reemplaades per tem, esprem, bat, combat, admet, tramet, ven,
rep, etc. (idntiques a les terceres persones ell tem, ell esprem, etc.); aix
mateix estrenyo, empenyo, planyo, atenyo, haurien dsser reemplaades per
estreny, empeny, plany, ateny (idntiques a les terceres persones ell estreny,
etc.), a menys que no recorregussim a les formes antigues estrenc, empenc,
planc, atenc.
La ressurrecci daquestes formes en c seria, per, difcil, puix que
aquests verbs fa llarg temps que han perdut totes llurs formes amb ng,
reemplaades per formes amb ny (en plnyer, dhuc el participi passat s
avui planyut en lloc de plangut). Notem, encara, que la primera persona de
atnyer es confondria amb la de atendre.
En els verbs en xer ja no sembla que seria tan difcil el restabliment de
les formes antigues en sc (merixer, meresc), i encara menys en els verbs de
la tercera conjugaci que fan la tercera persona en eix (patir: patesc). No deixaria, per, de constituir una incongruncia, en aquests verbs, com en
aquells, la coexistncia de les formes dindicatiu meresc, patesc, etc., i de les
de subjuntiu mereixi, pateixi, etc. O s que, en reemplaar mereixo, pateixo,
etc., per meresc, patesc, etc., tractarem al mateix temps de reemplaar
mereixi, pateixi, etc., per meresca, patesca, etc.?
E R 158 B 174
V 1 conjugacions] conjugaci B || 22 O] O B || 23 tractarem] tractarem B
348
233
10 xii 1920
CCXXXII
Alguna vegada havem vist fer la segent objecci a les grafies histria, grcia i anlogues: segons el sistema actual daccentuaci dels mots com histria, grcia, etc., sn considerats com a esdrixols i per tant saccentuen; per
si convenim que aquests mots sn en realitat plans, cal evidentment escriurels sense accent: historia, gracia, etc.
No: encara que tots els mots en qesti fossin realment plans, aix no
exigiria descriurels sense accent; podrem encara accentuar-los, si no com
a mots esdrixols, per indicar que laccent hi cau sobre la vocal antepenltima i no sobre la vocal penltima com en vaqueria, sagnia, etc., Dels dos
mots igualment plans histria i vaqueria, havem daccentuar lun o laltre;
els castellans accentuen el segon i escriuen sense accent el primer; nosaltres
podem accentuar el primer i deixar sense accent el segon.
Els castellans han adoptat la soluci que sav millor amb el geni de llur
llengua.
En catal, al contrari, la soluci ms dacord amb la seva prosdia, s la
segona, i per aix entre accentuar histria o vaqueria, havem de preferir
daccentuar histria. Aix fins prescindint del fet que els mots com histria
sn tots antigament esdrixols i que la pronunciaci actual vacilla encara
en molts dells entre la pronunciaci esdrixola i la plana; mentre que els
mots com vaqueria han estat tot temps plans, i mai ning no pensar de
tractar-los altrament que com a plans.
10
15
20
E B 38
V 2 daccentuaci dels] daccentuaci, els B || 20 tot] tots B
234
11 xii 1920
CCXXXIII
Assenyalem un s notable de la preposici vers en catal antic:
Com nos aquell Saltiri que fo de la alta reyna dona Maria, de bona
memria, lo qual roms (romangu) vers vs, hajam mester, per o volem e
us pregam e encara us manam que lo dit libre nos trametats per lo portador
de la present (1351).
349
10
15
Com nos vullam e desigem haver vers nos un Flos sanctorum en pergam... lo qual vs tenits..., vos pregam affectuosament quel dit Flos sanctorum trametats a nos per lo portador de les presents... (1384).
... ab letra signada de nostra prpia m havem manat al feel procurador reyal nostre en los comdats de Rossell e de Cerdanya, En Berenguer de
Maguerola, que ell occups e prengus a ses mans tots libres e scriptures
que trobs que fossen estades de maestre Jacme Domnech... los quals libres
e scriptures tingus vers si, tro (fins que) altre manament hagus nostre
(1384).
Nos havem vist a ull que l nostre monestir s flach de la part de les
cambres vostres vers lo verger major (1381).
E B 256
V 2 nos] ns B | aquell ... alta] manca a LP per error tipogrfic || 4 us manam] manam B || 6 nos]
ns B || 6-8 en ... sanctorum] om. B || 6, 8 nos] ns B || 15 Nos] Ns B
F 2-5 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 154-155) || 6-8 d. (1908 [2000]: 317) || 9-13 d. (1908 [2000]: 322)
|| 15-16 d. (1908 [2000]: 291)
V1 15 nostre] vostre
235
14 xii 1920
CCXXXIV
10
15
350
La Veu de Catalunya tradueix la enrgica actitud del primer ministro ingls

en lo referente a la represin de los crmenes en Irlanda per lenrgica actitud del primer ministre angls en el referent a la repressi dels crims a
Irlanda.
El traductor de La Veu sap que ladmissi dun article neutre lo diferent
del mascul el constitueix un castellanisme, i llavors creu que per a evitar
aquest castellanisme basta reemplaar en cada cas lo per el.
Traduir duna llengua a una altra seria realment una cosa ben fcil si tot
es redua a substituir cada mot de la primera per un mot, sempre el mateix,
de la segona. El fet de no admetre el catal un article neutre diferent del
mascul, fa que a larticle castell lo pugui correspondre (com de fet correspon en molts casos) larticle catal el; per, en cap manera, que sempre que
el castell diu lo el catal hagi de dir el. El castell fa del seu article neutre
(lo, diferent del mascul el) un s molt ms extens que no fan el catal i el
francs de llurs articles neutres el i le (idntics en llur forma als masculins
el i le).
En la locuci del llenguatge corrent en lo referent a, no s solament la

forma lo que constitueix un castellanisme, sin tota la locuci, i no la tornarem una locuci catalana perqu hi canviem lo per el. El que aconseguirem potser s de fer-la inintelligible.
E
V
F
N
20
R 106 H 95 B 193
7 reemplaar] de reemplaar B || 15 neutres] om. R H B
1-4 LVC (12 xii 1920), ed. del m., 10e
1-4 Aprovant a Lloyd George.
236
15 xii 1920
CCXXXV
Als pocs dies dhaver-se publicat les converses dedicades a cridar latenci
sobre ls excessiu que actualment hom sol fer de la , escrivint amb un
gran nombre de mots que segons lInstitut han dsser escrits amb s o ss,
rebrem una carta en qu lautor revelava no tenir una idea exacta del que
s una ortografia fixada i de com cal saber una ortografia fixada.
Nosaltres aconsellvem, en aquelles converses, dapendres de memria
la llista de mots que cal escriure amb . No es tractava en elles de justificar
el sistema de lInstitut. Si aquest hagus estat el nostre propsit, haurem
exposat i raonat el criteri seguit per lInstitut per fixar lortografia de la .
(Aix ha estat ja fet, per exemple, en el prleg del Diccionari ortogrfic.) Per
no es tractava daix, sin dadvertir que en lescriptura de la calia prescindir en absolut del castell, que el fet descriures en castell danza, arroz,
etctera (amb z), no voliar dir que en catal calgus escriure dana, arro, etc.
(amb ). I, en labsncia duna regla prctica sobre ls de la , aconsellvem
dapendre de memria la llista dels mots que cal escriure amb .
Lautor de la carta no podia acontentar-se a apendre de memria una
llista de paraules. Ell volia saber quin havia estat el criteri de lInstitut en
fixar lortografia de la (que potser, insinuava, podia dhuc haver estat fixada arbitrriament!), i volia sobretot que hom li dons, per saber en quins
casos li calia escriure i en quins s, no una simple llista (trist recurs!), sin
una regla.
Un castell, quan ha descriure un mot comenat per un so voclic,
creu lautor de la carta que segueix cap regla per saber si lha descriure
amb h inicial o sense? Cap. Escriu, per exemple, hombre amb h, perqu ha
aprs, perqu sap, i en el moment descriure ho recorda, que hombre sescriu
10
15
20
25
351
30
35
amb h. s clar que el castell escriu el mot hombre amb h perqu prov del
mot llat homo (amb h); per, en el moment descriure, cap castell no pensa
en la regla etimolgica per la qual hombre s escrit amb h inicial.
Aix mateix, dol sescriu amb perqu prov de dlcem; per en el
moment descriure, s molt ms prctic (ms simple i sobretot ms segur!)
de recordar simplement que dol sescriu amb que no de recordar o
encercar una etimologia i de recordar i aplicar una regla etimolgica. I s
per aix que, en les nostres converses, ja fixada lortografia de la , en lloc
de dir als que fan un s excessiu daquesta lletra: escriviu quan el mot
llat corresponent t c, o ci, o ti, etc.; els aconsellvem, com els aconsellem
ara novament, dapendres de memria la llista dels mots que cal escriure
amb .
E R 174 B 23
V 6 apendres] aprendres R B || 9 per fixar] per a fixar B || 10-15 Per ... amb ] om. B || 16 a apendre] amb aprendre R B || 27 homo] hominem B || 36 dapendres] daprendres R B
237
21 xii 1920
CXXXVI
10
15
352
En la fixaci de lortografia duna lletra, la per exemple, no basta destablir

el criteri a seguir per regular-ne ls. Desprs cal encara drear la llista completa dels mots que, dacord amb el criteri adoptat, han descriures amb la
dita lletra. Fixat, aix, ls daquesta, toca a la gent dapendrel, i el sol mitj
daconseguir-ho (o almenys el ms prctic, fcil i segur) s dapendres de
memria aquella llista, tasca que algunes vegades pot solament sser alleugerida mitjanant la coneixena dalgunes regles mecniques.
Adoptat un criteri, laplicaci de les regles que sen deriven exigeix
sovint coneixences lingstiques que pocs posseeixen, suscita no poques
vegades problemes de dificilssima resoluci. I s evident que aquesta tasca
lhan de fer els fixadors del sistema ortogrfic. Donar, en una ortografia
prctica, una regla etimolgica perqu la gent proveda daquesta regla, trobi
en cada cas si un mot sha descriure amb tal o tal lletra, seria voler que la
gent es prengus un treball per al qual no est preparada i exposar-la a cada
moment a errades lamentables. s molt ms fcil i segur per a la generalitat
de saber de memria que dol sescriu amb , que no pas de trobar que dol
sha descriure amb perqu prov de dulcis. Aix exigeix saber una regla
etimolgica i una etimologia: la gent ha de fer per determinar la grafia dol

el treball que ja ha fet el fixador del sistema; i desgraciada della si lha de
fer en el moment dhaver dusar la paraula.
Aix no vol dir que no shagin de donar (en un tractat superior dortografia) les regles etimolgiques que es deriven del criteri adoptat, per a
aquells, per, que volen tenir un coneixement cientfic de lortografia; per
per a lobjecte prctic densenyar descriure correctament, la sola cosa a fer
s de donar les llistes a apendre de memria i, si sescau, aquelles regles
mecniques que puguin facilitar lestudi daquestes llistes.
20
25
238
23 xii 1920
CXXXVIII
La confusi de la b i la v essent en catal un fet dialectal, la llengua mateixa
ens diu en cada cas quan sha descriure b o v. Bo, acabar, saber, treball, etc.,
que en catal antic apareixen constantment escrits amb b, i sn pronunciats
amb b en mallorqu, tarragon, etc., han dsser escrits amb b; vi, provar,
haver, cavall, etc., que en catal antic trobem constantment escrits amb v, i
sn pronunciats amb v en mallorqu, tarragon, etc., han dsser escrits amb
v. Fora dun redut nombre de mots que en catal antic apareixen escrits
amb una grafia que no correspon a la pronncia actual mallorquina o tarragonina, la fixaci de lortografia de la b i la v no ofereix cap dificultat.
I, no gens menys, una ortografia prctica no pot pas donar al catal que
en el seu dialecte confon la b i la v, cap regla general que li pugui servir de
guia per al recte s daquestes lletres. El catal que en el seu dialecte confon
la b i la v, en el moment descriure un mot pronunciat per ell amb b bilabial
ha de saber de memria si aquest so hi ha dsser representat per b o per v.
Perqu, dhuc suposant que sap llat i s un bon etimleg, quina regla
li podrem donar per a la recta escriptura daquestes dues lletres? No pas,
evidentment, la regla etimolgica dels gramtics vuitcentistes, que a ms
dsser insuficient, puix que no comprn els mots dorigen no llat, el conduiria sovint a resultats erronis. Certament escrivim amb b els mots provinents de bonus, balneus, herba, etc., i amb v els mots provinents de vinum,
viridis, invidia, etc.; per haver, cavall, cantava tenen v malgrat provenir de
habere, caballus, cantabat, i corba, buit, beina tenen b malgrat provenir de
curva, vocitus, vagina.
Podrem millorar aquella regla afegint que, entre vocals, la v catalana
10
15
20
353
25
30
35
correspon no solament a la v llatina sin a la b llatina, i que la b correspon

a la p llatina. Per, dhuc, amb aquest afegit, la regla no seria bona, perqu
aquesta excepci referent a les labials intervocliques no comprn els mots
manllevats, tals com prohibir, abominar, abolir, etc., els quals no participen
del canvi de la b intervoclica llatina en v catalana, que t lloc en els mots
hereditaris.
Caldria, doncs, en aplicar la regla, saber si el mot dortografia dubtosa
s dorigen erudit o dorigen popular. I encara la regla no ens donaria amb
seguretat lortografia de la bilabial en els mots hereditaris, vist que levoluci regular de les labials llatines pot haver sofert pertorbacions, com per
exemple en savi, on la v correspon a una p llatina, o en buit, on la b correspon a una v llatina.
La complicada regla etimolgica, per altra part, no ens diu res dels mots
dorigen rab, germnic, cltic...
E R 181 B 19
V 4 en mallorqu, tarragon,] a Mallorca, al Camp de Tarragona, B || 6 en mallorqu, tarragon, etc.]
a les comarques suara esmentades B || 20 bonus, balneus, herba] bonum, balneum,
herbam B || 21 viridis, invidia] viridem, invidiam B || 22 caballus] caballum B || 2223 curva, vocitus, vagina] curvam, vocitum, vaginam B
239
27 xii 1920
CXXXVIII
10
354
Unes sn les regles que serveixen per a fixar la grafia dels sons susceptibles
dsser representats per dues o ms lletres distintes, i altres les regles que
puguin donar-se en una ortografia prctica per ajudar a la coneixena de
lortografia fixada.
Avui lortografia de la v est fixada; per tot all que ens ha servit per
a fixar-la en cada mot (la coneixena de la seva grafia medieval, la coneixena de la seva pronunciaci actual en els dialectes que no confonen la v i
la b, la coneixena de la seva etimologia i de les lleis que han presidit levoluci de les consonants labials en catal, lestudi de les pertorbacions que
aquelles puguin haver sofert, etc.), tot aix no pot traduir-se en una regla
prctica mitjanant la qual els catalans que confonem la v i la b puguem
venir en coneixement de quins mots cal escriure amb v i quins amb b, una
regla que ens estalvi dhaver daprendre de memria quins mots tenen v i
quins b.
Una ortografia prctica es limitar a donar sobre ls de la v i de la b,

regles com aquella que ens adverteix que, davant l o r, cal escriure b, o aquella altra que ens ensenya que, dins les formes dun mateix mot i dins els
mots duna mateixa famlia, la v alterna amb la u (blau, doncs blava, blavor)
i la b amb la p o la b pronunciada p (llop, doncs lloba; corb, doncs corbera).
Per que les regles, els criteris que shan tingut en compte en la fixaci
de lortografia duna lletra no puguin traduir-se en una regla prctica que
ens estalvi dhaver daprendre de memria la llista dels mots que cal escriure amb aquella lletra, aix no vol dir, naturalment, que ls daquesta hagi
estat fixat arbitrriament, com alg insinuava que lInstitut podia haver fet
en tractar de reduir ls de la .
15
20
25
E R 176 B 3
V 3 per] per a B
240
29 xii 1920
CXXXIX
Per qu, si escrivim collegi, intelligncia, amb dues l perqu provenen de
collegium, intelligentia, no escrivim amb dues l vila, argila, que provenen de
villa, argilla?
Al que ens fa aquesta pregunta, li direm que s com si ens demans per
qu acte, conflicte, provinents de actus, conflictus, conserven el grup llat ct,
que trobem canviat en t en fet, dit, provinents de factus, dictus.
En els mots hereditaris, en els mots del llat vulgar que ens han estat
transmesos oralment de generaci en generaci, el grup ct, per una srie de
canviaments successius, esdevingu it i sovint amb prdua de la i t. Cap
mot hereditari no presenta el grup ct. Quan el catal s elevat a llengua escrita, els escriptors, coneixedors del llat, cada vegada que han dexpressar un
concepte per al qual la llengua vulgar no t un mot adequat, manlleven el
mot que els manca al llat escrit. Aquest mot s alehores lleument catalanitzat, per en cap manera sotms a tots els canviaments que hauria sofert en
boca del poble en el cas que, no desaparegut mai de la llengua parlada, ens
hagus pervingut per transmissi oral. Quan un mot manllevat presenta el
grup ct, aquest hi s conservat: dels mots llatins actus, delictus, sn trets,
aix, els mots catalans acte, delicte. Aix mateix, el castell, en qu factus
dna hecho, diu acto, i el francs, en qu factus dna fait, diu acte.
10
355
15
20
25
Com el grup ct, el nexe ll tampoc no havia persistit en catal: aix com
aquell dna it o t, aquest dna ll (l palatal) o l: caballus, gallus, donen cavall,
gall; villa, argilla, donen vila, argila. Cap mot hereditari no presenta ll responent a una l doble llatina. s en els manlleus al llat que el nexe ll s transcrit per ll, com el grup ct per ct. I daqu ve que, aix com tenim acte (de
actus) al costat de fet (de factus), tinguem collegi (de collegium) al costat de
argila (de argilla).
E R 6 B 27
V 1 escrivim] adoptem R B || 2 intelligentia] intelligentiam B || 3 villa, argilla] villam,
argillam B || 4 que] qui B || 5 actus, conflictus] actum, conflictum B || 6 factus, dictus] factum, dictum B || 17 actus, delictus] actum, delictum B || 18, 19 factus]
factum B || 21 caballus, gallus] caballum, gallum B || 22 villa, argilla] villam,
argillam B || 25 actus] actum B | factus] factum B || 26 argilla] argillam B
241
31 xii 1920
CXL
20
Els mots catalans dorigen llat es divideixen en dues categories: els mots
hereditaris (Erbworte) i els mots manllevats (Lehnworte). Fill s un mot hereditari, acte s un mot manllevat.
Qu s fill? El prolongament catal de lacusatiu llat flium. Aquest mot
llat, mai no desaparegut de la llengua parlada, transms oralment de generaci en generaci, primer perdent la seva m final, desprs convertint-se
desdrixol en pla per consonantificaci de la segona i, desprs fusionant la
l i la i en un fonema palatal, i finalment, deixant caure la u de la seva darrera sllaba, ha esdevingut el mot catal fill.
Qu s acte? Quan per al catal, sortit evolutivament del llat vulgar, el
llat clssic s com una llengua estrangera, aquell pren daquest el mot
actum, lintrodueix artificialment en el seu lxic, i, en manllevar-lo, li lleva
simplement la terminaci extica um, que reemplaa per la terminaci catalana e; don surt el mot catal acte. Si actum ens hagus pervingut per la
mateixa via que flium, no direm pas acte, sin et, com diem fet (de factum).
Daqu que un mateix fonema o grup de fonemes llatins, en una mateixa situaci dins el mot, presenten en catal ads un reflex ads un altre,
segons que el mot ens hagi pervingut per transmissi oral ininterrompuda,
o b sigui un mot transportat artificialment del llat escrit a la nostra llengua. Una u oberta era tornada o en boca dels catalans (gutta: gota); una i
356
10
15
oberta, e (siccum: sec); una b intervoclica, v (gubernum: govern); c, t i p

intervocliques, respectivament g, d, b (secare: segar; seta: seda; ripa: riba)
el grup ct, t (strictum: estret); el grup gn, ny (agnellum: anyell); el grup x (cs),
x palatal (buxum: boix), etc.; canvis tots que constatem en els mots hereditaris, dels quals no participen els mots manllevats, on trobem conservats
tots aquells fonemes.
Ara b: quan dos fonemes catalans vnen a confondres com, dialectalment, la b i la v, i volem recolzar llur ortografia en una regla etimolgica, es comprn com ens s indispensable de saber en cada cas si es tracta
dun mot hereditari o dun mot manllevat; car a una b intervoclica llatina
correspondr una v o una b segons que el mot sigui hereditari (haver, de
habere), o manllevat (prohibir, de prohibere).
I no cal dir que els nostres aficionats a les regles etimolgiques ignoren, la majoria, aquesta distinci (per altra part, ben difcil destablir en
molts casos); per, aix s, ells no es resignen a apendres de memria les
grafies fixades: ells volen conixer les regles etimolgiques que han presidit
la fixaci de lortografia de lInstitut, disposats tothora a esmenar-li la plana.
25
30
35
E R 175 B 6
V 12 actum, lintrodueix artificialment en el seu lxic, i,] actum i R actum i, B | manllevar-lo,]
manllevar-lo R || 35 apendres] aprendres R B
N 2 El plural que, en el present context, cal esperar daquests dos mots alemanys, s en realitat
Wrter; cal llegir, per tant, Erbwrter i Lehnwrter.
242
Realment, la construcci Estic segur de qu vindran pot haver-se produt en
catal enfora de tota influncia castellana. Estic segur reclamant la introducci del seu complement mitjanant de en el cas dsser aquest complement un substantiu o pronom, dient-se Estic segur de lxit o Estic segur daix, es comprn la possibilitat dintroduir la preposici de en una frase com
Estic segur que vindran, transformant-la en Estic segur de qu vindran. En
francs (segles xvi i xvii) trobem anlogament exemples de proposicionscomplements introdudes amb la preposici de.
Notem que lanteposici de la preposici de a la conjunci que provoca
el canvi de que en qu. Aquest canvi sexplica per analogia amb el pronom
relatiu, que, com sabem, t una forma feble (que) quan no va precedit de preposici i una forma accentuada (qu) quan va precedit duna preposici. El
francs, en qu el pronom relatiu t les dues formes que feble i quoi accen-
10
357
15
20
tuada, canvia anlogament la conjunci que en quoi darrera de: Je me sens

bien heureux de quoi mon petit Loir est si prs de ta Sarthe (Ronsard).
Per, de fet, el catal, abans de sofrir la influncia del castell, no coneix
altra construcci sin Estic segur que vindran; i, vista la repartici actual de
les dues construccions, tot porta a creure que la difusi de la construcci
Estic segur de qu vindran en la llengua escrita moderna, s deguda a la
influncia castellana. Per aix, dhuc admetent que aquesta construcci
shagi pogut produir espontniament en catal, cal indubtablement donar la
preferncia a laltra, de qu es troben innombrables exemples en la nostra
llengua medieval i que encara perdura, ben vivent, en la llengua parlada.
E R 103 B 288
F 14-15 Meyer-Lbke (1900: 655-656)
243
10
15
20
358
En manllevar el catal un mot al llat escrit, pot ocrrer que es tracti dun
mot que ja havia donat evolutivament un mot catal; don resulta que un sol
mot llat es troba haver originat dos mots catalans, hereditari lun i manllevat laltre.
Aix, per exemple, els dos adjectius catalans estret i estricte provenen
ambds de strictus. Estret s el prolongament catal de lacusatiu daquest
mot, o s de strictum, el qual, perdent la m final ja des de lpoca llatina,
anteposant ms tard una e a la seva s inicial, transformant en e la i breu de
la seva sllaba accentuada, modificant el grup ct en yt i finalment en t, i deixant caure la vocal de la seva darrera sllaba, acaba revestint la forma estret.
Per el fet de posseir el catal el mot estret, prolongament de strictum, no li
ha impedit de manllevar al llat escrit el mot strictus, al qual dna, catalanitzant-lo lleument, la forma estricte.
El cas de estret i estricte s freqentssim en catal com en totes les
altres llenges novillatines. (En castell tenim estrecho i estricto; en francs,
troit i strict.) Els mots com estret i estricte, eixam i examen, full i foli, sn
els que els francesos anomenen doublets, i nosaltres podem anomenar
alltrops o formes divergents.
El fet de contenir lelement llat del nostre lxic, al costat dels mots hereditaris, mots manllevats al llat escrit, explica lexistncia dels mots alltrops o formes divergents; i aix mateix s causa de lexistncia dels pseudoderivats, que motiven tantes excepcions aparents a algunes de les regles
ms importants de lortografia catalana.
E R 177 B 5
V 15 novillatines] neollatines B || 16 strict] stricte B || 21-22 pseudoderivats] pseudo-derivats B
244
Aix com el catal pot manllevar al llat escrit un mot del qual era ja sortit
evolutivament un mot catal (s el cas dels alltrops o formes divergents:
per ex. estret i estricte), pot aix mateix manllevar-li un mot (per exemple:
filialis) que s un derivat dun altre mot (filius) el qual havia ja donat evolutivament un mot catal (fill).
Dels mots llatins filius i filialis, el segon s un derivat del primer: filialis s un adjectiu tret del substantiu filius mitjanant laddici del sufix alis
al radical daquest. Del primitiu filius prov el substantiu catal fill; del derivat filialis prov ladjectiu catal filial; per fill ha sortit evolutivament de
filius, s un mot hereditari, mentre que filial s el resultat dun manlleu.
Filial, malgrat la seva significaci, no pot considerar-se com un derivat del
fill. Sn derivats de fill: fillada, fillet, fillol, fillastre, afillar, per no filial:
filial ns o que anomenem un pseudoderivat, un fals derivat. Aix mateix,
lacti s un pseudoderivat de llet (del qual sn veritables derivats lleter, alletar); fructus, de fruit (del qual sn veritables derivats fruiter, fruitar);
millsim, de mil (del qual sn veritables derivats mil, miler).
Totes les regles ortogrfiques que recolzen la grafia dels derivats en la
de llurs primitius, no concerneixen els pseudoderivats: boqueta, bocada,
abocar sescriuen amb o com a derivats que sn de boca; per no ladjectiu
bucal, que no s sin un pseudoderivat de boca, un adjectiu la relaci del
qual amb el substantiu boca s la mateixa que la de ladjectiu filial amb el
substantiu fill.
10
15
20
E R 178 B 8
V 13 ns] s B | pseudoderivat] pseudo-derivat B || 14 pseudoderivat] pseudo-derivat B || 18 pseudoderivats] pseudo-derivats B || 20 pseudoderivat] pseudo-derivat B
245
Quan ens trobem amb una regla ortogrfica que diu que la bilabial sonora
dun derivat s representada per b o v segons que correspongui a una p
(escrita p o b) o a una u del primitiu (estrebada de estrep, corbera de corb,
359
10
15
20
25
blavor de blau), o amb una regla que estableix que a una o oberta o tancada
del primitiu correspon, en el derivat, una u escrita o (porta: porter; gota:
gotera), conv tenir molt en compte que tals regles no concerneixen els
pseudoderivats. Aix, tenim crvid malgrat corb, sebaci malgrat su, dulcificar malgrat dol. (Comparem, en francs, corvide, sbac, dulcifier, malgrat
corbeau, suif, doux.)
En laplicaci daquelles regles cal, doncs, esbrinar en cada cas si el mot
a escriure s un veritable derivat o tan sols s un pseudoderivat. Per aquesta distinci no s sempre fcil de fer. En un mot com filial, el grup li (en lloc
de ll) ens indica ben clarament que es tracta dun pseudoderivat, que filial
no s un veritable derivat de fill (com ho sn, per ex.: fillet, fillada, afillar);
per, en un mot com ladjectiu bucal (homfon de bocal), res en la seva
estructura no ens indica que no sigui un veritable derivat de boca (com ho
s boqueta, pronunciat buqueta); i s solament per analogia amb el castell
bucal (al costat de boca) o amb el francs buccal (al costat de bouche), que
podem induir que es tracta dun pseudoderivat, en el qual, doncs, s possible descriure u (la u del llat buccalis), malgrat la o de boca.
Mentre que, en un veritable derivat, escriurem o o u segons que el primitiu tingui o o u (bocada, de boca; bruguera, de bruc), en un pseudoderivat escriurem o o u segons que el mot llat corresponent tingui o o u (folol,
tret de foliolum; bucal, tret de buccalis). Cal, per, notar que aquesta segona
regla no deixa de tenir excepcions, perqu un mot manllevat pot haver
sofert la influncia del seu pseudoprimitiu i dels derivats daquest. En manllevar gubernativus, per exemple, en lloc de conservar la u i la b llatines, les
havem mudades respectivament en o i v (governatiu) acostant-lo a govern,
governar, governaci, etc.
E R 179 B 9
V 7 pseudoderivats] pseudo-derivats B || 11, 13, 18, 22-23 pseudoderivat] pseudo-derivat B || 24 buccalis] buccalem B || 26 pseudoprimitiu] pseudo-primitiu B || 27 gubernativus] gubernativum B
N 28-29 Vegeu el DOr, s. v. governar.
246
Aix com les lleis que presideixen levoluci dels sons llatins en catal es troben, per diverses causes, incomplides en determinats mots, aix les regles
generals dadaptaci al catal dels mots manllevats al llat escrit poden sofrir
excepcions, les quals sn sobretot degudes a una influncia exercida sobre
aquests mots pels hereditaris emparentats amb ells.
360
Per exemple, el catal t el verb rompre sortit evolutivament de rumpere pel canvi regular de la u breu en o tancada i per la caiguda tamb regular
de la e medial posttnica entre la plosiva i una r. En sser manllevat al llat
escrit el verb interrumpere, aquest hauria hagut de revestir la forma interrumpir, puix que la catalanitzaci dels verbs llatins en ere es fa normalment
reemplaant aquesta terminaci per la terminaci ir (aix havem tret prohibir de prohibere, exercir de exercere, excellir de excellere, etc.); per, essent
interrumpere un compost de rumpere i havent pres aquest verb la forma
catalana rompre, en catalanitzar aquell verb ha estat donada al seu segon element aquesta forma, i de interrumpere havem fet interrompre.
En els verbs composts com interrompre, transmetre, excloure, infondre,
malgrat sser llatinismes (i llur primer element, el prefix, els delata immediatament com a tals), llur segon element revesteix la mateixa forma que si
els dits verbs fossin hereditaris.
A vegades, en un pseudoderivat, s el primer element el que revesteix
la forma popular (sota la influncia del pseudoprimitiu, hereditari), i s solament pel seu segon element, el sufix, que coneixem que es tracta dun llatinisme. s el cas de governatiu, en qu el sufix erudit atiu apareix unit al radical del verb hereditari governar.
Per aquest exemple es comprn com, en la fixaci de lortografia dun
llatinisme, pot presentar-se una qesti molt delicada, i s de decidir si ha
de preferir-se la lletra etimolgica a la que, en substituci della, presenten
els mots hereditaris emparentats amb aquell llatinisme. Escriurem gubernatiu, amb la u i la b de gubernativus, o b governatiu amb la o i la v de governar? (En el cas present, com s sabut, hom ha donat la preferncia a la segona grafia.)
10
15
20
25
30
E R 180 B 10
V 20 pseudoderivat] pseudo-derivat B || 21 pseudoprimitiu] pseudo-primitiu B || 30 gubernativus]
gubernativum B
N 30-31 Vegeu el DOr, s. v. governar.
247
No: la h intervoclica, signe rememoratiu duna consonant llatina caiguda,
no s una convenci ortogrfica tradicional en la nostra llengua, com
volen donar entenent els seus escassos partidaris. La llengua medieval usa
abundosament la h entre dues vocals, per sense obeir a un criteri etimolgic. Si escriu habitualment amb h vehina, de vicina, escriu habitualment
361
10
15
20
sense h reebre, de recpere; i escriu, en canvi, sovint amb h mots com lle,
de leonem (leh). Els antics usaven ben capriciosament la h: una mateixa
paraula apareix escrita, dhuc en un mateix document, ads amb h, ads
sense (juhi i juy, rah i ra, atribuhir i atribuyr). Amb el temps aquestes
vacillacions de lortografia medieval van desapareixent, en uns mots preferint-se la grafia amb h i en els altres al contrari; per sense que en la repartici de la h pugui endevinar-se laplicaci duna regla etimolgica. Obrim el
Labrnia i hi trobem fiar, ti, etctera, sense h (malgrat provenir de fidare,
titionem, etc.), i atribuhir, instituhir, etc., amb h (malgrat el llat attribuere,
instituere, etc.). No s fins tot recentment que hom ha prets donar a la h
intervoclica una valor etimolgica. Doncs aquesta convenci ortogrfica
segons la qual la h representaria entre vocals una consonant llatina caiguda,
s una cosa dels nostres dies, i s certament cmic el clam dels que, en nom
de la tradici, protesten del seu abandonament.
s veritat, per, que per marcar el diftong, suprimeixen la h en mots
com cuina (de coquina), reina (de regina), etc.; i lometen igualment davant
una i en funci de consonant (duia, de ducebat, etctera); i lometen, encara, segurament per oblit de llur etimologia, en mots com Joan, patia, riera,
etc.
E R 193 B 14
V 5 vicina] vicinam B || 15 donar] de donar B || 18 que] qui B || 21 coquina] coquinam B |
regina] reginam B
248
10
362
Aix com la intercalaci duna h entre dues vocals contiges per a indicar la
caiguda duna consonant llatina (vicina: vehina) no s una convenci ortogrfica tradicional en la nostra llengua, aix mateix ls de la lletra y com a
signe indicador duna i asillbica no s un tret caracterstic de la nostra
ortografia. En primer lloc, els antics, darrera vocal, representaven per y, no
solament la i subjuntiva dels diftongs (ayre), sin la i sillbica dhuc accentuada (hoyr). I, daltra part, la convenci ortogrfica relativament moderna
segons la qual, en els grups de vocals, sescrivia i o y segons que es tracts
duna i sillbica o asillbica, no s una convenci exclusivament catalana,
sin ben al contrari, comuna a totes les ortografies coetnies; en castell
modern la grafia ayre ha precedit la grafia aire; en portugus, peyto a peito;
en francs, roy a roi; en alemany Kleyder a Kleider.
Els qui, en els nostres dies, han reemplaat sistemticament les grafies
ay, ey, etc., per ai, ei, etc., no han fet altra cosa sin introduir en el catal una
simplificaci operada ja, totalment o parcialment, en les altres llenges.
Avantatges prctics de conservar en els diftongs la y bandejada del
portugus, itali, francs, alemany, etc.? Absolutament cap. I, en canvi, donada la pronunciaci actual, ls de la y en els diftongs ens portava a desfigurar grollerament un gran nombre de mots presos del llat i del grec: heroic,
fluid, cicloide, arcaic, etc.
15
20
E R 194 B 16
V 2 vicina] vicinam B
249
Quan comen a usar-se el mot filloxera, adquir una gran difusi la pronncia de filoixera; i no falt llavors algun acienat qui digu que el poble,
donant a aquell mot aquella pronncia, repetia el que ja havia fet, en lorigen del catal, en convertir examen en eixam, coxa en cuixa, fraxinum en
freixe, etc.
Res daix. En aquests mots, hereditaris, el grup llat cs, per una srie de
modificacions successives, acab convertint-se en el so de x palatal; el pas de
cs en x palatal shi oper evolutivament. En filloxera, mot nou en la llengua,
el qual presenta una lletra que el mateix pot representar el grup cs (o gz) que
el so de x palatal, sha esdevingut que ha estat llegit per alguns filoixera en
lloc de filocsera; la x palatal de filoixera no s deguda a una alteraci fontica del grup llat cs, i ni tan sols a una repugnncia de la part del poble
envers el so cs, que ja pronuncia en mxima, ecce homo i altres. Filoixera s
un cas allat de x palatal en un mot manllevat, degut a una falta de lectura
de la x llatina, mentre que eixam s un de tants exemples duna evoluci
fontica de la x llatina, que es produeix en tots els mots hereditaris.
Identificar el cas de filoixera amb el cas de eixam suposa no tenir una
idea exacta del que sn les alteracions fontiques que lentament van modificant el vocalisme i el consonantisme de les llenges. El fet danomenar-se
els mots hereditaris mots populars pot donar lloc a confusions com la que
suposa que, en el fet de convertir el poble un filloxera en filoixera, hom vegi
una repetici del procs que fu sortir dun examen un eixam.
10
15
20
E R 189 B 58
N 22 Aquesta [la lletra x] si que s ben nostra, volem dir que s ben catalana; e com a tal, sescriur sempre x (ab lo seu valor de xeix) davant, al mig o darrera qualsevol paraula catalana. Tot
lo ms, pot un hom preposar-li una i eufnica (la matexa que havem donada a la g al final de
dicci, emper may al principi ni al mig, per ms que la Academia e lo Sr. Fabra ho sostinguen.
363
Tant llegir lo poble ax escrit axada, com si li escriuen aixada ni exada, lo mateix que filoxera
(fi-lo-xe-ra) e totes les que a aquell li ha convingut apropriar-se, com: axam, axut, axelebrat, exir,
xaloch, xvega, xorca, &, Antoni Tallander (Bulbena i Tosell 1898: 101-102). Anys desprs,
Bulbena hi tornaria: Y siempre ser ms tradicional la solucin exam, eczamen (ital. esame),
que la de ei-xam, e-xa-men (Fabra), que de modo tan chapucero viene a desnaturalizar el genuino cataln (DCC, vii).
250
10
15
20
25
Dir que filoixera s un exemple de la transformaci de la x grecollatina en x

palatal, s com si hom digus que el mot francs magnifique (pronunciat
manyific) s un exemple del canvi evolutiu en ny o n palatal del grup llat
gn en francs.
En francs, com en catal, els grups llatins gn i ni esdevenen n palatal;
i mancant a lalfabet llat una lletra per a representar aquest so, el francs
adopta el dgraf gn aix en un mot com agneau (de agnellus) com en un mot
com vigne (de vnea, esdevingut vnia en llat vulgar), mentre que el catal
adopta el dgraf ny aix en vinya com en anyell.
En manllevar el francs un mot com magnificus, en fa magnifique, conservant-hi el grup llat gn, com el catal, que en fa magnfic; per, servint en
francs el dgraf gn per a la representaci de la n palatal en els mots hereditaris (agneau, vigne, baigner, etc.), aquesta llengua atribueix el mateix
so al grup gn dun mot com magnifique, llegeix magnifique manyific. En
agneau, un gn llat havia produt evolutivament el so ny; en magnifique,
hom ha donat arbitrriament al grup gn el so ny. No s sin en els manlleus
recents que hom ha conservat, no solament el grup llat gn, sin la pronunciaci llatina daquest grup. Ex.: ignition, pron. ig-ni-tion.
De manera que en francs hi ha tres classes de mots amb gn: mots hereditaris, en qu aquest dgraf s pronunciat ny, el so en qu evolutivament es
modific el grup llat gn; mots manllevats en qu aquell dgraf s aix
mateix pronunciat ny, resultat de llegir-hi el grup gn com en els mots hereditaris; i mots manllevats en qu el dit dgraf s llegit gn, com en llat.
Per cert que el fet de pronunciar-se en francs gn, ads ny, ads g-n,
dna lloc a vacillacions en la pronunciaci, a faltes de lectura, anlogues a
les que constatem en catal en filloxera, lerrouxista i alguns altres mots amb
x. Hom sent, per exemple, pronncies com manyoli en lloc de mag-no-li, i
inversament in-cog-ni-t (mot pres de litali) en lloc de inconyit.
E R 190 B 59
V 1 grecollatina] greco-llatina B || 7 agnellus] agnellum B || 8 vnea] vineam B || 14 llegeix
magnifique] i llegeix B
364
251
A lamic J. A.
La construcci Un gran nombre descriptors cometen aquesta falta, amb el
verb en plural, la qual vs blasmeu, no s solament correcta, sin la sola
correcta. Quan el subjecte del verb s un collectiu acompanyat dun complement en plural, el verb concorda, segons els casos, amb el collectiu (singular) o amb el seu complement (plural). Voleu exemples francesos de concordana del verb amb el complement dun collectiu?
Une troupe de nymphes taient assises autour delle, Fnlon.
Une foule de solliciteurs venaient massassiner de leurs suppliques,
Le Sage.
Une infinit dabus se glissent dans ce qui passe par la main des hommes, Montesquieu.
Un nombre infini doiseaux faisaient rsonner ces bocages des leurs
chants, Fnlon.
Ce long amas daeux que vous diffamez tous sont autant de tmoins
qui parlent contre vous, Boileau.
Vs no creieu que es pugui posar en plural el verb duna proposici el
subjecte de la qual s la gent. En totes les llenges trobareu exemples de
faltes de concordana com aquesta que blasmeu, les quals sn faltes de concordana atenent a la forma dels mots, per sn justificades pel sentit, com
quan diem Vs sou encara jove (en francs, Vous tes encore jeune). Vs s
un pronom en plural, i en plural es posa el verb que lacompanya; per,
com que vs designa una sola persona, ladjectiu predicatiu es posa en singular.
En catal, la gent, un singular, per que desvetlla la idea de pluralitat,
pot adjuntar-se a un verb en plural, i s perfectament lcit, no en dubteu, de
dir: La gent no sabien per on havien dentrar. (Cp., en francs: La plupart
crivent ce mot de telle manire. En angls: A people who, say what they may,
hate us as a nation. My family are early risers.)
En alemany Weib (dona) s un nom del gnere neutre; per aix no s
obstacle perqu, en usar en lloc dell un pronom personal, aquest pugui
sser un pronom femen (sie, ella): Das Weib verschwand, und man hat sie
nicht wieder gesehen.
10
15
20
25
30
E R 130 B 221 endrea] om. B

V 2 vs blasmeu] blasma el senyor J. A. B || 16 Vs no creieu] El senyor J. A. no creu B || 17 trobareu] es troben B || 18 blasmeu] ell blasma B || 25 no en dubteu] sens dubte B
F 7-15 Larousse (271880: 470)
365
N 7-15 Fabra extreu tots els exemples dels autors aqu adduts de la cit. que en fa, en un ordre enumeratiu prcticament idntic, Larousse (271880: 470, 1077 Accord du verbe aprs un collectif).
252
10
15
20
25
Ens pregunta ara un: Si en viatge letimologia no exigeix g, per qu escrivim aquest mot amb g i no amb j?
Decididament, ens costa de desprendrens dels caminadors del castell.
Les innovacions que han topat amb una major resistncia sn generalment
les que combaten un castellanisme. No havem sin de recordar la repugnncia que senten molts a usar la preposici en en frases com pujar en aquella muntanya; o b, dins lortografia mateix, lestranyesa dalguns davant la
norma ortogrfica segons la qual ls de la nostra no sacorda exactament
amb el de la z castellana.
Qui es pregunta com s que, venint viatge de viticus, o s no tenint
una g en el seu origen, hom lescrigui amb g i no amb j, s que fa valer per
al catal la regla castellana, segons la qual, davant e o i, sescriu en general j,
i solament g en aquells mots en qu el so de j correspon a una g llatina o
grega.
Donada aquesta regla (justificada en castell per la histria del seu so
j), s clar que perqu un mot sescrigui amb g cal que aquesta sigui etimolgica. Doncs: viatje, de viticus, no viatge. Per si en catal convenim que,
davant e o i, escriurem en general g, i solament j quan ho exigeix letimologia, llavors sn els casos de j (com majestat) que cal justificar per una ra
etimolgica, i no els casos de g (com viatge). I no creiem pas que, si la histria de les lletres g i j en catal ens aconsella dadoptar aquella convenci
ortogrfica, sigui cap ra per a rebutjar-la el fet que ella contradigui una
regla castellana, llengua en qu la histria de la j s tota altra que la de la j
catalana.
Segons la regla catalana, la g de viatge no s excepcional, i ho s, al contrari, la j de majestat: no s, doncs, per a aquella g que havem dinvocar letimologia, sin per a aquesta j.
E R 195 B 573
V 10, 17 viticus] viaticum B || 26 majestat: no] majestat. No B
366
253
22 x 1922
Continuar una cosa que havia estat interrompuda es diu, en catal, reprendre-la. Reprendre tradueix, aix, el mot castell reanudar. Els nostres publicistes, per, en traduir reanudar, han cregut haver dinventar un mot, i lhan
creat estrafent el mot castell. Imitaci de reanudar, tenim avui, reanusar.
Imitaci, per, mal feta: reanudar s un compost de re i anudar; anudar s,
en catal, nuar; per qu, doncs, reanusar i no renuar? Reanusar sha propagat rpidament en la llengua escrita i ha donat i tot un derivat: reanusaci!
(La Publicitat, 10 doctubre.) Daquest mot lamentable en t la culpa aquell
superflu i desgraciat reanusar. Deixem-nos duna vegada de reanusar sessions, tasques, etc.: diguem reprendre-les. I llavores no sens ocorrer mai de
dir reanusaci en lloc de represa!
10
E B 546
V 1, 2 reprendre] rependre LP || 4 avui,] avui B || 8 (La Publicitat, 10 doctubre)] om. B || 10 llavores] llavors B
F 2-4 LP (10 x 1922), 4f
N 2-4 Itlia. Declaracions del cap del Govern Sr. Facta. Roma, 8: El senyor Facta ha declarat que
no sha assenyalat encara data per a la reanusaci de les tasques parlamentries.
254
24 x 1922
Punt dobir. Heus aqu una expressi actualment ben en voga en la llengua
escrita. No ens sembla, per, que sigui digna dsser definitivament acceptada.
Obir s un substantiu verbal de obirar. Ara b, ladmissi daquest verb
en la llengua literria s ja molt discutible, essent com s una mera variant
dialectal del verb albirar. Per una tendncia dels parlants nord-orientals a
canviar la l en u davant una labial, albirar s esdevingut aubirar, i de aubirar s sortit obirar. Aubirar reemplaant albirar s com auba, aubercoc,
aubergnia, aufals, etc., reemplaant alba, albercoc, albergnia, alfals, etc. Si
la llengua literria, rebutjant amb ra el canvi de l en u, prefereix alba, etc.,
a auba, etc., ha de preferir aix mateix albirar a aubirar o a obirar.
Per, dhuc suposant que admetssim obirar, per qu inventar un obir
per substituir punt dobir a punt de vista? s que punt de vista no s perfectament admissible? s una expressi que retrobem en totes les altres
10
367
15
llenges llatines. No s solament lespanyol que diu punto de vista: el francs diu point de vue; litali punto di vista.
E B 532
V 1 obir. Heus] obir: heus B || 15 lespanyol] el castell B || 16 litali] litali, B
N 1-2 Alguns ex.: El senyor Royo [Villanova] s aragons. Per tant, un dialectal. Per tant, un parvenu des del punt dobir de lidioma castell (Carner 1915: 1); tots dos tenen ra jatsia desde
un punt dobir diferent (Armenter 1917: 9); Punts dobir del que va darrera, Des daquest
punt dobir (Jerome 1921: 18 i 78, respec.).
255
27 x 1922
10
15
20
Aterrar, aterrir, aterrissar. Lespanyol ha produt en el catal un gran nombre de pertorbacions semntiques; sovint un mot catal ha canviat de significaci o ha adms una nova accepci sota la influncia del mot etimolgicament corresponent de la llengua dominadora. Aterrar, transitiu, vol dir
en catal tirar a terra, significaci que retrobem en el mot espanyol aterrar;
per com que aquest mot espanyol vol dir tamb causar terror, nosaltres
usem ara el nostre aterrar amb aquesta significaci, per a la qual tenim el
verb aterrir: Lo Bernat de Cabrera, oyda la deliberaci e voluntat del Rey,
de continent mostrant-se molt tribulat e atterrit
No hem, doncs, dadmetre la substituci de aterrir per aterrar; en canvi,
haurem de dir aterrar on diem aterrissar. Quina necessitat tenim, en efecte, dadmetre aquest neologisme? Aterrar, intransitiu, vol dir pendre terra
una nau, per tamb pendre terra un ocell; doncs podem perfectament ferli significar pendre terra una mquina voladora. Per qu ens cal allargassar
el nostre aterrar mitjanant un infix que s especficament francs? Aquest
iss s linfix que, en formar un derivat dun verb en ir, els francesos
intercalen entre el radical verbal i el sufix de derivaci; s linfix que trobem
en tablissement derivat de tablir. De aterrir (aterrar) els francesos han fet
aterrissement, atterrissage, i aquests mots sn els que tenen la culpa del nostre aterrissar.
E B 417
V 1 Aterrar, aterrir, aterrissar.] om. B | Lespanyol] El castell B || 2 catal] LP, per error, diu castell; B tamb esmena aquest error || 4 dominadora] vena B || 5 espanyol] castell B || 12, 13, 14
pendre] prendre B || 18 tablissement] tablissement, B
F 8-9 DAg i, s. v. aterrit
368
256
28 x 1922
En un excellent article escrit en un catal acuradssim, trobem, per, una

falta de construcci que volem assenyalar al seu autor, segurs que la reconeixer i ens agrair que la hi advertim. Diu aix el pargraf on figura la
construcci defectuosa: Per, si podem fer aquest retret als nostres editors
en o que es refereix a la nostra literatura medieval, no podem fer-los-hi en
o que es refereix a la nostra literatura renaixent. Si lautor rellegeix atentament aquest pargraf, no deixar segurament de notar que fer-los-hi s
incorrecte. En fer-los-hi el pronom los significa als nostres editors i el pronom hi vol significar aquest retret; los s correcte, per no ho s hi, que mai
no pot fer de complement directe. s fer-los-el que calia escriure. No direm:
Aquest retret, no el podem fer als nostres editors? Doncs, reemplaant als
nostres editors per els: Aquest retret, no els el podem fer; o, si volem adjuntar els complements a linfinitiu, no podem fer-los-el.
10
257
4 xi 1922
Repetim la Conversa filolgica V publicada a ledici dahir, perqu, degut a

una imperfecci del tiratge, aparegueren alguns exemplars amb el primer
pargraf inintelligible. Aix els lectors que colleccionin aquestes Converses,
podran substituir la defectuosa per la que donem novament avui.
V
Segons comunica des de Tetun lAlt comissari acaba darribar a dit punt i
no ocurreix novetat en tot el territori.
Deixant a un costat que aquest passatge, extret dun diari catal, es
delataria com una traducci servil del castell encara que Tetuan no hi aparegus accentuat a la castellana, i en lloc de dir a dit punt digus al dit
punt, i ocrrer no es trobs suplantat per ocurrir, volem ara fixar-nos
exclusivament en la forma ocurreix, perqu s realment greu i descoratjador que hi hagi avui encara qui pugui escriure ocurreix en lloc de ocorre.
Tots els que escriuen en un diari catal, tots els tipgrafs que componen un diari catal, haurien de conixer b la gramtica catalana, i faltes
com ocurreix revelen una desconeixena tan gran de la nostra gramtica!
Qui que hagi fullejat una gramtica catalana no coneix lexistncia
10
15
369
20
dels verbs ocrrer, discrrer, etc., compostos de crrer, i que tots es conjuguen com el verb simple crrer? En catal no hi ha verbs en -currir; a tots
els verbs castellans en -currir corresponen verbs catalans en -crrer.
Ocurrir, discurrir, transcurrir sn, en catal, ocrrer, discrrer, transcrrer, i
per tant no cal dir ocurreix, discorreix, transcurreix, sin ocorre, discorre,
transcorre!
E
V
F
V1
N
B 177
1-4 Repetim ... avui.] om. B || 13-15 Tots ... gramtica!] om. B
5-6 LP (13 x 1922), 5d
5-6 Tetun] Tetun
5-6 La qesti del Marroc. Calma absoluta en el territori
258
4 xi 1922
VI
10
15
Llegim en La Publicitat de l11 doctubre: Sabem desgraciadament linters prfid de certes agncies en deformar les realitats portugueses. Nosaltres direm: a deformar les realitats portugueses. Quan preferim a a en
davant els infinitius complements, no ens fundem naturalment en ls
medieval, que, davant els infinitius complements, admet les dues preposicions a i en, exactament com el castell; ens fundem en lexistncia, en el
catal modern, duna tendncia evident a generalitzar la preposici a davant
els infinitius complements. La producci, en el catal modern, de construccions com entretenir-se a fer-ho, pensar a dir-ho, en ple perode dinfluncia
castellana, prova a bastament lexistncia daquella tendncia i la seva fortitud. Talment que, quan al costat de les construccions amb a de la llengua
parlada, trobem en el catal literari construccions amb en, nosaltres no hi
sabem veure la perpetuaci duna construcci catalana antiga, sin una imitaci del castell. Nosaltres creiem fermament que, sense la influncia castellana, avui el catal, davant els infinitius complements, diria sempre a,
com fa el francs modern.
F 1-2 Pelagio (1922: 1)
370
259
8 xi 1922
En el prolongament catal del mot llat prehndere, que ha donat prendere

en itali, prendre en francs i prender en espanyol, havem suprimit la primera r evitant, aix, la successi dels dos grups pr i dr: diem pendre en lloc
de prendre. La caiguda daquella r s condicionada per la segona r: en totes
les formes del verb que no tenen r en la terminaci, apareix intacte el grup
inicial pr: prenc, pren, prenia, prenent, etc. Aix ha posat una qesti: en la
llengua escrita, tenint en compte la constncia de la pronunciaci pendre i
el fet que la grafia pendre apareix ja en catal antic havem de preferir
aquesta grafia a la grafia prendre, reflex regular de prehndere? o b, considerant que lelisi de la r en pendre s un fet comparable a la supressi de
la r en abre per arbre o a la de la s en aquets per aquests, fets de qu prescindeix lortografia, havem de preferir la grafia prendre, que ofereix laventatge, tot conservant la r etimolgica, de no allunyar excessivament les
formes de linfinitiu i del futur de les restants formes del verb, evitant daltra banda confusions com la dels dos verbs desprendre (indicatiu, desprn)
i despendre (indicatiu, despn)? Nosaltres creiem que si escrivim arbre i
aquests tot pronunciant abre i aquets, podem aix mateix acceptar prendre,
tant ms si es t en compte que en alguns dialectes la successi dels dos
grups pr i dr s evitada, no amb la caiguda de la primera r, sin amb la
supressi de la segona. Escriurem, llavors, prendre sense que aix volgus
dir que calgus pronunciar prendre, com escrivim aquest llibre malgrat de
pronunciar aquet llibre. Per, i si un dia, reaccionant lortografia sobre la pronunciaci, arribs que pronuncissim prendre? I b, direm prendre, i no hi
haurem pas perdut res.
10
15
20
E B 524
V 2 espanyol] castell B || 12-13 aventatge] avantatge B (cf. Diccionari ortogrfic: aventatge; cf.
tamb nm. 267, 10-14)
260
9 xi 1922
El nostre mot orgue (nom dun instrument de msica) ve del mot llat rganum, que ha donat rgano en espanyol (com de rphanus, en espanyol hurfano, prov orfe; de rphanus, en espanyol rbano, prov rave). rgano, en
espanyol, t altres accepcions, per exemple en rgano de la vista, el diario X.
371
10
15
rgano del partido Y, etc. El catal parlat diu en aquests casos rgano, i ens
repugna evidentment de reemplaar aquest rgano per orgue, de dir per
exemple, lorgue de la vista, un diari orgue de tal partit. El francs, que diu
orgue significant linstrument de msica, empra organe per a les altres significacions del mot espanyol rgano; o s, per a aquestes significacions, en
lloc de recrrer al seu antic mot orgue, ha preferit dadoptar el llat rganum
sota una forma menys fortament francesitzada. Ara b no seria convenient
que imitssim el francs en aquest punt i que en lloc desforar-nos a donar
al mot orgue totes les accepcions del mot espanyol rgano ens decidssim a
adoptar al costat de orgue i corresponent al francs organe un nou mot rgan
tret de rganum mitjanant la simple elisi de la desinncia llatina com difan de diaphanus? Nosaltres som de temps partidaris de ladopci del mot
rgan i ens plau de poder consignar ac que la Secci filolgica de lInstitut
ha recentment acordat dinclourel en el Diccionari de la Llengua literria.
E B 522
V 2, 3, 4, 9 espanyol] castell B || 11 Ara] Doncs B || 13 espanyol] castell B || 15 elisi] ellisi LP;
hem fet lesmena dacord amb el Diccionari ortogrfic i amb la correcci del mateix Fabra (Cf.
nm. 267, 15-17). B mant, per, ellisi.
N 18 Diccionari mai no pervingut a port. A Fabra (2007: 77-145) sen reprodueixen els dos nics
plecs que en van veure la llum; vg. Veny (2007: 48-49).
261
10 xi 1922
10
372
Alguna vegada havem vist escrit aute en lloc de auto en laccepci de autombil. Mudar auto en aute s, en veritat, anar massa enll en la tasca de leliminaci de la o final. Metre, faune, producte, cilindre, sexe, en lloc de
metro, fauno, producto, cilindro, sexo, sn perfectes. Cap mot dorigen erudit
no ha dacabar en o en catal; la o final ha dsser, en aquests mots, inexorablement suprimida o reemplaada per e. Per en auto la o no s una desinncia castellana que correspongui a tal o tal desinncia llatina o grega:
auto s una forma abreujada de autombil, com quilo ho s de quilogram.
Com diem quilo i no quil, hem de dir auto i no aute.
Una altra cosa s auto en expressions com auto de fe i el da de autos.
Per aquest auto no sadoba mudant la o en e; en aquest mot no s la o solament que s castellana, sin la u; aute no s ms catal que auto. Per auto
de fe, els antics deien acte de fe. Quant a la traducci de auto en llenguatge
jurdic, els tcnics ens en podrien dir alguna cosa.
E B 421
V 12 sin] sin tamb B
262
15 xi 1922
Ja iniciada la nostra decadncia literria, sajuntaven formant un sol mot els

dos elements de la preposici composta per a, i la novella preposici simple
(pera) an adquirint la mateixa extensi que lespanyol modern dna a la
seva preposici para. En el catal provincial dels segles de decadncia, pera
esdevingu lequivalent exacte de para. Llavors nasqu la conjunci pera que,
responent a la conjunci final para que.
Ads havem tornat a escriure per a, i els gramtics han advertit que no
cal pas emprar aquesta preposici composta en tots els casos en qu lespanyol usa para. Per la majoria de la gent continua traduint constantment
per per a aquesta preposici espanyola ; i aix explica que aquella conjunci
catalana, nada duna imitaci de lespanyola para que, perduri encara en el
catal davui, escrita en tres mots: per a que.
La conjunci que tradueix para que no s pera que ni per a que, sin
perqu (en una sola paraula!), i tamb tradueix aquella conjunci la locuci
conjuntiva per tal que. Perqu, com la conjunci italiana perch, s causal i
final, tradueix porque i para que; i per als casos en qu ls de perqu podria
produir un equvoc, tenim per a la significaci final, per tal que, i per a la
causal, per tal com.
10
15
263
16 xi 1922
Si sens hagus ocorregut dadvertir, en alguna daquestes converses, que

combatir (que es diu algun cop en lloc de combatre) s una forma dolenta,
segurament haurem desistit de fer-ho pensant que molts trobarien inoport que ens entretingussim encara a combatre una forma que tothom que
escriu en catal (aix almenys ho pensvem), sap prou b que s inacceptable. I, no gens menys, en un dels nmeros darrers duna important publicaci catalana, on hauria de dir no s prou lcit de combatre-la, llegim no
s prou lcit combatir-la! s, fins a cert punt, excusable que un home de
cincia que ha fet segurament la seva cultura en espanyol i que continua
probablement llegint molt ms en espanyol que en la nostra llengua, incor-
10
373
15
ri, novell escriptor catal, en un castellanisme com combatir; per no s perdonable que els que confeccionen una revista seriosa deixin passar una falta
tan greu. Quan es publiquen articles de collaboradors que no saben prou el
catal, caldria revisar-los curosament abans de donar-los a la impremta (revisi que tots sabem b prou que no es pot confiar als nostres actuals correctors de proves!). Certes publicacions tenen lobligaci de sortir en un catal
correcte, i s vergonys de constatar-hi disbarats com combatir i daltres, si
possible, ms grans encara.
N 6-8 No localitzat; per vg. un ex. anleg, daquell mateix mes i any, de lassimilaci errnia per
castellanisme daquest verb a la tercera conjugaci: Un feix [= fascio] que combateixi desapiadadament [sic] el burocratisme (Ribera i Font 1922).
264
17 xi 1922
10
15
20
374
Solament els verbs en ir prenen lincrement eix (florir: floreix), i si trobem

formes com ocurreix, emiteix, prescribeix, s perqu, al costat dels verbs
ocrrer, emetre, prescriure, existeixen, presos de lespanyol, els verbs ocurrir,
emitir, prescribir. Per hi ha daltres formes amb eix que sn considerades
defectuoses bo i corresponent a verbs catalans en ir, tals com menteix, escolleix, bulleix, que, ms o menys fortament, tendeixen a substituir-se a les formes pures ment, escull, bull.
s sabut que els verbs catalans en ir es divideixen en dues categories:
verbs que prenen lincrement eix (florir: floreix; patir: pateix; amagrir: amagreix) i verbs que no prenen aquest increment (dormir: dorm; collir: cull;
eixir: ix). Com en totes les altres llenges (francs, itali, romans) que posseeixen, en la tercera conjugaci, les dues categories de verbs amb increment i sense increment, una tendncia pot constatar-se en tot temps a fer
passar els verbs de la segona categoria a la primera, cosa que sexplica fcilment si es t en compte que aquesta categoria s incomparablement la ms
nombrosa i que els seus verbs es conjuguen tots segons un model nic. A
aquella tendncia devem un bon nombre de formes en eix de la llengua
moderna, tals com cobreix, condueix, llegeix, fereix (abans cobre, conduu,
etc.). A la mateixa tendncia devem les formes menteix i escolleix, que amenacen substituir-se a les formes pures ment i escull. No hi ha altra diferncia entre escolleix i cobreix, sin que la substituci de cobreix a cobre s un
fet acomplert, mentre que escolleix no ha aconseguit encara bandejar la
forma escull. I, llavors, naturalment, la llengua literria, de les dues formes
actualment en concurrncia, prefereix la forma tradicional escull, i en conseqncia la forma escolleix s considerada com a defectuosa.
Ara b, el fet que en un verb com escollir calgui preferir escull o escolleix, ha portat a creure que, en tots els verbs en qu es presenta una
vacillaci anloga, cal donar la preferida a la forma pura; i, aix, en un verb
com presumir, s preferida per molts la forma presum a la forma presumeix.
En aquest verb, per, presumeix s la forma literria antiga i el modern presum s segurament degut a la influncia de lespanyol presume. Doncs, en
presumir, contrriament al que sesdev en escollir, la forma amb eix s
indubtablement preferible a la forma pura.
25
30
265
18 xi 1922
El combatir constatat recentment en una important publicaci catalana i locurreix de la secci telegrfica de La Publicitat, sn exemples dun castellanisme freqent en el catal de la renaixena: la substituci dun verb de la
segona conjugaci (en re o er) per un verb en ir quan el verb espanyol corresponent s un verb de la tercera. Aix, combatre i ocrrer (en espanyol,
combatir i ocurrir) han vist sorgir els dos verbs combatir i ocurrir i han patit
llarg temps (i pateixen encara!) llur concurrncia.
En autors moderns hem pogut constatar, entre altres, els segents verbs
en ir deguts a la influncia castellana: abatir per abatre, combatir per combatre, debatir per debatre, interrumpir per interrompre, concurrir per concrrer, discurrir per discrrer, recurrir per recrrer, ocurrir per ocrrer, incurrir
per incrrer, admitir per admetre, emitir per emetre, omitir per ometre, remitir per remetre, concebir per concebre, percibir per percebre, apercibir per
apercebre, circunscribir per cinscumscriure, prescribir per prescriure, proscribir per proscriure, incluir per incloure, excluir per excloure.
Tots aquests verbs en ir (no cal dir-ho), sn inadmissibles. Per conv
notar que no s solament aquests infinitius en ir que cal evitar, sin totes les
formes tretes dells per analogia amb els altres verbs regulars de la tercera.
Omitir, per exemple, conjugat com florir, ha donat naixena a formes com
omiteix, omiteixi, omitim, omitia, omitir, omitit, que cal naturalment rebutjar al mateix temps que linfinitiu omitir. Les formes correctes sn omet,
ometi, ometem, ometia, ometr, oms; ometre, com admetre, com emetre,
com remetre, es conjuguen exactament com cometre o escometre. Anlogament, abatre, combatre i debatre es conjuguen com batre; interrompre i
prorrompre, com rompre; concrrer, discrrer, etc., com crrer; concebre i per-
10
15
20
25
375
30
cebre, com rebre; circumscriure, prescriure i proscriure, com escriure;

incloure i excloure, com cloure. Sn, per tant, incorrectes formes com combatim, combatirem (en lloc de combatem, combatrem); interrumpeix, interrumpim (en lloc de interromp, interrompem); ocurreix, ocurrir (en lloc de
ocorre, ocorrer); concebeix, concebim, concebir (en lloc de concep, concebem, concebr); prescribeix, prescribeixi (en lloc de prescriu, prescrigui).
E B 144
V 3 renaixena] Renaixena B || 4, 5 espanyol] castell B || 16 dir-ho),] dir-ho) B
266
22 xi 1922
XIV
10
15
20
376
Dels verbs populars en ir, tots els de significaci incoativa derivats dadjectius (ennegrir) i de substantius (florir) presenten en les formes de terminaci feble lincrement eix; solament uns quants verbs primitius es conjuguen
sense lajut daquest infix, i amb el temps llur nombre disminueix encara pel
pas dalguns dells a la conjugaci dita incoativa. En un verb com cobrir, per
exemple, sorgeix un dia, al costat de cobre (que subsisteix en un compost
com cobrellit), la forma cobreix (imitant floreix, ennegreix, etc.); la llengua
vacilla llavors, durant cert temps, entre la forma tradicional i la forma analgica, i finalment cobre acaba caient en desuetud, i cobreix pren definitivament el seu lloc. Aix mateix passa en altres verbs; i, aix, la llengua moderna presenta un nombre considerable de verbs incoatius que eren purs en la
llengua medieval. Per la mateixa tendncia que un dia canvi la conjugaci
de cobrir, llegir, ferir, etc., continua deixant-se sentir en els nostres dies: aix
sorgeixen menteix, escolleix, que fan una forta concurrncia a ment, escull;
ms tard, bulleix al costat de bull, consenteix al costat de consent. En aquests
verbs que encara vacillen o comencen a vacillar entre la forma pura i la
forma incoativa, s que els gramtics recomanaven demprar exclusivament
la forma pura.
Per hi ha altres verbs, en la llengua moderna, en els quals la vacillaci
entre les formes pures i les incoatives no obeeix a la mateixa causa que en
mentir, escollir, bullir, consentir: s en els verbs savis com presumir o assentir. El catal, en manllevar del llat verbs en ere o ire, els dna un infinitiu
en ir i els fa entrar en la conjugaci incoativa, o s, els conjuga com els
verbs incoatius florir, ennegrir, etc.; exigir, reverir, aplaudir, excellir, fruir,
etctera, fan exigeix, revereix, aplaudeix, excelleix, frueix, etc. Doncs presumir i assumir, verbs savis, han de fer presumeix i assumeix, i formes com presum i assum sn segurament degudes a la influncia de presume i asume.
Per aix en aquests verbs s la forma incoativa la bona, contrriament al que
sesdev en bullir i escollir.
25
E B 146
267
22 xi 1922
XV
Contava un acadmic francs, per fer veure fins a quin punt els correctors
de proves del seu pas no deixaven passar el menor mancament ortogrfic,
que, una vegada, havent ell intentat que en un seu article sorts escrit amb
s simple un mot que en lortografia oficial sescriu amb s doble, no ho
pogu aconseguir dhuc desprs dhaver restablert en les primeres proves
la s simple, que el corrector havia reemplaat per una s doble, i dhaver, en
les segones proves, on el mot apareixia encara amb s doble, advertit expressament al corrector que era la seva voluntat que el mot sorts escrit amb s
simple.
Em record aquesta ancdota, causant-me una grossa satisfacci, el fet
de trobar laltre dia, en una daquestes converses, el mot avantatge, que jo
havia escrit amb una a en la segona sllaba (pels motius que explicar en
una altra conversa), convertit pel corrector en aventatge, que s com apareix
grafiat aquell mot en el Vocabulari Ortogrfic de lInstitut.
Per el goig que em produ aquesta correcci desaparegu aviat en adonar-me lendem que, en una altra conversa, el mot elisi apareixia escrit
amb l doble!
10
15
N 11-15 Vegeu CF 259, 12-13 | 16 Es refereix a la CF 260.
377
268
23 xi 1922
10
15
20
Quan a la fi duna ratlla cal dividir un mot i la divisi afecta un grup format
per dues vocals separades per una s doble, fem anar la primera s amb la
vocal precedent i la segona s amb la vocal segent; un mot com passar s
dividit aix, pas-sar. Per qu aix que fem amb la ss no ho fem amb la rr?
Abans ho fiem: un mot com corrent era dividit aix: cor-rent. Per aix era
quan lespanyol, en fi de ratlla, desfeia el dgraf rr fent passar solament la
segona r a la ratlla segent (cor-rer). Ha bastat que lespanyol decids de
practicar la divisi -rr en lloc de la divisi r-r, perqu els nostres tipgrafs
adoptessin, dhuc per al catal, la primera divisi en lloc de la segona.
Aix, inconscientment, des de la tipografia fins a la sintaxi i a lestil, en
els pobles condemnats al bilingisme va operant-se lacostament de les dues
llenges, sempre en perjudici de la llengua materna. Els tipgrafs adopten
la divisi -rr; els versificadors fan monosllab suau, disllab orient; els lexicgrafs consagren grafies com var, vuidar, reventar; prevaler, favorir
reculen davant prevalixer, favorixer; es generalitzen les pronncies estdia, cnvia, construccions com tenir que anar-hi, frases fetes com no hi ha
dret; sn atribudes als mots catalans gosar, aterrar, curar, cuidar, atropellar, remetre, les significacions dels mots espanyols gozar, aterrar, curar, cuidar, atropellar, remitir, i, de la llengua dominadora, fins en copiem les errades, mvil en lloc de mbil, azarar (atzarar!) en lloc de azorar (astorar).
V 3-4 passar ... pas-sar.] per un error de composici, a LP apareix corrent era dividit aix:
cor-sar; hem fet lesmena dacord amb la correcci del mateix Fabra en una nota al peu de la
conversa segent.
269
24 xi 1922
XVII
378
Aclaraci, aclaratori. Ja advertrem en una conversa de la primera srie que

aclaraci s un castellanisme. Ho s igualment aclaratori. Tenim tants de
mots en -aci presos del llat, que es comprn que aclaraci, que no s sin
una imitaci de lespanyol aclaracin (i el mateix podrem dir de aclaratori,
imitaci de aclaratorio), hagi pogut sser considerat com un llatinisme i,
com a tal, usat sense cap malfiana per la majoria dels nostres escriptors.
Ordinriament els mots espanyols en -acin (admiracin, proclamacin,

etc.) sn mots llatins en -atio (admiratio, proclamatio, etc.), en els quals la
terminaci llatina -atio ha estat transformada en -acin. A tals mots espanyols corresponen naturalment mots catalans en -aci (aquesta essent la
forma que el catal dna a la terminaci llatina -atio, com el francs li dna
la forma -ation i litali la forma -azione). I com aclaracin t tot laire dsser un mot pres del llat (com admiracin i proclamacin) llavors nosaltres
adoptem aclaraci i creiem que aclaraci s tan legtim com admiraci i
proclamaci.
Per aclaracin no ve dun acclaratio llat. Notem que ni el francs diu
acclaration, ni litali acclarazione, ni langls aclaration. Don ha tret, llavors, lespanyol el seu aclaracin? Del seu verb aclarar. En espanyol el verb
corresponent a ladjectiu claro s aclarar, i daquest aclarar ha tret el substantiu aclaracin mitjanant el sufix savi -acin.
En catal el verb corresponent a ladjectiu clar no s aclarar sin aclarir, i de aclarir no podia mai treure aclaraci. Aclaraci no s sin una imitaci de aclaracin: com a admiracin, proclamacin, correspon admiraci,
proclamaci, etctera, a aclaracin hem fet correspondre aclaraci. Aix
mateix aclaratori s una imitaci de aclaratorio.
10
15
20
25
E B 376
V 1 Aclaraci, aclaratori.] om. B | de ... srie] anterior B || 4 de lespanyol] del castell B || 7 espanyols] castellans B || 8 atio (admiratio, proclamatio, etc.)] ationem (admirationem,
proclamationem, etc.) B || 9 -atio] -ationem B || 9-10 espanyols] castellans B || 11 -atio] -ationem B || 16 acclaratio] acclarationem B || 18 lespanyol] el castell B | espanyol] castell B
N 1-2 Vegeu CF 78.
270
25 xi 1922
XVIII
Autobs, diu ja tothom; en plural, autobusos o autobussos. Els cotxes mateixos porten escrit aquest nom (en espanyol, naturalment). Per, en espanyol
i en catal qu pot significar un mot com autobs? No altra cosa sin un
bus autombil. Per bus, en espanyol i en catal, no vol pas dir mnibus, i
un mnibus s el cotxe que havem batejat amb el nom de autobs.
Extret del mot autombil, tenen les llenges modernes un prefix auto
que serveix per a denotar que un vehicle porta en ell mateix el seu propulsor. Aix, langls, anteposant auto als seus mots boat, car, carriage, ha for-
379
10
15
mat els mots autoboat, autocar, autocarriage. I, com que t el mot bus, abreviatura de omnibus, dun mnibus autombil ha pogut dir-ne autobs.
B, que adoptem, tots fets, noms com beef-steak, foot-ball, stock-fish,
noms compostos en qu els elements (mots completament estranys al catal) sn copsats com altres tantes sllabes dun mot simple a les quals no associem cap significaci. Per auto vol dir alguna cosa, en catal, i un cotxe
que s a la vegada un auto (o s, un autombil) i un mnibus, s un automnibus, no un autobs.
271
26 xi 1922
XIX
10
15
380
Com sembla continua pensant encara. Heus aqu un exemple de lomissi de la conjunci que, avui bastant freqent en el catal literari.
Una oraci, o s, un grup de mots en qu figura un verb en un temps
personal, pot fer, com sabem, de membre duna altra oraci, dita principal;
en pot sser el subjecte, el predicatiu, un complement; en s cert que dem
arriba?, loraci dem arriba s el subjecte del verb s, com en s cert
aix? el subjecte del verb s s el mot aix; en les dues oracions S la resposta i S que no vindr, el verb s porta un complement directe, que en
la primera s la resposta i en la segona loraci no vindr. Ara b, en catal,
una oraci que fa de membre duna altra oraci, senllaa sempre amb
aquesta mitjanant una conjunci; no diem s cert dem arriba, sin s
cert que dem arriba; no diem S no vindr sin S que no vindr.
Aix, el passatge transcrit ms amunt ens sona poc catal (encara que, en
catal medieval trobem exemples domissi de la conjunci que). El catal
actual vol que es digui: com sembla que continua pensant encara.
Ometent que no fem sin imitar una construcci espanyola, en espanyol
mateix (creiem) no gaire recomanable.
272
28 xi 1922
XX
Si un professor de catal donava de tant en tant a llegir als seus deixebles
fragments de diaris, de revistes i dhuc de llibres catalans fent-los anotar les
faltes de catal que hi trobessin, i desprs comentava degudament a classe
aquestes faltes, la correcci duns quants fragments li donaria segurament
ocasi de repassar tota la gramtica. Recomanem aquest exercici als professors de catal.
Una alumna nostra sha deturat a anotar les faltes contingudes en una
mitja plana dun diari barcelon i nha registrades seixanta-quatre, una vintena delles ortogrfiques: extrany per estrany, aludeix per alludeix, excelent
per excellent, ocassi per ocasi, asegurar per assegurar, disoluci per dissoluci, rpit per rpid, mitjans per mitjans [sic], sentorni per sen torni, se
els exigs per sels exigs, men vaig per men vaig, troban per troben, altre
causa per altra causa, entendrer per entendre, es evident per s evident, que
hi ha? per qu hi ha? i quatre casos de que en lloc de qu darrera una preposici (per exemple: la correcci amb que es desenrotllen).
s deplorable que les nostres publicacions surtin plenes aix de grafies
errnies. Mentre aix ocorri, no s pas possible que la nostra gent aprengui
descriure amb bona ortografia. I aix ocorrer mentre no tinguem un bon
nombre de correctors que coneguin perfectament lortografia catalana.
10
15
E 7 nostra] nostre LP
N 18-19 Bulbena (1922) arremetia virulentament contra la reforma fabriana a cpia de denunciar
sis suposades faltes que, segons ell, hi hauria en lenunciat daquesta afirmaci amb qu es clou
la present CF.
273
30 xi 1922
XXI
(Continuaci)
Entre les faltes de morfologia, nhi ha una de greu incia. s una regla prou
coneguda (no pas, naturalment, dels que no shan deturat mai a llegir un
tractat de gramtica catalana) que, en tots els verbs en iar precedit de con-
381
10
15
sonant (com estudiar, canviar), quan laccent cau sobre el radical verbal la
vocal que rep laccent s la i final del radical. Doncs: estudiar fa estudia, no
estdia; canviar fa canvia, no cnvia; i aix mateix iniciar fa inicia, no incia.
Les altres faltes de morfologia sn encara ms greus: consisteixen en
ls de la forma el davant mots comenats en vocal: el ex-ministre, el
assumpte. Un diria, davant faltes com aquestes, que el diari en qesti s
compost per tipgrafs estrangers. Costa, en efecte, de compendre com un
tipgraf catal, encara que sigui traduint i component alhora, pugui oblidar
de canviar larticle el en l davant un mot comenat per vocal!
Recordem, per, que hi ha hagut tipgrafs catalans pels quals aquesta
enormitat gramatical dusar el davant un mot comenat en vocal, ha estat
prescrita com una regla a seguir sempre que a la fi duna ratlla sescau larticle l. Segons ells, lassumpte, per exemple, quan no podia dividir-se en las
(final de ratlla) i sumpte (comenament de la ratlla segent), havia de dividir-se en el (final de ratlla) i assumpte (comenament de la ratlla segent).
La morfologia era supeditada, aix, a les convenincies tipogrfiques!
274
1 xii 1922
XXII
15
Sabut s que en bon catal el complement directe s introdut normalment

sense lauxili de la preposici a. Els escriptors moderns, influts per lespanyol, manquen sovint a aquesta regla, per els nostres caixistes-traductors
semblen ignorar-la en absolut, almenys si he de jutjar la secci telegrfica
dels nostres diaris, on apareix la preposici a just en tots els casos en qu,
dacord amb ls espanyol, loriginal espanyol deu portar la preposici a.
el retorn del general B., que porta a la seva famlia i tot lequipatge.
processar a lex-Alt Comissari
lassumpte afecta a la sobirania de la Cambra
veien amagats a molts de moros
immediatament als individus encartats sels declara en situaci de
disponibles.
En tots aquests passatges calia haver suprimit la a, i en lltim, si no fos
ja massa demanar, hauria convingut de canviar lordre dels mots: immediatament es declara en situaci de disponibles els individus encartats.
382
10
275
2 xii 1922
XXIII
(Continuaci)
La nostra alumna ha anotat com a faltes de sintaxi els casos ds de la preposici de davant la conjunci que:
Sha dafegir la notcia... de qu el Govern est baix lamenaa...
M. A.... es dol de qu shagi dit que...
... i bona prova de qu est al costat de...
En aquests passatges indica la nostra alumna cal suprimir la preposici de i esborrar laccent del mot qu, o s reemplaar el grup de qu per
la simple conjunci que.
Per heus ac una construcci de qu en lloc de que que no sabem ja
fins a quin punt podem considerar com a defectuosa i inacceptable, donat
que la majoria dels escriptors actuals lusen habitualment, i no certament
per incria, sin perqu no savenen a renunciar al grup de qu.
Llavors, tenint en compte ls daquests escriptors (en oposici, val a
dir-ho, amb ls constant dels nostres autors antics), caldria esborrar de la
llista de la nostra alumna, els tres passatges citats... llevat, per, del primer,
en el qual hi ha una altra falta sintctica, aquesta indiscutible: baix en lloc
de sota!
Baix no s mai preposici en catal. Bajo, espanyol, es tradueix per baix
quan s substantiu, adjectiu, adverbi; per quan es preposici es tradueix
per sota: bajo la direccin, bajo la presidencia, bajo la amenaza, es tradueixen, en catal, sota la direcci, sota la presidncia, sota lamenaa.
10
15
20
276
3 xii 1922
XXXIV
(Continuaci)
Els castellanismes sn abundosos en la mitja plana examinada per la nostra
alumna. Hi figuren bastants de mots espanyols, com otorgar, enterar, entregar, plumada, xiste, excluir; per hi sn encara molt ms nombrosos els
tombs de frase espanyols, i arriba a haver-hi faltes de sintaxi en qu, grcies
383
10
15
a Du, no incorre encara ning ni escrivint ni parlant, i que sn degudes al

fet de traduir-se el text espanyol dels telegrames mecnicament, paraula per
paraula, sense penetrar el sentit del que es tradueix.
Entre les faltes de sintaxi registrades, notem ac: Tenir que assistir, per haver dassistir; en la que per en la qual; quatre casos de para tradut per per
a en lloc de per; dos casos de por lo cual tradut per pel qual; que es diu han
fixat en lloc de que es diu que han fixat; ha pregat facin constar en lloc de
ha pregat que facin constar.
Construccions completament estranyes al pitjor catal i degudes al fet
de traduir-se mecnicament els textos espanyols, sn:
Es port, resultat, en traduir se llev, de traduir separadament se per es
i llev per port. En el cas del text calia traduir semport.
Reuni, a la que (calia dir qual) se lha atribut extraordinria importncia. Ac le ha estat tradut per l, on tot catal diria li.
277
6 xii 1922
XXIV
10
15
384
Qui riur, una bufetada haur.

Fixem-nos b: qui riur. Quin catal, en traduir El socio que deje de
satisfacer, pensar a canviar el present subjuntiu pel futur dindicatiu i
traduir deje, no per deixi, sin per deixar? O el que s pitjor: Quin catal no escriu ja ms aviat deixi que deixar en una frase com aquesta?
Quan, revisant la traducci catalana dalguns estatuts, havem fet correccions com la de substituir deixar a un deixi, traducci dun deje, ens ha
estat objectat ms dun cop: Deixar no est b perqu no es tracta dun fet
segur sin tan solament problemtic. Per s que quan diem qui riur ens
referim a un fet que sesdevindr segurament?
Heus ac, daltra banda, un inconvenient de ls sistemtic del subjuntiu en lloc del futur en frases com les citades. Els que treballarem serem
recompensats substituint treballarem (futur dindicatiu) per treballem
(present de subjuntiu), es converteix en Els que treballem serem recompensats. Per aquesta frase t ja una altra significaci (puix que treballem
s tamb una forma de present dindicatiu): Els que treballem ara (fet
present), ben distinta de Els que treballarem (fet futur, segur o problemtic).
E 15 treballem] LP diu, per error, treballarem; hem fet lesmena dacord amb la correcci del
mateix Fabra en una nota al peu de la conversa del dia 8 (nm. 278 de la nostra edici).
N 1 Recoble del joc infantil Pessic!... Catoc!.
278
8 xii 1922
XXV
(Continuaci)
celebrar una festa en honor dels legionaris per a entregar-los-hi una bandera.
Entregar s dolent; per a s dolent; hi s dolent.
s aquell hi que afegim habitualment al datiu els i que porta com a conseqncia la confusi dun gran nombre de combinacions pronominals;
addici, doncs, del tot inacceptable en la llengua literria.
Tothom sent b la diferncia que hi ha entre Ens va posar els abrics i
Ens hi va posar els abrics. La mateixa diferncia hi ha entre Els va posar els
abrics i Els hi va posar els abrics, distinci que desapareix si en la primera
frase reemplacem el datiu els per la combinaci els hi.
10
279
9 xii 1922
XXVI
No concebem no s possible de concebre-ho que cap catal, responent a
una pregunta com Donars les flors a ta germana?, digus Se les donar.
Dir potser Els hi donar (incorrecte) en lloc de Les hi donar; per no dir
mai Se les donar.
I, no gens menys, aquesta construcci inconcebible no s rara en les
planes dels nostres diaris, traducci mecnica dun Se las dar espanyol. No
fa gaires dies llegem a La Veu de Catalunya: El capit L. deman ordres a
Drius, dient que si en cinc minuts no se les donaven
Fins a quan els nostres diaris posaran tan poc compte en la correcci
del catal? Evidentment el fet de llegir cada dia en espanyol, malmet el nostre catal.
Per quin b pot fer-li la lectura dels nostres diaris, on sn possibles
faltes inversemblants com se les donaven per les hi donaven?
10
385
280
12 xii 1922
XXVII
Sovint en les publicacions catalanes, algun cop en articles signats per bons
escriptors, apareix el verb pretendre convertit en un compost del verb tenir:
pretenir. No s, doncs, inoport advertir que el verb catal corresponent
a pretender espanyol, pretndere itali i prtendre francs, no s pretenir, sin
pretendre, que es conjuga exactament com entendre; i que per tant cal evitar
de dir pretinc, pret, pretenim, preteniu, pretingu, etc., pretindr, etc., pretindria, etc., pretingui, etc., pretingus, etc., pretenint i pretingut; les formes
correctes essent: pretenc, pretn, pretenem, preteneu, pretengu, etc., pretendr, etc., pretendria, etc., pretengui, etc., pretengus, etc., pretenent i prets.
E B 176
V 3 advertir] dadvertir B
281
13 xii 1922
XXVIII
10
Un altre cas dacostament del catal a lespanyol s ls de larticle davant els

noms dels dies de la setmana. A cada moment trobem en escrits catalans frases com el dilluns tindr lloc, o aix sesdevingu el dimarts passat.
Alg pensar potser que no val la pena de preocupar-se dun fet com
aquest, aparentment insignificant. Per s en gran part per la suma duna
srie de petits fets, en aparincia insignificants, que la sintaxi duna llengua
es diferencia de la duna altra llengua de la mateixa famlia. Avui deixem
generalitzar-se el dilluns per dilluns, dem veurem estendres igualment pel
mat en lloc de al mat, ms enll ahir tarda en lloc de ahir a la tarda, i a poc
a poc arribarem a la identificaci de les expressions adverbials de temps en
les dues llenges, en perjudici, naturalment, de la catalana. De fet, ja havem
tingut ocasi de constatar darrerament expressions tan poc catalanes com
dem per la tarda i com ahir tarda!
E B 191
V 1 altre ... espanyol] cas de descatalanitzaci B || 6 aparincia] aparena B (cf. Diccionari ortogrfic: aparincia; cf. tamb nm. 541, 21-24) || 10 expressions] nostres expressions B || 10-11 en les
... catalana.] amb les corresponents castellanes. B
386
282
14 xii 1922
XXX
Escriure, donant compte dun partit de tennis o un fet divers qualsevol,
llargs pargrafs a la base de gerundis i relatius, s, en veritat, poc escaient;
per, encara ms, donat el general desconeixement de la gramtica catalana,
s perillosssim. El reporter que ens ha donat compte del match GomarFroitzheim, podia haver comenat aix la seva ressenya: A la tarda lluitaren
Gomar i Froitzheim. La contesa fou realment estupenda. Els dos primers
sets foren guanyats per Tot aix volgut enquibir en un sol perode, ha
donat el segent resultat: A la tarda la lluita fou entre Gomar i Froitzheim,
desenrotllant-se una estupenda lluita, quins dos primers sets foren guanyats per
I aix va continuar la ressenya. Per ja, traducci dun cmode cuyos
espanyol, ha sorgit un esgarrifs quins.
No sha dit i repetit prou encara, que el catal no t cap mot que correspongui exactament a cuyo i que quin s un mot exclusivament interrogatiu o ponderatiu?
10
15
F 8-10 LVC (27 xi 1922) ed. del v., 9a.

N 8-10 Els Esports. Lawn-Tennis
283
16 xii 1922
XXXI
Lloc descena. El vestbul de lHotel Ritz, en el que No s en el que que
sha de dir, sin en el qual.
En tal libro y en el que me has dado s, en catal, En tal llibre i en el
que mhas donat (o s, en el llibre que). Per En tal libro en el que hemos
ledo s En tal llibre, en el qual havem llegit (o s, en el qual llibre).
Prosseguint: El vestbul de lHotel Ritz, en el que shi troben el ministre del Treball, el capit general Solament la ignorncia de la fora pronominal que t tot mot relatiu, explica la presncia de ladverbi hi en una
proposici com la transcrita. El ministre, el general, etc., on es troben? En
el vestbul. En loraci de relatiu, en el que (o s, en el qual) val tant com dir
10
387
15
en el vestbul per qu, doncs, expressar una segona vegada aquesta determinaci de lloc mitjanant ladverbi hi?
La construcci defectuosa, grollera, que constatem ac s desgraciadament freqent. En el mateix diari on lhavem trobada, llegim: Una revista
mensual en la qual hi collaboraran els ms intelligents Un pas ms, i
admetrem en la llengua literria construccions com Hi vaig anar-hi!
284
16 xii 1922
XXXII
10
Tot aix shagus encarrilat ordenant, legalitzant aquesta profunda transformaci.

Heus ac, en un autor bilinge, un exemple dun s que comena destendres i s el de reemplaar lindicatiu (hauria encarrilat) pel subjuntiu
(hagus encarrilat) en les proposicions en qu sexpressa un fet dependent
duna condici.
En catal sha dit fins ara: Si hagus plogut, no haurem sortit. Actualment, Si hagus plogut, no hagussim sortit s potser ja la construcci
normal dels catalans que parlen habitualment en espanyol (volem dir en
castell de Barcelona); per no creiem que calgui imitar-los.
La nostra opini s que el pargraf transcrit hauria dhaver dit aix:
Tot aix shauria encarrilat ordenant, legalitzant aquesta profunda transformaci.
E B 208
V 3 Heus] Heus B || 4 lindicatiu] el condicional compost B | subjuntiu] plusquamperfet de subjuntiu B || 9 dels] dalguns B | espanyol] castell B
285
17 xii 1922
XXXIII
Altrament jo sc sofert molts desenganys. Absolutament inadmissible. I
s lamentable la insistncia dun prosista notabilssim com lautor del passatge transcrit, a usar la construcci dialectal sc sofert, sc menjat, etc.
El catal literari no pot renunciar a les oracions dites per passiva, en
388
qu el subjecte denota la persona o cosa sobre la qual recau lacci del verb
(Exemple: El senyal ha estat vist per tothom), oracions que ocorren, per altra
banda, abundosament en la nostra llengua medieval i que trobem igualment
en espanyol, portugus, francs i itali. I, mentre no renunciem a aquesta
mena doracions (cosa que posaria el catal en un grau dinferioritat respecte a les altres lleges literries), ens est vedat de formar els temps compostos dels verbs transitius mitjanant lauxiliar sser. En una llengua on sc
vist vol dir je suis vu, no pot fer-se-li significar jai vu.
El fet que en una contrada la gent digui sc vist una guineu, sc menjat
pa, etc., no justifica que els escriptors adoptin una construcci que produiria, en una infinitat de verbs, la confusi de la veu activa amb la passiva, i
en ltim terme la desaparici daquesta.
10
15
E B 216
V 4 per] de B || 8 espanyol] castell B || 13 sc vist] sc (o som vist) B
N 1-3 Josep M. Folch i Torres? Prudenci Bertrana? Sobre la tendncia daquests dos escriptors a
servir-se del verb sser com a auxiliar per formar el temps compost, vg. Joan Ferrer (2008: 79108; les ref. sn a les pg. 94 i 100).
286
21 xii 1922
XXXIV
Un vici arrelat en el catal escrit, que devem a la imitaci dun vici igualment arrelat en el castell oficinesc i periodstic, s el dusar el mateix per
evitar la repetici dun substantiu mencionat anteriorment.
Exemple: En aquest indret hi haur al costat de la via nova una plaa
triangular que contribuir a embellir la visualitat de la mateixa, que no
resulta un carrer recte
s un vici que cal combatre inexorablement. La seva extirpaci, per,
ser difcil, perqu aquest el mateix ajuda a la confecci daquestes llargues
tirallongues doracions subordinades que ara sestilen i ens estalvien la feina
de distribuir els pensaments que tractem dexpressar, en una srie ben ordenada doracions independents.
Si en lloc de dir que contribuir a embellir la visualitat de la mateixa,
digussim que contribuir a embellir-ne la visualitat, llavors, en efecte
com ho farem per a afegir al perode una nova oraci referent a la via nova?
Es comprn la utilitat de la mateixa: ens estalvia de repetir la via nova i
ens serveix dantecedent de loraci que no resulta un carrer recte.
10
15
389
Notem, per, que el mateix servei ens farien, en el cas de no voler

renunciar a la tirallonga, un aquella o un la dita via.
E B 85
287
22 xii 1922
XXXV
10
Encara apareix abundosament en les nostres publicacions dems com a traducci de dems.
El mot espanyol dems no sha de traduir mai per dems.
Quan el precedeix larticle, la traducci que cal donar a dems s prou
sabuda de fa llarg temps: s altre. A, B y los dems s A, B i tots els altres.
No precedit de larticle, dems s tot altre, qualsevol altre. Cal, yeso y
dems materiales de construccin s Cal, guix i tots altres materials de construcci.
Deien els antics: Manam als batlles, veguers e tots altres oficials nostres, o b e qualssevol altres oficials nostres. Aquestes frmules ens ensenyen a usar tots sense article i qualsevol com a plural (potser millor escrit
llavors qualssevol, o s quals se vol).
E B 452
V 3 espanyol] castell B
F 9-10 Cf. Rubi i Lluch (1908 [2000]: 387)
288
28 xii 1922
XXXVI
390
Seria ja hora que, en el llenguatge escrit, no usssim com a sinnims els dos
demostratius aquest i aqueix.
El llenguatge parlat no t necessitat sin de dos demostratius. Dos que
conversen, per a indicar qualsevol cosa que s a la vista dambds, no necessiten sin un demostratiu: un sol demostratiu de proximitat, acompanyat si
conv dun gest, basta per a designar qualsevol objecte que es troba prop
dels que conversen. Dac prov que el catal parlat hagi perdut, en unes contrades, el demostratiu aqueix, i en altres el demostratiu aquest. Parlant, amb
qualsevol daquests dos demostratius i aquell, ens entenem perfectament.
Per, quan la primera persona i la segona persona estan luna en una
localitat i laltra en una altra localitat, llavors disposar de dos demostratius
diferents de aquell, s indubtablement avantatjs. Doncs b, el catal antic
recorria, en aquest cas, al demostratiu aquest: aquest designava la localitat
on es trobava lautor de lescrit i les coses situades en aquesta localitat, i
aqueix designava la localitat on es trobava aquell a qui anava adreat lescrit
aix com les coses situades en aquesta localitat.
Els escriptors que actualment empren llur aqueix dialectal com a sinnim del aquest barcelon, haurien de renunciar a aquell demostratiu, substituint-lo per aquest, i reservar aqueix per als casos en qu els antics lusaven, o s, com a demostratiu de segona persona, en contraposici a aquest.
10
15
20
E B 86
V 7 dels que] dels qui B || 13 al demostratiu aquest] als demostratius aquest i aqueix B
289
30 xii 1922
XXXVII
Les defectuositats que les generacions esdevenidores constataran en el catal actual sn de tres menes.
Nhi ha segurament que sn encara insospitades. Aix com, a mesura
que avana lobra de depuraci de la llengua, havem anat descobrint defectes en qu tots incorrem en els primers temps de la renaixena, aix s de
creure que, prosseguint aquella obra, formes i construccions que avui tenim
per bones seran temps a venir considerades com a defectuoses i bandejades
de la llengua.
Una altra mena de defectuositats sn aquelles de qu tenim ja coneixena, per que esperen encara la soluci que ha de venir a remeiar-les.
Daquestes pensvem tractar exclusivament en les nostres converses, sia
donant compte de les solucions tot just trobades, sia suscitant la collaboraci dels escriptors posant-los les qestions a resoldre.
Per, desgraciadament, hi ha encara una altra mena de defectuositats:
aquelles contra les quals s trobat fa llarg temps el remei i que continuen,
per, infestant el nostre llenguatge escrit: grafies com reventar i var (per
10
15
391
20
25
rebentar i bar), formes com mantinguent i diguent (per mantenint i dient),

o complascut i aparescut (per complagut i aparegut), quin usat com a pronom relatiu (en lloc de qual), doncs com a conjunci causal (en lloc de puix
o car), els hi com a datiu del pronom ells (en lloc de els), baix com a preposici (en lloc de sota), construccions com tenir que, a no ser que, per lo
dems, i tants de mots castellans o hbrids, com entregar, enterar, averiguar,
lograr, alentar, recaudar, pla, aclaraci, estribaci.
I mentre aquestes faltes vergonyoses siguin tan comunes, no pot pas
deixar-se de combatre-les, fins a riscs de fer-se enutjs a aquells, cada dia
afortunadament ms nombrosos, per a qui certs advertiments sn ja innecessaris.
E B 601
V 5 renaixena] Renaixena B || 25 riscs] risc B
290
2 i 1923
XXXVIII
10
15
392
Sembla com si en la seva vida empordanesa quotidiana, En Pep Ventura hi

recolls tresors inexhauribles de sentiment i de grcia.
Llegint aquest pargraf, exemple dun tomb sintctic freqentssim en
el catal actual, hom es pregunta per qu lautor haur anteposat al verb
(recolls) el complement adverbial en la seva vida empordanesa quotidiana,
cosa que lemmena a repetir aquest complement mitjanant ladverbi hi. No
endevinant cap motiu estilstic que justifiqui lanticipaci del complement
adverbial, hom no sexplica, de la part dun bon escriptor, per qu no ha
redactat el dit pargraf aix: Sembla com si En Pep Ventura recolls, en la
seva vida empordanesa quotidiana, tresors inexhauribles de sentiment i de
grcia.
Hi ha en cada llengua un ordre gramatical que presideix la successi
dels mots dins la proposici. Quan lordre amb qu ens acudeixen les idees
no coincideix amb aquest ordre gramatical, lescriptor el modifica, de tal
manera, per exemple, que el subjecte duna proposici expositiva, encara
que potser hagi estat el darrer a acudir a la nostra pensa, no per aix deixa
daparixer al cap de la proposici, davant el seu verb.
s clar que ens s perms dalterar lordre gramatical dels mots; tal
membre que lordre gramatical exigeix darrera el verb, pot anteposar-shi,
per aix s sols escaient de fer-ho quan amb la inversi es cerca de produir
un determinat efecte estilstic. Avui, a Catalunya, aquesta inversi perilla
esdevenir una construcci normal, el complement adverbial santeposa
massa sovint al verb sense cap ra dordre estilstic, i aix perdem un mitj
precis demfasitzar-lo, com s la seva anteposici excepcional.
s de doldre realment de trobar tan sovint, en el catal davui, proposicions comenades amb complements adverbials, els quals sn all, al comenament de la proposici, no intencionadament, complements que lautor no
ha prets, evidentment, emfasitzar. I desprs, encara, els nostres escriptors
solen repetir el complement per mitj dalgun dels adverbis hi o en.
Qui, trobant dislocat un complement adverbial i encara desprs
expressat una segona vegada, no creur que ha estat la intenci de lautor
demfasitzar-lo? Perqu si aquesta hagus estat realment la intenci de lautor quina altra cosa hauria pogut fer?
20
25
30
F 1-2 Garcs (1922)
291
9 i 1923
XXXIX
Sembla com si en la seva vida empordanesa quotidiana, En Pep Ventura hi
recolls tresors inexhauribles de sentiment i de grcia.
Lautor ha volgut, en aquest cas concret, emfasitzar la frase en la seva
vida empordanesa quotidiana? Creiem que no. Per, dhuc suposant el
contrari, no per aix deixa dsser exacte el que diem en la conversa anterior: que en la prosa actual s massa sovint que saltera lordre gramatical
dels mots, amb la conseqncia greu, quan santeposa al verb algun complement, dexpressar-lo una segona vegada mitjanant un pronom feble
adjuntat al verb. Encara ms que la inversi injustificada dun membre
secundari de la proposici, s enutjosa laddici del pronom pleonstic.
Facis la inversi si tant costa dordenar gramaticalment els membres duna
clusula; per que no es cregui que la inversi exigeix ladjunci dun pronom feble al verb! Perqu aquesta creena porta a usar un pronom feble
dhuc en les oracions de relatiu quan el relatiu s un complement adverbial,
cosa que constitueix una veritable falta de gramtica.
El pronom feble s ja un enfarfec enutjs en casos com a tota aquesta
falaguera collita de simpaties i relacions shi ha dafegir o a loficina
10
15
393
20
de shi pot comprovar; per s una veritable falta de gramtica en casos

com en la qual hi excell el llibre dart, les ciutats on lart hi era exhibit,
on per a sempre hi restaran, del qual no sen sabia res.
N 1-2 Vegeu CF 290.
292
10 i 1923
XL
10
15
20
Lactuaci del senyor S. a aquest partit fou

Per qu a aquest partit i no en aquest partit? Precisament els demostratius sn mots que volen de preferncia davant dells la preposici en en
aquells casos en qu les preposicions a i en sn equivalents. En el catal
medieval i en el catal parlat modern, els mateixos complements adverbials
que normalment es construeixen amb la preposici a, apareixen constantment introduts amb la preposici en quan llur mot inicial s un demostratiu. En els autors antics trobem, luna al costat de laltra, expressions com
pujar a lermitatge i pujar en aquest ermitatge.
La llengua parlada, de conformitat amb lantiga, diu s en aquest armari, de preferncia a s a aquest armari. Ja sabem que molts, en casos com
aquest, i encara ms en casos com el de lexpressi antiga damunt citada,
han volgut veure en la combinaci en aquest, no la preposici en, sin la preposici a amb una n eufnica, i han escrit an aquest o a naquest (don, segurament, amb lomissi de la n de an preconitzada per lInstitut: a aquest).
Per una tal interpretaci s errnia: quan, en una determinaci circumstancial diem an, aquest an no s altra cosa que la preposici en, no una
forma secundria de la preposici a, i per tant no lafecta la substituci proposada per lInstitut de la forma an (ho dic en aquell) per la forma a (ho dic
a aquell).
No estaria b que escrivssim an aquest partit. Per no havem de corregir aquesta grafia escrivint a aquest partit, sin en aquest partit.
E B 240
V 2 Per] Per B
394
293
11 i 1923
XLI
La terminaci -ixer s ben catalana. I, no gens menys, gaireb tots els verbs
en -ixer sn castellanismes. El fet dexistir una mitja dotzena de verbs catalans en -ixer corresponents a verbs espanyols en -ecer, ha fornit al catal el
mitj de treure un verb en -ixer de qualsevol verb espanyol en -ecer: lespanyol posseeix el verb pertenecer; el catal agafa aquest verb, li canvia la
terminaci -ecer en -ixer, i en treu el verb pertenixer, que t tota laparena dun mot catal. Aix sn nats els verbs favorixer, prevalixer, etc., i, anlogament, els derivats aconteixement, floreixent, etc. I com a -cido (merecido) correspon -scut (merescut), dac complascut, aparescut, etc., avui usats
per molts en lloc de complagut, aparegut, etc.
Nosaltres tenem dreada una llarga llista daquesta mena dhbrids,
que ens figurvem que era completa. Per qui pot preveure a on saturar
un procediment tan cmode de catalanitzaci? Recentment, a La Publicitat,
nhem descobert encara un de nou: acreixentar. Evidentment, lnic mtode
a seguir per fer la llista completa daquells hbrids fra dagafar tots els
verbs espanyols en -ecer amb tots llurs derivats, i mudar-hi la c en ix, en la
seguretat que qualsevol dels mots aix creats un dia o laltre lhavem de trobar usat per algun escriptor catal!
10
15
E B 150
V 3 espanyols] castellans B || 4 espanyol] castell B || 4-5 lespanyol] el castell B || 12 a on] on B || 15
per] per a B || 16 espanyols] castellans B
294
12 i 1923
XLII
Al senyor P. R.
Per qu dient llum, llumeneta, etctera, adoptem illuminar i no illuminar?
Per la mateixa ra que adoptem metallrgia (al costat de metall), cristallitzar (al costat de cristall), lingual (al costat de llengua).
Sovint, de dos mots llatins lun derivat de laltre, ens ha pervingut el pri-
395
10
15
mitiu per tradici oral, i el derivat, per un manlleu fet al llat escrit. Tals
filius i filialis. La llengua vulgar perd filialis; filius, al contrari, persist, i
prolongament del seu acusatiu filium, s el mot catal fill. Quan el catal,
mancat de ladjectiu corresponent a fill, manlleva al llat escrit ladjectiu
filialis, es limita a llevar-li la desinncia llatina, i en fa filial. Aix tenim, al
costat de fill, filial, que no s un veritable derivat de fill com ho sn fillet,
fillol, afillar, etc. Tots aquests mots, veritables derivats de fill, tenen la ll del
primitiu; filial, pseudo-derivat de fill, conserva intacte el grup li de filialis.
Illuminar s, com filial, un mot manllevat al llat escrit; no s un derivat de llum. En prendre illuminare, li ha estat llevada la e final, per la doble
ll hi ha estat conservada, com en els altres llatinismes collegi, intelligent,
expellir, parallel, etc.
s clar que, per un acostament al pseudo-primitiu llum, pot haver-se
produt una forma illuminar; per no havent aquesta forma esdevingut
general, s indubtable que ens cal donar la preferncia a la forma illuminar.
E B 26 endrea] om. B
V 1 qu] qu, B || 7 filium,] filium B
295
13 i 1923
Al Sr. R. S. S.
10
15
396
Nosaltres creiem que el mot catal amb qu havem de substituir lhbrid desahuci (que pronunciem desauci), s comiat, prolongament, com el francs
cong, del llat comeatum.
Avui ens limitarem a sortir al pas duna objecci que pot fer-se a comiat
com a substitut de desahuci, i s que comiat t la significaci ms general
dacci i efecte dacomiadar, o s de despedir. En abandonar una companyia, es pren comiat della; en dir adu a una persona que sen va, se li dna
comiat; per aix no soposa que es doni al mot comiat la significaci de desahuci. Ms fort s haver donat, com han fet els naturalistes, al nom peix, que
significa qualsevol animal que viu en laigua, la significaci restringida
que t en Zoologia. Aix s que t inconvenients greus, puix que animals que
en la llengua corrent sn anomenats peixos, tals com el pop o la balena, no
sn peixos per als naturalistes. Per el cas de comiat s tot altre, vist que un
desahuci s realment un comiat que es dna al llogater; amb totes les formalitats que la llei estableixi, etc., per un comiat a la fi. Cong, amb les
mateixes accepcions que comiat, t tamb la de significaci feta per un pro-
pietari a un llogater que, a lexpiraci del terme fixat o per qualsevol altra
ra, ha dabandonar la casa, etc., que li ha estat llogada.
Ara, que acceptat comiat en laccepci de desahuci, convindria potser,
com a traducci de desahuciar, dadoptar, no acomiadar o lexpressi donar
comiat, sin significar comiat o intimar comiat, expressions en qu el verb
indicaria suficientment que no es tracta dun comiat qualsevol sin dun comiat-desahuci.
20
296
14 i 1923
Que un castell ens adverteixi que usem malament el verb venir en espanyol, ho trobem b. Ara, com ha succet algun cop, que pretengui donar-nos
entenent que no usem b el verb venir en catal mateix, aix ja s una altra
cosa, i encara s pitjor quan els catalans, davant ladvertncia del castell,
ens inclinem a creure que potser t ra. Si no fos tan arrelat en nosaltres ls
de venir significant anar al lloc on s la persona a qui hom adrea la paraula, potser ja usarem avui els nostres verbs venir i anar donant-los la mateixa extensi que als verbs espanyols venir i ir.
El que no ha passat amb venir (de restringir la seva extensi sota la
influncia del castell) ha passat amb el mot senyor. Abans els catalans
diem senyor indistintament davant els noms de font i els cognoms; per
els castellans ens han fet creure que ls de senyor davant els noms de font
s erroni, i que davant dells ens cal emprar don. Dac les expressions com
Don Joan i Senyor don Joan Serra, calcades en les castellanes Don Juan i Seor
don Juan Serra. No: en catal, Senyor Joan s tan correcte com Senyor Serra;
i creiem que ja seria hora que ens deslliurssim del mot don.
Bandejat don, ens restaria senyor, que podrem usar davant qualsevol
nom propi de persona, com el monsieur francs; i, com a ttol menys cerimonis, tindrem encara En (N davant vocal, i Na femen).
Quant a la intercalaci, practicada per alguns, del mot En entre senyor i
el nom propi (Senyor En Joan Serra), ens sembla una imitaci servil del seor
don espanyol, que caldria rebutjar.
10
15
20
E B 551
V 1-2 espanyol] castell B || 8 espanyols] castellans B || 22 espanyol] castell B
397
297
16 i 1923
10
15
20
Cal combatre enrgicament, i per aix insistim a assenyalar-la, la falta greu

de gramtica que consisteix a tractar el terme relatiu (pronom o adverbi)
com un mot merament conjuntiu; la falta que es comet, per exemple, quan
en una oraci com on viu, sexpressa el complement adverbial del verb viu
mitjanant ladverbi hi (on hi viu) com si ja no estigus expressat per ladverbi relatiu on; o quan en una oraci com don prov sexpressa la determinaci circumstancial de prov per ladverbi en (don en prov) com si ja no
estigus expressada pel terme relatiu don; o, encara, quan en una subordinada com que considerem inexacte, sexpressa el complement directe de
considerem pel pronom feble el (queel considerem inexacte) com si ja no
estigus representat pel pronom relatiu que
Que es tracta duna falta arrelada a la prosa actual, ho proven fets com
el de trobar-la sis vegades en un article de mitja columna signat per un
escriptor que, per la seva carrera, havem de suposar que t una forta cultura gramatical:
I no s natural que all on shi parla una llengua, es tingui la pretensi
de parlar-nhi una altra.
niu de borrissol i molsa on shi trobarien b els que hi sojornessin.
una tortura que la naturalesa cuidar al seu temps de venjar-la
implacablement.
Car no s ben b llar nostra aquella en qu, en esperit, hi som
estranys.
al mitj natural on aquella parla, per nosaltres extica, hi s parlada
F 12-23 Escop (1923)
N 12-23 Lart. forma part duna srie que Ivon lEscop, fundador de la Lliga del Bon Mot, publicava a LVC dun temps en sota lep. genric de Problemes de la llar. Causes que minven lencs
de la llar. Sobre Mn. Ricard Arag, Ivan lEscop, vg. Mas i Solench (1992).
298
17 i 1923
Un bell exemple de les absurditats a qu condueix la traducci mecnica en

els nostres diaris: fa poc trobrem en un despatx telegrfic fueron engrosando, tradut per foren engrossant!
Prescindint que el verb corresponent a ladjectiu gros s engrossir i no
pas engrossar, farem esment en lenormitat de traduir fueron per foren.
398
s clar, que fueron del verb ser, s foren! Per el fueron del despatx no
s del verb ser sin del verb ir, i li correspon per tant anaren.
Cap catal, grcies a Du, no dir ni escriur mai foren engrossint en lloc
de anaren engrossint; i el foren engrossant del nostre diari s sols possible
en una traducci feta paraula per paraula sense penetrar el sentit de la frase.
Aquest disbarat que ara constatem s un digne pari del que notvem
en una altra conversa: se les enviaven per les hi trametien.
Caldria que les empreses periodstiques es preocupessin seriosament
del treball de traducci dels despatxos castellans, per tal que no fossin possibles els disbarats vergonyosos que tots els dies apareixen en llur secci
telegrfica.
10
15
F 2-3 LP (27 XII 1922), 5d

N 2-3 ... seguits de petits grups dhomes, que foren engrossant al seu pas..., ep. Conferncies.
La qesti del Marroc || 11-12 Vegeu CF 279.
299
19 i 1923
Ens sorprengu de trobar en un escrit de Mossn Riber un hi incorrecte:

Les nimes, em contava ell, no li feien por car heu de creure que les hi furtava els diners del caixonet introduint pel badall una candela llarga i
prima
Lexplicaci no podia sser altra sin que es tractava dun hi afegit pel
corrector [amb la qual cosa havia incor]regut en una falta tan greu. Per,
daltra banda, semblava estrany que, desprs de la campanya que sha fet
contra els hi abusius, un corrector avisat, que ms aviat hom creuria disposat a suprimir-ne, sentretingus a posar-ne. Creiem, per, que hem trobat
lexplicaci satisfactria de laddici que el corrector es permet en lescrit
de Mossn Riber.
Lautor, mallorqu, referint-se a les nimes, devia haver emprat les en
lloc de els. s sabut que els mallorquins fan en el datiu del pronom de tercera persona la mateixa distinci de gneres que nosaltres (i, amb nosaltres,
els antics) fem nicament en lacusatiu. El corrector, en trobar les, que ell
sent exclusivament com un acusatiu, volgu fer-ne un datiu i no se li ocorregu sin dafegir-hi un hi.
Per si les no s, en catal literari, un datiu, tampoc no ho s les hi, com
no ho s tampoc els hi. Si a nosaltres ens hagus escaigut de revisar lescrit
de Mossn Riber, li haurem fet notar el mallorquinisme en qu havia incor-
10
15
20
399
regut (en opini nostra, inacceptable) i li haurem proposat de reemplaar

les per els. Per el corrector, menys respectus envers lautor, sense consultar-lo, fu la seva correcci; i hem de convenir que no estigu gens afortunat, puix que, indubtablement, les hi s pitjor que les.
E 6 Per un error de composici, trobem aqu en loriginal la mateixa lnia que hi ha ms avall, en
el lloc que li pertoca (corrector es permet fer en lescrit de); a fi de salvar el sentit del text, hem
introdut entre claudtors els mots que ms o menys es poden correspondre amb els que falten.
F 1-4 Riber (1923)
V1 2 Les nimes] Les nimes
300
20 i 1923
10
15
Agafvem laltre dia un diari catal i, a penes comenada la lectura, hi trobvem el mot aconteixement; tot seguit hi trobvem el mot afici; ms enll,
el mot atropell. s en veritat enutjs de trobar a cada pas, en les nostres
publicacions, mots hbrids o purament espanyols, com s ara lograr o acmila. Per, ms endavant, en un article en qu es donava compte duna estrena, trobvem una cosa, en opini nostra, encara pitjor que aquells castellanismes: unes ratlles que deien: De la traducci ns autor En P. S
Aquesta construcci barroera, que ocorre profusament en la prosa
actual, s pitjor que aquells castellanismes de lxic; perqu aquests un hom
els veu fcils de remeiar repetint un cop i altre cop, en cada cas, que tal mot
s dolent i ha dsser reemplaat per tal altre, per exemple, aconteixement
per esdeveniment; mentre que lextirpaci de construccions com la mencionada no pot aconseguir-se amb simples receptes, ans poden solament evitarse mitjanant una formaci gramatical que la nostra gent est, en general,
lluny de posseir.
I, daltra banda, tan natural que sembla que hauria dsser que hom
escrivs s autor de la traducci En P. S., i no pas De la traducci ns
autor En P. S.!
301
21 i 1923
Al Dr. P. V.
El dgraf ch, que en espanyol representa un so anleg al nostre tx, t en francs un so anleg a la x catalana de xai, guixaire, etc. Per en francs antic no
400
tenia aquest so fricatiu, sin aquell so africat; un mot com flche, que ara
sona fleix, es pronunciava antigament fletxe.
Quan la nostra llengua medieval manlleva al francs un mot com flche
o reproche, hi transcriu, com s natural, ch per tx: fletxa, reprotxe. En canvi,
quan el catal modern manlleva al francs un mot com clich, en fa clix, no
clitx.
s el mateix cas de langls, que en els mots francesos dintroducci
antiga, com approach, dna a ch la pronncia tx (aproutx), per en els dintroducci moderna, com machine, dna a ch la pronncia x (maixin).
Quan en un manlleu recent trobem tx en substituci dun ch francs,
com per exemple en catxet, aix s degut indubtablement a la influncia
de lespanyol, sia que el mot ens ha pervingut per mediaci daquesta llengua (lespanyol lha pres del francs, i el catal, de lespanyol), sia que, agafant el mot del francs escrit, hem donat al dgraf ch la valor que t en
espanyol.
Quan avui, prenem al francs un mot amb ch, cal que donem a aquest
dgraf la valor de x; doncs, caixet, no catxet. Fletxa, reprotxe, com hem vist,
no abonen catxet, vist que foren introduts en catal en una poca en qu ch
francs no sonava x sin tx.
10
15
20
302
23 i 1923
Al doctor Ll. S.
Combatem en una daquestes converses, ls del mot don davant els noms
de pila, proposant demprar el ttol senyor el mateix davant aquests noms que
davant els cognoms o noms de famlia; i acabvem la nostra conversa declarant-nos contraris a ls de la frmula senyor En, que considervem una imitaci del seor don de lespanyol.
Ens fa notar un distingit collega que senyor En s una frmula que es
troba en catal antic. Certament. Per nosaltres, no deixem per aix de creure que el senyor En actual s una imitaci del seor don espanyol. El fet que
en lantic hagi estat usat senyor En justificaria, naturalment, el seu s actual.
Creiem, per, totes coses tingudes en compte, que de les dues frmules senyor En i Senyor s millor la segona, que s, de les dues, lnica realment
vivent i s evidentment ms planera, menys enfarfegada que la primera, tot
essent igualment respectuosa.
10
401

V 1 converses,] converses B || 5 de lespanyol] del castell B || 7 nosaltres,] nosaltres B || 8 espanyol]
castell B
N Endrea Possiblement, Llus Segal || 1 Vegeu CF 296.
303
24 i 1923
30
Ha vingut a les nostres mans una fulla dinscripci al campionat mundial de

lawn-tennis que tindr lloc a Barcelona. La fulla est redactada en francs.
No hi ha, naturalment, res a dir-hi, tractant-se com es tracta dun campionat
internacional. Al contrari, donat el frvol catalanisme dels elements directors de lesport catal i donat que entre els premis oferts figuren copes regalades per membres de la famlia reial, s dalegrar-se que no shagi ocorregut
als organitzadors del campionat descriure aquella fulla en espanyol.
Entre els premis nhi ha un dofert per lAssociaci de Lawn-tennis de
Catalunya, i en la fulla, escrita en francs, figura el nom daquesta entitat en
espanyol: Asociacin de Lawn-tennis de Catalua. I a aix s que hi ha
alguna cosa a dir. No, naturalment, als redactors de la fulla, que no han fet
sin respectar el nom oficial de la dita Associaci; per s als membres daquesta, puix que s lamentable que ostenti un ttol castell una associaci
catalana, la gran majoria dels membres de la qual sn segurament catalans
i alguns, versemblantment, dhuc nacionalistes.
Siga com siga, no es pot dir que hagin fet mal fet els redactors de la
fulla en respectar el nom oficial de lAssociaci. El que hom no comprn tan
fcilment s que no hagin seguit el mateix criteri amb el nom de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest, lgicament, lhavien de deixar en catal, i
ells lhan tradut, per no precisament en francs, que s la llengua en qu
est redactada la fulla, sin en espanyol.
Justament tenim sobre la taula, en escriure aquestes ratlles, una edici
anglesa dels poemes de Manuel de Cabanyes, on llegim: and of the library
of the Institut dEstudis Catalans, from all of whom Els redactors de la
fulla, potser catalans, no haurien segurament gosat a deixar en catal el nom
del nostre Institut.
s una regla a seguir que els ttols oficials no deuen traduir-se. Per si hi
ha un cas en qu els catalans fem potser b de traduir-los, s precisament quan
en un escrit catal cal citar una entitat catalana de ttol castell. Confessem
que si algun cop ens escaigus de parlar de lentitat titulada Asociacin de
402
10
15
20
25
lawn-tennis de Catalua no tindrem cap escrpol danomenar-la Associaci

de lawn-tennis de Catalunya, i pensarem que amb aix li fem un favor.
F 23-24 Cabanyes (1923: v)
N 23-24 My warmest thanks are due to [...] the Library of the Institut dEstudis Catalans, from all
of whom I have received welcome assistance on minor points.
304
25 i 1923
Sn curioses les vicissituds per les quals ha passat el mot qual en el catal
escrit.
Qual era en catal antic, no solament un mot relatiu, sin interrogatiu
(Qual de les dues escollir?): Si qual interrogatiu hagus persistit, llavors, en
possessi de dos adjectius interrogatius, qual i quin, podrem potser intentar
destablir entre ells una diferncia anloga a la que existeix en angls entre
els seus dos adjectius interrogatius which i what. Per qual interrogatiu ha
desaparegut del tot, reemplaat per quin; qual ha restat sols com a relatiu. I
s aquest qual que ha estat fortament batzegat, uns cops per la influncia
castellana, daltres per les pensades poc felices de certs descastellanitzants.
El fet dexistir en espanyol un el que equivalent a el qual (Ex.: aquel
libro, del que hemos hablado) ha provocat la introducci en catal dun el
que amb la valor de el qual (aquell llibre, del que hem parlat), el que del
qual trobem innombrables exemples en el catal escrit dels nostres dies.
Mentre que aquest el que erroni sestenia en el catal literari, qual era
utilitzat per a traduir cuyo (Ex.: larbre, quals arrels sestenen). Per un costat restringem ls del mot qual reemplaant el qual per el que, i per laltre
li donvem un valor que mai no havia tingut, fent-li significar cuyo, oblidada la perfrasi antiga el del qual.
Desprs vingu la persecuci del mot qual. Sens dubte perqu ens sembl un mot poc catal (a causa de la seva identitat amb el mot espanyol cual),
tractrem de reemplaar-lo per quin. I llavors sorg en catal la combinaci
el quin, que encara trobem abundosament en la premsa forana i, ai! tamb,
en obres destinades als infants. I amb quin fou reemplaat el qual traducci
de cuyo (Ex.: larbre quines arrels sestenien), quin tant o ms usat encara
que el quin substitut de el qual.
(Seguir)
10
15
20
25
403
305
26 i 1923
(Continuaci)
10
Aix motiv una forta campanya a favor de el qual i de la perfrasi el del

qual: mai no havem dusar el quin en lloc de el qual, mai no havem dusar
el que amb la valor dun relatiu equivalent a el qual, sin solament amb la
valor dun antecedent (el) ms un relatiu (que): en El llibre del que parlvem,
el que s incorrecte; en El meu llibre i el que tu tens, el que s correcte.
Per tot treballant per al restabliment del mot qual, cal assenyalar dos
casos en qu el llenguatge actual usa indegudament el mot qual. Cada qual
s inadmissible, s cadasc o cadascun. A tal i qual i a tal o qual cal oposar
tal i tal i tal o tal (en francs tel et tel, tel ou tel). I cal aix mateix advertir
que encara que lo qual s la qual cosa, convindria que no deixssim dusar
tamb com a relatiu neutre, el mot qu (Ex.: Sesdevingu aix i all; de qu
hem dalegrar-nos, o s de la qual cosa hem dalegrar-nos), qu que en certs
casos s preferible a la qual cosa.
306
28 i 1923
10
15
404
El manteniment o la supressi de la n final no estan ben fixats en un cert

nombre de mots savis. Per exemple:
Sha de dir metan o met? s lcit poligon o gramofon al costat de colof o de oce?
I, encara, el fet que el prolongament catal dun mateix mot llat, com
unum, bene, aparegui uns cops amb n (un, ben) i altres cops sense n (u, b)
origina vacillacions entre les formes amb n i les formes desprovedes de n.
En el cas de un i u la gent indubtablement vacillen entre ambdues formes
quan volen denominar el nombre abstracte 1 (es sent dos i un fan tres i dos
i u fan tres); tamb es noten vacillacions en ls de ben i b; certs escriptors
admeten, al costat del sis, set, etc., les formes sisn, setn, etc., que daltres
no accepten.
Examinem, avui, el cas de un i u. Un numeral qualsevol, per exemple,
quatre, s un mot que t diferents accepcions: A. Numeral cardinal. Ex.:
Quatre quilmetres. B. Numeral ordinal. Ex.: El quilmetre quatre. El quatre de gener. C. Nom (duna xifra, duna carta, dun nmero, etc.). Ex.: Vinti-quatre sescriu amb un dos i un quatre. El quatre de copes. El nmero qua-
tre. Ara b, el numeral prolongament de unum, s un en el cas A i u en els B

i C: Un quilmetre. Ells han fet dos quilmetres i nosaltres un. El quilmetre
u. Lu de gener. Dotze sescriu amb un u i un dos. El nmero u.
Donada aquesta diferncia entre un i u (el primer un adjectiu numeral
que designa un nombre i el segon un adjectiu ordinal o un substantiu, o s
el nom duna cosa), 1 nombre abstracte ha dsser un. Si diem un pam i dos
pams fan tres pams, s lgic que diguem un i dos fan tres, i no pas u i dos fan
tres.
La mateixa diferncia que entre un i u hi ha entre vint-i-un i vint-i-u,
trenta-un i trenta-u, etc.
20
25
E B 566
V 3 Sha] hom ha dubtat un temps si shavia B | met?] met; B | s] hom es pregunta si s B
|| 4 oce?] oce. B || 9 es] se B || 18 Ara] Doncs B | A] A, B || 22 nombre] nombre, B | s] s, B
307
30 i 1923
Prolongaments de bonum sn bo i bon.

Bon s una forma anterior a bo. En tenir lloc la caiguda de les n finals,
que mud vin (de vinum) en vi, pan (de panem) en pa, plan (de planum) en
pla, etc., bon anteposat al substantiu en combinacions com bon home, formant amb el substantiu com una espcie de mot compost, equiparada la
seva n final a una n interior, subsisteix, com vin en vinagre (vin agre). Bon,
posposat al substantiu o usat predicativament, esdev bo (home bo, lhome
s bo); per, anteposat al substantiu, conserva la seva n ( bon home).
El catal, a diferncia de lespanyol, t un sufix que li serveix per a treure de qualsevol numeral cardinal lordinal corresponent: el sufix , que trobem en sis, dotz, trenta-dos, etc. A aquests numerals ordinals donen
alguns escriptors la mateixa flexi que a bo, o s admeten per a llur mascul una forma en i una altra en n emprant aquesta o aquella segons vagin
anteposats o posposats al substantiu que determinen: Carles set, per El
setzn segle. s un s que ens sembla perfectament admissible, per que no
creiem que degui fer-se obligatori, vist que la llengua parlada no coneix sin
les formes en (el sis pecat capital, el sis pis) i amb aix no fa sin arrenglar els ordinals en qesti dins la categoria dels altres adjectius terminats
primitivament en n (pla, ple, fi, etc.), dels quals solament bo ha conservat la
seva forma en n.
Notem, tot passant, la tendncia, que cal combatre, a reemplaar els
10
15
20
405
25
numerals en , de formaci catalana, per numerals presos del llat (en rigor,
els prenem de lespanyol: quint, sext, sptim, etctera), i, quan fan de fraccionaris, per numerals en au imitant els espanyols en avo (per exemple,
quan diem sis quinzaus, en lloc de sis quinzens).
E B 79
V 1-8 Prolongaments ... (bon home).] om. B || 9 de lespanyol] del castell B || 12 s] s, B || 16 degui]
hagi de B || 21-25 Notem ... quinzens).] om. B
308
31 i 1923
10
15
20
En els compostos del numeral unum, la forma amb n s un adjectiu i la

forma sense n s un pronom: Algun, cada un, cadascun sn adjectius; alg,
cada u, cadasc, ning sn pronoms (aix com u en tot s u).
Algun s un adjectiu i fa, en el femen, alguna. (No parlem ac de les formes de plural, en qu la distinci entre ladjectiu i el pronom no s la mateixa que en el singular i ls de les quals no dna lloc a cap dubte.) Ex.: Algun
dia. Alguna nit. Llibres? en tinc algun. Plomes? en tinc alguna. Alg s un
pronom i s invariable. Ex.: Ha vingut alg? Alg ha dit que aix no s veritat. Fixem-nos b: alg s lequivalent de alguna persona, mentre que algun
s un mot atributiu, que qualifica un nom expressat o sobreents. Alg tradueix alguien, algun tradueix algn o alguno. Algun cop hem sentit a dir, referint-se a un grup dhomes, alg dells. Aquest alg t, naturalment, la seva
explicaci, per s indubtablement preferible algun. Referint-nos a un grup
de dones, direm alguna delles, i el mascul de alguna no s alg, sin algun.
La mateixa diferncia que hi ha entre alg i algun (femen alguna), hi
ha entre cadasc i cadascun (femen cadascuna); i aix, en un passatge com
el segent, trobarem ms just cadascun que no cadasc: El moliner acompany els dos captaires a lhostal. Tot fent cam, els dos captaires observaven
el tarann del moliner i cadasc creia endevinar s cert que en algun cas
sembla lcita la substituci de ladjectiu cadascun pel pronom cadasc, per
en la mateixa mesura que s practicada la substituci de tots per tothom.
Quan partiren eren una quarentena, i tothom caminava amb delit. Parallelament: quan partiren eren una quarentena, i cadasc duia el seu gos.
E B 82
V 22 delit. Parallelament] delit; parallelament B
406
309
1 ii 1923
En catal tenim el substantiu pla, corresponent a lespanyol llano. Pla ve de

planum, i la forma anterior a pla fou plan.
Al costat de pla, tenim en el catal corrent el mot plan; per fra un
error de creure que aquest plan s aquella forma primitiva de pla: no s sin
el mot espanyol plan. Mitjanant els dos mots pla i plan, fem en catal la
mateixa distinci que fa lespanyol entre els seus llano i plan. La llengua no
perd, per, gran cosa renunciant a fer aquesta distinci, que ja no feia en el
plural, on plans volia dir llanos i planes; per qu creiem que no hem de
vacillar gens a acceptar la substituci sistemtica de plan per pla, ja practicada per molts.
Per no s solament plan que cal rebutjar, sin plano, i el substitut natural de plano s tamb pla. Substituts plan i plano per pla, aquest mot es
troba reunir les significacions dels tres mots espanyols llano, plan i plano;
s el mateix cas del mot francs plan. Aix t un inconvenient, que el nostre estat de supeditaci a lespanyol ens fa semblar greu, i s que, essent pla
un mot que ocorre en la toponmia catalana donant denominacions com Pla
de Barcelona, Pla dUrgell, etc., la traducci de plano de Barcelona, per exemple, coincideix amb la denominaci de la regi anomenada Pla de Barcelona.
Per, en realitat, aquest inconvenient no s de tal magnitud, que justifiqui
en cap manera la conservaci del castellanisme plano ni tan sols, potser, la
invenci del mot plnol, amb qu alguns han cercat de substituir-lo.
10
15
20
E B 528
V 1 lespanyol] el castell B || 5 espanyol] castell B || 6 lespanyol] el castell B || 13 espanyols] castellans B || 15 a lespanyol] al castell B || 19 magnitud,] magnitud B
310
3 ii 1923
Com bo i bon, i com b i ben: t i ten.

En lindicatiu no es diu sin t. En limperatiu es diu t i ten, per no
indistintament. T no susa sin (sempre sense pronoms afixats) en donar
una cosa invitant a prendre-la: T el llibre que mhavies demanat. En els
altres casos, limperatiu no fa t, sin ten: Ten la corda ben fort. T aix i tenho ben agafat. Ten pacincia. En concurrncia amb ten, existeix avui, tendint
a eliminar-lo, un tingues creat a imitaci de digues, sigues, vulgues, etc. (Ex.:
407
10
15
Tingues pacincia, home.) El dia que aquest tingues (que creiem perfectament admissible) suplants ten, tindrem en el plural, perfectament diferenciats, teniu i tingueu (corresponents morfolgicament i semnticament a
t i tingues).
En els compostos de tenir (entre els quals no es compta pretenir, que no
s pretenir, sin pretendre!), notem vacillacions entre les formes en (sost)
i les formes en n (sostn) amb una preponderncia, per, daquestes (que
sn les preferides en la llengua literria i les soles possibles en afixar un pronom (sostn-les, no sost-les); per aquestes formes en n es troben ja estalonades per formes en ingues (sostingues), les quals indubtablement rebrien
una forta impulsi, potser irresistible, el dia que tingues aconsegus suplantar definitivament la forma ten.
E B 175
V 14 (sostn)] (sostn), B || 15-16 pronom (sostn-les] pronom: sostn-les B || 18-19 suplantar] de suplantar B
311
4 ii 1923
10
15
408
En els mots hereditaris tota n intervoclica (vinum) esdevinguda final per la

caiguda de la desinncia llatina (vin), acaba per desaparixer sense deixar el
menor rastre (vi), no com en francs, en qu la n ha desaparegut desprs de
nasalitzar la vocal precedent.
Per aix no s un obstacle que el catal posseeixi nombrosos mots
hereditaris terminats en n precedida de vocal, tals com gran, mn, pregon,
pren, ven, en qu la n prov dun nd llat, i les formes verbals en n provinent
de nt llat, com van, han, sn, estan, etc.
Posseint el catal tants de mots populars en n precedida de vocal, no essent aquesta estranya al catal, s clar que, en agafar un mot llat o grec que
presenta una n intervoclica, podem perfectament conservar aquesta n en el
cas que esdevingui final per la supressi de la desinncia llatina o grega.
En manllevar un mot al llat o al grec, no lhavem pas de sotmetre a tots
els canvis fnics que el mot hauria sofert si hagus passat evolutivament
daquelles llenges al catal, i, si llevant a un mot com diaphanes la desinncia extica, es troba acabar en n precedida de vocal, no perqu
Stephanus sha convertit evolutivament en Esteve, i orphanus en orfe, i organum en orgue, estem obligats a llevar-li aquella n, sobretot si tenim en compte que el catal posseeix una infinitat de mots populars terminats en n pre-
cedida de vocal. No: podem perfectament adoptar difan al costat de Esteve

com el francs ha adoptat diaphane al costat de tienne (Stephanus:
Estiefne: tienne).
Per qu no podrem conservar la n de diaphanes? No certament perqu el catal no tingui mots en n (gran, mn, etctera). Perqu la n intervoclica esdevinguda final cau en catal? Si aix exigs diafe, llavors, tenint
en compte que ph intervoclica esdev v (Cp. Stephanus: Esteve), de diaphanes haurem de fer diave; i, ms encara: mudant el catal, en els mots
populars, di seguit de vocal en j (Cp. Diurnus: jorn), caldria transformar diaphanes en jave!
20
25
E B 459
V 15 diaphanes] diaphans B || 23 Per] Per B | diaphanes] diaphans B || 26-27, 28-29 diaphanes] diaphans B
312
7 ii 1923
En manllevar, doncs, un mot llat o grec, ens s perms de conservar-hi una

n intervoclica esdevinguda final. Aix no vol dir que calgui conservar-la
sempre.
Quan la n s una de les lletres radicals del mot manllevat, com la n de
conus o la de polygonos (compost de poly i gonos), ha dsser per regla general conservada: con, polgon. Per quan la n forma part dun sufix de derivaci o duna terminaci equiparable a un daquests sufixos, llavors s en
general preferible la seva supressi: anserinus anser.
Aquesta regla comporta, per, un cert nombre dexcepcions. Tal mot,
evidentment dorigen erudit, el trobem ja transformat en desacord amb
aquesta regla i tot porta a respectar el fet consumat: tal s el cas de ocanos,
que, canviat desdrixol en pla, ha estat assimilat als nombrosos mots terminats en nus i transformat per tant en oce. Tal altre mot, tot pertanyent
a una categoria de mots en qu la n s suprimida, ha de conservar-la si no
volem que vingui a confondres amb un mot del qual conv diferenciar-lo:
tal s el cas de carbonem, adoptat per a significar un element qumic, el qual
mot desprovet de la n, es confondria amb carb.
Com es veu, el problema del tractament de la n intervoclica en els
manlleus llatins i grecs, no est exempt de dificultats. No anem ac a enumerar els mots que constitueixen una excepci de la regla damunt citada, ni
a examinar els casos no encara definitivament resolts; el nostre objecte, en
10
15
20
409
25
aquestes converses, no ha estat sin fer veure que la conservaci de la n final

en els mots dorigen erudit s perfectament lcita per b que en els mots
hereditaris hagi estat suprimida tota n intervoclica esdevinguda final per
la caiguda de la desinncia llatina (vinum: vinu: vin: vi).
E B 308
V 1 doncs] om. B || 13-17 Tal ... carb.] om. B || 18 Com es veu, el] El B || 22 aquestes] aquesta i en
altres B | fer] de fer B
313
8 ii 1923
10
15
Una conseqncia de la supeditaci duna llengua a una altra s que hom cregui que cada mot daquesta ha de tenir en aquella un mot que li correspongui exactament. Lespanyol, derivat de ladjectiu simultneo, t un verb simultanear; litali, el francs, langls prescindeixen molt b daquest verb; per
el catal no pot prescindir-ne. Llavors manlleva aquest verb a lespanyol, i en
fa simultanejar.
Simultanejar s una formaci defectuosa. Hom ha cregut veure-hi el
sufix de derivaci que hi ha en pasear, marear, etc.; i, com al sufix espanyol
ear, correspon el sufix catal ejar, simultanear ha estat catalanitzat en simultanejar. Per en simultanear no hi ha el sufix ear; simultanear s tret de
simultneo, canviant simplement la terminaci nominal o en la terminaci
verbal ar, com cantar de canto.
Si de simultani volem formar un verb en ar, aquest hauria dsser
simultanear (com de lnia, alinear), o b, en el cas dutilitzar el nostre sufix
ejar, simultaniejar (com de desvari, desvariejar), o b encara, emprant el
sufix itzar, simultanitzar (com de homogeni, homogenitzar).
E B 558
V 3 Lespanyol] El castell B || 5 a lespanyol] al castell B || 8 espanyol] castell B
314
9 ii 1923
No s rar el fet de suposar la presncia dun sufix en un mot que realment

no el cont.
En alguns mots espanyols que presenten el grup ea havem cregut veure
410
els catalans el sufix de pasear, marear, etctera; llavors havem catalanitzat

aquells mots intercalant una j entre la e i la a, vist que al sufix ear espanyol
correspon el sufix ejar. Aix, a simultanear havem fet correspondre simultanejar, a espontanearse espontanejar-se, a maleable malejable, a marea mareja.
Dins mateix del catal, verbs derivats de mots en s mitjanant la terminaci verbal ar, han estat identificats als verbs formats amb el sufix itzar.
Aix han nascut les formes errnies improvitzar, matitzar, etc., que tan
sovint trobem usades en substituci de improvisar (de improvs), matisar (de
mats), etc.
Anlogament, alg ha volgut veure en sal (del francs salon, de litali
salone) un derivat de sala mitjanant el sufix catal o, i com que aquest sufix
serveix per a formar diminutius, ha prets que sal no pot significar sal (o
s saln) sin sala petita!
10
15
E B 349
V 3 espanyols] castellans B || 5 espanyol] castell B
315
10 ii 1923
Des que havem reprs en La Publicitat catalana les nostres converses filolgiques, havem rebut nombroses cartes, ads demanant-nos aclariments
sobre algunes de les qestions tractades per nosaltres, ads denunciant-nos
faltes de gramtica o de lxic en qu ha incorregut aquest o aquell escriptor,
ads demanant-nos o suggerint-nos la soluci dalgun dels mltiples problemes a resoldre en lobra de depuraci i fixaci del catal literari. Una gran
part daquestes cartes han estat contestades en converses anteriors, i si daltres no ho han estat encara, aix s (i aquesta explicaci, la devem a llurs
autors), per tal com, denunciat en elles un mot dolent (lograr) o mal usat
(brostar per brotar) o demanat el substitut de tal o tal castellanisme (permanixer, floreixent), la resposta a cadascuna delles no dna matria suficient per a una conversa, i llavors esperem, per a contestar-les, a tenir plegades una srie de faltes o de castellanismes anlegs.
Una mena de qestions no seran, per, sin excepcionalment contestades: les qestions ortogrfiques. Per exemple, un senyor ens pregunta quina
de les tres grafies janer, jener i gener s la bona i per qu. La contestaci a
la primera pregunta la trobar en el Diccionari Ortogrfic de lInstitut, i
nosaltres no lin podem pas donar cap altra. Quant a la segona pregunta,
podem atraar-lo a una nostra conversa de dos o tres anys endarrera, i all
10
411
15
20
25
veur les raons que hi ha per a preferir gener a janer (no hi trobar certament January angls, que ell, que sembla partidari de janer, invoca; per hi
trobar litali gennaio i lespanyol enero, prolongaments, com el catal gener,
dun genuarium del llat vulgar). Els lectors habituals de les nostres converses ens agrairan sens dubte que no ens entretinguem ac a respondre preguntes, com aquestes, sobre qestions ja resoltes, quan nhi ha tantes de sintctiques i de lexicogrfiques que esperen encara una soluci satisfactria.
N 18-20 Vegeu CF 46, CF 95, CF 192 i CF 193.
316
11 ii 1923
10
15
20
25
412
Diferents vegades havem fet esment en aquestes converses dalgunes de les

faltes de gramtica que tan sovint es troben en la majoria de les publicacions catalanes. Lexistncia daquestes faltes s sempre lamentable, per ho
s sobretot si figuren en un llibre destinat als infants. Per aix ens ha apesarat vivament la lectura duna carta oberta que ens ha estat adreada per
un mestre de Barcelona, en la qual ens assabenta de les nombroses incorreccions de llenguatge duna obreta de publicaci recent, Els viatges de
Gulliver, de la Biblioteca Virolet.
Copiem de la carta del dit mestre, el senyor A. Martorell: ledici s
molt acurada; les illustracions, de Junceda, delicioses, per les errades gramaticals empedren lobra de dalt a baix. Noms en els dos primers captols
(cinc planes i mitja) i en una primera llegida, nhavem registrades trentacinc!
Segueix la llista de les faltes notades, entre les quals hi ha un qual amb
la valor de cuyo, un per a que en lloc de perqu, un tan en lloc de tant, diferents casos de per a en lloc de per, diferents casos de complement directe
introdut amb la preposici a, dos exemples de hi abusiu (un cami on hi
anava), un cas de varis emprat com a adjectiu determinatiu (equivalent a
plusieurs), castellanismes com lograr, quefe, formes errnies com poguer,
volguent, treguent.
I transcriu el senyor Martorell a continuaci alguns passatges talment
construts diu ell, que els nois difcilment en poden treure lentrellat. Un
daquests passatges fa aix: Intil dir que en veure al, per a ells, extraordinari gegant que prenia sovint tan convenient admincol i sel posava tranquilament al cap, els concurrents canviaren els comentaris llurs dadmiraci
i destranyesa. (Pg. 12).
F 7-8 Swift (1922)

N 9 Es tracta duna carta oberta (vg. ln. 5-6) feta pblica? Si s aix, on? No en consta cap ref.
a les relacions bibliogrfiques de lautor addudes a Centenari Artur Martorell (1994) ni a Defis
i Peix (1995); la recerca hemerogrfica sobre el particular ha estat altrament infructuosa. El que
s que hi ha documentat en el sentit que aqu sapunta s que, en la segona part dun art. dArtur
Martorell (1923) aparegut poc abans daquesta CF, aquest es plany de com els nostres literats,
en general, escriuen a la babal, sense respecte a les lleis gramaticals i de com no volen seguir
el cam precs i dreturer que els han marcat els tcnics el tcnic, lescorcollador del nostre idioma (Fabra, de qui recomana la lectura de Fabra 1915).
317
13 ii 1923
La constataci duna trentena de faltes greus de sintaxi i morfologia en solament cinc planes duna obra destinada als infants, es presta certament a
comentaris dolorosos. Heus ac els que fa el senyor Martorell en la seva
carta, els quals ens sembla interessant de copiar.
Les errades que havem indicat sn gaireb totes de sintaxi, que pel fet
dsser poc visibles, fan ms mal a la llengua i costen ms de desarrelar. Sn
les que cal ms combatre, puix la seva fixaci pot arribar fins a pertorbar la
llengua parlada del dem.
Ja ens fem crrec del difcil que s apendre gramtica quan la manca de
tradici gramatical, la manca de temps, la mala preparaci primria i secundria, sinterposen en el nostre cam. s amb molta pena que fem retret a
lautor de les faltes esmentades; per linters del catal i dels nostres nois
ens hi obliga.
Que no sesforcin, si volen, a apendre gramtica, els escriptors; per que
almenys spiguen fer-se corregir les seves obres pels que en saben I que els
editors no deixin sortir dels seus tallers cap obra (especialment si va dirigida als nois) que no sigui duna correcci absoluta.
El senyor Martorell acaba la seva obra fent vots perqu els nous volums
de la Biblioteca Virolet uneixin a la perfecci ortogrfica (ja assolida en els
Viatges de Gulliver), la deguda correcci de lxic i de sintaxi.
10
15
20
N Vegeu CF 316.
413
318
14 ii 1923
10
15
20
25
No havent-hi una tradici tipogrfica catalana, s freqent de trobar-se amb

tota mena de vacillacions en aquells casos en qu lespanyol no ens pot servir de guia. Una cosa sembla particularment difcil de fer comprendre als
nostres tipgrafs, i s que un mot en qu la vocal final es troba reemplaada per un apstrof forma amb la sllaba inicial del mot segent un tot inseparable: en lhome, els quatre signes l, apstrof, h i o formen un tot inseparable exactament com els quatre signes b, l, a i n, de la primera sllaba del
mot blancor. Doncs, en passar duna ratlla a laltra, lhome ha danar tot ell
al final de la primera, o tot ell al comenament de la segona, o b, si no s
possible ni una cosa ni laltra, la primera ratlla ha dacabar en lho- i la segona comenar en me.
La regla damunt establerta fa que un ttol com Escola Municipal dArts
i Oficis no pugui distribuir-se en tres ratlles com el corresponent castell
Escuela Municipal
de
Artes y Oficios
No escriurem pas:
Escola Municipal
d
Arts i Oficis
Per encara menys, com fan molts:
Escola Municipal
de
Arts i Oficis
El castell, en casos com aquest, pot distribuir el ttol en tres ratlles: el
catal (com el francs) lha de distribuir en dues:
Escola Municipal
dArts i Oficis
E B 51
V 2 lespanyol] el castell B
414
319
15 ii 1923
El bloc anglo-sax, s cert, funciona encara ms negativa que positivament.

Quan dos adverbis en ment es succeeixen com en el passatge transcrit,
suprimir en lun dells la terminaci ment s una cosa evidentment artificiosa. Nosaltres havem estat sempre partidaris de conservar aquesta terminaci en tots els adverbis (ms negativament que positivament).
Al costat daquesta frmula, que s ladoptada pels francesos i els italians, trobem usades en la llengua actual dues altres frmules, que consisteixen, luna a suprimir la terminaci ment en el primer adverbi (ms negativa que positivament), laltra a suprimir aquesta terminaci en el segon
adverbi (ms negativament que positiva). Ambdues sn, com havem dit, altament artificioses; per mentre la primera s estranya al catal antic i segurament deguda a una imitaci de la frmula espanyola, la segona es troba
abundosament usada pels nostres escriptors medievals. Si, doncs, per evitar
la proximitat de dos mots acabats en ment volem suprimir aquesta terminaci en lun dels dos adverbis ls antic ens autoritza per a suprimir el
segon ment, per no el primer com fan els espanyols. Ara, que a qualsevol
de les dues frmules, creiem superior la frmula francesa, de qu per altra
part trobem tamb nombrosos exemples en els nostres autors medievals.
Segons nosaltres, la frmula que caldria adoptar com a normal s la
francesa (ms negativament que positivament), podent-se, per, admetre,
com a artifici estilstic, la supressi del segon ment, per rebutjant-se en
absolut la frmula espanyola (ms negativa que positivament).
10
15
20
E B 258
V 3 es] se B || 13 espanyola] castellana B || 16 adverbis] adverbis, B || 17 espanyols] castellans B || 18
frmules,] frmules B || 23 espanyola] castellana B
320
16 ii 1923
Quan, en un mot escrit, dues lletres vocals es troben separades per una lletra consonant duplicada, s de regla, en partir el mot (per exemple, al final
duna ratlla), dadjuntar la primera de les dues consonants iguals a la primera vocal i la segona de les dues consonants a la segona vocal. Aix, un mot
com innat es divideix in-nat; un mot com dosser es divideix dos-ser.
415
10
15
20
En el cas en qu la lletra duplicada representa una consonant geminada, o s dos sons consonntics, la divisi grfica correspon a la divisi
sillbica del mot: innat s un disllab que cont les dues sllabes in i nat.
Per en el cas en qu la lletra duplicada representa una consonant simple,
o s un so nic, llavors la divisi grfica no correspon a la divisi sillbica
del mot: dosser s un disllab que cont les dues sllabes do i sser. Anomenant sllabes grfiques els grups de lletres inseparables en qu es pot dividir un mot escrit, podem dir que dosser es compon de les dues sllabes grfiques dos i ser, i com el mot dosser, pronunciat, s la successi de les dues
sllabes fniques do i sser, tenim que les sllabes grfiques no shi corresponen exactament amb les sllabes fniques.
Per aix no s cap argument decisiu (com creu el Sr. N. R.) a favor de
la divisi grfica do-sser, puix que, tant en catal com en les altres llenges,
hi ha molts casos en qu la divisi grfica i la divisi fnica no solament no
coincideixen sin que ni s possible de fer-les coincidir.
E B 48
V 5 innat] innat, B || 7, 10 s] s, B || 14 com] com que B || 17 Sr.] senyor B
321
18 ii 1923
10
15
416
Una cosa sn les sllabes de qu es compon un mot, i una altra, els grups de
lletres inseparables en qu es pot dividir el mateix mot escrit. Generalment
es corresponen, per no sempre; i dhuc hi ha casos (diem en la conversa
dahir) en qu no hi hauria pas manera de fer-les correspondre.
Per exemple, un mot com noble, tant si el descomponem en no i ble,
com si el descomponem en nob i le, en cap dels dos casos les seves sllabes
grfiques no es corresponen amb les sllabes fniques de qu consta, les
quals sn nob i ble. Fixar, que sona fics, no pot sser dividit de manera que
les seves sllabes grfiques es corresponguin exactament amb les fniques.
Aix mateix dotze, en qu el trnsit de la primera sllaba fnica a la segona
t lloc dins la t, no darrera la t (dot-tze).
Davant casos com aquests en qu havem necessriament de renunciar
a fer coincidir la divisi grfica amb la divisi fnica, res no ens obliga, en
casos com dosser o terra, a rompre amb el bon costum antic de separar les
consonants duplicades, que evita de comenar una sllaba grfica (i qui diu
una sllaba diu una ratlla) amb un grup de lletres (ss, rr) desusat en posici
inicial. Podem, aix, no solament conservar lhabitud de partir un mot com
dosser en dos i ser, sin reprendre la de partir un mot com terra en ter i ra,
com ho havem fet fins a lhora en qu els espanyols tingueren la pensada,
poc feli certament, de partir tierra en tie i rra.
20
E B 49
V 3-4 (diem ... dahir)] om. B || 8 Fixar ... fics,] Fixar (que sona fic-s) B || 10-11 Aix ...
(dot-tze).] om. B || 12 aquests] aquests, B || 18-20 ra, com ... rra.] ra. B
322
20 ii 1923
Se nha parlat vegades, del doncs causal! En llibres, revistes, diaris, conferncies Per encara hi ha molta gent (i, entre ells, collaboradors de diaris,
redactors de revistes catalanistes i dhuc autors de llibres per a infants!) que
semblen no haver-se adonat de la campanya contra el doncs causal, i continuen usant-lo tranquilament en llurs escrits.
El doncs causal s un castellanisme. Al mot pues espanyol correspon en
catal doncs, llevat dun cas: quan el pues s causal. Traduir per doncs dhuc
aquest pues s el que ha originat el doncs causal que combatem.
Llueve; pues no salgamos s, en catal, Plou, doncs no sortim.
Pues qu han dicho? s, en catal, Doncs, qu han dit?. Llavors un
Debe estar enfermo, pues no ha venido s tradut errniament per Deu
estar malalt, doncs no ha vingut. Heus aqu un cas de doncs causal.
Per si s lamentable de trobar tants de casos de doncs causal, encara
s potser ms desconsolador de constatar casos de puix per doncs. Perqu el
que escriu puix en lloc dun doncs bo, s que ja sha adonat que hi ha un
doncs que cal combatre el fams doncs causal, que cal reemplaar per
puix, per llavors, creient anar pel bon cam, reemplaa tot doncs per puix,
dhuc el que no s causal, i comet aix el mateix castellanisme que tracta de
combatre i que consisteix a traduir el mot pues per un mateix mot catal en
tots els casos: els que fan s del doncs causal tradueixen constantment pues
per doncs; ell tradueix constantment pues per puix. I no cal dir que traduir
el pues no causal per puix s un disbarat tan gros com el de traduir el pues
causal per doncs.
Llegem laltre dia en un diari catal: s necessari, puix, que les
Cambres de Comer, les dIndstria i les Agrcoles ho facin entendre aix
al Govern. No; no s puix que calia usar aqu, sin doncs. El doncs que
cal rebutjar s el que hom usa malauradament tan sovint per a introduir
proposicions en qu sexplica o justifica el contingut duna altra proposi-
10
15
20
25
417
30
ci, el doncs usat com a sinnim de perqu o ja que o vist que, el doncs causal!
E B 266
V 5 tranquilament] tranquillament B (cf. Diccionari ortogrfic: tranquilament [o tranquillament])
|| 6 espanyol] castell B || 21 per ... pues] per un error de composici, no apareix a LP; ho hem
restitut dacord amb ladvertiment del mateix Fabra en una nota al peu de la conversa segent;
B tamb ho restitueix
323
21 ii 1923
10
15
20
25
418
Mentre un mot com grossa es descompon en les sllabes grfiques gros i sa,
un mot com sella es descompon en les sllabes grfiques se i lla; i aix s
perqu en catal el smbol ll s considerat com una lletra (que, en lalfabet,
va darrera la l i davant la m).
El mateix smbol ll servia en catal antic per a representar la l doble
(intelligent). Evidentment, una l duplicada era el smbol ms adequat per a
la representaci de l geminada; per com que malauradament el catal
representa la l palatal per ll (sella), la llengua moderna, a fi devitar possibles
faltes de lectura, intercal un guionet entre les dues l representatives duna
l geminada (intel-ligent). Aquest guionet intercalat donava al mot laspecte
dun mot compost; dividit en dos fragments pel guionet, el mot semblava
sser la suma de dos mots ; i al mal efecte que aix produa es degu en gran
part que sestengus el costum de reemplaar la l duplicada per la l simple
(inteligent).
Quan lInstitut es decid a restablir la l doble en tots els mots erudits
que la tenen en llur origen, hagu de pensar a reemplaar el guionet per un
altre signe que no desacosts excessivament les dues l. Aquest signe no
podia sser altre sin un punt, que permetria descriure les dues l tan acostades luna de laltra com les del smbol ll, en qu res no hi ha interposat
entre ambdues. Sadopt, aix, per a la l doble el smbol ll; per es top amb
una dificultat tipogrfica: agafant, en la impremta, dues l i interposant
entre elles un punt volat, el smbol obtingut amb la juxtaposici daquestes
tres peces no responia evidentment a lobjecte que hom shavia proposat en
reemplaar el guionet pel punt, puix que la distncia entre les dues l resultava encara potser ms gran amb el punt que amb el guionet. Llavors es
vei la necessitat de fabricar una matriu amb el dibuix ll, de manera que
els tres signes que constitueixen el nou smbol anessin tots tres en una sola
pea.
Ja hi ha algunes impremtes que tenen aquesta unitat tipogrfica (ll) i

seria hora que no manqus a les caixes de cap bona impremta catalana, com
tampoc la , ni les vocals amb accent greu ni lapstrof. (Encara hi ha
impremtes que en lloc de lapstrof usen una coma invertida!). Per, tot
recomanant ladquisici daquella unitat tipogrfica a les impremtes que no
la tenen, ja ens cal recomanar a les que la tenen que no incorrin en un disbarat que havem pogut constatar recentment en un imprs catal. s evident que un mot com ills sha de descompondre en il- i ls, com innat en
in- i nat, com immens en im- i mens, com adduir en ad- i duir; doncs b, en el
primer imprs havem trobat intelligent descompost en inte- i lligent. s clar:
com que les dues l i el punt sn duna pea!
No: quan un mot com intelligent sha de partir entre la segona i la tercera sllabes, el primer fragment ha dsser intel- i el segon ligent; i, naturalment, si aquell mot estava ja compost amb la unitat tipogrfica ll, aquesta ha de reemplaar-se amb les tres unitats l, - i l, que aniran, les dues
primeres a la fi duna ratlla i la tercera al comenament de la ratlla segent.
Ll (en dues peces), smbol de la l palatal, s una lletra i la divisi sillbica no lafecta (sella es descompon en se- i lla); en canvi ll (una sola pea),
smbol de l geminada, s una lletra duplicada i com a tal no pot comenar
ni acabar ratlla (ills es descompon en il- i ls).
30
35
40
45
E B 47
V 3-4 una m).] un dgraf. B || 29 algunes] moltes B || 30 bona] om. B || 31-32 (Encara invertida!)] om. B || 45 una lletra] un dgraf B
324
22 ii 1923
El redactor diplomtic de lAgncia Havas est autoritzat per a oposar a

aquestes notcies el ments ms categric i formal.
Ben inadvertidament deu haver passat al traductor el mot espanyol
ments. En una traducci feta volant, pot fcilment passar com a bo un mot
que cap tret exterior delata immediatament com a espanyol. I, no gens
menys, ls de ments s una terminaci verbal de segona persona absolutament estranya al catal, que li oposa iu. Ments s mentiu. s clar que cap
catal no usar mai per influncia espanyola una forma verbal en s en lloc
de iu; per, els espanyols havent fet de ments un nom, el traductor catal,
que ja no veu en aquest una forma del verb mentir, el deixa passar inadvertidament.
10
419
Sense necessitat de refer el passatge, el traductor podia evitar el mot

ments reemplaant-lo per desmentida, que s lacci de desmentir, o s, de
dir a alg que ha mentit, que ha faltat a la veritat.
E B 497
V 1 oposar] posar LP; hem fet lesmena dacord amb la correcci del mateix Fabra en una nota al
peu de la conversa del dia 24 (nm. 325 de la nostra edici); esmenat tamb a B || 3 espanyol]
castell B || 5 delata] no delata B | espanyol] castell B || 6 de segona persona] om. LP; ho hem restitut dacord amb ladvertiment del mateix Fabra en una nota al peu de la conversa del dia 24;
restitut tamb a B || 8 espanyola] castellana B || 9 espanyols] castellans B || 13 desmentida]
desmentiment o desmentida B
325
24 ii 1923
10
15
Diem que en la llista de les faltes de catal trobades per A. Martorell en un

llibre destinat als infants, figuraven alguns casos de per a en lloc de per.
Alg ens ha preguntat, aleshores, quin s aquest per a defectus que, segons
nosaltres, cal reemplaar per la preposici simple per. s el per a que molts
usen davant un verb en infinitiu que depn dun altre verb que expressa una
acci voluntria, cas en qu els escriptors antics empraven sistemticament
per. Exemples daquest s indegut de per a? Agafem un nmero qualsevol
dun diari catal, i en la seva secci telegrfica en trobarem segurament a
balquena:
Aquesta tarda sha presentat al jutjat per a fer diligncies.
On ha comparegut per a declarar.
recorri tots els campaments per a explorar la voluntat de
formar els reclutes per a pujar als vagons.
(Veu de Catalunya, del 20.)
En tots aquests exemples els antics haurien usat per i no pas per a.
Ns trametem aqu frare Antoni Ages per comprar una Bblia.
Que de continent vingats a Ns per servir-nos de vostre ofici.
En cas que fssets partit de Barchinona per venir a Ns.
F 8-10 LVC (21 ii 1923), ed. del v., 3b || 11 Ibd. || 12 d., 3c || 13 d., 3d || 16 Rubi i Lluch (1908
[2000]: 312) || 17 d. (1908 [2000]: 325) || 18 d. (1908 [2000]: 281)
N 1-2 Vegeu CF 316. || 8-10 Notcies de la Pennsula. Diligncies judicials: Aquesta tarda sha
presentat el jutge militar a les redaccions dels diaris que han publicat el document dels artillers
per a fer diligncies relacionades amb la dita informaci. || 11 El general Navarro davant del
Suprem || 12 El telegrama de lex-comandant de Melilla: hi ha el propsit de qu una comissi recorri tots els campaments, per a explorar la voluntat dels caps de les unitats expedicionries. || 13 Soldats a lfrica: en formar els reclutes per a pujar ordenadament als vagons.
420
326
28 ii 1923
Una altra falta denunciada per A. Martorell: de qu en lloc de que. Aix ha

motivat tamb una pregunta: Qu vol dir que, en lloc de que, no sha dusar
de qu? Vol dir que, davant una proposici subordinada introduda amb la
conjunci que no s correcte demprar la preposici de. De qu s solament
correcte quan s la combinaci de la preposici de amb un qu interrogatiu
o relatiu. Exemples de de qu en lloc de que? En el mateix nmero de la
Veu trobem:
Hi ha el propsit de qu una comissi recorri
respondre de qu escoltaran la veu
segur de qu sabr posar-hi remei
On els antics haurien usat que i no pas de qu:
la coloma, qui aport per senyal un ram dolivera en sa boca en significana que la mar era baxada. (R. Llull.)
qui eren estat assabentats que en aquell dia alg dells devia prendre
mort. (Crn. De Pere III.)
se gloriegen que aquells vagen ben arreats, brodats e encavalcats. (B.
Metge.)
10
15
F 8 LVC (21 ii 1923), ed. del v., 3c || 9 Ibd. || 10 Ibd. || 12-13 Llull (1906: 189; [2005: 271]) || 14-15
Pere III (1850: 358; 1885: 264; [1941: 367]) || 16 Metge (1889: 266; [2006: 253])
N 1 Vegeu CF 316 i CF 325. || 8 El telegrama de lex-comandant de Melilla || 9 Crec poder respondre a V. E. de qu, sempre disciplinats, escoltaran la veu del deure. || 10 Vegeu la n. a la CF
anterior i, ms concretament, el darrer ep.: segur de qu[,] en els alts dots que ladornen i el
seu amor a les institucions armades, sabr posar-hi remei.
327
1 iii 1923
El diari que, en la sola secci telegrfica, ens ha fornit quatre exemples de

per a en lloc de per i tres exemples de de qu en lloc de que, ens forneix
tamb dexemples de el que en lloc de el qual, daddici indeguda de hi, etc.
(I s trist de pensar que el mateix ocorreria amb qualsevol altre nmero del
mateix diari o de qualsevol altre diari catal.)
Exemple de el que per el qual: El principal assumpte sobre el que
havien de deliberar.
Exemple domissi indeguda de la conjunci que: Pregaria a V. E. faci
saber (en lloc de que faci saber).
421
10
Exemple de hi abusiu: Audincia militar en la qual hi figuraven

Hi trobem tamb un exemple de supressi de la terminaci ment en el
primer de dos adverbis en ment consecutius (i quin exemple!):
Artera i solapadament.
F 6-7 LVC (21 ii 1923), ed. del v., 10d || 8-9 d., 4d || 10 d., 10b || 13 LVC (21 ii 1923), ed. del m., 4c
N 6-7 Notcies de la Pennsula. A lentrada del Consell: El principal assumpte sobre el que
havien de deliberar els ministres. || 8-9 Notcies de la Pennsula. Salutaci: i pregaria a V. E.
faci saber als generals, caps i oficials. || 10 Al Palau: Desprs el sobir ha rebut audincia militar, en la qual hi figuraven el tinent coronel dartilleria. || 11-13 El telegrama de lexcomandant
de Melilla: per a insinuar artera i solapadament que per impercia dels que comanden.
328
2 iii 1923
10
15
20
422
Suposem que, en la secci telegrfica dun diari catal, corregim els el que,
per a i de qu incorrectes, reemplaant-los per el qual, per i que (el que, per
a i de qu, deguts a la influncia espanyola);
Suposem que restablim la terminaci ment en el primer de dos adverbis
en ment consecutius (en el qual el ment ha estat oms imitant lespanyol);
Suposem que restablim la conjunci que all on, per imitaci de lespanyol, ha estat indegudament omesa;
Suposem que on trobem vislumbrar, alentar, remitir, entregar, sentar,
descuidar, alcanzar, etc., traduts per vesllumar, alentar, remetre, entregar, sentar, descuidar, alcanar, etc., corregim afigurar o albirar, encoratjar o alenar,
trametre, lliurar, fer seure, negligir o desatendre, atnyer o aconseguir, etc.;
Imaginem la secci telegrfica del nostre diari alliberada de tots
aquests castellanismes, fcils devitar perqu s prou coneguda de temps la
manera de remeiar-los;
Llavors encara trairia que s una traducci servil de lespanyol:
Sota la irritabilitat cada dia ms crescuda hi ha lespanyol la irritabilidad cada da ms crecida. En catal direm simplement ms gran.
Sota Vnen fa temps pretenent (El diari diu pretenint!) hi ha lespanyol Vienen hace tiempo pretendiendo. En catal direm Pretenen des
de fa temps.
Aix mateix, locorregut, el segent, amb dest a frica, ha quedat aprovada, etctera, es traeixen com a traduccions servils de lo ocurrido, lo siguiente, con destino a frica, ha quedado aprobada, etctera.
F 16-17 LVC (21 ii 1923), ed. del v., 3c || 18 LVC (21 ii 1923), ed. del m., 4b || 21-22 d., 4a
N 16-17 El telegrama de lexcomandant de Melilla. Vegeu la n. a la CF anterior i, ms concretament, el seu darrer ep.: el millor sedatiu per a calmar lirritabilitat [sic] actual que, continguda
pels sentiments del deure, honor, i disciplina, s, no obstant, cada dia ms crescuda. || 18
Sobre els recrrecs tributaris: Amb respecte i amb raons, en instncies i peticions, tots els
organismes oficials, vnen, fa temps, pretenint que sels atengui. || 21-22 A la pres de
Valncia: No s cert que hagi estat tallada laigua a la pres. Locorregut s que. Sobre els
recrrecs tributaris: un art. del president de la Uni Mercantil [...] en el qual [...] diu el
segent. Soldats a lfrica: A dos quarts de dotze del mat davui han sortit de la caserna
de San Fernando 200 soldats del Regiment de Ceriola del cupo de 1922, amb dest a lAfrica
[sic]. Els advocats i limpost dutilitats: Desprs sha discutit la proposta del sndic senyor
Gomnez Madrid, i ha quedat aprovada.
329
6 iii 1923
Solament fent una revisi completa del nostre vocabulari, comparant-lo

amb els de les altres llenges delement savi greco-llat, podem descobrir
certs castellanismes que, a primera vista, tenen tot laire dsser mots manllevats al llat clssic. Tal s, per exemple, aclaraci, que ja fa temps denuncirem, el qual mot, tenint tot laire de respondre a un acclaratio llat i
essent per tant acceptat per tothom sense cap repugnncia, no s sin, catalanitzat en la forma, el mot espanyol aclaracin, derivat del verb espanyol
aclarar (el verb catal corresponent s aclarir).
Un altre pseudo-llatinisme s alimentici, amb qu tradum ladjectiu
espanyol alimenticio. Alimentici ens ha semblat respondre a un llat alimentitius i sser, per tant, bo en el mateix grau que adventici (de adventitius) o
propici (de propitius), quan, en realitat, no s altra cosa que la catalanitzaci
de ladjectiu espanyol alimenticio, creat pels espanyols amb lajut del sufix
savi icio i no pas tret dun alimentitius, que no existeix. Aix no s destranyar labsncia dun mot corresponent en les altres llenges delement savi
greco-llat: litali t avventizio i propizio per no alimentizio, el francs t
adventice i propice per no alimentice, langls t adventitious i propitious
per no alimentitious. Solament nosaltres, els catalans, que modernament,
en lloc de prendre els mots clssics directament del llat, els prenem de lespanyol, tenim, al mateix temps que adventici i propici, corresponents a
adventicio i propicio, un alimentici corresponent a alimenticio. No cal dir
que, posseint el catal, ultra ladjectiu savi alimentari, ladjectiu de formaci
popular aliments, cap falta no li fa ladjectiu alimentici, que farem b de
rebutjar, com un manlleu innecessari a lespanyol.
10
15
20
423
E B 386
V 4 exemple,] exemple B || 5 acclaratio] acclarationem B || 7, 10, 13 espanyol] castell B || 13
espanyols] castellans B || 19-20 de lespanyol] del castell B || 24 a lespanyol] om. B
N 4-5 Vegeu CF 269.
330
7 iii 1923
10
15
20
A Valncia s anomenat parlar apitxat el parlar de la capital i sa contrada,

on certs fonemes sonors es troben reemplaats pels fonemes sords corresponents; on, per exemple, casa, dotze, gent, sn pronunciats, no caza,
dodze, tjent com en alacant o castellons sin cassa, dotse, txent.
A Barcelona hi ha un cas de pronunciaci apitxada ben conegut: els dgrafs tg i tj hi sn comunament pronunciats tx; un mot com paratge s pronunciat com si fos escrit paratxe. Potser tan generals com la pronncia tx en
lloc de tj, sn les pronncies pp i cc en lloc de b i g geminades: poble i regle
sn molt sovint pronunciats popple i reccle, en lloc de pobble i reggle; pronncies que ens haurem desforar a substituir a les pronncies popple i
reccle, com la pronncia paratge a la pronncia apitxada de paratxe.
Ara sembla que perillem de veure introduir-se en la pronunciaci de
Barcelona un nou cas dapitxament: havem observat que alguns joves pronuncien sordes les fricatives finals que es pronuncien enllaades amb la
vocal inicial del mot segent: Ex.: bons sona bons, per bons homes sona
bonzomes; ells pronuncien bonsomes. No cal dir com s convenient que
combatem aquesta tendncia a ensordir les fricatives en els enllaos, no
vacillant a corregir als individus a qui sentim pronunciar llussirrap (llu i
rap), peixicarn (peix i carn), mitxany (mig any), tressanys (tres anys), etc., en
lloc de lluzirrap, pejicarn, mitjany, trezanys.
E B 61
V 4 castellons] castellonenc B || 8 regle] regla B || 9 reccle] reccla B | reggle] reggla B ||
11 reccle] reccla B || 14, 17 fricatives] picatives LP (cf. nm. 331, 3-4) || 18 als] els B || 20 pejicarn] pegicarn B
331
8 iii 1923
El defecte de pronunciaci que denuncivem en la conversa anterior i sobre

el qual creiem convenient dinsistir, s el segent, i en enunciar-lo per sego-
424
na vegada ho farem defugint de tot mot tcnic (en la conversa dahir el mot
fricativa apareixia transformat en picativa!).
En un mot isolat, s i finals sonen sempre s, x final sona x, ts i ds finals
sonen ts, tx i ig finals sonen tx; per quan el mot al qual aquestes lletres pertanyen es pronuncia ntimament lligat amb el mot segent, i aquest comena en vocal, han de pronunciar-se, respectivament, z, j, dz, i dj. El defecte de
pronunciaci observat en el parlar dalguns joves consisteix a pronunciar en
aquest cas s i no z, x i no j, ts i no dz, tx i no dj. Exemples:
Homes alts
Pron. correcta O-me-zals.
defectuosa O-me-ssals.
Mans obertes
Pron. correcta Man-zo-ber-tes.
defectuosa Man-so-ber-tes.
Cal i guix
Pron. correcta Cal-zi-guix.
defectuosa Cal-si-guix.
El bra alt
Pron. correcta El-bra-zal.
defectuosa El-bra-sal.
Guix i cal
Pron. correcta Gui-ji-cals.
defectuosa Gui-xi-cals.
Tots ells
Pron. correcta Tod-dzells.
defectuosa Tot-tsells.
Maig i juny
Pron. Correcta Mad-dji-juny.
defectuosa Mat-txi-juny.
o s, aix com la b i la p finals, la d i la t finals, la g i la c finals, que
sonen constantment p, t i c quan el mot est isolat, conserven aquestes pronncies en enllaar-se amb una vocal segent (adob antic, a-do-pan-tic, etc.),
tota lletra que, final, sona s o x o ts o tx, canvia aquestes pronncies respectivament en z, j, dz i dj en pronunciar-se enllaada amb una vocal segent.
Conservar llurs pronncies fortes en aquest cas s un defecte avui, afortunadament encara poc ests, per que cal combatre enrgicament, a fi devitar-ne la propagaci.
10
15
20
25
30
35
E B 62
V 3-4 (en ... picativa!] om. B || 12 O-me-zals.] ho-me-zals; B || 13 O-me-ssals] ho-me-ssals B ||
21 El-bra-zal.] el bra-zal; B || 22 El-bra-sal] el bra-ssal B || 24 Gui-ji-cals] gui-gi-cals B || 27
425
Tod-dzells] tod-zells B || 28 Tot-tsells] tot-sells B || 30 Mad-dji-juny] mad-gi-juny B || 31 Mattxi-juny] mat-xi-juny B || 36 j] j (g) B | dj] dj (dg), B || 37-38 afortunadament] afortunadament, B
332
9 iii 1923
10
Ara ja escrivim correctament i a la catalana els nombrosos mots savis que la

influncia espanyola ens havia acostumat a escriure en desacord amb la tradici o amb letimologia; per ja seria hora que procurssim de pronunciarlos tamb correctament, dacord amb les grafies restablertes.
No basta que ja no escriguem, com fiem, adhesi i entusiasme amb ss
o impressi i dissoluci amb s; cal que al mateix temps que evitem les grafies errnies adhessi, entussiasme, impresi, disoluci, evitem les pronncies defectuoses que motivaren un dia aquestes grafies; ens cal, doncs, esforar-nos a pronunciar adhesi, entusiasme amb s sonora o z; impressi,
dissoluci, amb s sorda o .
Aix mateix no haurem acabat gran cosa de restablir ls de l duplicada i de mantenir els grups mpt i mpc, si no ens esforvem a conformar la
pronunciaci a lescriptura pronunciant l duplicada, i m i no n en mots com
redemptor i redempci.
E B 57
V 1-2 la influncia ... escriure] ens havem acostumat a escriure darrerament B
333
11 iii 1923
10
Sembla que el defecte de pronunciaci, consistent a reemplaar, en els enllaos, els sons suaus z i j pels forts s i x el qual fa que una combinaci com
els astres soni igual que els sastres s molt ms ests que no pensvem;
almenys si havem de jutjar pel que ens diuen de paraula i per escrit alguns
dels lectors habituals daquestes converses. Ra de ms per combatrel a tota
ultrana.
Tot comunicant-nos exemples remarcables daquest defecte (com lesmentat ms amunt de els sastres per els astres, o els sabres per els arbres!),
alguns dels nostres lectors ens recorden altres faltes freqentment comeses
en enllaar certs mots amb un mot segent comenat en vocal.
426
Una delles consisteix a pronunciar sanilari (Sant Hilari), sanandreu

(Sant Andreu), etc., en lloc de santilari, santandreu, etc. (Ac ens mengem,
en efecte, una t, i en canvi lafegim en les combinacions quan s, facin-ho,
etc., que molts, i entre ells potser alguns dels que blasmen les pronncies
sanilari, santandreu, pronuncien quants, fcinto, etc.) Pitjor encara que
sanilari s sens dubte la pronncia am per amb davant un mot comenat
per vocal. Ex.: amb el meu germ, pronunciat amelmugerm.
Una altra s la de pronunciar aquetamic en lloc de aquestamic (aquest
amic).
Una altra la de pronunciar sanquespessa en lloc de sanguespessa (sang
espessa)
15
20
E B 64
V 1 pronunciaci,] pronunciaci B || 2 suaus] sonors B | forts] sords B || 3 sastres] sastres,
B || 5 per] per a B || 15 fcinto] fcintu B || 18 aquetamic] aquetamic, B
334
13 iii 1923
En el catal modern es generalitz el costum de dir an en lloc de a (preposici) davant un cert nombre de mots comenats en vocal tals com el pronom ell, els demostratius i larticle el. En lloc de a ell es digu a-n-ell, en lloc
de a aquell home es digu a-n-aquell home, al costat de al meu pare es digu
a-n-el meu pare. La llengua escrita consagr aquell costum; admet, aix, una
segona forma de la preposici a, batejant els gramtics la n intercalada amb
el nom de n eufnica, denominaci que venia com a dignificar-la. Aquesta n
fou escrita de primer n, desprs sescriv ajuntada a la a: a nell; desprs an
ell. Quant a la combinaci a-n-el, fou escrita a nal (!); desprs an el.
Per encara havia de produir-se una nova forma de la preposici an:
dient-se, en el mascul a-n-e-l, es digu, en el femen a-n-e-la; dient-se a-na-quell al costat de per-quell (per aquell); daquestes combinacions sextragu, per una falsa divisi dels mots, la preposici ana, i llavors pogu dirse anaqu en lloc de a qui. Aquesta forma ana arrib a sser admesa en la
llengua escrita, de primer grafiada a na, desprs ane.
Vingu per fi una reacci contra aquestes formes secundries de a.
Hom comen bandejant ane. Desprs shagu de reconixer que, per molt
arrelada que fos la forma an, convenia de renunciar-hi i dadoptar com a
forma nica de la preposici provinent de la llatina ad, la forma pura a. La
n de an havia ja estat explicada: era una n manllevada a la preposici en; i
10
15
20
427
25
30
lnic mitj daconseguir que el catal parlat pogus un dia alliberar-se duna
confusi tan perjudicial per a la llengua com la de les dues preposicions a i
en, era de bandejar en absolut de la llengua escrita la forma an, homfona
de en. Solament no admetent-se grafies en an ell, an aquell, etc., podrem
esperar que un dia, reaccionant lortografia sobre la pronunciaci, el llenguatge parlat ans substituint per a ell, a aquell, etc., les combinacions an
ell, an aquell, etc., homfones de en ell en aquell, etc.
Cal que posin esment en aix els que pretenen parlar b el catal: la
llengua escrita ha renunciat a la forma an, per aix ho ha fet principalment
en vistes a la llengua parlada. Conv, doncs, que sesforcin a no intercalar
cap n entre la preposici a i el mot segent.
E B 611
V 8 n,] n: a nell; B | a nell; desprs] om. B || 9 Quan] Quant B || 11 a-n-e-l ... a-n-e-la;]
a-n-e-l (que cre un femen a-n-e-la), i B || 12 (per aquell)] (per aquell), B || 24 grafies en]
grafies com B || 28 els que] els qui B | parlar] de parlar B
335
14 iii 1923
10
15
428
En la llengua parlada, un temps, es generalitz el costum de dir an en lloc

de a davant certs mots comenats en vocal; ms tard sesdevingu una cosa
encara pitjor: la substituci daquest an i de la preposici en per amb.
Aquesta substituci, per sort, no aconsegu sin excepcionalment introduirse en la llengua escrita (Lnic cas que recordem de amb o ab per en s pensar ab en lloc de pensar en: pensava ab ella); per s molt freqent en la
llengua parlada: a cada moment sentim a dir Va entrar amb una barraca,
Estava amb una casa molt gran, Digueu-li amb ella, etc.
No cal dir com conv de combatre aquest s de amb per en o a.
Quan es tracta de designar el lloc on s o esdev alguna cosa o el terme
dun moviment mai no sha dusar amb: Entrar amb una barraca: s erroni;
ac amb est per en; cal dir Entrar en una barraca.
Quan es tracta de designar la persona a la qual va endreada una acci
(complement indirecte) mai no ha dusar-se tampoc amb; per en aquest cas
no diguem an (o que equivaldria en el fons a usar la preposici en) sin a.
Digueu-li amb ella s dolent; per Digueu-li an ella s tamb dolent; Digueuli a ella s, sols, correcte. Tant com ens havem desforar a no dir amb per a
o en aix havem devitar de dir an en lloc de a.
E B 241
V 1 temps,] temps B || 4 introduir-se] dintroduir-se B || 6 s molt freqent] no s rar B || 7 a cada
moment] de vegades B || 11 moviment] moviment, B | barraca:] barraca B || 14 indirecte)] indirecte), B || 15 en)] en), B || 18 en] en, B
336
15 iii 1923
La pronunciaci tradicional de la j (g davant e, i) i de la x palatal dins el parlar de Barcelona, era la que encara tothom els dna en els mots rajar i deixar. Des de fa temps, per, molts les pronuncien ms aviat tj i tx darrera una
pausa o determinades consonants, dient, per exemple, tjove!, un tjove (al costat de una jove), i un txai (al costat de dos xais). Ara sembla que comena a
estendres entre la gent jove el costum de pronunciar constantment tx per x
en comenament de paraula, de dir txocolata, txampany, etc., en lloc [de]
xocolata, xampany, etc.
Nosaltres creiem que caldria combatre les pronncies tj i tx per j i x en
tots els casos, per sobretot el canvi constant de x inicial en tx en mots com
xocolata, xampany, etc. La pronunciaci de Barcelona no guanyaria res, evidentment, amb ladopci daquestes pronncies dialectals; una llengua en
qu abunden ms aviat amb excs els grups consonntics, no ha pas de desitjar de veure reemplaats els sons j i x pels africats corresponents tj i tx.
Per, ms encara que aquestes pronncies, cal combatre tota tendncia
a lapitxament, o s, a la substituci dels sons suaus de j, tj, z, etc., pels forts
corresponents x, tx, s, etc., amb la qual la nostra llengua perdria un dels seus
trets fontics ms preats, la seva gran riquesa en consonants sonores.
Bo s que ens esforcem a no pronunciar txocolata en lloc de xocolata o
un tjove en lloc de un jove, per encara hem de posar ms cura a no incrrer
en pronncies com el-sas-tres en lloc de el-zas-tres (els astres) o fet-txe en
lloc de fed-dge (fetge).
10
15
20
E B 63
V 16 suaus] sonors B | forts] sords B || 21 fet-txe] fet-xe B || 22 fed-dge] fed-ge B
337
16 iii 1923
Establerta la valor de les diferents lletres i dgrafs, ha estat sempre costum

de partir de la pronncia dels mots per a determinar-ne lortografia. Per
429
10
15
20
25
exemple, s sabut que, entre vocals, la s simple representa el so de s suau

(z) i la s duplicada representa el so de s forta (); llavors, si pronunciem noza escrivim nosa, i si pronunciem pa-a escrivim passa. Per, com que en
els mots dorigen erudit constatem nombrosos casos de pronunciaci defectuosa de la s intervoclica, heus aqu que la pronncia no ens pot servir de guia segura per a la recta escriptura de la s i la ss. En els mots dorigen erudit, s el mot llat o grec originari que ens ha de dir si havem
descriure s o ss, i llavors s a lortografia etimolgica del mot que havem dacomodar la pronncia. Adhesi sha descriure amb s i no ss, perqu ve dun
mot llat amb s simple; i com que sescriu amb s i no ss ha dsser pronunciat amb s suau i no amb s forta. En ell, s lortografia que serveix de guia
per a la recta pronunciaci, no la pronunciaci que serveix de guia per a lortografia.
Un cas anleg ens ofereix ls de la q i de la c davant u seguida de vocal.
La combinaci qua s monosillbica, la combinaci cua s disillbica. En un
mot dorigen popular, la pronunciaci ens indica si havem descriure q o c;
cua-tre disllab sescriur quatre; cu-a-ssa, trisllab, sescriur cuassa. Per
en els mots dorigen erudit s letimologia que ens ha de dir si cal escriure
q o c; i llavors havem dacomodar la pronunciaci a les grafies etimolgiques. Doncs: obliquar, per evacuar, el primer trisllab (o-bli-quar), el segon
tetrasllab (e-va-cu-ar).
Parem esment en aquesta regla ortopica: qua, qe, qi, quo sn monosillbics; cua, cue, cui, cuo sn disillbics.
E B 53
V 3 suau] sonora B || 4 forta] sorda B || 7 heus] heus B || 13 suau] sonora B | forta] sorda B
338
20 iii 1923
Llegim en una traducci de lespanyol: Alguns viatgers desarmaren lagressor, remetent-lo als agents de lautoritat. Ac remetent-lo tradueix entregndolo. Per per qu remetent-lo i no lliurant-lo? Perqu el traductor,
havent vist en determinats casos entregar tradut per remetre, ha cregut que
amb aquest mot podia traduir-se entregar en tots els casos, i ja no sap evitar
el castellanisme entregar altrament que reemplaant-lo per remetre.
Entregar, si en alguns casos pot traduir-se per remetre, s en general
millor tradut per lliurar, sobretot quan significa posar a la discreci dalg, o b sotmetre a lacci dalguna cosa, o b, pronominal, donar-se
430
enterament a una cosa. Ex.: Lliurar el criminal a la justcia. Lliurar alg al

suplici. Lliurar-se a una passi.
En el passatge transcrit, entregar era usat amb la primera daquestes
significacions, i podia, doncs, perfectament, traduir-se per lliurar.
Compareu, en catal antic: E don G. no era en la tenda e faem-lo lliurar als porters quel tinguessen. (Crnica del rei Jaume.)
10
15
E B 495
V 1 de lespanyol] del castell B
F 14-15 Jaume I (1873: 351; [1991: 254])
339
21 iii 1923
Al S. J. de M.
No; no s millor mig-eval que medieval. Fixeu-vos que no s solament lespanyol que diu medieval (on podreu veure un primer component tret de
ladjectiu espanyol medio): el francs diu mdival; langls medieval. El primer element daquests compostos s ladjectiu llat medius, redut a medi. En
tractar de formar un compost amb el mot llat valis, era natural que es
recorregus, per al primer component, a un altre mot llat, i dac medieval
(no, en catal, mig-eval, ni, en francs, mi-eval). Trobareu potser millor
migcircular que semicircular, o migesfric que hemisfric?
Dacord amb vs que cal preferir avantpassat a antepassat. Antepassat
seria dolent en el mateix grau que anteport, antebra, etc., per avantport,
avantbra, etc. per no cregueu ara, vs, partidari de migeval, que avantpenltim s millor que antepenltim. Amb aix anireu errat.
Per per qu aquests dubtes i aquestes preguntes? Us creieu que fou
a la babal que en el Diccionari Ortogrfic sinclogu medieval i no migeval,
o es prefer avantpassat a antepassat?
10
15

V 1-2 lespanyol] el castell B || 3 espanyol] castell B || 9 vs] el senyor J. de M. B || 11 cregueu ara
vs,] cregui, ara, el senyor J. de M. B || 12 anireu] aniria B || 13 Us creieu] Creu hom B
431
340
22 iii 1923
10
15
20
25
Hi ha en catal alguns mots com mai que, sense sser negatius, no ocorren
mai en una proposici principal afirmativa. Aix ha fet que quan, en una
proposici principal algun daquests mots precedeix el verb, la presncia
dun tal mot indicant a bastament que la proposici s negativa, hom no hagi sentit la necessitat, en dir el verb, de fer-lo precedir de la partcula no; i,
en efecte, des dantic no es troba sovint oms darrera mai i anlegs, la qual
omissi s avui de regla en el catal de Barcelona: mai ve val tant com mai
no ve.
Aquesta omissi seria perfectament admissible si la llengua shagus
limitat a fer-la en les soles proposicions, com les principals, que en el cas
dsser afirmatives no admeten el mot mai i anlegs. Per la llengua ha anat
ms enll en lomissi de la partcula no, i la fa dhuc en aquelles proposicions com les condicionals i les interrogatives, que admeten mai, gens, etc.,
fins en el cas dsser afirmatives. Si mai ve vol dir si ve mai, o s: Si ve alguna vegada; i s clar que aix impedeix dacceptar lomissi de no en una proposici negativa com Si mai no ve, que sense el no es confondria amb aquella proposici afirmativa.
Lomissi de no darrera mai, gens, etc., s, doncs, perillosa, perqu no
pot fer-se en tots els casos; i s per aix, i per altres raons encara, que els gramtics aconsellen de no practicar-la mai. Mai no ve s sempre preferible a
Mai ve.
El lector que ens insinua que caldria preferir Mai ve a Mai no ve, per
all que dues negacions equivalen a una afirmaci, pensi que ell, com
tothom, no diu pas Ve mai, sin No ve mai, i sense que sigui cap obstacle a
aquesta expressi all de les dues negacions; per pensi sobretot que mai
no s cap mot negatiu, com ressurt clarament dexpressions com les segents, que sn absolutament correctes: Si mai el trobes digues-li que ens
vingui a veure. Has vist mai una cosa igual? Dubto que thagin dit mai semblant cosa.
341
23 iii 1923
Mai, res, gens, enlloc, no sn, contra el que creuen molts, mots de significaci negativa. Aix, s perfectament lcit descriure Si mai el trobssiu, o
Saps res dEn X? En el Tirant es parla dunes cortines que si gens de vent feia
432
totes es manejaven. I s de doldre que els nostres escriptors ms aviat defugin aquestes expressions.
Quan algun dels dits mots figura en una proposici negativa, la llengua
actual sol ometre la partcula no en el cas que aquell precedeixi el verb. Diem
No el veiem mai; per, amb supressi del no, Mai el veiem. Aix ha plantejat, en la llengua literria, una qesti sintctica: si conv dacceptar lomissi de la partcula no o doposar-shi. La qesti sembla avui resolta a favor
de la no supressi de la partcula negativa; de manera que, contradient ls
corrent, es prefereix Mai no el veiem a Mai el veiem.
Per els que estan dacord amb el manteniment de la partcula no han
danar en compte a collocar-la en el lloc que li pertany, o s, immediatament davant el verb. En tota proposici negativa el no afecta directament el
verb, no cap altre mot. s, doncs, incorrecta una construcci com la segent:
(que havem trobat en un article duna publicaci catalana): No mai ho
havem dit. Una tal construcci s pitjor que Mai ho havem dit, que, si ms
no, respon a una realitat. La sola construcci, per, que caldria usar en la
llengua literria s Mai no ho havem dit.
10
15
20
F 3-4 Martorell (1873-1905: i, 192; [2005: 278])
342
24 iii 1923
Sha de posar esment no solament en els mots isolats, sin en les frases o
combinacions de mots. Una frase pot estar composta de mots tots ells ben
catalans i sser una frase tan inadmissible com ho s el mot apoio o seguro.
El catal actual abunda en frases totes espanyoles. Expressions com
venir actuando, seguir registrndose, ha quedado restablecido, sn ordinriament tradudes, mot per mot, venir actuant, seguir registrant-se, ha quedat restablert.
I, aix mateix, no hi ha frase feta de lespanyol que no sigui acceptada
pel catal, produint larreconament de la frase catalana corresponent. Aix
veiem, un dia, no sho val recular davant no hi ha de qu, i ara, tot recentment, no shi val davant no hi ha dret.
I, encara, si de la frase passem a la proposici i de la proposici a la
clusula, tot ho trobem profundament espanyolitzat: lordre dels mots, el
temps del verb, la illaci de les proposicions. Talment, que sesdev molt
sovint que un escrit, net de mots espanyols, i fins correcte quant a ls de les
preposicions i altres mots gramaticals, s encara tot espanyol per lestructu-
10
15
433
20
raci i ordenaci de les clusules. I no fa pas ms catal lescrit denfarfegarlo amb hi i en pleonstics ni de recrrer a mots arcaics o dialectals, que ja
ens donem bona nsia que cadascun sigui la traducci exacta dun mot
espanyol.
E B 604
V 4 espanyoles] castellanes B || 8 de lespanyol] del castell B || 13 espanyolitzat] castellanitzat B ||
15 espanyols] forasters B || 16, 20 espanyol] foraster B
343
25 iii 1923
10
15
Quan dos mots, un despanyol i laltre de catal, tenen una significaci

comuna, llavors tendim a donar al mot catal totes les altres significacions
del mot espanyol, i aix ocorre fins amb els mots ds ms freqent. Res tradueix nada significant cap cosa; per, com nada t tamb la significaci de
cap mica, o s de gens, llavors tendim a donar aquesta significaci al mot
res. Ja no s rar de sentir, entre barcelonins, expressions com No ha plogut res,
en lloc de No ha plogut gens.
Sha dit que larticle neutre de lespanyol podia traduir-se per o davant
el relatiu que, que lo que podia traduir-se per o que. Aix ha bastat perqu
molts, fent del mot o lequivalent exacte de larticle espanyol lo, es posin a
traduir lo correcto, lo principal, lo frecuente, etc., per o correcte, o principal, o freqent, etc.
Aquesta conseqncia del restabliment del pronom o s tan horrible
que nhi ha per penedir-se dhaver-ho proposat, sobretot si es t en compte que, dhuc davant un relatiu, s en la majoria dels casos preferible el a o:
El que jo et dic s que no vindran. No s del que parlen. Ens referem al que
tu has dit.
344
27 iii 1923
En el catal escrit constatem alguns casos dadversi injustificada envers

mots perfectament lcits.
Un daquests mots s elevar. Hi ha qui el substitueix sistemticament
per enlairar. La substituci s certament poc feli; per, ms que altra cosa,
absolutament immotivada. s que sha cregut que elevar era un castellanis-
434
me? Elevar s un llatinisme, que retrobem en totes les altres llenges delement erudit greco-llat (itali elevare, francs lever, angls to elevate). s
que sha volgut evitar elevar a causa de la seva homofonia amb alabar? En
tal cas, s alabar que calia proscriure; que aquest s que s un mot suspecte.
Un altre mot que molts semblen evitar s prestar. Aix tal escriptor que,
per altra banda no vacillar a usar un mot com lograr o averiguar, no gosa
a traduir lespanyol prestar pel mot prestar, que creu poc catal. Laltre dia,
en una ressenya esportiva, trobvem prestar tradut per emprar!
10
E B 463
345
29 iii 1923
Cal evitar algunes incongruncies morfolgiques que constatem sovint en

escrits catalans. Per exemple: el plural dun nom mascul es forma afegint al
singular s o os, mai es; un mot com text pot fer, en el plural, texts o textos,
per no textes; usar textes en el plural suposa admetre un singular texte. Pot
discutir-se si conv adoptar text o texte; per si sadopta text (que creiem
preferible), el fet de no admetres texte emmena al bandejament de la forma
textes. Hi ha, per, qui escriu text en el singular i textes en el plural.
En un escrit on figura textes com plural de text, havem trobat los restos
tradut per els restes. Ac el plural restes s bo amb la condici, per, que no
sel faci mascul, sin femen: restes s el plural de resta.*
10
* La resta daquesta conversa t divuit lnies ms en la columna del diari va sortir amb diverses
errades que en dificultaven la comprensi; no la reprodum aqu ni s reproduda a B. El mateix
Fabra va publicar-la novament, corregida, el dia 4 iv 1923 (nm. 348 de la nostra edici).
E B 73
346
1 iv 1923
Amb poc temps de diferncia havem rebut dues cartes, luna dun escriptor
catal i laltra dun seu fill, en les quals es revelen dos criteris ben distints
tocant la depuraci del catal. El primer veu amb recana laband duna
construcci espanyola aconsellat fa temps per mi i practicat avui per la
435
10
15
20
25
30
35
40
majoria dels escriptors joves. El segon, en canvi, es manifesta impacient perqu no ens decidim encara a adoptar una innovaci que ofereix dificultats
gaireb insuperables.
Heus ac la posici del primer davant el problema de la deshispanitzaci del catal. Ell aprova segurament que no acceptem un mot com apoio,
per ja sacontentaria que el substitussim per apoi; i en cas que apoi no fos
encara adms, ell arribaria potser a renunciar-hi, per amb la condici que
trobssim un mot perfectament sinnim de apoyo. Ell ja aprova que substitum els mots espanyols per mots catalans, per a condici que aquests tinguin exactament la mateixa significaci que aquells. Altrament, ell, que en
molts ordres de coses empra un vocabulari tot espanyol hauria de fer un treball enutjs de traducci en escriure en catal i dhuc sovint es trobaria que
no pot expressar prou fidelment el seu pensament, talment com si escrivia
en una llengua estrangera. I de la mateixa manera que no pot acceptar de bon
cor un lxic semnticament massa allunyat de lespanyol tamb li ha de repugnar ladopci duna sintaxi netament catalana, que lobligaria a renunciar a una infinitat de construccions espanyoles que li semblen imprescindibles, arrelades com sn, en el nostre pobre catal provinci.
Per, mentre ell, en realitat voldria un catal semnticament i sintcticament estergit de lespanyol, el seu fill frisa per veure la nostra llengua
completament alliberada de tota traa de la influncia espanyola. A lun el satisf una llengua provinciana, un idioma que vindria a sser, amb mots i
formes catalans, una variant dialectal de la llengua espanyola; laltre aspira
que Catalunya posseeixi una veritable llengua nacional, la llengua moderna que hauria sortit de la nostra gloriosa llengua medieval sense lacci pertorbadora de lespanyol.
Escriure en el catal que preconitzen els partidaris de la seva depuraci
total s realment una tasca difcil, exigeix a tothom, qui ms qui menys, de
fer a cada moment un treball de traducci. Com seria ms cmode que ens
acontentssim amb un catal lleument depurat, per semnticament i sintcticament idntic a lespanyol!
Molts sn, per, i cada dia seran ms, els que pensen que, per molt que
ens costi descriure en una llengua que ens obliga a renunciar a una infinitat de mots i construccions habituals, b val la pena que fem aquest esfor
per tal de posseir una llengua que dignament pugui anomenar-se nacional,
i que no pugui dir-se, com ha dit algun escriptor espanyol, que el nostre catal no s sin un castell amb paraules catalanes!
E B 597
V 4 espanyola] forastera B || 8 Heus] Heus B || 8-9 deshispanitzaci] depuraci B || 13 espanyols]
forasters B || 15 espanyol] foraster, B || 19 de lespanyol] del castell, B || 21 espanyoles] castella-
436
nes B || 23 realitat] realitat, B || 24 estergit] estargit LP B (Cf. Diccionari ortogrfic: estergir) | de

lespanyol] del castell B || 25 espanyola] forastera B || 27 espanyola] castellana B || 28 nacional]
prpia B || 30 lespanyol] les llenges venes B || 35 a lespanyol] al castell B || 36 que pensen] qui
pensen B || 39 nacional] prpia B || 40 espanyol] castell B
N 40-41 Opini ja avanada dantuvi per Francisco Mara Tubino (1880: 708): Trabajo cuesta,
leyendo un peridico catalanista, el resistirse pensar que en cuanto al lenguaje, se trata simplemente de un castellano disfrazado ortogrficamente la catalana. Altrament, a mitjan any
1886, en una correspondncia dirigida a La Prensa de Buenos Aires, Benito Prez Galds proferia, entre daltres afirmacions, que el cataln no tiene construccin propia. La sintaxis es la castellana y slo varan las voces, reportat dantuvi per Mn. Alcover (1908: 350), i tamb posteriorment per Narcs Oller (1962: 62). I encara, en un polmic art., Ramn Menndez Pidal
(1902), tot apropiant-se dunes paraules que, amb voluntat provocativa, hauria possiblement
pronunciat Fabra en la seva conferncia a lAteneu Barcelons de 18 iii 1897, sentenciava que:
Si se trata de traducir un prrafo del cataln al castellano, cambiaremos palabras; todas las
construcciones del cataln sern seguramente ya castellanas de suyo.
347
3 iv 1923
En lpoca en qu sinici la renaixena literria, el catal presentava un

nombre considerable de mots savis amb forma castellana, tals com olfato,
ngulo, crculo. Encara no fa gaire sentem un mestre oficial parlar als examinands de la suma dels ngulos dun tringulo i de la frmula de lrea del
crculo. En aquests mots savis no calia sin una catalanitzaci purament
morfolgica.
En alguns dells aquesta sha operat per graus. En un mot com tomo,
la supressi de la o final dna tom, que s ja la forma catalana bona. El
mateix procediment de catalanitzaci, aplicat a olfato, dna olfat, que ha
estat usat com a bo fins que hom sadon que el mot catal corresponent a
un olfactus llat no havia pas dsser olfat sin olfacte.
I es dna el cas, naturalment, que un mot que ha passat per diferents
graus de catalanitzaci, continu un bon temps essent usat per molts en un
dels graus intermediaris. Aix sesdev amb ngulo i crculo, que en bon
catal sn angle i cercle, per que molts encara usen, catalanitzats a mitges,
sota la forma de ngul i crcol.
10
15
E B 331
V 1 renaixena] Renaixena B
437
348
4 iv 1923
10
La segona part de la conversa del dia 29 de mar sortia amb errades que la
feien inintelligible. Havia de dir aix:
Recentment havem trobat, en un escrit, unnim mascul al costat de
unnime femen. Si lautor volia, en aquest adjectiu, diferenciar el femen
del mascul, havia descriure unnima en femen, puix que en tots els adjectius de dues terminacions el femen acaba en a i no en e. En realitat, per,
ladjectiu en qesti s duna terminaci, com doble, insigne i tants daltres:
si el mascul s unnim, el femen ha dsser unnim; si aquell s unnime,
aquest ha dsser unnime. Ara, daquestes dues formes unnim i unnime, quina s preferible? La preferncia ha estat donada a la segona, venint
unnime a arrenglar-se en la categoria de uniforme, inerme, exsange, etc.
Tenim llavors: mascul unnime; femen unnime; adverbi unnimement.
E B 77
V 1-2 La ... aix:] om. B
349
5 iv 1923
10
Sovint trobem usats imprpiament aquells mots que no pertanyen al llenguatge corrent de Barcelona. Ja s bo, dhuc imprescindible, danar introduint en la llengua literria mots dialectals o arcaics, que vnen a remeiar
lempobriment que, sense ells, sofriria el seu lxic per leliminaci cada dia
ms forta dels mots espanyols que linfesten. Per cal, quan s usat un mot
nou per un escriptor, que aquest conegui la seva significaci exacta. Ara s
un escriptor que usa brostar com a sinnim de brollar; ads un altre que usa
emprar com a substitut de prestar (escrivint, per exemple, emprar-se a consideracions, en lloc de prestar-se a consideracions, expressi, daltra part, perfectament correcta); ads un tercer que empra el mot fretura en el sentit de
nsia o daler, i fins sha arribat a escriure quiscuns amb la valor de uns
quants.
E B 324
V 5 espanyols] no catalans B || 7 brollar] brotar LP; hem fet lesmena dacord amb la correcci
del mateix Fabra (cf. nm. 351, 22-23). B tamb fa aquesta esmena
438
350
6 iv 1923
El mot espanyol odo ha produt una pertorbaci en ls dels dos mots catalans orella i oda, restrenyent la significaci del primer i eixamplant la del
segon.
Orella (com el francs oreille) t dues significacions concretes: la de
part exterior de lrgan de loda i la de rgan de loda; en tenir les orelles llargues, t la primera significaci; en xiular les orelles, t la segona. Oda
(com el francs oue) s un nom abstracte que vol dir lacci doir o el
sentit amb qu copsem els sons: Aix ha arribat a oda nostra, Tenir loda fina. I en catal (com el francs) orella pot usar-se per oda (Tenir lorella
fina), per no oda en lloc dorella (oda interna).
Nosaltres, ara, no solament tendim a no usar mai orella en el sentit de
oda, sin que tendim a limitar lextensi del mot orella fent-li significar
nicament la part externa de lrgan de loda. I aix admetem expressions com oda interna per orella interna, i Arribar a odes nostres per
Arribar a les nostres orelles. (Pot dir-se Arribar a oda nostra, no a odes nostres.)
Oda, derivat de oir (com sentida de sentir, fugida de fugir, trada de
trair), s un nom abstracte que no devem usar mai com a sinnim de odo
significant lrgan daudici.
10
15
E B 514
V 1 espanyol] castell B || 18 devem usar] hem dusar B || Quant als mots oda, oue, odes i
trada, cf. nm. 351, 19-21
351
7 iv 1923
Ens demanava laltre dia un lector de La Publicitat que donssim en aquesta secci les regles que presideixen ls de la diresi. No cal donar-les ac,
puix que es troben en qualsevol gramtica o tractat dortografia posteriors a
la publicaci de les normes ortogrfiques de lInstitut. No sn, certament,
gens difcils, la diresi essent el signe amb qu es marca la i quan, essent el
so culminant duna sllaba (o s, ni consonant com en noia, ni vocal subjuntiva dun diftong com en noi), es troba anar immediatament precedida
duna vocal, sempre per que la i no hagi ja danar accentuada grficament
per qualsevol de les tres regles daccentuaci dels polisllabs (en el qual cas
439
10
15
20
la seva qualitat de so culminant duna sllaba s ja indicada per laccent

agut). Aix, sn escrits amb diresi vena, sussa, cloa, per no ve, sus, cloem. Tot es redueix a saber aquesta regla general i a aprendre un curt nombre dexcepcions que consisteixen a no usar la diresi en certes terminacions (isme, ista, etc.) i darrera determinats prefixos (re, co, etc.).
No sabem, per, si s perqu les regles de la diresi sn mal sabudes
pels nostres tipgrafs, o perqu moltes impremtes manquen de ii amb diresi (com manquen dapstrofs i de vocals amb accent greu), per el cert s
que els impresos on apareix la diresi usada correctament sn rarssims. En
la conversa dahir, els mots oda, trada i el francs oue, que no cal dir que
en loriginal eren escrits amb diresi, apareixen amb aquest signe reemplaat per un accent agut: oda, trada, oue.
Per un lapsus de ploma en la conversa dabans dahir deia brotar on
havia de dir brollar.
V 22-23 En la conversa corresponent de la nostra edici (nm. 349, 7) hem esmenat aquest error.
352
8 iv 1923
10
Ens demanen quan sha descriure fins i quan fins a en les determinacions
de lloc i de temps. Segons nosaltres hauria de servir de guia per decidir si,
darrera fins, cal o no usar a (i qui diu a, diu qualsevol altra preposici) la
regla segent:
El fins local o temporal precedeix sempre una designaci de lloc o de
temps; ara b, aquesta designaci ha de tenir, darrera fins, la mateixa forma
que tindria en absncia daquesta preposici. Si diem Sn all (designaci
de lloc: all, sense preposici), direm Van arribar fins all. Si diem Sn a la
barraca (designaci de lloc: a la barraca, amb la preposici a), direm Van
arribar fins a la barraca. Anlogament: si diem Vindr dem, direm No vindr fins dem, i si diem Vindr a la nit, direm No vindr fins a la nit.
Aix mateix, creiem nosaltres, si hom diu rem en aquella muntanya,
Pujrem en aquella muntanya, etc., hauria de dir Arribrem fins en aquella
muntanya.
E B 246
440
353
9 iv 1923
Com havem de dir en catal amateur? No creiem pas que, per ara, pugui dirse ni dhuc convingui de dir-se altrament.
s un fet universal que, amb la cosa importada, tendeix a introduir-se
la seva designaci originria. El catal, com totes les altres llenges modernes, abunda de mots manllevats a altres llenges, tals com jard, fletxa,
xemeneia, etc., que ning no pensaria, ara, a bandejar del seu vocabulari.
Aix no vol dir que no shagi de combatre la introducci innecessria
de mots estrangers, avui tan abundosament practicada. Si s intil de pretendre rebutjar-los en absolut, sha de procurar, per, de reduir-los al menor
nombre possible. Sha dintentar sempre de trobar-los un equivalent catal i
de no emprar un mot estranger sin quan realment no hi hagi cap mot catal que el substitueixi satisfactriament. El mot estranger, llavors, ha dsser
escrit en la seva ortografia originria i solament ha de pensar-se a ortografiar-lo a la catalana en el cas que esdevingui ds general i pugui considerarse com una adquisici definitiva de la llengua.
Amateur no ha trobat un mot que el tradueixi exactament: usem, doncs,
amateur, per sense intentar per ara de modificar-ne lortografia. Restar
aquest mot en la llengua? Probablement. I com ser pronunciat quan surti
del cercle dels que poc o molt saben el francs? Probablement amater.
(Recordem chauffeur transformat en xofer.) Llavors ser hora que escriguem
amater, com avui escrivim ja xofer per chauffeur.
10
15
20
E B 388
V 1 per ara] ara per ara B || 4 altres] om. B
354
11 iv 1923
La designaci de lindret on s o sesdev alguna cosa o envers el qual t lloc

un moviment, pot anar sense preposici (all), pot anar amb la preposici a
(a la riera), pot anar amb la preposici en (en aquella riera); i diem nosaltres quan volem designar aquell mateix indret darrera fins, la determinaci de lloc sembla que hauria dintroduir-se respectivament amb fins (fins
all), fins a (fins a la riera) i fins en (fins en aquella riera). Ja sabem que
aquesta regla es troba sovint infringida per lomissi habitual de en darrera
fins: en lloc de fins en aquella riera, que la regla exigiria, diem ordinria-
441
10
15
20
25
ment fins aquella riera, que sembla haver dinterpretar-se com un fins a
aquella riera (a essent tamb possible davant aquella), en qu la preposici
a ha estat absorbida per la a inicial del demostratiu. Lomissi de qualsevol
de les dues preposicions a i en darrera fins en els circumstancials de lloc ens
sembla, per, poc recomanable, i aix mateix en els circumstancials de
temps.
En tot altre cas, o s, quan fins introdueix un membre de la proposici
que no s una determinaci de lloc o de temps, la presncia o labsncia
de a dna a la frase una significaci diferent: fins, sense a, s lequivalent de
dhuc: fins ell va venir, o s: dhuc ell va venir. En canvi: Ten donaran fins
a catorze. I, per, fins en aquest cas, la a de fins a s ordinriament suprimida davant els demostratius i tots els mots comenats amb a. Fins a quina
quantitat? Fins aquella que tu dirs. Shi va acostar fins a tocar-lo. Shi va
acostar fins abraar-lo.
Anlogament trobem sovint com a i, en lantic, per a reduts a com i a
per davant els demostratius i altres mots comenats en a. Per fins a quin
punt s admissible en la llengua escrita aquesta absorci de la preposici a
per la vocal inicial del mot segent? Admetrem, per ventura, la de lauxiliar
ha davant els participis acabat, anat, arribat, etc., tan freqent en el parlar de
Barcelona i que algun cop apareix, per inadvertncia, en el llenguatge escrit?
E B 247
355
12 iv 1923
10
442
En un nmero recent dun diari barcelon trobem pretingut en lloc de prets.

En fa de temps que ha estat advertit que pretenir s erroni! Per no es
veu pas cap indici desmena de la part dels escriptors afectats a aquest mot.
Volem creure que s que no han hagut encara esment daquella advertncia,
o els ha caigut desment. Sols aix sexplica que insisteixin a transformar en
un compost de tenir el reflex catal del llat prae tendere, que s, naturalment, pretendre, corresponent a lespanyol pretender, a litali pretendere, al
francs prtendre, a langls to pretend Tant se valdria que es posessin a
reemplaar estendre, per estenir o atendre per atenir!
No volem creure, doncs, que els que avui usen pretenir per pretendre ho
facin per altra ra que la que havem assenyalat. Per la negligncia que aix
suposa s ja una cosa lamentable.
N 3 Vegeu CF 180, CF 280 i CF 310.
356
13 iv 1923
Quan un mot angls que no ha trobat la seva traducci catalana, s ja ds

general i pot considerar-se com una adquisici definitiva de la llengua, s
qesti descriurel a la catalana, sempre per que la seva pronunciaci no
sigui massa allunyada de la que t el mot en la llengua originria. Aix, el
mot football, que sona futbol, s avui adms per tothom, escrit futbol, grafia
que t lavantatge de no afavorir (com feia la grafia anglesa) la pronncia
fotball.
Per un mot com hands que pels que lhan aprs doda ha rebut una
pronncia extravagant com jems (amb j castellana) no pot pas grafiar-se dacord amb aquesta pronncia, com havem vist que fan certes revistes esportives. Sense comptar que la g t en catal una pronunciaci tota diferent que
la que li donem a gems.
Quan un mot es troba en el cas de hands s evidentment millor no tractar de modificar-ne la grafia. Si s que no ens decidim a traduir-la, com
espontniament fa algun cop la gent en cridar mans! quan un jugador comet
un hands.
10
15
E B 489
V 8 hands] hands, B || 9 jems] gems B | )] ), B || 13 no] de no B
357
14 iv 1923
Qu nacabem que es vagin rduament remeiant els castellanismes i les

altres defectuositats del catal modern, si la majoria dels que escriuen en
catal no sn amatents a aprofitar-se dels resultats daquella tasca depuradora? El nombre de castellanismes i construccions defectuoses que esperen
encara una soluci satisfactria s cada dia ms petit, grcies als esforos de
literats i fillegs; per ning no ho sospitaria si havia de jutjar el catal habitual de les nostres publicacions, plenes de faltes de gramtica i de castellanismes vergonyosos.
El catal de les nostres publicacions ms aviat empitjora. Aix t una
443
10
15
20
explicaci en el fet que molts dels que avui hi collaboren sn gent que shan
posat ads a escriure en catal sense conixer gaire o gens la gramtica catalana i ignorant gaireb en absolut lobra de depuraci realitzada en aquests
darrers anys. I, com que no s desperar que aprenguin de cop i volta a
escriure correctament el catal, es fa imprescindible que les empreses editores es preocupin seriosament de la correcci dels originals. No hauria ja
dsser possible que en un diari barcelon apareguessin a cada pas construccions com Hi ha que haver vist, Trobarse front a un pblic, Amb
dir que, Ignorar el paradero, Alentar a prosseguir
s innegable que una de les causes principals de la castellanitzaci del
llenguatge corrent s la lectura dels diaris escrits en espanyol. Per s que
la lectura dels diaris catalans s gaire menys nociva mentre surtin escrits en
un catal on es troben consagrats els pitjors castellanismes?
358
15 iv 1923
20
En el catal actual s molt freqent de trobar mots arcaics usats amb una
desconeixena completa de llur veritable significaci.
Un dells, que assenyalvem en una de les darreres converses, s fretura, sovint usat avui com a sinnim de daler, desig, quan la seva veritable significaci s falta, mancana, carestia:
E perdent a ell, se perdran passats deu mlia combatents, qui faran
gran fretura per dar compliment a la conquista (Tirant lo Blanch).
E no era ning qui... no plors, tant per lo merxer seu, quant per la
molta fretura que faria a tots (Id.)
Si algun confrare o confraressa vindr a pobresa e fretura per malalties o prdues
E no tems gens pobretat ne fretura. (Jordi de Sant Jordi.)
Sia donada per amor de Du a algun confrare o a muller o a fills daquell vingut a fretura sens la culpa sua.
No consentir que passes fretura de res, que com ho hages mester not
sia donat. (J. Esteve.)
Aix mateix, freturar no vol dir desitjar, anhelar, sin sser necessari:
En la casa del senyor rey hi ha prou cavallers quel serviran, e no fretura sser-hi vs. (Tirant lo Blanch.)
444
10
15
E B 483
V 3 de les darreres converses] altra conversa B || 4 daler] deler B (cf. Diccionari ortogrfic: daler)
F 6-7 Martorell (1873-1905: iii, 132; [2005: 955]) || 8-9 d. (1873-1905: iii, 248; [2005: 1070]) || 1011 DAg iv, s. v. fretura || 12 Ibd. [Sant Jordi (1902: 38; [2005: 99])] || 13-14 Ibd. || 15-16 Ibd.
[Esteve (1489 [1998]: m7v)] || 19-20 Martorell (1873-1905: i, 304; [2005: 393])
V1 13-14 daquell] daquell que sia || 19 rey] Rey mon pare
N 12 Jordi de Sant Jordi s citat via DAg a partir de led. de Mass i Torrents (1902). Ms endavant, a la biblioteca de Fabra constar un exemplar de led. de Mart de Riquer (1935), lactual
BUB, R-2427.
359
16 iv 1923
s clar que hi ha un perill a trigar a posar en ortografia catalana un mot

francs o angls; i s que la gent que laprengui, no oralment, sin per la lectura, li doni una pronunciaci errnia, excessivament allunyada de la que t
en la llengua originria. Mentre no ens decidrem a escriure futbol, foren
molts els qui, trobant aquest mot escrit foot ball, el pronunciaven fut-ball.
Els mots desport, grcies a la difusi de les revistes esportives, perillen ms
que altres de rebre una pronunciaci errnia. Recordem que els mots referee, linesman, penalty (les pronncies correctes dels quals sn rifer, linsman, pnlty) sn correntment pronunciats rferi, linsman, penlti.
Per vol dir aix que ens havem dapressar a escriure aquests mots
amb ortografia catalana, com havem fet amb foot ball o goal? Essent, com
creiem, mots que havem de procurar de reemplaar per denominacions
catalanes, s sens dubte preferible, mentre els usem provisriament, de conservar-los llur aparena extica i no pas de vestir-los a la catalana, cosa que
ms aviat dificultaria llur bandejament.
Des dara, ens sembla, podrem ja prescindir de referee i linesman,
reemplaats per rbitre i jutge de lnia (com goal-keeper ha estat ja reemplaat molt b per porter). Quant a penalty no sabrem trobar un substitut
daquest curis penal, en qu apareix accentuada una vocal que en el mot
originari s precisament muda?
10
15
20
E B 490
V 5 foot ball] football B | fut-ball] fotball B || 11 foot ball] football B || 18 penalty]
penalty, B
445
360
18 iv 1923
10
15
Un altre mot de la llengua antiga que sovint trobem usat errniament en el

catal actual s captenir-se. Molts lusen, en efecte, com a sinnim de adonar-se, quan de fet significa comportar-se, conduir-se.
Se captenia com a home fora de seny.
Quan lo le hagu adoctrinats sos missatgers com deguessen parlar ab
lo rey ne com se deguessen captenir.
No creent que vers la duquessa tan cruelment se volgus captenir.
Labadessa li aconsell que nos captingus tan cruament vers Curial.
Captenir-se podia regir la preposici de, per captenir-se de no volia dir
adonar-se de sin conduir-se envers alg de tal o tal manera, com mostren els segents exemples:
No shi gosaven aturar per paor quels sarrains nos captinguessen mal
dells que saparellassen deixir de nostra terra car no volem que hi
romanguessen, puix ells aix seren captinguts de Ns.
Captenir-se, aix com els seus derivats capteniment i captinena, sn
mots que, encara que no indispensables, mereixen segurament un bon acull,
per a condici, naturalment, que no canviem arbitrriament llur significaci.
E
V
F
V1
B 440
1 altre] om. B || 2 actual] actual, B
4 DAg ii, s. v. captenir-se || 5-6 Ibd. || 7 Ibd. || 8 Ibd. || 12-13 Ibd. || 13-14 Ibd.
8 aconsell] consells
361
19 iv 1923
10
446
Un dels sentits del verb espanyol emplear s hacer servir una cosa para
algo. En aquesta accepci s lcit de traduir emplear pel verb catal emprar,
alliberant-nos aix, en aquest cas almenys, del castellanisme emplear, tan
arrelat en el catal actual.
El catal antic posseeix un verb que apareix sota les tres formes aemprar, amprar, emprar, el qual t, entre altres significacions, la de fer servir
una cosa a un objecte. Ex.:
Que negun tintorer (cap tintorer) no gos (gosi) emprar en negunes
coses (en res) que tinyen altres tintes
Donchs, ciutat valerosa, ampre la fora de la tua m dreta en dissipar
la host depravada de aquests vicis.
El verb en qesti ha subsistit en diferents regions, ads sota la forma

emprar, ads sota la forma amprar; i, en les regions que diuen emprar,
aquest posseeix la dita significaci, com ho proven nombrosos exemples
que ens han estat comunicats per J. Ruyra, alguns dels quals foren ja publicats en una daquestes converses.
Doncs, almenys en aquesta accepci, podem perfectament substituir
emprar per emplear, dient, per exemple: Emprar tots els mitjans per obtenir
tal o tal cosa. Emprar tal o tal expressi. Emprar un mot en tal o tal sentit.
Emprar el terme propi.
E
V
F
N
15
20
B 467
1 espanyol] castell B
8-9 DAg iii, s. v. emprar || 10-11 Ibd.
15-16 Vegeu CF 86.
362
20 iv 1923
Sabem que emplear en laccepci de fer servir una cosa a un objecte o destinaci pot traduir-se per emprar. Per aix no vol dir que emprar sigui lequivalent catal del mot espanyol emplear i que puguem, per tant, reemplaar emplear per emprar en tots els casos.
Per exemple, quan emplear s usat en el sentit de despendre o invertir diners en alguna cosa (aix com en el sentit de invertir temps), s
segurament millor de traduir-lo pel verb esmerar, del qual heus aqu un
exemple antic:
Los teus bens no podies mills esmerar (esmerar millor).
Direm, doncs, Esmerar tantes pessetes en una compra, Esmerar b les
seves rendes, etc. (al costat de Emprar tal o tal mot, tal o tal expressi).
Esmerar s, aix, un mot que pot substituir en determinats casos el mot
emplear; per, com emprar, no pot tampoc considerar-se com lequivalent
exacte del mot espanyol emplear.
Notem que esmerar t, un derivat, esmer, que pot emprar-se en substituci de empleu, per tan sols, naturalment, quan aquest mot susa com a
sinnim de inversi (de diners, de temps):
Passar els comptes i donar rah de lesmer dels talents.
10
15
E B 468
V 1 a un] o un LP; B corregeix tamb aquesta errata || 3 espanyol] castell B || 7 heus] heus B || 14
espanyol] castell B || 15 t,] t B || 18 rah] ra B
F 9 DAg iii, s. v. esmerar || 18 d., s. v. esmer
447
363
21 iv 1923
10
15
Cada vegada que es proposa ladopci dun mot arcaic o dialectal com a
substitut dun castellanisme, es corre el risc que aquell mot sigui pres com
lequivalent exacte del mot espanyol que es tracta de bandejar, i sigui, per
tant, usat en substituci daquest, no sols en el cas indicat, sin en qualsevol
altre. Recordem el que ha passat amb el pronom arcaic o: Bast que sindiqus que o podia reemplaar lo, neutre, davant que, perqu sorgissin tot
seguit expressions com o til substituint lo til, filles de la creena que o
era lequivalent exacte del mot espanyol lo.
El fet que emprar pugui reemplaar emplear en una expressi com
emplear tal o tal mot, no vol dir que sempre que, en el llenguatge corrent,
diem emplear, aquest mot pugui sser remeiat substituint-lo per emprar.
Emplear espanyol es correspon etimolgicament i semnticament amb
employer francs i amb impiegare itali, per no amb emprar catal. Hi ha
accepcions de emplear estranyes al mot catal emprar o amprar, i aquest
mot t significacions que no t el mot espanyol emplear, entre altres, la de
pedir prestado, que ha perdurat en tarragon i valenci.
E B 469
V 3, 8, 12, 15 espanyol] castell B
364
24 iv 1923
10
448
Ja sabem com s perillosa la introducci en la llengua literria dun mot que

no sigui lequivalent exacte del mot usual que tracteu de combatre: prou
advertireu una i cent vegades que aquell mot pot reemplaar aquest solament en laccepci A; per si aquest posseeix, ultra laccepci A, les accepcions B, C, etc., no tardareu a trobar exemples del nou mot usat en alguna
daquestes accepcions. Quan es pos en voga llur, sorgiren tot seguit expressions com lhome i llur fill; quan, ms recentment, sha posat en s el mot
o, han aparegut tot seguit expressions com o til, o indispensable.
Anlogament: advertiu que no s convenient de suprimir la partcula
no davant el verb duna proposici negativa quan el precedeix algun dels
mots ning, cap, mai, etc.; i podeu estar segurs que molts interpretaran el
vostre advertiment en el sentit que, darrera ning, cap, mai, etc., el verb ha
danar acompanyat constantment de ladverbi no, i usaran no sense parar
esment si la proposici s o no negativa.
Heus aqu un exemple daddici indeguda de la partcula no: Sense

que ning no nots que a Barcelona hi ha autoritats. El no sobrer s ac el
resultat duna correcci feta per lescriptor parallelament a la proposada
pels gramtics segons la qual un ning ha vingut del llenguatge corrent ha
dsser reemplaat per ning no ha vingut; lescriptor ha pensat que un
sense que ning nots havia dsser reemplaat per sense que ning no
nots.
La regla proposada pels gramtics no diu que darrera ning hagi dusarse constantment no, sin que un verb que es construiria amb no si el mot
ning li ans al darrera, ha de construir-se aix mateix amb no quan el precedeix el dit pronom.
Diem No ha vingut ning; doncs direm, anteposant ning al verb, Ning
no ha vingut.
Per si diem Sense que ho nots ning, direm, en el cas danteposar
ning al verb, Sense que ning ho nots, i no pas Sense que ning no ho nots.
15
20
25
365
25 iv 1923
Verificar no hauria mai demprar-se en el sentit de realitzar, efectuar.

Haurem solament dusar-lo significant assegurar-se que una cosa s certa,
feta exactament, demostrar sser una cosa vera, exacta, que sn els
mateixos sentits que t el verb francs vrifier. Una frase com Ahir es verific la inauguraci s, segons nosaltres, inadmissible. En canvi, s correcte
ls de verificar en expressions com Verificar una teoria, Verificar-se una
profecia.
Emparentat amb verificar, t lespanyol el verb averiguar, que els catalans li havem manllevat usant-lo, ads en el sentit de assegurar-se de la veritat duna cosa, ads en el de fer les recerques conduents a la coneixena
duna cosa que volem saber, manlleu, doncs, que fan innecessari els nostres verbs verificar, indagar, inquirir, escatir Aix no s, per, obstacle que
averiguar es trobi abundosament usat en el catal actual.
Assenyalem ac un verb antic, que convindria potser de reintroduir en
el llenguatge escrit: encercar, del qual heus ac un parell dexemples.
Lo dit senyor rey ha fet encercar diligentment en theologia.
Aquest llibre dna doctrina a encercar veritat de les natures de les
coses.
10
15
449
E B 569
V 8 lespanyol] el castell B || 14 antic,] antic B || 15 heus] heus B
F 16 DAg iii, s. v. encercar || 17-18 Ibd.
366
26 iv 1923
10
15
20
25
Llegim: extremismes que no mai no hem sentit.

Dometre la negaci no en les proposicions negatives en qu figura
algun dels mots ning, cap, res, mai, enlloc, gens, davant el verb (dacord
amb el parlar de Barcelona), passen alguns pensant aix seguir els ensenyaments dels qui combaten aquella omissi, a no escriure cap daquells mots
sense fer-lo anar acompanyat de la partcula no, sia collocant-la davant dell,
sia anteposant-la al verb segent encara que aquest no pertanyi a una proposici negativa.
Diem, en el llenguatge parlat, Mai sortim amb la mateixa valor que No
sortim mai. Mai sortim s una proposici negativa en qu el no s oms per
efecte de lanteposici del mai al verb; si el mai anava darrera el verb, direm
No sortim mai. La correcci proposada pels gramtics s de reemplaar, en
aquest cas, mai per mai no: Mai no sortim. Ac laddici de la partcula negativa s correcta; per el no ha danar precisament adjuntat al verb: No mai
sortim (com alguns escriuen ara) i No mai no sortim (com escriuria lautor
del passatge transcrit), sn igualment incorrectes: el no que cal afegir a la
frase del llenguatge corrent Mai sortim s el no de No sortim mai, que ometem habitualment en anteposar mai al verb, no que afecta al verb i no pas al
mot mai.
Ara com fiem notar en la conversa dabans dahir, en Sense mai sortir, no seria solament dolent no mai o no mai no (com en lexemple anterior),
sin dhuc mai no (Sense mai no sortir), perqu ac no es tracta duna proposici negativa en qu lanteposici de mai al verb hagi provocat lomissi
dun no. Amb el mai posposat al verb, direm Sense sortir mai; doncs, per
qu, en anteposar el mai al verb, adjuntarem un no a aquest?
367
5 v 1923
Els mots catalans que no tenen en espanyol un mot exactament equivalent,

solen presentar, en el nostre catal castellanitzat, una vida ms aviat migra-
450
da, essent generalment reemplaats per les locucions o perfrasis amb qu

apareixen traduts en espanyol.
Un daquests mots s sovint, que alguns escriptors a penes usen, reemplaant-lo gaireb sistemticament per amb freqncia, moltes vegades i
dhuc a menut.
Per amb sovint ha passat una cosa encara ms curiosa: algun escriptor,
com si aquest mot li hagus desaparegut de la memria, quan vol usar un
adverbi que indiqui la freqncia duna acci, escriu, en lloc de sovint,
sovintment. I encara ha trobat sovint un altre substitut (verament enrevessat
aquest): sovintejadament.
No veiem la utilitat dinventar mots com sovintment i sovintejadament
tenint com tenim sovint.
10
E B 560
V 1,4 espanyol] castell B
368
10 v 1923
Hi ha que haver vist en qualque ocasi I quan hom es troba front a un

pblic
Heus ac dues mostres tpiques del catal dels nostres dies: al costat
dun arcaisme degut al desig descriure en un catal acurat, hi apareix un
castellanisme que sembla impossible que hagi pogut passar inapercebut a
lautor.
Malaguanyat, realment, el treball de cercar mots arcaics per reemplaar
els corrents, si el mot arcaic ha de venir a figurar al costat duna frase o locuci tota castellana, produint aix un efecte encara ms lamentable. I sovint,
com sesdev en el primer dels dos passatges transcrits, larcaisme s completament innecessari, puix que el mot corrent s ben catal. Alguna ocasi
estaria tan b com qualque ocasi; millor potser. En el passatge en qesti el que calia era, no cercar un mot per substituir el mot corrent alguna,
que s perfecte, sin evitar el castellanisme formidable que s la construcci hi ha que haver.
Aquesta construcci s, certament, un dels pitjors castellanismes del
catal actual. Lultrapassa, per, com a dolent, el front a del segon passatge.
10
15
E B 83
V 3 Heus] Heus B || 4 dun arcaisme degut] darcaismes deguts B || 4-6 acurat ... lautor.] acurat
(qualque, hom), apareixen castellanismes que sembla impossible que hagin pogut passar
451
inapercebuts a lautor (hi ha que, front a). B || 17 Lultrapassa ... dolent,] No s menys dolent,
per, B
369
13 v 1923
10
15
Sha danar en compte a no farcir intilment el llenguatge de mots arcaics.

Quan el mot corrent s bo, a ell conv en general donar la preferncia.
Massa sovint, en lobra de depuraci del lxic, havem de recrrer a larcaisme, perqu ens complaguem a emprar arcaismes innecessaris. Malauradament hi ha avui una grossa tendncia a fugir del mot corrent quan aquest t
o sembla tenir un sinnim arcaic. Molts, preferint sistemticament aquest a
aquell, es fan la illusi descriure en un catal millor sense pensar que una
construcci castellana no esdev menys castellana o una construcci defectuosa no esdev pas correcta perqu shi hagin encabit uns quants mots
estranys al llenguatge corrent. I, amb aquests, el llenguatge perd en naturalitat sense guanyar en puresa i potser perd en correcci vist que els mots
arcaics perillen dsser usats imprpiament molt ms que no els mots que
ens sn familiars.
A cada moment trobem en la prosa actual mots arcaics usats amb una
significaci que no s la llur o donant lloc a construccions errnies. Abans
dusar un mot que no pertany al nostre llenguatge habitual, cal conixer la
seva significaci exacta, cal saber exactament quina s la seva categoria gramatical. I fins quan estem ja segurs de saber-lo usar prpiament, llavors
encara havem dexaminar si realment el seu s ofereix algun avantatge.
E B 302
V 1 en] amb B || 2 donar] de donar B || 7 millor] millor, B || 8 castellana o] castellana, o B || 9 correcta] correcta, B || 11 puresa] puresa, B | correcci] correcci, B || 19 realment] reialment LP; hem
fet lesmena dacord amb la correcci del mateix Fabra (cf. nm. 371, 1-2 i 13-16)
370
15 v 1923
Al Sr. T. G.
La tercera persona del present dindicatiu del verb dur s du o duu. Aquestes
dues grafies corresponen a dues pronncies distintes: du presenta una u
homognia idntica a la dels mots tu, com, dur; duu presenta un diftong
constitut per una u laxa seguida duna u tensa, i, aix, es comporta, quan se
452
li adjunta un pronom feble, de la mateixa manera que qualsevol altra forma

verbal terminada en una u subjuntiva: el barcelon, que diu duu i no du, diu
duu-lo, duu-ne, etctera, parallelament a cou-lo, cou-ne, etc. (Amb du, les
combinacions serien dul, dun, etc.)
En poesia, doncs, no s indiferent dusar du o duu. Du rima amb tu,
com, oport i, si es vol, amb dur, madur, segur; duu no rima sin amb lluu.
Per encara han danar els poetes amb ms compte en ls daquestes dues
formes dins el vers: du el cap baix t tres sllabes (dul-cap-baix) mentre que
duu el cap baix en t quatre (du-uel-cap-baix), exactament com diu el mateix.
En prosa pot escriures sempre duu, preferible a du; per en poesia cal
escriure duu o du segons exigeixin la rima i la mida del vers: com a consonant de tu no escriurem duu, sin du, i aix mateix escriurem du i no duu
quan el mot en qesti i la sllaba inicial del mot segent han de comptar
com una sllaba.
10
15
V 4 constitut ... tensa] om. B || 6 subjuntiva] semivocal B || 15 vers] verb LP; B tamb esmena aquest
error.
N Endrea Possiblement, Toms Garcs.
371
16 v 1923
En una de les converses darreres el tipgraf ens feia dir reialment en lloc de
realment. A qu obea lerrada?
Temps endarrera hauria pogut atribuir-se al fet que molts creien que el
grup ea era poc catal i calia canviar-lo en eia; llavors era freqent descriure teiatre, ideia, etc. en lloc de teatre, idea, etc.; real havia de convertir-se,
per tant, en reial.
Avui, que afortunadament tothom accepta com a perfectament catal el
grup ea, reial en lloc de real, s degut a una confusi entre reial i real, originada pel fet de correspondre aquests adjectius a dos adjectius espanyols
que revesteixen la mateixa forma. Real en espanyol significa reial (en francs, royal) i real (en francs, rel). El catal corrent diu tamb real en les dues
accepcions, i el fet que la llengua literria canvi real en reial en laccepci
de pertanyent o referent al rei, ha fet creure a alg que calia reemplaar
real per reial en tots els casos. No daltra manera sexplica que el realment
de la nostra conversa shagi vist transformat en reialment. s certament una
cosa difcil per nosaltres de fer una distinci que lespanyol no faci.
10
15
453
E B 537
V 1-2 Es refereix a la conversa publicada el 13 v 1923 (nm. 369, 19 daquesta edici) en la qual
hem esmenat aquesta errada || 5 etc. en] etc. en, B || 8 real, s] real es B || 9 espanyols] castellans B || 10 espanyol] castell B || 15-16 s ... faci.] s certament tan difcil per a nosaltres de fer
una distinci que el castell no faci? B
372
17 v 1923
10
15
Els lectors daquestes Converses ens han de perdonar que tornem a parlarhi del ja fams doncs causal. Des del Congrs de la Llengua Catalana, en qu
Casas-Carb combat en una comunicaci aquesta invenci malaurada dels
nostres descastellanitzants, sha parlat muni de vegades del doncs causal,
demostrant que cal evitar-lo en absolut; per ell no deixa per aix daparixer encara abundosament en les nostres publicacions.
En la darrera Publicitat dEsports nhem trobat, en un parell darticles,
almenys una mitja dotzena. Evidentment els seus collaboradors no shan
adonat encara que hi ha un doncs causal que cal evitar. Hom desespera gaireb daconseguir-ne lextirpaci, perqu quan hom creu que la seva presncia en una revista esportiva s deguda al fet dsser la collaboraci duna
tal revista composta per gent poc habituada a escriure en catal, hom agafa
La Veu, per exemple, i constata que un dels seus redactors, o s, un individu que escriu habitualment en catal, escriu pargrafs com els segents:
la responsabilitat del fet recau nicament sobre ell, doncs proced
espontniament i sense cap cmplice.
He obrat, afeg, mogut pel desig de venjana, doncs alguns individus
de la meva famlia han estat empresonats i executats pels soviets.
F 7-8 LPE (30.iv.1923), nm. 4, 5d,f,g i 6b || 15-16 LVC (12-V-1923), ed. del m., 6b || 17-18 d., 6c
V1 16 espontniament] expontniament
N 7-8 Un empat a zero entre el Badalona i la Uni esportiva de Sans [sic]: El partit satisf a
tothom, doncs no va perdre un moment linters (5d); C. E. de Sabadell, 6 Vilassar F. C., 4:
resultant la lluita fora interessant, doncs al primer complet del Sabadell hi oposaren els locals
tot lentusiasme (5f); C. E. de Sabadell, 6 Vilassar F. C., 4: lequip del Vilassar podem jutjar-lo individualment, doncs manc el conjunt necessari (5g); El Polo Jockey Club Campi de
Catalunya: el joc no es mou de mig camp, doncs tant els defenses i mitjos duna com de laltra banda juguen amb una gran fe (5f); Polo-Jockey-Club: Ahir es repartiren els premis, que
eren duna riquesa superior a la importncia de moltes de les proves, doncs amb tot i no haverhi ms que una prova de Campionat (6b). Vegeu CF 14 i CF 322. || 15-16 Notcies de lestranger. Lassassinat de Vorowski.
454
373
19 v 1923
Sha avanat molt en lobra de fixaci de la llengua literria. Tenim lortografia fixada, la qual, malgrat les propagandes del curt nombre dels seus
adversaris, s acceptada per la immensa majoria dels que escriuen en catal. Tenim tamb la morfologia ben a prop dassolir una fixaci completa.
Cada dia fa nous avanaments la fixaci del lxic. Resta ms endarrerida la
de la sintaxi. Per fins dins aquesta part tan delicada de la gramtica, en qu
lobra de depuraci topa amb resistncies dificilssimes de vncer, sha avanat molt, i avui poden donar-se ja una srie de regles ben fonamentades, que
cap bon escriptor hauria de deixar dacceptar i seguir rigorosament.
Fins ara, per, en la majoria de les qestions sintctiques, els gramtics
es limiten a assenyalar la soluci bona sense imposar-la; deixen a lalbir de
lescriptor demprar aquesta soluci o la corrent, jutjada defectuosa, per
que no gosen proscriure. Per en molts casos ja seria potser hora de convertir les innovacions facultatives en obligatries. No seria ja hora, per
exemple, de declarar del tot inadmissible ls de les preposicions febles
davant la conjunci que, o b de prescriure ls obligatori de la preposici de
davant un infinitiu usat com a subjecte dun verb en el cas de precedir
aquest a aquell?
10
15
E B 602
V 3 que] qui B || 14 No] No B
374
20 v 1923
Una de les construccions de qu fiem esment en la conversa dahir era la que

consisteix a anteposar la preposici de a un infinitiu que fa de subjecte dun
verb en el cas de precedir aquest a aquell. Ex.: Ens plagu de fer-ho. El lloc on
ms li convenia de refugiar-se. Em sap greu danar-men sense veurel.
Aquesta construcci s avui tan poc usada en la llengua literria, que
realment, contra el que insinuvem ahir, no s pas encara arribada lhora de
poder declarar-la obligatria. Lomissi de la preposici de davant linfinitiusubjecte no constituint una falta intolerable i els escriptors actuals practicantla molt ms que no la construcci amb de, els gramtics shan, avui, evidentment dacontentar daconsellar-los de decantar-se per aquesta construcci,
que s realment la preferible. Als escriptors pertany de fer-ne de nou una
10
455
construcci habitual preparant el dia en qu, constituint ella un tret sintctic

caracterstic del catal envers el castell, puguem declarar-la obligatria.
375
22 v 1923
10
15
20
En els tramvies de Barcelona hi ha un avs que diu, si fa o no fa: Se prohibe subir y bajar del coche sin estar ste completamente parado. s fcil de
veure la incorrecci gramatical continguda en aquest avs: un subir al coche
i un bajar del coche no poden fondres en un subir y bajar del coche. Una
fusi semblant sols s possible quan els dos verbs regeixen una mateixa preposici.
Doncs b; si convenim que el complement directe ha dsser construt
sense la preposici a, una construcci defectuosa com lesmentada s comesa per aquells que escriuen frases com la segent: Venc i don mort als
enemics. En efecte, els enemics, essent complement directe de venc i complement indirecte de don, ha de construir-se sense preposici amb venc
(venc els enemics) i amb la preposici a amb don (don mort als enemics);
fondre venc els enemics i don mort als enemics en venc i don mort als
enemics s una cosa semblant a fondre, com es fa en lavs dels tramvies, un
subir al coche i un bajar del coche, en un subir y bajar del coche.
Pot allegar-se, en defensa de venc i don mort als enemics, que el catal admet tamb la construcci venc als enemics; per aquesta construcci
s precisament una construcci que havem convingut de bandejar. I no s
realment la millor manera de combatre-la de transigir-hi per un motiu de
comoditat en tractar de fondre una expressi com venc els enemics amb
una expressi com don mort als enemics.
E B 227
V B afegeix al final: Aconsellem doncs de construir la frase esmentada aix: Venc els enemics i
els don mort.
376
23 v 1923
Trobem en un escrit catal Res no pot haver ms agrads, volent dir res
no hi pot haver ms agrads. El qui ha escrit aix t el sentiment de la llengua catalana malms per la influncia espanyola. Res no pot haver ms agra-
456
ds s la traducci, mal feta, dun Nada puede haber ms agradable. Aquesta

construcci espanyola t la culpa de la falta de catal, continguda en el passatge transcrit. Ella ha acudit, en lloc de la catalana, a la ploma de lautor
bilinge, que no ha encertat a traduir-la b. Sense la interposici de la construcci espanyola, lautor no hauria deixat dacompanyar dun hi el verb
haver.
Lautor ha tradut de lespanyol; i, en fer la traducci, coneixedor de la
gramtica catalana, no sha oblidat dadjuntar un no al verb; per el seu sentiment del catal no ha estat prou fort per fer-lo adonar que calia encara afegir un hi. Sense el no, la frase no hauria estat tan b, per hauria estat encara catalana; sense lhi no s ni tan sols catalana. Millor dit, s catalana, per
no vol dir el que lautor volia dir: res no pot haver vol dir res no pot obtenir.
Quan escrivim fem de no perdre mai de vista el nostre catal parlat;
que ell, carregat de defectes com s, ens pot encara estalviar de cometre
molts de castellanismes!
10
15
377
24 v 1923
Que el catal de les nostres publicacions abundi en faltes de sintaxi i en castellanismes de lxic s fins a cert punt explicable. Per no es comprn que
hi apareguin tantes faltes dortografia i encara menys tantes formes verbals
errnies. s vergonys de constatar que una gran part dels que avui escriuen
el catal no shan pres la pena dapendre la conjugaci dels verbs catalans.
No es tracta ac dapendre un munt de regles sintctiques ms o menys complicades, ni llistes interminables de mots a reemplaar per daltres; es tracta, simplement, daprendre de memria uns quants paradigmes, all que en
altres terres fan els nois a ledat de vuit a nou anys.
En un parell de nmeros duna publicaci catalana havem registrat les
segents formes errnies: poguer per poder, vegent per veient, vinguent per
vinent, prengueu (imperatiu) per preneu, ocorreguent per ocorrent, i, en
canvi, podrem per pogurem, manten per mantingu, havs per hagus,
ests per estigus, contradeix per contradiu. Un catal mitjanament instrut
savergonyiria que li poguessin retreure dhaver escrit, en espanyol, estaron
per estuvieron o cabiese per cupiese; i, en canvi, en catal, en la seva prpia
llengua, comet faltes tan enormes com aquestes!
10
15
457
378
25 v 1923
Ventatja, aventatge, avantatge
10
15
Durant molt de temps, sescriv comunament ventatja; desprs es generalitz aventatge, i aquesta grafia s la que fou adoptada per lInstitut en el seu
Diccionari ortogrfic (1917). Millor, per, que aquesta grafia, llavors la ms
generalitzada, s segurament la grafia avantatge.
El mot avantatge s un derivat de avant. Tant si el catal el prengu tot
fet del francs com si el form ell parallelament al francs (que del seu
avant tragu avantage), la a hi sembla ms escaient que la e, sia responent
a una a del primitiu, sia responent a la a francesa de avantage. Per si es t,
encara i sobretot, en compte que avantatge s una grafia que es troba amplament usada en el catal medieval, hom no veu cap ra perqu insistrem a
preferir-li aventatge.
La e de la grafia aventatge sexplica per una influncia del mot espanyol
ventaja, que, catalanitzat en ventatja, arrib a suplantar el mot catal avantatge, dient-se en plural les ventatges en lloc de els avantatges.
El mot en qesti apareixer, doncs, grafiat avantatge en el futur
Diccionari general de la llengua catalana, aix com en la segona edici del
Diccionari ortogrfic (en premsa).
E B 423 ttol] Aventatge o avantatge? B
V 10 insistrem] insistim B || 12 espanyol] castell B || 15-17 El ... (en premsa).] om. B
N 1-4 Vegeu CF 259 i CF 267.
379
26 v 1923
Avantatge s, com diem ahir, un mot que apareixer en la segona edici del
Diccionari Ortogrfic amb una grafia diferent que en la primera. Hom deia
en el prleg daquesta: Probablement algunes de les grafies aqu admeses,
noves recerques demostraran que sn errnies; per a llur correcci lInstitut
es refia, no solament dels resultats de les seves enquestes dialectals i escorcolls de manuscrits, sin tamb dels suggeriments que voldran fer-li tots
aquells que sadonaran de qualsevol error de ledici present. Aventatge s
una daquestes grafies que ha calgut esmenar, les quals des dara podem dir
que sn en nombre redudssim.
458
Daltres grafies errnies que figuren en la primera edici, degudes a

una falta dimpremta o a un lapsus de ploma, es trobaran tamb, naturalment, reemplaades per les correctes; per, tot plegat, els mots que figuraran en la segona edici grafiats altrament que en la primera potser no arribaran a una vintena entre quaranta mil mots que formen el Diccionari.
Sigui aix dit per sortir al pas daquells qui voldrien fer creure que lInstitut
va incessantment introduint modificacions en la seva ortografia. La segona
edici del Diccionari Ortogrfic ser, salvant una vintena de mots i lomissi dalguns castellanismes, una cpia exacta de la primera.
10
15
380
27 v 1923
Llegim en un document publicat per una entitat barcelonina: Li agrairem

tingui lamabilitat de trametrens qualsevol publicaci que cregui pugui
esdevenir til al nostre objecte.
Deixant de banda la impropietat amb qu sembla usat el verb esdevenir, constatem en aquest pargraf dos casos domissi indeguda de la conjunci que.
La supressi de la conjunci en una proposici que fa de complement
s inacceptable en catal, s contrria al geni de la nostra llengua. Parlant,
quin catal diria mai li agrair vingui en lloc de li agrair que vingui?
Doncs, essent, en el pargraf transcrit, tingui complement de agrairem,
i pugui complement de cregui, on diu agrairem tingui hauria de dir agrairem que tingui, i on diu cregui pugui hauria de dir cregui que pugui.
El catal antic presenta, certament, alguns casos domissi de que.
Aquesta, per, en el catal actual s la imitaci duna construcci espanyola, ja en espanyol poc recomanable; no la continuaci daquella construcci
medieval, que, daltra banda, repugna evidentment al geni de la nostra llengua, per qu creiem que ha dsser proscrita en absolut de la llengua literria.
10
15
E B 284
V 9 quin] quin B || 14-15 espanyola] castellana B || 15 espanyol] castell B
459
381
29 v 1923
Perqu i per qu
10
15
Ja pocs escriuen avui per a que traduint para que; per encara sn molts els
que distingeixen el perqu final, corresponent a para que, del perqu causal,
corresponent a porque, escrivint aquell en dos mots (per que) i aquest en un
sol mot (perqu). Aix, mentre escriuen He obert la finestra perqu fa calor,
escriuran Obriu la finestra per que passi una mica daire. Aquesta distinci
s injustificada: en ambds casos cal escriure perqu.
Quan, doncs, cal escriure per qu, en dos mots? Quan el qu s un mot
interrogatiu o relatiu.
Exemples de per qu interrogatiu: Per qu fas aix? No s per qu no ve
mai. No mha volgut dir per qu se nhavia anat.
Exemples de per qu relatiu: La ra per qu ho feia (o s: per la qual
ho feia). No li admeteren cap de les excuses que don; per qu fou acomiadat immediatament (o s: per la qual cosa fou, etc.).
Tenim, doncs, les segents correspondncies entre lespanyol i el catal:
porque (conj. causal) ....................... perqu
para que (conj. final) ...................... perqu
por qu ................................................... per qu
por lo cual .......................................... per qu
E B 278
V 9 interrogatiu:] per un error de composici trobem a LP relatiu: La ra; B tamb esmena
aquest error || 14 lespanyol] el castell B
382
31 v 1923
460
Una altra grafia errnia del Diccionari Ortogrfic s perifrie. Es tracta del
mot llat peripheria, en qu el catal, en manllevar-lo, no pot sin conservar
la seva a final.
El perifrie del Diccionari Ortogrfic s degut a un lapsus de ploma
coms en redactar la papereta corresponent i inadvertit en fer lordenaci de
paperetes i la correcci de proves. I no cal dir que aquesta grafia sha de trobar substituda per la grafia perifria en la nova edici del Diccionari.
La persona que ens fu adonar daquesta errada de la primera edici,
ens assenyalava tamb com a grafia, en la seva opini, errnia, la grafia

temptar. Temptar, per, s una grafia bona, que podem perfectament conservar. Temptar t el mateix origen que to tempt angls: un temptare que es
troba en llat al costat de tentare. Aquest temptar, un cop adoptat de preferncia a tentar, havia de perpetuar-se en catal, com tempt en angls, pel fet
que aquestes llenges distingien perfectament en la pronunciaci els dos
grups mpt i nt, que altres llenges, com lespanyol i el francs, no trigaren a
confondre.
10
15
E B 563
V 1-7 Una ... Diccionari.] om. B || 8 La ... edici,] Un lector B || 9 tamb] om. B | errnia] errnia, de
la primera edici del Diccionari ortogrfic de lInstitut, B || 15 lespanyol] el castell B
383
2 vi 1923
Hi ha defectuositats tan arrelades en la llengua escrita que hom arriba a dubtar si sen podr mai veure alliberada. I s de notar que les ms arrelades sn
potser les degudes a pensades poc afortunades daquest o daquell escriptor
o gramtic en el desig de combatre un castellanisme real o imaginari.
Quin exemple podrem citar millor que el doncs causal, inventat per
remeiar el pues causal de la llengua parlada? B ha estat combatut aquest
doncs, per t una vida tenacssima.
Solament loblit del doncs bo semblaria poder explicar el doncs causal;
per aquell, amb la seva significaci deductiva, continua essent usat pels qui
empren doncs com a conjunci causal, fins a lextrem de trobar-se algun cop
usats lun i laltre dins un mateix pargraf, sense que la proximitat del doncs
bo tingui la virtut de fer adonar de labsurditat del doncs dolent.
Ens suggereix aquestes ratlles, en qu encara una vegada ms parlem
del doncs causal, el pargraf segent que llegem en un diari dahir:
s intil parlar de centenars de baixes enemigues, doncs nhi han
hagut 127 despanyoles, que shaurien estalviat amb laband de la posici.
Cal, doncs, abandonar-la i portar les nostres tropes a una lnia de defensa
ms garantida
Llegint aquest pargraf, ens refermem en la creena que hi ha molts que
comencen a fer una distinci entre un doncs inicial de proposici (que seria
el doncs causal) i un doncs situat al mig de la proposici (que seria el doncs
deductiu). Tindrem, llavors, dos doncs, com tenim dos per, que es distingirien per llur posici dins la proposici. Per els partidaris del doncs causal,
10
15
20
461
25
que tendeixen a establir aquesta distinci, obliden que la conjunci catalana

amb qu era i s introduda la conclusi en tot sillogisme, la conjunci que
tradueix lergo llat i el luego espanyol, s precisament un doncs inicial.
F 14-18 LP (31 v 1923), 6d
N 14-18 De Madrid.
384
3 vi 1923
10
15
Ahir copivem un fragment en qu figuraven, lun a prop de laltre, un

doncs bo i un doncs dolent, sense que la proximitat dels dos doncs, amb llurs
significacions tan oposades, hagus estat apta a fer adonar el seu autor de
labsurditat del segon doncs, causal. El pargraf de qu formava part el fragment transcrit contenia encara altres faltes de gramtica; era un bell exemple a retreure per demostrar la impenetrabilitat de molts en qestions gramaticals, o, el que s pitjor, la poca atenci que molts presten a aquestes
qestions.
Aquest pargraf, que traa tot ell sser una traducci literal de lespanyol, contenia, en soles dotze ratlles curtes, un els hi en lloc del datiu els, un
nhi han hagut en lloc dun nhi ha hagut, un complement directe construt
amb la preposici a, el doncs causal, tres faltes dortografia
Deia aix: als socialistes els hi sembla b el cam emprs pel Govern
en el problema del Marroc: per no s prou. La decissi simposa. Ha esdevingut o de Tizzi-Azza. s intil parlar de centenars de baixes enemigues,
doncs nhi han hagut 127 despanyoles, que shaurien estalviat amb laband de la posici. Cal, doncs, abandonar-la i portar a les nostres tropes a una
lnia de defensa ms garantida. Si es persisteix en lactual estat de les coses
aumentaran les despeses i els perills
N 1-2 Vegeu la n. a la CF anterior.
385
6 vi 1923
Al Sr. A. B. i S.
El servitud que figura en el Diccionari Ortogrfic no prov del mot llat servitus-servitutis, en el qual cas, en efecte, la seva d final fra errnia: com a
462
virtus, senectus, etc., responen, en catal, virtut, senectut, etc., a servitus hauria de respondre evidentment servitut. Servitud respon a servitudo-servitudinis, i pertany a la mateixa categoria que solitud, fortitud, altitud, etc. (provinents de solitudo, fortitudo, altitudo, etc.).
Posseint el llat, com a derivats del mot servus, els dos mots servitus i
servitudo, el catal pot triar entre servitut i servitud. Mentre no admet la d
final, la sola grafia possible era servitut, que el mateix podia respondre a lun
que a laltre daquells dos mots llatins (com sesdev amb el mot espanyol
servitud). Per del moment que el catal restableix en fi de mot la d etimolgica, lexistncia en llat dels dos mots servitus i servitudo fa possibles en
catal les dues grafies servitut i servitud. Cap avantatge no hi hauria a adoptar-les totes dues, que per altra banda serien perfectament homfones; i,
posats a escollir entre les dues, es don la preferncia a la segona per la consideraci que la categoria dels derivats en tud s incomparablement ms
nombrosa que la dels derivats en tut, servitud no resultant, daltra part, sense
pari en les llenges modernes, puix que, si litali diu servit (de servitus),
el francs i langls diuen servitude (de servitudo).
La grafia servitud s, doncs, perfectament legtima, i encara que servitut
seria tamb admissible, no hi ha cap ra per qu, un cop adoptada aquella,
la canvissim ara per aquesta.
10
15
20

V 2 cas, en efecte,] cas B || 3 virtus, senectus] virtutem, senectutem B | servitus] servitutem B || 10 espanyol] castell B
386
7 vi 1923
Safaretx, safareig
Pronunciant-se idnticament els dos dgrafs tx i ig, es comprn que alguns
mots terminats en el so tx presentin, en el catal de la renaixena, una ortografia vacillant. Aix, hi trobem despatx i despaig, safaretx i safareig, etc.
En el moment de fixar lortografia daquells dgrafs, a lhora de redactar
el Diccionari Ortogrfic, fou per error preferida la grafia safaretx a la grafia
safareig. Lexistncia, en espanyol, del mot zafareche i el fet que a ch espanyol correspon normalment tx (ex.: despacho despatx, reproche reprotxe, flecha fletxa, etc.), expliquen lerror coms.
Havent-se, per, desprs pogut constatar que el mot en qesti apareix
463
10
15
ordinriament grafiat afareig en lantic i que els seus derivats tenen tj i no

tx en alguns parlars que no confonen tj i tx (com fa el barcelon), s evident
que conv reemplaar safaretx per safareig.
La grafia safaretx s un exemple de com s sempre perills de deixarse portar per lanalogia amb una llengua estrangera en ls de les lletres dortografia dubtosa. Una muni de grafies errnies del catal modern sn degudes a aquesta causa: caball (esp. caballo), taberna (esp. taberna), abet (esp.
abeto), gobern (esp. gobierno), mvil (esp. mvil), var (esp. varn), viga
(esp. viga), sav (fr. savon), trovar (fr. trouver), arrivar (fr. arriver), etc., etc.
E B 548 ttol] Safaretx o safareig? B
V 2 renaixena] Renaixena B || 6, 6-7 espanyol] castell B || 14 una llengua estrangera] una altra
llengua B || 16, 17, 18 esp.] castell B || 18 fr.] francs B
387
8 vi 1923
10
15
Els mots terminats en el so tx (Ex.: despatx, lleig, roig) es divideixen en tres

categories segons que, en les altres formes del mateix mot o en els altres
mots de la seva famlia, davant vocal, aquell so persisteixi (despatxar), es trobi canviat en tj (lletja, lletjor) o es trobi canviat en j (roja, rojor). Els mots de
la primera categoria sescriuen amb tx i els de les altres dues amb ig o g.
Dac que es digui, en tractar de lortografia del so tx en fi de paraula: sescriur despatx, escabetx, etc., perqu es diu despatxar, escabetxar, etc., per
sescriur lleig, enuig, etc., perqu es diu lletja, enutjar, etc., i sescriur roig,
fuig, etc., perqu es diu roja, fugir, etctera.
Aquesta regla, per, de poc serveix als barcelonins, qui comunament
confonen tj i tx, donant a ambds dgrafs la pronncia tx. De manera que no
podrem pas fixar lortografia dun mot terminat en el so tx, si no tenem
altre mitj que la pronncia barcelonina dels seus derivats. El que en barcelon es digui safaretxet no s, doncs, cap ra perqu no puguem escriure
safareig, i llavors, derivat daquest, safaretget.
El problema de safareig ens ha portat a assenyalar un fet de la pronncia barcelonina, un cas dapitxament del barcelon. I no cal dir que caldria
combatrel esforant-nos a donar als dgrafs tj i tg el so sonor que tenen en
altres parlars, ben distint del so sord que respresenten els dgrafs tx i ig final.
E B 25
V 10 qui] que B
464
388
9 vi 1923
Alguns dies havem trobat diferents exemples de agombolar en el sentit de

acumular, amuntegar. No creiem que aquest verb tingui en cap parlar catal aquesta significaci. Segurament es tracta dun sentit que escriptors
moderns hi han donat errniament potser per la seva semblana fnica amb
acumular. Aquesta era ja lopini de Marian Aguil, nadiu de Mallorca, on
el verb s ben viu.
Una significaci del verb agombolar, certament ben diversa de la que li
donen aquells escriptors, s la que ressurt clarament dels segents exemples
recollits per Marian Aguil:
Una dona aix vos apedaa i agombola com ning, Narcs Oller.
Ni temps tenia (una dona que tot lo dia havia de treballar) dagombolar la famlia.
Les germanetes dels pobres los agombolen i mantenen.
Agombolar significa, doncs, tenir sollcitament cura de, i en aquesta
accepci s sinnim de gombolar.
Compareu, en les Contarelles de Mossn Alcover:
Du, que si duna banda los atabuixa, de saltra los agombola i los conforta.
Alegria, conhort i agombol de tota la humanitat.
Alenar aquell aire agombolador duna cuina patriarcal.
Agombolar, segons J. Amengual, significaria tamb: ajuntar, acomodar,
adondar (Cp. Bo dagombolar: que a tot sacomoda).
Ni en lAguil i en lAmengual trobem, doncs, la significaci de acumular o amuntegar que molts donen avui al verb agombolar.
10
15
20
E B 380
V 5, 9 Marian] Mari B || 13 germanetes dels pobres] Germanetes dels Pobres B || 16 Mossn] mossn B || 21 tamb:] tamb B || 23 i] ni B | lAmengual] lArmengol LP; B tamb esmena aquest error.
F 5-13 DAg i, s. v. agombolar || 16-18 Alcover (1915: 40) || 19 d. (1915: 508) || 20 d. (1915: 565) ||
23 Amengual (1858-1878: i, s. v. agombolar)
V1 11 tot lo dia havia de treballar] tot lo dia havia treballat
N 16-18 Ploren s a les totes perqu no hi poren fer dems, pero ploren resignats i benent sa m
de Deu, que, si duna banda los atabuixa, de saltra los agombola i los conforta, de la contarella Quina Pobila!. || 19 es naixement daquell Minyonet, alegra conort i agombol de tota
lhumanidat, de la contarella Ses festes de Nadal. || 20 alenar aquell aire agombolador duna
cuina patriarcal, de la contarella Ses festes de Nadal.
465
389
10 vi 1923
10
15
Tots sabem com, durant la renaixena literria, ens han preocupat les qestions ortogrfiques. En canvi, poca ha estat latenci que havem prestat a les
qestions ortopiques. I ha estat, potser, una sort, puix que, sense una ortografia fixada, no haurem fet sin provocar la naixena duna muni de pronncies errnies. Ara podrem intentar, si es cregus convenient i faedor, el
restabliment del so v; i dhuc deu anys endarrera, el restabliment daquest
so hauria originat un gran nombre de pronncies errnies, puix que lhaurem vist introduir-se en mots com rebentar, biga, buidar, bolcar, que per
influncia espanyola escrivem erradament amb v.
Avui, grcies a tenir fixada lortografia, podem comenar ja a ocuparnos dortopia. No s, potser, encara lhora, mentre no disposem de lescola,
dintentar el restabliment de la v, per haurem ja de preocupar-nos resoludament de restablir els sons tj, bbl, ggl, mt (en mots com viatjar, poble, regla,
redemptor), de corregir la pronunciaci dels mots que pronunciem amb s en
lloc de z o viceversa, de combatre lensordiment de certes consonants en els
enllaos (els astres: pron. el-zas-tres, no el-sas-tres), de corregir la pronunciaci defectuosa de moltes combinacions vocliques. No ens atrevim, per,
a dir de restablir la l doble mentre hi hagi qui escriu cellebrar, ellecci,
relligi...
E B 56
V 8-9 per influncia espanyola] om. B || 11-12 lhora, mentre ... lescola, dintentar] lhora dintentar
B || 17 vocliques.] vocliques... B || 17-19 No ... relligi ...] om. B
390
12 vi 1923
10
Dues observacions cal fer tocant al verb haver impersonal (Ex.: hi ha molta
gent), que ha danar sempre acompanyat de ladverbi hi i que no t, dins
cada temps, sin la tercera persona del singular.
El llenguatge parlat sol posar el verb haver en plural quan lacompanya un nom o un pronom en plural; aix, hom diu comunament hi han
quatre homes, hi han hagut molts morts, hi hauran molts convidats, etc., en
lloc de hi ha quatre homes, hi ha hagut molts morts, hi haur molts convidats, etctera. Conv devitar aquesta concordana del verb haver amb el
nom o pronom que lacompanya, defecte que retrobem sovint en el llenguatge escrit.
466
Al costat daquest defecte, dorigen popular, no s rar constatar-ne encara un altre, del qual parlvem fa pocs dies. Aquest s degut a una imitaci
de lespanyol i es troba en frases no provinents del llenguatge corrent.
Consisteix en la supressi de ladverbi hi. Exemple: Cap qesti pot haver
que linteressi tant com aquesta. Ac, ultra ladverbi no, manca ladverbi hi.
De les dues omissions, la primera s passadora, per la segona s completament inacceptable. El sol cas de haver impersonal sense hi s el de les frases
fetes temps ha, cinc anys ha i anlogues.
15
E B 217
V 2 ),] ): B | hi] hi, B || 13 de lespanyol] del castell B || 17 hi] hi, B
391
13 vi 1923
Encara una vegada ms parlem de la l doble.

En primer lloc per recomanar als escriptors que es prenguin la pena
daprendre la llista dels mots que cal escriure amb l doble. Els mots corrents
que tenen l doble sn en molt curt nombre, i no s pas gens difcil daprendren la llista. Trobar a cada moment grafies com relligi o cellebrar o
ellegir, s una cosa verament vergonyosa.
En segon lloc per recordar que les dues l que representen una l doble
han danar ben juntes, gaireb tant com les dues l que componen la ll. Hem
notat que molts, en escriure un mot amb l doble, acostumen a deixar entre
les dues l un espai capa almenys de contenir una m. Intercalar un llarg gui
entre les dues l sembla haver-se erigit avui en regla calligrfica, quan tanmateix el mot seccionat aix s dun efecte deplorable.
I els impressors espaien tamb les dues l continuant a realitzar la doble
l amb dues l separades per un punt volat. Quan es decidiran, almenys els
que imprimeixen molt en catal, a adquirir el signe ll?
10
15
E B 28
V 1 doble.] doble (ll). B || 2, 7 lloc] lloc, B || 14-15 Quan ... catal, a] Quan es decidiran a B
392
14 vi 1923
Els que sinteressen per les qestions gramaticals saben prou les campanyes
que havem fet a favor de el qual, que sovint es trobava substitut per el que
i ms sovint encara per el quin. El qual relatiu, desprs dhaver estat, a tort,
467
10
15
usat llargament com a traducci de cuyo, perillava de desaparixer del catal literari suplantat, ads per un el que, imitaci del relatiu compost espanyol el que (Ex.: El segundo captulo, del que copiamos...: El segon captol, del
que copiem..., quan en bon catal cal dir del qual copiem), ads per un el
quin, creaci dels descastellanitzants a ultrana, que, no sabem per qu, consideraven qual com a mot suspecte (El segon captol, del quin copiem...).
Hi ha, en canvi, dos casos en qu combatem ls del mot qual. Molts
diuen i hi ha qui escriu encara cada qual en lloc de cadasc, i s general de
traduir les frases espanyoles tal y cual, tal o cual, per tal i qual, tal o qual.
Cada qual s del tot inacceptable, i en opini nostra caldria tamb evitar
aquestes frases, a les quals creiem preferibles, com havem dit altres vegades,
tal i tal, tal o tal. (Ex.: Aix ho trobareu en tal i tal banda.)
E B 104
V 1 que] qui B || 5 literari] literari, B || 5-6 espanyol] castell B || 12 espanyoles] castellanes B
393
16 vi 1923
10
15
468
Havem notat que alguns escriptors tracten ara de reintroduir en la llengua

literria lantiga locuci conjuntiva per o que. Ja sn avui bastant generalitzades les locucions per tal com i per tal que, la primera causal i la segona
final, que en certs casos ofereixen indubtablement avantatges sobre la conjunci usual perqu alhora causal i final. Adoptades per tal com i per tal que,
no veiem la utilitat de portar a la llengua moderna les altres locucions conjuntives antigues per o que, per o car, etc., sobretot si, com es fa amb algunes delles, hom les empra, ads com a causals, ads com a finals.
s cert que, a jutjar pels exemples moderns que havem pogut registrar,
avui es tendeix a donar a la locuci per o que una significaci causal, potser per influncia del parce que francs. Per precisament en catal antic
aquesta locuci s preferentment usada com a conjunci final:
Lhome s estat creat en lo mig per o que fos pus baix dels ngels e
pus alt que les bsties, Bernat Metge.
No volem exir defora per o que la gent no conegus lo pesar que
nhavem, Crnica del rei Jaume.
E, al dinar, menja b e dnat plaer, e mostra molt ms alegria de la que
acostumat havies, per o que tots aquells qui tenen lesperana perduda, la
puguen recobrar, Tirant lo Blanch.
E B 280
V 16 del rei Jaume] de Jaume I B
F 13-14 Metge (1889: 7-8; [2006: 129]) || 15-16 Jaume I (1873: 276; [1991: 200]) || 17-19 Martorell
(1873-1905: i, 33; [2005: 98])
394
17 vi 1923
Avui hi ha, desgraciadament, molts qui, davant dos mots sinnims o que
creuen sinnims, prefereixen sistemticament el que s estrany a la llengua
parlada. Hi ha en molts com una aversi als mots habituals. El catal els
sembla millor entacat dun cert nombre de mots inslits.
Aquesta predilecci pels mots no habituals, que ja s blasmable en el
cas dsser equivalents els dos mots (lhabitual i el seu substitut), s causa
dun gran nombre de les imperfeccions que presenta el catal escrit, puix
que sn freqents els casos en qu el mot amb qu se substitueix el mot
habitual no t la mateixa significaci que aquest.
Llegim en un diari dahir: El sistema monrquic, que ha proporcionat
dies de glria a la histria de Frana, ads est fora del temps...
Per qu ads en lloc de ara? No s bo ara? Per qu, doncs, defugir-lo?
Laversi al mot corrent ens ha portat, ac, a emprar ads amb una significaci que no s la seva. Ads denota un temps passat o futur molt prxim al
moment present, per no aquest moment mateix. Ara no s sin excepcionalment substituble per ads.
10
15
E B 377
F 10-11 LP (16 vi 1923), 3a
N 10-11 De Frana. Comena a la cambra el debat sobre poltica interior. Discurs de M.
Poincar: Massarik a Algria.
395
19 vi 1923
El verb blasmar s ja dun s corrent en la llengua literria. La seva significaci s desaprovar o censurar (alg) per haver obrat malament. s loposat a lloar: De laturar ser loat e de lanar ser blasmat (Tirant lo Blanch).
I, per extensi, pot dir-se tamb blasmar la conducta dalg, blasmar els seus
actes, blasmar les seves paraules.
Aquesta s la significaci que tenia blasmar en catal antic (la mateixa
que t el verb francs corresponent blmer), i amb aquesta significaci lu-
469
10
15
20
sen els escriptors moderns; per hi ha avui havem notat algun escriptor
que el construeix malament dient blasmar dalg o dalguna cosa en lloc de
blasmar alg o alguna cosa.
El verb blasmar s, com el seu corresponent francs blmer, un verb
transitiu, i cal per tant construir-lo amb un complement directe; el qual complement, en posar el verb en la veu passiva, passa a sser el subjecte de la
proposici:
per que blasmes los homens qui no sn cavallers
los reprenia e los blasmava (R. Llull)
ms stim morir que no viure avergonyit, per no sser blasmat dels
bons cavallers (Tirant lo Blanch).
El verb blasmar admet un complement introdut amb de, per, figurant
ja en la proposici un complement directe que denota la persona o la cosa
blasmada: Blasmar alg dalguna cosa. (Compareu, en francs: Blmer quelquun de quelque chose.)
E B 433
F 3 DAg i, s. v. blasmar [Martorell (1873-1905: ii, 326; [2005: 740])] || 15 Ibd. || 16 Llull (1914
[2003]: 273; [2009: 334]) || 17-18 DAg i, s. v. blasmar [Martorell (1873-1905: i, 157; [2005: 248])]
396
20 vi 1923
Al Sr. J. Puig Esteve
10
470
El senyor P. E. est dacord amb nosaltres que ads no vol dir en el moment
present; per, segons ell, no significaria sin fa poc. La ra que dna s
que en la contrada de Catalunya don ell s orind, en la qual ads s dun
s corrent, aquest mot s emprat exclusivament amb la significaci de fa
poc. Per s un fet que, dins el catal, trobem ads adjuntat a un verb futur,
i llavors vol dir evidentment dins poc, com adjuntat a un verb en pretrit
vol dir fa poc:
E dixem-los: Esperats-nos aqu que ads serem ab vos (Crnica del rei
Jaume.)
No sabem qu volran ads ne qu faran (Eximenis.)
I s evident que el fet que una construcci hagi esdevingut inslita en
determinades contrades, no s una ra suficient per condemnar-la, sobretot
quan en trobem exemples nombrosssims en els millors temps de la llengua.
Ads, amb les seves dues significacions distintes, segons que vagi amb
un verb en futur o en pretrit, s comparable a ladverbi anit, que amb un
verb futur vol dir la nit davui, i amb un verb en pretrit vol dir la nit dahir, per b que amb aquesta significaci s preferible de dir anit passada.
E
V
F
N
15
B 378 endrea] om. B

10 Eximenis] Eiximenis B || 12 per] per a B || 13-14 llengua] nostra llengua B
8 DAg i, s. v. ads [Jaume I (1873: 295; [1991: 214])] || 10 Ibd. [Eiximenis (1484: t5)]
1 Possiblement es tracta de Josep Puig i Esteve, un dels fundadors del CADCI, natural
dAgramunt, a lUrgell.
397
21 vi 1923
Al Sr. J. P. E.
Ads, adverbi, designa un moment que no s ben b el present per que no
est gaire allunyat; llavors, amb un verb en pretrit, equival a fa poc, i
amb un verb en futur, equival a dac a un moment. Ads ho farem s,
doncs, compatible amb Ads ho hem fet; i, davant dels exemples antics que
labonen, no creiem que el senyor P. E. insisteixi a considerar-la com una
construcci arbitrria i absurda.
Tamb considerava absurd el senyor P. E. que tradussim la conjunci
espanyola ora per ads (ora llorando, ora riendo: ads plorant, ads rient).
Per la copulaci que lespanyol fa mitjanant la repetici del mot ora no
exigeix pas que el mot copulatiu signifiqui precisament ara (el francs
empra en aquest cas tantt, que no significa pas ara), i justament ladverbi
de temps a qu recorria normalment el catal en aquest cas era aquest ads,
al qual el senyor P. E. voldria fer significar exclusivament fa poc.
Ads riu, ads plora.
Ads era un loch, ads era en altre.
Ads ab uns, ads ab altres.
La victria ads era dels nostres, ads dels enemichs.
10
15
E B 264 (lns. 1-6) B 291 (lns. 8-17) endrea] om. B

V 4 dels] els B || 7 Tamb ... P. E.] El senyor P. E. considerava absurd B || 8 espanyola] castellana B ||
9 lespanyol] el castell B || 12 en] entre LP; esmenat tamb aix a B
N endrea Vegeu la CF 396.
471
398
22 vi 1923
10
15
Llegim en la Gaseta Municipal: Sessi... Fou celebrada el dia... En ella assistiren...

En ella assistiren s dolent. No perqu hi manqui un hi. En ella hi assistiren fra encara pitjor. El castellanisme evident que s ac en ella no desapareix amb laddici dun hi, sin reemplaant en ella per hi: Hi assistiren...
Quan escrivim, oblidem massa sovint que el catal, que posseeix els dos
pronoms hi i en, no usa sin excepcionalment les combinacions en ell, dell,
etctera, amb referncia a cosa, exactament com el francs. Parlant no direm mai Havem estat al teatre i en ell havem vist ta germana, sin i hi havem
vist (et nous y avons vu) ta germana, ni Havem estat al museu i havem sortit dell a les quatre, sin i nhavem sortit (et nous en sommes sortis) a les
quatre.
Per qu, escrivint, ens oblidem tan sovint daquests dos mots hi i en
usant en lloc dells les combinacions en ell, dell, etc., i en canvi els prodiguem com acompanyants de qualsevol verb posposat a una determinaci
circumstancial? Pocs, com sabem, escriuran En el captol primer lautor
explica... (que s perfecte), sin En el captol primer lautor hi explica...
Cada dia menys usats com a traducci de en l, de l, etc., els dos mots
hi i en perillen desdevenir exclusivament mots-falques.
F 1-2 Gaseta Municipal de Barcelona, any x (31 v 1923), nm. 22, 261
N 1-2 Sessi de lAjuntament. [...] Fou celebrada ahir, dia 30 de maig [...]. En ella assistiren els
Illustres. En nm. anteriors, la Gaseta Municipal alterna la forma igualment incorrecta: en
ella concorregueren (17: 26 vi 1923; 21: 24 v 1923), amb la correcta aqu preconitzada per
Fabra: Hi assistiren (23: 7 vi 1923; 25: 21 vi 1923), i amb altres digualment acceptables:
varen concrrer-hi (18: 3 v 1923), assistint-hi (27: 5 vii 1923; 28: 12 vii 1923). Aquesta
ltima s la que sacab imposant, fins al nm. 38 (20 ix 1923), en qu, arran del cop dEstat de
Primo de Rivera, la Gaseta va tornar a ser publicada ntegrament en castell.
399
24 vi 1923
Bescanviar els presoners.

El catal posseeix, al costat de bescanviar i bescanvi, amb igual significaci, descanviar i descanvi. En el parlar meu, i creiem que en el de la majoria dels barcelonins, viu per solament un daquests verbs i un daquests
noms (el verb descanviar i el nom bescanvi, cada dia, per, menys en s,
472
reemplaat per canvi); sense que aix vulgui dir, naturalment, que no siguin
tots quatre mots perfectament admissibles. Ara, que no els usem actualment
sin referint-nos a diners. I a aix es deu que ens faci estrany una frase com
la transcrita.
Realment s de doldre que, en frases com aquesta, hgim reemplaat
bescanviar o descanviar per canviar, que t altres sentits; i per aix no sabrem condemnar la frase bescanviar els presoners, tot i que ens fa estrany.
Per donat que descanviar i bescanviar han pres el sentit restret que havem
assenyalat ms amunt, potser fra millor que de recrrer a aquests verbs, de
restablir en aquest cas lantic verb escanviar amb el seu postverbal escanvi:
Metre una cosa en escambi de altra.
... la tera part de la dita alqueria escambiada.
10
15
E B 473
V 4 viu per] viu, per, B
F 16 DAg iii, s. v. escambi || 17 d., s. v. escambiera
400
26 vi 1923
Trobvem laltre dia com a traducci de ladjectiu espanyol disolvente, el mot

dissolent. Segurament el fet que a disolviendo, disolvemos, disuelven, disolva, etc., corresponen, en catal, dissolent, dissolem, dissolen, dissolia, etc.
(sense la v etimolgica, que lespanyol ha conservat i el catal ha perdut), fu
creure que al mot espanyol disolvente havia de correspondre en catal el
mot dissolent. En realitat, el mot catal corresponent a lespanyol disolvente
no s dissolent, sin dissolvent.
Dissolvent, encara que provinent del participi present dissolvere, s avui
un pur adjectiu, no una forma de dissoldre; i la supressi de la v que ha
sofert aquest verb, no lafecta. Dissolent s el gerundi de dissoldre, desprovet de la v etimolgica com totes les altres formes daquest verb; dissolvent
s un adjectiu que no t altre parentiu amb dissoldre, sin que prov dun
mot que en llat era una forma del mateix verb don prov dissoldre.
Entre dissolent i dissolvent hi ha la mateixa diferncia que entre convenient i convenint, absorbent i absorbint, concernent i concernint, obedient i
obeint.
10
15
E B 460
V 1 espanyol] castell B || 4 lespanyol] el castell B || 5 espanyol] castell B || 6 a lespanyol] al castell B
473
401
27 vi 1923
10
15
Renunciar, jatsia al principi de la relativitat, jatsia a la llei simple de propagaci de la llum en el buid.
Per qu jatsia? Avui diem sia, i antigament... deien sia, tamb. Jatsia s
un mot antic; per el jatsia del passatge transcrit no s pas la imitaci duna
construcci antiga, sin indubtablement la catalanitzaci poc feli, dun ya
sea espanyol. Jatsia s en catal antic una conjunci concessiva, vol dir encara que, si b. dhuc amb aquesta significaci s ja discutible si conv de
reintroduir-la en la llengua literria; per, quina solta tindria de reprendrela per fer-li exercir arbitrriament la funci sintctica que ja exerceix i ha
exercit en tot temps el mot sia?
Hi ha avui per part de molts com un afany dusar paraules i construccions inslites. Ben vingut larcaisme que ve a remeiar un castellanisme, que
ve a enriquir realment el nostre lxic. Per, si un mot corrent s bo, per qu
cercar de reemplaar-lo per un mot antic? s que perseguim que el catal
literari esdevingui inintelligible?
I pensem que sovint ocorre, com per exemple en el passatge transcrit,
que el mot arcaic s emprat imprpiament, amb una valor tota altra que la que
tenia en catal antic.
E B 275
V 2 buid] buit B || 6 espanyol] castell B || 12 Ben vingut] Benvingut B (benvingut no apareix al
Diccionari ortogrfic)
F 1-2 Vial (1923: 182)
N 1-2 Einstein havia visitat Barcelona el febrer daquell any. La frase aqu comentada per Fabra
apareix en la versi catalana (sense indicaci del nom del traductor) dun text de Franois Vial
aparegut dantuvi a la Revue des Sciences Philosophiques de Pars, i reprodut a Vial (1923).
402
29 vi 1923
474
Cal anar molt en compte en ls dels mots arcaics. En diferents ocasions

havem fet notar els perills que corre la llengua en mans dels arcatzants poc
experts. Si no es posa un aturador al gust immoderat pels mots antics, els
arcatzants esdevindran un flagell comparable als descastellanitzants a
ultrana que patrem anys endarrera, aquells que preferien valdre a valer,
mallejable a malleable, ambent a ambient, perqu en la terminaci er de
valer, en labsncia de la j en malleable, en el diftong de ambient creien
veure lempremta de la influncia espanyola.
Un collega nostre ens fa notar que no s ja solament en la significaci

dels mots arcaics que sn comeses errades, sin encara en llur forma mateixa. En aquestes converses havem constatat algunes de les deformacions
semntiques que els mots antics han sofert en sser usats pels escriptors
moderns: quiscun ha estat algun cop emprat com a equivalent de algun; abellir fou llarg temps usat com a sinnim de embellir; freturar, que vol dir
necessitar, mancar de, s avui generalment usat com a sinnim de ansiar,
anhelar. El cas que el nostre collega ens comunica s tot altre: s qesti del
mot antic tbeu, el qual, lescriptor modern, en reintroduir-lo en la llengua
literria, fa agut (tebu), oblidant que es tracta duna forma intermediria
entre tpidum i tebi, amb laccent per tant en la primera sllaba (tbeu).
10
15
E B 305
V 8 espanyola] castellana B
403
30 vi 1923
Ha estat morta una sentinella francesa.

s just que ens resistim a fer mascul el mot sentinella? Referint-se al
soldat que fa sentinella, no diu ja tothom un sentinella?
s clar que sentinella s originriament femen. Litali diu: Alla porta
della caserna c la sentinella. I totes les llenges que han manllevat aquest
mot a litali lhan adoptat amb el seu gnere originari. Sentinelle, francs,
s femen; centinela, espanyol, s femen. Sentinella, escrit centinella, figura
com a femen en el Labrnia i els altres diccionaris catalans; i com a femen s donat en el Diccionari Ortogrfic de lInstitut.
Per el gnere femen, que sacorda molt b amb la forma del mot sentinella, est en desacord amb la significaci daquest mot en tant que designa un individu mascul; i s natural que a i lla shagin manifestat amb una
tendncia a fer-lo mascul. En francs es troben exemples de sentinelle mascul: Le bon sentinelle se comporta en vrai hros. LAcadmia espanyola
accepta per a centinela el gnere mascul al costat del femen.
Si, com creiem, ja tothom diu el sentinella, no trobarem desenraonat
que la llengua literria admets aquest mot en la categoria dels substantius
masculins, al costat de corneta, trompa, etc., designant els individus que
toquen aquests instruments.
10
15
E B 553
V 2 s] s B || 3 no] no B || 6 itali] itali, B || 7 espanyol] castell B || 18 trompa] trompeta B
F 8 Labernia (1839)
475
404
3 vii 1923
10
15
Tota vegada que ens ha estat perms..., nosaltres havem procedit a...
No recordem dhaver trobat en catal antic cap exemple de tota vegada
que causal, com en el passatge transcrit. En canvi, tenim aplegats un gran
nombre dexemples de tota vegada que seguit dun subjuntiu, amb el sentit
de sempre que. Si aquell sentit causal s, com creiem, estrany al catal antic,
el devem probablement a la influncia de toda vez que espanyol. Tota vegada que causal, seria llavors un exemple ms duna paraula o locuci catalana que ha perdut la seva significaci primitiva per adoptar la significaci de
la paraula o locuci espanyola corresponent.
El fenomen s freqentssim. Ns un exemple ladjectiu determinatiu
dems, usat avui amb la significaci de altres o tots altres, que t ladjectiu
espanyol dems. I potser ns un altre exemple la conjunci ms, usada, no
amb el sentit de aix mateix, encara, etctera, que t en catal antic, sin amb
el sentit adversatiu que t la conjunci espanyola mas, o s, com a equivalent de per.
E B 281
V 6 espanyol] castell B || 9 espanyola] castellana B || 11-12 ladjectiu espanyol] ladverbi castell B
|| 12 dems] LP diu adems; creiem que s un error, per dems, i aix lhem substitut per
aquest; contrriament, B deixa ladems originari i canvia adjectiu per adverbi || 14 espanyola] castellana B
405
4 vii 1923
Al Sr. P. H.
10
Que ads, pugui designar un moment pretrit o futur segons que el verb
estigui en pretrit o futur, no implica cap pobresa, com opina el senyor P. H.,
fill duna contrada on ads no s usat sin en el sentit de fa poc. Ads indica un moment molt prxim a lactual, i s el verb que determina si aquell
moment s anterior o posterior al moment present. Li passa al mot ads,
demostratiu, una cosa anloga a la que passa al mot anit o a la locuci aquesta nit, que amb un verb en futur designa la nit davui i amb un verb en
pretrit designa la nit dahir.
La llengua t prou adverbis i expressions adverbials que designen
inequvocament el futur o el passat perqu constitueixi un defecte que un
476
determinat adverbi pugui designar ads el futur ads el passat. I sobretot la

llengua no guanyaria res que, perqu ads designa un moment pretrit, el
rebutgssim per a la designaci dun temps futur substituint-lo per lhorrible alego, que el senyor P. H. sembla preferir.
V 1 ads,] ads B || 11 sobretot] sobretot, B
406
5 vii 1923
Quina ha estat la causa de lxit del mot menys dins el catal corrent, al costat de lxit escs o millor dit nul del mot llur? A la llengua literria ladopci del llur s molt anterior a la del menys; i, amb tot, llur ha penetrat molt
menys en el llenguatge parlat que aquest adverbi; en realitat, no hi ha penetrat gens. La causa de lxit relatiu del menys s que tot menos pot sser
reemplaat per menys, mentre que tot seu no pot sser reemplaat per llur,
sin tan solament el seu que es refereix a dos o ms possedors.
Anlogament, un castellanisme s relativament fcil de bandejar quan
hi ha un mot catal que el pot reemplaar en tots els casos; per ser dificilssim dextirpar si cal reemplaar-lo ads per un mot ads per un altre.
Apoiar, per exemple, costar molt de bandejar, perqu mancat el catal dun
verb que pugui traduir lespanyol apoyar en tots els casos, cal reemplaar-lo
per un mot diferent en cada cas, o que no permet una substituci purament
mecnica daquell mot.
Per, a part de la dificultat que suposa no disposar dun mot que ell tot
sol serveixi per remeiar un determinat castellanisme, cal constatar que hi ha
molts a qui fins desplau (i se nhaurien ms aviat dalegrar) que el catal no
posseeixi un mot que correspongui exactament al mot foraster, i ho consideren gaireb com un defecte de la llengua catalana.
En converses successives tractarem dapoiar i daltres castellanismes
que es troben en el mateix cas que apoiar.
10
15
20
E B 394
V 1 Quina] Quina B || 12 lespanyol] el castell B || 16 per] per a B
477
407
15 vii 1923
10
15
Alguns lectors daquestes converses ens han parlat de la convenincia de

publicar una llista daquells punts de gramtica en qu sol incrrer-se en
errades per tal que, tenint-los hom presents en escriure i sobretot en repassar els seus escrits, no fos tan fcil que passessin inadvertides certes faltes
de gramtica avui freqentssimes.
Realment aquesta llista pot servir per evitar moltes errades: lescriptor
que repassi un escrit seu fixant-se, per exemple, en els complements directes, que sap que cal introduir sense preposici, no deixar dadonar-se de la
falta comesa, si s que li ha ocorregut dintroduir inadvertidament un complement directe amb la preposici a.
Una altra causa derrors s, sobretot en qestions ortogrfiques, lexistncia duna srie de regles falses que molts shan conjuminat, com la de fer
servir de guia lanalogia amb lespanyol per a lescriptura de la .
Atenent, doncs, als precs daquells lectors, donarem ac una llista dels
punts de gramtica en qu ms freqentment sincorre en errades, recordant en cada cas la regla a seguir o indicant els perills de certes regles avui
en voga.
408
17 vii 1923
15
I. Ortografia de les vocals inaccentuades. En aquest cas, com en tots els casos
en qu dues lletres sn homfones, no hi ha cap regla general que ens pugui
servir de guia per a la recta escriptura de les lletres dortografia dubtosa.
Dues regles es donen referents, luna a la vocal dels derivats que correspon a la vocal accentuada del primitiu, i laltra a la vocal de les formes verbals de radical inaccentuat. Segons aquestes regles, escriurem amb a clavet
derivat de clau; amb e peuet, derivat de peu; i amb a dansar i amb e pensar,
perqu en el present dindicatiu diem dansa i pensa. Per havem danar
molt en compte en laplicaci daquestes regles; la primera, en efecte, s sols
aplicable als veritables derivats i la segona no s absolutament segura sin
per als verbs de la primera conjugaci. Aix, ladjectiu savi bucal, del llat
buccalis sescriu amb u malgrat boca; i cosir sescriu amb o malgrat fer cus
amb u en el present dindicatiu.
Recordem ac que la coneixena dels paradigmes nominals i verbals ens
dna lortografia de la vocal de la sllaba final de moltes formes nominals i
478
10
verbals. Aix sabem que davant la s del plural sescriu sempre e (Ex.: dones,
taules, etc.), aix com davant les desinncies personals s, m, u i n (Ex.: donaves, donvem, donveu, donaven).
E B 15
V 1 I. Ortografia ... cas,] En el cas de les vocals inaccentuades, B || 4 donen] donen, B | luna] luna,
B || 5 laltra] laltra, B || 6 clavet] clauet B || 10 derivats] derivats, B || 12 buccalis] buccalis, B
409
18 vii 1923
II. Ortografia de la b i la v.
No hi ha tampoc cap regla general per al recte s de les dues lletres b i
v, solament regles parcials, luna delles, sense excepcions, que diu que
davant l o r sescriu sempre b (Exemple: oblit, pobre).
Una regla ben coneguda sobre ls de la b i la v s la que diu que, dins
les formes dun mateix mot i dins els mots duna mateixa famlia, la consonant sonora labial que alterna amb una u s la v, i la que alterna amb una p
o una b pronunciada p s la b. Segons aquesta regla, sescriur amb v blava
(femen de blau), bevent (gerundi de beure), blavor, blavejar, emblavir (derivats de blau), per amb b lloba (femen de llop), saber (que fa, en el present
dindicatiu, sap), corbera, corbat (derivats de corb, pronunciat corp).
Laplicaci daquesta regla no deixa, per, doferir dificultats, puix que
no s aplicable als pseudo-derivats. Erraria, per exemple, el que escrivs crvid amb b creient-lo un derivat de corb, o sebaci amb v creient-lo un derivat
de su.
Per sobretot sha danar en compte a no prendre per guia lespanyol o
el francs, com han fet i fan encara molts. Anys endarrera era com descriure amb b mots com cavall, taverna, governar, avet, arrova, als quals
corresponen mots espanyols amb b, i, en canvi, amb v, mots com bena,
rebentar, berruga, als quals corresponen mots espanyols amb v. Ms tard,
prenent per guia el francs, shan escrit errniament amb v un bon nombre
de mots que en catal tenen b, tals com arribar, sab, trobar, treball, etc.
10
15
20
E B 17
V 1 II. Ortografia de la b i la v.] om. B || 3 v,] v: B || 13 que] qui B || 16-22 Per ... treball,
etc.] om. B
479
410
19 vii 1923
10
15
III. Ortografia de la .
Hi ha encara molts que pensen que sempre que el so de s sorda correspon a una z o c espanyola cal representar-lo per o c. Aix els porta a escriure amb un gran nombre de mots que, en lortografia de lInstitut, sn escrits
amb s o ss. En aquest cas, com en el de la b i la v i tants daltres, la mania de
fer servir de guia lespanyol o una altra llengua estrangera per a la recta
escriptura de les lletres catalanes, dna lloc a innombrables grafies errnies.
Molts cops havem dit, i ens cal encara repetir-ho ac, que per usar correctament la no hi ha altre mitj que aprendre de memria la llista dels mots
que sescriuen amb aquesta lletra, llista ben curta, si hom en treu els mots que
obeeixen a les dues regles que diuen que sescriu en els derivats en ana i
ena (com enyorana de enyorar, creixena de crixer) i en els adjectius
duna terminaci com auda, feli, atro.
En la majoria dels mots que sescriuen amb (bra, lla, plaa, fora,
caar, endrear, etc.), aquesta lletra correspon a una z o c espanyola, per
sn a centenars els mots en qu a una z o c espanyola correspon s o ss: dansa, tros, safr, sucre, sofre, sabata, esquerre, mesqu, mescla, etc., etc.
E B 21
V 1 III. Ortografia de la .] om. B || 3 espanyola] castellana B || 5 ss.] ss... B || 5-8 En ... errnies.]
om. B || 8 per] per a B
411
21 vii 1923
10
480
IV. Ortografia de les plosives finals.

En fi de mot sn homfones la b i la p, la d i la t, la g i la c. La pronunciaci no ens pot, doncs, servir de guia per a lortografia daquestes lletres
en fi de paraula. Si els catalans aprengussim de petits, amb lectures, dictats,
etc., la llengua escrita, o b, encara, si les nostres publicacions apareguessin
amb una ortografia uniforme i no presentessin tantes de grafies errnies,
lescriptura de les plosives finals no constituiria, com ara, una grossa dificultat de lortografia catalana, puix que tindrem ben fixades en la memria
les grafies correctes dels mots ms usuals terminats en una consonant plosiva. Per avui ens cal aprendre de memria les llistes dels mots terminats
en b, en d i en g.
Per facilitar aquesta tasca els tractats dortografia porten una srie de
regles que ens donen cadascuna les grafies dun nombre ms o menys gran
de mots, les quals no cal aix aprendre de memria. Per aquestes regles sn
sovint mal aplicades. Segons una delles, el femen sorda, per exemple, ens
dna lortografia del mascul sord; llavors molts, que no han ents o no
recorden b aquesta regla, del fet que sord sescriu amb d perqu el seu
femen s sorda, treuen la conseqncia que cal tamb escriure amb d buit,
puix que el seu femen s buida. En realitat, la regla que ells apliquen a buit
no es refereix sin als mots en qu el so de t va precedit duna consonant, i
no t per tant res a veure amb aquest mot, que sescriu amb t.
Cal tenir ben present que el fet que el femen o els derivats dun mot
tinguin b, d o g, no vol dir que aquest mot hagi descriures forosament
amb b, d o g finals; centenars de mots que es troben en aquest cas sescriuen
amb p, t i c finals, per exemple: llop, cup, buit, mut, paret, fat, prat, set, foc,
amic, manyac, pessic, feixuc, rnec.
15
20
25
E B 31
V 1 IV. Ortografia de les plosives finals.] om. B || 12 Per] Per a B || 24 finals; centenars] finals.
Centenars B || 25 finals, per exemple:] finals; per exemple, B
412
22 vii 1923
Desprs del que havem dit a propsit de lortografia de les vocals inaccentuades, de la b i la v, i de la c i de les plosives finals, no ens cal examinar els
altres casos en qu lortografia duna lletra no pot fer-se recolzar en la sola
pronunciaci. En tots aquests casos s qesti daprendre de memria les
grafies correctes com, amb continuats exercicis de lectura i redacci, haurem
fet des de petits si hagussim aprs el catal com un francs o un angls
aprenen llurs llenges, duna ortografia certament molt ms difcil que la
nostra.
Un catal, en escriure, ha de posar bra, amb , com un espanyol posa
hombre amb h o un francs taon amb ao en lloc de a; perqu sap, i en el
moment descriure ho recorda, que aix s com sescriu el mot que ell pronuncia bras. Les regles i llistes de mots que figuren en els tractats dortografia no serveixen sin per facilitar el treball de fixar a la memria les grafies correctes; per, en el moment descriure, s aquestes que conv recordar
directament i no pas les regles ortogrfiques, sovint insuficients i difcils de
manejar. De memria, doncs, conv de saber els mots que sescriuen amb j
davant e (Ex.: majestat), amb ll (Ex.: intelligent), amb mpt i mpc (Ex.:
10
15
481
20
25
30
Redemptor, redempci), amb cu davant vocal (Ex.: evacuar), amb z intervoclica (Ex.: rizfag), etc., etc.
Aprendre de memria milers de grafies s cosa certament difcil havent-ho de fer com ho fem avui els catalans; per aix no ens hauria estat
gens difcil si hagussim aprs la llengua escrita com laprn la gent dels pasos en qu la llengua escolar no s una llengua estrangera sin llur llengua
nacional. Els qui, davant lesfor considerable que requereix avui daprendre
lortografia catalana, sn portats a creure que aquesta s realment molt difcil, que pensin en les dificultats enormes amb qu es trobaria un francs o
un angls que de gran tracts daprendre lortografia de la seva llengua partint de la pronunciaci, com havem de fer avui nosaltres. Moltes coses que
avui ens semblen duna dificultat gaireb insuperable, les haurem apreses
sense adonar-nos-en si a lescola ens haguessin ensenyat el catal i no pas,
com ara, una llengua estrangera.
413
24 vii 1923
10
15
20
482
V. Accentuaci grfica.
Tant com s difcil lortografia de lletres, donades les circumstncies
en qu havem daprendre, s fcil laccentuaci grfica, que obeeix a regles
fixes no gens complicades. Per a usar correctament laccent grfic en els
polisllabs basta, en efecte, daprendre de memria les dotze terminacions
a, e, i, o, u (les cinc vocals), as, es, is, os, us (les cinc vocals seguides de s),
en i in (la i i la u de les terminacions i, u, is, us i in no formant part dun
diftong); i llavors saber que si laccent dintensitat cau en la darrera sllaba,
o s, si el mot s agut, cal accentuar-lo en el cas que acabi en alguna daquestes dotze terminacions (Ex.: dir, dirs, digu, digus, aprn; per,
sense accent, diran, direm, aprenent); si laccent dintensitat cau sobre la
penltima sllaba, o s, si el mot s pla, cal accentuar-lo en el cas que acabi
en una qualsevol terminaci que no sigui cap daquelles dotze terminacions (Ex.: diem, digussim, fcil, plnyer; per sense accent, deia, digues,
planyen); i si laccent dintensitat cau en lantepenltima sllaba, o s, si
el mot s esdrixol, cal accentuar-lo sempre (Ex.: frmula, vida, brixola),
recordant que per als efectes de laccentuaci, els mots com histria o contnua (per no els mots com aigua o iniqua) han dsser considerats com
esdrixols.
Per, malgrat la simplicitat daquestes regles, no s rar de trobar faltes
daccentuaci en les nostres publicacions. Una falta freqent s daccentuar
els mots aguts en an: diran, seran, etc. (que, com que sn aguts en an, que
no s cap daquelles dotze terminacions, han danar sense accent; en canvi,
han daccentuar-se els mots difan, rgan, etc.).
Quant als monosllabs, o sia mots duna sola sllaba, la regla s que
sescriuen sense accent grfic. Sn doncs errnies les grafies freqents pl,
pl, etc. Uns quants monosllabs saccentuen per diferenciar-los grficament daltres, com, per exemple, m substantiu femen, diferenciat aix de
ma adjectiu possessiu (m ferida no s el mateix que ma ferida); per
aquests monosllabs, que cal aprendre de memria, sn en nombre limitadssim, i si es cometen moltes errades en laccentuaci dels monosllabs, s
perqu molts, ignorant que avui ja hi ha dreada la llista completa dels
monosllabs que shan daccentuar grficament, creuen encara que cal
accentuar tots els monosllabs que, escrits amb les mateixes lletres, es diferencien tan solament per la pronunciaci de llur vocal, i, provets daquesta regla ja abandonada, prodiguen els accents en els monosllabs, accentuant no solament b, t, s, etc., sin b, t, s, etc. Aquests tals, cal
remetrels a la llista de monosllabs accentuats que figura en qualsevol tractat dortografia.
25
30
35
E B 34
V 1 V. Accentuaci grfica.] om. B || 3 havem] lhavem B || 6 (les cinc vocals)] om. B | (les cinc vocals
seguides de s)] om. B || 7-8 (la i... diftong)] om. B || 17 que] que, B
414
25 vii 1923
VI. Diresi.
Una i o una u que van, dins un mot, immediatament darrera una altra
vocal, per regla general o formen un diftong amb aquesta vocal (flaire, rauxa)
o sn consonants formant sllaba amb una vocal segent (noia, cauen).
Quan aix no succeeix, o s quan una i o una u precedida de vocal s
el so culminant duna sllaba (per exemple, en ve-i-na, clo-i-a), pot ocrrer:
o b que la i o la u hagi de portar accent grfic per una de les tres regles
daccentuaci dels polisllabs (Ex.: ve, cloem, tergia), en el qual cas laccent grfic ja indica la seva qualitat de so culminant o b que la i o la u no
hagi de portar accent per cap daquelles regles, i en aquest cas i solament en
aquest cas s que cal marcar-la amb una diresi (Ex.: vena, cloa, tat). La
diresi s, per, omesa excepcionalment en determinats casos, principalment en les terminacions ista (egoista), isme (altruisme), ir dinfinitiu (oir),
i int de gerundi (oint).
10
483
15
20
25
Les faltes que es comenten ms freqentment en ls de la diresi sn

degudes a loblit daquesta excepci o a la substituci de laccent grfic (en
mots com ve, pas, etc.) per la diresi. Aix, sn avui freqents grafies com
or, ont, i, encara que no tant, ve, pas!
Conv, doncs, tenir ben present:
I. Que els infinitius com oir, trair, succeir, traduir, amb els gerundis,
futurs i condicionals corresponents (oint, etctera; oir, etc.; oiria, etc.), sescriuen sense diresi; II. Que abans dusar la diresi sobre una i o una u
conv de veure si li pertoca danar accentuada, i en cas afirmatiu es posa
sobre ella laccent grfic, i aix exclou naturalment la diresi; doncs ve no
ve, pas no pas; en canvi, vena, Llusa.
E B 41
V 1 VI Diresi] om. B || 3 general] general, B | )] ), B || 5 o s] o s, B || 7, 10 hagi] hagin B || 8, 10
cas] cas, B || 24 diresi;] diresi, B
415
26 vii 1923
10
15
20
484
VII. Apstrof.
Llegint les publicacions catalanes encara trobem sovint faltes en ls de
lapstrof. Quines sn les ms freqents?
Una de les faltes ms sovint comeses s, en les combinacions de dos
pronoms febles dels quals el primer admet lapstrof pospositiu i el segon
admet lapstrof prepositiu, dapostrofar el primer en lloc del segon, o s
descriure sen, mel, tem, etc. En lloc de sen, mel, tem, etc. Aquesta falta
lhavem trobada comesa sistemticament en unes proves dimpremta que
revisvem aquests dies. En quin tractat dortografia haur aprs el corrector
de proves que cal escriure sen, mel, tem, etc.? Lnica combinaci daquestes en qu s el primer pronom que sapostrofa s len.
Una altra falta freqent s quan un pronom feble com me, que s susceptible de revestir les dues formes m i m, es troba entre dues vocals, descriure la forma dita reduda (m) en lloc de la forma dita elidida (m), per
exemple, descriure sen ha anat en lloc de se nha anat. Aix s, a vegades,
degut a un truc que shan empescat els tipgrafs: quan a la fi duna ratlla hi
cap se n per no se nha, llavors, en lloc despaiar la ratlla i passar el pronom
n a la ratlla segent, el deixen a la primera ratlla canviant tranquillament
el lloc de lapstrof.
Una altra falta s la dusar com a articles l i ls en lloc de el i els o dusar, en el pronom, les formes m, t, l, etctera, en ms casos que els dos en
qu nicament deuen usar-se aquelles formes, o s, darrera un verb acabat en vocal (escoltam) i darrera un altre pronom (men dna). Ex.: Tu ol
teu germ, Sobrel pont, Nom diguis res, Aral veig. Les grafies correctes
sn, com s sabut: Tu o el teu germ, Sobre el pont, No em diguis res, Ara
el veig.
25
E B 44
V 1 VII. Apstrof] om. B || 2 catalanes] catalanes, B || 6 s] s, B || 7 etc. En] etc., en B || 7-10 Aquesta
... tem, etc.?] om. B || 11 s el ... sapostrofa] sapostrofa el primer pronom, B || 14 (m),] (m);
B || 15 Aix] (Aix B || 19 lapstrof.] lapstrof.) B || 20 els] els, B || 22 deuen usar-se] han dusar-se B
416
27 vii 1923
VIII. Hi ha en catal, com s sabut, un nombre considerable de verbs que en

la primera persona del singular del present dindicatiu acaben en c (bec,
visc). Aquests verbs presenten en unes formes el radical pur (bevent, vivint)
i en altres presenten, amb la c canviada en g o conservada sorda, el radical
daquella primera persona (begui, begut, visqui, viscut).
La regla que presideix la distribuci dels dos radicals en els dits verbs
no s pas gens complicada, i els verbs que no segueixen la regla no sn pas
gaire nombrosos; i, no gens menys, en les publicacions catalanes, trobem a
cada pas formes verbals errnies com, per exemple, gerundis en guent
(beguent, creguent, responguent) o perfectes amb el radical pur (pod, crei).
s que hi ha gent que es posen a escriure en catal sense haver obert mai
una gramtica catalana?
La regla en qesti diu: Quan la primera persona del singular del present
dindicatiu termina en c (bec, visc), adopten el radical daquesta persona,
canviada la seva c en gu o qu:
I. Totes les formes del perfet dindicatiu (begu, begueres, begu, begurem, begureu, begueren; visqu, visqueres, visqu, visqurem, visqureu,
visqueren).
II. Totes les formes del mode subjuntiu (begui, beguis, begui, beguem,
begueu, beguin; visqui, visquis, visqui, visquem, visqueu, visquin; begus,
beguessis, begus, begussim, begussiu, beguessin; visqus, visquessis, visqus, visqussim, visqussiu, visquessin).
III. Les formes 3, 4 i 6 de limperatiu (beu, begui, beguem, beveu, beguin;
viu, visqui, visquem, viviu, visquin).
IV. El participi passat en ut (amb g o c en lloc de gu o qu: begut, viscut).
Apresa aquesta regla, sols manca laprendre uns quants verbs anmals
10
15
20
25
485
en qu dhuc algunes daquestes veus presenten el radical pur o en qu

totes les formes de limperatiu presenten el radical en gu.
E B 161
V 1 VIII.] om. B || 11 s] s B || 16 perfet] perfecte LP; hem fet aquesta esmena perqu en altres
converses apareix aix en loriginal; B tamb fa la mateixa esmena | begu... begurem] per
un error de composici, a LP apareix begui, beguis, begui, beguem, rem; B tamb
esmena aquest error || 21 begussim] om. LP, per error; B tamb ho restitueix || 23 3, 4 i 6] de
la tercera persona del singular i de la primera i tercera del plural B || 26 laprendre] daprendre B
417
28 vii 1923
10
15
20
VII. Quan un verb, en les seves diferents formes, posseeix al costat del radical pur, un radical terminat en una consonant velar (c, gu o qu), les formes
que presenten aquest radical sn, amb comptades excepcions: en lindicatiu,
la primera persona del singular del present (prenc) i totes les del perfet
(prengu, prengueres, etc.); en el subjuntiu, totes les formes, aix les del present (prengui, prenguis, etc.) com les de limperfet (prengus, prenguessis,
etc.); en limperatiu, les persones 3, 4 i 6 (pren, prengui, prenguem, preneu,
prenguin) i, en alguns verbs, totes cinc (digues, digui, diguem, digueu,
diguin). Presenta tamb aquest radical el participi passat quan termina en u
(begut).
Fixem-nos b: ni linfinitiu ni el gerundi no figuren entre les formes verbals que presenten o poden presentar un radical altre que el pur (o sia, sense
c, gu o qu). Aix, doncs, vol dir que tota forma dinfinitiu en guer sense excepci, deu sser rebutjada, aix com tota forma de gerundi en guent o squent.
Sn dolents poguer, volguer, valguer, sapiguer, etc. (Les formes correctes sn: poder, voler, valer, saber, etc.)
Sn dolents poguent, volguent, creguent, diguent, riguent, cloguent, responguent, visquent, etc. (Les formes correctes sn: podent, volent, creient,
dient, rient, cloent, responent, vivint, etctera.)
Els nostres lectors habituals saben prou que no combatem errades imaginries, i que aquestes formes que ac condemnem abunden en el catal
actual. En els diaris catalans s fcil de trobar-ne algunes tots els dies!
E B 152
V 1 VII] om. B || 7 les persones 3, 4 i 6] la tercera persona del singular i la primera i la segona (sic)
del plural B || 14 deu sser] ha dsser B || 17 poguent, volguent, creguent] LP diu, per error,
poguem, volguem, creguem; B tamb esmena aquest error || 20-22 Els ... dies!] om. B
486
418
29 vii 1923
VIII. Tothom escriu correctament les formes rizotniques del subjuntiu: no

hi ha por que ning escrigui preni en lloc de prengui o cloi en lloc de clogui.
Per, en el present mateix, no s rar de trobar prenem o cloem usats en lloc
de prenguem i cloguem. Aix prov del fet que les dues primeres persones
del plural del present de subjuntiu sn idntiques a les corresponents del
present dindicatiu en la immensa majoria dels verbs: (Volen que hi aneu.
Quan hi aneu?); llavors, en aquells verbs en qu aquelles difereixen daquestes a causa duna diferncia en els radicals (velaritzat en aquelles: prengueu; pur en aquestes: preneu), la gent tendeix a usar les formes de lindicatiu en lloc de les del subjuntiu (prenem en lloc de prenguem).
Quan anem a usar una primera o segona persona del plural, si ens
parem a veure quina forma revestiria el verb si en lloc destar en plural estigus en singular, ens ser fcil de determinar en cada cas la forma del plural que ens cal emprar.
En Vosaltres apreneu el francs, la forma apreneu s correcta, puix que
si canvissim Vosaltres (plural) per Tu (singular), direm Tu aprens el francs. En ambdues proposicions el verb est en indicatiu.
En Volen que vosaltres apreneu el francs, la forma apreneu s incorrecta, puix que si canvissim Vosaltres (plural) per Tu (singular), direm
Volen que tu aprenguis el francs. Si el verb est en subjuntiu en aquesta
proposici, ha destar tamb en subjuntiu en aquella, en la qual, per tant, cal
canviar la forma apreneu (dindicatiu) per la forma aprengueu (de subjuntiu): Volen que vosaltres aprengueu el francs.
10
15
20
E B 153
V 1 VIII.] om. B || 6 verbs:] verbs B || 15 correcta] LP diu, per error, correcte; B tamb esmena aquest
error
419
2 viii 1923
VIII. Si un verb com entendre, que per a les dues primeres persones del plural posseeix les quatre formes entenem, enteneu, entenguem i entengueu, les
dues primeres, dindicatiu, i les altres dues, de subjuntiu, ja, en el subjuntiu,
notem nombroses vacillacions entre aquestes i aquelles (Exemple: Vol que
ho entenem, en lloc de Vol que ho entenguem), no ens ha de fer estrany de
trobar usades incorrectament les dites formes en limperatiu, que, en la
487
10
15
20
25
30
35
majoria dels verbs dits irregulars, t la primera persona del plural igual a la
de subjuntiu (entenguem) i la segona igual a la dindicatiu (enteneu), oferint
aix una complicaci que no t el subjuntiu.
El present de subjuntiu fa entengui, entenguis, entengui, entenguem,
entengueu, entenguin, o s totes les formes tenen gu: si en el singular,
doncs, diem entengui (amb gu), aix vol dir que en el plural cal dir entenguem, entengueu (amb gu).
Per limperatiu fa entn, entengui, entenguem, enteneu, entenguin, o
s, les dues segones persones (del singular i del plural) no tenen gu, presenten el radical pur.
En el llenguatge parlat tan aviat diem entenguem com entenem en la
primera persona del plural de limperatiu, aix com, en la segona, tan aviat
entengueu, com enteneu. Ara b, en la primera persona s entenguem, que s
la forma correcta, mentre que en la segona persona la forma correcta s
enteneu.
Recordem b aix:
En lindicatiu tenim: entenem, enteneu, bevem, beveu, creiem, creieu,
duem, dueu, venim, veniu, etc.
En el subjuntiu tenim: entenguem, entengueu, beguem, begueu, creguem, cregueu, duguem, dugueu, vinguem, vingueu, etc.
En limperatiu tenim: entenguem, enteneu, beguem, beveu, creguem,
creieu, duguem, dueu, vinguem, veniu, etc.
Per cal, encara, recordar que en alguns verbs, limperatiu s tot ell
igual al subjuntiu, per exemple, dir, que fa diem, dieu en lindicatiu i diguem,
digueu en el subjuntiu i en limperatiu.
Aquests verbs sn molt pocs i hi ha un mitj fcil de recordar-los: sn
aquells en qu la segona persona del singular termina en gues: si diem en el
singular digues, aix indica que en el plural cal dir digueu i no dieu.
Reprodum aquesta Conversa perqu en ledici dabans dahir aparegu incompleta.
E B 154
V 1 VIII.] om. B | un] en un B || 2 entengueu, les] entengueu les B || 3 de subjuntiu] de subjuntiu B || 4 entre aquestes i aquelles] om. B || 8 )] ), B || 11 s] s, B || 19 entengueu,] entengueu
B | Ara] Doncs B || 29 verbs,] verbs B
Tal com es diu en la nota final, aquesta conversa ja havia estat publicada el dia 31 vii 1923; en
aquella ocasi shi havia oms el pargraf que ocupa les lns. 27 i 28 daquesta edici. Ultra
aquesta omissi i la del nmero dordre inicial, el pargraf de les lns. 10-13 era redactat de
manera diferent en la primera versi: El present de subjuntiu fa entengui, entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin; fent en el singular entengui, etc., sabem que en el
plural cal dir entenguem, entengueu.
488
420
3 viii 1923
VIII. Havem vist com, en el present de subjuntiu, a un singular en -gui correspon en el plural una primera persona en -guem i una segona persona
en -gueu. Si diem Vol que ho prengui, direm, amb el verb en plural, Vol que
ho prenguem, i no pas Vol que ho prenem. Si diem Vull que ho prenguis, direm, amb el verb en plural, Vull que ho prengueu, i no pas Vull que ho preneu.
En limperatiu, la primera persona del plural s sempre igual a la primera persona del plural del subjuntiu; si diem prenguem en el subjuntiu,
direm prenguem, en limperatiu. En canvi, la segona persona del plural s,
en la gran majoria dels verbs, idntica a la segona persona del plural de lindicatiu i presenta, per tant, el radical pur, sense -gu. La forma prengueu s
exclusivament del subjuntiu i en limperatiu cal dir preneu.
Per a saber quina s la forma correcta de la segona persona del plural
dun imperatiu, basta mirar com fa aquest imperatiu en la segona persona
del singular. Si en el singular diem pren, ven, respon, absol, seu, riu, beu, cau,
vina, etctera, no direm, en el plural, prengueu, vengueu, respongueu, absolgueu, segueu, rigueu, begueu, caigueu, vingueu, etc., sin preneu, veneu, responeu, absoleu, seieu, rieu, beveu, caieu, veniu, etc. Per si en el singular
diem vulgues, pugues, sigues, digues, spigues, estigues, llavors direm, en el
plural, vulgueu, pugueu, sigueu, digueu, sapigueu, estigueu.
10
15
E B 155
V 1 VIII.] om. B || 8 prenguem,] prenguem B || 11 subjuntiu] subjuntiu, B || 13 mirar] de mirar
B || 15 vina] vine B (cf. Diccionari ortogrfic i Gramtica catalana: vina) || 16-17 responeu,... beveu,] om. B, per error
421
4 viii 1923
VIII. Quan en el present de subjuntiu diem prengui (cosa que ens indica que
en el plural havem de dir prenguem, prengueu, i no prenem, preneu, com
errniament diem algunes vegades), o s, quan el present de subjuntiu presenta un radical en -gu, limperfet corresponent termina, per regla general,
en -gus: a un present prengui, prenguis, etc., correspon un imperfet prengus, prenguessis, etc.
No s rar de trobar avui en la llengua escrita formes com creis, dis,
pods, ests, etc., en lloc de cregus, digus, pogus, estigus, etc. Aplicant la
489
Reproducci en facsmil de les converses 420 i 421.
490
regla esmentada, evitarem aquelles formes errnies: dient-se, en el present,

cregui, digui, pugui, etc., aix ens indica que limperfet s cregus, digus,
pogus, etc.
Solament alguns verbs no segueixen aquella regla: sn escriure, saber,
cabre, sser, que fan escrigui, spiga, cpiga, sigui, en el present, per escrivs, sabs, fos, en limperfet. Per contra, als presents hagi i corri corresponen
els imperfets hagus i corregus.
El perfet dindicatiu presenta sempre el mateix radical de limperfet de
subjuntiu. Doncs: prengu, cregu, digu, pogu, estigu, hagu, corregu; per
escriv, sab, fui (no sigu).
10
15
E B 160
V 1 VIII.] om. B
422
5 viii 1923
VIII. Havem parlat aquests dies de les formes errnies que resulten de
donar a certes veus un radical en gu en lloc del radical pur (creguent, en lloc
de creient) o viceversa (creis, en lloc de cregus). En el verb veure, anlogament, no s rar de trobar vegent, vegs, en lloc de veient, veis, i, al contrari,
en el present de subjuntiu, veiem, veieu, en lloc de vegem, vegeu.
Altres formes errnies freqents sn formes amb sc en lloc de c o g (en
qu sc respon a zc o c espanyols); per exemple, complasc en lloc de complac;
complascut, aparescut en lloc de complagut, aparegut.
Altres sn futurs en er en lloc de r, com permeter, trameter, perder, etc., en lloc de permetr, trametr, perdr, etctera.
Altres sn degudes a un canvi de conjugaci en certs verbs sota la
influncia dels verbs espanyols corresponents; aix combatim, omitim, incorrim, concebim, percibim, o combatir, omitir, incorrir, concebir, percibir, en lloc de combatem, ometem, incorrem, concebem, percebem, combatr, ometr, incorrer, concebr, percebr; ocorreix, omiteix, concebeix, en
lloc de ocorre, omet, concep; remitit en lloc de rems.
10
15
423
7 viii 1923
IX. Quan sha descriure li? I quan lhi? Un exemple far veure clarament la
diferncia entre li i lhi: Si encara no li haveu trams el llibre, doneu-mel i jo
491
10
lhi trametr. En Si encara no li haveu trams el llibre, li vol dir simplement

a ell; en jo lhi trametr, lhi vol dir el llibre a ell. En li hi ha un sol complement (un complement indirecte; el directe s el llibre); en lhi hi ha dos complements: lun directe (l, o s el llibre) i laltre indirecte (hi, o s a ell).
Lhi pot sser tamb la combinaci del complement directe l amb un hi
adverbial. Ex.: Posa aquest llibre a larmari; lhi posars?, on lhi vol dir el llibre a larmari.
Quan, en dir li, designem un sol objecte o persona, quan li representa un
sol complement, li s un sol mot, i cal escriurel li. Per, quan en dir li, designem dues coses (una persona i un objecte, un objecte i un lloc, etc.), quan li,
doncs, representa dos complements verbals, li sn dos mots i cal escriurel lhi
(potser millor, en certs casos, la hi, li ho), per mai li en un sol mot.
V 3 lhi] li LP, per error
424
8 viii 1923
10
15
492
No es difcil de determinar en cada cas si un li del llenguatge parlat s un sol

mot o sn dos mots. Quan s un sol mot (o s un sol complement: un complement indirecte), cal escriurel li; quan s la combinaci de dos pronoms
pot escriures sempre lhi; per en certs casos diem sn preferibles la hi
o li ho.
La hi s preferible a lhi quan el complement directe, representat pel
primer pronom, es femen. Li ho s preferible a lhi quan el complement
directe s neutre, o s un complement que si ans tot sol seria representat
per ho.
Si parlant dun llibre diem El posar a larmari i reemplaant a larmari per hi, Lhi posar; parlant duna llibreta, en el qual cas diem, La posar a
larmari, direm, reemplaant a larmari per hi: La hi posar (millor que Lhi
posar).
Anlogament, referint-nos a un amic, direm, parlant dun llibre, Dem
lhi trametr, per, parlant duna llibreta, Dem la hi trametr (millor que
Dem lhi trametr).
Finalment, quan diem, Dem li dir significant Dem dir aix al meu
amic, podem escriure Dem lhi dir (mai, naturalment, Dem li dir), per
s molt millor descriure Dem li ho dir.
425
9 viii 1923
Quan, en el llenguatge parlat, diem els hi, de nou casos, solament en tres s
correcta la combinaci els hi: quan amb els designem dues o ms persones
o coses sobre les quals recau lacci del verb i amb hi designem una circumstncia de lloc (hi adverbial); quan amb els designem dues o ms persones o coses sobre les quals recau lacci del verb i hi significa a ell o a ella
(hi equivalent a li, complement indirecte), i quan els significa a ells o a elles
i amb hi designem una circumstncia de lloc (hi adverbial). Exemples: Els llibres, than dit que els posessis a larmari i encara no els hi has posats. Els
llibres, than dit que els donessis al conserge i encara no els hi has donats.
Tenien una caixa, i els hi havem posat els llibres. (En el primer exemple, els
vol dir els llibres i hi vol dir a larmari. En el segon exemple, els vol dir els llibres i hi vol dir al conserge. En el tercer exemple, els vol dir a ells i hi vol dir
a la caixa).
Fora daquests tres casos, cal reemplaar els hi, o b per els sol, o b per
alguna de les combinacions els el, els els, els la, els les o els ho. All que volem
designar amb lels hi del llenguatge vulgar, ens diu en cada cas el pronom o
pronoms amb qu cal reemplaar aquest els hi. No escriurem, per exemple,
Cada dia els hi escric una carta, sin, Cada dia els escric una carta. (Com
diem Cada dia ens escriu una carta, i no Cada dia ens hi escriu una carta).
No escriurem, parlant dun llibre que havem trams a uns nostres amics, Ja
els hi havem trams, sin, Ja els lhavem trams. No escriurem, volent dir ho
havem dit als nostres amics, Els hi havem dit, sin Els ho havem dit.
10
15
20
426
11 viii 1923
IX. El llenguatge corrent no s, com havem vist, una guia segura per escriure correctament les combinacions de pronoms febles: quan diem li, uns
cops havem descriure li, altres lhi, altres li ho; quan diem els hi, ads s
correcte, ads lhavem de reemplaar per els o per algunes de les combinacions els el, els la, els els, els les i els ho; quan diem nhi o els en hi, en uns
casos poden admetres aquestes combinacions, en altres cal reemplaar-les
per lin i els en.
Hi ha una regla fcil per obtenir en cada cas la combinaci correcta, i
s de determinar quina forma prendria cadascun dels complements si laltre fos expressat per un nom o pronom accentuat, i de combinar els dos pro-
10
493
15
20
noms febles aix obtinguts. s correcte, per exemple, de dir, referint-nos a

uns prssecs i a un cistell, Posar-nhi una dotzena? Aquesta proposici, figurant-hi el mot prssec, revestir la forma posa-hi una dotzena de prssecs;
figurant-hi el mot cistell, revestiria la forma posan una dotzena al cistell. Els
dos pronoms que cal combinar en aquella proposici sn, doncs, ne i hi:
Posa-nhi una dotzena s correcte. Per no s correcte de dir, referint-nos a
un afer i a un nostre amic, parleu-nhi, puix que aquesta proposici, figuranthi el mot amic, revestiria la forma parleu-ne al nostre amic, i, figurant el mot
afer, revestiria la forma parleu-li de lafer. Cal, doncs, reemplaar parleu-nhi
per parleu-lin.
Lnica substituci que la llengua literria admet s la del pronom li per
hi, quan laltre complement s el, la, els o les. Ex.: Ell ha donat el llibre al seu
amic. Ell li ha donat el llibre. Ell lha donat al seu amic. Ell lhi ha donat. (On
hi val per li.)
427
14 viii 1923
10
15
20
494
X. Que i qu.
Que s un adjectiu o un adverbi quantitatiu, un pronom relatiu o una
conjunci. Qu s un pronom interrogatiu o un pronom relatiu.
Exemples de que, quantitatiu: Que gent! Que flors! Que corre! I no Qu
gent, Qu flors, Qu corre, com escriuen molts aplicant al catal una regla
espanyola daccentuaci, que els fa aix mateix escriure sovint, en les interrogacions i exclamacions, cm, n, etc., en lloc de com, on, etc.
Exemples de que, pronom relatiu: Lhome que ens ha dit aix... La noia
que havem vist aquest mat.
Exemples de que, conjunci: Mha dit que hi ans. s segur que ell vindr. Veig que no vnen. Estic molt content que hagis vingut.
Exemples de qu, pronom interrogatiu: Qu vols? De qu parlveu? Per
qu plores? I, en oracions subordinades: No s qu vols. Digueu-me de qu
parlveu.
Exemples de qu, pronom relatiu: La casa de qu (= de la qual) parlvem... El martell amb qu (= amb el qual) havem clavat les posts...
Cal notar que el mot qu, pronom relatiu, no ocorre sin immediatament darrera una preposici (a diferncia del mot qu, pronom interrogatiu): El martell amb qu havem clavat les posts..., per El martell que s
damunt la taula... Molts sobliden daccentuar el qu relatiu, escrivint, per
exemple, El martell amb que havem clavat... Alguns, en canvi, accentuen el
relatiu feble que quan el seu antecedent s larticle precedit duna preposici: Parlaven del qu ens has contat ara mateix, en lloc de Parlaven del que
ens has contat ara mateix.
Sovint trobem qu usat com a conjunci: el costum blasmable danteposar les preposicions a, de i en en la conjunci que, fa mudar-la en qu.
Exemple: Estem contents de qu ho hagis fet (millor, per: Estem contents
que ho hagis fet).
25
E B 88
V 1 X.] om. B || 6 espanyola] castellana B
428
15 viii 1923
XI. Qui, quin.

El pronom qui, relatiu o interrogatiu, s un mot invariable. Qui s? Qui
sn? Demaneu qui s. No sap qui sn. Lhome o els homes de qui parlveu...
Tots eren al voltant de la taula, qui drets qui asseguts. Alguna vegada li ha
estat donat errniament un plural quins, traduint, per exemple, quienes per
quins: quins no s el plural del pronom qui, que s invariable, sin de ladjectiu interrogatiu quin; no tradueix, doncs, quines sin cules.
El catal literari t al costat dun qui, invariable, un quin, que fa el femen quina, el plural mascul quins i el plural femen quines, i aix com qui pot
sser relatiu i interrogatiu, quin s exclusivament interrogatiu (o ponderatiu), mai relatiu.
Quin llibre llegeix? Quina ploma ha pres? Per quins carrers passareu?
Amb quines raquetes jugareu?
No mhan dit quin llibre els calia; demanals quin volen. Una delles, no
s quina de les tres... Ignorem per quins motius ho han fet. No saben per quines raons...
Quin home ms alt! Quin un de ms gros!
Per al costat daquests exemples de quin interrogatiu (o ponderatiu), la
llengua actual presenta nombrosos exemples de quin emprat errniament
com a mot relatiu.
10
15
20
E B 89
V 1 XI.] om. B || 8 quin,] quin? B
495
429
16 viii 1923
10
15
20
XII. Quin, qual.

Quin s un interrogatiu, qual s un relatiu. Quin vols? No s quin vol;
per La filla de lhome amb el qual parlaves aquest mat.
El mot relatiu qual ha danar sempre precedit de larticle formant la
combinaci el qual equivalent a que, qu o qui. Per en la llengua moderna
trobem qual no precedit de larticle qualificant un nom, unes vegades amb
la valor de el qual, altres vegades amb la valor de el del qual. Exemple: presentaren una proposici, qual proposici fou aprovada per... Una proposici
qual importncia fou reconeguda per tothom. Ambdues construccions sn
inadmissibles. Cal dir: presentaren una proposici, la qual proposici fou
aprovada per... Una proposici la importncia de la qual fou reconeguda per
tothom.
Anys endarrera era molt freqent i avui encara no s rar de trobar usat
linterrogatiu quin en lloc del relatiu qual. Aquest quin s inadmissible. Sn,
doncs, construccions defectuoses que cal evitar curosament. La filla de lhome amb el quin parlaves aquest mat. Presentaren una proposici, quina proposici fou aprovada per... Una proposici quina importncia fou reconeguda per tothom. En el primer exemple cal substituir el quin per el qual; en el
segon, quina per la qual; i en el tercer, quina importncia per la importncia
de la qual.
E B 90
V 1 XII.] om. B || 4 lartcle] larticle, B || 13 freqent] freqent, B | rar] rar, B
430
18 viii 1923
XIII. El que, el qual.

Quan anem a escriure un el que, ens cal recordar que sovint usem errniament aquesta combinaci, i havem dencercar en cada cas si s lcit demprar-la o si cal reemplaar-la per el qual. Hi ha un mitj molt cmode de
saber si el que s correcte o erroni: tot el que reemplaable per el qual s
erroni i ha dsser reemplaat per el qual; sols s correcte un el que que no
sigui reemplaable per un el qual.
Dnam tots dos llibres: aquest i el que llegies ahir. Ac el que s correcte,
puix que no podem reemplaar-lo per el qual, dient aquest i el qual llegies ahir.
496
Aquest llibre, del que ell fu una crtica severa. Ac el que s erroni, puix
que pot reemplaar-se per el qual. Cal, doncs, reemplaant el que per el qual,
dir: Aquest llibre, del qual ell fu una crtica severa.
El que s correcte quan s la combinaci dun el antecedent i un que
relatiu; el que s erroni quan s usat amb la valor dun relatiu, o s, com a
equivalent del relatiu compost el qual.
10
15
E B 92
V 1 XIII] om. B
431
19 viii 1923
XIV. En les oracions de relatiu, all que ja s expressat pel mot relatiu (que,
el qual, on, etc.), havem devitar dexpressar-ho una segona vegada mitjanant un pronom feble adjuntat al verb.
Aquella proposici, que, tenint en compte la competncia del seu
autor, tots la varen acollir... Aquest la hi s de massa: el complement directe de acollir ja es troba expressat, dins la mateixa oraci del relatiu, pel mot
que.
El defecte que assenyalem ac, s sobretot freqent en el catal actual
quan el complement expressat pel relatiu s daquells que, quan sn expressats per un pronom feble, revesteixen la forma hi o en:
Aquella pregunta, en la qual tots hi veirem la intenci de...
Aquella proposici, de la qual tothom en parlava favorablement...
Aquest palau, on feia cent anys hi havia nascut...
Lantic casal, don nhavien eixit tants de...
Tant com aquell la sn inadmissibles aquests hi i en.
10
15
E B 109
V 1 XIV.] om. B
432
21 viii 1923
... e pren sperincia de aquell tan fams cavaller, lo nom del qual era Q.
Tirant.
... una gran caverna la porta de la qual guarda Cerberus. B. Metge.
497
10
15
20
... e ab altres escolans, en la companyia dels quals jo Flix. R. Llull.

... gran multitut de dones la ira... de les quals encorregu.
Com mostren aquests exemples, quan el terme relatiu, en lloc dsser el
subjecte, un complement o una determinaci circumstancial de loraci de
relatiu, s latribut o adjunt dun nom daquesta oraci, aquest nom va precedit de larticle i darrera seu ve la locuci atributiva del qual, de la qual, dels
quals o de les quals, segons el gnere i el nombre de lantecedent.
Oblidada aquesta construcci, la llengua moderna tradueix el cuyo
espanyol per qual, quin o que.
... un arbre quals arrels sentenen fins a la font.
... un arbre quines arrels sentenen fins a la font.
... un arbre que les arrels sentenen fins a la font.
Daquestes tres construccions, les dues primeres sn absolutament
inadmissibles. La tercera, dorigen popular, lnica vivent de les tres, s potser tolerable com a expressi colloquial sempre, per, que no doni lloc a
confusions; no gens menys, en un estil acurat ha devitar-se tant com les altres dues.
F 1 Martorell (1873-1905: i, 99; [2005: 168]) || 3 Metge (1889: 142; [2006: 193]) || 4 Llull (18731904: i, 143; [1931-1934: ii, 34]) || 5 Metge (1889: 134; [2006: 188])
V1 1 cavaller] caualler, quis sabe percassar molta honor en aquest mon e gloria en laltre || 3 una]
una molt || 4 jo] fo
N 4 jo] fo (correcte a Fabra 1912: 201; [2005: 667]).
433
23 viii 1923
10
498
XIV. Diem en les proposicions condicionals: Si queia es faria mal i Si caigus es faria mal; Si li ho deien no sho creuria i Si li ho diguessin no sho
creuria; Si era ms alt no hi passaria i Si fos ms alt no hi passaria. Heus
aqu un cas en qu el catal, des dantic, pot usar indistintament limperfet
dindicatiu (queia, deien, era) i limperfet de subjuntiu (caigus, diguessin,
fos). En el catal medieval la construcci amb limperfet dindicatiu era la
predominant; en el catal escrit s avui la predominant la construcci amb
limperfet de subjuntiu.
Valdria la pena que els escriptors paressin esment en la preponderncia que, indubtablement sota la influncia de lespanyol, ha anat adquirint
la segona construcci sobre la primera, i no contribussin, amb loblit daquesta, al triomf definitiu daquella. Seria, en efecte, de doldre que desapa-
regus de la llengua una construcci tan catalana, que es mant encara en la

llengua parlada malgrat la doble influncia de lespanyol i del mateix catal
escrit. No demanem pas que en les proposicions condicionals en qesti es
proscrigui en absolut ls de limperfet de subjuntiu; per voldrem veurehi usat limperfet dindicatiu amb ms freqncia que no shi veu avui, o,
millor, que se li dons la preferncia sobre limperfet de subjuntiu, contrriament al que se sol fer avui.
15
E B 207
V 1 XIV.] om. B || 3 Heus] Heus B || 10, 14 de lespanyol] del castell B
434
24 viii 1923
XV. En certes proposicions subordinades, principalment les introdudes

amb la conjunci quan o amb un relatiu, la futuritat pot sser expressada pel
verb en futur dindicatiu (vindr, pagaran, etc.) o en present de subjuntiu
(vingui, paguin, etc.): Quan vindr li dirs que sen torni i Quan vingui li dirs
que sen torni; Els que no pagaran seran expulsats i Els que no paguin seran
expulsats.
Daquestes dues construccions, luna amb el futur dindicatiu i laltra
amb el present de subjuntiu, els antics usaven preferentment la primera.
Modernament, al contrari, s la segona la que s usada gaireb exclusivament.
No s aquesta la primera vegada que havem cercat datreure latenci
dels escriptors sobre la convenincia de donar a la primera daquelles construccions lextensi que tenia en catal antic. Un dels avantatges de la
construcci amb el futur s que en molts casos evita equvocs a qu donaria
lloc la construcci amb el present de subjuntiu. Si tractant-se de traduir, per
exemple, Los que no paguemos..., ens valem del present de subjuntiu
(paguem), loraci es confon amb la traducci de Los que no pagamos, puix
que paguem s tamb una forma del present dindicatiu. En canvi, lequvoc
no es produeix si tradum el subjuntiu espanyol (paguemos) pel futur catal (pagarem): Els que no pagarem...
10
15
20
V 8 de subjuntiu] dindicatiu LP, per error

N 11-13 Vegeu CF 277.
499
435
29 viii 1923
10
15
20
25
30
XVI. Addici de no.

Bast que hom aconsells de no ometre la partcula no darrera res, cap,
mai i mots anlegs quan algun daquests mots va anteposat al verb duna
proposici negativa, perqu fessin llur aparici en la llengua escrita construccions com les segents, on figura un no afegit indegudament o mal
posat:
Va passar sense que cap dells no se nadons.
No mai havia vist una cosa semblant.
No mai no lhavia vist tan content.
En el primer exemple, el no hi s de ms: la construcci correcta s: Va
passar sense que cap dells se nadons (com, posant cap darrera el verb, es
diria Va passar sense que se nadons cap dells, i no pas Va passar sense que
no se nadons cap dells).
En el segon exemple, el no no shavia dadjuntar a ladverbi mai sin al
verb: Mai no havia vist una cosa semblant. En una proposici negativa, el no
afecta directament el verb i s al verb que sha dadjuntar i no a cap altre
mot; el no ha de collocar-se immediatament davant el verb o solament separat dell pel pronom o pronoms febles complements daquest verb.
En el tercer exemple, est b el segon no, per cal suprimir el primer:
Mai no lhavia vist tan content.
El millor mitj per saber si laddici de no a un verb precedit dalguns
dels mots res, cap, mai, etc., s o no correcta, s de posposar aquest mot al
verb i de veure si llavors aquest va amb no o sense; en el primer cas laddici de no al verb precedit de res, cap, mai, etc., s correcta; en el segon cas
s errnia.
Mai no ve s correcte perqu, amb mai posposat al verb, direm No ve
mai.
Sense que cap dells no se nadons s erroni perqu, amb cap posposat
al verb, no direm Sense que no se nadons cap dells, sin Sense que se nadons cap dells.
E B 263 (numerada errniament 272)
V 1 XVI. Addici de no.] om. B
500
436
30 viii 1923
XV. No mai, no cap, no gens, etc.

En una proposici negativa el no, com sabem, ha dadjuntar-se al verb;
per tant, si no acceptem lomissi de no que t lloc en una proposici del
llenguatge parlat com Mai ve, el no que afegim lhavem dadjuntar al verb i
no pas a ladverbi mai; havem de dir Mai no ve i no pas No mai ve (com, amb
el mai posposat al verb, diem No ve mai i no pas Ve no mai). Anlogament
No lespanta res, No nhe vist cap, No ha vingut ning, etc., anteposant res,
cap, ning, etc., al verb, esdevenen, en el cas de no acceptar lomissi de no
que fa el llenguatge parlat: Res no lespanta, Cap no nhe vist, Ning no ha
vingut, etc., i no pas No res lespanta, No cap nhe vist, No ning ha vingut,
etc.
Encara ms freqentment trobem avui usades les combinacions no
mai, no cap, etc., en les respostes ellptiques en qu el verb s sobreents.
Exemple: Quan vindr? No mai (o s, No vindr mai). Lomissi del verb
hauria posat en contacte no i mai; en aquest no mai, doncs, el no no modificaria el mai, sin el verb sobreents. No mai, no cap, etc., sn potser tolerables en aquest cas; per en cap manera preferibles, com alguns creuen, als
simples mai, cap, etc. s perfectament lcit de dir Quan vindr? Mai, resposta ellptica, en qu lomissi del verb ha emmenat la de ladverbi no (com
passa en francs en casos anlegs: Quand viendra-t-il? Jamais).
Cal, doncs, en general, evitar les combinacions no mai, no cap, etc. si en
la proposici hi ha el verb expressat, adjuntant el no al verb (Mai no ve; i no
pas No mai ve), i si el verb s sobreents (respostes ellptiques), deixant
tamb sobreents ladverbi no (Quan vindr? Mai millor que Quan vindr?
No mai).
Ara, que cal tenir en compte que en les proposicions afirmatives sn
possibles les dues combinacions no res i no gens, de qu parlarem en la conversa vinent.
10
15
20
25
E B 262
V 1 XV ... etc.] om. B || 6 Anlogament] Anlogament, B || 24 Mai millor] Mai, millor B || 27-28
gens, de ... vinent.] gens. B
501
437
31 viii 1923
10
15
20
El parlar de Barcelona, al mateix temps que suprimeix el no de les proposicions negatives en qu figura algun dels mots res, gens, mai, etc., anteposats
al verb, redueix o tendeix a reduir, en proposicions afirmatives, les locucions
negatives no res i no gens a res i a gens, respectivament. Aix emmena la
confusi de dues proposicions de significaci tan oposada com Res no lespanta (negativa) i No res lespanta (afirmativa). La primera es diu dun coratjs: Res no lespanta, o s, No lespanta res, no hi ha cosa que lespanti. La
segona es diu dun home pusillnime: No res lespanta, o s, la menor cosa
lespanta. La supressi habitual del no en ambdues proposicions engendra
la proposici de doble significaci Res lespanta.
Quan diem Mai ve, sha de corregir dient Mai no ve i no pas No mai ve.
Aquesta regla la podem aplicar igualment a Res lespanta en tant que sigui
una proposici negativa com Mai ve: cal corregir-la dient Res no lespanta i
no pas No res lespanta, per ac tant ms que, aix com No mai ve no vol dir
res (o no diu, mal dit, sin el mateix que vol dir Mai no ve). No res lespanta
t, al contrari, una significaci, per no precisament la mateixa que Res no
lespanta, o s, No lespanta res (proposici negativa), sin la de Lespanta
no res, la ms petita cosa (proposici afirmativa).
Veiem, doncs, en una proposici en qu figuri el mot res, com s inadmissible la supressi del no que practica la llengua parlada, i com sha danar amb compte en la collocaci del no. Amb mai, cap, etc., el no sha dadjuntar sempre al verb (Mai no ve); amb res, el no sha dadjuntar al verb o a
res atenent a la significaci de la proposici, negativa en el primer cas i afirmativa en el segon. I el mateix que passa amb res, passa amb gens.
438
2 ix 1923
502
XVI. Un mot o grup de mots que designa una persona s un complement

directe quan lacci del verb recau sobre aquesta persona: si el verb s veure,
mirar, estimar, abraar, etc., el mot o grup de mots amb qu denotem la persona, vista, mirada, estimada, abraada, etc., s el complement directe dels
dits verbs. En Jo he vist el teu germ, els mots el teu germ (que denoten la
persona vista per mi) sn el complement directe del verb he vist. En Jo he
trams el llibre al teu germ, hi ha tamb un complement directe, per
aquest no s al teu germ, sin el llibre (mots amb qu designem la cosa tra-
mesa): al teu germ s, certament, un complement de trametre, per no un

complement directe.
Ara b, aix com en espanyol el complement directe s normalment
introdut amb la preposici a quan designa una persona (Yo he visto a tu
hermano), en catal el complement directe ha danar sense preposici tant
quan designa una persona com quan denota una cosa (Jo he vist el teu
germ): solament certs pronoms, principalment els personals, admeten o
exigeixen lanteposici de la preposici a (Mhan vist a mi, no Mhan vist mi).
Parlant, i sobretot escrivint, hom infringeix sovint la regla segons la
qual el complement directe, dhuc referint-se a persona, ha de construir-se
sense preposici. Aix vol dir que sempre que ens vingui a la ploma un complement amb a havem de deturar-nos a examinar si aquest complement s
directe, i si ho s, llavors suprimir la preposici a.
Pot fcilment, per exemple, haver-nos escapat descriure Aix afecta a
tots els socis; si, per, en fixar-nos que el complement que havem introdut
amb la preposici a designa una persona, ens deturem a examinar quina
classe de complement s, veurem que s un complement directe (puix que
tots els socis designa les persones afectades), i que, per tant, havem de suprimir la preposici a amb qu errniament lhavem construt.
10
15
20
25
E B 222
V 1 XVI.] om. B || 11 Ara] Doncs B | espanyol] castell B
439
4 ix 1923
La regla segons la qual el complement directe ha dsser introdut sense la

preposici a s de les que ms sovint trobem infringides en el catal escrit
actual. Per aix conv tant de recomanar als escriptors que repassin sempre
llurs escrits fixant-se en tots els complements que puguin haver construt
amb aquella preposici, per veure si sn complements directes o complements altres que el directe. En el segon cas la preposici a s correcta; en el
primer cas conv, llevat comptades excepcions, de suprimir aquella preposici.
I veure si un complement s directe o indirecte, no s cosa difcil si es
recorda el que digurem en la conversa anterior. Altrament, un mitj ben
fcil de conixer si un complement s directe o indirecte consisteix a suposar-lo en singular si ja no hi s i reemplaar-lo per un pronom feble: si
aquest es troba sser el, la o l, el complement s directe; si es troba sser li
10
503
15
20
o hi el complement s indirecte. Aix, en Hem escrit a la Maria, si reemplacem el complement a la Maria per un pronom feble, aquest es troba sser li
(Li hem escrit); doncs, el dit complement s indirecte (i Hem escrit a la
Maria s correcte). En Hem vist a la Maria, en canvi, si reemplacem el complement a la Maria per un pronom feble, aquest es troba sser l (Lhem
vista); doncs, el dit complement s directe (i conv, per tant, dometre-hi la
preposici a: Hem vist la Maria).
E B 223
440
5 ix 1923
10
15
20
25
504
XVI. ...la coloma, qui aport per senyal un ram dolivera en sa boca en significana que la mar era baxada. Llull.
E lo Emperador mostrava tenir gran desig que lo seu capit fos en lo
camp. Tirant lo Blanch.
...ni mostrar a lurs fills scincia o art ab que puxen viure; ans se gloriegen que aquells vagen ben arreats, brodats e encavalcats. Bernat Metge.
...e que desija que hom lo crega, prenga en cascun parlar tos temps
veritat, acostumant sa lengua que no spia mentir. Tirant lo Blanch.
En aquests exemples, els autors moderns usarien ms aviat de qu, a
qu, adoptant la construcci espanyola que consisteix a introduir el complement, quan s una oraci subordinada que comena amb la conjunci
que, amb la mateixa preposici amb qu fra introdut si fos un nom, un
pronom o un infinitiu (Alegrarse de ello. Alegrarse de que vengas). Notem,
de passada, que el fet danteposar les preposicions de, a o en a la conjunci
que, emmena el canvi de que (feble) en qu (accentuat), parallelament al
pronom relatiu, que s que o qu segons que no vagi o vagi precedit duna
preposici.
s possible que en catal antic es trobi algun exemple de de qu, etc.,
en lloc de la simple conjunci que (com en francs antic i dhuc fins al segle
xvi, es troben exemples de de quoi, amb quoi conjunci). Nosaltres no en recordem ara cap. Per en tot cas s evident que la construcci normal en catal, construcci que subsisteix encara en el llenguatge parlat malgrat la influncia espanyola, era la introducci de les oracions completives amb la
simple conjunci que.
Els escriptors actuals haurien, doncs, desforar-se, si no a usar-la exclusivament (com voldrem nosaltres), almenys a emprar-la en general de pre-
ferncia a laltra, la preponderncia de la qual en la llengua literria hodierna s indubtablement deguda a la influncia de lespanyol.
V 14 a la] en la LP
F 1-2 Llull (1906: 189; [2005: 271]) || 3-4 Martorell (1873-1905: iii, 1; [2005: 832]) || 5-6 Metge
(1889: 265-266; [2006: 253]) || 7-8 Martorell (1873-1905: ii, 162; [2005: 607])
441
6 ix 1923
XVIII. Un defecte molt ests en el catal actual s de donar a la preposici

composta per a la mateixa extensi que t en espanyol la preposici para.
s costum, en efecte, de fer correspondre les dues preposicions per i per a
exactament a les dues preposicions espanyoles por i para.
Heus ac un cas en qu lespanyol usa ordinriament para i en catal
havem demprar per si, en ressuscitar la preposici per a, no volem arbitrriament donar-li una extensi ms gran que la que tenia en catal antic:
davant un infinitiu que expressa el fi o objecte de lacci expressada per un
verb anterior essent aquest fi o objecte el motiu daquesta acci. Exemple:
Havia anat a Manresa per (no per a) veure son pare.
Altres exemples (trets de la Gramtica de lInstitut): Sajagu al sof per
dormir. Jo vaig allargar els braos per agafar-lo. Mhi vaig acostar per sentirho millor. Havia vingut per saludar-la. A les sis serem tots a casa per rebre els
forasters.
Exemples antics: ... solament ho far per satisfer a la honor de mon
company. B. Metge. ... volgu-mhi acostar per besar-li los peus e les
mans. B. Metge. Aquella dona entrava sovn en aquell jard per odorar
les flors. Llull. ... anam a Burriana per veer la reyna. Crnica de Jaume..I. ... e les donzelles, qui ja se speraven per rebrel. Tirant lo Blanch.
... aprs se pos en lo lit per dormir. Tirant lo Blanch. ... e ns serem al
palau abans que vs per rebre la infanta tia nostra. Muntaner.
10
15
20
E B 252
V 1 XVII.] om. B || 2 espanyol] castell B || 4 espanyoles] castellanes B || 5 Heus] Heus B | lespanyol]
el castell B
F 15-16 Metge (1889: 128; [2006: 183]) || 16-17 d. (1889: 13; [2006: 132]) || 17-18 Llull (1873-1904:
i, 322; [1931-1934: iii, 77]) || 18 Jaume I (1873: 288; [1991: 209]) || 19 Martorell (1873-1905: i,
213; [2005: 296]) || 20 d. (1873-1905: iii, 75; [2005: 897]) || 20-21 Muntaner (1860: 222; [19271952: iii, 55])
V1 19 ja se] ja
505
442
8 ix 1923
10
15
20
XVIII. La regla sintctica espanyola segons la qual els verbs que signifiquen
sser, estar, esdevenir-se, romandre, etc., regeixen la preposici en, mentre
els verbs que signifiquen anar, venir, pujar, baixar, etc., regeixen la preposici a (Vive en Pars, per Va a Pars), arrel fortament en el catal modern,
no pas en el llenguatge parlat, sin en la llengua escrita, en la qual durant
algun temps les dues preposicions a i en foren comunament usades dacord
amb aquella regla.
Desprs es reaccion en el sentit dsser admesa per tothom a traduint
en, en casos com Viu a Pars, Lhem vista a la plaa. Per encara sn molts
els que creuen incorrecte demprar en traduint a, per exemple, en casos com
Anirem en aquella ermita.
Les dues preposicions a i en mai no han obet a aquella regla, ni en catal antic, ni en la llengua parlada; ambdues preposicions poden anar indiferentment amb els verbs de reps i amb els verbs de moviment: Visc a Pars
i Vaig a Pars, Viu en aquella casa i An en aquella casa.
En diferents ocasions havem donat exemples antics daquesta ltima
construcci, que tant sembla repugnar encara a alguns dels nostres escriptors:
... perqu era vinguda en aquella muntanya. Llull.
... hagu voluntat que ans en aquella terra. Llull.
... anam-nos-en en aquell loch on devem albergar. Crnica del rei
Jaume.
... e com sou en aquest desert vingut? Tirant lo Blanch.
E B 242
V 1 XVIII.] om. B | espanyola] castellana B || 10 que] qui B
F 18 Llull (1873-1904: i, 53; [1931-1934: i, 83]) || 19 d. (1873-1904: i, 13; [1931-1934: i, 36]) || 20
Jaume I (1873: 143; [1991: 104]) || 22 Martorell (1873-1905: i, 91; [2005: 154])
443
9 ix 1923
XIX. Hi ha verbs que admeten un complement amb a (Acostumar-se a la foscor) i daltres que admeten un complement amb en (Entretenir-se en una
tasca), per en la llengua moderna existeix evidentment una forta tendncia a reduir les dues categories a una sola quan el complement s un infinitiu, en el sentit dusar-se en aquest cas a tant amb els verbs de la primera
506
categoria com amb els verbs de la segona: Acostumar-se a estudiar una estona cada dia i Entretenir-se a desfer-ho.
Nosaltres creiem que la llengua literria hauria de consagrar aquesta
tendncia de la llengua parlada, tan forta que no ha estat suficient a contrarestar-la la influncia espanyola. Per aix havem establert com a regla que
tot infinitiu en funci de complement no ha dsser introdut mai amb la
preposici en, linfinitiu precedit de la preposici en servint llavors exclusivament per denotar, no un complement, sin una determinaci de temps:
En entrar jo tots salaren.
Aix, a hacerlo i en hacerlo es traduirien indistintament per a fer-ho
(Acostumar-se a fer-ho. Entretenir-se a fer-ho), i en fer-ho traduiria al hacerlo.
10
15
444
12 ix 1923
XX. Una construcci freqent en la llengua antiga i que sha anat perdent,
sobretot en el catal escrit, s la introducci de linfinitiu amb la preposici
de quan fa de subjecte dun verb expressat anteriorment: No mera perms
danar-hi. Donava goig de veure-les. s una temeritat de sortir amb aquest
temps.
Avui generalment s preferida la simple juxtaposici de linfinitiu subjecte (s una temeritat sortir amb aquest temps); i, o que s pitjor, sovint es
fa precedir linfinitiu de larticle en lloc de la preposici de (s una temeritat el sortir amb aquest temps). Notem ac, de passada, que en general conv
de defugir en tots el casos lanteposici de larticle a linfinitiu, posat que
aquest no sigui esdevingut un veritable substantiu com en El dinar ha estat
esplndid.
Quant a linfinitiu subjecte en el cas danar posposat al verb principal
de la proposici, creiem que caldria construir-lo normalment amb la preposici de, o almenys no preferir sistemticament la seva juxtaposici com
solen fer avui la majoria dels nostres escriptors.
10
15
E B 229
V 1 XX.] om. B || 11 sigui] hagi B || 13 posposat] preposat B, per error
507
445
15 ix 1923
10
15
20
XX. Insistint: el cas del doncs causal, tantes vegades combatut sense aconseguir bandejar-lo definitivament de la llengua literria, s el dun mot
vivent al qual sha atribut arbitrriament una valor que mai no ha tingut:
la de conjunci causal. El cas de puix conjunci de coordinaci, s el dun
mot arcaic que, en reintroduir-lo en la llengua literria, canviem de categoria gramatical, fent servir per enllaar proposicions independents un mot
que era exclusivament subordinant.
Es poden citar un gran nombre de passatges dautors medievals dels
quals ressurt el carcter de mot subordinant de puix contrastant, dins una
mateixa proposici, amb un car coordinant; passatges en qu una proposici comenada amb puix forma part integrant duna proposici independent comenada amb car:
... altra cosa no vull de vostra senyoria ni demane sin la vida... Car
bns de fortuna no en desig puix sn transitoris e sense neguna fermetat.
Tirant lo Blanch.
... per a en especial ascient Cat son fill... que tostemps entengus
en estudis de bons llibres; car, digu ell, puix que la vida corporal te leix
(deixi) bastant a ton estament, no et vulles tacar per hrrea avarcia.
Eximenis.
... regraciant a la vostra senyoria com mhaveu aix consolat; car, puix
me veig en llibertat, tots los passats mals tinc per oblidats. Tirant lo Blanch.
F 13-14 Martorell (1873-1905: iii, 295; [2005: 1111]) || 16-18 Eiximenis (1904: 30; [2005: 30]) || 2021 Martorell (1873-1905: iii, 294; [2005: 1111])
V1 20 vostra senyoria] senyoria vostra
446
16 ix 1923
508
XX. Doncs, puix, car.

Suposem una proposici en qu sexplica o justifica o que acaba de dirse en una proposici precedent; aquella proposici no pot sser introduda
amb doncs, que s una conjunci deductiva (aix ha estat ja dit i repetit a
centes vegades); per tampoc no pot sser introduda amb puix, que s una
conjunci de subordinaci.
Una proposici introduda amb puix s una proposici subordinada,
una proposici que forma part duna altra proposici; amb puix, o que
diem en una proposici s explicat o justificat dins la mateixa proposici; la
proposici justificativa o explicativa forma part integrant daquesta: Ara tho
dir, puix mho demanes amb tanta dinsistncia (que podria ordenar-se aix:
Puix mho demanes amb tanta dinsistncia, ara tho dir; i, encara, daquesta altra manera: Ara, puix mho demanes amb tan dinsistncia, tho dir).
En aquest exemple puix s correcte (nosaltres preferim puix que); per
fra erroni en: S, ja els ho hem dit; puix realment de res no hauria valgut
damagar-los-ho. Ac cal usar, en lloc de puix, car o una altra conjunci de
coordinaci.
10
15
E B 268
V 1 XX Doncs, puix, car] om. B || 13 tan] tanta B
447
18 ix 1923
XXI. No res menys.

Aquesta locuci es troba avui usada en la llengua literria amb tres
valors diferents.
I. Com a traducci de adems. s la valor que tenia en catal antic: E
a ab tota veritat ho provar ab dits de la sancta scriptura e no res menys
ab los quatre evangelistes, qui no poden mentir. Tirant lo Blanch. Yo primerament veig que lnima dels bruts s substncia espiritual... Aprs veig
que s substncia prpia... No res menys s racional. Bernat Metge.
II. Com a traducci de no obstante. s una valor que li ha estat donada
manllevant-la segurament a la conjunci francesa nanmoins, composta de
nant (no res) i moins (menys).
III. Com a traducci de nada menos. Aquest no res menys modern s
tret del nada menos espanyol traduint separadament els seus dos elements:
nada per no res i menos per menys.
No cal dir que daquestes tres valors solament la primera s admissible.
Com a conjunci adversativa corresponent a no obstante, tenim per no inicial, no gens menys, tanmateix, etc., no pas no res menys. I quant al nada
menos, malauradament fora arrelat en la llengua parlada, podem evitar-lo,
millor que donant arbitrriament aquesta valor al no res menys (que en el
fons seria encara un castellanisme), recorrent a locucions com no altre, no
altra cosa, no altrament.
10
15
20
509
E B 269
V 1 XXI. No res menys] om. B || 7 Aprs] aprs (= desprs) B || 13 espanyol] castell B || 15 valors]
valors, B
F 4-6 Martorell (1873-1905: ii, 332; [2005: 748]) || 6-8 Metge (1889: 70-71; [2006: 160])
V1 6 no poden mentir] mentir no podien
448
19 ix 1923
10
15
A imitaci de lespanyol, que t ms, adverbi, i mas, conjunci adversativa,

el catal literari admet ms, adverbi, i mes, conjunci, amb la mateixa valor
que per, o s, dna al mot prolongament de magis les mateixes valors que
lespanyol, i estableix entre el mot en funci dadverbi i el mot en funci de
conjunci la mateixa distinci grfica que aquella llengua: Ell s ms alt que
tu. Obraren malament; mes ara sen penedeixen.
Nosaltres havem aconsellat sempre devitar el mes com a conjunci
adversativa. Els antics usaven, certament, mes com a conjunci, per amb el
sentit dencara o dems (Exemple: ... havem conquests e applicats a nostra
corona lo regne de Mallorques... E, mes, havem cobrada Cerdenya, la qual
era perduda...). Com a conjunci adversativa tenien, no mes, sin mas, que
reunia les dues valors de per i de sin, com el mais francs (Exemple:
Totes aquestes coses eren mal fetes; mas yom confessava e conbregava
sovint e penedia-men, ... no deman yo, senyor, a, mas per qu tan sobtadament pags (pagreu) lo deute a natura).
Segons nosaltres, el mas adversatiu espanyol hauria de traduir-se sempre per per, com el seu sinnim pero.
E B 272
V 1 de lespanyol] del castell B || 4 lespanyol] el castell B || 10 Cerdenya] Sardenya B || 16 espanyol] castell B
F 9-11 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 310) || 13-14 Metge (1889: 97; [2006: 172]) || 14-15 d. (1889: 84;
[2006: 165])
V1 14-15 sobtadament] soptosament
449
21 ix 1923
Fa pocs dies apareixien, en dos ttols de La Publicitat, els mots celebraci i

elaboraci escrits cellebraci i ellaboraci.
Essent tan redut el nombre de mots de la llengua usual habitualment
510
pronunciats amb l simple que cal escriure amb l doble, hom sadmira que
siguin encara comeses tantes de faltes en ls daquest smbol.
El millor mitj devitar-les fra naturalment daprendre de memria la
llista dels mots ms usuals que cal escriure amb l doble, llista certament no
gens nombrosa.
Altrament, quan un hom va a escriure un mot amb ll i no est ben
segur que aquesta s la grafia correcta, no hauria de deixar mai de comprovar-la.
I no seria de ms que hom es fes una llista daquells mots en qu sol
indegudament doblar-se la l. Perqu havem observat que sempre solen sser
els mateixos els mots en qu apareix ll en lloc de l: celebrar, elaborar, elecci, religi...
E
V
F
N
10
15
B 29
9 un hom] hom B
1 LP (19 ix 1923), 3e-f
1 Avui se cellebrar a Falero la cerimnia dhonors a lesquadra italiana.
450
22 ix 1923
En la premsa catalana trobem encara exemples de o traduint lo davant un

adjectiu: ahir mateix o normal traduint lo normal.
Cal anar molt en compte en ls del mot o: que larticle neutre espanyol
pugui molt b traduir-se per o en determinats casos (per exemple, davant
els relatius), aix no vol dir que a tot lo espanyol pugui fer-se correspondre
un o catal; i multitud de vegades ha estat advertit que en cap cas no s
correcta lanteposici de o a un adjectiu. Lo que s, en catal, o que o el que;
per lo bueno s el bo, all bo, com... de bo, etc., per no s mai o bo.
Cal tamb observar que o no s equivalent a a; a s un veritable
demostratiu, que tradueix esto o eso; o s un mot que ha perdut la seva
fora demostrativa, com el lo espanyol, o el ce neutre francs.
Llevat en alguna frase feta o en algunes locucions prepositives, o correspon sempre a larticle neutre lo, al qual, per, no correspon sempre o.
10
511
451
23 ix 1923
10
15
En el Diccionari ortogrfic, en registrar el mot davassall, li fou conservada

aquesta grafia, amb qu figura en el Diccionari de Labrnia. s correcta aquesta grafia?
Obrim lAguil i trobem aquest mot i daltres que presenten el seu
mateix radical per amb terminacions diferents, escrits tots ells amb de inicial en lloc de da: devassall, devassell, devasseri, devasseig. Aix sembla
aconsellar de canviar la grafia de la primera sllaba de davassall, descriurela amb e en lloc de a.
Per, i la vocal de la segona sllaba s una a o una e? El mot davassall
s fosc, per hom se sent emps a relacionar-lo amb vessar. Si realment fos
un derivat de vessar, llavors caldria tamb escriure la segona sllaba amb e
en lloc de a. Per dels set exemples registrats per Aguil, un de sol porta e en
la segona sllaba: devessey (en uns Pastorets antics).
Seria bo de saber si algun dels mots en qesti s viu en alguna de les
regions de llengua catalana que distingeixen en la pronunciaci la a i la e
febles. Llavors sabrem amb seguretat com cal escriure les dues vocals neutres que figuren en els mots davassall, davassell.
Interinament, per, sembla que les grafies preferides haurien dsser
devessall, devessell, etc.
E B 449
V 2 s] s B || 9 s] s B || 1o fos] era B
F 12-13 DAg iii, s. v. devassell
452
26 ix 1923
Una de les qestions discutides per lInstitut quan proced a lestabliment

de les Normes ortogrfiques, fou la de la transcripci de la lletra grega que
els romans transcriviren per ch; acordant-se llavors de transcriure-la per c o
qu i no pas per ch com fan, per exemple, els francesos. Aix, no sescriuria
charcter, chlera, chirrgic, architecte, Christ, etc., sin carcter, clera, quirrgic, arquitecte, Crist, etc., com ja era costum de fer-ho. En un sol mot,
per, sadmet el dgraf ch: en el mot cor provinent de choros. La justificaci daquesta excepci nica era que aix es dintingia, grficament almenys,
aquest mot del mot cor provinent de cor cordis.
512
Vist, per, que la llengua posseeix ja molts parells de mots que es troben en el cas de cor=corazn i cor=coro sense que mai shagi pensat a distingir-los grficament i sense que llur identitat de forma ofereixi cap inconvenient, no pot deixar de reconixer-se que la ra invocada per conservar el
dgraf greco-llat ch en el mot cor=coro s ben feble i no basta evidentment
a justificar ladopci, en un sol mot, duna transcripci en pugna amb les
convencions ortogrfiques del catal. Per s ms i aix sol hauria de decidir lInstitut a la substituci de la grafia chor per la grafia cor, i s que aquella grafia, degut per una banda al seu allament i per altra banda al fet docrrer en un mot que, en tant que reemplaa el vulgar coro, s un mot
artificial, ha provocat ja entre molta gent la pronncia txor. El bandejament
de la grafia chor alliberaria, aix, la llengua duna grafia que, a canvi dun
avantatge ms imaginari que real, ofereix un inconvenient altrament ms
greu que el que es tracta devitar.
10
15
20
E B 441
V 3 acordant-se llavors] llavors sacord B || 13 per] per a B
453
27 ix 1923
En espanyol no sn rars els mots presos del llat o del grec (o formats amb
elements llatins o grecs), els quals han rebut una accentuaci errnia.
LAcadmia espanyola ha corregit, en les darreres edicions del seu diccionari, laccentuaci dalguns daquests mots, per no ha volgut o no ha gosat
alterar-la en altres, tals com atmsfera, hexgono, hroe.
No cal dir que el catal donava als mots corresponents laccentuaci espanyola. No ha estat sin recentment que havem tractat de combatre aquesta supeditaci a lespanyol adoptant laccentuaci correcta en tots aquests
mots, dhuc en aquells en qu lespanyol conserva laccentuaci errnia.
Per encara trobem alguns mots que shan escapat a aquesta tasca, alhora de correcci prosdica i de descastellanitzaci: en la primera edici del
Diccionari ortogrfic, hroe es troba ja reemplaat per heroi, es dna ja com
a preferible la pronncia atmosfera a la pronncia atmsfera, per hi figuren encara hexgon, heptgon, etc., accentuats a lespanyola.
En una nova revisi del Diccionari no convindria de fer desaparixer
aquestes inconseqncies i, quan no shi oposs alguna ra poderosa, dadoptar en tots els mots erudits laccentuaci originria?
10
15
513
E B 65
V 1 espanyol] castell B || 3 espanyola] Espanyola B || 6-7 espanyola] castellana B || 7-8 aquesta ...
espanyol] aquest costum, B || 9 lespanyol] el castell B || 11 descastellanitzaci] depuraci B || 12
es] i es B || 14 etc., accentuats a lespanyola] etc. B
454
29 ix 1923
10
15
Exigir-els-hi la resposta.
Aquest exigir-els-hi respon a un exigls-hi de la llengua parlada.
Exigls-hi s el resultat de dos fets freqentssims en el llenguatge vulgar de Barcelona: s, lun dells, la substituci habitual del datiu els per la
combinaci els hi (Ex.: els hi han dit que no, per els han dit que no); i laltre,
la reducci de combinacions com dir-nos, donar-los, etc., a dins, donls, etctera, quan segueix un altre pronom (Ex.: dins-ho per dir-nos-ho, donls-ho
per donar-los-ho). En exigls-hi, laddici indeguda de hi s la que ha provocat la reducci de exigir-los a exigls.
Lautor de la frase transcrita ha coms dues faltes greus, luna sintctica i laltra morfolgica: la primera s dusar la combinaci els hi com a datiu
de ells; la segona s demprar, darrera una forma verbal en r, la forma els en
lloc de la forma plena los.
Exigls-hi es diu; tamb es diu exigir-los-hi; per no exigir-els-hi. Ara,
que lnica combinaci correcta, en el present cas, s exigir-los.
s trist de constatar en alguns dels nostres escriptors una tal ignorncia de les regles ms elementals de la gramtica catalana!
455
3 x 1923
10
s sabut que lespanyol accentua grficament els mots quien, cual, como,
donde, etctera, quan sn usats com a mots interrogatius. Ex.: Hazlo como te digo, per Cmo est el enfermo? La casa donde naci, per Dnde
estamos?
Els tipgrafs catalans, que coneixen perfectament aquesta regla ortogrfica, han tingut sempre una tendncia a aplicar-la al catal. Un cop vrem
constatar amb estupefacci que, en les proves compaginades duna obra
dun membre de lInstitut, qui, com, on, etc., interrogatius, es trobaven sistemticament reemplaats per qu, cm, n, etctera; el corrector de la
impremta havent segurament cregut que era per un oblit, que calia esme-
514
nar, que les oficines de lInstitut havien deixat daccentuar els dits mots
interrogatius.
Amb la difusi del Diccionari Ortogrfic, on, no cal dir-ho, aquests mots
interrogatius figuren sense accent, ens criem que els nostres tipgrafs ja
havien renunciat definitivament a aplicar al catal aquella regla espanyola.
Per laltre dia encara trobvem en una revista, en general correctament
ortografiada, quina accentuat grficament (quna).
Aquest confusionisme ortogrfic ens recorda el cas daquell autor dun
diccionari de catalanismes, que, provinci perfecte, sostenia anys endarrera
que cal accentuar Dalmau, mot agut terminat en vocal, per exigir-ho aix una
regla ben coneguda de lAcadmia de la llengua castellana!
15
20
E B 37
V 1 lespanyol] el castell B || 10 segurament] om. B || 15 espanyola] om. B || 18-21 Aquest... castellana!] om. B
N 18-21 Un autor que demostra una mentalitat no pas altra (si s que no es tracta del mateix aqu
alludit per Fabra) s Jos Nebot y Prez (1894), del qual llegim, entre altres manifestacions anlogues: desde el momento en que todos los valencianos que saben leer han estudiado ya en la
escuela la [gramtica] de la lengua castellana, lo nico que cabe hacer es intentar una especie
de calco, delineando un boceto de gramtica valenciana sobre la castellana publicada por la
Academia Espaola (pg. vii); no hay ms remedio que bajar la cabeza ante la gramtica de
la Academia, nica autoridad legtima (pg. viii); Y es fcil reglamentar su uso? [de la lletra
h] Facilsimo, al menos en la escritura valenciana moderna; basta con atenerse las reglas de la
Academia Espaola (pg. 145).
456
4 x 1923
Un fet freqent, quan es reintrodueix en la llengua una conjunci antiga, s

que molts li donen una valor diferent de la que realment tenia. Aix ha passat, com ja havem notat en altres converses, amb la locuci no res menys (=
asimismo), de la qual han fet molts una conjunci adversativa (= no obstante), aix com la locuci tota vegada que (condicional) que havem fet lequivalent de toda vez que. El mateix fet observem amb la locuci posat que, que
molts usen significant puesto que (causal), quan en catal antic la trobem
constantment usada com a conjunci condicional (= si s cas que):
En la primera estan les nimes dels infants, e generalment de tota persona que no haja rebut baptisme, posat que haja ben viscut en lo mn.
No s meravella si aquelles fan errades, posat que algunes ne facen, o
que no crech.
10
E B 283
F 9-10 Metge (1889: 143; [2006: 193-194]) || 11-12 d. (1889: 217; [2006: 232])
515
457
6 x 1923
10
15
20
A ladverbi ms correspon, en catal, ms. Modernament el catal, partint

daquesta correspondncia, havia format el mot dems corresponent a
dems, el mot adems corresponent a adems, i havia fet de ms una conjunci adversativa, equivalent al mas espanyol. Recentment, per, haventnos adonat que aquests dems, adems i mes sn castellanismes, procurrem
ja devitar-los reemplaant dems per altres o tots altres, adems per encara,
endems, etc., adems de per ultra, etctera, mes adversatiu per per.
El cas de dems traduint dems equivalent a otros, era el ms greu, puix
que dems tenia en catal antic una significaci tota altra (els dems: los
ms), i acceptant aquell dems establem un divorci enutjs entre la llengua
actual i lantiga, dificultant la intelligncia de nombrosos passatges dels nostres bons escriptors, com el segent, de Desclot: E els servents, qui eren
dins la vila, lexaren-se anar a aquells seixanta cavallers, e occiren-ne los
dems, e prengueren los altres.
En dems, doncs, hi havia encara per rebutjar-lo una ra de ms que en
els altres mots en qesti. Es tracta, per, dun mot fcil de reemplaar; i,
en efecte, sn ja molts els escriptors que no lusen mai, emprant en lloc de
els dems: els altres o tots els altres, i en lloc de dems sense article: tots
altres o tots qualssevol.
Avui constatem, en un bon escriptor, un pas ms enll en lobra dacostament de la llengua moderna a la llengua antiga: el dit escriptor no sacontenta bandejant dems sinnim de altres o tots altres, sin que usa aquest
mot amb la significaci amb qu figura en el passatge de Desclot damunt
transcrit. s una provatura plausible.
E B 453
V 4 espanyol] castell B || 10 dems establem] dems, establem B
F 12-14 Desclot (1885: 356; [1949-1951: v, 131])
458
7 x 1923
La llengua literria accepta avui el mot dialectal fais, sinnim de manera

(forma dun acte acomplert per alg).
Aquest mot apareix en catal antic sota la forma de fays i sota la forma
fay, ms freqentment, per, sota aquesta segona forma, que s el prolon-
516
gament regular de factionem (com lli, de lectionem). De les dues formes

antigues, sembla no haver subsistit sin la primera, i amb aquesta forma el
mot ha estat adoptat en la llengua literria com a sinnim de manera.
Per el mot fay o fays, com el seu corresponent francs faon, significa tamb lacci de donar una certa forma a una matria, o que en
espanyol es designa amb el mot hechura. I, en aquesta accepci, t un derivat afayonar o afaisonar, que correspon al verb francs faonner: Jaquetes
totes de una color e de una fay; Tota obra de coure com cnters, alambins... e totes altres coses afaysonades del dit metall fetes.
Nosaltres creiem que convindria [...] aquest verb, aix com, en el mot
primitiu, la significaci de hechura, o que ens permetria de bandejar el
mot habitual hetxura. (On lespanyol diu Pagar la hechura de un vestido, el
francs diu Payer la faon dun habit). Per, en aquesta accepci, no seria
preferible dadoptar la forma fai (don, llavors, en el verb, afaionar), deixant fais per a la significaci de manera o guisa?
10
15
E B 481
V 4 fay,] fay; B || 10 espanyol] castell B || 14 En el lloc indicat per [...] manca un fragment,
possiblement una lnia del text compost; a B hi trobem: reintroduir en la llengua literria; frase
presa de la conversa segent (cf. nm. 459) || 16 lespanyol] el castell B
F 11-12 Martorell (1873-1905: i, 131; [2005: 222]) || 12-13 DAg i, s. v. afayonar
459
10 x 1923
Laltre dia parlvem de la convenincia de reintroduir en la llengua literria

el mot fai en laccepci de hechura, acci de donar una certa forma a una
matria, i el seu derivat afaionar en les accepcions de donar una certa
forma a una matria (afaionar el coure) i de fer una obra treballant la matria (afaionar un cntir), accepcions que trobem en el mot francs corresponent faonner. Afaionar el trobem, encara, usat en una altra de les accepcions del verb francs faonner: Bondat en grandesa embelleix e afayona
grandesa en quant la vest de si mateixa i Car en ax com lo pintor qui a la
figura fa aytants dornaments e dafaionament com pot per tal que sia
bellament vista a les gents.
Per el que volem avui principalment notar s ls que es feia del mot
afaionar en el sentit figurat: E dix quel feyt atorgaven tots los moros de
Biar e que son company era roms per o quels amens tots denant Ns e
10
517
15
que vinguessen a nostra merc quan nos acostssem al castell... E aquest

sarray afayonns-ho tan b e tan fort, que hi haguem (hagurem) a anar.
E
F
V1
N
B 482
7-8 Llull (1915: 108) || 8-10 d. (1906-1914 [1987-2000]: vi, 88) || 12-15 DAg i, s. v. afayonar
9 afaionament] afaisonaments || 12 E] e el
1-2 Vegeu CF 458 || 8-10 Entre els llibres de la biblioteca personal de Fabra donats a la Universitat de Barcelona per la delegaci dERC de Badalona hi ha un Llibre de contemplaci en Du,
de 1914, que correspon a lltim vol. de lobra dins la collecci ORL, de Palma, i actualment duu
la signatura R-2443. Hi ha una llista daquells llibres, amb una n. prvia signada per Coloma
Lleal, degana de la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (2002).
460
12 x 1923
10
15
Per qu, pronunciant circut, escrivim circuit i no circut?

Circuit s un mot dorigen savi; s el mot llat circuitus, que havem catalanitzat llevant-li la terminaci us. En circuitus, la i de la penltima sllaba
essent breu, laccent cau sobre la u de lantepenltima sllaba (cir-c-i-tus).
En manllevar aquest mot, no havent-hi cap ra per transportar laccent a la
i, aquest deu mantenir-se sobre la u. s el cas de heroic, prosaic, etc. I mantingut laccent sobre la u, la i feble passa a formar amb la u el diftong decreixen i, com en heroic es forma el diftong i i en prosaic el diftong i. Doncs
circuit.
Don prov la pronncia circut? Segurament s deguda a la influncia
de lespanyol circuito. En espanyol, en esdevenir monosillbica la combinaci ui, com que el diftong espanyol ui s sempre creixent la i pren laccent;
circuito rima amb els mots ito. I nosaltres daquest circuito nhavem fet circut, o s, circu-t, puix que en catal la combinaci u s disillbica.
Cir-cut s evidentment una pronncia errnia, que havem de reemplaar per cir-cit; i a aquesta pronncia correcta respon la grafia circuit.
461
14 x 1923
Sovint trobem valeder com a traducci de valedero. El mot catal corresponent a valedero s valedor.
s sabut que al sufix espanyol dero correspon en catal el sufix dor.
Aix, a segadero correspon segador: blat segador s el blat que est en sa
518
per sser segat. Aix fa que dun mateix verb hi ha sovint dos derivats en
dor, lun amb significaci activa (segador: el qui sega) i laltre amb significaci passiva (segador: segable). Aquesta segona significaci s la que presenten els mots prenedor, faedor en expressions com una cosa prenedora,
aix no s faedor (faedor: hacedero).
s un procediment sovint bo de catalanitzaci de llevar la o dun mot
espanyol; aix ha bastat de treure la o de cotxero, bombero, guerrero per
obtenir els mots perfectament catalans cotxer, bomber, guerrer. Per a vegades aquell procediment s insuficient, i aix s el que ocorre amb els derivats en dero: embarcadero, secadero, valedero, etc., reduts a embarcader,
secader, valeder, etctera, no sn encara mots catalans; els mots catalans
corresponents a aquells mots espanyols sn embarcador, assecador (puix
que el primitiu s assecar), valedor, etc.
Per tenor de la present carta fermament valedora, regonexem e atorgam...
E
V
F
V1
10
15
B 346
3 espanyol] castell B || 5 per] per a B || 11 espanyol;] castell: B || 16 espanyols] castellans B
18-19 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 209)
18 carta] carta nostra
462
16 x 1923
s un fet freqent que quan un mot catal que no pertany al llenguatge

corrent (un mot arcaic o dialectal) t alguna semblana amb un mot espanyol, hom acabi donant-li la mateixa significaci que aquest mot, i ja no es
pensi a recrrer sin a ell totes les vegades que es tracta de traduir el dit mot
espanyol.
Ara besllumar perilla desdevenir lequivalent de vislumbrar. Per expressar les idees que designa aquest verb espanyol tenim en catal diferents
mots (albirar, conjecturar, etc.); per avui constatem ja casos de besllumar
traduint vislumbrar.
No creiem enraonat fer significar vislumbrar al mot besllumar, del qual
no coneixem altre sentit que el de deixar passar un cos translcid la claror
a travs seu. Heus ac un exemple de besllumar recollit per J. Ruyra: Les
mans se mhavien tornat tan primes, que quan les estenia al sol besllumaven
com aquest pmpol (el pmpol dun llum que hi havia damunt la taula).
Llavors besllum no s vislumbre, sin la llum o claror que deixa passar
10
15
519
un cos translcid; i, sols en sentit figurat, la coneixena imperfecta, dubtosa dalguna cosa. De besllum s contra claror.
E B 429
V 2-3, 5 espanyol] castell B || 6 Per] Per a B || 7 espanyol] castell B || 10 fer] de fer B || 12 Heus] Heus
B || 17 De ... claror.] om. B
N 12-14 De la formulaci feta servir aqu per Fabra (recollit per Ruyra), sembla poder inferir-se
que el text addut no sigui obra de Ruyra, el qual noms shauria limitat segons aix a prendren
nota. En qualsevol cas, Ruyra fa s del mot en qesti besllumar en la seva forma adjectiva
a La parada (1919b: 66) ombres besllumades, i aix mateix linclou en Ruyra (1919a: 198;
1949b: 378), s. v. besllumat. A la seva trad. de les Rondalles de poble dErckmann-Chatrian
(1924: 88), sen serveix en la seva forma substantiva Algunes llussors pampalluguejaven pels
vidres a tall de besllums dun foc que sextingeix.
463
17 x 1923
10
15
En catal els numerals ordinals sn mots dorigen popular formats per laddici del sufix als cardinals corresponents; aix, als cardinals set, vuit, quinze, corresponen els ordinals set, vuit, quinz. El castell, al contrari, no posseint cap sufix equivalent al sufix catal o al sufix francs ime, ha hagut
de manllevar els seus ordinals al llat; aix, els ordinals corresponents a siete,
ocho, quince, sn sptimo, octavo, dcimoquinto.
Malgrat no tenir el catal cap necessitat de recrrer al manlleu dels
ordinals llatins, avui, per imitaci de lespanyol, hi trobem abundosament
usats quint en lloc de cinqu, sext en lloc de sis, sptim en lloc de set, etc.
No cal dir que els tals ordinals savis haurien devitar-se, posseint com possem els ordinals populars en . Solament els quatre primers cardinals manquen dun derivat en , els ordinals corresponents a un, dos, tres i quatre,
essent respectivament primer, segon, ter i quart, i encara els ordinals corresponents als cardinals vint-i-un, trenta-dos, quaranta-tres, cinquanta-quatre i
anlegs, sn vint-i-un, trenta-dos, quaranta-tres, cinquanta-quatr, etc.
A propsit daquests numerals en , conv recordar que, no solament
sn ordinals, sin fraccionaris, cosa que semblen ignorar els que tradueixen
sistemticament els fraccionaris espanyols en avo per derivats en au: un
octavo s un vuit, tres veintavos s tres vintens, etc.
E B 80
V 8 de lespanyol] del castell B || 12 quatre,] quatre B || 14 cinquanta-quatre] cinquanta-quatre, B || 16 recordar] de recordar B || 17 els que] els qui B || 18 espanyols] castellans B
520
464
20 x 1923
Sel donar.
Algun cop havem denunciat castellanismes de la llengua escrita
estranys a la llengua parlada. Aquesta mena de castellanismes sn sobretot
freqents en traduccions de lespanyol. Avui havem de parlar de nou dun
castellanisme (sel donar) que cap catal no comet segurament parlant, i
que, no gens menys, trobem de tant en tant en la secci telegrfica dels nostres diaris.
Sabut s que lespanyol reemplaa els datius le i les per se quan el complement directe s lo, la, los o las. Diu, per exemple, le d el libro, per no le
lo d; diu les d el libro, per no les lo d, sin se lo d. A aquest se espanyol
correspon en catal, no cal dir-ho, hi o els: se lo d es tradueix, en el primer
cas, per lhi vaig donar, i en el segon cas, per els el vaig donar.
Ara, quan el se espanyol s reflexiu, o s, quan es refereix al subjecte,
com en se lo puso, significant que un es va posar el capell, per exemple, llavors i solament llavors es tradueix per se: sel va posar.
Que el se espanyol es tradueix algunes vegades per se i altres per hi o
els, s un fet que sembla que no caldria en absolut haver de recordar als nostres escriptors, puix que certament no hi ha cap catal capa, parlant, de dir
sel donar en lloc de lhi donar. Doncs b, no s rar de trobar, en la secci
telegrfica dels nostres diaris i en altres traduccions encara, casos de sel per
lhi o els el. Estranya manera, en veritat, dajudar a lobra de depuraci de la
llengua, per la qual tant podria fer la premsa diria!
10
15
20
E B 123
V 1 Sel donar] SEL INCORRECTE B || 4 de lespanyol] del castell B || 8 lespanyol] el castell B || 10, 13, 16 espanyol] castell B || 13 s, quan] s quan B || 21-22 Estranya ... diria!] om. B
465
23 x 1923
Entre la gent jove sestn duna manera alarmant ls de estar en lloc de

sser quan aquest verb va acompanyat duna determinaci de lloc.
Acompanyats duna determinaci de lloc, sser i estar tenen dues significacions perfectament distintes. Si dic que quan succe tal cosa mes germanes eren a casa X., aix vol dir que llavors shi trobaven; per si dic que
mes germanes estaven a casa X., aix vol dir que llavors hi vivien. No s el
521
10
15
20
mateix preguntar on s ara en Joan que preguntar on est en Joan. A la

primera pregunta em respondran: al despatx, al passeig, a casa del seu pare,
etc. A la segona pregunta em respondran donant-me la seva adrea o el nom
de la ciutat on resideix. En catal s possible el segent dileg: El senyor
X.? No hi s. No est aqu? S, est aqu; per ara no hi s.
Doncs b, avui comena a estendres el costum de dir estaven a casa X.,
en lloc de eren a casa X.; on est ara en Joan?, en lloc de on s ara en Joan?
Aquests dies havem recollit els segents exemples de estar en lloc de sser:
Quan vaig arribar ella no estava a casa. Digueu-li que estic fora. Ahir
van sortir de Puigcerd; avui ja deuen estar a Vich. Ara mateix estaven al
costat meu; no s pas on deuen haver anat.
En expressions tcniques que havem aprs de lespanyol, s tamb freqent dusar estar en lloc de sser: En el moment en qu el mbil est en
el punt A.
E B 476
V 16 Vich] Vic B || 18 de lespanyol] del castell B
466
25 x 1923
10
15
Aix com hi ha un bon nombre de mots que tothom usa avui com a bons,
sense sospitar que sn castellanismes, hi ha, al contrari, mots que ara i ads
trobem evitats com a castellanismes tot i essent mots que gens no devem a
la influncia espanyola.
Fa poc constatvem, en un diari catal, lucidez tradut per lludesa. Sens
dubte el traductor cregu que lucidesa era poc catal; i, com que a lucido el
catal oposa llut, a lucidez ell opos lludesa.
Per lucidez, en espanyol, no s pas el nom abstracte corresponent a
ladjectiu lucido (en catal, llut), sin a ladjectiu lcido, i lcido no s, en
catal, llut, sin lcid. Ara, no cal dir que el nom abstracte corresponent a
un adjectiu lcid s lucidesa o luciditat, no lludesa.
I don ens ve lcid? No pas de lespanyol: lcid s un mot manllevat al
llat: s el mot lcidus, que, aix com, manllevat pels espanyols, revesteix la
forma lcido, i manllevat pels francesos, la forma lucide, manllevat pels catalans pren la forma lcid, com cidus, lvidus, slidus, etc., prenen les formes
cid, lvid, slid, etc.
E B 496
522
V 4 espanyola] castellana B || 5 lucidez] lucidez, B || 8 espanyol] castell B || 12 de lespanyol] del

castell B || 13 espanyols] castellans B || 15 cidus, lvidus, slidus] acidus, lividus, solidus B
467
27 x 1923
El que treballar ser recompensat.

El que treballi ser recompensat.
Quina daquestes dues construccions mereix, en general, dsser usada
preferentment? Heus ac una qesti sintctica en la qual, malgrat dhaverse parlat moltes vegades, no havem aconseguit que els escriptors parin
esment, almenys a jutjar per llur insistncia a emprar exclusivament, de les
dues construccions possibles, la que nosaltres voldrem que no fos usada
sin excepcionalment; o s: la segona.
Actualment han sollicitat reprendre el treball cent mil ferroviaris alemanys, que sn admesos a ra de tres mil per dia fins a completar la xifra
que ladministraci aliada jutgi suficient.
Aquest jutgi s la traducci dun juzgue espanyol; no hi ha por que ni
una sola vegada trobem juzgue tradut per jutjar. Aix mateix, un juzguemos hauria estat tradut per jutgem, i llavors no sabrem si hom vol dir juzguemos (acci futura) o juzgamos (acci present): ... fins a completar la
xifra que nosaltres jutgem suficient.
Si quan lacci de jutjar t lloc ara, en el temps present, havem de dir
forosament jutgem, s evident que, quan t lloc en un temps futur, s preferible de dir jutjarem i no pas jutgem.
10
15
468
28 x 1923
Al S. C. V.
Sense gosar condemnar en absolut la construcci Des de tal indret estant,
nosaltres creiem que cal donar la preferncia a De tal indret estant, en la
mateixa mesura, per, que preferim De tal indret a tal altre a Des de tal
indret a tal altre. Per indicar el punt dorigen tenim les dues preposicions de
i des de; per la primera s sens dubte preferible a la segona sempre que
una segona determinaci (a tal altre indret) o un mot qualsevol (estant) indica suficientment la valor amb qu s pres el de inicial.
523
10
15
Creiem que C. Soldevila s de la mateixa opini nostra, i ja, en el ttol

dun dels darrers fulls de dietari, li havem vist usar de... estant en lloc de
des de... estant. Per en de ... estant, qualsevol que sigui lorigen daquesta
construcci, avui sentim el de com a equivalent al de duna expressi com
de tal indret a tal altre; i si, al costat de de tal indret a tal altre diem tamb
des de tal indret a tal altre, es comprn que pugui esdevenir, dhuc a un
escriptor com C. Soldevila, dusar des de... estant en lloc de de... estant. Ara,
que, coincidint amb C. V., considerem des de... estant una construcci, ara
com ara, poc recomanable.
Quant a destant de, t ja indubtablement un pari en la llengua: den de. Per construccions com aquestes, que podem acceptar quan les trobem ja fetes pel poble, no sembla enraonat que un escriptor les cre deliberadament. Destant de, tanmateix, no sembla haver conquerit cap adepte.
V 9 fulls de dietari] Fulls de dietari B || 15 C. V.] el senyor C.V. B
F 8-10 Soldevila (1923)
469
30 x 1923
10
15
Encara que lortografia moderna permet de diferenciar els postverbals dels

dos verbs embarcar i embargar, escrivint el primer embarc i el segon
embarg, no deixa dsser un inconvenient que la llengua expressi dues idees
tan diferents com la acci dembarcar i la de acci i efecte dembargar
mitjanant dos mots que sn completament homfons.
s evident que posseint la llengua els dos mots embarcament i embargament, que fan innecessaris aquells dos postverbals, farem b de prescindir-ne, i evitarem aix les confusions a qu llur s pot donar lloc.
Existint, per, en catal antic embarch derivat de embargar, s clar que,
en el cas de no voler prescindir dambds postverbals podrem acceptar
embarg tot rebutjant embarc. No res menys (algunes expressions exceptuades, com s ara sens embarg, sens impediment) creiem que hauria demprarse embargament de preferncia a embarg que, sonant exactament com
embarc, sempre corre el perill dsser interpretat com a derivat de embarcar
en lloc de derivat de embargar.
E B 464
V 12 sens embarg] a LP trobem simplement embarg; hem rectificat com B, all que sembla
una errata evident | )] ), B || 13 embarg] embarg, B
524
470
31 x 1923
Que no es cregui que els dos mots que proposvem per a reemplaar embarc
i embarg, sn dos derivats en ment de creaci recent o inventats per nosaltres per evitar aquells postverbals: embarcament i embargament sn mots
antics. Com a substantius derivats de embarcar trobem des dantic embarcament i embarcada, i com a substantius derivats de embargar, embargament i embarch (embarg).
Aquests dos mots ocorren indistintament significant impediment,
obstacle.
Aquelles rayls poden arrencar e taylar que no facen embarc a aquells
fonaments.
Per lo qual embarc hom no pot pervenir a conexena de veritat.
Qui cogits, senyor en vs de totes les forces de la sua nima sens
embarc e sens empatxament de les coses sensuals...
Per tamb:
Aitant sn grans los embargaments que lembarguen a vos amar e servir.
Car molt ms son los embargaments que les coses sensuals fan a lenteniment hum com no sen sap guardar.
... la potncia racional, que no pot oyr entegrament o que entendria
si aquells embargaments no havia.
10
15
20
E B 465
V 3 postverbals] post-verbals LP (cf. Diccionari ortogrfic: postverbal) || 5 substantius] a LP trobem
substitutius, mantingut per B; hem rectificat all que era evidentment una errata.
F 9-10 Oliver (1881: 137) || 11 Llull (1906-1914 [1987-2000]: iv, 171) || 12-13 d. (1906-1914 [19872000]: iii, 296) || 15-16 d. (1906-1914 [1987-2000]: iii, 204) || 17-18 d. (1906-1914 [1987-2000]:
iv, 101) || 19-20 d. (1906-1914 [1987-2000]: iii, 146)
V1 12 cogits] cogita || 15 aitant] aitant con | vos] vos a | e] e a
471
1 xi 1923
No hi ha mot usual de lespanyol al qual els catalans no sentim la necessitat

de trobar un mot catal que el tradueixi exactament. Els catalans, per exemple, no sabem prescindir de posseir un mot que tradueixi en tots els casos
apoyar. Tenim, certament, descansar, recolzar, prestar suport, etctera, amb
qu podem traduir, segons el cas, el mot espanyol apoyar; per aix no ens
525
10
15
satisf; i per aix ser tan difcil dalliberar-nos del apoiar actual, que s un
pur castellanisme.
Inversament, quan el catal posseeix un mot al qual no correspon exactament cap mot espanyol, el mot catal perilla de caure en dess. Aix ocorre, per exemple, amb el mot caldre o amb el mot sovint. Ens havem adonat
fa temps de ls cada vegada ms restringit que hom fa daquests dos mots,
que es troben ja habitualment reemplaats per les perfrasis amb qu lespanyol expressa les idees corresponents: sser precs, haver-hi que (aquesta
completament inadmissible), amb freqncia, etc.
Els dos fets notats proven lestat de supeditaci en qu encara es troba
la nostra llengua escrita amb relaci a lespanyol.
V 2 trobar] LP diu tenir, per en una nota posada al peu de la conversa del dia 3 (nm. 472 de la
nostra edici) hi ha aquesta correcci.
472
3 xi 1923
20
En una conversa recent explicvem per qu circuit ha de portar laccent

sobre la u i a qu es devia que la pronncia habitual daquest mot fos circut
i no circit. El mot llat circuitus tenint breu la i de la terminaci itus, era
esdrixol, laccent hi queia sobre la u de la sllaba cu; el seu reflex catal ha
dsser, llavors, circit, com el de fluidus s flid. Si la i de la terminaci itus
hagus estat llarga, llavors el mot circuitus hauria estat pla, o s laccent
hi hauria caigut sobre la dita i; i solament llavors el reflex catal de circuitus hauria pogut sser circut, que escriurem circut.
Quant a circuitus, s indubtable que el seu reflex catal ha dsser circuit, que cal pronunciar circit. Ara, quins han dsser els reflexos de gratuitus i fortuitus? En el Diccionari Ortogrfic, trobem gratuit, per fortut.
Aquesta diferncia daccentuaci s deguda al fet que en els diccionaris consultats en drear la primera edici del Diccionari Ortogrfic entre ells, el
Diccionari de lAcadmia Espanyola, figura gratuitus amb i breu, per fortuitus amb i llarga. Per, com s indubtable lexistncia, en llat, dun fortuitus amb i breu (V. Dicc. Freund, el Tesaurus, etc.), no hi ha ra de mantenir
un fortut en front dun gratuit i un circuit. Podem perfectament equiparar
laccentuaci de fortuit a la de gratuit i circuit, com fa litali, que, al costat
de gratito i circito, diu fortito. s per aix que fortuit apareixer en la
segona edici del Diccionari Ortogrfic, escrit fortuit i no fortut. I, aix, no
526
10
15
ser solament en gratuit i circuit que haurem desmenar la pronunciaci

habitual, sin en fortuit, que caldr pronunciar fortit, no fortut.
F 16 Freund (1855-1870: i, s. v. fortuitus) | Thesaurus (1900-: vi, s. v. fortuitus, -a, -um)
N 1-3 Vegeu CF 460.
473
7 xi 1923
Un lector ens escriu que, segons ell, quan estar s usat amb la significaci
de habitar, s sempre pronominal; aix no es diria Est al quart pis, sin
Sest al quart pis; i que, en canvi, es diu estar en expressions com X. est
de caixer a la Diputaci. Heus ac un cas de estar acompanyat duna determinaci de lloc, que no havem esmentat en la nostra conversa sobre els
verbs estar i sser; per que estar susa tamb significant habitar s
indubtable: No s aqu que viu el senyor X.? Un senyor alt, ros, etc.? Est
al quart pis; per ara no lhi trobar...
Potser estar recula davant estar-se, i podria sser molt b que fos causa
daquesta reculada de estar ls creixent de estar per sser en el sentit de
trobar-se (en un lloc): el qui diu o est habituat a sentir a dir Estan al teatre en lloc de Sn al teatre, fcilment renunciar a dir Est al quart pis en el
sentit de Viu al quart pis, i, si no diu Viu, dir ms aviat Sest que no pas
est.
Per que es digui, significant habitar, estar o estar-se, aix t escassa
importncia en compensaci del fet que denuncivem, i que, segons nosaltres, caldria que combatssim a ultrana: el fet demprar estar en lloc de
sser significant trobar-se (en un lloc). Cal que vigilem atentament el nostre catal i procurem desmenar-nos sempre que ens adonem que anem a dir
Estar al teatre, No estava a casa, Estaran darrera aquell banc, etc., en lloc de
Sn al teatre, No era a casa, Seran darrera aquell banc, etc.
10
15
20
E B 477
V 4 Heus] Heus B || 8 trobar] trobareu B || 16 compensaci] comparaci B
527
474
9 xi 1923
Amesurat
10
15
Tals com consolar i aconsolar, conhortar i aconhortar, delitar-se i adelitar-se,

lliberar i alliberar, hi ha en catal molts parells de verbs que solament es
diferencien lun verb de laltre per la presncia del prefix a en lun i labsncia daquest prefix en laltre, sense que entre els dos verbs hi hagi cap diferncia de significaci. Per nhi ha daltres en qu el verb comenat per a i
el verb desprovet de prefix no sn pas sinnims: abaixar, apujar, per exemple, no volen dir el mateix que baixar, pujar. En tot cas, no s rar de trobar
en catal antic els dos verbs usats indistintament en cadascuna de les significacions que ms tard tendeixen a expressar-se, luna mitjanant lun dels
dos verbs i laltra mitjanant laltre: en catal antic trobem casos de baixar
en lloc de abaixar i vice-versa.
Reintroduint en la llengua el mot amesurat, podrem establir una distinci entre amesurat i mesurat: aquest podrem usar-lo exclusivament com a
participi passiu del verb mesurar (Ex.: loli ja s mesurat), i el primer, com
un adjectiu derivat directament de mesura, per denotar el qui fa les coses
amb mesura, el qui defuig tot excs, el qui sap retenir-se; sentits amb qu ja
el trobem usat ordinriament en catal antic: Una malaltia fa sovint estar
temprat e amesurat, aquell qui en sanitat era tot embriach de pecat.
E B 499
V 11 vice-versa] Cf. Diccionari ortogrfic: viceversa; a B aquest mot resta partit en dues lnies: vice/versa
F 17-18 DAg v, s. v. mesurat
N 17-18 La CF s de 1923; el vol. v del DAg aparegu el 1924.
475
13 xi 1923
528
Li encareixem lassistncia...
Encarixer s un cas ms daquests mots hbrids tan freqents en el
catal actual, i que, pel sot fet de revestir una forma catalana, molts accepten com a perfectament catalans. Hi ha diferents frmules de catalanitzaci
morfolgica dels mots castellans. La ms generalment utilitzada s la
supressi de la o final; s la que, aplicada a plao, apoio, atropello, ha donat
pla, apoi, atropell. Una altra frmula s el canvi de la terminaci ecer en
ixer: carixer, prevalixer, permanixer, favorixer, no sn ms que els mots

espanyols carecer, prevalecer, permanecer, favorecer, amb el canvi de ecer
en ixer, prenent per model merixer i crixer, corresponents a merecer i crecer. Encarixer s un nou exemple daquests verbs en ixer.
No cal dir que els mots obtinguts per aquests procediments cmodes de
catalanitzaci sn tan inacceptables com els mateixos mots castellans; tan
dolent s de dir encarixer lassistncia com si digussim encarecer lassistncia. Lassistncia s pregada, demanada, etc., per no encarescuda!
10
15
E B 470
V 9 espanyols] castellans B
476
15 xi 1923
En dues converses recents havem denunciat ls, cada dia ms freqent

entre la gent jove, del verb estar en lloc de sser, amb la significaci de trobar-se (en un lloc). Avui no s rar de sentir, entre la gent jove principalment, expressions com On estvem a les quatre? en lloc de On rem a les
quatre? s de estar que nosaltres insistim a considerar completament inadmissible.
Per no s solament amb les determinacions de lloc que estar invadeix
lesfera de sser: sser copulatiu quan el predicatiu s un adjectiu que denota una qualitat accidental del subjecte, va essent tamb, i segons nosaltres
errniament, substitut per estar. En bon catal es diu Encara no mhe begut
la llet perqu s massa calenta o El dia era esplndid, on molts diuen ja
Encara no mhe begut la llet perqu est massa calenta o El dia estava esplndid. Havem, doncs, danar molt amb compte en ls de estar amb els adjectius: la regla castellana que delimita ls dels dos verbs copulatius estar i
sser no s aplicable al catal.
El catal diu estar bo (diferent de sser bo) i, llavors, estar malalt, estar
refredat, etc. Exemple: Una malaltia fa sovent estar temprat e amesurat...
Per aix com diem, referint-nos a lestat duna persona, que est fred, no
direm que una beguda est freda, sin que s freda, com no direm que una
sopa est salada o un lquid est bullent, sin que s salada i s bullent.
E
V
F
N
10
15
20
B 479
7 invadeix] mantingut a B; invadir no consta al Diccionari ortogrfic.
17 DAg v, s. v. mesurat
1-3 Vegeu CF 465 i CF 473.
529
477
16 xi 1923
10
La influncia castellana ha estat favorable al verb estar. A ella devem la tendncia actual a reemplaar sser per estar en frases com En aquell moment
no rem a casa, i en frases com Laigua ja s calenta, substitudes avui freqentment per En aquell moment no estvem a casa i Laigua ja est calenta. Tamb devem probablement a ella lextensi que donem avui a ls de la
perfrasi estar fent en lloc de fer.
Avui diem molt estem jugant, estvem dinant, etc., on les generacions
anteriors deien ordinriament juguem, dinvem, etc. Sn aquelles perfrasis
dimportaci espanyola? No nestem pas segurs; per indubtablement ls
que en fem avui s excessiu.
Qui ens fu notar que aquelles perfrasis sonen sovint com a poc catalanes fou Mn. Clascar, i de llavors en havem procurat restringir-ne ls,
prctica que ens atrevim a recomanar als nostres escriptors, tot, per, no
pretenent condemnar-les en absolut.
E B 478
V 8 Sn] Sn B || 9 espanyola] castellana B || 12 Mn.] mossn B
N 12 Sobre Mn. Clascar, vg. Mas i Solench (2005) i Massot i Muntaner (2007).
478
17 xi 1923
10
530
Realment s avui freqent el que ens denuncia un nostre lector: la substituci de tornar per retornar. El catal escrit, en efecte, abunda en casos de
retornar i retorn usats com a sinnims de tornar i de tornada. No sabem
veure quins avantatges t aquesta substituci de tornar per retornar, que
perilla desdevenir sistemtica.
Servint el verb retornar per significar recobrar els sentits a una persona
que ha sofert un desmai, etc., no ens sembla enraonat de reprendre aquest
verb per significar all mateix que ja denotem amb el verb tornar. Ls de
retornar com a sinnim de tornar pot dhuc donar lloc a frases equvoques.
No ser de massa que recordem que retornar, amb la seva significaci
actual, es troba ja en la llengua antiga:
Lanaren-li aygua en la cara e fregaren-li los braos fins que fou retornada.
E B 564
V 6 recobrar] de fer recobrar B
F 12-13 Martorell (1873-1905: iv, 119; [2005: 1294])
479
20 xi 1923
Al Sr. A. B.
Cobertes, en efecte, s preferible a escobertes (V. el Diccionari Ortogrfic, on
figura cobertes, per no escobertes).
Per en el mateix cas que escobertes es troben un nombre considerable
de mots, com ell, plurals femenins, que shan incorporat la terminaci de
larticle plural femen: estisores, estenalles, estovalles, esclofolles, esclvies,
etc., en lloc de tisores, tenalles, tovalles, clofolles, clvies, etc. Cal en tots els
casos condemnar igualment les formes comenades en es?
Un cas anleg daglutinaci ofereixen els mots agl, anou, afrau,
agram, arrel, arrova, etc., per gla, nou, frau, gram, rel, rova, etc. I no s, naturalment, la nostra llengua tan sols que presenta mots nats duna falsa divisi entre dos mots: s prou conegut el cas del mot francs lierre, abans ierre
(eura).
En tals casos cal, en general, donar la preferncia a les formes primitives, sempre, per, que no hi hagi alguna ra poderosa per admetre o dhuc
preferir la deguda a la incorporaci de la final de larticle. Nou, gla sn
indubtablement preferibles a anou, agl. Per, pot dir-se el mateix de rel i
frau respecte a arrel i afrau? Certament, en alguns casos el lexicgraf es veu
obligat a admetre com a bones les dues formes (V., encara, el Diccionari
Ortogrfic).
10
15

V 1 Cobertes, en efecte,] Cobertes B || 4 ell,] ell B || 6 Cal] Cal B || 12 eura] heura B (cf. Diccionari
ortogrfic: eura) || 14 per] per a B || 16 pot] pot B
531
480
22 xi 1923
Al S. J. M.
10
15
Mensual s bo; no cal reemplaar-lo per mesal; ladjectiu corresponent al

substantiu mes no ha pas dsser obligatriament mesal. Com havem pres
del llat una muni dadjectius en al, i tenim, aix, filial corresponent a fill,
paternal corresponent a pare, lingual corresponent a llengua, bucal corresponent a boca, etc., aix mateix havem pres mensual corresponent a mes, i
aix mateix, anual corresponent a any. Aix mateix ho retrobem en espanyol, francs, itali, etc.: el francs diu bouche i buccal, nez i nasal, langue i
lingual, mois i mensuel, an i annuel.
El cas de anyal s el dun adjectiu en al (prolongament de annualis) que
no va tenir imitadors, la terminaci al deixant, aix, dsser un sufix productiu. I anyal el trobem tan sols en unes quantes expressions estereotipades (ex.: festa anyal), per ladjectiu catal que tradueix normalment lespanyol anual s anual (corresponent al mot francs annuel, a litali
annuale) i del qual deriven anualitat, com ladjectiu corresponent a mes s
mensual (en espanyol mensual, en francs mensuel, en itali mensuale) i del
qual derivem mensualitat.
V 6-7 espanyol] castell B || 9 prolongament de annualis] format damunt any B || 12-13 lespanyol] el castell B || 15 espanyol] castell B
481
23 xi 1923
10
Actualment sol evitar-se el castellanisme bono reemplaant-lo per bon,

adms en el Diccionari Ortogrfic (Primera edici).
El francs diu bon, que no s altra cosa sin ladjectiu bon substantivat.
De la frmula bon pour, emprada en els bitllets, amb la qual sindica que una
suma ha dsser pagada al portador, shan tret, substantivant ladjectiu bon,
les expressions Un bon de mille francs, Les bons du Trsor i anlogues, i, per
analogia, Un bon de pain, Un bon de viande, etc.
En catal, doncs, en qu ladjectiu bo no revesteix la forma bon sin en
el cas danar anteposat a un substantiu (Un bon home, per Un home bo, Aix
s bo, Bo per a llenar), sembla indubtable que la millor manera de traduir
532
el substantiu bon francs fra de traduir-lo, no pas per bon, sin per bo: Un
bo de mil pessetes, Un bo de pa, Un bo de carn.
E B 435
482
24 xi 1923
Cada dia han anat essent menys nombroses, en el femen dels adjectius, les
vacillacions entre una forma idntica a la masculina (prudent, feli) i una
forma proveda de la desinncia a (prudenta, felia). En la immensa majoria
dels casos, la forma idntica a la masculina s la correcta, i ella ha acabat per
adoptar-se amb exclusi de la forma en a. Avui ja gaireb ning no usa les
formes prudenta, felia, etc., tan en voga vint anys endarrera. No ha estat
sin en alguns adjectius que devia, al contrari, preferir-se la forma en a, com,
per exemple, com, corts, covard.
Recentment sembla estendres ls de violent com a forma femenina i,
com a conseqncia, ls de ladverbi violentment en lloc de violentament.
Violent s un adjectiu de dues terminacions, com lent, fraudulent, suculent,
etctera, i com els seus corresponents espanyol i itali (violento, violenta).
Essent la gran majoria dels adjectius en ent adjectius duna terminaci, no
s estrany que sesdevingui de fer passar un adjectiu com violent de la categoria de lent (femen lenta) a la de freqent (femen freqent). Per no hi ha
res que justifiqui de consagrar aquest canvi de categoria. Precisament quan
la llengua ha passat un adjectiu duna categoria a laltra, ha estat sempre de
la segona (freqent) a la primera (lent, lenta). En sn exemples: dolent,
calent, dol, fort, trist, verd.
Recordem, doncs, aix: no cal, en femen, dir violent (per ex.: paraules
violents) sin violenta (paraules violentes), ni cal dir violentment sin violentament.
10
15
20
E B 74
V 7 que devia, al contrari,] que, al contrari, havia de B | com,] com B || 12 espanyol] castell B || 20
aix] aix B || 21 )] ), B
533
483
29 xi 1923
10
15
En catal ocorre sovint que, al costat dun verb format amb el prefix a (alliberar), existeix un verb (lliberar) que solament en difereix per labsncia daquest prefix, sense que entre ambds hi hagi una diferncia de significaci.
A vegades ocorre que el verb predominant en lantic no s el predominant actualment (aconsolar, avui ms comunament consolar) o s completament arcaic (llunyar, avui allunyar). I en alguns casos s ben difcil de
decidir a quin dels dos verbs conv de donar la preferncia.
Per un fet ms important encara s que altres vegades, de dues accepcions primitivament comunes als dos verbs, luna ha acabat per atribuir-se
exclusivament al verb comenat per a i laltra al verb desprovet de prefix
(baixar i abaixar no sn avui sinnims).
Quan aix ss esdevingut la llengua hi ha guanyat, indubtablement; i
no fra pas de desitjar que, per un respecte exagerat a la llengua antiga, tractssim de restablir en cadascun dels dos verbs les accepcions antigues. s
ms, dhuc en aquells casos en qu all que ha passat en alguns verbs constatem que est en cam dacomplir-se en altres, haurem ms aviat de mirar
dafavorir que no pas contrariar aquesta tendncia que porta la llengua a
treure un avantatge duna riquesa abans suprflua.
E B 354
V 15 verbs] verbs, B
484
1 xii 1923
10
534
Els dos verbs bastar i abastar ofereixen un exemple notable del fet que
constatvem en la conversa anterior. En catal antic ambds eren usats
indistintament amb la significaci de proveir (esp. abastecer) i amb la significaci de sser suficient (espanyol bastar).
Amb la primera significaci: Labat tramet missatge al granger quel
basts de blat, i Abastat de moltes riqueses.
Amb la segona significaci: E aquell no s pobre a qui basta poca
cosa, i Que hom haja tanta de riquesa que abastaria a cent o a mil hmens
qui serien rics.
La llengua moderna, donant a cadascun dels dos verbs una sola daquestes significacions, s indubtablement, en aquest punt, superior a lanti-
ga. s evident, com diem ahir, que la llengua no guanyaria res que, per un
respecte exagerat a la llengua antiga, ressuscitssim en cadascun dels dos
verbs la significaci que ha perdut, o s, en abastar la significaci que avui
expressem exclusivament per bastar (esp. bastar) i en bastar la significaci
que avui expressem exclusivament per abastar (esp. abastecer).
15
E B 425
V 1 del] dun B || 2 constatvem ..., anterior.] hem constatat altres vegades. B || 3 esp.] cast. B || 4 espanyol] cast. B || 12 evident, com diem ahir,] evident B || 13 ressuscitssim] resuscitessim LP, mantingut a B; cf. Diccionari ortogrfic: ressuscitar || 15, 16 esp.] cast. B
F 5-6 Llull (1914 [2003]: 215; [2009: 284]) || 6 DAg i, s. v. abastar || 8-9 Llull (1915: 201)
485
4 xii 1923
Una de les significacions de bastar i del seu sinnim abastar, era la de

sser suficient: Sufficit, qui vol dir abastar, E aquell no s pobre a qui
basta poca cosa. Avui, en aquest sentit, diem exclusivament bastar.
En molts casos antics, de la idea de sser suficient es desprn la de
arribar, atnyer (esp. alcanzar): Mon saber a ms no ha abastat,
Nostre enteniment no abasta a entendre, Paraula ni escriptura no poden
a tant bastar com enteniment. En tots aquests exemples podrem dir bastar (o s, sser suficient, espanyol bastar), i, com en catal antic, de la
idea de bastar es desprendria la de arribar.
Per hi ha casos antics, en qu la idea de bastar (sser suficient) desapareix per donar lloc a la sola idea de arribar, o ms exactament que ja
no ens seria donat de substituir el verb o verbs en qesti per sser suficient.
Ex.: A vostre parer, quanta gent poden sser de peu o de cavall? Jo pens
que los de peu no basten a quaranta cinc milia, Car en aix com hom pot
en pus alt loc atnyer o bastar ab la m que ab lo peu, Que la obra sia tan
alta que abast tro sus en la clau de la capella.
Una qesti es posa ara: en aquest darrer sentit, quin dels dos verbs s
preferible? Nosaltres creiem que abastar, el postverbal del qual (abast) trobem en lexpressi sser a labast de tothom i anlogues, i don prov probablement labastar transitiu significant haver, allargant la m o servint-se
dun instrument, una cosa que s en un lloc alt o distant (Exemple: Abastar
la fruita dun arbre).
10
15
20
E B 426
V 5 esp.] cast. B || 8 espanyol] cast. B || 10 antics,] antics B || 11 o] o, B | exactament que] exactament,
en qu B || 17 quin] quin B
535
F 2 Eiximenis (1495: 242; [1981: ii, 516]) || 5 DAg i, s. v. abastar || 6 Llull (1914 [2003]: 103; [2009:
176]) || 6-7 d. (1906-1914 [1987-2000]: v, 353) || 13-14 DAg i, s. v. bastar || 14-15 Llull (1906-1914
[1987-2000]: iv, 391)
V1 2 abastar] basta || 6 poden] pusca
486
6 xii 1923
10
15
20
25
Perqu es vegi que les nostres lamentacions sn fundades. Es tracta duna

publicaci recent de la Junta de lExposici de Barcelona. El seu autor sap
molt b que a lInstitut hi ha unes oficines de correcci doriginals; lestabliment on ha estat estampada lobra en qesti s una impremta important
de Barcelona; i, no obstant aix, les quatre pgines de text que precedeixen
la collecci de gravats que formen el cos de lobra, sn un teixit de faltes
dortografia, algunes delles verament inconcebibles.
Exibici per exhibici, del art per de lart, vissi per visi, comisaria per
comissaria, trevall per treball, reproduhit per reprodut, arquelec per arqueleg, constituheixen per constitueixen, divulgarne per divulgar-ne, gaudirne per gaudir-ne, coneixm per coneixem, avans per abans, encare per encara, mosics per mosaics, reconstituirse per reconstituir-se, Empuries per
Empries, extendre per estendre, alen per alcen, tapia per tpia, us per s,
bronse per bronze, brassos per braos, antiges per antigues, escasos per escassos, arrivar per arribar, mediterrneas per mediterrnies, imposaba per
imposava, fanc per fang, noticia per notcia, mitg per mig, venen per vnen,
grahons per graons, genuina per genuna, asiris per assiris, publiqum per
publiquem, quant per quan, produheix per produeix, comens per comen,
construheixen per construeixen, ornamentan per ornamenten, sensers per
sencers, commenat per comenat, coffres per cofres, nobiliaries per nobiliries, comensaments per comenaments, mitat per meitat, ximeneya per
xemeneia, Valencia per Valncia, suare per suara, Fransa per Frana, estn
per estan, capsaleres per capaleres, magnifics per magnfics, endevant per
endavant, ultims per ltims, accenta per accentua, ters per ter, desitg per desig, puressa per puresa, vert per verd, continua per contnua, cambis per canvis, casi per quasi, altre per altra, aquets per aquests, son per sn, deu o
dotze cops es per s, i en canvi, un cop, s per es, que per qu...
F 1-2 Jeroni Martorell (1923)
N 1-2 Obra apareguda sota els auspicis de lExposici de Barcelona, en la srie dedicada a
Publicacions del Repertori Iconogrfic, amb text i selecci de fotografies de Jeroni Martorell. En
les efectivament noms quatre pg. comptades que ocupa lanomenat Prefaci, hi ha la gran
quantitat de faltes denunciades aqu per Fabra.
536
487
9 xii 1923
II
I, encara, socol per scol, cuatre per quatre, edad per edat, penjen per pengen, mes per ms, enmotllat per emmotllat, be per b, clsica per clssica,
apart per apar, nacionalisat per nacionalitzat, mudeixar per mudixar.
s fantstic aquest seguit de faltes dortografia en un llibre publicat per
la Junta de lExposici de Barcelona!
Aquest prefaci, aix grafiat, no cal dir que est escrit en un catal deplorable, on abunden les construccions incorrectes, els castellanismes de sintaxi i de lxic, les inversions ms injustificades amb llur acompanyament de
complements-falques: qual equivalent a cuyo, el dems traduint lo dems,
resabis, el sostre el formava un envigat..., De les cases de ledad (sic) mitja
res en coneixm..., Conjunts complets dhabitaci no els coneixm..., Ha
sigut causa de que...
10
N 4-5 Vegeu CF 486.
488
11 xii 1923
Alg ha suggerit que el mot andana podia sser utilitzat per reemplaar el
mot andn.
Andana t, en el llenguatge rural, significacions que permetrien, per
analogia, de fer-li significar andn. Recordem una de les seves significacions
ms estesa: Cadascuna de les llenques de terra que, en fer la llaurada duna
pea, resten sense llaurar a lun cap i a laltre daquesta, i que desprs es llauren transversalment o es deixen sense llaurar. Una altra significaci s la
de llenca de terra entre rem i rem duna dallada, entre dues rengleres de
ceps, etc.. En itali retrobem una significaci anloga: Sentiero tra due file
di botti, casse, etc.
Andana significaria, aix, dins una rea, una llenca que es diferencia, en
alguna cosa, de lespai restant, amb la idea secundria, sovint, de lloc per on
es pot transitar. Doncs, en les estacions de ferrocarrils, llenca de terreny
que voreja la via i serveix per facilitar laccs dels viatgers als trens, la crrega i descrrega dels equipatges, etc..
10
15
E B 390
V 1 per] per a B
537
489
12 xii 1923
10
15
En un llibre recentment publicat havem constatat una falta dortografia

verament inconcebible. Es tracta dun s absurd de la diresi.
Sn freqents avui grafies com atribur o atribunt. Els que empren
aquestes grafies coneixen indubtablement la regla de la diresi, per nignoren les excepcions. (La regla diu: Una i o una u precedides de vocal que no
formen sllaba amb aquesta vocal ni amb una vocal segent, deuen marcarse amb una diresi si ja no han de portar accent grfic per alguna de les tres
regles daccentuaci dels polisllabs: vena, atribua, etc.; per ve, atribuem,
etc. Per aquesta regla t, entre altres excepcions, aquesta: no susa la diresi sobre la i de les terminacions verbals ir i int; doncs atribuir, atribuint.)
Tamb trobem a vegades grafies com ve, pas. Ac es tracta ja duna
falta ms greu: el que empra aquestes grafies no sap les regles daccentuaci: ve i pas, com a mots aguts acabats en i i is, han descriures amb accent
sobre la i, la qual, per tant, no admet la diresi.
Per la falta a qu alludem s encara ms greu que aquesta: consisteix
a usar la diresi, o s, el signe que serveix per denotar que una i no forma
diftong amb la vocal anterior, precisament sobre la i dun diftong! s verament desconcertador de trobar servei escrit... serve!
E B 42
V 3 que] qui B || 6 deuen] han de B || 12 que] qui B || 16 per] per a B
490
13 xii 1923
10
538
A vegades, quan un mot ha sofert dues evolucions divergents, la llengua

sempara de les dues formes resultants i, donant a cadascuna delles una significaci diferent, en fa en realitat dos mots distints. La llengua hi surt guanyant, puix que, en lloc dun sol mot amb dues accepcions distintes, posseeix
dos mots, un per a cadascuna daquestes accepcions. s el cas dels dos verbs
francesos ployer i plier, sortits tots dos de plicare. Lespanyol ha fet un mot
nou de varn, que no era sin una variant grfica de barn.
En catal central ens trobem amb un cert nombre de casos en qu un
mateix mot antic apareix actualment sota dues formes diferents, i s un fet
que, en molts daquests casos, les dues formes no sn pas usades indistintament. Aix passa, per exemple, amb jau i jeu, llana i llena, avana i aven-
a. En tals casos creiem que, millor que rebutjar una de les dues formes com
a menys bona que laltra, o que acceptar les dues formes amb idntica significaci, fra, com ha fet el francs amb ployer i plier, dacceptar totes dues
formes, per donant exclusivament o almenys preferentment a cadascuna
delles una sola de les dues significacions del mot primitiu.
15
491
15 xii 1923
El catal actual t els dos mots abastar i bastar, que no sn pas sinnims.
Diem abastar una ciutat de farina, per No basta que ell ho digui. Perqu en
catal antic podia dir-se, en el primer exemple, bastar i, en el segon, abastar,
haurem de tornar a fer sinnims els dos verbs abastar i bastar? Qu hi
guanyarem? Segons nosaltres, seria, doncs, condemnable una expressi
com Abasta que ho cregueu, encara que a favor seu podria invocar-se una
muni dexemples antics, com ho seria igualment una expressi com Bastar
de blat el monestir. Si la llengua ha acabat fent una distinci de significaci
entre dos verbs primitivament sinnims, creiem que seria fer obra pertorbadora tractar desborrar aquesta distinci fundant-se en ls antic.
Igualment condemnable seria que no conservssim la distinci actual
entre adrear i endrear o entre anomenar i nomenar.
Aix mateix, quan al costat dun mot popular apareix en la llengua
moderna el mot savi corresponent amb una de les significacions daquell,
creiem tamb que s avantatjs de conservar-lo deixant per al mot popular
les altres significacions. No s cap cosa que hgim de voler evitar dusar un
terminar en front dun termenar o un afirmar en front dun afermar, distribuint en dos mots les significacions que abans tenia un sol mot.
10
15
E B 427
V 4 haurem] haurem B || 17 en front] enfront B | termenar] termenar, B | en front] enfront B
492
18 xii 1923
s curis com certes formes errnies persisteixen insistentment dhuc desprs dhaver estat denunciades.
Quan comen a estendres el costum de dir i escriure agrcol en lloc de
agrcola, es fu notar encertadament que agrcol era una forma errnia, que
539
10
15
ladjectiu en qesti no possea sin una forma per a ambds gneres, com
celta, belga, hipcrita i tants daltres, i que calia dir agrcola tant en el mascul com en el femen. No havia, doncs, de dir-se congrs agrcol, Institut
agrcol, interessos agrcols, etc., sin congrs agrcola, Institut agrcola, interessos agrcoles, etc. La forma agrcol no ha desaparegut per aix de la llengua escrita i el trobem usat un dia i un altre dia; i, naturalment, per semblana amb agrcol, trobem vincol, vitcol, etc. Laltre dia llegem Valls
vincul, forma que representaria ja un canvi de sufix!
Creiem que, en la majoria almenys, aquests masculins en col sn deguts
a inadvertncia. Recordem, per, que alg sostingu un dia que eren preferibles als masculins en cola perqu aix es feia una distinci que el poble
ama de fer, com ho proven formes populars com hipcrit, vctim. Per els
mots savis, com sn els adjectius en cola, han precisament de defensar-se
contra aquestes possibles deformacions del poble...
E B 75
V 10 el] la B | usat] usada B
493
20 xii 1923
10
15
540
No s rar de trobar, dhuc en impressions acurades, perqu en lloc de per

qu: Ells no sexplicaven perqu se nhavia anat tan enutjada.
Perqu (en un sol mot) s exclusivament una conjunci: perqu serveix
o per a introduir una proposici causal, i llavors correspon a lespanyola porque, o per a introduir una proposici final, i llavors correspon a lespanyola
para que:
No hi puc anar perqu no tinc temps. Exemple antic: E nos sofrimho perqu ells nos en pregaven. (Causal.)
Li vaig deixar el llibre perqu el llegs. Exemple antic: E nol dexava
reposar perqus canss. (Final.)
Fora daquests dos casos, en qu perqu equival a per tal com (causal) o
a per tal que (final), cal escriure per qu (en dos mots).
Generalment per qu s la combinaci de la preposici per i un qu
interrogatiu: Per qu ten vas?, No s per qu ten vas. Per tamb pot
sser la combinaci de per i un qu relatiu: Les raons per qu ells han fet
aix. En aquest cas, qu equival a pel qual o per la qual (Les raons per
les quals ells han fet aix), i, per llavors constitueix un arcaisme, la com-
binaci de per i un qu neutre, equivalent a la qual cosa: A vs, rey prudentssim sesguarda de haver pietat e compassi de les persones afligides; per qu yo, adolorida comtessa, vinch a la vostra excellncia a suplicar...
20
F 7-8 Jaume I (1873: 430; [1991: 312]) || 9-10 Martorell (1873-1905: i, 248; [2005: 331]) || 18-21 d.
(1873-1905: i, 61; [2005: 127])
V1 18-19 prudentssim] prudentissim, antich en benauenturada vida, a la vostra sanctedat meritament
494
21 xii 1923
Trobem tamb algun cop sin en lloc de si no: Demanals-ho; sin se naniran sense tornar-tho. Quan la conjunci si est en contacte amb la partcula negativa no, no s rar, en efecte sobretot si, com en lexemple citat,
hi ha elisi del verb afectat per la negaci, de trobar els dos mots si i no
escrits en un sol mot, confonent-se aix, amb el sin adversatiu, del qual sn
exemples: No t sin un fill o No s culpa dell, sin del seu amic.
En lexemple citat ms amunt no es tracta de cap sin adversatiu; el
sin que hi figura deu descompondres, doncs, en si i no: Demanals-ho; si
no se naniran sense tornar-tho. Si no hi equival a una proposici condicional (si no els ho demanes), i si hi s, doncs, la conjunci si amb qu solen
sser introdudes les proposicions condicionals.
El mateix confegiment defectus de si i no trobem en: Ella introdu la
galania, sin realment en els costums, en les aparences socials. Ac tamb,
on diu sin (en un sol mot), ha de dir si no (en dos mots).
10
E B 273
V 1 tamb] om. B | en] usat en B || 5 aix,] aix B || 8 deu] ha de || 9 no se] no, se B
495
23 xii 1923
Hi ha noms de font en qu la forma popular s fortament allunyada de loriginria, als quals s indubtablement lcit de donar una segona forma ms
acostada a aquella. Aquest acostament a la forma originria el trobem un
xic a tot arreu. Si Christophorus sha convertit en Cristfol, aix no s obs-
541
10
15
tacle per admetre Cristfor, nova catalanitzaci del mot grecollat. Aix
mateix, al costat de Bernat i Jeroni, poden admetres, creiem nosaltres,
Bernard i Jernim.
Ja molts no es posen Manel ni Rafel, sin Manuel i Rafael, que sn sens
dubte perfectament acceptables. Com Eullia, al costat de Eulria. Com
Josefa, preferible a Josepa.
Cal dir, en catal, Anfs o Alfons? ens preguntava fa dies un lector daquestes converses. s clar que pot dir-se Anfs sobretot referint-se als
monarques catalano-aragonesos, per la majoria preferiran avui, amb ra,
Alfons, ms acostat a la forma originria. Compareu el francs Alphonse, litali Alfonso.
E B 357
496
25 xii 1923
10
15
El que per una banda adobem, sespatlla per una altra. Moltes defectuositats
del catal modern han estat esmenades; per a cada moment en sorgeixen
de noves. Ara ens adonem que ha fet la seva aparici en la llengua escrita
un qu relatiu en substituci del relatiu feble que darrera un el neutre. Ex.:
Explicaren el qu farien.
Qu (accentuat) s interrogatiu o relatiu. Interrogatiu, equival a quina
cosa i el seu s no ofereix cap dificultat: Qu vols? No s qu vol. Relatiu,
equival a el qual i va sempre precedit duna preposici. Exemple: El martell
amb qu havem clavat els claus. No precedit duna preposici, el pronom
relatiu pot sser que o qui, per mai qu. Lo que espanyol (lo antecedent,
que relatiu) s, en catal, el que o o que, per mai el qu.
No ens estranyaria, per, de veure propagar-se aquest el qu erroni, puix
que tots sabem com ha estat dusat el qu ponderatiu, encara ms absurd que
el qu que ara assenyalem, qu ponderatiu del qual, encara avui, trobem casos
de tant en tant. (Ex.: Qu gent que hi ha! en lloc de Que gent que hi ha!)
497
28 xii 1923
Es persisteix, a tort, segons nosaltres, a escriure obirar en lloc de albirar.

Obirar era un verb estrany al parlar de la capital quan fou introdut en
542
la llengua literria amb la forma que t en les contrades on s viu. Sabuda

s lextensi que t el canvi de l en u davant les labials; al davant les labials
esdev au, que fcilment passa a o; a aquests canvis es deuen les formes
aubada, aubergnia, aubercoc, aufbrega o ofbrega, aufals o ofals, etctera.
Aix, albirar pass a aubirar (constatat en autors antics nordorientals) i a
obirar, la forma dialectal avui admesa en la llengua literria.
Identificats que han estat el mot dialectal obirar i el mot antic albirar,
per qu, donada la repugnncia del catal ciutad i del catal literari pel
canvi de l en u, preferirem la forma obirar a la forma albirar? No preferim
albercoc a aubercoc, albada a aubada, etc.? Ja, avui, va abandonant-se el costum descriure auba per alba; seria igualment de desitjar que ens decidssim
a bandejar obirar, adoptant en lloc seu la forma ms pura: albirar.
10
E B 513
V 7 nordorientals] nord-orientals B
498
29 xii 1923
s indubtable, i ho constatem amb veritable satisfacci, que els diaris catalans han millorat molt tocant la correcci ortogrfica. Sabem prou lesfor
que aix significa de part dels redactors i del personal dimpremta, donat
que la majoria dels treballs de collaboraci sn escrits amb una ortografia
defectuosssima i molt doriginal ha dsser tradut rpidament pels tipgrafs mateixos. Per cal reconixer que encara estem lluny de la perfecci.
s molt demanar; per s del tot indispensable de no deixar passar en
les redaccions cap treball de collaboraci sense una revisi gramatical acurada. La correcci gramatical, dhuc la merament ortogrfica, no sha de
deixar mai a la m dun tipgraf, sovint ple de presses. Pensem que lnica
manera daconseguir que la nostra gent spiga dortografia s que les publicacions surtin correctament escrites. Si un troba escrit avui dansa i dem
dana, un dia mbil i laltre mvil, ara trair i ads trar, s impossible que
aprengui o recordi amb seguretat la grafia correcta daquests mots.
Ens ha suggerit aquestes ratlles el fet de trobar avui, en un article, de
collaboraci, naturalment, faltes com acavar i saver!
10
15
543
499
30 xii 1923
10
15
20
s lamentable que apareguin encara en el catal escrit tantes de formes verbals defectuoses. Algunes daquestes formes, tals complasc i complascut, ja
sn segurament molt ms usades que les formes correctes complac i complagut.
Hi ha gramtiques catalanes, on pot naturalment aprendres la conjugaci dels verbs irregulars; per la majoria dels que escriuen en catal semblen poc afectats a lestudi de la gramtica.
En aquestes converses havem combatut moltes vegades les formes
incorrectes del catal actual; per no basta segurament de donar regles
generals per evitar tal o tal categoria de formacions defectuoses: la gent oblida fcilment aquestes regles, i tal hi ha que si veu condemnat poguent (com
a gerundi en guent) creu que tamb s defectus limperfet pogus i escriu
pods.
Tenim dreada una llarga llista de formes verbals defectuoses trobades
en llibres i peridics actuals: potser la millor manera de combatre aquestes
formes fra de publicar aquella llista, posant al costat de cada forma dolenta la forma correcta amb qu cal substituir-la.
Fent-ho aix, potser aconseguirem el que no havem pogut aconseguir
donant regles generals o recomanant lestudi, en una gramtica, del captol
referent als verbs irregulars.
E B 137
V 6 que] qui B || 10 per] per a B
500
3 i 1924
Ens decidim, doncs, a publicar la llista de formes verbals defectuoses de la

qual parlvem en la nostra conversa anterior. De totes les formes que hi
figuren havem pogut constatar, en publicacions recents, un bon nombre dexemples, cosa que no s destranyar si es t en compte que la majoria delles
sn desgraciadament freqentssimes.
Les donem per ordre alfabtic, entre cometes, acompanyant-les de les
formes correctes corresponents, impreses de cursiva:
Verb absoldre
absolguent absolent
544
absolvem absolem
absolveu absoleu
absolvia absolia
absolvs absols absolgus
Verb aparixer
apareguent apareixent
apareixo aparec
apareix aparesqu aparegu
apareixi aparegui
apareixs aparesqus aparegus
aparescut aparegut
Verb beure
beguent bevent
Verb cabre
capiguer cabre
capiguent cabent
cab cap
capigu cab
capigus cabs
capigut cabut
10
15
20
25
E B 138
501
4 i 1924
Continuaci de la llista de les formes verbals defectuoses que apareixen,

ms o menys freqentment usades, en el catal literari davui.
Verb caldre
calguer caldre o caler
calguent calent
Verb caure
caiguent caient
cais caigus
Verb cloure
cloguent cloent
Verb comparixer
compareguent comparesquent compareixent
compareixo comparec
10
545
comparesqu compareix comparegu

compareix comparegu
compareixs comparesqus comparegus
comparescut comparegut
Verb complaure
complaguent complavent complaent
complasc complac
complavem complaem
complaveu complaeu
complavia complaa
complasqu complagu
complasqus complagus
complascut complagut
Verb conixer
coneguent coneixent
coneixo conec
coneix conegu
coneixi conegui
coneixs conegus
15
20
25
30
E B 138
V 1-2 Continuaci ... davui.] om. B
502
5 i 1924
10
546
Continuaci de la llista de les formes verbals defectuoses que apareixen,

ms o menys freqentment usades, en el catal literari davui.
Verb crrer
correguent corrent
corrs corregus
Verb coure
coguent coent
Verb creure
creguent creient
crei cregu
creis cregus
Verb desdir
Molts conjuguen aquest verb com patir, en lloc de conjugar-lo com dir:
desdint desdient; desdeix desdiu; desds desdigus, etc.
Verb deure
deguent devent
Verb dir
diguent dient
Verb doldre
dolguer doler o doldre
dolguent dolent
Verb donar
donc dono
dons dnes
dongu don
dongui doni
dongus dons
Verb dur
duguent duent
15
20
25
E B 138
V 1-2 Continuaci ... avui.] om. B
503
6 i 1924
Verb encendre
encenguent encenent
Verb entendre
entenguent entenent
Verb escriure
escriguent escrivint
escrigu escriv
escrigus escrivs
Verb sser
siguent essent
sigu fou
sigus fos
Verb estar
ests estigus
Verb estendre
10
15
547
estenguent estenent
Verb fondre
fonguent fonent
Verb jeure
jaguent jaient
Verb merixer
meresquent mereixent
Verb moldre
molguent molent
molgut mlt
Verb moure
moguent movent
Verb ofendre
ofenguent ofenent
Verb ploure
ploguent plovent
Verb poder
poguer poder
poguent podent
pod pogu
poguem puguem
pogueu pugueu
pods pogus
Verb prendre
prenguent prenent
Verb pretendre
pretenir pretendre
pretenint pretinguent pretenguent pretenent
pretinc pretenc
pret pretn
pretenim pretenem
preteniu preteneu
pretingu pretengu
pretindr pretendr
pretingui pretengui
pretingus pretengus
pretingut prets
20
25
30
35
40
45
50
E B 138
548
504
9 i 1924
Verb respondre
responguent responent
Verb riure
riguent rient
Verb saber
sapiguer sebre saber
sapiguent sabent
sapigu sab
sapigus sabs
sapigut sabut
Verb seure
seguent seient
Verb soler
solguent solent
Verb tenir
tindre tenir
tinguent tenint
Verb treure
traguent traient
trais tragus
Verb valer
valguer valdre valer
valguent valent
Verb vendre
venguent venent
Verb venir
vindre venir
vinguent venint
Verb veure
vegent veient
veg viu
veg vu o vei
vegs veis
Verb viure
visquent vivint
Verb voler
volguer voler
10
15
20
25
30
35
549
volguent volent
vui vull
volguem vulguem
volgueu vulgueu
40
E B 138
505
10 i 1924
10
15
La llista de formes verbals defectuoses que havem donat no comprn, ni de

molt, totes les formes que tenim registrades. En un temps com el perfet dindicatiu, per exemple, all on tenim registrades formes com sigu, sigueres,
sigu, sigurem, etc., no havem donat sin la tercera persona del singular;
aix, quan posem sigu fou, sha dentendre que ocorren i sn igualment
defectuoses les formes sigu, sigueres, etc., que cal reemplaar per fui, fores,
etc. Anlogament, en limperfet de subjuntiu, all on diu pods pogus, vol
dir que existeixen tamb les formes podessis, podssim, etc., defectuoses
com pods i que cal reemplaar per poguessis, pogussim, etc.
Tampoc figuren en la llista publicada les formes defectuoses dels verbs
compostos anlogues a les dels verbs simples corresponents; aix, on posem
fonguent fonent, cal sobreentendre formes com difonguent, confonguent,
etctera, que sn usades amb la mateixa freqncia que fonguent i que, com
fonguent ha dsser substitut per fonent, han elles dsser substitudes per
difonent, confonent, etc.
Completeu els perfets dindicatiu i els presents i imperfets de subjuntiu que figuren en la llista, afegiu-hi les formes dels verbs compostos, i tindreu una idea de com sn de nombroses les formes verbals errnies que
ocorren en el catal actual.
E B 139
506
12 i 1924
Per encara hi ha una altra categoria de formes verbals errnies no incloses

en la llista que havem donat en les darreres converses: formes exclusiva-
550
ment dindicatiu usades com a subjuntius o imperatius i formes exclusivament de subjuntiu usades com a imperatius.
No s rar, en efecte, de trobar, en les dues primeres persones del plural,
formes dindicatiu, com escrivim i escrivia, usades en lloc de les corresponents del subjuntiu, que, en el verb escriure, sn escriguem i escrigueu.
Nosaltres escrivim cada dia s correcte; per no ho s Vol que escrivim cada
dia, sin Vol que escriguem cada dia. s aquesta una falta de la qual havem
parlat ac mateix moltes vegades, aix com duna altra encara potser ms freqent, que consisteix a usar, en la segona persona del plural, el subjuntiu en
lloc de limperatiu: escrigueu-ho, en lloc de escriviu-ho.
En un verb com escriure, que fa, en el subjuntiu, escrigui, sha danar
molt amb compte a no dir, en el plural, escrivim, escriviu, en lloc de escriguem, escrigueu. Per, aix com en el subjuntiu es diu escriguem i escrigueu
(en front de lindicatiu escrivim i escriviu), en limperatiu cal dir escriguem
en la primera persona i escriviu en la segona. En limperatiu, aix com la primera persona del plural s sempre idntica a la del present de subjuntiu (i
en un verb com escriure ha dsser, per tant, escriguem i no escrivim), la
segona del plural s generalment idntica a la del present dindicatiu (i en
escriure ha dsser, per tant, escriviu i no escrigueu). Solament en aquells
verbs que fan la segona del singular en -gues (com dir, que fa digues), la
segona persona del plural s en -gueu, com la corresponent del present de
subjuntiu (en dir, digueu, no dieu).
10
15
20
E B 140
V 3 imperatius] imperatius, B || 16 en front] enfront B
507
13 i 1924
Aquest mat ha ocurrit un abordatge en la riera (?) de Vigo, entre el vaixell

Dolores i la barca motora San Francisco 4. No van haver desgrcies personals.
En aquestes poques ratlles, copiades dun diari de Barcelona, hi ha dues
faltes greus de catal: Luna s morfolgica: ocurrit. s realment enorme
que, davant un ocurrido de loriginal espanyol, el traductor shagi acontentat
llevant la o del mot castell, quan ocorregut, la forma correcta, s tan viva.
Dubtem que cap catal pugui, parlant, dir espontniament ocurrit, en lloc
de ocorregut; i, no gens menys, ha estat possible, en una traducci, loblit de
ocorregut suplantat per un ocurrit, suggerit per locurrido castell.
Laltra falta s potser ms greu i sobretot ms perillosa. s una falta sin-
10
551
15
tctica i, com totes les faltes sintctiques, repetint-se inconscientment una i

altra vegada, pot arribar a sser assimilada inadvertidament i esdevenir una
construcci normal. Quina s aquesta falta? Lomissi de ladverbi hi amb
un haver impersonal; en la darrera proposici del passatge transcrit manca un hi; havia de dir: No hi van haver desgrcies personals, o b: No van
haver-hi desgrcies personals.
F 1-2 LP (6 i 1924), 8b
N 1-2 Abordatge.
508
16 i 1924
10
15
20
552
s curis com certes formes que un dia estigueren en voga i que foren desprs abandonades com a incorrectes o poc recomanables, les veiem reviscolar cada vegada que gent nova ve a engrossir al nombre dels que escriuen
en catal.
Recordem, els primers dies de La Publicitat catalana, el ressorgiment
dels infinitius en rer (vurer, prdrer, etc.), i notem, en prospectes, programes, etc., de gent que fins ara els feien en altra llengua, laparici de grafies
llarg temps abandonades, com el nexe nm en mots com immens, commutador (escrits inmens, conmutador, etctera).
s sabut que la forma an es troba avui bandejada de la llengua literria
reemplaant-la ads a, ads en. Doncs b, un daquests dies, havem constatat aquella forma en un article de collaboraci dun diari barcelon, i no precisament ortografiada an, que era la seva grafia usual en els seus darrers
temps, sin amb la grafia amb qu apareix en la primera poca de la renaixena, la grafia des de llarg temps abandonada a n: ... han contribut a naquest resultat.
Repassar curosament els originals s lnic mitj devitar el reviscolament o la persistncia de certes defectuositats, puix que la gent triga tant ac
a assabentar-se de tot all que concerneix la correcci gramatical. No cal
sin pensar en els doncs causals i en els quins relatius que encara es troben
amb tanta de freqncia dhuc en peridics de la capital.
509
20 i 1924
Amb pocs dies de diferncia havem vist usats els dos mots quilats i reens
traduint els dos mots espanyols dorigen rab quilates i rehenes. Els dos
mots rabs que han donat aquests dos mots espanyols, foren certament
manllevats tamb pel catal, per prenent-hi una altra forma.
El primer conserv la r originria, que el castell canvi en l: el mot
catal corresponent a lespanyol quilate no s quilat sin quirat, amb la r que
retrobem en litali carato i en el francs carat.
Quant al segon, la seva forma catalana no es reen, plural reens, sin
reena, plural reenes. Per per designar la persona lliurada a lenemic qui
hom tracta, com a garantia de compliment, el catal possea un altre mot
que creiem preferible: ostatge, dorigen llat, corresponent al francs antic
ostage (avui otage) i a litali ostaggio.
10
E B 533
V 2,3 espanyols] castellans B || 6 a lespanyol] al castell B || 8 reen] ren B || 9 per] per a B
510
24 i 1924
En el catal actual trobem usat el mot perfdia traduint els dos mots espanyols perfidia i porfa. Ladjectiu corresponent a perfdia en la seva primera
accepci s prfid, i ladjectiu corresponent a perfdia en la segona accepci
s perfidis. Essent realment un inconvenient que un mateix mot reuneixi
dues significacions tan diverses i essent en la llengua parlada tan usat perfdia en el sentit de porfa, shavia indicat per a substituir perfdia en laccepci de perfidia espanyol, el mot perfidesa tret de prfid mitjanant laddici dun dels sufixos que serveixen per a formar noms abstractes derivats
dadjectius (Ex.: acidesa, solidesa, etctera).
Aquesta soluci t, per, linconvenient de refusar al mot perfdia,
paraula svia, el seu sentit etimolgic, que retrobem, no solament en lespanyol perfidia, sin en litali perfidia i el francs perfidie. Tenint en compte que el mot en qesti apareix tamb en catal antic sota la forma porfdia (corresponent a lespanyol porfa), potser la soluci ms encertada fra
ladopci de perfdia i porfdia com a dos mots diferents: el primer, que conserva la forma originria, amb el sentit originari (substantiu corresponent a
prfid); i el segon traduint porfa, o que suposaria descriure porfidis i por-
10
15
553
fidiejar, com ja feien els antics, en lloc de perfidis i perfidiejar, com sol
escriures ara atenent a la pronncia habitual daquests dos mots.
E B 525
V 1-2 espanyols] castellans B || 7 espanyol] castell B || 11-12 lespanyol] el castell B || 14 a lespanyol] al castell B
511
26 i 1924
10
s un fet notable com sn fcilment acceptats certs mots derivats els primitius dels quals ens sonarien, al contrari, com a mots completament
estranys al catal. La presncia en ells dun sufix catal, els dna una aparena de catalans que fa oblidar llur provinena castellana; hom no cau que
el sufix catal hi va afixat a un mot no catal. Podrien citar-se nombrosos
exemples. Laltre dia llegem en un diari barcelon el mot hondonada!
Sn ben coneguts, entre tants daltres: adelantar (avanar), de lespanyol adelantar, derivat de delante; arrodillar-se (agenollar-se), de lespanyol
arrodillarse, derivat de rodilla; encaussar (endegar), de lesp. encauzar, derivat de cauce; aquilatar (apreuar), de lesp. aquilatar, derivat de quilate;
borrador (esborrany), de lesp. borrador, derivat de borrar; enarbolar (arborar), de lesp. enarbolar, derivat de rbol; tonelada (tona), de lesp. tonelada,
derivat de tonel; estribaci (contrafort), de lesp. estribacin, derivat de estribo (estrep).
E B 338
V 7-8, 8 de lespanyol] del cast. B || 9, 10, 11, 12, 13 de lesp.] del cast. B
512
27 i 1924
554
En reintroduir un mot antic en la llengua literria, no solament sesdev

sovint de donar-li una significaci equivocada (s el cas de fretura emprat
com a sinnim de desig vehement, o de frvol emprat com a sinnim de
frvol), sin tamb, quan es tracta dun verb, dadjuntar-li defectuosament
els seus complements.
Ns un exemple la construcci blasmar dalguna cosa, que havem constatat en algun bon escriptor qui, malgrat els nostres advertiments, reincideix
a fer intransitiu el verb blasmar, transitiu com el verb corresponent francs

blmer (blmer quelque chose: blasmar alguna cosa, no blasmar dalguna
cosa).
Un altre exemple: quan el verb regraciar porta un complement de persona i un altre de cosa, els escriptors moderns acostumen de tractar aquell
com a complement directe i introduir aquest amb la preposici per o de
(Ex.: El regraciaren per la seva bona voluntat), mentre que la construcci
normal antiga era de tractar el primer com a complement indirecte i el
segon com a complement directe (Ex.: Li regraciaren la seva bona voluntat):
Lo duch li regraci molt la seva bona voluntat Tirant.
Li regraci la sua molta amor d.
E ara ab major afecci tinch causa de regraciar a Du que de mi indigna vol hoir les justes pregries dem.
Regraciam-vos molt, car frare, la tramesa de la bblia... S. xiv.
A la qual vos responem regraciant-vos lo treball que havets hat. S. xv.
10
15
20
E B 543
V 7 qui] que B || 9 (blmer] om. B, per error
F 17 Martorell (1873-1905: i, 188; [2005: 276]) || 18 d. (1873-1905: iv, 318; [2005: 1461]) || 19-20
d. (1873-1905: iv, 257; [2005: 1413]) || 21 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 308) || 22 Sanchis Sivera
(1912: 455)
V1 17 seva] sua
513
30 i 1924
Davant lobra de depuraci lxica del catal literari, sha dit molt, fora daqu, segurament de bona fe, que el catal actual s ple de gallicismes, que el
seu vocabulari s descastellanitzat grcies a la substituci dels mots castellans per mots no hispnics, especialment francesos. I aix mateix sha dit
aqu, per aqu evidentment de mala fe, pels que cerquen de desacreditar
lobra de depuraci realitzada.
Certament trobem usats en aquest i en aquell escriptor alguns mots
presos del francs o de litali. Per la major part dels mots titllats de
gallicismes sn mots perfectament catalans; no sn gallicismes sin arcaismes: blasmar (fr. blmer), arrestar (fr. arreter), agenar (fr. agencer), afranquir (fr. affranchir), forest (fr. fort), bruna (fr. brune), templa (fr. temple),
ahurtar (fr. aheurter), ostatge (fr. otage), etc., etc. Tots aquests mots sn perfectament admissibles; de tots ells podrem citar nombrosos exemples trets
dels nostres autors medievals.
10
555
15
El que ocorre amb alguns dells, quan llur significaci en catal no era
la mateixa que t el mot francs corresponent, s que els trobem usats
sovint amb la significaci francesa actual. Aix ocorre, per exemple, amb
abillar (= ataviar), que molts usen com a sinnim de habiller, o s vestir. I
aix s que s condemnable; per no la resurrecci de abillar.
E B 303
V 5 que] qui B || 12 ahurtar] artar B (cf. Diccionari ortogrfic: artar)
514
31 i 1924
10
15
20
La Direcci general de Correus t inters en fer pblic un fet plausible...

Nosaltres haurem escrit: a fer pblic un fet plausible...
Ha estat demostrada lexistncia en el catal modern duna forta tendncia a reemplaar en per a davant un verb en infinitiu quan aquest fa de
complement dun altre verb o dun adjectiu: pensar en una cosa, per
pensar a fer una cosa; entretenir-se en alguna cosa, per entretenir-se
a desfer alguna cosa. Aquesta tendncia s tan forta, que els casos en qu
la llengua usa en poden atribuir-se a una imitaci de les construccions castellanes corresponents. Aix aconsellaria ja ladopci sistemtica de la preposici a davant els infinitius complements.
Per hi ha encara una altra circumstncia que ens ha de decidir a rebutjar en davant els infinitius complements: s el fet dhaver estat adoptat per
tothom linfinitiu precedit de en amb la valor dun circumstancial de temps
(Ex.: en entrar jo, tots salaren). Adoptada aquesta construcci, s evidentment perills dadmetre en davant un infinitiu quan aquest fa de complement, puix que dues coses tan diferents com un complement i una determinaci circumstancial es troben llavors sser expressades de la mateixa
manera. Aix s tant devitar, que si es persistia a introduir linfinitiu complement amb la preposici en, seria qesti de condemnar la combinaci en
i infinitiu en els circumstancials de temps, tornant a la combinaci al i infinitiu (Ex.: a lentrar jo, tots salaren), o que representaria certament un
pas endarrera en lobra de depuraci de la nostra sintaxi.
E B 243
V 1 general] General B || 20 i] + B
556
515
2 ii 1924
Molts castellanismes han anat bandejant-se de la llengua; per, en canvi, s

indubtable que cada dia nhi van penetrant de nous. Construccions catalanes des de llarg temps abandonades han estat represes per la llengua literria i dhuc les veiem introduir-se en la llengua parlada; per al mateix
temps veiem recular un gran nombre de construccions catalanes davant
construccions castellanes novellament introdudes. Des de La Publicitat
havem assenyalat molts daquests girs forasters que amenacen dimplantarse definitivament en la llengua: el verb estar envaint lesfera del verb sser
(Ex.: estan al teatre, laigua ja est calenta); la perfrasi haver-hi que amenaant de mort el verb caldre; tenir que estenent-se en perjudici de haver de,
etc.
Assenyalem avui un s del condicional, lextensi creixent del qual
devem indubtablement a la influncia castellana: Has anat al teatre? hi
hauria molta gent? substituint: Has anat al teatre? hi devia haver molta
gent?, o b: Quan reu a Girona, hi veureu el meu germ substituint:
Quan reu a Girona, hi deveu veure el meu germ.
10
15
E B 314
V 13 hi] Hi B || 14 gent?] gent?, B | hi] Hi B || 15 germ] germ, B
516
5 ii 1924
Sembla impossible, per encara s lhora que els nostres diaris apareixen
amb innombrables faltes dortografia. Agafeu qualsevol diari catal i, al costat dels articles i treballs de certs redactors o collaboradors, trobareu la secci telegrfica, ja menys correcta, i certs escrits de collaboradors, i sobretot
anuncis, plens de faltes dortografia de les ms grolleres. I s que, mentre en
un diari no hi hagi sin uns quants redactors i uns quants impressors que
spiguen dortografia, com que aquests no poden revisar tots els originals ni
totes les proves dimpremta, sempre hi haur seccions del diari que apareixeran entacades de faltes dortografia. En un diari, sn tots els que intervenen en la seva confecci que haurien de saber dortografia, almenys dortografia.
Llavors no seria possible, en un diari important, la publicaci dun
10
557
15
anunci com el que mha suggerit aquesta conversa davui, el qual, en una
setantena de mots, presenta vuit faltes dortografia:
Si respireu amb una pastilla V. a la boca, os preservareu... No s os:
s us o vos. Ms avall trobem el plural de antisptica escrit antisepticas
sense accent i amb a davant la s de plural. Ms enll, impregnaven accentuat
i ladverbi ms sense accentuar, aix com el substantiu m. Ms enll, encara, ques en lloc de que es i solsament en lloc de solament!
F 15-19 LP (2 ii 1924), 3
V1 17 impregnaven accentuat] impregnarn
N 15-19 Anunci de les pastilles (contra la tos) Valda.
517
7 ii 1924
10
15
En un altre anunci: catorze ratlles, catorze faltes.

Dortografia solament, onze: disolt per dissolt, te per t (del verb tenir),
absorveix per absorbeix, no ms per noms, pellcoles per pellcules, excelent
per excellent, sava per saba, desapareixer per desaparixer, son per sn (del
verb sser), sil bulb per si el bulb, sanejals cabells per saneja els cabells.
Totes aquestes faltes sn avui imperdonables, sobretot en un anunci,
que dna temps de sobres per a una revisi ortogrfica acurada. Foren potser excusables en un telegrama, que cal traduir i imprimir molt sovint a
corre-cuita; per s inconcebible que puguin passar en un treball que res no
impedeix dsser revisat pel corrector de proves, com s ara lanunci en
qesti, destinat segurament a figurar dies seguits en el diari.
De les faltes de sintaxi, no en diguem res, puix que les dues que cont
lanunci sn faltes que cometen a bastament la majoria dels nostres escriptors: un en en lloc de a davant un infinitiu complement i un que conjunci
precedit de la preposici a.
F 1-5 LP (5 ii 1924), 8
N 1-5 Anunci de Sanibel (comprimits al bay-rhum per regenerar els cabells).
558
518
13 ii 1924
Al Sr. E. C.
El substantiu abstracte corresponent a un adjectiu pot derivar-se daquest
mitjanant laddici de diferents sufixos: esa, or, dat o tat, etc. (Exemples:
riquesa, de ric; blancor, de blanc; crueltat, de cruel). En les llenges romniques els sufixos que serveixen per a formar substantius derivats dadjectius
sn (amb les variants fniques degudes a llur evoluci fontica divergent)
aproximadament els mateixos; aix, lespanyol posseeix eza o ez corresponent a esa, or corresponent a or, dad corresponent a dat o tat, etc. El mateix
sesdev amb els sufixos que serveixen per formar noms abstractes derivats
de verbs: tenim ment, ci, ada, etc., als quals corresponen els espanyols
miento, cin, ada, etc.; el catal i lespanyol posseeixen, lun i laltre, noms
trets de verbs sense lauxili de cap sufix.
Per entre els substantius abstractes de dues llenges germanes, com el
catal i lespanyol, o el catal i el francs, no solament constatem les diferncies fniques degudes a levoluci diferent que en cadascuna delles han
sofert els sons llatins: les llenges romniques no coincideixen en ls de
llurs sufixos de derivaci; aix, per exemple, mentre lespanyol de ligero treu
ligereza, el francs de lger treu lgret (on trobem, no el sufix esse, corresponent a eza, sin el sufix t corresponent a dad). Doncs b, en ls dels seus
mitjans de derivaci, el catal ha sofert tamb una pertorbaci deguda a la
influncia castellana. Els derivats catalans que no tenen llurs corresponents
exactes en espanyol, han anat caient en desuetud o, com durada, reculen evidentment davant el derivat ms acostat per sa forma al derivat espanyol; i,
en canvi, el catal presenta avui mots derivats que no sn deguts sin a una
imitaci de lespanyol, arribant fins a admetre postverbals en o, tal com
abono, pago, cobro, etc. I ocorre el cas curis que els derivats en ment amb
qu cal reemplaar aquests postverbals en o, evidentment inadmissibles,
sn acceptats per alguns no sense certa repugnncia.
Anlogament, molts prefereixen a un assegurana, derivat ben fet dassegurar, un segur (que pronuncien amb r final), que no s sin, treta la o
final, el seguro de la llengua parlada, manllevat per aquesta a lespanyol. El
fet que lespanyol prefereixi en aquest cas ladjectiu substantivat a un derivat del verb corresponent, fa que el catal senti repugncia a fer s dun
derivat verbal, assegurana, com fan el francs, litali o langls (assurance,
assicurazione).
10
15
20
25
30
559

V 4 adjectius] adjectius, B || 6 lespanyol] el castell B || 8 per] per a B || 9 espanyols] castellans B ||
10, 13, 16 lespanyol] el castell B || 21, 22 espanyol] castell B || 24 de lespanyol] del castell B ||
30 a lespanyol] al castell B || 31 lespanyol] el castell B
519
15 ii 1924
10
15
20
Com diu molt b un dels meus lectors en assenyalar-me algunes faltes en

qu incorren freqentment alguns escriptors actuals, res no hi ha tan perills com el maneig de mots dels quals no havem hagut coneixena sin per
les nostres lectures. Tothom, abans demprar un mot estrany al seu parlar
familiar, hauria dinformar-se ben b de la seva significaci real, no acontentant-se amb la idea que se nhagi pogut formar per la lectura dun parell
de passatges en qu ha trobat usat aquell mot. Sense comptar que, si aquests
passatges sn dun autor modern, el mot pot ja trobar-shi emprat amb una
significaci falsa.
La interpretaci equivocada dun passatge en qu figura el mot fretura,
pot haver fet creure a alg que aquest mot vol dir afany, i aix ha bastat perqu, sense cercar de comprovar si realment vol dir afany, shagi posat a usarlo amb aquesta significaci. Abellir, aparentment un derivat de bell, ser
usat per un altre com a sinnim de embellir. La semblana de encal i alcance, far que un tercer tradueixi alcance per encal, oblidant la veritable significaci de encalar (empaitar), don aquell nom s derivat.
I ls de mots que no ens sn prou coneguts dna lloc tamb a construccions errnies, i avui no s rar de trobar construccions com blasmar dalguna cosa (blasmar-ne) en lloc de blasmar alguna cosa (blasmar-la), o tal
cosa labelleix en lloc de tal cosa li abelleix.
E B 304
520
19 ii 1924
Un altre exemple dels efectes deplorables de fer correspondre exactament

un mot catal a cada mot espanyol.
Amb arranjament a la llei..., traduint Con arreglo a la ley...
Certament, el mot catal que, en general, correspon a arreglo s arran-
560
jament; per aix no vol dir, naturalment, que cada vegada que trobem usat
en espanyol el mot arreglo, el puguem traduir per arranjament.
No creiem que a ning, espontniament, se li ocorregus dexpressar la
idea que enclouen els mots con arreglo a mitjanant la locuci amb arranjament a. Per un individu posat a traduir a corre-cuita de lespanyol si li
diuen que a arreglo correspon arranjament, acostumat a emprar aquest mot
cada cop que en un original espanyol troba arreglo, traduir fatalment la
locuci con arreglo a per la locuci amb arranjament a. I aix fent en aquest
cas i en tots els casos anlegs, sarribar a una identificaci de lxic entre el
catal i lespanyol, els mots dambdues llenges no diferenciant-se sin en
llur part material, cada mot espanyol tenint el seu corresponent exacte en la
nostra llengua.
Quant a la locuci en qesti, podia molt b traduir-se sense necessitat
de recrrer al mot arranjament per la locuci conformement a: Aix ha
estat decidit conformement a la llei... (Cp., en francs: Cela a t dcid
conformment la loi...)
10
15
20
E B 616
V 2, 6 espanyol] castell B || 9 de lespanyol] del castell, B || 11 espanyol] om. B || 14 lespanyol] el
castell B || 15 espanyol] castell B
521
20 ii 1924
Dara endavant s una locuci ben viva, que diem a cada moment, que cap
catal no ignora. Sn igualment usuals les locucions emparentades amb
aquesta, que en difereixen tan solament per la indicaci del moment inicial
(avui, aquell dia, etc., en lloc de ara): davui endavant, daquell dia endavant,
etc. Per tot passa, quan un dels nostres traductors es troba davant un en lo
sucesivo, com si totes aquelles locucions no existissin, i no se li ocorre altra
cosa sin de canviar larticle neutre lo en larticle mascul el, convertint
aquella locuci castellana en un horrible en el successiu.
Quan comprendran els nostres traductors que no s mot a mot que cal
traduir una llengua estrangera? Quan comprendran que un mateix mot ha
de traduir-se sovint diferentment no sols segons les diferents accepcions en
qu es troba usat, sin segons les diferents frases de qu forma part? Les frases fetes duna llengua rares vegades coincideixen amb les duna altra llengua; i un escrit que no cont sin mots perfectament catalans, pot estar
encara, si s traducci literal del castell, escrit en un catal detestable.
10
15
561
E B 614
V 10 llengua estrangera] altra llengua B
522
21 ii 1924
10
... he guanyat la convicci de que per a que el progrs poss arrels...

Heus ac un exemple de com el nostre bilingisme ens porta a una
identificaci sintctica amb el castell; la s la, conviccin s convicci, de s
de, que s que, para s per a, que s que, el s el, progreso s progrs; doncs,
la conviccin de que para que el progreso ser la convicci de que per a que
el progrs. Lnic avanament ac operat des dels primers temps de la renaixena s descriure per a en lloc de pera, o s, datrevir-nos a descompondre en dos mots (per a) all que lespanyol expressa en un sol mot (para).
En un catal alliberat de la influncia castellana, la frase en qesti
faria: la convicci que perqu el progrs. Per lescriptor bilinge, emportat
per la construcci castellana, ha oblidat (potser ho ignora, encara) que en
catal la conjunci que no admet lanteposici de la preposici de i que la
conjunci perqu s no solament causal (equivalent a porque), sin final
(equivalent a para que).
523
24 ii 1924
10
562
Al senyor A. Ll., que ens tramet un anunci on, entre altres faltes greus, hi ha
un nos que vol dir no us.
Des que, no fa gaire, assenyalvem les faltes dortografia dun parell danuncis dun diari barcelon, rebem tots els dies cartes on, tretes danuncis,
es registren tota mena de grafies errnies, algunes delles, com el nos citat,
realment inconcebibles.
Per, qu shi far? El mal, sembla, s, ara com ara, irremeiable. Us queixeu del catal de la secci telegrfica? Us diran que el personal que tradueix
els telegrames ho ha de fer en condicions que no permeten tenir gaire cura
de la secci gramatical i lxica. Us queixeu de les faltes dortografia de la secci danuncis? Llavors us diran que una gran part dels anuncis sn lliurats
compostos i estereotipats pels mateixos anunciants. I afegiran: no ens queixem; encara grcies que no ens els portin intraduts...
Es veu, doncs, que certes seccions dels nostres diaris estan condemnades per llarg temps a sortir com surten actualment, plenes de faltes, esperant que la gent que a la fi es decideix a escriure en catal, es decideixi a
estudiar-lo, o almenys a acceptar la correcci gramatical de llurs escrits. Aix
esperant, ens havem de resignar a trobar faltes com nos en els escrits dels
nostres anunciants.
15
N 3-4 Vegeu CF 516.
524
26 ii 1924
Ahir toprem amb una expressi que, a la primera lectura, no entengurem

pas. No lentengurem fins que vrem caure que un del que hi figurava era
la catalanitzaci dun de lo castell. Es tractava dun cas de lo darrera el qual
ladjectiu pot revestir la forma masculina o la femenina, puix que es refereix
a un substantiu: a pesar de habrsele avisado de lo crtica que era la situacin. El traductor daquesta frase havia tradut de lo crtica per del crtica,
i era aquest del crtica que no podem capir mentre no caigurem que del
era una traducci dun de lo.
I precisament aquest cas, en qu lo afecta, no exclusivament ladjectiu
segent, sin tota una frase, la traducci del lo no ofereix cap grossa dificultat. De lo crtica que era... s, en catal, de com era crtica.
Aquest del crtica s un nou exemple de com s perills de traduir aplicant les receptes simplssimes tan cares als nostres escriptors bilinges. Lo
pot traduir-se en la majoria dels casos per el o per o, per no sempre: hi ha
casos en qu o no s possible i s el (lo bueno); hi ha casos en qu no sn
possibles ni o ni el (de lo crtica que).
10
15
E B 198
525
27 ii 1924
s sabut que el catal posseeix, com el francs, numerals ordinals de formaci popular; o s, posseeix un sufix, que s el sufix , mitjanant el qual
deriva de cada cardinal lordinal corresponent, com fa el francs mitjanant
el seu sufix ime. Lespanyol, al contrari, mancat de sufix corresponent, per
563
10
15
20
expressar els ordinals ha hagut de manllevar-los al llat: a cinqu, sis, set,

onz, vint, etc. (derivats de cinc, sis, set, onze, vint, etc.), oposa quinto, sexto,
sptimo, undcimo, vigsimo, etc. (que no sn sin, castellanitzats en llur
desinncia, els mots llatins quintus, sextus, etc.). Com que, de fet, el catal
modern, tot posseint els ordinals populars cinqu, sis, set, etc., havia costum, per imitaci del castell, de reemplaar-los per quint, sext, sptim, etc.,
ha estat amb ra proposat de renunciar a aquests llatinismes, dels quals no
tenim cap necessitat, i de preferir-los cinqu, sis, set, etc.
Per aix no vol dir que el mot espanyol quinto shagi de traduir constantment per cinqu. Avui havem trobat en un diari barcelon quinta esencia tradut per cinquena essncia. No: aquella expressi castellana s lexpressi quinta essentia del baix llat; aquesta expressi, manllevada en bloc,
dna en espanyol quinta esencia, en francs (escrita en un sol mot) quintessence, i en catal quinta essncia. Com el francs, que tradueix quinto per
cinquime, no diu pas cinquime essence, sin quintessence, el catal, tot
emprant de preferncia cinqu a quint com a traducci de lordinal quinto,
no ha de dir per aix cinquena essncia, sin quinta essncia.
E B 442
V 4 Lespanyol] El castell B | per] per a B || 9 havia] tenia B || 13, 17 espanyol] castell B
526
29 ii 1924
15
Cortsment no ens sembla b, si el femen de ladjectiu corresponent s cortesa. Ara, sembla indiscutible que corts ha dsser considerat com un adjectiu de dues terminacions, aix com com. Doncs, ladverbi corresponent a
corts ha de revestir la forma cortesament, com el corresponent a com, la
forma comunament.
A poc a poc la llengua literria ha arribat a fixar la forma femenina en
aquells adjectius que, en el femen, vacillaven entre una forma idntica a la
masculina i una forma terminada en a distinta daquesta. La tendncia a
convertir els adjectius duna terminaci en adjectius de dues terminacions,
a la qual deu el catal modern les formes femenines dola, forta, trista, etc.,
produ aix mateix, ms en, formes com felia, prudenta, iguala, etc., que
no arribaren, per, a suplantar les formes feli, prudent, igual, etc. Desprs
duna poca en qu els escriptors eren afectats a diferenciar el femen del
mascul i escrivien habitualment eleganta, escumejanta, etc., vingu una
reacci, i en aquells adjectius que, en el femen presentaven una vacillaci,
564
10
acab adoptant-se per al femen la forma idntica a la masculina: felia, eleganta, evidenta, etc., foren definitivament reemplaats per feli, elegant, evident, etc. En alguns adjectius, per, era la forma en a la que havia dsser
preferida; tals eren corts i com. I dac que els adverbis corresponents a
aquests adjectius hagin dsser cortesament i comunament.
20
E B 76
V 8 en a] en a, B
527
1 iii 1924
Qualsevol mot espanyol, amb qu la seva forma no el denunci clarament

com a no catal, t avui totes les probabilitats desmunyir-se en el nostre
lxic, de passar sense dificultat com a perfectament catal. Acabem de trobar en un text catal el mot tracionar. Morfolgicament res no el denuncia
com un mot no catal, i t, encara, laparena dsser un derivat del substantiu traci; per el catal, que posseeix el verb trair, cap necessitat no
tenia de formar un verb derivat de traci; tracionar s, de fet, un manlleu
a lespanyol. Aquesta llengua, que no t el verb corresponent al nostre trair,
prolongament del llat vulgar tradire, per dir trair ha hagut de recrrer a formar un derivat del seu substantiu traicin; daqu el verb espanyol traicionar. Ni el francs, que posseeix trahir, ni litali, que posseeix tradire presenten un verb derivat que correspongui a lespanyol traicionar. s el catal
tan sols que, tot posseint trair, li esqueia dadoptar un tracionar absolutament superflu; no per cap altra ra sin perqu lespanyol diu traicionar.
10
E B 565
V 1 espanyol] castell B | qu] que B || 8 a lespanyol] al castell B || 9 per] per a B || 10 espanyol] castell B || 11 tradire] tradire, B || 12 a lespanyol] al castell B || 14 lespanyol] el castell B
528
4 iii 1924
Als seus pares, germans i dems parents, els donem el nostre ms sentit
condol...
No s per assenyalar el mot dems que transcrivim aquest passatge, tret
dun diari barcelon. En veritat, desprs del que sha dit sobre aquest mot, s
565
10
15
vergonys que encara aparegui amb tanta freqncia en les nostres publicacions, sobretot si es t en compte que la seva substituci no presenta cap
dificultat. Per nosaltres havem transcrit aquell passatge com un exemple
ms de la construcci tan freqent en el catal actual, la qual consisteix a
anteposar els complements al verb i a expressar-los desprs una segona
vegada mitjanant un pronom feble adjuntat al verb, sense que la inversi i
el pleonasme obeeixin a cap intenci demfasitzar la idea expressada per
aquells complements. Per qu no dir, planerament, Donem el nostre condol
als seus pares, germans i tots altres parents?
La freqncia amb qu ocorre aquella construcci en la prosa actual s
un dels defectes ms greus daquesta; i per aix insistim tant a combatre
tota inversi i tot pleonasme injustificats. Caldria que la gent sadons que
si la inversi i el pleonasme esdevenen normals, perden precisament tota
llur fora artstica, deixen dsser un mitj demfasitzaci, i les possibilitats
dexpressi de la llengua esdevenen enormement minvades.
529
5 iii 1924
20
Deia loriginal espanyol: Cuando se acepte la dimisin, les dir lo satisfecho

y lo reconocido que estoy a mis compaeros de Consejo... Hauria estat molt
demanar de pretendre que el traductor sadons de la falta de construcci
que enclou aquest passatge (estar satisfecho a mis compaeros) i hagus tractat desmenar-la. Per hom tindria dret a esperar que no caigus en lerror de
traduir lo satisfecho y lo reconocido que estoy per el satisfet i el reconegut que
estic. Sens dubte que, si, essent el subjecte femen, lespanyol hagus dit lo
satisfecha y lo reconocida que estoy, el traductor hauria dit, en catal, el satisfeta i el reconeguda que estic, adjunci absurda de larticle el a un adjectiu
femen de qu no manquen exemples en les publicacions catalanes. Ja digurem, en assenyalar fa poc un cas daquesta construcci, que quan darrera larticle lo lespanyol usa un adjectiu que es refereix a un substantiu o pronom
i s susceptible per tant de revestir la forma femenina, el lo sha de traduir
per com, posposant-se ladjectiu al verb: com estic de satisfet, etc.
Va sense dir que cuando se acepte la dimisin s tradut mot a mot per
quan saccepti la dimissi. I ac seria tamb demanar massa de pretendre
que el traductor girs el subjuntiu espanyol (acepte) pel futur catal (acceptar), que en aquest cas s indubtablement preferible al present de subjuntiu (accepti): quan sacceptar la dimissi. O, encara millor: quan la dimissi
ser acceptada...
566
10
15
F 5-7 LP (2 iii 1924), 3a

N 5-7 Quan saccepti la dimissi els dir el satisfet i el reconegut que estic als meus companys de
Consell, ep. Madrid. Dimisin del general Aguilera.
530
7 iii 1924
Llegim en la secci telegrfica dun diari, en un telegrama en qu es parla

duna assemblea destudiants: En ella hi prendran part..., traducci de En
ella tomarn parte....
En ella prendran part seria ja dolent; per fra explicable en una traducci mot a mot feta, com tothom sap, al mateix moment de compondre la
secci telegrfica. En ella hi prendran part s pitjor, i s imperdonable. Pitjor,
perqu, tot conservant-se el en ella defectus, el circumstancial ja expressat
per en ella, s expressat innecessriament una segona vegada per hi; imperdonable, perqu havent-se prets millorar la traducci literal recorrent al
mot hi, no sha caigut que amb aquest hi calia, no reforar, sin reemplaar
aquell en ella.
La traducci correcta de En ella tomarn parte, no s En ella prendran
part, ni, encara menys, En ella hi prendran part, sin, simplement, Hi prendran part.
10
F 1-3 LVC (5 iii 1924), ed. del m., 6a-b

N 1-3 La festa de lestudiant: A Madrid, a les onze del mat, tindr lloc lAssemblea general al
Teatre Reial. En ell[a] hi pendran [sic] part estudiants de totes les Facultats.
531
12 iii 1924
En el catal escrit dels nostres dies constatem una greu pertorbaci en ls

dels dos adverbis hi i ne. Podrem, en efecte, citar innombrables exemples
en qu en lloc de lun o laltre dels dos adverbis, trobem les perfrasis a qu
lespanyol, mancat de dos adverbis que corresponguin a hi i a ne, ha de
recrrer per traduir aquests dos adverbis catalans. Per tamb podrem citar
nombrosos exemples en qu, al contrari, apareixen usats indegudament hi i
ne, sense altra valor que la de mots falques. De manera que en ls daquests
dos adverbis, hom peca uns cops per defecte i altres cops per excs.
567
10
15
20
25
30
35
40
568
La possessi dels dos adverbis hi i ne ens permet dexpressar, mitjanant un curt pronom feble adjuntat al verb, una determinaci de lloc, com
fa el francs mitjanant els seus adverbis y i en. Lespanyol, en canvi, en les
frases corresponents, o b deixa dexpressar la determinaci (que resta
sobre-entesa), o b recorre a les perfrasis en l, en ella, etc., de l, de ella, etc.
Doncs b, no s rar que els catalans, en traduir de lespanyol i trobar-nos
amb una daquestes perfrasis, les tradum mot a mot, talment com si estigussim mancats daquells dos adverbis, i, el que s encara pitjor, sense que
sigui obstacle a lemprament daquelles perfrasis la repugnncia evident del
catal per ls del pronom ell amb referncia a una cosa i sobretot a un
indret. Cap catal, parlant, no diria, referint-se a un castell Quantes persones
viuen en ell? Per fcilment traduir Se observan en l per Sobserven en ell,
quan fra tant millor i ms catal de traduir Shi observen. Heus ac un dels
defectes que constatem avui en ls dels adverbis hi i ne: llur substituci per
en ell i dell, o s, la traducci mot a mot de les perfrasis a qu ha de recrrer lespanyol precisament perqu no posseeix els dos adverbis corresponents als nostres hi i ne o als francesos y i en.
Laltre defecte t per causa el costum tan ests i tan lamentable de posar
les determinacions circumstancials al comenament de la proposici, i llavors, quan ve el verb, adjuntar-hi hi o ne, com emfasitzant la determinaci
circumstancial. En lloc de dir Els lectors trobaran en el captol segent...,
hom diu de preferncia, no precisament En el captol segent els lectors trobaran..., amb una inversi sovint injustificada, sin En el captol segent els
lectors hi trobaran..., en qu una mateixa determinaci circumstancial es
troba expressada dues vegades, primer per la frase en el captol segent i
desprs per ladverbi hi. Addici de hi o ne que es practica tamb, i hi s
encara menys tolerable, en les proposicions de relatiu, com quan escrivim:
La platja, on no hi veureu cap barca...
Els dos defectes es troben acumulats, quan, comenant la proposici
espanyola a traduir, per un en l o un de l, aquestes perfrasis, que deurien
sser tradudes per hi o ne, sn tradudes per en ell o dell, i desprs ens deixem portar del costum dadjuntar al verb un hi o un ne sempre que el verb
va precedit duna determinaci circumstancial: En l tomaron parte s, en
bon catal, Hi prengueren part; per poques vegades el trobarem tradut
aix, sin: En ell hi prengueren part.
532
15 iii 1924
Hi ha en catal, tocant la grafia de larticle, un cas que no ha rebut encara

una soluci satisfactria. Ens referim al cas en qu larticle mascul va seguit
dun nom estranger, no catalanitzat, que comena en s seguida duna consonant, per exemple sleeping-car o spoliarium.
En el llenguatge parlat, aquests mots sn pronunciats amb es inicial
en lloc de s, i, naturalment, davant dells larticle pren la mateixa forma que
pren davant qualsevol mot comenat en vocal. Com diem unesclat, lesclat,
diem aix mateix uneslping, leslping.
Quan el llenguatge escrit adopta per al mot estranger una grafia dacord
amb aquella pronncia, com ho ha fet, per exemple, amb el mot angls
sport, lescriptura de les combinacions del dit mot amb larticle precedent no
ofereix cap dificultat: hom escriu un esport, lesport. Per quan el mot
estranger no s modificat en la seva grafia, perqu no s considerat encara
com un mot catal, sin com un mot completament estrany al nostre lxic,
llavors sorgeix una dificultat tocant la grafia de larticle mascul. s clar que
si escrivim un sleeping tot pronunciant uneslping (en quatre sllabes), sembla que, parallelament, haurem descriure lsleeping, tot pronunciant leslping (en tres sllabes). Per la gent defuig aquesta soluci que implica ls
de la forma l davant consonant; i llavors recorre a una de les dues solucions
segents, a nostre judici, evidentment menys bones que la soluci lsleeping:
el sleeping, en qu es dna a larticle la mateixa forma que davant un mot
comenat en consonant (prescindint de la pronncia eslping); i lo sleeping,
en qu es resol la representaci del so voclic intercalat recorrent arbitrriament a la forma dialectal lo.
10
15
20
533
16 iii 1924
Si un mot com sleeping convingussim a pronunciar-lo slping, llavors no hi

hauria dubte que larticle mascul, davant aquest mot comenat en consonant, hauria de revestir la forma el: el sleeping. Aquesta grafia suposaria una
pronncia elslping que concordaria amb les pronncies unslping, dosslpings, etc. Per no creiem que ning cregui en la bondat i dhuc en la possibilitat daquestes pronncies.
Ara b si pronunciem (i sembla que no podem pronunciar daltra
manera) eslping, leslping, uneslping, doseslpings, etc., i no volem canviar
569
10
15
20
25
30
la grafia del mot angls sleeping, com escriurem les combinacions leslping,
uneslping, etc.? Tothom conv a escriure un sleeping, dos spleeping, etc., on
la e intercalada resta inexpressada. Per qu, doncs, quan es tracta descriure la
combinaci de larticle definit i el mot sleeping, no adoptarem la mateixa
soluci? Aquesta ens repugna perqu implica la grafia lsleeping, i ens sembla absurd descriure larticle elidit no seguint una vocal o una h.
La cosa anmala en lsleeping s la mateixa que en un sleeping, o s,
descriure amb s inicial un mot que en rigor comena en s (eslping), i no
pas descriure l, que s la forma que pertoca donar a larticle davant un mot
que comena en vocal.
Tots convenim a emprar lletres mudes, que no representen so (per
exemple, la r de flor), per no a deixar un so inexpressat grficament. Ho
fem sense potser adonar-nos-en quan escrivim un sleeping; per ens repugna de fer-ho en lsleeping, en qu el fet descriure l ens fa adonar del desacord entre la pronncia eslping i la grafia sleeping. La nostra opini, per,
s que si acceptem per a sleeping la pronncia eslping, la millor manera, la
ms racional, descriure la combinaci de larticle i sleeping s lsleeping.
Voleu un cas semblant, en una altra llengua, duna grafia que deixa
dexpressar una vocal intercalada? En angls, quan la desinncia del cas possessiu (que s s) sadjunta a un mot acabat en s, una i apareix en la pronunciaci entre les dues s; per langls no per aix modifica la grafia de la
desinncia s: langls escriu duchesss tot pronunciant dchessis (en tres
sllabes).
534
18 iii 1924
10
570
La soluci que sembla tenir avui ms partidaris s lo sleeping. Aquesta grafia resol en certa manera la representaci de la vocal que pronunciem
davant la s; per solament en el cas dsser el mot precedent larticle mascul singular. La vocal intercalada no resta sense representaci en lo sleeping
(si b, tot essent una , s representada per una o); per resta inexpressada
en un sleeping, dos sleepings, els o los sleepings, etc. Lo sleeping resol imperfectament i incompletament el conflicte entre la pronncia eslping i la grafia sleeping; i s una soluci completament artificiosa, suggerida per litali,
on lo sleeping obeeix a una regla morfolgica italiana, del tot estranya a la
nostra llengua.
En canvi, lsleeping s la soluci ms natural mentre no convinguem a
mudar sleeping en eslping, per admetem com a nica possible la pronn-
cia eslping. La grafia lsleeping s equiparable llavors a la grafia l11. Ac no

s cap obstacle per a emprar l el fet de no escriures la o de onze, sobre la
qual recolza larticle elidit. 11 s llegit onze, i aix basta per a justificar la grafia l. Aix mateix, si convenim que sleeping ha de llegir-se eslping, larticle
davant seu ha dsser l.
15
535
21 iii 1924
Antiqela s un cas curis de corrupci dun mot manllevat a una altra llengua, si, com sembla, prov de lentejuela espanyol: aquest mot hauria sofert
el canvi del so extic j velar en k (Ex.: jefe: quefe; majo: maco), la segregaci
de la l inicial considerada com larticle i el canvi del grup ente pel grup ms
freqent anti. Lentejuela fra, aix, esdevingut lantiqela.
En tot cas, antiqela s un mot de qu hom prescindiria volenterosament. I el mot que millor podria reemplaar-lo sembla sser llustr, corresponent a litali lustrino.
E B 392
536
25 iii 1924
Duna traducci dun discurs castell:

Afegeix que mai aniran contra un funcionari per tal que tingui idees
determinades.
Sembla impossible que una persona que t per professi descriure, no
es preocupi de conixer exactament la valor dels mots, ni tan solament dels
mots gramaticals, com s ara una conjunci!
La traducci espanyola de la traducci catalana damunt transcrita, s:
Aade que nunca irn contra un funcionario para que tenga ideas determinadas. Per s evident que loriginal espanyol no devia dir para que, sin
porque. Porque ha estat, doncs, tradut per una conjunci catalana que significa para que.
Aix vol dir que el traductor catal desconeix la valor de la locuci conjuntiva per tal que. Per llavors, per qu lusa? Si no shagus embolicat a
emprar una locuci arcaica, la valor de la qual desconeix, i shagus acon-
10
571
15
tentat amb el perqu del llenguatge corrent, la traducci no hauria estat certament perfecta encara, per sempre millor que usant una locuci exclusivament final, com s per tal que.
(Vegeu, en qualsevol gramtica, la diferncia entre per tal que i per tal
com.)
537
26 iii 1924
30
Acaba daparixer la segona edici del Diccionari ortogrfic de lInstitut

dEstudis Catalans. Aquesta segona edici cont un cert nombre de modificacions, que en llur majoria no sn precisament de carcter ortogrfic. Com
es fa constar en el prleg, en un vocabulari que cont prop de quaranta mil
mots, sn solament una vintena els que apareixen modificats en llur ortografia, i encara en alguns dells el canvi de grafia no s sin lesmena dun
lapsus evident (com el de perifrie en perifria), o duna mera errada dimpremta (com el de conseqencia en conseqncia). Hom veu, doncs, com sn
infundats els retrets dels qui acusen lInstitut dintroduir incessantment
modificacions en la seva ortografia.
Cert s que alguns fan com un que, adonant-se, no hi ha encara mig
any, que lInstitut escrivia dansa i no dana, sexclamava: Ara cal escriure
dansa? Digueu que lInstitut ens sortir cada dia amb noves grafies! Ell no
sabia que el mot en qesti figurava ja escrit dansa en la primera edici del
Diccionari (apareguda el 1917) i que una de les normes ortogrfiques promulgades el 1912, proscrivint la en els mots dorigen altre que llat, ja establia implcitament la grafia dansa. No era, doncs, que lInstitut acabs de
promulgar el canvi de dana en dansa: era que ell aprenia en aquell
moment que el mot que ell escrivia dana i que creia que tothom, incls
lInstitut, escrivia dana, shavia descriure dansa!
Els canvis ortogrfics sn tan pocs, que si prescindim de canvis com el
de perifrie en perifria (esmena dun lapsus) o com el de conseqencia en
conseqncia (esmena duna errada dimpremta) i prescindim dels derivats,
els quals, naturalment, han dacordar llur ortografia a la nova ortografia del
primitiu, els dits canvis poden comptar-se amb els dits duna m: assud s
canviat en assut, aventatge en avantatge, chor en cor, fortut en fortuit, safaretx en safareig.
Totes les altres modificacions sn ms aviat morfolgiques, i sn certament en nombre molt petit. LInstitut nha dreat una llista que, segons diu
en el prleg, ser lliurada gratutament als possedors de la primera edici,
572
10
15
20
25
els quals podran aix continuar utilitzant-la, la dita llista permetent-los dincorporar-hi fcilment totes les modificacions fetes en la segona edici.
Potser no ser inoport que dediquem algunes daquestes converses a
donar a conixer i comentar les ms importants daquests modificacions.
538
28 iii 1924
En un llibre de poesies recentment publicat trobem el mot arenetes. En una

crtica daquest llibre, trobem el mateix mot sota la forma aurenetes.
Nosaltres preguntem a lautor del llibre i a lautor de la crtica, que
saben que la forma daquest mot generalment acceptada s oreneta: qu hi
guanya la llengua escrita que un mateix mot hi sigui acceptat sota tres formes distintes, que no representen sin variants de pronncia com les que
retrobem en centenars de mots catalans? Escriurem, per les mateixes raons,
ads genoll, ads ginoll, ads jonoll? O b, ads albercocs, ads aubercorcs,
ads abercocs?
B que saccepti oronell al costat doreneta; es tracta, en aquest cas, de
dos mots diferents, acceptables tots dos, i cadascun dels quals pot oferir en
cada cas avantatges sobre laltre. Per altra cosa s que la llengua literria
aculli totes les variants dialectals dun mateix mot.
No sabem de cap altra llengua literria que sentretingui a enriquir el
seu vocabulari donant-hi acolliment a les diferents formes que pugui revestir un mateix mot en els seus diferents dialectes.
E
V
F
N
10
15
B 420
4 qu] qu B || 7 Escriurem] Escriurem B || 12 altra] una altra B
1-2 Garcs (1924) i Sagarra (1924)
1 Al poema Can de comiat (Garcs 1924: 13-14), es llegeix el vers el crit de les arenetes.
A la ressenya de Sagarra, es llegeix i cada herba, cada estrella, cada gavina, cada vela i cada
aureneta del llibre dEn Garcs parlen al lector amb un llenguatge efusiu de confidncia. En la
segona ed. de Garcs (1924), apareguda pocs mesos desprs aquell mateix any, el ttol era escrit
ja amb la grafia correcta (lledoner), per hi subsistia la forma dialectal aqu impugnada per
Fabra: arenetes.
539
29 iii 1924
De la llista de les modificacions que cal fer en la primera edici del

Diccionari ortogrfic de lInstitut, perqu pugui prestar exactament els
573
10
15
mateixos serveis que la segona, que ara acaba de publicar-se (llista que, com
digurem, ser lliurada gratutament als possedors de la primera edici que
la demanaran a la Secci filolgica o a qualsevol llibreria on el Diccionari
est de venda).
Suprimiu abadenc i afegiu abadal (pgina 77). Els diccionaris catalans donen abadenc (que figura en la primera edici) com a traducci del
mot espanyol abadengo. Com el catal posseeix des dantic, amb la significaci dabadengo, el mot abadal (per exemple, en terres abadals, camp abadal) havem cregut que era convenient que, en el Diccionari, figurs aquest
mot de preferncia a abadenc, que perillava deliminar-lo.
Suprimiu abatanar (pg. 77) i afegiu batanar (pg. 117). El Diccionari
ortogrfic acollia abatanar, que figura en els diccionaris catalans com a traducci de abatanar espanyol. Per constatat el fet que, en catal, els que
usen aquest mot li donen la forma batanar, no hi havia dubte que calia preferir batanar a abatanar, i per aix ha estat suprimit aquell i afegit aquest
en la segona edici del Diccionari.
540
30 iii 1924
(Continuaci)
10
574
Afegiu abrill, abrillar, preferibles a abrull, abrullar (pg. 78).

Afegiu acrobatisme, preferible a acrobcia, suprimit en la segona edici (pg. 82). Com a abstracte de formaci catalana corresponent a acrbata s preferible acrobatisme (en angls acrobatism, en itali acrobatismo)
a acrobcia, que ms que un derivat catal de acrbata sembla sser una
imitaci del francs acrobatie (tret de acrobate com idiotie de idiot, idiote).
Afegiu adelitament, adelitar-se (pgina 82), ambds usats amplament
en catal antic.
Reemplaceu alberger i alcalitzar per albergener i alcalinitzar (pg. 89).
Alberge s un mot que pertany a la mateixa categoria que els mots marge,
freixe, ase, terme, home, etc., o s, un mot els derivats del qual presenten
una n davant el sufix de derivaci: com de freixe, freixeneda, de ase, asenada, etc., de alberge, albergener. I, com a derivat de ladjectiu alcal, s indubtablement ms correcte alcalinitzar que alcalitzar.
541
2 iv 1924
(Continuaci)
Algoritme s reemplaat per algorisme (pg. 90). El mot s originriament algorisme, tret de al-kouaresmi, sobrenom dun matemtic rab del segle ix. Una suposada connexi daquest mot amb el mot grec arithmos don
lloc a la formaci algorithme o algoritme. En concurrncia els dos mots algorisme i algoritme, sembla indiscutible que cal donar la preferncia al primer
sobre el segon, i, per tant, a algorsmic sobre algortmic.
A la tendncia plausible a evitar tant com es pugui les desinncies extiques obeeix el canvi de amnios en amni (pgina 94) i el de nodus en node
(pgina 320). Un canvi anleg s el de asci en asci (pg. 106). Notem ac labs que alguns fan del sufix , per imitaci dels derivats francesos en -ien i
-an: egipci, pers, etc., en lloc de egipci, persa, etc.
On diu anissar, anissat, anisset (pgina 96), ha de dir anisar (o anissar),
anisat (o anissat), aniset (o anisset); o s, aix com en la primera edici figuraven solament les formes amb ss, en la segona sadmeten, al costat daquestes i com a preferibles a elles, les formes amb s (ms dacord amb les
pronncies originries).
On diu antiapopltic, ha de dir antiapoplctic (pg. 97). Antiapopltic
era un lapsus, essent el primitiu apoplctic (pgina 100).
Suprimiu aparincia (pg. 99). El diptong ie en aquest mot el delata
com un manlleu fet a lespanyol: en llat, el mot s apparentia, que podria
acceptar-se sota la forma aparncia (per no aparincia) si ja no existia el
mot sota la forma popular aparena.
10
15
20
542
4 iv 1924
(Continuaci)
On diu assud, ha de dir assut (pgina 107). Assud s lrab aud, don prov
igualment azud espanyol. Per lexistncia dun derivat assuter ens ha de fer
decantar a favor de la grafia assut.
Suprimiu aterrissar, aterrissatge (pgina 108). L'existncia, en catal,
del verb aterrar, sinnim del francs atterrir, fa innecessria ladmissi de
aterrissar. (Ac conv notar que a aterrar espanyol significant causar
575
10
15
20
terror correspon, en catal, el verb aterrir). Ara, adms aterrar en el sentit

de tocar a terra un aparell volador, el mot corresponent en francs atterrissage (derivat regular de atterrir, com remplissage de remplir, etc.) ha dsser, naturalment, aterratge, no aterrissatge.
s suprimit atribular (pg. 109) sinnim de atribular espanyol (causar
tribulaci, turment moral), mot suspecte; i, en canvi, s afegit atribolar (Ex.:
No li diguis res ms, no latribolis), i el seu derivat atribolament.
Reemplaceu aventatge, aventatjar, aventatjs, aventatjosament per
avantatge, avantatjar, avantatjs, avantatjosament (pg. 111). Les raons que
mostren aquestes substitucions sn ja conegudes.
A la forma branilla, que figura en la primera edici (pg. 125), ha estat
preferida, en la segona edici, la forma barnilla (que cal, doncs, afegir a la
pg. 116). Aquesta s, en efecte, la forma usual del catal central, i s, daltra
banda, una contracci ms regular que no pas branilla, de barenilla, sortit per
dissimilaci de balenilla, que s, segurament, la forma originria (de balena).
543
5 iv 1924
(Continuaci)
Suprimiu bon m. (pg. 123). Lorigen, en francs, del substantiu corresponent bon s la frmula bon pour (o s, bo per a). El document que cont
aquesta frmula s, llavors, anomenat un bon: un bon de mille francs, les
bons du Trsor, i, per analogia, un bon de pain, un bon de viande. La millor
manera de traduir aquest bon sembla, doncs, sser bo i no bon. Per aix saconsella de suprimir el mot bon que figura en la primera edici com a traducci de bono espanyol.
544
6 iv 1924
576
(Pg. 137.) Afegiu carbon (o carboni). Per designar lelement qumic predominant en el carb, hom vacilla entre carboni i carbon. El Diccionari
Ortogrfic, en la primera edici, no admet sin carboni; en la segona, admet
ambdues formes. El mot catal carb era sortit evolutivament de carbonem;
si per fer-ne el nom dun element qumic, catalanitzvem ara carbonem
suprimint, al mateix temps que la desinncia llatina em, la n precedent, el
mot prendria la forma carb, que no ens conv, puix que carb ja designa
tota altra cosa que lelement qumic en qesti. Llavors, o b, recorrent a la
terminaci ium, catalanitzada, creem la forma carboni (anlogament al que
ha fet litali amb el seu carbonio); o b, conservant la n final, cosa que ja
fem en altres mots savis, creem la forma carbon. A quina daquestes dues
formes cal donar la preferncia? LInstitut no es decideix a favor de cap delles amb exclusi de laltra. Nosaltres, per, creiem preferible o, si ms no,
menys artificiosa carbon.
10
545
8 iv 1924
(Continuaci)
(Pgs. 138 i 139.) En la segona edici del Diccionari figura cart com a preferible a cartr, i cartrolina es troba reemplaat per cartolina. Es tracta de
dos mots de procedncia italiana, derivats, respectivament, de carta i crtola. Dient-se en la llengua parlada cartr i cart, s indubtable, com ens ha fet
remarcar alg, que la segona forma s preferible a la primera, que si no
havem encara gosat a bandejar en la segona edici s per la gran extensi
que tenen en la llengua parlada ella i els seus derivats (encartronar, etc.).
Quant a cartrolina, amb la r de cartr, no t aguant del moment que sadmet
cart.
(Pgs. 143, 161 i 162.) Al costat de les grafies chor, choral, chorejar i chorista sn admeses, com a preferibles cor, coral, corejar i corista. La conservaci, en chor, del dgraf grecollat ch no tenia altre objecte que establir una
distinci grfica entre aquest mot, traducci de coro, i el mot cor, traducci
de corazn. Vist, per, que la llengua posseeix molts parells de mots que es
troben en el cas de cor (= corazn) i cor (= coro) sense que mai shagi pensat
a distingir-los grficament i sense que llur identitat de forma ofereixi cap
gros inconvenient, no podia deixar-se de reconixer que la ra invocada per
conservar el dgraf grecollat ch en el mot cor (= coro) era ben feble per justificar ladopci, en un sol mot, duna transcripci que pugna amb les convencions ortogrfiques del catal. Per s ms i aix fu decidir la Secci
filolgica a proposar la substituci de la grafia chor per la grafia cor, i s
que aquella grafia, degut duna banda al seu allament en la llengua (chor en
front de clera, carcter, quirrgic, arquitecte, etc.) i daltra banda al fet docrrer en un mot que, en tant que reemplaa el vulgar coro, s un neologisme, ha provocat ja entre molta gent la pronncia txor. El bandejament de la
10
15
20
25
577
grafia chor allibera, aix, la llengua duna grafia que, a canvi dun avantatge
ms imaginari que real, ofereix un inconvenient altrament ms greu que el
que es tractava devitar.
546
11 iv 1924
(Continuaci)
10
15
20
En la segona edici figura com a forma nica per al femen de com, la forma comuna, mentre que en la primera edici sadmetia com al costat de
comuna (pg. 153).
On diu conclau, conclavi, ha de dir conclave (pg. 153).
Afegiu conhortar, conhortament (pg. 115) i consolar, consolable, consolador (pg. 175), preferibles a aconhortar, aconhortament, aconsolar, aconsolable, aconsolador.
En alguns mots en n, en qu aquests darrers anys sha manifestat una
tendncia a ometre la n final, shan acceptat, al costat de les formes amb n,
que sn les que figuraven exclusivament en la primera edici, les formes
sense n, deixant que ls es decideixi per luna o per laltra dambdues formes. Tals sn edredon (pg. 194), epicn (pg. 210), escaln (pg. 213), estragon (pg. 226), faeton (pg. 233), gibon (pg. 253), pantan (pg. 331), talisman (pg. 406). Doncs: on diu edredon, ha de dir edred o edredon; on diu
epicn, ha de dir epic o epicn, etc. Com ja notrem en una conversa anterior, bon substantiu ha dsser reemplaat per bo; en canvi orgue s reemplaat per rgan, llevat en laccepci dinstrument msic: lorgue de la catedral, tocar lorgue, per lrgan de loda, rgan del partit radical.
On diu espessejar (pg. 220), ha de dir especejar: el mot s un derivat
de pea.
N 15-17 Per bon / bo, vg. CF 307; per orgue / rgan, vg. CF 260.
578
547
12 iv 1924
(Continuaci)
Altres canvis a fer sn:
On diu fortut, fortutament (pgina 243), ha de dir fortuit, fortuitament.
Fortuit rima, aix, amb circuit, gratuit, fruit, etc.
On diu parenquima (pg. 333), ha de dir parnquima.
On diu perifrie (pg. 339), ha de dir perifria (s el mot llat peripheria).
On diu octgon i octogonal (pg. 323), ha de dir octagon i octagonal.
Aix mateix tetrgon (pg. 412), pentgon (pg. 338), hexgon (pg. 216),
heptgon (pg. 260), etc., han dsser reemplaats per tetragon, pentagon,
hexagon, heptagon, etc.
Al costat de farinx (pg. 234) i larinx (pg. 287), sadmeten faringe i
laringe.
La grafia safaretx (pg. 386), recolzada en lespanyol zafareche, ha dsser reemplaada per safareig, ja que aquest mot apareix constantment, en
lantic, escrit amb ig final (ordinriament, affareig).
Finalment, va sense dir que si preferim cor a chor, havem de reemplaar avantchor (pg. 111) per avantcor, i entrechor (pg. 208) per entrecor.
Aix mateix, reemplaat aventatge per avantatge, reemplaarem, en la pg.
175, desaventatge, desaventatjs, per desavantatge, desavantatjs; reemplaat branilla per barnilla, afegirem en la pgina 197 embarnillar i suprimirem
embranillar en la pgina 198; i, adms cart, on diu, en la pgina 201, encartronar, posarem encartonar (o encartronar).
10
15
20
548
16 iv 1924
(Continuaci)
Hi ha, en fi, en la llista completa de les esmenes a fer a la primera edici del
Diccionari ultra algunes correccions de meres errades dimpremta (com
conseqencia, reemplaat per conseqncia, amb accent grfic sobre la e
forta, com els restants mots en ncia) i dalguns lapsus evidents, dels quals
no cal fer esment ac, una esmena important que consisteix en ladmissi
del mot porfdia, equivalent al mot espanyol porfa, al costat de perfdia
corresponent a lespanyol perfidia i al francs perfidie.
Ladmissi de porfdia emmena el canvi de perfidiejar i perfidis en porfidiejar i porfidis. s, com frem notar en una conversa anterior, avantatjs
579
10
15
de reprendre el mot antic porfdia, que ens permet dexpressar mitjanant

dos mots diferents les dues significacions que modernament donvem al sol
mot perfdia.
Creiem haver esmentat en aquestes darreres converses totes les modificacions importants a fer a la primera edici del Diccionari. Els possedors
daquesta a qui interessar de tenir-ne la llista completa, saben, altrament,
que lInstitut ha publicat un full que cont aquesta llista, el qual s lliurat
gratutament a tothom que el demana.
N 9 Vegeu CF 510.
549
20 iv 1924
10
15
20
En un El lector diu era oposat al mot llustr, que nosaltres proposvem com
a substitut de antiqela, el mot lluentina, el qual, segons els comunicants,
tenia lavantatge dsser un mot en s i no un manlleu a litali. Llustr no s,
per, un mot inventat per nosaltres imitant litali lustrino: quan diem que
llustr correspon a lustrino, no volem dir aix, sin que els dos mots, catal
lun i itali laltre, es corresponen, com es corresponen, per exemple, mancament i mancamento. Llustr fou sentit per nosaltres a un catal no barcelon,
que, a la nostra pregunta sobre la significaci daquest mot, ens respongu
que ell deia llustrins del que nosaltres, barcelonins, diem antiqeles.
Tenim, aix, dos mots en s que tradueixen el mot espanyol lentejuela:
llustr, derivat de llustre, i lluentina, derivat de lluent. Ms tard, ens ha estat,
encara, comunicat per un mallorqu un altre mot equivalent a llustr i lluentina: un derivat, com aquest, de lluent: lluent.
Quin dels dos mots cal proposar als que encara diuen antiqela?
Potser convindria, primer que tot, saber lextensi actual de cadascun daquests mots (confessem que ignorem la de llustr, proposat per nosaltres).
La cosa interessant, per, s que podem prescindir de antiqela. Tots tres
mots semblen admissibles: a mesura que es vagi abandonant antiqela per
quin dels tres es decantar la majoria? Nosaltres, ara, potser ens decantarem
a favor de lluent.
E
V
F
N
580
B 393
1 B afegeix de La Publicitat desprs de El lector diu || 10 espanyol] castell B || 14 que] qui B
1-3 LP (28 iii 1924), 5.
1-3 El lector diu. Adreat nominalment A Pompeu Fabra per uns mercers en resposta a
CF 535.
550
24 iv 1924
Diferents vegades havem tingut ocasi de parlar del fenomen curis que
consisteix en la producci, sota la influncia espanyola, de formes ms dissemblants de les espanyoles que les formes genunament catalanes. Parallelament a dent en front de diente, pierde en front de perd, etc., ha estat possible de crear un ambent en front de ambiente (la forma correcta s ambient).
A un parallelisme semblant devem la ll de llingstic i la j de mallejable;
de manera que pot afirmar-se que la ll de llingstic i la j de mallejable, formes ms allunyades de les espanyoles corresponents que no pas lingstic
i malleable, sn precisament degudes a la influncia espanyola.
Una cosa anloga ocorre amb la supressi de la n final: el fet de correspondres pan i pa, camino i cam, etctera, ens empeny a suprimir la n final
en tots els mots savis corresponents a mots espanyols acabats en n o no. La
supressi de la n condueix generalment a les formes bones. Per, sempre?
Indubtablement hi ha casos en qu la supressi de la n ens portaria a ladmissi de formes menys bones que les formes amb n, com ambent s menys
bo que ambient, mallejable menys bo que malleable, llingstic menys bo
que lingstic.
10
15
E B 312
V 2 espanyola] forastera B || 3 espanyoles] forasteres B || 4, 4, 5 en front] enfront B || 8 espanyoles]
castellanes B || 9 espanyola] castellana B || 12 espanyols] castellans B
551
25 iv 1924
La repugnncia que alguns senten per una forma com carbon t la seva
explicaci en llur bilingisme: si no coneixien lespanyol, no trobarien res a
objectar a un mot que rima amb mn, segon, pregon, etc. Per ells saben que
a un mot espanyol acabat en no precedit dun vocal forta (pino, camino, sereno, oportuno, etc., etc.), correspon en catal un mot agut acabat en vocal (pi,
com, ser, oport, etctera), i llavors carbon, en front de lespanyol carbono, els sembla poc catal, un mot evidentment influenciat per carbono. Una
forma com carbon perilla llavors dsser reemplaada per carb, i la substituci es troba precisament facilitada pel fet dsser-nos familiars ambdues
llenges: habituats a oposar a la terminaci espanyola ono la terminaci
catalana , i havent ja fet, per analogia amb pino, pi, etc., substitucions com
10
581
15
la del castellanisme abandono per aband, no ens ha de costar gaire doposar a un carbono espanyol una forma carb. s, aix, al nostre bilingisme
que devem, no solament la repugnncia que ens pugui causar la n de carbon, sin encara la possibilitat de suprimir-la fcilment. Traguem lespanyol
de per mig, i desapareix tot motiu de repugnncia per la n de carbon, com
esdev molt ms difcil la supressi de qualsevol n final.
552
29 iv 1924
10
15
20
En la primera edici del Diccionari Ortogrfic eren admesos els mots batan
i abatanar. Havent-se, desprs, pogut constatar que la forma habitual del
verb derivat de batan s batanar i no abatanar, aquesta forma ha estat reemplaada per aquella en la segona edici del Diccionari. Ara, a propsit daquesta esmena, ens escriu un lector de La Publicitat, denunciant el mot
batan com un castellanisme, que, segons ell, pot evitar-se dient noc, aix com
el derivat batanar dient ennocar.
Diguem nosaltres que, ja a lhora de redactar-se el Diccionari Ortogrfic,
havem tingut els nostres dubtes sobre la bondat del mot batan, idntic a
lespanyol batn. Ms tard, per, en redactar-se la lletra B del Diccionari
General, ens decid a acceptar-lo, no solament el fet de lextensi del seu s
actual, sin el fet de la seva antiguitat dins la llengua, provada per una cita
antiga que ens havia estat comunicada per un collega. No gens menys, ens
semblaria b la substituci de batan per noc si ambds mots volen realment
dir el mateix. Sn, doncs, els tcnics els que han de decidir la qesti. Notem
tan sols ac, en oposici al que diu el nostre comunicant, que, en el Vocabulari Catal de les Indstries txtils de R. Pons, trobem batan com a nom
duna mquina, dun mecanisme i duna part de la mquina jacquard, i noc
com a nom del lloc o mol on, aprofitant la fora hidrulica, es dna moviment a un o ms batans.
E B 428
V 15 que] qui B
F 16-17 Vegeu Pons (no Pous, com apareixia per error a la CF) (1917).
582
553
1 v 1924
No creiem que hagi passat encara, per podria prou ben sser que, emparant-se en lautoritat del senyor Par, socorregus a alg de reemplaar el nostre verb derrotar per desconfitar. Segons el senyor Par, derrotar no seria catal; caldria, llavors, naturalment, trobar-li un substitut; i aquest, sempre
segons el senyor Par, no seria altre sin desconfitar.
Aviat s dit que un mot no s catal. Nosaltres, per, no gosarem pas a
dir que no s catal un mot com derrotar, que tot essent avui dun s general en catal, es troba ja usat a ledat mitjana, aix com el substantiu corresponent derrota: E lo dit jorn vench nova com los enemichs eren estats
derrotats per los nostres, e fou gran derrota en la qual foren presos lo fill del
comte de Prades... e molts daltres barons, cavallers e gentils hmens. (Doc.
de lany 1467.)
No coneixem, en canvi, desconfitar en el sentit de derrotar. En catal
antic trobem desconfir, no desconfitar: los crestians venceren e desconfiren
los turchs. Relacionat amb aquest verb, trobem aix mateix el substantiu
desconfita: Veurem si els podem posar en desconfita, e si ho fem serem
senyors del camp. s que daquest desconfita es deriva un verb desconfitar,
sinnim de desconfir com de defensa defensar, sinnim de defendre? En
aquest moment no recordem pas cap exemple dun tal verb.
En tot cas, desconfitar tindria linconvenient que un catal modern no
podria menys que relacionar-lo amb confitar; i de fet, la sola vegada que
nosaltres havem sentit a dir desconfitar, era referint-se a unes confitures
malmeses per la mullena (havien estat submergides una llarga estona en
laigua del mar).
10
15
20
E B 612
V 8 edat] Edat B || 17 s] s B || 18 desconfir] desconfir, B
F 9-11 Manual de novells ardits (1893: 483); cf. DAg iii, s. v. derrota || 14-15 DAg iii, s. v. desconfir
|| 16-17 d., s. v. desconfita
V1 16 podem] porem
N 1-5 Sobre la vida i lobra dAlfons Par, vg. Ribes i Amors (2003 i 2004).
554
4 v 1924
s plaent de constatar com s cada dia ms general entre els catalans linters per lobra de depuraci de la nostra llengua. A cada moment sorgeixen
583
10
15
20
25
nous collaboradors; i s, encara, una causa de satisfacci el to de llurs comunicacions quan han dexpressar llur disconformitat amb alguna de les solucions proposades per nosaltres o per aquest o aquell escriptor: cap dels que
ens escriuen fent-nos una objecci, no empra ja aquell to agressiu tan en
voga fins ara en les nostres discussions sobre qestions lingstiques.
Agafeu qualsevol de llurs comunicacions: hi trobareu modestament exposada la creena que tal o tal mot no s catal i la insinuaci del seu substitut; hi trobareu serenament exposada lopini que tal o tal soluci suara proposada no s la millor, sin tal altra; no hi constatareu mai cap petulncia,
cap desig de molestar als propugnadors de la soluci que ells combaten.
Llurs observacions, llurs suggeriments, no poden sin sser ben acollits pels
qui treballen assduament en lobra de depuraci de la nostra llengua.
Sempre disposats a rectificar les nostres opinions, res ens pot plaure ms
que la collaboraci dels ms entesos en cadascuna de les qestions que van
contnuament suscitant-se.
Dos bells exemples daquesta collaboraci tan desitjable sn les comunicacions que havem rebut aquests dies sobre els mots llustr i batan. Tot
just proposat per nosaltres el mot llustr per substituir el mot antiqela, som
assabentats de lexistncia dels mots lluentina i lluent, que potser sn, lun
o laltre, una millor soluci que la proposada per nosaltres; una esmena feta
en la segona edici del Diccionari Ortogrfic, motiva una comunicaci en
qu es suggereix la substituci del mot suspecte batan pel mot ben catal
noc, suggeriment que ve potser a remeiar un castellanisme que no sospitvem. Heus ac dues qestions que ara poden sser revisades comptant amb
nous elements de judici; a llur soluci definitiva hauran prestat una collaboraci preciosa aquests comunicants no moguts per altra cosa sin llur amor
a la llengua catalana.
N 19-22 Sobre el mot llustr, com a possible substitut del mot antiqela, vg. CF 535. En relaci amb
aquesta, a la sec. El lector diu, de LP (28 iii 1924), pg. 5, hi havia aparegut una carta adreada
al Sr. Pompeu Fabra signada per Uns mercers. || 23-26 Pel que fa al mot batan vg. CF 552.
555
9 v 1924
Fa temps que els dos mots apoiar i apoi han estat assenyalats com a castellanismes que cal evitar. Apoi ja s el resultat dun intent de descastellanitzaci: apoio, que era la forma que donvem abans al postverbal de apoiar,
era evidentment un castellanisme; per traient-ne la o final, li era llevat las-
584
pecte foraster, i per a molts aix ja era suficient perqu hom laccepts com
a bo, com realment bo fra si ho era apoiar.
Durant algun temps molts creien que un mot manllevat era acceptable
amb que li fossin llevats els trets morfolgics que el delataven com a no
catal. Apoiar i apoio podien sser ambds manllevats a lespanyol; per,
aix com apoiar, per la seva forma, podia passar com un mot catal (ja que
el catal posseeix nombrosos verbs acabats en iar precedit de vocal: acomboiar, esglaiar, remeiar, etc.), apoio al contrari era un mot manifestament
castell, al qual calia evidentment catalanitzar llevant-li la o final. Aix nasqu apoi, indubtablement millor que apoio, en tant que acceptvem el primitiu apoiar.
Per s que un mot deixa dsser un castellanisme pel fet de donar-li
una forma catalana? Avui ja no ens acontentem duna simple catalanitzaci
de forma: apoi, pla, empleu, sn considerats tan inacceptables com apoio,
plao, empleo. Es tracta, doncs, avui de trobar la manera devitar, no ja apoio,
sin apoi i apoiar. Per quins sn els mots amb qu ens cal substituir
aquests dos mots, que devem a la influncia de lespanyol? La dificultat est
que no hi ha en catal dos mots que equivalguin exactament a apoiar i apoi,
i que aquests han dsser per tant traduts diferentment segons els casos.
10
15
20
E B 395
V 3 postverbal] post-verbal LP (cf. Diccionari ortogrfic: postverbal) || 9 a lespanyol] al castell B ||
13 al] el B || 18 de] de la B || 21 de lespanyol] del castell B
556
10 v 1924
Apoyar, appuyer i appoggiare sn els prolongaments espanyol, francs i itali del mot llat popular appodiare. El prolongament catal daquest mot hauria hagut dsser apujar, i llavors el postverbal daquest verb, o s el mot
corresponent a lespanyol apoyo, al francs appui i a litali appoggio, hauria estat apuig. Per apujar i apuig, cas dhaver-se produt, semblen haver
desaparegut aviat de la llengua, cosa que, en veritat, no deixa de sorprendre
i que potser sexplica per la concurrncia de pujar. Com a conseqncia de
la prdua de apujar, el catal manca dun mot que correspongui exactament
a apoyar espanyol, appuyer francs i appoggiare itali.
La llengua moderna coneix els dos mots apoiar i apoio, segurament presos de lespanyol, com sembla sobretot provar-ho la forma del postverbal. (Si
apoiar fos antic, el seu postverbal hauria pres la forma apoi, com de esglaiar,
10
585
15
20
25
esglai, etc., i hom comprendria difcilment que, sota la influncia castellana,

tot conservant-se desmai i anlegs, apoi shagus canviat en apoio.) Apoio ha
estat bandejat, reemplaat per apoi; i avui tradum correntment apoyar i
apoyo per apoiar i apoi.
Hi ha encara partidaris de conservar aquests dos mots: els uns els
admetrien sense tractar de dissimular llur procedncia castellana, totes les
llenges presentant nombrosos mots manllevats a daltres llenges contempornies; daltres els admetrien com a possibles formes migsvies de appodiare i de appodium, com remeiar i remei ho sn de remediare i de remedium.
I tamb hi ha qui, dins de no voler renunciar a posseir un verb que
correspongui exactament a apoyar, sinclinaria a adoptar apujar i apuig, o
s, les formes que revestirien els prolongaments catalans de appodiare i
appodium si aquests mots haguessin persistit en catal com ho han fet en
espanyol, en francs i en itali.
E B 396
V 1 espanyol] castell B || 4 a lespanyol] al castell B || 9 espanyol] castell B || 11 de lespanyol] del
castell B || 20 migsvies] mig svies B || 26 catal] catal, B || 27 espanyol] castell B
557
15 v 1924
10
15
586
Apujar per apoiar no s acceptable mentre no es comprovi la seva existncia en el catal antic o en algun dels parlars actuals. No s, en efecte, lcit dagafar un mot llat i de sotmetrel artificiosament a totes les modificacions
que hauria experimentat si hagus persistit en la llengua transms oralment
de generaci a generaci. Daltra banda, apujar oferiria linconvenient de
confondres amb apujar compost de pujar (oposat a abaixar).
Per diuen alguns dels partidaris del manteniment de apoiar (que ja
t sobre apujar lavantatge dsser un mot existent) s una cosa permissible i que sha practicat en gran escala de manllevar un mot llat catalanitzant-lo lleugerament. Cal, per, tenir en compte de appodiare no s un mot
del llat clssic i que, dhuc suposant que ho fos, lomissi de la d seria una
cosa molt discutible, encara que es pogus invocar lanalogia amb remeiar
(de remediare).
Resta dacceptar apoiar com un manlleu fet a lespanyol. Totes les llenges modernes presenten nombrosos mots manllevats a daltres llenges. s
cert; per apoiar pertany a un ordre de castellanismes que havem convin-
gut a rebutjar. No s el mateix dacceptar un mot com s ara xutar, que un

mot com apoiar.
Avui la soluci del problema que planteja apoiar es cerca per un altre
costat: renunciant a tenir (reflex de appodiare) un mot que correspongui
exactament a apoyar, es tracta de trobar els mots catalans que, cadascun en
cada cas, expressen exactament o molt aproximadament la idea que solem
avui expressar amb el mot apoiar. El senyor Ruyra, en una comunicaci presentada a lInstitut, ha reunit un gran nombre de frases espanyoles on figura el mot apoyar i nha donat la traducci catalana sense recrrer a apoiar.
Llegint el notable treball del senyor Ruyra, hom es conven que, en la gran
majoria dels casos, podem perfectament prescindir del mot apoiar. Entre els
mots que tradueixen apoyar, hi ha descansar, estontolar, recolzar, recalcar,
emparar, ajudar...
Ens resta, ara, de veure en quins casos cadascun daquests mots pot traduir el mot espanyol apoyar, o, millor, pot reemplaar el castellanisme
apoiar.
20
25
30
E B 397
V 8-9 permissible] permissible, B || 9 escala] escala, B || 14 a lespanyol] al castell B || 19 es] se B ||
24 espanyoles] castellanes B || 31 espanyol] castell B
F 23-25 Ruyra (1949a)
N 23-25 Treball presentat davant la Secci Filolgica el 15 de febrer de 1923 (Segarra 2004: 258),
restat indit fins a la seva publicaci a Ruyra (1949a).
558
17 v 1924
En ls del mot apoiar podem distingir tres casos principals:

I. Apoiar, transitiu, significant per sostenir una cosa sobre una altra, en
una altra, contra una altra: Apoiar el colze a la taula (espanyol, Apoyar el
codo en la mesa; francs, Appuyer son coude sur la table).
II. Apoiar-se, reflexiu, significant sostenir-se, una cosa, sobre una altra,
en una altra, contra una altra: Apoiar-se en el bast (espanyol, Apoyarse en
el bastn; francs, Sappuyer sur sa canne).
III. Apoiar, transitiu, sostenir una cosa i, en sentit figurat, patrocinar,
ajudar, prestar suport: Apoiar una pretensi raonable (espanyol, Apoyar una
pretensin razonable; francs, Appuyer une prtention raisonnable).
10
E B 398
V 2 per] om. B || 3, 6, 9 espanyol] castell B
587
559
20 v 1924
10
15
20
Descansar. En la comunicaci del Sr. Ruyra el verb espanyol apoyar es troba

tradut en la majoria dels casos pel verb descansar.
Descansar s un compost de cansar, verb que el fet de mancar en itali
i en francs podria fer creure que el catal modern deu a la influncia castellana si no fos la seva presncia en el catal medieval: No s tan cansat
per la vellesa que a sostenir lo cansament haja mester bast. J. Esteve.
...que les gents, pus moguessen corrent..., que serien cansats en tal manera
que quan fossen a Mrcia... hi podrien pendre gran mal. Crnica del rei
Jaume. Cansar pot, aix, acceptar-se sense cap dificultat, i aix mateix el seu
compost descansar. Ambds verbs, daltra banda, sn dun s general.
Descansar t dues significacions capitals, dins cadascuna de les quals
pot sser usat transitivament i intransitivament.
I. Intr. sser posat quelcom en un estat en qu cessa de moures per fer
desaparixer la fatiga, reposar. Usat transitivament agafa el sentit figurat
dalleujar a alg en el treball, etc.
II. Tr. Fer sostenir quelcom sobre una cosa, en una cosa, etc. (Esp. descansar=apoyar; fr. appuyer.) Usat intransitivament, significa sostenir-se
quelcom sobre una cosa, en una cosa, etctera. (Esp. descansar=apoyarse, fr.
sappuyer.) Com es veu, aquest descansar, transitiu, s sinnim de apoiar I,
i, intransitiu, s sinnim de apoiar-se. Per aix com descansar pot substituir
sempre apoiar I, la substituci de apoiar-se per descansar no pot practicarse sempre, puix que en el cas de denotar el subjecte un sser animat, susceptible de fatiga, descansar s ja emprat en laccepci de reposar i el seu s
en el sentit de apoiar-se donaria evidentment lloc a frases equvoques.
E B 399
V 1 Descansar] om. B | Sr.] senyor B | Ruyra] LP diu, per error, Reyna | espanyol] castell B || 13
Intr.] Intransitiu B || 16 Tr.] Transitiu B | Esp.] cast. B || 18 Esp.] cast. B
F 5-6 DAg ii, s. v. cansament [Esteve (1489 [1998]: n3v)] || 7-8 Jaume I (1873: 438-439; [1991: 317318])
N 1-2 Vegeu CF 557 i CF 558.
560
21 v 1924
Diem en la conversa anterior que quan usem apoiar transitivament en el

sentit de fer sostenir una cosa sobre una altra, aquest apoiar pot sser reem-
588
plaat per descansar. Aix, Apoieu lescala a la paret, pot reemplaar-se per
Descanseu lescala a la paret, que vol dir exactament el mateix. Un barcelon, acostumat a emprar, en aquest cas, el verb apoiar i que potser no usa descansar sin com a sinnim de reposar, pot trobar estrany i dhuc creure artificis ls de descansar en el lloc de apoiar. Per no dubti que descansar en
el sentit esmentat s ben viu encara. Nosaltres ho hem pogut constatar en un
gran nombre de contrades i dhuc a Barcelona entre els treballadors que
precisament han dexpressar sovint la idea que molts ens havem acostumat
a denotar amb el mot adveneds apoiar.
Dos verbs, per, poden usar-se encara en el cas en qesti, recolzar i estontolar, per b que ambds tenen una extensi ms restreta que descansar,
o s no sempre el poden reemplaar, el primer implicant la idea dun apoi
secundari, el segon (segons el testimoniatge del senyor Ruyra), la dun apoi inter, poc estable.
10
15
E B 400
V 6 pot] per LP; B tamb fa aquesta correcci per donar sentit a la frase || 11 adveneds] intrs B;
adveneds no consta al Diccionari ortogrfic || 14 s] s, B
N 15-16 Vegeu les tres CF anteriors.
561
22 v 1924
Recolzar. Aquest verb s un derivat de colze. La significaci primitiva de

recolzar-se era indubtablement apoiar-se amb els colzes (Cp. el francs saccouder): la persona, ultra el suport que la priva de caure verticalment (la
terra, el sl...), descansa els colzes en un segon suport que li permet de mantenir-se en una inclinaci determinada sense caure. Per, per analogia, susa
recolzar encara que no siguin precisament els colzes la part del cos que descansa en el segon suport, i per aix recolzar pot referir-se dhuc a objectes,
com una escala, unes bigues, etctera: Recolzeu lescala a la paret. Em vaig
recolzar a la paret. Assegut al llit, recolzava el cap a la capalera.
Amb apoiar, fer sostenir s apoiar, transitiu (Apoieu lescala a la paret),
i sostenir-se s apoiar-se, reflexiu (Lescala sapoiava contra la paret). Amb
descansar, a apoiar correspon descansar transitiu (Descanseu lescala a la
paret), a apoiar-se correspon descansar intransitiu, no reflexiu (Lescala descansava contra la paret). Amb recolzar, a apoiar i a apoiar-se corresponen
recolzar i recolzar-se; per quan es tracta dun objecte, els corresponen recolzar transititu i recolzar intransitiu, no reflexiu. Exemple: La Maria es recolza
a la paret. Lescala recolzava contra la paret.
10
15
589
E B 401
V 1 Recolzar. Aquest verb] El verb recolzar B
562
24 v 1924
10
15
Recolzar denota descansar (fer sostenir o sostenir-se) dins determinades

condicions; per quan s emprat en sentit figurat, expressa la idea de sosteniment duna manera general, sense cap restricci, i s llavors potser el
millor substitut de apoiar. Exemple: Aquesta teoria recolza en les experincies realitzades per X.
En catal antic trobem ja nombrosos exemples daquest recolzar, que,
dacord amb la regla que donvem en la conversa anterior, apareix conjugat
pronominalment (recolzar-se) quan el sostingut s un sser animat.
Huy es lo jorn ques pert lo nostre ceptre, e del meu cap la triumphant
corona prostrada veig en terra; del nostre cor lo bra dret nos desfall, e lo
pilar en lo qual lo nostre stat segurament recolzava s derrocat per tu, fortuna adversa. Tirant lo Blanch.
...Lo carrech de nostres vassalls sobre la tua discreci vull que recolze;
los quals com a fills te acomane... Roi de Corella.
...la persona qui ha gran sperana que aix mateix haja grans mrits e
molts bns en qus puxa recolzar. Eiximenis.
E B 402
V 14 Roi] Rois B
F 9-12 Martorell (1873-1905: iv, 356; [2005: 1495]) || 13-14 Ros de Corella (1913: 60) || 15-16
Eiximenis (1495: 75v; [1981: i, 160])
V1 10 desfall] defall || 13 nostres] mos
N 13-14 Extret del cap. xxi de La histria de Josef de Ros de Corella.
563
27 v 1924
590
Des que publicrem la primera de les converses referents al mot apoiar,

diferents empordanesos ens han escrit fent-nos esment del verb estintolar
com un possible substitut daquell mot. Coneixem aquest verb, encara
que no pertany al nostre parlar, i sempre ens havia semblat que s un mot
que no pot pas substituir en tots els casos el nostre apoiar. Ens refermen en
aquesta creena els exemples mateixos adduts pels nostres comunicants
i sobretot el testimoniatge del senyor Ruyra, segons el qual estintolar

implicaria sempre la idea dinterinitat o feblesa en el sosteniment. Entre
els exemples de estintolar que figuren en el treball del senyor Ruyra,
assenyalem: Les bigues estan noms estintolades a la paret: podem
mudar-les de lloc sempre que vulguem. Aquell cairat t el cap podrit i
no sestintola a la paret ms que per un estellic. Lhan estintolat amb
quatre canyes.
Aquest darrer exemple ens dna el sentit primitiu de estintolar (fer sostenir amb estintols o puntals: Les branques baixaven massa i hi han posat
estintols).
Estintol i estintolar, en aquesta accepci, equivalen als mots estal i
estalonar, que trobem ja en catal antic: Ab tant lo comte fu cavar lo mur...
e puix fu-lo estalonar e fu-hi metre foch per los estalons a cremar.
Desclot.
En catal antic aquests mots apareixen tamb sota la forma estol i estolonar, que, el verb, t lavantatge de no confondres amb estalonar derivat de
tal. (Duia les sabates estalonades. El segon corredor arrib estalonant el primer.): E en les carreres de la ciutat pot casc en la frontera de son alberch
posar taules, estolons o pilars... Costums de Tortosa.
De la significaci posar puntals o estintols, estintolar passa a significar apoiar amb les restriccions de qu havem fet esment.
Notem que, aix com la llengua antiga vacilla entre estalonar i estolonar, la llengua actual vacilla entre estintolar i estontolar. El primer sembla
tenir una major rea geogrfica que el segon; per s curis de constatar
que aquells a qui aquests mots no sn familiars, es decanten ms aviat a
favor de estontolar, que els sona millor i els sembla ms viable que estintolar.
10
15
20
25
30
E B 403
F 18-19 DAg iii, s. v. estalonar [Desclot (1885: 88; [1949-1951: ii, 124])] || 24-25 d., s. v. estol [Oliver
(1881: 10)]
V1 18 comte] comte de Ampuries
N 7-9 Vegeu CF 557. Estintolar s altrament un dels mots inclosos per Ruyra a d. (1919a: 201) i
(1949b: 379).
564
29 v 1924
En tots els casos en qu, dins el treball del senyor Ruyra, apoyar es troba tradut per descansar, recolzar o estintolar, la traducci ens sembla perfecta: el
591
10
15
20
25
30
mot que substitueix apoiar vol dir exactament el mateix que aquest mot: fer
sostenir o sostenir-se en una cosa, sobre una cosa, contra una cosa. Per la
traducci de apoyar no pot satisfer-nos quan aquest mot apareix tradut per
emparar: a nosaltres aquest verb ens desperta la idea de protecci, no la de
suport o appui.
Emparar s un mot prou freqent en catal antic; per no sabem que
hi aparegui mai com a equivalent o sinnim de apoiar (acc. I i II: fer sostenir o sostenir-se). Una significaci de emparar freqent en catal antic s la
mateixa que t el verb francs semparer: prendre violentament possessi
dalguna cosa, apoderar-sen. (Lennemi sempara de la ville.) Exemple: Si
mester ser, vos empareu dels passos... Emparentada amb aquesta significaci, posseeix tamb la dembargar: E ms avant lo dit governador secrest e empar tots e sengles bns.
Per, al costat daquest emparar, el catal antic posseeix un emparar
(escrit tamb amparar) amb la significaci de protegir (equivalent per tant
a lespanyol amparar. Cp. el francs remparer). Ex.: E vs... nos emparats
ens ajudats. Ja no serien los juglars nils trobadors tan b acullits ni tan
emparats com sn. Cp. A que deuen fer per a guarda e emparana dels
castells. Emparar que ha perdurat fins als nostres dies: Du lempari.
Aquell turonet ens emparava del vent. Cp. Aquell mur ens servia dempara.
Cp., encara, el compost desemparar: Estic desemparat de tothom. (Ant.
dexam-lo la nuyt aix desemperat, et tota la nuyt no hi faeren sin tirar
algarrades.)
Tenint avui emparar aquesta significaci, en una proposici com
Havia caigut si no mhagus emparat de la taula, emparat de no ens pot
despertar, ens sembla, la mateixa idea exactament que apoiat a, encara que
la protecci que ens forneixi la taula sigui servint-nos aquesta de suport o
appui.
E B 404
V 18 lespanyol] el castell B || 27 Havia] Hauria B
F 12-13 DAg iii, s. v. emparar || 14-15 Fajarns (1900: 56) || 18-19 Llull (1906-1914 [1987-2000]: ii,
49) || 19-20 d. (1906-1914 [1987-2000]: iii, 98) || 20-21 DAg iii, s. v. emparana || 24-25 Jaume I
(1873: 210; [1991: 152])
V1 20-21 dels castells] dells ... (Castells, i) || 24 tirar] tirar les
N 1 Vegeu CF 557. || 14-15 Aquest extracte de Fajarns, del BSAL, i el de CF 568,4, tamb sn al
DCVB. A BSAL 9 hi ha lart. Diccionari de la llengua catalana. Lletra de convit dAntoni M.
Alcover, base del DCVB i que esmenta Fabra entre els qui donen suport al projecte (1901: 114).
|| 20-21 En el sintagma dels castells (on el DAg diu dells ... [Castells, i]), sha assimilat la cit.
i la seva font, que ja havia estat editada per Ramon dAbadal (1912-1913: 128).
592
565
5 vi 1924
Havem estudiat fins ara dos dels tres casos principals en qu usem el verb
apoiar. Havem vist la manera de substituir aquest mot en les frases del
tipus A apoia B sobre o contra C i les frases del tipus B sapoia sobre o contra C.
A apoia B sobre C, o s A (una persona) fa que B se sostingui sobre C.
En aquest cas, apoiar pot sempre sser reemplaat per descansar; solament,
per, en el cas particular, freqentssim, en qu, descansant B sobre el sl i
al mateix temps lateralment sobre C diem que A apoia B sobre o contra C,
apoiar s reemplaat per recolzar millor encara que per descansar.
B sapoia sobre C, o s B se sost en C. En aquest cas, els reemplaants
de apoiar-se sn tamb descansar i recolzar, aquest amb el mateix sentit restringit que en el cas anterior i prenent sols la forma reflexiva (recolzar-se)
quan B designa un sser animat. Per, en sentit figurat, recolzar pot reemplaar sempre descansar significant apoiar o apoiar-se. (Recolzar una teoria
en tals o tals experincies).
Resta ara examinar el cas indubtablement ms difcil: A apoia B (amb
indicaci o sense indicaci del mitj).
10
15
E B 405
V 16 examinar] a examinar B
566
12 vi 1924
Quan diem que B descansa, recolza o es recolza (o sestontola, sestalona,

etc.) en C, el subjecte de la proposici s el mot o grup de mots que designa la cosa sostinguda (B). Quan A (una persona) fa que B descansi, recolzi, etc., en C, llavors diem que A descansa, recolza, etc., B en C: la designaci de la cosa sostinguda (B), que en el primer cas era el subjecte de la
proposici, passa en el segon cas a sser el complement directe, i el subjecte s la designaci de la persona (A) que fa que aquella cosa (B) sigui
sostinguda. Per si, en enunciar el sosteniment de B en C, agafem com a
subjecte la designaci de la cosa (C) en la qual descansa o recolza la cosa
sostinguda (B), llavors direm que C suporta B: La volta (B) recolza en quatre pilars (C): Quatre pilars (C) suporten la volta (B). Si B descansa o recol-
10
593
15
20
25
30
za en C, C suporta B: C s un suport de B. Heus ac un suport equivalent

a appui o apoyo.
Ara b, sembla que aquest suport podria sser utilitzat per a eliminar
apoiar quan equival a donar un apoi a (donner un appui ). El francs empra
appuyer en frases com A appuie B (no , sur, contra, sin par). Ex.: Appuyer
une muraille (par des poutres). En aquest cas el catal no usa gaire apoiar,
sin aguantar o fer aguantar (amb bigues, puntals, etc.) o estontolar, estalonar, apuntalar, etc. Per en els sentits figurats daquest appuyer, s que
usem ordinriament apoiar, i precisament aquest apoiar s potser el ms
difcil de desarrelar: Apoiar una sentncia. Apoiar una pretensi. Apoiar una
proposici. Apoiar alg amb tota la nostra influncia. Gaireb sempre
podem expressar el mateix pensament que expressem amb aquestes sentncies, recorrent a altres verbs com confirmar, corroborar, sostenir, basar,
protegir, ajudar, patrocinar, secundar, etc.; per quan volem que la frase tingui exactament la mateixa fora que amb apoiar, potser la millor soluci
fra de recrrer a una locuci verbal a base del substantiu apoi (donar apoi
a, prestar apoi a, parlar en apoi de, etctera), en la qual, per, reemplacssim apoi per suport (ja que no ens s possible de reemplaar apoiar per
suportar, que voldria dir sofrir, tolerar); farem, aix, de suport el mateix s
que fan els anglesos de support en frases com to give support to, to speak in
support of, etc.
E B 406
V 12 Heus] Heus B || 14 Ara] Doncs B
567
15 vi 1924
10
594
Des que hom torna a emprar els mots cura i curar com a traducci dels mots
castellans cuidado i cuidar, havem pogut constatar alguns casos de descurar
reemplaant descuidar. Com ha nascut aquest descurar? Hom sha dit:
tenim en la llengua corrent cuidar i descuidar; si cuidar ha de canviar-se en
curar, descuidar deur haver de canviar-se en descurar. (Descurar no sembla
haver existit en catal antic; almenys no en coneixem cap exemple. Hom hi
troba, en canvi, un adjectiu descurat, derivat de cura, que no sembla, per,
equivaler exactament al descuidat actual: Era desobedient e maldient... e
desmembrant e descurat...)
Sha danar molt amb compte, quan restablim un mot arcaic, de no treuren derivats per analogia amb els derivats del mot castell que aquell ve a
remeiar: que lespanyol hagi tret de cuidar un descuidar, aix no vol dir que
el catal tingui o hagi de tenir, tret de curar (equivalent a cuidar), un descurar (equivalent a descuidar). Tenim altres mots que tradueixen descuidar:
negligir, oblidar i dhuc descuidar, amb el seu postverbal descuit.
Notem, daltra banda, que no sempre conv de traduir cuidar per curar;
sovint sn preferibles les perfrasis tenir cura de, tenir compte de, tenir
crrec de, etc.
15
E B 455
F 8-9 Boccaccio (1910: 372)
568
21 vi 1924
Creiem que hauria dassajar-se el restabliment, en la llengua literria, del

mot destret. Molts cops, llegint textos antics, havem pensat en aquest mot
com a apte a substituir, en molts casos, els mots apuro i aprieto. Deien els
antics: En temps de fam e de destret, Com siau ja en gran destret..., Se
ret la vila sense alguna fora o destret, sin voluntriament...
Destret s el prolongament de districtus, participi passat de distringere.
Dun districtia, derivat de districtus prov el dtresse francs, que tradueix
en molts casos, com el nostre destret antic, els mots espanyols apuro, aprieto (angustia, miseria, peligro extremo, etctera).
El catal no solament possea destret sin el verb destrnyer (distringere); destret substantiu podia, doncs, considerar-se com el participi, substantivat, daquest verb. Pertanyia aquest verb a una famlia de verbs alguns dels
quals han desaparegut i daltres han vist restret ls llur, reemplaats totalment o parcialment per verbs savis o forasters. El restabliment dells ens serviria per evitar, en molts casos, castellanismes com apretar i apremiar. Els
verbs a qu alludim sn estrnyer, restrnyer, constrnyer, destrnyer.
Destrnyer, en catal antic, t sovint el mateix sentit que el constrnyer
actual (dun s ms aviat escs): La cort destrengu lo pags a pagar los
diners, De necessitat s destret descriure-les. Per, restablert destret, potser no fra superflu de restablir tamb destrnyer en aquells casos en qu
no significava precisament forar, obligar (o s constrnyer), sin produir
un estat destretor, apuro, dtresse...: Al ter jorn ell fou molt fortament
destret per fam.
10
15
20
595
E B 457
V 7 districtus] districtus, B || 8 espanyols] castellans B || 10-11 distringere] de distringere B
|| 15 per] per a B
F 4 DAg iii, s. v. destret || 4 Damians (1901: 167) || 4-5 Carreras i Candi (1892 [1987]: 108-109) || 1819 Llull (1914 [2003]: 263; [2009: 325]) || 19 Boccaccio (1910: 9) || 22-23 Llull (1914 [2003]: 172;
[2009: 242])
V1 4 de1] de gran | siau] siam (cf. DCVB 4, s. v. destret) || 19 s] sn estat
569
24 vi 1924
10
15
20
25
Dacord amb el nostre amic J. V.: no comprenem lafecci que molts escriptors senten pel mot quelcom. Infinitament superior a quelcom s, sempre
que la naturalesa de la proposici no impedeix el seu s, el mot res, i en tot
altre cas s gaireb sempre preferible a quelcom la locuci pronominal alguna cosa, i dhuc qualque cosa. En ledat mitjana trobem quelcom usat rares
vegades; alguns escriptors, dels ms importants, semblen no haver-lo usat
mai.
La forma en qu apareix aquest mot en catal antic no s quelcom sin
queucom. Quelcom sembla, aix, sser un de tants mots en qu ha tingut lloc
una falsa regressi de la u a l, com malalt, galta, colze, etc. Recordem haver
trobat exemples de queucom en Eximenis i Jaume Roig, per no pas abundants.
Ara, que queucom, contra el que creu el Sr. J. V., es troba tamb usat com
adverbi. Recordem els versos de Jaume Roig (Spill o libre de les dones, V.
6649):
bes trobar
en qualque part,
mas luny e tart,
muller tal qual,
e cominal,
toleradora,
ordenadora,
queucom curosa,
en abundosa
casa fornida
... ...
E B 84
V 5 edat] Edat B || 11 Eximenis] Eiximenis B || 13 Sr.] senyor B || 14 libre] Libre B
F 16-25 Roig (1905: 114-115)
596
570
27 vi 1924
Al Sr. M. M.
Quin s el mot catal corresponent a lespanyol contienda? En catal antic
trobem contenda, per el mot de molt el ms usat s contesa (... si alg
mour baralla o haur contesa ab altre...).
Contesa s la forma femenina del participi del verb contendre (lo
segon vici s de guardar-se de contrastar e contendre ab altri). Aquest verb
caigu en desuetud, contribuint-hi segurament el fet que algunes de les
seves formes es confonen amb les corresponents del verb contenir (Mentre
quels dos se contenien, vengu lo canonge). Contendre es troba actualment
substitut per contendir. Contendre figura certament en tots els diccionaris
encara, per el verb que avui emprem per a traduir contender no s contendre sin contendir. Posseint el catal modern tendir, com a corresponent de
lespanyol tender, a contender ha pogut fcilment fer correspondre un contendir; contendir, que t lavantatge, sobre contendre, de no confondre cap
de les seves formes amb les corresponents del verb contenir.
Si no renunciem a tenir un verb que correspongui exactament a contender (el francs no el t; litali t contendere), a quin dels dos verbs contendre o contendir, donarem la preferncia? A menys que no els acceptssim tots (i llavors tindrem contendre i contendir, com tenim defendre i
defensar, trcer i torar, etc.), nosaltres ens inclinarem potser a favor de
contendre, malgrat els seus inconvenients, el qual aconsellarem, per, dusar moderadament.
10
15
20

V 1 Quin] Quin B | a lespanyol] al castell B || 11-12 de lespanyol] del castell B
F 2-3 DAg ii, s. v. contesa || 4-5 d., s. v. contendre i contrastar || 7-8 d., s. v. contendre
571
28 vi 1924
Als correctors de proves

En el Diccionari ortogrfic de lInstitut, per un oblit inexplicable, no figura
el mot pertot. Aix ha fet creure a molts que ladverbi de lloc corresponent
al francs partout havia descriures en dos mots (per tot); i lescriptor que
597
10
15
20
vol que el dit adverbi surti escrit pertot, en un mot, ha sovint de sostenir una
forta discussi amb el corrector de la impremta, el qual, amb el Diccionari
ortogrfic a la m, sost que el tal mot no existeix i que cal per tant escriure per tot, en dos mots. Que consultin els correctors la Gramtica de
lInstitut i veuran que, entre els adverbis de lloc, hi ha ladverbi pronominal
pertot. Seria, doncs, bo que en prenguessin nota i que, per no recaure en llur
error, lanotessin en llur exemplar del Diccionari ortogrfic.
Pertot s un mot ms del grup de sin, perqu, enlloc, alhora, etc., que
cal no confondre amb si no, per qu, en lloc, a lhora, etc. Quan per i tot se
succeeixen, cal escriurels generalment separats (Per tot el que mhas dit,
comprenc... T per tot ajut, el que li presta son germ); per quan valen per
ladverbi de lloc corresponent al francs partout o a langls everywhere, o
s quan signifiquen en totes bandes, llavors cal escriurels formant un sol
mot: He buscat pertot i no lhe trobat.
Cp.: Si no ve, no lhi podrem donar, per No vermell, sin blau. Per qu
plora?, per He obert les finestres perqu entrs un xic laire. Posa-ho en lloc
visible, per no lhe vist enlloc. Aquest rellotge no va a lhora, per Trist i alegre alhora.
V 1 el] la primera edici del B || 16 s] s, B | en] a B
F 7-9 Vegeu Fabra (1918: 102; [2009: 234])
572
1 vii 1924
Al senyor M. Q.
10
598
El verb assentir fa assent o assenteix?

Havem parlat en diferents ocasions dels verbs en ir que, com mentir i
presumir, vacillen entre la conjugaci dita pura (ment, presum) i la conjugaci dita incoativa (menteix, presumeix). En general, sn verbs abans purs en
qu tendeix a introduir-se linfix eix, com un dia sesdevingu amb cobrir,
llegir, oir, teixir, ferir, etc. (avui, a Barcelona, exclusivament cobreix, llegeix,
oeix, etc.; abans cobre, llig, tix, etc.): la mateixa tendncia a generalitzar ls
de eix que un dia fu desaparixer cobre, llig, ou, etc., davant cobreix, llegeix,
etc., fa dir avui ms o menys freqentment menteix en lloc de ment, escolleix en lloc de escull, etc. Per, al costat daquests verbs, nhi ha alguns, com
presumir, abans incoatius (presumeix), en qu la forma pura (presum) pot
considerar-se com a deguda a la influncia castellana (presume); i si en els

verbs com mentir, escollir, sembla haver-se de donar la preferncia a la
forma pura (ment, escull), en els verbs com presumir cal indubtablement
donar la preferncia a la forma incoactiva (presumeix). De manera que no
s certa la regla, algun cop formulada, segons la qual, en cas de vacillaci,
ens caldria donar sempre la preferncia a la forma pura sobre la forma incoativa.
Quant a assentir, nosaltres creiem assenteix preferible a assent. I no s
cap ra decisiva a favor de assent, el fet que assentir s un compost de sentir, que fa sent i no senteix. Un verb compost no ha de seguir necessriament
la conjugaci del verb simple corresponent. En totes les llenges trobarem
exemples de verbs compostos que no es conjuguen exactament com els simples corresponents: en francs tenim maudire, que fa maudissant, per b
que dire fa disant; mdire que fa mdisez, per b que dire fa dites.
15
20
25

V 1 fa] fa B || 3, 3-4 conjugaci] conjunci LP, per error; aquest error es reprodueix a B || 10-18
Per ... incoativa.] om. B || 22 conjugaci] conjunci LP, per error; corregit tamb a B || 25 mdisez], dites] a LP trobem, respectivament, mdissez i disez; el primer daquests errors s
esmenat en una nota al peu de la conversa segent, per el segon no; B restableix, com nosaltres, la forma adient tamb en aquest darrer cas
N 2-4 Vegeu CF 165, CF 196 i CF 266.
573
3 vii 1924
Sentir s un verb pur: sent. Aix mateix sn purs els seus composts consentir, ressentir, pressentir: consent, ressent, pressent. Per assentir i dissentir
fan assenteix i dissenteix.
De fet, en la llengua parlada (parlar de Barcelona), sentir fa exclusivament sent i els seus composts vacillen entre les formes pures i les formes
amb eix, com fan mentir o escollir. Per mentre que, en consentir, ressentir i
pressentir, les formes amb eix sn potser encara menys freqents que en
aquests dos verbs, en assentir i dissentir sn indubtablement de molt les
ms usades en el parlar de la majoria les niques usades, talment, que
ls, en el llenguatge parlat, de les formes pures en lloc de les habituals, formades amb linfix eix, dhuc podria en certs casos retre inintelligible la
frase.
Aix justifica que la llengua literria, que adopta la conjugaci de sentir
per a consentir, ressentir i pressentir, en qu encara sn ben vivents les for-
10
599
15
20
mes ms acostades a les del verb simple, estableixi, en canvi, per a assentir
i dissentir, la conjugaci incoativa, incloent aquests dos verbs en la categoria dels nombrosos verbs erudits en ir (aplaudir, reverir, excellir, reflectir,
fruir, etc.), els quals adopten tots lincrement eix en les formes de desinncia inaccentuada.
I, repetim-ho, no s cap argument decisiu a favor de assent i dissent la
consideraci que els verbs assentir i dissentir sn composts de sentir: quan
lassociaci entre simple i compost ss debilitada o extingida, no s rar de
veure en totes les llenges com la conjugaci del simple deixa de tenir una
influncia decisiva en la conjugaci del compost.
E B 148
V 4 sentir] mentre sentir B || 5 sent i] sent, B composts] compostos B || 6 mentre que,] aix
com B || 13 Aix] Aix B || 21 composts] compostos B
574
6 vii 1924
10
15
Es podria fer una llarga llista amb els mots que, malgrat haver estat denunciats com a castellanismes, continuen essent usats normalment en el catal
de les nostres publicacions: entregar, enterar, apoiar, alentar, averiguar, desempenyar, empenyar-se, carixer, favorixer, emplear, aquilatar, aclaraci,
abasteixedor, aconteixement, pla, etc., etc.
Quan hom agafa una publicaci qualsevol (llibre, revista, diari, etc.), ja
no es sorprn de trobar-hi alguns daquests mots, dels quals hom pot tmer
amb ra que no aconseguirem mai veure alliberada la nostra llengua, si
tenim esguard que la majoria dells fa ja llargs anys que han estat denunciats com a castellanismes.
Per si hom es resigna a ensopegar de tant en tant amb algun daquests
mots dhuc en treballs descriptors notables, hom no pot menys que indignar-se quan troba en la nostra premsa mots i formes que revelen un desconeixement absolut del catal com, per no citar sin un parell dexemples,
alem traduint alemn i relloc traduint repuesto!
Aix s, certament, intolerable.
E
V
F
N
600
B 310
7 es] se B || 8 veure] de veure B || 12 mots] mots, B
15 LP (4 vii 1924), 1e
15 Laterratge daviadors en territori alemany: Contestant les recents representacions [possiblement es tracta dun error per reclamacions] fetes per Alemanya respecte al cas daterratge
daeroplans en territori alem.
575
10 vii 1924
De tant en tant s bo daturar-se a examinar en quin grau sn aprofitades les

millores que incessantment van introduint-se en el catal literari. A jutjar
per les gasetilles i sobretot pels telegrames dels diaris catalans, ning no sospitaria que shagus realitzat en els ltims anys cap obra seriosa de depuraci i fixaci de la llengua.
Ara mateix, en una ressenya de les darreres operacions de lexrcit
espanyol al Marroc, constatvem una muni de faltes de catal formidables.
Entre altres, citem (deixant de banda innombrables girs i expressions que
traeixen tot seguit una traducci mot a mot de lespanyol, com proveda la
posici de Tazza, resten en ella tres companyies, a lempar daquests focs,
la qual portava set dies assetjada):
Sordena als soldats ataquin a la baioneta (aqu, com en lexemple
segent, manca un que).
Ha visitat lalt comissari per a demanar es concedeixi la llorejada a...
Nhi ha prou amb observar en qual escala han estat la major part de
les baixes.
Romput el crcol de les posicions.
Les ltimes notcies del sector de Uad Lau acusen confiana en lxit,
doncs lenemic sofr un cstig durssim.
Han estat ara objecte dasetge.
15 quilmetres de desfiladers plens dherbam.
10
15
20
F 9-10 LVC (8 vii 1924), ed. del v., 4e || 10 d., 4f || 11 LVC (8 vii 1924), ed. del m., 4a || 12 d., 6c ||
14 Ibd. || 15-16 LVC (8 vii 1924), ed. del v., 4d || 17 d., 4f || 18-19 LVC (8 vii 1924), ed. del m., 6c
|| 20 d., 4a || 21 Ibd.
V1 18 notcies del sector] notcies rebudes del sector || 21 desfiladers plens dherbam] desfiladers
coberts dherbam
N 9-10 Detalls de les operacions. || 11 Una nota oficiosa. || 12 Detalls de lanada a KobaDarsa: Per a resoldre definitivament la situaci, sordena als soldats ataquin a la baioneta. ||
14 La presidenta de la Creu Roja ha visitat lAlt Comissari per a demanar-li es concedeixi la llorejada de Sant Ferran als defensors de Koba-Darsa. || 15-16 Les operacions al Marroc. Una
nota oficiosa. Episodis dels setges de Koba-Darsa i Hoja: per a comprovar-ho, nhi ha prou
amb observar en qual escala i empleu han estat la major part de les baixes. || 17 Els combats
del Marroc. Detalls de les operacions: restant romput el cercol de les posicions. || 18-19 Els
combats del Marroc. El que se sap a Ceuta: confiana en lxit, doncs lenemic sofr. || 20-21
Els combats del Marroc. Una nota oficiosa: un cam de muntanyes de 15 quilmetres de desfiladers [...] objecte dasetge i atac.
601
576
13 vii 1924
10
15
20
25
Va a emprendres, dirigida per un grup destudiosos, la publicaci dels nostres clssics en condicions que els posaran a labast dun pblic molt ms
nombrs que no permetien les edicions fins ara aparegudes. Nosaltres no
havem de ponderar ac la utilitat de la coneixena dels nostres clssics sota
daltres punts de vista: ens interessa solament fer remarcar com la lectura
dels nostres autors medievals ha de contribuir a la difusi dels innombrables guanys que la llengua literria moderna deu al seu acostament a la llengua antiga. s sobretot al recobrament de mots, de girs i dexpressions del
catal medieval, que el catal davui deu la seva superioritat incontestable
sobre el parlar encongit i provinci que era el catal en iniciar-se la renaixena literria. La coneixena del catal antic ens ha perms de retrobar una
gran part del nostre lxic que havem perdut durant els llargs segles de decadncia literria, i sobretot ens ha fornit els mitjans de redrear la nostra sintaxi permetent-nos de reemplaar per construccions catalanes les innombrables construccions que la nostra llengua havia anat manllevant a la
llengua espanyola. Avui lestudis pot aprendre en gramtiques i en altres
obres didctiques gran part dels milloraments introduts en la llengua literria; per s evident que la millor manera que aquests arribin a la coneixena dun major nombre de catalans s mitjanant la lectura dels autors
antics don els gramtics i els escriptors han poat aquells milloraments. Per
aix ens havem de felicitar que un grup de persones competents hagi
emprs una edici popular dels nostres clssics.
I ens en havem de felicitar duna manera especial els que ens dediquem
a lensenyament del catal, els quals ens trobem avui amb grans dificultats
cada vegada que assenyalem als nostres alumnes lestudi de qualsevol autor
medieval. Trobar en un moment donat una vintena o una trentena dexemplars dun text antic, s avui una cosa ben difcil si no impossible. I aquest
greu inconvenient vindr a desaparixer amb la publicaci de Els nostres
clssics.
E B 609 ECL 81-82
V 8 al] el LP; B i ECL tamb fan aquesta esmena || 16 espanyola] castellana B || 19 catalans] catalans, ECL || 20 antics] antics, ECL || 22 popular] general B || 23 en havem] nhavem B | que] qui B
ECL || 28 de Els] dEls ECL || 28-29 nostres clssics] Nostres Clssics B
N 1-3 Fa ref. a lEditorial Barcino, fundada per Josep Maria de Casacuberta a primers destiu daquell any, i ms en concret alludeix a la collecci ENC, la comissi editora de la qual era integrada per Ramon dAls, Pere Bohigas, Llus Nicolau dOlwer, Maral Olivar i el mateix Josep
Maria de Casacuberta. Vegeu Santanach i Suol (2005).
602
577
15 vii 1924
Els editors de Els nostres clssics, tot respectant fidelment el catal dels
textos, hi adoptaran, per, lortografia moderna. Seria alterar el llenguatge,
que precisament es tracta de donar a conixer tal com era, que hom en
modernitzs el lxic, la morfologia o la sintaxi amb intenci de facilitar-ne
la lectura: els mots, les formes, els girs difcils, cal explicar-los, per mai
substituir-los, un dels objectes de la publicaci essent justament de difondre
la coneixena del catal medieval. Per el canvi duna lletra, laddici dun
accent o dun apstrof, qualsevol modificaci merament ortogrfica, aix s
que pot fer-se, ja que, tot facilitant-se la lectura dels textos, el llenguatge
resta essencialment el mateix, i cap importncia no t per a la generalitat
dels lectors moderns la coneixena de lortografia vacillant dels textos
antics.
s ms: la lectura de textos en qu els mots apareguessin sota grafies
vries i sovint diferents de les modernes, entrebancaria lacci benefactora
de la lectura en la difusi de lortografia: si s mitjanant la lectura del catal que la gent va fixant en la seva memria les grafies correctes, no conv en
cap manera posar a les seves mans textos en qu els mots no apareguin
escrits amb lortografia moderna.
10
15
N 1 Vegeu la n. a la CF anterior.
578
18 vii 1924
Davant lanunci duna edici popular dels nostres clssics, hi haur molts
que dubtaran del seu xit en la creena que un text medieval ha dsser inintelligible per a tots els qui no han fet un estudi especial del catal antic, que
sn la gran majoria dels lectors actuals. Aix fra, en efecte, si les diferncies que separen el catal antic del catal dara fossin comparables, per
exemple, a les que hi ha entre el francs medieval i el francs modern.
Aquestes sn tan grosses, que el francs medieval s per als francesos davui com una llengua estrangera, talment que cap francs no s capa dentendre un text medieval sense haver fet un estudi seris del francs antic.
Per en catal, les diferncies que separen la llengua antiga de la moderna
sn incomparablement menys nombroses i menys fortes; i basta que hom
aprengui unes quantes formes verbals i mots gramaticals caiguts en desue-
10
603
15
20
25
tud perqu, amb lauxili dun curt vocabulari, pugui entendre fcilment
qualsevol text medieval.
Qui per primera vegada agafa un text antic, potser, en trobar una grafia
medieval com hoyt per ot, hans per hans, noy per no hi, o una forma verbal
estranya al catal modern, com poch per pogu, hagra per haguera, o un mot
o expressi desapareguts de la llengua, com aontar, hanc, entr, hauer ops,
el deixar, descoratjat, creient que s incapa dentendrel. Per, si el text s
ortografiat a la moderna, com ho seran els de la collecci Els nostres clssics, i, abans demprendren la lectura, hom pot consultar, en una fulla que
acompanyar cada volum, la llista de les principals formes verbals i mots
gramaticals propis de la llengua antiga, el text se li far tot seguit entenedor,
puix que la sola dificultat amb qu topar, molt de tant en tant, ser la presncia dalgun mot desconegut. I per sortir al pas daquesta dificultat, cada
volum de Els nostres clssics portar adjunt un glossari dels mots difcils
que figurin en el text.
E B 610 ECL 83-84
V 1 duna ... clssics] de la iniciaci de la biblioteca Els Nostres Clssics B | popular] completa
ECL || 15-27 Qui ... text.] om. B || 18 hauer ops] haver, ops ECL || 20 ortografiat a la moderna] ben transcrit ECL || 20-21, 26 nostres clssics] Nostres Clssics ECL || 21-22 una ... volum] uns
fulls acompanyaran els primers volums ECL || 26 volum] text ECL | difcils] om. ECL || 27 figurin
en el text] hi figurin ECL
N 1 Vegeu la n. a la CF 576.
579
24 vii 1924
10
604
Per a provar el que diem en la conversa anterior ens bastar copiar un tros
del text del xiv, no certament dels ms fcils, un fragment de la crnica de
Jaume I.
El lector ha de tenir present (ho trobar en la fulla que acompanyar el
volum corresponent, si no ho sap ja per lectures anteriors) que la terminaci verbal ts equival a la terminaci u (doncs: cuidats s cuidau, fets s fu,
fssets s fsseu); que, en el perfet dindicatiu, a les terminacions modernes
rem, rem corresponen les terminacions antigues am, em (doncs: manam
s manrem; haguem s hagurem; i, essent dix el pretrit de dir, dixem s
digurem); que a les formes modernes hagu, vengu (vingu), etc., corresponen les antigues hac, venc, etc.; que dix s digu, pres s prengu, deja s
dega...
Heus ac ara el fragment en qesti:
E sobre a manam ensellar e trossar les atzembles; e la Regina presse a plorar, e dix que en mal punt era nada, que ella era vinguda aqu per
adobar a ns e a son genre, e ara ves que aix es partia tan mal. E ells anaren-sen e dixeren a lInfant que ns nos en volem anar e que manvem
ensellar. E quan ns haguem ensellat, venc-nos lo Maestre Ducles e don
Diego de Viscaia, e dixeren-nos: Rei s a per vs que vs vos arravatets
tan tost e tan fort? E ns dixem: No ha hom al mn que vosaltres no fssets eixir de mesura per o car fets totes les coses ab ergull, e cuidat-vos que
tot o que vs volets deja hom fer. E dixeren-ho a la Regina: Senyora, parlats ab vostre marit, e digats-li que no sireixe ni sarravate, que ns irem a
don Alfonso, e la cosa no es partir aix com ara se parteix. E la Regina pregns plorant que no ens cuitssem ni volgussem cavalgar, que ells irien ll
a don Alfonso, e que endrearien la cosa ab amor de ns e dell. E ns dixem
que, pus (puix) ella e ells nos en pregaven, que ho farem...
15
20
25
V 4 la fulla] la full LP; com que en la conversa 578, 21 diu clarament una fulla, i en la 600, 20, les
fulles, hem optat per corregir en aquest sentit
F 14-27 Jaume I (1873: 370; [1991: 267-268])
V1 16 ara] ara que
580
25 vii 1924
s elemental que lacusatiu plural del pronom de tercera persona s les, no

els. Parlant dunes cadires, no direm pas Els han comprades, sin Les han
comprades, com no direm pas Mels han comprades, sin Me les han comprades. Que el complement indirecte sigui, per, un hi reemplaant un li, i
llavors ja no s impossible que alg, poc fort en gramtica, no se li escapi
demprar els en lloc de les. Si diem Les han comprades i Me les han comprades, s clar que cal dir Les hi ha comprades i no pas Els hi han comprades; per el fet s que sovint trobem usat, en combinaci amb hi, els en lloc
de les. Solament que una tal incorrecci no hauria daparixer mai en lescrit. Per hi apareix encara; i hi apareix amb certa freqncia. Cosa que
prova fins a quin punt es desentenen de la gramtica dhuc els que tenen
per professi descriure per al pblic.
Exemples: ... ha hagut de sofrir moltes molsties, contrarietats i agrors
(Veus: Qui sn els qui els hi han ocasionat?)
Les molsties, les contrarietats, les agrors, no els hi ha ocasionat; les hi
ha ocasionades!
10
15
V 1 s evident que desprs de pronom manca femen
605
581
27 vii 1924
10
15
20
Ben conegut s perqu ha estat combatut mantes vegades, per cert no gaire
eficament el fet de trobar-se sovint reemplaada la conjunci que per un
qu accentuat en anteposar-se-li indegudament alguna de les preposicions
de, a o en. Ex.: Estava contenta de qu no lhaguessin vista entrar al teatre,
en lloc de Estava contenta que no lhaguessin vista entrar al teatre.
Per ara comena a donar-se amb certa freqncia un altre cas de substituci de que per qu, degut a lanteposici, tamb indeguda, de larticle a
aquella conjunci ...motivant el qu molts amics es traslladessin al domicili... Ac hi ha un verb transitiu (motivant), acompanyat del seu complement
directe (molts amics es traslladessin al domicili...) i basta a enllaar aquest
complement amb el verb la simple conjunci que: ...motivant que molts
amics, etc.
Tota construcci feta a base de canviar que en qu s, per aquest sol fet,
inadmissible. Ni, fent de subjecte, una proposici conjuntiva hauria, segons
nosaltres, de construir-se amb larticle: El que vs li digussiu aix lha molestat en gran manera. Sense article i comenant amb un que inaccentuat,
aquesta proposici resultaria indubtablement ms correcta.
Per, dhuc admetent-se lanteposici de larticle a la conjunci que,
caldria, ens sembla, no accentuar mai aquesta conjunci, no donant, aix,
al mot qu altres valors que el de pronom relatiu o el de pronom interrogatiu.
E B 289
582
30 vii 1924
Laltre dia, llegint un diari barcelon escrit en catal, desprs dun averiguar,
dun alentar i dun aquilatar, trobvem un maxacar, que suposrem que era,
amb una lleu falta dimpremta, un matxacar traducci dun machacar espanyol. Realment s ms gran del que ens pensvem el nombre de mots
espanyols dels quals els nostres periodistes semblen ignorar la traducci.
Que, en una traducci de lespanyol, passin sense traduir mots com averiguar, alentar i aquilatar s una cosa lamentable certament, per a la qual
estem ja acostumats: es tracta de mots habituals en la llengua parlada que
hom comprn que sesmunyin fcilment a la llengua escrita. Per el cas de
606
matxacar s ms greu: suposa ladmissi, sense examen, de qualsevol mot

espanyol del qual no sens acudi instantniament lequivalent catal. A
aquest pas, un dia trobarem desmenuar, un altre arrodillar-se, un altre assemejar... I el catal esdevindr, quan menys quant al seu lxic, un mer dialecte espanyol!
10
E B 311
V 4 espanyol] castell B || 5 espanyols] castellans B || 6 de lespanyol] del castell B || 11 espanyol]
foraster B || 13 quan menys] almenys B || 14 espanyol] castell B
583
31 vii 1924
Mostres del catal que la majoria dels nostres peridics serveixen al pblic
catal a honor i glria de la nostra estimada llengua:
...de la Comissi de lAtlntic, de la qual ns president.
...una muni dobrers als quals els hi prometia crescuts sous...
...un pat, al qual han estat autoritzats perqu hi assisteixin els caps i
oficials de lExrcit...
...al seu contrari, al qual li fu una ferida en la regi mamar.
...produren gran impressi en aquesta ciutat... en la qual provncia
posseeix mines...
...en tot el referent a la venda dalcohols...
Reial ordre aclarant lestablert al Reial Decret de...
A la mateixa hora que ocorria lanteriorment relatat...
...suniren per a derrotar el candidat ciervista, el qual valgu el triomf
al candidat C.
Pel mat davui...fou agredida...
Alguns altres pormenors que obren en poder del Jutjat...
...el gaban i el capell...
Lex-diputat... don J. C.... sortir un daquest dies cap a Frana... on es
proposa residir una curta temporada dedicat a llurs estudis.
10
15
F 3 LVC (30 vii 1924), ed. del m., 2a || 4 d., 4a || 5-6 d., 4c || 7 d., 4d || 8-9 d., 4a || 10 d., 2a || 11
Ibd. || 12 d., 2b || 13-14 d., 4a || 15 d., 4b || 16 d., 4e || 17 d., 4a || 18-19 d., 3b
V1 8-9 provncia] provincia
N 3 El contingut de la Gaseta. NOt de Buen: Una altra R[eial] O[rdre] disposant que ces[s]i NOt
de Buen en la representaci de lInstitut Espanyol de Geografia en el Comit Nacional de
Geodsia i Geofsica, i formi part daquest com a vocal representant de la Comissi de lAtlntic,
de la qual ns president. || 4 Lex-diputat Eduard Casanova. La seva actuaci a Terol: En
Casanovas mai es dedic a explotar-les; solament fu els treballs preliminars, collocant-hi una
607
muni dobrers, als quals els hi prometia crescuts sous, que desprs no els pagava. || 5-6 En
Primo de Rivera a Galcia. Al Ferrol. || 7 De Mlaga. Baralla a un Hospital. || 8-9 Lex-diputat
Eduard Casanova. La seva actuaci a Terol: les esquerres suniren per a derrotar el candidat
ciervista, el qual valgu el triomf al candidat Casanova. || 10 El contingut de la Gaseta. Els oficials de carrabiners: Pel mat davui, en fer el servei daiguada del blocau Amedris nm. 2, fou
agredida la seva protecci. || 11 El contingut de la Gaseta. Vacants i excedncies. || 12 Robatoris a Granada. Detinguts i sospitosos. || 13-14 Lex-diputat Eduard Casanova. La seva actuaci a Terol. || 15 La campanya del Marroc. Comunicat oficial. || 16 El robatori de nens a
Sando de Santa Mara. Un degenerat. || 17 Lex-diputat Eduard Casanova. La seva actuaci a
Terol: En entrar en el Casino donava cinc duros al que li recollia el gaban i el capell. || 18-19
Notes poltiques. El senyor Joan Casanovas.
584
5 viii 1924
10
15
20
25
608
s una cosa de no dir el b que farien els nostres diaris si apareguessin

escrits correctament, en un catal lliure de castellanismes, i de faltes de gramtica, i dinversions i pleonasmes inelegants. La difusi del bon catal est
a la m dels que confeccionen els nostres diaris. Per aix s tant de doldre
que certes seccions daquests apareguin constantment entacades de tota
mena de faltes: dortografia, de sintaxi, de lxic. La gran majoria dels seus
lectors, que no han aprs el catal a lescola, que no han tingut ocasi destudiar a fons la gramtica catalana i que solament per la lectura proden anar
depurant i enriquint llur lxic, quin profit trauran dempassar-se cada dia
unes quantes planes dun catal pitjor que el parlat, on els castellanismes
ms inversemblants alternen amb arcaismes mal usats, on sn acceptades
les incorreccions ms grolleres de la llengua vulgar, on a cada moment apareixen faltes de construcci com les notades en la conversa anterior, on ni
tan solament els mots apareixen sempre correctament ortografiats? Quan
un dia i un altre dia fem notar, en aquestes converses, com s deplorable el
catal dalgunes seccions dels nostres diaris, s perqu ens dol que la premsa diria, que tant de b podria fer per a la difusi del bon catal, contribueixi ms aviat a la perpetuaci i dhuc a la introducci duna muni de
grafies, formes, paraules i construccions defectuoses.
Per qu no es decideixen les nostres empreses editorials a tenir un
nombre suficient de bons revisadors doriginals? Ja sabem que en tenen;
per no en nombre suficient per a revisar tots els originals. I aix s indispensable; no basta que una gran part dun diari estigui correctament escrita: s tot el diari que ho ha destar! I tots sabem com es confeccionen certes
seccions dels nostres diaris. I tots sabem per qu no es confeccionen millor.
Per, davant el b que deixa de fer-se i el mal que positivament es fa donant
a llegir al pblic el catal deplorable en qu habitualment apareixen escrites

certes seccions dels nostres diaris, no haurem desperar de les empreses
editorials que es decidissin a fer qualsevol sacrifici per tal que no sorts una
sola ratlla que no hagus estat curosament revisada per un bon revisador
doriginals?
30
E B 607
V 2 castellanismes] forasterismes B || 3 est] s B || 4 que] qui B || 6 dels seus] de llurs B || 10 planes]
pgines B || 13 com ... anterior] om. B
585
8 viii 1924
Abans de posar-nos a comentar els passatges transcrits en la nostra penltima conversa trets dun sol nmero dun diari barcelon, copiarem un petit
fragment de la secci telegrfica dun altre diari, per tal que els nostres lectors es convencin que no sn pas injustes les apreciacions que, sobre el catal dels nostres diaris, fiem en la nostra darrera conversa:
Astries no pot sentir aquest temor: provncia o regi, sempre tindr
personalitat prpia. No nhi ha ve que, en realitat, pugui acomodr-se-li
(sic).
Algunes regions confundiren el regionalisme amb altre ideal ms perills, pel qual sha soslajat (!) un tant la qesti regional, abansposant (!) a
aquesta...
...compolsant lopini...
...per fer front a les seves perentries necessitats...
Al sortir de Galcia haig de consignar la meva gratitud immensa a
quants, en nombre daquesta terra...
...un individu que sel va condemnar... i del qual es dubtava de la capacitat mental...
10
15
F 6-17 LP (5 viii 1924), 5 e-f

N 6-17 Les cit. sn extretes de la informaci sobre El govern del directori militar, amb motiu del
viatge que el general Primo de Rivera havia fet per aquells dies a Galcia i a Astries, la darrera de les quals t a veure amb el report sobre el recent consell de ministres del directori.
609
586
9 viii 1924
10
15
20
25
...de la Comissi de lAtlntic, de la qual ns president.

...al seu contrari, al qual li fu una ferida...
Aquests passatges presenten tots tres la mateixa falta: ladjunci dun
pronom feble (n, els hi, li) al verb de loraci de relatiu, pronom feble innecessari, puix que lobjecte que designem amb ell ja s expressat pel pronom
relatiu. Ben construdes, les oracions de relatiu que figuren en els passatges
transcrits, haurien de fer:
Del qual s president
als quals prometia crescuts sous
al qual fu una ferida
Suposem una oraci com El mot catal A prov del mot llat B. Si, havent-se anteriorment esmentat el mot llat B, volem expressar el mateix
pensament que expressa aquella oraci, podem dir En prov el mot catal
A (1), on la frase nominal del mot llat B es troba reemplaada per un pronom: en.
Ara, si havent esmentat el mot llat B, volem enunciar que daquest mot
B prov el mot catal A i aix ho volem fer, no mitjanant una oraci independent, sin mitjanant una oraci subordinada que faci datribut de el
mot llat B, llavors direm El mot llat B, del qual prov el mot catal A... (2),
on la frase pronominal del qual fa el mateix ofici que el pronom en en loraci 1.
En 1, la frase nominal del mot llat B es troba reemplaada pel pronom
en; en 2, es troba reemplaada per la frase pronominal del qual; i s erroni
dexpressar una altra vegada, mitjanant el pronom en, la idea que ja s
expressada pel pronom relatiu del qual: El mot llat B, del qual en prov el
mot catal A.
587
13 viii 1924

Ac, sobre la falta dexpressar dues vegades el complement indirecte
una vegada mitjanant als quals i laltra vegada mitjanant els hi, hi ha
encara la falta demprar la combinaci els hi com a datiu del pronom ell: el
datiu de ell no s els hi, sin els. Als obrers, els eren promesos sous, no els hi
610
eren promesos sous. Per, havent designat els obrers mitjanant els quals, s
clar que, en el passatge transcrit, dhuc els fra incorrecte.
Un altre exemple duna oraci de relatiu mal construda s: ...un pat,
al qual han estat autoritzats perqu hi assisteixin els caps i oficials de
lExrcit...
Els caps i oficials de lExrcit han estat autoritzats a assistir a un pat
s expressada dues vegades en loraci de relatiu: una vegada per al qual i
laltra per hi. Aquest adverbi hi sobra. Bastaria, perqu loraci de relatiu
esdevingus correcta, mudar perqu hi assisteixin en a assistir.
10
588
14 viii 1924
...suniren per a derrotar el candidat ciervista, el qual valgu el triomf al

candidat C.
Com o que valgu el triomf al candidat C no fou segurament el cadidat ciervista sin el fet dunir-se per derrotar el candidat ciervista, el pronom
relatiu no es refereix al substantiu candidat, sin a tota loraci anterior;
doncs el relatiu adequat no ha dsser el qual (al qual pronom no pot menys
que atribuir-se com a antecedent el substantiu mascul, el candidat), sin la
qual cosa. El qual sexplica com a traducci dun lo cual, en qu al traductor
no se li ha acudit sin de canviar lo en el, sense advertir que revestint el qual
la mateixa forma que el relatiu mascul i havent-hi en loraci anterior un
substantiu mascul, el qual, gramaticalment, havia forosament datribuir-se
a aquest substantiu.
El qui tradueix lo cual per el qual, s natural que tradueixi para per per
a. Aix, en el pargraf transcrit, trobem un per a on hauria dhaver-hi un
per: suniren per derrotar... Cp.: Anam a Xtiva per veure la reyna.
Per aix sn menuderies comparat amb all dun ex-diputat... dedicat
a llurs estudis. Si sempre on llur s correcte ho s igualment seu, per, on
seu s correcte no sempre ho s llur, el qui no coneix la valor de llur faria b
de prescindir daquest possessiu, i aix no sexposaria a usar, amb la significaci de pertanyent a ell, un mot que significa exclusivament pertanyent a
ells o a elles. (Cp.: el francs leur.)
10
15
20
F 15 Jaume I (1873: 288; [1991: 209])

N 15 Xtiva, segurament per Burriana, com a CF 441,18 i a Fabra (1912: 157, 176; [2005: 623,
642]).
611
589
20 viii 1924
10
15
...a la mateixa hora que ocorria lanteriorment relatat...

...en tot el referent a la venda dalcohols...
Reial ordre aclarint lestablert en el Reial Decret...
Heus ac tres exemples duna construcci, avui freqent en el catal
escrit, filla duna traducci mot a mot duna construcci espanyola feta a
base de larticle neutre. Una frase com lo anteriormente relatado ha donat,
en catal, lo anteriorment relatat, i, amb el canvi de lo en l, lanteriorment
relatat, que no s pas ms catalana pel canvi de larticle neutre espanyol per
larticle mascul-neutre catal. No s solament la forma de larticle el que s
dolent en lo anteriorment relatat, sin tota la frase. Ho hem dit moltes vegades: leliminaci de larticle lo exigeix sovint alguna cosa ms que mudar lo
en el o en l. Quan, en fer una traducci de lespanyol, ens trobem amb una
frase com lesmentada, no ens havem de limitar a canviar lo en el o l: havem
de refer tota la construcci: todo lo referente a s tot el que es refereix a, o tot
o que..., o tot all que...; lo anteriormente relatado s el que, o o que, o aix
que acabem de relatar. Quant al tercer exemple, no recordem al que es referia el mot espanyol lo, per segurament podia sser reemplaat avantatjosament per un substantiu, com en molts altres casos en qu lespanyol empra
el seu article neutre.
E B 199
V 4 Heus] Heus B || 5 espanyola] castellana B || 8 espanyol] castell B || 12 de lespanyol] del castell B || 17 espanyol] castell B || 18 lespanyol] el castell B
590
23 viii 1924
Un dels contradictors del senyor Bulbena (que pretn que el relatiu que no
ha dsser mai usat en funci de subjecte) sembla, amb tot, reconixer que,
en efecte, qui s ms gramatical que no pas que. Per qu qui seria ms gramatical que no pas que? La gramtica no t res a veure amb la qesti suscitada ara pel senyor Bulbena, mentre aquesta no sigui resolta a favor de qui
o a favor de que.
El fet s que la llengua, en un estat anterior a lactual, possea, al costat
del relatiu que, que podia fer de subjecte i de complement directe, un qui
exclusivament usat com a subjecte i el qual els escriptors solien preferir a la
612
forma que quan el relatiu feia de subjecte. Ara que aix com el francs dun
estat anleg pass, reduint ls de que, a lestat actual, en qu aquesta forma
no susa sin com a complement directe i, com a subjecte, no susa sin la
forma qui el catal, al contrari, an reduint ls de la forma qui, i avui, en
el parlar central almenys, un sol relatiu feble, que, s usat com a subjecte i
com a complement directe, exactament com en espanyol i com... en itali.
Els millors escriptors actuals usen, com a subjecte, que; ning, parlant, no
pensa a substituir el que subjecte per qui. I davant aquest estat de coses,
quin sentit t de dir que aquesta forma s ms gramatical que no pas aquella?
Ara, si la totalitat o la gran majoria dels escriptors actuals, creient avantatjs per a la llengua que aquesta posses, com el francs, les dues formes
qui i que, es posessin arbitrriament a usar rigorosament qui com a subjecte i que exclusivament com a complement directe, i aquesta innovaci del
llenguatge escrit aconsegus penetrar en el parlar dun nombre considerable
de catalans, llavors i solament llavors podria venir el gramtic i establir una
regla gramatical que proscrivs ls de que com a subjecte, i llavors i solament llavors tindria un sentit aix de dir que qui s ms gramatical que no
pas que, o millor dit que, en funci de subjecte, qui s sols gramatical, i ls
de que constitueix una falta de gramtica.
10
15
20
25
E B 105
V 3 Per] Per B || 10 que aix] que, aix B | francs] francs, || 11 actual, en] actual en B || 12 directe i,] directe, i B | subjecte,] subjecte B || 13 qui] qui, B || 24 penetrar] de penetrar B
F 1-6 Bulbena-Tosell (1924a); Valls (1924); Bulbena-Tosell (1924b); [Rovira i Virgili] (1924a)
N 1-6 Antoni Bulbena-Tosell (1924a) es manifestava a favor de ls del qui i en contra del que, tot
adduint lautoritat dun ex. de Bernat Metge i el parallelisme de solucions amb litali i amb el
francs. E[mili] Valls li replicava amb altres ex., igualment de Bernat Metge, per tamb descriptors mallorquins coetanis (Costa i Llobera, Miquel Ferr, Antoni M. Alcover, Lloren Riber).
Bulbena shi giraria encara en una contrarplica. El contradictor de Bulbena aqu alludit per
Fabra s tanmateix leditorialista de LP, Rovira i Virgili, que a 1924a, tot i considerar que tericament, s millor distingir entre els dos relatius, usant sempre el qui quan el relatiu est en
funci de subjecte, tal com fa la llengua francesa, creia tamb tanmateix que entre les diverses solucions admissibles dun problema gramatical, no sha descollir sempre la millor cientficament, sin la ms fcil de retenir i dassimilar per part de la gent senzilla.
591
26 viii 1924
I, entrant en el fons de la qesti, direm que, donat lestat actual de la llengua, si els escriptors catalans es decidien a establir una distinci rigorosa
613
10
15
20
entre un qui subjecte i un que complement directe, difcilment aquesta innovaci penetraria en la llengua parlada, si mai aconseguia penetrar-hi, puix
que no es tracta, com en el cas de llur, de reintroduir un mot arcaic, sin de
canviar la significaci dun mot viu.
Si un desig dacostar la llengua moderna a la llengua dels nostres
escriptors medievals, si un desig destablir una distinci que fra realment
avantatjosa per a la llengua, porta els nostres escriptors a admetre un qui
feble que el mateix es refereix a coses que a persones (com el qui feble
medieval o el qui francs), el ms que pot fer el gramtic s dadmetre ls
facultatiu daquest qui, o s, dadmetre com a bons, com a gramaticals, els
dos pronoms qui i que en funci de subjecte.
Als escriptors pertany de decidir-se a favor de lun o laltre daquests dos
pronoms. Si es decidien a favor del primer, i ls sistemtic o almenys freqent daquest pronom portava com a conseqncia desmorteir lassociaci
actual entre la forma qui i la idea de referncia a persona, talment que un
qui amb referncia a cosa (la paret qui ha caigut) no ens xoqus com fa ara
i fos per tant possible que dhuc penetrs en el llenguatge parlat, llavors
podria el gramtic intentar de proscriure que declarant-lo antigramatical.
Per ens sembla lluny aquest dia; i, ara com ara, ens atrevirem a aconsellar
que, tot admetent-se qui i que, es fes de qui un s ms aviat moderat; perqu cal tenir en compte com aquest qui feble, que el mateix pot referir-se a
coses que a persones, repugna al nostre sentiment lingstic actual.
E B 106
V 4 penetrar-hi] de penetrar-hi B
N 1-3 Vegeu la n. a la CF anterior.
592
28 viii 1924
Al S. B. A.
614
Sigui quin es vulgui lorigen del vet de la locuci vet aqu (nosaltres creiem
que s una forma arcaica dimperatiu), avui el poble veu en la t final, no una
desinncia verbal, sin el pronom de segona persona, i aix ha donat naixena a les expressions ve-li aqu i ve-us aqu exigides pels tractaments de
vost i de vs; no, per, que, dhuc en el cas demprar-se aquests tractaments, no sigui tamb usada la locuci vet aqu.
Nosaltres que, no essent en el llenguatge colloquial, creiem preferible
dusar vet aqu en tots els casos (si no heus aqu), havem estat sempre afectats a escriure vet aqu en dos mots, aix com lexpressi equivalent heus
aqu.
Per si saccepten (i no ens sembla que pugui interdir-se, almenys com
a colloquials) les expressions ve-us aqu i ve-li aqu, on us i li sn evidentment els pronoms us i li, llavors sembla natural descriure ve-us aqu i ve-li
aqu, i per tant vet aqu. I encara abona aquesta grafia el fet que vet pot
adjuntar-se un pronom feble i llavors la t s tractada com el pronom feble
te: ve-tel aqu (no vet-lo aqu), ve-te-la aqu (no vet-la aqu), etc. Dins un llenguatge que accepta, dun costat ve-li i ve-us i daltre costat ve-tel, ve-te-la, etc.,
sembla fora de dubte que ha descriures vet.
10
15

V 15 adjuntar-se] adjuntar-se a B || 18 sembla] semblaria B
593
30 viii 1924
En La Publicitat dahir constatvem una conseqncia curiosa del procediment adoptat en les nostres redaccions per traduir els telegrames i telefonemes, del qual ens havem lamentat prou vegades en aquestes converses:
un llevndose (= emportant-se) tradut per portant-se.
La traducci feta a corre-cuita, que s causa de ladmissi dinnombrables castellanismes, en no ocrrer-se immediatament el mot o el gir catalans
requerits (alentar, entregar, aquilatar, etc., traduts per alentar, entregar,
aquilatar, etc., en lloc de encoratjar, lliurar, apreuar, etc.), arriba a vegades a
donar naixena a mots i girs que no volen dir res o volen dir tota una altra
cosa que el mot o el gir originals. Recordem un se les pos, usat amb la significaci de les hi pos. I, ara, trobem aquest portant-se en lloc de emportantse, que no vol dir pas el mateix (sen falta prou):
...atacava tamb un poblat situat sobre el campament de la harca en les
laderes (sic) de Tumesal, cremant una casa i portant-se el bestiar.
Cp. Hi van anar portant-se el menjar amb Van fugir emportant-se el menjar.
10
15
F 13-14 LP (29 viii 1924), 4g

N 13-14 Segueixen les operacions: Comunicat oficial.
615
594
5 ix 1924
10
15
En un catal que, al costat de vet aqu, admet veli aqu i veus aqu, o s, que
considera la t de vet com el pronom de segona persona, i com a tal la tracta
en afixar-se a vet un pronom, dient vtel aqu (o s ve-tel aqu), vtela aqu
(o s ve-te-la aqu), etc., s natural diem que vet sigui escrit vet.
Per, s que expressions com veli o vtel o vtela mereixen dsser
admeses en la llengua literria, si no s en el mateix grau que shi admeten
ens en-nem, elguessis vist i altres expressions prpies del llenguatge
colloquial?
Nosaltres, partint del fet que encara vet susa llargament sense sentirshi cap incompatibilitat amb els tractaments altres que tu, i tenint en compte que vtel, vtela, etc., poden molt b substituir-se per vet-lo, vet-la, etc. (o
encara potser millor per heus-lo, heus-la, etc.), no creiem que, en la llengua
literria, calgui analitzar vet escrivint-lo vet, tant ms que s molt dubts
que originriament vet sigui la combinaci ve i t.
La nostra oponi s que la llengua literria deu preferir vet a vet, el
qual, per, pot admetres, en un estil colloquial, en tant que contraposat a
un ve-li i a un ve-us, i servint de base a les expressions vulgars ve-tels, ve-tela, etc. (posat, encara, que no es cregus preferible de no analitzar cap daquestes expressions).
E B 571
V 3 s] s, B || 4 s] s, B || 5 s] s B || 15 deu] ha de B || 18 analitzar] utilitzar B
595
10 ix 1924
10
Diu el nostre amic Ferran i Mayoral: Per s evident que, en gramtica com
en tota cosa, el costum qui pot sser a voltes la perpetuaci dun vici o simplement duna negligncia no basta a justificar una regla. Si s just i necessari atendre aristotlicament als fets, no cal oblidar la valoraci platnica,
leventual esmena dels fets segons un ideal de perfecci. Vora les raons de
costum convindria tamb en gramtica pensar en les raons de la ra, del
gust, de la bellesa, de la cultura.
Dacord. Per els mitjans desmenar els fets i Ferran i Mayoral ho reconeix aix sens dubte ens els ha de donar la llengua mateixa. Si Ferran i
Mayoral pensa que la implantaci duna regla gramatical segons la qual el
616
relatiu seria qui o que segons que fos subjecte o complement directe, s perqu el catal ha posset i conserva encara, b o malament, un qui feble en
funci de subjecte. Per, satreviria Ferran i Mayoral a introduir en el seu
catal un relatiu possessiu, corresponent al cuyo espanyol, al dont francs o
al whose angls? La llengua hi guanyaria segurament; per el catal no li forneix cap mot amb aquesta significaci, susceptible dadoptar-la; i ha de
renunciar per aix al relatiu possessiu, a menys que no caigui en lerror
demprar arbitrriament, com a equivalents de cuyo, el relatiu qual o linterrogatiu quin.
El catal t dos possessius de tercera persona: seu i llur. Llur ha caigut
gaireb en desuetud en la llengua parlada; hom, per, lusa encara molt en
la llengua literria; i ens pensem que Ferran i Mayoral com fem nosaltres
mateixos en els nostres escrits deu establir entre llur i seu la mateixa distinci rigorosa que el francs estableix entre leur i sien. Aix s una cosa
artificial, per recolza en el fet de lexistncia, en catal, del mot llur, ms o
menys arcaic: llur no s una invenci. Ara, s evident que langls, amb els
seus quatre possessius de tercera persona (his, her, its, their) t en aquest
punt una superioritat sobre la nostra llengua; i, si fos possible, tots voldrem
per al catal literari la riquesa anglesa; per per assolir aquesta riquesa, ens
caldria inventar els mots, i aix ho faria Ferran i Mayoral?
I desprs, encara, cal tenir en compte la viabilitat de la innovaci proposada. Nosaltres no som pas enemics sistemtics de les innovacions, sempre, per, que creguem que han dsser tard o dhora assimilades per la llengua vivent. Un escriptor, a risc seu, pot adoptar rigorosament aquesta o
aquella regla si creu que amb ella sintrodueix un perfeccionament en la
llengua literria; per el gramtic ha dsser ms circumspecte, i tot el ms
que pot fer, en casos com el de que i qui o de seu i llur, s de recomanar ls
de qui o de llur, sense condemnar, per, que i seu. No pot fer altra cosa.
15
20
25
30
35
E B 107
V 1, 8, 9 Ferran] Farran B || 13 satreviria] satreviria B | Ferran] Farran B || 14 espanyol] castell B
|| 22 Ferran] Farran B || 30 i aix ho] i aix ho B | Ferran] Farran B
F 1-7 Farran i Mayoral (1924)
N 1-7 Farran i Mayoral intervenia tamb en la polmica sobre ls del qui i del que. I, des de la ms
estricta ortodxia noucentista, es manifestava favorable com a escriptor al manteniment de la
distinci gramatical entre lun i laltre. La transcripci que aqu dna Fabra dun dels pargrafs
centrals del seu text s lit., tret dels mots en cursiva, que a loriginal de Farran i Mayoral apareixien en rodona com la resta de lart.
617
596
13 ix 1924
10
15
20
25
30
618
Un redactor de La Publicitat, que volem creure que s Rovira i Virgili, tot

declarant-se partidari com nosaltres del qui facultatiu contra el qui obligatori que voldria Bulbena, concedeix, per, que la soluci que-qui s tericament superior a la soluci que. Si amb aquest tericament vol dir que una
llengua que posseeix un qui subjecte i un que complement directe (francs),
s superior, en aquest punt, a una llengua que no posseeix sin un que subjecte i complement directe (espanyol), t ra. Per suposem que, en catal,
aquella soluci es demostra, per aquesta o aquella ra, no sser viable; llavors, com que no s bona teoria la que no t en compte totes les circumstncies que concorren en una qesti, no podem pas dir que aquella soluci
sigui tericament superior a la segona. Suposem un gramtic que agafs
arbitrriament linterrogatiu quin i li fes significar cuyo (cosa que en realitat
no s una hiptesi, puix que, com s sabut, quin ha estat llargament emprat
com a relatiu possessiu). Podrem mai dir que aquest quin s tericament
superior a la perfrasi el... del qual, a qu havem de recrrer, mancats dun
mot equivalent a cuyo?
Menys pot encara dir-se, com ha insinuat alg, que ls de dues formes
per al subjecte i el complement directe (qui-que) sigui ms gramatical que
ls dun sol pronom (que). Si convenem tots que el catal ha dadoptar la
regla francesa i a aquesta regla satenguessin els bons escriptors i un gran
nombre de catalans aconseguissin bandejar de llur llenguatge el que subjecte, llavors podria dir-se, no ja que que subjecte s menys gramatical que qui,
sin que s antigramatical. Antigramatical en catal, com ho s en francs.
Per el que subjecte seria sempre perfectament gramatical en espanyol, com
el che subjecte en itali.
Per aix diem que en la resoluci de la qesti ara novament suscitada
per Bulbena, la gramtica no hi t res a veure. s clar que s una qesti gramatical; ho s en tant que la soluci que li donarem afectar la gramtica, es
traduir en una regla gramatical. Per en lestabliment daquesta regla
podem invocar ls antic, la convenincia, en les oracions de relatiu, de diferenciar formalment el subjecte del complement directe, el desig dalliberarnos duna confusi que potser devem a la influncia espanyola; per no la
gramtica. Un cop establerta la regla, llavors, solament, podria sser invocada la gramtica per sortir al pas de qualsevol infracci a la regla convinguda.
E B 108
V 7 espanyol] castell B || 14 possessiu). Podrem] possessiu): podrem B || 17-34 Menys ... convinguda] om. B
N 1-7 Vegeu CF 590 || 26-27 Vegeu CF 590.
597
17 ix 1924
En la nostra conversa de diumenge* assenyalvem un s del gerundi molt

generalitzat avui en la llengua escrita, i que creiem que caldria evitar en
absolut; s ls del gerundi en casos com Ahir vaig anar a casa del meu cos,
informant-me llavors que feia vuit dies que era a Pars. Indubtablement
estaria ms ben dit: Ahir vaig anar a casa del meu cos i llavors em vaig informar que feia vuit dies que era a Pars. I, si es volia fondre aquestes dues proposicions en una sola: Anant ahir a casa del meu cos, em vaig informar que
feia vuit dies que era a Pars.
El gerundi, en efecte, s una forma verbal que t la fora dun adverbi:
una frase adverbial s una determinaci circumstancial: Ahir vaig informarme que el meu cos feia vuit dies que era a Pars: Com vaig informar-men?:
Anant a casa seva. Per si dic que ahir vaig anar a casa del meu cos, s evident que el fet dinformar-me llavors que feia vuit dies que el meu cos era
a Pars no s cap circumstncia que acompanyi lacci dhaver anat jo a casa
seva. Ahir vaig anar a casa del meu cos. Com hi vaig anar? Corrent, emprant
un cotxe, deixant les meves ocupacions, sospitant que potser no hi era...,
per no informant-me que feia vuit dies que era a Pars.
10
15
* Es refereix a la conversa del dia 14, que en el diari apareix completament esborrada per la censura; sen llegeix solament la signatura i, encara que no tan clar, el ttol genric Converses filolgiques.
598
19 ix 1924
Lun, veient en veus (de lexpressi veus aqu) un vet en qu la t, interpretada com el datiu del pronom tu, ha estat reemplaada per us en adaptar-la al
tractament de vs, creu que sha descriure ve-us; laltre, considerant aquell
veus com la combinaci dun veu, reducci de veeu, i el pronom us redut a
s, vol que sescrigui veus. Menys difcils danalitzar que veus aqu, els francesos no tenen inconvenient a escriure en un sol mot les dues expressions
619
10
voici i voil. I, daltra part, tractant-se duna expressi vulgar, que sols excepcionalment ha dadmetres en el llenguatge escrit, la fixaci de la seva grafia
no t cap importncia aix com tampoc la de veli.
La de vet i heus, t solament importncia; i, certament, les grafies vet i
heus sn preferibles a les grafies vet i heus, a qu ara semblen inclinats els
nostres tipgrafs. (En veritat, no s gaire agradable de veure com en La
Publicitat mateixa va prenent increment ls de la grafia vet arran dhaverla nosaltres combatuda.)
E B 572
V 9 cap importncia] gens dimportncia B || 12-14 (En ... combatuda.)] om. B
599
21 ix 1924
10
15
20
Moltes vegades havem parlat, en aquestes converses, de labundncia que

presenta el catal escrit en mots trets de mots espanyols mitjanant la simple catalanitzaci de la desinncia o, si sn derivats, del sufix de derivaci.
s prou conegut el mitj, tan emprat anys endarrera i no encara completament abandonat de donar laparena de mot catal a un mot espanyol en o,
el qual mitj consisteix a llevar a aquest la seva o final. Sovint havem tingut
ocasi de parlar dels verbs en ixer que no sn sin verbs espanyols en ecer
amb el canvi daquesta terminaci en aquella prenent per model merixer =
merecer.
De qualsevol derivat espanyol traiem un derivat que t laparena de
catal canviant simplement el sufix espanyol pel catal corresponent, i els
mots creats aix els fan a molts lefecte de mots perfectament catalans, irreprotxables. Daquests derivats, que no tenen de catal sin la terminaci,
nhavem assenyalats molts, per cada dia en sorgeixen de nous. Avui trobem, en un diari, correatge, o s correaje (derivat de correa) amb el canvi
del sufix aje pel seu corresponent catal atge. Certament, si el traductor no
sap formar un collectiu de corretja que li serveixi per a traduir correaje, valdria ms que, en la seva traducci, deixs el mot en espanyol: un correaje de
cursiva o entre cometes s indubtablement preferible a un mot arlequ com
s correatge.
E B 339
V 2 espanyols] castellans B || 5 espanyol] castell B || 7 espanyols] castellans B || 10, 11, 18 espanyol]
castell B
620
600
26 ix 1924
Les dificultats que presenta el catal antic per a un lector modern no sn

grosses; per, si encara sn en gran nombre els catalans que llegeixen amb
alguna dificultat el catal actual, havem de tmer que nhi hauria molts que
desistirien de llegir els nostres autors medievals si no sels donava la significaci dels mots avui en dess i no sels explicaven les principals diferncies dordre gramatical que separen el catal antic del modern. s per aix
que els editors de Els Nostres Clssics han pensat dadjuntar a cada volum
de la collecci suara iniciada un glossari dels mots difcils i una llista de les
formes i construccions avui inusitades.
Per si aquest mitj s excellent pel que concerneix a les dificultats
que pugui oferir el lxic antic, fra millor, quant a les dificultats gramaticals, que els lectors de Els Nostres Clssics disposessin duna gramtica de la
llengua antiga, on, dun cop, poguessin aprendre totes les particularitats
morfolgiques i sintctiques del catal medieval. Ja sha pensat a publicar
aquesta gramtica; per, mentre la seva publicaci no sigui un fet, convindria evidentment que es dons als lectors alguna cosa ms que les lleus
observacions gramaticals que acompanyen els glossaris. Per remeiar aquesta deficincia s que els editors de Els nostres Clssics ens han demanat que
dediqussim algunes converses a exposar (ms extensament que ells no
poden fer en les fulles que acompanyen cada volum) la morfologia i la sintaxi antigues en tot all que difereixen notablement de les actuals. Aix ho
farem, ben de grat certament, en lesperana de contribuir a la major difusi de la coneixena dels nostres autors medievals.
10
15
20
E B 181
V 2 sn ... catalans] existeixen catalans B
601
27 ix 1924
El present dindicatiu feia en catal antic:

I. Cant, cantes, canta, cantam, cantats, canten.
II. Perd, perds, perd, perdem, perdets, perden.
III. Dorm, dorms, dorm, dormim, dormits, dormen.
Cal retenir, daquests paradigmes: I. Labsncia de desinncia en la primera persona del singular: on el catal central fa canto, perdo, dormo, el
621
10
15
20
catal antic feia cant, perd, dorm, confonent-se aix la primera persona amb
la tercera en els verbs de la segona i de la tercera conjugacions; II. En la
segona persona del plural, la desinncia ts responent a la desinncia actual
u: cantats, perdets, dormits, en lloc de cantau, perdeu, dormiu (formes, per,
que es troben ja tamb en catal antic). Notem la substituci de cantam i cantau per cantem i canteu en la gran majoria de parlars catalans (cantem i
canteu sn les formes normals del catal literari actual).
Certs verbs com lliurar, obrar, presenten, en la primera persona del singular, la desinncia e (lliure, obre, etc.), que ms tard el valenci introdueix
en tots els verbs de la primera conjugaci: cante, ame, suplique, etc. (ja en el
Tirant lo Blanch).
Cal notar que labsncia de desinncia en la primera persona del singular, emmena modificacions del radical verbal, anlogues a les que, en ladjectiu, presenta la forma del mascul comparada amb la del femen: com a
les formes femenines muda, groga, boja, nova, corresponen les formes masculines mut, groc, boig, nou, a les terceres persones ajuda, paga, enveja,
lleva, corresponen les primeres persones ajut, pac, enveig, lleu. Anlogament, donar i perdonar, fan, en la primera persona del singular, do i perd.
E B 182
V 24 do] d B
602
1 x 1924
15
El present de subjuntiu (avui: canti, cantis, etc., perdi, perdis, etc.) feia en
catal antic:
I. Cant, cants, cant, cantem, cantets o canteu, canten.
II-III. Perda, perdes, perda, perdam, perdats o perdau, perden.
Aix com, en lindicatiu, al costat de cant (canto), record (recordo), etc.,
desprovets de desinncia, existien, terminats en e, lliure (lliuro), semble
(semblo), etc., i tamb, ms tard, cante (canto), recorde (recordo), etc., aix en
el subjuntiu, al costat de cant (canti), cants (cantis), record (recordi), records
(recordis), etc., existien lliure (lliuri), lliures (lliuris), semble (sembli), sembles
(semblis), etc., i tamb, ms tard, cante (canti), cantes (cantis), recorde (recordi), recordes (recordis), etctera.
Quan en un text antic trobarem una forma verbal desproveda de desinncia, recordem, si es tracta duna forma pertanyent a un verb de la primera conjugaci (com s ara recordar), que la dita forma pot sser la primera persona del singular del present dindicatiu o la primera o la tercera del
622
10
singular del present de subjuntiu: record pot significar recordo i recordi.

Anlogament, lliure pot significar lliuro i lliuri, cante pot significar canto i
canti. Aix mateix sn formes dindicatiu i de subjuntiu recordes i recorden,
i, en els verbs de la segona i tercera, perden i dormen: recordes pot significar recordes i recordis; recorden, perden i dormen poden significar no sols
recorden, perden i dormen, sin tamb recordin, perdin i dormin.
No cal dir que, en el subjuntiu, trobem les mateixes modificacions del
radical verbal que en lindicatiu: ajudar fa ajut (ajudi), ajuts (ajudis); pregar,
prec (pregui), precs (preguis); envejar, enveig (envegi), enveigs (envegis); llevar, lleu (llevi), lleus (llevis), etc.
20
25
603
2 x 1924
En catal, com s sabut, hi ha un nombre considerable de verbs en qu la

primera persona del singular del present dindicatiu, desproveda de desinncia, es diferencia de la tercera, tamb desproveda de desinncia, pel fet
de presentar ms o menys modificat el radical verbal. La modificaci ms
freqent s laddici duna c al radical de la tercera persona o la substituci
del darrer so daquest per una c. Exemple: valer: tercera persona val, primera persona valc; creure: tercera persona creu, primera persona crec;
conixer, tercera persona coneix, primera persona conec. Quan aix ocorre,
totes les formes del present de subjuntiu presenten el radical de la primera
persona del present dindicatiu, amb la c generalment canviada en g: valgui
o valga, valguis o valgues, etc.; conegui o conega, coneguis o conegues, etc.
En el catal antic constatem el mateix fet; per no exactament en els
mateixos verbs que en el catal actual. Aix, els verbs en nyer, que avui presenten ny en totes les formes del present (planyo, planyi), feien la primera
persona del present dindicatiu en nc i el present del subjuntiu en nga, etc.
Ex.: planc, planys, plany, etc., planga, plangues, planga, etc. Anlogament,
els verbs en xer que avui presenten x en totes les formes del present (creixo,
creixi), feien la primera persona del present dindicatiu en sc i el present de
subjuntiu en sca, etc. Ex.: cresc, creis, creix, etc.; cresca, cresques, cresca,
crescam, etc. En canvi, molts verbs en nre, ndre, etc., que avui tenen la primera persona del present dindicatiu en c, presenten sovint encara una primera persona igual a la tercera: aix, trobem sovint, en autors antics, mou,
beu, respon, entn, etc, significant, no mou, beu, respon, entn, etc. (terceres
persones), sin moc, bec, responc, entenc, etc. (primeres persones).
10
15
20
E B 183
623
604
5 x 1924
10
15
En catal la majoria dels verbs de la tercera conjugaci prenen en un cert

nombre de veus lincrement eix. Antigament aquest increment revestia la
forma eix en unes veus i la forma esc en altres; i, encara, en la segona persona del singular del present dindicatiu, que no prenia la desinncia es com
en catal modern (floreixes), sin simplement s, eix es trobava redut a ei
davant la s desinencial: floreis. El present dindicatiu feia: floresc, floreis, floreix, florim, florits o floriu, floreixen. En el present de subjuntiu lincrement
era esc i el prenien dhuc la primera i la segona persones del plural, avui
desprovedes dincrement: floresca, floresques, floresca, florescam, florescats
o florescau, floresquen.
Cal notar que un cert nombre de verbs que avui prenen lincrement eix,
apareixen en catal antic conjugats sense lajut daquest element flexional.
Aix, llegir, afegir, teixir, ferir, sofrir (soferir), vestir, cobrir, oir, induir, que
avui fan llegeix, afegeix, teixeix, fereix, sofreix, vesteix, cobreix, oeix, indueix,
feien antigament llig, afig, tix, fir, sofer, vest, cobre, ou, induu.
E B 184
605
8 x 1924
15
Les terminacions dels perfets regulars eren en catal antic:

I. o , ist o est, , am, s, aren.
II. , ist, , em, s, eren.
III. , ist, , im, s, iren.
Ex.: cant o cant, cantist o cantest, cant, cantam, cants, cantaren;
perd, perdist, perd, perdem, perds, perderen; dorm, dormist, dorm, dormim, dorms, dormiren.
Les formes 2, 4 i 5 han desaparegut completament de la llengua, reemplaades per formes tretes de la 6: cantist ha estat reemplaat per cantares;
cantam, per cantrem; cants, per cantreu, etc. Els paradigmes actuals sn,
com s sabut: I. cant, cantares, cant, cantrem, cantreu, cantaren; II.
perd, perderes, perd, perdrem, perdreu, perderen; III. dorm, dormires,
dorm, dormrem, dormreu, dormiren.
En els perfets que presenten un radical diferent del de linfinitiu (perfets irregulars), la tercera persona del singular apareix antigament despro-
624
10
veda de desinncia, i en la tercera del plural, en lloc de la terminaci gueren, trobem la terminaci gren; aix, poder feia, en les terceres persones del
perfet, poc (pogu) i pogren (pogueren); haver, hac (hagu) i hagren (hagueren), etc. Cal tenir ben present, quan llegim autors antics, que moltes formes
verbals que avui sn formes exclusivament del present (primeres persones),
eren antigament formes del pretrit (terceres persones, i dhuc primeres);
aix moc, bec, aparec, valc, que volien dir mogu, begu, aparegu, valgu.
20
E B 186
V 8 2, 4 i 5] de la segona persona del singular i de la primera i la segona persona del plural B |
completament] om. B || 9 6] tercera del plural B
606
10 x 1924
El catal antic possea una classe de perfets que ha desaparegut completament de la llengua: els perfets en s. En el catal modern un cert nombre de
verbs fan, com s sabut, el participi en s: prendre pres, permetre perms,
cloure clos, etc. Doncs b, una gran part daquests verbs i daltres encara
feien, en catal antic, el perfet en s: pres (va prendre), mes (va metre), roms
(va romandre), resps (va respondre)...
Un verb com prendre feia, en el perfet dindicatiu, pres, presist, pres,
presem, press, preseren. I, llavors, en limperfet de subjuntiu, press, presesses, press, presssem, presessets, presessen.
Emparentats amb aquests pretrits en s, hi havia els pretrits en x: dix
(va dir), duix (va dur).
Tots aquests pretrits en s i x han desaparegut reemplaats generalment per pretrits en gu. On els antics deien pres, preseren, roms, romaseren, dix, dixeren, diem avui prengu, prengueren, romangu, romangueren,
digu, digueren. I, en el subjuntiu press, romass, dixs, etc., han estat anlogament substituts per prengus, romangus, digus, etc. En metre i els
seus composts, les formes de pretrit antigues han estat reemplaades per
formes regulars (o s, amb el radical de linfinitiu): met, mets han reemplaat mes, mess.
10
15
E B 187
V 15 subjuntiu] subjuntiu, B
625
607
12 x 1924
10
Limperfet de subjuntiu feia: I. Cants, cantasses, cants, cantssem, cantssets o cantsseu, cantassen; II. Perds, perdesses, etc.; III. Dorms, dormisses, etc. Ultra aquest pretrit en s, possea el catal antic un pretrit en
ra, que en el catal central no han conservat sin els verbs haver i sser
(haguera, fra) i que feia: I. Cantara, cantares, cantara, cantrem, cantrest
o cantreu, cantaren; II. Perdera, perderes, etc.; III. Dormira, dormires, etc.
Aquests dos verbs presenten en tots els verbs el mateix radical que el
perfet dindicatiu: saber (perfet, 3 sab, 6 saberen), sabs, sabesses, etc., i
sabera, saberes, etc.; haver (perfet, 3 hac, 6 hagren; (ms tard, hagu, hagueren), hagus, haguesses, etc., i hagra, hagres, etc. (ms tard, haguera, hagueres, etc.); voler (perfet, 3 volc, 6 volgren; ms tard, volgu, volgueren), volgus,
volguesses, etc., i volgra, volgres, etc. (ms tard, volguera, volgueres, etc.); dir
(perfet, 3 dix, 6 dixeren), dixs, dixesses, etc., i dixera, dixeres, etc.; sser (perfet, 3 fo, 6 foren), fos, fosses, etc., i fra, fores, etc.
E B 188
V 7 Aquests dos verbs] En comptes de verbs hauria de dir imperfets, o pretrits; B el reemplaa per
imperfets
608
15 x 1924
10
626
Cap temps personal no ha conservat millor les seves formes medievals que
limperfet dindicatiu. Els paradigmes medievals daquest temps coincideixen amb els actuals, si hom fa abstracci del canvi de la desinncia ts en u:
I. Cantava, cantaves, cantava, cantvem, cantvets, cantaven. II. Perdia, perdies, perdia, perdem, perdets, perdien.
Un fet, per, es produ en la major part dels imperfets en qu les desinncies ia, ies, etc., es trobaven immediatament precedides duna vocal: dir,
per exemple, feia primitivament dea, dees, etc. (amb laccent sobre la i, com
perdia, perdies, etc.), per la successi vocal feble + i accentuada (disllaba)
mudant-se sovint, en catal, en la successi vocal accentuada + i feble (monosllaba) de--a, de--es, etc., es canviaren en d-ia, d-ies, etc. Aix tenim en
catal un cert nombre dimperfets amb laccent sobre el radical: deia, reia,
creia, seia, jeia, feia, queia... Abans aquests imperfets feien dea, rea, crea,
sea, jaa, faa, caa. (Encara avui, plaa, cloa, coa.)
Aquest canvi daccentuaci (primer dea, desprs dia) s antic, i una

de les dificultats amb qu es trobaran els editors de Els Nostres Clssics en
grafiar aquest imperfets ser desbrinar en cada si els imperfets en eia que
figuren en el text cal tractar-los com imperfets en a o com imperfets en ia,
o s si cal escriure dea, rea, etc., o deia, reia, etc.
s el mateix cas de dem i deim, dets i deits, en el present dindicatiu.
15
20
E B 185
V 17 cada] cada cas B; es tracta duna omissi de LP || 19 s] s, B
609
18 x 1924
Tocant la formaci del plural en el nom, poques diferncies constatem entre

el catal medieval i el modern.
La terminaci os no saplicava sin als noms en s i : cossos, braos,
per no peixos, desitjos, boscos, tristos, sin peixs, desigs, boscs, trists. Aix
com lencontre de ig (que sona tx) i s es resol encara avui canviant el so tx
en it (puig pronunciat putx, per puigs pronunciat puits), lencontre de ix i s
es resolia reemplaant el so x per i, o que donava lloc a grafies com peys en
lloc de peixs. Els plurals de peix, mateix, aqueix, etc., eren, doncs, peys,
mateys, aqueys, en lloc de peixos, mateixos, aqueixos. (Anlogament, en el
verb, trobem, en lloc de creixes, coneixes, floreixes, etc., creys, coneys, floreys,
etc.). Quant a la vocal disjuntiva que apareix entre la s o la radical i la s de
plural, cal recordar que en un principi era e i no o; aix, en molts textos
antics, trobem braes, meses, franceses, etc., en lloc de braos, mesos, francesos, etc.
Una altra diferncia notable entre les formes de plural antigues i les
modernes s que els mots acabats en e per prdua duna n final (tals, ase,
verge, marge, freixe, etc.) formaven el plural afegint ns al singular: sens,
vrgens, mrgens, frixens, etc. (Encara avui en molts indrets, com s sabut,
diuen hmens en el plural de home).
10
15
E B 189
627
610
23 x 1924
10
15
20
25
Els pronoms febles susceptibles de revestir una forma reduda (me: m; nos:
ns; lo: l, etc.) ocorren en catal antic ads sota la forma plena, ads sota la
forma reduda. Darrera el verb ls daquestes dues formes s el mateix que
en el catal modern (manar-me, per trametrem; lliureu-lo, per lliural).
Davant el verb, en canvi, el catal antic se separa del modern en el fet dusar normalment les formes plenes, admetent, per, les formes redudes
darrera un mot acabat en vocal (ell me dix, lo tramet, nol prengues): el catal modern, com s sabut, ha reemplaat, en aquesta posici, les formes plenes per les reforades (ell em digu, el tramet); i, admeses aquestes formes
en la llengua literria, hom prefereix, darrera un mot acabat en vocal, descriure em, ens, etc., a escriure m, ns, etc. evitant aix descriure ntimament
units mots entre els quals existeix una ntima uni fnica per no una ntima uni gramatical (no el prenguis, pronunciat nolprnguis, com carb
encs, pronunciat carbncs).
Ara b, quan en un text antic trobem contraccions com nom, sil, quens,
com escriurem el pronom feble en desfer la construcci? Escriurem
nom, sil, quens, o b no em, si el, que ens? La segona soluci ens porta a
admetre unes formes (les reforades) estranyes al catal antic i aparentment introdum en el text una modificaci morfolgica. Per la primera
soluci est en desacord amb lortografia usual dels pronoms febles davant
el verb. Sembla, doncs, preferible la segona soluci convenint que un em
darrera un no, per exemple, no vol dir altra cosa que la forma reduda m,
escrita em i no m en separar-la del mot anterior. Aquesta s la soluci adoptada pels editors de Els Nostres Clssics: els no em, si el, que ens, etc., que hi
figuren no volen, doncs, dir altra cosa que el nom, sil, quens, etc., del text
medieval.
E B 190
V 11 etc.] etc., B
611
26 x 1924
Havem notat que va estenent-se ls del verb arar-se en el sentit de esdevenir irat, enutjar-se fortament. No sabrem oposar-nos a aquest s del
verb arar-se, usat ja en aquest sentit en catal antic: ...com vs no feu a llur
guisa... sn fellons e saren contra vs... Llull.
628
Per no ens sembla b de treure daquest verb pronominal un arar

transitiu amb la significaci de excitar la ira (Ex.: Tu, amb els teus
insults, el vas arar), vist que el sentit en qu trobem usat aquest verb en
catal antic s el de tenir desafecte o aversi, avorrir.
Los mals hmens ayren peccat per paor de pena, e los bons lo ayren
per dreta virtut. (s. xv.)
Los espanyols amen llibertat e ahiren senyoria. Eximenis.
...te far arar golositat per o que pusques mils (millor) usar de temprana. Llull.
En qut sents major volentat, en amar o en arar? Llull.
En quant a rey, vs deveu ahirar tot o que Deus ahira Llull.
...si a tu amant o arant. Eximenis.
...que totes les coses que arava, per sa amor li eren plaents. Llull.
10
15
E B 381
V 11, 16 Eximenis] Eiximenis B
F 3-4 Llull (1906-1914 [1987-2000]: iii, 120) || 9-10 Sentencias morales (1857: 207) || 11 DAg i, s. v.
airar [Eiximenis (1484: m5v)] || 12-13 Llull (1901b: 336; [1935: 27]) || 14 d. (1914 [2003]: 402;
[2009: 467]) || 15 d. (1873-1904: i, 215; [1931-1934: ii, 114]) || 16 Eiximenis (1495: 25v; [1981: i,
56]) || 17 Llull (1914 [2003]: 405; [2009: 472])
V1 12 golositat] golositat esser en primera intencio, e prudencia te fara amar la libertat que has de
golositat | que] que en
N 12-13 Entre els llibres de la biblioteca de Fabra donats a la BUB per la delegaci badalonina
dERC hi ha unes Obras de Ramn Llull, de 1901, que no sha pogut identificar amb cap exemplar daquest fons. || 14 i 17 Extractes procedents del Llibre damic e Amat. Fabra ja en t un
exemplar a Bilbao el 1910 (Lamuela i Murgades 1984: 245), que podria ser el de Mateu Obrador
(Llull 1904). La Selecta de la Gramtica de 1912 cont extractes de lobra (Fabra 1912: 333337; [2005: 799-803]). Es conserva una carta de Fabra a Mass i Torrents, de 1911, sobre la tria
de textos lullians per a la Selecta (Fabra 1990: 75-79).
612
19 xi 1924
Els versificadors catalans fan rimar pastor, llavor, etc., amb plan, carb,
etc. Admeten, aix, en la rima, dues pronncies en cadascun dels mots pastor, llavor, etc., i aix els porta a suprimir-hi la r final i marcar la vocal anterior amb un accent circumflex quan aquests mots han de rimar amb plan, carb, etc.
Essent tan nombrosos els mots en , els mots en or pronunciat i els
mots en or pronunciat r, potser s duna comoditat excessiva daugmentar
la primera i la tercera categories amb els mots pertanyents a la segona (hi
629
10
15
20
25
ha qui redueix les tres categories a una de sola, admetent, quan li conv,
cand, am, etc.). Si no es feien rimar entre ells sin els mots duna mateixa categoria, sevitaria dadmetre dues pronncies per als mots de la segona
categoria i al mateix temps sevitarien rimes dialectals, o s, que no ho sn
per a un gran nombre de catalans; plan rima amb carb, pastor rima
amb llavor, i candor rima amb amor a tot arreu; en canvi pastor, no rima amb
plan sin all on sona past (amb r muda), i no rima amb candor sin all
on sona pastor (amb r sonora). s clar que seria demanar massa de no fer
rimar entre ells sin mots que sn realment consonants aix en catal com en
valenci, per potser no fra desenraonat daconsellar que, si fem rimar pastor amb plan, evitem de prodigar o dacceptar com a corrents les rimes
pastor-candor.
Llavors sesdevindria superflu ls de laccent circumflex indicant la
supressi duna r; perqu, si, com una llicncia potica, es feia rimar excepcionalment pastor amb candor, seria ms natural dindicar amb una grafia
especial la pronncia excepcional pastor, que no de marcar la mudesa de la
r en un mot en qu la pronunciaci corrent no fa sentir aquesta r, en qu a
la grafia pastor correspon normalment la pronncia past. Els poetes anglesos, que al costat dun loved monosllab (pronncia habitual), admeten un
loved disllab, no escriuen pas el primer lovd, sin el segon lovd.
E B 67
V 2 etc.] etc., i amb candor, amor, etc. B || 17-18 aix ... valenci] en uns dialectes i altres B
613
21 xi 1924
10
630
Hi ha un altre cas en qu els poetes fan s de laccent circumflex: quan la

vocal que precedeix una r final muda ha de formar sllaba amb la vocal inicial del mot segent; quan, per exemple, un grup com pastor i ramat ha dsser pronunciat en quatre sllabes (pas-ti-rra-mt).
Sabut s que un grup com pastor i ramat s tractat, ads com a tetrasllab (pas-ti-rra-mt), ads com a pentasllab (pas-t-i-rra-mt): la supressi de la r en lescriptura indica la primera pronncia, i el seu manteniment,
la pronncia pentasillbica.
Per si, en el cas en qu un mot acabat en vocal (carb) va seguit dun
mot comenat en vocal (encs), els poetes, ads formen amb les dues vocals
una sola sllaba (car-ben-cs o car-bn-cs), ads en fan dues sllabes (carb-en-cs), sense que aquesta diferncia prosdica es tradueixi en una dife-
rncia grfica, s evident que el mateix podria fer-se en el cas en qu el primer mot acaba en una r muda; i si quan no fan la sinalefa volien, a fi devitar el hiatus, que en el primer mot sons la r (pas-t-ri-rra-mt), llavors farien
indubtablement millor dindicar dalguna manera aquesta pronncia inslita del primer mot, que no pas dadoptar una grafia especial per a aquest mot
quan precisament ha de rebre la seva pronunciaci habitual (past).
15
E B 39
V 1 altre] om. B
614
23 xi 1924
Al senyor P. V.
Sobre la qesti de si s lcit de fer rimar dos mots com ress i can no sha
arribat mai a un acord unnime entre els poetes catalans. La o oberta i la o
tancada sn dues vocals perfectament distintes (s prou sabut que hi ha un
nombre considerable de mots que solament es diferencien daltres pel so
obert o tancat duna o, tals com os, sort en front de s, sord); doncs, no hi ha
dubte que ress i can no constitueixen una rima perfecta.
Molts sn avui els que ja no fan rimar dos mots com ress i can; per
daltres continuen fent-los rimar sense el ms petit escrpol. I havem sentit
invocar a favor de les rimes com ress-can, la consideraci que dos mots
que ambds presenten a Barcelona una o oberta o una o tancada i constitueixen per tant una rima perfecta per als barcelonins, tenen sovint lun una
o oberta i laltre una o tancada en una altra regi, per exemple, a Girona, i ja
no constitueixen una rima perfecta per als gironins; la qual cosa justifica
dadmetre rimes com ress-can, de fet inevitables: per qu un barcelon
no faria rimar ress, all, etc., amb can, claror, etctera, i s amb flor, si, en
fer rimar ress amb flor cau, per a un giron, que pronuncia fl, en la mateixa falta que pretn evitar? Per pensem que el que defuig rimes imperfectes dins el seu parlar, almenys les evita en aquest parlar, encara que en un
curt nombre de casos les seves rimes siguin imperfectes dins la pronunciaci dun altre parlar; mentre que el que admet correntment rimes com resscan, prodiga rimes arreu defectuoses: s imperfecte per a tothom i a cada
moment. Laltre, al contrari, s sempre perfecte per a molts i solament clares vegades no ho s per a tothom.
10
15
20
631
V 5 en front] enfront B || 7 que] qui B || 9 can,] can B || 14 inevitables: per qu] inevitables.
Per qu B || 16 flor cau] flor, cau B || 17 evitar] devitar B || 17, 20 el que] el qui B
615
27 xi 1924
Al senyor P. V.
10
15
En el cas en qu els mots finals de vers presenten una e en llur sllaba forta,
no ocorre exactament el mateix que en el cas en qu hi presenten una o; i
aix s degut al diferent tractament que la e tancada del llat vulgar ha sofert
en el catal oriental i en el catal occidental. Mentre que, en aquest, sha
mantingut tancada, en aquell sha canviat en e oberta, la qual cosa ha donat
com a conseqncia que un gran nombre de mots que en els parlars orientals presenten una e oberta, presenten en el catal occidental una e tancada.
El diccionari de la rima, tot distribuint els mots amb o forta en dues
columnes (I, mots amb ; II, mots amb ), hauria de distribuir els mots amb
e forta en tres columnes; en la una figurarien els mots que tenen e tancada
en el catal oriental i en loccidental; en laltra, els mots que tenen e oberta
en ambds dialectes; i en la tercera, els mots que tenen e oberta en el catal oriental, per e tancada en el catal occidental. Amb aquest diccionari al
davant, el poeta, no fent rimar entre ells sin els mots duna mateixa columna, evitaria de fer rimar mots que, constituint una rima perfecta per a ell,
donen una rima defectuosa per a altres; i aix en la mateixa mesura que
quan no fa rimar entre ells sin els mots amb o els mots amb , en qu
solament en un curt nombre de casos far rimar mots que no rimen per a
tothom duna manera perfecta, com, per exemple, quan fa rimar aix i flo.
616
28 xi 1924
Havem assenyalat dos casos en qu laccent circumflex s dun s general:

per indicar la mudesa de la r final en els mots terminats en r muda quan
hom els fa rimar amb mots acabats en vocal (per exemple, en pastor rimant
amb can); i per indicar, en els dits mots, la mudesa de llur r final quan el
632
poeta vol que la vocal que precedeix la r sigui pronunciada dins una mateixa sllaba amb la vocal inicial del mot segent (per exemple, en pastor i
ramat, pron. pas-ti-rra-mt, en quatre sllabes).
Hi ha un altre cas en qu de tant en tant trobem usat laccent circumflex: per indicar, dins un mot, la supressi duna lletra o una contracci.
Aix, sescriu sovint amb circumflex can contracci de casa en; i, quan al
costat de aquest era admesa la forma vulgar aquet, solia escriures aquesta
forma amb un circumflex sobre la e.
Ls del circumflex en aquest cas ens sembla ms injustificat encara
que en els dos altres casos; per, dhuc admetent aquest s del circumflex,
no escauria pas demprar-lo en un mot com gass, que no s contracci de
gases, sin un derivat de gas mitjanant laddici del sufix s (com vapors, de vapor). El que escriu gass amb circumflex s que admet que aquest
mot s tret de gases mitjanant la contracci de les dues sllabes ses en la
sllaba ss, la qual cosa justificaria descriure la seva o amb un accent circumflex. Aix escrit, gass seria com una forma secundria de gases, essent
com s, al contrari, un derivat correcte de gas amb qu tractem precisament
de bandejar el derivat mal fet gases.
10
15
20
E B 40
V 1 Havem ... general:] Laccent circumflex s dun s general en aquests dos casos: B || 2, 4, 9 per]
per a B || 17 el que] el qui B
617
30 xi 1924
Diferents vegades havem assenyalat la poca cura que hom posa en la revisi
doriginals i en la correcci de proves, negligncia que s tant ms de doldre
que avui la lectura s per a molts lnic mitj daprendre el catal, de millorar llur lxic i llur sintaxi, danar fixant en la memria les grafies correctes.
Ara trobem en un article de fons la grafia incommobible, ads en un altre
article el substantiu descontent, ads en un altre la construcci tenir que...
Potser ms efica que adrear-nos als editors demanant-los que posin
una major cura en la correcci gramatical dels treballs que publiquen cosa
que tants de cops havem fet i tan endebades, fra dadrear-nos als autors
daquests treballs, un per un, fent-los notar les errors en qu puguin haver
incorregut. Aix, avui, podrem assenyalar al collaborador que redacta la
nota quotidiana sobre la situaci atmosfrica general i lestat del temps a
Catalunya, que tot sovint incorre en lerror sintctica, tan greu, demprar
10
633
15
20
doncs com a conjunci causal: A la pennsula ibrica el temps ha millorat

notablement, doncs les pluges han cessat... Construcci tan horrible com
ho fra en espanyol: En la pennsula ibrica el tiempo ha mejorado notablemente, luego las lluvias han cesado..., volent dir pues las lluvias han
cesado.
La persona que tramet al nostre diari la dita nota far cas del nostre
advertiment? Esperem que s. Perqu altrament, si no sesmena, no creiem
pas que, per obra dels nostres correctors, desapareguin mai de les seves
notes els doncs causals que ara de tant en tant hi apareixen.
F 5 [Rovira i Virgili] (1924b) || 6 Rovira i Virgili (1924c) || 14-15 LP (29 xi 1924), 4
V1 14 pennsula ibrica] Pennsula Ibrica
N 5 La cosa que sabem perfectament, desprs dels ltims articles del Brusi, s que el vell diari
i els seus amics sn dun dinastisme incommobible. || 6 El Govern de Moscou rebutja tota responsabilitat sobre el descontent que pugui produir a ambds pasos lactitud de Mr. Baldwin.
|| 14-15 A la Pennsula Ibrica el temps ha millorat notablement, doncs les pluges han cessat i
domina al centre el cel ser; la tal collaboraci, annima, apareixia signada pel Servei
Meteorolgic de Catalunya, fundat un any i mig abans per la Mancomunitat i sota la direcci
dEduard Fontser i Riba.
618
4 xii 1924
10
15
634
Fa molt temps que hom assenyal com a defectus el doncs causal, i encara
a cada moment trobem doncs causals en les nostres publicacions. No estranyem, doncs, de trobar-hi usats abundosament els gerundis no adverbials,
que han estat denunciats tot just ara. La prosa dels nostres diaris nest
materialment cosida, i, a jutjar pel que passa amb el doncs causal, havem de
creure que tardarem llarg temps a veure-lan alliberada si s que mai ho
aconseguim.
Qu s un gerundi no adverbial? Un gerundi com el que figura en el
segent passatge: Lacte de lenterrament fou molt concorregut, havent-lo
presidit el seu fill X, al qual.... O en aquest altre: Sha declarat un gran
incendi als boscos de B, calculant-se que els perjudicis passen ja dalguns
milions de dlars. o s, un gerundi usat en una frase que no s una frase
adverbial, que no expressa cap circumstncia de lacci designada pel verb
de loraci principal. Un incendi pot haver-se produt havent uns caadors
fet foc al bosc i oblidant-se dapagar-lo, per no calculant-se els perjudicis
causats pel foc.
Aquests gerundis no adverbials permeten de conjuminar proposicions
interminables, ajudant-hi altres formes participals com s ara el degut, que

alternant amb els gerundis havent i obtenint, figura en el segent pargraf,
on es parla del campionat de futbol: Aquesta tarda shan de disputar els
ltims partits corresponents a la primera volta daquest campionat, haventnhi alguns de veritable importncia, com sn, per exemple, els que shan de
celebrar entre els clubs del grup A, degut a la igualtat de les forces contendents i que perdre o guanyar pot molt ben influir en la classificaci definitiva, obtenint veritable importncia tots aquests encontres (!)
E
V
F
N
20
25
B 210
1-7 Fa ... aconseguim.] om. B || 8 Qu] Qu B
20-25 LVC (30 xi 1924), ed. del m., 3f
20-25 Lactualitat esportiva. Futbol. Campionat de Catalunya.
619
6 xii 1924
Les conseqncies deplorables de traduir mot per mot duna llengua ja ella
generalment mal escrita:
El Sr. P. insisteix en qu les conclusions aprovades pels propietaris, de
sorgir ara un debat sobre elles, significaria una desautoritzaci de la comissi que ha vingut treballant fins la reuni de lAssemblea per lobra de tots.
Les conclusions aprovades pels propietaris, qu? Quin s el verb que es
refereix a aquestes conclusions aprovades pels propietaris? De quin verb
sn el subjecte? I quin s el subjecte de significaria?
Indubtablement: el fet de suscitar-se un debat sobre les dites qestions;
per aix ho havem dendevinar, puix el grup de sorgir ara un debat sobre
elles, que s una frase adverbial, no pot pas fer de subjecte: manca un aix
o qualsevol altre mot que, tot designant el contingut daquella frase adverbial, faci de subjecte del verb significaria.
Assenyalem, entre altres castellanismes, el en qu, el venir treballant, el
de sorgir ara un debat...
Assenyalem, daltra banda, un fins en lloc dun fins a.
10
15
635
620
9 xii 1924
10
15
Ens cal fugir de la frase feta, no solament perqu labs de frases fetes ja
sabem, per lexemple dun idioma ve, com encarcara i malmena una llengua, sin perqu, en la nostra, gaireb totes sn de procedncia forastera.
Nosaltres, per, no solament adoptem servilment totes les frases fetes que
ens serveixen el peridic i el llibre espanyols, sin que dhuc anem reemplaant per expressions forasteres la major part de les nostres locucions
adverbials i conjuntives. Des del sin embargo i del nada menos, castellanismes massa visibles per sser admesos pels nostres escriptors, fins al no obstant prepositiu i al a arrel de, que la generalitat accepten sense cap malfiana, una quantitat enorme dexpressions castellanes han estat introdudes en
el nostre llenguatge, i, cosa pitjor, shi van introduint cada dia, grcies sobretot a les traduccions fetes a corre-cuita i a vegades potser per gent no catalana, amb les quals es confecciona una gran part dels nostres diaris. Talment
que en ple perode de depuraci fan llur aparici en la llengua castellanismes inconeguts fins ara. Laltre dia llegem: ...adoptar la mateixa mesura
de grcia amb respecte a un francs... i ...amb tal de qu shi avingui....
Per haver-ho de fer aix, no seria potser preferible de no traduir-los, els textos espanyols?
E B 605
V 5 espanyols] castellans B || 8 per] per a B || 10 castellanes] forasteres B || 17 no] no B || 18 espanyols] castellans B
621
12 xii 1924
Al senyor M. G.
Com devem traduir achatar en una expressi com achatada por los polos?
Creiem que aquest achatar pot molt b traduir-se pel verb catal aplatar,
que t el mateix origen que lachatar espanyol.
Achatar s un derivat de chato, que prov del llat vulgar plattus, amb
el canvi del grup pl en ch que trobem en chopo (de ploppus per poplus) o en
ancho (de amplus). Aquest plattus s el que ha donat el francs plat amb el
seu derivat aplatir: on lespanyol diu achatada por los polos, el francs diu
aplatie aux poles. En catal tenim, derivats de plattus, el substantiu plat i el
verb aplatar, el qual, pel seu origen, pot molt b traduir achatar en expres-
636
sions com lesmentada: aplatada en els pols. Aplatar s deformar un cos disminuint una de les seves dimensions, i es diu que s aplatat lobjecte que t
una dimensi ms petita que no tenen regularment els objectes de la mateixa espcie.
Un sentit de aplatar emparentat amb aquell s el de aplanar o posar tot
pla que trobem en lantic:
...pels mudaments
e consells varis
tan voluntaris,
ella el mat
e laplat
dejs la terra. (J. Roig.)
I, conjugat pronominalment: E gint e suau sacacha e saplata. (Can.
Sat. Val.)
10
15
20

V 1 Com devem] Com hem de B || 3 espanyol] castell B || 7 lespanyol] el castell B || 21 J.] Jaume
B || 22-23 Can. Sat. Val.] Canoner Satric Valenci B
F 16-21 Roig (1905: 91) || 22 Canoner satrich valenci (1911: 232)
622
30 xii 1924
Ms que un mot, una construcci forastera, pot penetrar en la llengua sense

que ens nadonem. Havem constatat recentment ls, en la llengua parlada,
duna construcci que, notada per nosaltres en la llengua escrita, no haurem
dit mai que pogus donar-se en catal si no era en una traducci feta mot a
mot sense penetrar el sentit de la frase. Ens referim a ls del mot se com
a datiu del pronom de tercera persona.
I s que, llegint tots els dies i gaireb exclusivament en una llengua en
qu s usat se significant a ell sempre que el complement directe s lo, la
los o las, lassociaci entre el mot se i aquella significaci sestableix talment en la nostra pensa, que en traduir daquella llengua pot no semblarnos estrangera i esmunyir-se inadvertidament en la nostra traducci, i pot
aix mateix no sobtar-nos quan la trobem acceptada en un text catal. Des
daquest moment, el se amb la valor de li o hi, perilla de produir-se espontniament.
Diguem, per, que una frase com dem se lenviarem, que acabem de
sentir de llavis dun catal, no fra potser possible si en el catal escrit no
10
15
637
apareguessin sovint frases com: El nostre pas vol la pau, i nosaltres se la

garantitzem.
F 16-18 LVC (21 xii 1924), ed. del m., 7a
623
1 i 1925
10
15
20
Trucant a totes les cases, vrem en fi trobar el subjecte que cercvem. Amb
aquesta proposici senuncien el fet de trucar a totes les cases i el fet de trobar en fi el subjecte que cercvem, presentant al mateix temps el primer com
el mitj amb qu havem aconseguit la realitzaci del segon; i aix s obtingut posant el verb trucar en gerundi, que s una forma verbal que t la fora
dun adverbi, apta per tant a formar frases que expressen una circumstncia (el lloc, la causa, el mitj, etc.).
Suposem ara que lindividu que, al mateix temps que enuncia aquells
dos fets, vol expressar la relaci de causa i efecte que hi ha entre ells, soblida de posar el verb trucar en gerundi i comena dient Vrem trucar a totes
les cases. Llavors el que hauria de fer si no vol renunciar a emfasitzar la relaci de causa i efecte entre els dos fets, seria dexpressar el segon fet mitjanant una proposici coordinada (i vrem en fi trobar el subjecte que cercvem) en la qual, un adverbi demostratiu o relatiu, per ex., aix, presents el
contingut de la proposici anterior com una circumstncia de lacci expressada en la segona proposici.
Per, en lloc daix, el que es fa avui molt sovint s posar el segon verb
en gerundi, que s lnica manera de conservar la subordinaci Vrem trucar a totes les cases, trobant en fi el subjecte que cercvem; solament que aix
es presenta el segon fet com una circumstncia del primer quan s aquest
que s una circumstncia del segon.
En aquesta inversi en els temps dels dos verbs est lorigen del gerundi no adverbial, que avui susa llargament per a enganxar proposicions els
continguts de les quals no tenen sovint cap relaci entre ells.
E B 211
638
624
9 i 1925
A propsit dun prleg dEn Ruyra, En Rovira i Virgili torna a parlar de ls

de la partcula en davant els noms propis de persona. Sabut s que en la llengua parlada en no t cap fora de tractament, s una mera marca de nom
propi personal, i susa davant tot nom propi de persona, sia de fonts o de
famlia, sia nacional o estranger, si ja no susa larticle, com succeeix en barcelon davant els noms femenins i els masculins comenats en vocal.
En Ruyra, en el dit prleg, es declara partidari de suprimir en davant els
noms no catalans. En Rovira i Virgili es decanta a la seva supressi completa, almenys en lestil elevat. Nosaltres som de la mateixa opini que En
Rovira i Virgili, no essent que, en usar-lo amb els noms catalans de persones
vivents, li vulguem donar la fora dun tractament, en el qual cas direm En
Ruyra (amb En amb majscula!), per Verdaguer, Maragall, Guimer, com
en francs diuen Morel-Fatio, per M. Meillet.
La supressi de en en lestil elevat enfortiria En com a mot de la categoria de don, senyor, etc.: En mascul tindria llavors, sense dubte possible, la
mateixa fora que t Na femen i N com als dos gneres.
10
15
E B 192
F 1 Erckmann-Chatrian (1924) || 2 [Rovira i Virgili] (1925b)
N 1 Un prleg de Joaquim Ruyra. Lart. apareix com a editorial i, doncs, sense signar; el prleg
alludit de Ruyra s el que aquest posa a la seva trad. de les Rondalles de poble dErckmannChatrian (1924: 7-13); el prleg a la primera ed., publicada a la Biblioteca Popular de LAven
el 1908, era substancialment diferent del daquesta.
625
13 i 1925
Ot Jespersen, en la seva excellent obreta Growth and structure of the English

language, comparant langls amb el francs, diu que la llengua francesa
recorda un jard francs de Llus XIV, mentre langlesa s semblant a un
parc angls, que sembla fet sense un pla definit, en el qual podeu anar per
on us plagui sense por de topar amb un gurdia sever que us en privi.
El catal de la decadncia podria, llavors, sser comparat a un bosc ple
de maleses, el qual els gramtics i bons escriptors tracten simplement de
desbrossar i fer transitable. Per aix fa certa grcia que quan tot just havem
aconseguit de posar un poc dordre en la llengua literria, es parli que intentem dofegar lespontanetat de la llengua sotmetent-la a un conjunt de
regles rgides!
10
639
15
20
No cal alarmar-se: estem encara ben lluny del jard francs, no som
encara al parc angls; all que els gramtics condemnen i els bons escriptors eviten sn, en general, incorreccions gramaticals inconcebibles, no en
francs precisament, sin en qualsevol llengua literria. s que s encongir
una llengua de privar que sigui usada com a causal una conjunci consecutiva, o usat com a relatiu un mot exclusivament interrogatiu, o expressat
dues vegades un mateix complement sense cap motiu estilstic que justifiqui el pleonasme, o expressat mitjanant una frase de gerundi, all que forosament hauria dsser expressat per una proposici coordinada?
E
V
F
N
B 600
1 Ot] O.B.
1-2 Jespersen (1905)
2-5 Fabra possiblement llegeix la reed. de 1923. El passatge a qu remet s a Preliminary
Sketch, i fa el segent: The French language is like the stiff French garden of Louis XIV, while
the English is like an English Park, which is laid out seemingly without any definitive plan, and
in which you are allowed to walk everywhere according to your own fancy without having to
fear a stern keeper enforcing rigorous regulations (Jespersen 91956: 14).
626
17 i 1925
10
15
640
Considerant el poc xit que, en general, tenen els advertiments fets en

aquestes converses sobre les faltes de gramtica que solen constatar-se en les
publicacions catalanes, creiem que potser una manera ms efica de combatre-les fra de citar sobre cadascuna una srie dexemples trets daquest o
daquell escriptor, tot posant al costat els mateixos passatges convenientment corregits. Aix s el que havem comenat a fer tocant la construcci
[...] combat en leditorial dahir.
Un dels avantatges del procediment que indiquem s que mitjanant
exemples ben triats es dna millor idea de quina s la construcci combatuda. Una dotzena dexemples escollits sn millors per a fer comprendre
quin s el gerundi que combatem que una llarga explicaci de quina ha dsser la funci dun gerundi, sobretot, si al costat dels exemples del gerundi
incorrecte, donem exemples de gerundis bons, o s, amb fora adverbial.
Confrontant dotze, vint vegades, passatges com Celebraren la festa
fent un dinar esplndid i Arribaren a casa seva trobant el pare fora, potser la gent arribaria a comprendre la diferncia que hi ha entre el gerundi
fent del primer exemple i el gerundi trobant del segon exemple, aquell indicant la manera de celebrar la festa (doncs, amb fora adverbial; doncs, bo) i
aquest, al contrari, no indicant cap circumstncia de lacci expressada pel

verb arribar, sin simplement un fet que segueix immediatament al fet
expressat per la proposici anterior (Arribaren a casa seva i trobaren el pare
fora).
20
V 7 [...]] hi ha mitja lnia en blanc i dues de ratllades a LP

F 6-7 [Rovira i Virgili] (1925c)
627
24 i 1925
Una frase formada amb un gerundi bo, constituint una determinaci circumstancial, pot anar davant o darrera del verb principal: El trobars ananthi a les nou o Anant-hi a les nou, el trobars. Per una frase formada amb un
gerundi dolent, enunciant un fet que segueix a lexpressat pel verb principal
(no una circumstncia daquest fet), va necessriament darrera el verb principal: Vrem anar a casa seva, trobant-lo al llit; per no Trobant-lo al llit,
vrem anar a casa seva.
Quan al final duna proposici sens ocorre descriure una frase de
gerundi, potser el millor mitj de conixer si el gerundi s bo o dolent, s de
veure si podem anteposar-la al verb principal: si aix s possible, el gerundi
s bo; si no s possible, el gerundi s dolent, i cal reemplaar la frase de
gerundi per una proposici coordinada amb la primera o donar qualsevol
altre tomb al perode: Lhauries trobat anant-hi ms aviat est b, perqu
podrem dir, comenant per la prova de gerundi: Anant-hi ms aviat, lhauries trobat. Vrem anar a casa seva, trobant-lo al llit s dolent, perqu no s
possible la inversi: Trobant-lo al llit, vrem anar a casa seva.
10
15
E B 212
628
28 i 1925
Al senyor N. B.
Sempre que fundem una distinci grfica en la pronunciaci, havem de
comptar que en el catal existeixen moltes pronncies errnies. Aix es veu
clar en lortografia de la s i la ss entre dues vocals: la s hi s el signe repre-
641
10
15
20
25
sentatiu de la s sonora (i, aix, escrivim desar, nosa, roser), i la ss, de la s sorda
(i, aix, escrivim massa, bressar, ossera); per havent ocorregut que, en mots
presos al llat, pronunciem sovint s sonora on el mot llat i per consegent
el catal tenen ss, i s sorda on el mot llat i per consegent el catal tenen s
simple, heus ac com la pronunciaci no s una guia segura per a l'ortografia de la s i la ss entre dues vocals: no havem descriure presi i adhessi, dacord amb la pronunciaci habitual daquests mots, sin pressi i adhesi,
dacord amb llur etimologia (essent com sn mots dorigen erudit), i llavors
conformar llur pronunciaci a aquestes grafies.
En el cas que ens consulteu ocorre una cosa anloga. En les sllabes que
precedeixen la sllaba accentuada, sovint pronunciem un diftong on letimologia o la derivaci exigeixen dues vocals pronunciades en sllabes distintes; doncs, la pronunciaci habitual no ens pot servir de guia segura per
a ls de la diresi en aquelles sllabes: homogenetat s sovint pronunciat
en cinc sllabes (ho-mo-ge-nei-tat), a la qual pronunciaci correspondria la
grafia homogeneitat (sense diresi); s freqent de pronunciar a-moi-nar en
lloc de a-mo--nar, malgrat a-mo--na, i veinat en lloc de ve--nat, malgrat ve,
vena.
En les sllabes febles, doncs, no cal fiar-se de la pronunciaci habitual
per decidir si un mot sha descriure o no amb diresi, com no cal fiar-sen
tampoc per decidir si entre vocals sha de doblar o no la s, o en principi de
paraula sha descriure s o z, o davant t sha descriure n o mp.
V 3 vocals: la] vocals. La B || 13 ens consulteu] el senyor N. B. ens consulta B || 24 o en] o si en B
629
31 i 1925
Al senyor N. B.
642
Continutat, vacutat, al costat de ambigitat, obliqitat, sexpliquen pel fet

que, en catal, la diresi s usada amb dos valors diferents.
La diresi serveix, en efecte, per indicar que una u situada entre una g
o una q i una e o una i, no s muda com ho s en guerra, quitr. Aix, escrivim segent, freqent. I cal notar que aquesta s precisament asillbica
(se-gent), cosa que no s la u en mots com influent (in-flu-ent), congruent
(con-gru-ent).
Per la diresi serveix tamb per a indicar que una i precedida duna
vocal no forma diftong amb aquesta vocal: cuinar t dues sllabes (cui-nar),
runs t tres sllabes (ru--ns).
Tenim, aix:
i (darrera g o q): una sllaba de la qual s el so culminant la i. Exemple:
ambigitat (am-bi-gi-tat);
ui: una sllaba de la qual s el so culminant la u. Ex.: cuinar (cui-nar);
u: dues sllabes. Ex.: continutat (con-ti-nu--tat).
La i del sufix itat ha dsser sempre el so culminant duna sllaba: darrera vocal caldr, doncs, escriure-la , per no darrera g o q, grups essencialment explosius, com qualsevol consonant.
10
15
V 3 per] per a B || 17-18 grups ... consonant.] om. B
630
3 ii 1925
En Casas-Carb ens fa saber que una vella de Sarri que li havia demanat
quina hora era i a qui ell havia respost que eren les dotze i cinc minuts, li havia preguntat, no acabant dentendrel, si volia dir que eren cinc minuts duna. Molt interessant: les expressions habituals un quart duna, dos quarts
duna, tres quarts duna, emmenaven la velleta a dir, parallelament, cinc
minuts duna. Ara, prendre la correcci suggerida per la vella com una lli
de bon catal, aix s que no sabrem fer-ho: s clar que s lcit de dir cinc
minuts duna; per ens guardarem prou dafirmar que s aix com sha de
dir i no pas les dotze i cinc minuts, com diem habitualment.
La manera popular de designar lhora s una cosa de qu pot vantar-se
el catal; ella ens permet de precisar molt lhora sense necessitat de recrrer
a una unitat fraccionria ms petita que el quart, puix que tenim, al costat
de les expressions un quart, dos quarts i tres quarts duna, les expressions
mig quart, un quart i mig, dos quarts i mig i tres quarts i mig duna. Per aix
creiem que havem de rebutjar, com a suprflues, les expressions les dotze i
mitja o la una menys quart.
Per quan emprem com a unitat fraccionria el minut i ja no diem el
minut i el segon, llavors indubtablement la manera ms simple i ms
racional de designar el temps s denunciar primer lhora, desprs els
minuts. Pensem, noms, en com escrivim les indicacions de temps quan hi
figuren minuts: no ho fem, certament, amb mots sin amb xifres, i lordre
universalment adoptat s, naturalment, hora, minuts (segons, etc.). Ima-
10
15
20
643
25
30
ginem-nos llegint un horari de trens on figuren les indicacions 325, 710,

1205, i les expressions les tres i vint-i-cinc minuts (o, ms curt, les tres i
vint-i-cinc), les set i deu, les dotze i cinc, ens vindran tot naturalment als llavis, i haurem de violentar-nos per a emprar les expressions, segurament
menys prctiques, vint-i-cinc minuts de quatre, deu minuts de vuit, cinc
minuts duna.
Imaginem-nos, encara, davant una indicaci com 4 h. 32 m. 1230 s.
Haurem de llegir-la trenta-dos minuts, dotze segons i trenta centsims de
segon de cinc?
E
V
F
N
B 617
30 Haurem] Haurem B
1-4 LP (28 i 1925), 4
1-4 Sec. El lector diu.
631
4 ii 1925
10
15
Contraris com som de donar una forma catalana als castellanismes terminats en o llevant-los aquesta o, tingurem laltre dia un surt en trobar un
anunci encapalat amb el mot panys. Per un moment cregurem que aquest
panys substitua un panyos. Per tot seguit ens tranquillitz dadonar-nos
que es tractava realment dun veritable panys: panys per a portes de pis.
Bo s que no sens hagi ocorregut encara de reemplaar panyo per pany
a semblana del que sha fet amb apoio, apoi, plao, pla, etc.; probablement
ho ha impedit el fet que en catal existeix ja el mot pany amb una altra significaci. Per, amb quin mot reemplaar panyo? Justament, sobre mateix
de lanunci dels panys, nhi havia un altre que comenava amb el mot panyeries, ladmissi del qual implica la de panyo, com a equivalent de lespanyol pao.
En catal tenem, amb aquesta significaci, el mot drap; per drap ha
restret modernament la seva significaci fent-se lequivalent de trapo. Li ha
passat al mot drap, com al mot ventall i a daltres, de sofrir una lliscada
semntica en sentit pejoratiu. Per, no ser mai possible dennoblir-lo de
nou, fent-li significar pao?
E B 462
V 9 amb] amb B || 11-12 espanyol] castell B
644
632
6 ii 1925
El periodista que un cop emprava bazo i un altre el mot acmila escrivintlos entre cometes, sadonava almenys que eren mots no catalans i com a no
catalans els escrivia. s clar que nhauria pogut cercar la traducci en qualsevol diccionari; per la pressa amb qu li calia segurament fer la traducci
len privava: les cometes eren una confessi de la seva ignorncia, i el lector
era almenys previngut que els dos mots eren forasters.
Creiem que s pitjor el que es fa ordinriament en casos semblants que
s dadmetre tot simplement els mots forasters sense indicar grficament
llur qualitat de no catalans. Laltre dia constatvem amb estupor en un diari
catal el mot orilla (laltra orilla del riu).
Per, encara pitjor: en el mateix telegrama on constava el mot orilla,
figurava el mot adelant, que, amb lomissi de la o final, prenia tot laire
dun mot perfectament catal...
Pensem en el que representa que en una publicaci catalana siguin possibles un orilla i un adelant!
10
15
E B 316
N 1-2 Vegeu CF 300.
633
10 ii 1925
La besllum s la claror que deixa passar un cos translcid. Daqu la locuci adverbial de besllum, que vol dir el mateix que a contraclaror, i el verb
intransitiu besllumar, que vol dir deixar passar la claror un cos translcid. Ex.: Les mans se mhavien tornat tan primes que, quan les estenia al
sol, besllumaven com aquest pmpol (dun quinquer), J. Ruyra. Llavors
besllum en sentit figurat vol dir coneixena imperfecta o dubtosa duna
cosa.
Aix, quan besllum es troba usat com en un ttol de La Publicitat que
diu Les negociacions amb Alemanya. Sembla que hi ha vesllums
dintelligncia, es tracta evidentment dun cas dacostament dun mot catal a un mot espanyol, que afecta no solament la seva grafia (com s el cas de
mbil escrit mvil) sin encara la seva significaci: el vesllum del ttol transcrit s beslllum que ha pres, no solament la v de vislumbre, sin la significa-
10
645
15
ci figurada daquest mot, la qual s, segons lAcadmia espanyola, la de

conjetura, sospecha e indicio. (I potser tamb el gnere gramatical?)
Calia traduir, doncs, indicis, senyals, etc., per no vesllums.
E
V
F
N
B 430
4-5 Ex.: ... J. Ruyra] om. B || 11 espanyol] castell B || 14 espanyola] Espanyola B
8-10 LP (7 ii 1925), 1e
4-5 Vegeu CF 462. || 8-10 Les negociacions amb Alemanya. Sembla que hi ha vesllums dintelligncia.
634
12 ii 1925
10
15
20
25
646
Si realment existeix entre els escriptors actuals una certa aversi per al mot
omplir, aquesta s, com diu molt b En Cases Carb, completament injustificada. Omplir s un verb llargament usat en totes poques. s el prolongament catal de emplire (en llat clssic implere), que ha persistit aix mateix
en totes les altres llenges novillatines (francs emplir, itali empire, espanyol henchir), i s un dels pocs verbs de la tercera conjugaci que ha resistit
victoriosament la tendncia general a substituir les veus rizotniques per
veus formades amb linfix eix: mentre cobre, ou, llig han estat reemplaats
per cobreix, oeix, llegeix, i ment, escull, recull comencen a recular davant
menteix, escolleix, recolleix, omple persisteix sense la concurrncia de
ompleix. Precisament lexistncia daquest omple, tan persistent, s una
prova de lantiguitat del verb omplir.
Per, al costat daquest verb omplir, el catal posseeix emplenar i omplenar. Emplenar ens apareix com un derivat de ladjectiu ple (Cp. embrutar de
brut, empitjorar de pitjor, encegar de cec); omplenar, com un creuament
de emplenar i omplir. Dels dos verbs, sembla preferible emplenar, en qu el
parentiu amb ple apareix ben clar, no enterbolit per cap contaminaci. I ell
s, en efecte, i no omplenar, el que avui apareix en la llengua escrita com un
concurrent del verb omplir.
No veiem per qu rebutjarem en absolut aquest emplenar. Seria certament absurd que els escriptors es posessin deliberadament a substituir
omplir per emplenar. Qu guanyaria la llengua amb aquesta substituci?
Per s evident que guanyaria si, tot acceptant emplenar, en limitava ls a
determinats casos, talment que els dos verbs omplir i emplenar no fossin
perfectament sinnims. I qui sap si en el parlar dalguns ja comena a establir-se una diferenciaci de sentits entre el dos verbs. Hem danar en comp-
te a condemnar un mot que s un derivat ben fet de ple. s la substituci

arbitrria i sistemtica de emplenar a omplir que cal evitar.
E B 518
V 2 Cases Carb] Casas-Carb B || 5 novillatines] neollatines B || 5-6 espanyol] castell B || 22 Qu]
Qu B
F 2-3 Casas-Carb (1925b)
635
15 ii 1925
Ha estat des de fa molt temps assenyalada com a dolenta la grafia sha. En

catal el ttol del sobir de Prsia ha dsser escrit xa, com en portugus. Els
anglesos escriuen shah: perfectament; per s que en angls el so que els
catalans escrivim x, ells lescriuen sh. Els alemanys, que representen aquest
so per sch, escriuen schah. Si el persa emprava lalfabet llat i el mot en qesti hi fos escrit sha, encara comprendrem que alg es deixs anar a escriure sha, per b que, tractant-se dun nom com, x seria sempre preferible a
un dgraf sh complentament estrany a la nostra llengua; per escrivint-se el
persa amb lalfabet rab, no sabem per qu la lletra que en rab representa
el so x, la transcriurem per una lletra altra que x.
Ens suggereix aquesta nota, el fet de trobar encara xa escrit sha en la
nostra premsa, que ja ha adoptat la x i la tx en els mots russos, per exemple.
En canvi, quan es tracta de noms propis duna llengua que empra lalfabet llat, llavors en cap manera no havem de canviar sh o ch en x ni ch o
tch en tx. Laltre dia, en el mateix diari on constatvem el nom com xa
escrit sha, trobvem el nom propi Nietzsche escrit Nietxe! No: ni Nietxe ni
sha, sin Nietzsche i xa.
10
15
E B 556
V 11 nota,] nota B
636
20 ii 1925
En el mateix nmero de La Publicitat on combatem per segona o tercera

vegada la grafia sha, apareixia el mot rab xerif escrit sherif! Repetim una vegada ms que s absurd demprar per a la transcripci duna lletra rab que
647
10
15
sona x, qualsevol smbol que no sigui la lletra catalana x. Si escrivim xerif,

tothom llegir correctament aquest mot; si escrivim sherif solament encertaran a pronunciar-lo correctament els que saben que sh val per x en angls, i
encara no nestaran ben segurs, puix que no es tracta de cap mot angls.
s clar que ens cal escriure en catal Shaw, Shelley, Cavendish, etc.; per
si la gent no sap quina pronunciaci cal donar a aquests mots, aix t en realitat ben poca importncia, vist que es tracta de noms propis estrangers. Ja
seria ms enutjs que conservssim el dgraf sh, en un mot com shoot en el
cas que aquest nom com fos incorporat definitivament al lxic catal: seria
llavors indubtablement preferible descriurel, com ja fan molts, xut. Per en
un mot com sherif i sha, qu hi ve a fer el dgraf sh? Ni s en el mot originari (escrit amb lletres rabs), ni pot admetres com a transcripci dun so
que s el mateix de la lletra catalana x.
E B 557
V 6 que] qui B || 11 sh, ] sh B | shoot] shoot, B || 14 qu] qu B
637
22 ii 1925
10
15
648
Es dna compte, en un El lector diu, que una vella de Sarri diu cinc
minuts duna en lloc de les dotze i cinc minuts, i sinsinua que aquella expressi s millor, ms catalana, que aquesta; nosaltres, en una conversa, tot trobant perfectament explicable lexpressi emprada per la vella (imitaci de
les expressions un quart duna i anlogues), ens declarem per partidaris de
lexpressi habitual les dotze i cinc minuts; i tot seguit es reben a La Publicitat dos, tres, quatre comunicacions de lectors que tamb hi volen dir la
seva.
La ms interessant daquestes comunicacions s una del senyor P. N.
(Una altra s la dun partidari de les expressions habituals, que trobaria
absurd que hagussim demprar expressions com a dotze minuts, trenta quatre segons i cinquanta nou centsims de quatre, per a les 3 h. 12 m. 3459 s.;
una altra s la dun sarrianenc que arriba a posar en dubte lautenticitat
duna expressi com cinc minuts duna en boca duna vella de Sarri, al qual
per cal advertir, per tranquillitzar-lo, que no es deia pas que la vella fos
nada a Sarri!) El senyor P. N. troba que cal dir cinc minuts duna, ja que, si
ens decidem a favor de les dotze i cinc minuts, llavors no tindrem altre
remei, lgicament, que abandonar una expressi tan catalana com un quart
duna i adoptar les dotze i quart. Ell no concep que dient-se un quart duna
pugui dir-se les dotze i cinc. I, no gens menys, s aix; i no s pas que deguem
aquesta expressi a la influncia del castell.
Quan indiquem lhora emprant com a unitat nica el quart i comencem, naturalment, dient s un quart o sn dos quarts, ens cal llavors expressar, a continuaci, de quina hora sn aquests quarts, i aix ho fem mitjanant les expressions adjectivals de tres, de quatre, etc. (com podrem
haver-ho fet amb expressions com passat les dues, passat les tres, etc. Cp., en
angls, a quarter past two). Per aix s cap obstacle perqu, en indicar
lhora emprant com a unitats lhora, el minut i potser el segon aix s cap
obstacle perqu, en llegir indicacions com 1212, 438 o 5 h. 28 m. 40 s. no
puguem enunciar primer les hores, desprs els minuts i desprs els segons,
com quan lleguim qualsevol altre nombre complex? (Notem que aix denunciar els minuts en segon lloc, ho fem dhuc quan emprem com a unitat
major el quart: sn dos quarts de quatre i cinc minuts.)
El senyor P. N. pot usar sense cap escrpol les expressions habituals:
sn bn catalanes; i sobretot sn molt ms prctiques que les altres, talment
que, dhuc si les tenem per imitaci a una altra llengua, caldria indubtablement preferir-les. Segons llegim en Karl Wied, el dans, tenint per a les
desenes designacions no gens prctiques, els danesos que han de manejar
freqentment nombres, prefereixen usar en lloc delles les designacions
noruegues.
20
25
30
35
40
E B 618
V 3 conversa] altra conversa B || 5 declarem] declarrem B || 6 reben] reberen B || 27 Per] Per, B ||
28-29 aix ... perqu, ] o B || 37 dans, ] dans B
F 37 Wied (1898)
N 1-2 Vegeu CF 630. || 37-40 El passatge est dedicat als nm. ordinals, en la n. explicativa que
acompanya el qual es llegeix (en transcripci a lalfabet llat de lalfabet gtic en qu est imprs
el llibre) el segent: Da die dnischen Zahlenbenennungen zum Teil schwerfllig sind, so werden statt derselben oft in der Geschftssprache, so besonders im Postverkehr, die norwegischen
(bzw. norwegisch-schwedischen) Zahlausdrcke fr 20-90 gebraucht, welche durch
Zusammensetzung mit ti gebildet sind: toti: (20) treti, treti een (31), firti, femti, seksti, syvti, otti,
niti (Wied 51924: 194).
638
24 ii 1925
Arribar a les meves odes

No aprovem aquesta expressi, que hem vist usada fa pocs dies per un bon
escriptor catal. On diu odes, creiem que havia de dir orelles: arribar a les
meves orelles (Cp. en francs, venir ms oreilles).
649
10
15
Oda no vol dir orella, o s rgan de loda. Oda, derivat de oir (com
trada de trair, fugida de fugir, etc.) s un nom abstracte, que vol dir lacci
doir, com el seu corresponent francs oue. Aix, direm rgan de loda, a loda daquesta notcia, i dhuc arribar a oda meva, per no arribar a les
meves odes.
s un error, sembla molt ests, de creure que el substitut del castellanisme odo s oda. En espanyol odo vol dir al mateix temps sentido del
or i aparato de la audicin, i aix es diu tener buen odo i el odo interno;
i generalment es reserva el mot oreja per designar la part externa daquest
aparell. Dac que en catal modern shagi tendit a limitar ls del mot orella, considerant impropi dusar-lo si no s amb la significaci de la part
externa de lrgan de loda, quan no solament posseeix, tamb, la significaci drgan de loda, sin dhuc la dacci doir (ex.: T bona orella, t lorella molt fina).
El substitut de odo s orella; i, solament en laccepci dacci doir, pot
reemplaar-se per oda.
F 1-2 Soldevila (1925a)
N 1-2 sn frases que sonen a les meves odes pitjor que una blasfmia.
639
3 iii 1925
10
15
650
T ra En Casas-Carb (en un article excellent, que per la seva llargria no

ha pogut sser publicat oportunament en la secci El lector diu...): si hem
dadoptar un derivat de finestra per a substituir el mot taquilla, dels tres
mots proposats finestrell, finestr, finestreta el primer s indubtablement
preferible als altres dos. Finestreta t linconvenient, pel fet dsser format
mitjanant el sufix et, dsser ja la denominaci amb qu designem una
finestra petita qualsevol, mentre que finestr i finestrell, pel fet dsser formats amb els sufixos i ell i, encara, pel fet dsser masculins essent el primitiu femen, ja es revelen per llur sola estructura com a designacions dun
objecte que ser ms o menys semblant a una finestra o que tindr alguna
cosa a veure amb una finestra, per que no s una simple finestra (una finestra petita), doncs termes ms adequats per a designar un objecte com s
ara una taquilla, que no pas el mot finestreta. Per daquests dos derivats
masculins de finestra, finestr ja t una significaci tal altra que la taquilla,
i per aix sol, com diu molt b En Casas, s indubtablement preferible finestrell a finestr.
Ara que finestrell no s un mot que ens aparegui de bell antuvi com una
soluci ensopegada de la qesti suscitada per En Casas; no s evidentment
daquelles solucions que ens satisfan tot seguit. En primer lloc, el substitut
de taquilla o ventanilla, per qu hauria dsser precisament un derivat de
finestra? I, dhuc un cop hagussim convingut a adoptar un derivat de finestra, i, rebutjats els sufixos et i , a adoptar precisament el sufix ell, per qu
finestrell i no finestrella? I, encara, hem de considerar que, una vegada
adms un daquests dos termes, o s, solucionada aix arbitrriament la
substituci de taquilla, restaria a resoldre la dels derivats daquest mot:
taquiller, taquillatge, etc.
No creiem, doncs, que puguem donar per resolta la qesti suscitada
per En Casas; ens cal cercar algun mot o almenys justificar millor el terme
proposat.
E
V
F
N
20
25
B 561
15, 18, 28 Casas] Casas-Carb B || 20, 22 per] per B
1-2 Casas-Carb (1925a)
1-2 Casas-Carb proposava finestrell com a substitut tant de taquilla com de ventanilla.
640
6 iii 1925
Al senyor P. R.
Salvetatge per salvament s, en efecte, un francesisme innecessari. Potser ha
influt en lacceptaci daquell mot per algun escriptor lexistncia, en itali,
del mot salvataggio: el fet de trobar-se en dues llenges llatines un derivat
de salvar format amb el sufix -ticus (-age en francs, -aggio en itali) ha fet
creure que era lcit de formar en catal un salvetatge, corresponent al francs sauvetage i a litali salvataggio. Per, en itali, salvataggio no s un derivat de salvare, sin un pur francesisme.
Per qu, posseint el mot salvament i quan tothom diu salvament i
ning no diu salvetatge, introduirem arbitrriament aquest mot en la llengua escrita? I ms si es t en compte que, com a derivat de salvar, fra una
formaci sense pari dins la llengua?
No som pas enemics a ultrana de ladmissi de mots forasters; per en
el cas de salvetatge es tracta dun manlleu evidentment superflu, i la seva
admissi no tindria ni tan solament lexcusa dsser salvetatge un mot ja
introdut en el llenguatge corrent, com ho s, en itali, salvataggio, o, en
catal, amateur o chauffeur.
10
15
651

V 1 s, en efecte,] s B || 2 aquell] aquest B || 10 I] I B || 11 llengua?] llengua. B
641
8 iii 1925
10
15
20
Coincideixen en tants de casos el catal i lespanyol en ls de certes lletres

(per exemple, la b i la v, la a i la e, la c i la s), que no s estrany que en certs
mots es constatin encara grafies errnies degudes a la influncia castellana.
A cada moment trobem grafies com var, viga, vesllum, reventar, sava, en
lloc de bar, biga, besllum, rebentar, saba; o com dana, carnicer, carroa,
en lloc de dansa, carnisser, carrossa; o com averia, aventatge, en lloc de avaria, avantatge. Aix s perfectament explicable donat que llegim i escrivim
correntment en les dues llenges: si a vano, valiente, vasallo, vida, vender,
viento, viejo, previo, vido, etc., corresponen, en catal, va, valent, vassall,
vida, vendre, vent, vell, previ, vid, etc., s natural que a un varn, o un mvil,
o a un savia, creguem que els correspon un var, un mvil i un sava (les grafies correctes, no cal dir-ho, sn bar, mbil i saba).
Lnica manera devitar aquelles grafies errnies s que cadasc saprengui b els casos en qu les dues llenges no coincideixen que no sn
certament molt nombrosos. Precisament per prevenir aquesta mena derrors tan explicables en un poble bilinge, el Vocabulari Ortogrfic cont les
llistes dels mots que es troben en el cas de rebentar (en espanyol, reventar),
avaria (en espanyol, avera) o dansa (en espanyol, danza). Repassant de tant
en tant aquestes llistes, hom evitaria indubtablement aquelles grafies. Per
aix ens atrevim a recomanar-les als publicistes i duna manera especial als
tipgrafs.
E B4
V 1 l'espanyol] el castell B || 14 coincideixen] coincideixen, B || 15 per] per a B || 16 Vocabulari]
Diccionari B | Ortogrfic] ortogrfic B
642
11 iii 1925
Quan hom proposa un mot nou, ha desperar-se que no sempre aquest mot
mereixer laprovaci general, i un perill que es corre, si el mot s una pura
652
creaci del proposant, s que tothom comenci a proposar, amb igual dret, un
mot de la seva invenci, i desprs, potser, vulgui mantenir-lo per punt. El
mot finestrell, proposat per En Casas Carb per a substituir taquilla, no ha
tingut la sort de plaure a gaires, i a hores dara ja han estat proposats, com
a reemplaants de taquilla, els mots finestr, finestreta, taquella, bitlletell,
etc. Tots ens semblen inacceptables.
Ens ho sembla aix mateix finestrell: quan nosaltres diem que no comprenem per qu el mot amb qu haurem de reemplaar taquilla havia dsser un diminutiu de finestra, no ho diem volent dir que una obertura ms
o menys semblant a una finestra ordinria no havia dsser anomenada
necessriament mitjanant un derivat de finestra (perqu, si no necessriament, ho seria molt escaientment), sin perqu taquilla no vol dir lobertura o finestreta per on es despatxen els bitllets, sin el casillero para los billetes de teatro, ferrocarril, etc., i, per extensi, el despacho de billetes,
finestrell, doncs, no sembla un mot adequat per a traduir taquilla.
Quant a ventanilla (que potser quan s la duna taquilla alguns anomenen taquilla), no hi hauria inconvenient a adoptar finestrell (o potser millor
finestrella, com darrerament sembla preferir el mateix Casas Carb), si no
fos ja ds corrent el mot finestreta. Podr objectar-se que finestreta s el
mot amb qu designem ja una finestra qualsevol amb que sigui petita; per
aix no s cap obstacle perqu el mot pugui designar, com de fet designa, la
ventanilla dun vag, cotxe, etc.; com el fet de tenir maneta la significaci de
m petita no s cap obstacle perqu el mot susi amb la significaci de
manubrio (piano de maneta).
10
15
20
25
E B 562
V 5 Casas Carb] Casas-Carb B || 16-17 billetes, finestrell] billetes. Finestrell B || 20 Casas
Carb] Casas-Carb B || 22 que] qu LP; B tamb fa aquesta esmena
N 4-5 Vegeu CF 639.
643
13 iii 1925
Rebent-se cada dia a La Publicitat, amb destinaci a la secci El lector

diu..., comunicacions sobre qestions lingstiques (sobre quin hauria dsser el substitut de taquilla, se nhan rebut deu o dotze), la direcci ha decidit no donar acolliment en la dita secci a aquesta classe de comunicacions,
en qu sovint sn tractades qestions delicadssimes sobre les quals s certament perills que cadasc hi vulgui dir la seva, sense cap control ni
comentari. Imagineu-vos un lector a qui socorre, per exemple, que el mot
653
10
15
20
25
anticipar no s catal o s poc catal, i que el condemna en un El lector

diu....: un cert nombre de lectors de La Publicitat sel poden creure, i heuslos aqu prenent-se la feina, ben malaguanyada, de trobar un mot amb el
qual remeiar aquell castellanisme imaginari. Digueu, en un El lector diu...,
que de taquilla se nha de dir taquella, i estigueu segurs que no tardareu a
trobar usat per alg el mot taquella. Les comunicacions sobre qestions lingstiques no apareixeran, doncs, dac endavant, dins la secci El lector
diu..., sin que, quan tindran algun inters, seran extractades i comentades
en les Converses filolgiques.
Aix, amb el sistema antic, un dia daquests hauria aparegut un El lector diu... del senyor Ll. S. (de lEscala), condemnant el mot nuca, usat
recentment per Carles Soldevila, i proposant de reemplaar-lo per bescoll.
Ara, amb el nou sistema, la comunicaci del senyor Ll. S. ha donat lloc a
aquesta conversa, on li direm que els seus temors sn infundats, puix que el
mot que li sembla suspecte s un mot dorigen rab que trobem en totes les
llenges romniques (en provenal, en itali, etc.: nuca; en francs: nuque).
Quant a bescoll, s traducci de pescuezo; per, dhuc suposant que fos lequivalent de nuca, no convindria bandejar aquest mot, puix que nuca i bescoll sn dos mots que estan lluny de tenir la mateixa valor estilstica.
(Quant al mot dansa, consulti el senyor Ll. S. el Vocabulari ortogrfic de
lInstitut, i veur com hi figura escrit dansa i no dana.)
E B 432
V 1-18 Rebent-se ... diu ...] om. B || 18 del] El B | condemnant] condemna B || 19 proposant] proposa B || 20-21 Ara ... que] om. B || 21 els] Els B || 27-28 (quant ... dana.)] om. B
F 19 Soldevila (1925b)
N 19 Davant meu a menys de quaranta centmetres hi havia dues nuques femenines que
mereixien una llarga contemplaci.
644
17 iii 1925
654
...compliquen les situacions i acosen el govern...

Segurament lobra s immensa i difcil, car hem de tenir valor per
arrostrar els obstacles i oposar-nos a ells.
Qu esdevenidor ens espera si ens adormim?
No hem de deixar-ho passar sense aprofitar-nos, sin semblaria que
tracionarem la Providncia...
Heus ac una bella mostra del catal que sestila en la majoria de les nostres publicacions peridiques.
Faltes de lxic: acosar, arrostrar, tracionar. Quant aquest darrer, tenint

el catal un verb primitiu (trair) com a verb corresponent al nom traci, per
qu hem de recrrer a un verb derivat de traci (tracionar) com ho fa lespanyol, que no disposa dun verb exactament corresponent a trair?
Faltes de gramtica (deixant de banda oposar-nos a ells, menys bo evidentment que oposar-nos-hi): tracionarem en lloc de tracionvem (o, no
admetent-se tracionar, traem); sin en lloc de si no; aprofitar-nos no acompanyat del complement que designi de qu...
Per, per damunt de totes aquestes faltes, ms o menys breus, hi ha el car
i el qu subratllats, que constitueixen dues monstruositats inexplicables. El
qui ha escrit aquest car i aquest qu ignora la valor daquests dos mots (una
conjunci causal i un pronom, no un adjectiu!). B s cert que en un altre
pargraf, que no hem transcrit, usa averany amb la significaci de viarany.
No s un deure ineludible de demanar insistentment que es vagi amb
ms compte en la revisi doriginals?
10
15
20
F 1-6 LP (13 iii 1925), 1b || 20-21 d., 1a

N 1-6 Important declaraci dels cardenals francesos contra les lleis laiques || 20-21 ... i condueixen, en lordre individual i en el social per mals averanys.
645
24 iii 1925
Vejam si, amb alguns exemples antics del mot fretura i dels seus derivats,
aconseguim que els nostres escriptors sadonin que sovint els usen imprpiament. Aquests mots no enclouen, com molts creuen, la idea de desig,
expressen simplement la de mancana o necessitat. No fa gaire, viem un
bon escriptor lloar, en un personatge, la seva fretura de coneixements; evidentment ell no entenia lloar, en el seu personatge, que aquest estigus mancat de coneixements, sin que estigus friss de coneixements. Es dir que
un mot que expressa la mancana dall que hom necessita i per tant deu
desitjar, pot venir, amb un esllenegament semntic ben comprensible, a significar el desig (exemple, el mot angls want); per s el cas que fretura,
mentre era fora ds, no podia sofrir aquell esllenegament semntic, i no s
enraonat, en reprendrel, de donar-li arbitrriament una significaci que, en
vida, no havia tingut mai, i ladmissi de la qual donaria lloc a expressions
equvoques com fretura de coneixements, que significaria a la vegada mancana i daler de coneixements.
Fretura: falta, mancana i, llavors, necessitat.
10
15
655
20
25
30
35
E perdent a ell se perdran passats deu mil combatents qui faran gran
fretura per dar compliment a la conquista.
En los dies dabril hi hagu molt gran fretura de pluja.
E acordaren-se que li digus que prengus muller per o que el regne
no romangus a gents estranyes per fretura de rei.
...en alguna terra on hi ha gran abundncia dalguna cosa de qu altra
terra t gran fretura.
...sia donada per amor de Du a algun confrare... que sia vingut a fretura sens la sua culpa.
Freturar o freturejar: mancar (no desitjar!). Intransitius, amb complement introdut amb la preposici de.
e la dita gabella de Xtiva, la qual contnuament fretureja de sal;
Haver mester o freturejar;
Com la cort reial freturs de saigs que exercissen lofici de saigs.
No fretura: no cal:
No fretura a mi pregar laltesa vostra.
Freturs: mancat, necessitat.
Car s dissipador de tota civiltat, enemic de tota veritat, freturs de
tota vergonya...
En una ciutat hi havia un canviador molt ric de bns temporals, mas
de les virtuts espirituals era molt freturs.
E B 484
V 1 antics] antics ms B || 15 daler] deler B (cf. Diccionari ortogrfic: daler) || 16 i, llavors] om. B ||
17-18 E ... conquista] om. B || 24-25 ... sia ... culpa] om. B
F 17-18 DAg iv, s. v. fretura || 19 Llull (1914 [2003]: 276; [2009: 336]) || 20-21 Histria del rei
dHongria (1857: 53; [1934: 29]) || 22-23 Llull (1917-1926: i, 213) || 24-25 DAg iv, s. v. fretura || 28
d., s. v. freturejar || 29 Ibd. || 30 Rotger i Capllonch (1897-1898: i, 71) || 32 DAg iv, s. v. freturar ||
34-35 d., s. v. freturs || 36-37 Llull (1873-1904: i, 157; [1931-1934: ii, 48-49])
V1 20 digus] diguesen || 30 reial] reyal de Pollensa || 34 civiltat] civiltat e | veritat] veritat, falsador
de tota amistat, || 36 de] dels
646
26 iii 1925
No ens oposem pas a ladmissi del mot ali. Fins creiem que hem estat
nosaltres, qui, els primers, hem proposat ladopci daquest mot, no per altre
motiu, per, sin per veure deliminar totalment lhorrible ag que comenava destendres com a traducci de ajeno. Per, quan frem veure que el
mot corresponent al llat alienus (d'on prov lespanyol ajeno) no havia ds-
656
ser ag, sin ali, ja advertem que, en el cas dadoptar-se aquest mot, no
haurem pas de donar-li la mateixa extensi que els castellans donen a llur
ajeno. El nostre advertiment ha estat oblidat; i si, amb la substituci de ag
per ali, hi hem guanyat, puix que hem aconseguit eliminar ag, per un altre
costat hi hem perdut, vist que ali, que hom sap ben catal, contrriament
a ag, evidentment manllevat a lespanyol, ha adquirit per aix mateix una
extensi ms gran que no tingu mai el mot ag: disposant dun ali irreprotxable, avui tradum cmodament tot ajeno per ali.
Ali ser irreprotxable; per ja no s irreprotxable dusar-lo sistemticament com a traducci de ajeno. Arreconem, aix, una muni dexpressions
tals com els bns daltri, un gir estrany al catal, dej de saber-ho. Bo que
acceptem ali, per a condici que amb ell no matem aquelles expressions
catalanes que ja ens permetien de no sentir la falta d'un mot exactament
equivalent a ajeno. Si sempre que els espanyols dieun ajeno, diem nosaltres
ali, en el fons cometem encara un castellanisme. Ls actual de ali constitueix un cas de mimetisme lamentable.
10
15
20
E B 385
V 5 lespanyol] el castell B || 9 eliminar] deliminar B || 11 a lespanyol] al castell B || 19 espanyols]
castellans B
647
1 iv 1925
De tant en tant, en llibres, en diaris pensada dalgun corrector de proves,

apareix el que, combinaci de larticle neutre usat com a antecedent i del
relatiu que, canviat en el qu. Laltre dia, en un article de La Publicitat,
aquest el qu hi era usat sistemticament.
En el llenguatge parlat havem pogut constatar, darrera larticle, casos de
qu (amb e oberta) en lloc de que (amb e neutra). No havem verificat, per,
lextensi daquest canvi de que en qu. Es tracta sens dubte dun creuament
entre dues expressions com no s qu vol i no s el que vol. Per, sigui la que
es vulgui lextensi que pugui tenir ls de el qu en lloc de el que, no creiem
que sigui convenient de consagrar la primera d'aquestes combinacions
acceptant el qu en la llengua escrita.
El mot qu sols ha descriures aix, amb accent sobre la e, en dos casos:
1. Quan s interrogatiu: Qu vols? No s qu vol.
2. Quan, essent relatiu, va precedit duna preposici: La casa de qu parlveu. Leina amb qu ho han fet.
10
15
657
Doncs, no hem daccentuar mai un que precedit de larticle: fa el que

vol, no fa el qu vol. Demana el que vulguis, no Demana el qu vulguis.
s, naturalment, excls el cas en qu el dit mot s usat com a substantiu: Li ha explicat el com i el qu.
648
4 iv 1925
10
Ens escriu el senyor Ll. R. M., dIgualada: Tamb seria bo descatir el

valor del mot nostrat. Hem llegit dotzenes de vegades la raa nostrada, els
costums nostrats. Per qu no nostra i nostres?
Perqu hi ha gent sempre disposada a agafar el primer mot vingut i usarlo en substituci dun mot habitual quan es pensen que els dos mots sn
sinnims; i al mot nostrat li ha escaigut d'sser pres per molts com a sinnim de nostre. Per, dhuc suposant que nostrat volgus dir nostre, ja seria
una poca-solta de reemplaar un mot com nostre per nostrat encara que no
fos sin una sola vegada. Fixeu-vos b: es tracta dun adjectiu possessiu, de
nostre, el prolongament regular de nostrum, el pari de vostre. s que, qualsevol dia, sens ocorrer de posar-nos a reemplaar vostre per vostrat?
E B 87
649
8 iv 1925
10
658
En Cases-Carb, en un article publicat a La Veu de Catalunya de dissabte

darrer, proposa ladopci de la construcci Un home d'on la prdua s fcil
de reparar. All on, el vuit-cents, diem Un home qual prdua s fcil de reparar, fent arbitrriament de qual lequivalent del cuyo espanyol, i avui diem,
imitant els nostres clssics, Un home la prdua del qual s fcil de reparar,
en Cases-Carb proposa que diguem, fent arbitrriament de don lequivalent del dont francs, Un home don la prdua s fcil de reparar.
Aix, a la construcci Un home la prdua del qual s fcil de reparar, a
la qual ha costat tant dalliberar-se de la concurrncia de la construcci vuitcentista Un home qual prdua s fcil de reparar, imitaci servil de la construcci espanyola Un hombre cuya prdida es fcil de reparar, li sortiria ara,
quan a dures penes pot comenar a cantar victria, una nova concurrent,
imitaci, aquesta, duna construcci francesa: Un home don la prdua s

fcil de reparar (Un homme dont la perte est aise de rparer).
En Cases-Carb recolza aquesta construcci en set exemples trets dautors antics. Diu Llull, per no citar sin un dels exemples adduts per En
Cases-Carb: ...algun exercici e treball don puga sser lloat. El que aquesta construcci lulliana ofereix de remarcable, no s precisament ls de on
com a mot relatiu (on ha estat sempre i s avui un mot relatiu), sin ls de
on com a pronom, equivalent a el qual, o s dun on que ha passat dadverbi de lloc a pronom, com ocorre a ladverbi francs o en una frase com
Larret do dpend son sort. En lexemple de Llull, on, originriament i habitualment adverbi, es troba usat amb la valor dun veritable pronom. Amb
aquest on pronom, En Cases-Carb ha confeccionat la seva construcci: Un
home don la prdua s fcil de reparar.
Diem confeccionat, perqu aquesta construcci i lantiga sobre la qual
en Cases-Carb vol recolzar-la, sn dues construccions diferents: el don
lulli t la valor de lablatiu llat (depn directament del verb de loraci de
relatiu: lloar); el don den Cases-Carb t la valor del genitiu llat (depn
dun substantiu: la prdua). En francs, dont t les dues valors; en els exemples adduts per en Cases-Carb, don t nicament la primera. Aquests
exemples no justifiquen, doncs, la construcci d'en Cases-Carb, en la qual
d'on figura amb la valor del genitiu llat. Si en Cases-Carb no t altres exemples a adduir que els que ha citat en el seu article, si no t un sol exemple
de don amb la valor del genitiu llat, s evident que la seva construcci s
filla duna imitaci de la construcci francesa un homme dont la perte, on el
dont genitiu ha estat tradut pel mateix don que tradueix el dont ablatiu en
casos com el de lexemple de Llull: algun exercici e treball don puga sser
lloat.
E
V
F
V1
15
20
25
30
35
B 98
6 en] En B || 10-11 imitaci ... reparar, ] om. B || 27, 29, 31, 32, 33 en] En B
1-2 Casas-Carb (1925c) || 17 Llull (1914 [2003]: 39; [2009: 669])
17 exercici] exercici gran
650
14 iv 1925
En Cases-Carb, en el seu article de dissabte, 4 dabril, donava quatre exemple de la perfrasi el ... del qual. Heus-los ac:
En vaig veure comenar dos (de vapors) la carcassa de ferro dels quals
donava ja idea del que havien dsser.
659
10
15
20
25
30
35
...segueix un curs l'esquema elemental del qual es pot fixar...

Exposa Seipel algunes teories, laplicaci concreta de les quals s molt
discutida.
...si realment es pot donar el nom de poeta al versificador la pobresa
de pensament i de vocabulari del qual traspassa verament els lmits...
I afegia: En aquestes frases i daltres danlogues no valdria ms, potser, fer s del relatiu don emprat en els textos antics citats abans? Llavors
restarien redigides tal com segueix:
En vaig veure comenar dos (de vapors) don la carcassa de ferro donava ja idea del que havien dsser.
...segueix un curs don lesquema elemental... es pot fixar.
Exposa Seipel algunes teories don laplicaci concreta s molt discutida.
...si realment es pot donar el nom de poeta al versificador don la pobresa de sentiment i de vocabulari traspassa els lmits...
Si, davant daix, un diu que en Cases-Carb proposa de reemplaar
una construcci com Un home la prdua del qual s fcil de reparar per
la construcci Un home don la prdua s fcil de reparar, certament,
encara que negligeixi de dir que la substituci proposada o suggerida no ho
s amb carcter dobligatria, sin de facultativa, aquesta inexactitud no s
per fer rodar el cap a lautor de la suggesti ni fer-li dir que els ulls ens
havien fet pampallugues tot llegint-lo.
s evident que en Cases-Carb proposava devitar lenfarfegament que
en certs casos produeix ls de la perifrasi el... del qual recorrent a un don
relatiu, que deia haver trobat en els nostres autors antics. No altra cosa volia
dir en preguntar-se si no valdria ms, en tal i tal frase, fer s del relatiu
don en substituci de la perfrasi el... del qual.
I s evident tamb que en confeccionar les seves frases, en qu el... del
qual s substitut per don, creia fer s del don emprat en els textos antics
citats en el seu article. Ara b, com diem en la nostra conversa de dimecres:
el seu don i el don dels exemples antics no sn equivalents: aquest t la
valor de lablatiu llat, aquell t la valor del genitiu llat. Compareu: algun
exercici o treball don puga sser lloat (Llull) i En vaig veure comenar dos
(de vapors), don la carcassa donava ja idea del que havien dsser (CasesCarb), i la diferncia entre els dos don salta la vista.
F 35-36 Llull (1914 [2003]: 39; [2009: 669])
V1 36 exercici] exercici gran
N 1 Vegeu F 1-2 de la CF anterior.
660
651
17 iv 1925
Acabem de llegir un llibre que presenta un nombre insignificant de faltes

dortografia. Els llibres catalans que poden vanar-se duna major correcci
ortogrfica, no sn sin ben clares vegades completament nets de grafies
errnies; i havem notat que aquestes sn principalment degudes al fet que
els correctors de proves, en lloc de tenir ben gravades en llur memria les
imatges visuals de tots els mots usuals de la llengua, es plauen encara a recrrer a regles que no sempre sn exactes ni duna aplicaci fcil. No altra
explicaci t la grafia estellada que figura en el llibre damunt esmentat.
De estel es deriva estelat, com de mel emmelat, com de arrel arrelat. Per
qu, doncs estellat, amb dues l? Perqu al corrector o a lautor li ballava pel
cap que hi ha una regla que diu que sescriuen amb l doble els mots que en
llat tenen ll, i llavors, com en llat estel s stella, creu que la grafia correcta
del seu derivat ha dsser estellat i no estelat. Solament que la regla que ell
aplica a estelat no s aplicable sin als mots dorigen erudit, als mots manllevats al llat (o que explica que sescrigui constellaci, en llat constellatio); per no als derivats catalans dun mot popular com estel, que t una l
encara que el seu tim tingui una l doble, com passa a vila, argila, anguila i
altres. Si no li hagus ballat pel cap aquella regla mal formulada, indubtablement no se li hauria ocorregut, en formar un derivat dun mot en l, de
doblar aquesta l davant el sufix de derivaci.
10
15
20
E B 30
V 12 stella] stellam B || 15-16 constellatio]. constellationem B
652
18 iv 1925
El catal de la secci telegrfica dels nostres diaris empitjora indubtablement de dia en dia. Ja havem perdut tota esperana de millorament: sembla que, en la traducci dels telegrames de Madrid, es topa amb dificultats
insuperables que no permeten esperanar que mai arribin a sortir en un
catal passador. Per, que, lluny de millorar, empitjori! Ara ja sarriba a traduir (si daix sen pot dir traduir) asiento per asient, agrado per agrad,
torpe per torp, i ah (ladverbi ah) per ah.
Qui sap, per, si lexcs del mal s un b; perqu fins ara encara hi havia
qui, pel fet de trobar, en un diari catal, una paraula, una forma o una cons-
661
10
15
20
trucci, creia que era legtima i que podia per tant usar-la sense mancar a la
gramtica i a la puresa de la llengua; per, davant de faltes tan grolleres com
asient o ah, qui no sadonar que el catal de la nostra premsa diria no s
ni de molt un catal exemplar i no aprendr a malfiar-se'n?
Un pas ms enll, en lempitjorament, i arribarem a limitar la traducci
a la supressi de les oo i de les ee finals (asiento: asient; torpe: torp). I, no
valdria ja ms, llavors, de deixar els telegrames en espanyol?
Heus-nos, encara, una vegada ms, parlant del deplorable catal de la
secci telegrfica dels nostres diaris. No hi tornarem mai ms. Ja ens havem,
abans, proposat no tornar-hi. Per, davant faltes com asient i agrad i ah, no
hem sabut estar-nos de fer-hi parar esment, una vegada ms, als que potser
podrien fer alguna cosa per evitar-les.
E B 317
V 12 qui] qui B || 15 no] no B || 16 espanyol] castell B || 19 no tornar-hi] de no tornar-hi B || 20 que]
qui B
653
21 iv 1925
10
15
662
Riures s un de tants verbs que exigeixen un complement introdut amb la

preposici de; diem em ric dell, em ric daix. El complement de riures pot
revestir, per, una forma feble, i llavors s, naturalment, en: men ric. Men
ric equival, segons els casos, a em ric dell, em ric daix, etc.
Ara, aix com podem dir no lhe vist, al teu germ, podem, emfasitzant
el complement de riures, dir anlogament men ric, dell. Per daquesta
expressi sha passat a un men ric dell, en qu el subjecte parlant no t
conscincia del pleonasme, o s un men ric dell que t la mateixa fora que
em ric d'ell. En aquest me'n ric d'ell, en no t ja la fora dun complement,
sin dun prefix: no s men ric dell sin menric dell; i aix diem vaig enriurem dell (i no vaig riure-men dell, com direm si en continus essent copsat com un complement pronominal). Al costat dun riures de, tenim, amb
el mateix valor, un enriures de.
Llavors, aix com, en el cas de reemplaar dell per en, en una frase com
em ric dell, diem men ric; en una frase com menric dell, direm me nenric.
I aquest me nenric pot donar naixena a un me nenric dell (de la mateixa
manera que men ric havia donat naixena a un men ric dell): Ells se nenriuen de lesfor que nosaltres posem en nostre esguard.
Ara b, hi guanya res la llengua tenint lun al costat de laltre, amb
igual valor, riures i enriures, burlar-se i emburlar-se, recordar-se i enrecordar-se? Nosaltres creiem, al contrari, que no s cap avantatge per a la llengua de presentar expressions com menric, que pot significar men ric i
menric; i aconsellarem, en conseqncia, de defugir ls de enriures, emburlar-se, etc., si, doncs, no era potser en lestil familiar.
20
E B 547
V 5 al] el B || 15 dell,] dell B | ric;] ric, B | dell,] dell B || 19 Ara] I B | hi] i LP, per error;
tamb restablert a B || 24 si, doncs, ] si doncs B
654
23 iv 1925
Una remarca a la conversa anterior.

Com, morfolgicament, sn enriures, emburlar-se, etc., respecte a riures,
burlar-se, etc., s emportar-se respecte a portar-se: el seu em s originriament
ladverbi pronominal en, com en aquells: semporta era abans sen porta.
Per, aix com riures i enriures sn equivalents (el mateix vol dir tu et
rius de tothom que tu tenrius de tothom), portar-se i emportar-se, transitius,
tenen dues significacions distintes (ell es portava el dinar no s el mateix
que ell semportava el dinar). De manera que el que diem, en la conversa
anterior, sobre enriures, emburlar-se, enrecordar-se, etc., no s qesti daplicar-ho a emportar-se, com tampoc al seu sinnim endur-se. Emportar-se s
indiscutiblement un mot bo. I en els casos en qu la llengua parlada presenta vacillacions com se nho porta al costat de sho emporta, cal evitar de
tractar la sllaba inicial de emportar-se com si, en lloc dun prefix, fos un pronom feble, entre el qual i el verb pogus interposar-se un altre pronom feble,
i cal, doncs, preferir sho emporta.
De emportar-se es deriva emportament, mot avui a penes usat, per que
ens podria servir admirablement, per exemple, en certes expressions de
mecnica per traduir entrainement: moviment demportament, desplaament
demportament, etc.
10
15
E B 529
V 1 Una ... anterior] om. B || 8-9 la conversa anterior] una altra conversa B || 18 traduir] traduir el
francs B
663
655
25 iv 1925
10
15
20
...informant-los de laccident en termes iguals als que hem deixat exposats.

Per qu no, simplement, hem exposat?
Lespanyol posseeix una srie de frases verbals com dejar expuesto, quedar acordado, venir anunciando, estar diciendo, que els catalans tradum literalment, sense tmer-nos de res, per deixar exposat, quedar acordat, venir
anunciant, estar dient. Per ja sha fixat hom que moltes daquestes frases
verbals sn caracterstiques de lespanyol i que podria, per tant, sser molt
b que fos per influncia castellana que les usssim tan abundosament en
el llenguatge escrit?
Hem deixat exposat, en el passatge transcrit, s un allargament innecessari de hem exposat; quedar acordat equival generalment a sser acordat;
venir seguit dun gerundi s una frase en qu, quan la trobem en el llenguatge vivent, venir conserva el seu sentit propi (o s, de moures dall ac
o aqu), que ha perdut en espanyol en la majoria dels casos; i dhuc estar
seguit dun gerundi no t en el catal parlat lextensi que t en espanyol.
Tot aix vol dir que havem danar molt amb compte en la traducci daquestes frases verbals a les quals s tan afectada la llengua castellana actual.
Totes elles, recordem, desplaen a Mn. Clascar, que les considerava com
a poc catalanes. Indubtablement si no ho sn totes, s almenys poc catal
dusar-les amb la mateixa profusi que lespanyol.
N 18-20 Vegeu CF 477.
656
29 iv 1925
Al senyor M. C. R.
En espanyol fundicin (derivat de fundir) s lacci o efecte de fondre i la

fbrica on es fonen metalls. Reuneix, aix, les significacions dels dos mots
francesos fonte i fonderie. En catal tenim el mot fosa, que tradueix fundicin en el sentit de fonte; per traduir fundicin en el sentit de fonderie,
emprem actualment fundici, que s segurament un castellanisme, puix que
de fondre, el radical del qual s fon (que trobem en els derivats foneds, fonedor i lantic foniment) no podem pas treure un derivat fundici. Per, si no
acceptem aquest mot com direm, llavors, de la fbrica o taller on es fonen
metalls? Ha estat suggerit el mot foneria.
664
Foneria s un derivat ben fet de fondre, pari de fonderie francs i de

fonderia itali (lespanyol posseeix tamb fundera), i t els seus anlegs en
la llengua, per exemple, adobaria (o s adoberia, amb la a de adobar), albergueria (escrit tamb albergaria, de albergar), etc. Acceptat foneria, tindrem
dos mots per a traduir fundicin: fosa i foneria corresponents respectivament a fonte i fonderie i a fonditura i fonderia.
No recordem que es digui enlloc foneria; per, en tot cas, ens sembla
preferible a fundici.
10
15

V 1 espanyol] castell B || 7 foniment)] foniment), B || 8 mot com] mot, com B || 11 lespanyol]
el castell B || 12 adobaria (o s adoberia amb la a de adobar] adoberia derivat de
adobar B || 13 (escrit tamb albergaria,] derivat B || 15 a fonte] als francesos fonte B | a
fonditura] als italians fonditura B
657
2 v 1925
La presncia de la l inicial en lent el delata com a mot no hereditari, puix

que si lentus ens hagus pervingut per via popular, hauria pres la forma
llent. Lent, per, s perfectament admissible com a forma svia del mot llat
lentus, sia que realment sigui manllevat a la llengua mare, sia que el deguem
a la doble influncia de lespanyol lento i del francs lent. Lent, daltra banda,
s un mot adms per tothom, ensems amb labstracte corresponent lentitud
i, no cal dir-ho, amb ladverbi derivat lentament.
Quin ha dsser, ara, el verb corresponent a ladjectiu lent? Hem sentit
mecnics, xofers, etc., emprar relentir, imitaci del francs ralentir, i hem
sentit msics usar relentar, imitaci de litali ralentare. Potser restaran
aquests dos verbs com a mots tcnics, lun de mecnica, laltre de msica;
per cap dells no ens sembla el mot ms adequat per a significar duna
manera general fer ms lent i, conjugat pronominalment, esdevenir ms
lent.
Donats els procediments emprats pel catal per a formar verbs de significaci incoativa derivats dadjectius, el verb derivat de lent podria sser
alentir, alentar, enlentir. Quant al prefix sembla indiscutible que a s millor
que en, donada la inicial del primitiu. I entre alentir i alentar (tots dos constatats en provenal) s indubtablement preferible el primer, no sols a causa
del castellanisme alentar no encara extirpat de la llengua, sin perqu la terminaci ir s molt ms freqent que no pas la terminaci ar en la formaci
de verbs incoatius, la llengua moderna havent reemplaat per verbs en ir
10
15
20
665
25
molts dels antics verbs en ar (amansar, alleugerar, etc.). Alentir, daltra

banda, s un derivat perfectament clar i intelligible donada labundor de
derivats anlegs: amansir, alleugerir, aflaquir, amagrir, aclarir, ablanir, etc.
E B 545
V 5 de lespanyol] del castell B || 8 Quin] Quin B || 17 prefix] prefix, B
658
5 v 1925
10
15
20
No notat durant llarg temps i per tant no consignat en les gramtiques, el

fet s que el catal modern posseeix, en el mode subjuntiu, un pretrit perifrstic corresponent al pretrit dindicatiu, tan conegut, format amb lauxiliar vaig i linfinitiu del verb que es conjuga. El pretrit de subjuntiu corresponent al dindicatiu vaig cantar, s vagi cantar: Encara que no vagi
assistir-hi, el seu pensament era entre nosaltres.
El senyor R. M. (dIgualada) ens escriu condemnant aquest pretrit
perifrstic, que tendeix a reemplaar, en certs casos, limperfet de subjuntiu.
En lexemple anterior, vagi assistir substitueix un assists (Encara que no hi
assists, el seu pensament era entre nosaltres), i aquesta substituci s la que
condemna el senyor R. M.
Es tracta, per, duna substituci ben explicable: si diem Diu que hi
assisteix, Diu que hi ha assistit, Diu que hi assistia, Diu que hi va assistir, es
comprn que, en substituir diu per no diu i canviar, per consegent, lindicatiu pel subjuntiu en la proposici subordinada, aix com a Diu que hi assisteix correspon un No diu que hi assisteixi, i a Diu que hi ha assistit correspon
un No diu que hi hagi assistit, i a Diu que hi assistia correspon un No diu que
hi assists, a Diu que hi va assistir es faci correspondre un No diu que hi vagi
assistir (en lloc de No diu que hi assists), establint-se, aix, en el subjuntiu
una distinci de pretrits anloga a la que fem en lindicatiu.
Sense aconsellar, ni de lluny, de practicar, en casos com el citat, sistemticament aquesta substituci de limperfet pel pretrit perifrstic, nosaltres no sabrem condemnar-la duna manera absoluta: la creiem perfectament tolerable.
E B 180
V 1-6 No ... nosaltres.] om. B || 7 aquest] el B || 8 perifrstic] perifrstic de subjuntiu B | de subjuntiu]
del mateix mode B || 9 anterior] "Encara que no vagi assistir-hi", el seu pensament era entre nosaltres B
666
659
6 v 1925
Al senyor D. M. M.
Realment, la grafia antiga assetiar representa unes vegades el mot assetjar i
altres el mot assetiar. El primer t una significaci precisa: significa posar
setge a una plaa fortificada, i, per analogia, envoltar un indret impedint
de sortir-ne o tractant dentrar-hi. El segon t tamb aquesta significaci,
per ms freqentment significa posar alguna cosa en el seu lloc o seti (el
seu primitiu seti reunint les significacions de setge i de seient o puesto). s clar que posseint assetjar i setge com a traduccions de sitiar i sitio =
asedio, s preferible de reservar assetiar i seti per a les altres significacions,
que sn ja les ms freqents en lantic i sn encara vivents en diferents
indrets de Catalunya.
Tindrem, aix:
Setge, esp. sitio o asedio: Quan sen tornava del setge de Troya. Boeci
de Ginebreda.
Assetjar, esp. sitiar o asediar, francs assiger: Lo rey t la ciutat assetjada. J. Esteve.
Seti, esp. sitio, puesto. Primitivament seient (...pujam-nos-en per uns
escalarons e trobam los setis adobats en una clastreta, Crn. Jaume), don,
per extensi, lloc o puesto, significaci confirmada pel seu derivat assetiar:
Assetiar bombardes: machinas collocare J. Esteve.
10
15

V 1 Realment] om. B | la] La B || 12 esp.] cast. B || 14, 16 esp.] castell B || 19 collocare] collocare
F 12-13 DAg vii, s. v. setge [Boeci (86v; 1873: 186)] || 14-15 d. i, s. v. assetjar [Esteve (1489 [1998]:
k5v)] || 16-17 d. vii, s. v. seti [Jaume I (1873: 186; [1991: 138])] || 19 Esteve (1489 [1998]: b8)
N 11-19 Fabra utilitza materials aleshores indits del DAg; la CF s de 1925 i el vol. vii no es publicar fins al 1931. || 19 Consulta directa de lincunable de Joan Esteve, probablement en lexemplar que es conserva a la BC, del fons Aguil, amb la signatura 11-VII-4. La cit. no consta al DAg,
que s la font habitual a travs de la qual es llegeix el Liber elegantiarum, ni a les cdules corresponents de lArxiu de lIEC.
660
10 v 1925
Al senyor G. C.
En catal, el numeral dos ofereix la particularitat de posseir una forma especial per al femen: dues (en espanyol, en francs i en litali, com sabem, el
667
10
15
20
numeral 2 no posseeix sin una sola forma per a ambds gneres). I gosarem dir que la gran majoria dels escriptors catalans escriuen dues i no dos
en el femen, malgrat dir-se avui, en el llenguatge parlat, indiferentment,
dos i dues.
Recentment, per, ha estat publicat un llibre que porta com a ttol Dos
nimes. Alg ha blasmat lacoblament dels dos mots dos i nimes, lun mascul i laltre femen. Per cal advertir que de dos femen, indubtablement
existent en la llengua parlada (on podria, per, atribuir-se a la influncia
espanyola) no manquen exemples en catal antic; doncs, lescriptor que ha
emprat lexpressi dos nimes, no manca de raons per a sostenir que no ha coms cap falta de sintaxi. En rigor, tanmateix, existint de tots temps en
catal per al femen les dues formes concurrents dos i dues, solament podrem qualificar de falta de sintaxi la combinaci dos nimes, si tots convenem a considerar dos com a exclusivament mascul.
Ara, que nosaltres no vacillem a considerar dues nimes preferible a
dos nimes; i ens plauria de veure erigit en norma ls exclusiu de dues en
el femen. Llavors podrem condemnar duna manera categrica dos nimes,
com una falta de concordana, mentre que avui no podem sin lamentar
que un bon escriptor vagi tan poc amb compte a conservar les caracterstiques sintctiques de la nostra llengua en front de lespanyola.
V 2 espanyol] castell B || 3-6 I ... dues.] om. B || 11 espanyola] castellana B || 22 en ... espanyola.] om. B
F 7-8 Heyse (1925)
661
15 v 1925
Al senyor M. A.
La construcci antiga que millor tradueix la construcci a no ser que seguit

dun verb en subjuntiu, sembla, en efecte, sser si doncs no seguit del verb
en indicatiu; i creiem que seria convenient de reprendre-la en la llengua literria, amb la condici, per, que la proposici condicional, que cont el mot
doncs, no precedeixi ans segueixi la resta de la proposici principal.
La construcci en qesti s prou freqent en catal antic, i t, sens
dubte, lavantatge, sobre altres construccions antigues, dsser perfectament
entenedora per al lector modern.
Qui estudiar vol llegint, deu haver informador prop de si, la qual cosa
668
no pot hom haver tan b en solitud com en comunitat, si doncs no dius que
Du ho supleix tot en la solitud.
Lhom ignorant no s sin bstia comparat al scient, e s tenebra comparada a llum, e terra comparada al cel, si doncs noblesa de vida virtuosa e
de costumes excellents no mereixien girar lorde, aix que lo virtus ans
davant lo scient.
10
15
E B 274 (numerada errniament 283) endrea] om. B

F 9-11 Eiximenis (1904: 24; [2005: 22]) || 12-15 d. (1904: 37; [2005: 37])
V1 10 en] en la | en2] en la
662
22 v 1925
Al senyor N. O.
Andarec ens sembla perfectament acceptable. En recordem ara un exemple
en Tirant (III, 38): Ara vull dir un poch de les donzelles... que sn molt parleres e andaregues... Per andarec, amb el seu grup nd, no t tot laire dsser un manlleu a lespanyol quan el catal diu anar i no pas andar?
El fet dhaver conservat lespanyol i litali el grup llat nd, que el catal redueix a n, i oposar per tant el catal manar, rodona, etc., als mots espanyols mandar, redonda, etc., i als mots italians mandare, rotonda, etc., fa que
hom trobi tot natural que a lespanyol andar i a litali andare, oposi el catal la forma anar. Per si es t en compte que el grup nd de andar i andare
(segurament prolongaments de ambitare) no s primari sin secundari, i
que nd secundari persisteix en catal, com veiem en senda (de smita), adondar (de domitare), etc., es veu que no s pas anar sin andar la forma que
havia dadoptar en catal el mot llat de qu sn prolongaments lespanyol
andar i litali andare.
Ara b, deixant de banda les dificultats que ofereix letimologia del verb
anar, s convenient de fer notar que, al costat de anar, el catal presenta des
dantic un andar del qual subsisteixen diferents derivats, tals com andador
i andarejar, en el radical dels quals cal veure el prolongament regular de
mbitus, que retrobem en un mot com andana (*ambitana). I conv fer
notar aix, puix que, oposant el catal anar a l'espanyol andar, un mot com
andador pot semblar-nos (i de fet ens ha semblat a molts durant temps) un
manlleu a lespanyol, quan s un mot segurament ben catal que trobem ja
usat amplament en el catal medieval, al costat de ander, andami i altres.
I andarec es troba indubtablement en el mateix cas que andador.
10
15
20
669

V 4 a lespanyol] al castell B || 5 lespanyol] el castell B || 6-7 espanyols] castellans B || 8 a lespanyol] al castell B || 13 lespanyol] el castell B || 15 Ara] Doncs B || 16 s convenient de] cal B || 20,
22 a lespanyol] al castell B
F 2-3 Martorell (1873-1905: iii, 37-38; [2005: 865])
663
23 v 1925
10
15
20
En Ruyra ens fa notar la convenincia dadoptar per al mot que correspon a

lespanyol msculo, la forma mscul en lloc de la forma muscle, que s ladmesa ordinriament en el llenguatge escrit. La ra per qu En Ruyra proposa ladopci de la forma mscul, s que el catal ja posseeix el mot muscle
amb la significaci de hombro.
Aquest mot s poc usat a Barcelona, per no aix en altres indrets, i es
tracta certament dun mot que es troba llargament usat en catal antic i ha
donat naixena a derivats importants: musclera, musclejar, etc. I del
moment que existeix muscle significant hombro, s, sens dubte, preferible,
per a la designaci duns rgans que formen part del cos hum, un mot que
no coincideixi exactament amb aquell: catalanitzant msculus amb la sola
omissi de la terminaci llatina us, tindrem mscul (msculo), distint de
muscle (hombro). Entre mscul i muscle tindrem una diferncia anloga a
la que recentment sha establert entre rgan i orgue.
s clar que muscle, msculo, obeeix a una regla general de catalanitzaci dels mots llatins en -culus (espectacle, miracle, article, fascicle, vehicle,
etc.); per la ra invocada per En Ruyra sembla prou forta per a fer una
excepci per a msculus. Ara, que, naturalment, aquesta excepci no justificaria en cap manera ladopci de ul en lloc de le en aquells casos en qu cap
ra no soposa a ladopci de la forma regular en le: per exemple, el cas de
vehculum.
Notem, daltra banda, que mscul s ja la forma usual en el llenguatge
parlat.
E B 509
V 1-2 a lespanyol] al castell B || 20 el] en el B
N 1-3 Possiblement en una comunicaci personal. Ruyra, en qualsevol cas, se servia ja a la seva
obra daquesta paraula des de molt abans: Els meus msculs se relaixen [sic] en suau reps.
Veig, sento y goso, Jacob (Ruyra 1903: 333). Tamb a la reed. daquesta mateixa narraci
dins Pinya de rosa (Ruyra 1920: 175): Els meus msculs se relaxen en suau reps. Veig, sento
i frueixo.
670
664
27 v 1925
Avui ja s'ha generalitzat molt ls de recolzar en lloc de apoiar. Res no hi ha

a objectar a aquesta substituci, posat que no es faci (i no creiem que es faci
pas) en el cas en qu apoiar vol dir prestar suport. Per havem notat que
sovint susa indegudament recolzar-se (pronominal) en lloc de recolzar
(intransitiu), com a substitut de apoiar-se.
Siguin A i B dos noms de cosa: Ell apoia A en B s Ell recolza A en
B; per A s'apoia en B no s A es recolza en B sin A recolza en B.
Exemple: Aquesta teoria recolza en tal i tal fet; no: Aquesta teoria es
recolza en tal i tal fet.
Cal anar, doncs, amb compte, en subtituir apoiar per recolzar, vist que,
si s cert que en algun cas pot reemplaar-se apoiar-se per recolzar-se, en el
cas en qesti (subjecte inanimat) cal substituir-lo per recolzar (no pronominal).
Recolzar es construeix com el seu sinnim descansar: Recolzrem lescala a la paret, com Descansrem lescala a la paret i Lescala recolzava
a la paret, no Lescala es recolzava a la paret, com es diu, en aquest cas,
descansava i no es descansava.
10
15
E B 407
665
31 v 1925
Al senyor J. V.
En efecte, s de doldre que, tot just proposat en El lector diu, La Publicitat
sapresss a fer el canvi de Tetuan en Tetu, i La Veu la imits tot seguit.
A part que s cosa sabuda que avui es tendeix ms aviat a respectar els
noms geogrfics estrangers que no pas a traduir-los o introduir-hi qualsevol
modificaci, hi ha el fet que el catal admet perfectament la n final, de
manera que un mot com Tetuan no s pas menys catal que Tetu, i res no
ens induiria a considerar aquest com a ms catal que aquell si no fos que,
en comparar-lo, pensem en lespanyol.
No havent-hi cap ra especial per a la supressi de la n originria de
Tetuan, mai segurament no sens hauria ocorregut de suprimir-la si no fos
que als mots espanyols en n el catal sol oposar mots en . Per si s sola-
10
671
15
20
ment si Tetu s fill duna proporci que diu volcn: volc o capitn: capit: : Tetun: Tetu, llavors s evident que aquesta forma Tetu s un castellanisme, o s una forma a la qual hem pervingut per la intervenci de lespanyol.
Tenint el catal noms ben catalans terminats en n (son, Ramon, pregon,
gran, etc.), s clar que pot perfectament admetre un mot com Tetuan o
Xexuan, com admet Berln, Dubln, Ceilan, etc.
s pregunta el senyor J. V. que hem descriure Berl, Dubl, Ceil,
etc? I dient-se Joan, signa la seva carta Jo.
V 1 En efecte, ] om. B | s] s B | El] un El B || 2 Veu] Veu de Catalunya B || 8 lespanyol] el
castell B || 11 espanyols] castellans B || 12 si] perqu B || 14-15 de lespanyol] del castell B
F 1-2 Casas-Carb (1924)
N 1-2 Lendem [Rovira i Virgili] (1925a) safanyava a coincidir-hi en aquest aspecte.
666
4 vi 1925
20
En catal antic es troben a vegades mots que un pensa que, si no haguessin

desaparegut, haurien pogut servir per a designar objectes moderns als quals
donem avui noms forasters. I un est llavors temptat de proposar-ne ladmissi canviant-ne adequadament el significat per tal demprar-los com a
substituts daquells mots forasters.
Per exemple: En catal antic existeix el mot bstia, que s segurament
emparentat amb el francs bote. Bote, abans boiste, t en provenal el seu
corresponent boista; per en provenal, al costat de boista, existeix bstia,
del qual s una variant bstia. I el mot bstia significa en catal antic bote:
els exemples que en tenim aplegats no donen lloc a dubte sobre aquesta significaci del mot bstia. Ara b, la bote en qu els correus duien les lletres,
documents, etc., era designada pel mot bstia, i dhuc s amb aquesta significaci que trobem ms freqentment usat aquest mot en catal antic. (E
com lo correu hagu meses les letres en la bstia...; E com lo correu fo
adormit, ella li feu traure la letra de la bstia e fu-la legir...). I un no es pot,
llavors, estar de demanar-se si el mot que servia per a designar la bote on
els antics correus portaven les cartes, no podria servir per a designar la bote
fixa on depositem avui les cartes a correus (la bote aux lettres).
No s que proposem ladmissi immediata de bstia amb aquesta significaci. Ens en guardarem prou: sha danar molt amb compte a proposar
672
10
15
mots antics o nous donant-los arbitrriament una significaci determinada.

Per bstia s indubtablement un daquells mots antics que conv tenir presents, perqu, un dia, ens poden servir per a designar objectes moderns que
tinguin una semblana de forma o daplicaci amb els objectes que eren
antigament designats pels dits mots avui en dess.
E
V
F
V1
25
B 436
11 Ara] Doncs B || 18 depositem] mantingut tamb a B
13-14 DAg i, s. v. bstia || 14-15 Ibd.
14 com1] cant
667
7 vi 1925
No fa gaire proposvem com a substitut de fundici (taller) el mot foneria,

derivat de fondre que t els seus parions en les altres llenges novillatines:
fonderie en francs, fonderia en itali, fundera en espanyol. El radical del
verb fondre essent fon (sempre que la terminaci no comena amb r), els
derivats de fondre no tenen d, com es veu en fonedor, foneds, i aix el mot
catal corresponent a fonderie, fonderia i fundera (tots amb d) s foneria
(sense d).
Havem rebut, per, una carta dun fonedor que no est conforme
amb foneria, perqu, segons ell, aquest mot podria donar lloc a confusions.
En efecte, diu, existint en catal el mot fona, el taller on es fabriquessin fones
hauria, evidentment, dsser anomenat foneria, i llavors aquest mot significaria dues coses: el taller de fosa de metalls i el taller de fabricaci de fones.
Per, s que existeixen tallers destinats exclusivament a la fabricaci de
fones? Essent foneria un derivat ben fet de fondre, ens estarem dadoptar-lo
per a designar els tallers de fosa perqu, si mai les fones adquirien tal importncia que fossin installats tallers destinats a llur fabricaci, aquests tallers
no podrien llavors sser designats amb el nom de foneries? Dificultat ben
remota, certament. Per, dhuc admetent que un dia existissin aquests
tallers, s que necessriament haurien de designar-se amb un mot especial?
Existeixen tallers de fabricar bombes, i no creiem que sen digui bomberies.
I, encara, si a totes passades volem disposar dun mot especial per a designar el taller de fabricaci de fones, sempre podrem recrrer a un derivat de
qualsevol dels altres mots que t la fona en catal: mandr, bassetja...
10
15
20
E B 488
V 2 novillatines] neollatines B || 3 espanyol] castell B || 13 s] s B || 14 ens] ens B || 19 s] s B
N 1 Vegeu CF 656.
673
668
13 vi 1925
10
15
20
Ja s una cosa acceptada per tothom que el complement directe, fora de

casos comptadssims, ha danar sense preposici: Hem vist el teu amic, i no
pas Hem vist al teu amic. Per aix no vol dir que, quan ens trobem davant
un complement directe introdut amb la preposici a (sia en una traducci
de lespanyol, sia que, escrivint, sens ocorri la construcci espanyola), la
correcci shagi de reduir sempre a la simple omissi de la preposici. El fet
dintroduir lespanyol el complement directe de persona amb la preposici
a permet a aquesta llengua una llibertat en lordre dels membres de la proposici, que llenges com el catal o el francs no tenen evidentment del
moment que no fan cap distinci formal entre el complement directe i el
subjecte. Aix fa que, en molts casos, en traduir de lespanyol, calgui, no
solament ometre la preposici a, sin alterar lordre dels mots o recrrer a
una altra construcci. Per no fer aix, veiem sovint haver-se hagut de conservar la preposici a, contra la regla general de construcci del complement
directe. Aix, trobem tradut: Tambin visit al barn de Viver una nutrida
representacin de la Unin Gremial..., per Tamb visit al bar de Viver
una nodrida representaci de la Uni gremial... En aquesta traducci mot
a mot, el traductor no gosa, naturalment, suprimir la preposici a, vist que
llavors el complement directe (el bar de Viver) apareixeria com a subjecte
de la proposici. Per aix s fcil devitar sense recrrer a la conservaci de
la preposici: no cal sin posposar el complement al subjecte, i si aix no
ens sembla escaient o faedor, com ocorre en el cas present, donar un altre
tomb a la frase, per exemple: Tamb fou visitat el bar de Viver per una
nodrida representaci de...
F 15-16 La Vanguardia (31 iii 1925), 12a || 16-17 LVC (31 iii 1925), ed. del m., 3g
N 16-17 Municipi: Visites.
669
14 vi 1925
Tenim prou experincia de les marrades que shan coms en lobra de depuraci de la llengua, perqu no ens precipitem a adoptar qualsevol innovaci
que un senyor sense cap autoritat proposi en El lector diu de La
Publicitat o en un setmanari comarcal. El qui propos demprar quin en lloc
de qual fu un gran mal a la llengua grcies precisament a la pressa amb qu
674
fou acollida la seva innovaci. No trig a demostrar-se que quin amb la valor
de qual era absolutament inacceptable; per el mal estava ja fet, i avui, desprs de tants danys, encara hi ha qui empra quin en lloc de qual convenut
que aquell s millor que aquest, i sobretot ms catal!
Un cas recent s el que ha passat amb el nom propi Tetuan. En un El
lector diu, s proposat de reemplaar Tetuan per Tetu [i tot seguit els dos
diaris catalans de Barcelona adopten la forma Tetu]. Vnen les protestes;
nosaltres, en una conversa, desaprovem la supressi de la n de Tetuan; i els
dos diaris abandonen Tetu: lerror s esmenat. Per Tetu no s, per aix,
mort; llarg temps persistir: en el mateix diari que, en el text, ja ha tornat a
la forma Tetuan, apareix un mapa on figura la forma Tetu; i s que el dibuixant que, en el seu dia, sassabent del canvi de Tetuan en Tetu, no sha assabentat encara del canvi posterior de Tetu en Tetuan, si no s que shagi
enamorat de Tetu i, entossudit, ja no labandoni mai ms!
10
15
E B 362
V 11 diu,] diu B || 11-12 i ... Tetu] aquest fragment fou oms per error a LP, cosa que motiv
la repetici duna bona part daquesta conversa en el diari de lendem passat (cf. conversa
segent) || 19 ms!] ms. B
N 13 Vegeu CF 665.
670
16 vi 1925
En la conversa de diumenge, en qu fiem veure com era perills de precipitar-se a adoptar certes innovacions, posvem com a exemple el que ha
ocorregut recentment amb el mot Tetuan. Per el pargraf on fiem referncia a aquest mot, aparegu amb una omissi important, que ens obliga a
publicar-lo de nou.
Diem, en aquest pargraf: En un El lector diu s proposat de reemplaar Tetuan per Tetu, i tot seguit els dos diaris catalans de Barcelona adopten la forma Tetu. Vnen les protestes; nosaltres, en una conversa, desaprovem la supressi de la n de Tetuan; i els dos diaris abandonen Tetu:
lerror s esmenat. Per Tetu no s, per aix, mort; llarg temps persistir:
en el mateix diari que, en el text, ja ha tornat a la forma Tetuan, apareix un
mapa on figura la forma Tetu; i s que el dibuixant que, en el seu dia, sassabent del canvi de Tetuan en Tetu, no sha assabentat encara del canvi
posterior de Tetu en Tetuan, si no s que shagi enamorat de Tetu i, entossudit, ja no labandoni mai ms.
10
15
675
671
18 vi 1925
10
15
No pretenim...
No s pretenim: s pretenem. El verb no s pretenir, sin pretendre, que
es conjuga com entendre. Fa ja molts danys que hom fu notar que pretenir
s dolent; segurament ja no lusa cap bon escriptor; per encara, de tant en
tant, apareix en les planes de les nostres publicacions; costen desmenar, les
errades!
No sabem com ni quan sesdevingu la substituci de pretenir a pretendre; el cert s que durant algun temps dhuc alguns dels millors escriptors emprava sistemticament pretenir en lloc de pretendre; denunciat com
a dolent, no per aix ha deixat dusar-se, i probablement seguir usant-se per
molt llarg temps encara, com la forma ambent, com el relatiu quin, com el
doncs causal...
A qui ens hem dadrear per evitar que continun apareixent en les nostres publicacions els mots i els girs condemnats com a dolents? Creiem que
els correctors hi podrien fer alguna cosa. No sembla pas tan difcil, cada cop
que, en un original o en unes proves, es troba pretenir, de reemplaar-lo per
pretendre! I, no gens menys, a cada moment trobem encara formes com pretenim o pretinc o pret (en lloc de pretenem, pretenc, pretn).
N 3-4 Vegeu CF 180, CF 280, CF 310 i CF 355.
672
23 vi 1925
Al senyor R. S. T.
10
Colgadures seria, segons alg, perfectament catal, i no caldria, doncs, penedir-se dhaver-lo usat traduint colgaduras. Nosaltres haurem dit que era un
castellanisme: un derivat del verb espanyol colgar, que, com tots sabem, significa suspender, poner una cosa pendiente de otra, o s penjar, significaci que no t pas el colgar catal.
Voldria justificar-se colgadures en el sentit de colgaduras, amb una etimologia i una cita:
El catal posseeix el mot colgar, i aquest mot prov de collocare. Exacte.
Doncs, de colgar collocar: colgadures, o s tapissos, teles, etc., que es
colloquen, penjats, en els balcons, parets, etc.. Per que colgar vingui de
676
collocare no vol dir pas que signifiqui collocar; colgar, com lespanyol colgar i el francs coucher, tots prolongaments del mateix mot llat collocare,
expressa la idea daquest verb considerablement restringida; significa ficar
al llit (com el francs coucher) o b fer que quelcom resti completament
tapat sota una capa de terra, sorra, cendra, etc., per no penjar, que s el
sentit que ha pres en espanyol el mot colgar. Es comprn, doncs, que per
denotar una cosa que es penja (als balcons, parets, etc.) lespanyol recorri a
un derivat del seu colgar, per no el catal, on colgar no t la significaci de
penjar.
Resta la cita... Per la cita s un text de les darreries del segle xviii. I,
amb textos del xvii i del xviii, no sen podrien justificar pas pocs, de castellanismes!
15
20

V 2 traduint] traduint el castell B || 3 espanyol] castell B || 9 colgar] colgar, B || 11 lespanyol]
el castell B || 16 espanyol] castell B || 17 lespanyol] el castell B
N 7 i 20 La cita esmentada, per no copiada, s de 1789: Nou colgadures de tafet que contenen
quaranta tres talles entremesclades, la una groga y laltra vermella (DAg ii, s. v. colgadura).
673
26 vi 1925
Quan reintrodum un verb en el llenguatge literari, cal no sols conixer exactament la seva significaci, sin saber quins complements demana, quina
construcci exigeix.
Sovint constatem en el llenguatge actual verbs arcaics usats amb una
significaci que no s la llur, com per exemple freturar (mancar, necessitar)
emprat com a sinnim de anhelar, desitjar. Per tamb s molt freqent de
trobar verbs arcaics acompanyats de complements que no sn els que es
pertany dadjuntar-los; cada dia trobem construccions defectuoses amb
verbs com blasmar, abellir, regraciar, recolzar...
Blasmar s un verb transitiu: Han blasmat la nostra actitud. Avui s freqent dadjuntar-li un complement introdut amb la preposici de: Han
blasmat de la nostra actitud.
Abellir, en el sentit de venir de grat, apetir, s, al contrari, intransitiu. Cal dir Aix no li abelleix. Hom escriu, per, freqentment avui Aix no
labelleix.
Regraciar, com el seu sinnim agrair, vol el complement de persona
indirecte i el de cosa directe: Li regraciem les seves paraules. En substituci
10
15
677
20
25
daquesta construcci, trobem avui gaireb exclusivament: El regraciem per

les seves paraules.
Recolzar quan tradueix apoyar en una proposici com Esta teoria se
apoya en los hechos que..., no s pronominal com lapoyar espanyol. Per des
que els escriptors shan donat a reemplaar, en frases com aquestes, apoiar
per recolzar, sn freqents els casos de recolzar-se traduint apoyar-se:
Aquesta teoria es recolza en els fets que... La construcci correcta s: Aquesta
teoria recolza en els fets que...
E B 234
V 7 es] els B || 21 espanyol] castell B
674
27 vi 1925
10
15
20
678
El Sr. S. G. ens fa retret que, en donar compte, en una conversa, que era estat
proposada ladopci del gir don el amb la valor de el del qual (la sala don
el paviment s de marbre), ens limitvem a fer notar que el exemples antics
en els quals hom pretenia recolzar aquest don genitiu, no eren exemples de
don genitiu, sin de don ablatiu: s, tenem ra quan diem que els exemples antics invocats no justificaven la construcci proposada; per el nostre
deure era, segons el senyor S. G., de no deixar en laire la resposta a dues preguntes que forosament havia de fer-se qualsevol que llegs la nostra conversa: Hi havia o no hi havia exemples antics de don genitiu? I nosaltres,
en definitiva, rem o no rem partidaris de ls de ladverbi on com a pronom relatiu?
Satisfarem immediatament la curiositat del senyor S. G.: Hi ha, en lantic, algun exemple de don genitiu; i no gens menys, nosaltres no aprovarem
que, en el moment actual, sintents ladopci dun don genitiu, i en general
dun on pronom relatiu, fora naturalment daquells casos en qu la llengua
moderna usa ja on amb aquesta valor.
El francs, que feia un s freqent de ladverbi o, en lloc de lequel referint-se a un substantiu, ha restringit considerablement aquest s. Ara, considerem com repugnaria al nostre sentiment lingstic de traduir o per on
en girar al catal una expressi com cest une chose o je suis dtermin
(Molire). On, com o, s un adverbi susceptible de perdre la seva fora adverbial i convertir-se en un veritable pronom relatiu; el catal, per, en aquesta
desadverbialitzaci de ladverbi de lloc relatiu, no ha anat mai tan enll com
el francs, i modernament ha reculat, com ha reculat el mateix francs.
Don, que no s sin la combinaci de la preposici de i ladverbi on, pot,

com on, desadverbialitzar-se; per, naturalment, en els mateixos casos que
on: don pronom s, doncs, menys freqent que do pronom. Ara b, si
admetem don com a traducci del pronom relatiu dont, llavors anirem, en
la desadverbialitzaci de ladverbi de lloc relatiu, molt ms enll que el francs, puix que en francs do sols excepcionalment pot reemplaar el pronom relatiu dont. Don, llavors, reuniria les valors de do adverbi, de do
pronom i de dont ablatiu i genitiu.
Als qui voldrien veure en don el corresponent catal de dont, hem de
fer notar que, quant a la seva valor semntica, don no correspon a dont, sin
a do. s solament quant a la forma que don es correspon amb dont: ambds sn, en efecte, prolongaments de la mateixa combinaci llatina de unde.
Per, mentre el francs sent dont com un mot simple (puix que el seu component ont no existeix com a mot independent), el catal sent don com dos
mots un dels quals s el seu adverbi de lloc on. Dont, no sentit com a compost, oblidat el seu origen adverbial, s un veritable pronom relatiu; per
don no s sin ladverbi on precedit duna preposici; i per a usar-lo com a
equivalent del dont francs, cal llevar-li la seva valor locativa, cosa que, en
lestat actual de la llengua, jutgem dificilssim daconseguir, i que, per altra
part, no implicaria pas un guany per a la llengua.
25
30
35
40
E B 99
V 1 Sr] senyor B || 9 Hi] Hi B || 10 rem] rem B
N 1-3 Vegeu CF 649.
675
2 vii 1925
Al senyor M. M.
El substitut de pao creiem que hauria dsser drap. Veiem perfectament la
dificultat de la substituci; per ens sembla que haurem dintentar-la i que
potser reeixirem. Es tracta dennoblir un mot, el qual, emps per la introducci dun mot foraster i per la seva semblana amb el mot trapo, ha evolucionat en un sentit pejoratiu acabant per fer-se lequivalent daquest mot
espanyol. Que, en lantic, drap no tenia aquesta significaci, s evident si un
pensa en els draps de ras, de seda, dor, etc., que a cada pas es troben citats
en els textos medievals.
En catal, per efecte de la seva supeditaci a lespanyol, certs mots han
679
10
15
perdut llurs accepcions ms nobles i daltres han pres un sentit netament

pejoratiu, tals esper, conservat per indicar els esperons dun gall, per
reemplaat per espuela significant els esperons de muntar, i ventall, que en
cap manera podrem avui usar com a traducci de abanico o ventail. Avui
ja ens havem tret espuela; per el que havem fet amb esper, difcilment ho
aconseguirem amb ventall, i si volem prescindir de vano haurem segurament de pensar en algun altre mot que no sigui ventall. Ara, lennobliment
de drap, encara que difcil, el creiem indispensable.
V 6 espanyol] castell B || 9 a lespanyol] al castell B || 12-13 en ... usar] a molts sembla difcil dusar avui B || 14-15 difcilment ho aconseguirem] s ms difcil daconseguir B || 15 i] i, B | vano]
vano, B || 15-16 haurem segurament] potser haurem B
676
4 vii 1925
10
15
Tradit, al peu de la lletra, de lespanyol:

Des de lestaci i acompanyat de lambaixador de Frana, sha traslladat el senyor Malvy al Palace Hotel, ocupant en el segon pis les habitacions
que fan xamfr amb..., conferenciant en les seves habitacions amb el seu
secretari...
Si un nen francs presentava un devoir redactat aix, es guanyaria certament un reny del mestre, que li tornaria el seu treball completament refet.
La correcci del mestre faria, si fa no fa, aix:
El senyor Malvy, acompanyat de lambaixador de Frana, es trasllad
de lestaci al Palace Hotel, on ocupa les habitacions que fan xamfr amb...
Al pargraf transcrit segueix aquest:
Alguns periodistes francesos i espanyols havien sollicitat sser rebuts
per lex-ministre francs, figurant-hi entre ells un redactor...
I aix va descabdellant-se el telegrama redactat a llargs perodes construts a base del fams gerundi copulatiu, com anomena Rovira i Virgili el
gerundi desadverbialitzat que jo anomenava gerundi-ganxo o gerundi-croc!
F 2-5 LP (2 vii 1925), 5e
N 2-5 El Govern del Directori Militar. Malvy porta una missi diplomtica || 15-16 Vegeu Ginebra (2006: 92-93).
680
677
8 vii 1925
s molt possible que en catal shagi produt ampli per imitaci del amplio
espanyol.
Ampli, en catal, no s el prolongament de amplus, ni aquest mot, manllevat, podia donar ampli; ampli ens apareix, llavors, com una catalanitzaci
del mot espanyol amplio. Per s que amplio, en espanyol, es troba en el
mateix cas que, en catal, ampli, per tal com el prolongament espanyol de
amplus s ancho, i la forma svia de amplus seria amplo.
Com sha produt amplio? Lexplicaci daquest mot s probablement
aquesta: El llat posseeix, en la relaci de primitiu i derivat, ladjectiu amplus
i el verb ampliare; amplus, transms oralment de generaci a generaci, ha
donat ancho (mot hereditari), i el manllevament de ampliare ha donat
ampliar (mot savi), per, entre ladjectiu i el verb, sha produt un allunyament semntic: mentre ampliar conserva la significaci de ampliare, ancho
pren la significaci dextens de costat a costat, extens en una sola dimensi,
lamplria. A la diferncia formal entre ladjectiu (hereditari) i el verb (savi)
sadjunta una diferncia de significaci: ancho i ampliar no es corresponen,
com es corresponen en llat amplus i ampliare. A ancho es fa correspondre
el verb ensanchar, i llavors la llengua cerca de tenir un adjectiu que correspongui a ampliar. Dos camins tenia la llengua per a formar aquest adjectiu:
lun, recrrer a amplus, que, espanyolitzat, hauria donat amplo, diferent del
ancho hereditari; laltre, treure un adjectiu de ampliare, crear un adjectiu
postverbal: amplio. La llengua hauria preferit seguir el segon cam, i aix
explicaria amplio.
Ara b: el catal, que es troba exactament en les mateixes circumstncies que lespanyol, puix que el seu ample, prolongament de amplus, no
correspon per la seva significaci al seu verb savi ampliar, i que, encara, dels
dos camins que tenia lespanyol per a crear un adjectiu corresponent al verb
ampliar, solament pot seguir el segon, puix que la catalanitzaci de amplus
(ample) coincidiria amb la forma popular daquest mot, que s ample, no
podia haver-se creat ampli com lespanyol sha creat amplio? Tan anmal s
ampli com amplio; i, dins el desig de posseir un adjectiu corresponent a
ampliar, el catal, ms encara que lespanyol, shavia de trobar emps a recrrer a la creaci dun postverbal: podem deure, de fet, ampli a una imitaci de lespanyol; per podem evidentment haver arribat a ampli sense la
influncia espanyola.
Daltra banda, no s sols lespanyol que posseeix amplio: amplio s
igualment itali. I litali t amplio, malgrat que el seu ampio, prolongament
10
15
20
25
30
35
681
40
45
50
55
regular de amplus, no sha allunyat semnticament del amplus llat i, per

consegent, de ampliare: en itali, com s sabut, ampio vol dir encara
ample i llarg (un'ampia sala) i per dir ample diu largo (amplio hi deu
sser ampio influenciat per ampliare).
Donat que, prescindint de les accepcions figurades, tenim avui un
ample que vol dir extens en una sola dimensi (lamplria) i un ampli que
vol dir extens en dues dimensions (lamplria i la llargria), no sabrem
aconsellar leliminaci de ampli pel sol fet que pugui sser degut a la
influncia castellana, si tenim en compte que, com hem dit, s un mot que
podia haver-se format en catal enfora daquesta influncia, i encara essent
amplio una forma no exclusiva de lespanyol, puix que litali la posseeix tot
i tenint largo, ampio i amplo.
Heus ac, breument exposades, les raons que han indut lInstitut a
incloure en el seu Diccionari el mot ampli, suara condemnat com un castellanisme inacceptable. Ampli ser potser, de fet, un manlleu a lespanyol,
per la seva acceptaci no implica una infracci dels nostres procediments
normals de formaci de mots, vist que el catal podia perfectament haver
tret del seu verb ampliar un adjectiu ampli, com de amargar, baixar, delliurar, etc., tragu amarg, baix, delliure, etc.
E B 389
V 2, 5, 5, 6 espanyol] castell B || 20 espanyolitzat] castellanitzat B || 22 postverbal] post-verbal LP
(cf. Diccionari ortogrfic: postverbal) || 24 Ara] doncs B || 25, 27 lespanyol] el castell B || 29 no]
no B || 30 lespanyol] el castell B | amplio?] amplio LP, esmenat en una nota al peu de la
conversa segent || 32 lespanyol] el castell B || 34 de lespanyol] del castell B || 35 espanyola]
castellana B || 36 lespanyol] el castell B || 39 ampio] amplio LP, per error, mantingut a B ||
40 ampia] amplia B || 48 de lespanyol] del castell B || 52 a lespanyol] al castell B
678
9 vii 1925
A la Sta. C. E. (de Tortosa)
682
No s solament a Tortosa, sin a Mallorca, Menorca i altres pobles de llengua catalana, que labanico o ventail s anomenat ventall, i tant de bo aix
fos anomenat a Barcelona i als altres punts on diem vano. Nosaltres no condemnarem ventall, ni recomanarem als que diuen ventall altra cosa sin
que continun dient ventall, almenys mentre no els puguem proposar altre
substitut que vano. El que diem s que creiem molt difcil (impossible
era potser una exageraci) que a Barcelona, on ventall vol dir ventafocs o el
ventall de ventar mosques, la gent es decideixi a anomenar aix els ventadors sovint luxosos que actualment anomena vanos. Ara, si hi havia alg
que intentava lennobliment daquell mot i rexia, nosaltres en serem
encantats.
10

V 1 Tortosa,] Tortosa, com ens recorda la senyoreta C. E. B || 6-7 (impossible ... exageraci)] om.
B || 10 rexia] reeixia B
679
11 vii 1925
Al senyor S. F. P.
En ajuntar-se Sant i Boi per formar el derivat en amb qu es designen els
habitants de Sant Boi, s millor no alterar la grafia dels dos components i
escriure santboi.
La pronncia samboi no exigeix la grafia samboi: Sant Boi pot aix
mateix pronunciar-se samboi, i ning no pensar per aix a deformar la grafia de sant escrivint Sam Boi. La grafia samboi obeiria, doncs, no a una exigncia de la pronunciaci, sin a la regla ortogrfica segons la qual, dins un
mot, la b demana davant seu una m. Per, tractant-se dun mot compost, no
hi ha cap inconvenient a conservar la grafia que t sant, quan constitueix un
mot independent.
Recordem, noms, els nombrosos noms de lloc formats amb el mot
mont, en els quals aquest conserva la grafia mont, qualsevol que sigui la inicial del segon component: Montserrat, Montseny, Montblanc, Montbui, etc.
La conservaci del grup implosiu nt en linterior dun mot, la trobem
igualment en els nombrosos adverbis en ment derivats dadjectius en ant i
ent: el catal escriu constantment, freqentment, etc., on el francs escriu
constamment, frquemment, etc.
10
15
683
680
12 vii 1925
10
15
20
25
30
35
684
Li sobra la ra, a leditorialista de La Publicitat, quan diu: Si de les nostres

tipografies sortissin habitualment ben escrits els impresos en llengua catalana, la difusi de la bona ortografia i de la bona sintaxi seria molt ms rpida. Els textos catalans mal escrits, no solament sn en si mateixos una lletgesa, ans encara tenen la trista influncia dels exemples dolents. Com s
possible que la generalitat dels lectors catalans escriguin b la llengua
materna, si a cada moment els vnen sota els ulls textos dun catal incorrecte i matusser? Els autors i impressors que publiquen aquests textos fan
una mala obra: sabotegen els progressos populars del llenguatge.
Pensem, noms, en el b que hauria pogut fer, si sortia escrit correctament, un peridic com En Patufet, al qual, per altra part, mai no sabrem agrair
prou com ha contribut a augmentar el nombre de lectors catalans: avui serien
ja molts i molts els qui escriurien amb la deguda correcci ortogrfica. Mentre
que, sortint com surt, entacat de grafies errnies, ell com les altres publicacions similars, sn un ver obstacle a la difusi de la bona ortografia.
Quan llegem leditorial de La Publicitat, tenem sobre la taula un llibret excellent, de la collecci Els homes dEn Patufet, del qual la primera edici, segurament nombrosa, era ja exhaurida. En rellegrem una dotzena de
planes i hi constatrem les segents faltes dortografia.
Pg. 12: salud salut, encrregs (2 cops) encrrecs, ja ho te tot ja ho t tot,
sino sin, malhauradament (2 cops) malauradament, quel seu que el seu, nol
llena no el llena, quel que que el que, sen aprofita se naprofita, qu? qui?,
renuncii renunci, posser posseir, ca cua, tranvies tramvies, b b, es observat s observat, al escenari a lescenari.
Pg. 13: tramia tramoia, no ms noms, pocs son pocs sn, i encara sn
ms i encara sn ms, pru preu, persuassiva persuasiva, al espectacle a lespectacle, mino minso, dezenes desenes, devant davant, escarraa escarrassa, maravelles meravelles, al abast a labast, la ma la m, es feli s feli, es
optimista s optimista, rs res, que tan esfereeix que tant esfereeix, als els,
incontables incomptables, trovar (dos cops) trobar, mossn mossn, jo soc jo
sc, del art de lart, al apassionament a lapassionament.
Pg. 14: que hem senti que em senti, juhi ju, quem fa que em fa, cristallisaci cristallitzaci, xtassi xtasi, copcen copsen, matios matisos, obirar (2 cops) albirar, del esperit de lesperit, es un punt s un punt, tant simple tan simple, fssi faci, de impossibilitat dimpossibilitat, quel tema que el
tema, llpi llapis, sino sin, trascendncia transcendncia.
Pg. 15: persuassi persuasi, esboat (2 cops) esbossat, llpi llapis, ja
es una obra ja s una obra, quel dibuix que el dibuix, al artista a lartista,
fassi faci, perque (2 cops) perqu, sntessi (2 cops) sntesi, el dibuix es tintat
el dibuix s tintat, solsament solament, al enteniment a lenteniment, linial
lineal, magnitut magnitud, copa copsa, polen pollen.
Pg. 16: es tan barroera s tan barroera, solsament solament, capdal
cabdal, sino sin, intelectiva intellectiva, la expressi lexpressi, corprea
corprea, ingnu ingenu, sbtils subtils, es la vida s la vida, es prou bella s
prou bella, llpi llapis, empr emper, del Empireu de lEmpiri, llpios llpissos (millor: llapis), tranvies tramvies.
Pg. 17: entussiastes entusiastes, hauriem haurem, recorre recrrer, perque perqu, a les hores aleshores, entendriem entendrem, de essencial dessencial.
Pg. 19: psicollgiques psicolgiques, bens bns, quels que que els que,
quel noi que el noi, algn algun, devant davant.
Pg. 20: ms ms, per a que perqu, psicollgica psicolgica, surtian
sortien, llpis llapis, arrivar arribar, aptituts aptituds, tractan-se tractant-se,
f fi, te t, martir mrtir, caceroles casseroles.
Pg. 21: dens den, anyorat enyorat, al amo a lamo, jo que soc jo que
sc, irona ironia, gloria glria, desseguida de seguida, que o que, o es
o s, cumpliment compliment, es una s una.
Pg. 22: desseguida de seguida, feu (forma del pretrit) fu, independncia independncia, rs res, tot-hom tothom, de aquest daquest, capsaleres capaleres, al escalf a lescalf.
Pg. 23: escriptri escriptori, ho es ho s, tro tros, a nell a ell, fra fora,
diluit dilut, tant sollicitada tan sollicitada, que s va fer clebre que es va
fer clebre.
Pg. 24: es el literari s el literari, es tan bon literat s tan bon literat, no
gents corrent no gens corrent.
40
45
50
55
60
65
V 44 corprea] el Diccionari ortogrfic, en les seves dues primeres edicions (1917 i 1923), dna
com a femen dels adjectius en i, tant ia com ea (model 9)
F 1-9 [Rovira i Virgili] (1925b) || 16-18 Junceda et al. (1925)
N 16-18 Es tracta del vol. ii de la collecci esmentada, dedicat al dibuixant Joan G. Junceda, llibret
miscellani compost de breus collaboracions de diferents autors, amb un Self-interview a
crrec del mateix Junceda, i amb la reproducci dillustracions i de fotos de llbum familiar daquest. Els textos amb els errors denunciats per Fabra corresponen a Joan Sacs (pg. 12-17) i a
Ll. Folch (pg. 19-24).
685
681
15 vii 1925
10
15
20
Difcilment trobarem avui un llibre exempt de faltes dortografia. I s que,

amb comptades excepcions, no es fa fer mai una revisi acurada del llibre
per persona que domini en absolut lortografia. Aix s actualment indispensable i, daltra part, s cosa que est a la m de tothom i suposa una despesa insignificant i una prdua de temps ben petita: hi ha unes oficines on
gent experta no deixaria passar cap falta dortografia, com tampoc cap falta
de morfologia, ni cap falta greu de sintaxi. Per no voler sotmetre els originals o les darreres proves a aquesta revisi, que tantes de vegades havem
preconitzat, s encara avui possible de trobar un nombre no petit de faltes
dortografia dhuc en llibres de bons autors sortits de cases editorials dedicades exclusivament a la publicaci de llibres catalans.
Fins a la seva pgina 64, un dels millors llibres que han sortit dun mes
en presenta, entre altres, les segents faltes dortografia:
Volgussis volguessis, devalla davalla, emmirallar-se-hi emmirallar-shi,
li en lin, en que en qu, atapat atapet, oiren oren, esquinsar esquinar, per
a que perqu, si no sin, sen sen, terenyina teranyina, ajeute ajeu-te, enlaire
en laire, aixuguen eixugen, escorsa escora, trmola trmula, engnia angnia, reds reds, masquer mesquer, nixer nixer, bolva volva, minvaba minvava, crux cruix, groixut gruixut, tins tions, tormell turmell, reblincada
revinclada, gromolls grumolls, arrebassada arrabassada, slzer salze, de tan
dir-lo de tant dir-lo, aprs aprs, poguem puguem, adelerava adalerava, mes
ms, engunieja angunieja, racs recs, embestir envestir.
F 12-13 Plana (1925)
682
21 vii 1925
686
Que les publicacions catalanes, amb poques excepcions, surtin actualment

entacades dinnombrables faltes dortografia, s un fet deplorable sobretot
per tal com, mentre subsistir, no cal pensar que la nostra gent pugui arribar mai a saber dortografia, ja que lnic mitj devitar les grafies errnies
s que els lectors no trobin absolutament mai, en llurs lectures, els mots de
la llengua escrits daltra manera que la correcta, la qual es fixa aix en llur
memria. Hom troba hora constantment escrit hora: no hi ha perill que li
esdevingui mai descriure ora. Hom troba, al contrari, dansa ads escrit
dansa ads dana: en el moment dhaver descriure aquest mot, no ser difcil que li esdevingui descriure dana dhuc desprs dhaver aprs, un dia,
en un tractat dortografia, que la grafia correcta daquest mot s dansa. Si un
troba un dia perqu, laltre per que, laltre per a que, com no vacillar en
haver descriure la conjunci final perqu?
Cal, doncs, urgentment que les nostres publicacions surtin netes de faltes dortografia. Com aconseguir-ho? Alg ha proposat en un El lector diu, la
creaci duna classe dortografia per a tipgrafs. Aix no resol pas la qesti, que s que des dara mateix les publicacions catalanes surtin totes ben
ortografiades. El remei s el que havem indicat altres vegades: avui hi ha
unes poques persones que saben perfectament lortografia catalana: sotmetre a alguna daquestes persones la revisi dels originals o de les darreres
proves. Les impremtes que imprimeixen seguidament en catal i les empreses editorials catalanes podrien ajuntar-se i, amb una quantitat insignificant
cadascuna, subvencionar una oficina de revisi doriginals i dltima revisi
de proves.
Que ho pensin b: amb una petita despesa i una prdua insignificant
de temps, aconseguirien que els llibres i revistes apareguessin escrits correctament, sense una sola falta dortografia. El catal escrit es trauria, aix, de
sobre una tara vergonyosa (figureu-vos que, en llibres espanyols trobssim
ara caballo ads cavallo, ara anzuelo ads hanzuelo), i la difusi de la bona
ortografia seria un fet: per la lectura la gent aprendria lortografia i arribaria a saber-la a la perfecci, com sesdev a tot arreu. No daltra manera que
per la lectura arriba a posseir lortografia de la seva llengua un francs, un
angls, un espanyol.
E
V
F
N
10
15
20
25
30
B 608
12 com] com B || 15 proposat] proposat, B || 28 espanyols] castellans B || 33 espanyol] castell B
15-16 Riera (1925)
15-16 A la sec. esmentada, Riera proposava que lInstitut Catal de les Arts del Llibre sencarregus de fer classes dortografia catalana.
683
23 vii 1925
Sovint rebem cartes on sens demana ajut per a contestar a tal o tal foraster
detractor dun mot o dun gir catal. Ads s un que, davant lescomesa dun
castell, dubta de la bondat duna frase com Dem vindr a Manresa escrita
per un de Barcelona a un de Manresa, i ens consulta sobre la bondat da-
687
10
15
20
questa frase o ens demana que li donem les raons que la justifiquen; ads
s un altre que, preocupat perqu li han retret que un sol mot catal (set) tradueix els dos mots espanyols siete i sed, ens pregunta si realment no hi ha
cap diferncia entre set numeral i set substantiu, i segurament restaria desolat si li diem que no nhi ha cap (almenys dins la pronunciaci de Barcelona).
A tots aquests bons catalans, els donarem ms aviat un consell molt
ms profits que all que, en cada cas concret, els podrem dir en defensa
de la nostra llengua, i s que defugin aquestes discussions ocioses. Que un
foraster troba que usem malament el nostre verb venir? B, que sho pensi
aix: no hem pas dusar aquest verb a gust seu. Que troba pobre el catal perqu, en tal cas, a dos mots espanyols correspon un sol mot catal? Val la
pena que ens escarrassem a fer-li comprendre que aix no t cap importncia i que a vegades, inversament, s lespanyol que t un sol mot per a traduir dos o tres mots catalans? Quin mot espanyol tradueix el son? El sueo.
Quin, la son? El sueo. Quin, el somni? El sueo. Cosa que no t cap importncia, com no en t cap que els dos mots sed i siete es tradueixen ambds
per set, o nuevo, nueve i nuez es tradueixin tots tres per nou.
E B 599
V 7 espanyols] castellans B || 13, 15 que] Que B || 16 espanyols] castelllans B | Val] Val B || 18 lespanyol] el castell B | 19 Quin] Quin B | espanyol] castell B || 20, 20 Quin] Quin B
684
28 vii 1925
10
688
Un amic ens ha denunciat un castellanisme del qual no ens havem adonat

encara i que ning no podia sospitar que pogus esdevenir-se, si no fos que
tot s possible en aquesta mena de traduccions mot a mot que ens serveixen
quotidianament els nostres diaris: ls del perfet compost (ha cantat) on el
catal exigeix el perfet simple (cant) o el perifrstic (va cantar): Han arribat dissabte i se nhan anat dilluns (data: dimecres).
En totes les llenges novillatines constatem, ms o menys antigues,
vacillacions en ls dels dos pretrits (ha cantat, cant); solament el catal,
tot reemplaant cant per va cantar, mant una delimitaci rigorosa entre
aquest pretrit i el perfet compost ha cantat. El francs parlat, com s sabut,
ha reemplaat completament il chanta per il a chant, de manera que tradueix igualment va cantar i ha cantat. El francs diu: Il y a deux ans jai
din avec mon pre. Lespanyol pot dir: Ayer hemos estado en su casa
i, inversament, Esta maana les di el desayuno. Aquella frase francesa i

aquestes dues frases espanyoles, tradudes mot a mot, ens sonarien com a
no-catalanes: en lltima, cap catal no usaria sin el perfet compost (he
donat), i en la primera i segona, el perfet perifrstic (vaig dinar, vam sser).
Aix no s, per, un obstacle perqu, en un telegrama tradut a correcuita, aparegui un han arribat en lloc dun van arribar o un arribaren.
Anem amb compte! Avui encara s fcil devitar aquest castellanisme:
basta consultar el nostre sentiment lingstic. Per aquest, si es multiplicaven els casos denunciats pel nostre amic, podia debilitar-se. Tamb sembla
repugnar el nostre sentiment lingstic el doncs causal i no gens menys el
trobem usat profusament en el catal literari.
15
20
E B 203
V 7 novillatines] neollatines B || 13 Lespanyol] El castell B || 15 espanyoles] castellanes B || 16 nocatalanes] no catalanes B || 22 podia] podria B || 23-24 el trobem] ha estat B
685
31 vii 1925
En llegir, en un diari davui, larquebisbe de Sant Domnec, no hem caigut

que es tractava de la repblica de Santo Domingo fins que, ms endavant, el
context ens ha assabentat que, amb aquella denominaci, es designava
aquesta repblica antillana. Per qu aquesta mania de traduir els noms geogrfics? Hem notat, per, que aquesta mania es limita als noms espanyols.
A ning no se li ocorrer, per exemple, danomenar Sant Esteve la ciutat
francesa de Saint tienne o Riu Gener a la ciutat de Rio Janeiro; per, en
canvi, ens sembla b de traduir Santo Domingo per Sant Domnec o Buenos
Aires per Bons Aires.
En el fons, aix revela que la meitat del temps no fem altra cosa, quan
escrivim, que traduir de lespanyol; i, aix, quan trobem un nom propi
espanyol, som emportats a traduir-lo, no ens sabem estar de traduir-lo. No
ens prenguem, doncs, aquest treball, que ms aviat s una manifestaci de
provincianisme: el catal no patir gens perqu, en designar ciutats de nom
espanyol, els deixem llur denominaci espanyola, i acceptem Santo
Domingo, San Francisco, etc., com acceptem Saint-tienne, Annobom, Zuyder
Zee, etc., etc.
10
15
E B 363
V 5 espanyols] castellans B || 7 Riu Gener] Riu de Gener B | Rio Janeiro] Rio de Janeiro B || 11 de lespanyol] del castell B || 12, 15 espanyol] castell B || 15 espanyola] castellana B
689
686
2 viii 1925
10
15
20
Trobem sovint Xicago, Manxester, en lloc de Chicago, Manchester. Nosaltres

no sabrem aprovar el canvi de ch en x en mots com Chicago, Manchester,
Charleston, etc.
Molts cops havem sostingut que no devem acceptar en cap manera els
dgrafs estranys al catal (tals ch, sh) que figuren en les transcripcions angleses, franceses, alemanyes, etc., de mots geogrfics de llenges que empren
un alfabet diferent del llat. Aix, les grafies Pechora, Kamchatka, Manchria,
ens semblen, en catal, absurdes, puix que, ac, el dgraf ch, estrany al catal, no s tampoc originari, no figura en el mot rus, etc., sin nicament en
la seva transcripci anglesa o francesa. Est molt ben fet, doncs, de reemplaar-hi ch per tx o x, escrivint Petxora, Camxatca, Manxria. Per el cas de
Chicago i Manchester s tot altre, puix que ac el dgraf ch figura en la grafia originria, i si perqu ch s un dgraf no catal hi substitum ch per x, llavors escriurem, per igual ra Xerburg (per Cherburg), Xat-Tierr (per
Chteau-Tierry), Xampiny (per Champigny), i ens posarem a reemplaar
per smbols catalans els dgrafs sh, th, les lletres w, k, etc. Com escriurem,
llavors, Sheffield, Plymouth, Glasgow, York?
La catalanitzaci de la grafia dun nom propi estranger creiem que s
solament tolerable quan es tracta del nom dun estat (Xile) o dun nom
esdevingut com (xampany, xers). No creiem que ning estigui disposat
a escriure Xat-Tierry o Xarenton; per llavors, per qu Xicago o Manxester?
E B 364
V 16 Com] Com B || 21 per] per B
687
4 viii 1925
Als Srs. A. R. i M. H.
Que una ciutat estrangera ja t dantic una denominaci catalana: s molt

enraonat de conservar-li aquesta denominaci. Tals Londres, Npols, Mil.
Que en una ciutat estrangera hi ha una colnia catalana i aquesta espontniament nha catalanitzat el nom: tamb sembla enraonat que, assabentats
del fet, adoptem per a aquella ciutat la denominaci adaptada pels catalans
690
que hi resideixen. Tal s el cas, segons els Srs. A. R. i M. H., de Rio Janeiro,
Cienfuegos i Sao Paolo. Per, quan aix no sha esdevingut, quan no hi ha
raons especials que aconsellin de modificar el nom estranger, el millor s
dadoptar-lo en la seva forma originria sense preocupar-nos si t una terminaci no catalana (Toledo, Burgos, Logroo) o si ell o un seu element
admet una traducci catalana (San Lucas, Saint-tienne, Ciudad Real,
Newcastle).
Que els castellans tradueixen el major nombre possible de noms catalans i, en justa correspondncia, nosaltres haurem de traduir el major nombre possible de noms castellans? Aix ja surt dels lmits de la lingstica: ni
la llengua espanyola guanya res perqu tradueixi Vilanova per Villanueva,
ni la llengua catalana guanya res perqu tradueixi Ciudad Real per Ciutat
Reial. No oblidem que lespanyol s lnica llengua oficial de lEstat espanyol; i, aix, en substituir lEstat una denominaci catalana, gallega, etc., per
una despanyola, no ho fa pas amb el mateix objecte que hom espanyolitza
una denominaci anglesa o francesa (objecte purament lingstic), sin amb
lobjecte que els noms oficials de les poblacions espanyoles estiguin, en tant
que sigui possible, en espanyol, que el nomencltor oficial de les poblacions
espanyoles esdevingui tot el ms uniformat possible: aix, tot Sant Joan,
Sant Pere, Vila, Nova, etc., ha dsser canviat, dins la denominaci oficial
espanyola, en San Juan, San Pedro, Villa, Nueva.
Per nosaltres, per qu haurem de desitjar d'uniformar-lo en el sentit
de fer-lo el ms catal possible?
10
15
20
25

V 6 Srs.] senyors B | Rio Janeiro] Rio de Janeiro B || 13 Que] Que B || 16 espanyola] castellana B ||
18 lespanyol] el castell B || 20 despanyola] de castellana B | espanyolitza] castellanitza B || 23
espanyol] castell B || 25 Vila,] Vila B || 26 Villa,] Villa B || 27 per] per B
688
9 viii 1925
Encara no sha bandejat completament, entre els nostres versificadors, el

costum de comptar com una sllaba qualsevol de les combinacions ia, ie,
etc., ua, ue, etc., dhuc en aquells mots en qu la llengua mai no les ha pronunciades monosillbiques.
En catal antic, aquelles combinacions sn constantment disillbiques.
La llengua moderna, per, ha tendit a fer monosillbiques algunes daquelles
combinacions, per exemple, la combinaci i final i algunes combinacions
691
10
15
20
25
30
febles o inaccentuades. Actualment, com a resultat daquesta tendncia, hi ha

mots en qu la combinaci de les dues vocals compta com una sllaba (grcia, aprovaci), d'altres en qu la pronncia vacilla (oraci, histria); per en
la majoria dels mots en qu la segona de les dues vocals en contacte s forta
o accentuada, aquestes sn pronunciades encara, exclusivament, en sllabes
distintes (riera, diada, suara). En aquests mots, doncs, mai la pronunciaci
de les dues vocals en contacte no ha estat monosillbica.
Avui, els poetes semblen inclinats a preferir la pronunciaci disillbica
en els mots com oraci, aprovaci i dhuc grcia. Admetent, per, la llengua
parlada les pronncies o-ra-ci (en tres sllabes), gr-cia (en dues sllabes),
etc., es comprn que el poeta pugui optar per luna o per laltra de les dues
pronncies, la moderna (monosillbica) o lantiga (disillbica) que ara
alguns intenten de restablir. Per el que no pot admetres, ens sembla a
nosaltres, ni com a llibertat potica, s de fer monosillbiques combinacions
que mai no ho han estat: fer, per exemple, disllabs mots com riera, diada,
suara, s, segons nosaltres, absolutament inacceptable.
Ens ha mogut a tornar a parlar daquesta qesti, la lectura dun llibre
de poesies en qu lautor tracta gaireb sistemticament com a monosillbiques les combinacions vocliques en mots com riera, diada, suara, els casos
en qu la pronunciaci disillbica hi s respectada no passant dun quinze
per cent.
Aix, en el dit llibre sn tractats com a monosllabs triomf, suau; com a
disllabs canviant, somniar, radiant, filial, nupcial, comiat, sensual, orient,
nuesa, dilut, triomfal, diamant, quietud, llussor, etc.; com a trisllabs extasiar, diluvial, suavitat; com a tetrasllabs espiritual, insaciable, caritide.
I, encara, shi troba tractada com a monosillbica la combinaci eo en
mots com meteric (tres sllabes), teolgic (tres sllabes).
E
V
F
N
692
B 70
24 qesti,] qesti B
24-34 Tharrats (1924)
24-34 Heu-ne aqu com a mostra uns pocs versos, amb alguns dels mots indicats per Fabra: el
campaneig polfon t vibracions triomfals (Melodia); es desclou, rutilant, la teva nuesa
(Stasia Napierkowska); caient els sons teolgics i aurissons a una vall (Epistolar); sensual
com una hellena cortisana (La Maja nua); llussor lhespric fruit veu abastar (Meridional);
meteric com lestella duna nau (El Du cigne).
689
11 viii 1925
El Sr. F. Gironella, en El Diluvio, reconeix que el que cal per escriure una llengua amb correcci ortogrfica, s de saber de memria lortografia de cadascun dels seus mots. Solament que, aix, ho considera impossible.
Las reglas ortogrficas diu, ms o menos numerosas y seguidas o no
de pocas o muchas excepciones, pueden, con la capacidad y buena voluntad
debidas, retenerse; lo que no puede ser retenido... es todo el lxico de un
idioma para saber como ha de escribirse cada una de sus palabras...
All on diu todo el lxico, que digus el lxic corrent (per als mots rars
dortografia dubtosa, aqu, com pertot arreu, sempre conv consultar el diccionari), i, en efecte, aix s el que cal: saber de memria la grafia correcta
de cadascun dels mots corrents de la llengua, i no pas, com encara creuen
molts, posar-se a escriure amb el cap ple de regles, sempre insuficients o de
difcil aplicaci. Ara, que el senyor Gironella creu impossible aix de saber
de memria la grafia correcta de tots els mots corrents duna llengua. Per
s que saben altrament llurs ortografies els anglesos o els francesos, i, a la
nostra terra, els correctors de castell lortografia castellana? I all que s
possible en les altres llenges no ho fra en catal?
En catal no ho fra, segons el senyor Gironella, a causa de los mil
tumbos y lo que te rondar, morena que ha dado el cataln.
Cal recordar al Sr. Gironella que des de 1917, en qu fou publicat el
Diccionari ortogrfic de lInstitut, lortografia catalana no ha donat cap
tumbo; i probablement no en donar cap en molts anys. I vuit anys cal
reconixer que sn temps suficient per aprendre una ortografia, dhuc
posat que fos tan enrevessada com la francesa o langlesa. El corrector que,
en lestudi de lortografia catalana, hagus posat noms que un xic de bona
voluntat, podria avui saber-la tan b com sap lespanyola. All que ell no ha
fet en vuit anys, hi ha alumnes nostres que ho han fet en vuit mesos. Els
quals no es troben, naturalment, en la necessitat, per excusar llur ignorncia, de bescantar la nostra ortografia i parlar dels tumbos que hagi donat
o pugui donar el catal. Hi ha una ortografia fixada, i ells lhan apresa
posant-hi llur esfor, puix que res no saprn sense esfor. Si un, avui, no sap
lortografia catalana, s senzillament perqu no ha volgut estudiar-la.
10
15
20
25
30
E B 598
V 1 Sr.] senyor B || 14 Per] Per, B || 17 llenges] llenges, B || 23 per] per a B || 26 lespanyola] la
castellana B
F 1-7 Gironella (1925)
693
690
15 viii 1925
10
15
20
25
Les regles daccentuaci grfica, en tant que ens diuen en quins mots cal
escriure laccent i en quins no, sn ben fcils, aix en catal com en espanyol.
No gens menys, veiem que sn molts, en luna i en laltra llengua, que no
saben aplicar justament aquelles regles. No s, doncs, destranyar que quan,
en catal, es tracta, no de saber quan cal emprar laccent, sin de saber quin
dels dos accents (agut i greu) cal emprar, es constatin nombroses incorreccions en aquells casos en qu sha daccentuar grficament una e o una o.
Per aix creiem que, en una ortografia prctica, convindria de substituir
la regla dels dos accents que figura en tots els tractats dortografia, per regles
que ens donessin laccent que en cada cas hem demprar sense necessitat
datendrens a la pronunciaci barcelonina de la vocal a accentuar.
Si ens donen una regla que digui que susa laccent agut sobre la e i la
o tancades i laccent greu sobre la e i la o obertes, pocs seran els que no es
trobin amb grans dificultats en aplicar aquesta regla, puix que dhuc els que
pronuncien les ee i les oo dacord amb el sistema daccentuaci establert,
dubtaran en molts casos, en el moment descriure un mot, sobre la pronunciaci de la seva vocal forta, i no sabran per tant quin accent posar.
Per si us diuen que la e i la o porten laccent agut en totes les terminacions verbals, llavors, sense necessitat de consultar en cada cas la pronncia de la vocal forta, escriureu sense vacillaci digu, digurem, digus,
digussim, dir, etc.
I si, deixades a un costat aquestes terminacions verbals, us diuen que,
en general, cal emprar laccent greu sobre la e en tota classe de mots (aguts,
plans i esdrixols) i sobre la o en tots els mots llevat en els aguts, llavors,
amb que aprengueu de memria les excepcions, que sn en nombre molt
petit, podeu fcilment accentuar qualsevol mot sense haver de recrrer a la
pronunciaci, que s el que cal evitar, sobretot si es t en compte que molts
catalans no pronuncien les ee i les oo dacord amb lortografia establerta.
E B 35
691
23 viii 1925
No s estrany que la llengua escrita hagi perdut, durant els llargs segles de decadncia literria, una srie de mots abstractes, i que les idees que aquests
694
designaven es trobin avui designades per mots manllevats a lespanyol. Aix,

a mesura que va essent ms conegut el lxic antic, es troben mots catalans
amb els quals podem substituir castellanismes que podien creures irremeiables o per als quals podia semblar que calia crear arbitrriament el
substitut catal.
Un daquells mots antics s ams, substantiu verbal de amassar. La idea
designada per ams, s la que avui designem amb el mot acopi, catalanitzaci de acopio. Ams no figura en el Diccionari Ortogrfic, i s per aix que
ens ha plagut de trobar-lo suara usat, substituint acopi, per un autor
modern. s, en aquest autor, una imitaci del francs? Tant se val: ams es
troba en lantic amb la significaci de acopio, i s per tant legtim el seu s
traduint aquest mot. I cal advertir que ams, com el francs amas, pot referir-se, per extensi, no solament a coses (provisions, riqueses, etc.), sin
tamb a persones: Nos fa ams de gent per entrar ni damnificar lo regne
(segle XV), Cp., en francs, Cet amas confus daventuriers (Rollin).
10
15
E B 387
V 3 a lespanyol] al castell B || 12 s] s B
F 16 DAg i, s. v. ams || 17 DGLF i, s. v. amas
692
27 viii 1925
Els catalans tradum registro i registrar respectivament per registre i registrar. Sn dos mots, aquest nom i aquest verb, que trobem en totes les altres
llenges novillatines: en portugus registro i registrar, en itali registro i
registrare, en francs registre i registrer o enregistrer.
La majoria de les accepcions daquests mots sn comunes a totes les
llenges novillatines: registre, libro, a manera de ndice, donde se apuntan
noticias o datos, o l'on note rgulirement les faits dont on veut garder le
souvenir, in cui si nota una cosa di cui occorre, tener memoria: els registres
dun orgue, el registre dun rellotge, etc.; registrar, notar un fet, una partida,
etc., en un registre, en el deure o haver, etc.; registrar la histria un fet gloris, un nom illustre, etc.; registrar un aparell distncies recorregudes,
oscillacions, moviments diversos.
Per lespanyol usa registrar en un sentit que no retrobem en les altres
llenges, el de mirar o examinar con cuidado y diligencia alguna cosa, fer
una perquisici, escorcollar; i, llavors, registro, en el sentit dacci o efecte de
registrar, perquisici, escorcoll. En aquest sentit no sabem que el catal
10
15
695
20
hagus usat, en lantic, registrar i registre. Quan, doncs, emprem registre i

registrar en aquestes accepcions, no cometem un castellanisme, i no seria
millor de traduir, en aquest cas, registro per perquisici, i registrar per fer una
perquisici o perquirir, quan no per escorcoll i fer un escorcoll o escorcollar?
E B 541
V 3 novillatines] neollatines B | portugus] castell i en portugus B || 6 novillatines] neollatines B ||
13 lespanyol] el castell B | usa] usa tamb B
693
28 viii 1925
10
15
20
Escorcollar s un mot ben viu en el parlar de Barcelona; no aix el seu substantiu postverbal escorcoll. Aix potser fa encara ms apte escorcoll per a
reemplaar el mot registre en el sentit de perquisici. Els dos mots escorcoll
i perquisici fan, doncs, innecessari registre en aquest sentit, que trobem en
registro espanyol, per no en registro itali ni en registre francs.
En lantic trobem nombrosos exemples de escorcoll equivalent a registro accin y efecto de registrar. Fer un escorcoll era hacer un registro. I, en
el sentit de fer un escorcoll, es troba usat el verb escorcollar, i hi havia els
escorcolladors locupaci dels quals consistia a registrar i inventariar les
preses que feien les naus de guerra (E. Toda). Tenint poder ab assistncia
del qual se puga entrar dins lo castell o fer lo escorcoll necessari, Null hom
no gos entrar en nau o en leny o en vaxell negun per escorcoylar...
Perquisici s un mot savi que tamb podem usar perfectament en lloc
de registre, seguint lexemple del francs i de litali: faire une perquisition
au domicile de quelquun, fare una perquisizione, ordinare una perquisizione, perquisizione trobant-se definit en els diccionaris lacte de perquisire, o
s, ricercare con gran diligenza, frugando, rovistando, per trovare cose nascoste, armi, ecc. (usatissimo parlando della polizia), verb al qual podrem fer
correspondre perquirir (de perqurere llat, com inquirir de inqurere, adquirir de acqurere).
E
V
F
V1
N
696
B 542
5 espanyol] castell B || 11 necessari,] necessari; B
9-10 DAg iii, s. v. escorcollador || 10-11 Coy Cotonat (1912: 87) || 11-12 DAg iii, s. v. escorcollar
11 lo] dit | o] y | hom] hom ...
9-10 Reproducci quasi lit. de la cit. igualment atribuda a Toda, sense ms ref.
694
1 ix 1925
s innegable que hi ha avui un bon nombre descriptors amatents a acollir

les millores que van suggerint-se en lobra de depuraci del catal. Aix, hom
constata com rpidament sn adoptades la majoria de les reformes que van
preparant-se: no s debades que hom denuncia, ara una grafia equivocada
(aventatge), ads una forma dolenta (sapigus), ads un mot foraster
(apoiar) i proposa per a reemplaar-los tal grafia, tal forma o tal paraula.
Per hem de reconixer que no tenen la mateixa sort les correccions que
afecten la sintaxi. En general no shi para esment o sn fcilment oblidades.
Sha dit mil cops que en certes proposicions (per exemple, les introdudes
amb la conjunci quan) s en general preferible el futur (quan sortirem) al
present de subjuntiu (quan sortim), que cal evitar ls de la preposici de
davant la conjunci que, que s incorrecte ls del gerundi denotant una conseqncia o un fet posterior al denotat pel verb principal (anrem a casa
seva, trobant-lo malalt), que sn del tot inacceptables els girs tenir que,
haver-hi que; per tots aquests advertiments no han tingut cap eficcia:
tothom continua usant exclusivament el present de subjuntiu en aquelles
proposicions; tothom empra encara sistemticament de que en lloc del simple que (satisfet de qu ho hagin ents), el gerundi desadverbialitzat s cada
dia ms freqent, i a tota hora sentim i llegim frases com t que anar-hi, hi
ha que fer-ho, etc. (en lloc de ha danar-hi, cal fer-ho, etc.). s clar que les defectuositats sintctiques poden passar inadvertides ms fcilment que les
altres; per per aix mateix els escriptors hi haurien de posar ms esment,
i no deixar mai de sotmetre llurs escrits a una revisi sintctica acurada; llavors no deixarien segurament dadvertir les faltes en qu han incorregut, i
no contribuirien amb llurs escrits a perpetuar defectuositats que sn tan
greus, si ms no, que les de morfologia i de lxic.
10
15
20
25
695
5 ix 1925
Molts sn els que, tot mirant-shi quan escriuen en catal, parlant no sesforcen gens a llevar de llur llenguatge les defectuositats ms grolleres. No pensen que pel fet de tolerar-se en el llenguatge parlat un mot o un gir dolent,
correm el perill que aquest sigui reprs per la llengua escrita. Si milloren la
llengua escrita, cal fer-ho amb la pretensi que els milloraments daquesta
transcendeixin a la llengua parlada, sempre amb la temena que, mentre
697
10
15
aquesta perduri plena de defectuositats i castellanismes, ha dentrebancar

fatalment la marxa ascendent de la llengua escrita: all que diem a cada
moment forosament traspuar, un dia o altre, en la nostra llengua escrita.
Segurament cap bon escriptor no empra, quan escriu, el gir tenir que ferho; per en coneixem algun que, parlant, no en diu daltre, exactament com
qualsevol jove bien de Barcelona. Per qu el tal literat no sesfora a corregirse daquest vici? Evidentment el seu parlar no hi guanya res; per, el que s
pitjor: est segur que, emportat pel costum de dir aquell gir, no li esdenvindr demprar-lo alguna vegada en els seus escrits? Els defectes, cal extirparlos no solament de la llengua escrita, sin encara de la llengua parlada.
E B 606
V 9 moment] moment, B || 12 Per] Per B || 14 est] est B
696
8 ix 1925
10
15
El gerundi que hem combatut darrerament i que alg, per distingir-lo del
gerundi correcte (nucli duna frase adverbial), ha proposat encertadament
danomenar gerundi espanyol, sembla estendres cada dia ms dins la nostra llengua escrita: lusem potser ja amb la mateixa freqncia que els castellans.
Avui, en una notcia que fa unes trenta ratlles, nhem trobat uns deu
exemples:
... es fu un viratge per no caure a laigua, i bolc el cotxe, donant la
volta de campana.
A. S. fou llanat a gran distncia, rebent un cop al cap contra una pedra,
fracturant-li la base del crani, morint a lacte. El xofer J. A. qued dessota el
cotxe...
Alguns vens acudiren i recolliren la ferida i els cadvers, traslladant-los
al poble proper...
...lautombil va patinar, aixecant-se la part de darrera del cotxe...
A. S. fou llanat a gran distncia, tenint la desgrcia de caure al mig
dun rec, donant-se un cop terrible amb una pedra que hi havia al fons, fracturant-se la base del crani i quedant cobert per laigua.
F 8-18 LVC (5 xi 1925), ed. del m., 4d
V1 13 recolliren la ferida] recolliren a la ferida
N 1 Vegeu CF 597, CF 618, CF 623, CF 626, CF 627 i CF 676. || 8-18 Notcies de la Pennsula. Notes
de Madrid: En un accident dautombil, mor lempresari Artur Serrano, i resulta greument
ferida la senyoreta Romero.
698
697
12 ix 1925
Al nostre amic Rovira i Virgili:

Vs, que us interesseu tant per totes les qestions que afecten la llengua literria, us deveu haver fixat que una gran part de les nostres converses destinades a combatre defectuositats sintctiques semblen no haver
exercit la menor influncia en la manera descriure dels redactors i collaboradors dels nostres diaris i revistes. No creieu que seria hora que repassssim totes aquelles qestions en qu no es veu per ara cap inici desmena, i
ens dediqussim a combatre cadascuna de les defectuositats assenyalades,
insistentment, luna darrera laltra? En lloc de combatre-les totes alhora, fra
segurament millor que posssim tot el nostre esfor a combatren primer
una, tot el temps que fos necessari i per tots els mitjans possibles, i no passssim a combatre una segona defectuositat fins a veure remeiada o en cam
desmena la primera.
Podrem, per exemple, comenar pel gerundi anomenat espanyol.
Noves converses parlant daquest gerundi, explicant els mitjans ms fcils
de destriar-lo del gerundi bo, enumerant les maneres ms avinents de reemplaar-lo, una o ms editorials fent-hi parar esment, articles denunciant el
mal i indicant els remeis, que no deixarien dacollir els altres peridics catalans, recomanacions i amonestacions als redactors i collaboradors i sobretot
als encarregats del treball de traducci, tot aix tindria indubtablement una
major eficcia que un advertiment fet de tant en tant en aquesta secci, on
tantes altres qestions han dsser tractades.
Si us sembla bona la idea, per qu no comenarem tot seguit una campanya per lextirpaci daquest gerundi que s avui una de les tares ms vergonyoses de les nostres publicacions peridiques?
10
15
20
25
N 25 A partir daquest suggeriment de Fabra, Rovira i Virgili va escriure, tamb com a editorials
de LP i, per tant, sense signar, 1925e i 1925f.
698
15 ix 1925
Qu s el gerundi? Una forma verbal que termina en ant, ent, i int i que, dins
una proposici, serveix per a formar frases adverbials.
Forma del gerundi. El gerundi termina, tal com hem dit, en ant, ent o
699
10
15
20
int: el gerundi de comenar s comenant; el de beure s bevent; el de dormir s dormint. A propsit de la forma del gerundi, s bo de recordar que en
els verbs que admeten un radical en g (com beure, que posseeix formes com
begui, begus, begut) el gerundi no presenta mai aquest radical; el gerundi
de beure no s beguent, sin bevent. Cal, doncs, anar amb compte a no
escriure creguent, riguent, diguent, poguent, sapiguent, volguent, valguent,
prenguent, vinguent, etc., sin creient, rient, dient, podent, sabent, volent,
valent, prenent, venint, etc.
Funci del gerundi. Un exemple la far comprendre: Ahir, passant per
la Rambla, vaig trobar el nostre amic Jaume. La frase passant per la Rambla
enuncia una circumstncia del fet de trobar-hi lamic Jaume: el vaig trobar
en un moment en qu jo passava per la Rambla; daquest fet se segu el fet
de trobar-lo. El gerundi expressa una circumstncia de la qual se segueix el
fet expressat pel verb principal; expressa a vegades la simultanetat, loposici: una frase de gerundi s una frase adverbial.
Per un gerundi no serveix per a enunciar quelcom que s una conseqncia del fet expressat pel verb principal. Aix, s incorrecte de dir: Vam
anar a casa seva, trobant que ja era a fora. Realitzada ja lanada, cap circumstncia daquesta anada s el fet posterior de trobar-lo ja a fora. Calia
dir: Vam anar a casa seva i vam trobar que ja era fora (o b per vam trobar que ja era a fora).
E B 209
699
22 ix 1925
10
700
Vam anar a casa seva, trobant que ja era a fora.

Quan hom ha fet notar que aquesta construcci, avui tan estesa en el
catal escrit, s dolenta, perqu el gerundi, essent una forma verbal lofici de
la qual, dins la proposici, s de formar frases adverbials (o s, que fan lofici de determinaci circumstancial), no ha demprar-se formant un grup de
mots (trobant que ja era a fora) que denota quelcom que no constitueix cap
determinaci circumstancial dall que ha estat enunciat anteriorment (vam
anar a casa seva), sabem que hi ha algun escriptor que tracta de llevar valor
a aquesta condemnaci objectant:
B, i qu hi fa que, darrera lenunciaci dun fet, all que s simplement
una conseqncia daquest i que ordinriament s expressat mitjanant una
proposici independent, ho expressem ara, valent-nos del gerundi espanyol,
mitjanant una frase de gerundi, que ens estalvia de tallar el perode i

obrir-ne un de nou?
Molt b per a aquestes frases que ens permeten de dir en una sola proposici el mateix que, no acceptant el gerundi espanyol, ens caldria dir en
dues proposicions: molt b, si no fos que ls del gerundi, ads amb la fora
dun adverbi, ads desprovet daquesta fora, pot donar lloc, en molts
casos, a fer la frase de gerundi equvoca, susceptible de dues interpretacions.
Suposem que hem anat de A a B, i aix ho hem fet atacant un enemic
que era entre A i B, el qual sha vist obligat a recular.
Direm:
1. Hem anat de A a B, atacant lenemic, que sha vist obligat a recular.
Suposem, ara, que hem anat de A a B i, en essent a B, hem atacat un
enemic, que era en B o prop de B, el qual sha vist obligat a recular. Direm:
2. Hem anat de A a B i hem atacat lenemic, que sha vist obligat a recular.
Per els que accepten el gerundi que nosaltres combatem, diuen, dhuc
en aquest cas:
3. Hem anat de A a B, atacant lenemic, que sha vist obligat a recular.
s evident, doncs, que en una llengua en qu aquest s del gerundi
esdevingus habitual, el lector, davant una proposici com la 3 (que s igual
a la 2) no trauria pas en clar si latac a lenemic ha tingut lloc durant lanada de A a B o desprs de larribada a B.
15
20
25
30
35
E B 213
V 10 i] i B || 12, 16 espanyol] castell B || 26 en] a B || 29 els que] els qui B
700
26 ix 1925
Des que ha estat donat el crit dalarma sobre labs del gerundi en les publicacions catalanes, sembla que sobserva una minva en el mal, per amb
lamentables recaigudes. Aix vol dir que no sha de desistir demprendre la
campanya anunciada contra el gerundi abusiu, que amenaa darrelar-se en
la nostra llengua duna manera definitiva.
En la mateixa secci dun diari, on amb gran satisfacci havem constatat una disminuci progressiva de gerundis defectuosos, els tornem ara a
trobar en una proporci de deu de dolents per cinc de bons i tres de dubtosos.
701
10
15
20
Els dolents sn:

Ahir una bomba enemiga caigu damunt la barcassa K-14 perforantla i resultant ferits quatre mariners.
Un aparell... sofr un impacte caient al mar...
Sentaul un combat, essent rebutjat lenemic...
Iniciada la retirada, comen el tiroteig, perdent intensitat...
... esclat una granada, tocant un dels seus cascos el capit...
... fou transportat a aquesta plaa en un avi sanitari..., essent hospitalitzat a...
... va rebre una gravssima ferida..., morint poc desprs.
... aconseguiren assaltar la posici, traient de la casa els que hi havia.
... result greument ferit, morint poc desprs.
... han arribat un centenar dindgenes, expressant el desig dentrar...
F 11-12 LVC (23 ix 1925), ed. del m., 6ab || 13 d., 6b || 14-21 d., 6c || 22 d., 6a
N 11-13 La campanya del Marroc. Zona espanyola Catorze aparells Breguet. || 14-19 Crnica
tractant dun atac a Morro Nuevo. || 20-21 Lacci en que mor el tinent Huelin. || 22 Els
rifenys fan foc a Alhucemas i els s contestat.
701
27 ix 1925
10
15
702
Laltre dia topvem, en un diari catal, amb un pargraf inintelligible. Era

un exemple magnfic de fins on es pot arribar en aqueixes traduccions fetes
mecnicament, mot a mot, les quals tantes vegades hem denunciat en aquestes converses.
Deia aix loriginal espanyol: Se cita especialmente el caso de un granjero de C. que ha reunido por este procedimiento ms de cinco mil dlares,
lo cual no le impide adems reclamar 500 dlares al Gobierno americano
por pretendidos daos y perjuicios ocasionados en sus tierras por la cada
del dirigible.
Diu aix la traducci catalana: Es cita especialment el cas dun granger
de C., que ha reunit per aquest procediment ms de cinc mil dlars, el qual
no limpideix ultra de reclamar 500 dlars al Govern americ per pretinguts
danys i perjudicis ocasionats en les seves terres per la caiguda del dirigible.
Daquesta traducci qui entendria, sense loriginal espanyol al davant,
all de el qual no limpideix ultra de reclamar 500 dlars? El traductor
creu que per a evitar lo basta mudar tot lo en el, aix com per evitar adems,
mudar tot adems en ultra, llavors lo cual resulta tradut per el qual, i ade-
ms, adverbi, per un mot que s exclusivament una preposici! Poseu, en el

pargraf transcrit, la qual cosa on diu el qual, i a ms o encara posposat a
reclamar en lloc de ultra anteposat, i resulta perfectament intelligible, encara que no perfecte a causa dun l en lloc de li i dun pretinguts, que en tot
cas hauria dsser pretesos.
20
F 5-9 LV (25 ix 1925), 14c || 10-13 LP (25 ix 1925), 5g

V1 11 C.] Cambridge (Ohio) | dlars] dlares | el qual] el que || 12 limpideix] impideix
N 10-13 La post-guerra: Amrica. Els que saprofitaren de la catstrofe del Shenandoah.
702
1 x 1925
Al Sr. F. V.
Cancers s bo: s un derivat de cncer. Per, diuen alguns, s que cncer s
catal? I donant per descomptat que no ho s, llavors troben absurd que a
un substantiu cranc fem correspondre un adjectiu cancers.
Aquesta creena que si el substantiu s cranc ladjectiu corresponent no
pot sser cancers, s el que interessa sobretot de fer desaparixer. No
veuen els que impugnen cancers perqu el substantiu corresponent fra
cranc, que la llengua abunda en casos anlegs? El catal t nombrosos adjectius terminats en os que no sn derivats dels substantius corresponents,
sin dels substantius llatins de qu aquests sn prolongament. A aigua (en
llat aqua) correspon aqus; a poble (en llat populus), populs; a fruit (en llat fructus), fructus, etc. Doncs, a cranc (en llat cancer) podem fer correspondre, sense cap dificultat, cancers. Litali diu cancro, i aix no s cap
obstacle perqu admeti ladjectiu canceroso. Cancers no s un castellanisme, s un llatinisme, com el canceroso itali, el cancreux francs, i com el
mateix canceroso espanyol.
Quant a cncer, el fet que el catal posseeixi, prolongament del mot llat
cancer, el mot cranc, no vol dir que no pugui acceptar aquell mot sota la seva
forma llatina: cncer hi s un alltrop de cranc (com estricte, foli, medi, ho
sn de estret, full, mig). El francs, tot posseint chancre, prolongament de
cancer, admet cancer, i aix que el francs per a designar el cranc, animal,
t un mot diferent, crabe, dorigen germnic.
El que ens ha de decidir en favor o en contra de ladmissi de cncer,
sn simplement raons de convenincia, i aquestes ens indueixen ms aviat
a acceptar cncer sense, naturalment, prescindir de cranc.
10
15
20
703

V 1 s] s B || 6 que] qui B || 13-14 castellanisme,] castellanisme; B || 15 espanyol] castell B
703
9 x 1925
10
15
20
25
Com hem dit en altres ocasions, el gerundi abusiu s estrany al catal parlat
i s propi exclusivament del llenguatge escrit, on avui s usat profusament.
No cal dir que els gramtics i els bons escriptors combaten aquest gerundi
com una tara greu del castell actual. Bo s que ho spiguen els que se senten temptats a defensar-lo dins el catal, on afortunadament no s usat encara amb la profusi que en castell.
I no ens sembla inoport, ac, de copiar unes paraules de J. Casares
sobre el gerundi abusiu, sobretot perqu hi dna un bon mitj de reconixer aquest gerundi.
Hemos de tener por cosa averiguada que la accin que expresa el
gerundio se efecta juntamente con el verbo principal a que se refiere, o la
precede. Parece que no cabe discusin sobre esta regla, que Cejador formula, terminantemente, como sigue: "Hay que aadir que el tiempo indicado
por el gerundio coexiste con el verbo al cual se refiere, o es inmediatamente anterior a l; nunca posterior." Per he aqu que este gramtico nos sorprende, algunas pginas ms adelante, con una afirmacin que contradice la
buena doctrina: "Tambin sirve el gerundio dice Cejador para expresar la
consecuencia o conclusin que se deduce de la proposicin principal."
Resultara segn esto que el gerundio puede expresar, indistintamente, el
antecedente y el consecuente, la causa y el efecto de la accin principal; y
que ante dos proposiciones relacionadas por un gerundio no habra manera de averiguar cul de ellas es la consecuencia de la otra.
Pel que toca el catal almenys, no cal dir que conv atendrens al criteri de J. Casares, rebutjant en absolut el gerundi quan tractem dexpressar la
conseqncia de lacci expressada pel verb principal.
E
V
F
V1
B 214
4 els que] els qui B || 7 de J.] del gramtic castell J. B
7-23 Casares (1916: 281-282) || 13-15 d. (1906: 449) || 17-22 d. (1906: 467)
19-20 el antecedente y el consecuente, la causa y el efecto] el antecedente o el consecuente, la
causa o el efecto
N 7-23 La cit. feta per Fabra forma part del cap. iv, sobre Ricardo Len, dedicat a la denncia de
Gerundios incorrectos. La pasiva con se.
704
704
22 x 1925
En la conversa anterior constatvem que el gerundi abusiu no existeix sin

en la llengua escrita, on s degut a una imitaci del castell, i llavors notvem com aquest gerundi ha estat tamb combatut pels gramtics i els bons
escriptors castellans. Per el passatge on diem que el gerundi abusiu s
degut a una imitaci del castell, fou [...] desprs sobre el gerundi en espanyol rest, aix, sense cap enlla amb el comenament de la conversa. No val,
per, la pena de reproduir ac la conversa afegint-hi el passatge suprimit,
puix que lessencial della eren les paraules justssimes amb qu el senyor J.
Casares combat, en un seu llibre, el gerundi abusiu, tan profusament emprat
en espanyol.
Ara s, que aprofitarem aquesta avinentesa per a citar un nou exemple
de gerundi abusiu que hem trobat a La Publicitat, on encara ai las!
aquest gerundi no ha pogut, es veu, sser bandejat del tot. s un exemple
notable perqu, volent-se dir que uns treballs de salvament shan susps desprs de no haver-se trobat cap nufrag ni el ms petit vestigi del vaixell perdut, es diu, de fet, que no sha trobat cap nufrag ni el ms petit vestigi del
vaixell com a conseqncia dhaver-se susps els treballs de salvament, cosa
que, si aix hagus estat, hauria estat molt natural:
... no sha trobat cap nufrag ni el ms petit vestigi del M., havent-se
susps els treballs de salvament.
10
15
20
V 5 Falta un fragment, probablement una lnia, en loriginal; es podria restituir com suprimit, de
manera que el que diem
F 19-20 LP (11 x 1925), 5d
V1 19 nufrag] nufreg
N 19-20 La post-guerra. De Frana: El naufragi del Margarita: no es troba un sol rastre.
705
29 x 1925
Ja fa anys que diem i fixeu-vos que no diem venim dient, defugint aquests
allargaments de mal gust que tant sestilen avui dia: venir dient, estan governant molt b, ara anem a reunir-nos els dijous, ja fa anys que diem que el
catal escrit presenta un gran nombre de defectuositats que li sn prpies;
de manera que llur aband ens acosta precisament al catal que ara es parla,
del qual tant sens ha dit que pretenem allunyar-nos. Tals sn el gerundi abusiu, el doncs causal, el qual o el quin traducci de cuyo, defectuositats com-
705
10
15
20
pletament estranyes a la llengua parlada, on no han pogut penetrar malgrat

la doble influncia de lespanyol i del mal catal que ara sescriu.
Heus ac un exemple notable de fins a quin punt, quan escrivim, ens
deixem influir per la llengua en la qual fem habitualment les nostres lectures. Hi ha en catal una regla que la llengua parlada aplica rigorosament i s
que ladjectiu que qualifica un nom pres en sentit partitiu, vol de davant seu
del moment que aquell nom s sobreents: diem, per exemple, tres cintes
blaves, per no diem tres blaves, sin tres de blaves. I aquesta regla s tant
dins la nostra manera de construir les frases de sentit partitiu, que sovint lapliquem dhuc quan parlem lespanyol: a cada moment se senten a Barcelona frases com tenemos tres de azules, i a molts els costa segurament un
esfor de corregir-se i de dir tres azules. Doncs b, no s rar de trobar en el
catal escrit construccions com aquesta: en aquest polinomi hi ha dos termes
positius i tres negatius. Que s com si digussim En aquest calaix hi ha dos
botons negres i tres blaus. Ac, no hi ha perill que diguem tres blaus, diem
tres de blaus. Per, all, posats a escriure, escrivim tres negatius en lloc de
tres de negatius.
706
3 xi 1925
Al Sr. D.M.
10
No s una incorrecci absurda de fer precedir de la preposici de linfinitiu quan fa de subjecte duna proposici. Penseu en el francs, on abunden
els infinitius subjectes precedits de la preposici de. s ms, en general,
quan linfinitiu-subjecte va al darrera del verb principal, creiem preferible
construir-lo amb de que no pas sense preposici. Magradaria molt de veureles, per exemple, no sols no s incorrecte, sin, segons nosaltres, preferible
a Magradaria molt veure-les.
Suposem que el lector sap b qu s un infinitiu-subjecte. En la proposici Anar-hi no ens era perms, el subjecte, all que no ens era perms, s la
frase anar-hi; aquesta frase cont un infinitiu: anar; aquest infinitiu s un
infinitiu-subjecte. Ara b, quan una frase dinfinitiu com aquesta, en lloc danar al davant del verb de la proposici (era), li s posposada, llavors la seva
adjunci al verb mitjanant la preposici de s millor que la simple juxtaposici: preferible a No ens era perms anar-hi, s No ens era perms danar-hi.
V 5 construir-lo] de construir-lo B || 11 Ara b,] Doncs b: B
706
707
5 xi 1925
I no s solament linfinitiu-subjecte que, quan va posposat al verb principal,

admet davant seu la preposici de (ex.: Molt em tarda de saber-ho. No mera
perms danar-hi. Donava goig de veure-les); ladmet igualment linfinitiu
quan ocupa el lloc dun complement directe: amb certs verbs transitius
(acordar, cercar, decidir, etc.) el complement que, quan s un nom va, naturalment, sense preposici (acordar una cosa), admet la preposici de quan
s un infinitiu (acordar de fer-ho).
En catal antic trobem molts exemples dinfinitius-subjectes i infinitius-complements introduts amb la preposici de, els quals avui, en la llengua escrita, trobem ms aviat simplement juxtaposats al verb (acordar ferho). s un cas ms dacostament a lespanyol, i s per comparaci amb
lespanyol que alguns consideren incorrecte ls de la preposici de all on
aquesta llengua recorre a la simple juxtaposici. Per aix conv d'insistir
que all on el catal parlat oposa l'infinitiu precedit de la preposici, no hi
hem de veure una construcci defectuosa, sin, al contrari, ben acceptable i
digna d'sser ms aviat generalitzada a altres casos on la influncia espanyola ha decantat la balana a favor de la simple juxtaposici.
10
15
E B 231
V 11 a lespanyol] al castell B || 12 lespanyol] el castell B || 14 oposa] fa s de B || 16-17 espanyola] castellana B
708
10 xi 1925
Hem assenyalat tres casos en qu el catal escrit tendeix a reemplaar la subordinaci mitjanant de per la simple juxtaposici o almenys a donar a
aquesta la preferncia sobre aquella. Aix, tres termes positius i dos negatius,
apareix algun cop reemplaant tres termes positius i dos de negatius; i molt
freqentment no mera perms anar-hi s preferit a no mera perms danarhi; i, potser encara ms freqentment, hem decidit anar-hi a hem decidit danar-hi.
Encara podem assenyalar un altre cas en qu la juxtaposici tendeix a
eliminar ladjunci mitjanant de: s en les locucions quantitatives molt de,
tant de, etc. (ex.: molt de vi, tanta daigua), que a Barcelona trobem ja gaireb del tot reemplaades per molt, tant, etc. (ex.: molt vi, tanta aigua). Una
10
707
15
20
reacci sha iniciat a favor daquelles locucions aix com a favor de ls de

linfinitiu-subjecte i dels infinitius-complements precedits de la preposici
de. Ara, els partidaris del reviscolament daquestes construccions que tendien a perdres faran b de recrrer-hi amb ms freqncia que no es feia
fins ara i, si volen, dhuc sistemticament, sense, per, que aix vulgui dir
que la juxtaposici degui sser considerada, des dara, com a absolutament
dolenta, com una falta de sintaxi.
All on creiem que la juxtaposici ha dsser, ja des dara, condemnada
en absolut s davant els adjectius que es troben en el cas de negre en una
expressi com dos vestits blancs i un de negre. Nosaltres no escriurem mai
dos termes positius i un negatiu, sin dos termes positius i un de negatiu.
709
13 xi 1925
10
Quan el catal presenta, amb la mateixa valor, dues construccions A i B, luna

comuna al catal i a lespanyol (A) i laltra estranya a aquesta llengua (B), no
s pel mer desig dallunyar la nostra llengua de lespanyola que generalment
proposem de donar la preferncia a la construcci B: s que si, de les dues
construccions catalanes, la B, estranya a lespanyol, ha subsistit fins als nostres dies malgrat la influncia espanyola, s indubtablement perqu tenia
arrels pregones en la llengua, i val per tant la pena denvigorir-la en front de
la A, que si no fssim res en favor de la B, perillaria de triomfar definitivament sobre aquesta. Totes dues, A i B, poden sser bones; per, ara com ara,
la nostra preferncia ha dsser per la B. Es dir que per aquest cam podrem
arribar a la prdua de la A, tamb catalana. No s probable; per encara que
aix fos, sempre seria millor haver conservat la B que la A.
710
15 xi 1925
708
Bilinges, sesdev sovint que ens sn igualment familiars dues construccions, dues formes o dues paraules, l'una catalana i laltra espanyola; i, quan
aix sesdev, no s rar que les usem indistintament dins la prpia llengua
i dins la llengua forastera; de vegades usarem la catalana en espanyol, sobretot parlant; per, ms freqentment encara, usarem lespanyola en catal,
sobretot escrivint. I si la concurrncia de les dues construccions, de les dues
formes o de les dues paraules ha dacabar amb el triomf de luna delles,
generalment ser aquesta la manllevada a la llengua forastera. Per aix

conv tant de destriar ben b o que s catal de o que s castell: de
moment, millorar, aix, el nostre catal, i de retop el nostre castell, i evitarem la prdua de la construcci, forma o paraula catalana, que, altrament, a
la llarga tindria lloc fatalment.
Avui ens sn igualment familiars a molts barcelonins la pronuncia estuda i estdia, la primera catalana i la segona espanyola; aix fa que de vegades emprem la primera parlant espanyol, i altres vegades, ja molt ms freqents, emprem la segona parlant catal. Ara b, si no parvem esment que
la primera s catalana i la segona espanyola, i, llavors, no ens esforvem,
quan parlem catal, a emprar exclusivament la primera, s segur que acabarem dient exclusivament estdia tant en catal com en espanyol.
El que passa amb les pronncies estuda i estdia, comena de passar
amb les construccions dos de negatius i dos negatius. Ac, encara, la construcci espanyola no ha fet tant de cam dins el catal, com la pronncia
estdia; per, si parlant espanyol diem encara sovint dos de negativos, ja
comencen de trobar-se en el catal escrit exemples de la construcci dos
negatius. I ac, tamb, si no combatem enrgicament la construcci espanyola, arribarem, ms o menys tard, a la prdua de la construcci catalana.
10
15
20
25
711
18 xi 1925
Els guanys que en el catal modern ha fet la construcci magradar veurels

en perjudici de la construcci magradar de veurels, i laparici en el llenguatge escrit de la construcci un negatiu en substituci de la construcci
tan catalana un de negatiu, sn un bell exemple de com les construccions
caracterstiques del catal poden anar desapareixent si no posem aturador a
lacci pertorbadora del castell; i lnica manera de posar-hi aturador s de
tenir una coneixena exacta de les construccions amenaades de mort, o
de recrrer-hi preferentment si no sistemticament.
Lomissi de la preposici de en aquelles construccions i en daltres no
s deguda a una tendncia de la llengua envers la simple juxtaposici en
substituci de ladjunci mitjanant de, puix que all on el castell recorre a
ladjunci mitjanant de, veiem, inversament, el catal tendir a abandonar
la juxtaposici en favor de ladjunci mitjanant de. La juxtaposici all s,
com ac lajunci mitjanant de, un cas dacostament al castell: aix com
magradar de veurels recula davant magradar veurels, sota la influncia
10
15
709
de me gustar verles, damunt la taula recula davant damunt de la taula, sota

la influncia de encima de la mesa.
712
21 xi 1925
10
15
20
Un altre cas dacostament al castell s lextensi que, en el catal ciutad i

sobretot en la llengua escrita, havia pres ls de la preposici a en el complement directe: aix no afecta al resultat, en lloc de aix no afecta el resultat. Ac, tamb, no es tracta duna construcci completament estranya al
catal i que el catal modern degus a la sola influncia castellana. Per
aquesta havia fet indubtablement que una construcci dun s molt limitat
hagus anat agafant cada dia una major extensi fins a esdevenir la construcci normal del complement directe quan aquest designa una persona o
un objecte personificat.
Avui aquesta construcci no s de molt tan freqent en el catal escrit
com alguns anys endarrera. Per costar de desarrelar: encara sovint ens ve
a la ploma, i s segur que molts, en repassar llurs escrits, es trobaran encara
algun cop haver desborrar aa que, en escriure, els hauran passat inadvertides: tan endins ens havia entrat aquesta manera castellana de tractar els
complements directes personals.
Ac tamb s duna gran utilitat destablir b els lmits que separen all
que s catal dall que s castell. Altrament, desprs dun temps en qu
haurem usat les dues construccions indistintament (ms lespanyola en
catal que la catalana en espanyol), haurem acabat per usar exclusivament
la castellana en ambdues llenges. Ara, en canvi, tot escrivint millor el catal, evitarem ms segurament de caure, escrivint el castell, en el defecte en
qu a vegades incorrem, o s, de construir-hi el complement directe personal sense preposici.
713
8 xii 1925
s explicable que, escrivint en espanyol, donem a certs mots una significaci que no tenen, per exemple, quan usem sendos significant forts o azarado en lloc de azorado, sobretot si tenim en compte que els castellans tamb
cometen sovint aquestes faltes. Per el que s vergonys s que cometem
faltes anlogues escrivint el catal. Avui sens queixa un lector de La
710
Publicitat de ls que dhuc algun bon escriptor fa del mot fretura significant desig; ahir era un altre que ens denunciava un captenir-se significant
amonar-se!
Fretura vol dir necessitat, mancana, no desig; captenir-se vol dir portar-se, comportar-se, no amonar-se. Per qui ens fa usar un mot si no sabem
ben b el que significa? Quan, en les nostres lectures, trobem un mot que
no pertany al nostre parlar, que no ens s familiar, no ens hem dacontentar
amb la idea que ens fem de la seva valor pel que ens sembla que vol dir el
passatge on figura, i llavors posar-nos a usar-lo com si en conegussim perfectament la significaci. Sovint, fent aix, errarem atribuint a un mot una
significaci tota altra de la que realment t. Abans demprar un mot que no
ens s familiar, cal que ens assabentem b de la seva valor. Ms val prescindir dun mot que no pas usar-lo imprpiament. Deixem-nos de fretures i capteniments; es pot escriure en un bon catal sense recrrer a aquests mots;
en canvi, emprant-los sense saber el que volen dir, s segur que escriurem en
un mal catal.
10
15
20
E B 306
V 1 espanyol] castell B || 10 qui] qui B
N 5-7 Com en altres casos anlegs, possiblement deuria tractar-se duna comunicaci personal, ja
que ni a LP daquell dia ni en la de dies anteriors no apareix cap observaci en un tal sentit.
714
13 xii 1925
Fa algun temps que Cases-Carb es lamentava de la preferncia que es dna

avui, en la llengua escrita, al verb emplenar sobre el verb omplir. La tendncia a eliminar-ne omplir s realment forta; omplir perilla de desaparixer de
la llengua literria, i hom es pregunta qu hi guanyaria aquesta amb la prdua de omplir, reemplaat totalment per emplenar. Si es tractava duna tendncia de la llengua parlada, comparable a la que fu recular defendre
davant de defensar o trcer davant de torar, la cosa seria ms comportable;
per, que leliminaci de omplir fos deguda a un caprici dels escriptors, aix
fra una cosa de doldre, sobretot si un t en compte que, amb ls exclusiu
de emplenar, no sols abandonarem sense solta un verb catalanssim, sin
que passarem, de tenir dos verbs, a tenir-ne un de sol, o que vol dir que
renunciarem a una matisaci possible dins la idea general que desperten
els dos verbs en qesti. Per evitar aix, nosaltres no ens posvem decididament al costat de Cases-Carb, que proposava de renunciar en absolut al
10
711
15
verb emplenar. Per si aquest ha demprar-se com a sinnim perfecte de

omplir i si, dels dos verbs perfectament sinnims, emplenar ha de produir la
prdua de omplir, llavors s que seria qesti de condemnar en absolut ls
de emplenar, puix que, en el cas dhaver-nos de quedar amb un sol dels dos
verbs, no hi ha dubte que s preferible omplir a emplenar.
E B 519
V 1 Cases-Carb] En Casas-Carb B || 14 de Cases-Carb] dEn Casas Carb B
N 1-2 Vegeu CF 634.
715
19 xii 1925
10
15
20
25
712
Rovira i Virgili ha atacat recentment el mot rau en laccepci en qu actualment s emprat en la llengua literria. No nhem estat mai gaire entusiastes,
i el que anem a dir no s pas en defensa seva. Per ens sembla que aquest
rau, combatut ara per Rovira i Virgili, no s pas, com ell creu, exclusivament
fill duna pensada poc feli daquest o daquell escriptor: hem sentit exemples de rau molt acostat al rau combatut per Rovira i Virgili, en persones no
gens influenciades pel llenguatge literari. I s que, havent el verb raure caigut en desuetud en el catal central, per restant en un parell de frases fetes
com anar a raure o no saber on rau, ha estat possible, oblidada la significaci etimolgica de raure, que, del sentit que tenen aquestes frases, nasqus
lassociaci del mot raure amb la idea de estar en fi definitivament en un
lloc, don posar-hi arrels, don radicar-hi. (El darrer pas potser ja exclusivament obra dun escriptor; per tan natural, que no hi ha ning que no
entengui perfectament el que volen dir les frases en qu figura aquest rau
avui en voga.)
Totes les llenges ofereixen exemples desllavissaments semntics anlegs. Recordem, en francs, grve, provinent de grava i significant ribera de
sorra, que, emprat a Pars com a nom duna plaa a la vora del Sena, on
solien un temps reunir-se els obrers en vaga, dna lloc a frases con tre en
grve (o s sense treball, en vaga), i llavors, partint daquestes frases, passa
a significar vaga, per exemple en la grve des forgerons.
La principal objecci que es pot fer al rau en qesti, s que raure viu
encara amb la seva significaci etimolgica en diferents contrades catalanes.
Ara b, a aquells catalans que conserven el raure i diuen frases com raure el
pl, raure un camp, raure una mesura curulla, no ha de repugnar-los ladmissi del rau novell? I ladmissi i generalitzaci daquest rau, no consti-
tuiria un obstacle a ladopci de raure en la seva accepci primitiva, si mai

aquest raure es volia reintroduir en la llengua literria?
E B 534
V 12 pas] pas, B || 25, 26 no] no B
F 1-2 [Rovira i Virgili] (1925g)
716
23 xii 1925
Aplaudim de tot cor la campanya que es fa a favor de la correci ortogrfica dels cognoms catalans. Res ms desplaent que veure tan freqentment
mal escrits els noms Vinyes, Soler, Brossa, etc. Per s cadasc que ha de
corregir la grafia del seu cognom en el cas que aquesta sigui errnia: no han
dsser els altres. Fem en bona hora la llista dels cognoms que apareixen
ms o menys sovint amb grafies dolentes fent conixer, al costat daquestes,
les grafies bones (tasca certament no exempta de dificultats), i procurem
convncer als que escriuen Vias, Sul, Brosa, que han descriure Vinyes,
Soler, Brossa; per si un Vinyes o un Soler o un Brossa, malgrat els nostres
advertiments, persisteix a escriure el seu cognom malament, quan els citem
en un escrit nostre no ens queda ms remei, creiem nosaltres, que escriure
el seu cognom tal com ell lescriu: Vias, Sul, Brosa. Potser lnica cosa que
podrem permetrens s de mudar la en ny i doblar la ss en noms com
Brossa o Rossinyol...
I no oblidem, en la nostra campanya, en la qual creiem que hem dinsistir, que la correcci ortogrfica no vol dir, en aquest cas, que les grafies
hagin destar precisament dacord amb lortografia moderna: Antich, Lluch,
Ubach, Casacuberta, per exemple, sn correctes encara que no estiguin dacord amb lortografia actual.
10
15
E B 359
V 6 dolentes] dolentes, B || 8 als que] als qui B
N 1-2 Vegeu CF 725 amb lanotaci corresponent.
713
717
30 xii 1925
10
15
20
En Ruyra, com en Cases-Carb i com nosaltres, desaprova en absolut la substituci sistemtica del verb omplir pel verb emplenar practicada per la majoria dels escriptors actuals. No s, per, del parer dEn Cases-Carb, que, per
evitar la prdua de omplir, proposa la proscripci absoluta de emplenar.
dhuc admetent que els dos verbs fossin perfectament sinnims, creu ell
que no hi ha ra que obligui a proscriure un verb que s de bona formaci
catalana i s viu.
I afegeix: El verb omplir, fora de les desinncies degudes purament a
la mecnica de la conjugaci, no t desinncies que rimin amb cap altra veu
catalana. Aix, omplo, omples, omple, omplen, sn veus que no tenen rima
possible. En canvi, el verb emplenar ofereix als versificadors unes deus
abundoses en rimes... Com, tractant-se dun verb ben catal i viu, baldament
que poc ests, un poeta ha de renunciar a aquestes rimes?
Per tot seguit combat ls sistemtic de emplenar en substituci de
omplir, i diu, tot combatent-lo, aquestes assenyades paraules: Un motiu
illegtim de preferir emplenar a omplir tot trast s lafany que senten els
escriptors dusar paraules que siguin poc conegudes o poc usades, afany que
moltes vegades els porta a emprar, quasi sempre malament, paraules de les
quals no capeixen el sentit. s certament un mrit de tenir un lxic abunds
quan aquest lxic s ben posset i emprat assenyadament; per usar les
paraules sense ver coneixement ni ponderaci s fer malb la llengua tant
ms com ms un hom nempri.
E B 520
V 1 en] En B || 1, 3 Cases-Carb] Casas-Carb B || 12 Com] Com B || 16 tot] a tot B
N 1-3 Vegeu CF 634.
718
6 i 1926
714
Dels dos verbs omplir i emplenar, la llengua literria no hauria dadmetre,

segons en Cases-Carb, sin el verb omplir. Segons la prctica de molts
escriptors actuals, la llengua literria, arreconat completament omplir, no
faria s sin del verb emplenar. Ja hem dit que en el cas dhaver-nos de decidir a favor de lun o laltre daquests dos verbs, nosaltres donarem sempre
la preferncia al verb omplir. Per, si s absurd darreconar un verb com
omplir, tan viu en la majoria dels parlars catalans i duna tradici literria
ininterrompuda, ens sembla, com a En Ruyra, que no hi ha cap ra prou
poderosa per a decidir-nos a bandejar un verb com emplenar, viu en certes
contrades i de bona formaci catalana. Llavors tindrem dos verbs digual
significaci omplir i emplenar, cosa que, donada lestructura (la sonoritat,
que diria en Ruyra) tan diferent dels dos mots, t ja els seus avantatges dins
una llengua literria. (Recordem les rimes en ena, eni, etc., de qu parla en
Ruyra.)
Per s clar que encara seria millor que entre els dos mots sestabls una
diferenciaci, si no de significaci, almenys estilstica. En Ruyra assaja destablir-ne una: segons ell, donat que tenim els dos verbs, emplenar podria
usar-se especialment quan a la idea dompliment acompanya la dabundncia. Per aquesta diferenciaci, que ell recolza en la suggesti dun major
ompliment que li dna emplenar, ell mateix reconeix que no respon als
fets, puix que, on s viu emplenar s emprat com a equivalent del nostre
omplir, i daltra part, ell accepta en poesia un emplenar perfectament sinnim de omplir, o s, preferit a omplir no perqu es tracti dun emplenar en
qu a la idea dompliment vingui a afegir-se la dabundncia, sin solament
perqu emplenar forneix consonncies en ena (emplena: serena, emplena:
trena).
De totes maneres els suggeriments den Ruyra sn molt dignes dsser
tinguts en compte: nosaltres volem creure que, si mai ha destablir-se una
diferenciaci entre els dos verbs omplir i emplenar, no s improbable que
aquesta es faci en la direcci suggerida per lillustre prosista.
Ara com ara, per, ens hem de limitar a fer notar als escriptors que no
s gens justificada la predilecci que semblen sentir pel verb emplenar, a
intercedir a favor daquest omplir, que fra absurd de voler eliminar de la
llengua literria.
10
15
20
25
30
E B 521
V 2 en Cases-Carb] En Casas-Carb B || 12 en] En B || 13-14 en Ruyra] En Ruyra B || 22 en] En B
N 2 Vegeu CF anterior.
719
15 i 1926
En catal antic trobem els dos verbs defendre i defensar usats indiferentment sia en laccepci de posar a cobert dun atac rebutjant la fora amb la
fora i accepcions anlogues, sia en laccepci de prohibir o imposar de no
fer alguna cosa.
715
10
15
Dels dos verbs, la llengua usual ha conservat sols defensar en la primera daquestes accepcions. En la segona accepci, diem exclusivament prohibir, i no sembla pas que fos fcil de ressuscitar defensar en aquesta accepci, cosa que daltra banda no oferiria cap avantatge. Per, en reintroduir
defendre, arcaic, ja no seria evidentment tan difcil datribuir-li aquesta
accepci. s ms: sense llevar-li laltra, convindria dusar-lo principalment
en laccepci de prohibir: defendre, equivalent a defensar no ofereix cap
avantatge, fra segurament superflu; en canvi, com a equivalent de prohibir,
ens permet dexpressar la idea daquest verb amb un mot duna fora estilstica tota altra. I ja avui sn corrents, en la llengua literria, expressions
com el fruit defs, un goig defs, etc.
E B 450
V 1-2 indiferentment] indiferentment, B
720
17 i 1926
10
15
L'altre dia llegem: No censurem X; ms aviat haurem de blasmar de Z.

s curis que tan freqentment aparegui el verb blasmar construt amb
un complement precedit de la preposici de en lloc dun complement directe (sense preposici). No hem dit blasmar de Z, sin blasmar Z: blasmar s
un verb transitiu com censurar: com diem censurar alg o alguna cosa, cal
dir blasmar alg o alguna cosa. (s clar que blasmar admet un complement
amb de, per aquest no denota llavors la cosa censurada, sin la cosa de qu
la censurem.)
Blasmar de sexplica segurament perqu amb blasmar hom substitueix
un parlar malament (amb censura), i, en fer la substituci, conserva la preposici de de lexpressi parlar malament de X (don: blasmar de X). s un
error anleg al que cometen els que, en substituir un apoiar per un recolzar,
no pensen mai a canviar la construcci reflexiva (apoiar-se) per la intransitiva (recolzar) com cal fer quan el subjecte s una designaci de cosa: el fet
de dir-se aquesta teoria sapoia en tals i tals fets, fa que sescrigui sovint
aquesta teoria es recolza en tals i tals fets, quan caldria escriure aquesta teoria recolza en tals i tals fets.
E B 434
V 12 els que] els qui B || 14 (recolzar)] (recolzar), B
716
721
19 i 1926
Els individus bilinges, per escriure correctament la llengua prpia, cal

sobretot que es fixin en les divergncies dortografia, de sintaxi i de lxic
que presenten aquella i la llengua forastera. En el catal de la decadncia
sn freqents les grafies, els girs i els mots deguts a la influncia castellana.
Ara mateix els mots que apareixen ms freqentment mal escrits o mal
usats sn aquells en qu la grafia correcta o la significaci veritable difereix
de la grafia o de la significaci castellanes. Ahir, en un article signat, constatvem la grafia desenveinar: la grafia correcta s desembeinar, i aquella era
simplement deguda al fet descriures en espanyol desenvainar.
Per evitar aquestes grafies influenciades per les castellanes corresponents, s que lInstitut don les llistes dels mots dambdues llenges que
divergeixen per ls de la b i la v, de la c i de la s, de la a i de la e, etc. I seria
indubtablement duna gran utilitat que la gent saprengus b aquestes llistes.
Tothom escriu correctament valer, venir, virtut, veritat, vi, vid, o b
bondat, bandera, bala, b, dbil, que coincideixen per ls de la v i de la b
amb els castellans valer, venir, virtud, verdad, vino, vido, bondad, bandera,
bala, bien, dbil; per a cada moment, el fet descriures en espanyol vaina,
viga, vaco, venda, varn, reventar, mvil, provoca grafies com veina, viga,
vuit, vena, var, reventar, mvil. (Les grafies correctes sn: beina, biga, buit,
bena, bar, rebentar, mbil.)
A vaina correspon beina, i per tant a envainar, embeinar, i a desenvainar, desembeinar.
10
15
20

N 7-8 Li porten al davant la dona, desenveina el sabre i la mig parteix dun cop.
722
28 i 1926
El fet que Llus Nicolau dOlwer empra, com a abreviaci de Llus, L i no Ll,
motivava, fa alguns dies, un El lector diu on es demanava quina havia dsser labreviatura daquell nom.
Aix depn de si considerem el grup ll com una sola lletra, com fan els
castellans, o com dues lletres, com fan els francesos: en el primer cas, la inicial de Llus s evidentment Ll; en el segon cas, s L.
717
10
15
20
25
La qesti de si ll ha de considerar-se com una sola lletra o com dues

lletres, no manca dimportncia, puix que afecta lordre alfabtic dels mots
dins el diccionari. Si, com fem avui, considerem ll com una sola lletra (que,
a lalfabet, va darrera la l i davant la m), un mot com colla es trobar, en un
diccionari, desprs dun mot com colom; en canvi, si ll es considerava com
dues lletres, colla es trobaria abans que colom.
El que es fa generalment en totes les llenges, per als efectes de lordre
alfabtic, s atenir-se a les lletres de lalfabet llat amb les quals sescriu el
mot, sense tenir per res en compte si un grup de lletres representa un grup
de sons o un sol so. Els grups ca, ce, ch, ci, cl, co, cr, cu, s aix com es succeeixen per ordre alfabtic en francs o en angls, prescindint-se que el grup
ch representa en aquestes llenges un sol so. s solament lespanyol que,
considerant ch com una nova lletra, canvia aquell ordre i ordena aquells
grups aix: ca, ce, ci, cl, co, cr, cu, ch.
El catal es inconseqent perqu, representant la l i la n palatals mitjanant dgrafs, considera el dgraf amb qu representa la l palatal (ll) com
una sola lletra (com fa lespanyol amb els seus dgrafs ll i ch) i, en canvi, considera el dgraf amb qu representa la n palatal (ny) com dues lletres (com
fa el francs amb els seus dgrafs ll, ch, gn, o langls amb els seus dgrafs
ch, sh, th).
Per, s aix una ra suficient perqu trenquem ara amb el costum establert? Segurament Nicolau dOlwer creu que s del moment que considera
com a lletra inicial de Llus no Ll sin simplement L.
F 1-3 Vidal (1926)
N 1-3 El lector Rogeli Vidal es demanava per qu labreviatura de Llus, en lloc dsser amb Ll.,
s amb L.? Si s aix, per qu el senyor Nicolau dOlwer shi signa?.
723
2 ii 1926
718
El fet que l'espanyol consideri com a lletres els grups ll i ch s degut segurament a la confusi que es feia abans entre lletres i sons. Encara diem avui
sovint que tal lletra s una vocal, en lloc de dir que representa una vocal, o
b que el francs t sis vocals perqu disposa de sis lletres per a representar
els seus sons voclics, o b que ai s una vocal composta, etc. Representant
el smbol ll una consonant, s, aix, tingut per una consonant, o s una lletra; per s tan desenraonat danomenar ll una lletra com ho fra en francs de considerar eu com una lletra perqu representa una vocal simple. El
castell mateix que considera com a lletres els grups ll i ch, per qu no considera com a lletres els grups gu i rr en un mot com guerra?
Com diem laltre dia, un nom com Llus t com a lletra inicial ll, si convenim a considerar el grup ll com una lletra. Per s enraonat de considerar
la successi de dues lletres (dues l) com una sola lletra? Ms natural fra de
considerar, com un nova lletra, una lletra modificada per un diacrtic, com fa
lespanyol amb la ; i no gens menys el catal no considera pas la com un
nova lletra, que aniria, en lalfabet, darrera la c no modificada. (En el diccionari, de precedeix decs; no decs, de.) I si cap altre dgraf (ny, ig,
etc.), s considerat com una nova lletra, i ni tan solament ho s una lletra
modificada, no s realment absurd que considerem com una lletra el dgraf
ll? Aix raonen els partidaris de separar-nos del castell suprimint del nostre alfabet la lletra ll, o que emmenaria la reordenaci alfabtica dels mots
que posseeixen el so de l palatal. Ens decidirem a fer-ho?
10
15
20
724
9 ii 1926
El catal dels nostres diaris ha millorat indubtablement; per de tant en tant

hi constatem encara greus recaigudes. No volem dir el fet de trobar-hi a i
lla algun mot no catal, alguna construcci defectuosa, aquest o aquell castellanisme; aix s, en la forma com es confeccionen els nostres diaris, inevitable i prou s que el nombre daquestes defectuositats vagi disminuint de
dia en dia. Volem dir que de tant en tant topem amb fragments duna incorrecci lingstica aclaparadora, on rebroten defectes que semblaven ja del
tot bandejats de la llengua literria.
En un daquests fragments que tenim a la vista, figuren, en poques
lnies, una mitja dotzena de gerundis abusius, complements directes introduts amb la preposici a, i descuits tan greus com alcanforat per camforat,
averiguar per esbrinar, i un absurd ensangnat, que, pel context, es veu que
vol dir brut de sang, sangons.
Cridem latenci dels directors sobre aquestes recaigudes, que ja no
haurien dsser possibles en diaris com La Publicitat i La Veu de Catalunya.
10
15
F 9-13 LP (6.ii.1926), p. 6b-c

N 9-13 De Madrid. Sota lep., prou ms explcit, de Drama conjugal, LVC del mateix dia, p. 68,
reprodua, igualment en traducci catalana, idntica notcia, noms que sense tantes incorreccions com les aqu denunciades per Fabra.
719
725
12 ii 1926
10
Als que, desprs de tot el que sha dit tocant la grafia dels cognoms catalans,
ens demanen el nostre parer sobre aquesta qesti, els remetem a larticle
de J. Estelrich, publicat en un dels darrers nmeros de La Veu de Catalunya.
Estem en un tot dacord amb ell, i no sabrem pas justificar el nostre parer
millor que no ho ha fet ell en el seu excellent article.
nicament aprofitarem aquesta avinentesa per a insistir que la catalanitzaci dels cognoms no vol dir llur normalitzaci ortogrfica. Aix ho han
de tenir molt en compte els periodistes i correctors de les impremtes; ms
encara que posar-se a catalanitzar cognoms sense el consentiment o contra
la voluntat dels que els porten, han de guardar-se de canviar-ne les grafies
(suprimint hh finals, etc.), amb el pretext dadaptar-les a lortografia establerta. Antich, Estelrich, Ubach, estan aix perfectament grafiats. Si algun
dia, a Catalunya, ha dsser qesti de desarcatzar lortografia dels cognoms, aquest dia s molt molt lluny.
E
V
F
N
B 360
1 Als que] Als qui B || 10 que] qui B || 14 molt molt] molt B
2-3 Estelrich (1926)
2-3 Lart. dEstelrich havia anat precedit de lart. ed. de [Rovira i Virgili] (1926a), al qual havien
seguit, en qualitat de resposta, dos art. de Farran i Mayoral (1926). Rovira respon al de Farran i
Mayoral del dia 3 (1926b), i assaja una conciliaci a 1926c.
726
16 ii 1926
10
720
Sovint ens fan consultes desconcertants, i les ms freqents sn encara

sobre punts ortogrfics. La gent que ara es posa a escriure en catal reprodueix les mateixes qestions que foren un temps debatudes i ara sn definitivament resoltes. Per qu sescriuria tal mot aix i no de tal altra manera?
Quines raons abonen tal i tal grafia? Lun no capeix per qu, pronunciant-se
entussiasme, sescriu entusiasme, i dubta de la bondat daquesta grafia.
Laltre no sexplica per qu, escrivint-se en el singular casa, escrivim, en el
plural, cases. Abans, quan lortografia no estava fixada, tals preguntes i tals
dubtes eren justificats i era natural, en una poca de desgavell ortogrfic,
que cadasc desitgs de saber el per qu de les grafies proposades per
aquest o aquell gramtic, per tal de decidir-se en favor de les que li semblessin preferibles. Per avui que hi ha una ortografia generalment accepta-
da, en qu est fixada la grafia de cada mot, un per un, el que cal s aprendre simplement i dcilment aquestes grafies, com fa un francs amb les grafies dels mots francesos.
Ara, s clar que pot haver-hi qui no accepti el sistema ortogrfic avui en
voga: aquest pot tornar a plantejar-se les qestions ortogrfiques, pot entretenir-se a escatir i apreciar la bondat daquesta o daquella grafia, por adoptar les normes i les grafies que li plaguin. Per aquell qui accepta lortografia establerta, no ha de pretendre que hom estigui disposat a cada moment
a explicar-li el per qu i el com de les regles ortogrfiques o a donar-li les
raons que decidiren ladopci de tal o tal grafia. Vol saber per qu s'escriu
entusiasme i no entussiasme? Vol saber per qu el plural de casa sescriu
cases? Que agafi un tractat dortografia o una gramtica, i podr satisfer la
seva curiositat. Per que comenci escrivint entusiasme i cases segons prescriu el sistema acceptat.
15
20
25
E B1
727
20 ii 1926
Al Sr. M. B.
Un corrector de proves ens escriu una carta on ens exposa una srie de dubtes ortogrfics. Ell ha dreat una llista de grafies tretes de La Publicitat, les
quals li semblen defectuoses, i al costat de cadascuna ha posat la grafia que
li sembla preferible, i llavors ens pregunta qui t ra, o ell o La Publicitat.
La contestaci la hi donaria el Diccionari Ortogrfic de lInstitut, en la suposici, naturalment, que no li passs pel cap de confeccionar-se una ortografia prpia i volgus ortografiar els treballs tipogrfics que passen per les
seves mans dacord amb el sistema de lInstitut. I el Diccionari Ortogrfic li
diria que les grafies que ell ha constatat en La Publicitat i que ell creu
dolentes, sn les bones.
Ell troba, per exemple, exclusiu, episodi, anlisi, entusiasme, i li semblen dolents perqu ell pronuncia aquests mots amb una s forta i porta al
cap una regla segons la qual la s forta entre dues vocals sescriuria ss; per
ell no sospita que la pronncia forta de la s en aquests mots pugui sser
defectuosa, ell ignora que en els mots presos del llat literari no s la pronncia actual, sovint defectuosa, que sha tingut en compte per a fixar la grafia de la s, sin la grafia llatina, i que a la grafia aix fixada, que s la bona,
10
15
721
20
25
cal sotmetre la pronunciaci: no sha descriure exclussiu perqu pronunciem exclussiu, sin escriure exclusiu perqu aquest mot s el llat exclusivus; i llavors pronunciar aquest mot amb s i no ss, o s, corregir-ne la pronunciaci.
Un cop ms: menys regles (que sovint les copsem mal formulades) i
ms consultes a un bon diccionari ortogrfic. I sobretot no oblidar que les
grafies que hi figuren no han estat establertes a la babal i encara que, en
tot cas, sn avui les niques bones per a aquell, naturalment, que vulgui
escriure en lortografia dita de lInstitut.
V 5, 8 Ortogrfic] ortogrfic B || 19-20 exclusivus] exclusivum B || 25-26 per ... Institut.] om. B
728
23 ii 1926
Al Sr. M. B.
10
15
20
722
Coneguda s laversi que durant algun temps es tingu als llatinismes,

sobretot quan es tractava de pseudoderivats de mots que en catal shavien
allunyat dels mots llatins originaris ms que els corresponents mots espanyols, la qual cosa els donava laire dsser manllevats a lespanyol. Un mot
com metllic (que llavors sescrivia ordinriament metlic) semblava una
catalanitzaci mal feta de metlico pel fet dsser el pseudoprimitiu metall i
no metal. Labial era igualment condemnat perqu semblava tret de labio i
no de llavi...
Aquesta repugnncia als llatinismes i als pseudoderivats ha desaparegut, naturalment, entre la gent que segueix de prop lobra de fixaci del catal literari. Per reapareix en els que de poc shan posat a escriure en catal,
els quals, com nosaltres mateixos anys endarrera, pertot creuen veure castellanismes. Sovint rebem cartes denunciant-nos, com a mots que caldria bandejar, llatinismes perfectament acceptables; i ara mateix en tenim una al
davant en qu hom sestranya de trobar adms en el Diccionari Ortogrfic
el mot cerebral quan s evident, segons el signant, que ladjectiu corresponent a cervell ha dsser cervellal. s un exemple tpic: la catalanitzaci de
ladjectiu cerebralis coindideix amb un cerebral espanyol, i lespanyol diu
cerebro; tot emmena a creure que cerebral s un castellanisme. El senyor M.
B. pot, per, usar sense por el mot cerebral: el catal pot molt b admetre
cerebral al costat de cervell, com el francs admet crbral al costat de cer-
veau, com admetem filial, bucal, labial, lingual, pectoral, etc., etc., al costat
de fill, boca, llavi, llengua, pit.
E B 7 endrea] om. B
V 2 pseudoderivats] pseudo-derivats B || 3-4 espanyols] castellans B || 4 a lespanyol] al castell B ||
6 pseudoprimitiu] pseudo-primitiu B || 9 pseudoderivats] pseudo-derivats B || 11 que] qui B || 15
Ortogrfic] ortogrfic de lInstitut B || 18 espanyol] castell B | lespanyol] el castell B || 19 tot
emmena a creure] aix por emmenar a creure a alguns B || 19-20 El ... por] Es pot usar B
N En loriginal de LP tant el mot pseudo-derivats (ln. 2), com pseudo-primitiu (ln. 6), queden partits a fi de lnia, desprs de pseudo; els hem interpretats com pseudoderivats i pseudoprimitiu,
respectivament, perqu en les altres converses en qu apareixen aquests mots, ho fan sense
gui, i, en la mateixa conversa (ln. 9), apareix pseudoderivats escrit junt, sense gui.
729
25 ii 1926
Al Senyor M. B.
Ara, que, en catal, la major part daquests llatinismes que molts veuen amb
mals ulls, els tenim per mediaci de lespanyol. Mots ms del llenguatge dels
llibres que del llenguatge corrent, els hem adquirits per la lectura de llibres
castellans, fent-los nostres mitjanant la sola catalanitzaci de llurs desinncies. Aix fent, els mots han resultat generalment sser els mateixos que
haurien resultat de la catalanitzaci dels mots llatins corresponents, i sn,
per tant, perfectament admissibles. El catal, no supeditat a lespanyol, el dia
que hagus hagut mester dun adjectiu corresponent al substantiu cervell,
hauria manllevat al llat ladjectiu cerebralis, com ha fet el francs, que, al
costat de cerveau, presenta crbral, i el mot cerebralis, catalanitzat, hauria
donat cerebral; doncs, cerebral s bo encara que lhgim segurament pres
del castell.
Per el fet dhaver-se introdut molts de mots erudits a travs del castell ha estat causa dinnombrables formes errnies dels nostres llatinismes.
Per exemple, si hagussim pres directament del greco-llat apoplexia i apoplecticus, mai no sens hauria ocorregut de fer-ne apoplegia i apopltic; per
lespanyol diu apoplegia i apopltico, i aix explica aquelles formes en lloc
de les correctes apoplexia i apoplctic. Trapeci, olfat, adhessi, etc., sn
altres tantes formes que devem a haver pres aquests mots de lespanyol: si
els hagussim presos directament del llat no sens hauria ocorregut de ferne sin trapezi, olfacte, adhesi, etc. s estudiant un per un tots els mots de
la llengua quan es veu fins a quin punt est castellanitzat dhuc el nostre
10
15
20
723
25
lxic dorigen erudit. Les coincidncies en els errors (la v de mvil, laccentuaci de imbcil, etc.) delaten sobretot la supeditaci del catal a lespanyol:
dentifricium s dentifricio en itali, dentifrice en francs, dentifrice en
angls; per ha bastat que lespanyol, no sabem per qu, digus dentfrico,
perqu nosaltres adoptssim dentfric en lloc de dentifrici.
730
4 iii 1926
30
El senyor J. N. ens escriu consultant-nos sobre la bondat de la combinaci en

qu en el segent passatge: ...resta un moment en laire, quan la marxa es
caracteritza precisament en qu sempre hi ha un dels peus en contacte amb
terra. I afegeix: Tinc ben ents que les combinacions en qu, a qu i de
qu sn solament correctes quan aquest qu s un pronom relatiu o interrogatiu (en el passatge transcrit, el qu s una conjunci). Per, aquest en
qu de lexemple que us consult, no s per qu em sembla bo i no em fa mal
efecte.
Aquest en qu s com tot altre en qu en el qual qu no s un pronom
relatiu o interrogatiu: no s ms bo ni ms dolent.
Si, malgrat el fet dsser la combinaci en qu estranya al catal antic i
problablement deguda, en el catal modern, a la influncia del castell, lacceptem tenint en compte la seva difusi en la llengua actual, llavors len qu
de lexemple s bo com qualsevol altre en qu.
Ara, si adoptem el criteri sostingut per nosaltres i una gran part dels
bons escriptors actuals, de rebutjar lanteposici de les preposicions a, de i
en a la conjunci que (dacord amb el catal antic), llavors len qu de lexemple s dolent com qualsevol altre en qu.
El bon o mal efecte que ens faci una construcci en un cas determinat,
no s un criteri segur per a decidir si s bona o dolenta, sobretot en casos en
qu, en lobra de depuraci de la llengua, tractem precisament devitar una
construcci habitual: en aquest cas s ms aviat la construcci bona la que
potser ens far el mal efecte.
Nosaltres, en el cas en qesti, malgrat el mal efecte que de moment
ens pugui fer, preferirem de suprimir la preposici en davant la conjunci qu, la qual, naturalment, no accentuarem. I, encara, si aix no satisfeia al senyor J. N., preferirem, abans dadmetre el seu en qu, de substituir la proposici subordinada per una frase dinfinitiu (...en haver-hi
sempre un dels peus...). Tamb en lloc de en qu podria dir-se, millor, en el
fet que.
724
10
15
20
25
731
10 iii 1926
Creiem que el mot espanyol avance (accin de avanzar), que tan sovint apareix en els telegrames de Madrid, hauria dsser tradut per avanament de
preferncia a aven.
Tenim en catal el verb avanar, prolongament dun abantiare derivat
de ab ante, don prov el nostre avant; per al costat daquest avanar, tenim
un avenar, com al costat de llanar (derivat de llana) un llenar. Avanar
correspon a lespanyol avanzar, al francs avancer, a litali avanzare, i t en
catal, a ms dels sentits de anar endavant, fer progressos, portar endavant, comuns a tots aquests verbs, el de no despendre, estalviar, dins un
temps determinat, una part dels guanys o ingressos efectuats durant aquest
temps. I s precisament en aquest darrer sentit que avanar es troba avui
generalment substitut per avenar.
Ara b, fra sens dubte convenient que tragussim partit de lexistncia de les dues formes divergents avanar i avenar donant a la primera les
significacions esmentades en primer lloc i reservant la segona per a la significaci especial per a la qual avui sempra ja habitualment avenar i no
avanar; usarem, aix, avanar, com de fet ja sol fer-se, com a traducci de
avanzar o adelantar, i avenar solament en la significaci especial esmentada.
Llavors tindrem com a substantiu abstracte corresponent a avenar,
aven, i com a substantiu corresponent a avanar, avanament.
10
15
20
E B 422
V 1 espanyol] castell B | accin] acci B || 7 a lespanyol] al castell B || 13 Ara] Doncs B
732
19 iii 1926
Quan un mot M que t dues accepcions a i b, pren dues formes divergents

A i B, la llengua surt guanyant si aconsegueix associar la significaci a a la
forma A i la significaci b a la forma B. Llavors, en rigor, en lloc de tenir un
mot M amb dues accepcions a i b, t dos mots A i B, cadascun amb la seva
significaci prpia: t un mot A que significa a i un mot B que significa b.
s el cas dels dos verbs francesos plier i ployer.
Per aix, quan en un mot catal ha ocorregut la naixena duna forma
divergent i la llengua tendeix a usar aquesta forma per a una de les signifi-
725
10
15
cacions daquest mot deixant laltra per a laltra o les altres significacions,
creiem que s til dafavorir aquesta tendncia convertint aix la forma
divergent en un veritable mot nou. s el cas de avanar i avenar, que estudivem laltre dia. Un cas semblant s el de llanar i llenar. Aix com nosaltres no usarem diem avenar sin amb la significaci de estalviar una
part del guany i, llavors, emprarem sempre avanar per a les significacions de anar endavant, portar endavant progressar, etc., limitarem
aix mateix ls de llenar als casos com el de aix no serveix: llena-ho, i en
canvi escriurem sistemticament llanar en casos com llanar llum, llanar
una arma, llanar crits de dolor.
E B 355
V 2 associar] dassociar B || 11-12 que ... dia] om. B || 13 diem] om. B
733
24 iii 1926
10
15
Els estats que han recolzat la candidatura del Reich, es veuran en una situaci compromesa.
Aix trobem tradut, en un diari catal, el segent pargraf dun telegrama espanyol: Los estados que han apoyado la candidatura del Reich, se
vern en una situacin comprometida.
No tot apoyado pot traduir-se per recolzat: el traductor ha oblidat aix.
Podem recolzar una escala en una paret; una escala pot recolzar en una
paret; per la paret no recolza lescala. Aix mateix: podem dir que hom recolza una teoria en tals i tals fets; podem, encara, dir que una teoria recolza en tals i tals fets; per no podem dir que tals i tals fets recolzen una
teoria. Si A recolza en B, B no recolza A: B presta suport a A.
Recolzar transitiu vol dir fer descansar una cosa en una altra: ell recolza lescala (complement directe) a la paret (circumstancial de lloc). El subjecte dun recolzar transitiu s la persona que fa que una cosa (la designada
pel complement directe) descansi o recolzi en una altra. El subjecte no pot
sser mai la cosa en la qual descansa o recolza laltra. Els estats han portat
llur suport a la candidatura del Reich, no lhan recolzada.
E
V
F
N
726
B 408
4 espanyol] castell B
1-2 LP (12 iii 1926), 5g || 4-5 La Vanguardia (12 iii 1926), 20b
1-2 La post-guerra: Lopini de Stresemann. Els efectes duna possible fallida de Locarno.
734
27 iii 1926
No res del que ha passat podia sser previst un dia endarrera.

Aix s una traducci dun Nada de lo que ha pasado poda... Un barcelon, espontniament, traduiria Res del que ha passat podia... Per el traductor, sabent que en una proposici negativa cal evitar lomissi de la negaci no motivada per la presncia dun res anteposat al verb, afegeix un no:
solament que no el posa en el lloc on cal, o s, immediatament davant el
verb, sin davant el mot res. Aix, diu No res del que ha passat podia...
quan havia de dir Res del que ha passat no podia...
Cal tenir ben present que, en una proposici negativa, s sobre el verb
que recau la negaci. Sense lanteposici de res al verb, no direm pas Un
dia endarrera podia sser previst no res del que ha passat. Direm certament Un dia endarrera no podia sser previst res del que ha passat. Doncs
s evident que hem de dir Res del que ha passat no podia... i no pas No
res del que ha passat podia...
Si parlant dun home valent diem Res lespanta (volent dir, naturalment, que no lespanta res), corregirem aquesta expressi equvoca dient
Res no lespanta: si, imitant el traductor del passatge transcrit, diem No res
lespanta, voldrem dir tot el contrari: afirmarem que lespanta no res, o s,
la ms petita cosa.
10
15
735
8 iv 1926
Malgrat el que sha dit sobre la convenincia dintroduir els infinitius complements amb la preposici a amb exclusi de la preposici en (pensar a ferho, i no pensar en fer-ho, malgrat pensar en all), sn molts els que encara
usen en davant els infinitius complements dels verbs que, com pensar,
entretenir-se, consistir, en el cas dsser llur complement un nom, el fan precedir de en (pensar en una cosa), a diferncia dels verbs que, com acostumarse, decidir-se, el fan precedir de a (acostumar-se a un clima). Aix, escriuen
acostumar-se a fer-ho, per pensar en fer-ho.
Aix seria tolerable, encara que oposat a una tendncia evident de la
llengua moderna a introduir els infinitius complements mitjanant la preposici a, si els que admeten construccions com pensar en fer-ho, no admetien linfinitiu precedit de la preposici en com a determinaci circumstancial, o s en fer-ho com a equivalent de al hacerlo. Per, admetent en
10
727
15
20
fer amb valor adverbial (=al hacer), s perills dacceptar en fer com a complement (=en hacer). La llengua es ressentiria de donar la mateixa forma
a linfinitiu en funci de complement i a linfinitiu en funci dadverbi: certes construccions esdevindrien poc precises i algunes dhuc equvoques.
Doncs sembla que els escriptors shaurien de decidir o a prescindir de
ls de en davant els infinitius complements o a prescindir de la construcci
en fer amb la valor de al hacer. [...] i llavors no escriure mai, davant un infinitiu, pensar en, entretenir-se en, consistir en, sin pensar a, entretenir-se a,
consistir a.
V 20 [...] A l'original hi ha quasi tota una lnia en blanc.
736
11 iv 1926
10
15
20
728
Repassant, ara, el reglament duna societat barcelonina, hem pogut constatar fins a quin punt ha desaparegut de la llengua escrita una antiga construcci catalana. Ens referim a la substituci sistemtica que avui dia fem,
en el llenguatge escrit, del futur dindicatiu (desitjar) pel present de subjuntiu (desitgi) en les proposicions de relatiu que expressen una acci futura i una proposici com El qui ho desitjar, podr passar a un altra secci,
es troba avui sistemticament reemplaada per El qui ho desitgi, podr passar a una altra secci.
Seria bo que els escriptors es fixessin en aquest punt de sintaxi. Que
repassin els nostres documents antics, i veuran com, en tals proposicions de
relatiu, el futur hi s usat normalment. Sols excepcionalment i amb certs
verbs, hi apareix el present de subjuntiu. I s de doldre que el que era la
construcci normal es trobi no solament preterida sin absolutament arreconada en el llenguatge escrit davui.
Tamb perdran llurs drets els que contrarin els fins de la Societat...
Els vocals que no exerceixin crrec determinat, estaran obligats a...
Les proposicions que els socis presentin, no seran discutides si...
Els socis que a la una restin en el local, seran invitats a...
nicament els socis i els forasters que tinguin els drets de soci,
podran...
Acordar les providncies que estimi oportunes.
Expedir les certificacions que es lliurin...
Portar un registre en el qual constin...
Signar les comunicacions que la Societat trameti a...
En tots aquests exemples creiem que seria preferible demprar el futur

dindicatiu en lloc del present de subjuntiu: contrariaran, exerciran, presentaran, restaran, tindran, estimar, lliuraran, constaran, trametr.
No cal dir que en el dit reglament no hi ha ni un sol cas de futur.
25
F 1-3 Reglament ds intern de lAteneu Barcelons

N 1-3 Fabra ocupava la presidncia de lAteneu Barcelons des del curs 1924-1925. El reglament
intern llavors vigent, i sobre el qual treballa Fabra, havia estat aprovat el 9 dabril de 1920. En
la nova ed. que sen fa aquell any 1926 a la impremta dA. Lpez Llauss, possiblement amb
posterioritat a la data de la present CF, hi apareixen ja esmenades les incorreccions aqu denunciades per Fabra.
737
21 iv 1926
Des que fou advertit que era convenient de defugir lomissi habitual de la
negaci no en les proposicions negatives en qu el verb va darrera algun
dels mots ning, cap, mai, enlloc, gens i tampoc, no sn rars, en el catal literari, els casos daddici indeguda de la negaci no, deixant ara de banda els
casos en qu el no afegit apareix mal collocat.
El fet que a Mai sentir porta a creure a molts que, entre un mai i el
verb segent cal afegir sempre la negaci no; i llavors creuen que una
expressi com Sense mai sentir, s errnia i cal corregir-la interposant un no
entre mai i sentir. Sense mai no sentir.
La regla ms fcil per a esbrinar si cal o no afegir ladverbi no a un verb
que segueix a un dels mots ning, cap, etc., s de girar la frase posposant
aquest mot al verb: si llavors apareix el verb amb un no, aix s senyal que
laddicci no en la frase en qesti s correcta; en cas contrari, no hem dafegir la negaci. Diem No sentir mai; doncs direm Mai no sentir. Diem
Sense sentir mai; doncs direm Sense mai sentir.
Ara, si ni aquesta regla tan simple som capaos daprendre, millor s
que no ens fiquem en correccions i acceptem com a bons Mai sentir. Enlloc
el trobem i anlogues, que, en tot cas, sn passadores, cosa que no sn Sense
mai no fer res. Jo no s que mai ning no ho hagi dit, o, encara, les que resulten de collocar malament el no afegit: No mai sentir. No res pot fer-los canviar dopini, etc.
10
15
20
V 6 Aquest inici de frase no t sentit, per omissi dalgun fragment; hauria de dir una cosa com: El
fet que Mai no sentir sigui preferible a Mai sentir ...
729
738
24 iv 1926
10
15
I encara se nempenedeix.
Se nempenedeix s segurament un cas ms dun fenomen que ha estat
ja assenyalat fa llarg temps: el pas del pronom en a prefix de derivaci que
ocorre amb un cert nombre de verbs pronominals, per exemple riures.
Aquest verb exigeix un complement introdut amb la preposici de: es riu
dels seus amics; don (reemplaant el complement dels seus amics pel pronom feble en) sen riu; i, pleonsticament sen riu, dels seus amics. Llavors,
no sentint en una frase aix el pleonasme, esdevingut sen riu dels seus amics
lequivalent de es riu dels seus amics, concebut sen riu com a dos mots se i
enriu, tenim en reemplaar-hi dels seus amics pel pronom feble en, se nenriu: ha estat creat aix un verb nou: enriures.
Duna manera anloga, tenim emburlar-se, enrecordar-se i daltres, i
segurament empenedir-se. Algun cop hem sentit dhuc me nenvaig en lloc
de men vaig.
Caldria evitar aquesta degradaci del pronom en, no anteposant en al
verb si no s expressant un seu complement: em ric dell, no men ric dell;
en canvi, men ric, on en vol dir dell.
739
28 iv 1926
15
El mateix que sesdev en les proposicions de relatiu quant a ls del present

de subjuntiu en lloc del futur dindicatiu, ocorre en les proposicions subordinades introdudes amb la conjunci quan: en lloc de quan estar bo, anir
a veurels, sescriu avui, duna manera sistemtica, quan estigui bo, anir a
veurels, com sescriu constantment els que treballin seran recompensats
en lloc de els que treballaran seran recompensats. En les proposicions
subordinades introdudes amb la conjunci quan o amb un relatiu, lacci
futura problemtica era abans normalment expressada pel futur; no hi s
incorrecte el present de subjuntiu, que trobem tamb usat en catal antic;
per s de doldre que la construcci que hauria dsser almenys la predominant, es trobi avui no ja relegada a segon terme, sin del tot abandonada
pels nostres escriptors. I s encara ms de doldre perqu, com ja hem advertit altres vegades, ls del present de subjuntiu en substituci del futur pot
donar lloc a frases equvoques: si los que trabajamos (acci present) seremos recompensados s tradut per els que treballem serem recompensats,
730
10
es comprn que los que trabajemos (acci futura) seremos recompensados s millor de traduir-ho per els que treballarem serem recompensats
que no pas per els que treballem serem recompensats, que, pel fet dsser
la forma de subjuntiu treballem (trabajamos) es confon amb la frase amb
qu tradum los que trabajamos seremos recompensados.
20
E B 206
V 5, 6, 15, 17, 18 els que] els qui B
740
1 v 1926
En una poesia hem trobat el grup duu el capell tractat com a trisllab. Ja
algun cop hem advertit que, en poesia, no s indiferent descriure duu o du;
per el nostre advertiment sembla haver passat desapercebut o estat almenys oblidat.
En la tercera persona del present dindicatiu i en la segona de limperatiu del verb dur, sn admeses les dues grafies duu i du. Per aquestes grafies no corresponen a una mateixa pronncia, en el qual una de les dues
seria evidentment suprflua. Les dues grafies corresponen a dues pronncies distintes. Du rima amb tu, com, dur, segur, etc.; duu no rima sin amb
lluu. Darrera du un mot com el forma o pot formar amb ell una sola sllaba;
darrera duu, el forma sllaba a part com darrera diu o mou. La combinaci
de du i me s dum; la combinaci de duu i me s duu-me. Du el capell s trisllab com tu el comprens; duu el capell s tetrasllab com diu el mateix.
Doncs si el poeta vol que aquell grup valgui per tres sllabes, ha descriure'l du el capell, no duu el capell.
10
15
F 1 Juncadella (1926)
N 1 Molt possiblement es refereix al vers Du [sic] el cabell esblenat per les ventades, el cinqu
dun poema, de vint quartets decasillbics, intitulat El cavaller Abril, que clou el llibre.
741
11 v 1926
All adolia dun defecte...

Cal, hem dit moltes vegades, fer una revisi completa del nostre lxic,
puix que, sobretot en la categoria dels mots savis, no hi ha mot espanyol que
no hagi estat adoptat i no passi com a perfectament catal amb que se lha-
731
10
15
20
gi revestit duna forma catalana. Un exemple, citat moltes vegades, dun mot
que, tenint tot laspecte dun llatinisme, ha estat temps emprat sense que
hom sospits que es tractava dun castellanisme, s aclaraci: t tot laspecte dun mot resultant de la catalanitzaci dun acclaratio llat (inexistent), no
essent sin, catalanitzat en la seva terminaci, el mot espanyol aclaracin,
derivat de aclarar. Aquests manlleus dissimulats sn els ms perillosos, puix
que, sense cap senyal exterior que els delati com a tals manlleus, sesmunyen
fcilment dins el catal literari, i hi abunden actualment en tal nombre, que,
als ulls dun coneixedor de les llenges llatines, aquell ha daparixer com
una espcie de dialecte de lespanyol.
All adolia dun defecte... Adolia: vet aqu un adolir que no tindrem
si en espanyol no existia adolecer. Sota el model de merixer corresponent
a merecer, tragurem un dia adolixer de adolecer. Fou combatut, entre
altres verbs en ixer, adolixer, i llavors sha creat adolir sota el model de florir corresponent a florecer. Per traduir adolecer en el cas de lexemple
esmentat, no ens cal recrrer ni a adolixer ni a adolir. Tenim patir: All
patia dun defecte...
E B 379
V 3 espanyol] castell B || 4 que] qu LP; B tamb fa aquesta esmena || 8 acclaratio] acclarationem B || 9 espanyol] castell B || 12 i hi] on B | tal] gran B || 12-14 que ... lespanyol,] om. B || 16
espanyol] castell B
N 5-7 Vegeu CF 78, 269, 329, 574.
742
14 v 1926
10
732
Hi ha una cosa que conv no oblidar quan es tracta deliminar un mot no

catal. I s que no sempre la substituci pot operar-se recorrent a un mateix
mot catal. Un mot catal pot sser un bon substitut dun mot no catal en
un cas determinat, i fer-lo lequivalent daquest sser una cosa del tot inacceptable. Figureu-vos un que, perqu a coger correspon a vegades collir, tradus coger la mano per collir la m en lloc de agafar la m. Doncs s segur
que si el catal hagus manllevat coger a lespanyol (com li ha manllevat
tants daltres mots), en tractar ara deliminar-lo molts, pel fet que li correspon collir en collir la poma, haurien vist ja en aquest collir lequivalent del
coger a eliminar, i haurien acceptat com a bones frases com collir la m. No
altra cosa es fu, un dia, amb doncs reemplaant pues: el fet que doncs
correspon a pues en una frase com Plou? doncs no sortim, ens port a traduir tot pues per doncs, i hom escriv: El meu pare no ha vingut, doncs est
malalt. No altra cosa fan avui els que tradueixen apoyar constantment per
recolzar i escriuen, aix, frases com X. recolz lesmena dels radicals.
Sindica que o podia, en determinats casos, reemplaar lo, i tot seguit
aparegueren, en certs escriptors, tots els lo reemplaats per o: o bo, o establert, etc. Avui, dins la tendncia a defugir aquest o arcaic, no manca qui
reemplaa tot lo per el, i llavors tradueix tranquilament lo establecido, lo
ocurrido, etc., per lestablert, locorregut, etc., i dhuc lo dicho per... el dit!
15
20
E B 313
V 7 a lespanyol] al castell B || 8 eliminar-lo] eliminar-lo, B || 19 tranquilament] tranquillament B
(Diccionari ortogrfic: tranquilament [o tranquillament])
743
23 v 1926
En els originals que passen per les nostres mans i dhuc en llibres impresos, fa pena la freqncia amb qu trobem combinacions com fixemzi o
fixeuzi analitzades aix: fixem-shi, fixeu-shi.
I tan fcil com fra devitar aquestes grafies vergonyoses, solament
fixant-se en la pronunciaci daquelles combinacions! No saben els qui
empren aquestes grafies que la s inicial sona s forta i que fixem-shi i fixeushi no poden, per tant, representar les pronncies fixemzi, fixeuzi? O s que
ells pronuncien, com el baix poble de Barcelona, fixemsi, fixeussi?
Qu s s? El pronom reflexiu de tercera persona. I ells creuen que el
pronom reflexiu de tercera persona por adjuntar-se a un verb que est en
primera persona (fixem) o en segona persona (fixeu)? El pronom que cal afixar a fixem s el de primera persona, nos: fixem-nos. El pronom que cal afixar
a fixeu s el de segona persona, vos: fixeu-vos. I, amb laddici del pronom
hi, tenim: fixem-nos-hi, fixeu-vos-hi. Qu sn llavors fixemzi, fixeuzi? Sn
aquestes combinacions ternries en qu el segon element (nos o vos) ha
estat redut a la seva s final; i, en cas dadmetre-les en el llenguatge escrit, s
evident que cal escriure-les fixems-hi, fixeus-hi, no fixem-shi, fixeu-shi.
10
15
744
28 v 1926
Parlant, en lltima conversa, de la freqncia amb qu hom troba avui les

combinacions com fixems-hi, fixeus-hi, errniament escrites fixem-shi,
fixeu-shi, vam alludir a un fet del catal parlat que, limitat abans al parlar
733
10
15
del baix poble, ha pres avui una extensi considerable: volem dir la substituci dels pronoms ens i us pel pronom reflexiu de tercera persona en la
conjugaci dita pronominal. Sabut s que, en els verbs pronominals, el verb
sadjunta un pronom feble que est en la mateixa persona gramatical que el
verb; aix, diem, en el singular, jo majeia, tu tajeies, ell sajeia; i, en plural
anlogament, diem, o caldria que digussim, nosaltres ens ajiem, vosaltres
us ajieu, ells sajeien; molts, per, en lloc de ens ajiem i us ajieu, diuen sajiem i sajieu. A cada moment se senten a Barcelona i en boca de persones
de qui un mai no ho hauria esperat, locucions com se nanem, ja sheu rentat la cara?, saixequem de dormir, etc. No cal dir com s convenient que
combatem enrgicament la propagaci daquesta grossa falta sintctica. I,
justament, els que, analitzant malament fixems-hi, fixeus-hi, escriuen fixemshi, fixeu-shi, lluny de combatre aquesta falta, vnen ms aviat a afavorir-la.
Per un altre cam, arriben a la mateixa falta de concordana comesa pel baix
poble.
745
5 vi 1926
10
15
Donada la manera com es confeccionen els diaris, sn explicables les faltes

que hom hi constata contra regles de temps establertes i generalment acceptables, regles, per, que sembla que haurien de conixer tots el que intervenen en la confecci dun diari catal. Les abundoses infraccions a aquestes
regles ens obliguen a repetir-nos en les nostres converses amb el perill de
fer-les pesades i de cap utilitat, moltes delles, per a una gran part dels nostres lectors.
Per encara hi ha quelcom de pitjor en la nostra premsa, i sn les faltes, no contra el catal, sin contra la gramtica general, aquelles faltes que
a tot arreu fan dir dels que les cometen que no saben descriure. Aqu es
dna, doncs, el cas de confiar-se la tasca descriure per al pblic a gent que
no sap... descriure!
Heus aqu alguns exemples daquestes faltes vergonyoses:
Al camp X va tenir lloc aquest partit, el qual, donada la baixa forma
del Y, ja a lavanada era prevista una victria del Z.
...dun fort xut que amb tot i parar X la bala rebot al marc.
... ja que el joc... de totes maneres el nivell de forces era manifest.
... va incrrer en penalty, que tir X i Z va parar-lo amb molt dencert.
F 14-18 LP (4 vi 1926), p. 3a-b
734
746
9 vi 1926
s prou sabut que a una combinaci sintctica duna llengua no correspon

sempre una mateixa combinaci en una altra llengua. A que, de que, en que
espanyols, per exemple, sn traduts cadascun diferentment en catal
segons que el mot que sigui un pronom, un adjectiu o una conjunci: en el
primer cas es tradueixen per a qu, de qu, en qu; en el segon cas, per a
quin, de quin, en quin; en el tercer cas, simplement per que. Per aix, s,
naturalment, sovint oblidat en les traduccions mecniques fetes traduint
mot per mot sense penetrar el sentit de la frase. En aquestes traduccions un
a que espanyol perilla dsser tradut per a qu en tots els casos.
Quan trobem tradut el seor X se opone a que se acepte la proposicin per el senyor X soposa a qu saccepti la proposici, encara podrem
creure que aquest a qu s degut a la tendncia del catal modern a introduir les subordinades completives amb la mateixa preposici que si fossin
complements nominals (ex.: estic content de loferta; doncs: estic content de qu vingui, en lloc de estic content que vingui).
Per quan trobem una combinaci com a que extremos tradut per a
qu extrems, llavors solament podem explicar-nos aquest a qu pel que
diem tocant les traduccions fetes mot per mot sense penetrar el sentit de
la frase, posat que el traductor sigui catal (que segurament moltes vegades
no ho s).
Potser alg creur que un tal a qu s impossible: heus-ne aqu un
exemple que acabem de trobar en un diari catal:
s impossible preveure a qu extrems conduir la situaci actual.
10
15
20
747
17 vi 1926
Quan apareix en un escriptor un nou mot o un nou gir, quan alg recomana qualsevol arcaisme o neologisme, s curis com la novetat introduda o
proposada troba immediatament proslits, sia o no encertada, i com la gent
es llena a usar-la dhuc sense tenir una idea exacta de la seva significaci.
Bo que estiguem disposats a admetre tot all que tendeix a enriquir i depurar la llengua; per no qualsevol novetat: cal abans encertir-nos que es tracta realment duna millora (cal tenir en compte qui la proposa, una cosa!), i
cal, encara, no adoptar-la fins que tinguem una idea exacta de la seva veri-
735
10
15
20
table significaci i extensi. Recordem, si no, el cas del doncs causal, del quin
relatiu, del no res menys adversatiu.
s millor renunciar a un mot que usar-lo malament. Si el mot poc conegut ve a substituir un mot habitual bo, el millor que es pot fer s prescindirne, i si desitjar, anhelar, etc., sn bons, per qu usar en lloc dells un mot nou:
freturar? Sovint es corre, sense cap necessitat, el perill de dir una cosa per
altra, com sesdev en el cas de freturar que vol dir mancar, necessitar. I en
el cas que la substituci del mot habitual per un de nou s indispensable perqu aquell s del tot inadmissible, escatiu b quin s el seu substitut en cada
cas; no oblideu que un mot pot sser un bon substitut del mot a bandejar en
un cas i no sser-ho en un altre: si recolzar pot reemplaar apoiar en tal i tal
cas, aix no vol dir que el pugui reemplaar en tots els casos; apoiar en el
sentit de prestar suport, per exemple, no pot substituir-se per recolzar.
748
25 vi 1926
10
15
s de notar, en els mots anglesos introduts en la nostra llengua, una tendncia a accentuar-ne la primera sllaba. Aix sexplica pel gran nombre de
mots anglesos dorigen llat en qu laccent est en una de les sllabes que
en el mot catal corresponent sn pretniques: nacional s agut (nacionl),
national s esdrixol (ntional), nosaltres pronunciem diccionri, els anglesos dctionary. Llavors, quan agafem un mot com policeman, tendim a pronunciar-lo plisman, quan s polsman; i, aix, de referee, que s un mot agut,
hem fet rferi esdrixol; i a la mateixa causa obeeix ftbol per futbol.
Per el que s curis s que el que hem fet amb referee, foot-ball, etc.,
ho fem dhuc amb mots francesos. s avui freqent de trobar chfer en
espanyol i xfer en catal, amb laccent en la primera sllaba com si es tracts dun mot angls en er (com revlver, crner, etc.), essent aix que es tracta,
com s sabut, del mot francs chauffeur, amb laccent, naturalment, en la
segona sllaba. Precisament es tracta dun mot que, manllevat pels anglesos,
conserva en angls laccentuaci francesa, com ocorre en els altres manlleus
recents fets per aquesta llengua a la llengua francesa (ex.: unique, oblique).
En el cas dacceptar-se el mot francs chauffeur, bo que sigui substitut
el so eu per e, bo que sortografi a la catalana (xofer), per res no justificaria que li canvissim laccentuaci donant-li laire dun manlleu angls.
E B 575
V 8 i ... futbol.] om. B || 9 foot-ball,] om. B || 10 fem] hem fet B || 11 espanyol] castell B || 13 en] a B
736
749
1 vii 1926
s sabut que, de temps, sha recomanat devitar, en el llenguatge escrit, la

supressi habitual de la negaci no en les proposicions negatives en qu,
davant el verb, figura algun dels mots mai, res, gens i anlegs. Ara b: des
que ha comenat a escriures mai no ve, res no li agrada, etc., en lloc de mai
ve, res li agrada, etc., no hem cessat de rebre cartes de gent que, trobant
absurdes aquelles construccions, ens demanen que les combatem, ignorant,
naturalment, que justament nosaltres som dels que ms han insistit a provar la convenincia de mantenir la negaci no, darrera mai, res, gens i mots
anlegs.
I tots donen la mateixa ra per a condemnar laddici de no a les frases
habituals mai ve, res li agrada, etc.; i s que dues negacions (mai i no, res i
no, etc.) fan una afirmaci, i que per tant mai no ve voldria dir sempre ve,
res no li agrada voldria dir tot li agrada, etc. Per ells, que amb tota seguretar diuen a cada moment, i troben indubtablement bones, frases com no ve
mai, no li agrada res, etc., amb sentit negatiu, com no sadonen que si, per
all de les dues negacions, fossin absurdes aquelles construccions, tamb ho
serien aquestes?
En realitat, ni en aquestes ni en aquelles no hi ha dues negacions: no
nhi ha sin una, que s no: mai, res, gens, etc., no sn mots essencialment
negatius, com resulta ben clarament de llur s en frases com Lhas vist mai
alegre?, Si et diuen res, els dius que jo tho he manat, on mai i res tenen un
valor positiu: signifiquen respectivament alguna vegada i alguna cosa.
10
15
20
750
7 vii 1926
Diem laltre dia que no tenien ra els que consideren defectuosa una construcci com mai no ve, que s, al contrari, preferible a la construcci mai ve.
Per els que no saben quan cal afegir un no a un grup de mots en qu figura un mai precedint el verb, o no saben en quin lloc del grup cal collocar el
no afegit, aquests ms val que no tractin de modificar la construcci habitual mai ve; perqu si, en una proposici expositiva negativa, s preferible
mai no ve a mai ve, un sense mai no venir reemplaant un sense mai venir, o
un no mai ve reemplaant un mai ve, no solament no sn millors que les
construccions habituals, sin que sn absolutament erronis. Si, doncs, el
desig de no practicar lomissi habitual del no en les proposicions negatives
10
737
15
20
ens ha de portar a construccions absurdes com sense mai no venir o com no

mai ve, ms val renunciar a laddici de no i acontentar-se amb les construccions habituals.
La ignorncia daquesta regla condueix molt sovint a proposicions que
diuen el contrari del que lautor ha volgut dir. Vegeu-ne un exemple:
...la rebuda que li tribut el poble de V., el record de la qual no res el
podr esborrar.
Fixeu-vos b. Lautor daquestes ratlles volia dir evidentment que el record no el podria esborrar res, i en lloc daix el que en realitat diu s que el
record el podr esborrar no res, o s, la ms petita cosa. I aix s degut a la
collocaci errnia del no, que havia dintercalar-se entre res i el verb.
N 1-2 Vegeu CF 749.
751
16 vii 1926
10
15
Corresponent al tractament espanyol de usted, tenim en catal el tractament

de vost; per aix no vol dir que fem del mot vost el mateix s que els castellans fan del mot usted: quan el subjecte duna oraci s la persona que
tractem de vost, sovint el catal sobreentn el subjecte, cosa que no fa amb
igual freqncia lespanyol. Aix ocorre principalment en les proposicions
imperatives i interrogatives. On lespanyol diu Venga usted, el catal diu
Vingui. On lespanyol diu Me entiende usted?, el catal diu Mentn? Ara, que
quan entre dues llenges que ens sn totes dues habituals hi ha en ls dun
mot petites diferncies com aquesta, s freqent que en traduir de luna a
laltra llengua, hom oblidi aquestes diferncies, i, aix, no s estrany que, en
la traducci dun escrit espanyol, apareguin en catal vosts que, parlant,
mai no direm. Laltre dia em va venir a la m un anunci dun sab que
comenava aix: Rentis vost durant una temporada... i acabava aix ... i
faci vost la prova. Amb aquests dos vosts nhi havia prou per endevinar
que lanunci era tradut de lespanyol. Un catal hauria dit: Rentis durant
una temporada, i faci la prova. Per en aquestes traduccions mecniques
que tant combatem, es perd lesma del propi llenguatge; i podrem ben b
alegrar-nos si no incorregussim en faltes ms greus que laddici dun vost!
E B 574
V 1 espanyol] castell B || 5, 6, 7 lespanyol] el castell B || 11 espanyol] castell B || 15 de lespanyol]
del castell B
738
752
25 vii 1926
En molts dels mots en qu, abans de la fixaci de lortografia, eren habituals

dues o ms grafies, no s rar avui de trobar encara de tant en tant, en les nostres publicacions, una grafia que no s precisament ladoptada dins lactual
sistema ortogrfic. Cada dia s aix menys freqent; per hi ha algunes daquestes grafies errnies que sn particularment persistents, per exemple,
buid, sed. Sn degudes, com dana, al fet que figuren equivocadament en
algun vocabulari ortogrfic? O escriu hom buid i sed perqu llurs derivats
buidar i assedegar tenen una d? O, en set, creu hom que cal escriure sed per
distingir aquest substantiu femen del numeral set? En el fet de produir-se
aquestes grafies errnies, quan no sn degudes a equivocacions dun llibre
de consulta mal triat, hi juguen segurament aquestes regles ortogrfiques
que som tan afeccionats a conjuminar per tal destalviar-nos daprendre de
memria les grafies bones. Mai no es dir prou que totes aquestes regles
condueixen indefectiblement a grafies errnies. I, el que s ms greu, aix
com hi ha qui ha fet qesti damor propi de persistir tossudament en el seu
sistema ortogrfic dabans de les Normes, hi ha qui posa el seu amor propi
en aquestes regles conjuminades per ell, i sent llavors com una mena de rencor, o almenys un gran recel, per les grafies bones que vnen a tirar per terra
aquelles regles.
10
15
753
28 vii 1926
No s que no puguin donar-se regles ortogrfiques que ajudin a recordar les

grafies correctes, les quals no t hom ben fixades en la memria com a conseqncia de la manera com ac cal aprendre lortografia. Per una regla, per
a sser utilitzable, ha dsser molt ben formulada i, cas de tenir excepcions,
aquestes han de tenir-se sempre ben presents. Cal, doncs, desconfiar de tota
regla que no shagi trobat en un bon tractat dortografia. Hi ha qui, comparant portar, trobar, provar, pronunciats amb u i escrits amb o, amb porta,
troba, prova, i durar, aturar, abusar, pronunciats igualment amb u i escrits
amb u, amb dura, atura, abusa, creu haver trobat la regla que presideix la grafia del so u en aquelles formes. Si obre, per, un tractat dortografia, hi trobar la regla en qesti, per amb una restricci que si ell no t en compte el
portar a escriure equivocament surtir (en lloc de sortir) perqu diem surt; o
10
739
15
vulgus (en lloc de volgus) perqu diem vulgui: la restricci s que la regla
val sense excepci nicament per als verbs de la primera conjugaci.
Si volem ajudar-nos de regles, aquestes han dsser, doncs, molt ben formulades, cosa certament molt difcil. Per encara fra millor que ja no
hagussim dajudar-nos-en!
E B2
V 13 vulgui: la] vulgui. La B
754
3 viii 1926
10
15
Hem pogut constatar darrerament que alguns dels nostres millors escriptors
usen el mot oda significant lrgan de loda. s aix sense dubte degut a
la influncia del mot espanyol odo, que significa, al mateix temps que el
sentit de loir, cadascun dels dos rgans de loda. Ja en altra ocasi hem
indicat que criem desencertat aquest s del mot oda: oda s un mot abstracte tret del verb oir (com sentida, de sentir; trada, de trair, etc.) i significa lacci doir i el sentit de loir; per no significa lrgan de loda,
que, en catal, s orella (com en francs oreille).
El nostre femen oda no correspon al mascul espanyol odo, sin al
femen francs oue; aix, pot dir-se Lrgan de loda, com en francs es diu
Lorgane de loue i A loda daquesta nova, com en francs es diu A loue de
cette nouvelle; per en cap manera, ens sembla, Oda interna i Oda externa,
com a traducci de Odo interno i Odo externo, sin Orella interna i Orella
externa.
Aix fa que podem dir perfectament Arribar una nova a oda meva;
per ja no ens sembla acceptable de dir Arribar una nova a odes meves, on
odes, en plural, estaria usat en el sentit de lrgan de loda, com en la
frase espanyola Llegar a odos mos. La frase catalana que tradueix literalment aquesta frase espanyola s Arribar a orelles meves.
E B 515
V 3, 9 espanyol] castell B || 16 on] en LP, per error; tamb esmentat a B || 18 espanyola] castellana
B | tradueix] la tradueix B || 19 aquesta frase espanyola] om. B
740
755
6 viii 1926
Quan es tracta devitar un castellanisme, s freqent, si es troba un mot catal que el pot reemplaar en alguna de les seves accepcions, que hom faci daquest mot sobretot si s un mot tot just reintrodut en la llengua, o s, un
arcaisme el substitut del mot castell en totes les seves accepcions. El castellanisme s, aix, cmodament evitat, per s en aparena solament que la
influncia de lespanyol ha estat esborrada; per la influncia de lespanyol
un mot catal ha adquirit una extensi que no tenia i que sense la influncia de lespanyol no hauria segurament tingut mai. s el cas de oda fent-se,
en mans dels nostres escriptors, lequivalent del mot espanyol odo.
El catal possea els dos mots orella i oda, que no tenien sin una
accepci comuna: la de sentit de loir.
Orella designa uns cops la part externa de lrgan de loir (tenir les orelles llargues, estirar les orelles) i altres tot lrgan de loir (no sentir-hi duna
orella, xiular les orelles). Un fet anleg passa amb el mot boca, que uns cops
vol dir la cavitat bucal (amb la boca plena daigua) i altres cops lobertura
formada pels llavis (besar a la boca). Encara, orella, com el seu corresponent
francs oreille, pot emprar-se per a designar el sentit corporal de qu lorella s lrgan (tenir lorella fina, sser dur dorella).
Oda (substantiu participial de oir, com vista de veure) significa lacci
doir; i pot tamb designar, com el mot francs corresponent oue, el sentit
de loir (venir a oda, sens veu e sens oda).
El catal modern, perdut el mot oda, manlleva a lespanyol el mot odo,
i dna naturalment a aquest mot la mateixa extensi que t en espanyol; i
com que en aquesta llengua, odo s usat de preferncia a oreja per a designar tot lrgan de loir, dac que el catal, tot conservant les frases fetes xiular les orelles, etc., hagi adoptat odo en casos com tenir mal a lodo, lodo
intern, etc., arribant a creure que, amb propietat, sols podia usar-se orella
quan es tractava de designar la part externa de lorella.
Ara b; si reintrodut el mot oda, en fem el substitut de odo en tots els
casos, no s aix un castellanisme? Amb la substituci de oda a odo, evitem, certament, aquest mot espanyol, per, s que no continua essent un
castellanisme de fer-li significar all que oda no ha significat mai i que difcilment hom comprn que mai hagus pogut significar?
10
15
20
25
30
E B 516
V 6, 6, 8 de lespanyol] del castell B || 9 espanyol] castell B || 22 a lespanyol] al castell B || 23 espanyol] castell B || 24 llengua,] llengua B || 29 Ara] Doncs B || 30 no] no B || 31 espanyol] castell B | s] s B
741
756
13 viii 1926
10
15
20
25
Per expressar lacci de rebre per mitj de les orelles la sensaci del so, el catal possea el verb oir, prolongament del verb llat audire; per, amb el
temps, limitat ls daquell verb a lexpressi oir missa, ha acabat expressant
aquella acci amb el verb sentir. Aix, no diem hem ot un soroll, sin hem
sentit un soroll; no toeixo b, sin no et sento b; no hi oeix de cap orella,
sin no hi sent de cap orella. s clar que aix no vol dir que, en la llengua
literria, no puguem emprar oir en expressions com aquestes (i dhuc en
certes ocasions, com a mot tcnic, s daconsellar demprar aquest verb);
per usar-lo sistemticament en lloc de sentir (com hem vist que fan ara
alguns escriptors), aix ja s una altra cosa: aix suposaria una condemnaci del fet acomplert per la llengua transportant la significaci de oir al verb
sentir, i res ms absurd que la condemnaci daquest fet semntic. Com ell
sen troben a centenars en totes les llenges literries. Precisament el francs ha abandonat tamb el seu verb ouir, que ha reemplaat per entendre,
tot conservant a aquest verb les seves significacions antigues de tenir
intenci, consentir, etc.
No hi fa res que sentir tingui en catal altres accepcions: aix no condueix a cap equvoc que no pugui sser fcilment evitat. Bo que, en el llenguatge arbitrari i artificis de tal o tal disciplina cientfica, sadopti oir (mot
especfic) en contraposici a sentir (mot genric); aix pot sser til i per
tant acceptable; per que aix no porti a creure (com sembla que creuen
alguns) que sempre que diem sentir en el sentit de audire, sentir s dolent i
cal reemplaar-lo per oir. Al contrari, en bon catal audire s sentir, i sols
haurem de recrrer a oir quan hi hagus una ra especial que abons
aquest arcaisme.
E B 517
V 1 Per] Per a B || 12 ell] ell, B
757
24 viii 1926
Diferents vegades hem combatut ls de certes frases verbals, degudes

indubtablement a la influncia de lespanyol.
Una delles s la combinaci del verb venir amb un gerundi indicant
que lacci expressada pel verb en gerundi es realitza repetidament dun
742
quant temps en. Exemple: Des de fa algun temps ve observant-se. Noteu

que en aquest ve observant-se el verb venir ha perdut la seva significaci prpia de transportar-se dall ac, que conserva, per exemple, en Ara el veig
que ve cantant. Aquest ve cantant s bo; aquell ve observant-se, a parer nostre, dolent.
Anlogament, tot essent bo Va a collir rams, jutgem dolent Em sembla
que va a ploure, on va a ploure (perduda, en anar, la seva significaci de
transportar-se dac all) tindria, com en la frase francesa il va pleuvoir o
lespanyola va a llover, la fora dun futur immediat.
Nosaltres creiem que cal evitar en absolut frases com venir observantse i anar a ploure, com evitarem tamb de dir quedar acordat, establert, etc.,
quan amb aquestes frases sexpressen exactament els mateixos pensaments
que amb les frases sser acordat, establert, etc. I dhuc en molts casos que
avui emprem una frase com estava dinant, nosaltres preferirem de dir simplement dinava.
10
15
758
1 ix 1926
De totes les faltes de sintaxi del catal modern, la ms vergonyosa s potser

el doncs causal (No vaig venir, doncs estava malalt): cometre avui aquesta
falta que hom ha combatut incessantment des de fa ms de vuit anys en
conferncies, articles, notes periodstiques, etc., denota, en efecte, de part
dels que escriuen per al pblic, una negligncia imperdonable.
Indubtablement sha guanyat molt aquests darrers anys tocant a correcci gramatical. El doncs causal havia estat, com tothom sap prou b, freqentssim, podrem dir ds general: avui ja sn moltes les publicacions on
no sen troba absolutament cap. Per s lluny encara el dia, si aquest arriba
mai, en qu podrem cantar victria davant la seva completa extirpaci del
catal escrit. Pensem en els quins relatius que encara trobem abundosament
en els escrits de mant comunicant for i en els parlaments de certs catalanistes. I el bandejament del doncs causal va endarrerit respecte al del quin
relatiu.
Per, certament, all on anys endarrera el doncs causal era encara freqent en els nostres diaris, per exemple, ara el trobem clares vegades refugiat en algun treball de collaboraci que ha escapat segurament a la vigilncia del revisador doriginals. Ahir mateix, quan ja comenvem a fer-nos
la illusi que lhorrible doncs causal era definitivament bandejat dels nostres diaris, en trobvem un en una ressenya esportiva. Aix vol dir que cal
10
15
20
743
extremar la vigilncia amb els escrits de certs collaboradors: sn aquells en

qu abunden els gerundis defectuosos, en qu potser encara sesmuny algun
quin relatiu, en qu pullulen els hi i els en pleonstics; sn aquells on encara s possible, avui, de trobar algun doncs causal.
F 18-20 LP (27 viii 1926), 4c
N 18-20 Els esports. La VIII volta ciclista a Catalunya: Martinetto, que anava molt retardat, es
veu que ha fet un esfor fantstic, doncs davant la nostra sorpresa veiem com sajunta a Muci.
759
4 ix 1926
10
15
20
744
Hi ha qui dna una valor excessiva al fet de constatar-se una construcci

determinada en catal antic. Aix no prova de bell antuvi sin que la construcci ha estat un dia catalana; per el catal ha fet cam de ledat mitjana
en, i una construcci medieval pot haver estat abandonada davant duna
altra construcci rival; aix que, desprs que sha constatat lexistncia
duna construcci en catal antic, resta encara a estudiar si s realment
avantatjosa la seva reintroducci, i si, al contrari, la llengua no hi perdria
ms que no hi guanyaria amb aquesta reintroducci. Altrament, pel procediment de trobar-ne exemples antics, es podrien justificar en cadascuna de
les llenges llatines, la major part de les construccions avui tan sols trobadores en aquesta o en aquella llengua.
Un exemple far comprendre clarament el que volem dir. El catal
modern defuig evidentment de suprimir la conjunci que: ning no dir
parlant, malegraria vinguessis dem. En el catal literari, per, trobem girs
com li preguem faci tal cosa, traducci servil del castell oficinesc le suplicamos haga tal cosa. s just, s enraonat, que, tenint en compte la repugnncia del catal parlat a la supressi de la conjunci que, el gramtic condemmi aquell gir i prescrigui, com a obligatori, de dir li preguem que faci tal
cosa. Ara b, aquesta regla tan justificada podria indubtablement sser combatuda retraient exemples antics daquella supressi. Per els que aix fessin no tindrien pas ra, la regla proscrivint la supressi de la conjunci que
s bona malgrat els exemples antics de supressi.
760
12 ix 1926
La presncia duna construcci en lantic, no diem ja en el catal de documents anteriors al tretze, de sintaxi vacillant, sin en el catal de la millor
poca, no vol dir que aquesta construcci hagi, sense ms, dsser considerada com a bona en el catal dels nostres dies. Avui, per exemple, el verb
haver usat impersonalment va constantment acompanyat, en el catal de
Catalunya, de ladverbi hi, enfora dalgunes frases estereotipades. Diem hi
ha, hi havia, hi ha hagut, ha dhaver-hi, un home.
En catal antic, haver impersonal es construa normalment sense hi. Ara
b, qu direm del qui, fundant-se en aquest fet del catal antic, abons construccions com ha un home, havia dos homes, etc.?
Quan avui, en aquesta o aquella traducci de lespanyol, trobem un
haver impersonal sense hi, aix ha datribuir-se evidentment a una imitaci
del castell. Seria debades que, fundant-se en ls antic, es pretengus defensar aquell haver sense hi fent-lo passar com un arcaisme: lescriptor modern
no lha emprat evidentment per imitaci dels antics, sin per imitaci del
castell.
Per encara fra pitjor que algun arcatzant, retraient exemples antics
(i en podria retreure!), tracts de justificar aquella construcci i protests de
lexcessiva rigidesa de la regla moderna segons la qual hi s lacompanyant
obligatori de lhaver impersonal.
10
15
20
761
17 ix 1926
Hem combatut diferents vegades la construcci blasmar dalg. Hem fet

notar que blasmar s un verb transitiu (com el seu corresponent francs blmer), que vol per complement directe la designaci de la persona blasmada:
Nosaltres blasmem el senyor X, no Nosaltres blasmem del senyor X; Nosaltres
el blasmem, no Nosaltres en blasmem. I sembla que hem tingut la sort de
convncer els que usaven aquesta construcci en lloc daquella.
El fet dalterar, en un verb reintrodut en la llengua, la construcci del
seu rgim, no s rar. Un altra construcci moderna que hem hagut de fer
notar que no era lantiga ocorre amb el verb regraciar. Els antics, en efecte,
deien regraciar a X una cosa; avui tothom escriu regraciar X duna cosa. La
gent no veu ja en regraciar un succedani de agrair (i, per tant, com es diu
agraeixo a X una cosa: regracio a X una cosa), sin un substitut de remer-
10
745
15
20
ciar, que demana la designaci de la forma a qui es donen les grcies en

complement directe (doncs: regracio el Sr. X dhaver fet tal cosa). I com que,
a pesar dels nostres advertiments, aquella construcci ha anat arrelant-se
en la llengua, potser ja s qesti de transigir-hi, sobretot si es t en compte que la gent sent molt ms la necessitat dun verb que expressi la idea de
remerciar que no la de agrair, per a la qual ja disposa daquest verb, perfectament catal. I, daltra banda, regraciar, format parallelament a remerciar,
no s desenraonat de fer-li significar donar les grcies.
E B 544
V 6 que] qui B
N 1 Vegeu CF 512, 673, 720.
762
19 ix 1926
Al senyor M. B.
10
15
20
746
Per qu uns cops llana i altres llena en un mateix escrit?

Aix com a vegades, en virtut de levoluci fontica del llenguatge, dos
o ms mots originriament distints esdevenen morfolgicament iguals (nou
s el reflex de nvem, nvum; ncem i ncet), ocorre, al contrari, que un
mateix mot pot, en virtut duna evoluci divergent, aparixer dins un mateix
parlar sota dues formes diferents.
Quan aix sesdev la llengua literria sol adoptar una sola daquestes
dues formes, la que creu preferible per aquesta o aquella ra (la seva major
regularitat, la seva major difusi, etc.); i aix, en general, s enraonat de ferho. Per quan la llengua empelta una diferenciaci de significacions a la
diferenciaci morfolgica, llavors cal anar amb compte a condemnar qualsevol de les dues formes, puix que, en rigor, estem en presncia de dos mots
en lloc dun, i lacceptaci de les dues formes enriqueix llavors la llengua.
Com lespanyol admet huelga i juerga, i el francs, plier i ployer, el catal literari faria b dadmetre llena al costat de llana, jeu al costat de jau; fai al
costat de fais, etc. Com ja ha adms, de temps, hec, heus, heu, heuen, etc.,
al costat de he, has, ha, han.
Poc guanyaria res la llengua ademetent jonoll al costat de genoll, o enraderir al costat de endarrerir, o gavinet al costat de ganivet, etc.; per no s
de menysprear que, mitjanant ladmissi de formes divergents, pugui fer
distincions com les que mostren les frases llana llum, llana un dard dun
costat i, de laltre llena les sabates velles, o per citar noms un altre exemple, jeu tot lo dia en front de ac jau En X.
V 1 Per] Per B | escrit?] escrit?, ens pregunta el senyor M. B. B || 2 com] com, B || 4 nvem] nv
LP, per error, tamb restitut per B || 14 lespanyol] el castell B || 23 en front] enfront B
763
24 ix 1926
No res menys essent una locuci usada constantment en catal antic com a
equivalent de encara ms o aix mateix, sempre ens ha semblat malament
que fos reintroduda amb significacions altres que aquesta, sobretot admetent-se tamb, com sadmet, amb aquesta significaci.
Com s sabut, no res menys ha estat usat molt, en el catal modern, com
a conjunci adversativa, s que nosaltres hem combatut i que sembla, en fi,
comptar ja amb ben pocs partidaris, almenys entre els bons escriptors, que,
com a rplica a les conjuncions del tipus nientemeno, nanmoins, semblen
ja preferir no gens menys a no res menys.
Per hi ha encara un altre no res menys en catal modern i s el que
susa com a traducci del nada menos espanyol. s clar que all on els castellans diuen nada menos que, lgicament el catal pot dir no res menys que;
per s perills potser de fer significar nada menos a lacoblament no res
menys, tot usant-lo al mateix temps amb la seva significaci antiga de aix
mateix. Seria, doncs, preferible ens sembla que en traduir nada menos que
recorregussim de preferncia a una altra combinaci com s ara no altre
que.
Llegim en un article publicat recentment: Lobjecte de lanada a X, del
rei Y, era no res menys que donar al monestir Z... Trobarem millor que all
on diu no res menys que digus no altre que o no altre sin, que, amb el no
modificant directament altre, t, ens sembla, la mateixa fora que la combinaci espanyola nada menos que.
10
15
20
E B 271
V 8 nientemeno,] nientemeno (itali), B | nanmoins,] nanmois (francs), B || 11 espanyol]
castell B || 22 espanyola] castellana B
747
764
30 ix 1926
10
15
20
25
Hi ha dos grups importants de verbs derivats dadjectius, i dun mateix

adjectiu es deriven freqentment dos verbs, lun pertanyent a lun daquests grups, laltre a laltre grup. Formen lun daquests grups els verbs en
ejar (ex.: de negre negrejar) i laltre els verbs en ir, que sovint es formen
amb lajut del prefix en (ex.: de negre ennegrir), altres vegades amb l'ajut
del prefix a (ex.: de magre amagrir), i algun cop sense prefix (ex.: de agre
agrir).
En general, els dos grups es distingeixen, no solament pel sufix de derivaci en els uns, ejar; en els altres, ir sin per llur significaci. Els verbs
en ejar sn generalment intransitius i signifiquen, per exemple, magrejar,
posseir la qualitat de magre en major o menor grau, tirar a magre. Els
verbs en ir sn generalment transitius i tenen una significaci incoativa:
amagrir, vol dir fer tornar magre, i, conjugat pronominalment (amagrirse), esdevenir magre.
Es troben, per, alguns verbs en ejar transitius amb la significaci incoativa dels verbs en ir: al costat de agrir-se i amb la seva mateixa significaci
(esdevenir agre), susa agrejar-se, sense que aix sigui obstacle a lexistncia dun agrejar intransitiu, que significa tirar a agre. Aquells verbs en
ejar equivalents per llur significaci als verbs incoatius en ir, sn, naturalment, perfectament admissibles. Per, en general, hem dusar amb precauci els verbs en ejar transitius, limitant-nos a emprar els consagrats per ls.
Quan la llengua estableix una distinci entre dues formacions com la dels
verbs en ejar i la dels verbs en ir, ms val enfortir-la que no pas debilitar-la.
No ens sembla, doncs, digna dimitar-se una frase com La nuvolada
negrejava el cel.
E B 343
V 2 verbs,] verbs: B || 9 ir] ir, B
765
6 x 1926
En algunes contrades existeix, ens diuen, el verb endurar en el sentit de dejunar. En aquest sentit el trobem llargament usat en catal antic: Si en lo comenament linfant reeb viandes amesurades e temprades, tot dia crexer e
748
millorar. Mas qui el fahia continuament endurar, soterrar-lo ha. Hagurem dendurar, que no menjrem ni begurem.
Trobem b la reintroducci daquest verb en el llenguatge escrit, proposada i practicada per algun escriptor; per aquesta reintroducci de endurar seria indubtablement ms avantatjosa si es donava al verb una significaci ms general. Endurar, dejunar, s suportar el dejuni, o s, una cosa
dura i penible com s el dejuni. Ara b, endurar, no usat duna manera absoluta, intransitivament, sin acompanyat dun complement directe, transitivament, cabria indubtablement dusar-lo significant suportar la cosa expressada per aquest complement, que hauria, naturalment, dsser sempre una
cosa dura i penible.
Sense complement, sentendria que aquest, sobreents, s el dejuni;
amb complement, aquest indicaria clarament que endurar no vol dir dejunar, sin suportar la cosa expressada per aquest complement. Endurar seria
llavors la traducci de lendurer francs usat transitivament, com, per exemple, en Endurer le froid, Endurer des misres.
10
15
E B 471
F 2-4 DAg iii, s. v. endurar || 4-5 Ibd.
V1 3 linfant] (linfant) || 4 millorar] millorar ...
766
13 x 1926
Sovint, en sser reintrodut en la llengua literria un mot de la llengua antiga, el nou vingut ha estat pres i blasmat per molts com un francesisme arbitrari. I s que un bon nombre dels mots catalans antics desapareguts eren
comuns al catal i al francs. El que ha passat algun cop amb aquests mots
s que els escriptors els han donat equivocadament una significaci que no
tenien: una significaci moderna del mot francs. Abillar, per exemple, sha
volgut fer sinnim del habiller modern francs, o s, de vestir. En un cas aix
no s un francesisme el mot abillar en si, sin el fet de fer-li significar vestir.
Per, en la majoria dels casos, els dos mots catal i francs tenen la
mateixa significaci i en la readopci del mot catal no hi ha cap perill dincrrer en un francesisme. s el cas de blasmar, de artar, de endurar.
Un altre mot antic que, reprs, tindria tot laire dun francesisme, seria
el verb esbatre significant distreure lnim duna pena, etc., amb diversions, esbargiments, etc.. En trobem, no gens menys, nombrosos exemples
en catal antic:
10
15
749
En aquell lloc feia compte lenamorat i dolors cavaller poder esbatre

les enamorades angsties que el turmentaven.
Algun acte en el qual el nostre enteniment se pusca esbatre.
Cp.: plaer i solacvols esbatiments.
E B 307
F 16-17 DAg iii, s. v. esbatre || 18 Boccaccio (1910: 22) || 19 d. (1910: 4)
V1 16 aquell] aquest tal || 19 plaer] plaers
767
19 x 1926
10
15
20
En el catal de la decadncia eren admesos un gran nombre de noms terminats en o. A darreries del segle passat tothom deia encara centro, teatro,
triunfo, etc., i encara que ja diem crcul, ngul, no feia gaire que havien
estat bandejats crculo, ngulo.
Els esforos per a desterrar els noms en o o donar-los almenys forma
catalana, no han estat endebades, i avui, dhuc en llenguatge parlat, poden
donar-se com a eliminats la major part dels que usvem trenta anys endarrera.
La substituci dun tan gran nombre de noms en o per noms acabats en
consonant o en e ha portat, per, a creure que era tots els noms en o que
calia eliminar de la llengua. No s aix: a part dun cert nombre de noms del
llenguatge de cada dia, tals com guerxo o flonjo, hi ha dues categories de
noms en qu indubtablement la forma en o s perfectament lcita: sn els
uns els que sn abreviacions, com quilo per quilogram, auto per autombil;
i els altres els que sn originriament primeres persones de lindicatiu de
verbs llatins, com credo, distinguo. s, doncs, perfectament lcita la forma
veto, per la qual advoca Mn. Card. Vet, adms per nosaltres, no s, per,
com podria creures, una forma filla duna dria exagerada de descastellanitzaci: es troba en catal antic, i s per aix que fou admesa. Aix no s,
per, obstacle perqu ens adherim a lopini de Mn. Card, favorable a ladmissi de la forma veto.
E B 332
V 17, 20 Mn.] mossn B
N 16-17 En alguna comunicaci personal? Mn. Card (1926) no hi fa cap ref. Sobre la vida i lobra del personatge, vg. altrament Miscellnia Carles Card (1962).
750
768
24 x 1926
Al Sr. R. del C. i Ll.

Entre les moltes cartes que rebem fent-nos consultes gramaticals (les quals,
si no les volem deixar incontestades, ens obligaran a substituir en part
aquestes converses per una correspondncia filolgica), nhem rebut, fa
poc, una en qu lautor torna a suscitar lantiga qesti, ja resolta, de si, quan
una determinaci circumstancial precedeix el verb, s obligatori dadjuntar
a aquest algun dels dos pronoms hi i en. Lautor creu que una construcci
com En aquest captol exposem la teoria tal, s defectuosa, poc catalana, i
que cal dir: En aquest captol hi exposem la teoria tal.
Va errat: hi hi s admissible, per no obligatori; i, com a correcta, ho s
ms la construcci sense hi que la construcci amb hi.
Ell compara aquest cas dinversi amb el cas en qu el membre anteposat al verb s un complement, i diu: si, en una frase com Considerem
aquesta teoria, en fer la inversi, diem Aquesta teoria, la considerem, llavors, en una frase com Hem llegit en el segon captol, en fer la inversi,
hem de dir, parallelament, En el segon captol hi hem llegit. Es tracta,
per, de dos casos diferents: en el primer cas el membre anteposat s un
complement, lanteposici del qual altera lordre gramatical dels mots, puix
que el complement t el seu lloc obligat darrera el verb, mentre que en el
segon cas el membre anteposat s una determinaci circumstancial, que
frueix, quant a la collocaci, duna llibertat que no t un complement. Per
aix en el primer cas, lanteposici del complement porta com a conseqncia de tornar a expressar-lo en enunciar el verb, puix que altrament la
frase ens faria lefecte dincompleta, coixejaria; i no passa aix en el segon
cas, en qu el membre anteposat t la fora, no dun complement del verb,
sin dun adverbi.
Ara, que fra daconsellar de no recrrer tant a lanteposici dels circumstancials, de qu avui sabusa. En el segon captol hem llegit s, en
general, millor, ms correcte, que En el segon captol hi hem llegit, per
molt millor s, en general, Hem llegit en el segon captol. Aquesta hauria
dsser la construcci normal, i no haurem de recrrer a la inversi sin en
vista a un determinat efecte estilstic.
10
15
20
25
30

V 1-3 (les ... filolgica)] om. B || 21 aix] aix, B
751
769
31 x 1926
10
15
20
25
De temps que combatem que es doni per molts a la preposici composta per
a la mateixa extensi que lespanyol dna a la seva preposici para. Aix
com a les dues preposicions espanyoles por i para no es corresponen exactament les preposicions franceses par i pour, creiem que tampoc no han de
fer-shi correspondre les nostres per i per a. En certs casos que el catal
modern ha emprat sovint per a com a traducci de para, s indubtable,
creiem nosaltres, que cal usar per. Per estem lluny de creure, com fan
alguns, que calgui rebutjar en absolut la preposici per a, per b que sigui
completament estranya al catal central. Sn tantes les relacions sintctiques que, no admetent-se per a, es trobarien expressades per la preposici
per, que la llengua escrita patiria evidentment del bandejament daquella
preposici.
s clar que en el llenguatge corrent (que, per, encara que insuficientment, ha procurat remeiar la seva pobresa en aquest punt recorrent a altres
preposicions) la confusi de per i per a rares vegades pot donar lloc a equvocs, puix que, gaireb sempre, el mateix context ens precisa, sens dubte
possible, la significaci de la preposici. Per suposeu que es tracta, en un
escrit, una matria abstrusa; llavors s un greu inconvenient per a la comprensi del text el fet que la preposici no us indiqui, ella, si es tracta duna
relaci defecte a causa o duna relaci de destinaci.
Llegem laltre dia un pargraf que deia aix: Aquestes facultats subsconscients no es mostren fetes pel mn fsic present, com els sentits normals no es mostren fets pel medi en el qual ja existien abans de la naixena. I ac ens deturrem perqu, a la primera lectura, no copsrem el sentit
del pargraf, cosa que evidentment no ens hauria ocorregut si lautor hagus
escrit: Aquestes facultats subconscients no es mostren fetes per al mn
fsic present, com els sentits normals no es mostren fets per al medi en el
qual ja existien abans de la naixena.
E B 253
V 2 lespanyol] el castell B || 3 espanyoles] castellanes B || 13 que, ] el qual B || 14 remeiar] de remeiar
B || 24 copsrem] copirem LP, error dimpremta evident; B el reemplaa per caprem, per
nosaltres hem restablert un probable original copsrem, duna banda per la seva major similitud amb copirem, i, duna altra, perqu es correspon millor pel sentit a ls que aqu en fa
Fabra: entre els exemples que ell mateix posa sota copsar en el DGLC, hi ha copsar el sentit
duna paraula.
752
770
10 xi 1926
Al Sr. B. Burch
Ens escriu un comunicant lamentant-se que la llengua literria no usi ladverbi arreu sin en els circumstancials de lloc. El llenguatge de Barcelona (o
almenys el de molts barcelonins) encara en fa un s ms limitat, puix que
es redueix a emprar-lo com a refor de ladverbi pertot, en lexpressi pertot
arreu. Tothom, per, coneix avui, no solament un arreu equivalent a pertot, sin un arreu usat per a reforar certes expressions adverbials de temps i
dhuc certs pronoms quantitatius (Dejunar quatre dies arreu, Tots arreu), i no
creiem que en faltin exemples en la literatura moderna. s clar que fra sensible que expressions com aquestes, perfectament entenedores, fossin arreconades; per no veiem pas que la llengua guanys gaire a acceptar tots els
sentits en qu es troba usat arreu en els diferents dialectes (ac significa tot
seguit, all sempre). La mateixa expressi retreta pel nostre comunicant, Ja
est per arreu, s segur que per a molts s perfectament inintelligible.
Sha danar molt amb compte en la introducci de mots i expressions
dialectals, perqu a vegades, en lloc denriquir la llengua, podem perjudicarla omplint-la dexpressions ambiges. Acceptat en la llengua literria un bo
i intensiu o mera falca, seria convenient que els qui, en llur parlar, empren
bo i significant no ben b, quasi, tractessin dintroduir en aquella aquest bo
i dialectal?
10
15
771
16 xi 1926
Al Sr. R. R.
Contrastar i el seu postverbal contrast sn, en efecte, dos mots ls dels quals
ha estat considerablement restret en el catal modern. Deixant a part llur
significat tcnic, igual al dels mots espanyols corresponents, avui noms
usem contrast amb la significaci de oposici o diferncia entre dues coses
o qualitats que ressurt de llur acostament o comparaci, i contrastar, amb la
significaci formar contrast: les seves paraules davui contrasten amb les
dahir. Abans trobem contrastar usat abundosament amb la significaci de
753
10
15
oposar-se, fer impediment o obstacle, i llavors contrast amb la de oposici, impediment, obstacle, i dhuc lluita o contesa.
La qual fou enderrocada per embelliment de la ciutat e perqu constrastava al passar dels entremeses.
Puix foren armats, se tingueren per segurs de tots aquells qui contrastar los volien.
Oh crueltat de pares qui posa tal contrast a tan sencera amor.
En una esglsia catedral, mort lo bisbe, era gran contrast entre los de
la dita esglsia per ra de lelecci de bisbe.
Tots aquests usos de contrastar i contrast, fra potser desitjable de restablir-los, i sobretot el de la locuci adverbial no contrastant, que avui trobem constantment reemplaada per no obstant.
V 3 espanyols] castellans B
F 10-11 DAg ii, s. v. contrastar || 12-13 Ibd. || 14 d., s. v. contrast || 15-16 Ibd.
772
30 xi 1926
Al Sr. J. Porcioles
10
15
754
En catal tenim els dos adjectius mig i mitj que es corresponen gaireb
exactament amb els dos adjectius francesos demi i moyen. Lespanyol medio
ha produt una forta pertorbaci en la distribuci daquells dos mots.
Mig es diu dall que s la meitat duna cosa. (Li correspon, en espanyol, medio.) Mitj es diu dall que, per la magnitud, intensitat, etc., est
comprs entre dues coses (en espanyol, mediano). Per el fet que, amb
aquesta significaci, lespanyol diu alguns cops medio i no mediano, ha fet
que el catal reemplacs a vegades mitj per mig, per exemple, en una
expressi com terme mitj (en francs terme moyen). I tamb mig ha fet
recular mitj aplicat a all que ocupa una situaci intermediria; i, aix,
diem errniament la part mitja (la parte media) en lloc de part mitjana (la
partie moyenne). Cp. el carrer de Sant Pere mitj (entre el ms alt i el ms
baix).
En alguns parlars mig ha reemplaat tamb mitj substantiu, significant all que serveix per a arribar a un fi (en espanyol medio; en francs
moyen). En altres parlars, per, i entre ells el de Barcelona, per a traduir
aquest medio espanyol, hem recorregut al mot medi, i ara ens fa estrany, i a
alg sembla dhuc erroni, ls de mitj amb aquesta significaci, acostumats

com estem a considerar mitj com a equivalent de lespanyol mediano.
Cal rebutjar per aix el mot medi? No; per aquest mot, admissible com
una catalanitzaci de medius llat, no lhaurem dusar per a expressar conceptes per als quals el catal disposa ja de mots de formaci popular; medi
el podem, en canvi, utilitzar per a expressar el concepte que els francesos
denoten per milieu, en una expressi com el medi ambient, o el que els francesos expressen per mdium, per b que, en aquest sentit, s indubtablement preferible mdium.
20
25

V 2 Lespanyol] El castell B || 4-5, 6 espanyol] castell B || 7 lespanyol] el castell B ||| 15, 17 espanyol] castell B || 19 lespanyol] el castell B
773
8 xii 1926
Sovint des daquestes planes responem a preguntes que sobre qestions de

llenguatge ens sn adreades per lectors de La Publicitat. Moltes preguntes, per, sn sobre punts ja tractats extensament en aquesta secci del diari,
i resten incontestades perqu, sots pena de repetir alguna de les converses
ja publicades, la resposta hauria de reduir-se a una o dues ratlles, no podria
tenir lextensi duna conversa. Aix ens decideix a reemplaar de tant en
tant la conversa habitual per una llista de respostes breus a un cert nombre
de preguntes, una mena de correspondncia, perqu per altra banda ens
sap greu de deixar sense resposta aquell a qui ha ocorregut un dubte de gramtica o de lxic i mostra linters a resoldrel.
Aix, per exemple, sens ha preguntat en alguna ocasi: s correcte dusar no en una proposici en qu figura un mai anteposat al verb? Sobre ls
del no en aquest cas no s qesti de fer una conversa, en qu haurem de
repetir all mateix que extensament ha estat dit en altres converses. Per, en
una correspondncia, ens ser avinent de respondre a aquella pregunta
alhora que a daltres: la contesta seria una cosa aix: No s sols correcte sin,
en general, preferible i dhuc en alguns casos indispensable.
Tamb vindr b de contestar aix certes comunicacions en qu la resposta no podria tenir tampoc les dimensions duna conversa ordinria.
Precisament hem rebut un daquests dies una carta del nostre amic M. Ferr,
a la qual no ens cal altra cosa que respondre: Dacord.
10
15
20
755
25
Sigui aquesta curta resposta el comenament daquesta secci de

correspondncia, que pensem fer alternant amb les converses.
Diu la carta de M. Ferr: Hem de donar per acordat que un sello s en
catal un segell? Jo ho trobo un xic solemne: com si els francesos diguessin
sceau per comptes de timbre-poste. Si trobem justificat lescrpol, per qu
no proposar timbre postal?
N 11-14 Vegeu CF 749, 750 || 14 Vegeu CF 737, CF 749 i CF 750. || 20 Molt possiblement es tracta
de lescriptor mallorqu Miquel Ramon Ferr i Juan.
774
23 xii 1926
Al Sr. M. T.
25
Quan en una llengua hi ha dues categories de mots com s ara els verbs en
ir purs (dormir: dorm) i els verbs en ir que prenen lincrement eix (patir:
pateix), o com s ara els adjectius de dues terminacions (car: fem. cara) i els
adjectius duna terminaci (gran: fem. gran), ocorre, no rares vegades, que
un mot passa duna categoria a laltra. Aix, cobrir era abans un verb pur
(cobre), es conjuga avui com patir (cobreix); fort, que era abans un adjectiu
duna terminaci, fa avui, en el femen, forta.
Aquest pas duna categoria a laltra por produir-se a tot moment sota la
influncia de diverses causes. En els verbs en ir, essent els que presenten
lincrement eix de molt els ms nombrosos i oferint un model de conjugaci cmode, es comprn que en molts verbs primitivament purs hagin
pogut nixer per analogia formes en eix, que, posades en concurrncia amb
les pures, hagin acabat eliminant-les: daqu, cobreix reemplaant cobre, llegeix reemplaant llig, oeix reemplaant ou, etc. En canvi, lespanyol, amb el
seu presume, acude, etc., pot provocar la substituci dun presumeix, acudeix, etc., per un presum, un acut, etc. Fort, verd, corts, sota la influncia
dels innombrables adjectius que diferencien el femen del mascul, han
pogut crear-se els femenins forta, verda, cortesa. Per un adjectiu com corts-cortesa, com-comuna, esdevingut, aix, de dues terminacions, pot, ms
tard, sota la influncia de lespanyol corts, comn, invariables, reesdevenir
duna sola terminaci (una noia corts, una propietat com).
Daqu, en la llengua, un cert nombre de vacillacions: apareguda una
forma nova, aquesta es troba un temps ms o menys llarg en concurrncia
amb lantiga, fins que luna de les dues acaba per desaparixer. Ara, que tota
llengua literria tendeix a accelerar la desaparici duna de les dues formes
756
10
15
20
rivals, i sols tolera la vacillaci mentre no hi ha encara cap ra per a decantar-se ms aviat a favor de luna que de laltra.
En el cas consultat, sols deuen considerar-se com a bones les formes (en
el femen) cortesa, comuna i grisa. Doncs: no una noia corts, sin una noia
cortesa; no una propietat com, sin una propietat comuna; no una histria
gris, sin una histria grisa.
30
V 5 cobrir] cobrir, que B || 14 lespanyol] el castell B || 20 de lespanyol] del castell B || 28 consultat,] que el senyor M. T. ens consulta B | deuen] han de B || 28-29 les formes (en el femen)] (en
el femen) les formes B
775
1 i 1927
Al Sr. M. C.
Modisto deu haver-se datribuir, indubtablement, a una debilitaci del sentiment que modista s un mot format amb el sufix ista, com dentista, ateneista, etc. Essent, en espanyol, ista un sufix que serveix igualment per a formar noms masculins i noms femenins, no es comprn altrament la
repugnncia a usar modista com a mascul: com es diu un dentista, s natural de dir un modista. Solament si hom oblida la formaci de modista, el seu
carcter de mot derivat format mitjanant el sufix ista, llavors es comprn
que a un modista femen es pugui fer correspondre un mascul en o quan el
mot vol aplicar-se a un home; don, modisto.
Modisto t lavantatge destablir una distinci entre els dos gneres,
per no pot deixar de repugnar al qui t viu el sentiment de la seva formaci, al qui hi veu un derivat en ista, al qual modisto fa el mateix efecte que
li faria un dentisto o un floristo.
El modisto espanyol ha estat introdut en el catal, on trobem aquest
mot sense cap modificaci (modisto) o catalanitzat, sia llevant-li la o final
(modist) sia canviant-la en e (modiste). Totes aquestes formes ens semblen
inacceptables: lnica forma admissible s modista. I si aquest mot modista
no respon b al que es vol dir amb modisto, llavors cal recrrer a un altre
mot abans dadmetre un modist, que sols podria acceptar-se al costat dun
dentist, un florist, un ateneist, etc.
10
15
20

V 1 Modisto] La forma castellana modisto B || 3 espanyol] castell B || 14 espanyol] castell B ||
(modist)] (modist), B
757
776
13 i 1927
Correspondncia
10
15
Al Sr. M. R. Les expressions espanyoles tal y cual i tal o cual sn, en efecte, millor tradudes per tal i tal i tal o tal que per tal i qual i tal o qual, com
encara fan molts. Quant a cada qual, s en absolut dolent: cal substituir-lo
per cadasc. Qual en catal modern s exclusivament ladjectiu relatiu, que
cal fer precedir sempre de larticle el: el qual, combinaci que, en sobreentendres el substantiu a qu es refereix esdev lequivalent del pronom relatiu (qui, que o qu). Qual interrogatiu constituiria un arcaisme: avui ladjectiu interrogatiu s exclusivament quin (que, en canvi, no cal emprar mai
com a relatiu!).
Al Sr. R. S. La llengua literria, emprant bo i per reforar un gerundi,
adjectiu, etc. (bo i callant, bo i ajagut), no creiem que fra gaire encertat
(com ja hem dit en alguna altra ocasi) dadmetre-hi el bo i dialectal
(Vilafranca, etc.), equivalent a gaireb: en naixerien una muni dexpressions equvoques. Ara, que tampoc no ens sembla convenient dabusar de
laltre bo i.
N 11-12 Vegeu CF 770.
777
20 i 1927
15
Sr. F. V. S. Encara que convingussim a dir cranc amb exclusi de cncer,

ladjectiu corresponent podria molt b sser cancers, com ladjectiu en s
corresponent a aigua s aqus i el corresponent a concepte, conceptus. Per
ac ocorre, encara, que cncer s perfectament admissible, al costat de cranc,
que potser seria avantatjs de reservar per a designar lanimal dit cangrejo
en espanyol. Cap inconvenient, doncs, a usar cancers.
Sr. L. R. G. A Barcelona diem a cada moment bueno, i ning no creu,
per aix, que bueno hagi dadmetres en bon catal. El que ocorre amb bueno
passa amb molts altres mots del barcelon, que ning no toleraria en el catal escrit. Ara b, creu el comunicant que el que ocorre amb aquests mots del
parlar barcelon, no ocorre tamb amb molts mots dels parlars forans? Creu
que basta que un mot sigui usat en tal o tal comarca catalana perqu la llengua escrita sapressi a adoptar-lo? Per les mateixes raons que no s acceptat
bueno no ho s tampoc lalego, que ell estranya de no trobar consignat en el
Diccionari ortogrfic.
758
10
E B 383
V 1-7 Sr ... G.] om. B || 10 Ara] Doncs B | creu] creu B | comunicant] senyor L. R. i G. B || 11 creu]
creu B
778
30 i 1927
Correspondncia
Al Sr. C. V. A. s clar que en el vostre parlar foren significa exclusivament
fueran: s perqu no hi perdura el perfet simple. Per com que la llengua
literria continua usant aquest perfet simple i el perfet simple del verb sser
s, en la seva tercera persona del plural, foren, daqu que hi aparegui foren
amb la significaci de fueron, al costat de foren amb la significaci de fueran. Tots dos sn bons, lun arcaic, laltre vivent.
A un lector. La forma verbal s saccentua per diferenciar-la grficament del pronom reflexiu es. Aquesta diferenciaci s indispensable, i no hi
ha altra manera de fer-la que marcant amb un accent, dels dos mots, el que
s accentuat o fort, que s el verb: el pronom s feble. s sha escrit aix, amb
accent, que necessriament havia dsser lagut o el greu; i el fet que laccent
adoptat sigui lagut (dacord amb la pronunciaci de Barcelona) no vol dir
en cap manera que es condemni la pronunciaci oberta donada a la e daquella forma verbal en algunes contrades de Catalunya: laccent de s vol dir
que la seva e s forta (a diferncia de la e del reflexiu es, que s feble) i, de
ms, que s tancada en la pronunciaci de Barcelona, per no vol dir que el
mot hagi forosament dsser pronunciat amb e tancada, o s, que la pronunciaci amb e oberta sigui incorrecta.
10
15
E B 36 ttol] om. B
V 1-7 Al ... lector. ] om. B || 13 a] en B
779
6 ii 1927
Indubtablement ha millorat molt el catal als nostres diaris, per encara de

tant en tant hi trobem, en les seccions tradudes del castell, defectuositats
de les que tants cops hem denunciat, filles de la precipitaci amb qu es fa
la traducci dels telegrames, telefonemes, etc. Ahir era un so pena, o s, un
so traduint la preposici castellana so. El mot catal que tradueix so s sots
759
10
15
(forma arcaica de sota): so pena s en catal sots pena. Aix s ben sabut i
sols la precipitaci amb qu es fan les traduccions en els nostres diaris pot
explicar que sescapi encara un so com a preposici equivalent al so castell,
una cosa aix com si aparegus sin en lloc de sens en una traducci de sin
duda.
Sots, preposici, ha desaparegut de la llengua vivent reemplaat totalment per sota, com sens davant de sense, per aix no s obstacle perqu
persisteixi en un cert nombre de locucions prepositives (com sens en sens
dubte), tals com sots capa de, sots mantell de, sots pretext de i sots pena de.
Podrem citar infinitat dexemples antics de sots pena de. Sots pena no
s un castellanisme; per so pena!...
E B 255
780
17 ii 1927
10
15
20
760
La regla segons la qual les oracions que fan lofici dun complement preposicional han dsser introdudes amb la simple conjunci que, es troba molt
sovint infringida per la major part dels escriptors catalans. La regla exigiria
(al costat de estic content dell, estic content de veurel) estic content que
hagis vingut; per la majoria dels escriptors escriuen habitualment estic content de qu hagis vingut, o s, acostumen a posar davant loraci completiva (que hagis vingut) la mateixa preposici que posarien en el cas que el
complement fos un nom, un pronom o un infinitiu (ell, veurel); i llavors
transformen que en qu, exactament com si es tracts dun pronom relatiu.
A cada moment trobem, en les nostres publicacions, construccions com
aquestes:
De la frontera portuguesa arrib la notcia de qu un grup de soldats
sort...
No posaria cap objecci a qu fos discutit tot el problema.
La regla exigiria:
De la frontera portuguesa arrib la notcia que un grup de soldats
sort...
No posaria cap objecci que fos discutit tot el problema.
I qu soposa, en aquests dos exemples, a laplicaci de la regla catalana
de construcci de les oracions completives? s que no sonen perfectament
els passatges transcrits, introdudes les oracions completives amb la simple
conjunci que exigida per aquella regla?
Hi ha casos, es dir, en qu la construcci sense preposici no s prou

escaient; per, gaireb sempre, s quan ja no ho s dhuc amb la preposici.
Invitant-los que assisteixin a una conferncia no s gaire escaient. Per
tampoc ho s Invitant-los a qu assisteixin a una conferncia. I s que ac,
en lloc duna oraci completiva calia recrrer a una frase dinfinitiu: Invitant-los a assistir a una conferncia.
25
E B 285
V 3 la major part dels] molts B || 5 la majoria dels] molts B || 19 qu] qu B || 20 s] s B
781
20 ii 1927
No res de transcendental passa a la comdia.

Heus aqu una correcci desgraciada de Res de transcendental passa a
la comdia (amb la supressi habitual de la negaci no quan un res precedeix el verb).
En una proposici negativa, el no que hi figura afecta directament el
verb i es troba immediatament davant daquest o dels pronoms febles que
el precedeixen (ex.: Aquell dia tu no vingueres fins ms tard. Per qu no
mho escrivies tot seguit?). Aix, si en una proposici negativa lanteposici
dun res al verb ha emmenat a la supressi de la negaci no (com ocorre
habitualment en el llenguatge parlat) i volem en lescrit esmenar aquella
omissi, el no que afegirem ha dadjuntar-se al verb, ha de posar-se immediatament davant el verb o els pronoms febles que el precedeixen.
Res de transcendental passa a la comdia havia de mudar-se en Res
de transcendental no passa a la comdia: No res de transcendental passa
a la comdia s molt pitjor que la construcci que es tractava desmenar.
Per aquest desgraciat procediment de correcci, dun home valent de
qui diem Res lespanta, el corrector diria No res lespanta, que vol dir precisament tot el contrari de No lespanta res, puix que vol dir que Lespanta no
res, o s, la ms petita cosa!
10
15
782
25 ii 1927
Moltes vegades hem assenyalat els perills que comporta ladopci dun mot
o dun gir estranys a la llengua parlada. La gent diu Mai hi hem anat; feu-los
761
10
15
20
avinent que aix no est b perqu hi manca un no: com que no senten la
necessitat dacompanyar dun no el verb duna proposici negativa (puix
que, altrament, ja no el suprimirien en una oraci com Mai no hi hem anat),
tan b els sona Mai no hi hem anat (correcte) com No mai hi hem anat
(dolent), i per aix trobem tan sovint el no que calia adjuntar al verb, adjuntat a ladverbi. I, encara, oblidant altres que entre mai i el verb sols cal afegir un no si es tracta realment duna proposici negativa, creuran que en un
grup com sense mai haver-ho fet cal afegir un no i dir sense mai no haver-ho
fet o sense no mai haver-ho fet.
Pensem, encara, en el que ha passat amb llur, que trobem a vegades usat
amb referncia a un sol possedor (lhome i llurs fills), o amb o, amb qu
alguns expressen el neutre de ladjectiu (o important), o amb no res menys,
que tan sovint trobem emprat com a conjunci adversativa. I, si un dia
triomfava el criteri de substituir tot que subjecte per qui, tremolem de pensar els que complements i dhuc els que conjunci que hom trobaria reemplaats per qui! s clar que aix no vol dir que shagi de renunciar a laddici del no oms en el llenguatge parlat, ni a ls de llur o de o, ni que
shagus de desistir de canviar en qui tot que subjecte en el cas que aquesta
innovaci fos jutjada encertada. Per ens aconsella evidentment de pensarnos-hi molt abans de llanar-nos a proposar qualsevol innovaci sintctica.
783
3 iii 1927
15
Monografies mdiques publica una nota demanant si no fra millor de

dir glicosa en lloc de glucosa. El mot glicosa vindria llavors a fer costat a glicocolla, glicosria, etc., el primer element dels quals s el mot grec glukus,
dol. Si el primer element daquell mot vol sser el mateix que el daquests,
glicosa seria evidentment el sol mot acceptable; i ja en angls i en francs
sha intentat de reemplaar glucose per glycose.
El que sembla, per, que el qui propos el mot glucosa, no form aquest
mot traient-lo de glukus, sin de gleukos, vi dol. Si s aix, aix explicaria la
divergncia entre la primera sllaba de glucosa i la dels mots que realment
contenen com a primer element ladjectiu glukus. Per la u hi s de totes
maneres irregular, puix que el mot originari cont el grup eu (Cp. leucocit,
de leukos, blanc). Glucosa s, aix, evidentment, un mot mal fet: llavors,
tenint en compte que la glucosa s una substncia dola, podrem, sembla,
abandonant el mot glucosa, adoptar glicosa, tret de glukus, dol (com glicocolla, glicosria, etc.). Nosaltres, per, potser ens inclinarem a respectar
762
10
glucosa que s ja dun s general, almenys mentre no es convingui arreu

a substituir-lo per un mot derivat de glukus.
E B 492
V 3 glukus] gluks B || 7 que el] s que el B || 10 glukus] gluks B || 11 leucocit] leuccit B
(Cf. Diccionari ortogrfic: leucocit) || 12 leukos] leuks B || 17 glukus] gluks B
F 1-2 Annim (1926)
N 1-2 La nota, annima (de Jaume Aiguader i Mir?), apareix en el plec de fulls inicials sense
numeraci de pg. De la resposta de Fabra en aquesta CF, sen fu ress la mateixa revista
tamb a travs duna n. annima, en el seu nm. 8 (febrer de 1927), en la qual, tot i fer explcit
el respecte i ladmiraci envers Fabra, sinsistia a donar belligerncia a la forma glicosa enfront
de glucosa. En el seu nm. 10 (abril de 1927), MM regraciava Fabra per la segona nota que
sobre aquest tema ha incls a les seves Converses filolgiques i la reprodua sense indicar-ne
la data daparici. Del fet que la tal nota constitueixi el darrer pargraf de la CF 802 (3 vii 1927),
sembla llavors poder deduir-se que les MM sortien amb considerable retard en relaci amb la
data nominal que hi figurava. Cal dir altrament que, a lltim, el DGLC entr la forma glicosa
per remetre des della a la forma glucosa.
784
4 iii 1927
Una falta dortografia s sobretot greu en un ttol. En un ttol hem trobat la

grafia oblid.
Oblid s degut a una daquestes regles que la gent es conjumina per tal
dalleujar el treball demmagatzematge de les imatges visuals dels mots,
indispensable per a escriure amb correcci ortogrfica. Hom veu que als
femenins verda, sorda, covarda, absurda, corresponen els masculins verd,
sord, covard, absurd, o que a recordar, perdre, corresponen record, perd, i llavors formula una regla segons la qual caldria escriure amb d final un mot
(verd, record) quan una forma del mateix mot (verda) o un mot de la seva
famlia (recordar) sn pronunciats amb una d. Segons aquesta regla, caldria
escriure oblid, ajud, buid, perqu diem oblidar, ajudar, buidar.
Bo s que per facilitar la recordana de les grafies correctes, hom sajudi de regles, per a condici que aquestes regles siguin ben formulades: la
regla segons la qual el femen o el derivat ens donen la grafia correcta de
la plosiva dental final, s bona a condici daplicar-la tan sols a aquells mots
en qu la plosiva dental va precedida duna consonant, no a aquells en qu
va precedida duna vocal. s aplicable a verd, sord, record, per no a oblit,
ajut, buit (que sescriuen amb t malgrat oblidar, ajudar, buidar). Abstracci
feta dels adjectius plans en id (cid, f. cida), la d final precedida de vocal
s excepcional, no es troba sin en un nombre molt redut de mots, que cal
aprendre de memria.
10
15
20
763
E
V
F
N
B 32
12 per] per a B || 19 id] -d B
1-2 Boutet (1927) i Mills-Raurell (1927)
1-2 A larticle de Boutet no consta el nom del traductor.
785
5 iii 1927
10
Una regla anloga a la que serveix per a recordar la grafia correcta de la consonant final en un bon nombre de mots acabats en el so de t, serveix per a
recordar la de la consonant final en un grup, tamb considerable, de mots
terminats en el so de c. Com verda ens diu que cal escriure verd, llarga ens
diu que cal escriure llarg; en canvi, com hom escriu buit malgrat buida, hom
escriu groc malgrat groga: la regla segons la qual la pronncia del femen,
del derivat, etc., ens dna la grafia del mascul, del primitiu, etc., comporta
ac la mateixa limitaci: s sols aplicable a aquells mots en qu el so de c
final va precedit duna consonant; no t res a veure, doncs, amb mots com
groc, amic, antic, arbic, rnec, rssec, etc., etc., puix que el so de c final no
shi troba precedit duna consonant sin duna vocal.
I encara aquesta regla comporta una altra limitaci: s sols aplicable al
nom, no al verb; aix, hom escriu vinc, tinc, pretenc, ofenc, absolc, resolc, valc,
etc., malgrat vingui, tingui, pretengui, ofengui, absolgui, resolgui, valgui, etc.
E B 33
V 6 groga: la] groga. La B
786
10 iii 1927
En el cas en qu, en una proposici negativa, lanteposici dalgun dels mots

cap, mai, enlloc, etc., al verb ha emmenat a la supressi de la partcula no,
bo s que combatem en el llenguatge escrit aquesta omissi i practiquem
sistemticament laddici del no, que, diguem-ho encara una altra vegada, ha
danteposar-se al verb, no al mot causant de la supressi del no (Cap dells
no ho ha fet, i no pas No cap dells ho ha fet). Bo s que no admetem la
supressi habitual del no davant el verb; per una altra cosa s que creguem
que tot cap, mai, enlloc, etc., han danar acompanyats dun no en el cas en
qu, estant el verb sobreents, s impossible danteposar el no al verb:
764
absent el verb, pot perfectament suprimir-se el no i dhuc fora de casos

excepcionals i solament amb res i gens, s millor de suprimir-lo.
Amb cap, mai, enlloc, etc., passa com amb el mot personne en francs.
Personne figura en una proposici negativa: vagi el verb davant seu, vagi
darrera seu, va acompanyat de la negaci ne. El verb s oms: llavors personne sol, sense necessitat de cap partcula negativa, expressa la negaci:
Qui avez-vous vu? Personne.
Bo que si diem No ho ha fet cap dells, diguem, en anteposar cap dells
al verb, Cap dells no ho ha fet. Per el fet que es consideri ms correcte de
dir Cap dells no ho ha fet que no pas Cap dells ho ha fet (sense no), no vol
dir que no sigui correcte de dir Cap dells responent a una pregunta com Qui
ho ha fet?, i que calgui dir No cap dells.
Llegem laltre dia en un diari barcelon: forces angleses: tres batallons
a les posicions i cinc en reserva. Forces franceses: no cap batall a les posicions, 800 homes en reserva... Cap necessitat no hi havia ac danteposar un
no al mot cap, que, en labsncia dun verb, expressa ell sol la negaci tan b
com el personne francs citat ms amunt.
10
15
20
25
F 22-24 LVC (5 iii 1927), ed. del m., 6a

N 22-24 Les forces estrangeres disponibles es componen de la segent forma: Anglesos [sic]: tres
batallons en posici i cinc en reserva. Franceses [sic]: no cap batall a les posicions; 800 homes
en reserva i un miler en cam. s curis de constatar com al mateix diari del dia abans, en led.
del v., LVC (4 iii 1927), 6a, la mateixa notcia era redactada en la construcci abonada per Fabra:
Cap batall a les posicions.
787
17 iii 1927
Trobvem, un daquests dies, un por lo delicado de la cuestin tradut per un

pel delicat de la qesti.
Un mot o un gir habituals han estat jutjats inacceptables i sha trobat el
seu reemplaant o reemplaants; una cosa cal encara: saber dur la substituci a la prctica.
En aquesta darrera fase duna innovaci t una gran importncia el fet
que el reemplaant sigui un o nhi hagi ms dun. Proposeu de bandejar ladverbi menos: com que es tracta, en aquest cas, de reemplaar tot menos per
menys, la substituci s molt fcil de portar a la prctica. Proposeu, en canvi,
de bandejar larticle lo neutre: com que ac no hi ha un reemplaament nic,
bo per a tots el casos, leliminaci de lo resulta sser altament dificultosa.
En aquest cas hi ha una tendncia a emprar en tots els casos un mateix
10
765
15
20
reemplaant. o ha estat proposat com a substitut del lo davant un relatiu;

llavors, al costat de o que, apareixen locucions com o bo, o principal, etc.,
com a reemplaants de lo bo, lo principal, etc. Ara hi ha una tendncia a preferir el que a o que: llavors lo bo, lo principal, etc., seran per molts sistemticament reemplaats per el bo, el principal, etc. Molts no pensaran que,
davant un adjectiu, si b lo pot en certs casos sser reemplaat per el, en
altres conv de substituir-lo per la perfrasi el que t de. En la frase damunt
citada, aquesta perfrasi hauria anat evidentment molt millor que el simple
article.
E B 200
788
31 iii 1927
10
15
20
766
Sn avui en gran nombre els mots reintroduts en la llengua escrita. En llur

major part sn mots que, durant la decadncia literria, havien anat perdent-se reemplaats per mots manllevats a lespanyol; per, al costat daquests arcaismes indispensables, puix que sense ells no podrem prescindir
dels mots forasters, se nhan posat en s daltres lxit dels quals solament
pot explicar-se pel gust que hom sent en general per les novetats, ja que no
vnen a remeiar cap castellanisme, sin a posar-se en concurrncia amb
mots habituals perfectament catalans. Aquesta mena darcaismes, encara
que innecessaris, mereixen tamb dsser ben acollits, per a condici que
llur reintroducci no porti com a consequncia larreconament daquells
mots amb els quals vnen a posar-se en concurrncia; perqu, altrament, tot
no implicant cap guany en lobra de depuraci del lxic catal, tampoc no
nimplicaran cap en la del seu enriquiment. Cap guany no representaria per
a la llengua escrita la reintroducci del mot freturar si amb ell reemplavem sistemticament el mot mancar. Cal, doncs, ms aviat usar amb moderaci aquesta mena darcaismes.
Ara, quan veiem la frequncia amb qu hom dna als mots novells una
significaci errnia, llavors ja s qesti ms aviat de lamentar-ne la reintroducci i dhuc daconsellar de prescindir-ne, a tots aquells almenys que
ignoren llur valor exacte. Hom pot transigir amb un freturar que massa freqentment reemplaci mancar, per en cap manera amb un freturar que
reemplaci anhelar o dalejar.
Fa pena aquesta lleugeresa amb qu els qui escriuen per al pblic es
posen a usar mots, per altra part innecessaris, sense abans informar-se ben
b del que aquests volen dir. Recordem, ara, haver hagut de combatre un
quiscun usat amb la significaci de algun, un cobejar amb la significaci de
cobijar espanyol!... Ara ens adonem que molts, enganyats per la semblana
dels dos mots, es posen a usar pervenir en substituci de provenir.
25
E B 485
V 3 a lespanyol] al castell B || 22 dalejar] delejar B (Cf. Diccionari ortogrfic: dalejar) || 27
espanyol] castell B
789
7 iv 1927
Correspondncia
Sr. J. A. El verb que tradueix millor el verb adolecer en sentit figurat s, no
cal dubtar-ne, patir. s clar que acostumats a veurel tradut per adolixer o
adolir, pot fer estrany a alg de trobar patir usat com a equivalent de adolecer; per patir amb aquesta significaci s ben catal, i fra sensible que
reculs davant daquells verbs, que cal, al contrari, evitar.
Dr. B. s aviat dit que desenvolupar s un flagrant gallicisme. En tot
cas no s un gallicisme dara: s un mot que ja trobem usat en el catal
medieval, aix com envolupar. Creure que si no existeix envolup no pot existir envolupar, s suposar que quan existeixen un nom i un verb com, en
francs, enveloppe i envelopper, s el verb que sempre s el derivat del nom,
quan molt sovint s el nom que s el derivat del verb.
Sr. A. M. s un error greu, que hem combatut moltes vegades, de creure que perqu es diu esperit, cal dir esperitual i no espiritual. s com si cregussim que no es pot dir filial, bucal, etc., perqu el substantiu corresponent s fill, boca, etc. Espiritual no s un derivat de esperit, sin la
catalanitzaci del mot llat spiritualis.
10
15
E B 456 ttol] om. B

V 1-6 Sr. J. A. ... Dr. B.] om. B || 6 gallicisme.] gallicisme, com vol el doctor B. B || 12-16 Sr. A. M. ...
spiritualis] om. B
N 6-8 Vegeu DECLC, ix, s. v. voldre, 372b-373a.
767
790
14 iv 1927
Correspondncia
A Sr. V. M. No creiem que els que diuen Nuri s que condemnin Nria; i si
ho fan, serren. Nuri no s, com diuen molt b, sin una forma dialectal comparable a Hortensi en front de Hortnsia, o memori en front de memria, etc.
En una llista de noms de sant, al costat de Concepci, Montserrat, etc., figurar Nria, no Nuri: certament; i, signant un document oficial, caldr posar
Nria, no Nuri, com el que es diu Francesc posar Francesc i no Cesc, i el que
es diu Joaquim, Joaquim i no Quim. Per si a un Francesc, a un Joaquim, a
un Josep li es perms de fer-se dir Cesc o Cisquet, Quim o Quimet, Pep o
Pepet o Po, per qu una Nria no podria fer-se dir Nuri?
E B 358 ttol] om. B
V 1 A Sr. V. M.] om. B | els que] els qui B || 3 en front] enfront B || 9 per] per B
791
16 iv 1927
Correspondncia
Al Sr. P. Q. Realment les meves odes que dieu haver trobat en el Dac
i dall s un disbarat. s fill de la creena que tenen molts que el mot oda
s lequivalent exacte del mot espanyol odo. Llavors creuen que el castellanisme odo pot en tot cas reemplaar-se per oda, i on diem els meus odos
basta canviar odos en odes i dir les meves odes. No: oda s el sentit de
loir, no lrgan de loir, que en catal s orella. Podem dir la meva oda, a
oda meva, per no les meves odes, a odes meves: tenim dues orelles; no
tenim dues odes.
792
24 iv 1927
Correspondncia
Al Sr. V. B. Des que sha catalanitzat la grafia del mot angls football, sha
notat, en efecte, una vacillaci en la seva accentuaci grfica: els uns
768
escriuen ftbol; els altres, futbol; o s, els uns el fan pla; els altres, agut. La
primera grafia t lavantatge daccentuar el mot dacord amb laccentuaci
anglesa, puix que en angls, dels dos elements components del mot football
(foot peu i ball pilota) s el primer el pronunciat amb major intensitat. Per
ftbol, a menys dacceptar per a la o feble de la darrera sllaba una pronunciaci en desacord amb les regles de pronunciaci de les nostres vocals
febles, emmena a canviar en la dita sllaba el so de , que t en angls, en el
so de u (exemple: crcol, psol, nvol, etc., pronunciats crcul, psul, nvul,
etc.); i llavors ftbol (pronunciat ftbl) que no pas futbol. Per aix ens sembla a nosaltres preferible la grafia futbol, que, per altra part, est dacord
amb la pronunciaci ms generalitzada en catal.
10
E B 491 ttol] om. B

V 1 Al Sr. V. B.] om. B || 11 futbol] ftbul B
793
28 iv 1927
Correspondncia
Sha posat, ara, en voga el mot ntula. No hi ha hauria res a dir: es tracta del
mot llat notula, que s un diminutiu de nota format amb el sufix ula que
trobem en tants daltres diminutius llatins. Per s el cas que, en introduirlo al catal, no sabem pas per qu, se li ha doblat la l i sescriu ntulla. No,
no s ntulla que cal escriure, sin ntula, com no s cellebrar, relligi,
ellegir, ellaborar, elludir (amb una sola l!).
Mostruari, en efecte, no s un derivat correcte de mostra. Si, imitant els
castellans, que de muestra han tret muestrario, volem nosaltres fer, per
mitj del sufix ari, un derivat de mostra equivalent a muestrario, aquest derivat hauria dsser mostrari. Ara, que el catal t un altre mot en uari que no
podem tampoc considerar com a correcte: vestuari, responent al llat vestiarium (en francs vestiaire; en espanyol, per, vestuario).
10
E B 510 [1-6] B 503 [7-10] ttol] om. B

V 7 Mostruari, en efecte,] Mostruari B || 10-12 Ara, ... vestuario).] om. B
769
794
11 v 1927
10
15
Sr. J. A. Les dues preposicions locatives a i en sn equivalents quant a llur

significaci: no hi ha entre elles la diferncia de significaci que hi ha en
llat entre ad i in, ni la que el castell modern fa entre els seus a i en. Les
dues poden indicar interioritat, situaci a la superfcie o proximitat; les dues
poden servir indiferentment per indicar lindret on s o sesdev alguna
cosa o lindret cap a on t lloc un moviment. Aix no vol dir que sigui en
tots els casos indiferent dusar luna o laltra de les dues preposicions en els
circumstancials de lloc, i en general, s el mot o grup de mots que elles regeixen el que sha de tenir en compte en ls de les dites preposicions; aix,
davant els noms geogrfics susar sempre a; davant els demostratius, de
preferncia en; davant els articles definits, en canvi, de preferncia a, llevat,
per, els casos en qu s convenient devitar la confusi amb un complement indirecte. Sobretot cap repugnncia no heu de tenir a usar construccions com venir en aquesta ermita, anar en aquella casa, etc., de qu es troben innombrables exemples en catal antic.
E B 244
V 1 Sr. J. A.] om. B || 5 per] per a B || 13 Sobretot] Sobretot hom no ha de tenir B | no heu de tenir]
om. B
795
17 v 1927
10
770
Al Sr. J. R. Ens ha comunicat un afeccionat al joc descacs que, en les seccions dels diaris i revistes dedicades a aquest joc, sha posat en s el mot
escaquer per a designar el jugador descacs. El nostre comunicant no troba
encertat aquest s del mot escaquer, i realment t ra, puix que escaquer ja
vol dir el tauler de jugar a escacs, com els seus corresponents itali, francs,
etc. (scacchiere, chiquier, etc.). Per a designar el jugador no cal ens sembla cap mot: basta, parlant descacs, dir jugador, i, en altre cas, jugador descacs.
Al Sr. M. M. Entre els mots que cal bandejar nhi ha alguns, en efecte,
molt difcils dextirpar, no sols perqu es troben molt arrelats a la llengua
sin encara pel fet que no hi ha en catal els mots exactament equivalents
que puguin substituir-los en tots els casos. Un dells s apoiar, que ja, per,
s evitat actualment pels bons escriptors recorrent a algun dels mots recolzar, descansar, emparar, estontolar, prestar suport, etc. Un altre mot tamb
difcil de substituir s apretar: estrnyer no s sempre un bon substitut de

apretar; per tenim gaireb oblidat un mot que podrem emprar en la majoria dels casos en qu estrnyer no va b: aquest mot s prmer.
15
E B 474 [1-8] B 411 [9-17]

V 1 Al Sr. J. R.] om. B || 3 nostre comunicant] senyor J. R. B || 9 Al Sr. M. M.] om. B | mots] mots de
la llengua moderna B | en efecte] om. B || 10 molt] de molt B || 15 apretar: estrnyer] apretar. Estrnyer B
N 2 Per una relaci de les principals publicacions que incloen per aquells anys temtica descacs,
vg. Federaci Catalana dEscacs (2001: 28). Dos mesos desprs daquesta CF, el juliol daquell
1927, apareixia Els Escacs a Catalunya, primera revista especialitzada sobre aquest joc en la
llengua del pas, que perduraria fins al 1938 (vg. Federaci Catalana dEscacs 2001: 33).
796
26 v 1927
Al Sr. J. C. C. En la conversa en qu parlvem dels castellanismes apoiar i

apretar, no figurava un verb que, en efecte, pot substituir apretar en determinats casos: el verb pitjar. La nostra intenci ja havia estat desmentar-lo
al costat de estrnyer; per, per un lapsus nostre o del caixista, diem que
prmer podia servir, com a substitut de apretar, en la majoria de casos en
qu estrnyer fra un mal substitut, all on volem dir en qu estrnyer o pitjar foren uns mals substituts. Aix, doncs, disposem, per a reemplaar apretar, dels mots estrnyer, pitjar, prmer, i encara daltres com premsar. Per
ens pensem que el dia que la gent es decideixi a prescindir de apretar, no
deixar de caure en lerror de voler-li donar un substitut nic. Cal noms
recordar el que passa amb apoiar, que per molts sembla no tenir altre substitut que recolzar, i apoiar-se, recolzar-se. Aix, no s rar de trobar recolzar
en lloc de prestar suport i recolzar-se en casos en qu cal dir recolzar o basarse, per exemple, quan escriuen Aquesta teoria es recolza en tal i tal fet, all
on caldria dir recolza en tal i tal fet.
10
15
E B 412
V 1 Al Sr. J. C. C.] om. B || 2 en efecte] om. B || 13 suport] suport, B
N 1-2 Vegeu CF 795.
797
1 vi 1927
Encara recolzar (a propsit dun passatge duna notcia de la secci desports, que ls indegut daquest verb feia del tot inintelligible).
771
10
Avui es troba a vegades usat el verb recolzar tan fora de lloc, que si no
sabssim que amb ell es vol dir apoiar, no entendrem pas la proposici bastida al seu entorn. Cal explicar encara, una vegada ms, les significacions de
recolzar?
Suposem un objecte A, sostingut totalment o parcialment per un objecte B i que ha estat collocat en aquesta posici per una persona que anomenarem C. Podem, llavors, dir que A recolza (no es recolza!) en B o sobre B.
Podem encara dir que C ha recolzat A en B o sobre B. Per no podem dir
que B recolza A.
s el sostingut que recolza, no el sostinent: B sost A, presta suport a A,
o el suporta: no el recolza.
E B 409
V 5 Cal] Cal B
798
14 vi 1927
10
15
Sr. J. C. C. Ara, a propsit dun congrs, sha parlat molt de riegos, i La

Publicitat ha tradut riegos per regs. Alguns han criticat aquest mot, que per
a molts t tot laire duna catalanitzaci artificial del mot riego. Si s solament per aix que el condemnen, cal recordar que reg s un mot llargament
usat en alguna contrada catalana, per exemple, a lUrgell. All sn corrents,
segons ens fa saber el senyor Serra Bold, expressions com terra de reg (en
oposici a terra de sec), terra de bon reg, terra de mal reg. Ell ja havia
emprat fa temps el mot reg en una obra que escriv sobre els regs o irrigacions de lUrgell. Ara, cada operaci de regar que es fa no es diu reg, sin
rega, que equivaldria a la nostra regada. La Publicitat, entre reg, irrigaci
i regada (excls, creiem amb ra regadiu), ha preferit reg. No sha inventat,
doncs, aquest mot: lha trobat ja existent en la llengua.
En el cas present, per, potser hauria estat ms encertat que reg el mot
savi irrigaci: reg, all on existeix el mot rec (estrany al parlar dUrgell), t
linconvenient de no diferenciar-sen sin per lescriptura, la g i la c finals
confonent-se, com s sabut, en la pronunciaci. Per, abans de condemnar
reg, no oblidem que s un postverbal ben fet de regar ja existent en la
llengua parlada.
E B 538
V 1 Sr. J. C. C.] om. B || 17 postverbal] post-verbal LP (Cf. Diccionari ortogrfic: postverbal)
N 1 Es tracta del IV Congrs Nacional de Regs i de lExposici Hidrulica de Montjuc, convocats
per lInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre, i que van tenir lloc a Barcelona entre el 25 de maig
772
i el 6 de juny daquell any. A LVC van optar per la forma regadius. || 6 Molt possiblement es tracta del folklorista Valeri Serra i Bold, natural de Castellser, a lUrgell.
799
17 vi 1927
Quan hom proposa el bandejament dalgun mitj dexpressi manllevat,

sovint la gent es lamenta dhaver-hi de renunciar; els sembla gaireb impossible de prescindir-ne, i la seva falta implica, segons ells, una greu llacuna de
la llengua, sense considerar que molts cops el tal mitj s tamb completament estrany a llenges com litali o el francs. En canvi, veiem a molts desaprofitar mitjans dexpressi de la prpia llengua quan aquests sn estranys
a lespanyol, reemplaant-los gaireb sistemticament per les perfrasis a
qu es veu obligada de recrrer aquesta llengua, mancada daquells mitjans
dexpressi. Tal es lamenta de la falta dun article neutre diferent del mascul, el qual no sap aprofitar-se degudament de ladverbi hi i el substitueix
per a ell o en ell o en el mateix, etc., que sn les traduccions de les perfrasis
a qu ha de recrrer lespanyol, mancat dun adverbi equivalent al nostre hi
i al y francs.
Vegeu-ne un exemple: El Passeig de Grcia comen a guanyar la seva
popularitat mercs als llocs desbarjo que en ell varen anar establint-se...
Per qu, ac, en ell i no hi?
10
15
800
22 vi 1927
En els verbs respondre, prendre, moure, es noten, en el subjuntiu i en limperatiu, freqents vacillacions entre les formes pures responeu, preneu, moveu
i les formes en gueu respongueu, prengueu, mogueu. Aix, no s rar de trobar
Vol que li responeu aviat, al costat de Vol que li respongueu aviat, Respongueuli, al costat de Responeu-li, No li responeu, al costat de No li respongueu.
Hi ha, no gens menys, una regla ben fcil per a usar rectament aquestes formes en eu. Totes sn segones persones del plural. En les frases en qu
figuren, si en lloc dadrear-se a ms dun (plural) ens adrevem a una sola
persona (singular), o b si en lloc demprar el tractament de vs (que exigeix
el verb en plural), emprvem el tractament de tu (que vol el verb en singular), el verb en lloc destar en la segona persona del plural estaria en la segona persona del singular. Fixem-nos ara si la forma de singular que llavors
10
773
15
20
emprarem s una forma pura (com s ara respon, pren, mou) o una forma
amb gu (com s ara responguis, prenguis, moguis). En cada cas, la forma del
plural ens ve indicada per la del singular: si en singular diem respon, en plural direm responeu; si en singular diem responguis, en plural direm respongueu.
Diem: Vol que tu li responguis. Direm, doncs: Vol que vs li respongueu.
Diem: Respon-li tu. Direm, doncs: Responeu-li vs.
Diem: No li responguis encara. Direm, doncs: No li respongueu encara.
E B 156
801
29 vi 1927
10
Maximili Harden, que fins ara shavia negat absolutament a fer declaracions, acaba de publicar un article en un peridic de Berln en el qual recolza el punt de vista del president del Consell francs Poincar...
Ac recolza est usat imprpiament.
Repetim, una vegada ms, que quan recolzar susa transitivament o sia
amb un complement directe, el qui recolza (el subjecte de la proposici) no
s el qui fa de suport o presta suport a la cosa recolzada, sin el qui fa que
ella recolzi sobre una altra. Si hi ha una escala que recolza en una paret, la
paret no la recolza: el qui la recolza o lha recolzada s el que lha posada de
manera que ella recolzi a la paret. En el cas del passatge apoyar podia traduir-se per prestar suport, sostenir, ajudar, etc., per no per recolzar.
F 1-3 LP (25 vi 1927), 1e
N 1-3 Maximili Harden, que fins ara shavia negat absolutament a fer declaracions, acaba de
publicar un art. en un peridic de Berln en el qual recolaz [sic, per error mecnic] el punt de
vista del president del Consell francs Poincar.
802
3 vii 1927
(Correspondncia)
Sr. J. C. C. Com reconeix el senyor J. C. C. en una carta que ens adrea, nosaltres no hem dit pas que preferem reg entre el diferents mots catalans amb
qu podem traduir el mot riego. No hem fet ms que constatar la seva exis-
774
tncia en la llengua, la qual no ignorava el redactor de La Publicitat que

llan el mot tot recentment a propsit del Congrs dIrrigaci. Ara, que els
inconvenients de reg no sabem veure que siguin altres que el que assenyalvem en la conversa en qu parlvem dels mots reg, regada, rega, regadiu
i irrigaci. Quant a aquest darrer mot, no creiem que sigui cap inconvenient
que, en un altre ordre de coses, sigui emprat amb una altra significaci. Aix
ocorre en una infinitat de mots del catal i de totes les altres llenges.
Dr. A. Si no hi ha cap inconvenient dordre tcnic per a ladopci del
mot glicosa, ans, com sembla, aquesta designaci es troba sser ms congruent al costat dels nombrosos mots tcnics comenats en glico, cap objecci no tenim a fer a ladopci daquest mot en el llenguatge cientfic, i per
tant a la seva inclusi en el diccionari general de la llengua. dhuc, si els tcnics es decideixen a favor de glicosa, no hi haur cap inconvenient a fer-lhi
figurar com a preferible a glucosa.
10
15
E B 539 ttol] om. B

V 1 Sr. J. C. C.] om. B || 11-17 Dr. A. ... glucosa.] om. B
N 7 Vegeu CF 798. || 11-17 Vegeu CF 783; el Dr. A. fa ref. molt possiblement a Jaume Aiguader i
Mir.
803
7 vii 1927
Al Sr. B. M. La segona persona del plural del present de subjuntiu essent

idntica a la corresponent del present dindicatiu en la immensa majoria
dels verbs catalans (No camineu prou de pressa, Vol que camineu ms de
pressa), hom comprn que, en aquells verbs com moure en qu aquella s
mogueu, distinta de la dindicatiu, que s moveu, hi hagi una tendncia a
reemplaar mogueu per moveu; don, una vacillaci, en el subjuntiu, entre
moveu i mogueu, vacillaci que retrobem en limperatiu. Ara b, per a usar
correctament aquestes dues formes, hi ha dos camins. Lun (i aquest a molts
semblar el millor) consisteix a aprendres per a cada verb irregular els paradigmes dels tres presents i, llavors, saber encara, en cada cas que sens presenta, quin dels tres modes, indicatiu, subjuntiu o imperatiu, ens cal usar.
Per aix s un poc complicat per a qui no tingui una bona formaci gramatical. Laltre cam, en canvi, no exigeix cap coneixement gramatical i consisteix a parar-se a veure, en cada cas en qu hi ha vacillaci entre una forma
en gueu i una forma pura, quina forma usarem si en lloc dsser el subjecte plural (vs o vosaltres) fos singular (tu), i llavors, emprar en plural la
10
15
775
20
25
forma pura (moveu) o la forma en gueu (mogueu), segons que usem en singular la forma pura (mou) o la forma en guis (moguis). Diem Mou-te, doncs
direm Moveu-vos: diem No et moguis, doncs direm No us mogueu. I aquest
segon cam ens sembla, encara, el millor perqu amb ell establim tot duna
una daquestes associacions de formes sense les quals seria gaireb impossible laprenentatge de la llengua per la massa parlant. Vacillem en ls de
moveu i mogueu perqu ha estat debilitada o perduda lassociaci moumoveu, moguis-mogueu. s clar que per laltre cam, una minoria culta
emprant sempre correctament moveu i mogueu, podria fer que a la llarga es
vigoritzs o restabls en la llengua lassociaci debilitada o perduda; per s
innegablement duna eficcia molt ms segura destablir-la tot duna enfora
de tota consideraci dordre gramatical.
E B 157
V 1 Al Sr. B. M.] om. B || 7 Ara] Doncs B
804
13 vii 1927
20
Sempre que en una proposici que exigeix el verb en subjuntiu o en imperatiu, ens trobem en presncia duna vacillaci entre una forma en gueu
(prengueu) i una forma pura (premeu), ja sabem que, recorrent a les associacions pren-preneu i prenguis-prengueu, tenim un mitj fcil i segur per a
determinar la forma que ens cal emprar: diem pren-la, doncs direm preneula; diem no la prenguis, doncs direm no la prengueu; diem vull que la prenguis, doncs direm vull que la prengueu.
En la primera persona del plural, quan ens trobem en presncia duna
vacillaci anloga entre una forma en guem (prenguem) i una forma pura
(prenem), no podem seguir el mateix cam per a determinar la forma que
ens cal emprar, pel fet que limperatiu manca de primera persona del singular i que aquesta persona no s pura dhuc en lindicatiu (prenc), en qu
ho s la del plural (prenem); per en aquest cas podem recrrer a una regla
ben simple: sempre que ens trobem en presncia duna vacillaci entre
dues formes com prenguem i prenem, emprem la forma en guem. (Podrem
tamb recrrer a aquestes dues regles: 1. A un singular en gui, correspon un
plural en guem; 2. Manant o prohibint, de les dues formes existents, emprem sempre la forma en guem), fixem-nos: es diu vol que la prengueu, no
la prengueu, per preneu-la; per es dir vol que la prenguem, no la prenguem i... prenguem-la!
776
10
15
E B 158
V 15 prenem] preneu LP, per error, restitut tamb a B || 17 guem] gueu LP, per error, no
restitut a B
805
16 vii 1927
Correspondncia
Sr. F. A. El mot que el senyor Alentorn ens comunica (reguiu) vol dir
terreny que es pot regar a jutjar pels exemples aplegats pel senyor F. de
Moragues:
de tornar les aygues dels reguius per los rechs;
a dit rech y reguiu de Adrover se li dona y assenyala;
terratinents de dit reguiu.
s un mot interessant; per no cal enfrontar-lo amb irrigaci significant
subministrament daigua a les terres per canals, recs, etc., ni amb regada
significant cadascuna de les operacions de regar. Cal en tot cas enfrontarlo amb el mot regadiu o amb les expressions terra de reg (Urgell) o terra de
regar; sobretot, per veure si s preferible a ell, amb el mot regadiu.
10
E B 540 ttol] om. B

V 1 Sr. F. A.] om. B || 4 aygues] ayges B
806
20 vii 1927
En els temps dobligaci (ha danar) i en el perfet perifrstic (va anar), hom
pot adjuntar els pronoms febles a lauxiliar (hi ha danar, hi va anar) o posposar-los a linfinitiu (ha danar-hi, va anar-hi); i s un fet prou conegut que
hi ha gent del poble que fa les dues coses alhora, o s, repeteix darrera linfinitiu el pronom que ja havia dit adjuntat a lauxiliar (hi ha danar-hi, hi va
anar-hi).
s clar que aquesta construcci ha dsser curosament evitada en la
llengua escrita. Per, com que s una falta en qu ni tan solament incorren
en la llengua parlada la gent duna mica de cultura els quals dhuc sen
burlen quan la senten en boca dalg, no s estrany que els gramtics no li
hagin sortit al pas, creient que cap escriptor no cometr, escrivint, all que
10
777
15
blasma quan ho sent a dir a alg del poble. No gens menys, cal parlar-ne,
perqu entre els que escriuen, nhi ha que ho fan amb tan poca cura, que no
hi ha disbarat que no pugui esmunyir-se en llurs escrits, fins daquells que
sembla que ni parlant havien de cometre.
Llegem laltre dia en un diari catal: ... per si se li hagus dexigir-se-li...
807
21 vii 1927
10
15
20
Pot discutir-se si, al costat de la construcci en entrar jo, s convenient lacceptar a lentrar jo: el que sembla indiscutible s la licitud de la primera daquestes construccions; i sobretot s un fet que la gran majoria dels escriptors actuals sha decantat de fa temps a favor della i lusa avui amplament.
Ara b, el fet dacceptar aquesta construcci, porta una conseqncia: la
inadmissi de la preposici en com a introductora dun infinitiu complement (aix, no direm pensar en fer una cosa, sin pensar a fer una cosa).
Aquesta substituci de a a en davant els infinitius complements ja ve
aconsellada per la forta tendncia del catal a favor de a en aquesta classe
de complements, tendncia que palesen els innombrables casos en qu, en
frases del llenguatge familiar, hom oposa l'infinitiu introdut amb a al nom
o pronom introdut amb en (entretenir-se en una cosa, per entretenir-se a
fer una cosa), malgrat que la influncia castellana soposa a aquest desenvolupament del catal modern. Si, per, tenint en compte ls antic de les
dues preposicions a i en davant linfinitiu complement i els casos en qu la
llengua parlada vacilla en ls daquestes preposicions i dhuc prefereix en
(en opini nostra, per influncia castellana), algun escriptor dubts a bandejar en com a introductor de linfinitiu complement, el fet dacceptar la
construcci en entrar jo (en substituci o al costat de a lentrar jo) lhauria
de portar a no admetre sin a en el cas dsser linfinitiu un complement i
no un circumstancial, puix que, altrament, sexposa, si el context no ho evita,
que el lector prengui per una determinaci circumstancial all que ell ha
escrit com un complement del verb principal.
808
22 vii 1927
Un catal mitjanament instrut sesgarrifaria si en un escrit castell trobava

estase en lloc de estuviese o andaron en lloc de anduvieron: a cada moment
778
trobem avui encara, en llibres sortits de bones impremtes, ests en lloc de

estigus, poderen en lloc de pogueren, beveren en lloc de begueren, etc., etc.
Es dir: s que el catal literari no est encara fixat com ho est lespanyol o el francs. B: Aix pot sser invocat solament en alguns casos:
ests, per exemple, es troba usat per bons escriptors i dhuc alg ha sostingut que ests s millor que estigus. Per molt ms nombrosos sn els casos
en qu el que escriu no t aquesta excusa: en quina gramtica trobar abonada una forma com poderen o com beveren? Abans de posar-se a escriure
caldria que hom repasss una mica la morfologia. O s que hom creu que
basta que una forma es digui perqu sigui lcit demprar-la en la llengua
escrita? Per ventura ignoren els que aix creuen que en totes les llenges
existeixen formes divergents com ests i estigus o poder i poguer: no gens
menys aquestes vacillacions del llenguatge vivent no traspuen en la llengua
escrita.
Per no: en general, els que cometen faltes com poderen, beveren, dieren, etc., s simplement perqu no han obert mai una gramtica catalana o
almenys no lhan estudiada com caldria. I aix s que potser no ho trobarem
enlloc del mn: que hom es posi a escriure per al pblic, sense abans haver
aprs descriure gramaticalment la seva llengua.
El mal que denunciem ac s molt ms ests que hom no podria creure
a primera vista: esgarrifaria la llista de formes errnies que hom podria drear tretes dels nostres llibres i de les nostres revistes.
10
15
20
809
24 vii 1927
De tant en tant sorgeix una convenci ortogrfica errnia que, per imitaci,
va estenent-se i perilla desdevenir endmica, una de tantes tares de difcil
extirpaci. Ara ens adonem que algunes impremtes sacostumen a escriure
men, etc., en lloc de men, etc. (men vaig) i dhuc en lloc de me n, etc. (men
ha portat); tamb en aquest cas, men ha portat.
Per no caure en aquestes grafies errnies no cal sin recordar dues
regles ben simples:
I. Davant qualsevol pronom que no sigui hi o ho, sescriu constantment
me, te i se (sencers). Doncs, men vaig, me nha portat; no men vaig, men ha
portat.
II. Quan un pronom que admet lapstrof pospositiu (m) i el prepositiu (m) es troba entre dues vocals, cal sempre donar la preferncia al pospositiu. Doncs: me lemporto, no mel emporto. (No s excepci daquesta
10
779
15
regla recordeus-en, en qu s s una forma reduda de us, no el pronom reflexiu.)
810
26 vii 1927
10
15
Si en uns exmens de gramtica preguntssim a molts dels que intervenen

en la confecci de llibres, revistes, diaris, etc., Com sescriu anemzen?, s
de creure que no contestarien pas satisfactriament. Poques vegades, en
efecte, trobareu ben escrita aquesta contracci dels tres mots anem, nos i en.
La manera habitual descriure anemzen s anem-sen: una monstruositat. En
primer lloc la grafia anem-sen no respon a la pronncia anemzen, puix que
la s inicial dun mot (aqu se) no sona z sin . Per fixeu-vos en lenormitat
que representa, en un verb pronominal, laparellament dun verb en primera persona (anem) amb un pronom de tercera persona (se), puix que se en
catal no s altra cosa que el pronom reflexiu de tercera persona. Amb vs
lliga te (vs-ten), amb vagi lliga se (vagi-sen), amb anem lliga nos (anem-nosen). La z de anemzen no s, doncs, sin una reducci de nos, s la s final de
nos, lligant-se amb la vocal segent, sona z, com tota s final en igual cas. La
grafia correcta s anems-en on s est per nos i s respectada la pronncia
anemzen.
811
26 viii 1927
10
780
Amb gust interrompem, per un dia, les nostres vacances per contestar a les
tres preguntes que ens fa el nostre car amic Ferran Soldevila.
Tocant la qesti de lemprament del signe dinterrogaci al comenament duna proposici interrogativa, estem completament dacord amb ell:
el fet de no tenir una construcci especial per a les proposicions interrogatives, fa molt convenient ls dun signe que ens adverteixi el moment en
qu comena la interrogaci. Si, per, la proposici interrogativa s curta,
aix s innecessari, puix que, en aquest cas, en comenar la lectura de la proposici, la vista ja copsa el signe dinterrogaci final, i linicial esdev superflu. Per aix creiem, com Ferran Soldevila, que tot admetent el signe dinterrogaci inicial, no ens cal imitar estrictament el castell, que empra els dos
signes inicial i final dhuc en el cas de reduir-se la interrogaci a una sola
paraula. Salvant aquest cas, advoquem per ladopci del signe dinterrogaci
inicial, puix que amb ella es facilita enormement la lectura de les proposicions interrogatives.
Una de les altres dues preguntes, gaireb no s una pregunta: Ferran
Soldevila afirma que somatenista no s un derivat ben fet de sometent, i t
tota la ra. Per, ac, som nosaltres que ms aviat farem una pregunta: s
que no podria prescindir-sen de tenir una denominaci especial per a designar un individu del sometent? s clar que aix s difcil havent-sen creat ja
una; per abans no sabem que la gent digus altra cosa que un (un home, un
individu) del sometent.
Quant a la tercera pregunta, que es refereix a la convenincia descriure amb majscula els noms dels naturals dun poble, la nostra opini s que,
dins el criteri general universalment adoptat per a lescriptura de les majscules (prescindint, naturalment, de les llenges que, com lalemany, escriuen
amb majscula tots els noms, els propis i els comuns), aquells noms shan
descriure amb minscula. Per aix no vol dir que, per raons altres que les
purament gramaticals, aquells noms no es puguin escriure amb majscula
com fan els francesos: i no parlem dels anglesos, que escriuen amb majscula dhuc els adjectius corresponents. Si entre els escriptors, de la categoria de Ferran Soldevila, es manifestava una forta tendncia a favor de ladopci de la majscula en els dits noms, nosaltres no la combatrem pas:
per, ara com ara, votarem pel manteniment del costum actual descriurels
amb minscula.
15
20
25
30
35
E B 45 [3-15] B 559 [16-22] B 46 [23-35]

V 1-2 Amb ... Soldevila.] om. B || 3-4 Tocant ... estem] Un illustre escriptor ens consulta sobre la
qesti de lemprament del signe dinterrogaci al comenament duna proposici interrogativa. Estem B || 10 Ferran Soldevila] lescriptor que ens consulta B || 11 imitar ... empra] emprar B
|| 16-17 Una ... Soldevila] Ferran Soldevila ens ha fet algunes preguntes, una de les quals gaireb no s una pregunta: lillustre historiador B || 19 prescindir-sen] prescindir-se B || 23 Quant ...
refereix a] Un escriptor ens pregunta sobre B
812
19 i 1928
En reprendre la nostra collaboraci a La Publicitat interrompuda per la

necessitat dapressar la confecci de tres llibres, dos dels quals comencen
ara a estampar-se pensem dedicar la majoria de les nostres converses a
notar les faltes que anem constatant en les publicacions catalanes, indicantne la correcci i recordant, si sescau, les regles gramaticals que elles infrin-
781
10
15
20
geixin. Moltes regles gramaticals seran, aix, recordades, i no hi haur perill

que ho siguin inoportunament, puix que, quan enunciarem una vegada ms
una regla, ser a propsit duna falta constatada en alguna publicaci, prova
segura de la seva ignorncia per part dalg, i dalg, precisament, dels qui,
escrivint per al pblic, tindria el deure de saber-la.
No deixarem per aix docupar-nos de tant en tant de les qestions de
lxic i de sintaxi que van contnuament suscitant-se; i aix ens permetr
de contestar, dins les mateixes converses, a consultes com les que recentment ens ha fet el senyor F. Soldevila. En dies successius pensem, doncs,
ocupar-nos de les qestions que ens posa aquest car amic nostre.
Per vet ac que ell mateix, en el seu article, ja nota una daquelles faltes de gramtica, a les quals pensem dedicar, com hem dit, la majoria de les
nostres converses; ens referim a ls incorrecte de formes com violent i suculent en lloc de violenta o suculenta. Repetim una vegada ms a propsit daquesta falta: cap adjectiu en ent corresponent a un adjectiu espanyol en ento
no s invariable en el femen: tots tenen un femen acabat en enta. Violent
i suculent (en espanyol, violento i suculento) es troben en aquest cas; doncs,
llur femen ser violenta i suculenta.
V 1 collaboraci] publicaci LP, per una nota al peu de la conversa del dia 22 fa aquesta correcci.
N 2-3 Possiblement deu tractar-se de les dues publicacions consignades per Sol i Marcet (1998)
sota els nm. de ref. 087 i 088.
813
22 i 1928
10
782
Al costat de les qestions suscitades pel senyor F. Soldevila, prpies dun

estat ja molt avanat de depuraci de la llengua, oferien un contrast ben
notador, ens portaven a un pla ben per sota del daquelles qestions, aquells
suculent i violent femenins constatats pel mateix senyor Soldevila, que
demostren com s de vaga la coneixena que molts periodistes tenen de les
regles ms elementals de la gramtica catalana. Per hi ha encara un pitjor
que aquells suculent i violent; i basta, per a convncer-sen, passar els ulls per
la secci telegrfica i daltres dels nostres diaris. En algun dells, dun temps
en, es nota ms aviat una davallada lamentable quant a la correcci i a la
puresa de llenguatge, fins al punt de fer-nos creure en un possible retorn al
catal provinci dabans de la renaixena. I aix s vergonys i intolerable.
Cal, costi el que costi, posar-hi remei.
Perqu es vegi que no exagerem, vet ac unes quantes de les innombrables faltes de llenguatge que hem pogut constatar recentment en un diari
catal (deixant de banda faltes de morfologia com combatim per combatem,
prevaleixin per prevalguin, pretingut per prets, ocorreix per ocorre, satisfagui per satisfaci, podessin per poguessin ... i vend per ven!):
Tiburons (per taurons), abogat (per advocat), reinat (per regnat), lealment
(per lleialment), recavar (per recaptar); i, sense ni tan sols catalanitzar llur terminaci, alcance (per abast), rebelde (per rebel)... i fraude (per frau); i, encara, pla (per termini), carixer (per mancar), gosar (per gaudir), lograr (per
aconseguir), arrastrar (per arrossegar), cundir (per esbombar-se), i cels (per
gels), i rogar (per pregar), i colgar (per penjar); i no mentim ss (per fat!).
15
20
814
24 i 1928
Com sha fet i continua fent-se amb els mots, conv que es faci una revisi
de les frases fetes i de les expressions formulries. Una expressi pot estar
constituda per mots, tots ells ben catalans, una frmula pot recrrer a una
paraula ben catalana, i no sser pas genunament catalana, i llavors s evident que, per lgica que sigui, cal combatre-la si ve a posar-se en concurrncia amb una expressi o frmula catalana amenaant de fer-la desaparixer. s per aix que creiem que t ra el senyor F. Soldevila quan
condemna la substituci gaireb sistemtica que avui es fa de lexpressi em
dol per sento, comparable a la substituci de no s'hi val per no hi ha dret o
no sho val per no hi ha de qu i tantes i tantes altres.
La voluntat que ha posat la gent, a vegades, a substituir expressions perfectament catalanes (per exemple, grcies) per daltres que els han semblat
ms catalanes (mercs), seria indubtablement ms ben esmerada combatent expressions que realment sn castellanismes, com la que amb ra condemna el senyor Soldevila.
10
15
E B 603
V 9 dret] dret, B || 14 castellanismes] forasteres B
N 7-9 Vegeu lart. citat a CF 812.
783
815
28 i 1928
10
15
20
25
No podem pas esperanar de veure els diaris catalans alliberats de les faltes
greus de llenguatge que hi constatem avui en tanta abundncia, mentre una
gran part de llur text sigui una traducci del castell feta a corre-cuita en el
moment mateix de compondre el diari.
En una traducci aix no hi ha temps material de copsar el significat de
cada frase i, llavors, donar-li forma catalana; es tradueix mot a mot sense
parar-se a considerar si la frase resultant s correcta o vol dir el mateix que
la castellana, o dhuc si vol dir alguna cosa.
El traductor, en possessi duna srie dequivalncies que ell t establertes entre tals mots castellans i tals mots catalans, acostuma a traduir
invariablement cada mot castell per un mateix mot catal. Aix, apoyar, per
exemple, es troba invariablement tradut per recolzar, i un mot com fu,
que vol dir ads fou ads an, perilla dsser constantment tradut per fou, que
sassembla ms a fu que no pas an (exemple: fu contando: fou contant,
que no vol dir res).
A vegades, amb la pressa, lindueix a establir una equivalncia la semblana exterior entre el mot a traduir i un mot catal que significa tota una
altra cosa; i aix, trobem alcance, que vol dir abast, tradut per encal, que
vol dir empait, o b, exemple precis, traer tradut per treure!
Per altres vegades ni tan solament encerta a donar al mot a traduir una
forma catalana, i aix apareixen en les seves traduccions formes com rebelde, alcance, pleno, etc., etc. Dins aquest cas de no-traducci del mot, recordem un exemple en qu, adonant-se el traductor que en realitat deixava
sense traduir un mot, el pos entre cometes. Es tractava del mot bazo. El traductor acceptava, doncs, cientment un mot castell, prova evident de la pressa amb qu feia la traducci: no tenia temps de consultar un diccionari, on
hauria trobat que el bazo era la melsa!
E B 315
V 3 corre-cuita] correcuita B, error indut probablement perqu a loriginal de LP el mot est partit a final de ratlla pel lloc on hi ha el guionet || 6 catalana;] catalana, i LP, per est corregit aix
en una nota al peu de la conversa segent; B no incorpora aquesta correcci || 25 cientment] certament LP, corregit tamb aix en la mateixa nota; B no incorpora tampoc aquesta correcci.
784
816
31 i 1928
Certes seccions dels nostres diaris sn en el fons bilinges: els mots prou
sn, si no tots gaireb tots catalans, per la construcci s en absolut castellana. Sn traduccions mot a mot en qu sovint sn infringides les regles
ms elementals de la sintaxi catalana. All on en castell hi ha un que, en
catal apareix un que; on hi ha un lo, un el; on hi ha un gerundi, un gerundi, etc.; i a vegades, naturalment, resulten frases que sn completament inintelligibles. Per entendre-les cal fer una substituci mecnica dels mots,
inversa de la que ha fet el traductor: llavors, reproduda la frase castellana,
hom entn el que era impossible dentendre en la traducci catalana.
Trobeu, per exemple, fou transcurrint el temps. Aix no vol dir res.
Per reemplaeu fou per fu, transcurrint per transcurriendo, el temps per el
tiempo, i aix obteniu la frase castellana fu transcurriendo el tiempo, perfectament clara: vol dir an transcorrent (no transcurrint, naturalment) el
temps.
El lector comprn b com ha estat que ha sortit una enormitat com fou
transcurrint el temps: el traductor, que no es detura a copsar el sentit dall
que tradueix i no fa sin traduir cada mot alladament, veu fu i el substitueix per fou, veu transcurriendo i el substitueix per transcurrint, sense adonar-se que fou transcurrint no vol dir res, i que calia traduir fu per an.
Citem un altre cas curis. Es tractava de traduir a lo bueno (tres mots):
el primer s tradut per a, el segon per el, el tercer per bo, i el resultat s a el
bo (tres mots): el traductor sha oblidat que a i el es contrauen sempre en al!
10
15
20
817
7 ii 1928
El senyor F. Soldevila senyala el nom nmero com un mot que caldria proscriure de la llengua literria. La forma del mot s realment no-catalana, i la
distinci que hom fa entre nmero i nombre s aix mateix del tot arbitrria.
Com fa observar molt b el senyor Soldevila, s partint dun estat de la llengua en qu es deia exclusivament nmero, que, en reintroduir nombre, el fet
que el francs posses numro i nombre amb significacions distintes fou la
causa que no gosssim eliminar del tot nmero i el retingussim, com equivalent de numro francs, significant el nombre amb qu una cosa s designada dins una srie o collecci: La casa nmero 3; El nmero 3 duna revista, etc. Si en el catal central ens hagussim trobat que diem nombre i no
10
785
15
20
25
30
nmero (com ocorre en algun parlar catal), mai segurament sens hauria
ocorregut dintroduir en catal aquest mot de forma castellana: fou certament en tractar de reemplaar nmero per nombre, que, adonant-nos que el
francs feia una distinci entre numro i nombre, no es gos a fer aquella
substituci en els casos en qu el francs diu numro.
I aix sestabl una distinci anloga a la que ms tard sha establert
entre orgue i rgan o entre muscle i mscul, amb la diferncia, per, que en
el cas de nombre i nmero, lun dels dos mots t una forma no gens catalana i que la distinci entre ambds mots no s avui realment sentida sin per
una minoria exigua de catalans, puix que la gent continua, en general, dient
nmero en tots els casos (en aquells indrets, naturalment, on nombre havia
desaparegut de la llengua parlada).
Per s indubtable que els que shan acostumat a fer aquesta distinci,
no es resignarien fcilment a abandonar-la, i alg a qui ha estat insinuada la
convenincia de renunciar a nmero, ja lha defensat invocant labreviaci
internacional N., de la qual seria la lectura. Potser, doncs, ms que condemnar en absolut el mot nmero, el que cal, ara com ara, s de fer constar
que nombre s permissible en tots els casos i que no s per tant erroni de
traduir nmero per nombre. Farem llavors com els anglesos, que, al costat
del mot number, que poden usar en tots el casos, admeten el mot nmero
(whose abbreviation is N.).
E B 512
V 11 sens] no sens B || 23 els que] els qui B || 24-26 i ... lectura] om. B || 30 nmero] numero B
|| 31 (whose ... N.)] om. B
818
11 ii 1928
10
Recordeu la campanya que es va fer temps endarrera contra els gerundis

desadverbialitzats? Va donar el seus fruits: es not tot seguit una disminuci considerable daquelles horribles frases de gerundi que, en lloc dexpressar una circumstncia del fet expressat pel verb principal, denoten un
fet posterior (que, correctament, no pot sser expressat sin per una segona
proposici independent de la primera). Vaig anar a casa seva trobant-lo a
fora: heus ac un exemple de gerundi desadverbialitzat. El fet de trobar-lo
a fora no s cap circumstncia de lanada a casa seva. Podem anar a casa seva corrent, procurant no fer tard, pensant que el trobarem, etc., etc., per no
trobant-lo a fora. El fet de trobar-lo a fora s posterior a la meva anada, i ha
786
dsser, doncs, expressat en una proposici a part: Vaig anar a casa seva i el
vaig trobar a fora.
Doncs b, cal reconixer que la millora iniciada arran daquella campanya, fou una millora passatgera: avui el fams gerundi desadverbialitzat
torna a trobar-se usat amb la mateixa abundncia que abans: ha estat arrastrat (sic) el pont de la via frria, quedant interceptat el trfec..., lautombil top contra un arbre, quedant ferits els ocupants. etc., etc.
Ser intil que sollicitem de nou latenci dels nostres escriptors
envers aquests gerundis? Remeiar-los no s pas difcil: no cal sin posar un
xic datenci als gerundis que segueixen el verb del qual depenen. Gaireb
sempre indiquen una acci posterior i sn per tant dolents. Llavors basta, en
general, de canviar la frase de gerundi (trobant-lo a fora) per una proposici
independent (i el vaig trobar a fora). dhuc en una traducci a corre-cuita
del castell, no sembla difcil de fer una tal correcci. s qesti de voler-ho
fer: no es tracta de cap correcci dificultosa.
15
20
25
N 1-2 Vegeu CF 626, 697, 703 i 838.
819
18 ii 1928
Resten encara sense respondre algunes de les consultes que, temps endarrera, ens feia el senyor F. Soldevila. Sn les referents a ls adverbial de ladjectiu breu, a la licitud de lexpressi dins un any i semblants, i a la convenincia deliminar el mot pudor traduint lespanyol pudor o el francs pudeur.
T ra el senyor Soldevila quan diu que ls adverbial de ladjectiu breu
constitueix un gallicisme, com en t quan troba infundada laversi que
alguns semblen tenir per lexpressi dins un any, que s, en efecte, perfectament lcita. Ara, quant a pudor, reconeixem amb ell els inconvenients daquest mot, que es confon grficament amb pudor significant mala olor; per
no ens sembla que el fet dsser homgrafs pudor (fr. pudeur) i pudor (fr.
puanteur) basti per a condemnar el primer duna manera absoluta. Creiem
que s suficient que els escriptors, no oblidant lexistncia daquella homografia, vagin molt amb compte en el seu s, recorrent, si s necessari, a algun
dels substituts proposats pel senyor Soldevila. En general, per, lequvoc s
fcilment evitable sense renunciar a pudor (fr. pudeur): ladjunci, per exemple, de larticle o de qualsevol altre atribut, en mascul, exclou tot equvoc
amb la pudor (fr. puanteur).
10
15
787
E B 531
820
21 ii 1928
Al Sr. M. M.
10
15
20
s blasmar alg, no blasmar dalg.

No recordem exemples antics del verb regraciar, si no s construt
amb un complement directe de cosa i un complement indirecte de persona: regraciar a alg alguna cosa. Regraciar, aix, ve a sser un equivalent
dagrair. Els moderns, reprs el verb, el construeixen habitualment amb
un complement directe de persona i un complement de cosa introdut
amb la preposici de o per: regraciar alg dalguna cosa o per alguna cosa.
Regraciar ve, llavors, a sser lequivalent del remercier francs. No sabrem
desaprovar aquesta construcci, dhuc suposant que fos completament
estranya al catal antic: el verb, donada la seva formaci, no repugna aquella
significaci ni per tant aquesta construcci, i daltra banda, aquesta permet
dexpressar en un sol mot la idea de donar les grcies, com fa el remercier
francs. En tot cas, regraciar s preferible al remerciar que usen alguns.
Cap guany, en canvi, no representa per a la llengua el canvi de construcci que alguns fan amb el verb blasmar, i que consisteix a reemplaar el
complement directe per un complement introdut amb la preposici de, a
dir blasmar dalg en lloc de blasmar alg. Ac, el canvi de construcci sembla nicament motivat pel fet que amb el blasmar hom reemplaa un dir
mal que hom t en el pensament: el blasmar, llavors, apareix amb la mateixa preposici que posarem darrera dun dir mal: dir mal dalg, doncs, blasmar dalg. Equipareu, en canvi, blasmar amb un censurar o sia jutjar o declarar digne de blasme (que s la seva veritable significaci), i llavors us sortir
la construcci justa: blasmar alg (o s, jutjar o declarar alg digne de blasme). Compareu amb el francs: blmer quelquun, no blmer de quelquun.
821
26 ii 1928
Indubtablement els encarregats de traduir els telegrames castellans tenen

les seves instruccions encaminades a evitar determinats castellanismes. Ells
788
saben, per exemple, que no han de deixar passar cap lo neutre, i no en deixen passar cap. Per fixeu-vos que el lo a evitar s sistemticament reemplaat per el; i s que la instrucci sobre el lo es redueix a advertir que cal
evitar el lo i que el seu substitut s el. Totes les instruccions que sels donen
sn segurament daquest tenor: on trobeu un menos, poseu un menys; on
trobeu un adems, poseu un dems; on trobeu un lo, poseu un el. Aquesta
mena de regles sn suficients en molts casos; en altres, no. El cas del lo neutre s dels segons. Qu cal fer allavors? Reemplaar la regla nica per tantes
regles com traduccions diverses pot tenir el mot a evitar. Millor dit: no
donar una regla sobre el lo allat, sin sobre les diverses combinacions en
qu entra el lo (lo que, lo bueno, en lo referente a, etc.). Aix, en lo referente
a s, en catal, en all que es refereix a; doncs conv que, entre les instruccions donades al traductor, nhi hagi una que digui: una tal frase (i tal altra
i tal altra danlogues) es tradueix per tal frase (i tal altra i tal altra). Les instruccions, en casos com el del mot lo, tenen de recaure sobre la frase en bloc,
no sobre el simple mot a evitar. En el cas de lo, la substituci sistemtica de
lo per el, dna a vegades frases absurdes i inintelligibles, com el bona que
s, per exemple!
10
15
20
822
2 iii 1928
Al Sr. R. H.
El fet que ara ens denuncia el Sr. R. H. fou ja advertit anys endarrera per
Mn. Clascar, i desprs nhem parlat algun cop nosaltres en aquestes converses. s evident, per, que els advertiments de Mn. Clascar i els nostres no
han tingut cap eficcia. Es tracta de labs que fem, escrivint, de frases verbals com vaig a fer, estar fent, allargassaments, ja sovint del mal gust en
espanyol, ls repetit dels quals devem indubtablement a una imitaci servil de les construccions castellanes corresponents.
Vaig a fer s sens dubte una combinaci de mots perfectament catalana quan vaig hi t el mateix valor que t en una frase com vaig a casa. Per
s dubts que es pugui dir el mateix quan vaig, vas, etc., perdut el seu valor
de transportar-se dun indret a un altre, hi s emprat com un mer auxiliar de temps, la frase prenent el valor dun futur immediat de laltre verb,
com quan diem vas a escarmentar-te, que t tot laire duna combinaci
emmanllevada.
Quant a estar fent, s clar que s acceptable, per s evident que se na-
10
789
15
20
busa. s una frase que el catal ha usat tostemps ms aviat amb circumspecci, mentre que ara s emprada pot dir-se sistemticament en substituci del verb simple, sempre que es tracta dexpressar una acci comenada
abans del moment designat pel verb i que dura encara en aquest moment.
El catal, fora dels casos en qu es vol emfasitzar la idea de la continutat de
lacci, usa millor el verb simple que la perfrasi en qesti, i tenia certament ra Mn. Clascar quan blasmava la substituci habitual duna frase com
vam arribar quan dinaven, per la frase vam arribar quan estaven dinant.
V 1-4 El ... eficcia.] om. B || 4 Es tracta] Algun cop hem parlat B || 5-6 allargassaments ... espanyol]
om. B || 6-7 servil] om. B || 7 corresponents] avantposat a construccions B || 16 tostemps] totstemps
LP, per error, restablert tamb a B (Cf. Diccionari ortogrfic: tostemps) || 22 Mn.] mossn Frederic
B | quan] quan, temps enrera, B
N 3-4 Vegeu CF 477 i CF 655.
823
6 iii 1928
Al Sr. R. H.
10
15
Creiem que es veia b quin era lanar a fer que condemnvem en la conversa anterior. Quan el verb anar hi vol dir transportar-se dun lloc a un altre,
la combinaci s, no cal dir-ho, perfectament acceptable: vaig a cercar aigua
a la font, ara vaig a pagar-li el lloguer (dit per un que va a casa del propietari per tal de pagar-li el lloguer). Tamb s correcta quan el verb anar hi est
usat en sentit figurat, significant, per exemple, procedir: Resolt el primer problema, anem a resoldre el segon. Lanar a fer que condemnem s el duna
frase com vas a patir molt, equivalent a patirs molt. s el cas en qu anar s
un simple indicador de temps, expressa simplement la futuritat immediata.
Una llengua que, com el catal, posseeix la perfrasi vaig escarmentarme amb la valor dun pretrit, es comprn que repugni una perfrasi com
vaig a escarmentar-me amb la valor dun futur: mescarmentar. Malgrat lexistncia del perfet perifrstic (vaig fer), es comprn la possibilitat duna
combinaci com vaig a fer (dhuc en el cas en qu s possible una confusi
formal amb aquell pretrit per absorci de la a) quan la idea de anar (en sentit propi o figurat) s ben present en el vaig, per no quan el vaig hi esdev
un mer auxiliar de temps talment com en el pretrit vaig fer.
,
790
824
9 iii 1928
Al Sr. R. H.
No condemnem en absolut la perfrasi estar fent. Per s ben cert que fins
aquests darrers anys lextensi del seu s en la llengua parlada era lluny
dsser la que t en espanyol estar haciendo. Ja no susa per molts solament
en els casos en qu hom insisteix sobre la idea de continutat de lacci, sin
sempre que existeix aquesta continutat, dhuc en aquells casos en qu res
no perd la llengua no indicant-la expressament, per tal com ja es desprn
clarament del context. Mn. Clascar havia recollit exemples de estar fent que,
contrastats amb les frases resultants de substituir-hi la perfrasi pel simple
verb fer, sonaven indubtablement com a menys genunament catalans.
Per es tracta, ac, duna pertorbaci dificilssima de combatre. s comparable a la pertorbaci que es nota en ls de estar i sser amb els adjectius,
que fa que alguns diguin estar fred on sempre shavia dit sser fred: la llengua que diu estar bo, estar malalt, estar irat (expressant un estat), s tan fcil
que llisqui a acceptar un la sopa est salada, en lloc de la sopa s salada
(expressant una qualitat passatgera). Levitaci de estar en aquest cas s
segurament difcil; per encara ho s ms en el cas ds indegut de estar
amb gerundi.
10
15

N 7-9 Vegeu CF 477, 655, 822.
825
3 iv 1928
Guanyaren F. i J. amb un score que demostra el renyida que fou la lluita.

Heus ac una frase que seria del tot inintelligible si, en llegir-la, no
reemplacssim el renyida per lo renyida. Que s la substituci inversa de la
que ha fet lautor de la frase transcrita, el qual, tenint al davant un lo reida, no ha sabut fer altra cosa, recordant que el catal literari rebutja larticle
neutre lo, que traduir el lo castell o reemplaar el lo del llenguatge parlat
per un el, com hauria fet si shagus tractat dun lo antecedent dun relatiu.
Certament, per haver de fer aquesta correcci, ms valia que hagus deixat
larticle lo: la claretat hi hauria guanyat: lo renyida s incorrecte, per s,
almenys, perfectament intelligible. Lo renyida s dolent, per el renyida s
pitjor: dissimula un castellanisme de forma, per, la frase s encara dolenta
10
791
15
20
i, el que s pitjor, inintelligible si un no desf la substituci feta per lautor

en escriure-la.
s linconvenient dadoptar procediments mecnics de catalanitzaci.
Bo s que es vulgui evitar un castellanisme; per cal, en cada cas, saber com
sevita. Si no se sap, millor s deixar-lo. Saber que cal evitar lo s saber alguna cosa; per cal saber alguna cosa ms: cal saber com sha de reemplaar
en cada cas. Creure que es pot sempre evitar lo reemplaant-lo per el, porta
a construccions lamentables com les del passatge transcrit. Per, per a molts,
s massa demanar que aprenguin que en el cas daquest passatge no sevita
el lo reemplaant-lo simplement per un el, sin que cal reemplaar lo +
adjectiu + que + verb per com + verb + de + adjectiu: com fou de renyida.
E
V
F
N
B 201
9-10 lo renyida ... inintelligible] om. B || 12 un] hom B
1 LP (31 iii 1928), 7f
1 Davant el Match Chile-Espanya de la Copa Davis. La frase fa ref. a la victria de la parella
de tennistes Flaquer i Juanico sobre la formada per Morales i Tarruella, en el partit celebrat el
dia abans a les pistes del Reial Barcelona Lawn-Tennis, en el marc de les eliminatries prvies.
826
17 iv 1928
10
15
En el mateix nmero de La Publicitat on condemnvem la construcci el

renyida (emprada en substituci de lo renyida) trobvem un exemple de la
construcci catalana (vivent a Mallorca) que tan b resol el cas del lo intensiu (lo reida que es) i que nosaltres indicvem al final de la nostra conversa (com s de renyida). En rigor, per, no era exactament la mateixa, sin
una variant en qu s suprimida la preposici de davant ladjectiu, dient-se
com s renyida, en lloc de com s de renyida, omissi que creiem admissible
sempre que la subordinada s de tal naturalesa que no sn possibles, sense
equivaler-se, un com modal i un com intensiu. Heus ac lexemple alludit:
Aix us donar a entendre com sc fidel a lensenyament de lEstat.
Per, en el mateix telegrama on figurava aquesta construcci, hi havia
un el corresponent a un le neutre francs, en una expressi en qu el catal
antic no hauria emprat lo (s a dir, el), sin al: el ms rpidament possible.
Nosaltres, en una expressi com aquesta, preferirem al a el. Tan viable s,
en efecte, lun com laltre, i el primer t lavantatge que restableix una construcci amplament usada en catal antic.
E B 202
V 8 naturalesa] natura B
792
F 10 LP (3 iv 1928), 5f
V1 ensenyament] ensenyana
N 1-5 Vegeu CF anterior. || 10 Discurs de Poincar a Carcassona: Avui encara sc membre del
Consell de tres Universitats; aix us donar a entendre com sc fidel a lensenyana de lEstat.
827
19 iv 1928
Fa ja temps que sestabl com a regla que els verbs que demanen un complement substituble pel pronom hi (acostumar-se, entretenir-se) shan denllaar amb el seu complement mitjanant la preposici a quan aquest s un
verb en infinitiu, essent aix que, quan el complement s un nom, els uns es
construeixen amb la preposici a i els altres amb la preposici en. Diem,
amb la mateixa preposici, acostumar-se a una cosa i acostumar-se a fer una
cosa; per, tot dient-se entretenir-se en una cosa, cal dir, segons aquella regla,
entretenir-se a fer una cosa. Anlogament pensar en tu, per pensar a venir.
La regla en qesti s sovint negligida pels nostres escriptors, sense adonarsen que la fa indispensable el sol fet dacceptar-se linfinitiu precedit de en
en les determinacions circumstancials (en entrar jo, tots salaren). Ladmissi de la preposici en davant un infinitiu, sia aquest complement (entretenir-se en fer...) o circumstancial (en entrar jo...), condueix a frases equvoques, sols evitables, si mantenim la construcci en entrar jo, etc., erigint en
regla ls exclusiu de la preposici a davant linfinitiu-complement, ja recomanable per altres raons.
Llegem en un bell article inserit dies endarrera a La Publicitat: El
secret est a saber plagiar (dacord amb la regla); per tot seguit: en fer-ho
amb grcia; en procurar que... Hom sexplica difcilment que havent introdut el primer complement amb la preposici a, lautor canvi sobtadament
de construcci emprant, amb el mateix verb est, la preposici en davant el
segon i el tercer complement. Fra ms comprensible en en tots tres casos
(oblit de la regla) que no a en un cas i en en els altres dos. O s que creu
lautor que s indiferent ls de luna o de laltra de les dues preposicions?
Per a nosaltres no ho s pas, i insistirem en lexclusi de en davant els infinitius-complements, almenys mentre no sigui bandejada la construcci en
entrar jo, etc., cosa que creiem difcil i, certament, no pas desitjable.
Segons nosaltres, el pargraf transcrit hauria de dir: El secret est a
saber plagiar; a fer-ho amb grcia, a procurar que...
10
15
20
25
F 17-19 Bellmunt (1928)
793
828
4 v 1928
10
15
20
25
Convindria que portssim la nostra atenci duna manera especial cap a un

aspecte de la construcci que fins ara hem ms aviat negligit: ens referim a
lordre dels mots dins la proposici. s fcil constatar en el catal escrit
actual un nombre exorbitant dinversions immotivades. Comparem un
escrit catal amb un de francs o dangls i notarem que, aix com en aquestes llenges la inversi s una cosa excepcional, en catal apareix com una
construcci normalssima: els casos dinversi i de no inversi estan gaireb en ra inversa en catal que en aquelles llenges. I s que, aix com en
aquestes llenges la inversi s sempre motivada, en catal alterem a cada
pas lordre gramatical dels mots sense que cap motiu dordre estilstic en
justifiqui la inversi.
Si hem de dir que, en una gramtica, la sintaxi precedeix la morfologia,
sense que hi hagi cap intenci demfasitzar la idea expressada pel mot morfologia, sembla que, no havent-hi cap motiu per alterar lordre gramatical
dels mots, no cap dir-ho daltra manera que aix: la sintaxi precedeix la
morfologia. Doncs, b; dins les habituds estilstiques del catal actual, no
tindria res d'estrany que aquesta proposici aparegus tragirada aix: la
morfologia, la precedeix la sintaxi. Per qu aquesta inversi que obliga a
expressar dues vegades el complement, si no hi ha cap intenci demfasitzar-lo? Per qu no dir, planerament: la sintaxi precedeix la morfologia?
Construccions com la morfologia, la precedeix la sintaxi, tan freqents
en el catal davui, haurien dsser curosament evitades. Sobretot, si es t en
compte que, dhuc quan per algun motiu volgussim comenar pel terme la
morfologia, podrem fer-ho sense recrrer a la inversi, s a dir, sense alterar lordre gramatical dels mots, dient la morfologia s precedida per la sintaxi.
E B 292
V 3 constatar] de constatar B || 8 que,] que B
829
6 v 1928
Normalment, en loraci expositiva lnic membre que va davant el verb (llevat dels pronoms febles i de la negaci no) s el subjecte: els complements
del verb, el terme predicatiu, els circumstancials, van darrera. Lanteposici
794
de qualsevol daquests membres al verb constitueix, doncs, una inversi

(com igualment, la posposici del subjecte). Ara b, aquesta inversi no
shauria de fer que no fos motivada. Molt fort ha dsser el motiu perqu
alterem lordre dun complement; no aix, quan es tracta dun circumstancial comenant una proposici; per el catal abusa daquesta inversi fins
al punt que sembla que lanteposici del circumstancial al verb hi sigui la
construcci normal, i la posposici, lexcepci. Per el que s pitjor, encara,
s que, un cop comenada una proposici per un circumstancial, es sol,
quan ve el verb, acompanyar-lo dun pronom feble (en, hi) equivalent al circumstancial ja expressat, el qual resulta, aix, doblement emfasitzat (per la
inversi i per la repetici) sense que, sovint, lautor hagi tingut la ms petita intenci demfasitzar-lo. La inversi ha estat simplement deguda al fet
que la idea que el circumstancial exposa se li ha ocorregut en primer terme;
per aix sol lha posat primer; per, desprs, en construir la proposici, oblidant que la determinaci circumstancial escrita s un membre de la proposici que est construint, el tracta com si fos una cosa dita a part, anterior a
la proposici, i llavors, naturalment, sent la necessitat dexpressar-lo mitjanant un pronom feble. Com, tenint en la ment la idea en aquell palau,
diem hi vivia el comte, lescriptor, desprs dhaver escrit en aquell palau,
tractant aquesta determinaci de lloc com una cosa deslligada de la proposici que construeix, diu hi vivia el comte: en aquell palau hi vivia el comte.
Aquesta construcci, s clar, no s en absolut condemnable; per dacceptarla excepcionalment, com un recurs estilstic, a usar-la podrem dir sistemticament, com fan molts, hi ha una distncia enorme. I aix ltim s el que
cal combatre si no volem que el catal aparegui en un pla dinferioritat respecte a les llenges germanes.
10
15
20
25
E B 293
V 5 Ara] Doncs B || 11 es] se B
830
10 v 1928
En una exposici que no comporta cap moviment afectiu de lautor (lenunciaci duna veritat cientfica, la descripci dun procs fsic o qumic, etc.),
ls freqent de les inversions constitueix una veritable barroeria. Un lector
francs o angls restaria estupefacte de trobar-se amb una prosa tan moguda, tan plena dinversions i de pleonasmes, contrastant estranyament amb
la naturalesa de lassumpte tractat. No podria sin pensar dels catalans:
795
10
15
20
quina gent singular s aquesta que, sense cap motiu aparent, tortura la
frase i la capgira i la refora a cada moment amb mots pleonstics! Perqu
no podria pas imaginar que tot aquell trasbals que el meravella, no s una
cosa volguda, com sia cosa que lassumpte tractat comporta perfectament
lordenaci gramatical dels mots en el moment de portar-los al paper. Per
all que el lector francs o angls atribuiria a un estat emotiu inexplicable,
no s degut a altra cosa sin al fet que lescriptor, al qual ja acuden els pensaments prou desordenadament, va escrivint els termes de la proposici en
el mateix ordre que se li ocorren les idees sense fer el menor treball de reordenaci, com ignorant que hi ha un ordre gramatical dels mots dins la proposici. La seva prosa no es veu, aix, alliberada dun element subjectiu que
constitueix una veritable nosa per al lector, que es veu obligat a seguir el
pensament de lautor en una fase encara a superar de lelaboraci del seu
treball. Molts escrits catalans demanen encara lltima m que els hauria
hagut de donar llur forma definitiva, on els mots apareguessin en lordre
adequat per a produir lefecte volgut, que no s pas sempre lordre en qu
han anat compareixent a la ment de lescriptor.
E B 294
V 6 naturalesa] natura B
831
15 v 1928
15
Del projecte ns lautor el Sr. X.

Heus ac un exemple duna construcci tan freqent avui en la nostra
prosa, que segurament sn molts els que no hi trobaran res de condemnable. I, amb tot, t una ordenaci de mots tan antigramatical, que hom es veu
gaireb obligat a posar una falca al verb perqu la proposici no sembli
incompleta.
La proposici en qesti, sense la inversi que implica de comenar-la
amb el membre del projecte, diria aix: Lautor del projecte s el Sr. X.
Qu sha guanyat invertint lordre dels mots del grup lautor del projecte? Afeixugar la frase amb un mot falca. I com que la inversi del nostre
exemple s practicada amb tanta freqncia, hem acabat per veure en el
mot falca en lacompanyament obligat de tot verb que porta anteposat un
membre comenat amb la preposici de: en ja no s sentit com un pleonasme; i llavors lemprem dhuc en aquells casos en qu lanteposici del dit
membre no constitueix una inversi, com ocorre quan s el terme relatiu, i
796
10
convertim normalment una frase com el projecte del qual s autor el Sr.
X. en el projecte del qual ns autor el Sr. X.
Esforcem-nos, doncs, a no fer inversions intils. Defugint-les, evitarem
la muni de mots falques que tant enfastigen la nostra prosa, i no caurem
en construccions tan antigramaticals com s la dexpressar dues vegades un
complement, la primera amb un relatiu i la segona amb un pronom feble
(el projecte del qual ns autor el Sr. X).
20
E B 297
V 1 Sr.] senyor B || 3 els que] els qui B || 8 Sr.] senyor B || 16, 17 projecte] projecte, B | Sr.] senyor B ||
19 enfastigen] enfastiguen LP, per error; afeixuguen B || 22 Sr.] senyor B
832
20 v 1928
Els dos grans defectes de la prosa actual sn la freqncia de les inversions

i la tendncia a encabir en una sola proposici all que naturalment hauria
dsser expressat per mitj de dues o ms proposicions independents. Avui
s freqent que lescriptor que ha denunciar una srie desdeveniments successius sense cap lligam de causalitat entre ells, ho faci, no mitjanant una
srie de proposicions independents adequadament ordenades i coordinades, sin mitjanant una sola proposici en qu un dels esdeveniments s
enunciat com a principal i els altres apareixen expressats per oracions subordinades talment com si fossin circumstncies daquell.
Sha denunciar, per exemple, aquests tres fets successius: el bolc dun
cotxe en un dels revolts dun cam, la conducci dels ferits al poble de X., la
mort dun dells, el senyor Y, poc abans darribar en aquest poble. Sembla
que aix hauria denunciar-se, si fa o no fa, aix: El cotxe bolc en un dels
revolts del cam. Els ferits foren conduts al poble de X. Un dells, el senyor
Y, mor poc abans darribar-hi. Lenunciaci daquests fets, per, sol avui
fer-se aix: El cotxe bolc en un dels revolts del cam, essent els ferits conduts al poble de X., morint lun dells, el senyor Y., poc abans darribar-hi.
La causa principal de labundncia de gerundis incorrectes s aquesta
dria de fer frases llargues, com la de labundncia de hi i de en pleonstics
s la prctica freqent de les inversions.
10
15
20
E B 299
V 8-9 subordinades] subordinades, B
797
833
29 v 1928
Al Sr. M. M.
10
15
20
Ja sabem que hi ha qui defensa lhiprbaton i els llargs enfilalls de frases i

oracions subordinades, que, segons ells, donarien a lestil vivor, energia i amplitud. Per, en realitat, si en la prosa actual trobem tan abundosament tota
mena dinversions i un predomini aclaparador de la subordinaci sobre la
coordinaci, tot aix no s pas volgut: es deu simplement al fet que molts
no tenen ni idea dalgunes de les qualitats que ha de tenir un escrit perqu
es pugui considerar ben redactat. Ignoren que lordre dexposici ms adequat no coincideix sovint amb lordre en qu sens han anat ocorrent les
idees, i que cal posar una gran cura a marcar degudament la illaci dels pensaments anunciats. Sestalvien, aix, el treball dordenaci dels mots dins la
proposici, i el treball, singularment difcil, de seccionar el discurs en una
srie de proposicions independents degudament ordenades i coordinades.
En lloc duna srie de proposicions la illaci de les quals resti ben senyalada, cadascuna en el seu lloc degut, amb la seva conjunci adequada, amb el
seu verb en el temps que li pertoca destar, apareix llavors una sola proposici desordenada i allargassada, en qu no sn les relacions que hi ha entre
els pensaments all que governa llur expressi, sin el mecanisme de la subordinaci. El treball de redacci resulta, aix, extraordinriament simplificat; per lescrit en pateix enormement: es pot dir, en rigor, que encara s a
mig redactar. Cal, doncs, que posem un gran esment en la redacci dels nostres escrits, evitant les inversions innecessries, els pleonasmes intils, i sobretot les proposicions quilomtriques farcides doracions subordinades i
de frases de gerundi.
834
1 vi 1928
Diferents vegades hem combatut, sense xit, ls de la perfrasi va a fer en

el sentit dun simple futur. Heus-ne ac un exemple tret dun diari dahir:
Les despulles humanes van a sser examinades atentament, i...
Quin s el va a fer bo i quin s lincorrecte? Un senzill exemple bastar a fer-ho comprendre:
798
Si essent fora de casa, on hem de dinar, diem: Anem a dinar, aquest

anem a dinar s correcte.
Si essent al rebedor de la casa i el dinar servit al menjador, diem Anem
a dinar, aquest anem a dinar s correcte.
Per, si volent anunciar que avui, contra el costum, dinarem a les tres,
i diem: Avui anem a dinar a les tres, aquest anem a dinar s incorrecte.
(No es tracta, naturalment, dun anem a dinar a les tres que vulgui dir que a
les tres anirem realment a lindret on hem de dinar.)
Aquest ltim cas s el del passatge transcrit, que, segons nosaltres, hauria desmenar-se aix: Les despulles humanes seran examinades atentament...
10
15
F 3 LVC (31 v 1928), 5b

N 3 La situaci actual. Inspecci duna cova descoberta a Altamira.
835
12 vi 1928
Indubtablement els castellanismes sintctics sn dels ms difcils dextirpar.

Si es tracta de bandejar un mot foraster del qual sha trobat el substitut adequat, basta denunciar-lo i indicar aquest substitut, perqu tot seguit hom
vegi operar-se una reducci en ls daquell mot, i sovint no tarda a sser del
tot bandejat. dhuc en el cas en qu la substituci ofereix la dificultat de no
poder-se fer per mitj dun sol substitut (com en el cas de apoiar, per exemple), no solament no per aix deixa el mot foraster dsser aviat bandejat,
sin que, desprs dun perode ms o menys llarg de substitucions errnies,
acaben per emprar-se correctament els seus substituts.
Per quan es tracta dun castellanisme sintctic, quant lentament sopera la seva eliminaci! I quines recaigudes no sofreix de tant en tant!
Recordem el cas del doncs causal, de ladjectiu dems, del relatiu compost
el que. Fa anys que han estat denunciats (llurs substituts sn puix que, altres,
el qual), se nha insistentment parlat, condemnant-los, dotzenes de vegades;
i, no gens menys, encara avui no s rar de trobar-ne exemples dhuc en els
diaris de ciutat, dhuc en llibres!
Caldr, doncs, tornar a ocupar-sen encara, una vegada ms i una altra i
una altra. No basta que molts no els cometin ja: no els hauria de cometre
ning; i mentre hi hagi escriptors que hi incorrin, estar plenament justificat que hom torni a ocupar-sen per veure si a la fi sen pot aconseguir lextirpaci completa.
10
15
20
799
25
Aix, no sestranyin els lectors si en aquestes planes tornem a parlar del

doncs causal, i del relatiu compost el que, i de ladjectiu dems, de ls incorrecte del mot quin i de larticle neutre..., defectes dels quals s una vergonya
que a hores dara el catal no estigui encara completament alliberat.
836
23 vi 1928
10
15
20
25
30
800
Una vegada ms parlem del doncs causal... Alguns ens faran, sens dubte, el
retret que ja se nha parlat prou, daquest doncs causal; que tot el que es pot
dir contra dell ha estat dit temps ha i un munt de vegades. S, s cert; per
tamb s veritat que encara, a cada moment, es troben doncs causals en les
nostres publicacions: agafeu qualsevol diari, passeu la vista per certes seccions, i s gaireb segur que no trigareu a topar amb un doncs daquests que,
desprs del que se nha parlat combatent-los, hom podria creure morts i
enterrats. Ara b: mentre la llengua literria no es vegi completament alliberada del doncs causal, no s solament justificat, sin que s indispensable
de parlar-ne; puix que no ens hem pas dacontentar que una part dels nostres escriptors no hi incorrin: s indispensable que no hi incorri cap. Mentre
hi hagi un escriptor que cometi una falta, no s inoport de parlar-ne.
Els qui avui, escrivint, empren ms o menys sovint el doncs causal,
poden dividir-se en dues categories. els uns ho fan perqu no nhan sentit
parlar mai o b han oblidat que hi ha un doncs (un temps molt freqent en
la llengua literria) el qual cal evitar: gent, doncs, que ignora la qesti; i
els altres sn els que prou saben que hi ha un doncs que cal evitar, el fams
doncs causal, per que, en el moment que els ve un doncs a la ploma, no es
recorden de deturar-se a examinar si s bo o dolent.
A aquests darrers cal noms demanar-los que no deixin passar cap
doncs sense deturar-se a mirar si s correcte o no, que cada vegada que es
posin a escriure, recordin que un doncs pot encloure una falta, i llavors, s
clar, no deixaran passar cap doncs causal.
I a aquells que no saben encara de qu va, cal recomanar-los que cada
vegada que sels ocorrer descriure un doncs, es deturin i es fixin b en la
relaci que hi ha entre el contingut de loraci que acaben descriure i la que
van a escriure encapalada amb un doncs: si amb aquesta volen justificar o
explicar all que han dit anteriorment, si all que van a dir no s la conseqncia dall que han dit, sin, al contrari, la causa, el doncs s incorrecte i
cal, llavors, reemplaar-lo per una conjunci causal: puix que, vist que, ja que,
perqu, etc.
Per exemple: un que ha de restar a casa seva per tal o tal motiu, no pot
anar per aix a una excursi a qu lhan convidat. Fixeu-vos b: el fet de no
poder-se moure de casa s la causa que no pugui anar a lexcursi. Si diu
Dem no vindr a lexcursi, doncs no em puc moure de casa, aquest
doncs s incorrecte: s incorrecte perqu amb ell introdum una proposici
de causa, i doncs no s una conjunci causal: doncs denota la conseqncia,
no la causa.
35
E B 267
V 8 Ara] Doncs B || 14 categories, -els] categories: els B || 16 -i] i B
N 1-3 Vegeu CF 14, 19, 183, 322, 372, 383, 384, 445, 617, 618, 684, 758, 836, 838, 843, 843b, 846,
860, 882, 912.
837
26 vi 1928
Ja sabem que no exagervem quan donvem a entendre, en la nostra darrera conversa, que rem encara lluny dhaver aconseguit lextirpaci del doncs
causal de la nostra llengua literria. No tardvem a constatar-ne dos exemples que ens donaven desgraciadament la ra duna manera plena: lun, a la
primera plana daquest diari, en un article signat; laltre, en una novella
recentment publicada, escrita per cert en un catal duna correcci poc
comuna.
Copiarem els dos passatges on figuren aquests doncs, com a illustraci
de la regla que donvem per evitar ls incorrecte de la conjunci en qesti. Fixem-nos que en ambds casos, el doncs introdueix una oraci causal:
en el primer cas, una oraci on es justifica el fet de gosar lautor parlar doriginalitat referint-se a una cosa que s una reproducci; el segon cas, una
oraci on es justifica el fet de sorprendres un personatge que un altre li
digui una cosa.
Diu aix el passatge de larticle de La Publicitat: Ara gosarem tamb
parlar... de la seva originalitat (del gravat de reproducci), doncs... en mans
dels mestres aquesta llei de gravat esdev art dinterpretaci.
Diu aix el passatge de la novella alludida: Ella mho ha dit aquesta
tarda, i per cert que mha sorprs, doncs fins avui sentossudia callant...
10
15
F 15-17 Sacs (1928) || 18-19 Llor (1928: 116)

N 15-17 Sacs, parlant del mestre gravador J. Torn, proposava de celebrar una exposici dels
millors mestres del gravat de reproducci. || 18-19 Aprofita la diada per dissimular el primer
moment de trobar-se sol amb Eullia. Ella mho ha dit aquesta tarda, i per cert que mha sor-
801
prs, doncs fins avui sentossudia callant sense fer cabal del disgust de la nostra mare. En la
reimpressi de lobra de lany segent (1929), lerror aqu denunciat per Fabra apareixia ja
esmenat: mha sorprs, ja que fins ara sentossudia a callar.
838
29 vi 1928
10
15
20
25
Fa temps que es va fer una campanya en la premsa contra els gerundis

incorrectes. Aquella campanya va produir el seu resultat: el nombre de
gerundis incorrectes va disminuir considerablement en pocs dies. Hi ha
hagut desprs una recruada, indubtablement. Per aix no demostra la
inutilitat daquella campanya, sin la necessitat de reproduir-la. Si aix
fiem, tornaria a produir-se una baixa en el nombre de gerundis defectuosos, i podria aconseguir-se que la malura no reprengus nova ufana, insistint peridicament en la campanya tantes vegades com fos necessari, i segurament aconseguirem, aix, la completa extirpaci de la defectuositat
combatuda. Ens han dit que a la redacci dun diari de Madrid hi ha un
rtol que contnuament recorda als seus redactors que cal evitar aquells
gerundis, que no sn solament un flagell del catal sin del castell, don
probablement ens han vingut. Nosaltres, ac, en les nostres redaccions,
podrem fer una cosa semblant.
I si ho fiem, al costat del rtol que digus, traduint el de la redacci del
diari madrileny, Aneu amb compte amb els gerundis, nhi hauria dhaver
daltres i, entre aquests, abans que cap altre, un que digus Eviteu el doncs
causal.
El doncs causal s potser la tara ms greu de la llengua literria actual,
pitjor, sens dubte, que el gerundi abusiu. No seria, doncs, hora que es fes
una croada contra ls abusiu daquesta conjunci anloga a la que es fu
contra els gerundis incorrectes? I que shi insists, com caldria insistir en
aquesta? Per encara hi ha un altre mitj de combatrels aquells per les
mans dels quals han de passar els escrits a publicar: els directors i redactors
en cap dels diaris, els directors de les empreses editorials, els revisadors doriginals de les impremtes. Si ells volguessin no sortiria ni un gerundi incorrecte, ni un doncs causal. Per qu no volen?
N 1-2 Vegeu CF 626, CF 697 i CF 703, amb les anotacions corresponents.
802
839
5 vii 1928
El Sr. Delf Dalmau reclama la nostra atenci sobre els disbarats que es
cometen en la nomenclatura de les ciutats estrangeres. Sn, en efecte, nombrosos; per molts dells sn inevitables en tant que no es faci un estudi sistemtic dels dits noms. s clar que molts daquests disbarats que delata el
senyor Dalmau podrien ja sser evitats per les persones de mitjana cultura;
per ladaptaci al catal dels noms geogrfics suscita una srie de qestions
no gens fcils de resoldre i que exigeixen evidentment aquell estudi sistemtic.
En primer lloc hi ha la qesti rdua de quins sn els noms que hem
de sotmetre a una catalanitzaci i quins els que hem de deixar intactes.
Tothom est dacord a escriure Npols, Londres, Viena (catalanitzats); suposem que tothom est dacord a escriure Reims, Oporto, York (intactes); per
hi ha molts noms en qu hom vacilla entre la forma intacta i una forma ms
o menys catalanitzada; sobretot es trobem en aquest cas els noms compostos en qu un dels elements s un adjectiu o un nom com, per exemple,
New-York o Buenos Aires. En tot cas cal no caure en lerror de respectar com
a originals les adaptacions castellanes: podem dubtar entre Mil i Milano,
per no entre Mil i Miln; podem dubtar entre Nova-York i New-York, per
no entre Nova-York i Nueva-York.
Desprs, en els noms no catalanitzats en llur forma, ve la qesti de lortografia, sobretot en els mots de llenges que no empren el nostre alfabet.
La cosa ms racional sembla que s (sempre en el cas de noms no catalanitzats) de respectar lortografia originria quan es tracta de mots duna llengua que empra lalfabet llat, i daqu ladmissi dels smbols k, y, w, ch, sh,
etc.; per de no emprar, en canvi, cap daquests smbols quan es tracta de
mots de llenges com el rus o lrab, que empren altres alfabets: els tals smbols, en aquests mots, no sn sin transcripcions angleses o alemanyes que
no t cap solta que siguin respectades en catal. Per tant en un cas com en
laltre, no deixen de presentar-se dificultats difcils de resoldre: el romans,
el txec, per exemple, tot emprant lalfabet llat, usen un gran nombre de lletres modificades i, no existint aquestes lletres en les nostres impremtes,
com ens cal transcriure-les? Per altra part, en llenges com el rus, ens trobem que certes transcripcions (k, kh, etc.) tenen, pot dir-se, un carcter internacional pel fet demprar-les els mateixos russos quan escriuen llur noms en
carcters llatins. Les respectarem en aquest cas?
Desprs hi ha encara el problema de la transcripci dels smbols que
representen sons estranys al catal.
10
15
20
25
30
35
803
40
Finalment, encara, hi ha una altra qesti, en alguns casos: la de saber

la veritable forma del nom en la llengua originria. Aix Helsingfords s el
nom suec, no el nom finlands, de la capital de Finlndia. El senyor Dalmau
condemna amb ra ladopci daquell nom: per qui, del Pirineu enll, no
escriu Lrida en lloc de Lleida?
E
V
F
N
B 365
1 Sr] senyor B || 40 finlands,] finlands (que s Hlsinki) B
1-8 Dalmau (1928)
1-8 Lautor de larticle qestiona, entre daltres coses, la legitimitat internacional del topnim
suec Helsingfors per a Helsinki i de lalemany Reval per a Tallin. Sobre el tal personatge, vg.
Sol i Camardons (1998), que en cap cas no esmenta per res lart. aqu alludit.
840
12-VII-1928
Al Senyor D. Dalmau
10
15
20
Desprs dhaver-se traat les normes a seguir en la catalanitzaci dels noms

geogrfics, caldria encara fer la llista de tots els llocs que per llur importncia sn ms o menys freqentment citats, i aplicar a llurs noms les normes
de catalanitzaci establertes. No cal esperar que cadasc, en el moment que
necessita escriure un daquests noms, apliqui encertadament unes normes
que forosament no poden sser sin molt elstiques: als escriptors sels
han de donar fixades les formes catalanes dels noms geogrfics, en una llista fcil de consultar. s clar que s vergonys que caiguin a vegades en faltes com la dadoptar la forma castellanitzada dun nom angls o francs
(Nueva-York, Burdeos) o la de posar nom marroqu en ortografia francesa o
alemanya; per no es pot exigir, no havent-hi cap nomencltor per consultar, que hom encerti quina ha dsser la denominaci que cal donar a la capital de Finlndia o Estnia o a una illa de la qual no sabem sin el nom castell que ens feien cantar a estudi. Nosaltres invitarem el senyor Dalmau,
ell que sinteressa per aquesta qesti, sens dubte importantssima, dels
noms geogrfics, de voler collaborar a fer aquest nomencltor, dreant una
llista de tots els noms que cregui que hi haurien de figurar; volenterosament
revisarem amb ell aquesta llista, tot fent les consultes pertinents als entesos en la matria, i, aix, pervindrem, segurament en poc temps, a fer el llibre que ara manca i sense el qual sn impossibles devitar la major part dels
errors que, amb tota la ra, lamenta el senyor Dalmau.
N 21 Vegeu CF anterior.
804
841
9 ix 1905
Les tres preteses lleis

descursament, de distinci y deufonia
Comparant les paraules catalanes dorigen llat ab les paraules llatines
dont provenen, un sadona tot seguit que una infinitat de mots catalans
tenen un nombre menor de slabes quels mots llatins corresponents. Dels
acusatius dissilbics slem, fcum, bnos, flres, tmpus, provenen els monoslabs sol, foc, bons, flors, temps; dels trislabs peram, ngulam, sdecim,
fliam, mriat, han sortit els disslabs obra, ungla, setze, filla, muira; els
monoslabs fill, pou, dit, ull, corresponen als trislabs flium, pteum, dgitum, culum.
El nombre de slabes duna paraula disminueix quan una vocal es
suprimida (es el cas de flres); quan se redueix y ve a fondres ab una consonant contigua (es el cas de fliam); quan, vinguda a posarse en contacte duna altra vocal, shi uneix donant un diptong (es el cas de mriat).
Ara b: tots aquests fenmens son prou freqents en catal, y daqu ve
que moltes paraules catalanes siguin ms curtes que les corresponents llatines.
Un hom comprn, doncs, perfectament ques digui que, en el pas dels
mots llatins a mots catalans, sopera tot sovint un escursament, y adhuc
ques parli duna tendencia general de la nostra llengua a escursar les paraules llatines. Ara, que aquesta tendencia sigui una llei fontica del catal, la
llei descursament, ax ja es una altra cosa. Es clar que si hi ha un escursament, aquest obeir a una llei, que podm anomenar llei descursament;
per aquesta llei no la tindrm mentres no sapigum quins son els fonemes
llatins quel catal suprimeix o redueix. Una cosa es constatar un escursament, dir que existeix una tendencia a escursar, y una altra cosa establir la
llei o les lleis daquest escursament.
Doncs b: el Sr. Nonell y el Sr. Grandia, no res menys que linventor de
la llei descursament y el su principal propugnador, comensen confonent
aquestes dues coses. El Sr. Nonell, en el su anlisis morfolgic, desprs dinformarnos que la tendncia general de la llnga catalana es a escursar les
paraules llatines, diu a continuaci mateix, referintse a aquesta tendencia:
Laplicaci daqusta llei a les paraules de la llnga llatina forma un dels
carcters distintius y l ms principal del catal. Y el Sr. Grandia, en la seva
Gramtica etimolgica, sexpressa ax: Fra daquesta slaba (laccentuada),
10
15
20
25
30
805
35
40
45
50
55
60
65
70
806
tot lo restant de la paraula tendex a prdres. Aqueixa tendncia sanomena

llei descurament.
Realment estranya, de la part de dos gramtics, aquest empleu abusiu
de la paraula llei. Cap foneticista donar mai el nom de llei a la tendencia
originadora dun fenmen, sin a les condicions en que aquest se cumpleix.
En veritat, els dos gramtics catalans treuen a relluir massa aviat la denominaci llei descursament. Per, en el fons, ax es una cosa duna importancia secondaria; la qesti es que, en una part o en laltra, ells ens donguin
de fet la llei descursament, y b es de creure que ax no dexarn de ferho,
es dir, que en una part o en laltra, ens ensenyarn les transformacions fniques que han produit lescursament: quins fonemes cauen, quines vocals se
reduexen, quins diptongs se formen.
Vejm, doncs, qu ens diuen de tot axls Srs. Nonell y Grandia.
El primer ens informa de la caiguda de les desinencies monosilbiques
en els mots variables y, respecte a les slabes tones en general no ens diu
ms que aquestes lluminoses paraules: La tendncia de la llnga catalana
es a precipitarse en la pronunciaci de les slabes atniques que preceexen
a la tnica, y de parar en la accentuada, suprimint la vocal la slaba que
venen desprs della.
En quant al Sr. Grandia, aquest fa caure totes les slabes que seguexen a
laccentuada. Per en la major part dels exemples que posa veim subsistir
alguna cosa de les slabes post-tniques: veim certament la paraula escursarse, perdre les vocals daquestes slabes, dexar caure algunes de les llurs
consonants; per moltes daquexes no desaparexen, y adhuc certes vocals
nos pot dir propiament que caiguin. Qu es, doncs, lo que desapareix?
Qu es lo que subsisteix? Ax no sens diu. Y respecte a les slabes anteriors
a laccentuada, se limital Sr. Grandia a dirnos que sen suprimexen... algunes.
Una cosa resulta, no obstant, ben clara en en Nonell y en en Grandia,
y es que, per la llei descursament, ha de caure sempre lltima vocal
tona de les paraules variables y tot lo que li ve darrera: nsus dona nas;
cntum, cent; amtis, amat; mant, am (Nonell); snctus dona sant; tmplum, templ; viticus, viatg (Grandia). Y ax ja es una llei... solament que
es falsa.
Apliqum aquesta llei a un nom llat de la segona declinaci, lcus.
Comparant aquest nom ab el mot catal corresponent lloc, veim quel primer presenta en el singular diferentes formes, lcus, lci, lcum, lco, mentres que l segon no n presenta ms que una: lloc. Aquesta forma nica, de
quina llatina prov? Vetaqu un problema que han estudiat y resolt els
romanistes: la forma actual ve de lacusatiu, es lcum que ha donat lloc (en
el cas present, lcus hauria donat llocs, lci hauria donat llou). Doncs b:
pera ls Srs. Nonell y Grandia, el tal problema no existeix, totes les formes
donen lloc. En efecte, agafm lcus, lci, lcum, lco, apliquemhi la llei descursament, y les desinencies desaparexern totes, y sobtindr en tots els
casos lloc. Y, en el plural, lci, lcis, lcos, donarn igualment lloc.
Analogament: crus y cra donen abds car; flius y flia, abds fill; les sis
formes de lindicatiu present mo, mas, mat, ammus, matis, mant,
donen respectivament am, am, am, ama, amat, am...
Ara b: si l present dindicatiu se conjuga realment daltra manera, y el
plural de lloc no es lloc, sin llocs, y el femen de car no es car, sin cara,
ax es degut (sempre segons els Srs. Nonell y Grandia) a lexistencia de dues
noves lleis que limiten lacci de la descursament: la llei de distinci y la llei
deufona.
Lobjecte de la primera diu el Sr. Nonell es evitar la confusi que
resultara de slament escursar les paraules llatines. Y a continuaci indica el medi de ques val la llengua pera evitarla: conservar certes desinencies.
El mascul flius y el femen flia, per exemple, hauren de donar tots dos,
per escursament, la matexa paraula fill: doncs la llei de distinci evitar
aquesta confusi conservant una de les dues desinencies -us o -a; y, en efecte, la desinencia -a del femen dexa de caure, formantse ax l femen filla,
diferent del mascul fill.
Per aquesta llei que fa ques conservi la distinci entre les formes flius
y flia, tolera que desaparegui la distinci entre les formes cantabam y cantabat, que donen totes dues cantava (jo cantava, ell cantava). Y un no pot
menys de preguntarse quina deu esser aquesta llei de distinci, lobjecte de
la qual es evitar la confusi que resultara de slament escursar les paraules llatines, pero que no evita aquesta confusi ms que en certs casos. En
va cercarem en en Nonell la resposta an aquesta pregunta, es dir, lenunciat
de la llei. Lautor ens parla certament duna llei de distinci... pero soblida
de donarnosla!
No volgum saber, doncs, per qu en els uns casos sevita la confusi de
dues formes que lescursament vindra a confondre, y en els altres una tal
confusi es tolerada; ni pretengum saber per qus conserva tal desinencia
y no pas tal altra, la desinencia de flia y no pas la de flius, per exemple.
Unicament quan veim persistir la -a de flia, sapigum que la ra de la seva
persistencia es que aquesta evita una confusi. Y en ax consisteix la llei de
distinci del Sr. Nonell.
Per preguntm ara nosaltres y si ni ax tant sols fos veritat? Hi ha
motius pera dubtarne; perque si la ra de la persistencia de la -a en la paraula flia es que aquesta -a estableix una distinci, sembla que una -a que nos
troba en aquest cas (es dir, quan no estableix cap distinci) no haura pas de
75
80
85
90
95
100
105
110
807
115
120
125
130
135
140
persistir, y, no obstant, persisteix; totes les as finals persistexen. Aqu estn,

per exemple, els mots candela y pna, que, per escursament, hauren de
donar candel y pen; aquestes dues formes no venintse a confondre ab cap
altra paraula, la llei de distinci no sembla pas que hi hagi de tenir res que
veure; un esperara, doncs, que les paraules catalanes provinents de candela y pna fossin candel y pen. Y en efecte... son candela y pena.
Podra ocorre un dubte: que la persistencia de la a final en les paraules candela y pena sexpliqus per la tercera llei. Per aquesta llei es la
deufona, que, com veurm ara mateix, no pot tenir res que veure ab aquelles dues paraules. La a final de candela y pena queda, per consegent,
inexplicada.
La llei deufona ve a dir ax: sempre que per lescursament resultara
una combinaci de consonants impronunciable... o difcil de pronunciar, sintrodueix una vocal eufnica, que es la e... o una altra vocal. Exemple: tmplum dona per escursament, templ; per templ es impronunciable, doncs
shi afegeix una e, y resulta temple.
Per per qu, en aquest cas, la e y no una altra vocal? Ax no ho diu la
llei. Es ms: no solament no sabm per la llei quina ha desser la vocal eufnica en cada cas, sin que ni sisquera sabm ben b en quins casos cal afegir
una eufnica. Perque, qu volen dir ab ax duna combinaci impronunciable o dificil de pronunciar? Leufona es una cosa molt elstica: pregunteu
sobre leufona duna combinaci determinada a un castell y a un alemany.
El Sr. Nonell y el seu imitador ens haven denumerar aquestes combinacions
impronunciables de que parlen. La matexa combinaci mpl final, un balear
la pronunca sense necessitat dafegir cap nova vocal a la paraula.
El Sr. Grandia dona com exemples de la llei deufona temple y viatge.
Examinm ara l cas de viatge: viticus donara per escursament viatg, que
sera impronunciable y demanara una e eufnica; daont: viatge. Per
vejam, no tenim en la llengua la paraula maig? Maig sona matx; y, existint
matx, no es possible viatx? Per qu, doncs, viatge?
(Acabar)
E QGC 92-100 ttol] substitut per Els nostres savis
V 26 el Sr. Nonell] mossen Nonell QGC | el Sr. Grandia] mossen Grandia QGC | no res menys que
linventor] linventor QGC || 41 part o en laltra] banda o altra QGC || 42 y b es de creure que
ax no dexarn de ferho] om. QGC || 43 part o en laltra] banda o altra QGC | ensenyarn] ensenyin QGC || 44 escursament:] escurament; que ens facin a saber QGC || En quant] Quant QGC ||
56 les llurs] ses QGC || 58 lo] el QGC || 59 lo] el QGC || 63 lo que] quant QGC || 88 medi] mitj QGC
| pera] per QGC || 96-97 un no pot menys de] un hom no pot sin QGC || 99 ms que] sin QGC ||
100 an] a QGC || 103 els uns] alguns QGC || 113 quan] que QGC || 139 com] com a QGC || 141 aont]
on QGC
808
F 29-32 Nonell i Mas (1895: 15) || 33-35 Grandia (1901: 6-7) || 49-52 Nonell i Mas (1895: 15) || 6364 d. (1895: 22) || 64-65 Grandia (1901: 7) || 86-87 Nonell i Mas (1895: 16) || 125-127 d. (1895:
16) || 139 Grandia (1901: 7)
N 26 Sobre Jaume Nonell, vg. Sol (1987: 231-241). Reprodut desprs dins d. (1991: 153-165).
842
16 ix 1905
Les tres preteses lleis descursament,

de distinci y deufonia
(Acabament)
Fullejant lAnlisis morfolgic del Sr. Nonell, trobarem a cada pas, en els
captols dedicats a lestudi del nom, exemples de vocals eufniques com la
e de viatge y de lletres distintives com la a de candela. No obstant, les aplicacions ms curioses de les dues lleis de distinci y deufona no s troben
potser en el nom, sin en el verb. Rars son els temps de la conjugaci en que
no vegm intervenir totes tres lleis conduint als resultats ms inesperats. No
cal sin fixarnos en un temps qualsevol, el primer de tots, per exemple: lindicatiu present dels verbs de la primera.
Se tracta dexplicar les sis formes am, ames, ama, amam, amats, amen:
y lexplicaci es com segueix:
Lindicatiu present de amre es mo, mas, mat, ammus, amtis,
mant. Aplicanthi la llei descursament, resulta, com hem vist: am, am, am,
amam, amat, am.
Fixantnos en el singular, veim que les tres persones resulten idntiques. Per hi ha una llei de distinci, que t precisament per obgecte evitar la confusi que resultara de slament escursar les paraules llatines, y
lexistencia daquesta llei ens permet esperar que en algunes persones subsistirn certs elements de les desinencies. En quines persones y quins elements, ax ja nons ho diu la llei de distinci.
La cosa passa aqu de la manera segent. La desinencia es suprimida en
la primera persona y persisteix en part en la segona y en la tercera. Essent
aquestes dues mas, mat, qualsevol esperaria ams, amt. Doncs no: mas
conserva precisament la consonant y dona ams, y mat conserva precisament la vocal y dona ama. (Remarqum que en altres temps la llei de distinci tolera perfectament la confusi de la tercera persona ab la primera: jo
amava, ell amava: jo ams, ell ams.)
Tenim, doncs, en el singular, am, ams, ama, les tres persones distintes,
10
15
20
25
809
30
35
40
45
50
55
60
65
810
les tres formes pronunciables. Un creuria que son ja les tres formes definitives. Doncs no: la segona persona no es ams, sin ames. Per qu? Perquels
antics escriptors catalans, no contents ab la distinci que establia la s, nhi
van afegir una altra, qual fou la interposici duna e entre la darrera lltra de
la radical y la dita s.
Aqu un se queda espalmat. Es que el catal se pregunta un es una
invenci dels seus antics escriptors? Les seves formes, que un creu filles de
transformacions fontiques graduals y inconscients o degudes a lanaloga,
es que han estat establertes per mitja dotzena de lletrats? Ax deu haver
estat, puix que an ells devm la e de ames!
Per, adhuc admetent ax, cm sexplica quels nostres antics escriptors no estiguessin contents ab la distinci que establia la s? O, pera expressarnos com el Sr. Nonell, quina fou la ra filosfica de lintercalaci de la e?
Resposta: establir una distinci entre aquesta segona persona de lindicatiu
present y la segona persona del present de subjuntiu, que era ams.
Els antics escriptors afegexen, doncs, una e a ams dindicatiu pera distingirlo de ams de subjuntiu. Per oh, desgracia! aquest ams de subjuntiu no sabriem pas dir per quina ra filosfica sallarga, tamb, y pren...
precisament una e!
Passm al plural. La tercera persona mant, perdent la seva desinencia,
se redueix a am; per es clar que shaur evitat la seva confusi ab la primera persona del singular conservant alguna lletra de la desinencia.
Quina? Aqu li ha tocat quedarse a la n: mant ha donat amn.
Les altres dues persones del plural son ammus, amtis, y, escursades,
amam, amat. Un dira que aquestes han de subsistir ax, puix son perfectament distintes de les altres y distintes luna de laltra. Doncs no: amat pren
encara una s distintiva. Per qu? Segurament els nostres antics escriptors
deven creure convenient ferho ax: no contents ab la distinci que establia
la t, devien volernhi afegir una altra, qual fou laddici duna s.
Tenim, doncs, desprs daquesta aplicaci podrem dir matemtica de
les lleis descursament y de distinci a lindicatiu present: am, ames, ama,
amam, amats, aman. Ara interv la llei deufona. La forma amn es impronunciable, t de pendre una vocal eufnica. Quna pren? Una e? Allavors
la forma definitiva ser amne (de amn, amne, com de himn, himne, y de
templ, temple). Doncs no, per centssima volta! Aqu leufnica no s posa
al darrera, se posa al mig: mant dona amen.
Y, cosa remarcable, aquesta persona pera la qual ha calgut fer aplicaci
de totes tres lleis, sense exceptuar la de distinci, ens resulta idntica a la
corresponent del present del subjuntiu! Indubtablement li haura valgut
ms pendre una altra eufnica.
Com se veu, en el pensament del senyor Nonell, sempre que subsisteix

una lletra de lo que ell anomena desinencies tones, es ques tracta duna
eufnica o duna distintiva. Tota la seva teora de les formes catalanes consisteix en ax: una forta tendencia a escursar els mots llatins vol que siguin
suprimides totes les desinencies tones sense excepci; per un desig de claretat y exigencies deufona fan que determinades lletres resistexin victorioses lacci corrossiva de lescursament; aquestes lletres son les que veim
persistir: les distintives y les eufniques. Teora irreprotxable... si nicament
aquestes distintives y eufniques fossin en realitat distintives y eufniques.
Per, ben al contrari, les veim sovint aparxer sense que un motiu qualsevol de distinci o deufona pugui explicar la llur persistencia; caure en
molts casos en que la llur persistencia haura evitat la confusi de formes
primitivament distintes; y adhuc produir algun cop confusions en lloc devitarles, tot y posarhi les mans els nostres antics escriptors.
No: les tres preteses lleis descursament, de distinci y deufona ni son
lleis ni expliquen res. Ning que desconegus el catal podra per medi
delles endevinar o deduir ab seguretat una sola forma nominal o verbal catalana. Son tendencies mal definides, el resultat de les quals pot ser lun o laltre, el que un vulgui, el que convingui. Tot se redueix, en el fons, a treure lo
que s veu que ha caigut y dir: llei descursament, y a dexar lo ques veu
que ha subsistit y dir: llei de distinci o llei deufona.
Una observaci superficial dels fets ens ensenya que uns fonemes
cauen y els altres persistexen ms o menys modificats. Pera explicarnos
aquets fenmens sens revela una tendencia capital de la nostra llengua,
sens donen (?) tres lleis generals de transformaci, se ns escriu tot un llibre; y desprs de tot ax... sabm que, en efecte, uns fonemes cauen y els
altres subsistexen; per les condicions en que aquests fenmens se realisen,
les llurs lleis, ens son encara perfectament inconegudes.
Y un miracle fora ni tan sols entrevureles a travs de les raons y contra-raons del Sr. Nonell y de les etimologies fantstiques del Sr. Grandia.
70
75
80
85
90
95
E QGC 100-105 Publicat com un sol text amb lanterior amb el ttol de Els nostres savis
V 24-26 (Remarqum ... ams.)] om. QGC || 33 un se queda] un om resta QGC | pregunta un] pregunta un om QGC || 34 Les] Es que les || 36 es que] om. QGC || 42 ams.] ams. (Primitivament,
el present de subjuntiu feia, com un om sab: am, ams, am, amem, amets, amen)
QGC || 43 pera] per QGC || 46 e!] e, esdev ... ames! QGC || 50 quedarse] romandre QGC ||
58 distinci a] distinci, QGC || 69 de lo] dall QGC || 86 lo] all QGC || 90 Pera] Per QGC
F 11-13 Nonell i Mas (1895: 44) || 29-32 d. (1895: 50) || 87-88 d. (1895: 16)
811
843
21 iii 1907
El doncs causal*
35
La nostra premsans serveix quotidianament i profusament una vasta collecci de faltes de sintaxi. Emplear linterrogatiu quin en lloc del relatiu qual1,
traduir el cuyo castell per qual o per quin2, fer de la combinaci els hi el
datiu del pronom de tercera persona3, aquestes faltes i daltres no menys
serioses sn, com tot-hom sab, el nostre pa de cada dia de la premsa catalana. Per, t ra en Joaquim Cases, entre tantes faltes, potser no nhi ha cap
de tant vergonyosa com el doncs amb quels nostres periodistes tradueixen
el pues causal dels castellans i quens serveixen tamb quotidianament i profusament.
Imagineu-vos que llegssiu, en un text castell, aix: Entre las vctimas
se crea que haba el clebre tenor N., pero este rumor ha resultado inexacto, luego dicho tenor no se embarc por encontrarse algo indispuesto. Us
fregarieu els ulls creient que no heu llegit b; puix el fet quel tenor N. no
shagus embarcat es clar que no es la conseqencia sin la causa de resultar inexacta la nova de la seva mort. Y quan veissiu que realment el text
diu luego, no podrieu sin creure ques tracta duna errada dimpremta.
Doncs una cosa com aquest luego es el doncs causal avui a la moda. La
clusula citada no es sin la traducci daquesta altra, treta dun diari catal: Entre les vctimes se creia que hi havial clebre tenor N., per aquest
rumor ha resultat inexacte, doncs dit tenor no sembarc per trobar-se quelcom indisposat. Fixeu-vos b: la proposici doncs dit tenor no sembarc es
lequivalent exacte de la proposici catalana luego dicho tenor no se embarc; puix el doncs copulatiu es una conjunci deductiva: vol dir el mateix que
luego. Tenim, doncs, una partcula deductiva empleada com a conjunci causal, es dir, com a sinnim de perqu: aix es el doncs causal!
Jo ja veig un nombre considerable de llegidors dubtar, no pas del fet
desser empleada la conjunci doncs en clusules com la transcrita (el fet es
desgraciadament prou conegut de tothom), sin de que sigui realment un
disbarat lempleu de la dita conjunci en les proposicions de causa. Sembla
impossible: una construcci quens horroritzaria, a nosaltres catalans, si la
viem en el castell, a penes hi parem esment i potser nins en adonem quan
la trobem perpetrada en la nostra propria llengua; es dir, que coneixem
millor el valor duna conjunci castellana quel duna conjunci catalana!
Gracies, en efecte, als nostres imponderables descastellanisants, un gran
nombre de llegidors catalans ja atribueixen tot naturalment a una partcula
812
10
15
20
25
30
deductiva un valor causal i fins molts deuen haver-se aprs tots satisfets
que, en bon catal, cal escriure doncs en tots aquells casos en que, parlant,
cometem el castellanisme de dir pues.
El doncs causal es una troballa! No us penseu que sigui una corruptela
de la llengua parlada, un mal sobrevingut a la nostra parla durant el llarg
perode illiterari que ha travessat: el doncs causal es una cosa volguda... Se
tractava devitar el pues castell empleat en la llengua parlada. Sembla que
la cosa indicada hauria estat de veure quines eren les conjuncions causals
del catal antic, de triar la que sembls ms facilment adoptable... Doncs no,
els nostres descastellanisants han fet millor i ms senzill: han agafat una
conjunci deductiva i nhan fet tranquilament... una conjunci causal. Per
no shan adonat que, volent fugir dun castellanisme, queien en un altre, el
de donar a una paraula catalana que t sols alguna de les accepcions del pues
castell (a la vegada causal i deductiu) totes les accepcions que t aquesta
paraula, castellanisme molt pitjor quel que tractaven de combatre.
Y la novella conjunci causal ha anat estenent-se depressa per la llengua escrita. Els nostres diaris lempleen gaire b sistematicament.4 Nhi trobareu en totes les seccions, adhuc en una gran part dels articles signats; per
sobretot en la deplorable secci telegrfica, en la qual es traduit el castell
mecanicament, paraula per paraula, i a la paraula castellana pues li ha pertocat esser traduida per la paraula catalana doncs.
Es deplorable: el doncs causal, esdevingut endemic en el catal de les
nostres publicacions ms llegides! Per la cosa verament desconsoladora
seria que sencomans a la llengua parlada; perqu mentre aix no sigui,
mentrel doncs causal no passi desser una cosa postissa, volguda, hi ha lesperansa que, pervinguts a una major cultura gramatical i literaria, la llengua
escrita no tardaria a treure-s de sobre un defecte tant gros com es el doncs
en qesti. Per suposeu que aquest doncs arribs a introduir-se en la llengua parlada. Qui len treuria llavores? Seria una tara ms del catal parlat,
un motiu ms de distanciaci entre la llengua literaria i la llengua parlada.
Perqu la llengua literaria no podria pas sin refusar-se a donar a la conjunci doncs un valor causal, oposat al deductiu que ha tingut en totes poques. Del contrari, se seguiria o b la mort del doncs deductiu davant del
doncs causal, rompent-se aix sense solta la continuitat histrica de la llengua, o b lacumulaci, en una mateixa paraula, de dos valors diametralment
oposats abans expressats per conjuncions distintes: cosa, aquesta ultima,
amb la qual no es pas dificil de veure que la llengua hi perdria extraordinariament. Imagineu-vos noms un raonament qualsevol, una demostraci
matemtica per exemple, jugant-hi una copulativa que pot significar igualment per consegent i perqu!
40
45
50
55
60
65
70
75
813
80
85
90
95
100
Jo dic: Aquesta figura t tres costats, doncs es un triangle. Aix, en bon

catal, significa: aquesta figura que (per tal o tal ra) sabem que t tres costats, es per consegent un triangle: es un triangle perqu t tres costats. Per
la mateixa frase, en el catal dels nostres descastellanisants, vol dir tot el
contrari, es dir: aquesta figura t tres costats perqu es un triangle. Vol dir
tot el contrari, sense per aix deixar de significar el mateix, puix quels nostres descastellanisants continuen empleant la copulativa doncs amb el seu
valor deductiu: en el llur llenguatge, doncs significa per consegent i perqu!
Jo ja mimagino com sortiria de les llurs mans, al modernisar-la que fessin, la segent frase de Bernat Metge: Mas la nima racional es simple
naturalment e sens composici, car de no res la cre Deu, donchs es immortal. (Es dir: perqu de no res la cre Deu, per consegent es immortal). La
qual frase, modernisada, hem desperar que diria: Mes lnima racional es
simple naturalment y sens composici, doncs de no res la cre Deu, doncs es
immortal. I, analogament, una frase com aquesta, de Tirant lo Blanch:
Donchs, puix est tan magnnim, no sies cruel esdevindria: Donchs, donchs
ets tant magnnim, no sigues cruel.
Fra realment una gran desgracia quel doncs causal arribs a introduirse en la llengua parlada, esdevenint dartificial espontani. I, mireu, en
correm el perill si un hom no mira de posar un remei prompte al abs actual
del doncs en la nostra premsa diaria.
*Donada la naturalesa daquesta serie darticles, respectarm en ells al seu ilustre autor, lortografia propria y la i llatina. (N. de la R.)
1. Ell ha fet aix, per quin motiu caldr... en lloc de: Ell ha fet aix, per qual motiu caldr...
2. Una escena, quals personatges... o Una escena quins personatges... en lloc de: Una escena, els
personatges de la qual...
3. Els hi fa mal el cap en lloc de Els fa mal el cap.
4. Escrit el present article, me diuen que en algun diari sha iniciat una reacci contral doncs
causal. Tant de bo tothom es convencs ben aviat que cal combatre-l amb la ms gran energia.
E QGC 14-18
F 6-9 Casas-Carb (1906) || 85-87 Metge (1889: 29; [2006: 141]) || 91 Martorell (1873-1905: iv, 65;
[2005: 1241])
V1 91 magnanim] magnanim en totes les virtuts, e vols pujar en monarca
814
843b
El doncs causal
I
La nostra premsans serveix quotidianament i profusament una vasta collecci de faltes de sintaxi. Emplear linterrogatiu quin en lloc del relatiu qual, traduir el cuyo castell per qual o per quin, fer de la combinaci els hi el datiu del
pronom de tercera persona, aquestes faltes i daltres no menys serioses sn,
com tot-om sab, el nostre pa de cada dia de la premsa catalana. Pero, t ra
en Joaquim Cases, entre tantes faltes, potser no nhi ha cap de tant vergonyosa com el doncs amb quels nostres periodistes tradueixen el pues casual
dels castellans i quens serveixen tamb quotidianament i profusament.
Imagineu-vos que llegissiu, en un text castell, aix: Entre las vctimas
se crea que haba el clebre tenor N., pero este rumor ha resultado inexacto,
luego dicho tenor no se embarc por encontrarse algo indispuesto. Vos fregarieu els ulls creient que no heu llegit b; puix el fet quel tenor N. no sages embarcat es clar que no es la conseqencia sin la causa de resultar
inexacta la nova de la seva mort. I quan veiessiu que realment el text diu
luego, no podrieu sin creure ques tracta duna errada dimpremta.
Doncs una cosa com aquest luego es el doncs causal avui a la moda. La
clausula citada no es sin la traducci daquesta altra, treta dun diari catal:
Entre les victimes se creia que hi avial celebre tenor N., per aquest rumor
ha resultat inexacte, doncs dit tenor no sembarc per trobar-se quelcom
indisposat. Fixeu-vos b: la proposici doncs dit tenor no sembarc es lequivalent exacte de la proposici castellana luego dicho tenor no se embarc; puix el doncs copulatiu es una conjunci deductiva: vol dir el mateix que
luego. Tenim, doncs, una particula deductiva empleada com a conjunci causal, es dir, com a sinonim de perqu: aix es el doncs causal!
Aquest doncs causal es tota una troballa dels nostres imponderables
descastellanitzants. Se tractava, en efecte, de trobar una paraula que tradus
exactament el pues causal dels castellans, el qual menaava dinvadir la nostra llengua escrita... Sembla que la cosa indicada auria estat de veure quines
eren les conjuncions causals del catal antic i de triar la que sembls ms
facilment adoptable. Doncs no, els nostres descastellanitzants ho han fet
millor i ms senzill: han agafat una conjunci deductiva i nhan fet tot tranquilament... una conjunci causal! El fet que, en determinats casos, el pues
castell pot traduir-se per doncs, els ha fet creure que doncs era lequivalent
de pues!
10
15
20
25
30
815
35
40
45
50
55
60
65
816
I la novella conjunci causal ha anat estenent-se depressa per la llengua

escrita. Els nostres diaris lempleen gaire b sistematicament. Nhi trobareu
en totes les seccions, aduc en una gran part dels articles signats; per sobretot en la secci telegrafica, en la qual es tradut el castell mecanicament,
paraula per paraula, i a la paraula castellana pues li ha pertocat esser traduda per la paraula catalana doncs.
Es deplorable: el doncs casual, esdevingut endemic en el catal de les
nostres publicacions ms llegides! Per la cosa verament desconsoladora
seria que sencomans a la llengua parlada; perqu mentre aix no sigui,
mentrel doncs causal no passi desser una cosa manllevadia, volguda, hi ha
lesperana que, pervinguts a una major cultura gramatical i literaria, la llengua escrita no tardar a treure-s de sobre un defecte tant gros com es el
doncs en qesti. Per suposeu que aquest doncs arribs a introduir-se en la
llengua parlada. Qui len treuria llavores? Seria una tara ms del catal parlat, un motiu ms de distanciaci entre la llengua literaria i la llengua parlada.
Perqu la llengua literaria no podria pas sin refusar-se a donar a la conjunci doncs un valor causal, oposat al deductiu que ha tingut en totes epoques. Del contrari, se seguiria o b la mort del doncs deductiu davant del
doncs causal, rompent-se aix sense solta la continuitat istorica de la llengua,
o b lacumulaci, en una mateixa paraula, de dos valors diametralment oposats, abans expressats per conjuncions distintes; cosa aquesta ultima, amb
la qual no es pas dificil de veure que la llenguay perdria extraordinariament. Imagineu-vos un raonament qualsevol jugant-hi una copulativa que
pot significar igualment per consegent i perqu.
Jo dic: Aquesta figura t tres costats, doncs es un triangle. Aix, en bon
catal significa: aquesta figura que (per tal o tal ra) sabem que t tres costats, es per consegent un triangle: es un triangle perqu t tres costats. Per
la mateixa frasa, en el catal dels nostres descastellanitzants, vol dir tota una
altra cosa, vol dir: aquesta figura t tres costats perqu es un triangle. Vol dir
aquesta figura t tres costats perqu es un triangle, per al mateix temps pot
voler dir aquesta figura t tres costats, per consegent es un triangle, perquls nostres descastellanitzants continuen empleant la copulativa doncs
amb el seu valor deductiu; en el llur llenguatge, doncs significa per consegent i perqu!
844
28 iii 1907
El pronom-adjectiu qual
La paraula catalana qual es primitivament un pronom-adjectiu interrogatiu
i relatiu (el mateix que cual castell, quale itali, quel francs, care romanesc...).
Sn exemples de qual interrogatiu: qual s estada la causa de la vostra
sobtosa mort? b. m.;1 Per qual natura fa major fret en la alba que en la
mija nit? b. m.; E aquestos en un mat..., saben en qual manera l-esperit
sant proceheix del pare e del fill..., e quals coses sn necessaries a separaci
de matrimoni... e qual fo major poeta entre Virgili e Homer... b. m.
Sn exemples de qual relatiu: Coses noves has dit, les quals me han
alegrat... b. m.; ... ma muller, la qual una serpent ha morta ab son ver.
b. m.; ... som exit tost e sens gran pena de la vall de miseria, a la qual no
desig tornar. E som estat instrument ab lo qual... b. m.; conegu Felix la
manera segons la qual se corromp lo cos... r. l.; Consciencia es aquella
natura intellectiva per la qual la anima sent que s-inclina contra la final
intenci per la qual es creada. r. l.; ...lo que nosaltres desitjam es pau gloriosa, la qual pau per a nosaltres dones es molt delitosa. t. b.; ... havies
per clar la nima morir ab lo cos, lo contrari de la qual cosa t-he fet atorgar.
b. m.; ... de Deu, qui ha veritat creada a sa semblana, contra la qual semblana es falsetat. r. l.
Al costat del qual, provinent de qualis, apareix, ja en catal antic, un nou
pronom-adjectiu interrogatiu de formaci catalana: quin, quina. Per exemple:
Digues: quin dret tens tu en aquesta ciutat? t. b.; O quina tan grandissima desconexena com es la de ta senyoria! t. b.; ... suplich-vos que-m
vullau dir quina es la penitencia que-n portats. b. m.; ... deman al hermit que li digus en quina edat del mon eren stats millors cavallers. t. b.
Aquest nou interrogatiu ha acabat per eliminar laltre; de manera que, en la
llengua moderna, les dues funcions, interrogativa i relativa, del qual primitiu
se troben repartides en dos mots diferents: quin, interrogatiu, i qual, relatiu.
Al mateix temps que el qual pronom, el catal antic presenta, derrera
les preposicions, el relatiu simple que, provinent de quid tnic. Ex.: ... com
los quatre elements de que lo cos es compost r.l.; ... no veig coses evidents per que ho dega creure b. m.; ... aquesta tribulaci en que posat
ests t. b. Aix, el que preposicional castell equivalent a el cual (el negocio
de que le haba hablado), que un hom ha de traduir en francs necessariament2 per lequel (laffaire de laquelle je vous avais parl), pot esser traduit
10
15
20
25
30
35
817
75
en catal per qu (el negoci de qu us havia parlat). Conv, per, no confondre aquesta substituci de el qual per qu amb una altra, molt en favor en
castell, la de el cual per el que. Ex.: las reformas militares, en las que se
inclua... Aquesta substituci es excessivament rara en les altres llengues
romaniques. A la dita frase castellana, el catal oposa: les reformes militars,
en les quals sincloia...
El catal no t un relatiu equivalent al cuyo castell, el qual tradueix per
la perfrasi el... del qual. Ex.: e pren speriencia de aquell tan fams cavaller,
lo nom del qual era Q... t. b..; e es pblica fama vos tenir en la cort vostra un cavaller, los actes singulars del qual sn molt experimentats. t. b.;
La paciencia e amor conjugal de Griselda, la istoria de la qual fo per mi de
lat en nostre vulgar transportada, callar. b. m.; ... e en un bell verger ell
entr ab lo fill del rey e ab altres escolans, en la companyia dels quals fo
Felix. r. l.; ... los poetes han parlat ab figures dins l-escora de les quals
s-amaga... b. m.; seria no esser Deu, sens l-esser del qual tot quant es seria
debades. r. l.3
Se veu, doncs, que malgrat de la concurrencia del quin interrogatiu, el
mot qual estava en gran favor en catal: com relatiu, precedit del article, el
trobem, en efecte, reemplassant sovint els relatius simples qui i que tons,
subjecte i complement directe (coses les quals mhan alegrat; ma muller la
qual una serpent ha mort), es la forma preponderant del relatiu preposicional (la manera segons la qual; instrument ab lo qual), la forma exclusiva del
relatiu adjectiu (lo contrari de la qual cosa), i entra a formar part de la perfrasi equivalent a cuyo (aquell cavaller lo nom del qual, en castell: aquel
caballero cuyo nombre). Per havien de venir temps calamitosos per al
pobre qual, fins al punt que linfluencia castellana dun costat i els descastellanisants del altre, arribarien a posar en perill la seva existencia, la primera amb el seu el que i els segons ab el llur quin.
Veus-aqu les vicissituds quels temps moderns reservaren al relatiu en
qesti:
Mancava una paraula per a traduir el cuyo castell. Oblit de lantiga
perfrasi o peresa de capgirar la construcci castellana, sagafal qual i se li
fa significar... cuyo! Una frase com aquesta, de Bernat Metge: ... una molt
gran caverna, la porta de la qual guarda Cerberus esdev: una molt gran
caverna qual porta guarda Cerberus. Bons autors cauen en aquesta falta;
per aix no la fa pas excusable.
Mentrels nostres escriptors calquen aix, amb el llur qual possessiu,
una construcci castellana, una altra construcci estrangera va infiltrant-se
en la nostra llengua escrita; ens referim al relatiu castell el que, que avui se
troba en el catal tant a casa seva com en el castell: ... les reformes mili-
818
40
45
50
55
60
65
70
tars, en les que sincloa... fou una festa de la que guardaran record...
Lorfe va executar cansons entre les que no mancaren... (El Poble
Catal). En lloc de: les reformes militars en les quals o en que sincloa..., fou
una festa de la qual..., Lorfe va executar cansons entre les quals...
Y quans ens posem a descastellanisar, deixem en pau les damunt dites
construccions i les emprenem, en canvi, contral pobre mot qual, que t la
desgracia... de semblar-se massa al cual castell. Qual, qual per qu qual?
hauran dit no tenim el quin, evidentment preferible? Sil catal diu no s
qun es aont el castell diu no s cual es no tenim, doncs, un quin, ben catal, que tradueix admirablement el cual castell? Per qu, doncs, no hauriem
descriure sempre quin en lloc de qual? Y veusaqu en circulaci construccions com aquestes: una nombrosssima gentada, en la quina tenien brillant representaci... foren suprimides immediatament; quina supressi... una escena, quins personatges... Construccions que venen a
reemplassar: una nombrosssima gentada, en la qual..., foren suprimides
immediatament; la qual supressi..., una escena, quals personatges...; construcci aquesta ltima ja defectuosa ella, puix cal dir: una escena, els personatges de la qual...
Els que prefereixen quin a qual, creient-lo sens dubte ms catal, no sadonen quel llur quin relatiu constitueix certament un castellanisme; en
efecte, el castell t un cual interrogatiu i relatiu; el catal t un quin solament interrogatiu; fer daquest seu interrogatiu un interrogatiu-relatiu com
el cual castell es senzillament cometre un castellanisme. Oh descastellanisants, deixeu estar en pau el qual, nol volgueu foragitar de la nostra llengua;
al contrari, useu-lo forsa, posat que no li feu significar cuyo, i estigueu
segurs que, lluny de cometre un castellanisme, levitareu moltes vegades.
80
85
90
95
100
1. B.M. es Bernat Metge; R.L., Ramon Lull, T.B., Tirant lo Blanch.

2. En no sent dusar-se dont, o.]
3. Altra perfrasis: ... tots vosaltres, lo be e honor de qui com a propri stimo. t. b.
F 4-5 Metge (1889: 82; [2006: 165]) || 5-6 Llull (1873-1904: i, 140; [1931-1934: ii, 30]) || 6-8 Metge
(1889: 193-194; [2006: 222]) || 9-10 d. (1889: 151; [2006: 200]) || 10 d. (1889: 130; [2006: 185])
|| 11-12 d. (1889: 89-90; [2006: 168]) || 12-13 Llull (1873-1904: i, 294; [1931-1934: iii, 46]) || 13-15
d. (1873-1904: ii, 232; [1931-1934: iv, 189]) || 15-16 Martorell (1873-1905: iv, 68; [2005: 1243])
|| 16-17 Metge (1889: 115; [2006: 178-179]) || 18-19 Llull (1873-1904: ii, 97; [1931-1934: iv, 36]) ||
22 Martorell (1873-1905: iv, 67; [2005: 1243]) || 22-23 d. (1873-1905: iv, 76; [2005: 1252]) || 2324 Metge (1889: 98; [2006: 172]) || 24-25 Martorell (1873-1905: i, 108; [2005: 185]) || 30-31 Llull
(1873-1904: i, 294; [1931-1934: iii, 46]) || 31-32 Metge (1889: 25; [2006: 139]) || 32-33 Martorell
(1873-1905: i, 27; [2005: 90]) || 43-44 d. (1873-1905: i, 99; [2005: 168]) || 44-45 d. (1873-1905: ii,
2; [2005: 459]) || 46-47 Metge (1889: 232; [2006: 241]) || 47-49 Llull (1873-1904: i, 143; [19311934: ii, 34]) || 49-50 Metge (1889: 153; [2006: 201]) || 50-51 Llull (1873-1904: i, 8; [1931-1934: i,
31]) || 68-69 Metge (1889: 142; [2006: 193]) || 104 Martorell (1873-1905: iv, 172; [2005: 1339])
819
V1 9 noves] noues, e null temps per mi hoydes | dit] dit, respongui yo | han] han axi || 10 qual] qual
estant en la flor de la sua jouentut || 13 Consciencia] Consciencia, fill, dix lo hermita a Felix || 17
la nima] aquella | morir] morir qualque jorn | cosa] cosa dessus || 22 Digues] Digues, Capita sens
misericordia || 24 dir] dir, si legut vos es || 31 no] ne || 32 aquesta] aquesta gran || 45 un] un strenu || 49 ab] ab integuents [sic per integuments] e || 104 propri] propi | stimo] stime
845
4 iv 1907
Les terminacions encia, ancia
10
15
20
25
820
El fet de dir-se, per exemple, esencia, constancia en castell y de dir-se essenza, constanza en itali, essence, constance en francs, ha fet nixer el desig
descriure essensa, constansa en lloc de essencia, constancia. La qesti es
llunyar-nos del castell!... Podra esser tamb que algs penss que paraules
tals com essencia, constancia sn castellanismes.
Aquestes paraules en encia y en ancia no sn castellanismes, sn llatinismes. Si fos ara quels introdussim en la llengua, en la nostra ma estaria
catalanisar-los ms o menys, suprimir o conservar la llur i posttnica, fer de
essentia llat essensa o essencia catal, de constantia constansa o constancia,
etc. Perls tals llatinismes sn antics en la llengua, els usaren abundosament els nostres autors mig-evals, i ells els donaren la forma que definitivament havien de tenir en catal. Nosaltres no podem sin pendre-ls tals com
ells ens els han llegats.
Sils nostres escriptors antics van adoptar essencia, paciencia, influencia, etc., i aquestes paraules van passar a la llengua parlada amb la llur i i
aix han arribat als nostres dies, es del tot arbitrari posar-se ara a escriure
essensa, paciensa, influensa, etc.
Per fa temps que sembla que juguem amb la forma i amb el valor de
les paraules catalanes; tothom fa i desf segons li plau; un dia, per traduir
el cuyo castell, fem significar cuyo a la paraula qual; laltre agafem la partcula doncs, deductiva i continuativa, i la fem conjunci causal; laltre escrivim etat, castetat en lloc de edat, castedat, sens dubte perqu la t ens hi
sembla ms catalana, o inventem grolleries com ambent, greussim, barbrisme. Doncs no es pas destranyar que ara alguns ens hagin sortit amb els llurs
essensa, paciensa, influensa, potensa, etctera, etc. Fos que essencia, paciencia els semblessin castellanismes, fos quels agrads ms essensa, paciensa,
ells shan posat tranquilament a escriure essensa, paciensa, sense tenir gens
en compte que tothom diu essencia, paciencia i sense recordar quels nostres autors mig-evals escriuen constantment essencia, paciencia.
Cal aqu fer una observaci i es que no totes les formacions en entia i
en antia presenten encia i ancia en catal, sin que moltes presenten ensa i
ansa, tals sn, per exemple, naixensa, coneixensa, volensa, prometensa, creensa, semblansa, anyoransa, tempransa... Es clar que en aquest article no es
qesti daquestes paraules, sin daquelles que en tots temps han estat
escrites amb i, com essencia, paciencia, constancia, ignorancia, les quals ara
tracten alguns de reemplassar per essensa, etc.
Els sufixes llatins entia i antia se presenten, doncs, en catal sota dues
formes: ensa i encia, ansa i ancia. El fet que un sufixe llat prengui dues o
ms formes en una llengua romnica es freqentissim; aix tenim en castell gravedad, sequedad al costat de suavidad, iniquidad, en francs rationnel,
naturel al costat de national, social, en itali libraio al costat de locandiere.
Havent-nos llegat els nostres passats formes en ensa i encia i formes en ansa
i en ancia, posar-nos ara a uniformar els damunt dits sufixes ve a esser una
cosa aix com sils castellans, perqu tenen gravedad, sequedad se posessin
a escriure suavedad, iniquedad; ols francesos, perqu tenen comparaison,
conjugaison, se posessin a esciure declinaison, modificaison, vgtaison.
Els enamorats de les terminacions ensa i ansa ques prenguin la pena
de fullejar els nostres clssics i hi trobaran a cada pas paraules en encia i en
ancia: absencia, abstinencia, audiencia, ciencia, clemencia, consciencia, conseqencia, convalescencia, diferencia, diligencia, eloquencia, essencia, excellencia, existencia, experiencia, ignorancia, indulgencia, influencia, intelligencia, licencia, magnificencia, negligencia, obediencia, paciencia,
penitencia, permanencia, potencia, presencia, prudencia, resistencia, reverencia, sentencia, violencia... i abundancia, constancia, discrepancia, estancia, ignorancia, substancia...
Al costat daquestes paraules en trobaran, en canvi, de terminades en
ensa i en ansa les quals han desaparegut o han pres modernament les terminacions encia, ancia: aparensa, captinensa, creensa, fallensa, semensa...,
acostumansa, alegransa, benanansa, benauyransa, concordansa, observansa,
perdonansa, provansa, significansa...
Ara b, si paraules com abstinencia, ignorancia no sn castellanismes,
es, en canvi, versemblant que mots tals com creencia, concordancia (antigament creensa, concordansa) siguin deguts a linfluencia castellana, i un hom
far perfectament preferint les antigues formes sense i a les modernes amb
i. Per una altra cosa es posar-se a reemplassar tots els mots en encia o en
ancia per paraules en ensa i en ansa!
30
35
40
45
50
55
60
65
E QGC 46-49
V 20 qual] quin QGC || 43-44 ve a esser una cosa aix] fra QGC || 58 fallensa, semensa] om.
QGC || 59 benanansa, benauyransa] benaurana QGC || 60 provansa] om. QGC
821
846
16 v 1907
IV (*)
Tornant al doncs causal
10
15
20
25
30
822
He rebut aquests dies una carta, lautor annim de la qual, tot felicitant-me
pel meu article sobre labs de la conjunci doncs, mindica la conveniencia
de donar sobre aquesta partcula i totes les altres avui empleades incorrectament, regles prohibitives ben senzilles, acompanyades unicament daquelles explicacions que siguin indispensables per a la llur comprensi i
exemplificades ab frases tretes dels nostres escriptors antics.
Vaig a complaure-l donant avui la regla prohibitiva corresponent al
doncs causal, per b que aquesta regla ja estigus implcitament continguda
en el meu primer article: mai ser de massa cridar una vegada ms latenci
dels nostres escriptors sobre labs de la conjunci doncs; a ms que jo crec
tamb en la conveniencia de les regles prohibitives quem recomana lautor
de la damunt dita carta.
Veus-aqu, doncs, la regla prohibitiva corresponent al doncs causal:
Una proposici de causa no pot mai esser introduida per la conjunci doncs.
Proposici de causa es aquella que expressa la ra, el motiu, la causa de
la cosa expressada per una altra proposici. Ex.: No hi vaig poder anar, perqu estava malalt. La proposici perqu estava malalt es una proposici de
causa (i perqu, una conjunci causal). Ja que jo no hi era, podien deixar-ho
per a un altre dia. La proposici Ja que jo no hi era es una proposici de
causa (i ja que, una conjunci causal. Les conjuncions causals, es dir, que serveixen per a introduir proposicions de causa, sn, entre altres, perqu, ja
que, puix que, puix, car).
Ara b, mentre duri la passa de doncs causal que estem patint, sempre
quens vingui a la ploma un doncs, hem de veure si la proposici que anem
a introduir es una proposici de causa. Si ho es ens cal rebutjar el doncs i
escriure en lloc seu puix o ja que. En cas contrari, podem escriure doncs.
Que, traduint del castell, ensopeguem una frase com aquesta: Estar
enfermo, pues no me escribe. Sins passava pel cap de traduir el pues per
doncs, nons cal sin considerar que la segona proposici es de causa i tot
seguit haurem hagut esment quel doncs no hi escau. En canvi, una frase
com aquesta: Est lloviendo? pues no salgamos, o com aquesta altra: Pues
quien vendr? estan perfectament traduides dient: Est plovent? doncs no

sortim; Doncs qui vindr?
El doncs es deductiu, continuatiu, per no causal. Aix, est molt b en
les frases segents, tretes dautors antics; per est, en canvi, completament
fra de lloc en les quatre frases modernes que citem ms avall, tretes, no pas
dun article, sin dun discurs, el que prova fins a quin punt el doncs causal
sha infiltrat en el nostre catal literari.
Exemples antics (doncs bons):
... la nima racional es creada a fi que tostemps entena, am e recort
Deu; e si era mortal, no faria sempiternalment o per qu seria creada;
donchs segueix-se que es immortal.
Los aucells fan nius, les feres cerquen cavernes en que habiten, e-ls
peixos, roques en que-s meten; donchs, qui pot dir que no usen de rah?
Digues, abans que venguesses en lo mon, qu eres? o que ser aprs
la mort, digu yo. E que sers? No res. Donchs no res eres abans que fosses engendrat?
E ns dixem-li (li digurem) quant havia que ell era en la ost. E ell dix
que be havia xv dies. Donchs, dixem ns si xv dies ha que vs sots (sou) en
la ost, b ha viii dies que havem feit cridar que neg no parls ab los moros
si a ns no-u demanaven e vs res nos en demans (demanreu), donchs per
qu hi parls (parlreu) vs?
Exemples moderns (doncs dolents):
... en els paisos llatins les masses obreres han fet marrada, doncs han
sigut distretes dels seus propris interessos.
Aquest exemple deuen imitar-lo les nostres classes obreres, doncs
aquesta tctica ha portat grans aventatges...
Els partits y agrupacions poltiques no sols poden tenir sin que no
poden deixar de tenir orientaci y criteri en materia social, doncs els que no
tenen orientaci renovadora volen la conservaci de tot lo actual.
A tots els homes reflexius jols demano que estudiin serena y imparcialment el problema, doncs estic segur que arribaran a la mateixa conclusi.
En aquests quatre exemples moderns, les proposicions introduides per
la conjunci doncs essent proposicions de causa, la frase resulta mal construida; hauria calgut emplear, en lloc de doncs, la conjunci puix, com, per
exemple, en les frases segents del Tirant lo Blanch:
Comtessa, a mi par que vs me donau bon consell, puix la ciutat es tan
forta e ben provehida de totes coses necessaries a la guerra.
Los parents de la comtessa la pregaren se-n torns o dexs all son fill,
puix lo Rey en prenia crrech.
O mare semblant a ovella fecunda qui has parit lo fill per a esser mort
35
40
45
50
55
60
65
70
823
75
80
85
90
95
100
105
e trocejat en la cruel batalla! Mas que m-aprofita dolre sobre cas inremeyable; puix lo Rei no pot haver pietat de mi ni de mon fill?
Que-m valen a mi los bens ni les riqueses, puix so destituhida de tot
goig, plaer e consolaci...?
... jams yo consent ni giny mai neg per als quatre cavallers. Be
som certs, dix lo Rey, que vostra honor es salva; emper, puix lo cas s-es
seguit, anem a la sglesia del senyor sanct Jordi e hoyrem aqu missa e
farem-los la honor que ells son merexedors, puix sabem que son Reys coronats.
Una altra conjunci causal era car (ladopci de la qual nom sembla
pas necessaria): ... lunya tota paor de tu, car yo so aquell que penses
mas... yo no creur que siau mort, car homens morts no parlen.
Deixa-m terminar el present article donant algunes frases en les quals
figura l doncs (deductiu o continuatiu) al costat del puix o del car (causals):
... e vosaltres ab gran maldat e trayci li haveu feta sentir dolor inestimable... donchs, com podeu demanar misericordia, puix en vosaltres no s-es
trobada?
... yo vinch a suplicar que hajau pietat de mi, com no tingua en aquest
mon altre b sin aquest fill... E sia de vostra merc esser en recort de la
gran amistat, amor e consideraci del meu virtus marit... E reduesch a la
memoria de la senyoria vostra aquelles almoynes e caritats que en lo temps
del vostre hermitatge yo-us feya dar... que-m vullau lexar mon fill, qui es
orfe de pare... Donchs, senyor, puix sou pare de misericordia e de pietat,
obtingua de la merc vostra aquesta tant alta gracia.
Racional dius encara que es la nima dels bruts per o com aquells
esquiven perills e cerquen plaers... fan nius e moltes altres coses consonants
a rah. Si tu sabesses be la sua definici no haguesses ax parlat. Hoyes,
donchs, e torna a dret cam, car descarrerat est.
Per digues-me, si-t recorda, que eres abans que fosses engendrat? A
m, digu yo, no-m recorda, ne so cert que era, car no-u viu (vaig veure). Mas
be crech que no era res; car hom so ax com los altres e cov que seguesca
lurs petjades. Donchs, dix ell, tu creus o que no has vist?
*Poden consultarse els anteriors articles de aquesta serie: I El doncs causal, en el nmero de
El Poble Catal de 31 de mars; II El pronom adjectiu qual en el de 28 de mars; y III Les terminacions encia, ancia, en el de 4 dabril.
E QGC 18-22 Publicat com a segona part del nm. 843, introdut per ii
V 1-13 He ... doncs.] om. QGC || 24 duri] durar QGC || 27 ja que] qualsevol altra conjunci causal QGC || 28-31 Que ... esment] Si al girar en catal una frasa tal com: Estar enfermo, pues no
me escribe, ens passava pel cap de traduir el pues per doncs, no.ns cal sin considerar que
la segona proposici es de causa per veure tot seguit QGC || 37-39 tretes, ... literari.] tretes dun
824
discurs den Carner. QGC || 46-53 En substituci daquests exemples a QGC apareix el segent:
Deya Sanct Agust que neg no pot amar o que no coneix; doncs si Deu volem amar cov que
hajam sciencia e conexena sua [cf. Eiximenis (1495: 245; [1981: ii, 523])] || 59-61 Els ...
actual.] om. QGC || 64 quatre] tres QGC || 85 Deixa-m ... donant] Eus-aqu finalment QGC || 90-96
En substituci daquest exemple a QGC apareix el segent: ... e dixeren que mes volien morir
que sofrir tan gran onta com aquesta seria. E dix lo Rey: Donchs, pus yo.us veig en tan bona
voluntat, pensem-nos de ben defendre [Jaume I (1873: 128; [1991: 93])] i, en una nota referida
a pus, diu: Una altra forma de puix. Una tercera forma, bastant empleada modernament,
es puig. || 101-104 En substituci daquest exemple a QGC apareix el segent: Mas lnima
racional es simple naturalment e sens composici, car de no res la cre Deu; donchs es
immortal [Metge (1889: 29; [2006: 141])]
F 41-43 Metge (1889: 34-35; [2006: 143]) || 44-45 d. (1889: 71; [2006: 160]) || 46-48 d. (1889: 10;
[2006: 131]) || 49-53 Jaume I (1873: 364; [1991: 263]) || 55-63 Carner [i Romeu] (1907a) || 68-69
Martorell (1873-1905: i, 24; [2005: 88]) || 70-71 d. (1873-1905: i, 64; [2005: 131]) || 72-74 d.
(1873-1905: i, 64-65; [2005: 132]) || 75-76 d. (1873-1905: i, 65; [2005: 132]) || 77-81 d. (18731905: i, 228; [2005: 311]) || 83 Metge (1889: 3; [2006: 127]) || 84 d. (1889: 5; [2006: 128]) || 87-89
Martorell (1873-1905: iv, 66; [2005: 1242]) || 90-96 d. (1873-1905: i, 61; [2005: 127]) || 97-100
Metge (1889: 74-75; [2006: 161]) || 101-104 d. (1889: 11; [2006: 131])
V1 46 Digues] digues, respos ell || 68 comtessa] Comtessa e de son fill || 79 aqu] aqui la || 90 yo] yo,
adolorida Comtessa | vinch] vinch a la vostra excelencia | que] que axi com sou misericordios, e
ple de tota bondat e virtut, que
N 54-63 Pronunciat el dia 26 de gener daquell any, aquest havia estat el discurs inaugural del
Centre Nacionalista Republic. Publicat desprs a Carner [i Romeu] (1907b), ja hi aparegueren
esmenats els tres doncs incorrectes aqu denunciats per Fabra: el de la primera ocurrncia (pg.
23) amb un perqu; els de la segona (pg. 24) i de la tercera (pg. 31), amb un puix.
847
23 v 1907
V (*)
Formes verbals guturalisades
El catal, com tot-hom sab, posseeix nombrosos verbs tals com valer, dir,
moure, que presenten formes tals com valc, valgu, dic, digu, moc, mogu,
el radical de les quals termina en c o en g, i formes tals com val, valent, diu,
dient, mou, movent, les quals estan desproveides de les dites guturals c i g.
Anomenarem les primeres, formes guturalisades, i les segones, formes pures.
La gutural de les primeres t un doble origen; en les formes de present,
prov de c llatina; en les de passat, prov de la u dels pretrits llatins en ui
tals com hbui, vlui.
Es cosa prou sabuda que la c llatina va perdrel seu valor gutural davant
825
10
15
20
25
30
35
40
45
826
de e i de i; aix cantu, cohorte esdevenen en catal: cant, cort (amb c gutural), per centu, civitate esdevenen cent, ciutat (amb c igual a s). Doncs un
verb tal com dcere havia de conservar la seva gutural en unes formes (dico,
dcat) i perdre-la en les altres (dicit, dicendo); i, en efecte, dico esdev dic
(com amicu, *anticu esdevenen amic, antic), dcat dna diga (com amica,
spica donen amiga, espiga); per dcit esdev diu (com perdice, perdiu) i
dicendo, dient (com *racimu, ram). Don resulta que sn formes guturalisades: la primera persona del singular del present dindicatiu (dic) i totes les
persones del present de subjuntiu (diga, digues, etc.) Totes les altres formes
de present sn pures: tu dius, ell diu, nosaltres diem, etc., el gerundiu (dient)
i linfinitiu (dir).1
Un verb tal com moure, provinent de movere llat, no podia tenir primitivament formes de present guturalisades, sin que havia de conjugar-se
jo mou, tu mous, etctera, i, en el subjuntiu, mova, moves, etctera. No es, en
efecte, fins ms tard que hi apareixen les formes guturalisades moc, moga,
mogues, etc., les quals no sn pas hereditaries sin creades a imitaci de dic,
diga, digues, etc. En els verbs com moure, la gutural es, doncs, deguda a una
contaminaci i, com es natural, no apareixer sin en la primera persona del
singular del present dindicatiu (moc) i en el present de subjuntiu moga,
(mogues, etctera).
Aquesta contaminaci la veiem produir-se en ple perode literari migeval; autors com Lull empleen infinitat de formes tals com mou, mova
(corresponents a les castellanes muevo, mueva), beu, beva (cast. bebo, beba),
respon, respona (castellanes respondo, responda), formes pures que ms tard
veiem anar desapareixent davant de les formes guturalisades moc, moga,
bec, bega, responc, responga. Passat aquell perode, la contaminaci contina encara fent els seus progressos: els subjuntius sia, sapia, capias veuen
reemplassats per siga, spiga, cpiga; jo sc fa una forta concurrencia a jo
s; voler conserva vull, per canva vulla en vullga, vulga.
En les formes de passat, la gutural prov, com hem dit, duna u, la qual
ha estat tractada com la w germnica en mots tals com werra, dwerh,
Wilhelm, dont han sortit guerra, guerxo, Guillem. El llat clssic posseeix,
com sabem, nombrosos pretrits en ui (vlui, valusti, etctera, en lindicatiu,
valussem, valusses, etc. en el subjuntiu; pretrit perfet el primer, plus-quamperfet el segon); als quals vnen a afegir-se, en llat vulgar, venui, crdui, sttui, etc. Aquests pretrits en ui del llat passen a les llenges romniques
sofrint la u els canvis ms variats en les distintes regions de limperi. En lextrem occidental, la u sintrodueix en el radical, una forma com hbui esdev
hauve, dont el portugus houve i el castell hube; en lextrem oriental, la u
atreu laccent, hbui, vlui esdevenen aviu, vriu; en francs, desprs duna
serie de modificacions fontiques i analgiques complicadssimes, explicades admirablement per en Suchier, dna origen als pretrits en u (jeus, je
dus, je pus...); en catal i en provensal, la u, assimilada a la w germnica,
esdev gu: una forma com valusset esdev valgus; vluit esdev vlgue
valc. Don neixen el perfet dindicatiu valc, valguist, valc, valgum, valgus,
vlgren i limperfet de subjuntiu valgus, valgusses, etc. Aquest persisteix,
aquell esdev ms tard valgu, valgust, valgu, valgum, valgus, valguren
(per imitaci de tem, temist, tem, temm, tems, temren) i finalment valgu, valgures, valgu, valgurem, valgureu, valguren (amb les noves formes tretes analgicament de valguren). Observem que, davant la g provinent de u, certes consonants desapareixen i daltres exigeixen lintercalaci
duna e; aix tenim hagu, degu, begu, mogu, cregu, pogu, jagu, plagu; paregu, corregu.
No tots els pretrits guturalisats actuals tenen la llur gutural sortida
duna u llatina; alguns la deuen a lanalogia, a una contaminaci anloga a
la que havem constatat en els presents. Aix, el perfet de dcere essent dixi,
el perfet primitiu de dir no pot esser guturalisat i es, en efecte, dix, dixist, etc
(corresponent al castell dijo, dijiste, etc.); digu, diguist, etc. no sn sin formes analgiques que vingueren a reemplassar les primitives formes amb x.
En fi, els participis en ut, emparentats com estan amb el perfet dindicatiu, adopten el radical daquest temps; aix tenim hagut, degut, begut,
mogut, etc. De manera quel domini de les formes guturalisades comprn, en
el present, la primera persona del singular del dindicatiu i totes les del de
subjuntiu, i, en el passat, el perfet dindicatiu, limperfet de subjuntiu i el
participi en ut.
En el perode literari mig-eval la guturalisaci no sobrex podem dir
mai del seu domini natural. Per de llavores ens la veiem invadir el gerundi i linfinitiu, prenent naixensa formes com diguent, valguent, creguent,
etc., volguer, poguer, sapiguer, etc.
La llengua literaria moderna qu ha de fer amb aquests infinitius i
gerundius guturalisats, ladopci dels quals la llunyara evidentment de la
llengua literaria antiga? Si avui dia els infinitius i gerundius purs fossin
completament morts, si ning digus ja voler, poder, saber, o dient, valent,
creient, llavores potser caldria resignar-se a adoptar les formes modernes,
originades per una desviaci en el procs de guturalisaci dels verbs catalans; per essent les formes pures encara ben vivents, est fora de dubte que
la llengua literaria ha de donar la preferencia a aquestes, que sn les tradicionals. Preferir les formes guturalisades essent vivents les pures, consagrades pels nostres grans escriptors mig-evals, fra la cosa ms anti-literaria
que un hom pot imaginar-se; fra treballar pera la desaparici de les formes
50
55
60
65
70
75
80
85
827
90
95
100
105
110
tradicionals quan precisament estem obligats de fer tots els possibles per
allargar i assegurar la llur vida. Els infinitius i els gerundius guturalisats no
solament no han desser preferits, sin quels hem de rebutjar en absolut.
No escriurem, doncs, mai poguer, volguer, valguer, sapiguer, capiguer,
sin poder, voler, valer, saber, caber (o cabre); ni tampoc poguent, volguent,
valguent, sapiguent, capiguent, caiguent, jaguent, creguent, diguent, riguent,
moguent, absolguent, prenguent, coneguent, siguent, tinguent, vinguent, etc.,
sin podent, volent, valent, sabent, cabent, caient, jaient, creient, dient, rient,
movent, absolent, prenent, coneixent, essent, tenint, venint, etc.
En el cas de siga, spiga, cpiga es tot altre, puix, per un costat les formes pures corresponents sa, sapia, capia, han desaparegut completament
del dialecte central, al contrari de voler, volent, etc., i per laltre costat siga,
spiga, cpiga no vnen sin a continuar un procs de guturalisaci consagrat per la nostra literatura antiga, que accepta successivament la substituci de moga a mova, de crega a crea, de responga a respona, de puga a puixa.
Jo crec que podem perfectament acceptar aquells tres subjuntius aix com
vulga reemplassant vulla. Sn, en canvi, indubtablement preferibles a les
formes guturalisades sapigus, sapigut, capigus, capigut, sigus, sigut, les
formes tradicionals, encara ben vivents, sabs, sabut, cabs, cabut, fos, estat.
* Poden consultarse els anteriors articles daquesta serie: I El doncs causal, en el nmero de
El Poble Catal de 21 de mars; II El pronom adjectiu qual en el de 28 de mars; III Les terminacions encia ancia, en el de 4 dabril; y IV Tornant al doncs causal en el de 16 de maig
1. En el present article fem abstracci de limperatiu, que estudiarem en un altre article.
E QGC 57-64
V 5 A QGC hi ha una nota a peu de pgina que diu: A la denominaci de guturals amb qu
solen designar-se les consonants tals com la c de cap i la g de gust, es indubtablement
preferible la de velars o postpalatals. En el present article hem adoptat, no obstant, la primera denominaci, don sha tret la de formes guturalisades amb qu solen designar-se les
formes valc, valgu, etc. || 7 llatina] A QGC hi ha una nota a peu de pgina que diu: En les
formes arcaiques planc, planga i analoques, la gutural prov duna g llatina. En un verb
com plngere, en qu plngit, plangendo, etc. (amb ng davant e, i) donen plany,
planyent, etc. (com longe dna lluny), les formes plngo, plangat (amb ng davant
a, o) donen planc, planga (com longu, longa donen llonc, llonga; per aquestes formes guturalizades han estat ms tard substituides per formes pures: planc per
plany(o), planga per planyi. || 19 de] del QGC || 21 de present] del present QGC || 27-29
i, ... etctera)] om. QGC || 43-44 pretrit ... segon] om. B || 48 hube] hove QGC; hi ha, a ms
una nota a peu de pgina que diu: El diftong llat u dona regularment o en castell i ou
en portugus: pucu, uru, amut (per amvit) donen poco, oro, am en cast.,
pouco, ouro, amou en port. (pronunciat a Lisboa: pcu, ru, am) La forma castellana hove va esser desprs reemplaada per huve, modernament escrit hube.|| 49
vlui] jcui, ptui QGC | aviu, vriu] avi, zaci, puti QGC || 50-51 explicades
... Suchier] om. QGC || 53-54 una ... valc.] om. QGC ||59 valguren] A QGC hi ha una nota a peu
de pgina que diu: Davant de g provinent de u, certes consonants desapareixen i daltres
828
exigeixen intercalaci duna e; aix, habuisti dona haguist, debuisti deguist, bibuisti beguist, mobuisti moguist, potuisti poguist, jacuisti jaguist, placuisti plaguist; per paruisti pareguist, curristi correguist. || 59-62 Observem ... corregu.] om.
QGC || 67 etc.] A QGC hi ha una nota a peu de pgina que diu: Es sabut que la x llatina dna
x palatal en catal i j en castell: metaxa madeixa madeja, buxu boix boj, etc. || 72 del d]
de l QGC | de] om. QGC || 88 i 89 fra] seria QGC || 99 En el] El QGC || 101 laltre] altre QGC || 112
que ... article.] om. QGC
848
6 vi 1907
VI (*)
La combinaci pronominal els hi
Fins en bons autors no es rar de trobar usada la combinaci els hi en lloc del
datiu els. Ex.: Els hi fa mal el cap, Nols hi agrada gens, Doneu-los-hi les flors,
en lloc de Els fa mal el cap, Nols agrada gens, Doneu-los les flors. Molts cops
ha cridat hom latenci sobre aquesta falta de gramatica; per ha estat completament en va.
Tamb es molt freqent lempleu de els hi en lloc daltres combinacions
pronominals. Ex.: Aquest plec jals hi portaran, en lloc de Aquest plec jals el
portaran. Aix nols hi podran dur, en lloc de Aix nols ho podran dur.
No es difcil de conixer quan cal rebutjar la combinaci els hi, ni es
tampoc difcil de fer la correcci corresponent. Basta examinar, en cada cas,
quins sn els complements nominals que tractem de reemplassar amb la dita
combinaci pronominal.
Tot-hom sab prou el que es un complement. En la proposici Tu culls
flors, la paraula flors es un complement del verb culls; complement nominal, puix cont un nom: flors. En la proposici Tu dnes flors als teus cosins,
el verb dnes va acompanyat de dos complements: lun es flors, laltre es als
teus cosins; amds, complements nominals. En la proposici Aquesta tarda
hem vist tes germanes al teatre, el verb hem vist porta tres complements
nominals: tes germanes, al teatre, aquesta tarda.
Sabem, per altra part, quens es donat molt sovint reemplassar els complements nominals dun verb per partcules tones, complements pronominals. Si estm parlant de flors, la proposici Tun culls vol dir el mateix
que Tu culls flors; la partcula tona en hi reemplassal complement nominal flors. Anlogament una proposici com Tu dnes flors als teus cosins pot
transformarse en: Tun dnes als teus cosins, Tuls dnes flors, Tuls en dnes,
10
15
20
25
829
65
aon el pronom ton els reemplassal complement als teus cosins, i la partcula en, el complement flors. Fent el mateix en la proposici Hem vist tes germanes al teatre, tenim: Les hem vistes al teatre, o b: Hi hem vist tes germanes, o b: Les hi hem vistes, aon el pronom ton les reemplassal complement
tes germanes, i ladverbi ton hi, el complement al teatre.
Ara b: els hi essent la combinaci de dos complements pronominals,
nons es dat emplear-la en el lloc dun sol complement nominal. Aix, nons
es donat reemplassar la proposici Tu dnes flors als-teus-cosins per la proposici Tuls hi dnes flors: cal dir Tuls dnes flors. En canvi, es perfecta la
substituci de la proposici Tu portes els teus cosins al teatre per la proposici Tuls hi portes, aon el pronom ton els vol dir els teus cosins, i la partcula hi vol dir al teatre. Si donem, enviem, portem, oferim, demanem, etc.,
unes caixes a uns homes o a unes dnes, no direm els hi donem, els hi
enviem, els hi portem, els hi oferim, els hi demanem unes caixes, sin els
donem, els enviem, els portem, els oferim, els demanem unes caixes. Aix
mateix no escriurem els hi fan mal els peus, els hi ha agradat molt, els hi hem
dit que hi aniriem, els hi veig lintenci, els hi erem aprop, sin els fan mal
els peus, els ha agradat molt, els hem dit que hi aniriem, els veig lintenci,
els erem aprop. Cp. (exemples antics): ..yo per res a present no-ls daria pau
ni treva. E si la fortuna-ls era tan favorable que-ls lexs venre la batalla... ... diran que-ls fa mal lestmech. E ns dixem-los que escoltassen o que ns los voliem dir. ... elles creen que totes coses los estiguen
be. ... los sarrahins... pensant quel dit senyor Rey los era luny..., etc., etc.
La combinaci els hi no pot esser empleada sin reemplassant dos complements nominals, com en la proposici Tuls hi portes (els teus cosins, al
teatre). Per, adhuc en aquest cas, quan lun dels dos complements equival
a a ells, a elles (complements directius), ens cal molt sovint rebutjar els hi i
reemplassar-lo per una altra combinaci. Per saber, en cada cas, quina combinaci pronominal cal emplear, basta veure quin seral segon complement
pronominal quan en lloc de els posessim el complement nominal corresponent: aquell complement pronominal es el quens cal emplear darrera de els.
Suposem, per exemple, una proposici tal com Envial plec als meus germans, en la qual tractem de reemplassar els dos complements per pronoms
tons. Estar ben dit Envia-ls-hi? Si en lloc de els posvem el complement
nominal corresponent (als meus germans) diriem: Envia-l als meus germans; doncs cal dir Envia-ls-el i no pas Envia-ls-hi. En aquest cas ens ha calgut, doncs, reemplassar els hi per els el. Es el cas en el qual els antics, invertint lordre dels complements, deien lols Lendem totes les donzelles lo
prengueren e ab molta honor lo portaren fins a la porta de la lia tot armat,
lliurant-lo als fels que mort o viu lol haguessen a restituir.
830
30
35
40
45
50
55
60
Cas en que cal escriure els la en lloc de els hi: Demana la clau als vens.
Demana-la als veins. Doncs: Demana-ls-la i no pas Demana-ls-hi. Exemples
antics: ...e enviam-los dir que menjassen la grua e que ns la-ls enviavem
tota viva. ... prestaven pecunia ab condici que hom la-ls rets. ... meteren lo cap sobre lo llit e cobriren-se sperant la mort quant la-ls darien.
Cas en que cal escriure els els en lloc de els hi: Dem portaran els mobles
a les senyores N. Demls portaran a les senyores N. Doncs: Demls els portaran i no pas Demls hi portaran. Exemples antics: Ns los lx milia sous
darem de bon grat, mas que diguen ells que-ls los pach hom aqu no-u poria
fer. ... que ns los haviem emparats los feus e les honors e no haviem
ahut juhiy de nostra cort. E pus que ans de juhiy los los haviem emparats,
que-ls los rendessem.
Cas en que cal escriure els les en lloc de els hi: Hem donat les joguines
a aquelles nenes. Les hem donades a aquelles nenes. Doncs: Els les hem donades y no pas Els hi hem donades. Exemples antics: E manam que-ls tinguessen apparaylat galines vives... e quant ells fossen venguts que les los
faessen degolar. ... e que les cartes que nos haviem feytes als pobladors
de Murcia... no les los tenia hom, ans les los trencaven.
Cas en que cal escriure els ho en lloc de els hi: Dir all als teus pares.
Ho dir als teus pares. Doncs: Els ho dir; i no pas Els hi dir. Cp.: E si de
o que saber volen no poden haver lur intenci... sesforcen saber-ho dels
marits lurs, los quals, posat que-ls ho diguen, no son gens creeguts.
Notem finalment un cas en que cal dir els en en lloc de els en hi:
Portareu quatre caixes als Srs. N. En portareu quatre als Srs. N. Doncs: Els en
portareu quatre i no pas Els en hi portareu quatre. Altre exemple: No parlis
daix a tos pares. Non parlis a tos pares. Doncs: Nols en parlis i no pas Nols
en hi parlis. Cp.: Una cosa solament vull de tu: que res que a present hajes
vist o hoyt no tengues secret a ms amichs e servidors. Car, ultra lo plaer
que hauran de mon estament, los ne seguir gran profit.
Podem tamb, en la majoria dels casos, conixer fcilment quina combinaci pronominal cal emplear en lloc de els hi veient quina fra la combinaci si en lloc de dirigir-se lacci a ells o a elles, se dirigia a nosaltres o a
vosaltres. El pronom que, en aquest cas, apareixeria derrera de ens o de us,
es el que cal emplear derrera de els en el cas de dirigir-se lacci a ells o a
elles. Aix, de la mateixa manera que, quan lacci va dirigida a vosaltres,
diem us enviar all, us el donar dem, us la demanen, us els pendran, no
us ho paguen, no us en donen cap, hem de dir, en el cas de dirigir-se aquella
a ells o a elles: els enviar all, els el donar dem, els la demanen, els els pendran, no els ho paguen, nols en donen cap.
70
75
80
85
90
95
100
831
105
110
*Poden consultarse els anteriors articles daquesta serie: I El doncs causal, en el nmero de
El Poble Catal de 21 de mars; II El pronom adjectiu qual en el de 28 de mars; III Les terminacions encia ancia, en el de 4 dabril; IV Tornant al doncs causal en el de 16 de maig, y V Formes
verbals guturalisades, en el de 23 de maig.
En larticle anterior, aon diu imperfet el segon (referint-se a valuissem) ha de dir: plusquam-perfet el segon.
Aix mateix aon diu anticu, racimu, ha de dir *anticu *racimu (indicant lasterisc
ques tracta de formes extranyes al llat clssic).
E QGC 23-29
V 18 teatre] A QGC hi ha una nota a peu de pgina que diu: Es costum (no gaire bo, per que
seguim en el present article perqu.ns facilita lexposici) nomenar complements dels verbs, no
sols els complements propiament dits, sin les determinacions circumstancials (denominades
generalment complements circumstancials o adverbials). || 53 Per] Per a QGC || 95-104 Podem
... cap.] om. QGC
F 44-45 Martorell (1873-1905: ii, 120; [2005: 575]) || 45-46 d. (1873-1905: iv, 229; [2005: 1393]) ||
46 Metge (1889: 181; [2006: 215]) || 46-47 Jaume I (1873: 110; [1991: 80]) || 47-48 Metge (1889:
192; [2006: 221]) || 48 Muntaner (1860: 20; [1927-1952: i, 31]) || 63-65 Martorell (1873-1905: i,
153; [2005: 244]) || 68-69 Jaume I (1873: 290; [1991: 210]) || 69 Metge (1889: 50; [2006: 152]) ||
69-70 Martorell (1873-1905: ii, 309; [2005: 723]) || 73-75 Jaume I (1873: 212; [1991: 154]) || 75-77
d. (1873: 519; [1991: 375]) || 80-82 d. (1873: 442; [1991: 320]) || 82-83 d. (1873: 487; [1991:
352]) || 85-87 Metge (1889: 185; [2006: 218]) || 92-94 d. (1889: 119; [2006: 180])
V1 45 lexs] dexas || 46 que-ls fa mal lestmech] quel estomech los fa mal | dixem-los] dixem los que
calassen e || 65 lol] lols || 68 dir que] dir que per estrena Dalmenara || 75 que ns] can nos || 87
no] non
849
13 vi 1907
VII (*)
Larticle neutre
10
Tothom sab quel castell posseeix un article mascul el i un article neutre

lo: el bueno i lo bueno, el que V. quiere i lo que V. quiere.
El catal modern tamb posseeix un article neutre diferent del mascul. Per als que rebutjen la forma el, larticle mascul es lo reduible a l i larticle neutre es lo invariable. Ex.: lo pare, ab lo pare, lavi, sensel pare; lo bo,
lo nic, de lo bo lo millor. Per als que accepten la forma el, larticle mascul
es el, l o l i larticle neutre es lo. Ex.: el pare, amb el pare, lavi, sensel pare;
lo bo, lo nic, de lo bo lo millor.
Ara b, la diferenciaci dels dos articles mascul i neutre en el catal
modern no es un castellanisme? Si ho fos, vet-aqu que, en el Congrs de
832
la llengua catalana, lhauriem deixat passar sense dir-ne res, en aquell

Congrs on precisament tot ens feia olor de castellanisme: he estat era un
castellanisme; hem vist tes germanes era un altre castellanisme; estimeu a
qui us estima, un altre... Es segur que tot aix no sn castellanismes; en
canvi, la dita diferenciaci t tot laire desse-n un.
Fixem-nos noms en els tres fets segents:
I. En catal antic larticle neutre t la mateixa forma quel mascul.
Larticle mascul es lo, que, davant o darrera vocal, pot reduir-se a l; larticle
neutre es lo, reduible a l davant o darrera duna vocal. El catal antic no
coneix, doncs, la diferenciaci moderna.
II. El castell es la sola llengua romnica que posseeix un article neutre
diferent del mascul. El portugus o, el francs le o l, litali il, lo o l sn
igualment masculins i neutres. Sols el castell t un lo neutre al costat dun
el mascul.
III. No sn estranyes al catal modern expressions com aquestes: El bo
es que no ha vingut, El que jot dic es que no vindr, No parlem del que farem,
en les quals el es un article neutre. Per aquestes expressions, que diem, no
les solem escriure. Una distinci rigorosa entre larticle mascul i el neutre
seria, doncs, ms cosa de la llengua escrita que de la parlada; i, dins aquesta, el lo neutre sembla menys generalisat entrel poble que entrels que han
rebut una influencia castellana ms forta.
Els exemples segents proven suficientment quel catal antic no feia
cap distinci entrels articles mascul i neutre.
... a mi no es forat que puga fer ms del possible.
... de-l bo tria hom lo millor.
... e desija lo cor coses nocives, e avorreix coses tils... e no decerneix
lo ver del fals.
... Si se acustuma... a haver poder de fer b, afrevoleix en si lo poder
de fer mal; e a mateix se segueix del contrari.
... donar compliment al que es estat deliberat.
... com no-m responeu al que us demane?
... estava continuament atenta a-l que deyen.
E per venir a-l que vull dir e satisfer al que la senyoria tua me ha
dit.
... pensant com havia dada fi al que tant havia desijat.
... perdon-me la excellencia vostra del que dir.
... no prengau enuig del que us dir.
... la excellencia vostra sta admirada, e tots los altres, del que Phelip ha
fet...
... la roba ja nos pot guastar ms de-l que es.
15
20
25
30
35
40
45
50
833
90
...us tinch molta obligaci del que per mi fet haveu.

Ab gran rah se creur de vs tot lo contrari del que la vostra lengua
manifesta.
... all era molt poc en sguart del que ell desitjava.
... la lengua rahona lo contrari del que t en lo cor.
E semblants paraules deya lo Rey... manifestant dolres molt del que
fet havia.
Yo no s que ses, mas avisada del que he hoyt a dir: com los bacins
sonen senyal de tempestat e de sanch.
Em tinch per foll e decebut com so caygut en tan gran ignorancia de
creure a neg, com fos clara l-experiencia del que s-es seguit.
E encara yo no s quina rah done del que dech fer.
E Tirant li don ses instruccions del que tenia de dir al Rey de Sicilia.
... car tot a e lo ms del que us he recitat es stat en mon temps.
... car yo a vs per a sempre vull servir com a senyora que sou de mi...
suplicant-vos de molta gracia conega en vostra gentilesa que sou contenta
del que he fet per vs.
... gran consolaci tenim del quens haveu dit.
E si la divina Providencia me fa gracia que puga atenyr la fi del que
tinch comenat...
E feta fidelssima resposta del que lo virtus Tirant los havia dit...
En totes les frases transcrites escriuriem avui lo en lloc de l. Doncs b,
sils antics no feien cap distinci entre larticle neutre i el mascul escrivint
Estava atenta al que deyen, No decerneix lo ver del fals, etc. i expressions
com aquestes sn encara vivents puix parlant diem prou sovint Escoltal
quet dic, Parlem del que farem, etc. no fra ms raonable que, en lloc de
rebutjar sistemticament aquestes construccions, miressim, al contrari, danar introduint larticle neutre el en la llengua escrita, tendint a fer desaparixer la diferenciaci dels dos articles mascul y neutre?
Pot objectar-se que aquesta diferenciaci es aventatjosa. Es indubtable
que tls seus aventatges; per aquests no sn de molt tant grans com sembla a primera vista. Les altres llenges romniques sen passen molt b. Le
bon francs, il buono itali signifiquen, ads el bueno, ads lo bueno. En
aquestes llenges ladjectiu substantificat no t una forma especial, diferent
de ladjectiu mascul, com en castell. Una inferioritat, sis vol, perl que
succeeix es senzillament que aquelles llenges no recorren a ladjectiu substantificat amb la mateixa freqencia que la llengua castellana. Mes els catalans, tenint sempre al davant el model del castell, traduint constantment
daquesta llengua, copiant-ne servilment totes les construccions, ens havem
acostumat a recorre a la substantificaci de ladjectiu amb la mateixa fre-
834
55
60
65
70
75
80
85
qencia quel castell i, naturalment, avui ens arriba a semblar quens fra
gaire b impossible descriure quatre ratlles sense disposar dun article neutre diferent del mascul. Posem-nos, per, a traduir del francs o de litali i
ens sortiran llargues clusules, pgines enteres, sense un adjectiu neutre.
Cada llengua tls seus recursos, els seus mitjans dexpressi, y segons siguin
aquests recorre amb preferencia a unes construccions o a les altres. Mentre
seguirem construint a la castellana, es clar que necessitarem els mateixos
mitjans dexpressi quel castell i haurem de trobar desaventatjs de
renunciar a qualsevol dells.
Quan larticle es empleat com antecedent dun relatiu, el context ens
indica gaire b sempre prou clar sis tracta dun neutre o dun mascul encara que donem a amds articles la mateixa forma. Si estem parlant de llibres
la frase El que vs dieu es molt antic vol dir evidentment El que V. dice es
muy antiguo; en canvi, Estava atenta al que deyen (en qu el no pot referirse a cap substantiu anterior) voldr dir Estaba atenta lo que decan. En
aquest cas, com sabem, el francs recorre al seu demostratiu, que t una
forma per al mascul (celui) i una altra per al neutre (ce): ce que je vois (lo
que veo). El catal antic recorria anlogament a o neutre, diferent del mascul ceyl: o que veig (lo que veo), ceyl que veig (el que veo). Per, amb el
temps, ceyl i el seu femen ceyla son reemplassats per lo (o l) i la, i, finalment, o ho es per lo (o l). Alguns han intentat modernament escriure o que
en lloc de lo que; resurrecci que veiem molt difcil: recordem que la decadencia del demostratiu-antecedent o jas manifesta dins el mateix catal
antic, com ho proven els exemples citats ms amunt (donar compliment al
que es estat deliberat i segents).
95
100
105
110
115
* Poden consultarse els anteriors articles daquesta serie: I El doncs causal, en el nmero de
El Poble Catal de 21 de mars; II El pronom adjectiu qual en el de 28 de mars; III Les terminacions
encia, ancia, en el de 4 dabril; IV Tornant al doncs causal en el de 16 de maig; V Formes verbals guturalisades, en el de 23 de maig, y VI La combinaci pronominal els hi, en el de 6 de juny.
E QGC 34-40
V 58-61 Yo ... seguit] om. QGC || 71 E ... dit ...] om. QGC || Mes] Per QGC
F 9-15 PCILC || 34 Martorell (1873-1905: i, 99; [2005: 168]) || 35 d. (1873-1905: i, 206; [2005: 291])
|| 36-37 d. (1873-1905: iv, 123; [2005: 1301]) || 38-39 Llull (1873-1904: ii, 37; [1931-1934: iii, 139])
|| 40 Martorell (1873-1905: i, 38; [2005: 104]) || 41 d. (1873-1905: i, 147; [2005: 238]) || 42 d.
(1873-1905: i, 346; [2005: 427]) || 43-44 d. (1873-1905: iv, 76; [2005: 1252]) || 45 d. (1873-1905:
iv, 158; [2005: 1329]) || 46 d. (1873-1905: i, 48; [2005: 114]) || 47 d. (1873-1905: i, 85; [2005:
149]) || 48-49 d. (1873-1905: i, 306; [2005: 396]) || 50 d. (1873-1905: i, 347; [2005: 428]) || 51 d.
(1873-1905: ii, 3; [2005: 462]) || 52-53 d. (1873-1905: ii, 276; [2005: 697]) || 54 d. (1873-1905: ii,
279; [2005: 699]) || 55 d. (1873-1905: ii, 329; [2005: 744]) || 56-57 d. (1873-1905: iv, 7; [2005:
1194]) || 58-59 d. (1873-1905: iv, 23; [2005: 1207]) || 60-61 d. (1873-1905: iv, 32-33; [2005: 1215])
|| 62 d. (1873-1905: iv, 103; [2005: 1280]) || 63 d. (1873-1905: iv, 170; [2005: 1338]) || 64 d.
(1873-1905: iv, 197; [2005: 1366]) || 65-67 d. (1873-1905: iv, 200; [2005: 1370]) || 68 d. (1873-
835
1905: iv, 206; [2005: 1375]) || 69-70 d. (1873-1905: iv, 268; [2005: 1424]) || 71 d. (1873-1905: iv,
285; [2005: 1436]) || 114-115 d. (1873-1905: i, 38; [2005: 104])
V1 50 guastar ms] mes guastar || 58 hoyt a] hoyt || 69 Providencia] Potencia
N 9-15 I Congrs Internacional de la Llengua Catalana, celebrat a Barcelona loctubre de lany anterior, les actes del qual no sortirien publicades fins un any desprs de laparici daquest text de
Fabra: PCILC. Lex. hem vist les germanes s a partir del tema que hi havia exposat Alcover
(1906: 125), en el qual el clergue manacor considerava lnica forma correcta he vistes les
teves germanes.
850
20 vi 1907
viii(*)
Lintercalaci dun guionet entre l verb i el pronom
Als redactors dEl Poble Catal
10
15
20
836
Els castellans i els italians escriuen en una sola paraulals pronoms posposats al verb i aquest verb: escrbeme, hacerlo, drselo; scrivimi, farlo, darglielo. Els portuguesos, en canvi, intercalen un guionet entrel verb i el pronom afixat: escreve-me, faz-lo, dar-lho. Abans els portuguesos feien com
els castellans; per lhabitud ortogrfica descriure junts verb i pronom, la
qual no ofereix cap inconvenient en castell, noferia de considerables en
portugus; aix aquesta llengua va acabar per adoptar el sistema del francs,
que, com sabem, intercala un gui entrel verb i els complements afixats
(cris-moi, donnez-le-nous).
En portugus, donada la forma dels seus pronoms tons i les modificacions que aquests sofreixen quan sajunten al verb, sesdev sovint que tal
combinaci de verb i pronom se troba presentar les mateixes lletres que tal
altra paraula; lempleu del gui permet diferenciar aquella daquesta; el gui
permet diferenciar, per exemple, dou-to (que vol dir tel dono) de douto (que
vol dir docte). Per hi ha ms: sense lempleu del gui resultarien idntiques
en lescriptura paraules que no solament tenen diferent significaci sin
pronunciaci distinta; per exemple, comia (que vol dir menjava) i comi-a
(que vol dir la vaig menjar): comia es pronunciat amb una i curta, comi-a,
amb una i llarga. Com diu b leminent filleg Gonalvez-Viana, aquest cas
sol justificaria lempleu del gui en portugus.
En catal tenim un cas anleg en mirin-sho i miri-ns-ho: el primer
correspon al castell mrenselo i sona mirinsu; el segon correspon al castell
mrenoslo i sona mirinzu. Totes dues combinacions se composen de les

mateixes lletres: si les escrivim sense separar el verb i els pronoms, resulten
idntiques: mrinsho.
Fa ja setze anys que jo notava aquest inconvenient i daltres que ofereix
en catal lhabitud ortogrfica descriure junts el verb i els pronoms afixats;
per encara es lhora que una gran part dels nostres escriptors continuen
arrapats al sistema castell no volent compendrels aventatges de lempleu
del gui en la nostra llengua. Llavors de la campanya lingstica de LAven,
alguns van qualificar de bitzantinisme ladopci del guionet davant dels pronoms afixats. No tenien pas gens de ra; ho seria, si voleu, en castell o itali, per no ho es de cap manera en catal, aon serveix per a distingir mirinsho de miri-ns-ho, portin-hi de porti-nhi, miri-s de miris, porti-n de portin,
donant-tho de donant-ho...
Lempleu del guionet va esser proposat per mi en el meu Ensayo de gramtica de cataln moderno, publicat lany 1891; desprs, en totes les meves
obres gramaticals, he insistit sobrels seus aventatges (V. Contribuci a la
gramatica de la llengua catalana i Tractat dortografa catalana, publicats
respectivament el 1898 i el 1904); LAven va adoptar-lo entre les seves reformes ortogrfiques i desde llavors lha empleat constantment en totes les
seves publicacions; doncs, malgrat la meva insistencia i la perseverancia
dels de LAven i malgrat lutilitat evident de la reforma, aquesta encara
troba una forta oposici, no solament de la part dels repetanis, daquells
que, per exemple, han estat anys i anys cometent la monstruositat descriure casas, parlas, amb lescusa quel pblic nols entendria si escrivien cases,
parles (?), sin de la part dels que com vosaltres mateixos heu escrit desdel primer moment cases, parles, i fins heu tingut el valor de desempellegar-vos de la y i del ch final, tant en favor entrels nostres savis (encara que,
tot escrivint mai, rei, aire, etc., no heu gosat tocar la conjunci y i, bons minyons, continueu escrivint nit y dia.)
Davant de la superioritat evident del sistema portugus sobrel sistema
castell, es realment incomprensible que nons sapiguem separar dels castellans decidint-nos duna vegada a imitar als portuguesos. El cas de mirinsho
ab dues significacions i dues pronuncies distintes, bastaria ell tot sol per a
justificar la reforma en qesti, adhuc suposant que aquesta no ofers els
aventatges que realment presenta en molts altres casos. Enumerem-los breument una vegada ms en lesperansa que aix us pugui portar a adoptar una
reforma indubtablement ms til que la substituci de y per i i de ch per c.
Quan el pronom se suneix: a un verb acabat en vocal, pren la forma s:
renti-s (lvese), miri-s (mrese). Sensel gui, aquestes combinacions se confonen amb rentis (laves), miris (mires). Es ms clar escriure renti-s, miri-s,
25
30
35
40
45
50
55
60
837
65
70
75
80
85
90
95
100
838
diferenciats de rentis, miris. La s del pronom se es una s sorda: en una combinaci com miri-se-les, lomissi del gui ns porta, o b a doblar la s per
indicar-ne la pronunciaci sorda (mirissela), o b a donar a una infinitat de
s s senzilles intervocliques una pronunciaci sorda contra la regla prou
coneguda que la s senzilla sona s sonora entre vocals. (Ex.: casa, pesa.) Avui
trobem de costat vlguesho amb s sonora i vlguisho amb s sorda (en no
essent que escrivissim vlguissho!); amb el gui tindriem vulgues-ho i vulgui-sho; quant ms clar!
El pronom-adverbi ne pren la forma n derrera dun verb acabat en
vocal: parli-n (hable de ello), prengui-n (tmelos). Sense gui, aquestes combinacions se confonen amb parlin (hablen), prenguin (tomen). Es ms clar
escriure parli-n, prengui-n, diferenciats de parlin, prenguin. Afegim ladverbi
hi i, sensel guionet, no podem fer la distinci entre limperatiu porti-nhi (llvelos all) i limperatiu portin-hi (lleven all), puix totes dues combinacions
resulten escrites portinhi. (La segona combinaci essent ordinariament pronunciada prtinti, sis vol que aparegui la t en lescriptura, lomissi del gui
dna portinthi, que ve a confondre-s amb portin-thi, mentre quel gui permet distingir aquella combinaci daquesta escrivint sigui prtint-hi sigui
portin-t-hi).
La s final dels pronoms els, ens davant de vocal es una s sonora: les combinacions porti-ls-en, dugui-ls-els, fassi-ns-el escrites sense gui (portilsen,
dguilsels, fssinsel) ofereixen una s sonora darrera de consonant contra la
regla prou coneguda que la s darrera de consonant es sorda, inconvenient
agravat enormement per la circumstancia que en combinacions com fssinsel la pronunciaci sorda de la s es tamb possible, tenint allavores la paraula una altra significaci: fassin-sel. Empleant el gui diferenciem perfectament fassin-sel (hganselo) de fassi-ns-el (hganoslo); en la primera, la n
pertany al verb, la s al pronom se i es, per consegent, sorda; en la segona,
amdues lletres pertanyen al pronom nos (ns), i la s hi es sonora com tota s
final davant de vocal (Ex.: bons amics). Sense gui, fassin-sel y fassi-ns-el se
confonen en fssinsel. I, cosa curiosa, els mateixos que aqu no tenen escrpol de representar per s una s sonora darrera de consonant, sn els primers
a escriure tranzacci, tranzigir, de por sens dubte que alg pronuncii transsacci, transsigir (?).
Quan el verb termina en l o ll i el pronom es lo, la, los, les, li, lomissi
del gui condueix a grafies com aquestes: absollo, molla, disollos, cullli,
recullles, bullla, per absol-lo, mol-la, disol-los, cull-li, recull-les, bull-la. Me
direu que en aquest cas ja empleeu el gui. Doncs farieu encara millor
empleant-lo en mri-ns-ho i mirin-sho, en fassi-ns-el i fassin-sel, en fiqui-nshi i fiquin-shi, que confoneu en mirinsho, fassinsel, fiquinshi; i en porti-nhi
i portin-hi, vagi-nhi i vagin-hi, que confoneu en prtinhi, vginhi. Y no us

sembla preferible diferenciar miri-s de miris, parli-n de parlin, que confondre-ls? Y no us sembla convenient evitar la complicaci ortogrfica mrisseles, rntissel, vgissen o complicacions com vulguesho, dguesho (pronunciats vlguezu, dguezu) al costat de vlguisho, mirisho (pronunciats
vlguissu, mrissu)? Rebutjat el gui, molts escriuen enviante per enviant-te,
i mentres hi hagi qui escrigui enviante, una paraula com envianthi pot tenir
dues significacions: enviant-hi i enviant-thi. No es, doncs, preferible enviant-hi a la grafia equvoca envianthi? Y no trobeu preferibles a rebla, rompla, ajuplo, escupli, morte i altres, les grafies reb-la, romp-la, ajup-lo, escupli, mor-te?...
En canvi dels nombrosos aventatges que presenta lempleu del gui,
digueu-me quins inconvenients ofereix... si no son el danar contra la rutina
establerta i el de constituir un procediment estrany a lortografia castellana,
de la tutela de la qual no sabem deslliurar-nos.
*Poden consultarse els anteriors articles daquesta serie: I El doncs causal, en el nmero de
El Poble Catal de 21 de mars; II El pronom adjectiu qual en el de 28 de mars; III Les terminacions encia, ancia, en el de 4 dabril; IV Tornant al doncs causal en el de 16 de maig; V Formes
verbals guturalisades, en el de 23 de maig; VI La combinaci pronominal els hi, en el de 6 de juny,
y VII Larticle neutre en el de 13 de juny.
105
110
115
120
F 30-32 Collell (1891: 589)

N 19-20 Sobre Aniceto dos Reis Gonalvez Viana (1840-1914), vg. Garcia Castanyer (2006: 293).
Altrament, a la Llista de les principals obres consultades (don shan tret nombrosos exemples) inclosa al final de Fabra (1920 [2006b]), hi figura, escrita per aquest autor portugus en
collaboraci amb lhispanista i catalanfil Raymond Foulch-Delbosc, d. (1898), obra concebuda com a llibre de text per a lensenyament del francs en leducaci secundria de Portugal. Del
mateix Gonalvez Viana, Fabra s possible que en conegui tamb 1883: 29-98 i 1885. Ara: aquella obra de qu cita diferents passatges s Gonalvez Viana (1904), concretament en la seva
intervenci a PCILC (Fabra 2006b: 124-129 i 133). || 30-32 y veyent per altra part quel grupo
inventor y patrocinador del nou sistema est donant una srie de conferencias que modestament titulan Campanya lingstica del Aven, creym del cas dirhi, per ara, quatre paraulas no
ms, pera lamentarnos de que, en moments de verdadera decadencia literaria com los que est
passant lo Catalanisme, hi hage qui sentretinga en aqueix bizantinisme de cercar guinguetas
ortogrficas. Sobre Jaume Collell i la seva ideologia lingstica, vg. Requesens i Piqu (1994).
839
851
25 vii 1907
x
Catalanisaci dels adjectius en undus
10
15
20
25
30
840
Les llenges romniques han pres del llat literari un nombre considerable
dadjectius en undus, tals com fecundus, profundus, furibundus. A ladoptar
aquestes paraules, cada llengua les ha nacionalisades a la seva manera. El
castell nha fet fecundo, profundo, furibundo, etctera, reemplaant senzillament la terminaci extica us per la terminaci castellana o. Els catalans
diem tamb fecundo, profundo, furibundo; per es de creure que devem a
linfluencia castellana aquests adjectius en undo, com tantes altres paraules
en o de la llengua parlada actual (polo, modelo, metro, centro, etc.) Per aix
la llengua literaria sha decidit a rebutjar-los, cercant de dar als adjectius llatins en undus una fisionomia catalana com els castellans els han donat una
fisionomia castellana.
En aquesta tasca de descastellanisaci, com en moltes altres ocasions,
ens hem oblidat duna cosa, i es quel catal ha estat una llengua literaria
abans dara. Quan un hom veu inventar a cada moment convencions ortogrfiques, elevar a literaria qualsevol forma vulgar, construir la clusula
catalana amb els mateixos motllos del castell literari, un hom creuria, en
efecte, quel catal no ha estat fins ara sin un pobre dialecte sense cap tradici literaria. Aix, en el cas present, ens vam posar a catalanisar els adjectius en undus sense tenir en compte que ja devien haver estat catalanisats
pels nostres autors antics.
La frmula de catalanisaci a la qual hem arribat es: terminaci us
suprimida, canviada en ; doncs: fecond feconda, profond profonda,
immond immonda. Sn aquestes les formes adoptades pels nostres autors
mig-evals? Aix nons ho hem preguntat: davant de les formes castellanisades fecundo, profundo, etc., han estat proposades les formes amb o tnica i
sense o final, i avui els escrits venen plens de feconds i fecondes, profonds,
immonds, vagabonds, muribonds... Y com que als castellanismes pluma,
tumba del llenguatge usual, ja feiem correspondre ploma, tomba en el llenguatge escrit, i ara, amb la frmula adoptada, reemplacem fecunda per
feconda, profunda per profonda, etc., ja posats a substituir uu castellanes per
oo catalanes, vetaqu aparixer inonda en lloc de inunda, i seconda en lloc de
secunda, i soma en lloc de suma.
Aquesta invasi creixent de formes artificials amb o fa que, adhuc dei-
xada apart tota consideraci dordre histric, un no pugui menys que preguntar-se fins a quin punt es justa la soluci adoptada, amb els seus feconds,
profonds i vagabonds. Es que realment la catalanisaci dels adjectius en
undus exigeix el canvi de la llatina en catalana? Cal regonixer que no:
el canvi de u en o es admissible, per no necessari. Poden certament invocar-se raons en favor de la soluci actual; per tamb podrien invocar-sen
en favor duna soluci que admets la conservaci de la u llatina. Y si una
soluci no es absolutament rebutjable no estem en el cas de preguntarnos si realment vam estar encertats decantant-nos a una soluci i si no
hauria estat preferible ladopci duna soluci ms acostada al llenguatge
parlat?
Sn tres lleis de fontica catalana perfectament establertes que, en les
paraules que han passat evolutivament del llat al catal: Primer. La terminaci um ha estat suprimida en aquelles paraules en ques trobava separada
de la slaba accentuada per una consonant senzilla; aix mat-rum ha dat
madur, cabl-lum cavall, cr-num corn; Segon. La vocal u breu ha estat
transformada en o tancada: bucca ha dat boca, bursa bossa, gutta gota;
Tercer. La consonant d ha desaparegut darrera de n: mandre ha dat
manar, merndat berena, respndet respon, vndit ven. Doncs una terminaci com ndum havia de transformar-se en n. Secndum, rotndum, profndum han donat, en efecte, segon, rodon, pregon. Els femenins corresponents, conservant la a final, han donat segona, rodona, pregona.
Suposem ara que volem introduir en el catal la paraula llatina fecundus. (Es prou sabut que les llenges romniques han enriquit els llurs vocabularis amb continus emmanlleus fets al llat clssic.) En aquest cas, com en
tots els anlegs, nos tracta pas de sometre la paraula a tots els canvis que
hauria sofert si hagus passat evolutivament del llat vulgar al catal, transmesa oralment de pares a fills; se tracta tant sols de donar a la paraula una
fisionomia catalana, de catalanisar-la superficialment. Ens contentarem,
doncs, catalanisant-ne la terminaci.
En vista dels populars segon, rodon, pregon, responent a secundus,
rotundus, profundus, establirem el canvi de les terminacions undus, unda
en on, ona? En veritat, lexistencia daquells adjectius populars no sembla
esser suficient pera justificar una catalanisaci tant forta, la qual faria de
fecundus fecunda, fecon fecona, de immundus immunda, immon immona.
Una manera devitar aquest desfigurament de la paraula llatina, es conservar-ne la d: la soluci actual. Per si, per no llunyar-nos massa del llat, acceptem nd en lloc de n, qu ens impedeix, feta ja una primera concessi, de
conservar la llatina en lloc de canviar-la en o tancada? Desdel moment
que renunciem a assimilar els llatinismes en qesti als mots populars en
35
40
45
50
55
60
65
70
841
75
80
85
90
95
100
on, ona, no es gens desenraonat conservar-hi la u, que trobem conservada en

tots els altres llatinismes: fuga, dubte, diluvi, gust, splica, luxuria, curs,
bifurca, diurn, rude, etc.
El fet que, en els emmanlleus al llat, la u tonica llarga o curta es conservada, ens permet dadmetre intactes els femenins fecunda, profunda, etc.
Renunciem aix al canvi de n en n, al qual el catal primitiu sembla molt
afectat i ens acostem al castell (pera molts, feconda, profonda tindran sempre laventatge de no coincidir ab les formes castellanes); per, en canvi,
posem dacord el llenguatge escrit ab el parlat, cosa de la qual solament ens
podem desistir quan shi oposin motius altrament seriosos. Afegim ara
quels nostres autors antics escriuen fecunda, profunda... Tot sembla, doncs,
portar-nos a adoptar una soluci .
En el mascul sens presenta una segona qesti: la catalanisaci de la
terminaci ndus. Si suprimim completament la desinencia us, la paraulas
troba acabar en nd, terminaci estranya a la llengua. Podriem evitar-la canviant la d en t, i aix trobem antigament vagabunt (Tirant lo Blanc); per,
si volem conservar la d del llat i del femen catal, podem adoptar una final
voclica, que ha desser una e, procediment que trobem aplicat en altres
casos en ques tracta, com aqu, de conservar una d llatina (per exemple, en
rude. Bernat Metge) i que, en el cas present, va donar fecunde, profunde.
Posem de costat les dues frmules: fecond feconda luna; fecunde
fecunda laltra. Si pensem que les formes actuals presenten , que la es
perfectament admissible en catal i que aquesta la trobem en els nostres
autors antics, no serem portats a abandonar les formes amb actualment
empleades en la llengua escrita? Per la meva part, jo, que en el perode de
propagaci daquestes formes, les he consignades com les preferibles,
avui, estudiat millor el problema, no dubto pas a posar-me al costat del
senyor Bulbena, que, en el seu diccionari, adopta la segona frmula: fecunde fecunda.
E QGC 50-56
V 6 de creure] evident QGC || 39 podrien] poden QGC || 83-85 Afegim ... .] I, si aix no bastava
per a decantar-nos a una soluci , hi ha .l fet que .ls nostres escriptors antics escriuen, no pas
feconda, profonda, sin ... fecunda, profunda. QGC || 89 (Tirant lo Blanch)] om. QGC
|| 93 Bernat Metge] om. QGC
F 89 Martorell (1873-1905: ii, 233, i iv, 100; [2005: 667, 1278]) || 93 Metge (1889: 155; [2006: 202])
V1 93 rude] rudes
842
852
8 viii 1907
XII
DOrtografia1
...Lortografia moderna ha danar amb compte a modificar les convencions
tradicionals: tj, tg, ig, x sn smbols caracterstics de lortografia catalana
que fra temerari voler reemplassar per altres. Diem aix perqu no es rar
veure de tant en tant aquest o aquell escriptor fent substitucions com, per
exemple, la de ig final per tx (matx, rotx, per maig, roig). La grafia tradicional ig, quin inconvenient presenta? Constitueix una dificultat ortogrfica? No, puix el s tx final es representat sempre per ig: maig, roig, vaig, veig.
Podem tenir por que alg la llegeixi malament? Aqu estan els cognoms
freqentssims Roig, Reig, Puig, que tothom pronunca com cal. Per altra
part, lortografia usual escriu maig, roig,, etc., i tothom pronunca b aquestes paraules. ig es una convenci tant desenraonada? Per qu hem danar,
doncs, a desfigurar maig, vaig, veig, etc., escrivint matx, vatx, vetx? Quins
aventatges ofereixen aquestes grafies? tx es etimolgicament i histricament fals i dna a les paraules un aspecte tot diferent del dels seus derivats.
...Les mateixes habituds ortogrfiques del catal modern, hem danar en
compte a contradir-les. En lobra de fixaci duna ortografia nacional, hi ha
a fer prou reformes indispensables, perquns entretinguem a fer-ne dinsignificants. La tasca grossa a fer es nacionalisar la nostra ortografia, fer-la
ben adequada a la nostra llengua, i simplificar-la tot el possible. Una reforma que no hi contribueixi de deb es cosa secundaria; adhuc no essent precisament dolenta, tant se val, ara com ara, arreconar-la.
...Una habitud del catal modern es posar una i entre a, e, o, u i la x
representativa de la fricativa palatal sorda: baix, baixa, baixar. Els antics
solien escriure x en linterior de la paraula (matexa) i ix en fi de paraula
(mateix), escrivint aix la i que apareix en la pronunciaci quan ve a afegirse una s al mot (mateixs pronunciat matis). Els moderns no han adoptat,
doncs, cap convenci nova; no han fet sin generalisar lempleu de la i
davant totes les xx palatals. Aquesta habitud moderna (que est dacord amb
la pronunciaci en tant quels dialectes que deixen sentir una i davant de x
final, la fan sentir igualment davant de x interior) t laventatge destablir
una distinci grfica entre la x palatal i la x doble dels mots emmanllevats
al llat tals com axioma, flexible, exemple. Doncs a alguns nols sembla b
laddici de la i i escriuen ix final, x interior (baix, baxa); i altres van ms
10
15
20
25
30
843
35
40
45
50
55
60
65
70
844
enll i escriuen sempre x senzilla (bax, baxa). Tant mateix fa tanta nosa i
tant mal efecte la i davant de la x? Podriem igualment suprimir-la en puig,
veig, maig, etc. I escriure pug, veg, mag, grafies prou freqents en catal
antic. Vet-aqu reformes potser defensables, per realment insignificants,
intils si no perjudicials. Un corolari daquella reforma es la substituci de
la x llatina per les combinacions cs, cz: acsioma, flecsible, exzemple...
Observem, de passada, que les grafies modernistes eczemple, eczamen, ecztic no sn ni etimolgiques, ni tradicionals, ni fontiques!... Una pregunta:
Ens cal escriure eczhibir? Vet-aqu un digne pari de tranzhumant (que aix
deuen escriure transhumant els que sentretenen a canviar transigir, transacci, transici, etc., en tranzigir, tranzacci, tranzici!)
Ms profits que estar-se entretenint a canviar ig en tx, ix en x, x en cs
o en cz, fra sens dubte mirar de desempellegar la nostra ortografia de certes convencions completament intils, algunes forsa perjudicials: volem dir
la h etimolgica, el ch final, la y... La primera constitueix una grossa dificultat ortogrfica sense reportar el ms petit benefici; ch i y sn dues antigualles inservibles. LAven va proposar i adoptar ja fa temps les tres reformes:
supressi de la h etimolgica, substituci de ch per c, substituci de y per i;
per aquestes convencions estan arrapades a la nostra ortografia; la gent hi
est afectada, i tal escriptor que no t cap escrpol a reemplassar ig per tx
(vetx) o a acceptar la reducci de l doble a l senzilla (colegi) o a escriure ss
en lloc de s en paraules com cohesi, museu, centsim (tant freqentment
escrits cohessi, musseu, centssim!), creuria cometre un crim deixant descriure la h darrera de la c final o reemplassant el smbol y per i. El respecte
exagerat per petites futeses tradicionals, vet-aqu un altre entrebanc en el
treball de simplificaci i perfeccionament de la nostra ortografia.
La llengua antiga lhem de tenir sempre molt en compte: ellans dna
fetes les convencions pera representar els sns catalans no llatins (tj, tx, ig,
ny); ens ensenya com hem de catalanisar les paraules emmanllevades al llat
clssic (conservaci de ll en intelligent, etc., conservaci de m en redempci,
etc.); ella, amb la llengua parlada, i no pas letimologia llatina, sn la guia
suprema pera lempleu correcte de les lletres dortografia dubtosa (b i v, a i
e, etc.). Per aix no vol dir quel respecte que li devem hagi desser dut fins
a copiar les imperfeccions de la seva escriptura, les incoherencies, les lletres
purament etimolgiques, llavors explicables, avui absurdes. Aix com tampoc podem conformar-nos amb les habituds modernes en tant que abandonen indegudament grafies tradicionals o adopten a la babal grafies i procediments extrangers. LAven va fer b introduint en lortografia catalana la
muni de reformes que sabem. Daltres se nhan de fer encara.
...Les reformes ms tils de LAven, les ms racionals, han trobat sem-
pre una forta oposici. La llur propaganda ha estat i es costosa. Si algunes

no estan lluny datenyer el llur triomf definitiu, daltres han avansat ben
poc, algunes fins han hagut desser abandonades.2 El rutinerisme: aquest es
un dels principals obstacles al perfeccionament de la nostra ortografia. Ell
pren tota mena de formes: ads invocal respecte que devem a la llengua
antiga (is lamenta davant lomissi duna h, tot dient davant dun castellanisme vergonys com la ll: Du nos guard dun ja-est-fet); ads se revesteix darmes tretes duna ciencia estantissa (com que la i subjuntiva dels diftongs es... una consonant!); ads sab trobar en les grafies habituals una
utilitat que mai han tingut (com que la y es indispensable pera indicar la
pronunciaci monosilbica de les combinacions ai, ei, oi, ui); ads, en fi, se
manifesta en una resistencia passiva formidable, mescla dincultura filolgica, de falta datenci, de barroeria, de tossuderia... Com explicar altrament linsistencia en certes faltes dortografia, veritables faltes dortografia
fra de tota discussi? Com explicar altrament que no sobrin cam reformes tant tils i tant fcils dimplantar com la de separar el verb i el pronom
afixat intercalant entrels dos un gui?...
75
80
85
90
1. Fragment dun treball llegit en el Centre Excursionista.

2. La supressi de la h etimolgica de home, hora, etc.
853
15 viii 1907
Entorn de les formes valer i valdre

I
Hi ha dues categories dinfinitius llatins terminats en ere. Els infinitius de
la primera categoria porten laccent tnic en la penltima slaba: habre,
valre, solre, vidre, debre, movre, etc. als quals vingueren a afegir-se, en
llat vulgar, potre, volre, sapre, capre, cadre. Els infinitius de la segona
categoria porten laccent tnic en lantepenltima slaba: prdere, vndere,
rmpere, crscere, plngere, crrere, etc. En els primers, es accentuada la terminaci (vol-re); en els segons, ho es el radical (prd-ere).
En castell tots els infinitius en er porten laccent sobre la terminaci;
aix, no sols hi trobem habr, valr, debr, etc., corresponents als llatins
habre, valre, debre, sin tamb perdr, vendr, rompr, crecr, etc. malgrat prdere, vndere, rmpere, crscere. En canvi, limmensa majoria dels
10
845
15
20
25
30
35
40
45
50
846
verbs catalans corresponents porten laccent sobrel radical; aix diem, no

solament prdre, vndre, rmpre, crixer, plnyer, crrer, etc. aont es conservada laccentuaci llatina, sin tamb vure malgrat vidre, dure malgrat
debre, mure malgrat movre, etctera. Sols uns quants verbs presenten la
terminaci accentuada, tals com havr, podr, volr.
Oblidant sens dubte lexistencia daquests infinitius en r, alg ha afirmat que, aix com la forma castellana dels infinitius en qesti es en r tnic
(Exemple: perdr, crecr), la forma catalana es en re o en er tons (Ex.: prdre, crixer). I un gramtic ha arribat a establir que la terminaci llatina ere
esdev, en catal, re tant en el cas desser tona (prdere: prdre) com en el
desser tnica (vidre: vure) i ha donat com a formes normals pdre, sbre,
posant formes tals com poder i sabr entre parntesi (al costat de pdre i
sbre), com a formes secundaries, produides sens dubte irregularment.
No es destranyar, doncs, que en aquells verbs en qu la llengua parlada coneix dos infinitius com valr i vldre, el bon catalanista doni la preferencia a vldre: si no nhi havia prou que aquesta forma sigui evidentment
la menys semblant a la castellana valr, vnen els savis i ens diuen que la
forma normal, la forma catalana dels infinitius de la segona es en re. Qui no
donar la preferencia a vldre? Ben segur que alg ja deu afigurar-se que
linfinitiu valr i anlegs sn castellanismes. Jo no estranyaria pas gens que
aviat veissim introduir-se en la llengua escrital pdre i el sbre de lesmentat gramtic!
Res de ms perills, en aquests temps de descastellanisaci a tort o a
dret i de poca coneixensa de la llengua antiga, que deixar anar en obres tcniques afirmacions erronies o regles inexactes. En el cas present, el fet real
es que la majoria dels infinitius catalans de la segona porten laccent sobrel
radical i no pas sobre la terminaci com en castell; per aix no autoritza
de cap manera a afirmar categricament que la forma catalana daquests
verbs es en re (tenint, com tenim indiscutiblement, infinitius ben catalans
en r, tals com havr, podr), ni menys a establir que la terminaci llatina
ere dna sempre re en catal i presentar podr, sabr, etc. com a formes
secundaries, inferiors, nascudes no se sab com, al costat de les regulars
pdre, sbre, etc. A aquell a qui ja agrada ms vldre perqu sassembla
menys al castell valr, no li cal sin que, tot amagant-li que valr es forma
literaria antiga, li diguin que vldre es ms regular, ms catal!
En canvi, una exposici seriosa, cientfica, dels fets que han originat
valr i vldre y una coneixensa exacta de limportancia respectiva daquestes dues formes dins lantiga llengua literaria, potser farien veure que, si
volem donar la preferencia a una delles, ens cal donar-la ms aviat a valer
que no pas a vldre.
En levoluci fontica que han sofert els mots llatins a lesdevenir neollatins, laccent tnic no canvia de lloc, fra en determinats casos comptadssims; doncs els infinitius llatins en ere tnic han de donar infinitius neollatins accentuats en la terminaci, i els en ere ton, infinitius neo-llatins
accentuats en el radical. Aix veim habre, potre, volre, sapre, valre,
vidre esdevenir avoir, pouvoir, vouloir, savoir, valoir, voir en francs, avre,
potre, volre, sapre, valre, vedre en itali, havr, podr, volr, sabr,
valr, vehr1 en catal; i, en canvi, prdere, vndere, crscere, plngere, etc.
esdevenen perdre, vendre, crotre, plaindre en francs, prdere, vndere,
crscere, pingere en itali, prdre, vndre, crixer, plnyer en catal (Cp. en
romanesc: ave, pute, vre; pirde, vnde, crsce, plnge).
Per un verb, per analogia amb altres verbs, se pot crear un infinitiu
nou, el qual ve a posarse en concorrencia amb linfinitiu heretat i pot acabar eliminant-lo de la llengua. Per exemple, a les formes creu, crehem, crehent, crehia, cregus, cregut, etc., corresponia un infinitiu crure (de crdere); doncs a una serie de formes anlogues tals com seu, sehem, sehent,
seha, segus, segut, etc.2 els ha estat donat, paralelament, un infinitiu
sure, el qual, en aquest cas, ha acabat eliminant linfinitiu primitiu sehr
sortit de sedre (fr. seoir, it. sedre, rom. seded). Com veim, sure no prov
directament de sedre, sin que es una forma creada per imitaci de crure, bure i altres; es una forma analgica. Totes les llenges llatines presenten nombroses formes verbals analgiques, i es gracies a la llur existencia que a un infinitiu llat en re tnic (respondre) pot correspondre un
infinitiu neo-llat accentuat en el radical (it. rispndere) i vice-versa (recpere: fr. recevoir).
El castell i el portugus estan en oposici amb totes les altres llenges
literaries en tant que canvien tots els infinitius de la segona categoria en
infinitius de la primera, reduint les dues categories a una sola, mentre que
les altres llenges les conserven totes dues; essent de notar que, en els canvis duna categoria a laltra, manifesten precisament una predilecci per la
segona: a respondre, ridre, torqure, corresponen rpondre, rire, tordre en
francs, rispndere, rdere, trcere en itali, respndre, rure, trcer en catal. (Cp. en rom. rspnde, rde, torce).
Totes les llenges a excepci del castell i del portugus, tendeixen a
reduir la primera categoria; per, en aquesta direcci, les unes van ms enll
que les altres; litali, per exemple, diu muvere quan el francs diu mouvoir.
Ara b, la llengua que va ms enll i que presenta per consegent menys
verbs de la primera categoria es precisament la tercera llengua hispnica: el
catal. No cal sin recordar sure, vure, cure, quan litali diu sedre, vedre, cadre, i el francs seoir, voir, choir (rom. sede, vede, cde).
55
60
65
70
75
80
85
90
847
95
100
105
110
115
120
125
130
848
Veim, doncs, que la regla segons la qual re llat donaria re, es falsa;
re ha de donar i dona sempre r, i aix explicals infinitius havr, podr,
sabr, volr, valr, solr, dolr, cabr, parr,3 vehr, jahr,4 etc.; els infinitius
com respndre, rure, trcer, vure, jure, cbre, vldre, etc., no essent pas
excepcions a aquesta regla fontica, sin senzillament formes analgiques.
Ara veim el que sn en realitat les formes valr i vldre; la primera, sortida directament de valre en virtut de levoluci fontica que sofr el llat al
passar a catal; la segona, no provinent de valre, sin deguda a lacci de
lanalogia. Valr, doncs, ja nons apareix com una forma anormal, venint a
constituir una excepci de tal o tal regla; es, al contrari, una forma perfectament regular, filla duna llei fontica capital: la de la conservaci de laccent llat. I qui gosar afirmar que la forma catalana dels infinitius de la
segona es en re o en er tons (en oposici amb la forma castellana en er
tnic)? Aix sols podriem dir-ho amb ra si tots els antics infinitius en r
haguessin desaparegut de la llengua, reemplassats per infinitius analgics
en re; per aix no ha estat, i aqu tenim, ben vivents, volr, podr, sabr,
havr i valr mateix, i solr!... Tots aquests infinitius en r poden usar-se
sense cap por: sn ben catalans i ben regulars.
La superioritat de vldre sobre valr o de valr sobre vldre, no lhem
de cercar, doncs, en si luna es ms catalana que laltra o si luna est dacord
i laltra no amb tal regla fabricada arbitrariament per un gramtic. Les dues
formes sn ben catalanes, luna fontica, laltra analgica; igualment dignes,
quant al llur origen, desser admeses en la llengua escrita. Totes les llenges
literaries ens ofereixen nombrosos exemples de formes verbals dorigen
fontic i dorigen analgic: devoir, faire, venir sn formes heretades; recevoir, plaire, tenir, formes analgiques.
I es clar que la superioritat duna forma, tampoc lhem de deduir de la
seva menor semblansa amb la forma castellana corresponent. Fra una cosa
excessivament humiliant, un veritable provincialisme, que raonssim aix: el
castell diu valr, doncs ens cal escriure vldre; el castell diu venir, doncs
diguem vndre; el castell diu podr, sabr, doncs diguem pogur, sapigur,
o sbre o sbre, que tenen laventatge de no assemblar-se tant a les formes
castellanes.
No: si volem escullir entre dues formes, no cal guiar-nos per aquestes
consideracions; es lhistoria de la llengua literaria y lestat actual de la llengua parlada quens han dindicar, en cada cas, a quina forma cal dar la preferencia.
1. Forma arcaica, reemplassada per veure.
2. Crehem, crehent, crehia, sehem, sehent, shia, formes antiges reemplassades avui en el dialecte central per creim, creient, creia, seim, seient, seia.
3. Reemplassat avui per parixer, parr subsisteix; no obstant, com substantiu. Cp. plar, de
placre.
4. Reemplassat avui per jaure, com vehr per veure.
E
V
F
N
QGC 72-79
41 ni] i QGC || 85 tendeixen] tendeixen aix, QGC || 92 Veim ... la || La QGC
20-24 Bulbena i Tosell (1898 i 1907)
20-24 Antoni Bulbena, en lapartat dedicat als verbs de la segona conjugaci (1907: 25), escrivia: podr (podre), aix com en el dedicat als verbs de la tercera conjugaci (1907: 26),
entrava: valdre (valre). El mateix gramtic (1898: 56) posava en peu digualtat el doblet
poderpodre amb venirvindre, i afirmava de podre que es conjuga com soldre (1898: 66).
854
29 viii 1907

II
En catal, tota e llarga llatina accentuada (seta, tela, tres) havent-se transformat en e oberta (sda, tla, trs)1 i tota e final separada de la slaba accentuada per una consonant senzilla (coll-r, ex-me, dul-c) havent acabat
per esser totalment suprimida (collar, eixam, dols), una paraula com valre
havia de donar necessariament valer. Sols en la nostra terra es encara possible dir, en una obra tcnica, que vlre ha sortit de valre. Cm pot mai
valre haver-se transformat en vlre? preguntareu. Molt senzill: per escursament. Una escursada com la de valre en vlre, admesa tot naturalment,
fa ja temps, per un savi catal, li va valer dun savi estranger una crtica
durssima junt amb el consell que si volia continuar dedicant-se a letimologia, li calia estudiar fontica. Avui hem progressat, i els que no saben fontica, escriuen... fontiques!
Valre no pot haver donat vlre. Dont ha sortit llavors aquesta forma?
Una forsa dordre intelectual, lacci de lanalogia, ve sovint a modificar els
resultats de levoluci mecnica dels sons. En francs, debre esdev devoir,
recpere, reoivre; per aquests dos verbs, en tots els altres temps, se conjuguen duna manera idntica, sols se diferencen extraordinariament en linfinitiu: doncs la llengua tendir a donar a amds verbs infinitius semblants,
sigui donant al verb devoir un infinitiu doivre, sigui donant al verb reoivre
un infinitiu recevoir. Daqu laparici de la forma recevoir, que ha vingut a
reemplassar linfinitiu primitiu reoivre. Recevoir es degut a lacci de lanalogia. Ella ha engendrat vlre.
10
15
20
849
25
30
35
40
45
50
55
60
850
Fixem-nos en dos infinitius com dolre i mlere. Aix com, en el primer,

lenfortiment de laccent dintensitat produeix la debilitaci i caiguda consegent de la e final (dolr), en el segon origina la supressi de la e interior
(mlre) la e final trobant-se portar un accent secundari que la fa ms resistent que la primera. Per aquesta diferencia enorme en el tractament de la
terminaci ere, deguda a la diferent posici de laccent, desapareix en el
futur, que es un compost de linfinitiu i de les formes he, has, etc. Els futurs
de dolre i mlere sn, en efecte, dolerh, molerh, igualment accentuats
(accent principal en lltima slaba, accent secundari en la primera), i la e
intermitja, obeint a la llei de Darmesteter, cau en amds; daon: dolr, molr.
Lanalogia dels dos futurs fa possible la naixensa dun infinitiu dolre, venint
a afavorir la creaci daquest dolre (paralel a molre i ms acostat a dolr que
no pas linfinitiu primitiu dolr) el fet dhaver acabat per conjugar-sels dos
verbs duna manera idntica en tots els altres temps. Aix veiem aparixer
dlre al costat de dolr. Com dlre es vlre: una forma deguda a lacci de
lanalogia.2
Quan una llengua crea una forma analgica, aquesta coexisteix naturalment durant un temps ms o menys llarg amb la forma heretada, establint-se entre amdues una lluita en la qual intervenen en favor de luna o de
laltra una infinitat de circumstancies, ads triomfant la forma analgica,
ads restant victoriosa la forma fontica. En francs, el recevoir analgic
acaba per eliminar el reoivre primitiu; en canvi, havent aparegut, al costat
de fuir sortit de fugre,3 un infinitiu analgic fuire (precisament corresponent al nostre fgere dialectal), aquesta forma fuire, lluny deliminar el fuir
primitiu, acaba per desaparixer ella, desprs dhaver coexistit amb fuir
durant els segles xiii, xiv i xv, com coexisteixen avui en el catal els dos infinitius valr i vldre.
Laparici de formes analgiques origina, doncs, hesitacions ms o
menys durables entre les formes noves i les antigues: abans quel francs no
adopts definitivament recevoir, ha estat dubtant entre recevoir i reoivre.
La literatura tendeix a la llarga a fer desaparixer aquestes hesitacions. Totes
les que constatem en el francs mig-eval han desaparegut fa llarg temps del
francs literari. En canvi, en catal, a les hesitacions que encara presental
catal mig-eval, han vingut a afegir-sen de noves, i es que labsensia duna
literatura ha afavorit durant segles la naixensa i la propagaci de tota mena
de formes analgiques; daqu les nombroses hesitacions del modern catal
literari: valr i valdre, venir i vndre, volr i volgur, etc.
En la lluita entre les formes noves i les tradicionals, la llengua escrita
exerceix, en general, una acci conservadora. Quan en un domini lingstic
que ja posseeix una literatura important, apareix o comensa a estendre-s
una forma qualsevulga, es natural quels escriptors se resistiran a adoptarla, en el llur desitg dintroduir les menys variacions possibles en la llengua
literaria, i es clar que la resistencia de la llengua escrita a ladmissi duna
forma constituir un obstacle a la seva difusi podent arribar, sin a foragitar-la de la llengua, al menys a no deixar-la passar de vulgar o de dialectal. A
vegades, no obstant, lempenta de les formes analgiques es tant grossa que,
malgrat la resistencia de la llengua escrita, acaben invadint completament la
llengua parlada; llavors, si aquella contina rebutjant-les, ja ho far ab
menys ra; i en el cas en qu les formes tradicionals arribin a caure en completa desuetud, llavors la llengua escrita no tindr altre remei que adoptar
decididament les formes noves si no vol esdevenir arcaica. Per mentre les
formes literaries tradicionals siguin ben vivents, tant freqents al menys
com les formes rivals, cap bon escriptor pot preferir aquestes a aquelles contribuint aix, sense solta, a enfondir la separaci entre la llengua literaria
actual y la llengua literaria antiga.
Ara b, el catal antic presenta linfinitiu sabr responent al llat vulgar
sapre; desprs apareixen sapigur, sbre, sbre; per, al costat daquestes
formes, subsisteix encara linfinitiu primitiu sabr: doncs aquesta forma
sabr, la tradicional, la dels nostres autors antics, la qual a travs de tants
segles iliteraris resisteix victoriosa la concurrencia de les formes noves i arriba ben vivent fins als nostres dies no la preferirem a la contaminada sapigur o a les dialectals sbre i sbre? Es el mateix cas de poder, voler i haver.
El cas de dolr es diferent, puix dolre es ja una forma clssica. Doldre es,
doncs, admissible, sense que aix vulgui dir que ens calgui rebutjar en absolut la forma dolr, encara vivent, filla llegtima del dolre llat. Per imagineu-vos que dolre estigus desproveit del seu prestigi literari i fos molt
menys exts en la llengua parlada del que realment es; llavors no seria
indubtablement preferible dolr a dolre? Doncs tal es el cas de valr i valre;
valr es preferible a valre o valdre, encara que certs diccionaris donin valr
el descendent de valre com vulgar.
Tenint en compte lhistoria de la llengua literaria i lestat actual de la
llengua parlada, nosaltres creiem quels verbs catalans en r poden esser
agrupats com segueix:
I. Havr auxiliar (ques conjuga: jo he, tu has, etc.), sabr, podr, valr.
Aquestes formes en r sn les niques admissibles. Rebutjades, doncs:
haure, hagur, sebre, etctera.
II. Valr, solr. Sn preferibles a valdre, soldre (aix com tenir, venir, a
tindre, vindre.)
III. Havr transitiu (ques conjuga jo hec, tu heus, etc.), cabr, calr,
dolr. Poden esser empleats al costat de heure, cabre, caldre, doldre.
65
70
75
80
85
90
95
100
851
IV. Tots els altres infinitius en r sn arcaics: jahr, vehr, cahr, etc.
(reemplassats per jaure o jeure, veure, caure, etctera.)
105
110
1. El canvi de e llarga en e oberta no ha tingut lloc sin en catal oriental; en balear, la e llarga ha esdevingut e neutra i en les varietats occidentals, e tancada.
2. Una d haventse desenrotllat entre l i r, formes com valre, valr, dolre, dolr, molre, molr,
han esdevingut valdre, valdr, doldre, doldr, moldre, moldr (lr per ldr es dialectal).
3. En llat vulgar, fgere havia estat reemplassat per fugire, daon fuir francs, fugir catal, huir
castell, fuggire itali.
E QGC 80-86
V 3 ex-me] om. QGC || 4 eixam] om. QGC || 7 senzill] senzill, vos responen, QGC || 63 resistiran] resisteixin QGC || 78 Ara b,] Per exemple, QGC || 98 hagur] om. QGC
F 32 Darmesteter (1917-1920: 92-93) || 91-92 Bulbena & Tosell (1905: s. v. valr).
N 9-11 El savi catal alludit s Jaume Nonell i Mas: vg. Schdel (1903-1905). Entre altres crtiques (com ara la manca de criteris cientfics en el tractament de qestions tanmateix interessants: pg. 366-367, el coneixement imprecs del llat: pg. 367, lordenaci inadequada de materials: pg. 370, la manca dun resseguiment comparatiu entre la llengua colloquial de la gent
culta de Barcelona i lactual llengua estndard parlada: pg. 374), Schdel retreu a Nonell i Mas,
en relaci directa amb el tema pel qual s aqu igualment increpat per Fabra, el fet que estableixi una llei descurament que no es correspon amb els fets (Der grsste Fehler, den Verf.
in seinen Forschungen begeht, besteht darin, dass p. 15, 16 eine lley general descursament aufgestellt wird, die den Tatsachen nicht entspricht, pg. 373), segons la qual cauen indistintament totes les vocals tones (Nach dieser lley fallen alle Auslautvokale unterschiedslos,
ibd.), noms que no pas la a (Fr a stimmt die lley aber nicht, ibd.), per fonamentar la
qual teoria s llavors que Nonell i Mas recorre a una segona llei que anullaria eventualment la
primera (Um seine Theorie zu halten, stellt Verf. daher eine zweite lley de distinci [ib.] auf,
die die erste zeitweilig aufheben kann, ibd.). Desprs de raonar circumstanciadament i amb
ex. contra aquestes dues lleis i encara una altra, la deufonia, tot posant en relleu les mancances de Nonell i Mas, Schdel conclou que aquest no est pas familiaritzat amb els principis
dhistria de la llengua (Der Mangel an Vertrauertheit mit den Prinzipien der Sprachgeschichte, ibd.) i, doncs, no pot provar cientficament all que aporta (wenn von diesen Belegen
ein wissenschaftlicher Gebrauch gemacht worden wre, ibd.). || 32 Sobre Arsne Darmesteter
(1846-1888), vg. Lloret i Ramos (2006: 668) i Garcia Castanyer (2006: 293). || 91-92 Valr va seguit dun vulg. i sen remet a valdre, forma a partir de la qual sentren les equivalncies corresponents en francs i en espanyol.
855
12 ix 1907

III
Lexistencia dels infinitius en r ha estat causa duna particularitat notable
que ofereix la conjugaci catalana.
852
Linfinitiu llat termina en re, en re, en ere ton o en re. La terminaci catalana r ha sortit de re (hab-re: hav-r); re i re han donat r i r
(port-re: port-r; dorm-re: dorm-r); ere ton ha acabat per donar re o er
segons la consonant anterior (prd-ere: prd-re; nsc-ere: nix-er). El catal
distingeix, doncs, en linfinitiu, les quatre conjugacions llatines, com fan el
francs, litali i el romanesc, separant-se en aquest punt del castell i del
portugus, que sols coneixen r, r, r.
El gerundiu llat termina en ndo, en ndo i en iendo; per la i de la terminaci iendo desapareixent com vocal (ads sense deixar petjada, ads
palatalisant la consonant anterior), les tres terminacions clssiques se troben, en llat vulgar, reduides a dues: ndo i ndo, la primera corresponent
als verbs en re, i la segona, als verbs de les altres tres conjugacions (portndo, per hab-ndo, perd-ndo, dorm-ndo). Litali i el castell conserven
les dues terminacions llatines, el primer amb els seus ndo i ndo), el segon
amb els seus ndo i indo (amb canvi de e breu llatina en i castell1). El
francs redueix les dues terminacions a una sola: ant. El portugus, en
canvi, se crea, per als seus verbs en r, una tercera terminaci ndo (segons
la proporci r : ndo o r : ndo :: ir : indo), presentant aix, en el gerundiu,
una varietat de terminacions superior a la del llat vulgar. El catal, gracies
als seus infinitius en r, ha anat encara ms enll quel portugus i presenta quatre terminacions de gerundiu.
Jo he demostrat recentment2 que la oberta del llat vulgar ha donat
(excepte davant determinades consonants) e tancada en catal i que la tancada del llat vulgar ha donat constantment e oberta en catal oriental. El
llat clssic tenia una sola e, que podia esser llarga o curta; per havent, en
el transcurs del temps, la e curta esdevingut una e oberta i la e llarga esdevingut una e tancada, ens trobem, en virtut de linversi de ee operada en el
catal oriental, que aquest dialecte presenta una e oberta o tancada segons
que la e del llat clssic sigui llarga o curta. Aix, doncs, una terminaci com
re (amb e llarga, doncs tancada en llat vulgar) esdev r (amb e oberta), i
una terminaci com ndo (amb e curta, doncs oberta en llat vulgar) esdev
nt (amb e tancada).
Aquesta terminaci catalana nt sortida de endo llat, es la que trobem
avui dia en tots els verbs en er o re tons: neixnt, creixnt, coneixnt, planynt, vencnt, corrnt, perdnt, vennt, rebnt, rint, clont, etc. Els verbs en
ir shan creat, com en portugus, un gerundiu en int, introduint la i de linfinitiu en el gerundiu, i la nova terminaci int hi reemplassa lnt, sortit de
ndo; aix tenim dormint, sentint, oint, etc., responent a *dormendo, *sentendo, *audendo, etc. Duna manera anloga, els verbs en r han introduit la
de linfinitiu en el gerundiu, don ha nascut una nova terminaci de gerun-
10
15
20
25
30
35
40
853
45
50
55
60
65
70
75
80
854
diu: nt. Aix, als infinitius havr, podr, sabr, volr, valr, corresponen els
gerundius havnt, podnt, sabnt, volnt, valnt.
Gracies, doncs, a lexistencia dels infinitius en r, el catal ofereix la particularitat de distingir les quatre conjugacions llatines en el gerundiu com
en linfinitiu, en oposici a totes les altres llenges literaries:
Llat. vulg.
Port.
Cast.
Cat.
Franc.
Ital.
Rom.
I-ando
ando
ando
ant
ant
ando
nd
II-endo
endo
iendo3
nt
ant
endo
nd
III-endo
endo
iendo3
nt
ant
endo
nd
IV-endo
indo
iendo3
int
ant
endo
nd
Avui sembla que corren mals vents per als infinitius en r. Els gramtics se ls miren amb mals ulls, rebels com sn a les precioses regles i lleis
fontiques que ells se confeccionen; i quils escolts, simaginaria portant
una vida migrada molts daquests infinitius vigorosos als quals veiem imposar la llur vocal al gerundiu. Fa realment gracia trobar, en alguna gramtica,
tal infinitiu en r postergat a linfinitiu en re o adhuc totalment rebutjat, i
ms avall, el gerundiu corresponent marcada cuidadosament amb un accent
greu la seva vocal oberta, que deu precisament a aquell infinitiu en r.
Els verbs catalans provinents de la segona conjugaci llatina els quals
presenten gerundius en nt son aquells en qu encara viuen els infinitius en
r: verbs com jaure, veure, seure, que han perdut els llurs antics infinitius en
r, terminen en nt en el gerundiu: desapareguda la causa de la substituci
de nt per nt, ja no apareix aquesta terminaci sin aquella (jaint, veint,
seint). Vosaltres que sembleu inclinats a arreconar valr, solr, etc., tant
mateix podrieu esborrar laccent greu dels gerundius corresponents.
Objectareu que la llengua diu valnt, solnt; per tamb diu valr, solr i
vosaltres els preferiu valdre, soldre, i adhuc insinueu podre, sabre
En la llengua antiga trobem valer; el llat la llengua mare presenta
valre; el catal parlat diu encara valr; valr es adhuc la forma predominant en el dialecte central; el gerundiu es valnt per qu prefeririem valdre
a valr? Un catalanistam deia, en una ocasi, que valdre li era molt ms simptic que valr; valr sassemblava massa al castell valer: v, a, l, e, r: les
mateixes lletres; valdre era evidentment preferible Tot un tractat de morfologia sentimental! Els nostres literats i els nostres tcnics (?) se deixarien
portar tamb per aquests sentimentalismes de provinci? El castell continuaria exercint la seva influencia pertorbadora adhuc en ple perode de descastellanisaci?
1. El canvi de e breu en i es una llei de transformaci del castell confirmada per innombrables exemples. Aix no impedeix quel i castell sigui qualificat de diftong capritxs (??) en
certa gramtica catalana. En canvi, els diftongs catalans, ah! aquests no tenen res de capritxosos, sn
fills de letimologia (?), deguts a una llei fontica, etc., etc. Veig quens tornem patrioteros!
2. P. Fabra. Les e toniques du catalan. Revue hispanique, tome XV. New-York, Paris. 1907.
3. iendo ques redueix a endo darrera de ll, (mullendo, tiendo) i esdev yendo darrera de
vocal (leyendo).
85
E QGC 86-91
V 11 com] com a QGC || 40-41 *dormendo, *sentendo, *audendo] dormendo, sentendo,
audendo QGC || 63 cuidadosament] escrupolosament QGC || 73 sabre ...] sabre! QGC || 80
tcnics (?)] tecnics QGC || 87 Veig que ens tornem patrioteros!] om. QGC
856
15 xi 1907
Traducci de lexpressi relativa castellana el que

En les dues frases que posem a continuaci, apareixen els dos valors diferents quels castellans donen a la combinaci de larticle el amb el pronom
relatiu que.
I. Quiere el que t me diste. (En francs: Il veut celui que tu mas
donn).
II. El camino por el que hemos venido, es... (En francs: Le chemin par
lequel nous sommes venus, est...)
Lun el que ve traduit per dues paraules franceses (celui que); laltre, per
una sola (lequel).
Recordem que les proposicions subordinades anomenades de relatiu,
sn proposicions atributives, se refereixen a un substantiu de la proposici
principal; en la frasa Vol el llibre que tum vas donar, la proposici subordinada que tum vas donar es un complement atributiu de el llibre, determinal
substantiu llibre com podrien fer-hols atributs vell. (Vol el llibre vell), meu.
(Vol el llibre meu), den Pere. (Vol el llibre den Pere); el mot conjuntiu que es
el relatiu i el terme de la proposici principal el llibre, al qual se refereix la
proposici subordinada, es lantecedent daquest relatiu, antecedent que pot
reduir-se al simple article en frases com aquesta: Quin llibre vol? Vol el que
tum vas donar. Doncs b, en la primera de les dues frases citades: (Quiere el
que t me diste), el es un antecedent i que un relatiu; i en la segona: (El camino por el que hemos venido...), el que es tot ell un relatiu, lantecedent del
qual es el camino.
Sn exemples de el que combinaci de el antecedent i que relatiu (pri-
10
15
20
855
25
30
35
40
45
50
55
60
856
mer valor): El perro que han comprado es blanco; el que perdieron era negro.
(Le chien quils ont achet est blanc; celui quils ont perdu tait noir). Voy
comprar los que vimos ayer. (Je vais acheter ceux que nous avons vus
hier). Cul quieres? La que est cerca de t. (Laquelle veux-tu? Celle qui est
prs de toi). Las que yo quiero son las blancas. (Celles que je veux sont les
blanches).
Sn exemples de el que simplement relatiu (segon valor): La hija de mi
amigo, al que he hablado esta maana. (La fille de mon ami, auquel jai
parl ce matin). La hija de mi amigo, la que he escrito esta maana. (La
fille de mon ami, la quelle jai crit ce matin). Las sillas en las que nos
hemos sentado. (Les chaises sur lesquelles nous nous sommes assis).
Es de notar quel segon el que (simplement relatiu) es reemplassable
per el cual o pel relatiu sensill que, mentres quel primer el que (combinaci
dantecedent i de relatiu) no pot esser reemplassat ni per el cual ni per que.
Un hom pot dir indiferentment El camino por el que hemos venido o El
camino por el cual hemos venido; per no pot dir Quiere el cual t me diste
en substituci de Quiere el que t me diste. En la frasa La relacin de las
aventuras de Don Quijote, en la que los lectores vulgares, etc., la combinaci
la que tl segon valor, puix podria dir-se en la cual los lectores vulgares. En
canvi, en la frasa Esta obra y la que escribi dos aos ms tarde, la combinaci la que tl primer valor, ja que no podem pas dir y la cual escribi dos
aos ms tarde.
Ara b, la combinaci castellana el que pot esser traduida en catal per
el que (si no ho es per aquell que) quan es la combinaci dun el antecedent
amb un que relatiu (el que equivalent a celui que o celui qui i no reemplassable per el cual); per quan es un simple relatiu (el que equivalent a lequel
i substituible per el cual), lhauriem de traduir per el qual, i no pas per el que
com solem fer-ho: Vol el que tum vas donar; El gos que han comprat es
blanc; el que van perdre era negre; Vaig a comprar els que vam veure ahir;
Quina vols? La que es aprop teu; Les que jo vull sn les blanques;per no
pas El cam pel que hem vingut, sin El cam pel qual hem vingut; no pas
La filla del meu amic, a la que he escrit aquest mat; ni Les cadires en les
quens hem assegut; ni Els homes contra els que...; sin La filla del meu
amic, a la qual he escrit aquest mat; Les cadires en les quals ens hem
assegut; Els homes contrals quals...
Una observaci: no tradum mai el que per el quin (quin no es un relatiu, sin interrogatiu: Quins tens? No s quina t. Pregunta-li quins vol; o ponderatiu: Quin noi ms petit! Quina dna ms aixerida! Quins homes ms
extranys!) No escriguem Els homes contrals que..., per tampoc Els homes
contrals quins... Es igualment dolent Els homes contrals qui...
E QGC 30-33
V 63 Es ... qui ...] om. QGC
857
21 xi 1907
quin y el qual
Si un castellns demanava en quins casos el pronom-adjectiu cual se tradueix per quin i en quins casos per qual, li podrem donar una regla ben senzilla: cual no precedit darticle, se tradueix per quin; cual precedit darticle,
se tradueix per qual. Ex.: Cul es el tuyo? Quin es el teu? Cules quieres? Quins vols? Cul de estas dos casas te parece mejor? Quina daquestes dugues cases te sembla millor? No s cul es. No s quin es.
Pregntale cules han venido. Pregunta-li quins han vingut. La hija de mi
amigo, al cual hemos hablado esta maana. La filla del meu amic, al qual
hem parlat aquest mat. Hay una edicin de este libro, la cual se vende muy
barato. Hi ha una edici daquest llibre, la qual se ven a molt bon preu. El
camino por el cual hemos venido. El cam pel qual hem vingut.
A manera dapndix a la nostra regla, fra convenient que li recordssim que, en castell, la combinaci el que es tot sovint empleada en lloc de
el qual. (Ex.: La hija de mi amigo, la que hemos hablado esta maana, aon
la que equival a la cual) i tamb en lloc de cul (Ex.: Cul eligirn? No s el
que eligirn, aon el que equival a cul), i que li advertssim que conv traduir-la per el qual quan equival a el cual i per quin quan equival a cul. Aix:
La filla del meu amic, a la qual hem parlat aquest mat i Quin triaran? No
s quin triaran. En canvi, Las que yo quiero son las blancas (aon las que no
es reemplasable ni per las cuales ni per cules) s: Les que jo vull sn les
blanques.
Fra tamb convenient que li recordssim que el cual castell pot esser
empleat amb laccepci de cmo o segn (Ex.: Cay al instante en profundo
sueo, cual si se hubiera bebido La cosecha, cual se presenta) o amb un
valor distributiu (Ex.: Cual re, cual llora), advertint-li que en aquests casos
cual no pot sser traduit ni per qual ni per quin, sin per com, segons, lun
laltre.
I, desprs daix, ens caldria encara fer-li un advertiment: Heu
aprs,ens caldria dir-li, com se tradueixen en bon catal, el vostre el cual
relatiu i el vostre cul interrogatiu; per ara heu de saber que una gran part
dels nostres escriptors no segueixen la regla que acabem de donar-vos, sin
10
15
20
25
30
857
35
40
45
50
55
que usen els dos mots quin i qual completament a llur voluntat. En realitat
us podiem estalviar dapendre cap regla: useu indiferentment quin i qual,
amb article o sense, i podeu estar segur que no cometreu cap bunyol que, en
tot cas, no hagi ja estat coms per algun escriptor catal.
Obrim, en efecte, qualsevol publicaci catalana i, de deu casos nou, hi
trobarem algn quin en lloc de qual, algn quin amb article o algn qual
(relatiu) sense article, en oposici amb ls general dels nostres bons autors.
Un diari catalns forneix els exemples segents (Els exemples antics sn
trets den Lull.)
comparegu la mare, la quina era fora quan (en lloc de: la qual
era fra quan); han tret els pals, els quins han sigut substituits (en
lloc de: els quals han estat substituits). Cp.: era un cavaller, lo qual era
molt vanagloris. e riquesa corporal es compliment dels V senys dels
cors, los quals son veher, ohir, adorar, gustar e palpar.
una nombrosssima gentada, en la quina hi figuraven (en lloc de:
en la qual figuraven). Cp.: Jesuchrist es una persona en la qual son dues
natures. Ja un de sos fills se mes en religi, en la qual se don a Deu
amar, conexer e servir.
foren suprimides immediatament; quina supressi (en lloc de: la
qual supressi); acordaren la venda de; qual acord produh molt mal
efecte (en lloc de: el qual acord produh molt mal efecte). Cp. donant
lo cor abundancia de sanch per tots los membres, en la qual abundancia son
enfortits los membres. En Deus es bondat d-on ve benauyrana en hom,
contra la qual benauyrana es malauyrana, qui es dessemblant a la bontat
de Deu; la qual bontat Confessi, fill, dix lo ermit, es atorgament dels
falliments que hom ha feyts contra Deu; en la qual confessi se cov penediment
F 43-44 Llull (1873-1904: ii, 50; [1931-1934: iii, 154]) || 44-45 d. (1873-1904: ii, 124; [1931-1934:
iv, 67]) || 47-48 d. (1873-1904: ii, 157; [1931-1934: iv, 103]) || 48-49 d. (1873-1904: ii, 49; [19311934: iii, 153]) || 52-54 d. (1873-1904: ii, 167; [1931-1934: iv, 115]) || 54-56 d. (1873-1904: ii, 82;
[1931-1934: iv, 18]) || 56-58 d. (1873-1904: ii, 238; [1931-1934: iv, 195])
V1 48 Ja] La || 57 feyts] fets
858
858
6 xii 1907
Una llei descursament

Tot-hom sab prou que la majoria dels mots llatins, en el llur pas a catalans,
han sofert una reducci en el nombre de les llurs slabes. Constatant aquest
fet, dient quel catal escursa o tendeix a escursar les paraules llatines, els
nostres gramtics creuen ja haver enunciat una llei fontica, la llei descursament. Es com si un fsic, desprs de recordar el fet que tots els cossos tendeixen a caure, creia ignocentment haver enunciat una llei fsica, la llei del
cament dels cossos.
Nons es donat parlar de llei o de lleis descursament fins a saber com
sescursen les paraules llatines a lesdevenir catalanes, fins a saber quines
vocals llatines desapareixen, quines vocals se consonantifiquen, quines vocals esdevenen subjuntives Per tot aix ja es ms difcil que contentar-se
a constatar quel catal tendeix a escursar les paraules llatines i batejar pretenciosament aquesta tendencia amb el nom de llei descursament. Es veritat quels fillegs catalans tenien la tasca singularment simplificada pels treballs realitzats pels romanistes daltres terres; per nosaltres nons
preocupem de lestat de la ciencia afra de casa, i els treballs den Diez i dels
seus continuadors ens sn perfectament inconeguts.
En qualsevol fontica francesa, trobareu, per exemple, una llei de transformaci coneguda amb el nom de llei de Darmesteter. Se refereix a les
vocals de les slabes anteriors a laccentuada. Imagineu-vos un mot com hospitle accentuat en la tercera slaba; hospitle porta ja en llat vulgar un
accent secundari en la primera slaba, es pronunciat hspitle, i el francs,
en la seva forta tendencia a suprimir les vocals post-tniques, deixa caure
igualment la i de hspi- y la e de tle: hspi-tle hi esdev hosp-tel (daont
hostel, htel). Daqu la llei de Darmesteter, que diu: en slaba no inicial situada immediatament davant de la slaba dominant, el francs suprimeix totes
les vocals llatines llevat la a: hospitle htel, bonitte bont, manducre manger, cerebllu cerveau, parolre parler, venir-hi viendrai.
Davant tant sols daquesta mitja dotzena dexemples, si un hom para
esment quels mots catalans corresponents sn hostal, bondat, menjar, cervell, parlar, vindr, tot seguit sospitar que la llei de Darmesteter deu esser
tamb aplicable a la nostra llengua. Aix es, en efecte, i no cal fer pera convence-sen sin multiplicar els exemples francesos i examinar les paraules
catalanes corresponents:
10
15
20
25
30
859
35
40
45
50
55
60
65
70
Cer(e)fliu
Cin(e)rriu
Blasph(e)mre
Ver(e)cndia
Dod(e)cna
El(ee)msyna
Vend(e)r-h
Vol(e)r-h
Consu(e)tmen
Fil(i)cria
Jud(i)cre
Al(i)qnu
Sept(i)mna
Civ(i)tte
Tax(i)tre
Com(i)ttu
Cum-in(i)tire
Coll(o)cre
Mansi(o)nta
Sing(u)lre
Misc(u)lre
Cons(u)tra
Ung(u)lta
cerfull
cendrer
blasmar
vergonya
dotzena
almoina
vendr
voldr
costum
falguera
jutjar
alg
setmana
ciutat
tastar
comiat
comensar
colgar
mainada
senglar
mesclar
costura
unglada, etc.
Altres exemples catalans: ten(e)rmen tendrum, acc(e)ptre astor,

pot(e)r-h podr, med(i)cna metzina, il(i)cna alzina, domn(i)cl-la donzella,
cap(i)tllu cabdell, lim(i)tre llindar, auctor(i)cre atorgar, follictu folgat,
pect(o)rle pitral, arb(o)rta arbreda, col(o)rtu colrat, lep(o)rriu llebrer,
hon(o)rre honrar.
En Darmesteter ens dna, doncs, feta una llei de transformaci del catal. Per nosaltres nons hem pres la pena destudiar fontica, i, en les nostres
gramtiques histriques i etimolgiques, quan fa ja ms de 25 anys que la
llei de Darmesteter es descoberta, no sabem dir altra cosa sobrel tractament
de les vocals pretniques, sin quel catal tendeix a precipitar-se en la pronunciaci de les slabes anteriors a laccentuada, que suprimeix alguna de
les vocals daquestes slabes i que tendeix a suprimir-les totes!
No desesperem, perx: amb temps y perseverancia, molt ser que algun
dia no fem la descoberta de la llei de Darmesteter!
E QGC 106-109
860
cerfeuil
cendrier
blmer
vergogne
douzaine
aumne
vendra
voudra
coutume
fougre
juger
aucun
semaine
cit
tter
comi
commencer
coucher
maisnie
sanglier
mler
couture
ongle
V 4 creuen ja] ja creuen QGC || 8 Nons] No: no .ns QGC || 32 pera] per QGC || 44 Consu(e)tumen
... costum] om. QGC || 60-64 A QGC aquest pargraf s traslladat en una nota a peu de pgina
|| 71 suprimir-les] suprimir-les ... QGC
N 16 Fa ref. a Diez (1836-1843) i (1853). || 19-20, 25-28, 67-68 Vegeu CF 854, 32.
859
21 xii 1907
Lobra dels nostres descastellanitzants

El catal no nha tingut prou amb una desgracia. Quan reneix com a llengua
literaria i comensa la tasca de descastellanitzar-lo i de polir-lo, un nou flagell
li cau assobre: lincultura filolgica y gramatical duna gran part dels seus
conreadors. Pretenem deslliurar la nostra llengua de les defectuositats que
presenta degudes a linfluencia castellana, i nhi anem ineptament introduint daltres en nombre extraordinari. Sovint sentireu parlar despectivament del catal que aras parla, de lhorrible catal que aras parla; sera bo
que comensssim a fixar-nos en lhorrible catal que ara sescriu.
Descastellanitzar ha esdevingut avui dia sinnim de llunyar-se del castell, i per llunyar-nos del castell sovint rebutgem i desfigurem paraules i
construccions catalanssimes pel gros defecte dassemblar-se massa a les castellanes corresponents. En canvi, cometem castellanismes inconeguts en la
llengua parlada i creiem haver fet obra de descastellanitzaci esborrant la o
final duna paraula castellanssima o posant un hi darrera de un en ell traducci servil dun en l castell. A vegades, fugint dun castellanisme, caiem
en un altre de pitjor. A vegades fugim dun castellanisme imaginari i caiem
en un castellanisme real.
Per tot arreu creiem veure castellanismes: edat, castedat, no deuran la
llur d a una influencia castellana? ambient no hi deur la seva i, aix com els
mots terminats en ancia i encia? Doncs escriguem etat, castetat, ambent,
essensa, ignoransa... Un hom nos detura a examinar si realment el mot sospits es degut a linfluencia castellana. Edat es ben catal, ambient t la seva
i del llat (ambiens), els nostres autors antics estan plens de noms en ancia
i encia; per edat, ambient, essencia, si no son castellanismes, en tenen tot
laire quan un hom els compara amb els mots inventats pels nostres descastellanitzants; i ja nhi ha prou: la majorals rebutjar com a castellanismes. De dugues paraules, de dugues formes, basta que luna sassembli
menys que laltra a la castellana corresponent, pera esser sistemticament
preferida. Jo conec qui, per aquest motiu, prefereix vindre a venir, poguer a
10
15
20
25
861
30
35
40
45
50
55
60
65
862
poder, tot sabent que venir i poder no sn pas castellanismes. I mentrens

entretenim a canviar edat en etat, ambient en ambent, gravssim en greussim, xoc en topament, gracies en mercs, nons en passen pas pocs, de veritables castellanismes! La meitat de la castellanofobia actual, ben encarrilada, bastara per a netejar en poc temps de tota influencia castellana la nostra
llengua; doncs b, no fra pas gens difcil de demostrar quel catal que ara
sescriu es al menys tant castellanitzat com lhorrible catal que aras parla:
el seu vocabulari es, en efecte, calcat del castell, la seva construcci es purament castellana, la seva ortografa mateix est subordinada a la de la llengua oficial. Fins arribem a copiar-ne les faltes: aqu tenim, per exemple, el
mot autombil, que escrivim malament (automvil) per la senzilla ra quels
castellans tamb lescriuen malament.
Si tenim mal ull per a descobrir castellanismes, encara tenim pot-ser
pitjor m per a esmenar-los. Quan ens adonem dun castellanisme, real o
imaginari, aviat ho tenim arreglat. Sovint no es qesti sin de suprimir o
canviar alguna lletra. Plasso es evidentment un vergonys castellanisme,
per li treiem la o, y heus-lo aqu transformat en una paraula catalana. El
mateix procediment aplicat a cupo donara cup, que nons conv; doncs, en
lloc de suprimir la o, la canviem en u, i ja est arreglada la cosa. La morfologa i la semasiologa catalanes no tenen secrets per nosaltres; nosaltres
sabem derivar dun adjectiu com greu un superlatiu greussim; nosaltres
sabem fer duna conjunci ilativa una conjunci causal. Se tractava, en efecte, de combatrel castellanisme pues; doncs b, si la conjunci catalana doncs
tradueix admirablement el pues castell en frases com Est lloviendo? pues
no salgamos (pues ilatiu), res nons impedeix demplear-la per a traduir frases com Estar enfermo, pues no me escribe (pues causal). Quant a la generaci de greussim, no pot esser ms clara: desdel moment quel positiu es
greu i no pas grave, el superlatiu no poda evidentment esser altre que
greussim, com si de breu no formssim brevssim, de blau blavssim i de
suau suavssim. Per altra part, rebutjar gravssim perqul positiu es grreu
suposara rebutjar notabilssim perqu diem notable o sacratssima perqu
diem sagrada. Un raonament anleg va portar a escriure barbrismes lautor
dun diccionari de barbarismes!
Com un hom pot veure, aqu fem i desfem a nostra voluntat; qualsevol
t dret a malmetre o a inventar paraules, o a canviar-ne la significaci.
Recentment un gramtic vol que ocell no signifiqui ocell (es dir, ave) sin
pjaro. Lnic remei contrals procediments arbitraris dels nostres descastellanitzants fra lestudi dels nostres autors antics: ell ens ensenyara que
ocell vol dir ocell (igual al francs oiseau), que edat, ambient, gracies sn
paraules perfectament catalanes, que doncs no pot usar-se pas sempre en
lloc de pues, ens ensenyara a construir com cal les proposicions de relatiu,
a arraconar formes com volguer, sapiguer, sigus, vegs, a usar amb moderaci les partcules tones hi i en. Per no cal, perx, quens fem gaire ilusions: sils nostres descastellanitzants llegeixen algun cop els nostres autors
mig-evals, es ms aviat per fer-nos present dalgun precis arcaisme perfectament intil. Sempre hem estat afectats al arcaisme; escrivint sistemticament mon en lloc de el meu, an en lloc de vaig anar, preferint quiscun a
cadasc, qualque a algun, jorn a dia, ens fem cndidament lilusi quel nostre pobre catal tornal ms pur catalanesc. No hi ha altre inconvenient sin
quels arcaismes sn terriblement perillosos en mans inexperimentades.
Laltre dia llegiem en un diari catal que un orador havia estat aplaudit tant
sols per quiscuns concurrents!
Res ms convenient i necessari que lestudi de la llengua antiga, per
per que aquest estudi fos profits de veres, ens caldria una preparaci filolgica de qu manquem completament avui dia. Es inimaginable, per exemple, el b que faria a la nostra llengua la creaci a Catalunya duna ctedra
de llenges romniques. Fra comensar per on cal comensar. Per nosaltres
comensem per lltim, i jans posem, tant satisfets, a escriure gramtiques
didctiques; les circumstancies ens hi empenyen, i les que surten sn rebudes amb el ms gran entusiasme. Per la meva part, cada cop que tinc noticia de laparici dalgun daquests llibres, tremol pensant qu deuran ensenyar als nostres nois. Els ensenyaran que doncs es una conjunci causal? que
quin es un pronom relatiu? que cal farcir la frasa de ens i de his? que cal dir
au en lloc de ocell? Els ensenyaran tant sols gramtica general? La veritat es
que estem lluny de poder dir quels nostres llibres didctics siguin millors
quels pitjors castellans. Tinc una gramatiqueta al davant que diu, entre
altres disbarats, que totes les paraules tenen accent prosdic, que en castell totes les vocals son tniques, que la x catalana sona com la ch castellana
i que la g final de boig tl mateix s que la g de ginesta!
70
75
80
85
90
95
E QGC 7-13
V 11 catalanssimes] catalanes QGC | gros] sol QGC || 29 venir,] venir, valdre a valer, QGC
|| 30 tot ... castellanismes] om. QGC || 32 topament] topada QGC || 39 faltes] equivocacions QGC ||
51 ilativa] deductiva QGC || 54 ilatiu] deductiu QGC || 68 ocell ... oiseau),] ocell (equivalent
al francs oiseau) tradueix ave, QGC | A continuaci daquesta frase, QGC afegeix una nota
a peu de pgina que diu: ... cervos, lehons, falcons, aguiles, perdius, faysans e moltes
altres besties e ocels ... Bernat Metge [Metge (1889: 134; [2006: 188])] | ... e un colom ama
mes son par colom que no fa caval ne altre auel. Llull. [Llull (1873-1904: ii, 138; [19311934: iv, 82])] | ... voltors, corbs e altres aucells de rapina. Tirant lo Blanch. [Martorell (18731905: iv, 111; [2005: 1287]) o DAg i, s. v. aucell] || 83 per que] perqu QGC || 87 tant] tot QGC || 93
La] Perqu la QGC
F 61-62 Careta y Vidal (1901) || 65-66 Valls (1904: 126) || 95-98 d. (1904: 1, 5, 8, 9 i 13)
863
N 95-98 Per una crtica ms circumstanciada daquesta gramtica, vg. CF 864. || 65-66 Es idiotisme anomenar ocell a tot animal de ploma indistintament. Sols son ocells els qui en castell son
pjaros.
860
9 i 1908
El diftong francs oi
10
15
20
25
30
864
Pocs sn els sons llatins que han passat per una sria tant gran de modificacions com les que ha sofert la vocal e tancada en el nord de Fransa, mitjansant les quals, en mots com tla, habre, ha acabat per esser pronunciada u: tul, avur.
Mentre que en certs parlars romnics, com litali, la e tancada (aquest
s en que vingueren a confondre-s la e llarga i la i breu del llat literari) ha
arribat intacta fins als nostres dies, en francs, ja en el viii segle, sofria una
modificaci considerable: situada a la fi duna slaba, sallargava, perda la
seva homogenetat i esdevena i, desprs i; un mot com tla esdevena
tile. La Cantilne dEulalie (any 900) presenta ja haveir, saveiet (*sapat.)
El diftong i, sortit de e, persisteix encara en els parlars francesos occidentals; per, en el centre, contina transformant-se: en el xiii segle, un
mot com tla ja no sona tile sin tile. El diftong provinent de e tancada
vingu aix a confondre-s amb el diftong resultant de la combinaci duna o
(provinent de o tancada o de au) amb una i, en paraules com dortoir (dormitoriu) i joie (gaudia).
El francs modern escriu encara toile, avoir, dortoir, joie, dacord amb
la pronuncia del xiii segle; perl diftong i no ha persistit pas, sin que ha
continuat transformant-se i ha acabat per donar la combinaci actual u:
tot-hom sab que toile, avoir, dortoir, etc. sonen tul, avur, dortur. Les etapes intermediaries han estat e, o, o, u.
Levoluci de lantic diftong francs i ha donat lloc a dues qestions
gramaticals interminables, que no han estat definitivament resoltes fins a
mitjans del xix segle. Ens referim a la lluita entre la pronuncia o, considerada com normal desdel xiv segle, i la pronuncia a, apareguda a Pars en
el xvi, i a la lluita entre les pronuncies o i en paraules com savoit, monnoie, etc. (avui escrites savait, monnaie). Dues pronuncies populars u i tendint a eliminar o, la llengua literaria sesforsa llarg temps mantenint aquesta pronuncia; u i han acabat per imposar-se, per la llur implantaci ha
estat lentssima gracies a la resistencia formidable de la llengua literaria.
Apareix la pronuncia o, u, comensa a estendre-s entrel poble de
Pars, i tot seguit lassenyalen els gramtics com una pronuncia viciosa, una
corrupci deplorable del o tradicional, un parisienisme que cal evitar a
totes passades. Res no detura, perx, els progressos daquest o del menu
peuple parisien; passat el xvii segle, el veiem invadir rpidament el parlar
de la gent instruida. Desde aquest moment o es ben mort: Pars diu u, i
han desser intils tots els esforsos que un hom fassi per mantenir la pronuncia oficial o. La resistencia de la llengua literaria ha estat tens per
sobre de tota ponderaci; durant el xviii segle, o compta amb innombrables partidaris, i lany trenta de la centuria prop-passada encara trobem qui
mant aquesta pronuncia arcaica: avui, com sabem, totes les gramtiques
franceses ensenyen quel digraf oi sona u. (Si la cosa hagus passat a
Catalunya, es segur que encara fariem gramtiques prescrivint o i combatent furiosament u: un barcelonisme!)
Un altre exemple de resistencia de la llengua literaria a consagrar una
innovaci de la llengua parlada, el trobem en el manteniment del digraf oi
en paraules com savait, monnaie, durant llarg temps escrites savoit, monnoie, malgrat pronunciar-se sav, mon. Feia ja molt que la llengua havia
reduit o a en aquests mots, quan Berain, el 1675, proposa escriure-ls amb
ai en lloc de oi; per aquesta reforma ortogrfica, ja llavors tardana, no aconsegueix el seu triomf definitiu fins ben entrat el xix segle; adoptada per
Voltaire el 1751 (Sicle de Louis XIV), no aconsegueix, en efecte, esser admesa per lAcademia fins el 1835! (A Catalunya encara potser hi hauria alg
que sobstinaria a mantenir la grafia oi, aqu que conservem preciosament
adhuc les menuderies caligrfiques dels nostres avis).
35
40
45
50
55
* * *
El llegidor ja pot compendre a qui endressem especialment aquest article: a
aquells que creuen qesti duna mica de bona voluntat i obediencia, no
diem ja immobilitzar la llengua, sin tornar-la al mateix-mateix estat en
ques trobava per all al xv segle; i tamb a aquells que perden deplorablement el temps anatematitzant el parlar barcelon en la creensa que es altament convenient i possible deslliurar la llengua literaria moderna de
linfluencia que hi exerceix el llenguatge de Barcelona, a bon dret i irresistiblement. Als uns i als altres recomanem que estudiin detingudament lhistoria de les lluites entre les pronuncies u i u, entre les pronuncies u i , i
entre les grafies oi i ai en el francs modern.
60
65
E QGC 117-121
N 10 Tamb coneguda amb el nom de Squence o Pome de sainte Eulalie, composta a finals del
segle ix a labadia de Saint-Amand (Nord), consta de vint-i-nou versos en roman que passen
865
per ser el document ms antic de la poesia francesa. || 49, 52 Sobre la proposta ortogrfica de
Nicolas Brain i ladopci que nacabar fent Voltaire a lobra aqu indicada per Fabra, vg.
Brunot (1913: 1a part, 113) i Franois (1932: 2a part, 961-962).
861
28 ii 1908
Les preposicions de, a, en davant de la conjunci que
30
Els castellans diuen: Me quejo de su conducta i Me quejo de que hayan hecho

esto, Estoy seguro de ello i Estoy seguro de que vendr, Su madre consiente
en venir i Su madre consiente en que venga conmigo, Me han obligado
hacer eso i Me han obligado que yo no le encubra; introdueixen, doncs, el
complement (dun verb, nom o adverbi) duna manera idntica, siguil dit
complement un substantiu (su conducta), sigui tota una proposici (que
hayan hecho esto): en les dues frases Me quejo de su conducta i Me quejo de
que hayan hecho esto, els complements de me quejo (un substantiu en la primera frasa, tota una proposici en la segona) sn introduits amb la mateixa
preposici de.
El castell, assimilant aix la proposici completiva a un substantiu, se
separa de totes les altres llenges romniques, les quals ometen davant de
la conjunci que la preposici amb qu introduirien el complement en el cas
en qu aquest fos un substantiu en lloc duna proposici. Aix, els francesos
diuen: Je suis sr de cela, per Je suis sr quil viendra, i, anlogament, Je mtonne quil ne voie pas le danger, Je suis fch que vous ne mayez pas prvenu. Els italians: Mi maraviglo chegli non sia ancora giunto, Voi si avete stimolato che io etc. En romanesc diuen Ma tem de un lucru, per Ma tem sa
(que) nu ne apuce ploaia.
En catal modern trobem a cada pas construccions com aquestes: Me
queixo de que hagin fet aix (en lloc de: Me queixo que hagin fet aix), Estic
segur de que vindr (en lloc de: Estic segur que vindr); es dir que, en la nostra
llengua escrita, se va extenent lhabitud castellana dassimilar la proposici
completiva a un substantiu; cada dia estan ms en favor les combinacions de
les preposicions de, a, en amb la conjunci que, en substituci de la simple conjunci que. Aixns fa creure que la majoria dels nostres escriptors no shan
fixat que les construccions en qesti constitueixen precisament una particularitat de la llengua castellana: altrament no sexplicaria ques decantessin al
castell ms aviat que a les altres llenges romniques.
Tenint constantment al davant el model duna llengua que diu Estoy
866
10
15
20
25
seguro de ello i Estoy seguro de que vendr, es natural que a un Estic segur
daix, fem correspondre un Estic segur de que vindr, i adhuc se comprn
que una frasa com Estic segur que vindr pugui esser considerada com
incorrecta. Per si parem esment que lomissi de la preposici, la qual,
per comparaci amb el castell, ens pot semblar defectuosa, es precisament la regla en les altres llenges romniques, ja nons caldr espantarnos dabandonar els caminadors del castell. Y ens ha dempenyer a fer-ho
pensar que separant-nos de la llengua oficial i decantant-nos a les altres
llenges llatines, no fem sin continuar els procediments dels nostres
autors antics.
La construcci habitual daquests es, en efecte, lintroducci de les proposicions completives amb el simple que adhuc en el cas en que aquestes
fassin lofici dun complement preposicional (Estic segur daix, per Estic
segur que vindr, i no pas Estic segur de que vindr):
... prestaven pecunia ab condici que hom la-ls rets...
... gran plaer hauria que dels dits e auctoritats dels juheus...
... e donassen occasi que fossen be coneguts en lurs costums e maneres.
E les barres li asseguessen a qui primer ne parl que yo fos vostra
muller...
E si vos... enuig no-y prenieu que yo entrs dins lo retret...
... so molt content que-l metam en execuci.
... lavors ella hagu plena noticia que per ella se fahia la festa...
... que no-s devia enfellonir que algun parls mal de ell.
... e qui desija que hom lo cregua prengua en cascun parlar tostemps
veritat, acostumant la lengua que no sapia mentir...
... neg hagu sentiment que ell fos vencedor.
... yo no so digne que tu sies causa de la mia mort.
... restant en dubte que no l-haveu volgut acceptar perque es stat meu.
... e tots nosaltres stavem en gran pensament que no vinguessen aqu
e que-ns prenguessen.
... era cahut en dubitaci que Deus fos res.
En totes aquestes frases, avui empleariem ms aviat quel simple que,
alguna de les combinacions de que, a que, en que. Nosaltres pensem, com
hem dit, que la generalitzaci daquestes combinacions en el catal modern
es deguda a inadvertencia dels nostres escriptors, i volem creure que si paraven esment que lintroducci de les proposicions completives mitjansant les
dites combinacions constitueix una particularitat del castell i que les altres
llenges, i amb elles el catal antic, empleen en general la simple conjunci
que, no dubtarien un moment en ometre les preposicions en les proposi-
35
40
45
50
55
60
65
70
867
cions completives, sobretot tenint en compte que la llengua parlada no soposa absolutament gens a aquesta omissi.
E QGC 41-45
F 45 Metge (1889: 50; [2006: 152]) || 46 d. (1889: 59; [2006: 156]) || 47-48 d. (1889: 85; [2006:
166]) || 49-50 d. (1889: 189; [2006: 220]) || 51 Martorell (1873-1905: i, 56; [2005: 123]) || 52 d.
(1873-1905: i, 287; [2005: 378]) || 53 d. (1873-1905: ii, 59; [2005: 526]) || 54 d. (1873-1905: ii,
160; [2005: 606]) || 55-56 d. (1873-1905: ii, 162; [2005: 607]) || 57 d. (1873-1905: ii, 254; [2005:
679]) || 58 d. (1873-1905: ii, 257; [2005: 684]) || 59 d. (1873-1905: ii, 280; [2005: 699]) || 60-61 d.
(1873-1905: ii, 295; [2005: 711]) || 62 Llull (1873-1904: i, 7; [1931-1934: i, 30])
V1 56 veritat] veritat, axi | la] sa
861b
Les preposicions atones de, en i a
davant la conjunci que
10
15
20
868
Els castellans diuen: Me quejo de su conducta i Me quejo de que hayan hecho

esto; Estoy seguro de ello i Estoy seguro de que vendr; Su madre consiente
en venir i Su madre consiente en que venga conmigo; Me ha obligado
hacerlo i Me ha obligado que no le encubra; introdueixen, doncs, el complement dun verb1, dun substantiu o dun adjectiu duna manera identica,
siguil dit complement un substantiu (su conducta), sigui tota una proposici (que hayan hecho esto). En les dues frases Me quejo de su conducta i Me
quejo de que hayan hecho esto, els complements de Me quejo (un substantiu
en la primera frasa, tota una proposici en la segona) son introduits amb la
mateixa preposici de.
El castell, assimilant aix la proposici completiva a un substantiu, se
separa de totes les altres llenges neo-llatines, les quals suprimeixen davant
de la conjunci que (che en itali, s
a en romans) la preposici amb qu
introduirien el complement en el cas que aquest fos un substantiu (o pronom) en lloc duna proposici; aix, els francesos diuen: Je suis sr de cela,
per Je suis sr quil viendra (amb supressi de la preposici de), i, anlogament, Je mtonne quil ne voie pas le danger, Je suis fch que vous ne mayez pas prvenu2. Cp. en itali: Mi maraviglio chegli non sia ancora giunto,
In caso chegli muoia. (En romans diuen, analogament: Ma tem de un lucru,
per M
a tem sa nu ne apuce ploaia).
En catal es avui general lempleu de les preposicions de, en i a davant
de la conjunci que: Me queixo de que agi fet aix, Estic segur de que vindr,
etc. El fet de constituir lempleu de les expressions conjuntives de que, en
que i a que una particularitat del castell amb relaci a totes les altres llengues neollatines, sembla aver passat desapercebut als nostres escriptors;
altrament no sexplica que les agin adoptades sensel ms petit escrupol, no
parant esment quel catal antic est dacord, no pas amb el castell, sino
amb les altres llenges germanes, puix que introdueix les proposicions completives sense preposici encara que facin lofici dun complement preposicional: Estic segur daix, per Estic segur que vindr, i no pas Estic segur de
que vindr.
Sota linfluencia duna llengua que diu Estoy seguro de esto i Estoy seguro de que vendr, es natural que a un Estic segur daix fem correspondre un
Estic segur de que vindr, i aduc que una frasa com Estic segur que vindr
pugui esser considerada com a incorrecta. Per si pensavem que lomissi
de la preposici, que, per comparaci amb el castell (llengua patr), ens pot
semblar defectuosa, es precisament la regla en les altres llenges literaries,
ja no caldria espantar-nos dabandonar els caminadors del castell. I si aix
feiem i ens decidiem a ometre la preposici, seguint els francesos, els italians i els romanesos, no fariem sin continuar els procediments dels nostres autors antics.
La construcci abitual en els nostres autors mig-evals es, en efecte, com
ja hem dit ms amunt, lintroducci de les proposicions completives pel simple que (sense preposici al davant) aduc en el cas daquestes fer lofici dun
complement preposicional (complement introduit amb de, en, a). Vet-aqu
alguns exemples entrels infinits que podriem citar:
... e passats quinze dies ne trameteren cinch fahent demostraci que
volien all adobar e mostrar carena.
... lavors ella hagu plena noticia que per ella se fahia la festa...
... neg hagu sentiment que ell fos vencedor.
... era cahut en dubitaci que Deus fos res...
... ells li liurarien la vila ab la condici que aquels qui anar sen volrien
sen anassen la on volguessen.
... So molt content quel metam en execuci.
... yo no so digne que tu sies causa de la mia mort...
... que nos devia enfellonir que algun parlas mal de ell.
... e qui desija que hom lo cregua prengua en cascun parlar tostemps
veritat, acostumant la lengua que no sapia mentir...
E si vos... enuig noy prenieu que yo entras dins lo retret...
... aquels quis gaben que son sos amadors...
... no ha pogut comportar que neg se pogus gloriejar quel tingus
pres...
En totes aquestes frases, avui empleariem ms aviat quel simple que,
25
30
35
40
45
50
55
60
869
65
70
alguna de les combinacions de que, en que o a que. Nosaltres volem creure

que la generalitzaci daquestes combinacions en el catal modern es deguda a inadvertencia dels nostres escriptors i que quan sadonaran que lintroducci de les proposicions completives mitjanant les dites combinacions constitueix una particularitat del castell i que a tals combinacions les
altres llenges i amb elles el catal antic oposen, en general, la conjunci que
no precedida de preposici, no dubtaran un moment a ometre les preposicions en les proposicions completives, sobretot tenint en compte que la llengua parlada no soposa absolutament gens a una tal omissi.
1. En el present article es sols qesti dels complements propiament dits V. nota de la pg. 24.
2. Quan en francs apareix de, no es davant de que, sin de ce que.
F 47-48 Martorell (1873-1905: i, 272; [2005: 362]) || 49 d. (1873-1905: ii, 59; [2005: 526]) || 50 d.
(1873-1905: ii, 254; [2005: 679]) || 51 Llull (1873-1904: i, 7; [1931-1934: i, 30]) || 52-53 Pere III
(1850: 43; 1885: 31; [1941: 31]) || 54 Martorell (1873-1905: i, 287; [2005: 378]) || 55 d. (18731905: ii, 257; [2005: 684]) || 56 d. (1873-1905: ii, 160; [2005: 606]) || 57-58 d. (1873-1905: ii, 162;
[2005: 607]) || 59 d. (1873-1905: i, 56; [2005: 123]) || 60 Llull (1914 [2003]: 393; [2009: 452]) || 6162 Martorell (1873-1905: iv, 47; [2005: 1227])
862
30 v 1908
Les successions ll, mpt, mpci, mf, etc.
15
El catal, el mateix que les altres llenges romniques, posseeix, com sabem,
dugues menes de mots dorigen llat: els anomenats mots hereditaris
(Erbworte) i els anomenats mots emmanllevats (Lehnworte); els uns, paraules del llat vulgar que han estat transformades gradualment i insconscientment (factu, fajtu faytu...) fins a adquirir la llur forma actual (fet), paraules
pertanyents al vocabulari primitiu de la llengua catalana; i els altres, paraules del llat escrit que han estat deliberadament transportades al catal i catalanitzades duna manera artificial, tal pacte, que no s sin l mot llat pactum reemplassada la terminaci extica um per la terminaci catalana e.
Un hom comprn facilment que en lelement hereditari es ont trobarm les diferencies ms fortes y caracterstiques entre ls diferents parlars
romnics, degudes a levoluci distinta que han sofert els sons llatins segons
les regions; un mateix s, per exemple la o oberta en mots com mrit, se
conserva en catal (mor), esdev u en castell (muere), eu en francs
(meurt), u en itali (muore), o en romanesc (moare), i aix explica que, en
870
10
certs casos, dos o ms representants romnics dun mateix mot llat poden
arribar a sser completament dissemblants, com ho son, per exemple, fals i
hoz (falce), pla i cho (planu), ulls i yeux (culos), vui i oggi (hodie), lleva i
i (lvat).
Els emmanlleus recents, que no han estat sovint sin lleugerament
romanitzats, no deixen perx de presentar formes dissemblants en les diferents llenges romniques, i s que cada llengua ha adoptat els seus procediments especials de romanitzaci, imprimint aix un sagell especial adhuc
a les paraules emmanllevades. En general, aquests procediments diferents
de romanitzaci no sn, al cap devall, sin una conseqencia de la distinta
manera dsser de lelement hereditari: el castell, que en els mots evolutius
ha transformat la final llatina um en o i s troba, per consegent, posseir un
nombre extraordinari de noms terminats en aquesta vocal, fa de pactum
pacto, mentre que l catal, en el qual la o final ha desaparegut o esdevingut
e, dna al llatinisme en qesti la forma pacte; aix, la diferencia entre la
castellanitzaci i la catalanitzaci (artificials) de pactum t les seves arrels en
la distinta evoluci fontica que lelement hereditari ha experimentat en les
dugues llenges castellana i catalana. Per, en alguns casos, constatem divergencies en la romanitzaci dels mots emmanllevats al llat, les quals no recolzen precisament sobre divergencies preexistents en lelement hereditari, i
vnen, per conseguent, a establir noves diferencies entre les diverses llenges romniques. Aix l catal il castell, al adoptar llatinismes com redemptor, exemptus, tracten de conservar-hi l grup mpt, estrany a amdugues llenges; per, mentre l catal aconsegueix familiaritzar-se amb la successi mt,
el castell acaba per assimilar la m a la t i escriu nt (redentor, exento.)
Un cas curis de diferenciaci en lelement emmanllevat es el que ofereix la romanitzaci de la l doble llatina en catal i en castell. En totes
dugues llenges el s l doble en les paraules hereditaries havia estat transformat en l palatal (paraules com valle caballu havien esdevingut vall
cavall, valle caballo), Al adoptar desprs un mot llat com collegium, amdugues llenges tracten de conservar-hi la l doble i escriuen collegi, collegio;
per, mentrel castell acaba simplificant la seva l doble (don la grafia moderna colegio), el catal aconsegueix laclimataci del s l-l i contina, per
consegent, escrivint collegi. Ens trobem, aixi que la ll dels mots emmanllevats es diferentment romanitzada en dugues llenges en les quals el s l doble del llat vulgar havia precisament sofert un tractament idntic (en oposici amb totes les altres llenges romniques, les quals no palatalitzen la l
doble: port. vale, cavalo; franc. val, cheval; rom. vale, cal; it. val-le, caval-lo).
Modernament, veim recular el s l-l davant de la l senzilla castellana;
l-l est perdent-se: ahir encara diem expel-lir, apel-lar, vu alguns encara
20
25
30
35
40
45
50
55
871
95
diuen col-legi, col-locaci, per cada da son ms freqents les pronuncies

colegi, colocaci. I aquesta tendencia a suprimir un s catal, deguda indubtablement a linfluencia castellana, hem de confessar quels escriptors, lluny
de combatre-la, lhem afavorida per mor de no trobar una manera adequada de representar el s l-l. El signe natural de la l doble fra, en efecte, una
l doble (ll); per aquest signe ja serveix malastrugament per a representar la
l palatal (vall, sella) i escrivint apellar, intelligencia, un hom sexposa que la
gent llegeixi defectuosament apellar, intelligencia (amb l palatal). En els primers temps de la renaixensa un hom escrivia apel-lar, intel-ligencia, evitant
aix, amb la intercalaci del gui, el perill que aquests mots poguessin sser
llegits amb ll; perls moderns, repugnant-los no sense ra la grafia ll i no
acudint-sels, en canvi, que podria crearse un nou simbol per a la l palatal,
han preferit renunciar a la l doble i escriuen apelar, inteligencia i adhuc colegi. Fins aquells qui nons conformem a abandonar les pronncies tradicionals apel-lar, intel-ligencia, i proposem ladopci de nous simbols per a la
representaci de la l palatal, en lendemig escrivim provisionalment apelar,
inteligencia, silaba, i aix renunciem tots plegats a lnica manera possible
avui dia de combatre les pronuncies apelar, inteligencia, etc., que fra que
aquestes paraules aparaguessin als llegidors constantment escrites amb
doble l.
Estem, doncs, assistint a la desaparici dun s catal i duna particularitat remarcable de la nostra llengua sense fer absolutament res pera evitarho. De mica en mica les grafies apelar, inteligencia, etc., han anat generalitzant-se i fins es de creure que ja son molts els que les accepten com a
definitives. El senyor Bulbena mateix, que sesgarrifa dordinari davant la
ms petita modificaci ortogrfica i invoca a cada moment la tradici i el
respecte que devem als nostres pares, adopta en el seu diccionari les grafies
apelar, inteligencia, etc., i ni tant sols consigna en les grafies tradicionals
apellar, intelligencia, consagrant aixi la substituci duna habitud catalana
(conservaci de ll en els llatinismes) per una habitud castellana (simplificaci de aquesta ll.)
Tamb existeix en la llengua la tendencia a reemplassar la successi
mpt per nt, aix, son cada dia ms freqents les pronuncies redentor, presuntus, en lloc de redemtor, presumtus, i, analogament, redenci, presunci. Aqu, sortosament, lortografia usual soposa a la pronunciaci castellanitzada dels llatinismes en qesti escrivint constantment redemptor,
presumptus, redempci, presumpci, i es de creure que, sota linfluencia daquestes grafies, soperar ms o menys aviat una reacci en la pronunciaci,
tant ms probable quel catal no te cap repugnancia per la m en slaba
inversa i estem habituadssims a pronunciar sense cap dificultat aquest s
872
60
65
70
75
80
85
90
davant de les dentals, exemples fem toies, hi anavem tots, un camp teu, i els
plurals rams, camps, etc. En realitat fra trist que perdssim les pronuncies
mt i mci, puix constitueixen una particularitat del catal, no solament
davant del castell sin davant de totes les altres llenges neollatines, ja que
totes han perdut la nasal labial m dels llatinismes en qesti: litali, en efecte, hi ha transformat, com el castell, la m en n, escrivint redentore, redenzione; i en francs i en portugus, encara que la m hi es conservada en lescriptura, aquesta lletra no hi es sin el signe de la pronunciaci nasal de la
vocal anterior.
La facilitat amb quls catalans pronuncim la m (bilabial o labiodental)
davant qualsevol consonant, el quens permet de conservar la m de
redemptor, redempci i llatinismes anlegs, ens permet igualment descriure immens, commoure, etc. (en oposici amb el castell inmenso, conmover, dacord amb lortografia llatina immensus, commovere), de mantenir
invariable el prefixe circum- i de transcriure mph clssic per mf : circumferencia, circumjacent, circumlocuci, circumnavegaci, circumscriure, circumspecte, circumstancia, circumvoluci, amfiteatre, mfora, mfasi, simfonia, limfa, triomf, cmfora, nimfa, paranimf.
100
105
110
V 108-109 conmover] A loriginal diu commoure, per error

N 3 El plural que, en el present context, cal esperar daquests dos mots alemanys, s en realitat
Wrter; cal llegir, per tant, Erbwrter i Lehnwrter.
863
30 vii 1908
Les nostres gramtiques didctiques

Deia jo, en un meu article, que les nostres gramtiques didctiques no sn
pas millors que les pitjors castellanes. S que aix va semblar una exageraci a ms dun.
En el meu article feia precisament alusi a una petita gramtica catalana quem guardar de mentir: mireu els disbarats que contenen dugues tristes planes de les cent vuitanta-vuit que tl llibre.
Comensa la plana vuit dient que la g catalana de verge se pronunca
com la g francesa de vierge i com la g italiana de vergine, cosa absolutament
impossible, puix que la g de vierge i la g de vergine son dos sons completament distints. A continuaci havem esment que la g de boig sona com la g
de ginesta. I, en una nota que ve a arrodonir el paragraf dedicat a la lletra g,
10
873
15
20
25
30
35
40
45
llegim: El s gutural de la g castellana (vol dir el s de j castellana) s complertament desconegut en catal. En catal no hi ha cap s gutural. Ara b,
tant gutural s la g de gente com la g de gota, i aquesta no s pas desconeguda en catal.
Acaba la plana nou dient que la z catalana t un s especial (?) i invariable, igual al de la z italiana. Lautor ignora, com se veu, que la z italiana t
dos sons, lun sord (per exemple, en calza) i laltre sonor (per exemple, en
zona)... cap dels quals s precisament igual al de la z normal catalana (la z
de colze, onze, catorze, zero, etc.)
Si lautor sembla tenir idees molt vagues sobre la pronunciaci de litali, no deuen sser gaire ms exactes les que t sobre la pronuncia castellana, puix, en la mateixa plana nou, ens diu que en castell la v sona diferentment que la b i que la x catalanas pronunca com la ch castellana, s dir
que la x de coixa sona com la ch de coche!
En una daquestes dugues planes, trobem encara aquesta inexactitud:
que sha perdut ls de la lletra j davant de e, com si, en efecte, ding no
escrivs Jess, Jerusalem, jeya, etc., etc.
I, sense moure-ns daquestes dugues planes, podem veure com lautor
nomena dolsa la g de gust en oposici a la g de verge, que s tant dolsa com
aquella, i com nomena xiulant la s de camisa en oposici a la s de salut, que
s tamb xiulant, s dir sibilant.
Pareu b esment: en solament dugues planes els nois aprenen que la g
francesa s igual a la g italiana, que la z italiana t un s invariable, que avui
dia ja no hi ha ding que escrigui j davant de e, que la z s una xiulant per
no la s, i quels castellans pronuncen la v com els del Camp de Tarragona i
pronuncen coixe en lloc de coche!
No-rs-menys aprenen que cal escriure llingstica en lloc de lingstica, zafir en lloc de safir, a nalgn en lloc de en algn...
I, finalment, aprenen que s perfectament lcit emplear el doncs ilatiu
com a conjunci causal: una veritable falta de gramtica! Disbarat que, naturalment, no poda faltar en lobra dun fervent descastellanitzant.
Perqu lautor s un fervent descastellanitzant, i el seu llibre, amb tots
els seus defectes, t indubtablement un gros mrit, el de trobar-shi arreplegades un nombre extraordinari de pensades i de troballes dels nostres descastellanitzants. Aix, en una campanya que semprengus contra aquest
nou flagell de la nostra llengua, un tal llbre vindria a facilitar singularment
la tasca.
Algn dians en aprofitarm.
E QGC 110-113
874
V 5 mentir] QGC afegeix una nota a peu de pgina que diu: Resum de gramtica catalana pel
prof. Emili Valls. || 9-10 completament] perfectament QGC || 19 normal] om. QGC | catalana (la
z] catalana de QGC || 21 )] om. QGC || 28 jeya] jeya, objecte QGC || 45 de troballes] troballes QGC
F 4-6 Valls (1904: 8-9) || 12-13 d. (1904: 8, n. 1) || 26 d. (1904: 8)
N 1-2 Vegeu CF 860,93-95. || 4-6 Lobra constava efectivament del nombre de pg. aqu indicat per
Fabra, ms un full derrates i un altre dndex, ambds sense numerar. || 40-41 Vegeu-ne el
segent ex.: No sh de confondre la llengua catalana ab el catal que ares parla, doncs aquest
derrer no es ms quuna corrupci daquella (Valls 1904: 1-2).
864
26 viii 1908
Les nostres gramtiques didctiques

Deixeu-me suposar un moment que lobreta de qu parlvem en el nostre
darrer article ha estat adoptada a lescola catalana del districte tal. En uns
exmens que shi celebressin, sentiriem coses com aquestes. (Un descastellanitzant me corregira: Sha de dir hi sentiriem, doncs lomissi de hi s
un castellanisme.)
Digues, noi, en catal hi ha paraules tones? paraules no accentuades?
No, senyor, no nhi ha; perqu totes les paraules tenen accent prosdic en
una o altra vocal. (Sens dubte, en el pensament del autor, a, en, per, etc., no
sn paraules.)
I sabs alguna diferencia notable entre les vocals castellanes i les catalanes? S, senyor: que en castell totes les vocals sn tniques. (Tniques
vol dir accentuades: quina s, doncs, la diferencia entre cntara, cantara i
cantar?)
Com se nomenen en catal les paraules que porten laccent en la slaba antepenltima? ai! vull dir avantpenltima (nom recordava quels
castellans diguessin antepenltima i els francesos antpnultime!) Se
nomenen esdrjules. Aix catalanitza un descastellanitzant a ultransa la
paraula italiana sdrucciolo.)
Com sescriu la vocal tona de fulles? Amb e: fulles. I la de cantes?
Amb a: cantas. I la de canten? Amb a: cantan. Per qu? No sabria dirho. (Hem de confessar que nosaltres tampoc.)
Passem a la morfologa.
Digues, noi, el femen de certs noms nos pot formar afegint al mascul
la terminaci essa? No, senyor: esa. Ex.: jutge, jutgesa. (Nosaltres criem
ingenuament ques deia jutgessa, mestressa)
I digues, quins sn els noms en s que en el plural doblen la s davant
10
15
20
25
875
30
35
40
45
50
55
la terminaci os? Els mateixos que alguns escriuen amb . (Aix pas, nas,
inters, progrs, congrs, mercs, s, s, cos i tants daltres que ning no ha
pensat mai escriure amb fan, en efecte, el plural passos, nassos, interessos)
I quins adjectius sn invariables? Els terminats en l. (Exemples: mal
mala, sol sola, paralel paralela, etc., etc.)
Com formen el femenls adjectius en s? Els monosilabs doblen
aquesta s. (Exemples: ras rasa, gris grisa, llis llisa, etc., etc.)
Se declinal nom catal? S, senyor. Ex.: nominatiu pare, genitiu pare,
acusatiu pare (Pel qual paradigma se pot veure que, en efecte, el nom catal nos declina).
Passem a la sintaxi. (Aqu recordem all de quel catal ha de tenir sintaxi propria i ens sentim, nosaltres tamb, descastellanitzants a ultransa.)
Digues, digues, noi, com se formen els temps compostos dels verbs
catalans? En el catal que tu i jo parlem, pobres barcelonins, se formen mitjansant lauxiliar haver; per jot pregunto com se fomen en la llengua catalana, que ja sabs que no cal confondre amb el catal que aras parla. Se
formen mitjantsant els dos auxiliars haver i sser. B, i sabs els verbs
intransitius amb quin auxiliar se conjuguen? Amb lauxiliar sser. (Es dir
que cal dir: Era plogut tot lo dia. Seria semblat que no voliem fer-ho)
Susa mai la preposici a davant del terme directe dacci? Mai.
(Exemple: Avui the vist-a mi? Es veritat que aquest a mi s en lhorrible
catal que aras parla. Per aquest altre exemple: Per saviesa coneixia hom
Deu a a si mateix s de Tirant lo Blanch.)
I, en aquesta llengua catalana, que ja sabem que s tota altra que
lhorrible catal que tu i jo parlem, en quins casos el participi passat concorda amb el complement passiu? Sempre! Sempre? Menys quan al proferir el participi, no pensem ab el complement. (Ja s distracci! Perl
ms estrany s que en una llengua que ning parla, la llengua catalana que
no cal confondre, etc. un hom pugui tenir aytals distraccions!)
F QGC 113-116
V 48 vist a mi] vist a tu QGC | aquest a mi] aquest a tu QGC
F 7-8 Valls (1904: 13) || 11 d. (1904: 5, n. 1) || 15-16 d. (1904: 14) || 17-18 Ibd. || 19-20 d. (1904:
3-6) || 23-24 d. (1904: 24) || 26-27 d. (1904: 25) || 31 d. (1904: 33) || 33-34 Ibd. || 35-36 d. (1904:
26-27) || 43-45 d. (1904: 45-46) || 47 d. (1904: 108) || 49-50 Martorell (1873-1905: ii, 350, i iii,
372; [2005: 767, 1177]) || 52-54 Valls (1904: 105-106)
N Fabra estraf en aquesta CF diferents passatges de Valls (1904), en una crtica negativa, a la CF
anterior; sen remet aqu a les pg., amb el benents que els ex. adduts per Fabra no sempre
sn cit. lit. || 54 Emili Valls se serveix sistemticament de la forma aqu escarnida, ab, i fins la
introdueix com a tal: Captul XIII. De la preposici [...] Ab (Valls 1904: 109-110). || 56 Sobre
la forma aital, aqu igualment escarnida per Fabra, vg. tamb Valls (1904: 42).
876
865
1908
La preposici a en lacusatiu
Esmena de D. Pompu Fabra
La preposici a ha demplearse devant dels pronoms personals tnics (mi,
tu, nosaltres, vosaltres, ell, ella, ells, elles) i en alguns altres casos.
No s pot considerar el seu s en lacusatiu com un castellanisme, sin
que l castell hi ha donat una major extensi que les altres llengues, ja que s
troven aplicacions de la a en els dialectes dItalia com el sicili, calabrs i
rom; se trova aplicat en la Engadina y en el llenguatge rumans parlat en
les boques del Danubi.
N 1-7 Esmena presentada per Fabra a Costa i Llobera (1906), dins PCILC: 123.
866
1908
Concordansa del participi ab el terme dacci

Esmena total de D. Pompu Fabra,
Professor de lInstitut Tcnich, de Bilbao
I. Originariament totes les llenges novo-llatines fan concordar el participi
ab el rgim directe. (En una oraci com he cantada una can, que significava originariament tinc cantada una can, tenim: he verb, una can
rgim directe, cantada predicat daquest rgim; donchs, naturalment: acort
de cantada ab can).
II. Ms tart, quan la combinaci sintctica verb-predicat (he cantada)
passa a esser un temps (el perfet del verb cantar), llavors la flexi del participi tendeix a desaparixer, es dir, se tendeix a donar una forma nica al
temps compost (he cantat una can, com he cantat un cant), exactament
com en els temps simples (cantem una can, com cantem un cant).
III. Aquesta tendencia s manifesta en totes les llenges, sobre tot quan
el participi precedeix el rgim: en cap delles lacort del participi y del rgim
es obligatori en tots els casos (aveva vinto una impresa, Maquiavel, quelle
che abbiamo veduto; en francs el participi es sols variable quan el prece-
10
877
15
20
deix el rgim: la femme que jai vue, per jai vu une femme). Es una afirmaci gratuita latribuir exclusivament a linfluencia castellana l pas del
participi constantment flexible del catal antich (he cantada una can) a
participi generalment no flexible (he cantat una can).
IV. Donat lestat actual de la llengua, creyem que pot tant sols considerarse obligatori lacort del participi ab el rgim directe quan aquest es un
pronom de tercera persona o la partcula ne: La noya, no lhem vista; llebres,
nhem caades quatre.
V 2 rgim] regim 129 || 4 acort] acord 129 || casos] cassos 129
N 1-22 Esmena presentada per Fabra a Alcover (1906), dins PCILC: 129 i 683-684.
867
1908
Del s dels verbs auxiliars catalans

Esmena total de D. Pompu Fabra, no acceptada pel ponent
20
I. Originariament totes les llengues novo-llatines presenten tres classes de

verbs: i. verbs els participis dels quals poden unirse a habere y a esse; 2.
verbs els participis dels quals no admeten sin habere; 3. verbs els participis dels quals no admeten sin esse. Els verbs de la i. y 2. classe formen
els temps compostos ab lauxiliar habere (he cantat); els de la 3., ab lauxiliar esse (so vengut). Donchs, b: per tot se manifesta una tendencia a fer
passar els verbs de la classe 3. a la 2., es a dir, a reemplaar lauxiliar esse
per lauxiliar habere: no es solament el castell que ha arribat a lempleu
dun sol auxiliar (he venido, com he cantado), sin l portugus (tenho vido,
com tenho cantado); molts dialectes italians, el rumans (am venit, com am
cntat). Aquesta simplificaci sha operat tamb en catal modern: hem vingut, haven mort, etc. (antich y dialectal: som venguts, eren morts, etc.). Per
quina ra no lacceptarem en el catal escrit? All aont levoluci de la llengua ha produit una simplificaci, se pretendra tornar endarrera y establir
una diferenciaci artificiosa?
II. Els escriptors de les regions ont es vivent lauxiliar esser farn b dusarlo sempre que espontaniament els vingui a la ploma; els escriptors de les
regions ont sha operat la simplificaci dels dos auxiliars en un sol (haver),
poden perfectament prescindir de lauxiliar esser en els temps compostos,
evitant aix un divorci entre l llenguatge escrit y el parlat.
878
10
15
V 6 Donchs] Doncs 685 || 13 acceptarem] acceptariem 685 | aont] aon 685

N 1-20 Esmena presentada per Fabra, i no acceptada pel ponent, a Obrador (1906), dins PCILC:
137-138 i 684-685.
868
1908
Sobre procedencia y ortografa de la x catalana

Esmena total de D. Pompu Fabra, no acceptada pel ponent
A. Procedencia. Els fonemes llatins que donen normalment x en catal sn:
x, ps, ssi, sti, sc davant de e y i.
B. Ortografa. El s x pot esser:
I. Inicial. En aquest cas sescriur (y sha escrit sempre) x: xop.
II. Darrera de consonant. En aquest cas sescriur (y sha escrit sempre)
x: gronxa.
III. Darrera de i. En aquest cas sescriur (y sha escrit sempre) x: ix,
guix.
IV. Darrera de a, e, o, u. En aquest cas sescriur ix: baix, baixa. (Aix
escrivien comunment els antichs en fi de paraula, y alguns cops dintre de la
paraula. La grafia ix actual, no es, donchs, cap convenci nova: es senzillament una generalisaci dun procediment antich, el qual t laventatge de
diferenciar, en lescriptura, la x palatal de la x doble llatina dels mots savis
com axioma, examen).
Els que no accepten ix, fan la diferenciaci de les dues xx, escrivint
acsioma, eczamen; per aquestes grafies tenen linconvenient de no esser ni
etimolgiques ni tradicionals.
10
15
V 3 Ortografa] Ortografia 685 || diferenciar, en lescriptura,] diferenciar en lescriptura 686 || 15

xx,] xx 686 || 17 tradicionals.] tradicionals, y la segona (cz) ni tant sols fontica, puix
nos pronuncia eczamen, sin egzamen. 686
N 1-17 Esmena presentada per Fabra, i no acceptada pel ponent, a Oliva (1906), dins PCILC: 162
i 685-686.
879
869
1911
Les formes veis i vegs
35
Els gramatics ens ensenyen que quan apareix una irregularitat en la primera persona de lindicatiu present (ric), aquesta irregularitat se presenta igualment, per regla general, en totes les persones del present de subjuntiu (rigui,
riguis, etc.), del perfet dindicatiu (rigu, rigueres, etc.) i de limperfet de subjuntiu (rigus, riguessis, etc.). Aix es, en efecte. Perls gramtics solen donar
una importancia excessiva a les llurs regles i tot seguit que nhan trobada
una, en fan la pedra de toc per a decidir la superioritat dunes formes sobre
les altres; entre dugues o ms formes rivals, ells tendiran sempre a donar la
preferencia a aquella que entra dins la llur regla; aix, ells preferiran vegs
a veis solament perqu vegs est dacord amb la regla damunt dita: la
regla es ric-rigui-rigus, doncs veig-vegi-vegs. La forma veis ens apareix llavors com alguna cosa danti-gramatical, sens dubte inferior a vegs, quan
justament es vegs que es inferior a veis.
Lirregularitat dita guturalitzaci del radical, la ms freqent del verb
catal, se presenta, amb comptades excepcions, en totes les formes citades
ms amunt; aquestes formes constitueixen, doncs, el seu domini; per un
estudi istoric del verb catalns porta tot seguit a dividir aquest domini en
dos, lun comprenent les formes del present (ric, rigui) i laltre les del pretrit (rigu, rigus). Primitivament en efecte, la guturalitzaci no comprn en
uns verbs sin les formes del present (en dir tenim dic i diga, per dix i
dixs) i en altres sin les formes del pretrit (en poder tenim poch i pogus,
per puix i puixa); i, per altra part, la gutural prov, en el primer domini,
duna gutural llatina (c o g) que conserva davant de o i de a (dico dic, dictat
diga) el s gutural que ha perdut davant de e i de i (dicit diu, dicendo dient),
mentre en el segon domini, prov duna u llatina, la u dels perfets en ui, la
qual ha esdevingut gu, com en provenal (potuiste poguist, potui pogu
poch).
Lextensi que ms tard adquireixen les formes guturalitzades es deguda a lacci de lanalogia. En el domini del present veiem tot seguit la c de
dic (dico), duc (duco), coc (coquo), planc (plango), etc., introduir-se en altres
verbs com riure, moure, seure, entendre: lanalogia de tu rius, ell riu, ells rien
amb tu dius, ell diu, ells dien dna naixena a una forma nova ric analoga a
dic i que ve a posar-se en concurrencia amb la primitiva riu (de *rido), sobre
la qual ofereix laventatge de diferenciar-se de la tercera persona riu (de
ridet). Aix neixen les formes de present plac, jac, moc, crec, etc. En el pre-
880
10
15
20
25
30
trit sopra tamb una obra de contaminaci, i al mateix temps els preterits
com moch, moguist, moch, moguem, mogues, mogren sn reemplaats per
mogu, moguist, mogu, moguem, mogues, mogueren sota linfluencia dels
pretrits com perd, perdist, etc. En un moment donat, un cert nombre de
verbs trobant-se posseir, com moure, un present moch al costat dun pretrit
mogu, aix ve a donar un nou impuls a lobra de contaminaci dins de cada
domini: parallelament a moch-present mogu-pretrit, van apareixent pretrits com digu recolzat en el present dich o presents com puch recolzat en el
preterit pogu. Aix, els verbs guturalitzats, qualsevol que sigui lorigen de la
guturalitzaci, acaben per extendre-la als dominis del present i del pretrit;
don la regla dels nostres gramatics.
Uns quants verbs escapen, no obstant, a aquesta contaminaci. Aver
conserva he i aja, malgrat agu i agus; voler conserva vull i vulla malgrat
volgu i volgus. Per es clar que, donat el gran nombre de verbs que donen
un mateix radical a les formes dels dos dominis, les formes primitives estaran sempre en perill de veure-s menaades per formes contaminades, sobretot durant periodes illiteraris com el que ha travessat el catal; aix, en lepoca post-literaria veim recular ajam i ajau davant de les formes analogiques
aguem i agueu; on el verb voler ha estat guturalitzat tot el present de subjuntiu (vulga, vulgues, etc.); un radical guturalitzat avent aparegut en el verb
saber per lintercalaci duna g entre la i i la a final de sapia (spiga), tot
seguit apareix el pretrit sapigus que menaal pretrit primitiu sabs; analogament, apareixen capigus corresponent a cpiga (per capia) i sigus
corresponent a siga (per sia). Laparici daquestes formes analogiques ha
originat una seria desitacions en la llengua literaria moderna: vulga i vulla,
capigus i cabs, sigus i fos, haguem i hagem. Ara b, si fra sens dubte criticable que en cada cas donessim la preferencia a la forma literaria antiga
pel sol fet desser lantiga, fra ben pitjor donar la preferencia a la forma
contaminada pel sol fet destar dacord amb la regla citada ms amunt.
Anem ara al cas de veis i vegs.
Una altra irregularitat dels verbs catalans es la palatalitzaci del radical
causada per la i o la e de les terminacions llatines io (audio) o eo (video), iam, -ias, etc. (audiam, etc.) o eam, -eas, etc., (videam, etc.) Aix, en el verb
voler, tenim vull i vulla (de voleo, voleam) al costat de vols, vol, etc. (de
voles, volet); en el verb morir, tenim muyr i muyra (de morio, moriam) al
costat de mors, mor, etc., (de moris, morit, etc.); en el verb oir tenim oig, oja
(de audio, audiam) al costat de ous, ou, etc. (de audis, audit). La palatalitzaci del radical es una irregularitat que apareix tant sols en el present, i lluny
de tenir la fora dexpansi de la guturalitzaci, la veiem al contrari perdre
aviat una infinitat de formes; (exemples deja, creja, valla, calla reemplaa-
40
45
50
55
60
65
70
75
881
80
85
90
95
100
des per dega, crega, valga, calga, i ms tard oja, muyra, fira reemplaats per
oeixi, mori, fereixi). Se comprn, doncs, que no agi tendit a passar al domini
del pretrit.
Un verb com veure no pot presentar primitivament j sin en la primera persona de lindicatiu present (sortida de video) i en el present de subjuntiu (sortit de videam, videas, etc.). En efecte: video dona veig i videam
veja (com radiu raig i invidia enveja); per videre, videmu(s), videtis,
vident, videndo, vide(b)at avien de donar veher, vehem, veheu, vehent, vehia
(com judu juheu, sudore suhor, cruda cruha) i vides i videt, veus i veu (com
pede peu, haerede hereu). Doncs cap j en el pretrit (tret, el dindicatiu, de
vidi, etc., i el de subjuntiu, de vidissem, etc.) Aix, limperfet de subjuntiu es
en catal antic vehs. Se comprn, per, que essent tant gran el nombre dels
verbs que obeeixen a la regla citada, les formes persistents veig i veja agin
pogut donar naixena a un vegs. Ara, si aquest vegs analogic agus acabat
per eliminar completament de la llengua la forma fonetica vehs, se compendria b que fos adoptat per la llengua literaria moderna, en el qual cas
vindria a esser un nou exemple de la regla damunt dita (venint a augmentar la llista de les formes de preterit contaminades. Ex.: defengus, fongus,
vengus, abans defens, fons, vens). Per lluny desser aix, la forma principal de la llengua actual no es pas vegs sino veis, que no es altre quel
vehes antic amb una i interposada entre les dugues ee, com ha succeit en
vehent, vehem, veheu, esdevinguts veient, veiem, veieu. Doncs, si la contaminaci no ha aconseguit en aquest cas triomfar, puix la forma literaria vehs
segueix vivint en el veis actual, no anirem pas nosaltres deliberadament a
arreconar aquesta forma i reemplaar-la per la contaminada vegs pel sol fet
que aquest vegs est dacord amb la regla dels nostres gramatics (sobre tot
sis t en compte que la dita regla se refereix en realitat exclusivament a la
irregularitat denominada guturalitzaci).
870
21 viii 1913
Unes interessantssimes notes dEn Pompeu Fabra
Ag. T ra NAlomar: ag s absolutament inadmissble.

Cam. Els nostres autors antics escriuen normalment Cahim, amb
m. Can s sens dubte admissible; per el sol fet de presentar aquest
nom en hebreu n i no m no exigeix pas la substituci de Can a
Cam.
882
Condemnar. En llat tenim damnare, per condemnare: la forma catalana condemnar s, doncs, irreprotxable. Les formes amb a, com
la francesa condamner o litaliana condannare, sn posteriors a les formes amb e i degudes a una contaminaci del verb simple. Si en catal no
sha produit sin dialectalment aquesta contaminaci, per qu preferirem
condamnar a condemnar?
Contrabndol. Contrabndol, traduint a contrabando, sexplica
per lexistencia, en catal, del mot bndol amb el sentit de ban, edicte (V.
Dicc. Labernia, etc.); per jo preferiria contrabn.
Convoi. Es el mot francs convoi (substantiu verbal de convoyer, conviare). Aix sol no exigira convoi, amb v: Ep. el portugus
comboio. Per decidir si sha descriure convoi o comboi cal tenir en
compte els dialectes que, com el mallorqu, no confonen la b i la v. Si
els mallorquins, tarragonins, etc., pronuncen convoi, aconvoiar, s
indubtable que no cal escriure comboi sin convoi.
Escarabat. En llat vulgar trobem els dos radicals scarab- (scarabacus, scarabus) i scaraf- (scarafaius) que tots dos haven de donar
escarav- en catal (Cp. habere haver, caballus cavall; defensa devesa;
raphanus rave); doncs, amb ladjunci del sufixe -at: escaravat.
Aquesta forma, fonticament regular, la trobem en catal antic, i a ella
correspn la forma provenal escaravatx; per tamb hi trobem escarabat, amb una b anmala. El catal modern a quina grafa ha de donar la
preferencia? Els dialectes que no confonen la b amb la v ens ho han de
dir. Jo, en la meva gramtica, vaig donar la preferencia a escaravat, perqu
em fu creure que aquesta era la pronuncia normal mallorquina el fet de
trobar aquest mot constantment escrit amb v en les Rondayes mallorquines de Mossn Alcover i en les transcripcions fontiques dEn Schdel
(Mundartliches aus Mallorca). Per, si com sembla, els mallorquins pronuncien normalment b (i aix mateix els tarragonins, etc.), llavors s a
escarabat que cal donar la preferencia.
Esper. Es lantic alt alemany sporon. Aquest mot, per dissimilaci entre les dues oo, don peron en francs, eperone o sperone
en itali, esper o espar en catal; ni la e ni la a hi sn etimolgiques. Ara b, essent un fet que en catal antic sescriva normalment esper (o espar), si els valencians, com sembla, pronuncen esper i no
espar (V. Dicc. Mart i Gadea), s indubtable que la grafa esper, proposada per NAlomar, s preferible a la grafa espar, adoptada en la meva
gramtica.
Sufixe -essa. La forma -esa, de rigor en princesa (on ha tingut
lloc una dissimilaci idntica a la que constatem en Narcisa per
10
15
20
25
30
35
40
45
883
Narcissa), s admissible en duquesa, comtesa (per analogia amb

princesa); per en els altres femenins, en els quals la forma -essa s la
ms extensa, com podem preferir -esa a -essa, que s precisament la
forma fonticament correcta (ja que -essa prov de -issa)?
(Se continuar)
F 31-32 Alcover (1913-1915) || 32-33 Schdel (1905) || 41 Mart y Gadea (1891: s. v. esper) || 42
Alomar (1913)
N 42 Crec preferibles les formes esper i esternudar (sternuere) a les formes espar i estarnudar,
acceptades ja per en Pompeu Fabra en la seva imponderable gramtica (consultat i citat aqu
a partir de Ginebra 2001: 212).
871
29 viii 1913
(Continuaci)
10
15
20
884
Gonfar. No veig per qu haurem de preferir gonfal a gonfar. El

mot no t originariament ni l ni r, puix prov de gundfanon. Aquest
mot germnic dna en catal gonfan (forma que trobem abundantment
en catal antic) i, amb dissimilaci de la segona n, gonfal i gonfar.
Ara b, el canvi de n en r sota linfluencia dissimiladora duna altra
nasal, s en catal un fet molt ms freqent que no pas el canvi de n en
l, i daltra part en el dialecte central diem r i no pas l; doncs, inacceptada per arcaica la n etimolgica per qu preferirem la l a la r,
gonfal a gonfar? Notem endems que a Barcelona no diem gonfar sin ganfar, amb el canvi, perfectament acceptable, de la primera
o en a sota linfluencia dissimiladora de la o accentuada.
Gegant. La vocal catalana que contina la i breu llatina no s la
i sin la e. Es prou sabut que en llat vulgar la i breu esdevingu una
i oberta, que acab confonent-se amb la e tancada provinent de la e
llarga; i com que la e tancada del llat vulgar dna e en catal, per aix
en les sl-labes inaccentuades la e catalana correspn no solament a la e
llatina (Ex.: securus, segur; seniorem, senyor; nepotem, nebot)
sin a la i breu llatina (Ex.: disfactus, desfet; bisneptus, besnets;
invidia, enveja; fidelis, feel; bibendo, bevent). Quan en un mot
dorigen evolutiu trobem una i responent a una i breu llatina, aquesta
i catalana no s pas en general la continuaci de la i llatina, sin una de
anmala deguda a una pertorbaci en levoluci de la e tancada llatina, i
aix trobem i per e, no sols en mots com civada, del llat cibata, sin
en mots com finestra, del llat fenestra. Suposem que gegant fos un
mot hereditari, la e hi sera perfectament regular, i la i de la forma dialectal gigant sera tant poc la continuaci duna i llatina (la i de
gigantem) com la i de ginesta o de ginoll (provinents de genesta
i genuculum). Per, sens dubte, el mot no es completament popular, i
gigant pot llavors deure efectivament la seva i a gigantem. Suposant
que fos aix, gigant no sera per aix preferible a gegant, que s la forma
predominant dins el dialecte central.
Gener. El seu tim s januarius; per en llat vulgar januarius
era correntment reemplaat per jenuarius. Daquest jenuarius o genuarius, testificat per nombroses inscripcions llatines, provenen litali gennaio i el castell enero, i en prov aix mateix el catal gener. Al costat
de gener, trobem janer ja des dantic, janer que podem considerar
com la continuaci del clssic januarius, o com un llatinisme reemplaant
la forma popular gener per dissimilaci entre les dues ee (Ex.: mateix
per meteix, fael per feel, sancer per sencer, etc.) Janer s,
doncs, perfectament admissible, i dhuc fra indubtablement preferible a
gener si tots els dialectes catalans confonguessin la e i la a inaccentuades, com ho fan el catal oriental i el balear: de gener i janer homfons, fra preferible janer, ms acostat a januarius. Per hi ha els dialectes que no confonen la e i a inaccentuades; i daquests, el lleidat diu
gener, el valenci, giner, sortit de gener... Gener no s, doncs, absolutament rebutjable, com voldra suposar-se.
Feel. Feel s la continuaci de lacusatiu fidelem, amb la supressi regular de la desinencia em, la transformaci regular de la i breu en
e i la caiguda regular de la d intervoclica; fael s sortit de feel per
dissimilaci de la primera e sota linfluencia de la e accentuada (Ex.:
mateix per meteix, vas per ves, etc.). Les dues formes les trobem
abundantment en els nostres autors antics, i si ens hem de decidir per una
delles, s natural que preferim la primera, ms fidelment continuaci de la
forma llatina. Per no oblidem que, al costat daquestes dues formes, nhi
hava encara una tercera, fel, resultat de la reducci de les dues vocals a
una sola (Ex.: rebre de reebre, dena de deena, i que aquest fel,
que trobem ja en En Joanot Martorell, Eximenis i altres autors mig-evals, s
la forma dominant des del segle xvi i haura acabat segurament per sser el
representant nic del fidelis llat, sense la concorrencia del llatinisme
fidel.
(Se continuar)
25
30
35
40
45
50
55
60
F 56-57 DAg, iv, s. v. fel
885
872
6 ix 1913
(Acabament)
35
Granit: de litali granito (don tamb el castell granito i el francs

granit). De granit: grantic (Cp. litali i castell grantico i el francs granitique).
Ignasi. Es el mot savi Ignaci, que, introduit dhora en catal i esdevingut mot de la llengua del poble, ha sofert el canvi de la sorda c en la
sonora s. Ignasi s, doncs, una forma mig-savia, com tantes nhi ha en
catal i les altres llenges novo-llatines; i s tant arrelada, que no crec encertat pretendre reemplaar-la per Ignaci.
Ignocent. Es la forma dominant dins la llengua antiga i dins la llengua actual. En Joan Esteve, en el su vocabulari, imprs a Venecia el 1489,
posa Ignoscent, i En Johanot Martorell, En Joan de Gualba, lEximenis i
tots els bons autors del XV segle escriuen ignocent de preferencia a innocent. Quant al llenguatge actual, pens que el barcelon diu ignocent,
quan no inocent (que s una pronuncia castellanitzada, com la pronuncia
semana per setmana), per mai innocent. Per aix no vol dir que no
es pogus adoptar innocent, ms acostat al llat i a les altres llenges novollatines.
Jovenil. Tractant-se dun mot savi, el fet de dir-se jove no exigeix
escriure jovenil, amb o. Aix escrivim, i no a tort, bucal malgrat
boca, dulcificar, malgrat dol, curvilini malgrat corba, numeral malgrat nombre, exclusi malgrat excls (com escrivim lingual, literal, admissi malgrat llengua, lletra, adms). Per aix
no vol dir que, en certs casos, no puguem i no sigui fins convenient admetre la modificaci fnica o grfica del mot savi sota linfluencia dels mots
hereditaris amb ell emparentats. Tothom escriu, per exemple, governatiu
i no gubernatiu (gubernativus); com tothom escriu joventut i no
juventut (juventus). I ja que tothom, sota linfluencia de jove,
jovent, jovenalla, etc., escriu joventut en lloc de juventut, b pot
admetres jovenil en lloc de juvenil, sobretot existint jovenvol.
Terminacions llatines -us i -um. No sen pot prescindir; per nhem
de fugir tant com se pugui.
Lgic. En els neologismes, la llengua sha decantat decididament a
favor de la l inicial. En llgic per lgic, ms que la continuaci de lantiga tendencia a convertir tota l llatina inicial en ll, hem de veure-hi un
fenmen dassimilaci regressiva: la palatalitzaci de la l sota linfluencia
886
10
15
20
25
30
de la g segent, fenmen que retrobem en llegislar, llegi, relligi.

Jo crec preferible lgic a llgic, com religi a relligi; i aix mateix
il-lgic a illgic.
Malencona. Preferesc a tota altra forma daquest mot, malencona,
corresponent a litali malincona i don derva el bell adjectiu malenconis.
Pel. Em sembla millor diferenciar pel inaccentuat (contracci de la
preposici per amb larticle mascul) de pel accentuat (substantiu, en
castell pelo), accentuant grficament aquest (pl) que intercalant un
apstrof entre la preposici i larticle (pel). El fet de no accentuar-se grficament cel, tel, mel, vel, consonants de pel, substantiu, no impedeix gens accentuar pel per diferenciar-lo dun mot inaccentuat que resulta escriures amb les mateixes lletres; com en francs el fet descriures sense
circumflexe bu, vu, pu, su (participis de boire, voir, pouvoir,
savoir) no impedeix escriure d (participi de devoir) per diferenciarlo de du, contracci de la preposici de i larticle le. En canvi no fra
ben desconvinent que desfssim la contracci pel tot conservant les contraccions al i del? I, per altra part, no fra pas cosa de gaire bon fer:
NAlomar voldra pel; daltres preferiren segurament pel.
Pndola. No s corrupci moderna i vulgar; la trobem ja en el XVn
segle i en obres literaries. Es forma que figura en el vocabulari dEn Joan
Esteve: fu una pndola de femta e met-la-y en la bocha.
Poncella. Puncella s forma que es troba abundantment en catal
antic (Cp. pucelle, pulcella, etc. que Koerting fa derivar de pulcella,
forma sincopada de puellicella); per del moment que els mallorquins i
els valencians pronuncen poncella, escriguem en bona hora poncella,
que ja es troba tamb en catal antic.
Qesti. La pronunciaci de la u en qesti s perfectament
admissible tractant-se com se tracta dun mot savi; cue s dhuc la pronuncia normal del nexe que en els mots emmanllevats al lat. Cp. freqentar, eqestre, deliqescent, etc.
Salvatge. Qu hi fa que el mot llat don prov salvatge fos un derivat del mot don prov selva? Els castellans no diuen per aix selvaje
sin salvaje, ni els francesos souvage sin sauvage. Com salvatge,
hi ha en catal un gran nombre de mots que presenten dins la primera sllaba una a responent a una vocal llatina altra que a: balana (cast.
balanza, fr. balance), madeixa (cast. madeja), llagosta (cast. langosta, fr. langouste), almoina (fr. aumne), alzina, falguera,
mateix, barret, barretina
Seda. Jo tamb preferesc seda a ceda; per s un fet que en
40
45
50
55
60
65
70
75
887
80
85
90
95
catal antic es troba freqentment ceda (amb la mateixa assimilaci que

presenta el castell cedazo), i per aix en el meu vocabulari he consignat
aquesta grafa, al costat, per, de seda, que crec preferible.
Tramva. Del moment que el catal admet, en els mots emmanllevats,
el nexe grfic mv (Ex.: decemvir, circumvoluci), res no soposa a la
conservaci de la m etimolgica en el mot tramva.
Per a. Si prescindim, com alguns pretenen, de la preposici composta per a o pera reemplaant-la en tots els casos per la preposici simple
per, llavors empobrim evidentment la llengua, que no tindr sin una preposici per a expressar les relacions que les altres llenges novo-llatines
expressen mitjanant dues preposicions para i por, pour i par,
per i da. I si admetem la preposici composta al costat de la preposici
simple, llavors per qu preferirem la grafa de la decadencia (pera) a la
grafa mig-eval (per a)? Pera, polisl-lab inaccentuat, s un mot sense
pari dins la nostra llengua, destinat indefectiblement a sser mal llegit (en
tenim lexperiencia), mentre que per a no s sin una preposici ms del
tipus fins a, cap a, dret a. La grafa per a dna lloc a combinacions
com per a ell, que poden fer estrany avui que solem escriure an ell en
lloc de a ell; per precisament an s una forma que hem de procurar
bandejar de la llengua literaria, restablint les antigues combinacions a ell,
a aquell, etc.; i del moment que escriguem a ell i no an ell, una combinaci com per a ell ja no podr oferir res dinslit.
F 10-11 DAg iv, s. v. ignocent [Esteve (1489 [1998]: i2v)] || 11-12 Ibd. || 57 d. vi, s. v. pndola [Esteve
(1489 [1998]: g6v)] || 58-60 LRW 7506, s. v. puelicellus, -a
N Els volums del DAg utilitzats en aquesta CF i lanterior no es publicaran fins a 1921 i 1929.
873
16 viii 1917
Castellanismes de la llengua escrita
888
En la llengua escrita sn evitats molts castellanismes de la llengua parlada;

per, en canvi, hom nhi constata que li sn propis. Quan escrivim cometem,
en efecte, una muni de castellanismes sintctics estranys a la llengua parlada. Es dna, doncs, el cas curis que, en plena poca de descastellanitzaci
del catal, la influncia castellana imposa als escriptors construccions que
converteixen llur catal en una llengua encara ms acostada sintcticament
a la castellana que no s el catal que ara es parla.
El fet de dir-se en castell Viven en Gerona ens feia escriure en la primera poca de la renaixena, i encara avui ens fa escriure algun cop, Viuen
en Girona, mentre parlant tots diem Viuen a Girona. En canvi, ning no gosa
escriure Pujaren en aquella muntanya, que s com se diu en bon catal, sin
a aquella muntanya o an aquella muntanya, per la repugnncia dusar en en
un cas en qu el castell usa a. Veiem aix infiltrar-se en la llengua escrita la
regla castellana segons la qual en susa per a introduir la indicaci de lindret on s o sesdev alguna cosa (Viven en Gerona. Nev en Puigcerd), i a,
la indicaci de lindret envers el qual t lloc un moviment (Fueron a Pars);
regla a la qual no ha obet mai el catal. I pesa talment aquesta regla sobre
els escriptors catalans, que molts, dhuc quan seran advertits que s una
regla que no regeix ni ha regit mai en catal, es resistiran a creure-ho i seguiran considerant en certs casos com una falta de gramtica recrrer a una
preposici diferent de la volguda per la regla castellana.
Llavors, si troben en catal antic una construcci com Eren en Itlia,
creuen tenir ra en escriure Viuen en Girona, segons aquella regla; per no
veuen que en catal antic hom escrivia igualment Anaren en Itlia, i que si,
al davant dels noms geogrfics, eren usades les dues preposicions a i en, no
ho eren segons la regla castellana. De manera que escriure Eren en Itlia i
Anaren a Itlia constitueix un castellanisme.
Hi ha un altre cas en qu la influncia castellana mant en la llengua
escrita ls de les dues preposicions a i en en lloc de la sola preposici a. I el
pitjor daquest cas s que, si hom recorre a la llengua antiga, aquesta sembla
donar la ra als que persisteixen a usar les dues preposicions. Per si la llengua moderna, malgrat la influncia castellana, ha operat la simplificaci de
les dues preposicions, s evident que aquesta s filla duna tendncia tan
forta que la llengua literria faria malament oposant-shi, sobretot si es t en
compte que la dita simplificaci no suposa cap deterioraci de la llengua.
Es per aix que jo no vacillo a establir aquesta regla:
Certs verbs, com accedir, contribuir, excitar, procedir, acostumar-se,
arriscar-se, exposar-se, dedicar-se, admeten un complement introdut mitjanant la preposici a (Accedir al que demanen; Contribuir a les despeses;
Excitar a la rebelli; Procedir a la votaci; Acostumar-se a la foscor;
Arriscar-se a una empresa; Exposar-se a un perill; Dedicar-se a lestudi); daltres, com pensar, tardar, vacillar, delitar-se, exercitar-se, entossudir-se,
admeten un complement introdut mitjanant la preposici en (Pensar en
ell; Tardar en lexecuci; Vacillar en lexplicaci; Delitar-se en el joc;
Exercitar-se en obres de caritat; Entossudir-se en una cosa). Ara b:
Quan el complement s un infinitiu, cal emplear la preposici a tant
amb els uns verbs com amb els altres. Ex.: Accedir a rebrel; Contribuir a
10
15
20
25
30
35
40
45
889
50
55
60
65
pagar un deute; Excitar a parlar; Procedir a fer-ho; Acostumar-se a estudiar

una estona cada dia; Arriscar-se a dir-ho; Exposar-se a caure; Dedicar-se a
estudiar; Pensar a dir-ho; Tardar a venir; Vacillar a respondre; Delitar-se a
cantar; Exercitar-se a muntar a cavall; Entossudir-se a negar-ho.
Es cert que el catal antic usa en aquest cas les dues preposicions a i en
com el castell; per no ho s menys que una forta tendncia a la simplificaci de les dues preposicions sha produt en catal: una tendncia certament no deguda a la influncia pertorbadora del castell, sin tota oposada,
i tan forta que, malgrat aquella influncia, es pot ben dir que ha arribat a
triomfar en la llengua parlada, com ho prova ls exclusiu que aquesta fa de
la preposici a en aquelles frases que sn del catal vivent, no preses del
catal dels llibres.
Una tendncia tan forta, la qual ha estat causa dun allunyament major
de les dues sintaxis castellana i catalana, precisament en una poca en qu
el catal sofreix una castellanitzaci intensssima, la llengua literria sembla
que ha dacollir-la i no combatre-la. Seria absurd que en nom de la llengua
antiga no volgussim consagrar la simplificaci operada en la llengua parlada: i larcaisme seria aqu inoport.
En el fons, per, quan trobem en els escriptors moderns usades les dues
preposicions davant els infinitius, no es tracta dun arcaisme sin dun castellanisme.
874
16 v 1929
10
890
El verb oir, en catal, havia estat reemplaat per sentir, excepte en lexpressi oir missa. Ara, en la llengua literria, ha estat reprs i shi troben a cada
pas expressions com oir un so, oir les paraules, oir trepig, significant exactament el mateix que la llengua parlada expressa dient sentir un so, sentir les
paraules, sentir trepig. Substituci, en general, ben ociosa, i que caldria combatre si, com sembla, perilla desdevenir sistemtica, com si amb ella es tracts desmenar una imperfecci de la llengua parlada. Molt b que en certs
escrits en qu conv de designar la sensaci auditiva amb un mot especfic,
es prefereix oir a sentir; per, en la majoria dels casos, cap avantatge no t
de reemplaar el verb usual sentir per linslit oir, el qual pugui justificar
larreconament dexpressions tan vives i clares com sentir un soroll, etc.
Justament cal combatre la dria que molts tenen de fugir, en tota ocasi, del
mot usual i emprar en lloc seu un nom arcaic o dialectal, sovint poc o no
gens entenedor i que corre, encara, el perill dsser usat malament. Prou
modificacions cal fer en la llengua corrent perqu, per gust, ens posem a ferne dinnecessries.
Tant de doldre fra que es cregus que no es pot dir sentir en el sentit
doir, com de creure, com fan molts, que no es pot dir orella sin en el sentit de pavell de lorella. Aquests tals tradueixen sistemticament odo per
oda, sense adonar-se que aquests dos mots no sn pas equivalents, puix que
oda no vol dir mai lrgan de loda, sin solament lacci doir o el sentit de
loda. Aix, una cosa pot arribar a la meva oda, per no a les meves odes.
15
20
875
26 v 1929
El fet dhaver-se hagut de substituir un bon nombre de mots habituals per

daltres que eren fora ds (arcaics o dialectals), ha donat per resultat que
molts, en escriure catal, desconfien sistemticament dels mots corrents, i
sempre que descobreixen un mot inslit que s lequivalent o que ells
creuen que s lequivalent dun mot habitual, arreconen aquest apressant-se
a reemplaar-lo pel mot nou. Aix, empedrant llurs escrits de mots estranys,
creuen escriure un catal millor. Per, si el mot corrent que ells arreconen s
bo, i nhi ha tants, afortunadament, de mots corrents que sn bons! llur
catal no hi guanya res perqu aquest mot, clar, que tothom entn, hagi estat
substitut per un de nou, poc o no gens conegut del lector; ans hi perd, com
es comprn, ja que labundor de mots inslits el fa menys entenedor a la
majoria dels lectors, aix deixant de banda que sovint el mot nou ser mal
emprat, no voldr dir el que ells li volen fer dir.
Un mot nou que no vingui a esmenar una defectuositat evident del
catal colloquial o que no vingui a enriquir realment el lxic catal, hauria
dsser ms aviat evitat curosament. Un mot nou, solament manejat per un
escriptor expert, pot esdevenir avantatjs en tant que pot venir a augmentar els mitjans dexpressi de la nostra llengua. La majoria devem abstenirnos dusar-lo fins que, reintrodut amb solta per un bon escriptor, vitalitzat
per un s discret i traut, esdevingui un mot ben entenedor a tothom, i llavors s que podem usar-lo sense por de fer un dany a la llengua, i dhuc amb
avantatge, si els escriptors han aconseguit fer-ne, no lequivalent exacte del
mot usual, sin un seu sinnim.
Desprs, encara, cal tenir en compte que un mot pot sser bo, per no
adequat a un determinat estil. Quin efecte estrany no faria, per exemple,
en el teatre, un dileg entre gent barcelonina en qu els personatges diguessin sistemticament quelcom en lloc de alguna cosa?
10
15
20
25
891
876
2 vi 1929
10
15
20
25
30
892
No es podria insistir massa recomanant a la gent de no allunyar-se de la llengua usual pel sol gust dallunyar-sen. Si un mot del llenguatge corrent s bo,
per qu cercar de reemplaar-lo per un altre? Aquell seria sens dubte ben
usat, puix que tenim el sentiment just del seu valor; en canvi, el mot amb
qu el substitum, estem segurs que t exactament el valor que nosaltres li
donem? I, dhuc suposant que lusem b, el nostre catal qu hi guanya
fent-se menys entenedor a un gran nombre de lectors? I, si no menys entenedor, esdevenint menys natural? Sn els escriptors professionals els encarregats dacollir els mots nous, els qui, servint-sen, els poden convertir en
mots tils a la llengua, fent-los (com diem laltre dia) no els succedanis dels
habituals, sin sinnims que vinguin a enriquir realment la llengua. La
majoria, solament quan hgim aprs b el valor dun mot nou per haver-lo
trobat un cop i un altre cop ben usat pels bons escriptors, llavors usem-lo, i
aix, encara, si en escriure ens ve a la ploma, mai, per, recorrent-hi com a
mitj de reemplaar un mot bo del llenguatge corrent.
Ben lluny de fer-ho aix, hi ha qui, en el moment que sadona de lexistncia dun mot, sent la pruja dusar-lo tot seguit, sense saber que el valor
dun mot rares vegades s copsat exactament sin desprs dhaver-lo trobat
usat un gran nombre de vegades en frases diverses. Un mot, trobat en una
lectura, pot rebre pel qui nignora el valor exacte, dues o ms interpretacions. Ell lin donar una: el valor que ell assignar aix al mot inslit, ser
sempre el veritable? Recordem el que ha passat amb fretura. Aquest mot vol
dir necessitat, mancana. Doncs, b, tal el troba usat en una frase com ell
tenia una gran fretura de diners i ho feia tot per procurar-sen, i creu que fretura vol dir anhel, desig, i amb aquesta significaci es posa a usar-lo. Sabut
s que avui sn molts els qui donen aquesta significaci al mot fretura; i el
que ha passat amb fretura ha passat aix mateix amb molts altres mots. Aix
sol ens hauria de fer anar molt amb compte a usar mots inslits en substituci dels habituals; per pensem, encara, que aquests mots inslits, ls
dels quals s tan perills, no milloren per res el llenguatge sin usant-los
amb una traa i bon gust de qu sn sols capaos un petit nombre descriptors. A la majoria ens conv, doncs, abstenir-nos-en.
877
9 vi 1929
Els qui, recorrent aquesta o aquella contrada, troben un mot usat amb una
significaci que no s la que se li dna en el llenguatge de la capital o en la
llengua literria, sn sovint inclinats a creure que s aquella la significaci
correcta del mot i no laltra, la barcelonina; i, satisfets, corren a proposar-la
i lacullen joiosos pensant contribuir aix a la depuraci de la llengua. Per
qui els assegura que s a Barcelona i no en aquella contrada que el mot ha
sofert el canvi semntic que ha causat la divergncia de significacions, sempre de doldre? Per, dhuc suposant que s a Barcelona que sha operat el
canvi, si aquest canvi sha operat igualment en un gran nombre de parlars i
s amb la nova significaci que susa el mot en qesti arreu menys en una
determinada contrada, no perqu laccepci que es doni al mot en aquesta
contrada sigui la primitiva, aix vol dir que s la millor i que ens cal rebutjar laltra. Al contrari: fora del cas que es tracti duna significaci deguda a
una influncia estrangera o que impliqui evidentment una defectuositat del
lxic, una significaci que s ladoptada per la majoria dels individus parlants s sempre la ms digna dsser acollida per la llengua escrita; i, si laltra s incompatible amb ella, s laltra que ha dsser-ne exclosa o, pel cap
alt, donada com a dialectal amb la consegent nota explicativa.
En el catal central blat s trigo, sutge s holln. Suposeu, ara, que un
cercador dinnovacions troba que en tal contrada blat vol dir ordi i sutge vol
dir el su brut duna roda de carro, i llavors es posa a usar aquests mots en
aquestes accepcions: el menys que li podem exigir s que adverteixi al lector que quan diu blat vol dir ordi i que quan diu sutge vol dir la brutcia que
es fa en una roda enseuada. Ara, el que seria intolerable s que pretengus
que digussim blat en lloc dordi o que sostingus que els barcelonins no
sabem el que ens diem quan anomenem sutge la susbstncia negra i finament dividida que el fum diposita a les parets de les xemeneies!
10
15
20
25
878
16 vi 1929
El catal presenta des dantic un gran nombre de verbs formats amb el prefix a, al costat de verbs que solament es diferencien dells per labsncia daquest prefix, tals com aconhortar al costat de conhortar; i ocorre sovint que
hom usa indiferentment, donant-los la mateixa significaci, lun o laltre
dels dos verbs que es troben en el cas de aconhortar i conhortar. Ara b,
893
45
havent-se manifestat en la llengua una tendncia, perfectament explicable,

a eliminar lun dels dos verbs, era enraonat evidentment de no oposar-shi,
sin dafavorir-la, i en cada cas decidir-se per lun dels dos verbs concurrents,
prescindint de laltre o almenys assenyalar-lo com a menys bo. Aix sha fet,
per exemple, amb els verbs aconhortar i conhortar, aconsolar i consolar, assaciar i saciar, abotonar i botonar, acontentar-se i contentar-se, adelitar-se i
delitar-se, allunyar i llunyar, aconsellar i consellar, en els quatre primers parells preferint les formes sense a, i en els quatre darrers les formes amb a.
Per hi ha alguns casos en qu, al contrari, conv conservar els dos
verbs, i s quan a la diferncia de forma la llengua ha fet correspondre o tendeix a fer correspondre una diferncia de significaci. Aix, en catal antic,
els dos verbs abastar i bastar sn equivalents, com aconhortar i conhortar o
assaciar i saciar: tots dos signifiquen sser suficient i tamb, tots dos, arribar (a tocar, a capir, etc.); per, amb el temps, la primera significaci sha
anat associant amb la forma bastar i la segona amb la forma abastar. Ara
b, en un cas com aquest s perfectament lcit de separar-nos de la llengua
antiga donant a bastar exclusivament la primera significaci i a abastar
exclusivament la segona. I seria absurd que, per un respecte exagerat per la
llengua antiga, ens entestssim a conservar totes dues significacions en
cadascun dels dos verbs: la llengua hi perdria evidentment.
Hi ha un bon nombre de verbs que permeten de fer amb ells el que sha
fet amb els dos verbs abastar i bastar. La llengua, espontniament, ja ho ha
fet o tendeix a fer-ho; per, com que sovint encara es noten vacillacions en
llur s, bo s de procurar que desapareguin fixant b la significaci a adoptar per cadascun dels dos verbs en concurrncia. Heus-ac uns quants exemples de verbs amb a que no cal confondre amb els corresponents sense a:
Anomenar i nomenar. El primer significa donar nom a alg o alguna
cosa, esmentar alg pel seu nom; el segon, designar alg per a un crrec.
Arreplegar i replegar. El primer significaria agafar o recollir dac i dall coses escampades a terra, disperses, abandonades, etc., per aplegar-les,
guardar-les, apropiar-sen; el segon, tornar al seu primer estat all que shavia desplegat o ests.
Assenyalar i senyalar. El primer significaria mostrar signant, fent un
senyal, sser senyal: el segon, fer o posar una marca o senyal en alguna
cosa.
Aguaitar i guaitar. El primer significa sotjar pacientment per sorprendre, posar un aguait (acechar); el segon, vigilar amb lesguard, mirar.
Adrear i drear. El primer significa posar dret all que s tort, pla all
que s guerxat, fer anar envers una persona; el segon, posar dret all que
est inclinat o ajagut, elevar un monument, etc.
894
10
15
20
25
30
35
40
I, com aquests: abaixar i baixar, acaptar i captar, allevar i llevar, apassar i passar, apedregar i pedregar, aplaar i plaar, atraar i traar, arruixar
i ruixar, etc.
879
23 vi 1929
Molt deu indubtablement la llengua literria actual a les aportacions dels

dialectes, i ms encara potser a les de la llengua antiga; per, portats per un
afany de depuraci ultranat, no hem pas dacollir sense examen tots els
mots i girs que trobem en aquells i en aquesta; els materials que ens ofereixen han dsser sotmesos a una tria. Deixant de banda que un excs de dialectalismes i arcaismes crearia una llengua poc o no gens entenedora, cal
tenir en compte que molts dells, lluny de fer cap b a la llengua, la perjudicarien. Quant als dialectalismes, per exemple, no s rar que un mateix mot
(sutge) o un mateix gir (bo i) hagin pres, en contrades diferents, significacions diverses, i, en aquest cas, ladmissi de totes dues significacions, en la
llengua estandard, li llevaria evidentment precisi. Quant als arcaismes, no
s tampoc rar de trobar mots que, per una evoluci semntica independent
de tota influncia forastera, avui tenen una significaci tot altra que lantiga, i en aquest cas la reintroducci de la significaci antiga vindr a produir
una pertorbaci no compensada per cap guany positiu. No tot lantic s, ara,
bo; no han passat en va alguns segles des del catal dels nostres autors medievals al catal actual. Bo que ens esforcem a foragitar de la llengua aquelles innovacions que, degudes a influncies forasteres, han vingut a deturpar-la (i en aquest cas els manlleus a la llengua antiga sn inapreciables);
per all on sha produt una innovaci no deguda a influncies estranyes i
que en res no perjudica la llengua, per qu no ladmetrem, i, un cop admesa, per qu ens entestarem a posar-li en concurrncia la forma o significaci antiga? s evident que la llengua perdria en precisi si, al costat de tenir
o substituint tenir, ens posssim a usar haver amb la seva significaci antiga, de posseir, quan avui haver (transitiu) vol dir passar a posseir. I encara
cal tenir en compte que en la majoria de casos en qu sha produt una innovaci no deguda a una influncia forastera, la llengua hi ha guanyat; i, dhuc
en aquests casos, ens entestarem, per un respecte exagerat a la llengua antiga, a rebutjar les innovacions millorades? Si la llengua antiga no establia cap
diferncia entre els dos verbs bastar i abastar, i la moderna ha establert una
diferncia entre aquests dos mots, ben vinguda sigui aquesta diferenciaci:
no guanyarem evidentment pas res tornant a usar indistintament aquests
10
15
20
25
30
895
35
40
45
dos verbs. Si avui fem una distinci perfecta entre ha mort i s mort, la llengua no guanyaria res que ressuscitssim en s mort la significaci de ha
mort i suprimssim aquesta perfrasi. Si el catal modern, en el futur, ha soldat en un sol mot (portar) els dos mots que lengendraven (portar i he), cap
guany no implicaria evidentment per a la llengua que ens posssim ara a
descompondre el futur, com ja hem vist que ha intentat fer algun dels nostres arcatzants a ultrana. Ens hem acostumat massa, en els casos de divergncia enre la llengua antiga i la moderna, a considerar sistemticament
aquella superior a aquesta, i no s sempre aix; al contrari, sovint s superior aquesta a aquella. Els materials que ens forneix la llengua antiga han
dsser, doncs, sedassats, potser encara amb ms cura que els que ens ofereixen els dialectes. Els escriptors han danar tan amb compte almenys amb
els arcaismes com amb els dialectalismes; i la resta... acontentar-se imitant
els bons escriptors actuals, amb la qual cosa, per altra banda, evitaran de
caure en certes errades que tan poc parlen en favor de la cultura lingstica
i gramatical del nostre poble. El catal pot sser excellent sense quinscuns,
assats, jatsies i fretures!
880
30 vi 1929
10
15
896
Sha danar molt amb compte en ladopci de nous arcaismes; cal sobretot
no encoratjar ni imitar els qui assagen tothora de ressuscitar construccions
antigues, siguin les que siguin, solament perqu es troben en els nostres
autors medievals. Molts arcaismes han estat introduts en la llengua escrita,
indispensables com a reemplaants que sn de castellanismes inadmissibles
o de greus defectuositats contretes durant el llarg perode de decadncia literria; tants, que si no hagus estat la capacitat verament extraordinria de
renovaci del catal, shauria sens dubte produt un allunyament excessiu
entre la llengua escrita i la parlada. I al costat daquests arcasmes que
venien a remeiar tares evidents del catal de la decadncia, fins potser se
nhan introdut alguns que no eren realment necessaris. Si examinem, per,
el catal mitj usat pels escriptors actuals, constatarem que la incorporaci
de mots i construccions medievals no ha escapat a un treball de garbellament; han estat proposats i practicats per aquest i aquell escriptor tots els
arcaismes imaginables, per no han surat pas tots. Surar vol dir sser acceptats per la majoria i posar arrels en la llengua, o s, haver-ne esdevingut o
estar en cam desdevenir-ne un mot o gir vivent no sentit ja com a arcaic o
artificis.
Sha operat, doncs, un treball de garbellament, fins en plena poca de

febre depuradora, quan, davant els mltiples mals a remeiar, ens llanvem
adalerats a la recerca de materials antics amb qu poder depurar i redrear
la llengua moderna. De les innovacions innombrables que, durant aquesta
poca, han estat proposades, les unes han reexit, les altres no han prosperat,
i s que no totes eren igualment viables, i linstint lingstic dels bons escriptors ha operat el degut garbellament. Per abans darribar a aquest catal
normal dels bons escriptors davui, la manca de fixesa lxica i gramatical,
inevitable en tot perode de forta renovaci, no hauria evidentment estat tan
greu i duradora si hom hagus estat ms caut en el triatge de les innovacions
a assajar. Ara, que hem arribat a un grau avanadssim de depuraci i tenim
una experincia que ens permet jutjar millor sobre la viabilitat duna innovaci, fra imperdonable que persistssim en la nostra dria arcatzant; aix
obriria un nou perode de vacillacions i divergncies que, dhuc desprs de
remeiat, vindria a augmentar el nombre de dissidents dara, aquesta gent
entossudida a mantenir llurs pensades fins quan s evident que no tenen ja
cap probabilitat de surar.
I, encara, ens aconsella de no anar a la babal en ladopci darcaismes,
el fet que, si tots tenen linconvenient de produir almenys momentniament
una distanciaci entre la llengua escrita i la parlada i dsser un obstacle a
la fixaci o uniformitzaci desitjables en tota llengua literria, en molts casos, encara, aquest inconvenient no s pas compensat per lesperana daconseguir un guany per a la llengua literria, puix que ens molts casos el
mot o gir antic no s pas superior, ans inferior, al mot i gir modern. Cal,
doncs, que, ara ms que mai, anem amb molt de compte en ladopci de
nous arcaismes.
20
25
30
35
40
881
7 vii 1929
En eixamplar-se el cercle dels qui llegeixen el catal antic, un nou perill amenaa la llengua literria: la introducci darcaismes innecessaris i dhuc,
sota tots els aspectes, perjudicials. Hi ha qui creu que tot lantic pot sser
incorporat al llenguatge modern i hi representa un guany. Cap seds sinterposa, llavors, entre la llengua antiga i la moderna: ja hem vist originals
en qu haver, endrear, es troben normalment usats en les accepcions antigues de tenir, adrear, daltres en qu figuren girs com dir-li he enlloc de dir
o locucions conjuntives com per o car o per o que.
En lobra de redreament i fixaci de la llengua lierria, no hem hagut
897
10
15
20
25
30
35
40
solament de combatre els innombrables castellanismes que durant els

segles de decadncia literria shavien introdut en la nostra llengua, sin,
encara, una infinitat de defectuositats degudes a pensades poc felices dels
mateixos que perseguien la depuraci i redreament de la llengua.
Recordem el treball que ens ha costat de foragitar de la llengua el doncs causal, el quin relatiu i tantes altres barroeries inventades pels descastellanitzants a ultrana dels comenaments de segle. Recordem, encara, el treball
que ens ha donat i ens dna danar alliberant la llengua de les formes, les
paraules i les construccions degudes a la dria dialectalitzant, llavors que es
creia (i encara hi ha potser qui ho creu) que tot el que no s barcelon s per
aix sol bo i per tant digne dsser acollit en la llengua literria. No caiguem
ara en lequivocaci de creure que tot lantic s a imitar: seria funest.
Una arcatzaci excessiva de la llengua faria indispensable un ardu treball de desarcatzaci, temps a venir, quan ens adonarem del desgavell que
produiria la barreja daccepcions velles i modernes, la doble funci duna
infinitat de girs, quan hagussim esment de la inoportunitat dels enrevessaments medievals i de la resurrecci destats de transici afortunadament
des de llarg temps superats.
Quan estem a punt de poder llegar a les generacions venidores una llengua literria depurada i normalitzada, no anem a obrir un nou perode de
fluctuacions i divergncies que sols acabaria quan, imposant-se de nou el
seny, pervingussim a treure de la llengua els arcaismes innecessaris que en
mala hora hi hagussim introdut.
Si els escriptors capdavanters han danar amb una gran circumspecci
en la introducci darcaismes (tot arcaisme superflu hauria dsser rebutjat
en absolut), no cal dir que la resta hem de guarir-nos de tota pruja arcatzant. El catal modlic no ha dsser per a la generalitat el catal medieval,
sin el catal dels bons escriptors actuals. I ja faran prou si, amb la lectura
assdua daquests, es van adonant de les defectuositats del catal que ells
escriuen, el qual, mentre el corregeixen daquestes defectuositats, tan dolent
ser amb arcaismes com sense... Ms ben dit: ser pitjor.
882
14 vii 1929
Mentre uns quants ens preocupem dintroduir nous perfeccionaments a la

llengua i discutim els avantatges i desavantatges que llur implantaci pot
reportar-hi, s a dir, mentre ens preocupem danar arrodonint lobra de
depuraci de la llengua, procurant eliminar les defectuositats que hi resten
898
i suplir les deficincies que encara presenta, s trist de constatar que encara sn en tan gran nombre els qui segueixen cometent faltes de llenguatge,
que ja fa llarg temps que han estat denunciades i remeiades; i quan hom veu
que aquestes faltes sn comeses per persones que escriuen per al pblic, llavors hom no pot impedir que el guanyi el descoratjament. Hom comprn
que la massa parlant, en sa majoria, trigui a assimilar-se el catal correcte
dels bons escriptors: s lentament, per la lectura assdua daquests escriptors, que les innovacions hi han danar penetrant. Per una altra cosa s que
aquestes triguin tant a sser advertides pels qui es dediquen a escriure per
al pblic, pels professionals de la ploma.
Si agafeu qualsevol peridic catal no s solament en les seves seccions
annimes que constateu nombroses faltes de llenguatge; en trobeu dhuc
en articles signats. s en un article signat que llegem, un daquests dies, un
tenir que i un desalentar! Creiem que el menys que es pot exigir dun escriptor s que estigui al corrent dels avanaments realitzats, que spiga que tenir
que s un gir inadmissible i que desalentar s un castellanisme ja imperdonable, o b que no s podssim, que cal escriure, sin pogussim, i que, en
canvi, cal escriure poder i no poguer, o b que freturar no vol dir desitjar
anhelosament, sin estar mancat de i que no s transitiu sin intransitiu.
El fet sol que els qui estan obligats a escriure correctament hi posin tan
poca cura, s ja lamentable; per com ens hem de plnyer, encara ms, la
llur descurana si pensem que la lectura s avui el sol mitj que t la massa
parlant per a aprendre descriure amb correcci la seva llengua! Quins
resultats volem esperar si li servim un catal ple dincorreccions tan greus
com el gir tenir que, o res en lloc de gens, o b de mots com desalentar, despegar o burlader? La primera cosa que cal fer quan es vol escriure per al
pblic, s aprendre descriure correctament... s, doncs, no s que es pensi
que sen pot saber sense aprendren!
10
15
20
25
30
883
21 vii 1929
Hem assenyalat entre les coses que entrebanquen lobra de fixaci de la llengua escrita, duna banda ls darcaismes superflus, de mots i girs amb un
valor que no s el llur, de solucions gramaticals no gens viables, i daltra
banda, la ignorncia o oblit, per part de molts, de les regles ms elementals
de la gramtica, la descurana amb qu hom deixa passar en els seus escrits
els castellanismes ms evidents i grollers. Hi ha encara una altra cosa que
pot fer molt de mal, semblava que finalment ens nhavem guarit; per hi
899
10
15
20
25
ha senyals que pot rebrotar qualsevol dia: ens referim a aquell esperit dintransigncia que fa que el qui ha adoptat una regla gramatical durant un
temps en qu era tinguda per facultativa, insisteixi a practicar-la el dia que,
estudiada millor la qesti, la generalitat dels bons escriptors es decideixen
a abandonar-la.
Tots els escriptors de la generaci actual han condemnat amb ra la
intransigncia dels pocs que no saberen renunciar a les convencions ortogrfiques que els eren cares, per adoptar lortografia que aconseguia ladhesi de la immensa majoria dels catalans; seria incomprensible que, ara,
algun dells es deixs portar pel mateix esperit dintransigncia davant les
solucions gramaticals que es vagin imposant.
s sols pel consentiment duna forta majoria que el sistema ortogrfic
de lInstitut esdevenia lnica ortografia a seguir, independentment del seu
valor intrnsec: els qui en discrepvem en aquest o en aquell punt no tenem
altre remei que renunciar a les nostres solucions per cares que ens fossin, i
per aix foren justament blasmats els qui no saberen posposar els seus gustos al voler de la majoria. Doncs b, aix com un dia el sistema ortogrfic de
lInstitut simposava per ladhesi duna majoria suficientment forta, avui es
va imposant aix mateix un sistema gramatical; i si, en tal o tal qesti, desprs dun perode de vacillacions i temptejaments, sha arribat a imposar
una soluci, cal acatar-la: persistir a rebutjar-la seria caure en el mateix pecat
dintransigncia que tant hem blasmat en els antinormistes.
884
12 xii 1929
10
900
Les consultes lingstiques que darrerament ens han estat fetes per diferents escriptors, no les hem contestades immediatament perqu espervem
fer-ho des daquesta secci de La Publicitat, quan reprendrem la nostra
collaboraci en aquest diari, interrompuda lagost darrer: era ms escaient,
ens semblava, de contestar pblicament consultes que ens havien estat fetes
pblicament, com s ara la de la senyoreta Cany i les del nostre amic Pol,
aparegudes a La Veu de Catalunya. Per diverses circumstncies han retardat ms que no pensvem la represa de les nostres tasques periodstiques, i
aix ha estat causa que aquelles consultes hagin restat sense contestar un
temps excessivament llarg. Ens sap fora greu i en demanem perd als nostres comunicants: si hagussim pogut pensar que havem de tardar tant a
contestar-los pblicament, des daquesta secci del nostre diari, ens haurem
apressat a fer-ho particularment.
Presentades les nostres excuses, passem a contestar avui la consulta de

la senyoreta Cany i una de les den Pol, esperant a dir alguna cosa sobre laltra (tocant el gnere del mot mar) quan ell ens hagi illustrat respecte a una
distinci que nosaltres no veiem prou clara per a fer-ne lobjecte dun precepte gramatical.
Ens preguntava la senyoreta Cany si hi ha algun mot catal que tradueixi el mot castell manguito. No en coneixem daltre sin manguito:
volem dir que la designaci catalana actual de lobjecte que els castellans
anomenen manguito, no s altra que manguito. Aix no vol dir, naturalment,
que ens calgui adoptar definitivament aquest mot: si no ens plau, podem
intentar trobar-li un substitut. Cap inconvenient no veurem, per, en ladopci definitiva de manguito si no fos que aquest mot t una forma tan poc
adient al geni de la nostra llengua: els manlleus de la categoria de manguito, sn freqentssims en totes les llenges modernes. Per qu no podrem
admetre per a designar una pea de vestir un mot manllevat a lespanyol, si
ja tenim, manllevats al francs, jaqu, palt, pantalon, etc., o manllevats a
langls, jersei, suter, smoking, etc.? El que realment ens porta a desitjar leliminaci de manguito no s precisament que sigui un mot castell, sin la
seva forma tan poc catalana, doblement no catalana: pel seu radical (manga,
en lloc de mnega) i pel seu sufix (ito, en lloc de et, ell, , , etc). B, doncs
ens decidim a rebutjar-lo, com sembla que s el desig de la senyoreta
Cany? s qesti, llavors, de trobar-li un substitut fcilment entenedor.
Adoptarem un derivat de mnega, com ho s, de manga, manguito, de
manche, manchon, o de manica, manicotto? O b adoptarem un derivat o
compost de m que indiqus clarament que es tracta dun abrigall per a les
mans, com ho s pec de peu, espatller de espatlla, o cobricap de cap? O b
recorrerem simplement a la catalanitzaci formal dun mot foraster correntment conegut de les nostres dames, com el mateix manguito o el francs manchon? Cal que ens hi pensem una bona estona, senyoreta Cany, i
molt ser que entre tots no trobem una soluci satisfactria.
En Pol admetria per al mot oreneta una etimologia que exigiria el canvi
de la seva primitiva e en a. Sembla, per, fora de dubte que oreneta prov
dun diminutiu del mot llat hirundo: el mateix hirndula que, amb el canvi
normal del sufix ula pel sufix ella, ha donat, en francs, hirondelle, hauria
donat en catal, amb el canvi regular del grup llat nd en n catalana, oronella i orenella (amb una assimilaci o una mettesi vocliques freqents en
les sllabes febles); i oreneta no s altre que orenella amb un canvi de sufix
perfectament explicable (puix que ella i eta sn ambds diminutius).
15
20
25
30
35
40
45
50
F 19-20 Cany (1929) || 44-45 Pol (1929a, 1929b i 1929c)
901
N 19-20 Aquest hivern torna a aparixer el manguito, lectores. Per abans de repetir la paraula
daquest accessori de les nostres vies, voldria demanar a mestre Fabra com sha danomenar
aquesta pea: manegu? Voldreu dir-mho, estimat mestre Fabra? Mestic tornant boja per trobar el veritable mot nostre, i endebades he cercat llibres i llibretes ... Oi que em fareu lhonor
dassenyalar-mel, amable mestre Fabra?. || 44-45 Abans daquesta lletra oberta al mestre
Fabra, dins la seva sec. habitual Al dia Pol havia escrit dos art. sobre aquesta qesti: No
podria sser que els catalans, tan amics dindicar procedncies [...] hagussim volgut, en dir oraneta, dir ocell dOran? (Pol 1929a), i Dilecte amic i mestre. Em permeteu una doble consulta? La faig coneixent la vostra amabilitat i el vostre alt ministeri. Primerament: Hem descriure el mar o la mar? [...] Segonament: Hem descriure oraneta o b oreneta? (Pol 1929b).
885
19 xii 1929
10
15
20
25
902
Uns mercers ens escriuen fent-nos saber que ells empren ja fa temps el mot
maniguet com a substitudor de manguito. Maniguet s un diminut de mniga, que, com s sabut, s una forma secundria de mnega; i, precisament,
tenint en compte que, en el primitiu, sembla avui preferir-se la forma amb
e (mnega) a la forma amb i (mniga), ells insinuen que potser encara millor
que el maniguet adoptat per ells, fra maneguet. No ho creiem, com sia que
maneguet coincidiria amb el diminitiu de mnec i aix no deixaria dsser
un incovenient per a lestabliment de lassociaci entre el mot maneguet i la
idea que avui expressem amb el mot manguito. Entre maneguet i maniguet,
nosaltres preferim maniguet (potser tamb seria preferible mniga a mnega significant la part del vestit que cobreix el bra fins al puny i deixar per
a mnega les altres significacions daquest mot, entre les quals aquella en
qu avui sol sser substitut pel mot castell manguera). Ara, s viable maniguet? Seria planera la seva adopci? No el troba la senyoreta Cany, preferible, si ms no, a manegu, que ja vol dir una altra cosa?
I ara, mentre ens afanyem, plegats, a trobar un mot amb el qual
puguem reemplaar manguito, permetins la senyoreta Cany que aprofitem
lavinentesa per dir-li com ens meravella que ens tracti insistentment de
mestre quan evidentment no es capt pas com a bona deixebla nostra: ella
sap, per exemple, que nosaltres combatem a classe la substituci sistemtica del que, subjecte, per qui, i ella, que es complau a dir-se deixebla nostra,
practica sistemticament aquesta substituci:
aquesta pea dindumentria femenina qui es torna a posar de moda
una amable lletra qui diu aix
de manguito, qui... fou inventat
les fredors de la tramuntana qui feien tallar la pell.
Sabem prou que avui encara no s unnime la condemnaci daquest
qui; la senyoreta Cany pot, doncs, encara, usar-lo sense que li pugui sser
retret com una falta de gramtica; per ha de comprendre que, mentre persisteixi a usar sistemticament qui en lloc de que subjecte, nosaltres ens
meravellem que es complagui a tractar-nos insistentment de mestre.
30
N 1-31 Vegeu CF anterior i la n. corresponent. Deu tractar-se dels mateixos mercers que ja shavien adreat a Fabra a propsit del mot llustr / lluentina? Vegeu CF 549 i CF 554.
886
5 i 1930
Uns mercers ens escrivien que ells usaven de temps, com a substitutiu de
manguito, el mot maniguet; daltres, en canvi, han usat el mot manegu, i daquest mot es manifesta partidari un altre comunicant: la senyora E.
Llorente. Tots dos mots presenten incovenients: manegu ja significa una
altra cosa, que s precisament una pea de vestir, i maniguet tindria, all on
diuen mnic en lloc de mnec, lincovenient de confondres amb el diminutiu de mnic: el mateix incovenient que nosaltres assenyalvem en maneguet, amb qu els dits mercers proposaven de reemplaar llur maniguet atenent que la forma que s considerada com a ms correcta per al primitiu s
mnega i no mniga.
Nosaltres, tenint sobretot en compte les confusions a qu podria donar
lloc manegu, ens decantvem primer a favor del maniguet dels mercers,
sense, per, que ens satisfs plenament, i per aix ens guardvem de proposar-lo com una soluci definitiva. Desprs, havent llegit la comunicaci de
la senyora E. Llorente, ens inclinvem a creure, com ella, que manegu era,
si ms no, la soluci ms viable, i ens decantava, encara, a favor seu el fet
que un bon escriptor havia ja usat en una traducci manegu amb la significaci de manguito. Per, ara com abans, nosaltres que, contrriament al
que creu la senyora E. Ll., som enemics de prescriure solucions purament
arbitrries, que no recolzin en un fet de la llengua o no comptin, almenys,
amb lassentiment duna majoria considerable descriptors, en aquesta qesti, en qu es tracta dinventar un mot per a substituir manguito, no sabrem
proposar en ferm cap soluci sense abans conixer els parers del major
nombre possible de gent entesa. Diguem, per, des dara, que les opinions
que anem recollint sn quasi unnimement favorables a... maniguet.
Nha recollit alguna la senyoreta Llucieta Cany?
10
15
20
25
903
N 2-4 Es tracta del nom duna persona real fet servir tanmateix a tall de pseud.: El reusenc catedrtic [Miquel Ventura], enfront dels perills de les actualitats poltiques, es valgu de precauci
usant en moltes de les seves publicacions el nom de la seva dona, Eufmia Llorente, segons llegim a Vidal (1972: 257). La intervenci en la polmica per part de Miquel Ventura, no apareguda a LP, va recollir-la aquest en la segona ed. del seu llibre, signat Euphemia Llorente de
Domingo (Ventura 1930: 95-102). La primera ed., publicada tamb aquell 1930 al mateix lloc,
anava precedida duna n., en pg. sense numerar abans dels crdits, on es llegia: Cathalans:
Aquesta obreta es el primer llibre cathal en prosa, imprs a Madrid. Compreu-lo, propagueulo. Sobre el personatge en qesti, antifabrista acrrim des del primer moment, vg. Ginebra
(1994) i tamb Sunyer i Moln (1984).
887
12 i 1930
10
15
20
904
En pocs dies hem trobat en publicacions catalanes tres o quatre exemples

del verb recolzar usat imprpiament en el sentit de prestar suport.
Tothom usa b el verb recolzar en sentit no figurat: diem Lescala recolzava a la paret o Hem recolzat lescala a la paret; no diem, en canvi, La paret
recolzava lescala. s justificat, doncs, que diguem, emprant el mot recolzar
en sentit figurat, Aquesta teoria recolza en tals o tals fets; per no que
diguem Aquests fets recolzen la nostra teoria o El diputat X. recolza la nostra proposici.
s evident que si en usar recolzar en sentit figurat, tingussim present
la significaci que donem a aquest mot en les frases en qu lemprem en el
seu sentit propi, no escriurem mai frases com les dues citades en darrer
lloc. Per ha bastat que hom fes notar que recolzar usat en sentit figurat pot
reemplaar apoiar, perqu molts hagin cregut que aix volia dir que apoiar
pot sempre sser reemplaat per recolzar. Llavors la substituci dels apoiar
que ens vinguin a la ploma es redueix a una simple operaci mecnica i tot
apoiar s reemplaat mecnicament per recolzar. El recolzar que escrivim
no s, aix, el recolzar de la llengua viva usat figuradament; s una successi de sons en la qual insuflem totes les significacions del mot apoiar, un
recolzar equivalent a apoiar. Solament a una substituci mecnica poden
atribuir-se absurditats com Aquests fets recolzen la nostra teoria, que s com
si digussim Mireu com la paret recolza lescala!
Cal no perdre mai de vista la llengua parlada. Ella s la que ens ha de
guardar desgarriar-nos.
888
19 i 1930
La reintegraci de mots i girs de la llengua antiga ha estat altament beneficiosa per a la llengua literria: amb ella ens ha estat donat de reemplaar
satisfactriament un gran nombre de castellanismes de lxic i de sintaxi.
Per cal reconixer i avui ja ho reconeixem la majoria que ens havem
excedit en larcatzaci de la llengua escrita: posats a acceptar arcaismes, no
sabrem sovint destriar els convenients dels superflus, els viables dels no
viables. Tota divergncia entre el catal actual i lantic no ha estat pas sempre deguda a la influncia pertorbadora del castell; per hi hagu un temps
que, en tots els casos, sintent de reemplaar el mot o el gir moderns pels
corresponents mot i gir medievals. No hi hagu arcaisme, fos o no fos avantatjs, vingus o no a reemplaar un veritable castellanisme, fos o no fos viable, que hom no assags dintroduir-lo en la llengua literria, talment com si
es tracts, no simplement de depurar aquesta, sin de ressuscitar la llengua
antiga. Ja, per, en ple perode arcatzant, es fu notar per alguns que en
molts punts en qu la llengua actual diferia de lantiga, no es tractava dun
castellanisme, que larcaisme en tot cas era, doncs, superflu, i dhuc es fu
notar que ens certs casos de divergncia la construcci antiga no era pas
superior sin ms aviat inferior a la moderna. Avui ja estem lluny de creure que tot arcaisme, pel sol fet dsser un arcaisme, s admissible, i sn unnimement acceptades per la llengua literria un cert nombre de solucions
que estan en oposici amb les antigues.
Per ocorre un fet curis: certs escriptors que accepten tal construcci
moderna en lloc de lantiga, es plauen, de tant en tant, a usar aquesta. No
sabrem aprovar aquestes velletats arcatzants. Si accepten la soluci
moderna, qu nacaben demprar de tant en tant lantiga? Retardar evidentment la fixaci de la sintaxi. O s que laccepten a desgrat i sols provisionalment, amb laspiraci de restablir, un dia, lantiga? Llavors que usin
aquesta sistemticament des dara declarant-se francament dissidents. Per
si no s aix, que abandonin del tot lantiga. No treu cap a res que el qui, en
la formaci dels temps compostos, admet com a auxiliar haver per a tots els
verbs, es plagui de tant en tant a escriure s mort com a equivalent (que no
ho s!) dun ha mort.
10
15
20
25
30
905
889
26 i 1930
10
15
20
25
Ens hem adonat que, en aquests darrers temps, apareix molt sovint en les
publicacions catalanes el plural rfens. Per qu rfens i no orfes?
Aquesta vacillaci actual entre les dues formes rfens i orfes ens recorda la que hi hagu ja fa molt temps entre hmens i homes. Hmens s la
forma fonticament regular del plural home: la n etimolgica caiguda en el
singular en trobar-se sser final de mot, es conserv en el plural, i, aix, tingurem home i hmens com tenim pa i pans, cam i camins, ra i raons. La
llengua antiga no coneix altre plural de home que hmens; per en el catal
central aquesta forma fou reemplaada per un plural analgic tret del singular afegint-hi simplement una s (segons el model de temple temples, dubte
dubtes, miracle miracles, etc.). En presncia de les dues formes concurrents
homes i hmens, els partidaris daquesta retreien la seva tradici literria i la
seva existncia en nombrosos parlars actuals. Per quan sels fu adonar que
la forma que ells condemnaven en el plural de home, ladmetien sense escrpol en un gran nombre de mots que es trobaven en el mateix cas que home,
llavors fou unnimement acceptada la forma homes.
En efecte, si no admetien homes, tampoc havien dadmetre, per les
mateixes raons, els plurals ases, joves, verges, marges, coves, freixes, orgues,
termes, raves, etc. I com que cap dells no estava disposat a reprendre, en
substituci daquests plurals analgics, els plurals fonticament regulars
sens, jvens, vrgens, mrgens, cvens, frixens, rguens, trmens, rvens,
etc., es decidiren a abandonar hmens i a adoptar definitivament homes.
Ara b: orfe pertany a la mateixa categoria que tots aquests mots; no hi
ha, doncs, cap ra perqu hi preferim el plural rfens al plural orfes. No s
rfens que ens cal escriure, sin orfes.
890
30 i 1930
El mot qui
El mot qui es troba usat, en tots temps, en els quatre casos segents:
I. En les oracions interrogatives independents o subordinades. Ex.: Qui
ha estat? Qui has vist? No s qui ha estat. Aquest qui es refereix sempre a
persona. Amb referncia a cosa, se li oposa qu: Qu ha passat? Qu tha dit?
No s qu ha passat.
906
II. En les oracions de relatiu adjectives (o s, que fan dadjunt dun

nom o pronom, que s el terme anomenat antecedent). Ex.: La noia amb qui
parlaves. Lhome de qui parlaves. Lamic a qui hem escrit. Qui s la forma que
el relatiu pren en aquestes oracions adjectives quan, referint-se a persona,
va precedit duna preposici. Amb referncia a cosa, se li oposa qu: El martell amb qu hem clavat els claus. La ra per qu ho hem fet.
III. En les oracions de relatiu dites substantives. Ex.: Qui dia passa, any
empeny. Que hi vagi qui vulgui. Ac, loraci subordinada (qui dia passa)
designa ella sola una persona, fa la funci dun substantiu, mentre que, en
La noia amb qui parlaves, s la combinaci de lantecedent (la noia) i loraci subordinada (amb qui parlaves) la que designa una persona, loraci de
relatiu fent-hi la funci dun adjectiu. A aquest qui de les oracions substantives soposa, quan la designaci s de cosa, un el que: El que tu voldries s
anar-ten. Loraci substantiva (el que tu voldries) es descompon, aix, quant
a la seva forma almenys, en un antecedent (el) i una oraci adjectiva (que tu
voldries).
IV. Repetit, al comenament de dues oracions o membres coordinats i
consecutius, significant els uns... els altres. Ex.: Perderen cent combatents,
qui morts, qui desapareguts. Aquest qui, com els anteriors, es refereix sempre a persona.
Els quatre qui, doncs, es refereixen a persona (o cosa personificada);
tenen encara, de com que tots quatre sn forts o accentuats.
10
15
20
25
* * *
V. Les oracions de relatiu adjectives demanen una forma feble del pronom
conjuntiu en no essent que aquest vagi precedit duna preposici, en el qual
cas s, com hem vist, un mot fort o accentuat (cas II). En catal, la forma
feble del pronom relatiu s que; i, aix aquest que (com el mot corresponent
castell que o el mot corresponent itali che) shi troba usat com a subjecte
i com a complement directe (casos, tots dos, en qu el relatiu no ha danar
precedit de preposici): Lhome que ha vingut (que, subjecte). Lhome que jo
he vist (que, complement directe). En francs, en canvi, el pronom relatiu
feble pot revestir dues formes distintes, qui i que, i aix li permet de diferenciar formalment el relatiu en funci de subjecte del relatiu en funci de
complement directe, en el primer cas recorrent a qui, i en el segon, a que:
Lhomme qui est venu. Lhomme que jai vu. Contrriament al qui fort catal,
lofici del qual s de designar persona, el qui feble francs, que t per ofici
de designar el subjecte, el mateix pot referir-se a cosa que a persona: Leau
qui bout. La querelle qui les divise.
El catal medieval possea un qui feble. No arrib, per, mai a establir
30
35
40
907
45
50
55
60
65
70
75
80
908
entre qui i que febles la distinci rigorosa que constatem en la llengua francesa, com ho proven els nombrosos exemples de que subjecte que shi troben a totes poques. Ac, conv recordar que en algunes edicions modernes
dautors antics, en les quals apareixen qui i que febles usats sistemticament
a la francesa, aix s degut que els editors, amb el prejudici que els antics
feien rigorosament aquella distinci, quan han trobat en el text un que subjecte lhan considerat com una falta del copista i lhan reemplaat per qui.
Per, sigui com sigui, el fet s que existia el qui feble i que el trobem amplament usat com a subjecte.
Aquest qui feble que, com el qui feble francs, el mateix podia referirse a cosa que a persona, la llengua moderna el perd reemplaat (totalment o
parcialment segons els dialectes) pel seu concurrent que, que mai no havia
deixat demprar-se com a subjecte. Per s clar que en el moment, durant la
renaixena, que, a fi de redrear la llengua de la decadncia, sesbatanaven
les portes als arcaismes, no podia mancar que fos reprs per la llengua literria, i havien dimpellir els renaixentistes a reintroduir-lhi, no solament
llur amor als arcaismes en tant que arcaismes, sin la sospita que la seva
prdua podia sser deguda a la influncia castellana, i sobretot els grans
avantatges que veien en el fet de poder establir la distinci francesa, i, encara, el fet de constatar, en la mateixa llengua parlada actual, casos de qui que
els apareixien com a supervivncies del qui feble de la nostra llengua medieval. Aix fou reintrodut el qui feble dels antics, ensems amb tants daltres
arcaismes. Per no tardaren a manifestar-se dues tendncies: els uns no lacceptaven sin amb referncia a persona, i encara dentre ells, alguns aconsellaven no usar-lo sin en aquells casos en qu servs per a desfer un equvoc (Lhome qui ha vist en Joan, oposat a Lhome que ha vist en Joan); els
altres lacceptaven amb el seu valor antic, ladmetien dhuc amb referncia
a cosa, i llavors, adms aquest qui, rebutjaven en absolut el que subjecte erigint en regla la distinci francesa.
Hi hagu un moment que aquesta soluci pogu semblar la destinada
a triomfar definitivament, puix que dhuc molts dels qui no gosaven adoptar-la per por destablir un divorci massa gran entre la llengua escrita i la
parlada, en llurs discussions amb els seus partidaris reconeixien que era,
sens dubte, tericament la millor. Per, quan en lacceptaci de les innovacions sha tingut ms en compte llur viabilitat, llurs probabilitats de reincorporar-se a la llengua viva, sha operat una forta reacci contra el qui feble.
Els escriptors partidaris del seu s a la francesa sn ja una minoria exigua
(volem dir numricament exigua), i entre els que solament usen el qui feble
amb referncia a persona es nota una forta tendncia a no emprar-lo ja sistemticament i dhuc a abandonar-lo.
Aquesta reculada del qui feble s perfectament explicable, sobretot en

els casos en qu lantecedent no s una designaci de persona. El qui amb
referncia a cosa no s viable, perqu el catal actual t associat el mot qui
amb la idea de persona i ls del qui a la francesa exigeix la destrucci daquesta associaci. Pareu-vos a considerar com fan estrany i dhuc ens sonen
com a no-catalanes construccions com aquestes: Laigua qui ha vessat del
cntir. Feia un vent qui sho emportava tot. Aquesta s la flor qui magrada
ms. O b, encara: Qu tens qui tamona? Aix s el qui a tu tagrada. Ell ni
ens voldr rebre, qui s pitjor.
El qui usat com a subjecte en les oracions de relatiu adjectives no sona,
s clar, tan malament quan s emprat amb referncia a persona, perqu no
exigeix desfer lassociaci esmentada; per sona encara malament, perqu
nosaltres (volem dir els catalans que en els nostres parlars no usem mai qui
subjecte en les oracions de relatiu verament adjectives, que som una forta
majoria) sentim el mot qui com un mot fort o accentuat, i no pot deixar de
produir-nos un efecte estrany, com duna emfasitzaci inoportuna, de trobar-nos-el en un indret de la frase en qu el nostre sentiment lingstic ens
feia esperar un mot feble. Diguem en veu alta una frase com aquesta: Aix,
dna-ho a lhome qui ha vingut aquest mat. No dringa aix estranyament a
les nostres orelles? I, si no, mirem lefecte que ens fa la substituci del que
per un qui en frases com les segents: La vaig trobar a casa, que acabava
darribar. Jo era abaix, que esperava la Maria. Jo en conec, que poden ajudarnos. (Les quals, amb la substituci del que per qui, sonarien: La vaig trobar
a casa, qui acabava darribar. Jo era abaix, qui esperava la Maria. Jo en conec,
qui poden ajudar-nos.)
Haurien dsser molt grans els avantatges de ls sistemtic del qui com
a subjecte, oposat a un que complement directe, perqu ens decidssim a fer
substitucions com aquestes. Per, encara, cal tenir en compte que els avantatges que en certs casos podria tenir ls del qui com a subjecte, sn illusoris mentre la distinci entre qui subjecte i que complement directe sigui una
mera convenci, no una cosa sentida. Ara, que, donat que tots els qui vivents
no precedits de preposici el mateix poden usar-se en funci de subjecte que
en funci de complement directe, no sembla pas fcil que sarribi a fer sentir, en determinats casos, el mot qui com a signe distintiu del subjecte.
85
90
95
100
105
110
115
***
VI. Hi ha un cas, que no s cap dels quatre examinats al comenament daquest article, en qu la llengua parlada usa encara correntment el mot qui.
Ara b, el qui en aquest cas serveix per a fer una distinci altrament impor-
120
909
125
130
135
140
145
150
155
160
910
tant per a la llengua literria que la distinci francesa entre qui subjecte i
que complement directe en les oracions de relatiu adjectives. Es tracta,
doncs, dun qui ladopci sistemtica del qual, tot constituint un perfeccionament de la llengua literria, no implicaria lestabliment duna distinci
estranya a la llengua parlada (com la distinci entre qui subjecte i que complement directe), sin simplement la normalitzaci duna distinci que, iniciada ja a ledat mitjana, s encara vivent i no donaria, per tant, lloc en cap
cas a frases que repugnessin al nostre sentiment lingstic. Per aquesta distinci, per fer-se degudament, exigeix laband de laltra.
Tractarem dexplicar breument quin s aquest qui.
En catal sn freqents les combinacions de larticle definit amb el pronom relatiu. Ex.: Aquest llibre i el que comprarem. Aquestes combinacions
poden tenir dos valors. En el cas de lexemple anterior, en la combinaci de
larticle i el relatiu (el que) hi ha un nom sobreents (llibre); s perqu sobreentenem un nom que larticle ve a posar-se en contacte amb el relatiu.
Aquest es troba ac en el mateix cas que lestudiat en V, i la llengua parlada
hi emprar, naturalment, el seu pronom feble que. (No cal dir que els partidaris de la distinci francesa escriuran que en lexemple citat, per mudaran
en qui el que duna frase com Aquest llibre no s el que magrada ms.)
Sesdev altres vegades que, en la combinaci de larticle definit i el pronom relatiu, no es sobreentn cap nom (com en francs en la combinaci ce
que en una frase com Ce que lil ne suit, le cur ne le dsire). Llavors la
combinaci ve a tenir la fora dun pronom comparable al simple qui de les
oracions de relatiu substantives (cas III). Una tal combinaci pronominal
pot denotar persona o cosa; ara b, la distinci que el castell fa donant respectivament a larticle les formes el i lo (el que, personal; lo que, neutre), el
catal, que t una mateixa forma per a larticle mascul i el neutre, la fa
donant respectivament al relatiu les formes qui i que (el qui, personal; el que,
neutre). Ex.: El qui ha dit aix, ment. Aix s el que tagrada: fer-lo glatir.
Modernament, havent-se introdut en el catal un article neutre (un lo
invariable) diferent del mascul, hi apareix, com a concurrent perills de la
distinci el qui personal i el que neutre, la distinci castellana el que personal i lo que neutre; per aquesta distinci no ha pas aconseguit fer desaparixer laltra i, avui, el qui s encara ben viu, i aix mateix s viu el que neutre. La llengua literria, que no admet larticle neutre lo, no pot, doncs,
raonablement desaprofitar lexistncia daquestes dues combinacions, ans el
que ha de fer, defugint les vacillacions de la llengua parlada, s erigir en
regla que, amb referncia a persona, sescrigui sistemticament el qui, i el
que serveixi exclusivament com a traducci de lo que castell o ce que francs.
Ara, aquesta distinci rigorosa entre un el qui personal i un el que neutre no es pot fer, evidentment, si es vol fer la distinci francesa entre un qui
subjecte i un que complement directe, puix que aquesta exigiria el canvi de
el que neutre en el qui totes les vegades que el relatiu s subjecte, i, inversament, el canvi de el qui personal en el que totes les vegades que el relatiu s
completament directe. Aix, segons els partidaris de la distinci francesa, es
diria Aix s el que tu voldries, per no podria dir-se Aix s el que tagrada;
hauria de dir-se Aix s el qui tagrada; es diria El qui ha dit aix ment, per
no podria dir-se Aganat es diu del qui la gana t apoderat; hauria de dir-se
Aganat es diu del que la gana t apoderat. Ens trobem, doncs, davant de
dues distincions incompatibles, i en la necessitat de decidir-nos per luna
delles renunciant a laltra, no creiem que pugui dubtar-se que s la distinci
francesa la que ens cal abandonar.
No vol dir aix que, necessriament shagi de proscriure tot qui subjecte en les oracions de relatiu adjectives (cas V): amb que no shi admeti qui
amb referncia a cosa, ja no sentrebanca lestabliment de la distinci entre
les combinacions pronominals el qui i el que com a respectivament representatives de persona o de cosa. Per els qui, en les oracions adjectives, es
plauen a practicar larcaisme consistent a reemplaar pel mot qui el que subjecte amb referncia a persona, que spiguen que, amb aix no indiquen
millor la funci de subjecte del relatiu, puix que el mot qui s igualment apte
a representar el complement directe. Ja dantic trobem exemples de el qui (o
del seu equivalent aquell qui) en qu el mot qui s el complement directe del
verb de loraci relativa: com la dona ama, desconeix pare, marit e fills e
tota la sua honor met en poder del qui (ella) ama; haver de sofrir mai la
venjana dels qui has ultratjats; E per tal com a ell no podem retenir, som
allenegats ab aquell qui amam; E aquells qui, mentre eren vius, ell enganava ab grans afalagaments.
Seria sens dubte interessant que examinssim, ara, quina extensi cal
donar o es pot donar al qui del cas VI, amb quins antecedents (sempre pronoms: aquell, tothom, etc.) deu o pot usar-se. Per aix allargaria excessivament aquest article, lobjecte del qual, daltra banda, no s sin de fer veure
els desavantatges que tindria la implantaci, dins la llengua literria, de la
regla francesa en ls del nostre pronom qui.
165
170
175
180
185
190
F 184-185 Martorell (1873-1905: iii, 139; [2005: 964]) || 186-187 Oliver (1929: 88) || 187-188 d.
(1929: 108)
V1 184 marit e] marit, e a || 187 amam] aman
911
891
13 ii 1930
10
15
20
25
30
35
912
En la llengua literria actual, constatem la prctica de dues distincions fetes

mitjanant el relatiu qui contraposat al relatiu que. s luna delles la mateixa que fan els francesos amb els seus pronoms febles qui i que, emprant qui
quan el relatiu s complement directe (Lhomme qui vient. Leau qui bout.
Per: Lhomme que jai vu. Leau que jai bue). Laltra s la que es fa en les
combinacions pronominals darticle i relatiu, emprant qui quan la combinaci denota persona (El qui diu aix, ment) i que quan la combinaci denota cosa (El que tu voldries s que jo me nans).
La primera distinci s estranya a la llengua parlada: aquesta usa el
relatiu que indistintament com a subjecte i com a complement directe (Lhome que ve. Lhome que he vist), i en els comptats casos en qu usa qui (en les
oracions de relatiu substantives), aquest pot denotar el complement directe
tan b com el subjecte. s, doncs, solament en virtut duna convenci del tot
arbitrria, que es fa qui el signe indicador del subjecte i que el signe indicador del complement directe. La segona distinci, al contrari, no s estranya
a la llengua parlada, on encara sn ben vives les combinacions pronominals
el qui i el que amb referncia respectivament a persona i a cosa. Aix, lestabliment de la primera distinci en la llengua literria ens porta sovint a ladmissi de construccions artificioses moltes de les quals no sabrem esperar
que la llengua parlada pugui mai arribar a adoptar (tals com Qu tens qui
tamona? Cintes, en tinc qui sn millors que les teves), mentre que la segona
distinci no implica altra cosa, en cada cas, sin ladopci duna de dues
construccions igualment vives (per exemple, de les dues construccions Aix
s el que tu voldries i Aix s lo que tu voldries, la primera; de les dues construccions El que diu aix, ment i el qui diu aix, ment, la segona).
Ara b: les dues distincions sn incompatibles, i si adoptem luna, hem
dabandonar laltra (Vegeu el nostre article El mot qui, en el nmero 53 del
Mirador). Llavors, sembla que no hi ha dubte possible i ens cal renunciar a
la primera (qui subjecte, que complement directe) i per adoptar aquesta, que
implica una convenci arbitrria i estableix un divorci greu entre la llengua
escrita i la parlada, no sacrificarem pas laltra, de la qual difcilment pot
prescindir una llengua que no fa cap distinci formal entre larticle mascul i larticle neutre.
Sembla que, davant aquestes consideracions, els pocs escriptors que
practiquen la distinci francesa entre els mots qui i que haurien de renunciar-hi sumant-se, aix, a la quasi totalitat dels escriptors catalans. Ara que, si
nhi ha algun que sentesti a practicar-la, solament en aquest seria justificat
que canvis el que subjecte en qui, dhuc en els casos en qu aquest canvi
condueix a les construccions ms extravagants: ell no t altre remei que
separar-se de la llengua parlada sempre que li ho exigeixi la regla que sha
imposat seguir. Per el que no es comprendria s que els qui no accepten
aquesta regla se separessin mai de la llengua parlada escrivint qui on aquesta usa exclusivament que. Perqu com justificarien ells el canvi dun que
natural per un qui artificis? Preferirien El meu pare, qui s mestre... a El
meu pare, que s mestre... solament pel gust de separar-se de la llengua parlada?
40
45
N 27-28 Aparegut efectivament al nm. indicat de Mirador (30 i 1930), i reprodut en la present
ed. en qualitat de CF, amb el nm. 890.
892
11 ix 1930
La feina aclaparadora que en aquests moments pesa sobre meu ha estat

causa que contesti tard i ms breument que no hauria volgut a les consultes
que em fu Mn. Card en el nmero de 28 dagost del Mat. Ms certament
grat de complaure el meu amic contestant a les seves consultes en el Mat
mateix; per jo li pregaria que, dac endavant, mestalvis de fer pblicament el que tan sovint faig de paraula en consultar-me ell privadament els
seus dubtes i les seves solucions, o, millor dit, en consultar-nos mtuament
els nostres dubtes i les nostres solucions. Si mai creu oport de fer constar
el meu parer sobre alguna de les qestions debatudes en les nostres converses, ell, tan b com jo, pot donar-lo a conixer, sabent que compta per
endavant amb el meu assentiment i amb el meu agrament, puix que aix
mestalviar dhaver de robar temps a tasques urgents, que no comporten el
menor ajornament.
Considera Mn. Card com a gallicismes inacceptables depassar, llord,
en el sentit de feixuc; acordar en el sentit de concedir, i lexpressi no importa quin emprada per alguns escriptors com a equivalent de qualsevol. Crec,
com ell, del tot inacceptables els dos primers; per no gosaria condemnar
una expressi com acordar una grcia, que trobem igualment en itali
(accordare una grazia). Quant a no importa quin tal com es troba usat en el
passatge transcrit per Mn. Card, s indubtablement una innovaci, que no
va, per, contra les possibilitats estilstiques de la llengua (podia produir-se
enfora de tota influncia estrangera); ara, el que fra deplorable s que ens
posssim a reemplaar sistemticament qualsevol per no importa quin.
10
15
20
913
25
30
35
40
45
50
55
60
914
La distinci que voldria establir Mn. Card entre liberal (forma erudita: sentit poltic) i lliberal (forma popular: sentit moral), seria purament
arbitrria, no equiparable a la que la llengua literria fa, per exemple, entre
llena i llana, que recolza en un fet de la llengua parlada. Liberal i lliberal
no sn ni lun ni laltre formes populars quant a llur origen (ambds sn llatinismes); i, quant a llur s, em penso que lliberal ha estat sobretot emprat
modernament en el sentit poltic, que ha estat indubtablement el ms popular, el sentit moral expressant-se ms aviat pet altres mots. Potser abans dintentar la implantaci de la soluci proposada per Mn. Card, caldria posarse la qesti de si, en els mots liberal, liberalisme, liberalitat, etc., s
preferible de conservar la l inicial llatina (com fem avui) o de reemplaar-la
per ll per acostar-nos a lliure, llibertat, alliberar, etctera. Suposant que
triomfs el segon criteri (que voldria dir que shi decants la majoria dels
escriptors i fos sancionat per lInstitut), llavors tindria un major fonament
la soluci proposada per Mn. Card, o s, ladopci de liberal com a mot tcnic del llenguatge poltic (puix que recolzaria en un fet de la llengua: avui,
en efecte, en el llenguatge poltic tothom est dacord a escriure aquest mot
amb l inicial). Per hem de dir que no veiem cap avantatge a separar en dues
formes diferents els dos sentits moral i poltic que trobem reunits en tots els
reflexos moderns de liberalis: el liberal castell, el libral francs, el liberale
itali i el liberal angls
Com a preposicions locatives tamb em semblen a mi preferibles
davant de, damunt de, etc., a davant, damunt, etc.; per tot tendint-se a fer
la distinci proposada per Mn. Card, no em sembla que, ara com ara, pugui
condemnar-se en absolut la construcci antiga davant el palau, damunt la
taula, etc., que s encara la mallorquina.
Completament dacord amb Mn. Card en el que es refereix als mots
res, mai, cap, etc. Mn. Card sap que no em canso de recomanar ls daquests mots en les oracions interrogatives, condicionals, etc. En cadascun
dels dos cursets de gramtica que he donat aquest estiu (el de Palestra i el
de lEscola dEstiu) he dedicat una lli sencera a aquesta qesti. s lamentable que els escriptors no hi posin ms esment.
Tamb estic dacord amb Mn. Card tocant labs que es fa avui de ladjectiu ali: s verament de doldre que daltri i estrany es trobin gaireb sistemticament reemplaats per ali, traducci cmoda de ajeno. No crec,
per, que shagi darribar fins a bandejar-lo completament de la llengua.
Quant a pesombre, pregunta Mn. Card si valdria la pena dacceptar
definitivament aquest mot, avui usat per tothom, o si ha de bandejar-se
implacablement. Que pensi noms que pesombre per pesadilla (usat, en
efecte, per molts en la llengua escrita, per completament estrany encara a
la llengua parlada) no s altre sin una deformaci de pesadumbre (passant

per les formes vulgars pesambre, pesumbre). Una informaci errnia va
fer creure que shavia trobat un bon substitut de pesadilla, i a aix es deu la
inclusi del mot en qesti en el Diccionari ortogrfic. Reconegut lerror,
sembla, per, natural que ens esforcem a combatre pesombre, com hem fet
amb el doncs causal, el quin relatiu i altres innovacions equivocades. I volem
creure que els autors que han emprat aquest mot, estaran ms aviat disposats a renunciar-hi i sesforaran a bandejar-lo en les futures edicions de
llurs obres, que no pas a persistir en ls dun mot que constituiria un castellanisme de la pitjor espcie.
65
70
F 2-3 Card (1930)

N 52-54 El ttol del curs impartit per Fabra la primavera daquell any a Palestra era el dAlguns
punts de Gramtica Catalana. Semmarcava dins la primera tanda de cursos de cultura catalana organitzats per Palestra, entitat que ell mateix presidia. Aquests van obtenir una gran acollida. El de Fabra, amb 131 inscrits, va ser el ms nombrs; vg. Annim (1930) i Romeva (1930).
El curs a lEscola dEstiu senquadrava en lonzena convocatria daquesta, que reprenia la seva
activitat aquell 1930, entre el 21 de juliol i el 16 dagost, desprs de la interrupci de sis anys
provocada per la dictadura de Primo de Rivera. El cinqu i darrer captol de lapartat dedicat a
sintaxi dins el curs de Fabra versava, efectivament, sobre: La negaci. Estudi dels mots res, cap,
ning, enlloc, mai i gens; vg. Diputaci de Barcelona (1930: 7-8).
893
7 xi 1945
Els catalans ens gloriegem de tenir una llengua normalitzada llengua de

cultura, vehicle densenyament, rgan de govern; per hem de reconixer
que no ens hem aplicat gaire a aprendre-la. Basta veure com, en els peridics catalans que es publiquen actualment quan fa ms duna trentena
danys que la normalitzaci del catal ha estat assolida, trobem insistentment emprades construccions i formes que, des que tenim fixada la llengua,
cal considerar com a errnies. Aix prova el desconeixement que molts
tenen encara dalgunes de les regles gramaticals la coneixena de les quals
s indispensable per a escriure correctament aquesta llengua de qu ens
sentim tan orgullosos.
El qui les hagus ben apreses no cometria, en efecte, faltes de gramtica com les que hi ha en frases com les segents:
Com a prova de que nosaltres no hem cregut; Franco, persuadit de que
la signatura dun tractat...; tenim que fer un gran esfor; una consulta en
regla en la qual tots i cada un de nosaltres hi tindr veu i vot; el prleg, en el
10
15
915
20
25
30
que sexpliquen; no els hi atorguem ms que una mitja confiana; si ning li

ha fet veure que aix es inexacte, li ferem veure nosaltres; el Sr. M. no hi
podr assistir; per encara no els hi ha comunicat; shan obstinat en negarho; no poden jutjar-ho, doncs no coneixen les raons que...
s de creure que, en aquests moments en qu estem mancats de llibres
on estudiar el catal, pot retre un bon servei als qui desitgin escriurel
correctament, la publicaci dunes llions de gramtica en cadascuna de les
quals es doni una regla sintctica, o morfologica, o dhuc ortogrfica (notem
grafies com pas, evaquaci, salvatje...) s creient-ho aix, que mhe decidit a
escriure aquestes llions de gramtica, que ara apareixeran a la Humanitat
amb el ttol de Converses Filolgiques, o s amb el mateix ttol amb qu aparegueren fa anys, a la Publicitat, una srie de petits articles sobre qestions
de gramtica catalana. Cal, per, advertir que les dara difereixen essencialment daquelles: llavors es tractava de fer conixer les raons que, en lobra
de fixaci de la llengua, havien aconsellat dadoptar unes determinades
construccions, formes i grafies, i de rebutjar-ne daltres; mentre que ara no
es tracta sin de donar a conixer unes quantes regles duna llengua ja fixada. Aquestes llions desprovedes de raonaments, no seran, doncs, en rigor,
unes veritables converses.
894
21 xi 1945
S1
10
916
En catal els pronoms dits relatius sn que, qui, qu i el qual. El qual amb
el seu femen la qual i els seus plurals mascul i femen els quals i les quals
s lanomenat relatiu compost; i que, qui i qu es consideren com les tres formes que pot revestir lanomenat relatiu simple. En la frase Deixam el llibre
que llegies, el relatiu s que, i el llibre s lantecedent daquest relatiu. En la
frase Lhome amb qui anaves aquest mat, mha vingut a trobar aquesta
tarda, el relatiu s qui, i lantecedent s lhome. En la frase El martell amb
qu hem clavat els claus, on lhas posat?, el relatiu s qu, i lantecedent s el
martell. En la frase Sn qestions de les quals caldr fer un estudi detingut,
el relatiu s les quals, i lantecedent qestions.
Ara b, una falta que es comet avui fora sovint en la llengua escrita, s
dusar la combinaci el que com a equivalent del relatiu compost el qual; per
exemple, quan escrivim El captol III, en el que sexpliquen en lloc de El captol III en el qual sexpliquen. No s que en catal no existeixi la combinaci
el que, per aquesta combinaci no deu emprar-se com equivalent de el qual.

En una frase com Aquest captol i el que hem llegit abans sn..., la combinaci el que vol dir el captol que: que, sol, s el relatiu simple que, i el s lantecedent daquest relatiu. Aquest el que (no equivalent a un el qual), s
correcte. Parem esment que, en aquest exemple, no podrem dir el qual en
lloc de el que (Aquest captol i el qual hem llegit abans sn...), i que, en canvi,
en una frase com Aquesta proposici a la que tots prestarem el nostre
suport..., pot dir-se la qual en lloc de la que (Aquesta proposici a la qual tots
prestarem el nostre suport...); i amb aix comprenem que la que hi s emprat
com equivalent del relatiu compost la qual, i que, per consegent, s incorrecte.
La regla que cal tenir en compte per evitar aquest el que erroni, s,
doncs, ben simple: cada vegada que ens vingui a la ploma un el que, cal sols
considerar si s substituble per el qual: si ho s, senyal que s incorrecte.
No cal per substituir-lo precisament per el qual: En lloc de El captol III, en
el que sexpliquen, pot escriures El captol III, on sexpliquen o El Captol III,
en qu sexpliquen.
Assenyalem un altre substitut de el qual que, introdut un dia en el catal pels descastellanitzants a ultrana de finals del segle passat, ara, quan
semblava que shavia aconseguit bandejar-lo, sembla rebrotar en el catal de
lexili: el quin! (El captol III, en el quin sexpliquen...).
15
20
25
30
35
895
1 xii 1945
S2
En una frase com s un afer del qual encara no mhavien parlat, hi ha un
conjunt de mots (del qual encara no mhavien parlat) que fa de complement
determinatiu del nom afer. Dins aquest conjunt que sanomena proposici
relativa perqu s una proposici subordinada introduda per un pronom
relatiu (el qual), aquest pronom expressa la mateixa idea que el seu antecedent (afer). Ara b, en una proposici relativa, trobant-se lantecedent
(afer) representat pel pronom relatiu (el qual), sincorre en una construcci
defectuosa quan sel representa una segona vegada per mitj dun pronom
feble (en aquest cas, en) adjuntat al verb (havien parlat): s un afer del qual
encara no me nhavien parlat.
En el catal dara es troben nombrosos exemples daquesta construcci
defectuosa: LAteneu X., del qual nera el president (en lloc de del qual era
10
917
15
20
el president). La nostra resposta, en la qual tots hi poden veure... (en lloc de

en la qual tots poden veure...).
Un nou partit on shi trobessin reunits tots els altres sectors (En lloc de
on es trobessin reunits tots els altres sectors).
Aquestes consideracions que en tots els casos, sense excepci, les hem
tingudes en compte (en lloc de hem tingut en compte).
Aquesta joventut a la qual li toca daixecar el nostre poble (en lloc de
a la qual toca daixecar el nostre poble).
Una falta que, tot adonant-vos-en, no lheu volguda esmenar (on el pronom l, adjuntat al verb de la proposici de relatiu, s dolent, per en canvi
s bo el pronom en adjuntat al gerundi adonant-vos).
M1
25
30
35
En la premsa catalana trobem cada dia ms frequentment usats un nombre

considerable de gerundis terminats en guent: volguent, poguent, haguent,
sapiguent, valguent, absolguent, prenguent, responguent, deguent, creguent,
caiguent, coneguent, tinguent... Volem creure que els escriptors que empren
aquestes formes en guent, ho fan inadvertidament, no recordant que no sn
pas les adoptades per la llengua escrita: volent, podent, havent, sabent, valent,
absolent, prenent, responent, devent, creient, caient, coneixent, tenint... No s
de creure, en efecte, que els qui es gloriegen que els catalans tinguem, en fi,
una llengua normalitzada, manquessin conscientment a les normes establertes donant la preferncia a les formes en guent sabent que les formes
que la llengua normalitzada ha acollit com a bones sn unes altres.
Retinguem aquesta regla, ben simple: Cap gerundi en guent no s bo.
No ho s tampoc cap infinitiu en guer. No escriguem, doncs, com fan molts
avui, volguer, poguer, haguer, etc., sin voler, poder, haver, etc.
896
13 xii 1945
S3
918
El complement dun verb com accedir, shi enllaa per mitj de la preposici a (Accediren a la nostra petici); el complement dun verb com complaures, shi enllaa per mitj de la preposici en (Es complaen en la contemplaci daquells mals). Sn complements, tant els introduts amb la
preposici a com els introduts amb la preposici en, tots ells representables
pel pronom hi (Hi accediren. Shi complaen).
Per quan el complement daquests verbs s un infinitiu en lloc dun

nom, mentre els verbs com accedir lintrodueixen amb la preposici a
(dient-se Han accedit a fer-ho, amb a, com es diu, amb a Han accedit a la
nostra petici), quan es tracta dun verb com complaures, la llengua vacilla
entre la construcci amb en i la construcci amb a: es diu Es complauen en
fer mal i Es complauen a fer mal. Daquestes dues construccions, es considera avui com la sola correcta la segona.
Pensar en fer-ho, sin Pensar a fer-ho.
Sobstina en negar-ho, sin Sobstina a negar-ho.
Han invertit cent mil pessetes en edificar aquesta casa, sin Han invertit cent mil pessetes a edificar aquesta casa.
Tot consisteix en tenir les dues peces ben juntes, sin Tot consisteix a
tenir les dues peces ben juntes.
Es deliten en caar i pescar, sin Es deliten a caar i pescar.
La regla que cal aprendre per a evitar ls de la preposici en davant
dun infinitiu complement dun verb com complaures, s aquesta: Quan un
infinitiu fa de complement dun verb que, en el cas dsser el seu complement un nom o pronom, shi enllaaria amb la preposici en, linfinitiu no
sha dintroduir amb aquesta preposici, sin amb la preposici a.
No s que la llengua no admeti la introducci dun infinitiu amb la preposici en, per no s en aquesta classe de complements representables pel
pronom hi, sin en determinacions circumstancials que expressen precedncia, causalitat: En entrar jo, tots salaren. En veurels tan pobres, tothom
sadmirava que poguessin fer el que feien. Sn determinacions circumstancials que tamb poden sser introdudes amb la preposici a seguida de larticle el: A lentrar jo, tots salaren. Al veurels tan pobres... (Daquestes dues
construccions concurrents, luna amb en i laltra amb al, avui es tendeix a
donar la preferncia a la primera.)
10
15
20
25
30
M2
No sn els gerundis en guent (poguent, diguent, etc.) i els infinitius en guer
(volguer, sapiguer, etc.) les soles formes verbals incorrectes que trobem
amplament usades en les publicacions catalanes. Hi trobem sovint formes
de present com complasc, complasqui en lloc de complac, complagui; coneixo, coneixi, en lloc de conec, conegui: compareixo, compareixi, en lloc de
comparec, comparegui; contradeixo, contradeix, contradeixi, en lloc de contradic, contradiu, contradigui. Si hi ha qui usa poguent, diguent, creguent, en
lloc de podent, dient, creient, hi ha, en canvi, qui usa pods, dis, creis, en
lloc de pogus, digus, cregus. Sn freqents, en el participi, complascut,
35
40
919
45
50
aparescut, comparescut, en lloc de complagut, aparegut, comparegut.

Trobem tamb de tant en tant formes de futur incorrectes com perder, permeter, romper, en lloc de perdr, permetr, rompr, i dhuc, algun cop, un
infinitiu com escriure escrit escriurer!
N. D. L. R. Com era de preveure, la publicaci daquesta nova tanda de Converses filolgiques
ha estat acollida amb entusiasme. Per la nostra part estem orgullosos que Mestre Fabra hagi confiat
a La Humanitat la publicaci de les seves noves Converses. Nestarem doblement i amb aix
creiem que tots prestarem un servei a la nostra cultura si les altres publicacions catalanes volguessin reproduir-les. Dacord amb el seu autor, des dara nautoritzem la seva reproducci.
V 6 pronom] pronom feble ms || 13 segona.] segona. No sescriur, doncs: ms
897
25 xii 1945
M3
10
15
20
920
Hi ha molts casos en qu la llengua parlada vacilla entre dues formes com

bevent i beguent, bevs i begus, beveu i begueu, bevem i beguem. De les dues
formes bevent i beguent, la llengua escrita rebutja la segona; en canvi, de les
dues formes bevs i begus, rebutja la primera. Quant a les formes terminades en eu i em, totes dues sn bones, per no poden emprar-se indistintament: Vol que begueu ms s correcte, i no ho fra Vol que beveu ms; en
canvi, Beveu-ne ms s correcte, i no ho fra Begueu-ne ms.
Cas de bevent i beguent. Com hem dit en una altra conversa, totes les
formes en guent sn dolentes: no escriurem, doncs, beguent, diguent, responguent, poguent, volguent, sapiguent, coneguent, etc., sin bevent, dient,
responent, podent, volent, sabent, coneixent, etc. (Sn igualment dolentes
totes les formes dinfinitiu en guer: no escriurem, doncs, poguer, volguer,
haguer, sapiguer, capiguer, etc., sin poder, voler, haver, saber, cabre, etc.)
Cas de bevs i begus. Ac les formes en gus sn les bones. No escriurem, doncs, bevs, dis, creis, pods, coneixs, etc., sin begus, digus, cregus, pogus, conegus, etc. Excepcions: en els verbs saber i cabre les formes
bones sn sabs i cabs. Cal rebutjar, doncs, sapigus i capigus (aix com,
en el participi, les formes sapigut i capigut, en lloc de sabut i cabut, que sn
les bones). En el verb escriure, escrivs, s millor que escrigus.
Cas de beveu i begueu. Una manera fcil de conixer quina de les dues
formes cal emprar s deturar-se a veure quina forma prendria el verb si, en
lloc de referir-se a vs o a vosaltres, es refers a tu: diem, sense cap vacillaci, Beu-ne ms, No en beguis tant; llavors direm Beveu-ne ms, No en begueu
tant (a beu correspon beveu; a beguis correspon begueu: Begueu-ne ms, No

en beveu tant foren incorrectes). Com diem Digues-ho i no Diu-ho, direm
Digueu-ho i no Dieu-ho; com diem Mou-te i no Mogues-te, direm Moveu-vos
i no Mogueu-vos. Adreant-nos a un que tractem de tu diem Per qu no li respons? Ell tha demanat insistentment que li responguis. Llavors, adreant-nos
a un que tractem de vs, li direm Per qu no li responeu? Ell us ha demanat
insistentment que li respongueu.
Cas de Bevem i beguem. Ac tamb si diem Mha manat que no em
mogui, aix s senyal que cal dir Ens ha manat que no ens moguem. Ara, que
en limperatiu (en qu no pot aplicar-se aquesta regla), no cal sin recordar
que la forma correcta s sempre la forma terminada en guem: Beguem-ne
una copa ms. No en beguem ms. Responguem-li. Diguem-li-ho.
25
30
35
S4
Les tres frases segents sn exemples dels tres casos en qu s correcte ls
del mot quin:
Quin dia arribar?
No s quin dia arribar.
Quin dia ms rfol
Per, en mala hora, sintrodu artificiosament en la llengua escrita un
quin amb qu sintent substituir el relatiu qual i que cuid eliminar-lo.
Aquest quin, combatut insistentment des de fa almenys mig segle, encara no
ha estat del tot bandejat de la llengua escrita: en trobem encara exemples en
les publicacions catalanes actuals:
... aquesta reforma, de la quina shan declarat partidaris...
... shan recaptat uns vint mil francs, quina quantitat ser destinada a ...
... el capit X, quins fills foren emportats per les forces de...
En la primera daquestes frases, la quina est en lloc dun la qual:
...Aquesta reforma, de la qual shan declarat partidaris...
En la segona, quina quantitat est en lloc dun la qual quantitat... shan
recaptat uns vint mil francs, la qual quantitat ser destinada a ...
En la tercera, quins fills est en lloc dun els fills del qual... el capit X,
els fills del qual foren emportats per les forces de.
Notem un quins tamb erroni: el que es troba algun cop usat com a plural del pronom qui: Tots eren al voltant de la taula, quins drets, quins asseguts. Sha de dir qui drets qui asseguts. El plural de qui (Ex.: qui s?) no s
quins sin qui (Ex.: qui sn?).
N
40
45
50
55
8 Vegeu CF 895,24-38.
921
898
7 i 1946
S5
10
15
20
25
30
922
Siguin les tres frases:

1. He sentit el plor del nen.
2. He sentit plorar el nen.
3. He sentit que el nen plorava.
El mateix ofici que en la frase 1 fa el grup el plor del nen, i en la frase
2 fa el grup plorar el nen (o s, lofici de complement del verb he sentit), fa,
en la frase 3, el grup que el nen plorava, el qual s una proposici (el nen plorava) introduda amb el mot merament conjuntiu que (o s, un que conjunci).
Amb el verb gloriejar-se es poden formar frases com:
1. Es gloriegen de la seva ociositat.
2. Es gloriegen de no treballar.
En aquestes frases el verb (es gloriegen), a diferncia del verb he sentit
en les frases ms amunt esmentades, senllaa amb el nom (ociositat) o amb
linfinitiu (treballar) per mitj duna preposici: la preposici de. Ara b,
quan el complement del verb gloriejar-se s, en lloc dun nom o dun infinitiu, una proposici introduda amb la conjunci que, no cal posar davant seu
la preposici de, ans la construcci preferible, en general, s la seva introducci per mitj de la simple conjunci que:
3. Es gloriegen que els seus fills no treballen.
Sn molts, per, els qui en una frase com aquesta emprarien la combinaci de que ms aviat que la simple conjunci que, escrivint: Es gloriegen
de que els seus fills no treballen. I s que pocs semblen haver hagut esment
duna recomanaci que ja es va fer a lhora de la normalitzaci de la llengua
i sha repetit desprs en articles, conferncies, etc.: que convenia evitar ls
de la preposici de davant de la conjunci que. Aix, malgrat que es digus
Es gloriegen de no treballar, no shavia de dir Es gloriegen de que els seus fills
no treballen, sin Es gloriegen que els seus fills no treballen, com no shavia
de dir Estic molt content de que ho hagis fet, sin Estic molt content que ho
hagis fet; ni Com a prova de que no he dit mai aix, sin Com a prova que
no he dit mai aix; ni Sota pretext de que era massa tard, sin Sota pretext
que era massa tard.
I aquesta recomanaci sestenia a les preposicions a i en.
899
1 ii 1946
S6
35
Un verb com gloriejar-se regeix la preposici de: Es gloriegen dhaver fet

aix. Per si el complement de gloriejar-se s una proposici introduda amb
la conjunci que (tal com que els seus fills no treballen), aquest complement
no exigeix davant seu la preposici de, ans, al contrari, s preferible de prescindir-ne: Es gloriegen que els seus fills no treballen.
Que cal preferir el simple que a la combinaci de que sha dit i repetit
des de fa ms duna trentena danys, per aquesta recomanaci sembla
haver passat inadvertida per una gran part dels nostres escriptors a jutjar
per la freqncia amb qu, en les publicacions actuals, apareix usada lanteposici de la preposici de a la conjunci que, la qual sol, llavors, escriures
qu: Es gloriegen de qu els seus fills no treballen.
Costa imaginar-se que hom es posi a escriure en catal sense haver-ne
estudiat la gramtica. Molts, segurament, hauran llegit algun cop una gramtica catalana; per, llavors, com sexplica que, en les publicacions catalanes, es trobi infringida tan sovint, gaireb sistemticament, la regla en qu
es condemna ls de la combinaci de qu (amb un qu conjunci)? Heus ac
aquesta regla, ben entenedora i fcil de recordar:
Quan una proposici introduda amb la conjunci que fa de complement dun verb, dun adjectiu o dun nom que, en el cas dsser llur complement un nom, un pronom o un infinitiu, el volen precedit de la preposici
de, no per aix una tal proposici ha danar precedida daquesta preposici; ans al contrari, de que s una combinaci que sha de mirar devitar.
Exemples (trets de la Gramtica Catalana publicada per lInstitut
dEstudis catalans): Estic molt content del resultat. Per: Estic molt content
que hagis vingut.
Estaven segurs dell. Per: Estaven segurs que no ho farem.
Tenien lesperana de trobar-thi. Per: Tenien lesperana que vindreu
un dia o altre.
Ho fa amb la condici de no desfer-ho fins la setmana entrant. Per: Ho
fa amb la condici que no ho desfacin fins la setmana entrant.
T por dels llops. Per: T por que no vindran.
No tenfadis del que et dic. Per: No tenfadis que et digui aix.
Et recordes den Pere? Per: Et recordes que ells tho van dir?
En una altra conversa parlarem de les combinacions a qu i en qu, que
es troben tamb sovint usades a tort en lloc de la simple conjunci que.
926
10
15
20
25
30
900
15 ii 1946
S7
Hem de mirar, doncs, devitar el contacte de la preposici de amb la conjunci que, del qual trobem avui tants dexemples en les publicacions catalanes. Aix, malgrat dir-se Es gloriejaven de llur coratge, Es gloriejaven
daix, Es gloriejaven dhaver-ho fet (frases en qu el complement del verb
gloriejar-se s introdut amb la preposici de), no es dir Es gloriejaven de
que els seus fills no treballen, sin Es gloriejaven que els seus fills no treballen.
El mateix que diem de la combinaci de que, pot dir-se de les combinacions a que i en que. Aix, malgrat dir-se Vam accedir a la seva petici, Vam
accedir a rebrels, no es dir Vam accedir a que ho fessin ells, sin Vam accedir que ho fessin ells; malgrat que es digui Sha acostumat a la foscor, Sha
acostumat a venir tots els dies, no es dir Acostumeu-lo a que vingui cada dia
a la mateixa hora, sin Acostumeu-lo que vingui cada dia a la mateixa hora.
Malgrat dir-se Obstinar-se en una cosa, Obstinar-se a fer una cosa, no es dir
Obstinar-se en que (o a que) facin una cosa, sin Obstinar-se que facin una
cosa.
Conv advertir que lomissi de la preposici no s lnic mitj de qu
disposem per a evitar les combinacions de que, a que i en que, jutjades incorrectes. Per exemple, en una frase com Lerror prov de que, en els clculs, no
sha tingut en compte..., pot evitar-se la combinaci de que reemplaant-la pel
grup del fet que o b ometent la conjunci i posant en infinitiu el verb de la
proposici subordinada: Lerror prov del fet que, en els clculs, no sha tingut en compte... o b Lerror prov de no haver-se tingut en compte en els clculs... En el cas daquesta frase s perfectament admissible lomissi de la
preposici davant de la conjunci que (Lerror prov que, en els clculs, no
sha tingut en compte...), per hi ha casos en qu indubtablement no ho s, i
per a aquests casos s que conv recordar que pot mantenir-se la preposici
sense per aix haver de recrrer a les combinacions de que, a que i en que:
en la gran majoria daquests casos basta, per a evitar-les la intercalaci dun
mot (nom o pronom) entre la preposici i la conjunci.
El francs evita tamb lencontre de certes preposicions amb la conjunci que intercalant un mot entre la preposici i aquesta conjunci, don
provenen les seves combinacions de ce que, ce que, etc: Je suis fch de ce
que vous ne mayez pas prvenu (al costat, per, ac de Je suis fch que vous
ne mayez pas prvenu). Una construcci que s un pas cap aquestes combi-
10
15
20
25
30
35
927
nacions franceses, la trobem en aquest passatge en qu lautor sembla haver

volgut evitar un en que: Aquests dos projectes es diferencien essencialment
en aix, que lun obeeix al desig de... i en laltre no sha tingut en consideraci...
901
1 iii 1946
P1
10
15
20
25
928
De la mateixa manera que un verb com e-xa-mi-nr es diu, en el present,

e-xa-m-na i no e-x-mi-na, en un verb com can-vi-r es deia can-v-a i no cnvi-a. Per quan jo era infant ja hi havia qui, sota la influncia del castell,
que diu cmbia, deia cnvia en lloc de canva, aix com estdia, pronncia,
etc. en lloc de estuda, canva, etc. De llavors en les pronncies cnvia,
estdia, pronncia, reemplaant les pronncies tradicionals canva, estuda,
pronunca, han anat prenent una gran extensi fins al punt que actualment
ja gaireb tothom accentua a la castellana aquestes formes verbals.
Al comenament daquest segle, quan les formes en a eren ben vivents
encara, es donava el cas que molts catalans les empraven dhuc parlant en
castell. Recordo el cas dun catal, professor en una Escola de Bilbao, al qual
els seus alumnes, de llengua castellana, havien tret una can que comenava aix: El seor Gal tiene la mana de que nadie estuda. Es tractava
dun catal que, parlant en castell, accentuava les dites formes a la catalana. Ara, en canvi, sn muni els catalans que, parlant en catal, les accentuen a la castellana! Haurem de parar esment en aquest defecte de pronunciaci i esforar-nos a evitar-lo.
Vet-ac un altre defecte de pronunciaci que tamb devem a la influncia castellana:
En catal, com sabem, hi ha una s sorda (la que se sent, per exemple, en
els mots pensa, escrita s, passa, escrita ss, fora, escrita , cendra, escrita c) i
una s sonora (la que se sent, per exemple, en els mots nosa, escrita s, onze,
escrita z). I ocorre que, quan un mot acabat en s va seguit dun mot comenat en vocal, aquesta s final, que s sorda, es canvia en una s sonora en enllaar-se amb la vocal inicial del mot segent. En el grup de mots En tinc dos,
la s del mot dos, s una s sorda; per en el grup de mots Dos amics la s del
mot dos s una s sonora (o s, sona com la s de nosa, no com la s de pensa).
El castell es diferencia del catal en el fet que, en enllaar la s final dun
mot amb la vocal inicial del mot segent, la s es mant sorda: la s del mot
dos s sorda en el grup Dos amigos com ho s en el grup Tengo dos. I aqu
tamb ha ocorregut i amb quina freqncia! que, parlant en castell, hi
fssim a la catalana lenlla de les s finals. Per recentment sha produt el
fet contrari: que hi ha catalans, malauradament cada dia ms nombrosos,
que fan en catal, lenlla de les s finals a la castellana dient dossamics en
lloc de dosamics, i confonent, aix, els astres amb els sastres!
30
35
902
15 iii 1946
L1
Hem vist en una conversa anterior que la combinaci el que s bona en una
frase com Sha emportat els meus llibres i el que mhavies deixat (on el que
vol dir el llibre que), per s dolenta en una frase com Llegeix aquest llibre,
en el que trobars molts exemplars daquesta construcci defectuosa (on el
que vol dir el qual). Aquest el que dolent s un calc dun el que castell (Lee
este libro, en el que encontrars...) Vet-ac un cas en qu ls del mot ben catal (que) constitueix un castellanisme.
En constitueix aix mateix un ls del mot doncs en una frase com
Aquest exemple han dimitar-lo les classes obreres, doncs aquesta tctica ha
portat grans avantatges. Ac el doncs s emprat per a introduir una proposici (aquesta tctica ha portat grans avantatges) en la qual sexpressa la
causa per qu sha de fer all que es diu en la proposici anterior. s un
exemple del fams doncs causal que un temps infect el catal de la renaixena. En bon catal el mot doncs no ha estat mai una conjunci causal.
Com fou, doncs, que sintrodu en la llengua escrita? s que en castell, al
costat dun pues no causal (No me escuchas? Pues ya te arrepentirs) al qual
correspon en catal el mot doncs (No mescoltes? Doncs, ja ten penedirs), hi
ha un pues causal (Sufre la pena, pues cometiste la falta), i en tractar devitar el castellanisme pues de la llengua parlada, no socorregu sin reemplaar-lo pel mot doncs, i amb doncs es tradu tot pues castell, tant el causal com laltre. I, aix, a un Sufre la pena, pues cometiste la falta es fu
correspondre un Sofreix la pena doncs has coms la falta. Malgrat la voga
que aconsegu el doncs causal (el Patufet el servia abundosament a la nostra
mainada), no arrib, sortosament, a penetrar en la llengua parlada; per ens
nha costat, de feina, netejar-ne la llengua escrita! Darrerament, a casa nostra, ja gaireb el podem donar per bandejat; per ac, en lexili, hem cons-
10
15
20
25
929
30
35
tatat que encara sen troben exemples en les publicacions actuals. s que el
deixarem rebrotar?
Anlogament, hi ha casos en qu ls del mot catal baix constitueix un
castellanisme. Es diu, en catal, En Pere no s alt, s ms aviat baix, No parlis tan alt, parla ms baix, Els uns eren a dalt, els altres, a baix, frases en qu
baix correspon a bajo. Ara b, el fet que, en la majoria dels casos, al mot castell bajo correspongui el mot catal baix ha estat causa que una expressi
com bajo la direccin de hagi estat traduda per baix la direcci de, quan en
bon catal sha de dir sota la direcci de com sha de dir, amb sota i no baix:
Servir sota les ordres de, Llibre publicat sota la cura de lInstitut, Sota pretext
que era massa tard, Sota la influncia del seu preceptor, Sota aquest aspecte.
N 1-5 Vegeu CF 894. || 22-24 Vegeu CF 14.
903
30 iii 1946
S7
20
En la frase Dem enviar aquestes caixes al meu oncle, hi ha dos complements del verb enviar: lun (aquestes caixes) designa la cosa que ser enviada; laltre (al meu oncle) designa la persona a qui ser enviada aquesta cosa.
Si el mateix pensament expressat en aquesta frase, el volgussim comunicar
al nostre interlocutor desprs dhaver-li dit Avui he rebut aquestes caixes,
podrem fer-ho dient Dem les enviar al meu oncle, frase en la qual la cosa
que diem que enviarem (les caixes) seria designada pel pronom feble les. Si
lhi volgussim comunicar desprs dhaver-li dit El meu oncle ha tornat de
Pars, podrem fer-ho dient Dem li enviar aquestes caixes, frase en la qual
el pronom feble li voldria dir al meu oncle. I si lhi volgussim comunicar
desprs dhaver-li dit El meu oncle mha demanat aquestes caixes, podrem
fer-ho dient Dem les hi enviar, frase en la qual el pronom feble les voldria
dir aquestes caixes, i el pronom feble hi voldria dir al meu oncle.
Parem esment que, en lexpressi dels complements dun verb per mitj
de pronoms febles, cada complement s representat per un sol pronom,
cada pronom representa un sol complement. Si es t en compte aix, no es
caur en lerror descriure, per exemple, referint-se a uns amics, Dem els hi
enviar aquestes caixes, frase en la qual un sol complement (als meus amics)
seria representat per dos pronoms (els i hi), o en lerror descriure El meu
oncle mha dit que thavia deixat un llibre i que encara no li havies tornat,
930
10
15
frase en la qual amb un sol pronom (li) serien representats dos complements (el llibre i al meu oncle). En aquella frase calia escriure els en lloc de
els hi, i, en aquesta, lhi en lloc de li.
Per, tot emprant-se dos pronoms per a representar dos complements,
es pot incrrer encara en una falta de gramtica com, per exemple, quan per
a dir que enviarem un llibre a uns amics diem Els hi enviarem, en lloc de dir
Els lenviarem. Hi ha, per, una manera ben fcil de determinar en cada cas
quins sn els dos pronoms que cal emprar perqu la combinaci pronominal sigui correcta: en el cas present, si representssim per un pronom feble
el sol complement als amics, direm Els enviarem el llibre, i si representssim per un pronom feble el sol complement el llibre, direm Lenviarem als
amics; doncs, els dos pronoms a combinar en el cas que vulguem representar tots dos complements per pronoms febles, son els i l. Solament cal tenir
en compte que si lun dels dos pronoms s el, la, els o les i el que sha de
combinar amb aquest pronom s el pronom li, aquest li es canvia en hi.
Exemple: per a comunicar el pensament expressat en la frase He comprat
aquestes cadires a la Maria, diem, referint-nos a les cadires, Les he comprades a la Maria, i, referint-nos a la Maria, diem Li he comprat aquestes cadires: els dos pronoms a combinar, en el cas que vulguem representar tots dos
complements (les cadires i a la Maria) per pronoms febles, son les i li, i llavors, canviant li en hi, direm: Les hi he comprades.
25
30
35
40
904
14 iv 1946
S8
En el catal parlat, quan adjuntem li a un verb, amb aquest li a vegades
representem un sol complement, a vegades en representem dos. Diem, per
exemple, referint-nos a un nen: No vols que li deixi el cvec? No tinguis por:
no li deixar. s fcil de veure que amb el primer li representem un sol complement (al nen), mentre que amb el segon representem dos complements
(el cvec i al nen). Ara b, el primer est ben escrit escrivint-lo li; per el
segon no sha descriure li sin lhi, combinaci dels dos pronoms l, que
representa el complement el cvec, i hi, que representa el complement al
nen. La grafia li no s correcta sin en el cas que el li de la llengua parlada
expressa un sol complement. Si es t en compte aix, s fcil de copsar
quins dels li que figuren en les frases segents estan ben escrits i quins caldria escriure altrament (lhi, la hi o li ho).
10
931
15
20
25
30
35
En permeto recomanar al lector que faci el segent exercici: corregir, en

aquestes frases, tots els li que jutgi defectuosos.
1. Ell tescriu sovint, i tu no li escrius mai.
2. Li van prometre un llibre i encara no li han donat.
3. Encara no li han donat el llibre que li van prometre.
4. Ella ens envia flors, i nosaltres li enviem fruita.
5. Si el volia comprar, li vendrem.
6. Si la volia comprar, li vendrem.
7. Abans el trobava cada dia al caf; ara no li veig mai.
8. Ja heu pujat larmari al primer pis? Ara li pujarem.
9. La Maria li ha demanat la raqueta; per ell no li vol deixar.
10. The dit que posessis el ram al gerro, i encara no li has posat .
11. Si no li parles ms alt, no et sentir.
12. Digueu-li que vingui. Li direu?
13. A tu, tho contar. Per tu, si veus en Joan, no li contis.
14. Li cedien lhort. Li cedien, i no lha volgut.
15. Li agraeixo que mhagi portat a casa en el seu cotxe.
16. Mha portat a casa en el seu cotxe. Li agraeixo.
17. El nen plora. Qu li han pres?
18. Ja no t el llapis? Que li han pres?
Sn bons: el li de la frase 1; el primer de la 2; els dos de la 3; el de
la 4; el primer de la 9; el de la 11; el primer de la 12; el primer de la 14;
el de la 15; el de la 17.
(Acabar en el nmero vinent)
905
30 iv 1946
S8
(Acabament)
932
Correccions a fer:
2. i encara no lhi han donat.
5. lhi vendrem.
6. la hi vendrem.
7. Ara no lhi veig mai.
8. Ara lhi pujarem.
9. per ell no la hi vol deixar.
10. i encara no lhi has posat.
12. Li ho direu?
13. no li ho contis.
14. Lhi cedien, i no lha volgut.
16. Li ho agraeixo.
18. Que lhi han pres?
Remarca. Per a veure clarament que el segon li de la frase 2 no t el
mateix valor que el segon li de la frase 3, basta veure la forma que prendrien
aquestes frases si la persona a qui es va prometre el llibre fos tu en lloc de
ell:
2. Et van prometre un llibre i encara no te lhan donat.
3. Encara no than donat el llibre que et van prometre.
Fent una substituci anloga en 17 i 18, tindrem
Per qu plores? Qu than pres?
Ja no tens el llapis. Que te lhan pres?
(A et correspon li; a te l, lhi).
10
15
20
S9
Parlem avui de la combinaci els hi, que pot revestir, ultra aquesta forma, les
formes ls hi i los hi (els hi venem, vendrels-hi, venguem-los-hi). El que direm
de els hi, entenguis que ho diem tamb de ls hi i los hi.
Primitivament els hi s la combinaci de els amb ladverbi de lloc hi.
Ex.: Ells no deuen anar mai al teatre: no els hi veig mai (on hi vol dir al teatre). Per no tarda a aparixer en la llengua un els hi en qu hi reemplaa el
pronom li. Aquest els hi (que trobem abundantment usat en el catal medieval, al costat de los hi) s la combinaci avui adoptada quan es tracta de combinar els dos pronoms els i li.1 En sn exemples: En Joan mha demanat els
llibres. Vols que els hi porti? (on hi vol dir a ell). La Maria demana els seus
vestits: els hi has de tornar (on hi vol dir a ella). Vet ac els sols els hi correctes.
Tots els altres els hi del catal actual, cal evitar-los, comenant per un els
hi amb qu es representa un sol complement. Ex.: Aix, a nosaltres, no ens
agrada; i, a ells, tampoc no els hi agrada. En catal, el plural de el s els, el
plural de la s les; el plural de li s els:
1. Veurs el teu amic? El veur dem.
Veurs els teus amics? Els veur dem.
2. Veurs la teva amiga? La veur dem.
Veurs les teves amigues? Les veur dem.
3. Escriurs al teu amic (o a la teva amiga)? Li escriur dem.
Escriurs als teus amics (o a les teves amigues)? Els escriur dem.
25
30
35
40
45
933
50
55
60
65
70
75
Aquest els que vol dir a ells o a elles s el que es troba en catal modern
llargament reemplaat per la combinaci els hi. Hom ha condemnat amb
ra ls daquest els hi. No escriurem, doncs:
Quan ells vindran, els hi donar aquest ram.
ni No el volen pas comprar: no els hi agrada.
ni Si les veig, els hi dir que has arribat.
ni Amb qu jugaran si els hi prens les joguines?
Sin:
Quan ells vindran, els donar aquest ram.
No el volen pas comprar: no els agrada.
Si les veig, els dir que has arribat.
Amb qu jugaran si els prens les joguines?
Les conseqncies de laparici daquest els hi, plural de li, han estat
funestes per a les combinacions pronominals binries el primer element de
les quals s el pronom els i dhuc per a aquelles en qu el primer element
s el pronom les. Avui trobem, en efecte, reemplaades sovint per els hi les
combinacions els el, els la, els els, els les, els ho i dhuc les hi!
1. Si ens el deixen (el cove), els hi tornarem tot seguit.
2. Si ens la deixen (lescala), els hi tornarem ara mateix.
3. Si ens els han presos (els sacs), no els hi podem pas tornar.
4. Si ens les han preses (les claus), no els hi podem pas tornar.
5. Si ens ho han robat, com els hi podem tornar?
6. La Maria demana les joies. Els hi has de tornar.
En 1 calia dir els el tornarem tot seguit; en 2, els la tornarem ara mateix;
en 3, no els els podem pas tornar; en 5, com els ho podem tornar? en 6 (on hi
s correcte), les hi has de tornar (les, o s les joies).
Una conseqncia curiosa de laddici de hi al pronom els (plural de li)
s que quan aquest pronom sha de combinar amb un en, aquest en sintercala entre els i hi. Exemples: Sempre dnes diners als nois. No els en hi donis
tant! (en lloc de No els en donis tant!).
1. Aix no vol dir que hom condemni ls de la combinaci lils per part dels escriptors daquelles
regions en qu sha mantingut la combinaci antiga los hi, transformada amb una altra ordenaci
dels seus elements, el lils (com lo li, la li, les li en lil, li la, li les).
934
906
6 vi 1946
S10
Un procediment que se sol recomanar per a determinar quina s la combinaci pronominal que ens cal escriure quan tractem de representar per
mitj de pronoms febles dos complements dun verb, s el que consisteix a
veure quin pronom emprarem si tractvem de reemplaar per un pronom
feble un sol dels dos complements; veure desprs quin pronom emprarem
si fos solament laltre complement el que tractvem de reemplaar per un
pronom feble; i, llavors, combinar aquells dos pronoms. Si lun daquells
pronoms fos los i laltre ho, la combinaci a emprar fra los ho.
Sigui la frase Digueu als meus germans que en Jordi ja ha arribat. El
verb digueu hi va acompanyat de dos complements: als meus germans (que
designa les persones a qui sha de dir una cosa) i que en Jordi ja ha arribat
(que designa la cosa que sha de dir). Si tractem de comunicar el pensament
expressat en aquesta frase representant el complement Als meus germans
per un pronom feble, aquest s los: Si veieu els meus germans, digueu-los que
en Jordi ja ha arribat. Si s laltre complement (que en Jordi ja ha arribat)
el que tractem de representar per un pronom feble, aquest s ho: En Jordi ja
ha arribat: digueu-ho als meus germans. Doncs, si volem expressar per pronoms febles els dos complements, la combinaci pronominal que ens cal
emprar ser los ho: En Jordi ja ha arribat; si veieu els meus germans, digueulos-ho.
Un altre exemple: Porta les eines als treballadors. Els treballadors ja
sn ac: portals les eines (on ls vol dir als treballadors). Ac tens les eines;
porta-les als treballadors (on les vol dir les eines). Aquestes son les eines
dels treballadors: portals-les (on ls vol dir als treballadors i les vol dir les
eines).
Cal, per, advertir que la combinaci pronominal a emprar no s sempre la suma dels dos pronoms obtinguts per aquest procediment. Quan lun
dels dos pronoms s el, la, els o les i laltre s li, aquest es canvia en hi; aix,
en lloc de les combinacions lil, li la, lils, li les, sempren les combinacions
lhi, la hi, els hi, les hi.1 Exemple: Porta les eines al fuster. El fuster ja s ac:
porta-li les eines (on li vol dir al fuster). Ac tens les eines: porta-les al fuster (on les vol dir les eines). Aquestes sn les eines del fuster: porta-les-hi (on
les vol dir les eines i hi vol dir al fuster: hi s emprat aci en lloc de li). Tamb
trobem, en la llengua parlada, li canviat en hi quan laltre pronom s en, per
exemple, quan diem En Jordi volia cervesa, i no nhi han volgut donar. Per
10
15
20
25
30
35
935
40
45
50
nhi per lin s sols admissible en el llenguatge colloquial: la combinaci

correcta s lin, que s la que sobt pel procediment de les substitucions parcials: el pensament expressat per una proposici com no han volgut donar
cervesa a en Jordi s expressat per no nhan volgut donar a en Jordi darrera
duna proposici com Mhan donat cervesa a mi; s expressat per no li han
volgut donar cervesa darrera duna proposici com En Jordi tenia set; doncs:
En Jordi volia cervesa, i no li nhan donat.
Cal advertir, encara, que la llengua evita lencontre del pronom ho amb
els pronoms hi i en, aix com lencontre de dos en. Significant Posa aix al
calaix, diem Posa-ho al calaix (on ho vol dir aix) i Posa-hi aix (on hi vol dir
al calaix), per no Posa-ho-hi. Significant Treu aix del calaix (on ho vol dir
aix) i Treu-ne aix (on ne vol dir del calaix), per no Treu-nho. Significant
Hem tret armes de la caixa, diem Nhem tret armes (on en vol dir de la caixa),
i Nhem tretes de la caixa (on en vol dir armes), per no Ne nhem tretes.
1. Aix no vol dir que aquells en el parlar dels quals son encara vives aquelles combinacions, no les
puguin emprar en el llenguatge escrit.
V 46 del calaix] per a la comprensi del text hauria de dir: del calaix, diem Treu-ho del
calaix
907
18 vi 1946
S11
10
936
Quan en una proposici negativa alguns dels mots mai, enlloc, gens, cap,
res, ning, tampoc o de les expressions en ma vida, ni lun ni laltre i anlogues precedeix el verb, s com, en el llenguatge corrent, dometre la partcula no que, com a regla general, acompanya el verb de les proposicions
negatives. Diem No hi vaig mai, per habitualment no diem Mai no hi vaig,
sin Mai hi vaig (amb omissi del no). Ara b, s sempre preferible i dhuc
en alguns casos indispensable devitar aquesta omissi de la partcula
negativa.
Aix fa que, posats a evitar-la, ens calgui afegir un no a la frase en la
majoria dels casos en qu algun daquells mots o daquelles expressions precedeix el verb i aquest no va acompanyat dun no; per no en tots, i la millor
manera desbrinar si un verb que ve al darrera dalgun daquells mots o daquelles expressions ha danar o no ha danar acompanyat dun no, s de
mirar el que passaria si, en lloc danar el dit mot o expressi al davant dun
verb, li anava al darrera.
Diem, per exemple, Mai hi vaig. Si posposvem mai al verb, direm No
hi vaig mai. Doncs, en el cas que mai vagi davant del verb, escriurem Mai no
hi vaig.
Diem sense mai veurel. Si posposvem mai al verb, direm Sense veurel mai. Doncs, en el cas que posem mai davant del verb, escriurem Sense
mai veurel (i no Sense mai no veurel), com alg fa erradament.
No oblidem que el no que indica que una proposici s negativa va
anteposat al verb, no als mots mai, enlloc, etc. Si afegim un no a un Mai hi
vaig, ha dsser per a convertir-lo en un Mai no hi vaig: No mai hi vaig seria
incorrecte. Si en la frase de doble sentit Res lespanta, habitual en el llenguatge corrent, volem dir que no lespanta res, i en restablir el no oms el
posssim davant de res, llavors la frase obtinguda (No res lespanta) seria
una frase afirmativa que voldria dir tot el contrari que No lespanta res: s
una noia molt temorega: no res lespanta (proposici afirmativa); s una
noia molt coratjosa: res no lespanta (proposici negativa).
Notem que els mots mai, enlloc, gens, cap, res, ning no sn mots de
sentit negatiu. Ex.: Saps res de nou? Demaneu-li si en sap res. Si trobeu cap
errada, corregiu-la. Lhavies vist mai tan alegre? Mai que el trobis saludal de
part meva. No deixis aquests papers sobre la taula, perqu si feia gens de vent
sels emportaria. Com consir que el mn sia creat de no res, he maravella
com de no res pot sser creat res. Ramon Llull. Si aquells mots, tots sols,
poden expressar una negaci, s quan resumeixen una proposici o un grup
negatius, com, per exemple, quan responent a una pregunta com Quants llapis tens?, resumim la resposta negativa No en tinc cap dient simplement
Cap (omissi dun no perfectament admissible).1
15
20
25
30
35
40
Acabar en el proper nmero.

1. En una proposici expositiva com Mai hi vaig, la sola presncia del mai indica tamb el carcter
de la frase; per en aquest cas s preferible, com sabem, de no ometre el no davant del verb, mentre que en el cas de Quants llapis tens? Cap, s en general preferible Cap a No cap.
F 35-36 Llull (1873-1904: i, 41; [1931-1934: i, 69])
937
908
4 vii 1946
S11
(Acabament)
10
15
En tot el que hem dit, hem deixat de banda les proposicions negatives introdudes amb la conjunci ni, en les quals no sha danteposar no al verb. Aix,
en enllaar-se les dues proposicions negatives No neva i No plou per mitj
de la conjunci ni, es diu No neva ni plou. Ara b, quan apareix un ni davant
dun grup verbal, poden donar-se dos casos; que aquest ni formi part duna
expressi com ni lun ni laltre, preposable al verb, o que sigui el mot amb
qu senllaa una proposici amb la proposici que la precedeix. En la frase
Ni tu ni jo podem fer aix, el grup ni tu ni jo s una expressi preposable al
verb, la qual, en el cas de posposar-shi, fa que el verb aparegui acompanyat
dun no (No podem fer aix ni tu ni jo); i, en anteposar-la-hi direm millor Ni
tu ni jo no podem fer aix que no pas Ni tu ni jo podem fer aix. En canvi, en
la frase No el sento ni el veig, el ni que apareix davant de la segona proposici s el ni amb qu senllacen les dues proposicions negatives no el sento i
no el veig: la frase No el sento ni el veig s correcta. No escriurem, doncs,
creient millorar la construcci, No el sento ni no el veig. Quan, en coordinar
les dues proposicions negatives, introdum luna i laltra per mitj de la conjunci ni, direm analogament Ni el sento ni el veig (i no pas Ni no el sento ni
no el veig).
P2
20
25
30
938
Parallelament a plac, plaus, plau, a crec, creus, creu, a cloc, clous, clou, lindicatiu present del verb dur fa duc, duus, duu; per, al costat de les formes
duus i duu, les gramtiques consignen, com a formes secundries, dus i du,
degudes a la reducci de u a , que retrobem en els adjectius cru i nu, antigament cruu i nuu.
Les dues grafies duu i du corresponen a dues pronncies diferents: la u
de du es pronuncia com la u de tu; no aix el grup uu de duu: du rima amb
tu, com amb cru, com, oport, com amb, dur, madur, segur (pronunciats d,
mad, seg), mentre que duu rima amb lluu (del verb lluir), amb pruu (del
verb pruir); amb el nom arcaic nuu (nvol).
Si afixem a duu (que tamb s una persona de limperatiu) un pronom
feble, aquest revesteix la mateixa forma que si safixs a les formes verbals
plau, creu o clou. Com diem plau-me, creu-lo, clou-los, diem duu-me, duu-lo,
duu-los, mentre que, amb du, diriem dum, dul, duls.
Ell duu els corders a lestabla (amb el verb pronunciat du, dacord
amb la grafia duu!) no s un octosllalb (com no ls Ell veu els corders a lestabla); el fra, en canvi, Ell du els corders a lestabla amb la reducci possible de les sllabes du i els a una sola sllaba.
Ara b, essent du una grafia ls de la qual no s pas interdit (vegeu
qualsevol gramtica catalana), hom no sexplica com els nostres poetes, avui,
amb una quasi unanimitat, no empren, en els seus versos, altra grafia que
duu: dhuc en aquells casos en qu la rima o la mesura dels vers exigeix la
pronncia du, ells no deixen descriure duu!
35
40
909
2 viii 1946
S12
Sia una frase com He perdut el capell, en qu el verb en un temps compost
combinaci del seu participi passat (perdut) amb una forma del verb haver
(he), va acompanyat dun complement (el capell) que, designant la cosa perduda, s el complement passiu o directe del verb perdre. Originriament, en
una frase com aquesta, el participi passat (perdut) es posa en femen (perduda) si el complement directe s un nom femen (per ex. la clau): He perduda la clau. I anlogament, es diu He perduts els capells, He perdudes les
claus. o s, es fa concordar el participi amb el complement. I aix mateix
en les altres llenges romniques. Per amb el temps en totes elles es manifesta una tendncia a fer el participi invariable: He perdut la clau, He perdut
els capells, He perdut les claus. (Cp. He perdido la llave, Jai perdu la cl.)
El castell obeint a aquesta tendncia, arrib aviat a la invariabilitat del
participi; mentre que el catal (com el francs i litali) fa encara avui, en
determinats casos, concordar el participi amb el complement directe: al castell No tengo la llave, la he perdido, el catal oposa No tinc la clau, lhe perduda (per b que, actualment, potser ja son ms els qui en aquest cas diuen
lhe perdut que no pas els qui diuen lhe perduda).
El fet que el catal medieval fa normalment concordar el participi amb
el complement port a alg a creure que els casos dinvariabilitat del participi que ocorren en el catal modern (He perdut la clau) eren exclusivament
deguts a la influncia castellana i en el Congrs de la Llengua Catalana arrib a proposar-se que serigs en regla de fer concordar el participi amb el
complement en tots els casos. Calia, aix, escriure no solament No tinc la clau,
lhe perduda, sin He perduda la clau, La clau que he perduda, etc. Aquesta
10
15
20
939
25
30
proposici fou rebutjada i sacord que en qualsevol cas lescriptor era lliure
de fer concordar el participi amb el complement o deixar-lo invariable.
Mentrestant la gent fa cada dia menys la concordana, i els escriptors
hi ajuden no practicant-la ni els casos en qu encara s vivent. No semblen
haver fet cap cas duna recomanaci que els ha estat feta ms en del
Congrs de la Llengua Catalana: que fessin de preferncia la concordana
quan el complement directe s un pronom personal feble de tercera persona (el, la, els, les, en), sobretot quan s la.
N 21-23 Vegeu CF 866 i lanotaci corresponent.
910
24 viii 1946
S13
10
15
20
940
Uns aclariments a la conversa S-12: En primer lloc conv advertir que, en

aquesta conversa, sescaparen algunes errades: en la ratlla 2 de lapartat 3,
on diu porta ha de dir port; en les ratlles 9 i 10 del mateix apartat, on diu
He perdut la clau ha de dir He perduda la clau; en la ratlla penltima de la
conversa, on diu Ep., ha de dir Cp (abreviatura de compareu); i dues errades
ms de les quals jo sc el culpable: en la ratlla 11 de lapartat 3, darrera del
mot rebutjada, cal llegir i sacord que: i en la penltima ratlla de la conversa, darrera del mot feble, cal afegir de tercera persona.
Recordem all dit en la conversa S-12: He perdut s un temps compost
del verb perdre (com ls, en castell, he perdido del verb perder; en francs,
ai perdu del verb perdre; en itali ho perduto del verb perdere; en romans
am pierdut del verb pierde). Originriament, el participi, segon element
constitutiu del temps compost, concorda en gnere i nombre amb el complement directe del verb: He perduda la clau, Han venudes les vaques,
Havien caats tres conills. Una tendncia es manifest, per, en totes les llenges romniques envers la invariabilitat del participi, a dir, per exemple He
perdut la clau en lloc de He perduda la clau, Han venut les vaques en lloc de
Han venudes les vaques, Havien caat tres conills en lloc de Havien caats
tres conills. El castell assoleix de pressa la invariabilitat del participi; el
catal, en canvi, arriba a lpoca moderna practicant encara la concordana
en un nombre major o menor de casos segons els dialectes: en el catal de
Barcelona no es diu ja He perduda la clau, per es diu encara La clau, lhe
perduda, amb una tendncia, per, a dir La clau, lhe perdut.
Ara b: a lhora demprendre la tasca de normalitzaci de la llengua, es

presenta el problema destablir una norma que reguli la concordana del
participi amb el complement directe (El francs va establir-ne una: no fer la
concordana quan el complement va darrera del verb; fer-la quan aquell precedeix aquest: Jai perdu la cl, per La cl que jai perdue). Solucions donades a aquell problema:
Soluci I. s la proposada per un escriptor mallorqu en el primer
Congrs de la Llengua Catalana (1907), segons la qual la concordana seria
obligatria en tots els casos: He perduda la clau, Les vaques que hem comprades, Hem trobats els documents, La clau, ja lhe trobada, A tu, Maria, no
the vista, Conills, nhan caats quatre.
Soluci II. s lacordada en aquell Congrs, rebutjada que fou la soluci I: En tots els casos sense distinci serien admissibles la concordana i la
invariabilitat del participi; doncs, igualment admissibles: He perduda la
clau i He perdut la clau, Les vaques que hem comprades i Les vaques que hem
comprat, Hem trobats els documents i Hem trobat els documents, La clau, ja
lhe trobada i La clau, ja lhe trobat, A tu, Maria, no the vista i A tu, Maria,
no the vist, Conills, nhan caats quatre i Conills, nhan caat quatre.
Soluci III. Tolerable, si es vol, la concordana en tots els casos, per
preferible (potser fra millor de dir obligatria) quan el complement directe s un dels pronoms febles la, les, els i en: o s, tot essent correcte (i sens
dubte preferible en general) descriure He perdut la clau, Les vaques que hem
comprat, Hem trobats els documents, s preferible (jo diria obligatori) descriure La clau, ja lhe trobada, Les vaques, les hem comprades, De conills,
nhem caats quatre, Noies, nhem vistes moltes. Vet aqu, doncs, la regla a
seguir: en els temps composts del verb haver i el participi passat, cal fer concordar el participi amb el complement directe quan aquest s un pronom
personal feble de tercera persona llevat del reflexiu es.
Hem constatat que la majoria dels escriptors actuals infringeixen
aquesta regla ben sovint, cada cop ms sovint. s de doldre que, lluny de
combatre una tendncia que haurien desforar-se a deturar, shi abandonin
descurosament, talment com si mai no haguessin pres esment de lexistncia de la dita regla. Al pas que anem, no fra estrany que, en un temps no
lluny, arribssim a la invariabilitat del participi. Hi haurem guanyat? Hi
haurem perdut? Jo crec que hi haurem perdut.
s principalment per a cridar latenci dels nostres escriptors sobre
aquesta regla sintctica, que he escrit les converses S-12 i S-13. I nescriur
encara una altra!
25
30
35
40
45
50
55
60
N 30-31 Vegeu CF 866 i CF 909.
941
911
7 ix 1946
S14
10
15
20
25
30
En les Converses S-12 i S-13, proposvem per als temps composts del verb,
ladopci duna regla de concordana del participi amb el seu complement
directe, fem veure, ara, com s fcil laplicaci daquesta regla, que no cal
tenir en compte sin en el cas en qu el complement s un dels quatre pronoms la, les, els i en.
Que el pronom s la (o un l que s un la amb elisi de la seva vocal):
el participi pren la seva forma femenina del singular (perduda); que s les:
el participi pren la seva forma femenina del plural (perdudes); que s els:
el participi pren la seva forma masculina del plural (perduts); que s en: el
participi pren la primera, la segona o la tercera daquestes formes segons
que aquest pronom representa respectivament un nom femen en singular
(per ex. pipa), un nom femen en plural (per ex. eines) o un nom mascul en
plural (per ex. rellotges). Exemples:
Ja no t la pipa que li vaig donar: lha perduda. Els hem trams la caixa,
per encara no lhan rebuda. La Maria, no lhem vista enlloc. En Joan ens
demanava la seva mquina: no es recordava que ja li havem tornada.
No ens tornen les eines: ens pensem que les han perdudes. Les caixes
que us hem trams, les heu rebudes? Ja no son ac, les cadires: se les han
emportades.
Ja no tenia cap rellotge: sels havia venuts tots. No et puc deixar els llibres que em demanes: encara no mels han portats. No he vist encara els
forasters. Els has vistos, tu?
No mha pogut deixar sin dues motxilles velles: la nova lhavia perduda. Mha dit que hi havia moltes truites, a lestany i que nhavia pescades ms
de trenta. Si voleu us en donarem un, de pa: nhem comprats quatre.
A fer recordar aquesta regla (ja de temps formulada) i a recaptar-li ladhesi dels nostres escriptors, hem dedicat tres Converses; per ens guardem
prou de declarar-la obligatria. Aix, no cal dir-ho, sols pot fer-ho lInstitut
dEstudis Catalans. Nosaltres, doncs, ens hem limitat ac a recomanar-ne ladopci. Per no ens fem gaires illusions sobre leficcia de la nostra recomanaci, tan grans ens semblen els progressos que en aquests darrers
temps ha fet la no-concordana del participi en la llengua parlada, abandonada a la tendncia envers la seva invariabilitat, que els nostres escriptors,
en general, no han combatut pas com calia.
N 27 La present CF, CF 909 i CF 910.
942
912
15 x 1946
L1
Els mots francesos voix i voie pronunciant-se ambds vu, els catalans francesos diuen veu, no solament traduint voix, que vol dir veu, sin voie, que vol
dir via. Davant dun fet com aquest, els catalans hispnics ens escruixim del
grau de francesitzaci a qu s arribat el catal de els Pirineus. Per no ens
adonem que fets semblants han tingut lloc en el nostre catal que tant ens
gloriegem dhaver depurat. El mot baix tradueix el castell bajo adjectiu (un
hombre bajo: un home baix) o adverbi (hablan muy bajo: parlen molt baix),
i, llavors, tradum per baix el bajo preposici duna expressi com bajo la
influencia de, dient baix la influncia de en lloc de sota la influncia de, com
diem, anlogament baix la direcci de, baix la presidncia de, baix les ordres
de, baix pretext de, expressions en totes les quals haurem demprar sota i
no baix.
Un altre exemple. El castell posseeix, al costat de construccions com
este libro y el que me ha dado tu amigo (on el que vol dir el libro que), construccions com este libro, en el que se lee (on el que vol dir el cual); i aix fa
que, dient-se en catal, aquest llibre i el que mha donat (on figura un el que
traducci correcta dun el que castell), ens ocorri sovint de dir, i sobretot
descriure aquest llibre, en el que es llegeix en lloc de aquest llibre en el qual
es llegeix.
Un altre exemple, encara: el fams doncs causal. I la cosa extraordinria en aquest cas s que aquest doncs no sha introdut en la llengua inadvertidament, com el baix en lloc de sota, o el que en lloc de el qual, o el veu
en lloc de via, sin deliberadament, i precisament per a combatre un castellanisme: el pues que shavia introdut en el catal de la decadncia, en el
qual se sentien sovint frases com no hi aneu vs? Pues jo tampoc no hi anir.
En una frase com aquesta sha demprar doncs i no pues, es va dir amb ra;
per, llavors, es va caure en lerror de fer de doncs lequivalent del pues castell, i al costat de frases com no hi aneu vs? Doncs jo tampoc no hi anir,
aparegueren en la llengua frases com sofreix la pena, doncs vas cometre la
falta (traducci del sufre la pena, pues cometiste la falta). I aquest doncs causal, tan absurd que no ha arribat a penetrar en la llengua parlada malgrat el
favor de qu va gaudir durant llargs anys en la llengua escrita, encara no
nha estat bandejat del tot avui, quan fa ja ms de mig segle que va sser
denunciat i ha estat, desprs, insistentment combatut.
Nosaltres, doncs, tamb tenim castellanismes anlegs al veu del catal
10
15
20
25
30
35
943
40
45
de Frana. I no comencen ja a generalitzar-se en la llengua parlada construccions com s molt lleuger: no pesa res? Ac el castell nada adverbi
quantitatiu es troba tradut, no pel nostre adverbi quantitatiu gens, com caldria, sin pel pronom res pel fet que s amb aquest mot que el catal (en
aquest cas correctament) tradueix el nada quan aquest mot s emprat com
a pronom: aquesta balana s espatllada: no hi podrs pesar res.
Cal, doncs, que vigilem ls de baix, de el que, de doncs, de res. No caiguem en barbarismes com el que hem assenyalat en el catal dac i de qu
tant ens escruixim els catalans dall baix! (Dall baix, on s de tmer que
els mals de qu encara no havem sabut guarir la nostra llengua, hauran
sofert una recruada.)
913
13 xi 1946
L2
10
15
20
944
Hem rebut recentment de Barcelona una llista dels castellanismes que eren
ds corrent en el catal de les darreries del segle passat. Llegint aquesta llista, hom comprn com un filleg estranger, en parlar de la castellanitzaci
del nostre catal, pogus dir-ne, llavors el mateix que nosaltres diem avui de
la francesitzaci del catal dels rossellonesos: tant era de gran el nombre de
mots castellans que shavien anat introduint en la nostra llengua.
De llavors en la llengua parlada havia millorat considerablement sota
la influncia de la llengua escrita, gaireb neta de castellanismes: a
Barcelona sentem ja a molts parlar un catal molt ms pur que el de vint
anys endarrera, i hom podia gloriejar-se amb ra de laptitud sorprenent que
tenia el catal parlat per assimilar-se les innovacions operades en la llengua
escrita. Aquesta aptitud havia estat reconeguda per lingistes estrangers,
que sen meravellaven, i ens encoratjava a prosseguir lobra de depuraci de
la llengua escrita sense tmer que aix ens pogus dur a un allunyament
massa fort entre aquesta i la llengua parlada.
No era, doncs, solament la llengua literria que havia de sortir millorada grcies a la intensa tasca de depuraci acomplerta durant els primers
decennis daquest segle, sin, encara, la mateixa llengua parlada, i tot feia
esperar que estvem en cam de netejar la nostra parla dels castellanismes
que la deformaven. Malauradament, tot just iniciat el redreament del catal parlat, havia dabatres sobre la nostra terra un malastre que ens privaria
del goig de veure consolidar-se i difondres els guanys obtinguts en lobra de
depuraci del nostre lxic. I interromput el procs de descastellanitzaci,

castellanismes que criem a punt de desaparixer, persisteixen encara, i
dhuc, segurament, nhan rebrotat alguns dels que donvem per definitivament eliminats. Si drevem avui una llista dels castellanismes subsistents
en la llengua parlada, no seria pas gaire ms curta que la que hem dit que
havem rebut de Barcelona.
En aquesta llista trobem mots i locucions com apuro, gasto, odo, paro,
rato, tieso, reaci, adelantar, atinar, alentar, averiguar, crusar, encauar, pertenixer, aconteixement, ditxs, carinys, algo, puro, a la cuenta, nada menos,
des de luego... Tots aquests castellanismes i tants daltres sn de ls corrent
avui com ho eren quaranta anys endarrera. Potser altre cop en marxa lobra
de descastellanitzaci interrompuda, vet ac, doncs, una de les tasques que
ens caldr emprendre urgentment el dia que ens ser donat de tornar a la
nostra terra. Per no cal, braos plegats, esperar aquell dia per a posar-nos a
la feina: amb una mica de bona voluntat, ens hi podrem posar des dara.
Res no ens en priva.
*
25
30
35
En la conversa L-1, hi ha dues errades: on diu (lnia 6 de de, ha de dir

de, i on diu (lnia penltima) mots, ha de dir mals.
40
V 33 On diu Potser hauria de dir una cosa com Potser caldria posar per a donar sentit a la frase.
914
25 xii 1946
No hi ha cap llengua exempta de mots presos a daltres llenges: lespanyol,

per exemple, presenta un nombre considerable de mots manllevats al francs, i aquesta llengua en t un bon nombre de manllevats a lespanyol. Aix
vol dir que, en lobra de depuraci del lxic catal, hom no sha de proposar
i, de fet, ning no sho ha proposat mai, deliminar tots els mots que el
catal hagi pogut manllevar a lespanyol. Per els mots castellans introduts
en el catal de la decadncia eren en tan gran nombre i de tal naturalesa,
que hom sadon tot seguit que una de les tasques a emprendre, en lobra de
redreament de la nostra parla, havia dsser la de depurar a fons el seu
lxic.
Lobra de depuraci havia comenat sens dubte en iniciar-se la renaixena literria, per no fou sin fins que lInstitut emprengu la confecci
10
945
15
20
25
30
35
40
del seu Diccionari, que pogu fer-se intensament i sistemticament; i fou

aix com, vint anys endarrera, ja podia hom gloriejar-se dels resultats obtinguts, puix que ja shavia trobat remei a la majoria dels castellanismes jutjats
inacceptables, i, encara ms, viem com llurs reemplaants catalans eren
diligentment acollits pels nostres escriptors i anaven dhuc penetrant en la
llengua parlada.
Podem constatar amb goig, ja aleshores, com estava davanada la tasca
depuradora encomanada a lInstitut, i tot ens permetia esperar que aviat disposaria el Govern de Catalunya dels mitjans amb qu podria fomentar la
divulgaci dels guanys obtinguts en lobra de redreament de la nostra llengua. Per aquella tasca shagu dinterrompre, i les nostres esperances es
veieren frustrades. Lobra de depuraci del lxic catal quedava, aix, deturada.
Nha estat una conseqncia que molts dels castellanismes que deu
anys endarrera estaven ja a punt dsser eliminats, es trobin, avui encara,
reviscolats, amplament usats en la llengua parlada i dhuc alguns admesos
en la llengua escrita. Per cal reconixer que tots tenim daix una mica de
culpa, hem de convenir que, descurosos, poc hem fet per a millorar el nostre catal com si res no ens fos donat de fer fins que fssim tornats a casa
nostra.
Des dara, per, amb un poc de bona voluntat, cadasc podria fer quelcom per a mirar de millorar el seu catal. LInstitut ja fa temps que ha reprs
la tasca interrompuda malgrat la dispersi daquells a qui estava confiada.
Seguim el seu exemple. Per a ajudar als que es proposin des dara parlar un
catal menys castellanitzat, he pensat dedicar un cert nombre daquestes
converses a qestions lxico-grfiques, les dedicades a qestions gramaticals esdevenint innecessries en el moment que es publica per fi una gramtica catalana.
915
11 i 1947
946
Tot esperant la sortida de la Gramtica editada per Cultura Catalana dedicarem encara una conversa a les qestions gramaticals abans de comenar
la srie de converses que pensem dedicar al lxic. Lobjecte de la present
conversa s demostrar, contra el que alguns semblen creure, que no exagerem quan diem que en les publicacions catalanes apareixen tota mena de
faltes de gramtica. Vet ac les que hem anotat recentment llegint, un llapis
a la m, algunes daquestes publicacions. Grafies errnies: abad, ajud, oblid,
fret, bloqueix, extranger, exprmer, transcribim, trovava, movilitzar, ovirar,

vesllumar, impresi, decissi, sugerint, desitjem, calurosa, rigurosa, escupint, escullint, insoportable, somegir, aixamplar, avenades, poguem, c, f,
prn, sus.
Formes errnies: poguer, sapiguent, apareixren, complaviem, ests
(per estigus), rtrer-vos (per retre-us), aprenem (per aprenguem); imatge
punyenta, creena com; sens oblidaren, explicar-los-hi que..., cada u
dells, el ara qualificat.
Llur en lloc de seu: L. J. que s el delegat que... per llurs intervencions...
Quan pensem amb Maci (amb amb en lloc de en); Consisteix en creure (amb en en lloc de a); Ajudar als que ho fan tot perqu... (amb als en lloc
de els); Han de lluitar per que no sens fiqui al cos (amb per que en lloc de
perqu); El primer que cal fer s preguntar-se perqu apareix... (amb perqu
en lloc de per qu).
Expressar per un pronom feble all que ja est expressat pel pronom
relatiu: ...dels quals no nhavia sentit parlar feia anys; ...en xtasi, estat del
qual noms len despertava...; ...a la qual se li ha fet pressi...
Omissi de la conjunci que (li feren dir vingus en lloc de li feren dir
que vingus) i anteposici dalguna de les preposicions de, a i en a la dita
conjunci (estic content de que hagin vingut en lloc de estic content que
hagin vingut): ...estem segurs sn tamb les nostres ...daquesta actitud que
creiem continuar...; puix que sabem hi ha aqu...; recomanar a tots els
compatriotes aportin llur contribuci; ...sha fet la remarca de que un dels
grans mrits de Maci... recelosos de que el catalanisme deixs dsser...;
Si la fora de les armes obliga a que gran nombre dels nostres elements...;
...ja hem quedat en que aquesta classe doradors de vegades fa els estralls.
(Potser dir alg que aquestes construccions no poden tenir-se encara per
faltes de gramtica, per en tot cas s lamentable de trobar-les tan abundosament malgrat haver estat tant de temps assenyalades com a construccions
que hem de procurar evitar).
Castellanismes sintctics: baix el nom de; en vries vitrines; durant
varis anys; Ho hem fet sempre aix, per en el successiu...; depn no res
menys que de Franco; que es proposa no res menys que salvar una civilitzaci; ...organitzaci en la que no pot haver-hi... Un festival en el que prengueren part... Tenim que parlar amb ells...; ...per a que no es forgi cap
illusi...; ...deturarem la nostra ploma doncs tenim temena de molestar al
lector.
10
15
20
25
30
35
40
N 1 Es tracta de lobra consignada a Sol i Marcet sota el nm. de ref. 136.
947

Converses Filològiques

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Converses Filològiques

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2.

Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 133

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 134

AHCB = Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 135

DOr = Pompeu Fabra (ed.): Diccionari ortogrfic

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 136

R = Pompeu Fabra (s.a.): Converses filolgiques. Primera srie, Barcelona,

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 137

Per la puresa de la llengua

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 138

constantment per altres mots; castellanismes, doncs, la descoberta dels

Tothom sap prou que el catal modern abunda en noms terminats en o.

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 139

Els escriptors catalans han practicat llargament el mateix procediment

E R 1 B 325 ttol] om. R B

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 140

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 141

Un fet sorprenent, en la castellanitzaci del catal, s que posseint la nostra

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 142

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 143

xaron, cadira i sill, cridar i llamament, eixamplar i ensanxe, tallar i corte,

El fet de correspondres la terminaci catalana ixer i la castellana ecer en

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 144

carixer, mancar, freturar; favorixer afavorir, favorejar; apetixer, cobejar,

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 145

(envanixer, estremixer, florixer), sota la influncia dels verbs envanecer,

La influncia castellana ha estat funesta per al verb concebre; no en resta

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 146

Cal prendre esment que la majoria dels participis terminants en scut sn

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 147

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 148

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 149

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 150

Un resultat de la influncia castellana s lencongiment de certs mots, els

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 151

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 152

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 153

E QE (XI, 1920, 26-27) 2 R 192 B 60

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 154

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 155

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 156

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 157

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 158

sser liurades en Barchinona a casa de Maci Solzina, mercader de la dita

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 159

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 160

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 161

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 162

El castell, quan en una oraci negativa com No le vemos nunca posa el

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 163

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 164

E R 133 H 103 B 260

La llengua literria ha perdut el mot davall. Davall era, respecte a avall, o

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 165

E QE (XII, 1920 47-48) 10 R 134 H 109

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 166

Suposem un verb com beure, que fa, en el present de subjuntiu, begui,

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 167

Prenguem-ne. No en prenguem. Resolguem-ho. No ho resolguem. Ajaguemnos-hi. No ens hi ajaguem.

E QE (XII, 1920 49-50) 12 R 136 H 113 B 159

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 168

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 169