Dhivam 2013

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern
copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7
DHIVAM
Diccionari
Histric del
Idioma Valenci
Modern
(20/01/2014)
Ricart Garca Moya
A
a -prep. davant dacusatiu. Les
ferramentes sintctiques pera trencar
enredros semntics y donar claritat als
significats son paregudes en valenci,
castell y catal. Mosatros, si tenim
ductes, fiquem la preposici a en
complement directe davant de nom de
persona: Ricart ampar a Nelo,
mentres quen catal diren: Ricard
empar Manel. A fi de cnters, al
llevar preposici del acusatiu, el catal
torna a la sintaxis del antiu castell.
Lapesa donava eixemples dacusatiu
sinse preposici en Lope de Vega, per
lany 1600: no disgustemos mi
abuela, quiere Doa Beatriz su
primo; e incls en Quevedo: acusaron
los escribas y fariseos la mujer
adltera. Els huendos sintctics de la
AVLL, com el sinyor Palomero (vrer
Prlec DHIVAM), oferixen chanques
catalanes als chiquets valencians:
Cleopatra estim Marc Antoni, cuan
en valenci tenim: Cleopatra am a
Marc Antoni, o Cleopatra vullgu a
Marc Antoni. Per eixemple: No va

enganyar a Carlos IV? (Bib.del
Senado, Coloqui entre un capador de la
Gascunya y un sabater remend de
Valencia, 1808)
a com feu matar a son germa per
codicia dels bens (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 2 de febrer 1444,
f. 93)
a afluixar cuets borrachos, allastimant
a alg (Dir el pecat si es pot / mes
callant al pecador, Imp. Ferrer de
Orga,1820)
a obsequiant a les chicotes (El Tio
Cuc, n 135, Alacant, 1917, p.2)
a cridar a la chica que mos traga
caires (Miralles, A.: Entre un peixcaor
y..., 1918, p.5); cat. trucar la noia.
a Amenasar a este vell! (Comes, P.:
El regrs del emigrant, 1923, p.15)
a yo vullc a la mestra (Semanari El
Obrero dElig, 20 febrer 1938); cat. jo
estime la mestra.
a boca nit dilluns a 2 de juny 1614, a
boca nit pegaren... (BRAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 1614, f.199)
a boca nit fon a boca nit / a hora del
rat penat (Bib. Nicolau Primitiu. Ms.
Del servici del porc, c. 1790)
a boca nit a boca nit: al anochecer
(Escrig: Dicc. 1887)
a boca plena cat. boca emplenada;
dir algo en convicci, en veu forta: en
Novel / a boca plena dir... (BRAE,
Ms.6.639, La destrucci de Milicies,
c.1790, f.19)
a bondo rollos a bond, bon peix
(Bib. Nic. Primitiu. Ms. Coloqui de la
novia favera, s. XVIII)
a boqueta nit all a boqueta nit
(Coloqui de Chibraltar, c. 1795)
a boqueta nit a boqueta nit, al eixir
per lo portal (Rahonament entre Pep

dAldaya y Miquel, 1809)
a boqueta nit a boqueta nit el
cacherulo (El Bou solt, Valencia, 1877,
p. 114)
a burro barra -fet a la llaugera: haver
fet as a burro barra (Gadea: Tipos,
modismes. Valencia, 1908, p. 365)
a colps y a arraps fer algo sinse
mirament ni delicadea, rpit y mal; en
leixemple, uns versos roins:
y yo
pense / que els han fet a colps y a
arraps (Coloqui entre el So Masi de
Benifaraig y Sento el del Forn, 1797)
a conte cast. a cuenta: y te molt a
conte (El Mole, 7/ 12 / 1863, p.83)
a cos de Rey viurer sinse cap de
problema, que tot li heu donen debaes:
y despus destar servit / com a cos de
Rey, qued / el Sis tan relluent (Tito
y Sento habent oit llegir el rahonament
del Pardal Sis... 1797)
a chavo, d el esvar ha segut de a
chavo (Canyisaes, Monver, 1912, p.
197)
a chavo, d expresi polismica;
asobint es diu cuan ixen sorpreses
desagradables: esta dona es da chavo,
lasunt es da chavo, etc. : la broma va
ser de a chavo (Puchol, V. L.: U que te
por, 1921, p.10)
a Deu -frmula de despedida, pareguda
al a Dios seades del cast. igeval: per
alabar a Deu (Mas, L. V.: Serm Cof.
de Sent Vicent, 1755, p. 1)
a Deu A Deu, rosetes bufades, / a
Deu, clavellets de maig (Coloqui del
ros castany, c. 1760)
a Deu A Deu, Chimo A Deu, tio, si
ell lo guart (2 part, ... com el tio Joan
Senn de Patraix, 1797, p. 4)
a disgut que yo me case a disgust en
tal home (Bada y Adell, J.: La matin

de Sen Roc, 1864, f. 14)
a espay sinse presa, en trellat y
comediment: Lama, confusa... li
digu: Senyor, a espay (Coloqui nou,
en que es declara lo perjuh... en fer
cuchs de seda, 1743)
a espay parle a espay, y parle a pams
(Coloqui... un llaurador li declara son
amor a una Dama de gall, any 1758)
a estes hores a estes hores ya nos fan a
nosatros en... (Len, C.: Arenga
crtica, Valencia, 1789, p. 2)
a estes hores a estes hores (Martnez
Ruiz, Amancio: Canyisaes, Monver,
1909, p. 107)
a foc y sanc llograr algo usant tots els
mijos que tenim, en tota la fora. El
modisme mos ve dels temps migevals,
de cuant eixa la Real Senyera a foc y
sanc en acte de guerra: y pera
desafiarlo / y rendirlo a foc y sanc
(Discret rahonament, queixa formal que
fan contra el Micalet de la Seu, 1802)
a fondo cat. a fons: encara que / poc
es pot averiguar / a fondo (Coloqui ...
que tingueren Vadoro el Cert de
Paterna, Sento el Roig y ..., 1802)
a granel en cantitat, sinse medida: o
me dius qu es lindividuo dels abrasos
a granel o... (Josep M J.G. y E,
Beltrn: Les glndules del mono, 1929,
p.42)
a grapats en cantitat; moltes coses o
persones juntes: grapat de chiquets,
armeles, samarucs, etc.: catorse anys
en les Valletes, / guanyant dins a
grapats
(Coloqui... un llaurador li
declara son amor a una Dama de gall,
any 1758)
a grapats all tot va... a grapats
(Coloqui del viage de Tito a Madrit,
imp. Faul, 1789, p. 2)

a grapats els capitans a grapats
(BRAE, R.M. 6.639, Coloqui en
valenci, c.1790)
a grapats un llibre de versos y un
grapat de comedies (Sanmartn:
Jagants y nanos, 1895, p.26)
a hora de rat penat a boca nit / a hora
de rat penat (BNM, Roman nou... cert
quidam, sobre un porch que a pes
compr, 1 ed. any 1752)
a la carrera correguent lo ms rpit
ques pot: 14 juny 1620 la muller li
prengu frenesa ys llan de una
finestra de la sala a la carrera (BNM,
ms. Dietari Porcar, a.1620)
a la descar fer algo poc digne sinse
amagarse ni patir vergonya: A la bona
de Deu. A la descar. (Fullana: Gram.
val., 1915, p.163)
a lo bou solt sinse normes ni lley: as
va ya a lo bou solt (BNM, Ms. 14495,
Prez y Serra: Viva el lujo y fora
penes!, choguet bilinge, c.1890, f.19)
a lu y latre a lu y latre monyicot
(Sanmartn: Jagants y nanos, 1895,
p.193)
a llaurar, enviar despedir y trencar la
conversaci despectivament: Anau a
llaurar, durisios, / quins chascos haveu
de dar,/... si sou tots uns encantats
(Coloqui de les inumerables (sic) virtuts
dels valencians, any 1728)
a manta en cantitat: en temps tal, /
porten pesetes a manta / per lo que puga
tronar (Bando... a honor y glories del
Beato Juan de Ribera, a.1797)
a mateixa ara mateixa > a(ra)
mateixa; llocuci adverbial del valenci
modern, en apcop, equivalent al
castell ahora mismo: a mateixa li
arrimaba (sic) dos unflaes (Ferrandiz,
E.: Penlope en Borriol, 1873, p.8)

a menut que ocurrix cada poc temps,
lo mateix que asobint: da el flare mol
a menut (Martnez Ruiz, A.:
Canyisaes, Monver, 1908, p. 79)
a menut aixina curar ta mare deixe
flato dols que li agarra a menut (Soto
Lluch: El boticari de Villarreal, 1927,
p.9)
a montons en cantitat: y els difunts
son a montons (Gonzlez, R.: Sacro
Monte Parnaso, 1687, p.140)
a mosos y arraps arreglar problemes
per tots els mijos, en fierea; cast. a
mordiscos y araazos: Cm per les
bones?A mosos y arraps es com te que
arreglarse! (Josep M J.G. y E, Beltrn:
Les glndules del mono, 1929, p.25)
a palpontes sinse llum, anar palpant a
cegues: y a palpontes mateix se pot
anar denit (El Bou solt, 1877, p.159)
a pams, parlar -medint les paraules:
parle a espay, y parle a pams
a pas de tartuga espayet, sinse presa:
a pas de tartuga (Esteve: Liber
elegantiarum, a.1472, ed. 1489)
a pastar fanc lo mateix que enviar a
llaurar: arguellac, a pastar fanc!
(Peris Celda: A la Coronasi!, 1923,
p.12)
a pateta anar acaminant: com yo vaig
vindre a pateta / desde Valencia a
Alacant / tena lo cos molgut
(Relaci... el chasco que li donaren a un
foraster de Valencia, 1783)
a pedre. a pic de als feriants els
posava a pic de pedrels (BUV, Ms.
668, Raonament de Vinalesa, 1735)
a pedre, a pic de em posar a pic de
pedre (Bib. Nicolau Primitiu, Ms. 419,
c. 1790, f. 64)
a poqueta nit cat. capvespre, cast.
anochecer: en ferse a poqueta nit...
(Semanari Garrot de sego, 12 de agost
de 1888, Alacant, p.3)
a poqueta nit a poqueta nit, y
consistx en una cabalgata (Gadea:
Tipos, modismes, 1908)
a poqueta nit tornasen a poqueta nit
(Martnez Ruiz, Amancio: Canyisaes,
Monver, 1911, p. 172)
a poqueta nit a poqueta nit, valenci
(Corominas: DECLLC)
a pols del llet plsu; cast. hecho a
pulso, en gran esfors: els que vajen
all, / han de ser triats a pols (Coloqui
que tingueren Vadoro el Cert de
Paterna..., 1802)
a posta novet es, y fet a posta
(Rodrguez, J.: Sacro Nov. a S. Juan de
Mata, Valencia, 1669, p. 134)
a redolons tir a redolons (Conv. de
Saro, Valencia, 1820)
a redolons a redolons (Garcia, J.: Un
casique a redolons, Valencia, 1872)
a qun sant? polismic: sorpresa,
ducte, contrarietat per algo fet o que no
es vol fer: Y a quin sant? Hasta li
pase la pinta (BNM, Ms. 14. 185,
Chaques lolier, c. 1850, f. 14)
a qun sant? Pero a quin sant?
(Lladr y Malli, Ramn: El titot de
Nadal, Valencia, 1876, p. 11)
a qun sant? T, y a quin sant?
(Burguet, Chuan Batiste: Ahn est el
lladre?, 1880, p. 14)
a qun sant? Pero esta chala a qun
sant ve? (H. Corts: Fora baix!, 2 ed.,
1900, p.17)
a qun sant? defndrem a m?A
qun sant? (Escalante: Un ratet en el
chusgat, 1914, p.21)
a qun sant! A quin sant! Calle,

calle, Riteta (Salls Rocabert: Els
castigaors, 1931, p.14)
a qun sant! es diu pera mostrar
extranyea o sorpresa respecte a lo que
diu atre: No, home, no. A qun sant?
(Llobat Ferrer: Ho ha fet el fill del
alcalde?, a. 1931, p.11)
a qun sant! A qun sant, a qun sant
me vaig enamorar de t! (Lanzuela: La
Templ, 1933, p.17)
a redolons, curer si tespenta ,
caurs a redolons (Aznar Pellicer:
Lhora tonta, 1929, p.14)
a ara > a: a voreu quin socarrim
(Vercher: En la vel dun albat, 1865, p.
21)
a ara > a: a vorem ahn ve (Lladr:
El titot de Nadal, 1876, p. 19)
a ara > a: a mateix el tens as (Roig
y Civera, A.: El tesor dels Chermanells,
Gandia, 1884, p. 9)
a a vor la meua cri cm te la faena
(Breva Branchadell, Vicent: Anem a la
Madalena, choguet de costums de
Castell, Barcelona, 1930, p. 9)
a ram de beneir, aplegar aplegar a
ram de beneir: llegar una cosa a tener
buen xito. Por lo regular se usa
negativamente (Escrig: Dicc.1851)
a ram de beneir, aplegar pero com
ning (dels fills) li aplega a rams de
beneir... y el que aplega se li mor
chicotet (Morales San Martn: La
Borda, 1911, p.8)
a ramats en cantitat; siguen peixos,
pardals, mosques, persones, etc.: que
les mosques / se engolen a ramats
(Coloqui de les inumerables virtuts dels
valencians, any 1728)
a ramats les dones van a ramats / per
los carrers tots los des (Baoro el
Rochet de Alcser, pasa corrent per

Picasent..., Tortosa, c. 1790)
a ratos perduts fer alguna faena o
practicar aficions en moments sinse
tarees obligatories, o llevant temps al
llit: a ratos perduts: aquellos en que
uno se ve libre de ocupaciones...
(Escrig: Dicc.1887)
a reu, arreu detimologa ductosa
entrel germnic at red o reths y el llet
vulgar arredare, supost derivat del
primer.
En
valenci
modern,
generalment, equival a fer coses de
cuansevol manera, sinse mirament y en
cantitat: yo creur que es fan a reu / y
que la causa es... (El So Christfol,
llaurador ricot de la Ribera, Imp. Horno
de San Andrs, 1789)
a reu de cuansevol modo: tot a reu
est, / y tots se queixen (Baoro el
a reu, tots tots a reu empolvant / les
peluques sinse bucles (Sento y Tito...
per lo feliz Part de Luisa de Parma,
1794)
a reu, tot de modo que tot a reu /
embels de tots ser (Bando... a honor
y glories del Beato Juan de Ribera,
a.1797)
a reu en cantitat: a reu / malaits de
tot lo mon (Roquet y Goriet, imp.
Miquel Estevan, 1809, p.1)
a reu han embrutat el mon, / mentint a
reu (Pasmat Nelo de la eixida tan
repentina, 1813)
a reu, arreu a reu y a Deu mascarant
(Segn rahonament que tingueren don
Pascasio y Patatorta, 1823)
a reu, arreu a reu: inconsideradamente,
sin reflexin (Escrig: Dicc. 1887)
a tirons a tirons (Bernat y Baldov: El
virgo de Visanteta, 1845, p. 6)

a tot Cristo a tota la gent. El valenci
Cristo en o final, segons Corominas,
sera darrail mosrap: que li parlen de
tu a tot Cristo (G. B.: La Perla
dAlberic, 1918, p.6)
a tota presa cat. a corre-cuita: A tota
presa: ...con la mayor prontitud
(Escrig: Dicc. 1887, p.997)
a ull, comprar sinse triar, en pes
aproximat: a comprar / a ull una
poqueta fulla (Coloqui en que es
declara lo perjuh... en fer cuchs de
seda, any 1728)
a ull, comprar no volgu comprar a
ull (Roman nou.. cert quidam, sobre
un porch que a pes compr, any 1752)
abacora, bacora del rap bakura, es
veu valencia que pas a atres idiomes:
tomates...
abacores
(M.Ruiz:
Canyisaes, Monver, 1906)
abacora, bacora enc no han crevillat
els abacores (El Tio Cuc, n 203,
Alacant, 1918, p.2)
abadesa abadesa, sacerdos maxima
(Exulve, Vicent J.: Praeclarae artis,
1643)
abadesa, abaesa abadesa, abahesa,
abaesa (Escrig: Dicc. 1851)
abada del llet tardiu abbatia:
polismic, tamb casa dun retor: an
puix a la Abada / casa, que es del meu
meu Curat (Relaci ... de la reliquia de
son Fill Sant Pere Pasqual, 1743)
abaechera ya vors t la abaechera
(P. Celda: La bolcheviqu del Carme,
1932, p. 31)
duna
abaechera
abaechera
enclav... (Barchino: Qu talla
labaecho?, 1924, p. 2)
abaecho dorige ducts; del llet
abbadagium o, simplement, del
despectiu abadejo que, per eixemple,

trobem en la comedia Seraphina de
Torres Naharro, (1517), escrita en val.,
it., cast. y llet. En valenci es lo mateix
bacallar y abaecho, pareguts al catal
bacall y castellans bacalao y abadejo:
la carn y el abaecho (La creu del
matrimoni, 1866, p.1)
abaecho, abadejo bacallar o abadejo
(Pou, Onofre: Thesaurus, Valencia,
1575)
abaecho, abadeix bacallar, abadejo,
abadeix (AMA, Llibre de la peixca,
Alacant, 1578, f. 18)
abaecho, abadecho lo abadecho
(BRAH, Porcar, J.: Dietari, 1623, f.
408)
abaecho, abadecho y el abadecho si
hu tiren... (Coloqui del viage de Tito a
Madrit, 1789, p. 4)
abadecho:
abaecho,
abadecho
bacalao (Rosanes: Voc. 1864)
abaecho, abadecho abadechos com la
esquena (Coloqui de la Mosa de Peyr,
c. 1790)
abaecho unes ganyes dabaecho
(Liern, Rafael M: Telmaco en
lAlbufera, 1868, 9)
abaecho per la nit abaecho
(Escalante: La senserr del mercat,
Valencia, 1871)
abaecho per les ganyes del abaecho
(El Pare Mulet, 1877, p. 40)
abaecho ha fet un lleu en salseta y tres
lliures de abaecho en all y pebre
(BNM, Ms. Escalante: Un grapaet y
prou, 6 de giner 1868, f. 7)
abaecho ... el que talla labaecho en
Carcaixent (Llombart: Abelles, 1878,
p. 40)
abaecho boca dabaecho (Llombart:
Lagela Puala, c. 1880)
abaecho, tallar l -manar en cuansevol

asunt, pndrer decisions: no satrevix
ningn home a tallar labaecho
(Escalante: Matasiete, 1884)
abaecho ansisam de tomata y
abaecho (Mills, M.: Els microbios,
1884, p. 13)
abaecho,
mondonguilles
d
mondonguilles... dabaecho (Roig y
Civera, A.: El barber de carrer,
Ganda, 1887, p.10)
abaecho este talla el abaecho (Del
porrat de Sent Antoni, 1887, p. 53)
abaecho a m lo que ms magr, /
labaecho y la sardina (Gadea:
Ensisam de totes herbes, 1891, p.14)
abaecho, tallar u l tallar u labaecho
(Caps y senteners, Imp. C. Rom, 1892,
p.120)
abaecho, abaejo tallar labaejo o
bacallar (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
136)
abaecho dabaecho sec y pa (Sireno,
D.: El 606 o Mariano Malapata, 1911,
p.8)
abaecho y un fardo dabaecho
(Navarro Reig, V.: La pau dels poblets,
1913, p.129)
abaecho abaecho... mesclat en un plat
de seba (Gmez: Cremaes sinse foc,
Tarragona, 1917, p.27)
abaecho, oli d tret del fege del
bacallar o abaecho, era usat com a
reconstituyent: aix ve a ser com loli
dabaecho (G.B.: La Perla dAlberic,
1918, p.15)
abaecho un plat... atre en tauletes de
abaecho (Gayano Lluch: Del Tersio
Extranjero, 1921, p.3)
abaecho abaecho y el pa dur (Peris
Celda, J.: Arrs en fesols y naps, 1921,
p.9)
abaecho tallar labaecho (Palau y

Songel: Tenorio F.C., 1924, p.12)
abaecho, tallar l Qu talla
labaecho?...abaechos
sansers
(Barchino, P.: Qu talla labaecho?,
1924,p.3)
abaecho talla labaecho (Juan. J. M.:
Chfer, al Novetats!, Valencia, 1925,
p. 12)
abaecho lesgarre com un abaecho!
(G. Ibez: El To Boquilla, 1926, p.13)
abaecho Bon abaecho! (Martn, A.:
Lalegra del dolor, 1927, p. 23)
abaecho labaecho, oli, pa... (Serrano,
M.: Voreta de lAlbufera, 1928, p.13)
abaecho als msics de la banda, /
abaecho sec, bontol, / fabes y formache
blanc / y el vi que se puguen burer
(Adam y Ferrer: Nos pot dir la veritat;
costums alcoyanes, 1928, p.5)
abaecho abaecho (Barchino, Paco:
Qu talla labaecho?, Valencia, c.
1930)
abaecho dabaecho y... vi del tonell
(Herrero, J.: En temps de la Dictaura,
1931, p. 4)
abaecho pren oli dabaecho (Beut,
Pepe: Cartelera despectculs, 1932, p.
3)
abaecho arrs en abaecho (Beut,
14)
abaecho el abaecho? (Ferrer, L.: A
la vora del riu Serpis, Ganda, 1932, p.
33)
abaecho, oli d mhe de pendre loli
dabaecho (Beltrn, E.: El novio de la
reina, 1933, p.7)
abaecho perques primeta com
labaecho (Sendn Galiana: Ella, latra
y..., 1934, p.7)
abaix al cuarto de ms abaix/ ahon
solen tindre els... (Coloqui del to

Vueltes
abaix al cuarto de ms abaix/ ahon
solen tindre els... (Coloqui del to
Vueltes / ahon referix el chasco que
pas en la festa de Burriana, 1848)
abaix abaix: adv. abajo (Escrig: Dicc.
valenciano-castellano, Valencia, 1851)
abaix per larticulet que abaix inserte
hui (El Pare Mulet, 1877, p.58)
abaixa abaixa eixa vista (Liern,
Rafael M: Una broma de sab,
Valencia, 1867, p. 26)
abaixa la escala que abaixa (Torrom,
Leandro: Les choyes de Roseta,
abaixa amic, abaixa o no abaixa?
(Escalante: El tio Perico, 1875, p. 29)
abaixa abaixa el to (C. Bonet,
Edmundo de: La planchaora, 1901,
p.24)
abaixant sen an la patrulla la escala
abaixant (Chiste dels estudiants y el
porc, Xtiva, 1854)
abaixar del llet ad + *bassiare: lus
dabaixar com a intr. en el sentit de
devallar es valenci (DECLLC)
abaixar del coche no va abaixar
(BUV. Ms. 13. Blasco. B.: Relaci del
carrer dAlboraya, 1687)
abaixar, abaixarse en el sentit castell
de rebajarse y demanar perd: latre
no es vol abaixar, / pues diu que es
millor que ell (Ros, Carlos: Paper
gracis, discursiu... a les Carnistoltes,
c.1735)
abaixar que puje y abaixe / en escala
(BNM, Rahonament... de Pep de Quelo,
ed. c. 1750)
abaixar abaixa cuatre changlots de
raim (BNM, Ms. 15503, Prims y
grosos, 12 deembre 1859)
abaixar la que abaixa per la escala

(Llombart: Lagela Puala, c. 1880)
abaixar Per ahn vol abaixar?
(Escalante: Mil duros y tartaneta, 1897,
p. 55)
abaixar esperat, que no trove
lasensor.- Pues abaixe vost... fasa el
favor dabaixar (De dalt a baix, da
dels Inosents, 1920)
abaixar a m dnem vost puchar
escales y abaixar escales (J. G., Josep
M: Fallo a blanques, 1924, p.12)
abaixar li donen un prmit que may
abaixa de (Llobat Ferrer,R.: En lo
suor de ton front, 1926, p.12)
abaixar abaixar u la puntera
(Alberola Serra, E.: Refraner valenci,
1928, p. 3)
abaixar abaixar a la placha (Sanjuan,
Antulio: Tot aplega! Festes Arrabal
Roig, Alacant, setembre 1951)
abaixaren la abaixaren poc a poc (El
Mole, 1841, p. 245)
abaixares podria ser que no abaixares
may (Tallada, Miquel: Les Camareres,
1931, p. 13)
abaixrlila vint reals paga cada mes/
de la casa... /ara li han fet el favor /
dabaixrlila un poquet (Gadea:
Ensisam, 1891, p.205)
abaixarme Cunt li fa conte
dabaixarme el lloguer? (Escalante: La
escaleta del dimoni, 1874)
abaixat cuant ya figura que han
abaixat la escala (Peris: El dolor de fer
be, 1921, p. 22)
abaixava abaixaba (sic), y hu per fora
lampomaba (Palanca: Secanistes de
Bixquert, Xtiva, 1867)
abaixe no ms deixe estos trastos
abaixe (Ci-ve-ra: Els baches del mal
cam, 1912, p. 12)
abalori del arbic billauri, cristal;

catal granadura: abalori:... pequeas
cuentas de vidrio (Escrig: Dicc.1851)
abambollar abanda del semantisme de
patir bambolles (del llet amplla), estar
unflat o cansat dalg: a mi s que
mesteu
abambollant
vosatros
(Barchino: Tot lo que relluix, 1931, p.5)
abanda, arrs aglutinament de prep.
a y banda, sust. dorige dctos: del
gtic bandwa o de Banda, prerrom
nom femen de divinitat hispnica?.
Entrels seus derivats tenim bandera,
bando, banda y, en valenci modern,
abanda; com arrepleg Alcover:
Abanda: apart, separadament; cast.
aparte. Les dones ms modestes fan un
corrillo abanda. Llorente, Versos 109.
Arrs abanda: sinse mescla, Mart G.
Dicc. (DCVB)
abanda:
separadamente,
abanda
aparte, en otro lugar (Ros, Carlos:
Dicc. 1764, p. 8)
abanda y de les chiquetes mocoses.
Pero deixant els mocs abanda (El Bou
solt, 1877, p.101)
abanda aix ficau abanda (Escrig:
Dicc. 1887)
abanda, arrs La bouille-baisse, que
es a Marsella lo que los boquerones a
Mlaga, es la primitiva sopa de los
fenicios, el arroz-avanda (sic) de la
valenciana gente, y en una palabra, la
comida completa de la gente de mar
(Muro, Angel: El Prcticn, tratado de
cocina, Madrid, 1894)
abanda y abanda, quem pague el
lloguer (Escalante: Un ratet en el
chusgat, 1914, p. 11)
abanda, arrs peix en salseta /...
arrs abanda (Genovs, G.: Un
grapaet, 1916, p.17)
abanda y abanda te molts (...) Y qu

porta en una gabia abanda? (El Tio
Cuc, n 75, 150, Alacant, 1916, 1917)
abanda, arrs cuando anclaban en
puertos de pesca abundante acometa la
magna obra de guisar un arroz abanda
(...) su pirmide de arroz, dorado y
suelto. Hervido aparte abanda-, cada
grano estaba repleto del suculento caldo
de la olla (...) nicamente desconocan
esta voluptuosidad los infelices de tierra
adentro, que llaman a cualquier rancho
arroz a la valenciana (...) Magnfico, to
Caragol!. Su buen humor le haca
afirmar que los dioses slo se
alimentaban con arroz abanda (Blasco
Ibez: Mare Nostrum,1918)
abanda abanda: aparte (Fullana,
Lluis: Vocabulari valenci, 1921)
abanda el dilluns, arrs abanda
(Llibret Foguera R. Chap, Alacant,
1942)
"abandonat,
abandon"
abandon
(Escrig: Dicc.1851)
abandon cast. y cat. abandonada:
estic ms ple de goteres / que una casa
abandon (Genovs, G.: Un grapaet,
1916, p.14)
castell
y
catal
abandon
abandonada: la conegu tan abandon
que... (Vicent Alfonso: El Trull, 1929,
p.44)
abandon viva abandon, pereosa
(Llibret Foguera Ajuntament, Alacant,
1932, p. 18)
abandon abandon (Lanzuela, A.:
La Templ del barrio, 1933, p.23)
abandon a la patria abandon
(Llibret Foguera dOr, Alacant, 1935)
abant dun llet vulgar *abante: de
ass en abant, so Agramunt, / al cnter
dgali cnter (Coloqui entre Sisternes,
Arguix y Morla a les festes de St.

Bonaventura, c.1635)
abant lo millor es callar, / y anem
abant, que son festes (Bando... a honor
a.1797)
abaratar les subsistensies se abaraten
(Marco Rivas: La tasa dels hous, 1918,
p.17)
abarcar abarc, abarcahor, abarcahura,
abarcar... (Escrig: Dicc.1851)
abarcar qui molt abarca, poc apreta
abarcar un dotor que va morir, / tanta
sensia en s abarcava, que... (Gadea:
Ensisam, 1891, p.548)
abarcar espectcul / que aspectes
distints abarca (Llibret Foguera
Benala, Alacant, 1959)
catal
guerxat:
abarquillat
abarquillat (Escrig: Dicc.1851)
abarraganat derivat de barrag,
dtim
boirs
(gtic
lletinisat
*baricanem?), es polismic: malfaener,
desastrat, cobart, amancebat que conviu
en prostitutes, parsit, etc. El fet de
trobarse arrailat barrag en la
toponimia
patrimonial
valenciana
explica en part la formaci de verps y
adjetius derivats.:
ni el ms
abarraganat (Recitat en do... de Sant
Pere Pasqual de Valencia, en les festes
que..., 1743)
abarraganarse,
abarraganat
abarraganat... (Escrig: Dicc.1851)
abarrancar abarrancant, abarrancar,
abarrancat... (Escrig: Dicc. 1887)
abarrancat haver abarrancat la aygua
(A. M. Culla, doc. 10 / 3, 669, Terme de
Benasal, 1715)
abarrotaes estn abarrotaes de dones
(Romn, A.: Tots de la mateixa, Alcoy,
10
1937, p. 33)
abarrotats y els alts de la tenda estn
abarrotats (Canyisaes, Monver, 1914,
p.237)
abastir val. yo abastixc; cat. jo
abasteixo: abastir: abastecer; abastit:
abastecido (Escrig: Dicc.1851)
abatoll sust. postverbal dabatollar.
Ofera ductes de sa valenciana, per no
documentarse antigament; en realitat
sera valenci del sigle XIX: abatoll:
atrabanco, vareo o vareaje, por la accin
de varear los rboles (Escrig:
Dicc.1851)
abatoll roido escandals, cast.
estrpito: Un abatoll de carros, de gent;
veu del Reyne de Valencia (DCVB)
abatollar:
atrabancar
abatollar
(Lamarca: Dicc.1839)
abatollar, abatollarse abatollar els
abres:
varear
o
derribar
los
frutos...(Escrig: Dicc. 1851) En la
edici de Llombart sanyadix atra
acepci: hacer alguna cosa de prisa sin
reparar si est bien o mal hecha
abatollar
un
abre
abatollar
(DECLLC, 1, p. 731, en Cullera, per
1840)
abatollarse hui Valensia sabatolla /
per vorels carros triunfals (Gadea:
abds cast. ambos, cat. ambdos,
ambdues:: amde nit jugavem, / abds
rumflavem (Roig: Espill, 1460)
abds abds, abdosos (Escrig: Dicc.
1887)
abeat del llet via, en cmbit
consonntic?; preparat, en coneiximent
dun ofici o art: Bah! Ning naix
abeat (Batiste Burguet: Porpietaris y
colonos, 1876, p.26)
abeataes Barbereta y Rafela... algo

abeataes (Vicent Alfonso: El Trull,
1929, p.21)
abecedari que es en ells lo abecedari
(BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
abecedaris los abecedaris (Pou:
Thesaurus. Valencia, 1575)
abegot al entrar per lo torn un abegot
(BNM, Ms. 3746, Matheu y San:
Roman, 1660, v. 159)
abegot polismic: mascle de labella,
home malfat, borinot, moscard, etc.;
cast. zngano: anar a dirli al abegot de
mon sogre qu era yo (BNM,
Rahonament... a les Carnistoltes,
c.1735)
abegot en qu ests destre, abegot, si
no saps la be a ba (Rahonament que
fan quatre llauradors al Retor, 1772)
abegot tant de abegot (Bib. Nic.
Primitiu. Ms. 420. Coloqui de la Rocha
de Foyos, 1795)
abegot abegot: necio, ignorante
(Escrig: Dicc.1851)
abeller cat. abellaire: que qualsevol
abeller (Llibre de establiments de
Penscola, 1701)
abeller abeller: abejero o colmenero
(Escrig: Dicc.1851)
abellera -1 doc. abellera espiral,
nom botnic (Cavanilles: Obs. Valencia,
1797)
abellerol en Valencia se dice
abellerol (Palmireno: Voc. del
humanista, 1569)
abellerols abelles y abellerols
(Llombart: Abelles y abellerols,
Valencia, 1878)
abellir vell derivat del adj. bell; en
valenci aludix asobint a desijar coses
de menjar, p.eix.: mabellix esta
bresquilla: abellir: apetecer, desear...
11
(Escrig: Dicc.1851)
abellir abellir: hui encara ben viu en el
valenci (DECLLC)
abellira si a Tirant li abellira la
corona... (Martorell: Tirant, c.1460, ed.
1490)
abellix a qualsevol li abellix
(Mercader: V. de f. Pere Esteve,
abellix si tabellix, pasa avant (Peris:
La matansa, Castell, 1911, p. 10)
-hpax?
A,
si,
abichorro
abichorro!... moscarda... perdigot (El
Tio Cuc, n 66, Alacant, 1916, p. 2)
abillarse fer preparatius, vestir en
elegancia, pentinarse pera festa, etc;
galicisme, del fr. antiu abillier; apareix
en el valenci del XV, encara que hui es
prou desconegut: e entr al Consell
molt ben abillat de roba de brocat
(Martorell: Tirant, c.1460)
abillarse les dames... totes venen ben
/ abillades (Roig:Espill, 1460)
abillarse en poc servell al cap, / / y
procuren abillarse, / com si foren a
casar (Ros, C.: Romans..., en ques
declara la rinya, junta y delliberaci...,
a. 1738)
abismar, abismarla tirar, y abismarla
pera sempre (Conv. de Saro, Imp.
Brusola, 1820)
abismar abismar, abismat... (Escrig:
Dicc.1851)
abisme del llet vulgar abyssimus,
superlatiu de abyssus; catal abs.
Clsic y arrailat, asobint ix en metfores
mstiques: abisme (March, Jacme:
Dicc. 1372)
abisme es abisme de peccat
(Timoneda: Aucto de la Yglesia,
Valencia, 1569)
abisme en el abisme (Colom y Sales,
J.: El sant del agelo, Valencia, 1882, p.

20)
abisme abisme de castitats (Morl, P.
J.: En alabana a Fr. F. Gavalda, 1651)
abisme en un abisme de ahn no
pogueren eixir (Virosque, A.: La
salvasi de la casa, 1921, p.18)
ablanir ablanir: ablandar (Ros: Dicc.
1764, p. 253)
ablanix ablanix, si estic sec (Trobos
pera esplayar, imp. Laborda, c. 1780)
ablanixc valenci yo mablanixc;
catal jo mablaneixo: Diguesli, si
acs la veus, /... que se ablanixca un
poquet (Coloqui... de una que li den
Crisstoma. En Cartagena, en la
Imprenta Real de Marina, c.1770)
ablanixca li ablanixca el chenit tan
fortot que te (El Bou Solt, 1877, p.
264)
ablaurar, ablaurarse catal magolar:
ablahurar: acardenalar o magullar
ablaurar ablaurar; voc. valenci;
castell acardenalarse (DCVB)
ab ab: abono, en varias acepciones
abob yo estic abob (Sanmartn, R.:
La III Volta a Valensia, 1926, p.11)
abobar abobantse per la Bolta (Ros:
Coloqui del Corpus, 1734, p. 3)
abobat aglutinament de la prep. a y
bobo, derivat cult del llet balbus; cat.
totxo: em deixaren abobat (Recitado
en duo... de Sant Pere Pasqual de
Valencia, en les festes que..., 1743)
abobat y tots estn abobats (BNM,
Roman gracis... y no avivar la llabor
dels cuchs pera quels servixca
descarment, any 1746)
abobat mes ni ha abobats (Serrano,
T.: Fiestas seculares, Valencia, 1762, p.
12
152)
abobat abobat en estos payos (Del
el criat el mira abobat
abobat
(Badenes: Tpat sego, act.3r.1945, p.9 )
abochornar abochornarlo y trurelo a
la vergonya (Semanari El Campaner,
n1, Alacant, 1886, p.1)
abochorne yo mabochorne (Vidal,
Vicent: La llangosta, estren en
Castell, 1928, p. 22)
abofegar Tallar l'al, produir aufegor
(Escrig-Ll.,
Mart
G.
Diccs.).
Desanimar, fer pdrer el corage;
valenci (DCVB)
catal
descoratjar-se
abofegarse
abofegarse: desalentarse (Escrig:
Dicc.1851)
abofegat casi aufegat, sinse al, agotat
y nyervis; cat. descoratjat: viu vindre
al poticari / molt confs y abofegat /
carregat en una escala (Romans... pera
riures en Carnistoltes despus de haver
almorsat, any 1756)
abofegat anar abofegats (Galiana,
Lluis: Rondalla de rondalles, Valencia,
1768, p. 15)
abofegat que tots estem abofegats de
tanta calor y basca (Mart Gadea:
Tipos, 1908)
abofegues Pepeta, no tabofegues
(Salelles Cardona, C.: El suspirs dun
llauraor, 1864, f. 14)
abog Senta Rita, abog dels
imposibles (Lladr: La boba y el
embobat, Valencia, 1872)
abog abog de les tronaes (Mills,
M.: Una agensia de criaes, Valencia,
1874, p. 16)
abog catal advocada: A Senta Rita
de Casia, / abog dels imposibles
(Gadea: Ensisam de totes herbes, 1891,
p.17)
abogar per elles tamb abogabes
(Escalante: La vanitat castigada,
Valencia, 1855)
abogar catal advocar. En valenci
modern tenim el sust. advocaci, del
llet advocatione, aplicat a dedicaci o
protecci dimagens o iglesies; per
eixemple: baix ladvocaci de la Mare
dels Desamparats; pero el verp abogar
pera asunts ms mundans y jurdics:
Tamb vosatros veniu a abogar per la
seua llibertat? (Vicent Alfonso: El
Trull, 1929, p.29)
abogat -singularisme morfolgic del
valenci modern; evoluci del llet
dvctus, del que eixiren en castell,
valenci y catal arcaismes com
advocado y advocat; perdurant este
ltim en catal, no en valenci: y es
avocat (sic) daquell quil amen (Obres a
llaors de Sant Cristfol, 1498)
abogat de sec del llet advocatus.
Sigle tras sigle, al copiar Furs migevals
sinse alterar un punt, el llenguage
jurdic mantingu lletinismes morts
(com advocat), lo mateix que feen en
els furs referentes al comportament dels
hebreus en 1608 (Ginart, Reportori,
1608), cuan desde 1492 ya no existen
en lo Reyne. Aquell advocat migeval
don abogat en valenci modern, pero
per analoga en dotor de sec: persona
que habla mucho y fuera de tiempo...,
persona presumida que se pone a
discurrir en materia que no entiende
(Escrig, 1887), ixque abogat de sec,
lignorant que vol llegislar; no obstant,
en el Furs trobem en morfologa
arcaica: Advocat de sec no pot ser
tudor... ni portar una causa davant de
altra (Ginart, Nofre: Reportori dels
13
Furs, 1608, p. 256)

abogat: que lo millor / sera vindre a
buscar / un abogat a Valencia (Coloqui
de les inumerables virtuts dels
un
abogat
de
bona
abogat
despedidera (BNM, Rahonament... a
les Carnistoltes, c.1735)
abogat perque el Senyor li ha donat /
la gracia, y el patrocini, de ser dels falts
Abogat (Recitado en duo... de Sant
que..., 1743)
abogat rematava en Sanct Aloy / ques
son Patr y Abogat (Coloqui... festes a
la Proclamaci, 1746)
abogat una petici li enfile, / que no
em faltara abogat / que la fasa
(Coloqui jocs entre el Bou dels
carnisers y el Lle de Almenara, any
1759)
abogat els abogats no voldran
(Archiu Mun. Elig. Romans del pleit del
pollastre, 1776)
abogat malquistant als abogats (El So
Christfol, llaurador ricot de la Ribera,
Imp.
Horno
de
San
Andrs,
1789)abogat Sent Bernat, abogat de
trencadures (Escoriguela: Coloqui de
la bola, c. 1784)
abogat abogat de les tentades
(Coloqui dels platerets, 1795)
abogat com tots los abogats (Conv. de
Saro, Valencia, 1820)
abogat ni els abogats... (El Mole,
1840, p. 25)
abogat entre dotors y abogats (Bernat:
Un ensayo fet en regla, Valencia, 1845,
p. 16)
abogat labogat, al poble... (La
tertulia de Colau, 1867, p. 24)
abogat no soc abogat (Gallar, J. A.: El
marqus del Cascabell, Alzira, 1882)

abogat est molt resentit contra el
abogat (El Tio Gabia, Novelda, 6-XII1883)
abogat ni que fores abogat (Roig y
Civera: El tesor desl Chermanells,
Gandia, 1884, p. 8)
abogat ... diu vost ques abogat?
(Escalante: Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 36)
abogat dos abogats y un notari
(Gadea: Ensisam, 1891, p.197)
abogat
abogat
ansis
damor
(Semanari El Blua, Castell, 21 febrer
1892, p.1)
abogat sense ser abogat (Semanari El
Cullerot, Alacant, 16 juliol 1898)
abogat abogat (Nebot, J.: Gramtica
valenciana, 1894, p. 179)
abogat els abogats (Martnez Ruiz:
abogat abogat y eminent poeta (Mart
Gadea: Tipos, apndix, 1908, p. 10)
abogat ha parlat en labogat
(Escalante: Un ratet en el chusgat, 1914,
p. 13)
abogat de marche intil pera tot,
sinse ttul: es un abogat de marche (El
Tio Cuc, n 73, Alacant, 1916)
abogat labogat de les tres...
(Alberola, E.: Refraner valenci, 1928,
p. 135)
abogat es abogat est clar? (Herrero:
En temps de la Dictaura, 1931, p. 15)
abogat est seguint la carrera
dabogat (Azorn: Valencia. Madrid,
Ed. Losada, 1949, p. 79)
abogat presidix un abogat (Llibret
Foguera Calvo Sotelo, Alacant, 1952)
abolenc cat. avior: abolench:
abolengo (Escrig: Dicc.1887)
abolici del llet abolitione: abolisi
14
de faena (Gayano Lluch, R.: Ni a

linfern, 1918, p.11)
abolixen no se abolixen (Bib. Nac.
Ms. 3905: Zarzuela Jorge Palacios, any
1801)
abominar -1 doc. que deurieu
abominar (Martorell, Joanot: Tirant, c.
1460)
abonar -1 doc., dhome bo: abonat e
honrat (Ferrer, St. Vicent: Quaresma,
c. 1400)
abonar peixca poc el tio Lila / pero
encara hia qu abona, / que, per lo
manco, a la dona / sempre li porta una
anguila (Llombart: Abelles,1878, p.20)
abonar abonar:...hacer buena o til
alguna cosa, mejorarla de condicin o
estado (Escrig: Dicc.1887)
abondar abondar, hui continua esta
forma en lo Reyne de Valencia
(DECLLC, 6, p. 73)
abondar Le eixira molta sanc?.Com a que pa tap(r)sela no abondaven
a replega(r) taraines (sic, no
teraines que du el DCVB)
(Canyisaes, Monver, 1908, p.76)
abond plats de arrs, rollos a bond
(Bib. Nic. Primitiu. Coloqui de la novia
favera, s. XVIII)
abond present abond (Lloant al
Reyne de Valencia, Imp. V. de Laborda,
1802)
abonds molt abonds en aygues
(Canals, fr. Antoni: Scipi, c. 1395)
ab
abondosa
pluja
abondosa
(Martorell: Tirant, c. 1460, ed. 1490)
abono cat. abonament, per norma de
preferencia als sustantius acabats en
ment :
te abono en lo Apolo
p.112)
abort cultisme, del llet abrtu; cat.
avortament: Abort de la naturalea;

Sanelo Dicc. a.1800 /DCVB)
abort abort, abortiu... (Escrig: Dicc.
1851)
abortar, abortixquen cultisme, del
llet abrtre: les dones abortixquen
(Constituci Sixto V, en llengua
valenciana, Imp. Pere Patrici, 1589)
abortar abortar (Escrig: Dicc.1851)
catal
aborregarse
el
cel
aborrallonar-se: el cel aborregat, als
tres des, aixut o banyat. Lacepci
dEscrig: aborregarse:... cubrirse de
nubarrones la regin de las nubes
(Dicc.1851) es diferent a la dhui:
omplirse el cel de borreguets o nubols
redons y chicotets que anuncien aigua al
sendem.
aborregat -catal estordit: aborregat
(Escrig: Dicc.1851)
aborrici Sinyor, quna aborrisi!
(Bada y Adell: La matin de Sen Roc,
1864, f. 12)
aborrides solen tindre geni altiu, / y de
servir aborrides (Paper curis, pera
contrafer... any 1741)
aborriment, aburriment morir de
aburriment (Llibret Foguera Trafalgar,
Alacant, 1936, p. 8)
aborrir, aborrix cultisme, del llet
abhorrere; cat. avorrir: y lo que ms
aborrix, lespirar (Paper entretengut...
pera passar lo temps de les Carnistoltes ,
any 1742)
aborrir aborriment, aborrir, aborrit...
aborrirse saborrixquen y arreen
(Canyisaes, Monver, 1913, p. 215)
aborrit un sastre tamb aborrit, / pues
en ahulla y didal, / pera poderlos
mantindre (Coloqui nou, en que es
15
seda, any 1743)

aborrir, aburrir vol fer aburrir... (La
nit que venen els musics, Alcoy, 1855,
p. 4)
aborrit yo ha aburrit (sic) els
albercocs (Torrom: Les choyes, 1874,
p. 7)
aborrir aborrir a tota la parentela dasta
la... (Caps y senteners, Imp. Chusep
Canales Rom, 1892, p.11)
aborrit, aburrit el sinyor Sento
aburrit y (...) ms aburrit que Mahoma
de la cansal (Baidal Llos, F.: Amor
torna, Castell, 1917, pp. 10, 12)
aborrirlo hasta aburrirlo (sic) y em
deixe (Peris, J.: La matansa del serdo,
Castell, 1911, p. 31)
aborrirlo aborrirlo de tal manera
(Valls: El to de sa neboda. Alcoy,
1933, p. 2)
aborrit cultisme, del llet abhorrere;
cat. avorrit: dels pecadors ms
aborrits (Ballester: Ramellet del bateig,
1667, p. 2)
aborrit els dos aborrits del poble (El
So Christfol, llaurador ricot de la
Ribera, Imp. Horno de San Andrs,
1789)
aborrit de aborrit... (En obsequi dels
Voluntaris Honrats del Reyne de
aborrit aburrit (sic) de fer faena
(Mentres pasa la diana, Alcoy, 1855, p.
5)
aborrit aborrit Pau, y en ra
(Palanca: Llgrimes de una femella,
1859, p.16)
aborrit aborrit Pau, y en ra
1859, p.16)
aborrit va un aborrit velluter
(Llombart: Abelles y abellerols, 1878,
p. 13)
aborrit pareix que lhas aborrit
(Pastor, P.: Un meche per afisi,
Alacant, 1905, p. 10)
aborrit en vrese aborrits (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 112)
aborrit estar aborrit (Gayano Lluch,
Rafel: Ni a linfern..., 1918, p.6)
aborrit la barca dels aburrits (sic)
1932, p. 16)
aborrit aborrit pegant voltes (Ivars,
fray Andrs: Diari pstum, 20 juliol
1936)
aborrix eixe chic, el millor dia
saborrix (Escalante: El tio Perico,
1875, p. 3)
aburrix
a...
aborrix,
aburrix
(Serrano, M.:Voreta de lAlbufera,
1928, p.13)
aborrix pera vore si aixina (ella)
maborrix y... (Aznar Pellicer, J.:
aborrixc les aburrixc (sic) (Coloqui
del escol y la viuda, c. 1790)
yo...
no
aborrixc
aborrixc
(Fambuena, J.: Un franss en Almsera,
1877 p. 28)
aborrixc aborrixc (Convers. de Saro,
1820)
aborrixc laborrixc (Liern: La Flor
del cam del Grau, 1862, p. 31)
aborrixc laborrixc lo mateix
(Alberola: Terres secanes, 1924, p. 21)
aborrixc Dun atra que laborrixc!
(Sendn Galiana, A.: Ella, latra y...,
1934, p.59)
aborrixca que no se aburrixca (sic)
(Martn, A.: Lalegra del dolor, 1927,
p. 23)
aborrixen aborrixen la filosa (BSM,
Morl: Hipocresas de les ames dels
16
capellans, c. 1650)
aborrixquen saborrixquen (Martnez
Ruiz, A.: Canyisaes, Monver, 1913, p.
215)
aborrixques avorrixques (sic) los
vicis (Montanyes, Jaume: Espill de ben
viure, 1559, f. 6)
aborrixques que maborrixques
p. 24)
aborron apareix Huiseta aborron de
fret (Gayano Lluch: Els Reixos, 1927,
p. 14)
aborrona maborrona pensar que tots
me miren (Torre, J.: Nit de festa, 1929,
p.25)
aborronar:
haberse
aborronar
estremecido o estremecer a alguno
aborronar aborronar es verp valenci,
equivalent al castell horrorizar
(DECLLC, 2, p.131)
aborronarse:
aborronarse
horripilarse
(Lamarca:
Dicc.
valenciano, 1839)
aborronarse els treballs y la fam... ni
hia paborronarse un home sols de
pensaro (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.19)
aborronat aborronat: estremecido
aborrone maborrone; tinc un susto...
(Vives, Rafael: Entre amics no cal
tovalles, 1877, p. 27)
aborrone maborrone y me se fa carn
de gallina (Balader, J.: Asertar errant,
1883, p. 12)
aborrone Qu pillo! Maborrone!
(Peris Celda: Rialles del voler, 1928, p.
37)
ballar
maborrone!
aborrone
(Hernndez, Faust: Arrs en res, 1930,
p. 8)
abotar prep. a- y el derivat ducts del
germnic botan y llet *bttare;

encndrer foc, piules, etc. abotant una
piula, han cremat... (Valls: La verbena.
Alcoy, 1935, p. 14)
abotar a abotar... socarrar el erdo (P.
Tirado: Del Raval, Castell, 1922, p.6)
abotarem abotarem el tro (Martnez
Ruiz: Canyisaes, Monver, c.1909)
abotargament,
abotargarse
abotargarse, abotargat... (Escrig: Dicc.
1851)
abotargat,
sobretot
abotargat
valenci (DECLLC, 2, p. 164)
abotinaes y unes sabates abotinaes de
cabretilla (Caps y senteners, Imp. C.
Rom,
1892, p.28)
abotinat porta pantal abotinat
(Casajuana: La oroneta de plata, 1914,
p.21)
abotinat abotinat: abotinado (Escrig:
Dicc. 1887)
pantalons
abotinats
abotinat
(Cubells: Els panquemaos, 1919, p. 4)
abrahonar abrahonar o ceir o abrazar
a otro con fuerza por los brahones
(Escrig: Dicc.1851)
abramets tot est ple de abramets
(Matheu y San: Roman, 1644, v. 56)
abranor a finals del sigle XIX, Mart
Gadea donava abranor (Dicc.1891),
copiat per Alcover (DCVB). La paraula,
especialment en Alcoy y sa redol (com
era Balones, ahon naixqu Mart Gadea)
sesgol
semnticament
dasta
equivldrer a embafs o empalags,
posiblement per influencia dabrahonar
(nhian persones que embafen per sa
costum dabrahonarse asobint).
abrs cat. abraada , cast. abrazo. La
17
sibilant sorda deix santiga grafa //

en final de paraula, unificanse en /s/
(cuan no patix anfibologa en atra veu):
mil abrasos et dara / si yo et poguera
abrasar (El pardal Sis, que est dalt
del campanil, 1797)
abrs donam un abrs (Conv. de
Saro. 1820)
abrs per labrs de Vergara (El
Mole, 1840, p. 51)
abrs Me vols?/ Sempre, / Ay!un
abrs (Lladr: El titot, 1876, p. 14)
abrs quem dones un abrs, si be et
pareix (Balader, J.: Asertar errant,
1883, p. 18)
abrs els donem el abrs de la pau
(Semanari El Campaner, n1, Alacant,
1886)
abrs pegam un abrs (Tafalla, V.:
Un defensor de Melilla, Alacant, 1893,
p. 10)
abrs vinga un abrs (Serrano: Una
sublevaci en Jauja, Elig, 1896, p. 6)
abrs doneume un abrs (Escalante:
Mil duros y tartaneta, 1897, p. 57)
abrs vine, donam un abrs (Peris:
La matansa del serdo, Castell, 1911, p.
33)
abrs en un abrs de vostre amic
(Barchino, P.: Soldats y criaes, 1919)
abrs me donar un abrs (Urios,
Elvira: Da de Pascua, c. 1925, p. 6)
abrs Un abrs de Peris (Peris Celda:
La peixca de la ballena, 1926, p. 2)
abrs Cos mels, donam un bes y un
abrs (Matal de Almenar, Vicenta: El
Pecat, 1929, p. 11)
abrs dnali un abrs ben fort
(Sendn Galiana, A.: Grogui!, 1931, p.
11)
abrs abrs fort (Llibret Foguera
carrer Juan Poveda, Alacant, 1932)
abrs el no donarte un abrs...

(Lanzuela, A.: La Templ del barrio,
1933, p.6 )
abrs un abrs dafecte (Serneguet,
Ismael: Miss Kakau, 1934, p. 30)
abrs estret abrs (Llibret Foguera
dOr, Alacant, 1935)
abras -andaluso abrasada, catal
abraada: el gran pecat de la dansa y
de la abras (Canyisaes, Monver,
1909, p.105)
abrasaes cast. abrazadas: tots senten
en lanima lausensia del chic, els plors,
besaes, abrasaes de sa mare (Caps y
senteners, Imp. C. Rom, 1892, p.47)
abrasaes elles queden abrasaes, abrs
de mare y filla (Peris: Terres, 1919, p.
27)
abrasament:
abrasament
abrasamiento (Escrig: Dicc. 1887)
abrasaor el foc deste riu abrasaor
(La creu del matrimoni, Blay Bellver,
1866, p.11)
abre del llet arbor, -ris ixqueren
corrupcions com lantiu rosellons
aibre; occit asbre; cast. rbol,
cat. arbre y atres grafes migevals
hispniques com aybre, albre, el
port. rvore y sefardit rvol. En val.
modern tenim abre que, segons
Corominas: hui es abre la nica forma
viva en valenci (DECLLC, 1, 360). El
fascisme catalaner asoles admitix
larcaisme arbre, pero: en lo dit
convent y terme de aquell, arrancar
mates dels bancals, tallar rames dels
abres, tancar y... (Archiu Hist.
dOriola, Llibre 308, proc. a Andreu
March, any 1640, f. 396)
abre aquell abre... naix en un camp
(BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos, c.
1660)
18
abre la fulla en lo abre (Ballester, J.

Batiste: Ramellet del bateig, 1667, p. 5)
abre toc en este abre (Gonales, R.:
Sacro Monte Parnaso, Valencia, 1687,
p. 175)
abre lo gentil, abre polit... molt
creixa (Montalt, Domingo: Quintillas
valencianas, 1687, v. 12)
abre vinyes, alfalsos... abres (Llibre
de establiments de Penscola, 1701)
abre es sentaren baix un abre, / en les
camases en alt (Romans... en que es
declaren les virtuts dels Pixavins,
c.1730).
abre si els penchassen a tots de un
abre (Ros: Romans dels pobres
festechans, 1733, p. 2)
abre dels abres de les heretats (A. M.
Torre den Besora, Stabliments, 31
dagost 1738)
abre del Turia, de abres tot ell ben
rodat (Carlos Ros: Paper gracis, c.
1740)
abre algn abre tot plenet / desde la
soca hasta dalt (Relaci... entre Sento
y Tito, 1784)
abre qu abre tan ple de cacau
(Coloqui de Tito y Sento, 1789)
abre en lo tronc de un abre... (El So
Imp. Horno de San Andrs, 1789)
abre si per abres empeltats, / uns fan
pomes, y taronches (Baoro el Rochet
de Alcser, pasa corrent per Picasent...,
Tortosa, c. 1790)
abre de cacau els chocolateros / en
son carro treballant / venen, tirant
pastilles, / y un vert abre de cacau, / tan
propi com ell mateix (Sento y Tito...
c.1794)
abre y en aquell abre / el varen deixar
(Segn rahonament entre el Rat Penat y

el Micalet, 1802)
abre penjat en la rama dun abre
(Proclama pera consolar als pares,
1808)
abre el abre...colocaben (sic) per les
places (Coloqui en quel So Felip y el
So Jusep, llauradors de Lhorta de
Valencia..., 1809, f. 8)
abre com el tronc de un abre (Conv.
de Saro. 1820)
abre tan candits en labre com els
datils y ... (El Chorlit, 13 de febrer de
1841)
abre, abret abres y abrets nos
desfulla (El Tabalet, 1847, p. 149)
abre, abret labre mateix (...) els
arrails deste abret / que tant aborrix al
fret (Fags de Rom: Aforismes rurals
en catal, traduits al valencia, 1853, pp.
66, 85)
abre raere dun abre (BNM, Ms.
Marsal, Ramn: Els amants dAlboraya,
1862, f.11)
abre que labre cuant se fa vell... (G.
Albn, M.: Un ball de convit, 1863,
p.33)
abre camps en abres (Salelles
Cardona, C.: El suspirs dun llauraor,
1864, f. 1)
abre com la fulla en labre estic
(BNM, Ms. 14326, Eixarop de llarga
vida, c. 1865)
abre labre de familia; deixa rama...
(Fambuena: Fer les cartes, 1881, p. 24)
abre el temporal semporta collites y
abres a la mar (El Canari, vol 2.,
Castell, 1883, p.11)
abre, abrot abrot: arbolazo (Escrig:
Dicc.1887)
abre en els abres sent cantant als
pardalets (Garca Martnez, J.:
19
Silvestre el de Carcaixent, Alacant,

1890, p.25)
abre me tallaren els abres (Serrano,
Antonio: Una sublevaci en Jauja, Elig,
1896)
abre duna bola seca un abre (Pastor,
V.: Un meche per afisi, Alacant, 1905,
p. 21)
abre, abret un abret... regarlo cuant
creixca (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 27)
abre abres sense fulles (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 196)
abre, abrets plena de clots...y els
abrets (El Tio Cuc, n 76, Alacant,
1916)
abre Veu aquell abre gran? (Baidal
Llos, F.: Amor torna, Castell, 1917, p.
23)
abre, abrets ...en alguns abrets
(Miralles, A.: Entre un peixcaor y un...,
1918, p.3)
Abre, plasa del soc Chuano Garsa
Mas; / fill de la plasa del Abre, / aquell
que... (Gayano Lluch, Rafel: Ni a
linfern..., 1918, p.8)
abre encaramat en un abre (Valero,
R.: Dos fotgrafos ambulants,1921,
p.12)
abre, abret del hortet, / dels abrets
(Ruiz Esteve: De Dar-Drius a lalquera,
1922, p.4)
abre quabre ques trasplanta vell
(Alberola: Terres secanes, 1924, p. 25)
abre els abres que than llevat (Juan,
J. M: Chfer, al Novetats!, 1925, p.
11)
abre nos mou la fulla del abre
(Alberola, E.: Lamo y senyor, 1927, p.
7)
abre de naviu -del llenguage nutic:
ya nos veu labre ni antena (Serrano,

abre els abres frondosos (Vidal,
Castell, 1928, p. 17)
abre uns abres alts (Serrano Biguer,
M.: Tosut!, 1928, p.5)
abre de barca mariners...a la punta del
abre...un atre a la punta de lantena
(Meli, F.: Al pas del Nasareno,1928,
p.18)
abre donanli sombra a Chap hi un
abre (Llibret Foguera Chap, Alacant,
1930)
abre abres grans de rames amples
p. 6)
abre ma flor en el abre se mant
(Ferrer, L.: A la vora del riu Serpis,
Ganda, 1932, p. 30)
abre llunt... abres amics, grans
(Llibret Foguera 14 de Abril, Alacant,
1936, p. 3)
abre, abret el abret dall en front
(Llibret Foguera Alfonso el Sabio,
Alacant, 1952)
abre la palmera es el abre que...
(Llibret Foguera Hernn Corts,
Alacant, 1954)
abrero -camp en molts abres: deixar
vorer un abrerio grandisim (Alarcn,
V.: El tenorio de Alsabares, Elig, 1892,
p. 7)
Abres, carrer dels alcantarillat del
carrer dels Abres (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.4)
abresquillat -abanda de paregut a
bresquilla (Gadea: Dicc.); tamb es diu
del aspre de carcter o modals: te un
gnit abresquillat, la chicota est hui
abresquill: no tinc eixe carcter /
tant resec y abresquillat (Adam y
Ferrer: Nos pot dir la veritat; costums
20
alcoyanes, 1928, p.6)

abreviar cultisme valenci, del llet
abbreviare; catal abreujar: la forma d
abreviar (Roig: Espill, 1460)
abreviar En fi, pera abreviar, / si la
secta lutherana... (Timoneda: Aucto de
la Yglesia,1575)
abreviar part de aquells abreviar
(Const. Universitat de Valencia, 1611)
pera
abreviar
raons
abreviar
(Galiana: Rond. de rondalles, 1768, p.
37)
abreviar pera abreviar raons (Dir el
pecat si es pot / mes callant al
pecador,imp. Ferrer de Orga,1820)
abreviarme hau volgut abreviarme el
nom (Tallada, M.: Les Camareres,
1931. p. 6)
abreviat Conque abreviat. Hui el dinar
corre per mon conte (H. Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.16)
abreviats ttuls... abreviats (Beut:
Cartelera despectculs, 1932, p. 8)
abreviatura del llet abbreviatura; 1
doc.?: este any pasat a ma Musa / lo
Numen se li embot, /... en cifres y
abreviatures (BNM, Ros: Dcimes al fi
del Paper gracis, poltich, c.1750)
abric del llet aprcus; cat. aixopluc:
abrig, abrigo (Escrig: Dicc.1851)
abrigo sustantiu postverbal. En ma
casa sempre dem abrigo (per 1950), en
-o final: mos servir dabrigo en el cas
de quel fret... (La creu del matrimoni,
Imp. Blay Bellver, 1866, p.6)
abrigo pero la mare... li don abrigo
abrigo y davant... agarres el abrigo
1934, p.52)
abrocha sabrocha la bragueta
(Baldov: El virgo de Visanteta, 1845,

p. 8)
abrochantse
els
abrochantse
pantalons (Llibret Foguera Daz
Moreu, Alacant, 1936, p. 9)
abrochar en temps migevals era
corrent lus de fines cordes de seda o
atocha pera nugar, ajustar calser y
cordar el vestit al cos. Encabant, al
millorar les condicions econmiques, la
gent escomens a usar broches (derivat
del antiu fr. broche, joya o bot de
vestit), naixent el derivat abrochar,
sinnim de cordar:
chupetins, que
al abrochar / fan quaranta cherigonses
(Coloqui sobre els usos y modes... de
algunes viudes, c. 1735)
abrochar abrochantli el coll de la
camisa (Palanca: Toni Manena, 1872,
p. 20)
abrochat abrochat en un capot
(Salvador, J.: Una agela verda, 1876,
p.14)
abroches abroches el coll, y per una
veg... (Sendn, A.: Ella, latra y...,
1934, p. 27)
abromaren abromaren a la gent
(Coloqui entre el tio Pelut, Sardineta y
Polseres, 1801, f. 34)
abroncat abroncat estic douirlo
(Escalante: Oros son trunfos, 1878)
abronquinant abronquinant (Fauli,
Salvador: Les nits del Centenar de la
Verge, 1767)
absencia del llet absenta: per la
absencia vostra (Martorell: Tirant,
c.1460)
absencia per la dita absencia de dos
mesos (Instructions perals novament
convertits, imp. Ioan Mey, 1566)
absenta -del fr. absinthe; beguda
alcohlica ques fa en fulles de la
21
Artemisia absinthium:
en un got
dabsenta (Gayano Lluch: La meua
dona no es meua, 1932, p.23)
catal
y
castell
absolutiste
absolutista: y labsolutiste... (El
Mole, 1841, p.324)
absolutiste absolutiste: absolutista
absolutiste condenat el rgim...
dictatorial, absolutiste (El Poble
Valenci, 7 abril 1917, p.1)
absolt que sia absolt (Ginart, Nofre:
Rep. dels Furs de Valencia, 1608,
p.280)
-del
llet
abstractus:
abstragut
abstragut: abstraido (Escrig: Dicc.
1887)
abstndres, abstndrers abstenir-se,
en catal: abstindres: abstenerse
absurt cat. absurd, cast. absurdo:
absurt: contrario a la razn (Escrig:
Dicc. 1887)
absurt ingrat y absurt (Alegre Ortiz,
J.: En la Cany, 1926, p.4)
absurt absurt (Comes, P.: Les pilotes
de Nadal, 1927, p. 5)
eixes
bacores
abufonaetes
abufonaetes (Canyisaes, Monver,
1908, p. 82)
ablic No es un home complet. Es un
ablic (Alegre Ortiz: En la Cany,
1926, p.8)
abult Lhas abult ms despala?
(Fuster, L.: El nano de la falla, 1894, p.
7)
abult cat. voluminosa: y carreg de
pits, lo ms abult posible (Barchino,
P.: Soldats y criaes, 1919)
fent...
senyes
de
abultament
abultament (Baidal Llos, F.: Amor
torna, Castell, 1917, p. 9)
abultar abultar, abultament, abultat

abultat catal regruixit. En valenci
pot ser sinnim dunflat: es botifarra
en lo abultat y ple (Ort: Sol de
academias, 1659, Valencia, p. 32)
abultat abultat de cara (Mart Gadea:
Tipos despardenya. c. 1890, p. 24)
abultat abultat de cara (Gadea: Tipos
despardenya, c.1890); tamb te
semantisme de fort, musculs: y mon
pare est abultat / de tant que rema en la
llancha (Gadea: Ensisam, 1891,
p.134);
abulten que abulten molt les noticies
(Coloqui para consolar als pares, 1808)
abund: e abund en riquees (Ferrer,
St. Vicent: Sermons, c. 1400)
abundant -del llet abundantia; catal
a betzef: en cantitat: abundant , plena
/ daygues (Roig: Espill, a.1460)
abundar del llet abundare: abundar
en paraules (Martorell: Tirant, c.1460)
abur del vasc agur, ducts derivat del
llet augrre en cmbit semntic. Es
paraula pera despedirse, lo mateix que
adeu, dasta ms tart; cat. amb Du siau :
de tots em despedix, abur (Fauli, S.:
Les nits del Centenar, 1767)
abur All a les onse. Abur (Puchol, V.
L.: U que te por, 1921, p.11)
abur Abur! Desapareix (Mart
Orber, Rafel: Honra entre llenges,
1927, p.12)
abusar tants mals com usen / los bens
que abusen (Roig: Espill, 1460)
abusar Che, Asensi, aix es abusar de
les creatures! (El Pelut, n1, Alacant,
1924)
abyecci,
abyectament,
abyecci
abyecte (Escrig: Dicc. 1851)
abyecte lo ms abyecte y ruin als ulls
22
del mon (Gadea: Ensisam, 1891,

p.510)
aca, acanea derivat ducts del antiu
ingls hakeney < Hackney, poble del
Nort de Londres, ahon feen fires de
caballs. Ya en el Tirant trobem
aquanees, sinse h: cavalgadures de
cavalls e aquanees (Martorell: Tirant,
c. 1460, ed. 1490)
aca, canea ben cavalcat, / a cinc
canehes (Roig: Espill, 1460)
aca li fa aparellar laca cosera (El
Trull, 19 de febrer de 1841)
aca y et pegar ms palos quen porta
laca (Palanca: Llgrimes de una
femella, 1859, p.24)
aca laca y la burra (Les marors de
una fadrina, 1860, p. 6)
aca li la plantes al aca (Liern: El
Meses en Patraix, 1872, p. 28)
aca pels en lo llom te unaca
(Huertas, F. de P.: La tea de la
discordia, Castell, 1911, escrit en
1873, p.16)
aca, acanea aca: jaca...; acanea:
caballo algo mayor que la jaca (Escrig:
Dicc. 1887)
aca, aqueta fer com la haqueta (sic)
del retor (Gadea: Tipos, 1908, p. 109)
aca nos mor, quel mat laca
(Chirivella, P.: Da de proba, 1912,
p.10)
aca laca li deixa (Peris Celda: Terres
malahdes, 1919, p. 4)
aca, aqueta com una aqueta
pamplonesa (Soto Lluch, M.: Als
bous de Castell!, 1920, p.3)
acab, acabada com la cosa es
acabada (Esteve: Liber, a. 1472)
acab acabat, acab (Escrig: Dicc.
1887)
acab castell y catal acabada; com
atres participis de la 1 conj., es cumplix

lapcop en sbaba final: perque com
tinc la carrera acab, hi que pensar en
posarse a treballar (Alcaraz, L. J.: Cors
de fanc, 1928, p.17)
acabacases Alcover heu dona com
equivalent al castell manirroto, en cita
de Teodor Llorente: lacabacases den
Civera...Llor. Jocs 77 (DCVB)
acabacases els nics que van guanyant
son els tos violineros y acabacases
(Gayano Lluch, R.: Ni a linfern, 1918,
p.11)
acaball damunt del caball: la
molinera... acaball, / donantli al prat
tanta llum (BNM, Ros: Paper gracis,
poltic... contrafent als llauradors,
c.1750)
acaball este any van a caball... segons
dihuen (Len, C.: Rahonament...
esperant als caballets, 1808)
acaball tanta bataola, / tanta tropa de
acaball (Rafelo de Picasent ignora la
novetat, 1813)
acaball anar acaball en una mula (El
Mole, 20 de febrer 1856)
acaball dacaball, poliseros, aguasils y
dems autoritats (Montesinos,V.: Un
Belmonte de sotana, 1913, p.16)
acaballar acaballar: montar, por
ponerse encima de un caballo...
(Escrig: Dicc.1851)
acabant acabant estes paraules
(Montanyes: Espill de ben viure, 1559,
f. 137)
acabant, en en acabant sustituix a
aprs, despus, ms tart...: en acabant
de passar, divisaren un notari (Ros:
acabant, en y en acabant de ... (El
Mole, 1841, p. 237)
acabant, en en la casa de la Vila tens
23
que fer en acabant (Balader: El pare

alcalde, 1871, p. 6)
acabant despus, ms tart: Ya estic...
acabant la cridar (Escalante: El tio
Perico, 1875, p. 15)
acabant, en sanc en seba y piment,
pera en acabant... un mel (Mills: Els
microbios, 1884)
acabant y acabant forad els bancs
(Coloqui del to Vueltes / ahon referix
el chasco que pas en la festa de
Burriana, 1848)
acabant Lo que son to diu: acabant
en qu la cases? (Escalante:La senserr
del mercat, 1871)
acabant, en ya tornar en acabant
(Peris Igual: La matansa del serdo,
Castell, 1911, p. 22)
acabant, en Pues anem. - Hasta en
acabant (Meli: El pare Canuto, 1921,
p. 5)
acabant, en equival a despus, ms
tart: en acabant li servir el vermut
(Gmez Polo, J.: Yo mate...bous, 1926,
p.11)
acabant, en y en acabant, no comprarli
la finca (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 31)
hasta en acabant
acabant, en
(Serrano, M.: Voreta de lAlbufera,
1928, p.6)
acabant, en Aneusen, aneusen / .Hasta en acabant (Meli, F.:Al pas del
Nasareno, 1928, p.11)
acabant, en Cuan? En acabant
danarten t (Meli, Felip: Encara
queda sol en la torreta,1931, p.25)
acabant, en a vore si en acabant no me
coneix (Sendn: Ella, latra y..., 1934,
p.24)
acabar quant se vol acabar el ball
(Mercader: V. de f. P. Esteve, 1677, p.
329)
acabar cat. enllestir: fon vestit sens
acabarse de cordar (Martorell: Tirant,
c.1460. ed. 1490)
acabat estava el pleit acabat (Guerau,
B.: 2 Cent. C. San Vicente, 1656, p.
123)
acabemse acabemse estos tramusos
(G. Capilla: Una nugol destiu, 1871,
p. 7)
acab el perfet simple est viu en
valenci: acab la carrera (Peris
Celda: La ta Pepa Tona, 1918, p.6)
acabusar cat. xipojellar. Ficar y
trurer el cap o el cos dins del aigua
varies vegaes y en llaugerea. El verp ya
apareix en este semantisme en Esteve
(Liber, 1472), y tamb en Escrig (Dicc.
1887) acabuals en lo pou (Esteve,
Joan: Liber elegantiarum, 1472, ed.
Venecia, 1489)
acacauat, acacahuat de mata morta,
home fluixet o pansidet: es el tipo ms
acacahuat que se tiren els alcoyans a la
cara (El Tio Cuc,2 ep. n 56, Alacant,
1924, p.4)
acacia 1 doc. acacia (Escrig: Dicc.
1851)
acacha baixa, poquet a poquet...
sacacha (Llombart: Abelles, 1878, p.
13)
acacha una sacacha, y en veu
baixeta (Les riferes. Imp. Amargs,
Valencia, 1886)
acach ella sacach pera agarrar una
pesa (Campos: El gallet de Favareta,
1892, p. 5)
acach en la vista acach (Barchino:
La barraqueta del Nano,1921, p.9)
acacha sacacha y ensen (Peris
Celda: Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 13)
acachant acachant els ulls (Coloqui
24
dels platerets, 1795)

acachant acachant les orelles (El
acachant acachant les orelles (BNM,
Ms. 14326, Eixarop de llarga vida, c.
1865)
acachant acachant els ulls a terra
(Llibret Foguera Benala, Alacant,
1928, p. 10)
acachant acachant la vista (Beltrn,
E.: El novio de la reina, 1933, p. 14)
acachapat van acachapats (...)
acachapat (Canyisaes, Monver, 1907,
1914, pp. 66, 278)
acachar, acacharse de ducts tim de
de larrail ibrica *kach?, del llet
cogre > coactre?; cast. agachar, cat.
acatxar: y suau sacacha (Gaull, J.:
La brama dels llauradors, 1497)
acachar -fer acte de sumisi: acachen
les orelletes (Coloqui en que es declara
lo perjuh... en fer cuchs de seda, any
1728)
acachar si sols acachar la orella (Ros,
Carlos: Roman dels jochs, c. 1730)
acachar acachant les orelles (Ros, C.:
Romans..., en ques declara la rinya,
junta y... 1738)
acachar acachar el llom (Len,
Carlos: Arenga secreta, 1789, p. 1)
acachar acachar el llom (Conv. de
Saro. 1820)
acachar mes remey que acachar les
orelles (El Mole, 1840, p. 53)
acachar y acachar el cap (Balader, J.:
El to Sech, Valencia, 1870, p. 7)
acachar acachar el llom (Bellido: Un
francs de Rusaza, 1876, p. 18)
acachar el llom la cuesti es no
acachar el llom (Vidal Roig, F.: A
Roma per tot, 1911, p.18)
acachar acachar el llom (El Tio Cuc,
n 72, Alacant, 1916)

acachar li tira un colp a la cara a ella,
sta acacha el cap y... (Virosque: La
acachar que sinse acachar lasquena
duen la pancha ben plena (Valero, R.:
Dos fotgrafos ambulants, 1921, p.9)
acachar Te que acachar lo cap (Juan,
J. M: Chfer, al Novetats!, 1925, p. 3)
acachar el cap y acacha el cap abatut
(Llobat Ferrer, R.: En lo suor de ton
front, 1926, p.9)
acachar acachar el morro (Alberola
Serra, E.: Refraner valenci, 1928, p. 3)
acachar acachar la cara (Gayano
Lluch: El mercat de la concencia, 1932,
p.6)
acachara si pasanli la ma per damut li
lacachara (Melia, F.: El pare Canuto,
1921, p. 12)
acachar acachar el llom com un...
(Angeles, P.: Al treballaor, faena, 1926,
p.7)
acacharse:
abajarse
acacharse
(Mayans, J.A.: Voc. valenci, 1787)
acacharse vol acacharse...? (Gadea:
acacharse estava fet a la briva,/ y no
vola acacharse (Gadea: El Ferrer de
Tibi, 1891)
acachat per los carrerons / en lo
sombrero acachat (Rahonament y
coloqui de Chusep el Bo, 1813)
acachat el poble paga acachat (Peris
Celda, J.: Arrs en fesols y naps,
1921,p.7)
acachat enc que siga acachats com
els pollastres (Peris Celda: A la
Coronasi!, 1923, p.10)
acachat seguix acachat (Vidal
Corella, Vicent: Quna lluna de mel!,
1934)
25
acachaven quan a besar se acachaven

/tamb se acachava ell (Col. dels
platerets, s. XVIII)
acachen a tot acachen el cap
acaches si t no acaches el llom...
(Fambuena, J.: Fer les cartes, 1881, p.
14)
y
el
acachifollar,
cachifollar
cachifollen a pataes (El Mole, 1840, p.
25)
acachifollar ell en paraules ms fortes,
es va acachifoll(r) (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 123)
academia -1 doc.: en achademies
pbliques (Almudever, O.: Proemi
Procs de les olives, 1561)
academia
(DECLLC,
academia
aludix a lAcademia dels Nocturns,
Valencia, 1591)
academia y en esta Academia, digam
quin... (Serres, Miquel: Real Academia
a Carlos II, 1669, p.103)
Academia de Sent Carlos les grafes
ducten entre Sen y Sent: un jard en lo
pati es vea. / LAcademia de Sen
Carlos... (Memorial dels obsequis fets
per Valencia, 1802)
Academia de Sent Carlos els
Gremis... Universitat... Academia de
Sent Carlos (Rahonament entre el Rull
de Payporta y Albudeca, c.1802)
acadus entendre ses revoltes, si pega
un acadus (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
acajorrarse acajorrarse els malalts:
adormecerse (Escrig: Dicc. 1851)
acalar del llet calre ; abaixar: que
volgueren acalar la entema (Martorell:
Tirant, c.1460)
acalar la dita bandera fonch acalada
per la finestra (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 21 de joliol

1464)
acalar qui acala lo cap (Thesaurus,
Valencia, 1575)
acalor cat. y cast. acalorada: pero
molt acalor (Miralles, A.: Entre un
peixcaor y..., 1918, p.12)
acalor y Pepica, acalor, fatig per el
trevall continuat... (Gmez Mart, Pere:
Per all ve, 1919)
acalorat 1 doc.: me encontre
acalorat (Rahonament...el consell que
tingueren el Tio Cosme Nespla de
Benifaraig, 1797)
acalorat els dos molt acalorats
(Coloqui nou de la chitana, el moro y
Chuanet el..., ed.1852)
acallar li ofer portarla al bous, / pera
poderla acallar (Relaci de un
llaurador... reliquia de St. Pere Pasqual,
1743)
acallar es difsil acallar la veu de...
1933, p.14)
acallarlo y si plora el anchelet / ell lo
te de pasechar, y acallarlo en... (Ros,
Carlos: Coloqui pera riure de bona gana
estes Carnistoltes, 1733)
acamallar: acamallar: montar a
horcajadas (Escrig: Dicc. 1851)
acamallar cat. muntar a l'anglesa:
acamallar: montar a horcajadas, cama
as y cama all. Dominar, seorear o
sojuzgar (Escrig: Dicc. 1887)
acamellat del llet camellus. Enc
quel vocable ms valenci siga gamell,
Escrig arrepleg este castellanisme
etimolgic acamellat: acamellado
acamina acamina (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
acamina com acamina (Palanca:
26
Secanistes de Bixquert, Xtiva, 1867, p.

5)
acamina acamina (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 5)
acamina acamina com acaminaba (sic)
son pare (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 13)
acaminar cast. y cat. caminar: anant
e acaminant de nit e de da (Villena:
Vita, 1497)
acaminar no vola acaminar (El
acaminar acaminar per la casa
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1862,
f. 4)
acaminar que nom deixa acaminar
(Merelo, J.: Novio mut es ms volgut,
1868, f. 17)
acaminar acaminant, acaminar...
acaminar un manflorita hasta en el
acaminar (Campos Marte, J.: El
salonet de les flors, 1890, p.15)
acaminar che, voleu acaminar a eixe
pas (Soler, S.: Mos quedem!, Castell,
1907, p. 38)
acaminar de cant en fluixea, en esta
cas aludix a un ahuelo de 73 anys:
que acamina de cant (Escalante: Un
ratet en el chusgat, 1914, p. 8)
acaminar el acaminar dels dos deu ser
com... (Peris: Terres malahdes, 1919,
p. 38)
acaminar al acaminar, qu solitari
mencontre (Salvador, Carles: Un
negosi com un atre, 1921, p.3)
acaminar acamina tambalechantse
(Meli, F.: El Malcarat, 1932, p.5)
acaminen
rebusnant
acaminar
1960)
y
acaminant
molt
acaminar
garbosa... (Sanjuan, Antulio: La

clavellina y el botichs, Llibre de festes
del Arrabal Roig, 1976)
acaminaren aquell dia acaminaren
(Martorell: Tirant, 1490)
acaminata:
caminata
acaminata
acamine acamine (Llull: Blanquerna,
traduit al valenci, 1521)
acamine acamine dos pasos (Moll
Ripoll: El punt de Canyamaso, 1920, p.
7)
acamines acamines (Roi de Corella,
Joan: Lo Primer del Cartoxa, 1496, f.
III)
acamines t a la mort acamines (Roi
de Corella: La Segn del Cartox, 1496,
f. X)
acampan cat. y cast. acampanada:
lamericana..., per baix acampan (Fe
Castell, V.: Els fantasmes del solar,
1907, p.10)
acampan la llar acampan (Gayano
Lluch: Els Reixos dels pobres, 1927, p.
5)
acampanat acampanat... (Lluch: Els
Reixos dels pobres, 1927, p. 5)
acampar salvar la vida, lliurarse dun
perill, etc.: acampar la vida
acampar lliurarse, salvarse: la mort
temporal, de la qual acampar no...
(Villena, I.: Vita, 1497)
acampe qui puga! castell salvese el
que pueda: y acampe qui puga
(Galiana: Rond. 1768, p.20)
acantilat catal penya-segat: per els
acantilats daquelles costes (Martnez,
F.: Folkl. valenci, 1912, p.78)
acaparaor els acaparaors (Marco
Rivas, V.: La tasa dels hous, 1918, p.9)
acaparaor son cuatre acaparaors
27
que... (Gayano Lluch, Rafel: Ni a

linfern..., 1918, p.7)
acaparaor Fora els acaparaors (Peris
Celda: Voleu llum?, 1918, p.16)
acaparaor vost es un acaparaor
(Alcaraz, J.: Vullc besarte, 1931, p. 6)
acapararles
a
totes
acaparar
(Colomer, E.: Me cason lHavana!,
Alcoy, 1931, p. 6)
acaptar demanar llimosna; del llet
vulgar *accaptare: qui no aguarda...
acapta (Vinyoles, Fenollar: Scachs
damor, s. XV)
acaptar la fam tamb lo picava, / y
acaptava un tros de pa (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.18)
acaptar:
pordiosear
o
acaptar
mendigar (Escrig: Dicc. 1851)
acaragolar acaragolar, acaragolat...
acaragolat tres pelets acaragolaets
(Ovara: Dimats 13!, 1877, p. 16)
acaramel ms acaramel que...
(Sendin Galiana: Tonica la del llunar,
1926, p. 10)
acaramelaeta algo acaramelaeta
p.29)
acaramelar acaramelant, acaramelar,
acaramelat... (Escrig: Dicc. 1887)
acaramelat y tant acaramelats
(Baidal Llos, F.: Amor torna, Castell,
1917, p. 17)
acaramelat parlant de novios o
parelles denamorats: novios molt
acaramelats (Peris Celda: Voleu
llum?, 1918, p.1)
acaramelat matrimoni novens molt
acaramelat (Peris, J.: Ms all de la
lley, 1927, p. 10)
acaramelat per la esquerra, molt
acaramelats (S. Galiana y G. Polo:
Rusafa, Bolsera, Mataero, 1928, p.11)

acaramelat questn acaramelats
(Beltrn, E.: El novio de la reina, 1933,
p. 32)
acaramelat y molt acaramelats...
1933, p.21)
acaramelat molt acaramelats (Sendn
Galiana, A.: Ella, latra y..., 1934, p.23)
acaramelat parella de novios molt
acaramelats (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 3)
acarchotar pegar carchots: sayons
dHerodes, acarchotant a... (El Bou
solt, 1877, p.170)
acarchotar acarchotant (Llombart,
C.: Festes de la terra del che, 1878, p.
18)
acarejar, acarejarse acarejar: carear,
por confrontar unas personas con otras y
por cotejar una cosa con otra... tambien
como recproco y significa carearse dos
o ms personas para... (Escrig:
Dicc.1851)
acarona la muller sel acarona
(Faubel: El senserro de Monc, 1870, p.
12)
acaronar acaronantsela y pasantli la
ma per el cap (Tallada: Les Camareres,
1931, p. 8)
acaronar acaronar: cobijar, cubrir,
tapar (Ros: Dicc. 1764)
acaronar acaronar: abrigar a un nio
en el seno cubrindole con una pieza de
ropa (Salv, V.: Comp. Gramtica
castellana,
apndice
de
voces
valencianas, 1838)
acaronara en lloch de acaronarla...
(Galiana: Rond. 1768, p. 38)
acaronen com sacaronen, els novios
(Torre, J.: La llangosta, estren en
Castell, 1928, p. 12)
28
acartonat catal rgid: acartonat

acartonat Divendres. San Acartonat
(El Amic del Poble, Alacant, 1899, p.3)
acarrec, acarrech atra volta el
acarrech (Vives, R.: Entre amics no
cal, 1877, p. 27)
acarrejar, acarrechar verp valenci
derivat llunt del llet carrus; cast.
acarrear a no es pot explicar; / qu
gastos que els acarrechen (Ros, Carlos:
Coloqui pera riure de bona gana estes
Carnistoltes, y algn rato en la
Quaresma, 1733)
acarrejar, acarrechar: que tots los
mals acarreja (Paper curis, pera
acarrejar, acarrechar el gran afany
cotidi, / els mals de cap que
acarrechen (Ros: Coloqui nou, en que
es declara lo perjuh... en fer cuchs de
seda, any 1743)
acarrejar, acarrechar ha acarrechat
(Rahonament entre el Rasps de Rusafa
y..., 1810)
y
li
acarrajar,
acarrechar
acarrechaba (sic) plom pera... (La
Mosca, 1841, p. 224)
acarrejar, acarrechar els mals que
les rifes estn acarrechant hui (...) que
ser acarrechat (El Bou solt,1877,
pp.182, 186)
acarrejar, acarrechar Les canons
dels chiquets que acarrejaven lo raim al
riu-rau em serven de msica (Guinot:
Capolls, 1900, p. 96)
acarrejar acarrechar que acarrechen
laigua (Martnez Ruiz, A.: Canyisaes,
Monver, 1907, p. 54)
acarrejat te ha acarrejat (Coloqui de
Tito y Sento, 1789)
acs del llet casus + prep. procltica:
si acs prou no els ha alabat, / puix es

poeta molt curt (Coloqui de les
inumerables virtuts dels valencians. En
este present any de 1728)
acs si acs tu vens per all, mos
divertirem els dos (Coloqui en quel So
Felip y el So Jusep..., 1809, f. 8)
acs acs (Escrig: Dicc. 1851)
acs si acs alg diu chut (BNM, Ms.
14447, Bada y Adell, J.: La matin de
Sen Roc, 1864, f. 26)
acs si acs tardara el seu marit...
(Peris Celda: Terres malahdes, 1919, p.
5)
acs mamagar per si acs en el...
(Barchino, P.: La barraqueta del
Nano,1921,p.13)
acs Acs estic obligat a amparar als
lladres? (Comes, P.: El Trull, 1929,
p.19)
acasan parlant de la gent que no te
treball y est un poc acasan... els
amos y el de la tenda apreten
acasar --del llet *captiare; agarrar,
perseguir; cat. empaitar; 1 doc.:
acaar (Ferrer, St. Vicent: Cuaresma,
1413)
acasar incessanment aca (Jordi de
Sant Jordi: Poeses, c. 1420)
acasar aquells afanys quils amadors
acacen (March, Ausias: Poesies, c.
1445)
acasar no veig que les dones acaen
vellea (Procs de les olives, 1497)
acasar la rata acaa al gat (Lo Procs
de les olives, 1497)
acasar que lacasa en una granera
p. 13)
acasar que macasarn a tomataes per
Sueca (La Donsayna, 1845, p. 151)
29
acasar si no vols quel gos tacase

(La boba y el embobat, 1872, p.19)
acasar acasar: acosar, perseguir o
fatigar a una persona (Escrig: Dicc.
1887)
acasar y el gos que les ataulla (a les
raboses)....acasantles
dasta
ferles
trespondre de vista per dalt del Pla
(Gadea: Ensisam, 1891, p. 500)
acasar mhan acasat a fangaes
1931, p. 8)
acatar
(Pou:Thesaurus,
acatar
Valencia, 1575)
-amagarse: eixa, cuant
acatarse
manco sacata,/ puses mata (Gadea:
Ensisam, 1891, p.526)
acatarse y cuant manco mha acatat,
un atre home... (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.101)
acatarrat un crit acatarrat (Puig
Garrido, A.: Pinsell divern, 1918)
acaudal una dama acaudal (Llibret
Foguera Chap, Alacant, 1955)
acaudalar acaudalar (Escrig: Dicc.
1887)
en
molta
riquea:
acaudalat
acaudalats (Conversacions de Saro
Perrengue, Valencia, 1820)
acaudalat Trinitari Polit, / belluter
acaudalat (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.27)
acaudillar acaudillant, acaudillar,
acaudillat... (Escrig: Dicc. 1851)
acaudillar a la orquesta que
acaudill... (Gmez Polo, J.: Yo
mate...bous,1926, p.17)
acaudillat acaudillat per Napole
(Gadea: Tipos, apndix, 1908, p. 121)
accidens no totes tenen estos
accidens (BSM, Morl: Hipoc. de les
ames de capellans, c. 1650)
accioniste cast. y cat. accionista: si te

tants duros / pera colocar, / fasas
accioniste (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.115)
accioniste vost es acsioniste (sic)
(Gayano Lluch, Rafel: Agarrat, que ve
la curva, 1920, p.7)
aceleraci,
acelerar,
acelerar
acelerat... (Escrig: Dicc. 1851)
acelerat cat. accelerat: 1 doc. als
Pastors porten la nova; / ells ab pas
acelerat / corrent van (Mercader, C.:
Vida de fr. Pedro Esteve, 1677, p.98)
llet accentus; en
acent del
simplificaci del grup consonntic en
val. modern: acent, acentet, acentuaci,
acentuat... (Escrig: Dicc: 1851)
acent escrit ben puntuat...y en lo
tocant al asent... (Gadea: Ensisam,
1891, p.179)
acent asentos... pera les lletres
ubertes (Navarro,V.: La pau dels
poblets, 1913, p.8)
acent que parla en marcat asent
p.9)
acepci acepci (Escrig: Dicc. 1851)
aceptable aceptable (Escrig: Dicc.
1851)
aceptant aceptaci, aceptant, aceptar,
aceptat... (Escrig: Dicc. 1851)
aceptarne no dec aseptarne tants
(Sendin Galiana, A.: Grogui!, 1931, p.
11)
aceptat per supost, que haur aseptat
(Peris: La matansa, Castell, 1911, p. 9)
acepte cat. accepte: acepte el
desafiu (Coloqui entre un capador de la
Valencia, 1808, f.12)
acepte acepte a ttul de testament
30
acept us del pretrit simple en

reducci consonntica: acept el seu
desafiu (Serrano, M.: Voreta de
lAlbufera, 1928, p.62)
acept, asept yo els asept la convid
(Meli, F.: Al pas del Nasareno, 1928,
p.14)
acept, asept asept en resignasi el
ttul que... (Sendn: Ella, latra y...,
1934, p.59)
acerca, aserca -del llet ad crca :
que lo que sap y pot dir aserca de...
(Archiu Hist. dOriola, Llibre 309, Juh
a Clara Valero, any 1676, f.187)
aceres vrer aseres.
acert dels doctes tirs... y de tots acerts
(Ballester, J. Batiste: Ramellet del
bateig, 1667)
acert que hui est governant... ab tal
asert (sic) (Serres, Miquel: Real
Academia, 1669, p. 103)
acert pera discurrir ab ms acert
acert acert, acertadament, acertar,
acertat... (Escrig: Dicc. 1887)
acert un pache acert a tirar...
(BUV, Ms. Ayerdi, J.: Noticies de
Valencia, abril 1661)
acert li despar... y li acert (Blay
Arbuxech: Serm de la Conquista,
1666, p. 11)
acerta saserta moltes vegaes (Peris,
J.: Ms all de la lley, 1927, p. 5)
acertades han eixit tan acertades
(BUV, Coloqui de les campanes, 1729,
v. 188)
acertaes ben pensaes solen eixir
acertaes (Merelo, J.: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 15)
acertar, asertar cultisme, del llet ad
certum; catal encertar: en eixe estat,
no en asertes una (Peris Celda: Voleu
llum?, 1918, p.13)

acertar alguna volta acertar (Mart
Gadea: Tipos, apndix, 1908)
acertarles ... de asertales / que no pot
equivocarles (La Donsayna, 1845, p.
169)
acertaro per un pam no asertaro
1917, p. 16)
acertat acertat ni mes trobat (Stira de
Guerau contra Falc, c. 1570)
acertat acertat es (BNM, Ms. 3746,
Matheu y San: Roman, 1644, v. 129)
acertat he acertat en lo que he escrit
(Serres, M.: Luces de aurora, 1665, 376)
acertat que per lo mateix acertat fi
(Ballester, J. Batiste: Ramellet, 1667, p.
20)
acertat cat. encertat: yo dich que
tenen rah, / estos sols han acertat
(Relaci burlesca... per lo Cometa, any
1744)
acertat no he acertat (Coloqui de
Vicento Menchap, c.1770)
acertat en lo punt has acertat
1789, p. 4)
acertat que a vindre havia acertat
(Coloqui de la Rocha de Foyos, 1795)
acertat ser ms acertat / en el intent...
que
es
pensament
acertat
(Rahonament...el consell que tingueren
el Tio Cosme Nespla de Benifaraig,
1797)
acertat em pareix lo ms asertat (El
acertat han asertat (Ovara, Chusep:
Males llenges, 1879, p. 9)
acertat ms acertat (Escalante: Lepe
y Talala, 1886)
acertat, asertar mon pare / ha asertat
en son resel (Ruiz Esteve: De Dar-
31
Drius a lalquera, 1922, p.8)

acerte no se si aserte o menganye
(Soler: Mos quedem!, Castell, 1907,
p. 54)
acrrim cultisme, del llet acerrmus:
els acerrims enemics (En obsequi dels
Voluntaris Honrats, 1794, p. 7)
acrrim:
muy
fuerte,
acrrim
vigoroso, tenaz (Escrig: Dicc. 1887)
ac, as -del llet vg. ecce-hc, castell
aqu. Clsic y totalment viu en valenci
modern, asoles per el Sur del Reyne
mant
enfrontament
en
aqu,
castellanisme que ha sobrevixcut en
Elig per sa proximitat ahon es parla
castell (Dolores, Almorad, etc.), y per
ser recialla del temps en quel territori
era de Castella. Per lany 1300 trobem
aqu en lentreverat valenci-castell
dElig y Oriola: mana que ussassen d
aqui (sic) avant del for (sic) de
Valencia...sia usat et acostumat en
Elche (sic) tanbien (sic) (Archiu Hist.
Mun. d Elig, Ms. Llibre de Privilegis,
1321, f. 30v); encara que atres notaris
illicitans com Andreu Baldov usaren la
grafa valenciana: per manament d
aquell, ac pos e scriv, dimecres,
XXVII dies de maig... (APH. Sta.
Mara dElig, Sig.168, testament, 27
maig 1357, f.7v)
ac a la mija nit..., que d ac avant...
(Archiu Mun. Castell, Llib. Consell,
T.14, 19 maig 1404)
ac, as quant as ses rahonat nos
diu (Sompni de Johan Johan, a.1497)
ac de ac a pochs dies (Esteve, Joan:
Liber elegantiarum, 1472)
ac ac no explicam... (Fenollet:
Historia dAlexandre, 1481)
ac de ac avant pendrs homens
(Roi de Corella: Lo Primer del
Cartox, 1496, f. 104)

ac venguts ac per... (Llull:
Blanquerna, traducci al valenci, 1521,
f. XXII)
ac per ac, talla rabos (Miln, Luis:
El Cortesano, 1561)
ac vine ac, llibertat fala (Timoneda:
Aucto de la Yglesia, 1569)
ac en avant, de de ac en avant
(Const. Sixto V, en llengua valenciana,
Imp. Pere Patrici, 1589)
ac perque estau ac (Fiestas en el C.
del Carmen, 1622, p. 207)
ac per ass a davant de Deu (BLO,
Ms. Mulet: Poesis a Maciana, c. 1640,
v. 28)
ac de aci en avant (Ord. custodia
costa martima. 1673. p. 45)
ac perque yo, de aci a cent anys
(Orti, Joseph V.: Quinta Centuria. 1740.
p. 116)
ac, as y en lo ques pert per as, /
tamb es guanya per all (BNM,
Roman... no avivar la llabor dels cuchs
pera quels servixca descarment, any
1746)
ac vine ai, taymada (Galiana: Rond.
de rondalles, 1768, p. 28)
ac tin per ac, tin per all, ahn va hu
ac voldr ac combregar en la roda
del mol (Coloqui trilinge o coloqui
entreverat de valenci y castell, y uns
cantonets en llet, 1809, f.2)
acidea andaluso y catal acidesa:
acidea (Escrig: Dicc. 1851)
cit, sit cast. cido; cat. cid: tens
que dur... morfina, sit fnic (Parrs,
J.: Yal tinc!, Ganda, 1885, p.16)
cit cit: cido; cit acets, cit
clorhdrich, cit sulfrich... (Escrig:
Dicc.1887)
32
cit, sit sit sulfric (Escalante,

Eduart: Fuchint de langula, 1891, ed.
1917, p.7)
acit acit (Fullana, Lluis: Gramtica de
la llengua valenciana, 1915, p. 41)
aclam cast. y cat. aclamada: aclam
y agasaj per tots (Alcaraz, L. J.: El
ball del ram, 1928, p.3)
aclamar 1 doc. aclamar (March,
Jacme: Dicc. 1372)
aclamarse demanar amparo, protecci
o favors: yo maclame a Sent Andreu
(C. Bonet, Edmundo de: La planchaora,
1901, p.5)
aclamat ser aclamat (Vidal, Bernat,
Ll.: en censura a Ramellet del Bateig,
1667)
aclaraci:
aclaracin
aclaraci
(Escrig:Dicc.1851)
aclarir -1 doc.: aclarir (Sompni de
Johan Johan, 1497)
aclarix vine y aclarix (Escalante: A la
vora de un sequiol, 1870)
aclarix tot saclarix (Ovara, Chusep:
aclarix no saclarix (Diari El
Pueblo de Monver, Canyisaes, 1906)
no
aclarixc cat. aclareixo:
maclarixc (BNM, Ms. 14326, Eixarop
de llarga vida, c. 1865)
aclarixc yo no maclarixc (Escalante:
La escaleta del dimoni, 1874, p. 15)
aclarixc yo ya no maclarixc
(Casinos, A.: Deixam la dona, Pepet,
1931, p.38)
aclarixc mldrelo, que yo no me
aclarixc (Peris: La bolcheviqu, 1932,
p. 27)
aclarixcaqui hu aclarixca ya (El
Chorlit, 13 de febrer de 1841)
aclarixca el seu error li aclarixca
(BNM, Ms. 14. 185, Chaques lolier, c.
1850, f. 25)
no
hi lladre que
aclarixca
saclarixca (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 6)
aclarixcas Aclarixcas com puga!
(Meli, F.: El pare Canuto, 1921, p. 16)
aclarixmos Aclarixmos, aclarixmos,
que locos mos tornar (Serrano, M.:
Voreta de lAlbufera, 1928, p.55)
aclarixquen aclarixquen (Canyisaes,
Monver, 1914, p. 237)
aclarixquen que els aclarixquen els
contes (El Tio Cuc, 2 ep. n 55,
Alacant, 1924)
aclarixte Ves, aclarixte! (Escalante:
El chiquet del milacre, 1878, p. 31)
aclevillar aglutinament de prep. a y
clevillar, fer o tndrer clevills, del llet
*crepcla: aclevillar: resquebrajar,
agrietar... (Escrig: Dicc.1887)
aclevillarse aclevillarse: agrietarse las
paredes, el techo...; rajarse la madera, la
vajilla de vidrio o loza (Escrig:
Dicc.1887)
acobarda la pobrea macobarda
(Escalante:La senserr del mercat,
1871)
En
catal:
la
pobresa
macovardeix.
acobard mirau. La prensa acobard
(Parrs, J.: Yal tinc!, Ganda, 1885,
p.14)
acobard acobard (Escalante y Feo,
E.: Mil duros y tartaneta, 1897, p. 30)
acobard acobard plora (Peris
Celda: Rialles del voler, 1928, p. 17)
acobard la persona acobard...
p. 143)
acobard llvat eixa por / quet te tan
acobard (Soler, V.: Sha perdut el
foraster!, estren en Alacant, 1931,
p.10)
33
acobarda lactitut dell lacobarda

(Sendn, A.: Barraca de fira, 1934, p.13)
acobard me te acobard (Moliner
Valls: Ciutadans, odieu la guerra!,
1936, p. 20)
acobardant acobardant a les males
fieres (Breva, V.: Anem a la Madalena,
Barcelona, 1930)
acobardar en fer aire sacobarden
(Paper curis, pera contrafer... a. 1741)
acobardar em digu, vost / no es
tinga que acobardar (Coloqui nou
sobre la bola, c. 1780)
acobardar acobardar, acobardahor,
acobardat (Escrig: Dicc.: 1851)
acobardarme he vingut pera casarme,
y no puc acobardarme... (de la Torre, J.
M: Nit de festa, 1929, p.16)
acobardat ben calent y acobardat
(Coloqui nou del poticari, s.XVIII,
v.214)
acobardat per qu tan acobardat?
(Escalante: En una horchateria, 1869)
acobardat al pare... el te acobardat
(Cervera, J.: San Seren del Monte,
1919, p.4)
acobardat
per
el
acobardat
remordiment (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 42)
acobardat me te acobardat en les
seues... (Rocabert: Els castigaors,
1931, p.14)
acobardat pobrets; venen acobardats
(Garrido, J. M: Opresors y oprimits!,
estrenat en Alacant, 1933, p.25)
acobardat els dos estn molt
acobardats (Ivars, fray Andrs: Diari
pstum, 21 juliol 1936)
acobarde de qu macobarde?
acobarden si ests prop sacobarden
(Peris, J.: Ms all de la lley, 1927, p. 4)
acobardit acobardits (Navarro y

Reig, V.: La pau dels poblets, 1913,
p.66)
acodit es un gall molt acodit (Liern:
La mona de Pascua, 1862, p. 9)
aclit del llet aclythus; ascolanets o
chiquets que ajuden a dir misa o canten
en el cor: los acolits y chics de cor
(Pou: Thesuarus, Valencia, 1575)
aclit y regalar al masip, / als aclits y
escol (Ros, Carlos: Coloqui pera riure
de bona gana estes Carnistoltes, 1733)
acolitet als acolitets els deixa en un
sou a cada u ms contents (BNM, Ms.
Escalante: Un grapaet y prou, 1868, f.6)
acolitet vosatros, acolitets, deixeu
estar el rogle, que no tenim falta ara de
sentir campanetes (Gadea: Ensisam,
1891, p.509)
acolitet enviaren al acolitet a fer els
preguntats (Navarro y Reig, V.: La pau
dels poblets, 1913, p.12)
acolmo capell ecnom o encarregat
dels dins: els retors, els acolmos y
regents desta parroquia (Gadea: Tipos
despardenya y sabata, c.1890)
acolmo estava dacolmo un tal pare
Jaume Bataller (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.126)
acollixc a este macollixch (Ros:
Adages, 1736, p. 4)
acollonar acollonar (Escrig: Dicc.
1851)
acollonar acollonar, valenci: castell,
acojonar (DCVB)
acollonar, acollonarse donar o tndrer
temor: ...que vostes lo que volen es
acollonarme? (Gadea: Ensisam, 1891,
p.252)
acollonat acobardat: Vorem, pues,
qu es lacollonat (Gadea: Ensisam,
1891, p.252)
34
acomanar se dehuen acomanar a una

persona fel y lleal (Ginart: Rep. dels
Furs, 1608, p. 109)
acometense catal escometent-se:
acometense en navaixes (Escalante:
Un ratet en el chusgat, 1914, p.11)
acometre
acometre,
acomtrer
acomtrela ara es llans / de acomtrela
(a Crisstoma), / que tenint lo peu
descals, / fcilment la alcansar
(Coloqui... de una que li den
acometuda acometuda (Escrig: Dicc.
1851)
acomod cast. y cat. acomodada: vist
el trache de campesina acomod (El
Amic del Poble, Alacant, n4, 1899, p.1)
acomod clase acomod (Matal,
Vicenta: El Pecat, 1929, p. 4)
acomod familia ben acomod
(Salls Rocabert: Els castigaors,1931,
p.3)
acomodo en este cas, agelo vert en
dins que mant a una chicona: per un
acomodo que porta levita (Liern: Una
broma de sab, 1867, p.24)
acompany ix sempre acompany
acompanyaes
dels
acompanyaes
novios
(Soler,
Santiago:
Mos
quedem!, Castell, 1907, p. 32)
acompas acompas, rtmica (Marco
acongoix molt acongoixada li fa el
sopar (BSM, Morl: Hipocresies de les
ames..., c. 1650)
acongoix acongoix (Escrig: Dicc.
1887)
acongoixa y aix lacongoixa
(Huertas, F.de P.: La tea de la discordia,
Castell, 1911, escrit en 1873, p.15)

no
tinga
que
acongoixarse
acongoixarse (Conv. entre Saro
Perrengue, 1823)
acongoixat Acongoixat. Qu dius,
pap? (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 68)
me
fa
aconortar
aconortar
(Martorell: Tirant, c. 1460)
aconortar fragants aconortar de...
(Blay Arbuxech: Serm de la
Conquista, 1666, p. 49)
aconortar aconortem la bartola
(Galiana, Lluis: Rondalla, 1768, p. 449)
aconortar aconortar: aliviar (Escrig:
Dicc. 1887)
aconortar tranquil y aconortat del tot
(Gadea: Tipos, 1908, p.144)
aconsolar del llet consolare: nil meu
cor nos vol aconsolar (Llull:
Blanquerna, traduit al valenci, 1521)
aconsolar en hbit de peregr..., y com
los aconsol (Timoneda: Introyt Aucto
del Castillo de Emaus, 1575)
aconsolant,
aconsolar,
aconsolat
aconsolat... (Escrig: Dicc. 1887)
acontixer acontixer (Escrig: Dicc.
1887)
acontentar al instant men deman; / y
yo per acontentarla... (Coloqui de
acontes tot a que se fa acontes
(Timoneda: Castell dEmaus, 1569)
acoquinar, acoquinarse del francs
acoquiner; en valenci es eufemisme
dacollonar, acollonarse: acoquinar:
acobardar o hacer perder el nimo
acoquinar no se acoquina perque...
(Escalante: La vanitat castigada, 1855,
p. 11)
acoquinar la peg... a la dona y a la
35
sogra... les hava acoquinaes (Gadea:

Ensisam, 1891, p.253)
acoquinar si es quem vol acoquinar /
esta volta sen du chasco (Guallar, J.
G.: Nit dalbaes, 1900, p.15)
acoquinarlo no com molts rics dara,
que no ms volen la suhor del pobret y
acoquinarlo sempre... (Gadea: Tipos
despardenya, c.1890)
acoquinarse es menester tindre
agalles; y no acoquinarse may (Ovara:
Mol de vent, 1905, p.11)
acorar ferir fsica o sicollgicament:
acorantm ab tanta suavitat (Canals,
Antoni: Arra dnima, c. 1395)
acorar lacoren a punchonaes (El
Mole, 1841, p. 218)
acorar Y qu farem? .-Acorarla pronte
avans quella acore als lliberals honrats
(El Mole, 12 de febrer 1856)
acorar acorar: ahogar o sofocar con
alguna pesadumbre, matar... (Escrig:
Dicc. 1851)
acorar en valenci, segons Alcover,
significa aniquilar, matar, donant este
eixemple: sit peguen una nyespla y en
ella tacoren, veges qu fas despus
(DCVB, en text de Mart Gadea: Tipos,
1908)
acorar parlant dels gosos que mataven
a colps: E(l)s penchem y a mochaes
e(l)s matem ...-Home, si ques una
mort...- Ca, no u crega!... en seguia
acoren
(Martnez Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1908, p.83)
acorar aufegar a atre apretanli el cos:
y si acs alg nhi / que vos apreta y
acora... (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.17)
acorar la fam mos acora y envenena
(Gayano Lluch: Els Reixos dels pobres,
1927, p. 7)
acorasat cat. cuirassat: hui conta

en... barcos acorasats (Semanari
Garrot de sego, 30 de setembre de
1888, Alacant, p.2)
acorde, acorden galicisme pres del
fr. accordon a finals del XIX: a altes
hores de la nit... guitarra y acorden que
la discordia dels veins... (Semanari
Garrot de sego, 22 de joliol de 1888,
Alacant, p.2)
acorde:
acorden
acorde
(DRACV,1997)
acordeoniste
acordeoniste
(DRACV,1997)
acort cast. acuerdo; cat. acord: ab
dol acort (Trobes en lahors de la
Verge, Valencia, 1474)
acort estn en desacort (March,
Ausias: Les obres del valers Ausias
March, 1545, f. VII)
acort pena del tali... sens returarse
acort alg (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 177)
acort y ab acort de ses senyories
(Establiments Consell sissa de la carn,
1659, f. 3)
acort home de gran quedo, que parlava
en molt acort (Galiana: Rond. 1768,
p.85)
acort acort: acuerdo (Escrig: Dicc.
1887)
acort y es posarem dacort els tres
front, 1926, p.8)
acort El dumenche et don paraula...
em pos dacort en... (Meli, F.:Al pas
del Nasareno, 1928)
acorral cast. y cat. acorralada: soc
la fiera acorral (Snchiz Almela, V.:
Un novio falsificat, estrenat en
Vilarreal, 1892, p.20)
acorral cuant se veu acorral (Peris:
36
Terres, 1919, p. 22)

acorralant,
acorralar,
acorralar
acorralat... (Escrig: Dicc. 1851)
acorralar acorralat per la sort (Peris
Celda: Terres malahdes, 1919, p. 18)
acorralareu entre tots acorralareu...
(Chirivella, Pere: Tot debaes, 1908, p.
10)
acosar es tart./ Senyor Retor, quede en
pau, / puix la son me va acosant
(Coloqui... referixen les festes a la
Proclamaci, 1746)
acostumbr chiulant lacostumbr
tocateta (Alegre Ortiz: En la Cany,
1926, p.13)
acostumbra es que as acostumbra a
vindre el So Batiste, y no vullc...
(Meli,F.: Al pas del Nasareno, 1928,
p.7)
del
burret
que
acostumbr
sacostumbr a ... (Alcaraz, J.: Vullc
besarte, 1931, p. 3)
lo
mateix
que
acostumbrar
acostumar, derivat de costum: perque
faltes com eixes, no acostumbre a
(Llobat Ferrer,R.: En lo suor de ton
front, 1926, p.7)
acostumbrat a pesar de que estem
acostumbrats a... (Semanari Garrot de
sego, 26 de agost de 1888, Alacant, p.3)
com
ya
estn
acostumbrat
acostumbrats (El Blua, Castell, 28
febrer 1892, p.3)
acostumbrat sabates que li aporrechen
un poquet perque no est acostumbrat
(M. Ruiz: Diari El pueblo de
Monver, Canyisaes, 1906)
acostumbrat acostumbrat estic (Peris
estic
acostumbrat
acostumbrat
(Cervera, J.: San Seren, 1919, p.9)
acostumbrat vost est acostumbrat a
eixes coses (Meli, F.: El pare Canuto,

1921, p. 4)
acostmbrat lo mateix que acostmat:
hui no soc teua; acostmbrat
(Casinos, A.: Dixam la dona, 1931,
p.16)
com
no
estic
acostumbrat
acostumbrat... (Beltrn: Ratolins de
casa rica, 1934, p. 6)
acotar -1 doc. acotar, acotaci
acotar acotar: poner cotos, amojonar
con ellos. Acotar els abres, acotar los
rboles. Fijar o sealar... (Escrig:
Dicc. 1887)
acotat tot quant se ha fet, / en lo temps
tan acotat / de dos des com t vols
(Relaci entre Sento y Tito... a honor de
Carlos Tercer, 1784 )
acotat el saber no est acotat (El So
acotat vndrer una partida darrs...
acotat (El Bou solt, 1877, p.219)
acotechar com a guapes mes acoteche
en les que vullguen del mon
(Canyisaes, 1909, p. 124)
acovilat tena tan acovilats los nobles
pits (Blay: Serm de la Conq. 1666, p.
2)
acovilats eixos son els poltics antius
que estn acovilats (El Tio Cuc, 2 ep.
n 56, Alacant, 1924, p.4)
acredit en la acredit perfumera del
sinyor... (El Bou Solt, 1877, p. 103)
acredit una cansalaera... molt
acredit (Peris Celda: A ras de terra!,
1922, p.2)
acreedor acreedor (Sanelo: Dicc. c.
1800)
acribillat atre home acribillat a tirs
37

acrimonia del llet acrimonia; asperea
de les coses, agudea del dolor...: ve el
carcter corrosiu,/ la ms particular
acrimonia /..., y per fi la enfermetat
(Rahonament..., de monsiur Laroa,
1827, p.5)
acrisolar acrisolar: depurar (Escrig:
Dicc. 1887)
acrisolat bon ministre pera lladre;
acrisolat (BUV. Ms. 668, Raon.
Vinalesa, 1735, 147)
acrisolat or acrisolat (Raonament que
fa Pepo Canelles a les dametes, 1784, p.
3)
acsi la acsi en Alcoy (Valls,
Enrique: Mat de Gloria, Alcoy, 1932)
actitut actitut: actitud (Escrig: Dicc.
1851)
actitut castell y catal actitud:
lactitut (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.102)
actitut en ses respectives actituts
p.29)
actitut la meua actitut (Vicent
Alfonso: El Trull, 1929, p.29)
actitut que motiva sactitut (Torre, J.
actitut pot ser quels dins li fasen
cambiar dactitut (Aznar Pellicer:
actitut en actitut fatig (Alcaraz, J.:
Vullc besarte, 1931, p. 30)
actitut raere de la taula, en actitut...
1931, p. 12)
actitut pero lactitut dell... (Sendn,
A.: Barraca de fira, 1934, p.13)
actitut lligant caps y compachinant
actituts (Beltrn: Ratolins de casa rica,
1934, p. 42)
actriu -1 doc. actriu (Escrig: Dicc.

1851)
actriu actrius... Amparn Revert...
(Sendin: Tonica la del llunar, 1926, p.
17)
actriu una actriu en un mant blanc
(Beut, P.: Cartelera despectculs, 1932,
p. 11)
acuadrillat acuadrillat (Escrig: Dicc.
1851)
acuarela de pintura al carb, al oli y
acuarela (El Tio Cuc, 2 ep. n 52,
Alacant, 1924, p.3)
acudir no he pogut acudir (Pou:
Thesaurus, Valencia, 1575)
acudit ell est en casa, y acudit tamb
Parranda (Len, C.: Arenga crtica,
1789, p. 2)
acudit ham acudit a temps (Alcaraz,
J.: Vullc besarte, 1931, p. 30)
acudix acudix tota Valencia (Len,
C.: Divertida miscelnea, 1802)
acudix no acudix (El Trams, 26 de
giner de 1841)
poquet
pblic
acudix
acudix
(Escalante: Valencia a la matin, 1888,
p. 11)
acudix catal acudeix: acudix... (El
Tio Cuc, n 140, Alacant, 1916, 1917)
Qu
veig!
Acudix...
acudix
1933, p.34)
acudix acudix (Llibret Foguera
Mndez Nez, Alacant, 1933, p. 9)
acudixca acudixca a les armades
(Ginart: Reportori dels Furs, 1608, p.
266)
acudixca que en salut acudixca
acudixca y acudixca a la cort (Llibre
acudixca que acudixca al... (Galiana:
38
Rond. de rondalles, 1768, p. 17)

acudixca com a totes no acudixca
(Conv. de Saro. 1820)
acudixca acudixca/ pues si li ha de
buscar ama (Gadea: Ensisam, 1891,
p.287 )
acudixen acudixen als... (BSM,
Morl: Hipocresies de les ames dels
capellans, c. 1650)
acudixen y acudixen galandrans
(Ros, Carlos: Coloqui del Corpus, 1734,
p. 8)
acudixen en acudixen al serm
acudixen tamb acudixen (Mart
Gadea: Tipos, modismes. 1908, p. 134)
acudixen com acudixen (Colom y
Sales: Peix dara viu!, 1915, p. 16)
acudixes si no acudixes (Archiu Mun.
Elig. Romans del pleit, 1776)
acudixquen acudixquen ab tota
puntualitat (AHO, L. 984, Orde
Generalitat, 13 mar 1650)
acudixquen acudixquen totes (Ord.
Costa del Regne de Valencia. 1673).
acudixquen devots que acudixquen
(Mercader, C.: V. de f. Pere Esteve,
1677, p. 80)
acudixquen acudixquen tots all (El
Bou Solt, 1877, p. 79)
acudixquen acudixquen cuant en ans
acudixquen acudixquen els de la
ronda (Folch, R.: El fantasma, 1917,
p.4)
acueducte acueducte: acueducto
acueducte el trayecte de tal
acueducte (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 1)
acullixmos acullixmos baix ton mant
(Escalante: Les barraques, 1900, p. 40)
acullixques espere la acullixques en

ton pit (Perdiguer: En Carnistoltes,
1928, p. 7)
acumulaor acumulahor (Escrig:
Dicc. 1887)
acumulaor elctric acumulaors que
venen a unificarse (Semanari Garrot
de sego, 30 de setembre de 1888,
Alacant, p.2)
acuquillat, acuquill de cuc, en
semantisme paregut al derivat de coqui,
acoquinat: all llunt vaig encontrar /
una vella acuquillada (2 part.
Relaci... a un foraster de Valencia que
vingu a la ciutat de Alacant, 1783)
acurtar no acurtar ni allargar ses
llectures (Const. Universitat de
Valencia, 1611)
acurtar acurtar vestits de sastres
(Morl: Somi del Infern, 1645, v. 3)
acurtar en el pas catal susa
escurar, mentres que en lo Reyne de
Valencia tenen acurtar; p. e.: acurtar un
cam (DECLLC, 2, p. 1113)
acurtar es pot calcular si sallargar
o acurtar (Gadea: Tipos, modismes,
1908)
acurruc a estil de pollastre, en la
cama acurruc (Peris Celda, J.: Arrs
en fesols y naps, 1921, p.7)
acurrucaets els veig acurrucaets
(Mills, M.: El Civil, 1916, p. 19)
acurrucar, acorrucar -1 doc.: fret... e
acorrucar les carns (Ferrer, St. Vicent:
Quar. 1413)
acurrucar, acorrucar el valenci
acorrucar (DECLLC)
acurrucar acurrucant los dos peus
(Morl: Somi del Infern, p. 1645, v. 21)
acurrucat acorrucadet, acorrucament,
acorrucarse, acorrucat ... (Escrig: Dicc.
1887)
39
acurrucat acurrucat ac (Ort, M. A.:

Cent. Canonizacin San Vicente, 1656)
acurruquen sacurruquen... com si
foren gats (Breva: Ilusions dun soldat,
Castell, 1916, p. 5)
acurruquen estos frets lacurruquen a
u y li... (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.1)
acusiolat dels sombreros, dels molt
grans, / que nos divisa la copa, / o
deixos acusiolats, / com els que porten
els Nanos, / ms ample dalt que no
baix
(Coloqui sobre els usos y
modes... de algunes viudes, c. 1735)
a, aix, all y especialment els
valencians, que mantenen en el mateix
nivell lus corrent dels dos, y la
distinci de sentit rigurosa entre a y
aix (DECLLC, 3, p.235)
a tot a que se fa acontes
a a tamb gratis (BRAH, Ms.
Porcar: Dietari, 1599)
a y en all... no es a?... aix no
es del cas (Academia de Valencia, 2
febrer 1704, p. 79)
a a va mal / cachamones, prim o
gros? (Ros: Roman dels jochs, c.
1730)
a, as as sens ducte (Ms. de Jusep
Esplugues, retor de la Vall dAlbayda,
a.1735)
a amigachos, a es fet (Coloqui de
fr. Pere de la Merc, c. 1790)
a, as mes pera apoyar as (En
obsequi dels Voluntaris Honrats del
Reyne, 1794, p. 5)
a, as as ya pasa de ralla (Ovara:
a, as y as ardix a la carrera
(Peris: Terres malahdes, 1919, p. 46)
aorar aorant, aorar, aorat...

aorat espantant los chichs anaven,/
puix pensaven aorats,/ no que eren
homens com ells, / sino mostruos
(BSM, Orti Mayor.: Relaci dels bultos,
jagants y nanos, 1743)
acha del llet *fascla. El val. acha
es germ del fr. hache, cat. atxa, esp.
hacha , it. ascia, etc.; cat. atxa: e la
acha caygue del cavaller... les manyopes
e la acha (Martorell, J.: Tirant, c. 1460,
ed. 1490)
acha y grans aches (Gaull, Jaume:
La Brama, 1497, v. 127)
acha haches (sic) de armes (Pou, O.:
Thesaurus, Valencia, 1575, p. 171)
acha ab aches blanques (BRAH, Ms.
acha dos caneles se han de dexar, o
aches (Ginart, Nofre: Reportori, 1608)
ensengueren aches
acha, aches
blanques... huit aches blanques
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 17 de giner
1616)
acha ciris y aches del mateix pes
(Llibre de Antiguetats, octubre 1611)
acha acha ensessa (BRAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 1624, f. 445)
acha moltes llums... aches com de
ciris (BUV, Ms. Ayerdi, J.: Noticies de
Valencia, 1661)
acha de llum: el hacha (sic), / ...de la
nit llanterna (Sacro Monte, 1687, p.
167)
acha, aches y pera ms lluiment... 200
aches (BV. Ms. Festes del Centenar a
la Verge del Milacre, Cocentaina, 1720)
acha baix dosel...y aches de sera
(Relaci entre Tito y Sento...a honor de
Carlos Tercer, 1784)
acha campanes, culleretes, / gallardets,
aches
(Bib.
Nic.
Prim.
Ms.
40
Escoriguela: Poeses valencianes, 1794)

acha ostentant aches de espart
acha, achers els quatre achers
acha, aches -de foc, pera donar llum:
en aches y cirials (Sento y Tito... per
lo feliz Part de Luisa de Parma, 1794)
acha aches, ciris y blandons (El
pardal Sis, que est dalt del campanil,
1797)
acha les haches que liluminen
(Escalante: Una sogra de castanyola,
1875)
acha en haches de vent (El Liberal,
Alacant, 23 dagost 1897)
ach colp donat en acha: y hagu
davant santa Tecla achades (BRAH,
ms. Dietari Porcar, 16 abril 1620)
achac achac molt perills (BNM,
Mulet, F.: Ms. Infanta Tellina, c. 1660)
achac Mort no vinga, que achac no
tinga (Ros, C.: Tratat, 1736, p. 71)
achac ya madur y ple dachacs
achaca Che, q pillo! Mos hu achaca
Escalante: El chiquet del milacre, 1878)
achacar sempre en solen achacar a m
el paper de... (Escalante: La
Consoladora, 1880)
achades y hagu achades (BRAH,
Porcar: Ms. Dietari, 1604, f. 79)
achafrantar del fr. chanfrein:
achafrantar, entre obrers y fusters
(Rosanes: Voc. val. 1864)
achares ... li apacigen los achares?
12)
achares del cal jacharar: deslluir o
tratar en despreci a cuansevol, pero
tamb requebrar a la dona y donar sels:
So Rita, ampome, que ve a donar

achares (Hernndez, Faust: La
Marselina, 1927, p.12)
achares tu festeches en ell pa donarme
a mi achares (Meli, F.: Al pas del
Nasareno, 1928, p. 13)
achares vost lo que vol es que yo li
done achares (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra y..., 1934, p.29)
ache! Ache!No se qu li diu
(Tafalla: Un defensor de Melilla,
Alacant, 1893, p. 22)
ache aixina, en ache mayscula y tot
(Bernat, Lluis: El terreno del honor,
1894, p. 1)
achedrs dtim arbic, este joc
desaparegu practicament pera el poble
dasta el sigle XIX, olvidanse tamb
lantic escac, com al castell escaque,
occit escacs, francs echecs, e itali
scacchi. En realitat, tots els valencians
del sigle XX diem achedrs o agedrs:
achedrs (El Bou solt,1877, p.187)
achenoll te perdone; pero me hu has
de demanar achenoll (Haro, M.: Hi
que tindre carcter!, 1923, p.31)
achenoll tres mises achenoll (El
Tio Cuc,2 ep. n 52, Alacant, 1924)
achenolla que sachenolla al teu
costat (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.23)
achenollat vost estar achenollat en
castic de la torpea un parell dhores
(Roig: Un chuche, 1873, p.19)
acher que du acha de foc: verguers y
achers y u o dos jurats (RAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 19 de maig 1599)
acher els quatre achers (Coloqui de
Tito y Sento, 1789)
achicharrar achicharranlos el sol
(Colom, J.: El sant del agelo, 1882, p.
6)
41
achicharrar ...ha cometut algn delit

el achicharrarem (El Pelut, n1,
Alacant, 1924, p.3)
achicharrat o mon pare en tu me casa,
/ o me muic achicharrat (Rubert Moll:
Colahuet y sa cosina, Alacant, 1897,
p.29)
parla
pronte,
que
achicharre
machicharre (Vidal Corella, Vicent:
Quna lluna de mel!, 1934, p.17)
achinollarse de la variable valenciana
chinoll: achinollarse als peus del
confesor (Semanari El Blua, n3,
Castell, 1892, p.1)
achinollarse se achinoll davant de
(...) despus de achinollarse als peus
de... (El Tio Cuc, n 72,121, Alacant,
1916, 1917)
achinollat un capell achinollat
(Rubert Moll, M.: Colahuet y sa
cosina, Alacant, 1897, p.12)
achillonat el capell, que achinollat
hava resat un poc (Martnez Ruiz:
Canyisaes, Monver, 1908, p.79)
achiponarse aponarse y amagarse
raere dalgo: Piuleta sachipona en la
taula (Negre, Hiplit: La mort del
msic, 1923, p.7)
achiporrar no son dignes de agarrar /
un garrot y achiporrarlos (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. 420, De Chibraltar, s.
XVIII)
achiques ... vivint un foraster... No
tachiques (Peris Belda: Terres
achiques corres que achiques als
autos (Tallada, M.: Les Camareres,
1931, p. 4)
achisparse els quentraven en les
bodegues y sachispaven... ques
quedaven dins les bodegues rebistesos,
ms borrachos que seps (Caps y

achispat borracho: me pense que
mha achispat (Huertas: El mestre
coloquis, 1875)
achispat y a buidar gots... hasta quedar
achispat (El Pare Mulet, 1877, p.20)
achitan esta poltica achitan no
tomplir de honra (El Mole, 1840, p.
87)
achoca aon sachoca la perdiu (El
achocaets els encontr achocaets
(Ferrer: A la vora del riu Serpis,
Ganda, 1932, p. 24)
achocarse ficarse en cuclilles,
asentarse en un caireta, en terra, etc.:
Camilo, an tachoques t? .-...mos
asentem enla Alame(d)a (M. Ruiz, A.:
achocarse t tachoques y fas niu
(Hernndez,
Faust:
La
Marselina,1927,p.8)
achocarse ms mestime achocarme
en lo rinc (El Mole, 1837, p.24)
achocarse y ella, molt tendra,
sachoca. Chimeta sachoca en el sill
(Martn, A.: La oroneta, 1927, p.12)
achocasapos en fulles 1 doc.
achocasapos en fulles (Cavanilles:
Obs. 1797)
achocat un pollastret, que tena
achocat al meu costat (Martnez Ruiz:
achocat has achocat les gallines?Ya
fa rato (Foguera Gabriel Mir,
Alacant, 1942)
achons llanant los achons encesos
(Ord. Costa del Regne. Valencia, 1673,
p. 25)
achopirse y al pblic que tant
samohina per encontrar un troset de
puesto pera achopirse com puga
42
mentres fan les comedies (El Mole, 20

febrer 1856)
achuchar el achucha (El Tio Cuc, n
76, Alacant, 1916)
achuchen y el gos als garrons
machuchen (El Chorlit, 13 de febrer
de 1841)
achuda, gos d lo mateix quun gos
dachuda (Liern: Una paella, 1862, p.
10)
Mal
ministre!,
gos
achuda
dachuda! (Coloqui dels Borbons,
1868)
achuda o gos de achuda (Abaristo,
pe de obrer de vila, Valencia, 1813)
achudar Toca, yo tachudar...
colsaeta (Cubells: Els panquemaos,
1919, p. 8)
achudat thaguera achudat (BNM,
Ms. 14137: En una festa de danses,
Eixtiva, 1867, f. 2)
achulapats un poquet achulapats
(Urios, Elvira: Da de Pascua, c. 1925,
p. 3)
achulat ben vestit, pero achulat
(Beltrn, E.: Ratolins de casa rica, 1934,
p. 47)
achulat vist achulat y porta gorra
(Badenes, V. M.: Tpat sego,1945,
p.14)
achuntaculs adj. pardic; equival a
casamenter: achuntaculs,/ de estos que
casaments fan (Coloqui...de un fadr en
ganes de casarse, Xtiva, 1857)
Achuntament, Ajuntament y la
granera militar no el ha tocat. Tot el
Achuntament del casique... (Semanari
El Pelut, Alacant, n 1, 1924, p.4)
achup, achop pero el gobern
sachop (El Mole, 1841, p. 381)
achupida achupida y tapus sobrel
sequiol del so Pere (Garca Martnez,

J.: Silvestre el de Carcaixent, Alacant,
1890, p.9)
achupida veig la lloca achupida
p.90)
achupit dtim ducts; ficarse acachat
o estar com a chaperut per vellea,
porega o enfermetat: achupit sobre la
albarda (Conv. de Saro. 1820)
achupit, achopit un dimoni que,
achopit y en el rabo en alt com un
gos... (Bellver, Blay: La creu del
achupit, achopit ... un revs quel
deixe achopit (Palanca: El Sol de
Rusafa, 1861, p. 20)
achupit al home de ms corpenta solen
deixarlo achupit (Ovara: Males
llenges, 1879, p. 21)
achupit, achopit que mos deixaven
achopits (El Canari, vol 1, Castell,
1883)
psense
tots
achupit,
achopit
achupits, / y en gran fervor suplicant
(En las fiestas de Sta. Brbara,
Rocafort, 1891)
achupit, achopit pareix que estiga
achopit (Vicent, J.: Els peixcaors de
canyeta, estrenat en Alberich el
01/12/1902; editat en Barcelona, 1903,
p. 25)
achupixc, achopixc y machopixc
com un poll (Declarasi amorosa de
Tfol el chufero a Neleta la catalana, La
Donsayna, 1844, p.71)
ad se adquirixen ad aquells en cas de
... (Ginart: Reportori dels Furs, 1608,
p. 263)
ad ad aquelles (Bib. Nac. Madrid.
Ms. 1701, 1590)
ad en llenguage modern, la forma ad
43
susa en valenci... (DCVB)

ad Yo li vaig dir ad ell; li toca ad ell ;
no li agrad ad ell
ad, adell adell / lla; a l, a ella
(Escrig: Dicc. val. 1887)
ad, adella arrimemse a della (sic)
(Soler, San-tiago: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 61)
Ad ferho desde el pare Ad (Orti:
Joseph V.: Fiestas Cent. Quinta Cent.
Valencia, 1740)
adache adage -del llet adgum ,
sentencia breu y en crrega moral,
trobem arcaismes com adagi, adachi:
sabater feste sabates, / diu ladachi
valenci (Coloqui nou... a una fornera,
a una sastresa..., c.1740); pero, com
reconeix Corominas, la variable
adage(adache) es la ms arrail en
valenci modern, ficant deixemple el
conegut Tratat de adages valencians,
publicat en 1736 per Carlos Ros
(DECLLC, 1, p.43)
adache adage com diu ladage vulgar
(Ros: Coloqui de les moltes rinyes...
entre les sogres y nores, a. 1758)
adache, adage diu un adage vulgar
(Ros, C.: Roman... los treballs de la
gent pobra, 1763)
adache, adachi diu un adachi vulgar
(Bib. Serrano Morales, Ms. Coloqui nou
de els serenos, c. 1780)
adache que ple de adaches ests
adache, adachi com sol dir el adachi
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. 420, 1795)
adache aquell adache del gat (La
creu del matrimoni, 1866, p.5)
adache segons resa ladache (El Pare
Mulet, 1877, p. 13)
adache qui te dins te de tot, / diu
ladache (Gadea: Ensisam, 1891, p.93 )

adache, adachi la ms rica en adachis,
en modismes... (Alberola, E.: Lamo y
senyor, 1927, p. 4)
adalia, dalia del apellit del botnic
suec Anders Dahl, que dugu estes flors
de Mxic a Europa en lo sigle XVIII:
plantes dunes flors tan fines, / adalies,
chesmil... (Salvador, J.: Una agela
verda, 1876, p.19)
adalit dtim arbic, equival al castell
adalid, catal adalil y portugus adail:
es mostr com a sabi adalit (BNM,
Ms. Esquerdo: Trobes de Jaume Febrer,
c.1670)
adalit adalit: adalid (Escrig: Dicc.
1851)
adalit al adalit la mort... (Boix, V.:
Fiestas... St. Vicent Ferrer, 1855, p.335)
adalit del seu patriotisme espere / que
ser u dels adalits (Llombart: Abelles y
abellerols, 1878, p.59)
adalt adalt, amunt...: arriba, en
valenciano (Ros: Dicc. 1764, p.9)
adalt adv. analgic en abaix: estem
abaix del abre, ms adalt del monasteri
frem la torr de chulles: ben adalt
(El To Cuc, n127, Alacant, 1917,p.3)
adamats estos senyors adamats
(Blay, G.: Serm de la Conquista, 1666,
p. 40)
adarme del arbic darham, unitat de
pes: qui dos papers, qui un didal, / qui
un adarme, qui poc ms (Coloqui
nou... a una fornera, a una sastresa...,
c.1740)
-prob. del arbic al-wazal,
adasal
atocha o espart: nom valenci d'una
varietat deixarcia d'atocha, segons
Escolano (DCVB)
adecuar del llet adaequre :
adecuar (Escrig: Dicc.1851)
44
adecuat cat. adient: adecuat (Escrig:

Dicc.1851)
adecuat no trove ni un consonant
adecuat (Escalante: Tres forasters,
1876)
adefsits es ganes de parlar adfesits
adefsit extravagant, lleig, destarifo.
Del llet ad Ephesios > ad Efesios >
adefesis > adefsit. Enc que llexicalisat
com adefsit en el valenci del XVIII
(Galiana,
1768),
trobem
ductes
morfosintctiques entre valencians del
XIX y en semantisme etimolgic de
parlar sinse profit: adefsits (Sanelo:
Dicc. Val. c. 1800)
adefsit aix es ganes de parlar a
defcits (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827, p.7)
adelant adelant cientfic: parlava en
ell del ltim adelant (Meli, F.: Tots a
Nova York, 1921, p.4)
adelant sadelant en parlar contra
son credit (Archiu Mun. Elda, Proc.
Joseph Arnau, 1694)
adelant sels paga de dos en dos
pesetes, y una adelant (El Mole, 1841,
p. 228)
adelanta cert que Valencia adelanta...
(Palanca: Lo Romaner, 1888, p. 90)
adelanta no sadelanta res (Peris, J.:
Terres malahdes, 1919, p. 3)
adelanta me vullc preparar... si
sadelanta (Sanmartn,R.: La III Volta
a Valensia, 1926, p.6)
adelant sadelant ella mateixa
(Peris Celda: Noy! Che! y Ol!, 1929,
p. 15)
adelant se li adelant (Llibret
adelantament adelantament de la sua
contribuci (A. Hist. Oriola, D. 2035,
Orde Generalitat, oct. 1704)

adelantant Adelantant. Tinc lhonor y
el... (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 11)
adelantant adelantant faena (Moliner
1936, p. 3)
adelantar arrailat en valenci desde fa
sigles, pot vndrer dels arcaismes
hispnics denant, delantre, ad
delante: advert que li haven / uns
menuts de adelantar (Coloqui en que es
seda, any 1728)
adelantant Per fi apleg. Adelantant
(Mart, V.: El organiste de Sollana,
1915, p.6)
adelantar fabriquer que... adelantara
la obra (Ms. de Jusep Esplugues, retor
de la Vall dAlbayda, a. 1734)
adelantar desigs de adelantar la
llengua (Ros, Carlos: Adv. en Rond. de
rondalles, 1768)
adelantar per lo mateix me adelante
(Balader, Joaqun: El pare alcalde,
1871, p. 24)
poca
faena
podem
adelantar
adelantar (Baidal Llos, F.: Amor
adelantar adelantar tot lo posible el
ingrs (Garrido, J. M: Opresors y
oprimits!, estrenat en Alacant, 1933,
p.21)
adelantarem vullc dir, que qu
adelantarem? (Marco Rivas, V.: La
tasa dels hous, 1918, p.12)
adelantat a homens prou adelantats
(Coloqui nou... a una fornera, a una
sastresa... c.1740)
adelantat per aix has adelantat (3r.
Rahonament entre el Rull de Payporta y
Albudeca, c.1802)
45
adelantat en un tot adelantat (Chilo y

Pacalo, Imp. Brusola, 1814, p.3)
adelantat han de pendre adelantat
(La empresa dels fiambres, 1840, p. 4)
adelantat portem palises y res ham
adelantat (Els carlistes en Vinaroz,
Castell, 1875, p. 34)
adelantat hui el tens ben adelantat
(Lladr: El titot de Nadal, 1876, p. 11)
adelantat els cobren un trimestre
adelantat (Semanari Garrot de sego, 9
de agost de 1888, Alacant, p.1)
s
quas
adelantat
adelantat
adelantat ya estic molt adelantat
(Martnez Aloy, J.: Pensat y Fet, mar
1914)
pago
rigurosament
adelantat
adelantat (El Poble Valenci, 31 mar
1917, p. 4)
adelantat la faeneta y pagar
adelantat... est molt adelantat (El Tio
Cuc, n 64; 2 ep.53, Alacant, 1916,
1924)
adelantat el Corpus sadelantat (Peris
adelantat es paga per adelantat y en
pau (Romn, A.: Tots de la mateixa,
Alcoy, 1937, p. 9)
homens
en
saber
adelantats
adelantats (Ros: Breve explicacin,
Val. 1750)
adelantats adelantats (Llorens, J. B.:
Tona y Toni, Alcoy 1871, p. 15)
adelantem la senda la conec y
adelantem (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 44)
adelanten aixina es que may
adelanten (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 100)
adelanten els chics adelanten. -Y
adelantarn, no hi ducte! (Virosque:
La salvasi de la casa, 1921, p.16)

Hui
les
ciencies
adelanten
adelanten... (Thous: Llibret Plaa del
Abre, 1944)
adelanteu que no adelanteu dos dits
(Baldov: La tertulia de Colau, 1867, p.
13)
adelant y adelant un poquet ms
adelant adelant: adelantamiento
adelants vosatros que viviu en el sigle
de les llums, dels adelantos y...
(Bellver, Blay: La creu del matrimoni,
Xtiva, 1866, p.38)
adelants a fi de que vegueren els
adelants que fea en la carrera (...)
verdaders adelants, que volem y
busquem (Gadea: Ensisam, 1891, pp.
235, 488)
adelants y degut als adelants / de la
Escola dArtesans (Mez, E.: Bous
sinse pa, 1918, p.13)
adem adem de disgust (Escrig:
Dicc. 1851)
adem Ins, en un adem, li u
impedix
(Virosque:
Un
cambi
dhabitasi, 1917, p.6)
adem y el det en ladem (Peris
Celda: La peixca de la ballena, 1926, p.
7)
adem y en un adem els separa
(Peris Celda: Cacaus y tramusos, 1927,
p.9)
ademans els seus ademans denoten...
adems -del llet de magis > a+dems;
cat. a ms a ms: adems de ser casat
(Archiu Hist. dOriola, Llibre 308, any
1611, f. 162)
adems adems de pagar lo
credencier (Establiments de la sissa de
46
la carn, 1659, f. 6)
adems adems / de ser ma filla
(Mulet: Roman de Gayferos, c. 1660,
v. 134)
adems y es cert, perque adems...
(Ballester, J. B.: Ramellet del bateig,
1667)
adems adems del vestit (Falcs, C.:
Fiestas a San Juan de Mata, 1669, p.
484)
adems y adems de a, li feren
un... (Coloqui de les inumerables
virtuts dels valencians, any 1728)
adems adems de la pena sobredita
(Stabliments Torre den Besora, 31
dagost 1738)
adems adems deste armament
(Ros, Carlos: Romans dels peixcadors,
1752)
adems adems dels groguets
(Galiana, Lluis: Rondalla, Valencia,
1768, p. 51)
adems adems de gastar (Aforismes
catalans traduits al valenci, 1853, p.
15)
adems adems daix (Bada y
Adell, J.: La matin de Sen Roc, 1864,
f. 19)
adems un marquesat, y adems...
24)
adems adems... per lo que vinc
adems y adems, en lo balc (Peris:
6)
adems y, adems, aix no (Breva,
Vicent: Ilusions dun soldat, Castell,
1916, p. 11)
adems y, adems, tenen molt bon
cor (Urios, Elvira: Da de Pascua, c.
1925, p. 7)
adems adems, un bon consell

(Llibret Foguera Reina Victoria,
adems adems, es de rah (Peris
adems y adems, del tranva al...
(Llibret Foguera Barrio Benala,
Alacant, 1930)
adems adems, hui es ... (Breva,
Vicent: Anem a la Madalena, choguet
de costums de Castell, Barcelona,
1930, p. 20)
adems adems, all estar entre
caballers
(Sendin
Galiana,
A.:
Grogui!, 1931, p. 8)
adems adems del milacre del pa...
adems adems, est borracho
(Tallada, Miquel: Les Camareres, 1931,
p. 12)
adems adems, tu saps molt be...
(Azorn: Valencia, Ed. Losada, 1949, p.
79)
rap
ad-dayms:
Adems
del
germanes del escol de Adems
(BNM, Paper curios pera fer lo
(l)laurador, declarantli a una senyora
son amor, c.1740)
aderir del llet adhaerre, en val.
caigu prnter la -h- etimolgica: y
aderir a dita proposici (BRAH, ms.
Dietari Porcar, 9 de set. 1612)
adem adem: ademn (Ros, Carlos:
Dicc. 1764, p.9)
adems catal, a ms a ms: adems:
adems (Ros, C.: Dicc. 1764, p.9)
adems adems de les dones...
1892, p.2)
adems adems, may me he vist en...
(El Cullerot Alicant, 10 de giner de
1897, p.1)
47
adems y, adems, vrel una volta

y... (Salvador, Carles: Un negosi com
un atre, 1921, p.8)
adems adems, porta chaqueta y...
(Serrano: Voreta de lAlbufera, 1928, p.
30)
adems el pare, adems de treballar
eixes fanecaes que tenim... (Blasco
Ibez: El femater, 1935, p.4)
adependrn adependrn alguns atres
11)
adependre adependre com les
gastaba (Bernat, Ll.: El terreno del
honor, 1894)
aderent del llet adhaerens,-entis; en
valenci cau la h desdels clsics,
encara que Escrig y atres llexicgrafs
tmits la reviscolaren per acostarse als
admirats castell y catal: la tua anima
ir, ab tots los teus aderents
aderent sequeles tan grans a ell
aderents (Fenollar: Lo Passi, 1493)
aderent y si pot pillar alg, / aderent o
foraster (Ros: Coloqui de les moltes
rinyes, que solen pasar entre les sogres
y nores, a. 1758)
aderent per una idea,/ en atres punts
aderents (El So Christfol, llaurador
ricot de la Ribera, Imp. Horno de San
Andrs, 1789)
aderir de bon grat hagueren aderit...
ads ladverbi ads est viu en territori
valenci... la hiptesis de base
prerromana atessu > ads es posible
(DECLLC)
ads -dtim ducts, del llet tardiu
*addrsum?: ads: hace poco (Escrig:
Dicc. 1851)
ads fa molt poc de temps: si ell lha
volgut ads / y ara no... (BNM, Ms.

15503, Prims y grosos, 12 deembre
1859)
Mhan dut el recao ads
ads
(Capilla: Cada ovella en sa parella,
1868, p.14)
ads per lo dara y lo dads
(Balader: Miseria y compaa, 1872,
p.16)
ads com ads (Meli: Com els
cacherulos, 1926, p. 9)
ads segons ha dit ads (Martn, A.:
ads has dit ads... (Valls, E.: Mat de
Gloria, Alcoy, 1932, p. 11)
adestrar catal ensinistrar: adestra
cavalls (Exulve,Vicent J.: Praeclarae
artis, 1643)
adestrar, adiestrar all adiestr les
seues facultats artstiques (Alegre
Ortiz, J.: En la Cany, 1926, p. 4)
adeu, a Deu calc del castell?; com a
despedida no pareix molt antiu, per
usarse en valenci formules com Deu
vos guart, hasta dem, ya mos vorem,
etc. En leixemple, u se despedix dient
a Dios y latre li contesta a Deu
(Milacre del taberner, 1858, p.13) A
molts valencians enc mos pareix raro
despedirmos dient adeu.
adici catal addici: adici: accin o
efecto de aadir o agregar... (Escrig:
Dicc. 1887)
adresta cavalleris, o qui adestra
cavalls (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
adestra adestra cavalls (Exulve:
Praeclarae artis, Valencia 1643)
adestrana adestrana (Escrig: Dicc.
1851)
adestraor adestrahor, adestrament,
adestrar, adestrat... (Escrig: Dicc.
48
1851)
adestrar domar o adestrar (Pou:
adestrar adestrar (Escrig: Dicc.
1851)
adicte del llet addictus; vocable del
sigle
XIX,
en
val. mostra
cat.
simplificaci consonntica;
addicte: adicte (Escrig: Dicc. 1851)
adicte es tan adicte (Cervera, J.: San
Seren, 1919, p.14)
adicte el ftbol (sic) es el deport que
hui en da / te ms adictes (Llibret
Foguera Hernn Corts, Alacant, 1960)
adiner y la gent adiner (Valls: La
verbena. Alcoy, 1935, p. 8)
adinerat no faltar riquea, que soc
molt adinerat (De Pepo y els trastos, s.
XVIII)
adins cat. endins: de ms adins
(Inventari dels bens de Jaume Bertran,
Valencia, 1614)
adins qui ta ficat tan adins (Lopez,
Vicent: Sacro Monte Parnaso, Valencia,
1687, p. 43)
adins est per adins (Mas, fr. L.
Vicent: Serm. Cof. S. Vicent. 1755, p.
2)
adins no li entrava de les dents en
adins (Galiana: Rond. 1768, p. 26)
adins entrar tan adins... (Palanca:
Llgrimes de una femella, 1859, p.13)
adins y uns suros pa entrarmen ben
adins remant (El Bou solt, 1877,
p.172)
adins ficarmos ms adins (Mart
adins anem cap adins (Peris Celda,
Josep: Mosquit de tenda, 1923, p. 21)
adins miravem mar adins y vem
algn barco (Meli, F.: Al pas del
Nasareno, 1928)
adinyar colpejar: que tadinye

13)
aditiu aditiu (Escrig: Dicc. 1887)
adiv, adev adevins y... offici de
adevinar... aotats (Ginart: Reportori
dels Furs, 1608, p. 256)
adiv adiv: adivino (Fullana, Lluis:
Voc. 1921)
adivina,
adivinalla;
andivina,
andivinalla - del llet addvnare
eixiren els cultismes valencians
adivinar,
andivinar; cat. endevina,
endevinalla: El profeta Chirivia, que
andivin lo que sabia: De qu es
as? Adivina, adivinalla (Mart Orber,
Rafel: Honra entre llenges, 1927, p.11)
adivinalla adivinalla (Escrig: Dicc.
1851)
haguera
segut
una
adivinalla
adivinalla (Canyisaes, Monver, 1908,
p. 78)
adivinar adivinau (DECLLC, en el
ms. de Jaume Roig, 1460)
cultisme,
del
llet
adivinar
addivinre: sap adivinar (BSM, Ort
Mayor, J. Vicent: Poeses, 1739, f.166)
adivinar per adivinar lo q. es / no
pretenc q. ms te apures (Bib. Nic.
Prim. Ms. Escoriguela, J. B.: Poeses
valencianes, 1794)
adivinar, endivinar no hava pogut
endivinar del tot (Sireno, D. D.: El 606
o Mariano Malapata, 1911, p.17)
adivinar el chic no en adivina tot
adivinaro y per ms que sham calfat
lolla del enteniment, no ham pogut
adivinaro (La creu del matrimoni,
Imp.Blay Bellver, 1866)
adivines e adivines (Roig: Espill,
1460)
49
adjetiu adjetiu, adjetiuaci, adjetiuant,

adjetiuar (Escrig: Dicc. 1887)
les
terminacions
dels
adjetiu
substantius y adjetius (Fullana: Estudi
de Filologa valenciana, 1908, p.2)
adjetivar adjetivar, adjetivat, adjetiu
(VGAV, 1983)
administraors
cast.
y
cat.
administrador: volem que siguen del
poble administraors (Un casique a
redolons, 1872, p. 22)
administraor qu fem, sinyor
Administraor? (El To Gabia, Novelda,
6-XII-1883)
administraor administraor: Pepe
Montaner (Semanari Garrot de sego,
30 de setembre de 1888, Alacant, p.1)
administraor com a bon administraor
(Peris Celda: Voleu llum?, 1918, p.1)
administraor el meu administraor
(Soler, V.: Sha perdut el foraster!,
estren en Alacant, 1931, p.13)
admir -castell y catal admirada:
admir (Escrig: Dicc. 1887)
admir admir per grans y chics
(Solves, J.: Ensmit dun foguerer,
Llibret Foguera Benala, Alacant, 1960)
admiraci -1 doc.: una gran
admiraci (DECLLC, en text de Joanot
Martorell, c. 1455)
admiraor els verdaders admiraors
de... (Semanari Garrot de sego, 26 de
agost de 1888, Alacant, p.2)
admiraor un admiraor (Perl, E.:
Valencia Film, 1919, p. 10)
admiraor y, digam, vost que es
admiraor... (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 2)
admirar del llet admirri; 1 doc.:
admirar als miradors, les finestres
(DECLLC, en J. Martorell, c. 1460)
admitir -morfologa culta, del llet
admttre: ni encara estos admita

p.188)
admitit admitit (Escrig: Dicc. 1851)
admitit a quna mala hora he admitit
a eixa (Martn, A.: Lalegra del dolor,
1927, p. 32)
admitix y admitix consell (Tormo,
B.: Gatomaquia valenciana, c. 1770, p.
46)
admitix admitix el si (Trobos nous
pera esplayar, c. 1780)
admitix admitix les ofertes (Valencia
per son Rey, Imp. Viuda de Laborda,
1802, p. 15)
admitix que admitix en la... (Navarro
y Reig,V.: La pau dels poblets, 1913,
p.60)
admitix que no admitix (Llibret
Foguera Chap, Alacant, 1932, p. 13)
admitixc y yo admitixc la batalla (G.
Capilla, J.: Un casique a redolons, 1872,
p. 15)
admitixc no admitixc excuses (Mart,
V.: El organiste de Sollana, 1915, p.7)
admitixca quel bon cel admitixca
(Matraca de lHorta, Imp. V. de
Laborda, 1802)
admitixca admitixca este chicotet
mosquit (Peris: Mosquit de tenda,
1923, p. 2)
admitixca ... de lo que digu y
tadmitixca (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 13)
admitxcala pero admitxcala (Peris
admitixen se admitixen suscripsions
(El Mole, agost, 1837)
admitixen se admitixen al reduit preu
de una peseta (Semanari El Campaner,
n1, Alacant, 1886, p.1)
admitixen no admitixen (Escalante:
50
Quintos y reganchaors, 1888, p. 27)

admitixen se admitixen anunsis a
preus baratsims (Semanari Garrot de
sego,1,a.1888, p.4)
admitixen coses que no admitixen
admitixen se admitixen als menors
(Llibret Foguera Carrer San Vicent,
Alacant, 1930)
adob adob: adobador, compuesto de
vinagre, sal, organo, pimentn...
adobaes tindre olives adobaes...
adobar del germ. *addubbare;
preparar cuansevol cosa, siga lletuga y
tomata dansal o, com leixemple, les
pells: adobar ... cuir de bou... ab sal
(DECLLC, en doc. valenci, 1322)
adobar adobar les banderes y les
armes (Martorell: Tirant, c. 1460)
adobar y ara, per millor adobaro...
(Mil, Lluis: El Cortesano, 1561)
adobar com si fora adobar cosins
llibrells (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 82)
adobar el blanquer adobant pells, / y
atre corrent lo cabs (Segn
rahonament entre el Rat Penat y el
Micalet, 1802)
adobar adobar la ensal (Rosanes:
Voc. val. 1864)
adobar adobar: aderezar carnes,
ensaladas o legumbres (Escrig: Dicc.
1887)
adobar lansal aderezar la ensalada:
Ado-barla (en valenciano) (Salv, V.:
Comp. de Gramtica espaola, apndice
de voces valencianas, 1838)
adobar en valenci: ficar oli, vinagre y
sal a lansal, bollit o atre menjar
(DCVB)
adobat ansisam de totes herbes adobat

en oli y vinagre (Bellver: La creu del
matrimoni, 1866)
adobat anir adobat en oli de
vergamota (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.7)
adobe y este es el mon y el diable que
ladobe (El Mole, 1840, p. 159)
adoberes adoberes (Escrig: Dicc.
1887)
adolecent adolecent (Roig: Espill,
1460)
adolecent, adolesent ya adolecent
(Semanari Garrot de sego, 16 de
setembre de 1888, Alacant, p.1)
adolir diferent a patir, pero en ms
crrega semntica quel castell
adolecer: cat. adolixer: lanfermetat...
per part de fora / adolix lo cos hum
(Paper entretengut... pera passar lo
temps de les Carnistoltes , any 1742)
adolir adolint, adolir, adolit, adolixch,
adolixcam... (Escrig: Dicc. 1851)
adolvit valencianisaci lletina: a +
doleo > adolevi > adolvit?. Pareix
postverbal dadolir, pero tamb equival
a batistot, babel, embolic, etc.: y hagu
un adolvit, y una Troya (Galiana:
Rond. de rondalles, 1768, p.90)
adolvit tombollons, espentes, / y tots
estaben suant; / all era un adolvit
(Coloqui nou sobre la bola, c. 1780)
adolvit, adolivi que aix ser un
adolivi (2 part, Rahonament entre el
Rull de Payporta y Albudeca, c.1802)
adolix buscant els defectes de que
adolix (El Bou solt, 1877, p.221)
adomar yo far que al fi sadome
(Garca Martnez, J.: Silvestre el de
Carcaixent, Alacant, 1890, p. 27)
adomar, admala si la meua...
admala si es tan fiera (Breva
51
Branchadell, Vicent: Anem a la

Madalena, Barcelona, 1930, p. 8)
adomascar fer teixits de seda al estil
domasc, per la ciutat de Domasc o
Damasc: les aviadures y el pinte / de
un teler de adomascar (Coloqui nou, en
que es declara lo perjuh... en fer cuchs
de seda, any 1743)
Adonis, fet un per la divinitat
mitolgica de gran bellea, es diu del que
t aspecte perfet: ixque nostre
Coronel,/...per lo valers un Mart, / per
lo galn un Adonis (Morl, P. J.: En
alabana a Fr. F. Gavalda, 1651)
adop, adob adob de draps (DECLLC,
doc. valenci de 1322)
adop adop: condimentum (Pou:
adoptat lo fill... adoptat (Canals,
Antoni: Valeri Maxim, 1395)
adoptiu fill adoptiu (Roig: Espill,
1460)
adoqu -del rap hispnic ad-dukkan,
addukkn o addukkn; paraula molt

rara, prcticament desconeguda en
val. y cast. dasta la segn mitat del
sigle XIX; pedra treball pera fer
carrers; diferent al cudol:: adoqu
adoqu adoquins que chafen (El Bou
solt, 1877, p.278)
adoqu ahon los adoquins... (Palanca:
Lo Romaner, 1888, p. 139)
adoqu no hia adoquins (Serrano y
Sansano: Una sublevaci en Jauja, Elig,
1896, p. 7)
adoqu els adoquins se tremolen
11)
adoqu Y en tans adoquins que hin
solts? (Alcaraz, L. J.: El terroriste,
1911, p. 24)
adoqu a colocar tots els adoquins
(El Tio Cuc, n152, Alacant, 1917, p.3)
adoqu -traslaticiament, per sa

durea, es diu del home sinse trellat:
agarres al adoqu de Pepet
(G.B.:La Perla dAlberic, 1918, p.6)
adoqu y ms dur que un adoqu
16)
adoqu eres un cudol. -Y t un
adoqu! (Virosque: La salvasi de la
casa, 1921, p. 24)
adoqu estn els adoquins (Chfer,
al Novetats!, 1925, p. 12)
adoqu arrancar adoquins (Comes, P.:
Les pilotes de Nadal, 1927, p. 8)
adoqu en un adoqu... (Martn, A.:
adoqu molts adoquins y cudols!
p.12)
obrer
encarregat
adoquinaor
dadoquinar carrers: adoquinahor
adoquinaor Bon empleo? En la brig
dels adoquinaors (Angeles, P.: Al
treballaor, faena,1926, p.7)
adoquinar adoqu, adoquinahor,

adoquinar... (Escrig, 1887)
adoquinar adoquinar un carrer (El
adoquinat Conque estant adoquinat /
pofa fer clots? (BNM, Mn.14459,
Arnal Brusola: No entrar en llista!,
c.1870, f.40)
dadoquinat
que
adoquinat
permitixquen... (El Bou solt, 1877,
p.223)
adoquinat han escomensat les obres
de adoquinat (El Tio Cuc, n152,
52
Alacant, 1917)
adoquinat en estos carrers... ni trapes
ni adoquinats (Llibret Alfonso el
Sabio, Alacant, 1948)
adoquinat posarn bon allumbrat, un
adoquinat (Sanjuan, Antulio: Poema,
ador!, per lleu ador! enc ques
dona l'rap ad-dr, les cases, com a
tim, en valenci equival a interj. y
poguera tndrer atre orige: Per lleu
ador..., / que pues ya estich empenyat
(Ros, C.: Coloqui pera riure... estes
Carnistoltes, 1733)
ador! Per lleu ador, que si puc / a
Crisstoma atrapar (Coloqui... de una
que li den Crisstoma, c.1770)
ador ...ara va, per lleu ador! / ses
llumenoses deytats (Ros, Carlos: Paper
c.1735)
ador ador: yo adoro, aquel adora
(Escrig:Dicc. 1851)
Ador ador:... topnim del horta de
Ganda; del arbic ad-dur, les cases
(DCVB)
ador cast. y cat. adorada: atra volta
la seua carta ador (Escalante: La
Consoladora, 1880)
adorc verp adormir; 1 p.s. present
dindic.: val. yo madorc; cat. jo
m'adormo: que tot me adorc, ms me
val (BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos,
c. 1660)
adorc yo no madorc (Capilla: Cada
ovella en sa parella, 1868, p.14)
adorc madorc..., desperte (Ferrando,
J.: En Bunyol y de paella, 1903, p.21)
adorc Te penses que madorc?
adorc Yo? Madorc en seguida
(Peris Celda: La peixca de la ballena,
1926, p. 16)
adorga velarisaci del pres. subj.: yo
madorga, tu tadorgues, ell sadorga,
mosatros mos adorgam, vosatros vos
adorgau, ells sadorguen: en cuant ell
sadorga (Virosque, A.: Un cambi
adorgueren sadorgueren el sis com a
marmotes (El Mole, 1837, p. 62)
adorgu madorgu y ensominat en...
(Vives: Entre amics no cal, 1877, p. 20)
del
llet
adormir,
adormirse
addrmre; verp clsic, present en autors
com Isabel de Villena: si no es vol
adormir... (BNM, Ms. Escalante: Un
grapaet y prou,1868, f.6)
adormit estvem adormits (Coloqui
en quel So Felip y el So Jusep,
llauradors de Lhorta de Valencia, 1809,
f.5)
adorn adorn de roses (Roig y
Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 58)
adorn castell y catal adornada:
una albarchina adorn en pampols de
figuera (Semanari El Pelut, Alacant, n
1, 1924)
adorn casa baixa de poble, adorn de
banderetes (Barchino: La embol,
1925, p.3)
adorn es una casa buida, no ms que
molt adorn (Alcaraz, L. J.: Cors de
fanc, 1928, p.14)
adorn vrem a m adorn de...
(Sanjuan, Antulio: El Coloqui de les
Plaches, Alacant, 1963)
adornaes en Denia... unes arcaes de
pinotell, adornaes en banderes (El Tio
Cuc, n 143, Alacant, 1917, p.3)
adornaes adornaes (Sendin Galiana,
A.: Tonica la del llunar, 1926, p. 3)
adornaes adornaes en farolets,
banderetes... (Gmez Gascn: La reina
53
de la festa del carrer, 1932, p.2)

adornar 1 doc. adornar (Esteve:
Liber, 1472)
adornat el Convent... ha adornat la
frontera (2 part Coloqui de Tito y
Sento, 1789, p. 3)
adorniste -hui podrem traduiro al
castell y catal decorador: adorniste
adornistes en Valencia son els
adornistes o que adornen en robes de
colors les iglesies...imagens y carrers en
les grans festes y solemnitats (Gadea:
Tipos, 1908)
adorno postverbal dadornar; en o
era grafa normal en valenci dasta el
sigle XIX, cuant alguns adoptaren
adorn per influencia del catal:
esclafint los caleseros / venen: carro
tirat / de caballs en tot adorno (Sento y
Tito... per lo feliz Part de Luisa de
Parma, c.1794)
adosat adosat a les parets (Alberola,
E.: Amo y senyor, 1927, p. 3)
adotrinament,
adotrinament
adotrinar... (Escrig: Dicc. 1851)
adquirixc a vore si adquirixc...
(Montesinos: Y diuen quel peix es
car?, 1926, p. 11)
adquirixen tot lo que adquirixen
(Ginart, Nofre: Reportori, 1608)
adreat cavalls molt ben adreats (Blay
1666, p. 18)
adrs, adr adre: aderezo... joyas,
pendientes y alfiler... (Escrig: Dicc.
1887)
adrs porte yo el adrs (Urios, Elvira:
Da de Pascua, c. 1925, p. 9)
adrs, aders el aders (Matal de
Almenar, Vicenta: El Pecat, 1929, p. 6)
adresaor adreahor: aderezador: ... se
encargaba de aderezar las ropas de

seda... valonas y gorgueras en tiempos
de Felipe II... hoy suelen ser mujeres las
que se dedican a adrear mantellines...
(Escrig: Dicc.1887)
adrs shan endut... aquell adrs de
diamants (Mills, Manuel: Ni rey...,
1874, p.8)
adresar atra volta adresa el coll (Les
marors de una fadrina, 1860, p. 37)
adresat, adreat jard molt be
adreat (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
Adriana el deix Adriana (Matal de
Almenar, Vicenta: El Pecat, 1929, p.
14)
Adseneta Asn Palacios deriva el
topnimo -que escribe Adsaneta-, de la
estructura
etimolgica
Al-Zanata
(Cabanes, M Desamparados: Top.,
1891, p.208)
Adseneta el poble dAdseneta
p.90)
adsar quin adsar havia susuit
68)
aduana -del rap ad-diwana: del dret
de la aduana (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 30 de maig 1614)
aduana la Aduana, com es Casa Real,
estar / feta a les mil maravelles
(Coloqui... que tingueren Vadoro el Cert
de Paterna, Sento el Roig y Badoc el
Guapo, 1802)
aduana si es cullita gran. No paga cap
de aduana (Coloqui de la merda,
c.1845)
aduana et feren el cap roig / contra un
rinc dAduana (Palanca: La Ball de
Sen Franss, 1868, p.20)
aduanes a un administraor dAduanes;
54
pero la veritat... (Bernat, Lluis: El

terreno del honor, 1894, p.20)
aduaneta front lo Portal ... /qu globo
laduaneta! (Memorial dels obsequis
fets per Valencia, 1802)
aduaneta Front lo Portal... Laduaneta.
/ Qu embels fon... (Relaci dels
adornos... en la vinguda de ses
Magestats a esta Ciutat, 1802)
aduar del arbic ad-duwar, conjunt
de tendes, cases dels moros barraca,
pati circular, etc.; com a atres
neolletines, heu trobem en el castell
Daz de Games (BNM, Ms. El Victorial.
c, 1440) y en text castell del valenci
Cristbal de Virus (a.1588): aduar:
...conjunto de tiendas o barracas que...
(Escrig: Dicc. 1851, 1887)
en el potic aduar ahon
aduar
descansa el llauraor (Marco Rivas: La
aduar en un rinc del aduar (Ruiz
Esteve, M.: De Dar-Drius a lalquera,
1922, p.3)
aducci aducci (Escrig: Dicc. 1887)
adulaments adulaments de gos
(Ballester, J.: Ramellet, 1667, p. 7)
adular 1 doc. adular (DECLLC, en
text de St. Pere Pasqual, c. 1295)
adular bramar los leons... e adular
(Villena, Isabel de: Vita, 1497)
adular adular? Aix es de gosos
(Colom: Cuatre comics docasi, 1874,
p. 15)
adular qui busca als llops y va en
ells... dependr a adular (Gadea: Tipos,
1908)
adulen adulen los animals (Martorell,
J.: Tirant, c. 1460, ed.1490)
adules adules ms que un gos
(Salelles Car-dona, C.: Els suspirs dun
adulter cast. y cat. adulterada:

adulter (Escrig: Dicc. 1887)
pero molt adulter
adulter
(Gadea:Tipos, 1908, p.17)
adulter la tena adulter (Vicent
adulterats adulterats Sento y Tito,/
Sento y Tito contrafets (El So
advertx advertx (BRAH, Ms. Porcar,
any 1604, f. 85)
advertix advertix be lo que fas (BNM,
Ms. Matheu y San: Roman, 1643, v.
98)
advertix se advertix (A. Hist. Oriola,
L. 984, Orde Generalitat, 13 mar 1650)
advertix se advertix (A. Col. Gandia,
5 libri, morts de la peste, any 1652)
advertix advertix ao, fill meu (Ros:
Tratat, 1736, p. 42)
advertixc mes sobre tot te advertixc /
que... (Bando... a honor y glories del
advertix advertix als impresors
advertix si acs tardara el seu marit, eu
advertix (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 5)
advertixc y advertixch (Mulet, F.: Ms.
Poesies a Maciana, c. 1640, v. 755)
advertixc,
ques
advertixc
convenient... (Ros, Carlos: Roman...
les cosetes que deuen previndre les
senyoretes pera parir, 1736)
advertixc els advertixc que... (La
creu del matrimoni, Imp. Blay Bellver,
1866)
advertixc en fi, te hu advertixc
1875)
advertixc mes tadvertixc que vullc
55
(Lladr: El titot, 1876, p. 22)

advertixc li advertixc que... (El Bou
Solt, 1877, p. 263)
vos advertixc (Gadea:
advertixc
Ensisam, 1891, p.514)
advertixc advertixc que yo... (Soler,
J.: Els estudiants, 1934, p. 50)
advertixc li advertixc (Carceller,
Vicent: El fulano, 1935, p. 18)
advertixca y advertixca (Mentres pasa
la diana, Alcoy, 1855, p. 8)
advertixca advertixca que... (Pastor,
p. 26)
advertxcaloseu ara mateixa acaba de
pasar
una
parella
dobrers.
Advertxcaloseu (Garrido, J. M:
Opresors y oprimits!, estrenat en
Alacant, 1933, p.9)
aeronaut aeronaut: persona que surca
los aires en un globo (Escrig: Dicc.
1851)
aeronutic aeronutic (Escrig: Dicc.
1851)
aeropl un aeropl (Genovs: Un
aeroplano com si diguerem... en
aeroplano (J. M J.: Fallo a blanques,
1924, p.12)
aerosttic els aerosttics (Semanari
Garrot de sego, Alacant, 12 de agost
1888, p.2)
af, afn reprenint en gran afn
(Raonament de Pepo a les dametes,
Imp. J. Estevan, 1784, p. 1)
af af (Escrig: Dicc. 1851)
ple dentusiasme y af
af
(Llombart: A Manuel Llorens,1877)
af arrailat af (Mart Gadea: Tipos,
modismes. 1908, p. 133)
af cumplits els meus afans (Peris: La
matansa del serdo, Castell, 1911, p. 6)
afable 1 doc. ab cara afable

afable en ell se troba lo afable (Morla:
Del torn de les Monches, c. 1650)
aufeg
de
treball:
afaen
Fransisqueta /...lafaen (Gadea:
afaenaes molt afaenaes / ixen les
criaes (El pare Mulet,1877,p.44)
afaenarse afaenarse (Fullana, Lluis:
Voc. 1921)
afaenat afaenat sen puch mes amunt
(Ballester, J. B.: Ramellet, 1667, p. 10)
afaenat els afaenats (Coloqui nou de
Chusep el Bo, Imp. Nebot, 1813)
afaenat afaenat: hacendoso, por
activo... (Escrig: Dicc. 1851)
afaenat en fi, la mar dafaenat
(Sireno, D.: El 606 o Mariano Malapata,
1911, p.106)
afaenat ferse el afaenat (Alberola, E.:
Refraner valenci, 1928, p. 119)
afait posverbal dafaitar, del llet
affectre; llquit o pasteta pera donar
blancor o bellea a la cara; 1 doc.: ques
meta en la cara affayts (Ferrer, St.
Vicent: Quaresma, a. 1413)
afait que la cara la polen los afaits,/
les seretes y el color (Ros, Carlos:
Carnistoltes,1733)
afait portant els colses al ayre... y la
cara en mil afaits (Coloqui sobre els
usos y modes... de algunes viudes, c.
1735)
afaita cafaita als morts (Vives, R.:
Entre amics, 1877, p. 14)
afait, afeit este personache porta la
barba afeit (Mart, V.: El organiste de
Sollana, 1915, p.2)
afaitagats vost a mi, so afaitagats?
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1862,
56
f. 11)
afaitamones che, tasolte una morr,
afaitamones! (Esteve, Chusep: La
comisi de la falla, 1929, p.9)
afaitar afaitar (DECLLC, en text
dArnau de Vilanova, c. 1300)
afaitar -1 doc., com a rasurar barbes:
si tafaytes, / ser bon barber (Roig:
Espill, 1460)
afam Quna fonda ser la ms
afam? (Escalante: La Consoladora,
1880)
afam fruta afam / tan farts della
afamarot dins de la cuina, sagrat!, el
afamarot (Coloqui de Llaudomia, sigle
XVIII)
afamat que te fama: molt affamat
(March, Ausias: Obres, c.1445)
afamat poetes afamats (BNM, Ms.
Matheu y San: Roman, 1643)
afamat governant lo Rey ... afamat
p. 4)
afamat adj. y part. dafamar: afamat
lletrat / de aquells de pera y golilla
(Coloqui del ros castany, c. 1760)
afamat els meges ms afamats
1827, p.8)
afamat de un curandero afamat
(Escalante: El agelo Cuc, 1877)
afamat eixe balsem que tenen tan
afamat (Balader: El pare alcalde, 1871,
p. 7)
afamats y dotors ms afamats
(Llibret Foguera Mndez Nez,
afanar estes busque, elles me afanen, /
que son del Cel la riquea (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.167)
afanar dorige incert. Com a furtar
apareix tardament en valenci y

castell: qui vullga afanar (Salelles
Cardona, C.: Els suspirs dun llauraor,
1864, f. 26)
afanar afanar: ratonear, robar
(Escrig: Dicc. 1851, 1887)
afanar furtar: a vore si... puc els
menuts afanar (Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 8)
afanar Y no afana res a ning!
afanar Resoli no afana tonteres!
(Juan Garca,
Josep M: Fallo a
blanques, 1924, p.5)
afanarse tndrer inters en fer algo,
treballar sinse descans, etc.: la
industria quant safana / per... (Agraida
la gratitut..., a Carlos IV, imp. Viuda de
A. Laborda, 1802)
afanosos chuant, sempre afanosos de
fer dins (Semanari El Obrero
dElig, 10 de giner 1938)
afany en paras... affanys, ne
tribulacions (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
afany els seus afanys el pasmo
(Agraida la gratitut, Imp. V. de
Laborda, 1802)
afanyar, afanyarse dtim ducts del
llet afannae > *affannare?: per ell
affanye (March, Ausias: Poeses,
c.1445)
afanyar, afanyarse donarse presa,
anar rpit en la faena: afanyar: abreviar
o acelerar, apresurar, avivar; tambin
como recproco (Escrig: Dicc. 1851)
afanyarse -seguint a Escrig, diu
Coromines: en valenci: apresurarse,
acelerar (DECLLC, 1, p.60)
afanyar afanyat, filla Quina melsa,
recaram! (Foguera Gabriel Mir, 1942)
afnyat pos afnyat (Cervera, J.: San
57
Seren del Monte, 1919, p.3)

afnyat Chica, afnyat (Peris Celda:
A ras de terra!, 1922, p.2)
afnyat Vinga, Bastianet, afnyat!
(Torre, J. M: Nit de festa, 1929, p.3)
afanys afanys: diligente, solcito
afaram -dtim ducts,llet vg.
*frmenen?, estava arrailat en el val.
migeval: plens de serps... calapets... e
de tots affarams (Canals, A.:
Rahonament de Scipio , c. 1395)
afaram yo no soc afaram (Mulet, F.:
afaram afarams prop del seu...
(Ballester: Ramellet, 1667, p. 18)
afaram la llechea deste afaram
(Sacro Monte Parnaso, 1687, p.44)
afaram la cara de afaram vol vendres
per seraf (Academia de Valencia, 2
febrer 1704, p. 76)
afaram -leixemple du semantisme
distint al normal: quel temps el solen
gastar / en posarse el camisn, / el
cintur o afaram, / la mantellineta
curta (Coloqui sobre els usos y
afaram mostruos y afarams (Orti
Mayor: Relaci dels bultos, jagants y
nanos, 1743)
afaram me santoixa un afaram
(Coloqui de la novia favera, c. 1790)
afaram pronte, afaram, no aguardes a
que em muiga (Casament de Miquelo,
1823)
afaram com a insult, equiparant a u en
un animal salvage: calla, afaram
(Poesas del C. de la Seda, 11 de
Octubre ao 1838)
afaram vine as, mal afaram (Arnal:
Lagelo del colomet, 1877, p. 26)
afaram en este cas aludix al home
que viu de les dones: este afaram...

(Coloqui de Tfol de Campanar,
c.1795)
afaram afaram: persona descarada
afardachat en aspecte o color de la
pell del fardacho: eixe color tan
afardachat (Martnez Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1913, p. 217)
afarrasar, alfarrasar, alferraar de
ducts tim: estimar a ull la cantitat de
dacsa, fulla de morera, collita dun
camp de crelles, tomates, carchofes,
carlotes, etc. Corominas donava el dicc.
dEscrig (a.1851) com a primera doc.
del verp; pero un sigle abans ya el
trobem arrailat: una poca fulla .- Em
vol comprar? / de totes estes moreres yo
soc el amo principal; / si es que a so
merc li agrada / no ya ms que
afarrasar (Coloqui nou, en que es
seda, any 1743)
afecte sust. m. afecte (Martorell:
Tirant, c. 1460)
afecte tant en amunt lo afecte... encara
que en falsia (Ballester: Ramellet,
1667, p. 13)
afechir y no tinc res que afechir
(Ovara: Males llenges, 1879, p. 18)
afechit per el afechit de... (Dir el
pecat si es pot / mes callant al pecador,
Imp. Ferrer de Orga, 1820)
afechix afechix caldo y una braseta de
cok (Carceller, Vicent: El fulano,
1935, p. 14)
afemin catal efeminada: a la gent
afemin de hui... (Gadea: Tipos, 1908,
p.400)
afeminarse y de ser en tot perfet, /...se
afemine / tan ignominosament (El So
58
Imp. Horno de San Andrs, 1789 )

afeminat afeminat, gayol (Roig:
Espill, 1460)
afeminat homens afeminats (Esteve:
afeminat si yo fora afeminat (Mulet:
afeminat afeminadet, afeminadot,
afeminar, afeminat... (Escrig: Dicc.
1851)
afeminat als afeminats y mariquites
(Gadea: Tipos, modismes, 1908, 249)
afeminat ell, molt afeminat (Beut, P.:
afeminat es un chic afeminat (El
Obrero, Elig, 5 noembre 1933)
afermamosos funcionari municipal
que, desdel sigle XV, actuava en
Valencia buscant guilopos y desfaenats,
agarranlos pera fer faenes y evitar
delits produits per careixer de mijos
honrats de guanyarse la vida: Per mort
den Alfonso Guasch, qui era
afermamoos de la dita ciutat, doc. any
1480 (DCVB, en doc. valenci)
afermamosos trompetes, atabalers,
aferma moos, mala ropa e morro de
vaques (Cap. del Quitament de la
Ciutat de Valencia, 1662, p.17)
aferrar del llet frrum > *affrrare:
e maferra (Jordi de St. Jordi: Poeses,
c.1423)
aferrar ... qu tens tan aferr?
(Roig: Els tesor dels Chermanells, 1884,
p. 7)
afianse y yo afianse el bolso, li hu
furta (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 7)
afici si la afici de la gent... (BSM,
dins Ms. 6781, Coloqui entre dos
llauradors, 1748)
afici com li tinc afici, / no el
volguera castigar (Coloqui del ros

castany, c. 1760)
afici li prengu tal afici / que mort
em tenia (B. Nic. Primitiu, Ms. Col. de
la churra, s. XVIII)
afici afici (Escrig, J.: Dicc. 1851)
afici en tanta afisi desde ahir
(BNM, Ms. 14137, En una festa de
danses, 1867)
afici y se deix arrastrar per lafisi al
deport (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 9)
aficiona catal afecciona: declare, /
que si per sort se aficiona / a
eclesistic... (Sala, Roque: Quintillas
en idioma valenciano, Fiest. a S. Juan
de Mata, 1669, p.496)
aficion la meua dona... mira que
casarme en una afision a... (Salvador,
Carles: Un negosi com un atre, 1921,
p.11)
aficionat catal afeccionat: molt
aficionat (Rostojo, Iosef: Carta del
Engonari, en 2 Cent. Can. St. Vicent
Ferrer, 1656)
aficionar cat. afeccionar: que no
entenen de faena, / que saficionen al
vi (Paper curis, pera contrafer... any
1741)
aficionat els dotze aficionats
(Ballester: Ramellet del fill, 1667, p.
25)
qualsevol
aficionat
aficionat
(Coloqui de coloquis o ansisam de totes
herbes, s. XVIII)
aficionat tamb soc yo aficionat (2
part, en la que es referix com el tio Joan
Senn, 1797)
aficionat yo tamb soc lhome ms
aficionat al vers (Coloqui entre un
capador de la Gascunya y..., Imp.
Laborda, 1808, f.8)
59
aficionat o que estiga en la comedia,/

en los bolos o trinquet. -No falten
aficionats (Abaristo, pe de obrer de
vila, o manobre, 1813)
aficionat afisionats a la broma (La
creu del matrimoni, 1866)
aficionat el atre es laficionat que feu
latra nit... (Escalante: Oros son
trunfos, 1878)
aficionat aficionat al resop (El Tio
Cuc, n 121, Alacant, 1917)
aficionat
aficionat:
aficionado
(Fullana: Voc. 1921)
aficionat yo era molt afisionat a...
Alcoy, 1931, p. 5)
aficionat desde chicotet y afisionat als
bous (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 4)
aficions cada u te les seues afisions
(Alcaraz, L. J.: Cors de fanc, 1928,
p.12)
afiliar, afiliarse 1 doc.: afiliar: por
admitir,
recibir
o
incorporar;
afiliarse... (Escrig: Dicc. 1851)
afiliat o dalgn afiliat a eixe mal
esprit (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p.41)
afillar -del llet afflire; adoptar com a
fill: una chica, que si no era nostra,
com a tal se la afillaren (Llobat Ferrer:
En lo suor de ton front, 1926, p.11)
afinar afinar: perfeccionar, dar el
ltimo punto a una cosa (Escrig: Dicc.
1887)
afinarse vach a enrollarme un sigarro/
y mafine en seguideta, / que hui es gran
da, disapte (Arnal, F. P.: Lagelo del
colomet, 1877, p.9)
afinarse afinarse: irse con cierto
disimulo (Escrig: Dicc. 1887)
afinat, llomello de serdo set sous
lliurota / se entn llomello afinat

(Baoro el Rochet de Alcser, pasa
corrent per Picasent..., c. 1790)
afixc afixc micha peseta (Bellido: Un
francs de Rusafa. 1876, p. 13)
afixca afixca voste a tot aix... (La
Maixcara, 22 de febrer de 1841)
afixca tal volta li afixca algn
embolia (Escalante: El tio Perico,
1875, p. 6)
afixqu y obtengut el vot del Papa, /
en Lletana afixqu / el Mater
Inmaculata (El So Christfol, llaurador
ricot de la Ribera, 1789)
afligit, aflichit ests aflichit (Bada y
Adell: La matin de Sen Roc, 1864, f.
7)
afligirse -del llet afflgre: causa tinc
pera afligirme / y casi pera plorar
(BNM,
Rahonament...
a
les
Carnistoltes, c.1735)
aflixc maflixch: me aflijo (Escrig:
Dicc.1887)
aflixc mes per aix no maflixc
aflixc plore y maflixc (Hernndez,
Faust: Arrs en res, 1930, p. 14)
aflixca pera que se aflixca y plore
(BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
aflixca Mare... mare... no saflixca
10)
afixga no estar fora de lloc que
tafixga dos paraules (Caps y
aflixi agonies, aflixi (Archiu Mun.
Elig. Romans del pleit, 1776, v. 321)
aflixi ventme en tan gran aflixi / yo
ya del tot trastornat (Coloqui nou de
aflixi viure entre aflixions y entre
agones (Escalante, Eduart: Milacre de
60
la muda,
1855, p.13)
aflixit lo porch sanava morint, /
lhome aflixit, espantat, / lo tapava en
draps (Roman nou... cert quidam,
sobre un porch que a pes compr, any
1752)
aflixques not aflixques quem ofens
(Ros, Carlos: Roman... les cosetes que
deuen previndre les senyoretes pera
parir, 1736)
aflixques Chic, no te aflixques
(Coloqui de la churra, s. XVIII)
afluent 1 doc. afluent (Roig: Espill,
1460)
afluixar 1 doc. pagar dins: dihuen...
si ham de pagar algo afluixa (Conv.
Nelo y Quelo, 1787)
afluixar abanda del sentit normal,
tamb colpejar, disparar, tirar, etc.:
afluixar cuets borrachos, allastimant a
alg (Dir el pecat si es pot / mes
callant al pecador, Imp. Ferrer de Orga,
1820)
afluixar donar dins: les multes dels
pasaports, / en cinc duros drets u torts /
que els afluixares all, / ya segues ton
cam (Tant volgu estirar la corda...,
1820)
afluixar si et fan una mala feta, / no
digues res a ning: afluixalos
lescopeta (Gadea: Ensisam, 1891,
p.203)
afluixeume afluixeume els saragells
26)
afluixor Ay, Pere... mest agarrant
una afluixor a les cames! (Gayano
Lluch, R.: Ni a linfern, 1918, p.15)
afofar afofadament, afofant, afofar...
afofarse afofarse en les paraules:
pronunciarlas a medias (Gadea: Dicc.

1891)
afofava -1 doc. safofava en les
paraules (Galiana, Lluis: Rondalla
1768, p. 42)
afoll -1 doc. afolls de tals molleres
(Matraca de lHorta, Imp. Viuda de
Laborda, 1802)
afoll segons Alcover, que seguix al
dicc. valenci de Sanelo (c.1805):
Afoll: aborto, malparto, cosa nacida
fuera de tiempo; cosa prodigiosa;
suceso extraordinario; portento raro.
Abort de la naturalea. Sanelo, Dicc.
(DCVB)
afoll afoll: aborto, por parto antes de
tiempo (Escrig: Dicc. 1851)
afoll afoll: aborto (Gadea: Voc. Val.
1909, p.81)
afollament les persones que donen
medicines pera moure affollament
afollar ducts derivat del llet fllare;
desfer, ferir, abortar: afollar (Ferre,
St. Vicent: Quaresma, c. 1400)
afollar que les dones abortixquen o se
affollen (Constituci Sixto V, Imp.
Pere Patrici, 1589)
afollar afollar: abortar, mover o
malparir... se usa comunmente como
recproco (Escrig: Dicc.1887)
afollarli com torne a afollarli el niu...
p. 8)
afollat afollat dalg de sos membres
afollen del que degollen/ quant se
afollen / o han parit (Roig: Espill,
1460)
afollonar afollonar: hollar, oprimir,
maltratar (Escrig: Dicc.1887)
61
afona affona (DECLLC, cit. text de

Ausias March, c. 1450)
afona Cristofol... nos afona (Obres a
afona atra anguila que afona ms el
suret (Baldov: La tertulia de Colau,
1867, p. 7)
afona safona la barraca (Pont, J. B:
Terra dhorta, 1907, p.21)
afona Safona el mon! (Mills
Sagreras: El cercadit de Doloretes,
1916, p. 21)
afon cast. hundida; cat. enfonsada:
afon (El Tio Cuc, n 76, Alacant,
1916, p.3)
afona safona (el peix), pega un tir y
samporta el... (Vicent, J.: Els
peixcaors de canyeta, estrenat en
Alberich el 01/12/1902; editat en
Barcelona, 1903, p. 26)
afon li agarr una arranc y mafon
(Perdiguer, R.: En Carnistoltes, 1928, p.
11)
afonante poc a poc vas afonante dins
(Tallada: Les Camareres, 1931, p. 8)
mosarabisme
afonar,
afonarse
valenci, del llet affndre, fer anar a
fondo; cast. hundir; cat. enfonsar :
lrea
dafonar
se
superposa
exactament en la de les terres en sustrat
mosrap... A lo llarc de tot el reyne de
Valencia
he
escoltat
afonarse
(DECLLC, 4, p.100)
afonar no s podien afonar (Martorell,
J.: Tirant, c. 1460)
afonar yl seu golf (martim) nos
afona (Obra a llaors de St. Cristfol,
Valencia, 1498)
afonar li vaig a afonar el cove (Liern:
afonar en laigua el suro / se li
afonava (Genovs: Un grapaet, 1916,
p.17)
afonarles afonarles en lo fanc
1926, p. 15)
afonarse el mon Aixina safonara el
mon... (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.8)
afonat que shaguera afonat el mon
afonat sha afonat un atra volta
p. 65)
afonat afonat per aeroplans militars
(Ivars, fray Andrs: Diari, 22 de juliol
1936)
afonats mos quedarem afonats com
una roda de mol (El Tr, 1840, p. 67)
afonda si afonda ms te rau los
(Coloqui de Llaudomia, sigle XVIII)
afonda com afonda danda lhos
(Balader: El pare alcalde, 1871, p. 18)
afond, afondada cequia de Moncada
no pot ser afondada (Ginart: Reportori,
1608, p. 269)
afond:
ahondamiento
afond
afondar afondar fins les aigues vives
(Ballester, J. B.: Ramellet, 1667)
afondar duna puny dafondar tot lo
Saler (Liern: Telmaco en lAlbufera,
1868, p. 31)
afondar no volem afondar en la
materia (Gadea: Tipos, modismes,
1908, p. 8)
afondarme es tenca, pero la guilopa
no vol afondarme el suret (El
Mole,1837, p.42)
afone catal enfonse: encara quel
mon safone (Mills, M.: El Civil,
1916, p. 16)
afone aixina que safone el globo
(Vidal Roig, F.: A Roma per tot, 1911,
62
p.4)
afone y mafone en el toll (El Tio
Cuc, n 206, Alacant, 1918, p.1)
afone y en dos punyaes lafone (De
dalt a baix, da dels Inosents, 1920)
afone que mafone yo... (Alcaraz, J.:
afone safone ya pera sempre (Llibret
Foguera del Chanco, Alacant, 1936, p.
54)
afonen afonen a u la chepa (Balader:
Miseria y compaa, 1872)
afonen algn artiste... hasta que el
afonen (Llibret Foguera Hernn
Corts, Alacant, 1948)
afones no afones tant el suret (Bernat,
J.: Un fandanguet en Paiporta, 1855)
afones si eixe bancalet lafones
(Roig: El tesor dels Chermanells,
Ganda, 1884, p. 7)
afora Afora, afora, chicots (B. S.
Morales. Ms. 6781, Coloqui de Pepo,
1745)
afora afora: afuera (Escrig: Dicc.
1851)
aforar -1 doc. oferir mercaderes a un
preu: aforar (Roig: Espill, 1460)
aforcar -penjar en la forca; cast.
ahorcar; verp valencia: primer
maforque (Borrs, Vicent: El estudi
dun pintor, 1886, p.22)
aforcar vaig manar que laforcaren
(Badenes, F.: Cants de la Ribera,
Valencia, 1911)
aforcat aforcat: ahorcado (Escrig:
Dicc.1851)
afores, les del adv. afora, sustantivat:
les afores del poble (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.48)
afores, les en les afores de Carcaixent
(Thous, M: De Carcaixent, 1897)
afores, les per les afores de Alacant
(El Amic del Poble, Alacant, n 3, 1899,

p.1)
afores, les les afores de la poblasi
(Navarro y Reig: La pau dels poblets,
1913, p.27)
afores, les en Valencia no hi res...,
en les afores... (Escalante, Eduart:
Fuchint de langula, 1891, ed. 1917,
p.3)
afores, les en les afores de Valencia
(P. Celda: Rialles del voler, 1928, p. 3)
afores, les els vehins de les afores (P.
aforisme del llet aphrsmus. Mart
Gadea (Ensisam, 1891) copi este
coloqui de Ros ahn ix el sust.: porta
un aforisme gran (Ros: Paper gracis...
contrafent als llauradors, c.1750)
aforisme porta un aforisme gran
afortalat era molt afortalat y valent
(Gadea: Ms. Tipos despardenya, c.
1890)
afort che, no chilles tant afort (El
Amic del Poble, Alacant, n 3, 1899)
afortar la patria te deu afortar (Conv.
de Saro, 1820)
aforra aforra dins (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 171)
derivat
daforrar;
aforragaites
persona que no gasta dins, que asoles
vol guanyar sinse parar en mijos: y no
vosatros, aforragaytes (Len, C.:
Arenga crtica, 1787,p. 5)
aforragaites,
aforragaites
valencianisme (DCVB)
aforrant aforrant los cumpliments
(Paper gracios pera contrafrer, 1741)
aforrant aforrant poc a poc (Mills,
M.: El Civil, 1916, p. 30)
aforrar dtim arbic, el valenci
aforrar, alforrar equival al cast.
63
ahorrar: colomins pera emborrar / y

saforren els diners (Ros, Carlos:
Roman... conversacions que molts
colombayres..., c. 1740)
aforrar aglutinament de prep. y verp:
a + forrar, del fr. fourrer; cat. folre:
de cuiro aforrat (Paper entretengut...
pera passar lo temps de les Carnistoltes,
any 1742)
aforrar aforrar: ahorrar (Ros: Dicc.
1767)
aforrar ms val aforrar un real
imp. Faul, 1789, p. 6)
aforrar y mos aforarrn una (El
Mole, 1840, p. 152)
aforrar,aforrat:
aforrar,
aforrat
ahorrar, ahorrado (Rosanes, M.:
Miscelana, 1864, p. 129)
aforrar aforrar: poner forro: ahorrar
aforrar ha quaforrar (Mills, M.: El
Civil, 1916, p. 11)
aforrar No pots menchar ms que
trensa, que aixina et pots aforrar loli
p.11)
aforrar no menchar per aforrar
aforrar yo maforrar el quinset y t
heu tindrs ms barato (El Bou solt,
1877, p.187)
aforrarem de pa lo aforrarem (Mulet,
F.: Poesies a Maciana, c. 1640, v. 750)
aforraren si foren ms listes tot aix
saforraren dalquiler de casa (Meli,
F.: Al pas del Nasareno, 1928, p.24)
aforrarme no la nomenar / pera
aforrarme una guixa (Lladr, R.: A
deshora de la nit, 1888, p.16)
aforrarme camisa, en mi no sestila, /
per aforrarme el planchat (Ferrando, J.:
En Bunyol y de paella, 1903, p.21)

aforrarse ni un clau pot aforrarse
(Llombart, C.: Abelles, 1878, p. 31)
aforrarte aforrarte el tindre que anar a
treballar (Angeles, P.: Al treballaor,
faena, 1926, p.15)
aforrat aforrat de tafat (Arch. Hosp.
Gen. Reyne de Valencia, Inv. 1 de juny
1644)
aforrat aforrat: ahorrado (Escrig:
Dicc. 1851)
aforrat he aforrat ... un duro (Peris
Igual, J.: La matansa del serdo, Castell,
1911, p. 5)
aforratiu:
ahorrativo
aforratiu
aforrava, aforraba ni saforraba per
ning (Galiana: Rondalla, Valencia
1768, p. 49)
aforrava, aforraba yo maforraba
alguns gastos (Burguet: La carrera de
la dona. 1881, p. 14)
aforre quinsetet a quinsetet, maforre
prop duna peseta (Meli, F.: Al pas
del Nasareno, 1928, p.24)
aforren saforren els dins / que en
carn podrien gastar (Ros: Romans, c.
1740)
aforro cast. ahorro: tenen ya fet
habit, que de laforro fan (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
aforro estos dins tot laforro meu
(Gayano Lluch: El mercat de la
concencia, 1932, p.18)
aforros el deure de capitalisar els
aforros deste... (El Poble Valenci,
n1, 1917, p.1)
afosques afosques: a oscuras, sin luz,
sin claridad (Ros, Carlos: Dicc. 1764,
p.10)
afosques al que est afosques li ha
enss la llantia (Cheroni y Bartoleta,
64
1860, p.6)
afosques adv. arreplegat com a
valenci per Alcover: afosques: sinse
llum (DCVB)
afosques quedarem afosques (Tito y
Sento habent oit llegir el rahonament
del Pardal Siso... 1797)
afosques afosques (Virosque, A.: Un
cambi dhabitasi,1917, p.3)
afosques tena que quedar el poble
afosques (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.9)
afosques no vullc estar ms afosques,/
anem a la claritat (Peris Celda, J.:
Arrs en fesols y naps,1921, p.8)
afosques Sebasti ix afosques y de
puntetes (Puchol: U que te por, 1921,
p.11)
afront cat. y cast. afrontada: tan
afront danar all dalt (El Gafarr, 9
de giner de 1841)
afront estic afront (Escalante
Mateu, E.: A la vora de un sequiol,
1870)
afront ...estic afront! (Llombart:
afront Estic afront! (Peris Celda:
La ta Pepa Tona, 1918, p.16)
tndrer
vergonya
per
afront
cuansevol motiu, per fer el ridcul, etc.:
que la deixe afront y correguda de
vergonya (Alcaraz, L. J.: El ball del
ram, 1928, p.10)
afront estic afront (Vicent Alfonso:
El Trull, 1929, p.22)
afrontar afrontar: en lus valenci de
tndrer vergonya (DECLLC)
afrontara safrontara si aplegara a
sospechar (Escalante Feo: Mil duros,
1897, p. 24)
afrontarla de vergonya: sap que no
he de afrontarla (Peris, J.: Ms all de
la lley, 1927, p. 4)
afrontat avergonyit: pero yo, tot
afrontat, / patixch grandissim torment
(BNM,
Col.
Barbieri,
Coloquis
valencians de Carlos Ros, s. XVIII)
afrontat So estrafalari carronya!. Vost me faltava a m, no estic yo prou
afrontat (Semanari Garrot de sego, 5
afronte 1 doc. e los moros... lafronte
de tant... (Gualbes, Lluch: Ystoria del
Sanct Corpocrist de Luchent, c.1290)
afronte estos homens que son lafronte,
la infamia... (El Colom, 6 de febrer de
1841)
afronte em far este chic pasar tal
afronte (BNM, Ms. 14339, Qu no
ser!, 1862, f. 11)
afronte Ay, sinyor!y quin afronte!
(Mills: Ni rey, ni caball, ni sota, 1874,
p.25)
afronte Y sa muller... Qun afronte /
pera el barrio (Llibret Falla Rusafa,
1905, p.4)
afrontes si t tafrontes de ser son
pare (Beltrn, E.: Ratolins de casa rica,
1934, p. 23)
afusarse afusarse: irse adelgazando...
ponerse como un huso (Escrig: Dicc.
1851)
afusat, afus aprimarse molt: afusat,
afus (Escrig: Dicc. 1851)
afusilar (vrer fusilar) afusilat en
Alacant, afusilantlos la tropa (Gadea:
Tipos, 1908, p. 158)
agabachat afrancesat: contra els
francesos y agabachats (Coloqui nou
de Chusep el Bo, 1813)
agacucha pareix error per ayacucha:
eixa chusma agacucha (El Mole, 12
de febrer 1856)
agafar hoy agafar es palabra esencial y
65
muy viva en Catalua..., de todos

modos, apenas se conoce en el Reino de
Valencia (DCECH, 3, p. 15). Te tota la
rah Corominas: enc que s es coneix,
en valenci est ms generalisat el verp
agarrar.
home
valent:
agallat:
agallat
agallado (Escrig: Dicc. 1851)
agalles agalles: agallas (Escrig: Dicc.
1851)
agalles, tndrer dtim ducts entrels
lletins galla y glndula, en valenci
modern pugu eixistir nuc semntic
popular entre ferse el gallet > home
agallat > tndrer agalles: en ronques
ning li vaja, / quen cuant a forsa y
agalles... (Bellver,Blay: La creu del
matrimoni, Xtiva, 1866, p.36)
agalles Pa confiar en vosatros / es
menester tindre agalles! (Balader, J.:
Ms fa el vol quel que pot, 1871, p.16)
agalles, home d yo tinc fama dhome
dagalles (Lladr, R.: A deshora de la
nit, 1888, p.23)
agalles, argalles pareix hpax, pero
argalla tamb apareix en text castell
del any 1504, copiat datre anterior:e
avn sea puesta la siringa argalla de...
(Tratado de ciruga de Teodorico,
f.144); en valenci equival a agalles:
si tingueres ms argalles (Vidal y
Roig, F.: La ovella descarri, 1902,
p.42)
agalles es menester tindre agalles
(Ovara: Mol de vent,1905, p.11)
aganchar de gancho, sust. mosrap
valenci de ducts tim prerrom
*ganskio?: la guillotina agancha colls
(En obsequi dels Voluntaris Honrats,
aganchar tirant confits a grapats, /
costant tirons de cabells / el poderlos
aganchar (Sento y Tito... per lo feliz

Part de Luisa de Parma, 1794)
aganchar vullga que aganche
(Burguet: La carrera de la dona, 1881,
p. 27)
aganchar les pesetes que hui agancha
p.67)
agancharen com si sagancharen
agancharla tots pensaben (sic)
agancharla (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
agancharme si has de agancharme...
(Trobos pera explayar, imp. Laborda, c.
1780)
agancharte y agancharte a la taona
(Bib. Nic. Primitiu, Coloqui de la
lotera, s. XVIII)
aganche com a que aganche un cul de
got y el rosegue com si fora torrat
(Martnez Ruiz: Canyisaes, Monver,
1907, p. 62)
aganchen y mentres tant, aganchen
tots els dins (Coloqui del escol y la
viuda, s. XVIII)
aganchen si nos aganchen entre els
sembrats (Len, C.: Arenga crtica,
1789, p. 2)
aganell lo mateix que anganell, del
llet *angariellae; cast. angarilla,
cat. baiard; el peu del aganell, com
solem di(r) (Canyisaes, Monver,
1911, p. 182)
aganells en compra(r) un cuarter de
tomates ya tinc plens e(l)s aganells y
estic arren(t) al Secanet (Martnez
1910, p. 204)
agarabar del cal valenci agarabar,
esperar,
en cmbit semntic per
66
contaminaci dagarrar: fes favor

dagarabarme la boticha (Soler Peris:
El solo de flauta, 1917, p.15)
agareno, agar descendent dAgar; lo
mateix que musulm: y dels agarenos
de realench (Ginart, N.: Rep. dels Furs
de Valencia, 1608, p.274; lautor
reproduix un fur del XV)
agarens dels agarens (Ballester:
Ramellet, 1667, p. 16)
agarr agarr: ria, pendencia,
disputa (Escrig: Dicc. 1851)
agarr en correguda de bousen
Madrit tingu una agarr y estigu molt
mal ferit (El Bou solt, 1877, p.164)
agarra agarra el lleg (Canyises,
Monver, 1907, p. 55)
agarra asir, que en valenciano se dice
agarra, del verbo agarrar (Ros:
Cartillas, 1750, p. 21)
agarr eixe es qui te t agarr
(Palanca Hueso, Antoni: Noblea obliga,
c. 1890)
agarr va agarr del bras de.. (Garca
Martnez, J.: Silvestre el de Carcaixent,
Alacant, 1890, p.21)
agarr, tndrer una: la tira per dalt
del cap... lo que es diu una agarr
(Llibret falla del carrer de Grasia, 1891)
agarr Pareix quests algo serio!
Qu hau tengut alguna morisqueta?.Morisqueta? Una agarr de les
groses! (Ferrando, J.: El dicharachero,
1897, p.7)
agarr una sigarrera tena a atra agarr
del coll (El Amic del Poble, Alacant,
n2, 1899,p.1)
agarr una agarr: una cogida
(Gadea: Voc. 1909)
agarra agarra el gayato (Cubells: Els
panquemaos, 1919, p. 7)
agarr agarr a la lligacama
(Montesinos, V.: Y diuen quel peix es

car?, 1926, p. 16)
agarra ms pronte sagarra a un
mentirs... (Alberola, E.: Refraner
valenci, 1928, p. 167)
agarraero sempre tens agarraero
(BNM, Ms. Rochano: Pepeta la
Molinera, 1861, s. f.)
agarraes
del
bras
agarraes
agarraes canyaret entre amics o veins:
tingueren les gran agarraes (Semanari
El To Cuc, n 120, Alacant, 1917, p.2)
agarraets agarraets de les mans
(Esteve: De Dar-Drius a lalquera,
1922, p.9)
agarrafaut semantisme paregut al de
gafaut: lladre, funcionari o poltic
corrupte: egoisme, y fam dagarrafaut
(El Mole, 1840, p.213)
agarrafunyar furtar: enrecordanse
dels millons que habia agarrafuat (...) y
agarrafuar empleos (sic) (El Mole,
1840, pp.93, 212)
agarranli agarranli la ma (Peris: El
dolor de fer be, 1921, p. 20)
agarranlo agarranlo de la ma y
entranlo (Garca Martnez, J.: Silvestre
el de Carcaixent, Alacant,1890, p. 21)
agarranme agarranme a la barana
(Romn, A.: Tots de la mateixa familia,
Alcoy, 1937, p. 45)
agarrnmela y agarrnmela la auela,
li digu... (Galiana: Rond.1768, p.50)
agarrant y agarrant este (Galiana:
Rond. 1768, p. 35)
agarrant agarrant les mans (Garrido,
J. M: Opresors y oprimits!, estrenat en
agarraor agarraor de pinocha (El
Mole, 1840, p. 137)
agarraors pero tots agarraors (El
67
Mole, 1841, p. 381)

agarraors ministres y empleats... tots
agarraors (Gadea: Ensisam, 1891,
p.110)
tota
eixa
rasa
agarrapunyera
agarrapuera (sic) (El Mole, 1864,
p.404)
agarrar derivat de garra, (del rap
hisp. garfah influit per el llet

graphium, el vasc garro...?); es verp
arrailat en valenci. El catalaniste
Alcover reconeixa que: en valenci ha
pres tots els significats de agafar i per
prendre (DCVB); y tenim eixemples
desde fa sigles: pera que agarren les
dones (BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
agarrar agarres, no tinga por, / li den
desde all dalt, / y ell nadant be se
agarrava (Romans... pera riures en
Carnistoltes despus de haver almorsat,
any 1756)
agarrar agarrar: asir, coger de la
mano (Ros: Dicc. 1764)
agarrar y li agarr una desgana
(Segn conversaci que tingueren
Chorro el Parrut, ordinari de Almusafes
y Bonifaci, c.1809, f.3)
agarrar no puc menos que agarrar la
ploma
pera
ferli
compendre...
(Semanari Garrot de sego, Alacant, 30
de setembre de 1888, p.3)
agarrar tratant de cm agarrar al
fantasma (Folch,R.: El fantasma, 1917,
p.3)
agarrar el fil lo ques t cuant agarres
el fil... (Baidal, F.: Amor torna,
Castell, 1917, p. 32)
agarrarles medalles de plata a bond /
pera el poble, grans y chiques; / com
tamb pera agarrarles / tirons de cabells
y... (Coloqui jocs entre el Bou dels
1759)
agarrat agarrat al cap, que ha falta de
margall... (Matheu y San: A una
moa, 1642, v. 8)
agarrat sempre agarrat com una
llapasa (El To Gabia, Novelda, 6-XII1883)
agarrat agarrat: mezquino, miserable
agarrat ton pare es molt agarrat
(Vidal y Roig, F.: La ovella descarri,
1902, p.12)
agarrat ya te al ingls agarrat (Soler,
Santiago: Mos quedem!, Castell,
1907, p. 65)
agarrat te un gos agarrat (Baidal
6)
agarrat han agarrat als dems (Valls,
Enrique: La verbena. Alcoy, 1935, p.
10)
agarren se agarren de la casaca, / per
Deu no els deixarn (Ros: Romans dels
pobres festechans, 1733, p. 2)
agarres primer agarres que demanes
(Len, Carlos: Arenga crtica, 1789, p.
3)
agarres per lo que agarres (Bib. Nic.
Primitiu. Ms. 420. Matraca del mosot y
el estudiant, 1795)
agarres agarres un bon margall
(Llibret Foguera Sneca, Alacant, 1944)
agrrelo al llig li tire ma, / agrrelo
del bascoll... (Coloqui nou del ros
alas, 1823)
agarreulo Checs...! agarreulo, eixe
es (BNM, Ms. 14326, Eixarop de
llarga vida, c. 1865)
agarreulo agarreulo (Millas: En lo
mich del mercat, 1884)
agarreulo y al primer chic que vos
parle / agarreulo del melic (Gadea:
68

agarreulo agarreulo! (Genovs, G.:
Un grapaet, 1916, p.25)
agarreulo Agarreulo! A eixe!
11)
agarr agarr y me la deix (Coloqui
dels platerets, 1795)
agarr ahir no lagarr (Marco Rivas,
V.: La tasa dels hous, 1918, p.7)
agarr y agarr a mon fill (Urios,
agarrofant lladre: y la partida de
agarrofant que ha perdut aon ficar la
ungla (El Mole, 1840, p.95)
agarrotar -nugar a un garrot, aufegar
en garrot vil, agarrotarse u de fret, etc.:
agarrotament, agarrotant, agarrotar,
agarrotat... (Escrig: Dicc. 1851)
agarrotar desferse dels claus que
lagarroten a la creu (La Traca, El
Rosari de lAurora, 23 agost 1913)
agasaj no ix del seu asombro al vores
tan agasaj (Fink Rees, E.: La
millonaria, 1918, p.19)
agasajar dun ducts gtic *gasali:
es natural complacencia / al qui
compra agasajar,/ ...qui gasta cantitats
temps de les Carnistoltes, any 1742)
agasajahor,
agasajar,
agasajar
agasajat... (Escrig: Dicc. 1851)
agasajar este home / anava agasajant a
tots los marquesos, condes... (BUV,
Raonament de Vinalesa, 1735, v. 133)
agensia matrimonial del llet agentia:
esta ha pres as per una agensia
matrimonial (G. Ibez, N.: El To
Boquilla, 1926, p.8)
la
so
Leonarda
/
agensiera
lagensiera, de criaes (Chirivella, P.:
Da de proba, 1912, p.9)
llet germnus
ixqueren veus valencianes com
germ, germana, germanor y
derivats. Polismic, agermanarse era
fer nucs dorganisaci relligiosa,
militar o gremial; tamb de
colaboraci y amistat de cuansevol
sagermanaren ab los dits
tipo:
agermanar
-del
homens (Villena, I.: Vita Chr, 1497)

agermanar agermanaren los cleros de
Sant Mart y Santa Catalina (BRAH.
ms. Dietari Porcar, a. 1596, f.7)
agermanat 1 doc., com a relatiu a la
sublevaci de les Germanes contra
Carlos I: agermanat (DECLLC, en
agermanat tots los agermanats de
Valencia (Dietari de Jeroni Soria,
1524)
gil sa mare (l)laugera y agil
gilis mgilis lletinisme macarrnic,
naixcut en paralelisme al castell del
sigle XVIII ajilimjili, en cmbit
semntic; de salsa en oli, tomata y
vinagre pas al significat de confusi o
batistot: en valenci, per sa terminaci,
es analgic deixpresions pardiques
com bobilis bobilis. Polismic: menjar
sabrs, embolic, etc.:
sis veren
vostros dinars, / qu gilis mgilis
(Relaci de Pepo Canelles, 1 part,
1784)
agilimgilis algn agilimgilis (El
Mole, 1837, p.89)
agilimgilis agilimgilis: ajilimoje
agobi del llet gibbus: morintse per
m dagovios(sic) (Palanca: Llgrimes
de una femella, 1859, p.15)
agobiar agobi, agobiant, agobiar,
69
agobiat... (Escrig: Dicc. 1871)

agobiat cat. aclaparat: a tots tan
agoviats (sic) (Seguix la conversasi
entre Nelo y Quelo, 1787)
agobiat tan agobiat (Conversacions
de Saro, 1820)
agobiat estem molt agobiats (Peris
agobiat yo mateixa, que soc un home
de cap molt gran... mencontre agobiat
per... (Semanari El Pelut, Alacant, n 1,
1924, p.3)
agobio el traurs del agobio (Capilla:
Una nugol destiu, 1871)
agobios de agobios me muic per ell
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1862,
f. 13)
agona -del llet agona: en gran
agonia (Martorell, J.: Tirant, c. 1460)
agona suors y agones grans
(Coloqui de Vicento Menchap, c.1770)
agona sempre vixc en agonia
(Fambuena: Un franss en Almsora,
1877, p. 20)
agona dona agona y febra
agona ells tenen gran agonia que es
case (Ovara: Per tres pesetes, 1881, p.
6)
agona agona: ... pena o afliccin
extremada, ansia... (Escrig: Dicc.
1887)
agona tndrer malestar, ganes de
bosar, suor y fluixea de cap: Ay!
Quina
agona
(Soriano,
F.:
Ploramiques, 1887, p.25)
agonar donar la llanda dasta produir
malagana o desmay:
Ba!, asentes,
qu lagona? (Balader: miseria y
compaa, 1872, p.14)
agoniarse agoniarse: acongojarse o
congojarse (Escrig: Dicc.1851)
agoniat yo estava agoniat (Canyisaes,

Monver, 1908, p. 91)
agone si es aix, no se agone
vida, c. 1865)
agones no te agonies molt (Valls: La
verbena, Alcoy, 1935, p. 6)
agonisant cat. agonitzant: la deixen
agonisant
(Primera
part
dels
festechants, c.1740)
agonisant Viure en aquella dona es
morir agonisant! (Sendn Galiana, A.:
Ella, latra y..., 1934, p.59)
agonisar del baix llet agonia:
recibixc carta / de mon pare agoniant
(2 part de Cento el Cabut, imp.Viuda
de Agust Laborda, 1809)
agonisar agoniar (Escrig: Dicc.
1851)
agosar atrevirse: y em miraben
aturdits / no agosant los ulls a alzar
(Naiximent, vida, testament y mort del
Gran Coloso de Rodas, 1797)
agosar: osar o atreverse
agosar
agosar agosar: osar o atreverse
(Escrig: Dicc.1887)
agosat agosat: atrevido (Escrig: Dicc.
1887)
agosar y a tot as el pobre home / no
agosa a boquechar (Gadea: Ensisam,
1891, p.381)
Agost al bateig de S. Agosti
Agost Sant Agost, de Valencia
(Orti, M. A.: Canonizacin de Sto.
Toms, 1659, p. 91)
agota cat. esgotada: lo major ingeni
agota (Dcimes de March Antoni Orti,
en Recopilaci dels Furs, 1625)
agot no vor en tota sa vida, agot
(Llombart: Abelles, Valencia, 1878, p.
70
54)
agot may se veu agot (Vidal Roig,
F.: A Roma per tot, 1911, p.4)
agot la cantera de poetes ya se agot
(Semanari El Obrero dElig, 24
dabril 1938)
agotaes fonts de la pblica riquea,
agotaes fa molt temps (El Bou solt,
1877, p.213)
agotaes estiguen agotaes (Beut, Pepe:
Cartelera despectculs, Valencia, 1932,
p. 1)
agotar, agotarse del llet gutta >
*eguttre : com es... de Toms,
agotarla no podrs (Orti, M. A.: C. Sto.
Toms, 1659, p. 284)
agotarse he vist agotarse les entraes
agotat deixant agotats los pous (Ort:
Sol de academias, Valencia, 1659, p.
32)
agotat els rius agotats (Conversaci
entre Nelo y Quelo, Imp. Onofre
Garcia, 1787)
agotat shan agotat sinse resultat (El
Mole, Valencia, agost 1837)
agotat agotat (Escrig: Dicc. 1851)
agotat tots els nmeros, menos els dos
agotats (Cervera, J.: San Seren, 1918,
p.21)
agotat catal esgotat: pero ara shan
agotat y... (Puig, F.: Pantomima, 1928,
p.13)
agotat agotat per la faena (Moliner
1936, p. 6)
agr cast. y cat. agrada: magr la
dignitat (El Mole, Valencia, 1840, p.
85)
agr magr com va (Boix, V.: Siglo
IV Can. San Vicente, 1855, p. 433)
agr magr a m ms (Liern: La Flor

agr parlant en plata, no magr
1868, f. 27)
agr el secret magr (Escalante: El
chiquet del milacre, 1878, p. 25)
agr no li agr (Colom y Sales, J.:
Cuatre comics docasi, 1873, p. 17)
agr no li agr (Semanari Garrot de
sego, 19 de agost de 1888, Alacant,
p.3)
agr no magr tanta franquea
(Lladr, R.: A deshora de la nit, 1888,
p.28)
agr si tagr (Garca Martnez, J.:
1890, p.9)
agr magr (Thous, Maximili: De
Carcaixent y dolses, 1897, p. 9)
agr el seu nebot si que magr
(Cambiar destat, choguet valenci,
agr si lo que ha escrit els agr
(Pastor, V.: Un meche per afisi,
Alacant, 1905, p. 28)
agr tagr? A m, chuplar... (Soler,
1907, p. 21)
agr lo que ms magr de tot
1907, p. 57)
agr els agr molt el carcter de
Chimo (Baidal Llos, F.: Amor torna,
agr se coneix que li agr (Moll
14)
agr un carcter que magr (Puchol,
V.L.: U que te por, 1921, p.4)
agr a t tagr de veritat (Sendin
Galiana: Tnica la del llunar, 1926, p.
11)
71
agr magr ques fasen com...

(Torre: La llangosta, estren en
Castell, 1928, p. 15)
agr aixina magr vrels (Alcaraz,
L.: El ball del ram, 1928, p.5)
agr que no li agr, debaes (Peris
agr en franquea, ms magr vost
(Aznar Pellicer: Lhora tonta, 1929,
p.45)
agr No li agr? (Colomer, E.: Me
cason lHavana!, Alcoy, 1931, p. 6)
agr no sap lo molt que magr
(Sendin Galiana: Grogui!, 1931, p. 10)
agr no magr que... (Garrido, J. M:
Alacant, 1933, p.9)
agr la cara que ms els agr (Valls:
El to de sa neboda, Alcoy, 1933, p. 12)
agr magr molt (Beltrn, E.:
Ratolins de casa rica, 1934, p. 40)
agracera agracera: la parra o cepa
cuyo fruto nunca llega a madurar
agraci adj. y part. dagraciar, en
apcop del val. modern; cast. y cat.
agraciada: bonica / y molt agraci
p.113)
agraci yo he resultat agraci
(Serneguet, Ismael: Miss Kakau, 1934,
p. 6)
agrae Aix ya es atra cosa. Ya fas atra
vista. -Vos agrae aixina? (H. Corts,
M.: Fora baix!, 2 ed., 1900, p.18)
agraen diu quels agraen (Liern,
Rafael M: La toma de Tetun, 1864, p.
35)
agraen no magraen (Soler, Santiago:
Mos quedem!, Castell, 1907, p. 22)
agraen cat. agraden; cast. agradan:
perque
magraen
(Canyisaes,
Monver, 1908, p. 82)

agraen en lo que magraen les
guayabes
(chicones)
cubanes!
(Barchino, Paco: La barraqueta del
Nano, 1921, p.5)
agraen y les vistes de la finestra no
tagraen? (Llobat Ferrer, R.: En lo suor
de ton front, 1926, p.8)
agraen ya no mos agraen les
antiguetats
(Puig
Espert,
F.:
Pantomima, 1928, p.20)
agraen clar que magraen... (Peris
agrait y Deu per ser agrayt / als bons
agrayts... (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1575)
agraix agraix ddiva tan... (Blay
1666, p. 61)
agraix sagraix (Escalante: Valencia
a la matin, 1888, p. 18)
agraix sagraix (Peris Igual, J.: La
agraix sagraix de veres (Peris, J.:
Ms all de la lley, 1927, p. 6)
agraixc el favor agraixc (BNM, En
una festa de danses, 1867, f. 17)
agraixc molt hu agraixc (Balader, J.:
El pare alcalde, 1871, p. 21)
agraixc yo tagraixc eixe (Torrom:
Les choyes de Roseta, 1874, p. 20)
agraixc yo li agraixch... (Cebrin
Mezquita: Festes de carrer, prlec,
1906, p. XV)
agraixc Micalet... yo tagraixc (Soler,
1907, p. 68)
agraixc li agraixc el consell (Peris
Celda: Terres malahdes, Valencia,
1919, p. 17)
agraixc te hu agraixc (Matal de
72
11)
agraixc li hu agraixc, pero no
magraen els... (Meli, F.: Encara
queda sol,1931, p.25)
agraixc li agraixc molt la seua ...
(Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934, p.
27)
agraixca agraixca certa caixa (Archiu
Mun. Elig. Romans del pleit, 1776)
agraixcam agrahixcam a Deu (Llull:
Blanquerna, traduit al valenci, 1521, f.
36)
agraixliu agraixliu a ma mare (Urios,
agramador:
cannabis
agramaor
malleator (Exulve: Praeclarae artis,
1643)
agramaor agramahor: l o la que
agrama (Escrig: Dicc. 1887)
agramar -del llet grmen. Pera
Corominas, el vocable sera autocton en
el domini valenci (DECLLC, I, p.74).
Abanda del semantisme que du el dicc.
dEscrig, en val. aludix tamb a llevar o
arrancar de terra el gram, graminia que
creix en els sembrats: en lo sembrar y
trillar, / en lo segar, en lo batre, / en lo
empeltar y agramar (Coloqui... un
llaurador li declara son amor a una
Dama de gall, any 1758)
agramar agramar: majar el camo o
el lino para separar de la caa la fibra
agran catal y arcaisme castell
escombrada; per eixemple, en el llxic
de
Servantes trobem escombrada
(Viaje al Parnaso, III, v. 44); en
valenci, agran (Escrig: Dicc. 1851)
agran chiqueta, lleva la taula y pega
as una agran (BNM, Ms. Balader, J.:
Al sa y al pla, 1862, f.13)
agran cat. escombrada: la agran:
barredura, barreduras o basuras

agran una agran (Colom, J.: El sant
del agelo, Valencia, 1882, p. 5)
agrana soc el hurac quagrana lo que
troba (Snchiz Almela,V.: Un novio
falsificat, estrenat en Vilarreal, 1892,
p.20)
agran lagran: la barrida (Mart
Gadea, J.: Voc. 1909)
agrana el seu novio es el que agrana
y... (Hernndez, Faust: Arrs en res,
1930, p.
agran vaig a pegar una agran y
asearo tot (Barchino: Tot lo que
relluix, 1931, p.4)
agranades agranades y netes (Const.
Universitat de Valencia, 1611)
agranador agranador (St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
agranador agranador de la capella
(Mendoa, M.: Fiesta C. Carmen, 1622,
p. 215)
agranaes les agranaes de ma casa
p. 169)
agranaeta la casa agranaeta (Sendin
Galiana, A.: Grogui!, 1931, p. 7)
agranaeta el nimo de pegar una
agranaeta (Romn, A.: Tots de la
mateixa, Alcoy, 1937, p. 10)
agranaor catal escombraire; castell
barrendero: agranaor de carrers
(Llombart y Cebrin: La sombra de
Carracuca, 1876, p.16)
agranaor cansat com un agranaor y
suant (El Bou solt, 1877, p.185)
agranaor enve als agranaors y carros
del aigua per els carrers (Semanari
Alacant, p.1)
agranaor els agranaors (Escalante:
73
Valencia a la matin, 1888, p. 27)

agranaor agranaors, venedors de
peridics (Don Juan Treneta, 1899)
agranaor els agranaors (El Tio Cuc,
n152, Alacant, 1917, p.2)
agranaor ix un agranaor (Peris
agranaor este agranaor... eixe es el
agranaor del carrer (Gmez Gascn:
La reina de la festa del carrer, 1932,
pp.8, 12)
agranaora la mquina agranaora (El
To Cuc, 2 ep. n 56, Alacant, 1924,
p.2)
agranar cat. escombrar: alg ha de
fer los servicis de casa... agranar, portar
aygua (Corominas: DECLLC, 2, p.
491; en Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.
1400)
agranar, y la casa per es du de qui
pert el temps en activitats intils y deixa
de fer el treball: pues si pega en algo
tonta, /... ara s ques estem polits / y la
casa per agranar (2 part de lo que
solen pasar els homens, c.1740)
agranar que per la casa / van becant o
mig dormint, / ...que no agranen de
mat (Paper curis, pera contrafer...
any 1741)
agranar agranar la porta (BNM, Ms.
14326, Eixarop de llarga vida, c. 1865)
agranar este nou aparato haguera de
servir pera agranar tot lo que... (El
Canari, vol 1, Castell, 1883, p.6)
agranar uns per atres, la casa per
agranar (Gadea: Tipos, modismes.
1908, p. 408)
agranat no tindr agranat lo carrer
(Stabliments Torre den Besora,
setembre 1738)
agranat as ya est agranat (Monz,
Pilar: El chenit de Tana, 1931, p. 3)
agranaures agranahures: barreduras

apanava,
escurava,
agranava
agranava... (Canyisaes, Monver,
1908, p. 71)
agranen elles agranen, aspolsen,
ascuren, colen, llaven, netejen y aixuen
la roba, cusen, apedasen... (Caps y
agranollat agranollat (Arenga pera
tirar desde el carro, que fa Sento el
Novelero, 1802)
agrs com al castell (DRAE);
changlot de raim vert: molts menchen
los pollastres,/ y als pobres donen lo
agrs (Ort, M.A.: Fest. a St. Toms de
Villanueva, 1659, p.98)
agrs gotets de aygua de agra
(Rahonament...que tingueren el Tio
Cosme Nespla de Benifaraig, 1797)
adems dapellit
agras. agrasot
valenci, aludix a ram ron: agra:
por la uva silvestre y racimillos que
nunca maduran, y por enfado, disgusto
agravant alguna qualitat agravant
(Ginart, Nofre: Reportori dels Furs,
1608, p. 177)
agravar agravar, agravatori, agravi...
agravat ma mare, shavia agravat...
p. 11)
agravi dun llet *aggraviare; el val.
agravi (agrvit en val. modern) equival
al arcaisme y catal greuge. En
valenci es diu Sndic dagravis: se
havia fet notable agravi (Autobiografa
de Bernat Guillem, 18 febrer 1596)
agravi pera que nos fasa agravi a
persona alguna (Const. Universitat de
Valencia, 1611)
74
agravi que es agravi manifest (Bib.

Serrano Morales, ms. Rahonament del
Jurat de Vinalesa, a. 1643)
agravi si es que no hu te per agravi
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
agravi els fara gran agravi (Morl:
Del torn de les Monches de S. Cristfol,
c. 1650)
agravi del sentiment de est agravi
(Vicent Calbo, en 2 Cent. S. Vicent,
1656)
agravi un gran agravi (El So
agravi eixe agravi me mata
agrvi, agrvit t vengares este
agrvit?
(Gadea: Ensisam, 1891,
p.271)
agraviar del llet aggraviare; cultisme
etimolgic valenci. En catal usen
larcaisme corrupte
agreujar: dits
jurats... agraviats en lo manament
(Archiu Hist. Mun. dElig, Ms.
Privilegis, 13 de deembre 1305, f. 45v)
agraviar del llet *aggraviare; cat.
agreujar: agraviar (BNM, Ms. Mateu
y Sanz, Ms. 3746, 1640)
agraviar Senent, que yo nol vullc
agraviar (Coloqui pera consolar als
pares, 1808)
agraviar que te puga agraviar
6)
agraviar te he pogut agraviar (Pastor,
Vicent: Un meche per afisi, Alacant,
1905, p. 18)
agraviar no la vinc a agraviar (Ruiz
Esteve: De Dar-Drius a lalquera, 1922,
p.13)
agraviar agraviar als homens de be
Alcoy, 1931, p. 12)

agraviaria agraviaria al gran Vicent
(Orti. M. A.: 2 Ct. St. Vicente, 1656, p.
199)
agraviarte agraviarte (Tafalla, V.: Un
defensor de Melilla, Alacant, 1893, p.
11)
agraviat sentinse per agraviat
(Relaci del notari Gaspar Cant,
Alcoy,1568)
agraviat se tingueren per agraviats
(BRAH, Ms. Porcar: Dietari, 1599, f.
38)
agraviat lo agraviat no pot recorrer
18)
agraviat cat. agreujat: si per acs os
ha agraviat, / confia el perdonareu
(Coloqui en que es declara lo perjuh...
en fer cuchs de seda, any 1728)
agraviat per cert que me has agraviat
(Abril, Joseph: Coloqui, 1740, v. 61)
agraviat Pare Vicari, perdnem si lha
agraviat
p.244)
agraviat o es que ests agraviat
Alcoy, 1937, p. 18)
agravis perque fan mil agravis
(Esquerdo;en Recopilaci dels furs de
Mora de Almenar, 1625)
agravis y representant los agravis
agravis els meus agravis (Arnal, F. de
P.: Lagelo del colomet, 1877, p. 17)
agrvits cat. greuges: sinse agrvits
(Meli: Tots a Nova York, 1921, p.14)
agre en un agre y en uns fums, en mal
gnit (BNM, Ms. Eixarop de llarga
vida, 1865)
agrea agrea (Roig: Espill, 1460)
75
agrea agrea: agrura (Escrig: Dicc.

1887)
agrea agrea, ms corrent que agror
(DECLLC)
agrechar tots agrechen de pasats /o
estn podrits de maurs (Bellver, Blay:
La creu del matrimoni, 1866, p.16)
agredols, pomes d varietat de pomes
valencianes: y corfes de pomes del
agredols quhabem arreplegat (La creu
del matrimoni, Imp.Blay Bellver,1866,
p.4)
agredols, pomes pomes del agredol:
manzanas agridulces (Escrig: Dicc.
1887)
agregat es un agregat, loable, de
homens (Sento y Tito... per lo feliz
agrest homens agrests en los camins
Cartox, c. 1496, f. 120)
agrest del llet agrestis: such de
(l)letugues agrestes (Villena: Vita,
1497)
agrest home rstic: y embahuquen
als agrestes, / deixantlos barres en alt
(Coloqui de Pepo Canelles, s. XVIII)
agricultura 1 doc. agricultura (Pou:
agricultor llaurador... agricultor... la
agricultura (Exulve: Praeclarae artis,
1643)
agrogueres, grogueres del baix llet
gurga, gola, per asociaci a groc.

y almidonat,
Teixit bordat, calat
generalment peral coll: chamelot...
agrogueres o turqueschs, la pesa
(Vilarig: Memorial... han de pagar les
mercaderes, 1607)
agrnom es un ingenier agrnom
agrostis punchosa -1 doc.: agrostis
punchosa (Cavanilles, Obs. 1797)

grunzadora,
diu
agrunsadora
Coromines que la z puguera ser error
(Esteve: Liber, 1472)
agrunsadora agrunsadora: mecedora
(Mart Gadea: Voc. 1909)
agrunsahora agrunsar en agrunsahora:
mecedora (Rosanes: Voc. val. 1864)
agrunsar detim ducts: el valenci
agrunar (DECLLC)
agrunsar al mateix temps quel
agrunsa (Serrano, T.: Tercer Cent. S.
Vicent, 1762)
agrunsar agrunsadora: columpio...
agrunsar (Ros: Dicc. 1764, p. 11)
agrunsar que la agrunsen... (Palanca:
agrunsar casi caic despales. No
sagrunse (Escalante: El tio Perico,
1875, p. 15)
agrunsar el vent festiu agrunsa
grogues floretes (El Bou solt, 1877,
p.240)
agrunsar es agrunsar del mig en
mig (Ballester: Ramellet del bateig,
1667, p. 4)
agrura agrura, valenci (DECLLC, 1,
p. 74, en text valenci del XV)
aguaitacosos indiscret o dotor que
aguaita al vehinat. En temps de Ros y
Galiana ya estava arrailat el vocable:
son com els aguaytacosos / que no fan
sino escoltar / les campanes que...
(Ros, C.: Paper gracis, discursiu... a les
com
son
los
aguaitacosos
aguaitacosos (Coloqui dels Platerets, s.
XVIII)
aguaitacosos aguaitacosos (Galiana:
Rond. de Rondalles, 1768)
aguaitaes dotoreres de manifeser: tot
son cartes y ms cartes y visites y
76
aguaitaes dels parents en busca

darreglo... as no tinc falta de
mostrencos y gallineres que... (El Bou
solt, 1877, p.188)
aguaitaeta mire, de pas pegue una
aguaitaeta (Gmez Gascn: La reina
aguaitahor balcn cerrado de cristales
o persianas cubierto con un tejadillo
(Escrig, 1887)
aguaitant aguaitant no mes per un
badallet els dos ulls (La Donsayna,
1844, p. 50)
aguaitant:
acechando
aguaitant
aguaitant aguaitant per les vidrieres
(Peris, J.: Ms all de la lley, 1927, p.
11)
aguaitar del antiu germnic wakan,
vigilar o guardar. En valenci modern
es dotorejar, preguntar o vrer desde un
puesto amagat, raere de cortines o a lo
llunt: cuant estant ya baix lo llit /
aguaitant per un forat (Coloqui de
Tfol de Campanar, c.1795)
aguaitar aguaitant (a la viudeta) per
cuansevol puesto (Baldov: Cheroni y
Bartoleta, 1860, p.6)
aguaitar dotorejar per les cases:
Carmeleta.-Asentes; Marselina. -Per
ah pasaba y ha dit, dixam aguaitar
(Escalante: La senserr del Mercat,
1871)
aguaitar aguaitar... acechar. Aguaitar
a la porta, finestra, balc, pera vore
algo (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
aguaitar aguaitant si veus pasar al
borinot del teu fill (Garca Martnez, J.:
1890, p.9)
aguaitar asomarse a la finestra / y a
les portes aguaitant (Ensisam, 1891,
p.376)
aguantar aguantar albarda y singla
(Conv. de Saro, 1820)
aguantarliu que hi pret de
aguantarliu a... (Soler, J.: El solo de
flauta, 1917, p. 8)
aguant tinga aguant, / que... (Palanca:
aguante yo calle y aguante (Tallada,
M.: Les Camareres, 1931, p. 8)
aguantes li aguantes la mecha a Tofol
aguarda laltar mos aguarda (BNM,
Mulet, F.: Ms. Infanta Tellina, c. 1660,
f. 24)
aguarda algn pesarot maguarda
(Escalante: Un buen moso, 1889)
aguarda! aguardat! en valenci,
com a interjecci, equival a che!, uy!,
uey!, etc. : Aguarda! Les dos canyes
son el onse (Esc.: El deu, deneu y
noranta, 1861)
aguardant aguardant ixquera el colp
(A. M. Elig, Romans del pleit del
pollastre, 1776)
aguardar destapar lo forn... aguardar
que... (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
aguardar sinnim desperar: tot lo
seu afn es aguardar la nit (BNM,
c.1735)
aguardar digu en u dels meus
arrancs:
/
aguarda,
bribona...!
v.179)
aguardar aguardar: esperar (Escrig:
Dicc. 1887)
aguardar si, sinyor, reguitsa, pero
aguarda un poc (Soriano, F.:
aguardarme ma mare no vol quem
77
case,/...pero no vullc aguardarme, /

perques fan dures les chiques (Gadea:
aguardat! cumplix funci dinterj. de
sorpresa: Aguardat! Y creus ques
poc? (Ponce, E.: Sen Visent en
Traiguera, 1871, p.8)
aguardat! aguardat!, me diu loco a
mi (Fink Rees, E.: La millonaria, 1918,
p.17)
aguardat! Aguardat, qun pinyol!
(Peris Celda: Nelo Bacora, 1918)
aguardat! un camarero reparant en
Tofolet. Aguardat, qun personache!
(Gaspar Polo, J.: Yo mate...bous, 1926,
p.8)
aguardat! Aguardat, qu tres
pintes! (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
Bolsera, Mataero, 1928, p.10)
aguardat! Aguardat, el cherm del
prendero (Barchino: Tot lo que relluix,
1931, p.15)
aguasil cat. aguatzil: y vingu un
aguasil de la Sant Inquisisi (Relaci
del notari Gaspar Cant, Alcoy, 1568)
aguasil y lo aguazil ab gran presa
(BRAH, Porcar: Dietari, 1625, f. 454)
aguasil del rap al-wazr; cast.
alguacil; cat. algutzir: el plater, el
alguasil (BUV, Ms. Coloqui de les
campanes, 1729, v. 49)
aguasil dels aguacils, conten vosts
aguasil feu tornar al aguasil (Archiu
Mun. Elig, Romans del pleit, 1776, v.
174)
aguasil al aguacilet que se me pose
dabant (Rahonament entre Cosme,
1794)
aguasil enviant un aguasil y un soldat
(El Chorlit, 13 de febrer de 1841)
aguasil aguasils, carlistes (Els
carlistes en Vinaroz, Castell, 1875)

aguasil soc aguasil y sereno (Roig y
aguasil ara lhan fet aguasil (Ovara:
aguasil Tofolet, en gorra daguasil
(Gmez, C.: Cremaes sinse foc,
aguasil a vore si encontrem al aguasil
p.6)
aguasil laguasil (Serred: Els cuatre
seros, 1926, p. 8)
aguasil deu ser algn aguasil del
poble (Herrero, J.: En temps de la
Dictaura, 1931, p. 6)
aguasilet y al primer aguacilet
(Rahonament. Diario de Valencia, 13,
sept. 1794)
agudea andaluso y catal agudesa:
agudea de nimo (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, 1472, ed. 1489)
agudea per la agudea (Alcanys,
Lluis: Regiment preservatiu, Valencia,
1490)
agudea cat. acudit: idea o frase
ingeniosa dita de repent, comentari
inteligent de bon humor: diu la agudea
de S. Augusti (Blay, G.: Serm de la
agudea una agudea (Llombart:
Abelles y abellerols, 1878, p. X)
agudea agudea: agudeza (Escrig:
Dicc. 1887)
agudea ingeni, agudea y... (Palanca:
agudea conservant dasta lultim el bon
humor y les agudees de tota sa vida
(Gadea: Tipos despardenya, c.1890)
agelaca lagelaca, quns consells
dona a sa filla... (Roig y Civera: El
casament de les borles, 1874)
78
agelacho agelacho matapuses

(Barber: De Valencia al Grau, 1889)
agelastre no vullc yo queixe
agelastre... (Parrs, J.: Yal tinc!,
Ganda,1885, p.5)
ageles y ageles tamb (Liern,
30)
ageleta pero la bona ageleta...
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. Escoriguela, J.
B.: Poeses valencianes, 1794)
agelo (vrer ahuelo) com aquell
palleter volguera yo ser, que pot ser no
sapia qui es son agelo, y porta el
testament fet en la ungla (Dolz,
Estevan: Oracin fnebre... Gregorio
Riudaura, 1706, p.11)
agelo agelo (Baldov, Chusep B.:
Lagelo Pollastre, Valencia, 1859)
agelo yo, mon pare y mon agelo
(Coloqui entre un capador de la
Valencia, 1808, f. 4)
agelo y de magelo soc net (Breva,
1916, p. 1)
agelo e(l)s agelos de matros eren
ms felisos (Canyisaes, Monver,
1913, p. 221)
agelo agelo (Fullana, Lluis: Voc.
1921)
agelo els meus agelos eren
inmensament rics (Salvador, Carles:
Un negosi com un atre, 1921, p.8)
agelo vert en la vellea, qui va raere
dels encants de Venus: ha vist agelo
ms vert! (Torrom: Les choyes, 1874,
p. 30); eixe agelo vert (Meli: El
pare Canuto, 1921, p. 8); lagelo vert
(Juan. J. M: Chfer, al Novetats!,
1925, p. 1); Ma lagelo vert! (Peris
Celda: Noy! Che! y Ol!, 1929, p.
14); agelo vert (Hernndez: Arrs en

res, 1930, p. 12)
ager, agerar ager, agerar,
agerer (Escrig: Dicc. 1851)
ageros no volgu creure en ageros
(BN, Ms. 3743, Lluis Mateu y San:
Poemes, 1666)
aguerrit aguerrits soldats (En obsequi
desl Voluntaris Honrats, 1794, p. 7)
guila es guila volant sobre... (Roi
de Corella: Lo Primer del Cartox,
1496, f. VII)
guila les guiles representen... (Ros:
guila peixcaora cast. Milano rojo;
val. Aguila peixcadora (Vidal, I.: Cat.
aves de la Albufera, 1856, p.9)
aguileny nas aguileny (Roi de
Corella: Lo Primer del Cartox, 1496, f.
VI)
aguiles dins: Sis monedes! Sis
guiles! (Colom: El benefisi de Mora,
1881, p. 23)
aguileta aguileta: moneda de cobre de
cinco cntimos, lo mismo que aligueta
aguileta nos fa nin una aguileta (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 1)
aguileta maforre el sello y laguileta
del cartero (Hernn Corts, M.: Fora
baix!, 2 ed. 1900, p.6)
aguil aguil (Roig: Espill, 1460)
aguilot aguilot (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
en sentit
agulla (vrer ahulla)
pardic, inusual y com a eufemisme
equival a pene: los portals de les dones
son tan grans, / que han menester
agulles de jagants (Morla: Poeses,
c.1650)
agulla, ahulla nom de peix: agulla
(anotacions de Pascual, Miquel Johan
79
en Rondaletio de Piscibus, Lyon, 1554,

p.233)
agur, abur, aur del vasc agur, interj.
de salut y despedida: agur, jaunak ;
agur-hitzak. La veu es moderna en
valenci, frut dels contactes de
valencians y vascs en els sigles XVIII y
XIX: y dient, ya vaig per ella, ar, gir
la grupa y sen an (Galiana: Rond.
1768, p.40)
agur... y hasta latra... em
agur
despedixc. Pues, ea, abur (El Mole,
1837, pp. 11, 20)
agur, abur cat. amb Deu siau: Bon
profit. -El amo no fa.-Abur.
(Ferrando, J.: En Bunyol y de paella,
1903, p.12)
agust y lo agust que yo les aguante
ah en valenci modern nhian cuatre
graus de llocalisaci dctica: ac, ah,
all y, pera lo ms llunt, all. (no es lo
mateix ac damunt que ah en la
caira):
asta (sic) ah pot aplegar
(Galiana, Lluis: Rondalla de rondalles,
1768, p. 21)
ah tin per ac, tin per all, ah n va hu,
favor al Rey (Galiana: Rond. 1768, p.
68)
ah estn emblanquinant / y fent ah
unes ralletes (Coloqui nou entre el So
Masi de Benifaraig y Sento, 1797)
hasta
ah
pot
aplegar
ah
(Rahonament... de monsiur Laroa, 1827,
p.7)
ah per ah fente laleta (BNM. Ms.
14. 108, Alemont ti li, c. 1860, f. 10)
ah de ah les puguen traure
(Escalante: A la vora dun sequiol,
1870)
ah eixos chics questn rebusnant ah
raere (El Mole, n13, 1870)
ah el lletrero de ah baix (Escalante:

La Consoladora, 1880)
ah y per ah li entra el sol (Lladr:
La boba y el embobat, 1872, p. 12)
ah ya va el coixo per ah (Escalante:
Lepe y Talala, 1886)
ah Quin albat haurs fet per ah!
ah Che, fuig dah! (Escalante: Del
porrat de Sent Antoni a les Torres,
1887, p. 15)
ah fense uns charcos y un fanguero
que se nesesiten ales pera poder pasar
per ah (El Amic del Poble, Alacant,
23 abril 1899)
ah haureu anat per ah fent campaneta
de combregar (H. Corts, M.: Fora
baix!, 2 ed., 1900, p.8)
ah ya tinc ah al festechant (Peris
1911, p. 7)
ah a fer tim per ah (El To Cuc, n
116, Alacant, 1917)
ah ah est Caragol (Peris, J.: Terres
ah Qu fees ah dins? (Barchino,
Paco: La barraqueta del Nano,1921,
p.4)
ah dnam un refresquet de lo que
vullgues; ah dins mha sofocat
(Alcaraz: El ball del ram, 1926, p.13)
ah porta eixes dos botellas dah
damunt (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 31)
ah ah es veu lo poc que discurrixen
vosts (Meli, F.: Al pas del Nasareno,
1928, p.24)
ah qu fas ah? (Vicent Alfonso: El
Trull, 1929, p.40)
ah ah te quedes, bulto (Morante
Borrs: En la festa de les falles!, 1934,
p. 9)
80
ah ah baix est el coco (Llibret

Foguera Barrio Benala, 1930)
ah Qu fas ah? (Alcaraz, J.: Vullc
besarte, 1931, p. 23)
ah ah la tens desacredit (Llobat
Ferrer: Ho ha fet el fill del alcalde?,a.
1931, p.9)
ah tinc un atra botella ah dins
arreglaeta en sireres (Valls: Mat de
ah diuen per ah, que casi ning la
dinya (Semanari El Obrero dElig,
17 dabril 1938)
ahina tamb escrit aina. Del boirs
llet *agna, en valenci don ahina,
ahines, ahinament: rpit, fcilment,
prnter, apresa, etc. Corominas li va
vrer indicis de mosarabisme, y Alcover
demostr lantigor desta veu, adems
darreplegar eixemples escoltats per lo
Reyne: A no es fa tan aina (en
Pego); Dius que plour? Ms aina crec
que estar ras. No anir a Denia: ms
aina a Gandia (en Alcoy) (DCVB). El
fet de dur -h- recorda la caiguda duna
consonant etimolgica: *agina > ahina;
enc que Alcover y Corominas li la
lleven. El germ dAzorn tamb us
ladv., pero pot ser que salterara la -hdel manuscrit en ledici impresa: no
se pedr tan aina (Canyisaes, Monver,
1907). Asobint solen ferse estes
alteracions
morfolgiques;
aixina,
Corominas diu: Tambin valenciano
tan aina (DCECH, 1, p.89); mes el
text de Mart Gadea dahon est copiat
du -h-: la gloria que goja en lo Cel no
li la llevarn tan ahina (Tipos,
modismes, 1908, p.168).
ahina Yo ya tinc vist molt, y
creguenme, que no menganyar ning
tan facilment, ni tan ahina; perque
primer vaig ser bagasa de bona dona

ahina, ms ms ahines, mod. adv.:
Ms pronto o ms bien (Escrig: Dicc.
1851)
ahina cara ms fina, / no la vors en
lleges,/ ni tan ahina (Gadea: Ensisam
de totes herbes, 1891, p.159)
ahina deixe modo no hagueren entrat
tan ahina en Espanya (Caps y
ahinament, ainament rpidament,
tan prnter, fcilment: tan anament se
queixen, / quels pobres molls
compungits (Paper curis, pera
ahnc perque tot son ahnc es...
ahir -1 doc. com air vos preyqu
(Ferrer, St. Vicent: Sermons, c. 1400)
ahon -dels lletins ad + nde; grafa
valenciana arrail desde temps migevals
y en els clsics: quan mor tal persona,
ahn va? (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c.1400)
ahon sobreposat ahon se... (Roig:
Espill, 1460)
ahon ahon estava ya (BNM, Ms.
7447, Breu relaci de la Germana, 4
mar de 1522)
ahn de ahon ix, / Deu proveix
(BNM, R..22203, Quejas de Valencia,
vndense en casa Timoneda, c.1570)
ahon ahon se cremaren molts libres
(ACV, ms. Llibre dAntiguetats, 15 de
febrer 1586, f. 160)
ahon anar ahon sels manara (Ginart,
Nofre: Reportori dels Furs, 1608, p.
280)
ahon davant la casa ahon yo habitava
(BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1614)
ahon tenda aon (sic) se fa alguna cosa
81
(Exulve: Praeclarae artis, Valencia,

1643)
ahon ahon lo Papa canonizant
(Guerau, B.: 2 C. S. Vicente, 1656, p.
129)
ahon ahon est la Creu del Grau
ahon ahn se trau la... (Ballester, J.
Batiste: Ramellet del bateig, Valencia,
1667)
ahon ahn no ni (Roque Sala.
Fiestas a S. Iuan de Mata, 1669, p. 497)
ahon ahon convinga (Ord. Costa del
Regne de Valencia. Valencia, 1673, p.
23)
ahon el diable entra per ahon pot
(Dolz: Oracin fnebre a Gregorio
Riudaura, 1706, p. 19)
ahon que serviren les andes ahon...
(Ms. Festes del Centenar a la Verge del
Milacre, Cocentaina, 1720)
ahonahn haurn estudiat (Romans
dels pobres festechans, 1733, p. 3)
ahn per ahon la festa... (Ort Mayor:
Relaci dels bultos, jagants y nanos,
1734)
ahon y si el tenen, ahn est?
(Recitado en duo... de Sant Pere Pasqual
de Valencia, en les festes que..., 1743)
ahon ahon naixqu (Mas, fray L. V.:
Serm Cof. S. VIcent, 1755, p. 29)
ahon de ahon se seguix (En obsequi
dels Voluntaris Honrats del Reyne,
1794, p. 2)
ahn Ahn est el to del arpa?
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1862,
f. 14)
ahon em volen tots per ahon pase
(Bada y Adell, J.: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 22)
ahn Dahn sou? (Bellver, Blay:
La creu del matrimoni, Xtiva, 1866,

p.38)
ahn Toca, anemsen Ahn?
1868, f. 16)
ahn De ahn es vost?De Gorga
(Llorens: Tona y Toni, Alcoy, 1871, p.
12)
ahon ahon est (Mills, Manuel: Una
agensia de criaes, 1874, p. 8)
ahn dahn vens t (Torrom,
Leandro: Les choyes de Roseta, 1874,
p. 12)
ahn Y ahn ham de viure?
(Burguet: Propietaris y colonos, 1876,
p. 11)
ahon ya sap ahn ix esta casa (Vives,
R.: Entre amics no cal tovalles, 1877, p.
14)
ahn tots tenen mamella ahon
chuplar (El Canari, vol 2., Castell,
1883, p.11)
ahon la pres ahon estigu (Escalante:
Del porrat de Sent Antoni, 1887, p. 11)
ahn la pedra ix de la ma y no se sap
ahn va (Escrig: Dicc. 1887)
ahn Ahn est el valencianisme?
(Palanca y Roca: Lo Romaner, 1888,
p. 104)
ahon y al atre costat, /ahon se asenten
els veins (El Liberal, Alacant, 23
dagost 1897)
ahn parlar all ahon han deixat... (El
Blua, Castell, 21 febrer 1892, p.2)
ahon y sentanse ahon estava (Pastor,
1905, p. 10)
ahon segons daon (sic) se miren
ahon ahon vaches, llunt o propet
(Soler, Santiago: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 55)
82
ahon per ahon te que pegar (Peris, J.:

ahn Al roder?Ahn est? (Civera
Esteve, R.: Els baches, 1912, p. 21)
ahn Ahn shaur ficat Goteta de
Plom? (Escalante: Un ratet en el
chusgat, 1914, p. 28)
ahon dahon estar ms prop (Breva,
V.: Ilusions dun soldat, Castell, 1916,
p. 2)
ahn Ahn el poses, filla? (El Tio
Cuc, n116, Alacant, 1917)
ahon Ahn vas tu, che? (G.B.: La
Perla dAlberic, 1918, p.18)
ahn Ahn anirem a parar? (Peris
ahn Pero ahn est el mut?
ahn Y a vore per ahn respira!
(Moll, Enrique: El punt de Canyamaso,
1920, p. 6)
ahn que dona al carrer, ahon se...
(Salvador, C.: Un negosi com un atre,
1921, p.2)
ahn anar per tots els rincons del
poble ahn haven femers y...
(Semanari El Pelut, Alacant, n 1, 1924)
ahn Ahn vas...? (Urios, Elvira: Da
de Pascua, c. 1925, p. 5)
ahon els puestos ahon se parle
(Meli: Com els cacherulos, 1926)
ahn Pero ahn est la...? (Peris, J.:
ahn Ahn est ella?En la bodega
p. 13)
ahon de ahon ixen les coses (Llibret
Foguera Mndez Nuez, Alacant, 1928,
p. 4)
ahn Ahn vas, Rafelet? (Perdiguer,
R.: En Carnistoltes, 1928, p. 12)
ahon, aon cap al 1920 hian escritors
que suprimixen la h: ahon>aon.

ahon, aon el cas es que no se per
an... (Soler, J.: El solo de flauta,
1927, p. 23)
ahon ahn tenim la millor (Peris
ahn per ahn va el tranva, de
Benala (Llibret Foguera Barrio
ahon ahon van hui els verdaders...
(Breva, Vicent: Anem a la Madalena,
ahn An va?An vullc! (Sendin
ahn Hasta ahn? (Lanzuela, A.: La
Templ del barrio, 1933, p.11)
ahon es en Oriola ahon... (Llibret
Foguera Mndez Nez, Alacant, 1933,
p. 13)
ahn Qu ahn el te? (Valls,
Enrique: La verbena, Alcoy, 1935, p. 5)
ahon treballes
ahn la fbrica
(Semanari El Obrero dElig, 8 de
maig 1938)
ahn Ch, ahn aneu? (Llorente, T.:
Los valencianos en San Sebastin,
1942, p. 50)
ahn Ahn vas tan depresa? (Llibret
ahn aon (sic) anem? a peixcar...?
(Llibret Foguera Plaza de las Monjas,
Alacant, 1952)
ahn y ahn se subasta (Llibret
ahn Ahn anirn les dos peles?
(Sanjuan, A.: Carta al meu amic, Llibre
de Festes del Arrabal Roig, Alacant,
setembre 1965)
ahuc d'un onomatopyic *hccare,
cridar, que te parents en casi totes les
llenges nrdiques y romniques: e
los rapaos... ab grans ahucs e crits
83
prenen sa senyoria per los cabells

(Villena, I.: Vita Chr. 1497)
ahuc gent dahuch, campana de fusta
(Ros: Tratat de adages, 1736)
ahucar, aucar ara si que els tinch de
aucar, / hau, que ara en trach yo burla /
dels pepos arrumbats (3 part dels
coloquis de la fulla, c.1740)
ahuc, gent d y ms que estiga / en
poder de gent dahuc (Paper curios
pera fer lo (l)laurador, declarantli a una
senyora son amor, c.1740)
ahuc lahuc dels que sapien la
fuchida (Vives, R.: Entre amics, 1877,
p. 28)
ahuc gent dahuc, gent de trabuc
(Gadea: Tipos, modismes, 1908)
ahuc, gent d Gent d'ahuc, gent de
trabuc: refr que, segons Mart G., era
aplicat als revolucionaris en temps de
les guerres civils (DCVB)
ahucant corbs e cucales, van ahucant
(Roig: Espill, 1460)
ahucar lo ahuquen de tal manera
(Ros, Carlos: Roman dels jochs, 1730)
ahucar segons Chabs, paraula ds
en Valencia, sinnima del catal udolar
(DECLLC)
ahuela del llet aviola, lo mateix quel
fr. aiuele, y occit aujola: y be dia
mahuela... (Galiana: Rondalla, 1768,
p.22)
ahuela cm esta ahuela li don un
gran chasco al home... (2 part.
Relaci... un foraster de Valencia que
ahuela y la ahuela a colsaes... (Chiste
compost per Chuan Batiste, conegut per
Santapola, 1857)
ahuelet Qu vol el meu ahuelet?
(Aznar Pellicer: El misteri de Trinitat,
1930, p.19)
ahuelet ahuelets y ahueletes (Llibret

Foguera Barrio Benala, Alacant, 1930)
ahueleta agarrat un mareig a
lahueleta (Aznar Pellicer: Lhora
tonta, 1929, p.25)
ahuelo -del llet hipocorstic *avilus;
el val. ahuelo es germ del fr. aeul,
aeule; occ. aujol, aujola; lo mateix que
yaya, yayo. En cat. usen larcaisme avi,
via: Esteve Martnez senyor del
Campello fills, ahuelos y germans
(BNM, ms. 11677, Procs de la
Condomina dAlacant, a. 1674, f.82v)
ahuelo de molts censals, / que mon
pare y mon ahuelo... (BNM, Col.
Barbieri, Rahonament... de Pep de
Quelo, ed. c. 1750)
ahuelo els ahuelos res... la mare... (2
Conv. entre Nelo y Quelo, Imp. Onofre
Garcia, 1787)
ahuelo Martn el ahuelo, / alsant el
rem en la esquerra (El Canari, vol 2.,
ahuelo els pares, els ahuelos y les tes
y tos (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.28)
ahuelo els pares, els ahuelos y les tes
y tos (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.28)
ahuelo era un ahuelo mol sech
1890, p. 15)
ahuelo mahuelo arrancant canyots/ de
malicsia matl burro (Gadea: Ensisam
ahuelo y el seu auelo? (Soler,
1907, p. 29)
ahuelo, ahuelets dahuelo curruco (...)
estos ahuelets (G.B.: La perla
dAlberic, 1918, pp.4,18)
ahuelo sahuelo ya el portava (Valls:
84
La verbena. Alcoy, 1935, p. 5)

ahuelona ... per la auelona, si saba!
42)
ahulla nom de peix: agulla, plur,
ahulles... por ta varies species de
ahulles (Orellana: Cat, dels peixos,
1802)
ahulla de cap -el llet acc!a,
diminutiu de acus,
don diferents
derivats en les meolletines modernes:
cast. aguja, port. agulha, cat. y gallec
agulla, fr. aiguille, it. ago y val.
modern ahulla: ahulles de cap tamb
parir, 1736)
ahulla y ahulla de plata al cap (Ros,
C.: Romans..., en ques declara la rinya,
junta y delliberaci..., 1738)
ahulla un sastre tamb aborrit, / pues
en ahulla y didal, / pera poderlos
mantindre (Coloqui nou, en que es
seda, any 1743)
ahulla de portal es ahulla de portal
(Roman nou.. cert quidam, sobre un
porch que a pes compr, any 1752)
ahulla ahulla llarga, que servs pera
enfilar (Ros, Carlos: Romans dels
peixcadors, 1752)
ahulla de portal o un ahulla del
portal (Coloqui nou del poticari,
s.XVIII, v.46)
ahulla referint punt per ahulla (Bib.
Nic. Primitiu, Coloqui de coloquis o
ansisam, s. XVIII)
ahulla ahulla de cap: alfiler
(Lamarca: Dicc. 1839)
ahulla per lull de una ahulla (El
Gafarr, 1841, p.199)
ahulla espardenyera la que aprofita
pera
fer
espardenyes:
lahulla
espardenyera (Escrig: Dicc.1851)
ahulla nom de pardal: cast. Colymbo
glacial; val. ahulla? (Vidal: Cat. aves
de la Albufera, 1856, p.27)
ahulla de portal encarregat de cobrar
imposts en les portes de les ciutats: soc
ahulla de portal.-Ah! con que lhan fet
ahulla? (Mills: Ni rey, ni caball...,
1874, p.25)
ahulla saquera tens un gat ms prim
que una a(h)ulla saquera (Martnez
1910, p.196)
ahulla de cap -la que, oposta a la punta,
te caboteta; cast. alfiler Tens una
ahulla de cap? (Mart Orber, Rafel:
Honra entre llenges, 1927, p.8)
ahulla, enfilar l fer pasar el fil per el
forat de lahulla, iniciar conversaci en
atre, etc.: ya li he enfilat les ahulles
(Adam y Ferrer: Nos pot dir la veritat,
o la Nit de panches buides, costums
ahulla sinyora, no es ahulla (Matal
de Almenar, Vicenta: El Pecat, 1929, p.
5)
ahulla ms perduts que una ahulla en
un paller (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 9)
ahulla no tinc ni una ahulla
juny 1938)
ahullat y ha ahullat el gos (Escalante,
Eduart: Milacre de la muda, 1855, p.3)
ahullat parlant dels peixos: ahullat:
aguja o espetn (Rosanes: Voc. val.
1864)
ahullat ahullat: pez aguja (Gadea:
Voc. 1909)
ahuller un ahuller (Rosanes: Voc.
val. 1864)
85
ahulles ahulles, tisores, navaixes

(Villancicos de la Cat. Valencia, 1759,
f. 7)
ahulles sastres ab les ahulles
ahulles pseli dos ahulles (Liern, R.
M: La flor del cam del Grau, 1862, p.
26)
ahulles les ahulles de cap (Llibret
Foguera Alfonso el Sabio, Alacant,
1952)
ahulleta as es lahulleta (Roig y
Civera, Antoni: Un chuche munisipal,
1873)
ahulleta acapten una ahulleta a les
dones (Ros, Carlos: Roman dels
jochs, 1730)
ahullit ahullit: aullido (Escrig: Dicc.
1851) En ledici de 1887, mort Escrig,
els floralistes catalaners amics de
Llombart incorporaren veus catalanes
com udol.
ahullits els atronaors ahullits de una
fiera (La creu del matrimoni, Imp.
Blay Bellver, 1866, p.9)
ahull ahull (Sanelo: Dicc. c. 1800)
ahull ahull: agujn (Escrig: Dicc.
1887)
ahur vrer abur: Ea, ahur, com a
despedida (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 2)
ahurt ahurt: arremetida, por la
accin de arremeter (Escrig: Dicc.
1851)
ahurtar per jugar, furta / a mort s
ahurta (Roig: Espill, 1460)
ahurtar ahurtar: arremeter, por
acometer con mpetu y furia, y por
arrojarse con presteza (Escrig: Dicc.
1851)
ahurtar als gosos ahurtar als gosos:
azuzarles (Escrig: Dicc. 1851)
ahurtar ahurtar: fer abordar, incitar a

un animal o persona pera que
acometixca ; veu valenciana; castell
azuzar (DCVB)
ahurte No sahurte (Llombart:
ahurtes Con que mahurtes el gos?
1859, p.27)
aigua, auia carrega en un mel de
auhia (sic) , comprat a cata, y pa casa
(M. Ruiz: Diari El pueblo de
aigua de Biar vi: anem a remullar la
paraula, y si pot ser, en aygua de Biar o
del Pla de Quart (Bib.del Senado,
Coloqui entre un capador de la
Valencia, Imp. Laborda, 1808, f.10)
aigu ha quedat aigu per la ltima
ploguda (El Canari, vol 1, Castell,
1883, p.7)
asunt sinse
aigua de tramusos
importancia: pense que tot ser aigua
de tramusos (El to Garrote, n 6, 1885)
aigua, auya el sndic del auya te un...
p.132)
aigua, aiua el aiua... cuan plou
(Llibret Foguera Carolines Altes,
Alacant, 1930)
aigua de sels dos chavos daigua de
sels (Sendin: Tonica la del llunar,
1926, p. 4)
aigu saigu la festa (Fuster, L.: El
nano de la falla, 1894, p. 23)
aiguaches la cara de mil potingos,/
aiguaches com a... (Coloqui nou del
ros alas, 1823)
aiguachirli, chirli un girlis mirlis
52)
86
aiguachirli, aigua girli aigua girli: ...

licor que no tiene fuerza ni sustancia
aiguachirli aigua chirli (Moll,
Enrique: El punt de Canyamaso, 1920,
p. 6)
aiguader ayguader (Exulve, Vicent:
Praeclarae artis, 1643)
aiguadera aiguadera: ... donde se
vende agua (Escrig: Dicc. 1851)
aiguadera de laiguadera (BNM,
1865)
aiguadera en la aiguaderia es ahn ell
la vida pasa (Escalante: En una
horchateria, 1869)
aiguaera yol prenc en laiguaera de
la forca (Escalante: La senserr, 1871)
aiguaera T, aiguaera, a vore si...
(Soler, J.: El solo de flauta, 1917, p. 6)
aiguals o aygualosa de la sanc... y
tamb lo que es ayguals de la sanc
arteriosa (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
aiguals se va fer el servell aiguals
aigualosa aigualosa! (Tadeo, F.: El
chic soldat!, 1919, p.15)
aiguamoll may ser sech ni
ayguamoll (Roig: Espill, 1460)
aiguamoll aiguamoll (Thesaurus,
Valencia, 1575)
aiguamoll aiguamoll o huamoll:
aguazal que procede de aguas falsas
(Escrig: Dicc.1851)
aiguaor el aiguaor, un tranva y un
cami depsit (Llibret Foguera
aiguar aiguar: aguar (Escrig: Dicc.
1851)
aiguardent aiguardent (Ferrer, St.
Vicent: Sermons I, 102, 4, c. 1400)
aiguardent copeo daiguardent de fil

daram (Peris: La matansa del serdo,
Castell, 1911)
aiguardenter -1doc.: ayguardenter
(Exulve, Vicent: Praeclarae artis,
Valencia, 1643)
aiguardentosa ayguardentosa veu
p.123)
aiguarse aiguarse un negoci (Escrig:
Dicc. 1871)
aiguarr pluja forta que dura poc:
Qun esclafit! Quna aiguarr!
(Escalante: La proses per ma casa,
1868)
aiguarr laiguarr amayna (El Pare
Mulet, 1877, p. 11)
laiguarr
amayna
aiguarr
(Llombart: Tabal y donsayna, 1879,
p.38)
aiguarraes que ploguen... bones
aiguarraes (El Bou Solt, 1877, p. 125)
aiguarrs daygaros (DECLLC, en
Arnau de Vilanova, c. 1300)
aiguarrs aygua ros (Ferrer, St.
Vicent: Quaresma, 1413)
aiguarrs eixarop de raim y ayguarrs
de moscatell (Len, Carlos: Arenga
crtica, 1789, p. 6)
aiguasal aiguasal (Roig: Espill, 1460)
aiguat dos lluernes son els ulls, / pero
estaven molt ayguats (Relaci... el
chasco que li donaren a un foraster de
Valencia, 1783)
aigera aygueres del pati (ARV,
Actes Generalitat, Prov. Sg. 3230, any
1683)
aigera:
alcantarilla
aigera
aigera
o
aygera:
aigera
alcantarillado (Gadea: Voc. 1909)
aigera aigera: alcantarilla (Escrig:
87
Dicc. 1887)
aigerol de aygerol (Ros: Paper
c.1735)
aigerol:
alcantarilla
aigerol
aigeta es de da y plou una aigeta
forta (Angeles, P.: Al treballaor,
faena,1926, p.5)
Aihues topnim valenci; per 1238 es
documentava com a Aygues, Aquas, etc.
Dasta fa poc sascoltava y apareixa
escrit en les variables valencianes aihua,
auia; aixina, en u dels telegrames del
semanari El Cullerot, en joc semntic,
figura com a seudnim duna vehna del
poble: ...y direm el teu nom a vore si te
sofoques. Una corrent de Aihues (El
Cullerot Alicant, Telegrames, 10 giner
1897)
aina (vrer ahina): el valenci aina,
com adverbi apresa o fcilment
(DECLLC, en doc. val. del 1500)
aina, aines atre ull en un pegat que
ahines no sel llevra (Coloqui de
coloquis, s. XVIII)
aina, aines ahines: por poco. No tan
ahines: no con tanta facilidad (Escrig:
Dicc. 1887)
aina lafisi ... no se pedr tan aina, o
fcilment (Canyisaes, Monver, 1907,
p. 61)
aina el valenci aina, apresa, ... d
arrail mosrap? (DECLLC)
ar ahir > ar: com feren ar vespr
1887, p. 46)
airar del llet ira. Parlar mal dalg,
acusar falsament; verp poc usat en
valenci modern, encara que la 1 doc.
siga de St. Pere Pasqual: per enveja l
an airat e liurat a mi (Pasqual, St. Pere:
Obres, c. 1280)
airar de qui air dels homens / fuchir,
fentli la Creu (Abaristo, pe de obrer
de Vila, o manobre, 1813)
airechar en un gran pla...lairecha
la... (Rodrguez, J.:
San Vicent,
Alacant, 1930)
airet un ayret de Llevant desplegava...
(Blay: Serm de la Conquista, 1666, p.
23)
airet equival a naturalea, disfrutar de
la pin: Cm se disfruta as del bon
airet! (Alegre Ortiz: En la Cany,
1926, p.17)
airs -1 doc.; molt ayrs y autorizat
(Arbuxech: Serm de la Conquista,
1666, p. 26)
airs el caminar que siga ayrs
(Academia Valenciana a Felipe IV, 2 de
febrer 1704, p. 76)
airs Qu ayrs y qu ben format es
veu (2 part Col. de Tito y Sento, 1789,
p. 7)
aisl barraca aisl, rodej de una
sequia fonda (Mills, Manuel: El Civil,
1916, p. 5)
aislament aislament, aislar, aislat...
aislar cat. allar: y est aislat, com
el... (Gadea: Tipos, 1908, p.218)
aislar, aislarse molt pronte taislars
desta... (Garrido, J.M: Opresors y
p.6)
aislat aislat, sempre est desamparat
(Aforismes rurals traduits al valenci,
1853, p. 18)
aislat laltar major, en son templet
aislat, ample y... (Gadea: Tipos, 1908,
p.267)
aix -del llet asca > ascita; cast.
azada, cat. aixada; 1 doc.: pren lax
88
en la ma (Ferrer, St. Vicent: Sermons,

c. 1400)
aix aix , entre llaurahors (sic):
azada (Rosana: Voc. val. 1864, p.39)
aix porta laix y una sistelleta
(Torrom: Les choyes de Roseta, 1874,
p. 18)
aixa aix ques un mestre daixa (Del
aix aix: azada (Escrig: Dicc.1887)
aix agarra una aix y se dispn a...
c. 1890)
aix Sento agarra laix (Baidal
11)
aix en una aix al muscle y algo brut
de fanc (Miralles, A.: Entre un
peixcaor y un novio, 1918, p.3)
aix en una aix al coll (Valero, R.:
aix en Polop... dona ganes de agarrar
el cabs y la aix y anarsen a cavar
carchoferes (El Tio Cuc, 2 ep. n 57,
Alacant, 1924)
Aixabia Aixabia... Olleria... Alacant
(La Nova Traca, n 1, 1894, p. 4)
Aixabia tots els dihuen desculats als
dAixabia, en la Marina (Gadea: Tipos,
1908, p.65) Segons Gadea, per tndrer
anques estretes.
Aixal en Aixal (Gadea: Ensisam
aixalma aixalma: especie de aparejo
de bestia de carga, como una albardilla
ligera (Escrig: Dicc. 1887)
aixalma y si em posen molt laixalma /
maguantar (Llibret falla del carrer
Borrull, imp. Alufre, 1890, p.3)
aixalma qu va fer? Agarr laixalma
del burro y... (Martinez, F.: Coses de la
meua terra, 1913)
aixamora aixamora: que atena o

rebaja los efectos de la humedad
(Escrig: Dicc.1887)
aixampla aixampla, pues, eixe cor
1859, p.2)
aixamplar el pit saixampla (Serrano,
aixana aixina o aixana (Beltrn, E.:
El novio de la reina, 1933, p. 18)
aixar de deixar Valencia... ve y me
laixa (Liern: La Flor del cam, 1862,
p. 39)
aixar aixar: recular, retroceder...
aixar aixar: caminar de cul o cap
arrere els animals o carruaches, en lo
Reyne de Valencia. De aixa!, crit quels
donen pera ferlos recular (DCVB)
aixara, xara del rap xara; parage
dabundants mates y arbusts; cast. soto
y jara (escrit xara en cast. migeval).
Tant aixara com xara els arrepleguen
com a valencians Alcover (DCVB) y
Corominas (DECLLC, 9, p.449). Es veu
clsica: costes, barrancs / ullals e
fancs, / xara, baladres (Roig: Espill,
a.1460).
Aixtiva (vrer Eixtiva): Aixtiva
(Mart Gadea: Ms. Tipos despardenya
y sabata, c. 1890, p. 71)
Aixtiva Pare, qum dur dAixtiva?
.-Fote, un parell de chaulits (Ensisam,
1891, p.258)
aixarmentador qui vullga saber de
penes / ques pose aixarmentador
p.137)
aixeta del llet decadent ex-aptare?:
el lladronet de la ayxeta (Dolz: Orac.
Gregori Riudaura, 1706, p. 29)
aixeta afluixen la sehua aixeta / y
89
buiden un gran cabs (Romans... en

que es declaren les virtuts dels Pixavins,
c.1730)
aixella estrinchol, astral, aixella
(R.G.: Comparsa de Llauradors, Imp. El
Serpis, Alcoy, c.1919)
aixerdor castell ardor: mort de
set.../ y bevent al seu chorret / laixerdor
me sha apagat (Gadea: Ensisam,
1891, p.527)
aixeringar, eixeringar aix destarse
hores y ms hores... en lo chiu chiu, es
caps daixeringar a tots... (Caps y
senteners, Imp. Chusep Canales Rom,
1892, p.11)
aixeta dorige ducts, aixeta an
espentant als aragonesos y catalans
geta, axeta. La grafa valenciana
aixeta apareix en frases del mstic
alcoy Riudaura que, per 1670, eren
arreplegaes
com
a
perles
hagiogrfiques: hurt la llave del grifo
(...) li diren: all va el lladronet de la
aixeta (Dolz: Riudaura, 1706,p.29). El
sustantiu perdur dasta el valenci
modern: sescorra com aixeta (Segn
conversaci que tingueren Chorro el
Parrut, ordinari de Almusafes y
Bonifaci, c. 1809)
aixeta aixeta: grifn o llave (Escrig:
Dicc. 1851)
aixetes les cuatre aixetes ubertes
(Martnez, P.: Nelo el Tripero, 1792)
aixina -adv. valenci prohibit per els
colaboracionistes, que asoles admitixen
larcaisme y catal viu aix. Dtim
ducts per el primer element ai,del
adv. llet vg. *accu'sc?, desde fa sigles
ha espentat a morfologes arcaiques
com aiss, ax, aix, etc.; una realitat
morfollxica que Catalunya intent
martafallar desde 1915 (dicc. Fabra)
prohibint la veu. Pero, segons

Corominas: es ben sabut que aixina es
la forma predominant en tot lo Reyne de
Valencia, de Sur a Nort (DECLLC, 7,
p.914)
aixina si aixina sacontenten (Ros:
aixina llvat la melancola, / que
aixina et tornars vell (Ros, Carlos:
Roman... les cosetes que deuen
previndre les senyoretes pera parir,
1736)
aixina dos madames, / y encara aixina
els tontillos / per les portilles los
trahuen (Coples noves per lo to de la
naneta..., c.1740)
aixina aixina com divis (Ros, Carlos:
Paper gracios, c. 1740)
aixina en lo Mon aixina es viu (Paper
curis, pera contrafer... any 1741)
aixina aixina (Escoriguela: Coloquis,
1794)
aixina y aixina no em desmentixques
aixina aixina no podr yo may
(Chiste de les filaneres, c.1850)
aixina es aixina (Mentres pasa la
diana, Alcoy, 1855, p. 19)
aixina aixina hu far (BNM, Ms.
14339, Qu no ser!, 1864, f. 8)
aixina aixina hu mana (Bada y
f. 19)
aixina el mon aixina hu du (Lladr:
aixina y aixina olvida en un punt...
(Balader: Les beseroles, 1874, p. 27)
aixina aixina y aixina al dret (Vives
Azproz: Entre amics no cal tovalles,
1877, p. 14)
aixina aixina, tan volta... (El Bou
90
Solt, 1877, p. 103)

aixina aixina, pues, si alg...
p. XI)
aixina aixina magrada (Ovara, J.:
Per tres pesetes, 1881, p. 18)
aixina nom parles aixina (Gallar y
Albentosa, J. A.: El marqus, Alsira,
1882)
aixina acostat, aixina (Roig y Civera:
El tesor dels Chermanells, 1884, p. 15)
aixina, aixana -la variant aixana
apareix en modismes: aixina o aixana.
Dili que pase (El To Gabia, Novelda,
7-1-1884)
aixina que titule el llibre aixina
p.12)
aixina sent aixina (Vicent, Miquel:
Micos y mones, Alacant, 1888, p. 32)
aixina aixina van dos roders
p. 20)
aixina y sempre aixina (Semanari
Garrot de sego, 12 de agost 1888,
Alacant, p.1)
aixina per ser comediant y escritor,
sent aixina que el meu cap no...
aixina ell vol que li parle aixina, quel
valenci... (Garca Martnez, J.:
1890, p.11)
aixina aixina eu diu ell (Semanari El
Blua, Castell, 21 febrer 1892)
aixina si aixina... (Tafalla, V.: Un
defensor de Melilla, Alacant, 1893, p. 9)
aixina aixina vola pillarte yo (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 4)
aixina puc fer aixina (Sansano, A.:
Una sublevaci en Jauja, Elig, 1896 p.
18)
aixina aixina no podem viure
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1907, p. 57)
aixina seguint les coses aixina (Soler,
S.: Mos quedem!, Castell, 1907, p.
19)
aixina gracies a Deu, no pensem
aixina (Gadea: Tipos, 1908, p. 17)
aixina aixina em pasa (Peris Igual, J.:
10)
aixina nol trac al carrer aixina (Soler
Peris, J.: La casa misteriosa, 1917, p.
20)
aixina perque aixina... (El Tio Cuc, n
156, Alacant, 1917)
aixina cuant els veig aixina (Baidal
17)
aixina y aixina acabe pronte (Gmez
Gascn: Cremaes sinse foc, 1917, p.26)
aixina ms val aixina (Peris: El dolor
de fer be, 1921, p. 22)
aixina totes les sigarrerres se pixen en
ell y aixina disimulen un poc la falta de
pes (Semanari El Pelut, Alacant, n 1,
1924)
aixina si es aixina (Peris Igual: El
banquet de lalquera, Castell, 1928, p.
7)
aixina pasat el temps aixina (Llibret
p. 8)
aixina che, no sigues aixina,
Marianet! (Meli, F.: Al pas del
aixina aixina, chiqueta! (de la Torre,
J.: Nit de festa, 1929, p.20)
aixina aixina com me veu de
chicotet... (Vicent Alfonso: El Trull,
1929, p.7)
91
aixina aixina, que si tots sentim...

p. 16)
aixina, aixana qu li va o qu li ve
que siga aixina o aixana? (Vicent A.:
El Trull, 1929, p.38)
aixina Vinga, no sigues aixina!
p.34)
aixina aixina convides als amics?
(Breva: Anem a la Madalena,
Barcelona, 1930)
aixina li treballaba aixina (Sendin
Galiana, Alfredo: Grogui!, 1931, p. 4)
aixina si anem aixina que...
Alcoy, 1931, p. 8)
aixina aixina... mireulo (Tallada,
Miquel: Les Camareres, 1931, p. 7)
aixina aixina estn elles (Herrero, J.:
aixina heu creus tu aixina? (Llobat
1931, p.9)
aixina llevant aixina el corc que
mos... (Llibret Foguera Chap, Alacant,
1932, p. 12)
aixina Pero encara ests aixina?
(Valls, E.: Mat de Gloria, Alcoy, 1932,
p. 7)
aixina aixina ham de parlar tots
(Beut, Pepe: Cartelera despectculs,
1932, p. 11)
aixina aixina parla Alacant (Llibret
p. 9)
aixina una propaganda aixina...
p. 8)
aixina y comprenc que aixina siga
(Coloma Pellicer: El secret, Alacant,
1933, p.10)
aixina aixina, desta manera (Llibret

Foguera Raval Roig, Alacant, 1933)
aixina aixina de llunt (Serneguet,
aixina tons pares no than criat aixina
p. 21)
aixina en conter de parlar... no anira
as aixina (Soler Peris, J.: Els
estudiants, 1934, p. 11)
aixina aixina te eixqueren ales!
(Irles, Eduart: Romans del bon alicant,
Alacant, 1934)
aixina Y yo encara estic aixina!
(Valls: La verbena. Alcoy, 1935, p. 6)
aixina aixina anir (Moliner Valls, A.:
Ciutadans, odieu la guerra!, 1936, p. 3)
aixina desde hui no fumarem/ eixes
porcaes de fem, de fem, aixina com
sona! (Semanari El Obrero dElig,
23 giner 1938)
aixina en lhorta alicantina,/ segons
diuen per ah,/ est regant tot veh.../ Y
si no te apanya aixina / Ya saps: feste
alicant (Semanari El Obrero dElig,
1 de maig 1938)
aixina y aixina... (Llibret Foguera
Santa Isabel, Alacant, 1942)
aixina aixina es la meua terreta
(Llibret Foguera Santa Isabel, Alacant,
1944)
aixina aixina no anem a ningn
puesto (Llibret Foguera Carolines
Altes, Alacant, 1952)
aix aix es bufar en caldo fret (Ros,
Carlos: Tratat de adages, 1736, p. 45)
aix ya parlarem de tot aix (La nit
que venen els musics, Alcoy, 1855, p.
9)
aix aix que diuen de la caixa de
alforros (Canyisaes, Monver, 1909, p.
106)
92
aix aix deu ser del alcantarillat

(Morante, J.: En la festa de les falles!,
1934, p. 8)
aix ... els valencians mantenen el
mateix us corrent dels dos, y la distinci
de sentit sancera entre a y aix... la
influencia de la llengua clsica y de lus
valenci ha de sermos infinitament
respetable (Corominas: DECLLC, vol.
III, p. 235)
aixona peix aixona: espadarte,
emperador (Gadea: Voc. val. 1909)
aixovar dot de la novia, especialment
roba, llansols, cubertors, etc. Del arbic
as-suwar, tim de vocables valencians,
castellans y catalans com exovar,
aixovar, eixauar, ajuar, eixoal, eixovar,
axovars, etc.: laixovar...en larmari
tinc la roba... (Roig: Un chuche, 1873,
p.12)
aixovar les chiques de Montichelvo /
sempre filen a la lluna, / pera ferse
laixovar (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.66)
aixovar aixovar de les novies (Gadea:
Tipos, apndix, 1908, p. 60)
aixovar, eixovar dexat de tonteres y a
pensa(r) en el eixova(r)(Canyisaes,
Monver, 1908, p.87)
aixovar, eixovar el eixovar se compr
fa dos mesos (Llibre de festes del
Arrabal Roig, Alacant, setembre 1978)
aixuar, aixugar elles agranen,
aspolsen, ascuren, colen, llaven, netejen
y aixuen la roba, cusen, apedasen...
p.42)
aixugar del llet exscare; secar o
llevar laigua dels plats, gots, etc. Ma
mare, abans de sentarmos a dinar,
asobint em dia: thas torcat y aixugat
be les mans?: demprs descurar
aixugavals plats (Sanmartn: Jagants y

nanos, 1895, p.139)
ajagantant,
ajagantar,
ajagantar
ajagantarse, ajagantat... (Escrig: Dicc.
1887)
ajagantat al ajagantat Saul (Ballester,
J. Batiste: Ramellet del bateig, 1667, p.
2)
ajaganten y les oles sachaganten
car?, 1926, p. 9)
aixut sec, sinse plurer: dun temps
tan aixut... que te un calandari que dona
aigua a menut (Gadea: Ensisam, 1891,
p.541)
aixut vi sec: cuatre colps del aixut...
se haur emborrachat (El To Cuc, n
158, Alacant, 1917, p.1)
ajagant ser ya ms ajagantada (Ort
Mayor: Coloqui pera lo Conv. de Senta
Ursula, 1730)
ajagant,
ajagantar,
ajagant
ajagantarse, ajagantat... (Escrig: Dicc.
1887)
ajajay! interj. Ajajay, la meua
sogra! (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
Bolsera, 1928, p.8)
ajamon castellanisme prou arrailat,
que no equival asoles a robusta (com
traduix el SALT), tamb a dona en greix
y entr en anys: No me diga dona .Com vost est ajamon... (Comes, P.:
Alejo, thas colat, 1927, p.10)
ajonetes Miquelo li dia ajonetes y est
molt content (Coloqui de Miquelo,
Laborda, c. 1823)
ajonetes ajonetes, toca manetes; /
tcales tu que les tens boniquetes (Pera
cantar en el da del Naiximent, 1820)
ajudanta la muller bona, / com una
ajudanta ms (Ros, Carlos: Roman...
93

al aficionat sinse apostrofar en la
vocal siguent: facilitar al aficionat de
tota clase (Peris Celda: La ta Pepa
Tona, 1918, p.2)
al atra y al atra part de la mar (El
Tabalet, 1844, p.64)
al atra al atra novia que tingues, no hu
pendrs tan fort (Haro, M.: Hi que
tindre carcter!, 1923, p.15)
al atre al atre cant una casa (Relaci
entre Sento y Tito... a honor de Carlos
Tercer, 1784)
al atre al atre remitit que mos pasen
per los nasos (El Mole, 1840, p. 152)
al atre mor al atre da (G.Albn, M.:
Un ball de convit, 1863, p.14) En catal:
va morir a laltre dia.
al atre pasava al atre (Gadea: Tipos
despar-denya, c. 1890, p. 32)
al atre un clic que la enve al atre
mon (Semanari El Blua, Castell, 28
febrer 1892, p.1)
al atre de vore cada u tan groc al atre
(Bernat, Ll.: El terreno, 1894, p. 29)
al atre el pobret part al atre mon
(Vidal, Vicent: El penitent, 1919, p.2)
al blanc, tirar cat. tirar el blanc: a
tirar al blanch (Serres, M.: en Luces
de Aurora, 1665, p.376)
al cap y al fi al inici y al final,
equivalent a de totes formes: al cap y al
fi, si no es aca es ros (El Mole, 7/ 12/
1863, p.82)
al cap y al fi al cap y al fi es ton marit
(Meli, F.:La Festa de la Flor, 1925,
p.18)
al entorn al entorn: alrededor, en
contorno (Escrig: Dicc. 1887)
al fi y al cap, al cap y al fi perque, al
fi y al cap, es una... (Sanmartn:
Jagants y nanos, 1895, p.190); pera al
cap y al fi (G.B.:La Perla dAlberic,
1916, p.5)
al fi y al cap pero al fi y al cap tot
sacaba (El Mole, 1837, p.15)
al hora al mateix temps: en cuatre
brams/ y com tots criden al hora
Burriana, 1848)
al lhora al lhora danarsen (Liern, J.
M: La paella, 1861, p. 18)
al hora parlen casi tots al hora en gran
rebombori de veus y moviment (Peris
Celda: A ras de terra!, 1922, p.2)
al Infant ni al Infant (Rahonament
que fan quatre llauradors, 1759)
al instant al instant que... (Ort
Mayor: Coloqui pera lo Convent de
Senta Ursula, 1730)
al oli, pintura era de tela al oli y al viu
lo Juh Final (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1598)
al orellut al orellut (BSM, Ms. 6781,
Mulet: Gayferos, c. 1660)
al ras les barraques que fem / els
llauradors en lo camp, / pera guardar els
melons, / mes sens techo, tot al ras
(Segona part ahon se referix el modo
com perden lo temps homens y dones...
1784)
al rededor cat. al voltant: y al
rededor de la tomba... (BRAH, ms.
Dietari Porcar, a.1596)
al rededor verga de ferro en mig y al
rededor (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 100)
al rededor una llegua al rededor de
Valencia (Ginart: Reportori, 1608, p.
162)
al rededor ni per tot lo rededor (BUV.
Ms. Col. de les campanes, 1729, v. 75)
al rededor que Vicent va al rededor
94
(Serrano: Can. S. Vicent, 1762, p. 157)

al remat cat. a lacabament: y al
remat de la casera, / pera abreviar
rahons (El pare Mulet, 1877, p.19)
al sa y al pla al natural, sinse
fetilleres ni coentors: un llaur al sa y
al pla (BNM, Rahonament... de Pep de
Quelo, ed. c. 1750) Hui es diu llauro, no
llaur.
al sa y al pla viure al sa y al pla
(Segona conversaci entre el tio Senent,
1808)
al travs vingu lhora de poder
distinguir, al travs de la llum de les
estreles... (La creu del matrimoni,
1866, p.7)
al voltant esta llocuci adv. catalana
del sigle XIX, duta per la prostituci
floralista del 1900, no perteneix al
idioma valenci.
al vell contracci de preposici y
artcul
davant dacusatiu: Pura y
Amalia, com dos fieres, increpen al
vell (Comes, P.: El regrs del
emigrant, 1923, p.15)
al, als Acs estic obligat a amparar
als lladres? (Comes, P.: El Trull, 1929,
p.19)
al gos de presa, de gran fortalea y
tamany: gran caador. Portava de molt
grans alans braus de presa (Martorell:
Tirant, c.1460.ed. 1490)
al goos alans afferrats a les orelles...
alans y sangoneres dels pobres y poble
(BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 5
octubre 1627, f.525)
al gos de presa pera la guerra, de gran
fortalea y fierea: y les armes del dit
senyor que eren com dos alans
((BRAH, ms. Dietari Porcar, 6 de giner
1619)
ala! interj.; en valenci es ms
frecuent sinse h ; del arbic hala?:

ala: ea,interj. (Escrig: Dicc. 1851)
ala! Ala, chiquetes, a lalquera
(Guinot: Capolls, 1900, p.66)
ala!, hala! Hala, chiquetes! Vinga!
(Pont, J. B: Terra dhorta, 1907, p.11)
ala! ala, ves, y mentres... (Peris: La
matansa del serdo, Castell, 1911, p.
16)
alaba com eixe bon lliberal / alaba
la... (Segn rahonament que tingueren
don Pascasio y Patatorta, 1823)
alaba ella alaba al corrutaco (Salelles
1864, f. 1)
alabancia acte dalabar: alabancia;
vocable valenci (DCVB)
alabancis alabancis: jactancioso
alabancis un matn alabansis
(Bellido, F.: Un francs de Rusafa,
1876, p. 21)
alabancis en sentit alabansis (El
Bou Solt, 1877, p. 262)
alabancis alabancis: veu valenciana
en influencia de jactancis (DECLLC)
alabansa del llet tardiu alapri
ixqueren alabar, alabansa; comuns

al cast. y port.: perque lalabana
propia (BNM, Paper curios pera fer lo
son amor, c.1740)
alabant un paper alabant ... (BNM,
Ms. Matheu y San: Roman, 1644)
alabant te ests sempre alabant (2
part de Cento el Cabut, imp.Viuda de
Agust Laborda, 1809 )
alabant sempre alabant a sa filla
1903, p.16)
alabar si acs prou no els ha alabat, /
puix es poeta molt curt (Coloqui de les
95
inumerables virtuts dels valencians, any

1728)
alabar a alabar, com se mereix
4)
alabar pero lo que em puc alabar...
4)
alabar dic as slament per alabarme
(El Mole, 1841, p. 365)
alabament,
alabancer,
alabar
alabancis, alabana, alabar (Escrig:
Dicc. 1851)
alabar del llet tardiu alapari < alapa:
la providensia del Sinyor pots alabar
(Escalante, Eduart: Milacre de la muda,
1855, p.24)
alabar Alabar a Deu! Quiqueta!
(Portoles, M.: Nelet el dAlboraya,
1893, p. 19)
alabarder vrer allarder: als
alabarders del Emperador (Dietari de
Jeroni Soria, 1528, f. 57)
alabastre del llet alabaster, trobem
alabaust (Ferrer, St. V.: Quaresma,
1413) y alabaust en el Tirant
(c.1460); pero alabastre: alabastro
hian
dos
figuretes
alabastre
dalabastre (Hern. Casajuana: La
oroneta, 1914, p.7)
alabastrat adj. derivat dalabastre, del
llet alabastrum. En este cas saludix a
la blancor duna chicona: que lo
morri, sent negre, / y el seu front
alabastrat (Coloqui... de una que li den
Crisstoma, c.1770)
alabat alabat siga el Sinyor (Ponce,
E.: Sen Visent en Traiguera,1871, p.9)
Alabat siga el Sinyor! Alabat siga
el Sinyor! (Escalante: La senserr del
mercat, 1871)
alabat ya se que thas alabat / y has dit

que... (Gadea: Ensisam, 1891, p.119)
Alabat siga Deu! Alabat siga Deu!
Encara esteu vosatros as? (Sireno,
p.46)
alabat Alabat siga Deu.-Alabat siga,
compare (El Tio Cuc, n 105, Alacant,
1916)
alabat alabat, ruc (Matal de
13)
alabat Alabat siga Deu! (Aznar
Pellicer, J.: El misteri de Trinitat, 1930,
p.8)
alabaven y estes son les que alabaven
/ al senyor (Ros, Carlos: Coloqui pera
riure de bona gana estes Carnistoltes, y
algn rato en la Quaresma, 1733)
alaboc valencianisme dtim ducts.
Sinse fonament, Corominas intuix que
pot ser postverbal dabocar: alaboch:
turbonada o aguacero repentino y de
poca duracin (Escrig: Dicc. 1851)
alacayo detim desconegut, fr.,
occit...?; la 1 doc. dalacayo ix en el
Tirant, escrit per 1460, mantenint sa
morfologa en valenci modern:
alacayo (Martorell: Tirant, c. 1460)
alacayo alacayo (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
alacayo alacayo (Exulves: Praeclarae
artis, 1643)
et portara en alacayos
alacayo
(BNM, Ms. Marsal, Ramn: Els amants
dAlboraya, 1862, f.12)
alacayo, lacayo cuatre lacayos en
llums (Peydr: D. Juan Treneta, 1882,
ed. 1899, p. 15)
alacayo el pobre alacayo que tant sha
desfejat... (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p.3)
96
alacayo hui la forma alacayo es mant

en lo Reyne de Valencia (DECLLC, 4,
p.938)
alacr, aliacr del rap al-aqrb; en
valenci tenim alacr y aliacr, aludint
tant a lenfermetat com al arcnit; cast.
escorpin, cat. escorp; cat. escorpi,
1 doc.: alacr rabis (Roig: Espill,
1460)
alacr mat / un alacr (BRAH,
Xvega dels notaris valencians, 1604)
alacr que el moseguen alacrans
(Coloqui del poticari, s. XVIII)
alacr aliacr aliacr: alacrn,
ictericia (Lamarca, Lluis: Dicc.
valenciano 1839)
alacr, aliacr lo que es fasil mos
pique es un aliacr (Bib.Val. Ms. A les
festes de Agullent, c. 1860)
alacr tingu alacr (Liern, R. M:
Aiguarse la festa, 1864, p. 18)
alacr mha picat un alacr (Rubert
Moll: Colahuet y sa cosina, Alacant,
1897, p.20)
alacr un alacr (Martnez, A.:
Canyisaes, 1907, p. 58)
alacr, aliacr el germ dAzorn, en
valenci,
diferenciava entre alacr
(arcnit) y aliacr (cast. ictericia, cat.
ictercia): una volta casi me pica un
alacr... em vaig queda(r) groc com si
tinguera laliac(r) (Martnez Ruiz:
Alacus del rap al-aqws, els arcs;
ya en el sigle XV trobem la
modernisaci consonntica: Alacuas
(Archiu Reyne de Valencia, Real 652,
f.16 v.; doc. any 1489)
Alacus fill de la filla ms gran en
Alacus (BNM, ms. 14116, La cotorra
de Alacuas, a. 1867, f.17)
alacuasos alacuasos, ya voreu
(Barreda: Un arreglo improvisat, 1870,

p. 15)
alacha, lacha del llet halex, -cis;
segons Corominas, alacha sera
mosarabisme: saboga o alacha
((anotacions de Pascual, Miquel Johan
p.222)
alacha dita a lacha... dites arroves de a
lacha... (Llibre de la peixca de Alacant,
1578, f. 14)
alacha peix: cepia... delfi... alacha
Roman, 1642)
aladern mich nom botnic: 1 doc.
aladern mich (Cavanilles: Obs.
1797)
aladre -del llet artrum: cast. arado;
cat. arada. Sust. clsic valenci,
aladre (Roig, J.: Espill, a.1460)
aladre aladre... per aquell temps en lo
Reyne de Valencia (sigle XV), ya
shavia decidit per la forma del valenci
modern (DECLLC, 1, p. 352)
aladre qualsevol que pendr... aladres
(Llibre de establiments de Penscola,
1701)
aladre tamb tinc... sis aladres
(Rahonament nou, entretengut, pera
passar lo temps, any 1732)
aladre yo raere del aladre (Batiste
Burguet: Propietaris y colonos, 1876, p.
11)
aladre enredrarse laladre en les arrails
fortes (Escrig: Dicc. 1887, p. 621)
aladre en una cama daladre...
trencarli els osos a un lladre (Gadea:
aladre fem ralles... en el aladre
1910, p.195)
aladre gayato, forca, corbella, /
aladre...
(R.G.:
Comparsa
de
97
Llauradors, Alcoy, Imp. El Serpis,

c.1919)
aladre en bon pienso... al aladre
(Soler, J.: Els estudiants, 1934, p. 38)
aladrer aladrer (Exulve: Praeclarae
artis, Valentiae, 1643)
aladrer que los dits aladrers (Archiu
Hist. Oriola, Llibre de fusters, 1652, f.
2)
aladrer aladrer: fabricante de arados
(Lamarca: Dicc. valenciano, 1839)
aladrer laladrer, el mestre daixa si te
carro (Burguet: Propietaris y colonos,
1876, p. 17)
aladroc del tim arbic alazdroc, del
antiu
al- azraq, el blau, nugat
semnticament en els blauets, com
enc diuen a eixos peixets en poblacions
placheres del Reyne. Arrailat en el
valenci migeval, ix com a malnom del
moro Aladroch de Pedreguer, que
deu 81 sous Andreu Ribes, corder de
Valncia" (ARV, Baila, 1152, f.1249 r,
28 dabril de 1456)
aladroc aladroch o peix de cagola
1554, p.210)
aladroc aladroch (Orellana: Cat. dels
peixos... en lo Mar de Valencia, 1802, p.1)
aladroc aladroc (Sanelo: Dicc. c.
1804)
aladroc aladroch (Lamarca, Lluis:
Dicc. Valenciano, 1839)
aladroc la peixca del aladroc (La
1866)
aladroc aladroch: jamarugo, boquern,
anchoa fresca o sin salar (Rosanes:
Voc. val. 1864)
aladroc sanc en seba... aladroc (Roig,
A.: Els banys de les barraquetes, 1871,
p.10)
aladroch:
...
pequeo
aladroc
boquern... (Escrig: Dicc. 1887)
aladroc si aladroc, vols espinacs
(Mill, M.: Cascarrabies. 1889, p. 19)
aladroc compreu palayes! sorells! /
llangosta! sepia! sardines!/ aladroc!
(Genovs: Un grapaet. El crit de la
peixcaora, 1916, p.26)
alafort -herba anual aprofit pera
tintorera; del arbic al-asfur. El sust.
tingu la seua evoluci, figurant en
escrits migevals valencians com
alassor
y,
entrels
productes
valencians que nomena Eiximenis, com
alasflor (Reg. als Jurats de Valencia,
c.1385)
alafort alafort o safr bort (Vilarig,
Bernat:
Memorial...
pagar
les
mercaderes, Valencia, 1607)
alaixa -del rap al-aya, al-haga.
Alcover arrepleg este valencianisme y,
abanda de joya, don el semantisme
pardic de cosa de poc valor, o persona
descasea moral o intelectual del que
no se'n poden fiar (DCVB)
alaixa lo desdichat capell no te alaixa
que no rode (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
alaixa poetes, com tots son / alaixes
ben singulars, / la mamprengueren a
versos (Relaci burlesca... per lo
Cometa, any 1744)
alaixa una casa / en alaixes de primor
(Sento y Tito... per lo feliz Part de Luisa
de Parma, c.1794)
alaixa traga enseguida a estes
donselles les alaixes (Chiste de les
filaneres, c.1850)
alaixa alaixa: joya (Escrig: Dicc.
1851)
alaixa segons vech, es una alaixa
98
(Baldov: Un fandanguet en Paiporta,

1855, p. 13)
casa de poble alaix
alaix
regularment (BN, Ms. 15503. Prims y
grosos, 1859)
alaixa y fic dins deixa calsa / les
alaixes y els millons (Coloqui dels
Borbons, 1868)
alaixa es una alaixa (Ovara, Jos: Per
tres pesetes, 1881, p. 17)
alaixa tantes alhaixes, tant dor (Roig
y Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 39)
alaixa es una alhaixa (Serrano: Una
sublevaci en Jauja. Elig 1896, p. 8)
alaixa este chic es una alaixa
p. 29)
alaixa, alhaixa en valenci tenim
tamb la variable etimolgica alhaixa:
com es bona alhaixa
(Gadea:
Ensisam, 1891, p.290)
alaixa, alhaixa es una alhaixa
(Escalante, E.: Fuchint de langula,
1891, p.14)
alaixa les alhaixes? No fas conte
p. 39)
alaixa els mobles, alaixes... (Gadea:
Tipos, 1908, p. 249)
alaix, alhaix millor alhaix
(Navarro y Reig, V.: La pau dels
poblets,1913, p.26)
alaixa un tipo que es una alaixa
alaixa, alhaixa si que hau salvat bona
alhaixa!
(Serrano:
Voreta
de
alaixa no mest be portar alaixes tan
bones (Casinos, A.: Deixam la dona,
Pepet, 1931, p.31)
alaixa lalaixa ms fina (Ferrer, L.: A

39)
aliaxa mos furt la chica Y les
alhaixes! (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 33)
alaixa eixa alhaixa que te (Carceller,
Vicent: El fulano de la Concha, 1935, p.
15)
alaixa, alhaixa magnfiques alhaixes
(Morante, J.: El to Estraperlo, 1947,
p.3)
alaixar alaixar: alhajar (Escrig: Dicc.
1851)
alama dtim ducts, llet lamna, fr.
lame...?: una capeta de tela de alama
(AMC, Inv. Santa Mara de Castell, 29
de mar 1700)
alama alama: tela de oro y plata
(Escrig : Dicc.1851)
alamar -1 doc. alamar (DECLLC, en
alamar alamar: especie de presilla y
botn, para adorno y abotonarse
el
alambic del rap al-inbic:
temps... mestre tan sabi, traur per sos
alambics (BUV, Morl, Ms. 666, c.
1649)
alambic alambics tinc fets los ulls de
plorar (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
alambic u asoles es vi, pero lo dems
es alambic de destilar (El Mole, 1837,
p.15)
alambic tinc el alambic (El Mole,
agost 1837)
alambic alambic (Escrig: Dicc. 1851)
alambic alambic (Fullana: Voc. 1921)
alambicar alambicar (Escrig: Dicc.
1887)
alambor dtim arbic (?); varietat de
taroncha pera fer confitura,1 doc.:
99
alambor: toronja (Ros: Dicc. 1764,

p.13)
alambor lalambor: la toronja
alambors alambors o toronjas
(Escrig, Llombart: Dicc. 1887)
alameda derivat del misteris
prerrom lamo, es documenta com a
veu del mosarabisme hispnic en lany
1008 (DCECH, 1, p.107); el derivat
alameda, en poquetes variants, era
sust. mosrap peninsular com al val.,
cast. y port. alamedi, alimedi,
alemede (docs. sigle XI). Sinse dir lloc
dorige, alameda ix en atre doc.
mosrap del 1218 (DCECH, 1, p.106).
Ltim
arcaic
alber,
segons
Corominas, hava mort fora del Pas
Catal per
el 1500 (DECLLC,1,
p.144), posiblement per lanfibologa
entre alber > albre > abre, enc que
alguns diccionaris larreplegaren, pero
no albereda. Tot sugerix quel
mosarabisme alameda tingu xit per
estar arrailat desde temps migevals en
valenci, reviscolanse en el llxic cult
del Barroc.
alameda en eixa alameda (Lpez,
Toms: Academia, a. 1685, p.25)
Parroquies,
Convents,
alameda
Mercat, Alameda (Ros: Coloqui del
Corpus, 1734, p. 3)
alameda han fet dos torres en una
Alameda (Bib. S. Morales. Ms. 6563,
c. 1745)
alameda floreta del mes de Maig, /
girasol de la Alameda (BNM,
Rahonament... de Pep de Quelo, ed. c.
1750)
alameda pegu per mig la Alameda, /
per havermen de tornar / cap la mehua
alquera (Coloqui nou... que sels dona
per un modo de refresc a les

Madametes, any 1767)
alameda per lo temps dels carafals /
quels feren en la alameda (BNM,
Coloqui dels carafals, sigle XVIII)
alameda a la alameda em citares y ...
(Trobos nous pera explayar, c. 1780)
alameda volem illuminar la Alameda
y les Almenes (Coloqui de Vadoro, c.
1800)
alameda han demanat / illuminar la
Alameda / y les Torres dels Portals
(Rahonament entre el Rull de Payporta
y Albudeca, c.1802)
alameda per les alamedes (Un pillo y
els chics educats en la casa, 1846, p. 8)
alameda en la Alameda vella (El
Tabalet, 1847, p.172)
alameda a les nou de la nit, balls
populars en lAlameda (La Nova
Traca, n 1, 1894, p. 4)
alameda se apoderen de la asera de la
Alameda (El Amic del Poble, Alacant,
n 3, 1899, p.1)
alameda mos asentem en la
Alame(d)a (Martnez Ruiz, Amancio:
alameda de lAlameda me digueren
que... (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 8)
alameda esta vespr ham danar en
coche a la Alameda (Salvador, Carles:
alameda tot el poble una alameda
(Peris Celda.: Arrs en fesols y naps,
1921, p.16)
alameda convertirem el poble en
alamedes (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 16)
alamn, alamont molt, en cantitat:
alamn:
adv.
pron.
valenci,
Banyeres de Mariola (DECLLC)
100
alarbe del rap hispnic alarb,

bedu, moro: als dits moros y alarbes
de allende pera que demanen...
(Instructions
perals
novament
alarde del meu crrec far alarde
1931, p. 11)
alardechar, alardejar alardejant,
alardejar, alardejat... (Escrig: Dicc.
1851)
alardechar apenes si nia u que
verdaderament es all de que tant
alardecha (Semanari El Blua, Castell,
21 febrer 1892, p.3)
alardechar en alardechar de... (El Tio
Cuc, n 139, Alacant, 1917, p.1)
alarif del hisp-rap al-arif; Alcover
heu documenta en temps migevals:
alarif: alarife o maestro de obras de
albailera (Escrig: Dicc.1851)
alarit dorige desconegut; cast.
alarido, cat. aliret: clamen Justicia / al
Cel, en sos alarits (Paper curis, pera
alarit un alarit a veu alta (Conv. entre
Saro Perrengue y el Dotor Cudol, 1820)
alarma tocar alarma quant trau
Valencia la bandera (ACV, Consueta,
s. XVI?)
alarma lo trompeter, sonar al arma
alarm que est la bolsa alarm
(Merelo, J.: Novio mut es millor volgut,
1868, f. 4)
alarm cat. y cast. alarmada: est
alarm per la comunicasi de... (El Tio
alarm Yo, fills meus, que alarm per
vostres veus...! (Tadeo, F.: El chic
soldat!, 1919, p.12)
estem
completament
alarmat
alarmats (El To Cuc, n 156, Alacant,

1917, p.3)
alarmiste alarmiste: alarmista o el que
difunde... (Escrig: Dicc. 1851)
alaroge -emparentat en el sust. alarif?:
per dos des que obra en tornar la
cuberta quel vent avia levada del
alorage e banava (Archiu Catedral de
Valencia, Llibre dobres, 20 de mar de
1380)
alarp -mescla del llet alapa en
larbic al-arabi?: natiu dArabia, home
salvage, guilopo sinse modals, etc.;
enganyar als Pixavins / com si foren
uns alarps (Romans y coloqui nou en
que es declara el gran chasco que han
tengut els Pepos, any 1719)
alarp y els pobres animalets, / perque
els apreta la fam, / encara que es fulla
mustia, / se la menchen com alarps
alarp home incult, brutal, arbic...: el
generalot dels moros / que pareixa un
alarp (Len, Carlos: Coloqui nou en
que Tito...,1789)
alart eixe alart (Alberola y Serra, E.:
Terres secanes, 1924, p. 11)
del
arbic
al-azar:
alas
intentava,cap de lleu!, montar en mon
alas (Relaci entre Sento y Tito... a
honor de Carlos Tercer, 1784)
alas del ros alas... gros de anques, fi
de color alas (Coloqui del ros alas,
1823)
alas ala: ...caballo o yegua de color
rojo o canela... (Escrig: Dicc. 1887)
alasena del arbic al-jazana que,
entre atres, don el castell alacena,
sicili gasena, vasc alhase y valenci
alasena: que fan de la bolchaca
alasena (BSM, Ms. 7116, El fadr,
101
c.1820)
alasena en la alasena (BNM, Ms.
Escalante: Un grapaet y prou, 1868,
f.25)
alasena que guarde en eixa alasena
(Arnal: Lagelo colomet, 1877, p. 8)
alasena en el frontis, una alasena
(Batiste Burguet: La carrera de la dona,
1881, p. 5)
alasena ...tancar en la alasena, / un
rastre de llonganises (Soriano, F.:
alasena en una alasena, formache,
rosquilletes... (Don Juan Treneta,
1899, p. 3)
alasena traurs els bescuitets y
ensaimaes que estn dins de lalasena
1902, p.38)
alasena -del rap al-jazana, armari:
una baralla guard en lalasena
(Reglament del... Truc, c.1910, p.5)
alasena per la alasena deu estar, la
tila (Virosque: Un cambi dhabitasi,
1917, p.11)
alasena les festes en la cuina y
dormint en lalasena (Peris Celda: A
la Coronasi!, 1923, p.3)
alaseneta dins de la alaseneta tena
molts guardaets (Arnal: Lagelo del
colomet, 1877, p. 35)
alasor 1 doc. alasfor (sic), especie de
safr (DECLLC, en doc. valenci de
1315)
alasor alasor ... arrs, fabes (Les
alasor els has tirat alasor? (Faubel:
El senserro de Monc, 1870, p. 10)
alasor el alasor als coloms
13)
alasor alaor: planta de flores color
azafrn y semilla para cebar aves

alavern boj, alavern le llaman en los
montes del Reino de Valencia (Archiu
Patriarca, Mayans: Voc. 1787)
alba, misa del la misa del Alba dels
disaptes (Archiu Cat. Valencia, ms.
Llibre dAntiquitats, 2 de giner 1587)
alb -del llet albta, dalbre: 1
doc.; msica o cant a la porta duna casa
o baix el balc, al amanixer o per la
nit: so de cornetes albades li fa (Disp.
de viudes y... 1561)
alb alb: alborada, por el tiempo de
amanecer, y por la msica que al rayar
el da se da a las mozas (Escrig:
Dicc.1851)
alb y hasta els grills desde el sequiol
mos cantarn les albaes (BNM, Ms.
1862, f. 31)
alb, albaes en les albaes conv que
(...) la primera alb que cante
(Guallar, J. G.: Nit dalbaes, 1900,
pp.11, 40 )
alb, albaes els fan msiques y albaes
a les novies (Gadea: Ensisam, 1891,
p.491 )
alb te cante alguna alb (Campos, J.:
Un gallet de Favareta, 1892, p. 6)
alb, albaes despus del rosari,
albaes,/ cuant ixca el sol mascletaes
1902, p.36)
alb volen cantarli una alb al sinyor
Visent (Sireno, D.: El 606, 1911,
p.137)
alb, albaes ... les albaes! (Alcaraz,
L. J.: El ball del ram,1928, p.5)
alb la tendra alb del mat (Peris
alb, albaes traques y mascletaes,
102
cant y albaes (Gmez Gascn: La

reina de la festa del carrer, 1932, p.7)
del
arbic
al-wasiya:
albacea
albacea (Escrig: Dicc. 1851)
albacees, albasees veent els

albasees ques deixava poc en lo
testament... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.250)
parlant
del
peixos
albacora
valencians: bisols e bontols a II dins ,
e les albaquores a III dins, e la thonyna
fresqua a V dins (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 15 dabril 1459,
f.114)
albacora -1 doc.: figues albacors
(Menescala del valenci Die, c. 1400)
albacora figues primerenques o
alboquores (Esteve: Liber, 1472)
albacora albacores (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
albadoc un albadoc sec (,,,) y li veus
eixa cara tan encarn com si fora un
albadoc
(M.
Ruiz:
Canyisaes,
Monver, 1908, 1911, pp. 49, 173)
albadoc -nom valenci de la flor del
mangraner: eixa cara encarn com si
fora un albadoc (Canyisaes, Monver,
1911, p. 173)
albadoc albadoc valenci... arabisme,
mosarabisme? (DECLLC)
albaes aquelles albaes (Palanca: El
Sol de Rusafa, 1861, p. 7)
albaes mentres cantaven albaes
(Liern: La Flor del cam, 1862, p. 30)
albaes vinguera un fadr a cantarme
dos albaes (Mora: El cap dOlofernes,
1872)
albaes a qu has cantat les albaes?
(Fambuena: Un franss en Almsera,
1877, p. 6)
albaes ... de Nit dAlbaes (Catal, G.:
La carchofa de la Villa, Torrente, 1926,
p. 5)
albaes aquells temps de les albaes
albaet, albadet mor com un albadet
(Carb, J.: Luces de la aurora, 1665, p.
332)
albaet albahet, albat (Escrig: Dicc.
1887)
albaet chiquet de poc temps, dasta sis
o set anys, que ha mort: y els portaren
als dos en la mateixa taula... soterrar
albaets (Morales San Martn: La
Borda, 1911, p.9)
albaet y arreglarem lalbaet ms
bonico (Peris: Terres malahdes, 1919,
p. 30)
albalat lo trebol, lo poliol, lo albalat
(Salcedo: Vida de H. Simn, 1614, p.
195)
albar polismic; tamb taca
dexcrement en el faldar de la camisa;
valenci (DCVB)
albarans anava apretant, / pero cuant
me descuid / qui sap en los meus
faldars / que no tingu resistensia, / y me
sompl de albarans (Coloqui del to
albarcar albarcar: abarcar, contener,
incluir, alcanzar... (Escrig: Dicc. 1887)
albarchina del rap al-bdinjna;
cast. berenjena: les albarchines y el
peix (Morl: Del torn de les Monches,
c. 1650)
albarchina lo mateix que una
albarchina (Relaci... un foraster de
Valencia que vingu a la ciutat de
Alacant, 1783)
albarchina, albargina albargina
(Sanelo: Dicc. c. 1800)
albarchina naps y albarchines (El
Mole, 1837, p. 107)
103
albarchina alsaren les albarchines

que... (Coloqui del to Vueltes/ ahon
referix el chasco que pas en la festa de
Burriana, 1848)
Del
Dimoni!...
la
albarchina
albarchina! (Mentres pasa la diana,
Alcoy, 1855, p. 13)
albarchina una albarchina (Balader,
J.: Les beceroles, Valencia, 1874, p. 6)
albarchina albarchina (El Tio Cuc, n
87, Alacant, 1916)
albarchina albarchina primerenca
(Soto Lluch, M.: Als bous de Castell!,
1920, p.3)
albarchina tinc les mans com dos
albarchines (Soto Lluch:Els matariles,
1921, p.11)
verdures...
pt
y
albarchina
albarchines (El Tio Cuc, 2 ep. n 58,
Alacant, 1924)
albarchina una albarchina adorn en
pampols de figuera (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924)
albergina,
albargina
albarchina
formes usades en Valencia (DECLLC)
albarchina de farolet -varietat
d'albarchina ms redona, groseta y
sabrosa.
albaitar -del rap hispnic dorige
grec albytar ; cast. veterinario: Qu
fer va a tndrer lalbaitar en cuant anem
a Alacuas! (BNM, ms.14116, La
cotorra de Alacus, a.1867, f.39)
albarda, albarder albarder, que ya ve
de la fase mosrap, com siga que
Albardair ya figura com a nom de moro
en el Rep. de Valencia (Corominas:
DECLLC, vol. 1, p. 140)
albard,
home
fent
albard
albardaneries (Esteve: Liber, 1472)
albarda una albarda de burreta
(Coloqui de Pep el de la cascabellada, c.
1790)
albardar albardar la somereta
albardar albardar: dominar, sujetar,
someter o supeditar (Escrig: Dicc.
1851)
albardar, deixarse: deixarse albardar:
dejarse someter, supeditar...(Escrig:
Dicc. 1887)
albardat apareix com a nom de bou
pera les corregudes del 9 dOctubre: lo
Albardart, / lo Tender, lo Tragalleus
(Ros, C.: Romans..., en ques declara la
rinya, junta y..., 1738)
albarder albarder del arrabal (Archiu
Col. Gandia. 5 libri, any 1652, f. 289)
albarder albarder (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
albarder, chip: un bos y un chip
albarder (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789 )
albarder en casa del albarder (Pastor,
p. 16)
albard 1 doc. albard (Cavanilles:
Obs. 1797)
albard albard, es paraula valenciana
(DECLLC)
albard dalbarda, del rap albardaa: ms chicotet que l'albarda
ordinaria, pero ms llarc (Vinars); va
tapat en una tela ques diu cubrialbard
(Alcoy); albardons ab lana; Die:
Menescala. s.XV (DCVB).
albard en compres fetes de draps de
albardons (DCVB, en text valenci de
1420)
albard albard, paraula sobre tot
valenciana (DECLLC, 1, p. 140)
albard sense manta ni albard
(BUV. Ms. 13. Rel. del carrer
104
dAlboraya, 1687)
albard li plant lo albard nou
(BNM,
Rahonament...
a
les
albard fa rodar lalbard y cauen ell
y... (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845, p. 10)
albardot dur albardot hasda el nas
Roc, 1864, f. 16)
albarsana herbasana: mosrap...
lannim sevill (a.1100) parla de
y(ar)ba sana en aljama... en valenci
saltera en albarsana o albasana
(DECLLC, 7, p.546)
albarser dalbarsers, arbust esps y
punchs. Baix del albarser mamague
(Un pillo y els chics educats,1846, p.46)
en
albarser,
mores
d:
valenciano...voceando:
Mores
dalbarser!, por las calles y plazas de
Valencia (Escrig: Dicc. 1887)
Albasete en Albasete ha contragut
matrimoni el notari (Semanari Garrot
de sego, 22 de joliol de 1888, Alacant, p.3)
Albasete vingueren desde Albasete a

peu (Llibret Foguera Benala, Alacant,
1960)
albat albat: nio muerto antes de los 7
aos (Ros: Dicc. 1767)
albat albat: el nio amortajado y
dispuesto para el entierro (Salv,
Vicent: Comp. Gramtica castellana,
apndice de voces valencianas,1838)
albat albat: ... a quien se supone ha
cometido una falta que se oculta
(Escrig. 1887)
albat Quin albat haurs fet per ah!
albat nom tente, perque farem un
albat! (Palanca: El secret del agelo,
1870, p. 6)
Albayda en lo terme dAlbayda (Ms.

del capell Jusep Esplugues, any 1733)
Albayda ...y honrats marquesos de
Albayda (BUV, Ms.744, Tormo,
Bertomeu: Relaci que fa a Thoms
estudiant, 1769, f.128)
Albayda en Albayda dos partits
(Tormo, B.: La Gatomaquia, c. 1770)
albeca 1 doc. val. albeca, part
exterior de la llenya dabre (Pou.
Thesaurus, 1575)
-del llet arbitrium; en
albedriu
valenci tamb ix en llabidental: tan be
mhan nugat, / que del alvedriu / no tinc
llibertat (BNM, Ros: Endeches al fi del
Paper gracis, poltich, c.1750)
albedriu franch albedriu (Escrig:
Dicc. 1887)
albell vrer arbell, valenci
modern.
albell albell (Doc. Mustasaf de
Valencia, any 1322)
albell albell (Ros, C.: Dicc. 1764)
albell albell com equivalent valenci
al catal claveguera (DECLLC)
alberc cat. alberg, cast. albergue: un
alberch del dit En Pere Ferri situat en...
(APH. Sta. Mara dElig, Sig.168,
sentencia contra Pere Ferri, 9 deembre
1423, f. 33)
alberc un alberch en lo carrer dels
cordellats (A. Patriarca, Inv. mort de
Jaume Roig, 1478)
alberc en lo alberch que tinc (BNM,
Esquerdo: Trobes de J. Febrer, c.1670)
alberc alberch: albergue (Escrig:
Dicc. 1887)
alberc alberc: albergue (Fullana:
Voc. valenci, 1921)
albercoc del arbic al-barquq ;
polismic, tamb equival a persona en
poquetes llums: albercocs (Esteve,
105
Joan: Liber elegantiarum, 1472)

albercoc dels albercochs me olvidava
(Romans dels pobres festechans, 1733, p. 2)
formache,
tramusos,
albercoc
albercocs (Baldov: La tertulia de
Colau, 1867, p. 5)
albercoc Casanova...no es ningn tros
dalbercoc (Llombart: Al prof. P.
Casanova,1877)
albercoc ests feta un albercoc
(Rubert Moll: Colahuet y sa cosina,
albercoc lenganyen com un chino... a
daquell ques albercoc (Gadea:
albercoc, embercoc tamb trobem la
variable valenciana embercoc, com
encara diu la mare de mon amic Agust
Medina Ramos, de Xixona: Quin gust
fan els embercocs porquins? (Sanjuan,
Antulio: Poema, Llibret Foguera
albercoquer 1 doc. albercoquer
(Pou: Thesaurus, Valencia, 1575)
albercoquer un albercoquer / tot ple
de albercocs (Chiste alegre..., que li
pegaren uns amics a un llauraor del
Puig, c.1850)
alberic de fusta vella sens alberic
(ARV, Actes Generalitat, Prov. any
1655)
Alberich Jurisdicci... en Alberich
1608, p. 130)
Alberich els dAlberich (Gadea:
Tipos, modismes, 1908, p. 102)
Alberich Alberich (Fullana, Lluis:
Gram. llengua valenciana, 1915, p. 40)
albeurache los albeuraches que els
fea (Sireno, D.: El 606, 1911, p.105)
albeuraor de coloms, com un ple de
forats: estava fet un albeurador de
coloms, per tan forat com tena de les

bales (Galiana: Rond. 1768, p.80)
albeuraor damunt del albeuraor / ahon
beu (Garrot de sego, 5 de agost de
1888, Alacant, p.3)
albir apellit y toponm prou corrent
del Reyne de Valencia, del arbic al-bir,
el pou: y pujar al clot del Albir..., y si
los atalladors de Benidorm y Altea no
trobassen les guardes de les Penyes del
Albir, ni les del Pinet,... (Ord.guarda
de la costa martima del Regne de
Valencia, 1678, pp.40, 42)
albis, in llocuci lletina present en
atres romniques: quedarse en blanc,
sinse res: el notariet... es qued a in
albis y aspergues (Galiana: Rond.1768,
p.77)
vrer rbit, arbitrar:
albitrar
albitrar: arbitrar (Escrig: Dicc. 1887)
albitre al seu albitre, gusts
albxeres donar bones noticies o
albricies; derivat del confs arbic
bisara, al-bixara. Vocable que anira de
Sur a Nort, nhian variants en arcaismes
portuguesos, lleonesos y castellans:
albxaras, alvixeres, alviaras, etc.
Segons Coromines, per 1950 asoles
estara viu en Castalla del Reyne de
Valencia: el vocablo est hoy olvidado
en Trbena, segn me informa
D.Vicente Perles. El vocablo est bien
vivo en Castalla (DCECH, 1, p.122),
ahon es fea la proves de les albxeres
que ixa del convent el disapte de
Pascua, aplegant dasta l'ermita del
castell pera donarli a la Verge les
albixeres
(o
albxeres)
de
la
Resurrecci. Vocable valenci, apareix
en escritors y cronistes que vixqueren
en el Reyne: deman albixeres per les
106
bones noves (Crn. Jaume I, s.XIII).

albixeres Ihesu Xrist resuscitat dix a
sent Gabriel: ves, porta albixera a la mia
mare (Ferrer, St. Vicent: Quaresma,
1413)
albxeres albxeres: albricias (Ros:
Dicc.1764, p.14)
albixeres albixeres: albricies (Escrig:
Dicc.1851)
albolot, alborot albolot: alboroto
albolot -del llet voltare?: Hiagu
bateig y albolot / y se llu la padrina
p.193)
albolot vaig or un gran albolot per...
(Martnez, F.: Folkl. valenci, 1912,
p.142)
albolotapobles:
albolotapobles
alborotapueblos (Escrig: Dicc. 1851)
albolotar verp valenci emparentat en
lantiu sart abbulottare: albolot tota...
v.133)
albolotar tot el sant da estn
albolotant a la porta y... (El Bou solt,
1877, p.182)
Albor , la nit de l la nit de la Albor
se cantaren unes pastoreles (Garrot de
sego, peridic semanal, Alacant, 16 de
setembre de 1888)
albor gran albor acompany de
masclets (El To Cuc, n 55, Alacant,
1924, p.2)
alboraor parlant dels tripulants de la
barca: dos estaben (sic) sobre cuberta;
els dems estaven baix, perque els haba
(sic) cridat el alboraor (Meli, F.: Al
pas del Nasareno, 1928, p.22)
Alboraya la grafa en /y/ grega (del
rap al-buryja, la torreta), ix desdel
orige de la llengua, dahon pas al
castell. El topnim Alboraya apareix

en el Repartiment (a. 1238) y atres
docs. desdel sigle XIII (Cabanes: Doc.
top., 1981, p.171) Poble de lHorta de
Valencia: Alboraya, en documents dels
anys 1257, 1258, y atres similars que
dona Sanchis Sivera desdel 1238
(Corominas: Onomasticon, p.90) El
fascisme catalaniste, sinyor de tot, y els
colaboracionistes valencians asoles
admitixen la grafa catalana Alboraia.
Alboraya Alboraya (Gaull, Jaume:
La brama del llauradors, c. 1497)
Alboraya de prop de Alboraya
(BUV. Ms. Ayerdi: Noticies de
Valencia, 1678)
Alboraya dels llogarets... Benimaclet,
Alboraya (BSM, Orti Mayor, J. Vicent:
1743)
Alboraya correga be la noticia,/ de
Alboraya a Campanar (Roman nou..
cert quidam, sobre un porch que a pes
compr, any 1752)
Meliana,
Alboraya,
Alboraya
Museros (Fbula macarrnica... el Rat
Penat y el Lle dels Blanquers, 1802)
Alboraya front lo carrer de Alboraya
(Conversaci de Sarro Perengue... la
venguda de Suchet, c.1813)
Alboraya en la tenda dAlboraya
(BNM, Ms. 14339, Escalante: Qu no
ser!, 1862, f. 4)
Alboraya de part a part un cam... el
dAlboraya (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 29)
Alboraya llunt; era el terme
dAlboraya (Herrero, J.: En temps de
la Dictaura, 1931, p. 8)
Alboraya Alboraya (Fullana, Lluis:
Ortografa valenciana, 1932, p. 66)
alborayer alborayer: alborayense
107
(Gadea: Voc. 1909)

albornet tamb dit arbons; varietat de
vent,
per vndrer de la part de
Narbona?, del rap barrani?; 1 doc.
arborns (Gadea: Dicc. valenci,
1891). El valenci albornet: vent en
popa (DCVB)
Alborns cat. barns: lo moro se
despull un albornu (sic) que vestia
alborns alborno: albornoz (Escrig:
Dicc. 1851)
alborns les cuatre (chicones) cubertes
en alborns (Sendn, A.: Barraca de
fira, 1934, p.4)
alborns sense turbant, ni alborns
(Un pillo y els chics educats, 1846, p.
42)
alboroque del 'rap alburk: en anar
ell dalboroque... (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.65)
alboroque a fer el alboroque
1909, p. 102)
alboroque se acab el alboroque
(Cucarella, Pere: T vors, Elig, 1935)
alborot Qu ve a ser este alborot?
p. 13)
alborot promous un alborot (Vives,
23)
alborot, albolot -catal enrenou:
gresca y alborot / per manar (Gadea:
alborot Qun alborot! (Genovs: Un
alborot armar un alborot (Melia, F.:
El pare Canuto, 1921, p. 14)
alborot armar un alborot (Alcaraz,
L. J.: Cors de fanc, 1928, p.2)
alborot el alborot de la plasa (Valls,
E.: Mat de Gloria, Alcoy, 1932, p. 6)

alborot un alborot de mil dimonis
(Valls: La verbena, Alcoy, 1935, p. 10)
alborot el alborot de trons (Llibret
Foguera Carolines Altes, Alacant, 1952)
alborotadoret alborotadoret (Escrig:
Dicc. 1887)
alborotant les dones alborotant
(BNM, Ms. 3905, Coloqui del tio Pelut,
1801, f. 33)
alborotar alborotar el galliner
alborotarem corrent y cridant
alborotarem el barrio (Leon, Carlos:
Arenga crtica, 1789, p. 8)
alborotat ha alborotat la ciutat
(Joseph de Iess: Cielos de fiesta, 1692,
p. 80)
albors -fruts del alborser o arborser,
Arbutus unedo, cast. madroo; tamb es
redol de llana o seda paregut a dit frut;
vocable valenci (DCVB); 1 doc. mija
de aygua de arbo (DECLLC, en doc.
valenci de 1409)
albors lautor jua semnticamente en
lapellit y frut: dir que era Albors...y en
lora que la menj... (Serres, Miquel, en
Luces de Aurora, 1665, p.374)
albors albors: por el fruto del
madroo (Escrig: Dicc. 1871)
alborser arbosser (Esteve: Liber,
1472)
alborser arborser (Cavanilles: Obs.
vol. IV, 1797)
alborser alborser: madroo (Escrig:
Dicc. 1871)
alborser alborser, la ms normal en lo
Reyne de Valencia (DECLLC)
alborsos vendre alborsos (BSM, Ms.
6781, Mulet: Gayferos, c. 1660)
alborsos ...tan colorats / dos alborsos
ben madurs (Coloqui de una que li
108
den Crisstoma, En Cartagena, en la

alborsos qu alboros! El arro...
(Lloant al Reyne de Valencia, Imp. V.
de Laborda, 1802)
alborsos li porte alborsos... (Palanca:
Un casament en Picanya, 1859, p.21)
alborsos alborsos: madroos (Gadea:
Voc. 1909)
alborsos boletes de seda o llana
paregudes al frut del albors: va a casi
totes les corregudes... en el seu vestit
ple de alborsos (Sireno, D.: El 606,
1911, p.31)
alborruarse:
alborrusarse
arrebozarse o embozarse. Alborruat:
arrebozado (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
alborrus sustantiu valenci que
pareix peixcat per Escrig (Dicc. 1851)
en la llaguna dels arcaismes. Copiant a
Escrig, la parella Alcover-Guarner diu:
Alborru: embozo, rebozo; parte de la
capa, banda u otra cosa que uno se
cubre el rostro (...); doblez de la sbana
de la cama por la parte que toca el
rostro (DCVB)
alborrus Mart Gadea anyadix atra
acepci a les dEscrig. Per cert, crec
quel retor may la us en sa prolfica
obra: limpiado o hecho de prisa o mal
hecho (Gadea: Dicc. 1891)
albraser:
zarzamora
albraser
(Mayans: Voc. 1787)
albraser mores dalbraser ne voleu?
escoltat en Valencia per el 1950.
sinnim
dalbxeres,
albricies
compartix el mateix ducts tim arbic
al-bisara, bixara: hia guerra en totes
parts, / Carlos donaunos albricies
(BNM, Quintilles en Miscelnea de
poeses a Carlos Tercer, 1759)
albricies Ea, albricies; / repiquen les
de la Seu (Coloqui jocs entre el Bou

dels carnisers y el Lle de Almenara,
any 1759)
albricies albricies: albricias (Escrig:
Dicc.1851)
albudeca del rap albuttayha; ix
entrel llxic valenci del Voc. de
Florencia; es com al cast.: melons
albudeques (Alcanyis, L.: Regiment
preservatiu, Valencia, 1490)
badea,
albudeca
albudeca
(Palmireno: El estudioso cortesano,
Valencia, 1573)
carabaces, albudeques,
albudeca
melons (Vilarig: Memorial... han de
pagar les mercaderes, 1607)
albudeca portava una albudeca
albudeca comprant una albudeca
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
albudeca albudeca, varietat de mel
albudeques carabases y albudeques
(El Mole, 1837, p. 62)
Albufera 1 doc. del peix, per guarda...
de la Albufera (DECLLC. doc.
valenci de 1315)
albufera ne trau una gran albufera
(March, Ausias;c. 1430)
barqueta
dAlbufera:
albuferenc
anguila...tan tremenda quem tombaba
lalbuferenc de costat (Peris Celda:
Cacaus y tramusos, 1927, p.25)
albuferenc albuferenc: barqueta de
perchar y peixcar en lAlbufera
(DECLLC, 1, p. 157)
lbum -del llet album, 1 doc.: va
firmar tamb en el lbum (El pare
Mulet, 1877, p.23)
albur dtim ducts, arbic bur,
buri?: per si em chuen un albur
(Barreda, M.: La cara de Mong, 1873,
109
p. 5)
albur polismic: albur: en el juego

del monte, las dos primeras cartas
que saca el banquero. Contingencia o
peligro a que se fa el resultado de
alguna empresa.Jugar, crrer un
albur (Escrig: Dicc. 1887)
albur, bon bona sort: Bon albur!
(Roig y Civera, A.: El barber de carrer,
Ganda, 1887, p.10)
albur corren el albur / de tindre series
cuestions (Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
alburer alburer: el que juega a los
albures (Escrig: Dicc. 1887)
alcabons alcabons: minas que se abren
para dar paso a las aguas (Escrig: Dicc.
1851)
alcabor, alcavor -del arbic valenci
al-qab, sustantiu era valenci present
en el Voc. de Florencia, fumarium
(c.1220); y en els clsics: una fornera...
son fill dormir ... en lo alcavor (Roig:
Espill, 1460)
alcabor un esclau del forn de la plaa
dels Ams...en lo alcanor, (lapsus
calami per alcabor)
(BRAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 29 abril 1616, f.245)
alcabor, alcavor en lalcavor va posar
/... per rah de el calor (Coloqui nou...
a una fornera, a una sastresa..., c.1740)
alcabor alcabor: la pieza que est
sobre el horno y sirve para tostar
algunas cosas que necesitan de aquel
calor moderado (Salv: Comp. Gram.
castellana, apndice sobre voces
valencians, 1838)
alcabor empomant un sol com un
alcabor (La Mosca, 15 de giner de
1841)
alcabor ... de un forn el alcabor (Un
pillo y els chics educats, 1846, p. 25)

alcabor, alcab alcab: el hueco que
forma la campana o bveda del horno, o
sea el aposentillo que se fabrica sobre
ella (Escrig: Dicc. 1851)
alcabor alcabor: hueco de la campana
del horno o de la chimenea (Escrig:
Dicc. 1887)
alcabot inquirir se pot contra los
alcabots (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 123)
alcabots si no hagueren alcabots no
haurien putes (Escrig: Dicc. 1887)
alcaduf lalcaduf de la noria (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 226)
alcait (vrer alcayt)
alcald alcald: alcaldada (Escrig:
Dicc. 1851)
alcad, alcaldaes Melchor, basta de
alcaldaes (Baldov: Qui tinga cucs...,
1855, p.18)
alcald vach a fer una alcald / que
deixe nom en la historia (BNM,
Mn.14459, Arnal Brusola: No entrar
en llista!, c.1870, f.28)
alcald alguna alcald a dos per tres
que deixava... (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.37)
alcalde -1 doc.: alcaldes moros per
salari (DECLLC, en text valenci de
1315)
alcaldesa, alcaydessa Mare comuna /
e primicera / e alcaydessa / de paras
alcaldesa lAlcaldesa estar a la porta
p. 9)
alcaldesa del arbic alqadi, el derivat
femen modern simplific ss sorda en s,
sinse
curer
en
anfibologes:
alcaldeses: mujeres de los alcaldes
110
alcaldesa la menescala rabia per ser

alcaldesa (Balader, J.: Al sa y al pla,
1862, f. 16)
alcanaria carchofa, paraula de
Guardamar per lany 1930.
alcncer te un alcncer en lo feche
(Escalante: Quintos y reganchaors,
1888, p. 15)
alcncer alcncer: cncer (Escrig:
Dicc. 1887)
alcncer cncer y la variant mal
dalcncer arabisant... (DECLLC, 2, p.
1030)
alcancers alcancers: tocado de
cncer (Escrig: Dicc. 1887)
alcandora del arbic al- qandura,
camisa curta; sust. del arbic
valenci, interesant per figurar en el
Vocabulari in arabico (sigle XIII ), y
en nostres clsics: ...tan grans de les
alcandores
(Ferrer,
St.
Vicent:
Sermons, c.1400)
alcandora les alcandores descrites en
la llista valenciana de 1420 van totes
orlades de... (DECLLC, 1, p.160)
ses alcandores (Roig:
alcandora
Espill, 1460)
alcanfor derivat llunt del snscrit
alcnfor y chaquetots que olen a

alcnfor (El Tio Cuc, n 87, Alacant,
1916)
alcanfor estar alcanfor. Desde el
peus hasta les celles (Lladr: La boba,
1872, p. 12)
alcanforer -abre de la famlia de les
Lauracies, de 15 a 20 m d'altea, de fusta
compacta y fulles persistents. Es dona
per China y atres pasos orientals; de les
seues rames y arrails s'extrau l'alcanfor
per destilaci: alcanforer: alcanforero
(Escrig: Dic.1887)
alcanforina parlant de laulor dels
disfrasos: dalcanforina... per damunt
de la rosa (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.42)
alcans to Tofol, certes coses / estn de
tots al alcan (Rahonament..., de
monsiur Laroa, 1827)
alcans al alcans de la nostra vista
(Bellver, B.: La creu del matrimoni,
1866, p.18)
alcans es molt el alcans de les armes
(Fuchint de les bombes!, 1873, p. 17)
karpr y lrap hispnic alkafr;

greix de penchat,
cat. cmfora:
alcans y al meu alcans... (G. Ibez:

El To Boquilla, 1926, p.13)
alcans al alcans de cuansevol (Meli,
dun
alcansar,
alcanar
llet
*incalciare, en lart. rap al-: com
ell alcana, alcanareu (Gomez: Fiest.
S. Luys Bertrn, 1609, p. 172)
alcansar pera alcanar les virtuts
(Const. Universitat Valencia, 1611)
alcansar si alcance a tenirvos
(Mendoa, M.: Fiesta Conv. Carmen,
1622, p. 208)
alcansar, alcanar alcan trumfos, y
alcamfor, mirra (BUV. Ms. 666,

Morla, c. 1649)
alcnfor, alcnfora les seretes y el
color, / lalcnfora y el cascall (Ros,
alcanfor,
alcanforant,
alcanfor
alcanforat... (Escrig: Dicc. 1851)
alcanfor du tarrosets dalcanfor
(Lladr: La boba y el embobat, 1872,

p.12)
alcans per tots los mijos posats al

nostre alcans (El Poble Valenci, 5
maig 1917, p.1)
111
palmes (Ort, M. A.: Siglo IV de la

alcansar, alcanar all que es pot
alcanar (Matheu y San: Al Santissim
Sacrament, 1643)
alcansar pera alcansar de Deu (Llibre
de la Confrara del Roser de Cinctorres,
1646)
alcansar alcanzant (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
alcansar podien alcanar (Blay
1666, p. 10)
alcancem
la
gracia
alcansar
alcansar y en aygua dels seus ulls.../
alcans lo Sanct vitoria (Romans
valenci, en Sacro Monte Parnaso,
1687, p.157)
alcansar ... si vol alcanar vitoria
(Peregri, F.: Sacro Monte, 1687, p. 134)
alcansar cosa bona may alcana
(Ros: Adages, 1736, p. 85)
puga
alcansar
pena
alcansar
(Stabliments de la Torre den Besora,
31 dagost 1738)
alcansar: la baratura / la tornarem a
alcanar (BNM, Roman gracis... y
no avivar la llabor dels cuchs pera quels
servixca descarment, any 1746)
alcansar lo que per filosofa / no sa
pogut
alcansar
(Coloqui
dels
sombreros rufaldats, 1753)
alcansar als Blanquers el poderlos
alcansar (Coloqui de Tito y Sento,
1789)
alcansar ya ha alcansat la caldera
(Coloqui de la novia favera, s. XVIII)
alcansar a vost se li alcansa
1859, p.10)
alcansar dos dins que no malcanses
(Les marors de una fadrina, 1860, p. 36)

alcansar el ttul ha alcansat (Balader,
J.: Ms fa el que vol, 1871, p. 31)
alcansar no alcala lo remey a curar la
enfermetat (Escrig: Dicc. 1887)
alcansar si pera alcansar la Gloria...
1902, p.8)
alcans
un
premiet
alcansar
alcansar may alcansar perd
(Llibret Foguera Chap, Alacant, 1930)
alcansar fcilment la alcansar, / si
se me vol escapar (Coloqui... de una
que li den Crisstoma. En Cartagena,
en la Imprenta Real de Marina, c.1770)
alcansaro -catal: aconseguir-ho. En
valenci, lencltic fluix est nugat al
verp en
caiguda de h muda:
alcansaro (Serrano, M.: Voreta de
alcanse lo que yo no alcanse,/ ni
tampoc puc averiguar (Coloqui nou de
alcanse pera que estaguera al alcanse
de tot lo mon (Semanari Garrot de
alcanse si talcanse... (Miralles, A.:
Entre un peixcaor y..., 1918, p.18)
alcanse y que el castic els alcanse
giner 1938)
de que en
alcansos y veent ya
alcansos / anava de la Deytat, / com un
toro de Xarama (BNM, Paper gracis,
... contrafent als llauradors, c.1750)
alcansos yo el fea en ms alcansos
alcantarilladarrails arbiques (alqantara). Dasta la inmersi catalanera,
abanda del nostre clsic aigera, asoles
sascoltava alcantarillat y arbellons en
112
valenci: les trapes de les alcantarilles

(...) adormir en lo cap dins duna
alcantarilla (El Tio Cuc, n 163, 203,
Alacant, 1917, 1918) El poltics amorals
mos han impost el catal claveguera als
fluixos valencians.
alcantarillat alcantarillat del carrer
dels Abres (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.4)
alcantarillat el nou alcantarillat
p.11)
alcantarillat com el alcantarillat
Alacant, 1930)
alcantarillat aix deu ser del
alcantarillat (Morante, J.: En la festa
de les falles!, 1934, p. 8)
per
lalcantarillat
alcantarillat
alcanterilles
(sic)
alcanterilles
alcantarilles ha tret la moda de fer
alcantarilles (La Traca, 23 agost 1913)
umbilfera,
1
doc.
alcarauia
alcarahuia (DECLLC, en texts
valencians de 1250)
alcarav -del rap *alkarawn :
cast. Alcaravn; val. Alcarav (Vidal:
Catlogo de aves de la Albufera, 1856,
p.15)
a
les
carchofes
alcarnelles
alcarnelles, en Elig (La Sambomba, 24
de desembre de 1840)
Alcser si busques chiques boniques, /
Alcser y Picasent (Ensisam de totes
herbes, 1891, p.23)
alcatraz, alcatrs 1 doc. alcatraz, es
el mateix pardal que... (Orellana:
Pardals, 1785)
alcatrs, alcorroc cast. Gaviota de
manto azul; val. Alcatrs, Alcorroc
(Vidal: Cat. aves de la Albufera, 1856,

p.29)
alcavala son francs de alcavala
6)
alcav del rap al-qab; abanda del
etimolgic alcabor del forn, tamb es
coveta o conducte subterrani: el poble
trat de fer una cava o alcav pera vore
si eixa ms aygua (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p.57)
alcavot del rap al-qawwd; cast.
alcahuete: aotaren dos alcavots
(Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, 22 de juny 1459, f.116)
alcavota aotaren quatre dones per
alcavotes (Dietari del capell dAnfs
el Magnnim, 6 de febrer 1456)
alcavota fon alcavota duna vehina /
bona fadrina (Roig: Espill, 1460)
alcayt -del arbic al-qadus: cast.
alcaide, cat. alcaid: al alcayt de Xtiva
(...) perd la color (Crn. Jaume I,
s.XIII)
alcayt alcayt de Billena (sic) (AHME,
Ms. Priv. dElig, 1310, f.63)
alcayt alcayt (Martorell: Tirant, c.
1460)
alcayt Perot Johan, alcayt del castell
(Dietari del capell dAnfs, 1456, f.
159)
alcayt alcayt del castell de Alaquant
(ARV, Maestre Racional, 4553, castell
dAlacant, 1468)
alcayt castell del castell o alcayt
(Esteve, J.: Liber. a. 1472)
alcayt l alcayt (Beltrn, Jaume: Obres
contemplatives, 1515)
alcait alcayt del castell (Beuter:
Primera part Historia de Valencia,
1538, f. LXIII )
alcayt alcayt... de Morella (Ginart:
113
Reportori dels Furs, 1608, p. 257)

alcait sen fuixqueren tres homens de la
torre sent alcayt Ferrer (BRAH, ms.
Dietari Porcar, a. 1614)
alcayt alcayt de castell (Exulve:
alcayt los soldats ab lo alcayt (Ord.
custodia y guarda de la costa del R. V.
any 1673, p. 25)
alcayt, alcait y el Alcait me pregunt
(Martnez, Pasqual: Nelo el Tripero,
1792)
alcayt, alcait alcait (Escrig: Dicc.
1887)
-deonomstic com al
alcides
castell (Alcides o Hrcules), molt
usat desdel sigle XVIII cuan les
muixerangues y balls de bastonets
es feren en honor al nou Alcibes
Felip V de Borb (BNM, Alcides
alegrico por el triunfo de Felipe V,
Burgos, 1710); Escrig tamb parla
dels alcides valencians (Dicc. 1887,
p.871)
alcides un alsides / que, perqu en los
entaulats / fa dels homens de la forsa
pantomima
(Escalante:
Obres
comp.vol.1, 1894, p.94)
alcoba del arbic al-kubba: habitasi,
capella, saleta...: a dormir... als ulls del
pont del Real. / No, lo ques aquella
alcoba s quest ben ventil (Llombart
y Cebrin: La sombra de Carracuca,
1876, p.16)
alcoba quel vocable sus en larbic
del Reyne de Valencia heu testifica
lacepci tcnica cpula de forn, de la
vella industria cermica valenciana,
ahon apareix en les grafes alcobe o
alcoba en b (DECLLC, 1, p.165)
alcobeta alcobeta: alcobilla (Escrig:
Dicc. 1851)
Alcodra, l torre del Cap de la Alcodra
no te atalladors (Ord. guarda de la
costa martima del Regne de Valencia,
1678, p.44)
alcoholis cat. alcoholitzada: est
alcoholis completament (Gayano
Lluch: El mercat de la concencia,
a.1932, p.4)
alcoholisat, alcoholiat alcoholiat:
alcoholizado (Escrig: Dicc. 1851)
alcoholisat este testimoni es borracho,
completament alcoholisat (Hernndez,
F.: La vista causa de Mary Hetta, 1931,
p.3)
Alcolecha 1 Alcolecha, 2 Benillup de
Perpunchent, 3 Confrides... (Ordens
del Tribunal de Cruzada de Valencia...,
otorgaci de les 13 Piles dels Senyors
Comissaris Gaspar Grau, F. Fenollet,
Ger. Frigola, en Valencia a 9 de juliol
de 1697)
Alcolecha en Catamarruc y Planes / en
Alcolecha... (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p. 76)
Alcolecha el to Pep de Ventura
dAlcolecha era un home... (Caps y
alcor del rap al-qurn, el llibre: y
contra aquell alcor, que el brivons de
Mahoma (Recitado en duo... de Sant
que..., 1743)
Alcora, ser de la qui es o es fa el
panoli; es diu de qui fingix ser cndit:
o com si fora de la Alcora (Galiana:
Rond. de rondalles, 1768)
Alcora, que pareix de l: com si foren
de lAlcora, disimula (BRAE, Ms. La
destrucci de Milicies, c.1790)
alcoraniste alcoraniste: doctor o
expositor del Alcorn (Escrig: Dicc.
114
1887)
Alcoraya els bacoreros del Raspech y
la Alcoraya (El Tio Cuc, n 88,
Alacant, 1916)
alcorca alcorca (Sanelo: Dicc. 1805)
colorant
groc,
del
alcorca
mosarabisme al qurqa, del llet
crocus (safr)?.
alcornoc del llet tardiu quernus, este
mosarabisme heu trobem en portugus
y castell. En valenci aprofitava pera
trencar anfibologa entre suro, nom del
abre y sa corfa: alcornoch: alcornoque
(rbol). Aplcase tambin a la persona
rstica y grosera (Escrig: Dicc. 1851)
alcorza confitures... de alcorza (Gil,
Vicent: Relaci del segn Centenar,
1655)
alcorroc,
pardal
de
alcorroc
lAlbufera (DECLLC)
alcorroc alcorroc (Orellana: Pardals
de lAlbufera, 1785, p. 7)
alcotera quatre matalafs... e una
alcotera (A. Patriarca. Inv. mort de
Jaume Roig, 1478)
alcornocs qu feu, alcornocs?
(Barchino,P.: La embol, 1925, p.10)
alcova del rap al-kbba, alqbba:
es sa alcova algre cante (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.134)
alcova y mos allumbra la alcova
Alcoy detim ducts, el topnim arbic
valenci Alcoy, en y del mosrap, est
documentat desdel orige de la llengua
valenciana; morfologa que pas el
castell; pero els colaboracionistes han
fet crurer als alcoyans tot lo contrari:
...alqueriis de Alcoy (Llibre Repart.,
donac. de Jaume I a P. Abat, a.1248);
Alcoy item a rectore de Alcoy
(Cabanes: Doc. Top. Reg. Val., p.237;

document any 1279)
Alcoy mestre de la Vila de Alcoy...
Guillem Alcoy, ferrer, per dos
forrelats... (ARV, Maestre Rac. 4563
Obres castell dAlacant, f. 56, any
1468)
Alcoy que dihuen lo riu de Alcoy o del
verger per que va molt baix (Beuter:
Hist. de Valencia, 1538, f. LXII)
Alcoy molts agermanats de Alcoy
(Breu relaci de la Germania, 1519, p.
99)
Alcoy ...de la present Vila de Alcoy
Alcoy, 1568)
Alcoy ensaculaci de Alcoy (Ginart,
Nofre: Reportori dels Furs, 1608)
Alcoy Justicia de Alcoy te de salari
sexanta lliures (Ginart: Reportori dels
Furs, 1608, p. 131)
Alcoy en Alcoy (BRAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 1617, f. 262)
Alcoy el pardalot de Alcoy (Orti. M.
A.: 2 Cent. San Vicente, 1656, p. 235)
Alcoy com lo pardalot de Alcoy
(Mas, fray L. V.: Serm Cof. S. Vicent,
1755, p. 28)
Alcoy es troba en lo Canal de Alcoy
(Tormo, Bertomeu;La Gatomaquia, c.
1770)
Alcoy gracies al pardal de Alcoy
(Coloqui de la Mosa de Peyr, s. XVIII)
Alcoy, bando d fasas el bando / de
Alcoy, que a tots be vindr; / cada cabr
que sarregle
(Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
Alcoy ... o el pardal dAlcoy (La
Mosca, 15 de giner de 1841)
Alcoy Diuen que Alcoy es tan bo!
13)
115
Alcoy de les fbriques dAlcoy

(Llombart: La sombra de Carracuca,
1876, p.14)
Alcoy grasies siguen fetes al pardal
dAlcoy (El Pare Mulet, 1877, p. 49)
Alcoy, pardal d grasies al pardal
dAlcoy y a la... (Parrs, J.: Yal tinc!,
Ganda, 1885, p.12)
Alcoy gracies al pardal dAlcoy...
c. 1890)
Alcoy en Cosentaina, Alcoy y la
Marina, a fi de poder donar millor
eixida (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.34)
Alcoy , el Pardalot d pareix que era
un home que vullgu volar per damunt
del Barranc del Cinch en ales fetes de
canyisos, morint de la caiguda: el
Pardalot dAlcoy ... Pardalots com el
dAlcoy / ni hia prou per eixe mon, / lo
ques que guarden la pell / y no son tan
folls com ell fon (Gadea: Tipos,
modismes, 1908, p.165)
Alcoy es una baixea pera Alcoy
Alcoy en Alcoy y puga ser... (El Tio
Cuc, n 75, Alacant, 1916, p.2)
Alcoy en valensi y castell... versets
que en Alcoy se han publicat (El Tio
Cuc,2 ep. n 53, Alacant, 1924, p.1)
Alcoy Alacant, Castell... y Alcoy
p.10)
Alcoy Ay, pelailla dAlcoy! (Vidal,
Castell, 1928, 25)
Alcoy deixava al seu Alcoy (Valls: El
to de sa neboda, Alcoy, 1933, p. 2)
Alcoy tindre un Alcoy... (Llibret
p. 13)
alcoy com tamb eres alcoy, dnali

una palmaeta (Colomer: Me cason...!,
Alcoy, 1931, p. 16)
alcoyana obreta alcoyana en un acte
(Colomer, E.: Me cason...!, Alcoy,
1931)
alcoyana obreta alcoyana (Valls: La
pistoletes
alcoyanes,
pistoles
alcoyanes (El Tio Cuc, n 96, Alacant,
1916)
alcoyanets els alcoyanets en eixa
festa (Gadea: Tipos, 1908, p. 72)
alcoyanisme verdader alcoyanisme
(Valls, Enrique: La verbena del Barrio,
Alcoy, 1935)
alcoyans dels Alcoyans compre un
troset de... (Escalante: Tres forasters,
1876)
alcoyans els alcoyans gasten... (Mart
alcoyans els artistes alcoyans
(Virosque, A.: La salvasi de la casa,
1921, p.3)
alcoyans dit da regalar als alcoyans
deu palcos (El Tio Cuc, 2 ep. n 55,
Alacant, 1924, p.3)
alcoyans Caballers... / vixquen els
alcoyans! (Adam y Ferrer: Nos pot dir
la veritat; costums alcoyanes, 1928, p.7)
alcoyans obrers alcoyans (Colomer,
E.: Me cason lHavana!, Alcoy, 1931,
p. 1)
alcria (vrer alquera) del rap alqariya > alquera > alcra: fent el
caldero en la alcria, de Dayms
(Salelles, C.: El suspirs dun llauraor,
1864, f. 5)
alcra desde lalcra al poble,
contracci dalquera (Roig y Civera: El
tesor, Gandia, 1884, p. 10)
alcra lalcra esta... (Nebot, Chusep:
116
Les companyes, c.1890, p.22)

alcra alcra del Pi, ya pronte
tasolarn (Valero: Dos fotgrafos
ambulants, 1921, p.12)
alcra vens per ton peu a lalcra
1922, p.3)
alcrieta havia dit alcria en Alacus; en
Museros, alcreta (DECLLC)
alcuc els moros... pera guisar
lalcuc (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 79)
alcudia alcudia, del arbic kudya,
conserva certa vida en lo Reyne de
Valencia (DECLLC)
alaprem 1 doc. no vullch ser
alaprem (Galiana. Rond. 1768, p. 33)
alcheps, algeps del rap al-jabs; cast.
yeso, cat. guix. En valenci, guix asoles
equival al cast. jaboncillo de sartre,
pastilleta pera dibuixar els sastres y
modistes damunt dels teixits: lo dit
algep (Ordenaci dels almostassafs de
Valencia, 1322)
alcheps, algeps algeps rosega (Roig:
Espill, 1460)
alcheps en alcheps, / cals viva
(Roquet y Goriet, imp. Miquel Estevan,
1809)
alcheps, algeps tallar cals, algeps,
fustes... (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, p. 229)
alcheps, algeps repararo de algeps
(ARV, Actes Generalitat, Prov. any
1655, Sg. 3. 176)
alcheps almut de alcheps (Baoro el
Rochet de Alcser..., c. 1790)
alcheps fabricava alcheps u cal, / y el
vena a deu reals (Dir el pecat si es pot
/ mes callant al pecador, imp. Ferrer de
Orga, 1820 )
alcheps de pedra, cals, alcheps (La
Donsayna, 1845, p. 121)

alcheps influix el alcheps sobre el...
setembre de
1888, Alacant, p.1)
alcheps de alcheps pastat (Gadea:
Ensisam, 1891, p.507)
alcheps ha posat alcheps (Canyisaes,
Monver, 1907, p. 62)
alcheps, argeps y dorms ms quels
argeps (Navarro y Reig, V.: La pau
alcheps estn bruts de alcheps (El Tio
alcheps que no clavaren tantes
porcaes en el tabaco com son els
monyigols, pesons de bacores, alcheps
prosedent de ruines (Semanari El
Pelut, Alacant, n 1, 1924)
alcheps ... ms que els alcheps
1932, p. 10)
alchepser, algepser
-cat. guixaire:
algepsers (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a. 1613, f. 189)
alchepser un burro dun alchepser
10)
en
alchepsera,
algepseria
lalgepsera (A. C. Gandia. Quinque
libri, 13 de giner 1648)
alchepsera alcheps, alchepseria (Pla
y Costa, Joseph: Dicc. valenci, c.
1850)
pera
alchepsers
alchepsers
Cosentayna (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.86)
alchepsons ni alchepsons vullgues
llepar (Coloqui de la novia favera, c.
1790)
alchepsons cauen alchepsons y...
(Balader, J.: Asertar errant, 1883, p. 30)
117
alchepsons de tantes emblanquinaes

que tenen les parets hian en elles unes
costres y uns alchepsons mugrients
(Hern. Casajuana: La oroneta de plata,
1914, p.7)
alchepsots, argepsots per el fumeral...
se veen rastres de sucha y alguns
argepsots caiguts... (Navarro y Reig,
V.: La pau dels poblets, 1913, p.47)
Alcher del rap al-jazair, les isles,
les llenges europees feren les seues
acomodacions: Argel en castell, Alger
en francs y catal, Alcher en valenci,
etc.: rescatats de all de Alcher
(Morl: Del torn de les Monches, c.
1650)
Alcher, mel d tamb dit daigua;
cast. sanda; cat. sndria: melons de
Alcher y tot lany (Romans... en que es
declaren les virtuts dels durs corbellots,
c.1740)
Alcher el far, mes que no vullga, /
pasar a Alcher en un quart (Coloqui
nou sobre la bola, c. 1780)
Alcher si, chic, al Rey pasarem per
Alcher (Chilo y Pacalo, Imp. Brusola,
1814, p.1)
Alcher y hasta Alcher no va parar
Chuanet el..., ed. 1852)
Alcher cautiu en Alcher (El Bou Solt,
1877, p. 141)
Alcher Mha de vendre en Alcher
yo? (Escalante: La Consoladora, 1880)
Alcher un mel dalcher (Mills: Els
microbios, 1884, p. 13)
Alcher, mel d verdures, melons
dAlcher... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.376)
alcher, archer -tamb tenim algn
eixemple dArcher y, olvidant ques
topnim, archer, en minscula:
carregat en un mel darcher (Gmez

Polo, J.: Yo mate...bous, 1926, p.13)
Alcher ton pare fon un moro
dAlcher (Peris Celda: Rialles del
voler, 1928, p. 7)
Alchirs y en Mestalla. En Alchirs
p. 14)
(Lamarca:
alchup alchup: algibe
Dicc.1839)
alchup y el aiua (sic) de(l)s alchups
(...) no volen arrimase al alchup
(Canyisaes, Monver, 1909, 1913, pp.
131, 222)
aldab aldab de grans dimensions
(Peydro, Vicent: Don Juan Treneta,
1882)
Aldaya lrap al-daya, llogaret, hort
o alquera, dona derivats com Daya y
Aldaya en idioma valenci. Trobem el
topnim en y grega en els sigles XIII y
XIV: alqueriam de Aldaya (donaci
de Jaume I a Ceyt Abuceyt, a.1239); la
grafa Aldaya la prengu el cast. del
valenci. En el DCVB, Alcover recorda:
l'rab al-daya, l'hort segons el
llxic valenci del Voc. de Florencia del
sigle XIII (c.1220), y may desaparegu
esta grafa: Aldaya (Gaull, Jaume:
La brama dels llauradors, 1497). El
fascisme catalaner obliga a escriurer
Aldaia als chiquets valencians.
Aldaya Aldaya, Benimamet... (Blay
1666, p. 15)
Aldaya del lloch de Aldaya (Fabrica
de murs y valls, 1675, p. 41)
Aldaya, presents en donacions de
Jaume I en 1239: Beniferri, Aldaya...
(Orti Mayor: Relaci dels bultos,
Aldaya Aldaya y Patraix (Fbula
118
macarrnica... el Rat Penat y el Lle

dels Blanquers, 1802).
Aldaya vi dAldaya sec... vi espums
de taroncha (Semanari El Bou Solt,
1877, p. 93)
Aldaya els del poble de Aldaya son
bons (Gadea: Tipos, modismes, 1908,
p. 39)
aldea fort pelea / en una aldea, / en un
carrer (Roig: Espill, 1460)
aldea carrer y aldea de Oriola
1608, p. 114)
aldeana amarieu una aldeana / dona
serrana (Roig: Espill, 1460)
aldeans aldea, aldeans, aldeanes
aldeyes - quimeres, idees, intencions,
pensaments: Y tinc tan males aldeyes!
(BNM,
Ms.14480,
Merelo
y
Casademunt: Els sufriments de Toneta,
1864, f. 5)
aldianetes tots vestits de aldianetes
(Coloqui del retorn de Pepo Canelles,
1784)
aldianetes aldianetes: indiana en lo R.
de Valencia (Chaner: Literatura de la
Revoluci, 1998)
aldrac cast. gamberrada; en este cas.
la feta per dos borrachos: com a bons
amics carregaren en una ptima... feren
una aldrac de les seues. Se pegaren de
bast, mentres... (Semanari Garrot de
sego, 16 de setembre de 1888, Alacant,
p.3)
alducar del arbic al dukar, seda de
poc valor: catorse lliures y micha de
alducar cru torut pera cosir (DCVB,
doc. valenci del Archiu del Patriarca,
a.1653)
alducar casulla de alducar (AMC,
Prot. de Jaume Cases, 1668)
alducar sltam lalducar / que es

llavor... de dos capells (Baldov: El
virgo de Visanteta, 1845)
alducar alducar: capullo ocal, el
formado por dos o ms gusanos de seda
juntos ...seda ocal (Escrig: Dicc. 1887,
p.361)
ale ale-ale!: ala-ala (Escrig: Dicc.
1871)
ale Ale, pos rollem el rabo
aleanat ixen ... com aleanats / pera
despedirse de ells (Segn rahonament
entre el Rat Penat y el Micalet, 1802)
aleanat aleanat: desalado, acelerado,
ansioso. Anar aleanat: desesperado
(Escrig: Dicc.1887)
alechar que era un gran ramat de corps
/ que venen alechant (3 part del
Coloqui de les modes..., en este present
any 1767)
alega y alega la vella que donar les
probes (Chiste grasios compost per
Santapola, 1857)
alegaci e les dems alegacions
(Archiu Mun. Petrer. D. p-3, asign. Pere
Paya, 1665)
alegaci Alegasi Hi alguna...? (El
Tio Gabia, Novelda, 6 - XII - 1883)
alegar alegant estes rahons (Ort,
Joseph V.: Quinta Centuria, 1740, p.
115)
alegar cat. allegar: el chocolat ... /
pndrelo dins lo llit / aleguen fa ms
profit (Festes beatif. Juan de Ribera,
1797)
alegora trobar ac, en vers escrit,
alegora en la lletra (Timoneda: Aucto
Yglesia, 1569)
alegric alegric, alegricament
alegric tel curt alegric (Peris
119
Celda, J.: Arrs en fesols y naps,1921,

p.1)
alegores inscripcions y alegories
(Seg. part del rahonament del Rull,
1802)
alegores penchats alguns cuadros en
alegores (Alcaraz, J. L.: El terroriste,
1911, p. 7)
alegores alegores de la Repblica
p. 30)
alegriques cortines alegriques
p. 4)
alegoriste alegoriste: el que compone
alegoras (Escrig: Dicc. 1887)
y
alegriotes
dels
alegriotes
progresistes (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.34)
alegr donam un alegr (BSM, Ms.
alegr de aquell alegr (Un pillo y
els chics educats, 1846, p.28)
alegr alegr: alegrn (Escrig: Dicc.
1887)
aleixandrina,
rosa
-del
llet.
Alexandrinus
y
la
ciutat
dAleixandra: nom d'una varietat de
roses chicotetes y prou auloroses: rosa
aleixandrina, / aucena blanca (Paper
Aleixit com si fora sent Aleixit
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
alel malel (Borrs, Vicent: El
estudi dun pintor, 1886, p. 13)
alel mha quedat alel (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 479)
alel sinse juh, sompa; cat.
embadocada: est alel (Ruiz Esteve:
De Dar-Drius a lalquera, 1922, p.12)
es
vehuen
persones
alelaes
quimertiques quen una palleta es
paren, y all les tens alelaes hores

sanseres (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.60)
alelament alelament (Escrig: Dicc.
1871)
alelat alelat, en la boca uberta (El
Mole, 1840, p. 7)
alelat estit fet un alelat (BNM, Ms.
Marsal, R.: Els amants dAlboraya,
1862, f.27)
alelat alelat (Escalante: Valencia a la
matin, 1888, p. 24)
alelat me mires alelat (Campos,
Josep: El gallet de Favareta. 1892, p.
23)
alelat alelat en la novia (El Tio Cuc,
n 87, Alacant, 1916) En catal:
embadocat amb la nvia.
alelat al vore a Marieta queda com
alelat (Salvador, Carles: Un negosi
com un atre, 1921, p.3)
alel dels Alps alel dels Alps
(Cavanilles: Observaciones del Reyno
de Valencia, 1797)
aleluya del hebreu hallelu Yah,
alabeu a Yahv; cat. alleluia. En
valenci es polismic: paperets pera
provesons, eufemisme per turmes,
homens fluixos, cntic relligis, etc.:
portar dos aleluyes y un sou de carn...
qu son aleluyes? Turmes (Morl:
aleluya aleluyes son aquelles que
solen vendre els llibrers (Morla: Del
torn, c. 1650)
aleluya aleluyes va llansant (Orti, M.
A.: Cent. San Vicente, 1656, p. 235)
aleluya si alg pot dir aleluya (Valda:
Fiestas Inmaculada, 1663, p. 344)
aleluya y no sempre cantar aleluya
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. Escoriguela:
Refl. Crticas, 1794)
120
aleluyes un plec daleluyes (El Bou

solt, 1877, p. 86)
aleluyes, menjar menjar aleluyes:
equivale a decir pasar o mantenerse del
aire (Escrig: Dicc. 1887) A lo millor
Escrig no santer, pero aleluyes eren
eufemisme de turmes en el sigle XVII.
aleluyes Joan est fet una aleluya.
Menjar aleluyes (Escrig: Dicc. 1887)
aleluya! interj. Aleluya! grita ell;
un mabre! (Semanari Garrot de sego,
n 8, 1888, Alacant, p.2)
aleluya les monchetes laleluya
entonen de cuant en cuant (Gadea:
aleluyes menjarien aleluyes, que son
molt bones pera... (Gadea: Tipos,
1908, p. 184)
aleluyes a un hidrofbic fasista.
Aleluyes (El Obrero. Elig, 5-XI-1933)
alem -del llet alamannus, alemannus,
o fr. allemand; en cat. tenen larcaisme
alemany, viu com apellit en valenci:
que fonch de naci alem (Ros,
Carlos: Cartillas, 1750)
alem porten en... alem, francs noms
de varietat de peixos (Orellana: Cat.
peixos, 1802)
alem en catal usen larcaisme
alemany, hui asoles apellit en valenci:
de Vesfalia y alemans son los de eixe
Regiment (2 part de Cento el Cabut,
imp.Viuda de Agust Laborda, 1809)
alem els rusos y alemans
y... 1810, p.1)
alem alem: alemn (Escrig: Dicc.
1851)
alem de casa els Alemans (BSM,
Ms. 7116, El fadr, c.1820)
els alemans embaucats
alem
(Fiestas celebradas en Rocafort, 1891)
alem alem, capell, catal...

(Nebot, J.: Gramtica valenciana, 1894,
p. 172)
alem un submar alem de nova
construcci (Fullana, Ll.: Gram. 1915,
p. 243)
alem rusos y alemans se peguen... si
es cosa dels alemans, be (El Tio Cuc,
n 71, 76, Alacant, 1916)
alem siga alem o... (C. Civera y R.
Murgui: La traca, sainet, 1921, p.16)
alem Lo que es el progrs: els
alemans al costat de... (El Pelut, n1,
Alacant, 1924)
alemanes no me fi de medicines
alemanes (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 13)
alemans una pintura dels paisos
alemans (BSM, Ms. 6781, Coloqui
entre dos llauradors, 1748)
alemans arrere portaren uns alemans
(Seguix la conv. entre Nelo y Quelo,
1787)
alemans y alemans (El Mole, 1837,
p. 75)
alemans alemans (Escrig: Dicc.
1887)
alemans ... deixat arreglats els tratats
alemans (La Nova Traca, n 1, 1894, p.
1)
alemans els alemans, segons diuen
p. 12)
Alemania ... la imiten son poques,
Italia, Alemania (Orti, 2 C. S, Vicente,
1656, p. 226)
Alemania en primors a la Alemania...
(Lloant al Reyne, V. de Laborda, 1802)
Alemania en Alemania un gran
consell de guerra... (El Tio Cuc, n66,
Alacant, 1916)
Alemania el paper ve dAlemania
121
(Gmez: Cremaes sinse foc, Tarragona,

1917)
Alemania ara que tamb vinguen eixes
herbes dAlemania (Salvador, Carles:
alemont a cantar Alemont tili
escomense (BNM. Ms. Alemont, c.
1860)
alenaes ronquits y alenaes ben fortes
alenall derivat llunt del llet nhlre,
en mettesis: forat o conducte per ahon
entra laire; cast. respiradero: lalenall:
en les canyeres o conductes subterranis.
Ventosa (Escrig: Dicc. 1851)
alenall alenall: aubertura per ahon
circula l'aire, voc. valenci;
cast.
respiradero (DCVB)
alenar del llet nhlre, en mettesis:
Un got daigua! No puc alenar
p.38)
alende se tapaven lo nas, tan fort li
pudia lo alende (St. Vicent. Sermons,
c. 1410)
alende corrompuda la calitat ni lo
alende (Blanquerna, traduit al valenci,
a. 1521)
alende no sha sabut alende dell
(Gadea. Tipos, modismes. 1908)
alent alent a que escriguera (Peris
Ceda: Voleu llum?, 1918, p.1)
alent a vost, que malent (Peris
Celda: Terres Malahides, 1919, p. 1)
alentaor, alentahor alentahor, alentar,
alentat, alents... (Escrig: Dicc. 1887)
alentar catal encoratjar: alentar: ...
animar... dar vigor (Escrig: Dicc.
1851)
alentar y el alenta pa que seguixca per
el cam que... (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.1)
alentat alentat son valor (Blay

1666, p. 6)
alentat diu el Rey Jaume alentat
(Ort, Joseph V.: Quinta Centuria, 1740,
p. 210)
alentat mha aplaudit y alentat moltes
vegaes (Peris: Mosquit de tenda, 1923,
p. 2)
aler derivat dala, generalment cuan
est desplom y en un plat; tamb el
caball ques fa en els camps pera
separar laigua de rec: troset de
colom, / un aler de gallina (Paper
alerta del it. allerta; 1 doc. en val.:
anar a la herta (Fenollar: Lo Procs de
les Olives, 1497)
alerta alert, alerta, alertar... (Escrig:
Dicc.1851)
alerta alerta, medixca els pasos
(Mentres pasa la diana, 1855, p. 14)
alesna alesna en el valenci Llibre
dAnimals de Caar, principis del s.
XVI (DCELLC)
alesna alesnes de sabater (Llibre de
cap. dels Drets Reals de Oriola y
Alacant, 1613, f. 129)
alesna y el atre alesna y serol (Conv.
de Saro. 1820)
aleta, fer l -voler festejar en una
chicona: per ah fente laleta (BNM.
Ms. 14. 108, Alemont ti li, c. 1860, f.
10)
aleta, fer l Tofolet... li fa laleta
(BNM, Ms. 14467, El pare Alcalde,
c.1870, f.3)
aleta, fer l fent a les chiques laleta
(Colom: El benefisi de Mora, 1881, p.
24)
aleta, fer l com me vinga fent laleta /
yo li dic que s (Rubert Moll:
122

p.19)
aleta, fer l fer laleta a una dona
alevosa fug de Agres per una
alevosa (Tormo: La Gatomaquia
valenciana, c.1770)
alexandrina mel rosada alexandrina
(Miln, Luys: El Cortesano, 1561)
alfbega del rap al habaqa. En catal
tenen alfbrega, corrupci del 1800; 1
doc.: alfbega (en Eiximenis, parlant
dels productes valencians, Reg. c. 1383)
alfbega alfbega: albahaca (Mayans:
Voc. valenci, 1787)
alfbega alfbega (Cavanilles: Obs.
1797)
alfbega Quico Alfbega (Vicent, J.:
Els peixcaors de canyeta, choguet,
Barcelona, 1903)
alfbega pareix una alfbega
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1907, p. 50)
alfbega de pastor dasta el pla de
Petracos, abunda lalfbega de pastor
(Gadea: Tipos, apndix, 1908, p.51)
alfbega un brot de alfbega
com
lalfbega...
la
alfbega
matapusa (Peris Celda: Rialles del
voler, 1928, p. 36)
alfbega fragancies de mar y
alfbega (Irles, Eduart: Romans del
bon alicant, Alacant, 1934)
alfbega com lalfbega (Llibret
Foguera 14 de Abril, Alacant, 1936, p.
3)
alfbega en terra valenciana no susa
res ms que alfbega (Corominas:
DECLLC)
alfabeguer alfabeguer, veu dels
ceramistes de Manises (DECLLC)
alfabetiste cast. y cat. alfabetista:

alfabetiste (Escrig: Dicc. 1887)
alfals del rap vg. al-fsfas; vocable
valenci esgolat al cat. per la ruta a
Lleida y diccionaris com els dOnofre
Pou (Valencia. a.1575); cat. userda; 1
doc. d alfalfe sia donada delma
(Furs de Valencia, sigle XIII)
alfals alfals (Menescala del valenci
Die, sigle XV)
alfals alfa (Gaull: Sompni de Johan
Johan, 1497)
alfals alfals (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
alfals alfals (Cavanilles: Obs. 1797)
alfals, alfalsos no has vist... / lluernes
en los alfalsos? (Coloqui de una que li
den Crisstoma. En Cartagena, en la
fent
tremolar
lalfals
alfals
p.19)
alfambrat Hu! algn alfambrat
(Les criaes, 1878)
alfambrs alfambrs: erupcin de
tumores en la cabeza. Especie de
erisipela (Escrig, 1887)
alfanic del snscrit phanita y l'rap
al-fanid, el sucre, ix entre les veus
valencianes del Voc.
de Florencia
(c.1220): alfan (DECLLC, Archiu
Patriarca, en doc. valenci de 1403)
alfanic fet dalfan e dorelletes,
ucre (Roig: Espill, 1460)
alfanic lo pusilnim te lloch en los
homens de alfanic (BUV. Morl, Ms.
666, c. 1649)
alfanic alfanic (Rahonament de
Carnistoltes. Imp. Mariana, 1854)
alfanic ans, alfanic, carabasat,
eixaropet (La foquerera, 1854, p. 6)
alfanic alfanich: pasta de azcar con
123
aceite de almendras dulces. Perosna

delicada de cuerpo y complexin
alfanic eres un tros dalfanic!
alfanic, fet d -fluix, fet de mala
manera: per una part el riu... de pedra,/
y per latra un pontet fet dalfanic
p.11)
alfanicat:
almibarado
alfanicat
alfaniquet alfaniquet, marsap (Rel.
festes per la reliquia de St. Pere
Pasqual, 1743)
alfaqu del rap alfaq; sabi o dotor
en lley islmica: 1 doc.: un alfaqu

(Ferrer, St. Vicent: Quresma, 1413)
alfarrs dorige arbic: alfarr:
tanteo, cmputo prudencial que se hace
de alguna cosa cuando no se mide ni
pesa, a ojo (Sanelo: Dicc. c. 1800)
evaluar la
alfarrasar, alferrasar
collita a ull, encara que Escrig donava la
grafa alferraar (Dicc. 1851), es ms
corrent alfarrasar en lo Reyne:
alferraar, calcular sobre una cantidad
de frutos (Escrig, 1851)
alferecia -1doc. asme, alferecia,

epilepcia (Roig: Espill, 1460)
alferes del arbic al-faris, ginet o
caballer: feren sepultura al seu alfrez
(Beuter: Primera part de la Historia de
Valencia, 1538)
alferes dimats a 8 de juliol 1614,
soterraren en sant Joan del Hospital al
alfrez... (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari,1614, f.201)
alferes, alferiz alferiz (Exulve:
Praeclarae artis, Valencia, 1643)
alferes, alferizos alferizos (Fbrica
Murs y valls, Valencia, 1675, p. 112)
alferes donat a un alferes y dos

soldats (Archiu Mun. Novelda, doc.
clavari, 6 X- 1707)
alfics del rap al-faqqs. Frut de
lalficosera, Cucumis flesuosus: en el
Reyno
de
Valencia,
alficoo
(Palmireno: Voc. 1569)
alfics alfics, la paraula es asoles
valenciana (DECLLC.)
alfics en la Mancha es cohombro, que
en Valencia llaman alficoz (Dicc. Aut.
1721)
alfics alfics (Cavanilles: Obs.
1797)
alfics el bos dalfics (La nit que
venen els musics. Alcoy, 1855, p. 4)
alfics pa y alfics (Gadea: Ensisam
de totes herbes, 1891, p. 39)
alfics tamb insult: insustanciat: ell
es prim, alt, parlar molt blanet... el tros
de alfics de... (El Cullerot Alicant,
telegrames, 10 giner 1897)
alfics insigne tros de alfics (El
Cullerot. Alacant, maig 1898)
alfics en joliol... els alficosos anirn a
la carrera (Martnez Ruiz, Amancio:
alfics -insult: desfaenat o de poc
trellat, com en este text pardic: la
collita de les carabases, dels alficosos y
dels melons (El Tio Cuc, n 131,
Alacant, 1917, p.3)
alfics pero, tros dalfics... quina
llabia tens (Barchino, P.: La embol,
1925, p.5)
alfics la tros dalfics (Quevedo, C.:
Per menchar carn de burro, 1932, p. 12)
alficosenques almeles alficosenques
(M. Ruiz: Canyisaes, Monver, 1909, p.
151)
alfombra del arbic al-jumra, el
valenci alfombra es sinnim destora:
124
maravillats al vore all una tupida

alfombra (Marco Rivas: La tasa dels
hous, 1918, p.16)
alfombrar alfombradura, alfombrant,
alfombrar, alfombrat... (Escrig: Dicc.
1851)
alfombrar hui totes les flores del
camp /... pera alfombrar a Mara
p.58)
alfondar ya se alfonda el suret
(Escalante: A la vora de un sequiol,
1870)
alfondara si el mon sancer
salfondara (Palanca: Suspirs y
llgrimes, 1880, p. 18)
alfondarli no mereix... alfondarli
lespins? (De lo que pasa en les
novies, c. 1840)
Alfons Alfons: Alfonso (Escrig:
Dicc.1887)
alfonso nom de peix, del celta
*sablos?: alfonso est valentinis
p.174)
alforcha del arbic al-jurya: tots
estos dies les faltriqueres de alforches
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
escorfoll
rigurs
en
alforcha
alforches (BNM, Mulet: Ms. Inf.
Tellina, c. 1660)
alforcha ells van en la alforcha al coll
(Bib. Serrano Morales, Ms. 6563, any
1745, f. 34)
alforcha poden servir de alforches
(Raon. de Pepo a les dametes, 1784, p.
3)
alforcha cuant se tirava la alforcha al
coll (El Mole, 1840, p. 51)
alforcha, chafar la fer despreci: a mi
ning em chafa lalforcha (El Mole,
1840, p.52)
alforcha prengueren unes alforches
plenes de pa (La creu del matrimoni,
alforcha al cap les alforches
(Semanari El Pare Mulet, any 1877,
p. 5)
alforcha y arreglant les alforches pera
fer... (Gadea: Ensisam, 1891, p.254)
alforches
(Canyisaes,
alforcha
Monver, 1910, p. 154)
alforcha carregat en eixes alforches
(El To Cuc, n 200, Alacant, 1918, p.1)
alforcha les alforches plenes (Esteve:
Els Magos del chiquet pobret, 1928, p.
6)
alforchases eixos de les alforchases
(Coloqui dels Platerets, s. XVIII)
alfor, alfer del rap al-hur: cafisos
de siv... eixe alfor ... garbes de siv...
alferins y (l)es pallises (Martnez Ruiz,
Amancio: Canyisaes, Monver, 1906,
1909, p. 117)
alfor alfor: graner o departament de
graner. Veu solament valenciana
(DECLLC)
Alforins Els Alforins, ermita y terres
prximes a Ontinyent.
alforrador alforrador (dels dins),
valencianisme (DECLLC)
alforrar sinnim daforrar: diu que
procura alforrar (Archiu Mun. Elig.
Romans del pleit, 1776)
alforrar alforrar un parell donses,
mirant vindre la vellea (Balader: Les
beseroles, 1874, p. 9)
alforrarse tor per alforrase material
alforrats cuntes vegaes vos ha de dir
als homens, que no vingau alforrats o en
mnegues de camisa a la iglesia?
125
alforreu repalleta. Alforreu una

peseta... (Mentres pasa la diana, Alcoy,
1855, p. 7)
alforro alforro, especie de borradura
dels chiquets (DECLLC)
alforros aix que diuen de la caixa de
alforros (Canyisaes, Monver, 1909, p.
106)
alfranges sens enbaynar alfranges,
els moros (Orti: Siglo IV de la
Conquista, 1640, f. 59)
alga, algar del llet alga, es com a
atres neolletines, apareguent per tots el
Reyne els derivats alguer y algar
(DECLLC, en doc. valenci de 1468)
alga per la vora de la mar a descubrir
la Torre de la alga (Ord. costa R.
alga vostes mencharien alga (Coloqui
de Treboles y Catalina, Valencia, 1857)
alga, algueta Qu picaura ms fina! /
Mireu tamb quina algueta / pa poder
fumarla en pipa (El Bou solt, 1877,
p.100)
algaida montanyar algaida: duna
algar homgraf en el derivat del llet
alga (algar, ahon nhian algues); del
arbic gar, caverna: algar: cueva
(Sanelo: Dicc.1804)
algar algar: cueva (Escrig: Dicc.
1851)
algabs en fer un algabs (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 170)
algabesos y tot per e(l)s algabesos,
que si no haguera plogut... (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 174)
algalia -del arbic al-alia; perfum
segregat per glndules anals del gat de
lAlgalia. Es vocable clsic, present en
Roig, Martorell y Joan Esteve; la 1
doc., segons Alcover, estara entre les
veus del romans valenci

del
Vocabuliste de Florencia, del s.XIII: o
per algalia (Blanquerna, traducci al
valenci, 1521)
algalia morrets de sucre, / yl al es
algalia (Paper curis, pera contrafer...
any 1741)
del
rap
al-arabiya
algaraba
naixqueren grafes paregudes en les
neolletines hispniques, tant en billabial
etimolgica com en llabidental:
algaraba: lengua rabe, lenguaje o
escritura
ininteligible...
hablar
atropelladamente, gritera confusa de
varias personas... (Escrig: Dicc. 1887)
algarada dalgarada y algaraba: y
entre crits y algarada (sic) (Els
carlistes en Vinaroz, Castell, 1875,
p.10)
algarava que los pares y mares
treballen a sos fills quant sern de poca
edat de parlarlos en lengua valenciana:
per que quant sien grans puguen dexar
la
algarava
ms
fcilment
(Instructions
perals
novament
algarava deixir de lalgarava de
lascola,
yal
tenim
escribint
(Coloqui... entreverat de valenci y
castell, y uns cantonets en llet, 1809)
algarrada algarrada, veu dels moros
valencians (Crnica de Jaume I, s. XIII)
algasara dtim arbic mesclat en
litali gazzarra, strepito di strumenti
da guerra: en una algaara gran
Proclamaci, 1746)
algasara una algasara gran vaig oir
cap all fora (2 part Coloqui de Tito y
Sento, 1789, p. 1)
algasara algaara: vocera de los
moros... ruido de muchas personas
126

algasara per totes parts algaara!
algemia -1 doc. parla molt be
lalgemia (Martorell: Tirant, c. 1460)
algemia del algemia /e parleria (Roig:
Espill, 1460)
algo del llet alquod; cat. quelcom:
el remey ser soltar algo (Bib. Univ.
Valencia. Col. de les campanes, 1729,
v. 389)
algo esta volta la estatura de algo els
aprofitar (BSM, Orti Mayor, J.
Vicent: Relaci dels bultos, jagants y
nanos, 1743)
puix digues algo del cas
algo
(Coloqui en que es referix lo viage que
feu Tito, 1789)
algo algo a Nelet tocar (Merelo: Tot
ho apanyen els dins (en valenci),
Lrida, 1866, p. 12)
algo So Pere, vost sap algo deixa
novetat (Colom: El benefisi de Mora,
1881, p. 10)
algo he vist, llegit y deprs / algo per
curiositat (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827, p.5)
algo ms val algo que res (El Bou
solt, 1877, p.184)
algo a mi me ha pasat algo y no atine
p.22)
algo Digau algo! (Pastor, Vicent: Un
meche per afisi, Alacant, 1905, p. 26)
algo Li haur pasat algo? (Soler, S.:
algo el han reomplit algo (Martnez
60)
algo tamb porte algo de San Vicent
(El Tio Cuc, n 71, Alacant, 1916)
algo pareix que thaja pasat algo
(Mills Sagreras, M.: El cercadit de

Doloretes, 1916, p. 14)
algo pesem algo? (Serrano, M.:
algo Atra veg el so Batiste Qu ha
pasat algo? (Meli, F.: Al pas del
algo per si acs mos falta algo (Teatro
valenci, n 138, any 1929)
algo Che, disli algo al so Miquel
(Vicent Alfonso: El Trull, 1929, p.27)
algo vol que fasa yo algo? (Llobat:
Ho ha fet el fill del alcalde?, 1931,
p.16)
algo per algo te diuen la Templ del...
(Lanzuela: La Templ del barrio, 1933,
p.6)
algo algo ms? (Sendn Galiana, A.:
Ella, latra y..., 1934, p.8)
Algoa pas a la Algoa y Matola
febrer 1938)
algoleja, arboleja -terra daluvi a
vora riu; voc. prou corrent en valenci y
en toto el Reynde; 1 doc. algoleja...,
albueleje (DECLLC, 1, p.190; en text
d Escolano, 1610)
arbolejas
algolejas,
arbolejas
(Cavanilles: Obs. 1797)
algrunsaor algrunsahor: mecedor
algrunsamenta que sempre prop del
meu cuarto tinga yo lalgrunsamenta
prou, 6 de giner 1868, f. 6)
algrunsar algrunsar (Escrig: Dicc.
1851)
algrunsar vas, el prens, lalgrunses, y
si no calla... (Burguet: El tio Sinages,
1882, p. 9)
algrunsar algrunsar: mecer, acunar
127
alg del llet alquis nus > *alcnus:

notari alg no pot estar de asiento...
302)
alg causarseli perjui alg (Exulve:
Praeclarae artis, Valencia, 1643, p. 265)
alg y si alg diu que... (BSM, Morl:
Hipocreses de les ames de capellans, c.
1650)
alg tin conte que alg no vinga
v. 473)
alg que manobre alg puga ussar de
ferramenta (Llib. obrers de vila,
Valencia, 1676)
alg y acabat no els parla alg / pera
efecte de casar (Coloqui sobre els usos
y modes... de algunes viudes, c. 1735)
alg rependre o castigar a alg
alg gastarn / molt ms de lo que alg
es pensa (2 part , Rahonament entre el
Rull de Payporta y..., c.1802)
alg as que dic / volguera alg (El
Verderol, 30 de giner de 1841)
alg si acs alg diu chut (BNM, Ms.
Sen Roc, 1864, f. 26)
alg cuant ve alg de Gandia, a
Dayms (Salelles, C.: Els suspirs dun
alg perque si alg tampoma (Liern,
R.: La toma de Tetun, 1864, p. 34)
alg com si buscara a alg (Bellver,
Blay: La creu del matrimoni, 1866,
p.32) En catal: cercara algun.
alg burer a la salut dalg (Escrig:
Dicc. 1887)
alg la simplea y bovera dalg
alg Has retratat a dalg?
(Valero,R.: Dos fotgrafos ambulants,
1921, p.10)
alg alg soma (Llibret Foguera
Benala, Alacant, 1928, p. 4)
alguer alguer: viu especialment en les
costes
valencianes
(Corominas:
DECLLC)
alguniquexens hpax de nom botnic,
usat per Porcar junt al datres plantes
medecinals com matapoll. Alg llix en
el
ms.
alquinquexens,
tamb
desconegut. Una posibilitat dorige sera
el desgast y la contracci de la frase
alg o alguns que ixen , pero estarem
dins de letimologa popular: pendre lo
real de matapoll martafallada... pendre
alguniquexens ques una llavor com a
alboros (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1607, f.17)
Ali tal es Ali qual Bardali (Mulet, F.:
Ms. Poesies a Maciana, c. 1640, v. 511)
Al tal es Ali, com Camali (Ros:
Tratat de adages, 1736, p. 98)
Al tal es Ali com Camali (Galiana:
Rond. 1768, p. 27)
ali, ali expresi que pot vndrer de la
dita en el joc de baralla secansa (del
fr. squence):
en la gran ciutat
famosa / Ali, Ali, de Alacant
foraster de Valencia que vingu a la
ciutat de Alacant, 1783)
ali, ali ali-ali. mod. adv. Paso a paso,
poco a poco... all se va, o lo mismo
viene a ser (Escrig: Dicc.1851)
aliacr -(vrer alacr): aliacr, ictericia
(Pou, O.: Thesaurus, Valencia, 1575)
aliacr aliacr: alacrn, ictericia
(Lamarca, Lluis: Dicc. valenciano 1839)
aliacr lo que es fasil mos pique es un
aliacr (Bib.Val. Ms. A les festes de
Agullent, c. 1860)
aliacr la pobreta pata alacr (Mill:
128
Retratos al viu, 1884, p. 22)

aliacr aliacr: ictericia (Escrig:
Dicc. 1887)
aliacr vost morir del aliacr o de la
pallola (Peris: La bolcheviqu, 1932, p.
14)
aliacr daigua aliacr daigua
(Corts, F.: Vocab. Rev. Fil. Val. giner
1952, p. 68)
aliament del llet alimentum > aliment
> aliament: no estar un home a
plom..., sense tindre laliament quel cos
demana (Galiana: Rond. 1768, p.60)
alias del llet alias; conegut per atre
nom, a vegaes irnic o denigrant: la
Viuda reposada, alias endiablada
alias mort lo Infant don Anrich, alias
Fortuna, Senyor de Sogorp e
consingerm del Catolich Rey (Dietari
de Jeroni Soria, 20 setembre 1522)
alias Pere, alias nomenat del punyalet
(BNM, Ms. 1701, any 1587, f. 45)
alias dit Salafranca, alias Turmes de
ovella (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari,10 octubre 1624, f.445)
aliat tant aliar com aliat venen del fr.
antiu allier, derivat del llet alligare :
al instant la norabona / li donen sos
aliats (Paper entretengut... pera passar
lo temps de les Carnistoltes , any 1742)
aliat parlant de Napole: en lloc de
estar agrait / y sernos un bon aliat...
y..., 1810, p.1)
alicaigut ful est alicaygut (Ros:
Dicc. 1764, p. 16)
Alicant la morfologa Alicant haura
permaneixcut
viva
entre
valenciaparlants del Sur del Reyne, en
eixe terr disogloses ahon conviuren
els topnims Alacant y Alicant desdel
sigle XIII: et presens testimonis: En

Bernat Maym, justicia de Alicant
Privilegis, 1305, f. 46v)
Alicant als Jurats de la ciutat de
Alicant (Archiu Mun. dAlacant, Arm.
1, L. 1, Carta dels Consellers de
Barcelona, 1681, f. 118)
Alicant al atre da, desde Alicant
(Soler, S.: Mos quedem!, Castell,
1907, p. 53)
Alicant en Alicant... (El Tio Cuc, n
198, Alacant, 1918)
alicant el tan distinguit... poeta
alicant (El Bou Solt, 1877, p. 275)
alicant semanari semi-satric alicant
(El Campaner, n1, Alacant, 1886, p.1)
alicant alicant (Nebot, J.: Gramtica
alicant adorat / de tots els alicantins
(Pastor Pastor, Vicent: Una misa de les
sigarreres en agraiment a la Santa Fas,
Alacant, c. 1900)
alicant la seua filla sen anat en un
alicant (Canyisaes, Monver, 1913, p.
221)
alicant com diu el popular saineter
alicant Carlos Arniches... (Alcaraz, L.
J.: Per tres pesetes, dos mil duros!,
1919, p.1)
alicant estavem tots els alicantins
(Semanari El Pelut, Alacant, n 1, 1924,
p.1)
alicant alicant (Irles, Eduart:
Romans del bon alicant, Alacant, 1934,
v. 2)
alicant en lhorta alicantina,/ segons
diuen per ah,/ est regant tot veh.../ Y
si no te apanya aixina / Ya saps: feste
alicant (Semanari El Obrero
dElig,1 de maig 1938)
alicantins diuhen el alicantins
129

alicantins hasta alicantins... (Palanca:
alicantins alicantins, pocs y fins...
susa molt en aquella provincia
(Gadea: Tipos, 1908, p. 11)
alicantins Alicantins, borrachos fins!
(El Tio Cuc, n 71, Alacant, 1916, p.2)
germans
alicantins
alicantins
(Barchino, P.: La embol, 1925, p.1)
alicantins mindangos, que son mal
alicantins (Llibret Foguera Alf. el
Sabio, Alacant, 1932, p. 1)
alicat no, si la caigudeta dels segos del
dumenche tha alicat (Colomer, E.:
Me cason lHavana!, Alcoy, 1931, p. 4)
alicates agarra les alicantes (El
Sueco, 1847, p. 255)
alicates martell y alicates (Coloqui de
Miquelo y Tomasa, c, 1823)
alicient en cat. tenen allicient
desdel any 1868: alicient: aliciente
(Escrig: Dicc.1851)
alicient, allicient pera que servixca de
satisfacci y allicient (Gadea: Tipos,
1908, p.238)
alienar -del llet alinre; pasar a atre
la propietat per donaci o atra manera:
per ningn temps vendre, alienar,
empenyar, permutar (BNM, ms.11677,
Procs de la Condomina dAlacant, a.
1674)
alienat transtornat: com un alienat
(BRAE, R.M. 6.639, Coloqui
en
valenci, c.1790)
alient, aliento lo mateix quel migeval
alent; dun llet *alntus per mettesis
danheltus: es qued tot desmayat, /
sense tindre encara aliento / pera...
alient alient (Escrig: Dicc. 1851)
alifac hidrartrosis del garr en animals

de peu red, vocable valenci; tamb
enfermetat crnica o defecte habitual,
siga fsic o moral, vocable valenci
(DCVB)
alifac del arbic al- nafac, veu
valenciana que tamb aludix a la fluixea
de cos y enfermetats de la vellea:1 doc.
alifac (Menescalia del valenci Die,
c. 1400)
alifac lo roci ple... de alifachs
(Sompni de Johan Johan, 1497)
alifac est curant de... alifacs (BSM,
Ms. 6781, Mulet: Gayferos, c. 1660)
matadures,
alifacs
y
alifac
trencadures (Matraca de un mosot y un
estudiant, s. XVIII)
alifac en los anys entren los alifachs
(Mayans, J.A.: Voc. valenci, 1787)
alifac el reuma y els alifacs
(Escalante: El agelo Cuc. 1877)
alifac quimeres y alifacs (Burguet,
Chuan Batiste: Ahn est el lladre?,
1880, p. 8)
pata tamb algn alifac
alifac
1855, p.13)
alifac no vullc que me note ning els
alifacs (El Bou solt,1877, p.172)
alifac el vell, tot ple dalifacs (Barber:
De Valencia al Grau 1889)
alifac desenganys, alifachs y miseries
alifacat alifacat: qui patix dalifacs;
valencianisme; cast. achacoso (DCBV)
liga del llet aquila, liga era tan
coneguda com guila en tot lo Reyne:
chorlit... paixarell... taula... lo menos
sera liga (El Tio Cuc, n 65,
Alacant,1916)
liga ... o liga peixcadora:milano
rojo (Escrig: Dicc. 1887)
130
aligueny aligueny: aguileo (Escrig:

Dicc. 1887)
aligueta aguileta: moneda de cobre de
cinco cntimos, lo mismo que aligueta
alijar alijant, alijar... (Escrig: Dicc.
1887)
alijava en molt poc temps malijaba
(sic), gastar dins (Fambuena: Fer les
cartes, 1881, p. 17)
alimanya del llet animala;1 doc. e
tan perverses, /... son alimanyes, / sep
tortuosa / son e rabosa (Roig: Espill,
1460)
alimanya:
animal
alimanya
perjudicial (Escrig: Dicc. 1887)
alimentaes mal alimentaes (Semanari
1888, Alacant, p.1)
alimentaes les chiques anmiques y
mal alimentaes (Semanari El Blua,
Castell, 21 febrer 1892, p.1)
alinegre dales negres: les diversitats
dels coloms... alinegres (Ros, C.:
Romans, c.1735)
alinegre aplicat pardicament als
francesos: estos del camal ample,/
alinegres, culiblancs (Conv., sobre la
vinguda de Suchet, 1813, p.5)
aliny del llet linere, ficar en llnea.
En ma casa comprvem olives alinyaes,
pero adobvem lansal en oli y llima:
de nostra iglesia, toca als parroquians
lo aliny (BUV: Morl: Ms. 666, c,
1649)
alinyades estaven per lo gentil,
alinyades ricament (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
alinyaes en ma casa, per 1950, mos
pares compraven olives alinyaes en lo
mercat.
alinyar aliny, alinyament, alinyant,
alinyar... (Escrig: Dicc. 1887)

alinyat afectaven desalinyos alinyats
(BSM, Ms. 6781, Coloqui entre dos
llauradors, 1748)
aliny, alinyo molt be va fer aquell
home, / que havent anat a dinar, / y
encontrant tan bon alinyo... (2 part de
lo que solen pasar els homens, c.1740)
als la hostia de pa als (Ferrer, St.
als pa als o sens llevadura (Pou:
Thesaurus, 1575)
als pa als, o de pasta llisa (Escrig:
Dicc. 1887)
alisos alisos pans (Roig: Espill, 1460)
alitrencat
-1 doc.: alitrencat:...
enfermizo, achacoso... (Ros: Dicc.
1764, p.15)
alitrencat revellit y alitrencat
(Galiana, Ll.: Rond. 1768, p. 52)
alitrencat ni mencontre alitrencat, /
ni... (Milacre del taberner, 1858, p.26)
alitrencat alitrencat: alicado, lo
mismo que alicaigut (Escrig: Dicc.
1887)
aliviar -del llet allevire; polismic
en valenci: en orde a aliviar gastos
(A. H. Oriola. L. 984, Carta Generalitat,
1650)
aliviar alguns treballs
aliviar
(Relaci entre Sento... a honor de
aliviar no hia pena en lo poble quella
no trate en seguida daliviar (G.
Bonell, P.: Un home!, 1927, p.10)
aliviat alivi, aliviadsim, aliviant,
aliviar, aliviat... (Escrig: Dicc. 1851)
alivien mosatros tenim pldores
qualivien eixe mal (Baidal: Amor
alivio un rato de alivio y de reps
(BMC, Roman de Gayferos, c. 1660)
131
alivio -parlant denfermetats, en

valenci tamb usem millorar (ha
millorat de la febra), pero may el catal
alleugeriment: experimentar alivio
1827, p.11)
alivio es qui lalivio ma dut (Bada y
f. 23)
alivio, alivi vrer allivi: trobe
alivio en la faena (Thous, M.: Foc en
lera!, 1900, p.16)
alivio contemplant els seus bancals no
te alivio (Peris Celda: Terres
alivio en valenci pot tndrer sentit de
ron, pesat o llands: y este picaoret
es dalivio (Soto Lluch, M.: Als bous
de Castell!, 1920, p.2)
alivio La veritat es quel recaet es
dalivio (Vicent Alfonso: El Trull,
1929, p.45)
alivio el canyam (borrachera) es
dalivio... (Meli, F.: El Malcarat,
1932, p.5)
aljama 1 doc. aljama (Crn. de
Jaume I, s. XIII)
aljama en la aljama o Consell (Blay
1666, p. 21)
aljofar rubins y diamants entre lo
aljofar
menut
(Salcedo:
Vida
Hiernimo Simn, 1614, p. 194)
aljofar aljofar, perla irregular
aljup del rap algbb; cast. aljibe:
lensordiment b > -p es caracterstic
del valenci, donant Corominas eixe
consonantisme en Benicarl, Castell,
Lliria, Alsira, Pedregrer... (DECLLC,
1, p.203); pero tamb es morfologa
clsica: torre, aljub (Roig: Espill,
1460)
aljup y enriqu lo aljup (Ballester:
aljup, alchup yo, pou y mig, y un
alchup (Balader, J.: Asertar errant,
1883, p. 16)
aljup, alchup pati en un alchub
alma 1 doc. l alma vera, asoles
referinse a la Verge Mara (Roig:
Espill, 1460)
Almera, Almsera alquera de
Almaera (Libre Repart. Donaci
Jaume I, 1238)
almera, armsera vrer almsera:
almacera de oli... almacera y moli
(Ginart: Reportori de Furs 1608, pp. 12,
257)
almera, almsera la corfa del cap
ms dura que un regl dalmsera (El
Mole, 1840, p. 118)
almaerer almaerer (Lo Procs de
les olives, 1497)
almacerer almacerer: molinero de
aceite (Escrig: Dicc. 1887)
Almaora en los termens de
Almaora (Ginart, Nofre: Reportori de
Furs, 1608)
almadrava -del rap al-madraba; ret
pera peixar tonyines, puesto ahon es
prepara la peixca, etc.; 1 doc.: les
almadraves (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 1599, f.42)
almadroc del rap hispnic almatrq ;
salseta dallioli en formache y atres
ingredients. Es paregut al cast.
almodrote. En valenci enc est viu
el nom y es fa en alguns puestos del
Reyne (DECLLC, 1, p.209)
almagrn tribut que pagaven els
moros valencians al rey de Valencia
(DECLLC)
132
almanac del hisp-arbic al-manaj,

vingut del llet manachus (crcul dels
mesos). Apareix com a almanach en les
neolletines hispniques en la Etat Mija,
manteninse en valenci modern:
almanach: almanaque (Escrig: Dicc.
1851)
almanac calandaris americans y
almanacs (El Canari, vol 1, Castell,
1883, p.8)
almnguena ... la forma valenciana
almnguena (DECLLC)
almnguena almnguena (Esteve:
Liber, 1472)
almnguena d almnguena santa a
totes marqua (Beltrn, Jaume: Obres
almnguena almnguena, almagra,
almagre (Ros: Dicc. 1764, p. 16)
almnguena de almnguena o de
carmn (Nelo el de Foyos: Coloqui dels
Borbons, 1868)
almnguena son boles dalmnguena
(Bellido: Un franss de Rusafa, 1876, p.
19)
almnguena All, es algn esguit de
almnguena? (Escalante: Els novios de
ma cuny, 1879)
almnguena ...y almnguena (Roig y
Ganda, 1887, p.24)
almnguena en una dit de
almnguena (Fuster, L.: El nano de la
falla, 1894, p. 15)
almanguen almanguen: afrenta al
pintar con almagre la puerta de alguien
(Escrig. 1887)
almanguenar tratant de Valencia,
Corominas diu que almanguenar ya
apareix en lo sigle XVI (DECLLC, 5,
p. 427)
Almansa..., si el mal be per que si el
mal be per Almansa, / a tots alcansa (3

conversaci entre Saro Perrengue...,
1823, p.1). El text du tods per errata o
castellanisme.
-del
almari
llet
armarum;
antigament era lespay en la paret

pera depositar les armes. La variant
almari, segons reconeix Corominas
(DECLLC,
1,
p.391),
est
especialment arrail en el valenci:
un almari... en la paret (Inv. dels bens
de Jaume Bertrn, Valencia, 1614)
almari clau pera lo almari (Arch.
Hist. Oriola, Llibre de obrers de vila,
1625)
almari almari: armario. No tindrer u
lnima en son almari (Escrig: Dicc.
1887)
almari trau la bota del almari (Gadea:
almari ya els donar yo... el almari
(M.Ruiz: Canyisaes, Monver, 1908, p.
88)
almari ...hia en lalmari (Serrano, M.:
El llop de la Murta, 1928, p.19)
almari en sa casa te una almari de
parells, de sabates (Vicent, J.: Els
Barcelona, 1903)
armarjals les almarjals de la
Albufera (Blay Arbuxech: Serm de la
almarjals valenci, els almarjals de
Penscola (DCVB)
almrsera, almsera del arbic almasara, prensa doli: en casi tots els
pobles valencians... desde Llucena dasta
Elig en predomini de la forma
almrsera (DECLLC,1, p.212)
almrsera ah lalmrsera, ms adins
133
el cub y la... (Gadea: Ensisam, 1891,

p.256)
almrsera la moc de Canet... una nit
els deixe poblet en lalmrcera del...
almasares aquelles cases, orts e
almaares (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, testament, any 1361, f. 17)
almasn, almasent arrailat cultisme
etimolgic;
del
rap
almahzn,
almahzn, depsit; en valenci
modern du asobint -t epenttica: pati,
portal, almacents, convents (Tercer
rahonament del Rull de Payporta y
Albudeca, c. 1798)
almasn en almasens de tabaco o en
depsits dabaecho... son almasn en lo
carrer de Sent Vicent (Semanari El
Bou solt, 1877. pp. 178, 215)
almasn agrana el piso de la porta y
lalmasn (Peyc, P.: El factor de
botiga, 1878)
almasn un atre al almasn (Barber y
Ras, F.: De Valencia al Grau, 1889)
almasn te ms taules que el almasn
de Felip (Semanari El Blua, Castell,
21 febrer 1892, p.2)
almasn treballen en un almasn
Castell, 1907, p. 70)
almasn en veritat / no hia ms que un
almasn (Tarn Morell: El Palleter,
1908, p.7)
almasn li posarem un almasem de
grans (Sireno, D.: El 606 o Mariano
Malapata, 1911, p.37)
almasn y entrem als almasens
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1914, p.237)
almasn com si fora un almasn de
grans (G.B.:La Perla dAlberic,
1918, p.4)
almasn en qun almasn ha entrat

la curva!, 1920, p.9)
almasn as es escaleta o almasn de
macarrons? (De dalt a baix, da dels
Inosents, 1920, p.18)
almasn ports, descrrega, balansa,
almasn... (Peris Celda, J.: Arrs en
fesols y naps, 1921, p.9)
almasen grans almasens de paquetera,
drogues y colonials (El Tio Cuc, 2 ep.,
n52, Alacant, 1924, p.2)
almasn del almasen han enviat...
1924, p. 6)
almasn he tancat lalmasn un rato
(Esteve: Els Magos del chiquet, 1928, p.
8)
almasn dem... se deixar lalmasn
de comestibles (Sendin Galiana, A.:
Grogui!, 1931, p. 13)
almasn els millors llits metlics...
almasn (anunci de tenda Carbonell
dAlcoy, en Mat de Gloria dEnrique
Valls, Alcoy, 1932)
almasenar almasena gosos a mils
(Barber y Ras: De Valencia al Grau,
1889)
almasenat -cat. emmagatzemat: y els
que tinguen almasenats comestibles (...)
vost te forment almasenat (Peris
Celda: Voleu llum?, 1918, pp.1,2)
almaseniste cat. magatzemista: el
fabricant... o almaseniste (El Tio Cuc,
202, Alacant, 1918)
almaseniste almasenistes de caldo de
parra (Per menchar carn de burro,
1932, p. 3)
almasens ficaes en un rinc dels
almasens (El Pare Mulet, 1877, p. 61)
almasens entrem als almasens
134
Almsera del rap al-masara :

Almsera, Campanar... (BSM, Orti
Mayor, J. Vicent: Relaci dels bultos,
almsera adems dahon est el mol
o prensa doli, barraca llarga feta de
canyes y cuberta de palla darrs, ahon
se fea el planter de tomateres, sebes, etc.
te un gran corral, cup, bodega,
almsera... (Navarro y Reig, V.: La
pau dels poblets, 1913, p.36)
almsera una almsera de oli / y un
roin olivaret (Soler, V.: Sha perdut el
p.13)
almaysaret almaysaret de dos palms
(Archiu
Patriarca:
Prot.
Notari
Eiximeno, 1558)
Almenara torreta en alt, ahon feen
fogueres davs: de la Almenara
valenciana ni testimoni en 1178
(Corominas: DECLLC)
almena curiosament, encara que
dtims diferents (llet y arbic), existix
relaci semntica entre almena,
almenar, almenara (foc en altea, siga
torre o castell): almenes: almenas
ya lalmena est tocant
almena
(Giner, J.: Lo furor de la vengansa,
1884, p.51)
almena un castell... almenes hi per tot
ell (Gadea: Ensisam, 1891, p.128)
almenara comporta o forat per ahon ix
laigua de sequia: 1 doc. almenara
almers beneficis: que dona als
comerciants son cobejat almers (Puig
Torralva: Jocs Florals, Valencia, 1887)
almers negoci, ganancies: tant
sixquera en lalmers que pugam fer
(Caps y senteners, Imp. Chusep Canales
Rom, 1892, p.6)

almesc del rap almsk. almask: ben
perfumat... almesc (Martorell, J.:
Tirant, c. 1460)
olors...
almesc
(Pou:
almesc
almesc almesc (Exulve: Praeclarae
artis, 1643)
almesc almesch: almizcle (Escrig:
Dicc. 1887)
almesquer
(Exulve:
almesquer
almesquereta almesquereta a modo de
barrelet (Arch. Cat. Valencia. Ms.
Melchor Fuster, 1680)
almid del llet amylum > amidum +
lartcul rap al: que la roba la erta el
almid (Bib. Nic. Primitiu, Ms. 420, c.
1795)
almid ab dos onces de almid (Bib.
Serrano Morales, Ms. 6563, 1745, f. 50)
almid antiges costums... gaspachos
y el almid (Canyisaes, Monver,
1911, p. 189)
almid y unt el paper en almid (El
To Cuc, n 138, Alacant, 1917, p.3)
almid y qu li agr ms de Reims?
El almid (Salvador, Carles: Un negosi
almidon camisa almidon (Navarro
y Reig, V.: La pau dels poblets, 1913,
p.7)
almidon -chicona neta: honraeta y
almidon (Soler Peris: La Menga,
c.1920, p.4)
almidonar -donar almid a la roba:
ques vespra de festa / ho solen
almidonar / pera que pare ben ert
(Coloqui nou... que sels dona per un
modo de refresc a les Madametes, en
este present any 1767)
almidonar lacaben dalmidonar
135

p. 13)
el
almid,
almidonarme
almidornarme (Bib. Nic. Primitiu, Ms.
Coloqui de coloquis, s. XVIII)
almidonat Benefisiats, / en los roquets
planchadets,/ almidonats y enrrandats
(sic) (Baoro el Rochet de Alcser, pasa
corrent per Picasent...,
Tortosa, c.
1790)
almidonat almidonat, estaben com un
cart (Mills: Una agensia de criaes,
1874)
almidonat lalmidonat li tragueren / a
un poll vanits de Denia, / que sempre
anava molt terne / y no vola faena
p.61)
almirant derivat de veus com larbic
amir y el baix llet amiratus; catal
almirall:
era almirant del camp
almirant del duch y en la del
Almirant (BNM, Ms. 7447, Breu
relaci de la Germana, 1521)
almirant vinint lo bon Rey Francs, lo
Almirant fonch mort (Timoneda:
almirant pert la mort del Almirant de
Arag (Crida Real, Imp. Viuda de
Huete, 1584)
almirant los del almirant (BRAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari, 1599, f. 39)
almirant al Almirant de aquelles
(Ginart, Nofre: Reportori de Furs, 1608,
20)
almirant lo Almirant de Arag
(Llibre dAntiguetats, 1637, f. 238)
almirant
(Exulve:
almirant
almirant almirant, / procura anar poc a
poc (Mulet: Roman de Gayferos, c.
1660, v. 56)
almirant fill del Almirant de Arag
Valencia, octubre 1661)
almirant apres la torre del Almirant
(Blay Arbuxech, G.: Serm, 1666, p.
22)
almirant
(Exulve:
almirant
almirant lAlmirant (Tormo, B.: La
gatomaquia valenciana, c. 1760)
almirant almirant (Escrig: Dicc.
1887)
almirant veu al Almirant triunfant
Alacant, 1952)
almiranta nau Almiranta (DCVB)
Almiserat Almiserat: pueblo de la
provincia de Valencia... (Escrig: Dicc.
1887)
almocafre almocafre: instrumento
para trabajar la tierra (Escrig: Dicc.
1887)
almod -1 doc.: almod (DECLLC,
en doc. valenci de 1430)
almod la meteren dins lalmod
almod, almud tinc tancat el almud y
no malgaste els dins (Vives: Entre
amics, 1877, p. 16)
almod, almud lAlmud es un edifici
/ en molts ayres de palau (Gadea:
Tipos, 1908, p. 250)
almojbena,
almoixabena,
monchvenes. almunchvenes en
Aixtiva y contorn es fa en hou,
manteca, farina, sucre, etc. Diuen ques
menja asoles per Carnistoltes, pero en
Almorad y sa redol fetes sinse
manteca-, son de tot lany: almojbena:
fruta de sartn (Escrig: Dicc.1851)
Alguns disaptes, cuan vaig en ma dona
136
a Almorad, comprem almunchvenes

en la pastisera. No he tastat les
dAixtiva, pero estes duen asoles
farina, hou, oli, mel o eixarop. La meua
consogra Pilar, naixcuda en Dolores, les
fa prou bones en eixos artculs. Com
almunchvena heu trobem en Pla y
Costa (Dicc. val. c.1850) y prop a la
Verena del Reyne, en Monver, diuen
monchvenes (Canyisaes, Monver,
1914, p.238)
almoraduix -del rap al-murdadux;
cast. mejorana, cat. marduix : lo trebol,
lo poliol, lo albalat, lo almoraduix
(Salcedo: Breve y sumaria del Ven.
Simn, Segorbe, 1614, p. 195)
almoraduix, moraduix en valenci
est arrail la morfologa ms
etimolgica,; enc que alg com Carlos
Ros, crec que per cmput silbic pera
rimar, trara moraduix: a Deu sabrs
moraduix (BNM, Ros: Paper curios
almoraduix almoraduix y mateta de
fenoll (Un pillo y els chics educats,
1846, p.47)
almoraduix almoraduix: mejorana
(Escrig: Dicc.1887)
almoneda usat en lo Reyne de
Valencia, ahon hui sobreviu en el
Maestrat (DECLLC, 1, p.218)
almonedes subastes: les almonedes
abans se feen en valenci, pero com son
tan goletes (mosatros, els valencians)
les fem ara en castell (Gadea: Tipos,
1908, p.249)
almorsant almorsant en la paella entre
cames (El Mole, 1841, p. 242)
aneu
almorsant
almorsant
1870)
almorsar -del artcul rap al y llet
morsus, mordiny; atres donen el

vg. llet *admordium > *admordiare o
admordere,
tim
del
mosrap
*almorzo, dahon naixqueren el val.
almorsar; cast. almorzar, cat. esmorzar
; 1 doc.: la gent no almorza (Ferrer,
almorsar almorzarem per lo mat,
(DECLLC, 3, p.602; en el val. de St.
Vicent Ferrer, c.1400)
almorsar -el clsic almorsar, hui
prohibit per el fascisme catalaner era
vocable de Jaume Roig (Espill, a.1460).
En el traductor informtic SALT, de la
Generalitat Valenciana, asoles donen el
cat. esmorzar, no el val. almorsar
almorsar
(Llull:
almorsar
almorsar trob que aquell almorsava
molt descuydat (Relaci del notari
Gaspar Cant, Alcoy, 1568)
almorsar per be que almorse y dine
(Serres, M.: Sacro novenario, 1669, p.
396)
almorsar li daven pera almorsar
almorsar almorar una barcella de
arrs (BSM, Orti Mayor, J. Vicent:
1743)
almorsar al llit puchen lalmorsar
(Ros, C.: Segona part de les penes, c.
1745)
almorsar haver almorsat (Romans...
pera riures en Carnistoltes despus de
haver almorsat, any 1756)
almorsar els donar chocolate / en
bescuits pera almorsar
(BNM,
Coloqui del ros castany, c. 1760)
137
almorsar li vaig donar almorsar

(Coloqui dels serenos, c. 1780)
almorsar si tens un tros de pa,
almorsa (Bib.Nic. Primitiu, ms. 419.
Coloqui nou de la loteria, s.XVIII)
almorsar as es almorsar, caballers?,
profit y salut (El Mole, 1841, p. 243)
almorsar lalmorsar aquell (Bernat:
Un ensayo fet en regla, 1845, p. 20)
almorsar vor hasta almorsar
11)
almorsar, armosar en la sistella
larmosar porte (B. Baldov: Cheroni y
Bartoleta,1860, p.6)
almorsar, armosar questic armosant
perdius (Palanca: El Sol de Rusafa.
1861, p. 9)
almorsar y mos posarem a almorsar
(Bellver: La creu del matrimoni, 1866,
p.9)
almorsar pera almorsar de mat
17)
almosar, armosar sinse armosar
(Roig y Civera, Antonio: Un chuche
munisipal, 1873, p11)
almorsar y sangaldix palmorsar
(Bellido: Un francs de Rusaza, 1876,
p. 16)
almorsar, armosar un armosaret
(Burguet: El tio Sinages, 1882, p. 10)
almoar,
almorsar,
almoar
almorar (Escrig: Dicc. 1887)
almorsar asentat en ma casa
almorsant (Semanari Garrot de sego,
5 de agost 1888, Alacant, p.1); cat.
assegut a la meva casa esmorzant.
almorsar a almorsar, bones chulles
(Tafalla, V.: Un defensor de Melilla,
Alacant, 1893, p. 14)
almorsar tu tens ganes dalmorsar?

Alacant, 1897, p. 10)
almorsar Almorsarem dem mat en
el tros? a torreia (sic) ham chuat
una partieta (Martnez Ruiz, Amancio:
almorsar ferse un almorsar..., chulles
rebosaes en all y oli (Montesinos, V.:
Un Belmonte de sotana, 1913, p.11)
almorsar dem... tots a almorsar
1907, p. 50)
almorsar Vol la llet, pare? Pareix que
almorsara millor / No almorsar tan
pronte (Juli, Seraf: Novio de Pascua.
1916, p.51)
almorsar li far mal el almorsar (El
almorsar un almorsar prou grandot
(Gmez Polo, J.: Yo mate... bous,1926,
p. 12)
almorsar, armosar yo vullc...
armosar, dinar y sopar (G. Ibez: El
To Boquilla, 1926, p.10)
almorsar pera anar a almorsar a Sant
Roc de Canet (Breva Branchadell,
Vicent: Anem a la Madalena,
almorsar almorsar, soc masa serio yo
en estes coses (Valls: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 7)
almorsar sen anaven a almorsar
(Valls: La verbena del barrio, Alcoy,
1935, p. 4)
almorsaret el almorsaret... frechit de
nyoretes (Llibret Foguera Alfonso el
almorsarets?
Y
almolsarets
botifarres...? (Peris: La matansa,
Castell, 1911, p. 18)
almorsaret, armosaret els induix a
anar darmosaret (Meli, F.: Tots a
138

almorsarets almorsarets y berenarets
(Valls: El tio de sa neboda, Alcoy,
1933, p. 8)
almorsariem almorsariem per lo mat
almorsat havent menjat e almorsat
almorsat, armosat no has armosat
vida, c. 1865)
almorsat, armosar hora ya de
armosar (BNM, Ms. Zapat, V.:
Marianeta de Carpesa, c. 1890, f. 9)
Ha
almorsat
ya?
almorsat
almorsat ya he almorsat y se que
dinar (Virosque: La salvasi de la
casa,1921, p.9)
almorsat ya ham almorsat (Torre y
Vidal: La llangosta, estren en Castell,
1928, p. 13)
del
baix
llet
almorranes
haemorrheuma: almorranes, llupia en
lo nas (Mulet: Poesies a Maciana, c.
1640, v. 489)
almoyna almoyna de cada any
(Mercader. C.: Vida de F. P. Esteve,
1677, p. 80)
almorranes es lo comn nombrarse en
plural siempre: almorranes (Ros,
Carlos: Dicc. 1764, p.16)
ni tinc flato ni
almorranes
almorranes (BSM, Ms.7116, El fadr,
c.1820)
almorranes fregueume les almorranes
/ que anit en aix em pas (Coloqui del
to Vueltes / ahon referix el chasco que
almorranes almorranes patim en la
contorn (El Tio Cuc, n149,
Alacant,1917, p.3)
Almoyna se retirem a la Almoyna

2)
almoynes de almoynes (Bib. Univ.
Valencia. Morl: Ms. 666, c. 1649)
almudaafa almudaafa de la ciutat
de Valencia (Ginart: Reportori dels
Furs, 1608, p. 180)
almunia 1 doc. almunia (DECLLC,
en llista tributaria valenciana de 1315)
Almusafes
(Segn
Almusafes
Bonifaci, 1809)
almut unitat de medida de grans; del
rap al-mudd, desde lorige de la
llengua du sorda final t en valenci:
huyt almuts (Furs de Valencia,
Lambert Palmart, 1482, text de 1329)
almut un mig almut de fusta (Archiu
Patriarca. R. 3250. prot. notari
Eiximeno, 1558)
almut dalmuts y mig almuts
(Autobiografia de Bernat Guillem, 4
dagost de 1591)
almut mil almuts (BUV. Morl, Ms.
666, c. 1649)
almut lo almut, genero de mesura,
almut com un mig almut (BNM,
Paper curios pera fer lo (l)laurador,
declarantli a una senyora son amor,
c.1740)
almut sentarse en lo mig almut
almut un almut darrs (Peris Igual,
J.: La matansa del serdo, Castell, 1911,
p. 14)
alna -dorige confs, llet, gtic
alna?. Medida de llongitut valenciana,
cat. cana: per lo cost de huyt alnes de
tela negra ((Dietari del capell dAnfs
139
el Magnnim, n. p.pg. albar , 1 dabril

1439)
alna palm de alna (Esteve: Liber, a.
1472)
alna alna, en temps de Covarrubias y
del Dicc. Aut. era asoles valenciana
(DECLLC, 1, p. 222)
alna alna, en Valencia; en Barcelona,
cana (Thesaurus. Valencia 1575)
alna lo pont del Real te de amplaria
deu alnes (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a. 1598, f.28)
alna costum, moneda, alna... / dos
alnes (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, pp. 57, 107)
alna tres palms y mig de alna de
Valencia (Real Prag. Felip III. Imp.
Patrici Mey, 1613)
alna alna (Olmo, J. V.: Nueva
descripcin del Orbe, 1681)
alna llarc de dos alnes (BRAH, Ms.
Porcar: Dietari, any 1613, f. 179)
alnar drapers dehuen alnar be lo drap
(Ginart: Reportori, 1608, p. 89)
aloe del llet aloe; com a atres
llenges. Arnau de Vilanova escriu
liyaloe: aloe cura lo cncer (DCVB,
en el valenci Micer Johan, s.XV)
aloe aloes (Alcanys, Lluis: Reg.
preservatiu, c.1490)
aloixa en el Hacho saloixa (BNM,
Ms. En una festa de danses, 1867, f. 17)
aloix les aloix (Les Riferes.
Valencia, Imp. Amargs, 1886)
aloixament totes les tropes a sos
aloixaments del estiu (Archiu Hist.
Oriola, Doc. 2035, Orde de la
Generalitat valenciana a la Ciutat de
Oriola, Octubre, a 10 de 1704)
aloixament an a la casa-aloixament
(El Mole, 1837, p.89)
en
linfern
/
te
aloixament
laloixament debaes (Thous, M.: Foc

en lera!, 1900, p. 22)
aloixament en el meu aloixament
1913, p.21)
aloixar, alojar soldats no poden estar
alojats molt temps en lo Guerau
(Ginart, Nofre: Rep. dels Furs de
Valencia, 1608, p.224)
aloixar del frncic *laubja?; cat.
allotjar: aloixar: alojar (Escrig: Dicc.
1851)
aloixar aloixar: hospedar o aposentar
aloixar,
alloixar
alloixarse
salloixar en la primer casa que...
aloixar, alloixar en la porta de la casa
ahon saloixava (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.127)
aloixar, alloixarse els aloixar en els
millors hotels... qued aloixat en la casa
de... (El Tio Cuc, n 71, 82, Alacant,
1916)
ahon ya se pot aloixar
aloixar
(Llibret
Foguera Hernn Corts,
Alacant, 1960)
aloixat vinga en ell, si es un aloixat
(Tordera, F.: Un fill digne de Alacant,
1860, p. 7)
aloixat tres dies quest aloixat
(Bellido: Un francs de Rusafa. 1876, p.
11)
aloixats ... soldats. Si tindrem as
aloixats (Torrom: Les choyes, 1874,
p. 15)
aln apareix per el 1700, junt a atres
galicismes vinguts raere dels Borbons,
del fr. allons; interj. imperativa pera
tallar una conversaci o anarsen; tamb
equival al cast. adios: al, aln:... lo
mismo que vamos; en valenciano,
140
anem (Ros: Dicc. 1764, p.17)

aln, al y si no aln, /... puix
prediquen en desert (3 part, Coloqui
de Tito y Sento... y la funci dels
Blanquers, any 1789)
aln Grasies a Deu, digu: aln, / y
torn a ma vida lliure (Un pillo y els
chics,1846, p.29)
alopesia del llet alopecia; caiguda del
monyo: el cap, quel porta atacat
dalopesia (Casajuana: La oroneta,
1914, p.26)
alora, a lhora es troba a la hora en el
valenci
Timoneda
(c.
1560)
(DECLLC)
alora possaven alora los ulls en la
espasa (Blay: Serm de la Conq. 1666,
p. 4)
alora, en lhora ha prohibit que no se
casen en lhora? (Bada: La matin de
Sen Roc, 1864)
Aloy cat. Aloi: que de Aloy un dibuix
es (Cielos de fiesta, 1692, p.149)
Aloy rematava en Sanct Aloy / ques
son Patr y Abogat (Coloqui...
referixen les festes a la Proclamaci,
1746)
alpaca aleaci metlica, 1 doc.:
cuberts de plata y alpaca (El Tio Cuc,
n 136, Alacant, 1917)
Alpatr Patr, poble de la Vall de
Gallinera, dit generalment Alpatr;
prob. del llet petrone < petra, en la -tconserv dels mosraps (DCVB)
alpist cat. escaiola; aliment pera
pardalets. Ltim deste mosarabisme es
ducts, del hisp-llet pistum, del
prerrom
pistra...?:
alpist
o
esquellola,
lo
cafiz (Memorial
Vilarig... han de pagar les merderes,
any 1607).
alpist valenci alpist (DECLLC, en

alpist alpist: alpiste, por la planta y la
simiente (Escrig: Dicc. 1851)
alpist, alpiste una gabia en aigua,
alpiste y canari (Semanari Garrot de
p.2)
alpist, alpiste dalpiste y bos de
tramusos (Semanari El Blua, Castell,
28 febrer 1892, p.2)
alpist, alpiste entre all y pebre,
alpiste (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 11)
alpist, alpiste menchen alpiste (El
To Cuc, n159, Alacant, 1917, p.2)
alpist, alpiste als canaris, cambiarlos
lalpiste, posarlos lletugueta (Sendin:
Grogui!, 1931, p. 8)
Alquebla llogaret prop a Monver:
An ests ara, en la Alquebla?
alquena planta del Reyne de Valencia,
del rap al-hanna, al-hinna: arrs,
alquena...
(Eiximenis:
productes
valencians en el Regiment, c. 1383)
alquena una lliura dalquena (En la
Menescala del valenci Die, c. 1400)
alquena fulla de alquena se pot moldre
ab la flor (Ginart: Reportori, 1608, p.
282)
alquenar pintar en pigment tret de
fulles y arrails dalquena: que sos fills
e filles se alquenen (Instructions perals
novament convertits, imp. Ioan Mey,
1566)
alquenat pintat en pols dalquena:
alquenats, | morats, tenats, | mostrant
senyal (Roig: Espill, 1460)
alqueria -del rap al-qarya o al-qariya,
este sust. ix entrel llxic valenci del
Voc. de Florencia (c.1200). del arbic
hispnic qariya: Alquera dAsnar,
141
alquerieta raval dAlzira, alquerieta de

Guardamar... (DECLLC, en documents
valencians del sigle XIII)
alquera deffendre los camps ni les
alqueries... (Canals, fr. Antoni: Scipi,
c. 1395)
alquera alqueria (Esteve, Joan:
Liber, Venecia, 1489)
alquera de Rancapinos y mor en la
sua alquera de Rancapinos (BRAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari, 3 octubre 1622,
f.399)
alquera y totes les alqueries (Llibre
C. del Loreto de Muchamel, 1628)
Alquera de la Condomina dAlacant
actualment, el fascisme catalaner est
fent desapareixer la veu valenciana;
ahon troben alquera fiquen masa,
com pot vrer qui vinga hui a la
Condomina dAlacant; pero tenim
documentaci: sobre la Alquera dita
de la Condomina casa, torre y
cenia vinyes del Beneficiat ()
nostra alquera de La Condomina
(BNM, ms.11677, Procs de la
Condomina dAlacant, a. 1674)
la
seua
alquera,
alquerieta
alquerieta (BNM, Rahonament... a les
alquera en la seua alquera (Coloqui
del ros castany, c. 1760)
algunes
barraques
y
alqueria
alqueries (Coloqui de la novia favera,
c. 1790)
alquera yo que tingu dos mil duros /
en terres y una alquera (C. Bonet, E.:
La planchaora, 1901, p.4)
alquera mallargue hasta lalquera
Castell, 1907, p. 10)
alquera alquera y un pou (Peris
Igual, J.: El banquet de lalquera,
alquerieta una alquerieta de...
(Nebot, Chusep: Les companyes,
c.1890, p.22)
alquera de Fadrell alquera del terme
de Fadrell. Castell (Baidal Llos, F.:
Amor torna, Castell, 1917)
alquermes alquermes: licor agradable
y excitante... con el quermes animal
alquible, alquible del rap al-qibla,
punt del Sur ahon miren els islmics en
les mesquites pera resar; 1 doc.:
juraven a lalquibla (Martorell, J.:
Tirant, c. 1460)
alquible ix de lalquible (sic) (Roig:
Espill, 1460)
alquible ning puga jurar per lo nom
de Mahoma, y per lo Alquible, ni lo
ramad (Instructions perals novament
alquilar del arbic al-qira: alquila
besties (Exulve: Praeclarae artis,1643)
alquilar unes cuantes casetes que no
mes les alquila a les dones alegres
alquilar asoles en terres valencianes
han penetrat els arabismes castellans
alquilar... (DECLLC, 5, p.243 )
alquilar eixa no salquila (Alcaraz, L.
J.: Cors de fanc, 1928, p.14)
alquilat, realquilat davant dalgn
realquilat (Llobat Ferrer: Cada cosa en
son temps, 1927, p.9)
alquiler deu mesos de alquiler...se
present el casero (El Tio Cuc, 2 ep.n
55, Alacant, 1924, p.1)
alquiler si foren ms listes tot aix
saforraren dalquiler de casa (Meli,
alquilers sinse dins... y alquilers
142
alchimiste
(Exulve:
alquimiste
Praeclarae artis. Valentia, 1643)
alquimiste alquimiste: alquimista
alquinal del rap al-qin; toca o
mantellina: Tirant li hauia l)leuat
l'alquinal" (Martorell: Tirant, c,1460)
alquinal alquinals en la ma (ARV,
Clero, Llibre de Justicia, 13-VII-1598)
alquinquexens vrer alguniquexens.
alquitr del rap al-qitran ; en val. es
mant la morfologa culta desdels
clsics; cat. quitr. Com a dialectal
valenci tamb trobem pol: 1 doc.
hodre d alquitr (DECLLC: prod.
valenci (?), Lleuda de Cotlliure, 1249)
alquitr -parlant dels productes de
Valencia: cera, pegua, alquitr, rasina
(Eiximenis: Regiment , als Jurats de
Valencia, c.1383)
alquitr no cremar com alquitr
(DECLLC, en text del valenci
Verdanxa, sigle XV)
alquitr volgu d alquitr... (Beltrn,
Jaume: Obres contemplatives, 1515)
alquitr anar a cremar un forn de
alquitr (A. M. Elda. D. s-2, proc.
Joseph Arnau, 1694)
alquitr ms negra que un alquitr
(Coloqui nou de la chitana, el moro y...,
ed. 1852)
alquitr algn cove dalquitr
3)
alquitr hia qui mescla les boles en
alquitr (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.6)
alquitr les flames de les boles
dalquitr
del
bou
que...
(Barchino,P.:La embol, 1925, p.8)
alquitranar alquitr que aquell
...alquitranar les feses o juntes (Coln,
G.: Les Regles, 2001, p. 23; en doc.

valenci de 1449)
alquitranar alquitranar (Escrig: Dicc.
1851)
alquitranat bou alquitranat (BRAH.
Ms. Porcar, Joan: Dietari, any 1605)
alrededor, al rededor en valenci no
eixistix la construcci catalana al
voltant, introduida per floralistes del
sigle XIX. Mosatros
tenim atres
adverbis y llocucions adverbials com al
entorn, en torn, al derredor, rodejant,
rodant, al costat, alrededor, alreor, a la
redol, etc.; algunes son homgrafes en
atres castellanes, fet que les invalida
pera els catalaners: verga de ferro en
mig y al rededor (Ginart: Reportori
dels Furs, 1608, p. 100)
alrededor una llegua al rededor de
Valencia (Ginart: Reportori, 1608, p.
162)
alrededor als que tinch alrededor
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
alrededor ni per tot lo rededor (BUV.
alrededor y avent mirat alrrededor
(sic) (Ms. Evangelis valencians
dOxford. c. 1730)
alrededor que Vicent va al rededor
(Serrano: Can. S. Vicent, 1762, p. 157)
alrededor, al rededor escol de un
poblet al rededor de Valencia (Coloqui
nou de Chusep el Bo, Imp. Nebot, 1813)
alrededor alraedors (sic): alrededores
alredeor, alraedor alraedor: personas
o cosas que circundan a otras, o la
direccin en que se mueven para
circundarlas... (Escrig: Dicc. 1887)
alrededor, al reedor hia tamb al
reedor un hort de tot (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.102)
143
estos
alrededors
alrededor
alrededor els alrededors de eixa vila
(Gadea: Tipos, modismes. 1908, p. 404)
alrededor varies cahires alrededor
(Comes, P.: El regrs del emigrant,
1923, p.1)
alrededor alrededor nostre (Meli,
F.: Al pas del Nasareno, 1928)
alrededor, rededor el meu rededor
Ganda, 1932, p. 30)
alrededor al seu alrededor (Garrido,
alrededors en un poble dels alrededors
de Valencia (Barchino: La embol,
1925, p.2)
alrededors alrededors del mercat
(Sanmartn, R.: La III Volta a Valensia,
1926, p.6)
alrededors en els alrededors de
Valensia (Vidal Corella, Vicent:
alreor alreor del llit estava... (El To
Cuc, n 121, Alacant, 1917, p.2)
als atropellant als francesos (En
obsequi dels Voluntaris Honrats, 1794,
p. 1)
als de bona boca y als (Liern: La
mona de Pascua, 1862, p. 9)
alsa! interj. alsa, morro!, es millor
viure...
(Alapont,
Vicent:
Un
pparo,1869, p.8)
alsa! Alsa! Aneuli a eixa en...
(Merelo, J.: Un bateig, 1871, p.9)
alsa pelili! nos pot dir alsa pelili,
quel alcalde hua vedat (Ensisam de
totes herbes, 1891, p.81)
alsa, tap! me deixen / pa fer el
seg:/ alsa, tap! (Gadea: Ensisam,
1891, p.157)
als cast. alzada, cat. alada: li agr

el meneo y la als de la pantorrilla
als tanc de canya y follache dun
metro dals (Pont, B: Terra dhorta,
1907, p.7)
alsabares alsabares (Alarcn Maci,
Vicente: El Tenorio de Alsabares, Elche
1892)
alsapiu llicor de menta de ductoses
propietats afrodisiaques. Pot ser
sustantiu trasparent compost de verp +
sustantiu; o derivat pardic dels
alzaprime castell, alapao portugus y
alsaprem valenci, palanca de fusta o
ferro: aiguardent... alsapiu (Llombart:
Tipos dauca, 1878, p.198)
alsapiu alsapiu: menta, especie de
licor (Escrig: Dicc. 1887)
ms
que
alsapiu,
alsapio
homografisme imperfet en el portugus
alapao, pareix un recurs irnic entrel
significat ertic de piu y el mixorrer de
pio: despus de as se farn les dones
un ditet de vi y els homens una copa de
alsapio (Semanari El Blua, Castell, 28
de febrer 1892, p.2)
alsaprem, alaprem -1 doc.; fer
alsaprem equival a fer palanca, real o
virtualment: No vullch fer alaprems,
ni guste de ramalloles y marors
(Galiana: Rod. 1768, p.33)
alsar el gall parlar alt y en mals
modos: dient, no malse vost el gall
1784)
alsarse al alsarse, prngaseu en...
(Meli, F.: Encara queda sol, 1931,
p.55)
lsat Gargoriet, lsat y anem a
144
almorsar (Coloqui de Gargoriet, 1795)

lsat lsat del llit (Soler, J.: El solo de
flauta, 1917, p. 6)
lsat bota, apucha, abaixa, chitat,
lsat (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 6)
Alsira del rap al-jazra o al-yasra,
la isla, en tingu derivats com
Allasira (a.1238), Allesira (a.1239),
Algezira (1249), Algesira (a.1279),
etc.: Allesira, Allasira, Algesira ...
(Casbanes, Amparo: Toponimia, 1981,
en documents dels anys 1239, 1246,
1279...)
Alsira tenim entre mans un remitit
dAlsira (El Mole, 1841, p. 223)
Alsira ms sha perdut en Alsira
(Martnez Vercher: En la vel dun
albat, 1865, p. 13)
Alsira Alcira (Escrig: Dicc. 1887)
Alsira Alcira, alcireny (Gadea: Voc.
valenci, 1909)
Alsira y en Alsira y en Corbera, / com
tot era una ... (Serrano, M.: El llop de
la Murta, 1928, p.20)
alsirano vent procedent dAlsira en
direcci al Barranc de la Murta, ahon
estn Tonet y Sebasti, que comenten:
tancarem esta finestra, / entra un airet
alsirano / que... (Serrano, M.: El llop
de la Murta, 1928, p.15).
alsat abans dalsarse el tel..., ya a tel
alsat (Puig Espert: Pantomima, 1928,
p.5)
alsat Alsat, alsat, que ya son les huit
del mat! (Solves Vill, J.: Ensmit
dun foguerer, Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
altareta baix les palmeres han fet una
altareta (El Tio Cuc, n 135, Alacant,
1917)
altaria -1 doc.: altaria (Villena,
Isabel de: Vita, 1497)

altaveu que se puga colocar un
altaveu (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 8)
altaveu el altaveu (Beut, P.: Cartelera
despectculs, 1932, p. 14)
altea andaluso y catal altesa: a la
altea vostra (ACA, Cartes reals, n.
3280, 15 abril 1328)
altea la altea del mur... (Eiximenis:
Regiment, al Jurats de Valencia, c.1385)
altea la altea del mur (Eiximenis:
Regiment, als Jurats de Valencia, c.
1405)
altea en mig l espay de l altea
(Fenollet: Historia dAlexandre, 1481)
altea la sua altea ;y lorde y govern
Cartox, 1496)
altea a sa altea, les altees... la altea
divinal (Villena, I.: Vita Christi, 1497,
f. III)
altea altea: altura, alteza (Escrig:
Dicc. 1887)
alter castell y catal alterada: tinc
la sanc alter (Serrano: Voreta de
alter la sanc la tinc alter (Beut,
15)
alteraes del carrer..., molt alteraes
1934, p.53)
altercat del llet altercre > alterca r>
altercat: estava el altercat (Bib. Univ.
Valencia. Ms. Col. de les campanes,
1729, v. 1669)
altercat estant en este altercat (Del
cas de la lotera, c.1790; en ensisam,
1891, p.327)
alternaes les collites alternaes
(Aforismes catalans traduits al valenci,
145
1853, p. 27)
alter chicoteta alteraci del terreno;
vocable valenci (DCVB)
alter alter: altibajo, desigualdad o
alto y bajo de un terreno cualquiera
alter valencianisme derivat dalt:
chicoteta alteraci paca munt dun cam,
montanyeta, lloma, etc.: les moltes
llomes y alterons del terreno (Gadea:
Tipos, 1908, p.239)
alteronet seguint dit bancal... en un
alteronet (A. M. de Culla, doc. 10 / 3,
669, 18 de maig 1715)
altet altet: altillo o cerrillo o sitio algo
elevado (Escrig: Dicc. 1851)
altet Turballos dalt daltet (Gadea:
Altet topnim: Qu no saps que hui
es da de faena?.-He estat en lAltet
llevant un pam de brosa (Pont, J. B:
altet as est prou altet (Virosque,
A.: Un cambi dhabitasi,1917, p.12)
altibaix altibaix: altibajo (Escrig:
Dicc.1887)
altitut cast. y cat. altitud: ni altitut de
les paraules (Prez, Miquel: Imitaci
de Iesuchrist, 1491)
altitut la altitut del vostre elevat
entendre (Menaguerra, Pon de: Lo
Cavaller, 1513)
altitut cent pams de altitut tindr
1789, p. 4)
altitut altitut, altea (Escrig: Dicc.
1851)
altruisme el altruisme cansa a qui ...
13)
altruiste altruiste: altruista (DRCV,
1997)
altruistic eixe deurer altruistich

alucinaci catal allucinaci: all
fon una vana alusinasi (El Bou solt,
1877,p.192)
alucinat catal allucinat: tan perduts
y alucinats (Rafelo de Picasent ignora
la novetat, 1813)
alucinat yo dira lo que m calle / sino
el vera alucinat (Rahonament..., de
monsiur Laroa, 1827, p.8)
alucinant,
alucinar,
alucinat
alucinat... (Escrig: Dicc. 1851)
aluder artes que treballava la pell
dovella o borrego pera calser, guants,
etc.:
aluders (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
aluder blanquers y aluders (Ginart:
aluder aluder (Exulve: Praeclarae
artis, 1643)
aluder aluders: los que adoban cueros,
segn Escolano (Escrig: Dicc. 1887)
aludides com les cantitats aludides
aludir a lo que degu de aludir
(Ballester, I. Batiste: Ramellet del
bateig, 1667)
aludir aludint, aludir, aludit...
aludit el aludit y a un criat (El Bou
Solt, 1877, p. 262)
aludits tinguen puix els aludits ...
(Mart
Gadea:
Burrimaquia,
Advertencia, 1904)
aludix saludix a certa reuni (Gadea:
Tipos, modismes. 1908, p. 144)
aludix aludix al problema (Pensat y
fet, Mar 1912)
alumna yo soc alumna del profesor de
dalt (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 26)
146
alumno cultisme valenci, del llet

alumnus: el alumno... algn alumno
per examinar (El Tio Cuc, n 130,
Alacant, 1917)
alumnos els seus alumnos (El Bou
solt, 1877, p.175)
alumnos als alumnos de les escoles
alumnos incls pera els alumnos
poblets,1913, p.28)
alumnos dos alumnos que no
estudiaven... (El Tio Cuc, n 116,
Alacant, 1917)
alusi cat. allusi: en alusi, / pues
no conv parle clar, / y... (Ros, Carlos:
Paper
gracis,
discursiu...a
les
alusi alusi, alusiu (Escrig: Dicc.
1887)
alusi fa alusi a les principals
families (Mart Gadea: Burrimaquia,
1904, p. 50)
alusi una alusi al perol (La Cotorra
Fallera, Barrio de la Higuera,
Campanar, 1946)
alusiu cat. allusiu: enftic, alusiu y
sentencis (BNM, Paper molt gracis,
discursiu, enftic, alusiu..., c.1735)
alusiu que archs /... de transparencies /
alusius (3 part, Coloqui de Tito y
Sento... y la funci dels Blanquers,
1789)
alusives coses alusives a tanta
solemnitat (2 part, es referix com el
tio Joan Senn, 1797, p. 4)
alvelitat hpax, vulgarisme pardic
dhabilitat?: que paix te alvelitat
...Pamis,
Tormos
y
Alvercher
Alvercher (Gadea: Ensisam, 1891,
p.207)
all -1 doc.: all (March, Jacme: Dicc.
1372)
all tant que ha fartat... quin reall
all tendre un bollo de dacsa y un grapat
dalls tendres (Baldov: Milacre del
mocador, 1859)
all cat. enll: all en les obres
(Mulet, F.: Poesies a Maciana, c. 1640,
v. 435)
all ms all de... (Bellver, Blay: La
creu del matrimoni, Xtiva, 1866, p.35)
all ms all... hia una escuadreta de
chiques (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.51)
allaa, allasa del llet allca; corona
o trena de pellorfes y rabos dalls secs
peral cap dels condenats que anaven
per els carrers al carafalet: allaces al
cap e ab aots mortals (DCVB, en
Priv. de Valencia)
allaa lautor reproduix furs migevals,
dels sigles XIII a XV, en morfologes
arcaisants: ser aotats y lo marit en una
allaa al cap (Ginart: Reportori, 1608,
p. 286)
allaces ser aotats ab allaces al cap
305)
allar camp dalls, castell ajar ; es
documenta en lo sigle XIX y en autors
valencians com Labernia o Escrig:
allar: ajar o campo plantado de ajos
allar cast. hogar: la paret del allar
allar en unes bones tenalles / com les
que tinc en la allar/ y ben enseses en
foc (Coloqui nou de Chusep el Bo,
Imp. Nebot, 1813)
allar anem dins, vinga; ensendr foc
147
en lhallar (sic) (Nebot, Chusep: Les

companyes, c.1890, p.26)
allar pedra o ferro pla que est situat
en terra, baix el fumeral, y sobre el cual
fan el foc pera cuinar o pera calfarse;
castell hogar (DCVB, vocable del
Reyne de Valencia)
allarc Qu ve de mol allarc?
allarder, alabarder del antiu alem
helmbart; 1 doc.: alabarder del duc de
Bretanya (Pere: Vida de St. Vicent
Ferrer, 1510)
allarder, alabarder la ronda de
Alabarderos, / o dels Allarders, calaix!,
/ pues si et coneixen per pinta ,/ y caus
en les seues mans... (Bando... a honor
a.1797)
allarg allarg (Escrig: Dicc. 1851)
allargaes ben allargaes en lo llit
allargaes en les cames allargaes
allargar allargar la ma (Pou:
allargar, allargarse en sentit danar a
un puesto: si te pareix, mallargar a
vore sils trobe (Aznar Pellicer: Lhora
tonta, 1929, p.
allargarse Vols fer el favor ...
dallargarte un moment ah al carrer de
dalt? (Valls, Enrique: La verbena del
barrio, Alcoy, 1935, p. 9)
allargaren donaren: y mallargaren
un got (Mora y roig: El cap
dOlofernes, 1872, p. 21)
allargarse anarsen a atre puesto, siga
prop o llunt: allargar: alejarse,
apartarse, desviarse. Allargarse en tot
lo fil: irse y no volver (Escrig: Dicc.
1887)
allargarse yo crea que te haves

allargat en Llorens a Barselona
allargarse allarganse despus ms que
de presa en grans carcallaes (Gadea:
Ensisam, 1891, p.235)
allargarse anarsen dasta un puesto
determinat: s, mallargue un instantet
a casa Malafaram a per planter de
tomates (Palanca, A.: De la vida a la
mort, 1897, p.18)
allrgat Mandrango, allrgat, perque
si et veu no et valdrn escuses
(Santapola: Coloqui entre Mandrango y
Chelarda, 1858)
allrgat capa la plasa
allrgat
1859, p.12)
allargat allargat ah al cant per deu
gotets (La proses per ma casa, 1868)
allargavistes instrument ptic pera
vrer de llunt; cast. anteojo, catalejo:
no veus un duro ni en allargavistes
afanyes... abans que se
allargue
allargue el tren (El Tio Cuc, n 196,
Alacant, 1918)
allargues te allargues a la tenda y en
dus... (Miralles, A.: Entre un peixcaor
y..., 1918, p.10)
allascar -hpax?: y si de pronte das
no sallasca (Llombart: Lagela
Puala, c. 1880)
allastimar com a fer mal fsic o ferir
llaugerament ya ix en la Brama (a.
1497), en la grafa llastimar:
afluixant cuets borrachos,/ allastimant
a alg (Dir el pecat si es pot / mes
1820)
148
allastimar allastimantlo ms (El Bou

Solt, 1877, p. 259)
allastimar espay no caiga / que se pot
allastimar (Millas, M.: En lo mich del
mercat, 1884, p.32)
sobre
allastimarme
allastimarse
encara mha dit que... (Del porrat de
Sent Antoni, 1887, p. 13)
yo
tamb
mha
allastimarse
allastimat (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.8)
allastimarse Ay, que mallastimes!
(Soto Lluch, M.: Als bous de la
Malaena!, 1920, p.15)
Ay, cosina, que
allastimarse
mallastimes!
(Barchino:
La
barraqueta, 1921, p.16)
allastimat y ya mhas allastimat
car?, 1926, p. 13)
allaugerar ni en allaugerar (Coloqui
llauradors de Lhorta de Valencia...,
1809, f. 8)
allaugerar, allaucherar allaucherar el
pes dels seus pecats (Bellver, Blay: La
sinse
allaugerar,
allaucherar
allaucherar tributs (Gadea: Ensisam de
allaugerarlo fer nova, allaugerarlo
(A. Hist. Oriola. D. 2035, Orde
Generalitat, 10 oct. 1704)
allaugerarse,
allaucherarse
allaucherarse, mes no carregarli
allaugerat y encara que allaugerat
(Rostojo, J.: 2 Cent., Can. S. Vicent,
1656)
allauraorat en aspecte de llauraor:
vist de sinyor, algo allauraorat
(Cubells, A.: Les pantorrilles de Rita,
1919, p.1)
allende del llet illinc : als dits moros
y alarbes de allende pera que
demanen...
(Instructions
perals
1566)
allet allet (Pou: Thesuarus, Valencia,
1575)
allet allet, no ms quen valenci
(DECLLC)
alliciat compasi dels alliciats y
desvalguts (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 30)
allisaeta planchnlila... li he pegat una
allisaeta (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 8)
labirnago
allitendre allitendre:
(Cavanilles: Obs. 1797, p. 323)
allitendre el mosrap valenci
allitendre (DECLLC)
allioli -nom de salsa migeval valenciana
que pas al castell (alioli, DRAE) y
catal. En ma casa la feem, a mitant del
sigle XX, en oli, alls y robell dhou;
traslaticiament equival a estar marejat o
confs: all y oli (Fenollar, Moreno y
Gaull: Lo proces de les olives, 1497)
allioli lall y oli de anit... al boix y al
morter (Fernndez dHeredia: Lavat y
ben escatat, c. 1530)
allioli allyoli (Pou, O.: Thesaurus,
Valencia, 1575)
allioli all y oli, sanc en seba (BNM,
Mulet: Ms. Inf. Tellina, c. 1660)
allioli, torbats com un desconcertats,
/ torbats com un allioli (Romans... en
c.1730)
y mestre de allioli
allioli
passar lo temps, any de 1732)
allioli, fet un estar confs: estic fet
149
un allioli (Coloqui... un llaurador li

any 1758)
allioli, torbat com un torbats, com un
allioli (Galiana, Lluis: Rondalla de
rondalles, 1768, p. 24)
allioli el morter... si per cas vols picar
sal o vols fer allioli (De Pepo y els
trastos, s. XVIII)
allioli els rollos en all y oli, sardines,
pebreres (Martnez: Nelo el Tripero,
1792)
allioli, nugar l aplegar a un acort o
bon terme dun conflicte o asunt: com
no nug lallyoli / sen tornarem nets a
casa (Segn conversaci que tingueren
Chorro el Parrut y Bonifaci Tolondro,
c.1809)
allioli all y oli (Bernat y Baldov, J.:
El virgo de Visanteta, 1845)
allioli ms torb quel allioli (Palanca
y Roca, F.: Al vell carabasa en ell,
Xtiva, 1867, p. 23)
eixes chulletes y alliolis
allioli
(Meli, F.: Tots a Nova York, 1921,
p.9)
allipebre una anguila, tindrem al
manco allipebres (Bernat: Un ensayo,
1845)
allipebre all y pebre (Martnez
Vercher, J.: En la vel dun albat, Val.
1865, p. 6)
allipebre anguiletes... sengaldim el all
y pebre (Liern: Telmaco en
lAlbufera, 1868, p. 19)
allipebre el all y pebre. Un plat
danguiles... (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.252)
allipebre
(Escrig,
allipebre
LLombart: Dicc. 1887)
allipebre vnguensen al all y pebre que
tenim els peixcaors (Vicent, J.: Els

Alberich el 01/12/1902, editat en
allipebre guisandero especialiste, entre
all y pebre (Soler: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 11)
allipebre li coga mes que all y pebre
allipebre en all y pebre (Cubells: Els
allipebre Cuansevol mos lleva els
allipebres... en Catarrocha! (Meli, F.:
Tots a Nova York, 1921, p.9)
allipebre la sinyora Peransa / es la
dona ms templ, /pa guisar un all y
pebre / y ballar el chacarrac (Mart
1927, p.12)
allipebre ay, aquells allipebres! (S.
Galiana y G. Polo: Rusafa, Bolsera,
1928, p.6)
allisiar, allisiarse - del llet laesio, -onis
> *laesire: trencar, mutilar o ferir una
part del cos; cast. lisiar: ulls los
arranquen/ e allisien (Roig: Espill,
a.1460)
allisiar caigu lo cadafals y hallisi
(sic) a molts (BNM, ms. Dietari
Porcar, 18 juny 1620)
allisiat, alliciat el seu nebot Pepot,
ahon mor ben pronte mig cego y tot
alliciat (Gadea: Tipos despardenya,
c.1890)
allistar -1 doc. vehins... del Regne no
poden ser allistats contra sa voluntat en
la milicia efectiva (Ginart, Nofre:
Reportori del Furs de Valencia, 1608, p.
243)
allistat allistat: alistado (Escrig: Dicc.
1851)
allistarse Pero y aix pera qu? .Pera allistarme soldat (Rahonament
150
entre el Rasps de Rusafa y..., 1810)

allivi, alliviar del llet allevire: cat.
alleugeriment: un allivi, / en que est
molt resignat (Paper entretengut... pera
passar lo temps de les Carnistoltes, any
1742)
allivi allivi: alivio (Ros: Dicc. 1764,
p.18)
alloixarse, aloixarse salloixar en la
primer casa que... (Gadea: Ensisam,
1891, p.248)
alls tendres als tirutiros y als naps, /
als alls tendres (BNM, Ros: 3 part dels
alls y sebes, dir dir tot tipo dinsults:
pegarse tirons dels cabells y dir alls y
sebes (Caps y senteners, Imp. Chusep
alls, sopes en inventaren hasta les
sopes en alls (El Tio Cuc, n 128,
alacant, 1917)
allumbra y mos allumbra la alcova
allumbr estar allumbr per un farol
Carcaixent, Alacant, 1890, p.7)
allumbrant allumbran(t) en el siri
allumbrar allumbrar: dar luz (Escrig:
Dicc. 1851)
allumbrat allumbrat: alumbrado o
conjunto de luces (Escrig: Dicc. 1851)
allumbrat el allumbrat (Canyisaes,
Monver, 1910, p. 151)
allumbrat borracho: sempre est
allumbrat (El Tio Cuc, n 73, Alacant,
1916)
el
allumbrat catal enllumenat:
moll... y com all est tan allumbrat (El
Tio Cuc, 2ep. n 52, Alacant, 1924, p.4)
allumbrat demanant ms allumbrat

allumbrat els carrers..., posarn bon
allumbrat (Sanjuan, Antulio: Poema,
allumbren que mos allumbren als
dems (El Tio Cuc, n 99, Alacant,
1916)
allumenar llum que a tot lorb
allumena (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
allumenar allumenar: allumbrar
(Escrig: Dicc.1851)
guisen,
sallumenen,
allumenar
planchen (C.Civera y R. Murgui:
sainet La Traca, 1921, p.5)
alluntant
en
qui
alluntar
(Escoriguela: Poesies Correo de
Valencia, 28 maig 1798)
alluntar cat. allunyar: ja, ja.
Sallunta la risa... (De dalt a baix, da
dels Inosents, 1920, p.18)
se
alluntar catal allunyar:
alluntar desta terra (Vidal y Roig, F.:
La ovella descarri, 1902, p.8)
alluntaren salluntaren (de la Torre,
J. M: Nit de festa, 1929, p.15)
alluntarte t fars ben alluntarte
(Serrano: Voreta de lAlbufera, 1928,
p.51)
alluntat cat. allunyat; cast. alejado:
nou homens alluntats (Boix, V.:
Fiestas Canon. S. Vicente, 1855, p. 335)
alluntat pues, de Valencia alluntat
(Genovs, G.: Un grapaet, 1916, p.6)
alluntat lha alluntat de Valensia
(Morante Borrs: En la festa de les
falles!, 1934, p. 29)
alluntat el alluntat conf (Llibret
7)
allunte que al vrel a vost...
sallunte (Sendn, A.: Ella, latra y...,
151
1934, p.29)
allunten Amaltea y Pomona may
sallunten (Lloant al Reyne, Imp. V. de
Laborda, 1802)
alluntes -catal allunyes: no talluntes
molt de mi (BNM, Ms. 14480, Merelo
y Casademunt: Els sufriments de
Toneta, 1864, f.9)
am -del llet hamus; el valenci am es
parent del antiu it. amo, del port. antiu
anzol, del gallec amozelo, del cast.
migeval andol, del cast. modern
anzuelo, etc.; idiomes ahon shava
perdut h- etimolgica. El fr. y cat. la
mantingueren, hameon, ham. En
valenci, am estava arrailat desdels
clsics com St. Vicent, y may es pergu
nostra morfologa: volen pendre lo
peix... prenen lam (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, I, 248, C. 1400)
am ams de peixcar, per lliura de dins
(Vilarig, Bernat: Memorial... han de
pagar les mercaderes, Valencia, 1607)
am ams de peixcar (Llibre de cap.
dels Drets Reals de Oriola y Alacant,
1613, f. 129)
am plaa dels Ams, carrer de la
Mar... (RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 8
de juny 1614, f.199)
am en la placeta dels ams (BRAH,
ms. Dietari Porcar, 4 de set. 1615)
am llansem lo am, puix apresa pica el
peix (Armengol: Fiestas a St. Juan de
Mata, 1669, p. 487)
am es tenca... es tragar lam hasta la
cua (El Mole, 1837, p.42)
am tira el peixcador... el am (Les
am el peix ya ha tragat el am (G.
p.38)
am en este am hi un-atra anguila

7)
am tenques y oraestraure en lam
1868, f. 19)
am am: anzuelo (Escrig: Dicc. 1851)
am, amet amet: anzuelito (Escrig:
Dicc. 1851)
am si vost em dona eixe peix, / li dic,
li done tres ams (Llombart y Cebrin:
La sombra de Carracuca, 1876, p.16)
am lalganche a lam y... (Vicent, J.:
Els peixcaors de canyeta, 1903, p. 27)
am, amet deixar que bromeche
lamet (Colom y Sales: Peix dara
viu!, 1915, p. 15)
am Me he clavat el am! (Colom y
am am: anzuelo (Fullana: Voc. 1921)
am tiren gamba, posen lam y...
p.23)
am sense lam ni el salabre (Llibret
Foguera Reina Victoria, Alacant, 1928,
p. 5)
am yo digu: Yas clav (el peix)
lam! (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.55)
am eixe fon el am que tena que picar
la... (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.50)
am ahon piquen el am els peixos
(Llibret Foguera Gabriel Mir, Alacant,
1952)
ama ama, en valor dama de llet
ama les ames dels capellans (BSM,
Ms. Morl: Hipocresies de les ames dels
capellans, c. 1650)
ama de casa ama de casa, / lo fill,
pare; el nebot, to (Ros: Roman... les
fatigues y treballs que passen los casats,
152
curts de havers, a.1733)

ama de llet la llet li acudixca... / si li
ha de buscar ama (Ros: Roman... les
a.1733)
ama el amo de la mehua ama
ama de casa que no ser ames de casa
(Paper curis, pera contrafer... any
1741)
ama li tapen a lama els dos ulls
(Chiste del Bodegoner, 1854)
ama ama que cria al chiquet (Len,
C.: Soliloqui, Imp. Miquel Estevan,
1802)
ama de claus porteres, ames de claus
(Len, C. Soliloqui, 1802)
ama vorem qu mana, si el retor o
lama (El Mole, 1840, p. 7)
ama Estes ames! (Liern: Una broma
de sab, 1867, p. 17)
ama de claus, de gobern... catal
mestressa: ama: seora de la casa,
duea o poseedora...de los criados... de
las llaves, ama de gobern... (Escrig:
Dicc. 1887)
ama de capell ama de capell, ama
de llet: criada encargada de llaves y
criados... (Escrig, 1887)
ama de llet la llet li acudixca... si li ha
de buscar ama (Gadea: Ensisam, 1891,
p.287)
ama este milacre el fa lama... que en
tot est (Canyisaes, Monver, 1914, p.
237)
ama de llet ya pots preparar ama de
llet (El Tio Cuc, n 137, Alacant, 1917)
ama de llet que tornes a fer chistes
dama de llet (Barchino: La barraqueta
del Nano, 1921, p.3)
ama, de cabaret una barrabas de
lama (Martn, A.: Lalegra del dolor,
1927, p. 15)
ama de cra les ames de cra... la llet
que li chupla la criatura... (Mart, L.:
Pepe el curandero, 1928, p.10)
ama seca li servixen de criaes y ames
seques (El Tio Cuc, n 425, Alacant,
1931)
lama, a un
ama de prostitutes
costat (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.3)
ama el femen valenci ama... en el
sentit del catal mestressa (DECLLC)
ama ama, que asoles ha pres fortes
arrails en el Reyne de Valencia
(DECLLC, 1, p. 281)
amadrigat polismic: en leixemple,
qui est sempre en casa sinse pegar
colp: si es alguna (viuda) amadrigada /
de les que shan regalat, / vol fer de
dona y home, / mes que moga un tir
real (2 part de lo que solen pasar els
homens, c.1740)
amadrigat amadrigament, amadrigar,
amadrigat... (Escrig:Dicc.1887)
amag cast. y cat. amagada: amag
del seu marit (Bellver, Blay: La creu
del matrimoni, Xtiva, 1866, p.5)
amag a correcheta amag (El Bou
Solt, 1877, p. 104)
amag la plata la tenia ac amag
(Del porrat de Sent Antoni a les Torres
de..., 1887, p. 9)
amag alguna carteta amag entre
les... (Gadea: Ensisam, 1891, p.492)
amag, a anguileta joc de chics y
chiques: una cri que va juar a
anguileta amag en una casa y la amag
raere la porta... (El Amic del Poble,
Per Telfono, Alacant, 1899)
amag, a cordeta -joc de chiquets:
hasta a cordeta amag (El Tio Cuc, n
106, Alacant, 1916)
153
amag y se det a escoltar... amag

(Puig Espert, F.: Pantomima, 1928,
p.45)
amag pot ser que estiga amag
(Gayano Lluch: La meua dona no es
meua, 1932, p.22)
amagaes en dos botelles... Molt
amagaes les tena (Mart,V.: El
organiste de Sollana, 1915, p.9)
amagaes, d fer algo amagat,
escuadrinyar, aguaitar conversacions,
etc.: Chist! Acabe descoltaro
damagaes! (Mart Orber, Rafel:
amagatall cat. entaforall: ahon se pot
amagar algo o alg: amaguatalls
amagatall afecha al amagatall de(l)s
dins un grapat de chavos (M.Ruiz:
Canyisaes, 1908)
amagatall amagatalls que pot haver
en un carro,
pera amagar coses
(Sireno, D. D.: El 606 o Mariano
amagatontes polismic: fer trastaes o
fugir en lo furtat, amagant la intenci,
disimulant y fingint fersel faba; 1 doc.:
un sclau moro... se lin an
amagantontes (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1615, f. 194v.)
amagatontes amagatontes (Galiana:
Rond. de rondalles, 1768)
amagatontes y amagontes pogueren
en elles matar la fam (AME, Romans
del pleit, 1776)
amagatontes:
a
amagatontes
escondidas (Escrig: Dicc, 1887)
amagatontes anarsen a amagantotes al
seu taller (Bodra: Festes de carrer,
1906, p. 64)
amainar del llet nvagnre, que
donara lit. ammainare, o del gtic
*af-maginn, pdrer fortalea; 1

doc.: la vela a mij asta / y amayn
(Fenollar: Lo Procs de les olives,
a.1497)
amainat que hava amainat (Roman
nou.. cert quidam, sobre un porch que a
pes compr, any 1752)
amaitina agarra: y Titot el sabater... /
si lamaitina (Fuster, L.: Enredros de
Milocha, 1918, p.8)
amaitin aquell que agarr el perdig
tan gran, que amaitina per un bras a la
dona de Pereira (Vidal Corella, Vicent:
amaitinant amaitinant be el garrot
(Moll Ripoll: El punt de Canyamaso,
1920, p. 17)
amaitinar a qu has amaytinat eixa
capeta? (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 6)
amaitinar agarrar: pera amaytinar a
este / em sobra fora en lo bra (Len,
C.: Rahonament... esperant als caballets,
1808)
amaitinar en Valencia sampr
amaitinar en el sentit de furtar
(DCECH)
amaitinar amaitinar: observar y mirar
con cuidado. Asegurar o sujetar
amaitinar agarrar: al pobret (caball)
que amaitinaba (el bou) no li deixava
res dins (El Bou Solt, 1877, p. 258)
amaitinar y res; / me vaig quedar en
les ansies / de poderla amaitinar, a la
chicona (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.29)
Ay,
daquell
que
amaitinara
amaitinara ella! (Llibret Foguera Santa
Isabel, Alacant, 1942)
amaitinat En les reixes de la plasa no
se troba ni una entr; les han amaitinat
154
els revenedors (H. Corts, M.: Fora

baix!, 2 ed., 1900, p.8)
amaitine per baix, yo lamaitine
amaitine com lamaitine quin secret es
el que tanca (Balader. Asertar errant,
1883, p. 5)
amaitine agarre, furte: el xit es meu
si amaitine els conquibos de la agela
p.7)
amaitines y ahon el veges lamaitines y
mel portes mort o viu (Escalante:
amaitinem si amaitinem el tesor (Roig
y Civera, A.: El tesor dels Chermanells,
Gandia, 1884, p. 8)
amaitineu no descuides un pel / y en
cuant oixques la senyal / me
lamaitineu, que yo / si puc nom far
esperar (Guallar, J. G.: Nit dalbaes,
1900, p.40)
amancebar, amansebar fer be no es
amansebar a una... (Vicent Alfonso: El
Trull, 1929, p.29)
amancebat amancebat (Escrig: Dicc.
1851)
amanegueren lo mateix que varen
aparixer: y en lo da de hui
amanegueren en dita canyada quatre
arriers (A.M.O., llib.2236, proc. contra
Pasqual Almodver, 1603)
amanegueren y baix del fem
amanegueren cuaranta fransesos morts
(El Mole, 1840, p. 87)
amanegut pero fa un bon rato y per as
encara no ha amanegut (Romn,
Angel: Tots de la mateixa familia,
Alcoy, 1937, p. 7)
amaneix amaneix lo sol (Ros, C.:
Breve dicc. 1739, p. 7)
amaneix cuant amaneix, cap sagrat
(Coloqui de Pep de Quelo, c. 1790)

amaneix prou, que ya amaneix
(Escalante: Lepe y Talala, 1886)
amaneix no per molt matinejar
amaneix ms prest lo dia (Escrig: Dicc.
1887)
amaneix desde que amaneix el da
(Llibret Foguera Prez Galds, Alacant,
1944)
amaneixen amaneixen Chirabolics y
Parranda, calfantse al foch en... (Len,
C.: Arenga, 1789)
amanixer ans de amaneixer avisa
(BNM, Ms. Matheu y San: Fbula en
valenci, 1643)
amanixer fer la salva al amaneixer
(Valda: Fiestas Inmac. 1663, p. 68)
amanixer al amaneixer per la vora de
la mar (Ord. costa R. de Valencia,
1673, p. 40)
amanixer el amaneixer (Chiste
compost per Ch. Batiste, conegut per
Santapola, 1857, p. 2)
amanixer sinnim daparixer:
tamb amaneixen en Londres / ...atre
modo de animals, / que als homens
maten (El So Christfol, llaurador
ricot, Imp. H. de San Andrs, 1789)
amanixer amanegueren esteses en
cordes eixuanse (El Mole, 1840, p.94)
amaneixer escomensa a amaneixer
(Palanca: Suspirs y llgrimes. 1880, p.
10)
amaneixer amaneixer: empezar a
manifestarse alguna cosa... (Escrig:
Dicc. 1887)
amaneixer amaneixer (Nebot, J.:
Gramtica, 1894, p. 99)
amaneixer y al amaneixer (Torre y
1928, p. 15)
amanixer al amanixer el sol...
155

amaneixer al amaneixer de este da...
Alacant, 1932, p. 15)
amaneiximent
amaneiximent
(Fullana, Lluis: Voc. 1921)
amaneixqu quant amaneixqu lo
Rey (Blay Arbuxech: Serm de la
amanir cast. amanar; inusual verp
valenci que aludix a preparar, donar,
etc.: amanir: prevenir, disponer. Poner
o tener a mano alguna cosa (Escrig:
Dicc. 1887)
amanixc Tamanixc larmorsar?
(Colomer,
E.:
Me
cason...!,
Alcoy,1931, p.2)
amanollar amanollar y manollar el
chic (Mayans: Voc. valenci, 1787)
amanollar: amanojar,
amanollar
juntar en manojo (Escrig: Dicc.1887)
amanollar abanda de dispndrer en
manolls (semantisme nic que du el
dicc. dEscrig), el dagarrar en les mans
no es normal en el valenci modern y,
com en el 1918 alguns coents copiaven
dels diccionaris catalans, fiquen en
interrogant la valenciana deste
significat: Agarrat, home; amanllat be
que sacosta la curva (G.B.: La Perla
amanosetes adv. equivalent a prop,
en el text apareix junt al seu orige a ma:
y estn ms amanosetes; es dir, estn
ms a ma (BSM, Ms. 7116, El fadr,
c.1820)
amans
los
romans
amans
(Martorell, Joanot: Tirant, c. 1460)
amansanse ya anir amansanse
(Escalante: Matasiete, 1884) En catal:
ja anir amansant-se.
amansar amansar, ya antiu en lo
Reyne de Valencia (DECLLC, 5,

p.334)
amansar -1 doc.: se amansaren
(Ferrer, St. Vicent: Sermons II, 160, 32.
c. 1400)
amansar amansar lo chic (Pou:
amansarse amansarse (Esteve, J.:
Liber, 1472)
amansarse amansarse (Escrig: Dicc.
1887)
amansinse me pense que va amansinse
un poquet (El Canari, vol 1, Castell,
1883, p.3)
amanta si vol pendreu en consideraci
tindr suscritors amanta (El Mole,
1837, p. 32)
amanta amanta (Escrig: Dicc. 1851)
amanta far pesades a manta (Len,
Carlos: Poesies pera el casament, 1802)
amanta valenci amanta: a munt
(Corominas: DECLLC)
yo
estic
amaorrat
amaorrat
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1907, p. 52)
amaranto del llet amaranthus, sust.
botnic: un clavellet... amarantos
(Coloqui de Tfol de Campanar, c.
1795)
un amaranto gallart
amaranto
(Rahonament entretengut... que un
llauradoret va curruquechant a una
sinyoreta, ed.1854)
amarc cultisme valenci, del llet
amaricare; cat. amarg: era ab absinti
(sic) amarch (Canals, Antoni: Llibre de
Hugo de Sent Vctor, 1396)
amarc amarch (DECLLC, en text de
Jordi de San Jordi, c. 1420)
amarc amarch com la fel (Martorell,
amarc ans era fel, / amarch doncell
156
amarc amarch de culpa... (BUV,

Adoraci de Ihess Crucificat,
Valencia, c. 1480)
amarc amarch convit, / cubert
de... (Fenollar: Scachs damor, c.
1495)
amarc y mes amarch que tots
Cartoxa, 1496, f. III)
amarc fer tornar dol / d amarch a...
(Beltrn, Jaume: Obres contemplatives,
1515)
amarc dol y amarch fonch pera mi
(Fernndez dHeredia, J.: Lavat y ben
escatat, c. 1530)
amrch
ser
descoltar
amarc
(Ortigues, Miquel: Cobles... de Nostra
Senyora, 1535)
amarc ferse amarc (Pou: Thesuarus,
Valencia, 1575)
amarc amarch estic com la fel (BSM,
Ms. 6781, Mulet: Gayferos y
Melisenda, c. 1660)
amarc ultimament amarchs per la...
12)
amarc amarc com les mateixes
retames (Coloqui dels platerets, s.
XVIII)
amarc y que te uns rots tan amarchs,
que pareixen una fel (Ros, Carlos:
Carnistoltes, 1733)
amarc es amarc com la fel (A. M.

Elig. Romans del pleit del pollastre,
1776, v. 89)
amarc cat. amarg, cast. amargo: y
ms que un trams amarch (BRAE,
R.M. 6.639, Coloqui en valenci,
c.1790)
amarc pinyol dols, / que pera m fon

amarc (Coloqui nou del poticari,
s.XVIII, v.15)
amarc els plors molt amarcs y llarcs
(3r. Rahonament entre el Rull de
Payporta y Albudeca, c.1802)
amarc tan dols, qu amarc (Len,
amarc qu amarc (Chilo y Pacalo,
Imp. Brusola, 1814, p.3)
amarc ning sha vist mes amarc
amarc plorem hui / el amarc mos de la
poma (Batiste Llopis, cego dAlacuas:
Defensa de les dones,
imp. La
Regeneracin Tipogrfica, c.1850)
amarc un amarc torment (BNM, Ms.
1862, f. 24)
amarc Que amarcs son (Torrom,
L.: Les choyes de Roseta, 1874, p. 14)
amarc amarc com la fel (Palanca
Hueso, Antoni: Noblea obliga, c. 1890)
amarc lo quest amarc no est dols
amarc es molt amarc (Escalante: Mil
duros y tartaneta, 1897, p. 23)
amarc el amarc frut (Vidal y Roig,
F.: La ovella descarri, 1902, p.29)
amarc mos donen el dia amarc (Peris:
Sal de la figuera, Valencia, 1917, p. 4)
amarc amarc: amargo (Fullana,
Lluis: Voc. valenci, 1921)
amarc esclat en amarc llant (Meli,
F.: Tots a Nova York, 1921, p.4)
amarc este consell amarc (Matal de
amarc este no te res damarc
1931, p. 3)
amarc un rato amarc (Soler: Sha
perdut el foraster!, estren en Alacant,
157
1931, p.9)
amarcatat del lleti amaricre y
damarc:: lo molt amarcatat y confs
que est un home quant galanteja
(BNM,
Rahonament...
a
les
amardanar amardanar el ganao,
valenci (DECLLC)
amargatat com sest parlant dels pits
duna chicona, pareix semantisme
paregut al damorgonat, de mugr:
Chucep, as em perd; / que per dalt lo
amargatat / amostrava dos hermosos /
melonets de madurar (Coloqui de una
que li den Crisstoma. En Cartagena,
en la Imprenta Real de Marina, c.1770)
amarguea valencianisme amarguea
(DCVB).
amarguechar Qu li pareix el
tabaco?...
desaborit
y
hasta
amarguecha (El Tio Cuc, 2 ep. n 55,
Alacant, 1924, p.3)
amartelat enamorat: no saps lo ques
un amartelat chufero (La Donsayna,
1844, p. 74)
amartell sempre amartell la clau
(Guallar, J. G.: Nit dalbaes, 1900, p.30)
amartellant amartellant el trabuc (El
Tabalet, 1847, p. 112)
amartellar colpejar en martell; que
amartellaria un clau (Dicc. Aguil,
doc. valenci del XVIII)
amartellar li amartellarn un clau / al
Angel del Carme (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
amartellar amartellar fusils (Un pillo
y els chics educats, 1846, p. 26)
amartellar amartelles y fas foc (G.
Capilla, J.: Un cacique a redolons, 1872,
p. 12)
amartellar amartellar: enamorar,
galantear... (Escrig: Dicc. 1887)
amartellar amartellar armes: si es

eixe el revlver... el amartellaba (sic)
(Hernndez, F.: La vista causa de Mary
Hetta, 1931, p.3)
amartellat en cuant a daix, prou
amartellat va el cartapasi... presente la
partida de casament en la meua
Salvadora (La Donsayna, 1844, p.99)
amartellat agarrar melsament a la
novia, fent manetes denamorat, etc.:
un sinyoret mol templat estaba en una
pansera (chicona de Denia) en la fosca
amartellat (El Tio Cuc, n 146,
Alacant, 1917, p.3)
amartellats venen amartelladsims,
carreg ella en un ram de flors, y ell...
(Sendn Galiana, A.: Ella, latra
y...,1934, p.42)
interj.
de
sorpresa:
amarra!
amarra!
(Ovara:
Males
llenges,1879, p.24)
amarraes hasta amarraes en...! (El
Tio Cuc, n10, Alacant, 1923)
amarraet Ya el tenim amarraet!
(Folch: El fantasma, 1917, p.9 )
amarrar dorige ductos, holands
aanmarren, itali amarrare?: y anaven
los dos en un carro amarrats a uns
puntals (RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
1622, f.385)
amarreulo amarreulo en un cordell!
(BNM, Ms. 14459, Arnal Brusola: No
entrar en llista!, c.1870, f.14)
amarrit hpax?, agarrat, gorrom: y
es lo tal tan amarrit / que... (Morl:
Poeses, c.1650)
amarrota si Deu amarrota, may
aufega (Gayano Lluch: Els Reixos dels
pobres, 1927, p. 8)
amarrotat amarrotat als cordells
(Serrano y Sansano: Una sublevaci en
Jauja, Elig, 1896)
158
amasaora de forner to Rosca,

lamasaora... (Barchino: La pasta de la
fornera, c.1915, p.6)
amasona, amazona 1 doc. de les
amazones (BNM, Ms.1523, Conesa,
Jaume: Histories troyanes, 1374, f.106
v)
amasona les amazones (Fenollet:
Hist. de Alexandre, 1481)
amasona, amaona 1 doc. reyna de
les amaones (Martorell: Tirant, c.
1460, ed. 1490)
amasones les amazones contra
Goliats (En obsequi dels Voluntaris
Honrats, 1794)
amasona aquella amasona (El Canari,
vol 1, Castell, 1883, p.7)
amasona, amaona amaona (Escrig:
Dicc. 1887)
amateix ara mateix > amateix:
lansenc amateix en foc
(Capilla:
Cada ovella en sa parella, 1868, p.15)
amateix Alcover heu dona com a
propi del valenci: adv. amateix;
contracci per ara mateix (DCVB).
amatista, amatiste del grec-llet
amethystus: pedra de amatiste (Ms.
Llibre de la Verge del Loreta de
Muchamel, 26 de setembre 1628)
amatista amatistes blanques (ACV.
Ms. Melchor Fuster, c. 1680)
amatista amatista / que es dura no es
pot negar (Romans... en que es
c.1740)
amb amb: sustantiu mascul: suerte en
la lotera al salir dos nmeros de...
mbar del arbic anbar: ambar ni
almesch (BNM, Ms. Matheu y San:
Roman, 1643)
ambabucat, embabucat Com em
tens dambabucat! (BNM, Ms.

Balader, Joaqun: Al sa y al pla, 1862, f.
20)
mbar que destila el mbar / ms
purificat (BNM, Ros: Endeches al fi
ambard y raere lambard (Vercher:
En la vel dun albat, 1865, p. 6)
ambarrar ambarren be les portes pera
que no puga tornar a entrar (Gadea:
Caps y senteners, Imp. C. Rom, 1892,
p.96)
ambarregar valencianisme; la sequia
sambarregara (DECLLC)
ambent, ambient del llet ambens, -
entis, que rodeja: cast. ambiente:

lambent (Gayano Lluch: El mercat
de la concencia, 1932, p.4)
ambes en ambes parts (Archiu Mun.
T. B: Stabliments Torre den Besora, 8
setembre 1738)
ambes ambes a dos per igual (Archiu
Mun. dElig. Romans del pleit, 1776, v.
235)
ambes del llet ambo; cast. ambas;
cat. ambdues: ambes parts (Gayano
p.5)
ambient del llet ambiens, -entis, 1
doc. en el colaboracioniste valenci
Labernia en 1839: ambient: ambiente
o el aire suave que rodea... (Escrig:
Dicc. 1851)
les
floretes
dasahar
ambient
quembalsamen el ambient (Rubert
1897, p.10)
ambig -del fr. ambigu; taula en
menjars frets y calents ques fa a lespr
o a hores del Rat Penat, asobint soferix
en actes pblics, reunions, conferencies,
etc.: 1 doc., com a buf: saonar un
159
fricas o un estofat, y pera dispondre un

ambig... (Coloqui entre un capador de
la Gascunya y un..., Imp. A. Laborda,
1808, f.5)
ambig els prepara un ambig / en la
taula (Roquet y Goriet, imp. Miquel
Estevan, 1809)
ambig de camalet sinse coentors y
entre companyers, fet en poquets dins:
grapat de tramusos, cacahuet... propis
y peculiars de un ambig de camalet
(Baldov: La Donsaina, 1845)
ambig fem paus y anemon al
ambig... fart a rollets, malenes y
bega (Canyisaes, Monver, 1909,
p.102)
mbit del ambit de la terra ahon
volgu Deu... (Gaspar Aguilar: Sonet a
Nofre Ginart, 1608)
mbit designa lo ambit de la mallada
(A. M. de Culla, doc. 10 / 3, 669, 21
maig 1715)
mbit mbit: mbito (Escrig: Dicc.
1851)
mbit en lmbit de la terra (Bellver,
p.30)
ambo -del llet ambo: lo mateix queen
castell, fa referencia a dos nmeros de
la llotera: eixe ambo es quel chues
(Escalante: El deu, deneu y noranta,
1861)
ambo parella, ya formen ambo
(Alapont: Un pparo, 1869, p.13)
ambo do o parella: Palleta, y quin
ambo!
(Barreda:
Un
arreglo
improvisat, 1870, p. 12)
ambo Ma quin ambo es presenta!
(Escalante: Les chiques del entresuelo,
1877)
-parella; en leixemple nhia
ambo
alusi pardica a dos pretenents duna
chicona:
payeta, y qun ambo!
(Barreda, M.: Tomasa o un arreglo
improvisat, 1879, p.12)
ambobat del prefix en (am, per
aubertura voc., y m per rahons
ortogrfiques) y el derivat del lleti
balbus. feren llums a millanars /... que
em tenen ambobat (...) me ambobaven
ambobat -el corrector del ttul deste
sainet de Lladr cambi el valenci
ambobatper el castellanisat embobat:
el mal qua mi aixina em posa / es el
mal del ambobat... perque estic no mes
ambobat
(Lladr: La boba y el
embobat, 1872, pp. 12, 15)
ambolics els ambolics arreglar
amborracharse cuant ms vell es fa,
ms samborracha y ms sego est en la
vinarra (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.67)
ambos pero ambos yo ta asegure
(Bib. Nic. Primitiu. Ms. 419, Coloqui de
la loteria, s. XVIII, f. 11)
ambos ambos sexos casi sempre es
pera mal (2 Conv. entre Nelo y Quelo,
1787)
ambos dambos sexos hi (Llombart:
Festes, costums de la terra del che,
1878, p. 10)
ambos en ambos mocaors cubrix les
copes (Soler, J.: Els estudiants, 1934,
p. 35)
ambosat se mambosat el pito
(Baidal Llos, F.: Amor Torna,
Castell, 1917, p. 27)
ambosen sambosen en la bufanda
(Liern: Una broma de sab, 1867, p. 15)
ambre del rap nbar; lo mateix que
mbar: un collar de ambre (AMC,
160
Inv. Santa Mara de Castell, 18 de

giner 1604)
ambrolla, embrolla -dembolicat tim,
es parent del esp. embrollo, it.
imbroglio, etc.; per el Nort del Reyne ix
dasta en tonaes populars: En Culla son
cullerans, / y en Benafigos panolla... /
Vixca la gent de lambrolla!:
ambrolla:
embrollo
(Escrig:
Dicc.1851)
ambrolla, embrolla es algn gabuliste
de trompa y embrolla El Mole, 7/ 12 /
1863, p.83)
ambrolla molt amic de la gbula y de
lambrolla (Caps y senteners, Imp.
Chusep C. Rom, 1892, p.15)
ambrollar y els homens sempre
ambrollant (Gadea: Ensisam, 1891,
p.65)
ambrutar cast. ensuciar: Dixela en
terra. No ambruta (Balader: Miseria y
compaa, 1872, p.15)
ambrutar encara no lambrutat (Roig
ambrutar una ovella sarnosa ambruta
8)
ambuder ambuder: quien hace
embudos (Escrig: Dicc. 1851)
ambuder derivat dambut: qui fa
ambuts y , traslaticiament, qui menja en
avidea y may est fart: perque mos
acreditarem dambuders o fartons
(Ensisam de totes herbes, 1891, p.473)
ambulancia -1 doc. ambulancia
en
ambulancia,
ambulansia
ambulansia, fora dels portals de
Serrans... (Roig y Civera, A.: El barber
de carrer, Ganda, 1887, p.7)
ambulant -del llet amblans, -antis :
Ay dels homens que ambulants / aneu
per eixos camins (Batiste Llopis, sego

dAlacus: Defensa de les dones,
c.1850)
ambulant 1 doc., en el valenci
Labernia (a.1839): ambulant (Escrig:
Dicc. 1851)
ambulant ambulants (Valero, R.: Dos
fotgrafos ambulants, 1921, p.9)
ambut una variant ambut ya ix en
Jaume Roig (DECLLC, 3, p.288)
ambut -del llet imbtum, conducte ple
de lliquit; en valenci tenim aubertura
en a- desdels clsics: ambut (Roig,
Jaume: Espill, 1460)
ambut ambut (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
ambut ambut de aram (Ginart, Nofre:
Reportori dels Furs, Valencia, 1608, p.
169)
ambut ni omplir barral sens ambut
(Ros: Tratat de adages, 1736, p. 76)
ambut ning mha pogut ficar /
lambut per lample (Rahonament... de
ambut els inglesos li fiquen lambut
per lo ample (El Gafarr, 1841, p.200)
ambut per qu lley dambut...
1859, p.19)
ambut la lley del ambut (El Bou Solt,
1877, p. 250)
ambut segons la lley... del ambut
ambut els fadrins.../ estn ms tous
que un ambut (Centenario celebrado en
Bonreps, 1891)
ambut, lley del no hi / ms lley que
la del ambut (Gadea: Ensisam, 1891,
p.42)
ambut, llibertat del en nom de la
llibertat del ambut (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.35)
161
ambut la lley del ambut (El Tio Cuc,

n 140, Alacant, 1917,p.1)
amedrant as mos amedrant (La
creu del matrimoni, Imp. B. Bellver,
1866, p.9)
no
havem
de
amedrantar
amedrantarnos de les armes enemigues
Conquista, 1666, p.28)
amedrentat temerosos y amedrentats
valencians (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 8 de maig 1626, f. 484)
amedrantat dtim ducts, dun
hisp-llet *metorosus?; cat. acovardit:
que yo estic amedrantat (2 part de lo
que solen pasar els homens, c.1740)
amelar derivar de mel, es verp
valenci: amelar: excitar el deseo de
uno con algn atractivo. Acostumbrarse,
tomar gusto a una cosa. Lo mismo que
engolosinar (Escrig: Dicc.1851, 1887)
amelar a melar a Tereseta (Liern: De
femater a lacayo!, 1858, p.18)
amelar que samela a ms de cuatre en
bones rahons (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.34)
amelar amelar: atrurer, excitar el
desig en algn atractiu, (valenci);
castell engolosinar (DCVB)
amelarse feu el favor de no amelarse
y anem dalt (S. Galiana y G. Polo:
amelat ya li he pegat en el hos amelat
(Alcaraz, J. L.: El terroriste, 1911, p.
10)
alsa
el
espolsaor
amenasaora
amenasaora (Lanzuela: La Templ,
1933, p.16)
amenasar Teresa la va amenasar de
mort (El Amic del Poble, Alacant, n2,
1899, p.2)
amenasava amenasava que... (BUV,
Ms. Ayerdi, J.: Noticies de Valencia,

octubre 1661)
amensim terra amensima, tota de
rech (Roig: Espill, 1460)
ament un ament furis (Mas, L.:
Serm cof. S. Vicent, 1755, p. 17)
ament ament: demente (Escrig: Dicc.
1851)
amenut sinnim dasobint: del Cel
cau amenut (BUV, Morl, Ms. 666, c.
1649)
amenut parlaven molt amenut
(Salcedo, D.: Vida de G. Simn, 1614,
p. 194)
amenut vorem ben amenut (BNM,
Ros: Paper curios pera fer lo (l)laurador,
c.1740)
amenut advrbit sinnim dasobint;
llexicalisaci de preposici y adjetiu (a
+ menut), en sigles dus en valenci: li
direm que vinga ms amenut per este
poble (El Cullerot Alicant, telegrames,
10 giner 1897)
amenut dia el flare mol a menut
amer una tollina vinc feta, pos si
estic tota amer (Fambuena: Fer les
cartes, 1881, p. 6)
amerat, vi -detim ducts, Corominas
sugerix un *emerare derivat del llet
merus pur, en el sentit de purea del vi
sinse aiguar; tamb reconeix que no hia
atra forma en valenci que amerar,
opost al cat. amarar: bevent aprs
poch de vi blanch amerat (Alcanys:
Reg. preservatiu, c.1490)
amerar vi fort e lo masa amerat, e
forts salses (Bonllabi. Traducci del
Blanquerna de Llull al valenci, 1521)
amerar amerar canem (Llibre de
establiments de Penscola, 1701)
162
amerar amerar la cals (Sanelo: Dicc.,

c. 1800)
amerar amerar: remojar (Escrig:
Dicc. 1887)
amerat vi ... massa amerat (Llull:
amerat vindrer amerat com una sopa
americ, gos ms maganyes que una
gosa americana (Escalante: Qu no
ser!, 1862, f. 4)
americana varietat de chaqueta, 1
doc. en valenci (a.1862), abans quen
castell (a.1877), y catal (a.1882):
que la casaca mapreta.- Pos fasas
americana... chopet de pana, faixa y
calses (G. Albn: Un ball de convit,
1863, p.39)
americana cuant la americana
desempeny
(Escalante:
La
Consoladora, 1880)
americana Com estem de pantalons...
y americana (Balader: La capa, 1876,
p. 7)
americana en la bolchaca dreta de
lamericana (Comes, F.: Sabater y
detective, 1917, p. 28)
amero manobrer damerar cals,
cnem, atocha, etc.; metafricament, qui
sua molt est fet un amero o ple
daigua: quina calor... vindre fet un
amero (Bib. Nac. Ms. 14185, Chaques
lolier, c. 1850, f. 8)
amero, amer els protagonistes, que
ixen chopats daigua de lAlbufera, son
calificats dameros: com dos ameros
(Liern: Telmaco en lAlbufera, 1868,
p.8)
ametralladora 1 doc. ametralladora
(LAmetralladora,
peridic
satric,
Valencia, 1871)
ametrallaora ni en una ametrallaora /
marranquen desta caixeta (Ferrandiz,

E.: Penlope en Borriol, 1873, p.8)
canonsametralladores
ametralladores (G. Capilla: Una nugol
destiu, 1871, p. 9)
aixina
es
una
ametrallaora
ametrallaora (Millas: Una agensia,
1874, p. 12)
ametrallar pot ser que oixca: eixe
ametralla! (Genovs, G.: Un grapaet,
1916, p.25)
amic perque si aixo, amich (Orti,
115)
amichs amichs (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, Venecia 1489)
amigacho amigachos com va?
(Relaci crtica de Pepo Canelles, 1784)
amigacho amigacho, aix ya es frau
(Conv. entre Nelo y Quelo, Imp. Onofre
Garcia, 1787)
amigacho O, amigacho, el que te la
cua de palla (Len, C.: Arenga crtica,
1789, p. 3)
amigacho amigachos, a es fet
(Coloqui de fr. Pere de la Merc, c.
1790)
amigacho li digu amigacho (Coloqui
dels poticaris, c. 1790)
amigacho que pegu en uns amigachos
/ que... (Martnez, P.: Nelo el Tripero,
1792)
amigacho un amigacho nostre (El
amigacho per eixa rah, amigacho
p. 14)
amigacho alguns atres amigachos
1855)
amigacho els amigachos qham anat a
la peixquera (Vercher: En la vel,
163
1865, p. 6)
amigacho tres o cuatre amigachos
ms (Baldov: La tertulia de Colau,
1867, p. 5)
amigacho els seus amigachos
(Alcaraz, J. L.: El terroriste, 1911, p. 8)
amigacho Eixos?Dos amigachos
(Civera: Els baches del mal cam, 1912,
p. 13)
amigacho a tots els amigachos
polopins y les chicotes polopines (El
Tio Cuc, n 55, Alacant, 1924, p.4)
amigacho mentres sen van de juerga
per les nits en els amigachos (Llobat
Ferrer, R.: En lo suor de ton front, 1926,
p.11)
amigacho un atre amigacho (Herrero,
J.: En temps de la Dictaura, 1931, p. 5)
amigacho els amigachos (Carceller,
amigacho amigacho (Llibret Foguera
Trafalgar, Alacant, 1936, p. 8)
amigot semporta raere als amigots
(H. Corts, M.: Fora baix!, 2 ed.,
1900, p.11)
amijanar amijanar: mediar, por
interceder... tomar un trmino medio...
(Escrig: Dicc.1851)
amilanar res vos amilana (Serrano,
amimbar la amimb del aigua
amimbar amimbar: menguar (Escrig:
Dicc. 1887)
amimbat amimbat: menguado;en
mujeres que hacen media, embeber
puntos (Escrig, 1887)
amo en valenci, lamo es el propietari
dun negoci, tenda, e incls el sinyor de
la casa, en certa irona: amo sha
generalisat en la llengua (catalana)
partint del us valenci (DECLLC, 1, p.
281)
amo als enemichs de son amo y
senyor (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.
1400)
amo pareixera amo de aquelles
(Ginart, Nofre: Repostori dels Furs,
1608, p. 65)
amo parlant del propietari del Caf de
Carrilla en Monver: el amo, Silvestre
Pina, y el simptic Paco (Canyisaes,
Monver, 1914, p.239)
amo y li diu el amo (El Tio Cuc,
n116, Alacant, 1917)
amo es puguen casar Doloretes y el
meu amo (Matal de Almenar, Vicenta:
El Pecat, 1929, p. 6)
amoasanme amoasanme el mostacho
amobl decenment amobl pero sinse
lujo (Fambuena: Fer les cartes, 1881,
p. 5)
amobl cat. moblada: habitasi ben
amobl (Chirivella, P.: Da de proba,
1912, p.5)
amobl casa ben amobl (Soto Lluch:
El boticari de Villarreal, 1927, p.7)
amoblar amoblant, amoblar, amoblat
amoblat sal elegantment amoblat
(Meli, F.: Els fills dels vells, 1926, p.3)
amodorraren lamodorraren y li faren
entrar ms son (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 28)
amodorrarse amodorrarse: padecer
modorra (Escrig: Dicc. 1887)
amodorrat els ha amodorrat (Llibret
Foguera Benala, Alacant, 1928, p. 1)
amodorrit 1 doc. per damunt de les
mans del organiste que tot amodorrit
se... (BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 25
juliol 1616, f.248)
est
endormiscat
y
amodorrit
164
amodorrit (BRAH, Porcar, J.: Dietari,

1620, f. 345)
amohinar derivat del adj. amohinat,
de ducts tim: el verp aludix a que
dona tristea, malgnit, reguiny y
cavilament: aix es lo que te amohina
amohinar amohinar: amohinar o
enojar, enfadar (Escrig: Dicc. 1851)
amohinar y al pblic que tant
samohina (El Mole, 20 febrer 1856)
amohinat amohinat: amohinado
(Escrig: Dicc.1851)
amohinat amoinat per ladvertensia.
..Vinga, home, no fases cas, ni
tamoines (Alcaraz, L.: El ball del ram,
1928, p.6)
amoixam amoixamat, amoixam:...
parecido a la mojama por lo seco y flaco
de sus carnes (Escrig: Dicc. 1851,
1887)
amoixamarse amoixamarse: acecinarse
amoixamat amoixamat: amojamado
amoixcarse molestarse: el que se
amoixque... (El bou, n3, 1885, p.4)
amoladura pot derivar de amolar
(esmolar) o de mole, nom deste
semanari: com ixqu tot lo que
diguerem en la segona poca de les
amoladures nostres (El Mole, 20 de
febrer 1856)
amolar manco usat que esmolar:
espaser, qui amola (Exulve, Vicent J.:
amolar traslaticiament equival a
treballar sinse molt profit: amola,
pobret, amolat: / si eres sastre al
velador, / si obrer a la corriola, / si eres
plater a llimar (Bib.Nic. Primitiu, ms.
419. Coloqui nou de la loteria, s.XVIII)

amolar molt que amolar (El Mole,
1841, p.210)
amolar amolar: fastidiar (Escrig:
Dicc. 1887)
amolarse cast. amoldarse: tenint que
amolarse y pendre tila (Gadea: Tipos,
1908, p.332)
amolat com mhas amolat, chiqueta
(Mills. M.: Els microbios, 1884, p. 16)
amollanar la terra que chapem
(chafem) si no la tinc amollan...
1913, p. 221)
amollar asoltar algo: mamollava un
gran pet (BRAE, Ms.6.639, La
amollar donar dins: que els tornaren
els dins que habien (sic) amollat (El
Mole, 1841, p. 236)
amollar amllali ms fil (El Sueco,
1847, p. 49)
amollar amollar: en juegos de naipes,
jugar una carta inferior a ... (Escrig:
Dicc. 1887)
amollix samollix y diu... (Chirivella,
Pere: Tot debaes, 1908, p. 16)
amollonar fitar termens: hui, com a
valenci,
susa
ms
asobintet
amollonar (DECLLC, 5, p.757)
amontonar
amontonar
(Pou:
Thesaurus, 1575)
amontonar aix de amontonar dins y
ms dins... (Garrido, J. M: Opresors
y oprimits!, estrenat en Alacant, 1933,
p. 6)
amontone Vinga, vinga, no amontone
amorat tena la cara amorat y en el
coll y en el pit blaures (Navarro y
Reig: La pau dels poblets, 1913, p.47)
amoratar amoratament, amoratant,
165
amoratar, amoratat... (Escrig: Dicc.

1851)
amoricions, amoricons rahonaments
y paraules damor: estes grans
amoricions / li sola yo encaixar, a la
chicona (Ros, C.: Paper gracis,
discursiu... a les Carnistoltes, c.1735)
amoricons amoricons: seas, ademanes
u otras acciones que se manifiesta el
amor que se tiene a una persona
amortall farta... pero amortall
13)
amortall amortall (Escrig: Dicc.
1887)
amortallaor amortallador (Exulve:
amortallaor Escrig dona la grafa
antiga y la moderna, sinse d
intervoclica, suplinla en una h, segons
era costum: amortallahor: persona que
amortaja... (Escrig: Dicc. 1887)
amortallarlo amortallarlo (Ovara:
amorrar, amorrarse ms borrachos
que seps y amorrats com estaven als
duells de les botes (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.22)
amorrarse amorrarse a la font pera
beure (Escrig: Dicc. 1887)
amorrat a la gamella amorrat a la
gamella: glotn (Canyisaes, Monver,
1914, p.278)
amorres beu apresa No tel amorres
tant! (Soler: Mos quedem!, Castell,
1907, p. 34)
amosc algo amosc, la madrina en el
chic (Baidal, F.: Amor torna, Castell,
1917, p. 12)
amoscar enfadar: Y tu molt
destarif! Y si mamosques (Ferrando,
J.: El dicharachero, 1897, p.9)

amoscarse no tamosques (La nit que
venen els musics, Alcoy, 1855, p. 8)
amostaar:
amostasar, amostasat
irritar, enojar; amostaat... (Escrig:
Dicc. 1887)
amostranli amostranli la carta
amostrant y micha cama amostrant
(Nits del Centenar de la V.
Desamparats, 1767)
amostrant ixen les dones, totes
amostrant la cama (Capilla: Una
nugol destiu, 1871, p. 129
amostrant amostrant les canterelles
als musics (El Cullerot, Alacant, juny
1898)
amostrar orde ques tingu en amostrar
dites reliquies (Archiu Cat. Val. ms.
Llibre dAntiquitats, abril 1632)
amostrar que pequen molt de goloses,
/ que van amostrant los pits (Paper
amostrant,
amostrar,
amostrar
amostrat... (Escrig: Dicc. 1887)
amostrar tamostren un retrato de...
(M.Ruiz, A.: Canyisaes, Monver,
1914, p.247)
amostrars me amostrars eixa
1789, p. 4)
amostrats els cadvers estigueren
amostrats (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.34)
amostres amostres a be escriure
(Torres, Narcisa: Elogi, 1734)
amostreuli lo millor
amostreuli
(Peris Celda, J.: Arrs en fesols y naps,
1921,p.3)
amotinaes abandonaren les amotinaes
la fbrica (Semanari Garrot de sego,
166
n 8, 1888, Alacant, p.1)

amotinaora eixager: no siga
amotinaora (Llombart: Lagela Puala,
c. 1880)
amotinaora amotinaora... amotina t
car?, 1926, pp. 15, 16)
amotinar valenci amotinar: exagerar
un defecte, desgracia... (DECLLC, t. 5,
p. 824)
amotinar del fr. mutiner; sublevaci
colectiva y, en val. modern, eixagerar:
amotinaren en la comuna (BRAH,
ms. Dietari Porcar, a. 1612)
amotinar eixagerar: vinga, no
amotines (Gayano Lluch: Del Tersio
Extranjero, 1921)
amotine Home, no amotine tant
(Escalante: Fuchint de les bombes!,
1873, p. 10)
amotine me tiren un llibrell daigua.
Dona, dona, no amotine! (El chiquet
del milacre, 1878)
ampa dtim ducts (del fr. hampe?):
portava gent de lampa en sa
campanya (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1619, f.310)
ampar un pardal se ampar (Archiu
Mun. Elig, Romans del pleit del
pollastre, 1776)
ampara ara no els ampara (Rafelo de
Picasent ignora la novetat, 1813)
ampara Favor! Qu mampara?
(Lladr, Ramn: Rafela la filanera,
1855, p. 20)
ampara ya vorem si Deu mampara
(Roig y Civera: El tesor, Gandia, 1884,
p. 21)
ampara a eixe desocupat / y eixe
coixo del dimoni, / no els ampara...
ampara mos ampara (Sansano: Una

sampar,
naturalment
ampar
ampara Deu mampara! (Peris:
Rialles del voler, 1928, p. 50)
a
la
Verche
amparadora
Amparadora (Relaci entre Sento y
Tito... a honor de Carlos Tercer, 1784)
Amparadora lo mateix que Mare dels
Desamparats: matalafers y albarders /
tragueren
son
Estandart;
/
la
Amparadora en Custodia (Sento y
Parma, c.1794)
amprals amprals, gran Deu (Roig:
El tesor, 1884, p. 36)
ampram ampram t que tens bon
cor... Ampram! (Peris: Mosquit de
tenda, 1923, p. 22)
amparant amparant a infinits (BNM,
Ms. 3746, Mateu y Sanz: A la Verge,
1643, v. 14)
amparar del llet anteparre :
amparar... no obstant lampara (Roig,
Jaume: Spill, 1460)
amparar Deu mos ampare (Els
p.23)
amparar en ell me tinc que amparar
18)
amparar Acs estic obligat a
amparar als lladres? (Comes, P.: El
Trull, 1929, p.19)
ampararn segur, la ampararn y no
es pedr... (El Tio Cuc, n 99, Alacant,
1916)
ya
tamparar
ara
amparar
amparat thaguera amparat el so
167
Miquel (Vicent Alfonso: El Trull,

1929)
Ampareume, Santa
ampareume
Tecla! (Chirivella, P.: Da de proba,
1912, p.19)
amparat amparat (Pastor, Vicent: Un
amparat amparat en les reformes
Ganda, 1932, p. 32)
amparau amparau les vostres (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
amparava com lo amparava Deu
(Gonzlez: Sacro Monte Parnaso, 1687,
p. 189)
ampare que em ampare ans
(Cucarella, Josef: Luces de aurora,
1665, p. 378)
ampare la mort me ampare
(Escorigela: Stabat Mater, 1799)
ampare qui lampare (BNM, Ms.
Sen Roc, 1864, f. 6)
ampare busca qui tampare (Balader:
El pare alcalde, 1871, p. 12)
ampare Deu mos ampare (Vidal: La
llangosta, estren en Castell, 1928, p.
28)
amparem amparem, Chusep Maria!
amparen y tots samparen en m
ampares ampares (DCVB, doc. del
any 1392)
ampareume ampareume...! (Breva,
1916, p. 9)
Ampariges hipocorstic duna cosina
meua; usual en idioma valenci del sigle
XX.
Amparn pera papers y actrius...
Amparn Revest (Sendin: Tonica la del
llunar, 1926, p. 17)

Amparito No es veritat, Amparito?
(Vives, Rafael: Entre amics, 1877)
Amparito Qu Amparito encara no
sap...? (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921, p.3)
Amparito abandonant a Amparito
p. 8)
Amparito entra Amparito per la
esquerra (Garrido, Josep M: Aixina
deben ser totes! 1923)
Amparito que m atenga, que soc
Amparito (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 12)
Amparito en segn terme, caseta de
Amparito
(Perdiguer,
R.:
En
Carnistoltes, 1928, p. 9)
Amparito Amparito, se pot pasar?
(de la Torre, J.: Nit de festa, 1929,
p.25)
Amparito Amparito, raere dell,
indign (Lanzuela: La Templ, 1933,
p.19)
Amparito Amparito, lama del cafet
(Morante, J.: En la festa de falles!,
1934, p. 20)
amparo eres del christi refugi,
amparo (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1575)
amparo amparo y protecci de V. M.
1608, f. 3)
amparo pretenent tots que sera gran
amparo pera resistir a les imposicions
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 9 set. 1612)
amparo troben en vos lo amparo
(Matheu y San: A la V. de la
Sapiencia, 1642)
amparo unich amparo en tots los
perills (Archiu Mun. Oriola, Leg. 984,
Generalitat, 1649)
168
amparo lo patroccini y amparo (Orti,

M. A.: 2 Cent. Canonizacin S.
Vicente, 1656)
amparo lo amparo (Cardona, J.: en
Aprovaci al Serm de la Conquista,
1666)
amparo de dos mons Sol y amparo
(Agraida la gratitut, Imp. Viuda de
Laborda, 1802)
amparo yo... baix lamparo de Deu
(Els carlistes en Vinaroz, Castell,
1875, p.27)
amparo sinse amparo es queda hui
amparo sinse ms amparo (Martnez
1909, p.104)
Amparo Amparo... acabant el bordat
(Montesinos, V.: Un Belmonte de
sotana, 1913, p.7)
Amparo, Mare de Deu del catal
Empar: Mare de Deu del Amparo,
nom deixeu eixir del horta! (Miralles,
A.: Entre un peixcaor y..., 1918, p.10)
Amparo els mateixos, y Amparo en un
barral (Peris, J.: Terres malahdes,
1919, p. 29)
Amparo Saps que Amparo...?
p. 5)
Amparo, Amparito cat. Empar:
Amparito, en tu confe, disli
(Llobat Ferrer: En lo suor de ton front,
1926, p.9)
Amparo Amparo, posat a punt
(Catal G.: La carchofa, Torrent, 1926,
p. 15)
(Salls
amparo buscant amparo
Rocabert, S.: Els castigaors, 1931, p.25)
Amparo marit dAmparo (Moliner
1936, p. 6)
amparo com leternitat, el amparo del

Castell (Llibret Foguera Plaza R.
Chap, Alacant, 1942)
amparo amparo te demane (Irles,
Eduart: Coloqui de San Antoni,
Alacant, 1944)
ampastr gran ampastr mos ha
susuit (La Donsayna, 1844, p. 59)
ampastr ...y quna ampastr! (El
To Cuc, n116, Alacant, 1917)
ampastr de la ampastr que tena
feta (El To Cuc, n 139, Alacant,
1917, p.1)
Lampastrarem!
ampastrarem
(Moll Ripoll, Enrique: El punt, 1920,
p. 9)
ampaten li lampaten (BNM, Ms.
14326, Eixarop, c. 1865)
ampeleguen com es denit, te les
ampeleguen, monedes falses (Valls:
Mat de Gloria, 1932, p. 5)
ampendre ampendre la ploma (Lo
amplaria -cualitat dample: altaria e
amplaria (Villena: Vita, 1497)
amplaria dos alnes de amplaria, y tres
y mija de llargaria (Ginart, Nofre:
Rep.dels Furs de Valencia, 1608, p.107)
amplea e la amplea (Ferrer, Bonifaci:
Biblia valenciana, 1478)
amplea deu braes en amplea (Olmo,
J. V.: Nueva descripcin del Orbe,
1681, p. 87)
ben
surtit,
decorat
ampli
artsticament, ampli, fresc y... (anunci
del bar Gran Sorolla en El Cuento del
Dumenche, 17-XI-1918, p.20)
ampliaci ampliaci (Martorell:
Tirant, c. 1460)
derivat
del
llet
amplificaci
amplificatione: amplificaci (Escrig:
Dicc. 1851)
169
ampl ulls plens de la llum y del

ampl des terres (M. Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1908)
amplura en gran amplura (BNM, Inc.
1462, Corella: Psalterium, Venecia,
1490)
amplura amplura: anchura (Escrig:
Dicc. 1887)
ampollars cireres ampollars (Romans
ampollars cireres ampollars (Ros,
Carlos: Roman... los treballs de la gent
pobra, 1763)
anar
huapes...
ampollastrirse
ampollastrirse (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.44)
ampoma Ampoma!Els calsetins als
garrons (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 5)
ampoma li tiren una barsella / que
ampoma el tio Chuano (Llibret
1954)
ampomar detimologa ductosa (de
pom daspasa?); agarrar al vol algo que
cau: la muller li prengu frenesa ys
llan de una finestra de la sala a la
carrera y un (sic) homens la
ampomaren (BNM, ms. Dietari Porcar,
a.1620)
ampomar perque si alg tampoma
(Liern, R.: La toma de Tetun, 1864, p.
34)
agarrar
ampomar,
empomar
cuansevol cosa al aire: empom la
clau (El Bou solt, 1877, p. 224)
ampomar Ques este mon? Una
trompa que va per laire rodant .-Pos ya
vorem qu lampoma (Peris Celda, J.:
Arrs en fesols y naps, 1921, p.7)
ampomar so Rita, ampome, que ve a
donar achares (Hernndez, Faust: La

ampomat
(Palanca:
ampomat
35)
ampona 1 doc. lo mateix que apon,
ajupida?: puix, perque no es mostra
alegre, / tota ampona (Ort Mayor:
Coloqui pera lo Convent de Senta
Ursula, 1730)
amponar, emponarse emponarse:
ponerse en cuclillas. Lo mismo que
aponarse, ajupirse y ajocarse (Escrig:
Dicc. 1887)
amponar en alguna dotora o charr de
masero amponna a consevol persona
p.55)
amporta se lamporta el dimoni
1864, f. 19)
amporta te un sofoco que se lamporta
pateta (BNM, Ms. Eixarop de llarga
vida, c. 1865)
amporta qui es el que se amporta al
chic (Urios, Elvira: Da de Pascua, c.
1925, p. 7)
amporta se lamporta de sa casa
amportaren se li amportaren el
paraiges (Escalante: Valencia a la
matin, 1888, p. 8)
amportarse durse algo: mamporte a
casa la... (Coloma Pellicer: El secret,
amportat en Agost... se han amportat
dos camisoles y... (El Tio Cuc, n 119,
Alacant, 1917)
amprtatelos y amprtatelos a casa
(G. Capilla: Un casique a redolons,
1872, p. 17)
amporte me lamporte (BNM, Ms.
170
amporte que se lamporte el diable

p.17)
amporte quel dimoni sels amporte
(Nelo el de Foyos: Coloqui dels
Borbons, 1868)
amporte se lamporte un atre... me
lamporte yo (Lladr: El titot, 1876, p.
21)
amporte a Valencia me lamporte
p. 38)
amporte se amporte el prmit (El
To Cuc, n 116, Alacant, 1917)
amporte yo no mamporte res (Fink
Rees, E.: La millonaria, 1918, p.16)
amportes te amportes lo que ms
vols (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921, p.15)
ampra ampra (March, Ausias: Obra
completa, Ed. Barcanova, p. 704, c.
1445)
ampr la levita era ampr... y la
tornarem (Colom: Tal es Cualis,
Castell, 1872, p. 10)
ampra que si ampra no te masa presa
en tornar (Caps y senteners, Imp.
ampr ampr dins (Diari El
Pueblo, Canyisaes, Monver, 1906)
ampra no demanes a qui ampra, ni
ampres a... (Alberola, E.: Refraner
valenci, 1928, p. 180)
ampradillos Carlos Len es fisga dels
pixavins que no tenen pera tornar els
dins
ampranli ampranli al amo (Llorens,
J. B.: Tona y Toni, Alcoy, 1871, p. 6)
amprant amprant totes (Pere,
Miquel: Imitaci de Iesuchrist, 1491)
amprar dtim en series ductes per
laubertura voclica, dels lletins
imprare, *ad-imperare?; el polismic

valenci amprar equival als castellans
aprovechar, solicitar, emplear, usar,
pedir prestado; cat. emprar: tota
persona que... amprar (Canals:
traducci del Valeri al valenci, 1395)
amprar amprar e pregar (...) amprant e
demanant (Dietari del capell dAnfs
el Magnnim, 2 juny 1462, agost 1468,
f.164 v.)
amprar amprant totes les ales de
vostra voluntat (Perez, Miquel:
Imitaci de Iesuchrist, 1491)
amprar deuem amprar (Villena: Vita
Christi, 1497)
amprar atreviment de amprar
(Amiguetum, H.: Sinonima ... in
valentinum. 1502)
amprar moltes dames que hava
amprat de Valencia, ben ataviades
(ACV, ms. Llibre dAntiquitats, maig
1528)
amprar -en leixemple, Beuter diu que
saprofita y agarra
informaci del
treball datre croniste: amprat de la
historia que escrigu... (Beuter:
Primera part de la Historia de Valencia,
1538)
amprar amprar: pedir o tomar
prestado (Salv, V.: Gramtica
castellana,
apndice
de
voces
valencianas, 1838)
amprar amprar: tomar prestado
(Lamarca: Dicc. 1839, p.4)
amprar amprar: pedir o tomar
prestado (Escrig: Dicc. 1851)
amprar a ning tingues quamprar / ni
dos des... (Fags: Aforisme rurals
catalans, traduits al valenci, 1853,
p.48)
amprar amprar y no tornar (Coloqui
de Nelo. Imp. Juan Mariana. Valencia,
171
1857)
amprar prenc fiat o vaig a amprar (...)
ning mampra, tots me deixen
amprar la mare, que ha tengut que
ampra(r) dins pa apana(r) un cuarter
de farina (M.Ruiz, A.: Canyisaes,
Monver, 1906)
amprar ha tengut que amprar la roba a
un amic seu (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924)
amprar gastarmos les dosmil pesetes
que li vaig amprar al meu amic (Aznar
Pellicer: Lhora tonta, 1929, p.38)
la
mateixeta
que
amprarem
amprarem (Colom: Tal es Cualis,
Castell, 1872, p. 23)
ampraren si ampraren tots els
astruperis (Galiana: Rondalla, 1768, p.
90)
amprarli latreviment damprarli a...
(Moll Ripio: El punt, 1920, p. 9)
amprarne en amprarne unes als
sabaters (Gadea: Tipos, modismes,
1908, p. 10)
amprat amprat (Amiguet: Sinonima,
1502, f. XIII)
amprat dit Duc de Calabria... que
havia amprat (Llibre de Antiguetats,
maig, 1528)
amprat y qui es amprat (Blay
Arbuxech, G.: Serm de la Conquista,
1666, p. 35)
amprat quel vestidet era casi tot
amprat (Ros, C.: Segona part de les
penes, c, 1745)
amprat no vehuen que el vestidet /
era casi tot amprat? (Ros, Carlos:
Quaresma, 1733)
amprat y (e)ls ampradillos?, / y
estar sempre badallant?, / yl (y el) gat

sempre en lo foguer? (Relaci de Pepo
Canelles, 1 part, ed. 1784)
amprat, tndrer el cul el cul amprat:
depender de otro (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.120)
amprat en eixos establiments sempre
ests amprat (Canyisaes, Monver,
1907, p. 60)
amprat dels que li havien amprat
dins al 10 u 8 per cent (Gadea:Tipos,
1908, p.144)
amprat es un alcalde amprat, vol dir
pa un ratet (El Tio Cuc, n152,
Alacant, 1917)
amprat li he amprat ste (Sendin
Galiana, A.: Tonica la del llunar, 1926,
p. 8)
amprat encontrarse u amprat
p. 94)
amprava li ampraba (sic) lo que li fea
falta (Navarro y Reig, V.: La pau dels
poblets, 1913, p.37)
amprea amprea, equivalent a
llamprea (Chabs: El Archivo, II, p.
155)
amprea , lampreta del llet tardiu
lampreta, mantingu sa morfologa al
mateix temps quel seu derivat amprea:
lampreta
(anotacions de Pascual,
Miquel Johan en Rondaletio de
Piscibus, Lyon, 1554, p.402)
amprea segons Corominas, la forma
amprea prov duna variant lamprea...
es probable quel vocable, en terra
valenciana, siga en bona part heretat del
mosrap (DECLLC, 5, p.59)
amprea amprea: lamprea, pez
ampriu ampriu y sentencia de aquells
172
13)
ampriu y trobaren aquell ab son bon
ampriu (Archiu Mun. Culla: Rec.
Terme de Culla, 1658)
ampriu lo fet dels amprius (BNM,
ve/ 1346, Jurament dels Jurats de
Valencia, 1651)
ampriu dels camins y amprius
(Privilegis en lo Archiu de la Vila de
Culla, c. 1740)
ampriu ampriu: aprovechamiento
amprivar amprivar tots sos vehins
1701)
amprivar, amprivarse amprivar,
amprivarse: aprovecharse o utilizarse
amprivat amprivat: aprovechado
amprovisat eixe novio amprovisat
1868, f. 17)
ampudegar Cualo roncava / per lo
traser, / y ampudegava / tot lo carrer
amunt riu amunt, construcci que ya
trobem en Martorell (DECLLC)
amunt, en ms tart: de mija nit en
amunt (Martorell: Tirant, c.1460)
amunt una milla riu amunt
amunt men an lo riu amunt
(Salzedo, Domingo: Vida de Hier.
Simon, Segorbe, 1614, p. 193)
amunt, en ms tart, encabant: totes
les gents de la llegua, / y els que en
amunt vindrn (Rahonament que fan
quatre llauradors al Retor, 1772)
amuntar es amuntar al Micalet
(Mart, L.: Pepe el curandero, 1928,
p.22)
sens
amurgonar,
morgonar
morgonar... los ceps mes vells (Roig:
Espill, 1460)
amurgonar amorgonar, amugonar:
llevar el sarmiento ... (Escrig: Dicc.
1887)
amurgonar has estat amurgonn(t)?
1906)
amusar: causar
amusar, esmusar
dentera (Escrig: Dicc. 1851)
Ana per all un riu que passe per Ana e
l aigua que ix de la font d Ana (Llibre
dels Feits, s. XIII)
Ana en cat. tenen larcaisme Anna:
Macia y Ana, home y dona (Mulet,
F.: Ms. Poesies a Maciana, c. 1640)
Ana vendre unes garrofes de Elda y
Ana (BUV. Morl, Ms. 666, c. 1649)
Ana les devocions a Senta Ana
(BNM. Ms. 3746, Matheu y San:
Roman, 1660, v. 3)
Ana el dia de Santa Ana he de fer un
viache (Dol, Estevan: Oracin
fnebre, 1706, p. 47)
Ana lo nano que est en Santa Ana, /
per ser home singular (BNM, Roman
gracis... y no avivar la llabor dels
cuchs pera quels servixca descarment,
any 1746)
Ana com la criada de Senta Ana, es
qued in albis y aspergues (Galiana,
Lluis: Rond. de rondalles, 1768, p.77)
Ana de Senta Ana tamb ixia un vell
ple de mocs (Coloqui dels Platerets, s.
XVIII)
Ana, Sent Pare retor, a vore si mos
trau al carrer a la nostra patrona
SentAna (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.102)
Ana la gela Sent Ana / que t bona
ma (Alberola, E.: Lamo y senyor,
173
1927, p. 4)
an a una an y a dos vengudes
(Merelo: Tot ho apanyen els dins,
Lrida, 1866)
an mha fet lan del franss
(Capilla: Una nugol destiu, 1871, p.
17)
an, l catal lanada: y adems... la
an a Filipines si li... (El Cullerot
Alicant, telegrames, 10 giner 1897)
an, l el da de lan (Caps y
an, l tant a lan com a la torn,
porten en la ma una canya verda
an an: ida (Mart y Gadea: Voc.
1909)
an, l no es per lan al servisi (del
eixercit); es perque corre perill
(Tadeo, F.: El chic soldat!, 1919, p.3)
an era tant rpida lan (Meli, F.:
Tots a Nova York,1921, p.4)
an, anaes y vengudes si fas vengudes
o anaes (Balader: Ms fa el que
vol,1871,p.17)
Anabolena, anabolena, Ana Morena
-dona de ducts comportament, per
relaci en la reyna dels inglesos Anne
Boleyn, a qui injustament se li tall el
cap per falses acusacions dinfel
pecatosa: No hu ha de fer? / Cuan du
ella torta la trena / es pichor quAna
Bolena (Lladr: La boba y el embobat,
1872, p.19)
anabolena pero ella, una ana bolena
(Escalante: Obr.compl. 1894, II, p.655)
anacart -frut comestible y medecinal.
Com en atres paraules de les neolletines
hispniques,
apenes
una
lletra
distinguix el val. anacart del cat.
anacard y
cast. anacardo:
anacarts (Vilarig: Memorial... han de

anacronisme despotisme, inquisici y
Carlos son uns anacronismes en el sigle
19 (El Mole, 1837, p.20)
anaes y a poques anaes y vengudes
(La Donsayna, 1845, p. 171)
anaes lo pasat pas debaes, y tornem a
les anaes (El Mole, 12 de febrer 1856)
anaes ya ha tornat a les anaes
(Fambuena, J.: Fer les cartes, 1881)
anaes les anaes y les vingudes al
poble (Baidal Llos, F.: Amor torna,
Castell, 1917, p. 18)
anafil del arbic an-nafir, trompeta, ya
apareix entrels instruments del eixercit
moro en la Cron. de Jaume I; tamb usat
pera fer cridaes: del dit loch de Elche
(sic), estant cridat ab anafil e per la
villa (sic) e per... (Archiu Hist. Mun.
dElig, Ms. Privilegis, XIII dies del mes
de deembre 1305, copiat en 1321, f.
44v)
los moros... sonant tabals,
anafil
trompetes e anafils (Tirant, c.1460)
anafil anafil: especie de trompeta recta
usada por los moros (Escrig: Dicc.
1887)
anafre -del rap. hisp. annfih:
valenci anafre: foguer portatil, dut per
els peixcaors pera guisar en les barques
(DECLLC, doc. de 1912)
anagrama -1 doc. anagrama del son
nom (Ballester: Ramellet del bateig,
1667)
anals del llet annales, annalium;
crniques dels aconteiximents dun any.
En lEtat Mija trobem el lletinisat
annals, simplificat ms tart en anals:
per molts anys, /... destos anals
anals el paset ms noble que sha
174
escrit en los anals (Del servici del porc,

1790)
annsene plorant fort y annsene per
el foro (...) Annsene: Hasta dem
Carcaixent, Alacant, 1890, pp. 9, 12)
anaquelera dtim ducts del rp
naqqal?: anaquelera, y davant desta,
el mostraor (Moll Ripoll: El punt,
1920, p. 5)
anaqueleres y qu anaqueleres
anaqueleres anaqueleres, estants y
decorats (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra, y don Pepito, 1934, p.3)
anar com un caball desenfrenat anar
molt rpit sinse vrer cap ahon: anar
com un caball desenfrenat (Mart
Gadea: Dicc. 1891)
anarmen anarmen a una Quinta
anarmon y anarmon a casa (El Tio
anaro cat. anar-ho: be pots / desde
ara anaro pensant (Coloqui... un
anarquiste cat. y cast. anarquista: 1
doc. qu ms anarquiste que els
facciosos (El Mole, 1840, p. 73)
anarquiste anarquiste: persona que
desea o promueve la anarqua (Escrig:
Dicc. 1851)
anarquiste una lley represiva contra
els anarquistes (La Nova Traca, n 1,
1894, p. 1)
anarquiste cast. y cat. anarquista:
agarra a eixe anarquiste (Alcaraz, L.
J.: El terroriste, 1911, p. 27)
anarquiste anarquiste! (Mart, V.: El
anarquiste tenim a un anarquiste en
casa (Peris Celda: A la Coronasi!,

1923, p.14)
anarsen anarsen de algun lloch /
manera de anarsen (Esteve, J.: Liber,
1472)
anarsen anarsen vol (Fernndez de
Heredia, Ioan: Obras, Valencia, 1562)
anarsen estas palabras en nuestro
idioma valenciano: Haveu vist... ya
vola pendre lo fardet al coll y anarsen
(Exequias de Vitoria Gavalda de
Villafams, 1697, p.22)
anarsen de copes eufemisme per
pixarse, anar de caguetes o diarrea:
anarsen de copes (Galiana: Rod.
1768, p.38)
anarsen de copes dolor de ventre que
el fasa anarsen de copes (El
Mole,1837, p.360)
anarten Vols anarten? (Liern: La
Flor del cam del Grau, 1862, p. 34)
anarten fes el favor danarten
1887, p. 20)
del
llet
eclesistic
anatema
anathema: en la seu de Valencia los
Senyors ynquisidors publicaren eo feren
publicar lo anathema
(RAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 22 de mar 1626,
f.480)
anatoma pardicament, ferir o matar:
y si se acostava algn llop... lacorava,
y de ell fea anatoma (Bellver, Blay:
Chiste de un llenyeter, 1854)
anatomiste anatomiste: anatomista
ancalar ficar fora dalcans cuansevol
cosa, com una pilota dalt dun abre,
teul, etc.: el seu duro contrafet...
millor ser que lancale (Gmez:
Cremaes sinse foc, Tarragona, 1917,
p.29)
175
ancenc pero com llenya mansenc

ancenc un sigarro, el ansenc
ancendre ansendre foc y dirli...
ancendre:
ancendrer,
ancendre
encender y sus derivados (Escrig:
Dicc. 1851)
ancndrer lansenc amateix en foc
1868, p.15)
ancndrer, encndrer encndrer:
encender. Encndrer la llum(Escrig:
Dicc.1887)
ancesa, ansesa si vols peixcar a
lansesa... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.103)
ancesos ansesos com uns titots
anci del llet antinus: ixqueli un
cavaller anci (Martorell: Tirant, c.
1460, ed. 1490)
ancianea:
ancianidad
ancianea
ancianea ancianea: ltimo periodo de
la vida ordinaria del hombre (Escrig:
Dicc. 1887)
ancians homens ancians (Llull:
37)
anciarse sens anciarse de menchar, /...
anaven chents a ramats, pegant de cap
uns en atres (Relaci entre Tito y
Sento... a honor de Carlos Tercer, 1784)
ancilla del llet ancilla; cri, esclava:
ixqu ab cara de ancilla (BLO, Ms.
Mulet: Poesies a Maciana, c. 1640)
anclat pareix un buch anclat en la
arena (Gadea: Tipos, 1908, p. 110)
ancoixar que mancoixen duna
pedr (Lladr, Ramn: Rafela la
filanera, 1855, p. 18)

ancolla esta veu valenciana apareix
com a encolla en sa primera
documentaci,
segons
Coromines
(DECLLC, II, p.830, en text valenci
de 1604)
ancolla cast. yunta ; traslaticiament
aludix al nuc del matrimoni: ms ya no
aguante lancolla (Baldov: El virgo de
Visenteta, 1845, p. 2)
ancolla no duc mes lancolla
(Baldov: Pascualo y Visanteta, 1861, p.
7)
ancolla tres novios dus a lancolla
(Palanca: Toni Manena, 1872)
ancolla dur moltes coses a lancolla:
muchas cosas a la vez (Escrig: Dicc.
1887)
ancolla may es volgu casar..., puix
dancolles en poques... (Gadea: Tipos
ancollar ancollar: unir dos o ms
bestias para faenas... trilla de la mies
ancollat ancollat: uncido (Escrig:
Dicc. 1887)
ancolles ancolles en poques ni hava
prou (Gadea: Tipos despardenya, c.
1890, p. 48)
vrer
encrusa:
en
ancrusa
valenci...la variant en -cr- ...encrusa,
ancrusa (DECLLC, 3, p.324)
ancrusa cast. yunque: prop lancrusa
ahon treballaven (Coloqui del ferrer de
Tibi, c. 1850; arreplegat en Ensisam,
1891, p. 384)
ancrusa lancrusa dun ferrer (Gadea:
Tipos, apndix, 1908, p.82)
Anchlica Sor Anchlica, demanen
dos frares (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
anchisat que mhas anchisat (Liern:
176
Telmaco en lAlbufera, 1868, p. 17)

anchornet pronte: la vespra de Nadal
en la nit sope anchornet (Caps y
anchova -dun llet *apiuva o dels
dialectals italians ancia o anciova
(segons Corominas: DECLLC, 1, p.
335) El valenci anchova es parent del
port., cast. y gallec anchova, fr.
anchois, prov. anchoi, antiu alem
anschovis, etc.. Es vocable dels
lletinistes valencians del Renaiximent y
dels peixcaors del Reyne, desde Alacant
a Penscola;
tamb del valenci
cancilleresc, dels lliterats del Barroc
(Morl: Ms. 666, c. 1649). Com de Sur
a Nort del Reyne (Llibre destabliments,
Penscola, 1701). El catalanisme asoles
admitix el cat. anxova.
anchova anchova (anotacions de
Pascual, Miquel Johan en Rondaletio de
anchova anchoua (Pou, Onofre:
Thesaurus, Valencia 1575)
anchova anchoves, lo barril (Vilarig:
Memorial... han de pagar les
anchova barrils de anchova (Ms.
Llibre de la peixca de Alacant, 1578, f.
16)
anchova feta anguila o feta anchova
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
anchova sardines y anchoves (Llibre
destabliments de Penscola, 1701)
anchoves,
sardines
y
anchova
manteca (Coloqui de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
anchova anchova: anchoa (Rosanes:
Voc. val. 1864)
anchova y la anchova (El To Cuc,
n 124, Alacant, 1917, p.2)
anchova, anchovetes ferse unes
anchovetes, uns chatos de mansanilla,

un vermohut en olivetes (Anunci del
Gran Bar Sorolla en El Cuento del
Dumenche, 21 joliol 1918)
anchova, anchoetes En anchoetes y
tot? (Peris: Mosquit de tenda, 1923, p.
20)
anda anda, prep. hasta (Escrig: Dicc.
1887)
anda, andes del llet amtes, barres
de llitera;
pera dur imagens en

provesons: traent anda (Comes, P.: El
danseta, c.1920)
anda crec que li trenc anda la
camiseta (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 15)
anda anda: especie de peana para
llevar imgenes en procesin (Escrig:
Dicc. 1887)
andadiega -derivaci del clsic
andeguera en el compost anda-Diega
irnicament
castellanisat,
pero
desconegut en eixa llengua?. Equival a
dona aficion a festes y vesites:
tampoc la vullc andadiega, quen casa
no pare may (BSM, Ms.7116, El fadr,
c.1820)
andador, andana sin relaci en la
andana de les barraques, fer andana
era anar anunciant pblicament el
soterrar dun personage o atres noticies:
de la tomba...y los andadors de la
Minerva feren andana per Valencia
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 1596, f.6)
andador andador:... el que va ab la
campaneta cridant (Exulve: Praeclarae
artis, 1643)
andador los andadors de Sent Jaume
(B. U. V. Morl: Ms. 666, c. 1649)
andador andador: criado de gremio o
cofrada, que sirve para avisar a los
hermanos las fiestas, entierros...
177
(Escrig: Dicc.1887)
andaes, tornar a les tornar a curer en
mal hbit, en errors, costums indignes,
etc.: s, s; no torne a les andaes
(Llobat Ferrer: Cada cosa en son temps,
1927, p.14)
andaluso ladici de fonemes finals,
metaplasme conegut com a paragoge,
es u dels recursos creatius del valenci
modern: andaluso, pera alluntarse del
castell andaluz: Pillo andaluso! Vas
a saber molt pronte lo que... (Palanca:
andaluso es un vell y est chalat: es un
andaluso... y el marroc andaluso se ha
escapat (Garca Martnez, J.: Silvestre
el de Carcaixent, Alacant, 1890, pp. 25,
28)
andaluvi, andalubio -el llet dilvum
tingu en valenci dos derivats: diluv,
pluja abundantsima; y el metafric
andaluvi o pluja darguments, trastos
que tiren dun balc, tong de cohets
que cauen per tots els puestos, etc.: y
ya se mou un andalubio entre ells (El
Mole, 1837, p. 23)
andaluvi, andalubio diu un andalubio
de coses (El Mole, 1840, p. 93)
andaluvi andaluvi: lo mismo que
diluvi (Escrig: Dicc. 1887)
andami, andmit de ducts orige;
germ del cast. andamio y port.
andaimo:
algunos
ejemplos
medievales, desde 1347, siendo en parte
valencianos, mozrabes?, y dado el
carcter sui generis del origen... no es
seguro, ni mucho menos, que sean
castellanismos (DCECH, 1, p.255);
Corominas repetix lo mateix en atre
dicc.: per el seu orige, pot ser
andami -1 doc. en val.: andami
(DECLLC, 1, p. 296, en doc. valenci

de 1374)
andami dits murs e andamis... torres e
andamis (DCVB, en doc. valencians de
1374, 1386)
andami andami: maneres de caminar
(DCVB)
andami -1 doc. modo de caminar:
mudant postures... acompasar el
andami, / que siga ayrs (Academia
Valenciana, 2 febrer 1704, p. 76)
andami els andamis que posaba el
clero de S. Joan (El pardal Sis, 1797)
manobres,
que
estn
andmit
treballant en una obra... desde dalt dels
andmits (El Bou solt, 1877, p.183)
andami:
armazn
de
andami
tablones... para la construccin
andami andami: andamio (Gadea:
Voc. 1909)
andmit com si fora un andmit
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1910, p. 204)
andmit caure de un andmit
(Genovs, G.: A St. Vicent Ferrer,
1916)
andami andami: conjunto de
andamios (Escrig: Dicc. 1887)
andami un andami contra la paret
andamiat arruixarem landamiat
(Bernat: Un ensayo fet en regla, 1845,
p. 21)
andana dorige ducts, del it.
andana?: sust. homgraf en cast. y cat.
andana, pero de diferent significat en
val. modern: habitaci de dalt
dalqueres, barraques, etc.: cada
andana (Roig: Espill, 1460)
andana cucs y obres de seda...
canyisos o andanes (Pou: Thesaurus,
178
Valencia, 1575)
andana netejar les andanes, dels cucs
de seda (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
andana si pujaba a les andanes, de la
barraca (Coloqui de Llaudomia, s.
XVIII)
andana que landana te cuatre
canyisos grans (El Mole, 1840, p. 163)
andana un cosiet en la finestra de
landana (El Sueco, 1847, p. 256)
andana el que te en landana els cucs
(Bernat: Qui tinga cucs..., 1855, p. 26)
andana la andana reblida dalls (Les
andana, se llama tndrer poca
vergonya, ferse el desents: y este atre
se llama andana (G. Albn, M.: Un
ball de convit, 1863, p.38)
andana dels cucs que te en les
andanes (BNM,Ms.14480, Merelo y
Casademunt, J.: Els sufriments de
Toneta, 1864, f.4)
andana mudeu els cucs de landana
(La tertulia de Colau, 1867, p. 13)
andana sempuchaben a la andana, a
ficar en un baul... (Coloqui dels
Borbons, 1868)
andana criem en landana... el cuarto
dalt de landana (Burguet: Propietaris,
1876, p. 11)
andana andana: aposento en la parte
superior de barracas y alqueras
(Escrig, 1887)
andan andan, descarga cerrada de
una batera (Escrig, 1887)
andana y els cucs dalt landana
andan alguna andan (Canyisaes,
Monver, 1913, p. 225)
andan comentari impactant, siga
destarifat o
ingenis: solt eixa
andan, que feu riure a tots (Mart

Gadea: Tipos, 1908, p.336)
andana ah dalt en landana tinc una
novela que... (Vidal, V.: El Serranet,
1928, p.11)
andanaes vees al seu chicot
descarregantli / andanaes de flors
andarete, ungent d andarete pareix
italianisme o veu de germana: tres
perols daquells ms grans / del ungent
que solen dir / dandarete (Coloqui de
andar home que li agr caminar molt:
estic fet un andar (Llorens: Tona y
Toni, Alcoy 1871, p. 24)
andar andar: el que anda con gran
ligereza (Escrig: Dicc. 1851)
andar en este cas equival a msic
ambulant que va dun poble a atre: si
ve al poble uno de eixos homens
prims... que va tocant un cornet per
e(l)s cantons... ya me enteneu, un
andar (Martnez Ruiz, Amancio:
andaura de rosins dandaura (Liern:
andeguera 1 doc.: molt andeguera, /
sa muller era (Roig: Espill, 1460)
andel andel o andn (Escrig,
Llombart: Dicc. 1887)
andn crehuen andens y jardins
(Palanca: La fira de Julio, 1888)
andn espera en (el) andn la venguda
deste tren (Llibret Foguera Daz
Morea, Alacant, 1948)
andn caminet de la estaci... ya est
ficat en landn (Llibret Alfonso el
anderdar anderda a un femater
p.12)
179
anderdat sham anderdat de paraules

(Liern: Una paella, 1861, p. 9)
anderdarse ferse andrmines de
cuansevol asunt: So Catalino, que
sanderda (Lanzuela: La Templ del
barrio, 1933, p.6)
anderdo embolic, canyaret, asunt
complicat y fosc: Qun anderdo ha
armat ah? (BNM, Balader, J.: Al sa y
al pla, 1862, f. 23)
anderdo che, qun anderdo es eixe?
(Roig y Civera, A.: Els banys de les
barraquetes, 1871, p.9)
anderdo em va agradant: en haver
anderdo, ya estic contenta (Liern: El
que fuig de Deu, 1878)
anderdo tot son anderdos y cuentos
(Thous, M.: Foc en lera!, 1900, p.16)
anderdo Un anderdo que fan el
novios... (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.21)
andergue que se li burlava; pero la
seua dona entengue segurament
landergue (Gadea: Ensisam, 1891,
p.479)
andes andes (DECLLC, en text
dAusias March, c. 1440)
andes duyen al Beato Factor en andes
andes ixqueren ab les andes (Gil,
Vicent: Relaci del segn Centenar.
1655)
andes les andes: las andas o custodias
(Gadea: Voc. 1909)
andivia 1 doc. un poc de andivia
(DECLLC, t. 3, p. 336, en Llibre de
cuina valenci, c. 1380)
andivia andivia: escarola (Escrig:
Dicc. 1887)
andivia, endivia hui usual asoles en lo
andivia endivia (Pou: Thesarus,
Valencia 1575)
andivia sor Lletuga, sor Andivia, sor
Bleda (Morla: Per estar cansat, c.
1640)
andivia la lletugueta de endibia
(Romans dels treballs de la gent pobra,
1857)
andivia, endivia carchofes, endibia y
sebes (Palanca, F.: El Sol de Rusafa,
1861, p. 24)
andivia fulles dandivia (Escalante:
andivia, endivia de una endivia o
lletugueta... (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 7)
andivia figues, y atres de andivia y
copets (El Tio Cuc, n 64, Alacant,
1916)
andivia, endivia a cullir endivia
(Vidal: La llangosta, estren en
Castell, 1928, p. 26)
andivina, adivina cultisme, del llet
dvnare; arlant de les dones:
fetilleres... / e adivines (Roig:Espill,
1460)
andivinalla, adivinalla del llet
addivinre: abans... haguera segut
una adivinalla (Martnez Ruiz,
p.78)
vol dir
andivinalla landivinalla
que... (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.56)
andivinalles,
andevinalles
andevinalles (El To Cuc, n 76,
Alacant, 1916)
andivinar a no ser que huandivine
p. 40)
andivinar, endivinar no hava pogut
endivinar del tot (Sireno, D. D.: El 606
o Mariano Malapata, 1911, p.17)
180
andivinar Aixina... y qu eu
andivina? (Peris Celda: Terres
andivinar ast hu andivina tot;
prenga (Semanari El Pelut, Alacant, n
1, 1924)
andivin li andivin el pensament
(Liern: El que fuig de Deu, 1878, p. 5)
andoblegarse ...del tot y no
sandobleguen... (Caps y senteners,
Imp. Chusep Canales Rom, 1892,
p.11)
andola sacab esta andola y se va en
molt cuidado (Enamorat en dia del
Corpus. s. XVIII)
andola Ara comprenc esta andola.
Lladre; per aix... (Arnal: Lagelo del
colomet, 1877, p.36)
correr
landola:
vida
andola
holgazana (Escrig: Dicc. 1887)
andola correr landola tambin se
emplea en valenciano (DCECH)
andola y corrent prou landola
1890)
andola, correr l a meng per correr
prou landola (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.66)
andola -embutit alcoy fet de cansal,
magre, sanc, etc.: Qunolla! Qunes
andoles! / Qun destarifo de carn!
o la Nit de panches buides, costums
andola, crrer l Crrer l'andola:
anar dun puesto a atre sinse fer res de
profit; valenci (DCVB)
andolsir pendre torr... andolsir la
mehua novia (Gadea: Ensisam, 1891,
p.113)
andongarse del llet adaequare?;
cast.
arreglarse,
maquillarse:
tandongues y emperifolles / lo mateix

que una chavala (Palanca: La Ball de
andorsar andorsar (Escrig: Dicc.
1887)
com
a
que
me
andorsaren
landorsaren (Balader, J.: Miseria y
compaa, 1872)
andova el andova este (Tallada,
andresa no hava festa, sarau, bureo,
andresa ni gresca en quell no estiguera
ficat (Gadea: Tipos despardenya,
c.1890)
andresera prenint mala andresera
vida, c. 1865, f. 6)
andrmina orige incert, del llet
Andrmeda?:
andrmina (Ros,
Carlos: Dicc.1764, p.19)
andrmina y no hi qui la traga desta
andrmina (Galiana: Rond. 1768, p.
43)
andrmina andrmina: embuste,
enredo con que se pretende alucinar
ni
medides,
ni
andrmines
andrmines (El Mole, 1837, p. 72)
andrmines que no vol morirse, te sis
andrmines... (El Chorlit, 13 de febrer
de 1841)
andrmines y latra andrmines y
patarates (La Donsayna, 1845, p.152)
andrmines andrmines y ambolics
(Bellido: Un francs de Rusafa, 1876, p.
10)
nit
fiques
en
andrmines
andrmines (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.19)
androna androna: del llet andron,
acusatiu
androna;
cloaques
en
Ontinyent, Font dEn Carro, cano de
181
sequia en Algemes, Riola, etc.

anduc ya manduc lo que vola
16)
anduc mel anduc raere com un
corder (Vives, R.: Entre amics no cal
anduen sel anduen (G. Capilla: Una
nugol destiu, 1871, p. 10)
anduga ...que se landuga el dimoni!
(Palanca: Llgrimes de..., 1859, p.26)
anduga millor es que me landuga yo
andur, andurse del llet indcre:
jal tagarre un clic / que te
sanduga pateta! (Liern: De femater a
lacayo, 1858, p.9)
andur sel andur apart (G. Capilla,
J.: Un casique a redolons, 1872, p. 19)
andurse que pot andurse la...
1928, p.39)
andurse volen andurse... (Llibret
andursen si vinguera atre home a
andursen lo que yo desiche... (Pont, J.
B: Terra dhorta, 1907, p.13)
andurrials eixos andurrials (Galiana,
Lluis: Rondalla de rondalles, 1768, p.
28)
andurrials per aquells andurrials
(Caps y senteners, Imp. Canales Rom,
1892, p.148)
andurrials per eixos andurials (sic) a
ferse... (La Nova Traca, n 1, 1894, p.
1)
andut el dimoni se huandut (sic)
vida, c. 1865)
ancdotes algunes ancdotes que...
1866, p.31)
1
doc.
ancdota,
anecdtic
anecdtich... (Escrig: Dicc. 1851)
anecdotiste 1 doc. anecdotiste
aneg aneg en llgrimes (El Bou
solt, 1877, p.246)
anegar anegar: inundar, ahogar a uno
sumergindole en el agua (Escrig:
Dicc. 1887)
anegat aufegat: morts y anegats
(Matheu y San: A la V. dels
Desamparats, c. 1645, v. 12)
anegat anegar: sumergir; anegat:
anegado (Escrig: Dicc. 1851)
anel en texts migevals, com la Crn.
de Pere IV, ya trobem la variable sinse h- etimolgica; cmbit paregut al patit
per alenar, de la mettesis lletina
alenare < anhelare: anel: anhelo
anelar del llet anhlre, en val.
desaparegu prnter la -h- etimolgica,
manteninse en el cast. y cat. anhelar:
Hctor en la batayla ax com a furis
anela (Conesa, J.: Hist. Troyanes, c.
1375)
anelar perque tots anelem viure
anelar anelar: respirar con dificultad,
tener ansia o deseo vehemente ...: anelar
treball (Escrig: Dicc.1887)
anelar Qu ms poda anelar pdrela
de vista? (Gayano Lluch, R.: Ni a
anelat anelaci, anelant, anelar,
anelat... (Escrig: Dicc. 1851)
anlit cuc que pot ser parsit del ser
hum: anlit: anelido (DRACV)
anella crcul de ferro o datre material
fort pera agarrar o nugar: la mola e
anelles que yo... de les rodes del mol
182
(DCVB, en doc. valenci del any 1403)

anella de porta -pera tocar a les portes;
anelles picaportes (DCVB, en doc.
valenci del Archiu del R. de Val., any
1438).
anella baix del tim en totes les naus...
anelles de ferro... anella de larc
anella pera cridar a la porta; cat.
baula: sempre que oixga la anella
(Baldov: El virgo, 1845, p. 22)
anella anella de porta (Escrig: Dicc.
1887)
anell anell: aldabonazo (Escrig:
Dicc. 1887)
anella toquen en lanella, que fa roido
de llanda (De dalt a baix, da dels
anell colp danella de porta: que una
anell els fa pegar un bot (Palau y
Songel: Tenorio F. C., 1924, p.20)
anella una anella antiga de porta
p.15)
anellaes toquen anellaes, en la porta
(Peydr, Vicent: Don Juan Treneta,
1899, p. 3)
anellaes colps en lanella: en el 34,
dos anelles (Casajuana: La oroneta,
1914, p.26)
anelletes les anelletes, parlant del llit
y les seues cortines (Pou: Thesarus,
Valencia, 1575)
anmic fluixea de sanc: les chiques
anmiques (Semanari El Blua,
anmic es qued anmic (Pastor, V.:
Un meche per afisi, Alacant, 1905, p.
13)
anemo anemo, puix, relatant (Col. de
Tito y Sento. 1789)
anemol qu clavells... qu anemols!
qu tulipans! (2 p. Coloqui de Tito y

Sento, 1789, p. 6)
anemon, nemon anemon, anmone,
anmones,
anmosen,
anemsen:
vmonos o marchemos (Escrig: Dicc.
1851)
anemon anemon a... (Semanari
1888,Alacant, p.3)
anemon, nemon anemon dins,
Doloretes (Tafalla, Vicent: Un
defensor de Melilla, 1893, p. 8)
anemon
al
castell
anemon
anemon apaga el siri y anemon (El
Tio Cuc, 2 ep. n 57, Alacant,1924,
p.4)
anemon anemon fora (Peris: El banquet
de lalquera, Castell, 1928, p. 21)
anmone pronte, y anmone (Baldov:
Un ensayo fet en regla, 1845, 32)
anmone Toni, deixa la llagona, / no
penses en treballar,/ anmone a
Carcaixent / a vore el gran Centenar
(Festa Cent. Verge dAiges Vives,
1850)
anmone Chics, anmone, que yo crec
... (Chiste dels estudiants y el porc,
Xtiva 1854)
anmone anmone, tio, ya (Bib. Nac.
Ms. 15503, R. G.: Prims y grosos, 1859)
anmone per eixemple, anmone y
mos
beurem
un
gotet
de
horchata(Semanari Garrot de sego, 22
de joliol de 1888, Alacant, p.1)
anmone So Chochim, anmone
(Campos Marte: El salonet de les flors,
1890, p.22)
anmone vinga pues, anmone
(Folch, R.: El fantasma, 1917, p.8)
anmone anmone que tenim que
divertirmos (El To Cuc, n 158,
183
Alacant, 1917, p.3)

anmosne y anmosne a referir / un
cas lo ms singular (Coloqui de les
anmosne anmosne (Ros, Carlos:
Coloqui de les dances, 1734)
anmsem anmsem, anmsem els
tres (Sendn, A.: Barraca de fira, 1934,
p.32)
anemsen anemsen al poble (El
enamorat en dia de Corpus, s. XVIII)
anemsen
al
poble
anemsen
(Rahonament que fan quatre llauradors
al Retor, 1772)
anensem anensem (Colom: Tal es
Cualis, Castell, 1872, p. 23)
anemsen anemsen a dinar (Coloqui
de Tito y Sento, 1789)
anemsen Toca, anemsen Ahon?
1868, f. 16)
anemsen anemsen (Liern, Rafael M:
Telmaco en lAlbufera, Valencia,
1868, p. 11)
anemsen Chec, anemsen a la
tenda...! (BNM, Ms. Marsal, Ramn:
Els amants dAlboraya, 1862, f.11)
anemsen anemsen a pendre puesto
(Ponce, E.: Sen Visent en Traiguera,
1871, p.13)
anemsen Un mort. Anemsen (Vives y
Azproz: Entre amics, 1877, p. 12)
anemsen anemsen (Bernat, Lluis: El
terreno del honor, 1894, p. 26)
anemsen anemsen: vas molt llunt?
1902, p.17)
anemsen pues anemsen (Soler, S.
anemsen
dins
anemsen
(Montesinos,V.: Un Belmonte de
sotana, 1913, p.14)

anemsen els dos, anemsen (Esteve:
anemsen anemsen pronte (Peris
21)
anemsen toca, anemsen tu y
yo(Meli, F.: Al pas del Nasareno,
1928, p.11)
anemsen anemsen dins (Tallada,
anemsen s, s, anemsen (Puig Espert,
F.: Pantomima, 1928, p.28)
anemsen anmsen y fentmos un
vermutet (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 20)
anemsen anemsen y tornarem a
contarliu (Sendn: Ella, latra y...,
1934, p.24)
aneusen aneusen pronte a Xixona
aneusen aneusen per ah (Guallar, J.
aneusen aneusen... corregau (Moll
16)
aneusen ara aneusen a dormir (Urios,
aneusen aneusen, aneusen... (Meli,
anfibi del llet amphibus: anfibi: ...
aptos para habitar en tierra y agua
(Escrig: Dicc. 1851, 1887)
anfibio anfibio que corre y vola
(Bando quel molt ilustre Rat Penat,
1802, v. 5)
anfibio els pareix un poc anfibio (B.
Baldov: Cheroni y Bartoleta, 1860, p.8)
anfibologa anfibologa: que puede
darse ms de una interpretacin
anfics es veu valenciana. Mart
184
Gadea arreplega la forma anfics

(DECLLC)
anfilar Yo al manco, esperanlo estic. /
Com lanfile este sinyor... (Baldov:
Qui tinga cucs..., 1855, p.12)
anfit anfit de tant menchar panses,
chufes... (Vercher: En la vel dun
albat, 1865, p. 20)
nfora, mphora 1 doc.: se begu en
un dia una mphora de vi (Pou:
nfora nfora (Escrig: Dicc. 1887)
anganell,
anganilles,
angarilles,
aganell del llet *angariellae; cast.
angarilla, cat. baiard: un macho ab

unes angarilles (Dietari de Jeroni
Soria, 12 mar 1524)
anganell, anganilles hunes anganilles
(Manual de Consells de Ganda, 1543)
anganells,
anganelles:
anganell
armazn..., sirven para transportar en
cabalgaduras cosas delicadas... (Escrig:
Dicc. 1887)
anganell, aganell el peu del aganell,
com solem di(r)... en compra(r) un
cuarter de tomates ya tinc plens e(l)s
aganells y estic arren(t) al Secanet
Monver, 1910, pp. 182, 204)
anganyar que no mos anganyen
Rom, 1892, p.14)
anganyat langanyat handa els
garrons (Bada y Adell, J.: La matin
de Sen Roc. 1864, f. 23)
angarcholar sel angarcholen ben pur
(el vi) y hia volta que prenen el pet de
bon mat y solen deixarlo a postes de
sol (Caps y senteners, Imp. C. Rom,
1892, p.68)
ngel - Peix dasta dos metros de llarc,
Rhina squatina, intermig entrel tibur y
la rach, en cap aplanat, de color terrs
en taques negres per dalt y plit per la

pancha: ngel o scat (anotacions de
Miquel Johan Pascual en Rondaletio de
Angela, Anchela me diuen Ancheleta,
Anchela, en valensi; Angeles, en
castell (Meli,F.: Al pas del
angelet chiquet de poc temps: y el
matrimoni que s apte / cadany trau son
angelet (Ros,Carlos: Roman... les
cosetes que deuen previndre les
angelot del arbic anzarut y llet
angelus. Varietat de goma apleg
dArabia, 1 doc. un pot ab angelot
(DCVB, en doc. valenci de 1329)
angelot nom botnic: angelot,
sarcocolla (Palmireno: El Estudioso,
Valencia, 1573)
angelot -del arbic anzarut, goma
transparent de bona aulor;
en val.
adquir per etimologa popular la grafa
angelot (doc. val. a.1329): angelot es
goma, la crrega (Vilarig: Memorial,
Valencia, a. 1607)
angelot angelot, pes de dos dins
(Ms. valenci del Micer Johan, s.XV)
angelot angel gros o malfigurat
(DCVB); a continuaci, Alcover y
Guarner dnem un text.valencia del
sigle XVI com a font documental de la
entr: te la cara de diabls e la untura
de angelot ; pero, en este cas, angelot
es sustantiu duntura o ungent
cosmtic angelot, no despectiu dangel.
angelot patut derivat dngel; aludix
al mal esculpit o daspecte cmic y
gros. Tamb es qui no te malicsia,
leixttic sompo, etc. Alcover dona un
doc. en valenci del 1500: Te la cara
de diabls e la untura de angelot
(DCVB). Enc ms clar es el
185
semantisme en: perque la megua (sic)

pacencia / es dun angelot patut (Paper
curios pera fer lo (l)laurador, declarantli
a una senyora son amor, c.1740)
angelot, angelicot ...de angelot,
especie de goma que antiguamente se
servan
las
mujeres
en
sus
afeites(Escrig: Dicc. 1887)
angelot angelot, angelot de cornisa:
angeln
de
retablo.
Persona
desproporcionadamente
gorda,
carrilluda y de aspecto tranquilo y
bondadoso. Figura grande de ngel...;
nio muy grande (Escrig: Dicc. 1887)
angelot, anchelot qui es fa el sompo
aprofitanse dels dems: el anchelot
mencha, te la roba y hasta se vist en
casa de la seua novia (Semanari
de 1888, p. 3)
angina del llet angina: angina:
inflamacin de las glndulas de la
garganta (Escrig: Dicc. 1851)
angina Aixina tinga una angina y no
aplegue a dem! (G. Ibez: El To
angines li ha curat les angines
16)
angolidor a diem angolidor (en
valenci), en lloc del castell sumidero
(DECLLC)
angolir derivat de gola, menjar: un
sinyoret primet... angol tant... (El Tio
Cuc, n 143, Alacant, 1917, p.3)
angonals ni puses en los camals, ni
lledelles en los angonals (Ros: Adages,
1736, p. 78)
angonals els angonals: las ingles
(Rosanes, M.: Miscelnea, 1864, p.5)
angonals angonals: ingles (Gadea:
Voc. val. 1909)
angrantona -fartona, aprofit: Mira

quin
pago!...Angrantona!
(Peris
Celda: Cacaus y tramusos, 1927, p.13)
angrunar asclafar, fer pols, deformar
per un pes: anir desmenusant, com
qui angruna sigrons o guixes (Gadea:
Ensisam, 1891, p.503) Variant del
arcaisme engrunar doc. en
Jacme
March (a.1372), y St. Vicent (c.1400).
angrunsaora calla, angrunsaora Qu
te va a posar piso? (Sendn Galiana y
Gmez Polo: Rusafa, Bolsera, Mataero,
1928, p.14)
angrunsaores equival als castellans
mecedora y columpio: els farem sal
de ball y angrunsaores (Peris Celda:
Ay,
qu
bo!
Y
angrunsar
tangrunsar (Roig, A.: Un chuche
munisipal, 1873, p. 15)
que
angrunsar,
angrunsarse
langrunsara y la distraguera (El Tio
Cuc, 2 ep. n 58 Alacant, 1924, p.2 )
angrunsar y hasta langrunse y li
cante (Alegre Ortiz: En la Cany,
1926, p.16)
angubiart y cuant conegues que alg
vol angubiarte o ferte vore de blanc
negre (Caps y senteners, Imp. Chusep
C. Rom, 1892, p.16)
anguila del llet anguilla: vol per la
coa, / ... morena / anguila (Roig: Espill,
1460)
anguila maresa ms gustosa que la
pasturenca o com; te la pancha ms
blanca y l'asquena blavenca:
brava
anguila maresa (Len, Carlos: Arenga
crtica, 1789, p. 8)
anguil bambolecharse en el cos: en
la anguil que fa en tot lo cos (El
Mole,1837)
anguila maresa com una anguila
186
maresa (Liern: Una paella, 1861, p. 12)

anguila irnicament, pene: peixca
poc el tio Lila / pero encara hia qu
abona, / que, per lo manco, a la dona
/sempre li porta una anguila (Llombart:
Abelles,1878, p.20)
anguila maresa qu anguiles... son
mareses (Gayano Lluch: Del Tersio
anguilaes a una pobra chica la feu
blava a anguilaes (El Cullerot, Alacant,
17 abril 1898)
anguilera dona peixcaora o peixcatera
danguiles: ninfa o anguilera (Liern:
Telmaco en lAlbufera, 1868, p.2)
anguileta, fer l: fentlos languileta
me burlar del poble (Vidal, V.: El
Serranet, 1928, p.13)
anguilonet anguila menuda: agarrar
la grosa, igual que languilonet
1928, p.43)
anguilota Te deu dur cada anguilota!
(Campos Marte, J.: El salonet de les
flors, 1890, p.10)
ngulcultisme, del llet anglus >
ngul; en cat. usen larcaisme vulgar
angle angle:
ngul: ngulo; ngul
recte, ngul pla... (Escrig: Dicc. 1851,
1887)
ngul cuatre anguls de... (El Bou solt,
1877, p.246 )
ngul una torre en u dels nguls
(Pizcueta, Flix: Lermit de Sant
Mateu, 1895, p.3)
ngul adornen els nguls del antic
edifici (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p. 91)
ngul en el ngul que formen (Hern.
Casajuana: La oroneta de plata, 1914,
p.7)
ngul dels nguls de terra (Baidal

5)
ngul en el ngul de la paret
(Salabert, R.: El pecat de dos pares,
1922, p.2)
ngul cada u en un ngul (Peris
ngul en un ngul, secreter en tot lo
servisi (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,
1928, p.2)
ngul en u dels nguls... (Serrano,
ngul arrancant del ngul, una tirera
de columnes (Peris Celda: Rialles del
voler, 1928, p. 33)
ngul el ngul que formar en el
primer terme (Vicent Alfonso: El
Trull, 1929, p.5)
ngul ...en forma dngul (Meli, F.:
El Malcarat, 1932, p.3)
ngul en un ngul... (Soler Peris, J.:
Els estudiants, 1934, p. 7)
ngul queda dret en un ngul
observant a... (Soler, J.: Els estudiants,
1934, p. 40)
angula el ttul Fuchint de langula
apareix en la ed. de 1917, pero dins
asoles es parla de languila, y en alusi
pardica al clera, no al peix: que
tagarra languila (Escalante: Fuchint
de langula, 1891, ed. 1917, p.10)
angulir, angolir senyor mestre, es
cosa que no langulir (Coloqui...
cantonets en llet, 1809)
angulir cuant et menches un mel
tanguls tamb les pepites? (Gadea:
anguls es un home anguls (Sendin
Galiana: Tonica la del llunar, 1926, p.
3)
anguls del llet angulosus: Chalina,
187
tipo anguls y cadavric (Galiana y G.

Polo: Rusafa, Bolsera, Mataero, 1928,
p.7)
angusti del llet angustus, angustia;
cat. angoixada: asent en la caira...
angusti (Sanmartn: La III Volta a
Valensia, 1926, p.12)
angustiat cultisme, del llet angustia:
fent uns gemechs tan plorosos, / y uns
tan angustiats suspirs (Paper curis,
pera contrafer... any 1741)
angustiat em tenen melancolic y
angustiat (El pardal Sis, Valencia,
1797)
angustiant,
angustiar,
angustiat
angustiat, angusties... (Escrig: Dicc.
1851)
angusties lo cor de angusties cubert
(Morl: Somi del Infern, 1645, v. 33)
angusties tindre fret, pantaix...
angusties (Rubert Moll: Colahuet y sa
angustis arranca en un plor
angustis (Tallada, Miquel: Les
Camareres, 1931, p. 14)
an lo mateix quen el sigle XVIII, el
perfet simple est viu en valenci
modern: an al Portal del Real (BSM,
Ort Mayor, J. V.: Relaci dels bultos,
nima del llet anima; polismic:
esprit inmortal del home, persona, etc.:
de Chilches..., sen portaren 139
nimes, entre chics e grans (Dietari de
Jeroni Soria, 18 de juny 1527, f. 53)
nima Tndrer u mal nima;
arrancrseli a u lnima; donar u
lnima al diable; estar en lnima en un
fil; aplegarli a u a lnima; no tndrer
nima ; trencarli a u lnima; tndrer a u
en lnima... (Escrig: Dicc. 1887)
nima de bot boto forrat de tela, fet
de fusta o atra materia: encaram

queden un moruno, un sentimet y
unnima de bot (Mills: Ni rey, ni
caball, ni..., 1874, p.18)
nima de bot nima de bot:
hormilla (Escrig: Dicc. 1887)
animal del llet anmal, -lis: aserps,
borregos, granotes monots y atres
animals (El Mole, 7/ 12 / 1863, p.83)
animal cast. y cat. animalada:
animal: animalada (Escrig: Dicc.
1851)
animal per gran que siga lanimal
1894, p. 9)
animal vullc fer una animal
(Bellido, F.: Un francs de Rusafa,
1876, p. 9)
animal yo fas una animal (Rubert
1897, p.18)
animal pa una animal, un atra (El
animal sinse importarme res li dira
una animal (Soto Lluch: Als bous de
la Malaena!, 1920, p.9)
animal la primera animal!
car?, 1926, p. 12)
animal perdone la animal! (Vidal,
Castell, 1928, p. 24)
animal Qu te pareix lanimal?
1931, p. 5)
animalaes diuen ms animalaes que..
(Gmez: Cremaes sinse foc, 1917, p.15)
animalaes fent tots los dies animalaes
animalaes calla y no digues ms
animalaes (G.B.: La Perla dAlberic,
188
1918, p.12)
deixes
ridcules
animalaes
animalaes (Virosque:La salvasi de la
casa,1921, p.26)
animalaes ya duc fetes la mar de
animalaes (A., P.: Al treballaor,
faena,1926, p.7)
animalot que se la pape / este
animalot (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Comedia de Gayferos, c. 1660)
animalot Quin animalot es eixe?
(Rahonament... que tingueren el Tio
animalot animalot (Escrig: Dicc.
1851)
animalot referinse a poltics: no
vullc parlar ms de animalots (El Tio
animalot de sequiol afectiu en este
cas, en sentit contrari al corrent: Un
animalot bonico de sequiol s queres!
1934, p.23)
animaluig, animaluch Animaluch!
animaluig animaluig: animal de figura
desagradable... (Escrig: Dicc. 1887)
animaluig animaluch animaluch!
(Escalante, Eduart: Fuchint de langula,
1891, ed. 1917, p.5)
animaluchos eixos animaluchos (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 3)
animeta persona que no pot parar,
astut, malicsis, etc.: uns busquen
chica grosota; / atres la tren primeta /
Yo no la pretenc marmota, / ni menys la
vullc animeta (Trobos nous, Valencia,
c.1850)
animeta animeta:...en sentido irnico,
ser la persona a quien se alude pcara o
viciosa, astuta, avisada y traviesa
animeta pap es un animeta (Gayano

Lluch, Rafel: Agarrat, que ve la curva!,
1920, p.12)
animiste animiste: animista (Escrig:
Dicc. 1851)
nimo -cultisme, del llet anmus;
sustantiu clsic del valenci cult; fora
dalgn cas dnim per errata, descuit o
manipulaci,
sha
mantingut
la
morfologa clsica nimo , en o,
dasta la prostituci floralista: nimo
(Martorell, J.: Tirant, c. 1460)
nimo ab nimo reposat ... de tan flach
nimo... alegrar lo nimo (Esteve:
Liber, 1472)
nimo home de poc nimo (Pou, O.:
nimo bon nimo (Sacro Monte
Parnaso, Valencia, 1687)
nimo y en lo nimo de no deixarla
(Ms. de Jusep Esplugues, retor de la
Vall dAlbayda, a.1734)
nimo pera esplayar el animo
(Trobos nous pera esplayar. Imp.
Laborda. 1830)
nimo fet nimo de donar al pblic
(El Tabalet, 1847, p. 138)
nimo vingu en lo nimo (Escalante,
Eduart: Bolot de oros y ma. 1880)
nimo ast ne va servir pera recobrar
els nimos (Semanari Garrot de sego,
n 3, Alacant, 1888, p.1)
nimo ha cobrat ms nimos (Gadea:
p.92)
nimo en tots els nimos (El Cullerot
de Alacant, 24 abril 1898)
nimo que seguixca eixe nimo (H.
Corts: Fora baix!, 2 ed., 1900, p.8)
nimo mhavia fet el nimo
1909, p. 125)
189
nimo tndrer un poc de nimo

(Virosque: Un cambi dhabitasi,1917,
p.5)
nimo Bona nit .-Animo y paca dins
nimo tindrem que ferse el nimo
(Chfer, al Novetats!, 1925, p. 12)
nimo hi que ferse lnimo (Meli:
Com els cacherulos, 1926, p. 13)
nimo Quins nimos que me dona!
dona,
feste
lnimo
nimo
(Alcaraz,L.: Cors de fanc, 1928, p.4)
nimo ferse lnimo (Matal de
nimo nimo, y a vore qu se fa
(Josep M J.G. y E, Beltrn: Les
glndules del mono, 1929, p.46)
nimo tot es ferse lanimo (Sendin
nimo y els nimos no mos...
Alcoy, 1931, p. 8)
nimo mhe fet lnimo (Tallada,
nimo feste el nimo (Sendn, A.:
Barraca de fira, 1934, p.28)
nimo els nimos (Valls: La verbena.
Alcoy, 1935, p. 12)
nimo els nimos estn molt
deprimits (Ivars, Andrs: Diari, 19
juliol 1936)
aniquilar, anihilar anhilar (Villena,
aniquilar aniquilar ses obres (Morl,
Pere: en 2 Cent. Can. S. Vicent, 1656)
ans, anisaet -del llet ansum; apareix
ans en una lleuda rosenyonesa (any
1284) de productes importats, molts
dells valencians, com les astores de
Valencia. Enc en el XVIII demanaven
del Reyne la matafaluga de Valencia
(Tarifa de preus dels productes que

entren en Catalunya, Rossell y
Cerdanya, Barcelona, any 1704).
Abanda dans, en valenci es normal
lus de diminutius en el seus derivats:
com si fora una copeta danisaet
anisat introduit en catal per el
valenci Labernia en 1839: anisat,
aniset... (Escrig: Dicc. 1851)
anisat Uf... y quna aulor de anisat!
(Alcaraz: Per tres pesetes, dos mil
duros!, 1919, p.7)
anisete Gostino vols una copa
danisete? (Liern: La mona de Pasqua
1862, p. 14)
anisete del Grau (de Gandia) durn
despus anisete (Salelles: Els suspirs
dun llauraor, 1864)
anit en valenci asoles aludix a la nit
anterior: anit aplegrem tart, anit
soprem clchines y sepionet en sebeta:
Vost no t dos quinsets, adems dels
que don anit a Pepeta? (Mills, M.: Ni
rey, ni caball, ni sota, 1874, p.13)
anit anit, en el bar, donares un
escndalo (Comes: El regrs del
anit anit no pogu ser (Puig Espert,
anit anit no anares al... (Sendn
Galiana, A.: Ella, latra y...,1934, p.12)
anonadar anonadaci, anonadament,
anonadar, anonadat... (Escrig: Dicc.
1887)
anonadarse y de ser en tot perfet, / se
anonade (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
anot cast. y cat. anotada: As est la
colonia, anot al seu conte (Sendn
Galiana, A.: Ella, latra y...,1934, p.16)
190
anou del llet nux, nucis; la variant

valenciana du a- per aglutinament
deixa lletra del
artcul femen:
anous (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
anou se ensabona ab llet y ab oli de
anous (Sapena. B.: Real Academia a
Carlos II, 1669)
anou anou: con la o aguda, nuez
(Ros: Dicc. 1764)
anou li trenque les anous (Coloqui de
Llaudomia, sigle XVIII)
anou, era ms el ruido que les era
ms el ruido que les anous (Galiana,
Lluis: Rond. de rondalles, 1768, p. 70)
anou as te el forat lanou (El Mole,
1840, p. 140)
anou las anous que cullgues
(Baldov: Qui tinga cucs que pele fulla,
1855, p.26)
anou comprarem un trenca anous
(Semanari El Bou solt, 1877, p. 221)
anou cuant ms roin es lanou...
(Arnal, Francisco de P.: Lagelo del
colomet, 1877, p. 9)
anou ser ms lo roido que les anous
anou anous, sireres, melons (Gadea:
Ensisam, 1891, p.193)
anou cuan ms roin es lanou, ms
roido mou (Ferrando: El dicharachero,
1897, p.9)
anou en el curis valenci de Monver
tenim: y mol roido pocs anaus
Monver,1910, p.188)
anou coques danous y darmela
p. 9)
anou molt roido y al costat poques
anous (Llibret Foguera San Blas,
Alacant, 1930)
anou contra ms roin es lanou, ms

roido mou (Gmez Gascn: La reina
anoua anoua: anou ms grossa
(DCVB)
anouer anouer... en la Vall de
Gallinera (DCVB)
anouer cat. noguer: anouer: nogal
anouer demanes peres al anohuer
(BNM, En una festa de danses,
Eixtiva, 1867, f. 2)
anouer dun anohuer molt herms (El
Bou solt, 1877, p.268)
anouer deixa rama del anouer
(Nebot: Les companyes,c.1890, p.23)
anouer, cuc d: cuant vost done un
sigarro com a costum doneliu de cuc de
anouer (El Tio Cuc, 2 ep. n 55,
Alacant, 1924, p.3)
palmeres,
mangraners,
anouers
anouers (Llibret Foguera 14 de Abril,
anouetes la correcheta, els didals,
anohuetes, la baralla (Martnez: Nelo
el Tripero, 1792)
anous, ms es el roido que les -del llet
nux, nucis. Lantiu aglutinament de

la lletra a(a + nou) trenc
lanfibologa en ladj. nou: tinc
figues, anous, panses (Romans... pera
almorsat, any 1756) En valenci tenim
desde fa sigles el refr: ms es el roido,
que les anous (Ros, Carlos: Tratat,
1736, p.72), El catalaners y els
tantmesindona (Verdejo: DACV, p.225)
han fet el cmbit del cultisme roido
per soroll, quen valenci may era
sinnim del primer dasta la prostituci
floralista; soroll era patir aufegor al
parlar en nyervis, sofoc, etc. Escrig, en
191
1851, ni vullgu arreplegar soroll,

asoles el derivat: sorollar, sorrollar:
resollar, por hablar; respirar, por atraer
el aire extremo al pulmn..., etc.
Menear , por mover el cuerpo...
(Escrig: Dicc. 1851). Raere de la mort
dEscrig, en led. de 1887, els floralistes
catalaners introduiren lacepci catalana
de soroll = ruido
anous, molt de ruido y poques alguns
brindis de molt de ruido y poques
anous El Mole, 7/ 12 / 1863, p.85)
anous, ser ms el rodo que les ms el
rodo que les anous (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.120)
anques vors com te surra les anques,
per parlaor (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.28)
anques anques: nalgas o posaderas
(Gadea: Dicc. 1909)
anrecorda anrecorda (La Traca, 23
octubre 1915)
anrecorda vost sanrecorda daquell
que... (Sendin: Tonica la del llunar,
1926, p. 9)
anrecordarse aglutinaci de la
partcula pronominal an (ant. en) y verp
recordar : della manrecorde (Folch,
R.: El curandero de grasia, 1916, p.16)
anrecordarse sanrecordeu? (M.
San Martn: La Borda, 1911, p.9)
sanrecordaba
(sic)
anrecordava
daquell (Bernat, Lluis: El terreno del
honor, 1894, p. 1)
anrecorde de la tosolon... no
manrecorde de res (Lanzuela: La
Templ, 1933, p.27)
anredra sanredra (Les marors de
grandsim
anredraor
anredraor
27)
anredraor es un anredraor y et pedr

(Caps y senteners, Imp. Chusep C.
Rom, 1892, p.16)
anredro vullc parlar a vost dun
anredro (Bada y Adell, J.: La matin
de Sen Roc, 1864, f. 23)
anroll anroll tinc una aserp en les...
1868, f. 17)
anroll lanroll en este paper (Peris,
J.: El banquet de lalquera, Castell,
1928, p. 5)
anronia sinnim dels castellans
aoranza y obsesi, es dtim ducts;
del llet errona, idees falses, en
cmbit semntic, de prefix y aubertura
voclica?. Segons atres, denraonia, per
contracci y cmbit d'acent: tinc una
anrronia (sic) en lo cap (Mez: Bous
sinse pa, 1918, p.9)
ans -del llet *antus: no replicarli (al
marit); ans dirli que rah te (Ros,
Carlos: Roman... les cosetes que deuen
1736)
ans que la cosa bona va, / ans que pase
Sent Miquel (Segn rahonament que
tingueren Don Pascasio y Patatorta,
1823)
ansa del coll les anses del coll (Pou:
ansa, fer anses de cnter cast.
ponerse de jarrs, brazos en jarra; en
este cas es una la chicona que, molt
enfad, escomens a fer anses de
cnter y pujarseli la sanch al cap
(Galiana, Lluis: Rond. de rondalles,
1768, p. 37)
ansa, anseta de got et dar un got en
anseta (De Pepo y els trastos de casa, s.
XVIII)
ansa del coll trencarse la ansa del coll
192

1794, p. 3)
ansa, ansetes -del llet ansa; cat.
nansa, cast. asa: ansetes de cnter
(BSM, Ms. 7116, El fadr, c.1820)
anses de cnter posanse de anses de
cnter (3 Conv. entre Saro Perrengue
y..., 1823, p. 3)
ansa de perol y el que t el perol del
ansa (La Donsayna, 1845, p. 96)
ansa el canter... portanlo ansa per
ansa (Blat, Pepico: A no s qu, Imp.
de Blat, c. 1850)
ansa de caldero porta un caldero del
ansa (Salelles Cardona, C.: El Suspirs
dun llauraor, 1864, f. 16)
ansa del coll caic baix,/ me trenque
lansa del coll (Llombart y Cebrin: La
sombra de Carracuca, 1876, p.15)
ansa del coll trencarli a u lansa del
coll: romperle a uno la clavcula
ansa de perol y el que tel perol del
ansa (Gadea: Ensisam de totes herbes,
1891, p.43)
ansa de perola la perola... per les
anses (Martnez Ruiz, A.: Canyisaes,
Monver, 1907, p. 50)
ansa el cabs agarrat... de un ansa (El
ansa del coll del llet ansa; la del coll ,
en val., es sinnim de clavicula: vos
trenque lansa del coll (G. B.: La Perla
ansa de cnter ve per la esquerra
duguent el cnter ansa per ansa en el
Chepa (Alegre Ortiz: En la Cany,
1926, p.14)
ansa del coll te trenque lansa del coll
en una tamborin (Perdiguer: En
ans adv. de lloc: ni ans ni all es
terreno de granotes (Canyisaes,

Monver, 1911, p. 165)
ansal cols e brots frets... ansalada,
alls (Roig: Espill, 1460)
ansal ansalada (Pou: Thesuarus,
1575)
ansal de totes herbes ansal:
castellano ensalada. Mezcla confusa:
ansal de totes herbes (Escrig: Dicc.
1887)
ansal -cast. y cat. ensalada: ansal
(La Nova Traca, 29 de juliol 1894, p.
3)
ansal una ansal de penques
ansal el plat... ansal... y de postres
dtils (El Tio Cuc, n 72, Alacant,
1916)
ansaladeta ansaladeta: ensaladilla
ansesa, peixcar a la si vols peixcar a
lansesa... (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.103)
ansia -del llet anxa: deixau les ansies
a mi (Villena: Vita Christi, a.1497)
ansieta diminutiu dansia, parlant de la
que patixen els chiquets: en la ansieta
de guanyar / alguns poquets de tresets
(3 part dels coloquis de la fulla, c.1740)
ansisam dtim ducts; dun llet
*incsamen, trosets de coses tallaes?;
cat. enciam: se encaixen un plat de
arrs / que pareix que diu menchau; / no
son amichs de pansetes, / ni tampoc del
ansisam (Romans... en que es declaren
les virtuts dels durs corbellots, c.1740)
ansisam algn plat de farinetes / y
algn poquet de ansisam (BNM, Col.
Barbieri, Un llaurador li declara son
amor a una Dama, c.1750)
ansisam en primer lloch, / per lo vert,
o l ansisam (Ros, Carlos: Roman... los
193
treballs de la gent pobra, 1763)

ansisam tomates y pimentons...
ansisam (Coloqui de Pep de Quelo, c.
1790)
ansisam com si fora un ansisam de
totes herves (2 part, el tio Joan Senn,
1797, p. 2)
ansisam li ha vist entre lansisam una
boca de llobarro (Baldov: El virgo,
1845, p. 16)
ansisam ansisam de lletuga (Romans
ahon se referixen los treballs de la gent
pobra, 1857)
ansisam una safa dansisam (Liern, J.
M.: Una paella, Valencia, 1861, p. 27)
ansisam ansisam de totes herbes
adobat en oli y vinagre (La creu del
ansisam per dos corfes de mel y unes
fulles dansisam (BNM, Ms. Escalante:
Un grapaet y prou, 6 de giner 1868, f.2)
ansisam mos arrim un ansisam
(Bellido: Un francs de Rusafa. 1876, p.
10)
ansisam y com parles de Margot / te
pele com lansisam (Gmez Gascn.:
Cremaes sinse foc, en valenci,
Tarragona, 1917)
ansisamer ansisamer: lechuguero
ansisamera ansisamera, amostra eixa
calavera (Matraca de un mosot, s.
XVIII)
ansisamet oli, vinagre, sal y l
ansisamet asoles (Ros, Carlos:
Roman... los treballs de la gent pobra,
1763)
ansisamet un ansisamet en seba
(Liern: De femater a lacayo, 1858, p.9)
ansomia de nit ansomia en... (Libret
Foguera Gabriel Mir, Alacant, 1932, p.
11)
ansomen les que ansomen (Llibret

ansmit lansmit desta vespr
vida, c. 1865)
ansmit lansmit de Llorenset
1932)
ansucraes molt dolses o en sucre: un
cabs / de garrofes ansucraes (Vercher:
En la vel dun albat, 1865, p.20)
antabuixar trali fun als nasos, dasta
que lantabuixes y et diga prou (Caps y
1892, p.15)
antagoniste cast. y cat. antagonista:
antagoniste (Escrig: Dicc.1851)
antrtic -del llet antarctcus, opost
al Nort o Artic; 1 doc.: si al Artich o

al Antrtich van, / si als Antpodes...
1744)
antecedent del llet antecdens, -entis:
la emna de la semana antecedent
(Cap. del Quitament de la Ciutat de
antecedent lo roman antecedent va
ser dels jochs (Ros, Carlos: Roman
dels jochs, 1730)
antecesors los nostres antecessors
antechrist la historia del Antechrist
125)
antecrist quan vindr contra el
Antecrist (Mas, Lluis Vicent: Serm
St. Vicent, 1755, p. 12)
antediluvi mes antiu quel diluvi,
dels
lletins
ante
+
diluvium:
antedeluvi (sic) (Escrig: Dicc. 1851)
antediluvi,
antidiluvi animals
antidiluvians (Gadea: Tipos, apndix,
194
1908, p.38)
antem tenia de antem fetes les
probes (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
antem, d dantem, mod. adv. De
antemano (Escrig: Dicc. 1851)
antem dantem: con anterioridad
antem fiu una senyal convinguda
dantem (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.123)
antem res, que aplegu ahir y ya de
antem enterat per la familia... (Vidal,
V.: El penintent, 1919, p.2)
antem arreglat, dantem, el sal
(Vidal, Vicent: El Serranet, 1928, p.17)
antn sha acabat, mantens?
p.9)
antn antn de tota clase de
enfermetats (El Tio Cuc, n 161,
Alacant, 1917)
antn ...y ella santn en un cabiscol
(Angeles, P.: Al treballaor, faena,1926,
p.12)
antenc Entens la llis? Lantenc
(BNM, Ms. 14108, Alemont ti li, c.
1860, f. 6)
antenc yo no lantenc en eixa llengua
tan enredr que parla; digameu en
valensi (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.52)
antenc no tantenc (Cubells: Els
antendre, entndrer has de antendre
que en el mon... (Les marors de una
fadrina, 1860, p. 30)
antndrer no se podem antendre may
p.21)
antndrer no s cm santenen
(Liern: El Meses en Patraix, 1872, p.
10)
antndrer entre ells se antenen
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1913, p. 220)
antenes, tndrer bones es diu de qui
santera de tot: tinc molt bones
antenes (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.9)
antenga al dimoni que lantenga
antenga el dimoni que tantenga
(Ferrandiz, E.: Penlope en Borriol,
1873, p.6)
anteniment -del llet intendre eixiren
el val. modern antndrer y anteniment:
tu has perdut lanteniment (BNM,
ms. 14116, a. 1867, f.26)
anteniment tindre ms anteniment
1859, p.12)
anteniment es home danteniment
anteniment molt anteniment (Pastor,
V.: Um meche per afisi, Alacant, 1905,
p. 18)
anteniment de anteniment molt
cumplit (El Tio Cuc, n 64, Alacant,
1916)
antepas, antipasada antipasada
(Ros, Carlos: Cartillas valencianas,
1750)
antepas antepas (Escrig: Dicc.
1851)
antepasat los antichs nostres o
antepassats (Esteve: Liber, 1472)
antepasat per sos antepasats (Const.
catal
antepasat,
antipasat
avantpassat: y els retratos dels Senyors
/ de la casa antipasats (Relaci entre
Tito y Sento... a honor de Carlos Tercer,
1784)
195
antepasat, antipasat als antipasats he

oit (2 p. Col. de Tito y Sento, 1789, p.
6)
dalgn
antepasat,
antipasat
antipasat (Lloant al Reyne de Valencia,
Imp. V. Laborda, 1802)
antepasat cat. avantpassats: delits /
fets en temps antepasats (Segn
Micalet, 1802)
antepasat en la segn indirecta del
antepasat... (El Bou solt, 1877, p.249)
antepasat antepasat: antepasado
antepasats dels seus antepasats
antepasat els nostres antepasats
(Llibret
Alacant, 1960)
anterea et portes en tes y en anterea
vida, c. 1865, f. 15)
antes y antes de aplegar (Archiu
Mun. de Benasal, Vis. de Benasal,
1723)
antes hui magraen ms que antes
p. 3)
antesala lamic del senyor aguarda en
lantesala (Puig : Pantomima, 1928,
p.43)
anticu mira la dona esta; pues ella es
poc anticu (Meli y Clemente: Ya no
sona la guitarra!, 1926, p.8)
anticuari catal antiquari: anticuari
anticuari el anticuari... (Puig Espert,
antidotari antidotari (Roig: Espill,
1460)
antiespasmdic y tenen que donarli un
antiespasmdic (Semanari El Blua,

n3, Castell, 1892, p.1)
antiesttic menos antiesttics (Marco
antifs Mut, que venen .-Lantifs (...)
sinse antifs (Palau y Songel: Tenorio
F. C., 1924, pp.7, 8)
els
antifascistes
antifascistes
(Ofensiva: Boletn de la 18 Brigada
Mixta, 27 marzo 1938)
antigor ruines arqueolgiques: un
antigor de paret vella (DECLLC, en
antigor deixeu eixes antigors (Ros,
C.: Coloqui entretengut entre quatre
llauradors... pera la celebraci dels
felius 33 anys de Don Fernando, 1746)
antigor -veu poc usual, pero coneguda
desdel sigle XIII: antigor: antigedad
antigor el guiri de la antigor
p. 4)
antigors Dona, no recordes antigors
(Ferrando.: El dicharachero, 1897, p.9)
antiguetat O qu gran antiguetat!
(El pardal Sis, que est dalt del
campanil, 1797, p. 1)
antiguetat antiguetat: antigedad;los
homens que vivien en lantiguetat
hpax?,
morfologa
antipaque
humorstica per equipage?: lantipaque
que yo he tret as (Lladr, R.: A
antiparres antiparres (Escrig: Dicc.
1851)
antiparres qu haur fet les
antiparres (Roig, A.: Un chuche
munisipal 1901)
antiparres les antiparres li donen un
aspecte... (Sendin: Tonica la del llunar,
196
1926, p. 3)
antiparres ulleres: vestit de senyoret,
en antiparres (Gmez Gascn: La reina
antiptic -del llet antipatha >
antipata > antiptic: antiptich
(Escrig: Dicc.1851); tamb oferix
linusual sinnim antisimptich.
antiptic Mal home! Antiptic!
antisipat dels documents que tenen /
dels sigles antisipats (Conv., sobre la
venguda de Suchet, 1813)
anttesis anttesis (Escrig: Dicc.
1851)
anttesis es ms templat quel orgue de
Sollana, dit per anttesis, puix el tal
orgue era figurat de canyots (Gadea:
anttesis filla de... y lanttesis de son
pare (Soler Peris, J.: La Menga,
c.1920)
antiu lliberal antiu... en un bario prou
antiu (El Tio Cuc, n 75 y 116,
Alacant, anys 1916, 1917)
antiu eixos son els poltics antius
que... (El Tio Cuc, 2 ep. n 56,
Alacant, 1924, p.4)
Foguera
antiu lo antiu (Llibret
Hernn Corts, Alacant, 1960)
antiu antiu; Alacant, Biar, Novelda...
(DCVB)
antiu inductablement la pronunciaci
antiua te hui gran extensi en lo Reyne
de Valencia, y en molta implantaci,
sha creat un mascul antiu: molt antiu
(DECLLC, 1, p.327)
antiu no es el Alacant de hui,/ aquell
antiu Alacant (Llibret Foguera Alfonso
el Sabio, Alacant, 1934)
antbina trasto sinse profit: pos esta
antbina..., parlant del pardessu

(Balader, J.: Mes fa el que vol, 1871,
p.23)
antbina ...fora antbina .- Pareixes
un muix Si yo te vullc femater!
p.25)
antoix, antoixar del llet ante oclum;
cast. antojar, cat. antullar: me
santoix que... (BNM, Ros: Paper
gracis,
poltic...
contrafent
als
llauradors, c.1750)
antull:
antoix cast. antojo. cat.
antoix (Ros, Carlos: Dicc. 1764, p.21)
antoix antoix: antojo (Escrig: Dicc.
1851)
antoix ser antoix meu (Beltrn, E.:
antoix me santoix un afaram
antoixa a m se me antoixa el Cel (2
part Coloqui de Tito y Sento, 1789, p.
7)
antoixa me sentoixa (Palanca: El sol
de Rusafa, 1861, p. 9)
antoixa me santoixa que li ha eixit
atre... (Escalante: El tio Perico, 1875,
p. 1)
antoix aix ser un antoix de vost
(El pare Mulet, 1877, p.13)
antoix ya li haur pasat el antoix de
vrem? (Chirivella, P.: Da de proba,
1912, p.29)
antoix Aix de les clchines ha segut
un antoix...? (Marco Rivas: La tasa
dels hous, 1918, p.19)
antoixa sempre se li antoixa un...
antoixa sem antoixa (Relaci... en la
vinguda de ses Magestats a esta Ciutat,
1802)
antoixa me santoixa que... (Ovara:
197

antoixa se mantoixa un sigle el
minut (Palanca Hueso, Antoni: Noblea
obliga, c. 1890)
antoixa aplaudixc la idea, que me
santoixa magnfica (Vidal, Vicent: El
penitent, 1919, p.5)
antoixa se li antoixa, contant en
atres... (Semanari El Pelut, Alacant, n
1, 1924)
antoixa, entoixa encara aixina... me
sentoixa que... (Meli: Al pas del
antoixa per que me santoixa (Meli:
antoixa y se mantoixa (Peris Celda:
antoixa se mantoixa que va a eixir
p. 4)
antoixadisa dona que te antoix de tot:
antoixadisa (BSM, Ms.7116, El fadr,
c.1820)
antoixar que al pronte se mantoix /
si sera... (Coloqui nou... que sels dona
Madametes, en este present any 1767)
antoixar farinetes en arrop /... sem
antoix (...) los morros sem antoixaren
/... tan colorats / dos alborsos ben
madurs (Coloqui de una que li den
Crisstoma, c.1770)
antoixar, antoixarse me santoixa que
hui lallioli... (BNM, Balader: Al sa y
al pla, 1862, f. 9)
antoixar, entoixarse me sentoixa un
garrof (BNM, Ms. Escalante: Un
grapaet y prou, 6 de giner 1868)
antoixar se mantoixa... (Campos
Marte, J.: El salonet de les flors, 1890,
p.15)
antoixar me santoixa al pronte que...

antoixar a propsit de lo primer que se
li antoixa (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.32)
antoixar eixe? Me santoixa un...
(Sanmartn, R.: La III Volta a
Valencia,1926, p.11) En catal:
aqueix? Se m antulla un....
antoixar me santoixa... (Serrano:
antoixar antoixar als que...
(Advertencia de Carlos Ros: Rondalla
de rond. 1768)
antoixat ya me sha antoixat
que...
antoixat me santoixat
antoixava mantoixaba (sic) un serdo
(BV, Ms. 649, Les Almejes, c. 1930)
antoixos en los antoixos del macho
que roda el rulo (El Mole, 12 de febrer
1856)
antoixos antoixos! (Adam y Ferrer:
Nos pot dir la veritat, o la Nit de
panches buides, costums alcoyanes,
1928, p.10)
antoixosa antoixosa del infern! (R.
M.: Rafela la Filanera. Valencia 1855,
p. 8)
antonomasia del llet antnmsa:
que yo per antonomasia (BUV.
Morl: Ms. 666. c. 1649)
antorcha del antiu occ. entorcha y fr.
torcha; en el valenci de St. Vicent
Ferrer, en 1408, es mant fel al tim,
entorcha. En el mateix sigle XV tim
la morfologa moderna antorcha en
els clsics valencians: una entorcha o
un ciri encs (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, a 1408)
antorcha denit ab antorches enseses
198
(Esteve, Joan: Liber elegantiarum,

1472)
antorcha antorcha cremant d amor
(Fenollar: Istoria de la Passi, a. 1493)
antorcha lluminosa antorcha (Pere,
Miquel: Vida de la Sacratsima Verge,
1494)
antorcha gran antorcha qui dar
cumplida llum (Villena: Vita Christi,
1497, f. 183)
antorcha luminosa entorcha (sic)
(Menaguerra, Pon de: Lo Cavaller,
Valencia, 1513)
antorcha mes los escolans prop de XX
sous dels regals de les antorches
(Archiu
Cat. Val. ms. Llibre
dAntiquitats, 1538)
antorcha antorches (Ginart, Nofre:
Reportori general dels Furs, 1608, p.
14)
antorcha del lloger de 4 antorches
(A. Hist. Oriola. Llibre de obrers de
vila, 1625)
antorcha ab tantes brillants antorches
(Morla, P. J.: Memoria sucesos, 1651)
antorcha ab dotse antorches (Gil,
1655)
antorcha 30 antorches y 30 ciris (Ms.
del Loreto de Muchamel, 1680, f. 179)
antorcha antorcha pera llum (...)
antorcha del Cel (Sacro Monte
Parnaso, Valencia, 1687, pp. 134, 167)
antorcha boles, farols, antorches
(Relaci de les festes... reliquia St. Pere
Pasqual, 1743)
antorcha prengu la antorcha en la
ma (Recitado en duo... de Sant Pere
Pasqual de Valencia, en les festes que...,
1743)
antorcha la llum des antorches
1911, p. 169)
antorcha,
antorchera,
antorcha
antorchereta (Fullana, Lluis: Voc.
1921)
antorcha es lantorcha del progrs
Alacant, 1952)
antorchat un antorchat de murta
Valencia, maig 1662)
antorchera antorchera de stany sens
peu (A. Patriarca. Inv. mort de Jaume
Roig, 1478)
antorchera la antorchera y el mecher
1650)
antorchera antorchera sinse peu (A.
Cat. Valencia. Ms. Melchor Fuster, c.
1680)
antorchera setrill, paella, pual, /...dos
foguers pera cuinar, /morter , cresol,
antorchera / y taula (2 part de lo que
antorchera ni perolet, ni antorchera,
ni cresol (Coloqui de fr. Pere de la
Merc, c, 1790, v. 199)
antortillar estira, y se li antortilla / la
punta del espig (Semanari Garrot de
sego, n 8, 1888, Alacant, p.2)
antropfago del llet anthropophagus;
en valenci tenim el cultisme
antropfago y el modern antropfac:
dirmos qu es lantropfago que... (El
Pare Mulet, 1877, p.56)
antropfago se lha papat... un
antropfago (Roig y Civera, A.: El
barber de carrer, Ganda, 1887, p. 25)
antufarse ficarse de reginy de pronte,
donar mala contestaci, etc.: Qu
pronte tantufes, dona! (Sireno, D.: El
606 o Mariano Malapata, 1911, p.23)
antuix margens y terres ermes pera
199
pasturar, (valenci del) Maestrat

(DCVB)
camins,
mallades,
antuixans
antuixans... (A. M. de Culla, Visura
terme de Benasal, 1658)
antuvi
es
antuvi,
entuvio
castellanisme del sigle XIX, del clsic
castell antuviar, antubiar: de repente,
salir al encuentro.... En castell era
vocable dels maleants: Antubiar: dar
de repente. Antubiada: el golpe que
dan. Antubiarse: adelantarse (Hidalgo.
Juan: Vocabulario de germana, 1624).
En cat. apareix antuvi en 1839,
agarranlo escritors de la Renaixensa
com Verdaguer y alguns floralistes
valencians que feen mrits per
Barcelona. En val. tenem atra joya
pareguda, entuvio, arrepleg per
Sanelo (Dicc.1804) y alg que atre
castellaner: recalats, flors, colgants,
boles , / qu entuvio en sa rara idea!
(Memorial dels obsequis fets per
Valencia, 1802)
anugolar cel cubert de ngols: cuan
de pronte sanugola (El Canari, vol
2., Castell, 1883, p.13)
anugolar -del llet annblre, en
cmbit consonntic del cultisme
valenci nubol, en billabial del tim llet
nubes: a vore si sanugola (Gayano
p.13)
anulaci anulaci, anular, anulat...
anulant revocant e anulant (Const.
Universitat de Valencia, 1655, p. 2)
anulat cat. anullat: el casament
quedava / ya totalment anulat (BNM,
Col. Barbieri, Un llaurador li declara
son amor a una Dama, c.1750)
anulats queden del tot anulats

Alacant, 1930)
anvecha que lanvecha li pique
(Peris: La matansa del serdo, Castell,
1911, p. 7)
anve y si lanve a la tenda... (Peris
Igual, J.: La matansa, Castell, 1911, p.
20)
anvies no anvies dabant (BNM, Ms,
any, anyaeta lo tret en un any dels
cucs de seda: han volgut fer sa
anyadeta (Coloqui nou... a una fornera,
a una sastresa..., c.1740)
any derivat dany la llabor de
cuchs... poder fer una any (Mills,
Manuel: Ni rey, ni caball, ni sota, 1874,
p.24)
any la chicona Fabiana, baix dels
canyisos dels cucs de seda y mirant els
camals del chicot, en segn intenci
diu: Bona any te, bona any!
(Llombart: Niu dabelles, 1876)
any any: anualidad (Gadea: Voc.
1909)
anyadint anyadint la ka (Ros, C.:
Cartillas valencianas, 1750, p. 27)
anyadir del llet hispnic *innadre <
*inaddere < addere: port per divisa,
anyandint al peu... (BNM, Ms.
Esquerdo: Trobes de J. Febrer, c.1670)
anyadir si acs falta algn joguet /
puix al marge lo anyadixca (Ros,
Carlos: Roman dels jochs, c.1730)
anyadir que de trenta y huit contam,
/anyadintne mil setcents (Ros, C.:
junta y..., 1738, p.1)
anyadir anyadixquen ara l oli,/
vinagre... (Ros, Carlos: Roman...los
anyadir del llet: en no anyadir ni
200
llevar res... y encara anyada un granet

de sal (Galiana: Rond. 1768, pp. 16, 84)
anyadir anyadix en vers ms serios
de Parma, c.1794)
anyadir y anyadintli el eixarop /
resulta el porgant (Rahonament..., de
anyadir anyadir: aadir (Escrig:
Dicc. 1851)
anyadir anyadixcas a das la...
p.86)
anyadir en 1644 se li anyad el
Seminari de Nobles (Gadea: Tipos,
1908, p.295)
anyadir anyadixen els... (El Tio Cuc,
anyadir anyadint lo que mos falta
anyadix se li anyadix (Mas, fray Luis
Vicente: Serm Cof. S. Vicent 1755, p.
5)
anyadixc yo anyadixc (Mas, L. V.:
Serm Cofradia S. Vicent, 1755, p. 27)
anyadixen li anyadixen el ermit a
Sant Cristofol (Bodria y Roig: Festes
de carrer, 1906, p. 102)
anyals, festes la ques feen una veg al
any: Corpus, Reixos, Nadal, etc.: que
conservava / pera les festes anyals; / y
ha tengut... (Coloqui nou, en que es
seda, any 1743)
anyals dos vestits, / u pera festes
anyals, / y atre pera anar al horta / y
portarlo a tot portar (Coloqui... de una
que li den Crisstoma, 1770)
aosades, aosaes de veritat, certament:
dompres que descana aosades
aosades valenci aosades: certament,
en veritat (DCVB)
aoixant els anaven aoixant (Archiu
Mun. Elig. Romans del pleit del
pollastre, 1776)
aoixar aoixant les mosques (Gil,
1655)
apa! esta interj. era molt corrent en
ma familia per 1950: apa: voz que se
dice para animar a los nios a que se
levanten (Escrig: Dicc. 1851)
apacible lo virtus y apacible (Morl:
apacible apacible y mes bella (Orti,
M. A.: 2 C. San Vicente, 1656, p. 226)
apacible en tranquilitat y quetut
plasenteres: un cel tan clar y apacible
y Albudeca, c.1802)
apacigu -del llet pacificre: mes
pera tot hagu pasta, / perque Brell
lapacigu / y li digu (Relacio que fa
Anselmo de Catarroja, c.1790)
apache apaches (BNM, Ms. 5695, en
text castell del valenci Garrigs,
Xalisco, 1782, f. 132)
apache nom donat per el periodiste V.
Moris a uns lladres de Pars en 1902,
inspirat en els apaches de California, els
mateixos que nomenava el manuscrit
del valenci Garrigs en 1782: han
segut detenguts els apaches autors de...
(El Tio Cuc,n 82, Alacant, 1916)
apache cat. apatxe: apaches... y
cabarets destofa baixa (Sanjuan,
Antulio: Poema, Llibret Benala,
Alacant, 1959)
apache un chiulit, pero no dapache
apag cast. y cat. apagada: ltima
apag a la matin (Hernndez, Faust:
La Marselina,1927, p.7)
201
apagaeta tallarse la llum: que cada

apagaeta me costa sinc sentims (Peris
apagallums apagallums (Escrig:
Dicc. 1851)
apagallums els apagallums (El Pare
Mulet, 1877, p. 8)
apaixaes dos tauletes de caf
apaixaes (Quevedo, C.: Per menchar
carn de burro, 1932, p. 3)
apalancar apalancar, valencianisme
(DCVB)
apalancat apalancat (Escrig: Dicc.
1887)
apalanque manque te sapalanque el
tal (Canyisaes, Monver, 1908, p. 82)
apalechar apalechanmos com a gosos
(El Mole, 1840, p. 19)
apalechar, apalejar pegarli colps a
alg; equival al catal apallisar (verp
que en valenci no sera pegar colps,
sino ficar algo en la pallisa; pajar en
castell), apalejar: apalear (Escrig:
Dicc. 1851)
apalechar lo que, per ser abundant, es
manejat o tratat en pales: el que
millons apalecha" (Thous,M.: Foc en
lera!, 1900, p.16)
apalpontes anar a la palpa, siga per
estar
afosques,
ceguea,
etc.:
apalpontes (Ros, C.: Dicc. 1764, p.22)
apanar fenyer o pastar pa: agranava
la casa... ensena el forn y apanava
1908, p.71)
apandar perque els apandaba el ciris
1792)
apandar apandar: pillar, atrapar
alguna cosa con nimo de apropirsela
(Escrig: 1887)
apandillaes em tenia apandillaes onse
pesetes (La Donsayna, 1845, p. 152)

apandorg apandorg: dcese de la
mujer que se ha puesto demasiado
gruesa (Escrig: Dicc.1851)
apanollat sitr apanollat (Cavanilles,
A. Josef: Obs. 1797)
apanya ladorn y Altars/ puix a qu
millor ho apanya (Ros: Coloqui el
Corpus, 1734, p. 3)
apany eixa chica... tan apany
apanyaor apanyahor (Escrig: Dicc.
1887)
apanyaor un apanyao(r) de cosis y
llibrells (Canyisaes, Monver, 1908, p.
82)
apanyaora lapanyaora... vingu a
fermos tot lembutit (Peris: La
matansa, Castell, 1911, p. 8)
apanyar del llet. pannus > a + pany
> apanyar: apanyar, voc.principalment
valenci (DECLLC)
apanyar -1 doc.: per estar ocupats en
apanyar lo teatro (DECLLC, en doc.
valenci de 1639)
apanyar: ni qu li apanye la roba
apanyar que uns bultos haven
apanyat (BSM, Orti Mayor, J. Vicent:
1743)
apanyar retrato... saberen que ...
estava pera apanyar (Bib. Nac. Ms.
valenci 3905, 1801, f. 38)
apanyar apanyar les enemistats
apanyar ...segons diuen per ah, / est
regant tot veh.../ Y si no te apanya
aixina / Ya saps: feste alicant
maig 1938)
202
apanyat entr puix lo Corbellot, / molt

ben vestit y apanyat (Coloqui de les
apanyat tingu tot apanyat (Galiana:
apanyat be han apanyat lo convent
(2 part Coloqui de Tito y Sento, Imp.
Faul, 1789, p. 6)
aparaor un aparaor en plata, botelles,
gots... (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.5)
aparaor no hi aparaor ni res que...
1923, p.1)
aparaor aparaor a la esquerra, segn
terme (Garrido, Josep M: Aixina
deben ser totes!,1923, p.5)
aparaor trenca el aparaor en lo cap
11)
aparar valenci aparar: apara y
baixarem (DCVB)
aparar y aparante en la rameta...
(Peris: El banquet en lalquera,
Castell, 1928, p. 18)
aparar ampomar algo que cau en les
mans o un recipient (valencianisme)
(DCVB)
aparato cultisme valenci, del llet
appartus:: y viu aparato tal, / qued
com la primera volta (Orti Mayor, J.
V.: Relaci dels bultos, jagants y nanos,
1743)
aparato deste aparato (BSM, dins del
Ms. 6781, Coloqui entre dos llauradors,
1748)
aparato, aparat aparat: aparato
aparato tan gran aparato (Chiste dels
estudiants y el porc, Xtiva, 1854)
aparato nous aparatos completament
iguals (El Bou Solt, 1877, p. 126)

aparato en molt de lluiment y aparato
p.21)
aparato este nou aparato haguera de
servir pera agranar tot lo que... (El
aparato, aparat aparat, aparato
aparato est instalat este aparato (El
Cullerot, n 10, Alacant, 1898, p.1)
aparato yo mencarregue de fer el
aparato (Alcaraz, J. L.: El terroriste,
1911, p. 13)
aparato un aparato deixos (Navarro
p.26)
aparato un atre aparato (El Tio Cuc,
n151, Alacant, 1917, p.3)
aparato aparato fotogrfic (Perl, E.:
aparato enfront de la porta
convenient, aparato o comporta... la
sequia que mou els aparatos de la
fbrica, raere... (Mateu, Josep M: Mal
instint, 1926, p.5)
aparato trau un aparato telefnic
p. 8)
aparato el gran aparato... les
batallaes (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 11)
aparato tota clase de aparatos... variat
surtit (anunci de tenda Almarche
dAlcoy, insertat en Mat de Gloria,
dEnrique Valls, Alcoy, 1932, p. 14)
aparato aparato de la meua invenci
21)
aparato un aparato de radio colocat
visiblement (Beltrn, E.: Ratolins de
casa rica, 1934, p. 3)
203
aparato este sensill aparato (Viv.

M.: Revista Concurs Fallero, mar
1948)
aparaular:
apalabrar
aparaular
aparaulat no mos han aparaulat
gerundi dapareixer:
apareguent
apareguent entre les dos paraules del
ttul (Puig Espert: Pantomima, 1928,
p.5)
aparell la canya me sen fuchia, soltar
no puc laparell (Fambuena: Fer les
cartes, 1881, p. 10)
aparell aparell de peixcar (Escrig:
Dicc. 1887)
aparell aparell en son albarda, /
saria, tafarra y collera (El Bou solt,
1877, p.140)
aparells de casar aparells de casar
aparells pera la peixquera... arregl els
aparells (El Bou Solt, 1877, p. 105)
aparells els aparells panarsen a
peixcar (Melia: Com els cacherulos,
1926, p. 4)
apart apart: aparte (Escrig: Dicc.
1851)
apart entre apart (a un costat y en
secret,
generalment
escrit
entre
parntesis); y abanda (separat, sinse
ms connotacions), hian diferencies
semntiques:
sempre
est
corrent...(apart a Agapito) T digues
que s. (Sanmartn, R.: La III Volta a
Valensia,1926, p.9)
apart apart de quella pot dir...
(Meli: Com els cacherulos, 1926, p.
12)
apart apart dels trunfos conquistats
(Perdiguer: En Carnistoltes, 1928, p. 20)

apart aspayet...(Apart) Que Balbina te
bon oit (Lanzuela: La Templ, 1933,
p.6)
apart me pareix que el sacrifisi /
mereix un prrafo apart (Semanari El
Obrero dElig, 30 de giner 1938)
apartament habitaci, part dun
edifici: anar a son apartament
apartament estaven aposentats..., en
son apartament (Dietari de Jeroni
Soria, 20 de setembre 1521)
aparroquianat -del llet parochia >
parroquia
>
aparroquianat:
aparroquianat: aparroquiado, que tiene
parroquia; lo mismo que aparroquiat
(Escrig: Dicc.1887)
aparroquianat no est aparroquianat
(C. Civera y R. Murgui: La traca, sainet,
1921, p.6)
cat.
apassionar:
apasionar
apasionament, apasionant, apasionar,
apasionat... (Escrig: Dicc. 1851)
apasionat e diuse quel senyor rey
sera molt apasionat (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim, any
1466, f.161 v.)
apasionat So Mestre, el veig molt
apasionat (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827)
apatusc apatusch: adorno (Escrig:
Dicc. 1851)
apatuscaes de ducts orige; en orde,
ben arreglat: donem fi a estes mal
apatuscaes ralles (Gadea: Tipos, 1908,
p.388)
apatuscar apatuscar se emplea en
Valencia en el sentido de arreglar...
(DECH, 1, p. 295)
apatuscat tan mal apatuscat y arreu
(Gadea: Tipos;modismes, apendix,
204
1908, p. 61)
apausat tan posmes y apausats
(Conversacions entre Saro Perrengue,
1820)
ape per fi sape del burro
(Montesinos, Vicent: Un Belmonte de
sotana, 1913, p.26)
apear del llet *appedre: se haja de
apear a la porta (Instructions perals
1566)
apear y no feu sino apear y vissitar a
la... (BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 29
setembre 1622, f.398)
apear yo me apee... estic baldat
1660)
apear y apeant al Intendent (BRAE,
c.1790)
apearse:...desmontarse de
apearse
alguna caballera o carruaje (Escrig:
Dicc. 1851)
apecherrat que pa lo que mos queda
de vida, no nesesitem anar tan
apecherrats (Gadea: Ensisam, 1891,
p.500)
sogre
y
marit
apechugares
apechugares (Palanca Hueso, Antoni:
Noblea obliga, c. apedas nova, o
apedas que te igual (El Pare Mulet,
1877, p. 50)
apedasaes So Tomasa, quines calses
porta ms apedasaes (Vercher: En la
vel, 1865, p. 23)
apedreg apedreg: pedrea (Escrig:
Dicc. 1851)
apedregar la vespra de Pasqua los
haven apedregats (Llull: Blanquerna,
apedregar y no apedregues cuant
parles (Ferrandiz: Penlope en Borriol,
1873, p.6)
apeg tinc la camisa apeg
7)
apeg apeg el sello (Canyisaes,
Monver, 1914, p. 255)
apeg molt prop: per la senda... que
apeg est a la meua caseta (Esteve:
apeg apeg com una llepasa (de la
Torre, J. M: Nit de festa, 1929, p.13)
apegadet, apegaet uns colechals /
porten un bonetets / apegadets en lo
cap (Baoro el Rochet de Alcser, c.
1790)
apegaes uns melons, en les pepites
apegaes (Borrs, V.: El estudi dun
pintor, 1886, p. 13)
al vrels tan apegaets
apegaets
(Sendn, A.: Ella, latra y..., 1934, p.30)
apegals parlant dun home llands:
qu apegals (BNM, Ms. 14607,
Liern, R. M: Roseta y Colau, c.1865,
f.9)
apegalisos y son tan apegalisos, els
agelos verts (Liern: Una broma de
sab, 1867, p. 14)
apegalosa ...en ser apegalosa. La
cola (Gadea: Ensisam, 1891, p. 224)
apegalosos tan bruts, tan apegalosos
1790)
apegar enfermetats -1 doc.: y apeg
lo mal de... (Gaull: La brama dels...,
1497)
apegar estn apegades les fulletes
apegar donant a entendre al marit, /
que els ulls no por apegar (Ros, Carlos:
Carnistoltes, 1733)
apegar enfermetats uns murcianos /
205
que es vingueren a curar la tinya, / y me

la apegaren (Martnez, P.: Nelo el
Tripero, 1792)
apegar papers viu apegat al cant / un
paperot esgarrat (Rahonament..., de
apegat Aix es que te sha apegat!
1911, p. 11)
apegar y exposarte a que te sapegue
la enfermetat (Mart, L.: Pepe el
curandero, 1928, p.21)
apegat, de cul malfaeneres, tot el da
en la caira: un mont de guilopetes /
deixes de cul apegat (Coloqui nou de
apego tindre un apego desmedit als
dins (La creu del matrimoni,
1866,p.2) En catal: tenir un afecci
desmesurada als diners .
apego dapegar; tndrer vnculs o
carinyo a persones o coses: elles, tant
dapego tenen a les families que...
p.137)
apel a + pel: a propsit: li vingu al
Rey mes apel (Pealva, Antonio: Sacro
Parnaso, 1687, p. 195)
apelar no es puga apelar (Stabliments
de la Torre den Besora, 7 setembre
1738)
apelar apelar (Escrig: Dicc. 1887)
apelar pues apele, que tot lo que
portava damunt... (Gadea: Ensisam,
1891, p.247)
apelaci introdu apelaci (Archiu
pollastre, 1776, v. 63)
apelatius noms apelatius (Archiu
Patriarca. BAHM, 349. Nunyes, Pere J.:
Epstola, c. 1560)
apele crec que apele a lo que ms ...
(Escalante: Les criaes, 1878)

apellidar exala nostra memoria,
apellidans la victoria (Timoneda:
apellidar apellidar (Escrig: Dicc.
1851)
apellidat per nom Amaro / Esteve es
apellidat (Archiu Mun. Elig. Romans
del pleit, 1776)
apellidat apellidat (Escrig, Llombart:
Dicc. 1851)
apellidat tots me han apellidat
(Alarcn: El tenorio de Alsabares, Elig,
1891)
apellido, apellit del llet appellitre,
cridar . proclamar .En valenci

renaixentiste tamb equival a cridar a
alg, donar un crit de guerra, etc.: e lo
apellido de muyren moros! era per
que lo Duch de Segorb portava alduna
morisma (Archiu Cat. Valencia, ms.
Llibre dAntiquitats, 25 de joliol 1521)
apellido per ser lo apellido de Arag
(Beuter: Primera part de Hist. de
Valencia, 1538)
apellido lo appellido o nom ques
dona (Pou, O.: Thesaurus, Valencia,
1575)
apellido primer anava el Confessor,
del apellido dels Ferrers (Arbuxech:
Serm, 1666, p. 24)
apellido digam lapellido (Moll
7)
apellido y dona apellido als fills
p. 4)
apellido els noms y primer apellido
idntics (Herrero: En temps de la
apellit, apellido per 1950, en valenci,
no sascoltava atra variable que apellit
206
y apellido, cultismes derivats del llet

appellitre : vols no ser incaps, / si
es lo apellido del amo / de eixa casa (2
part Coloqui de Tito y Sento, 1789)
apellit, apellidar apellidant, apellidar,
apellidat, apellit... (Escrig: Dicc.1851)
apencar apencar: embestir de pit: cast.
apechugar (DCVB, agarrat del Dicc.
dEscrig)
apencar te quapencar en cuansevol
(El Bou Solt, 1877, p. 74)
apencar apencar: apechugar (Escrig:
Dicc. 1887)
apndix del llet appendix, -cis:
apndix: apndice (Escrig: Dicc.
1851)
apendrn en ell apendrn els doctes
(Cardona, J.: en Serm de la Conquista,
1666)
del
llet
apendre,
apndrer
apprehendre: he proposat de apendre
(Canals: traducci de Valeri al valenci,
1395)
apendre apendre, si vols (Roig:
Espill, 1460)
apendre apendre (Esteve: Liber
apendre que pots virtuosament
apendre (Prez, Miquel: Imitaci de
Iesuchrist, 1491)
apendre no per virtuts apendre (Roi
de Corella: La Segn del Cartox, c.
1496, f. X)
apendre demanar y apendre puix ...
1513)
apendre apendre sens inters alg
(Instructions
perals
novament
apendre apendre de llat tot lo que sen
pot saber (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
apendre apendre bones frases (Const.

apndreles a llegirles y apendreles
(Const. Universitat Valencia, 1611)
apenes apenes aotava (Esquerdo,
Vicent: Canc proemial en Rec. de
Furs, 1625)
apenes tu veus que apenes aplegue
(BNM, Ms. Matheu y San: Roman,
1644, v. 168)
apenes y apenes la arrancaren... (Blay
1666, p. 56)
apenes apens peg un crit (Ballester,
J. B.: Ramellet del bateig, 1667, p. 6)
apenes puix apenes (Narcisa Torres:
Elogi a Carlos Ros, 1734)
fea moltes diligencies, y
apenes
apenes ho averigu (Coloqui nou, en
de seda, any 1743)
apenes ficat entre tantes reixes, /del
mon apenes notices / me apleguen
carnisers y el Lle de Almenara, 1759)
apenes y vorem apenes (En obsequi
1794, p. 2)
apenes y apenes hia qui nol sapia
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. 420. c. 1795)
apenes apenes: adv. :apenas, en algunas
acepciones (Escrig, Jos: Dicc. 1851)
apenes apenes podem respirar (La
creu del matrimoni, Blay Bellver, 1866,
p.10)
apenes apenes puc alenar (Escalante:
apenes apenes li toque a daquell
home la tanda de parlar (Caps y
senteners, Imp. Chusep C. Rom, 1892,
pp.80)
apenes apenes asomava el cap
207

apenes apenes ha posat els peus
(Moll Ripoll: El punt, 1920, p. 9)
apercebixc -del llet percipre: yo nol
apercebixch (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
apercibix pronte les apercibix (Paper
apercibixca sapercibixca (Soler, J.:
La casa encantada, 1917, p. 10)
aperitiu me va sentar mal laperitiu
p.43)
apersonat del llet persona. Adems
de carrasqueny, home de bon aspecte,
cult y en modals. La veu es poc frecuent
en valenci migeval. Trobem personat
en Roig (a.1460), y apersonat en el
Curial, bona falsificaci catalana del
XIX. Pareix calc del cast. apersonado,
vocable present en el Setenario
castell dAlfonso X: de omne cuerdo e
apersonado (c. 1250).En val. estava
arrailat en el Renaiximent: lo Rey era
un home molt gran y molt dispost y
apersonat (Archiu Cat. de Valencia,
ms. Llibre dAntiquitats, any 1525)
apersonat el homens es be que siguen
molt robuts y apersonats (BNM, Ms.
14440, Mulet: La Infanta Tellina,
c.1660)
apersonat apersonat: apersonado
(Escrig: Dicc.1851)
apestar apestant, apestar, apestat...
apesten empudeguen als peridics y
apesten al pblic (El Mole, 1840, p.
132)
apeteixer apeteixcut, apeteixer...
apetit del llet appettus: lo apetit de
la gola (Canals, fr. Antoni: Carta de
St. Bernat, c.1395)

apetit es el apetit (M.Ruiz, A.:
apetitet del llet appttus; dim.
dapetit, desig fort, caprichs, que
asobint patixen les prenyaes: y ha
olvidat el valensi, / y es fa fer apetitets
/ y es mana portar chelats (BNM, ms.
14116, La cotorra de Alacuas, a. 1867,
f.31)
apetix apetix: apetece (Escrig: Dicc.
1851)
apetix nos cosa que apetix masa
apetix que li apetix (Canyisaes,
Monver, 1910, p. 151)
apetixc no apetixc la vida (Tormo,
B.: La Gatomaquia valenciana, c.1770)
apetixca li dur atra cosa que ms li
apetixca (Gadea: Ensisam, 1891,
p.471)
apeu anant al Grau..., men an apeu
(Villena: Vita,
apiadar apiadar
1497)
apiadar se va apiadar y em digu...
(Coloqui de la chitana, el moro y...,
ed.1852)
apiadarse -1 doc. Senyor sie servit
apiadarse (Villena, Isabel: Vita, 1497)
apiadat apiadat de la pobreta (BNM,
1865)
apichar, desapichar linclit duc, que
man desapichar lescaramussa (Carta
de Bertomeu Serra al papa Borja, 1
octubre 1494)
apichar, despichar ni despichar
canem (Llibre dEstabliments de
Penscola, 1701)
apichar es parla apichat (Els chics
educats en la casa, 1846, p. 72)
208
apilar -1 doc. apilar (March, Jacme:

Dicc. 1372)
apilota la sanc se apilota (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 131)
apilotar -1 doc. apilotar (March,
Jacme: Dicc. 1372)
apiny, apinyada -1 doc. penyeta de
grava apinyada (Blay: Serm de la
apiny apiny (Escrig: Dicc. 1887)
apiola, apiolar fer mal, nugar,
martafallar al enemic, etc.: en estes
eixides feu gran apiola / a tot sarrah,
que del nom tremola (BNM, Ms.3847,
Trobes de Jaume Febrer, c. 1670; copia
de J. Ort Mayor, 1759)
pise neng mos dona un pise (Caps
y senteners, Imp. C. Rom, 1892, p.41)
pit del llet apium; en valenci, api y
apit: pit (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
pit les verdures... el pit y
albarchines (El Tio Cuc, 2 ep. n 58,
Alacant, 1924, p.2)
apixavinat home vanits y fetiller en
les modes: com dihuen / eixos
apixavinats (Coloqui de una que li den
Crisstoma, c.1770)
aplacar si els grans la furia
aplaquen... (G. Albn, M.: Un ball de
convit,1863, p.12)
aplan ha deixat aplan a la prfida
Albin (El Tio Cuc, n65, Alacant,
1916, p.3)
aplanar de pla; verp clsic: que
aplanaren la gent (BNM, Ms. 7447,
Breu relaci de la Germana, 1521)
aplanar Mala bomba taplane!
(Comes, P.: Lhora de la siesta, 1928,
p.5)
aplatanat parla... aplatanat (Soler
Peris, J.: Els estudiants, 1934, p. 26)
aplatat aplatats, per la sequa

aplaudits aplaudits (Morla, J.: en
Memoria de los sucesos de Valencia,
1651)
aplaudix y que la fama aplaudix / per
tot lo mon (Rahonament que fan quatre
llauradors al Retor, 1772)
aplaudix aplaudix (La fama aplaudix
a Valencia, Imp. V. de Laborda, 1802)
aplaudix les coses ms insignificants
aplaudix (Gadea: Tipos, 1908, p. 275)
aplaudix tot lo mon... taplaudix
(Peris Celda: Arrs en fesols y naps,
1921, p.15)
aplaudix aplaudix tot el veinat
Alacant, 1954)
aplaudixc yo aplaudixc (Palanca:
Toni Manena y Chuan de la Son. 1872,
p. 18)
aplaudixc aplaudixc al primer valent
aplaudixca la fama que pregona / dels
Personats los fets, que la aplaudixca
(LAlegra de Valencia, 1802)
aplaudixca que aplaudixca este
choguet (Ovara: Males llenges, 1879,
p. 28)
aplaudixca aplaudixca la capital
sancera (Semanari Garrot de sego, 23
de setembre de 1888, Alacant, p.1)
aplaudixca al que aplaudixca millor
(Colom y Sales: Peix dara viu!, 1915,
p. 24)
aplaudixen aplaudixen tamb els
justs
(Collado,
Joan:
Poesies
valencianes, 1755)
aplaudixen aplaudixen els mascles
p. 22)
aplaudixen com aplaudixen (Mill,
209
Manuel: Retratos al viu, 1884, p. 20)

aplaudixquen aplaudixquen si ha
agradat (Barchino: La barraqueta...,
1921, p.16)
aplaus En fi, dels aplaus y el premi
(Serres, M.: Fiestas V. Desamp. 1667,
p. 262)
aplaus Centenar primer, en alegria y
aplaus (Romans festes a S. Vicent,
1755)
aplaus aplaus: aplauso, en varias
acepciones (Escrig: Dicc. 1851)
aplaus per aix Mislata li dedica un
aplaus (Gadea: Ensisam, 1891, p.535)
aplaus mereixen els dos un aplaus
aplauso cultisme valenci, del llet
applausus. Tant en valenci com en
castell es paraula arrail desdel 1600.
Un sigle y mig ms tart, Carlos Ros
escriu el poc implantat aplaus per
alluntarse del homgraf castell, mes els
valencians foren cults e incultsseguiren usant el cultisme aplauso.
Respecte al cat. aplaudiment, no
eixistix en valenci; es invent dels
fillecs nacionalistes catalans del 1900
per motivacions poltiques.
grandssims
aplausos
aplauso
(BRAH, ms. Dietari Porcar, any 1612,
f.147)
aplauso ab molt gran aplauso de la
vila (Actes Consell de Castell, 10 de
juny 1628)
aplauso magestat, imperi, aplauso,
autoritat (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
aplauso a mos aplausos han fet (2
Cent. Canonizacin S. Vicente, 1656, p.
227)
aplauso festius aplausos y pompes
(Ballester, J.: Ramellet del bateig, 1667,
p. 3)
aplauso y en tot aplauso del poble, /
venen tocant timbals, / clarins (Sento
y Tito... per lo feliz Part de Luisa de
Parma, 1794)
aplauso que emportarsen puga
aplausos (Lloant al Reyne, Imp. V. de
Laborda, 1802)
aplauso els aplausos que me feren
aplauso aplausos de part dels...
p. 12)
aplauso li donaren molts aplausos (El
Tabalet, 1847, p. 148)
aplauso els aplausos que el pblic
don (El Mole, 20 de febrer 1856)
aplauso no vol que aplausos li donen, /
vol no ms que... (Batiste Burguet:
Propietaris y colonos, 1876, p.29)
aplauso a t te dec els aplausos
(Burguet: Ahn est el lladre?, 1880,
p. 1)
aplauso un aplauso tal veg (Ovara,
J.: Per tres pesetes, 1881, p. 24)
aplauso un aplauso pera tots (Peris
Igual: La matanza, Castell, 1911, p.
38)
aplauso grans aplausos (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 206)
aplauso: en sons aplausos (Peris
aplauso mereixent el aplauso del
pblic (Peris Celda: Terres malahides,
1919, p. 2)
aplauso traurem un aplauso (Juan. J.
M: Chfer, al Novetats, 1925, p. 2)
aplauso mereixen laplauso y...
1931, p. 7)
aplauso y un fort aplauso resona en el
carrer (Valls: La verbena, Alcoy, 1935,
210
p. 19)
aplauso els cordials aplausos vostres
(Llorca, J. B.: Libro fiestas del Palam,
Alacant, 1994)
apleg apleg a dita casa (A. M. Elda.
Procs contra Pere Morant, 1690)
apleg -cast. y cat. arribada: ...de la
nostra apleg (La creu del matrimoni,
aplega aplega el disapte (Llombart:
Festes, costums de la terra del che,
1878, p. 11)
apleg apleg: llegada, accin y efecto
de llegar (Escrig: Dicc. 1887)
apleg apleg al puesto (Martnez
100)
aplega qui ms pronte al puesto
aplega (Llibret Foguera Mndez
Nez, Alacant, 1933, p. 7)
aplega en cuant aplega la nit...
(Llibret Foguera La Rambla, Alacant,
1942)
aplega tot aplega (Sanjuan, Antulio:
Tot aplega!, Festes Arrabal Roig,
Alacant, setembre 1951)
aplegant aplegant al dit barranch
(Ord. tocants a la custodia y guarda de
la costa, 1673, p. 33)
aplegar -del llet applcre; cast. y cat.
arribar: lemperador apleg primer a la
mar (Martorell: Tirant, c. 1460)
aplegar com feu applegar a
Babylonia (Fenollet, Lluis: Historia de
Alexandre, 1481)
aplegar cast. y cat. arribar: no
aplegava a Morvedre (Beuter: Hist. de
Valencia, 1538) En catal: no arribava
a Sagunt .
aplegar abans de aplegar a casa
1644)
aplegar sempre es primer lo curt / pera

aplegar a lo llarch (BSM, Orti Mayor,
J. Vicent: Relaci dels bultos, jagants y
nanos, 1743)
aplegar asta ah pot aplegar (Galiana:
aplegar y en aplegar al mercat
(Rahonament... el Tio Cosme Nespla,
1797)
aplegar a ram de beneir aplegar a
ram de beneir: llegar una cosa a tener
buen xito. Por lo regular se usa
negativamente (Escrig: Dicc.1851)
aplegar cuant aplegue cridarem al
escol (Garca Martnez, J.: Silvestre el
de Carcaixent, Alacant, 1890, p.9)
aplegar yo crec que no aplegar eixe
cas (El Cullerot Alicant, 10 de giner
de 1897, p.1)
aplegar a rams de beneir pero com
ning (dels fills) li aplega a rams de
beneir... y el que aplega se li mor
chicotet (Morales San Martn: La
Borda, 1911, p.8)
aplegar veu aplegar al sinyor Sento
1917, p. 10)
aplegar al aplegar al pas nivell
1921, p. 12)
aplegar li falten dos pams paplegar a
Palma (Peris Celda: Noy! Che!y
Ol!, 1929, p. 11)
aplegara encara aplegar (Bernat, J.:
Qui tinga cucs, 1855, p. 6)
aplegar y aplegar reventat (Ferrer,
L.: A la vora del riu Serpis, Ganda,
1932, p. 25)
aplegarem aplegarem a Burriana
Burriana, 1848)
211
aplegarem aplegarem a la porta del...

(La creu del matrimoni, Imp. Blay
Bellver, 1866, p.8)
aplegat de molt fret que havia aplegat
estant tant descubert (Esteve, Joan:
Liber, 1472)
aplegat ya ha aplegat lo temps
(Conversacions entre Saro, 1820)
aplegat ya ha aplegat (Breva
Branchadell: Ilusions dun soldat.
Castell, 1896)
aplegat y aix que no ha aplegat a
sentise (Canyisaes, Monver, 1909, p.
107)
aplegat Hasta as ham aplegat (Soler,
J.: El solo de flauta, 1917, p. 7)
aplegat Ch, para... que ya ham
aplegat (El Tio Cuc, n 198, Alacant,
1918)
aplegue Cuant aplegue yo a la guerra
(Liern: La toma de Tetun, 1864, p. 35)
aplegue que aplegue a sonar el
caragol (Bib. Nac.: Ms. Zarzuela de D.
Jorge Palacios, 1801)
apleguem apleguem a setembre del
xixanta huit (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.93)
apleguem apleguem a casa de Blay
1933, p. 4)
apleguen que apleguen al campanar
(Mendoa, fr. Manuel: Fiestas Conv.
Carmen, 1622, p. 221)
apleguen cuant apleguen al Saler...
aplegu me aplegu com qui no u fa /
al costat del home (Semanari Garrot
de sego, n 1, 1888, Alacant, p.3)
aplegu aplegu anit en vapor (Catal
G.: La carchofa, Torrent, 1926, p. 7)
aplicar aplicar (Almudver: Prlec al
Procs de le solives, ed. 1561)
aplom: aplomo o pulso,

aplom
madurez... (Escrig: Dicc. 1851)
aplom que dir en tot aplom (Gadea:
Ensisam, 1891, p.194)
aplomaes yo (l)es parts (l)es vec
aplomaes (Canyisaes, Monver, 1913,
p.220)
aplomar, aplomarse derivat de plom;
polismic: agarrar firmea y estabilitat,
afonarse o afondarse per el pes: tan
terrers / ques aplomaren (BRAH, Ms.
Xvega del notaris valencians, 1604)
aplomar derivat de plom, sustantiu
valenci. Este verp valenci heu fic el
colaboracioniste Labernia
en son
diccionari catal de 1839 (cuan vixqu
en Barcelona), lo mateix que moltes
atres paraules, com reconeix dasta
Corominas: aplomar: oprimir con el
mucho peso. Aplomarse: caerse a plomo
algn edificio; hundirse. Tambin
sosegarse, tranquilizarse (Escrig: Dicc.
1851)
aplomarse com en buch, / porten, per
que ms se aplome (BNM, Quintilles
en Miscelnea de poeses a Carlos
Tercer, 1759)
aplomarse afonarse per lley de
gravetat, curer a plom: el cuc de seda,
/.. .cuant paloma, / encara que te ales /
al drap saploma (Gadea: Ensisam,
1891, p.149)
aplomarse no vixc en ells / aixina se
aplome el mon (Escalante: Fuchint de
langula, 1891, p.17)
aplomarse esta casa ha daplomarse /
y baix della tots morir (Ruiz Esteve:
aplomarse El sol saploma sobre la
terra (Adlert Noguerol: Poeses, 1953)
Apocalipsis -del llet apocalypsis :
Apocalipsis (Ferrer, Bonifaci: Biblia
212
valenciana, 1478)
quant
escriva
lo
Apocalipsis
Apocalipsis (Gil, Vicent: Relaci del
segn Centenar, 1655)
Apocalipsis lo mon veja al Angel del
Apocalypsis (Guerau: C. S. Vicent,
1656, 152)
de
aquell
quen
Apocalipsis
lApocalypsis, Joan veu en forma de
Angel (Coloqui entre els gosos... 3
Cent. St. Vicent. Ferrer, 1755)
Apocalipsis en lo Apocalipsis ixqu
Apocalipsis Apocalipsis veu, all en
Pathmos Sant Joan (Sentiments y
aconhorts, 1755, p. 11)
la
trompeta...
del
Apocalipsis
Apocalipsis (El Bou solt, 1877, p.281)
apocalipsis recorden lapocalipsis /com
si sacabara el mon (La Cotorra
Fallera, mar1949)
apocar no apocara al qui ms fama ha
tengut (BNM, Paper curios pera fer lo
son amor, c.1740)
apocat perque els que som apocats...
apocat que apocat es este chic
1868, f. 9)
apcop apcop: apcope (Escrig:
Dicc.1851)
apcop apcop: metaplasmo que
consiste en suprimir una o ms letras al
fin del vocablo (Escrig: Dicc. 1887)
apcrif del llet apocryphus; 1 doc.:
apcrif (Roig: Espill, 1460)
apcrifa mes filles no son apcrifes
p.13)
apcrifes ms o menos histriques o

apcrifes (Bernat, Lluis: El terreno del
honor, 1894, p. 8)
apodo apodant, apodar, apodat,
apodo... (Escrig: Dicc. 1851)
apodo diu que ha segut diputat a Corts
per el Rebolledo, cuant aix es un
apodo que li... (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.1)
apoginar dtim ducts: pagar en
lacte, generalment algo que no es just;
1 doc.: y com tens establiment / o
apogines o tembarguen (C.Civera y R.
Murgui: sainet La Traca, 1921, p.5)
apologiste apologiste (Escrig: Dicc.
1851)
apoltronirse apoltronirse (Escrig:
Dicc. 1851)
apomponat asentat, mig dormit y
peres: all apomponat (Canyisaes,
Monver, 1910, p. 152)
apon sapon en una pell de
borrego... (El Mole, 1840, p. 114)
apon estaba molt apon damunt les
chambres (Ovara: Males llenges,
1879, p. 8)
aponar prengu una vara fentli aponar
el caball (El Bou Solt, 1877, p. 259)
aponarse el valenci aponarse
(DECLLC)
aponarse el valenci aponarse, com
diu Corominas, te la variant emponarse
en alguns puestos del Reyne. U y atre
no sempre poden traduirse al catal
agotzonar-se o castell ponerse en
cuclillas. Polismic, tamb es estar
cmoda y discretament asentat en un
butac, en terra o en atre puesto fent el
gos, pegant uan becaeta...: yo estic en
el paras apon en esta cair, eixe
periodiste est aponat sinse fer res en la
Consellera dHasienda, etc. En el
213
Virgo de Visanteta tenim: mentres

descansen els actors..., la orquesta pot
anar tocant cuansevol coseta... y cuant
els parega que ya ni prou, pararn en
sec, saponar tot lo mon per aon puga y
seguir la funsi (Bernat Baldov: El
aponarse:
agazaparse,
aponarse
agacharse o ponerse de cuclillas;
aponat... (Escrig. Dicc. 1851)
aponat estava aponat raere el tronc
daquell abre (BNM, Ms. Marsal,
Ramn: Els amants dAlboraya, 1862,
f.24)
aponat, estar -cat. a la gatzoneta:
aponat dins la pastera (BNM, Merelo:
Els sufriments de Toneta, 1864, f.11)
aponderador un tal to Prunes de
Gorga era tan aponderador de les coses
del seu poble, que... (Gadea: Ensisam,
1891, p.257)
aponent tu hui ests aponent
(Garca Capilla: Un adrs, 1873, p.19)
aponent Quest vost aponent? .No senyor, questic molt fresca
flors, 1890, p.17)
aponentarse aponentarse:... sentir
bochorno a causa del ardoroso aire
estivo que viene de poniente (Escrig:
Dicc. 1851, 1887)
estar
aponentat,
estar
aponentat:...estar de mal humor,
enfadarse sin motivo... Dcese...de los
gatos, cuando estn inquietos y dan
saltos y corridas (Escrig: Dicc. 1851,
1887)
aponentat perque vens aponent
(Escalante: Cada u de son temple, 1890,
p.12)
apontalar servien pera apontalarli el
nas (Galiana: Rond. 1768, p. 42)
apoplexa -1 doc. poplexia (Roig:

Espill, 1460)
apoplexa apoplexia (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
apopleja deur sangrar / per ms que
la apoplejia / perille (Rahonament...,
de monsiur Laroa, 1827, p.9)
apopltic atac apopltich (Escrig:
Dicc.1887)
apoput castell abubilla: lo mateix
que el gafarr cuant contempla al
apoput (El Tio Cuc, n149, Alacant,
1917, p.3)
apoquinar orige incert, donar dins:
pos ves apoquinant dins (Virosque:
aporig no sha conegut ninguna
chica ms aporig (Soler, V.: Sha
1931, p.9)
acobardat: que estem
aporigat
aporigats (El Tio Cuc, n 105, Alacant,
1916)
aporigat Aporigat, adj.: Que te por, en
el Dicc. valenci de Mart Gadea;
castell amedrentado (DCVB)
aporrechar donar colps o ferir en
porres: soldats de guarda quels
aporrecharen (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1614)
aporrechar que han de fer elles sino
aporrecharlos (El So Christfol,
de San Andrs, 1789)
aporrechar que prou lhas aporrechat
encara
senrecorden
aporrechar
daporrechar (El Mole, 1840, p. 87)
aporrechar es deixara aporrechar per
mi (Semanari Garrot de sego, 23 de
aporrechar li aporrechen un poquet
214
(La Mare de Deu, Canyisaes, Monver,

1906)
aposentar ...molt be aposentar
aposentaren lo portaren al Palau del
Bisbe e all laposentaren... estaven
aposentats (Dietari de Jeroni Soria, 20
setembre 1521)
aposento del aposento no ixc (BUV.
Morl, Ms. 666, c. 1649)
aposent,
aposento,
aposent
aposentahor... (Escrig: Dicc. 1851)
aposento munt per lo balc al
aposent de Miquela (Escalante: Lepe
y Talala, 1886)
apsit son menester aposits (A.
Patriarca. Nunyes, P. J.: Epstola, c.
1560)
apost cast. apuesto: simptic, apost, /
y en molta ms serietat (La Traca, El
To del Digestol, 23 agost 1913)
aposta -1 doc., com a verp: aposta
(March, Jacme: Dicc. 1372)
aposta - -del llet apposta ratine:
despuix de haver decorat / lo parlament
que li feren aposta / pera este cas
aposta lo que me socarra es que u fasa
aposta (BNM, Ms. 14. 185, Chaques
lolier, c. 1850, f. 19)
aposta Eu! pareix que ho fasa aposta
1855, p.10)
aposta aposta: adrede, apropsito
aposta y les chiques, fento aposta
me... (Peris Celda: Rialles del voler,
1928, p. 29)
apostlic apostlic (Roig: Espill,
1460)
apostols, els cinc en alusi pardica
als cinc dits de la ma: ni tens taula, ni

toballes, / servilletes... / tenedors, els
cinc apstols (Parranda y Bufalampolla
venen del Norte, 1811)
apstols de Serrans y Sent Narcs
delincuents tancats en els presilis
homnims: els apstols de Serrans y
Sent Narcs (El Bou solt, 1877, p.98)
apotecar apoteca: hipoteca; apotecar:
hipotecar; (Escrig: Dicc. 1851)
s
la
entenc,
que
apotecar
mapotequen (Escalante: Lepe y
Talala, 1886)
apotecari -del llet apothcarius; cast.
farmacutico;
qui
fa
y
ven
medicaments: l enguent y lo pot ab l
apotecari (Fenollar: Lo Passi, 1497)
apotecari los apotecaris (BRAH, ms.
apotecari apothecari, pharmaeopola
(Exulve: Praeclarae artis,1643)
apoteosis apoteosis: por deificacin y
otras acepciones (Escrig: Dicc. 1851)
apoteosis cultisme valenci, del llet
apotheosis, glorificaci dun personage,
fi grandis dun espectcul, etc.; catal
apoteosi: apoteosis (El To Cuc,
apoteosis apoteosis... en figures
plstiques y... (Peris Celda: Voleu
llum?, 1918, p.17)
apoteosis acte dividit en dos cuadros y
un apoteosis (Palau y Songel: Tenorio
F.C., 1924, p.1)
apoteosis se fa fosc y apareix el
apoteosis (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 16)
apoy apoy: apoyo (Escrig: Dicc.
1851)
apoy mapoy primer (Chirivella,
apoy apoy en el bras de Tonica
215

p.11)
apoyant cau asent en la caira,
apoyant, angusti, els brasos y...
1926, p.12)
apoyant apoyant en ells la esquena
22)
apoyar -del llet podium > *appodiare,
ixqueren els antius fr. appuyer e it.
appoggiare; este ltim, supost orige del
verp valenci: mes pera apoyar as
(En obsequi desl Voluntaris Honrats del
Reyne, 1794, p. 5)
apoyar apoya la proposisi, alegant
entre atres raons que... (El Mole, 1837,
p.119)
apoyar pera apoyar la carta de les
pretensions (El Gafarr, 1841, p.198)
apoyar apoyar, apoyarse, apoyat...
apoyar mentres la llibertat sapoya en
la voluntat (El Mole, 1870, p.20)
apoyar apoyar lo colse en la taula
apoyar y apoyar tot lo que siguen
idees (Semanari La Crem, Alacant,
juliol, 1928)
apoyar te que apoyar la meua...
(Mart, L.: Pepe el curandero,1928,
p.30)
apoyar Rosa apoy en un bras dell
p.18)
apoyaren que trobara granujes que el
apoyaren (El To Cuc, n 116, Alacant,
1917)
apoyarlos y apoyarlos en eixemples
1827)
apoyarlos apoyarlos en este asunt (El
Pare Mulet, 1877, p. 6)

apoyarme en qu apoyarme (Moliner
1936, p. 11)
apoyarse y en latra ma el bast pera
apoyarse (Aznar Pellicer, J.: El misteri
de Trinitat, 1930, p.23)
apoyarse li safluixen les cames y
sapoya en Blaya (Meli: Encara queda
sol, 1931, p.55)
apoyat apoyat (Escrig: Dicc. 1851)
apoyat un casilici apoyat en...
apoyat el so Nofre, dormint, apoyat el
cap en... (En la Nit de la Plant, 1933,
p. 1)
apoyat apoyats els colses (Soler
apoyat li alsa el cap, quel tena
apoyat (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 60)
apoyat Mara, apoyat ...! (Valls,
Enrique: La verbena del barrio, Alcoy,
1935, p. 19)
apoyat se encontra apoyat (Romn,
A.: Tots de la mateixa familia, Alcoy,
1937, p. 31)
apoyen sapoyen en... (Caps y
apoyo bon apoyo te eixe (Martnez
54)
apoyo no te ms apoyo quel meu
(Comes, F.: Sabater y detective, 1917,
p. 33)
apoyar, apoy, apoyat est apoy
contra la porta (Mart Orber, Rafel:
apoyo grasies al seu apoyo (Llibret
Foguera Alfonso el Sabio, 1932, p. 1)
apoyo eixe apoyo no li faltar
(Carceller, Vicent: El fulano, 1935, p.
216
26)
apoyo apoyo del comers (Valls: La
apoyo nostre apoyo se pergu
(Moliner Valls: Ciutadans, odieu la
guerra!, 1936, p. 6)
apoyo contarem en el apoyo del
comers (Valls: La verbena. Alcoy,
1935, p. 8)
apoyo prestant vostre apoyo (Llibret
Foguera Plasa del Pont, Alacant, 1930)
apoyos els des te contats, els apoyos
que tena... tenint el apoyo de... (El To
Cuc, n 138, 156, Alacant, 1917)
aprear valencianisme, del llet
appretre, apreciar; en este cas,
tamb el valor o preu dalgo: havent
anat a la ciutat a vendre una crrega de
cols, que els aprearen per denau diners
(BNM,
Rahonament...
a
les
aprear aprear y defendre les coses de
la sua Patria (Ros: Tratat de adages,
1736, p.12)
aprear aprear: apreciar, y sus
derivados (Escrig: Dicc.1851)
apreci apreci: apreciar (Escrig: Dicc.
1851)
apreciar sinnim daprear; del llet
appretiare: el llaur per part de dins /
aprecia les amistats (BNM, Paper molt
gracis, discursiu, enftic, alusiu...,
c.1735)
aprensiu no sigues aprensiu (M.Ruiz:
apreparat apreparat (Gayano Lluch:
Els Reixos dels pobres, 1927, p. 13)
apremiat:
apremiado
apremiat
aprmit el pago... com no tenen
aprmit (Canyisaes, Monver, 1912, p.
200)
sens
pagar
aprenentache
aprenentache, ni tindres que examinar
(De lo que tots som, 1840)
aprengut:
aprendido
aprengut
aprepar que ya tinc la barraca
aprepar (El Tio Cuc, n 198, Alacant,
1918)
apresa fer algo rpit: puix apresa
pica el peix (Armengol: Sacro Nov. St.
Juan de Mata, 1669, p. 487)
apresa tamb portarn apresa / els...
(Romans y coloqui nou en que es
declara el gran chasco que han tengut
els Pepos, en este any de 1719)
apresa tan apresa com qui amortalla
sogres (Galiana: Rondalla, 1768, p. 47)
apresa que tenint lo cor tancat, / no
sen entra tan apresa; / com alguns solen
pensar (Coloqui ... de una que li den
Crisstoma. Imprenta Real de Marina,
Cartagena, c. 1770)
apresa apresa volgu casarme
(Coloqui dels platerets, s. XVIII)
apresa apresa: aprisa (Escrig: Dicc.
1851)
apresa Che, dona cartes apresa
1887, p. 45)
apresa y puc parlar ms apresa
(Semanari Garrot de sego, n 3,
Alacant, 1888, p.1)
apresa vinga apresa una porga
c. 1890)
apresa aixina, apenes, apresa, espay...
(Nebot: Gramtica valenciana, 1894, p.
105)
apresa que deste mou apresa (Pastor,
p. 14)
apresa hui se viu mol apresa
217

apresa y no es pot anar apresa (Peris
apresa ha baixat tan apresa (Beltrn,
E.: Ratolins de casa rica, 1934, p. 61)
apreseta capa a Alacuas y apreseta
(El Trull, 19 de febrer de 1841)
apreseta y apreseta (Lier, Rafael M:
Una paella, Valencia, 1861, p. 9)
apreseta Grgori, ves apreseta
(BNM, Ms. 14480, Merelo: Els
sufriments de Toneta, 1864, f. 9)
apreseta,
so
petate
apreseta
(Fambuena: Fer les cartes, 1881)
apreseta Apreseta! (Vicent, J.: Els
peixcaors de canyeta, choguet valenci,
Barcelona, 1903)
apreseta pero apreseta perque esta
casa se cau (Pont: Terra dhorta, 1907,
p.26)
apreseta caballers... ms apreseta!
apresuradament fet en molta presa,
en rapidea: y entrant los llauradors
apresuradament (Ros: Coloqui de les
moltes rinyes, que solen pasar entre les
sogres y nores, a. 1758)
apret apret la llacama (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 131)
apreta els ulls apreta (Les riferes,
Imp. Amargs, 1886)
apreta basca que mos fa y el calor que
mos apreta (El Tio Cuc, n 88,
Alacant,1916)
apreta Deu apreta, pero no aufega
apretant y el sol nostre els va apretant
apretante apretante la maneta
(Casinos, A.: Deixam la dona, Pepet,
1931, p.27)
apretar del llet *appctrre; cat.
estrnyer. Polismic, tamb equival a

afanyarse, donarse presa, anar rpit:
apretar (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
apretar apretes en forts grillons
apretar y si vola apretar lo casament,
ella ya estava resolta a no tornar a sa
casa (BNM, Rahonament... a les
apreta que aix mapreta a m
1859, p.17)
apretar que em posen lo dit, / y vorn
si se apretar (Ros, C.: Coloqui pera
riure de bona gana estes Carnistoltes,
1733)
apretar el suret Badoro apret el suret
/ y tan be desempeny el puesto...
(Rahonament... el Tio Cosme Nespla de
Benifaraig, 1797)
apretar Ya pots apretar a crrer
p.26)
apretar el pas anar ms rpit: apret
el pas cap al mercat (Sanmartn:
apretar y cuant diga el llauraor que ya
la faena apreta... (Semanari El
Obrero dElig, 5 de juny 1938) En
catal: i quan digui el pags que ja la
feina estreny.
apretarme ... en apretarme. Ya est
fet... (Fambuena: Fer les cartes, 1881,
p. 12)
apretat est molt apretat en Roma
(Autobiog. Bernat Guillem, 4 de juliol
de 1600, p. 94)
apretat cada camal... els fan a tal
estrem apretats (BSM, Ms. 6781,
apretat lo seu cos en pena de apretat,
218
tes y medit (Academia de Valencia, 2

febrer 1704, p. 76)
apretat dels fillols tan apretats (Ros:
Romans dels pobres festechans, 1733, p.
2)
apretat si est el corbat apretat (3
part del Col. de les modes..., any 1767)
apretat el lloch era apretat... dogals
ben apretats (Galiana: Rondalla, 1768,
pp. 45, 88)
apretat Mare de Deu, Chuanet! / qu
apretat que vaig estar (Relaci... el
Valencia, 1783)
apretat ben apretat (Tractat de la
guitarra en idioma valenci, 1758, p.
50)
apretat en vestits tan apretats (G.
p.12)
apretat gorrom, ronys: son pare,
aquell comersiant tan apretat (Gadea:
Ensisam, 1891, p.509)
apretat y not tenen com a datres per
apretat y cag (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.12)
apretat es prou ric .-Poc se coneix
perques lo ms apretat! (C. Bonet,
Edmundo de: La planchaora, 1901, p.9)
apretat si que li ha apretat (Colomer,
p. 1)
apretava apretava el suret (Galiana:
Rondalla de rondalles, 1768, p. 45)
-del llet
apretndrer, pretndrer
praetndre; cat. pretenir: hui corre
una fadrinalla /... que yo estic
amedrantat / pera posarme apretndrer
(Coloqui dels sombreros rufaldats,
1753)
apret qu apretons (Coloqui nou
apret un apret (BNM, Ms. 14447,

Bada y Adell, J.: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 9)
apret a espentes y a redolons de
lapret (El Pare Mulet, 1877, p. 9)
apret li agraix el apret de mans (En
la verbena, Canyisaes, Monver, 1908)
apret y un apret en esta ma (Folch,
R.: El fantasma, 1917, p.15)
apret dun apret els trac la llengua
1917, p. 25)
apret sinse un apret (Ferrer, L.: A
12)
apretonets chafaetes, Nelo, y als
apretonets (Capilla: Una nugol
destiu, 1871, p. 20)
apretons pues apretons no magraen
(Ponce.: Sen Visent en Traiguera, 1871,
p.13)
apretons els apretons a porrillo
(Descripci de les lluminaries, 1797)
apretons No hia dos apretons?
(Liern, R. M: Aiguarse la festa, 1864,
p. 17)
apretons y en u dels molts apretons...
(Mallent, Rafael: Episodis tranviaris,
1949)
apretura a espentes per lapretura (El
pare Mulet, 1877, p.37)
apretures causantli tals apretures / lo
estrany de les beceroles (BNM, Ros:
Dcimes al fi del Paper gracis,
poltich, c.1750)
apretures alguns que en les apretures
apretures no sufrixen apretures
apreu apreu: apreci (Escrig: Dicc.
1851)
aprimar -1 doc.: lo cavall... vaja
219
aprimant (BNP, Ms. Menescalia del

valenci Die, c. 1400)
aprob en sons aplausos aprob el...
aprobaci cultisme valenci, del llet .
approbato, -nis; cat. aprovaci :
aprobaci en orde y... (Cap. de Oriola
y Alacant, aprobaci real, 1613)
aprobaci aprobaci del Magnifich...
(Gilart, I.: Aprobaci del Ramellet del
bateig, 1667)
aprobaci alcanant la aprobaci
(BUV,
Ms.744, Relaci que fa a
Thoms, 1769, f. 131)
aprobaci aprobaci (Escrig: Dicc.
1851)
aprobaci de aprobasi (Bellver,
p.36)
aprobaci les aprobacions de...
1917, p. 15)
aprobar cultisme valenci, del llet
apprbre: ni u aprobe, ni convinch
(Ros: Roman... les fatigues y treballs
que passen los casats, a.1733)
aprobar mon vot aprob (Trobos
pera explayar, imp. Laborda, c. 1780)
aprobar a aprobar el dit proyecte
(Diario de Valencia, Rahonament,
1794)
aprobar,
aprobatiu,
aprobar
aprobatori... (Escrig: Dicc. 1851)
aprobar si saproba eixim a tirs
(Llibret Falla Carrer Rusafa, 1905, p.6)
aprobarn els pares u aprobarn
1860, p. 26)
aprobat aprobat: aprobado (Escrig:
Dicc. 1851)
aprobat ben dit y aprobat (El Tio
aprobat Qu? Has aprobat? (Soler

aprobat Disme! Tan (sic) aprobat?
Alcoy, 1937, p. 18)
aprobat S, aprobat! (Llibret de la
aprobau cat. aprova-ho: aprobau y
deixau crrer .-Aprobat (Marco Rivas:
La tasa dels hous, 1918, p.19)
aproben o maproben o me trauen en
closes (Soler, J.: Els estudiants, 1934,
p. 46)
apropeixiat del llet apoplexia; que
patix temblors o anfermetat de
Parkinson : que estic ple de tremolins,
/ com un vell apropeixiat (BNM: Paper
apropi y molt apropi a estos dies
apropsit perque elegir no pogueren /
persona ms aproposit (Morl, P. J.:
En alabana a Fr. F. Gavalda, 1651)
apropsit este apropsit sescrigu...
(Roig y Civera, A.: El casament de les
borles, 1874)
apropsit apropsit das... (El Pare
Mulet, 1877, p.36)
apropsit obreta teatral curta,
pareguda al sainet. apropsit en un acte
y en vers (Colom: El benefisi de Mora,
1881)
apropsit te als veins incomodats per
lo poc apropsit que es el carrer
apropsit Apropsit del cas cada u fa
les seus... (Semanari El Blua, Castell,
21 febrer 1892, p.3)
apropsit apropsit de lletrats
220
p. 30)
apropsit, compare, ya
apropsit
que... (El Tio Cuc, Alacant, 18 mar
1916)
apropsit home, apropsit de les...
apropsit molt apropsit pera lluir la
veu (De dalt a baix, da dels Inosents,
1920)
apropsit apropsit en un acte y en
prosa (Esteve, Chusep: Els Magos del
chiquet, 1928)
apropsit apropsit en vers (Martn:
A.: El sant del treball, 1929)
apsch Apsch...! Mha espantat
apsenta pendr apsenta o vermut
(Ferrando, J.: El tio de California, 1903,
p. 8)
apuchar bota, apucha, abaixa...
6)
apunt apunt, mod. adv. A punto
apunt, estar Vaoret, ya ests apunt?
(G. Albn, M.: Un ball de convit, 1863,
p.22)
apunt ya tens larmosar apunt (Peris
apunt, estar preparat: apunt est
latifell,
de
peixcar
(Serrano,
M.:Voreta de lAlbufera, 1928, p.33)
apunt cast. y cat. apuntada: ya la
tenim apunt en la llista (El Chorlit, 13
de febrer de 1841)
apunt lapunt, el llibret... (Revista
Concurs Faller, 1949)
apuntalar Qu les cases shan fet
velles que les van apuntalant? (Arenga
de Sento el Novelero, 1802)
apuntaor perque lapuntaor crida ms
quels cmics (El Mole, 1841, p. 239)
apuntaor apuntaor: Maties Belloch

1923)
apuntaor segn apuntaor (Sendin
Galiana: Grogui!, 1931, p. 2)
apuntaors apuntaors... (Hernndez,
F.: La vista causa de Mary Hetta,1931,
p.1)
apur apur situaci, es de veres
10)
apur la Comisi se troba molt apur
(Llibret Foguera Barrio San Fernando,
Alacant, 1930)
apuraet nostre director... apuraet (El
Bou Solt, 1877, p. 78)
apurar, apurarse ficarse nyervis o
molt preocupat per
problemes,
enfermetats, etc.: de jugar.../ ya que
per perdre te apures (Gonzlez, F. R.:
Sacro Monte Parnaso, 1687, p.57)
apurar del llet purus; present en
Arnau de Vilanova, (c. 1300), es
polismic: cert que me aplegue a
apurar / quant en este barrio oixch dir...
(BSM, Ort Mayor, J. Vicent: Poeses,
1768)
apurar y vors lo que yo menche. / Ell
a durne comens, / pero tot... anava yo
apurant
(Coloqui
de
Vicento
Menchap, c.1770)
apurar per adivinar lo q. es / no
pretenc q. ms te apures (Bib.Nic.
Prim. Ms. Escoriguela, J.B.: Poeses
valencianes, 1794)
Tu em vols
apurar, apurarse
apurar, Roquet? (Roquet y Goriet, imp.
Miquel Estevan, 1809)
apurar apurar a u o apurarli la
pacencia: molestarle de modo que
pierda la paciencia, apurar a uno
221
apurar apurar a u, apurat: pobre, falto

de lo ms necesario... angustiado
apurarse eixe carcter mapura,
Visantet (Guallar: Nit dalbaes, 1900,
p.32)
apurarse tinc fe en Deu, y no
tapures (Montesinos: Y diuen quel
peix es car?, 1926, p. 6)
vi apurat: vinum
apurat, vi
defaecatum...
(Pou:
Thesaurus,
Valencia, 1575)
apurat no vinga el cas apurat
1866, p.31)
apurat no mhe vist may en un trans
tan apurat com este (Melia, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 13)
apurat no vixques tan apurat
maig 1938) En catal: no visquis tan
esgotat.
apures y manarla fusilar si molt
mapures (Escalante: A la vora dun
sequiol, 1870)
apures no tapures, Batiste, no
tapures (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 41)
apuro el apuro es ms gran de lo que
pareix (Lladr: A deshora de la nit,
1888, p.8)
apuro els casos dapuro es ahon
(Barreda, J.: Honor valensi, 1896, p.5)
apuro ixca hui com puga del apuro
(Virosque: La salvasi de la casa, 1921,
p.20)
apuro Qun apuro vaem (sic) pasar!
p. 9)
aqueferat este adj. es modern, del
sigle XIX, y equival al patrimonial
valenci afaenat . Pareix u dels que
ampom Escrig del dicc. catal de

Belvitges (a.1803), lo mateix que fara
Labernia. Era foc amic dels valencians
que volen fer diccionaris en molta
materia llxica, encara que ductosament
valenciana: aqueferat: ocupado en
quehaceres (Escrig: Dicc. 1851) El
floralistes del 1880 acabaren de fer
landrmina, pero fora de copistes com
Escrig no apareix en cap descritor
valenci abans deixes feches. A partir
del 1900, seguint als floralistes, alguns
valencians lusaren per crurerlo ms
genu que afaenat: que yo estic mol
aqueferat
(M. Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1908)
aquerarse aprimarse per la fam,
morirse: ning tena faena... sanava
aquerant, la poblaci
(Civera:
Conversasi que tingueren Saro
Perrengue... 1813)
aquerat aquerat, transit... consumido
de alguna penalidad... el que padece
hambre (Ros: Dicc. 1764, pp. 23, 233)
aquetar, aquetarse aquetar: aquietar o
apaciguar; tambin como recproco; y
adems, segn el uso comn, dormirse
aquetar lalcalde no ha pogut aquetar
als... (Gadea: Ensisam de totes herbes,
1891, p.20)
aquetar cast. y cat. aquietar: la
Maedeu que taquete (C. Civera y R.
aquetar aquetar (Castellanos y
Arolas, M.: Conj. verbal valenciana,
2001)
aquixalat tndrer bons o roins els
quixals: mirem be la ferramenta, veu
qu ben aquixalat... (Coloqui nou del
ros alas, 1823)
aquixotats de la grafa Quixote, tal
222
com apareix en les primeres edicions en

castell: Estos si que aquixotats /
quinse y falta a Sancho donen (Baoro
el Rochet de Alcser, c. 1790)
ara en avant, d -catal endavant: es
diu dara en avant en lo Reyne de
Valencia y dara endavant en lo Reyne
de Mallorques; y en el Pas Catal lo
mateix o daqu endavant (DECLLC,
1, p.324)
arbic hui lhorta treballen els
arbics (Peris Celda: Rialles del voler,
1928, p. 7)
arbiga goma arbiga (BUV.
valenci Macer de les erbes, s. XV)
arbiga dient en llengua arbiga...
12)
arabiste arabiste: arabista (Escrig:
Dicc. 1887)
arcnit aracnit (DRACV, 1997)
aram, fil d -del llet aeramen; cast.
alambre, cat. filferro: aram: alambre
(metal), se aplica tambin al hilo
aram. fil d el fil daram (Caps y
aram, fil d fil daram, valenci; cast.
alambre; Estar com un fil daram: estar
molt prim (DCVB)
aransel els nous aransels (Semanari
El Blua, Castell, 21 febrer 1892, p.3)
aranya del llet arana; com a atres
romniques, ix en la Crn. de Jacme I,
en Scachs, etc.
aranya nom de peix de lespecie
Trachinus draco; duns 30 cm de llarc :
aranya (anotacions de Miquel Johan
Pascual en Rondaletio de Piscibus,
Lyon, 1554, p.305)
aranyes dilluminar -1 doc.?: Qu
polit el Consulat! / tantes aranyes
enseses (...) y de aranyes de cristal (3

part, Coloqui de Tito y Sento... y la
funci dels Blanquers, any 1789)
aranyes de furtar lladres de
bolchaques en les festes: pera el da de
festes, / y no vages descuidat, / puig
haur moltes aranyes (Rahonament
entre el Rull de Payporta y Albudeca,
c.1802)
dorige
arbarseral,
albarseral
prerrom: terra o conjunt darbarsers de
mores; lo mateix que barser: un
arbarseral (Romans... que es declaren
arbell, albell albell (Doc.
Mustasaf de Valencia, any 1322)
arbell, albell albellons deuen ser
netejats (Ginart: Rep. dels Furs, 1608,
p. 318)
arbell, albell albell com equivalent
valenci
al
catal
claveguera
(DECLLC)
albell, arbell albell (Ros, Carlos:
Dicc. 1764)
arbell Carrer del Arbell, en
Chilches; lAlt del Arbell, en Camp De
Mirra... (DECLLC)
arbell arbell (Escrig: Dicc. 1851)
arbell larbell: el albaal (Rosanes,
Miguel: Voc. 1864)
arbell arbell: desaguadero de las
calles, patios, etc. (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
arbell arbell: desaguadero, albaal
(Gadea: Voc. 1909)
arbell a tot hora tragant com un
arbell (Gayano, R.: Ni a linfern,
1918, p.4)
arbell Qu yo ma (sic) trobat la vida
en un arbell? (Meli, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 9)
deixos...
un
arbell
arbell
223
(Barchino: La barraqueta del Nano,

1921, p.10)
arbell en larbell desta casa cuatre
pams baix terra... (J. G., Josep M:
Fallo a blanques, 1924, p.13)
arbell ...el alcantarillat, per larbell
ixen de nit, les rates (Peris Celda:
arbelloner un gos arbelloner/ es burl
del cueter (BSM, Ms. Correguda de
bous, 19 setembre 1831)
arbelloner, gos lo que te es cara de
gos arbelloner (BNM, Ms. Escalante:
Un grapaet y prou, 6 de giner 1868,
f.28)
arbelloner pelut de brasos, com gos
arbelloner (Mills, M.: Una agnsia,
1874)
arbelloner, gos pareix quen lo meu
ventre / lladre un gos arbelloner
arbelloner, gos com un gos
arbelloner (Ovara, J.: Lanima en un
fil, 1881, p. 10)
arbelloner, gos eixe gos arbelloner
1924, p. 14)
una
gosa
arbellonera,
gosa
arbellonera (Escalante: Mil duros y
tartaneta, 1897, p. 47)
arbellonera, rata en eixos ulls de rata
arbellonera (Fink Rees, E.: La
arbelloners com els gosos arbelloners,
buscant les sobres (Peris: Mosquit de
tenda, 1923)
arbellonets, juar a ftbol de chiquets,
utilisant arbellons com a porteres; c.
1950.
netechaor
darbellons
arbellons
rbit arbitr: arbitro (Escrig: Dicc.

1851)
rbit morfologa moderna us per els
valencians del sigle XX, dasta quel
catalanisme
reimplant
larcaisme
rbitre per estar viu en catal: rbit:
rbitro (Escrig: Dicc. 1887, p.1219)
rbit el rbit mos toca el pito (Llibret
rbit arbit: rbitro (Miedes Bisbal,
E.: Voc. llengua valenciana, 1983)
rbits contra rbit que li atracaven
(Ferrer: en Palleter Digital, 7 juny 2004)
arbolari arbolari: herbolario (Escrig:
Dicc. 1851)
arbolat
de
borrages
arbolat
(DECLLC, en A. Vilanova, c. 1300)
arbolat arbolat (Escrig: Dicc. 1851)
arbolat cat. arbratge: un nou arbolat
adorna els carrers (Sanjuan, Antulio:
Poema, Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1959)
arboleda arboleda (Escrig: Dicc.
1851)
arboleda al resguart duna figuera,
baix de la arboleda (Llibret Foguera
arboleda te arboleda, te frescor
1932, p. 12)
arboledes prats pera vestir arboledes
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
arbolejar, arbolar murer en alt la
Real Senyera o atre estandart, pend o
bandera: arbole sa bandera y la ball
un gran rato (Ms. de Jusep Esplugues,
retor de la Vall dAlbayda, a.1735)
arbolejar pera fer les Ceremonies, / y
arbolejar lo Estandart (Coloqui...
1746)
arborns, albornet tamb dit arbons;
224
tipo de vent detim discutit: per

vndrer de la part de Narbona?, del
rap barrani?; 1 doc.: alborns
(Gadea: Dicc. 1891). El valenci
albornet: vent en popa (DCVB)
arc iris arch y senyal / celestial / iris
pintat (Roig: Espill, 1460)
arc iris el arc iris (Bib. Nic. Primitiu.
Ms. 420. De Chibraltar. c. 1795)
arc iris dos arcs... li estn causant
envecha al iris (De Pepo y els trastos,
s. XVIII)
arc iris arc iris (Escrig: Dicc. 1887)
arca, fer pelea a pedraes entre
chicons. No est clar quel sust. vinga
del rap marroqu harka, tropes de
moros; o hraca, moviment deixrcit.
La suposta morfologa etimolgica en
h- enc es mantena, aparentement, en
reedicions dun coloqui del XVIII:
atres se fan harca en alt, / de pedra
(Martnez: Nelo el Tripero, ed.
Mompi, 1842). En esta ledici de
Nelo el Tripero de 1842 tenim una lletra
que pot ser h o b. De totes formes,
consultant atres edicions (tamb la de
Blay Bellver, a. 1888), tindra rah
Colomina en la seua interpretaci. La
llocuci sera fer barca o ferse barca,
no harca (vrer fer barca). Este
fillec, en text que valencianise, diu:
fa uns anys, mentres pasava un temps
en Marraqueix, vaig averiguar que
harca era un crit de guerra dels
berebers cuan es llansaven a la batalla;
vaig pensar si el fet quels chiquets de la
Safor *sharcaren entre ells no era un
atavisme vingut dantigues pelees entre
moros y cristians del temps de Jaume I.
(Colomina: La llengua lliteraria, 2012,
p.19)
arca arca: combat de chiquets a
pedraes (Lamarca: Dicc. val. 1839)

arca arca de chics a pedra (Rosanes:
Voc. 1864)
arca y fer arca en la Pechina
(Escalante: El Chiquet del milacre,
1878, p. 23)
arca arca: pedrea que tenan los
estudiantes, o los chicos de un barrio...
arca fer arques tots los dumenges en
los de Gorga (Gadea: Tipos de
espardenya, c. 1890)
arca, fer fer arques... en los chics
p.176)
arc de construcci: una gran arc
3)
arcaes en Denia... unes arcaes de
pinotell, adornaes en banderes (El Tio
Cuc, n 143, Alacant, 1917, p.3)
arcaes arcaes y pilastres (Peris Celda:
arcabs hu exia ab un arcabs
Alcoy, 1568)
arcabs arcabs (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
sis
mil
arcabuos
arcabos
(Autobiografia de Bernat Guillem, 26
agost de 1596)
arcabuser del nrdic haakbuse y fr.
arquebuse: mosqueters... arcabusers
arcaduf del llet cadus y larbic
qadus; en cat. tenen la corrupci catfol
del sigle XIX:
per larcaduf del
tarquim (Paper curis, pera contrafer...
any 1741)
arcaduf arcaduf: cao por donde se
conduce el agua... (Escrig: Dicc.1887)
arcaduf arcaduf: cangiln (Gadea:
225
Voc. 1909)
arcaduf arcaduf de or perfet (Pintura
en ecos a una Bernarda, Valencia, 1823)
arcans del llet arcnus; secrets molt
importants y misteriosos; 1 doc. de
pensar en los arcans (Ros: Coloqui
entretengut... del Corpus, 1734, p. 1)
Arcs nom prpit valenci; cast.
Narciso, cat, Narcs: resposta de Arcis
Vinyoles (Trobes en lahors de la
Verge, 1474)
Arcs Arcs Vinyoles (ARV, Baila,
1158, 5 de mar de 1485, f. 13)
Arcs e Arcs, fill de hun ligador que
est en lo carrer de la Verge Mara de
Gracia (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, en lo mes de giner, any
1489)
Arcs confrares... Sant Jaume o Sant
Arcs (Ginart: Reportori, 1608, p. 303)
Arcs mor Aris Sempere (Porcar, J.:
Ms. Coses 1617, f. 262)
Arcs les presons de la torre dels
Serrans y S. Arcs (Pragmtica del
virrey Duque de Feria, Valencia, 1617)
Arcs en la pres de Sant Arcis
(Porcar, J.: Coses 1618, f. 295)
Arcs en sent Arcs me han plantat
1792)
Arcs, Arss casi vaig a Sent Arss
(Del fadr en moltes ganes de casarse,
Xtiva, 1857)
Arcs en les presons de Sant Arcs de
Valencia (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 121)
Arcs, Arss est parlant en San Arsis
(Cervera, J.: San Seren del Monte,
1919, p.15)
arobispat en lo Arobispat (Mas,
fray L. V.: Serm Cof. S. Vicent, 1755,
p. 42)
archn dins, plata; galicisme, del llet

argentum y la pronunciaci del fr.
argent; cast. antiu argento: y acabantse
a tots larchn, / per lo que marcharen
molts (Sento y Tito... per lo feliz Part
de Luisa de Parma, 1794)
archn porten pesetes a manta / ...el
archn (Descripci de les lluminaries,
any 1797)
archant dins: lo que busque yo es
larchant
p.128)
archelins guerra contra els archelins
(En obsequi dels Voluntaris Honrats del
Estat del Reyne de Valencia, 1794, p. 5)
archiduc del llet archi y fr. duc:
fr. archiduc; val. archiduc;
cast.
archiduque;
ingl. archduke; cat.
arxiduc: y lo archiduc (BRAH, Ms.
archiduc ni quin Archiduc, / de ser
Papa renunciara (Paper curios pera fer
lo (l)laurador..., c.1740)
archiduc archiduc (Fullana: Ort.
archila Trnali... qu soc darchila!
16)
archila ms bobo que un tu tu fet en
archila (Escalante: Un ratet en el
chusgat, 1914, p. 17)
mosarabisme
dorige
archilaga
desconegut, pareix provndrer dun tim
ibric o prerrom que don lrap
hispnic al-yalaqa y atres grafes, dasta
aplegar a la morfologa del valenci
modern: de archilagues y barcers
(Ort, M. A.: Sol de academias,
archilaga punchantli la archilaga
1660)
226
archilaga:
ahulaga
archilaga
(Mayans: Voc. valenci, 1787)
archilaga alchilaga: aliaga (Lamarca,
Lluis: Dicc. Valencia, 1839)
archilaga de archilagues deu garbons
dins duna saria (Un pillo y els chics
educats en..., 1846, p.54)
archilaga archilagues (Balader, J.: La
capa no sempre tapa. 1876, p. 46)
Han
deixat
as
archilaga
archilagues? (Escalante: Les coentes,
c. 1890)
archilaga cambrona y els llits li
pareixen plens de punches darchilaga
cambrona (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.97)
terr
no
treball,
archillenca
archillenca: arcillosa (Rosanes: Voc.
1864, p. 48)
el
difunt
era
archimillonari
archimillonari (Aznar Pellicer: Lhora
tonta, 1929, p.21)
archipreste cultisme etimolgic, del
llet archipresbyter archipestre (sic),
archipresbyter
(Exulve,
Vicent:
archiu
cultisme
etimolgic
valenci,
del
llet
archvum;
ingl. archive; val. archiu; fr. archives;
cast. archivo, al. archiv; cat. arxiu: les
claus del archiu (ACA, reg. 1. 140., el
rey Mart demana el Valeri, 16 octubre
1399)
archiu del archiu de la Sala de
Valencia (Riusech, G.: Furs de
Valencia, imp. Lambert, 1482)
archiu archiu de grans misteris
(Ribelles,: Bib. Leng. Valenciana, 1, p.
643, text del 1490)
archiu en los tancats archius (Perez,
archiu en cremarse la sala y archiu ...
guardat y posat en los archius (Beuter:

Primera part de la historia de Valencia,
1538)
archiu guardats en lo Archiu...
(Taraona: Furs y Privilegis, 1580)
archiu de San Vicent... en lo archiu
(BNM, Ms. 1701, Mort del Duch de
Sogorb, 1587)
sen
torn al archiu
archiu
(Autobiografia de Bernat Guillem,
1604, p. 122)
archiu archiu del Palau (AMC, Inv.
de Sant Mara de Castell, 18 de giner
1604)
archiu Registres que estn en los
Archius de Barcelona y aragoa, que
sien restituits y posats en lo Archiu de
Valencia (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, pp. 56, 199)
archiu archiu (AMC. Inventari de
Sta. Mara de Castell, 1604)
archiu en lo archiu...ab les dems
(Llibre del Loreto, Muchamel, 1621, f,
172)
archiu archiu de Santa Maria de la
present vila de Elig (A. Sta. Maria.
Sig. 150, any 1629)
archiu que no fora archiu (Mulet, F.:
archiu pera archiu de gracies (BNM,
Ms. 3746, Matheu y San: Fbula en
valenci, 1642)
archiu en lo Archiu del dit Racional
archiu en lo Archiu de la Ciutat
bateig, 1667, p. 7)
archiu en lo Archiu del Magnifich
(Fbrica de Murs y Valls, 1675, p. 25)
archiu Capella que es huy de la Mare
de Deu del Remey y del Archiu antich
227
(Archiu Mun. Alacant, Arm.5, Lib.35,

f.16, 31 mar 1694)
archiu archiu de dita iglesia (AMC,
mar 1700)
archiu ab son archiu (Esclapes,
Pasqual: Carta a Carlos Ros, 1734)
archiu en lo archiu (Ms. del capell
Jusep Esplugues, c.1735, p.43)
archiu en lo Archiu (Privilegis,
concordies... en lo Archiu de la Vila de
Culla, c. 1740)
archiu els paperots de un archiu (La
Donsayna, 1845, p. 159)
archiu hui en lo da en larchiu de
Favara (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845, p. 13)
archiu escrit en larchiu (Caps y
senteners, Imp. Canales Rom, 1892,
p.142)
archiu en eixos archius (Sansano:
Una sublevaci en Jauja, Elig 1896, p.
32)
archiu tretes del Archiu de la Seu
(Cebrin Mezquita: Festes de carrer,
1906, p. XXVIII)
els empleats del Archiu
archiu
(Semanari El To Cuc, n120, Alacant,
1917, p.1)
archiu archiu, archivar, archiver...
(Fullana, Lluis: Voc. Valenci, 1921)
archiu els archius no... (Alcaraz, L.
J.: El ball del ram, 1928, p.10)
archiu rebolicar biblioteques y
archius (Llibret Foguera Pascual Prez,
Alacant, 1930)
archiu cremant ... archiu de la
Vicara (Ivars, fray Andrs: Diari
archivar en archivar los processos...,
civils com criminals (Real Pragmtica
ab la qual la Magestat del Rey..., Imp. J.
B. Maral, 1637)
archivar esta obligaci archivaren
(Romans festes S. Vicent, Valencia
1755)
archivar archivat en un bac, / que
dins de... (BRAE, Ms.6.639, La
destrucci de Milicies, c.1790, f.19)
archivarlo eixe plec pera archivarlo
(Vives, R.: Entre amics, 1877, p. 10)
archiver -del llet archivarius: dit ofici
de archiver (Archiu Hist. Oriola, Llibre
de Prov. 1569, f. 78)
archiver sols los pot traure lo
archiver (Taraona: Furs y Privilegis,
Valencia, 1580)
archiver archiver (Exulve: Praeclarae
artis, Valencia, 1643)
archiver Vicent Gil, prevere archiver
(Gil, V.: Relaci de la Segn Cent.
1655)
archiver al archiver de son offici
(Establiments de la sissa de la carn,
1659, f. 5)
archiver Felip Trensano, Archiver
(BV. Ms. Festes del Centenar a la Verge
del Milacre, Cocentaina, 1720)
archiver archiver (A. R. de Valencia:
Partida de batisme dEsteban Dolz;Man.
L. 2, any 1701)
archiver fet dit llibre per los senyors
archivers (Archiu St Maria de Elig,
Doblas, 972, any 1713)
archiver archiver dels penchats
(Vives, Rafael: Entre amics, 1877, p.
11)
archiver archiver (Fullana, Lluis:
Ort. Val. 1932, p. 57)
ardacho (vrer fardacho) el mosrap
valenci fardacho tingu un derivat
tardu en el castell fronters de Murcia
y Conca. Corominas ducta de que
ardacho fora vocable del Reyne de
Valencia, tal com diu Bosc (Geogr.
228
Gen. del Reino de Valencia, I, p.513).

Respecte al ardacho de Texeda, es un
cocodril que dugu -segons la ductosa
tradici-, dIndies un veh de Moya,
poblet vora Reyne de Valencia. En
realitat, el document escrit ms antiu
que tenim referent a este fet es modern,
del 22 de maig de 1756.
ardentor -del llet ardnte; patir ardor,
1 doc.: ardentor: ardor... (Escrig:
Dicc.1851)
ardidea ardidea: ardit...(Escrig: Dicc.
1851)
ardint estic ardint de desichos (Peris
Celda.: Arrs en fesols y naps, 1921,
p.5)
ardir -del llet ardre ; cast. arder, cat.
ardre: ardir: arder; abrasar o
quemar... (Escrig: Dicc.1851)
ardix foc quardix y no consum (El
Bou solt, 1877, p.179)
ardir, ardix un castell que ardix
la curva, 1920, p.9)
ardix la sanc ardix com el foc (G.
Capilla: Un casique a redolons, 1872, p.
24)
ardix y as ardix a la carrera (Peris:
ardix mentres ardix la cord (Torre,
ardix Alacant ardix en ella (Llibret
Foguera San Fernando, Alacant, 1955)
ardixc que ya ardixc o me chele
ardixc pero ardixc com un lluquet
(La Cotorra Fallera, mar1947)
ardixca preferixc que ardixca tot (El
capital y el treball, 1885, p. 32)
ardixca Que ardixca que falta fa!
p.11)
ardor inflamat de un ardor (Castellv:
Scachs damor, c. 1495)

arduos no es fiquen en contrapunts
que son arduos (Col. viage de Tito a
Madrit, 1789, p. 5)
rea del llet area: rea:... superficie
comprendida dentro de un permetro
rea del camp de ftbol: si dins del
rea... (Palau: Tenorio F. C., 1924,
p.18)
arebuch hpax, error per arbuch?:
les rames de aquell arebuch (BSM,
arena del llet arena; cat. sorra;
cultisme valenci, clsic y polismic,
tamb aludix al puesto ahon se batalla,
real o metafricament: sobre larena
(Crn. de Jaume I, s. XIII)
arena un clot en la arena (Ferrer, St.
Vicent: Sermons, c.1400)
arena baix en l arena (Beltrn,
arena esmalten la blanca arena
(Salzedo, D.: Vida de H. Simn,
Segorbe, 1614, p. 195)
arena el tir fins a la arena
(Gonalez, F. R.: Sacro Monte.
Valencia, 1687, p. 104)
arena grans darena (Coloqui
entretengut entre quatre llauradors,
1746)
arena les funeraries arenes (Bellver:
: al vndrer a la arena
arena
periodstica... (El pare Mulet, 1877,
p.29)
arena sentat en larena (Soler,
1907, p. 57)
arena Tot? Tot. Perque es carreguen
de arena (Canyisaes, Monver, 1907,
p.62)
229
arenal cat. sorral: en larenal (Crn.

Jaume I, sigle XIII)
arenal en un arenal (Martorell:
Tirant, c.1460)
arenal prop de larenal (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
arenal passa el riu, digueren en los
arenals (Sacro Monte Parnaso, 1687, p.
189)
arenal recipient chicotet pera larena
de secar taques de tinta: ... en papers, /
tinters, plomes y arenals! (Baoro el
Rochet de Alcser, c. 1790)
arenaria arenaria: planta de les
especies Herniaria hirsuta; valenci
(DCVB)
arenaria cascallet fenicat!..., herbabona! arenaria! (Casajuana: La
oroneta de plata, 1914, p.16)
arenc -peix del Nort europeu; en
valenci mante letimolgica sorda final
c, del tim gasc arenc, herenc y
provensal arenc; paregut a la sardina,
pero ms gran (Clupea harengus); cast.
arenque, cat. areng. La terminaci en
sonit oclusiu velar sort c es patrimonial
del valenci: harench (anotacions de
arenc los dits arenqs (Ms. Llibre de la
peixca, Alacant, 1578, f. 5)
arenc arenchs (Vilarig: Memorial...
han de pagar les mercaderes, Valencia,
1607)
arenc yo el rostiria com a arench
(Ort Mols, Joseph: Sonet en
consonants, 1680)
arenc: arenc: arenque (Escrig: Dicc.
1851)
arenc Gaspar Tellina y Arenc (BNM,
Ms. 14459, Arnal Brusola: No entrar
arenc tros darenc (Gadea: Ensisam,
1891, p.188)
arenc arench: arenque (Gadea: Voc.
Valenciano, 1909, p. 72)
arenc y poca fumaguera... pareixen
arencs (El Tio Cuc, n 144, Alacant,
1917, p.2)
arenc arenc: arenque (Fullana, Lluis:
Vocabulari valenci, 1921)
arencot arencot: arencn... arenque
muy grande (Escrig: Dicc. 1851)
arener arener de fusta ab unes hores,
rellonge?
(A.
Patriarca,
Prot.
Eiximeno, 1558)
arener areners viu passar lo riu
(Guerau, G.: Breu desc. dels mestres,
1586)
arener arener (Exulve: Praeclarae
artis, Valencia 1643)
Arenes, les placha homnima y
balneari prop de Valencia: per la
placha... (anirem) de clchines a les
Arenes, sembarcarem en una barqueta
Arenes, les no saps questa nit hia
verbena en les Arenes? (Barchino: Tot
lo que relluix, 1931, p.5)
arenga de ducts tim dun gt.
*harihrng?: 1 doc. arenga (March,
Jacme: Dicc. 1372)
arenga arenga o serm fet al poble...
arenga arenga (Len, Carlos: Arenga
crtica que fan..., Imp. de Estevan,
1789)
arens camp arens (Aforismes
rurals en catal, traduits al valencia,
1853, p. 38)
arestilla pot ser dun llet *aristlla,
*arestiginem; varietat de sarna:
arestilla: arestn, aristino; excoriacin
que padecen... (Escrig: Dicc. 1887)
230
arestilla enfermetat de la pell que

produix picors: larestilla (...) Cabielo
de la Conilla / parlava fent molts
meneus / y a volstes la sehua filla / dia:Pare, que a vost li agarra tamb
arestilla (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, pp. 53, 538)
arestillat arestillat: que padece
arestilla (Escrig: Dicc. 1887)
aristella, arestilla -del llet *aristlla;
enfermetat com a sarna que ataca els
peus dels machos y caballs; 1 doc.:
aristella (Menescala del valenci
Die, sigle XV)
argamasa dorige ducts, del iber
*arga y llet massa?; 1 doc.
argamassa (Vocabulista in Arabico,
sigle XIII)
argamasa ab un poch de argamassa
(DECLLC, en text valenci de 1350)
argamasa la argamassa (APH. Sta.
Mara dElig, Sig. 168, testament
Ferrant Gonsales, c.1380, f.64v)
argamasa en trencar lo cup del dit
mol qui es de pedra e de argamasa
(DCVB, en text valenci de 1412)
argamasa argamasa, cals (Ms. de
Jusep Esplugues, retor de la Vall
dAlbayda, c. 1740)
argamasa,
argamasat,
argamasa
argamases... (Escrig: Dicc. 1851)
argent argent: argentino (Escrig:
Dicc. 1851)
argent sonit armonis, net y clar:
veuetes argentines (Marco Rivas: La
argila, archila es de archila (El Tio
Cuc, n152, Alacant, 1917, p.3)
argilaga argilaga (Roig, J.: Espill,
1460)
argilaga una argilaga (Llibre del
Loreto de Muchamel, 1736, f. 181)
argilagues
dEuropa
argilagues

arginers los arginers, que estos son los
mestres de seremonies (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
argolla del rap al-gulla: cadenes y
argolles (Pou: Thesaurus, 1575)
argolla en una argolla que... (BRAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari, 1618, f.295)
argollar polismic: juar a fer pasar
monedes per una argolla; llansarse per
asvaraor o tobog, etc.: un sou / pera
chuar a argollar (Coloqui de una que li
den Crisstoma. En Cartagena, en la
argollar argollar: pasar o dar curso a
un lquido un cao o conducto
cualquiera... Deslizarse o caerse con
mpetu por paraje estrecho y pendiente,
por un precipicio, arrojarse desde lo
alto, etc. (Escrig: Dicc.1851)
argrunsar dtim ducts, esta variable
apleg dastal valenci del Carche: mel
fan quedar / argrunsant la creatura / en
casa (...) el marit cantant, / y argrunsant
la creatura (Segona part ahon se referix
el modo com perden lo temps homens y
dones... 1784)
arguell del rap al-qlla, pobrea o
miseria; en flaquea daspecte, en roba
bruta: arguell: desmedro, falta de
salud (Sanelo: Dicc.1804)
arguell agela verda, ms arguell
quun esprrec (Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 13)
arguellac brut, esqueltic o despitralat,
etc.: arguellac, a pastar fanc! (Peris
Celda: A la Coronasi!, 1923, p.12)
arguellarse arguellarse: desmedrarse,
quedarse dbil, enfermizo... (Escrig:
Dicc.1887)
arguilanda arguilanda: guirnalda
231
arguilando dtim ducts, del llet

hoc in anno, en este any?:
arguilando, estrenes, / lloguer (Paper
entretengut... pera passar lo temps de les
Carnistoltes, any 1742)
arguilando arguilando: aguinaldo
(Escrig: Dicc.1851)
arguilando en el valenciano de
Cullera... guirlando en Sueca y
asguirlando en Favareta y Font den
Carro (DCECH, 1, p.85)
arguixca que arguixca per ell (Const.
cast. orgullo; dorige
argull
desconegut, alem antiu?; la variable
valenciana argull, en
aubertura
voclica, tamb apareixa en occit y
castell del sigle XIII:
argull,
argulls (Escrig: Dicc. 1887)
argull, orgull com tens eixe argull / y
eixe aspre (Prez, Enric: Penlope en
Borriol, 1873, p.5)
argull tenen un argull (Serrano, M.:
aria coples ... aria: Al Cel sa nima
entreg / rodat de... (BSM, Ort Mayor,
J. Vicent: Al Apstol Sent Andreu,
1723)
aridea cat. aridesa: aridea: aridez
(Escrig: Dicc.1887)
arisar cast. erizar: tot lo que oferix
marisa (Escalante, Eduart: Milacre de
la muda, 1855, p.9)
arisat, ariat -del llet ericus, en
aubertura voclica del val. modern:

cabells ariats (Esteve, Joan: Liber,
1472)
arisat digu hu del cap arisat (Segona
part ahon se referix el modo com perden
lo temps homens y dones... 1784)
arisat em trau un rabo de gat ms
arisat que un dimoni (Coloqui del
poticari, s. XVIII)
arisat negoci arisat de dificultats
arisats arisats de por (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 76)
arisc dorige desconegut; Corominas
descarta ltim port. areisco, destacant
la documentaci del val. del sigle XV
arispea (cast. arisquez, carcter
hurao); cat. esquerp: el que arisc
veus (Trobos nous pera esplayar, c.
1780)
arisc arisch: spero, irritable (Escrig:
Dicc. 1851)
arisc el valenciano arisc (DCECH)
arisc molt arisc en lo parlar (Llobat
Ferrer: Ho ha fet el fill del alcalde?,
1931, p.8)
arisca arisca est pero cau (Soler,
1907, p. 62)
ariso, ario 1 doc. arions (Roig:
Espill, 1460)
arisc era el seu novio..., novio arisc;
novio que may est content (Meli, F.:
Al pas del Nasareno, 1928, p.20)
detim incert, del port.
arisca
areisco?: si seguixes sent arisca...
(Prez Ferrandiz: Penlope en Borriol,
1873, p.6)
ariso, arioario (Lo procs de les
olives, 1497)
aris el cap fet un ariz, / ple de palla
(Romans... en que es declaren les virtuts
dels Pixavins, c.1730)
ariso ariso: erizo (Escrig: Dicc. 1887)
aris aris de fret (Escrig: Dicc.
1887)
aris aris: erizamiento (Meli, F.: Al
pas del Nasareno,1928, p.17)
arison mire, ya estic tota arison
232
p.17)
arisonat la barba a mig fer, /... y les
melenes .../ arisonat... penchant les
meches, / el front hasta els ulls tapant
arisonat te el monyo arisonat
arisonen se marisoren els pels
1859, p.11)
arisons, arions torres fetes uns
arions (Blay, G.: Serm de la
arispea -1 doc.: de l arispea, per sa
vivea (Roig: Espill, 1460)
arispea en Valencia, arispea: carcter
hurao, s. XV (DCECH)
aristea laristea (Roig: Espill, 1460)
aristocracia aristocracia: gobierno en
que solo intervienen los nobles. Por
extensin se aplica a la nobleza misma
aristcrat aristcrat, aristocrtich,
aristocrtic esta nit, el ball..., molt
aristocrtic (Puig, F.: Pantomima,
1928, p.42)
Aristteles los llibres de Aristteles
(Const. Universitat de Valencia, 1655,
p. 13)
arit del llet ardus, el derivat
valenci sallunta ms del tim quel

cast. rido y cat. rid: rit: rido
(Escrig: Dicc.1851)
rit per lo rit que es nostre camp
de setembre 1888, p.1)
arlequins -1 doc. qu direm,
arlequins, titiriteros...? (En obsequi
dels Voluntaris, 1794, p. 3)
Arlot, rey Rey Arlot: encarregat de les
rameres en la Valencia antiga: Rey

Arlot, son offici era presidir a les dones
pecadrius (Ginart: Reportori, 1608, p.
310)
arm enviar un tros de arm per la mar
a Alacant (El Mole, 1840, p. 71)
arm arm: armada (Escrig: Dicc.
1887)
arm ya tenen vosts arm la grosa
(El Bou Solt, 1877,p. 73)
arm ya est arm... (Soler, J.: El solo
de flauta, 1917, p. 10)
arm ya tenim arm la dansa (Mills,
Manuel: Cascarrabies, 1889, p. 7)
armaes y atres barques de guerra
armaes de canons (El Trull, 19 de
febrer de 1841)
armall postverbal darmallar: un
bolich, cuatre armalls, una... (Roig y
Civera, A.: El casament de les borles,
1874)
armallar, armellar entrellasar, nugar,
montar larmall de filats o ret: dos
dones sarmallaren discutint, has
armallat els fils, ast sarmalla ca veg
ms, etc.: Flores arreplega un verp
valenci armellar: formar el teixit dun
monot (DECLLC, 1, p.392) El monot
valenci es terme de peixcaors, sistella
o art de peixca de juncs entrellasats,
equivalent als derivats hispnics del
llet nassa: nasa, nansa, nanso, naso,
etc. Com tenint documentat armall, la
grafa correcta del verp sera armallar,
armallarse.
armallarse sinsultaren... sarmallaren
entre ells (Castellano: La conj. verbal
valenciana, 2001, p.14)
armari vrer almari.
armari armari (Blanquerna, traduit al
valencia, 1521)
armari armari: conjunto de armarios
233
que, puestos uno al lado de otro, forman

como uno... con anaqueles o entrepaos
para colocar gneros, libros... (Escrig:
Dicc. 1887)
conjunt
darmaris
y
armari
estanteres duna tenda: era taberna y
botigueta... sobre la paret, larmari
armarier encarregat de custodiar
armaris: e al armariar furtaren...
Magnnim, agost 1468, f. 190 v.)
armarier armarier de la Seu (Llibre
de Antiquitats, octubre 1611)
armaris armaris de confitures (Pou:
Thesuarus, Valencia, 1575)
armsera, almsera en la armsera
(...) la fic en la armsera pera tindre
una sesi secreta (El Mole, 12 de
febrer 1856)
armas -del lleti armato, -nis : es
darmas llarguerut (Arenga de Sento
el Novelero, 1802, p.2)
armas arma: armazn (Escrig:
Dicc.1851)
armatoste pianola... eixe armatoste
(Carceller, Vicent: El fulano, 1935, p. 9)
armela -dels lletins amygdla >
amyndla eixiren vulgarismes com el
mosrap amdola, laragons antiu
almndola; el cast. almendra; ingl.
almond; fr. amande; al. mandel; cat.
ametlla; port. amndoa y el valenci
modern armela:
les parades de
armeles y torrat (Romans nou. Festes
3 cent. S. Vicent, 1755)
armela ranyosa armela ranyosa
(Escrig:Dicc. 1851)
armela armeles y figa seca (Les
armela vinguen as eixes armeles
(Liern, R. M: Aiguarse la festa, 1864,

p. 12)
armela armeles, confits y sendra en
los dits (Roig y Civera: Un chuche,
1873)
armela sopa de llet, darmeles
armeles
y
avellanes
armela
1887, p. 12)
armela a triar armeles (Garrot de
setembre de 1888)
armela armeles y confits (Bernat,
Lluis: La senserr, Valencia 1901, p. 3)
armela o triar armela (Semanari
Garrot de sego, Alacant, 16 setembre
1888, p.3)
armela els peuets com dos armeles
(Sansano: Una sublevaci, Elig, 1896 p.
32)
armela tens ya larmela? (Rubert
1897, p.9)
armela una rocheta que va a la
armela... (El Cullerot. Alacant, maig
1898)
armela armeles salaetes (El Tio Cuc,
armela el gall de la armela (El Tio
armela armeles, confits y mel en els
dits (Juli, Seraf: Novio de Pascua.
1916, p.52)
armela un grapat darmeles y coques
en molles (Peris Celda: La ta Pepa,
1918, p.8)
armela, torrar l coses denamorats:
Sempre estn torrant larmela..., aix
parar en casorio; estn molt
enamorats (Martn, A.: La oroneta,
1927, p.11)
234
armela coques... de armela pura

37)
armela coques danous y darmela
p. 9)
armela el pot de les armeles (Monz,
armelat armelat: pasta de farina, mel y
armeles (Alcover: DCVB)
armeler:
almendro
armeler
armeleral:
almendral
armeleral
armeleta Quarmeleta mhas ixit! /
Quarmeleta ms amarga! (Genovs,
G.: Un grapaet, 1916, p.34)
armeletes falten unes armeletes
1891, p.12)
armelles albarda... garrots, armelles
armilla camisola sinse mnegues dels
chiquets, 1 doc.(?): armilles y
camisetes (Ros, Carlos: Roman ...
armilla armilla al coll (Rahonament
... el consell que tingueren el Tio Cosme
Nespla de Benifaraig, 1797)
armilleta tirar la armilleta damunt
1789, p. 6)
armilleta armilleta: almilleta, especie
de jubn con mangas (Escrig: Dicc.
1887)
armini, ermini derivat del llet
armenus, dArmenia; en val. modern
est ms arrail la morfologa
etimolgica. Aixina, la 1 ed. del dicc.
dEscrig no arrepleg larcaisme
ermini, pero s armini: armio, por el
animal y su piel (Dicc. a.1851).

Lantiu ermini (del fr. hermine)
tingu arrailament en cat., val. y cast.

migeval (com trobem en el ms. del
Cantar del Cid: hermia, ermio,
etc.) : erminis (Vilarig: Memorial...
han de pagar les mercaderes, 1607)
armini del llet armeniu; mamfer de
pell molt estim per sa suavitat: lo seu
blanch armini (Fenollar: Lo Passi,
1497)
armini -catal ermini: una museta de
bisbe de arminis blanchs (RAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 14 de noembre
1610,f.139)
armini armini: armio, animal... piel
muy suave y... (Escrig: Dicc. 1887)
armona del grec-llet harmonia, en
valenci heu tenim sinse h- etimolgica
desdel naiximent del idioma, lo mateix
quel it. armonia, cast. armona, rum
armonie, malts armonija...; y aixina
sha mantingut dasta la prostituci
catalanera. El cat. harmonia, en h-, heu
trobem en llet mes en catal antiu,
llevant danacrniques falsificacions
com el Curial, ahon harmnicament
no apunta al 1450, sins a un Mil i
Fontanals o atre catal del sigle XIX:
fet de deu cordes... armona e meloda
armona; armonia que sona tan dolsa
(Fenollar, Bernat: Lo passi, Valencia,
1493)
armona instruments... de singular
armonia (Villena, Isabel: Vita Christi,
1497)
armona concerten ab armonia
(Obres a llaors de Sant Cristofol, 1498)
armona armonia... ab molta melodia
(Obres en lahor de Sta. Catherina,
235
Valencia, 1511)
armona les armones... e melodies
(Roig: Llibre de Consells, Valencia,
1531, f. 140)
armona de tanta armona, / senyora
donosa (Timoneda: Sarao de amor,
Valencia, 1561)
armona de atabals y trompetes
faltaren les armonies (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
armona armonia de tot (Batiste
Ballester, Ivn: Ramellet del bateig,
1667, p. 10)
armona en la armonia dels quatre
elements (Ballester, J. B.: Ramellet,
1667, 10)
armona larmonia que formen (Bib.
Univ. Valencia. Coloqui de les
campanes, 1729, v. 72)
armona repiquen en armona / les
campanes per igual, / toquen les del
Micalet, / Sent Mart y... (Romans... en
c.1730)
armona fense una armona (Ms.
dAlbayda,, any 1740)
armona que suau armona (Agraida
la gratitut, Imp. de Laborda, 1802)
armona la pau y bona armonia
armona armonia e igualtat (Coloqui
de la medicina de monsieur Laroa,
1827)
armona estes veus, esta armonia
(Bernat: Un ensayo fet en regla, 1845)
armona Vixca larmona! (Bada y
Adell, J.: La Matin de Sen Roc, 1864,
f. 4)
armona y vixcam els dos contents en
santa pau y armona (Mills, M.: Ni
armona larmona no la trau del

viol (Llombart: Al msic Chochim
Pallard, 1877)
armona hui no es da... de armona
(Ovara, Ch.: Males llenges, 1879, p.
10)
armona y a viure en pau y armona
(Campos, J.: El salonet de les flors,
1890, p.34)
armona pau y armona (Mart
Gadea: Tipos, modismes, 1908, p. 182)
armona viven en molta armona en
tot el vehinat (Navarro y Reig,V.: La
armona segons larmona de la frase
(Fullana: Gram. val. 1915, p.206)
armona que vixquen en... armona
armona larmona sosial y lamor al
art... (De Dalt a baix, Teatraleres,
1920)
armona una bona armona (Llobat
Ferrer,R.: En lo suor de ton front, 1926,
p.12)
armona llum... armona (Catal, G.:
La carchofa, Torrent, 1926, p. 18)
armona
contemplant
tarmona
(Peris: El banquet de lalquera,
Castell, 1928, p. 18)
armona mos fan or la armona
1928, p. 5)
armona viuen els tres en bona
armona (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.24)
compendi
de
belles
armona
armones (Carceller, Vicent: El fulano,
1935, p. 15)
armona tot armona! (Llibret
Foguera Prez Galds, Alacant, 1944)
armoniac -del llet ammncus; cast.
amoniaco: set onces darmoniach
236
(DCVB, en doc. val., Archiu Reyne de

Valencia, any 1409)
armoniach
(Vilarig:
armoniac
Memorial, Valencia, 1607)
armnic tenen un so ms armnic
(Sendn Galiana: Ella, latra, y..., 1934,
p.7)
armnica vos parle en la llengua / que
armnica y rica sescolta en Valensia
(Liern: Una broma de sab, 1867, p.32)
armonis en cor armonis y en alta
veu... (El Bou solt, 1877, p.224 )
armonisar y fent armonisar laroma de
les flors... (El Pare Mulet, 1877, p. 50)
armonisar no armonisa molt be
armoniste cast. armonista; en cat., en
h- del sigle XIX, tenen harmonista:
armoniste: armonista o msico
armontar -remontar, pujar, volar: en
tot eres tan graciosa, / ... en ta gallardia,
/ que a la Aurora del da / te armontes
en... (BNM, Paper curios pera fer lo
son amor, c.1740)
armosar vrer almorsar
armut medida de capacitat. Del rap
mudd ixqueren laragons, catal y
castell migeval almud, el port. almude
y el valenci armut: faves panesques,
groses, tres armuts (Coloqui de la
novia favera, c. 1790)
armut armut (Escalante, Eduart:
Milacre de la muda, 1855, p.18)
armut li fique un armut de claus
p. 22)
armut en ms dun armut (Gadea:
Ensisam, 1891, p.303)
armut dos armuts de faves bolles

arn brots de arn (Esteve: Liber,
1472)
arna dorige prerrom, emparentat en
el vasc arr o cuc, arna apareix en
escritors valencians o avehinats en lo
Reyne, com Eiximenis, Antoni Canals y
Jaume Roig.
rnica veu com a les romniques
peninsulars: ah tinc un barral
drnica (Serrano, M.: Voreta de
arnad ab sucre y canella, fraules,
arnad (BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
arnad arnad: pastel de calabaza ...
con azucar, almendra y piones
arnar spolse sa roba... no sarne
arnar:
apolillar;
arnat:
arnar
apolillado (Escrig: Dicc. 1887)
arnat eixe pantal... est poquet arnat
aro dorige confs. Anell circular de
fusta o metal; catal riscla: aros de
torn (Llibre de cap. dels Drets Reals de
Oriola y Alacant, 1613, f. 130)
aro sels engulen sense tocar en aros,
tan apresa com qui amortalla sogres
(Galiana: Rod. 1768, p.47)
aroma del llet aroma; bona aulor,
perfum; 1 doc.: les aromes del Brasil
1660)
aroma,
aromtich,
aroma
aromticament... (Escrig: Dicc. 1851)
aroma y li donen ms aroma
aromatari aromatari, ungentari
arpa instrument musical, del germnic
harpa: tambor, arpa (Roig: Espill,
237
1460)
arpegio del itala arperggio, desarroll
rpit dels sonits duna meloda: dos
arpegios, cuatre escales (Martn, A.: La
oroneta, 1927, p.8)
arpella nom de pardal; doc. primer en
castell del 1600: ni el vol de una
arpella (Milacre del taberner, 1858,
p.8)
arpes arpes: arpas (Escrig: Dicc.
1851)
arpiste catal y castell arpista:
arpiste (Escrig: Dicc. 1851)
arquechar les selles ha de arquechar
(Valda: Fiestas Inmaculada, 1663, p.
444)
arquechar parlant de les chicones que
van a la font: arquechan(t) el cos y
arrunsan(t) el bras (M. Ruiz:
Canyisaes, 1907, p.54)
arquet del viol -eufemisme pardic
per entrecames: el foc ya li aplegaba al
arquet del viol (La creu del
matrimoni, Imp. Blay Bellver, 1866,
p.8)
arquitecte del llet archtctus; 1
doc.: arquitecte (Exulve: Praeclarae
arquitecte los architectes antichs / fan
este... (Fiestas Reales a S. Pascual,
1692, p.147)
arsal vi de cuina, paregut al sicili
marsala: em don a tastar una
garnacha que casi em marecha... Y un
arsal... la salsa del vi
(Vicent
arsnit -del llet arsncum, en val. du
-t epenttica document desdel sigle
XV (DECLLC, 1, p.435)
arsnit: arcnit (Vilarig: Memorial...
arsnit pregu arsnit y es mat

arsnit disimular lo arsnit (Ballester,
J. B.: Ramellet del bateig, 1667, p. 9)
arsnit arsnit pera matar (Serres,
Miguel: Real Academia, Valencia 1669,
p. 80)
arsnit tan poc es larcnit que no
mata (Ros, Carlos: Tratat de adages,
1736, p. 99)
arsnit arsnit que te se tornaren!
artefacte del llet arte factus, fet en
art: artefacte (Escrig: Dicc.1851)
els
artefactes
dun
artefactes
esmolaor (Morell: La solitaria del
barrio, 1918, p.3)
artellera sen portaren del Real de
Valencia la artellera e hun carro de
monici (Dietari de Jeroni Soria, 11
doctubre 1521)
arter arter: artero o maoso, astuto...,
pillo intrigante (Escrig: Dicc. 1851)
artera la falsa artera (Roig: Espill,
1460)
arteria com a engany o martingala
apareix alguna veg en el valenci del
XV (Espill, 1460). En el 1800 era
arcaisme inusual: apurant la materia, /
son pol aniquilar tota arteria (Lloant
al Reyne de Valencia, 1802)
artes artes, italinianisme penetrat
per Valencia (Germ Coln: RVF, VII,
175)
el
castell
artesano,
artes
procedencia valenciana (Corominas:
DECLLC, v. 1 p. 436)
artes -del llet ars, artis e it.
artigiano; segons autoritats com
Covarrubias (Tesoro, 1611) la paraula
sesgol del valenci al castell: 1doc.:
dels artesans (Roig, J.: Spill. a. 1460)
238
artesans (Mateu, Ll.:

artes
Tractatus Regimine urbis et Regni
Valentiae, 1654, f. 216)
artes artesanos llaman en el Reyno de
Valencia (Covarrubias, 1611)
artes y en sa casa el artes (Segn
Micalet, 1802)
artes al llauraor y al artes (El Mole,
1841, p. 215)
artes honrats artesans que estn
morinse de fam (Semanari Garrot de
p.3)
artes el casino de artesans
1892, p.2)
artes artes que calsa bota de...
(Pastor: Un meche per afisi, Alacant,
1905, p. 17)
artes y degut als adelants / de la
Escola dArtesans (Mez, E.: Bous
sinse pa, 1918, p.13)
artes una casa de artesans (Haro,
M.: Hi que tindre carcter!, 1923,
p.5)
artes artes, en chaqueta y botes
velles (Esteve, Chusep: Els Magos del
chiquet, 1928, p. 6)
artesi del fr. artsien; 1 doc.:
artesi: artesiano. Se dice de los pozos
o escavaciones profundas con el objeto
de estraer el agua formando un surtidor
artesi Y aix ques?Algn pou
artes? (Canyisaes, Monver, 1913,
p.224)
artesi artesi:artesiano (Fullana:
Voc. 1921)
artiac cat. ardiaca; cast. arcediano:
Gaspar de Borja, artiac major de
Valencia (Dietari de Jeroni Soria, 24
maig 1527)
artiac y senyor canonge Roca, artiac
de Alcira (Archiu Cat. Valencia, ms.
Llibre dAntiquitats, any 1556)
artiac lo sobredit artiac (B. Nac.
Madrid, Ms. 1701, f. 29, c. 1590)
artiac artiac de Alzira (Gil, V.:
Relaci del segn Centenar, 1655)
artiac Bisbe de Jaen, lo artiac
(Guerau, B.: 2 C. San Vicente, 1656, p.
148)
artiac Artiaca de Tarragona (Blay
Arbuxech, G.: Serm, Valencia 1666, p.
25)
Artiaca
de
Molvedre
artiac
(Ballester, I: Ramellet del fill, Valencia,
1667)
artiac artiac de Algezira (Fabrica
de Murs y Valls, 1675, p. 42)
artcul cultisme, del llet articlus;
en cat, usen larcaisme vg. article: el
vocable llet may deix deixir junt al
valenci: in artculo mortis e sien
absolts (A. C. Arag. Bula Lle X, en
valenci y llet, 1514)
artcul artcul (Escrig: Dicc. 1851)
artcul algn artcul (Colom: El
benefisi de Mora, 1881, p. 30)
artcul este articul es molt llarc
(Borrs: comedia El Cullerot, Alacant,
1886, p. 10)
artcul en un artcul, esplanant en ell el
mrit dels sigrons torrats (Semanari
1888, Alacant, p.1)
artcul en lo present artcul (Caps y
artcul a este artcul (Semanari El
Cullerot de Alacant, 29 de mar 1898)
artcul est redactat el artcul (El
Amic del Poble, Alacant, n 4, 1899,
p.1)
239
artcul llixqu un artcul que da

(Thous, M.: Foc en lera!, a.1900, p.29)
artcul y algns artculs y poeses
(Mart Gadea: Tipos, apndix, 1908, p.
10)
artcul escriure este artcul (M. Ruiz,
A.: Canyisaes, Monver, 1910, p. 152)
artcul artculs encomistics (El Tio
artcul tots els artculs encarits y no se
deixa traure res fora del poble (Peris
artcul volem un reglament en un
artcul nic (Marco: La tasa dels hous,
1918, p.17)
artcul del artcul que toca (Llobat
Ferrer: En lo suor de ton front, 1926,
p.12)
artcul public en la prensa un artcul
p.41)
artcul ques el artcul... (Alcaraz, L.
artcul dels artculs (Esteve, Chusep:
La comisi de la falla, 1929, p.7)
artcul de fondo -el que ix en els diaris
en puesto destacat, tratant asunts
d'actualitat d'acort en el criteri de la
redacci: en eixe nmero escriur
vost lartcul de fondo (Josep M J.G.
y E, Beltrn: Les glndules del mono,
1929, p.20)
artcul producte alimentari: pues
diuen que este artcul remonta el bol
giner 1938)
artcul de ahn tindr yo artculs...?
juny 1938)
articulaci del llet articulato, -nis:
articulaci (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
articular articular (Roig: Espill,

1460)
articular y viu a dos fadrinetes / que
articulaben (sic) plorant (Romans...
pera riures en Carnistoltes despus de
haver almorsat, any 1756)
articulats
(Archiu
articulats
Municipal dElig, Leg. H. 49, n 16, 5
de febrer de 1617)
articulet la humor de posar este
articulet (Gadea: Tipos, 1908, p. 52)
articulet este articulet (Martnez
203)
articuliste articuliste (Escrig: Dicc.
1851)
artifici del llet artfcum: tal artifici
ques departa per mig (Martorell:
Tirant, c.1460, ed. 1490)
artifici aludix al construit pera lentr
de Carlos I: un artifici (ACV, ms.
Llibre dAntiquitats, abril 1528)
artificial, foc -1 doc.(?): tir dins la
torre foch artificial (Blay: Serm de la
artiste cast. y cat. artista: ...que
pensava / lartiste que... (Beltrn,
artiste en les ales busca lartiste
(Liern: La Flor del cam del Grau, 1862,
p. 39)
artiste a un artiste... (Escalante: Oros
son trunfos, 1878)
artiste soc un gran artiste (Colom: El
artiste ara soc artiste (Escalante: Un
buen moso, 1889)
artiste deu gastar dit artiste molt
bones (Gadea: Tipos, Apendix, 1908,
p. 125)
artcul si nomenara u per u / tots els
artculs que... (Morell: El Palleter,
240
1908, p.8)
artiller Joan Gonzales ... de Bernia,
artiller de dit castell (DECLLC, 1, p.
442 ; document en valenci del archiu
de Benisa, c.1573)
si
eixa
artimanya/
artimanya
conseguix la pau dels dos (Palanca:
artiste cast. y cat. artista: per los
artistes, mestre Jaume (Breu relaci de
la Germania, 1519, f. 28)
artiste ningn artiste de mrit (El
pare Mulet,1877, p.31)
artiste y si lartiste sequivoca...
fa
soles
y
cares
artiste
(daspardenyes) com un artiste
1892, p.2)
artiste a gust del artiste (Peris: Nelo
Bacora, 1918, p. 3)
artiste ya compendr el artiste la
situasi
(Peris
Celda:
Terres
artiste el artiste ms gran del mon
1921, p.24)
artiste el tio Pep de Godella. Dibuix
del artiste Pepe Pinazo (Pensat y Fet,
port. 1923)
artiste daquell gran artiste (Comes,
P.: Alejo , thas colat, 1917)
artiste discresi del artiste (Gayano
Lluch: Els Reixos, 1927, p. 13)
artiste sempre tan artiste (Puig
Espert, F.: Pantomima, 1928, p.48)
artiste artiste (Llibret Foguera
artiste el artiste, el poeta, el venedor
del llibret (Pensat y Fet, Valencia,
1930)
artiste ttul dartiste (Llibret Foguera
Alfonso el Sabio, Alacant, 1930)

artiste al gran artiste Gayarre
p. 11)
artiste popular artiste Manolo lvarez
artiste el artiste que lha feta (Llibret
Foguera Ajuntament, Alacant, 1932, p.
22)
artiste contratarem a un artiste
(Castaer, J.: Es necesita un Tenorio,
1934, p.8)
artiste al gloris artiste (Soler Peris,
artiste ser artiste, com soc yo
p. 16)
artiste aix lartiste ensomia (Llibret
7)
artiste algn artiste (Llibret Foguera
artiste hia un artiste, hia un obrer
(Llibret Foguera Calvo Sotelo, Alacant,
1952)
artiste com se nota ques artiste!
(Rives, A.S.: Poesa, Llibre festes
Arrabal Roig, Alacant, 1962)
artrosis cat. artrosi: artrosis
(DRACV, 1997)
arrabal cultisme etimolgic valenci,
del rap hispnic rabad, arrabd: e
per arrabal et ajustat en la cort (Archiu
Hist. Mun. dElig, Ms. Privilegis, 1321,
f. 44v)
arrabal -tamb heu trobem en
llabidental no etimolgica: y escopetes
de mecha per les ciutats... y sos arravals
de prima nit (Pragmtica, Imprenta
Crisstomo Garrig, 1598)
arrabal vila de Elig ab lo arrabal
(Alegaci. Imp. Joan Batiste Marcel,
241
1637)
arrabal a uns homens que ses cases /
pareixen uns arrabals (Els dos amics
Nelo y Quelo, 1787)
arrabal poch a poch / en Valencia y
arrabals (BRAE, R.M. 6.639, Coloqui
en valenci, c.1790)
arrabal per Valencia y arrabals
arrabal y els arrabals vullc que sapien
que vixc yo (BNM, Ms. Marsal,
f.16)
arrabal els arrabals contaran els amors
nostres (El senserro de Monc, 1870)
arrabal per larrabal (...) han entrat
per larrabal a mont (Els carlistes en
Vinaroz, Castell, 1875, pp.22, 26)
arrabal arrabal, arrabalet, arrabalot,
arrabals... (Escrig: Dicc. 1887)
arrabal dret larrabal y pareix que...
(Vidal y Roig: La ovella descarri,
1902, p.56)
arrabal larrabal duna poblasi (C.
Jaunzars, G.: La carchofa de la Villa,
1926, p.3)
arrabal el del arrabal, el ms chiquet
(J. Garca: El 095, 1931, p.9)
arrabal Carrer de lArrabal... en
Alcudia de Carlet (DECLLC, 7,
p.135)
arrabaler arrabaler (Escrig: Dicc.
1851)
arrabalet asoles hasta el arrabalet
(Torrom, L.: Les choyes de Roseta,
1874, p. 19)
arrabalot arrabalot (Escrig: Dicc.
1887)
arrac larrac que la tens despench
(Torrom, Leandro: Les choyes, 1874,
p. 26)
arrac arrac: pendiente (Escrig:

Dicc. 1887)
son
unes
arracaes,
arracaes
antiqusimes (Alcaraz, L. J.: El ball
del ram, 1928, p.8)
arraagar tot va enguany arraagat
(Coloqui pera consolar als pares, 1808)
a
fe
quells
no
arraaguen
sarraaguen (Col. pera consolar, Imp.
Viuda de Laborda, 1808)
arrefugiar y arrefugiat en lo s /
desta... (Lladr y Mall, R.: La
deman de la novia, 1858, p.10)
arrail, rail -cultisme valenci, del llet
radix, -cis > rail: el fascisme catalaner

asoles admitix la corrupci arrel: les
rahils desta erba (Bib. Nac. Pars. Ms.
Llibre de les erbes, c. 1400)
arrail, rail rails (March, Ausias:
Obres, p. 383, c. 1445)
arrail, rail Vos que sou la soca e rail
(Villena, Isabel de : Vita Christi, 1497)
arrail, rail com a herbolaris, sempre
aguayten... les rahils (Ballester:
Ramellet, 1667)
arrail, rail rail (Ms. Evangelis
valencians dOxford, 1730)
arrail, rail treta la rahil (Mas, L.:
Serm cofradia S. Vicent, 1755, p. 3)
arrail, rail non quede cap de rail
(Coloqui de les llgrimes del suaristes,
1779)
arrail, rail y este abre que ham plantat
no tirar rails fondes (Conv. de Saro.
1820)
arrail de dents larrail dels dents y
quixals (Escrig: Dicc. 1851)
arrail arrails verticals... arrails
fibroses (Aforismes en catal, traduits
al valenci, 1853, p. 28)
arrail tan bones arrails (BNM, Ms.
242
arrail tallar els seus arrails (Lladr,

Ramn: La boba y el embobat. 1872, p.
12)
arrail les seues arrails (El Bou solt,
1877, p.220)
arrail enredrarse laladre en les
arrails fortes (Escrig: Dicc. 1887, p.
621)
arrail, arrancar de soca y arrancar
de de soca y arrail (Escrig: Dicc. 1887)
arrail, rail la terra est mol seca y
com la rail... (Canyisaes, Monver,
1913, p. 225)
arrail, rail arrancarlo de rail (Mills:
El cercadit de Doloretes, 1916, p. 8)
arrail que si tiren arrail no van a
deixar creixer ni la barrella (El Tio
Cuc, 2 ep. n 57, Alacant, 1924, p.1)
arrail de les arrails... (Alberola Serra,
E.: Refraner valenci, 1928, p. 71)
arrail de larrail del dimoni
p. 257)
arrail, rail te rails fortes y res fluixes
arrail lefecte que fan les arrails... en
terra (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 16)
arrail soca y arrail (Llibret Falla C.
Rusafa, 1905, p.14)
arraila la flor quarraila en lo meu
cor (Roig y Civera, A.: El barber de
carrer, Ganda, 1887, p.17)
arrail es costum arrail (Viv, M.:
Revista Concurs Faller, mar 1948)
arrailaes te tan arrailaes (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 179)
arrailar escomensa a arrailar
arrailara en la terra sarrailara la idea
29)
arrailat y est tan arralat eixe mal en

m (Serres, M.: En Real Academia,
1669, p. 102)
arrailat vist larrailat af en...
(Gadea: Tipos, modismes, 1908, p. 133)
arrailat un visiet prou arrailat
arrailat all ha arrailat (Llibret
1954)
arrailat prou arrailat (Llibre de festes
del Arrabal Roig, Alacant, 1978)
arrailen xits que arrailen ms
(Barchino, P.:La embol, 1925, p.1)
arraix del arbic ar-rais, es vocable
valenci transmitit a atres llenges. La
1 doc. apareix en Crn. Jaume I,
parlant del
Arrais de Crivilln
(s.XIII). Com a patr de barca de moros
tamb ix en atre doc. valenci de 1468
en grafa arrai; en el 1800 trobem la
morfologa castellanis: de Turcs,
segua el arrae yl Sultn (Memorial
dels obsequis fets per Valencia, 1802)
arrambar veu del valenci nutic,
envestida, 1 doc.: ...de Valencia...
arambaren (sic) moltes fustes, es special
la urcha dels venecians (DECLLC,1,
p.405; en doc. valenci de 1428)
arrambar Ay! Ahir el teu barquet en
sa barca va arrambar! (Serrano, M.:
arramblar andurse tot lo ques pot:
han de arramblar tot quant es ven en
Valencia (Ros: Roman dels jochs,
1730)
arramblar la Avaricia no fa falta, /
pues arrambla... deixant al pobre sens
capa (Els dos amics Nelo y Quelo,
1787)
arramblar agarrar tot lo que se pot:
pues tots a una arramblem (El So
243

arranc digu en u dels meus arrancs...
v.178)
arranc arranc que no te perd (Les
marors de una fadrina, 1860)
arranc en un arranc dindignasi (El
Bou solt, 1877, p.143)
arranc en un arranc (Moll Ripoll,
p. 12)
arranc arranc duna escala de
barana... (Alberola, E.: Amo y senyor,
1927, p. 3)
arranc en un arranc (Gayano Lluch:
arranc en un arranc cmic de
valenta (Lanzuela: La Templ del
barrio, 1933, p.10)
arranc arrancha pron. arranc
(DECLLC, I, p. 418, en Canals, fr.
Antoni: Scipi. c. 1395)
arranc li arranc una dent (BRAH,
Porcar: Ms. Dietari, 1608)
arranc y una volta arranc la
brosa... (El Mole, 1840, p.103)
arranca hi qui el ltim brot arranca
(El Tabalet, 1847, p. 166)
arranc li arranc un caragol, del
monyo (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p. 10)
arranc arranc: partida o salida
violenta (Escrig: Dicc. 1887)
arranc fan una arranc a perill de...
arranc li agarr una arranc y
mafon
(Perdiguer,
R.:
En
arranc y yo far una arranc...
p.53)
arrncales
...
males
herbes,
arrnchales, pron. arrncales (Ferrer,
St. Vicent: Quaresma, 1413)
arrancaes y les pedretes arrancaes
1886, p.1)
arrancaor de quixals despectivament,
antiu barber o actual dentiste que trau
quixals sinse miraments: el tal
arrancaor ha fet ya moltes... (El Pare
Mulet, 1877, p.70)
arrancaor de quixals com els
arrancaors de quixals (Sireno, D. D.:
El 606 o Mariano Malapata, 1911, p.23)
arrancaors a tots els dentistes y
arrancaors de quixals (El Tio Cuc,
n151, Alacant, 1917, p.3)
Arrancapinos, (vrer Rancapinos)
topnim ducts de significat y orige:
del
cam
de
Arrancapinos
(Rahonament entre Chimo el Gros del
cam de Arrancapinos, y el Tio Senn
de Patraix, 1797)
arrancar dorige prerrom y tim
desconegut; cat. arrencar: arrancar
arrancar y de arrancar dit arrs
arrancar arrancar mates dels bancals
(Archiu Hist. dOriola, Llibre 308, proc.
a Andreu March, any 1640, f. 396)
arrancar anarsen: per lleu, ya
arranques? (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
arrancar los abres arrancats (Llibre
arrancar se la tinc yo de arrancar
(BUV. Ms. 668, Raon. Vinalesa, c.
1735, v. 234)
arrancar arrancar fites y eixirsen
fora (Stabliments Torre den Besora, 8
setembre 1738)
244
arrancar
safanories
arrancar
1820)
arrancar darrail arrancar darrail:
arrancar de cuajo (Escrig: Dic.1851)
arrancar de gas arrancar de gas els
abres o plantes: arrancar con terrn
odesarraigarles con terrn (Escrig:
Dicc.1851)
arrancarn no larrancarn das
vida, c. 1865)
arrancarem arrancarem una llosa
arrancarli
a
u...
arrancarli
13)
arrancarlos Vullc arrancarlos de...!
car?, 1926, p. 29)
arrancat grasies a Deu qha arrancat
1875, p.14)
arrancats uns abres arrancats (Pont,
J. B: Terra dhorta, 1907, p.14)
arrancaven ulls los arranquen... e
arrancaven dents (Roig: Espill, 1460)
arrancs els arrancs de la mort
(Coloqui del escol y la viuda, s. XVIII)
arranquen cuant li arranquen una
rama (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 11)
arranquen mereix que la arranquen
arranquen els clients no se
arranquen (Romn, A.: Tots de la
arranqu sis pesetes que li arranqu
car?, 1926, p. 25)
arrap cat. esgarrapada: ...de arraps,
de calbots y puntapeus (El So
Christofol, llaurador ricot de la Ribera,

arrap duns arraps que li pegaren a la
cara els mateixos gats de la casa
arrap, tndrer tndrer carcter fort:
ma muller te molt darrap / y me la
pega en secret (Gmez: Cremaes sinse
foc, 1917, p.30)
arrap, arraps la cara plena de arraps
(Peris Celda: Nelo Bacora, 1918, p. 2)
arrap arrap, arrap...: araazo
arrapa Cm arrapa! (Liern: Una
broma de sab, 1867, p. 15)
arrapa marrapa la gola (Escalante:
La proses per ma casa, 1868)
arrapa y fuig de presa, en corruixes:
ham dinat darrapa y fuch (Balader:
La capa no sempre tapa, 1876, p. 36)
Hian valencians que diuen rapafuig,
en semantisme paregut.
arrap Tinc yo la cara arrap?
15)
arrap Telegrames: marit de una, cara
arrap; veinat indignat (Semanari
1888, Alacant, p.3)
arrapa y fuig a tota presa: a arrapa y
fuch (Escalante: Les coentes, c. 1890)
arrapaltars arrapa + altar, beato fals,
beata mixorrera: no li queda bona cara
/ a daquella arrapa altars (2 part de lo
Valgam
el
anchel
arrapaltar
custodi!.- Arrapa altars (Arnal:
Lagelo del colomet, 1877, p.35)
arrapaltars a les mixorreres y arrapaaltars, tan amigues de rear com de fer
poca faena (Gadea: Tipos, 1908, 138)
arrapar del gtic hrapn > romnic
245
*arrapare: les cames per arrapar...

arrapen (Ferrer, St. Vicent: Sermons, I,
207. c. 1400)
arrapar en lloc de esgarrapar, els
valencians usen arrapar (DECLLC)
arrapar si alg de mes ungles pensa, /
que han de arrapar y ferir (Ort, M. A.:
Siglo Quarto, 1640, p.83)
arrapar arrapar: araar (Ros: Dicc.
1764)
arrapar la terra te que arrapar
Alacant, 1930)
arraparn no vullc diro que
marraparn (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 70)
arrapat estava arrapat que no senta
res corporalment (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c.1400)
arrapat discutint dos sinyores: tin
arrapat! (Escalante: La escaleta del
dimoni, 1874)
arrapat all de la bendisi... y als dos
mesos arrapats, parlant del futur duns
novensans (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra y..., 1934, p. 29)
arrapaven sen arrapaven (Roig:
Espill, 1460)
arrapen que arrapen la cara (Mil: El
Cortesano, 1561)
arrap posverbal intensiu darrapar;
ferir en les ungles: arrap (Gadea:
Dicc. 1891)
arrapons Quins arrapons! (Els chics
arrasar del llet rasus; deixar plana
una superficie, derruir un edifici, cremar
o destruir una ciutat, etc.: les mane /
en picoles arrasar (Segn rahonament
arrasarse el cel com a refl. y en
semantisme de desapareixer els
nbols, es valenci (DCVB)

arrasarse arrasarse: la atmsfera,
serenarse (Lamarca: Dicc. 1839)
arrasarse que sarrase (Arnal, F. P.:
arrastra no es qui marrastra / sino lo or
de una animeta (Gonzlez: Sacro
Monte, 1687, p. 167)
arrastr catal arrossegada: arrastr:
mujer prostituta... (Escrig: Dicc. 1851)
arrastr Arrastr!Hui anem a tindre
mal dia (Escalante: A la vora de un
sequiol, 1870)
arrastr com a insult: arrastr!
p.15)
arrastr de marfega equivalent a
eixir en la mrfega arrastrant,
contestaci o acci destarif: nostre
amic Pepe Taroncher te unes arrastraes
de mrfega... (El dimoni coixo, II,
1899, p.16)
arrastr la vida del femater es molt
arrastr (Campos Marte: Nelo Testets,
1890, p.8)
arrastranse el gerundi pert la t al
nugarse a encltic: la vrem vindre
arrastranse
(Bellver: La creu del
matrimoni, 1866,p.12) Catal: la vam
veure arrossegant-se.
va
viure
sempre
arrastranse
arrastranse (Llibret Foguera San Blas,
Alacant, 1930)
arrastrant y gramalles de drap
arrastrant (Llibre de Antiguetats,
octubre, 1611)
arrastrant, de capa notari, / de estos
de capa arrastrant (Coloqui nou, en que
seda, any 1743)
arrastrant un tros de capa arrastrant
246
Crisstoma, c.1770)
arrastrant, eixir en la mrfega que
en la mrfega arrastrant / no ixquera
valenci, c.1790, f. 23)
arrastrant portar la corda arrastrant
(Galiana: Rondalla, 1768, p. 57)
arrastrant torn a eixir en la mrfega
arrastrant (El Trull, 19 de febrer de
1841)
arrastrant arrastrant un gran vestit
(Mills, M.: Una agnsia de criaes,
1874)
arrastrant no el fan tornar ni
arrastrant (El Tio Cuc, n 150, Alacant,
1917, p.1)
arrastrant com la culebra arrastrant
arrastrant arrastrant el meu cadver
car?, 1926, p. 29)
arrastrar y se deix arrastrar per la...
9)
arrastrarlo volent desenterrar al bisbe
de Segorb y arrastrarlo pel carrer
(Ivars: Diari pstum, 30 juliol, 1936)
arrastrarse dasta arrastrarse per terra
p.59)
arrastrat catal arrossegat: arrastrat
per los carrers (Relaci del notari
arrastrat els (versos) consonants
arrastrats (Coloqui entre el So Masi
de Benifaraig y Sento el del Forn, 1797)
arrastrat sinse orgull ni moral: als
indignes arrastrats, parlant del soldats
francesos (Roquet y Goriet, imp.
arrastrat ... tunante, arrastrat!
17)
arrastrat se vor pronte arrastrat
arrastrat Este arrastrat! (Roig y
arrastrat sinse dignitat, en pobrea:
arrastrats y van vestits de... (Serrano,
M.: Voreta
de lAlbufera, 1928, p.6)
arrastrat y del fill que arrastrat per...
p.15)
arrastren bona palla arrastren
78)
arrastr (Escrig: Dicc.
arrastr
1851)
arrastr quin arrastr mha pegat
(Ballester: El to Sech, 1870, p. 19)
arrastrons com una serpent, a
arrastrons (Coloqui de Tito y Sento,
1789)
arrastrons enduense arrastrons a dos
(Conv., sobre la vinguda de Suchet,
1813, p.5)
arrastrons en la mrfega arrastrons
(Escalante: La Consoladora, 1880)
arrastrons y el u en lo manto
arrastrons (Ovara: Lnima en un fil,
1881, p. 20)
arrastrons que porta arrastrons a
1927, p.13)
arrastrons, a -trurer o dur alg a la
fora: a ste el trau Carabina a
arrastrons (Vidal, Vicent: El Serranet,
1928, p.4)
arrastrons tota la vida a arrastrons!
(Llibret Foguera Barrio San Blas,
Alacant, 1930)
arre que arre los Predicadors / fan de
la sua lengua /sic) raixes, / predicant
247
contra els tontillos, / y les dones arre

que arre (Ros: Coples noves per lo to
de la naneta..., c.1740)
arre! interj. pera fer acaminar als
animals; cat. arri: Arre, gos! (Ruiz
p.5)
arrea! interj. de sorpresa: son molt
amics...-Arrea!! (Puig Espert, F.:
arrear colpechar: li arrea un parell de
graneraes (Baldov: El virgo, 1845, p.
13)
arrear manar o dir per ahon te que
anar alg: arrea paca landana y si acs
pucha mon pare... (Vidal y Roig, F.: La
ovella descarri, 1902, p.58)
arrear escomensar a anar en direcci a
un puesto: que del ball arreava uno a la
iglesia (...) y en el mos en la boca,
arreaven cam del barranc (Martnez
1909, 1910, pp.105, 189)
arrear colpejar a persones o animals:
tarree una samug / que ta mare no et
coneix (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.5)
arrear a vore si... mos arrea una barr
(Colomer: Me cason lHavana!, Alcoy,
1931, p. 12)
arrebatacapes vostes ya han vist
larrebatacapes (Galiana: Rond. 1768,
p. 71)
arrebatacapes:
arrebatacapes
prontitud, presteza, celeridad. En un
arrebatacapes,
repentinamente,
de
improviso (Escrig: Dicc. 1887)
arrebatacapes polismic: confus,
anar en corruixes, desorde, lladre, etc:
Oh. La desamortiaci! Es el gran
arrebatacapes del sigle XIX (Gadea:
Tipos, 1908, p.293)
arrebatacapes en aquell port de

arrebatacapes, ni tocara la msica de
nit (La Traca, 23 agost 1913, p.1)
arrebaten arrebaten (Sacro Monte
Parnaso, Valencia, 1687)
arrebaten que arrebaten als oyents
(Bib. Univ. Valencia. Ms. Coloqui de
les campanes, 1729)
arrebato, rebat -del rap hispnic
ribt, atac de sopte: aix es el amor

que toca arrebato (sic) (Fink Rees, E.:
La millonaria, 1918, p.20)
de
bol,
vocable
arrebolar
documentat per 1 veg en Roig
(a.1460): la mija Lluna, / quel Cit
arrebol ab nbols espesos, / arrogant
desvan (LAlegra de Valencia, 1802)
arrebolicar que tots arrebolicats
(Seg. part ahon se referix lo modo com
perden els temps homens y dones...
1784)
arrebosar arreboar: cubrir casi todo
el rostro con la capa o manta (Escrig:
Dicc. 1887)
arrebosat en lo carrer estarien / ab sa
capa arreboats (BSM, Orti Mayor, J.
nanos, 1743)
arrebosat y sacost a la reixa ... y ell
anava arrebosat(sic) (Galiana: Rond.
1768, p.64)
arrebosat sinse dir res sapona...
arrebosat en la manta (Baldov: El
virgo, 1845, p. 13)
arreclamantse arreclamantse al sant
(Sireno, D. D.: El 606 o Mariano
arrecolsar ya he pasat all e(l)s dies
arrecolsat (Canyisaes, Monver, 1911,
p. 188)
arrecules
del
hort
arrecular
dEnsendra (Bellido: Un francs de
248
Rusafa, 1876, p. 18)

arrecular tinc un gos quem fa arrere
y marrecula (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.132)
dtim
confs,
arrechucho
americanisme del s. XIX, o pardic
compost de interj. arre o verp arrear
+ sustantiu?: Che, para el carro, no te
vaja a donar el arrechucho (Garrido:
arredonir -cat. arrodonir: arredonint
y Bonifaci, c. 1809, f.6)
arredonir arredonir:... descargarse de
toda deuda o cuidado, acomodndose a
lo que se tiene propio (Escrig: Dicc.
1887)
arredonirse arredoniuse y mireu
davant (Coloqui nou de Pepo Canelles.
c.1800)
arredonixte
els
macarrons
arredonixte els macarrons: frase con
que se echa en cara a una persona que
antes de criticar a otra, debe mirar en s
misma los defectos que critica...
arredolons arredolons (Sentencia
arbitral de Andreu Pineda, Valencia,
1561)
arredolons y a espentes y arredolons
p. 13)
arredonir:
redondear
arredonir
arredonit arredonit: redondeado
arredrar del llet ad y retro; com
al port. y gallec antiu, abanda del

cast.: al bram del mar que arredra
arredrant,
arredrar,
arredrar
arredrat... (Escrig: Dicc. 1851)
arredrar si no tarredres (Escalante:
El agelo Cuc, 1877)
calla, no marredres
arredrar
1928, p.55)
arregl Huiso tocant msica arregl de
guitarra (Bada: La matin de Sen Roc,
1864, f. 3)
arregl -castell y catal arreglada:
ya tinc arregl la casa (Roig y Civera,
A.: El casament de les borles, 1874)
arregl una rentet arregl pera
mentres vixquen (El Canari, vol 1,
Castell, 1883, p.6)
arregl ben arregl (Lladr, R.: A
arregl una marchal ... ben arregl
(Peris, J.: La matanza del serdo,
Castell, 1911, p. 21)
arregl ix tota arregla (Baidal Llos,
F.: Amor torna, Castell, 1917, p. 16)
arregl ya estic arregl (Meli, F.: El
pare Canuto, 1921, p. 10)
arregl ya est arregl (Meli, F.:
arregl ya est la casa arregl
(Comes,
P.:
El
regrs
del
emigrant,1923,p.16)
arregl mentres la escritura no estiga
arregl (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 26)
arregl Tenim arregl la vel?
Alcoy, 1931, p. 8)
arregl empolvaeta y arregl
p. 21)
arregl la trinchera est arregl
arreglaes les questeu arreglaes se
249
burleu de les pobretes (Peris: Ms all

de la lley, 1927, p. 5)
arreglaes arreglaes per ells (Colomer,
p. 8)
arreglaet tindreu tot arreglaet (Peris
Celda: La ta Pepa, 1918, p.8)
arreglaeta dones guapotes y ben
arreglaetes de carn (El Blua, Castell,
21 febrer 1892, p.2)
arreglaeta saleta... ben arreglaeta
(Aznar Pellicer, J.: En lhora tonta,
1929, 5)
arreglaeta atra botella ah dins
arreglaor ... del arreglaor desta festa
(El Bou Solt, 1877, p. 117)
arreglaor boticari, arreglaor del
mercat (Roig y Civera: El tesor, 1884,
p. 22)
manifeser,
arreglaparroquies
trapatroles: as no volem arreglaparroquies (El Mole, 1840, p.260)
arreglaor de parroquies arreglahor
de parroquies: ...el que en las
procesiones coloca las parroquias en el
orden que deben ir (...). El que se mete a
arreglar lo que no le importa...
arreglaor de parroquies es tamb
arreglaor de parroquies (Puig Espert,
arreglaora de vehinats una mal
faenera, una arreglaora de vehinats y...
(El Bou solt, 1877, p.76)
arreglaors parroquians una parella
darreglaors parroquians (BNM, Ms.
14339, Qu no ser!, 1864, f. 7)
arreglar feu arreglar, / primer les
creus... (Roig: Espill, 1460)
arreglat tot arreglat (Tafalla, Vicent:
Un defensor de Melilla, Alacant 1893,

6)
arreglau pren dins, compra y
arreglau (Coloqui de fr. Pere de la
Merc, c. 1790)
arreglo catal arreglament: se pot
compondre un arreglo / curis, net...
arreglo y en motiu dels arreglos del...
(El Canari, vol 2., Castell, 1883, p.15)
catal
arreglo
pera
paella
arreglament: un kilo de pa y arreglo
pera fer paella en pollastre (Fink Rees,
E.: La millonaria, 1918, p.9)
arreglo Tot te arreglo! (Moll,
p. 10)
arreglo en arreglo a lastella que li pot
aplegar (Meli, F.: Al pas del
Nasareno,1928, p.31)
arreglo dolleta, paella, puchero...
abanda del sentit normal, tamb es diu
dels ingredients que du la paella, olleta
dAlcoy, fideu, etc.: lolla de msic,
si te bon arreglo, es un bon plat (Adam
y Ferrer: Nos pot dir la veritat; costums
arreglo tret en arreglo a les teues
teores (Meli, Felip: Encara queda sol
en la torreta, 1931, p.35)
arremaneixes all a les onse del mat
... arremaneixes en el Reps (El Tio
arremat del peu voc. valenci,
equival al terme fsic dalgo, duna
faena, etc.: els sarahuells.../ llargots
hasta el arremat / de lo peu (Relaci...
un foraster de Valencia que vingu a la
arremat dels anys em pense que al
arremat de alguns anys... (Martnez
250
Ruiz: Canyisaes, Monver, c.1910)

arremata el poeta / arremata y dona fi
a la lletra (Chiste dels Bodegoner,
1854)
arremat arremat el ball (Martnez
1908)
arremata ara voreu as cm
sarremata (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 27)
arrematar es varen arrematar, els
cumplidos (Conv. entre Saro y Cudol,
1820)
arrematar el puntacorrent quen
nguls desiguals arremata en una punta
aguda: formn de punta corriente
(Escrig: Dicc.1851)
arrematar vndrer tots els alls
...dalls, qu els arremata (Palanca: En
lo mercat, 1870)
arrematar vndrer tot el gnero en lo
mercat: sinyora... arrematen estes
fabes (G. Albn, M.: Un ball de
convit, 1863, p.33)
arrematar arremtem els melons!
aigua de sib y...! (Roig y Civera, A.:
Els banys de les barraquetes, 1871,
p.21)
arrematar arrematar: acabar o finalizar
una cosa (Escrig: Dicc. 1887)
vola,
pues,
dirvos
arrematar
quhaurem darrematar el serm
arrematar acabar una faena: No cal,
arremate pronte (Serrano, M.: Voreta
arrematat qui no te remey en sa
condici roin o delictiva, per eixemple:
eixe es un guilops arrematat: aquells
fracmasons arrematats
(Segn
rahonament que tingueren don Pascasio
y Patatorta, 1823)
arrematat arrematat: astuto, sagaz

arrematat Y vost ques? Un
fracmas arrematat (Peris Celda:
Voleu llum?, 1918, p.8)
arrematar,
valenci
arrematar
(DCVB)
arremate hui arremate, la faena
29)
arremenys -hpax?: calla, y tinte
molt arremes (sic), de pronunsiar tan
vil nom,/ tan odis y tan pudent
1809, p.1)
arremulla tenia arremulla... faves
panesques (Coloqui de la novia favera,
s. XVIII)
arremull arremull en ayguardent
(El Tabalet, 1847, p.63)
arremulla arremulla el gallet, en vi
(Vercher: En la vel dun Albat, 1865,
p. 23)
arremull vingu tan arremull
arremull duna gran sequa / ve una
gran arremull (La Cotorra Fallera,
mar 1949)
arremullar cast. mojar, remojar:
valenci: Qui bon peixet vol minjar, lo
culet sha darremullar. Vinars
(DCVB)
arremullar els valencians diuen
arremullar (DECLLC, 5, p. 750)
arremullar li pega per les ensaimaes...
en algo te que arremullar (Barchino:
La pasta de la fornera, c.1915, p.8)
arremullar no hi cap dinconvenient
en tornarlo a arremullar (De dalt a
baix, da dels Inosents, 1920)
arremullarse choparse daigua; cast.
mojarse, remojarse, etc.: arremullats y
251
en fanc hasta els cabells (Llombart:

Tabal y donsayna, 1879, p.38)
arremullat estos han quedat calents y
arremullats (El Mole, 1841, p. 234)
arremullat Se li ha arremullat la
boca? (Liern: La toma de Tetun,
1864, 26)
arremullat arremullats y en fanc (El
arremullat una arroba de carb
arremullat (Marco Rivas: La tasa dels
hous, 1918, p.16)
arremullat vol sigrons arremullats
1921, p.9)
arremullat abaecho sec o arremullat
1924, p. 4)
arremulles bega y arremulles be la
gola (Mart, L.: Pepe el curandero,
1928, p.29)
arremull arremull: reprimenda
arremull a ning li peg mal
larremull (Escalante: Fuchint de
arremull y peg un arremull, en la
sequia (Gadea: Tipos, apndix, 1908, p.
30)
arremull:
remojn
arremull
(Gadea: Voc. 1909)
arrend yo tinc la venta arrend
p.12)
arrendaes de terres, y les te
arrendaes (Herrero: En temps de la
arrendaor posant un arrendaor (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 3)
ya
saps
que
els
arrendaor
arrendaors... (El Canari, vol 1,
Castell, 1883, p.3)
arrendaora ha segut arrendaora de la

casa (Liern, R. M: La paella, 1862,
p.10)
arrendaors com son d ell arrendaors
27)
arrendaors arrendaors pera ll (Peris,
p. 21)
arrendaors la pobrea dels seus
arrendaors (Herrero, J.: En temps de la
arrendar la ganancia, no ni els
arrende la ganancia, que bona palla
arrastren (Galiana: Rond. 1768, p.78)
arrensar arrensar: encoger (Escrig:
Dicc. 1887)
arrensar -abanda dencollir de tamany,
aludix a arreplegar algo paca dins, ms
fondo, siga ferramenta o un llit: y
arrensats aparells y ferramentes (...)
estava arrensant el llit (Navarro y Reig:
La pau dels poblets, 1913, pp. 24, 92)
arreparar observar: Pepeta. Arrepare
qun descaro (Arnal: Lagelo del
cat.
penediment:
arrepentiment
escoltant el arrepentiment de...
arrepentiment mostrant larrepentiment

arrepentir, arrepentixca del llet re
cat. penedisca: ni
+ poenitre;
sarrepentixca (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.60)
arrepentir cuant... se va arrepentir
arrepentit cat. penedit: sense estar
arrepentits (Cebrian, C.: Sacro Monte,
Valencia, 1687, p. 259)
arrepentit lo que estic arrepentit
252
(BUV. Ms. 668. Raon. de Vinalesa,

1735)
arrepentit raonar en alguna, que ya
arrepentit... (Coloqui del escol y la
viuda, s. XVIII)
arrepentit arrepentits al Deu nostre
(En obsequi dels Voluntaris, 1794, p. 8)
arrepentit Con que dius que
arrepentit? (Escalante: La vanitat,
1855)
arrepentit estic molt arrepentit
25)
arrepentit els arrepentits de Sant
Gregori (Escrig: Dicc. 1887)
marrepentit
(Garca
arrepentit
Martnez: Silvestre el de Carcaixent,
arrepentit arrepentit de haverme
casat (Canyisaes, Monver, 1909,
p.127)
arrepentit de pronte torna com
arrepentit (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 45)
arrepentit arrepentit de tot (Alcaraz,
L. J.: El ball del ram, 1928, p.15)
arrepentit estic arrepentit de la meua...
arrepentit Arrepentit. Vullc dir ...
p. 62)
arrepentix sarrepentix (El Bou Solt,
1877, p. 262)
arrepentix segur que sarrepentix
(Ovara, Chusep: Males llenges, 1879,
p. 21)
arrepentix de la falta sarrepentix
p. 358)
arrepentix va a pegarli, pero
sarrepentix (Beltrn: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 63)
arrepentixc marrepentixc de tot

(Mills, M.: El Cilvil, 1916, p. 23)
arrepentixc me arrepentixc de la
paraula que he donat (Melia, F.: El
arrepentixc catal penedisc: vola
donarvos un disgust y marrepentixc
(Gmez Polo, J.: Yo mate... bous, 1926,
p. 15)
yo
marrepentixc
arrepentixc
p.13)
arrepentixca y no hia neng que
sarrepentixca
(Gadea: Caps y
arrepentixes no tarrepentixes?
p.16)
arrepentixquen els beatos y beates
sarrepentixquen de... (El Bou solt,
1877, p.77)
arrepleg disapte, dia de fer
larrepleg (Arnal: Lagelo del
arrepleg arrepleg de les collites
(Mart Gadea: Voc. 1909)
arrepleg, l -arrepleg de dins pera
festes: es que fa larrepleg de la festa
1902, p.18)
arrepleg, l larrepleg de menuda
arreplegaes ya tinc arreplegaes lo
manco trenta chameles (Caps y
arreplegar -del llet replcare: y la
fulla la arreplegue, / quant vaig de mat
a comprar, / de terra, de aquella poca /
que de les crregues cau (Coloqui nou,
cuchs de seda, any 1743)
arreplegar arreplegar els malalts la
253
roba: palpar la ropa los moribundos

(Escrig: Dicc, 1851)
arreplegat no sha arreplegat un clau
arreplego, l la macharra es el
arreplego de les multes per faltar al cor
els retors del ... (El To Cuc, n159,
200, Alacant, 1917, 1918)
arrepretar arrepretanlo contra una
paret (Canyisaes, Monver, 1909, p.
101)
arrepretarse y arrepretantse y patint
arrepretons ... de purs arrepretons, y
perque... (El Mole, 1841, p. 367)
arrepunya arrepunya: accin de
coger
arrebatadamente
o
con
precipitacin alguna cosa (Escrig:
Dicc.1851)
arrepunyar verp valenci, Alcover
copi lentr del dicc. dEscrig (a.1851);
cast. arrebatar: arrepunyar, v. tr.
Agarrar o pndrer en violencia y
precipitaci (DCVB)
arrepunyar arrepunya y el que
lagarra pa ell (Folch, R.: El curandero
de grasia, 1916, p.7)
arrepunyat arrepunyat: arrebatado
arrest, arrets lapsus per arrests?: la
derogaci dels arrets (BRAH, ms.
arrestar del llet arrestare; deixant
abanda eixemples castellans (y sinse fer
cas al Curial, bona falsificaci del
XIX, Mil i Fontanals?), la 1 doc. la
tindrem en Ausias March: e les dolors
mes sanchs al cor arresten (Poeses,
c.1445). Lus metafric darrestar,
detndrer algo violentament o de sopte,
demostra larrailament en el valenci
migeval.
arrestar no poden pendre, ni
arrestar... (Ginart: Reportori, 1608, p.
248)
arrestar y una semana arrestats
(Informe fiscal, imp.Viuda de A.
Laborda, 1801)
arrestar Chimo arrestat estar en...
1875, p.42)
arrestat perque estant ac arrestat, / no
puc... (Rostojo, Iosef: Carta del
Engonari, en 2 Cent. Can. St. Vicent
Ferrer, 1656)
arrests los arrests que far de algn
delinquent (Ginart: Reportori, 1608, p.
214)
arretirarse llixla y sarretirarem / que
estic
molt
incomodat
(Segn
rahonament que tingueren Don Pascasio
y Patatorta, any 1823)
arretirat els arretirats y un esclaustrat
y les viudes (La Mixquera, 22 febrer
1841)
arretirat arretirar, arretirat... (Escrig:
Dicc. 1887)
arreu, a reu quatre dejunis arreu
(Ferrer, S. Vicent: Sermons, c. 1400)
arreu arreu ordenades de cent en
cent, arreu arreu (Ferrer, St. V.:
Quaresma, 1413)
arreu, parlar tamb a reu, charrar
sinse trellat ni descans. En leixemple
critiquen a uns poetes que parlen arreu,
sinse meditar (Coloqui entre el So
Masi de Benifaraig y Sento, 1797)
arreu parlant a bulto y arreu (Bib.
Nac. Ms. Prims y grosos, 1859)
arreu no sha de parlar arreu (Thous:
Llibret Plaa del Abre, 1944)
arreu sarpades a tot arreu (Coloqui
de la Mosa de Peyr, s. XVIII)
254
arreu arreu: arreo, guarniciones o

jaeces de las caballeras de montar o de
tiro... (Escrig: Dicc. 1887)
arreu, arreuot malagana al que li
dona lo mateix tot: un tal Canyot de
Senicha, molt dotor de sec y arreuot en
les sehues coses (Gadea: Ensisam,
1891, p.266)
arreunir sham arreunit / pera vore
qun... (Llibret Carrer de Rusafa, 1905,
p.5)
arreus y els pocs dins que du en la
faixa, son els nics arreus (Caps y
arri est ms arri que una gabia
plena de loques (El Cullerot, Alacant,
17 abril 1898)
arriat pasturar arriats y machos
14 setembre 1738)
arriar dtim ducts, variant
darrear?: oblig / per bandera arriar
arriat Que estiga un poc arriat / y
danses intente fer,/ y per ser tan salat /
preocupe als del carrer, / es veritat.
arrib arrib a la venta un rics
(Mercader, C.: Vida de fr. Pere Esteve,
1677)
arribisme no filla de un pla orgnic...
sinos frut del arribisme (El Poble
Valencia, 7 abril 1917, p.1)
arriechar vena darriechar / el tio Pep
de Cameta... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.116)
arrier en ductes, pareix derivat darre:
arriers pera portar... forment a Oriola
(AHO. Ll. 2236, any 1603, f. 288)
usual
en terra
arrier arrier,
valenciana (DECLLC)
arriera el cam de arriera... que

anava a Alcoy (Gadea: Tipos, 1908, p.
115)
arriero: ...jumentarius
arriero
(Exulve: Praeclarae artis, 1643)
arriero ... per un cam dos arrieros de
Ibi a... (La Donsayna, 1845, p. 171)
arriero anem si per ventura / el vols
arriero..., el marit (Consell de una
mare a una filla sobre pendre estat,
Imp.Correccional, 1852)
arriero latre dia a un arriero li...
Ganda, 1887, p.23)
arriero el to Cameta de Balones,
arriero tota sa vida (Gadea: Ensisam,
1891, p.258)
arriero el arriero, en conte de
aprimarse... (Llibret Foguera Benala,
arrieros lhan carregat uns arrieros, y
se lhan endut (El Mole, 1837, p.121)
arrieros ...que la farina va cara;/ els
arrieros salegren (Gadea: Ensisam,
1891, p.85)
arrieros y hu paguen els arrieros...
(Ferrando, J.: El dicharachero, 1897,
p.13)
arriesgar germ del valenci, catal y
castell clsic arriscar: arriesgant,
arriesgar, arriesgat... (Escrig: Dicc.
1851)
arriesgar sarriesg pera salvar al fill
(Puig Garrido, A.: Pinsell divern,
1918)
arriesgat arriesgat li es llcit el trenta
3)
arrim una taula arrim a paret
arrimaes arrimaes a les parets (Peris,
255
arrimaes en u dels nguls, varies

perches arrimaes (Serrano, M.:Voreta
arrimar detim ducts o desconegut: 1
doc. lo standart arrimat al altar
(DECLLC; en St. Pere Pasqual, sigle
XIII)
arrimar les mans se va arrimar / als
nasos (2 part. Relaci... un foraster de
Alacant, 1783)
arrimar un calvot li arrimara a este
(Un franss en Almsera, 1877 p. 24)
arrimarse sinnim dacostarse, pero
en matisos; per eixemple, un bou
embolat pot acostarse a la paret y
arrimarse a ella un instant, cremant els
cubertors: les boles dalquitr del
bou... al arrimarse el bicho a la paret,
chamusc els cubertors (Barchino, P.:
La embol, 1925, p.8)
arrimat, juar a pilota llarc y trach, si
jugue a la pilota, / moltssim llarch y
arrimat (BNM, Rahonament... de Pep
de Quelo, ed. c. 1750)
arrimat, estar de reguiny, molest:
perque un puntet has tocat / que em te
fet un barifundo, / colric, trist y
arrimat (El pardal Sis que est dalt
del Campanil, 1797)
arrimat eres curt y algo arrimat
(Santapola: Coloqui entre Goriet y la
Chora, c. 1850)
arrimat arrimat: hurao o intratable
arrimat ser u molt arrimat: ser muy
parado, hurao (Escrig: Dicc. 1887)
arrimat arrimat a la paret (Mills,
M.: El Civil, 1916, p. 18)
varios trabucs arrimats
arrimat
arrimat dona el cas de quel tranva
pasa tan arrimat (Llibret Foguera

arrime que ning li arrime un sol dit
(Serrano, Thoms: Fiestas seculares,
1762, p. 156)
arrimemse arrimemse a della (sic)
Castell, 1907, p. 61)
arrincon la bolseta del esquer que
tena arrincon (Mills, Manuel: Ni
arrincon viure arrincon (Alcaraz,
arrinconat del rap rukn, cant,
ngul: y yo tan arrinconat (Orti, J.
V.: Fiestas Cent. Quinta Centuria, 1740,
p. 115)
arrinconat es queden arrinconats
arrinconat me tenen arrinconat (El
1797)
arrinconat arrinconat el poble
(Palanca: Secanistes de Bixquert,
Xtiva, 1867, p. 53)
arrinconat en el porche arrinconats
(Semanari El Blua, 6 de mar 1892,
Castell, p.2)
arrinconat arrinconat all en una cova
del Secanet (Canyisaes, Monver,
1911, p. 179)
arrinconat y algn trasto arrinconat
(Peris Celda: Arrs en fesols y
naps,1921, p.6)
arriot dtim desconegut, prerrom?,
parent de la familia llexica que tamb
incluix el val. arrier, el cast. arriero y el
fr. antiu harrier. Arriot es macho de
crrega, home rstic, etc.: arriots
carregats de forment y civada (Archiu
Mun. Oriola. L. 2236, any 1603, f. 288)
arriot animal de crrega, home o dona
256
sinse modals: eres tan gran arriot

(Mulet: Infanta Tellina, c.1660)
arriot arriot (Archiu Mun. Elig,
Llibre del Mustasaf, sigle XVII)
arriot y aquell arriot de trag
arriot
(Penyarroja,
L.:
arriot
Moriscos y repobladores, 1984, doc.
de1611).
arriot arriot: cartela (Lamarca:
Dicc. 1839)
arriot arriot: cartela, estaca, palo
fuerte (Escrig: Dicc. 1851)
arripiar usat com a eufemisme de
furtar: a eixe li han arripiat el puesto,
arripia en tot lo que te davant, etc.: y en
ocasions molt resoltes / marripiat prou
carabasa (Barreda, M.: Tomasa / o un
arreglo improvisat, 1870, p.11)
arrisat all de les puntilletes y el
monyo arrisat (Valls, E.: Mat de
arrisc postverbal darriscar: acte
atrevit, valent, temerari: se expossen /
al dany, al perill y arrisc (Morl, P. J.:
arrisc acci perillosa, com latac dels
valencians als francesos: fonc arrisc y
atreviment / que toca en temeritat
(Conv., sobre la venguda de Suchet,
1813, p.5)
arrisc pardicament, enfrontarse a un
perill inexistent: Ahon vas, dona, a
chitarte? be, molt be, vacha un nimo
que prens, vacha un arrisc (Escalante,
arrisca malament se arrisca (March,
Ausias: Poemes, c. 1440)
arrisca set anys sarrisca (Roig:
Espill, 1460)
arrisc Has vist agela ms arrisc,
ms dotora...? (Liern: Una paella,

1861, p. 11)
arriscaet un agelet molt arriscaet
arriscaeta una velleta arriscaeta
1914, p.8)
arriscar antigament era com al
valenci, castell y catal: per tu la
vida arriscar, / y... (Timoneda: Aucto
de la Yglesia, 1575)
arriscar com declara ell mateix, per
lany 1736 arreplegava Carlos Ros
arcaismes y refrans catalans y, a vegaes,
sinse valencianisar sa morfologa, com
va fer en Qui no arrisca, no pisca,
embolicant a copistes del sigle XIX.
Aixina, Escrig es don cnter del
enredro morfolgic y, encara que
coneixa els refrans de Ros, no fic este
en la entr arriscar; pero si heu feren
els floralistes de Llombart en 1887, que
sengolen tot y en corruixes pera fer
ms grosa la 3 ed. del diccionari. En
valenci tindren: Qui no sarrixca, no
peixca, en consonantisme rtmic
imperfet. Volent arreglar lampastr,
Alcover da quen valenci se diu: Qui
no sarrixca, no pixca (DCVB), pero
pixca te atre semantisme quel verp
peixcar: no te vullc ni pixca. De totes
formes, el poble rimava el refr incls a
martellaes y en paraules rares: el que
no arrisca, no prisca (Len, C. Arenga
crtica que fan sis personats, 1789). El
lletinisme prisca pareix hpax
valenci.
arriscat arriscat: adj.: por arrojado,
intrpido...y por galano, gallardo o
despejado (Escrig: Dicc. 1851)
arriscat es diu ahuelo arriscat al ques
mant jove, estirat y gil. qun agelo!
257
(...) No se si ll est arriscat...

(Escalante: La senserr, 1871)
arrisets entre pintetes, arrisets y
tonteries (Valls: El to de sa neboda.
Alcoy, 1933, p. 12)
arroba el val. modern guarda larrail
arbica del tim arba, cuatre, y sa
variant ar + ruba, arrub; cat. rova.:
dos arrobes de confits (BSM, Ms.
arroba, arrobeta estava tota la
lloncha / plena de fulla, passant / a
dihuit la arrobeta (3 part dels
arroba cent arrobes de garrofes
arroba dos moixames y un gran
blanch, que pesava una arroba (Tormo,
B.: Gatomaquia valenciana, c.1770)
arroba dihuit arrobes (Coloqui de
Tito y Sento, 1789)
arroba, arrobeta una arrobeta de oli
(Coloqui de Gori Parrs, 1795)
arroba una arroba de orpiment
1809)
arroba ell pesa una arroba (Bernat y
Baldov: Un ensayo fet en regla, 1845)
arroba arroba (Escrig: Dicc. 1851)
arroba sis arrobes (Coloqui de la
chitana, el moro y Chuanet, ed.1852)
arroba mos se ha escapat un reig / de
set arrobes (Roig y Civera, A.: El
arroba torna la vara y la lliura / y
larroba y el quintal (Peris Celda:
arroba una arroba de carb
arremullat (Marco Rivas: La tasa dels
hous, 1918, p.16)
arroba el saber tinc per arrobes
arroba tens la raho per arrobes (C.

Jaunzars:Una vara de Real Orde, 1921,
p.20)
arroba el to Anguila te la grasa per
arrobes (R. Clemente y F. Meli: Com
els cachirulos, 1924, p.5)
arroba per tres arrobes (Serrano, M.:
arroba arrobes de vi (Vicent
arroba y un porc mort de deu arrobes
(G. Gascn: La reina de la festa, 1932,
p.3)
arroba asolta les veritats per arrobes
arroba vost, la simpata per arrobes
(Vidal Corella, Vicent: Quna lluna de
mel!, 1934, p.41)
arrobar -del lleti vg. *raubare: y
sarroba... es tan virtuosa y bona
(BUV. Morl, Ms. 666, c. 1649)
-sinse dins: ya
arroche, estar
estaven arroche del tot (Ensisam, 1891,
p.501)
del
llet
arrogant,
arroganta
arrgans, -antis; est arrailat en
valenci modern (DECLLC, 7, p.397):
arrogant:
arrogante
(Escrig:
Dicc.1851)
arrollar arrollat y parat en lo seu vol
les aguiles imperials (Col. pera
consolar als pares, 1808)
arrogant y qu arrogants! qu
majos! (Coloqui en quel So Felip y el
So Jusep..., discurrixen sobrel obelisco
... en la plaa dels Desamparats, 1809, f. 1)
arroinar tremols mirant el nbol, /
perque si porta pedra tarrona (Pont, J.
arroinar toca, que lo ques t
marroines (Sendn, A.: Ella, latra y...,
1934, p.24)
258
arroinat no mos hagueren arroinat

p.24)
arrollar y que ha arrollat per dos
voltes als eixercits (Coloqui entre un
capador de la Gascunya y un sabater
remend de Valencia, Imp. Laborda,
1808)
arromang arromang la capa (A. M.
Elda. Llib. Execusions, Doc. E. /3, any
1632)
arromang se arromang (Archiu
arromang una dona arromang hasta
el colse (Canyisaes, Monver, 1907, p.
64)
arromangada arromangada (Esteve:
Liber, 1472)
arromanguades
arromangades
arromangar 1 doc. arremanguat
(sic) (En text de Pere March, pare
dAusias, c. 1380)
arromangar arromangs (Ferrer, St.
Vicent: Quar. 50, 51, any 1413)
arromangarse sarromanga el vestit
en les dos mans (Garca Martnez, J.:
1890, p.17)
les
chiques,
arromangarse
arromangantse la batota (Soler: Mos
arromangarse
un
arromangarse
camal... (De dalt a baix, da dels
Inosents, 1920)
arromangat abanda danar en
mnegues o roba arrepleg paca dalt,
tamb es diu del arrogant o chulesc:
molt guapos arromangats, / em
digueren: Tinte al Rey (BNM, Col.
Barbieri, Un llaurador li declara son
arromangat arromangar, arromangat

arromangat tots los ministres venien de
faldes arromangats (BUV. Rel c.
dAlboraya, 1687)
arromangat els du arromangats
Castell, 1917, p. 27)
tirant
plantes
y
arromangos
arromangos (Galiana: Rondalla, 1768,
p. 69)
arromangos y pobret del que mos
vinguera en arromangos (El Mole,
1840, p.103)
arromangos y sinse autorisar serts
arromangos com els que vosts han
sufrit (El Bou solt, 1877, p.206)
arromangos anar en arromangos: ir con
arrogancia, ir con fueros (Escrig: Dicc.
1887)
arromangos manco en arromangos,
perque mos tirarn a... (Ensisam, 1891,
p.488)
arrop 1 doc. arrop (March, Jacme:
Dicc. 1372)
arrop arrop (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
arrop en tallaetes arrop en talladetes
arropers arropers de Benigani...
orcetes plenes darrop (Gadea: Tipos,
1908, p. 15)
arropidet arropidet en una butaca
1931, p. 9)
arropirse arropirse: acurrucarse
arropit y aquell vellt arropit (BSM,
Ms. 6781, Mulet: Comedia de Gayferos,
c. 1660)
arropit, com un poll daspecte fluix,
encollit, com a chopat y en fret:
259
pareixen polls arropits (Paper curis,

arropit dorma de nit / baix del abre en
la manta arropit (Chiste alegre... que li
Puig, Imp. Viuda de R. Mariana,
s.XVIII)
arropit y tots per all arropits (Bib.
Nic. Primitiu. Ms. 420. Coloqui de la
Rocha, 1795)
arropit arropit: abatido por falta de
salud (Lamarca: Dicc. 1839)
arropit arropit de fret o de por
Alcoy, 1931, p. 9)
arropit arropit de por; arropit poll o
pardal (Gadea: Voc. 1909)
arropit arropit en esta infels coveta
arropit el animalet... tot arropit
(Canyisaes, Monver, 1906)
arropits y tots per all arropits
(Coloqui de la Rocha de Foyos, c. 1795)
no
arropixca
tant
arropixca
(Escalante: Els novios de ma cuny,
1879)
arrs -del rap dorige hind r-
ruzz. Corominas advertix que la

forma
ris, ms general en les
llenges europees, es convert en
arrs en els arrosars valencians,
transformaci morfolgica deguda a
la superposici dun estrat ms antiu
a lapleg dels moros a terrres
valencianes (DECLLC, 1, p.431). El
mateix etimlec catal advertix ques
cultivava esta graminia prop a
lAlbufera en el sigle VII, per lo que
la variant arros naixera en el
romans o mosrap valenci, dada la
importancia del arroz valenciano
(DCECH, 1, p.360)
arrs en metfora lliteraria, aludix als
bordats blancs de la sinahua: en la
sinahueta blanca, ab sa randeta de la
mostra del arrs per baix (B.N.Madrid,
c.1735)
arrs abanda La bouille-baisse, que
es a Marsella lo que los boquerones a
Mlaga, es la primitiva sopa de los
fenicios, el arroz-avanda (sic) de la
valenciana gente, y en una palabra, la
comida completa de la gente de mar
(Muro, Angel: El Prcticn, tratado
completo de cocina, Madrid, 1894)
arrs abanda peix en salseta /... arrs
abanda (Genovs, G.: Un grapaet,
1916, p.17)
arrs abanda cuando anclaban en
puertos de pesca abundante acometa la
magna obra de guisar un arroz abanda
(...) su pirmide de arroz, dorado y
suelto. Hervido aparte abanda-, cada
grano estaba repleto del suculento caldo
de la olla (...) nicamente desconocan
esta voluptuosidad los infelices de tierra
adentro, que llaman a cualquier rancho
arroz a la valenciana (...) Magnfico, to
Caragol!. Su buen humor le haca
afirmar que los dioses slo se
alimentaban con arroz abanda (Blasco
Ibez: Mare Nostrum,1918)
arrs en bledes arrs al forn, arrs en
bledes, arrs calds (Peris Celda: A la
arrs calds el arrs calds (El To
arrs en banderoles esta casoleta
darroset en banderoles (Arnal:
Lagelo del colomet,1877, p.7)
arrs en bacallar en valenci tenim
abaecho o bacallar: un arrs en
260
bacallar (El Tio

Cuc, n 100, Alacant, 1916) En catal:
arrs amb bacall.
arrs calds arrs al forn, arrs en
arrs en costra se menchar un arrs
en costra (El Tio Cuc, n 73, Alacant,
1916)
arrs al forn arrs al forn, arrs en
arrs en musola acabe de dinar arrs
en musola (El Tio Cuc, n 130,
Alacant, 1917)
arrs rosechat arrs rosechat
(Rosanes: Voc. 1864, p. 14)
arrs y tartana, en tndrer aludix a
quel valenci es conforma en poquet:
en tindre arrs y tartana, ya son els
amos del mon (Colom y Sales:
LAvarisia, Castell, 1874, p.25)
arrs vestit roinet, per dur grans en sa
corfa: y ms maixqueres ixqueren / que
en arrs brut grans vestits (En obsequi
dels Voluntaris Honrats del Estat del
Reyne de Valencia, 1794, p. 7)
arros en pollastre una bona arros en
pollastre... la ltima arros va ser el
dumenche pasat (El Tio Cuc, n
87,140, Alacant, 1916, 1917)
arrosals en Cullera uns arrosals y...
(Salvador, Carles: Un negosi com un
atre, 1921, p.8 )
arrosars laigua que va regant els
arrosars y les hortes (Bellver,Blay: La
arrosars del tarquim y els arrosars
p. 29)
arroser deu onses en larroser (Liern:
La mona de Pasqua, 1862 p. 10)
arrosers els arrosers de Sueca

(Quevedo, C.: Per menchar carn de
burro, 1932, p. 22)
arrostrar los pardals de l Albufera /
no hi qui els puga arrostrar,/ puix van
al preu de gallines (Ros, Carlos:
1763)
arru ms arru quel raim fora de
temps (Roig, A.: El tesor, Gandia,
1884, p. 13)
arru cast. arrugada: es vella y
arru
(Gadea:
Tipos,
apndix,
1908,p.56)
arruar -del llet irrugre: arruar:
arrugar (Escrig: Dicc. 1851)
arruar arruar, voc. valenci; cast.
arrugar (DCVB)
dtim
desconegut.
arruchar
Corominas,
adems
de
falsejar
morfologa y catalanisarla en tx de
marres, li dona arrail arbiga
(DECLLC, 1, p.434). Trurer els dins a
atre; en leixemple, els chiquets que
juant guanyen o arruchen boletes als
companyers: en arruch(r)seles a un
amic totes se queden ms contens
que... (Diari El Pueblo, Canyisaes.
Monver, 1908)
arruche, arroche, arruig, arruche -en
val. equival a balafiar dins, estar
arruinat, quedarse fluix, etc. Pot ser
darril rap, o que estiga emparentat en
el fr. drocher, der. de roche. Com a
vocable escampat per el Reyne, oferix
variants: y mhan deixat arruch
(Escalante: La escaleta del dimoni,
1874)
arruche ya estaven arroche del tot
(Ensisam, 1891, p.501); y demprs tir
a ruche / lhasienda quarrepleg / y la
que dugu la dona (Serrano, M.: El
261
llop de la Murta, 1928, p.29)

arruchos tan arruchos, /...sinse una
perra (La Traca, 16 mar 1916)
arrufaldar verp dtim ducts, tret
de falda y darromangar?: arrufaldar,:
alzar las faldas (Sanelo: Dicc. c. 1800)
arrufaldar arrufaldar: alechugar,
doblar o disponer alguna cosa en figura
de lechuga, como se usa en las
guarniones y adornos de los vestidos...;
levantar o remangar las faldas.
Arrufaldar lo nas: torcer la nariz
(Escrig: Dicc.1887)
arrufaldat envanixcut, fet un tito:
els pobrets Pisaverdes / qu tiesos y
arrufaldats anaven al costat de elles!
arrufaldat conegu que eren moros,/ y
asomantse un afaram, / en ms cara que
un garbell, / y uns bigots arrufaldats
arrufar arcaisme mosrap com al
valenci, castell y catal.
arrufar arrufar lo nas (Ferrer, St.
Vicent: Sermons, c. 1400)
arrufarse arrufarse: envanecerse,
ensoberbecerse, airarse. Gruir los
perros hinchando hocico y narices y
enseando los dientes (Escrig:
Dicc.1851)
Arrufat, Castell de nos peixque en la
cequia de Castell de Arrufat (Ginart:
Reportori, 1608, p. 290)
arrufat enfadat, encolerisat: tan
arrufat (Rahonament entre Pep
dAldaya..., 1809)
arruga, arrua dona sense arrua
arrug, arru cast. y cat. arrugada:
es vella y arru (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p.56)
arrug atres en cara arrug (El To

Cuc, n 124, Alacant, 1917, p.3)
arrug y yo en la pancha arrug
1921, p.32)
arrugaes ageles ms arrugaes que un
fig pansit (El Mole, 1841, p.347)
arrugats pasats de suor y arrugats
Alacant, 1948)
arruig -1 doc. la trasa la te de arruig
(Colom: Tal es Cualis, 1872, p. 19)
arruig arruig: arruinado (Mart
Gadea: Dicc. 1891)
arruig arruig, y aturdit y ple de por
(Mart Gadea: Tipos, modismes, 1908)
arruin cat. y cast. arruinada (en
catal, desde Fabra y per all de la
coentor morfolgica, crec que ladornen
en diresis la i): la Torre dEspioca...,
negra y arruin (Gadea: Tipos, 1908,
p.237)
arruinaes arruinaes per ell (Les
riferes. Imp. Amargs, 1886)
arruinat, arroinat eixe empresari
arruinat (Gmez, J.: Yo mate... bous,
1926, p.15)
arruixa y no faces fanc que fasa u la
seua faena sinse errors: Peluquero, /
arruyxa y no faces fanc! (Prudent
rahonament que fa Pepo Canelles a les
dametes, 1784, p.3)
arruixa arruixa y no fases fanc,
Visanteta filla meua (La Sambomba,
24 desembre 1840)
arruixa, que plou! arruixa, que
plou!: Ah que duele! (Escrig: Dicc.
1851)
arruixa ya... arruixa (Les marors de
arruixa arruixa el carrer (Escalante:
Un grapaet y prou, 1867, p. 13)
262
arruixa arruixa y agrana el piso

(Peyc, P.: El factor de botiga, 1878)
arruix arruix: rociada (Escrig:
Dicc. 1887)
arruix li descarreg una arruix de
perdigons
(Gadea:
Tipos
despardenya. c.1890)
arruixa! interj. Arruixa! Mira,
Chimeta, no me fases ms la tonta...
arruixaeta acabava de plurer, volent
aprofitar yo larruixaeta (El Bou solt,
1877, p.181)
arruixaeta acte darruixar en poqueta
aigua, pera no fer fanc: ara una
arruixaeta no estara mal (Llobat
1931, p.8)
arruixaor de carrer ni els arruixaors
es veuen ms que cuant... (Semanari
Garrot de sego, 26 de agost de 1888,
Alacant, p.3)
arruixaora arruixadora: regadera
(Gadea: Voc. 1909)
arruixaora cast. regadera; cat.
regadora: que tenen larruixaora
(Peris: Nelo Bacora, 1918, p. 7)
arruixaora una arruixaora descul
1921, p.6)
arruixaora porta larruixaora y regar
les plantes (Soto Lluch, M.: Els
matariles, 1921, p.11)
arruixaora en arruixaora y pual
meua, 1932, p.3)
arruixaora si de larruixaora poguera
fer una... (Garrido, J. M: Opresors y
p.12)
arruixaores carrancs y arruixaores
(Llombart: Festes de la terra del che,
1878, p. 57)
arruixaores que ton pare no es queda
en Valencia apanyant arruixaores
(Buil, E.: Oronetes destiu, 1934)
arruixar, ruixar -dtim ducts: del
llet roscidare, choparse de ros?; 1
doc.:ruixar (March, Jacme: Dicc.
1371)
arruixar amor que arruixa / fes com la
granota (BUV, Morl, Ms. 666, c.
1649)
arruixar arruixar el carrers (Dicc.
Aguil ; en doc. valenci del sigle
XVII)
arruixar arruixar: regar (Ros: Dicc.
1764)
arruixar no arruixes que te embrutes el
calser (El Mole, 1840, p. 72)
arruixar arruixar: rociar, por regar o
esparcir... (Escrig: Dicc. 1851)
arruixar arruixar de mat ... el carrer
arruixar carrers ni se arruixen els
carrers (El Tio Cuc, n 81, Alacant,
1916)
arruixar a les dones... les omplin
daigua en la pica de la font, y figura
que arruixen (Gmez: Cremaes sinse
foc, Tarragona, 1917, p.31)
arruixar carrers sarruixa el carrer
complet
(R.
Esteve,
Mates:
Carnistoltes en Mislata, 1921, p.7)
arruixat champany... arruixat tot
14)
arruixins, arroixins: un gregal... y
uns arroixins (Roig y Civera, A.: El
arruix y sapia lo que parla sino vol
que li arrimen un bon arruix (El
Verderol, 30/01/1841)
arruix si un arruix els empom
263

9)
arruix banyat de cap a peus per un
arruix daygua (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.123)
arruixonet li tir un arruixonet (El
Sueco, 1847, p. 256)
arruixons y li pegaben (sic) uns
arruixons
al
menisteri...
(La
Mixquera, 22 febrer 1841)
arrulant el portaven arruln(t) un
rastre de mules (Canyisaes, Monver,
1909, p. 147)
arrular arrulava yo una pipa en el dit
(DECLLC, tret de Canyisaes)
arrular fer rodar tonells o pipes de vi
per els carrers: el disapte pasat ya
estaven arrulan(t) pipes en la plasa pa
fe(r) el taulat pa els msics (Canyisaes,
Monver, 1909, p.125)
arrull dorige onomatopyic, sonits
baixets y armoniosos, veus meloses o
cant suau pera dormir als chiquets, etc.:
arrull, lo mateix que arrullament
arrull en valenci, adems darrull,
tamb tenim el sustantiu curruc y el
verp curruquejar, equivalents als
moderns catalans parrup, parrupar de
Verdaguer: te vullc ... el meu arrull
arrull com vihuen les tortoletes / del
amor al dol arrull (Sanmartn: Jagants
y nanos, 1895, p.38)
arrulls dels nostres arrulls (Roig y
arrumbar una racha marrumb (la
barqueta), y laigua... (Serrano,
M.:Voreta de lAlbufera, 1928, p.12)
arrumbat derivat llunt del llet
polismic:
rhombus. En val. es
arrogant, desptic y fora de rah, qui es

creu amo de la situaci, etc.: y
pregunten: So galn , / a cm se pesa la
lliura?; / y els Pepos, molt arrumbats, /...
responen: a sis, / y si no dixela estar
arrumbat y als arrumbats de Ruzafa /
escomense a implorar (3 part dels
arrumbat a este temps va pasar / per
lo carrer captelleu!, / un aguacil
arrumbat, / chagant en terra de nanos
(Coloqui nou del ros alas, 1823)
arrumbat arrumbat: arriscat (Escrig:
Dicc. 1851)
arrumbat segons Coromines sera
abandonat, un semantisme distint al
patrimonial: se sent en molts puestos,
sobretot valencians: ... una fbrica de
llum arrumb (DECLLC, 7, p. 532)
arrunsa arrunsa, en u es la propia dels
valencians (DECLLC)
arrunsar dtim ducts, de l'rap
ramz o rumz?; cast. encoger: arrunsal
nas, cabotejant (Roig: Espill, 1460)
arrunsar arrunar les celles en el
valenci
cinccentiste
Beltrn
(DECLLC)
arrunsar y arruna les celles
Valencia, 1515)
arrunsar arrunsar (Sanelo: Dicc. c.
1800)
arrunsar cuant no arrunsem els
muscles (Caps y senteners, Imp.
Chusep Canales Rom, 1892)
arrunsar arquechan(t) el cos y
arrunsan(t) el bras (M. Ruiz:
Canyisaes, 1907, p.54)
arrunsaores rodeta des cavallets y des
arrunsaores (Canyisaes, Monver,
264
1910, p. 152)
arrunsava ma mare marrunsava (M.
114)
perque se arrunsen
arrunsen
as del llet as, assis, unitat
monetaria dels antius romans; cartes
de la baralla que duen el nmero u; 1
doc.: a joch de un tria l as (Martorell:
Tirant, c.1460)
as al as de copes (El So Christfol...,
as, asos ni buscar en la partida / asos,
sotes o caballs (Palanca: La Ball de
asabache del arbic as-sabay: ms
negra que un asabache (Conv. entre
Saro y Cudol, Imp. Brusola, 1820)
asabache, asabaig cuants ne vorem
negres/ com lasabaig? (Gadea:
Ensisam, 1891, p.162)
asabache ms negre que el asabache
asagador lasagador del Povacho
(Llibre de Visures de Tirig, 1817)
asagador asagador: camino carretero
asagador assagador, cam tradicional,
propi del Reyne de Valencia
(DECLLC)
asahar, azar voc. val., del rap
hiapnic azzahr, zahar, (Voc. in
Arabico. C.1220) ; cat. tarongina,
homgraf en la veu valenciana que
designa herbes com la
melissa
officinalis, apiastrum, etc.: rosa de a
cent fulles /... flor de azar, lliri
(Coloqui... en que un llaurador... la
millor ma pera empeltar els abres,
c.1770)
asahar veu viva en valenci, distint al
catal tarongina propagat per Rusinyol,

el IEC y lAVLL: les floretes
dasahar (Rubert Moll, M.: Colahuet
y sa cosina, Alacant, 1897, p.10)
asahar per posar aigua de asahar
(Escalante: Valensia a la matin,1916)
asahar flor del taroncher: perfumat
dasahar (Mart Orber: Honra entre
llenges, 1927, p.7)
asahar lalquera... que aromen els
asahars (de la Torre, J.: Nit de festa,
1929, p.26)
asahar porta un ramet dasahar
(Aznar Pellicer, J.: El misteri de
Trinitat, 1930, p.16)
asahar dnali tila o asahar (Gayano
p.13)
asahar y conserve un ramet de asahar
(Gmez Gascn: La reina de la festa del
carrer, 1932, p.10)
asalariat gandules beates y asalariats
requetistes (La Traca, El Rosari de
lAurora, 23 agost 1913)
asalt pera asalts tenen racholes
(Romans que escrigu mosn Morl en
la Justa Potica de St. Domingo,
c.1640)
asalt impedir los asalts (Blay
1666, p. 10)
asalt asalt... donar asalt (Escrig: Dicc.
1887)
asaltar cat. assaltar: com lo mal me
asalt fon per pensament la tua
amor(Martorell: Tirant, c.1460)
asaltar vint galeres asaltaren la nau
(Esteve, J.: Liber, 1472)
per
asaltar
pobles
asaltar
(Conversaci... sobre la venguda de
Suchet, 1813, p.2)
asaltar asalt, asaltahor, asaltant,
265
asaltar... (Escrig: Dicc. 1851)

asamblea cat. assemblea: es formen
asamblees
(Baoro el Rochet de
Alcser, pasa corrent per Picasent...,
Tortosa, c. 1790)
asamblea se arm pichor asamblea
que... (En obsequi dels Voluntaris
Honrats del Reyne, 1794)
samblea:
asamblea,
samblea
asamblea (Escrig: Dicc. 1851)
catal
assemblea:
asamblea
asamblea: junta o reunin de personas
para algn fin (Escrig: Dicc. 1887)
asamblea el motiu d esta asamblea
(Sansano: Una sublevaci en Jauja,
Elig, 1896, p. 11)
asamblea heu diu esta asamblea
(Gadea: Burrimaquia alicantina, 1904,
p. 38)
Cuant
convoca
a
asamblea
asamblea? (La Traca, 23 agost 1913)
asambleos en sentit irnic: un
compost de asambleos (En obs. dels
Voluntaris, 1794, p. 3)
asaonar deixenmela aaonar a mon
plaer (Galiana: Rond. 1768, p. 35)
asaonar asaonar: sazonar (Escrig:
Dicc. 1887)
asaonat pa asaonat (Ros: Dicc. 1764)
asaonats els codonys asaonats
(Romans dels pobres festechans, 1733,
p. 2)
dorige
ducts,
asampar
onomatopyic?; agarrar algo en
llaugerea: trau de la bolchaca una
cullera, asampa la botella de morapio

que te en... (Barchino: La pasta de
la fornera, c.1915, p.11)
asampar dorige ducts: furtar al
descuit, agarrar de sopte, menjar rpit y
en cantitat, etc.: y mirant com fea
monaes en la veleta masamparen el
rellonche (J. Garca: El 095, 1931,

p.7)
asaonaor del llet satine; sa >
asaonar > asaonaor; cast. curtidor de
pieles. La morfologa moderna sinse -dintervoclica te sigles dus:
els
Asaonaors venen / en sa Bandera
dabant (Sento y Tito... per lo feliz Part
de Luisa de Parma, c.1794)
asaonaor asaonahor (Escrig: Dicc.
1851)
asaonar el verp asaonar, en sibilant
simple (Escrig: Dicc. 1851), te lacepci
traslaticia de pegar colps per castic:
deixeumela aaonar a mon plaer, que
la figa y la dona... (Galiana: Rond. de
rondalles,1768)
asaonar asaonar: sazonar;... poner las
cosas en su punto... zurrar, por curtir y
adobar las pieles... (Escrig: Dicc.1851)
asaonar el pa asaonar el pa:
apelmazarle (Escrig: Dicc. 1851)
asaonarme colpecharme: cansat ya
de asaonarme / em va soltar el sayn
(Un pillo y els chics, 1846, p.48)
asarat Qu es vost?./ Pepe.-(asarat)
Un foraster (Meli, Felip: Encara
queda sol en la torreta,1931, p.25)
asarp del hisp-arbic as-sarb, sequia
pera lo sobrant del rec, apareix el
castell azarbe y, en la patrimonial
sorda final p, en valenci: per rah de
una porta de fust que he fet pera la gola
de la aarp de la Reyna (DCVB, en
doc. valenci del 1467)
asbalait dtim ducts, *exblaudire,
gtic izblauth...?; en valenci don
esbalair, esbalait, y els ms singulars
asbalair, asbalait: asbalait: asustado o
pasmado (Escrig: Dicc. 1887)
asbarar vrer asvarar. no tingues por
que masbare (Palanca, F.: El Sol de
266
Rusafa, 1861, p. 10)

asbatusar estic ms bravo quun bou
Yo lasbatuse! (Snchiz Almela, V.:
Un novio falsificat, estrenat en
Vilarreal, 1892, p.23)
asbatusarse fer moviments rpits
duna banda a atra: dimoni, com
sasbatusa... este gat es una fiera
(Campos Marte: Nelo Testets, 1890,
p.26)
ascala per poc me trenque els nasos al
puchar lascala (Virosque, A.: Un
cambi dhabitasi, 1917, p.3)
ascalen que sascalen serra amunt
(Llibret Foguera 14 de Abril, 1936, p. 3)
ascaleta no cal dir que lascaleta
ascaleta ya than posat lascaleta
(Sanjuan, Antulio: Tot aplega!, Festes
Arrabal Roig, Alacant, setembre 1951)
ascam de lascam que li pegue
(Escalante: Lo chiquet del milacre,
1878)
ascapar de lladre no tascapars
p. 5)
ascarabat y rodar la bola de m(erda)
cap arrere, com els ascarabats (Caps y
ascrregues ascrregues, a aguileta...
ensaimaes (Peris, J.: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 9)
ascats miserable: no le tinguen per
un escats, no se pense ning que ... es
un carronya (El To Cuc, n160,
Alacant, 1917, p.3)
ascens del llet ascensus: que llogren
honra / ... per ascens, escal, mrit o
grau (Paper entretengut... pera passar
ascla del llet *astla > *ascla; astella,
generalment de fusta: 1 doc. com a

sustantiu y com a present de verp:
ascla (March, Jacme. Dicc. 1372)
ascla, ascles Che, man (sic) fet un
ascla (...) tens es pates damunt dels
ascles, del foc (Canyisaes, Monver,
1909, 1910, pp.104, 160)
ascla ay, quin ascla! ay, quin tronc /
de carrasca! (Gadea: Ensisam, 1891,
p.145)
ascla mos peg una port que casi
lascla! (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 9)
asclador qui treballa la fusta, siga pera
trurer nyenya o atres utilitats:
asclador (Exulve: Praeclarae artis,
1643)
asclafar lasclafe com un ambut
asclafar que tasclafe... gandul (Vidal
y Roig, F.: La ovella descarri, 1902,
p.32)
asclafatarrosos home bruto, sinse
modals: es un esclafa tarrosos
(Coloqui de Tfol el de Campanar,
c.1795)
asclafatarrosos el tio asclafatarrosos
(Llorens: Tona y Toni, 1871)
asclar asclar: astillar (Escrig: Dicc.
1887)
asclatar asclata el capoll (Gadea:
Ensisam, 1891, p.404)
ascle el valenci ascle, patet salvage de
lAlbufera (DECLLC)
ascle cast. nade ridente; val. Ascle
p.26)
asco dels lletins eschra >
*escharosus (en costres, ple de

ferides) y lantiu peninsular usgo,
osga eixiren ladj. asquers y el sust.
267
asco; cat. fstic: hasco: nausia

asco may se llaven la cara, /... asco
donen de mirarles (Paper curis, pera
asco sempre el moc vert... que dona
asco (Coloqui de Vicento Menchap,
c.1770)
asco al vindre ses Magestats / estara
fet un asco / per lo que poden tardar
y Albudeca, c.1802)
asco asco (Escrig: Dicc. 1851)
asco y dasta em donen asco, els
barbuts (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.51)
asco els llibres me donen asco
En valenci solem usar agona com a
sinnim, per eixemple: Este artcul de
Garca Moya em dona agona, vaig a
bosar; Tinc agones de la fotrac de
chulles que mha engolit, etc.: els
cementeris..., y els vius els visiten ms a
gust y no fasen ascos (Gadea: Tipos,
1908, p. 382)
asco no per la por quem donara / sino
per tndreli asco (Tadeo, F.: El chic
soldat!, 1919, p.13)
asco y tot el pual se buid / per dins...,
/ li ha fet un asco la cuina (Buil, E.:
Les dos chermanes, 1925, p.6)
ascola deixir de lalgarava de
lascola, yal tenim escribint (Coloqui
trilinge o coloqui entreverat de
valenci y castell, y uns cantonets en
llet, 1809) Loriginal encara no du
apstrof,
apareguent
deixir,
lalgaravia, lascola, etc.

ascola -del llet schla, Alcover
arreplega laubertura e- > a- en valenci
modern (DCVB): en lascola, del ques
mal/es deprn a ser pichor (BNM, Ms.

Eixarop de llarga vida, 1865)
ascola en ms fam / que sis mil
mestres dascola (Liern: Telmaco en
ascola a costura y a lascola (Liern:
El Meses en Patraix, 1872, p. 16)
ascola yo soc un mestre dascola (...)
com si foren chics dascola (Gadea:
Ensisam de totes herbes, 1891, pp.122,
549)
ascola els dignes mestres dascola
faltava lascol
ascol, escol
(Morales San Martn, B.: La Borda,
1911, p.20)
ascolt y li fa un ascolt tan damunt la
orella... (Les marors de una fadrina,
1860)
ascolta ascolta, Quico Saps t...?
(BNM. Ms. 14108, Alemont ti li, c.
1860, f. 13)
ascolta ascolta, que bo es saber
ascolta ascolta, chiquet (Martnez
115)
ascoltar Ascolte, digu ella (...) en
perd de qui mascolta (Galiana: Rond.
1768, pp. 43, 85)
ascoltar Vol ascoltar un consell?
(Les marors de una fadrina, 1860. p. 5)
ascoltar Deu que lascolta, so Quica
(Thous, M.: Foc en lera!, 1900,p.12)
ascoltar que sascolta cuant parla y no
dona tanda a neng (Caps y senteners,
Imp. Chusep C. Rom, 1892, p.16)
ascoltar Ascolta! (Tarn Morell: El
Palleter, 1908, p.7)
ascolte ascolte, soc yo algn trasto?
Xtiva, 1867, p. 42)
268
ascolte ascolte, que vost pensa que...

(Barreda: Taranyines, 1874, p. 15)
ascolte Ques lo quascolte? (sic)
(Snchiz
Almela, V.: Un novio
p.20)
ascolte Ascolte qun nmero t esta
casa? (Vidal Roig: A Roma per tot,
1911, p.18)
ascolte Ascolte. A vore si... (El Tio
Ascolte...!
Que
yo...
ascolte
1931, p. 14)
ascolte ascolte: aix vola yo (Sendn
ascolteu ascolteu y si yo sustituixc
a...? (Serneguet, Ismael: Miss Kakau,
1934, p. 24)
ascomensar y ascomense a...
1859, p.30)
ascomensar sascomensa la faena (El
Tio Gabia, Novelda, 7-I-1884)
ascomensar Ans de ascomensar tinc
que... (Semanari El Pelut, Alacant, n
1, 1924)
ascomens
la
ascomensar
representaci (Cucarella: T vors, El
Obrero de Elche, 1935)
ascopeta carregue tant lascopeta
(Del porrat de Sent Antoni a les Torres,
1887, p. 25)
ascot la vol de lli o de llaneta, / de
pelfo, cabra o ascot? (Les marors de
una fadrina, 1860)
ascrgali ascrgali hui mateix (Mez,
E.: Bous sinse pa, 1918, p.10)
ascua dorige desconegut, prerrom,
vasc, germnic...?: de llum viva, era
asqua encesa (Relaci... en la vinguda
de ses Magestats a esta Ciutat, 1802)
ascua ascua: brasa (Escrig: Dicc.

1887)
ascuallar fa ascuallar... no sascualle
ascudella lascudella de laigua / pera
afaitarme (Gadea: Ensisam, 1891,
p.145)
ascudellar Y deixemse de raons.
Ascudella (La nit que venen els
musics. Alcoy, 1855)
ascur vullc quem serviu en lascur
de festa (Liern: Telmaco, 1868, p. 19)
ascurar el estropall me fa moltsima
falta. -Pues ascure en la granera
(Campos Marte, J.: Nelo Testets, 1890,
p.22)
ascurar Marianeta, cuant ascures, / no
tires laigual carrer (Gadea: Ensisam
ascurar mnem ascurar, llavar...
(Snchiz
p.14)
ascurar elles agranen, aspolsen,
ase dorige ducts, del llet ad
satis?; cast. y cat. aseada, aseadas: es
molt ase y cumplida (Snchiz
Almela,V.: Un novio falsificat, estrenat
en Vilarreal, 1892, p.15)
ase Qu cosa ms bonica es una casa
neta y ase! (P. Celda: La ta Pepa,
1918, p.3)
ase neta y ase (Peris Celda, J.:
ase, aseaes no dirn els fadrins que
no som aseades (Llobat Ferrer: Ho ha
fet el fill del alcalde?, 1931, p.8)
aseaeta una casa pobra de poble,
encara que aseaeta (Camilleri, M
269
Luisa: El repatriat, c. 1925, p.2)

asear del llet assedre:asear,
aseat... (Escrig: Dicc. 1851)
asear sest aseant pera... (Baidal
Llos: Amor torna, Castell, 1917, p.
15)
aseat agelet molt pito y aseat (Peris,
asear regant les plantes y aseant el...
meua, 1932, p.3)
asearo vaig a pegar una agran y
asearo tot (Barchino: Tot lo que
relluix, 1931, p.4)
aseat lo nas es can / de plata aseat
(BNM, Ros: Endeches al fi del Paper
gracis, poltich, c.1750)
aseat qu aseat y polit era el carrer
aseat aseat, ase: aseado, aseada
aseats y si duen camis / en pleguets
tan aseats (Coloqui nou del ros alas,
1823)
aseats veus als festers... y lo aseats que
van (Valls, E.: Mat de Gloria, Alcoy,
1932, p. 8)
asedi cat. assetjament: asedi, asediar,
asediant... (Escrig: Dicc.1851)
asegur asegur de insendis (Soler
asegur Lo ms hum! Una persona
asegur (Sendn: Ella, latra y..., 1934,
p.27)
asegurar asegurar una finca, un buch,
gneros, mobles (Escrig: Dicc. 1887)
asegurar pero encara queden bobos
ques deixen asegurar? (Sendn
asegurarla este es temps de gran
collita,/ y pera be asegurarla...
(Abaristo, pe de obrer de Vila, o
manobre, 1813)
asensi del llet absynthium; nom
botnic el assensi sapies que es una
erba que... (BUV, Ms. Macer de les
erbes, s. XV, f. 27)
Asensi del llet ascnso, nom y apellit
valenci (present en ma propia familia):
Che, Asensi, aix es abusar de les
creatures! (El Pelut, n1, Alacant,
1924)
Asensi 19 de maig 1599 vespra de la
assensio (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari,1599, f.40)
Asensi dia de la Aseni, feren...
(Dietari de J. Soria, 30 maig 1527)
Asenci a no ser per la Asensi
(Coloqui de la merda, sigle XIX)
Asensi fira de lAsensi (Llombart:
La fira de lAsensi, c.1877)
asensor y els asensors no funsionen
per falta de forsa (Gayano Lluch, R.:
Ni a linfern, 1918, p.10)
asensor en el asensor... saps lo que li
pas? (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.9)
asensor en este cas es una corda en
sistelleta pera pujar coses: Lletero,
esperat, que no trove lasensor .-Pues
abaixe vost (De dalt a baix, da dels
Inosents, 1920)
asensor cast. y cat. ascensor: la llum
supletoria, no va lasensor (C. Civera y
R. Murgui: La traca, sainet, 1921, p.5)
asensor el asensor (Badenes,Vicent
Marco: Tpat sego que te veus,1945,
p.4)
asent se asent en lo estrado
asenta un vestit que asenta be (2
Garcia, 1787)
asent una dona asent en los escalons
270
de la porta (El Mole, 1840, p. 153)

asent de la caira que vost est
asent (Semanari Garrot de sego, 12
asentaes cat. assegudes: que capien
asentaes 3 persones (Gmez: Cremaes
sinse foc, 1917)
asentar obligaci de asentaro en son
llibre (Establiments Consell, sissa de la
carn. 1659, f. 4)
asentar home, et pots assentar (BUV,
Ms. Coloqui de les campanes, 1729, v.
29)
asentar feulo asentar en lo seu puesto
Xtiva, 1867, p. 53)
asentar asentar:... presuponer o hacer
supuesto de alguna cosa, afirmar...
asentar dos hores en la cola... no se
pot asentar (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.4)
asentarem sasentarem (Soler, S.:
asentrense los Jurats..., vestits de dol
asentrense en sos banchs (RAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari,1598, f.24)
asentarme asentarme en lo banquet y
mirar lo que... (Bib.Nic. Primitiu, Ms.
420, Del torn de les monches, copia del
1795)
asentarse en lo mig armut asentarse
en lo mig armut: quebrar o cesar en el
comercio por falta de caudales con que
satisfacer a los acreedores (Escrig:
Dicc. 1851)
asentarse sasenta y va traent lo que
diu (B. Baldov: Cheroni y Bartoleta,
1860, p.6)
asentat asentat (sic) ass (Ferrer, St.
Vicent: Sermons, I, 34, 14, c. 1400)
asentat asentats los notandos (Mulet:
Poeses a Maciana, c. 1640)

asentat assentats en sol de terra
(Serres, M.: Real Academia, 1669, p.
80)
asentat y en lo paller asentats, / li
digu estes rahonetes (Ros, Carlos:
Paper gracis, discursiu... a les
asentat per ben assentat (Ros, C.:
asentat molt asentat / en un banc
prenint la fresca (Coloqui de Vicento
Menchap, c.1770)
asentat cat. assegut: suponent per
asentat que... (Rahonament... que
Benifaraig, 1797)
asentat vinguera asentat (Agraida la
gratitut, Imp. Viuda de Laborda, 1802)
asentat asentats baix lemparrat
(Proclama en forma de coloqui pera el
pares, 1808)
asentat y yo asentat al costat (Conv.
de Saro, 1820)
asntat asntat un ratet y cntam lo
que diuen (El Mole, 1840, p. 93)
asentat yo els oixc asentat en terra
24)
asentat baix la figuera asentats
(Coloqui de la chitana, el moro y
Chuanet, ed.1852)
asentat asentat baix la parra (Liern:
asentat seguix asentat (Semanari
Garrot de sego, n 8, 1888, Alacant,
p.2)
asentat ni dret, ni asentat, ni
recolsat... (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.97)
asntat Mira, asntat, que estars
cansat (Sanmartn, R.: La III Volta a
271

asentat asentats al peu del trull
asente el que vullga que sasente en
terra (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845)
asente Pero yo ahn masente a
vendre? (P. Celda: Cacaus y tramusos,
1927, p.13)
asentem assentem tots (Llull:
Blanquerna, traducci al valenci, 1521)
asentem y mos asentem en rogle
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1907, p. 50)
asentemse asentemse as en lo catre
asentemse asentemse en el nostre
rinconet (Tallada, M.: Les Camareres,
1931, p. 7)
asentemse se quedem as... asentemse
31)
asenten se asenten sobre un banquet /
de pedra (Rahonament nou..., pera
passar lo temps, a. 1732)
asenten se asenten tots en terra
p. 10)
asenten ahon sasenten a fumar (Peris,
asenten sasenten a descansar (Llibret
9)
asentes pero asentes (Peris Igual, J.:
18)
asentes compare, agarre una caira y
asentes (El Tio Cuc, n152, Alacant,
1917, p.3)
asentes Asentes ah! Asentes ah!
23)
asentir a tot volen asentir (En

p. 3)
asentir asentir: prestarse a una cosa
asento vrer asiento: del asento y
llochs dels graduats (...) que tant en los
asentos, com en lo orde del... (Const.
Universitat de Valencia, 1611, ed. 1675,
p.33)
aseparar quedaren aseparats (Archiu
asequia y el tire dins lasequia
(Soriano, F.: Ploramiques, 1887, p.22)
asequia del carrer de la asequia (El
Amic del Poble, Alacant, 23 abril 1899,
p.1)
asequia pues lasequia ve pleneta
27)
asequia una acequia de tarquim
1927, p. 5)
aser, acer si com larns dacer a colps
s engruna... (March, A.: Poeses,
c.1445)
aser salvar ya sols poden els asers del
mirinyaque (La creu del matrimoni,
asera derivat ducts y llunt de fa:
facera no es ms que el adj. antiguo
facero, situado al frente, que en
mozrabe aparece sustantivado en el
sentido de rostro (DCECH, 1, p. 33);
anyadix Corominas que facaira ix en
el Voc. de Florencia, ahon nhian veus
del arbic-mosrap valenci del XIII:
llosa: la llosa que servix pera formar
les aceres dels carrers (Escrig:
Dicc.1851)
asera, aseres dun llet *faciaria y
cast. acera: com les aseres del cam
272
(El Bou solt, 1877, p.159)

asera tombat contra la asera (Balader:
asera, acera acera: orilla de la calle
asera per la asera obligant a les
persones a... (Semanari El Amic del
Poble, Alacant, n 3, 1899, p.1)
asera per lasera ahon viu Mira el
sombrerer (Fe Castell, V.: Els
fantasmes del solar, 1907, p.10)
asera llosa de les aseres (Gadea: Voc.
val., 1909, p.85)
asera aplega a la asera (Cubells, A.:
Les pantorrilles de Rita, 1919, p.10)
asera esperant en lasera denfront
(Fullana Barber: El pato del alcalde,
1919, p.3)
asera eixint del pati y parantse en la
asera (Navarro Borrs, E.: Es de vost
eixe goset?, 1921, p.5)
asera y arreglar les aseres del carrer
(El Tio Cuc, n23, Alacant, 1924)
asera nou alcantarillat, cambi de asera
y va (Celda: Cacaus y tramusos, 1927,
p.11)
asera per lo carrer... a latra asera
9)
asera paremse un poc en lasera
(Foguera Gabriel Mir, Alacant, 1942)
asera, acera de nit pareix un asut /
lacera del institut (Llibret Hernn
asera als peatons... que baixen de les
aseres (Navarro, Manuel: Ensal
fallera, 1955)
aserenats en quatre coses deixarsels
aserenats (Coloqui dels serenos, c.
1780)
aserp de tigre y daserp de cascabell
(El Mole, 1840, p. 190)
aserp en as vingu laserp (Batiste

Llopis, cego dAlacuas: Defensa de les
dones,
imp.
La
Regeneracin
Tipogrfica, c.1850)
aserp aserp: serpiente (Escrig: Dicc.
1851)
(Palanca:
aserp laserp infernal
aserp Quin aserp! (Liern: La mona
de Pascua, 1862, p. 13)
aserp anroll tinc una aserp en les...
1868, f. 17)
aserp laserp que chiula (BNM, Ms.
Escalante: Un grapaet y prou, 1868, f.
27)
aserp entre les roses laserp (Lladr,
R.: La boba y el embobat, 1872, p. 18)
aserp no se fie deixa aserp (Vives,
23)
aserp un aserp de muller (Arnal:
aserp America era un pas ple de
aserps y... (Semanari El Blua, Castell,
28 febrer 1892, p.1)
aserp eixa aserp de sec (Peris, J.: La
matanza del serdo, 1911, p. 38)
aserp ya no vol que li digam lAserp...
perque encantava els pardalets (Sireno,
p.24)
aserp y dos aserps, ahon capien
atre,1921, p.2)
aserp de cascabell com laserp de
cascabell (C. Jaunzars, G.: Una vara
de Real Orde, 1921, p.24)
aserp la pell com les aserps
p. 174)
aserp aserps en Xaraco... Serra,
273
Olocau, Museros... (DECLLC)

aserpeta aserpeta: culebrica; aserpota:
serpentn o culebrn (Escrig: Dicc.
1851)
ases dit da pencharen un famossim
ases... requiescant in pace y guay dels
que moriren malament a ses mans
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 1626,
f.481)
ases ases: el que mata con
premeditacin y... (Escrig: Dicc. 1851)
ases a ferlo asesi (no) y lladre
(Balader: Per tres pesetes, 1871, p. 15)
ases ser de mon pare ases (Giner, J.:
Lo furor de la vengansa, 1884, p.59)
asesiar del llet assatiare; cast. y cat.
saciar: pues masesia ms un pesich de
ta ta quun kilo de carn mech
(Gayano Luch, R.: Ni a linfern, 1918,
p.6)
asesiat castell saciado: esta casoleta
darroset... y es queda ms asesiat quel
ques ric y en regal mencha (Arnal:
masesina
si
aplega
asesina
(Escalante: Tadea la cosetera, c. 1870)
asesin ell asesin a son pare (Giner,
J.: Lo furor de la vengansa, 1884, p.34)
asesina eixe chiulet masesina
(Fuster, L.: El nano de la falla,
asesin Morta es! Asesin! (Roig y
Civera. El tesor, Gandia, 1884, p. 72)
asesina yo soc la que asesina (Peris
p.13)
asesinar me voldrn asesinar (El
1797)
asesinar tinc per imposible quel
deixen de asesinar (Bib.del Senado,
Gascunya y un sabater remend, Imp.

Laborda, 1808, f.11)
asesinar y asesinar en lo seu sant
nom (El Mole, 1837, p.53)
asesinar ases, asesinant, asesinar,
asesinat (Escrig: Dicc. 1851)
asesinar els tenen de asesinar
Chuanet, ed.1852)
asesinar dasesinar a ma filla (Peris,
asesinar man asesinar a sa mare
p. 11)
asesinaren que al de vost asesinaren
asesinarme eixe vol asesinarme
(Bernat, Ll.: El terreno del Honor. 1894,
p. 30)
asesinat que lhan asesinat (La
Sambomba, 24/ 12/ 1840)
asesinat catal assassinat: la que en
pau mha asesinat (Gadea: Ensisam de
asesinat Visantet asesinat! (Fuster,
L.: El nano de la falla, 1894, p. 22)
asesinat Ma mare! El asesinat!
mel!, 1934, p.50)
asesinat hava segut asesinat (Llibret
Foguera Campoamor, Alacant, 1944)
asesinats, asesinatos asesinatos, els
incendis y els respics (Coloqui en quel
So Felip y el So Jusep, llauradors de
Lhorta de Valencia, 1809, f. 1)
asesinats asesinats sens nmero
asesine yo mosegue, yo asesine
1926, p. 15)
asesins asesins y bandolers (Palanca
y Roca: Lo Romaner valenci, 1888, p.
274
138)
asesins, asesinos tons ulls, chiqueta, /
son dos negres asesinos / y mon cor no
ms es u (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.75)
asesins, asesinos els lladres y asesinos
estn en presili (El Tio Cuc, n 77,
Alacant, 1916)
asesor vos no haveu mester asesor que
parle (Martorell: Tirant, c. 1460)
asesor asesor, asesorament, asesorat,
asesores ... (Escrig: Dicc. 1851)
asver amargor dacever groc (Roig:
Espill, 1460)
asver, acber acber: acibar (Ros:
Dicc. 1764, p. 8)
asver asever (Cavanilles: Obs. 1797)
asver, acber acber: acibar,
medicina amarga (Sanelo: Dicc. c.
1800)
asver, asibar del arbic sibar: quin
armut dasibar (Esc.: El tio Perico,
1875, p. 24)
asfals, fals en Benisa asfals es una
ferramenta pera la verema (DECLLC,
3, p. 854)
asfalt 1 doc. spltum, en document
valenci del 1409 (Corominas:
DECLLC)
asfalt asfalt (Escrig: Dicc. 1851)
asfalt sarrastra a ras del asfalt
p.15)
asfaltar asfaltar carrers (La Traca, 23
agost 1913)
asgarrar un paranser que li sasgarra
la tela (Vercher: En la vel dun albat,
1865, p. 12)
asgarrar, esgarrar no te fies de
beates... asgarren moltes sabates /
buscant sempre chismeres (Gadea:
Ensisam, 1891, p.206)
asgarrarse sasgarrara en canal

c.1870, f.10)
asgarrasaries dormir en saria, que per
aix mos dihuen asgarrasaries (Caps y
asgarrat, esgarrat Que asgarrats van
els pobrets! (Snchiz Almela, V.: Un
novio falsificat, 1892, p.8)
asgarrat tot asgarrat y brut (Caps y
asgolo sempre que ms, te sasgolo
asgramar recriminar o parlar enfadat:
el meu mestre era molt docte, /saba,
no ya parlar; / asgramava en qualsevol, /
ya de llet, ya en romans (Ros, C.:
Carnistoltes,1733) En atres edicions y
coloquis posteriors apareix esgramaba.
asguitar Rita, cuant pixa sasguita,
cuant caga sasgarra (Gadea: Ensisam,
1891, p. 404)
masibara
el
vore
asibara
desconfianses (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 47)
asiento assiento (Pou, O.: Thesaurus,
Valencia, 1575)
asiento notari alg no pot estar de
asiento... (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 302)
asiento no se li done asiento (Const.
asiento en man prengus assiento
(Relaci de un llaurador al rector, 1743)
asiento el modo de donarli asiento,
dins del coche (El Gafarr, 9 de giner
de 1841)
asiento pera pendre un home asiento
(El Tabalet, 1847)
asiento el seu asiento (Boix, V.: Siglo
IV Can. de S. Vicent, Valencia, 1855, p.
275
413)
asiento asiento de cordeta, taula
chiqueta (Rafela la filanera, Valencia,
1855)
asiento al anar a pendre asiento
8)
asiento prenga asiento en lo meu cor
p. 10)
asiento els asientos de dem que
estiguen prop del tel (Tafalla, Vicent:
p. 15)
asiento prenguen asiento (Vidal Roig,
asiento un sill de pi blanch y asiento
de boga (Navarro y Reig, V.: La pau
asiento prenga asiento y espere un
momentet
(Vidal,
Vicent:
El
penitent,1919, p.2)
asiento asiento de corda (Meli: Com
els cacherulos, 1926, p. 2)
asiento a falta datre asiento (Soler,
asiento ...y prenen asiento. Parlen
baix. (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
asiento mirant el asiento (Matal de
asiento prenguen asiento (Serneguet,
asignaci -del llet assignato, -nis:
de la asignaci, / lo que ixqu
determinat (Roman nou... cert
compr, any 1752)
asilo, asil del llet asylum, sa
morfologa mostra evoluci desde lasili
del clsic Corella (c. 1495), al cultisme
asilo dels lletinistes valencians. El asil
dalguns autors del XIX, emboirats per

floralistes,
pareix vndrer per la
quimera a la o final dels catalans:
lAsil del Campo, encara que
modern... (Gadea: Tipos, 1908, p.370)
asilo, asili 1 doc. asili (DECLCC, en
text de Roi de Corella, 1495)
asilo alguna plasa en lAsilo
asilo les rifes pera els asilos (Palanca,
F.: La Fira de Juliol, 1888)
asilo acasies del Asilo (Canyisaes,
Monver, 1910, p. 147)
asilo asilo de ahuelets y ahueletes
Alacant, 1930)
asimolsa yo vaig prestant com
asimolsa (Quejas de Valencia, imp.
Timoneda, c. 1570)
asimplat y asimplats (Caps y
asistent que est tot lany asistent
1650)
asistent en reducci a -s- de sibilants
sorda y sonora: pera cuant siga
asistent, del eixercit (Nebot, Chusep:
asistent este asistent no me pareix...
(Peris Celda: La ta Pepa Tona, 1918,
p.4)
asistir asistent, asistir... (Escrig: Dicc.
1851)
asistix perpetuament asistix (BNM,
Ms. Matheu y San: Fbula en valenci,
1643)
asistix -catal assisteix, castell asiste:
asistix a la retreta (Ensisam, 1891,
p.526)
asistix y la rah lasistix (Tadeo, F.:
El chic soldat!, 1919, p.8)
asistixca que asistixca en ells lo prior
276
(Llibre de la Confrara del Roser de

Cinctorres, 1613)
asistixca
asistixca
continuament
p. 3)
asistixca
y
ampare
asistixca
(Conversacions de Saro, 1820)
asistixca que lasistixca Deu (Roig y
asistixca que mos asistixca (Parrs,
asistixca Nostre Sinyor lasistixca
(Pastor, Vicent: Un meche, Alacant,
1905, p. 17)
asistixca quels asistixca (Ivars, Fray
Andrs: Diari, 20 juliol 1936)
asistixcans asistixcans la gracia
(Llibre destabliments de Penscola,
1701)
asistixen ...que porten els que
asistixen (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
asistixquen asistixquen de nit (Ord.
custodia de la costa del Regne de
Valencia, 1673)
Mare! No taslayes!
aslayarse
(BNM, Ms. 14480, Merelo: Els
sufriments de Toneta, 1864, f.12)
asme del llet asthma; variant
masculina en valenci; 1 doc.:
espasme, / barretes, asme (Roig:
Espill, 1460)
asme que no poden respirar, / quels
retenta asme de pit (Paper curis, pera
asmiscle ni perfum de asmiscle y...
asmolar la navaixa...yo lasmole ara
mateixa (Roig y Civera,A.: El barber
asmusarse en nomenar la fam ya me
sasmusen les dents (Gadea: Caps y

as -del llet vg. ecce-hc; en val. no es
sinnim daix, al tndrer tres categores
de llocalisaci, de lo ms prop a lo ms
llunt: as (a) o ast, aix, all: mes
deixant as a un cant... (Coloqui de
as en as que aquell de dins...
1784)
asobint del llet subinde; cast.
frecuentemente:
a Sen Cristofol
asobint vach (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1645)
asobint venen alguns capellans... molt
asobint (BUV. Morl, Ms. 666, c.
1649)
asobint de que tan asobint...
(Ballester: Ramellet del bateig, 1667, p.
20)
asobint asobint: a menudo, muchas
veces, con frecuencia (Escrig: Dicc.
1887)
asobint no demanarli dins al home
molt asobint (...) que solen fer molt
asobint (Gadea: Ensisam, 1891, pp.
268, 490)
asobint: molt asobint (Peris Celda:
A la Coronasi!, 1923, p.8)
asobint molt asobint (Peris Celda:
asobint ara, lo que s li agraira es
vrela per as prou asobint (Mart, L.:
asobint te llaves la cara ms asobint
(Garrido: Opresors y oprimits!, estrenat
en Alacant, 1933, p.14)
asobint la nominen molt asobint
p. 13)
277
asobintet bo, poquet y assobintet

asobintet tan a sobintet? (Escalante:
En una horchateria valenciana, 1869, p.
11)
asobintet si no menche asobintet
(Arnal: Lagelo del colomet, 1877, p.
13)
asobintet ...y prou asobintet (Caps y
asobintet conv mirar als bunyols ...
asobintet, perque la fam no te lley
carrer, 1932, p.9)
asol casa del Postiguet... mal arregl y
mig asol (Gadea: Ms. Tipos
despardenya, c. 1890)
asol per haver segut asol (Mart
asolar lo pes les assola (Fenollar: La
Brama dels llauradors, 1497)
asolar cuant se varen asolar (BNM,
Coloqui dels carafals, s.XVIII)
y
asole
mija
ciutat
asolar
y Albudeca, c.1802)
asolar eixir de una casa / que la haven
de asolar (Segn rahonament que
tingueren don Pascasio y Patatorta,
1823)
asolar vinga vost corrent, quest
asolantse la casa (Ovara: Dimats 13!,
1877, p.26)
asolar acte seguit sou un estrpit com
si sasolara una casa (S. Galiana y G.
Polo: Rusafa, Bolsera, 1928, p.13)
asolat edificis asolats (Conv. entre
Nelo y Quelo, 1787)
asolat un gran palau, hui asolat
asolcar asolcar: hacer surcos en la
tierra al ararla (Escrig: Dicc. 1887)
asoles al dit Iaume Prades, Doctor en

Theologa, pera que ell asoles y no...
mestre en sacra Theologa y Rector
Perpetuo de la vila de Ares en lo
Maestrat (Lo Rey , e per sa Magestat..
, llicencia real en Historia de la
adoracin de Jaume Prades, 21 de
Giner, 1595)
asoles y acompanyavenla quatre jurats
asoles (RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
12 de mar 1626, f.480)
asoles asoles que cluixca el pet
(Mulet: Tratat del pet, dc.XXIV,
c.1650)
asoles Sa Magestat per si asoles no
es... (A. Hist. Oriola, D. 2035, Orde
asoles cat. tot sol: Sobre gust, no hia
disputa./ Si senyor, y anava asoles
(Ros: Tratat, 1736, p.96)
asoles oli, vinagre, sal y lansisamet
asoles (Ros, Carlos: Roman ...los
asoles asoles pod dir (Bib. Nic.
Primitiu. Ms. 419. El enamorat en dia
de Corpus, s. XVIII)
asoles ella asoles pegar (Coloqui de
Vadoro, 1800)
asoles si el dit remey asoles / cura les
enfermetats buscar atra medicina a que
ve? (Rahonament..., de monsiur Laroa,
1827, p.9)
asoles com si estiguera asoles (La
Donsayna, 1845, p. 121)
asoles asoles en casa els dos estaven
(Chiste pera cantar els aficionats en
guitarra, 1848)
asoles una esperansa asols (Liern:
La Flor del cam del Grau, 1862, p. 39)
asoles estic asoles en casa (BNM, Ms.
14339, Qu no ser!, 1862, f. 17)
asoles en ella asoles (BNM, Ms.
278

13)
asoles dixeume asoles en ella (Bada
y Adell, J.: La matin de Sen Roc, 1864,
f. 8)
asoles ya estem asoles (Martnez
Vercher, J.: En la vel dun albat, 1865,
p. 5)
asoles asoles de les propines
(Escalante Mateu: En una horchateria,
1869, p. 3)
asoles y estem asoles (BNM,
asoles Est asoles y plorant! (G.
p. 17)
asoles asoles en casa (Els carlistes en
Vinaroz, Castell, 1875, p.23)
asoles A quin sant? Yo mentenc y
balle asoles (Lladr: El titot de Nadal,
1876, p. 11)
asoles dos paraules asoles de vost a
mi (Ovara: Dimats 13!, 1877, p. 22)
asoles que asoles estem as (G.
asoles si es el retor o lama,/ o es
asoles lescol (Gadea: Ensisam de
totes herbes, 1891, p.37 )
asoles estic asoles (Semanari El Blua,
asoles Est asoles! (Escalante y Feo,
E.: Mil duros y tartaneta, 1897, p. 24)
asoles asoles el del cap (Pastor, V.:
12)
asoles parlant asoles (Soler, Santiago:
asoles el sinyor Pere asoles (Peris: La
22)
asoles estem els dos asoles y lo que

parlem... (Escalante: Un ratet en el
chusgat, 1914, p. 7)
asoles yo soc... asoles un poc (El To
Cuc, n 124, Alacant, 1917, p.3)
asoles plorant y asoles? (Baidal
Llos, F.: Amor Torna, Castell, 1917,
p. 29)
asoles Y ests t asoles? (Peris: Nelo
Bacora, 1918, p. 6)
asoles no es aix asoles (Moll
Ripoll, Enrique: El punt, 1920, p. 9)
asoles se suc una fogasa ell asoles
(Peris, Joseph: El dolor de fer el be.
1921, p. 4)
asoles mate a u asoles (Meli, F.: El
asoles lenva al caf de nit. Pero cuant
se queda asoles la visita un chic...
1921, p.4)
asoles com soc yo asoles (Chfer, al
Novetats, 1925, p. 4)
asoles asoles estn el pare y Rafel
front, 1926, p.8)
asoles te mors cara a la paret asoles
asoles yo no te deixe asoles (Aznar
Pellicer, J.: Lhora tonta, 1929, p.22)
asoles Carretera avant! ... Asoles?
asoles perteneixen a un amo asoles
1931, p. 5)
asoles y porta asoles el vi (Herrero,
asoles en una corda asoles (Tallada,
asoles y no puc asoles (Valls: La
asoles ara que estem asoles (Romn,
279

1937, p. 4)
asoles sen vindra asoles (Llibret
Foguera St. Antn Alto, Alacant, 1942)
asoles estem asoles? (Badenes, V.
M.: Tpat sego,1945, p.14)
asoletes sol anar ella asoletes
asoletes asoletes farem un... (B.
Baldov: Cheroni y Bartoleta, 1860)
asoletes Vaoret, com ests tan
asoletes... (BNM, Ms. Marsal, Ramn:
asoletes que asoletes ha de ser teu
mentres vixca (Liern: Una broma de
sab, 1867, p. 30)
asoletes asoletes en lo novio (Batiste
Burguet: La carrera de la dona, 1881, p.
8)
asoletes estem asoletes (Palanca: Lo
Romaner, 1888, p. 91)
asoletes yo no em vullc quedar
asoletes en un home (Rubert Moll,
M.: Colahuet y sa cosina, Alacant,
1897, p. 6)
asoletes viva asoletes (Navarro y
p.45)
asoletes a fi de estar asoletes (Peris
Celda: La sal de la figuera, 1917, p. 7)
asoletes els dos asoletes (Casinos,
A.: Deixam la dona, Pepet, 1931, p.31)
asoletes ya no estem tan asoletes
asltalo asltalo! (Alcaraz, L. J.: El
terroriste, 1911, p. 27)
asltam Vinga, asltam! (Vidal,
Castell, 1928, 25)
asoltar en el sentit descomensar a
parlar: Asolte, to .-Asolta .-Hui porte
un... (El Tio Cuc, n137, Alacant,

1917)
asoltar Home, asltem... (J. G.,
Josep M: Fallo a blanques, 1924, p.12)
asoltar te una faca en les mans ...
asolta la faca, canalla (Barchino, P.: La
embol, 1925, p.16)
asoltar els mosquits... asolten cada
pic... (Peris Celda: Cacaus y
tramusos, 1927, p.25)
asoltar Asltem... que vullc... (Meli,
asoltar com tasolte les primeres
samugaes me coneixers (Casinos, A.:
Dixam la dona, Pepet, 1931, p.54)
asoltar asolta les veritas per arrobes
asoltarme ell tot era asoltarme
garrotaes (Moll, Enrique: El punt,
1920, p. 18)
asolte Mira que tasolte! (Soler, S.:
asolte de la primera nyespla que li
asolte, li encale... (Moll Ripoll: El
punt, 1920, p. 10)
asolten ya me lliguen;ya masolten
1887, p. 46)
asolteume Asolteume!... fa un esfors y
sasolta! (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 8)
asom ni per asom (Escrig: Dicc.
1887)
asom com s asom Eufracieta, a la
reixa (Galiana: Rond. 1768, p.63)
asom y lalcalde sasom al corral
(El Mole, 1841, p. 218)
asom Teresa asom per la finestra
Roc, 1864, f. 11)
asom asom al carrer (Lladr y
Malli, Ramn: La boba y el embobat.
280
Valencia 1872, p. 5)
asom Sempre en lo balc asom!
p.12)
asoma nostre bon home... sasoma a la
finestra (Gadea: Ensisam, 1891, p.235)
asom, l sust. modern valenci,
analgic en atres com lentr. En
leixemple, lasom al balc pera vrer
lespectcul per part dels vehins, als que
cobr uns dins: a duro lasom (Peris
asoma sasoma a la porta (Beltrn,
asoma per lateral, primer terme, asoma
el nas (Lanzuela, A.: La Templ del
barrio, 1933, p.3)
asoma sasoma, mig en serio, mig en
broma (La Cotorra Fallera, mar1949)
asomaes Mos dihuen que... unes
modistes que sempre estn asomaes a la
porta per vore si... (Semanari El Amic
del Poble, Per telfono, Alacant, n 4,
1899)
asomanse asomanse dins lalquera
1917, p. 11)
asomanse ...que asomanse, se torna a
amagar (Alcaraz, L. J.: El ball del ram,
1928, p.13)
asomant asomant els tres caps, u dalt
del atre (Barchino, Paco: La barraqueta
del Nano, 1921, p.15)
asomant asomant el cap (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 12)
asomant asomant el morro per la
porta (Soler, J.: Els estudiants, 1934, p.
7)
asomar derivat llunt del llet
summum y el cast. homgraf. Es

verp arrailat desde fa sigles en
valenci: se assomen (Maluenda,
Jacinto Alonso de: Tropezn de la risa,

1628, f. 97)
asomar, asomarse per los balcons
sassom (Coloqui... referixen les
festes a la Proclamaci, 1746)
asomar Lo mateix fon tirar pedres /
que all per lo cap de dalt / se asoma un
home grandot / que... (Relaci... un
asomar pues conegu que eren moros,
/ y asomantse un afaram (...) pero
tornantse a asomar... (3r. Rahonament
c.1802)
asomar vehins que sasomen per
balcons y finestres (Colom: El
benefisi, 1881, p. 21)
asomar asomar lo cap a la finestra
asomar asom a la finestra (Garca
asomar, asomen asomen el cap Teula
y el Flare (Barchino, P.: La embol,
1925, p.9)
asomar, asomen les llgrimes asomen
a sons ulls (Garrido, J. M: Opresors y
p.5)
asomar asomen les boques de les
pistoles (Ivars, fray Andrs: Diari
asomarse volgu assomarse a la
finestra (Galiana: Rond. 1768, p. 71)
asomarse no deixa dasomarse cada
moment al balc (Chirivella, P.: Da de
proba, 1912, p.5)
asomarse asomant al balc, com si
parlara en... (Comes, P.: Lhora de la
siesta, 1928, p.5)
asomat asomats a la finestra damunt de
uns coixins de carmes (BRAH, Ms.
281
Porcar, J.: Dietari, 23 abril 1616, f. 244)

asomat si traus lo cap... asomat per...
(Armengol: Sacro Nov. a S. Juan de
Mata, 1669, p. 487)
asomat estava asomat y mirava (El
asomat sasomat al camp de mosatros
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1908)
asomat sha asomat per el foro (Peris
asomats asomats en les finestres
fumant (Ivars, fray Andrs: Diari
asombra assombra (March, Jacme:
Dicc. 1372)
asombr cat. sorpresa: asombr.
Qu tens? (Garca Martnez, J.:
1890, p.21)
asombr estic asombr (Angeles, P.:
Al treballaor, faena,1926, p.8)
asombr Matilde (asombr) Pero
Vost, son pare? (Lanzuela, A.: La
asombr al vore als presents, qued
asombr (Beltrn, E.: El novio de la
reina, 1933, p. 20)
asombrant men ixqu / tota Valencia
asombrant (Coloqui de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
asombra no li asombra que... (BNM,
Ms. 14339, Escalante: Qu no ser!,
1862, f. 7)
asombrat assombrats, considerant
la... (Blay, G.: Serm de la Conquista,
1666)
asombrats
(Bodleian
asombrat
Library. Ms. Evangelis valencians
dOxford, c. 1730)
asombrat tots all com a asombrats
asombrat
asombrat:
espantado
asombrat baix larch gloris del tnel
asombrat (Llorente, Teodor: Poeses,
1914)
asombrat ... asombrat. Che, com eu
saps? (Comes, F.: Sabater y detective,
1917, p. 28)
asombrat asombrat, mirant a totes
11)
Qu
mos
dius?.
asombrat
Asombrats. (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 44)
asombrat estic asombrat (El Tio
asombrat coses questem asombrats
p.3)
asombrat estic asombrat (Puig, F.:
asombrat asombrat Pero... aix...?
1931, p. 9)
asombrat tots han quedat asombrats
27)
asombrat u destos des destiu, /
asombrat mira el chiquet la placha del
Postiguet (Llibre de Festes del Arrabal
Roig, Alacant, 1974)
qe
sasombre
vol
asombre
(Torrom, Leandro: Les choyes de
Roseta, 1874, p. 21)
asombro en catal solen traduiro com
a sorpresa, pero u pot tndrer o
produir asombro sinse sorpresa, y
viceversa: sempre he segut el
asombro (Martnez, P.: Nelo el
Tripero, 1792)
asombro asombro... de tot este
vehinat (Peris: La matansa, Castell,
282
1911, p. 6)
asombro el asombro al vore...
1912, p. 198)
asombro sinse eixir del seu asombro
(Sanmartn: La III Volta a Valensia,
1926, p.12)
asombrs el despach asombrs de
ells (Els chics educats, 1846, p. 13)
ason ason: asonada (Escrig: Dicc.
1851)
asonaes les asonaes y motins
(Semanari Garrot de sego, n 8, 1888,
Alacant, p.1)
asonaes y feren el porch en aquelles
asonaes (Gadea: Tipos despardenya,
c.1890)
asonaes odie totes les asonaes y
alsaments (Caps y senteners, 1892,
p.31)
asonants que duplica els asonants
(Serres, Miquel: Sacro novenario, 1669,
p. 397)
Asorn Asorn, Maura y atres
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1914, p. 238)
asorrarse cast. del sigle XIX, derivat
del castell azorrarse (de zorra);
amodorrarse,
azorramiento,
somnolencia (Moliner, M.:
Dicc.
p.322); en valenci tamb te atre sentit:
em desespera este home per lo tosut...
Cuant sasorra... (Escalante: Obras
compl. 1, 1894, p.58)
asorrat parlant de les nits de les
festes: mos asentem en la Alame(d)a y
handa que no ralle el da estic all
asorrat (M. Ruiz, A.: Canyisaes,
Monver, 1912, p. 209)
asosec deposen / tot assossec (Roig:
Espill, 1460)
asosegant,
asosegar,
asosegat
asosegat... (Escrig: Dicc. 1887)

asot, aot aots de dura corda aotava
(Pere, Miquel: Vida de Sant Vicent
Ferrer, 1510)
asot, aot d aots (Beltrn, Jaume:
Obres contemplatives, 1515)
asots colps, aots (Fenollar: Hystoria
de la passi, 1518)
asot, aot lo esclafit del colp dels
aots (Pou: Thesaurus, Valencia, 1575)
asot, aots tamb tindr los aots
(Ort: Sol de academias, 1659, p. 32)
asot condenaci de asots y desterro
(Archiu Mun. dOriola, llibre 296, 30
joliol 1676)
asot pegues asots a lasquena (Arnal:
asot naixqu en un asotet en la ma... la
vara del asot... y tralles dasot (Sireno,
D.: El 606, 1911, pp. 6, 12, 102)
asot y li esclafix una asot en los
nasos (El Verderol, 30 de giner de
1841)
asotades dehuen ser aotades per la
ciutat (Ginart: Reportori, 1608, p. 277)
asotalloques un Asota-lloques al
costat dun Cullerot (La Donsayna,
1845, p.204)
asotar -del rap as-saut: apenes
aotaba / del vent (Esquerdo, Vicent:
Can proemial en Rec. dels Furs,
1625)
asotar: tragueren trenta tres en ramat
pera aotar (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1609)
asotarlo asotarlo / desde els garrons
hasta el cap (Sento y Tito... per lo feliz
asotarmos y asotarmos per raere (El
Mole, 1840, p. 55)
aspa les aspes roches (Len, Carlos:
283
aspa aspa: dos maderos atravesados en

forma de X (Escrig: Dicc, 1887)
asp molt primeta, desfeta per
enfermetat o fam: yo muic asp / y els
ulls en blanc (G.B.: La Perla dAlberic,
1918, p.7)
asp, aspaeta si vost vera a sa mare
cm sha quedat daspaeta (Folch, R.
El curandero de grasia, 1916, p.10)
aspala y un mel en laspala que li
abulta aixina (Liern: Una broma de
sab, 1867, p. 24)
aspalmaor pues agarra un aspalmaor
deixos dels animals y rascal les cames
dasta li les fases chorrant sanc (Caps y
1892, p.15)
aspament derivat valenci del it.
spaventare: als que ploren / entre
aspaments (Llibret Falla TrosAlt,
1864, p.13)
aspantar pareix quel amor taspante
(G. Capilla, J.: Un casique a redolons,
1872, p. 8)
aspantar no taspantes (Salelles
1864, f. 3)
aspantar Pense casarme .-Che! .-No
te aspantes (El Amic del Poble,
Alacant, n3, 1899, p.1)
aspantar ara ya est, no taspantes
(Huertas: La tea de la discordia,
Castell, 1911, p.8)
aspar aspar: crucificar, enmagrecerse
o ahilarse (Escrig: Dicc. 1851)
aspar aspar, valenci (DCVB)
Alcover tamb dona lequivalent catal
aspiar.
aspar aspar: hacer madeja el hilo en el
aspa. Fijar o clavar en un aspa a una
persona. Enmagrecerse, ahilarse o
extenuarse (Escrig: Dicc.1887)
asparamentar asparamentar: que hace

aspamientos (Escrig: Dicc. 1887)
asparamenter aspamenter: persona
que hace aspavientos por costumbre
(Escrig: Dicc.1887)
Qu
son
tants
asparamientos
asparamientos (Vives, R.: Entre amics,
1877, p. 11)
asparavany 1 doc. en esta grafa:
sparavanys (Sompni de Johan Johan,
1497)
asparavany y alifachs, esparavanys
v. 364)
asparavany asparavany: enfermedad
de las bestias... (Escrig: Dicc. 1887)
aspardenya aspardenya: alpargata
unes
aspardenyes
aspardenya
aspardenya els pantalons nous, la
chaca nova y les aspardenyes noves
p.27)
aspardenya daspardenya, faixa y
chaleco (Llibret Foguera Gabriel Mir,
Alacant, 1932)
compranse
aspardenya
aspardenyes...
(Llibret
Foguera
y
llevantse
una
aspardenya
aspardenya... (Rives, A. S.: Garroleta,
en Llibre festes Arrabal Roig, Alacant,
1958)
aspart aspart, espart (Escrig: Dicc.
1851)
aspart aspart: esparto (Escrig: Dicc.
1887)
aspart pararse en un aspart (Gadea:
Ensisam, 1891, p.268)
aspart y alguns dasta en aspardenyes
daspart (Caps y senteners, Imp. C.
284
Rom, 1892, p.36)

asparver eixe cara dasparver
19)
asparver ullets dasparver (G.
Capilla: Una nugol destiu, 1871, p.
12)
aspasa -del llet spatha; cast. espada:
com los qui
porten laspasa
(Roman... dels peixcadors de canya, c.
1740)
aspat clavat en aspa: que primer tots
morirem, / com el gran Serapio aspats
y..., 1810)
aspat tagarrar un choto que et
quedars aspat (El Mole, 1840, p. 60)
aspat manco els lladres gabulistes, /
tots quedarem ben aspats (El Mole,
1837, p.42)
aspat Yo, quem vaig quedant aspat
1877, p.7)
aspat mig aspat de fam y fret
p. 13)
aspat aspat: extenuado (Escrig: Dicc.
1887)
aspat sinse dins: Si perc el pleit,
quede aspat, / a morir en un asilo
1903, p.19)
aspat adj.valenci: prim y sec... flac de
no menjar... en la pobrea, sinse dins
(DCVB)
aspau ya parlarem de tot aix mes
aspau (La nit que venen els musics.
Alcoy, 1855, p. 9)
aspavent no fasa tant aspavent
1930)
aspaviment menejant el cos y els
brasos nyerviosament, com si foren

aspes de mol:
y en grans
aspaviments (Mart Orber, Rafel:
aspay -cast. lentamente; cat. lentament:
ab molta msica y solemnitat, molt
aspay (Llibre de Antiquetats, octubre
1611)
aspay y aspay te hu desembolique
(Relaci entre Sento y Tito...a honor de
aspay pues aspay, que et portaran a un
presidi (Coloqui de Vaoro, 1800)
aspay escriguen mes aspay (Conv. de
Saro. 1820)
aspay ves aspay en insultarme, /
perque... (Palanca: Llgrimes de...,
1859, p.26)
aspay ves aspay (BNM, Ms. 14339,
Escalante: Qu no ser!, 1864, f. 9)
aspay Animalot! qu no pots anar
aspay? (Salvador, J.: Una agela verda,
1876, p.24)
aspay ves aspay ... (Borrs, Vicent:
El estudi dun pintor, 1886, p. 24)
aspay, aspau ast u tratarem ms
aspau (Semanari Garrot de sego, 19
aspay Chica, ves aspay, no se te
muiga! (Vicent, J.: Els peixcaors de
p. 11)
aspayet aspayet lil fic dins (Chiste
compost per Santapola, Valencia, 1857)
aspayet aspayet... (G. Capilla: Una
aspayet eixes llibertats, y aspayet...
aspayet aspayet, ning que mos senta
7)
285
aspayet sinse presa, aspayet (Barber:

De Valencia al Grau 1889)
aspayet aixina, aspayet (Martnez
1908, p. 79)
aspayet Pepica aspayet (Puchol: U
que te por, 1921, p.11)
aspayet aspayet, aspayet... (Lanzuela,
A.: La Templ del barrio, 1933, p.6)
aspectcul aspectcul (Escrig: Dicc.
1851)
aspecte 1 doc. aspecte (DECLLC, en
text del valenci Miquel Prez, 1510)
aspecte aspecte de saleta de familia
(Perl, E.: Valencia Film, 1919, p. 2)
aspechat del llet asphaltus: una
bona capa de grava..., o posara voste
aspechat nou com fa vost en el seu
carrer (Semanari Garrot de sego, 16
aspenta, home d de carcter: home
de aspenta ... homens tots de gran
aspenta (El Tio Cuc, n 72 y 116,
Alacant, 1916, 1917)
aspentes els alemans seguixen pegant
aspentes als inglesos (El To Cuc,
Alacant, 20 de abril de 1918)
asperansa del llet sperre >
sperantia: Lasperana ne perdut
(Esteve: Liber, 1472) Posiblement,
Esteve aglutin la frase: La sperana
nhe perdut, nugant a del artcul y la
s- llquida del sust.; o no: asperana,
asperanahor, asperanar... (Escrig:
Dicc. 1851)
Asperansa Ramonet dAsperansa / te
bon ofisi (Gadea: Ensisam, 1891,
p.160)
asperanseta tinc la meua asperanseta
Monver, 1912, p. 210)
asperar tinc que tocar a misa donse...
aspereu (Morales San Martn: La

Borda, 1911, p.14)
asperat primer vaig vindre yo, con que
asperat (Escalante: Oros son trunfos,
1878)
asperea, asprea asperea, asprea:
aspereza, en varias acepciones (Escrig:
Dicc. 1851)
asperes Tanta presa te, So Nofre?
Asperes, berenar (2 part, Coloqui
pera consolar, 1808)
asperes asperes, no tardar (Les
asperes asperes un poc, / que te els
pimentons al foc (Fambuena: Un
franss en Almsera, 1877, p.27)
asperes com no asperes un regal
(BNM, Ms. Zapat, V.: Marianeta de
Carpesa, c. 1890, f. 5)
aspergues es qued a in albis y
asperques (Galiana: Rond. 1768, p.77)
aspergues aspergues haurn deixat, a
tots (El Mole, 1837, p.249)
aspergues viuda yo em quede...
deixantme aspergues. Pero a lo manco...
bscam un novio (Bernat Baldov:
Cheroni y Bartoleta, 1860, p.1)
aspergues, deixant a del llet
aspergues, en cmbit semntic y
traslatici; quedarse sinse res, siga dins
o menjar; qui anava a misa pera
combregar estava
en dich, a
aspergues: aspergues: voz latina que
dice el sacerdote al rociar con agua
bendita para la misa. Rociadura o
aspersin (Escrig: Dicc. 1887)
aspig puguera yo ficarlos als que
canten un aspig en la boca (Caps y
aspindarga ms llarc que una
aspindarga (Liern: El Meses en
Patraix, 1872, p. 11)
286
aspirina aspirina als que tinguen mal

de cap (Llibret Foguera Alfonso el
aspirar tndrer desichos, proyectes o
ilusions dobtndrer algo: que no
aspirava sino ser ben volgut de tots
(BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 14 maig
1617, f.262)
aspirina -1 doc.?: ni prenc aspirina
ni fume (El Tio Cuc, n 131, Alacant,
1917)
aspit -1 doc. aspis (sic) (DECLLC,
en Antoni Canals, C. 1395)
aspit aspidis (Villena, Isabel: Vita,
1497)
aspit drag, vestigle o aspit (Valencia
1802, p. 14)
aspit aspit: especie de culebra; y por
persona muy colrica e insultadora
aspixorrarse per aix saspixorraren
p.126)
aspolsar elles agranen, aspolsen,
asporrechat fet pols: se qued
asporrechat del tot (El Tio Cuc, n 138,
Alacant, 1917, p.1)
aspr cat. tarda: aspr (Mez, E.:
Bous sinse pa, 1918, p.9)
aspre, aspra -del llet aspru; cast.
spero: Ma queres aspra! (Josep M
J.G. y E, Beltrn: Les glndules del
mono, 1929, p.8)
asprea asprea: aspereza (Escrig:
Dicc. 1851)
asprea andaluso y catal asperesa:
asprea: aspereza en el tacto... (Escrig:
Dicc.1887)
asprechar -del llet aspru > aspre >

asprechar: unes nyesples que de tant
quasprechen amarguen (Folch, R.: El
curandero de grasia, 1916, p.17)
asprella pudenta del llet *asprlla;
planta que viu en aiges tranquiles,
arrosars, etc.; 1 doc.: asprella pudenta;
cast. chara vulgar (Cavanilles: Obs.
1797)
asprella pudenta asprella pudenta:
conocida por chara de Linneo (Escrig:
Dicc. 1887)
aspror les asprors del llenguache
p.7)
asquella del gtic squilla: portars
rastres dasquelles / y a correr bous
anirs (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.47)
asquena dun germ. *skina: asquena
(Esteve: Liber, 1472, ed. 1489)
asquena tinc lasquena llisa (Liern:
Una broma de sab, 1867, p. 24)
asquena pedr deu dur en lasquena
(Mora y Roig: El cap dOlofernes,
1872, p. 18)
asquena em fa mal el tabe quem
soltares en lasquena (Arnal: Lagelo,
1877, p. 9)
asquena li lliga les espardenyes a
lasquena (Peyc, P.: El factor de
botiga, 1878)
asquena tot son sardinetes (colps) en
la cara, en lo cap, en lasquena (Caps y
asquena desde lasquena hasta el cap
1905, p. 12)
vullc
dir
lasquena
asquena
(Virosque, A.: Un cambi dhabitasi,
1917, p.13)
asquena que sinse acachar lasquena
287
duen la pancha ben plena (Valero, R.:

asquena llarc de cames y curt
dasquena (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924, p.2)
asqueneta quem fera vost un poc
lasqueneta (La Donsayna, 1845, p. 99)
asqueneta el teu vot no deu servir
dasqueneta (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.17)
asquers del llet eschra >
escharosus, ple de costres. Adj
valenci desde fa sigles: asqueroses
rates (Ort, 1640), el fascisme

catalaner heu prohibix, obligant a dir
y escriurer el sinnim cat. fatigs als
chiquets valencians.
asquers asquers, asquerosament,
asquerossim (Escrig: Dicc. 1851)
asquers catal fastigs: li he dit que
mera un tipo asquers (Tadeo, F.: El
asquers eres asquers (Barchino, P.:
La embol, 1925, p.13)
asqueroses les vils, y asqueroses
rates (Ort, M. A.: Siglo Quarto, 1640,
p.59)
asquerositat veig alguna asquerositat
(Breva: Ilusions dun soldat, Castell,
1916, p. 7)
asquerra a lasquerra, en primer
terme (Mentres pasa la diana, Alcoy,
1855, p. 3)
asquerra a lasquerra del actor
(BNM, Ms. Marsal, R.: Els amants
dAlboraya, 1862)
asquerra a la dreta, y una a lasquerra
y en primer terme (Arnal: Lagelo,
1877, p. 31)
asquerra sen va per lasquerra
1884, p.46)
asquerra cuant elles han desaparegut
per lasquerra (S. Galiana y G. Polo:
asquilaor no caixque, compare
asquilaor, que vost no sap lo que es la
metfora (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924, p.3)
Assensi -del llet ascensne: pocs
des enans de la Assensi (BRAH, ms.
Dietari Porcar, 1 de juny 1614)
astaca pells, pels, pols, molta astaca
(BNM, Balader, J.: Al sa y al pla, 1862,
f. 17)
astacarse afonarse en fanc, tarquim,
arena o en cuansevol puesto, sinse
poder eixir: tira palls que mastaque
p.72)
astacarse Valero se senta en una
butaca. -Redell, as com sastaca!
p.10)
astafa astafa, hasta el poticari (Bada,
J.: La matin de Sen Roc, 1864, f. 6)
astall astall: destajo (Rosanes: Voc.
1864, p. 59)
astall ning a astall la vol llaurar
Xtiva, 1867, p. 56)
astampar o li lastampe en lo cap
(Borrs, Vicent: El estudi dun pintor,
1886, p. 25)
astat y no hastat may en Valencia
astella cultisme valenci, del llet
tardiu *astlla < astla < assla: pero
ell, volent traure astella (Semanari
Garrot de sego, 23 setembre de 1888,
Alacant, p.2)
astella lastella que li pot aplegar...
288
p.31)
astellar yo dic questa escopeta al
ltim lastellar (Ovara: Per tres
pesetes, 1881, p. 11)
astellar astellar: astillar (Gadea: Voc.
1909)
astelles li fa astelles el servell (Bada
y Adell, J.: La Matin de Sen Roc,
1864, f. 3)
astelles astelles: astillas (Gadea: Voc.
1909)
aster soport pera sostndrer els
extrems del ast: aster (DCVB, en doc.
valenci de 1329)
aster ast de ferre gran..., aster o
menador..., paella chica (Inv. Palau
Real de Valencia, a la mort de la Reyna
Maria, 1458)
astes astes de bou claven ab una
tauleta (Ros: Roman dels jochs, 1730)
astes de bou y en les astes... (Bellver,
Blay: Un llenyeter, dos chitanes y un
bou, Xtiva, 1854)
astiba al vore pasar un palleter en
lastiba al coll (Gadea: Ensisam, 1891,
p.244)
astil, estil y atres tontaes per lastil
astil y per este astil, encara que en
diferents paraules (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.50)
astimar, estimar ms mastime una
guitarra / que un tros de pa de forment
p.75)
astirar del prefix llet ex y el boirs
romnic
*tirare; en val. modern
sallunta del cast. y cat. estirar en la
vocal inicial auberta: Trenca per Deu
estos fils / qua tu mastiren, Dolores!

p.12)
astirar una cosa que sastira / y

sacurta (...) astirar be les cames
pp. 85, 481)
astirarse yo tusc, badalle y mastire
(Declaraci amorosa, Eixtiva, 1852)
astisores dur damunt ni unes astisores
ni un templaplomes (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.21)
astisores discutint en un chitano que
portava unes astixores (sic) que...
p.3)
ast demostratiu valenci; sinnim
da, molt viu desde Muchamel a
Monver, neutre de proximitat; cast.
esto: creurn vostens per ast que...
1886, p.1)
ast servixca ast descarment pera el
que vullga abusar (Semanari Garrot
de sego, Alacant, 2 de setembre 1888)
ast: y cuant ast est ben sofrechit
(Semanari El Cullerot, Alacant, maig
1898)
ast Les chiques boniques! Ast es
la gloria! (Arniches: La divisa, 1903,
p.42)
ast ast est parlat (Martnez Ruiz,
Amancio: Canyisaes, Monver, 1907, p.
57)
ast y de ast li donen les... (El Tio
ast que farn ast u lo atre y...
(Semanari El Pelut, Alacant, n 1, 1924.
p.1)
ast com ast es una vergonya
Alacant, 1930)
ast est ast be (Llibret Foguera
Gabriel Mir, Alacant, 1932, p. 10)
ast Ast son sacrifisis?... Qui te tot
289
ast Qu vol? (Semanari El Obrero

dElig, 30 giner, 27 febrer 1938)
ast: pronoms demostratius neutres...
a, ast, equivalents a esta cosa
(Guarner: Gram. val. 1950, p.245)
ast deixem ast pa un atre da
Alacant, 1952)
ast Ast es una comisi? (Sanjuan,
A.: Carta al meu amic, Alacant, 1965)
astola o li bese lastola (Caps y
1892, p.15)
astopenca carn ... que costa tant de
coure, per ser dura y astopenca
astora (vrer estora) del llet stra:
astora redona com astora de garbellar
forment (BRAH, ms. Dietari Porcar,
28 de maig 1613)
astora voleu estar en lastora?
(Llibret Foguera de Alfonso el Sabio,
Alacant, 1960)
astoria del llet historia surgix esta
variant, ya present en el caotic romans
del San Graal (c.1380): y aix que se...
tota l astoria (Galiana: Rond. 1768,
p.60)
astornell del llet sturnus, pardal
insectvor: com la merla, / bonica com
lastornell (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.47)
astovarse lo regular y corrent es
astovarse totes (Gadea: Ensisam, 1891,
p.492)
astovarse per lo mat alsaven casa / y
sestovaven el llit (Pensat y Fet.
Vercher: Odisea de un bolcheviqu...
ques fa fallero , mar, 1919)
astovat adj. valenci derivat de tou,
orgulls, unflat com un titot, tes o ert...:
bigot astovat (El To Cuc, n 123,
Alacant, 1917, p.3)

astracn -1 doc.: li feren a esta un
saquet dastracn (Colom: Tal es
Cualis, 1872, p. 18)
astracan de la ciutat rusa dAstracn;
farsa pardica en situacions destarifaes
y jocs de paraules: al escriure esta
astracan... (Barchino: La barraqueta
astracan astracan sainitesca (Peris
astracan astracan (Sanchis Ruiz,
J.: LHerencia, astracan en un acte,
c.1930)
astracanaes me doneu astracanaes
(Juan, J. M: Chfer, al Novetats!,
1925, p. 2)
astrafalari, estrafalari no sigues tan
astrafalari (El To Cuc, n 202,
Alacant, 1918)
astral astral, valenci (DCVB)
astral agarr una astral... (El Mole,
1841, p. 217)
astral, llengua d que ferix en lo que
diu: ..vine, llengua dastral (Palanca:
astral astral de forner (Colom: Cuatre
comics docasi, 1873, p. 21)
astral que talla ms qun astral
p. 9)
astral astral: hacha destral (Gadea:
Voc. 1909)
astral astral: hacha destral (Escrig,
astral a agarrar lastral (Peris Celda:
astral, llengua d aquella llengua
dastral
(Serrano:
Voreta
de
astral li plant una astral a u que li
dien... y el dix com un pollet (El
290
Mole, 1841, p. 217)

astral astral: hachazo (Escrig:
Dicc. 1887)
astralaes y escomensen a astralaes
(El Mole, 1841, p. 218)
astralecha que discutix en atre en
mals modals: astralecha (BNM, Ms.
Escalante: Un grapaet y prou, 1868, f.6)
astralechant, estralechant estn mons
pares... estralechant (H. Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.14)
astralechaor, astralejaor que discutix
y
enredra
cuansevol
asunt:
astralejahor, astralejant, astralejar...
astralechar quen sa casa astralecha
18)
astralechar dastralechar (Huertas, F.
de P.: La tea de la discordia, Castell,
1911, escrit en 1873, p.16)
astralechar, estralechar que no estar
venent verdures ni estralechant en...
(Miralles, A.: Entre un peixcaor y...,
1918, p.10)
astralechar com ya fa rato questn
astralechant (Hernndez, Faust: La
astraleta la astraleta y a tots hastal el
nas els talle (Salelles: Els suspirs dun
llauraor, 1864)
astraleta astraleta (Mart Gadea, J.:
Voc. 1909)
astrenes anir primer a casa els
padrins per les astrenes (Caps y
astret, estret el del astret... y el del
ample (Ensisam de totes herbes, 1891,
p.21)
astretir ni mos astretix la boca (Caps
astro astro llumins, que abaixes del...

Ganda, 1932, p. 38)
astrlec del llet astrolgus; cast.
astrlogo, cat. astrleg: astrlech quin
vol haver (Eiximenis: Reg. als Jurats
de Valencia, c.1383)
astrlec segons sentencia dels
astrolechs (Alcanyis, Loys: Regiment,
1490)
astrlec els astrolechs y poetes
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
astrlec estic un astrlec fet (Morl:
astrlec msichs, o astrlechs
(Serres, Miguel: Reales fiestas, 1667, p.
262)
astrlec sunyo a modo de astrlech
(Academia de Valencia, 2 febrer 1704,
p. 78)
astrlec blasonant de ser astrlechs
1744)
astrlec era trlec y astrlec (Ros, C.:
Coloqui de les penes, c. 1745)
astrlec no soc astrolec (Coloqui de
Pep el de la cascabellada, c. 1790)
astrlec astrlecs, al temps (Valencia
1802, p. 14)
astrlec eres astrlec (Balader y
Escalante: El agelo Cuc, 1877)
un astrlec molt sabut
astrlec
p.111)
astrlec un astrlec. Aix es el sol!
(La Traca, 23 agost 1913)
astrlec astrlec (El To Cuc, n 124,
Alacant, 1917, p.2)
astropechat el te prou astropechat
astroses astroses (Roig: Espill,
1460)
291
astruperis si ampraren tots els

astruperis (Galiana: Rond. 1768, p.90)
astucia astucia de serp (Canals, fr.
Antoni: Carta de St. Bernat, c.1395)
les grans astucies de...
astucies
(Prez, Miquel: Imitaci de Iesuchrist,
1491)
astudiant que diu lastudiant
astufaor cast. cerbatana: deu dur un
astufaor
(Liern:
Telmaco
en
del grec-llet
astufar, estufar
*extufare < tuphos, fum?; donar
contestaci violenta a crits, chillits,
manotaes, etc.: vinga atra volta en la
sarpa (parlant dun ahuelo vert), y enc
que voste lastufe...(Liern: Una broma
de sab, 1867, p.15)
astufar no lastufes (Liern: Telmaco
en lAlbufera, 1868, p.9)
astufar escombra, Toni, y no astufes
p.47)
astufarrat les peluques sinse bucles, /
y els cabells astufarrats (Sento y Tito...
1794)
astut 1 doc. astut (DECLLC, en text
del valenci Antoni Canals, c. 1395)
astut punch lo dimoni astut (Carb,
Josef: en Luces de aurora, 1665, p. 333)
astut aquells astuts flares (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 198)
astufits el castell dels cueters, cap
sagrat!, que astufits, qu... (Relaci
Tercer, 1784)
asucac, asucat del arbic zuqaq,
carrer sinse eixida; 1 doc.: 20 cases
existents en el ucach (Repartiment de
Valencia, 1238)
asucac vella paraula valenciana presa

del
arbic
zuqaq
(Corominas:
DECLLC)
asucac encara que Salom es ficava en
un aucach (Ballester: Ramellet, 1667,
p. 17)
asucac asucach: la callejuela sin
salida (Ros: Dicc. 1764)
asucac carrers ni azucachs ning
pot... (Ginart: Rep. dels Furs, 1608,
p.270)
asucar perque Sat bou que asuca
(Orta, Melchior: Fiestas a la reliquia de
S. Vicent, 1600, p. 41)
asucat asucat, asucac (Sanelo: Dicc.
c. 1800)
asucat se ha dicho corrientemente
asucat (DECLLC, en Vicente Boix,
1863)
asucat asucat: callejn sin salida
(Salv, V.: Gramtica castellana,
apndice de voces valencianas, 1838)
asucat asucac, lo mismo que asucat
asumixca hagia de asumir y
asumixca (Mesnier. J.: Cap. vi foraster,
Oriola 1673)
Asunci Asunci (Escrig, Jos: Dicc.
1851)
Asunsi la presidente, Chusepa; la
secretaria, Asunsi (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.168)
asunt cat. assumpte: llograr mon
intent en un asunt (BUV. Morl: Ms.
666, Coloqui al Santissim, c. 1650)
asunt en allargar este asunt si...
(BUV, Morl, Ms. 666, c.1650)
asunt Senyor, si Antoni no u diu , / yo,
ni Eusebi, no podrem / referirli be
lassunt (Ros: Coloqui de les moltes
rinyes... entre les sogres y nores, a.
1758)
292
asunt en los asunts criminals

(Rahonament, Diario de Valencia,
1794)
asunt voreu en este asunt qu
sentencies (Bib. Nic. Primitiu, Ms.
420, c. 1795)
asunt t en tens culpa deste asunt
ser!, 1862, f. 5)
asunt enterarla del asunt (BNM, Ms.
14447, Bada y Adell: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 26)
asunt es este un asunt que... (Bellver:
p.43)
asunt ques asunt (Liern: Una broma
de sab, 1867, p. 17)
asunt els asunts deixa (Merelo, J.:
Novio mut es ms volgut, 1868, f. 6)
asunt atre asunt (Escalante: A la vora
de un sequiol, 1870)
asunt a proposit del asunt (G,
Capilla: Una nugol destiu, 1871, p. 7)
asunt ques asunt (Casademunt, J. M.:
Un bateig en Burriana, Castell, 1871,
18)
asunt sobre els asunts que vostes
vorien (El Pare Mulet, 1877, p. 38)
asunt si el asunt no se malogra done un
abrs a... (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 17)
asunt pot arreglarse el asunt (Roig y
asunt asunt: materia de que se trata.
Tema o argumento de una obra
asunt si en asunts desta clase
asunt eixe asunt (Serrano y Sansano:
Una sublevaci en Jauja, Elig, 1896, p.
27)
asunt algn asunt (Pastor, V.: Un

asunt els seus asunts (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p. 121)
asunt com vullguen el asunt (Civera
Esteve, R.: Els baches del mal cam,
1912, p. 9)
asunt cm va lasunt (Baidal Llos,
asunt el asunt es llarc (El Tio Cuc,
asunt a m em toca este asunt (Peris
asunt lasunt del casorio (Moll,
p. 6)
asunt el asunt nostre (Valero, R.: Dos
asunt eixe asunt (Meli: Com els
asunt y vost li parla del asunt
(Sendin Galiana, A.: Tonica la del
llunar, 1926, p. 5)
asunt quel (sic) asunt no es cas de
risa (Peris, J.: Ms all de la lley, 1927,
p. 9)
asunt y el asunt... (Llibret Foguera
asunt es un atre asunt (Aznar
asunt els asunts del nostre... (Breva,
asunt asunts profesionals (Alcaraz, J.:
asunt per asunts del negosi (Herrero:
En temps de la Dictaura, 1931, p. 99
asunt els asunts de festa (Valls, E.:
Mat de Gloria, Alcoy, 1932, p. 10)
asunt formant els asunts (Llibret
asunt al cap del asunt (Valls: El to
de sa neboda. Alcoy, 1933, p. 13)
293
asunt un asunt que... (Romn, A.:

Tots de la mateixa familia, Alcoy, 1937,
p. 39)
asunt com ques asunt novell (Llibret
asunt atre asunt, com estm de
lotera? (Llibret Foguera Carolines
asunt un cuidado tan gran, / com el
asunt requera (3r. Rahonament entre
el Rull de Payporta y Albudeca, c.1802)
asunt atre asunt (Llibret Carrer
Rusafa, 1905, p.5)
asunt este asunt (Llobat Ferrer: Cada
cosa en son temps, 1927, p.9)
asunt atre asunt (Semanari El
Obrero dElig, 27 febrer 1938)
asunt se posa negre lasunt (Llibret
Foguera Benala, Alacant, 1960)
asuntet quels pareix el asuntet
asusena -cultisme valenci, del arbic
susana. El catal assutzena es coent
invent dels fillecs catalans del 1900:
clavells/... ausenes (Ms. Mulet: A
Maciana, c. 1640, v. 574)
asusena ausena lliure de... (Valda:
asusena rosa aleixandrina, / aucena
blanca (Paper curis, pera contrafer...
any 1741)
asusena a la azusena (sic) ms bella
(De Pepo y els trastos de casa, s. XVIII)
asusena
la
asucena
fragant
(Escoriguela, B.: Poeses, 1794)
asusena asusena marina (Cavanilles:
Obs. 1797)
asusena en abaixe, asusena (Liern,
17)
asusena aucena (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
asusena Clavell de maig!

Asusena! (Lanzuela, A.: La Templ
del barrio, 1933, p.6)
asusenes asusenes fines... la malvapoma y als tulipans presumits (Garca
Alacant, 1890, p. 24)
asusena valencianisme asussena, del
arbic susana (Corominas: DECLLC)
asust cast. asustada: asust la mare,
al seu fill tota tremolant se abrasa y li
dona un bes (Semanari Garrot de
p.2)
asust mencontre asust (Fuster, L.:
El nano de la falla, 1894, p. 20)
asust asust y... (Baidal Llos, F.:
Amor Torna, Castell, 1917, p. 29)
asust molt asust (Virosque, A.: Un
cambi dhabitasi,1917, p.16)
asusta y no tasusta el tindre que
treballar
(Sendin
Galiana,
A.:
Grogui!, 1931, p. 8)
asust estic tota asust (Peris, J.: La
28)
asust Elisa, asust Mare de Deu!
p.5)
asust apareix Carmeta, tota asust
1931, p. 7)
asust asust per el roido dels cohets
(Llibret Foguera Prez Galds, Alacant,
1944)
asustada entr tan asustada (Galiana:
Rond. 1768, p. 38)
asustr, asustarse -del llet suscitre.
Corominas nega este verp en els
manuscrits dEiximenis y Ausias
March,
alegant
error
dAlcover
(DCVB); a lo millor te rah, pero estava
294
arrailat en el val. cult de poetes com

Matheu y San, del 1600; o prosistes
com Lluis Galiana, del 1700: un
abegot... quem asust (BNM, Ms. 3746,
asustar que de pronte masust (Seg.
asustar asustadi, asustant, asustar,
asustat (Escrig: Dicc. 1851)
asustarse Crisstoma se asust
Crisstoma, c.1770)
asustat y diu asustat... se alsen tots
asustats (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 3)
asustat asustat (4 part del Coloqui de
Tito y Sento el Formal, Valencia, 1789)
asustat y fent molt be el asustat (Del
servici del porc, 1790)
asustat Qu tasustat...? (Vercher:
asustat asustats mosatros... (Bellver,
Blay: La creu del matrimoni, 1866, p.22)
asustat Che, Chimo, mhas asustat!
Castell, 1907, p. 37)
asustat Asustat. An vas t?
p. 64)
asustat Y t estars asustat ?
maig 1938)
asustat asustats sen van per tila
Alacant, 1954)
asusten no li diguen res al chicn
quel asusten (A. Pellicer: Lhora
tonta, 1929, p.15)
asustes no tinc idea bona... No
masustes! (Torre, J. M: Nit de festa,
1929, p.4)
asut -del rap valenci as-sudd,

obstcul: aut, ut en la Cron. Jaume
I... es vocable propi del Reyne de
Valencia (DECLLC)
asut reparar y adobar lo tros de lasut
de Vernissa (Manual de Consells de
Ganida, 10 de noembre 1541 ,f.14r)
asut lo aut (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
asut de tal aut (Pineda, A.: Consells
a un casat, c. 1570)
asut y per lo aut de Alzira... (Ginart,
N.: Reportori dels Furs, 1608, p. 260)
asut, asutet terme y horta de Alacant y
atres parts del present Regne... partida
de la Condomina, Cam de la
Vernica... Muchamel, Benimagrell...
partida del Autet (ACA, Sec. Reyne
de Valencia, Leg. 583, any 1622)
asut ni asat, ni frase pardica inspir
en que prop del asut del riu feen volar
una bola o globo: y ara despus que se
aix, / ya no vullc azut ni asat (Coloqui
nou sobre la bola, 1784)
asut tallant laigua del asut (En
asut y ah baix en el asut (Escalante:
A la vora dun sequiol, 1870)
asut pareix un asut (per les pixarraes) /
lacera del institut (Llibret Hernn
asut asut en Sumacarcer (DECLLC, t.
1, p. 461)
asvarar, asvararse vrer esbarar,
asbararse: si no te asvares... (El To
Cuc, 2 ep. n 55, Alacant, 1924)
atabal 1 doc. trompetes, atavals (sic)
tamborins (Menaguerra, Pon de: Lo
Cavaller, 1513)
atabal de atabals y trompetes faltaren
les armonies (BUV, Morl: Ms. 666, c.
1649)
295
atabal la Ciutat, fonch la que portava

los atabals (Serres, M.: Real
Academia, 1669, p. 104)
atabal atabal: ruido, gritera (Escrig:
Dicc. 1851)
atabalat:
atolondrado
atabalat
atabanat:
atolondrado
atabanat
atabanat un loco atavanat (sic)
atac, atacar del it. attaccare ixqu els
valencians atac, atacar, ms prnter
quen catal; 1 doc.: atacar (BNM,
Ms. Trobes de Jaume Febrer, c. 1670)
atcam cuant vullgues
atcam
(Virosque:
La
salvasi
de
la
casa,1921,p.12)
atacar el cas / de atacar el enemic
li
repetira
el
atach
atac
(Rahonament... el Tio Cosme Nespla
de Benifaraig, 1797)
atac en lo atac del Pla de Quart
(Len: Rahonament... esperant als
caballets, 1808)
atac del pla de atac y lacsi (Un pillo
y els chics educats en..., 1846, p.54)
atac denfermetat Cm est? .-No se
pot dir res encara, perque si latac
tornara... (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.3)
atacar atac, atacant, atacar... (Escrig:
Dicc. 1851)
datacar al enemic
atacar
(Bellver,Blay: La creu del matrimoni,
1866, p.19)
atacar y atac a la bayoneta un batall
dArag (Els carlistes en Vinaroz,
Castell, 1875, p. 30)
atacar ataca fort la orquesta (Peris
Celda: Noy1Che!y Ol!, 1929, p. 16)

atacarse aumplirse a menjar o burer:
y atacarse be de vi (Mulet: Tratat del
pet, dc. XLVIII, c.1650)
Atala, cantant l quedarse asombrat o
deprimit, relacionat a cm quedava u
que cantara el dramtic cant dAtala,
personage femen que inspir a msics y
lliterats com Gaveuaux, Metastasi o
Chateubriant. En
Nostre Teatro, 20
agost 1922, es reproduix un sonet a
Josefa Garca, que represent lAtala en
Valencia en 1826, publicanse en la
mateixa ciutat en 1827: Qem quede
cantant lAtala! (BNM, Marsal,
f.8)
atalaya Ihesus en la talaya (sic) (Roi
de Corella: Quart del Cartox, 1496)
atalaya castell fundat sobre roqua...
Deu fon latalaya (Obres a llaors de
Sant Cristofol, 1498)
atalaya es Deu l atalaya (Beltrn,
atalaya torre, castell o atalaya (Ord.
custodia de la costa Regne de Valencia.
1673. p. 23)
atalaya en atalaya vaig a estar de hui
en avant (Lladr: La boba y el
embobat, 1872, p. 6)
atalaya, estar d fer guardia,
columbrar en atenci. La veu estava
arrail en clsics com Corella (c.1495),
pero en catal no aplegara dastal dicc.
Lacavalleria de 1696 (DECLLC, 8,
p.220) Hui equival al cat. talaia: quant
estava de atalaya veent com les...
(Bib.Nic. Prim. Ms. Escoriguela:
Reflexiones crticas, 1794)
atalayar fer guardia o atalayar (Pou,
O.: Thesaurus, Valencia, 1575)
atalayola atalayola... en Oliva
296

atalbar perturbar los sentidos,
amodorrar... atalbar se emplea hoy en
el Reino de Valencia, y la variante
ataubar en el Pas Cataln (DCECH, 1,
p.399)
atalbat Sant Rebordonit, Sant Atalbat,
Sant Rovellit... (Gadea: Tipos, 1908, p.
203)
atall cam ms curt quel ordinari,
vocable valenci (DCVB) : ponts e
finestres... passos, atalls (Roig: Espill,
1460)
atall atall: atajo (Escrig: Dicc.1851)
atallar del llet taleare: parar un atac,
una enfermetat, ficar obstculs a una
riu, acurtar viage per un cam ms
curt, parar accions, etc.: atallar les sues
encontrades (Castelvi: Escacs damor,
1493)
atallar y atallar... inconvenients
(Const. del Estudi, Univ. de Valencia,
1655)
atallar de hui avant troben / medicina
que al contagi del tot lo atalle (Morl,
P. J.: En alabana a Fr. F. Gavalda,
1651)
atambor de guerra del persa tabir y
rap tambur. Els cristians de Jaume I
escoltaren esta veu del arbic-valenci
(Jaume I: Crn.). Tamb tenim variable
en lartcul rap aglutinat: e 3 atambors
de guerra (Dietari de Jeroni Soria, 23
joliol 1526)
atambor atambor;tympanum, lo que
sona (Pou: Thesaurus, 1575)
atambor,
tympanarius
atambor
(Exulve, Vicent: Praeclarae artis, 1643)
atandaor qui donava la tanda (cast.
turno, cat. torn) daigua de rec: vinc
per laigua; / com vost es atandaor, /
vinc a quem done la tanda (Capilla:

atandaor atandahor: que establece el
turno por el cual se ... (Escrig: Dicc.
1887)
atandaor com ell es latandaor, pera
quel forment regara (Peris: Terres,
1919, p. 21)
atandaor macusa latandaor / que
cuant el guaret segu / la escorreguda
deix (Civera y Murgui: La traca,
sainet, 1921, p.15)
atandar atandar: colocarse en turno
para alguna cosa (Escrig: Dicc. 1851)
atandar no mhan volgut atandar,
donarli tanda daigua (Peris: Terres,
1919, p. 27)
atanyer 1 doc. atanyer (March,
Jacme: Dicc. 1371)
atapir. tapir, atapit cast. tupir, cat.
atapeir. Atapit es carregat, apretat,
aumplit del tot, dens: que el can de
detrs, / atapit com un mosquet, / fa lo
tro segons lo tret/... quant ms carregat /
pega el tro ms esgarrat (Mulet: Tratat
del pet, dc.XXI, c.1650)
ataquinat abarrotat, apretat; pareix
derivat de tac o taco: eixos tranves...
els coches ataquinats de chent hasta en
els estribos... els tranves venen
ataquinats (El Tio Cuc, 2 ep. n 10,
53, Alacant, 1923, 1924)
ataranta estos sinyors, mataranta
atarant no sigues atarant (Peris
Celda: La peixca, 1926, p. 19)
atarantaet ... deixar atarantaets
(Breva, V.: Ilusions dun soldat, 1916,
p. 3)
atarantat de tarantula < Taranto,
ciutat del Sur dItalia ahon abunden les
aranyes aixina dites. El picat per elles
quedava marejat y confs: atarantat y
297
suspens (Ort, M. A., en Sol de

Academias, Valencia, 1659, p. 32)
atarantat estich bo, y atarantat
(Serres, M.: En Real Academia, 1669,
p. 102)
atarantat y atarantat (BUV. Blasco,
Bartholom: Rel. del carrer dAlboraya,
1687)
atarantat a tots nos ha atarantat
y..., 1810, p.1)
em
deix
atarantat
atarantat
(Conversacions entre Saro Perrengue y
el Dotor Cudol, 1820)
atarantat tan atarantat (El Tio Cuc,
n 203, Alacant, 1918, p.1)
atarantat tinc el cap atarantat (Aznar
atarantes no tatarantes, Tomaset (H.
Corts, M.: Fora baix!, 2 ed., 1900,
p.17)
atare sempre atare... hui ms que
ningn da (Mateu, J. M: Mal instint,
1926, p.5)
atareaes per aix estem algo atareaes
atareig, atarech da datarech en
temps de verema (Vicent A.: El Trull,
1929, p.5)
atarejahor,
atarejar,
atarejar
atarejat... (Escrig: Dicc. 1851)
atarejat, atareat dalt del porche
atareat, teixint mocaors (El Bou
solt,1877,p.279)
atartanat nostres pares se serven dels
carrets atartanats (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.46)
atartanat li comprar un carret
atartanaet pera anar al Grau (Sireno,
p.37)
atarugar el meu cap se mataruga

Carpesa, c. 1890, f. 5)
atarusaes llaurat... sensen herva... ben
atarusaes (El Pueblo, Canyisaes,
Monver, 1906)
atarusat atarusat: escarnado (Gadea:
Voc. 1909)
atarros atarros (Escrig: Dicc.
1851)
atarros metfricament, tan bona
com la siv o lhorchata atarros: una
chica atarros... atarrosaeta y dolsa
(Escalante: Plors y alegres, 1906, p.10)
atarros, atarrosaeta parlant desta
varietat dhorchata:
atarrosaeta
(Genovs: Un grapaet, 1916, p.31)
atarrosaeta deu gotets... que siga
atarrosaeta (La proses per ma casa,
1868)
atarrosaeta got en un capurrucho de
civ atarrosaeta (Escalante: La casa de
Meca, c. 1880)
atarrosat:
aterronado
atarrosat
(Gadea: Voc. 1909)
atasar, atasament Atasament yo tha
defs en lo Clot. Queu diga este (H.
p.7)
atasar llimitar una cantitat de dins o
atra cosa: la meua muller me dona els
dins tan atasats... (Vidal Roig, F.: A
atasch:
atasco.
Atasc,
atasc
atascament, atascat... (Escrig: Dicc.
1851)
atasca ... (mos) atasca unes
punteraes! (Martnez Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1909)
atascar de ducts tim, dun gtic
*taskn ?: cast. lanzar con fuerza,
pegar: si tens sis, gasta al comps; / si
als sis has de gastar dotse / sempre
298
viurs atascat (Baoro el Rochet de

Alcser, c. 1790)
atascar polismic, tamb equival a
llansar algo violentament; cat. ezcibar:
el mestre... satasca unes punteraes
(Martnez Ruiz: Canyisaes, 1909)
atascar nhian matisos semntics entre
embosar y atascar: embs de tuberes,
arbell embosat, home embosat baix la
roba que du; distint a coches atascats
per el fanc o el trfic: Tiren palls que
matasque! (El Mole, 1837, p.24)
atascaren a lo millor satascaren y no
pogueren pasar (El Pare Mulet, 1877,
p. 48)
atascat mira quel has atascat (Ros,
Carlos: Coloqui del Corpus, 1734, p. 2)
atascat veu el seu carro atascat
1928, p. 5)
ataulla atahulla com anaven (Coloqui
dels poticaris, c. 1790)
ataull atahull un reyet (pardal)
anviscat en una aigeta (Ensisam,
1891, p.480)
ataullant has de anar ataullant (BSM,
ataullant el protagoniste es sentix
observat en deteniment: cm mestn
ataullant! (Arnal: Lagelo del
ataullant ataulln (l)es figueres,
mirant cuantes figues tenen (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 165)
ataullar derivat de tafulla, medida
agraria valenciana (DECLLC)
ataullar ataullar: medici a ull de
lextensi dun camp, dAlcoy al
Maestrat (DECLLC)
ataullar una em vaig ataullar, bonica y
no molt grosa (Coloqui de la novia
favera. s. XVIII)
ataullar atahullar: atisbar, acechar

ataullar vrer de llunt: va ataullar
(BNM, Ms. 14495, Prez y Serra: Viva
el lujo y fora penes!, choguet bilinge,
c.1890, f.14)
ataullar ataullant qu es... ...ataullen
el peix pu(d)ent que venen en el
mercat? (El Tio Cuc, n15, Alacant,
1923)
ataullat yo ya havia ataullat a la
comare de Foyos (Coloqui de la Rocha
de Foyos, c. 1795)
ataullat pero Visanteta, haventlo
atahullat... (Baldov: El virgo de
Visanteta, 1845, p. 6)
ataulle tire vista o ataulle (Breva,
1916, p. 7)
ataut -del rap hispnic attabt; cat.
taut:
y damunt del ataut (BRAH,
Ms. Porcar: Dietari, 27 abril 1599, f. 37)
ataut parla tant de atahut que...
(Sacro Monte Parnaso. Valencia, 1687,
p. 140)
ataut el carcaix, pera atahut / deixe als
meus Comisionats (Naiximent, vida,
testament y mort del Gran Coloso de
Rodas, 1797)
ataut que em preparen lataut
(Alapont, Vicent: Chila u el sant per
comproms, 1860, p. 10)
ataut hoy ataut es femenino en
Valencia (Corominas: DCECH)
ataut fa olor dataut, re-deu! (Roig y
ataut atat: ataud (Escrig: Dicc.
1887)
ataut em fa por lataut (Chirivella,
ataut la mortalla y la caixa o ataut
(Mart Gadea: Tipos, apndix, 1908,
299
p.82)
ataut una ataut llarga (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 199)
ataut y en un duro tindra vost un
ataut que val... (S. Galiana y G. Polo:
Rusafa, Bolsera, 1928, p.8)
atauts atauts pera els morts (Gadea:
atauts llev atats (Martnez Ruiz,
atavanat:
atolondrado
atavanat
(Gadea: Voc. 1909)
atavi atavi de clavariesa (Catal G.:
ataviades moltes dames... ben
ataviades (Archiu Cat. Valencia, ms.
Llibre dAntiquitats, maig 1528)
atavar dtim ducts, del gt.
*attaujan?: los tal novament convertits
ben ataviats a modo de christians
(Instructions
perals
novament
convertits, imp. Ioan Mey, a. 1566)
ataviar un ingeni singular la reala y
atava (Morla, Pere: Decimes al autor,
en Praeclarae artis, 1643)
ataviat home molt ben ataviat
(Dietari de Jeroni Soria, 10 octubre
1538)
ataviat dispost y ataviat (Semanari
Alacant, p.2) Catal: disposat i abillat .
ataviu pensava en l ataviu de sa
persona (Villena: Vita, 1497)
atavius ms amaren vestir bon sayal /
que quants atavios (sic) (Fenollar: Lo
procs de les olives, 1497)
atavius mes choces, mos atavius
(Timoneda: Aucto de la Yglesia, 1575)
atchs! cat. atxim; onomatopeya
destornut: Atchs! (estornudant)
c.1890, f.8)
ateiste estos ateistes y brutos (Bib.
del Senado, Coloqui entre un capador
de la Gascunya y un sabater remend de
Valencia, Imp.Agustn Laborda, 1808)
ateiste ateiste: ateista, ateo (Escrig:
Dicc. 1887)
atndrer atndrer als molts gastos (El
Bou Solt, 1877, p. 243)
atndrer atndrer: estar con cuidado
en lo que se mira, oye, hace o dice
(Escrig:Dicc.1887)
atendres y pera qu cansarmos, si el
pblic ya sap a qu atendres (Semanari
Alacant, p.3)
atengut vorem si som atenguts
setembre de 1888, Alacant, p.2) Catal:
veurem si som atesos.
atengut ser El Pelut atengut?
p.4)
atent staven atentes a les rahons
atentar del llet attemptatus; atentar,
en valenci, ferir o pegarli un colp a
alg en gayato, pedr, gavinet, etc.: era
ferit o atentat (Archiu Mun. Vila
Joyosa, Censal del Magnnim, 15-VIII1448) li atente un colp... (Llibret
atentat, desatentat 1 doc. morir
devies, /... desatentat (Roig: Espill,
1460)
atentat en despich del atentat, armen
atra brega (Galiana: Rond. 1768, p. 69)
atentat pera traure a llum / qu era el
pobre infels difunt / daquell atentat
(Chiste..., a un llauraor del Puig, c.1800,
Imp. Viuda de R. Mariana)
atentat cat. atemptat: qu locures,
300
qu atentats (Els dos amics Nelo y

Quelo, 1787)
atentat atentat: atentado (Escrig:
Dicc. 1871)
atentat no prena part en aquells
atentats (Llobat Ferrer: En lo suor de
ton front, 1926, p.2)
aterra mos conmou y mos aterra (La
creu del matrimoni, 1866, p.5) En
catal: ens commou i ens aterrix.
aterr cat. aterrida: va retrosedint
aterr (Ruiz Esteve: De Dar-Drius a
lalquera, 1922, p.13)
aterrorisar trau una navaixa de set
molls...y aterrorisa a tots (Salvador,
p.3)
aterrat Batistet, aterrat, tremolant de
por (Peris: Terres malahdes, 1919, p.
42)
aterrisa aterrisa (Tallada, Miquel:
Les Camareres, 1931, p. 4)
aterrisar ahn poder aterrisar (Peris
aterrisar
(Castellano,
aterrisar
Miquel: La conj. verbal valenciana,
2001)
aterrisara tingueren la fortuna de que
aterrisara en Valencia (Comes, Paco:
aterrisat quem feu aterrisar en un
charquet (Sendin Galiana: Tonica la
del llunar, 1926, p. 8)
atesar peg tres ronquits, ates el rabo
y les cames y... (Gadea: Ensisam,
1891, p.481)
atesora cultisme, del llet thesaurus:
y els palmerals que atesora (Gadea:
Apndix, 1908, p.93)
atesorar atesora / la fbrica ms
ilustre (BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
atesorar centric punt de la Fe que en si
atesora (Collado, Joan: Poesies, 1755)

atesorar cultisme, del llet thesaurus +
prep. a procltica: sa msica atesora els
perfums del... (Marco Rivas, V.: La
atesorar mrit lliterari, atesora el
ambient... en lo groc el or que atesores
(Peris Celda: Voleu llum?, 1918, pp. 1,
17)
atesorar del voler que una filla pot
atesorar (Tallada, Miquel: Aix si que
te importansia! 1924, p.16)
atesoren en ella se atesoren (Llibret
53)
atesores tant atesores (BNM, Ms.
3746, Matheu y San: A St. Thoms,
1649, v. 11)
atesores lensmit primer... que dins
atesores (Peris Celda: La bolcheviqu,
1932, p. 28)
atestat deu estar atestat (Mills, M.:
Els microbios, 1884, p. 16)
atiant atiant: atizando (Escrig: Dicc.
1851)
atiar remurer el foc pera donarli ms
vivea: una hacha en llum /... que la
ati... ms se encena (Romans
valenci, en Sacro Monte Parnaso,
1687, p.157)
atiar atiar les llums dels velons:
Despabilar (Escrig:Dicc.1851)
atiar atiar: atizar, en dos acepciones.
En la de excitar las pasiones... (Escrig:
Dicc. 1851)
atifells pendra els atifells de peixcar
1868)
atifells els atifells (Bellido, F.: Un
atifell dorige ducts, arbic tifal?;
aludix preferenment a utensilis de
301
peixca; encara que tamb a trastos y

ferramentes de treball: perols, llibrells,
casoles, pichers y atres atifells per
lestil (El Bou solt, 1877, p. 189)
atifell ha anat al Pechinar (a peixcar).
Portava dos atifells (Serrano: Voreta
atifells agarr certa vespr les canyes y
els atifells de peixcar (El Pare Mulet,
1877, p. 4)
atifells uns cuadros de tal color y
atifells (Ferrer, L.: A la vora del riu
Serpis, Ganda, 1932, p. 18)
atifells hui en terres valencianes
trobem la paraula atifells (DECLLC)
tigo -afresis de ltigo, feta per
Carlos Ros pera alluntarse del castell?.
En val. modern tenim lltic y llatigaes:
Basilio lo presumit, / ... porta un tigo
en la ma, pera fer fugir als gosos (Ros:
Coloqui en que es declara lo perjuh...
atina el meu pobre cap no atina (Els
p.11)
atinaes tan atinaes com estes (De dalt
a baix, da dels Inosents, Teatraleres,
1920)
atinar cat. encertar: se ha de atinar lo
que vol dir (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
atinar y no atinaven lo blanch (Sacro
Monte Parnaso. Valencia, 1687, p. 188)
atinar atinar qui es qui (3 part del
Coloqui de les modes..., any 1767)
atinar el pobre no va atinar/ lo que
all poda ser (Rahonament ... el Tio
atinar atinar:... ha logrado ms arraigo
en el Reino de Valencia y en el
Maestrazgo lo he odo en el sentido de
divisar, ver a lo lejos (DCECH, 5,
p.500) Crec que Corominas es referix a

frases com, per eixemple: no atine a
vrer a lo llunt.
atinar atinar, atinat... (Escrig;Dicc.
1851)
atinarme per aix vullc atinarme
(Arnal: Lagelo del colomet, 1877,
p.8)
atinat lo que demostra qu atinat
estigu (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.239)
atinat Tino, atinat, tin un tino, afinat y
atinaet... (Roig y Civera, A.: Els banys
de les barraquetes, 1871, p.16)
atinat tu lhas atinat (Gayano Lluch:
Del Tersio Extranjero, 1921)
atnat aix es cnter meu. Y atnat
si... (Peris, J.: Ms all de la lley, 1927,
p. 4)
atinat ha atinat (BV. Ms. 649-12, Les
Almejes, c. 1930)
atine y si em atine / esta ha de ser
1759)
atine Estarem en la goleta? No atine
atine Hu atine? (Roig y Civera: El
atine a mi me ha pasat algo y no atine
(Lladr, R.: A deshora de la nit, 1888)
atine ham anat de fonda y estem un
poc calomelanos... y no natine una
(Hernn Corts, M.: Fora baix!, 1896,
p.25)
atine a vore... no atine (Peris, J.: Ms
all de la lley, 1927, p. 12)
atingut atingut: atendido (Escrig:
Dicc. 1887)
atiparse unflarse a menjar: datiparse
be de freses (Llombart: Tabal y
donsayna, 1879, p.17)
302
atiparse satipe de pernil (Barchino,

P.: Tot lo que relluix, 1931, p.12)
atisa! Ya gastes rellonche?atisa!
1877, p. 15)
atisbar, atisvar, dorige ducts,
mettesis davistar?; en castell
apareix per el 1600: atisvant (sic) si
caura / o no caura (Seg. part ahon se
referix el modo com perden lo temps
homens y dones... 1784)
atisb ella que satisb all, / me
santoixa un afaram (Coloqui de la
atisbant ahon tot hu estas atisbant (El
pardal Sis, Valencia, 1797)
atisbar, atisvar els atisva / el Angelot
del Carme (Agraida la gratitut..., a
Carlos IV, imp. Viuda de A. Laborda,
1802)
atisbar te diferencies semntiques en
aguaitar: atisbant, atisbar, atisbat...
atlant del llet atlantes, 1 doc.?: les
cametes son / colu(m)nes atlants, que el
temple sostenen / de ta gran deydat
(BNM, Endeches al fi del Paper gracis,
poltich, c.1750)
atlant de ser atlant / dun Angel
carnisers y el Lle de..., any 1759)
atmsfera del grecllet atmosphaera;
el val. y cat. lagarraren del castell,
toda la atmsfera terrestre (Sigenza,
C.: Libro astronmica, 1690), en el sigle
XIX:
atmsfera,
atmosfrich,
atmosferologa (Escrig: Dicc. 1851)
atmsfera traslaticiament, ambient o
nivell social: de voler viure en una
atmsfera que no es la seua
p.201)
atmsfera ambient festiu: ah ahon

vost la veu , anit en lacademia arm
una atmsfera ... (Soler Peris: El solo
de flauta, 1917, p.10)
atmsfera mal ambient familiar: y
que ixca est atmsfera envenen
ato, hato dorige fosc, se baralla
desdel
nrdic
*fat,
vestits,
equipage..., al arbic hazz, part que
toca a cada u. Hian parents llxics en
portugus, occit, castell, etc. En
valenci ductem entre ficar h- o no;
pero fugim de fpera trencar
anfibologa en el tamb valenci fato,
olfato en castell: per tu la vida
arriscar,/ y mes cabanyes y hato / en ton
servici posar (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1575)
ato conjunt o embolic de persones,
ganao, vestits o roba vella, etc.; en
valenci
ix
asobint
sinse
h-:
Captelleu!, Qu ato de corps (sic)
(BUV. Ms. 668, Raon. de Vinalesa,
1735, v. 69)
ato se arm un ato de bast , / la sanch
per all rodant (3 part dels coloquis de
la fulla, c.1740)
ato deixam ormecharme lato pera
picar de sola (El Garrof, 11 de
novembre de 1840)
ato, hato perque tots son un hato de
gosos malfaeners (Gadea: Ensisam,
1891)
atob del rap attb; equival al cast.
adobe y cat. tova, masa de fanc y palla
sec al sol que aprofita com a rachola
rstica: y atobons... e cuatre lligonaes
de fanch y palls (El Mole, 1870, p.90)
Corrominas, referent al valenci
atob, escriu: lo que yo he escoltat
per tots el puestos es la pronunciaci
303
atob (DECLLC, 8, p.679)

atob:
adobe
(Escrig,
atob
pareixen
dos
atobons
atob
(Escalante: Trapatroles, 1895)
atob atobons: atobones (Mart
Gadea: Voc. 1909)
atob els atobons (Llibret Foguera
atocha sinnim despart; dun
prerrom *taucia, 'romagueres', y
mosrap attwa. Corominas recorda
que en el valenciano de Sumacrcer se
emplea tocha (el fillec catal catalanisa
el val. tocha en totxa) no para el
esparto en general , sino para el
desperdicio del esparto (DCECH, 1,
p.399); efectivament, en valenci tenim
atocha, tocha y derivats (vrer tochera,
tocheres): pera portar aygua y atocha
(Ord. tocants a la custodia de la costa.
1673, p. 25)
atocha dorm en una camenya de
atocha ella y sos fills (A. M. Oriola,
Lib. 2236, f. 294, 1603)
atocha atocha valenciana para
alfombra (Estbanez, Serafn: Escenas
andaluzas, 1847, p. 77)
atolondrament quin atolondrament
(Semanari Garrot de sego, 22 de joliol
atolondrat dtim ducts, dun
mosrap *atortonar, dels lletins
turunda, tonitrus...?. En val. es casi
sinnim de trapatroles o de qui actua
sinse rahonar lo que fa, en curruixes:
qued atolondrat (Recitado en duo...
de Sant Pere Pasqual de Valencia, en les
festes que..., 1743)
atolondrat quem tenen atolondrat
(Ros: Coloqui de les moltes rinyes, que
solen pasar entre les sogres y nores, a.
1758)
y atolondrat de...
atolondrat
(Coloqui nou del poticari, s.XVIII )
atolondrat en qued fet un panoli, /
aturdit y escarmentat (Coloqui nou
atolondrat atolondrat y torbantme
1887, p. 25)
atolondrat atolondrat, no veus que
aix es imposible (Coloqui de Tito,
1789)
atolondrat mig perdut y atolondrat
(Descripci de les lluminaries, any
1797)
atolondrat estit atolondrat (El Tio
atolondrat tot atolondrat (Soler, V.:
Sha perdut el foraster!, estren en
Alacant, 1931, p.9)
atollat si el veu atollat (Ms. Galiana,
Lluis: Refrans valencians, c. 1760)
atollat atollat: atascado (Escrig: Dicc.
1887)
tom, atomo -1 doc. en valenci: ni
un atomo (sic) dobscuritat (Ros,
Carlos: Tratat, 1736, p. 4)
tom atom (Sanelo: Dicc. c. 1800)
atnit -del llet attonitus; 1 doc.:
Qus de nostre convidat?. No se,
atnit ma dexat (Timoneda: Emaus,
1569)
atnit yo em qued atnit (El Mole,
1841, p.351)
atnit atnit me deixa (Escalante: La
Patti de peixcaors, 1884)
atont portant molt ms que atont a
ta mare (Garca Martnez, J.: Silvestre
el de Carcaixent, Alacant, 1890, p.22)
atonta el charop de cascall, a la que no
adorm la atonta (El To Cuc, n 127,
Alacant, 1917, p.3)
304
atontat despus de vist lo que he vist /

tan simple estic y atontat (Relaci
entre Sento y Tito ... a honor de Carlos
Tercer, 1784)
atontat atontament, atontat, atontar...
atontat una rah; y es la de ferlos
compendre que no estic tant atontat
(Tadeo, F.: El chic soldat, 1919, p.6)
atontat atontat (Colom y Sales, Joan:
El sant del agelo, 1882, p. 14)
me
marecha...
atontolinar
matontolina (Vidal Corella, Vicent:
atony atony, otony, atonyat,
otonyat... (Escrig: Dicc. 1851)
atordit -1 doc. (?) atordits (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
qu
laflig,
qu
atormenta
latormenta? (BUV. Morl. Ms. 666, c.
1649)
atormenta tan sols matormenta
Roc, 1864, f. 18)
atormenta No vullc voreu! Pensaro
matormenta! (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 42)
atormentant per una part la botiga /
de continuo atormentant / per los dins
de la roba (Ros, Carlos: Coloqui pera
1733)
atormentant de continuo atormentant
1745)
atormentant mests atormentant ms
que ning (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 15)
tormntum >
atormentar -del llet
torment y el prefix a- : lo que pat en
esta ronya, / que un any me va
atormentar (Coloqui de Vicento
Menchap, c.1770)
atormentaren y l atormentaren per
dos des diferents (BRAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 10 octubre 1622, f.399)
atormentat mos han atormentat
atormentat un cor atormentat (Matal
13)
atormenten que te dolor de costat, /
els lloms diu que l atormenten (Ros:
Segona part de les penes, 1745)
atorrulla atorrulla a un llop (Len,
atorrullar atorrullar (Escrig: Dicc.
1851)
atosig la fam mos atosig (Valero,
R.: Dos fotgrafos ambulants, 1921,
p.14)
atosigahor,
atosigant,
atosigar
atosigar, atosigat... (Escrig: Dicc.
1851)
-del
atosigar
llet *tussicre:
atosigant a nostre director (El Bou
solt, 1877, p.190)
atosigahor,
atosigar,
atosigaor
atosigat... (Escrif: Dicc. 1851)
atosiguen no atosiguen a la chica
(Balader: Fuchint de les bombes!,
1873, p. 32)
atotinat atotinat, en el valenci de
Castell (DECLLC, I, p. 475)
atotipl, atutipl a tot y ple (Bib.
Nic. Primitiu. Ms. 420, Escoriguela, c.
1795)
atra vrer atre.
atraca a vore, pues, qu satraca
9)
atracar atrac, atracar: hartazgo...
comer o beber mucho (Escrig: Dicc.
1851)
305
atracar -en el sentit de furtar: El han

atracat? (El To Cuc, n 158, Alacant,
1917, p.3)
atracarse omplirse de fartar. Dorige
ducts, germnic trekken?; polismic y
antiu, com al valenci, castell y
catal:
matracare deixa fruta
perque... (Rubert Moll: Colahuet y sa
atracarse la paella valenciana..., lo
mateix que satraquen ques un gust
de... (Gadea: Tipos, 1908, p.316)
atracarse: y que no se atraquen molt
de torr (El To Cuc, n160, Alacant,
1917)
atracat soltant rots, afluixant flatos...
atracat (Coloqui de la novia favera, c.
1790)
atrac atrac: comer hasta hartarse
atrac bona es la cansal, pero un
atrac... (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 8)
atracons en plenes festes de atracons
atractiu del llet attractivus: crech
que son atractives (Fenollar: Lo Procs
atractiu Marcela, filla del mort, / pera
mi atractiu im (BNM, Coloqui ... un
Dama, c.1750)
atragant la solfa se matragant
1917, p. 20)
atragantat atragant, atragantadura,
atrangantar, atragantat... (Escrig: Dicc.
1851)
atraguda cat. atreta: yo vingu as
atraguda per un fals... (Tallada,
Miquel: Aix si que te importansia!
1924, p.17)
atragut cat. atret: atragut, atraguda:

atrado, atrada (Escrig: Dicc. 1851)
atraguts atraguts com mariposes
atranc si es troba en el atranc, de
tranves y camions (Llibret Barrio
Benala, 1930)
atranc,
atrancadura,
atranc
atrancament, atrancant, atrancar...
atrancar portes o finestres s, aix,
atrancar les finestres (Barchino, P.: La
embol, 1925, p.8)
atrantollat, trantollar que trantollant
1515)
atrantollarse atrantollarse: marearse
(Ros: Dicc. 1764, p. 266)
atrantollarse atrantollarse: fatigarse
con esceso, agitarse, marearse ...
revolvindosele el estmago (Escrig:
Dicc. 1851)
atrapar del fr. antiu atrapper;
atrapa en Jacme March (a.1372).
Verp viu en valenci: Per lleu ador,
que si puc / a Crisstoma atrapar
Crisstoma, c.1770)
atrapar pera atrapar marit yo
1859, p.15)
atrapar no vullc que tatrapen
atrapar Si latrapara yo! No
comprenc... (Tadeo, F.: El chic
soldat!, 1919, p.3)
atrapasat un mal atrapazat (sic) (Ros,
Carlos: Segona part de les penes, c.
1740)
atrapasat y yo un mal atrapazat
(Relaci de un llaurador... festes St.
Pere Pasqual, 1743)
306
atrapasat ben o mal atrapasat

atraquin fart: els dolors de clics
... cuant tot el mon se prepara pera
noves atraquinaes (El Saltamart,
Valencia, 1862)
atrs has tornat atrs... tornen atrs
(Corella, Roi de: Salteri, 1490)
atrs atrs (Martorell: Tirant, c.
1460)
atras dur vida tan atras (Vidal y
p.11)
atras a vore si aplaquem un poc la
fam atras (Virosque: La salvasi de la
casa, 1921, p. 15)
atrasaes pera cobrar unes multes
atrasaes (Guallar, J. G.: Nit dalbaes,
1900, p.9)
atrasar atrasar: quedarse atrs
atrasat derivat llunt del llet trans:
de molts deutes atrassats (BNM,
atrasat o que despachar no puga / per
lo correu atrasat (Bando... a honor y
glories del Beato Juan de Ribera,
a.1797)
atrasat cat. endarrerit: atrasat est,
Rafelo, de notes. Entra en Valencia y
vors... (Rafelo de Picasent ignora la
veritat, Imp. Brusola, 1813)
atrasat et vors pronte atrasat
1853, p. 14)
atrasat un diari ya atrasat (G.
atrasat est atrasat (Borrs, V.: El
atrasat nmero atrasat (Semanari El
Campaner, n1, Alacant, 1886, p.1)

atrasat Estar u molt atrasat de
noticies (Escrig: Dicc. 1887)
atrasat va atrasat el relonche
(Mrtnez,
Amancio:
Canyisaes.
Monver, 1906)
atrasat en el camp esteu mol atrasats
atrasat pagant a tot el mon, tant de lo
atrasat com de lo corrent (El Tio Cuc,
n 140, Alacant, 1917)
atrasat nmero solt, atrasat (Meli:
Com els cacherulos, 1926)
atrasat sha quedat molt atrasat
1926, p.12)
atrasat nmero solt...atrasat (Vidal,
Vicent: El Serranet,1928, p.2)
atrasat ... y molt atrasat (Beltrn, E.:
atrasat Qu atrasat vius...! (Morante
p. 8)
atrasats uns vagos malfaeners,
fantics y atrasats (Gadea: Tipos,
1908, p.284)
atrasos cat. retards: solament dels
atrasos (Els carlistes en Vinaroz,
atrasos cobrar els seus atrasos
1892, p.4)
atrurer atrurer (Escrig: Dicc,
1887)
atrurer, atragut atraguts com
mariposes (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1930)
atrurer, atrayent es atrayent la
ciutat (Alcaraz, J.: Vullc besarte, 1931,
p. 20)
atravesant catal travessant y
atravesant aquella planura... (La creu
307
del matrimoni, Imp. Blay Bellver, 1866,

p.8)
atravesar per volerse atravesar
p. 29)
atravesar aigua al coll patravesar...
(Valls: El to de la neboda, Alcoy, 1933,
p. 3)
atravesar ... te poguera atravesar
(Llibret Foguera Trafalgar, Alacant,
1936, p. 5)
atravesant,
atravesar,
atravesat
atravesat (Escrig: Dicc. 1887)
atravesat atravesat per la carretera
atravesant atravesant de part a part el
cam (Peris: Terres malahdes, 1919, p.
29)
aquelles
llums
y
atravesantse
atravessantse (Montanys: Espill de
ben viure, 1559, f. 137)
atravesem en este temps que
atravesem (Semanari Garrot de sego,
23 de setembre
atravesem en el temps que atravesem
(Peris Celda: Terres malahides, 1919, p.
3)
atravesen atravesen el desert
(Moreno Costa, P.: Poeses, en Llibret
1960)
atre, atra del llet altrum
naixqueren numeroses corrupcions
neolletines, com el castella altro del
sigle XIII. A lo llarc del sigles,
daquells autre, altre, atre, altri, otre,
etc., qued atre' com a adj. y pronom
del idioma valenci modern. Y no es
paraula de fa cuatre des. Corominas
recorda que la variant atre es la ms
antiga: atre da es llix en un ms. del
sigle XIV (DECLLC.1, p.236); y era

clsica (Roig: Espill, a.1460). Hui, el
fascisme
catalaner asoles admitix
larcaisme y cat. viu altre: es va ficar u
molt destre, / y un atre sen qued dalt, /
ben agarrat (Romans... pera riures en
any 1756)
atre moros e atres, / turcs, idolatres
atre en alguns atres ha fet (Morl:
atre buscant, preguntant a uns y a
atres
(BUV,
Ms.744,
Tormo,
Bertomeu: Relaci que fa a Thoms,
1769, f.128)
atre dins atres quinse dies
31 dagost 1738)
atre atres se senyalen (Tractat breu de
la guitarra, Valencia 1758, p. 42)
atre per atra part (Galiana, Lluis:
atre y lo atre (Galiana, Lluis:
atre mal de rates, que ho fan uns y ho
paguen atres (Galiana: Rond. 1768, p.
87)
atre de un atre va tirar ma (Archiu
Mun. Elig, Romans del pleit del
pollastre, 1776)
atre algn atre (Conversaci entre
Nelo y Quelo, Imp. Onofre Garcia,
1787)
atre per vestir a atres (Len, Carlos:
atre al atre costat (Bib. N. Primitiu,
Coloqui de la novia favera, s. XVIII)
atre atra del atre costat (Coloqui de
Tito y Sento, 1789)
atre nosatros y atres tals (Len,
Carlos: Arenga crtica, 1789, p. 6)
308
atre datre afamat (Lloant al Reyne

de Valencia, Imp. V. de Laborda, 1802)
atre nos parla datra cosa (Valencia
per son Rey, Imp. V. de Laborda, 1802,
p. 15)
atre no fases a atre lo que no vullgues
que te fasen a t (El Colom, 6 de
febrer de 1841)
atre a latra part (Baldov: El virgo de
Visanteta, 1845)
atre atre: otro (Llombart: Dicc. 1851)
atre atre balc... atra porta (Mentres
pasa la diana, Alcoy, 1855, p. 3)
atre en latra una bota de vi (Salelles
Cardona, C.: El Suspirs dun llauraor,
1864, f. 16)
atre aix es un atre mal (Vercher: En
la vel dun albat, 1865, p. 21)
atre as ya es atra cosa (Lladr,
Ramn: La boba y el embobat, 1872, p.
22)
atre y atres mil burles com estes
(Torrom: Les choyes, 1874, p. 8)
atre tots dimonis pareixien... y
latra... (Torrom, Leandro: Les
choyes, 1874, p. 6)
atre Mira quin atra! (Colom: El
atre latra nit en la... (El Canari, vol
2., Castell, 1883, p.10)
atre al nom datres que may han... (El
To Gabia, Novelda, 7-1-1884)
atre vullc a un atre (Roig y Civera: El
atre me prengueren per atre
1887, p. 43)
atre ser yo datre? (G. Martnez, J.:
1890, p.9)
atre atra que patixca (Alarcn Maci,
V.: El tenorio de Alsabares, Elig, 1891)
atre que senguiscaren tots los poblets

dasta el punt de ferse la guerra la mitat
dells contra latra mitat (Caps y
atre latra nit vaig anar al teatro
(Semanari El Blua, n3, Castell, 1892,
p.2)
atre mentres els atres (Tafalla, V.: Un
13)
atre uns y atres (Sansano, Antonio:
2)
atre, u del catal, un de laltre:
eixos chics son tan cndits, que estarn
amagantse u del atre (Rubert Moll:
p.21)
atre pero atres que... (Semanari El
Cullerot, Alacant, 17 abril 1898)
atre atre periodiste (Thous, M.: Foc
en lera!, a.1900, p.34)
atre atra cosa creguen (Pastor,
1905, p. 6)
atre a les atres elecsions... (Soler, S.:
atre atra dona (Martnez Ruiz:
atre a atres hores (Martnez:
Canyisaes, artculs en el diari de
Monver, 1909, p. 120)
atre atra porta (Peris Igual, J.: La
atre atra pregunta (El Tio Cuc, n 69,
Alacant, 1916)
atre te queda atre remey (Peris, J.:
atre Si tendra latra espr motiu pa
fer lo que ha fet! (Peris: Terres, 1919,
p. 39)
atre alguna que atra (Moll Ripoll,
309
Enrique: El punt, 1920, p. 17)

atre, atra tenim llocuci de disgust,
fastidi: Y cuant penseu anarsen?
Unatra tenim (Meli, F.: Tots a Nova
York,1921, p.3)
atre atra veg el rosari... (Barchino,
Paco: La barraqueta del Nano, 1921,
p.3)
atre talents y atres cosetes (Urios,
atre pero vullgu dirte atra cosa
p. 9)
atre atre da sinse declarar (Peris
Igual, J.: El banquet en lalquera,
atre en atre costat (Llibret de la
Foguera de Benala, Alacant, 1928, p.
5)
atre ningn atre paper de fumar com el
Bamb (publicitat del paper de fumar
alcoy Bamb, en la comedia de J.G.:
Arre, burra, ms avant!, 1929, p.2)
atre en un poble... y en un atre
atre en latra caixa (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 9)
atre a lesquerra, atra porta (Matal
10)
atre y atres coses (Breva, Vicent:
Anem a la Madalena, choguet de
costums de Castell, Barcelona, 1930,
p. 19)
atre y atres diversions (Llibret
Foguera Pascual Prez, Alacant, 1930)
atre atre grogui (Sendin Galiana, A.:
Grogui!, 1931, p. 15)
atre en atre port (Tallada, M.: Les
atre els dins uns a atres (Beut, Pepe:
atre atre tros alicant (Llibret Foguera

Gabriel Mir, Alacant, 1932, p. 10)
atre atra cosa (Valls: El to de la
neboda. Alcoy, 1933, p. 3)
atre un atre rato (Valls: El to de sa
atre no se mocurrix dirte atra cosa
p. 14)
atre com en atres apuestos (Libret
Foguera Raval Roig, Alacant, 1933)
atre a latra banda del riu (Thous, M.:
Lhort de les freses, 1933, p. 5)
atre atra cosa (Morante Borrs, J.:
En la festa de les falles!, 1934, p. 8)
atre eren atres temps (Beltrn, E.:
atre per un atre carrer (Ivars, Fray
Andrs: Diari. 20 juliol 1936)
atre cam de Crevillent, y per latre de
Matola (Semanari El Obrero dElig,
20 de mar 1938)
atre vindrs un atre da (Llibret
Foguera S. Antn Alto, Alacant, 1942)
atre atre colp (La Cotorra Fallera,
mar1949)
atre per una atra vocal (Sanchis
Guarner, M.: Gramtica valenciana,
1950, 133)
atre y atre que li parla (Llibret
1952)
atretant ms amunt atra casota ... molt
atretant (Relaci entre Tito y Sento... a
atrevit atrevit (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
atrevit ha sentit que un atrevit...
22)
atrevix a parlar fort satrevix (Nelo el
de Foyos: Coloqui dels Borbons, 1868)
310
atrevix y satrevix... (Capilla: Una

atrevix satrevix (Fambuena, Jos:
Un franss en Almsera, 1877, p. 8)
atrevix No satrevix? (Soler,
1907, p. 58)
atrevix Qu se atrevix a...? (El Tio
atrevixc no em atrevixch a mirar
(Valda: Fiestas de la Concepcin, 1663,
p. 526)
atrevixc nom atrevixc (Bib. del
Valencia, Imp. Laborda, 1808)
atrevixc mo me atrevixc a dir res
(Conv. que tingueren en un botiga,
1811, p. 11)
atrevixc no matrevixc (Balader: La
capa no sempre tapa, 1876, p. 19)
atrevixc no matrevixc a parlar
atrevixc no matrevixc (Ovara, J.:
atrevixc matrevixc (Rafael Clemente
y Felipe Meli: Com els cacherulos,
1926, p. 8)
atrevixc casi no matrevixc a diro
p.15)
atrevixca atrevixca a traure (Galiana,
13)
atrevixca ning hi que satrevixca
(El Bou Solt, 1877, p. 281)
atrevixca hi alg que satrevixca
ara... (Salvador, Carles: Un negosi com
un atre, 1921, p.13)
atrevixen no atrevixen a eixir (Len,
Carlos: Arenga crtica, 1789,)
atrevixes ta atrevixes a matarlo?

no
a
parlarme
atrevixques
tatrevixques (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 49)
atribuix la invenci satribuix (sic) a
Vulc (Ros: Cartillas valencianas,
1750, p. 24)
atribuixen lo atribuixen y donen
(Llull: Blanquerna, traduit al valenci,
1521, f. 38)
atribulat y atribulat vos crida
(Mercader, C.: Vida de f. P. Esteve,
1677, p. 100)
atribulat atribulat (Boix, V.: Siglo IV
canonizacin de S. Vicente, 1855, p.
332)
atril del baix llet lectorile; com al
port. y cast.: Ay! La orquesta! Dem
durn els atrils (Fuster, L.: El nano de
la falla, 1894, p. 22)
atril un gran viol, un atril (Llibret
Falla Carrer Rusafa, 1905, p.6)
atril ix la msica ... el cornet fa ti-rititi... de atrils (M. Ruiz: Diari El
pueblo de Monver, Canyisaes, 1908)
los
nostres
de
atrincherarse
atrincherarse (Blay, G.: Serm de la
shan
atrincherat
atrincherat
atrobar dtim ducts, dels lletins
vg. *tropare o turbare aquam? en la
sachristia de dita iglesia foren atrobats
de giner 1688)
atrobar y quant sern atrobats
(Stabliments de la Torre den Besora, 8
de setembre 1738)
atrobar, atrobarse atrobar: encontrar,
por hallar o topar... tambin solo como
recproco y significa encontrarse...
311
(Escrig:Dicc.1851)
atronaor els atronaors ahullits de...
(La creu del matrimoni, Blay Bellver,
1866, p.9)
atronaor molt de rodo en masclets
atronaors (Llibret Foguera Alfonso el
atronar y les barques atronant / cases,
plases y carrers / en sos Moros y
Cristians (Sento y Tito... per lo feliz
atronat aturdit, en mal del cap,
destarifat: tot atronat (Roig: Espill,
1460)
atronat atronat: dcese del que hace
las cosas precipitadamente, sin cordura
ni reflexin (Escrig: Dicc.1851, 1887)
atroncaeta se mor... sha quedat
atroncaeta (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 21)
atronillat derivat de tro; vocable poc
usat hui: capte lleu atronillat! (Ros,
Carlos: Paper gracis, discursiu... a les
atropell perque tot son atropells
atropell atropell: atropello (Escrig:
Dicc. 1851)
atropell qu atropell y qu marech
p.26)
atropell un coche casi em feu troos,
/ y un ros me atropell (BSM, Ort
Mayor, J.Vicent: Relaci dels bultos,
atropella atropella totes les vostres
7)
atropell la honra seua atropell
atropellar en este cas, una festa
damunt datra, de tantes ques feren per

el casament de Felip III; 1 doc.: se
atropellaren les festes (BRAH, ms.
atropellar atropellant als francesos
1794, p. 1)
atropellar que atropellen a totes les
dones (Coloqui entre un capador de la
atropellat 1 doc. en el sentit de parlar
rpit, menjanse slabes: parla tan
atropellat... (BLO, Ms. Mulet: Poesas
a Maciana, c. 1640, v. 69)
atropelle si no vol quel atropelle
p.13)
atropina dtropos, la Mort, per les
consecuencies de pndrer belladona y
derivats: y em tens que dur atropina...
morfina y sit fnic (Parrs, J.: Yal
tinc!, Ganda, 1885, p.16) Tinc ductes,
loriginal estava borrs, atropina,
atrofina?.
atropoll Quin atropoll has armat!
(Conv. Saro y Cudol, Imp. Brusola,
1820)
atropoll Qu ve a ser este atropoll?
1872, p. 8)
atropoll movent un gran atropoll
p.161)
atropoll irreverent atropoll (Llorente,
Teodor: Versos, 1914)
atropoll el gran atropoll (El To Cuc,
n 116, Alacant, 1917)
atropoll siga ms gran atropoll
(Llibret Foguera San Vicente, Alacant,
1944)
atropoll, tropoll valenci tropoll
312
(DECLLC, 8, p. 882)
atropoll: valencianisme,
atropoll
conjunt de gent que va en desorde...
(DCVB)
atrotinar -1 doc. (?) em confundixc
parlantvos, y me atrotine (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. 420, 1795, f. 11)
atuf en la mosca raere la orella. La
dona est de reguiny perquel marit sha
gastat els dins en tarches perals bous:
La muller.(Molt atuf).- A per les
tarches (El Bou solt, 1877, p.162)
atufaes molt atufaes, unes chiques en
uns chics (Buil, E.: Oronetes destiu,
1934, p.6)
atufar atufar: enfadar, enojar. Recibir
o tomar tufo (Escrig: Dicc. 1887)
atufat estic atufat (Rastojo, J.: Cent.
S. Vicent, Valencia, 1656)
atufen No latufen! (Escalante: Oros
son trunfos, 1878)
aturdida A vore, estic aturdida!
26)
aturdiment tan gran aturdiment
v. 90)
aturdint aturdint, aturdir, aturdit...
aturdit me has deixat tot aturdit
v. 16)
aturdit que aturdits (Ros, Carlos:
Romans dels peixcadors, 1752)
aturdit estaven aturdits (Tormo,
Bertomeu: Gatomaquia valenciana, c,
1770, p. 44)
aturdit de calbolts... / que es qued un
home aturdit (El So Christfol,
de San Andrs, 1789)
aturdit barbaritats molt grans.
Aturdit... (Peris: Terres malahdes,

1919, p. 42)
aturdit S! Aturdit... (Lanzuela, A.:
aturdix aturdix a les veines (Coloqui
jocs entre el Bou dels carnisers y el
Lle, any 1759)
aturdix Quin sant no sa aturdix? (A.
Mun. Elig, Romans del Pleit del
pollastre, 1776)
aturdix maturdix en la seua mir
aturdixen aturdixen los mamalucos
(Traduccin del lemosn o valenciano
antiguo al castellano de la lletra dun
valenci al Gran Duc de Berg, a. 1808)
aturrull en este aturrull (Bib. Nac.
Ms. 14. 185. Chaques lolier, c. 1850, f.
37)
cualsevol,
saps?
aturrulla
saturrulla (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 15)
aturrullar -cat. atorrollar: en lo
Reyne
de
Valencia,
aturrullar
(DCECH, 5, p.705)
aturrullar taturrulles? (Huertas, F.
1911, escrit en 1873, p.25)
aturrullar aturrullar, aturrullat...
aturrullar enc saturrulla ms al
posarse davant de... (J. Garca: El
095, 1931, p.8)
aturrullats y als atres aturrullats sinse
dir pruna (El Chorlit, 13 de febrer de
1841)
au! hau! esta interj. sol anar en atra
veu (au, cacau!, au, chiqueta! au,
afanyat!, au, safanoria!, etc. ); asobint
es sinnim danem, nemon o adeu; cast.
vmonos: tamb pera donar nimo,
donar presa, fer callar o despedirmos
313
dun llanda: hau, que ara en trach yo

burla / dels pepos arrumbats (3 part
dels coloquis de la fulla, c.1740)
au! au: int., para dar nimo... o
despedir a alguien de mal modo
au! Au, cap avant!Fort en ella!
p.13)
au! ...que estigues as de charleta.
Con que, au! (Cubells, A.: Les
pantorrilles de Rita, 1919, p.7)
au! cada u pa dell y au! (Vicent, J.:
Els peixcaors de canyeta, estrenat en
au! -interj. au, cacau!, en toc dirona:
Tu, au, al carrer (Casajuana: La
au! arreplega y au (Peris Celda: A
au! tamb pera despedir a alg
despectivament: Au, vesten, que yo
tinc que parlar en Timo (Llobat Ferrer:
Cada cosa en son temps, 1927, p.13)
au! Macompanyes a la iglesia? Au!
Prtam el catret (Mart Orber, Rafel:
au! Au, a callar! (Vicent Alfonso:
El Trull, 1929, p.10)
au! au, anem ques fa tart! (Aznar
au! tin, tin la capa y au (Colomer, E.:
sepulcre
ubert
aubert,
ubert
(Corella: Salteri, 1490)
aubert, ubert lo sepulchre ubert
(Timoneda:
Misteri
del
Castell
dEmaus, 1569)
aubert, ubert Ay, que ya ma ubert lo
cap (BUV, Ms. 668, Raonament de
Vinalesa, 1735)
aubert, ubert els ulls uberts

aubert aubert de 7 del mat... (Anunci
del Balneari Pisarro, Cuento del
Dumenche, 1918)
aubert espente, que est aubert
(Peris, Josep: Nelo Bacora, 1918, p. 3)
aubert balc al carrer, aubert al aire de
la vespr (Soler, J.: Els estudiants,
1934, p. 50)
aubert en valenci apareix aubert
(Corominas: DECLLC)
auberta, uberta cast. abierta, cat.
oberta: carta del molt honrat... en
paper scripta, uberta e al dors... (APH.
Sta. Mara dElig, Sig.168, doc., 27
mar 1357, f. 30)
auberta, uberta la porta del Parais,
uberta (St. Vicent: Sermons III, 99, 8,
c. 1408)
auberta, uberta ab la boca uberta
(Ferrer, Sant Vicent: Quaresma, 1413)
auberta, uberta boca uberta / uberta
la porta (Esteve: Liber, 1472)
auberta, uberta uberta (Ocanya,
Lluis de: Capit. Oriola y Alacant,
Oriola, 1611)
auberta, uberta boca uberta (BPO,
Ms. Mulet, F.: Poesies a Maciana, 1640,
v. 375)
auberta com la porta tens auberta
(Les marors de una fadrina. 1860, p. 28)
auberta encontrant la porta auberta
auberta, uberta en la boca uberta (En
la verbena, Canyisaes, Monver, 1908)
auberta lha deixat auberta (Soler
Peris, J.: La casa misteriosa, 1917, p.
21)
auberta la porta de la escala auberta
(Fink Rees: La millonaria, 1918, p.15)
auberta porta del carrer, auberta
314

auberta la porta de la tenda, auberta
auberta deixar la porta auberta
(Soto Lluch, M..: Els matariles, 1921,
p.12)
auberta en la boca auberta (Sendin
p. 9)
auberta porta auberta (Gayano
14)
est auberta (Vicent
auberta
auberta la casa la tenim auberta
1931, p. 14)
auberta auberta en canal (Llibret
auberta en la boca auberta (Beltrn,
auberta lauberta de la Muixeranga
(Inst. Alfons el Magnanim, C. Musical.
1951, p. 75)
aubertament,
ubertament
ubertament (Llexic valenci-llet de
Jaume dArag, c. 1396)
aubertes les ubertes finestres (Fuster,
Jernim: Omela, imp. Lambert,
Valencia, 1490)
auberts en los braos auberts
1928, p. 13)
auberts en los brasos auberts tespera
11)
auberts brasos auberts (Peris Celda:
La bolcheviqu del Carme, 1932, p. 8)
aubric yo, serio, laubric (Peris:
aubrida,
ubrida
boca
ubrida
(Escoriguela: Reflexiones, 1794)
aubrien que no aubren (Soto Lluch,

M..: Els matariles, 1921, p.10)
aubrigau aubrigau, poregosos. -Aubri
tu (Barchino, P.: La embol, 1925,
p.15)
aubrillandes equivalent al cast.
abrelata y cat. obrillaunes.
aubrint y aubrint el pico (Lladr,
Ramn: La deman de la novia 1885, p.
11)
aubrintle aubrintli la porta (Mart, L.:
aubrir cat. obrir, cast. abrir: No
ubrigues. Aubrir no, mirar per el
badall (Barreda, J.: Honor valensi,
1896, p.21)
aubrir fasa el favor daubrir (Sendin
p. 9)
aubrira aubrira la boquera, de la
sequia (C. Civera y R. Murgui: La traca,
sainet, 1921, p.15)
auca del llet auca: juguen al auca, al
oca, a la coladeta (Ros: Roman dels
jochs, 1730)
auca tres ninots pera una auca (BNM,
Ms. 14108, Alemont ti li, c. 1860, f. 21)
auca Li farn un auca y ben rebonica
auca llechint algun tros dauca
(Capilla: Una nugol destiu 1871)
auca auca: pliego de aleluyas o
estampitas formado serie (Escrig:
Dicc. 1887)
auca auca que escrigu contra un
chitano (Fuster: El nano de la falla,
1894, 12)
auca Creu al home y fes mut .-Quin
auca! (Casajuana: La oroneta de plata,
1914)
aucar (vrer ahucar) orige ducts,
onomatopyic?; cridar als animals,
315
insultar en veu forta. Te parents en atres

llenges europees: ara si que els tinch
de aucar (3 part dels coloquis de la
fulla, c.1740)
aucar y al entrar els aucaren, / y els
digueren bruto y bestia (El Bou solt,
1877, p.141)
Audencia, Real -del llet audienta;
cast. y cat. audiencia: y davant lo Cap
de Taula de la Cort de la Real
Audencia (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a. 1619)
auditori -1 doc.: auditori (Roig:
Espill, 1460)
auditori y en as, noble auditori
1660)
auditori veig tot lo auditori (Blay:
Serm de la Conquista, 1666, p. 5)
auditori y en un auditori noble
pasi
que
maufega
aufega
(Casademunt: Bateig en Burriana,
Castell, 1871, p. 15)
aufega un nuc que maufega (Nebot,
Chusep: Les companyes,c.1890, p.22)
aufega la sanc maufega (Chirivella,
aufega el aufega (El Tio Cuc, n 78,
Alacant, 1916)
aufega El plor maufega! (Tadeo, F.:
aufega vost saufega en sec
19)
aufega si Deu amarrota, may aufega
1927, p. 8)
aufega Deu apreta, pero no aufega
aufega este ambient maufega
p. 9)
aufeganse gerundi en perdua de t al
nugarse al pronom fluix: de malicsia
est aufeganse (BNM, Balader, J.: Al
sa y al pla, 1862, f. 16)
aufeganse coixo, el atre aufeganse y
els atres... (El To Cuc, n 119,
Alacant, 1917)
aufegant aufegant el capell (Liern:
De femater a lacayo, 1858, p.12)
mest
aufegant
per
aufegant
moments (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 16)
aufegar, aufegarsecast. ahogar, cat.
ofegar: com es home que saufega en
poqueta aygua (Galiana ;Rond. 1768,
p. 57)
aufegar aufegant, aufegar, aufegat...
aufegar y aufegarla entre les mans
(Thous,M.: Foc en lera!, a.1900, p.41)
aufegar aufegar tota pena (La
Cotorra Fallera, mar1949)
aufegar a ning vullc aufegar!
(Serrano, M.:Voreta de lAlbufera,
1928, p.16)
aufegarn no se aufegarn, no (Peris
9)
aufegarem pronte mos aufegarem
(Bernat, C.: Un ensayo fet en regla,
1845, p. 12)
aufegares aixina taufegares, lladre
(Soler: La casa misteriosa, 1917, p. 21)
aufegarlo Aufegarlo... si la sanc de...
aufegarse perill de aufegarse (El Tio
Cuc, 2 ep. n 58 Alacant, 1924, p.3)
aufegarte alsarme y aufegarte (Aznar
aufegarvos aufegarvos la sanc (Peris
316
aufegat com no laufegat (Lorente,

Lluis: Ramona, Elig, 1887, p. 19)
aufegat aufegat me quede (Vicent, J.:
Els peixcaors de canyeta, choguet
valenci, Barcelona, 1903)
aufegat se ha aufegat (El Tio Cuc, n
81, Alacant, 1916)
aufegat ya estara aufegat (Urios,
Elvira: Pepita Dolsa y Tfol Llpol,
1929, p. 10)
aufegue el dimoni que laufegue (Les
aufegue vesten o taufegue (Palanca:
Secanistes de Bixquert. Xtiva 1867, p.
34)
aufegue tinc un nuc que maufegue!
1872, p. 12)
aufegue maufegue en la sequia
(Balader: Les beceroles, 1874 p. 11)
aufegue si ve raere maufegue
discordia. Castell, 1875, p. 14)
aufegue plorant maufegue (Vives,
R.: Entre amics no cal, 1877, p. 29)
aufegue maufegue (Mills Sagreras:
aufegue a vore si taufegue (Soler, J.:
El solo de flauta, 1917, p. 6)
aufegue yo maufegue! yo me
muic! (Cervera, J.: San Seren, 1919,
p.9)
aufegue Ay, mare... que maufegue!
(Barchi-no: La barraqueta del Nano,
1921, p.14)
aufegue sinse beure aigua, enc que
saufegue (Angeles, P.: Al treballaor,
faena, 1926, p.18)
Y
si
maufegue?
aufegue
car?, 1926, p. 18)
aufegue Y si maufegue? (BV, Ms.
649, Les Almejes, c. 1930)

aufeguem que fa entrar una garraspera
que mos aufeguem (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.4)
aufeguen per ser daquells que
saufeguen en lo test de les gallines
(Galiana, Lls: Rondalla, 1768, p. 72)
aufeguen o maufeguen (Barber y
Ras, F.: De Valencia al Grau, 1889)
aufeguen yo no se com estos homens
no saufeguen (Meli: El Malcarat,
1932, p.7)
aufegues que taufegues en ell
(BNM, Ms. Balader, J.: Al sa y al pla,
1862, f. 13)
aufegues en poc aigua taufegues
vida, c. 1865)
aufegu casi maufegu (Merelo: Tot
ho apanyen el dins, Lrida, 1866, p.
24)
august del llet augustus, sagrat,
magestus, en molta noblea; ttul o
tratament imperial: Cesar August
(Eiximenis: Reg., als Jurats de Valencia,
c.1385)
august y el silensi august que deu
rodechar la agona del que mor llunt de
sa casa (La Traca, 23 agost 1913, p.1)
auiarr plucha forta que dura poc:
que la ltima aiuarr... (Martnez
1910, p.186)
auixar espantar, dir a u que sen vaja,
fer fugir a persones o animals: en totes
les iglesies / me ahuxaben (sic) els
escolans (Martnez, P.: Nelo el
Tripero, 1792)
auixar auixar: ojear (Lamarca, L.:
Dicc. 1839)
auixar la gata... que lanava a auixar
317
auixar mosques... ni se les ahuixaba

auixar ahuyxarse les mosques
auixar auixar: espantar la caa
(Corominas: DECLLC)
auixaren y lo nuncio del Papa
auixaren de Madrit en males dinaes (El
Trams, 26 giner 1841)
auixe y cada u sauhixe les mosques
com puga (Gadea: Tipos, 1908, p. 97)
auixen com si fora mosca... mauixen
a calbots (El Mole, 1841, p. 216)
aulor del llet odre; cast. y cat. olor:
la aulor del bascoll (Coloqui nou de la
chitana, c. 1820)
aulor laulor de la mantequilla
(Liern: La flor del cam del Grau, 1862,
p. 25)
aulor laulor del agelet (BNM, Ms.
aulor quin aulor de... (Llombart:
aulor Quina aulor fa este potet!
18)
aulor y vors quaulor ms bona
p.135)
aulor aixina es que fem aulor de...
aulor se sent aulor a home (Cervera,
J.: San Seren, 1919, p.9)
aulor Che, quina aulor de formache!
(Moll Ripoll, E.: El punt, 1920, p. 14)
aulor y aulor destofao (Gayano
Lluch: Del Tersio Extranjero, 1921, p3)
aulor pero no fa aulor de... (J. G.,
aulor ans no, per laulor... (Meli.
aulor Quinaulor a socarrim!
(Esteve, Chusep: La comisi de la falla,

1929, p.8)
aulor aulor de chufa (Herrero, J.: En
temps de la Dictaura, 1931, p. 4)
aulor y en una aulor... (Peris: La
bolcheviqu del Carme, 1932, p. 20)
aulor me dona males aulors
burro, 1932, p. 31)
aulor lhome deu fer aulor de tabaco
p. 37)
aulor en la aulor a... (Badenes, V. M.:
Tpat sego, 1945, p.25)
aulrala aulrala y vors (Moliner
1936, p. 25)
aulorar Olorar, lo mismo que aulorar
aulorar ganes de aulorar tota la nit
(El Blua, Castell, 28 febrer 1892, p.3)
aulorat Veus? Ya mha aulorat
(Alcaraz, L. J.: El ball del ram,1928,
p.8)
aulorenta me pareix el tabaco cosa
aulorenta y... (El Tio Cuc, 2 ep. n 53,
Alacant, 1924)
auloreta Qu bona auloreta fa!
p. 31)
auloreta la auloreta del serol (Liern:
En les festes de un carrer, 1864, p. 22)
auloreta en lauloreta que fa
1877, p. 5)
auloreta fa auloreta de tomello (Roig
auloreta fa auloreta a... (Portals: El
auloreta en sa auloreta (Ruiz Esteve:
auloreta dallipebres... lauloreta del
318
suquet (Lanzuela: La Templ del

barrio, 1933, p.5)
auloreta Ha deixat un perfum!
Auloreta cara! (Soler Peris, J.: Els
auloreta fa bona auloreta (Morante,
J.: El to Estraperlo, 1947, p.17)
aulors les aulors... (Peris Celda:
aulors males aulors (Morante Borrs,
Jess: En la festa de les falles!, 1934,
p. 8)
aument del llet augmentum desdels
clsics ya trobem la grafa valenciana
aument, en simplificaci del tim. En el
valenci del Barroc es generalis el
consonantisme desta veu, lo mateix
quen atres llenges: el cast. antiu
augmento,
que
desdel
1700
sescrigu asobint aumento;
lit.
aumentare, port. aumentar, etc. En cat.
mantingueren la grafa antiga augment;
no en val.: ser molt presta en aument
de vostra alegra (Martorell: Tirant,
c.1460, ed. 1490)
aument li donen gran aument (Mulet:
Tratat del pet, dc. XL, c.1650)
aument aument de salaris (Cap. del
Quitament de la Ciutat de Valencia,
1662, p.43)
aument dita de aument de xaus, per
manera que los primers xaus... (A.Hist.
dOriola, Llibre 309, any 1676, f. 191)
aument aument, y en conservaci
de... (Escrit de fr. Pere Esteve, en Vida
de fr. Pedro Esteve, 1677, p.80)
aument el tornaren net y en son
aument (Ms. de Jusep Esplugues, retor
de la Vall dAlbaida, c.1740)
aument millora o aument de Estat
aument anem a vore, aix del

aument... (Meli, F.: Eixos caseros!,
1923, p.5)
aument estic mirant en un cristal
daument (Mart, L.: Pepe el
aument laument de... (Garrido, J.
M: Opresors y oprimits!, estrenat en
aument recrdem vost el aument
de... (Badenes, V.: Tpat sego, act.2n.,
1945, p.4)
aument quant comen y aument
(Mas, L.: Serm Cofradia S. Vicent,
1755, p. 2)
aument aument considerablement
(Els chics educats en la casa, 1846, p.4)
aumentaci en tal manera que sia
consolaci e aumentaci de la casa
Magnnim, 1468, f.164 v.)
aumentant an aumentant lo nmero,
de cristians (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538) En catal:
augmentant el nombre.
aumentant rodant per eixos carrers /
aumentant la algaraba (Boix, V.:
Fiestas... St. Vicent Ferrer, 1855, p.425)
aumentant aumentant en bondat
aumentar del llet augmentre; en
valenci trobem la simplificaci
consonntica desdels clsics; mentres
quel cat. usa larcaisme augmentar:
per aumentar e defendre la sancta fe
(Martorell: Tirant, c.1460, ed. 1490)
aumentar portaren tan particulat conte
en aumentar... (Const. Universitat de
Valencia, 1611, ed. 1675, p.1)
aumentar aumentar / de sa caritat la
flama
(Alegre,
I.G.:
Dzimas
valencians, en Sacro Monte Parnaso,
319
1687, p.17)
aumentar que aumentantse cada da
(BNM, Ros: Paper gracis, poltic ...
ladmiraci
el
gust
aumentar
aumenta (Valencia per sos Reys, 1802)
aumentar vor aumentar/ si en
collites... (Aforismes en catal, traduits
al valenci, 1853, p. 45)
aumentar may els podre pagar, / un
poc ms pera aumentar (Palanca:
aumentar aigua que fa aumentar la
patria (Moll: El punt de Canyamaso,
1920, p. 6)
aumentar aumentarla pera que res vos
faltara (Llobat Ferrer, R.: En lo suor de
aumentar y aumentar conforme el
dilec hu requerixca (Sendn, A.:
aumentat e aumentat tots sos regnes,
terres e gents (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 26 de noembre
1467, f. 162 v.)
aumentat yo li dic al tio Vueltes, / la
msica sha aumentat (Coloqui del to
aument,
aumentaci,
aumentat
aumentahor... aumentat... (Escrig:
Dicc. 1851)
el
riu,
aumentat
aumentat
sobremanera... (Puig Garrido, A.:
Pinsell divern, 1918)
aumentaven e aumentaven en molta e
gran... (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, 1462, f.131)
aumplir, umplir -el valenci modern
oferix diftongaci de o- inicial tona
per au; o- > u- > au: la umpliren los
fusters (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1614)
auncs, si llexicalisaci del valenci
modern; catal per si de cas; castell
por si acaso: pero vindr? Per si
auncs, lesperar (Palau: Tenorio F.
C., 1924, p.8)
aupa Aupa! Y ara? (BNM, Ms.
Eixarop de llarga vida, c. 1865)
aur com a despedida: y dient, ya vaig
per ella, ar, gir la grupa y sen an
aurejar aurejar: orear. Aurejat...
aurella per mi parlen lo que
vullguen... Tinc algo dura la aurella
1873, p.8)
aurella aurella: oreja (Escrig: Dicc.
1887)
aurelles plenes les aureyles (Canals,
Fr. Antoni: Scipi, c. 1390)
aurell aurell, aullerut, aurellera
auricular telefnic pencha el auricular
y li diu a Concha... (Puig Espert, F.:
aurora el rosari de la aurora, a vore si
trenquen els farols (El Mole, 1841, p.
376)
aurta per jugar furta, / a mort
sahurta (Roig: Espill, 1460)
aurta Si latra saurta! (Escalante:
aurtar, ahurtar dorige ducts, es
valenci desde sempre, encara que
aparega en algn text de Llull
(provensal o traduit al valenci), y en el
Curial, bona falsificaci del XIX: un
gos de presa mos ahurta (Lladr, R.: A
aurtar ahurtar: ... acometer con mpetu
y furia; arrojarse con presteza (Escrig:
320
Dicc, 1851)
aurtar ahurtar als gosos: azuzarles
aurtar aurtar... usat hui en Valencia,
es probable que siga pre-rom
(DECLLC)
aurtaren tots se aurtaren a Michafiga
pera que ... (El Trull, 19 de febrer de
1841)
aurtarse aurtar: azuzar; aurtarse:
arremeter (Lamarca: Dicc. 1839, p. 6)
ausades, ausahes adv. valenci dtim
ducts y, probablement, darrail
mosrap (del llet vg. ausre?); cast,
ciertamente, en verdad, bastante, etc.
Vocable clsic valenci, encabant
pasara al catal (Pujades, c.1600); enc
que ix en falsificacions anacrniques
com la del Curial de Mil i Fontanals.
ausades ausades (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, 1408)
ausades yo dic, ausades, del que...
ausades ausades y quin parell de moa
y duenya tan netes (Fernndez: Obras,
1562)
ausades esta es ma casa, senyora, /
ausades que pot fartar (Romans... pera
almorsat, any 1756)
ausades ausades, en valenciano,
abundantemente (Ros, C.: Dicc. 1764)
ausades ausades: bastante (Mayans:
Voc. valenci, 1787)
ausades ausades, ciertamente, en
verdad (Escrig: Dicc. 1887)
ausahes:
ciertamente,
ausaes
sobradamente (Escrig: Dicc. 1851)
ausaes ausaes que alforraria (Balader:
Miseria, 1872, p. 14)
ausar -com a montar, pujar, ficar en alt
un pilot de chent ausaven a un caloyo
(Martinez Ruiz, Amancio: Canyisaes,

Monver, 1909, p. 103)
ausar Y qu te ausa?, (Canyisaes,
1910, p. 147)
ausarse parlant de chicones ques fan
el monyo pera les festes y ques fiquen
fulla seca pa ausa(r)se ms el tup .Pos es far rodo com si foren malaps de
pallocs (Canyisaes, 1909, p.127)
ausencia substituit per ausencia del...
(Llibre Confrara del Roser de
Serratella, 1724)
ausensia, ausencia cat. absncia: tots
senten en lanima lausensia del chic
p.47)
ausent ausent (Escrig: Dicc. 1887)
ausent fugidor que fonch ausent
(Orta, Melchior: en Fiestas rel. Sant
Vicent, 1600, p. 43)
ausentarme ausentarme vullc, y
anarmen (Blasco y Ciurana: Rel. del
ausentarse cat. absentar-se: ...pot fer
la muller de son dot y creix, si lo marit
fuig y se ausenta (Ginart, Nofre:
Rep.dels Furs de Valencia, 1608, p.171)
ausent,
ausentarse,
ausentarse
ausentat... (Escrig: Dicc. 1851)
ausentarse qui sausent fon el marit
de... (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.41)
ausentat ausentat (Escrig: Dicc. 1887)
auservar parla poc, auserva molt, fa
preguntes (Caps y senteners, Imp.
Chusep Canales Rom, 1892, p.14)
autenticat declarar autntic un
document o fet: autenticat de la ma den
Dami Burgal notari (Inv. Eixarch,
Valencia, 1517)
autenticat y a ben autenticat
(Recitado en do... de Sant Pere Pasqual
321

auto ... que vinga en auto (Meli, F.:
auto el chfer del auto que anem a
agarrar (Barchino: La barraqueta del
Nano, 1921, p. 10)
autobs auto+ (omni)bus > autobs;
galicisme com a atres llenges:
autobusos y tranves... (S. Galiana y
G. Polo: Rusafa, Bolsera, 1928, p.18)
autobs A peu?En lautobs
p. 7)
autobs bon autobs! (Sendn, A.:
autocami aix es lauto-cami (La
Cotorra Fallera, Comisi Palmar, 1946)
autmat del fr. automate; 1 doc.:
autmat: autmata (Escrig: Dicc.
1851)
automtic vint maniqus automtics,
anunci publicitari (Colom, Ch.: Un
estreno, 1917, p.20)
automvil eixos que van en es
automvils (Canyisaes, Monver,
1907, p. 60)
automvil viure en comoditat, un
automvil... (Escalante: Un ratet en el
chusgat, 1914, p. 11)
automvil agarrar el automvil (El
automvil Millonari, yo! Tindrem
automvil (Fink Rees: La millonaria,
1918, p.14)
automvil automvil (Fullana: Voc.
1921)
automvil esperant als trens falleros y
automvils (Urios, Elvira: Pepita
Dolsa, 1929, p. 11)
automvil Vosatros encara teniu lo
dels automvils (Beltrn: Ratolins de
casa rica, 1934, p. 31)
automvil automovil (DRACV, 1997)

automoviliste automoviliste (Fullana:
Voc. 1921)
automvils que li pareixen els
automvils... els automvils van sempre
per els carrers tirant chispes (El To
Cuc, n 127, 141, Alacant, 1917)
autopsia, fer l -en sentit traslatici:
traurer els budells o ferir en navaixa,
gavinet, etc.: (Trau una navaixa) Li fas
lautopsia (Ferrando, J.: En Bunyol y
de paella, 1903, p.29)
autor de comedies autor de comedies
autor de sec joc metafric entre
laridea del seca y els pocs fruts
lliteraries dun lliterat roinet: son
menester des y olles, / dihuen Autors
de Sec (BNM, Rahonament de Pep
de Quelo, c. 1750)
ms
dempuix
foren
autorisat
autoriaes totes (Gadea: Tipos,
apndix,1908, p.88)
autumne en lautumne (Eiximenis:
Ter. c. 1390)
autumne primavera, estiu, obtumne
(sic) e yvern (Ferrer, S. Vicent; Quar.
c. 1413)
autumne autumne (Esteve: Liber.
1472)
auxar aux (l)es mosques (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 196)
auxili -1 doc. yo confie en lo divinal
auxili... lo vostre auxili (Martorell, J.:
Tirant, c. 1460)
Yo
estic
confs!
auxilieume
Auxilieume! (Guallar: Nit dalbaes,
1900, p.41)
auvella, ovella les auvelles machorres
que mateu, no les tireu a... (Gadea:
Ensisam, 1891, p.505)
avalora avalora y enaltix (Gayano
322
Lluch: Els Reixos dels pobres, 1927)

avalot, abalot dtim ducts, del llet
voltre?: gran avalot (St. Pere
Pasqual: Obres, c.1290)
avalot, abalot un abalot o (Seg. part
ahon se referix el modo com perden lo
temps homens y dones... 1784)
avans adv. y prep.; vocable clsic,
present en la Crn. de Pere IV; equival
al fr. avant y cast. antes: avans desta
venguda (BRAH, ms. Dietari Porcar,
1591,f.3v)
avans avans de la Bolsera / en la
Plasa del Espart / posen una font de vi
feu Tito, 1789)
avans avans, de cairer, ya saps
p.12)
avans est disposta a presentarse hui
en ta casa, pera que avans vol parolarte
(Soler Peris: El solo de flauta, 1917,
p.17)
avans A ella, no! Mtem avans!
(Serrano, M.: El llop de la Murta, 1928,
p.28)
avansa simplificaci de grafes de -ssorda: --> -s-: avansa riguentse
avans militar da que en una avans
haven
mort a casi tots els...
(Camilleri, M Luisa: El repatriat, c.
1925, p.2)
avansa tot endolat y carregat en
maletes, avansa en molta por (Sendn
Galiana y Gmez Polo: Rusafa,
avansaes de idees avansaes (Alcaraz,
Luis Juan: El terroriste, 1911, p. 7)
avansaes en les avansaes...cuant el
fams desastre... (Soler Peris, J.: La
Menga, c.1920, p.4)
avansaes un home de idees avansaes

(El Tio Cuc, 2 ep. n 55, Alacant, 1924)
avansaes tinc idees molt avansaes
avant es diu dara en avant en lo
Reyne de Valencia; y endavant en el
Condat de Catalunya (DECLLC)
avar del llet avrus: no siau avar
avara persona avara jamay no s
reposa (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c.1400)
avaricis avaricis (Ferrer, St.
Vicent: Quaresma, c. 1400)
ave asobint aplicat al mitolgic Fnix:
dient, as es la Ave Fnix, / de qui
hasta ara han disputat (Rahonament
que fan quatre llauradors al Retor,
1772)
avear dun llet *advitiare; crear
hbits o costums; cat. avesar: malvada
/ muller... nos pot domar, / menys
avear (Roig: Espill, 1460)
avear en poll /no gens domat / ni
aveat a dur cabestre (Roig: Espill,
1460)
avear pose ferro, no li dolga, / perque
ara em vullc avear (Martnez, P.: Nelo
el Tripero, 1792) Escrit abear en
algunes edicions.
avear els homens... no sabeen (sic) a
viure pasturant (El Mole, 1841, p. 375)
avear avear: acostumbrar (Escrig:
Dicc.1887)
avear avear en lo Reyne de Valencia;
avesar en el Pas Catal (DECLLC, 9,
p. 272)
avear avear... Chabs comenta be: que
es muy comn en Valencia (DECLLC,
9, p. 272)
avearme es pera avearme (Ferrando,
323
aveat aveat: acostumbrado (Escrig:

Dicc. 1887)
aveats mosatros, aveats a les faenes
avechucho y atres avechuchos de
sarpa llarga (La Donsayna, 1845, p.
174)
avechucho ... aix, atre avechucho
p. 26)
avechuchos y me port... a la casa de
les fierens... grans avechuchos...
fierens (BNM, Ms.14480, Merelo y
1864, f.16)
avechuchos baix nom de patriotes, de
unionistes o avechuchos (Bellver,
p.17)
avehinarse avehinar: dar vecindad o
admitir a alguno en el nmero de los
vecinos del pueblo; avecindarse,
acercarse una cosa a otra (Escrig:
Dicc. 1887)
avehinarse que sacosta a mosatros o
a un puesto, siguen persones,
problemes, etc.: y all vorem si conv
evitar el escndalo que saveina
avehinant, avehinar,
avehinat
avehinat... (Escrig: Dicc. 1887)
avejam Ahon est, els digu, avejam
(BNM, Coloqui... un llaurador li declara
avejam y avejam (Galiana: Rondalla
avejam, avecham parla t y avecham
si saclarim (BNM, Ms. Balader, J.:
Al sa y al pla, 1862, f. 25)
avejam, avecham ya que no pogu en
lo pare, avecham... (Liern: Telmaco
en lAlbufera, 1868)
avechn
si
avejam,
avecham
conseguixc poquet a poquet (BNM,
Ms. Marsal, Ramn: Els amants
Avecham!
avejam,
avecham
avejam, avecham avecham lo que has
comprat
(Serrano:
Voreta
de
avejam avejam: veamos (Escrig:
Dicc. 1887)
avejam, avecham avecham, avecham
qu es (Herrero: En temps de la
avellana en corfa -cat. avellana amb
escora: avellana en corfa (Memorial
Vilarig, a 1607)
avellanenc caragols avellanenchs
(BSM, Morl: Hipoc. de les ames de
capellans, c. 1650)
avellanenc caragols avellanenchs (Lo
que passn els capellans, 1745, f. 170)
avellanencs moros o cristians, baquetes
o abellanencs (sic) (Abaristo, pe de
obrer, 1813)
avellanencs caragols avellanencs
(Thous, M.: Portfolio de Valencia,
1898)
avenguda avenguda de aygua
(Ginart, Nofre: Reportori de furs, 1608,
p. 68)
tirarem
aventador,
aventaor
aventadors / pera eixugar los suors / als
de calces de trabeta (Gremio de
Esparteros, Beatif. Juan de Ribera,
1797)
aventaes li pegue dos aventaes
4)
aventaixat y entre totes les Nacions, /
ells son los aventaixats (Coloqui de les
324
1728)
aventaixat, aventachat que a tots
presidix, / com a ms aventachat
(Poesas del C. del Arte Mayor de la
Seda, 11 de Octubre ao 1838)
aventajar demostraci de son aventajat
amor (Serm Can. St. Pere Pasqual,
1674)
aventajar, aventachar ning que
maventache (Escalante: El agelo
Cuc, 1877)
aventajar aventajament, aventajar,
aventajat... (Escrig: Dicc. 1887)
aventajar, aventachar al meu nebot
no hia qui li aventache (Vidal,Vicent:
El penitent, 1919, p.4)
aventajat homens aventajats (Const.
aventajat en lletres aventajats (Ros,
Carlos: Cartillas valencianas, 1750, p.
27)
aventajat el aventajat artiste valenci
(Gadea: Tipos, 1908, p. 163)
aventamosques y les borles de les
cofies /... de abentamosques (sic)
1753)
aventantse aventantse (Bernat y
Baldovi: Un ensayo fet en regla, 1845)
aventaor Yo, daire? Laventaor
(Escalante: Les barraques. 1900, p. 32)
aventaor, aventador un aventador de
foc (De Pepo y els trastos, s. XVIII)
aventaor entre perols y casoles, / en la
ma laventaor (Lladr: A deshora de la
nit, 1888)
aventaor un aventaor... li avente les
mosques (Comes, P.: El regrs del
y un aventaor (Salls
aventaor
Rocabert: Els castigaors, 1931, p.27)
aventar de aventar la palla forques

1790)
aventar y encara que alg la aventa
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. 420, c. 1795)
aventar aventar, hui, valenci
(DECLLC, vol. IX, p. 125)
aventar colpejar: de bona gana li
aventaren una pedr (El Bou solt,
1877, p.190)
aventar li avent en la esquena / un
parell de graneraes (Soriano, F.:
aventar de la galt que li avente...
(Campos Marte: Nelo Testets, 1890,
p.27)
aventar polismic, tamb colpejar: li
avente la gran sabr (Maez, E.: Bous
sinse pa, 1918, p.5)
aventar li avente una puny als nasos
quel desangre (Barchino, Paco: La
barraqueta del Nano, 1921, p.8)
aventar Teula, que tavente cabas!
aventar eixir dun enredro: yo me
les aventar (Bada: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 26)
aventara taventara les mosques
13)
aventarse donarse aire en el palmito:
provists de palmitos... encomensaren a
aventarse (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.210)
avente cada se les avente com puga
avergonyir avergonyir: avergonzar,
ocasionar rubor o vergenza... (Ros,
Carlos: Dicc. 1764, p. 267)
avergonyixc no mavergonixc de dir
en veu forta que... (Serneguet, I.: Miss
Kakau, 1934, p.9)
avera dorige ducts, grec, genovs,
325
rap awriyyah?; pero la morfologa

migeval y clasica dels valencians que
conviven entre gent de llengua rap
mostra avera en -e- (no el cat. avaria):
les averies (Roig: Espill, 1460). Dasta
en Tortosa trobem avera en temps de
Jaume I (Ms. Cost. de Tortosa, a.1272).
averi, averiat: el mal est en que la
carn ve as averi (Bellver, Blay: La
avera, vera patir alifacs de la vellea
o trencarse una cama, tirarse a pdrer
mercaderes o, modernament, tndrer
problemes mecnics: automvils... pots
trencarte la cascarra en una vera (...)
que no te feren una avera (Canyisaes,
1907, 1909, pp. 60, 100)
averes el remolcaoret... est reparant
averes (El To Cuc, n123, Alacant,
1917, p.3)
avera avera (Fullana: Voc. 1921)
avera una avera Haur la barca
volcat? (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.24)
avera primers se pens quera una
avera, elctrica (Hernndez, F.: La
vista causa de Mary Hetta, 1931, p.3)
averes averes se dehuen pagar...
260)
averes averes, averiament, averiarse,
averiat... (Escrig: Dicc.1851)
averes el remolcaoret... est reparant
averes (El To Cuc, n123, Alacant,
1917, p.3)
averiguaci averiguaci, averiguar,
averiguat (Escrig: Dicc. 1887)
averiguar no hia forma de poderho
averiguar (Galiana: Rondalla, 1768, p.
6)
averiguar no mes averiguar els punts
(BUV. Ms. Col. de les campanes, 1729,
v. 432)
avero animals de ploma del corral:
Maximina... fea seg al avero
avespa avespa: avispa (Ros: Dicc.
1764, p. 29)
avesper, vesper del llet vespa:
vesper (DECLLC, en lEspill de
Roig, 1460)
avesper, vesper ntrax, infecci de la
pell. En valenci modern sera avesper,
pero Gadea arreplegava arcaismes y
paraules
dels
descendents
dels
mallorquins que vingueren raere del any
1609: de Famorca... sabeu com yo
hastat malalt dun vesper quem va
eixir... (Gadea: Ensisam, 1891, p.503)
avestrus avestruz (Pou. Thesaurus,
Valencia, 1575)
avestrs mosegant ferro, passant plassa
de avestrus (BUV, Morl, Ms. 666, c.
1649)
avestrs no hia cap avestru (Paper
avestrs persona ms avestrs y per
aix no val res? (La nit que venen...
Alcoy, 1855)
avestrs avestru: avestruz, persona
ignorante y estpida (Escrig: Dicc.
1887)
avestrs Quest fent?Sera avestrs
(Escalante: Quintos y reganchaors, 1888,
p. 25)
avestrs eixe avestrs qu vol dir?
c.1890)
lelefant,
el
gamell,
avestrs
lavestrs, lorso y atres (Navarro y
p.26)
326
avestrus avestru (Alberola, E.:

aviadura les aviadures y el pinte / de
un teler de adomascar (Coloqui nou, en
de seda, any 1743)
aviadura aviadura: aparato... donde
los tejedores dividen la seda o estambre
para que pase la lanzadera con la trama
(Escrig: Dicc.1887)
aviaor ms desidida quun aviaor
1926)
aviaor y laviaor que ve (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 14)
aviat dorige ducts, lletins via,
vivacius...?. En este cas equival a estar
ben preparats: per cert que estarem
ben aviats (Coloqui entre un capador
aviat ya estem tots aviats (BNM, Ms.
Escalante: Un grapaet y prou, 1868)
aviat, estar rodejat de dificultats:
Aviats estem! (El Bou solt, 1877,
p.224)
avidea avidea: avidez, codicia
aves Li portarem un coix; aves
avindre no men puch avindre
avindre yo soc bo de avindre
avindre no em puc avindre
1870)
avindre savindr a la ra (Soler, S.:
avndrem no puc avndrem a lo quem
pasa (Haro, M.: Hi que tindre
carcter!, 1923, p.15)
avndrer cast. y cat. avenir: que les

sogres y les nores / nos poden avindre
be (Ros: Coloqui de les moltes rinyes...
avndrer no em puch avndrer
avndrer avndrer: avenir, concordar,
ajuntar las partes discordes (Escrig:
Dicc.1887)
avndrer no men puc avindre; diuen
els atres (Semanari El Blua, Castell,
21 febrer 1892, p.3)
avndrer Yo no s com mavinc pa
aguantar a estes (Peris Celda, J.: Arrs
en fesols y naps,1921, p.5)
avindrer no tardaren en avindres a la
ra (Garrido, J. M: Opresors y
p.4)
avinentea e apartada davinentea
(Roig, J.: Espill. 1460)
avinentea Tirant tingu avinentea de
parlar (Martorell: Tirant, 1490)
avinentea tinguen raho / avinentea
(Gaull: Lo Sompni de Johan Johan,
1497)
avinentea:
liberalidad,
avinentea
ocasin (Escrig: Dicc. 1887)
avi em costa anar bolant (sic) com un
avi (Archiu Mun. Elig. Romans del
pleit, 1776, v. 304)
avi avi: vencejo (Escrig: Dicc.
1887)
avo derivat llunt del llet via: un
dumenche de mat, tot davos carregat
(Pastor: Un meche, Alacant, 1905, p.
25)
avo per les parets se vorn alguns
avos de llauransa (Garca Martnez, J.:
1890, p.7)
avo Sols falta posaro a fer al avo
327

front, 1926, p.3)
avos que arregles els avios y .. (El
avos entre per els avos, torne
enseguida (Martn, A.: La oroneta,
1927, p.20)
avos en tots els avos de fer bunyols,
llibrell... (Gmez Gascn: La reina de
la festa del carrer, 1932, p.2)
avs -del llet d vsum: Tirant li
regraci molt lo bon avs (Martorell:
Tirant, c.1460)
avis la dona ques avis, prudent y...
avisar en la (l)ley de Deu se avise
(Ferrer,St.Vicent: Sermons, c.1400)
avisarliu ser avisarliu molt press
(Bada y Adell: La Matin de Sen Roc,
1864, f. 4)
avispat tingau el ull avispat,/ cada u
estiga en son punt (Peris Celda, J.:
Arrs en fesols y naps, 1921,p.3)
avituallar 1 doc. les fustes... ben
avituallades (Martorell, J.: Tirant, c.
1460)
avituallar pera avituallar aquella
(Ginart, Roque: Reportori dels Furs,
1608, p. 108)
avivar -del llet *advvre; donar
fortalea, aumentar la vivea: la (l)lavor
dels cucs... no sen aviva (Roig: Espill,
1460)
avivar cucs de seda ... avivar (Pou:
Thesaurus, Valencia,1575)
avivar no volgueren avivar / ni la
mitat de llabor, dels cucs de seda
(BNM, Roman gracis... y no avivar la
llabor dels cuchs pera quels servixca
avivar que la carn sen aviva en cucs
dins... (Bellver, Blay: La creu del

avivar la llabor de cucs que voles
avivar (Mills, Manuel: Ni rey, ni
caball, ni sota, 1874, p.8)
avivar avivar... especialment viu en el
Reyne de Valencia (DECLLC, 9,
p.319)
avivar avivar el foc (Llobat Ferrer:
aviveuse aviveuse, questeu moixes!
p.13)
avorrixques avorrixques los vicis
(Montanyes, Jaume: Espill de ben viure,
1559, f. 6)
axella axella: socabo (Escrig: Dicc.
1887)
axeller axeller:... pieza que se echa
en las camisas debajo de la manga, que
le sirve como de fuerza... (Escrig:
Dicc. 1887)
axila cultisme, del llet axilla:
axilars..., pertenecientes a los sobacos
axina axina (Ros, Carlos: Coloqui
curis, c. 1734, ed. 1772)
axioma del llet axioma: axioma,
axiomtic... (Escrig: Dicc. 1851)
axioma axioma dun desdichat (El
Canari, vol 2., Castell, 1883, p.14)
axioma dient com un axioma: Gorga,
Pars y Roma (Gadea: Ensisam, 1891,
p.264)
ax Ax s, es mol matinaoret! (M.
Ruiz: Canyisaes, Monver, 1908)
axorques coll com axorques, y unes
arracades de or (Timoneda: Aucto de
la Yglesia, 1569)
ay! cat. ai!; interj. com a atres
neolletines; apareix en y grega desde
lorige, siga en Llull o Jaume Roig; pot
tndrer valor sustantiu, aquell ay, en
328
Joanot Martorell o, en Carlos Ros: Ou

estes endeches, / y escolta estos ays, /
que al cor traspasen (BNM, Ros:
Endeches al fi del Paper gracis,
poltich, c.1750)
ay suspirs, ays y chemecs (Coloqui
del escol y la viuda, s. XVIII)
ay y estar sempre en un ay, esperant
que... (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 3)
ay! -en funci sustantiva: rabiant de
un dolor en los budells / de nit y de da
en un ay (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827, p.11)
ay Ay, quin gust! (BNM, Ms.
Rochano: Pepeta la Molinera, 1861, s.
f.)
ay Ay, sinyor! (BNM, Ms. 14339,
ay Ay, llauraor! (Bada y Adell, J.:
La matin de Sen Roc, 1864, f. 24)
ay Ay, si em semblares a mi! (Ovara:
Per tres pesetes. 1881, p. 5)
ay! ay! Silvestre meu del cor!
ay! ay, qu llstima de novio!
Nano, 1921, p.7)
ay! Ay, quna punch! (Aznar
ay Ay del que mofenga! (Escrig:
Dicc. 1887)
ay! y mare y, ay!, viuda de tres
marits (Llobat Ferrer: Cada cosa en
ay Ay!... Sona un tir (Martn, A.:
aya del gt. *hagja, guardia?; en
val.tamb ix en frases argtiques: dos
del aya (Paper entretengut... pera
passar lo temps de les Carnistoltes , any
1742)
Ayelo Frans Malferit, senyor de
Ayelo (Dietari de Jeroni Soria,,
dimecres a X de joliol 1526)
Ayelo tan gran com un nap de Ayelo
(BUV. Ms. 13: Relaci del carrer
dAlboraya, 1687)
Ayelo tot cabota com un nap de
Ayelo (Coloqui de Miquelo, 1823)
Ayelo les dAldaya.../ y les dAyelo
(Les criaes, informes de un agensiero,
llibrera La Campana, c.1850)
ayguera ayguera: albaal (Ros: Dicc.
1764)
ayo vocable clsic valenci; cat.
institutor. De orige ducts, es baralla
com a tim desdel llet avia al gtic
hagja, guardi, vigilant. El vocable,
en llaugers cmbits, heu trobem en vasc,
bereber, sart, etc.; en valenci tamb
don nom a cartes del truc: dels ayos
que criaven... (Fenollet, Lluis de:
Historia d Alexandre, 1481)
ayo ayo, educator (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
ayo ayo (Exulve: Praeclarae artis,
Valencia, 1643)
ayo li dic, que torne a enfilar. Ayo fon
de aquell (Recitado en duo... de Sant
que..., 1743)
ayo son Ayo el Sabater (Coloqui
Lle de Almenara, any 1759)
aya, ayo la aya de la manilla de...Y si
tinc yo el ayo del basto? (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. Escoriguela: Refl. crticas,
1794)
aya, ayo Aya: encargada de la crianza
y educacin de un nio. Ama de leche.
Ayo: marido de la aya o ama de leche
329
ayacucho com els pandilleros santons,

vulgo ayacuchos de marres (El Mole,
20 de febrer 1856)
-segons Alcover, dtim
Ayelo
desconegut, pero posiblement prerrom
hispnic relacionat en el topnim vasc
Ayala(DCVB). En el Repartiment de
Jaume I ya es trobem grafes lletines en
y, darrail mosrap. En 1445, un
Ayelo pasa a mans del sinyor de
Malferit, apellit que don lapelatiu; lo
mateix quen latre agarraa el de Rugat:
in alcheria qui dicitur Ayello
(Cabanes: Doc. top., p.239; en Llibre
Repartiment, 1248)
Ayelo de Malferit cat. Aielo: Frans
Malferit, senyor de Ayelo (Dietari de
Jeroni Soria, 10 de joliol 1526)
Ayelo les dAgullent... les dAyelo
(Les Criaes, Llibrera La Campana,
c.1850)
Ayelo de Malferit Ayelo de Rugat ...
Ayelo de Malferit... (Escrig: Dicc.
1887)
Ayelo en Ayelo y la Yesa ... (Gadea:
Ensisam, 1891, p.400)
Ayora en Ayora... de la fusta que pasa
per Cofrentes (Ginart: Reportori dels
Furs, 1608, p. 306)
Ayora de Ayora (Bib. Nic. Prim. Ms.
Escoriguela: Poeses, 1794)
Ayora Ayora (Gadea: Voc. 1909)
B
baba cultisme valenci, del llet baba:
1 doc.: bava (March, Jacme. Dicc.
1372)
baba pera els machuchos que sels sol
caure la baba (Coloqui de coloquis, s.
XVIII)
baba, babes ple de mocs y babes

baba, babes de llaganyes, mocs y
babes (Coloqui de fr. Pere de la Merce,
c. 1790)
baba, curer la a mi ya la baba em
cau (Bando... a honor y glories del
baba baba (Escrig: Dicc. 1851)
baba traga el mocaor y torques la
baba (Liern: La Flor del cam, 1862, p.
23)
baba Estic que la baba em cau... (Els
p.55)
baba y caenli la baba com si fora un
mam de tres mesos (Semanari El
baba y de gust es cau la baba (Peris
p.15)
baba y a t... te caur la baba
Valensia,1926, p.6)
baba pues torques el bigot, que li cau
la baba (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
baba que vos va a caure la baba
p. 4)
baba que tenen molt mala baba
1931, p. 8)
babal, viurer a la del rap ala bab
Al-lah. Esta llocuci y veu valenciana
pas a atres idiomes del sur dItalia y
tamb al catal, ahn es documenta en
1839 (dicc. del colaboracioniste
valenci Labernia); anteriorment, en
1768, Galiana la incluix com a modisme
arrailat en valenci: no es ra, que
vosts vixquen a la babal (Rond.
1768, p.63) Equival a viurer de
330
cuansevol modo.
babeg babeg: babeo (Escrig: Dicc.
1887)
Babel del bblic Babel y sa torre. Per
analoga en la confusi didiomes,
sinnim de desorde y embolic:
la
torre de Babel (Fenollar: Lo procs de
les olives, 1497)
Babel y tots com una Babel pegant
voltes (El Mole, 1837, p.39)
Babel Babel: confusin, desorden
Babel yo estic feta una Babel, (diu
Huisa) (BNM, Ms. Marsal, Ramn: Els
amants dAlboraya, 1862, f. 27)
Babel A quna mal hora sen
vingueren dEixtiva a viure a esta
Babel! (Haro, M.: Hi que tindre
carcter!, 1923, p.10)
Babel bari tpic dAlacant.
babia abobat, distragut. De Babia,
poble del Nort dEspanya, y babieca:
tratarme com a un babia... (BNM, Ms.
14. 185, Chaques lolier, c. 1850, f. 37)
babia babia: embobamiento (Escrig.
Dicc. 1851)
babia ... si all es una babia! (Liern:
babia en babia estic (Arnal, F. P.:
babia vost est en babia (El Tio
babia estaves en babia (Herrero, J.:
babieca Mauricio, bona Babieca! que
en tot est desastrat (Ros, C.: R. dels
jochs, c. 1730)
babieca la tonta o babieca la encontres
quest pas per... (Bellver, Blay: La
babieca encara diu el babieca que...
babieca babieca: ...hombre desvado,

flojo y bobo (Escrig: Dicc. 1887)
babieca anir dient molt uf el
babieca... (Llibret Foguera Santa
babieco grans paraules datrasat... y
babieco (Gadea: Tipos, apndix, 1908)
babiecos quants Babiecos (Coloqui
babiecos debaes els babiecos dels
homens les... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.489)
Babilonia
confusi:
pareixia
Babilonia, / ordens donant (BUV. Ms.
13. Rel. c. dAlboraya, 1687)
Babilonia, ser una ciutat gran o, per
una festa, que apleguen riuaes de
forasters: ni encara per los terrats, /
pues ser una Babilonia (Chilo y
Pacalo, Imp. Brusola, 1814)
Babilonia parlant del Madrit del sigle
XVIII: En aquella Babilonia / estava
ma sobre ma (Coloqui en que es
referix lo viage que feu Tito, 1789)
Babilonia dins daquella Babilonia
1873, p. 28)
babs molt jove, sinse experiencia: al
prinsipi, quant yo era encara un babs
(Un pillo y els chics, 1846, p.25)
babs Qu et penses t ser, babs!
1864, f. 9)
babs Ay, babs! Un atra
desinquetut! (Escalante: La senserr
del mercat, 1871)
babs eixe borrego babs (Soler,
1907, p. 30)
babs corre a ta mare, bavs (Valls:
babosa bocuda, chata, babosa (BSM,
331

Melisenda, c. 1660)
babosall portava babosall (Galiana,
Lluis: Rondalla, 1768, p. 239)
babosall babosall: pechero (Escrig:
Dicc. 1887)
babs qui va raere dels encants duna
dona: y emblanquinarte la cara / pa
buscar babosos tendres (Palanca: La
Ball de Sen Franss, 1868)
ficarse
lelo
babs,
posarse
denamorat: mestic posant babs
babs y mira quin cas ha fet / el mico,
babs (Chirivella, P.: Da de proba,
1912, p.6)
babosa aludix a qui, com la babosa, es
apegals; especialment, els agelos
verts en les chicones: calle pronte, so
babosa (Palanca, F.: El secret del
agelo, 1870, p.6)
babosa del llet vulgar baba. Varietat
de gasterpot o caragol sinse corfa:
babosa: animal muy comn de una
pulgada de largo. No tiene huesos ni
articulaciones... despide una baba
cristalina y pegajosa... (Escrig: Dicc.
1851, 1887)
babosall pera chiquets de baba:
esclavinetes / com els bolquers
babosalls (Baoro el Rochet de Alcser,
c. 1790)
babosall os previndreu de carotes... de
babosalls (Ros, Carlos: Roman... les
babosejar babosejar: baboseador
babota -1 doc.: babota (Roig: Espill,
1460)
babucha del fr. babuche; cat. babutxa:
en duhen babuches, turbants (Liern:

La toma de Tetun, 1864, p. 8)
babucha porta, pues, a cambiar les
babuches... els tirants (Mills, Manuel:
Ni rey, ni caball..., 1874, pp.12, 24)
babucha gasten turbant, saragells, /
faixeta, pipa y babuches (El Bou solt,
1877, p.158)
bacdorige ducts, del rap waqa,
caiguda?; caiguda forta, colp en terra: 1
doc.: como la palabra valenciana...
bac: cada de persona (Mayans:, G.:
Orgenes dela lengua espaola, 1737,
p.193)
bac bac: el golpe cuando uno se cae;
baxa o quiebra de mercadurias (Ros:
Dicc. 1764)
bac y caygu un bach... que be se yo
que tindr que contar tota sa vida
(Galiana. Rond. 1768, p.72)
bac es un vocable principalment
valenci (DECLLC)
bac una chiquilla de lhorta, / caygu
un bac prop de Payporta (La
Donsayna, 1844, p. 60)
bac y pegantli trenta bacs (Coloqui de
Vadoro, 1800)
bac primer yo en un bac em mate
(Salelles Cardona, C.: Els suspirs dun
bac la de reventar dun bac (Liern:
bac el text,s telegrfic, aludix al bac o
caiguda per lescaleta dun chic, davant
dunes
chicones:
Telegrames:
Chovenot cau bac escaletes; chiques
gochar; ell, pesaumbre (Semanari
Garrot de sego, Alacant, 16 de
setembre 1888, p.3)
bac pegarse un bac, caiguda: del gran
bac que pegar (El To Cuc, n 138,
Alacant, 1917)
332
bac per fi, la tirem un bac (Peris:

bac pues eixe gach eixa poc apresa;
casi me fa pegar un bac (Soto Lluch:
Als bous de Castell!, 1920, p.5)
bac nos maten en un bac (Colomer,
E.: Me cason...!, Alcoy, 1931, p. 14)
bac y ha pegat un bac (Valls: El to
de sa neboda. Alcoy, 1933, p. 6)
bac negoci roins, proyecte trencat,
chasco: ...quedarme fadr. -Vorem en
qu pega el bac ... (Sendn Galiana:
Ella, latra y...,1934, p.14)
bac bac: batacazo, golpe fuerte y
con estruendo (Escrig: Dicc. 1887)
baca baca, plr. Baques; cast.
tembladera (Orellana: Cat. dels peixos,
1802, p.2)
baca baca: pez, especie de raya... cola
ms larga que el cuerpo... producir una
conmocin electrica a los que lo tocan.
Llmasele tambin en valenciano baca
tremoladora o tremohira (Escrig:
Dicc. 1887, p.1220)
bacada un bascoll y un pit tan ample
com un pare de bacada (Coloqui dels
platerets, 1795)
bacallar en valenci es diu abaecho o
bacallar, y ste mos aplegara dun
ducts nrdic kabeljauw, o algo
paregut. En valenci apareix prnter
bacallar (en els humanistes Palmireno,
any 1569; y Pou, any 1575), competint
en el castell bacallao (any 1519),
que un sigle ms tart donara el
castellanisme catal bacall. En
valenci, per tant, tenim abaecho y
bacallar:
doc.:
bacallar
bacallar
-1
(Palmireno: Vocabulario del humanista,
1569)
bacallar sardina y bacallar (Archiu
Mun. Alacant. Llibre de la peixca, 7 de

febrer de 1578)
bacallar bacallar, sardina (A. M.
Elda, Llibre de clavaries, 1671)
abaecho
de
bacallar
sentinat
sentina; en mala aulor y estat de
conservaci: li caa un suc morat / que
fea una corrupsi / del bacallar sentinat
(Relaci... un foraster de Valencia que
bacallar bacallar (Escrig: Dicc. 1887)
bacallar sardines rovellaes y bacallar
(Mart Gadea: Tipos despardenya, c.
1890 p. 19)
bacallar nyoretes y bacallar, / tot cuit
a estil de borreta (Gadea: Ensisam de
bacallar el bacallar, les sardines
Jauja, Elig 1896, p. 9)
bacallar dos culleraes de guisao en
bacallar (Pastor, V.: Un meche,
Alacant, 1905, p. 19)
bacallar, tallar el el que talla el
bacallar (El Tio Cuc, n 69, Alacant,
1916, p.1) Els
colaboracionistes
prohibixen abaecho y lleven la vibrant
final r de bacallar, pera catalanisar el
sustantiu.
bacallar els obsequiaren en arrs en
bacallar (Llibret Foguera Pascual
Prez, Alacant, 1930)
bacallar una ganya de bacallar
Alcoy, 1937, p. 7)
bacallar de caramelo bacallar de
caramelo, guisolet... (Semanari El
Obrero dElig, 6 de mar 1938)
bacallar arrs en costra, arrs abanda,
/ ... en bacallar (Llibret Foguera R.
bacallar a un bacallar, / al polp
333

1952)
bacallar en el preu duna sardina te
donen un bacallar (Llibret Alfonso el
bacallar la Cua (o coa) del Bacallar...
per Benimantell (DECLLC, vol. 2, p.
1074)
bacanal -del llet bacchanle, festes en
honor a Baco; com a les neolletines
hispniques: Vixca la bacanal!
bacarrat ser bacarrat... per el estil de
la brisca (El Tio Cuc, n 69, Alacant,
1916)
bacarrat! com a interj. Bacarrat!
(Soto: Als bous de la Malaena!, 1920,
p.15)
bacarrat! del joc del baccarat, usat
com a interj. de disgut y desconcert:
Bacarrat! (Barchino: Tot lo que
relluix, 1931, p.15)
baceroletes baceroletes (Roig: Espill,
1460)
bac, bas bac: vaso de barro vidriado
alto y redondo... para recibir los
excrementos mayores del cuerpo
humano (Escrig: Dicc. 1887) En ma
familia dem bac com a equivalent al
castell orinal.
bacinera, bacinerota que no hia cap
bacinera / que son tontillo no gaste (...)
un cas digne de contarse , / en certa
bacinerota, / que... (Coples noves per
lo to de la naneta... , c.1740)
Baco divinitat del vi: Baco a qu no
encantara, / adornat com se presenta /
de pmpols! Taberners eren / quil
varen traure a esta festa (Memorial
bac de fira y gros com bac de fira
(El Mole, 1837, p. 30)

bacon -lo mateix que porc: o
cuansevol bacon (El Blua, Castell, n
3, 1892, p.2)
bacon lo mateix que porc:
Rechudes, qu bacon! (Thous,M.:
Foc en lera!, a.1900, p. 42)
baconaes moltes baconaes duns y
atres (Caps y senteners, Imp. C. Rom,
1892, p.90)
bacora bacora: figa de pell negra;
parts genitals externes de la dona...;
vocable valenci, del arbic bakura
(DCVB)
bacora figues albacors (En la
Menescalia del valenci Die. c. 1400)
figues
primirenques
o
bacora
albaquores (Esteve: Liber, 1472)
bacora figa bacora (Mulet: Roman
de Gayferos, c. 1660)
bacora la primer figa bacora
p. 2)
bacora figues bacores, verdals,
albercocs (Rel. reliquia de St. Pere
Pasqual, 1734)
bacora bacora (Ros, Carlos: Dicc.
val. 1764)
bacora planta figues bacores y cull
alborsos (El Mole, 1837, p. 106)
bacora vulva: lo de les atres es figa /
pero lo teu es bacora (Baldov: El
virgo, 1845, p. 20)
bacora un pomell de bacores (El
Tabalet, 1847, p. 110)
bacora dos sebes, raim, bacores
(Bernat y Baldov: Pascualo y
Visanteta, 1861)
bacora, aprofitar la bona oportunitat:
es un memo el que no aprofita la
bacora que se li presenta (El To
Gabia, Novelda, 6-XII-1883)
334
bacora Si ser bacora y lila!

Alacant, 1893, p. 21)
bacora posa la ma en forma de
bacora (Canyisaes, Monver, 1907, p.
65)
bacora no fases el bacora (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 87)
bacora inconvenient, incomoditat: era
una gran bacora mampendre la
caminata (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 115)
bacora -en poc trellat, sinse carcter,
malfaener, panoli: estava per la meua
dona convertit en un bacora (Semanari
El To Cuc,n 120, Alacant, 1917, p.1)
bacorer els diguen bacorers als
dAgost (Gadea: Tipos, 1908, p. 252)
bacorero ell es prim, alt, parlar molt
blanet y el tipo de barorero (El
Cullerot Alicant, telegrames, 10 giner
1897)
bacoreros els bacoreros del Raspech y
la Alcoraya (El Tio Cuc, n 88,
Alacant, 1916)
bacores, crrer les anar al camp a
menjar bacores de les figueres datres:
...dos amigachos cuant comensen a
pintar les bacores, y resolgueren anar a
correrles, com solen dir
(La
bacores de mar bacores de mar:
celenteri del genero Sagartia (Bosc:
Fauna valenciana, 1916)
bacoreta bacoreta: atn pequeo
(Ros, Carlos: Dicc. 1764, p.32)
bacoreta bacoreta, bacoretes: atn
pequeo (Orellana: Cat. peixos, 1802)
bacoreta bacoreta: bonito (Escrig:
Dicc. 1887)
bacoroni Toni, bacoroni, la caixeta del
dimoni (Gadea: Ensisam, 1891, p.405)
bacors figueres bacors o negres

(Gadea: Tipos, 1908, p. 252)
bcul del llet baculum; 1 doc.,
bcul: bculo (Escrig: Dicc. 1851)
bcul y el bcul dels pares / es pot
dir... (Gadea: Ensisam, 1891, p.521)
baa de cartes -1 doc. en valenci:
baa (Ros: Adages, 1736)
baa, basa trenta tres y tres de la basa
baa. bases als seus marits los
empatarn les bases (En obsequi dels
Voluntarios, 1794, p. 7)
bachacons tinc tomates... creilles,
bachacons (Catal G.: La carchofa,
Torrent, 1926, p. 10)
bachanaes insultar prou... que eren
uns pillos y qu se yo cuantes
bachanaes (Semanari Garrot de sego,
Alacant, 19 de agost de 1888)
baches as un clot, all dos baches
baches mos sobren baches y clots
(Serrano: Una sublevaci en Jauja, Elig,
1896)
baches els baches (Civera, Ricardo:
Els baches del mal cam, Valencia,
1912)
bachiller del antiu fr. bacheler >
bachelier > bachiller; cat. batxiller. En
valenci es mant el cultisme
etimolgic en ch- desdel temps de
Sent. Vicent Ferrer:
bachiller cultisme, del fr. antiu
bacheler, bachelier, orige del ing.
bachelor, port. bacharel y val.
bachiller, ahon es mantingu la chetimolgica, fora en St. Vicent Ferrer
(c.1400), Fenollar (a.1495) o la Univ. de
Valencia del 1500; cat. batxiller. Hui
est prohibida la paraula valenciana per
el fascisme catalaner, que asoles
335
admitix el cat. batxiller als sompos

valencians:
grans
clerguers
e
bachellers
(Ferrer,
St.
Vicent:
Sermons, II, 29. 19, c. 1400)
bachiller bachiller que sap be (Lo
bachiller li ha posat nom el bachiller
Cigala (Mil, Luis: El Cortesano,
1561)
bachiller bachiller en Theologia
bachiller de bachiller /... graduat
(BRAH, ms. Xvega dels notaris,
1604).
bachiller estudiant ques voldr
graduar de Bachiller en Medicina, sia
primer Bachiller en Arts... per quant ab
lo grau de Bachiller pot ya... (Const.
bachiller mestres en arts, bachillers
(Obres fetes en lahor de St. Catherina,
1511)
bachiller bachiller (BRAH, ms.
Dietari Porcar, a. 1614, f.193v.)
bachiller bachillers dels notaris
(BRAH, Ms. Porcar: Dietari, 1627)
respongam
bachiller
bachiller
(Mulet, F.: Ms. Poesies a Maciana, c.
1640, v. 672)
bachiller Bachiller en Santa Theol.
Bachiller generalment... prima laurea
insignitus... (Exulve, Vincent Iohanne:
bachiller mestre en filosofia y
bachiller (Ballester,
J. Batiste:
Ramellet del bateig, 1667)
bachiller lo ltim lloch ser dels
Bachillers, del mateix modo que...
(Const. Univ. Valencia, 1675)
bachiller eixe home molt bachiller
(Merelo: Tot ho apanyen. Choguet
valenci, Lrida, 1866, p. 24)
bachiller y no falten bachillers que

diuen... (Llombart: A Chusep Esp,
1877)
bachiller yo, que soc bachiller
(Palanca: El capital y el treball, 1885,
p.17)
bachiller el que ignore el valensi, /
calle el pico, si pot ser, / y no es fique a
bachiller (Gadea: Ensisam, 1891,
p.175)
bachiller Per pifiente y bachiller!
(Vicent, J.: Els peixcaors de canyeta,
estrenat en Alberich el 01/12/1002 ;
publicat en Barcelona, 1903)
bachiller ni te cap de ttul... de
bachiller (El Tio Cuc, n 73, Alacant,
1916, p.1)
bachiller ltim any de Bachiller, y que
tinc que... (Soler Peris, J.: Els
bachillera y latra bachillera, sa
amiga (Merelo, J.: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 18)
bachillera bachillera, es lo mateix
11)
bachillera fentse bachillera (Burguet:
La carrera de la dona, 1881, p. 20)
bachillera lantiu bachiller, estudiant
del primer grau acadmic, es torn veu
polismica, aludint tamb a qui parla
molt sinse vergonya, al indiscret
enredraor y a qui presumix de sabi sinse
tndrer estudis, qui escuadrinya o
dotoreja, etc.: soc dona bachillera
bachillera, bachilera Chiques, diu la
ms bachilera (sic) y dotora de totes
p.51)
vanitosa,
bachillera...
bachillera
descoc en lo mirar (Caps y senteners,
336

p.12)
bachillera Qu yo hu se, so
bachillera? (Peris: La matansa,
Castell, 1911, p. 25)
bachillera yo soc com soc..., y a
nenguna bachillera limporta res
1911, p.33)
bachillera calla y no digues ms
animalaes de bachillera (G.B.: La Perla
bachillera a vost la fea Bachillera
bachillerat Bachillerats en Arts y
Medicina (Conts. Universitat de
Valencia, 1611)
bachillerat del Bachillerat en Lleys
(Constitucions Universitat Val. 1655,
38)
bachillerat cuant yo estudiava... el
bachillerat (Comes, P.: Les pilotes de
Nadal, 1927, p. 8)
bachillerat bachillerat (Fullana: Ort.
molt
gralleges,
bachillereges
bachillereges (Guerau: Mestres de
Valencia, 1586, v. 89)
bachillera que la meua profeca, /
com pot ser bachillera (El Mole, 1840,
p. 139)
bachilleres cosa de bachilleres / en
les dones (Abaristo, pe de obrer de
bachilleres vingam en bachilleries
10)
bachilleres ... la sold quem dona!
Bachilleries! (Lladr: La Mona de
Pascua, 1876, p. 16)
bachilleres les seues bachilleres (El
bachoc El bachoc. De segur que no ha

pensat... (Torrom: Les choyes, 1874,
p. 24)
bachoc en tes barbes se riurn/ y et
tratarn de bachoc (Gadea: Ensisam de
bachoc mos posem a riures com a
bachocs (Caps y senteners, Imp.
Chusep Canales Rom, 1892)
bachoca, bajoca detim ducts, de la
ciutat italiana Bajae?: les bajoques
(Pou: Thesaurus, 1575)
bachoca, bajoca hui mirem bajoca
com a valenciana (Corominas:
DECLLC)
bachoca, bachoques pera fer les
bachoques, /oli, vinagre y seg (BUV.
Morla: Ms. 666, c. 1649)
bachoca bachoques fines (Bib.
Serrano Morales, Ms. 6563, 1745, f.
100)
bachoca en valenciano... los tres
nombres de bachoca, tabella y fesol
todos los estados de la juda, que en
Castilla se expresan por medio de
rodeos (Salv, V.: Comp. de
Gramtica,
apndice
de
voces
valencianas, 1838)
bachoca adems de la Phaseolus
vulgaris dels fesols (cat. mongeta),
tamb es sinnim de panoli o sompo:
es riu com una bachoca (Bernat y
Baldov: El virgo de Visanteta, 1845)
bachoca Y ella es riu! la molt
bachoca... (Palanca: Llgrimes de una
bachoca bachoques y carabases
(Palanca: El Sol de Rusafa, 1861, p. 24)
bachoca si se creur que sa filla es tan
bachoca (BNM, Ms. 14459, Arnal
Brusola: No entrar en llista!, c.1870,
f.19)
337
bachoca mentres collia bachoques

(Burguet, Chuan Batiste: Propietaris y
colonos, 1876, p. 11)
bachoca el molt bachoca... (El Bou
Solt, 1877, p. 141)
bachoca Mireu que bachoques!
(Mills, M.: En lo mich del mercat
1884)
bachoca yo soc Bachoca (Escalante:
bachoca piment, pebrera / y bachoca
all en Alcoy (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.88)
bachoca tu tens la culpa, bachoca
bachoca sempre ha segut un bachoca
(...) Qu vols, bachoca? (G.B.: La
Perla dAlberic, 1918, pp.8, 15)
bachoca, rebachoca com a interj.:
Rebachoca, qu fret fa esta nit! (Soto
Lluch, M.: Els matariles, 1921, p.11)
bachoca filla, es un bachoca el teu
home (Hernndez, F.: La Marselina,
1927, p.10)
bachoca son fills meus Ser
bachoca! (Peris Celda: Rialles del
voler, 1928, p. 21)
bachoca Un ditet o una bachoca!
1931, p. 14)
bachoca unes bachoques (Semanari
El Obrero dElig, 1 de maig 1938)
les
bachoca,
bachoquetes
bachoquetes y seba / les tomatetes...
juny 1938)
bachocar, bajocar ha collit lo
bajocar (Coloqui pera consolar als
pares, Viuda de Laborda, 1808)
bachocar pera llaurar dem un tros de
tros de bachocar (El Mole, 1840, p. 93)
bachocar diu que plantar / un
bachocar o melons (Capilla: Cada

bachocar ya has regat el bachocar?
1873, p.7)
bachocaret un bachocaret que te
Tomasot (Bernat: Ensayo fet en regla,
1845)
bachocons en sebeta y bachocons
(Els chics educats en la casa, 1846, p.
58)
bachoqueretes tindre conte de les eres
y esbatusar bachoqueretes y donarlos
als cucs fulla (BNM, Ms. Marsal,
f.15)
bad eixa boticha est bad (escoltat
per tot lo Reyne de Valencia)
bad -Lloma bad, topnim prop a
Elda, encara es pot vrer desde
lautova el rtul antiu.
bada cuant em tinta a tret, en bada
p. 64)
bad alerta en la gent de la pota bad
bad en veu de canya bad (Llibret
1948)
badall badall: bostezo (Escrig: Dicc.
1851)
badall cast. grieta, cat. escletxa:
per un badall de la porta mha vist
7)
badall un poc els badalls, mirant
entrels dits (Balaguer: Les beceroles,
1874, p. 9)
badall cat. escletxa: No ubrigues.
Aubrir no, mirar per el badall
(Barreda, J.: Honor valensi, 1896,
p.21)
338
badall y de un badall mos se vega el

pontet... la cuberta te un badall y per el
badall van tiranli mils de pesetes (El
To Cuc, n 120, 128, Alacant, 1917)
badalla y en manco quun gat badalla
p. 12)
badallant, estar en el sentit de tndrer
fam: anem al bodeg, perque yo estic
badallant (Ros, Carlos: Coloqui del
Corpus, 1734, p. 8)
badallant de fam: badallant sen
hauran eixit de casa (Virosque, A.: La
badallant sempre badallant (Beut,
3)
badallar de fam la pobra muller en
casa / est de fam badallant (BNM,
Coloqui... un llaurador li declara son
badallar badallar: bostezar (Escrig:
Dicc. 1851)
badallar de fam burro que de fam
badalla / no li poses pes, Melchor, pues
en pasant de la ralla (...) el badallar es lo
que ms sapega (Gadea: Ensisam,
1891, pp.124, 502)
badallar fa dos des que badallem per
no tindre... (De dalt a baix, da dels
Inosents, 1920)
badallet aguaitant no mes per un
badallet els dos ulls (La Donsayna,
1844, p. 50)
badallet badallar sinse aubrir molt la
boca, o badall chicotet en el tabic o
mur: y ahon encontra un badallet, / per
ell sen entra o sesgola (Bellver, Blay:
badallet cat. escletxa petita: Rita va
de puntetes y mira per el badallet de...
1919, p.6)
badallet per els badallets de les portes
dels balcons (Valls: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 1)
badana -1 doc. badana (March,
Jacme: Dicc. 1371)
badana, calfar la del arbic batana,
pell cur dovella o borrego. Donar una
palisa. Tamb es diu als chiquets
desficiosos o cuant se porten mal: bona
urra... / y calfarles la vadana (sic)
badana, calfar la surra, pegar colps a
alg: bona surra... y calfarlos la
badana (Gadea: Ensisam, 1891, p.285 )
badana, calfar o surrar la prou de
surrar la badana (Gmez: Cremaes
sinse foc, 1917, p.27)
badana, ser un com a adj. (home
vulgar, sinse modals) es totalment
inusual en val.; y este eixemple de
1933, anys de catalanisaci, es raro:
perque yo soc un badana
(Coloma
Pellicer: El secret, Alacant, 1933, p.17)
badana tio Sento, amarres be la
badana del asiento (Llibret Foguera
badar badar: hacer o causar una
hendedura (Escrig: Dicc. 1887)
badarse cast. agrietarse: dimecres lo
primer de nohembre de 1628 da de
Tots los Sants se va badar la campana
de... (RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
1626, f.481)
badarse acabarien per bada(r)se, els
budells (Canyisaes, Monver, 1913, p.
218)
badat no el tens badat, el cap
1873, p.13)
badat badat: hendido (Escrig: Dicc.
339
1887)
la caldera... lham badat
badat
p.11)
badaull, badahull en ulls molt auberts
(per analoga en el balladar de la boca),
o tamb lo contrar, en ulls mig tancats,
com a badallets, pera aguaitar millor. El
context pot donarmos el significat: un
home descubrix a unes chicones nuetes
ques banyen el Turia y, al vrerlo elles,
desapareixen y lhome es qued fent lo
badahull (Salzedo, D.: Breve y sumaria
relacin...
del
venerable
Simon
Valenciano, en Segorbe, 1614, p.197)
bade de la puny que li avente li bade
la cafetera (Campos: El gallet de
Favareta, 1892, p. 15)
baden el cap li baden y machuquen el
cervell (Coloqui del escol y la viuda,
s. XVIII)
bades y no et bades el cervell
c. 1890)
badoc 1 doc. badoc (DECLLC, en
badoc badoc, de badar en el sufix oc
pareix
prerrom
(Corominas,
DECLLC)
badoc em torne badoc (BSM, Ms.
badoc ... te estars fent un badoc!
1789, p. 4)
badoc dguesme, tros de badoch
(Rahonament... el consell que tingueren
1797)
badoc Sento el Roig y Badoc de
Benimamet (Coloqui de Vadoro pera
el casament, 1800)
badoc el badoch en les mangranes.
Aplicase a la granada hendida (Escrig:

Dicc. 1851)
badoc y veus, y aguantes fent el
badoc (Balader, J.: Asertar errant,
1883, p. 25)
badoc Ma el badoc! (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 4)
badoma pareix vndrer de mahoma,
derivat de Mahoma: arreplegant les
badomes que es deix... en lo tinter
badoma y observant les badomes /
del mariscal (BRAE, R.M. 6.639,
Coloqui en valenci, c.1790)
badoma embrutam en les vostres
badomes (2 part Col. de Tito y Sento,
1879, p. 3)
badoma de estes badomes... (Segn
y Patatorta, 1823)
badoma dira ms grans barbaritats y
badomes (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.77)
badoma:
despropsito,
badoma
disparate... (Escrig: Dicc. 1887)
baduino tinc que dirlicafre y
baduino (Merelo, J.: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 17)
badulaques yo no vullch badulaques
53)
baf dorige onomatopyic: 1 doc.:
baf (March, Jacme: Dicc. 1371)
baf en la cuadra fa un baf (Canyisaes,
Monver, 1914, p.248)
baf, vaf vaf: arrojar el vaho,
aliento... (Escrig: Dicc. 1887)
baf colp daire en mala aulor, dal,
de peix pudent, etc.: pega cada baf
bafanejar bafanejar, valencianisme
(DECLLC)
340
bafanejar bafanejar: jactarse (Gadea:

Dicc. 1900)
bafanejar, bafanechar lo nic que
puc bafanechar... (El Tio Cuc, n 200,
Alacant, 1918, p.2)
bafaner de bafane(r) tinc lo meu
bafaner qui es presumit o fachends:
el fadr es un bafaner (Llibret Foguera
La Rambla, Alacant, 1942)
bafaneres en coses bafaneres
(Galiana:Rond. 1768, p.83)
bafor bafor, especialment valenci
(DECLLC, 1, p. 539)
bafor -1 doc.: ab tal bafor (Roig:
Espill, 1460)
bafor pera el flato y la bafor...
p.87)
bafor el sigle de les llums, del bafor...
p.83)
bagache polismic y dorige confs,
del turc baqaga?; com a moltes
romniques: de bagaches (Dir el pecat
si es pot / mes callant al pecador, Ferrer
de Orga, 1820)
bagache han de dur bagaches / pera
anar de... (Coloqui del to Vueltes/
ahon referix el chasco que pas en la
festa de Burriana, 1848)
bagache -en este text fantstic, els
bagaches duen
al llom als
protagonistes; y no son caballs, sino
rates penaes jagants: embiarmos cuatre
vagaches (sic) pera que mos portaren
(La creu del matrimoni, Imp. Blay
Bellver, 1866, p.6)
bagache lhan agarrat de bagache hu
tamb? (Escalante: Tres forasters,
1876)
bagasa es fill de bagasa (Coloqui de
Vintungles, 1795)
bagasa An est la molt bagasa?
p. 10)
bagasa dAntella, (o vagasa) detim
prerrom. Apareix en atres idiomes,
desde el francs al castell, en chicotets
cmbits morfosemntics, com lantiu
mecanisme de ferro ficat junt al rellonge
del campanar dAntella pera donar les
hores: grasies al pardal dAlcoy y a la
vagasa (sic) dAntella
(Parrs, J.:
Yal tinc!, Ganda, 1885, p.12)
bah! -interj. Heu diu per...? Bah! El
meu asunt es datra naturalea (Salls
bahia 1 doc. bahia (March, Jacme:
Dicc. 1371)
bahia ...de la bahia en llauts...
(Tordera: Un fill digne, Alacant, 1860,
p. 12)
baibens, vaivens la nau..., / en
borrasca / en baybens va fluctuant
bailar bailar: bailarn (Escrig: Dicc.
1851)
bailar este chicot es un aprenent de
bailar (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 25)
bailar el valenci distinguix entre
bailar de ball modern, y el ballaor de
dansa valenciana.
Bail valencianisaci del apellit de St,
Pascual Bailn: del diable... / lo Bayl
prou en dugu (Cielos de fiesta, 1692,
p.149)
baina -del llet vagna; tornarem les
spases dins les bahines (Martorell:
Tirant, c. 1460)
baina qui porta la spasa... per res la
bayna (Gaull: La Brama, 1497)
341
baina desembaynar, lespasa (Pou:

baina sens enbaynar (sic) les
alfranges (Ort, M. A.: Siglo IV de la
baina en la meua familia landosvem
al guilopo amoral, lladre, maleducat,
bort, tarambana: No sigues baina!,
eixe es un baina: a qui se tir per
baina (Semanari Garrot de sego, 19
baina, bayna un to bayna / mha dit a
m... (Gadea: Ensisam de totes herbes,
1891, p.164)
baina, pegar la donar chasco:
pegantli al poble la bayna del sigle
baina, bayna y el mol bayna... (Caps
bainer artes que fea baines pera
espases. En catal tenen beiner:
bayner, evaginarius (Exulve, Vicent:
baix -del llet *bassus ; cat. sota. Es
vocable dels clsics com Roig,
Martorell y Fenollar: yo baixe baix
(Morl: Al retiro y honestitat dun ama
de capell, c. 1640)
baix y en la Casa del Consell / baix un
dosel... (Coloqui de les inumerables
baix es sentaren baix un abre, / en les
camases en alt (Romans... en que es
c.1730)
baix baix la capa del cel... baix la
ungla (Galiana, Lluis: Rondalla de
baix la pilota, vndrer de enfrontarse
als problemes: Ni de alegra tampoc /
vullc morirme. Mes al cas, / vinga de
baix la pilota, / vorem cm se ha de
jugar (2 part , Rahonament de Rull de

Payporta, c.1802)
asentats baix
lemparrat
baix
(Coloqui pera consolar als pares, Imp.
V. de Laborda, 1808)
baix y al pasar per baix del balc (El
Mole, 1840, p. 46)
asunt amagat, sinse
baix manta
publicitat: ha donat baix manta 32
onses dor (El Mole, 1840, p.141)
baix samaga baix les faldes (Baldov:
El virgo de Visanteta, 1845, p. 9)
baix baix dun plat (Coloqui del to
Vueltes... en la festa de Burriana, 1848)
baix qu mhau deixat baix la taula?
(Liern: La mona de Pascua, 1862, p. 24)
baix baix la parra (Els carlistes en
baix este barco navega baix laigua y
pot aguantar... (Semanari Garrot de
p.2)
baix y enfront la Carrasqueta... estava
baix del peny del... (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.132)
baix entren en lo cap baix del ala
1892, p.1)
baix hui apareix baix el ttul de... (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 1)
baix criaes en els suros baix del bras
1907, p. 32)
baix est ocult baix terra (Mart
baix en la casola del botifarrot baix del
devantal (Peris: La matansa, Castell,
1911, p. 24)
baix baix la manta (Civera: Els
baches del mal cam, 1912, p. 12)
baix baix larch gloris del tnel
(Llorente, Teodor: Poeses, 1914)
342
baix baix del llit (Mills, M.: El

Civil, 1916, p. 30)
baix anirn per baix del aigua (El Tio
Cuc, n 111, Alacant,1917)
baix Com a que thas sentat baix la
boticha! (Soler, J.: El solo de flauta,
1927, p. 22)
baix baix de un cel blau (Llibret
1932, p. 5)
baix baix deste abre... (Gmez
Gascn: La reina de la festa del carrer,
1932, p.2)
baix val ms curer baix les rodes del
auto... (Lanzuela, A.: La Templ del
barrio, 1933, p.4)
baix me chite en lo llibre baix del
coix (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 17)
baix tira corfes... baix del meu llit
p. 24)
baix baix el manto div (Irles, Eduart:
Coloqui de San Antoni, Alacant, 1944)
baix lus de baix en el sentit de sota
es general de Nort a Sur del R. de
Valencia (DECLLC)
baix cat. davallada: a la baix del
pont del Real (El Bou solt, 1877, p.94)
baix baix: bajada, camino o senda
por donde se baja... (Escrig: Dicc.
1887)
baix, baixada lo dumenge... la
baixada del Sant (Bodra: Festes de
carrer, 1906, p. 12)
baix baix el chic ; puch lagelo
10)
baix sest construint en la baix de
... (Peris Celda: Noy! Che! y Ol!,
1929, p. 5)
baix Pastisera. Baix de Sen
Franss (anunci en Teatro Valensi, n

136, 1929)
baixant veus una sombra baixant la
escala (Colomer, E.: Me cason
lHavana!, Alcoy, 1931, p. 6)
baixarn ara baixarn els rollos
1931, p. 6)
Baixauli apellit prou corrent en el
Reyne de Valencia: Baixauli: llinage
valenci (DCVB)
baixea cast. bajeza, cat. baixesa:
coneguent la altea vostra e la baxea
mia (Villena, I.: Vita Christi, 1497)
baixea a peu, ab tanta baixea
(Gonzlez: Sacro Monte Parnaso, 1687,
p. 167) El text du `baxea.
baixea la pobrea no es baixea
(Galiana, Ll.: Ms. Refrans valencians, c.
1760)
baixea les baixees de la llengua
10)
baixea qu vilees, qu baixees!
baixea baixea: bajeza (Escrig:
Dicc.1851)
baixea fora baixea parlar (Escalante:
Oros son trunfos, Valencia, 1878)
baixea al cap y al fi nos nenguna
baixea (Gadea: Ensisam, 1891, p.493)
baixea fent totes les baixees que...
p.44)
baixea es una baixea pera Alcoy
baixea que yo fea eixa baixea Ah,
no! (Sireno, D.: El 606 o Mariano
baixea fer portes... no es ninguna
baixea (Moll Ripoll: El punt, 1920, p.
8)
343
baixea fer totes les baixees del mon

p.7)
baixm si no fora que baix ma
socorren (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 3)
baixm per baixm: por lo bajo,
disimuladamente (Escrig: Dicc. 1851)
baix -instrument musical de fusta
duns cuatre pams de llarc, en huit
forats y dos claus: com la del baix o
fogot, / resonant... (Mulet: Tratat del
pet, dc.LIII, c.1650)
baix sempre el baix tocant (Baoro
baixo sonalles, ferrets, baixons, clarins
y
timbals
(Rahonament...
que
Benifaraig, 1797)
baix, pegar un parlant dun negoci,
familia o individuo: fort descens o
caiguda de sopte; voc. valenci; cast.
bajn. Esta famlia ha pegat un baix
(DCVB)
baixoniste:
bajonista
baixoniste
baixons -inst. Musical: timbals,
chirimies, baixons (Rel. festes reliquia
St. Pere Pasqual, 1743)
baixos canten els baixos, respn el
tenor (Boix: Fiestas... St. V. Ferrer,
1855, p.431)
baixos cuixes y garrons: y fara
quels vehins arruixaren els carrers... en
dos intensions... la de vore els baixos a
les chiques (El Bou solt, 1877, p.116)
baixotet el novio es baixotet (Gadea:
bajan, bachan pues les sehues
bachanades / no ham de aguantarles...
(El So Christfol, llaurador ricot de la
1789)
bajan: necedad, sandez,
bajan
despropsito (Escrig: Dicc. 1887)
bala proyectil la bala eixir del
mosquet (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1650- 1660)
proyectil
los
contraris
bala
desparaven / al Sol bales (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.134)
bala rasa aix ha segut bala rasa (Els
p.23)
bala rasa Y aiguardent! .-Bala
rasa?.- De primera! (Pont: Terra
dhorta, 1907, p.25)
balad del arp balad, del prpit
territori: mija de gingebre balad
(DCVB, doc. val., any 1404) El
gingebre balad
(cast. jengibre)
produit en la pennsula era de pijor
calitat quel dut del Orient.
balad de poc valor: eixe pitimin /
...en cosa tan balad / que li deixen...
(Llibret Falla Tros Alt, 1864, p.10)
baladina a ploma bastarda y valadina
(sic) (Lloant al Reyne, Imp. V. de
Laborda, 1802)
baladre del llet veratrum, pareix
quel mosrap ajud al cmbit de v- > b(DECLLC, 1, p.563). Ya en el sigle XV,
arrailat en clsics com Roig, el
valenci baladre an arrinconant als
catalans y aragonesos veladra, baladro,
beladre, biladre, baladra (esta variant
la portaren a la Marina del Reyne els
mallorquins per el 1615, raere de la
expulsi del moriscs):
sembren
baladres (Roig, Jaume: Espill, 1460)
baladre del baladre, o adelfa
(Palmireno: Voc. del humanista,
baladre al valle que llamais dels
344
baladres, de las adelfas (Dolz del

Castellar,
Estevan:
Oracin
fnebre...Gregorio Riudaura, 1706,
p.21)
baladre ... de baladre flor (B. N.
Primitiu. Coloqui de Pep, fill de
Alboraya, c. 1790)
baladre la ms comn en el cauce del
barranco es la adelfa, baladre en
valenciano (Cavanilles: Obs. 1797,
p.116)
baladre esta vara de baladre (Lladr:
baladr saben tots quina hora es / per
uns baladrons tan grans (Col. dels
serenos, c. 1780)
baladre fulletes de baladre (Gadea:
baladre ramell de baladre (Peris, J.:
14)
baladrejar baladrejar: vocera, gritar
baladr del llet balatrone, fanfarr;
catal cridaire: vingau as, valadrons
(sic) (Conversasi... sobre la venguda
de Suchet, 1813, p.4)
baladr baladr: vocinglero, gritn
baladr en Balones els sarvachos,/ y
en Gorga els baladrons (Gadea:
baladronaes baladronaes de quem
ric (Campos, J.: El gallet de Favareta,
1892, p. 8)
balam, la burra de dun pasage
bblic, ahon la burra de Balaam o Balam
va vrer lngel del Sinyor: y la burra
de balam (Coloqui del nas, c.1770)
balancer 1 doc. balancer (Exulve:
balan balan (March, Jacme: Dicc.
1371)
balandr el valenci balandr
(DECLLC)
balandr el u escriu sobre cotilles, /
atre sobre balandrans
(Baoro el
balandr dorige desconegut: les
chupes curtes volaren / perque han tret
uns balandrans / quels tapen les
pantorrilles (Coloqui de Pepo Canelles,
sigle XVIII)
balandr balandr: ... de tela de lana o
seda;usan los eclesisticos en casa
balandr vestidura: adems, lo
balandr... (Bodra: Festes de carrer,
1906, p. 53)
balandr balandr (Mart Gadea:
Tipos, modismes, III, p. 133)
balandre dos naus y dos balandres de
dita armada (BUV. Ms. 17. Crida del
Virrey, agost 1705)
baladronechar el primer, en tant que
baladronechava (Gadea: Ensisam,
1891, p.245)
balafiaor balafiahor: malgastador
balafiar -1 doc. del verp: balafiar:
malgastar (Escrig: Dicc. 1851)
balafiat hu han balafiat tot (DCVB,
en text de Mart Gadea,1908)
del
itali
balaustr,
balustr
balaustro: balustr (Escrig: Dicc.
1851)
balaustr, balustr arremata este
palau una balustr de pedra (Gadea:
Tipos, 1908, p.370)
balaustr cuatre escalons que tenen sa
corresponent balaustr (Alegre Ortiz,
J.: En la Cany, 1926, p.7)
balaustrache treballaors que venen
en el ltim tren de balaustrache
345
(Sireno, D.: El 606, 1911, p.140)

balbs -qui parla farfalls, confs, en
timidea, etc.: estich balbs en lo
imaginar (Ros: Coloqui del Corpus,
1734, p. 2)
balbs balbs: balbuciente (Escrig:
Dicc. 1851)
balbusa a ma Musa / lo Numen se li
embot; / pues el Paper que dict / fon
de idea molt balbusa (BNM, Ros:
Dcimes al fi del Paper gracis,
poltich, c.1750)
balc del it. balcone: ells feen foc
dels balcons (Conversasi... sobre la
venguda de Suchet, 1813, p. 4)
balda pos la balda en la porta
(Martorell, Joanot, c. 1455)
balda tendr baldes en la finestra
bald la bald del pebre-roig (El
Mole, 1841, p. 381)
balda toque a latra porta, /... est la
balda molt forta (Gadea: Ensisam,
1891, p.172)
bald coixo que te ... bald la cama
dreta (El Tio Cuc, n 75, Alacant,
1916)
baldaet li servixca de vehcul...
quest baldaet (Herrero: En temps de
la Dictaura, 1931, p. 1)
baldar baldar: privar alguna

enfermedad el uso de los miembros
baldar quet baldar en una vara
(sic) (Roig: El tesor dels Chermanells,
1884, p. 8)
baldat perque estic baldat (BSM, Ms.
6781, Mulet: Comedia de Gayferos, c.
1660)
baldat en un llit mich baldat (Coloqui
de la Mosa de Peyr, s. XVIII)
baldat em deix casi baldat (Coloqui
del viage de Tito a Madrit, imp. Faul,

1789, p. 3)
baldat no estic cheperut, ni estic coixo
ni baldat (BSM, Ms.7116, El fadr, c.
1820, f.3)
baldat Mon pare, quest baldat, me
diu...! (Lladr, Ramn: La boba y el
embobat, 1872, p. 12)
baldat mon pare, baldat;ma mare
mor (Chfer, al Novetats!, 1925, p. 4)
baldel trhuenli un caldo baldel
(BSM, Morl: Hipocreses de les ames
dels capellans, c. 1650)
balder 1 doc. balder (Siurana: Procs
de viudes y donzelles, c. 1561)
baldes e tendr baldes en la finestra
baldoria insult, destarifo, frases sinse
trellat...: les baldories que ha tengut
de... (Gadea: Burrimaquia, 1904, p. 29)
baldoria Dir lo que vol cada u /...
mes que fora una baldoria (Gadea:
Tipos, 1908, p.245)
baldoria a la bufa li diuen la ta Pepa,
Esclafa pets y totes les baldories que
volen (Gadea: Tipos, 1908, p.272)
baldosa dorige desconegut, arbic,
mosrap?. En valenci del sur del
Reyne es asera de carrer, cast. acera:
tenen la costum de pararse a parlar en
algunes chiques damunt de la baldosa,
interrumpint el pas als transeunts
de 1888, Alacant, p.2) Me conta lamic
Jaume Sansano quel sustantiu baldosa
> asera est viu en Elig y sa redol.
baldosa en el carrer... havien dos
chiques pentinanse y dos fadrins
pasechanse per la baldosa (El Amic del
Poble, Alacant, 16 abril 1899, p.3)
baldosa baldosa: acera en Monver
(DCECH)
346
baldosa les baldoses... totes plenes (...)

agranen la baldosa (Canyisaes,
Monver, anys 1907, 1910, pp. 54, 165)
baldraga, de -dorige misteris del
topnim Bagdat, Baldrac?; en valenci
apareix com la llocuci de baldraga:
debaes, sinse pagar: ... de baldraga
(Gaull: La brama dels llauradors,
1497)
baldraga, de com menjava de
baldraga (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 45)
baldraga, de viurer datres, obtndrer
debaes cuansevol cosa: No dic res de
les tapades / de estes que fent lo mau
mau / menchen tot lany de baldraga
(Baoro el Rochet de Alcser, c. 1790)
baldraga, de al atre da hagu bous,
y de baldraga es va entrar (2 part de
Cento el Cabut, imp. Viuda de Agust
Laborda, 1809)
baldraga, de y volgueren per una
porfia/ menchar de baldraga (Chiste
del bodegoner, 1854)
baldraga baldraga: comer a costa
ajena (Escrig: Dicc. 1871)
baldraga consentit... com mencha pa
de baldraga (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 29)
baldraga, de se queixa de la gent que
se li fica al teatro de baldraga
1892, p.3)
baldraga, de y vixc de baldraga
1903, p.9)
baldraga menjar de baldraga (Mart
Gadea: Tipos, modismes, 1908)
baldraga, de que yo poda menchar de
baldraga (Virosque: La salvasi de la
casa, 1921, p.29)
baldraga, de has caigut en ma casa pa
menchar de baldraga (Angeles, P.: Al

baldraga menchant de baldraga
15)
baldragueros aprofitats, gorromins:
tingueu en conte, sinyors baldragueros,
que Rafelo paga... (Semanari El Blua,
baldragues Baldragues, ms que
baldragues! (G. Bonell, P.: Un home!,
1927, p.7)
baldragut malfaener que pasa de tot y
viu del cuento: Y tu no li has sabut dir
que...?Baldragut! (G.B.: La Perla
baldufa 1 doc. baldufa (March,
Jacme: Dicc. 1371)
baldufa baldufa: pen, trompo
baldufari caurem lo baldufari (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
baldufari dtim ducts: se renova lo
baldufari dels censals (Cap. del
1662, p.17)
baldufari baldufaris de notaris (Ros,
baldufari que no hia nota / en
baldufari ning (Rahonament nou,
entretengut, pera passar lo temps, any
de 1732)
baldufari:
tabalario,
baldufari
tafanario, trasero. Libro de registros
bale unflat... com si fora el Bale
bale del llet bailus; cast. baile; cat.
batle: dient: si lo ros del Bale, /
traguera en lo da el cap (Baoro el
347
bale bale: ministro superior, juez

ordinario... (Escrig: Dicc. 1887)
baleo y en la taula posen un baleo,
pera menchar (Canyisaes, Monver,
1910, p. 158)
baleo estora redona pera ficar el gra.
balija dorige incert, apareix com a
valija en itali y francs, pero en cast.
clsic (Gngora, Servantes), calabrs y
valenci mostra billabial. En leixemple
te us metafric: soltaren els de Correu
una balija de llgrimes (El Mole, 1840,
p.94)
balija balija: maleta o baulillo de
cuero en donde los caminantes llevan
algunas cosas para su uso... Bolsa de
cuero cerrada con llave, que llevan los
correos, en donde van las cartas
balneari -del llet balnearus:
tornara del balneari (Monz, Pilar: El
chenit de Tana, 1931, p. 4)
balneari un Hotel Balneari tan ple

de colorit... (Gayano Lluch: La
meua dona no es meua, 1932, p.3)
bal perque poeta es lo mateix que
bal (La nit que venen els musics,
Alcoy, 1855, p. 11)
bal bal: baln. fardo grande de
mercadera (Escrig: Dicc. 1887)
bal de ftbol Pega una pata al bal,
fa un rollo y...! (Virosque: La salvasi
de..., 1921, p. 13)
bal cuant Estells portava el bal (El
bal vullc un bal, dos pistoles...
(Gayano: Els Reixos dels pobres, 1927,
p. 6)
bal ... els dumenches de matbal!
p. 5)
bal a les quinieles... tenen afici al
bal (La Cotorra Fallera, mar 1947)

bal del futbol... pasar el bal (Llibret
balona a la balona, / perque era un
francs gallart (Sacro novenario, 1669,
p. 397)
baloner polismic: fabricant o venedor
de balons, futboliste, etc.; tamb
gentilici dels naixcuts en Balones:
Batiste li den a este baloner, perque
segurament eixe era el nom de son
pare (Gadea: Tipos despardenya,
c.1890)
balonet bales chiques o balonets...
embalar (Pou: Thesaurus, 1575)
balsa,
voz
balsa,
rebalsar
protohispnica, probablemente ibrica...
rebalsar: muy viva en valenciano,
donde adems vale almacenar energa,
etc. (DCECH, 1, p.480)
balsa has vist una balsa cuant ya es
seca el fanc y... (BNM, Ms. 14440,
Mulet: La Infanta Tellina y el Rey
Matarot, c.1660)
balsa la balsa ahon es banya
balsa, balsot aumentatiu del prerrom
peninsular balsa: veu protohispnica,
probablement ibrica... rebalsar: molt
viva en valenci (DCECH, 1, p.480):
dendel balot al aut /... a la cequia de
Fabara (Ros: Roman nou... dels
peixcadors de canya, c.1740)
balsa, balses, balsolt dende el balot
al aut (...) a les balses del Palmar
(Ros: Romans dels peixcadors. 1752)
balsa si de esta balsa se trau un peix
(Conv. entre Nelo y Quelo, 1787)
balsa com una balsa de oli (Bib. Nac.
Ms. 3905, 1801, f. 41)
balsa, rebals derivat de balsa: fer
rebals: prevenir o acopiar. Parlant del
348
aigua o atre llquit ques det...

(Escrig: Dicc.1851)
balsa una balsa doli pareix hui la
mar (El Bou solt, 1877, p.172)
balsa, balses a peu coixo el veuen
botar les balses (Escalante: El chiquet
del milacre, 1878)
balsa ms quet que una balsa de oli
p. 13)
balsa siga esta casa eixemple de una
balsa doli (Peris Celda: La ta
Pepa,1918, p.5)
balsa, rebalsar, rebalsarse -detndrer y
arreplegarse l'aigua o atre llquit
formant balses, o eixirse delles per
estar plenes: dirli que pare, perque el
camp est rebalsant (G.B. : La Perla
balsa es un poc ms que una balsa
p. 11)
balsa en la balsa de perfums (BV,
Ms. 649, Les Almejes, c. 1930)
balsa, balsetes les balsetes del
Convent estn plenes de...; en
Cocentaina,
segons
arrepleg
Corominas (DECLLC, 5, p.212)
balsar es posa en disposici de balsar
(Ovara: Lnima en un fil, 1881, p. 18)
balsar escomensen a balsar talarechant
ella un vals (Ovara: Lnima en un fil,
1881, p. 18)
blsem 1 doc. balsem (DECLLC, en
text valenci de 1480)
blsem balsem/ que sens temor...
(Corella: Lo Quart del Cartox, 1495)
blsem pendr per blsem (Beltrn,
blsem balsem (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
blsem vols blsem de canut (BSM,

blsem -del llet balsmu; cast.
blsamo: y escomensa a traure blsems
/ contra tota enfermetat (Coloqui en
de seda, any 1728)
blsem un blsem, un cordial
c.1795)
blsem trau el balsem (Balader: El
pare alcalde, 1871, p. 6)
blsem oli y blsem preparats
baluart del antiu fr. boulouart,
boloart, balouart; cat. baluard: 1 doc.
baluart (Martorell: Tirant, c. 1460)
baluart fortificar o reparar los
baluarts (Pou: Thesaurus, 1575)
baluart y lo baluart respongu
(BRAH, Ms. Porcar, 19 febrer 1599)
baluart lo baluart tir a tir (BUV.
Morl. Ms. 666, c. 1649)
baluart despar el baluart del Grau
Valencia, nohembre 1661)
baluart soldats del Baluart de
Benicarl (Ord. Custodia del R. de
baluart tampoc el baluart, tan ben
fet... torreons y baluarts (Relaci entre
1784)
baluart desde el Baluart del Grau
(Bib. Nacional. Ms. 3905, 1801, f. 33
v.)
baluart castells, baluarts (Agraida la
baluart baluart: obra de fortificacin
baluart per ser baluarts incansables
del nostre teatro (Alegre Ortiz, J.: En
la Cany, 1926, p.22)
349
balustre -1 doc. balustre (Pou:

ball de Torrent , com farn que acabe
la festa pichor que el ball de Torrent
ball de Torrent, acabar com lo
acabar com lo ball de Torrent:...
expresa que una cosa tuvo o tendr mal
desenlace (Escrig: Dicc.1887)
ball de Torrent Deu provir que as
no arremate com un ball de Torrent (H.
p.12)
ball de Sent Vtol o Vito -sant sicili
(martirisat en lany 303), invocat per
qu pata lanfermetat de Huntington,
convulsions conegudes com a Ball de
Sent Vtol o Vito: Qu tindr el ball
de San Vtol? (Folch, R.: El curandero
de grasia, 1916, p.19). En cat., segons el
DCVB, es da de Sant Vctor.
ball de Sent Vitol o Vito es que patixc
el ball de San Vito (Gayano Lluch,
Rafel: Agarrat que ve la curva!, 1920,
p.4)
Ball de Torrent per lany 1838,
segons este document, no es fea asobint:
En este Ball de Torrent, / que es fa ya
en poques festetes (...) Ball de Torrent,
pantomima, / danses de moros,
cristians... (Poesas para distribuir
durante el Baile de Torrente, 1838)
ballanga en dies de ballanga yo no
pare en torreta (Canyisaes, Monver,
1913, p. 215)
ballant en un peu estar molt content y
nyervis; 1 doc.: digu, ballant en un
peu: / Amic, vost... (Coloqui nou
sobre la bola, 1784)
ballaor ms ballaor quuna trompa
(BSM, Ms. 7116, El fadr, c. 1820, f.1)
ballaor ballahor, ballahora (Escrig:
Dicc. 1851)
ballaor yo soc el ms ballaor que hi
23)
ballaor, ballaors tots el ballaors
vestixen el... (El Liberal, Alacant, 23
dagost 1897)
ballaor el Negre de Blanes... ballaor,
cantaor y molt divertit (Gadea: Tipos
ballaor Oy! Qu voldr este ros
ballaor? Mare qu facha! (Garca
ballaor ballaor... no pergues comps
Alacant, 1948)
ballaora si falta alguna parella, as hi
una ballaora (Liern: La mona de
Pascua, 1862, p. 24)
ballaora ya est as la ballaora
ballaora que as est la ballaora
(Liern: El Mesies e Patraix, 1872, p. 5)
ballaora ha eixit ballaora (Soler, J.:
ballaora tamb ballaora? (Carceller,
ballaora bent llunt de la ballaora
ballaora la mariola es dansa... que la
ballaora (Llibret Foguera Alfonso el
ballaores a la hora de costum se posa
el chamariter a tocar pera replegar les
ballaores (Semanari Garrot de sego, 5
ballaores el plaer de vore chiques
guapes y ballaores (Semanari El Blua,
ballaores ballaores, chiques de
Monver (Canyisaes, Monver, 1912, p.
350
199)
ballaores la charamita y el tambor...
les ballaores (El To Cuc, n120,
Alacant, 1917)
ballaores presumixen de ballaores,
les
chicones
(Perdiguer:
En
ballaores han vingut les ballaores
ballaoret ballahoret: bailadorcillo
ballaoretes deucalipto -cpsules de
llabors deixe abre; els chiquets, juant,
les feen ballar en terra: tisana feta a
base de pa de pardals, fenoll y
ballaoretes deucalipto (Meli, F.:
Encara queda sol, 1931, p.55)
ballaors ballaors y ballaores (Soler,
1907, p. 43)
ballaors els bons ballaors (Soto
p.10)
ballaors tots son ballaors (Alberola,
ballaors Per els seus ballaors!... a la
reina y al seu ballaor (Alcaraz, L. J.: El
ball del ram, 1928, pp. 5, 15)
ballaors primer premi de ballaors
(Morante Borrs, J.: En la festa de les
falles!, 1934, p. 26)
ballaors Mara y Toni vestits de
ballaors (Valls, Enrique: La verbena,
Alcoy, 1935, p. 17)
ballaors
y
ballaores
ballaors
(Sanjuan, A.: Poema, Llibret Benala,
Alacant, 1959)
ballaors els millors ballaors de lo
Reyne (Libro de fiestas del Palam,
Alacant, 1994)
ballar els nanos Pero es quet balla
alg els nanos? (Lladr: La boba,
1872, p. 6)
ballar els nanos ballar els nanos:
bailar la danza como lo hacen los
cabezudos o enanos, de los que toma el
nombre, en las procesiones del Corpus
en Valencia (Escrig: Dicc.1887)
ballar els nanos traslaticiament, fer
gracies a alg o, en este cas, anar raere
duna chicona el seu enamorat: qui te
que acabar es el fill de vost en ballarli
els nanos a la meua chicona (G.B.: La
ballar 1 doc. (?) ballar: bailarn
ballarins pera ballarins... (Gadea:
Balle y Balle General en dit present
Regne (AMA, Carta Real, llib. 16, any
1601, f. 92)
Balle Governador, Balle, Mestre
Racional (Llibre de Antiguetats, oct.
1611)
ballena del llet balaena. Poc a poc
simpongu la palatalisaci en valenci
modern, sent significatiu, com destaca
Corominas, que trobem ballena en lo
Regiment dEiximenis, escrit en
Valencia per 1385 y dedicat als Jurats
valencians: em tragara un ast o una
ballena
(BV,
Ms. Coloqui del
poticari, s.XVIII)
ballena cat. balena: es tragar una
ballena (B. N. Primitiu, Ms. 419, c.
1790, f. 67)
ballena ballena; plural ballenes
(Orellana: Cat. del peixos en lo Mar de
Valencia, 1802)
ballena dins la ballena (Bada y
f. 16)
ballena ms galles ... quuna ballena
351
vida, c. 1865)
ballena com una ballena (Roig y
Civera, Antonio: Un chuche, 1873, p.
17)
ballena aparegu un peix-espasa, de la
ballena enemic (Lladr: El titot, 1876,
p. 19)
ballena ... tragat una ballena (El Pare
Mulet, semanari impoltic, 1877, p. 4)
ballena oli de ballena, en valenciano
ballena per el bulto pareix una
ballena (Canyisaes, Monver, 1910, p.
205)
ballena parlant de mar, apareix la
ballena (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921, p.4)
ballena per un quinset no vaig a
truret micha ballena (Gayano Lluch:
Del Tersio Extranjero, 1921, p.6)
ballena em perseguix una ballena
(Meli: Com els cacherulos, 1926, p. 6)
ballena ballena (Peris Celda, Joseph:
La peixca de la ballena, Valencia, 1926)
ballena llom de galifant ballena
(DCVB, en text de Pascual Tirado, c.
1930)
ballena bacallar, un polp... la ballena
1952)
ballenato tal volta algn ballenato
1870)
ballenatos us metafric; persones en
torpea de moviment, en molt de greix:
a una part del pblic li agr fer ballar a
estos ballenatos (...) mereixen el dicteri
de ballenatos (Semanari Garrot de
sego, 12 y 19 de agost de 1888, Alacant,
p.2)
ballener ballener: especie de bajel
ballenes
del
coset
ballenes
balleneta balleneta (Escrig: Dicc.
1851)
ballesta trolei en catal, els valencians
diuen millor la ballesta del tranvia
(DECLLC)
ballet este ballet no te importansia
(Melia, F.: El pare Canuto, 1921, p. 14)
ballet ball de festes: Qu, se quedar
a vore el ballet? (Alcaraz: El ball del
ram, 1928, p.9)
ball us del pret. simple: sha de dir
tot, no ball (Albn, M.: Un ball de
convit, 1863, p.31)
ballorro latra espr en el ballorro, un
fadr... (Canyisaes, Monver, 1907, p.
66)
ballot ball de festes de carrer: Ay, si
veren vosts Valensia, ara! Cm est...
sempre de ballot, sempre de ballot! (S.
1928, p.8)
ballotaes ballar fent el pardalot:
Doloretes se riu, al vore les ballotaes
de... No me vinga en ballotaes (Garca
Alacant, 1890, pp.16, 17)
ballotaes les ballotaes se aguarden,
pera les festes (El Tio Cuc, n 99,
Alacant, 1916)
balloteo els veins que volgueren
pendre part en el balloteo (Semanari
Alacant, p.2)
bamba polismic: embobat, abstragut,
panoli; tamb coca o pasts paregut a
lensaim. En Torrellano dElig, la
centenaria Antonia Rocamora, filla de
forner, em cont que de chiqueta anava
per els carrers venent la rica bamba,
un pa blanet que ara direm de llet.
352
Prop de ma casa, en lAlbufereta, enc

les venen en un forn; 1 doc.: y els
deix en la mel en la boca y venent
bamba (Galiana: Rond. 1768)
bamba y era la bamba dels simples
Valencia, 1802)
bamba Yo embambat en lo serm y
els atres...! (Baldov: El Mocador,
milacre, 1859, p. 7)
bamba:
embobamiento
bamba
bamba mels de romer, arrop... aigua
siv com bamba! (Llibret Alfonso el
bambalin bambalin del esenari, part
del decorat del teatro: penchat un
bambalin en cascavells (Hernndez,
Faust: La Marselina, 1927, p.13)
bambar 1 doc. mirant com la gent
est bambant (Bib.Serrano Morales,
ms.6366, f.267 v., c. 1730)
bambar embelezat (sic) en bambar /
no podr saber que dir (BSM, Ort
Mayor,
J. Vicent:
Dzimes
valencianes, 1768)
bambau, bam bau chuant sempre a la
bam bau (sic) (Bib. Nic. Primitiu, ms.
419, Coloqui nou de la loteria, s. XVIII)
bambau a la bambau (En obsequi
1794, p. 5)
bambau tros de canya sinse nucs que
fan els chiquets: tamb estufadors de
bambaus de canya,/ en que estufen que
es un primor (Un pillo y els chics
educats, 1846, p.59)
bambau Tano, no sigues bambau
9)
bambau che, no fases el bambau
(Fambuena. Un franss en Almsera,
1877, p. 23)
bambau algn tros de bambau
25)
bambau bambau: trozo de caa sin
nudo; persona tonta (Escrig, 1887)
bambau no siga bambau (Escalante:
bambau te molta sort Pep... tanta sort
te
eixe
bambau?
(Gadea:
Ensisam,1891, p.547)
bambau polismic: abanda de
estufaor, canyot o atra senyal ques fica
en els margens del camp ahon es
distribuix el guano; tamb equival a
persona sinse trellat: Che, tu! no
sigues bambau (Peris Celda, J.: Arrs
Qu volen estos
bambaus
bambaus? (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.29)
bambera pot aludir a les dones que
venen bamba per els carrers: veu de
prima com la de una bambera
bambolecha, bamboleja bamboleja el
cos (Blay: Serm de la Conquista,
1666, p. 2)
bambolecha melica que bambolecha,
bot. (Cavanilles: Obs. 1797)
bambolechar,
bambolejarbambolejar per moltes
espentes (Guerau: C. St. Vicent, 1656,
124)
bambolechar que el fea bambolechar
les
canyes
se
bambolechar
bambolechen (Serrano, M.: Voreta de
bambolechar se me bambolechar la
crrega (Sendin: Tonica la del llunar,
1926, p. 5)
353
bambolechar la bola es bambolechaba

(sic), / casi a punt de... (Segona part
es
bambolechen
bambolechen
airoses (Llibret Foguera Mndez
Nez, Alacant, 1933)
bambolla dorige ducts, emparentat
en el llet amplla; cast. ampolla; cat.
butllofa: bambolla es sobretot freqent
en
texts
valencians
migevals
(DECLLC)
bambolla -1 doc.: bambolles de moll
sab (Roig: Espill, 1460)
-chicones
bambolla, chiques de
encarabasinaes en les modes y en viurer
alegrement: polles dihuen a les momes
de les chiques de bambolla (BNM,
Ms. Balader, J.: Al sa y al pla, 1862, f.
55) Te relaci en bambolla: boato,
fasto u ostentacin excesiva y de ms
apariencia
que
realidad
(Escrig:Dicc.1887)
bambolla, alsar ...pot alsar bambolla
1866, p.20)
bambolla, alsar y yo et pegare un
pesic que bambolla et far alsar
p.134)
bambolla, alsar son valents? Alsen
bambolla (Fuster, L.: El nano de la
falla, 1894, p. 17)
bambolla se li form... una bambolla
1905, p. 24)
bambolla, alsar pesics que li alsaven
bambolla (Martnez Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1909, p. 132)
bambolla,
rebambolla
-interj.
Rebambolla, To Cuc, vost...! (El
bambolla, vida de Florentina;

chiqueta de la moda, fineta, elegant;
talent pera la vida de bambolla
(Alcaraz, L. J.: Cors de fanc, 1928, p.1)
bambolla cada pesic... que li alsa
bambolla (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 42)
bambolla, plurer de en gotes que al
colpechar en terra formen bambolles,
valenci (DCVB)
bambolles bambol(l)es grosses (Rec.
valencianes de micer Joan, 1465)
bambolles anem a tindre bambolles
(Gayano Lluch, R.: Lo que va dahir a
hui, 1932)
bambolles no fan sanc... solen alguns
alsar bambolles (Montesinos,V.: Un
bambolleta esta bambolleta del morro
de baix (Canyisaes, Monver, 1911, p.
166)
banbolletes un all, /o porrelletes, /fan
bambolletes (Roig: Espill, 1460)
bambolletes fan unes bambolletes
(Mercader: Vida de fr. P. Esteve, 1677,
p. 370)
bambord rodo del esclafit de traca,
bomba, coet, etc.: ltima bambord de
la traca (Canyisaes, Monver, 1913, p.
215)
bambordaes trons y bambordaes en
una gran cord (Canyisaes, Monver,
1910, p. 145)
bamb del malay bamb: paper
Bamb (anunci de paper de fumar
alcoy, El Cuento del Dumenche, 17XI-1918)
banasta de una banasta (de ) sardina
(Archiu Mun. Alacant, Llibre de la
peixca, 1578, f.22)
banasta, banast dtim ducts, del
glic benna crusat en canasta?: banast
354
o banast: banasta (Escrig: Dicc. 1851)

banasto banastos de canons y fusils, y
sabates, y casaques... (El Mole, 1840,
p.43)
banastota aquell en la banastota va
venent pa y chocolate (Coloqui de la
loteria, s. XVIII)
-hpax
arquitectnic
banava
valenci?: per dos des que obra en
tornar la cuberta quel vent avia levada
del alorage e banava (Archiu Catedral
de Valencia, Llibre dobres, 20 de mar
de 1380)
banc quant estigu en dret dels banchs
dels Jurats (Llibre Antiguetats, abril
1632)
banc de pelar fulla a descansar / baix
del banc de pelar fulla (Ros, Carlos:
banc de cuina del nrdic banks: banc
de cuina, valenci (Martnez, P.: Nelo
el Tripero, 1792)
banc de cuina dguesli ara... lo del
banc de la cuina (Escalante: La
escalata del dimoni, 1874)
banc de vndrer tonyina a dormir /
com si fora llit en alt / en lo banc de la
tonyina (Martnez, P.: Nelo el Tripero,
1792)
banc de cuina de fusta o pedra ahon
damunt dell es ficava el foguer, es
preparava el dinar, etc: el banc de la
cuina (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.175)
banc de cuina banc de cuina: especie
de banco de fbrica que hay en las
cocinas, en cuya superficie estn
empotrados los hornillos... a un extremo
una pila para fregar... (Escrig: Dicc.
1887)
banc pera paelles se veu un banc de
foguers pera fer paelles (Alegre Ortiz,

J.: En la Cany, 1926, p.7)
banc banc: banco lleno de gente
bancal -1 doc. com a camp escalonat
de terra en plantes o dabres: un
banqual (Llibre de Priv. de Cat, 1402)
bancal del llet bancale; derivat
polismic, adems de terra treball en
plans escalonats, tamb pesa de roba o
cubertor pera damunt de bancs, taules y
animals: un parell de bancals grans de
ras ample(DCVB, doc. del Archiu del
Reyne de Valencia, 1419)
bancal ...de aplegar als primers
bancals (Archiu Mun. de Benasal, Vis.
de Benasal, 1723)
bancal Ha heretat algn bancal?
(Rahonament... sobre la formaci del
Peu de Eixercit de Voluntaris Honrats,
1794)
bancal yo no he eixit / de regar lo teu
bancal (Rahonament entre Chimo el
Gros del cam de Arrancapinos, y el Tio
Senn de Patraix, 1797)
bancal bancal: parte de tierra que por
no estar al nivel de las otras, forma con
ellas unas como grada o escalones...
(Escrig: Dicc.1887)
bancal un bancal de carchofes
(Canyisaes, Monver 1910, p. 182)
bancal bancal, bancal plantat
dabres en Enguera (DECLLC)
bancaler polismic, abanda de qui fa o
treballa en bancals d, fabricant de
bancals y atres draps cubertors pera
bancs o alforches pera animals de
crrega: banchalers de Valencia
fermen apoca per... (DCVB, doc.
valenci de 1443)
bancaler:
manticarius...
bancaler
mantica (Exulve, Vicent: Praeclarae
355
artis, 1643)
bancalet deixe este bancalet regat
(Rahonament entre Pep dAldaya, 1809)
bancalet bancal de poques fanecaes:
bancalet (Escrig: Dicc. 1887)
bancals per e(l)s bancals (Martnez
165)
bancarrota per lliurar a Espanya de la
bancarrota (La Nova Traca, n 1, 1894,
p. 1)
band cast. y cat. bandada: band:
banda o bandada, en dos acepciones
band detim ducts, gt. bandw?;
sust. polismic, en leixemple

equival a ramat: numeroses bandaes
p.26)
band band: nmero crecido de aves
volando juntas (Escrig: Dicc. 1887)
band y veu una band de teuladins
p.123)
band replegant una band de
muchols que... (El Amic del Poble,
Alacant, 23 abril 1899)
band la band de flares que per all
pren y demana (Martnez Ruiz,
115)
banda cast. sitio, lado, lugar: Shan
vist per alguna banda? (Escalante: La
banda sinnim de puesto o lloc:nol
veig per ninguna banda (Collado
Portals: El Palleter, 1908, p.12)
bandaes bandaes de elderos que
acudixen (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 99)
portuguesisme
introduit
bandeja
tardament en valenci y castell;
apareix en els dos idiomes encabant de

la conquista de Portugal en 1583; est
arrailat desde fa sigles: porta en una
bandeja (BNM, Ms. 14440, La Infanta
Tellina, c.1660)
bandeja y la bandeja , / no cabent per
la portilla, / ...es dugu plena
Valencia, 1802)
bandeja bandejes dorades (Lloant al
1802)
bandeja si els deixa se mencharn
hasta la bandeja (BNM, Ms. Escalante:
Un grapaet y prou, 6 de giner 1868)
bandeja quna bandeja ms furri!
(Roig y Civera: El casament de les
borles, 1874)
bandeja bandeja: pieza de metal o de
otra materia, plana... (Escrig: Dicc.
1887)
bandeja y al poc rato feren retirar la
bandeja (El pare Mulet,1877, p.22)
bandeja Si mos caiguera una bandeja
de rollets! (...) no estiga dreta en la
bandeja en la ma (M.Ruiz, A.:
Canyisaes, Monver, 1907, 1912, pp.
56, 208)
bandeja duya la bandeja plena de
pastisets (Nostre Teatro, semanari
lliterari, 19 juny 1921, p. 17)
bandeja mentres prepara bandejes y
gotets (Tallada, Miquel: Aix si que
te importansia!, 1924, p.15)
bandeja trau de dins les bandejes de
rollets (Barchino, P.: La embol, 1925,
p.6)
bandeja ... en la bandeja dels servisis
34)
bandeja ahon est la bandeja de la
recaudasi (Sendn,A.: Barraca de fira,
356
1934, p.3)
bandeja apresa, sense la bandeja
p.16)
bandeja Amparo, que ix en una
bandeja de pastes (Llobat Ferrer: Ho
ha fet el fill del alcalde?, 1931, p.6)
bandeja porta una bandeja en copetes
(Barchino: Tot lo que relluix, a.1931,
p.8)
banderilles qu banderilles anirn a
clavar (2 part, el tio Joan Senn, 1797,
p. 4)
banderilla una banderilla per lo
mateix punt (Abaristo, pe de obrer de
Vila, o manobre, 1813)
banderilles de foc segons el text,
aludix a indirectes que ferixen: moltes
de les indirectes, vulgo banderilles de
foc (El Pare Mulet, 1877, p.45)
bandes mira a totes bandes (Tallada,
bando dorige boirs, frncic ban,
gtic bandwo?, es polismic: ordens o
prohibicions municipals, grup de gent
didees poltiques singulars, etc.;
apareix en o desde lorige de la
llengua, siga en la Crnica de Jaume I o
en el dicc. d Esteve, aludint a home de
bando: ... homo alterius fationis...
bandos particulars (Esteve: Liber
elegantiarum, 1472)
bando en lo bando (Gaull, Jaume:
La brama dels llauradors, 1497, v. 176)
bando y malevolences dels bandos
bando cada cabr sarregle, el bando
de Alcoy (Raonament de Pepo a les
dametes, 1784, p. 2)
bando dAlcoy, el que cada u fasa lo
que vullga: a oir la publicasi que
dihuen se va a fer del bando de Alcoy,
(...) cosa gran: / Cada Cabr que

sarregle, / Excelent bando, sagrat! / y
el practiquen tots tant be / ans de
publicarlo ya / sobrarn aguasils
bando les paus form entre el u y el
atre bando (Boix, V.: Fiestas... St.
Vicent Ferrer, 1855, p.415)
bando que proclama el vostre bando
13)
bando Sent quin bando? (Escalante:
Oros son trunfos, 1878)
bando en Valencia han fet un bando /
que nos burlen de ning (...) en un
bando o preg (Gadea: Ensisam de
totes herbes, 1891, pp. 47, 514)
bando per haver faltat al bando del
bon gobern (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.107)
bando la que siga de un bando o de
atre (Canyisaes, Monver, 1911, p.
171)
bando vullc dir que els de un bando
votarn al atre... y els de... (El Tio Cuc,
n72, Alacant, 1916)
bando bando municipal: per les
parets (del Ajuntament), bandos, y un
quinqu (Folch: El fantasma, 1917,
p.3) Nhian matisos semntics entre la
solemne crid del virrey o Consell en
temps forals -per eixemple, a sanc y
foc-, y els asunts dels bandos
municipals. No es lo mateix defndrer
la Patria quel bando de
llansar
botifarretes en arsnit pera chichos:
vol vost que fasa un bando? (Folch:
El fantasma, 1917, p.12)
bandol bandol: paal, lo mismo que
bolquer (Escrig: Dicc. 1887)
derivat
de
bando:
bandoler
pragmtiques del any 1586, sobre la
357
extirpaci dels bandolers de Alzira y de

la Ribera (Ginart, Nofre: Rep. dels
Furs de Valencia, 1608, p.186; text de
1586)
bandolera bandolera: correa que cruza
por el pecho y la espalda desde el
hombro izquierdo
hasta la cadera
derecha y que en el remente lleva...
bandolera tots els guardes de terme...
porten la bandolera al costat (Sireno,
p.51)
bandolina cosmtic, del fr. bandoline;
1.doc.: lo primer que prenc..., / lespill
y bandolina / la pinta y escarpidor
(Cancin de la modista, en Chiste..., a
un llauraor del Puig, Imp. Viuda de R.
Mariana, c.1800)
bandolina ni la bandolina del cabell
bandolina dins del cuartet / dahon la
sinyora es pentina / que te un pot de
bandolina (Salvador, J.: Una agela
verda, 1876, p.7)
bandositats bandositats: bando, partit
y parcialitat (Escrig: Dicc. 1887)
bandull, bandullo paraula rara, del
rap?: bandull: vientre o conjunto de
las tripas (Escrig: Dicc. 1851)
bandull, bandullo aixina se comprn
que crie vost eixe bandullo y tinga
eixes galtes (....) en tot el bandullo (El
Tio Cuc, n 87; 2 ep.57, Alacant, 1916,
1924)
bandurria, bandurrietes -del llet
violins
y
tardu
pandurium:
bandurrietes (BNM, Roman gracis...
y no avivar la llabor dels cuchs pera
quels servixca descarment, any 1746)
bandurriste cast. y cat. bandurrista:
Peres, pera bandurriste; Bochons, com
a panderiste (Fiestas celebradas en

Rocafort, 1891)
bano afresis dhabano: li hu guarde
al sinyor amo; repare qun atao de
banos (En una horchatera valenciana,
1869)
banquer -1 doc., en plural ducts:
banque(r)s (Roig: Espill, 1460)
banquer lo cambiador o banquer
banquer de la Taula de Cambis,
cambiste de dines, etc.: banquer o
cambiador: argentarius, mensarius...
banquet banc chicotet pera asentarse:
asentarme en lo banquet y mirar lo
que... (Bib. Nic. Primitiu, Ms.420, Del
torn de les monches, copia del 1795)
banqueta banqueta (Esteve, J.: Liber,
1472)
banquets escalons o banquets (Llibre
de Antiguetats, 1632)
bany, banyades collint flors y les
trovaba banyades (Mulet: Roman de
Gayferos, c. 1660)
bany bany: mojada (Mart Gadea:
Voc. valenci, 1909)
bany no pot evitar que li pegue el
aire, o agarrar una bany, est ploguent
(Virosque: Un cambi dhabitasi, 1917,
p.12)
bany lhorta sen pasa per masa
bany (Torre, J.: La llangosta, estren
en Castell, 1928, p. 11)
banyador persona que presta servici
en els banys (DECLLC, text valenci
prop al 1500)
banyador vostre banyador (Pineda,
Andreu: Consells a son amich, Imp.
Timoneda, c. 1570)
banyador banyador (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
358
banyadora siauli vos banyadora/ y

ella vostre banyador (Pineda: Consells,
c. 1570)
banyar la orella guanyar a atre en una
competici, combat, etc.: y segons yo
he oit parlar, / no li banyarn la orella
y Albudeca, c.1802)
banyar la orella banyar la orella:
buscar pendencia, insultar (Escrig:
Dicc. 1887)
banyar vost trnelo a banyar...
arremulla (De dalt a baix, da dels
Inosents, 1920)
banyareu
banyareu,
si
plou
banyat banyat, en aigua (Ferrer, St.
banyat banyat en la sua pila
banyat tot estava banyat (Relaci...
banyat banyat: mojado (Escrig: Dicc,
1887)
banyat estic banyat?, de la suor
(Alcaraz, L.: El terroriste, 1911, p. 16)
banyat estic tot banyat (daigua) y
tirititant (Virosque, A.: Un cambi
banyat els carrils banyats... estaven
banyats y els coches, dels tranves (El
banyats, els papers -curer en errors,
tndrer mala informaci, etc., 1 doc.?:
com de Vicent los papers / que nunca
tingu banyats (BSM, Ort Mayor, J.
Vicent: Dzimes en valenci, c.1750)
banyats, els papers ab los papers
banyats (Mas,Vicent: Serm en festa
de St. Vicent, 1755, p.4)
banyats, papers Aix que parla es
mentira / .- Vost t els papers banyats

1873, p.14)
banyiste banyiste: baista o el que
concurre a tomar baos (Escrig: DICC.
1851)
banyistes una placha en prou
banyistes (Llibret Foguera Prez
Galds, Alacant, 1932)
baquecharse curer a terra pegant
bacs: per la espr em baquech de
riure (El Mole, 1841, p.346)
baquecharse tant es baquech de risa /
lagelo Pallola ahir... (Gadea:
baquecharse de risa a baquecharse de
risa (Sireno, D.: El 606 o Mariano
baqueros, vaqueros?: els fadrinots
... no portaven saraguells, sino uns
baqueros molt llarcs (BSM, Ms. 6781,
Mulet: Gayferos y Melisenda, c. 1660)
baqueta cadira de reps, de baqueta
(Relaci de un llaurador al rector, 1743)
baqueta el tratars, segons es veu, a
baqueta (Conversacions de Saro, 1820)
baquet caiguda o colp: va a la
gabia: / si no... porta baquet (Palanca:
baquet Cristo meu, qu baquet!
baquet ... y pega una baquet
(Vercher, J.: En la vel dun albat,
1865, p. 19)
baquetaes pegarse unes cuantes
baquetaes (EL Bou Solt, 1877, p. 125)
baquet baquet: baquetazo (Escrig:
Dicc. 1887)
has
enganyat
les
baquetes
baquetes?, els caragols (Liern: Una
paella, 1862, p. 10)
359
baquetes anguiles... baquetes ...

llomello (La carrera de la dona, 1881,
p. 7)
baquetes caragolets ... cristians,
baquetes (Abaristo, pe de obrer,
1813)
baquina no est clar el semantisme,
pues tenim atres derivats raros del antiu
baquia, que donava albaquia en
valenci de texts hebreus de 1299: li
posaba com a baquina el barquet
1928, p.19) (relaci en el baquina de
carreteres?).
baquin derivat de bac, caiguda: de
la baquin que peg... un caball ferit y
dos baquinaes que li arrimaren... (El
Mole, 1837-1841)
baquin baquin: batacazo, lo mismo
que baquet (Escrig: Dicc. 1887)
bar anglicisme, de bar; 1 doc.: no
hia en Valensia atre bar ahon se
servixca millor (Anunci del Gran Bar
Sorolla en El Cuento del Dumenche, 21
joliol 1918)
bar fan mutis per el bar (Tallada, M.:
bar dimonis de bars (Tallada: Les
barafullar dtim desconegut, mescla
de barallar, barafunda y fulla
(fullejar)?: enredrar en asunts y
problemes que no pot solucionar: hia
tontos que tot ho volen / entendre y
barafullar (Coloqui entre el So Masi
barafunda el valenciano barafunda
(DCECH)
barafunda -1 doc. qu barafunda!
qu festes! (2 part de Cento el Cabut,
imp. Viuda de Agust Laborda, 1809)
barafunda barafunda: baraunda

barafundo fet un fideu, molt
barafundo (Galiana: Rond. 1768, p. 28)
baralla de cartes dorige incert; cast.
baraja. Com a sust. de cartes de joc,
esta veu valenciana pas al catal.
Coromines reconeix ques valenci
(DECLLC, 1, p.625), y crec que no
dona eixemples antius en catal: rey...
dels cuatre que es troben en la baralla
(BNM, Ms. Mulet: Infanta Tellina, c.
1660)
baralla de cartes lautor fa metfores
en el joc de baralla: en eixes cartes, /...
jugar ab elles podrs / sens perdre el or
ni la plata,/... en esta baralla
(Gonzlez, F. R.: Sacro Monte Parnaso,
1687, p.57)
baralla la correcheta, els didals,
anohuetes, la baralla (Martnez: Nelo
el Tripero, 1792)
baralla de cartes si en la seua baralla
totes les cartes... (Segn conversaci
que tingueren Chorro el Parrut, ordinari
de Almusafes y Bonifaci, c. 1809)
baralla Chimo... traumos una baralla
ser!, 1862, f. 4)
baralla baralla: conjunto de cartas...
oros, copas, espadas y bastos. Pelea
barall barall: accin de barajar.
Brega, rinya (Escrig: Dicc. 1887)
baralla y en lloch de pendre el rosari /
vols agarrar la baralla (Roig y Civera,
A.: El barber de carrer, Ganda, 1887,
p.8)
Trumos la
baralla de cartes
baralleta, Amparito (Llobat Ferrer:
Ho ha fet el fill del alcalde?, 1931,
p.13)
barallar enredrar, enguiscar persones:
360
totes punchava e barallava (Roig:

Espill,a.1460)
barallar mesclar les cartes, 1 doc.:
La mala ventura ho vol, qun remey
te? Pacencia y barallar (Galiana:
Rond.1768, p.58)
barallar barallar: barajar, por mezclar
los naipes (Escrig: Dicc. 1851)
barallarse enfrontarse en pelees: se
barallaren F. Ureta ... y F.Sant Jordi
baralleta y els sinc nmeros pelats /
trea en la tal baralleta (Coloqui nou de
la chitana, el moro y..., ed.1852)
barana de riu dcts orige
prerrom cltic *varand, emparentat
en el snscrit varanda?. Tant el val.
baranda
com barandat, segons
Corominas,
seren
mosarabismes
(DECLLC, 1, pp. 628, 629); cast. pretil,
cat. ampit: plantaes sobre la barana del
riu (El Bou solt, 1877, p.193)
barana de riu en la barana del riu
p.124)
barana, baraneta agarres de la
baraneta, quen esta escala ya shan
trencat dos el cap (Mart, L.: Pepe el
no es
baranda, barana, varana
tinga que acobardar, / que a la varana
del Riu / ni un fil li poden tocar
baranda del riu perque lils compr a
un chiquillo en la baranda... en el riu
(Ovara: Per tres pesetes, 1881, p.11
barandat mosarabisme valenci; cast.
tabique, cat. env: stants e portes a uns
barandats (DCVB, en document
valenci de 1457)
barandat caygu un barandat
(Annim: Vida de St. Honorat,
Valencia, 1495)
barandat barandat (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
barandat obrer de vila... un mig
barandat (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
barandat y ha caigut un barandat
1874, p. 12)
barandat barandat: tabique (Mart
Gadea: Voc. 1909)
barandat en ma casa no vullc
desgrasies, ni manco que tireu barandats
a cabotaes (Barchino: La embol,
1925, p.10)
barandat valenci barandat, derivat
del mosrap baranda (DECLLC)
barandel se posen a calfar el barandel
a les criatures (El Mole, 1837, p. 90)
barandel els turcs surranli el barandel
a Mateuet (El Mole, 1840, p. 75)
barandel:
tabulario,
barandel
asentaderes, anques y cul (Escrig:
Dicc. 1887)
(Escrig:
barandilles barandilles
Dicc. 1851)
barandilles en barandilles doraes (El
barata -del nrdic baratta, fer
rodo?: el calderer fent barates / y el
aprenent fent tric trac (Segn
Micalet, 1802)
barater barater: enganys (Esteve:
Liber, 1472)
baratijes en eixa festa el comers de
baratijes (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 115)
barato cuan era chiquet, per 1950,
tots el valencians dem el clsic
barato, no barat: barato se han
arrendat... comprar barato (Pou:
361
Thesaurus,Valencia, 1575)
barato per lo ms barato que...
Cinctorres, 25 mar 1673)
barato ha eixit aquell tan barato
(Mercader: V. f. Pere Esteve 1677, p.
367)
barato lo barato es car (Ros: Tratat,
1736, p. 66)
barato Qu vol torrons baratos?
(BSM, Ort Mayor, J. Vicent: Dzimes
valencianes, 1768)
barato compraria barato, que era tot lo
seu afany (Del servici del porc, 1790)
barato Qus dona el or barato?
(Agraida la multitut, imp. Viuda de A.
Laborda, 1802)
barato de que tot vaja barato
(Coloqui en quel So Felip y el So Jusep,
f. 4)
barato son bons y els done baratos
p. 38)
barato Aquell adrs de brillants del
barato de Gonsales quem cost un
quinset? (Mills: Ni rey, ni caball, ni
sota,1874, p.8)
barato ning cobra el barato ms que
yo (Del porrat de Sent Antoni, 1887, p.
54)
barato mil articuls... perfums y atres /
bonicos, bons y baratos (Portals: El
barato a preus baratos (El Tio Cuc,
barato lo ms barato (Serred Mestre:
Els cuatre seros, 1919, p. 13)
barato Chiquetes, que hu venc
barato! (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 12)
barato em venga el fem barato

p. 9)
barato Barato.Tot molt barato! (J.
Garca: El 095, 1931, p.6)
barato aix va barato (Beltrn, E.: El
novio de la reina, 1933, p. 24)
barato Que li pareix barato?
baratos ms baratos quen la fbrica
p. 9)
baratura a baix preu: tan barata..., /
que la baratura / la tornarem a...
baraunda -1 doc. en tanta baraunda
de festes (Ballester: Ramellet del
bateig, 1667,)
baraunda la barahunda que es movia
(El pardal Sis que est dalt, 1797)
baraunda baraunda: ruido, confusin
grande (Escrig: Dicc. 1887)
barba del llet barba; sust. com al
val., cast. y cat.: gran barba... avia (sic)
fet vot de no ferse barba (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim, 26 de
maig 1466)
barbacana del arbic bab al-baqar o
barbahhana. Part de la fach o mur de
les fortalees que ixa pera fora, en forats
per baix pera defndrers llanant cudols,
auia calenta, etc. Veu com al occit,
catal, castell, etc.: barbacanes
(Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.1400)
barbacana donaci feta a la ciutat de
Valencia dels murs, barbacanes...
(Ginart, N.: Rep. dels Furs de Valencia,
1608, p.277)
barbacho barbacho, herba pareguda al
fenoll, en Cocentaina.
barbacho mosarabisme; caragol de
362
molla negreta y corfa blanca, un poc

ms chicotet quel moro: caragols...
son de vinya o barbachos? (El Tio
barbarisar barbariar: barbarizar
venen
desde
all
barbarisar
barbarisant (Colom: El benefisi de
Mora, 1881, p. 18)
barbarisme barbarisme (Roig: Espill,
1460)
no
barbarismes
barbarismes
1515)
brbaro cultisme valenci, del llet
barbarus: quant un vocable sols es
brbaro... quant tota la frmula es
brbara (Archiu Patriarca, BAHM,
349. Nunyes, Pere J.: Epstola, c. 1560)
brbaro brbaro (Blay Arbuxech:
brbaro no sigues brbaro, Pepe
(Bib. del Senado, Coloqui en quel So
Felip y el So Jusep, llauradors de Lhorta
de Valencia, 1809, f.1)
barbaro descamisat, / com un brbaro
dAtila (Ferrando, J.: En Bunyol y de
paella, 1903, p.21)
brbaros ha fet una proclama en la
que trat de brbaros als... (EL Colom,
6 / 02/ 1841)
barbecho inusual en valenci, pareix
recurs del autor pera rimar: com un
barbecho (La creu del matrimoni, Imp.
barberella barberella: barboquejo
barberelles abanda de les del gall,
tamb tires de paperets o teixits de
colorins que duen les miloches: Quna
millocha, sagrat, / a daus, flocs y
barberelles / li empata les vases?

barbellerases enflocat en tan grans
barbellerases (Coloqui dels platerets,
1795)
barberelles mos fa arrs en
barberelles (Valls: La verbena, Alcoy,
1935, p. 7)
barberelles barberelles: trozos de
carne roja que cuelgan de la cabeza de
los gallos (Escrig, 1887)
barbes de gall abanda de sinnim de
barberelles de gall, pareix adorn femen:
en pentinats, / en camisons, en
zorongos, / y en portar barbes de gall
y Albudeca, c.1802)
barbin El Ronco fon un barbin!
14)
barbot Era un barbot! (Els peixcaors
de
canyeta,
choguet
valenci,
barbota en eixa barbota tan llarga que
porta (Caps y senteners, Imp. C. Rom,
1892, p.51)
barbuda, muller trobar muller
barbuda (Roig: Espill, 1460)
barbull 1 doc. tot aquell qui del
barbull... (March, Ausias: Poemes, c.
1440)
barbull lo ruids barbull del mon
14)
barbull tot lo barbull y laberinto de
ma casa (Galiana: Rond. 1768, p. 43)
barbull barbull: ruido, voces y gritera
... (Escrig: Dicc. 1887)
barbut vocable clsic, del llet
barbutu: ms barbuts que un ermit
de Parma, 1794)
barca a fondo lasunt o conflicte que
363
no te remey: datre modo, / barca a

fondo./ A Deu, feu lo que vullgau
(Prudent rahonament que fa Pepo
Canelles a les dametes, 1784)
barca, fer fer barca: juntar dos o ms
personas su caudal en el juego,
partindose luego las ganancias o
prdidas (Escrig: Dicc. 1887)
barca, fer mantndrer una relaci:
Mira que dir quel so Bertomeu y yo
fem barqueta? Pues, aixina hu conten
(De dalt a baix, da dels Inosents, 1920)
barca, fer formen barca... en contra
meua (Alcaraz: El ball del ram,1926,
p.12)
barca, fer per 1790, en el Coloqui de
Nelo el Triperio, escrigu Pascual
Martnez: atres se fan harca en alt, / de
pedra, ahon Colomina diu que lo
correcte es se fan barca. Loriginal de
Martnez ha desaparegut, dura harca
o barca?. De totes formes, en ledici
de Mompi (a. 1842) la lletra ques
veu en harca es ms pareguda a h
que a b, per no tancar per baix com
podem vrer en la b de bolchaques
y asombrat del mateix imprs. Pot ser
que la fuchina de la b shaja borrat en
part, o quels caixistes del 1800 patiren
lapsus calami. Aixina, en les edicions
de Laborda y Mompi tenim plomallet
al tos (v.96), mentres que la de
Mariana (a. 1857) du tancament voclic
en plumallet. En Mompi mostren
concordancia correcta els plurals: els
pets de baix lo bras(v.81), mes la de
Mariana cau en errata: el pets de baix
lo bras. Les de Laborda y Mompi
duen ma mare era la chata (v.29),
pero Chata en Mariana. La de
Mompi mostra billabial: al sendem
em bach tirar (v.258), y llabidental,
em vach tirar, en Mariana. Les ductes

son numeroses: mix ensomiant
(Mompi),
y mich ensomiant
(Mariana). Fan falta ms eixemples?.
De totes formes, he consultat les atres
edicions (tamb la de Blay Bellver, a.
1888) y, efectivament, deu tndrer rah
Colomina. La llocuci sera fer barca
o ferse barca, no harca: y si no mes
fora que estos; / atres se fan barca en alt,
/ de pedra, en gosos de guarda, / en
banderes y timbals (Martnez: Nelo el
Tripero, c.1792, ed. Mompi, 1842)
barca-vivienda del Cabanyal Placha.
A la esquerra, frontera de la barcavivienda en que viu So Batiste (Meli,
barcarola del it. barcarola; cant de
mariners en ritme que recorda el
moviment dels rems: ara canta una
habanera fent barcaroles (Gayano
p.11)
mosarabisme
valenci
barcella
polismic, segons Alcover: del llet vg.
*parclla (contracci de particella),
nom de medida agraria, que pat el
cmbit de p- en b- en el llenguage
mosrap; y dona un eixemple valenci
del sigle XIII: Et unam barcellam
terrae, Repart. Valencia (DCVB)
barcella esta veu valenciana tamb ix
en la grafa mosrap ch- desdel sigle
XIV: doc. de 1341, en la grafa normal
mosrap en ch: barchelles (sic)
(DECLLC, 1, p.642)
barcella 1 doc. barcellam (Llibre del
Repartimet de Valencia, c. 1245)
barcella, barchella: barcelles de
forment (Archiu Mun. dOriola, llib.
2255, f.221, 23 juny 1606)
barcella
barcella
formentera
364
formentera (Ginart, Nofre: Rep. dels

Furs de Valencia, 1608, p. 206)
barcella pendre la barsella (Galiana:
barcella en pendre la barcella
(Rahonament...que tingueren el Tio
Cosme Nespla de Benifaraig..., 1797)
barcella, barsella a dos dins la
barsella / olivetes del cuquello
p.29)
barcella, barsella sha sentat en la
barsella (Gascn: La reina de la festa,
1932, p.3)
barcella li tiren una barsella que...
Alacant, 1954)
barceller
(Exulve:
barceller
barcelles dos barcelles de farina de
dacsa (BNM, Rahonament... a les
barco, barc -del llet ibric barca >
barca > barco; com al port. cast. y val.:
lo gran barc / la nau damor (Obres a
llaor de Sant Cristfol, 1498)
barco ab barco de patr Melchior...
(AMA, Ms. Llibre de la peixca de
Alacant, 1578, f. 6)
barco Pascualo , a la vela / en un
barco (La Donsayna, 1845, p. 166)
barco un barco ple de naps (Baldov:
La tertulia de Colau, 1867, p. 15)
barco fent rumbo capa Francia... del
barco (Nelo el de Foyos: Coloqui dels
Borbons, 1868)
barco, barc barch: barco (Escrig:
Dicc. 1851)
barco ms llarchs quels mstils dels
barcos (El Bou Solt, 1877, p. 258)
barco barco parat no mou guerra
barco si la mar fora de oli / y els

barcos de cansal... (Gadea: Ensisam
barco en tres des haves anat a Or en
un barco (Canyisaes, Monver, 1909,
p.117)
barco no se pot parlar del moviment
de barcos (El Tio Cuc, n 137,
Alacant,1917)
barco o li pegue foc al barco y morim
tots (Gayano Lluch, Rafel: Agarrat,
que ve la curva!, 1920, p.11)
barco un barco de repatriats
1925, p.2)
barco barcos en el port (Llibret
barco ser mariner de barco (Tallada,
barco quin dia ix el barco (Valls: El
barco el barco rumbo a lo desconegut
Alacant, 1952)
Barcheta topnim prerrom dtim
desconegut, segons Corominas. Este
mosarabisme ix com Barchatam,
Barchetam en lany 1248 (Cabanes,
A.: Toponimia, p.75). La grafa
valenciana Barcheta, en ch-, es la
ques troba en lEtat Mija: Barcheta
(ARV, Maestre Racional, anys 1373,
1456, 1499, etc.)
Actualment, el
fascisme catalaner asoles admitix la
grafa en -x-, per ordens del IEC de
Barcelona y sa mascota lAVLL.
Barcheta Barcheta (BRAH, Dietari
Porcar, 31 de giner 1608, f. 121)
barchins barchins: veixells de llata
despart, molt apropiat pera dur les
olives, ya que dins dels mateixos
sesclafen (En Murta, n 43, p. 18;
365
Ramn Calatayud: Histories dun

carreter, 1982)
barchilles cafisos de siv... barchilles
barchola, barjola 1 doc. barjoleta
(Furs de Valencia, sigle XIII)
barchola lo mateix que pancha:
omplir la barchola (BUV, Morl: Ms.
666, c. 1649)
barchola ompli molt be la barchola
(Archiu Mun. Elig, Romans del pleit,
1776)
barchola ya hem omplit la barchola
(Bib. Nac. Coloqui del tio Pelut, 1801,
f. 28)
barchola, barjola segons Escrig:
especie de morral o de bolsn de cuero
que llevan los caminantes a las
espaldas (Dicc. 1851)
barchola entra en la barchola, negre
mascarat, parlant del vi negre (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 471)
bardoll dtim desconegut prerrom o
iber, o del rap bardag, esclau?:
malfaener, peres, lladre: bardoll
despenchollat (Bib. Nic. Primitiu, Ms.
420, f. 18, c. 1795)
bardoll bardoll: fargalln (Lamarca:
Dicc. 1839)
bardoll que no es per ah un bardoll
(Un pillo y els chics educats, 1846,
p.58)
bardoll bardoll: que hace cosas
atropelladamente (Escrig: Dicc. 1887)
bareta y una bareta en la ma (En
obsequi desl Voluntaris Honrats, 1794,
p. 5)
bareta, anar de tndrer diarrea;
asobint escrit vareta, en llabidental: de
resultes de esta porga, conten que... sen
anava de bareta (El Mole, 1840, p.142)
bari, barri bari: barriada (Escrig:
Dicc. 1851)
barifundo al amo, fet un fideu,
barifundo (2 part Coloqui de Tito y
Sento, 1789, p. 2)
barifundo fet un barifundo, colric
(El pardal Sis, que est dalt. 1797)
barilla desequilibrat, tamb ix en v-.:
Barilla, el paraigero (Seler, J.: La
casa misteriosa, 1917, p. 4); eixe home
est barilla, o trastornat (molt habitual
en la Valencia del 1950) Com a insult,
la veu trencara lhomografa en
varilla per mig de la billabial.
barito del llet barytnus :barito:
bartono, voz media, entre la de tenor y
bajo (Escrig: Dicc. 1887)
barito, bartono cultisme del sigle
XIX, en valenci ne tenim les variables
barito, bartono: el bartono mha
agradat molt (Virosque, A.:Un cambi
dhabitasi,1917, p.4)
baroma, bou en variant de maroma:
del bou en baroma... Y cuan el deixen
saca(r) no ms que embolat (Martnez
1909, p.145)
qui du o
baromer, baromero
participa del bou en maroma en les
festes, pero tamb pareix aludir als
mateixos bous en baroma o maroma: lo
manco agarrarn deu baromeros (...) per
si entre e(l)s baromeros (Martnez
1909, 1911, pp.147, 207)
barquetot ell carrega el barquetot
1928, p.6)
barquiller barquiller: persona que
hace barquillos... o los vende (Escrig:
Dicc. 1887)
barquiller, barquillero rodar el cap
com una roda de barquillero (El Tio
366

barquillets generalment en plural.
Pareguts a les neules per els
ingredientes, pero son cilndrics y en
atra textura: horchatera... qu modals
tens tan finets, / cuant me servixes un
got / en barquillets! (Semanari Garrot
de sego, Alacant, 12 de agost de 1888,
p.2)
barquillero el barquillero pasecha en
lo bombo al coll (Soler: Mos
quedem!, 1907, p. 57)
barquillo barquillo: delgada como la
neula, con azcar o miel, en figura de
canuto (Escrig: Dicc. 1887)
barquillo y la esclafa com un
barquillo (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 11)
barquillos els barquillos... nyesples y
llirons (Liern: La mona de Pascua,
1862, p. 30)
barquillos yo vullc barquillos (Soler,
1907, p. 58)
barser -plantes o arbust espins; 1
doc.: bara (DECLLC, en Arnau de
Vilanova, c. 1300)
barser sia talat tot lo barzer (Rec.
valenci de Micer Joan, 1466)
barser un barser que de paret servia
1660)
barser barser: zarza (Escrig: Dicc.
1887)
barsoles pareix que toque barsoles
(Relaci festes St. Pere Pasqual, 1743)
bartola aconortem la bartola (Galiana,
44)
bartola de omplir la bartola (2 part
de Joan Senn de Patraix, 1797, p. 1)
bartola, omplir la menjar dasta
fartarse: pues ya has omplit la bartola

bartola omplir be la bartola (Bernat:
Un ensayo, 1845, p. 21)
bartola y saberte omplir b la bartola
(Chasco a un llauraor del Puig, c. 1850)
bartola bartola: panza;tirarseu tot a la
bartola (Escrig: Dicc. 1887)
bartola, omplir la diu que fa sol /
mentres ompli la bartola (Martn, A.:
La oroneta, 1927, p.17)
bartola bartola, panza, se emplea
tambin en Valencia (DCECH)
bartola dormint a la bartola (Valls:
brtuls brtuls, valenci (DCVB)
brtuls, brtulos -del fams juriste
itali Brtulo de Sasso-Ferrato (s. XIV),
mestre en Bolonia, autor dobres de
Dret que aprofitaren destudi dastal
sigle XVII. Els apunts ques prenen del
catedrtic, nugats pera que nos
pergueren,
eren els brtuls que
anaven
junt
al
estudiant.
Traslaticiament, les coses que portem
dun puesto a atre: de brtulos
carregats (BUV, Ms. 13, Relaci del
brtuls, brtulos menejar sabs los
brtulos (Galiana: Rondalla, 1768, p.
57)
brtuls agarra tots eixos brtuls (G.
p. 17)
brtuls repleguem els brtuls; vinga,
anem anant (El Bou solt, 1877, p.172)
brtuls arreplegar els brtuls (Escrig:
Dicc. 1887)
brtuls vinguen els meus brtuls
p.17)
367
brtuls carregat en tots els brtuls

brtuls pues anem entrant els brtuls
1928, p.12)
barull qun barull sarm en el port!
tamb
borumballes,
barumballa
burumballes. Abanda dequivldrer al
castell virutas, tamb al cast. nudo de
madera: 1 doc. barrumbales (sic)
(Sompni de Johan Johan, c. 1497)
barumballa plats de varumballes
(sic) (BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
barumballa tim ducts, prerrom, o
del llet veruina?, dart; polismic, cast.
viruta y, en leixemple, eixcrement:
trahuen molta barumballa / cagant a
pauses y estrofes (Mulet: Tratat del
pet, dc. XXXVIII, c.1650)
los
que
destes
barumballa
barumballes... (BNM, Ms. 3746,
Matheu y San: Roman, 1660)
barumballa nuc en la fusta: no
trobars barumballes (Valda: Fiestas
Inmaculada, 1663, p. 510)
barumballa, barumballes taula pura,
per ms que en ella treballes, no
trobars
barumballes
(DCVB,
arreplegat per Ribelles Comn en text
valenci del any 1665, crec que aludix
al llibre de Valda de 1663)
barumballa barumballes (DCVB, en
barumballa no son barumballes
barumballa acepilladura: barumballa
(Salv, V.: Comp. de
Gramtica,
apndice d voces valencianas, 1838)
barumballa barumballa: viruta de
madera (Escrig: Dicc. 1887)
barumballa, borumballa troset de
fusta en Benasal, Sueca, Alcoy...

(DCVB)
barumballa,
borumballa
borumballes,
estoretes
(Llibret
Foguera Prez Galds, 1948)
ferse
barumballa,
borumballa
castells de borumballes (Alberola:
Refraner, 1928, p. 118)
el
ram
de
les
barumballa
barumballes (Viv. M.: Revista
Concurs Fallero, 1948)
barra, barrut detim perrom
desconegut; sust. polismic com a les
neolletines hisp-niques; 1 doc.: de
barra, insolencia, barrut (March,
Jacme: Dicc. 1371)
barra, deport de llansar la del
prerrom *barra: la barra com un
chunquet / la fas per layre volar
barra, tndrer gran que mencha molt:
gran barra... / es va menchar un da /...
cent arrobes de garrofes (Coloqui del
barra de carabasat una barra tan gran
de carabasat (3 part, Coloqui de Tito y
Sento, any 1789)
barra Son fartons de calitat Ell te una
barra! (Escalante: La escaleta del
dimoni, 1874, p. 12)
barra barra: quijada, mandbula,
carrillera quijar (Escrig: Dicc. 1887)
barra fon tamb molt menjaor, puix
tena una barra... (Gadea: Tipos
barra com diu Escrig, la barra tamb
poda
ser
de
torr,
sab,
chocolate,carabasat, etc.: sempre es
moda comprarlos la barra els novios a
les novies (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.41)
368
barra de torr Una barra de torr?

se necesita tindre barra y
barra
estmago (El Tio Cuc, n81, Alacant,
1916)
barra Chira, que tens una barra!
(Torre y Vidal: La Llangosta, estren en
barra Qu barra te, no portarla!
1933, p. 12)
barra cacha, a en veu baixeta:
fisgantse y a barra cacha... (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 266)
barra cacha, a es ra a barra cacha /
dels mandons y dels soldats (Caps y
Barrabs estic... fet un Barrabs
1859, p.11)
barrabas barrabas: travesura grave,
accin atropellada (Escrig: Dicc. 1887)
barrabas ha segut una barrabas de
lama (Martn, A.: Lalegra del dolor,
1927, p. 15)
barraca -dorige incert, prerrom;
desdel valenci va pasar a atres
llenges europees. A principis del sigle
XX, desde Oriola a Valencia, enc viva
gent en la clsica barraca valenciana de
llauraor o peixcaor: 1 doc.: barraca, en
escritura
valenciana
de
1249
(Corominas: DECLLC)
barraca Patraix ... algunes barraques y
alqueries (Coloqui de la novia favera,
s. XVIII)
barraca ix de la barraca (Archiu
pollastre, 1776)
barraca en la barraca (Canyisaes,
Monver, 1913, p. 221)
barraca ma mare sha quedat en la
barraca (Aznar Pellicer: Lhora tonta,

1929, p.18)
barrac o barraca, o barrac (El
Garrof, 1840, p. 64)
barrac barrac o barraconet (Escrig:
Dicc. 1851)
barraco com a insult: Barraco, tin
ms criansa! (Liern: De femater a
lacayo, 1858, p.10)
barrac dent que creix damunt dun
atra (vocable val.); cast. sobrediente
(DCVB)
barrac barrac: sobrediente; diente
que nace encima de otro (Escrig:
Dicc.1887)
barrac en molts dels barracons del
Postiguet (Semanari Garrot de sego,
26 de agost de 1888, Alacant, p.2)
barrac derivat del val. barraca: en
un barrac , / front a la peixcatera
(Civera y Murgui: La traca, sainet,
1921, p.6)
barrac estem en un barrac de
placha
(Hernndez,
Faust:
La
Barrachina ... y Pere Barrachina
donarem orde (Llibre Confrara del
Roser de Cinctorres, 1661)
Barrachina parlant de la gent dEl
Pins: de lo ms grasis del poble es
Barrachina el msic y horchatero
barraes Vos pegueu barraes?
barrag -del arbic barrakn; teixit
impermeable usat asobint en els navius:
per fer dos barragans... pera la gabia
del triquet (DCVB, doc. valenci, a.
1449)
barrag aut de Barrag del riu de
Xuquer (Ginart: Reportori dels Furs,
369
1608, p. 285)
barrag barrag: tela de lana,
impenetrable al agua (Escrig: Dicc.
1887)
barragana barragana, la pesa
mercaderes, 1607)
barral d'un radical prerrom barr
dorige desconegut, glic?; cast.
porrn. El barral valenci es chicotet, de
vidre, y servix pera burer vi o atra
beguda al gallet. En catal y castell
aludix a u ms gran: barral: redoma
grande y capaz de una arroba de agua o
vino (DRAE). Pert tant, homgraf pero
en distint contingut semntic: barral:
en lo Reyne de Valencia es el porr de
vi pera burer al gallet (DECLLC)
barral barral (Ferrer, St. Vicent:
Cuaresma, 1413)
barral ms negre est que el vi dins lo
barral (BSM, Ort Mayor, J.Vicent:
Poeses, 1723, f. 122)
barral y en aprs un barral (Ros,
barral peix fregit, / pa blanet y bon
barral (Relacio que fa Anselmo de
Catarroja, c.1790)
barral Riteta, dam el barral (Liern:
barral el so Roc en un barral
daiguardent (Bada, J.: La matin de
Sen Roc, 1864, f. 3)
barral una chulla ben rostida / y el
barral questiga prop (Gadea: Ensisam
barral parlant de lo ques vena en el
carrer de la Pres en Monver:
estenalles... sabates... cresols... barrals
barral parlant de burer vi: Magr
ms en got .-Pos a mi en barral (G.
Ibez, N.: El To Boquilla, 1926, p.7)

barral mha convidat a un aniset . Un aniset? Un barral haur segut
1926, p.4)
barral una barral de vi (Escrig:
Dicc.1887)
barralet barralets (Roig: Espill,
1460)
barralet y empinantme el barralet
1911, p. 18)
barralet arrs en fesols y naps y un
barralet de vi (Peris Celda, J.: Arrs en
barralet -nom de joc valenci de temps
migevals: ...joch de gresca, de pota...,
de barralet, de creuetes (DCVB, en text
valenci de les Ords. de Castell)
barralot barralot: garrafn (Escrig:
Dicc.1887)
barranc dorige prerrom valenci, les
primeres documentacions del sust. es
donen per territori del Reyne de
Valencia, escampanse encabant al cast.
y cat. El barranc, en valenci, aluda
tant als chicotets, com el de Carraixet, o
als fondos y rodejats per precipicis o
tallats. Este mosarabisme, abanda
dhidrnim, es ornim equivalent al
cast. acantilado y cat. penya-segat: 1
doc. barranc, barracum (DECLLC, en
doc. valenci de Morella, 1249)
barranc de Carraixet derivat
mosrap valenci de llet carcetum;
cast. carrizal, del llet carex, -cis,
(DECLLC, 2, p.592). El barranc de
Carraixet ya ix en el Rep. de Valencia
(s.XIII) y, per el seu us antiu, a vegaes
ha tingut
carraixet el significat
traslatici de muladar.
barranc barranc, mosrap o extensi
370
del valenci (DECLLC, en doc. murci

del 1300)
barranc barranc (Llibre de Values de
Castell, 1371)
barranc del barranc (Canals, fr.
Antoni: Arra del nima, c. 1390)
barranc barranc (Privilegis de Cat,
1402)
barranc anant per barrancs (Ferrer,
per
molts
barrancs
barranc
barranc barrancs ni valls (Roig:
Espill, 1460)
barranc del fondo del barranch
1515)
barranc caure en un barranc
(Coloqui de Pepo y els trastos, s. XVIII)
barranc per un barranc fondo y
escarpat (La creu del matrimoni, Imp.
barranc pera tirarme al barranc
(Ponce, E.: Sen Visent en Traiguera,
1871, p.3)
barranc del Infern el barranc del
Infern (Canyisaes, Monver, 1909,
p.104)
barranc de la Murta barranc de la
Murta (Serrano: El llop de la Murta,
1928, p.3)
barrani del rap barr > barrani;
foraster, sinse domicili, qui no viu de
seguit en un poble: un home barrani,
pastor... lo dit home barrani (Archiu
Hist. Mun. dElig, Ms. Privilegis, any
1338, f.61)
barranquet lo barranquet (A. M.
Culla, doc. 10 / 3, 669, Terme de
Benasal, 18 maig 1715)
barraquero qui construix barraques:
hi un barraquero que hu arreglar
tamb. ste y Quiquet de manobres

(Burguet, Chuan Batiste: Propietaris y
colonos, 1876, p. 19)
Barraques, les topnim mosrap
valenci: es del patrimoni y Corona
Real..., y tamb Pina, y les Barraques
(Ginart: Rep. dels Fuers de Valencia,
1608, p.354)
barraques les barraques de les
plaches (Llibret Foguera de Alfonso el
barraqueta dins en la barraqueta, la
moreta (BNM, Ms. 1701, Mort del
Duch de Sogorb, 1587)
barraqueta dins de la barraqueta
p. 65)
la
placha...
en
barraquetes
barraquetes (Ferrer, L.: A la vora del
riu Serpis, Ganda, 1932, p. 23)
Josep
Navarro
barranqu
Barranqu, croniste dAltea, em conta
quels seus antepasats ya eren coneguts
en lhidrnim mosrap valenci
Barranqu.
barranquiu,
barrancot valenci
barrancot, barranquiu (DCVB)
contestaci
violenta,
barrastuf
insults y colps, derivat de Barrabs y
estufar?: yo tremolant que ella ixquera
en alguna barrastuf (Navarro y Reig,
barrechat Pose barrechat, que aix va
be pera raere del vi (Peris: Mosquit de
tenda, 1923)
barrechat mescla de begudes:
lesperar, / mesuram un barrechat
(Palau y Songel: Tenorio F. C., 1924,
p.8)
barrella barrella valenci, mosrap
que ha reemplasat al catal parrella
(DECLLC)
371
barrella mosarabisme valenci que

pas al catal, com recorda Corominas:
barrella, Salsola kali, planta que
susava pera fer sab, aixina dita en el
Reyne de Valencia, forma mosrap que
ha reemplasat a la propiament catalana
parrella, enc general en lUrgell y
Noguera (DECLLC, 1, p.680): lo dit
dret... de la saca de sosa y barrella
1661, f. 338r.)
barrella el mosarabisme valenci
barrella sustitu al catal parrella en
gran part del Condat de Barcelona: la
herba nomenada barrella ques cull en
lo regne de Valencia (Bib. Seminari de
Barcelona, Ms. Gil, Pere: Hist. Nat. c.
1622)
barrella barrella en nucs (Cavanilles:
Obs. Reyno de Valencia, 1797)
barrella barrella: barrilla, por la planta
y por las cenizas de la misma (Escrig:
Dicc. 1851)
barrella els pardalets quel seu pit /
posen damunt la barrella (Liern:
barrella no cra barrella (...) que si
tiren arrail no van a deixar creixer ni la
barrella (El Tio Cuc, 69; 2 ep. n 57,
Alacant, 1916, 1924)
barreno posiblement usat pera trencar
anfibologes en barrina, cavilar
intensament: Mare meua, as es un
barreno! (Esteve: La comisio de la
falla, 1919, p.8)
Les barres
barres dArag, les
dArag: La barras de Aragn. dos
listones de madera delgados con
agujeros que entran en los banzos del
bastidor de bordar (Escrig: Dicc. 1887)
Es interesant quel poble valenci, no
els prostituts floralistes, amprava la
correcta titularitat de les barres dArag

(no de Catalunya, per supost); y tot
sugerix que tamb guardava desde fea
sigles el nmero de les barres de la
Real Senyera en lo sigle XIV: dos, no
cuatre.
barri del tim rap brr, exterior
(orige de bari, bario, barri, barrio). El
derivat barri equival al cast. y cat.
barriada: creu ser el amo de la barri
1926, p. 3)
barri en la barri de Mosn Sorell
(Monz, Pilar: El chenit de Tana, 1931,
p. 3)
barri cafet en una barri popular
(Garca, J.: En la Nit de la Plant, 1931,
p. 1)
barri totes les chiques de la nostra
barri (Llibret Foguera Sneca,
Alacant, 1944)
barri sabedor queixa barri (Llibret
barri castell y catal barriada:
estem en la popular barri de La
Pechina (Sendn Galiana y Gmez
p.20)
barri carrer duna popular barri, vist
en perspectiva (J.G.: Arre , burra, ms
avant, 1929, p.2)
barri les cases de la barri / que
peguen front a la placha (Sanjuan,
Antulio: Cara y creu, Llibre de Festes
barriaes del Pilar el nom tradicional
valenci dest barri del Pilar el
cambiaren en temps de Franco (per
1970) per el de Velluters: ... y en les
barriaes del Pilar (Soler, J.: El solo de
flauta, 1917, p. 4)
barric cast. y cat. barricada: conjunt
372
de sacs de terra, cudols, troncs dabre y

tot tipo de trastos que servixen pera
obstcul defensiu, generalment en els
carrers: tornen a alsar barricaes
p.13)
barric mos guanyem la barric
(Barreda: Honor valensi, 1896, p.21)
barric barric:... parapeto que se hace
ya con barricas, ya con carruajes
volcados, tablas, palos... (Escrig: Dicc.
1887)
barric que caigu la barric de
perols, casoles y plats (Gadea:
Ensisam, 1891, p.249)
barric una barric, un mot
1892, p.1)
barric Ahn? A la barric (Barreda
y Pasqual, J.: Honor valenci, 1896, p.
12)
barricaes eris de barricaes... (El Bou
solt, 1877, p.246)
barrilla forma mozrabe... el cast.
barrilla es prstamo del valenciano
(DCECH)
pensar intensament, en
barrina
sutilea o preocupaci, 1 doc.: com
conegu / que rich vena, / ... barrina
barrina si vost barrina molt... pedr
lenteniment (Galiana: Rond. 1768)
barrina com no para la barrina...
(Escalante: Fuchint de langula, 1891,
p.23)
barrinar barrinar (Villena, I: Vita,
1497)
barrinar barrinar: fijar la imaginacin
en un objeto quiera... (Escrig: Dicc.
1851)
barrio deixant letim llet *barrium,
tot indica que vindra del rap brri:
cert que me aplegue a apurar,/ quant en

este barrio oixch dir... (BSM, Ort
Mayor,
J. Vicent:
Dzimes
valencianes, 1768)
barrio si no es el barrio molt gran
barrio encara estem per estos barrios
4)
barrio la festa ques mou en cada
barrio (Agraida la gratitut, Imp. V. de
Laborda, 1802)
barrio, bario en molts puestos del
Reyne trobem lus de bario en vibrant
simple, com a singularisme del idioma
valenci: bario: barrio (Escrig: Dicc.
1851)
barrio anar per eixos barrios (BNM,
1865)
barrio els gosos del barrio els tindr
aborrits (Escalante: Tadea la cosetera,
c. 1870)
barrio, bario y qu de coses vor per
aquells barios (Semanari El Blua,
barrio un punt filipino del barrio
p. 70)
barrio, bario son festetes de bario
Monver, 1911, p.207)
barrio, bario en Alacant tenim alguns
barios (...) un bario prou antiu (...) el
bario de Carolines (El Tio Cuc, n 66,
116, 119, Alacant, 1916, 1917)
barrio este populs barrio (Llibret
barrio, bario perque conec el meu
bario (Sendn Galiana y Gmez Polo:
barrio, bario en Naquera el Bario...
373
bario en Olocau, Pobla de Vallbona,

Aldaya, Muro, Xixona, Santa Pola,
Torrent... (Corominas: DECLLC, 1,
p.686)
barriste equilibriste damunt de barres,
maromes,
etc.:
el
espectcul...
volantineres; barristes... la sinyoreta de
la maroma (Puig Espert: Pantomima,
1928, p.6)
barr ensabonat cucanya: pera el
barr ensabonat / sempre me enduya el
pollastre (Martnez, P.: Nelo el
Tripero, 1792)
barr barra curta: barrons de caira,
barr de galliner ahon es fiquen
pollastres y gallines, barrons de
barandat, etc.: en aquell repl tan gran
/ damunt de les escaletes / anaven
barrons posant (El pardal Sis, que
est dalt del campanil, 1797)
barr barr: el abre ensabonat pera
diversi en les funcions... (Escrig:
Dicc. 1851)
barr el barr de sostindre veles y
entoldats (Escrig: Dicc. 1851)
barro de galta un barro que te as en
la galta (BNM, Ms. 14339, Qu no
ser!, 1862, f. 14)
barro barro: tumorcillo o grano...
barr cast. barrote: la finestra
arrancar / No vol sedir el barr !
barr li han posat barr, en les
aceres pera no curer al fanc del carrer
barr penchant del barr del
mostraor (Barchino, P.: Qu talla
barr fumarse un barr de caira
p. 124)
barrons y alguns barrons, de caires

(El Tio Cuc, 2 ep. n 52, Alacant, 1924,
p.3)
barruc illetrat, sinse modals: per lor
se diu gran home / a un animal, a un
barruc (El Mole, 1841)
barruf barrufet > barruf, derivaci
inversa feta per Escrig al crurer
diminutius a Barrofet, Barrufet?; o pot
estar emparentat en atres noms satnics:
Baal-zebup,
Berseb,
Bargniff,
Brulufer, Bafomet, etc.: barruf: diablo,
por el nombre genrico de los ngeles
malos; y por travieso, astuto y
enredador (Escrig: Dicc. 1851)
barruf barruf: dimoni (Gadea: Voc.
1909).
barrufet dimoniet o esprit enredraor.
Dorige incert, pot tndrer parentesc en
baruffo, che in italiano significa
confusione,
turbamento,
tumulto
(Hervs: Origine deglIdiomi, 1785,
p.116); tamb crida latenci el paregut
morfolgic en Garrofet del Dietari de
Porcar (a. 1613), nom datre dimoni
valenci; 1 doc.: y en les ungles,
barrufets (BSM, Morl: Hipocreses de
les ames, c. 1650)
barrufet tant sogres com nores, / totes
son uns barrufets (Ros: Coloqui de les
moltes rinyes... entre les sogres y nores,
a. 1758)
barrufet, barrofet com a barrofets
cridant (Rahonament que fan quatre
barrufet com un barrufet cridant (2
part de Cento el Cabut, imp. Viuda de
Agust Laborda, 1809)
barrufet barrufet: diablillo (Escrig:
Dicc. 1851)
barrufet valenci barrufet, dimoni...
del milans bargniff... longobart
374
biroufan? (DCVB)
barruga, berruga 1 doc. berruga
barruga los bonys o barrugues ques
fan per... (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
barruga del llet varruca. En valenci
tamb tenim la variant varruga
barruga a forsa de casporraes va curar
les barrugues (Santapola: Coloqui
entre Mandrango y Chelarda, 1858)
barruga en valenci est ms propagat
barruga (DECLLC, 1, p.773)
barruga larrailament deste sust. en
aubertura voclica fa que heu trobem en
malnoms o mots: Vost coneix a
Chimo Barruga, / que viu en Cuart de
Poblet? (Miralles, A.: Entre un
peixcaor y..., 1918, p.7)
soc
un
barrugo
barrugo
barrugueta en aquella barrugueta
5)
barruntar barruntahor, barruntant,
barruntar, barruntat... (Escrig: Dicc.
1851)
barruntar fa des que hu barruntaba
(G. Capilla, J.: Un cacique a redolons,
1872, p. 12)
-1 doc., barrut (March,
barrut
Jacme: Dicc. 1371)
barrut fart, maleducat: Soc yo
asoles el barrut (de la Torre, J. M: Nit
de festa, 1929, p.14)
basa, no deixar ficar no deixar ficar
basa: hablar una persona de modo que
no deje hablar a otra (Escrig: Dicc.
1887)
bas cast. y cat. basada: bas en la
novela de D. Vicent Blasco (Cubells:
Els Panquemaos, 1919)

bas terme del joc del truc: la segn
bas (Peris Celda: Voleu llum?, 1918,
p.13)
basa, ficar ficarse sin motiu en una
conversaci datres: parlant dels
nostres asunts, ha ficat ella basa y...
p.8)
basaes sinse -d- intervoclica: basaes
en les costums... (El Bou solt, 1877,
p.122)
basaes basaes en la verdadera
llibertat (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p. 33)
basalart un basalart del dit defunt
(Arch. Patriarca, Inv. mort de Jaume
Roig, 1478)
basalicn se mpliga de basalicn o
ungent de canuet (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 118)
basals conill, drach... basals (Roig:
Espill, 1460)
basament, basant, basar,
basar
basat... (Escrig: Dicc. 1851)
basar del persa bzr, mercat;
vocable modern; en leixemple, anunci
en valenci a final del imprs:
chiqueta, si et vols casar, / calsat en
este basar (Cervera, J.: San Seren,
1919, p.22)
basar com els Basars de moda (Juan
Garca: El O95, botiga del tot a
norantasinc, 1931, p.17)
basca dorige ducts, del cltic
*wask, opresi?; en val. es la calor
aufegant y hmit; cast. bochorno; cat.
botorn, xafagor: si be dormit... No u
han volgut les basques (Gaull: Lo
sompni de Johan Johan, 1497)
basca camine a peu, ab tanta baxca!
(sic) (Sacro Monte Parnaso, 1687, p.
375
167)
basca no poden dormir de basques
basca fullarasca arreplega cuant fa
basca (Aforismes catalans traduits al
valenci, 1853, p. 42)
basca has tengut basca esta nit?
ser!, 1862, f. 4)
basca Quina calor! Fa molta basca
1870)
basca basca... la calor que sentim estos
dies... (El Bou Solt, 1877, p. 115)
basca basca, aire calent del estiu
basca repreta la basca, ni un pel
daire (Barber: De Valencia al Grau,
1889)
basca Qu dIem? Fa basca
Monver, 1906)
basca basca que mos fa y el calor que
mos apreta (El Tio Cuc, n 88, Alacant,
1916)
basca Che, quna basca! Estic suat!
basca Qu basca! (Barchino, P.: Tot
basca, bascs est ms bascs hui,
parlant del da (Valls: El to de sa
neboda, Alcoy, 1933)
bascoll lo bascoll (Pou: Thesaurus,
Valencia 1575)
bascoll li vaig pegar tal lapo en lo
bascoll (Conv. de Saro, 1820)
bascoll desde el front al bascoll (La
bascoll agarra una en lo bascoll
(Baldov: Un ensayo fet en regla, 1845,
p. 7)
bascoll llavantse bascoll y orelles
(Poeses de les festes de S. Vicent,

1855)
bascoll de flare home de bascoll de
flare (Bib. Nac. Ms. 15503, Prims y
grosos, 1859, f. 2)
bascoll bascoll: pestorejo o cerviz
bascoll que ixca, que de la primera
garrot en lo bascoll... (Salvador,
p.12)
bascoll Canut li solta una bascoll... Casi mafona el bascoll! (Martn, A.:
donant
bascoll,
bascollaes
bascollades (sic) y colps (Beltrn,
bascoll, bascollaes bascollaes (El
Tabalet, 1847, p. 163)
bascoll:
pestorejazo
bascoll
(Escrig: Dicc.1851)
bascoll una bascoll: un pescozn
(Rosanes: Voc. 1864)
bascoll, bascollaes a bascollaes en la
mare y en la filla (Gadea: Ensisam,
1891, p.252)
bascoll conillera colp fort en lo
bascoll, per paralelisme en el que
donaven als conills pera matarlos: una
bascoll conillera (El To Cuc, 2 ep. n
55, Alacant, 1924, p.4)
bascoll bascoll... Vine ac! (Soler,
bascoll Te pegara una bascoll!
Deixa al chic (Llibret Foguera
Ayuntamiento, Alacant, 1952)
bascoll, bascollaes li arranque dos
bascollaes (Semanari El Cullerot,
Alacant, 5 juny 1898)
bascoll. bascollaes bascollaes (Diari
El Pueblo, Canyisaes, Monver,
1906, p. 45)
376
bascolls se van calfant els bascolls

bascollut: de gruesa y
bascollut
abultada cerviz (Escrig: Dicc. 1851)
bascs inquet: ne dur en puny astor
esquiu, brau ne bascs (Jordi de Sant
Jordi: Poemes, c.1425)
bascs bascs (Fenollar: Scachs de
Amor, c. 1495)
bascs en este cas: ahuelo vert, inquet
y apegals: Che, ma lahuelo bascs,
qun humor! (Escalante: La escaleta
del dimoni, 1874)
bascs bascs: bochornoso, que causa
bochorno, desazn. Estar bascs, estar
desazonado (Escrig: Dicc. 1887)
bascs est un home tot bascs, /
oprimit y... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.357)
bascs bascs, y no tena prou cames
pea crrer? (Escalante, Eduart: Fuchint
de langula, 1891, ed. 1917, p.5)
bascs adj. clsic, present en Jordi de
Sant Jordi, s. XV (vrer Apndix
DHIVAM): aixina va de bascs
bascosa ma t ; lagela bascosa, / tota
plena de dolors (Salvador, J.: Una
agela verda, 1876, p.23)
base del llet basis; part inferior que
sost o dona estabilitat virtual o real a
teores, edificis, artefactes, etc.: base
dun tringul, idees base, etc.: y tena
la paella del manech, perque hava sabut
assentar millor les bases (Galiana:
Rond. 1768, p.61)
bas, basina orinal: un cresol...
cosiolet... bas (...) ni detindre la orina,
ni sentir olor de basina (Gadea:
Ensisam,1891, pp.286, 445) Tamb
escrit bac.
basil a la entr havia un basil en uns

peixets (Llibret Foguera Calvo Sotelo,
Alacant, 1952)
basilisc del llet basiliscus, reptil
fantstic, apareix com a basils en
Eiximenis (Reg.dedicat al Jurats de
Valencia, c.1385) y basals en Roig
(1460); pero basilisc en Porcar: un
animalet... y den que era basilisch
nohembre 1618, f. 304)
basilisc si yo fora basilisco (sic)
1809, p.1)
basilisc estar fet un basilisc: estar muy
airado (Escrig: Dicc. 1887)
basilisc, basalisc el nom deste reptil
fabuls ha mantingut
laubertura
voclica migeval en part del Reyne:
deu ser sanc de basalisco (El To Cuc,
n127, Alacant, 1917, p.2)
baso mosarabisme: una variant de
gran inters es baso (catal rusc
dabelles) que sha conservat com a
nom daix en lo Reyne de Valencia...
es ben segur ques trata dun
mosarabisme... en s sonora y b billabial
ahon es distinguix v de b. Estos dos
detalls consonntics y el mantndrer la
o son normals segons la fontica del
mosrap... documentat en 1242, 1400,
1414, 1553, etc. No pensem, per tant,
en castellanisme (DECLLC, 9, p.54)
baso basos, porcs, vaques... (Traver:
Antigs. Cast. de la Plana, en doc.
valenci de 1463)
baso meler en la mateix publicaci
trobem baso moler y bas meler: No
saps que vol dir este lletinorum, cap de
baso moler? (El Mole, 1840, p.100);
en un cap com un hor de figues o com
un bas meler de tant de chillit y de...
377
(El Mole, 1840, p.351)

basquinya, vasquinya vasquinyes
(sic) (Pou: Thesaurus, Valencia, 1575)
basquinya basquinya de sat (Archiu
del Patriarca, Prot. notari, Josep Gil,
1620)
basquinya -falda de mer negre que les
dones portaven en dies festius: les
basquinyes arrastrant, / y encara fan mil
desdenys (Ros, Carlos: Coloqui pera
riure
de
bona
gana
estes
Carnistoltes,1733)
basquinya de melada ben curtet el
debantal (sic), / les basquinyes de
melada, / y el monyo ben pentinat
bastaix usat en atres romniques (it.
prov.), vindra dun fosc grec-llet
*bastaxu; manobrer pera dur crregues
pesaes. Arcaisme sinnim del valenci
tiracordeta: els va portant un bastaix
(als jagants), / tenen un cap com un
macho, / y diuen que son chagants
dels durs corbellots, c.1740)
bastaix bastaix: ganapn, esportillero
bastaixos com bastaixos que les
tragases concerten (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
bastarda homens de cavalls, a la
bastarda,
ben
armats
(Llibre
Antiguetats, 25 setembre 1526)
bastart -1 doc. bastart (DECLLC, en
Sermons de St. Vicent Ferrer, c. 1400)
del antiu fr. bastart, en
bastart
valenci ha mantigut la t etimolgica
desdel 1400; catal bastard: per
bastart y per coster (Abaristo, pe de
obrer de Vila, o manobre, 1813)
bastart bastart: que degenera de su
origen o naturaleza (Escrig: Dicc.

1887)
bastart bastart o bort (Bib. Real
Academia Hist. Ms. Porcar, 1606, f. 106
v.)
bastart un fill bastart (Bib. Nac.
Madrid. Ms. 3746, c. 1590)
hipocorstic valenci:
Bastianet
Vinga, Bastianet, afnyat!... Chimeta
y Bastianet (Torre, J. M de la: Nit de
festa, 1929, pp.3, 20)
bastidor bastidor (Escrig: Dicc.
1851)
bastidor acabant el bordat..., deixa el
bastidor y... (Montesinos, V.: Un
bastidor damunt... un bastidor de
bordar (Aznar Pellicer, J.: Lhora
tonta, 1929, p.5)
bast dtim ducts, del llet
*bastne?; el sust. val. es germ del it.
bastone y fr. bton: (l)lum dels meus
ulls, e bast de la mia vellea (Villena:
Vita , 1497)
bast e lo Marqus armat en blanch ab
bast de Governador (Dietari de Jeroni
Soria, 11 doctubre 1521)
basto del joc de baralla lautor jua en
el basto de la baralla y el bast de pegar
colps: que has trobat en eixes cartes /
pensant un basto (Gonzlez, F. R.:
bast tamb hava dos bastons / molt
alts, hu a cada costat, / que sostenen la
bola (Segona part ahon se referix el
modo com perden lo temps homens y
dones... 1784)
baston una baston damunt la taula
(Ovara: Dimats 13!, 1877, p. 21)
baston tarrima una baston... (El
To Gabia, Novelda, 6-XII-1883)
bastonaes com si pegaren bastonaes
378
(Virosque,
A.:
Un
cambi
bastonechar tinc ents que se
bastonecharen (Coloqui de Miquelo, c.
1823)
bastos fent lo quatre de bastos
68)
basura del llet versra < verrre,
agranar: sou femater... les bassures

(Gaull, Jaume: La brama dels
llauradors, 1497)
basura basura, basurer (Escrig: Dicc.
1887)
basura No hi un carro de basura?
Gandia, 1932, p. 26)
bat bat: trilla. El acto de trillar; acep.
bate, azota, trilla. Qui no bat en joliol,
no bat quant vol Escrig: Dicc.1887)
bat en bat, de aubert del tot, de par en
par, significant lo mateix que de
carchofa a carchofa, de collita a
collita, de llarc a llarc, dany a
any. De aubert tot lany deriv
semnticament a estar aubertes del tot
unes portes, modisme inslit valenci
que botava a vegaes en autors moderns
com Sanelo, Carlos Len y Carlos Ros.
Es significatiu que Escrig no
arreplegara de bat a bat en son dicc.
(a.1851), ni tampoc en ledici de
Llombart (a.1887). En el sigles XIX y
XX se lafanyaren els catalans
Verdaguer y Fabra, motiu pera quels
floralistes lagarraren com a modisme
viu: y estigu ubert tota la nit de bat en
bat (BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
1625, f. 469)
bat a bat, de les dels Potecaris /
estaben de bat a bat / ubertes (Len:
Tito y Sento habent oit llegir el
rahonament del Pardal Siso... 1797)

bat 1 doc. pareix mol bat (BLO,
Ms. Mulet: Poeses a Maciana, c. 1640)
bat dorige ducts, llet battuere,
arbic battan, galicisme?; catal batan:
bat: batn (Escrig: Dicc. 1851)
bat dAlcoy... y tanquen tots los
batans (Gadea:Ensisam, 1891, p.39)
bat batan en el Pas Catal, bat en
lo Reyne de Valencia (DECLLC, 1,
p.724)
bata una bata vella del seu
tataragelo (Semanari El Blua,
Castell, 21 febrer 1892)
batacln parlant del teatro Mart,
convertit en Ba-ta-clan (sic), vodevil y
coupletistes (Peris Celda, J.: Arrs en
fesols y naps,1921, p.14)
batacln Aix ques? Batacln
1932, p. 11)
batall de campana la primera batall
de la campana (El Mole, 2 / 11 / 1863)
batall ...ltima batall la campana del
rellonche (La creu del matrimoni, Imp.
batallaes de campana les batallaes,
de campana (Hernndez, Faust: Arrs
en res, 1930, p. 11)
batallejar batallejar: batallar, por
discutir, altercar, porfiar. Charlar o
hablar mucho sin sustancia y fuera de
propsito (Escrig: Dicc.1851)
bataner adems dapellit valenci,
treballaor del bat, 1 doc.: bataner,
batanarius (Exulve, Vicent: Praeclarae
artis, 1643)
bataola segons la bataola (Fuentes,
P.: Villancic en valenci, Valencia,
1761)
bataola tanta bataola (Rafelo de
Picasent ignora la novetat, 1813)
379
bataola tanta batahola / o confusi que

te dic (Blat, Pepico: A no s qu, Imp.
de Blat, c. 1850)
bataola tanta bataola (Ballester, A.: El
tio Sech, 1870, p. 21)
batata sust. dorige americ; tubrcul
comestible paregut al moniato, menos
dols: demana, vols batata... o
carabasat? (Soler Peris: Els estudiants,
1924, p.21)
batecul es deixarn / pegarse mil
bateculs, / mes que siga en drap banyat
batecul se da de azotes... en
valenciano se nombra batecul (Ros:
Dicc. 1764, p. 250)
batecul sel endugueren a la pres per
haverli pegat un batecul (2 part.
Relaci... un foraster de Valencia que
batecul batecul: zurra al culo (Escrig:
Dicc. 1851)
batecul y donarvos un bon batecul (El
batecul la mare... li arrima un batecul
(Llombart: La fira de lAsensi, c.
1877)
batecul batecul, valenci (DCVB)
batechar te bateche en nom del Pare
(BRAH, Ms. Porcar: Dietari, 1612)
batechar que li ficaren al batecharlo...
batechar molts (Ballester: Ramellet,
1667, pp. 8, 14)
batechar a totes va batechar (Mont
Alt: Sacro Monte Parnaso, 1687, p. 227)
batechar varen batechar (Archiu
Mun. Elig. Romans del pleit, 1776, v.
88)
batechar com aplegue a saber yo / si
Pere el batecha...? (Milacre del
taberner, 1858, p.18)
batechar qu lhagu de batechar

16)
batechar me varen batechar (Roig y
batechar vol batechar atra volta al
meu chiquet (De dalt a baix, da dels
Inosents, 1920)
batechar el port a batechar (Urios,
batechar no est be que el
batechen? (Semanari
El Obrero
llet
batecharse,
batechat
-del
eclesistic baptdare, en valenci tenim
lantiu batejar y el modern batechar:
vena a Espanya a batecharse (BRAH,
ms. Dietari Porcar, a. 1614, f.208)
batechat en Sant Steve (ib. 1615, f.
235)
batechat aquells son del camal ample /
trosos de carn batechats (Romans... en
c.1730)
batechat a la una mhan parit,/ a les
dos mhan batechat (Gadea: Ensisam
batechat Che... no ests batechat?
1907, p. 15)
batechat batechat en el Fondo des
Neus (Canyisaes, Monver, 1909, p.
120)
batechat batechat en el nom del Gran
Sorolla (anunci del bar Gran Sorolla en
El Cuento del Dumenche, 17-XI-1918,
p.20)
batechat No est batechat encara?
p. 8)
batechos y als batechos (Martnez,
P.: Nelo el Tripero, 1792)
380
batera de canons del fr. batterie:

asaltaven bateres (Conversasi...
sobre la venguda de Suchet, 1813, p.4)
batera de cuina be cuyna la criada, /
per poch que hu entenga, / si li donen
bons peltrets / y batera completa
bat rodechen a Kao, que, en bat de
boxear... (Sendin: Grogui!, 1931, p. 3)
baticor dolor e baticor (Roig: Espill,
1450)
baticor baticor: pena o dolor (Escrig:
Dicc. 1851)
batidor, soldat batidors y guardies /
en los acers embaynats (Segn
Micalet, 1802)
batifuller -artes que batix els metals y
els reduix a planches primes pera fer
atres objectes; cast. batihoja: a un
batifuller que estava en un porche prop
de Sant Thoms per moneder fals
(BNM, ms. Dietari Porcar, a. 1620,
f.331v.)
batisme y en los batismes trobaren...
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
batisme cat. baptisme: no deu tindre
aigua de batisme (El Bou solt, 1877,
p.210)
batisme partides de batisme (Ovara:
batisme mhan donat una fe de
batisme (Peris: Mosquit de tenda,
1923, p. 14)
batista del fr. batiste, del fabricant
Baptiste, que vixqu en la ciutat de

Cambray en el sigle XIII: porta
batista, sabates lluentes (Liern: Una
batista batista: lienzo fino muy
delgado (Escrig: Dicc. 1887)
batista la mare mha fet un faldell
nou de batista (Caps y senteners, Imp.

C. Rom, 1892, p.28)
Batiste cast. Bautista, cat. Baptista:
sent Joan bautiste (sic) (AMV,
Manual de Consells, 57, 17 septembre
1517)
Batiste venense en casa Joan Batiste
Timoneda (Pineda: Consells a una
casada, c. 1570)
Batiste micer Joan Batiste, cavaller
(Archiu Mun. Alacant: Carta Real, Llib.
16, a. 1608, f. 352)
Batiste Sent Joan Batiste (Archiu de
Sta Maria d Elig. Sg. 157, c. 1610)
Batiste Ioan Batiste (Guerau, B.: 2
Cent. Can. San Vicente, 1656, p. 123)
Batiste als corrals de Batiste Vidal
(Archiu Mun. de Culla, doc. 4 / 3. 666,
27 de maig 1658)
Batiste Batiste Ballester, Artiac de
Molvedre (Bateig del Fill, Valencia,
1667)
Batiste Batiste: Bautista, nombre
propio (Escrig: Dicc. 1871)
Batiste han preguntat per Batiste
Roig (Roig y Civera: El tesor, Gandia,
1884, p. 22)
Batiste nom prpit valenci; cast.
Bautista: Chimeta... Batiste Sigr
(Arniches, C.: La divisa, 1903, p.7)
Batiste es que as acostumbra a vindre
el So Batiste, y no vullc... (Meli, F.:
Batiste sera la dona de Batiste
(Matal de Almenar, Vicenta: El Pecat,
1929, p. 13)
Batistet Tanasia y Batistet, u dic en
tota... (Libro de fiestas del Palam,
Alacant, 1994)
Batistoles semantisme pardic, mescla
del valenci Batiste y el filsof
Aristtels: com
aquells afamats /
381
Batistoles o Virgili (BNM, Col.

Barbieri, Rahonament... de Pep de
Quelo, ed. c. 1750)
Batistoles Batistoles, trenca casoles
dtim
ducts,
pareix
batistot
mosarabisme derivat del llet battuere y
emparentat en
locc. batestau: la
dona... / un batistot li dona (Roman
nou... cert quidam, sobre un porch que a
pes compr, any 1752)
batistot y crec li agarrava un batistot
batistot batistot: desmayo, pataleta
(Lamarca, Ll.: Dicc. 1839)
batistot el valenci batistot pareix
vndrer del occit antic batestau: y el
batistot li agarr (Coloqui del to
Vueltes... en la festa de Burriana, 1848)
batistot li agarr un batistot (Conv.
de Saro. 1820)
Batistot Batistot el de Nacher, el
tornabrasos (Merelo, J.: Novio mut es
ms volgut, 1868, f. 12)
batistot en dos des t vors que a
batistots... (Escalante: Tadea la
cosetera, c. 1870)
batistot Recordons, compare, y qun
batistot que ha pres...! (El Tio Cuc,
n66, Alacant, 1916, p.1)
batistot compare, se lin ha pasat ya el
batistot (El To Cuc, n 139, Alacant,
1917)
batistot Per qu mhan de fer rabiar /
y agarrar el batistot? (Tadeo, F.: El
batistot aneu, aneu, que bon batistot
mhas donat (Meli, F.: Al pas del
batit shaguera batit alguna veg
1894, p. 2)
batix se batix en retir (El Bou solt,

1877, p.205)
batixen se batixen, caent mort
(Peydr, Vicent: Don Juan Treneta,
1881, ed. 1899, p. 12)
bato veu del sigle XIX, nhian ductes
si es castellanisme derivat de batueco;
del cal bato: padre (Jimnez: Voc.
jitano, 1853, p.74), o hebrasme; bata
sera dona; bato, home. Tamb en
crrega despectiva tenim bato, home
sinse educaci e incls perills. Com en
els sigles XVIII y XIX tingurem
contactes en africans, vindra del
dialectal bant bato, persones?:
sacosta un bato / que fa ms por
quuna arpia (Llombart: Tipos dauca,
1878)
eformaci hipocorstica de
Batol
Batiste: Batiste li den a este baloner...
Batol era bon... (Gadea, M.: Tipos
batoll del llet *battcla > batellar,
batoll; cast. vareo: A Sen Mateu, batoll
o verema arreu (Gadea: Ensisam,
1891, p.429)
btrer del llet battuere: btrer:
trillar, quebrantar la mies... con el trillo;
batir... con mpetu y fuerza alguna cosa
(Escrig: Dicc.1887)
btrer les cames btrer les cames:
morir (Escrig: Dicc.1887)
batsoles sustantiu valenci de ducts
orige, mosarabisme?; paregut al
carranc de fusta, produix sonits
estridents, sustituint a les campanes pera
cridar als oficis de dijous y divendres
sants; 1 doc.: lo divendres sant toquen
les batzoles... (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
batsoles repiquen en gran consert / les
batsoles y destrals,/ fasen remor les
382
paelles (Romans y coloqui nou en que

es declara el gran chasco..., any 1719)
batsoles era atre temps, que ara sols
oim batsolades (Agraida la gratitut..., a
Carlos IV, imp. Viuda de A. Laborda,
1802)
batsoles dires que el teu gobern era
batsoles... (El Mole, 1837)
batsoles batsoles: carraca, matraca
batsoles batsoles: carraca, se aplica
tambin a la persona bonachona la voz
valenciana (Escrig: Dicc. 1851)
batsoles vost veu, sabio batsoles
(Escalante: Obras compl. II, 1894,
p.206)
batsoles com si tocaren les batsoles
(DCVB, en text de P. Tirado, Castell,
c.1930)
batuda gran tempestat de trons y ayre,
y aygua gran batuda, y plogu pedra
com a sigrons que... (BRAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 27 mar 1625, f.453)
batuda lo mateix que sobatuda:
chaparrn de agua (Sanelo: Dicc.
c.1800)
Baturla, Baturlats dtim desconegut:
e ms de CCCC animes de la Vall y
Mascarell dels Baturlats (ACV, ms.
Llibre dAntiquitats, 19 de juny 1527)
baturret els baturrets (El Tio Cuc,
n65, Alacant, 1916, p.3)
baturro bato, batueco, baturro, lo
mateix que rstic: era com a bon
baturro / molt francot (Semanari El
batuta del itali battuta, vareta pera
marcar el rtme. Ya arrail en 1868, al
apareixer incls en modismes: ella
porta la batuta (Palanca: La ball de
Sen Francs. 1868, p. 27)
batuta la que porta la batuta es la
mare (Haro, M.: Hi que tindre

carcter!, 1923, p.16)
bauca gent bahuca (Len, Carlos:
Soliloquio valenciano, imp. Estevan,
1802)
baul -1 doc.: baul, arca coriacea
(Pou, O.: Thesarus, Valencia, 1575)
baul bauls (DECLLC, en inventari
valenci de 1614)
baul omplirieu los bauls (BUV.
Morl, Ms. 666, c. 1649)
baul allauchera son baul (Mulet,
Francesch: Tratat del pet, c. 1660)
baul lo que te un baul tancat
1792)
baul Aixina estn... son talment dos
bals (Herrero, J.: En temps de la
baul el baul del pa (Semanari El
bauler bauler: arcecorarius (Exulve:
bauler bauler: el que tiene por oficio
hacer cofres (Escrig: Dicc. 1887)
bauleros no li choquen els torners,
bauleros ni manyans (Rahonament de
Carnistoltes, 1854)
baulet el baulet (Arnal: Lagelo del
colomet, 1877, p. 38)
Baver dAlacant se ven palla de
forment... en la parta de Baver
bay, bayo no tens caball... y el teu
vayo? (sic) (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
bay bay, baya: de color blanco
amarillento... caballo (Escrig: Dicc.
1887)
bayeta bayeta, bayetes: tela de lana
floja y rala (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
383
bayeta pantalons... els porta de bayeta

groga (Hernndez, F.: La Marselina,
1927, p.9)
bayeta uns calsoncillos de bayeta
17)
bayetes hasta bayetes en la porta vol
clavarme! (Escalante: La senserr del
mercat, 1871)
bayet bayet pera fer volquers (El
Mole, 1837, p. 72)
bayo del llet badius; emparentat en
lantiu fr. bayart, tipo de caball: lo
meu bayo (Ros, Carlos: Paper gracis,
bayo com al meu bayo (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. Escoriguela: Refls.
Crticas, 1794)
Bayona en Bayona el voreu (Coloqui
entre un capador de la Gascunya y un
sabater remend de Valencia, Imp. A.
Laborda, 1808). Cat.: a Baiona el
veureu .
bayoneta galicisme, derivat de
Bayona. El valenci mant la -yetimolgica present en bayonnettes de
Bayonne, el ms antiu eixemple
francs: la bayoneta tot ho aquieta
baul descarregant lo baul (Mulet:
Tratat del pet, dc. XXVI, C. 1650)
bayeta sust. dorige ducts y tardu, en
val., cast. y cat, apareix en -y- desde les
primeres documentacions: y calfant
una bayeta... (Folch, R.: El curandero
bayoneta del fr. Bayonne, ciutat ahon
es fabricaven. A finals del sigle XVI es
documenten les bayonnettes de
Bayonne, nom que mantindrn els
tratats militars del XVII: bayonnette
(Les Travaux de Mars ou l'art de la
guerre, a.1684). La -y- del tim la

trobem en idiomes com lirlands
bayonet y el val. bayoneta (Galiana:
Rond. 1768. p.73), diferint del cat.
baioneta:
bayoneta ara, sable, bayoneta (En
obs. dels Voluntaris del Reyne de
bayoneta cent mil bayonetes (El
Mole, 1837, p. 20)
bayonet:
bayonetazo
bayonet
bayoneta per la bayoneta de
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1862,
f. 12)
bayoneta el cas darmar bayoneta
1866, p.18)
bayoneta va a puncharli en la
bayoneta y... (Els carlistes en Vinaroz,
bayoneta la bayoneta li fique
(Balader y Escalante: El agelo Cuc,
1877)
bayoneta sinse calar bayoneta
bayoneta pams de bayoneta (Bernat
Ferrer: Moros en lhorta, 1893, p. 18)
netechar
bayonetes
bayoneta
bayoneta foc en ella. Ataquen a la
bayoneta (Gayano: Ni a linfern...,
1918, p.6)
bayoneta atre atac... a la bayoneta
(Gayano Lluch: Agarrat, que ve la
curva!, 1920, p.8) bayoneta un batall
... a la bayoneta (Llibret Foguera Plasa
del Pont, Alacant, 1930)
bayonetaes y en dos bayonetaes... (El
Mole, 1841, p. 218)
bayonetaes ferlos rendir a bayonetaes
384

guerra, 1936, p. 14)
bayonetes els canons y les bayonetes
(El Bou solt, 1877, p.246)
bayonetes els galons..., casaques,
pantalons... bayonetes, els quepis y
sobretots (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.164)
be enigma en les consonats be y te:
...sinse vocals, as es una lletra / per
atra, com per la a b, y per la t, s, /... la
lletra que se seguix,/ per cada una has
de pendre,/ y vors quant be te ix
Poeses, 1794)
be be: balido (de ovelles y borregos)
be a ba, bea ba sinse coneiximents:
ya parles com a filsof, sinse saber la
bea ba
(Segn conversaci que
tingueren Chorro el Parrut, ordinari de
Almusafes y..., c. 1809, f.1)
be a ba pera depndrer a silabejar els
chiquets, B + A = Ba: ni he deprs la
B, A, Ba (Coloqui nou del ros alas,
1823 )
be a be, de de be a be: bien a bien
be a be de be a be, de mal a mal
(BNM, Ms. 15503, Prims y grosos, 12
deembre 1859)
be a be, de rahonant tots de be a be
(Marco Rivas, V.: La tasa dels hous,
1918, p.7)
be a be, de en bona voluntat: Ham
quedat de b a b (Meli, F.: Tots a
beaba que no se la beaba (Galiana:
beaba no he sabut pasar de la be a ba
beata nom valenci de peix; pot ser
duna base *oblata < *oclata < oculata,

emparentat en el ictiolgic itali byata:
notem que en Valencia susa ms beata
com a sinnim de oblada (DECLLC,
VI, p.14)
beata peix de mar que es ms conegut
en el nom de oblada; valenci, segns
Esteve. Voc. de peixos, 153 (DCVB)
beateri -1 doc. convent: pareix un
Beateri en tants de claustros (2 part,
Tito y Sento, 1789, p. 2)
beates de sayal a molts van
despreciant / y se queden pera tes / o
beates de sayal,/ y despus en los gatets
/ y gosets van rahonant (Coloqui
sobre els usos y modes... de algunes
viudes, c. 1735)
beates monedes: els tancava en el
Castell dasta que tragueren les beates
que shan amportat (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.1)
beatifical 1 doc. beatifical (Ferrer, St.
beatificar
1
doc.
beatificar
(DECLLC, en text de fr. Antoni Canals,
c. 1395)
beatitut la beatitut de Calixto III
(Mas, L.: Serm Cof. S. Vicent, 1755,
p. 3)
beatitut terra de la beatitut (El Bou
solt, 1877, p.178)
beatures en ses beatures fan a un
home condenar (BSM,Ms.7116, El
fadr, c.1820)
beato cultisme, del llet ecles. betus:
portaren del Socors lo cap de dit beato
a la Seu (BRAH, ms. Dietari Porcar,
.25 abril 1619)
beat beat: santurrn, hipcrita
(Escrig: Dicc.1887)
beb chiquet molt menut, de des o
mesos: Yo no porte pantalons. Soc
385
beb (Puig Espert, F.: Pantomima,

1928, p.49)
beca desvelat... que jamay en profit de
Valencia, beca (Ballester: Ramellet,
1667, p. 2)
bec cast. Chocha perdiz; val. Becada
p.21)
bec bec: chocha... ave de paso
(Escrig: Dicc.1887)
bec per una bec que fiu cuan...
1905, p. 24)
bec ma mare ya ha (a)cabat de
bec(r) (Canyisaes, Monver, 1908, p.
88)
bec bec: cabeceada (Gadea: Voc.
1909)
bec dormir un poquet sentat en la
caira: han fet una bec (El Tio Cuc, n
71, Alacant, 1916)
becaes pegant becaes, pero entre bec
y bec... (Llombart: Lagela Puala, c.
1880)
becaes becaes de la matin, se paguen
a la vespr (Alberola: Refraner
valenci, 1928, p. 386)
becaeta de cuant en cuant becaeta
10)
becaeta Ni pegar una becaeta en dos
nits (Valls: La verbena, Alcoy, 1935,
p. 14)
becant estaries, Lluch, becant. No
becava, y ben despert (Ros: Coloqui
del Corpus, 1734, p. 2)
becant becant en una caira
(Escalante: Barraca en lo Cabanyal,
1872)
becar cast. dormitar: 1 doc. no son
bons sino a dormir... par que bequen
(Canals, A.: Providencia, c. 1395)
becar que per la casa / van becant o

mig dormint (Paper curis, pera
becar traslaticiament por aludir a
asomparse u en la faena, badallar...:
tena en tot tan de pit / Boqueta de
Benillup, / que, si becaves un dit, / ya
thavia ell ... (Maral, R.: Els amants
de Alboraya, 1862)
becar Es deixes que naixen pa
plorar! Com atres pa becar (Morales
becot cast. Agachadiza mayor; val.
Becot? (Vidal: Cat. aves de la
Albufera, 1856, p.21)
Bech Bech, bechirense (Mart y
Gadea: Voc. 1909, p. 102)
Bech en Bech, ni dona ni...
p. 93)
becerola y en la meua becerola / tots
no saben lletrechar (Ros, Carlos: Paper
c.1735)
bcora del llet pecora, per conducte
del itali: dos bcores esta parella...
cafafes, bledes, arreu... manteres y
pereoses (Gadea:Tipos, 1908, p.303)
bedell, bedella aquella bedella de els
sastres me ha fet mal (Dolz: Orac.
Greg. Riudaura, 1706, p. 28)
bedell dtim ducts. La billabial b- ix
en tants puestos que sugerix mescla
dtims: llet vtllus, vtlla, hisp-llet
ibex, -cis , que donara veus
castellanes com pot ser becerro. En
val. del XV trobem bell mar (Espill,
1460);y en gasc ix beteg en lany
1243, mentres quen lantiu aragons
del Pirineu den betieca al cast.
novillo, y bedels en Lascuarri,
bedela en Calaceit, etc.: bedell:
386
becerro o ternero; bedellet: becerrillo

(Escrig: Dicc.1851)
bedella cast. ternera: polles, bedelles,
pernils (Relaci... entre Sento y Tito,
1784)
bedella, rebedella! usat com a interj.
eufemstica datre eufemisme: redell!,
redella!, per redeu!: Rebedella! Lo
que te dic (Gayano Lluch: La meua
bedu pareix que figura entre les veus
dels mosraps o musulmans de Valencia
per el 1220, segons el Vocabulari de
Florencia, pero en acabant desapareix
dasta el sigle XIX: bedu: beduino,
rabe... (Escrig: Dicc. 1851)
bedu, beduino qui no te modals
educats: Eres molt beduino .-Y tu molt
destarif
(Ferrando,
J.:
El
dicharachero, 1897, p.9)
befa, bef baf -1 doc. fan bef baf
befa del itali beffa o del
onomatopyic expresiu bef- baf de
Roig (a.1460): tantes befes y oprobis
(Morl, P. J.: En alabana a Fr. F.
Gavalda, 1651)
befa els va caure molt en befa, / de que
ixquera aquell romans (Romans... es
c.1730)
befa y totes eren rialles, / befes y
burles que fan (Romans y coloqui nou
en que es declara el gran chasco que han
tengut els Pepos, en este any de 1719)
befa y la befa de alguns (En obsequi
1794, p. 7)
befa la ms gran befa va ser que...
(Coloqui del to Vueltes/ ahon referix el
chasco que pas en la festa de Burriana,
1848)
befeta hpax, errata?: si fora una

cosa ben befeta (sic), no ten
amagares (H. Corts, M.: Fora baix!,
2 ed., 1900, p.14)
begen Pues ells begen poc! Son
tonells! (Martn: Lalegra del dolor,
1927, p. 24)
beguent estic yo beguent (Bernat y
Baldov: Pascualo y Visanteta, 1861)
beguent sentats en terra y beguent vi
p. 13)
Beguins, Hospital dels del fr.
bguine: del Hospital dels Beguins
Beguins, Hospital dels Begu...
confirm en 1334 a favor de los jurados
de Valencia la administracin de cierto
hospicio... que estaba servido per
hermanos de la penitencia o beguins
(Escrig: Dicc.1887)
begut begut: bebido o borracho
begut en ses primeres declarasions ya
figura begut (Hernndez, F.: La vista
causa de Mary Hetta, 1931, p.3)
beixell del trull per lo forat que cau al
beixell (El Mole, 22 de febrer de 1841)
del
llet
balare
y
belador
lonomatopyic beee: sos corderets
beladors (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1575)
belant no pot per estos borregos que
de nit pasen belant (Coloqui dels
serenos, c. 1780)
belar eixe belar des ovelles (A.
Masi: El Tenorio de Alsabares, Elig
1891, p. 13)
beldat, beltat del llet belltte y
lantiu oc. beltat, bellea: a sa bellea,
/... per aix sa gran beldat (BNM,
387
Paper gracis, polti... contrafent als

llauradors, c.1750)
beldat dona en molta bellea: beldat:
beldad (Escrig:Dicc. 1851)
bele tot de rond y vinga la bele
Belem naixqu pobre en Belem
1677, p. 122)
belem embolics roidosos en molta
gent, canyarets de casats, etc.: los
celosos de ordinari / fan en casa la
putput, / y en eixintse de la segua (sic), /
tenen belem prevengut (Paper curios
Belem pareixa dels que ballaren en
Belem (Galiana, Lluis: Rond. de
belem, beln ma ficat yo en mal
beln (BNM, Ms. Escalante: Un
grapaet y prou, 1868, f.16)
belem, beln haur beln (Lladr: La
boba y el embobat, 1872, p. 24)
belem coneix molt be estos belems
belem armarse un belem: armarse un
berenjenal (Escrig: Dicc. 1887)
Belem, Beln dels que ballaren en
Beln (Alberola, E.: Refraner valenci,
1928, p. 257)
Belem, vndrer de advertir que no li
enganyen. Metfora per la gent inocent
dahon naixqu el Chiquet: Creus que
venim de Belem? (Serrano, M.: Voreta
belemet cuant tocaba (sic) el cornet
de pist en un belemet (La Patti de
peixcaors, 1884)
belemet Belemet: especie de teatrillo
blic blich (Escrig: Dicc. 1851)
belics belics (Escrig: Dicc. 1851)

beligerant 1 doc. beligerant (Escrig:
Dicc. 1851)
belit belit en terres valencianes, dels
borregos (DECLLC)
belitrasos belitrasos (Galiana, Lluis:
Rondalla, 1768, p. 73)
belitre belitre, en lengua valenciana
(Covarrubias: Tesoro, 1611)
belitre los valencianos llaman a los
pcaros
belitres
(Covarrubias:
Suplemento al Thesoro, c.1611; BNM,
ms. 6.159, f.70v)
belitre orige incert, germanisme de
bettler, pobre?; com al val., cast.,
cat. y fr.: el molt belitre (Galiana:
Rond.1768)
belitre lo que un belitre / pera
afrontarme invent (Rahonament... el
consell que tingueren el Tio Cosme
belitre ficantla dins lo belitre (Marti
Gadea: Tipos, modismes, 1908)
belitrot anem, belitrot (Gadea:
Ensisam, 1891, p.262)
belmontiste aficionat al torer sevill
Juan Belmonte: un defecte te... es
belmontiste (Angeles, Pere P.: La
Chateta, 1916, p.144)
beltat cat. beutat: y eres tu sols la
beltat (C. Bonet, Edmundo de: La
planchaora, 1901, p.6). Lo mateix que
beldat.
beltat de gran bellea: una gran beltat
(Aznar Pellicer, J.: El misteri de
beloyo el germ dAzorn tamb escriu
caloyo, alusiu al soldat novat; pero
beloyo pareix sinnim de panoli o
dhome sinse carcter: y muite sentat
en una riba fet un beloyo (Canyisaes,
Monver, 1910, p. 143)
388
Belseb com si fora Berseb (sic)

(Vida del Ven. H. Simn, Segorbe
1614, p. 197)
Belseb est fet un Belseb (G.
p. 8)
Belseb Belceb (Escrig: Dicc. 1887)
Belsib Estic fet un Belsib! (Bada
f. 16)
beltat beltat: beldad (Escrig: Dicc.
1887)
beltat enamorat de la meua beltat, sa
novia (Serneguet, Ismael: Miss Kakau,
1934, p. 4)
belveder del it. belvedere, cast.
mirador; puesto dahon es disfruta de
bona vista: y el tir pel belveder
(BRAE, Ms. La destrucci de Milicies,
c.1790)
bellea andaluso y catal bellesa:
bellea e noblea de menjar (BNM,
Ms.1523. Conesa, J.: Hist. troyanes,
1374, f.5) En el ms. llixc
ballea,
variant arcaica de bellea.
bellea gran bellea (Canals, Antoni:
traducci al valenci del Valeri, 1395)
bellea ni bellea ni gentilea (Ferrer, St.
bellea bellea (Bib. Nac. Pars. Llibre
de les erbes, c. 1400)
bellea la bellea (March, Ausias: Obra
completa. Barcanova, p. 617, c. 1445)
bellea ab la strema bellea (...) tanta
bellea com en... (Martorell: Tirant, c.
1460)
bellea dama de tanta bellea (Roig:
Espill, 1460)
bellea de singular bellea (Esteve,
bellea yo he amat la bellea (Corella,
Roi de: Salteri, 1490)
bellea bellea graciosa (Fenollar:

Escacs damor, c. 1495)
bellea desta elegant bellea (Roi de
VI)
bellea de la sua pomposa bellea
Valencia, 1513)
bellea la bellea de les faysons (Llull:
bellea tal bellea (Mulet, Francesch:
bellea Venus... de la bellea (BNM,
Ms. 3746, Matheu y Sa: Fbula en
valenci, 1642)
bellea la bellea... la fortalea (Blay
1666, p. 6)
bellea bellees / que en lo romans
nomenam (Romans y coloqui nou en
tengut els Pepos, en este any de 1719)
bellea del rosicler gallart de sa bellea
1741)
bellea de sa bellea. / Adeu, morrets de
chalea (Paper gracis, discursiu... a les
bellea bellea (Ros, Carlos: Tratat de
adages, Valencia, 1736, p. 104)
bellea bellea: belleza (Escrig: Dicc.
1851)
bellea ideal bellea (El Bou solt,1877,
p.178)
bellea, bellees contemplant... les
bellees (El Pare Mulet, 1877, p.19)
bellea, bellees no despresie les
bellees (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 68)
bellea Deu, lautor de tota bellea (...) y
ses bellees (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.59)
389
bellea y si no en bellea, aventajen

en... (Gadea: Tipos, 1908, p. 229)
bellea, bellees podrem contar molts
milacres y bellees els fills dels sigles
denau y vint? (Mart Gadea: Tipos,
modismes, 1908, p. 315)
bellea saludar a la Bellea del Foc
(Llibret Foguera Cald. de la Barca,
Alacant, 1932, p. 15)
bellea de tal bellea (Valls: El to de sa
bellea la Bellea del Foc (Llibret
Foguera carrer Juan Poveda, Alacant,
1933)
bellea bellea de ma Foguera (Llibret
Foguera Mndez Nez, Alacant, 1933)
bellea Bandes, Bellees y Comisions
Alacant, 1934)
bellea obres dart de tal bellea
(Llibret Foguera del Chanco, Alacant,
1936, p. 53)
bellea que du del bras la Bellea
Alacant, 1952)
bellea vorem quna bellea traurem
1954)
bellea bellea: belleza, hermosura
(Colectiu de Mestres: Voc. val. del
GAV, 1983)
bellea bellea: belleza (DRACV,
1997)
bellmar son belmar (Roig: Espil,
1460)
bellmar valenci bellmar, foca
(DECLLC)
bellot el bellot del Dragons (Len,
bellota del rap ballta :bellotes
(Esteve, Joan: Liber, 1472)
bellota bellota, vocable valenci
(DECLLC)
bellota de la bellota (Beuter: Primera
part de la Historia de Valencia, 1538)
bellota y abellotes van ms cares
(Romans dels treballs de la gent pobra,
1857)
bellota traent anous y bellotes (Mart
bellotes,
anaus
(sic),
bellota
pinyons... (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 116)
bellotes, abellotes les abellotes...
anous (El Tio Cuc, n 110, Alacant,
1916)
bellota fer bellotes cuant falten les
castanyes (Valls: La verbena, Alcoy,
1935, p. 6)
Bellreguart cast. y cat. Bellreguard.
En valenci sempre ha dut dental sorda
final t, no sonora, desde la 1 doc. en
lany 1313. Tot sugerix que vindra del
valenci bell + reguart; castell bello
resguardo: Bellreguart (Escrig: Dicc.
1887).
En
valenci
trobem
construccions paregudes: mal reguart
(Batiste Ballester, I.: Bateig del fill,
1676, p.8)
bellugar -del llet *bullcare?: 1 doc.:
me belluguen el cor (Morl: Del torn
de les Monches, c. 1650)
bellugar me fas bellugar (BNM, Ros:
poltich..., c.1750)
bellugar bellugar: menearse, moverse
bellugar y veent ya que sen anava,/
mescomens a bellugar (Ensisam,
1891, p.307)
bemol cantar... ab bemols alegria...
(DCVB, en Ausias March, c. 1445)
bemol cantat per bemol... se cantar
per bemol... huyt tons regulars (Arts
390
cantus plani, c. 1490)

bemol la clau de bemol (BUV,
Coloqui de les campanes, 1719, v. 255)
bemols, te mira que te bemols!
p. 25)
bemol bemol, bemolant, bemolar
bemols, tndrer llocuci eufemstica:
pera que mos serviren de combustible.
La cosa tena bemols (La creu del
bemol te cuatre bemols (La tertulia de
Colau, 1867, p. 21)
bemol la cosa te bemols (Palanca: Lo
Romaner, 1888, p. 104)
bemol aix te cuatre bemols (Gadea:
bemol toca sinfones en mols bemols
bemol bemol, bemolat (Fullana: Voc.
1921)
bemolat derivat de bemol; del llet
migeval b mlle, b fluixa, ahon la
lletra b equival a nota musical canten...
per re, fa, ut,/... o bemolat (Mulet:
Tratat del pet, dc. LIII, c.1650)
bemparixer, el donar bon aspecte,
oferir impresi deducat, etc.: per el
benparixer (sic) (G. B.: La Perla
ben vist A nos ben vist (Perms real
pera la Historia de la Adoracin, de
Jayme Prades, 1596)
ben vist ben vist (Mora de Almenar:
Recop. Furs, 1625)
bena, embenar del germnic *bnda:
embenar (Pasqual, St. Pere: Obres,
c.1290)
feren unes benes
bena, embenar
(l)largues e embenaren tot aquell divinal
cors (Villena, I. de: Vita Christi, 1497)
bena y els llev la bena dels ulls

(Galiana: Rond. de rondalles, 1768,
p.90)
Benasal la present vila de Benasal
(Archiu Mun. Benasal. Badal, Vicent:
Procs, 1684)
benda dun germ. *bnda, faixa:
llvense... dels ulls les bendes!
(Mez. E.: Bous sinse pa, 1918, 12)
bendici en valenci tenim bendici,
reducci del llet benedictio,-onis: tals
bendicions que... desmunyecar ab tal
pressa, tots crehien que no tenia ossos la
ma (Orti Mayor, J.V.: Relaci dels
bultos, jagants y nanos, 1743) Cat.:
benediccions .
bendici:
bendicions
bendici
bendicions a bendisions fa els
milacres (Campos: El salonet de les
flors, 1890, p.31)
bendicions s, sinyor, bendicions
bendrull -varietat de vi: All te desde
el exaent hasta el morenillo, pasant per
el bendrull, bobal... (Comes, P.: El
Trull, 1929, p.18)
benechors destos benechors havia
(Coloqui del enamorat en dia del
Corpus, s. XVIII).
beneficis tant senyalats beneficis
(Cardona: en Serm de la Conquista,
1666)
beneita aygua beneyta ab un salpaet
fet de ... (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1599, f.41)
beneixc yo os beneixc (Escalante: La
vanitat castigada, 1855)
beneixc yo te beneixc (Centelles, J.:
Serm dumenge despus de S. Vicent,
1824, p. 9)
beneixc, benixc yo en nom de Deu os
391
benixc (Escalante, E.: Milacre de la

muda, 1855, p.24)
beneixc yo beneixc la... (Tordera, F.:
Un fill digne de Alacant, 1860, p. 8)
beneixc la beneixc de tot cor (Ruiz
p.9)
beneixca Deu los beneixca (Ros,
Carlos: Coloqui entretengut del Corpus,
1734, p. 1)
beneixca, benixca Deu os benixca
(Ros: Coloqui entretengut entre quatre
llauradors, 1746)
beneixca La Mare de Deu de Sales
beneixca (Bernat: Un ensayo, 1845, p.
25)
beneixca Deu el beneixca (BNM, Ms.
beneixca la Mare de Deu sempre / la
beneixca (Bayarri: Festes en Museros,
1923)
beneixca Deu beneixca eixa boca
plena de mel y...! (Martn, A.: La
oroneta, 1927, p.16)
Beneixcam
la
beneixcam
Providencia! (Milacre del taberner,
1858, p.18)
beneixquen beneixquen al porc, el
burro y la egua (Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 24)
beneplcit, en Lo mateix que
dacort, si voleu o est be; a
beneplcit es atra construcci de
cortesa
valenciana
(pareguda
semnticament a les catalanes si us
plau
o
vistiplau).
Del
llet
beneplacitum, el vocable era dus en la
Cancillera Real: nos stants en
Valencia ab voler e beneplacit vostre
(DCVB, doc. a. 1404), y els clsics: no
cregues que puga posehir sens
beneplcit de aquella (Martorel: Tirant,
c.1460). Com a frmula daprobaci y

cortesa: En beneplcit, es dun nivell
cult, present en les Consts. de la Univ.
de Valencia: pendre sino ab
beneplacit (Const. Universitat de
Valencia, 1611)
beneplcit consentiment e beneplcit
(Villena, I.: Vita Christi, 1497)
beneplcit a nostre beneplacit
(Matheu y Sanz, I.: Tractatus, 1654, p.
217)
bengala bengala (Sanelo: Dicc. 1804)
bengala bengala: bastn, por la caa
de indias o cualquier otro palo con su
puo (Escrig: Dicc. 1851)
bengala, llums de de la ciutat de
Bengala (India), dahon degueren el
compost pirotcnic que donava llums de
colors en molta claritat y les canyes
pera fer bastons o bengales, be
d'autoritat o de focs artificials:; 1 doc.:
escomensen a ensendre llums de
bengala (El Bou solt, 1877, p.117)
bengala, llums de els sirialots de sera
y en llums de bengala (Llombart:
bengala, lluns de sis llums de
bengala (Fuster, L.: El nano de la falla,
1894, p. 8)
bengalaes crits y vengalaes (sic)
p. 13)
Beniarch, Beniarj entre la dita vila
e los de Palma y Beniarj (Manual de
Consells de Ganda, 10 de noembre
1541, f.14r)
Beniarch, Beniarj lantiu topnim
Benidaro (a.1244) tingu diverses grafes:
Benidarlo, Benidarjo, Beniarjo..., incls

la ms singualar y valencianis: Qu
tenim de Beniarch? / Que est sens
blanca lo poble (Coloqui entre
392
Vendrell, Polop y Morl, c.1635)

segurament
ve
per
Benicalap
Benicalapech, que apareix com a nom
dalquera en el Repart. de Valencia
(a.1238); y que pareix ser larbic bani
kalapaq, fills de la tortuga (DCVB);
pero Moll y Guarner deixen a un costat
que calap < calapaq, (lo mateix quel
castell galpago), son derivats del
mosrap qalpaq, probablement venen
dun hispnic prerrom *calappacu
(DECLLC, 4, p.276) Per tant, Benicalap
sera valencianisme arbic-mosrap.
Benicalap per dalt de Benicalap /
buscant la... (Conversasi... sobre la
venguda de Suchet a Valencia, 1813,
p.4)
Benicarl, vi Benicarl, es el vi que
gaste yo (G. Albn: Un ball de convit,
1863, p. 26)
Benicarlo, vi de bota da mich cnter
de Benicarl (El tio Cavila, 1873 p.
16)
Benicarl, vi de el misteri tel fa fer...
el vi de Benicarl (Giner, J.: Lo furor
de la vengansa, 1884, p.49)
Benicasim del arbic bani qasim; del
lloch de Benicasim (RAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 10 de octubre 1626, f.495)
Benichembla yo soc fill de
Benichembla, / batechat en Aixal
p.121)
Benifay desdel sigle XIII tenim el
topnim Benifay en y- grega, enc
que tamb oferix variants migevals com
Beniatyho, Benifayonus, Beniffayo,
Benifaylon, etc.: dilluns en la nit, en
(Dietari del capell

dAnfs el Magnnim, any
1456)
Benifay
Benifay Espioca y la sua torre,

Benifay... (Blay: Serm de la
Benifay del lloch de Benifay
(Fabrica de murs y valls, 1675, p. 41)
Benifay Benifay, Meliana (BSM,
Orti Mayor, J. Vicent: Relaci dels
bultos, jagants y nanos, 1743)
Benifay als bous de Benifay
(Colom: Tal es Cualis, Castell, 1872,
p. 11)
Benifay Mara / de Benifay y que
feu? (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.190)
benignament
benignament
(DECLLC, en text dArnau de
Vilanova, c. 1300)
benignea -del llet benigntas, -tis :
benignea, benignitat: benignidad
(Escrig: Dicc.1851)
Benihay antiu topnim dElig: de la
dula de Benihay (APH. Sta. Mara
dElig,
Sig.168, sentencia, 9 deembre1423, f.
33v)
Benipeixcar Benipeixcar: pueblo de
la prov. de Valencia (Escrig: Dicc.
1887)
Benisa la guarda que Benisa envia a la
Cala de la Fustera (Ord. guarda... del
Regne de Valencia, 1678, p.40)
Benisa aquell de Benisa / com era tan
caprichs... (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.70)
benisant -home bo, sinse malicsia:
Qu fas as, benisant? (Serrano:
benjamins els valencians, benjamins,
units en atres (En obsequi dels
benjuh del rap lubn jw, incens
de Java; blsem del abre Styrax
393
benzoin, de gust dols y bona aulor; usat

pera perfums: nart, benjuh (Roig:
Espill, 1460)
benjuh benjuh, la crrega (Vilarig:
mercaderes, 1607)
benmereixcut:
benmereixcut
bienmerecido (Escrig: Dicc. 1887)
catal
galanx:
benparegut
benparegut: bien parecido, dcese del
que tiene las facciones simpticas
bensina es que no porte bensina
p. 13)
benvenguda benvenguda: bienvenida
benvengut, ben vengut Ben vengut,
mestre (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827)
beodo castellanisme derivat del llet
bibitos; en valenci sols usarse pera
donar finea pardica al llenguage:
defensor dels porigosos y dels que no
son beodos (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924)
bequeruda 1 doc. bequerudes volar
(Fenollar: Lo sompni de Johan Johan,
1497)
bequeruda cast. Agachadiza o
Gallineta ciega; val. Bequeruda
p.21)
bequeruda pardal del Reyne de
Valencia:
bequeruda: becada
Yas
meua
la
bequeruda
bequeruda!... bequeruda del rastoll!,
llecha y negra com...! (Serrano:
Voreta de lAlbufera, 1928, pp.22, 40)
beques detimologa ductosa, beca es
la part de la capa que servix pera tapar
la cara; cast. embozo: portar la cara

tapada ab papafigo, barbes falses,
beques... ; (DCVB, doc. val. a. 1578)
beques en breus des Colechals / les
vorem en beques blanques (Baoro el
bequet cast. Rayuelo; val. Bequet
p.21)
brbol -dun glic *derbce, herpes?;
metafricament, insults y descaraments:
a cridar, / tirant brbols de la boca / y
en mig algn desbarat (Relaci... el
Valencia, any 1783)
brbol brbol: empeine (Lamarca:
Dicc. 1839)
Berceb derivat del hebreu, el dimoni
Baal Zebb apareix com a Berceb en
valenci: el fill, fet un Berceb, / ms
furis que un Satans (Coloqui nou, en
de seda, any 1743)
Berceb no tinc por ni a Bersib (sic)
p. 14)
Berceb Berceb (Escrig: Dicc.
1887)
beren, una berenar festiu familiar o
de vehins en chocolat y atres menjars:
duna beren (Llombart: Abelles y
abellerols, 1878, p.47)
del
llet
berenar,
berenarets
merenda; desde temps migevals trobem
en val. linfinitiu berenar sustantivat;
equivalent al catal ruc y castell
merienda:
berenar (Roig: Espill,
a.1460)
berenar atre berenar ms apetitos (El
Tabalet, 1847, p. 96)
berenar, berenaeta els diminutius son
caracterstics del valenci: per la espr
394
berenaeta... (El Amic del Poble,

Alacant, n2, 1899, p.1)
berenaret la sistella del berenaret, o
siga la Mona (El Bou solt, 1877, p.
114)
berenaret en berenarets y dems, que
els dins mos ha costat (Semanari
Garrot de sego, Alacant, 30 setembre,
1888, p. 3)
berenaret esta vespr agarrarem el
berenaret y... (H. Corts, M.: Fora
baix!, 2 ed., 1900, p.11)
berenarets almorsarets y berenarets
(Valls: El to de sa neboda, Alcoy,
1933, p. 8)
berga del llet vrga; cast. y cat. verga;
Alcover arreplega la variant en b- del
valenci (DCVB), com podem vrer en
autors del XIX: Qu llstima de
filosa, / oper millor dir, berga!
1874)
bergamota del turc beg armudi,
pasant per litali bergamotta; varietat
de llima aprofit pera perfums:
bergamota (Escrig: Dicc. 1851)
bergamota anir adobat en oli de
vergamota (sic) (Ensisam, 1891, p.7)
abre
que
dona
bergamoter
bergamotes: bergamoter
(Escrig:
Dicc. 1851)
bergant tim ducts, dun gtic
brikan que donara lalem brechen, fr.
brigand, it. brigantino, etc.; 1 doc.:
haura vist dos galeres e un bergant
(AMV, Lletres misives 23, f.261; Avs
dels Jurats de Valencia als de Morvedre,
28 de giner 1460)
bergantn dos galeres, dos galiotes e
un bergantn (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 22 de noembre
1663, f.154 v.)
bergantn 4 de agost vingu al Grau

de Valencia una fragata eo bergantn
berlandines berlandines: mentiras...
generalmente las que se dicen fingiendo
valentas: Dirli a u quatre berlandines
berlina aparell la berlina (Archiu
berlina de la ciutat de Berln y el
derivat fr. berlina. Es u dels galicismes
que aplegaren al Reyne de Valencia junt
als Borbons; la 1 doc. en valenci la
trobem en el Ms. Pleit del pollastre de
1776: berlina: coche cerrado de dos
asientos comnmente (Escrig: Dicc.
1887)
berlina, en del antiu itali berlina,
castell picota, cilindre de pedra ahon
encadenaven
pblicament
als
condenats. Hui equival a pasar vergonya
o fer el ridcul dabant datres: a pesar
nostre... posar els seus noms en berlina
(El Bou solt,1877, p.176)
berlina, en en berlina: en situacin
que le haga a uno objeto de burla o
menosprecio (Escrig: Dicc. 1887)
berlina, deixar a la que em deixar a
la berlina (Semanari Garrot de sego,
22 de joliol de 1888, Alacant, p.2)
berlina mos has posat en berlina a
tots (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.36)
bernat ermit crustaci que aprofita les
corfes o conches datres pera vurer;
cast. cangrejo ermitao; 1 doc. bernat
lo hermit (anotacions de Miquel
Johan Pascual en Rondaletio de
bernat ermit bernat hermit: pez
que busca una concha o cosa vaca
proporcionada a su magnitud, en donde
395
poder aposentarse, y cuando ya no cabe

en ella busca otra (Escrig: Dicc.1887)
bernat -1 doc.: bernat: pestillo,
pasador (Ros: Dicc. 1764)
berns del llet tardiu beronce, nom
de resina originaria de la ciutat egipcia
de Beronice : bern: barniz (Escrig:
Dicc.1851)
bertoldo per el romans del rstico
Bertoldo y su mujer Marcolfa, hroe
de la lliteratura de cordell que muigu
duna fart: es tiren una vida com a
bertoldos.- Tu si que eres bertoldo
bertoletes parlant damulets contra
eixe mal de chiquets: y contra les
bertoletes / de sahuc tamb un trocet
parir, 1736)
berrechant berrechant algn cuplet
berrechar el monyicot... a berrechar lo
mateix que un... (Semanari El Blua,
berrechar pegar punyaes en la barana
de la trona y de berrechar (La Traca,
23 /08/1913)
Berraguart antiu llogaret de la
Marina o metaplasme pardic del
topnim valenci Bellreguart?: es va
casar / en lo fill de Taulad, / el forner
de Berraguart (Rahonament entre el
berrendo de tota eixa colla de
berrendos y carcundes que... (Semanari
El Campaner, n1, Alacant, 1886, p.1)
berrechar verp dorige onomatopyic:
Qu berrecha? (Liern: Telmaco en
berrechar Qu te pasa que tant
berreches! (G.B.: La Perla dAlberic,
1918, p.11)
llet vrres?:
berr, veus de del
abanda de porc mascle y home sinse
modals, es evident el parentesc en veus
castellanes com berrido; en billabial
pareix que tamb es dona en larans
(DECLLC, 9, p.181): les seues veus de
berri (Angeles, Pere P.: La Chateta,
1916, p.142)
berrinche que si pren vost un
berrinche y tanca els ulls... (El Bou
Solt, 1877, p. 140)
berrinche y del berrinche que pren /
est prxim a morir (Semanari Garrot
berrinche li fan pendre un berrinche
berrinche derivat llunt del llet
verres: du un berrinche... (Adam y
berrit berrit: voz que forman el
becerro y otros animales cuando
berrean (Escrig: Dicc.1887)
bes -del llet basum; hui es paraula
quels catalaners cambien per el cat.
pet, vulgarisme desconegut totalment
en idioma valenci y, en catal, sinse
documentar dasta els invents filgics
dels nacionalistes del sigle XIX: :
paraula com a les llengues
romniques...: beis, en occit antiu; pet
en el Pas Catal; (beso, en Castella);
bes, en lo Reyne de Valencia; besada,
en el Regne de Mallorques...
(Corominas: DECLLC, 1, p. 774)
bes bes: beso (Ros: Tratat de adages
valencians, 1736 p. 104)
bes, beso no vols un atre beso?
1859, p.23)
bes, beset tornam aquell beset que te
396
don (BNM, Ms. 14339, Qu no ser!,

1862, f. 19)
bes y li dona un bes (Semanari
Alacant, p.2)
bes l ltim bes (Perla, E.: Valencia
Film, 1919, p. 2)
bes fer de dos badalls un bes (Tallada,
bes dnali a ton pare un bes (Peris, J.:
bes no li ha donat el primer bes
p.12)
bes un bes, chiqueta (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 6)
bes a donarlos lltim bes (Garrido, J.
Alacant, 1933, p.4)
bes, besot algn besot quel pegar en
la... (Sendn Galiana, A.: Ella, latra
y..., 1934, p.11)
besacul a besacul de quatre (Ros,
Carlos: Roman dels jochs. c. 1730)
besaes cast. besadas: tots senten en
lanima lausensia del chic, els plors,
besaes... (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.47)
besaes els cuplets... el do des
besaes (Canyisaes, Monver, 1911, p.
177)
besaes les besaes van a sentirse
desde... (Romn, A.: Tots de la
besamans ell fent com sap besamans
1759)
besamans y a vesites, besamans y en
lujo (BNM, Ms. Marsal, Ramn: Els
besant e besant la ma (Blay: Serm
de la Conquista, 1666, p. 17)

besar besar (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, 1472)
besar quan a besar se acachaven
besar y alguns volent fer de toreros
besaren la terra (Semanari El Blua,
besaren que me besaren la ma
(M.Ruiz: Canyisaes, Monver, 1909,
p.98)
besarli ans de besarli (Autobiog.
Bernat Guillem, 1604, p. 121)
bescuit borracho Bon da y en
caloreta .-Rostic estic yo .-Y yo com els
bescuits borrachos, aufegat en suor (El
bescuit de llengeta cuatre dotsenes
de bescuitets de llengeta (Sendn
bescuit:
bizcochada
bescuit
bescuit durli al retor bescuit
bescuit que fasen la bescuit
(Vilanova Imargues, Chusep: Notes de
color, 1916)
Bescuit, Rondalla de la -en este cas
fa referencia a la feta en honor als
Pepes, Pepica y Pepiqueta: es la
rondalla de la bescuit de les Pepes
(Mart Orber, Rafel: Honra entre
llenges, 1927, p.10)
bescuits una lliura de bescuits... dels
redonets (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
bese deixa que et bese de la ma eixa
(Matraca de un mosot, s. XVIII)
besell Has vist un besell de vi cuant
reventa? (El viudo vert, 1860, p. 8)
beserr asoles apareix parlant de
corregudes de bous: la beserr del
397
dumenche (Semanari Garrot de sego,

n 8, 1888, Alacant, p.2)
beserr una micha beserr... pronte se
far una beserr (El Tio Cuc, n 106, 2
ep. 55, Alacant, 1916, 1924)
beserr prerrom detim desconegut.
Bou menor de dos anys, vocable com
al port. y cast.; sinnim del arcaisme
jonec: en leixemple saludix a cinc
llibres de solfa en cubertes de beserro
de giner 1688)
beses ms que hpax pareix vocable
emparentat en ses, cul, per referirse al
embrutat tafanari duna ahuela: ara,
vostens em dirn / si lo beses de esta
dona / lo tindra negre o blanc (2 part.
Relaci... un foraster de Valencia, any
1783)
beset cat. pet petit: ma llengua
volguera... / un beset (Paper curis,
besneula planta de fulles blanquinoses
(del baix llet bislingua?). En valenci
apareix besneula per primer veg en
Palmireno (a.1569), pasant ms tart al
catal, ahon tamb li diuen maneula. En
cast., viniebla, lengua de perro y
bizniega.
besneula abanda de nom vegetal,
pareix tndrer valor traslatici: li cau la
besneula de tant de... (El Tio Cuc, n
88, Alacant, 1916)
bes dorige desconegut, prerrom o
dels lletins *bssne o *bikione,
emparentat en el vasc biki?. Naixcut
dun part doble o mltiple; cast. gemelo,
mellizo: para fill e filla, dos be(n)s
(Ferrer, St, Vicent: Quaresma, a.1413)
bes una be / chic caganiu (Roig:
Espill, 1460)
bes bes, besona: gemelo, mellizo; ...
nacidos en el mismo parto (Escrig:

Dicc. 1887)
bes el So Bernat el bes (Tadeo, F.:
besona La Besona de Gorga / que te
pesetes (Gadea: Ensisam, 1891, p.151)
besonaes chiquets... a besonaes
(Hernndez, Faust: La Marselina,
1927,p.7)
besons naixcuts del mateix part;
dorige
desconegut,
probablement
prerrom: besons Don Carlos y Don
Felip (Relaci entre Sento y Tito... a
besons que vingueren a este mon / els
besons de Sedav (Sanmartn: Jagants
y nanos, 1895, p.192)
besons els besons de la carbonera
p.14)
besti del llet bsta; abanda danimal
salvache, tamb home o dona sinse
educaci ni miraments: pensar en la
besti que yo he fet (Garca Martnez,
1890, p. 8)
besti a vore si fa una besti (Negre,
Hiplit: La mort del msic, 1923, p.10)
bestia lo que tha dit eixe bestia
alcalde?, 1931, p.15)
bestiaes son ya tantes les bestiaes que
oixc (Gadea: Ensisam, 1891, p.187)
bestiot el bestiot de Chimo (Baidal
12)
bestragut:
anticipado
bestragut
bestraure bestraure: anticipar, por
hacer anticipos, adelantos... (Escrig:
Dicc. 1851)
bestreta, de de bestreta, mod. adv. De
398
bistrecha o anticipadamente (Escrig:

Dicc.1851)
besuc besuc (Escrig: Dicc. 1851)
besuc tant y tan me besuc (BNM,
Ms.14480, Merelo y Casademunt: Els
besuc tant me besuc (Merelo: Tot
ho apanyen els dins (en valenci),
Lrida, 1866, p. 24)
besuque besuque cara y mans (Cons.
el Rat Penat y el Lle dels Blanquers,
1802)
besuquejar besuquejar: besucar
besuquejar, besuquechar el so Pep li
pren el chiquet y el besuquecha (Aznar
p.22)
besuquejar, besuquechar no la
besuqueches (sic) molt (Beltrn, E.: El
beta beta: cinta (Escrig: Dicc. 1887)
beta em caigu de la ma la beta dels
sarahuells (Coloqui de la Mosa de
Peyr, 1795)
betilla pera que et fasen betilla?
2)
Betsaida homgraf del topnim bblic.
En valenci pareix ser sinnim de
queixs o poregs (ms du heu creura
femen de betso). Curiosament, un
castell del Barroc parla dels plors de
Betsaida: y sas, que muestra el
bermejo / terreno hacia el Aquiln, /
llanto de Betzaida son, / si otra edad
fueron espejo (Ruiz de Alarcn: El
Anticristo, Mxico, 1623); en valenci
casi es insultant y, pareix, alusiu al
incrdul: em respongu tot unflat, /
bola dic, so molt Betsaida (Coloqui
detim
ducts;
curt
betso
dinteligencia, abobat: tots mirant,
/capa el Cel, pero tan betsos /tan
suspensos y encantats (Segona part
betso pues els que llum han de dar / se
presenten ms grans betsos (Baoro el
betum, bitum del llet dorige cltic
bitumen; la variable etimolgica bitum
encara est viva en valenci: una torre
de rajola e de bitum (Eiximenis: Reg.
als Jurats de Valencia, c. 1385)
betum, bitum bitum, la mateixa forma
es la que es troba en St. Vicent Ferrer
(Quaresma, 1413), y encara hui vitum
(sic) es diu en valenci (DECLLC, 1,
p.785) Leixemple que dona Corominas
en -v- es un hpax, crec, de Mart
Gadea.
betumera y segons diuen es de una
betumera (El Amic del Poble, Per
telfono, Alacant, abril 1899)
beurache tragueren beurache / de
fesols en espinacs (Coloqui del to
Vueltes/ ahon referix el chasco que pas
en la festa de Burriana, 1848)
beurache en conte de refresc els
donaren un beurache (El Bou solt,
1877, p.159)
beurache un beurache daigua y
mistos (Pastor, V.: Un meche, Alacant,
1905, p. 10)
beurache y de dos a dos hores, li tena
que donar un beurache (Mart, L.: Pepe
el curandero, 1928, p.7)
beurache qun beurache es este?
1931, p. 15)
burer en la marraixa... Quin beurer!
399

p. 12)
burer y burer y llit (El Bou solt,
1877, p.95)
burer burer al gallet (Escrig: Dicc.
1887)
burer Si del pit bo vols estar, / poder
en forsa cantar, / crrer, burer...
(Anunci de paper de fumar Bamb
dAlcoy en El Cuento del Dumenche:
La Chateta, 1916)
burer als msics... / fabes y formache
blanc / y el vi que se puguen burer
burer qu volen burer vosts?
alcalde?, 1931, p.13)
bibelot galicisme; objecte decoratiu o
figureta de chicotet tamany; chicona en
bellea, etc. En leixemple, chicona
bledana; 1 doc. en valenci: ya estic
desichant vore a eixos tres bibelots
(Barchino, P.: La barraqueta del Nano,
1921, p.12)
bibelot un bibelot com vost (Llobat
Ferrer: Cada cosa en son temps, 1927,
p.8)
bibelot: este bibelot (Monz, Pilar: El
biber -del fr. biberon; galicisme
modern, incorporat al val. y cast. a

finals del XIX: hia unes botelles de
medisines y un biber (Angeles, Pere
P.: La Chateta, 1916, p.154)
biberons van apunt els biberons
p. 9)
bic, coloms del en port. y gallec
trobem bico, cast. pico, derivat del
celta beccus: aquells coloms de la rasa
/ dels bic y curts, y gotats (Coloqui

c.1740)
cast.
y
cat.
bicarbonat
bicarbonatada: com son de aiges
bicarbonataes... (Mart, L.: Pepe el
bicarbonato aigua en un poc de
bicarbonato (Quevedo, C.: Per
menchar carn, 1932)
bicarbonato prenc de bicarbonato tots
els des un pual (Llibret Carolines
bcep 1 doc. mire qu bceps
(Comes, P.: Les pilotes de Nadal, 1927,
p. 7)
bicoca pareix vndrer del itali
Biccoca, nom dun castell chicotiu ahon
en 1522 batallaren els espanyols.
Equival a algo bo, debaes o molt barato,
un bon treball, etc.: per una bicoca (El
Bou solt, 1877, p. 120)
bicoca es una bicoca en comparasi a
lo que es nostra capital (Semanari
Alacant, p.3)
bicoca concretat a una bicoca (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 1)
bicoca total, per una bicoca nom farn
poc treballar (Vidal y Roig, F.: La
bicha mat a la bicha de una estoc
fonda (Canyisaes, Monver, 1912,
p.206)
bicharrac cat. bestiola: as no hian
bicharracos (Serrano, M.: El llop de la
Murta, 1928, p.17)
bicho de ducts orige; cat. bestiola:
una orella quel bicho... (El Bou Solt,
1877, p. 125)
bicho Casarse vol eixe bicho?
(Balader y Escalante: El agelo Cuc.
1877)
400
bicho en tocant a un bicho que u no

coneix... (Llombart: Lagela Puala, c.
1880)
bicho es maten eixos bichos (Mills,
M.: Els microbios, 1884, p. 16)
bicho cucs y atres bichos com eixos
(...) els forats qu eixos bichos han fet
pp.100, 507)
bicho eixe bicho malait (Escalante:
Fuchint de langula, 1891, p.16)
bicho a tot bicho vivient (Caps y
bicho Qun bicho? (C. Bonet,
p.12)
bicho y dems bichos de ploma
bicho com als bichos (El To Cuc,
n155, Alacant, 1917, p.2)
bicho tamb es pelaora... de tota clase
de bichos, pero el meu fort es pelar a
cotorres descaleta (De dalt a baix, da
bicho al carrer, mal bicho! (Meli:
bicho pensa quen lo mon hin bichos
bicho es un bicho roin (Alcaraz, L.:
El ball del ram, 1928, p.7)
bicho hi as tant bicho vivient
Alacant, 1930)
bicho atra cosa ms que bichos
bicho bicho asquers (Moliner Valls:
Ciutadans, odieu la guerra!, 1936, p.
32)
bicho drag... gos... y bichos (Llibret
Foguera Trafalgar, Alacant, 1936, p. 7)
bicho de rates y atres bichos
(Sanjuan, Antulio: Cara y creu, Llibre

setembre de 1965)
bif baf, respndrer un fer desprcit:
mi senyora / no em respondr bif o
baf (BNM, Rahonament... de Pep de
Quelo, c. 1750)
bifia T a ella no la coneixes? Es
bifia (Escalante: Tres forasters, 1876)
bifio -1 doc. en valenci: bifio: tener
cado el labio inferior (Ros: Dicc.
1764)
bifio bifio es valenci; embifio degu
eixistir en valenci, al costat de bifio
(DECLLC)
bigamia 1 doc. bigamia (Roig:
Espill, 1460)
bigamia omicidi voluntari o bigamia
(A. C. Arag. Bula Lle X, en valenci,
1514)
bigardo eixe bigardo (Liern, R. M:
Carracuca, 1873, p. 5)
bigardos y es guarden dels bigardos
pera sempre (Coloqui dels platerets, s.
XVIII)
bigot del germnic bi Got, per Deu,
naixqueren el valenci bigot, castell
bigote y cat. bigoti: les celles se fa, y
si el bigot... (Serres, M: Real
Academia, 1669, p. 80)
bigot pera quet peles les barbes, / y et
socarres los bigots (Coloqui entre els
gosos... 3 Cent. St. Vicent. Ferrer,
1755)
bigot a mos bigots (Galiana: Rondalla
bigot sent ya cano en llarchs bigots
(Tormo, B.: La Gatomaquia, c. 1770)
bigot li afaitarn el bigot (Escalante:
bigot ... has mirat lo que este bigot
prospera! (Palanca Hueso, Antoni:
Noblea obliga, c. 1890)
401
bigot deixate el bigot (Canyisaes,

Monver, 1907, p. 60)
bigot tinc que arrancarli els bigots
p.18)
bigot Tomasa... en ms bigots que...
bigot li he arrancat... el bigot? (Peris
bigot du bigot y pera (Lanzuela, A.:
bigot Mussolini en bigot (Morante
p. 8)
bigot la muller... en uns bigots
1942)
bigotarro lleves eixe bigotarro
bigots bigot: bigotazo (Escrig:
Dicc. 1851)
bigotasos per els bigotasos que
ostenta (Semanari El Blua, n3,
Castell, 1892, p.1)
bigotet barbeta... bigotet... y en el
bigot estufat (El Tio Cuc, n 76, 106,
Alacant, 1916)
bigotet el bigotet (Juan, J. M:
Chfer, al Novetats!, 1925, p. 11)
bigotot coll dur, un bigotot...
(Badenes, V. M.: Tpat sego, act. 2n.,
1945, p.18)
Bilbau que eixint de Bilbau (BNM,
Ms.3847, Trobes de Jaume Febrer, c.
1670; copia de J. Ort Mayor, 1759)
Bilbau y mentres en Bilbau se forma
un congrs que... (El Mole, 1840,
p.101)
bilis -del llet blis; abanda del suc groc
y amarc que produix el fege, tndrer
mala bilis equival a patir mal gnit, ser
colric o sempre malhumorat: Qui nos
resigne / bilis tindr en abundansia

p.6)
billabial billabial nasal (Fullana:
Estudi de Filologa valenciana, 1908,
p.39)
Billena topnim cult valenci, del
patronmic llet Beliena: en Balones els
sarvachos,/ ... en Billena les raboses
p.40)
billet del francs billet, en tll en
catal... y en ll en valenci (DECLLC,
1, p. 815)
billet del fr. billet; cat. bitllet: feu un
billet als Justicia y Jurats del forment
y... (Archiu Mun. Oriola, llib.2236,
proc. contra Pasqual Almodver, 1603)
billet ab un billet scrit (Archiu
Municipal dElig, Leg. H. 49, n 16, 5
de febrer de 1617)
billet ms de trenta villets (sic)
(BNM, Ms. 3743, Poeses de Lluis
Mateu y San, 1666)
billet ya he despachat els billets (Un
billet y de billets una garba (Bernat
Baldov, Chusep: La fealdat, 1859, p. 9)
billet billet de loto (BNM, Ms.
billet Qu vol un billet! (BNM, Ms.
Palanca, F.: En lo mercat, 1870)
billet uns cuants billets de banc (El
Bou solt, 1877, p. 87)
billet demanarli els billets (Escalante:
billet se falsifiquen els billets de banc
billet no te furten els billets (Mills,
M.: En lo mich del mercat, 1884)
billet billet de lotera (Escrig: Dicc.
1887)
402
billet yo prenc els billets (Barber: De

Valencia al Grau, 1889, p. 9)
billet gastarn els billets (Fiestas
celebradas en Rocafort, 1891)
billet a billets de banc les cluix
p. 8)
billet dins de paper, entr pera
espectculs, etc.: al vrelo que sinse
billet... (Mela: Tots a Nova York, en
narraci curta al final, 1921, p.17)
billet la ta tomplir la cartera de
billets (Barchino: La barraqueta, 1921,
p.7)
billet el billet que se trau del si
(Alberola y Serra: Terres secanes, 1924,
p. 21)
billet un mocaor y traguent dell dos
billets ( (Barchino, Paco: Qu talla
billet trnali el billet (Tallada,
Miquel: Aix si que te importansia!,
1924, p.19)
billet es una fbrica de billets (Sendin
9)
billet un llauraor que te molts billets
p. 4)
billet yo vullc amagar estos fardos de
billets (Meli: Al pas del Nasareno,
1928, p.16)
billet Vinguen eixos papiros!... li
dona els billets (Josep M J.G. y E,
p.25)
billet a grapats els billets (Matal de
13)
billet en este billet sen anem (Serred:
billet y li oferix uns billets (Tallada,

billet y dels billets de la lotera
(Monz, Pilar: El chnit de Tana, 1931,
p. 7)
billet billets de a mil pesetes
billet mirant el billet (Herrero, J.: En
billet pren, lo teu. Li entrega uns
billets (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 11)
billet li tira en la taula un billet
billet compres un billet de la Lotera
y... (Beltrn, E.: Ratolins de casa rica,
1934, p. 14)
billet un grapat de billets de cent
pesetes (Llibret Foguera St. Antn
Alto, Alacant, 1942)
billet els billets no me interesen
(Badenes, V. M.: Tpat sego, act. 2n.,
1945, p.32)
billet la dona pergu el billet
1949)
billetets un grapat de billetets (Llibret
1952)
billetots te uns billetots (Escalante:
bimba ferramenta pera trurer herbes
dels arrosars: cuatre mil pesetes. Y
conste que va incluida la meua bimba
mel!, 1934, p.15)
bimbau bimbau: trozo de la caa que
carece de nudos. Persona tonta o boba.
Lo mismo que bambau (Escrig: Dicc.
1887)
bincul bincul (Escrig: Dicc. 1887)
binsa -1 doc. vina o tel (Llibre de
Menescalia, del valenci Die, c. 1400)
403
binsa dtim desconegut, emparentat

en el vasc brintza, en lantiu aragons
bienza, en el binza del castell de
Murcia, etc.; voc. polismic, en
leixemple aludix al budells en telet de
greix o cansal pera fer botifarres (eren
populars les de la binsa de Mislata, per
1950),
y
botifarrons:
comprar
botifarrons de la binsa (Gmez:
Cremaes sinse foc, 1917, p.22)
binsa es un botifarr de la binsa
binsa binsa: Parte pequea, semilla
binsa un ruidet... com (l)es binses en
una pebrera seca (Canyisaes, Monver,
1909, p. 146)
binsa binsa... la del piment, tomata...
binsa, brinsa ... en botifarrons de la
brinsa (sic) (Soler: El solo de flauta,
1917, p. 13)
binsa binses, en Monver (DECLLC)
binsa, binseta binseta (Escrig: Dicc.
1887)
biquilimboch biquilimboch: como el
castellano chicha y nabo, despreciable
(Ros: Dicc. 1764)
birbar birbar: escardar (Lamarca:
Dicc. 1839)
birb en lAlbufera, faena de tallar
senill, juncs, etc.: atres vint (duros) per
la birb (Serrano, M.: Voreta de
birbar cat. y mallorqu eixarcolar (en
la Marina queda chercolar entre els
descendents del mallorquins que
vingueren raere dels moriscs, en 1609;
es una ferida llingistica en el Reyne, de
la que chupla sanc el fascisme
catalaner). Del llet minuare existix la
variant etimolgica birvar en el Nort
valenci. Generalment equival a

arrancar herbes roins del camp: birbar:
escardar (Escrig: Dicc. 1851)
birbar em qued a michant birbar
6)
birbons birbons: escardas (Gadea:
Voc. 1909)
birla per reduirla, / jugava birla
birl, virl el bolo que nos virl
1790)
birla birla en lo Reyne de Valencia,
bitlla en el Pas Catal (DECLLC)
birla, virla bolos y virles, cartes de
matute (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 6)
birlar, virlar catorce quinsets diaris
mos virla si es casa en ella (Ovara: Per
tres pesetes, 1881)
birlar alzarse por medio de intriga con
la novia, empleo o colocacin de otro
birlar si no estic yo te la birla
birlat la herensia... li ha birlat (El To
birlen te birlen la escolana (BNM,
Ms. Zapat, Vicent: Marianeta de
Carpesa, s. XIX, f. 3)
birles, joc de cast. bolos; cat. bitlles:
un peix mar llarch de dos alnes... y lo
cap com un truch mij de birles
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 12 maig
1613)
birles birles: juego de bolos (Escrig:
Dicc. 1887)
birles chuador que en les birles a tot
hora (Coloqui de Llaudomia, sigle
XVIII)
birlibirloc ham de fer de bich y
404
birloch (BMC, Mulet: Roman de

Gayferos, c. 1660)
birli birloque, per art de emparentat
en el
fr. breloque. Algo fet
milagrosament o per bruixera: y vor
com per art de Birli birloque sen ha
baixat... (El Bou solt, 1877, p.192)
birlibirloc per art de birlibirloc
birlocho del itali biroccio, carruache
llauger, sinse cuberta ni portes, aubert
per els costats: y en la primer
correguda / de bous... ixqu el Rey en
son birlocho (Segn rahonament entre
el Rat Penat y el Micalet, 1802)
birlonjo el palo de jugar a birles
llmase en valenciano birlonjo (Escrig:
Dicc. 1887)
biroll biroll: bonachn (Escrig: Dicc.
1851)
biroll biroll, valenci (DECLLC, 9, p.
310)
birra -ovella vella que ha parit molt:
no tingau que matar estos des birres
flaques y modorres, totes cansaes de
parir (...) carn de birra que costa tant de
coure (Gadea: Ensisam, 1891, pp.505,
507)
birres birres, ovelles ya cansades de
parir (Gadea: Burromaquia, 1904, p.
42)
bisabuela ma bisabuela era borda
bisagela varen ser sos bisageles (2
part, Coloqui pera consolar als pares,
1808)
bisahuelo bisahuelo (Escrig: Dicc.
1851)
bisahuelo perque el tatarahuelo y el
bisahuelo y el ahuelo de mahuelo (G.
bisarrea -del it. bizzarro: biarrea:
gallarda, valor, generosidad... (Escrig:

Dicc.1851, 1887)
bisarretes qu bisarretes, qu
vivetes! (Coloqui nou del ros alas,
1823)
bisarro -del it. bizzarro; atrevit, valent:
o a taules, que es joc bisarro (Mulet:
Roman de Gayferos, c. 1660, v. 76)
bisarro pera anar bisarros, / de fam yo
se que... (Romans ... en que es declaren
bisarro biarr, biarro (Escrig: Dicc.
1851)
bisbe danell Bisbe de Anell o
Auxiliar, / canonges (2 part Coloqui
bisel, bisell del antic fr. bisel, biseler;
Escrig don bisell, bisellet... (Escrig:
Dicc. 1851), pero en valenci es mant
la morfologa etimolgica bisel, bisel,
biselat.
bisel com en una lluna bisel (Vidal
1934, p.8)
biselat en cuant li fasa uns biselats
(Badenes, V. M.: Tpat sego,1945,
p.15)
bisicleta -1 doc.: que vol la bisicleta
p. 33)
bisicleta va per ah... en la bisicleta
(Soler, S.: Mos quedem!, 1907, p. 14)
bisicleta hui, entre cabriols, carrioles y
bisicletes...
(M.Ruiz:
Canyisaes,
Monver, 1909, p.99)
bisicleta que vost va en bisicleta
p.16)
bisicleta si es chic, vindr al mon en
bisicleta (Hernndez, Faust: La
bisma pegarme la bisma (En una
405
festa de danses, Eixativa, 1867, f. 6)

bismar les costelles dtim ducts,
posiblement del llet epithma, que
donara lantiu cast. bidma y modern
bizma, remey perals dolors; en
valenci, pardicament, equival al cast.
paliza: bsmali les costelles: paliza
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1914, p.276)
bisol dtim dcts; peix blau de
tamany mij, en ralles grogues: e los
bisols e bonitols a V dins (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim, 15
dabril 1458)
bisonyo -1 doc. soldat bisonyo (Pou:
bisony bisony: bisonyada (Escrig:
Dicc. 1851)
bisony bisony: dicho o hecho de
quien no tiene conocimiento o
experiencia (Escrig, 1887)
bisony vocable del sigle XIX, dtim
ducts, del fr. besogneux?: peluca
chicoteta que asoles cubrix part del
cap; cat. perruqu: aix volgueres, si
gastes bisony! (G.B.: La Perla
bistec -1 doc.: segons conta la
historia, de bifteck (sic) y pepitoria (El
Tabalet, 1847, p. 95)
bistec anglicisme, de beefsteak:
bistecs y hous en llonganises
p.1)
bistec y si vols algn bistek (sic) (El
bistec un bon bistec (Alcaraz, J.:

bisutera del antiu bret bizou < biz,
dit de la ma: apareix un tarchet que
diu BISUTERIA DEL CARRER (J.
Garca: El 095, botiga del tot a
norantasinc sentins, 1931, p.6)

bitet bitet, lo mateix que pebrereta
bitets cabea dalls... vitets (sic) o
coents (Gadea: Tipos, 1908, p. 158)
bitsoc dtim desconegut; persona
sinse llums, en torpea: que vosts
vixquen a la babal y ques queden
dejuns com a bitsochs(Galiana: Rond.
1768, p.63)
bitsoc Ah, clavari dels bitsocs!
1784)
bitsoc Home, t eres un bitsoch:/ No
veus
que
si
som
soldats...?
1794)
bitsoc, vitsoc tornejar se diu, vitsoc, y
parla en ms propietat (Len:
Raonament ... esperant als caballets,
1808)
bitsoc bitsoch: bonachn, crdulo y
amable; que todo se lo cree (Escrig:
Dicc. 1887)
bitsocades uns vitsocades (sic) solten
Laborda, 1802)
bitum bitum (Ferrer, St, Vicent:
Quaresma, 1413)
bitum, vitum untats de cap a peus en
certs ungents o vitums (Gadea: Tipos,
1908, p. 115)
Bixquert barranc de Bixquert, al
costat dEixtiva; es atre topnim
mosrap emparentat, pareix, en libervasc: capa el fondo del Bixquert, se
ficaren en una cova (La creu del
matrimoni, Xtiva, Imp. Blay Bellver,
1866, p.7)
bla del llet blandus: bones e blanes
406
paraules (Vinyoles, Fenollar: Scachs

damor, s. XV)
bla el cor el tinc ms bla que la
manteca (Barchino: Tot lo que relluix,
1931, p.12)
blana cast. blanda: la blana camisa
me semble celici (Fenollar: Lo Passi,
1493)
blanc, embutit cuit y fet en magre,
cansal y greix de serdo; paregut a la
sofras, pero blanquins: fam / de
llomello y llonganises /... y blanchs
blanc dhou blanch dhou: clara de
huevo (Escrig: Dicc. 1851)
blanc dhou rentarse la cara en blanc
dhou (Ensisam, 1891, p.507)
blanc, quedarse en cat. a lescapa;
generalment aludix a qu es queda sinse
resposta o arguments, pero tamb:
haur que deixar algn renglonet en
blanc (El Amic del Poble, Alacant, n
1, 1899, p.2)
blanca cast. picaza: les blanques que
te...(Esteve: Liber, 1472)
blanca la picaa, en Valencia la
blanca (Palmireno: El estudioso
cortesano, 1573)
blanca -cast. picaza: com una blanca
blanca lloques, les blanques y
papagalls (A. Mun. Elig, Romans del
pleit, 1776, v. 12)
blanca blanca: picaza (Escrig: Dicc.
1887)
blandoc nom argtic de moneda: als
reals da huit: / blandochs, ungent
Mexic (Paper entretengut... pera
1742)
blanea
-andaluso blandesa, catal
blanesa: blanea, blanejar, blanura...

blanet -fluixet ell es prim, alt, parlar
molt blanet y el tipo de barorero (El
Cullerot Alicant, telegrames, 10 giner
1897)
lo
mateix
que
blanquechar
blanquechar / un negre, que es
imposible (Coloqui de les inumerables
blanquechar donar ma de cals a les
parets: els claustros han blanquechat
(El pardal Sis, que est dalt del
campanil, 1797)
blanquechar se entretenen blanquechant
un cuarto (Consell duna mare a una
filla sobre pendre estat, imp.
Correccional, 1852)
blanquet:
blanquillo
blanquet
blanquet varietat dembutit blanc en
cansal, valenci (DECLLC)
blanquets un titot... un rosari de
blanquets (Vercher: En la vel, 1865,
p. 17)
blanquets un emparrat de blanquets,
llonganisetes (Peris: La matansa,
blanquets blanquets, llomello y
magre (Peris Igual: La matansa del
serdo, Castell, 1911, p. 28)
blanquisc blanc o blanquisc (En
p. 8)
blasfemi blasfemi (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
blasfemia del llet blasphema :
blasfemia (DECLLC, en Arnau de
Vilanova, c. 1300)
blasfemo del llet blasphmus :
blasfemo (DECLLC, en text valenci
del sigle XV)
407
blasfemo blasfemo deu ser aotat...

blasfemo sarrahi (Ginart: Reportori,
1608, pp. 32, 264)
blasonar del fr. blason, escut; el
polismic verp es troba sigles avans
quel sust.; 1 doc.: qui la blasona /
guanya grans mrits (Roig: Espill,
1460)
blasonar no li hu negue, pero sapia
qua voltes blasonen della (Gayano
Lluch: La meua dona no es meua, 1932,
p.16)
blat dtim ducts, del glic *blatu?;
es germ del occit y cat. blat. Sinnim
del tamb valenci forment y del fr. ble:
grans e amples blats (Canals, A.:
Prov. c.1395)
blat el bancal es te tira a lo manco
catorse cafisos de blat (Canyisaes,
Monver, 1909, p.117)
blau, estar sinse dins: hia alg

que du: estich blau (Paper
entretengut... pera passar lo temps de
les Carnistoltes , any 1742)
blaura senyal blava deix en el cos
per un colp. Castell cardenal:
blauures (sic) (Villena: Vita, 1497)
blaura blahura: mancha ... a
consecuencia de un golpe (Escrig:
Dicc. 1887)
blaura mhas fet mal, / que mhas fet
una blaura (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.16)
blaura tena la cara amorat y en el
coll y pit blaures (Navarro y Reig, V.:
La pau dels poblets, 1913, p.47)
blaures les dos blaures que tinc en el
bras (Rocabert: Els castigaors, 1931,
p.3)
Blay -del llet eclesistic Blasius; cast.
Blas, cat. Blai. De chiquet, per 1950,
cuan tosa fort, ma mare sempre me da
Sent Blay gloris!, per crurer en

lamparo deste sant pera enfermetats
de pit y gola:
Joan Blay per VIII
sous (Manual de Consells de Ganda,
c,1490)
Blay Blay (Blay Arbuxech, Gaspar:
Serm de la Conquista, 1666)
Blay fill de Blay (A. M. de Culla,
doc. 10 / 3, 669, Terme de Benasal, 18
maig 1715)
Blay Blay, Blaya: Blas, Blasa,
nombres propios (Escrig: Dicc. 1851)
Blay Blay (Bellver, Blay: La creu del
Blay els elements directius del
Deportiu... del barrio de San Blay de
Alacant (El To Cuc, 2 ep. n53,
Alacant, 1924, p.3)
Blaya quem nomenen en lo poble per
Blayeta la Sal (Liern: El que fuig de
Deu, 1878, p. 3)
Blaya Blaya. Estic revent (Torre: La
llangosta, estrenat en Castell, 1928, p.
8)
Blaya Blaya, en lo corralet tinc
unes... (Meli, Felip: Encara queda sol,
1931, p.49)
Blayet Blayet (Escalante: Quintos y
reganchaors, 1888)
Blayet Blay, Blayet y Roseta!
Blayet Blayet el sego, per la porta...
(J. G., Josep M: Fallo a blanques, 1924,
p.8)
bleda 1 doc. bleda (March, Jacme:
Dicc. 1372)
bleda bleda (Esteve: Liber, 1472)
bled bled, lozano... bled al rbol
frondoso; a las plantas, bledanes (Ros:
Dicc, 1764)
bled y tan bled, / tan gros y tan
palpudet (Segn rahonament entre el
408
Rat Penat y el Micalet, 1802)

bled yo me conserve chove...
bledana (Lladr: La boba y el
bleda antnim de bled, bledana; la
chicona o chic bleda es desastrat,
panoli o malfaener: es pixen damunt y
no sheu senten, de cofafes, bledes y
arreu (Gadea: Tipos, 1908, p.303)
bled sempre tendres y bledanes
p. 2)
bled bled: exuberant de salut y
bellea, veu valenciana dorige incert
(DECLLC)
bledana 1 doc. qu bledana, qu
pomposa y qu ufana (Blay: Serm,
1666, p. 35)
bledana y te en los camps / fulla
pomposa y bledana (Coloqui nou, en
de seda, any 1743)
bledana Crisstoma..., / tan pomposa,
tan lluida, / tan bledana, tan matant
(Coloqui de una que li den Crisstoma,
c.1770)
bledana Gargoria, chica molt bledana
(Liern: Aiguarse la festa, 1864, p. 13)
bledana tan recta, tan bledana...
p.10)
bledana bonica, rient y bledana
(Vidal, Vicent: La llangosta, estren en
Castell, 1928, p. 17)
bledana la valensiana... ms bledana
(de la Torre, J.: Nit de festa, 1929, p.26)
bledana bledana: en hombres y
animales, viveza y gallarda (Escrig:
Dicc. 1887)
bledanota conque la figuera seguix
tan pomposa y bledanota adelantant el
frut? (El Bou solt, 1877, p.188)
arr en bledes
bledes, arrs en
bledo y a no donrsete un bledo de tot
(El Mole, 1837, p. 121)
bledo bledo: ... no importarli a u un
bledo... (Escrig: Dicc. 1887)
bled bledons blancs: de lespecie
Blitum bonum (Pardo Garcia: Flora
val. c.1930)
blindage catal blindatge: blindage:...
resguardo que se hace para defenderse
de las bombas, granadas, etc. (Escrig:
Dicc.1851)
blindar del fr. blinder; 1 doc.:
blindant, blindar, blindat... (Escrig:
Dicc.1887)
blindat ya sap que yo estic blindat
1891, p.13)
blonda del fr. blonde; en blondes... /
randes, carotes en ales (Roquet y
Goriet, imp. Miquel Estevan, 1809)
blonda blonda: encaje de seda...,
guarnecen vestidos de mujer y...
(Escrig: Dicc.1887)
blondes farfalans, randes y blondes
(Bib. Nic. Primitiu. Ms. 419. Coloqui de
la loteria, s. XVIII)
bluer fester de Castell: disfrasarse
de blua... de mosatros els blueros
y 6 de mar 1892, pp.3, 2)
blusa del francs blouse; galicisme
modern, del sigle XIX: bluses,
blusetes (Escrig: Dicc.1851)
blusa, bluses, blua, blues blu(s)es >
blues; per la blusa dels festers de
Castell: ixen per lo carrer una porsi
de blues que se creuen anar disfrasats...
disfrasarse de blua... de mosatros els
blueros (Semanari El Blua, Castell,
28 febrer y 6 de mar 1892, pp.3, 2)
409
Boatella mosarabisme val. dim. d'un

antic vocable *boata?. Donava nom a
una porta de les muralles de Valencia
abans del 1238: lo forn de la Boatella
(BRAH, ms. Dietari Porcar,1612)
boato -del llet botus, 'chillits,
canyarets, albolots: mha ficat en un
boato (Peris, J.: La matanza del serdo,
Castell, 1911, p. 17)
boato ni tant boato (Peris, J.: Ms all
de la lley, 1927, p. 3)
boba, bova nom de planta dorige
ducts, concretament buda, lletinisme
de pares putatius africans, glics e
hispnics, 1 doc. bova (DECLLC, 2,
p.29, en Arnau de Vilanova, c.1300)
boba palma, bria, boba, espart
de Laborda, 1802)
boba Espadaa: La boba en que es
cobrin les barraques y de que es fan els
asientos... (Salv, V.: Comp. de
Gramtica,
apndice
de
voces
valencianas, 1838)
boba, junc de el junc de la boba:
bohordo (Escrig: Dicc.1851)
boba boba: espadaa (Escrig: Dicc.
1887)
boba t pareixes boba (Palanca
boba taula, cahires de boba (Vidal y
Roig, F.: La ovella descarri, 1902, p.5)
bobaes lo que mos porten ara les
bobaes de... (El Mole, 1840, p. 71)
bobaes deixeuse de bobaes y anem
1929, p. 5)
bobal varietat de vi valenci:
...bodega!...All te desde el exaent
hasta el morenillo, pasant per el
bendrull, bobal, estrepaell, marisancho,
churret... (Vicent Alfonso: El Trull,
1929, p.18)
bobal pa viure a la bobal (BNM,
Ms. 14326, Eixarop de llerga vida, c.
1865)
bobal a la bobal: con sencillez, de
buena fe (Escrig: Dicc. 1887)
bobalia T vols casarte?. -Yo?, s. Pues bobalia, yo tamb (Guallar, J. G.:
Nit dalbaes, 1900, p.20)
bobea bob, bobea, bobet... (Escrig:
Dicc. 1851)
bobechant per lleu estic bobechant
bobechar fer el bobo: ya estic fet un
allioli, / ya escomense a bobechar
bobechar chicota... nom fases
bobechar (De Pepo y els trastos de
casa, s. XVIII)
bobeo no em vingues fent el bobeo
(Conv. entre Saro y Cudol, Imp.
Brusola, 1820)
boberes com atres boberes (Bib.
Nic. Primitiu, Ms. Escoriguela: Poeses,
1794)
bobes no tenen un pel de bobes
bobes ovelles bobes, per ahn va una,
van totes (Escrig: Dicc, 1887)
bobet Bobet! Si no vullc renyir en tu
(Alegre Ortiz, J.: En la Cany, 1926,
p.9)
bobilis en bobilis de bobilis en
bobilis (Galiana: Rond. 1768, p. 32)
bbilis bbilis obtndrer algo sinse
mereixero, sinse treball. Lletinisme
pardic com a atres llenges: de
bbilis bbilis o de balde, sin trabajo, a
la sopa boba, a espensas de otro...
bbilis bbilis me ha caigut de bbilis
410
bbilis (El Tio Cuc, n152, Alacant,

1917, p.3)
bbilis bbilis heret de bbilis
bbilis, deu mil durets (Soler Peris, J.:
La Menga, c.1920)
bobina yo no tinch les tragaderes / de
alguns, y nunca he menjat bobina, me
entn vost?
(Rahonament..., de
bobina y fon tant la bobina / pera mi,
que sens pensar, / se me va pedre el meu
Sento
bobina en llabidental es sustantiu
botnic; en billabial, per etimologa
popular?, emparenta en bobo > bobea >
bobina: ya coneix la bobina dels
espanyols pera riures com un bachoca
(El Mole, 1840, p.127)
bobina bobina: borraja, planta anual...;
Burer u aygua de la bobina: tener
buenas tragaderas (Escrig: Dicc. 1887)
bobo -cultisme valenci del llet balbus:
un bobo, en fa cent (Ros, Carlos:
Tratat, 1736, p.100)
bobo sapies que no soc bobo (Relaci
entre Tito y ... a honor de Carlos Tercer,
1784)
bobo bobo (Escrig: Dicc. 1851)
bobo Che, me teniu bobo!
(Hernndez, Faust: La Marselina, 1927,
p.7)
bobo fets uns bobos (La creu del
p.10)
bobo bobo estic (BNM, Ms.
Escalante: Un grapaet y prou, 6 de giner
1868)
bobo el gran panoli Angel Bobo
(Palanca, F.: La festa del Corpus, 1888)
bobo t, fent el bobo (Chirivella,
bobo ms bobo que un tn tn fet en
archila (Escalante: Un ratet en el

chusgat, 1914, p. 17)
bobo Ch, mira, y pareix bobo (De
dalt a baix, da dels Inosents, 1920,
p.16)
bobot Qu ms prengueres, bobot!
(de la Torre, J. M: Nit de festa, 1929,
p.4)
bobo estic bobo (Hernndez, Faust:
Arrs en res, 1930, p. 9)
bobo no me prengues per un bobo
1931, p. 11)
boboni Conque es qued all Boboni
1789, p. 6)
bobot No sigues bobot! (Vidal,
Castell, 1928, p. 18)
boc -del frncic *bcco, es arcaisme en
valenci: bochs o cabrons vius, la res
mercaderes, 1607)
boc de servesa -del alem bock; got de
servesa de mig llitro ms o manco: que
sels fa dobles .-Els que?.-Els bocs de
servesa (J.G.: Arre , burra, ms
avant!, 1929, p.6)
boca nit y a boca nit fon lo cas
(Coloqui dels poticaris, c. 1790)
boca nit, a dilluns a 2 de juny 1614, a
boca nit pegaren... (RAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 1614, f.199)
boca de rap desllenguat, de boca
gran, vulva, etc.: un da, boca de rap,
eixa llengua te larranque (Escalante:
Mariquita la Estanquera, 1889, p.8)
bocafre,
valencianisme
bocafre
(Corominas: DECLLC)
bocaport en el bocaport, de la
barraca (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.3)
411
bocaram del nom de la ciutat persa

Buara; varietat de teixit: dos tniques
de bocaram (AMC, Inv. Santa Mara
de Castell, 11 de deembre 1668)
bocasa convide a Bocasa... molta gent
lo est escoltant (Ros: Roman dels
jochs, c. 1730)
bocauberta a boca uberta (Coloqui
del que volien reclutar, c. 1790)
Bocayrent Jurats de Bocayrent
(Ginart, Nofre: Reportori dels Furs.
Valencia, 1608, p. 129)
boc dAd -lanou, cast. bocado de
Adam: el coll llarc y palpudet /... que
sobre ser coll de Dama, / tena boc de
Adam (Coloqui de una que li den
Crisstoma, c.1770)
bocin, bocinada bocinada: bofetada
bocina cultisme valenci, del llet
bucina; catal butzina: tabals, bocines,
trompes marines... (Rahonament que
bocin sinse dir ni chut li planta una
bosin (sic) (Bada: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 11)
bocin bocin: bofetada (Escrig:
Dicc. 1887)
bocinaes ... y quna de bosinaes (sic)
se van a arrear! (Serneguet, I.: Miss
Kakau, 1934, p. 27)
bocon, boconaes chuplits a la pipa y
trurer fum per la boca: trau la pipa de
la bola, / y pega sis boconades
bocon, boconaes posa tabaco, y foc
en la pipa; pega quatre boconades (El
1789)
bocota bocota: bocaza (Escrig:
Dicc.1887)
bocuda dona de boca gran: bocuda,
chata... (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos y Melisenda, c. 1660)
bocuda ...de la Bocuda qu ms tinc
que desichar? (Gadea: Ensisam de
bocudes les de Bocairent, bocudes
(Les criaes, Llibrea La Campana,
c.1850)
bocut polismic: de boca gran, fart,
parlaor...; 1 doc. bocut (Escrig: Dicc.
1851)
bocut el bocut ho sers t (Bellido:
Un francs de Rusafa, 1876, p. 15)
bocut donanli bacores al bocut
1877)
bocut peix de riu, de lespecie Barbus
caninus (Bosc: Fauna valenciana,
1916)
bocut -charraor manifeser: bocuts que
diuen que... (El To Cuc, n 147,
Alacant, 1917)
bocha pera cucs dorige prerrom,
nom de diverses plantes valencianes.
Enram ques fea en les andanes pera
quels cucs de seda filaren el capell:
boches en capells plenes (BRAH, ms.
bocha lo dems es fum de boches / que
sen pasa en un instant (Romans... pera
almorsat, any 1756)
dorige
desconegut,
bocha
prerrom?; 1 doc. com a nom de
planta: peguemli foc a la bocha (De
Pepo y els trastos, s. XVIII)
bocha blanca bocha blanca, nom
botnic (Cavanilles: Obs. 1797)
bocha de cuc bocha dels cucs de filar
(Salv, V.: Comp. de Gramtica,
412

bocha un cuc... en la bocha file
p. 7)
bocha un cuc penchat a la bocha
(Batiste, J.: Coloqui entre Goriet y la
Chora, c. 1850)
bocha no far gens de seda dalt desta
bocha (Liern: La Flor del cam del
Grau, 1862, p. 28)
Bocha, plasa de la dun porche de la
plasa de la Bocha (El Saltamarti, 29XI-1882)
bocha una taberna, en bocha a la
porta (Thous, Maximili: Foc en
lera!, 1900, p.7)
bocha, fum de algo que no val res,
asunt o problema sinse inters: tot
aix es fum de bocha (...) fum de bocha
y tot arrreglat (El Tio Cuc, n 64, 121,
Alacant, 1916, 1917)
bocha para cucs y dorm ms que un
cuc en la bocha (Comes, P.: Lhora de
la siesta, 1928, p.5)
bocha, estar imbsil: una dona
quest mig bocha per els homens
carrer, 1932, p.9)
bocha en una bocha ensesa (Irles,
Eduart: Coloqui de San Antoni,
Alacant, 1944)
bochada y que el suariste port en lo
morro una bochada (Coloqui dels
Suaristes, 1779)
boches les boches (Pou: Thesaurus,
1575)
boches boches: (en lo vestit) fuelles
boches amagats entre les boches,
lenemic (Moliner: Ciutadans, odieu la
guerra!, 1936, p. 14)
boches del itali boccia, bola de foc.
El text illustra un dibuix ahon cauen

proyectils o bombes: no pot negarse
que son segurets el boches; a cada vint
minuts en cau uno (El Tio Cuc, n 200,
Alacant, 1918)
boches pedretes redones en la placha
del Postiguet: tinc boches y pedres
grans (Sanjuan, Antulio: El Coloqui de
les Plaches, Arrabal Roig, Alacant,
setembre, 1963)
boch en temps de St. Vicent (c.1400),
en valenci, enc den carnicer al
encarregat de tallar caps, pero a mitants
del XV simpos boch, derivat del
antic francs boucher > bochier. La
veu pas al castell per mig descritors
que vixqueren en lo Reyne, com Lope
de Rueda: Cmo le llaman a aquestos
que de un hombre hacen cuatro?
Bochines -As, as, bochn, bochn...
(Rueda, Lope de: Eufemia, Valencia,
1567)
boch nom de boch /espanta fort a tot
mesqu (Roiz, Lois: Obra a llaors de
St. Cristfol, 1498)
boch ser lo boch del Rey Pasqu
(Guerau, G.: Breu desc. del mestres de
Valencia, 1586)
lo boch estava al costat
boch
boch boch (Exulve: Praeclarae artis,
Valencia, 1643)
boch un boch (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
boch guardat del boch (Esteve de
Denia, fr. Pere: Carta als micalets,
1650)
boch no deixar de mostrarse / boch
contra s mateix (Ort: Sol de
academias, 1659, p. 32)
boch un boch moro (Recitado en
duo... de Sant Pere Pasqual de Valencia,
413
en les festes que..., 1743)

boch el boch me la traur (Martnez,
boch quant vinga atra funsi /hasta el
boch cobrar (Bib. Nac. Ms. 3905.
Zarz. J. Palacios, 1801)
boch no sel traga este boch (Vives,
R.: Entre amics, 1877, p. 15)
boch ... y que te fie el boch!
boch tos ulls sern lo boch (Gadea:
boch moren a mans del boch de
tanda (El Amic del Poble, Alacant, 23
abril 1899 p.1)
boch dona dun boch (Chirivella,
boch primer me casava en lo boch
quen un carreter (Sireno, D.: El 606 o
Mariano Malapata, 1911, p.7)
boch bruixa... boch (Mart, V.: El
boch yo mastime (sic) ms ser boch
que diputat deixos (El Tio Cuc, n 75,
Alacant, 1916)
boch me deman ser boch (C.
Jaunzars, G.: Una vara de Real Orde,
1921, p.13)
boch en valenci modern ha ampliat
semantisme, aludint a desalmat, cruel,
etc.: mha fet una pasaeta que no la fa
el ms boch (Martn, A.: La oroneta,
1927, p.21)
boch algn bochi que encara... (Peris
boch, carn de lladres, criminals,
poltics, etc.; cast. carne de verdugo:
ser carn de boch (Gayano Lluch: El
mercat de la concencia, 1932, p.19)
boch vostre poderiu sera seu y les
vostres vides del boch (Garrido, J. M:
Alacant, 1933, p.7)

bochinche u dels bochinches ms...
(Romn, Angel: Tots de la mateixa
familia, Alcoy, 1937)
bochinche un bochinche ahn si
vols... (Llibret Foguera Chap, Alacant,
1955)
bocho dorige ducts, equival a clot en
atres neolletines. Coromines aulora rails
mosraps (DCECH, 1, p.606), y recorda
el paregut morfolgic en boche, bochi;
en este cas aludix al soterraor: un amic
me diu que sen va a dirli al bocho que
me prepare el sotarrar (sic) perque cuant
apleguen estes lletres... (Semanari El
bochorn bochorns, gelades, fam
1643, p. 671)
bochorn en capa anir tot lany, /...
fasa gris, bochorn o ardor (Gadea:
Ensisam, 1891, p.184)
bochorn y el bochorn que fa
bochorna a que mos bochorna...
p. 21)
bochorns que produix vergonya: un
insult tan bochorns (Barreda, J.:
Honor valensi, 1896, p.17)
bochorns asunt bochorns (Pastor:
27)
boda a lo llarc del sigle XV el vocable
apareix arrailat en els millors
representants de la llengua lliteraria,
especialment en lo Reyne de Valencia...
es certament equivocat crurer ques
trate dun castellanisme. Est fora de
ductes que no arreplegaren el vocable
bodes del castell (Corominas:
DECLLC, 2, p.23)
414
boda -del llet vta, pl. de votum, vot

o promesa: sien fetes les bodes
(Ferrer, St. Vicent: Sermons, II, 189, 32,
c. 1408)
boda bodes fer, en lo giner (Roig:
Espill, 1460)
bodes
(Esteve:
Liber
boda
elegantiarum, 1472)
boda que fen bodes /pagant la...
1515)
boda les bodes primeres (Siurana, J.:
Disputa de viudes, Valencia 1561)
boda yo so(c) de bodes (Mil, Lluis:
El Cortesano, 1561)
boda sps durant la boda y dies del
desposori, no pot donar a la sposa anells
o joyes que valguen ms de 500 sous
1608, p. 226)
boda bou en bodes mal agero (BSM,
boda lluirme en la boda (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. 420, c. 1795)
boda boda: ben arrailat en la llengua
lliteraria del XV, en lo Reyne de
Valencia (DECLLC)
boda pera celebrar la boda (Valda, I.
B.: Fiestas Inmaculada, 1665, p. 303)
boda a la boda dels dos (Torrom:
Les choyes de Roseta, 1874, p. 42)
boda si te gust vinga a la boda
boda en les Bodes dOr (Llibret
bodega del llet apothca: bodega...
la paraula s arrail desdel mosrap e
hispanoarbic, pasant directamente al
llxic rural del Reyne de Valencia
(DECLLC, 2, p. 169)
bodega bodega, de vins (Pou:
bodega la bodega de banda de nit

bodega una alqueria en son pou/
filaner, bodega y trull (Les marors de
bodega De la bodega domplir...
p. 12)
bodega barco enemic... pirates per la
bodega (Semanari Garrot de sego, 30
bodega y la bodega del vi (Gadea:
Ensisam, 1891, p.256)
bodega els quentraven en les
bodegues y sachispaven (Caps y
bodega bodegues de vi (El Tio Cuc,
2 ep. n 57, Alacant, 1924, p.2)
bodeg parlant del peix venut per
menut en els bodegons (Llibre de la
peixca de Alacant, 1578, f. 31)
bodeg dins de un bodeg, / arrs o
peix en casola (Rahonament nou,
1732)
bodeg si vols vindre a un bodeg
(Ros, C.: Coloqui del Corpus, 1734, p.
8)
bodeg y tota anava brutasa, / desde el
cap hasta el garr / com mosa de
bodeg (Coloqui... un llaurador li
any 1758)
bodeg del bodeg del carrer de
Madalenes (2 part del tio Joan Senn,
1797, p. 1)
bodeg a dinar a un bodeg (Bib.
bodeg es que ya no puc pasar / ni en
un bodeg sixquera? (El Chorlit, 13
febrer 1841)
bodeg begut en un mal bodeg (Un
415
pillo y els chics educats, 1846, p.51)

bodeg al vore en el frechit (...) than
portat a este bodeg (Bellver, Blay: La
bodeg pintat: aix es pintar... son
bodegons (Borrs: El estudi dun
pintor, 1886, p. 13)
bodeg la brisca es un choc de
bodeg (El Tio Cuc, n 106, Alacant,
1916)
bodeg Shan fet toreros?.-Lo que
shan fet es ms juerguistes que un
bodeg (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
bodegoner 1 doc. bodegoner
bodegoner bodegoner de dita ciutat
(Archiu Mun. Oriola, llibre 296, f.10,
17 joliol 1676)
bodegoner bodegoner a lolla, ferrer a
la ferradura (Bib. Nic. Primitiu, Col. de
la lotera, s, XVIII)
cat.
hosteler:
els
bodegoner
bodegoners... donen de menjar... / vint o
trenta plats / me emborrar cada da
feu Tito, 1789)
bodegoner dels bodegoners se queixen
/ que son chicotets els plats (Baoro el
bodegoner els bodegoners guisant
el Micalet, 1802)
bodegonera ells se reien de la
bodegonera (Chiste del bodegoner,
1854)
bodegonet en eixe bodegonet (2 part,
... el tio Joan Senn de Patraix, 1797, p.
1)
bodegons uns bodegons, cap sagrat!, /
en unes olles podrides / y unes salsetes
picants / que es podrn chuplar els dits
(Bando... a honor y glories del Beato

Juan de Ribera, a.1797)
bodegons naturalees mortes: els
colors de sa paleta als bodegons...
pintant bodegons millors que...
(Llombart: A D. Chusep Genovs,
1877)
bodegues buidarien les iglesies... fer
bodegues (Canyisaes, Monver, 1908,
p. 79)
bodegues visitant trulls. Y bodegues.
Sobre tot bodegues (Vicent Alfonso:
El Trull, 1929, p.17)
bodes, cartes de les cartes /
matrimonials o de bodes (Coples noves
per lo to de la naneta..., c.1740)
Bofet, Serm de la cast. bofetada,
cat. bufetada: serm de la bofet al...
(El Colom, 6 de febrer de 1841)
bofet la variant valenciana en bofdeix arcaica la del buf-, com demostra
que Onofre Pou asoles larreplegara
bofetada (sinse apcop en 1575), com
a derivat de bofet; lo mateix que fea
Carlos Ros (Tratat, 1736, p.46). Abanda
de larrail buf que hui perdura en cat.
modern, nhiaura atra com demostra el
rosellons bfo = bofet, y el valenci
bfega (Gadea, dicc.), flem en la
galta, el mateix puesto ahon asobint es
dona la bofet: cada bofet que soixca
das a tres lleges (BNM, ms. 14116,
La cotorra de Alacuas, a. 1867, f.29)
bofet et pegue una bofet (Ballester,
A.: El to Sech, 1870, p. 8)
bofet de la primer bofet (Arnal, F.
P.: Lagelo del colomet, 1877. p. 10)
bofet li peguen una bofet
(Fambuena, J.: Fer les cartes, 1881)
bofet et pegue una bofet (Semanari
El Cullerot, Alacant, 23 juliol 1898)
bofet una bofet a Batiste (Peris, J.:
416
Terres, 1919, p. 35)

bofet Ay, qu bofet! (Soto Lluch,
M.: Als bous de la Malaena!, 1920,
p.13)
bofet un disgust semporten y hasta
alguna bofet (S. Galiana y G. Polo:
bofet un abrs pagat en un bofet
resulta barato (Josep M J.G. y E,
p.31)
bofet una bofet (Tallada, M.: Les
bofet li pega una bofet (Beltrn, E.:
bofet A deu quinsets bofet!
bofet li solta bofet (Badenes, V.
M.: Tpat sego, act.3r., 1945, p.11)
bofetaes a bofetaes te vaig a
magnetisar (Barreda: Un arreglo
bofetaes portar bofetaes y dormir en la
pres (El Blua, Castell, 21 febrer
1892, p.2)
bofetaes Y qu vols, que escomense a
bofetaes? (Escalante: Mil duros, 1897,
p. 15)
bofetaes bofetaes a la molt redescar
(Peris: La matansa, Castell, 1911, p.
36)
bofetaes el atra nit... sopapos y
bofetaes (El Tio Cuc, n 123, Alacant,
1917, p.2)
bofetaes ser a bofetaes (Peris: Terres
bofetaes a bofetaes (Virosque, A.: La
bofetaes Salut y bofetaes! (Barchino,
P.: Qu talla labaecho?, 1924, p. 5)
bofetaes dos bofetaes (Gmez Polo,
J.: Yo mate... bous, 1926, p.15)
bofetaes acabant a bofetaes (Llibret

bofetaes el cabs de les bofetaes
4)
bofetaes y escomense a bofetaes
p. 30)
bofetechar entre totes / mel varen
bofetechar (Relaci... el chasco que li
donaren a un foraster de Valencia,
1783)
bofetechar te bofetechar (Peris
Igual: El banquet en lalquera, Castell,
1928, p. 21)
bofet cat. plantofada: li peg la
galt o el bofet en... (El Mole, 1840,
p.102)
bofet cat. bufetada: bofet (Escrig:
Dicc. 1851)
bofet peguen un bofet (Boix, V.:
Siglo IV Can. St. Vicente, 1855, p. 429)
bofet tal bofet li peg (Conv. de
Saro. 1820)
bofet y dur algn bofet (Alapont:
Chila u el sant per comproms, 1860, p.
6)
bofetons
(Palanca:
bofetons
bofia dtim desconegut; sinnim de
polisero en el valenci argtic dels
fora de la lley; pot ser mescla del fr.
dialectal bofo (emparentat en nostre
bofet ) y lit. bazzoffia: te vost ms
lacha que la bofia (Soler Peris: El solo
de flauta, 1917, p.15)
Bofilla, la torre de dtim desconegut,
este mosarabisme anterior a lapleg de
Jaume I apareix com Boilla, Buila,
Bofila y, per etimologa popular,
Bofilla. En el coloqui parlen les torres
del Reyne: Castell de Molvedre / y la
417
Torre de Canals (...) ta ta la de Bofilla,

/ y la de enfront de Alfafar (Discret
rahonament, queixa formal que fan
contra el Micalet de la Seu, 1802)
bofit pardicament, pet fort: en un
bofit /... alcana gran rigor / hasta el
forat escusat (Romans ... en que es
c.1740)
boga planta que creix en fangars, com
el junc: boga, planta (DECLLC, en
boga del llet bca; nom de peix:
boga est valentinis (Pascual, M.J.:
boga una peixcadora grosa, /... que
della compra la boga (BUV, Morla:
Coloqui entre Maluenda, Morl y
Ordines, c.1635)
boga boga: pez (Escrig: Dicc. 1851)
boga, en hia embolic etimolgic
respecte a esta veu y sa homgrafa dels
vasc muga, del fr. vogue, etc.: estar en
boga: ser una cosa del gusto de da,
usarse mucho (Escrig: Dicc. 1851)
boga lantiga cans tan en boga
entrels nostres ahuelos (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p.43)
boga unes cuantes cahires de boga
(Soto Lluch: Als bous de la Malaena!,
1920, p.1)
boga -del glic bda?; cast. enea,
espadaa: unes caires de boga
1927, p.8)
boga apanyant cahires de boga
falles!, 1934, p. 8)
bogero bogero: vulgarmente, el criado
del verdugo en Valencia (Escrig: Dicc.
1887)
boina veu dorige desconegut: una
boina al cap portaba (Els carlistes en

Vinaroz, Castell, 1875, p. 21)
boira corrupci del helenisme llet
boreas, vent del Nort; com a
llenges com el gallec y, modernament,
castell (DRAE). Apareix en escritors
valencians com Martorell, o atres que
residen en lo Reyne, com Muntaner;
traslaticiament equival a confusi
mental, orgull, etc.: les boyres de
vostra malicia (Disp. de viudes...,
c.1561)
boira ni tinc boira... eixa vanitat los
postra (Morla: Poeses, c.1650)
boira els fadrins... tenen flato y molta
boyra (Rahonament nou, entretengut,
pera passar lo temps, any 1732)
boir boir (Escrig: Dicc.1851)
boix pardal acutic de lAlbufera,
especie Fuligula ferina: un boix... un
colom (DCVB, en doc. valenci de
1310)
boix cast. nade ferino; val. Boix
p.26)
boix boix: nade ferino; el pico pardo,
la cabeza colorada... (Escrig: Dicc.
1887)
boix un boix, un piul, un morell ... un
fumarell (Gadea: Ensisam, 1891, p.10)
boix mat un collvert, sis piulons, /
cuatre boixos, un morell (Guallar, J.
boix, boixos de tambor els peus, a
guisa de boixos de tambo(r), redoblen
sobre el entarimat (Canyisaes, 1914, p.
234)
boixar boixar: jeringar, molestar o
enfadar con porfa... (Escrig: Dicc.
1887)
boixar -enganyar o sorprndrer en algo
inesperat: Mhas boixat, che, en la
porcura! (Mart Orber, Rafel: Honra
entre llenges, 1927, p.9)
418
boixars nom boixars, corp, que tens

el pic negre (Gadea: Ensisam, 1891,
p.403)
boixars ella... cap arrere diu: Nom
boixars, Pascual (Gadea: Ensisam de
boixart en lo Reyne de Valencia,
boixart encara susa a la distribuci de
crrecs (DCVB)
dorige
desconegut;
boixart
valencianisme polismic: llista de
distribuci de crrecs duna comunitat
relligiosa, tanda entre vehins dun poble
pera atndrer gastos municipals, part del
vehinat dun poble...: boxart (March,
Jacme: Dicc. 1372)
boixart per sons boixarts y antiguetat
(BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1598.
f.11v)
boixart y est en la ceda y boixart del
agrait Abel (Ballester: Ramellet, 1667,
p. 5)
boixart en us pardic, leixemple parla
dels parents que, al ser un fum, no
siguala un boixart (Paper entretengut...
any 1742)
boixart boixart: adra o turno (Escrig:
Dicc. 1871)
boixart boixart, valenci: taula de
distribuci de crrecs eclesistics
(DECLLC)
boixat boixat: jeringado (Escrig:
Dicc. 1851)
boixat Mha boixat! (Arnal:
boixat Ara si que mhan boixat!
boixat tots els mesos huit pesetes...
Mos ha boixat! (Colom: El benefisi de
Mora, 1881, p. 13)
boixat Ara si que mha boixat!
(Colom: El benefisi, 1881, p. 22)
boixat fastidiat: tin present que ells
parlen en castell .-Hara si que me has
boixat (El Cullerot Alicant, 10 de
giner de 1897, p.1)

boixat eres molt romansero .-Mos ha
boixat! (Haro, M.: Hi que tindre
carcter!, 1923, p.8)
boixat mos ha boixat! (fastidiat)
p. 174)
boixat Mos ha boixat! (Beut, Pepe:
boixat boixar, valenci: importunar,
donar molestia (DCVB)
boixe y yo que soc el autor / quem
boixe (Soler, V.: Sha perdut el
p.11)
boixet boixets de randa, tisores (Ros,
boixet fustetes dahon es penchaven el
cucs de seda: es quedaren / de les
boixetes penchant (3 part dels
boixet boixet: bolillo (Lamarca: Dicc.
1839, p. 8)
boixet:
bojillo,
bolillo,
boixet
majaderillo... (Escrig: Dicc.1887)
boja, bocha boja: abrtano (Escrig:
Dicc. 1887)
bujies bombilles ... tota clase de
bujies (anunci insertat en Mat de
bojorn y hui molt gran bojorn fa
(Ros: Coloqui dels Corpus, 1734, p. 2)
bojs a son marit un peda / que li
poss als serahuells (sic), / ... sin
embastarlo, / y tot bojs le tragu (Ros:
Coloqui de les moltes rinyes... entre les
sogres y nores, 1758)
bojs bojs: arrugado, que tiene
arrugas o fuelles (Escrig: Dicc.1887)
bol de peixca -1 doc. Deixa peixcar,
/... tot son bol (Roig: Espill, 1460)
419
bol bell bol, en vocabulari de peixca

bol peixcadors del ayre o bol (Ros,
bola lntic us lliterari en lo Reyne de
Valencia: bola de neu, bola de pedra,
bola de fanc... (DECLLC)
bola, rode la el modisme te orige en la
faena de menar o filar: mena chic y
canta fort / rode pues, rode la bola/... la
Concepci, cantant, / y menant en lo
hort de Encendra (Valda: Fiestas
Inmaculada, 1663, p.498)
bola bola, de bolar (Ros: Adages,
1736, p. 110)
bola mentira: tot mentira, tot bola
(El Mole, 1837, p.38)
mentires:
Eu,
bola,
boles
quescrihuen unes boles! (Huertas, F.
1911, escrit en 1873, p.24)
bola bola: cuerpo esfrico... mentira...
bol durlo en una bol (Llibret
boladors coets boladors (Blay
1666, p. 13)
bolandera
bolandera:
alfardn
ixqu
bolantechant
bolantechar
(Escoriguela, J. B.: C. de la bola, c.
1784)
bolantins -de chiquet, mon pare em
da: sempre ests fent bolantins!, per
els bots que pegava en laire. Derivat
de bolar o del itali burattino?. No
est clar. En el sigle XV ya apareixa
bol en billabial, lo mateix quen el
XVII: la fama alada / que en diverses
colors bole (...) ni los pardals que...
bolen (Morl, P. J.: En alabana a Fr.
F. Gavalda, 1651); dah el ducte

etimolgic: y als bolantins y als...
bolantins corros de bous, bolantins
1660)
bolantns van y venen bolantins, /
titaros y chocs de mans (Baoro el
bolantins fan bolantins lo mateix que
... (El Blua, Castell, 28 febrer 1892,
p.2)
bolao de pastisera: estos chics ya
shan menchat huit bolaos (BNM, Ms.
1868)
bolaverunt lletinisme usat en toc
irnic, sen anaren: y bolaverunt
bolba ms blanca que la bolba de la
neu (Ballester: Ramellet, 1667, p. 11)
bolbes bolbes... porcin de nieve que
cae en pedazos pequeos cuando nieva
(Ros: Dicc. 1764)
bolc bolc: envoltura o empaadura.
Bolc de nixer: canastillo (Escrig:
Dicc. 1851)
bolc bolc: canastillo (Gadea: Voc.
1909)
bolchaca dtim ducts, cltic
*bulgia o vasc *burchack, occit bolja?.
Segons Corominas, tindra el mateix
orige quel castell y portugus burjaca
(DECLLC, 2, p.357), sustantiu dus
normal dasta el sigle XVI: viendo un
da a Alonso de Ojeda una bolsa grande,
labrada con seda, que se deca burjaca
(Cervantes de Salazar, F.: Crn. de
Nueva Espaa, 1560) Hui es arcaisme o
residual en castell, com el burjaca
dHondures o en part de Murcia, que
420
aplega dasta Elig del Reyne. La

morfologa del valenci ya la trobem en
Can en Alabansa de mosn Francs
Geroni Sim, en totes llenges
(a.1612), en versets en valenci,
castell y algn toquet de portugus y
francs: les bolchaques (RAH, Ms.
bolchaca cat. butxaca: portar un
llibre en la bolchaca (Est. sissa de la
carn, Imp. Cabrera, Valencia, 1659, f. 4)
bolchaca el da de Sen Dons, / el
gasto es un poc ms gran,/ perque de la
sucrera, / lo millor sha de comprar, / y
si ajuda la bolchaca (2 part de lo que
bolchaca en los budells ni bolchaques
bolchaca, boljaca tragui de la boljaca
bolchaca bolchaca y secrets tapant
(2 conv. entre Nelo y Quelo, Imp.
Onofre Garca, 1787)
bolchaca, bollchaques hpax en
palatalisaci? errata?: home eixut de
bollchaques (El So Christfol,
llaurador ricot, Imp. Horno de San
Andrs, 1789)
bolchaca fora el secret o bolchaca
(Coloqui de Pep, fill de Alboraya, c.
1790)
bolchaca en les bolchaques les mans
(Len: Bando... a honor y glories del
bolchaca fan de la bolchaca... (BSM,
Ms. 7116, El fadr, c.1820)
bolchaca el forro de les bolchaques
(El Mole, 1840, p. 93)
bolchaca al cap y al fi, / tenen cuens
en la bolchaca (La Donsayna, 1845, p.
153)
bolchaca no tinc un sacre... en les
bolchaques (Lladr: Rafela la filanera,

1855, p. 17)
bolchaca afluixar la bolchaca (Liern:
bolchaca sinse por de la bolchaca
1864, f. 19)
bolchaca bolchaca: bolsillo (Rosanes:
Voc. val. 1864)
bolchaca y a posarmos les mans en les
bolchaques (Bellver, Blay: La creu del
en
bolchaca
datre
bolchaca
1868)
bolchaca eu porte en la bolchaca
(Capilla: Una nugol destiu, 1871)
bolchaca trau un mocaor... de la
bolchaca (Torrom, L.: Les choyes,
1874, p. 16)
bolchaca tir ma a la bolchaca y... (El
bolchaca encara mos traur un trabuc
de la bolchaca (Escalante: Oros son
trunfos, 1878)
bolchaca tenint ya la bolchaca plena
bolchaca sol eixir datre fondo, del
fondo de la bolchaca (Roig: El tesor,
Gandia, 1884, p. 20)
bolchaca bolchaca forad... ma en les
bolchaques (Del porrat de Sent Antoni,
1887, pp. 10, 13)
bolchaca en les bolchaques netes
(Centenar en Bonreps, 1891)
bolchaca trau la carta de la bolchaca
bolchaca el molt bolchaca (Cambiar
destat, choguet valenci, Barcelona,
1901, p. 6)
bolchaca sempre porte les bolchaques
netes (Alcaraz, J. L.: El terroriste,
421
1911, p. 12)
bolchaca sempre sangrant la bolchaca
p. 8)
bolchaca se trau de la bolchaca una
cullera (Barchino: La pasta de la

bolchaca y de les bolchaques del
devantal... (Colom y Sales: Peix dara
viu!, 1915, p. 16)
bolchaca les codonyetes que dus en la
bolchaca (Comes, F.: Sabater y
bolchaca, rascarse la trurer dins: y
damunt tindre que rascarse la bolchaca
(Gmez : Cremaes sinse foc, 1917)
bolchaca yo la duya en esta bolchaca
bolchaca y tir ma a la bolchaca
1918, p.7)
bolchaca en les bolchaques li porte
paraules (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 33)
bolchaca trau de la bolchaca un
manoll (Moll Ripoll, E.: El punt,
1920, p. 8)
bolchaca omplim la bolchaca
(Valero, R.: Dos fotgrafos ambulants,
1921, p.6)
bolchaca les bolchaques... en la
bolchaca (Barchino: Qu talla
labaecho?, 1924, pp. 6, 13)
bolchaca vost els porta en eixa
bolchaca (R. Clemente y F. Meli:
Com els cachirulos, 1924, p.11)
bolchaca sompli les bolchaques de
cacau (Juan, J. M: Chfer, al
Novetats!, 1925, p. 5)
bolchaca, tndrer a u en la
encarabasinar a un chic o chicona, ferse
en atra persona, etc.: ya pots dir que la
tens en la bolchaca (Angeles: Al

treballaor, faena, 1926, p.7)
bolchaca lnic rey es la bolchaca
1927, p. 13)
bolchaca patixen de la bolchaca
p. 22)
bolchaca trau de la bolchaca... (Peris,
bolchaca, omplirlos la cat.: emplenarlos la butxaca. omplirlos la bolchaca
1928, p.16)
bolchaca les mans en les bolchaques
6)
bolchaca dins de la meua bolchaca
(Alcaraz, L. J.: El ball del ram, 1928,
p.15) En cat.
diners de la meva
butxaca.
bolchaca les bolchaques plenes... trau
de la bolchaca un paquet (Aznar
Pellicer: Lhora tonta, 1929, pp.6, 16)
bolchaca Aixina te les fiques en la
bolchaca! (Josep M J.G. y E, Beltrn:
bolchaca nom toca la bolchaca
p. 9)
bolchaca que sel fique en la
bolchaca (Monz, Pilar: El chnit de
Tana, 1931, p. 8)
bolchaca bolchaques... a latra
bolchaca
(Sendin
Galiana,
A.:
Grogui!, 1931, p. 11)
bolchaca la bolchaca... sescarba les
bolchaques (Tallada: Les Camareres,
1931, pp. 5, 13)
bolchaca en la bolchaca... busca per
totes les bolchaques (Soler: Els
estudiants, 1934, pp. 1, 46)
422
bolchaca en la bolchaca y un gram o

dos de... (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 51)
bolchaca del forro de la bolchaca
1934, p.42)
bolchaca el tens lo que se diu en la
bolchaca (Morante: El to Estraperlo,
1947, p.17)
les
bolchaques
y
bolchacons
bolchacons (El Mole, 1841, p.351)
bolchacons bolchaques y bolchacons
60)
bolchacotes bolchacotes / tots mos
puchen a caball (Bada: La matin de
Sen Roc, 1864, f. 22)
bolchacotes persona fluixa, sompa:
latre, / el bolchacotes, ah dins
p.23)
bolchaques en blanc tots embosats /
una esquadra de Usietes, /... en les capes
de telilles,/ y les bolchaques en blanc
(Coloqui... sels dona per un modo de
refresc a les Madametes, 1767)
bolchaques buscant un bolchaques
(Ballester, A.: El to Sech, 1870, p. 11)
bolchaques vost es un bolchaques
1870)
bolchaques Y qu fars, gran
bolchaques? (Fambuena, J.: Fer les
cartes, 1881, p. 11)
bolchaques est ms net que les
bolchaques de Carracuca (Marco
Rivas: La tasa dels hous, 1918, p.16)
bolchaques com ta mare es tan
dominanta y mon pare es tan ...
bolchaques (Cervera, J.: San Seren del
Monte, 1919, p.3)
bolchaques Mon fill es un
bolchaques! (Comes, P.: Les pilotes de

Nadal, 1927, p. 9)
bolchaques en una de les bolchaques
(Meli, Felip: Encara queda sol, 1931,
p.52)
bolchaques mira el bolchaques com se
... (Carceller, Vicent: El fulano, 1935,
p. 14)
bolchaviquiste lo que mimposa un
poc es el bolchaviquiste, irnic (Moll:
El punt, 1920, p. 9)
bolcheviqu 1 doc. cuant se presenta
un intrs... bolchevik y rus (Pensat y
Fet, mar, 1919)
bolcheviqu la bolcheviqu (Peris
Celda, Josep: La bolcheviqu del
Carme, c. 1931)
la
(l)libertat...
bolcheviquista
bolcheviquista (Montesinos: Y diuen
quel peix es car?, 1926, p. 25)
boldr asaonat -dun llet *vellerone?;
pesa de cuiro en llana: boldrons
asaonats (Vilarig: Memorial... han de
bole puc Y qu voldra... ensayant el
bole puc?
bolea colp a la bola o pilota;
traslaticiament, el donat a atra persona:
quant vinga la bolea, guarda (Galiana,
Lluis: Refrans valencians, c. 1760)
bolea pues ara no va de bola .-De
bolea be anir (Conversaci que
tingueren Joro el Parrut y..., 1811)
bolea y pegantse una bolea (Baldov:
bolea que li torne la bolea al quem
malaixca ms (Milacre del taberner,
1858, p.4)
bolea, volea volea: golpe que se da a
la pelota antes de que haga bote
(Escrig: Dicc.1887)
bolea colp a la pilota: no hu pergam
423
tot; cuant ve la bolea se chua

(Ferrando, J.: El dicharachero,1897,
p.13)
bolees vaig servir de pilota... a bolees
de la u cap al atre (Sireno, D.: El 606 o
bolejar bolejar (Escrig: Dicc. 1851)
bolera balla ms quna bolera
24)
bolera alguna que atra bolera
(Colom, J.: Lo que fa la roba, 1875, p.
8)
bolera bailarina de bolero (Escrig,
bolero en los dits castanyetes... y
comens... el bolero (Coloqui de fr,
Pere de la Merc, c. 1790)
bolero que solta boles o mentires:
ms bolero o mentirs que... (Gadea:
Tipos despardenya, c.1890)
bolet un pardalet... li arrima a un atre
un bolet (Baldov: El virgo de
bolet del llet boltus; enc quen
valenci lo corrent es esclatasanc y
bolo: bolet: pequeo hongo o seta
(Escrig: Dicc.1851)
bolet pegarli a u un bolet: darle un
chasco (Escrig: Dicc. 1887)
bolet, tocat del dim. de bolo; aludix a
qui te rarees o patix desequilibris del
cap: est tocat del bolet (Juli, Seraf:
Novio de Pascua. 1916, p.29)
bolet Qun bolet mha arreat esta bona
sinyora! (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 15)
bolet ... y quin bolet A les bigues!
1931, p. 13)
bolet chasco, sorpresa: pero, to
Qun bolet que mha pegat! (Soler, V.:

bolet Y quin bolet mhas pegat!
boletes resebir les boletes (Liern: El
boletes mentires: t mos dius moltes
boletes... (El To Gabia, Novelda, 6XII-1883)
boletes boletes, joc de chiquets
boletes en tirarme boletes de trinina
1926, p. 4)
bolet del dim. it. bollettino: que
segons el bolet del cosos interventors
(El Tabalet, 1847, p. 151)
bolet el Bolet de... (El Amic del
Poble, Alacant, 13 mar 1899, p. 1)
bolet bolet, bollet (Escrig: Dicc.
1851)
bolet un da destos eixir en el
bolet (Romn, A.: Tots de la mateixa,
Alcoy, 1937, p. 41)
bolic setanta... / cos ab melic / ... en un
bolic (Roig: Espill, 1460)
bolic si pensem que desde l Edat Mija
bolic apareix ms que en ningn puesto
en les Balears y lo Reyne de Valencia,
ahon hui es de mxima vitalitat, adems
de ser desconeguda en la llengua dOc,
mos fa pensar en un mosarabisme
naixcut del llet umbilicus (DECLLC.
v. II, p. 69)
bolicot derivat de bolic, 1 doc.?:
ves a fregar / bolicot de roba bruta
bolicot quant un bolicot palp (Bib.
Nic. Primitiu, Ms. 420, c. 1795)
bolich el bolich desordenat dalguna
cosa (Escrig: Dicc. 1851)
424
bolich peix del bolich (Auca del

mercat, c. 1870)
bolich una bolich de chiquets (El
Mole, 1837, p 138)
bolich, bolij bolij: conjunto de
cosas menudas. Comunmente de cosas
animadas (Escrig: Dicc. 1851)
bolich, bolincha per 1950 les
peixcateres bolicheres venen en la
peixcatera la bolich: embolic de peix
roinet, algn mollet y palayetes.
Acabats de peixcar en la placha, els
oferen mesclats en el vert de les alges
junt a alguna tellina, pechines, caragols
de mar y carrancs chicotets
vius.
Traslaticiament, conjunt desordenat de
sers vius o persones, com el que, fugint
del bou enmaromat, corren davant y
quel germ dAsorn califica de una
bolinch de gent (Canyisaes, Monver,
1911, p.207)
bolichera
(Canyisaes,
bolichera
Monver, 1912, p. 206)
bolicheres bolicheres (DRACV)
bolicheres bolicheres: ma mare
comprava cigales, clchines y carrancs
a les bolicheres.
bolichers a la vora de la mar... en uns
bolichers (Martnez, Pasqual: Nelo el
Tripero, 1792)
bolich un bolich, cuatre armalls, una
taula (Roig y Civera, A.: El casament
de les borles, 1874)
Bolichos el chasco de Bolichos
(BNM, Coloqui nou del cas de la
Lotera y el chasco de Bolichos, c.1790)
bolichs a bolichs (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
bolichs apanyades a bolichs (Coloqui
bolig, peix de peix menut peixcat en la
ret chicoteta de bolig desde la placha:
peix de bolig e merlua (Villena, I.:

Vita Christi, a.1497)
bolig peix de bolig (Alcanyis, L.:
Regiment, 1490)
bolig peix en bolig (Villena, Isabel:
Vita Christi, 1497)
boliger portaren los peixcadors los set
boligers (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1612)
boliger, bolicher Escrig arrepleg el
bolig darrails dels abres, y boliger
com el leador de lea menuda de
distintas
especies
(Dicc.1851).
Respecte al boliger relacionat en el
jagantesc envelat de la plaa de la Seu
(peral Corpus de Valencia), nhian
ductes: sencarregava de la fusta pera
lestructura del envelat?, era nom dun
conjunt de rets...?: que lo envelar la
plaa de la Seu y lo mercat, adobar les
entenes, posar corrioles, boliger, fil,
agulles, cordes y llens (Cap. del
1662, p.67)
bolillo un nou joch, dit del bolillo
(Manament de D. Luys Carrillo,
Valencia, 1608)
bolina, navegar de del francs
bouline: tamb has tingut la borrasca y
has navegat de bolina (Segn
Bonifaci, c. 1809)
bolina, anar de polismic: anar de
bolina
o
navegar
de
bolina,
barloventeando, etc. Ir de broma, bulla
o algazara, divertirse (Escrig: Dicc.
1851)
blit catal blid: bolit: blido
(DRACV)
bolo pedra redona: un orige... hava
un atre, dacci a lo millor tant o ms
425
forta, actuant desde el Sur: el mosrap;

no en va, el Reyne de Valencia discrepa
en este punt, en la seua o, del Pas
Catal y el Rosell (...) formes
mosraps com el valenci bolo, pedra
redona (DECLLC, 2, p.60)
bolo eren llarchs com lo mal any, / y
eren redons com un bolo (BSM, Orti
bolo deixar yo de saber / lo que pasa
en los dos bolos (El So Christfol,
de San Andrs, 1789)
bolo joc dels bolos ...pegue un
pasechet, / o que estiga en la comedia,/
en los bolos o trinquet (Abaristo, pe
de obrer de vila, o manobre, 1813)
bolo del llet boletus, adems de bolet,
ixqu el mosrap valenci bolo, castell
hongo (DECLLC, 2, p.68) En realitat,
com arreplega Corominas, els nics
ques menjaven els valencians eren el
bolos blancs, morenes y esclatasancs.
Corominas escriu esclatasang, pero
en valenci asoles tenim sanc, acabat
en oclusiva velar sorda c desde l`orige
de la llengua.
bolo polismic, tamb sinnim del
cast. hongo: bolo: palo labrado en
redondo, tonto, mentecato, piedra
rodada, hongo... (Escrig: Dicc. 1851)
bolo:
hongo
o
seta
bolo
(Escrig:Dicc.1851)
bolo no liu llixca al so Gil Polo...
quem tractarn de bolo (El Bou solt,
1877, p. 279)
bolo bolo: bola de madera con cinco
agujeros que... (Escrig: Dicc. 1887)
bolo panoli, sinse cultura: bolos o
ignorants (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.44)
bolo, ser un que es home tan bolo

(Llibret Falla C. Rusafa, 1905, p.15)
bolo solc tindre vapors y me pucha y
me baixa un bolo com si me cremara els
pulmons (Casajuana: La oroneta, 1914,
p.25)
bolos es gats se fan com a bolos
bolos fer bolos: te done molts
bolos..., yo tinc un bolo el dumenche en
Masarrochos, pero es al tant per cent
1932, pp. 2, 5)
boloni semantisme pardic, en relaci
als presumits estudiants de la
Universitat de Bolonia: pera risa dels
bolonios (BRAE, ms. La destrucci de
Milicies, c.1790)
boloni boloni: necio, ignorante
boloni al vorem fet un boloni
(Campos: El gallet de Favareta, 1892, p.
9)
bolonio T quet pensabes, bolonio?
(El Mole, 1840, p. 61)
bolonio quen ca que bolonio, all
quem fique en lo cap (Un francs de
Rusafa, 1876, p. 9)
boloni y es quel boloni de Toni / beu
esprit alem (Gadea: Ensisam, 1891,
p.547)
bolonios mos tornen a tots tontos y
bolonios (El Mole, 1840, p. 68)
bolonios y encara hi bolonios...! (El
Bou Solt, 1877, p. 74)
bolonios Y vosatros sesteu ah quets
com uns bolonios? (Haro, M.: Hi que
bolons de dir boles, mentirosos: els
periodistes son bolons (El To Cuc,
n155, Alacant, 1917, p.3)
bolquerets cuant me batecharen, yo
426
era de bolquerets (Peris: Nelo Bacora,

1918, p. 11)
bolquerets el crio de bolquerets al
bras (Valls: El to de la neboda. Alcoy,
1933, p. 2)
bolquers bolquers (Roig: Espill,
1460)
bolquers bolquers... coses de chic
bolquers haver eixit de bolquers
7)
bolquers en millors bolquers cri, que
no vosatros (Bib. Nac. Ms. 14185, c.
1850, f. 7).
bolquers, criat en bons de familia en
dins y bona educaci: el que est criat
en bons bolquers (Puchol, V. L.: U
que te por, 1921, p.7)
bolsa parlant dun text valenci del
XVI, ahon ix bolsa, diu Corominas: la
bolsa, la variant valenciana de bossa
(DECLLC, 6, p.967)
bolsa molt bona bolsa (Timoneda:
Quejas de Valencia, 1570)
bolsa la bolsa dels llibres (Pou:
Thesuarus, 1575)
bolsa Pou imprimix una forma
valenciana bolsa (DECLLC)
bolsa, bolses y buidaren les bolses
bolsa, bolses lo que demanen sempre /
quines bolses no derroguen (Coloqui
entre Vendrell, Polop y Morl, c.1635)
bolsa molt pochs dins en la bolsa
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
bolsa els apuren als pobrets de bolsa
(BSM, Mulet: Hipoc. de les ames dels
capellans, c. 1650)
bolsa dos bolses de tafet morat...
bolses de corporals (AMC, Inv. Santa
Mara de Castell, 30 de giner 1688)
bolsa per ms ensenyes que els fasen, /

la bolsa estn amostrant (Coloqui nou
pare divertir el humor y desterrar la
melancola, 16 de deembre 1733)
bolsa de llop mar bolsa de llop mar,
/ navaixa en mnec dorat (BNM,
bolsa una bolsa de pell de conill (El
Mole, 1840, p.92)
bolsa pardicament, bolsa dels
testculs: al vndret el changlot / sen ha
entrat la lleterola,/...en la bolsa y tot
(Bernat y Baldov: El virgo de
Visanteta, 1845, p.26)
bolsa pensant en la bolsa que porta els
dins (El pare Mulet, 1877, p.28)
bolsa de Madrit en lo presupost dels
gastos... perque la bolsa va baixant y...
(El Bou solt, 1877, p.188)
colp en la bolsa: bols:
bols
bolsazo (Escrig: Dicc. 1887)
bolsa descol una bolsa descol, de
chiquet (Hern. Casajuana: La oroneta
de plata, 1914, p.7)
bolsa la bolsa es un sac que aprofita...
bolsa li dona una bolsa en dins (Peris
bolsa tinc la bolsa plena. Mosatros la
tenim buida (Serrano, M.: Voreta de
bolsa en una bolsa en dins en una ma
y en latra un bloc de cupons (Valls,
Bolsera, la caigu de un terrat de la
Bolsera una muller de un guanter molt
honrada y bona christiana a les huyt
hores del mat (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 19 de juny 1613)
bolsera entr per lo portal al toal,
bolsera, mercat, matalafers... (BRAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari, 29 setembre
427
1622, f.398)
Bolsera Cavallers, Bolsera, eixir al
mercat (Preg Can. S. Pere Pasqual,
1674)
Bolsera, carrer de la avans de la
Bolsera / en la Plasa del Espart / posen
una font de vi (Coloqui en que es
Bolsera al cap de la Bolsera, / Felip
Aixa feu de cera un... (Memorial dels
obsequis fets per Valencia, 1802)
Bolsera una nit, a un aprenent... al
baixar la Bolsera... (Dir el pecat si es
pot / mes callant al pecador, Imp. Ferrer
de Orga, 1820)
Bolsera el cant de la Bolsera
(Chiste del Bodegoner, Imp. El
Valenciano, 1854)
Bolsera ms amunt de la Bolsera El
Mole, 7/ 12 / 1863, p.85)
bolsera abanda del fams carrer de
Valencia ciutat, irnicament aludix al
escrot:
regalarme un pardal mort /
tan prop de la bolsera (Carreres, S.:
Colecci de llibrets, 1909, p.62)
Bolsera qui parla es un atropellat per
el trenva front al comers Dos de Mayo,
hui desaparegut: pues a mi en la
Bolsera y contra el Dos de Mayo
marrepleg el set (S. Galiana y G.
p.7)
bolses estes bolses dels... (Escalante:
bolseta quatre palloquets que tenen en
la bolseta (Ros, Carlos: Roman dels
jochs, 1730)
bolseta en la bolseta en la ma
(Romans... dels pobres festechans,
1733, p. 1)
bolseta han quedat tots correguts / en
la bolseta penchant / renegant de ells
mateixos (3 part dels coloquis de la

fulla, c.1740)
bolseta la bolseta del esquer que...
p.12)
bolsillet bolseta pera dins, duta en la
ma, enganch en la correcha o amag en
lo si; independent de les bolchaques del
pantal: trau lo padr el bolsillet (Ros,
Carlos: Roman ... les cosetes que
parir, 1736)
bolsillet escorrent el bolsillet
1790)
bolsillet ben vestit, bon bolsillet
(Abaristo, obrer de vila, o manobre,
1813)
bolsillet bolsillet: especie de bolsa
larga y estrecha (Escrig: Dicc. 1887)
bolsillo saler, sombrero, o bolsillo,
aludix a bolset chicotet, no bolchaques
(Sala, Roque: en Sacro Nov., Quintilles,
1669, p. 497)
bolsillo y alguns dins en lo bolsillo
(Ros, C.: Coloqui pera riure... estes
Carnistoltes, 1733)
bolsillo y li afayten el bolsillo / a un
msic... (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
bolsillo li viu el bolsillo a pare Pere
Collet (Coloqui de fr. Pere de la
Merc, c. 1790)
bolsillo sempre agarrat / dels cordonets
del bolsillo / o en les bolchaques les
mans (Bando...a honor y glories del
bolsillo fa unes calses de llana y uns
bolsillos de... (Els novios de ma cuny,
1879)
bolsillo en les mans al cap y en lo
428
bolsillo buyt (Gadea: Tipos, 1908, p.

388)
bolso com portava el bolso (Len,
Carlos, Chunta secreta, 1789)
bolso Qu portes en eixe bolso?
bolso el bolso, totes les nits (Tallada,
bolso atre bolso (Gayano Lluch: El
bolsut Santa Pola Che!, bolsut, pareix
que...-No porte neu, y si porte la bolsa
es... (El Tio Cuc, 2 ep. n 55, Alacant,
1924, p.3)
bolta bolta: lo mismo que volta
boltar boltar per el poble en la
guitarreta los des de festa (Caps y
p.9)
boltechar un boltechador boltechava
(BRAH. Ms. Porcar: Dietari, 1594, f. 5)
que
no
lhagueren
boltechar
boltechat (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.24)
bolteixar y que llauren, / y que saben
bolteixar (Coloqui de les inumerables
Bolufer -cuant era chiquet, per 1950,
tena en els Escolapis un companyer que
em cridava la atenci per el seu apellit
valenci: Bolufer. Encara ques misteri
onomstic pera mi, es digne de figurar.
bolut unflat, en aspecte de bolo; en
leixemple, u patix per dur sabates y no
aspardenyes: si ast (el ball) sallarga,
me pense que me se fan boluts e(l)s
peus (Martnez Ruiz, Amancio:
bolves, bolbes bolbes: copos de
nieve... ceniza hecha copos que vuela
(Ros: Dicc. 1764, p. 42)

bolves cahuen... com les bolves de la
neu (Gadea: Tipos, apndix, 1908, p.
22)
bolveta ni una bolveta de pols
damunt (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 2)
boll 1doc. boll (March, Jacme: Dicc.
1371)
bolla -del llet blla, en este cas pareix
malnom o mot dalgna, ms que nom
prpit o artefacte esfric:: tamb
festech en Payporta /a Lleudomia
Sigarral,/ y en Benimaclet la bolla, /
germana del escol (Coloqui del ros
castany, c. 1760)
bollat unes evilles, / quatre bollats, dos
retalls (Prudent rahonament que fa
Pepo Canelles a les dametes, 1784)
bollat bollat: cierto plegado de tela de
forma
esfrica,
usado
en
las
guarniciones de trajes de seora y en
adornos de tapicera (Escrig: Dicc.
1887)
bollet -cat. panellet: ferme coca,
llongueta, bollet, prim (BUV, Morl,
Ms. 666, c. 1649)
bollet quatre bollets y eixe tros de
codonyat (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
bollet els forners; / carro en son forn,
y tirant / a grapats bollets y rosques.../
un bollo em peg en los nasos (Sento y
Parma, c.1794)
bollet rosquilletes, bollets, bollos,
duqueses, pataques... (Un pillo y els
chics educats,
1846, p.53)
bollet o bollets (Colom, J.: Lo que fa
la roba, Castell, 1875, p. 11)
bollet no tinc bollet (Salvador, J.:
429
Una agela verda, 1876, p.8)

bollet fer una forn de bollets
(Barchino: La pasta de la fornera,
c.1915, p.5)
bollet de alguns flocs y bolletins
(Mulet: Tratat del pet, dc. XXVII,
c.1650)
bollet bollet: boletn o ... (Escrig:
Dicc. 1851)
bollida la bleda mig bollida (Blay
1666, p. 35)
bollida aigua bollida en fulles de
garrofera (Mart, L.: Pepe el curandero,
1928, p.19)
bollides
ab
vinagre
bollides
(Alcanyis, L.: Regiment, 1490)
bollidet y en acabant / un bollidet de
verdures (Parrs: Yal tinc!, Ganda,
1885, p.16)
mench
faves
bolles
bolles
bollint de rabia bollint (Lier, R. M.:
La flor del cam del Grau, 1862, p. 19)
bollint el perol est bollint y per dalt
sen est eixint (Fambuena: Fer les
cartes, 1881, p. 12)
bollir bollir (Escrig: Dicc. 1851)
bollir o bullir a galls bullir a galls:
hervir burbujeando (Escrig: Dicc.
1887)
bollir a galls per falta de nyenya... no
estn bullint a galls (Gayano Lluch, R.:
Ni a linfern, 1918, p.10)
bolliren bolliren la calaguala?
(Ovara: Mol de vent, 1905, p.19)
bollit sia bollit en aigua (Alcanyis, L.:
Regiment, 1490)
bollit li arm un bollit (Llibret
bollitori cada caldero deixe bollitori
sol durar una semana (Gadea: Tipos,
1908, p. 158)
bollits fesols bollits (Baidal Llos, F.:
Amor torna, Castell, 1917, p. 25)
bomba, arrs varietat darrs de
calitat, de gra curt, el millor pera la
paella: nap de la Yesa y arrs Bomba
superior (Peris Celda, J.: Arrs en
bomba de ma una bomba de ma
(Llibret Foguera Plasa del Pont,
Alacant, 1930)
bombaes li arrear trenta bombaes
bombaes ara far que li peguen dos
bombaes (Mart: Pepe el curandero,
1928, p.26)
bombard, bombardino foren invitats
el que toca el bombo, un bombardino
y... (El To Gabia, Novelda, 6-XII1883)
bombard, bombardino li pegue una
instrument que li fas la cara de
bombardino!
(Peris Celda: A la
bombechar atac en bombes dartillera
o aviaci: no estem segurs ni en casa /
perque van a bombechar (Barreda, J.:
coheters,
ferrers...
bombero
bomberos (La creu del matrimoni,
Valencia, Imp. Blay Bellver, 1866, p.4)
bombero Che, quin bombero ms
gran! (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 15)
bombero irnicament, pera apagar la
set: Eixint en una botella... As teniu el
bombero (Alcaraz, L.: El ball del ram,
1928, p.5)
bombetes tiren quatre bombetes per
les cases (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 6)
bomb joc semntic entre bomb de
430
bisicleta y sombrero homnim: coll

dur, un bigotot, bomb... el bomb es
teu o de la bisicleta? (Badenes, V.:
Tpat sego, act. 2n., 1945, p.18)
bombilla lo que val el caf en la
bombilla (Canyisaes, Monver, 1907,
p. 56)
bombilla de llum castellanisme
arrailat y profits peral valenci, al
trencar anfibologes en la polismica
bombeta. En ma casa, per 1950, tamb
dem perilla de la llum:
en u dels
caixons de la taula, un revolver... una
bombilla electrica (Salabert, R.: El
pecat de dos pares, 1922, p.2)
bombilla de llum bombilles filament
metlic ... pa deixarles tota la nit
enseses sinse fundirse (anunci de tenda
Almarche dAlcoy, insertat en Mat de
Gloria, dEnrique Valls, Alcoy, 1932, p.
14)
bombilla Eixa bombilla ha esclafit;
valenci (DCVB, en lentr esclafir)
bombiste bombiste (Escrig: Dicc.

1851)
bombiste msic que toca el bombo:
apareixen Cornet y Bombiste (Negre,
bombiste bombiste... es mereix un tir
Ganda, 1932, p. 21)
bombo de bombos, clarins y trompes
(El So Christofol, llaurador ricot de la
1789)
bombo quins bombos y quins
flautins! (En obsequi dels Voluntaris
Honrats, 1794, p. 6)
bombo bombos, sonalles, ferrets...
Cosme Nespla de Benifaraig..., 1797)
bombo trompes, bombos y timbals
(Rafelo de Picasent ignora la novetat,

1813)
bombo y esclafaren el bombo (El
Mole, 1841, p. 374)
bombo de la solfa, cau el bombo...
p. 3)
bomb, bombn del fr. bonbon, 1
doc.: per la grasia podem donarte un
bombn (Els chics educats en la casa,
1846, p.50) En catal, en el XIX, dien
bob.
bomb bomb: bombn (Fullana:
Voc. valenci, 1921)
bombona una bombona aixina
1917, p. 21)
bombons caramelos y bombons
(Teatro Valenci, semanari lliterari,
n136, 1929, p. 18)
bonach tan bonach (Baldov: El
bonach y bonach com tots ells
bonach un msic de cor bonach
bonachona era tan bonachona serta
dona de... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.256)
bonachona y es rigu molt
bonachona (Llibre de Festes del
bonancis, bonansis si el temps nos
bonansis, quabrevie al carregar
1928, p.23)
bonanit, ser un no tndrer malicsia,
ser cndit: Ell qu t que demanar, si
es ms curt quun bonanit! (Serrano,
bond, a en cantitat: medalles de
plata a bond / pera el poble, grans y
431
chiques (Coloqui jocs entre el Bou

any 1759)
bond, a plats de arrs, rollos a
bond (Bib. Nic. Primitiu. Coloqui de
la novia favera, s. XVIII)
-en cantitat: aigua en
bond, a
tindrem a bond si Deu vol (El To
bondonguilles
aix
es
dihuen
bondonguilles (2 part... el tio Joan
Senen de Patraix, 1797, p. 2)
bonds les terres mantenen, / y si es
cas un any bonds tenen, / armen ms
tretes, / la seba a catorse pesetes
(Consell de una mare a una filla sobre
pendre estat, 1852)
bonea cat. bonesa: la divinal bonea
(Canals, Antoni: Ms. Prlec al Pater
Nostre, 1405)
bonea de constants fortalea / ... bonea
(Garcia, Lois: Obres a llaors de Sant
Cristfol, 1498)
bonea bonea (Andreu Pineda, 1550)
bonea bonea: bondad (Ros, Carlos:
Dicc. 1764, p.43)
bonea un gust tan gran sa bonea
Valencia, 1802)
bonea bonea: bondad (Escrig: Dicc.
1887)
boneg, boneg boneg, boneg: ria
o reprensin (Escrig: Dicc. 1887)
bonegar verp valenci derivat del llet
*bonfcare, fer bo. Arrailat en tot el
Reyne, siga en lletres populars dAlcoy:
Ma mare menva a dur sucre, / yo
men menge un tarroset;/ y si em
bonega ma mare, / li dir que est
dolset, o en llxic del alacant Virgili
Soler: de res que tornes / a bonegar
aixina (Soler, V.: Sha perdut el
foraster!, Alacant, 1931, p.8)

bonegar, bunegar no comense a
bunegar (Mentres pasa la diana, 1855,
p. 3)
bonegar y es per lo que yo el
bonegue (Pastor, V.: Un meche per
afisi, Alacant, 1905, p. 3)
bonegar ma fa por per la dona, que me
bonega (Canyisaes, Monver, 1908, p.
86)
bonegar valenci bonegar: reir,
reprender (DECLLC)
cast.
reprimenda:
en
boneg
leixemple, lacarrechaora du el pa a
les parroquianes; pero, com a una li
pareix que est cru y, a atra, molt
cuit, patir bonegons (Canyisaes,
Monver, 1909, p.109)
bonet gorret cilndric o troncocnic de
capell, del llet migeval abonnis: sust.
clsic; cast. bonete:: un bonet de
grana (Martorell: Tirant, c.1460)
bonet hasta els bonets dels
canonches (Roquet y Goriet, imp.
bonet el retrato dun capell en el
bonet de gaid (Aznar Pellicer, J.: El
misteri de Trinitat, 1930, p.5)
bonica a la bonica flor (Ballester, J.
Batiste: Ramellet del bateig, 1667, f. 1)
bonicaria:
lindeza...
bonicaria
bonicaria el valenci a es de
bonicaria aludix a la bellea y, a vegaes,
a lo poc til o valus, bonico en
aparencia. Te un sentit paregut al cast.
bisutera; cat. venustat: triat la chica /
virtuosa..., / ms que bonica: / les
bonicaries... duen deshonra y llgrimes
bonicaria si no tenen la bonicaria en la
cara, la tenen en lo cor (Gadea: Tipos,
432
apndix, 1908, p.43)

bonicaria ... en eixa cara la chorr de
la bonicaria (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 21)
bonicaries preferixc... no bonicaries
1879)
bonico -desdels clsics, bonico es la
grafa del valenci; latra, bonic,
respn a la quimera dels catalaners
contra la terminaci en o: bonico
bonico molt bonico (2 part Coloqui
de Tito y Sento, imp. Faul, 1789, p. 7)
bonico M el bonico!Si tinguera...
p. 34)
bonico vach a cantarli, caram!, aquell
tango tan bonico (BNM, Ms. Marsal,
f.9)
bonico chafes la llengua, bonico (El
tio Perico, 1875, p. 18)
bonico bonico (Escalante: El agelo
Cuc, 1877)
bonico ni la roba fa bonicos (Vives,
bonico si veixguera qu bonicos
bonico as no ser bonico (Burguet:
El tio Sinages, 1882, p. 30)
bonico miren que as est bonico
1887, p. 29)
bonico aix es mol bonico
bonico mil articuls... perfums y atres /
bonicos, bons y baratos (Portals: El
bonico tots son bonicos (Baidal, F.:
bonico es mol bonico (...) que Alacant

estiga bonico (El Tio Cuc, n 156, 128,
Alacant, 1917)
bonico test bonico (Virosque, A.:
Un cambi dhabitasi,1917, p.4)
bonico Estara bonico que...!
bonico que ser molt bonico
bonico, lo ms es lo ms bonico
p.21)
bonico li pareix bonico que (Llobat
p.8)
bonico Qu ttul ms bonico!
1931, p. 9)
bonico el coloqui ... es molt bonico
1931, p. 5)
bonico molt bonico (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 5)
bonico Aixina! Estara bonico!
29)
bonico lo bonico que huan arreglat
1935, p. 4)
bonico Te pareix quest bonico?
bonico chicotet, pero bonico (Llibret
Foguera Pla-Hospital, Alacant, 1944)
bonico bonico en laigua, lleig en la
dansa, provrbit dAlcoy (DECLLC)
bonicoy bonicoy (BNM, Ortiz, J. M.:
Informe, Valencia, 1772)
boniquea boniquea (Escrig: Dicc.
1851)
boniquea boniquea (Fullana, Lluis:
Ort. valenciana, 1932, p. 87)
boniqueta els pareix boniqueta
433

p. 4)
bontol dorige mosrap, segons
Corominas; cast. bonito: e los bisols e
bonitols a V dins (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 15 dabril 1458)
bonitol bonitol (anotacions de Miquel
bonitol bonitol... llangosta... saboga
(BNM, ms. 3746, Matheu y San:
Poeses, 1642)
bontol bontol: bonito, lo mismo que
bonytol
y
bacoreta
(Escrig:
Dicc.1887)
bontol als msics de la banda, /
abaecho sec, bontol... (Adam y Ferrer:
Nos pot dir la veritat; costums
bonora digau en bonora (Ortigues,
Miquel: Cobles... de Nostra Senyora,
1535)
bonora a vostres ulls en bonora
(Fernndez de Heredia: Obras, 1562, f.
121)
bonora vacha vost en bonora (Dolz:
Oracin fnebre a Mosn Gregorio
bonora pues, chics, aneu en bonora
(Coloqui entre el to Pelut, Sardineta y
Polseres, 1801)
dorige
desconegut,
bony
mosarabisme?. En lo DECLLC (p.93)
diu Corominas
ques segur quel
vocable te orige no llet, ni romnic.
Abanda dunflor per colp, tamb era
bordat, adorn y bonicaria dels traches
femenins valencians del sigle XV: per
salari de fer quatre parells de bonys...,
un alna e tres palms de teranell a obs
dels dits bonys..., fil e seda a obs de
cosir los dits bonys (DCVB, en doc.
valenci de 1443)
bony -1 doc.: bony (March, Jacme:
Dicc. 1372)
bony bonys e polseres (Roig: Espill,
1460)
bony bonys (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
bony bony: chichn (Ros, Carlos:
Dicc. 1764, p.43)
bony Y este codony? tha fet un
bony? (El Mole, 1840, p. 47)
bony Y qu tha fet?Un bony com
una pilota Escalante: El chiquet del
milacre, 1878)
bony caldera vella, bony o forat
p.6)
bony no vullc tindre per marit a
ningn bony alelat (Chirivella, Pere:
Tot debaes, 1908, p. 9)
bony ... que mhas fet un bony
(Martnez Ruiz: Canyisaes, Monover,
1910, p. 151)
bony tot ple de bonys, dels colps
(Moll, Enrique: El punt, 1920, p. 18)
bony Qu es, mare? Que mhan fet un
bony
(De dalt a baix, da dels
Inosents, 1920)
bony, estar trastornat: este chicot
acabar mig bony (Barchino, Paco: La
bony dins sinse pagar desde fa temps
en la peixcatera, cansalaera, etc.:
...cuarta de botifarrons. Apunteu .Atra veg? Pos ella te mal bony (Peris
bony no sigues bony, cataplasma
1927, p. 13)
bonytil, estar trastorn: esta agela
est bonytil (Casajuana: La oroneta
de plata, 1914, p.16)
434
bonyiga -el val. bonyiga, bonyigo

equival al cat. cagarada de vaca
(Corominas: DECLLC, 2, p.93)
bonyig:
conjunto
de
bonyig
boigas (Escrig: Dicc. 1887)
bonyig del joc de baralla la
torrenyinya: Ah est la bonyig, que
ell no la tena (Martnez Ruiz, A.:
el
valenci
bonyigo
bonyigo
bonyigo cat. buina: y com ix un bell
bonyigo (Mulet: Ms. Versos a
Maciana, c. 1645)
bonyigo uns machos de cap a peus... si
feren, com ells, bonyigos (Romans...
en que es declaren les virtuts dels
Pixavins, c.1730)
bonyigo y agarr en la ma un bolich /
dels bonyigos pilotats (Paper curis,
bonyigo bonyigo: estiercol de mulas,
cavallos y mulos (Ros: Dicc. 1764,
p.43)
bonyigo pilotes... que fan els borinots
dels bonyigos (2 part... com el tio Joan
Senn, 1797, p. 2)
bonyiga bonyiga: escremento del
ganado vacuno (Escrig: Dicc. 1851)
bonyig bonyig: conjunto de boigas,
tambin de cagajones (Escrig: Dicc.
1851)
bonyigo en bonyigos y fanc a la
esquena (Casament de Miquelo, c.
1823)
bonyigo bonyigo: ...excremento de las
mulas, caballos, etc (Escrig: Dicc.
1851)
bonyigo un bonyigo en la boca em va
ficar (Coloqui nou de la chitana, el
moro y Chuanet, ed. 1852)
bonyigo bonyigo: persona de poca
capacidad (Escrig: Dicc. 1887)

bonyigo ans quacabara de badallar li
encaix en la boca un bonyigo que...
bonyigo amic del alma Pancheta, y
ques rotula bonyigo (Semanari El
Blua, n3, Castell, 1892, p.2)
bonyiguer bonyiguer: qui arreplega
bonyigos per lo carrer
bonys derivat de bony: bonys:
lleno de chichones (Escrig: Dicc.
1851)
boquechaes estertors de la mort:
...mort? (...) estigu a les boquechaes,
/ y res (Llombart y Cebrin: La sombra
de Carracuca, 1876, p.20)
boquechant cast. boquear: qued
mort, qued perdut; / qued, amic meu,
boquechant (Coloqui... una que li den
Crisstoma, c.1770)
qued
boquechant
boquechant
boquechant a tots boquechant (Bib.
Nac. Coloqui del Tio Pelut, 1801)
boquechar y al fi mos farn
boquechar (El Mole, 1840, p. 72)
boquechar est boquechant (BNM,
boquechar polismic, tamb equival
al marmolar dalg: pero a latra veg
que sapia quem boquechen... les agarre
del coll y... (Ensisam de totes herbes,
1891, p.252)
boquera boca o comporta chicoteta de
pedra o terra ques fa en un solc per
ahon entra l'aigua cuan es rega una taula
de l'horta: reg la taula... aubrira la
boquera (C. Civera y R. Murgui: La
traca, sainet, 1921, p.15)
boqueres 1 doc. entr daigua
dasequies, boqueres (Roig: Espill,
435
1460)
boqueres fes les boqueres del camp
boquer aladroc, anchova no pase en
el boquer, com pas en la sardineta
mar 1938)
boques de carrer perque serca de les
dos boques (de carrer) / la de baix y la
de dalt (2 part. Relaci... un foraster
de Valencia, 1783)
boques de foc homens armats ab
boques de foc (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1619, f.311v)
boquesmines les boquesmines de la
cova (Sireno, D.: El 606 o Mariano
boqueta nit a boqueta nit (Bib. Nic.
boqueta nit y a boqueta nit a casa
17)
boqueta nit a boqueta nit els bultos
boqueta nit castell anochecer, catal
capvespre: Madrit, a boqueta nit (El
boqueta nit en cuadrilles a la boqueta
nit (Navarro y Reig, V.: La pau dels
boqueta nit els pill en les eres a
boqueta nit (Vicent Alfonso: El Trull,
1929, p.34)
boqueta nit se retiren a boqueta nit a
ses cases (Mills, M.: El Civil, 1916, p.
9)
boqueta nit Cuan? A boqueta nit
(Meli, Felip: Encara queda sol..., 1931,
p.35)
boqueta de rap usat en sentit pardic
cuan aludix a persones: eixa boqueta
de rap (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.20)
boquilla, de dit de paraula sinse
intenci de fero: Aix ser de
boquilla! (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.27)
boquimoll deixat, trasto, de parlar...
trasto boquimoll (BUV. Col. de les
campanes, 1729)
boquimoll haur boquimolls ms
grans (Romans dels pobres festechans,
1733, p. 4)
als
boquimolls
de
boquimoll
Valencia (BSM, Ms. 6781, Coloqui
entre dos llauradors, 1748)
boquimoll tot lo mon se folgar, / de
saber que a un boquimoll, / cert
llaurador ha enfrascat (Roman nou..
cert quidam, sobre un porch que a pes
compr, any 1752)
boquimoll quant vindr el boquimoll
boquimoll com no eren boquimolls
boquimoll boquimoll: boquirroto,
parlanchn (Escrig: Dicc. 1851)
boquimoll varietat de caragol: y
menchant coents boquimolls... un
caragol boquimoll (El Tio Cuc, n 149,
151, Alacant, 1917)
boquines boquines en pel (Vilarig:
mercaderes, 1607)
boquis que nos deixa fent boquis pera
dos sigles (El Mole, 1837, p. 112)
boquis -del cal boqui: hambre
(Jimnez, A.: Voc. jitano, 1853, p.59):
perque el boquis no te lley (Un pillo y
els chics educats, 1846, p.51)
boquis boquis: fam (Escrig: Dicc.
1851)
boquis enganyar el boquis (Balader,
J.: Miseria y compaa, bilinge, 1872)
436
boquitorta Vine.../ a vore el ball de

Torrent / Deixat eixa boqui-torta /
Quels chavos te est traent (Poesas
para distribuir durante el Baile de
Torrente, Imp. de Orga, 1838)
borac ser fantstic del islamisme: si
seren boracks com el que dugu a
Mahoma (La creu del matrimoni, Imp.
borboll degolle pa vore si ix un
borboll (Canyisaes, Monver, 1909, p.
124)
borbollonejar borbollonejar: hacer
borbollones el agua (Escrig: Dicc.
1887)
borbollons eixa aigua... a borbollons
borbollons, a la gent vena a
borbollons (Romans... pera riures en
any 1756)
borbollons ixint sempre per all a
borbollons (Coloqui de Pep, fill de
Alboraya, c. 1785)
borbollons, a en cantitat: que en tals
des ne tindrn / de esta clase a
borbollons
(Rahonament...
que
Benifaraig, 1797)
borbollons, a les rates a borbollons /
tan groses com a conills (Un pillo y els
chics educats, 1846, p.26)
daigua, que ix a
borbollons, a
borbollons (Salvador, J.: Una agela
verda, 1876, p.17)
borboniste cast. y cat. borbonista:
borboniste (Escrig: Dicc.1851)
bordadors gremi dels bordadors,
1694 (Cit. en Notas al canto del Turia,
1778)
bordadors en esta imprenta, carrer de
Bordadors (El Mole, agost 1837, p. 98)
floretes
del
cap,/
bordadures
bordadures, / guarnisions (Coloqui del
ros alas, 1823)
bordaes dos lletres bordaes (El pare
Mulet, 1877, p.28)
bordaes ixquen bordaes (El Tio Cuc,
bordaor matalafer, bordador (Prudent
rahonament que fa Pepo Canelles a les
dametes, 1784)
bordaora el meu talleret de bordaora
12)
bordaora una gran bordaora (Moliner
1936, p. 4)
bordant sentaes en lo carrer, bordant,
(Matal, Vicenta: El Pecat, 1929, p. 5)
bordant bordant tinc prou pera viure
(Aznar Pellicer, J.: Lhora tonta, 1929,
p.9)
bordant Isabel, bordant (Soler, J.: Els
bordar tantes primaveres borden
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
bordar, bordem en la clara nit de
santa pau,/... bordem la endecha / del
nostre cant (S. Galiana y G. Polo:
bordar damunt... un bastidor de bordar
... agarrant el teler y sentantse a bordar
pp.5, 8)
bordar te posares a bordar (Moliner
1936, p. 4)
bordat bordats, la pesa (Vilarig:
Memorial..., 1607)
bordat lo talah bordat de plata (Blay
1666, p. 35)
bordat en son Estandart Real /...
437
bordat tot en mil esmalts (Coloqui...

1746)
acabant
el
bordat
bordat
sotana, 1913, p.7)
bordat en mant vert tot bordat (El
bordat pera vore el tern bordat
(Costa, A.: Festes en Museros, 1923)
bordat he rematat el bordat de un...
10)
bordats bordats dor (Casademunt, J.:
p. 6)
bordejar bordejar: bordear. Dar
bordor las embarcaciones. Pasear de una
parte a otra,dar bordos o paseos. V.
Pasejar (Escrig: Dicc. 1887)
bordejat, bordechat has bordechat la
cuesti (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.50)
bordell rufians del bordell (Ferrer, St.
bordell, al pues si a alg li pareix
mal, / al bordell, y bona nit (2 part de
Cento el Cabut, imp.Viuda de Agust
Laborda, 1809)
bordell, al tot al bordell (Palanca:
bordell, fet un en confusi, albolotat,
en desord: com el dijs casorio tena
a tot lo poble fet un bordell (Galiana:
Rond. 1768, p.85)
bordell y en acabant al bordell
bordell, ves al bordell: prostbulo; ves
al bordell: vete enhoramala (Escrig:
Dicc.1851)
bordell, mon del sinse moral, ahon
tots se venen per dins: en este mon
del bordell (Gadea: Ensisam de totes

herbes, 1891, p.43)
bordell de Gaeta ves al bordell de
Gaeta (Gadea: Ensisam, 1891, p.406)
bord -dtim ducts, germnic
bihurdan, llet brdne?; bast pera
sortndrer el palis: lo dit senyor rey
port lo bord del palis (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim, 6 de juny
1465, f.158)
portat lo pali sobre huyt
bord
bordons dor (Villena: Vita, 1497)
bordo bordo: lado o costado exterior
de la nave. Dinar a bordo: comer a
bordo (Escrig: Dicc. 1887)
bordo en les nits de soletat, a bordo
(Tallada, M.: Les Camareres, 1931, p.
14)
bordo costat dun naviu: saufeguen
ans daplegar a bordo (Meli, F.: El
Malcarat, 1932, p.7)
bord, per un anrsen de sopte per
un cant del carrer: Bueno, Tomaso,
yo men vach per un bord, que....Bueno, pos ya mos vorem (M. Ruiz:
Boreta Boreta, llauraora (Rochano,
Fco.: Pepeta la Molinera. Valencia,
1861)
boretaet clavell roig boretaet de
chesmil (Liern: La Flor del cam, 1862,
p. 30)
boretar boretar: retorcer la orilla del
lienzo, seda... hacer dobladillos
en billabial es cultisme
boretat
etimolgic, per vndrer del francic bord,
cast. orilla: boretat de llista rocha y
blanca (El Mole, 1841, p.276)
boretat boretat: orillado(Escrig: Dicc.
1887)
Borgens dels Borgens, valencians
438

bori un cofrenet de bori pera portar les
crismeres pera batejar (AMC, Protocol
de Francesc Jover, 18 de giner 1604)
bori Yo? Vost est bori (Fink
boria variant de boira; traslaticiament,
lo mateix que dir nbol de gent; en este
cas, un grup dalborotats chiquets: y
per e(l)s cuatre costats una boria de
sagalets (M.Ruiz: Canyisaes, Monver,
1906)
boria, borietes lo mateix que boira,
boiretes: rosases... borietes (M.Ruiz:
boric posant vaselina boric (El Tio
borina del fr. bouline; cast. bolina: li
pasa un poc la borina, / veent que ya
anaba (Coloqui nou sobre la bola, c.
1780)
borina embolic, conflicte, canyaret: y
els estudiants fora; escomens el rum
rum; uns volien entrar, atres no, y
sarm la borina (El Mole, 1840,
p.105)
borina, anar de sapies que vach de
borina (Declaraci amorosa de Tofol
el chufero a Neleta la catalana, La
borina, anar de anar de festa, fart y
chala: el da que fa dos parells / tot es
vi y borina (Consell de una mare a una
filla sobre pendre estat, 1852)
borina una gran borina se mogu,
foll de gent (Chiste del bodegoner,
1854)
borina entre bullanganga y borina (El
Bou Solt, 1877, p. 100)
borina anar de borina: de bureo
borinot -1 doc.: borinot (Pou:

borinot los jagants a jugar al borinot
(Mendoa: Fiestas Conv. del Carmen,
1622, p. 222)
borinot 1 doc.(?), com a insult:
borinot (Guillem de Castro: De la
verdad averiguada, Valencia, 1625,
p.241)
borinot pic el borinot (Valda, J. B.:
Fiestas Inmaculada, 1663. p. 354)
borinot piloter o borinots piloteros
(La Mosca, 15 de giner de 1841)
borinot borinot de manyans y
campaners: taladro (Escrig: Dicc.
1851)
borinot piloter ms retrgrada quels
carra(n)cs y els borinots piloteros (El
borinot Estic fet un borinot! (Bada
f. 8)
borinot A que has vengut, borinot?
borinot aguaitant si veus pasar al
borinot del teu fill (Garca Martnez, J.:
1890, p.9)
borinot cast. abejorro, escarabajo
pelotero, etc.; com a insult sinnim de
llands, una chicona li diu al pretenent:
pareixes un borinot (Llobat Ferrer:
Ho ha fet el fill del alcalde?,a. 1931,
p.7)
borinot borinot: tontera (Escrig:
Dicc. 1871)
borinotot aumentatiu de borinot,
insult: li respongu / estes paraules
formals: / Vine as, borinotot (BNM,
Coloqui ... un llaurador li declara son
borir borir: susurrar las abejas
439
borit tamb tenim documentat ladj.

emborit:
borit: susurrado, etc.
bornia y en aquella gran bornia que
tenia (Galiana: Rond. 1768, p. 40)
bornia bornia: cachaza o flema
(Escrig:Dicc.1851)
bornia bornia: lentitud y sosiego en el
modo de obrar (Escrig: Dicc. 1887)
borsegu sabateta fina que aplega
dasta els garrons; del nrdic broseken y
fr. brosequin: baix a clavar els
borseguins (Fuster, L.: Enredros de
Milocha, 1918, p.19)
dos
homens...
ab
borseguins
borzeguins (sic) grochs (Dietari del
Capell, 1445)
borseguins Che, si dus uns
borseguins! (Colom: Tal es Cualis com
Camalis, 1872, p. 6)
borselles tinc un cabs en dos
borselles (El Tio Cuc, n149, Alacant,
1917)
bort el valenci modern mant la
sorda final t, present en els clsics:
bort (Eiximenis: Reg. dedicat als
Jurats de Valencia, c.1385)
bort safr bort (Palmireno: Voc.
Humanista, Valencia, 1569)
bort bastart o bort (BRAH, Ms.
Porcar: Dietari, 1606, f. 106)
bort alafort o safr bort (BNM,
Vilarig: Memorial... han de pagar les
mercaderes, 1607)
bort bort natural... borts y spurios no
gozen dels privilegis (Ginart: Rep. dels
Furs, 1608, p. 33)
bort, bordet pera da combide / als
Bordets del Hospital (BNM, Roman
gracis... y no avivar la llabor dels
cuchs pera quels servixca descarment,
any 1746)
bort bort: borde, espsito (Lamarca:

Dicc. 1839, p.9)
bort els borts, les bordetes... (Ros,
Carlos: Coloqui de la festa del Corpus,
1734, p. 3)
bort sopla un airet tan bort (El Sueco,
5 de setembre 1847, p. 2)
bort este chic s ha segut bort (Bada
f. 25)
bort Eres bort? (Fambuena: Fer les
cartes, 1881, p. 12)
bort bort: borde (Escrig: Dicc. 1887)
bort molts rebordonits y borts /

mereixen un bon garrot (Gadea:
bort com ham aplegat a un temps tan
bort... (Caps y senteners, Imp. Chusep
C. Rom, 1892, p.16)
bort eixos son borts (El Tio Cuc,
n152, Alacant, 1917, p.1)
bort bort: borde (Fullana, Lluis: Voc.
valenci, 1921)
borum onomatopeya del sonit de
molta gent, trenves, coches, etc.: Ya
estem as Che, quin borum! (Valls, E.:
borumballa, barumballa, brumballa:
no he tingut may afisi al art de la
brumballa (Fink Rees, E.: La
borumballa castell viruta, tamb
aprofit pera ficar mot al amigacho
fuster: Pepe Borumballa, Sento...
1929, p.4)
entre
pallocs
y
borumballes
borumballes (Bellver: La creu del
matrimoni, 1866)
fan
provisi
de
borumballes
borumballes pera ferse el... (Semanari
440
Alacant, p.3)
borumballes, burumballes a tires

vos trac la pell / com si foren
burumballes (Palau y Songel:
Tenorio F. C., 1924, p.12)
borracha marraixa o bota pera vi: lo
llibrell y los cresols / y pendrs tamb la
estora /... me reserve la borracha
(BRAE, Mulet: Comedia... art de
peixcar tellines, c. 1650)
borracha borracha estara de plaer
1650)
borracha, gallina en lo mig daquell
rebombori com una gallina borracha
cuant la volen fer... (El Mole, 1841,
p.349)
borracho, borracha en fi, una festa
borracha (Mora y Roig: El cap
borracha, renta si te una renta
borracha (Escalante: Un ratet en el
borrachera era borrachera de tres
homens (...) aix es borrachera gran
foraster de Valencia, Alacant, 1783)
borrachera borracho de aiguardent...
borrachera del mon (El Mole, 1837, p.
74)
borrachera un instant de borrachera
(Lorente, Lluis: Ramona, Elig, 1887, p.
19)
borrachera com un castic... la
borrachera (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.62)
borrachera la nit abans ... la
borrachera
(Canyisaes,
Monver,
1909, p. 103)
despertant
en
la
borrachera
borrachera (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 10)
dominats
per
la
borrachera
borrachera (Peris, J.: Terres malahdes,
1919, p. 34)
borrachera prenc alguna que atra
borrachera (Barchino, P.: Qu talla
borrachera ning vor raere de les
meues carcallaes una borrachera (Puig
borracheres ha pres borracheres
groses (Burguet: El tio Sinages, 1882,
p. 19)
borrachetes borrachetes (La Traca,
23 octubre 1915)
borrachets beure un got de vi...
borrachets (Len, Carlos: Arenga
crtica, 1789, p. 6)
borrachets uns borrachets (En
Reyne, 1792, p. 2)
borracho si la etimologa mozrabe
que he admitido es cierta, el cataln
tomara verosmilmente el vocablo del
mozrabe valenciano directamente
(Corominas: DCECH, 1, p. 631)
borracho arabisme o mosarabisme
valenci, segons Coromines, que
reconeix quels valencians borracho,
emborrachar,
emborracharse
del
Thesaurus (DECLLC, 2, p.137) no son
castellanismes; cat. borratxo.
borracho lo qui esta borracho (Pou,
borracho borracho. Dcese de
borracha, que en Valencia y...
borracho prengueren al borracho
(Porcar, J.: Coses evengudes 1617, f.
262)
borracho cabr, borracho, puto
1640, v. 486)
441
borracho sens ducte que ests

borracho (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
borracho Bou, tu delires, o ests
borracho .-No estic borracho (Coloqui
borracho quant hu semborracha
(Galiana, Lluis: Refrans valencians, c.
1760)
borracho borracho... armat en la
carabasa (BIB. Nic. Primitiu, Rel. de
Pep de Chuan, s. XVIII)
borracho crech que estaves borracho
borracho roncant, tal volta borracho
y..., c. 1809, f.3)
borracho ...ests borracho! / y cm
tenen de quedar / la dona y les
criatures? (Rahonament entre el
Rasps de Rusafa y..., 1810)
borracho y els tres ultims de
borrachos (Rafelo de Picasent ignora la
novetat, 1813)
afluixar
cuets
borracho,
cuet
borrachos / allastimant a alg (Dir el
Imp. Ferrer de Orga, 1820)
borracho algn borracho, / y atres
homens inmorals (Conv. de Saro, Imp.
Brusola, 1820)
borracho si li agr el vi, es un
borracho (Del llenyater, dos chitanes y
un bou, c. 1850)
borracho borracho est com un cuiro
borracho ningn borracho li ixca
1860, p. 16)
borracho Qu yo estic borracho?

borracho Per qu thas fet tan
borracho? (Vercher: En la vel dun
albat, 1865, p. 24)
borracho Pero vost est borracho?
prou, 6 de giner 1868, f.16)
borracho bruixa volaora, borracha
(Escalante: La escaleta, 1874, p. 19)
borracho es posem, que ni borrachos
(Torrom: Les choyes de la Roseta,
1874, p. 5)
borracho borracho, mal faener y
perdut (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 19)
borracho dirme borracho (Escalante:
borracho els quentraven en les
bodegues y sachispaven... ques
quedaven dins les bodegues rebistesos,
ms borrachos que seps (Caps y
borracho Un borracho est chitat en lo
seu llit (Fuster: El nano de la falla,
1894, p. 26)
borracho era un borracho perdut
Alacant, 1905, p. 23)
borracho borracho... de les tabernes
Castell, 1907, p. 39)
borracho als que troben borrachos ...
borracho malfaener, borracho y...
1917, p. 24)
borracho hui es el da que mos
arrepleguen borrachos (Barchino,
p.14)
borracho yo may he entrat borracho
442
en casa (Navarro Borrs: Es de vost

borracho esta matin ha vingut
borracho (Barchino, P.: Qu talla
borracho els borrachos, se asenten tots
en terra (Urios, Elvira: Da de Pascua,
c. 1925, p. 10)
borracho fa eses... est borracho
borracho vor si trobe al borracho del
meu home (Montesinos, V.: Y diuen
borracho ... que despullar borrachos
p. 171)
borracho son pare era un sabater ms
borracho y desahogat... (S. Galiana y
G. Polo: Rusafa, Bolsera, Mataero,
1928, p.11)
borracho borracha / que son pare...
Castell, 1928, p. 14)
borracho no sinyor, soc borracho
borracho estic borracho (Tallada,
borracho me pareix quest borracho
1931, p. 7)
borracho
perdut
borracho
Hetta, 1931, p.3)
borracho, emborracharse a vore si
temborraches en laigua, y tenim que
fer (Gayano Lluch: La meua dona no
es meua, 1932, p.16)
borracho Cuants borrachos begueren
en m? (Sendn: Ella, latra y..., 1934,
p.34)
borracho un desgraciat, un borracho
falles!, 1934, p. 9)
borracho en un borracho pasat...
1952)
borracho un borracho... valent
borrachonet borrachonets son els que
trauen el cap (Conv. entre Saro
Perrengue, 1820)
borrades desluides y borrades (ARV,
Actes Generalitat, Prov. Sg. 3240, any
1688)
1
d.
borradura,
gorradura
gorradura: sarpullido, multitud de
granos pequeos (Ros: Dicc. 1764)
borradura borradura: sarpullido
portaran
a
vendre
borrages
verdolagues, borrages (AME, Llibre
del mustasaf dElig. c. 1666)
borraor, borrador catal esborrany:
yo escrigu... en un borrador que pos
en net (Bib. Nic. Primitiu, Ms.
Escoriguela: Reflexiones crticas, 1794)
borraor duna novela, poeses...: en
lo ram de llibrera... tots els borraors /
siguen estos nous o vells (Llombart: Al
editor Pascual Aguilar, 1877)
borraor borrahor:... escrito de primera
intencin en que se hacen o pueden
hacerse las adiciones, supresiones o
enmiendas... (Escrig: Dicc. 1887)
borrar
la
superstici
borrar
mahometana (Blay Arbuxech: Serm,
1666, p. 43)
borrar he borrat lo que se ha venut
(ACV. Ms. Melchor Fuster, 1680)
borrar borrar les ralles (Coloqui nou,
borrar el temps podra borrar (Ros,
C.: Cartillas valencianas, 1750, p. 24)
443
borrar no es just que es borre

(Tormo, Bertomeu: La Gatomaquia, c,
1770)
borrar Qu pronte els volers se
borren! (Liern: La Flor del cam del
Grau, 1862, p. 34)
borrar no es borra del pensament
Roc, 1864, f. 7)
borrar Hi alg qem borre esta
ralla? (Martnez Vercher, J.: En la vel
dun albat, 1865, p. 7)
borrar me borre de sosio y raere de m
vindrn atres (El To Gabia, Novelda,
7-1-1884)
borrar voret borrat dentre els vius
borrar debaes els sigles es proposen
borrar ton nom (Gadea: Ensisam,
1891, p.531)
borrar mos ha borrat de la iguala
p. 3)
borrar se borrar... la sensaci
borraren catal ho van esborrar: y
borraren del numero del centenar y
posaren guardes (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 19 de maig 1599)
suscritors
borrarse y a que els
diguen: el Mole no val res, brrem
vost, que no vullc seguir (El Mole,
1837, p.7)
borrarse sense que puga borrarse
(Lladr, R.: Rafela la filanera, 1855, p.
16)
borrs mel... trementina... ous y
borrs (Serres, M.: Real Academia,
1669, p. 81)
borrasca del itali burrasca, tempestat
forta: 1 doc. nau si patir borrasca...
(Ginart: Regiment dels Furs, 1608, p.

158)
borrasca conta de aquella borrasca /
tots los naufragis... (Morl, P. J.: En
orige
ducts:
cast.
borrasca
borrasca, it. burrasca?: la nau..., / en
borrasca / en baybens va fluctuant
(BNM Paper gracis... contrafent als
llauradors, c.1750)
borrasca -batistot a colps, chillits y
espentes: en la borrasca /...les galtes
com a panderos / y ms calentes que un
all (Coloqui nou de Chusep el Bo, Imp.
Nebot, 1813)
borrasca:
tempestat...
borrasca
borrasca borrasca: ... comida,
francachela... (Escrig: Dicc. 1851)
borrasca ni en cafetins ning mha
vist de borrasca (Escalante: La proses
per ma casa, 1868)
borrasca fart de menjar y burer: en
el menut de la paella que san de fartar...
pues com se trata de una borrasca (El
borrasca sent el remat de aquella
borrasca... y se armara la de Deu es
Cristo (El Amic del Poble, Alacant, 23
abril 1899)
borrasca es chocant dirli borrasca al
menchar y beure be (Soler: Mos
quedem!, 1907, p. 41)
borrasca y cuant es a borrasca, fartar
(Breva, J.: Ilusions dun soldat,
borrasquer borrasquer: aficionado a
comidas... (Escrig: Dicc. 1851)
borrasqueros els tres borrasqueros
Castell, 1907, p. 39)
aplaudint
als
borrasqueros
444
borrasqueros que anem a... (Breva

borrego dorige ducts, del llet
burra > borra > borrego?; parlant de la
paraula valenciana borrego, vocable
clsic, Corominas diu: la variant
borrego, que donat el seu carcter
universal en el Reyne de Valencia, es
ms probable que siga dherensia
mosrap que no aragonesisme; tamb
sugerix
procedencia
prerromana
(DECLLC, p.139). Nostra grafa sempre
estigu viva:
1 doc. la forma
valenciana borrego (DECLLC, en text
valenci de 1433)
borrego la pell de borrego (Mas, V.:
Serm Cof. S. Vicent, 1755, p. 28)
borrego los varen fer anar com a
borregos (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 71)
borrego y nugat com un borrego el
port (2 part de Cento el Cabut,
borrego fent el borrego com fem (El
borrego prtam de sopar... un
borrego (G. Albn, M.: Un ball de
convit, 1863, p.26)
borrego persona ques deixa dominar,
sinse voluntat: perque no serem
borregos, / encara que... (G. Capilla:
borrego y una cuixa de borrego (Roig
y Civera: El casament de les borles,
1874)
borrego els homens son borregos de
corral (Els dos amics Nelo y Quelo,
Erclito y Demcrito del present sigle,
1787)
borrego no sigues borrego (Els

p.29)
borrego, fer el comportament sinse
educaci: fent el borrego,/ vinga
garrot de sego (Semanari Garrot de
sego, 22 de joliol de 1888, Alacant, p.2)
borrego li ha encomanat una pell de
borrego (Semanari Garrot de sego, 2
borrego, a rabo -eixir fugint o ser
maltratats: vost tamb el trata a rabo
borrego (Escalante: Mariquita la
Estanquera, 1889)
borrego ...dels borregos (El serm
dels borregos, El Cullerot, Alacant,
1898)
borrego eixe borrego babs (Soler,
1907, p. 30)
borrego el borrego al ganao, el home
al bancal (Canyisaes, Monver, 1913,
p. 226)
borrego, a rabo en Xixona... algn da
han de ixir a rabo borrego (El Tio Cuc,
n 100, Alacant, 1916)
borrego se les menchen els borregos
borrego y sis parelles de borregos
casolans (Serrano, M.: El llop de la
Murta, 1928, p.20)
borrego borregos sansers, rostits
1960)
borregot parlant dun bou: es molt
manso; entre y vor qun borregot
1891, p.14)
borregot en pancha de borregot (El
panyo gros
borreguer,
panyo
borreguer (El So Christfol, llaurador
445
Andrs, 1789)
borreguer y an tot vestit de drap /
borreguer (Llombar y Cebrin: La
borreguet en borreguets pasturant
borreguet el pa blanc o borreguet
(Poesas 6 Cent. imagen Cristo del
Salvador, 1850)
borreguets uns eren borreguets
(Tormo, Bertomeu: La Gatomaquia, c.
1760)
borreguet tipo de panet fi: portara
chocolate y borreguets pera mullar (El
borreguets, cel a cel a borreguets,
aigua a canterets (El Bou Solt, 1877, p.
105)
borrell ni es socarr un borrell
borrell el borinot... volatil borrell
borrell borrell (Escrig: Dicc. 1887)
borres borres de Benasau... de bacallar,
pebreres... (Gadea: Tipos, 1908, p. 28)
borreta desde Albayda a Alcoy es
tpic la borreta, pucheret en abaecho o
bacallar, creilles, nyores, chorret doli
doliva, tomateta, etc. Hui, per fer
novetat, fiquen dasta peix distint al
abaecho, en un dinar de les montanyes
del Reyne!: nyoretes y bacallar, / tot
cuit a estil de borreta (Gadea: Ensisam
borreta olleta... arrs en costra; /en la
Marina, borreta (Llibret Foguera R.
borricaes les borricaes quell fa
p.64)
borricals mal faeners, idiotes y
borricals (Pastor: Un meche per afisi,

Alacant, 1905, p. 28)
borriolet borriolet... mariquitas y otros
insectos (Escrig: Dicc. 1851)
borriquet borriquet, per cap (Vilarig,
Bernat: Memorial... de les mercaderes,
1607)
borr pint sens lo borr universal
278)
borr y sens caurens borr (Ballester,
Ivan: Ramellet del bateig, 1667)
borr un borr en lo meu paper
(Gonzlez, F. R.: Sacro Monte,
Valencia, 1687, p. 117)
borr ta bellea.../ me quedar / al
bosqueixarla, en borr, / puix pintarte
en perfecci... (BNM, Ros: Paper
borr este borr que ha fet (Conv. de
Saro. 1820)
borr ple de borr y espasmat
1870)
borr borr de fret; entrarli a u borr:
Sentir miedo (Escrig: Dicc. 1887)
borr cat. esborrall; traslaticiament
pot ser ofensa, agrav, mal fet, etc.: va
a ser un borr, una mengua, / si a la
primera vacant... nol nomenen als
instant / acadmic de la llengua
borr enganyant y fent borrons pase la
vida al tum tum (Ferrando, J.: En
Bunyol y de paella, 1903, p.21)
borr taca o esguit de tinta en un
escrit: cuant no tinc paper secant /
lleve els borrons en la llengua
1903, p.19)
borr y el borr de una vida que
446
mamargue... (Peris, J.: Ms all de la

lley, 1927, p. 14)
borr en m no hi un acte / que tinga
borrons (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.27)
borrons Llixcam, eu, borrons no en
falten (Escalante: El chiquet del
milacre, 1878, p. 21)
borruch Y loli, borruch (Balader, J.:
Miseria y compaa, 1872, p. 21)
borruch, borruig burro chicotet,
home destrellatat, etc.: per haver fet el
borruch (Huertas, F. de P.: La tea de la
1873, p.29)
veig que soc un gran
borruch
borruch
(Parrs, J.: Yal tinc!,
Ganda, 1885, p.19)
borruch ser borruch (Soriano, F.:
borruch borruch (Escalante: Quintos
y reganchaors, 1888, p. 24)
bos el bo valenci equival al morri
catal... no es estrany que bo eixistira
en mosrap (DECLLC)
bos, bo sens cascabelles, / ... bo e
dogal (Roig: Espill, 1460)
bos dun llet *bucceau < bucca: y
com machos catalans / el bos per daball
la barba / y un palitroc en la ma
bos -el valenci bos o bo equival al
cast. bozal y cat. morri: aix, no
mereix Tito un bos y un chip albarder
1789)
bos yo els posaria a eixos un bos y una
cadena al coll (La Mixquera, 22 de
febrer de 1841)
bos en bos, ramal y cabestre (Baldov:

bos li posa un bos (Escalante: La
herensia del rey Bonet, 1880)
bos du el gos sense bos (Mills, M.:
En lo mich del mercat 1884)
bos poseuli un bos al aguasil (Marco
bos tinc moltes ganes de que mos
lleven el bos (El Tio Cuc, n 53,
Alacant, 1924)
bos bos: vomitona (Escrig: Dicc.
1851)
bosal negre aplegat al Reyne de
Valencia sinse batechar: (la negra) no
era batechada sino que era boal
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 1614, f.
197)
bosals del mallorqu qui parla sinse
delicadea, en barbarismes: els bosals
de Pedreguer... al llenguage que
conserven moltes reminicencies del
mallorqu, com a que descendixen casi
tots ells de Mallorca (Gadea: Tipos,
1908, p.29)
bosar boar, valenci (DECLLC)
bosar tan farta de pa que bosa (El
Mole, 1837, p. 31)
bosar bosar: vomitar. Bosar les
criatures (Escrig: Dicc. 1851)
bosar adems de vomitar, bosar:...
descubrir lo que estaba en secreto,
tambin es parlar, por revelar o decir lo
que se deba callar o que no hay
necesidad de que se sepa..., por salirse
el agua u otro lquido de los bordes
del... (Escrig: Dicc. 1851)
bosar cat. perbocar: tindrs que
bosar (Merelo: Els sufriments de
Toneta, 1864)
bosar y es que tu has de anar bosant
1902, p.10)
447
boal.
valencianisme
bosal
(DECLLC)
bosal bosal: boquirroto o parlachn
bosals pera bones figes Pams, / pera
bosals Pedreguer (Gadea: Tipos, 1908,
p. 29)
bosc, caballer de de nit cavaller de
bosc, / y de da casol (Coloqui nou, en
de seda, any 1743)
boscaje aquell boscaje (Miralles,
Miquel: Obres a llaors de Sant
Cristfol, 1498)
boscs en los boschs (Ferrer, S.
Vicent: Sermons, I. 282, lins, 1-8, c.
1400)
boscs per los boschs del vall de
Cofrentes (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 121)
boscs en los boscs de la Arabia
(Bernat y Baldov: Pasc. y Visanteta,
1861)
boseguins y en fas de la seua pell /
boseguins pera cuan ploga (Snchiz
Almela, V.: Un novio falsificat, estrenat
bos de retora del llet *bccnum. El
germ de Riudaura, retor en Paterna, li
vola donar un moset: Y qu profit me
hava de fer bosi de Retora? Guardeu
pera el pobres (Dolz, Estevan: Oracin
fnebre... Gregorio Riudaura, 1706,
p.18)
bos y en lo bos ple diu, de formache
y coca fina (El virgo de Visanteta, 1845,
p. 1)
bosi calle el bosi dalfics (La nit que
venen els musics. Alcoy, 1855, p. 4)
bos torna a sa casa, almorsa un bos
de tonya (M. Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1908)
bosina, bocina un caragol de mar,

corn o bocina (Ord. Costa R. de
Valencia, 1673)
bosin bofet, colp: duna bosin
/mich armut de dents, li trenca
(Palanca: Un casament en Picanya,
1859)
bosina li parles en bosina (Liern: En
les festes de un carrer, 1864 p. 12)
bosin pegue dos bosinaes ms pronte
que... (Vercher: En la vel dun albat,
1865, p.5)
bosin li esclaf els morros en una
bosin (El Blua, Castell, 21 febrer
1892, p.2)
bosina una bosina dauto (Juan, Jos
M: Chfer, al Novetats!, 1925, p. 1)
bosin en ca bosin que pega
p.7)
bosina y tapant la bosina del telfono
p.37)
bosin Chimeta, no sigues burra,

perque durs bosin (de la Torre, J.:
Nit de festa, 1929, p.21)
bosqueixar -verp valenci que haura
pasat al castell (Corominas): ta
bellea.../ me quedar / al bosqueixarla,
en borr, / puix pintarte en perfecci...
(Ros: Paper curios pera fer lo
son amor, c.1740)
bosquets festes, jaleos, aventures
guiloperes, etc.: aquells que sempre
ballant / estn en tots los bosquets (...)
mos bosquets he de contar,/ ... festechs
que he tingut,/ travesures y amistats
(BNM, Paper gracis, discursiu... a les
bot equivalent al cast. salto; 1 doc.:
bot (Roig: Espill, 1460)
448
bot, botet Jaume, pega un botet... ala

les dos cames... (Gadea: Tipos, 1908,
p. 394)
bot 1 doc. barca chicoteta y sinse
cuberta: bot (DECLLC. en Orellana,
1780)
bot Pere y Ratat peguen un bot
11)
bot de cremat va pegant bots
(Barreda: Tomasa o un arreglo
bot els bots del meu cor (Roig y
bot en bot, de estar de bot en bot
bot, de bot en plena la plasa de bot en
bot (El Bou solt, 1877, p. 165)
bot volgu cuatre bots pegar
bot pegaba (sic) uns bots que pareixa
una pilota (Bernat, Lluis: El terreno del
honor, 1894, p. 12)
bot pega un bot (Canyisaes,
Monver, 1913, p. 222)
bot pegant bots en el llit (Soler Peris,
bot Per qu no vas en un bot a casa
Tereseta? (Valls: La verbena. Alcoy,
1935, p. 6)
bot, de bot en ple de gent: estava de
bot en bot (El Tio Cuc, n 72, Alacant,
1916)
bot, anar en un anar a un puesto molt
rpit:A casa Tereseta la solsidora...
Corre en un bot(Valls, E.: La verbena,
Alcoy, 1935, p.9)
bota de ducts tim, llet buttis ?:
fonch trobada huna bota en Tarragona
a bora (sic) de la mar ab dos homens
dins (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim,1495, f. 93 v.)
bota de vi en valenci, en general,

equival a bota de cuero, de vi
(DECLLC, t. 2, p. 155)
bota de vi bota de vi (Esteve, J.:
bota, boteta de vi boteta de vi (Ros,
Carlos: Romans dels peixcadors, 1752)
bota de vi la bota de vi y la carn
(Romans... pera riures en Carnistoltes
despus de haver almorsat, any 1756)
bota y determinarem en plena votada,
o en la bota plena (Len, C.: Arenga
crtica, 1789)
bota y poder beure vi en bota (BNM,
1862, f.14)
bota foc, botafoc li bota foc a la falla
(Pensat y fet, mar 1919)
bota foc, botafoc li botaben (sic) foc
(Viv, M.: Revista Concurs Faller, mar
1948)
botabarques un botabarques sinse
ofisi (Tallada, M.: Les Camareres,
1931, p. 7)
botafoc botafoc: enguixcador (Escrig:
Dicc. 1887)
botafoc,
especialment
botafoc
valenci: home valent (DECLLC)
botal nom nutic; ms antiu en port.
y cast.: botal: botaln o palo largo
botal molts mariners... un atre a la
punta de lantena y un terser a la del
botal (Meli, F.: Al pas del
botaller lo botaller (sic)... del rey
(BUV, Roi de Corella: Hist. de Joseph,
1500)
botnic, jard trastorn en Jard
botnic, /... el poticari Matoses / sa
casa (Memorial dels obsequis fets per
Valencia, 1802) Limprs mostra una
449
errata, escrit batnic.

botanli foc peganli foc. El gerundi
pert la t al juntarse en fluix encltic:
en la mecha en la ma... botanli foc a la
cosa (Llombart: A Visent Guillot,
1877)
botar foc que li botara foc (Galiana:
Rond. 1768, p.83)
botar va botar del llit (Chiste
botar tirar o expulsar a alg dun
puesto: cuant en lo poble em botaren,
eixe camndules, pillo... (BNM, Ms.
1862)
botar botar de Sueca a Silla, y dende
Silla a Madrit (Vercher: En la vel,
1865, p. 8)
botar botar: brincar, saltar (Escrig:
Dicc. 1887)
botar t la punches y ella bota
p. 20)
botar la sanc no, perquem bota la
sanc / y tinc por, en un arranc...
botar, botechar el cor de goig em
botecha (Peris: La matansa, Castell,
1911, p. 13)
botar vullc ferla botar (Peris igual, J.:
36)
botar a botar un rato a la corda
6)
botar que botaren la tapia
p. 31)
botar forsa en les cames pa botar
botar botar susa ms en lo Reyne de
Valencia;y saltar, en Catalunya

(DECLLC)
botar se botar una traca (Llibret
1932, p. 17)
botarga com a trache ridcul mos
aplegara del itali Bottarga, apellit del
cmic Stefanello Botarga, que portava
pantalons destarifats: uns balandrans
/ quels tapen les pantorrilles / ... yo els
dic botargues de moda (Coloqui de
Pepo Canelles, 1784)
botarga bona tal botarga fora si
poguera... (Trobos nous pera esplayar,
c. 1780)
botarga tots vestim de botarga (Len,
C.: Soliloquio valenciano, 1802)
botarga botarga: vestido ridculo de
varios colores que se usa en las
mojigangas. El que lleva este vestido
enguiscaors!
botasequies
botasequies! (Carceller, Vicent: El
fulano de la Concha, 1935, p. 7)
botataulells un pintamones... un
dotor... un bota taulells (Haro, M.: Hi
botecari un botecari (Baldov: La
botecari botecari, botecara... (Escrig:
Dicc. 1887)
botejar botejar: brincar o saltar, por
dar brincos o saltos. Botar, en el
segundo significado de la primera
accepcin (Escrig: Dicc. 1851)
botella del llet butticla y fr.
bouteille: la botella (Pou, Onofre:
botella botella (DECLLC, en
inventari valenci de 1585)
botella en les calderes de Pere Botella
450
78)
botell colp donat en botella: ...y una
botell al inspector de la faena
Alacant, p.1)
botella laiguardent, ensenyant la
botella (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 45)
Botella, Pere el dimoni: a les
calderes de Pere Botella (El Tio Cuc,
n 144, Alacant, 1917)
botellaes Menuda serie de botellaes li
han pegat! (Soto Lluch: Als bous de la
Malaena!, 1920, p.12)
botella vullc destapar latra botella
p. 31)
botell ahir me pegaren una botell
12)
botella tinc atra botella ah dins
botellam cantitat de botelles; derivat
analgic en atres valencians
com
femellam, grup de dones: tirar per terra
a les dones, traentlos tots els sobrenoms
que poden..., gent de la pota bad,
femellam y atres (Gadea: Tipos, 1908,
p.95)
boteller boteller, encarregat del vi en
lo Palau Real (DECLLC, doc. sigle
XIII)
botelleres y qu botelleres, / qu
retretes tan al cas / pera misteles,
resolis (Bando... a honor y glories del
botelles qu de botelles correrien (En
p. 3)
botelles demanaren tres botelles
1872, p. 21)
botelles de llimon y tira botelles de
llimon a la... (El Bou Solt, 1877,
p.84)
botelles tonells chicotets, botelles,
gots (Don Juan Treneta, 1899, p. 3)
botelleta acosta un poc eixa botelleta
(El Tabalet, 1847, p. 195)
botelleta la botelleta ms gran
(Mills: En lo mich del Mercat, 1884, p.
15)
botelleta llavanse en aigua de la
botelleta (El Tio Cuc, n 140, Alacant,
1917)
botelleta duc yo una botelleta (Peris
botelletes tens ya les dos botelletes?
(Parrs, J.: Yal tinc!, Ganda,1885,
p.18)
botelletes botelletes, navaixes (Borrs
y Marco, Jos: El Cullerot, Alacant,
1886)
botica la botica: la alcazarra
botica no haur fet ni una botica
(Balader: Miseria y compaa, 1872, p.
18)
botica fa els mandaos en la botica
1917, p. 18)
boticari boticari, vocable valenci
(DCVB)
boticari y tu dius que es boticari
(Conv. de Saro, Imp. Brusola, 1820)
boticari fasa el favor de quirdar a la
comare...acostes a casa del boticari
boticari Sento el boticari (El Blua,
boticari:
farmacutico
boticari
(Gadea: Voc. 1909)
451
boticari el boticari prenint a... (Baidal

21)
boticari el boticari (Soto Lluch, M.:
El boticari de Villarreal, 1927)
boticaria,
boticara
pharmacopolium... (Exulve, V. J.:
boticha del llet butticla; cat. cntir:
el portar una boticha (Blat, Pepico: A
no s qu, Imp. de Blat, c. 1850)
boticha la boticha (Rosanes: Voc.
1864, p. 14)
boticha una boticha /... les botiches de
beure els homens (El Cullerot,
Alacant, 1898)
boticha una fregot dulls y ma a la
boticha (...) set glops daiua de una
boticha
(Canyisaes,
Monver,
1907,1909, pp. 58, 103)
boticha fes favor dagarabarme la
boticha que vullc... (Soler Peris: El
solo de flauta, 1917, p.15)
boticha li dona la boticha (Cubells:
Els panquemaos, 1919, p. 12)
boticha llig en una corda, pencha la
boticha (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 5)
boticha veus aigua en la boticha y...
boticha yo bec en la boticha (Martn,
A.: Lalegra del dolor, 1927, p. 23)
boticha Doloretes en una boticha
11)
boticha tombat en una hamaca, / la
boticha al costat (Barchino, P.: Tot lo
que relluix, 1931, p.3)
botiches, fer mig plorar: y fent de por
mil botiches / li digu tot tremolant
botiches, fer y que siga fort y clar; /
sense fer botiches (Palanca: Llgrimes

botiches en bona veu, poques
botiches (Vercher: En la vel dun
albat, 1865, p. 5)
botiches Pobreta, est fent botiches
12)
botiches ple de botiches y no me puc
aclarir
(Barreda:
Un
arreglo
botiches sinse botiches, claret (Vives,
Rafael: Entre amics, 1877, p. 12)
botiches pa laigua: fer una tarea de
botiches en Agost (El To Cuc, n 119,
Alacant, 1917, p.3)
botiches y que no fa botiches pera
diro (Gmez: Cremaes sinse foc,
1917, p.18)
botiches Ya fas botiches? (Vidal,
Castell, 1928, p. 22)
botiches va fent botiches (Serrano,
botiches, fer y el chicot que fa
botiches / desta manera sol desbarrar
(Sanjuan, Antulio: La clavellina y el
botichs, Llibre de festes del Arrabal
Roig, setembre 1976)
boticheta boticheta (El Tio Cavila o a
divertirse a un poblet. 1873, p. 29)
boticheta com te molta set torna a la
boticheta (Cubells: Els panquemaos,
1919, p. 12)
botich li trobe cara de botich... en
cara de botich (El Tio Cuc, n 77,147,
Alacant, 1916, 1917)
botich en botich dAgost (Llibret
Foguera Barrio San Blas, Alacant,
1930)
botichons homens y dones carregats
en cnters y botichons de aigua que
452
venen de puar de la sequia (El Tio

Cuc,2 ep. n 53, Alacant, 1924, p.3)
botichs cast. tartamudo: el valenci
botichs (DECLLC, 2, p.156)
botichos:
tartajoso
botichs
botichs si em riga o si em plore.
Botichs (Liern: La mona de Pascua,
1862, p. 33)
botichs y parla un poc botichs
22)
botichs y com era un poc botichs...
botichs un peixcater botichs (El
Tio Cuc, n65, Alacant, 1916, p.3 )
botichs el botichs (Sanjuan,
Antulio: La clavellina y el botichs,
Llibre de festes del Arrabal Roig,
setembre 1976)
botifarra botifarra (Pou: Thesaurus,
1575)
botifarra campanes... les de Santa
Catalina, / que dihuen clar al tocar, /
botifarra, botifarra, / botifarra y
ansisam (Romans y coloqui en les
virtuts dels Pixavins, c.1730)
botifarr colp donat en rastre de
botifarres: eu! que en una botifarr en
los nasos a cuansevol... (Bernat y
botifarrer botifarrer: morcillero
botifarrer botifarrer: persona que hace
o vende morcillas (Escrig: Dicc. 1887)
botifarrera dona que fa o ven
botifarres: y nebot de Pelusa la
Botifarrera (Soler Peris: El solo de
flauta, 1917, p.13)
botifarres sanch cuyta en bones
botifarres (Eiximenis: Ter, als Jurats
de Valenci, c. 1385)
botifarres si es negre... botifarres

1907, p. 15)
botifarres seques la llonganisa y e(l)s
blancs,
(l)es
botifarres
seques
botifarres de seba botifarres de seba
1911, p. 18)
botifarreta botifarreta: morcillita
botifarreta gos mort... li havien donat
borifarreta (El Bou Solt, juliol 1877)
botifarreta li donaria en molt gust
botifarreta (Escalante: La herensia del
rey Bonet, 1880)
botifarreta botifarreta si que li
donara (Meli: Com els cacherulos,
1926, p. 6)
botifarreta botifarreta: especie de
morcilla que tena veneno para los
perros (Escrig, 1887)
botifarreta en oli chorrant doli li va
dir: botifarreta en oli? Lo que ms
magr (Peris Celda: La ta Pepa Tona,
1918, p.7)
unes
botifarretes
botifarretes
p. 30)
botifarretes de la que pencharen
botifarretes (Don Juan Treneta, 1899,
p. 3)
botifarretes botifarretes y chulles per
el... (Llibret Foguera La Rambla,
Alacant, 1942)
botifarr botifarr de mar: animal
mar del gnero Holoturia; voc.
valenci (DCVB)
botifarr dins de budell prim: sanc,
seba, magre, cansal, pinyons, etc.: en
lo Reyne de Valencia nhian
denominacions de botifarr de carn,
453
seba y arrs, segons tinga ms cantitat

du o atre ingredient (DCVB) Guarner
es deix el millor: el de la binsa, per el
greixet del budell en binsa.
botifarr partint del (carrer) del
Botifarr (Semanari El Pare Mulet,
1877, p. 18)
botifarr de la binsa un botifarr de
la binsa (Escalante: Les barraques,
1900, p. 33)
botifarr botifarr (Gadea: Voc.
1909)
botifarr botifarr, especialment
valenci (DECLLC)
botifarr de la binsa torrat com un
botifarr de la binsa (Montesinos, V.:
botifarrons de la binsa comprar
botifarrons de la binsa (Gmez:
botifarron fart en botifarrons: una
botifarron y chulles en allioli (Alegre
Ortiz: En la Cany, 1926, p.16)
botifarronera la botifarronera pera
ferli... (El pare Mulet, 1877, p.23)
botifarrons paltrot, botifarrons (Bib.
S. Morales, Ms. 6563, any 1745, f. 49)
botifarrons no deixen botifarrons
fabricar (R. dels treballs de la gent
pobra, 1857)
botifarrons de la binsa en botifarrons
de la brinsa (sic) (Soler, J.: El solo de
flauta, 1917, p. 13)
botifarrot el sabrs botifarrot (Peris
Igual: La matansa del serdo, Castell,
1911, p. 9)
botifarrotes culars tot lo embutit... /
botifarrotes culars, / mondongueres
groses, primes, / botifarrons curts y
llarcs (Baoro el Rochet de Alcser, c.
1790)
botiflet de chiflets y botiflets que tant
descndalo y tanta guerra donaren en

estos reines (El Mole, 7/ 12/ 1863,
p.84)
botiga del grecllet apotheca: traure
forment e posauenlo en botigues
botiga botiga de argenter, botiga de vi,
de oli, sabates (Esteve: Liber, 1472)
botiga en alguns eixemples equival al
castell farmacia: botiga de specieria
(Villena: Vita, 1497)
botiga botiga de llenc, de draps, de
seda, de sabater, de sastre, de tapiner, de
barber, de cinter o correger, de
punyaler... (Exulve, Vicent: Praeclarae
artis, 1643)
botiga vullc tornar a la botiga
(Virosque: La salvasi de la casa,1921,
p.27)
botiguer botiguer (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
botigueret amo o empleat de
botigueta: hia botigueret, que pensant
en... (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.221)
botigueta churro duna botigueta
(BNM, Ms. 14. 108, Alemont ti li, c.
1860, f. 11)
botigueta botigueta: tiendezuela
botigueta, poltic de sinse categora:
menos poltics de botigueta (Marco
botigueta com de una botigueta (R.
Llopis, F.: La salvasi de Salvilla, 1927,
p.7)
botiguetes ms de dos mil botiguetes
(Seg. part del rahonament del Rull,
1802)
botil adjetiu pardic naixcut de
motil y botill: si dona fora... y un
cura botil el amor me fera...
454

botilleros, botillers els botilleros fent
aygues (Segn rahonament entre el Rat
Penat y el Micalet, 1802)
botill cast. botijn botill (Escrig:
Dicc. 1851)
botinfl la botinfl (Barber y Ras, F.:
De Valencia al Grau, 1889)
botinfl cat. embotornada; unfl per
enfermetat o atra causa: en la cara tan
botinfl de dormir (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.64)
botinflaes ... de noblea botinflaes
14)
botinflarse botinflarse: abotagarse...
hincharse... (Escrig: Dicc. 1851)
botinflat botinflat, vocable valenci
(DECLLC)
botinflat botinflat (Galiana: Rondalla,
1776)
botinfl home gros, panchut, unflat, en
molt de greix: per quem tanques en
larmari, botinfl? (Vidal y Roig, F.:
cat. farmaciola, sustantiu
botiqu
quels colaboracionistes del gobern del
PP introduixen dasta en anuncis per
radio y TV, prohibint el sust. valenci
botiqu, que tamb podrem
dir
potiqu: en el meu equipage port un
botiqu ( ..) en el meu botiqu y liu vaig
tapar en cot en pel (Navarro y Reig,
botiqu botiqu: botiqun (Escrig:
Dicc. 1851)
botiqu botiqu: cajn pequeo con
medicinas para llevarlas de camino o
donde puedan hacer falta (Escrig,
botiqu carregat en un botiqu paregut
a un cofre (Bernat, Lluis: El terreno del

honor, 1894, p. 10)
botiqu botiqu (Fullana, Lluis: Voc.
1921)
botiqu Vol que li duga la porga? Lo
que hi es un botiqu (Martn, A.: La
botito tragu en lo pual dos pilotes y
un botito (Escalante: Les criaes, 1878)
botitos llevat els botitos (Escalante:
Un buen moso, 1889)
botitos gast botitos de charol
1907)
botitos Y no podrem sentarse?... me
fan mal els botitos (Navarro Borrs:
Es de vost eixe goset?, 1921, p.9)
botitos adems, porta... botitos
1928, p.30)
botitos tipo de calser entre sabata y
bota: reseba, y cm mhan posat de
pols els botitos! (Barchino: Tot lo que
relluix, a.1931, p.6)
botitos tot el mon en botitos... y t en
espardenyes (Llibret Carolines Altes,
Alacant, 1952)
botivolea botivolea: de bot y volea
bot -del germ. *btan?; desdel val.
clsic, en pl. tamb aludix als

testculs: mullls botons en aigua
bot, tndrer el tindre una persona el
bot: estar colrica, irritada (Escrig:
Dicc. 1851)
bot els ulls me somplin daigua...
soc tan tendre... este bot (Escalante:
Obras comp. II, 1894, p.432)
bot tindrs que acariciarlos (als
chiquets) un bon rato si vols quels pase
el bot del tot (Gadea: Tipos, 1908,
455
p.391)
bot -bot: irritaci o disgust ques
manifesta en la cara o paraules, vocable
valenci; castell berrinche (DCVB)
bot, tndrer un -cast. berrinche:
Qun bot, qun sentiment / cuant
oixca... (Comes, P.: El danseta, c.1920)
bot sunfla com un bot (Negre,
bot de foc terme usat desdels clsic
al cauteri ques donava en ferret de
punteta esfrica calf al roig, pera
tancar ferides. Tamb es acci o fet que
dona dolor fsic o dnima: Qu vos
pareix? Un atre bot de foc (Josep M
mono, 1929, p.15)
botonar botonar (Esteve: Liber,
1472)
botonarse botonarse (Ferrer, St.
Vicent: Sermons, I, 137, c. 1400)
botoner lo botoner, lo hortol..., lo
peller (Ros, C.: Romans..., en ques
declara la rinya, junta y..., 1738)
botons, botones de banc, hotel, etc.:
de la categora de botones va pasar a la
de secretari (El Tio Cuc, n 119,
Alacant, 1917)
bou de carrer els colaboracionistes
diuen bou al carrer: ...organisat uns
dies de bous de carrer (El Pare Mulet,
1877, p.68)
bou de carrer bous de carrer (Mills,
Manuel: Bous de carrer, Valencia 1882)
bou, bous en lo mercat en catal
toros al mercat : y ques faren bous
en lo mercat y lluminaries (BRAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari, 5 abril 1625,
f.454)
bou en corda o en maroma cat. brau
amb corda: portaren bohuets en corda
(Coloqui entre Sisternes, Arguix y
Morl, a les festes de St. Bonaventura,

a. 1635)
bou embolat parlant de la festa dels
bous en maroma (que diuen baroma) y
embolats: la prohibiso del bou en
baroma me fa el mateix efecte que si
mos privaren el tabaco. Y cuan el
deixen saca(r) no ms que embolat es
...
(Martnez
Ruiz,
Amancio:
bou empiulat y el ms llauger pera fer
el bou empiulat en les festes dels carrers
de Valencia (BNM, Rahonament... de
Pep de Quelo, ed. c. 1750)
bou de maig chupiu de mil colors / en
solapes als costats, / y tan ple de
gallardets / com si fora un bou de maig
(Coloqui... que sels dona per un modo
de refresc a les Madametes, any 1767)
bou en maroma Pos y el bou de
baroma?... la prohibiso del bou en
baroma me fa el mateix efecte que si
mos privaren el tabaco (Canyisaes,
Monver, 1909, p.145)
bou per el carrer parlant del bando de
festes: Se fa sabe(r) al pbilc que...
haur bou per e(l) carrers (Canyisaes,
Monver, 1910, p.182)
bou picat que estich tan coent com un
bou picat (BNM, Rahonament... a les
bou solt -tradicional en algunes festes
valencianes: els carnisers... / a estos no
els dol el gastar; / sempre en la invenci
que han fet, / han posat lo peu davant / a
tots. Y traurn lo Bou solt com sempre
(2 part, Rahonament entre el Rull de
bou solt persona lliure moral, poltica
e
intelectualment;
fadr
sinse
obligacions, etc. Un cas fams de bou
solt, segons la tradici gabulista, fon el
456
pare Mulet: fer cuant vullga el Bou

solt (El Bou solt, 1877, p.73)
bou solt -per desichar el divors, li diu
la muller al marit: cada u / pot per
ahon vullga pegar. Desde hui sers bou
solt (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p.27)
bou solt vol ser bou solt (Escalante:
Un ratet en..., 1914, p.8)
bouer bohuer: boyero (Gadea: Voc.
1909)
boulevart boulevart del Botifarr (El
bova e bova e erba (DECLLC, en text
dArnau de Vilanova, s. XIII)
bova tornes esmeraldes les boves y
llisos juncs (Salcedo, D.: Breve y
sumaria relacin, 1614, p. 194)
boval boval negrella (Roig: Spill, a.
1460)
boval, bolab no devem anar a la
boval (Caps y senteners, Imp. Chusep
bveda la bveda dalt (Mercader, C.:
Vida de f. P. Esteve, 1677, p. 125)
bveda lley de la obra... la primera
bveda (Ms. de Jusep Esplugues, retor
de la Vall dAlbayda, a.1735)
bveda ms prop de la bveda que
mos cubrix (Lanzuela: La Templ del
barrio, 1933, p.15)
bvedes les fermes bvedes del
Pante (Ballester, J. B.: Ramellet,
1667, p. 6)
bovina 1 doc. bovina cuyta ab mel
(Rec. valenci de Misser Joan, 1466)
bovina, bobina -Escrig la escriu en
billabial, fet criticat per Corominas
(DECLLC, 2, p.14), encara ques
corrent en valenci modern: bobina:
borraja, planta anual...; burer u aigua
de la bobina: tener buenas tragaderas

bovina que no menge bovina, com
alguns (Galiana: Rond. 1768, p. 32)
bovina menchant bobina (sic) en
tomata y piment (El Mole, 1840, p.
68)
boxeaor o de la contrari, la boxeaora y
la futbolista... (Virosque: La salvasi
de la casa, 1921, p.6)
boxeant t, boxeant? (Sedin, S.:
Grogui!, 1931, p. 12)
boxear del ingl. to box, colpejar:
Ah, y en lo que va escampanse lafisi
de boxear les dones! (Virosque: La
boxear pera boxear com en la vida he
estat (Josep M J.G. y E, Beltrn: Les
boxeen els dos boxeen (Comes, P.:
boxeo catal boxa: del boxeo que
fem en los seus nasos... (Barchino: La
boxeo y el atre de boxeo (Virosque,
A.: La salvasi de la casa, 1921, p.5)
boxeo tamb ham tingut un mach de
boxeo (El To Cuc, 2 ep,.n 53,
Alacant, 1924, p.3)
boxeo de boxeo. Qu ms havera
volgut el pblic, que anar a vore un
espectcul y...? (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.3)
boxeo
y
pedestrisme
boxeo
Valensia,1926, p.6)
boxeo vol pagarte en llisons de boxeo
p. 14)
boxeo als deports... al boxeo (Esteve,
Chusep: La comisi de la falla, 1929,
p.7)
boxeo no vach al boxeo ni a espentes
457
(Sendin Galiana, S.: Grogui!, 1931, p.

3)
boxeo Li agr el boxeo? (Beltrn, E.:
boxeo Dahn veniu? Per les
apariencies, de mach de boxeo
1933, p.27)
boxeaor tant de presumir en el fill
boxeaor (Beltrn, E.: El novio de la
reina, 1933, p. 19)
boxeaors comedia de boxeaors, en un
acte (Sendin Galiana: Grogui!, 1931,
p. 1)
boya boya: seal atada al cable ...
boya tinc el cor com una boya
p. 7)
bozadures quantes burleries y
bozadures (Montanys: Espill de ben
viure, 1559, f. 8)
bracer, bracera bracera (Roig: Espill,
1460)
bracers lo Omnipotent, vent dels
bracers la fatiga (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
braa, brasada mira qu brasada de
anques (Coloqui de Llaudomia, sigle
XVIII)
bra bra: movimiento con los
brazos extendidos (Escrig: Dicc. 1887)
bradic dtim y semantisme ducts;
escut chicotet, funda de punyal o
espad en cuiro ornamentat?: ixca un
mollet enflocat , / ab bradic y espad, /
tontillet y papillota, / sombreret y
peluqu (Paper curis, pera contrafer...
any 1741)
bradic espad en mnec de bronse y
son bradic (2 Conv. entre Nelo y
Quelo, 1787)
braf de braf, onomatopeya deixida

daire o vapor. La braf aludix al colp
daire o vapor pudent, siga dun reglot
dallioli, lal sentinat de la vinarra,
etc.: braf..., la braf de vi o de
ayguardent (Escrig: Dicc.1887)
braf una braf ms pudenda que la del
gos que... (Gadea: Tipos, 1908, p. 272)
braf una braf de vost... (Comes,
F.: Els moneros, 1919, p.15)
braf cada braf de vi retestinat
1931, p. 4)
brag aludix a festa ben fet, sinse
parar en gastos: en Denia... una festa
tan brag (El Tio Cuc, n 143, Alacant,
1917, p.3)
home
sinse
carcter,
bragasa
malfaener: non te culpa ella / de tot lo
que pasa / sino eixe bragasa (Salvador,
J.: Una agela verda, 1876, p.21)
bragases Han vist vosts quin
bragases ma donat Deu per marit?
10)
bragases, bragaces y siga ell un
bragaces (Gadea: Tipos, 1908, p. 211)
bragat eixe ramat de pardals... no son
foches ni sarsets, ni bragats (El Mole,
1840, p. 4)
bragat cast. nade de pico ancho; val.
Bragat, Cullereta (Vidal: Cat. aves de
la Albufera, 1865, p.26)
bragat bragat: lo mismo que cullereta,
ave de la Albufera (Escrig: Dicc. 1887)
bragat pardo pardal acutic
albuferenc: un collvert y un bragat
pardo (Ensisam de totes herbes, 1891,
p.10)
bragats pera bragats en Torrent
bragats hi sarsets, bragats y foches
458

1928, p.11)
braguella braguella (DCVB, en text
valenci de 1556)
bragueta del germnic-llet braca >
braga > bragueta: y la bragueta
davant (Conv. de Saro. 1820)
bragueta ms tonto que la bragueta
dAdn (El Pare Mulet, 1877, p. 14)
bragueta solta, a li se burlaven a
bragueta solta (Ensisam, 1891, p.259)
brah -del germnic brado?; 1 doc.:
els brahons (DECLLC, en Arnau de
Vilanova, c.1290)
brah les dones... la garrotera liguada
en lo bra... en los brahons (Martorell:
Tirant, c.1460)
brah mire qu bra, senyora, / mire
qu cama... (Coloqui nou del ros
alas, 1823)
brah brah: morcillo. Mun. Parte
carnosa del brazo desde el hombro hasta
cerca del codo (Escrig: Dicc. 1887)
brah en lo Reyne de Valencia pareix
que vol dir la part alta del bra
(DECLLC, 2, 199)
brah, bra diuen qu te ms forsa
que... ms que una riata de mules... pos
is que tendr uns braons... (Martinez
1909, p.132)
brah li se veu ca brah tan gros com
la meua cuixa (Valero, R.: Dos
brama brama (La Brama dels
Llauradors, 1497)
bramar
(Eiximenis:
bramar
Regiment, als Jurats de Valenci, c.
1395)
bramar y com anaba bramant
bramit escomensa a grans bramits (3
part dels coloquis de la fulla, c.1740)

bramit desde el Mercat a bramits el...
(Tito y Sento habent oit llegir el
bramit un bramit llunt de fiera (Puig
brancal en alguns puestos del Reyne
equival al castell umbral: el brancalet
de la porta (Lladr,R.: A deshora de la
nit, 1888, p.11)
brancalet un brancalet de pedra, llit de
dos
enamorats
(Tallada:
Les
brancalet brancalet: umbral, lo mismo
que bancalet (Escrig: Dicc. 1887)
valencianisaci
de
Brancambur
Brandenburgo: mor lo marques de
Brancambur, marit de la Reyna
Hiermana, en lo Palau, y portrenlo a
soterrar (Archiu Cat. Val., ms. Llibre
dAntiquitats, 8 de joliol 1525)
branquinyos vintyun branquinyos de
vidre esmaltats (A. Patriarca. Prot.
Eiximeno, 1558)
bras, bra bras: brazo; lo mismo que
bra (Escrig: Dicc. 1887)
brasaes pardicament, donar la
bendici el retor: quel sinyor vicari
mos pegue cuatre brasaes y mos case
(Fink Rees, E.: La millonaria, 1918,
p.6)
brasaes moviment dels brasos: a
laulor, escomens a pegar brasaes
(Llobat: Ho ha fet el fill del alcalde?,
1931, p.15)
brasaes pega brasaes (Herrero, J.: En
brasat, braat cantitat dherba, frutes
o atres coses ques pot agarrar en els
dos brasos: an el agelo Toni, en un
brasat de flors (Garrido, J. M:
459

brasechar la sistella baix lo bras, / y
brasechant en el atre (Coloqui nou del
ros alas, 1823)
brasellaes en dos brasellaes, nadant
p. 65)
braser cast. zarza; lo mateix que
arbarser y gabarrera: per vora sequia...
un braser (Coloqui de una que li den
Crisstoma, c.1770)
braser mores de braser (Els chics
braser mes negre que una mora de
braser (Colom: Lo que fa la roba,
1875, p. 16)
braser mores de braser, sastres y
modistes al carrer (Escrig: Dicc. 1887)
brasero, anar de pardicament y en
joc semntic, anar agarrats del bras:
sen anirem de brasero / els dos y
pasecharem (Gadea: Faena-Fuig y
Huiseta, 1891)
brasero, anar de anirem pasechant /
els dos sempre de brasero (Rubert
1897, p.30)
brasero fet de metal y red, poc
fondo, pera calfarse en ivern en brases
de carb molin o pinyol: nesesitat de
apaga(r) el brasero (Canyisaes,
Monver, 1909, p.105)
braseta Hui cada braseta es plata .-Y
yo cada pataqueta un chavo (Peris
brasileny:
brasileo
brasileny
brasileny brasileny (Fullana, Lluis:
Voc. 1921)
brasilet ya diu que la corredora / uns
brasilets li ha portat (Ros, Carlos:
Carnistoltes, 1733)
brasilet cast. brazalete: y les arres /
de esmeraldes o diamants,/ ...y els
brasilets (2 part de lo que solen pasar
els homens, c.1740)
brasilet els brasilets y collar (Ros,
Carlos: Segona part de les penes, c.
1745)
brasilet els brasilets y collar (Gadea:
Ensisam, 1891, p.296)
bracill:
...
brasill,
bracill
movimiento que se hace con los
brazos... (Escrig: Dicc. 1887)
brasillejar el valenci brasillejar,
brasilles esperant el caixco y les
brasilles (Valls: Mat de Gloria, Alcoy,
1932, p. 2)
brasol del llet brachlu?. En val. es
fil pera canyes de peixcar; 1 doc. : fil
braol, ahulla llarga, / que servix pera
enfilar (Ros, C.: Roman nou... dels
brasol brasol: torzal, especie de
bramante, hecho de seda o de la flor del
camo, muy retorcido y fuerte... se usa
por los pescadores (Escrig: Dicc.1887)
bravates les bravates, els corages...
(Academia de Valencia, 2 de febrer
1704, p. 78)
bravea andaluso y catal bravesa:
ira, bravea (Roig: Espill, 1460)
bravea ab oli de bravea... ab lo de
fortalea (A llaors de Sant Cristofol,
Valencia, 1498)
bravea la sua natural bravea (Beuter:
1538)
bravea bravea: esfuerzo o valenta de
las personas (Escrig: Dicc. 1887)
bravejar 1 doc. braveja (Martorell:
Tirant, c. 1460)
460
bravejar cridant braveja (Roig:

Espill, 1460)
de
les
seues
bravuconaes
bravuconaes (Meli, F.: Al pas del
brea brea: por resina y por betn
bre bre: embreadura (Escrig: Dicc.
1851)
brea llevat eixe puro... -Tio, si es de
brea! (El Tio Cuc, n 65, Alacant,
1916)
brear brear, breat... (Escrig: Dicc.
1851)
brecha derivat del francs breche,
apareix en valenci en el sigle XVII:
en lo contrari obri brecha (Peregri,
I.:Redondilles valencianes, en Sacro
Monte. Val. 1687, p. 134)
brecha entretindres en breches... pedre
ni un can... ni un ferit (Un pillo y els
chics educats..., 1846, p.53)
brega la bregua (Ferrer, St. Vicent:
Quar. c. 1400)
brega -del germ. brekan, trencar: de
totes les bregues ella exir venedora
(Villena, I.: Vita Christi, 1497)
brega en esta clase de bregues / ning
de veres se pega
(Poesas para
distribuir durante el Baile de Torrente...
del siglo 6 de la Conquista de Valencia,
octubre ,1838)
breguejar breguejar (Roig: Espill,
1460)
breguejar, breguechar per ms que
pelea y brguecha (M.Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1907)
breguer sou un molt gran breguer
(Orta, M.: Fiestas traslacin reliquia S.
Vicent, 1600, p. 43)
bres dtim desconegut, glic*bert,
llet bercilu?; cast. cuna: en lo bres d
amor (Trobes Verge Maria, 1474)

bres bres: bresol (Escrig: Dicc.1851)
bres cuan ma mare marrunsava en el
bres (Canyisaes, Monver, 1909,
p.114)
bresol era poc usat en el valenci
modern y sempre en -s-. Millor llitet o
cuna: bresol (Ferrer, St. V.: Sermons,
c.1400)
bresquilla dtim ducts, del cltic
briska?; cast. melocotn. Parlant deste
frut, Coromines diu (traduit del catal)
que: presquilla, forma del Baix Arag
que contina per una part del Reyne de
Valencia, forma sinse ducte mosrap
que mos apleg alter en bresquilla per
la pronunciaci arbiga (DECLLC, 6,
p.799)
bresquilla, abresquillat els derivats
deste
mosarabisme
valenci:
abresquillat,
embresquillat.
els
arrepleg Alcover com a llxic valenci,
equivalents als castellans spero,
agriado (DCVB)
bresquilla el pinyol duna bresquilla
(El Tabalet, 1847, p. 79)
bresquilla bresquilla (Escrig: Dicc.
1851)
aigua
fresqueta!
bresquilla
bresquilles! (Roig: Els banys de les...,
1871, p.7)
bresquill li peg una bresquill
(Mill, M.: Els microbios, 1884, p. 10)
bresquilla si diu bresquilla o diu
carchofa (Les riferes. Imp. Amargs,
1886)
bresquilla bresquilla es la forma
predominant en lo Reyne de Valencia
(DECLLC)
bresquilla cat. prssec, melicot: en
la bresquilla (El Tio Cuc, n 196, 1918)
bresquilla dos bresquilles (Mez,
461

bresquillera bresquillera en flor
1872, p. 8)
bresquilleres les bresquilleres y les
parres (Palanca: El Sol de Rusafa,
1861, p. 24)
bresquilleres li han tallat les
bresquilleres (Mills, Manuel: El Civil,
1916, p. 8)
bresquilleret bresquilleret (Escrig:
Dicc. 1851)
bresquilles Y les bresquilles?
este
parell
de
bresquilleta
bresquilles... atra bresquilleta (Bernat:
Un ensayo fet en regla, 1845)
bri un bri, en el sentit de filament en
un serm de St. Vicent Ferrer
(DECLLC, 2, p.227, en text de St.
Vicent, c.1400)
bri de safr de afr quatre brinets
(Ros, Carlos: Roman... los treballs de
la gent pobra, 1763)
brians sinnim de morsalat y herpes:
set brians (Roig: Espill, 1460)
brib tu tens la culpa, brib (Arnal:
bribonal propia dels bribons: idea, /
gens ms que esta bribonal (Ros, C.:
bribons els bribons dels Estudiants /
de la Naya (Relaci... entre Sento y
Tito, 1784)
brig -del fr. brigade: tota la brig de
bomberos (Barchino: La pasta de la
brig cast. y cat. brigada; del ducts
gtic brikan > it. brigata > fr. brigade:
brig: brigada (Escrig: Dicc. 1851)
brig la brig de bombers (Gadea:
Tipos, 1908, p.223)

brig uns (obrers) que estn en la
brig (El Tio Cuc, n 65, Alacant,
1916)
brig de la granera agranaors o
fematers: la brig de la granera ha
entrat ya en funsions (El To Cuc, n
158, Alacant, 1917, p.3)
brig Bon empleo? En la brig dels
adoquinaors
(Angeles,
P.:
Al
brigant militar napolenic, en joc
pardic entre els fransesos brigand
(lladre) y brigade: els fransesos els
nomenen per Brigants (Conv., sobre la
brijan Hola, brijan! (sic) (Escalante:
brillant del fr. brillant e it. brillare,
italianisme que mos apleg en lo sigle
XVII; 1 doc.: en lo cel brillant topaci
(BUV, Ms.666, Morl: Poeses, c.1650)
brillant dels sombreros rufaldats, / de
les llistes de canari / de la evilla de
brillants (Coloqui dels sombreos
rufaldats, 1753)
brillant Aquell adrs de brillants del
barato de Gonsales quem cost un
quinset? (Mills: Ni rey, ni caball, ni
sota, 1874, p.8)
cat.
brillantesa:
brillantea
brillantea (Escrig: Dicc. 1851)
brillantina veu del sigle XIX, del
francs brillantine: Rebrillantina,
quins micos! (S. Galiana, A.: Ella,
latra y..., 1934, p.50)
brillea brillea, brill: brillo (Escrig:
Dicc.1851)
brillant el altar brillant dels
Torcedors (2 part Coloqui de Tito y
Sento, 1789, p. 7)
brillants ab tantes brillants antorches
462
(Morla, P. J.: Memoria sucesos, 1651)

brillo ni a la que tinga ms brillo
(Coloqui del Escol y la Viuda, s.
XVIII)
brims despigol manollets de brims
despgol sec quels chics van ensenent
per els carrers (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.27)
brinc en un brinc (BNM, Ms. 14440,
La Infanta Tellina y el Rey Matarot,
c.1660) El manuscrit pareix copia del
XVIII (Escoriguela?), o principis del
XIX.
brincar -derivat llunt del llet
vinclum?: brincant com les cabretes
brincar brinc, brincahor, brincant,
brincar, brincat... (Escrig: Dicc. 1851)
nhian
diferencies
brincos
semntiques entre bot y brinco (dorige
portugus), al tndrer este ltim un
toquet pardic: un msic vrem all /
que pegant brincos... (La creu del
p.8)
brindar brind ab raim de parra
(Cucarella, J.: Luzes de aurora, 1665, p.
378)
brindis del germnic bring dir's, yo
tel oferixc. En val. heu tenim
documentat a mitants del XVII; en cat.
ix ms tart; 1 doc.: per la festa va este
brindis (Valda: Fiestas Inmaculada,
1663, p. 353)
brindis a la salut es lo brindis /
daquell qui merc li fa (Paper
Carnistoltes , any 1742)
bro del cltic brigos derivaren el
castell bro, el portugus e itali brio,
etc.: bris, briosament, briossim,
briositat... (Escrig: Dicc. 1851)

bro modera un poc el teu bro!
brisa -del llet brsa: sust. clsic
valenci; 1 doc.:
brisa (March,
Jacme: Dicc. 1372)
brisa -1 doc., brisa del raim: ple de
verema/... aparta, fondo/ la brisa (Roig:
Espill, 1460)
brisa venien com a la brisa (del raim)
els mosquits (BSM, Ms. 6781,
Gayferos, c. 1660)
brisa de canyamons, comins, / brisa, y
llins els te farts, / que les fabes y la
dacsa... (Roman... les conversacions
que molts colombayres..., c. 1740)
brisa brisa: granet; orujo, los huesos
que hay dentro de las uvas... (Sanelo:
Dicc. c. 1800)
brisa brisa: orujo... hollejo de la uva
despus de exprimida... (Escrig: Dicc.
1887)
brisca 1 doc. la brisca o el reves
(Bernat: Un fandanguet en Paiporta,
1860, 14)
brisca cantar les cuaranta a la brisca
1937, p. 10)
brisqueta chuant a la brisqueta
(Llorens, J. B.: Tona y Toni, Alcoy,
1871, p. 12)
briva sinse educaci, criat en lo carrer:
un chic criat a la briva (Els chics
educats en la casa, 1846, p.8)
briva estava fet a la briva, / y no vola
acacharse (Gadea: El Ferrer de Tibi,
1891)
briv 1 doc., en texts valencians de
1583 y 1595: pare de brivons
(DCECH, 1, p.663)
brivonet fet un brivonet (Mulet, F.:
463
brivona, bribona aguarda, bribona

mosa! (Coloqui nou del poticari,
s.XVIII)
brivonot, bribonot es gran bribonot
brivons y tan brivns (Galiana, Lluis:
brivons no fa cas de bribons (Sacro
Monte Parnaso, 1687, p. 189)
brivons els brivons del seu auditori
(Mercader: Vida f. P. Esteve, 1677, p.
52)
brocadello teixit de seda y or, ms
llauger quel brocat: una casulla de
brocadello vella negra (AMC, Inv.
Santa Mara de Castell, 18 de giner
1604)
brocalia incomoditats que la tal
brocalia (Conv, de Saro. 1820)
brocat dtim ducts, it. broccato?:
alcandora... brocada entorn les faldes e
al collar (DCVB, en doc. valenci, any
1420)
brcul broculs, chirivies, naps
(Batiste, Ch.: Coloqui entre Goriet y la
Chora, c. 1850)
brcul brcul: brculi, yerba (Escrig:
Dicc. 1851)
brocha dorige ducts del galicisme
dialectal brouche?: en escala, cartells,
perol y brocha (Colom: El benefisi de
Mora, 1881, p. 12)
broncha enc ques semantisme poc
usat, tamb equival a joya: una patena
eo broncha de plata (AMC, Inv. Santa
Mara de Castell, 29 de mar 1700)
brocha, broncha malnom o mot dun
pintor de parets: as no hia
deng?Broncha! (Balader: Miseria y
compaa, 1872, p.18)
brocha li han ficat la brocha dins dun
ull (Borrs, J.: El Cullerot, Alacant,
1886, p. 7)
brocha, broncha y tot me hu ompli
desguits. Aix es culpa de la broncha
1890, p.10)
brocha, broncha de sab y broncha
(Sireno, D.: El 606, 1911, p.38)
brocha treball de brocha (Llibret
brochaes en un parell de brochaes...
(Arnal, F. P. : Lagelo del colomet,
1877, p.46 )
dos
brochaes
de
brochaes
almnguina (Canyisaes, Monver,
1910, p. 196)
brochaes y peg cuatre brochaes
setembre 1965)
broche galicisme modern: ha perdut
un broche desmalt en la iglesia (Puig
brfec brfec es hui una paraula
especialment valenciana (DECLLC)
brfec Deu lo guarde de ma llengua,
que soc brofec (BUV. Morl: Ms. 666.
c. 1649)
brusco,
spero,
brfec brfec:
descorts (Escrig: Dicc. 1887)
brfec un home molt brfec, valent y
determinat (Gadea: Ensisam, 1891,
p.237)
brfec brfec, dominant y frvol
p.37)
brfec ll era molt brfec y molt
sicatero (Navarro: La pau dels poblets,
1913, p.23)
brfec en el carrer... un brfec
(Meli, F.: Al pas del Nasareno, 1928)
brfegues brfegues glopaes dodi (El
Poble Valenci, 31 mar 1917, p. 1)
464
broll -chorro de llquit que ix en forsa:

broll: lo mismo que borboll (Escrig:
Dicc. 1887)
broll, brull formava un arch mot gran
y bonico... aquell surtidor o brull
natural (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p.57)
brollar dorige ducts, del germ.
broglos, occ. bruelh, llet bullre...?; en
val. qued com arcaisme, per lo quel
dicc. de Ros (a 1764), ni el dEscrig
(a.1851) larrepleguen: e los meus ulls
fonts de amargues lagremes brollen
brollar que brolle la sanch (Fenollar :
Historia de la passi , a.1493)
brollar clara font de veritats,/... que
brolles en abundancia (BUV, ms.
Coloqui de Mosn Morl a les festes

de St. Bonaventura, c.1635)
brom 1 doc. brom suau de aristes
ubertes (Cavanilles: Obs. 1797)
broma 1d. com a burla (?) conten
prou broma, / tot de mal dien (Roig:
Espill, 1460)
broma 1doc. com a bulla, la broma
fonch tan borraja (Galiana: Rond.
1768, p. 90)
broma broma, com el castell
espuma, veu valenciana.
broma en menys sustancia que una
broma de caragol (Galiana: Rond. de
broma broma: espuma...saliva que...
broma per una broma de sab: loc.
adv. Por nada... (Escrig: Dicc. 1851)
broma una broma de sab (Liern, R.
M: Una broma de sab, 1867)
broma aix es broma de sab
p. 22)
bromadora per una bromadora

(DECLLC, Llibre de cuina castellonenc,
s. XIV)
bromejar,
valenci
bromejar
(Corominas: DECLLC)
bromejar, bromechar bromecha si no
hi perill (Liern: La Flor del cam,
1862, p. 21)
bromejar, bromechar broma per la
boca del peix:
per ms ques
bromechel peix no caur (Garca
bromejar, bromechar fer burles: a
un tal to Sabre... el solien bromechar
els... (Gadea: Ensisam, 1891, p.265)
bromejar, bromechar deixar que
bromeje lamet (Colom y Sales: Peix
dara viu!, 1915, p. 15)
bromejar, bromechar Bromechar?
Prou bromecha em trau ta ta (Gayano
Lluch, Rafel: Ni a linfern..., 1918, p.6)
bromera -1 doc.: bromera (Pou:
bromera el llop... la bromera que tira
per la boca (La creu del matrimoni,
bromera molts diamants la bromera
(Roig y Civera: El tesor, 1884, p. 46)
bromera tiran(t) bromera per la boca
bromera traure bromera de la roba
bruta (Hernndez, Faust: Arrs en res,
1930, p. 5)
bromiste cast. y cat. bromista:
bromiste: bromista (Escrig: Dicc.
1851)
bromiste bromiste y burl en son
temps (Gadea: Tipos despardenya, c.
1890, p. 22)
bromiste Tomaset, sempre tan
bromiste (H. Corts, M.: Fora baix!,
465
2 ed., 1900, p.18)

un bromiste (Cremaes
bromiste
sinse foc, 1917)
bromiste Qu bromiste es! (Peris
bromiste tu tan bromiste com sempre
p.14)
Sempre tan bromiste!
bromiste
bromiste es molt bromiste (Casinos,
A.: Dixam la dona, Pepet, 1931, p.46)
bromiste bromiste que es (Serneguet,
bronc tamb qui te lo geni bronch
(BSM, Ms. 6366, Ort Mayor: Poeses,
c.1723, f.122) Corominas parla del adj.
embronc usat per Ausias March, encara
que asoles el considera occit
(DECLLC, 2, p.270).
bronc bronch: bronco (Escrig: Dicc.
1851)
bronca Ya estem de bronca?
p.6)
bronco del llet broncus: sil cant tan
bronco meu el to elevara (Lloant al
Reyne de Valencia, Imp. Viuda A.
Laborda, 1802)
broncha, brocha broncha ab rubins
(Bol. R. Acad. Hist. Abril 1978, p. 519,
doc. any 1630)
broncha broncha de or ab quatre
rubins chics (ACV. Ms. Melchor
Fuster, c. 1680)
broncha tot esmaltat de bronches
broncha, brocha del fr. brouche; cat.
brotxa: y el da deu de este mes / una
broncha va empenyar,/ cinc anells y
un... (Coloqui en que es declara lo
perjuh... en fer cuchs de seda, 1728)
bronquea bronquea: lo mismo que

bronquetat (Escrig: Dicc. 1887)
bronquines 1 doc. yo no vullch
moure bronquines (Galiana: Rondalla,
1768, p. 17)
bronse del it. Brundsi, per la ciutat
de Brindisi, ahon es fea un bronse

molt afamat antigament; cat. bronzo:
una creu de bronse chiqueta (AMC,
Inv. Santa Mara de Castell, 5 de giner
1674)
bronse y forta com un bronse
54)
bronsechar el sol bronsech (Barber:
bronser Santiago el bronser (Valls,
bronciste:
broncista
bronsiste
bronciste es bronsiste (Tallada,
1924, p.11)
bronyir dun nrdic *brunjan; cast.
bruir. Fer lluir algo per mig de fricci:
cop bronyit lo nas, / de neu... / y eixa
neu a mi / tot lo pit mabrasa (Paper
bronyit, brunyit y la cara en mil
afaits, / que pareix que estn brunyides
broquer del fr. bouclier; cast. broquel,
escut red: broquers de set rodes y
gran pavesines (Gaull: La Brama dels
Llaur. 1497)
broquer ser menester / armarme de
bon broquer (Quintillas valencians, en
brosa prerrom dorige ducts, del
gt. *brukja?: present en llaugers
cmbits en valenci, occit, francs,
466
catal y castell: conjunt dherbes,
desperdicis, fulles, coses intiles,

etc. El val. brosa es parent del
holands borstel; cast. broza; port.
extremeny broa; occ. y cat. brossa; fr.
brosse...: anem al fallo (de la Justa
Potica), / y no gastem tanta brosa
(BUV, Morla: Coloqui entre Maluenda,
Morl y Ordines, c.1635)
brosa prerrom,: tots porten brosa al
riu (BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
brosa no gasteu ms que brosa (Len,
brosa y una poqueta brosa (Baldov:
brosa brosa (Escrig: Dicc. 1871)
brosa de la fusta ixen les corques,/ de
la brosa els caragols (Gadea: Ensisam,
1891, p.173)
brosa els campets criarn brosa
brosa ataullant qui es el que tira la
brosa pera posarli una multa (El Tio
brosa de brosa y cagueraes (Llibret
Foguera Dr. Pascual Prez, Alacant,
1930)
Brosar, la Mata del traure unanguila
en la mata del Brosar (Peris Celda:
broseta, bufar la cascarlos el
barandel... y que li bufen despus la
broseta (El Mole, 1840, p.171)
brosetes ni dos brosetes ne deixa
brosquil -1 doc.: en este cas equival a
enviar a u al infern o al atre bari:
trabuch, li al les barres, y al
brosquil (Galiana: Rond. 1768, p. 68)
brosquil paraula de ducts tim;
polismica, en leixemple equival a
bordell, parlant de dones que enganyen
als marits y guanyen dins en el seu cos:

y a voltes hasta el brosquil / peguen
una escorreguda / y es guanyen pera un
vestit (Bastite Llopis, sego dAlacus:
Defensa de les dones, c.1850)
brosquil de tot all del brosquil / els
peixcaors del Palmar (Coloqui del
clavari Tarugo, 1854)
brosquil, brosquill ves al brosquill:
anda, vete enhoramala (Escrig: 1871)
brot -lo mateix quel verp brotar,
vindren del llet abortare o gtic
brutn: cols e brots frets... ansalada,
alls (Roig: Espill, 1460)
brot brots de arn (Esteve: Liber,
1472)
brot un brot de alfbega en la orella
brot, rebrot -1 doc. rebrots (Pou:
brot, ni ferne un fer poc, cantitat
mnima: sinse gbules ni fulleres que
se mamen cuatre tunos sinse treballar ni
ferne un brot (El Mole, 1840,p.103)
brot, no deixar ni un la llangosta
poltica, que per aon pasa no deixa un
bort (El Mole, 12 de febrer 1856)
brot, ni un sinse treballar res: fer
ploricos;
pero treballar ni un brot
brot, sinse ferne un pasar sinse ferne
un brot (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.59)
brot, sinse ferne un Fartar sinse ferne
un brot! (Vidal y Roig, F.: La ovella
descarri, 1902, p.23)
brot de faena, un no fa un brot de
faena (Casajuana: La oroneta de plata,
1914, p.8)
brot brot: brotada (Escrig: Dicc.
1851)
brovins hpax? mes com la brovins
467
portaba (sic) (Catal: La carchofa,

Torrent, 1926, p. 10)
brugit del llet rugre, mesclat en
bramar; murmull fort de sonits
indeterminats: gran brugit lo auditori
(BRAH, ms. Dietari Porcar,1612)
bruixa dtim prerrom desconegut,
iber?: "es parenta de la vella bruxa que
no fa mal" (Martorell: Tirant, c.1460)
bruixa "cert greix... se fan unguent e
bruxes tornen" (Roig: Espill, 1460)
bruixa la bruixa ms volaora!
1871)
bruixa lladrona, bruixa, cochina
p.48)
bruixot dtim desconegut; calabruix
fort: "bruixot: vent molt fret, que talla la
cara; voc. valenci" (DCVB)
brujeles hpax?relaci en el
topnim castell Brujeles?: per valor
de vint brujeles (El Blua, Castell, 28
febrer 1892, p.3)
brullero cast. requesonero; qui ven o
fa brullo: un brullero desgraciat / quant
se li torn el brullo agre (Coloqui nou,
brullo mosarabisme valenci; cat.
mat; cast. requesn: un brullero
desgraciat / quant se li torn el brullo
agre (Coloqui nou, en que es declara lo
perjuh... en fer cuchs de seda, any
1743)
brullo llet portava, brullo y nates
(Pera cantar el dia del Naiximent, c.
1780)
brullo que ven en lo mercat brullo y
formache de Tronchn (Un pillo y els
brullo brullo: requesn (Escrig: Dicc.
1851)
brumir 1 doc. del enemich... les bales
brumen (Blay Arbuxech: Serm de la
Conq. 1666, p. 35)
brunet del fr. frncic *brn y fr.
brun; teixit negre o fosc, usat en
soterrars solemnes: compres de
brunetes en els quals foren vestits
(AMV, Clav. Com. F.57 y 59, albar de
23 de maig 1439)
brunyir dorige onomatopyic; rumor
de moviment vibratori, sonit del vent,
tremolar de dents, colps repetits, etc.:
ab lo vent bruny (DCVB, en text
valenci del sigle XVI; tamb arreplega
esta font valenciana el DECLLC, 2,
p.299)
brunyir y brunyir el can (El Mole,
1840, p.42)
brunyir, bronyir bronyir: lo mismo
que brunyir (Escrig: Dicc. 1887)
brunyir, brunir brunir: zumbar,
susurrar, hacer una cosa sonido
continuado... (Escrig: Dicc. 1887)
brunyir, bronyir que me fa bronyir
de poriga (El To Cuc, n123, Alacant,
1917)
brut bruts sentiments (Roig: Espill,
1460)
brut qui es fa de un chic brut (BSM,
brutal brutal tan fer (Roig: Espill,
1460)
brutal tan disolut y brutal (Els dos
amics Nelo y Quelo, Erclito y
Demcrito del present sigle, 1787)
brutasa y tota anava brutasa, / desde
el cap hasta el garr / com mosa de
bodeg (Coloqui... un llaurador li
any 1758)
brutea brutea (Fullana, Lluis:
468

bruteat de brutea, sinse netechar: ni
la pols y bruteat (El Tio Cuc, n 53,
Alacant, 1924)
brutetat llevant la brutetat (Barber:
bruto el valenci distinguix entre brut
de susietat: brut de fanc (Salvador,
p.12), si est brut dem el netechars
(Soto Lluch: Els matariles,1921, p.11);
y bruto de naturalea y comportament:
mireume com he tornat / fet un bruto
de refet (Relaci de Pepo Canelles, 1
part, 1784)
bruto que un camp de fabes, ms
ms bruto quun camp de fabes (Roig
y Civera, A.: Els banys de les
bruto y ms bruto que... (Martnez,
1890, p.10)
bruto per qu? Perque soc molt
bruto? (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.123)
bruto el to bruto eixe (Virosque, A.:
Un cambi dhabitasi, 1917, p.3)
bruto que una rella, ms el que no te
que ser bruto eres t... son ms brutos
que una rella (El To Cuc, n 116, 127,
Alacant, 1917)
bruto chicot ms bruto que una rella
(Nostre Teatro, semanari lliterari, 19
juny 1921, p. 17)
bruto que les lloses, ms Mereixa un
escarment Es ms bruto que les lloses!
brutos a tomataes Tan brutos son?
(Beut: Cartelera despectculs, 1932, p.
11)
brxola brxola/... comps e carta
brxola brxoles perfectes (Obres a

brxola la brxola: pysis magnetos
bu no fases el bu, que no vullc
desesperarme (Una nugol destiu,
1871)
bu fent el bu (Fambuena, J.: Fer les
cartes, 1881)
bu ell li fa el bu (Ballester, A.: El to
Sech, 1870, p. 14)
bua, bues bues (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
bua, bues bues y matadures (B. N.
Primitiu, Coloqui de Pep, fill de
Alboraya, c. 1790)
buc del fr. buc; cast. buque: entre el
buch y la penya (...) mariners
desesperats... el trist del passager que el
buc habita (Sacro Monte Parnaso,
Valencia, 1687, pp. 80, 175)
buc de guerra mes el voler ponderar /
les salves de artillera, / els bucs tots
empavesats, / la aclamaci de les gents
buc de guerra sapodere dun buc de
80 canos (El Mole, 1840, p.111)
buc no nos posem en bucs que puguen
fer aigua (El Tabalet, 1847, p. 194)
buc com no sembarque en un buc
buc descala dorige nrdic, el
polismic buc apareix en germnic,
francs antiu, castell, occit, etc.:
buch descala: hueco en la escalera
buc buc: buque; buc de guerra
buc de navegaci barco enemic a
babor, buc sospechs a estribor
469

bucs, no ficarse en -no ficarse ahon no
mos criden o en asunts datres: sense
ficarte en bucs (Gadea: Ensisam,
1891, p.182)
buc de guerra bucs per mar, tropes
per terra (Tafalla, V. Un defensor de
Melilla, Alacant, 1893, p. 12)
buc descala buc descala: hueco de la
escalera (Escrig: Dicc.1887)
buc mercant en un buch mercant
ingls (Gadea: Tipos, 1908, p. 46)
buc de finestra en el buc de la finestra
unes masetes y un pual (Hern.
p.7)
buc ingls tres bucs inglesos
(Fullana, Ll.: Gramtica valenciana,
1915, p. 243)
buc de guerra un mariner, buc de
guerra! (Genovs, G.: Un grapaet,
1916, p.31)
buc descala eixe Sangonera ya mest
chuplant masa sanc, y un da el tirar
per el buc de la escala (Soler Peris: El
buc descaleta estem en lo buc de la
escala de un patiet de... (De dalt a baix,
da dels Inosents, 1920, p.16)
buc descala la dona, en un matalap /
dorm en el buc de la escala,/ y els
chiquets en el terrat (Peris Celda, J.:
buc de fumeral buc del fumeral; cast.
campana de la chimenea; valenci.
(DCVB)
buc de guerra bucs de la escuadra
inglesa (Viv, J.: Poeses en Festes de
la Fonteta de San Lluis, 1929)
buc, armar un embolic: en Valencia
sarm un buc en los cambis de carrers
buc de fumeral campana y forat de

fumeral dobra; valenci (DCVB)
bcaro ix en un bcaro en flors
1934, p.55)
bucle del fr. boucle; 1 doc.: en los
cabells a sa moda; / uns els duyen tots
rifats, / plens de bucles (3 part del
any 1767)
bucle tots a reu empolvant / les
1794)
bucle una peluca en sos bucles
bucle lagarr aquell dels bucles
(Liern: La flor del cam, 1862, p. 27)
bucle plens de risos, bucles...
19)
bucle la chulla pentin y el bucle risat
bucho colom bucho es lencarregat de
fer tornar al colomer a atres coloms, o
furtarlos: els coloms... per ms quels
buchos els treballen, ells no se fiquen
dins dun colomer desconegut... que
buchos nhia de molt guilopos (...)
colomers... en ells te alguns buchos que
servixen, com tots saben, pera
apropiarse dels coloms (El Bou solt,
1877, pp.156, 199)
bucho ya no vol que li digam lAserp
ni el Colom Bucho, perque encantava
els pardalets o rodaba els coloms
(Sireno, D.:
El 606 o Mariano
budell cego budell cego: intestino
colon (Escrig: Dicc. 1887)
budeller budeller: tripero (Escrig:
Dicc.1851)
470
budellera les sanchs, a la budellera

(Peris, J.: La matansa del serdo,
Castell, 1911, p. 17)
budellero enc que Escrig llevara en
1851 moltes terminacions de sust. y adj.
en o, es caracterstica del valenci: si
vost es budellero coneixer a...
p.21)
budellero un lletero, un budellero
(Manera de dir, La Traca, 23 agost
1913)
budellet salaura feta dels budells de la
tonyina, (me diuen que sinse rentarse
masa lo de dins; yo, fetiller, no lha
tastat)
budellets budellet, tindrer bon
budellet: disfrutar de un empleo con
poco trabajo (Escrig, 1887)
valenci
budellets
budellets
(DECLLC, en el dicc. de Sanelo, c.
1800)
buder Corominas reconeix la cualitat
de trencacaps llxic deste sustantiu
valenci, oferint la posibilitat de ser
derivat mosrap de botulus + -one, en
r- < -l- de pronunciaci morisca
(DECLLC, 2, p.317)
buder buder (Pla y Costa, J.: Ms.
Dicc.valenci, c. 1850)
buder -cuc prou llarc de color
achocolatat, es cra baix terra y servix
pera peixcar anguiles: els buderons y
granotes (Marco Rivas, V.: La tasa
buderon buder, buderon: especie
de cra de sanguijuelas ensartadas que
sirve para pescar anguilas. Lo mismo
que molin. (Escrig: Dicc. 1887)
buf -pot ser interj.: si responia, sols
digues buf (Roig: Espill, 1460); o
postverbal de bufar: en lo bateig se
encn la canela, que apaga en un buf

(Batiste Ballester: Bateig del fill, 1667)
buf, en un en curt espay de temps:
tres des hagu de festes, / quen un buf
han passat (Coloqui... referixen les
bufa, pera mixqueres, peres bufes
bufa cuant els bous solen matar/
sempre me daben la bufa (Martnez, P.:
Nelo el Tripero, 1792)
bufa laire pudent duna bufa (El
Gafarr, 9 de giner de 1841)
bufa buidant la bufa. Trau el pardal y
es posa a pixar (Baldov: El virgo de
bufa en val. es polismic: bufa de la
fel, borrachera o bufa del bufat; bufa o
ventositat sinse roido; bufes de les
roses de dacsa al calfarse, etc.: la bufa
del gra de dacsa al esclatarse en lo foch
bufa, bufaes poques bufaes (Liern, R.
M: La flor del cam del Grau, 1862, p.
26)
bufa bufa: vejiga (Escrig: Dicc. 1887)
bufa ventositat: una bona bufa
deixes pudentes (Gadea: Ensisam,
1891, p. 482)
bufa, est que estar mol enfadat: est
que bufa (Semanari El Blua, Castell,
6 de mar 1892, p. 3)
bufa borrachera dir ni chufa / y
portaven una bufa / com la casa de
Alberola (El Amic del Poble, Alacant,
n 1, 1899, p.2)
bufa una tonyina, bufa, un petorro:
borrachera
(Canyisaes,
Monver,
1906, 1914)
buf ve una buf de aire (Canyisaes,
Monver, 1907, p. 64)
bufa pillen una bufa que no es veuen
471

bufa una bufa de serdo (Peris: La
bufa, bufaes li pega tres bufaes
Castell, 1917, p. 27)
bufa Al que han cambiat es a mi, que
avans era el novio y ara soc el que bufa
(Fink Rees: La millonaria, 1918, p.20)
bufa borrachera: fer lo de la nit de
San Chuan, agarrar micha bufa (El Tio
Cuc, n 203, Alacant, 1918, p.2)
bufa burles, chillits: la bufa fon de les
que formen poca (Nostre Teatro, 19
juny 1921, p. 17)
buf daire vosts dirn quna buf
daire els ha portat as (Barchino: Tot
lo que relluix, a.1931, p.8)
bufaculs bufaculs: lisongero... el que
adula (Escrig: Dicc. 1887)
bufalaga -1 (?) pot ab bufalaga
bufalaga nom botanic: bufalaga
bufalaga bufalaga: mierdacruz, mata
bufalaga bufalaga es la forma
bufalagamba, bufa la gamba -algo fet
de cuansevol modo, persona sinse valor,
asunt suprful, etc. Derivat per
etimologa popular de bufalaga, planta
de poc valor que saprofitava com a
porga, pera curar tinya y atres
enfermetats. En autors del Barroc es
evident que bufalaga ya tena el
significat del derivat modern, com
escriu Morla per 1640: y qui no te fa
tramoyes, / portant prestades les joyes, /
y tot ve a ser bufalaga. En bufa la
gamba (millor, bufalagamba) es
produix un procs invers al cmbit per
etimologa popular de frase a sustantiu;

per eixemple, del llet ante ostium al
cast. altozano. Per el 1700, alguns
valencians que haven olvidat el
significat botnic de bufalaga, usaren el
semantisme dalgo de poc valor en
derivats com bufalandanga: tota
aquella estofa y bufalandanga en que...
(Bib. Univ. Valencia, ms. 228; Soler,
P.:
Sermons, 1703). Poc a poc,
daquella veu migeval eixira el
modisme valenci bufa-la-gamba.
Morl usa el vocable ( perque no so(c)
bufalaga, c.1640), en el mateix
semantisme que Civera li dona al
derivat en el sigle XX: vost es un bufa
la gamba (Civera y Murgui: La traca,
sainet, 1921, p.8); pero lantiu nom
botnic tampoc desaparegu del val.
modern: Com la lloca no aparega, /
hui li done bufalaga, / o li fas una
faena (Gayano Lluch: La meua dona
no es meua, 1932, p.22)
bufalagamba, bufa de la gamba Son
la bufa de la gamba (Peris Celda.:
bufalagamba, bufa la gamba a un
Bufa la gamba que li diuen Clar y Ras
(El Tio Cuc, 2 ep., n 55, Alacant,
1924, p.3)
bufalagamba, bufa la gamba la bufa
de la gamba (Perdiguer, E. Ramn: En
bufalagamba, bufa la gamba la bufa
de la gamba (Alberola: E.: Refraner
valenci, 1928, p. 263)
Quelo,
el
de
bufalagamba
bufalagamba (sic), ve a les falles (La
Cotorra Fallera, mar 1949)
bufanda eixes bufandes tan fines
(Raonament de Pepo Canelles a les
472
bufanda,
tabarquina...
bufanda
5)
bufanda bufandes (Escrig: Dicc.
1887)
bufanda del fr. bouffante, en valenci
apareix en el sigle XVIII: per el chalet,
en una bufanda negra en les mans
p.8)
bufanell equival al forat del ano en
alguns puestos del Reyne (DCVB); pero
tamb es diu dels budells de la tonyina
fets salaura (crec que sinse rentarse lo
de dins).
bufanell el valenci bufanell, cul
(DECLLC)
bufanera Eh, tot carn bufanera
bufant de reguiny, disgust, odi: "y el
pobret de Salvador / en molta ira
bufant" (Romans y coloqui nou en que
es declara el gran chasco que han tengut
els Pepos, en este any de 1719)
bufar presumir, ferse el valent, el
millonari,
etc.:
oixguenme
los
Pixavins, /... que van bufant / en lo
espad y sa capeta (Romans... en que es
c.1740)
bufar 1 doc. com a beure: y al beure
dihuen bufar (Seguix la conv. entre
Nelo y Quelo, 1787)
bufar en caldo fret quant yo vea als
oficials / bufant tots en caldo fret
(BRAE, Ms.6.639, La destrucci de
Milicies, c.1790, f.19)
fret, bufar en caldo y no ham volgut
que es diguera / que bufem en caldo
fret (Memoria de los regocijos
pblicos, imp. B. Monfort, 1830, p.21)
burer,
emborracharse.
bufar
Leixemple mescla valenci y llet
macarrnic: a bufar, / pues diu el texto:

si salsam / picatur vinum, sagrat, / hasta
que naden els trosos (Baoro el Rochet
de Alcser, c. 1790)
bufar saps que no magr bufar
(Colom, J.: Tal es Cualis. Castell,
1872)
bufar presumir: probablement no
bufara tant y... (El Pare Mulet, 1877,
p.35)
bufar bufar:.. hurtar o quitar una cosa
a escondidas (Escrig: Dicc. 1887)
bufar burer vi: sempre mig
peneques / el chic deprengu a bufar /
ms encara que sos pares (Gadea:
Ensisam, 1891, p.384)
bufar furtar: el agelo Robustiano li
ha posat entresuelet a la cupletista
Flora... Pero ha tengut la desgrasia de
quel da del estreno li bufaren a la
chica (Peris Celda, J.: Arrs en fesols y
naps, 1921, p.4)
bufarra que li agr la beguda: Qu
te pareix, bufarra? (Tallada, Miquel:
Aix si que te importansia!, 1924,
p.15)
bufat bufat, en valenci, begut
(DECLLC)
bufat bufat: borracho (Escrig: Dicc.
1887)
bufat borracho: no lha vist may
bufat... Si vols saber cuant tel pet,
repara si va... (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.65)
bufat daquell Noe.../ els fills daquell
home: tots bufats (Thous, M.: Foc en
lera!, 1900, p.10)
bufat com si estigueren bufats, diuen
chillant... (Entre un peixcaor y..., 1918,
p.4)
bufat no es lo mateix dir estic que bufe
que bufat (Alcaraz, L. J.: Per tres
473
pesetes, dos mil duros!, 1919, p.7)

bufet qui m don de grans bufets per o
que m conegue (Canals, fr. Antoni:
Llibre de Hugo de Sent Vctor, 1396)
bufet -del francs buffet; taula: y
portaven en mig de una galera un bufet
y en mig del bufet un plat de argent
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 2 de
noeembre 1612) un bufet de altaria de
una alna (Porcar, 2 febrer 1615)
bufet bufets, llits, pasteres y escritoris
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
bufet eixe joc... patusca / o al bufet
v. 81)
bufet dits fusters farn cadires, bufets
(AME. Llibre del mustasaf de Elig, c.
1666)
bufet bufet:... estudio o despacho de
un abogado (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
bufet un abogat dilichent / deixa el
bufet de repent (Gadea: Ensisam,
1891, p.524)
bufet els abogats... tenen son bufet
bufetes ventositats pudentes sinse
rodo: amollant unes bufetes / que el
diable pot aguardar. / No veuen que tot
es ayre / de un ventre desbilitat
bufits, en dos -fer algo rpit: y
vestits.../ en plomes de atres pardals, /
de modo que en dos bufits / catalos (sic)
ya despullats (Bando... a honor y
glories del Beato Juan de Ribera,
a.1797)
bufit punt en boca, y bufits (En
obsequi dels Voluntaris, 1794, p. 8)
bufit:
bufido
de
un
bufit
animal;expresin o demostracin de
enojo (Escrig: Dicc. 1851)
bufit, en un rpidament, en un instant:

torne en un bufit (BNM, Ms.14484,
Liern, Rafael M: Un rato en lhort del
Santsim, c.1865)
bufit, fet en un seg no queda ya en la
cherreta. Vaig y el porte en un bufit
(Soler, Virgilio: Sha perdut el
foraster!, estren en Alacant, 1931, p.9)
buf de fer riurer del it. buffo,
emparentat en litali migeval buffone.
En el sigle XVIII es da buffo en Italia
al comediant que fea riurer: en que no
has de ser buf, / que arreglat has de
parlar (3 part, Coloqui de Tito y
Sento... y la funci dels Blanquers, any
1789)
bufo de comedia, actor -1 doc.: siga
carn, siga peix; / com un bufo de
comedia / fent ya el tonto, ya el ents
1789)
buf com en lo entrems del mico /
quant fa el buf un escol (Baoro el
bufo de joc bufo: cada una de las dos
mitades de un naipe partido que...
(Escrig: Dicc.1887)
bufo un plumero, un llas y a la punta
un bufo (Peris Celda, J.: Arrs en
bufona les pren a la bufon
bufon, bufonaes ni bufonades
enjamay (Matraca de lHorta, Imp. V.
de Laborda, 1802)
bufon bufon: dicho o hecho propio
de un bufn (Escrig: Dicc. 1887)
bufonejar may en lo pendre,/ prodich
despendre / bufonejar (Roig: Espill,
1460)
bufonejarse bufonejarse: burlarse,
474
decir bufonadas (Escrig:Dicc.1851)

bufos de la funsi, ni dos bufos done
yo (BNM, Ms. 14339, Qu no ser!,
1862, f. 10)
bufos, joc de mha entretengut chuant
a bufos, com els chiquets (Juli,
Seraf:Novio de Pascua, 1916, p.39)
bug dtim ducts: frncic bkon;
al. antiu bauchen, llet romnic
*bcta...?: es parent del it. bucato y fr.
ant. bue; aena de netejar la roba.
Valenci modern bug; cat. y cast.
clsic bugada, gallec bogada, vasc
gobada, etc.: tindr son trapet en la
bug (Coloqui de lo que pasa en les
novies, c. 1840)
bug sinse fer la bug may (La
Donsayna, 1845, p. 123)
bug lo mateix pa la bug (Mills:
Una agensia de criaes, 1874, p. 22)
bug pera fer una bona bug en la roba
bruta (El Bou Solt, 1877, p. 265)
bug y si fora nesesari tamb far una
bug (Ovara: Dimats 13!, 1877, p. 12)
bug bug: colada de la ropa (Escrig:
Dicc. 1887)
bug et gastes dins en fer bug
Ganda, 1887, p.26)
bug sinse fer la bug may (Gadea:
Ensisam, 1891, p.541)
bug pos en bug segurament (Caps
bug ni en bug (Escalante: Un ratet
en el chusgat, 1914, p. 29)
bug cuant yo fea bug (G.B.:La
bug trureli drapets de la bug a...
(Alcaraz, L. J.: Per tres pesetes, dos mil
duros!, 1919, p.1)
bug en cada bug, perden un llanol
p. 93)
bug a ficarme en el cosi de la bug
bug ves, posat en bug (Thous, M.:
bugaes fent bugaes, claret, es com fas
el meu (El Mole, 2/ 11/ 1863, p.13)
bugaes ausaes y bugaes que...
1870)
bugaes fer bugaes (Peris Celda: La
ta Pepa Tona, 1918, p.7)
bugaes fent bugaes (Alberola, E.:
Lamo y senyor, 1927, p. 8)
bugaes home, en tantes bugaes...
p. 7)
bugaes mentres yo fas bugaes y llave
pisos (Lanzuela: La Templ, 1933,
p.16)
bugaetes esta espr escomensarem en
les bugaetes (Angeles, P.: Al
bugre en francs macarrnic, vocable
poc usat en valenci: o bugre y le
soborni /... le iguald y comodit, / y
cridaves Francia, Francia (Bib. Nic.
Primitiu, Relaci de Pep de Chuan, s.
XVIII)
bugre: fan fer los bugres gavaigs
(Len: Rahonament que pas en lo
mercat, esperant los caballets, 1808)
buidabalses buida balses afamat
1735, v. 121)
buidabolsillos buidabolsillos... ganduls
guilopos (El Mole, 20 de febrer 1856)
larrailament
de
buidanavaixes
navaixa en valenci heu demostra el
naiximent de derivats pardics: un
esmolaor...
aquell
buidanavaixes
(Colom: Tal es Cualis com Camalis,
475
Castell, 1872, p.6)

buixqueres hasta les buixqueres mos
coneixen! (Valls: El to de sa neboda,
Alcoy, 1933, p. 12)
buixquereta la buixquereta y el tit
(Bernat y Baldov, J.: El virgo de
Visanteta, 1845)
buixquereta en manco que piula una
buixquereta (Roig: El cap dOlofernes,
1872, p. 18)
buixquereta buixquereta: mosquereta
bujarrons als bujarrons ni putos
(Breu relaci de la Germania, 1519)
buja de Bujia, ciutat del Nort
dAfrica dahon simportava cera: si
trobes el farolet de cart del chic, li
poses un troset de buja (Peris
Celda:Voleu llum?, 1918, p.7)
buja elctriques de setanta cinc
bujes (Gayano Lluch, Rafel: Agarrat,
buja y en la ma una buja ensesa
p.12)
buja en calsonsillos y una buja en la
ma (Comes, P.: Alejo, thas colat,
1927, p.10)
bujes y eixos ulls de sincsentes
bujes (Alegre, J.: En la Cany, 1926,
p.12)
bula ab sa bula plumbada (ACA,
Bula de Lle X, en valenci, 1514)
bula infern adula / ara que parlem de
bula (Sapena, B.: Real Academia a
Carlos II, 1669)
bula com Bula Apostholica (Mas,
fray L. V.: Serm Cof. S. Vicent 1755,
p. 14)
bula un home que ya no pot en la
bula... (Escalante: La senserr del
mercat, 1871)
bula de Meca Ni que la bula de Meca

nos heu manara! (Llombart: Tabal y
bula home, es que no hi bules pera
difunts (El To Gabia, Novelda, 6-XII1883)
buler buler o expenedor de bules
(Mart Gadea: Voc. 1909, p. 53)
bultet li divis un bultet que portava
baix del bras (BNM, Rahonament... a
bultet un bultet (Escalante: Tadea la
cosetera, c. 1870)
bultet porta un bultet de papers
embolicat (Baidal Llos, F.: Amor
bultet Ques eixe bultet que tens en la
galta? (Meli: Els fills dels vells, 1926,
p.19)
bulto derivat del llet vultus, apareix
en billabial (contaminaci del llet
bustum?), y en semantisme modern
val. y cast.: -cat. embalum: no fera
molt bulto (Relaci de Gaspar Cant,
Alcoy, 1568)
bulto bultos (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
bulto un home de bulto (Mendoa, fr.
Manuel: Fiestas C. del Carmen, 1622, p.
221)
bulto, tirar a a bulto tiraren a la
finestra (BUV, Ms. Ayerdi, J.: Noticies
de Valencia, 1661)
bulto no mes que bulto (Ballester, J.
Batiste: Ramellet, 1667, p. 23)
bulto fent bultos totes les nits
1704, p. 78)
bulto y adems de a, li feren / un
Rey de bulto y draps (Coloqui de les
1728)
476
Bultos de Sent Esteve, els Bultos de

Sent Esteve, / les Roques de la Ciutat /
y... (Romans ... en que es declaren les
virtuts dels durs corbellots, c.1740)
bulto conegu lo meu engany, / puix
cregu quels bultos eren... (BSM, Orti
bulto no parlava sino a bulto
(Galiana, Lluis: Rondalla 1768, 34)
bulto em tir a bulto (Bib. Nic.
Primitiu. Coloqui de Llaudomia, s.
XVIII)
bulto no vol a bulto y grapats (Archiu
106)
bulto els bultos (2 part del Coloqui
bulto qued fet un bulto (Len,
bulto parlant a bulto y arreu (Bib.
Nac. Ms. 15503, Prims y grosos, 1859)
bulto al bulto van, / y el melic no...
1860, p. 12)
bulto pera que mos deixara el bulto
1866, p.28)
bulto fent bulto (Balader, J.: La capa
no sempre tapa. 1876, p. 23)
bulto uns mariners varen traure /
peixcant al bolich un bulto (Semanari
El Blua, n 3, Castell, 1892, p.2)
bulto deixant els bultos en terra
Castell, 1907, p. 38)
bulto, tirar a parlant dels que fan
pronostics en els calandaris... com a
que tiren a bulto (Martnez Ruiz, A.:
bulto per el bulto pareix una ballena
bulto, estar de intil en un treball:

est de bulto perque no aprofita pa res
(El To Cuc, n 119, Alacant, 1917)
bulto els bultos (Cubells: Els
panquemaos, Alcoy, 1917, p. 8)
bulto cuants bultos mha fet! (Moll
Ripoll, E.: El punt de Canyamaso, 1920,
p. 19)
bulto, eixir de tndrer paper secundari
en correguda de bous, repart duna
pelcula, etc.: anem, home; no tingues
por; eixirs de bulto (Soto Lluch: Als
bous de la Malaena!, 1920, p.10)
bulto eixe bulto tan gran (Matal de
bulto se li noten els bultos (Sendin
bulto ah te quedes, bulto (Morante
p. 9)
bulto, fer a fer bulto a la taquilla
bull ventre de tonyina en salaura, usat
com aliment entre la gent pobra; veu del
Reyne de Valencia (DCVB) Es ducts
larrailament deste sustantiu en la
llengua valenciana; mallorquinisme?.
Modernament, la paella en bull (plat
preferit dun familiar meu dAixabia) es
tpic de la Marina, territori caramullat
de descendents dels mallorquins que
aplegaren en lo sigle XVII.
bulla del llet bullre: ara que son
Carnistoltes / y temps de bulla ben
gran (Ros, Carlos: Paper gracis,
bulla contra el molls, / veins de dins la
ciutat./ Qu bulla! (BNM, Roman
gracis... no avivar la llabor dels cuchs
pera quels servixca descarment, 1746)
bulla si algn da han de dur dins / no
u prengues de bulla (Consell de una
477
mare a una filla sobre pendre estat, imp.

Correccional, 1852)
bulla no estic pera bulles (Chiste
grasios
compost
per
Santapola,
Valencia, 1857)
bulla la fira... la bulla en (l)es
camareres
(M.Ruiz:
Canyisaes,
Monver, 1908, p. 88)
bullanga trenta millonets en la
bullanga de Melilla (La Nova Traca, n
1, 1894, p. 1)
bullanga el chento, la bullanga
(Diari
El
Pueblo,
Canyisaes,
Monver, 1906)
bullanganga entre bullanganga y
borina (El Bou Solt, 1877, p. 100)
bullanguera en una nit deixes en que
bullanguera /... la gent saglomera
bullera puix ha de causar bullera
(Ros: Roman dels jochs, c. 1730)
bulleta mohuen bulleta gran, en la
festa (Coloqui del Corpus, 1734, p. 8)
bulleta diminutiu de bulla: veu so
merc qu bulleta (Paper entretengut...
any 1742)
bulleta vorem la bulleta gran / de
portar totes les Roques (Rahonament
1772)
bulleta bulleta: bullita, pequea bulla
(Escrig: Dicc. 1887 )
-del
bullici
llet
bullre;
metafricament, per el bullir o bollir

de la gent festera: del gran bullici de
la gent (BV. Ms. Festes del Centenar a
bullici deste bullici tan gran (Ros,
bullici Si en mig de eixe gran bulllisi,
/en que tot lo mon se agobia, / li furten a
alg la novia... (Poesas para distribuir

bullicis aquells qui son bulliciosos
bullicis bulliciosos y remolinats
peixos (Batiste, I.: Bateig del fill,
1667, p.11)
bulliciosa gent marcial e bulliciosa
7)
bulliciosamente bulliciosament los
carrers (Ballester: Ramellet, 1667, p.
7)
bullir a galls hava un llibrell en
aygua, / y uns canons entortillats, / u
dells eixa de dins / laigua, que bulla a
galls (Coloqui nou sobre la bola, c.
1780)
bullir, bollir a galls bollir a galls
bum bum: traquido, estruendo que
resulta del trueno o... (Escrig: Dicc.
1887)
bum bum onomatopeya del rodo dels
carrers: presentint la critera / y el bum
bum que hava baix (Romans... pera
almorsat, any 1756)
bum bum onomatopeya del sonit de
gent per els carrers: ...un bum bum
per tota Valensia! (H. Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.8)
bumbot veu de Xixona: capullo de
seda (Sanelo: Dicc. 1805)
bumbotechar carn mechada li donaren
/...y encara bumbotechava; / qu
voldra el mol ros? (Gadea: Ensisam
bunyol dtim prerrom desconegut
(lo mateix que bony), es en valenci
ahon apareix ms documentat desde
temps migevals; aixina, bunyols en el
478
Reg. dEiximenis dedicat als Jurats de

Valencia, ahon parla dels productes
valencians; y trobem bunyolera en
Roig (Espill, 1460): 1 doc. farines...
bunyols (Eiximenis: Regiment, als
Jurats de Valencia, c. 1390)
bunyol bunyol (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
bunyol cuansevol obra mal feta: creu
ques artiste y no ms fa ms que
bunyols (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.16)
bunyol me paregu un cromo...
semechant bunyol (Marco Rivas, V.:
bunyol aix es donarli al bunyol / la
mel calenta (Els dos amics Nelo y
Quelo, 1787)
bunyol bunyol: comilona de
buuelos (Escrig: Dicc. 1851)
bunyol empastr, obra mal fet, acci
sinse trellat: que pagant en duros bons,
/no vullc una bunyol (Maez, E.: El
marsellet, 1886, p.16)
bunyol quel da (de) San Chusep se
va embafa(r) uno de bunyols
bunyol berenar en chocolate y
bunyols: y tindrem gran bunyol
(Semanari El To Cuc, n 120, Alacant,
1917)
bunyoler bunyoler, bunyolera, ya en
Jaume Roig (DECLLC, 2, p.338)
bunyoler bunyoler (Escrig: Dicc,
1851)
bunyolera dona que fa o ven bunyols;
1 doc.: sastre, draper... la bunyolera
(Roig, Jaume: Espill, 1460)
Pepica es bunyolera
bunyolera
(Gmez Mart: Per all ve, Pensat y Fet,
1919)
bunyolera baix deste abre, bunyolera
y frechidor (Gmez Gascn: La reina

bunyolera en les bunyoleres, cafens
o cafetins (Llombart: Tabal y
bunyolera en una flor en la orella y el
sombrero de gaid, entra en la
bunyolera (Gmez Mart, Pere: Per
all ve, 1919)
bunyoleres en les bunyoleres, cafens
y cafetins (El Bou solt, 1877, p.83)
bunyoleres les bunyoleres plenes de
bunyols y rams (Gadea: Tipos, 1908,
p. 279)
bunyolers pero el bunyolers poden...
bunyolets els convide a uns
bunyolets... (Fuster, L.: El nano de la
falla, 1894, p. 26)
bunyols el da de San Chusep se va
embaf(r) de bunyols (Canyisaes,
Mnover 1911, p. 173)
bunyols de vent bunyols de vent y
orelletes (El To Cuc, n 120, Alacant,
1917)
buoner buoner, barathro... (Exulve,
V. J.: Praeclarae artis, 1643)
buque naufrag un buque en les mars
y... (Semanari El Blua, Castell, 28
febrer 1892, p.2)
burater burater (Exulve: Praeclarae
Burchasot, Burjaot farn contra
Burjaot y Benimaclet (Ginart:
Reportori de Furs, 1608, p. 99)
Burchasot Burchaot e lo seu castell
15)
Burchasot Burchasot, Masamagrell...
(Orti Mayor, J. Vicent: Relaci dels
Burchasot el Retor de Burchasot...
479
(BUV, Ms.744, Tormo, Bertomeu:

Relaci que fa a Thoms estudiant,
1769, f.133)
Burchasot Burchasot, da de la festa
(Bada, J.: La matin de Sen Roc, 1864,
f. 2)
Burchasot en Burchasot... los Siches
(Peydr, Vicent: D. Juan Treneta, 1882,
ed. 1899, p. 5)
burel dun llet *brra > *bra?:
teixit de llana o seda negra o atre color
fosc; en este cas, parlant dun tocat
burel e huna bareta fort al cap (Dietari
del capell dAnfs el Magnnim, 1490,
f.92)
seda burella
burella drap de
(Martorell: Titant, c.1455)
bureo vinga de broma y bureo (BSM,
Ms. 6781, Dsimes de tres, c. 1855)
bureo yo estic en queste bureo...
1873, p. 7)
bureo sempre estaven ... de bureo y de
tayna (Gadea: Tipos despardenya, c.
1890)
bureo no ms pensava en bureos... no
treballar (Gadea: Ensisam, 1891,
p.253)
bureo diversi: hava bureo, bons
puros y... (El Tio Cuc, n 75, Alacant,
1916)
bureo alsarse tart y que no falte el
bureo (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.38)
burgany -bast pera burgar o furgar;
del valenci del Maestrat (DCVB)
burguesos els burguesos qu farn
(Palanca y Roca: El capital y el treball,
1885, p.7)
burl eixa Amparo que as deixes
burl (Torre, J. M: Nit de festa,
1929, p.17)
burlesca a sa burlesca Excelencia...

(BSM, Orti Mayor: Vicent: Relaci dels
burleuse si, pues burleuse, burleuse
5)
burl -1 doc.: home molt alegre e
burl (Esteve: Liber, 1472)
burl burl: inclinado a decir burlas
burl bromiste y burl (Gadea: Tipos
burr cast. burrada: home, quha fet,
tros de burro... Una burr! (Llombart:
Cuentos del yayo, 1877)
burr, la partidetes de baralla al
burro: dahon ve? ... de la burr
Ganda, 1887, p.14)
burra Tonta? Es poc eixe calificatiu.
El de burra me cuadra millor (Angeles,
P.: Al treballaor, faena, 1926, p.5)
burr de cuansevol burr (Sendn
Galiana: Ella, latra y ..., 1934, p.17)
burraes no diguera a voltes algunes
burraes (La Mixquera, 22 de febrer de
1841)
esta semaneta ya tenim
burraes
burr... ser per les burraes que ha
dit? (El Tio Cuc, n 76, 87, Alacant,
1916, p.3)
burraes derivat de burro: accions o
comentaris destarifats: vullc dirli
cuatre burraes (G.B.: La Perla
burraes no digues burraes, cos
burrals son cuestions molt burrals (De
Pepo y els trastos de casa, s. XVIII)
burrasa despectiu, aplicat a una
chicona sinse modals: la burrasa que
480
treballe (Ros: Coloqui de les moltes

1758)
burrenca la burrenca reuni (Gadea:
Burrimaquia alicantina, 1904, p. 12)
burrera comportament sinse trellat,
obsesi de chiquet en obtndrer algo.
burret es burret desenfrenat (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
burret No hi un peix ques diu
burret? (Colom y Sales: Peix dara
viu!, 1915, p. 19)
burret un burret que no dorm (Llibret
burreta quen la burreta va (Ros,
burric una burric ms gran que la...
un
bou
burrisego
burricego
burrimac escolta as, burrimac (Roig
y Civera, A.: El barber de carrer,
Ganda, 1887, p.23)
burrimaquia baralla entre burros;
sust. pardic y analgic de cultismes
com naumaquia (enfrontament de
navius) o jagantomaquia (batalla entre
jagants): perque burrimaquia hi (El
Mole, 1840, p.157)
burro, curer del donarse cnter de la
realitat: pero ells del burro caurn, / y
vorem molt clarament (Coloqui pera
1733)
burro burro, ms el seu amo
(Galiana, Lluis: Ms. Refrans valencians,
c. 1760)
burro trobareu un burro lligat
(Bodleian Library. Ms. Evangelis
burro Gran chuaora de burro! (Liern,
R.: Aiguarse la festa, 1864, p. 14)
burro com a burros... del ramal

1866, p.17)
burro de baralla: a les onse estvem
(sic) chuant al burro (BNM, Ms.
1868, f.1)
burro peix: y no nhan mort ning
galf?. -Uns cuants burros (Roig y
1874)
burro Els burros quem feu pagar la
muller del maganys! (Escalante: La
Consoladora, 1880)
burro, peix burro:... pez de tres o
cuatro pulgadas, se cra en las rocas...
oscuro ...carne muy sabrosa (Escrig:
Dicc. 1887)
burro, curer del tart o pronte, ells
caurn del burro (Virosque, A.: La
burro peixet: tiren gamba, posen
lam y sempre es troba algn burro
p.23)
burro se chu al burro el Castell
(dAlacant) (Llibret Foguera Dr.
Pascual Prez, Alacant, 1930)
burro a burro-barra, valenci; a la
llaugera (DECLLC)
burrobarra, burrubarra de mala manera,
a burrubarra (Galiana: Rond. 1768, p.
35)
de
burrobarra,
burrubarra
cuansevol manera: no es pensen que el
chocolat / que tirem a burrubarra / en
esta funci bizarra / es podrit, brut ni
corcat (Fiestas Beatificacin Juan de
Ribera, 1797)
burrobarra, a fet a la llaugera: a
burro-barra: desatinada y neciamente
481
p.118)
burrobarra, a haver fet as a burro
barra el... (Gadea: Tipos, 1908, p. 365)
burros dos burros carregats de
forment (Llibre del Loreto de
Muchamel, 12 oct. 1736)
burrot com a insult: burrots,
burrots! (Mart Orber, Rafel: Honra
burrots Vinga a vore, burrots!-diuen
elles (Canyisaes, Monver, 1911, p.
189)
burruch de quin modo fa el burruch
burruch que mallastimes, burruch!
(Escalante: Trapatroles, 1895 p. 10)
burruchet y un burruchet (Liern:
burrucho te dieun Garrofa, burrucho
(El Mole, 1840, p.100)
Animalot!...
burruig
burruig
p.24)
sonit onomatopyic del
burrr!
tremolar per por: Colau, la teua dona
que est per ah! .-Burrr! (Soto Lluch:
Als bous de la Malaena!, 1920, p.11)
bus fasa la buz (sic) (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
busberria no qued gat ni gos, que no
ixquera a la busberria (Galiana: Rond.
1768, p. 68)
busca, rebusca no de rebusca de la
labrusca (Roig: Espill, 1460)
busca el que te agrade ms busca
(BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos y
Melisenda, c. 1660)
busc busc per ac y busc per all
41)
busc busc tot lo cos (Archiu Mun.
Elig. Romans del pleit. 1776, v. 142)
busca qu tha pegat, cara de gat! es

diu cuan alg ha fet trast y fuig;
asobint ix incomplet el modisme:
busca qui tha pegat (Coloqui de la
Rocha de Foyos, c. 1795, v. 40)
busca qu tha pegat Ves, busca qu ta
(sic) pegat... (Conversasi entre...
Tarrs de Almsera y Tofol Roseg de
Alboraya, 1809)
busca qu tha pegat li aplicarn /
sangoneres, y que es muyga, / y busca
qui tha pegat, (cara de gat)
1827, p.9)
busca qu tha pegat ves, busca qui
tha pegat (Escalante: Del porrat de
busca Y busca qu tha pegat! (Peris
Celda, J.: Arrs en fesols y naps,
1921,p.7)
buscanme
(sic)
les
buscanme
cosquerelles (BNM, Ms. 14339, Qu
no ser!, 1862, f. 10)
buscant al Governador buscant (A.
M. Elig. Romans del pleit, 1776, v. 137)
buscant buscant la bona frescor
1932, p. 14)
buscant buscant el nom de son pare
(El Obrero, 2 septembre 1934)
buscantli buscantli yo (Galiana:
buscar, rebuscar com al port., val. y
cast.; cat. cercar. Dorige prerrom
desconegut,
dun
indoeuropeu
*bhudh-sk?; era clsic, lo mateix

que rebuscar, present en Roig:
sarments plant, / no de rebusca / de
la labrusca (Espill, a.1460); hui, en
el Nort del Reyne: fer la rebusca:
espigolar (Morella) (DCVB)
buscar ms busquen (BLO, ms.
482
Mulet, F.: Poesies a Maciana, c. 1640,

v. 615)
buscar vist lo que busca (Morl:
Somi del Infern, c. 1645, v. 54)
buscar buscar pels ahon no ni
(Sacro Novenario a S. Ivn de Mata,
1669, p. 497)
buscar busque yo ques possen
(Mercader: V. de f. Pere Esteve,
buscar si busques carn (Lpez.
Vicent: Sacro Monte Parnaso, Valencia,
1687, p. 43)
buscar si el pert, lo buscar (BUV,
120)
buscar torn corrent a buscarles (Ros,
buscar buscats ad diligencia (Mas, L.
F.: Serm Cof. S. Vicent, 1755, p. 16)
buscar per buscar qui lacompanye
buscar no obstant que el que
buscava... (Archiu Mun. Elig, Romans
del pleit del pollastre, 1776, v. 61)
buscar ocasi buscava (Bib. Nic.
Primitiu. Coloqui de Pep, fill de
Alboraya, c. 1790)
buscar busquen la lluna oviles, rats y
musols (Ballester, L.: Fiestas, 1797, p.
20)
buscar si el dit remey asoles / cura les
enfermetats buscar atra medicina a que
ve? (Rahonament..., de monsiur Laroa,
1827, p.9)
buscar si els busquen pera una festa
Burriana, 1848)
buscar latre dia buscaven una
(Mills: Una agensia de criaes,
buscar Raons poques! Busquemla

(Roig y Civera. El tesor, Gandia, 1884,
p. 50)
buscar Qui busca troba (Escrig,
LLombart: Dicc. 1887)
buscar me digueren que en Alacant se
treballava, y buscant faena... (Semanari
Alacant, p.1)
buscar buscant la bona frescor (Caps
y senteners, Imp. Canales Rom, 1892,
p.160)
buscar el busque en un farolet (El
buscar estos sinyors que te busquen
1918, p.15)
buscar bsquela, home, bsquela y
deixem a mi tranquila (Llobat Ferrer:
Cada cosa a son temps, a.1927, p.11)
buscar la ferramenta busc (Serrano,
buscar busqu un marit... y nol trob
(Serred: Els cuatre seros, 1929, p. 36)
buscar buscarem unatra casa
1931, p. 11)
buscar buscar els pantalons (Soler
buscarmos cat. cercar-nos: Un llop
que vindr a buscarmos! (Serrano, M.:
buscarrahns home inquiet (Escrig:
Dicc. 1887)
buscarr, buixcarr -pedra de color
groc ferrs o ataronjat en vetes roges;
tamb es topnim de la Serra de
Buscarr. Als Sants de la Pedra, Abdn
y Senent, en alguns pobles del Reyne
els den els Mrtirs de Buscarr: les
festes dels Sants de la Pedra (...) mrtirs
de buscarr (Morales, B.: Noveletes de
483
lhorta, 1910, p. 18)

buscarr buscarr: persona que busca.
La persona que hurta rateramente, o
estafa con malicia (Escrig: Dicc.1887)
buscat yo soc molt buscat (Alcaraz, J.
L.: El terroriste, 1911, p. 15)
buscaor buscahor de la vida (Escrig:
Dicc. 1851)
buscaor buscaor de la peseta
busilis del llet diebus illis ? Punt
important dalgo: que el busilis de la
festa en ella est (Rahonament... que
Benifaraig, 1797)
busilis ...te busilis (Bib. Nac. Coloqui
del tio Pelut, Sardineta y Polseres. 1801,
f. 28)
busilis y en tots los puestos, y en as
est el busilis (El Mole, 1840, p.36)
busilis as est el busilis de lo que...
(El Mole, 1841, p. 377)
busilis ah, ah est el busilis (El
busilis va entendre ya el busilis
busillos sarahuells de busillos, ma
chupeta de raso (BNM, Rahonament...
a les Carnistoltes, c.1735)
busne te un busne ax de gran
(Palanca: La ball de Sen Francs.
1868, p. 17)
busne -el popular busne dAlfafara,
segons fr. Salustiano Vicedo, era un
instrument musical rematat en aspecte
de cap de drag. Desconegut en cast. y
cat., alguns senyalen al msic Antoine
Busnoys o Busne, mort en 1492. Si fora
cert que invent el busne, els erudits
tindren documentats atres eixemplars
en Europa, y no es el cas. En recort del
busne es compongu una
fulera
tonaeta: Tres coses nhian en Alfafara,

/ que no nhian en Madrit: / el Pont
Asolat, / el Barranc de Falses / y el
busne del to Felip. Perdut y retrobat en
un barranc, portava la inscripci
Bautista Plana. Valencia n 34
1835. Ast aubri ductes: algn artes
fea busnes en Valencia?, era Bautista
Plana fabricant dells en lany 1835?.
En un sainet deixe temps eixa un
realistn, / vells, msic de gran fama,
/ que perteneix, segons dihuen, / a la
corporasi o banda / del So Quico
lOlier. Este msic tocava un gran
busne (Palanca: La Ball de Sen
Franss, 1868). Pera un prof era
paregut a la trompa: as es diu busne y
no trompa. Yo soc msic (ib., p.30)
Dtim desconegut, podra tndrer
parentesc en lindo-roman buzno,
cabr, y lantiu persa buzni, cabra (la
cornamenta dels animals sempre sha
aprofitat pera fer trompes, corns o
bosines de guerra). Per atra part, del
llet bucinare ixqueren el cast.
rebuznar y el port. y val. rebusnar
(tamb rebusnechar). Coneguent el
carcter festiu dels msics, no sera
extrany els comentaris irnics a u que
desafinara: Che, eixe trasto pareix que
rebusne!. De fet, tenim metfores que
fan paralelisme entre rebusnar y
desafinar: cante / y rebune, / escrit ya
queda; / canta, com si rebunara; /
rebuna, com si cant fera (Relaci... en
la vinguda de ses Magestats, 1802);
pera entonar un aria rebusnant a tota
veu (La Donsayna, 1845).
En el llmit etimolgic popular, busne
haura eixit per afresis, (re)busne; o
dun mosarabisme. Tratant Corominas
datra paraula singular del val., el sust.
484
busn (que escriu busnada), da: En

rigor no sera inconcebible relacionar
el cast. rebuznar con el val. busnada
(DCECH, 4, p.817), que aludix a tron,
pluja, multitut de gent..., lo que equival
a tronar, resonar (ib.), sonits forts e
inarmnics. Sinse convicci, sugerix
que podra vndrermos del arbic
muzna y, marejat, torna a parlar del
consonantismo
del
portugus
rebusnar (ib.p.817), pero es fa el
nonsabo respecte al val. rebusnar:
segons rebusnecha (El Trull, 19 febrer
1841); enviaren set burros... rebusnant,
montant uns en atres (Coloqui del to
Vueltes, 1848); y sen tornaven casi
rebusnan(t) (Canyisaes, Monver,
1909); Quin modo de rebusnar!
(Miralles: Entre un peixcaor y..., 1918);
acaminen rebusnant (Llibret Foguera
Benala, Alacant, 1960), etc. Sempre en
pinganelles, busn, busne (sinse prefix
de duplicaci: re + busn, re + busne)
seren derivats dels lletins bos, bovis >
bucina,-ae. Tamb nhian semantismes
llocals moderns de busne, com el
dhome nyervis o trapatroles ruids.
Tot heu tenim en ductes, mentres no
trobem atres busnes que demostren la
paternitat dAntoine Busnoys o Busne.
bus dtim ducts, del prov.
antiu bosson y frncic *bultjo?,

sinse relaci en la variant
portuguesa *buzo?. Dasta lapleg al
poder del fascisme catalaner, en
idioma valenci asoles usvem
bus en relaci a correus y cartes.
Sust. nugat al modern sistema de
correus del sigle XIX, el semantisme
tamb es modern y distint al del
arcaisme bustia triat per el catal,
caixeta ahon es depositaven dins,

documentaci, joyes, etc. El valenci
modern bus est hui prohibit per
el fascisme catalaner: bus: buzn
buso qui treballa baix laigua: en lo
Contramoll alguns chiquets destos
ques diuen busos... tirantse a laigua
pera trurer del fondo... (El Bou solt,
1877, p.134)
bus els lleons que de bus servixen
bus, bu catal bstia: bu:
agujero por donde se echan las cartas al
correo (Escrig: Dicc. 1887)
bus ara al bus, la carta que du en la
ma (Hernn Cortes, M.: Fora baix!, 2
ed., 1900, p.6)
bus eixa cara ques un bus de
correus (Chirivella, Pere: Tot debaes,
1908, p. 18)
bus en Alacant mos han posat
telgrafos hasta en Tabarca y bus de
correus hasta en els tranves del Horta
(El To Cuc, n125, Alacant, 1917, p.3)
bus en un bus que hi en tots els
tallers (Llobat Ferrer: En lo suor de ton
front, 1926, p.12)
busonet es un busonet deixos que hi
en els estancs (Comes, F.: Ineseta,
1903, p. 17)
busonyo hpax?; pareix confusi o
frut del italianisme bisonyo y buso,
derivat del port. buzio, caragol que viu
baix laigua: pensava ser capell /
perque soc busonyo y trist (Rubert
1897, p.20)
busto del it. busto: ara estic modelant
el meu busto (Casajuana: La oroneta
de plata, 1914, p.17)
bustos uns bustos de Galeno
485

atre, 1921, p.2)
butaca butaques: butacas (Escrig:
Dicc. 1851)
butaca compre una butaca de les
primeres (Escalante: La Consoladora,
1880)
butaca damunt duna butaca (Bernat,
Lluis: El terreno del honor, 1894, p. 3)
butaca, botaca asentat en la botaca
butaca, butaques no van a quedar
butaques (Sendin Galiana: Tonica la
buten, de -lloc. adj. o adv. dorige
ducts, de finals del sigle XIX en cast. y
val.; pot vndrer del germnic gut,
bueno; o del cal de but, buter, molt,
ms: molt be, de lo millor, etc.:
Com estigu anit en lacademia? .-De
buten (Soler Peris: El solo de flauta,
1917, p.15)
buto, butoni cat papu; orige
desconegut (italianisme de Buitoni,
esprit Bhuta, del mitolgic Buto, del
Butoni de la Dacia...?). Enc que la
terminaci sone valenci (bacoroni,
Tronchoni, Toni, etc.), lo que no pareix
es que buto, butoni, siga la simplea del
bu Toni que sugera Corominas:
Tamb es casualitat que a la mitolgica
divinitat egipcia en figura daserpot o en
cap de lle li digueren Buto: eixos
fadrins o butonis (Flores poticas...
proclamacin de Carlos IV, 1789)
buto buto, butoni (Escrig: Dicc.
1851)
butoni En la Ronda del Butoni (Els
treballs dels lliberals, 1820)
butoni en la Ronda del Butoni (Tant
volgu estirar la manta..., Ferrer de
Orga, 1820)
butoni y tindre sempre al costat / en

lloch de dona un butoni quem fasa
viure espasmat (BSM, ms.7116, El
fadr, c.1820)
butoni as es chuar al butoni (El
Mle, Valencia, 1840, p. 10)
butoni butoni: bu o coco (Escrig,
butoni anar fentmos el butoni (Bernat
y Baldov: Pascualo y Visanteta, 1861)
butoni el butoni: el coco (Rosanes,
Miguel: Voc. 1864)
butoni eixe butoni (Ballester: El to
Sech, 1870, p. 15)
butoni no vingues fent el butoni
p. 26)
butoni, fer el donar pnic: entre
selles / tinc algo quem fa el butoni
butoni, vestit de la ta Lletuga...
vestida de butoni (Sireno, D. D.: El
C
c que anar > canar. Com a idioma
viu, el valenci seguix creant
morfosintaxis que mostren la realitat del
usuar; dah estes acomodacions
reductores: No saps que hui a
Mirambell y Bonreps tinc canar /
que...? (Centenario celebrado en
Bonreps, 1891) A quhas (sic) anat?
/ A pendre una ducha de malves
(Folch, R. : El curandero de grasia,
1916, p.24)
ca en ca ma vint braces de huyt pams
(Archiu. M. Elig, Llibre del mustasaf, c.
1640)
ca que + ha: en lo ca vist ara
486

1859, p.27)
ca que distinguixca ca figa (El Bou
Solt, 1867, p. 265)
ca apcop de cada > ca: en ca
poble... (Albn, M.: Un ball de convit,
1863, p.31)
ca pareix ca lletra una figa seca
(Liern, R. M: El Meses en Patraix,
1872, p. 12)
chas reducci: que has > chas:
chas anat a casa Petra (Colom y
Sales: L Avarisia, Castell, 1874, p.7)
ca que > ca: la morfosintaxis del
valenci dona plasmaci al llenguage
viu, com en este eixemple de reducci
morfosintctica y aubertura voclica:
que anderda > canderda:
...a
canderda a un femater (Salvador, J.:
ca y per fi tenim que donar ca campan
que... (Semanari El Campaner, n1,
Alacant, 1886, p.1)
ca ca: apcope de cada (Escrig: Dicc.
1887)
ca apcop de casa, com al cast. y
cat.: men pase a ca la so Nasia (Roig
y Civera, A.: El barber de carrer,
Ganda, 1887, p.9)
ca! Pero ca, ya voram vosts com ara
no els imiten (Semanari El Blua,
ca un quinset ca disapte (Vidal y
p.10)
ca y la veu sona a suspir y un chemec
ca paraula (Semanari El To Cuc, 141,
Alacant, 1917, p.3)
ca hia una empresa / que ca da eu fa
ms mal (Peris Celda, J.: Arrs en
ca la pell dels portamonedes es ca veg
ms dura (J. G., Josep M: Fallo a

blanques, 1924, p.6) En catal y castell
antic: cada vegada .
ca ensome ca desgrasia... (Torre y
Vidal: La Llangosta, estren en
ca! -interj. dincredulitat o negaci,
tamb com al castell y catal. Dtim
desconegut, del llet quia? contracci
de qu?: Ca, home! (J. G.: Arre,
burra, ms avant!, 1929, p.2)
ca qu olleta!, ca culler... (Valls, E.:
ca la plant..., ca u el sopar baix lo
bra (Llibret Hernn Corts, Alacant,
1960)
cabal sancer: ... de set anys cabals
1660)
cabal segn sos poders cabals (BUV.
Ms. 13, Doce quintillas valencianas, c.
1725)
cabal, estar en posesi de totes les
facultats mentals: com locos del
Hospital, / encomananse a este Bisbe, /
se encontraven molt cabals (Recitado
en duo... de Sant Pere Pasqual de
cabals, rahons donant rahons cabals, /
y probes tan evidents (Mulet: Tratat
del pet, dc. XXV, C. 1650)
cabal com te que ser: els que porten
sarahuells/ tots no son homens cabals
(Ros, Carlos: Paper gracis, discursiu...
cabal ben feta... cabal, molt seria
1787)
cabal persona cabal, en bon trellat y
noblea: se cas en Tofol lo morrudet, /
home sancer y cabal (2 part de Cento
el Cabut, imp.Viuda de Agust Laborda,
487
1809)
cabal Yo ha eixit molt cabal (Ovara:
Dimats 13!, 1877, p. 20)
cabal cabal: ... justo, exacto,
cumplido... ful es un home cabal
cabal, a carta y bon home a carta
cabal, com casi tots els vells (Gadea:
Ensisam, 1891, p.239)
cabal eres un home cabal (Pastor,
1905, p. 18)
cabal que son nou des cabals pa ixir
embafats de festes (El To Cuc, n 55,
Alacant, 1924, p.2)
cabal homens cabals y chiquets
Alacant, 1948)
cabalgata del it. cavalcata, poc a poc
sacomod al model etimolgic en -b-,
derivat del llet caballicre: demprs
farn Cavalgata (sic) (Coloqui del
viage de Tito a Madrit, 1789, p. 3)
cabalgata farn una cavalgata (sic)
(Coloqui de Vadoro a la vinguda dels
Reys, 1800)
cabalcata cabalcata (Escrig: Dicc.
1851)
cabalgata dic, cabalgata, li don el
nom adecuat... (El Bou solt, 1877,
p.170)
cabalgata la cabalgata seguix
(Palanca: La Fira de Julio, 1888)
cabalgata van a fer la cabalgata
(Centenario celebrado en Bonreps,
1891)
cabalgata a poqueta nit, y consistx en
una
cabalgata
(Gadea:
Tipos,
modismes. 1908)
cabalgata en Denia... per els camins
de aquell terme una artstica cabalgata
cabalgata y ha volgut Deu / que pase

la cabalgata, / home, per este carrer
(Comes, P.: El danseta, c.1920)
cabalgata com en la fira, / la batalla de
flors y cabalgata (Peris Celda: Arrs en
cabalgata ascomensa en cabalgata
que... (El Tio Cuc, 2 ep. n 39,
Alacant, 1924)
cabalgata fires... falles... cabalgata
p. 12)
cabalgata les festeres / lluintse en la
cabalgata (Viv, J.: Poeses en Festes
de la Fonteta de San Lluis, 1929)
cabalgata aquelles cabalgates (Breva,
cabalgata a vore la cabalgata que ix
de... (Gmez Gascn: La reina de la
festa del carrer, 1932, p.4)
cabalgata formant esta faramalla, la
cabalgata (Viv, M.: Revista Concurs
Faller, mar 1948)
cabalgata la cabalgata... li dona
changlot (Llibret Foguera Alfonso el
cabaliste cabaliste:... el que profesa la
cbala o arte vano (Escrig: Dicc. 1851)
cabalment pues cabalment eixe suc...
p. 7)
caball del llet caballus, cultisme
reintroduit en lo sigle XVIII: arranc
com un caball (Coloqui... de una que li
den Crisstoma, c.1770)
caball trobos, tiranes, caballs (Seguix
la conv. entre Nelo y Quelo, Imp.
Onofre Garcia, 1787)
caball crrer caballs (En obsequi als
Voluntaris Honrats del Reyne, 1794, p.
5)
488
caball en sos caballs... (Agraida la

gratitut, Imp. V. de Laborda, 1802)
caball montats en son caball cada u
(Conv. entre Saro y Cudol, 1820)
caball tots a caball (El Trull, 19 de
febrer de 1841)
caball quels caballs solen del pare /
traure ms que de la mare (Fags de
Rom: Aforismes rurals en catal,
traduits al valenci, 1853, p. 47)
caball en trenta mil da caball (Liern:
La Flor del cam, 1862, p. 25)
caball bolchacotes / tots mos puchen a
caball (Bada, J.: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 22)
caball el visi de tirar al bulto y no al
caball (El Bou Solt, 1877, p. 258)
caball en bona estrela, en caballs...
24)
caball mar caball mar (Gadea:
Dicc. 1891)
pera premiar als caballs
caball
1892, p.4)
caball Era persona o caball lo que ha
eixit? (Escalante: Un ratet en el
chusgat, 1914, p. 13)
caball ms engreit que un caball de
lujo (Soler Peris, J.: La Menga, c.1920)
caball, cua de nom botnic: dnem
un quinset de sen, cua de caball y...
atre, 1921, p.6)
caball un caball de cart (Gayano
16)
caball puchen els dos a caball (Peris,
caball a caball, y cuant ms bo es,
ms el carreguen (Vicent A.: El Trull,
1929, p.16)
caball aix es un caball (Hernndez,

caball la carn de caball es la ms...
burro, 1932, p. 6)
caball Aix es un caball de...!
1934, p.48)
caball y pareix un caball desbocat
17)
monta molt be a caball
caball
p.15)
caballa caballa, plur. caballes
(Orellana: Cat. dels peixos ques crien e
peixquen en lo mar de Valencia, 1802,
p.3)
caballa y vorem si faltant sardina, nos
donarn caballa (El Mole, 1837,p.92)
caballa caballa: pez de color azul y ...
caballa, cavalla imitant el model
vulgar antiu, nhian eixemples en -v- no
etimolgica: bacallar de caramelo,
guisolet y cavalleta (Semanari El
caballer del llet caballarus:el
cultisme etimolgic en -b- an, poc a
poc, apartant al vulgarisme migeval en v-: y per lo carrer dels Caballers, y
feren tota la volta del Corpus (Archiu
Cat.
de
Valencia,
ms.
Llibre
dAntiguitats, 25 de setembre 1526)
caballer han vist vosts per acs / en la
volta als caballers / en la gran festivitat
(3 part del Coloqui de les modes..., en
caballer estant en lo dit Convent, /
vesites tena a grapats / de homens,
caballers y chics (Naiximent, vida,
489
Rodas, 1797)
caballer manco rahons, caballers...
caballer al Caballer Rat Penat
(Informe fiscal, imp.Viuda de A.
Laborda, 1801)
caballer en eixe bon caballer (Discret
caballer que son caballers (Coloqui
sabater
remend
de
Valencia,
Imp.Agustn Laborda, 1808)
caballer as es almorsar, caballers?
Profit y salut (La Mosca, 15 de giner
de 1841)
caballer Bon profit, caballers (La
Donsayna, 1845, p. 166)
caballer caballer: caballero (Escrig:
Dicc. 1851)
caballer caballers, poc a poc, esprense
vostes (Chiste del bodegoner, 1854)
caballer caballers, si mescolten
(Chiste grasios compost per Santapola,
1857)
caballer Caballer, fasa el favor de
tornarli el... (BNM, Ms. 14339, Qu
no ser!, 1862, f. 16)
caballer Oy, trenta, caballers!
(Liern: La mona de Pasqua, 1862, p. 17)
caballer Caballers, tindre bons dies
(Salelles Cardona, C.: El Suspirs dun
caballer caballers, ya estic botant
23)
caballer ... caballers! (Baldov: La
caballer la condisi de la dona,
caballers... (Lladr: La boba y el
embobat, 1872, p. 11)
caballer ya est fet un caballer

12)
caballer caballers, es inhum
1887, p. 46)
caballer cremat estic, caballers
caballer Caballers, bon da y salut
1892, p.1)
caballer Caballers, hasta ms vore!
1900, p.18)
caballer Caballers, safonarem (Els
peixcaors
de
canyeta,
choguet,
caballer anar de raucha en uns
caballers (Navarro y Reig, V.: La pau
caballer caballers, que fa calor
caballer Caballers, hasta latre mon
(Gayano Lluch, Rafel: Ni a linfern...,
1918, p.6)
caballer, comportament en noblea y
educaci: pens anar a traisi, / Pero
aix no es caballer...! (Tadeo, F.: El
caballer Caballers (saludant) (Peris
Celda, J.: Terres malahdes, 1919, p. 32)
caballer du un terno de caballer
(Moll Ripoll, E.: El punt de
Canyamaso, 1920, p. 6)
caballer caballers, este to est varilla
atre, 1921, p.4)
caballer diu que s, caballers
(Montesinos, Vicent: Y diuen quel
peix es car?, 1926, p. 12)
caballer Ah!... dispensen, caballers
490
caballer ... y al caballer, tot li est be

(Alberola Serra: Refraner valenci,
1928, p. 11)
caballer Caballers... / y vixquen els
alcoyans! (Adam y Ferrer: Nos pot dir
la veritat; costums alcoyanes, 1928, p.7)
caballer hasta ms tart, caballers
p. 14)
caballer els patis... del carrer de
Caballers (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 6)
caballer caballer, fasa el favor
1930)
caballer Bon da, caballers (Sendin
caballer Caballers: salut y forsa
Ganda, 1932, p. 25)
caballer va de bo, caballers (Morante
p. 26)
caballer Caballers, pasen avant
p. 28)
caballer qu caballer... (Moliner
1936, p. 23)
caballer li fea tindre al caballer...
(Libret Foguera Trafalgar, Alacant,
1936, p. 5)
caballer Caballers, a ya va! (La
caballer alguns caballers (Llibret
1952)
caballer dos dames y un caballer
(Llibret Foguera San Fernando, Alacant,
1955)
caballer Caballers, cuant costar anar
a...? (Burgos, A.: Ripios de actualitat,
1958)
caballeret es sentit pardic o
despectiu: este caballeret, que no
nomenem per... (El Pare Mulet, 1877,
p.58)
caballera del llet caballarus >
caballer > caballera: ab tota la flor

de la caballera (ACV, Sanchis Sivera,
ed. del ms. Llibre dAntiquitats, p.29,
any 1521)
(Els
caballera ve la caballera
p.30)
caballera, de soldat de caballera
caballera, de soldat de caballera,
nano y desastrat (Barchino, P.: Soldats
y criaes, 1919)
caballera y trotant com la caballera...
desapareix (Gayano Lluch: Els Reixos,
1927, p. 13)
caballera duna caballera malalta
arreplegu esta enfermetat (Alcaraz:
caballera as vol dir que eres una
caballera (Soler, J.: Els estudiants,
1934, p. 38)
caballeres els pallots que deixen les
caballeres en lo pesebre (Escrig:
Dicc.1851)
caballerisa feu un clot en lo fem de la
caballerisa (Relaci del notari Gaspar
Cant, Alcoy, 1568 ) El ms. cont el
model modern y etimolgic en b y el
migeval en v.
caballeresc en un arranc daquells
caballerescs (Bernat, Lluis: El terreno
del honor, 1894, p. 14)
caballerositat la caballerositat y...
(De Dalt a baix, Teatraleres, 1920)
caballerositat conegun la seua
caballerositat
(Garrido,
J.
M:
491

Caballers, carrer de un pati molt
senyorial del carrer de Caballers
(Badenes, V. M.: Tpat sego que te
veus, 1945, p.8)
caballets esperant los caballets
(Rahonament... esperant los caballets,
1809)
agarrant
caballets
y
caballets
marotetes (Colom y Sales: Peix dara
viu!, 1915, p. 17)
caballet de sequia dos caballets de
sequia (BNM, Ms. 14484, Liern,
Rafael M: Un rato en lhort del
Santsim, c.1865, f. 21)
caballet del Corpus parlant dels
caballets de cart de les dansaes del
Corpus: no traga hui el caballet
caballet de fira pareixen els caballets
de la fira (Civera y Murgui: La traca,
sainet, 1921, p.6)
caballets de cart du una paraeta de
caballets de cart (Haro, M.: Hi que
caballets de fira En eixe dels
caballets? (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.12)
caball caball: lomo entre dos
surcos (Lamarca: Dicc. 1839)
caball caball: que dividix les
heretats, de les teulades; de parets y
tapies (Escrig: Dicc. 1851)
caball caball: entresurco; espacio
entre surcos, loma que se hace... y sirve
de lindero... (Escrig: Dicc.1887)
caballot:
...dcese
caballot
comunmente por desprecio (Escrig:
Dicc. 1851)
caballot dona grandota de modals
agresius y poc femenins: qu ms
volguera vost, caballot, parlant en

Concha (Escalante: Plors y alegres,
1906)
cabanyal fonts, horts, ni cabanyals
(Mart Pineda: Consells y bons avisos
a..., c. 1570)
Cabanyal Cabanyal: el conjunto... de
casitas rsticas o campestres. Hoy
tambin
nombre de pueblo (Escrig: Dicc. 1851)
Cabanyal
(Escalante:
Cabanyal
Barraca en lo Cabanyal, 1872)
Cabanyal les festes del Cabanyal
borles, 1874 )
cabanyelles festa dels Tabernculs, 1
doc. festa de cabanyelles (Ferrer, St,
V.: Quar. 1413)
cabanyil obsequi es vea / de
Cabanyils, Mestres d aixa (Relaci
dels adornos... en la vinguda de ses
cabanyil cabanyil: lo mismo que
cabanyer (Escrig: Dicc. 1887)
cabaret y no han chafat may un
cabaret (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.14)
cabaret els cabarets tamb son...
Alacant, 1930)
cabs, com un prou gran, jagantesc:
y envi.../ lo Convent de Madalenes /
un bescuit com un cabs (Tito y Sento
habent oit llegir el rahonament del
Pardal Siso... 1797)
cabs, tndrer o fer un moltes coses,
llocuci que trobem en lEspill (1460),
de Roig: el que manco y el que ms /
de chiquets ne te un cabs (Guallar, J.
cabas una cabas de... (BNM, Prez
y Serra: Viva el lujo y fora penes!,
492
choguet bilinge, c.1890, f.6)

cabas una cabas de taronches
(Nebot, J.:Gramtica valenciana, 1894,
p. 37)
cabas una cabas de grep
(Canyisaes, Monvar, 1909, p. 127)
cabas Che, qu cabas! (Barchino,
p.16)
cabas Teula, que tavente cabas!
cabas ha dut una cabas de tellines
car?, 1926, p. 6)
cabasaes moltes cabasaes de material
Alacant, 1930)
cabaset cabasets de palma (Vilarig:
mercaderes, 1607)
cabaset de femater, ser un qui charra
tot entre vehins: yo no vullc ser
enjamay / cabaet de femater (Coloqui
... que tingueren Vadoro el Cert de
Paterna, Sento el Roig y..., 1802)
cabaset de femater cabaset de
femater: correveidile o el que lleva o
trae cuentos y chismes de una parte a
otra (Escrig: Dicc. 1851)
cabasos cuatre cabasos de arena
Chuanet, ed.1852)
cabasos, a en cantitat: y vors entrar
en casa els dins a cabasos (Virosque,
A.: La salvasi de la casa, 1921, p.5)
cabell vert, eixir el a qui est
desesperat: ferli eixir els cabells verts
cabellera de panolla mstic y mirra...,
cabellera de panolla (Casajuana: La
cabesa dalls cabea dalls (Gadea:
Tipos, 1908, p. 158)

cabs un sastre... un cabs (Mulet:
cabs cabs: cuello de la camisa. Qui
no te ms quun cabs, malalt al disapte
es (Escrig: 1887)
cabesa dalls una vaina de faba/ y una
cabesa dalls (Llombart y Cebrin: La
cabeses dalls de menchar bons plats
de arro / ab dotse cabeces de alls
cabeses dall set o huit cabezes dall
Chuanet, ed.1852)
cabeses dalls cuatre cabeses dalls
cabeset cabeset: cabezn. Cuello de la
camisa (Escrig: Dicc. 1887)
cabeseta dalls una cabeseta dalls
p.11)
cabesola cabesola de cabrit, borrego,
etc.: dins de un bodeg, / arrs o peix
en casola; / y si li apreta la fam, / fa
traure una cabesola / facida de
pinyonets
(Rahonament
nou,
de 1732)
cabesola y apuntanli a la cabesola
(Chiste grasios compost per Santapola,
1857, p. 2)
cabesola que sham tret de la nostra
cabesola (Ensisam de totes herbes,
1891, p.6)
cabesoles cabesoles que sols van a fer
parlar (Conv. entre Saro y Cudol, Imp.
Brusola, 1820)
cabesoleta si ha una cabeoleta de bou
la tinc de comprar (Ros: Coloqui del
Corpus, 1734, p. 8)
493
cabestre del llet capistrum; lo

cabestre (Pascual, St. Pere: Obres, c.
1290)
cabestre les traves... lo cabestre
(Gaull: La brama, 1497)
cabestre cabestre (Pou: Thesaurus,
1575)
cabestre em dona pena el cabestre
cabestre: mereixes dur cabestre
cabestrer cabestrer (Exulve,V. J.:
cabestrillo bras en cabestrillo y
coixecha (Esteve: Els Magos del
chiquet, 1928, p. 10)
cabesut mira queres cabesut
1928, p.9)
cabet 1 doc. cabet (Villena, I: Vita,
a. 1497)
cabet, cabeset un sastre... ab un cabeset
amolat (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
cabet el meu cap ser, sens ducte, /
com el cabet dels chagans (sic) (Ros,
C.: Coloqui pera riure de bona gana
cabet parlant dun matrimoni en la
vellea: els dos cabets de casa, / els dos
a un temps morirn (3 part dels
cabir del llet caprlus > caprne;
vocable migeval; viga mijana y
chicoteta que servix de soport a atres:
un cabir pera alador al dit mol
(DCVB, en doc. valenci del Archiu del
Reyne de de Valencia, any 1412)
cabir mira que se te far un cabir
en la pancha (Fink Rees, E.: La
cabiscol -del llet caput schlae, cap de
cantors. En valenci era el mestre cantor

de les iglesies: als cabiscols y domers
de la Seu (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1613)
cabiscol, mesochorus,
cabiscol
cantor (Exulve: Praeclarae artis, 1643)
cabiscol en aquella veu de cabiscol
que tena (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.124)
cabiscol y ella santn en un cabiscol
p.12)
cabiscola esta (dona) cabiscola
cbit, cabi com han fet sempre totes
les pandilles, despresiant y tiranli cabi
al que no es... (El Mole, 1841, p.211)
cbit cbit: golpe de lleno que en el
juego de la argolla da una bola a otra...
cable del fr. cable, derivat ducts del
llet capulum, corda; 1 doc. en
valenci: u dels nostres pas el riu, / y
en un cable va enganchar la... (Conv.
sobre la vinguda de Suchet, 1813, p.5)
cable, cablot cablot: cable grande
cable li haur caigut damunt algn
cable del tranva (Morante, J.: El to
Estraperlo, 1947, p.3)
cabo de fil: Llorens ix fent el cabo
p. 11)
cabot hastal cabot de pedra de la
llonja (Valencia per son Rey, 1802, p.
14)
cabot marcha y agarra cabots
(Escalante. A la vora de un sequiol,
1870)
cabot cabot: pez que tiene la cabeza
ms grande que el cuerpo (Escrig:
Dicc. 1887)
494
cabot de mar peix, tamb es diu

cabut: peixcant cabots (El Tio Cuc, n
66, Alacant, 1916)
cabota caps de cabota de margall
(La Sambomba, 24 de desembre de
1840)
cabota la cabota de la fava (Baldov:
cabot cabot: por el golpe que se da
la cabeza (Escrig: Dicc. 1851)
cabota ques mentira, so cabota
cabota de suro sinse trellat o esme:
els quel critiquen si que son cabotes
de suro...! (El Bou solt, 1877, p. 210)
cabota, calfarse la cavilar molt,
tndrer preocupacions: la cabota mha
calfat / pensant ques lo que ms me
costa... (Gadea: Ensisam, 1891, p.198)
cabota em calfe la cabota (La Nova
Traca, n 1, 1894, p. 4)
cabot que yo, en una cabot
trenque... (Escalante: Lepe y Talala,
1886)
cabota qui no cambia dintenci: ...y
fes lo que vullgues, cabota (El Tio
cabota de misto em pose a rascar els
mistos y entre els que no tenen cabota,
els apegats, els que... (Peris Celda:
Voleu llum?, 1918, p.11) Un amic de
mon pare, per els anys cuaranta, li den
Caboteta de Misto com a mot.
cabota abanda del sentit pardic,
(quna cabota de jagant te eixe!),
generalment es diu de qui mant
frreament una opini o comportament,
enc que estiga equivocat: No te dic
que no, cabota? (C. Civera y R.
cabot pega una cabot diguent que
s (Negre, Hiplit: La mort del msic,
1923, p.14)
cabot duna cabot (Sendin: Tonica
la del llunar, 1926, p. 16)
cabota cabuts en fermos la contra...
Chica, no sigues cabota (Peris Celda:
cabot colp donat en el cap a un atre, a
la taula, paret, etc: Si el pare alsara el
cap! De la primera cabot anava a les
banderetes (S. Galiana y G. Polo:
cabotaes cabotaes (Ballester, Antoni
M: El to Sech, Valencia, 1870, p. 22)
cabotaes abanda de colp donat en el
cap, tamb equival a becar poc temps:
pegue cuatre cabotaes (Roig y Civera,
A.: El casament de les borles, 1874)
cabotaes hu arreglar a cabotaes
(Valero,
R.:
Dos
fotgrafos
ambulants,1921, p.14)
cabotaesen ma casa no vullc
desgrasies, ni manco que tireu barandats
a cabotaes (Barchino, P.: La embol,
1925, p.10)
cabotaes pegant cabotaes (Soler, J.:
cabotaeta una cabotaeta (Sendin
13)
cabotejar -1 doc. cabotege (Ferrer,
St. Vicent: Sermons, c.1400)
cabotejar cabotejant e morrejant
(Roig: Espill,1460)
cabotini mon pare, parlant en
valenci, sola diro com a sinnim de
caboteta o, tamb, de cabut en els
significats de cap de gran tamany, y del
cast. tozudo.
cabrelles, a fer cam a les desdel
sigle XV, anar a fer Cami Real per les
Cabrelles era sinnim de pasar
patiments y perills, tant per la naturalea
495
del terr com per els roders que rodaven

per eixa serra: enviar / a fer cam a les
cabrelles (Coloqui de la chitana, el
moro y Chuanet, ed.1852)
Cabrelles Cabrelles:... serie de montes
muy altos... segn Cavanilles, que
pertenecen a los distritos de Siete-aguas
y Chiva. Era ste, hasta no hace muchos
aos, un sitio peligroso, a causa de los
muchos malhechores... Por l ha de
pasar el ferrocarril de Valencia, Cuenca
y Teruel (Escrig: Dicc. 1887)
Cabrelles en huit mil homens, / lo pas
li tanc al franss / en les
Cabrelles...tha contat lo desastre de les
Cabrelles (Roig y Civera, A.: Romeu!,
Ganda, 1890, p.10)
Cabrelles el cam de les Cabrelles /
all et fara pasar (Gadea: Ensisam,
1891, p.209)
cabrellot cast. Somormujo cristado:
val. Cabrellot (Vidal: Cat. aves de la
cabrellot blanc cast. Colimbo
septentrional; val. Cadellot o Cabrellot
blanc (Vidal: Cat. aves de la Albufera,
1856, p.27)
cabrer cabrer, o pastor de cabres
cabrerot tart fa rahim/ ni cabrerots
cabrerot y passades les veremes /
cistelles de cabrerots (Fiestas Conv.
Carmen, 1622, p. 221)
cabrerot cabrerot: racimo pequeo de
uvas, que suele quedar pasada la
vendimia (Escrig: 1887)
cabrerot cat. bagot: una rabosa
menchant cabrerots en una vinya (Caps
cabrerot en Denia... en els bancals
pesigant no deixen ni un cabrerot (El

cabrerot lo que val un cabrerot
1921, p.7)
cabretilla y unes sabates abotinaes de
cabretilla (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.28)
cabriol, cabriolet del fr. cabriolet:
carruache lluger de dos rodes: anar en
cabriolet (Fauli, S.: Les nits del
Centenar de la Verge, 1767)
cabriol hui, entre cabriols, carrioles y
bisicletes... (Martnez Ruiz, Amancio:
cabriola del it. capriola, bot de
ballaor, contorsioniste, etc.: es destre
en les cabrioles / ms que un mestre de
ballar (Coloqui del ros castany, c.
1760)
cabrioles cabrioles al comps de la
tirana (B. Nic. Primitiu, Relacio de Pep
de Chuan, s. XVIII)
cabrioles en ms cabrioles que fa un
burro (Bib. Nic. Primitiu, Ms. Coloqui
de coloquis, s. XVIII)
cabrioles fer chepetes y pegar dos
cabrioles (La Donsayna, 1844, p. 74)
cabrioles perque encara que ballara, /
no puc pegar cabrioles (G.Albn, M.:
Un ball de convit, 1863, p.15)
cabrioliste cabrioliste: cabriolista o
danzarn (Escrig: Dicc. 1851)
cabrit, cabritet cabrit o cabritet tamb
es el borrego chicotiu o de llet, y no
asoles en Valencia ciutat. Fa temps,
menjant en El Borrego de Banyeres, li
pregunt
a
u
dels
camarers
valenciaparlants el ducte, y em va dir lo
mateix. Adems, en valenci tamb
diem chotet al choto de poc temps.
cabrit com a insult: pues qu voleu
ms, cabrits? (Batiste Llopis, sego
496
dAlacus: Defensa de les dones, Imp.

de Vicent Civera, c.1850)
cabriter de la vaquera de Vidal de
Valencia, cabriter (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 8 oct. 1618)
cabriter cabriter (Exulve, V. J.:
cabritet -1 doc.: cabritet (Ferrer, St.
cabr vocable clsic, ya usat per Sent
Vicent Ferrer (c.1400) com a insult:
Qu cabrons...! (Rahonament y
cabr: el cuadrpedo as
cabr
llamado y el que consiente el adulterio
de su mujer (Escrig: Dicc. 1851)
cabron cabron: cabronada (Escrig:
Dicc.1851)
cabrons y respongu el cabrons
cabronechar cabronechant y chiulant
(BUV. Ms. 13. Rel. carrer dAlboraya,
1687)
cabrons ovelles a la dreta... a la
sinistra, ab los cabrons (Ferrer, St.
cabudera comportament del cabut,
obsesionat o enrosinat en algo, encara
que alg li prevenga en contra. En ma
mare era sustantiu prou usat. Lo mateix
que cabutera.
cabut cabut, en el cap gran,
cabut cabut: ... testarudo (Escrig:
Dicc. 1887)
cabut testarut: no sigues cabut. Ix en
seguida (Salvador, Carles: Un negosi
cabut de basa cast. renacuajo:
pareixen cabuts de basa (Gayano
Lluch: Del Tersio Extranjero, 1921, p.6)
cabut de riu cullerot, llarva de granota
o granoteta en coleta; castell

renacuajo: calla, cabut de riu
Nano,1921, p.3)
cabut de mar peixet roinet de cap
gran, poqueta molla y dura. Fa anys
eren numerosos en aiges valencianes,
pera disgust dels peixcaors de canya:
A que se lo quet donaren? Dos
cabuts y... (Serrano, M.: Voreta de
cabut un cabut... eixir sempre en la
seua (Torre, J.: La llangosta, estren en
cabut Che, quem molesta... no siga
cabut (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 11)
cabutera que mant sa opini o
propsit sinse ferse a raons: Llstima
de cabutera, perque yo...! (Alcaraz, L.
1919, p.5)
cabuts monedes de denau quinsets:
pesetes y cabuts -duros curts o
fransesos que valen 19 quinsets (Caps
cac, sinse dir sinse dir res: es qued
sinse dir cac (Bonilla: La Donsaina,
1844)
caca -derivat regresiu del llet cacre:
lo cul... banyat lo tena, / ... fora caca o
fora sanc (...) les mans se va arrimar /
als nasos y es torn caca / lo que es
pensava ser sanc (2 part. Relaci... un
caca, fer com si haguerem de fer caca
/ nos posaren asentats (Coloqui del to
cacarech cacarech (Canyisaes,
Monver, 1913, p. 222)
cacarechant cacarechant la gallina
497

cacarechar encara que cacarecha
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
cacarechar, cacarejar cacarejar:
cacarear (Ros: Dicc. 1767)
cacarechar a cacarechar (A. Mun.
Elig. Romans del pleit del pollastre.
1776, v. 167)
cacarechar cat. escatainar, cast.
clocar. El valenci usa lonomatopeya
cloc en modismes com a cloc y piu, mes
no el derivat: gallina... no pretenc
cacarechar (Bib. Nic. Prim. Ms.
cacarechar vos deixe cacarechant
p.70)
este
mascle
ve
cacarechar
cacarechant (Fuster, L.: El nano de la
falla, 1894, 12)
cacarechar cacarechant les gallines
cacarilles parlaores entre dotors de
vehinat: y deixant de cacarilles / y
ananmon seguits al gra, / els direm que
el novio de ella... (Semanari El
Cullerot, Alacant, 9 de Octubre 1898,
Alacant, p.1)
cacarilles tot lo dems son cuentos y
cacarilles (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 118)
asunt
destrellatat:
cacasen
...casarme? Vacha una cacasen!
(Escalante: Obra comp. II, 1894, p.468)
cacaseno Escalante pareix asociar
lhome pardalot papageno de La Flauta
mgica de Mozart (a.1791), en el
personage cacasenno del itali Adriano
Banchieri (1620), nom carregat de
connotacions escatolgiques y que
equival a bobo ques creu sabut; enc
que tenim a un Cacaseno fill del
rstico Bertoldo y su mujer Marcolfa,

molt populars per la lliteratura de
cordell del sigle XVIII: Che, tu calla,
cacaseno (Escalante: Mil duros y
tartaneta, 1897, p.47)
cacaseno qu li pasa, Don
Cacaseno? (Hernndez, F. Casajuana:
Trac ca trac, 1932)
cacata del malay kakatuwa, apareix a
finals del sigle XIX; adems de pardal
extic, pot aludir a dones caldoses o de
vestit ridcul: y els arranque el topo a
eixes dos cacates (Barchino, F.: No
hi un marit fiel!, 1919, p.7)
cacau, cacauet la paraula cacau degu
entrar per Valencia (DECLLC)
cacau qu abre tan ple de cacau
cacau, abre de -del nahualt cachuatl:
els chocolateros / en son carro
treballant / venen, tirant pastilles, / y un
vert abre de cacau, / tan propi com ell
mateix (Sento y Tito... per lo feliz Part
cacau cacau torrat (BNM, Ms. 14.
108, Alemont ti li, c. 1860, f. 11)
cacau ahn se cri dende chic, entre la
chufa y el cacau, en la contorn
dAlboraya
(BNM, Merelo y
1864, f.3)
cacau els novios, torrar el -actes del
encarabasinament amors: Que sils
novios torraben el cacau a masa graus
de temperatura! (La Traca, 23 agost
1913)
cacau cuatre fanecaes de terra ahon
tinc plant la safanoria, el cacau,
fesols... (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.6)
canyaret,
embolic,
cacau
enfrontament: menut cacau...! (Soto
498
Lluch: Als bous de la Malaena!, 1920,

p.11)
cacau renyint dos dones, armant un
cacau... (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 3)
cacau chocolate de cacau y canella
Alacant, 1933, p. 13)
cacau sarma el gran cacau (Vidal
1934, p.24)
cacau dos paraetes. La una de cacau, y
latra... (Serneguet, I.: Miss Kakau,
1934, p. 3)
cacau Quin cacau tenim!, lo mateix
que Qun canyaret!.
cacau ha armat un mal cacau (Llibret
cacaua valenci cacaua, varietat llarga
de cacauet (DECLLC)
cacahua cacahuet... y no sagarra
grapat que no es traguen deu cacahues
(Peris Celda, Josep: Cacaus y tramusos,
1927, p.7)
cacahuero tenen tot el tipo de dos
cacahueros (Barchino: Tot lo que
cacahuero qui ven cacahuet, que ix en
varies grafes: cacahuer, cacahuero,
cacauhero...: apareixen el cacahuero,
el mistero (Palanca: La ball de Sen
Francs, 1868, p. 9)
cacauero y el tio cacahuero / y ballar
(Semanari El Cullerot, Alacant, 17 abril
1898)
cacauero, cacahuero Calle, per all ve
u... pareix un cacahuero (Peris Celda:
cacauero, cacahuero en tal de ferli la
guerra a Quico se va enchuntar en el
cacahuero (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924)
cacauero cacauero (Juan, J. M:

cacauero a Nelo el cacauero...
p. 4)
cacahuet menchaven cacahuet (El
Mole, 1840, p. 69)
cacauhet venent cacahuet (La
Donsayna, 8-12-1844, p. 44)
cacauhet y cacahuet, que es gols
58)
tramusos
y
cacahus
cacahus
caco lladre, del Caco mitolgic que
furt el bous a Hrcules; 1 doc.: de
tres cacos de torva ... fisonoma
1866, p.30)
caut -1 doc. caut (Gaull: La
Brama dels Llauradors, 1497)
cachamona cachamona. Golpe dado
en la cabeza con las dos manos
cruzadas (Salv: Gramtica castellana,
cachamones a va mal / cachamones,
prim o gros? (Ros: Roman dels jochs,
c. 1730)
cachamones colps: si no vols dur...
cachamones (El Mole, 1837, p.54)
cachamones me donaran coscorrons, /
y cachamones debaes (El Mole, 1840,
p.139)
ham
danar
a
cachamones
cachamones (El Trull, 19 de febrer
1841, p. 341)
cachano en ca que soch cachano
p. 10)
cachap cachap: gazapo (Mayans:
Voc. valenci, 1787)
cachap Raonament entre... llaurador
499
de Alfafar y Serafino Cachap, Valencia,

1820)
cachap al so Chulla, al Cachap, al
Motil... (Bada y Adell: La matin de
Sen Roc, 1864, f. 23)
cachap varietat de pastiset tpic de
Godella y Paterna, fet en masa fullosa o
fulloldre en crema dins.
derivat
de cachap,
cachapera
mosarabisme darrails prerromanes
(v.Corominas); cast. gazapo; cat.
farnaca, cra de conill. Casajuana, en
1914, parlava dels conills amagats en
fondes cachaperes, pero tamb eren
caixons ahon es tancaven als coloms y,
metafricament, casa o barraca estreta:
viu entrar / dins de aquella cachapera /
un home tan estirat, / que pareixa un
furguet (Segona part ahon se referix el
dones... 1784)
cachapera ix el tio Moixama de la
seua cachapera (Peris: La peixca,
1926, p. 4)
cachaperes com conills amagats en
fondes cachaperes (Casajuana: La
cachasa cat. catxassa; en parsimonia,
tranquilitat, perea, etc.: gran presencia
y cachasa (Bib. Nic. Primitiu, Ms. 419,
c. 1790, f. 64)
cachasa eixa cachasa ya em fot
p. 15)
cachasa prou cachasa (Un pillo y els
chics educats, 1846, p. 8)
cachasa tinga ms cachasa vost
ser!, 1862, f. 6)
cachasa ms cachasa si vols...
20)
cachasa tinga cachasa (Capilla: Cada

ovella en sa parella, 1868, p. 18)
cachasa esperaren cachasa (Lladr:
El titot, 1876, p. 19)
cachasa tens reflexi y cachasa
cachasa eres home de cachasa
cachasa en molta cachasa (Thous,
Maximili: Foc en lera!, 1900, p.7)
cachasa li diu en molta cachasa (El
cachasa ms que sufrir en cachasa
p. 11)
cachasa si es que tens una cachasa...
p.13)
cachasa home de gran cachasa
1936, p. 8)
cachasudament molt cachasudament
1917, p. 9)
cachasut y u dels ms graves y
cachasuts
va
dir
(Gadea:
Ensisam,1891, p. 254)
cachasut eixos llauraors tan seriots,
tan cachasuts y formals (Caps y
cachasut al home ms cachasut li far
pedre el... (Rubert Moll: Colahuet y
sa cosina, Alacant, 1897, p.27)
cachat macip cachat (Roig: Espill,
1460)
cachear mhan registrat de cap a peus,
cacheat (Ivars, fray Andres. Ms. Diari,
19 juliol de 1936)
cacheruler cacheruler: el que hace
cometas (Escrig: Dicc. 1887)
cacherulero el cacherulero tots li
diuen (Borrs: El estudi dun pintor,
500
1886, p. 19)
cacherulet cacherulet (Escalante y
Feo, Eduart: Mil duros y tartaneta,
1897, p. 18)
dtim
desconegut,
cacherulo
Corominas sugerix arrail mosrap
(DECLLC, 2, p.636) (DCECH,1,
p.727): com un chiquet cuant la
milocha o cachirulo (sic) (El Mole,
1840, p. 7)
cacherulo eren cuatre rates penaes
com a cacherulos (Bellver: La creu del
cacherulo ya hu se!, pintat en un
caherulo (Escalante: El tio Perico,
1875, p. 16)
cacherulo el cacherulo quels chiquets
per la vespr empinen (El Bou solt,
1877, p. 114)
cacherulo a boqueta nit el cacherulo
(Llombart: Festes, costums de la terra
del che, 1878, p. 13)
cacherulo cacherulo (Mill, Manuel:
cacherulo agarr yo un cacherulo
p. 23)
cacherulo damunt dun cacherulo
(Thous, M.: De Carcaixent, 1896, p. 27)
cacherulo esta no el pot vore ni pintat
en un cacherulo (El Amic del Poble,
cacherulo ya sap que fan gabies,
cacherulos... (Vidal Roig, F.: A Roma
per tot, 1911, p.4)
cacherulo dediques a fer cacherulos
(Alcaraz, L. J.: El terroriste, 1911, p.
28)
cacherulo els cacherulos... ni un
cacherulo (El Tio Cuc, n 78, 87,
Alacant, 1916)
cacherulo ves y arreplega el
cacherulo (Juli, Seraf: Novio de

Pascua, 1916, p.16)
Recacherulo!
Com
cacherulo
sentn? (Baidal Llos, F.: Amor
Torna, Castell, 1917, p. 31)
cacherulo che, que pinte cacherulos
1918, p.15)
en
fil
dempinar
cacherulo
cacherulos (Barchino, P.: La embol,
1925, p.4)
cacherulo cacherulos (Meli: Com
els cacherulos, 1926)
cacherulo mona, cacherulo y traca
(Juan Garca: El O95, botiga del Tot a
cacherulo Fa cacherulos? (Alcaraz,
cacherulo pinta cacherulos (Morante
Borrs, J.: En la festa de les falles!,
1934, p. 20)
caches sobre tos envits ... caches(?)
vull(c) (Mulet: Romans de Gayferos, c.
1660, v. 466) copia del s. XVIII?
caches tinc que grabarli en les caches
(Tallada, Miquel: Les Camareres,
cachet cachet sen ixim cachet cachet
1790)
cachet desnug el ros cachet / y sens
dirme res, march (Coloqui nou del
ros alas, 1823)
cachetes tot ve a parar en cachetes o
en punt en boca (En obs. dels
cachifollar mosarabisme valenci, de
capitium-fullare
>
cap(e)cifollar,
esclafar el cap (DECLLC, 4, p.80);
quel eixercit... cajifollat (2 part de
Laborda, 1809) Tamb el trobem en -
501
ch-: cachifollen.
cachifollen y el cachifollen a pataes
(El Mole, 1840, p. 25)
cachigordet un chic nano cachigordet
(El Amic del Poble, Per Telfono,
cachill dorige ducts (del llet
catlus?, cachorro); chiquets duna
familia: qu cachill (BNM, ms.
14116, La cotorra de Alacuas, a. 1867,
f.21)
cachill chiquets duna familia: y la
pobra sen tingu quanar a peu, en tota
la cachill per eixe mon (Navarro y
p.69)
cachimona colp donat al cap en les
mans juntes: veus, en un cachimona!
p.27)
cacho com a beata, lo cap cacho
(BUV. Morl. Ms. 666, c. 1649)
cacho y juguen dins de les cases al
cacho (Ros, Carlos: Roman dels
jochs, 1730)
cacho en lo cap cacho (Bernat y
cacho mut est y en lo cap cacho
1864, f. 7)
cacho si podem, en el cap cacho
p.22)
cacho call com un flare y en lo cap
cacho (Sireno, D. D.: El 606 o Mariano
cacho el cap cacho (Navarro y Reig,
cacho motil que sempre va en lo cap
cacho (Vilanova, Ch.: Notes de color,
1916)
cacho en el cap cacho (Moll Ripoll,

p. 8)
cacho el cap cacho, en gran humiltat
cacho el goset, en cap cacho...
1936, p. 8)
cachoches per t, cachoches! (Peris
Celda: La sal de la figuera, 1917, p. 4)
cachondearse 1 doc. te burles y te
cachondees hasta de ton pare...
(Sireno, D.: El 606, 1911, p.112)
cachondeo sinse cachondeo (Tallada,
cachorret pistoleta de bolchaca:
traent el cachorret y montanlo
(Palanca, F.: El secret del agelo, 1870,
p.25)
cachorret un cachorret que duc yo
sempre, pera el meu resguardo, carregat
en dos bales (El Bou solt, 1877, p.181)
cachorret un cachorret (Escalante:
cachorret no fases el porc que dispare
el cachorret (Escalante: Fuchint de
cachorrillo el castell cachorrillo,
pistoleta, es valencianis en cachorret a
mitants del XIX: a eixe chiquet
cachorrillo (Segn conversaci que
Almusafes y Bonifaci, c. 1809, f.6)
cachorro dorige incert, com al port.,
val. y cast.; alguns senyalen al llet
catulus, mentres que atres apunten al
visca txacur (antigament escrit chacur):
cachorro, cara de bisbe (AHO, ms.
Mulet: Poesies a Maciana, c. 1640)
cachorro he dormit com un cachorro,
encara que el llit... (La Mixquera, 22
de febrer de 1841)
cachorro se sonriu fet un cachorro
502

cachorros no estem ara pera criar
cachorros (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.17)
cachucha la cachucha o fandango
(Bernat: Un fandanguet en Paiporta,
1860, p. 23)
cachucha porten cachucha en el cap
sinse visera davant (BNM, Ms.14480,
Merelo y Casademunt: Els sufriments
de Toneta, 1864, f.17)
cachucha Pep de Cachucha era un
home mol chists de Benilloba
p.85)
cachucha el to Cachucha de
Benilloba da moltes vegaes... (Gadea:
p.53)
cadany y el matrimoni que s apte /
cadany trau son angelet (Ros, Carlos:
Roman ... les cosetes que deuen
1736)
cadany cadany: contrac. del adj. cada
y el sust. any (Escrig: Dicc. 1887)
cadanyera cadanyera: que pare cada
ao (Escrig: Dicc. 1887)
cadars dtim ducts, helenisme?:
cadars: seda borda que est a la part
exterior del capell y es la primera que
trau el cuc abans descomenar el
capell; voc. valenci (DCVB)
cadarsos coixineres de cadarsos
cadarsos les calces de cadarsos en
tac (BNM, Rahonament... a les
cada qui es cada (Galiana, Lluis:
cada cada en sa casa (Mart Gadea:
Tipos despardenya y sabata, c. 1890)

cada a cada lo que siga dell
(Gadea: Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.54)
cada cada se les avente com puga
(Tipos, 1908, p. 12)
cadavric cadavrich, cadavers,
cadvers (Escrig: Dicc. 1851)
cadavric Chalina, tipo anguls y
cadavric (Sendn Galiana y Gmez
p.7)
cadellot cast. Colimbo septentrional;
val. Cadellot o Cabrellot blanc (Vidal:
Cat. aves de la Albufera, 1856, p.27)
cadenases dos cadenases penchant
1787)
cadencia -del llet cadntia: versos
bells,
gentils
vocables,
dolces
cadencies (Siurana: Disputa de
Viudes, 1561)
cadencia eixe vent... / en armniques
cadensies (Liern: Telmaco en
cadet del fr. cadet, membre de lantiga
noblea que servix voluntari, hui es
estudiant descola militar, categoria
mija de deportiste, etc.: cadet: cadete
cadet, cadete Bonaparte, al seu costat,
un cadete (Puig, F.: Pantomima, 1928,
p.46)
caduc ya era agelo caduc (Vives, R.:
caduc un paper que caduc (Vives,
cadufos rodes de enia, ab los cadufs
(DECLLC, en Joanot Martorell, c.
1455)
cadufos de cadufos y qualsevol presa
de ma (Llib. establiments de Penscola,
503
1701)
caduquechar com caduquecha, se vol
casar (El viudo vert, 1860, p. 34)
caem del verp curer; val. mosatros
caem: no, no caem! (Morales San
Martn: La Borda, 1911, p.9)
caena en la pres... si lixquera caena
(BNM,
Ms.14480,
Merelo
y
1864, f.21)
caena qu llstima de caena! (Ovara:
caena el delit mereix caena
caena cahena, caheneta (Escrig: Dicc.
1887)
caena quina caena de rellonche du
este tio! (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 13)
caena ha trencat la caena (Civera: El
caena eixe pencholl de caena (Gmez
Gascn: La reina de la festa, 1932, p.2)
caenes cuant toquen les dotse sent
roido de caenes (Comes: Sabater y
caenes les caenes y els candats (Peris:
caenes vullc trencar estes caenes
Castell, 1928, p. 26)
caenotes y arrastra unes caenotes...
caent seguix, que mest caent!
caent se batixen, caent mort (Peydr,
Vicent: Don Juan Treneta, 1881, ed.
1899, p. 12)
caent caent asent en una cahra (P.
caf caf, adj. ant. Impar. Non. Que no
tiene par o igual (Escrig: Dicc. 1887)

cafall valenci cafall, eufemisme per
carall (DCVB)
cafall! Cafall! (En obsequi dels
Voluntaris Honrats del Estat del Reyne
de Valencia, 1794, p. 5)
cafall! Cafall, y quin espols...!
(Rahonament entre Pep dAldaya y
Miquel, 1809)
Dixalos vindre, cafall!
cafall!
(Rafelo de Picasent ignora la
novetat,1813)
cafall en este eixemple no pareix que
siga interjecci eufemstica per carall:
parentesc en lantiu caf arreplegat per
Escrig?: anant en los fransesots / no en
fara menys cafall (Coloqui nou de
caf en llet ella se pren un caf en llet
y ell una servesa... caf en llet agra
(Semanari El Tio Cuc, n 120, 138,
Alacant, 1917)
caf en llet el caf en llet sham pres
(Fink Rees, E.: La millonaria,1918,
p.11)
caf en llet portant en les mans un tas
de caf en llet (Puig Espert, F.:
caf en llet preprali al to un caf en
llet (...) vinga, ya est as el caf en llet
1931, pp. 4,5)
caf en llet raere del chocolate
pendrem un got de caf en llet (G.
1932, p.10)
caf en llet li he deixat servit el caf
en llet (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 9)
caf en llet a m, caf en llet (Soler
caf en llet vols caf?, caf en llet?
504

p. 9)
caf en llet vol caf en llet?
(Badenes: Tpat sego que te veus,
act.3r., 1945, p.2)
caf en llet la vaca trau caf en llet
(La Cotorra Fallera, mar 1947)
cafn sust. singular naixcut del plural
valenci cafens (turc qahw > caf >
cafens > cafn), derivat invers al
corrent: que fon al cafn. Entraren mol
tobes elles (BNM, Ms.14480, Merelo y
1864, f.19)
cafens y atres comparses dels cafens
(La donsayna, 1845, p. 168)
cafens cafens: cafs (Escrig: Dicc.
1851)
cafens dels cafens (Baldov: La
cafens en u dels teatros cafens
(Balader: Miseria y compaia, 1872, p.
8)
cafens per los teatros, cafens y... (El
cafens se fica en los cafens y les
tabernes (Sanmartn: Cabotes y
calaveres, 1877)
cafens cafens o cafetins (Llombart:
Festes, costums, 1878, p. 10)
cafens a les camareres dels cafens...
als cafens, bars y... (El Tio Cuc, n
105, 160, Alacant, 1916, 1917)
caferro! caferro! Interj. us en
lHorta de Valencia, segons Aguil
Dicc. (DCVB)
caferro! -interj. valenciana; de cap de
ferro, dur de mollera: no parle en
chansa, caferro!, que soc home molt
formal (Coloqui nou sobre la bola,
1784)
caferro! caferro! Per lo gran Duch de
Ganda (Font, Vicent: Lorcul de

Caspe, 1861, p.12)
cafetera model de sombrero: levita,
cafetera, sombrero (Liern: Una broma
de sab, 1867, p. 24)
cafetera va sempre de cafetera (El
cafetera exprs estanteres en
botelles..., cafetera exprs y dems
utensilis (Meli, F.: El Malcarat, 1932,
p.3)
cafet ni en cafetins ning mha vist de
borrasca (Escalante: La proses per ma
casa, 1868)
cafet el cafet de So Toni (Llombart,
C.: Abelles y abellerols, 1878, p. 37)
cafet y un atre en lo cafet
cafet un got en lo cafet (Escalante:
Matasiete, 1884)
cafetuchinet a pendre caf. El
cafetuchinet... (Canyisaes, Monver,
1907, p. 56)
cfila derivat del arbic qafila,
caravana, apareix en el provensal de
Llull flare que coneixa lrap-,
trobanse de nou com arrailat en
valenci del sigle XVIII: que tenia una
cfila de coses (Galiana: Rond. de
cfila hi una cfila de chiquets (El
cfila en eixa cfila de colombaires
(Ovara, J.: Per tres pesetes, 1881, p. 11)
cfila la cfila de repeticions... (Caps
y senteners, Imp.. C. Rom, 1892, p.49)
cfila cfila: conjunt desordenat,
cafs del arbic qafiz, seguix viu en lo
cafs a XX sous lo cafs, e lo formant a
XXXV sous lo cafs (Dietari del
505
capell dAnfs el Magnnim, 1 de

noembre 1462, f.152)
cafs un caffs (Archiu Patriarca. Prot.
25. 015 Inv. mort de Jaume Roig, 1478)
cafs un cafs de cals pera ses obres
setembre 1738)
cafs un cafs de forment... u de pans
p.20)
cafis cafis: sis fanecaes, en valenci
cafis Cafis en Fondo de les Neus...
les Cafisaes en Montroy (DECLLC)
cafisaes de terra vint cafisaes (Bada
f. 19)
cafisaes cafisaes de terra (Roig y
cafiset vint lliures costa un cafiset
cafisos vullc trenta cafisos (Palanca:
El Sol de Rusafa, 1861, p. 8)
cafisos el bancal es te tira a lo manco
catorse cafisos de blat (Canyisaes,
Monver, 1909, p.117)
cafre en crrega semntica negativa,
frut de la versi don per holandesos e
inglesos deste poble afric. Per 1850
ya estava asimilat cafre com a insult en
valenci, que alg intent valencianisar
per mig dapcop: cafr, cafre (Escrig:
Dicc. 1851)
cafre y quin Alcalde mos ha tocat hui
tan cafre (Palanca: El Sol de Rusafa,
1861, p. 14)
cafre pera els cafres (BNM, Ms.
Rochano: Pepeta la molinera, 1861, s.
f.)
cafre algn cafre (Escalante: A la
cafre ell no es cafre ni res (Colom y
Sales: Cuatre comics, 1874, p. 14)

cafre Ser cafre! (Ovara: Mol de
vent, 1905, p.14)
cafrera torn a eixir tota la cafrera de
llauraors en trompetes y navaixes (El
cag cag: cagada (Escrig: Dicc.
1851)
cagaferro en un tros de cagaferro
(Coloqui de coloquis, s. XVIII)
cagal pardicament, nom donat al
fals valenci o catal ques dona als
chiquets valencians (arreplegat per mon
amic Miquel Carbonell)
-lo mateix que diarrea:
cagalera
cagalera (Escrig: Dicc. 1887)
cagalitrs y el ngaro (sic) cagalitrs
cagall cagall 1doc. (March,
Jaume: Dicc. 1372)
cagall del llet cacare; present en J.
March (a.1372); te arrails mosraps,
com lasturi cagayn (DECLLC, 2,
p.395): uns cagallons tan... (Paper
cagall de chiquets dem anar com
cagall per sequia, una tantes frases
coprollxiques inspiraes per este clsic
sustantiu valenci: fireros, qu mhau
firat?.-Un cagall dins dun plat
(Ensisam, 1891, p.401)
cagallons als cagallons (Mulet: Tratat
del pet, c. 1650)
cagamnecs cast. Collalba; val.
Cagamnecs, Puchasoques (Vidal: Cat.
Aves de la Albufera, 1856, p.13)
cagamenja nom pardic de la pres,
ahon poc ms poda ferse: y entre atres
averiguaren que la cagamenja era la
pres (Gadea: Tipos, modismes, 1908,
p.34)
cagandando anar a tota presa y sinse
506
orde: cagandando... an en calsonsillos

davan(t) del bou (Martnez Ruiz,
148)
cagandanes cagandanes: chisgaravs
cagandanes cagandanes: hombre
entrometido, bullicioso y de poca
importancia (Escrig, 1887)
cagandanes ser un cagandanes
(Alberola: Refraner valenci, 1928, p.
265)
cagandanes cagandanes, valenci
(DECLLC, 2, p. 396)
caganiu chiquet de pocs des o
semanes; 1 doc. : chic, caganiu, / sec,
renadiu, / flac, setmes... (Roig: Espill,
1460)
caganiu caganiu: el pjaro ms
pequeo de una cra, el cual suele tardar
ms en salir del nido (Salv, V.:
Gramtica castellana, apndice de voces
valencianas, 1838)
caganiu lo caganiu (BRAH, Ms.
Xvega dels notaris, 1604)
caganiu el compost caganiu o chic de
mamella
(equivalent
al
castell
caganido), pareix quel dugu a
Catalunya el valenci Labernia en 1839:
caganiu: se aplica al hijo menor de una
casa o familia, en alusin al ltimo
pajarillo que sale de... (Escrig: Dicc.
1851)
caganiu y a Colahuet, el caganiu
cagaora perque algn dia vos tanquen
en la cagaora (El Cullerot, Alacant,
maig 1898)
cagaora calabs, crsel municipal
dAlacant: ya els haveren portat a la
cagaora... y haveren anat a dormir a la
cagaora (El Tio Cuc, n 81, 110,
Alacant, 1916)
cagaora a la cagaora per agarrar tan
gran petorro (El To Cuc, n 124,
Alacant, 1917)
cagaora en una acte de servisi ...,
portarlo a la cagaora (Semanari El
cagapuestos cagapuestos: inquet, qui
va dun puesto a atre.
cagar 1 doc. cagar (March, Jacme:
Dicc. 1372)
cagar cagar (Esteve: Liber, 1472)
cagarnera gabia... en una cagarnera
dins (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845)
cagarnera cagarneres (Roig y Civera:
Un chuche municipal, 1873, p. 15)
cagarnera cagarnera (Llombart y
Cebrin: La sombra de Carracuca, 1876,
p.21)
cagarnera un taula o cagarnera
(Semanari El Pare Mulet, 1877, p. 19)
cagarnera cagarnera (Roig y Civera:
El tesor, Gandia, 1884, p. 15)
cagarnera ...aix de cagarnera? Un
pardalet (Meli: Tots a Nova York,
1921, p.4)
cagarnera es cagarnera (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 4)
y
la
cagarnera
cagarnera
p. 13)
cagarnera sort quel taxi era una
cagarnera (Beltrn, E.: Ratolins de
casa rica, 1934, p. 65)
cagarnera la cagarnera, el canari y el
chihuet (Llibret Foguera del Chanco,
Alacant, 1936, p. 53)
cagarneres les cagarneres (El Tio
cagarneres yo no tinc res que vore en
gafarrons ni en cagarneres (Casinos,
507

cagarr, fer la - fer error en un negosi,
o ficar la pata en
conversaci o
cuansevol atre asunt; en el valenci
dElig, segons Jaume Sansano.
cagarrita mosarabisme que, com du
Corominas, refuerza el supuesto de un
mozarabismo el hecho de que en
valenciano, no en cataln, se dice
cagarrita, con un sufijo enteramente
inexplicable en cataln (DCECH, 1,
p.736): cagarrites (Ros, Carlos:
1763)
cagarrita cagarrita (Lamarca: Dicc.
1839, p. 11)
cagarrita escagarritarse: soltar el
vientre involuntariamente, con ruido
cagarrita en valenciano, no en cataln,
se dice cagarrita (DCECH)
cagarrita cobart ridcul: gandul,
cagarrita (Vidal y Roig, F.: La ovella
cagarritar -abanda del topnim Placha
del Cagarritar en Denia, es recurs
pardic pera enfrontar grandees y
miseries: ..males llenges, insolents! .El rey del cagarritar... (Roig y Civera,
A.: El casament de les borles, 1874 )
Cagarritar, Placha del la Playa del
Cagarritar en Denia (Las Provincias de
Alicante, 18/06/2003, p. 27)
cagat, guapo gatinyat pardic entre
guapo (valent) y cagat (cobart): y ara,
guapo cagat (Martnez, P.: Nelo el
Tripero, 1792)
cag, cagona equival al cat. cagan(r),
caganera: cag, valenci (DECLLC,
2, p. 395)
cag cat. caganer: cag: cagn
(Escrig: Dicc. 1851) Els valencians
pix, cag son els catalans pixaner,

caganer (pron. cagan, pixon)
cag cag: que exonera el vientre
muchas veces;persona cobarde (Escrig:
Dicc, 1887)
cag y not tenen com a datres per
apretat y cag (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.12)
cagola de poc valor; en este cas,
aplicat al aladroc: aladroch o peix de
cagola (anotacions de Miquel Johan
Lyon, 1554, p.210)
cagona soldats mamelucs poregosos o
en cagona: els guapos de la cagona, /
molt de petos y turbants, / pera asustar a
les dones (Conversasi... sobre la
venguda de Suchet, 1813, p.2)
cagons ronyosos y cagons (Mart
cague alguns que son molt cagues
(Coloqui nou de els serenos, c. 1780)
cague ser yo tan cague (Arenga pera
Novelero, 1802)
cague es cobarda, y yo sempre he
segut cague (Burguet: La carrera de la
dona, 1881, p. 27)
cague eixe es un cague (Escoltat a
mos pares, anys 1950-70)
cguela Carnistoltes... possen cagales
al cap de les pobres dones (Ros: R.
dels jochs, 1730)
cguela maza o virote... se pone por
chasco en los vestidos en Carnaval
(Escrig, 1851)
cguela, cguila cguela: maza
cguela, cguila cguela: virote
cgueles el Mole ix cuant el gobern
mos
posa
cgueles
abans
de
508
carnistoltes (El Mole, 1841, p.211)

caguera perque la meua caguera / ms
no es poda aguardar (BNM, Coloqui
dels carafals, s. XVIII)
caguer caguer: lo mismo que caca
cagueraes de cagueraes y nadant en
pixum (Gadea: Tipos despardenya,
c.1890)
Cagueraes, Teatret de les en un
teatret front a la Plasa de Bous, el
Laurel, vulgo De les Cagueraes
p.4)
cagueraes de brosa y de cagueraes
(Llibret Foguera Dr. Pascual Prez,
Alacant, 1930)
caguerola:
caguera
caguerola
(Escrig: Dicc.1851)
cagueroles els cursos, les cagueroles, /
o seguidilles merdals
(BNM, Un
Dama, c.1750)
caguerri cobart: y caguerris, que de
no res ya estn tots asustats y cagats
caguerri caguerr, adj., en Benial,
Benilloba (DCVB)
cagueta,
valencianisme
cagueta
(DECLLC)
cagueta cagueta: diarrea... persona de
carcter... (Escrig: Dicc. 1851)
caguetes coents com unes pestetes, /
tamb patixen caguetes (Mulet: Tratat
del pet, c.1650)
caguetes entresuat y en ms caguetes
que (Galiana: Rond. 1768, p. 37)
caguetes, ple de cobart: em digu, tot
estufat, / home ms ple de caguetes / en
ma vida le tratat (Coloqui nou sobre la
bola, c. 1780)
caguetes tota plena de caguetes (Bib.
Nic. Primitiu, Ms. Coloqui de la churra,
s. XVIII)
caguetes caguetes, diarrea (Pla y

Costa, J.: Ms. Dicc. val. c. 1850)
cguila els chiquets me posen cguila
... (Vicent Alfonso: El Trull, 1929,
p.21)
cguila abans de que mos penchen
cguila... (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 5)
cguila en la esquena porta una
cguila (Herrero, J.: En temps de la
cguila a manera de una cguila un
lletrero que... (Llibret Santa, Isabel,
Alacant, 1942)
cguila troset de paper o de roba quels
chiquets enganchen a lasquena de les
persones destragudes pera fer burla
(DCVB)
cahuillo joc: al cahuillo; ah vullc
vore yo... (Colomer: Me cason...!,
Alcoy, 1931, p. 13)
caic caic, valencianisme;llironer en
Lliria, Vilamarchant (DECLLC)
caen indicatiu, pret. imp. plur.:
mosatros caem, vosatros caeu, ells
caen: les llgrimes, a tots, cayen (sic)
sinse parar (BUV, Ms.744, Relaci que
fa a Thoms estudiant, 1769, f.128)
caiguda catal vessant. Ahon cau a
plom laigua per montanyes y barrancs:
el valenci caiguda, la Caiguda de
Rotes, en la Serra Mariola (DECLLC,
2, p.643)
caira cat. cadira (tamb es arcaisme
valenci): mhan tirat les caires en los
nasos (El Mole, 1840, p. 91)
caira de corda una taula y caires de
corda (Palanca, F.: Llgrimes de una
femella, 1859, p.2)
caira y trau dos caires (Bada y Adell,
cair colp donat en una caira: que
509
tarrime una cair (BNM, ms. 14116,

La cotorra de Alacuas, a. 1867, f.33)
caira el val. modern caira es parent
datres derivats del llet cathdra, com
lantiu fr. chaiere: Hola, Chimo; tu
per casa? / trute caira y asntat
1868, p.7)
caira caires blanques (Balader: El
caira una taula y tres caires (Garca
p. 7)
caira en una de les caires (Colom, J.:
Tal es Cualis com Camalis, Castell,
1872, p. 5)
caira descansa. Ah tens caira (Prez,
Enric: Penlope en Borriol, 1873, p.4)
caira prenguen caira (Escalante: Oros
son trunfos, 1878)
caira de la caira que vost est asent
caira caires rstiques y atres utensilis
(Alarcn: El tenorio de Albasares, Elig,
1891, p. 7)
caira sals de la caira (Bernat, Lluis:
EL terreno del honor, 1894, p. 22)
caira la deix damun de una caira
caira algunes caires y penchats alguns
cuadros (Alcaraz, L. J.: El terroriste,
1911, p. 7)
caira li ha estellat dos caires en la
esquena (Vidal Roig: A Roma per tot,
1911, p.17)
caira cau desmayat en la cahira
1917, p.17)
caira cridar a la chica que mos traga
caires (Miralles, A.: Entre un peixcaor
y..., 1918, p.5)
caira sent en una cahira (Mndez

Rosell, J.: Eixos cines, Valencia 1918,
p. 3)
cair ... qu cahir! (Peris: Terres
caira dos o tres caires (Peris, J.: Ms
caira de morera cahires de morera
encordaes (Serrano, M.: Voreta de
caira se deix caure en una caira
1929, p. 14)
cair trencar... de una cair (Valls: El
to de sa neboda. Alcoy, 1933, p. 4)
caira apanyant cahires de boga
falles!, 1934, p. 8)
caira salsa de la caira (Soler Peris,
caira una caira y una panereta
guerra!, 1936, p. 3)
caira elctrica en la cahira elctrica...
(Badenes, V. M.: Tpat sego, 1945, p.3)
cairaes mtala a cairaes (Breva,
cairer cahirer (Escrig: Dicc. 1851)
cairer artes o fabricant de caires:
hui en da es cairer (Hern. Casajuana:
La oroneta de plata, 1914, p.8)
cairer en casa Sento, el cahirer
(Peydr, V.: Don Juan Treneta, 1882,
ed. 1899, p. 10)
cairera en valenci modern est
aceptat sillera y cairera. Escrig escriu
cadirera y tamb en h pera marcar
caiguda dintervoclica, segons el
valenci modern: cahirera:... por
conjunto de sillas, por la tienda...
510
caireta de corda se deix caure en una

caireta de corda (El Bou solt, 1877,
p.231)
caireta dona, entre la canturia / y el
tum tum de la caireta (BNM, Ms.
1868, f.6)
caireta asentarse en la caireta (Liern:
cairetes cairetes, banquets (pera
asentarse) y estores (El Tio Cuc, n 64,
Alacant, 1916)
cairota sentat en una cairota molt
bonica (El Trams, 26 de giner de
1841)
cait, kait autoritat dels moros: son
pare, / ques un kit (Ruiz Esteve: De
Dar-Drius a lalquera, 1922, p.9)
caixc remachuquen los caixcos y feros
morir (Raonament de Pepo a les
caixc caixch: casco. Estar o anar calent
de caixcos (Escrig: Dicc. 1887)
caixcaor es molt caixcaor (Valls: La
caixcar un bast que et caixca fort
(Sacro Monte Parnaso, Valencia, 1687,
p. 56)
caixcar que com si foren uns chics /
viu que els anaven caixcant (BSM,
Ort Mayor, J. Vicent: Relaci dels
caixcar vost sempre est caixcant
y... (El Tio Cuc, n 66, Alacant, 1916)
caixcar polismic, tamb donar la
llanda charrant y reguinyant: no
caixque, compare asquilaor, que vost
no sap lo que es la metfora (Semanari
caixcarse si sasota ha de caixcarse
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
caixcarra y en caixcarra (Colomer, E.:

caixcat caixcat: cascado, blando,
maduro (Escrig: Dicc. 1887)
caixco perque no em vullc esposar / a
que en un caixco de bomba / em
fasen... (Coloqui nou sobre la bola, c.
1780)
caixco estic esperant el caixco y les
brasilles (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 2)
caixcos este embolisme gran,/ que me
est unflant tots los caixcos (Relaci
Tercer, 1784)
caixer -1 doc., del dins: fermades de
ma del caixer... de la Taula de Cambi
(A. Hist. de Oriola, Leg. 984, Ordens de
la Generalitat Valenciana a la Ciutat de
Oriola, 13 de mar de 1650, f. 200)
caixer en alguns puestos del Reyne
aludix al llit dun barranc, sequia o riu:
y acostantme hasta el caixer / de la
cequia... (Coloqui... de una que li den
Crisstoma, c.1770)
caixer de les cequies caixer de les
cequies, etc. Margen o cajero (Escrig:
Dicc.1851)
caixers los caixers tenen la culpa
(BUV. Morl, Ms. 666, c. 1649)
caixiste caixiste (Nebot, J.: Gramtica
caixetes de msica irnicament, els
fesols: satraquen de caixetes de
msica, com diu un amic meu als
fesols (Semanari El Blua, n 3,
Castell, 1892, p.2)
caixetilles de tabaco comprarlo en
caixetilles (El Tio Cuc, n 56, Alacant,
1924, p.3)
caixiste caixiste: cajista o el oficial de
la imprenta que... (Escrig: Dicc. 1851)
caix:
cajn
(Escrig:
caix
511
Dicc.1851)
caix pera abres caix pera criar
abres o plantes (Escrig: Dicc. 1851)
caix caix... en valenci reemplasa a
calaix, y en part no ser castellanisme
(DECLLC, 2, p.402); desconeixa
Corominas que calaix, encara que
arcaisme o manco usat, tamb era
valenci? .
caix de taronches y caixons de
taronches en livern (El Bou solt, 1877,
p.76)
caix, de ser una cosa de caix: ser
corriente y de estilo (Escrig: Dicc.
1887)
caix, de esta es festa de caix, de
gran ruido y... (Llibret carrer de
Borrull, 1890)
caixonaes, a mon amic Duardet de
Benilloba, pardicament, da a
caixonaes, (en cantitat). Pense que
derivara de lo que cap en un caix o
caixa.
caixquera atra volta la caixquera
cixqueres dins de les cixqueres dels
hous (El To Cuc, 2 ep. n 56, Alacant,
1924, p.3)
caixquerola ya estem as carregats de
notisies hasta la caixquerola (Semanari
1888, Alacant, p.3)
caixques vinga, home, no caixques
(Valls, Enrique: La verbena, Alcoy,
1935, p. 16)
cal, no sempre en negatiu: entre
amics no cal toballes (Len, Carlos:
cal, no el verp defectiu caldre,
cldrer, es arcaisme en valenci
modern; flexionat asoles en terceres
persones y sempre en sentit negatiu: no
cal, no calga.... En construccions

afirmatives usem, per eixemple: conv
fero, toca anar, es menester peixcar,
etc.: no cal que t... (G. Albn, M.:
cal, no sobre Teresa no cal que me
digues res (Bada: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 9)
cal, no no, no cal (BNM, Ms. 14326,
cal, no no cal, no cal ques sofoque
(Palanca: Suspirs y llgrimes, 1880, p.
10)
cal, no el fea pols en les dents No
cal (Escalante: Un buen moso, 1889)
cal, no no cal (Azpiroz, R.: Entre
amics no cal tovalles, 1877)
cal, no a eixe no cal avisarlo (H.
p.11)
cal, no no cal que te poses alta de
polsera (Barchino, P.: La embol,
1925, p.12)
cal, no no cal, arremate pronte
1928, p.45)
cal, no vols que cride yo a...? No cal
1931, p. 9)
cal, no este no cal que... (Soler, J.: Els
cala modernament es sinnim de
peseta; antigament eren supositoris:
fes una cala banyada ab holi blanch
fort que la puxes metre per lo budell
(Micer Johan. S. XV); encabant eren
paperets embolicats en algn producte
medicinal: trenta botecaris / que en un
instantet / li formarn una cala
cala peseta: lo que es hui ni a cuatre
512
cales, el preu del pa (El Bou solt, 1877,

p.188)
cala, cales, calandries multaso de dos
mil calandries que li carreguen (El Tio
cala peseta: Donam tres cales
4)
calabs, no nhia gent en el estar
sinse dins, en les bolchaques buides:
quen los calabosos / no te gent pera
tancar (Paper entretengut... pera passar
calabs sust. dorige ducts, del llet
*calafodum?: en lo calabs tancat
(Martnez: Nelo el Tripero, 1792)
calabs calabo (Escrig: Dicc. 1851)
calabs ficarla en un calabs / o ferla
dormir al ras (Milacre del taberner,
1858, p.19)
calabs del calabs eixir (Breva, V.:
Ilusions dun soldat, Castell, 1916, p.
7)
calabs ficat en lo calabs (Llibret
12)
calabruix arcaisme dorige ducts,
cltic?; 1 doc. com lo vent austral...,
les aygues de la pluge, mesclada ab
calabrux e tempestat (Canals, Antoni:
Scipi, c.1395)
pedreg,
granis:
calabruix
calabruix: granizo (Escrig: Dicc.
1887)
calaes en bordats o foraets: cales
calaes (Genovs, G.: Un grapaet, 1916,
p.12)
calaes tan curtetes,/ y porten calses
calaes (Peris Celda: Arrs en fesols y
naps, 1921, p.5)
calaes te compre unes calses calaes
deixes que... (J. G., Josep M: Fallo a

calaes en les calses ben calaes
calafat, calafatar sust. y verp dtim
ducts, arbic qalfat?, com a atres
llenges. Apareix en el Vocabuliste de
Florencia y en la Crn. de Jaume I:
encarregar a un calafat la construcsi
duna barca (Meli, F.: Al pas del
calaguala vocable botnic americ,
quechua o taino:
calaguala o
calahuala: planta (Escrig: Dicc. 1851)
calaguala a qui li fan calaguala (Bib.
Nac. Ms. 14185, Chaques lolier, c.
1850, f. 11)
calaguala feste cualaguala (sic)
(BNM, Ms. Eixarop de llarga vida, c.
1865)
calaguala Tomasa, fes calaguala (Els
p.22)
calaguala dili a lageleta que te done
calaguala (El gallet de Favareta. 1896,
p. 7)
calaguala prenga tila o calaguala
sotana, 1913, p.14)
calaguala un pual de calaguala
calaix del antic francs calais; usat en
valenci, pero manco que caix: qun
calaix has fet? Ni un sentim (Salvador,
p.11)
calaix all en lo calaix trob pesetes
p.28)
calaix calaix: cajn, lo mismo que
calaix (Escrig: Dicc. 1887)
calambre del germnic kramp, pasant
per dialectes occitans (crampe, garrampe,
513
rampe...) ixqueren
veus com rampa y

calambre: tinc calambres (Escalante:
calambuco nos fan a nosatros en el
calambuco, jergal (Len, C.: Arenga
crtica, 1789, p. 2)
calamitat -del llet calamtas, -atis: els
que resulten una calamitat (Sanmartn:
calanc no ms era indiana /o per lo
ms calanc (2 part Col. de Tito y
Sento, 1789, p. 6)
calandari -del llet calendarum y ,
pot ser, dun derivat valenci mosrap
(DECLLC, 2, p.428); cast. calendario ,
cat. calendari. Laubertura voclica del
valenci calandari puguera vndrer del
plural hisp-arbic o mosarabisme
qalawandar.:
valenci
calandari
(DECLLC, 2, p.428)
calandari kalandari (sic) de digous
(sic) a vint... (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, sentencia, 9 deembre 1423, f.
33v)
posar son calandari
calandari
calandari calandari (Miquel Serres:
Fiestas Desamparados, 1667, p. 261)
calandari est en lo calandari (BUV,
Morl: Ms. 666, c. 1649 )
calandari en lo sobredit calandari
Culla, c. 1740)
calandari damunt te en lo calandari
calandari son festes que en
calandari... (Len, C.: Soliloquio
valenciano, 1802)
calandari yo no crec en calandaris
(El Mole, n13, 1841)
calandari, no fer no fer calandari
dalguna cosa: hacer poco o ningn caso
de ella, mirarla con desprecio (Escrig:

Dicc. 1851)
calandari aix pareix cosa de
calandari (Torres, M.: El juicio del
ao, 1882, p.2)
calandari calandaris americans (El
calandari te un calandari que dona
aigua a menut (Gadea: Ensisam, 1891,
p.541)
calandari cromo de calandari (Soler:
calandari:
calendario
calandari
(Mart Gadea, J.: Voc. 1909)
calandari eixos que tu dius son e(l)s
que fan e(l)s calandaris (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 118)
calandari del Capucho parlant del
calandari en un flare capuchi que dona
lorage: y saseguren que lleven el
calandari del Capucho (Martnez Ruiz,
p.187)
calandari del calandari... es el
calandari que... (El Tio Cuc, n 79,
123, Alacant, 1916, 1917)
calandari arrancant la fulleta del
calandari (Juli, S.: Novio de Pascua,
1916, p.28)
calandari, fer un estar u cavilant
asoles sinse
fi determinat, fer
pronstics en poc ficasi: fer un
calandari (Virosque, A.: Un cambi
calandari cromo de calandari
(Gayano Lluch, Rafel: Agarrat que ve
la curva!, 1920, p.6)
calandari seudnim dun periodiste
deportiu: Deportisme... Calandari
p.3)
calandari el calandari (Llibret
514

p. 11)
calandari els cantars del calandari
calandari vost far els calandaris
p. 5)
calandari mirar el calandari a vore
cuant es dilluns (Semanari El Obrero
dElig, 27 mar 1938)
mencionats
y
calandariat
calandariats
(BNM,
VE/1346,
Jurament dels Jurats de Valencia, 1651)
calandaris, fer calandaris: hacer
castillos en el aire (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.116)
calandaris, fer -polismic, abanda del
semantisme normal, tamb
fer
calandaris es estar u pensatiu, no fer
cas datre o atres, fer clculs y
pronstics, etc. fer calandaris
p. 114)
calandria canten a contrapunt la
calandria y lo canari (Salcedo: Vida de
H. Simn, Segorbe, 1614, p. 196)
calandria la calandria y la merla
c.1890)
calaneres calaneres, pera laigua
calaor Pero al remat, un pehuero.
Calaor (Escalante, E.: Mil duros y
calaor calahor: calador o la tienta del
cirujano (Escrig: Dicc. 1851)
calaora Muchamel... una calaora (El
calap -nom dun varietat de caragol per
Pego y sa redol: calap: tipo de
caracol (Pego) Se puede asumir con
bastante seguridad de que se trata de

una supervivencia ibera en el mozrabe
local (Vidal: Los vnculos europeos del
substrato ibero, 2009, p.289)
calap varietat de caragol paregut al
moro, en Pego. Tamb apellit valenci
(DCVB)
calapatar -ahon hian tortugues; derivat
de calap. Parent del topnim
Benicalapech, que apareix en el Repart.
(a.1238) y que Moll y Guarner nuguen
al rap bani kalapaq,
fills de la
tortuga (DCVB); pero no tenen en
cnter que calap < calapaq, (lo mateix
quel castell galpago), son derivats
del mosrap qalpaq, probable fillol
dun hispnic prerrom *calappacu
(DECLLC, 4, p.276) Per tant, calapatar
sera darrail mosrap: Calapatar entre
Denia y Pego (DECLLC, 4, p.277)
Calapatar Rahonament entre Cosme y
el... de la Horta de Valencia, de la
Partida del Calapatar (Suplemento al
Diario de Valencia, 1794)
calapatar el riu Calapatar o de les
tortugues (Mart Gadea: Tipos, 1908,
p. 146)
calapet 1 doc. serps e calapets
(DECLLC, St. Pere Pasqual, c. 1290)
calapets calapets (Canals, Antoni:
Scipi, c. 1395)
calar, pedra pera fer cals: ladj.
calar, ya documentat en el sigle XV,
pedra calar
en el valenci Roig
(a.1460), ha quedat en tota lrea
mosrap,
no
es
castellanisme
(DECLLC, 2, p.412)
calar tndrer en observaci a alg,
vigilarlo pera evitar que fasa trastaes:
este el cal, y digu no (Els chics
calar a poc que voste sels cala / li
515
fan... (Campos Marte: El salonet de

les flors, 1890)
calar bayoneta un soldat... sinse calar
bayoneta (Gadea: Ensisam, 1891,
p.645)
calar menjar o burer: Ya est bo de
la tersiana. Vola eixir a calar!
1928, p.13)
calat, estar estar cego per algo,
enamorat, etc.: anaba yo..., / un moltet
de amor calat, / perque el calf de
Cupido / en amorets llabor (Ros,
calat denamorat estava damor calat
calat, estar els gorgueros estn calats
de que tot sheu mereix la seua capital.
Son mol fanfarrons (Gadea: Ensisam,
1891, p.264)
Calatayut diuhen que vingu de
Calatayut (BNM, Ms.3847, Trobes de
Jaume Febrer, c. 1670; copia de J. Ort
Mayor, 1759)
Calatayut Ahn est Calatayut? En
lArag (Lladr: A deshora de la nit,
1888, p.27)
calave calave: cadver (Escrig: Dicc.
1851)
calave Mare meua, soc calave!
10)
calavera del llet calvara : quan una
calavera parle... (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
calaver alguna calaver far Choli
una nit (Bada, J.: La Matin de Sen
Roc, 1864, f. 4)
calaver una calaver (Escalante:
calaver calaver de chovens

(Alcazar: Ulls de musol, choguet
valenci, Tarragona, 1916)
calaver en leixemple, anarsen el
casat Colau en una prostituta: la
calaver de Colau (Soto Lluch: Als
bous de la Malaena!, 1920, p.6)
calaveraes pero veuen quines
calaveraes? (Alegre Ortiz: En la
Cany, 1926, p.17)
calaveraes les seus calaveraes (Salls
Rocabert: Els castigaors, 1931, p. 14)
calaveres els sinyorets... fent els
calaveres (El Bou solt, 1877, p.224)
calaver juerguiste: seguix fet un
calaver (El Tio Cuc, n 100, Alacant,
1916)
calvits es veren els calvits
calbis 1 doc. al diable li pegaveu
calbions (Fiestas Conv. del Carmen,
1622, p. 216)
calbis los calbizons (sic) / se troben a
cada instant,/ perque tots van tropezant /
de una espenta... (BSM, Ort Mayor, J.
Vicent: Dzimes valencianes, 1768)
calbis y a cada hu un calvis (sic)
(Coloqui de Llaudomia, s. XVIII)
calbis un calbis, a Miquelo fa anar
de cant (Casament de Miquelo, 1823)
calbis tarrime un calbis (Rochano:
Els amors dun torrent, 1859, p. 11)
calbis y algn calbis quarrima
calbis calbis: cachete. Lo mismo
que calbot (Escrig: Dicc. 1887)
calbis perque et plante un calvis
(sic), com vingues en pelendengues
calbo ta testa calba (Roig: Espill,
1460)
calbo y era calbo (BRAH, Ms.
516
Porcar, Joan: Dietari, 1608)

calbo lo de calbo es llegir (Clavero
de Falces: Sacro Nov. S. Juan de Mata,
1669, p. 484)
calbo tan calbo que se li veja el
cervell (Galiana: Rond. 1768, p. 29)
calbo era calbo y negre com una olla
calbo chalans com el Calbo, ara / ya
non parixen les mares (Gadea:
calbo germ segn o menor del Calbo
de Beniarrs (Gadea: Tipos, 1908. p.
26)
calbot -del llet calvus?: es calbot
pegarli a un home de be (Armengol:
Sacro nov. S. Juan de Mata, 1669, p.
487)
calbot, gent de persones sinse cap de
preparaci: parlant ben forts desbarats,
/... la gent de calbot (Relaci
burlesca... per lo Cometa, any 1744)
calbot de arraps, / de calbots y
puntapeus (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
calbot cast. cachete: y quins calbots
que li emboquen / a un serril...! (Baoro
calbot y a calbots (En obsequi del
calbot calbot: golpe dado en la cabeza
con la palma de la mano (Salv, V.:
valencianas, 1838)
calbot li ha pegat cuatre calbots
(Bernat, J.: El virgo de Visanteta, 1845)
calbot send un calbot (Boix, V.:
Fiest. s. IV Can. San Vicente, 1855, p.
427)
calbot com te sonrigues... te soterre
dun calbot (Liern: La mona de

Pascua, 1862, p. 33)
calbot vinga calvot (sic) y esclafit
(Roig y Civera, A,: Un chuche, 1873, p.
24)
calbot, calvot un calvot li arrimar
1877, p. 24)
calbot en un calbot... (Escalante:
Quintos, 1888, p. 29)
calbot te pegue un calbot (Thous, M.:
Foc en lera!, a.1900, p.28)
calbot calbot... mhan pegat (Breva,
V.: Ilusions dun soldat, Castell, 1916,
p. 2)
calbot aneu a fer faena que vos pegue
un calbot (Vidal, V.: El Serranet, 1928,
p.11)
calbot, fet a de cuansevol manera: se
coneix ques una reina feta a calbots
carrer, 1932, p.8)
calbotechar tiranseme damunt docents
chics calbotechant (B. Nic. Primitiu,
Ms. 420. 1794)
calbotero qui arrea calbots a atres:
tarrime un calbot..., qun to ms
calbotero! (Escalante: Obra comp. I,
1894)
calbotet nil calbotet li peg (BNM,
Ros: Roman nou... dels peixcadors de
canya, c.1740)
calbotets peganli dos calbotets (La
p. 11)
cabriola amostrarli la cabriola (En
cabrioliste:
danzarn
cabrioliste
calcer y foradat lo calcer (BSM,
Morl: Hipoc. de les ames de capellans,
c. 1650)
517
calcer si baixem, pues, al calcr

(Raon. que fa Pepo Canelles a les
calcer calcer: calzado (Escrig: Dicc.
1887)
calcer calcer, hui esta viu en lo Reyne
de Valencia (DECLLC)
calcer sembrutar el calcer (DCVB,
can popular dAlacant)
calces les calces (Canals, Antoni:
Scipi, c. 1395)
calces, calsa si la calsa es polsosa,
espolsarles (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
calces unes calces (Archiu Patriarca.
Inv. mort de Jaume Roig, 1478)
calces calces (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
calces homens de alfanic... polseretes y
calces (BUV. Morl, Ms. 666, c. 1649)
calces, calses y ell anava sense calses
(Serres, Miquel: Sacro y solemne
novenario, 1669)
calces calces: en cataln mitges y en
castellano medias (Mayans: Voc.
valenci, 1787)
calces, calses ya me estire un poc les
calses (Coloqui del escol y la viuda, s.
XVIII)
calces, calses y tals calses quant se
han vist? (En obsequi dels Voluntaris,
1794, p. 5)
calces, calses sinse calses ni sabates
p. 13)
calces, calses Ya thas mudat les
calses? (Liern: Telmaco, 1868, p. 18)
calces, calsa calsa desgarr (Colom:
El benefisi de Mora, 1881, p. 27)
calces, calses els matalaps, les calses
(Un defensor de Melilla, Alacant, 1893,
p. 16)
calces, calsa parant de fer calsa

(Pastor, Vicent: Un meche per afisi,
calces, calses vestits de calses
encarnaes (Martnez, A.: Canyisaes,
Monver, 1906)
calces, calsa canuts de fer calsa
calces calses negres, calses blanques,
un sis que no malcanses (Comes, F.:
Sabater y detective, 1917, p. 30)
calces, calses la vol hasta les calses
1917, p. 36)
calces, calses una li tir les calses al
meu boxeaor (Sendin Galiana:
Grogui!, 1931, p. 3)
calceta, calseta calceta: liga que suele
ponerse a algunos animales para
distinguirlos de otros de la misma
especie (Escrig: Dicc.1887)
calceta, els dins no tenen vol dir
que, al no dur senyal o calceta de
propietat, els dins perduts no se troben:
com els dins no tenen calceta com el
polls y poden pedres pera lamo
calceter calceter (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
calceter calceter, calligarius (Exulve:
calcetera, calseteres les calseteres de
dalt (Comes, F.: Sabater y detective,
1917, p. 31)
calcetins mudat els calsetins (sic)
calciner qui fea cals: calciner,
calcarius (Exulve: Praeclarae, 1643)
calcomana fet una calcomana
1926, p. 8)
els
cuadrets
son
calcomanes
518
calcomanes (El Tio Cuc, n 105,

Alacant, 1916)
calculiste:
calculista
calculiste
es
calda, donar o patir calda
lletinisme com a atres neolletines, pero
donar calda es recialla migeval del
donar torment en aigua bollint; per
eixemple, en text castell de 1256
referit al castic per homicidi: por
omezillo delindese con dodze de
manbuelta o con v de calda
amaten(Leyes de Alfonso X de
Castilla, 1256) En valenci modern es
rebaix el contingut semntic primitiu:
calda: represin o castigo (Escrig:
Dicc. 1851)
calda y al romansero que vinga / en
escusa de la horchata / a gastar en tu
brometa / en eixir porta una calda
(Escalante:
En
una
horchatera
valenciana, 1869)
calda de la ma del rey Don Chaume /
portaren mol bona calda (Gadea:
Ensisam, 1891, p.40)
caldechar caldechar el ferro (Conv.
de Saro, 1820)
calderaes, a en cantitat: a calderaes
calderes de Pere Botella ahon patixen
els condenats del Infern: en les
calderes de Pere Botella, torrant
castanyes pera secula sin fin (Galiana:
Rond. 1768, p.78)
calderetes de Tots Sants pera les
misses y calderetes de Tots Sants
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 26 oct.
1619)
calderilla monedes metliques de poc
valor; cat. xavalla: monedes de
calderilla (Gadea: Ensisam, 1891,
p.495)
calderilla grapats de calderilla

calderilla tireules un atre cabs de
confits y calderilla (Sireno, D.: El 606,
1911, p.138)
calderilla trau de la faixa un duro en
calderilla (Casajuana: La oroneta,
1914, p.28)
calderilla li pagar en calderilla (El
caldero del llet caldarum: pa, vi,
manteca,/ oli y vinagre, / sal y alls com
duyen,/ caldero armaren (Pera cantar
en el da del Naiximent, c. 1780)
caldero fent el caldero en la alcria, de
Dayms (Salelles, C.: El suspirs dun
calder musical calder: signo que
advierte la suspensin de los dems
instrumentos, para que el que canta o
toca ejecute de fantasa lo que quiera
calder y davant del calder / tot se
encontra molt reb (El Blua, Castell,
28 febrer 1892, p.3)
calder parlant dels que pasegen per
aseres o baldoses dels carrers de
Monver, us pardic dun pardal
calder?: (l)es baldoses pareixen la
serra de la Safra, totes plenes de
calderons (M. Ruiz: Canyisaes, Monver,
1907, p.54)
caldero caldero deixe bollitori
(Gadea: Tipos, 1908, p. 158)
calder musical Anit cuan mos arre
/ aquell agut calder / casi me sen vola
el tel! (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.18)
calderona, la carrer, instituci o
puesto ahon te poden furtar, en
referencia a la Serra de la Calderona,
chas de lladres antany. Per mig de
prosopopeya, se donava a eixa serra la
perversi humana del furtar: eixe to
519
es la calderona (Soto Lluch: El boticari

de Villarreal, 1927, p.14)
pichor que la
Calderona, la
Calderona! (Serrano, M.: Voreta de
calderona esta casa es la calderona
(Casinos, A.: Dixam la dona, Pepet,
1931, p.18)
caldo la meua conclusi es que caldo
fon mosarabisme autocton en el Reyne
de Valencia (DECLLC, 2, p. 421)
caldo caldo del dia (Rec. valencianes
de Micer Joan, 1466)
caldo (l)levaula del caldo la carn
caldo es un caldo que pot passar
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
caldo fret, bufar en es diu del
comportament de qui presumix de lo
que no te: aix es bufar en caldo fret
(Ros, Carlos: Tratat de adages, 1736, p.
45)
caldo fret, bufar en quant yo vea als
oficials / bufant tots en caldo fret
Milicies, c.1790, f.19)
caldo en caldo de granotes (El Tr,
20 de novembre de 1840)
caldo catal brou. Acabat en -o, es u
dels
mosarabismes
valencians
reconeguts per Corominas: ...te caldo
de salseta (La creu del matrimoni,
1866, p.4)
caldo dolives algo sinse sustancia,
persona sinse carcter o fortalea moral:
nostra sanc sha tornat caldo dolives u
horchata de chufes (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.25)

caldo qun caldo que te... (Matal de
caldo trau el caldo del foc (Valls: La
calds presuntus, presumit: y el
llautinent, molt calds em dugu a casa
el alcalde (Un pillo y els chics educats,
1846, p.47 )
calds calds: anheloso o ansioso,
deseoso (Escrig: Dicc. 1851)
calds Enca seguix tan calds?
calds, caldosa en ma familia, a
mitants del sigle XX, era qui presuma
sinse tndrer motiu, charrant molt y
fense el fi: ya se posaba caldosa, la
dona (Escalante: Un buen moso, 1889)
calds guas: una anell..., algn
grasis / que haur tocat molt calds / al
pasar per el carrer (Palau y Songel:
Tenorio F.C., 1924, p.20)
calds li diu algo a la orella y Don
Prxedes se posa tot calds (Puig
caldosa Ser caldosa! (Juan, J. M:
caldosa dona que vol aparentar
riquees, coneiximents o educaci que no
te, que presumix de tot, etc.: Ya est
as la caldosa esta! (Comes, P.: Alejo,
thas colat, 1927, p.10)
caldosa ma muller es honr... pero
caldosa (Comes, P.: Les pilotes de
Nadal, 1927, p. 13)
caldoses els cuentos de ms de
cuatre... caldoses (Fambuena: Fer les
cartes, 1881, p. 5)
caldoses A vost, s, y a ms de cuatre
caldoses (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 5)
caldoset li agr el arrs caldoset
520

caldoset est fent un arroset caldoset
1937, p. 36)
calducho calducho begut en un
bodeg (Un pillo y els chics educats,
1846, p.51)
cal dins o chitano; lo mateix que
cala, apareix en el sigle XIX, tant en
valenci com en castell; racisme
llingstic: chitano cal = sinse valor?:
una rama vella de romero que no val
ni un cal (El Bou solt, 1877, p.203)
calechar per la onomatopeya del sonit
que fan els titos: deixemse ya,
caballers, de calechar com els titots
(Milacre del taberner, 1858, p.20)
-del
llet
calefacci,
calefacsi
calefacto, -nis : hia qui la te hasta
debaes, y tenen calefacsi (C.Civera y
R.Murgui: comedia La Traca, 1921,
p.5)
calendura dElig -rellonge del sigle
XVI en un ninot, Miquel Calendura, que
dona les hores y atre ms chicotet,
Visantet Calendureta, que dona els
cuarts: o el Calendura (El Mole,
1841, p. 211)
calent que un all, ms molt enfadat:
desconcertats, / torbats com un allioli, /
y calents molt ms que un all
calent encarabacinat sexualment:
Chelarda, estic molt calent.
Mandrango, chlat com pugues, no
vullc yo que... (Santapola: Coloqui
calent chelat o calent (Valls: El to de
la neboda, Alcoy, 1933, p. 3)
calenta que un all, anar ms en
ardors sexuals: digu, esta mosa per
lleu!, / va ms calenta que un all

calenta que una gosa, ms ms
calenta que una gosa (Bib. Nic.
Primitiu. Ms. Matraca de un mosot, c.
1795)
calentor guardar el sopar a la calentor
Alcoy, 1931, p. 3)
calep, calepino per el fams dicc. llet
del itali Ambrogio Calepino (+ 1510).
En la segn mitat del sigle XVI,
lhumaniste
valenci
Nunyes
recomanava lestudi de calepins
(Archiu Patriarca,
BAHM, 349.
Nunyes, Pere J.: Epstola, c. 1560)
calep ha mirat lo calep, diccionari
de Calepino (BUV. Morla: Ms. 666, c.
1649)
calep, calepino Cap sagrat!,/ que no
iguala un calepino (Ros, Carlos: Paper
c.1735)
calesa, caleser, calesero del chec
kolesa > fr. calche: me santoix /
sera algn calesero, / y ple de traus y
botons (Coloqui... que sels dona per un
modo de refresc a les Madametes, any
1767)
calesa y dins de una calesa (Martnez:
calesa moltes caleses corrent, casi
atropellant a... (Dir el pecat si es pot,
imp. Ferrer de Orga, 1820)
calesero el calesero o criat (Archiu
236)
caleseros tamb ixen los caleseros... y
els segos (Coloqui en que es referix lo
viage que feu Tito, 1789)
caleseros esclafint los caleseros /
521
venen: carro tirat / de caballs en tot

adorno (Sento y Tito... per lo feliz Part
caleseros als caleseros..., costarlos
vint reals
(Tant volgu estirar la
corda..., 1820)
caleses vint y quatre caleses (Bib.
Rocha de Foyos, 1795)
caleta dorige ducts, pareix derivat de
cala, com al itali, castell y marroqu
qala. En leixemple equival a canonet o
canut de paper; 1 doc.: hau de fer una
caleta / de paper, ben rolladet,/ untadet
en oli (Ros, Carlos: Roman... les
caletre del llet character; modern
semicultisme en cast. y val., ss. XVII,
XVIII: els seus caletres / y els meus
dins (3 part dels coloquis de la fulla,
c.1740)
caletre y home de molt caletre (El
caletre caletre: tino, discernimiento,
capacidad (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
caletre Cheroni, tens un caletre!
borles, 1874)
caletre, caletro cuant u pert el caletro
12)
caletre debaes els homens de caletre
no li... (El Bou solt, 1877, p.174)
caletre tens ms caletre quell
(Civera Esteve, Ricart: Els baches del
mal cam, 1912, p. 10)
calf pegar una calf: darse un
calentn (Escrig: Dicc. 1887)
calfaageles cobart: mira qun
valenci ... calfaageles (Bernat y
Baldov: Batiste Moscatell, 1862, p.9)
calfacaires calfacahires: comadrero,

persona holgazana que anda buscando
conversaciones por las casas (Escrig:
Dicc. 1887)
calfacaires amic de parlores y
enderdos entre vehins: eixes mentires...
calfacaires (Colom: El to Canyaules,
1909)
calfacaires, calfant caires charrant
per les cases del vehinat: per lo vist, el
amo das estar calfant caires per ah
p.21)
calfacaires calfacaires! .-Parle baix
(Buil, E.: Les dos chermanes, 1925, p.6)
calfamans joc de chiquets: com qui
chuga a calfa mans (Abaristo, pe de
obrer de vila, o manobre, 1813)
calfamans calfamans: juego de poner
las manos sobre la mesa... (Escrig:
Dicc. 1887)
calfamans ya chuen a calfamans
(Peris: Sal de la figuera, 1917, p. 8)
calfament de cap dolor de cap,
preocupaci per asunts sinse resldrer:
al sendem... tot son calfaments de
cap (Prudent raonament que fa Pepo
Canelles, 1784)
calfament de cap que sempre son
calfaments de cap (Puig Espert, F.:
calfament de cap calfaments de cap,
quen clar no va a ninguna banda
(Peris Celda: Rialles del voler, 1928,
p.56)
calfntseme calfantseme el perol
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. 419, c. 1794, f.
92)
calfaor ...la clase de calfaor que dins
del llit li posares (Bellver, Blay: La
calfaores de caires no te fies de
522
beates... calfaores de cahires (Gadea:

Ensisam, 1891, p.206)
calfar del llet calefacere > calefare.
Present en Jaume Roig (a.1460), calfar
es clsic en valenci, encara que
Corominas diga que modernament sha
impost calfar en lo Reyne de Valencia
(DECLLC, 2, p.424)
calfar en foc dinfern quis vol calfar
calfar, calfarse del llet calefacere: y
es caliu / compost de cendra y pinyols, /
que calfen no ms los dits (Paper
calfar pera comportar lo fret, / y
poderse be calfar (Relaci burlesca...
per lo Cometa, any 1744)
calfar si em calfe la carabasa / li pegue
foc a esta casa (Palau y Songel:
calfarlo fret... y no vullc calfarlo be
(Caps y senteners, Imp. Rom, 1892, p.27)
calfarmos y entra nyenya, que la nit /
es crua y ham de calfarmos (Serrano,
M.: El llop de la Murta, 1928, p.15)
calfat excitat sexualment: pera dirho
de un colp, / ell ms shava calfat
(BNM, Paper gracis... contrafent als
llauradors, c.1750)
calfat que la kola (beguda) sha calfat
masa (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.19)
calf excitaci sexual de poc temps.
Tamb pot ser adj. sinnim de calent: el
calent de Tonico va raere dAmparito:
perque el calf de Cupido / en amorets
llabor (Ros, Carlos: Paper gracis,
calf polismic en valenci: refoc o
nyenya crem (Sueca); nyenya chicoteta
que servix per encndrer el forn; cast.
hornija. Traslaticiament aludix a la
excitaci sexual: a Dons li agarr un

calf al vrer les cuixes de Micaleta,
semantiste de fa sigles: no el poda
detindre, / que com estava enfogat / en
ms calf que te el forn... (BNM,
Paper gracis, poltic ... contrafent als
llauradors, c.1750)
calfrets, calsfrets veu desconeguda en
catal, segons Corominas: calfreds,
any 1803, vocable estrany a lus dels
escritors dastal sigle XX, si be
larreplegaren ya els diccs. del sigle
XIX en el Pas Catal y el Regne de
Mallorques (DECLLC, 2, p.423)
Adems de falsejar sa morfologa
(loriginal -ts per -ds), Corominas
desconeixa que era vocable corrent en
valenci, arrailat en el Reyne desde fea
sigles; 1 doc.: ple de calsfrets, / y com
a Image adorarte (BNM, Paper curios
calfrets magarraren a mi els calfrets
1790)
calfrets tals calfrets (Coloqui entre un
remend de Valencia, Imp.Agustn
Laborda, 1808)
calfrets, calofrets com en la tersiana,
impresions de calo-frets (La creu del
matrimoni, 1866)
calibre del arbic qalib y francs
calibre: calibre nmero huit: / la ms
gran de lAlbufera (Guallar, J. G.: Nit
dalbaes, 1900, p.29)
calidea calidea: calidez (Escrig: Dicc.
1851)
califica a sa Patria tan la califica
(Morl, P.: en 2 Cent. Can. S. Vicent,
1656)
calificaci es la calificasi que li toca
523
(El Mole, 1837, p.48)

calificar calificar (Escrig: Dicc.
1851)
calificat o malfat calificat que
pendrn
o
capturarn
(Real
Pragmtica, En casa Patricio Mey,
1623)
calificat ms calificat (BUV. Morla:
Ms. 666, c. 1649)
calificat tan llegitims y calificats
motius (Ort. M. A.: 2 Cent. S. Vicent,
1656)
calificat donen a la virtut, / ixen tots
calificats (Coloqui de les inumerables
calificat un Virrey de lo ms calificat
(Bib.Nic. Prim. Ms. Escoriguela, J. B.:
Poeses valencianes, 1794)
calificatiu no els cuadra millor atre
calificatiu (El Pare Mulet, 1877, p.52)
calificatiu atre calificatiu no mereix
catal
qualificatiu:
calificatiu
Tonta? Es poc eixe calificatiu
p.5)
califique ...un peridic califique als...
(El Canari, vol 1, Castell, 1883, p.6)
califiquen que les obres de un fill seu,
/ lo califiquen (Morla, Pere: Al autor,
en Praeclarae artis, 1643)
Clig Clig, del llet mosrap calice...
llit sec del riu de Clig (DCVB)
Clig Clig: villa de la provincia de
Castelln... (Escrig: Dicc. 1887)
calig calig: juego de chicos...poner
derecho en tierra un pedazo de ladrillo u
otra cosa cualquiera y tirarla desde lejos
con un tejo, teniendo el que... (Escrig:
Dicc. 1887)
calig, fer -tirar pedres pera atinar a
alg o fero ixir dalgn puesto amagat:

amagat, eh?, mira que te farn calig
(Vidal, V.: El Serranet, 1928, p.13)
caligrafa caligrafa (Fullana, Lluis:
Voc. valenci, 1921)
calgraf,
caligrfich,
caligrfic
caligrafes (Escrig: Dicc. 1851)
calija calija: nubes ... dentro del mar,
denotando mudanza de tiempo
(Mayans, 1787)
calina -del llet calgne, calor que
produix basca: quna calor... la calina
del cam (Bib. Nac. Ms. 14185:
Chaques lolier, c. 1850, f. 8)
calina calor... una calina (Balader: La
capa no sempre tapa. 1876, p. 13)
calina la embafosa calina (El Pare
Mulet, 1877, p. 49)
calina ... qu calina! Ni un pel daire
fa! (El Bou Solt, 1877, 4 dagost 1877)
calina Qu calina (Barber y Ras, F.:
calina ya acomensa a sentise la calina
calina Uf, qu calina! (Barchino: Tot
calipont val. calipont, pont per ahon
pasa un barranc damunt duna sequia
(DECLLC)
calis, cli cultisme, del llet calix, icis; catal calze: cali dor molt gran
(G. Colon, R. Val. Filologia, T. II, p.
64, doc. del sigle XV)
calis, clisos clisos de plata (AMC,
giner 1688)
calis, cli convert en sanc aquell San
Caliz (Rel. dun llaurador, reliquia St.
P. Pasqual, 1743)
calis, clisos llanties, clios, patenes
y hasta els copons (Bib.del Senado,
524

calis varem als dos encontrar, / trosos
de calis, patenes... (Conversasi...
calis, cli cli: cliz (Escrig: Dicc.
1851)
clis apurant, en cor sanser, el calis...
p. 45)
calis guarde en lo calis la fel (Roig y
Civera: El tesor dels Chermanells,
Gandia, 1884, p. 11)
calis en la iglesia del convent ... calis
de plata y dos de metal blanc (El Amic
del Poble, Alacant, n 2, 1899, p.2)
calis deixarme ms net quun calis
1911, p.11)
calis, clisos lo lluent de clisos y
patenes (Navarro, V.: La pau dels
poblets, 1913, p. 21)
calis y ms net que un calis (El To
Cuc, 2 ep., n53, Alacant, 1924, p.3)
calis ms net quun cali (Alberola
Serra, Estanislau: Refraner valenci,
1928, p. 167)
calis pura y en lo seu calis (Peris
calis del calis damargura que com a
mare me... (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 17)
clit "calit: clido" (Escrig: Dicc.1851)
clit "clit: clido" (Fullana: Voc. val.
1921)
calitat cat. qualitat: sa calitat y el
(l)loch la fan ser bona (March, Ausias:
Obra, c.1445)
calitat segons sa proporci e calitat
(Alcanys: Reg. preservatiu, c.1490)
calitat corrompuda la calitat ni lo
alende (Llull: Blanquerna, traduit al
valenci, 1521)
calitat si es de sa calitat (Ginart,
100)
calitat han de ser de la mateixa calitat
226)
calitat lo safir... per lo blau te calitat
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
calitat les mateixes calitats (Est. sissa
de les carns, Imp. Llorens Cabrera,
1659, p. 4)
calitat pensen comprar calitats
(Mulet: Roman de Gayferos, c. 1660)
calitat perque es de calitat (Blay
1666, p. 55)
calitat calitats que han... (Ord. Cust.
de la Costa Martima del Regne de
Valencia, 1673)
calitat persona de qualsevol calitat
(Estatut Universitat de Valencia, cap.
XIV, 1675)
calitat la obra del nou baluart per va
de prestaci y ab calitat de... (Archiu
Mun. Alacant, Arm.5, Lib.35, f.16, 31
mar 1694)
calitat be dihuen que es calitat
(Romans dels pobres festechants, 1733,
p. 2)
calitat les calitats / diverses dels
colomets (Roman... les conversacions
calitat segons es la calitat (Paper
calitat hia de tres calitats (Orellana:
Cat. pardals de lAlbufera, 1795, p. 11)
calitat perque son de calitat (BSM,
Ms.7116, El fadr, c.1820)
calitat calitat: calidad (Escrig: Dicc.
1851)
525
calitat duna o atra calitat (Fags de

Rom: Aforismes rurals en catal,
traduits al valencia, 1853, p.53)
calitat cantitat, calitat y varietat
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1914, p. 237)
calitat no me la done deixa calitat
calitat els chistes de calitat (El Tio
calitat racholes de totes les calitats
Alacant, 1930)
calitat la calitat dactor (Tallada, M.:
caliu -dun llet vulgar *calivum: entre
dos calius (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c. 1400)
caliu entrel caliu / no socarrat (Roig:
Espill, 1460)
caliu caliu se fa dels pinyols (Lo
Procs de les Olives, 1497)
caliu en sa conqueta de foch,/ dihuen
elles, y es caliu / compost de cendra y
pinyols, / que calfen no ms los dits
1741)
caliu que ixca fora el caliu (Baldov:
caliuet un calihuet / que est a tot hora
cremant (BNM, Paper molt gracis,
calma -dorige ducts entre litali y el
mosrap hispnic (DECLLC, 2, p.440),
documentantse en valenci en el sigle
XIV; 1 doc.: calma (March, Jacme:
Dicc. 1372)
calma calma (Fenollar: Lo Procs de
les Olives, 1497)
calma calma, sinyoreta, calma
p.19)calmat
calmat,
pues;
que
masibara (Roig y Civera: El tesor,

1884, p. 47)
calms calms, y recalcant com en
tota la esena, fet un soca (Chirivella,
P.: Da de proba, 1912, p.7)
calmut:
pachorrudo
o
calmut
flemtico (Escrig: Dicc. 1851)
calmut que tots no son tan calmuts
com el tio (Cubells, A.: Les
calmut ensendre una pipa, calmut
(Alberola, E.: Trosos de vida, 1924, p.3)
calmut com a borregos calmuts (Peris
cal de cal, negre; llengua dels
chitanos espanyols: que els tals bravos
en cal dihuen (Els chics educats en la
casa, 1846, p. 61)
cal y se parla cal (Gayano Lluch:
El mercat de la concencia, 1932, p.4)
calofrets -(vrer calfrets): com en la
tersiana, impresions de calo-frets (La
creu del matrimoni, 1866)
calomel calomel: mercurio dulce
calomelano borracho: El da quel
meu
marit
vinga
completament
calomelano, que conte que me separe
dell (J.G.:Arre , burra, ms avant!,
1929, p.6)
calomelans calomelans: protocloruro
de mercurio... se emplea en medicina
como
purgante,
vermfugo
y
antisifiltico (Escrig: Dicc. 1887)
calomelans, calomelanos -tamb com
adj. inusual, per els efectes de
saplicaci; en sentit traslatici equival a
marechat, una miqueta borracho, etc.:
ham anat de fonda y estem un poc
calomelanos..., y no natine una
(Hernn Corts, M.: Fora baix!, 1896,
p.25)
526
calomelans, calomelanos com a

porga: les pldores de la O, els
calomelanos, la sal de la figuera...
p.15)
calonyar:
calumniar;
calonyar
calonys:
calumniador
(Escrig:
Dicc.1851)
caloreta Bon da y en caloreta (El Tio
calores he estat mala estos des; / en
vindre la primavera / ya se sap, soc la
primera / en sentir les calores (Morell:
El Palleter, 1908, p.7)
calors pera un temps tan calors
calostre y el mamant o mamantona...
pera llevar les calostres (Ros, Carlos:
1736)
calostre ...la primera leche que se
ordea, o saca de la hembra, despus de
parida, o la flor de la leche. En
valenciano siempre se nombra en plural,
as, calostres (Ros, Carlos: Dicc. 1764,
p.57)
calostre calostre (Lamarca: Dicc.
1841)
calostre primera llet de les parteres,
vocable valenci (DECLLC)
calostros A Deu, llum dels meus
calostros (Coloqui dels Platerets, s.
XVIII)
caloyo dtim desconegut, emparentat
en el bearns caloy y port. caloyro;
Corominas no descarta lorige prerrom
o vasc, en atre semantisme quel actual
de bisonyo y soldat de quintes: eixir en
da de festa , / y anar en alguns caloyos
per la vespr a la Glorieta (Thous, M.:
Foc en lera!, 1900,p.16)

caloyo un pilot de chent ausaven a un
caloyo (Canyisaes, Monver, 1909, p.
103)
caloyo en valenci es inexpert, cndit.
En leixemple, carreters bisonyos:
cuatre bromes gastaes en molta sombra
als caloyos de carretera (Sireno, D.: El
calsa als garrons en els clsics ya
trobem lorige desta frase polismica:
porta les calces tan justes y estretes, /
que prest als garrons ... (Fenollar:
Brama dels llaur. 1497)
cals, aigua de li donaren aygua de cals
els lleters (El So Christfol, llaurador
ricot de la Ribera, 1789)
cals cals: cal (Escrig: Dicc.1851)
calsa, fer algn canut de fer calsa
Xtiva, 1866, p.43)
calsa en una calsa esgarr (Mills,
M.: Ni rey, ni caball, ni sota, 1874, p.8)
En catal: amb una mitja aborronada.
calsa al garrons, en la sinse dins, en
molta pobrea: fa cuatre des que vingu
del poble en la calsa al garr
p.6)
calsada sequioleta o canalet pera
desviar laigua: fer una calsada... pera
que prenga tota la aygua que mane de
dita font (A. M. de Culla, doc. 10 / 3,
669, Terme de Benasal, 18 maig 1715)
calsaor el calsaor (Alcaraz, J.: Vullc
besarte, 1931, p. 13)
calsat abanda de dur sabates, tamb
aludix a qui est segur de lo que fa: ...y
parlant en castell, / mesclat en dos mil
machades; / a hu li varen preguntar si
gustaba de beber, / y ell respongu molt
calsat: / Seores, no tengo siete
527
(Conversasi entre Nelo y Quelo, Imp.

Onofre Garcia, 1787)
calsat calsat, cals: calzado, calzada
calsater mestre Joan Tarrega, calsater
(Dietari de Jeroni Soria, 22 febrer 1524)
calser calsat: mantellines en llista / y
sos jayros devantals, / lo caler fet un
primor (Ros, C.: Romans..., en ques
declara la rinya, junta y delliberaci
quels..., 1738)
calser, calcer equival al cast. calzado,
apareix dasta en lletres populars:
Visanteta, filla meua, / no tires laigua
al carrer, / perque pasar ton novio | y
s'ambrutar el calcer: se lin va el
mat sancer; / que va masa presumida, /
y li agrada el bon calcer (Coloqui de
les moltes rinyes... entre sogres y nores,
a. 1758)
calser calsat: ni calser pera la tropa
(El Mole, 1837, p.46)
calser no arruixes que te embrutes el
calser (El Mole, 1840, p. 72)
calser porta el calser en les mans (La
Donsayna, 8-12-1844, p. 11)
calser no guanyem pa calser (Roig
Civera: Els banys de les barraquetes,
1871, p.8)
calser el que per ballar li pega.../
tornarsen a sa casa / en lo calser
esgarrat (El Pare Mulet, 1877, p.19)
calser calser: calzado (Escrig: Dicc.
1887)
calser la levita y el calser, / el sastre y
el sabater (Fuster, L.: Enredros de
calser, calcer descals... / deixarse a la
porta / tots el calser (Esteve: De DarDrius a lalquera, 1922, p.11)
calser les sabates..., els calser (Haro,
M.: Hi que tindre carcter!, 1923, p.5)
calser en la porta del chalet apareix

Meln vestit de blanc hasta el calser
p.8)
calses de traveta tradicionals del
vestit de llauraor valenci; orige de
lexpresi ser ms antic que les calses
de traveta: chopet de pana, faixa y
calses de traveta (G. Albn, M.: Un
ball de convit, 1863, p.39)
calses So Tomasa, quines calses porta
tan apedasaes (Vercher: En la vel,
1865, p. 23)
calses calses: medias (Escrig: Dicc.
1887)
calses al garr, portar les: portar les
calces al garr: llevar las medias al
garrn, llevarlas cadas (Escrig: Dicc.
1887)
calses de ahon les calses de seda... (El
calseta Que les dones ya no filen? /
No fan calseta? (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
calseter qui fa o ven calses: el
calseter
fent
pasades
(Segn
Micalet, 1802)
calsetera y aix de la calsetera
atre, 1921, p.5)
calset cat. mitjons: calcet... usual en
parlars valencians (DECLLC, 2, p.416)
calset calset (El Cullerot. Alacant,
1898)
calset cat. mitj: este calset te un
forat (Angeles, Pere P.: La Chateta,
1916, p.145)
calsetins un parell de calsetins (El
calsetins porta calsetins per guants
(Fuster, L.: Enredros de Milocha, 1918,
528
p.8)
calsetins en calsetins, pantal vell
p.3)
calsetins hasta els calsetins (Llibret
calsiner qui trau pedra y la treballa
pera fer la cals: els ripios, els calsiners
/ tots los fan aprofitar (Discret
calsiner qui trau pedra pera fer cals;
castell calero, catal calcinaire:
acudirem als forners, calsiners... (La
calsinera calcinera: casa, sitio o calle
donde se muele y vende la cal (Escrig:
Dicc. 1887)
calsonasos no es un calsonasos (Buil,
E.: Les dos chermanes, 1925, p.25)
calsonsillets Sinyor Nano... dnem
uns calsonsillets (Barchino, Paco: La
cansonsillets en cansonsillets..., porten
calses, tobilleres (Palau y Songel:
Tenorio F. C., 1924, p.17)
calsonsillos dels lletins calceus >
calca ixqu el valenci calsa (cast.
media, cat. mitja); y, derivat dell,
calsons > calsonsillos, generalment dit
en plural: eixe chicot du calsonsillos. En
catal es calotet, veu arrepleg per
algun floraliste y el dicc. dEscrig (ed.
catalanera de Llombart, a.1887; no la
del any 1851): els calsoncillos encara
porte... (Escalante: A la vora de un
sequiol, 1870)
calsonsillos en los calsonsillos cuant
caigu (Mills: Els microbios, 1884)
calsonsillos en calsonsillos (Thous,
M.: Foc en lera!, a.1900, p.27)
calsonsillos ...del llit en calsonsillos
(Virosque,
A.:
Un
cambi
calsonsillos en Agost... se han
amportat dos camisoles y dos
calsonsillos (El Tio Cuc, n 119,
Alacant, 1917)
calsonsillos homens en calsonsillos
(De dalt a baix, 1920, p.18) En catal:
hmes amb calotets.
mhe
mudat
els
calsonsillos
calsoncillos (Perdiguer, R.: En
eixos
calsonsillos,
cansonsillos
cansonsillos son de...? (Soler: Els
ix
el
home
en
calsonsillos
calsoncillos (Llibret Foguera Alfonso
calumni millor dir, a la calumni del
barrio (Lanzuela, A.: La Templ del
barrio, 1933, p.13)
calumniaor ... carregar la lley per
calumniaors (Escalante: Lepe y Talala,
1886)
calvari calvari (Fenollar y Martnez:
Lo passi en cobles, c. 1495)
calvari en mont de Calvari
calvari pasar un calvari: pasar una
enfermetat, mal de cap, etc.
calvaris es farn ms calvaris que...
p. 3)
calvaris lo mateix quen castell,
tamb aludix a penalitats y sufriments:
ara ixen les estafes, / y los calvaris que
se fan (Ros, Carlos: Coloqui pera riure
calviniste cast. y cat. calvinista;
seguidor del telec francs Jean Cauvin
o Calvin, mort en 1564: ingls... era
gran lluther calviniste (DRAH, ms.
529
Dietari Porcar, 9 maig 1628)

calviniste:
calvinista
calviniste
call del llet callum, aludint als ques
formen en mans y peus: set calls /... en
les mans tens e als peus (Roig: Espill,
1460)
call, callos mhaberes (sic) pogut fer
callos. -Com dius que te fan mal...- Els
que me fan mal son els dels peus, pero
no els de la tanda (P. Celda: Voleu
llum?, 1918, p.4)
call, callo abanda del clsic call, del
llet callum, la variant callo pareix
tndrer arrails mosraps en lantiga
Corona dArag, al trobarse herraqallus
en text saragos del sigle XII: com si li
chafaren un callo (Meli, F.: Al pas del
call, callos durees de mans y peus:
sempre sestn chafant y may se
queixen dels callos (Sendn Galiana:
Ella, latra y..., 1934, p.13)
call cast. y cat. callada: la call per
resposta (BNM, Ms. 14339, Escalante:
Qu no ser!, 1862, f. 5)
call donar la call per resposta (El
Bou solt, 1877, p.80)
callaetes Estareu un ratet callaetes?
(Tallada, M.: Aix si que te
importansia!, 1924, p.6)
callaet que callaet eu tena (Sendin
7)
callaeta y sen va a la callaeta
1874, p. 17)
callandet que molt callandet dirn
callandet callandet o callantet: en voz
baja, sin hacer ruido (Escrig: Dicc.
1851)
callandeta, a la obrar a la callandeta,
sinse escndalo (Vicent Alfonso: El
Trull, 1929, p.27)
callantetament callantetament:... muy
callandito (Escrig: Dicc. 1851)
callantetes, a les digu yo a les
callantetes (Paper interesant a tot
voluntari realiste, c.1823)
callaro puix callaro no es gens bo
(Calbo, Vicent: en Cent. St. Vicent
Ferrer, 1656)
calleres nom argtic de les pesetes:
calleres, tamb es usat; y palomes
calleuse Chists, calleuse! (Mart
1927, p.17)
callosa no dir ni chut, en silenci,
relaci pardica en el topnim
valenci?: Chito, callosa, autoritats y
poble (El Mole, 1837, p. 248)
callosa mutis. / As es convida a
callosa (Palanca: La ball de Sen
Francs, 1868)
callosa, mut y mut y callosa (Marco
callosa lo mateix que dir yo soc de
Callosa pera dir que u es prudent y est
mut, o que demana silenci: callosa, que
yo ya se lo que me tinc que fer (Llobat
1931, p.4)
cllateu cllateu, perque mafronte
5)
calls calls, cuc?, sent valenci
poguera ser derivat de ca(d)ells
(DECLLC)
cam polismic; cast. y cat. camada,
ventrada: estn tres o cuatre duna
530
cam (El Mole, 1837, p. 23)

cam duna mateixa cam o ramat (El
Mole, 1840, p. 48)
cam tots son llops de la mateixa
cam (El Canari, vol 1, Castell,
1883, p.2)
cam cam hijuelos que pare de una
vez la coneja, la loba... ;cuadrilla de
ladrones (Escrig: Dicc, 1887)
cam llops de la mateixa cam
c. 1890)
cam tu y la cam en qui trates
cam que tots son de la mateixa cam
cam ya saps que com a treballaor
tamb era de la cam del meu Nelet
p.8)
cama en alt sinse pegar colp,
descansant: menchen lo que volen; / y
despus van a pipar / es chiten baix una
sombra, / sa dormen la cama en alt
(Romans ... en que es declaren les
cama en alt, viurer es viure en cama
en alt (Baoro el Rochet de Alcser, c.
1790)
cama en alt, en la yo me fea conte de
viure en la cama en alt (Soriano, F.:
camac camall de cama ac + cama
all: se li plant damut, camac
camall, y... (Galiana: Rond. 1768, p.
35)
camacuc joc de chiquets que, com
sugerix el nom (cama de cuc >
camacuc), sagarren u raere datre y,
coixechant, acaminen com si foren un
cuc; enc quel semantisme en Morla es
ducts: lo meu cos de enamorat
camacuc (BUV. Morl, Ms. 666, c.

1649)
camacuc a camacuch, a la una (Ros,
camaes estic botant... pgali cuatre
camaes (Vercher: En la vel dun
albat, 1865, p. 23)
camaes en cuatre camaes me plant en
lo Pinaret (El Tio Cuc, n 143, Alacant,
1917, p.3)
camal ample, de sinse preocupacions:
aquells son del camal ample / trosos de
carn batechats (Romans... es declaren
les virtuts dels Pixavins, c.1730)
camal ni puses en los camals ni
lledelles en los angonals (Ros: Tratat,
1736, p. 78)
camal perque duch / los sarahuells de
camals (Paper... pera passar lo temps
de les Carnistoltes , any 1742)
camal mafluixava els camals
Milicies, c.1790)
camal estos del camal ample (Conv.
camal camal: cada una de las piezas
que cubren los muslos en los calzones, y
los muslos y las piernas en los
pantalones
(Salv:
Gramtica
castellana,
apndice
de
voces
valencianas, 1838)
camal camal: pernera, parte del
pantaln (Escrig: Dicc. 1887)
camal, gent dun irnicament, les
dones: per no vore / ninguna dona; qu
plaga ha segut sempre pa mi / la chent
dun camal (Ovara: Dimats 13!, 1877,
p.7)
camale del llet chamaeleon: deixen
tan trasparent / qual camalen (sic)
Camali la veu, lo mateix que Al y
531
Bardali, perteneix a lonomstica rap:

Kamali (esprit benefactor). En este cas
tenim evoluci de la frase: tal es Ali
qual Bardali (BLO, ms. Mulet: Poesies
a Maciana, c. 1640, v. 511), que Galiana
alter en: peque tal es Ali com Camali,
y Deu los cria, y ells sajunten
camals la pancha li aplega dels
camals... (BUV: Rel. del carrer
dAlboraya, 1687)
camall camall: ...el paso largo
que... (Escrig: Dicc. 1851)
camallaes y pegant dos camallaes li
digu (Ovara: Lnima en un fil, 1881,
p. 21)
camallaes y en cuatre camallaes mos
posaren en... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.478)
camallaes y en quatre camallaes...
camallaes per no pegar camallaes...
camama dorige desconegut; apareix a
finals del sigle XIX en valenci y
castell: gbula, panoli, sinse utilitat:
Julin... un camama tan gran...
(Llombart: Niu dabelles, 1872, p.68)
camama vaig enganchar un camama
(Fambuena: Fer les cartes 1881)
camama Uns artistes... de camama!
camama ya em pense ques camama el
teu corache (Balader, J.: Asertar errant,
1883, p. 29)
cat.
camamilla:
camamirla
camamirla... apareix en escrits
valencians del sigle XV; hui usual en tot
el domini ibric-valenci (DECLLC, 2,
p.450)
camamirla camamirla (BUV, Ms.
Macer de les erbes, sigle XV)
camamirla camamirla (Alcanyis,

Lluis: Regiment, 1490)
camamirla camamirla (Balader: La
camamirla camamirla, fulles de senet
(Del servici del porc, c. 1790)
camamirla feume tamb camamirla
p.22)
Molt
poca
cosa.
camamirla
Camamirla pa ferme rubia (Sendn
Galiana: Ella, latra, y don Pepito,
1934, p.8)
camam lo mateix que got de vi,
copeta de llicor, etc.: y un mateix
pensament unix a tots, pendre mich
camam (El Blua, Castell, 28 febrer
1892, p.3)
camndula:
Orden
camndula
monstica... de San Benito, fig. y fam.
bellaquera (Escrig: Dicc.1851, 1887)
camandulasos Camandusalos! (Bada
f. 27)
camanduler camanduler: hipcrita,
embustero y bellaco (Escrig: Dicc.
1887)
camandulero yo no soc camandulero
(Coloqui de Pep de Quelo, s.XVIII)
camndules dorige ducts; derivat
de Camldoli, barri baix de Florencia, o
del comportament atribuit als flares
camaldulencs. Sinnim de camanduler,
en val. aludix al poca vergonya,
hipcrite, malfaener, etc.; es germ del
cast. y port. camndulas: ser u un
camndules: ...ser muy bellaco (Escrig:
Dicc. 1851, 1887)
camndules eixe camndules, pillo...
(BNM, Ms. Marsal: Els amants
dAlboraya, 1862)
camndules cridaba desdun finestr
532
un camndules (Llombart: Abelles,

1878, p. 17)
camndules escolte, to camndules
1921, p.10)
camndules ser un camndules
p. 266)
camandulons es un camandulons que
pa res maprofitat (Bada: La matin de
Sen Roc, 1864)
cmara el pla de les cmares y tirar a
terra la llibertat (El Cresol, 02/ 03/
1841)
cmara cmara: sala o pieza principal
de una casa (Escrig: Dicc. 1887)
camar un camar (Balader, J.:
Asertar errant, 1883, p. 11)
cmara cultisme, del lleti camara;
catal cmera: El magnetisme. La
camara negra (El Amic del Poble,
Alacant, 2 abril 1899, p.1)
cmara tinc la llengua feta una cmara
Beccari (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 26)
cmara el pulm... el te com si fora
una cmara desunfl (Mart, L.: Pepe
camar cast. y cat. camarada; de
cmara, per dormir en el mateix puesto:
camar (Balader, J.: Miseria y
compaa, 1872, p. 20)
camar nostre ben volgut camar el
creador del popular semanari festiu El
Tio Cuc (Vidal, Vicent: El Serranet,
1928, p.2)
camarer, camarero del llet cmara
> camararus, camerarus; cultisme
clsic que trobem dasta en el valenci
de Tortosa; cat. cambrer: del alberch d
En Bn. Despuig tro al alberch del
Camarer (DECLLC, 2, p. 451, en text
tortos de 1341)
camarer, camarero un bisbe vestit de
morat y un camarero vestit... (BRAH,
ms. Dietari Porcar, a.1614, f. 202)
camarero,
camarer,
camarero
cubicularios (Exulve: Praeclarae artis,
Valencia, 1643)
camarer camarer: camarero (Escrig:
Dicc. 1851)
camarer, camarero un camarero
reparant en Tofolet (Gaspar Polo, J.:
Yo mate...bous, 1926, p.8)
camarer: el camarer del barrac
p.6)
camarer y com a bon camarero
1886, p. 23)
camarer camarer: criado de las fondas
o posadas (Escrig: Dicc. 1887)
camarer Bamb fumen els obrers, /
els cmics, els camarers, / els sastres y
els sabaters (Anunci de paper de fumar
Bamb dAlcoy en El Cuento del
Dumenche; La Chateta, 1916)
camarer yo conec als camareros
camarero Y Rafel, el camarero,
tampoc ha vengut? (Martn: Lalegra
del dolor, 1927, p. 5)
camarer, camarero ix un camarero
(Galiana y G. Polo: Rusafa, Bolsera,
1928, p.19)
camarer, camarero el camarero en la
porta (Garca, J.: En la Nit de la Plant,
1933, p. 1)
camarer, camarero el camarero ix de
la esquerra (Soler Peris, J.: Els
camarer, camarero del caf ix un
camarer (Buil, E.: Oronetes destiu,
1934, p.6)
533
camarer que mos falta un cuiner?,

agarrem un camarero y... (Romn, A.:
p. 25)
camarer com eixos que porten els
camareros (Badenes, V.: Tpat sego,
1945, p.8)
camarera pera criaes no valen: /...
camareres / o donselles si son guapes
(Les criaes, informes de un agensiero,
c.1850)
camarera cat. cambrera: te poses
camarera (Gmez: Cremaes sinse foc,
1917, p.19)
camarera vestint a la camarera
(Gayano Lluch, Rafel: Agarrat que ve
la curva!, 1920, p.4)
camarera interrumpix el pas a la
camarera (Josep M J.G. y E, Beltrn:
camareres en els bars de camareres...
(La Traca, 23 octubre 1915, p.1)
camareres caf de camareres... pero
Tio Cuc, camareres en te Alacant un
femer (El Tio Cuc, n 76, 99, Alacant,
1916)
camareres bar de camareres que hi
en el cantonet (Barchino, Paco: La
camarera catal cambrera: una
camarera... senamor de mi (Haro,
p.21)
camarera el senyoret no salsa ara per
ninguna camarera. Dguesli que pase
p.30)
camarera camarera de bodeg
5)
camareres,
cuineres,
camareres
porteres
(Len,
C.:
Divertida
miscelnea, 1802).
camareres,
platicant
camareres
camareres gast la bulla en (l)es
camareres (Canyisaes, Monver, 1908,
p. 89)
camareres el caf de camareres
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1913, p. 217)
camareres li parega yo una de tantes
camareres que... (Tallada, Miquel:
Aix si que te importansia! 1924, p.16)
camareres les camareres, sinse ducte
estn (Catal G.: La carchofa, Torrent,
1926, p. 13)
camareres grasies, a les camareres
camaril Mare Deu del camaril!
8)
camaril camaril: camarn, pieza detrs
de un altar... (Escrig: Dicc. 1887)
camaril la Mare de Deu... del camaril
p.61)
del
llet
cammarus;
camar
castellanisme modern, no arrailat en
valenci: dnam camarons (Tallada,
1924, p.10)
camarot camarot: camarote (Escrig:
Dicc. 1951)
camarot el camarot dun trasatlntic
1925, p. 5)
camarrocha abanda de nom botnic,
aludix a prostitutes de calses roches.
as estn les camarroches (Morl: Del
torn de les Monches, c. 1650)
Melisenda...
una
camarrocha
camarrocha feta (BSM, Ms. 6781,
534
camarrocha y frescs com la

camarrocha / cada u a sa casa (Bando...
a honor y glories del Beato Juan de
Ribera, a.1797)
camarrocha fresc com camarrocha
camarroches en lo sequiol, hasta
collint camarroches (Garca Martnez,
1890, p.24)
camarroches tan frescs com unes
camarroches (Gadea: Ensisam, 1891,
p.506)
camarrocha ms fresca que una
camarrocha, en Callosa (DECLLC, 2,
p. 447)
cames
llargues
o,
camases
despectivament, brutes, en greix, etc. :
es sentaren baix un abre, / en les
camases en alt (Romans... es declaren
camastr catal barbollaire: quin
gandul,
quin
camastr
(BSM,
Ms.7116, El fadr, c.1820)
camastr em da el alcalde camastr .Y t dahn eres? (Els chics educats
en la casa, 1846, p.48)
camastr Yo ya se que alguns dirn
qu ser este camastr? (Coloqui nou
de la chitana, el moro y Chuanet...,
ed.1852)
camastr huas ents, vell camastr?
camastr es burlar el camastr si tal
sabera (Merelo, J.: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 9)
camastr:
persona
camastr
disimulada y doble (Escrig: Dicc.
1887)
camastr escolte, so camastr (Peris
Si
sou
uns
camastronasos
camastronasos! (Liern, R.: Aiguarse la
festa, 1864)
camastronet camastr, camastronet,
camastronot (Escrig: Dicc. 1851)
cambalaches paraula com en port.,
cast. y valenci; fer cmbits pera
enganyar: en les seues curanderes y
enredros y cambalaches (Hern.
p.10)
Cambi, Taula de -en valenci sempre
ha segut cambi (posv. de cambiar,
del llet cambire) y, modernament,
cmbit (en la caracterstica t
epenttica nostra). La Taula de Cambi
la falsegen en el cat. canvi els fillecs
catalaners; pero en documents originals,
com laportat per E. Chiralt, llegim:
una taula de cambi segura (Testament
de Margarida Jafer, Archiu Reyne de
Valencia, Gov. Littium, M.10, a 15 abril
any 1344)
cambi cultisme etimolgic valenci en
-b-; del glic cambion y llet tardiu
cambium: semblant cambi (ACA, r.
2. 239: El rey Mart als prohomens de
Valencia, 9 noembre 1397)
cambi lo dit cambi (Canals, Antoni:
traducci al valenci de Valeri Maxim,
1395)
cambi cambi del pes (Llibre Priv. vila
de Sant Mateu, 1466)
cambi, concambi fonch fet concambi
Magnnim, 1468, f. 163)
cambi lletres de cambi/ taula de
cambi (Esteve, J.: Liber elegantiarum,
1472)
cambi sens pagar gens inters del
recambi (Gasull, Jaume: Vida de Sta.
Magdalena, 1496)
535
Cambi, Taula de Taules de cambi...,

Taula de Valencia (Ginart, Nofre: Rep.
dels Furs de Valencia, 1608, p.229)
cambi en un cambi (BUV. Morl,
Ms. 666, c. 1649)
cambi dels contes del cambi (Archiu
Mun. Petrer, Doc. P-3, Pere Pay, 1665)
cambi, concambi acte de concambi
(Stabliments Tinena de Culla, 13 maig
1609)
Cambi, Taula de depositat en la
Taula de Cambi (A. Hit. Oriola, Leg.
984, Orde Generalitat, 13 mar 1650)
cambis, taula de de la taula de cambis
de la present ciutat (Cap. del
1662, p.70)
cambi interesos, benefici, llucre,
cambi (Paper... pera passar lo temps de
les Carnistoltes , any 1742)
cambi yo en cambi... (Bada y Adell,
cambi en cambi de dos palmaes
1868, f. 30)
cambi cambi duna moneda per atra
cambi en cambi, a t te posaren
Silvestre (Ovara: Males llenges,
1879, p. 9)
cambi yo en cambi li hu deixe
(Mills, M.: Els microbios, 1884, p. 30)
cambi pero ell en cambi... (Borrs, J.:
El Cullerot, Alacant, 1886, p. 16)
cambi mosatros durem el cambi
(Escalante: Quintos, 1888, p. 41)
cambi a les primeres de cambi
1894, p. 1)
cambi vosatros, en cambi (Martnez
39)
cambi cambi de to (Breva, Vicent:

7)
cambi agarra el cambi (Juan, J. M:
cambi, cmbit en cmbit, per sa
llengua (Llobat Ferrer,R.: En lo suor
cambi fem el cambi (Peris Igual: El
6)
cambi cambi de decorat (Peris Celda,
J.: Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 4)
cambi en cambi (Llibret Foguera
cambi en cambi, eres el meu potos
7)
cambi en cambi, yo... (Serneguet,
cambi tinc un cambi d impresions
(Ivars, Andrs: Diari pstum, 20 juliol
1936)
cambiada
cambi,
cambiada
(Martorell, J.: Tirant, 1490)
cambi cambi: cambiada (Escrig:
Dicc. 1887)
cambi y molt cambi (Aznar
p.23)
cambia al vrela, cambia com si
estaguera de chansa (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 13)
cambiador lo cambiador (Jordi de St.
Jordi: Lo Cambiador, c.1423)
cambiador lo cambiador o banquer
cambiador llibre de taula o de
cambiador (Ginart: Reportori dels
Furs, 1608, p. 140)
cambiadors cambiadors (Torres,
Lluis de les: Ms. Evangelis valencianas
536
dOxford, 1730)
cambiant cambiant de... (Meli, F.:
cambiaor conten que sert cambiaor /
ques va fer ric (El Bou solt, 1877,
p.133)
cambiar cultisme valenci, del llet
cambire. En billabial era com al
valenci, castell y catal, pero a finals
del XIX vullgueren els catalans
alluntarse deixa homografa, adoptant
canviar, AMAlcover, amb aplaudiment
de Fabra (DOrt.) es convert en
defensor decidit de la v (DECLLC, 2,
p.493). Els colaboracionistes, unflant
este acort catal com a cult y
progresiste,
olvidaren
el
rigor
etimolgic tantes vegaes restregat per
els nasos del aborregat poble: cambiar
(Canals, fr. Antoni: Providencia, NCL.,
102, c. 1395)
cambiar dret pera... vendre, cambiar,
baratar e... (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, venda de sis tafulles de terra,
17 abril 1418, f. 42v)
cambiar que tan be sabetz de cambiar
(Jordi de St. Jordi: Lo Cambiador,
c.1423)
cambiar, concambiar per ningn
temps vendre, alienar, empenyar,
permutar,
concambiar
(BNM,
ms.11677, Procs de la Condomina
dAlacant, a. 1674)
cambiar cambiar (Escrig: Dicc.
1851)
cambiar per ac els dec cambiar
1887, p. 10)
cambiar lo primer que tens que fer es
cambiar de... (Ferrando, J.: El
cambiar cambiar (Cambiar destat,
choguet valenci estrenat en Eldorado,

Barcelona, 1901)
cambiar pera cambiar impresions
cambiars Cuant cambiars de
vida? (Morante Borrs: En la festa de
les falles!, 1934, p. 9)
cambiarlos miraeta als canaris,
cambiarlos lalpiste (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 8)
anem
dins
a
cambiarmos
cambiarmos (Romn, A.: Tots de la
cambiaso engany: aix es un
cambiaso (Serneguet, I.: Miss Kakau,
1934, p.24)
cambiat tots ham cambiat de vida
p. 6)
cambiat shan cambiat els... (Mart,
cambiat desde anit me trobe cambiat
p.43)
cambiat he cambiat de dentaura
cambiat has cambiat (Valls: El to de
cambiat mos ham cambiat els noms
1934)
cambien cambien e muden lo nom
(Llibre establiments de Penscola, 1701)
cambis Taula de Cambis (Autobiog.
cambis en Valencia sarm un buc en
los cambis de carrers (Chfer, al
Novetats!, 1925, p. 15)
cambiste cambiste: persona que tiene
por oficio cambiar el dinero... (Escrig:
537
Dicc. 1887)
cmbit en cmbit, tinc bona... (Moll:
p.10)
en cmbit a vost (...)
cmbit
aprofitant la votasi pera el cmbit (El
To Cuc, 206, 2 ep., n 52, Alacant,
1918, 1924)
cmbit en cmbit... (Llibret Foguera
Carolines Altes, Alacant, 1930)
cmbit ... este cmbit persistixca
(Llibret Foguera Chap, Alacant, 1932,
p. 13)
cmbit en cmbit yo la vullc (Romn,
1937, p. 28)
cmbit y en cmbit no pot resoldre...
Alacant, 1954)
cmbit atre cmbit (Sanjuan, Antulio:
Poema, Llibret Benala, Alacant, 1959)
cambra diarrea: lo senyor rey estava
mal de cambres y de tavardillo
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 18
nohembre 1619)
cambray per el teixit de cot fet en la
ciutat francesa de Cambray; cat.
cambrai: se que te unes peces de
cambray (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
cambray una camisa de cambray
de mar 1700)
cambray cambray: lienzo blanco muy
delgado (Escrig: Dicc. 1887)
cambres cambres, en castell:
calambres (Mil: El Cortesano, 1561)
cambril un valenci cambril com a
varietat de raim (DECLLC, 2, p.452)
cambril el raim... com la gateta, la
planta, el cambril, el moscatell (Gadea:
Tipos, 1908)
camechar fa diligencies, camecha,

pren lo treball (BUV. Morl: Ms. 666,
c. 1649)
camechar qu no haur camechat yo
(Balader: Miseria. 1872, p. 16)
be
ham
camechat
camechar
(Escalante: Les barraques, 1900, p. 20
camechar en tant que he camechat /
desde el Puig a Gafaut (Valero, R.:
camelansia chasco, engany: y
mendugu la camelansia ms gran de
ma vida (J. G., Josep M: Fallo a
camelar aixina mos camelen (BNM,
1865)
camelar tinc un novio... pera
camelarme (Mora y Roig: El cap
camelar al quet camaleba (sic)
21)
camele pera la que yo camele els
fadrins estan de sobra (Torre, J. M:
camelea camelea, nom botnic
camelia per una camelia (El Bou Solt,
1877, p. 101)
...camelstic
y
camelstic
entusistic? (Sendn, A.: Ella, latra
y..., 1934, p.16)
camelo -dorige cal, posverbal de
camelar: seduir, enganyar, etc.: Bon
camelo! (El pare Mulet, 1877, p.22)
camelo una proba elocuent de quel
invent de Woronoff no es un camelo
camelogrames derivat y compost
pardic: camelogrames (El Tio Cuc,
538
n 71, Alacant, 1916, p.3)

camenya llit rstic: dorm en una
camenya de atocha (Archiu Mun.
Oriola, L. 2236, f.295, 17 setembre
1603)
cameraman de les pelcules (...) y
sanima el cameraman (Llibret
cameta, fer la condenats!Yo te far la
cameta (Escalante: El chiquet del
milacre, 1878)
Cami de la Vernica dAlacant del
llet cammnus: terme y horta de
Alacant y atres parts del present
Regne... partida de la Condomina, Cam
de
la
Vernica...
Muchamel,
Benimagrell... partida del Autet
(ACA, Sec. Reyne de Valencia, Leg.
583, any 1622)
Cam de Sant es diu cuan no nhia
problemes: com diguem: Cam de
Sant! (Serrano, M.: El llop de la
Murta, 1928, p.30)
caminal mola... lo canal, la farinera...
lo caminal (Pou: Thesaurus, 1575)
camilla al novio van a tindre
quemportarsel en un camilla (Vidal
1934, p.12)
camillonga cast. Zancas largas; val.
Camillonga o Camallonga (Vidal: Cat.
camin camin: caminata (Escrig:
Dicc. 1851)
caminal mol... sols un caminal, y de
la mola al caminal un dit (Ginart:
valencianisme
camins,
camins
Camins dels Sants, en Sueca
(DECLLC)
camins all prop del camins (Els
p.6)
caminata -del it. camminata, pot

tndrer els dos significats quen itali,
viage curt fet per diversi, o llarc y
pesat:
mamprn atra caminata
1873, p. 28)
caminata caminata (Escrig: Dicc.
1887)
caminata mampendre la caminata,
hasta que... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.498)
caminata manprenen la caminata / en
sistelles baix del bras (Pastor Pastor,
Vicent: Una misa de les sigarreres en
agraiment a la Santa Fas, Alacant, c.
1900)
caminata mampendre la caminata
portem
dos
hores...
caminata
damorosa caminata y deus estar
rendida (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.14)
caminata quina caminata he tengut
que fer (Llibret Foguera Hernn
caminates caminates (Escrig: Dicc.
1851)
caminates fer eixes caminates
p. 7)
caminot com a topnim, El Caminot
era un antiu cam prop de Valencia; hui
es carrer de Pinedo.
cami, fet un molt fort: te un pare
ques un cami (Sendn: Ella, latra
y..., 1934, p.27)
camiona cami chicotet: la camiona
p. 54)
camioneta -del fr. camion; vehcul a
motor de cuatre rodes que servix per
transportar crregues; cami chicotet:
539
una camioneta (Gayano Lluch: El

mercat de la concencia, 1932, p.179
camioneta Ha vingut el de la
camioneta? (Beltrn, E.: Ratolins de
casa rica, 1934, p. 36)
camioneta una camioneta plena
1934, p.49)
camipeus de ducts semantisme y
tim, del llet canapeum?; parlant de
menjar carn de macho y chulles, raere
de dir que la carn magr molt, diu:
yo, per un camipeus, estara dos des
seguits... (Martnez Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1907, p.59)
camises Crisstoma, achenollada, /
unes camises llavant (Coloqui de una
camiseta plena de pols, y ab la
camiseta (Ms. del Loreto de
Muchamel, any 1628, f 128)
camiseta camiseta que tragu (Mas,
L.: Serm cof. S. Vicent, 1755, p. 16)
camiseta portava la camiseta (Mart
camiseta crec que li trenc anda la
camiseta (Serneguet, I.: Miss Kakau,
1934, p. 15)
camisetes comprar carotetes, /
gamboixets, bolquers y faixa, /
camisetes (Roman... les fatigues y
treballs que passen los casats, a.1733)
trau
unes
camisetes
camisetes
interiors (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 17)
camis cat. camisa de dormir: y si
duen camis (Coloqui del ros alas,
1823)
camis camis (Gadea, Joaqun: Voc.
1909)
camisola del llet camisila e it.
camisola: camisola (Roig: Espill,
1460)
camisola camisoles de seda (Vilarig:
mercaderes, 1607)
camisola en camisola (El Mole, 1840,
p. 87)
camisola tres chiquets en camisola
(Baldov: El virgo de Visanteta, 1845)
camisola la camisola (Borrs, Vicent:
camisolo an en cansonsillos y
camisolo (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 117)
camisn me mou a risa, camisn sinse
camisa
(Len,
C.:
Soliloquio
valenciano, 1802)
camisn ella vol camisn (Abaristo,
pe de obrer de vila, Valencia, 1813)
cam cam: cama grande cuyo
armazn se diferencia del ordinario
cam pues el cam, en dos nits que
lham gastat, mos toca dormir en terra
cam lo cam de les rodes dels carros:
trozos curvos de madera que forman en
crculo la rueda del coche o carro...
camocha capa de camocha (Inv.
Palau Real Valencia, mort de la Reyna
Maria, 1458)
camon vor un camon (sic) (Liern: El
camorra dorige desconegut, apareix
en el sigle XVIII en valenci, itali y
castell: tanta camorra (Galiana,
camorra se torn a moure la camorra
camorra: si em toquen el gargamell /
as es cosa de camorra (Font, Vicent:
Lorcul de Caspe, 1861, p.12)
540
camorres sobra de camorres (Liern:

La mona de Pasqua, 1862 p. 28)
camorriste qui arma camorres:
camorres, camorreta, camorriste...
Camot, quedar com -1 doc.(?): han
quedat com Camot, y sen han ixit en les
mans al cap (Bib.del Senado, Coloqui
sabater remend de Valencia, Imp.
Laborda, 1808, f. 6)
Camot yo em pense que tots acabarem
com Camot (El Mole, 12 de febrer
1856)
Camot molt pichor que Camot /
acabarem (Gadea: Ensisam, 1891,
p.161)
Camot cuant ms vell es fa, ms
samborracha y ms sego est en la
vinarra... Ah! Y acabar tamb com
Camot (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.67)
Camot tots ham de quedar... com
Camot (Martn, A.: Lalegra del dolor,
1927, p. 15)
campal del llet cample: batalles
campals (Martorell: Tirant, c.1460)
campal en esta guerra campal (Sacro
campan y per fi tenim que donar ca
campan
que...
(Semanari
El
campan don campan per tota la
vall de Seta (Gadea: Ensisam, 1891,
p.476)
campan aquell fet don molta
campan (Gadea: Tipos, modismes,
1908, p. 159)
campan toquen tres campanaes
(Catal, G.: La carchofa de la Villa,
Torrent, 1926, p. 6)
campan Hi una campan pel
poble (Alberola, E.: Lamo y senyor,

1927, p. 6)
campan donem la campan (Llibret
campanechar han pegat en la mana
de campanechar y repicar en poc de
clcul (El Mole, n13 1870)
campanes no feu cas de campanaes
7)
campanaes campanaes son (Llibret
pegant
campanaes
campanaes
1931, p. 12)
Campanar el nom del poble ya
precatal de Campanar en lHorta de
Valencia (DECLLC)
campanera de Valencia nom botnic:
campanera roigenca, de Valencia
campaneta de combregar, fer
traslaticiament, donar publicitat a un
asunt; per la campaneta que tocaven per
els carrers al dur lltim combregar al
moribunt:
fer
campaneta
de
combregar: hacer pblica por la
vecindad una cosa, contndola de casa
en casa o a ste y al otro (Escrig: Dicc.
1887)
campaneta de combregar haureu anat
per ah fent campaneta de combregar
1900, p.8)
campaneta de la gola este pinyol de
sirera no em pasa de la campaneta
p.18)
campanil del it. campanile; campanari
chicotet, asobint en adorns escultrics.
Pot estar en cuansevol part de la teul:
aquell remontat Pardal / que est dalt
541
del Campanil (El pardal Sis, 1797)

campanilles les campanilles dun
carruache (G. Polo: Yo mate...bous,
1926, p.6)
campanuda
festa
campanuda
p. 3)
Vintungles,
que
el
campanut
campanut sobrenom sona (Coloqui de
Ch. P. Vintungles, 1795)
campar sobreviurer; 1 doc.: los qui
campar poden, venen cridant
estos
temps tan
campar en
calamitosos t sempre campes (Len,
C.: Arenga, 1789, p. 3)
campecha campecha el gafarr
(Baldovi: La tertulia de Colau, 1867, p.
7)
campechanot un tipo campechanot
6)
campechanot pareix campechanot
1931, p.54)
campechar si de nit tant campeche, lo
blau les fa campechar (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
campechar campechen uns rotulets
molt sandungueros (El Bou solt, 1877,
p.134)
campechen mentres els lladres
campechen (Barber: De Valencia al
Grau, 1889)
Campello mosarabisme valenci,
vileta situ a voramar, a pocs
quilmetros al Nort dAlacant. Del llet
campellu, camp chicotet; en la u lletina
conserv en el romnic dels mosraps
(DCVB) En El Campello aludit, que
asoles te uns 100 anys dhistoria com a
poble, sempre estant fent el mardanot
ficant lletreros en catal (no en

valenci), y banderes catalanes (en
realitat, aragoneses), fent fachenda de
catalanisme coent. El vocable recorda
atres mosarabismes (com rabello),
abanda datres testimonis: doc. a
finales del XIV: 1381 (Divisin de
prebendas entre Segorbe y Albarracn...
Campello (...); en 1213 aparece ya
documentado un Campellus en el
trmino de Morella... el topnimo
Campello corresponde a caseros o
partidas de los trminos de Morella,
Alboccer, Vallada... Campello acusa
un rasgo muy caracterstico del
mozrabe: la conservacin de la vocal
finol o (Cabanes: Doc. toponmico
de la regin valenciana, 1981, p. 247).
No asoles tenim el supost topnim
mosrap-valenci,
tamb
lapellit:
pagar a Francs Reig de Campello
tocants al obra de Santa Maria
(Archiu Parroq. St. Mara dElig,
Contrallibre eo memoria... Francs
Reig, 23 juliol 1675).
Campello del llet campllu, camp
chicotet, en la -u lletina mantinguda en
el mosrap. El poble no naixqu en
este llogaret dasta finals del sigle XIX:
Esteve
Martnez
senyor
del
Campello fills, ahuelos y germans
campe:
campe cat. campi:
campen (Escrig: Dicc. 1851)
campe campe de natasi (El Tio
Cuc, 2 ep. n 57, Alacant, 1924, p.2)
campe partits ms de mil / en tims de
tota calanya / desde el campe de...
p.12)
campe el primer que aplege,
542
campen(sic) (Alcaraz: Cors de fanc,

1928, p.20)
campe, campeonat, campeonato
derivat llunt del germ. *kamp, camp
deixercicis militars, y este del llet
campus. El sust. val. modern
campeonat es germ del port. y cast,
campeonato: me servix dentrene pera
el prxim campeonato (Josep M J.G. y
E, Beltrn: Les glndules del mono,
1929, p.42)
campe un futur campe mundial
campe vine als meus brasos,
campe (Sendin: Grogui!, 1931, p. 6)
campe, campeons Qu son els dos
campeons? (Thous, Maximili: Llibret
Plaa del Abre, 1944)
campe qui al Valencia campe vol
vore... (Climent, Angel: Rev. C.
Fallero, Cosquerelles, 1951)
se va
campeonat, campeonato
suspendre el campeonato per motius
que... del Deportiu de Elda (El To
Cuc, 2 ep., n53, Alacant, 1924, p.3)
campeonat, campeonato se pergu el
campeonato (Palau y Songel: Tenorio
F. C., 1924, p.21)
campeonat, campeonato tamb sap
que may faltes als campeonatos de ball
p.6)
campeonat, campeonato el dumenche
ham de guanyar el campeonato
p.11)
campeonat feu el gol de la victoria en
un campeonat (Buil, Eduart: La nina
de cristal, 1935, p.15)
campes derivat de camp. El cat.
camperol es inexistent en valenci:
campes (Escrig: Dicc. 1851)
campes mentres els campesins

(Cucarella, Pere: T vors.El Obrero,
Elig, 23 / 12/ 1935)
campet horta chicotiua: tu ya saps
que soc treballaor y tinc campets y
vaques (Esteve, Chusep: La comisi de
la falla, 1929, p.8)
campinya campinya: espacio grande
de tierra llana labranta (Escrig:
Dicc.1887)
campinyes vocable tpic dels poetes
buclics: animalets / que pasturen les
campinyes (Coloqui jocs entre el Bou
any 1759)
campot larrendament del campot de
la sardina (Serrano, M.: Voreta de
camus camus: especie de manzano
camuesa camuessa (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
camueser,
pomarius...
camueser
camuesa o poma (Exulve: Praeclarae
artis, 1643)
haveu
vist
als
camueseros
camueseros (Mercader, C.: V. P.
Esteve, 1677, p. 52)
camueses gastava en camuesses y
confits (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
camueses les camuesses y les peres
p. 2)
can can, ball del ha de ballar el can
can (Barreda: La cara de Mong, 1873,
p. 14)
can can, ball del y ballant el can can
molt a gust (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.35)
cana les canes blanques de vostres
pares (Canals, fr. Antoni: Scipio, c.
543
1395)
cana els pocs anys y les canes fan
mala lliga (Liern: La flor del cam,
1862, p. 28)
cana estes canes shan omplit de
blanca neu (Roig: El tesor, 1884, p. 10)
cana ya te la cascarra (el cap) plena de
canes (Canyisaes, Monver, 1913, p.
219)
cana al aire anarsen de chala o atra
diversi: Si senterara ma muller
desta cana que tire al aire en... una
dona! (Soto Lluch: Als bous de
Castell!, 1920, p.5)
cana, canes monyo blanc: les seues
canes baix la capucha (Puig Espert, F.:
canadelles Jesuset li assist / com si
fora un escol, /donantli les canadelles
canadelles canadelles: vinagreras
(Sanelo: Dicc. 1804)
canaella canaella: escudilla de fstula
o pico(Escrig: Dicc. 1851)
canaella de misa la canaella que
servix en la misa(Escrig: Dicc. 1851)
canaella de taula la canaella que
servix en la taula: aceitera (Escrig:
Dicc. 1851)
Yhas
buidat
les
canaelles
canaelles? (Vidal y Roig: La ovella
canal -m. en lo canal maufegue
22)
canalat el Canalat Fondo, en Castell,
1961 (Corominas: DECLLC)
canalera cast. alero del tejado: te
posaren baix de una calanera
canalisaci 1 doc. y la canalisasi del
Chuquer (El Colom, 6 de febrer de

1841)
canalisaci canaliaci (Escrig: Dicc.
1851)
canalobre del llet candelbrum
ixqueren corrupcions en les neolletines:
cast. candelabro; cat. canelobre y
candelobre; antiu occ. candelor; it.
candelara y valenci canalobre:
Item, un canalobre de banya de servo
(Arch. Arte Val. 1932, Inventari de la
casa de Petro Cardona, 30 dabril de
1429)
canalobre y de la lum damor son
canalobres (Castellv: Scachs damor,
c. 1495)
canalobre aquell canalobre (Roi de
Corella: Lo Primer del Cartox, c. 1496,
f. 46)
lo
rich
canalobre
canalobre
(Fenollar: Hystoria de la passi, 1518)
canalobre y quatre canalobres (Llibre
dAntiguetats, Valencia, 1528, f. 64)
canalobre canalobre de oli, lucerna
(Pou, O.: Thesarus, Valencia, 1575)
canalobre canalobres grans (AMC,
giner 1604)
canalobre canalobrets dels peuhets
(BRAH, Ms. Porcar, Joan: Dietari,
1605, f. 89)
canalobre repareulo... un canalobre
5)
canalobre:
cirial...
canalobre
candelero... (Escrig: Dicc. 1871)
canalobre dels siris apure el cap. El
canalobre (Gadea: Ensisam, 1891,
p.225)
canalobre canalobre: cirial (Fullana:
Voc. val., 1921)
Canalobre, Cova del hui, els
544
catalaners dAlacant sustituixen el nom

de la Cova del Canalobre per el cat.
canelobre. figuradament saplica com
a nom de les estalactites; canalobres
anote en molts pobles valencians...
Cova del Canalobre, Busot, Xixona...
(DECLLC, 2, p.470)
canalla del it. canaglia; gent sinse
escrpols: armes de la canalla
morisca (Ort, M. A.: Siglo IV de la
canalla, canalleta apleg, com es
notori, // el temps ya del avivar / la
canalleta dels cucs (Romans y coloqui
nou en que es declara el gran chasco...,
any 1719)
canalla son suaristes la canalla, gent
roin (Coloqui de les llgrimes dels
suaristes, 1779)
canalla quels homens son patulea /
canalla que viu arreu (Lladr: La boba
y el embobat, 1872, p.28)
canalla canalla: gente baja, ruin.
Hombre ruin y despreciable (Escrig:
Dicc. 1887)
canall algn canalla de poltic que
vodr fer... canallaes (El Tio Cuc,
n152, Alacant, 1917, p.3)
canall es una gran canall lo que li ha
fet (Aparicio, J.A.: Plora , plora,
Visantet, 1926, p.5)
canall -castell y catal canallada: la
canall que volen fer en t (Alcaraz, L.
canalla un cobart canalla, sinse cor
p.15)
canallaes y al que fa canallaes...
canallaes cast. canalladas; cat.
canallades; accions contra la lley moral
o jurdica: totes les canallaes que ha
fet (Llobat Ferrer: En lo suor de ton

front, 1926, p.10)
canallaes Yo no dic may canallaes!
1934, p.56)
canana -1 doc. pendre fusil y canana
(2 part, Coloqui pera consolar als pares,
1808)
canana canana y fusil... y tot lo mon
a... (Conv. entre Saro y Cudol, Imp.
Brusola, 1820)
canana trgala de la canana que mhan
posat (Liern: Telmaco, 1868, p. 28)
canana del arbic kinana; en valenci,
desde 1808: guarda de terme, en
canana y carabina (Gmez Gascn:
>
canap del llet conopeum
canapeum; it. y fr. canap. Banc o sof
llarc pera varies persones; com al
castell, en valenci pluralisa en ns: y
en un canap sentat (Bib. Nic.
Primitiu. Coloqui dels poticaris, c.
1790)
canap ves y chitat ah en el canap (al
llit a canape (Canyisaes, Monver,
1908, 1809, p.99)
canapens baranes en canapens o
banchs a les vores (Gadea: Tipos,
1908, p.335)
canari 1 doc. de un canari / o catiu
strany (Roig: Espill, 1460)
canari canari (Pou, O.: Thesaurus,
Valencia, 1575)
canari la calandria y lo canari
(Salcedo: Breve rel. vida de Hier.
Simn. Segorbe, 1614, p. 196)
canari lo cant... com un canari
(Morl, Pere: en 2 Cent. Can. S.
Vicent, 1656)
canari, llistes de -adorns o bordats de
llistes grogues?: ara sols se enamoren /
545
dels sombreros rufaldats, / de les llistes

de canari, / de la evilla de brillants
1753)
canari, mudarli
laigua al
eufemisme de pixar: anar all a mudarli
laigua al canari (El Bou solt, 1877,
p.150)
canariera la Canariera ... el gabi
aquell (El Bou solt, 1877, p. 118)
canasta Pareix vndrer del llet
canistellum, siguent com a atres
neolletines hispniques desdel orige:
el llibrell, la canasta, les dos
planches... no li faltarn canastes, ni res
tampoc (Roig y Civera: El casament de
les borles, 1874)
canasta una canasta pera anar a... (El
Bou Solt, 1877, p. 262)
canasta Vost me trau la canasta?
p. 22)
canasta com en la canasta el peix (J.
Marn, F.: La vespra de Sen Miquel,
1892, p.5)
canastes,
canasteta,
canasteta
canastot... (Escrig: Dicc. 1851)
canastr de fogases dos, / sardina en
conserva /un canastr herms, /
taronches memporte... (El Amic del
Poble, Alacant, 2 abril 1899)
balanes,
canastrons,
canastrns
arroves (AME. Llibre del mustasaf de
Elig, c. 1660)
cancanesca ballen una machicha
cancanesca
(Soler:
Mos
quedem!Castell, 1907, p. 48)
cancerber el Can-cerbero, fiero gos de
tres caps (La creu del matrimoni, Imp.
cancioner nou cancioner alicant
(Llibret Foguera Plaza R. Chap,
Alacant, 1942)
canches dtim ducts; en semantisme
relacionant en el quechua cancha o,
millor, en lantiu cast. canchera, llaga
o ferida: y yo, que no sufra canches /
per la nit que vaig pasar, / me la agarr
dels cabells (2 part. Relaci... a un
foraster de Valencia que vingu a la
Candarix rech de la cequia de
Candarix (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, Sentencia del Justicia, Elig,
1436, f. 11)
candat del llet catentus: candat
(Archiu del Patriarca. R. 3250. Prot.
notari Miquel Eiximeno, 1558)
candat peus en grillons y la boca ab un
candat (Ort, J. V.: 5Cent. 1740, p.
114)
candat el candat me te ...tancat
(Colom: Lo que fa la roba, 1875, p. 32)
candat candat: cerradura suelta que...
candat y la boca de gaid com el
candat dun... (Lladr, R.: A deshora
de la nit, 1888, p.19)
candat tancat en la gabia / y en un
candat (Gadea: Ensisam, 1891, p.17)
candat la meua boca ser un candat
15)
candat les caenes y els candats
candat les reixes, els candats... (Peris,
candeal, candel pa divinal, / forment
candel (Roig: Espill, 1460)
candeal pa de daxa, tenintlo de
candeal (BSM, Ms. 6781, Mulet:
candeal candeal... nom valenci que
ms que castellanisme es probable que
546
siga supervivencia mosrap (DECLLC,

2, p. 472). El val. candeal equival al cat.
xeixa: forment, dic, no trobat, sino
candeal (Mas, Vicent: Serm festa St.
Vicent, 1755, p.8)
candeal aquell candeal (Coloqui de
candeal farina de candeal o pa
candeal (Escrig: Dicc. 1887)
candeal candeals (Escrig: Dicc.
1851)
candi 1 doc. sucre candit (Lo
Sompni de Johan Johan, 1497)
candi sucre candi (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
candi aucar piedra, sucre candi
(Palmireno: El estudioso cortesano,
Valencia, 1573 )
candi com un tarrs de sucre candi
(El Mole, 1837, p. 26)
candi ms dolsa quel sucre candi
candidea andaluso candids, catal
candidesa:
candidea,
valenci
(DCVB)
candidea candidea (Escrig: Dicc.
1887)
candilejes les candilejes, teatrals
cndit 1 doc. cndit (Roi de
Corella, c. 1490)
cndit del lrap qandih y el llet
canddus trobem cndit aplicat al
sucre candi y al equivalent del cast.
cndido. En leixemple, un mascle es
despedix duna
chicona en halac
metafric: A Deu, datilet cndit (Col.
un llaurador li declara son amor a una
Dama, c.1750)
cndit castell cndido, catal cndid:
alguns dells tan cndits en... (El
Mole, 1841, p.295)
cndit cndit: cndido (Escrig, 1887)

cndit eixos chics son tan cndits
cndits datils cndits (Cavanilles:
Obs. 1797)
candonga bona candonga es eixa
(Ros: Dicc, 1764)
candonga es molta candonga vindre
en criatures (Liern: La mona de Pasqua
1862, p. 16)
Quina
candonga!
candonga
1873, p. 31)
candonga candonga: modo lisongero,
impertinencia, astucia (Escrig: Dicc.
1887)
candonga portar la candonga a pols
p. 339)
candongo Ma t el agelo
candongo!
(Palanca:
Un
niu
denredros, 1874, p.13)
candongo, candango sust. raro, del
cal?; hui equivaldra a un euro: vint
candangos y propina (Fuster, L.:
Enredros de Milocha, 1918, p.14)
candongo vost sap lo que cobra... deu
candongos (Soto Lluch: El boticari de
Villarreal, 1927, p.15)
vos
mimen
y
candonguechar
candonguechen (Palanca: Secanistes
de Bixquert, 1867, p. 50)
candonguejador:
candonguejador
bromista (Escrig, Llombart: Dicc.
1887)
candonguer candonguer: zalamero,
astuto (Escrig: Dicc. 1887)
nom
vingues
en
candongues
candongues (Ros: Dicc. 1764, p. 59)
condongues es un drap sinse dins: /
candongues, bestialitats (Roig y
547

1874)
candor del llet candore: ta
hermosura ve a ser / en lo candor
girasol (BNM, Ros: Paper curios pera
fer lo (l)laurador, declarantli a una
canechar ix pronte de la barraca/ ms
ixqu tan canechat (A. M. Elig.
Romans del pleit, 1776)
canecharse canechar: cremarse la pell
y ficarse el monyo blanc per acci del
sol. y el pblic se canecha esperant
p.3)
canela cat. y cast. candela: la canela...
cert sen crema / be la mitat (Roig:
Espill, 1460)
canela se encen la canela (Ballester:
canela pues totes estes caneles,/ no
han de fer ciri pasqual (Ros, Carlos:
Carnistoltes, 1733)
canela arroset en banderoles que estar
com la canela (El Mole, 1837, p. 7)
canela, caneleta cast. y cat. candela:
ni buscat en caneleta (Comes, P.: El
danseta, c.1920)
caneler caneler (Exulve: Praeclarae
canelera si la canelera plora (Ros, C.:
Tratat, 1736, p. 96)
canelers canelers dehuen fer lo pavil
de canela de cot (Ginart: Reportori,
1608, p. 35)
caneles quatre caneles de seu (Morl:
caneles moltes caneles fan un ciri
Pasqual (Ros: Tratat de adages, 1736,
p. 71)
caneleta dies ha que en caneleta (B.
N. Prim. Coloqui de Pep de Alboyara, c.

1790)
canella all de la canella (Liern, R.:
El que fuig de Deu, 1878, p. 11)
canella canella: canela (Escrig: Dicc.
1887)
canella sap lo ques?... canella fina
27)
canella eixes de canella en rama
p. 11)
canellaet canellahet, adj.: canelito,
algo canelo (Escrig: Dicc. 1887)
canellat canellat: canelado... en color
de canela (Escrig: Dicc. 1887)
oferitme
un
canell
canell
1903, p.11)
canellona que porten aigua en
canellona (El Blua, Castell, 28 febrer
1892, p.2)
canellot castell canelo ?color de
canella?: Badoro, fet un Narcs, /
canellot y molt preat (Rahonament... el
Tio Cosme Nespla de Benifaraig, 1797)
canes del fr. canezou: quna randa
se posarn en el brial o en el canes
(Canyisaes,Monver, 1907, p.65)
canet canet: valencianisme, sequiola
per abaix dun camp del horta
(DECLLC)
canet y tots ab canet en ple (Fuentes:
Villancicos Catedral de Valencia, 1758,
p. 7)
canet hagu canet en ple (Galiana:
Rond. 1768, p. 91)
canet y tindrem canet en ple (Coloqui
de fr. Pere de la Merc, c. 1790)
canet en ple, tndrer tndrer canet en
ple: con que se manifiesta haber
obtenido todo cuanto se deseaba... juego
548
de cartas (Escrig: Dicc. 1887)

canet fer canet en ple (Alberola, E.:
caneus apelatiu pardic dels vehins
dAldaya: en Aldaya, els caneus
caneus dAldaya els caneus dAldaya,
es el sobrenom que donen als deixe
poble els naturals dAlaqus, y que
segurament vol dir cananeus o gentils
cangrena semicultisme valenci, dels
clsics cancer + gangraena: barber
piads, encangrena la plaga (Ros:
Tratat, 1736)
cangrena cangrena (Escrig: Dicc.
1851)
cangrena li ha entrat ya la cangrena
1855, p.3)
cangrena -catal y castell gangrena:
que la cangrena seguix (BNM, Ms.
14467, El pare Alcalde, c.1870, f.29)
cangrena Lo que te vost es cangrena
mala
cangrena!
cangrena
1887, p. 27)
cangrena la cangrena (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 131)
cangrena fasa conte que mos entrar
la cangrena (Semanari El To Cuc,
cangrena Mala cangrena! (Peris
cangrena tenen cangrena (Gayano
cangrena rosegant com rosega la
cangrena
(Serrano:
Voreta
de
cangrena que li ixca cangrena en la
ma (Tallada, M.: Les Camareres, 1931,
p. 3)
cangrena la cangrena No tinc
salvasi! (Romn, A.: Tots de la
canguelo els dos shan de morir de
canguelo (La millor rao el trabuc,
1859)
canguelo pareix vndrer del cal;
tndrer por, estar asustat: me fa estar
en un canguelo... (BNM, Ms. Marsal,
Ramn: Els amants dAlboraya, 1862)
teniu
canguelo?
canguelo
canguelo tens canguelo? (Balader,
J.: Asertar errant, 1883, p. 29)
canguelo tinc una miqueta de
canguelo (Lladr, R.: A deshora de la
nit, 1888, p.22)
canguelo ha heretat tot el canguelo
canguelo Redenya, y qun canguelo
he pasat! (Barchino, P.: La embol,
1925, p.15)
canguil varietat de dacsa chicoteta y
prou bona, originaria dEcuador; en val.
heu trobem com a malnom o mot:
Miquelo, el To Tolo... el Canguil
caniche lo caniche de fer ruido
canina del llet canina. Tndrer moltes
ganes de menjar: los tres en fam canina
/ venim ara... (Rahonament que fan
canina ahon hia de galls fam canina
cano cano: vocable mosrap; heretat
ya sinse ducte dels recs de lopca
musulmana y certament morisca; prov
dun romnic primitiu *cannum, el
549
mateix tim dahon varen eixir el port.

cano y cast. cao... conducte soterraneu
per ahon pasa una sequia (DECLLC,
II, p.475)
can 1 doc. com a conducte: Cano del
Rey... Sequia del Rey (Capbreu de
Sueca, 1506)
canoa americanisme, este parell de
canoes (Roig: Les botigues de la O,
1885)
canoa canoa: embarcacin de remo
que usan los indios... (Escrig: Dicc.
1887)
canon helenisme polismic: precepte,
norma, la Biblia, els Furs, etc.; pero
tamb instrument musical: Alfonso rey
de Aragon a vos don Juceff de Ecija,
almoxariff... porque queriamos tomar
algun placer con aquellos juglares del
rey de Castiella, que eran en Taraona,
el uno que tocaya la xabeba et el otro el
meo canon (Doc. Notariales ,ao 1329;
Ed. Fritz Baer, Akademie Verlag,
Berln, 1929); que no es el cas deste
eixemple: pos la ma dreta sobre la
figura del canon (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1599, f.33)
canon canon: caonazo (Escrig:
Dicc. 1887)
canon no sent ni una canon
1903, p. 11)
canon tiren una canon y...
Alcoy, 1931, p. 6)
canonaes, a que mos afonaren a
canonaes una fragata (El Mole, 1841,
p. 222)
canonaes, a castell a caonazos:
dartiller, a canonaes! (Tadeo, F.: El
canonche no sap que estos...
canonches (BUV. Morl: Ms. 666, c.

1649)
canonche el canonche Torrent estigu
en Roma (BUV, Ms. Ayerdi, J.:
Noticies de Valencia, 1661)
canonche del mercat ma bisabuela era
borda / de un canonche del mercat
canonche Bibliotecari Real, De y
Canonche en Valensia (El So
canonchet del mercat y hasta el
canonchets que dihuen / als guilopets
del Mercat (Tito y Sento habent oit
llegir el rahonament del Pardal Siso...
1797)
canonche del mercat chicons que
furtaven cosetes per lo mercat de
Valencia: de canonche de mercat (Un
pillo y els chic educats, 1846, p.22)
canonche els canonches (Bellver,
p.17)
canonechar canonecha (Liern, Rafael
M: La toma de Tetun, 1864, p. 30)
-joc de chiquets: al
canonet, al
canonet y a les chapes (Bellver, Blay:
p.39)
cast.
canoniza,
cat.
canonisa
canonitza: Eres un sant. Si sentera el
Papa, te canonisa (Puig Espert, F.:
canonical, vida en tranquilitat y bons
menjars:
tinc
vida
canonical
canonisaci canonisacions de Fr.
Thomas (Ginart, Nofre: Reportori,
1608)
canonisaci canonisaci (Preg per la
550
canonisaci de Sanct Pere Pasqual,

1674)
canonisaci el Papa en la sua
canonizaci
(Ballester:
Ramellet,
1667, p. 8)
canonisaci enss puch quant mor, /
y ha aguardat a fer lo tro / en sa
canonisasi (Iesus, Fr. Ivn de: Cielos
de Fiesta, can. de San Pasqual Baylon,
1692, p.80)
centenar
de
la
canonisaci
canonisaci (Serrano, T.: Fiestas,
1762, p. 77)
canonisaci canoniaci (Escrig:
Dicc. 1887)
canr, quedarse a sinse dins: la
sinyora Matapusa,/ te que quedarse a
canr (Palanca: El secret del agelo,
1870, p.10)
canr tamb alg a la iglesia va, / de
vore a qui fica ma / pera deixarlo a
canr (El Pare Mulet, 1877, p.37)
canr la gent de cuens (dins) ha fet
mutis / y els ha deixat a canr
(Palanca, F.: Lo romaner valenci,
1888, p.50)
cans en monyo blanc: que pareixen
vells tots cans (BNM, Paper gracis,
c.1750)
cans llarga fon, mes no cans (Rel.
festes reliquia St, Pere Pasqual, 1743)
cans y ya no se dice cansada, sino
cans, en toda la extensin de las tres
provincias (Nebot, J.: Gramtica
cans cat, y cast. cansada: hui ya
estic cans (El Amic del Poble,
Alacant, n4, 1899, p.1)
cans cans yo desperarte, men anat
en ma mare (H. Corts, M.: Fora
baix!, 2 ed., 1900, p.13)
cans no estic cans (Soler, Santiago:

cans estic cans (Sanmartn, R.: La
III Volta a Valensia, 1926, p.8)
cans de cans que estic no se si...
cans estic cans (Breva, Vicent:
Anem a la Madalena, Barcelona, 1930,
p. 11)
cans cans desperar (Sendn
Galiana: Ella, latra y..., 1934, p.51)
cansaeta yo tamb estic cansaeta
1928, p.57)
cansaeta cansaeta desperarte (Valls:
El to de la neboda, Alcoy, 1933, p. 3)
cansal cast. tocino, cat. cansalada. El
sust. valenci es reducci de carn
salada > carnsalada > cansalada >
cansal. En 1800 estava tan arrailat que
era mot dalgn lladre greixs: ms
lladre que... Cansal y que Soneja (El
Mole, 1837, p. 41)
cansal per vendre cansal... (La
cansal dos pntols de cansal (B.
Baldov: El virgo de Visanteta, 1845, p.
6)
cansal els trocets de cansal pera
mechar carn (Escrig: Dicc. 1851)
cansal la botifarra... la cansal (La
nit que venen els musics. Alcoy, 1855,
p. 14)
cansal Vol cansal? (Bernat
Baldov, J.: Qui tinga cucs..., 1855, p. 5)
cansal cansal y llonganisa (Auca
del mercat, Xtiva, 1859)
cansal la cansal: el tocino
(Rosanes, M.: Voc. 1864)
cansal Qu es tosino?Cansal
(Liern, R.: La toma de Tetun, 1864, p.
551
25)
cansal omplit el pap de cansal y
llonganisa (Bellver, Blay: La creu del
cansal una cona de ransia cansal
1876, p.13)
cansal una churra dArag escriu...
llaman cansal al tocino (El Bou solt,
1877, p. 247)
cansal No el coneixes? Cansal
1887, p. 45)
cansal carn, cansal... (Nebot,
Chusep: Les companyes, c.1890, p.22)
cansal si la mar fora de oli / y els
barcos de cansal (Gadea: Ensisam de
cansal que tinguen molta cansal (...)
y vors si la cansal es de borrego (...)
la cansal es de a chavo (...) oli de
cansal (Martnez Ruiz, Amancio:
Canyisaes, Monver, 1906, 1907, 1909,
1910, pp.132, 196)
cansal cansal: tocino (Mart Gadea:
Voc. 1909)
cansal y la pura cansal (Peris Igual,
p. 38)
cansal cansal y pernils... en el oli de
la cansal (Martnez Ruiz, Amancio:
59, 196)
cansal estic ms aburrit que Mahoma
de la cansal (Baidal: Amor torna,
Castell, 1917, p. 12)
cansal van traent tot el greix... y la
cansal (El Tio Cuc, n 128, Alacant,
1917, p.2)
cansal la cansal (Perl, E.:
cansal cansal ransia, parlant duna
sinyora en la vellea (Gayano Lluch:

Agarrat que ve la curva, 1920, p.1)
cansal darrs en fesols y naps...
algn tros de cansal (Peris Celda, J.:
cansal botifarra y cansal (Gayano:
cansal molt bona es la cansal,
pero... (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 8)
cansal estar ms aborrit que Mahoma
de la cansal (Alberola: Refraner
valenci, 1928, p. 107)
cansal la cansal, el vi y el amic
p. 136)
cansal Che, quna aulor de cansal
ransia se sent as! (Barchino: Tot lo
que relluix, a.1931, p.10)
pensen
fer
cansal,
cansal
botifarres... (Semanari El Obrero
cansalaer lo cansalaer (Escalante:
Tres forasters de Madrid, 1876)
cansalaer Rufino el cansalaer
cansalaer qui ven cansal, botifarres,
cona, choriso...: la filla de Cona el
cansalaer (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.13)
cansalaer el cansalaer Tonico (C.
1921, p.18)
cansalaer Tu coneixes a Sento el
cansalaer? (Mart: Pepe el curandero,
1928, p.16)
cansalaera dona que ven cansal y
atres productes del porc: la cansalaera
me te aborrit (Escalante: Valencia a la
matin, 1888, p. 9)
cansalaera Rosa, la cansalaera, / me
te aborrit (Escalante: Valensia a la
552
matin, 1916)
cansalaeres les cansalaeres (Peris
p.9)
cansalaera establiment ahon venen
cansal, paltrots, botifarres, cona,
llomello, etc.: una cansalaera... molt
acredit (Peris Celda: A ras de terra!,
1922, p.2)
cansalera as es tollinera o
cansalera? (Barchino, P.: Qu talla
labaecho?, 1924, p. 11)
cansarrarra hpax, despectiu de
cansal?: eixiu de all contant el pa y la
cansarrarra (Len, C.: Arenga, 1789, p.
6)
cansera y molta cansera (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 115)
cansera cansera: cansancio (Escrig:
Dicc. 1887)
cans Huiso canta la cans siguient
Roc, 1864, f. 3)
cans cantaben les cansons siguients
Xtiva, 1866, p.35)
cans cans: cancin (Escrig: Dicc.
1887)
cans la mateixa cans (Semanari
Alacant, p.1)
cans este pobre recort y la cans que
seguix (Gadea: Tipos, 1908, p. 163)
cans An oirs una cans quet fasa
sentir ms? (Meli, F.: Tots a Nova
York, 1921, p.16)
cans la cans dels chiquets
atre, 1921, p.2)
cans es que recorde aquella cans
(Meli: Al pas del Nasareno, 1928,
p.11)
cans Tira una cans, Sigaleta!

cans No sap atra cans? (Colomer,
p. 3)
cansonaes Cansonaes:... no tires ms
valentes, / si... (El Tio Cuc, n 541,
Alacant, 1933)
cansoneta cansonetes y msica...
vespra de Nadal (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1614)
cansoneta per qu no cambia vost
de cansoneta? (Morell: La solitaria del
barrio, 1918, p.3)
cansoneta repetix eixa cansoneta
1933, p.4)
cansonetes ahi van hui unes cuantes
cansonetes (El Canari, vol 1,
Castell, 1883, p.4)
cant la cant esta (Baldov: El virgo
de Visanteta, 1845)
cant la cant pasa en el poble
(Baldov: Pascualo y Visanteta, 1861)
cant Batiste... neixir en sol de la
cant esta? (La Donsayna, 1845, p. 97)
cant de cegos cant de cegos: en los
pueblos valencianos... las fiestas de sus
patronos una reunin de ciegos que
durante la velada, sobre un tablado en la
plaza, con guitarras y bandurrias,
cantan... (Escrig: Dicc. 1887)
cant fer el ridcul, dir paraules
inoportunes: ma ques cant, / no
servirsen un home / del burro ya!
cant cant de cegos (Bodra, J.:
Festes de carrer, 1906, p. 42)
cant, nit de -dels cegos en festes,
dels fadrins a les fadrines, etc.: as lo
que fem son unes festes de carrer...
sobre tot en nit de cant (Alcaraz: El
553

cant de festes traques y mascletaes,
cant y albaes (Gmez Gascn: La
cantaes de cegos per les festes...
canten cansons en valenci y castell
...les cantaes dels tals cegos (Gadea:
Tipos, 1908, p.52)
cantabrieta si vols imitar a Ganeta /
fense una sabrosa canyeta / o el delisios
cantabrieta (publicitat del bar La
Pelailla en Llibret Foguera San Antn
cantaes estes cantaes... (BSM, Ms.
6781, Dsimes de tres, c. 1855)
cantaes les cantaes dels tals cegos
(Gadea: Tipos. 1908, p. 52)
cantaes hi castell y cantaes esta nit
cantal el lletisme hisp cantus dona el
castell canto y el valenci cantal, doc.
en la Crn. de Jaume I (s. XIII), o en St.
Vicent Ferrer: cantals (Sermons,
c.1400)
cantal les he de tirar cantals (BNM,
Ms. 3746, Matheu y San: Roman,
1660, v. 246)
cantal raere duna pedra, ve un
cantal, refr valenci.
cantal Quica est ms sorda quun
cantal (Soler, V.: Sha perdut el
p.10)
cantal cantal: pedrada o golpe dado
con canto (Escrig: Dicc. 1887)
cantal o si li tirava una cantal no li
atinava (...) pega una cantal en el
pitral (Martnez Ruiz, Amancio:
Canyisaes, Monver,1908, 1911, pp.77,
168)
cantalaes y acomensen (l)es cantalaes
cantalet lo mateix que cantaleta:

encara que no pararen de fer la
palometa, ya rodant de nit les portes de
la casa, ya fent cantalets (Galiana:
Rond.1768, p.61)
cantaleta cantaleta: ruido y confusin
de voces e instrumentos con que se
burlaban de alguna persona (Escrig:
Dicc. 1887)
cantaor cat. cantaire: y es fluixa la
tremolina / quels ha armat yo als
cantaors (Ferrandiz, E.: Penlope en
Borriol, 1873, p.15)
cantaor ferrer, cantaor, sereno (Roig:
cantaor qu es eixe cantaor?
1887, p. 45)
cantaor el Negre de Blanes... cantaor
y molt divertit (Gadea: Tipos
cantaor es el millor cantaor
(Morante: En la festa de les falles!,
1934, p. 8)
cantaor Atre cantaor de tangos?
(Sendn Galiana: Ella, latra y ..., 1934,
p.17)
cantaora Eixa dona te desdora..., una
vulgar cantaora (Martn, A.: La
cantaret cuant els ix a plantar un
cantaret / y fent sitaretes / may aplega a
guanyar dos pesetes (Consell de una
1852)
cantaria en valenci modern tenim
cantaria < cantari(d)a, per perdua
intervoclica:
cantaria:
cantrida,
insecto coleptero... (Escrig: Dicc.
1851, 1887)
cantaria -seudnim de periodiste
illicit: Clavaes, per Cantaria
554
(Semanari El Obrero dElig, 1938)

cantrida del llet canthris, -dis; 1
doc.: sangonera... cantrida (Roig,
cantrides pues foc, cantrides y
serapismes (El Tabalet, Valencia,
1847)
cantata pera que la cantata italiana no
semitone en Valencia (Mas, Vicent:
Serm festa St. Vicent, 1755, p.7)
cante que el gall cante dos voltes
(Ms. Evangelis valencians dOxford,
1730)
cnter Jhesucrist prenie lo cnter al
coll (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.
1400)
cnter al cnter digali cnter (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
cnter un cnter de vi (Bib. Nac. R.
19. 638, Coloquis valencians, s. XVIII)
cnter un cnter del (vi) de Turs
cnter cnter (Torres, Lluis de les:
Ms. Evangelis valencians dOxford,
1730)
cnter all... a omplir el cnter (Peris:
cntera, cntara del llet cantharus;
varietat de peix, Cantharus vulgaris;
cast. cntaro: Salpa , cntera (Chabs,
R. Archivo, I, 366; en doc.valenci, any
1324)
cntera, cntara cntara de valentinis
dicitur (anotacions de Miquel Johan
Lyon, 1554, p.122)
cntera cntera: chopa; pez pequeo
de mar , de la figura de la dorada, con
una mancha negra a los lados de la
cola (Escrig: Dicc.1887)
canterella plat, canterella, morter...
canterella canterelles (Ms. Evangelis

canterella o masclet pirotcnic li
pegar foc al masclet, y la traca vindr
raere, y tremolar la Seu al esclafar la
canterella o el masclet ms gros (El
Mole, 1841, p.212)
canterella:
cantarilla,
canterella
cntaro pequeo (Escrig: Dicc. 1887)
canterella de traca la canterella de la
traca: ...morterete ms grande, parecido
a un cntaro pequeo, regularmente con
dos asas de hierro... se dispara al final
de los engraellats en las festividades...
trueno gordo al final de la traca
canterella desdel poble dAdseneta /
sentirn la canterella (Gadea: Ensisam
canterella els canters y les canterelles
de Agost (El Tio Cuc, n 163, Alacant,
1917)
canterella ah va la canterella (Meli:
canterella encara falta la canterella
(Peris: La bolcheviqu, 1932, p. 15)
canterelles amostrant les canterelles
als musics (El Cullerot, Alacant, juny
1898)
tres
cnters,
tres
canterelles
canterelles (Llibret Foguera La
Rambla, Alacant, 1942)
canterer,
amphorarius
canterer
(Exulve: Preaclarae artis, 1643)
canterera moble pera ficar cnters y
pichers: una canterera en dos cnters, y
en la paret pichers (Palanca, F.:
canterera caires de corda, canterera en
pichers y un cresol (Camilleri, M
Luisa: El repatriat, c. 1925, p.2)
canterers els pobres canterers (Blat,
555
Pepico: A no s qu, Imp. de Blat, c.

1850)
cantaret, ficar brasos de postura pera
la dans valenciana: Y peguemli una
pas; els brasos de canteret (Ruiz
p.6)
cantimplora galicisme del migeval
fr. chantepleure o, ms probable, del
val. canta y plora, metfora del roido
del aigua. Vocable present en els
clsics: son cantiplores (Roig:Espil,
a.1460), cantiplores molt delitoses
(Sompni de Johan Johan, a.1497),
pasara al castell, com recordava
lerudit Cascales en temps de
Cervantes: Estrangeras son las
palabras que de reino estrao nos han
venido, y de quando en quando
sembradas por el poema le adornan, y
enriquecen nuestra lengua. De Portugal
tenemos
porcelana,
mermelada,
caramelos. De Valencia, cantimplora,
albornoz, gramalla, conqueta. De
arbigo, alcua, albahaca, almaara,
alhndiga, alcatifa. De Italia, escarpe,
foso (Cascales, Francisco: Tablas
poticas, a. 1612, p.102)
cantimplora:
sifn
cantimplora
cantiner derivat del itali cantina:
cantiner: cantinero (Escrig: Dicc.
1851)
cantinera la cantinera plora / perque
no te llansols (Gadea: Ensisam, 1891,
p.153)
cantitat catal quantitat: cantitat:
cantidad (Escrig: Dicc. 1851)
cantitat deposit en el banc una
cantitat (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.13)
cant en lo canth de la plaa (Arch.
Patriarca: Inv. mort de Jaume Roig,

1478)
cant al cant del carreronet (A. M.
de Culla, doc. 10 / 3, 669, 18 maig
1715)
canton canton: vistazo desde las
esquinas (Escrig: Dicc. 1851)
canton canton: esquina (Escrig:
Dicc. 1887)
cantonaes li fa cantonaes a Olaria, y es
novia meua Escalante: El chiquet del
milacre, 1878)
cantonaes, fer aludix als homens que,
parats per cantons del bordell de
Valencia, ataullaven a les camarroches;
tamb heu feen els novios a les novies:
u que li fa cantonaes a la chica del
forner (Escalante: Obra comp. III,
1894, p.264)
cantonaes aneu pegant cantonaes
cantonaes parlant del perdut del fill:
Deu sap per an (sic) estar fent
cantonaes
(Puig
Espert,
F.:
cantoner mal viure cantoner,
prostitutes per els cantons (Tallada: Les
cantonera, fembre o dona prostituta:
de les fembres cantoneres (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim,any 1456,
f. 93 v.)
cantoneres, lletres pren les lletres
cantoneres dels... (Bib. Nic. Prim. Ms.
Escorihuela, J. B.: Poeses valencianes,
1794)
cantons
de
carrer,
cantons
especialment arrailat en valenci
(DECLLC)
cantores equival a cntics de sirenes:
eixes falses teores / res de bo solen
portar; / aix tot son cantores (Martn,
556
A.: La oroneta, 1927, p.24)

sempre
anava
cantorruchant
cantorrujant (Gadea: Tipos, 1908, p.
256)
cantot aumentatiu de cant: canten...
per re, fa, ut,/... este cantot (Mulet:
Tratat del pet, dc.LIII, c.1650)
cantuchant cantuchant com un canari
cantuchar te prou ganes de cantuchar
p.56)
canturela comensar (a cantar) la meua
canturela (El Canari, vol 2, Castell,
1883, p.10)
canturia dona, entre la canturia / y el
tum tum de la caireta (BNM, Ms.
1868, f.6)
canturia deixa que li fasen canturia
1873, p.15)
canturraes traques... y canturraes
Alacant, 1952)
canturrecha canturrecha entre dents
p.6)
canturrecha
per...
canturrecha
p. 52)
canturrechant
fan
canturrechant
mutis
(Tallada,
Miquel:
Les
canturrechar seguix canturrechant
p.1)
tots
canturrechen
canturrechen
(Peris, Josep: Mosquit de tenda, 1923,
p. 9)
canturruchant en rameta, volant y
canturruchant (Lladr: La deman,
1885, p. 10)
canturrechant canturrechant y en una
aix al muscle (Miralles, A.: Entre un
peixcaor y..., 1918, p.10)
canturrechar canturrechant paraules
1917, p.4)
pensant
y
canturrechar
canturrechant (Aznar Pellicer: El
canut tros de canya entre nucs,
canonet o repient cilndric; 1 doc.; un
canut o dos de canya (Rec. valenci de
Micer Johan, 1466)
canut pene: si vera lo meu canut,/
que per lo gros ... (Morl: Poeses,
c.1650)
canut dahulles pera guardar ahulles:
que un canut / pera possar ahulletes, /
de regal te far (BNM, Ros, C.: Paper
canut com la ahulla en un canut
(Bernat y Baldovi: El virgo, 1845)
canut fent canuts pasars tot el da
(Consell de una mare..., Imp.
Correccional, 1852)
canut de fer calsa algn canut de fer
calsa (Bellver, Blay: La creu del
canut canut de canya (Mart Gadea:
canut canuts de fer calsa (Gadea:
chapes, canut y
canut, joc del
escampilla (Gadea: Ensisam de...,
1891, p.126)
canut fen pitaines en canuts de siv
(El Pueblo, Canyisaes, Monver,
1906)
canut de carabasera com no la fasa
de canuts de carabasera (Negre,
557

Canut?, Qu tha paregut, -preguntat
pardic fet per algo inslit: Qu tha
paregut, Canut? (Martn, A.: La
canut canut: golpe de palillo
canutet canutet... de fer calsa
(Baldov: El virgo, 1845, p. 22)
canutet, joc del lo canutet del joch
canya del llet canna: un verger... les
canyes nostres que lansen lo sucre
(Pasqual, Pere: Obres, c.1270)
canya si ac tenia yo una canya
canya de conte la canya de dur el
conte en les tendes de lo ques ven al
fiat (Escrig: Dicc. 1851)
cany cast. caada, cat. canyada:
Cany: Caada(Escrig: Dicc. 1851)
cany cany: caazo o golpe dado con
caa (Escrig: Dicc. 1851)
canya canya: bebida alcohlica,
parecida al ron (Escrig: Dicc. 1887)
canya una copeta de canya... de rom o
vermut (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 20)
canya, cantar la cantar la canya: hacer
pblica retractacin de lo que se ha
dicho (Escrig: Dicc. 1887)
canya, cantar la pocs dins guanya, /
poro ell sacontenta en cantar la canya
p.160)
-got de beguda alcohlica:
canya
Vols canya o anisat doble? (Vidal y
p.23)
canya en un gall el donen caf y
canya (Canyisaes, Monver, 1907, p.
56)
canya mreferixc a les canyes que

thas begut (Meli: Com els
segons Alcover: els
Cany, La
topnims Canyada corresponen al
castell Caada en el significat de vall
estreta o faixa de terr ahn creixen
canyes (DCVB); anyadint Corominas:
Caada, valle poco marcado, as
llamado... por el caaveral que sigue su
fondo...,
va
para
el
ganado
trashumante, porque en general sigue
las caadas...; en estas acepciones el
vocablo tambin es valenciano... figura
en la Crn. de Jaime I;
pero tant
Alcover com Corominas escriuen
Canyada, Caada, en catal y castell;
mentres que en valenci modern es
Cany, com les que tenim al costat
dAlacant y Valencia: Per telfono...
de La Cany. Dos chiques molt tontes el
da de pascua anaren a... (El Amic del
Poble, Alacant, 2 abril 1899), La
Cany (Alegre Ortiz, J.: En la Cany,
1926).
cany es laleta del meu cor .-Pues en
una cany te... (Meli, F.: Al pas del
canyades -del llet canna: pastors de
una vaques que (...) y en aprs lo han
vist anar casant per les canyades
a Andreu March, any 1640, f. 396)
canyams del llet *cannabacus
(de cannbum); cat. canems; cast.
caamazo:
canyams
(Vilarig:
mercaderes, 1607)
canyams canyam: caamazo
canyamaseta li varen fer un vestit de
canyamaseta (BSM, Ms. 6781, Mulet:
558
Gayferos, c. 1660)
canyamaso el punt de canyamaso
(Soto Lluch: El boticari de Villarreal,
1927, p.10)
canyamel del llet canna mellis, canya
de sucre; 1 doc.: canyamel (Roig:
Spill, 1460)
canyamel ni canyamel (Fenollar, B.:
El procs de les olives, 1497)
canyamel les canyamels (Beltrn,
canyamel de Ganda les canyamels de
Ganda (Romans y coloqui nou pera
divertir el humor... dels pobres
festechans, 16 de deembre 1733)
canyamel que no son mals canyamels
p. 12)
canyamel ms redols qel canyamel
canyamel Y atres homens!... Qu
hui se pensa que som de canyamel ?
canyamel perque magr chuplar
canyamel (Comes, P.: El danseta,
c.1920)
canyamel se li pega ms a gust un mos
a un canyamel, que a una safanoria
p.14)
canyamelar:
sitio
canyamelar
plantado de caas (Escrig: Dicc. 1851)
canyamet canyamet: tela tosca que se
hace de la estopa del camo (Escrig:
Dicc. 1851)
ahon
posen
les
canyamisa
canyamises (Coloqui de Llaudomia, s.
XVIII)
canyamisa a u li dihuen sanquillarc, /
al atre la canyamisa, / la sangonera...
deembre 1859)
canyamisa canyamices: agramizas,
caa del camo o del lino despus de
quebrantada y separada de sus fibras
canyamisa canyamisa (Escalante, E.:
canyamisa a ca Chimo, canyamisa
(Snchiz
falsificat, 1892, p.11)
canyamisa, recanyamisa canya del
cnem; en este cas, en prefix intensiu
re, fa dinterj.: Recanyamises! Esta
chiqueta es la tron! (Llobat Ferrer:
canyamistes es dir, els canyamistes, o
els llauraors (El Mole, 1841, p. 251)
canyam canyam, valenci (DCVB)
canyam canyamons (Martorell:
Tirant, c. 1460)
canyam va rodant lo canyam
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
canyam de canyamons un grapat
Roman, 1660, v. 58)
canyam begut, borrachera, got de vi
o atra beguda: aon (sic) caur eixe
canyam (Dir el pecat si es pot / mes
callant al pecador, imp. Ferrer de Orga,
1820)
canyam no pedr ni un canyam
canyam menchaben canyamons
mentres... (Balader: Miseria, juguete
bilinge, 1872)
canyam mencharse una paella y
pendre un bon canyam (El agelo
Cuc, 1877)
canyam cafens o cafetins... y despus
dhaver pres mich canyam, que diuen
els pinchos... (El Bou solt, 1877, p.83)
559
canyam duna tenda de vins... agarrar

un canyam (Gaspar Polo, J.: Yo
mate... bous, 1926, p.8)
canyam borrachera: menut canyam
porteu (Martn, A.: Lalegra del dolor,
1927, p. 18)
canyam abanda de llabor del cnem
(present en el Tirant, c.1460), tamb es
got de vi: el que pren un canyam de
vi (J.G.: Arre , burra, ms avant!,
1929, p.6)
canyamons de canyamons, comins, /
brisa y llins els te farts, / que les fabes
y... (Roman nou... les conversacions
canyamons equival a dins: refillols,
pmpols,
llunars,
/
esquellola,
canyamons (Paper... pera passar lo
canyar canyar (DCVB, en doc.
valenci de 1420)
canyar amagats en uns canyars
(Conversasi... sobre la venguda de
Suchet, 1813, p.2)
canyar canyar: caaveral (Escrig:
Dicc.1851)
canyar per lo canyar / lha vista yo ara
mateixa (Liern, R. M: La paella, 1862,
p.11)
canyaret ms festa? Vores quin
canyaret (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p. 11)
canyaret:
escndalo,
canyaret
especialmente entre mujeres (Escrig:
Dicc. 1877)
canyaret y armat est enseguida el
canyaret (El pare Mulet, 1877, p.12)
canyaret as es un canyaret
canyaret si Huiso sap que ha vingut
es mour mal canyaret (Serrano, M.:
canyaret com sarm canyaret

canyaret per lo que arm un canyaret
1949)
canyarins dins: la falta dels
canyarins / es una pensi molt gran /
quel home sols la patix (Paper
canyars emboscats entre els canyars
Conquista, 1666, p13)
canyars del mol dels Canyars (BUV.
Ms. Ayerdi: Noticies de Valencia,
1678)
canyars entre la portal y els canyars
1928, p.5)
canyars per canyars, margens y
sendes (Mills, Manuel: El Civil, 1916,
p. 5)
canyaules engatusaor: Quin escol
ms canyaules! Si el creem, no tindrem
fret./ Com te tan bones paraules
(Vives: Entre amics no ..., 1877, p. 20)
canyes, riu de per el mal que fa la riu
en canyes, asunt grave o enfrontament
en mans, navaixes, etc.: antes que
Blayet se descarrile y tingam as un riu
de canyes (Fink Rees, E.: La
Canyeta, la tancar en Serrans en la
Canyeta (Segn rahonament que
1823)
canyeta fense una sabrosa canyeta / o
el delisis cantabrieta (Publicitat bar
La Pelailla en Llibret Foguera San
Antn Alto, Alacant, 1944)
canyetes Che, no chuem en canyetes
(Del porrat de Sent Antoni, 1887, p. 14)
560
cany dorige cal, apareix a finals del

XIX: discutint en un chitano..., el cany
en la seua... (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.3) En
loriginal.
canyis e lo canyi podrit (ARV, M.
Racional, 4563, f. 56, 1468)
canys estructura feta de canyes y
cordes: damunt de un canys (Bib.
Nic. Prim. Ms. Escoriguela: Reflexiones
crticas, 1794)
canys per lo sec ser tal volta, / com
ests com un canys... (Campos Marte,
J.: El salonet de les flors, 1890, p.11)
canys cuatre canys as, sinc en atre
puesto... en un canys (Clemente, R.:
canyisets,
tiplets,
canyisets
castanyetes, guitarres (Conv. de Saro.
1820)
canyisos canyios o andanes dels cucs
de seda (Pou: Thesaurus, 1575)
canyisos te pera son regal /canyisos
per cheloses (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
canyisos teixit o estructures fetes de
cordells y canyes pera criar cucs de
seda: cucs y canyisos (...) en canyisos,
llits y cuchs (Coloqui nou, en que es
seda, any 1743)
canyisos pera enviar a fer canyisos
canyons plomes de gallina, sols
servixen los canyons (Ros: Romans
dels peixcadors, 1752)
canyot canya de gran tamany, no
asoles dels dacsars. Traslaticiament,
cames y brasos dhome fort: yo tinc los
canyots durs /... y encara que so(c)
membrut... (BNM, Paper curios pera

canyot els canyots (Coloqui dels
poticaris, c. 1790)
canyot broses, canyes y canyots
canyot de les fabes aprofitar el canyot
de les fabes (El Mole, 1837, p.118)
canyot canyot: caa de maz (Escrig:
Dicc. 1851)
canyot, recanyot recanyot! (Bada y
Adell: La matin de Sen Roc, 1864, f.
8)
canyot Che... canyot (Vercher: En la
vel dun albat, 1865, p. 23)
canyot, recanyot Tinga no el vullc.
Re-canyot! (Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 18)
canyot mahuelo arrancant canyots /
de malicsia matl burro (Gadea:
canyot, recanyot Recanyot!, ya en
tinc un atra (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p. 123)
canyot ms cego quun canyot
p. 323)
canyota canyota: caa de Alepo,
yerba (Escrig: Dicc. 1851)
canyut y els canyuts de pasionera sels
fuma igual que la palla (Semanari El
Obrero dElig, 15 de maig 1938)
canyutet canyutet sempre ha segut
ms del Reyne que del pas catal
(DECLLC, t. 2, p. 499)
caolents dies caolents (Archiu Mun.
Oriola, Pregn, 10. 02-1628)
caos del llet chaos, com a les
romniques: en lo cahos tots (Roig:
Espill,1460)
catic -1 doc., catic: ...del caos
(Escrig: Dicc. 1851) En castell apareix
per primera veg catico en text del
561
valenci Tosc (a. 1709)

cap de montanya En lo cap de la
montanya (Esteve: Liber, 1472)
cap dany inici del any, 1 de giner;
lo mateix que cap de semana es el
dilluns o inici desta: lo primer dia de
cap dany (BRAH, Ms. Porcar, a.1591)
1 de giner da de cap dany (Dietari
Porcar, a.1613)
cap descuadra cap de escuadra,
primipilus... (Exulve, V. J.: Praeclarae
artis, 1643)
cap a cua y tots anrem tornant / ms
contents que Quirineldo, / cap a cua a la
ciutat (Segona part ahon se referix el
dones... 1784)
cap de banc (h)a discurrit caps de
banc (Baoro el Rochet de Alcser, c.
1790)
cap y al fi, al al cap y al fi (Bernat:
Un ensayo fet en regla, 1845, p. 31)
cap de dansa primer cap de dansa en
los balls del seu poble de Almusafes
(Roquet y Goriet, 1809)
cap de dansa sempre es el amo el que
fa cap de dansa (G. Albn, M.: Un ball
de convit, 1863, p.19)
cap sagrat! interj. Cap sagrat! No
confe yo... (Rahonament entre Chimo
el Gros del cam de Arrancapinos, y el
Tio Senn de Patraix, 1797)
cap y al fi, al al cap y al fi (Ovara:
cap y al fi, al al cap y al fi (G.B.:La
cap polismic; es anglicisme si aludix
al combinat fet en mistela, vi y atres
begudes mesclaes en frutes tallaes a
trosets chicotius. Per 1950 ma mare els
fea de bresquilles, pomes, taronches...;
crec que tamb mesurava una chorrit
de conyac.
cap a -1 doc.: cap a Roma (Procs de
les Olives, 1497)
capa portava... una capa... capes,
sombreros (Blanquerna, traducci al
valenci, 1521, f. 18)
capa caiguda anaven de capa
cayguda (Blay: Serm de la Conquista,
1666, p. 15)
capa cap a > capa; en direcci a un
puesto: capa el pontet / y un rato
estigu parat (Relaci entre Tito y
capa tirant yo capa Mislata (Coloqui
de les llagrimes dels suaristes, 1779)
capa entre vost capa dins (Coloqui
de Llaudomia, s. XVIII)
capa dirixcas tota la gent capa el
Portal (Bib. Nac. Ms. 3905. Zarzuela
Jorge Palacios, 1801)
capa que li feren son castell / ple de
focs artificials... que una mnega abaix
/ per la escala, a hu que puchaba / capa
amunt, lo socarr (Discret rahonament,
queixa formal que fan contra el Micalet
de la Seu, 1802)
capa y capa-munt el tel (Bernat y
capa se acost capa el home (Chiste
dels estudiants y el porc, Xtiva 1854)
capa aguardam all, capa la Pechina,
en Valencia (BNM, Ms. 14339, Qu no
ser!, 1862, f. 17)
capa cridant capa ell (El Mole, 7/ 12/
1863, p.82)
capa nem capa dins (Vercher: En la
capa ya ix capa lhorta (B. Baldov:
Cheroni y Bartoleta,1860, p.6)
capa capa el fondo de Bixquert,
barranc prop dAixtiva (La creu del
matrimoni, Valencia, Imp. Blay Bellver,
562
1866, p.7)
capa men anaba (sic) capa el llit (La
capa me nanir tot deret capa la
cuina (Barreda: Un arreglo improvisat,
1870, p. 6)
capa Toca, anemsen capa lhorta (G.
Capilla: Una nugol destiu, 1871, p.
10)
capa anarsen capa la mar, o a la
marchal, per les sequies (El Bou solt,
1877, p.232)
capa en fi, entremsen capa dins
c.1890, p.22)
capa vaig capa dins (Alcaraz, L. J.: El
cap, capada a comprar una capada de
cireres (Ros: Coloqui del Corpus,
1734, p. 8)
cap cap: lo ques porta en lo plech de
la capa (Escrig: Dicc. 1887)
capac vaig vindre capas (Palanca: El
Sol de Rusafa, 1861, p. 8)
capacitat molts llibres compila per la
capacitat dels homens (Villena: Vita,
1497)
capacitat capacitat,/ el meu cap
ser... (Ros: Coloqui pera... estes
Carnistoltes, 1733)
capachet uns capachets (A. H.
Oriola, Ms. Mulet, c. 1645)
capadella melich capadella melich
capadoci fuster Estells... gran
capadoci (BNM, Ms. Breu relaci de la
Germania, 1921)
Capadocia yo crec que tots ells venen
de la Capadocia (Coloqui entre un
remend, 1808)
capador Escolta, capador: sim(sic)
tornes atra volta... (Coloqui entre un

remend, 1808)
capall o ms capall... (Palanca: Lo
Romaner, 1888, p. 90)
capamunt capamunt el tel (Baldov:
caparra mosarabisme valenci; cast.
garrapata; cat. paparra: caparra...
pareix provndrer dun antiu vocable
prerrom, idntic al vasc kaspar(ra)
(DECLLC, 6, p.249)
caparra caparra: garrapata (Ros,
caparra caparra: garrapata (Lamarca,
Lluis: Dicc. 1839)
caparra caparra: garrapata (Escrig:
Dicc. 1887)
caparra, des de metafricament, els
des en que fa basca y en humitat
apegalosa: Che... se espatarra uno
agust (sic) en una bodega en eixos des
de caparra (Martnez Ruiz, Amacio:
caparra marranet de humitat...
caparra (El Tio Cuc, n 66, Alacant,
1916)
caparres ple de caparres y polls
(Gadea: Burromaquia alicantina, 1904,
p. 31)
caparres no sarrimen al gos, perque
est plagat de caparres (Canyisaes,
1913, p. 222)
caparrona caparrona, patitorta y
estevada (B. N. Prim. Ms. 419, c.
1790, f. 66)
caparronet un cart caparronet (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
caparrs caparrs, calchantum (Pou:
caparrs dorige ducts, del rap
quprusi o fr. couperose; sulfat de
563
ferro, cast. caparrosa: caparrs

mercaderes, 1607)
caparrs caparrs: caparrosa (Escrig:
Dicc. 1887)
capats, capatrs, capots del llet
caput, els etimlecs no saclarixen
respecte a sa formaci. La variable
capatrs pareix pardica: en juntar
consell lo Poble, / yo soc sempre el
Capatrs (BNM, Rahonament... de Pep
capats, capots capot, capat:
capataz (Escrig: Dicc.1851)
capatorera ... capatorera de qualsevol
comparaci (Galiana: Rond. 1768, p.
7)
capatorera capa torera: aprovechar
una cosa para engaar con falsas
apariencies (Escrig: Dicc. 1887)
capatorera la nit es la capatorera (sic)
de tot (Gadea: Ensisam, 1891, p.440)
capatorera Ta mare? Ella es la
capatorera de tot (H. Corts, M.: Fora
baix!, 2 ed., 1900, p.13)
capatr el Llibre Capatr de Chodos...
de la present vila de Chodos del any
1619 (DECLLC, 6, p.280, en text
valenci de 1619)
capatr capatr: contrac. de cap
(ninguno) y patr (patrn), que en este
caso significa concepto: No poder fer, o
trurer capatr... (Escrig: Dicc. 1887)
capatr Y tu en fas cas dells? No
tingues que pendre capatr... son uns
tararots que no saben lo que... (Gadea:
Ensisam, 1891, p.265)
capatr, no pndrer u no pendre u
capatr duna persona o cosa: no
depositar confianza en ella (Caps y
capavant capavant: hacia adelante

capbreuar hajen de capbreuar
(Instructions
perals
novament
capcingle capcingle: anillo que se
forma del ramo verde de un arbol...
capcingles capsingles be s han fet?
1911, p. 15)
capcigrany en Valencia se dice
capcigrany, es menor que un tordo
(Palmireno: El estudioso, 1573)
capchira No veus quell te la
capchira! (Escalante: El tio Perico,
1875, p.
capchir capchir (Peris, J.: La
matansa del serd, Castell, 1911)
capchirar se capchirarem (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 118)
capchirarla mos podra capchirarla
(Peris, J.: El banquet en lalquera,
capchirat qui cambia dopini,
comportament, moralitat, etc. Encara
quel orige fora el cap girat fsicament,
el compost te semantisme propi y, en
molts
eixemples,
morfologa
independent del tim verbal: me lhan
capchirat (BNM, Ms. 15503, Prims y
capchirat capchirat per la muller
vida, c. 1865)
capchirat ma muller sa capchirat
1890, p.31)
capchirat mha capchirat la chiqueta
capchirat eixe tunante de Batiste el te
capchirat (H. Corts, M.: Fora baix!,
564
2 ed., 1900, p.16)

capdany cap dany (Roig: Espill,
1460)
capdany lo primer dia ... tan bon Cap
de any (Gomez, V.: Fiestas a St. L.
Bertrn, 1609, p. 171)
capdany cap dany: primer da del
ao (Escrig: Dicc. 1887)
capdeguaita -1 doc.: capdeguaita
capdell del llet captllu; cast. ovillo:
axil debanen / com un capdell(Roig:
Espill, a. 1460)
capdell per lo fil se trau lo capdell
(Bib. del Senado, Coloqui entre un
1808, f.5)
capdell capdell: ovillo (Escrig: Dicc.
1887)
capdell desfsam este capdell (Peris:
Sal de la figuera, 1917, p. 8)
capdell lo primer que pren el sastre es
el capdell (Gadea: Tipos, modismes,
1907, p. 114)
capdellar verp derivat y traslatici de
capdell; enredrar asunts, siguen
amatoris, poltics o de negocis: tingu
de be a be el deixarse capdellar
(Galiana: Rond. 1768)
capdellar les chiques boniques... al
inocent que capdellen (Trobos pera
explayar, c. 1780)
capdellar capdellar: arrollar hilo.
Atraerse a una persona. Enredar a uno
(Escrig, 1887)
capdellar ma capdellat a mi
p. 11)
capdellar en leixemple parla un mort
al que li furtaren o llevaren la roba en
el nincho o caseta del cementeri: el cas
es que la meua roba me la capdellaren

en la caseta (S. Galiana y G. Polo:
capdellat enredrat en asunt ful:
havem capdellat al meu marit (Soto
p.12)
capdellen els capdellen en mich lo
carrer (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 2)
capdellet de castell de foc -del llet
captllu, traslaticiament ixqu el
capdell dels focs artificals, esfric y del
tamay duna llima: y un castell, que
si el ores /... els trons de uns capdellets
com a llimes (Coloqui jocs entre el
Bou dels carnisers y el Lle de
Almenara, any 1759)
capdellet capdellet: ovillejo (Escrig:
Dicc. 1887)
capdellet el capdellet gros (Vives,
Rafael: Entre amics no cal tovalles,
1877, p. 11)
capdelleu! interj. eufemstica per
Cap de Deu!: Capdelleu, bon
llaurador... (Coloqui nou del ros alas,
1823)
capdells, com si foren com si foren
capdells, / ... les rahons emboliquen
(BSM, Ort Mayor: Dzimes en
valenci, c.1750)
capdemins,
questic
capdemins
armosant perdius (Palanca: El Sol de
Rusafa, 1861, p. 9)
capdemins Ay, chiqueta! Cap de
mins!
(Roig:
El
tesor
dels
Chermanells, 1884, p. 7)
aquells
grans
capechadors
capechadors
(En
obsequi
del
Voluntaris Honrats, 1794, p. 2)
capechaeta mos paregu convenient
pegarli una capechaeta (Bellver, Blay:
565

capechament de capechaor, sinnim
de lladre: per haver fet diversos
capechaments (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1611, f.142)
capell cast. capullo del gusano de
seda: vol filar o fer capell (Gaull: Lo
capell capell (Pou: Thesaurus, 1575)
capell -niu del cuc de seda, ahon es
convertix en mariposa: fer seda...,/
capell saur filat (Roman gracis... y
capell ficarlos com un cuc dins lo
capell (El Mole, 1840, p. 59)
capell llavor ... de dos capells, de seda
p. 7)
capell deix capells y llabor (Els chics
educats, 1846, p. 25)
capell tindre capell/ abans que filen els
cucs (Palanca: Llgrimes de una
capellanet peixet secat al sol. Est bo
ficat en oli doliva uns des, y tamb
torraet: capellanet torrat, trago de vi,
botifarreta en oli (S. Galiana y G. Polo:
Rusafa, Bolsera, Mataero, 1928, p. 6)
capellanets llandetes de conserva,
capellanets (Barchino, P.: Qu talla
capellut cast. nade cristado de
ribera; val. Morell, Capellut (Vidal:
caperua en caperua (Guerau. G.:
Descripci dels mestres de Valencia,
1586, v. 86)
capes de telilles tots embosats / una
esquadra de Usietes, /... en les capes de
telilles,/ y les bolchaques en blanc

capetes de torero, arrs en arrs en
pimentons rojos torrats, sinse pell, per
damunt: arrs en pollastre y capetes de
torero (El Tio Cuc, 2 ep. n 53,
Alacant, 1924, p.1)
capgirar 1 doc. capgirar (Roig:
Espill, 1460)
capia que en elles capia (Eximeno, J.:
en 2 Cent. Can. Sant Vicent, 1656)
capia no se yo que capia ms (Bib.
Univ. Valencia. Ms. Col. de les
campanes, 1729, v. 119)
capia quant en sa part capia (Agraida
la gratitut, Imp. Viuda de Laborda,
1802)
capia y pera que capia ms... (El Tio
Cuc, n10, Alacant, 1923) En catal: i
perqu cpiga ms.
capia no el capia ningn ducte (Valls,
Enrique: La verbena, Alcoy, 1935, p.
12)
capica un capica... Qu vol la
sort? (Juan, J. M: Chfer, al
capica es lhora del capica
capien cat. cpiguen; sinse velarisaci
en el val. yo sapia, yo capia; cat. jo
spiga, jo cpiga: que capien asentaes
3 persones (Gmez: Cremaes sinse foc,
Tarragona, 1917)
capien y dos aserps, ahon capien
1921, p.2)
parlant
del
menjar:
capipeus
dempus dels alls en capipeus, lo que
ms me choca son les fasedures
Monver, 1908, p. 91)
-del llet cappa
capir, capirot
(*capparine); lantiu capir, acabat en
566
punta, tapava el cap y part de laspala:

capirons grochs (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 22 de juny 1459.
f.116)
capir capir y lloba (BRAH, ms.
Porcar, 1598)
capirot lo capirot (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
capirot de vert encapirotats (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
capirot si et coneixen per pinta, / y
caus en les seues mans, / te encaixen el
cenyidor, / y un capirot (Bando... a
honor y glories del Beato Juan de
Ribera, a.1797)
capirot uns tontos de capirot
1886, p.2)
capis fustis, de lletinisme pardic, cap
de fusta: durisios de capis fustis, / y
molt baixos de davant (Romans... les
capis lapis lletinisme macarrnic, cap
de pedra: y els cudols de capis lapis /
perdonen este romans (Romans... les
estava
capiscornat
capiscornat
(Escoriguela: Coloqui de la bola, 1784,
v. 244)
capitals mon pare te en sec y hortes
un capitals morrut (Lladr, R.: A
capitalsim un defecte capitalsim
1917, p. 6)
capitaliste cast. y cat. capitalista:
capitaliste: capitalista (Escrig: Dicc.
1851)
capitaliste es vost un capitaliste
(Balader: La capa no sempre tapa, 1876,
p. 20)
capitaliste cast. y cat. capitalista: de
capitaliste (Sanmartn: Jagants y

nanos, 1895, p.46)
capitaliste del capitaliste... pera
obtindre sansera la part que li pertoca
(El Poble, Valenci, n1, 1917, p.1)
capitaliste Qu vost es capitaliste?
(El Obrero, Elig, 16 dabril 1933)
ara
entren
cuatre
capitaliste
capitalistes (Soler Peris, J.: Els
capitana -1 doc.: el femen capitana
aplicat a dona en doc. valencians del
XV (DECLLC)
capitanum de la sopam lletinisme
macarrnic, pobret mort de fam:
famolench, gran polls, capitanum de
la sopam (3 part dels coloquis de la
fulla, c.1740)
capitrencat En fi, de all tot perdut, /
de all tot capitrencat (Coloqui... de
una que li den Crisstoma, c.1770)
captul cultisme valenci, del llet
capitulum : fon proposat en dit captul
captul en sos captuls mana (Conv.
de Saro. 1820)
captul captul primer (El Tabalet,
1847, p. 166)
captul y arribant al capitul (El
Tabalet, 1847, p. 167)
captul capitul: captuloEscrig: Dicc.
1851)
captul captul I (Fages: Aforismes
rurals en catal, traduits al valenci,
1853, p.5)
captul capitul primer (Bernat, Lluis:
El terreno del honor, Valencia, 1894)
captul un captul que ara he trobat
(Navarro Borrs: Es de vost eixe
goset?, 1921, p.12)
captul mereix captul apart (Llibret
567
Foguera Mndez Nuez, Alacant, 1928,

p. 4)
captul es que ham dempollarse els
captuls (Soler, J.: Els estudiants, 1934,
p. 45)
captul capitul e conferencies
(Semanari El Pas Valenci, 15 maig
1935, p. 3)
captula a captula de segones
vespres (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1617, f. 285)
capitular no volen capitular (Blay:
capitular te farn capitular (Roig y
Civera: El barber de carrer, Ganda,
1887, p.21)
capitul, a a capitul: juego de nios
que consiste en... (Escrig: Dicc. 1887)
capitul, a capitul... faba: munta y
calla... tou, tou... a correcheta amag...
pic y pala (Peris Celda, J.: Arrs en
capitul, a chuant a capitul (Sendin
8)
capitulet capitulet es el nom del joc
del bistri en tot lo Reyne de Valencia
(DECLLC)
capitulet o siga un capitulet...
capllevador e donant cap(l)levador de
la sua persona... (Furs de Valencia,
sigle XIII)
capolador -1 doc. capolador (Pou:
capolar 1 doc. en esta grafa carn
capolaven... en un pasts, / capolat
capolar que estiga de un costat sem, /
o que capolat me vecha (Morla: Del
torn, c. 1650)
capolar capolar: despedazar, dividir en
trozos (Escrig: Dicc. 1851)

capolar y primer es deixarieu capolar
que... (Gadea: Ensisam, 1891, p. 505)
capoll -1 doc. quatre quapolls (Rec.
del valenci Micer Joan, 1466)
capoll clavellinera ... ahn esclaten...
capolls (Ballester: Ramellet, 1667, p.
15)
capoll capoll dorat (Colom, J.: Cuatre
capons gallines, capons, vedelles
(Esteve: Liber, a. 1472)
caporal del llet cappulare e it.
caporale, es com al fr. y cast. caporal
; poc usat en valenci: home caporal o
cap de parcialitat: homo factiosus
caporal per ser ell lo caporal, y el que
portava la bandera (Galiana. Rond.
1768, p. 64)
caporrucho veu pardica emparent
en capricho: caporruchos y res ms
(Balader, J.: Hostes vindrn..., 1885)
caposantero, capusantero italianisme
de Tabarca mesclat en el castellanisme
camposant. Sinnim pardic de
soterraor, apareix en valenci per el
1900, no trobanse en castell dasta
Garca Pavn en 1965: ax u sabr
Coriste el capusantero (Canyisaes,
Monver, 1913, p.220)
faeneta
pa
els
caposantero
caposanteros...
els
caposanteros...
segons carta que mos ha enviat el
caposantero de Tabarca (El To Cuc, n
127, 144, 152, Alacant, 1917)
caposanto, capusanto parlant dels
imposts del cementeri: que ara Coriste
cobra en el capusanto no se qui(n)s atres
drets (Canyisaes, Monver, 1911,
p.169)
capot pareix vndrer del mosrap
568
castell, pero est litali cappotto,

francs capot, etc.: una pell y el capot /
ero tot lo meu sof (Conv. sobre la
venguda de Suchet, c.1813, p. 8)
capot abrochat en un capot (Salvador,
capotet y me apanye el capotet
capotet els del capotet (En obsequi
1794, p. 1)
capotet, soldat del era soldat del
capotet (BNM, Ms. 14495, Prez y
Serra: Viva el lujo y fora penes!,
choguet bilinge, c.1890, f. 10)
caprichets son caprichets de

chiqueta (Garrido, J. M: Opresors
y oprimits!, estrenat en Alacant,
1933, p.3)
capricho del it. capriccio (pron.
capricho), arrailat y popular dasta en
poetes del sigle XVII: que donara lo
capricho (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
capricho aix es un capricho (Bernat
Baldov: La fealdat y hermosura, 1859,
p. 9)
capricho no sent perell un capricho
p. 23)
capricho el capricho dall molts
mamprenen (Palanca: Secanistes de
Bixquert, 1867, p. 59)
capricho Qu importen riquees,
caprichos...? (Colom: Cuatre comics,
1873)
capricho te el capricho de tastar els
pimentons (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 7)
capricho sempre a satisferte els
caprichos (Burguet: La carrera de la
dona. 1881, p. 11)
capricho el teu capricho de anar esta

nit (Virosque: Un cambi dhabitasi,
1917, p.4)
capricho dispondre al seu capricho
(El Tio Cuc, n 111, Alacant,1917)
capricho el capricho no es fam
1927, p. 5)
capricho ser ric, podr mantindre
caprichos (Aznar Pellicer: Lhora
tonta, 1929, p.40)
capricho en els seus caprichos
capricho capricho dun home ric!
capricho al seu capricho (Romn, A.:
p. 48)
caprichs soc caprichs (Fuster, L.:
caprichs vost, ric... y caprichs
13)
caprichos aguantant molesties y
caprichos (Carceller, Vicent: El fulano,
1935, p. 9)
caprichosos els artstics arcs..., ni els
no menos caprichosos de palmes, per
tota la paret que cau al mar (Semanari
Garrot de sego, Alacant, 16 de
setembre 1888)
capsal del llet captle; coix de llit:
entrant en un hospital /... de capsal, an
en capsal (Sacro Monte Parnaso, 1687,
p.17)
capsal, capsalet pareix ques menester
llit, / o capsalet (Coloqui entre quatre
llauradors... celebraci dels felius 33
anys de..., 1746)
capsana capana, formaci arrail en
el mosrap (DECLLC)
capsana capsana ques posa en lo cap
569

capsana dun llet *captina; cast.
rodete, cosa peral cap, en el val. de
mon pare era insult blanet, que no fera:
Yo, capsana (BNM, Lladr: El sereno
dAlfafar, 1858, 13)
capsana grans dolors en la capsana
1905, p. 14)
capsana ms tonto que una capsana
capsana pardicament aludix al cap:
no li pegue ms voltes al nano, ni se
calfe la capsana (El To Cuc, n 203,
Alacant, 1918)
capsana cap: yom trencar la
capsana (Vidal, Vicent: La llangosta,
1928, p.20)
capsana no sigues capsana (escoltat a
mons pares desde chicotet, c. 1950)
capsana, recapsana pero son tan
recapsanes (Llibret Plaza de las
Monjas, Alacant, 1952)
capsot obstinat, cabut: poc se
resentir, a no ser un capsot (El Mole,
1837)
capsot no sigues capsot (Liern: Una
paella, 1862)
capsot Ya thas fet en eixe capsot?
(Alegre Ortiz: En la Cany, 1926, p.14)
cpsula del llet capsla: cpsules:
cpsulas (Escrig: Dicc.1851)
cpsula despr estava carregn
cpsules (Canyisaes, Monver, 1909,
p.122)
captar del llet captre; en valenci,
asobint, era demanar llimosna: pobres,
quels avien a captar la sepultura
(Fenollar: Scachs, 1493)
captelleu Capte lleu! Y qu resposta
(BUV. Ms. 668, Raon. Vinalesa, 1735)
captelleu Captelleu!, los pollisons
nom impidexem lo pas (De Pepo y els

trastos, s. XVIII)
eufemstica:
captemins interj.
Captemins! (Baldov, Chusep: Un
ensayo fet en regla, 1845, p. 11)
captemins! Capdemins! y encara es
riu! (Bernat y Baldov: La fealdat y...,
1859, p.16)
captemins captemins, interjeccin
valenciana (Escrig: Dicc. 1887)
capteriments aquella nit / la pas de
clar en clar, fent dos mil capteriments
v.115)
capucha y capucha per lo cap (Bib.
Nic. Primitiu. Ms. Coloqui de Gori
Parrs, 1795)
capucha esta nit amagaran les seues
canes baix la capucha de... (Puig
capucha la capucha te que anar baix
del... (Valls: Mat de Gloria, Alcoy,
1932, p. 2)
capucha sis flares en la capucha pos
p. 10)
capucher, e lo dit offici de capuchers
(Breu relaci de la Germania, 1519, f.
20)
capucher
(Exulve:
capucher
capuchi -del it. cappuccino: convent
de frares capuchins de Alacant (AMA.
Carta Real, Lib, 16, f. 80, 26/5/1601)
capuch cridaren als pares capuchins
(Arch. Cor. Aragn. Sec. R. de. Val. L.
695, 1644)
capuchi en lo convent de capuchinos
tots... (BUV. Ms. Ayerdi: Noticies de
Valencia, 1663)
capuch tots la costa pagarem en
Capuchins (El So Christfol, llaurador
570

Andrs, 1789)
capuch, capuchino els capuchinos la
porten (El enamorat en dia de Corpus,
s. XVIII)
capuchino en la trona un capuchino
capuch del Convent de Capuchins
(Descripci de les lluminaries, Val.
1797)
capuch que un capuch em regal
(Bib. Nac.: 3 Conv. entre Saro
Perrengue, 1823, p. 3)
capuch prop del convent dels
Capuchins (El Tabalet, 1847, p. 194)
capuch fer una mort com un capuch
p. 120)
capuch dels Pares Capuchins (Ivars,
Andrs: Diari, 23 juliol 1936)
capuchina les monjes capuchines
(BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 1615, f.
232)
de
les
monches
capuchina
capuchines (Coloqui dels platerets, s.
XVIII)
capuchina en la palmatoria o
capuchina en la ma (Gadea: Ensisam,
1891, p.236)
capuchina -palmatoria de metal, en
tapaora de capucha: al ratet, va ixi(r)
una cri en una capuchina (...) ensens
la capuchina, y al poc rato...
(Canyisaes, Monver, 1907, 1913,
pp.72, 222)
capuchina qu capuchines, qu calses,
qu devantals (Canyisaes, Monver,
1909, p. 117)
capuch un capuch (Archiu del
Patriarca, cit. DCVB, doc. any 1433)
capuch Tirant vests un capuch de
pastor (Martorell: Tirant, c. 1460)
capucho dits capuchos (Guillem

Ramon: Breu relacio de la Germania,
1521, f. 20)
capucho capuchos, bala... (Vilarig:
mercaderes, 1607)
capucho del it. cappuccio: jugaven
en un capucho (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1613, f. 176 v.)
capuch encaixe un capuch (BUV,
Morl: Ms. 666, c. 1649)
capucho capots o capuchos de saral
(Memorial de les mercaderies, Valencia,
1695)
capucho parlant de la Semana Santa
en Monver: capuchos y matraques
(M.
Ruiz,
Amacio:
Canyisaes,
Monver, 1907, p. 47)
caquechar Ous caquechar les
gallines? (Gadea: Ensisam, 1891, p.84)
caques alguns que son molt caques
cara, parar enfrontarse a un perill o
enemic: les rates a borbollons... que als
gatasos... paren cara (Un pillo y els
cara de pascua, en quedar sorprengut:
en ploure deos pixorraes mos ha posat
a tots la cara de pascua (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 148)
cara expresi propia del valenci: y
mirant
cara
est
(Corominas:
DECLLC)
caraba ducts derivat del arbic
qarbah consanguinitat, parentesc,
apareix alguna veg en castell del XV
com una caraba de dozientos
cauallos(BNM, Ms. Clavijo, R.: Hist.
Tamerln, c.1406).En ma casa, ahon
asobint sescoltava, significava lo fora
de llmit o inslit; no caravana del
desert. Tot sugerix quen algn
571
moment, sigles XVIII o XIX?, sasoci

caraba a La Caaba, santuari prohibit
als no musulmans y ahon la riquea del
mabre, or y vellut negre don a caraba
el semantisme de lo grandis o
extraordinari: La caraba!!! (Puig
caraba lautor fa joc morfollxic: ya
est as la carava... .-La caraba? .-La
caravana de totes les nits. Els chitanos
(S. Galiana y G. Polo: Rusafa, Bolsera,
1928, p.21)
caraba, la -lo ms gran, extraordinari:
Uy, che as es la karaba!
caraba, karaba a les dotse de la nit se
botar una traca que ser la Karaba
Carabanya la nit del soparot / una
botella de Carabanya (Navarro, M.:
Ensal fallera, 1955)
carabasa Corominas li dona arrail
mosrap, parlant del sinnim castell:
origen
desconocido, seguramente
prerromano...
hay
testimonios
mozrabes: qalabasula, qalabacwuela...
opino que un timo calappacia,
carappaccia es verosimil (DCECH, 1,
p.745)
carabaces
(producte
carabasa
valenci de la Lleuda de Cotlliure?, a.
1249)
carabasa carabaa (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
carabasa carrer de les carabaces
(Blay Arbuxech, G.: Serm de la
carabasa o carabasat, donar negaci
a ser novia dun pretenent: no soc fadr
a la moda, / y em tem que resultar, / si
demane una lleudomia, / quen done
carabasat (Coloqui sobre els usos y

carabasa del vi se empinen la
carabasa / y la deixen suspirant; / bon
vi, que ala palleta (Romans ... en que
es declaren les virtuts dels durs
corbellots, c.1740)
carabasa flor de carabasa (B. N.
Primitiu, Ms. 419, c. 1790, f. 70)
carabasa porquera tres carabases
porqueres (Coloqui de la chitana, el
moro y Chuanet, ed. 1852)
carabasa penses darli carabasa?Y de
les groses (Merelo: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 19)
carabasa pataquera aix es una
carabasa pataquera (Ferrandiz, E.:
Penlope en Borriol, 1873, p. 11)
carabasa un cresol y una gran
carabasa (Torrom: Les choyes, 1874,
p. 11)
carabasa nos calfe la carabasa
(Liern: El Meses en Patraix, 1872, p. 7)
carabas caraba: calabazada, golpe
dado con alguna... (Escrig: Dicc. 1887)
carabas suspens: y hui es
lexamen... menrollarn, per gos, / en
una carabas (Roig y Civera, A.: El
barber de carrer, Ganda, 1887, p.12)
carabasa, tornarse que tornen ms
que carabasa a tota la lloc de la
gallina (El Amic del Poble, Alacant, n
1, 1899, p.2)
carabasa, estar o ser estar mal del cap
o tndrer poc trellat: vost es un gran
carabasa (Llibret Falla Carrer Rusafa,
1905, p.8)
carabasa totanera dos o tres
carabases totaneres (Martnez Ruiz,
p.157)
carabasa, un home sinse trellat o
572
ficasi: Eixe carabasa! (Meli, F.:

carabasa mel en cnter de carabasa
al seu novio (Matal, Vicenta: El Pecat,
1929, p. 5)
carabasa la carabasa y el rey negre
(Llibret Foguera Pascual Prez, Alacant,
1930)
carabasa li he donat carabasa
(Carceller, Vicent: El fulano de..., 1935,
p. 11)
carabasa suspens: Vost veu si ser
carabasa? (Soler Peris, J.: Els
carabasals, peres les peres carabasals,
/les cuixa y mosqueroles (Romans y
coloqui nou pera divertir el humor...,
dels pobres festechans 16 de deembre
1733)
carabasat carabaat o citronat
carabasat carabasat en salmorra
(Memorial de les mercaderies, 1695)
alfanic,
melada,
o
carabasat
carabasat (Col. viage de Tito a Madrit,
1789, p. 5)
carabasat pastisos, carabasat (BSM,
Ms.7116, El fadr, c.1820)
carabasat pasante per els bigots el tros
de carabasat (Raonament de Nofre
Piula, 1820)
pataques,
carabasat,
carabasat
codonyat... (Soler Peris, J.: Els
carabaser portava en Sebasti
carabacer (BNM, Ms. 7447, Breu rel.
Germana, 17 juliol 1521)
carabasera planta: ...feta de fulla de
carabasera (Bellver, Blay: La creu del
carabasera com no la fasa de canuts
de carabasera (Negre, Hiplit: La mort

del msic, 1923, p.10)
carabasera dona que ven carabases:
imitant el cant de la carabasera: La mel
porte bollint... (Alegre Ortiz: En la
Cany, 1926, p.14)
carabasera Tita, la carabasera
p. 28)
carabases
carabases
pataqueres
pataqueres (Campos: Un flamenco
dAlboraya, 1885, p. 7)
carabases pera nadar yo nade... en
carabases (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 60)
carabases, donar no voler al
pretenent: A m t les carabases?
carabaseta si no mhagueren fallat la
carabaseta (Escalante: Oros son
trunfos, 1878)
carabaseta de vi el vi en un picher y
una carabaseta (Semanari El Cullerot,
carabaseta les bachoquetes y seba...,
nyores y carabaseta (Semanari El
Obrero dElig, 5 de juny 1938)
carabas -com arcaisme, llabor de
carabasa (Micer Johan, s.XV). Frut de
la Cucurbita maxima oblonga, carabasa
daspecte llarc (cast. calabacn).
Carabasa buida y seca que aprofita pera
dur aigua o vi. Got red d'aram que
servix en les almseres pera pasar oli de
la campana a les cherres; cast. taceta. Ix
en tonaes populars: Agarreume a eixe
home | y porteumelo ac, | que lo que
porta al cap | es un carabass, y jocs
de Pascua, siga lama carabasera o este
atre: Carabasa y carabas Vost me
vol a mi? Vitat que s? (Juli, Seraf:
Novio de Pascua, 1916, p.23)
573
carabas pardicament, pene: un

carabas entre cames (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
carabas la Torre del Carabac del
partit de Elig (Ord. Guarda... del
carabas un carabas ple de terra y
cucs (Ros: Romans dels peixcadors,
1752)
home
sinse
trellat:
carabas
Carabas, lo que has de buscar es cap
carabasn fet tot un carabasn (Lladr
y Mall: La boba y el embobat, 1872, p.
15)
carabasin carabasin: calabazada,
golpe que se da con la cabeza,
porrazo... (Escrig: Dicc. 1887)
carabasin ixca tal cual la carabasin
carabasinal y en les llupies
carabasinals (El Mole, 1840, p.151)
carabasineta Orba y Orbeta, carabas,
carabasineta (Gadea: Ensisam, 1891,
p.403)
carabina, caravina vocable del sigle
XVII, tant en valenci com en castell.
Dtim ducts, del rap qurban o,
probablement, del fr. carabine que
donara lit. carabina, alem karabiner,
eslov karabin, gals carbine, etc. El
barbarisme cat. carrabina, en vibrant
mltiple -rr-, no eixistix en valenci,
enc quels miserables catalaners de la
Generalitat del PP heu donen en les
escoles valencianes: caravines (fr.
Pere Esteve: Poesies contra els micalets,
1651)
carabina,caravina ab una gran
caravina (BUV. Ms. 13, Relaci del
desparassen
carabina,
caravina
caravines (Quintilles valencianes, en

Sacro Monte Parnaso. Valencia 1687, p.
189)
carabina, caravina ab una caravina
(A. M. Elda. Procs contra Pere Morant,
1690)
trabucs,
carabines,
carabina
bayonetes (Roquet y Goriet, imp.
carabina un tir en la seua mateixa
carabina (El Chorlit, 13 de febrer de
1841)
carabin carabina (Escrig: Dicc.
1851)
carabina millor no apunten la
carabina (B. Baldov: Cheroni y
Bartoleta,1860, p.6)
carabina nou dies seguits calenta la
carabina de fer foc (Liern: El Meses,
1872, p. 27)
carabina, caravina com dAmbrs la
caravina (Gadea: Tipos, 1908, p. 56)
carabina, caravina en valenci ix en
billabial etimolgica y, asobint, en
llabidental; may en la vibrant mltiple
rr del catal: li tir en la caravina una
furg a aquell chic (El To Cuc, n 116,
Alacant, 1917)
carabina cat. carrabina: guarda de
terme, en canana y carabina (Gmez :
carabina Pero cuant dinem?... hasta
la carabina badalla (Peris: Mosquit de
tenda, 1923)
carabina la carabina dAmbrosio
carreg de seg (Alberola: Refraner
valenci, 1928, p. 258)
carabina una carabina de dos canons
carabina que pot apuntarli la
carabina (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,
1928, p.11)
574
carabina encarregat de vigilar a atre:

estigueres un poc forta, eres casi una
carabina y, a voltes, una cri (Puig
carabina una chica ab una carabina
(Ivars, fray Andrs: Diari, 21 juliol
1936)
carabiner carabiner (Escrig: Dicc.
1851)
carabiner, caraviner cat. carrabiner.
La Generalitat del PP, en la seua
inmersi en catal ha ficat rtuls de
Carrabiners y Paradis en catal en les
paraes dels trenves dAlacant a
Benidorm, cuan en valenci tenim
Carabiners y Paras: y caraviners, que
tamb en pasaren de calor (Semanari
p.1)
carabiner, caraviner Sangonera es
caraviner retirat (El Tio Cuc, n 73,
Alacant, 1916)
carabiner, caraviner: de la ronda dels
caraviners (El To Cuc, n128, Alacant,
1917, p.1)
carabineres dones que, en un futur,
entraren en leixrcit: perque les
carabineres y artilleres... (Sanmartn:
carabiners reals pesetes: pmpols,
llunars, /... y carabiners reals (Paper
caracera tan rampina y caracera
caracteris mal vestida y ben
caracteris (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 14)
caracterstica actriu major que fa
papers de chicona: es un pla que tenim
combinat entre la caracterstica del
casino y yo (...) me est esperant la
caracterstica en casa de un amic

(Cervera, J.: San Seren, 1919, pp.7, 8)
carache tinc un ros castany, / lo ms
polit y garrut, /... de carache molt uf,/
ulls grosos y relluents (Coloqui del ros
castany, c. 1760)
carache alas, / bon carache, bona
orella (Coloqui nou del ros alas,
1823)
carafal valenci carafal (DCVB)
carafal del llet *catalafalicum e it.
catafalco; cast. tablado gradado: cat.
cadafal: estructura de fusta pera vrer
espectculs, provesons, etc.: repiquen
en gran consert / les batsoles..., /
retumben els carafals / que acostumen
per els bous / de la plasa del Mercat
(Romans y coloqui nou en que es
declara el gran chasco..., any 1719)
carafal en les nits de les entrades, / a
la gent dels carafals (Ros, C.:
junta y delliberaci..., 1738, p.1)
carafal per lo temps dels carafals /
quels feren en... (BNM, Coloqui dels
carafals, sigle XVIII)
carafal mirar els bous del carafal
(Galiana. Rond. 1768, p. 30)
carafal qu carafals, qu de gent
carafal uns carafals / en la Plasa
Dominica (Sento y Tito... per lo feliz
Part de Luisa de Parma, c.1794)
carafal Carafal; estaven tan ben
compostes (2 part ... el tio Joan Senn
de Patraix, 1797, p. 2)
carafal en lo carafal (Bib. Nac.:
Conversaci entre Saro Perrengue,
1823, p. 1)
carafal del carafal (Un pillo y els
carafal desde els carafals se vehuen
575
els bous (Colom: El benefisi de Mora,

1881, p. 11)
carafal carafal: (Escrig: Dicc. 1887)
carafal, chicona
carafal puchal
carafalet carafalet: cadalso (Escrig:
Dicc. 1887)
carafalet Rafel! Al carafalet (Fuster,
carafalet huir del presidio y tal vez del
carafalet (Blasco Ibaez: Caas y
barro, pp. 284, 292)
carafalet Che, morir en lo carafalet y
en la llengua fora! (Meli, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 2)
caragol -dorige desconegut, pot ser
detim prerrom o, ms ducts, del
diminutiu llet cochlela. Es germ del
port. y esp. caracol, cat. cargol, fr.
escargot, etc.: caragols (Esteve, Joan:
caragol caragols... carabaes (Gaull:
La brama, 1497)
caragol, escala de escala de caragol
caragol, escaleta de lo armari que est
prop lo caragol (AMC, Inv. de Sant
caragol de mar caragols de mar
(Serres, Miquel: Real Academia a
Carlos II, 1669, p. 81)
caragol del caragol (Valda: Fiestas
caragol lo caragol, fins a socarrarse
caragol de mar caragol de mar, corn,
bocina (Ord. costa martima Regne de
Valencia, 1673)
caragol ha de ser un caragol (Sacro
caragol, joc del juguen tamb al
caragol, que al sambori sembla (Ros:
Roman dels jochs, 1730)

caragol de guerra o de micalet
caragol mar usat com a bocina de
guerra: tocaren los morterets, / ferros,
paelles,
destrals.../
caragols
de
Micalets (Romans... en que es declaren
caragol, escaleta de puch caragol
amunt... al terrat (Coloqui nou del
poticari, s.XVIII, v.183)
caragol, flor de -cast., Flor de caracol
o tripa de fraile. Segons Escrig:
caragol... especie de juda, cuya flor,
blanca y azul, tiene un olor aromtico.
Flor de esta planta (Dicc. 1887): lliri,
flor de caragol (Coloqui... en que un
llaurador... la millor ma pera empeltar
els abres, c.1770)
caragol de guerra comens en Jess, /
Patraix, Rusafa / el caragol a tocar
valenci, c.1790)
caragol del monyo en los cabells
tallats, plens de caragols (Parranda y
Bufalampolla venen del Norte, 1811)
caragol moro o avellanenc, o caragols,
/ o moros o avellanencs (Parranda y
Bufalampolla venen del Norte, 1811)
caragol com a insult, home arrastrat,
sinse dignitat: Qu sera el escol /...,
ser este vil caragol...? (Tant volgu
estirar la corda, 1820)
caragol moro anguiles mareses,
caragols moros (El Tabalet, 1847,
p.177)
caragol moro un caragol moro
caragol del monyo: al vore que sels
cremaben els caragols y les trenes (La
creu del matrimoni, Imp.Blay Bellver,
1866, p.8)
caragol moro caragol moro (El
576

caragols
caragol
avellanenc
avellanencs (Thous, M.: Portfolio de
Valencia, 1898)
caragol dalerta caragol pera donar
avs dincendis, riuaes, etc.: pobre del
que viu del camp / cuant els caragols
comensen / per eixos horts a sonar, / y
ou a lo llunt eixos crits / que diuen
Riu Riu! (Pont, J. B: Terra
dhorta, 1907, p.16)
caragol barbacho caragols son de
vinya o barbachos? (El Tio Cuc, n
151, Alacant, 1917)
caragol chodo de corfa blanca y
banyes negres, saboret agre: caragol
chodo, lo mateix se guisa en arrs en
bacallar que... (El Tio Cuc, n 151,
Alacant, 1917)
caragol boquimoll y menchant coents
boquimolls... un caragol boquimoll (El
Tio Cuc, n 149, 151, Alacant, 1917)
caragol ni carn, ni peix; soc caragol
caragol com si anara a chuplar
caragols (G.B.: La Perla dAlberic,
1918, p.17)
no
sern
caragol
avellanenc
cristians...sern avellanencs (Serrano,
caragol cristi no sern cristians...
sern avellanencs (Serrano, M.: Voreta
caragol caragol! caragol!, entra en la
pancheta en suquet y picantet (Ferrer,
1932, p. 23)
caragol la meua idea ha segut fer una
caragol (Escalante: Tres forasters,
1876)
caragol cast. caracolada, cat.
cargolada: y en el Serrallo o Parreta /
tenen caragol (Campos Marte: El

caragol caragol (Nebot, J.:
Gramtica valenciana, 1894, p. 37)
caragol pareix la caragol de...
(Mart Gadea: Tipos, modismes. 1908,
p. 43)
caragol esta caragol es de caragols
moros (Hernndez: La Marselina,
1927, p.7)
caragol -en sentit figurat (caragols =
dins), aludix a cartera en billets o
dins en metlic: y una nit la caragol
te la fofaren (Hernndez, Faust: La
Marselina,1927, p.8)
caragolaes se tren caragolaes (Peris
caragolaes ay, aquells allipebres!,
ay, aquelles caragolaes! (S. Galiana y
caragolaeta ferse una caragolaeta
Ganda, 1932, p. 23)
caragolaetes estes caragolaetes mos
donen vida (A la vora del riu Serpis,
Ganda, 1932, p. 23)
caragolat caragolat estil (Ballester, J.
caragoler caragoler (Escrig: Dicc.
1851)
caragoler cast. caracolero, cat.
cargolaire: caragoler: persona que
coge y vende caracoles (Escrig,
caragolera caragolera (Martnez
223)
caragolera chitana caragolera! (G.
Ibez: El To Boquilla, 1926, p.15)
pasa,
caragolera
caragolera
burro, 1932, p. 9)
577
caragoleres per un caminet estretiu

que mensenyaren unes caragoleres
1917, p. 35)
caragolerets ser mosrap el topnim
Els Caracolerets (sic) de Castell de
Castells? (DECLLC)
caragolet moro Vixca el caragolet
moro! (Ferrer, L.: A la vora del riu
caragolets caragolets, siguen moros o
cristians (Abaristo, pe de obrer, 1813)
caragols moros A vorels?, caragols
moros (Barber, F.: Dos marruecos,
1889, p. 10)
caragolets del monyo dos caragolets...
del front (Vicent A.: El Trull, 1929,
p.37)
interj.
eufemstica:
caragols!
Caragols! pareix un... (Semanari
Alacant, p.2)
caragols caragols y el arros
(Semanari El Cullerot. Alacant, maig
1898)
arreplegn(t)
caragols
caragols
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1906)
caragols serenata... en senserros,
caragols, llandes, orinals... (El Tio
caragols venent caragols en la
paraeta (Sendin Galiana: Tonica la del
llunar, 1926, p. 7)
caragols tndrer caragols: tener
dineros (Escrig: Dicc. 1887)
caragols traurem els caragols (Mills,
carajillo anem a pndrer un carajillo,
habitual entre valencians del 1940; 1
doc. carajillo, en text castell que
escrigu en leixili el valenci Max
Aub, com ell mateix da per haverse

format en Valencia (Aub, Max: La calle
de Valverde, 1961, p. 202)
carall com a les neolletines
germanes. Dtim ducts y asociat a
falo: dun caraclu del llet ibric, dun
qarqal del arbic nortafric, etc.:
carall (DECLLC, en text del Canc.
Satric Valenci, s. XV)
carall ... carall, de tot lo mundanal
clot... (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845, p. 6)
carall Carall!, interjeccin: carajo
carall Carall, quina presa! (Angeles,
carall, caray Al vell foc en ell
Caray! (Alberola, E.: Lamo y senyor,
1927, p. 3)
carall, caray Que vixca, qu caray...
p. 2)
carall Ah, s, fumem, qu carall! (El
Obrero, Elig, 16 abril 1933)
caram! com es veritat , caram (Sento
Parma, c.1794)
caram Al caram, ya mhe resolt, ya
estic as (Coloqui del escol y la viuda,
s. XVIII)
caram! interj. eufemstica: caram! /
els avente un mochic (Ponce, E.: Sen
Visent en Traiguera, 1871, p.10)
caram sols tornarse llop caram!
(Ovara, Chusep: Males llenges, 1879)
Caramanchel dtim ducts llet
camra, nrdic karawanken austriac?.
Corominas advertix quel sufix de
caramanchel indica origen mozrabe
(DCECH, 1, p.780); sera mosarabisme
escampat antigament desde Portugal al
Reyne de Valencia. El dAlcoy era un
578
carrascal sinse cases per el 1900, hui es

un bario ms. Qui parla es lahuelo
Toni, recordant les bellotes que
arreplegava
per
el
camp
de
Caramanchel de fadr, per lany 1870:
els fadrins dels Algars cuant yo era
fadrina .-Y els de Caramanchel cuant yo
era fadr (Valls: La verbena del barrio,
Alcoy, 1935, p.6)
caramba caramba, y que fea un fret!
advertix,
caramba!
caramba!
caram!, recaram! No tens novios?
Recaram! (Tarn Morell: El Palleter,
1908, p.7)
carambes eixos flocs, eixes carambes
(Raon. de Pepo y les dametes, 1784, p.
3)
carambola dorige desconegut del
sanscrit karmaranga > karambal?; treta,
enredro o martingala. Del valenci,
ahon era veu arrail en 1521,
sescampara al cast., it. y catal; 1
doc.: que no volgu reposar aquella nit
lo Marqus perque no fesen alguna
caranbola (sic) com solen fer (Dietari
de Jeroni Soria, 3 dagost de 1521) El
sust. lagarraren els castellans que
vixqueren en el Reyne, adems dels
valencians bilinges: toda esa otra
carambola (Castro, Guillem de:
Comedia de Don Quijote, c.1608)
caramboler carambola, caramboler...
Qu
digen?Yo?,
carambola
carambola (Les marors de una farina,
1860, p. 30)
caramelo -del port. caramelo; com
atres sustantius acabats en o, es veu
valenciana: caramelos y confits

imp. Faul, 1789, p. 5)
caramelo li donarem un grapat de
caramelos (Bellver, Blay: La creu del
caramelo me omplir de caramelos...
la
bolchaca
(Escalante:
La
Consoladora, 1880)
chuplar
caramelo
caramelo
caramelos... chas, un caramelo, y pa t
un atre (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, pp. 21, 22)
caramelo li haurem de donar
caramelos (Sireno, D.: El 606 o
caramelo te chuples un caramelo
destos, y... (Gayano Lluch: Del Tersio
caramelo dels papers dels caramelos
p. 12)
caramelo y un cartuchet de
caramelos (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 3)
caramelo si yo el veig de llunt tots els
des en una rodeta de caramelos que t
per el Colyseum (Sendn, A.: Ella,
latra y..., 1934, p.47)
caramelo, bacallar de bacallar de
caramelo, guisolet (Semanari El
caramelo rosegant un caramelo
Alacant, 1952)
caramida del helenisme rap
qaramt: la caramida tira e ret la
agulla (Ferrer, S. Vicent: Quaresma. c.
1400)
caramida fina caramida (Martnez,
Pere: Obres a llaors de Sant Cristfol,
1498)
en
nuestra
lengua
caramida
579
valenciana llaman caramida (Roiz, P.:

Libro de reloges, 1575)
caramull, coromull veu valenciana
darrail mosrap: coromull: colmo
caramull caramull: colmo. Porcin
que sobra de la justa medida del grano,
harina o cosas semejantes y sobresale.
En caramull, en colmo. Caramullar,
colmar. Caramullat, colmado (Escrig:
Dicc. 1887)
caramull sompli be y en caramull
1921, p.2)
caramullet en leixemple, mesurar en
caramullet es ficar chufes y tramusos en
la mesureta de paper, en caramull o
eixint per damunt: chufes y trams.
Mesure en caramullet (Peris Celda:
caramull mesura en caramull y grapat,
ben medit (Peris Celda: Cacaus y
tramusos, 1927)
caramullar:
colmar
caramullar
caranes sempre shan ficat en totes les
caranes (El Trull, 19 de febrer de
1841)
carantoina carantoina: arrumaco
carantoines y ella els fea carantoines
carantoines cuan torne a ferli cuatre
carantoines (Alcaraz: Cors de fanc,
1928, p.14)
carantonya carantonya: ... halago,
caricia (Escrig: Dicc. 1851)
carantonyes unes carantonyes Pero
casarme? (Sanmartn. J.: Del agre dols,
1900)
carantonyes fente carantonyes (Torre
y Vidal: La Llangosta, estren en
carantonyes fent carantonyes als
homens (Llibret Foguera dOr,
Alacant, 1933)
carntula dtim ducts, del grecllet charactres?. Emparentat en el
cast. carantamaula o caraseta de cart
lleja; en val. es qui te la cara daspecte
monstrus o ridcul, siga de naiximent o
perque fa carases aposta; tamb es diu
al dexpresi de tristor: seguint al
coche / per poder mirar / la carantula
que fea (Coloqui nou... que sels dona
carntula carntula: carantamaula. Se
aplica tambin al que es feo o
malcarado, y a un semblante
melanclico y triste (Escrig: Dicc.
1851)
carantula el val. carantula (DCVB)
dorige
ducts,
del
carape!
americanisme carape?: As ya es
masa, carape! (Folch, R.: El fantasma,
1917, p.7)
cars! interj. les tentasions dius
cars! (Escalante, Eduart: Milacre de
la muda, 1855, p.13)
carasa carassa (Roig: Espill, 1460)
carasa una carasa de lleu (Mulet, F.:
carasa de matin, /fent la carasa
primera (Llibret Santa Isabel, Alacant,
1942)
caraser el valenciano caraser
(Corominas: DECLLC)
carasera mondonguera, escalfida,
carasera! (Matraca de un mosot, s.
XVIII)
carasera una dona tan carasera (
ser!, 1862, f. 3)
carasera llecha y carasera (Vercher:
580

carasera es vost una carasera
carases li fan carases (Mas, L.:
Serm cofradia S. Vicent, 1755, p. 2)
carases fenli carases (Semanari El
carases ronden y estn fent carases
carases tempor dels balls y carases
caraseta caraseta ans daplegar
carnistoltes (El Chorlit, 13 de febrer de
1841)
caraseta nas descomunal, que pareix de
caraseta (La fealdat y la hermosura,
1859, p. 13)
caraseta mixquera feta de cart:
despus, desinquetes, / sinse caraseta /
a misa primera solen anar (El pare
Mulet, 1877, p.45)
caraseta una caraseta, com es la dell
p.14)
carasetes mixqueres de cart pera
Carnistoltes: hia botigueret, que
pensant en les carasetes... (Sanmartn:
carasetes que pinte cacherulos y
carasetes (Marco Rivas, V.: La tasa
carasol el valenci carasol: solana
(DECLLC)
carasol ara, pues, que a un carasol /ma
tret hui la ociositat (BSM, Ms.
6781/11, c. 1770)
carasol y no els pesar si es senten a
un carasol pera... (La creu del
matrimoni, Imp. Blay Bellver, 1866)
carasol entretant, a un carasol vaig a
mirarme les puses (Liern: Telmaco,

1868, p. 14)
carasol es press un carasol... hui est
nugol (Burguet: Ahn est el lladre?,
1880, p. 18)
carasol carasol: solana, sitio donde el
sol da de lleno (Escrig: Dicc. 1887)
carasol no sa senten a un carasol
carasol el barber de carasol... va
desapareixent (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 25)
caravaniste caravaniste (Escrig:
Dicc. 1851)
caravela caravela (Roig: Espill, 1460)
caravela del it. caravella o port.
caravela: caravela, sens gabia de
entrada y eixida (Vilarig: Memorial...
caravela caravela: carabela (DRACV,
1997)
caray! Oy, caray, caray! (Virosque:
La salvasi de la casa,1921, p.17)
carb fumat -del llet carbne; lo de
fumat es diu del banyat en aigua:
tamb el carb fumat que ms pesa y
no aprofita (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
carb de Koc ni com del carb de Koc
/ se pot fer una chistera (Thous,M.:
Foc en lera!, a.1900, p.34)
carbon carbon: cantidad grande de
carbn...; golpe dado con un pedazo de
carbn; excremento de los nios recien
nacidos (Escrig: Dicc. 1887)
carbon, fer la metafricament, fer
algo brut com el carb; y tamb
eufemisme de cabron: tampoc en
oriolets..., perque fan la carbonada /
aprs que es troben casats (Ros,
581
carbon, fer la al remat, vost

desenganyes, ells han de fer la carbon
carboncho ni un carboncho, ni pallola
carc se farn carch de tot a
carcall y a chiulits y carcallades (2
5)
carcall asclatant una carcall
(Bernat Baldov: El virgo de Visanteta,
1845)
carcall pegant una carcall (Coloqui
nou de Tofol el de Campanar, 1848)
carcall mosatros rienmos a tota
carcall (Bellver, Blay: La creu del
carcall se rihuen a carcallaes
p. 21)
carcall feta una carcall (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 75)
carcall una carcall reson (Solaz,
Ramn: Poema, El Cuento del
carcall la carcall sou en Pekn
(Navarro: Es de vost eixe goset?,
1921, p.17)
carcall en una forta carcall (Peris:
carcall en una carcall... (Vidal: La
30)
carcall solta la carcall (Soler, J.:
carcall solten una carcall (Romn,
A.: Tots de la mateixa, Alcoy, 1937, p.
13)
carcallaes a carcallaes... (El Bou solt,
1877, p.147)
carcallaes en grans carcallaes (...) y en
cuatre carcallaes (Gadea: Ensisam,

1891, pp. 235, 490)
carcallaes fan pegar carcallaes al vore
qun simples eren (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p. 28)
carcallaes les carcallaes... (Sireno, D.
p.17)
carcallaes despedintlos en la ma entre
falses carcallaes (Peris: El dolor de fer
be, 1921, p. 22)
carcallaes rises, carcallaes (Meli.
carcallaes ning vor raere de les
meues carcallaes una borrachera (Puig
carcallejar:
reir
a
carcallejar
carcajadas (Escrig: Dicc. 1887)
carcamal veu tarda, finals del XVIII.
Si fora italianisme, com diuen, puguera
haver entrat per lo Reyne: carcamal,
que aumentaven... (BSM, Ms. 6781,
Correguda de bous, 1831)
carcamal y un fur, y un carcamal
1860, f. 16)
carcamal tirarme la enronia y el
carcamal de damunt (Vives, R.: Entre
amics, 1877, p. 22)
carcamal hores se tira charrant en un
carcamal (Garca Martnez,
J.:
1890, p.22)
un ahuelo carcamal
carcamal
lagelo
carcamal
carcamal
(Portoles: Nelet el dAlboraya, 1893, p.
19)
carcamals com si foren vells
carcamals (Canyisaes, Monver, 1907,
p. 64)
carcanoll 1 doc. (?) u sempuch als
582
carcanolls pera oyrlo predicar (BUV,

Ms.744, Tormo, Bertomeu: Relaci que
fa a Thoms, 1769, f.130)
carcanoll, carcanyol sustantiu dorige
cltic (?), del vocable carcannum del
llet merovingi (DECLLC, 2, p.566)
carcanoll, carcanyol carcanyol: uno
de los cuatro tringulos curvilneos que
forma el anillo de la cpula... (Escrig:
Dicc. 1851, 1887)
carcasa chis, pom; sona una carcasa
(de la cord) y marranque a galopar
(Sanmartn,
R.: La III Volta a
Valensia,1926, p.12)
carcasa pirotcnica Pero chica; tu
deus vindre de rasa de cueter! Tens
unes eixides de carcasa! (Alcaraz, L.
carcasa carcasa... en terres valencianes
la cosa descendix al nivell de la
pirotecnia (DECLLC, 2, p.566)
carcaselles, viurer a italianisme?;
viurer del
cuento: pera viure a
carcaselles del poble (El Palleter, 7
XII- 1889)
crcel, crsel anireu vosatros a la
crsel (Marco Rivas, V.: La tasa dels
hous, 1918, p.11)
crcel, crsel ...a la crsel (Puig
crcel, crsel pense que hia Crsel
Modelo (Gmez Gascn: La reina de
carceler untaren be les mans al
carceler (Galiana: Rond. 1768, p. 76)
carceler:
carcelero,
carceler
perteneciente o relativo a la crcel
carceler, carseler als seus carselers
front, 1926, p.2)
crcola crcola:... listn de madera...,
en los telares (Escrig: Dicc. 1887)

crcoles un da an al taller (de
velluter) ..., de fer ruido en les crcoles
carcunda del port. carcunda (gorrom,
cheperut, reaccionari), pas a ser
sinnim de carliste o absolutiste a
mitants del XIX: El carcunda em fa
suar! (Huertas, F. de P.:La tea de la
1873, p.13)
no va a quedar un
carcunda
carcunda (Palanca: Els dos anells,
1874, p.23)
carcundes tota eixa cola de berrendos
y carcundes (Semanari El Campaner,
n1, Alacant, 1886, p.1)
lliberals,
carcundes,
carcundes
independents (El Tio Cuc, n152,
Alacant,1917, p.3)
carcundies Qun rodo se va a armar /
cuant els carcundies hu sapien! (Thous,
M.: Foc en lera!, a.1900, p.21)
Carche no se estilen en el Carche
Monver, 1909, p. 100)
carchero -naixcut en el Carche: Y no
dic res... si tallarga la ma un carchero!
(...) y un carchero que em peg una
samarr (Canyisaes, Monver, 1909,
pp. 97, 103)
carchofa del rap hispnic jarsuf
naixqueren lantiu fr. carchoffe, occ.
carchofo, cast. y gallec alcachofa, port.
alcachofra,
it.
carciofo
(pron.
carchiofo) y val. carchofa: carchofa
(Pou: Thesaurus, Valencia 1575)
carchofa carchofa (Palmireno: Voc.
del humanista, Valencia, 1569)
carchofa una casulla de vellut blanch
ab carchofes de or (AMC, Inv. Sta.
583
carchofa com a carchofes (BUV,

Morl: Ms. 666, c. 1649)
carchofa la carchofa y la albudeca
(Ros: Romans y coloui nou pera
divertir... dels pobres festechants, 16 de
deembre 1733)
carchofa de les carchofes que cullch
(BNM,
Rahonament... de Pep de
Quelo, ed. c. 1750)
carchofa a carchofa, de pasat un
temps, de collita a collita: es
confessen.../ ms per forsa que de grat, /
sols de carchofa a carchofa, / y
emboliquen mil ensarts (Romans... en
c.1760)
carchofa mes tobes que una carchofa
(Len, C.: Divertida miscelnea, 1802,
p. 5)
carchofa dos fulles de carchofa (El
Mole, 1837, p.54)
carchofa a les carchofes (La
Sambomba, 24 de desembre de 1840)
carchofa un vell en nas de carchofa
(La Donsayna, 8-12-1844, p. 8)
carchofa vol dir carchofa (Baldov:
carchofa cardets, carchofes, cols y
bledes (Batiste, Ch.: Col. entre Goriet
y la Chora, c. 1850)
carchofa carchofes tantes nhe dut
13)
carchofa han naixcut entre espinacs,
carchofes... (Palanca: El Sol de Rusafa,
1861, p. 24)
carchofa carchofa (Liern: La toma de
Tetun, 1864, p. 15)
carchofa la carchofa de... (Colom y
Sales: Tal es Cualis, Castell, 1872, p.
11)
carchofa y la carchofa se riu (Colom,
J.: Lo que fa la roba, Castell, 1875, p.

28)
carchofa diu que ha de anar a la
carchofa de Silla (Colom: El benefisi
de Mora, 1881, p. 28)
carchofa carchofa (El Cullerot.
Alacant, maig 1898)
carchofa y carchofes... conill en
carchofes (Canyisaes, Monver, 1907,
pp. 56, 150)
carchofa,
carchofar,
carchofa
carchofer, carchofera (Fullana, Lluis:
Voc. 1921)
carchofa -seudnim dun periodiste
alicant de El Pelut: Carchofa
p.2)
carchofa, recarchofa! com a interj.
Recarchofa, el President! (Palau y
carchofa de les verdures... la millor es
la carchofa (Catal, G.: La carchofa,
Torrent, 1926, p. 10)
carchofa ... de carchofa a carchofa
p. 120)
carchofa anir pench una artstica
carchofa (Catal, G.: La carchofa de la
Vila, Torrent, 1926)
carchofa, cant de la y hasta he cantat
la carchofa (Juan Garca: El O95,
botiga del Tot a norantasinc, 1931,
p.27)
carchofa, recarchofa! com a interj.
eufemstica: Recarchofa! (Soler, V.:
carchofa com una carchofa (Llibret
1952)
carchofar y de quin carchofar?
584
p. 27)
carchofar, amo del y per ltim t has
de ser el amo del carchofar (Santapola:
Coloqui entre Goriet y la Chora,
c.1850)
carchofar, amos del pasensia,
caballers, qu tots son amos del
carchofar? (Milacre del taberner, 1858,
p.18)
carchofar ha arrancat el carchofar
(Garca Capilla, J.: Cada ovella en sa
parella, 1868, p. 8)
carchofar, la reina del es diu de la
dona que presumix de lo que carix: la
reina del carchofar (Escalante: La
escaleta del dimoni, 1874, p. 13)
carchofar y el carchofar (Palanca, F.:
Suspirs y llgrimes, 1880, p. 10)
carchofar ser lamo del carchofar
p. 262)
carchofera cardets de carchofera
(Blay Bellver: La creu del matrimoni,
1866, p.5)
carchoferes en Polop... dona ganes de
agarrar el cabs y laix y anarsen a
cavar carchoferes (El Tio Cuc, 2 ep.
n 57, Alacant,1924)
carchofes les carchofes de Rusafa
p.44)
magraen ms les
carchofes
bucliques... carchofes (Lladr, R.: A
carchofes a com van les carchofes
carchofeta, recarchofeta usat com a
interj. pardica: Recarchofeta, mon
pare! (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.29)
carchofetes de llapases, de ortigues,
de carchofetes (Ort, M. A.: Sol de
Academias, 1659, p. 32)

carchofetes tamb a les carchofetes, /
lletugues, cols y espinachs (3 part
carchofetes carchofetes que li cullc
pollastre,
conill,
carchofetes
carchofetes... (Semanari El Pare Mulet,
1877, p. 47)
carchot veu dorige ducts, dtim
prerrom o del rap karxan?; la veu
pas al catal del Sur. La trobem en
lletres populars com es ta de la Vall de
Gallinera: 'Yo tenia un conill tort / | Y
ma mare no heu saba, / y li pegava un
carchotot | per vore si chillara'; equival
al catal clatellada y cast. cachete,
cogotazo: pero guardat dun carchot /
quet fasa anar de gayd (El Mole,
1840, p.30)
carchot peganli un carchot que casi el
tira de nasos (Baldov: El virgo, 1845,
p. 14)
carchot y pegantse de repent un
carchot al front... (Gadea: Ensisam,
1891, p.481)
carchot carchot (Fullana: Voc. 1921)
carchot lo carchot (Alberola, E.:
carchot de una carchot (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 104)
carchotar carchotar: golpear la cabeza
con la mano (Fullana: Voc. 1921)
carchotem si carchotem a tots (El
Mole, 1840, p. 73)
Carchoto ducts mot dun roder,
italianisme o emparentat en carchot?:
vingu nova de que Escarpia o
Carchoto estava pres (BRAH, ms.
Dietari Porcar, 27 agost 1619)
card card: golpe dado con la carda o
con el cardo (Escrig: Dicc. 1851)
585
card cast. y cat. cardada: una taleca

de llana card (Canyisaes, Monver,
1907, p. 65)
cardador cardador, carminator...
(Exulve,V.J.: Praeclarae artis, 1643)
cardar derivat de cart; en sentit
traslatici, colpejar: vinc de la iglesia y
no vullc cardarte (Mart Orber, Rafel:
carder mestre Pere, carabaer e
carder (Dietari de Jeroni Soria, 1 de
mar 1524)
carder carder, carminarius... (Exulve,
cardet diminutiu de cart: plantar
dacsa o cardets (BNM, Marsal: Els
cardet els cardets estn baratos
7)
cardinal -del llet cardnle; en val.
modern: sero, u, dos (tamb fem.), tres,
cuatre, cinc, sis, set, huit, nou, deu,
onse, dotse, tretse, catorse, quinse,
setse, dsat, dihuit, denau, vint..., un
mill, un bill, etc.:
cardinal
(Thesaurus, 1575);
arit. Nmero
cardinal (Escrig: Dicc.1887)
cardinalia all tot es cardinalia
(BUV. Morl. Ms. 666, c. 1649)
carechar u en atre pero cuant els
careche en el que est tancat... (Mart,
carecharse els quixals les chenives...
que cuant atre quixal se li careche (El
atra
idea,
hagueren
careixcut
careixcut... (El Bou solt, 1877, p.175)
carixer, carix qui della carix / may
garbs se pot monstrar (Paper... pera
1742)
carixer, carixquen que carixquen de

aquell requisit (El Mole, 1837, p.50)
careixencia,
careixcut,
carixer
careixent,
careixer,
careiximent
(Escrig: Dicc.1851)
carixer, carix Casanova... no carix de
talent (Llombart: Al prof. Casanova,
1877)
careixer careixer: carecer (Escrig:
Dicc. 1887)
carixer, carix lo mateix quel que
carix de fondos (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p.85)
careiximents careiximents (Escrig:
Dicc. 1887)
carena dtim ducts, del llet
*carna?;sust. com a atres neolletines.
Parlant duna embarcaci que volien
all adobar e mostrar carena (Martorell:
Tirant, 1460, ed. 1490)
carena y que anem donant carena a la
Rondalla (Galiana: Rond. 1768, p.79)
caresechen chic y chica: Conque...
caresechen? (Balader: Les beseroles,
1874, p. 23)
caresta caresta (March, Jacme:
Dicc. 1372)
carestis carestis (March, Jacme:
Dicc. 1372)
careta careta, pea darmadura; veu
valenciana, a. 1420 y en Joanot
Martorell (DECLLC)
careta cara feta de cart o atra materia
pera disfrasarse: disfraat ab careta
(BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1599,
f.33)
careto moneda de poc valor: pues els
varen encontrar / un bon grapat de
caretos (Conv., sobre la vinguda de
Suchet, 1813, p.5)
careu careu: careo (Escrig: Dicc.
1887)
586
carey del tano carey: els dos porten

ulleres de carey (Hernndez, Faust: La
cariatide del llet carytis, -dis; 1
doc. caritides, estatues de homens y
dones (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
caribe, carib Escrig alterava les
paraules pera valencianisarles: carib:
caribe (Escrig: Dicc.1851)
caribe parlant dels seus vehins, diu
que escriu en el peridic de Monver
per si convertix a algn caribe
caribera gent sinse formaci,
salvage: linspira gran por la caribera
caribes persones sinse modals; en este
cas aludix a uns novios molt brutos: es
la uni de caribes (Fink Rees, E.: La
del itali caricatura:
caricatura
caricatures (Escrig: Dicc.1851)
caricatura ahon nhi de caricatures
caricaturiste del it. caricare >
caricatura > caricaturiste; cast. y cat.
caricaturista; 1 doc.: caricaturiste
(Escrig: Dicc.1851)
caricaturiste el ninot, dibuixat per el
caricaturiste Angel Pons (Sanmartn:
caricaturiste notable caricaturiste,
autor dels dibuixos (Juan Garcia. J. M:
Arre, burra, ms avant!, 1929)
caricies del sicili carizia o it.
carezza:;1 doc.: moltes caricies
caricies y li feu grans caricies
1620)
caricies percert (sic) que em fas grans
caricies (Coloqui jocs entre el Bou

any 1759)
caricies els dos fense carisies (Peris
cariem cariem de este gran da (Len,
C.: Divertida miscelnea, 1802, p. 4)
carinyo de ducts orige, port., cast.,
itali?; 1 doc.: pera que es prenguen
carinyo
(BNM,
Col.
Barbieri,
1750)
carinyo el carinyo fogs (Lloant al
1802)
carinyo cariny, carinyo (Escrig: Dicc.
1851)
carinyo Qun carinyo li tens al...!
(Buil, Eduart: La nina de cristal, 1935,
p.17)
carix que carix de llums (Palanca y
Roca, F.: Lo Romaner, 1888, p. 92)
carixc de res carixc, res mapura
(Liern: La mona de Pasqua, 1862 p. 21)
carixen aixina que no carixen de
mrit (El Pare Mulet, 1877, p. 61)
carixquen que carixquen de aquell
(El Mole, Agost, 1837)
carlechar, carlejar cast. jadear:
parlant dels fills datres parroquies, que
venen carlejant a beure en esta pila
carlechar y la set, y el gos carlechan(t)
cuan ten entres en la casa (Canyisaes,
Monver, 1910, p. 195)
Carlets hipocorstic de Carlos >
Carlets, Chimo > Chimet, Ram >
Ramonet, Nelo > Nelet, etc.: que a
Carlos se li nugue al tal una corda...y
se pensem que Carlets se mou, y el
pobre... (El Mole, 1837, p.10)
Carlets hipocorstic de Carlos:
587
Salvaora, Chimeta...Carlets, Ramonet

(J.Marn: La vespra de Sen Miquel,
1892, p.2)
carliste cat. carl: 1 doc. y per ms
que siga carliste (El Mole, 1837, p. 6)
carliste els soldats no dien res a
ningn carliste (El Mole, 1840, p. 51)
carliste carliste: carlista (Escrig:
Dicc. 1851)
carliste el carliste sorganisa (...), y
em matar algn carliste (Els carlistes
en Vinaroz, Castell, 1875, pp.10, 15)
carliste el u es lliberal molt fort, /
latre carliste sentit (Huertas, F. de P.:
La tea de la discordia, Castell, 1911,
escrit en 1873, p.10)
carliste carliste: carlista, partidario...
de D. Carlos Mara Isidro de Borbn
(Escrig: Dicc.1887)
carliste aquella que portaven a grupa
els carlistes (El Canari, vol 1,
Castell, 1883, p.7)
carliste fet un carliste (Semanari
p.2)
carliste els carlistes ya venen (Gadea:
carliste els carlistes (...) el partit
carliste (Martnez Ruiz, A.: Canyisaes,
Monver, 1907, 1911, pp. 61, 186)
carliste tantes voltes mhan agarrat els
carlistes... (Sireno, D. D.: El 606 o
carl carl: vino tinto producido en
Andaluca y en Amrica, del nombre de
Benicarlo, pueblo en el Norte del Reino
de Valencia, de cuyo vino es imitacin
el carl (DCECH, 1, p.875)
Carlo Magno puix de ella en viat /
fonch per Carlo Magno (BNM,
Carlos cultisme onomstic, del llet

tardiu Carolus; en cat. usen larcaisme
Carles: lo princep Carlos, fill del rey
don Felip (Relaci de les coses de la
Germania, 1519, f. 1)
Carlos nostre Rey e Senyor Don
Karlos (ACV, Llibre de Antiguetats,
agost 1526)
Carlos Carlos lo Majoral, / vinint lo
bon Rey Francs,/ lo Almirant fonch
mort... (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1575)
Carlos y net de Carlos Quint (BRAH,
Carlos se fassa offici de Sant Carlos
285)
Carlos soc yo, mosn Carlos, de Morl
lo angel custodi (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
Carlos A Carlo Magno espant
(BNM, Ms. Mulet: Infanta Tellina, c.
1660)
Carlos nostre Senyor Carlos Segn
(Serres, Miquel: En Real Academia,
1669, p. 103)
Carlos podem donar a Carlos la
norabona (Serres. M.: Real Academia,
1669, p. 106)
Carlos per Carlos Ros (Tratat de
adages, per Carlos Ros, 1736)
Carlos advertencia de Carlos Ros
3)
Carlos nostre Rey Carlos Tercer
Relaci que fa a Thoms, 1769, f.129)
Carlos segons el diccionari valenci
de Carlos Ros que... (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. Escoriguela: Poeses,
1794)
Carlos Carlos Quart, a qui Deu guart
588
(Diario de Valencia, Rahonament,

1794)
Carlos la rondalla de rondalles que
Carlos Ros tragu (Coloqui de la Mosa
de Peyr, 1795)
Carlos vinguera asentat Carlos
Laborda, 1802)
Carlos Digam tots, que Vixca Carlos
(Miscelnea de poeses a Carlos Tercer,
1759)
Carlos, Academia de Sent els
Gremis... Universitat... Academia de
Sent Carlos (Rahonament entre el Rull
Carlos que a Carlos se li nugue al tal
una corda... y se pensem que Carlets se
mou, y el pobre... (El Mole, 1837,
p.10)
Carlos molt mal y Carlos se crema
p. 6)
Carlos com da el to Chimo de
Carlos (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.82)
Carlos Ascolte, Carlos, cm en tot
este negosi...? (Martnez Ruiz, A.:
Carlos per la dreta apareix Carlos
1919, p.3)
Carlos dir que Carlos es prctic
(Fullana, Lluis: Temes ensenyana del
val., 1926, p. 30)
Carlos No est molt negre, Carlos?
p. 9)
carlota carlota es el vocablo ms
generalizado en nuestra capital, tanto
por valencianohablantes como por
castellanohablantes, desechando por
completo el cataln pastanaga...
(Variedades del castellano en Castelln,

Dip. Cast. 1992)
carlota equival al cast. zanahoria y
cat. pastanaga. Curiosament, en
valenci alguns diuen safanoria a la
remolacha (llet carota > carlota, en l
epenttica)
roba de cet carmes
carmes
a cada bot, / un floc
carmes
carmes (Gadea: Ensisam, 1891, p.143)
carmi (Die: Menescala,
carm
s.XV)
carm corrent la sanch hasta terra, /...
carm mescalat se... (Romans valenci,
en Sacro Monte Parnaso, 1687, p.157)
carm carm: carmn(Escrig: Dicc.
1851)
carm carm? perfum? crema?
(Sendn Galiana, A.: Ella, latra, y...,
1934, p.7)
carn, carn, carn joc morfosemntic
entre famolens y corps: se podr dir...
aix dels corps: carn, carn, carn
p.19)
carn de gallina es fa la carn de
gallina (Palanca: Toni Manena, 1872,
p. 20)
carn sapia que soc dor (peix) y no
vullc eixa carn (Garca Martnez, J.:
1890, p. 20)
carn en Santa Pola... Y carn pa la
boga, en trobes? (El Tio Cuc, 2ep., n
52, Alacant, 1924, p.4)
carnasa 1 d., en sentit moral: a
resistir la carnasa (Mart, Andreu:
Consells, c. 1570)
carnasa, carnaa carnaa: revs de las
pieles, abundancia de carne... (Escrig:
Dicc. 1887)
carnasca acamina sangolechant la
carnasca (Peris Celda: Noy! Che! y
589
Ol!, 1929, p. 9)
carnalitat -1 doc.: carnalitat
(DECLLC, t. 2, p. 578, en text de fr.
Antoni Canals, c. 1395)
carnicer e lo carnicer (Ferrer, St.
carnicera degollar carns en la
carniceria dels christians (Ginart:
carnicols tabae: llmanse tambin
carnicoles...
carnicols
(Orellana:
Valencia antigua, c. 1780)
carnicols carnicols: lo mismo que
tabas (Escrig: Dicc. 1887)
Carnistoltes dtim llet, en les
romniques trobem un fum de grafes:
lantic castell carnestolendas, el catal
carnestoltes, litali carnevale, el sicili
carnilivari y el valenci carnistoltes. La
Generalitat del PP y la mascota del IEC
(AVLL), prohibixen este sustantiu
valenci: per Carnistoltes (BNM, Ms.
14440, Mulet: La Infanta Tellina y el
Rey Matarot, c.1660)
carnistoltes les Carnistoltes assomen a
tota pressa (Ros, Carlos: Roman dels
jochs, c. 1730)
Carnistoltes estes Carnistoltes (Ros,
este
temps
de
Carnistoltes
Carnistoltes, / despus de haver
almorsat (Romans... pera riures en
any 1756)
Carnistoltes, maixquera de un
entrems
/
de
mixquera
en
Carnistoltes (Parranda y Bufalampolla
carnistoltes Carnistoltes y Nadals
(Conv. entre Sarro y Cudol, Imp.
Brusola, 1820)
carnistoltes caraseta ans daplegar

carnistoltes (El Chorlit, 13 de febrer de
1841)
carnistoltes per Nadal o Carnistoltes
6)
carnistoltes carnistoltes: carnaval
carnistoltes lley feta en carnistoltes
(B. Baldov: Pasc. y Visanteta, 1861)
Carnistoltes igual que atres voltes
pas Carnistoltes (El pare Mulet, 1877,
p.45)
y
no
estant
en
carnistoltes
Carnistoltes... (Liern: El que fuig de
Deu, 1878, p. 5)
Carnistoltes despus de Carnistoltes /
vorem mixqueres (Gadea: Ensisam de
carnistoltes tot el mon disfruta en
estos des de carnistoltes (Semanari El
Blua, Castell, 21 febrer 1892, p. 1)
nicament
en
Carnistoltes
Carnistoltes se veuen els camalets
1913, p.7)
carnistoltes per carnistoltes me disfras
en un... (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 8)
Ni
que
fora
Carnistoltes
Carnistoltes! (Jaunzars, G.: Una vara
Carnistoltes carnistoltes (R. Esteve,
Mates: Carnistoltes en Mislata, 1921)
carnistoltes alegra, carnistoltes, que
dem... (Alberola Serra, E.: Refraner
valenci, 1928, p. 12)
carnistoltes el primer da de
Carnistoltes (Perdiguer, R.: En
Carnistoltes y hui, primer da de
Carnistoltes, sinse anar al ball (Puig
590

Carnistoles nit de Carnistoltes
(Hernndez, F.: La vista causa de Mary,
1931, p.1)
carnistoltes carnistoltes en lo Reyne
de Valencia (Corominas: DECLLC)
carns parlant de la carn de macho y
les chulles: magr molt el carns
1907, p. 59)
caroches ensens la capuchina...
acomensa a fer caroches (Canyisaes,
1913, p. 222)
carot Carot per la auelona, si saba!
carot Carot! Yo a tu et vullch
carot yo dilu entre m, carot!, que
cohent (2 part Coloqui de Tito y
Sento, 1789, p. 2)
carot pero carot! (Coloqui de la
carot Carot, y qu colomins!
(Arenga que fa Sento el Novelero,
1802)
carot! interj., aumentatiu de cara:
Gran cosa deu ser, carot! (Milacre
del taberner, 1858, p.11)
carota, carotes -1 doc.: carotes
(cartes de Mompalau a Joanot
Martorell, 1437)
carota de parir varietat de gorret:
dos carotes de parir, fetes de unes
alforges velles (BNM, Rahonament... a
carota en ales ...de la moda; / yo
entonces vaig preguntar / qu vena ser
all; / y un senyor particular /
respongu: Carota en ales (...) hasta el
parell de rosins / que tinc yo pera llaurar
/ porten carotes en ales (Coloqui nou...
que sels dona per un modo de refresc a
les Madametes, any 1767)

carota la carota que usen les sinyores
carota un sombrero o carota de bany
1921, p.15)
carotes -gorrets pera chiquets de
mamella: previndreu de carotes (Ros,
Carlos: Roman ... les cosetes que
parir, 1736)
carotes en ales sombrero dels
currutacs, copiat dels francesos:
randes, carotes en ales (Roquet y
carotes laixovar de la loca va emplear
en carotes (Alberola: Refraner
valenci, 1928, p. 133)
carotes valenci carotes, gorret que
porten els chiquets (DECLLC)
caroteta y tamb una caroteta, pera el
cabet del Chiquet (Pera cantar en el da
del Naiximent, 1820)
caroteta Pseli una caroteta, que no
deu dur saragells (Lagelo, 1877, p.
34)
caroteta est nuet. Yo li porte
camiseta, caroteta... (Cans de Font
dEn Carrs. DECLLC)
carotetes,
floquets
y
carotetes
randetes (Liern: El Meses en Patraix,
1872, p. 8)
carpa 1 doc. carpa, peix de riu
carpanta per lhivern molta carpanta,
y molts mosquits en lestiu (El Tabalet,
1847, p. 117)
carpanta yo tena una carpanta que...
Chuanet, ed.1852)
carpanta durs bona carpanta (Ario,
Rafel: Un hroe de Cochinchina,
591

carpanta traura la carpanta moltes
voltes a... (BNM, Ms. Escalante: Un
grapaet y prou, 6 de giner 1868, f.18)
carpanta so carpanta (G. Capilla, J.:
Cada ovella en sa parella, 1868, p. 11)
carpanta carpanta (Palanca: La ball
de Sen Francs. 1868, p. 21)
carpanta quna carpanta! Pancha
somplin! (Liern: Telmaco en
carpanta li mat la carpanta
(Ballester, Antoni: El to Sech, 1870, p.
10)
carpanta com a adj. equivalent a
famolenc: llengua llarga!, mantusana!,
carpantes! (Roig y Civera, A.: El
carpanta as patiem carpanta
p. 14)
carpanta dona de vida llaugera, no
que tinga fam: de una carpanta, una
moncha (El Tio Cuc, n 65, Alacant,
1916)
carpel carpel, despentinat en
Xtiva (Corominas: DECLLC)
carpiment carpiment: aniquilamiento
carpir carpir, carpirse, valenci:
consumirse,
del
llet
carpere
(DECLLC)
carpirse:
aniquilarse,
carpirse
atenuarse, aterirse de fro (Escrig:
Dicc. 1851)
carpit carpit: consumido (Lamarca:
Dicc. 1839, p.13)
forma
carquinyol,
carquinyol
valenciana (DCECH)
carquinyol veu moderna, del fr.
croquignole;
catal
carquinyoli:
carquinyol: especie de pasta dulce,
amasada con almendras y bastante

tostada al horno (Escrig: Dicc.1887)
carquinyol y mentres tu vas y vens,
yo vor si en casa Seba hian rollets o
carquinyols (Miralles, A.: Entre un
peixcaor y..., 1918, p.10)
carquinyol a esta chicota li avent dos
carquinyols (Gayano Lluch: Els
Reixos, 1927, p. 14)
cart derba cast. cardo, cat. card:
draps no sien cardats sino en carts
derba (Mostasseria de Valencia, any
1322)
cart llir entre carts (March, Ausias:
Poeses, c. 1440)
cart se mostraven carts de...
cart carts, romagueres, / canyota,
gram (Roig: Espill, 1460)
cart sembrat carts y espi(n)es (BUV,
Adoraci
de
Ihess
Crucificat,
Valencia, c. 1480)
cart carts, spines y males erbes
(Pere, Miquel: Vida de Sant Vicent,
1510)
cart carts ni sarces de fonts (Pineda:
Consells y bons avisos a una noble, c.
1570)
cart cart: cardus (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
cart dherba draps dehuen ser cardats
ad carts de herba (Ginart: Reportori,
1608, p. 90)
cart dIndies cart de les Indies tenim
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
cart caparronet cart caparronet
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
cart la sanc no es compra com los
carts (BSM, Ms. 6781, Mulet:
cart la tira del raim, la tira dels carts
(Ros, Carlos: Breve Dicc. 1739, p. 124)
592
cart, penca de carts, en tindre dos

penques... (Ros, Carlos: Roman... los
cart no ha aplegat a sah nunca este
cart, / y sempre per as el teu pleit es
pert (Tormo, Bertomeu: Octaves reals
al merqus dAlbaida, c.1770)
cart, penca de tronchos y penques de
cart (Coloqui de la Rocha de Foyos, c.
1795)
cart cart: cardo (Escrig: Dicc. 1851)
cart, penca de ni sixquera una penca
de cart (El Pare Mulet , 1877, p. 69)
cart pera postres un cart (Mill,
cart lliris entre carts (Puig Torralva:
Lliris entre carts, 1899)
cart cart: cardo (Fullana: Voc. 1921)
cartab cartab (Escrig: Dicc. 1851)
cartab cartab: cartabn (Fullana,
Cartachena derivat valenci del antiu
topnim
Qart
Hadasht;
cast.
Cartagena: la casa de Cartachena. De
tot aix que... (Mills, M.: Ni rey,ni
farem
rumbo
a
Cartachena
Cartachena (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 46)
Cartachena escap de Cartachena
1887, p. 16)
Cartachena han dut de Cartachena...
(Roig y Civera: Romeu!, Ganda, 1890,
p.9)
Cartachena anirem a Cartachena
Cartachena aplegat a Cartachena...
Alacant, 1893, p. 16)
Cartachena enfron est Cartachena
Cartachena el porten a Cartachena

(...) els deven donar un empleo en
Cartachena (El Tio Cuc, n 78, 119,
Alacant, 1916, 1917)
Cartachena anunci en prensa:
sucursals...
Cartachena,
Alcoy,
Monver (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924, p.4)
cartapasi dorige desconegut, llet
chartapacium?: nom dir en quins
cartapacis (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
cartapasi estudiant al cartapasi (Bib.
Nic. Primitiu, Coloqui de la loteria, s,
XVIII)
cartapasi el cartapasi davant (BSM,
Ms. Manoll de rialles, 1803)
cartapasi amartellat al cartapasi (La
cartapasi davant el cartapasi (Bernat:
Un ensayo fet en regla, 1845 p. 13)
cartapasi cartapasi: cuaderno para
tomar apuntes... en el aula. Funda o
bolsa de badana en que los muchachos...
meten el papel y a veces los libros...
(Escrig: Dicc.1887)
cartapell cartapell: papel que con
cosas intiles... ; armarle un escndalo
cartapell Va harmarse as un
cartapell (Alberola, E.: Lamo y
senyor, 1927, p. 19)
cartapell parlant son cartapell (Peris
cartapell valenci cartapell: conflicte,
embolic; ... cartapell espants (DCVB)
cartell lo teu cartell sia tacat de vils
paraules (Martorell, J.: Tirant, c. 1460)
cartellot ya est as el del cartellot
12)
carteta joch de carteta (AHO,
593
Pragmtica L. Guillem de Moncada

contra tafureria, 1654)
cart -del llet charta e it. cartone. Els
colaboracionistes
introduixen
el
barbarisme catal cartr, en r
epenttica: 1 doc. cart pera els pits
cart un Sant Cristo crusificat de
cart (AMC, Inv. Santa Mara de
Castell, 29 de mar 1700)
cart als llibres el llibrers possen
cartons (Ros, C.: Prctica de
Orthographia, 1732)
eixos.../ que anirn com
cart
madames de cart (Rahonament... que
Benifaraig, 1797)
cart, bous de els bohuets son de
cart (Fambuena: Un franss en
Almsora, 1877 p. 12)
cart dametes de cart (Coloqui nou
del ros alas, 1823)
cart, caballs de caballs de cart
(Llombart: La fira de lAsensi, c.1877)
cart cart, cuets y mesures (Fuster:
cart al torero de plasa de cart (El
Cullerot Alicant, giner, 1897)
cart un sable de cart platechat
1898)
cart tot u fan de cart (Canyisaes,
Monver, 1907, p. 60)
cart frivoles madams... pareixen
ninetes de cart (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p. 106)
cart reompliren de cart (Canyisaes,
Monver, 1910, p. 145)
cart tir uns trosos de cart que...
1917, p. 8)
cart de cart o llanda (El Tio Cuc,
n12, Alacant, 1923)

cart du una paraeta de caballets de
cart (Haro, M.: Hi que tindre
carcter!, 1923, p.26)
cart no hi trampa ni cart
p. 9)
cart ve carregat en una sombrerera de
cart (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 43)
cart un bou de cart (Thous: Llibret
Plaa del Abre, 1944)
cart ilusi / fusta, carto (Revista
Concurs Faller, Coses falleres, mar
1948)
cartoner cartoner (Escrig: Dicc.
1871)
cartons cartons o mensules (Pou,
Onofre: Thesaurus 1575)
cartuchet ... de datils verts y un
cartuchet de... (Valls, E.: Mat de
cartucho sust. valenci cult, del it.
cartoccio y fr.. cartouche; cat. cartutx;
1 doc.: amics, ara... cartucho y bala
fusils,
bayonetes
y
cartucho
cartuchos (El Mole, 9 dagost 1855)
cartucho apuren tots els cartuchos
Xtiva, 1866, p.17)
cartucho y un centenar de cartuchos
voria (Liern, R. M: La toma de
Tetun, 1864, p. 29)
cartucho y els cartuchos (Llorens, J.
B.: Tona y Toni, Alcoy, 1871, p. 7)
cartucho men tornaba al fort sens
cartuchos (Els carlistes en Vinaroz,
cartucho sendugueren un cartucho de
2000 reals (El Bou solt, 1877, p. 87)
594
cartucho Este cartucho es de voste?

(Mills: En lo mich del mercat, 1884)
cartucho els cartuchos a la vora, /nols
tingues en la canana (Guallar, J. G.:
cartucho de dinamita no se desperta
ni en un cartucho de dinamita (Soto
Lluch, M.: Als bous de la Malaena!,
1920, p.1)
cartuchos de calderilla de paper dur,
cilndrics, pera embolicar monedes
metliques:
fustes, draps, cartuchos
de calderilla, y pedres (Puig Espert, F.:
cartucho cremar el ltim cartucho
(Garca y Beltrn: Les glndules de
mono, 1929, p.17)
cartuix, flare o monge a callar com un
cartuix (Galiana, Ll.: Rondalla 1768, p.
37)
cartuix lo cartux per sa predicaci
cartuix cartuix: cartujano (Escrig:
Dicc. 1887)
cartulina cart, cartonet, cartulines
(Escrig: Dicc.1851)
cartulina encomane una cartulina pera
al que... (El Tio Cuc, n 71, Alacant,
1916)
caruncho ques compre un caruncho
p. 32)
carunchos varietat de sigarros cubans:
una caixa de carunchos (El Tio Cuc,
Alacant, 5-I-1917)
cars en mala cara, plit: cars o
carusa: cara de viernes o la macilenta,
triste
y
desapacible
(Escrig:
Dicc.1851)
ahuelo
en
alifacs,
carraca
paralelisme entre carranc de fusta que
fa roido = ahuelo o carraca ple de
chemecs?: sa mare est feta una

carraca (Galiana: Rond. de Rondalles,
1768, p. 28)
carraca sotarraven a una ahuela en lo
poble de.../ eixa ya no dol, /ques una
carraca vella (Gadea: Ensisam, 1891,
p.546)
Carracuca apareix arrailat en valenci
per 1870: Carracuca es chita de colp
(Liern, R. M: Carracuca, 1873, p. 5)
Soc...
Carracuca
Carracuca
1876, p.11)
Carracuca
es
molt
Carracuca
cucanya, / de baix laigua trau
manduca (El Bou solt, 1877, p.207)
Carracuca, ms perdut que ms
perdut que Carracuca (Ovara: Dimats
13! 1877, p.16)
Carracuca mes perdut que Carracuca
Carracuca, ms perdut que ms
perdut que Carracuca (Montesinos,
Vicent: Un Belmonte de sotana, 1913,
p.20)
Carracuca esteu ms nets que les
bolchaques de Carracuca (Marco
carranc el orgue pareix trompa de
Pars... un carranc cada flauta (BUV.
Morl Ms. 666, c. 1649)
carranc cantar com un carranch (Ort
Mols. Joseph: Sonet en consonants,
1690)
carranc, fer el -1 doc., per el sonit
infernal del carranc de fusta; o
paralelisme en el moviment del carranc
y del dimoni: cap arrere y de gaid:
com el diable fa el carranch (BSM,
Ort Mayor: Poeses, c.1723, f.122)
carranc trauen carrancs... fent la ronca
musiqueta (Ros: Roman dels jochs,
595
1730)
carranc en mes sarpes que un carranc
(Alapont: Chila u el sant, 1860)
carranc els carrancs mhan asustat
1871)
carranc de fusta pera fer rodo
senserros, caragols y carrancs ... llums
roido, alborot (Llombart: Tabal y
carranc no carrega en mal carranc
(Roig: El tesor, Gandia, 1884, p. 25)
carranc ya fet un carranc (Barber: De
Valencia al Grau 1889)
carranc som uns carrancs (Sansano:
5)
carranc de fusta, el carranc
(Escalante: Les barraques, Valencia,
1900, p. 32)
carranc los carranchs, cencerros
(Gadea: Tipos, 1, 1908, p. 119)
-per similitut al
carranc, ahuelo
carranc en la torpea al caminar y,
tamb, per els rodos del fet en fusta:
ahuelo carranc de ton pare (G.B.:La
carranc en el text ix el castell
cangrejero y, en valenci: cmpram
un carranc (Tallada, Miquel: Aix si
que te importansia! 1924, p.23)
carranc Miren, lagelo carranc!
carranc tots van com els carrancs: cap
arrere (La Cotorra Fallera, 1946)
carranc els plante una carranc... el
carranc (Palanca: Secanistes de
Bixquert, 1867)
carranco cobart, guilopo, traidor: per
carranco y mentirs, / sobre el fem has
acabat (El Mole, 1840, p.96)
carrasca sust. prerrom val. dtim
desconegut; cat. alzina: Carrasca... no

ductem quen aquelles terres (Reyne de
Valencia) no va ser aportat del Nort o
del Oest, sinos heretat del mosrap;
qarasqeyla o qarrasqlla ya apareix
en nostre Abenbeklaris, c. 1106...; y
Carrascal figura en dos escritures
mosraps toledanes dels sigles XII-XIII.
Que la gran serra de la Carrasqueta, per
la redol dAlcoy, y atres topnims
pareguts son heretats del mosrap es
veu per la conservaci sorda de la -t- del
sufix colectiu eta (DECLLC, 4,
p.393)
carrasca carrasca (Privilegis de Cat,
any 1333)
carrasca per baix de una carrasca
(Blay Arbuxech: Serm dela Conq.
1666, p. 38)
carrasca la carrasca y la canya
(Mercader. C.: Vida de f. Pere Esteve de
Denia, 1677, p. 47)
carrasca ni talle ninguna carrasca
1701)
carrasca de la bellota o fulla de
carrasca (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538)
carrasca de fer dany en carrasques
setembre 1738)
carrasca en lo eminent / de una gran
carrasca (BNM, Ms.3847, Trobes de
Jaume Febrer, 1759)
carrasca Carrasca! mal temps es
este (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 2)
carrasca de fusta .-Mes que siga de...
carrasca (Tito y Sento habent oit llegir
el rahonament del Pardal Siso... 1797)
carrasca metafricament, persona de
gran fortalea: tan fort me se va posar,
596
com si fora una carrasca (Conv. sobre

la venguda de Suchet, c.1813, p. 8)
carrasca una creu de troncs de
carrasca (La Sambomba, 24 de
desembre de 1840)
carrasca soc una carrasca (Liern: El
carrasca per la corfa... se coneix la
carrasca (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 20)
carrasca, carb de carb de pi, no del
de carrasca (Gadea: Ensisam, 1891,
p.289)
aquelles
carrasques
carrasca
Alcoy, 1931, p. 5)
carrasca As?... es de carrasca
p. 9)
carrascal el pi, se pasa per brosa, / la
brosa per carrascal (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
carrascal fent llenya en lo carrascal /
trencl mnec y... (Gadea: Ensisam de
carrascal eixe abre estava en lo mes
alt del carrascal dAlcoy (Gadea:
Tipos, 1908, p. 46)
carraspechar carraspechen com si...
carrspic 1 doc. carrspic: iberis
umbellata, nom botnic (Cavanilles:
Obs. 1797)
carrasqueny persona en fortalea
fsica:
carrasqu,
carrasqueny:
perteneciente a la carrasca; semejante a
ella; spero y duro, dcese de las
personas (Escrig: Dicc. 1887)
carrasquenys daquells carrasquenys
p.105)
carrasqueny se casen en los
carrasquenyos del seu poble (Gadea:

Carrasqueta ... pases hui la
carrasqueta (Mentres pasa la diana,
Alcoy, 1855, p. 14)
en
lalt
de
la
Carrasqueta
Carrasqueta... (Ensisam de totes
herbes, 1891, p.43)
Carrasqueta y enfront la Carrasqueta
p.132)
Carrasqueta, la en lalt de la
Carrasqueta... de Xixona (Mart
Gadea: Tipos, 1908. p. 47)
Carrasqueta, la La Carrasqueta
(dAlcoy),
segurament
dpoca
preislmica (DECLLC)
carrechaora una carrechaora te pega
una tamborin (Canyisaes, Monver,
1909, p. 100)
carrechar que burlem / carrecharo tot
per mar (Baoro el Rochet de Alcser,
Tortosa, c. 1790)
carrechar y el carrecharen capa el
convent (El Mole, 1840, p. 52)
carreche yo soc el que as carreche
tot (Ferrer: A la vora del riu Serpis,
Ganda, 1932, p. 28)
carreg cast. Glarcola con collar; val.
Carregada, Carregadet (Vidal: Cat. de
carreg -catal carregada, castell
cargada: la trista barca de Caronte
carreg de... (La creu del matrimoni,
carreg Glareola con collar. Es la
misma que se denomina Carreg
(Escrig: Dicc. 1887) Pardal albuferenc
tamb conegut com a descarregaet.
carreg la pitralera carreg de la cri
carreg la carabina dAmbrosio
597
carreg de seg (Alberola, E.: Refraner

valenci, 1928, p. 258)
la barca est carreg
carreg
1928, p.6)
carreg tota carreg en un ram de
flors (Alcaraz, L. J.: El ball del ram,
1928, p.14)
carreg de pits est prou carreg de
pits (Gmez Gascn: La reina de la
carreg y Matilde carreg en una
sistella (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 6)
carreg amartelladsims; carreg ella
en un ram (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra y..., 1934, p.42)
carregaeta diana carregaeta de
bombo (Llibret Foguera Alfonso el
carregar la ma castigar sinse
miraments: y com a Fiscal, demane, /
que sels carregue la ma (Informe
fiscal, imp. Viuda de Laborda, MCCCI)
carregarse carregarse a la esteva
carrer fehent carrer (Martorell:
Tirant, c. 1460)
carrer anaven per los carrers
demanant
per amor de Deu
(Blanquerna, trad. al valenci, 1521)
carrera del llet carrara; equivalent
al modern galicisme catal cursa (del
fr. course), desconegut en valenci de
cuansevol poca y autor. En leixemple,
carrera en caballs: la trompeta son
los cavallers... feren moltes carreres
Martorell: Tirant, 1460, ed. 1490)
carrera fet haveu carrera vana, cavall
sou que molt se toca de llauger (Mil:
El Cortesano, 1561)
carrera cavalls de bona carrera (Ord.
custodia de la costa del Regne, 1673, f.

8)
carrera en leixemple es fa metfora
de la llaugerea dun sant, fet aguila en
la carrera (Gonalez, F. R.:
Sacromonte Parnaso, 1687, 167)
carrera tot son carreres y portaes,
davant de les vaques (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 203)
carrera en sacs en Denia... carreres de
galls, carreres de sinyorets dins de sacs
carrera en sacs cucanyes y
canterelles... y les carreres en sacs (El
Tio Cuc, 2 ep., n 55, Alacant, 1924,
p.2) En catal: i les curses amb sacs .
carrera va a pendre la carrera?
1926, p. 9)
carreres deportives en cat. curses
esportives: vola yo anar a presensiar
les carreres (Sanmartn, R.: La III
Volta a Valensia, 1926, p.8)
carreres pedestres est fent carreres
pedestres
(Perdiguer,
R.:
En
carreres ara estic entrenat pera fer
carreres (Sendn, A.: Ella, latra y...,
1934, p.15)
carrereta les dos cames... pegant al
mateix temps una carrereta (Gadea:
Tipos, 1908, p. 394)
carrereta yo ans sempre pegava una
carrereta (Canyisaes, Monver, 1908,
p. 78)
carrer carrer (Esteve: Liber, 1472)
carrer, conceptes de elementals o
destarifats: versos als que sobra un
pam, / conceptes de carrer (Coloqui
entre el So Masi de Benifaraig y Sento
el del Forn, 1797)
carrer, poeta de poeta roin, sinse
598
calitat: al poeta de carrer que... (El

carreronet carreronet (Escalante: El
carret, fer el Pascualo li fa el carret, el
gran punyetero (Baldov: El virgo,
1845, p. 19)
carret, fer el poner derecho el dedo de
en medio, accin grosera (Escrig:
Dicc. 1887)
carret de ma tindrem carret de ma
p.23)
carret lo que cap en un carro y,
traslaticiament, molta cantitat dalg,
siguen alficosos o persones: carret
(Escrig: Dicc.1851)
carret si sou una carret (Martnez
Ruiz, A.: Canyisaes, Monver, 1907. p.
46)
carret cat.y cast. carretada: una
carret de vi y oli (Sireno, D. D.: El
carret endurse una carret (Valero,
p.7)
carretaes unes cuantes carretaes de
grava (El Bou solt, 1877, p.192)
carretaes els dins se gasten en
carretates de... (El Tio Cuc, n 65,
Alacant, 1916)
carretela cat. carretella: carretela:
coche de cuatro asientos, caja poco
profunda cuya cubierta se abre o se
cierra (Escrig: Dicc.1851, 1887)
chit dins la carretela
carretela
dAlboraya, 1862, f. 14)
carretela la portava en carretela
carretela en caballs y en carretela

carretera tirat a eixa carretera (El
Bou Solt, 1877, p. 140)
-mosarabisme
com
carretell
germanell?: lo carretell
(Vilarig:
mercaderes, 1607)
carretilla tirant duna carretilla
1933, p.8)
carretonet comprar un carretonet y un
lleg (Semanari El Pelut, Alacant, n 1,
1924)
carricoche en un carricoche deixos
1907, p.59)
carril refer e adobar lo carril e la
aleuxia de la cenia (DCVB, en doc.
val. de 1466)
carril carretera: conferir sobre lo
carril de Arag (DCVB, en text
valenci de 1532)
carril cast. cauce. En valenci, eixirse
de mare o carril el riu: y al cap de
anys mil, tornen les aiges a son carril
(Mas, fr. Ll. V.: Serm festa St. Vicent,
1755, p.5)
carril carril: en las vas ferreas, barras
de hierro... locomotoras (Escrig: Dicc.
1887)
carril ferrocarril: desde que hem
abaixat del carril (Navarro Borrs: Es
de vost eixe goset?, 1921, p.10)
carril carril: la seal que dejan en el
suelo las ruedas del carro (Escrig:
Dicc. 1851)
carril el de la plasa de bous: en el
carril (...) es tira de cap al carril
(Canyisaes, Monver, 1909, 1912, pp.
114, 206)
carrilln lespectcul que mos dona el
carrilln (Hernndez, Faust: Arrs en
599
res, 1930, p. 11)

carrilln, rellonche de galicisme; del
llet tardiu quaternia y antiu fr.
quarregnon > carillon; rellonche en joc
de cuatre campanes: y entren per la
porta... per la fach... per el carrilln
(J. Garca: El 095, 1931, p.7)
carriola del sicili carriola; varietat
de carret en tres rodes: hui, entre
cabriols, carrioles y bisicletes...
Monver, 1909, p.99)
carroa ab la carroa (BRAH, Ms.
carroa carroa (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
carrola a tota carrola... no sigues
atolondrat (Lorente, Lluis: Ramona.
Elig, 1887, p. 20)
carromat es mestre de carromats
(Sentiments y aconhorts, 1755, p. 7)
carronya del itali carogna, figura en
el castell Tesoro que Covarrubias
escrigu en el Reyne per lany 1600,
italianisme usat en Valencia?. En
1839, el colaboracioniste
Labernia
larreplegara en son diccionari catal,
pero asoles Escrig donara les acepcions
sanceres en valenci: carronya: rooso
o miserable, mezquino o ruin (Escrig:
Dicc.1851)
carronya carronya: carne corrompida
(Escrig: Dicc.1851)
carronya no se pense ning que... es
un carronya (El To Cuc, n160,
Alacant, 1917)
carronya Este to es un carronya!
p.18)
carronyar,
carronyat,
carronyar
carronys... (Escrig: Dicc.1887)
carronyes Propina? Bons son els
carronyes que... (Angeles, P.: Al

carronyo masculinisaci pera fugir
dambigetats monflorites: y tot
perques un carronyo, / si, sinyor, un
sicatero
(Escalante:
La vanitat
castigada, 1855, p.7) Loriginal apareix
en .
carronys
(Escrig:
carronys
Dicc.1851)
carrs havia un carrs de gent
(Archiu Mun. Benasal, Procs a Vicent
Badal, 1684)
carrosa y anava dit cardenal... en la
carrosa (BRAH, Ms. Porcar: Dietari,
1623, f.420)
carruache carruaches (El Mole,
1837, p. 94)
carruache son marit te carruache
carruache ya tenim els carruaches
(Casademunt: Bateig en Burriana, 1871,
p. 7)
carruache has de vindre en carruache
p.17)
carruache lhan ficat en un carruache
(El Bou Solt, 1877, p. 252)
carruache la roda dels carruaches
carruache en linterior del carruache
1894, p. 9)
carruache he comprat dos carruaches
p. 14)
carruache a peu, atres en carruache
puguen
entrar
els
carruache
carruaches en sa casa (El Tio Cuc,
n55, Alacant, 1924)
600
carruache les campanilles dun

carruache (Gmez Polo: Yo mate...
bous, 1926, p.6)
carrucha en lo any 1502, pujant en la
Arazeli a la Verge es trenc una bast
dels que la sustenten en la carrucha y...
(Trrega, C.: Ms. Llibre pera solament
los fills..., c. 1600)
carrucha corriola; cast. polea,
garrucha:
pareix
que
estiguen
engrasan(t) la carrucha (Canyisaes,
Monver, 1909, p.141)
carrucha un pou... en carrucha, corda
y poal (Peris, J.: El banquet, Castell,
1928, p. 3)
Carrs ms llunt... en nostre Carrs
baix (Semanari El Obrero dElig, 30
de giner 1938)
carrusel -del fr. carrousel; atracci de
fira: Pegant voltes? Com un carrusel
c.1915, p.13)
casa del llet casa; com a les
romniques hispniques: anat de casa
en casa demanant posada (Villena, I.:
Vita Chr. 1497)
cas cast. y cat. casada: als huit des

de cas (G. Albn, M.: Un ball de
convit, 1863, p.21)
cas com si fora ya cas!
cas donsella, / viuda, no havent
enviudat, / y cas (El Canari, vol 2,
cas en ell tinc que ser cas (Roig: El
tesor dels Chermanells, Gandia, 1884,
p. 8)
cas y pera que nos diga que una dona
cas... (Salvador, Carles: Un negosi
cas pero soc fadrina... Cas ya es atra
cosa (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,
1928, p.21)
cas y dem alsarse cas (Matal de
11)
cas era cas en un mestre, saps?
cas atre a les dones casaes, atres a les
sogres (Josep M J.G. y E, Beltrn: Les
casaca -1 doc.: sayo o casaca (Pou:
casaca se agarren de la casaca (Ros:
2)
sombrerons,
casaca,
casaquetes
casaquetes
(En
obsequi
desl
casaes ni son fadrines, ni casaes ni
viudes (Canyisaes, Monver, 1908, p.
77)
casaetes y tamb cuan som casaetes
(Pastor: Un meche, Alacant, 1905, p. 6)
casalici el valenciano casalici, gran
edificio (DCECH, 1, p.902)
casalici en este cas, construcci
darquitectura efmera pera lentr de
Carlos I: feu la ciutat un casalici
larch..., de tela pintada al romano
(ACV,ms. Llibre dAntiquitats, abril
1528)
casalici pera Corominas, el valenci
casalici equival a gran edifisi, pero
tamb son altarets de pedra, en cuberta
y columnes: els ponts del riu...a la
mitat, salcen dos casalicis de la Mare
de Deu dels Desamparats (Gadea:
Tipos, 1908, p.335)
casalla varietat daiguardent: anem...
se la farem de casalla (Peris Celda, J.:
casalla Anem a ferse eixa casalla o
qu? (Peris: La bolcheviqu del Carme,
601
1932, p. 17)
casalla casalla. Al moment (Morante
p. 27)
casalleta els vehins del barrio se
alegren mentres prenen el casalleta
casament un casament molt singular
(Roig: Espill. 1460)
casament el casament (Galiana, Ll.:
casamenta de les amonestacions a la
casamenta (Baidal, F.: Amor torna,
casanya, mula de ducts semantisme
y tim, del llet *cassana, del glic
cassnus?, eren mules dun Casanya,
(apellit valenci), o les de carregar fusta
de carrasca y roure?, derivat del glicllet cassnus,carrasca?: esclavinetes
/ com els bolquers babosalls, / o
solapandes de mula / de casaa (sic) Y
que tous van! (Baoro el Rochet, c.
1790)
casaor un casaor / que par prop
lenfilat (Ruiz Esteve: De Dar-Drius a
casaor El Tenorio casaor (Nostre
Teatro, semanari, 22-VI-1932)
casaora tinc una filla casaora, rocha y
guapa (Lladr, R.: La boba y el
embobat. 1872, p. 6)
casar ms val casar que cremar
casarmos a casarmos (El Cullerot,
Alacant, 1898)
casca, casquetes fet dalfan, e
dorelletes, / ucre, casquetes (Roig:
Espill, 1460)
casca, casques un bon present de
casques, de marsap (de casques, de
marsap, / torrons de sucre, torrats

(Coloqui nou pare divertir el humor y
desterrar la melancola, 16 de deembre
1733)
casca es menche vint lliures de
casques (La Sambomba, 24 de
desembre de 1840)
casca sucre-candi, casca, coca fina de
Nadal (Rahonament de Carnistoltes.
1854)
casca ... les casques y coques? Nadal
casca casca: rosca de mazapn y cidra
o batata, cubierta de azcar (Escrig:
Dicc. 1887)
casc, cascaes de les fonts y cascaes
p.58)
casca pera t una casca. / .- Che, qu
dolsa! (Guallar, J. G.: Nit dalbaes,
1900, p.6)
mamelleta
de moncha...
casca
pasensies...
casques...
panquemao,
molletes... (El To Cuc, n160, Alacant,
1917)
casca coques, casca... torrons
casc casc: despeadero de agua,
natural o artificial (Escrig: Dicc. 1887)
casc la font lluminosa... mirant la
casc (Llibret Foguera Chap, Alacant,
1930)
casc cast. cascada: lAlbufera y
casc dAgna / competixen en bellea
casca-anous no perteneix a ninguna
pandilla de empleistes ni casca-anous
(El Mole, 1841,p.213)
cascabancs anar a cascar banquets,
cascabancs charraors y malfaeners:
estos pobres cascabancs (Conv. Saro
602
Perrengue, 1820)
cascabancs cascabancs, que charra en
el bancs (DECLLC, valencianisme doc.
en 1868)
cascabus <
cascabell -del llet
caccablu; en val. es mant la variable
en -b- etimolgica: un bou ab
cascabells en lo coll (BRAH, ms.
Dietari Porcar, a.1612, f.158)
cascabell, caixcabell Ni gat en
caixcabell, / ni... (Ros: Tratat, 1736,
p.76)
cascabell cascabell: dicho o hecho
de poco juicio; cencerr (Escrig: Dicc.
1887)
cascabelles melons, prunes... y
cascabelles (Palanca: Un casamenten
Picanya, 1859, p.21)
cascabells sonant com a cascabells
Melisenda, c. 1660)
cascabellic cascabellich: ciruela...
chica y redonda de color purpreo... que
suelta con facilidad el hueso... expuesta
al sol se reduce a pasa (Escrig: Dicc.
1887)
cascabelliquer cascabelliquer: rbol
que produce el fruto del mismo
nombre (Escrig: Dicc. 1887)
cascall Papaver somniferum, cast.
adormidera; dtim iber, o del rapvalenci hashas, haxhaxa?; ix en el
Voc. de Florencia y Macer:: cascalls
cascall ab cascall... fer dormir (Roig:
Espill, 1460)
cascayls...
fa
dormir"
cascall
cascall lalcnfora y el cascall (Ros,
cascall caldo de cascalls (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 103)

cascall Che! Vinga, prou de cascalls
(Gmez: Cremaes sinse foc, 1917)
cascallet fenicat cascallet fenicat
p.16)
cascar mosarabisme dtim ducts,
del llet *quascare? : li casquen lem
e lescut (Conesa, J.: Hist. Troyanes, a.
1374)
cascar y voler que yo tinga les mans
destopa pera el primer que casca els
hosos (El Mole, 9 dagost 1855)
cascar Home, pase, y no me vinga
cascant (Huertas, F. de P.: La tea de la
1873, p.14)
cascaruja el mercat de la cascaruja...
de Nadal (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 116)
cascarulla Alcover no dona el
significat ms corrent, asoles diu que
equival al castell cascarilla: la corfeta
dels grans de forment dins de lespiga,
valenci del Nort (DCVB)
cascarulla, par de paraeta ahon
venen pipes, chufes, armeles, tramusos,
etc.: y en les paraes de cascarulla (El
Tio Cuc, n161, Alacant, 1917, p.1)
cascarra sinnim de cap: cascarra:
crani, ... mosarabisme directe del
valenci (DECLLC)
cascarra cascarra: botn de los que
llevan los militares en el uniforme
cascarra persona que patix alifacs de
la vellea: y vost, agelo cascarra
(Mez: Bous sinse pa, 1888, p.15)
cascarra en cama crua y en cascarra,
sinse sombrero (Gadea: Tipos, 1908, p.
152)
cascarra a voltes me toque la
603
cascarra (Canyisaes, Monver, 1909,

p. 114)
cascarra sinse sombrero: vrelo de
matinet en la vareta en la ma y en
cascarra (El Tio Cuc, n15, Alacant,
1923)
cascarrabies cascarrabies (Mill,
Manuel: Cascarrabies, Valencia, 1889)
cascarrabies cascarrabies: persona
que fcilmente se enoja (Escrig, 1887)
li
cascarrecha
cascarrechar
(Semanari El pare Mulet, 1877, p. 19)
eixa
guitarra...
cascarrechar
cascarrecha (Roig y Civera, A.: El
cascarries rastres de cascarries porta
cascarries se hauria llevat cascarries
cascarrut:
cabezudo
cascarrut
cascavells cascavells (Esteve: Liber,
1472)
casco de botella un tros de casco de
botella (El Mole, 1837, p.51)
casco de barca duna barca... queda
algo que vol ser casco (Meli, F.: Al
casell, casella, casellet el femen est
poc document en valenci: casell:
cuadro, cuartel o era, por la parte de
tierra que en los jardines...; por
estensin se aplica a otras cosas que
forman
casillas
cuadradas
o
cuadrilongas.
Casellet:
cuadrete
(Escrig: Dic.1851) Tamb es espay
darrosar.El DCVB, dona caselles en
doc. valenci del sigle XV y, que
sapiam, poc ms nhia.
casense Visantet, casense pronte
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1862,
f. 21)
casera a Dona Catalina, casera d En

Johan Gil, prevere (APH. Sta. Mara
dElig, Sig.168, testament, 5 febrer
1395, f. 52)
casera brosa casera... retalls de sastre
(...) de tela casera que porta al coll
ttul y p. 47)
caserio perque son caserios, parlant
de cases de la Romana (Canyisaes,
1911, p. 184)
caset pues, chic, conta un caset
7)
caset fet, historieta o cuento: un atra
porta un caset / que ha susuit en la
China (El So Christfol, llaurador ricot
de la Ribera, Imp. Horno de San
Andrs, 1789)
caseta -1 doc. com a diminutiu de casa:
caseta (Roig: Espill, 1460)
caseta del desamparats caseta dels
desamparats:
depsito
de
los
desamparados... donde se depositan los
infortunados que... (Escrig: Dicc.
1887)
caseta dels Desamparats si algn da
en la caseta / me veus dels Desamparats
/ no preguntes qu mha mort (Gadea:
caseta del cementeri dasta el vell que
sen va per punts a la caseta que no
pasten (Gadea: Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.54)
caseta del cementeri lo mateix que
nicho: dem el veus (mort) en la
caseta (Escalante: Obra comp. I, 1894,
p.24)
caseta del cementeri el ferits de
punyalaes / y els que he dut a la caseta
(Don Juan Treneta o el casament de La
Menga, estren la nit del 28 desembre
604
1899, p.7)
caseta la caseta de Chimo (Soler, S.:
Mos quedem!, 1907, p. 9)
caseta del cementeri la caseta que no
pasten senten ques el cementeri
caseta, els de la segn gent molt lleja,
puguera aludir als morts: el viu te la
primer caseta en lo poble; y la segn, en
el cementeri: casi tots pareixen de la
segn caseta de llejos que son y de arreu
que van (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p.49)
caseta del cementeri -en leixemple
parla un mort al que li furtaren o
llevaren la roba en la caseta del
cementeri: el cas es que la meua roba
me la capdellaren en la caseta (S.
1928, p.9)
caseta la caseta del flares (Valls: El
casetes, eixir de mes em fa eixir de
mes casetes (Ort Mayor: Coloqui pera
lo Conv. de Senta Ursula, 1730)
casetes, traure de que mhavia de
traure de casetes (Galiana: Rond. 1768,
p. 34)
casetes, trurer de les si em trauen de
les casetes... (Garca Martnez, J.:
1890, p.23)
casetes, eixir de les li vena molt a
repel y el fea eixir de les casetes
caseuse si ella te vol, caseuse (Urios,
casi cat. gaireb. Ladvrbit valenci
apareix en sa morfologa en c- desdels
clsics: casi (Roig: Espill, 1460)
casi casi cendra (Disp. Viudes y
donelles, c. 1561)
casi casi sanch que del cor... de tots los

triunfos casi desijam... (Beltrn,
Jaume: Obres contemplatives, Valencia,
1515)
casi les venes casi totes sobre les
arteries (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
casi de la casi peste de pigota
1613)
casi y casi tots enchisats (Coloqui de
les inumerables virtuts dels valencians,
any 1728)
casi la fam es casi demencia (Ros,
casi causa tinc pera afligirme / y casi
pera plorar (BNM, Rahonament... a les
casi y un ros casi me atropell (BSM,
casi casi quem tenen atolondrat / y casi
casi suspens (Coloqui de les moltes
rinyes... entre sogres y nores, a. 1758)
casi casi caic despales. No sagrunse
casi Oy!, pues sap que casi, casi,
vost y yo... (Llombart: Lagela
Puala, c. 1880)
casi casi podem fer as o all
casi casi totes les nits... (El Cullerot
de Alacant, 6 juny 1898)
casi un tir de monyo que casi
marranca una trena (H. Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.11)
casi vendre una cosa molt barata o casi
debaes (Gadea: Tipos, 1908, p. 388)
casi en crrer la nomen casi res!
p.11)
casi que casi el deix en conill (...)
605
casi, casi estic per anar en vosatros (El

Tio Cuc, n 88, 203, Alacant, 1916,
1918)
casi y casi anant a plorar (Baidal
p. 29)
casi casi li costa la mort (Tadeo, F.:
casi casi, casi el podem ensayar... Ben
pensat! (Melia, F.: El pare Canuto,
1921, p. 4)
casi casi tota la pasturenca (Serrano,
casi mos peg una port que casi
lascla! (Valls, E.: Mat de gloria,
Alcoy, 1932, p. 9)
casi diuen per ah, que casi ning la
17 dabril 1938)
casilici templet, valenci (DCVB)
casilici sino casilici de la veritat
21)
casilici, casalici els lletins casa,
casale, casalicium, en contaminaci en
atres com aedificium, donaren derivats
pareguts en les llenges germanes, com
els castellans casa, casal, casalicio
(DRAE). En valenci, casilici es
templet aubert apoyat en columnes que
cubrix, per eixemple, una creu de pedra:
les creus del terme de Valencia..., la
dita Cuberta..., coronantla un casilici
apoyat en... (Gadea: Tipos, 1908, p.
385)
casino, cas del it. casino, casa
elegant: cas: casino o tertulia (Escrig:
Dicc.1851)
casino rich acaudalat... jua en lo
casino (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.111)
casino per la espr al concurs del
Casino (Canyisaes, Monver, 1909,

p.104)
casino, casinet la funsi del casinet
(Haro, M.: Hi que tindre carcter!,
1923, p.8)
casique casique (G. Capilla, Jos: Un
casique a redolons, 1872)
casol mal ciutad es mal casol
(Eiximenis: Reg. als Jurats de Valencia,
c.1385)
casol, borrego criat en casa: tres
pells de borrego casol (El Mole, 1840,
p.94)
casola li trenc alguna casola (Archiu
pollastre, 1776)
casoles casoles, perols, foguer (De
casoleta, cazoleta cazoleta de fer ous
(ACV. Ms. Melchor Fuster, c. 1680)
casoleta pa y peix, casoleta en greix
(El Mole, 1841, p. 357)
casoleta del genoll, chinoll casoleta
del genoll: rtula (Escrig: Dicc.1887)
casoleta del chinoll les casoletes dels
chinolls me tremolaven (El Cullerot
Alicant, 10 de giner de 1897, p.1)
casoletes dels chinolls les casoletes
dels chinolls (El Tio Cuc, Alacant, 8XI-1916)
casolota tim desconegut, prerrom o
del baix llet catta?; aumentatiu de
casola: y en unes graelles posant / en
mig una casolota (Descripci de les
lluminaries, any 1797)
casori matrimoni, boda: no porta
peral casori, / la dot que era competent
(Col. de les moltes rinyes... entre sogres
y nores, a. 1758)
casori se efecten los casorios (Ros:
4)
606
casori, casorio matrimoni, boda: com

el dijs casorio tena a tot lo poble fet
un bordell (Galiana: Rond. 1768, p.85)
casori casori: casamiento hecho sin
juicio..., o de poco lucimiento (Escrig:
Dicc. 1851)
casori quin dimoni de casori
p. 20)
casori, casorio aix parar en casorio
casori El casori se dona per fet
casori me pareix sentir aulor de
casori (Salls
Rocabert: Els
castigaors,1931, p.28)
casota a la casota, / que dihuen de la
Ciutat (Relaci entre Sento y Tito... a
casporra casporra, valenci; del
mosrap kasporra (DECLLC)
casporra, caixporra mosarabisme
valenci, germ del castell cachiporra:
els pastors..., sa caixporra en la ma
(Ros, C.: Romans... en ques declara la
casporra qui en casporra mata a un
atre... (Coloqui dels poticaris, c. 1790)
casporra armilla al coll, deu pesetes,/
y la caporra en la ma (Rahonament...
que tingueren el Tio Cosme Nespla de
Benifaraig..., 1797)
casporra un garrot en una casporra...
dels trons y casporres (El Mole, 1840,
pp. 15, 190)
casporra vaig a per la casporra y
torne (Balader: Les beseroles, 1874, p.
24)
casporra en peluques blanques y unes
casporres de llanda al muscle (El Tio
Cuc, n 122, Alacant, 1917, p.1)
casporraes ham dit sempre que a
casporraes (El Mole, 1840, p. 72)

casporraes Aquell de les samugues,
que a forsa de casporraes... (Santapola:
Coloqui entre Mandrango y Chelarda,
1858)
casporrechar
com
van
a
casporrecharmos (El Mole, 1840, p.
73)
casporreta de mestre: piles de catons,
dotrinetes, aritmtiques... y una
casporreta de canya (Navarro y Reig,
casporreta parlant duna pistola
menuda: as es casporreta (Ruiz
p.5)
casporrut un atre vell casporrut
casporrut:
cabezudo...
casporrut
mucha cabeza (y) ser delgado de cuerpo
con alusin a la porra... torpe, rudo,
necio (Escrig: Dicc.1851)
casps derivat de caspa; pasat al catal
en 1839
per el colaboracioniste
Labernia casps (Escrig: Dicc.1851)
casps pats... casps... ronys! (N.
Borrs: Es de vost eixe goset?, 1921,
p.5)
casquet diminutiu de casc: me
posaren el casquet, / y en lo cap
empaperat... (Martnez, P.: Nelo el
Tripero, 1792)
casquetes fet dalfan, e dorelletes, /
ucre, casquetes (Roig: Espill, 1460)
casta dorige ducts, dun gtic
*kasts?; llinage, ascendencia, varietat

dalgo, siguen persones, , pardals,
mones o comestibles: que son duna
casta (Fenollar: Procs de les olives,
1487)
casta en ell mateix manifesten / la tal
casta de pardals (Rahonament y
607

casta qu parles si tu y ta mare venu
de casta de mones (Santapola: Coloqui
casta pareixen mercats aon se
regalaren tota casta de comestibles
Monver, 1909, p.104)
castanya del monyo en los cabells a
sa moda, /... a modo duna castanya
(Coloqui de les modes, 1767)
castanya del monyo manteu entafanat
/ castanya, risos y polvos (Baoro el
Rochet de Alcser, 1790)
castany castany: castaazo, por
golpe... (Escrig: Dicc. 1887)
castanya, tamb sera sera inaudit:
tamb sera castanya despus de tant
de treball (Folch, R.: El fantasma,
1917, p.5)
castanya torta, alsarse u en la alarse
u en, o tndrer, la castanya torta:
levantarse uno de, o tener, mal humor
castanya torta, alsarse en la que
vost el da que salsa en la castanya
torta... (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.11)
castanya de gaid, en la -cuan a una
dona se li presenten problemes: la
castanya que me sha posat de gaid
p.12)
castanyeta Vaja una caritat y un voler
de castanyeta (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 31)
castanyetes qu alegra ms a la gent?
El toc de les castanyetes (Poesas para
distribuir durante el Baile de Torrente,
1838)
castanyetes doble sentit: testculs e
instrument de percusi: ball sinse
castanyetes, es un ball molt apagat

1866, p.19)
castanyola torrateres y paraetes de
castanyola (El Bou solt, 1877, p.129)
castanyola peix: castanyola. Castell,
saputa (Orellana: Cat. dels peixos,
1802, p. 3)
castanyola barretes dalfanic y boles
de castanyola (Liern: La mona de
Pascua, 1862, p. 30)
els
chics
menchen
castanyola
castanyola (Coloqui dels Borbons,
1868)
castanyola castanyola: melcocha, miel
caliente, se echa en agua fra (Escrig:
Dicc. 1887)
castanyola rollets... la castanyola
castanyolaes, fer fer roido chuplant
castanyola, o fet en la llengua al
menjar. Tamb fer castanyol: ruido
que se hace en los dientes dndose
golpes con las manos en la barbilla
castanyoler castanyoler (Escrig: Dicc.
1851)
castanyoles instrument musical, cast.
castauelas: caxa nan fet de
castanyoles (Lo sompni de Johan
Johan, 1497)
castanyoles blanques patir temor, per
metfora del dents al tremolar; en
leixemple, Porcar es fisga dels cobarts
valencians: y tot no res, tot cosa de
Valencia, tot cosa de castanyoles
blanques y tot temor (BRAH, Ms.
castanyoleta peix valenci, Chromis
castanea; 1 doc.: castanyoleta est
valentinis (anotacions de Miquel Johan
Lyon, 1554, p.153)
castanyoleta pasts esfric o daspecte
608
de castanya fet de mel prou correjosa:

te he de possar ms dolceta / que un
tros de castanyoleta (Paper pera fer lo
son amor, c.1740)
castell de foc dun castell ... tot lo err
lo coeter (Morl: Festa dels Cav. de
Montesa, c. 1640)
castell de foc se despar en lo Mercat
un castell de foc (Ayerdi, J.: Noticies
de Valencia, 1661)
castell de foc castell de invencions de
fochs (Cielos de fiesta... a St. Pascual,
1692, p. 62)
castell de foc En la nit es despar un
castell de foch (BV. Ms. Festes del
Centenar a la Verge del Milacre,
Cocentaina, 1720)
castell de focs artificials la funci
remat / en un grandissim castell
Proclamaci, 1746)
castellan trenquen un chavet da dos
en cada castellan (Colom: El benefisi,
1881, p. 18)
castellan castellan: accin de hablar
mal el castellano (Escrig: Dicc. 1887)
Enc quen valenci modern aludix a
qui parla valenci soltant paraules
castellanes.
castellanaes les castellanaes que tiren
(Caps y senteners, 1892, p.49)
castellanaes tipos ridculs y tirant
castellanaes (Colom, Ch.: Un estreno,
1917, p.15)
no
les
pugues
castellanechar
castellanechar (Ballester, J. B.:
castellaner valenci colaboracioniste
del expansionisme castell en lo Reyne
de Valencia.
Castell de Rugat Castell del Duch...
de la Pobla del Duch, eo de Rugat
(Ordens del Tribunal de Cruzada de

Valencia... otorgaci de les 13 Piles dels
Senyors Comissaris Gaspar Grau, F.
Fenollet, Ger. Frigola, en Valencia a 9
de juliol de 1697)
Castell de Vilanova Castell de la
Vilanova, eo de Xativa (Ordens ...
otorgaci de les 13 Piles..., a 9 de juliol
de 1697)
Ay
chiqueta
castellonereta
castellonereta! (Soler, S.: Mos
tpich
castellonero
castellonero
1917, p. 13)
els
verdaders
castelloneros
castelloneros (Breva, Vicent: Anem a
la Madalena, Barcelona, 1930)
castellot un castellot mol gran, de
focs artificials (Col. del viage de Tito a
Madrit, 1789, p. 3)
castic cat. cstig, cast. castigo:
castic (Roig: Espill, 1460)
castic suffrir lo castic (Pou:
castic lo instrument de son castich
valenci, 1643)
castic y les llenges venenoses, / vent
les obres prodigioses / de Exulve,
tindrn castic (Morl, Pere: Dcimes al
autor, en Praeclarae artis, 1643)
castic y en castic el Pare etern...
1859, p.13)
castic un gran castic ve sobre
Valencia (Orti, M. A.: Seg. Cent. Can.
S. Vicent, 1656, p. 132)
castic ya el castic se retarda (Baldov:
castic el castic que sufren els viudos
609
p.24)
castic es un castic verdader
1870)
castic hara, en castic, sallarguu
castic em desmaye per castic (Roig y
castic com a castic eixemplar
castic com un castic... (Caps y
castic Quin castic! (Vicent, J.: Els
Barcelona, 1903)
castic un bon castic (Breva, V.:
8)
castic aquell castic (El Tio Cuc, n
99, Alacant, 1916)
castic castic del cel (Melia: Com els
castic cat. cstig: li alse el castic
castic Qun castit mha enviat Deu!
p. 11)
castic Aix es castic... per quedarse
fadrinot! (Sendn: Ella, latra y...,
1934, p.27)
castic y que el castic els alcanse
giner 1938)
casties de les veus bones y casties
castigaor castell y catal castigador:
castigaors
(S.
Rocabert:
Els
castigaors, 1931)
casts tpic dun puesto: la popular
barri de Rusafa, de la que destaca
arrogant y casts el campanar (S.

1928, p.13)
castor tragam pantalons de castor
superiors (El Bou Solt, 1877, p. 116)
castor castor: tela de lana ... con la
suavidad del pelo de castor (Escrig:
Dic. 1887)
castrense derivat pardic, castrar >
castrense: graduat en Castrense en
Mompeller (Coloqui entre un capador
casualitat -del llet casultte: all
fonc casualitat (Rahonament que fan
casualitat y si la casualitat / porta al
seu... (Segona part ahon se referix el
dones... 1784)
casualitat casualitat, casualment...
casualitat per casualitat (Gmez
1932, p.5)
casucha la casa des milacres... es una
casucha (Canyisaes, Monver, 1911, p.
168)
casurro orige desconegut, arbic
qadur, vasc zacurr?: com un casurro
cataclisme del grec-llet cataclysmus;
vocable antic en castell. Arreplegat per
el colaboracioniste valenci Labernia en
1839, y tamb per Escrig: cataclisme:
cataclismo o diluvio, inundacin...,
trastorno universal, cambio social,
revolucin que... (Escrig: Dicc. 1851)
cataclisme evitar el cataclisme
cataclisme tremole per si ix ma mare y
arma un cataclisme (Puchol, V. L.: U
610
que te por, 1921, p.10)

del
llet
tardiu
catacumba
catacumbae; 1 doc.: baixaren a les
Cathecumbes (BUV, Ms. Ayerdi, J.:
catah catah els rius agotats. Y catah
el poble a ralla... y cata la lley (Conv.
Nelo y Quelo, 1787)
catal catal: lenguaje hablado en
Catalua, es una de las ramas o
variedades del lemosn (Escrig: Dicc.
1887)
catal, si no lha feta la far catal, si
no lha feta la far (Ensisam, 1891, p.
431)
catal, si no lha feta la far el catal,
si no la feta la far (Gadea: Tipos,
1908, p.381)
catal en serta ocasi, un catal molt
fanfarr, com son tots ells, anava
acompanyat de un valenci... (El Tio
Cuc, 2 ep. n 55, Alacant, 1924, p.3)
catalan acci feta per valencians
amorals, siga producte de sa ignorancia
o pera catalanisarmos en costums,
llingsticament, vexilollgicament, etc.
catalaner valenci colaboracioniste
del fascisme catal.
catalaniste catalaniste: catalanista
catlec, catlogo -del llet catalgus
trobem la grafa etimolgica

catlogo en valencia, castell y
catal del sigle XVII, dasta aplegar
al singular catlec nostre: en lo
catlogo dels sants (Gil, Vicent:
Relaci del Segn Centenar S. Vicent,
1655)
catlec seguint el catlech de...
p. 21)
catlec catlec (Fullana. Voc.
valenci, 1921)
Catalina e perpetualment en la dessus
dita festa de Santa Catalina, sobre un ort
que l dit Jacme... (APH. de Sta. Mara
d Elig, Sig.168, pensi dun censal, 25
setembre 1397, f.16)
Catalina plaa de Senta Catalina
(BN. Ms. Guillem Ramn, s. XVI)
Catalina mes que en Senta Catalina
1640, v. 155)
Catalina dita Catalina Revert, tingu
una filla (Guerau, B.: C. S. Vicent,
1656, 141)
Catalina insigne Cathalina un rezo li
han portat (Agrait, V.: Oracin, 1736)
Catalina Sent Andreu, Sent Chuan,
Senta Catalina... (El Bou solt, 1877,
p.171)
catalina, roda derivat de la roda en
dents que don torment a Senta
Catalina: roda catalina: la que hace
mover el volante de cierta clase de
relojes (Escrig: Dicc. 1887)
catalina, roda amic, a vost li falta /
alguna rodeta dalt .-Y la roda
catalina!! (Ovara: Mol de vent, 1905,
p.20)
Catalines les Catalines de fora
(Mulet: Ms. Poesies a Maciana, c. 1640,
v. 767)
Catalineta hipocorstic que tamb ix
en tonaes infantils: Les Catalinetes /
roden per el mol; / una coca bamba | y
un traguet de vi; / tu, Catalineta, / tu
que vas y vns, / dili a ta mare / que
vinga
correguent:
Valgam
el
Totolomundi, / Catalineta davant
Catalineta yo vullc a Catalineta / ms
que a... (Ferrndiz, E.: Penlope en
611

Catalineta feta una Catalineta
catalinetes deixe les catalinetes
(BUV. Morl. Ms. 666, c. 1649)
Catalinetes, les segons Gadea, el
poble fic el sobrenom de Catalinetes
a unes jovens, pareix que chitanes, que
ballaven per els carrers de Valencia:
Les Catalinetes / pintureretes / als
valencians els trahuen / les aguiletes
Catamarruc y es de Catamarruc
8)
catament:
catamiento,
catament
observacin, advertencia (Escrig: Dicc.
1887)
catar y vestits... / en plomes de atres
pardals, / de modo que en dos bufits /
catalos (sic) ya despullats (Bando... a
Ribera, a.1797)
cataor bon cataor si ques (Vicent
cataplasma del grec-llet kataplasma:
as tot es culpa de les cataplasmes
catarata -del grec-llet cataracta:
formant al caure una... catarata, el riu
(La creu del matrimoni, 1866, p.11)
catarata desbordant com les catarates
(Llobat Ferrer, R.: Cada cosa a son
temps, a.1927, p.10)
catarro del llet catarrhus naixqueren
corrupcions com cadarn (Vilanova,
Arnau, c.1300), o encadarnat (Roig,
1460); cat. refredat: tambs queixen
dels catarros, / que la tos les casca el
pit (Paper curis, pera contrafer... any
1741)
catarro ..en lo llit de un catarro

1855, p.18)
catarro ya tens damunt el catarro
p.15).
Catarrocha Catarrocha descuberta
p.23)
Catarrocha els allipebres... en
Catarrocha (Meli, F.: Tots a Nova
York, 1921, p.9)
ell
est
hui
en
Catarrocha
Catarrocha
(Serrano: Voreta de
categric dir algo en firmea:
Categric, com si descubrira Amrica
(Casajuana: La oroneta, 1914, p.25)
caterva, caterfa del llet caterva,
multitut, grup numers y catic; abanda
del cultisme homgraf en val. cast. y
cat., eixiren variants com el sust.
mallorqu cateifa, catefa; el port.
catrefa (Alentejo), caterma (Arcos
de Valdevez); el cal catesca y, en gran
part del territori valenci, caterfa. Per
lo vist, les formes en -f- s'eixpliquen
per lensordiment de -v- (caterfa), o per
reducci de -rf- a -f- (catefa), o per
crusament en l'rap t'ifah,
grup
dhomens:
caterva
(Escrig:
Dicc.1851)
caterva traure de Espanya esta
caterva (Coloqui pera consolar, Imp.
caterva se reunix una numerosa
caterva de monyicots (El Pare Mulet,
1877, p. 8)
caterva una caterva de chiquets (El
caterva una caterva de chics
p.16)
612
cateto insult: Qu sha cregut este

cateto! (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 28)
catifa del rap qatifa; germ del
portugus alcatifa y del arcaisme
castell catifa (camisas de mujer, dos
almohadas, una catifa, Carta de dote,
Granada, ed. CSIC, 1972, p.225, doc.
any 1542); sinnim destora y
alfombra, vocables ms propis del
valenci modern; adems de que estora
es ms antiu en nostra documentaci:
que aix de flors, pues dihuen / ques
primavera el Reyne, / servira de catifa
(Matraca de lorta, imp. Viuda de A.
Laborda, 1802)
catiu catiu que amagara (Ginart,
Nofre: Reportori dels Furs, 1608, p. 39)
catiua catiua que haura parit (Ginart,
Nofre: Reportori 1608)
cat cat: libro compuesto de frases y
periodos cortos para ejercitar en la
lectura a los principiantes (Escrig:
Dicc. 1887)
cat primer llibret de llectura pera
chiquets: all et fara pasar / llibre, cat
y beseroles (Gadea: Ensisam, 1891,
p.208)
cat piles de catons, dotrinetes,
aritmtiques (Navarro: La pau dels
catorse cators, catorse (Escrig: Dicc.
1887)
catorse ma gastat catorse duros
p. 11)
cat en quins llibres has estudiat? En
... y cat (Mulet: Ms. Inf. Tell. 1660)
catorse shan escapat / catorse o
quinse dimonis (Coloqui del to
catre, cames de analoga entre les

cames tortes duna agela y les pates
del catre danar a misa: la pel, cames
de catre quins pensaments te?
p.23)
catret caireta de tisora pera aponarse
els peixcaors de canya, o les dones en
la iglesia: el sarnacho baix lo bras, les
canyes... y el catret en latra ma (El
Bou solt, 1877, p.232)
catret de tisora un catret de tisora
catret catret: asiento que usan las
mujeres para sentarse en la iglesia
(Escrig, 1887)
catret la moda quhau tret ara de
portar... catrets, a les iglesies (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 514)
catret diglesia un catret pa anar a
misa (Guallar, J. G.: Nit dalbaes,
1900, p.7)
catret sentats en banquets y catrets de
lona (Soler: Mos quedem!, Castell,
1907, p. 57)
catret del port. catre; caira plegable
que portaven les dones pera anar a misa:
per lesquerra... beata, catret al bras
(...) Macompanyes a la iglesia? Au!
Prtam el catret (Mart Orber, Rafel:
Honra entre llenges, 1927, pp.7,15)
catret eixint en un catret, mantellina
y... (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
Bolsera, 1928, p.17)
catso!, catsoleta, catcimeta! interj.
de sorpresa. Corominas aulora arrails
mosraps dorige (DECLLC, 2, p. 513),
tenint variables com catsoleta!
(Escrig: Dicc. 1887), y Catcimeta, que
est molt de repinfilis! (Galiana: Rond.
1768, p. 58)
catso! y quin ball ms
catso!
613
endemoniat (El Mole, 1840, p.104)

catso! catso: interj... en la acepcin
de notar la extraeza o... (Escrig: Dicc.
1851)
catso! Catso, deixem respirar!
(Escalante: Fuchint de les bombes,
1873, p. 17)
catso!
Catso!,
int.:
Hola!
Caramba! (Escrig: Dicc. 1887)
catso! recatso! Recatso! Que aixina
se mata a un home (Guallar, J. G.: Nit
catso! A ning, catso! (Garrido, J.
caudal -del llet capitlis; cantitat de
dins, daigua dun riu, etc.: tenen tan
poc caudal que apens poden
sustentarse (Archiu Hist. dOriola,
Llibre 308, escrit del notari Nicolau Gil,
any 1611, f. 162 r.)
caudal la gent / que del Rey no te el
caudal (BSM, Ort Mayor: Dzimes en
valenci, c. 1750)
caudal si yo fora com vost / home de
habers y caudals, / tots los papers
comprara (Conv. sobre la venguda de
Suchet, 1813, p.8)
caudal llstima que no tinga en dot un
caudal (BNM, Ms.14480, Merelo y
1864)
caudal y es ques vanagloria / de lo
seu caudal (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.112)
caudal en el be... caudal de felisitat
caudal vor lintens caudal damor
que du (Buil, E.: Oronetes destiu,
1934, p.5)
caudal vidriola quel caudal solta
(Llibret Foguera Pozo-Daz Morea,
Alacant, 1948)
caudal el seu caudal (Llibret Foguera
de Alfonso el Sabio, Alacant, 1960)
caudals de sanc, caudals riu (Ort,
M. A.: Sol de academias. Valencia,
1659, p. 32)
caudals caudals: de mucha agua
caudals els caudals (Coloqui nou de
Pepo Canelles, c. 1790)
caudals que donen als caudals de ella
13)
caudals, caixa de vosts procuren
aumentar molts dins... / com si fora
una caixa de caudals (G.B.: La Perla
caudals caixa de Bonica caixa de
caudals! (Josep M J.G. y E, Beltrn:
caudals la caixa dels seus caudals
1936, p. 5)
caudill caudill: caudillo (Escrig:
Dicc. 1851)
caufos, guerra dels morfologa
pardica?del rap kaduf (cnter) >
caduf > ca(d)ufos?: ...cuant la guerra
dels Caufos (Semanari Garrot de
sego, n1, Alacant, 1888, p.1)
caufos, guerra dels se va armar que
all pareixa la guerra dels caufos
p.3)
cauquechant -hpax (?) : anem, tu
ests cauquechant (Tordera, F.: Un fill
digne de Alacant, 1860, p. 6)
curer al curer una gran (Torrom,
p. 6)
curer curer per de pronte en la
malicsia (El Pare Mulet, 1877, p. 14)
614
curer venim a deixarnos curer

1877)
curer curer: caer. Curerli a u la
lotera (Escrig: Dicc. 1887)
curer u de llarc curer de madur;
curer de son pes; deixarse curer en
alguna part; curer en lo conte; estar al
curer; Qui no ha caigut, est per
curer; curer u de llarch, curer del
burro... (Escrig: Dicc. 1887)
curer temor de curer en una
embosc (Comes, F.: Sabater y
curer y se deix curer (Nostre
Teatro, semanari lliterari, 19 juny 1921,
p. 17)
curer de tos son pare va caure de tos
al vore... (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924)
curer curer baix les rodes del auto
(Lanzuela: La Templ, 1933, p.4)
caur la sinyora... te que quedarse a
caur (Palanca: El secret del agelo,
1870, p. 10)
caus era un caus de babilonies (BUV.
Morl. Ms. 666, c. 1649)
causar -1 doc. causar (DECLLC, en
caute -1 doc. home caute... cautela
cautela tal cautela (Gaull: La brama,
1497)
cautels cautels (D. Ag. en text de
Joanot Martorell, 1460)
cautelosos y els ms cautelosos (A.
H. Oriola, Orde Generalitat, 22 octubre
1704, f. 193)
cautiu cat. captiu: lo poble estava
cautiu (Crehuades, J. N.: Solemnes
fiestas, 1623, p. 160)
cautiu estava cautiu (Coloqui de Tito
y Sento, Valencia, 1789)

...y cautiu, desamparat
cautiu
f. 7)
cautiu me tenen cautiu (Breva,
1916, p. 9)
cautiva portarenme cautiva a...
1660)
cautivaora te trobe cautivaora
(Ovara, Chusep: Lnima en un fil,
1881, p. 17)
cautiveri temps que u est cautiu:
cautiveri (Escrig: Dicc. 1851)
cautiveri aquell del cautiveri en la
cova dels roders (Sireno, D.: El 606 o
cautivet als peus portava grillons, /...
un cautivet (Recitado en do... de Sant
que..., 1743)
cava cavernes o caves (Esteve: Liber,
a. 1472)
cava riu fondable / ab cava tan
profunda (Vinyoles, N.: Obres a llaors
de Sant Cristfol, 1498)
cava per una cava secreta (Gadea:
Tipos, 1908, p. 159)
cavalla cavalla: caballa (Gadea: Voc.
1909)
cavall exada, pala/ son camps eguala
/... cavallons (Roig: Espill, 1460)
cavall, caball caball: lomo de tierra
que se levanta con la azada (Escrig:
Dicc. 1851)
cavall, caball el caball que dividix
les heretats (Escrig: Dicc, 1851)
cavallns ha tengut mols cavallns?
cavarotes -hpax?: les raboses han
615
cavarotes on se poden amagar (Ferrer,

V.: Serm. c. 1400)
cavers no es bo tirar tots los cavers
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
cavilaci cavilaci (Escrig: Dicc.
1851)
cavilant cavilant desesperat (Peris
cavilant y el artiste cavilant... (Llibret
cavilar ... es de cavilar (Colom: El
cavilar y me pose a cavilar (Soler, S.:
cavilar fa cavilar a molts (Ferrer, L.:
A la vora del riu Serpis, Ganda, 1932,
p. 36)
cavilar despus de cavilar y molt...
(Sendn Galiana: Ella, latra y..., 1934,
p.13)
cavile no cavile molt (Alcaraz, L.: El
cavile no cavile, no te quendivinaro
1931, p. 3)
cavilejant
cavilejant:
cavilando
cavilejar cavilejar (Escrig: Dicc.
1851)
cavilen pronte cavilen, eixe es el
cuatre (Les riferes. Imp. Amargs,
1886)
caviles Qu tens... caviles? (Roig y
vinga, Peret, no caviles
caviles
caviles Ya caviles? (Escalante:
caviles no caviles (Mills, M.: El
Civil, 1916, p. 27)
caviles no caviles (Cubells, A.: Els
no
caviles,
Petroliera
caviles
(Morante Borrs: En les festes de
falles!, 1934, p. 9)
cavils saps que me te cavils?
1870)
cavils sen an tot cavils (El Bou
Solt, 1877, p. 78)
cavilos ya no tens edat pa eixos
cavilos (Comes: El regrs del
cavils cavils est (Peris Celda: La
peixca de la ballena, 1926)
cavilos no mha escrit... pase els meus
cavilos (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 11)
cavilosa te veig cavilosa (Meli: Com
-1doc.
cavitat
(Pou:
cavitat
Cayfs en este mon de Cayfs / tot es
mentira y embroll (Gadea: Ensisam de
Cayro al Cayro y a Constantinopla
(Blasco, Bartholom: Relaci del carrer
dAlboraya, 1687)
ce, che Si far. Ola, ce de la posada!
cebar -del llet cibre: cebar: dar o
echar cebo a los animales para
alimentarlos, engordarlos o atraerlos
(Escrig: Dicc.1887)
cebar la carn fresca y ben seb del
ganao (Serrano, M.: El llop de la
Murta, 1928, p.17)
cebarse convida a tot lo mon / a oldre,
a oir, a mirar, /... y a tocaro per ses
mans / ...los sinc sentits / en que sebarse
tindrn (Bando... a honor y glories del
cebeta, sebeta oli, vinagre, sebeta
(Ros, C.: Roman... treballs de la gent
616
pobra, 1763)
cebollot sinse modals ni trellat:
cebollots, caps de cudol, durisios
dels durs corbellots, Valencia, c.1740)
cecina detim ducts, llet vulgar
*siccna?. Carn seca y adob de caball,
vaca, porc, etc. Com al cast. y paregut
al port. chacina, Alcover heu dona
com a vocable prpit del valenci del
Maestrat de Montesa, mes era de tot el
Reyne: y si volen matar carn pera
cecina... (Instructions perals novament
cecina cecina de cabra o cabr, lo
quintal (Vilarig: Memoria l... han de
ceda en la llista y ceda dels Sants
(Guerao, B.: 2 C. San Vicente, 1656, p.
121)
ceda, seda del llet scheda; apareix en
texs valencians del 1450 (DECLLC, 2,
p.657). Llista de noms de persones,
animals o coses; en este cas, dels bous
pera la correguda de la Conquista: dins
una carta, la ceda dels seus noms...: lo
Chaparro, lo Romero, lo Botoner...
rinya..., 1738)ceda ceda dels Sants
(Mas, L. V.: Serm cofradia S. Vicent,
1755, p. 3)
ceda ceda: cdula (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
ceda seda: lista (Gadea: Voc. 1909)
cedeta la de cedeta (Ros, Carlos:
Cartillas valencianas, 1750)
cedixc yo li cedixc el dret (Coloqui de
coloquis o ansisam de totes herbes, s.
XVIII)
cedixc, sedixc y a vost sedixc la
ctedra (Gadea: Ensisam, 1891, p.531)
cedixc te la tanda (de parlar), y yo li
cedixc el honor (Gadea: Burrimaquia

alicantina, 1904, p. 17)
cedixc, sedixc te sedixc la paraula
p.10)
cedixca, sedixca que sedixca ms
pronte (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.11)
cega a la gallineta cega (Ros, Carlos:
Roman dels jochs, c. 1730)
cegallea cegallea: dolencia de los
ojos (Escrig: Dicc, 1871)
cegallipa pareix que estigues
cegallipa, mig cego. Arrailat en el
valenci de 1940.
cegalls cegalls: cegaloso, cargados
los ojos y llorosos (Escrig: Dicc. 1851)
cegalls vell y segalls (Peris: Nelo
Bacora, 1918, p. 7)
ceguera es molta seguera (Escalante:
cego del llet caecus; cast. ciego, cat.
cec: per cego fet (Roig: Spill, 1460)
cego lo cego (Esteve: Liber, 1472)
cego qu esta despert / es lo cego...
1497)
cego miren egos les vostres...
1497)
cego dels trists cegos (Beltrn, Jaume:
cego los homens cegos (Llull:
35)
cego cego de mi (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
cego dos cegos (BRAH, Ms. Porcar,
Joan: Dietari, 27 abril 1599)
cego encara que sia testament de cego
235)
617
cego Qu li han dit. Pase al sego

(Morl: Dels torn de les Monches, c.
1650)
cego al amor lo pinten cego (BSM,
cego cego (Torres, Lluis de les: Ms.
Evangelis valencians dOxford, 1730)
cego com en totes festes... salve de
cegos (Ort Mayor: Coloqui pera lo
Conv. de Senta Ursula, 1730)
cego cegos que canten (Mas, L. V.:
cego pera fer cantar a un cego
1768, p. 28)
cego en los cegos repar (El enamorat
en dia de Corpus, s. XVIII)
cego ahon canten els cegos (2 part,
en la que es referix com el tio Joan
Senen, 1797, p. 1)
cego cego (Valencia per sos Reis,
1802)
cego y donaria a menjar a tots los
cegos del reyne (Bib. del Senado,
cego, sego ni baldat, tort, ni sego, ni
potrs (BSM, Ms. 7116, El fadr, c.
1820, f.3)
cego, sego Yo estic sort, mut, coixo y
sego! (Roig y Civera, A.: Els banys de
les barraquetes, 1871, p.16)
cego, pou que servix de cloaca: el to
Blay pareix quhaixca caigut en un pou
sego (El Bou solt, 1877, p.188)
cego mig sego em fas (Roig y Civera:
cego, sego un sego estava mirant / com
se cremava una casa (Gadea: Ensisam
cego ms vell es fa, ms sego est en la
peixquera (Vicent, J.: Els peixcaors de

p. 14)
cego pera cnters en Onil, pera cegos
Albatera (Gadea: Tipos, 1908, p. 9)
cego Pasqual el cego, / el que canta
coloquis/ all per Pego (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, 140)
cego hui, cegos y embaucats (Sendin
11)
cego ms cego que (...), cego y atrevit
pp. 323, 360)
cego caigudeta dels segos del
dumenche (Colomer: Me cason
cego els segos en els dsims (Valls,
cego el ms sego u veu (El Obrero,
Elig, 16 dabril de 1933)
cego a este preu haur comprat qui est
sego en el tabaco (Semanari El
Obrero dElig, 15 de maig 1938)
cego tots cegos, s, cegos, perque...
ceguets tals ceguets y ceguetes
ceguta -1 doc.: ceguta: cicuta
(Palmireno: Vocabulario, Valencia,
1569)
celache aspecte potic del cel cuant els
nbols deixen vrer matisos blaus y
rosiclers de la matin: y la molinera... /
donantli al prat tanta llum, / tal celache
y claritat (Paper gracis... contrafent
als llauradors, Valencia, c.1750)
celada del llet celare: huyt homens
armats...ab elmet o celada (DCVB, en
celade la terminaci etimolgica e
618
pareix valencianisaci pera alluntarse

del homgraf castell: trahuen en
pblich el Tau, / juntament ab la
Celade (Cielos de fiesta, 1692, p.153)
celador -del llet celtor, -ris; cat.
zelador: mastins, celadors desta Gran
Mare (Coloqui entre els gosos... 3
celda, selda -cat. cella: qui a les
seldes nos humilla / quant totes son
oratoris (Morl, P. J.: En alabana a Fr.
F. Gavalda, 1651) La treseta dAlcover,
Guarner y Moll diu que En tots els
documents anteriors al segle XVII
apareix la forma catalana cella
(DCVB). Que yo sapia, la geminaci en
el puntet es u dels invents catalans
moderns, de la segn mitat del XIX.
celda ses coses dispondre, que te en la
celda (BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
celda y que estiguen en sa celda
celda, selda el deix asoles en la
selda (Bellver, Blay: La creu del
celebrar y quant la boda celebre no
estar segur (Orti, M. A.: Academia de
soles, 1659, p. 34)
celeritat del llet celertas, -tis: en la
prudencia sia alegra; en la celeritat,
madurea (Martorell: Tirant, c.1460, ed.
1490)
celoses totes les (dones) celoses son
com a cigales (Mil: El Cortesano,
1561)
cella, sella mestire les celles (Ferrer,
St, Vicent: Sermons, c. 1400)
cellera -dona que depilava y arreglava
les celles y el monyo a les sinyores:
pero a la dona, / si es peluda, / la
navaixa / de la cellera fa bo (Ros:
Roman... les fatigues y treballs que
passen los casats, a.1733)

celleres, selleres Y qu mos afaitar?
Les selleres (Col. viage de Tito a
Madrit, 1789, p. 6)
cement del llet cementum; en cnter
de cement o ciment, en valenci usem
asobint porlan o porlant.
cementar cementar: lo mismo que
cimentar (Escrig:Dicc.1887)
cultisme,
del
llet
cementeri
coemetrum: cat. cementiri: cementeri
(Ferrer, St. Vicent: Quaresma, 1413)
cementeri cementeri (Pou, O.:
cementeri un cementeri (BNM, Ms.
14339, Qu no ser!, 1862, f. 10)
cementeri hasta els morts del
sementeri (sic) (Escalante: Lepe y
Talala, 1886)
cementeri pareixer un cementeri
cementeri el cementeri, ahon sols
caben oracions (Gadea: Tipos, 1908, p.
48)
cementeri cementeri: cementerio
cementeri les portes del sementeri
1931, p. 15)
cementeri el pinet del cementeri
hui, 1932)
cementeri tornar del sementeri
1934)
cementeri el cementeri, les caixetes de
tabaco... (La Cotorra Fallera, mar
1949)
cencul cultisme, del llet cenaclum;
cat. cenacle: cencul (Escrig: Dicc.
1851)
cenacho el mosarabisme castell y
619
valenci cenacho (DECLLC)

cencenyes els dies de les cencenyes
(Torres: Ms. Evangelis valencians
dOxford, 1730)
cencia -del llet scientia; cast. ciencia,
cat, cincia. Alcover donava com a
valenci la variant cencia (DCVB), y
tena rah: yo, al menescal, molta
cencia, / com se veu clar, concebixc
(Ros: Paper curis, pera contrafer... any
1741)
cencia ni ofici, ni cencia, ni art
cencia de grau alt y cencia (Agraida
la gratitut, Imp. Viuda de Laborda,
1802)
cencia y pacencia cencia y pacencia;
mod. adv. A ciencia y paciencia, con
noticia, permisin y tolerancia de
alguno (Escrig: Dicc. 1851)
cencia vost es un pou de cencia
p.129)
cencies destre en cencies celestials
(Ros: Cartillas valencianas, 1750, p. 24)
cencies escola es darts y cencies
(Lloant al Reyne de Valencia, 1802)
cendrer, sendrer la ratera y el
sendrer (Roig y Civera: El casament de
les borles, 1874)
cndrer cndrer: separar con el cedazo
la harina del salvado (Escrig: Dicc.
1887)
cndrer, cernut forment candel... molt
e cernut (Roig: Espill, 1460)
cenefa cenefa, ceneceta (Escrig: Dicc.
1851)
cenefins per lo cuidado, cenefins
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
cenia, (vrer senia) -de rap saniya,
equival al cast. noria; tamb dona nom

al riu Senia, ralla del Reyne de Valencia
en el Pas Catal: sobre la Alquera
dita de la Condomina casa, torre y
cenia vinyes del Beneficiat (BNM,
ms. 11677, Procs de la Condomina
dAlacant, a. 1674)
censater lo censater (Ginart, Nofre:
Reportori els Furs, 1608, p. 142)
centella del llet scintilla; partcula
ancesa, descrrega elctrica de poca
intensitat: 1doc.: centella (Pou:
centella dels seus ulls plors de
centelles (Sacro Monte Parnaso, 1687,
p.80)
centella estn fets una centella (Ros,
Carlos: Roman dels jochs, 1730)
centella una doneta, /... viva com una
centella (Rahonament entre el Rull de
centellechar centellechava (Batiste
Ballester, I.: Ramellet, 1667, p. 24)
centener, sentener sens centener /son
la madeixa (Roig: Espill, 1460)
centener, sentener est embroll sinse
cap ni sentener (El Mole, 1841, p. 250)
centener, sentener centener: cierto
cordoncillo de hilos que recoge y divide
la madeja para que no se enmarae. No
tndrer cap ni centener una cosa: no
tener cabo ni cuerda una cosa. Estar tan
llena de dificultades y contradicciones
que no se sabe cmo ponerla en claro...
centener, sentener lo que no est en la
madeixa, est en lo sentener (Caps y
centeno cat. sgol. Del llet hispnic
centenum, cultisme valenci darrail
mosrap: bon enteno mesclat
(Fenollar: Lo procs de les olives, 1497)
620
centeno centeno (Pou: Thesaurus,

Valencia, 1575)
centeno, senteno y venticuatre
fasedures / de senteno (Gadea:
centens: mezclado con
centens
mucho centeno (Escrig: Dicc. 1887)
centilitros sentilitros (Fambuena, J.:
Un franss en Almsera, 1877 p. 16)
centmetro cuaranta sentimetros
(Escalante: La escaleta del dimoni
1874)
centmetro centmetro (Escrig: Dicc.
1887)
centinela estant, pues, de centinela /
tot lo terme registrant (El pardal Sis,
que est dalt del campanil, 1797)
Cento, Centet puix, Centet, anem
(Fuentes, P.: Villancicos, 1761, v. 31)
Cento cert, Cento, que per... (Fuentes:
Villancico, 1761, v. 90)
centpeus tamb conegut com a mare
d'aliacr en pobles del Reyne de
Valencia:
centpeus: escolopendra
(Escrig: Dicc.1851)
centraliste cast. y cat. centralista:
centraliste (Escrig: Dicc.1851)
centraliste implcitament condenat el
rgim centraliste (El Poble Valenci, 7
abril 1917, p.1)
centro cultisme valenci, del llet
centrum: els ulls... en son centro no
reposen (El enamorat en dia de
Corpus, s. XVIII)
centro, sentro cuatre carrers del sentro
de la ciutat (El Tio Cuc, n 80,
Alacant, 1916)
centro, sentro dividix en el sentro
p. 4)
centro, sentro en figures plstiques y
en el sentro un escut gran (Peris Celda:

centro, sentro en el sentro pot haver
un (Puchol, V. L.: U que te por,
1921, p.3)
centura centura: cintura (Gadea:
Dicc. 1909)
cenyidor si et coneixen per pinta, / y
caus en les seues mans, / te encaixen el
cenyidor / y un capirot (Bando... a
Ribera, a.1797)
cep del llet cippus; cast. cepo:
ordenen que en lo dit studi general sia
fet hun cep de fusta o pres (Est. Univ.
de Valencia, doc. any 1499)
cep y los des de pres en lo cep del
estudi (Const. Estudi, Univ. de
cepill vrer sepillo: cepill, cepillo
(Escrig: Dicc.1851)
questigueres
cepillar,
sepillar
sepillant la roba (J. G., Josep M: Fallo
a blanques, 1924, p.7)
cequier cequier y cavacequier
(Ginart, Nofre: Reportori, 1608, p. 46)
cerbell cultisme, del llet cerbllu,
dim. de cerbrum: cerbell, cerbellal,
cerbell: cerebro... (Escrig: Dicc.1851)
cerca, circa -del llet crca, prop:
faa les instancies degudes circa lo
de... (Cap. del Quitament de la Ciutat
de Valencia, 1662, p.49)
cerca o gal sombreros... com els que
porten els Nanos, / ms ample dalt que
no baix; capa de seda en gal, / o cerca
que per dins va (Coloqui sobre els
usos... de algunes viudes, c. 1735)
cerca, serca perque serca de les dos
boques (de carrer) / la de baix y la de
dalt (2 part. Relaci... un foraster de
Valencia, any 1783)
cerca aquell cerco o cerca que porten
621
sobre guarda-peus (Len, C.: Arenga

crtica, 1789, p. 5)
cercada la lluna... de estreles cercada
(B. Nic. Primitiu. Col. de Pep de
Alboraya, c. 1790)
cercadit cast. panadizo, cat. panads.
El voc. valenci est compost del sust.
dit y del l'imperatiu de cercar; per la
unflor del teixit celular que pot cercar o
rodar el dit : dolor de ventre, / quels
arranquen lo melich, / quels prunyons
les piquen molt, / quels ha eixit un
cercadit (Paper curis, pera contrafer...
any 1741)
cercadit dun sercadit... atra cosa
pichor (G. Capilla, J.: Una nugol
destiu, 1871, p. 11)
cercadit cercadit: panadizo (Escrig:
Dicc. 1851)
cercadit els sercadits (El Bou Solt,
1877, p. 262)
cercadit, sercadit el tena tan redur (el
dit) y tan unflat Qun sercadit!
(Campos Marte, J.: Nelo Testets, 1890,
p.13)
cercadit no menrecordava del
cercadit (Millas: El cercadit de
Doloretes, 1916)
cercadit, sercadit Qu li pasa, te un
sercadit? (Canyisaes, Monver, 1909, p.
114)
cercanies cercania: proximidad... ms
en plural, por alrededores, etc. (Escrig:
Dicc. 1851)
cercar rodejat per tots els puestos;
cat. assetjar: estant dins de Jaca dels
moros cercat (BNM, Ms.3847, Trobes
de Jaume Febrer, c. 1670; copia de J.
Ort Mayor, 1759)
cercar, sercar y en punt de les deu
del da / varen sercar el corral, y per
escaparme pronte, / yo... (Martnez, P.:

cercar cercar: rodear o circunvalar un
sitio... ciudad... persona... (Escrig:
Dicc. 1887)
cercaren cercaren los romans a
Ierusalem (Blay Arbuxech, G.: Serm,
1666, p. 34)
cercaren de pronte mos sercaren vint o
trenta en ascopetes (Fambuena: Un
franss, 1877)
cercat impossible poder escalarlo (sic)
/ tant fort el cercat (sic)... tant alt y
terrible (Beltrn, Jaume: Obres
contemplatives, Valencia, 1515)
los
cercats
demanaben
cercat
misericordia (Blay: Serm de la
Conquista, 1666)
cercat rodejat per tots els puestos:
Quants bultos de madametes! /... yo
que em viu de tanta mona cercat
cercat tindre cercat de paret (BSM,
Ms. 6781, Correguda de bous, 19
septembre 1831)
cercat, sercat rodejat per tots els
puestos: de molts pins y grans
carrasques / abans estava sercat
cerco del lleti circus; crcul, rogle o
mur de persones o soldats rodejant un
baluart, espectcul, etc.: dabant la Real
Aduana / el cerco ordenat, larena / y
laygua en dos triunfants carros /
sesparc
ab
goig
y
destrea
Valencia, 1802)
cerdes portant per bord les cerdes
p. 167)
del
llet
ceremonial
cultisme,
caeremonialis; cat. cerimonial: son no
ms ceremonials,/ plataformes y...
622

ceremonial ceremonia, ceremonial,
ceremonitich, ceremonis... (Escrig:
Dicc.1851)
cerer, serer del llet cera; 1 doc.:
cerer, cerearius... (Exulve, V. J.:
cerer senyor cerer... far un ferrer
(Carb, fr. Josef: en Sacro Novenario,
1669, p. 384)
ceriflor 1 doc. ceriflor, nom botnic
cerilla Y qu es cerilla? Estadal (2
8)
cernater
(Llibre
cernater
dAntiguetats de Castell, 1588)
cerneora, serneora com si chuaren a
la serneora (Canyisaes, Monver,
1909, p. 102)
cernut del llet cernere; algo triat,
purificat; 1 doc. pa divinal, / forment
candel,/... e cernut (Roig: Espill, 1460)
cernut topacio cernut (Paper curios
cero cero y porte res, malts (Bib.
Nic. Primitiu. Coloqui d la loteria, s.
XVIII)
cer cer: residuo, escoria o heces de
los panales de la cera (Escrig: Dicc.
1887)
vrer
serol:
cerol:
cerol
valencianisme (Corominas: DECLLC)
cerol alesna y serol (Conv. de Saro,
1820)
en Albayda,
cerones, serones
morques y serones (Gadea: Ensisam,
1891, p.400)
ceroners morquers y ceroners...
dAlbayda (Gadea: Tipos, 1908, I,
151)
cerones y plena de cerones com si li
hagueren eixit nimes (Galiana: Rond.
1768, p. 38)
cerositat, serositat tots los humors / y
hasta la serositat / que en la sanch...
1827, p.5))
certea andaluso y catal certesa:
sapia ab sertea (sic) lo comprador
1676, f. 181)
certea per la sua certea (Mas, L.:
certea si yo ho conech ab certea (2
part, en la que es referix con el tio Joan
Senn, 1797)
certea en este mon valer;ni en ms
sertea (Vives, R.: Entre amics, 1877, p.
28)
certea y te vost la sertea...? (Liern:
certea poca sertea (Ovara: Per tres
pesetes, 1881)
certea certea (Escrig: Dicc. 1887)
certea certea (Fullana, Lluis: Ort.
Valenciana, 1932, p. 41)
cerquill cerquill: crculo o corona
formado de cabello en la cabeza de los
religiosos (Escrig: Dicc. 1887)
cerquill, serquillo serquillo: canonche
sense serquillo (Gadea: Ensisam, 1891,
p.187)
certea andaluso y catal certesa:
certea: certeza o certidumbre (Escrig:
Dicc. 1851)
certea, sertea Suposisions? Sertea
p.9)
cervo del llet crvus: cervo ferit no
desija la font (March, A.: Poeses, c.
1450)
623
cerrada cerrada de chics (Galiana,

Lluis: Rond. de rondalles, 1768)
cerraques y de parar en aygua de
cerraques (Galiana: Rond. 1768, p. 89)
cerrat de barba nixer ple de pels, /
en dents , /... y de barba ya cerrat
cerrer del llet cirrus; polismic e
inusual en valenci: impar, pell del llom
dun animal, tosc, indmit, cerrer
cerrer, cerril -vrer serrer, serril.
cerril, serril cerril: grosero, tosco,
rstico (Escrig: Dicc. 1887)
cerrils, serrils als pobres serrils del
horta (Bib. Nic. Primitiu, C. de la
loteria, s. XVIII)
cerrut, serrut home en barba tanc y
pels durs. Dtim ducts, el vasc zerri,
porc; llet cirrus, grapat de cabells
acaragolats? (DECLLC, 2, p.681). El
sust. serres (cast. cerdas) es clsic, de
cerres de la coha del cavall
(Menescala del valenci Die, s.XV),
pero ladj. cerrut, abanda de poc
documentat,
es
considerat
mallorquinisme per lIEC. Puguera ser
que Carlos Ros, amic dampomar
paraules datres idiomes si li feen falta
pera rimar, haguera agarrat esta veu
pera unes dcimes que rimaven en
patut,
forut,
naixcut,
almut,
quartiagut, garrut, abatut...; 1 doc.: de
la barba ben cerrut, / ben tallat de
pantorrilla
(BNM, Ros, C.: Paper
cspet cespet, cultisme valenci, del
llet caespes, -tiss: cspet: pedazo de
tierra vestido de hierba menuda
(Escrig: Dicc: 1851, 1887)
ciar 1doc. perqu ciant acostasen les
popes en terra (Martorell, 1460)

citica dolor de citica (Pou, O.:
citica y de la sitica el cure, / o sent
Bernat o sent Neri (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
cicater cicater: ruin, miserable
cicatera tinga la sicatera que parlar
(Fambuena: Un franss de Almsera,
1877)
cicateros qu cicateros! (En obsequi
1794, p. 5)
cicatrs, cicatrix, sicatrs del llet
cictrix, -cis; en valenci es
mantingu
la
morfologa
ms
etimolgica, com arrepleg Sanelo (a.
1804); mentres quen catal inventaren
cicatriu els fillecs del crcul de
Pompeu Fabra per lany 1917:
cicatri: cicatriz (Escrig: Dicc. 1851)
cicatrs, sicatrs ni mostra sicatrs
p.48)
cicliste, sicliste catal y castell
ciclista: ser sicliste o futboliste
1928, p.19)
cicl cicl: el que tiene slo un
testiculo (Ros: Dicc. valenciano, 1764)
cicl sicl, en Valencia, home en
defecte en els testculs (DECLLC)
cicl, sicl home que asoles te un
testcul, del rap siqlab, eunuc:
homgraf en el derivat del fr. cyclone,
tempestat fortat de vent: encara que del
seu nas ixca un sicl... (Tallada,
1924, p.8)
cicuta del llet cicuta: amargaben
com la cicuta o la fel (La creu del
624
matrimoni, Blay Bellver, 1866, p.11)

cifra, sifra del rap sifr; la grafa ms
etimolgica sifra es documenta en
DHIVAM y Apndix I: dient en cifra
discreta (Recitado en duo... de Sant
que..., 1743)
cifra, sifra este any pasat a ma Musa /
lo Numen se li embot, /... en cifres y
abreviatures (BNM, Ros: Dcimes al fi
en sifres (Gadea:
cifra, sifra
cifrar cifra, cifrant, cifrar, cifrat...
cigala insecte, del llet vulgar cicala:
chillant / e sibillant com les cigales
cigala, sigales sigales mencha el
musol (Gadea: Ensisam, 1891, p.100)
cigarro vrer sigarro.
cigr vrer el val. modern sigr
ciguenya ciguenya (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
cilici -del llet clcum: e portam lo
cilici (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c.1400)
cmbols en cymbols be sonats... en
cymbols de alegria (Corella, Roi de:
Salteri, 1490)
ciment , siment cast. sfilis: mal de
siment en este sentit parlant dhospitals
valencians (DECLLC, 2, p. 704; en
docs. valencians dels anys 1562, 1589)
ciment ciment, enfermedad, que dizen
mal glico (Ros, C.: Dicc. 1764, p.67)
cinc sous per quins cinc sous / los
acolliu? (Roig: Espill, 1460)
cine, sine vrer sine.
cinegtic te un club cinegtic
cinematogrfic, sinematogrfic els
coneguts
estudis
cinematogrfics
1934, p.5)
ciprer ciprer (Cavanilles: Obs. 1797)
ciprer ciprer valenci y xipr catal
(DECLLC, en text de Teixidor, 1871)
ciprer plore el secular siprer (Roig:
El tesor dels Chermanells, Gandia,
1884, p. 11)
ciprer ciprer: ciprs (Escrig: Dicc.
1887)
ciprer fusta de ciprer... carrer dels
Ciprers (Gadea. Tipos, 1908, pp. 13,
272)
ciprer fent oraci els ciprers (Llibret
de la Foguera La Rambla, Alacant,
1942)
ciprer el ms antic ciprer, encara hui
valenci (DECLLC)
circo vrer sirco.
circuit del llet circutus: del
sembori circuit de draps de ras molt
bells (Archiu Cat. Valencia, ms. Llibre
dAntiquitats, 14 de deembre 1414)
circuit lo circuit de la terra (Roi de
Corella: Salteri, Venecia, 1490)
circuit tenien circuit al marques en
Breda (BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
1626, f. 477)
crcul cultisme valenci, del llet
circlus; en cat. usen larcaisme vulgar
cercle: moviments dels cels y circulos
(sic) celestes (Const. Universitat de
Valencia, 1611)
crcul dos circulos (sic) molt ben fets
crcul, semicrcul formades estes en
semi-srcul (Baldov. El virgo de
crcul, circular, circulat,
crcul
circulatori... (Escrig: Dicc.1851)
625
crcul: dels seus crculs (Sanmartn:

crcul crcul obrer (Serrano, a.: Una
sublevaci en Jauja, Elig 1896, p. 1)
crcul dasta en els crculs, patronats,
confreres... (Gadea: Tipos, 1908, p.
299)
crcul srcul que forma el remans. No
es srcul, es arc (Colom: Peix dara
viu!, 1915, p. 18)
crcul, srcul els srculs y la prensa
(...) el Srcul de Belles Arts (El Tio
Cuc, n 79, 158 Alacant, 1916, 1917)
circular en mig de la mascara / per
corona circular (Sala, R.: Fiestas a San
Juan de Mata, 1669, p. 497)
circular la sanch no es cualla en les
venes / que apenes pot circular?
1827, p.6)
crculs pera jocs, crculs... (El Poble
Valenci, 31 mar 1917, p. 4)
circuncidir del llet circumcidre,
tallar al derredor: com es circuncidir, o
dejunar lo ramad (Instructions perals
1566)
circunden dels pins quel circunden
1933, p. 6)
circundir 1 doc. circundir (Roig:
Espill, 1460)
circumstancia
circunstancia
(DECLLC, en Arnau de Vilanova, c.
1300)
circunstancia totes les circunstances
(sic) entre... (DCVB, en Ausias March,
c.1445)
circunstancia quel vostre gest mostra
ab tal circunstancia (Fenollar: Lo
Passi, 1497)
circunstancia circunstancia (Escrig:
Dicc. 1851)
circunstancial circunstancial (Escrig:
Dicc. 1851)
circunstancier:
circunstancier
preguntn (Escrig: Dicc. 1851)
circunstancies -cat. circumstncies:
son tantes les circunstancies, / que...
circunstancies estich per dir que en
iguals / circunstancies, mes volguera...
(Poesas para distribuir durante el Baile
de Torrente... del siglo 6 de la
Conquista de Valencia, 1838)
circunvalaci -catal circumvallaci:
de circunvalaci (Coloqui en quel So
circunvalar circunvalaci, circunvalar
circunveh circunveh (Escrig: Dicc.
1887)
totes
les
cases
circunveines
circunveines (Llibre de Antiguetats,
nohembre 1586)
circunvehins los llochs circunvehins
cirer, sirera del llet cerasia (del grec
Kerasus > Cerasus), ixqueren lantiu
normant cherise, el gallec sereija, el
portugus cereja, el romans ciresa y el
topnim mosrap valenci cirer: illum
planu del Cirer (Capbreu de
Cinctorres, a. 1249)
cirerer cirer, cirerer (Escrig: Dicc.
1851)
cireres cireres (Ferrer, St. Vicent:
Serm. c.1400)
cireres cireres ampollars (Ros,
Carlos: Roman... los treballs de la gent
pobra, 1763)
cireres ampollars o cireres ampollars
626
(Coloqui de una que li den Crisstoma.

En Cartagena, c.1770)
cirereta de pastor cast. majuela; 1
doc.: Germanets, una cirereta de
pastor..., Hermanitos, una majuela
(Dolz, E.: Oracin fnebre a... Gregorio
cirial, sirial en sentit traslatici: qui
aguarda a la novia, qui acompanya als
novios, etc.: no vullc que en ningn
sirial parles (Roig: En la plasa de bous,
1871)
cirialot vrer sirialot: dapstol, de
sirialot (Liern: La mona de Pascua,
1862, p. 27)
cirialot nanos, tabal y donsaina,
sirialots (Mora y Roig: El cap
cirialot als tiracordetes dels sirialots
(El Bou Solt, 1877, p. 97)
cirialot fer u el cirialot: estar sin hacer
nada, derecho y estorbando (Escrig:
Dicc. 1887)
cirialot cirialots: los 21 ancianos con
cirios, pelucas y barbas blancas
(Escrig: 1887)
cirialot, sirialot fent de sirialot,
dapstol (Lanzuela: La Templ, 1933,
p.25)
cirialot, sirialot tutechante... y yo, ton
marit, de sirialot (Casinos, A.: Deixam
la dona, Pepet, 1931, p.27)
ciriclosi ert com un ciriclossi, y unflat
69)
ciriot, siriot ell plantat... com un siriot
no mes sonria (Len, C.: Arenga
crtica, 1789, p. 7)
ciruga cirugia (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
ciruj el destre ciruj (Alegre,
Gernimo: Sacro Monte Parnaso, 1687,
p. 18)
ciruj son capell y ciruj (BRAE,
Ms. La destrucci de Milicies, c.1790)
ciruj, ciruch ciruchans, misa y
serm, / mestres de escola (Sento y
Parma, c.1794)
ciruja, ciruch que per intils / els
pobres dels ciruchans... (Coloqui nou
de Chusep el Bo, Imp. Nebot, 1813)
ciruj qued admirat... del ciruj
(Coloqui de la medicina de monsiur
Laro, 1827)
ciruj ciruj (Escrig, Llombart: Dicc.
1887)
cirujans cat. cirurgians: un Sal de
perspectiva / dels Cirujans dispost era
(Valencia per sos Reys, 1802)
cisne -del antiu fr. cisne, viu per lany
1200; cat. cigne: cisne (Thesaurus,
Valencia, 1575)
cisne hui los cisnes fan festa (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
cisne cisne: es gran... el coll (l)larch y
les cames (l)largues (Orellana: Cat.
dels pardals de lAlbufera, 1795, p.9)
cistella, sistella del llet cistlla:
sistelha (March, Jacme: Dicc. 1372)
cistella cistella... era mostosa e
terrosa (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.
1400)
cistella, sistella la sistella del
berenaret, o siga la Mona (El Bou solt,
1877, p. 114)
cistellaes, sistellaes el pa beneit el
entren a sistellaes (El chiquet del
milacre, 1873, p. 12)
cistelleta, sistelleta y una sistelleta
p. 18)
cistellera, sistellera les sistelleres
627
p. 10)
cistellot, sistellot sistellot (Escrig:
Dicc. 1887)
cisterna, sisterna per sisterna es ...
cisterna sisterna: cisterna (Escrig:
Dicc. 1887)
Cit (vrer Sit): Rodrigo Cit, dit
Campejador (Roig, Jaume: Espill,
1460)
Cit per lo Portal dit del Sit (de Ihesus,
fray Ioseph: Cielos de fiesta, 1692, p.
65)
Cit En Valencia del Cit (Collado, J.:
Poesies valencianes, Valencia, 1755)
Cit, Sit desde el Grau a Valencia del
Sit (Estells, S.: Himne al Ferro-carril,
1852)
Cit, Sit cuansevol el creur un Sit
ser!, 1862, f. 10)
Cit, Sit la fil ... dels Sits. Hui
magraen ms que antes (Valls, E.:
cit fluixa multa que paga. Pa les dotse
est sit (Colom: El benefisi, 1881, p.
20)
ctara del llet cithra: lo so de la
trompeta... la cythara (Corella, Roi
de: Salteri, 1490)
ctara msica tant sonant / que la
ctara de Orfeu... (Ros, Carlos: Paper
c.1735)
citra tocadors de guitarra y de citra
citres sonant citres e instruments
p. 5)
citriste citriste: citarista (Escrig:
Dicc. 1887)
claah! interj. de satisfacci, en este
cas per burer vinet bo: Quina fam

tena! (beu el vi) Claah!... (Milacre
clac, la del fr. claquer; grup de
persones que asistixen debaes a un
espectcul pera aplaudir: ...que
aplaudixquen, y as tinc la tarifa que
mha donat el jefe de la clac (...) Ah!
Es vost de la clac? (Colom, Chuan:
Un estreno, 1917, p.5)
clac, claquero membre de la clac:
deixa que vinga a cobrar eixe
claquero (Colom, Chuan: Un estreno,
1917, p.14)
clam no els delmen y fasen pagar el
clam (Len, C.: Arenga crtica, 1789)
clam clam: queja, denuncia de pena,
pena pecunaria (Escrig: Dicc. 1887)
clam -abanda dacepcions clsiques,
Escrig heu dona com a carn, usant la
rara veu castellana
carneamiento,
present en obres com Los Fueros de
Navarra: clam: carneamiento (Escrig:
Dicc. 1887)
clam carn: la bacora no te clam, pero
guarda el costellam (Gadea: Ensisam,
1891, p.439)
clam la bacora no te clam, pero guarda
el costellam (Gadea: Tipos, 1908, p.
372)
clamor del llet clamor, -oris: voc.
clsic, es com a atres neolletines
hispaniques: clamor (March, Ausias:
Poesies, c. 1440)
clamor estos clamors (BNM, Ros:
poltich, c.1750)
clamor Yo soc el clamor del poble!
1921, p.5)
clandest del llet clandestinus, 1
doc.; en realitat es ms antic del 1608,
628
al copiar Nofre Ginart els Furs

valencians migevals: testimonis de
matrimoni clandest..., pena de mort
Valencia, 1608, p.233) En catal
apareix ms tart.
clandest,
clandestinitat
clandestinitat... (Escrig: Dicc. 1851)
clapisa terreno ple de roques; 1 doc.:
claplia (Llibre de Privilegis de St.
Mateu, c. 1320)
clapisa en lo cant de la clapisa ms
alta (Llibre de Visures de Tirig, 1817)
clar en clar, nit de sinse dormir:
moltes nits de clar en clar (Roman...
les fatigues y treballs que passen los
casats, curts de havers, a.1733)
clar en clar, de y les nits / les pasen de
clar en clar (Relacio que fa Anselmo
de Catarroja, c.1790)
claraboya ab claravoyes (sic) (Rubi
i Lluch: Doc. Archiu Real Patrimoni,
albar, any 1366)
claravoya parent del fr. claire-voie; en
valenci es ms patrimonial la grafia
etimolgica en -v-: marquets e
claravoyes (Archiu del Patriarca, Inv.
mort de Jaume Roig, a. 1478)
claraboya en valenci du -y- grega
desdels clsics: finestres e grans
claravoyes (Fenollar: Lo Passi, 1497)
claraboya claravoyes (sic) (Beltrn,
claraboya ... ni claraboyes (Ballester,
claraboya que les nits per claraboyes
al... (Morl. P. J.: Alabana a Fr. F.
Gavalda, 1651)
claraboya en vidres cristals, / als dos
costats claraboyes (Relaci entre Tito
y... a honor de Carlos Tercer, 1784)
claraboya claraboya: ventana alta sin
puertas ... para que entre luz (Escrig:

Dicc. 1887)
claraboya tinc un pati en claraboya
1921, p.8)
claraboya que te una claraboya
1923, p.10)
clarea clarea (Esteve: Liber, 1472)
clarea, vi vins dolos... clarea,
ypocrs, vernacha, malvesa (Alcanys:
Reg. preservatiu, c.1490)
clarea clarea (Pou: Thesaurus, 1575)
clarea clarea (Alcanyis, Lluis:
Regiment, 1490)
clarea clarea: claridad (Escrig: Dicc.
1887)
clarechar sempre me estic clarechant
clarechar y e n lasquerra el farolet, /
hasta quel dia clareche (Arnal:
clarechar ullera pa vore el sol.Si se
clarecha! (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.5)
clarell comprar... lliura de clarells
1660)
clarell clarell: cnyamo inferior
clares, vrer a les sinse enganys, en
claritat: segons se han vist a les clares
/ els indicis que han donat (Segn
Micalet, 1802)
clar cast. clarn: clar: simphoniacus...
(Exulve, V.: Praeclarae artis,1643)
clar y en sonor clar... (Morl, P. J.:
clariner -1 doc.?: unflant ms que un
clariner (3 part del Coloqui de les
modes..., any 1767)
629
clarinet msica en clarinet y serpent

clarinetiste cast. y cat. clarinetista:
clarinetiste (Escrig: Dicc. 1887)
clari clari: pasta hecha de yeso
mate (Escrig: Dicc. 1887)
claritat cultisme valenci, del llet
claritate; cat. claredat: tanta claritat
20)
claritat tal llum y claritat (Mercader,
C.: Vida de fr. Pedro Esteve, 1677,
p.98)
claritat li parlar ab claritat (Peregri,
F.: Sacro Monte. 1687, p. 134)
claritat desde hui mes claritat (Iess,
fray Joseph: Cielos de fiesta, 1692, p.
153)
claritat per les noticies y claritat
(Ros: Adages 1736, p. 10)
claritat tot era claritat (Coloqui...
1746)
claritat donantli al prat tanta llum, / tal
celache y claritat (BNM, Ros: Paper
gracis... contrafent als llauradors,
c.1750)
claritat
y
franquea
claritat
claritat no vullc estar ms afosques,/
anem a la claritat (Peris Celda, J.:
claror, claritat cat. claredat: cuant
manco bultos ms claror (Caps y
claror cuant manco bultos, ms claror
p.5)
claroretes all entre dos claroretes
p.133)
clasc -sonit de trompeta en atac; 1 doc.:
sonaren a gran clasch (Canals: Scipio,

c. 1395)
clsic lo dems son desbarats, / y tan
clsichs, que no tenen / remey pera
restaurar (Roman nou... cert quidam,
sobre un porch, any 1752)
els
autors
clsics
clsic
1827, p.10)
clsic clsichs, clasicisme (Escrig:
Dicc. 1851)
clsic ... ms clsics desta ciutat
Alcoy, 1937, p. 3)
clatir y pues clatix el meu cor (Peris,
clatir clatir... del histric glattire
(DECLLC, 4, p. 523)
clau pera guisar: dos clavellets de
botiga, / que son los que diem claus
clau, clauets el polismic valenci
clau tamb equival al castell colmillo y
catal ullal: lo clau de la boca:
colmillo, diente agudo y fuerte,
colocado en cada uno de los lados de...
clau, ni un sinse dins: fa tres mesos
que no ha entrat un clau (Virosque, A.:
caem del verp curer; val. mosatros
caem; cat. nosaltres caiem: no, no
caem!
(Morales San Martn: La
Borda, 1911, p.9)
clau de gancho y du claus de gancho a
casa (Peris Celda, J.: Arrs en fesols y
naps, 1921, p.9)
claus dents incisives: dents, claus, o
quixals... (Paper... pera passar lo temps
de les Carnistoltes, any 1742)
claudia -1 doc. claudia, pruna
630

clauquilla les mercaderes que vindrn
al Grau..., les bales que sern de
clauquilla se hajen de clauquillar..., y no
es puguen llevar de la vora de la mar,
que
no
estiguen
clauquillades
(Pragmtica Real, imp. Ioan Batiste
Maral, 1626)
clauquilla clauquilla: marca (Escrig:
Dicc. 1887)
mercaders que volran
clauquillar
clauquillar
les
seues
robes
e
mercaderes que... (Mora de Almenar:
Furs de Valencia, 1625)
clauquillar clauquillar: sellar los
cajones de mercaderas en la aduana
claustro cultisme valenci, del llet
claustrum. Dasta els sigle XVI trobem
el femen claustra. En catal tenen la
moderna corrupci claustre, escamp
per els
catalaners: lo arch... lo
claustro (Autobiografa de Bernat
Guillem, 11 febrer de 1597)
claustro feren la ordinaria processo
per lo claustro molts anys que la fasen
(RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, abril
1626, f. 483)
claustro en lo segn claustro (RAH,
Ms. Porcar: Ms. Dietari, 1627)
claustro tot lo claustro en cortines de
vellut (BUV. Ms. Ayerdi: Noticies de
Valencia, 1662)
claustro en les iglesies, claustros y
patis (Real Pragm. Imp. Benito Mac,
Val. 27 mar 1665)
claustro per la Porta dels Claustros
(Serm Canonizaci S. Pere Pasqual,
1674)
claustro que la capella de nostra Sra...
patrona d esta ciutat, construida en lo
claustro de... (Archiu Mun. Alacant,
Arm.5, Lib.35, f.16, 31 mar 1694)

claustro en claustros, en altars (BSM,
Festes reliquia St. Pere Pasqual, 1743)
claustro perque varen enramar / los
claustros y lo carrer (3 part dels
claustro antics reverents Pares / en sos
claustros (Recitado en duo... de Sant
que..., 1743)
claustro en tans de claustros (2 part
Coloqui de Tito y Sento, 1789, p. 2)
claustro per aquells claustros caent
1790)
claustro que hu posen de punt en
blanc / tot, renoven pintures, / els
claustros han blanquechat (El pardal
Sis, que est dalt del campanil, 1797)
claustro no queda pati, portal, /
almacents, claustros, convents , / que no
estiguen ocupats (3r. Rahonament
c.1802)
claustro Clero, Claustro... (Agraida la
claustro asoles tot lo claustro de
medisina (Bernat: Un ensayo fet en
regla, 1845, p. 11)
claustro y all dins tota ma vida / en
un claustro (Bernat y Baldov: La
fealdat y..., 1859, p.16)
claustro la que en un claustro se fic
p. 22)
claustro en un rinc del claustro, un
capell... (Rubert: Colahuet y sa
cosina, Alacant, 1897, p. 12)
clausura de monasteri o convent: en
clausura (Canals, A.: Carta de St.
Bernat, c.1390)
clausura habitar no poden los
631
Christians dins la clausura de la

morera (Ginart, Nofre: Rep. dels Furs
clava del llet clava, garrot o gayato
jagant: a Hrcules los peluqueros /
posaren, sa armada dreta / la clava
empunyaba (Memorial dels obsequis
clav cast. clavada: una llantia clav
en la paret (Palanca: Llgrimes de una
femella, 1859, p.2)
clav duya clav en aulles de punta
clav pero tinc la mania clav
clav estic clav (Beut, Pepe:
clavaes algunes estaques clavaes (G.
clavaes clavaes en el cor (Romn, A.:
p. 43)
clavaes Clavaes, ttul de columneta
semanal en valenci (Semanari El
Obrero dElig, 10 de giner 1938)
clavar del llet clvre; en sentit
figurat: tampoc me clave en ells yo
1887, p. 36)
clavar vndrer algo en enganyifa;
parlant de la fira dElde: una manta...
com puguen clavtela (sic) de espart, no
te la donarn de llana (Martnez Ruiz,
p.189)
clavari major prevere / feu, e clavari
clavari clavari dels militars (Ginart,
Nofre: Reportori dels Furs, 1608, p. 48)
clavari senyor clavari formal...
1762, p. 155)
clavari de festes el clavari es sap

(l)luir, / y no repara en gastar / pera fer
vists el... (BSM, Ort Mayor, J.
Vicent: Poeses, 1768)
clavari de festes la gran festa en
Burriana, / els clavaris tots mudats
(Coloqui del to Vueltes... en la festa de
Burriana, 1848)
clavaria de festes ara ya estar
contenta, / perque trobantse clavaria...
(Ort Mayor: Coloqui pera la festa...
dins lo Conv. de Senta Ursula, 1730)
clavariesa la clavariesa (Buil, E.:
Amparo la clavariesa, Valencia, c.
1920)
clavariesa anem a beure tot lo que
vullgau a la salut de ma filla, la
clavariesa (Barchino, P.: La embol,
1925, p.6)
clavariesa clavariesa ser en la festa
p. 13)
clavarse ficarse en algn puesto,
negocis, partits poltics, clubs deportius,
etc.: un pelagats... es clav en la
poltica (Garrot de sego, 26 agost
1888, Alacant, p.1)
clavarse el To Cuc... en tot vola
clavarse (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924)
clavat Sen Antoni de lo Porquet, / y
en quin ball estich clavat!(...) Ompliren
be una xiringa / y en lo ventre els han
clavat tot lo suc (Relaci... un foraster
de Valencia, 1783)
clavat en el fanc estar ficar en un
enredro: ya estic clavat en el fanc y
tinc... (Canyisaes, Monver, 1910,
p.203)
clavell roses... clavells (Roig: Espill,
1460)
clavell bot de la planta Caryophyllus
632
aromaticus; aprofita pera condiment:

de salses, clavells, canella, / pebre
roig (Romans... pera riures en
any 1756)
clavell de mar castell y catal
medusa: ni de la mar, y encara patint
les picaes dels clavells (El Mole,
1837, p.39)
clavell de clavells que hi, que de
laigua talsen a picaes en alt (El Bou
Solt, 1877, p. 172)
clavell Tha picat algn clavell?, de
mar (Escalante: Un buen moso, 1889)
clavellet a deu fragant clavellet
1790)
clavellet de mar clavellet de mar:
medusa (Escrig: Dicc. 1851)
clavellinera clavellinera ... ahn
esclaten... capolls (Ballester: Ramellet,
1667, p. 15)
claver del llet clavarius. Cordonet,
cadeneta o anelleta que servix pera
guardar o dur les claus: qui compre
claver, correja... aguller (Roig: Espill,
1460)
claver les Llaceres y Lluedonies /
bones arracades comprareu, / bons
clavers y bons sinchons (Romans y
coloqui nou en que es declara el gran
chasco que han tengut els Pepos, 1719)
claver anells, joyes pera el pit, / o
claver pera el costat, / sa tabaquera de
plata...
(Ros,
C.:
Rahonament
entretengut... de Carnistoltes, c. 1740)
clavicort -1 doc.: clavicort (Pou:
clavicort clavicordi, lo mismo que
clavicort (Escrig: Dicc. 1887)
clavcula tragueren la clavicula
(BUV, ms. 13, any 1687, f. 370)
clavcula cultisme, del llet clvcla;

en val. diem ansa del coll, pero tamb
clavcules (Escrig: Dicc. 1851)
clavilla, clevilla y el que molt la
clevilla apreta... (El Mole, 1840, p.42)
clavilla, clevilla clevilla: clavija. Lo
mismo que clavilla (Escrig: Dicc.
1887)
clavilla clavilla: clavija, pedazo o
listn corto de madera... (Escrig: Dicc.
1887)
clavilla, clevilla el guitarr... no li
rodes les clevilles que li... (Vidal y
Roig: La ovella descarri, 1902, p.10)
la
primera
clavill...
clavill
4)
clavill te la proa clavill, la barca
1928, p.37)
clavillar clavillar: resquebrajar, rajar,
agrietar... (Escrig: Dicc. 1887)
clavilles les fermes clavilles que tenen
la vida (Fenollar: Procs de le olives,
1497)
clavilles, afluixarse les afluixrseli a u
les clavilles: encontrarse uno flojo de
piernas (por) enfermedad, vejez
clavilles me safluixen les cordes de
les clavilles (Gadea: Ensisam, 1891,
p.145)
claxn apareix com a paraula aguda:
Es el claxn! (Sendn Galiana. A.:
Ella, latra, y don Pepito, 1934, p.5)
clec y que te poses un clec en la boca
p. 3)
clencha los cabells... una clencha de
blancor de neu (Martorell: Tirant, c.
1460)
clencha, crencha crencha clavada /
633
fins a les celles (Roig: Espill, 1460)

clencha, crencher pinta, crencher...
gavinets (Roig: Espill, 1460)
clencha crenchiador de les dones
clencha clencha, discrimen (Pou:
clencha clencha: partidor, pera el
monyo (Fullana, Lluis: Voc. 1921)
clencha, crenchero crenchero, para el
moo (Sanelo: Dicc. c. 1800)
clenchador clenchador: partidor
clero sacerdots e tot lo clero (Ferrer,
clero sobre laltar / de Sant Valero, / e
tot lo clero (Roig: Espill, 1460)
clero asistint retor, clero y ...
confrades (Llibre de la Confrara del
clero els andamis que posaba el clero
de S. Joan (El pardal Sis, que est
dalt, 1797)
cleros als Cleros, Comunitats...
1789, p. 4)
clevill dtim ducts, dels lletins
cribellre, *crepcla? ; cast.grieta,
cat. escletxa; 1 doc.: bacora que tinga
els clevills ben grans (Ros, Carlos:
Romans y coloqui nou pera divertir el
humor y desterrar la melancola..., 16 de
deembre 1733)
clevill as em tens al meu costat, / ple
de clevills tinc lo cor (Ros: Paper
c.1735)
clevill clevill: badall, rendija, abertura
pequea... tambin a frutas (Ros: Dicc.
1764)
clevill y te, entre mil y un forat, / ms
clevills que una sistella (Baldov: Qui
tinga cucs que pele fulla, 1855, p.11)

clevill Vost veu aquell clevill del
techo? (Virosque, A.: Un cambi
clevilla la fruta si no es cull... se
mustia y clevilla (BNM, Ms. Mulet:
Infanta Tellina, c. 1660)
clevill bacora clevill... la breva
clevill (Llibret Foguera Mndez
clevillaes bacores abufonaetes y
clevillaes (Canyisaes, Monver, 1908,
p. 82)
clich en valenci mant purea
etimolgica, del fr. clich; cat. clix:
ferse una fotografa..., que fasen el
clich (Semanari El Pelut, Alacant, n
1, 1924)
clich tirarli un clich (Beltrn, E.: El
clich clichs... va eixir la placa
difumin..., si que mos ha fet el clich
(Vidal
1934, pp. 22, 24)
clich clich (DRACV, 1997)
clim no pot ser el que defenga ralea de
tan mal clim (En obsequi dels
voluntaris honrats del Estat del Reyne
de de Valencia, 1794)
clim -de clima: clim: costum y
propensi (Escrig: Dicc. 1851)
clim estat o carcter general d'una
persona: Estar de bon o de mal clim,
estar de bon o mal humor, en bon o mal
estat de salut; cast. de buen talante, de
mal talante. Tndrer bon clim: tndrer
bon natural, bona inclinaci (Sueca,
Pego).Eixe t molt mal clim (DCVB)
clim del arbic valenci deu vindre
clim, usat en sentit moral: eixe home te
mal clim (DECLLC)
634
client del llet cliens, -tis, apareix un

clintul en Joan Esteve (1472), arcaisme
arreplegat per Escrig: client, clientela,
clintul... (Escric: Dicc. 1851)
client ahir an el meu mestre a visitar a
un client (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.9)
clnic, clnica, clnicament -del llet
clincus; cultismes moderns, del sigle
XIX, tant en val. com en cast.:
clnicament, clniques... (Escrig: Dicc.
1851)
clnica clnica:...parte de los hospitales
para... (Escrig: Dicc. 1887)
clnica montar una clnica que siga lo
millor del mon (Mart, L: Pepe el
clnica en la clnica del dotor
Bolinches quedaren inscrits (Josep M
mono, 1929, p.12)
clix, clax onomatopeya de colps: pues
del abret oiren / lo quiticlix y el clix
clax (2 part. Relaci... un foraster de
Valencia que vingu a..., 1783)
cloaca cloaca, en el valenciano
Beuter (Corominas: DCECH)
cloaca cloaca (Beuter: Hist. de
Valencia cap, XX, 1538)
cloaca el cultisme cloaca, usat per
Beuter, estigu present sempre, fora en
llet o valenci: escura amprius...,
cloaca (Exulve, Vicent J.: Praeclarae
artis, 1643)
cloaques fenli ses cloaques (Bib.
Nac. Ms. 3947. Trobes de Febrer, 1670,
copia any 1759)
cloaques les cloaques (Palanca: Lo
Romaner, 1888, p.50)
cloc y piu fent cloc y piu (Coloqui
nou del ros alas, 1823)
cloc y piu cloch y piu: ...que una
persona enfermiza se encuentra en

alternativas respecto a sus achaques
y... (Escrig: Dicc. 1851)
cloc y piu tan cloc y piu... (Campos
p.19)
cloc y piu, estar tndrer fluixea o
enfermetats: estar sempre cloch y piu,
saplica este modisme... al que est
delicat (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p.32)
clocha una clocha negra (A.
Patriarca, Inv. mort de Jaume Roig,
1478)
clocha clocha o manto (Esteve, Joan:
clocha per pendre la clocha (Villena,
Isabel de: Vita Christi, 1497)
clocha esquexat la clocha... pera que
esquexe cloches (Miln: El Cortesano,
Valencia, 1561)
clocha de ma clocha de llens (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
clocha a la Clocha del Bou (Privilegis
en lo Archiu de la Vila de Culla, c.
1740)
clocha clocha: manto (Mayans: Voc.
1787)
clocha una clocha y unes palmeres
clochetes clochetes belles en los pits
(Marti Pineda: Consells a son amich, c.
1570)
detim
desconegut,
clochina
Corominas no ducta de que siga
mosarabisme valenci, enc que
desconega lorige y done el mosrap
quqana, el llet vg. *clocla, etc.
Equival al cat. musclo y cast. mejilln.
Parent del it. chicciola, caragol, este
mosarabisme pareix
emparentat
morfosemnticament en el val. clsic
635
clocha, roba de teixit negre, com la

clocha negra del Inv. de la mort de
Jaume Roig (a. 1478). El molusc era
paradigmtic per el cromatisme fosc de
sa corfa: me te ms negre que una
clchina y sinse pastilletes (Salvador,
p.12) El fascisme filolgic, obedint al
IEC, falseja la morfologa desta veu
valenciana, obligant als valencians a
escriurer clotxina, per la prohibici de
la clsica ch feta desde Barcelona:
per la placha (anirem) de clchines a
les Arenes, sembarcarem en una
barqueta (Josep M J.G. y E, Beltrn:
clchina -en 1557 trobem en Tortosa
ahon topetaven isogloses del Reyne y el
Pas Catal, lenfrontament entre
lantiu val. clcholes (sic) y el cat.
musclos (DECLLC, vol. 8, p. 382),
Encabant, per influencia de Carlos Ros
y sa quimera a la ch , per crurerla
castellanisme, alguns la escrigueren en
g: clgena, clgenes, en la
articulaci sona clchena (Orellana:
Cat. 1802). Dasta Coromines senyal
que Ros era un descastellanitzador a
ultrana, que invent derivats com
parastre (DECLLC, t. 6, p. 279);de
ah que trobem clgena, clgenes en
discpuls com Escrig (Dicc. 1887), o
dramaturcs como Miguel Tallada que
en un lletrer pera fer riurer, escriu: se
benden (sic) cloginas y pel de cuc (Les
Camareres, Valencia, 1931, p. 4).
clchina ...una clchina uberta... la
clchina no pega mal a ning (Marco
Rivas, V.: La tasa dels hous, 1918,
pp.10, 20)
tinguen
ubertes
les
clchina
clchines... aix de les clchines...

pp.11, 12)
clchina en un cartell mal escrit se
llig... clchinas, lautor castellanisava
irnicament
la
morfologa
de
clchines (Hernndez, Faust: La
Marselina, 1927, p.5) Tamb en el
merender placher de la pelcula El faba
de Ramonet (any 1933), apareix en un
lletrero el pl. castellanisat clchinas,
en cnter de clchines.
clchina clchines (Artcul en Las
Provincias, 22-IV-75)
clchina,
archiu...
clchina
(Ortografa valenciana, ACV, 1979, p.
11)
clchina clchina: mejilln, coo
(Dicc. RACV, 1997)
clochineres ma mare anava a les
clochineres de la peixcatera a per
clchines a mitants del sigle XX.
cloixida com estar de cloixida
(BNM, Ms. 14. 326, Eixarop de llarga
vida, c. 1865)
cloixit casi tot estic cloixit (BSM, Ms.
clorato vullc pastilletes de clorato
atre,1921, p.8)
cloroform cloroform (Escrig: Dicc.
1887)
cloroformarlo hi que cloroformarlo
primer (Herrero, J.: En temps de la
cloroformen no siga que... me
cloroformen (Comes, F.: Sabater y
cloroformisar cloroformiar (Escrig:
Dicc. 1887)
clortic plit denfermetat o fluixea:
clortica y en menos carn que...
(Navarro Borrs: Es de vost eixe
636
goset?, 1921, p.17)

detimologa ductosa,del
closa
germnic krukkia?, del fr. crosse?);
equival al cast. muleta. Tamb croza
es antiga veu castellana, present en
Berceo y mss. lleonesos del s.XIII; cat.
crossa: Closa:... muleta; ...sirve para
afirmarse y apoyarse el que tiene
dificultad de andar. Closes... muletas, en
plural. Closes... horquillas... que sirven
para sostener las andas y descansar a
ratos a los que las llevan (Ros:
Dicc.1764, p.78)
closa als pobres coixos amagantlos les
closes (El Mole, 1837, p. 62)
closa closa: muleta (Lamarca: Dicc.
valenciano, 1839)
closa que es un coixo el que va en
closa closa: muleta (Escrig: Dicc.
1851)
closa el muscle dell... li servix de
closa (BNM, Ms. 14108, Alamont ti li,
c. 1860, f. 15)
closa la closa: la muleta (Rosanes:
Voc. val. 1864, p. 33)
closa me diu, menechant la closa
(Lladr: La boba y el embobat, 1872, p.
12)
closa closa: palo con travesao para
quien tiene dificultades para andar
closa cuants de coixos van en
closes? (Lladr: El titot de Nadal,
1876, p. 27)
closa pareixc lo ms intil / y de puntal
servixc, / al quem planta en la terra, / o
siga, al meu amic. / La closa. (Gadea:
Ensisam, 1891, p.229)
closa una closa y coixejant dun peu
(Sanmartn: Jagants, 1895, p.66)
closa com el coixo..., deixant la closa

closa coloc el bast a modo de closa
1919, p.9)
closa en este cas, pera sostndrer andes
en provesons: trenqu la closa
closa si trau les andes de plata que
yo estic aguantant la closa (Peris
Celda:A la Coronasi!, 1923, p.2)
closa o maproben o me trauen en
closes (Soler, J.: Els estudiants, 1934,
p. 46)
closa closa; valenci (DCVB)
closar -puesto ahon nhaven molts
coixos en closes: y pasant per aquell
closar (...) els amagaren les closes (El
Mole, 1837, p.62)
clot sust. prerrom de ducts orige,
glic klotton?; ix dasta en occit,
competint desde antiu en el cat. sot en
gran part de Catalunya: en el XV, clot
el unic vocable aceptat en valenci; en
catal, sot (DECLLC, t. 8, p. 110)
clot en un clot (Roig: Espill, 1460)
clot en lo clot que tens en la barba
(BSM, Ms. 6781, Mulet: Comedia de
Gayferos, c. 1660)
clot en qun clot estic ficat...? (El
clot y en los peus far dos clots
9)
clot remans fondo y ample dun
sequiol: per lo clot... ferne deu u dotse
lliures, danguiles (Escalante: A la
vora dun sequiol, 1870)
clot pareix mentira... la peixcatera...,
que cada clot (Semanari Garrot de
sego, 30 agost 1888, Alacant, p.3)
clot com a dificultat: En quin clot
estit ficat...? (Gadea: Ensisam, 1891,
637
p.45)
clot en lo piso hia molts clots / y
tamb shan de tapar (Gadea:
Ensisam,1891,p. 377)
clot, reclot en un reclot de vora el
cam (Caps y senteners, Imp. C. Rom,
1892, p.123)
Clot, el Malada siga lhora en que an
al Clot el dumenche pasat! (Hernn
Corts, M.: Fora baix!, 2 ed., 1900)
clot, anar al anar a la mort: lo segur
es anar tots al clot (M. Ruiz,A.:
clot, al al sepulcre: del llit al clot... y
que se despedixca de la familia; al clot
va (El Tio Cuc, n 111, 156, Alacant,
1917)
clot, clotar fondo clot / sarments
plant (Roig: Espill, 1460)
clot clot: hondonada (Escrig: Dicc.
1851)
clot, clotaes plantes en clotaes
(Fags de Rom, N.: Aforismes rurals
p.68)
clot a tota aquella clot de la marina
(El Bou Solt, 1877, p. 262)
clot es ms sal, / que totes les
fadrines / de la clot (...) all dins en la
clot (Gadea: Ensisam, 1891, pp.157,
476)
clotet si no fas carn o clotet (Mulet:
Roman de Gayferos, c. 1660, 100)
clotet eixe clotet de la barba (Merelo,
J.: Novio mut es ms volgut, 1868, f.
16)
clotet, ram de bon tamany, es groset,
roig y te un clotet per baix: vinyes y
parrals del
rich ram de planta, clotet y valenc
clown anglicisme: el cap de un
clown (Puig Espert: Pantomima, 1928,

p.5)
cloxit tan cloxit el vach deixar
1905, p. 12)
cluc cluc: guiada o guiadura
clucar, cluc de ducts tim, llet
claudere, tancar?; com al provensal
de Llull, occit y valenci clsic:
clucs (March, Jacme: Dicc. 1372)
clucar los ulls clucar... ulls clucs
(March, Ausias: Poeses, c.1440)
clucar apenes cluque los ulls...
(BUV, Ms. 666, Morl: Poeses, 1650)
clucar, cuclar em cucles lull, cclam
y tornam a recuclar (De Pepo y els
trastos de la casa, s. XVIII)
clucar clucar lull: guiar o cerrar el
ojo con disimulo, dejando el otro
abierto (Escrig: Dicc. 1851)
clucar, cuclar parlant de les chicones
que en cuclarte el ull caus torbat en la
gabia (Canyisaes, Monver, 1907, p.
65)
cluix bufal ponent y es cluix...
1868, f. 21)
cluix mos cluix esta dona (Escalante:
A la vora de un sequiol, 1870)
cluix que cuant sa senten els cluix
p.23)
cluix el vent brama y cluix lantena y
tim (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.49)
cluixa el cnem com cluixa el canem
cluixc hui et cluixc (BNM, Ms.
cluixca cluixca el pet y vixca el pet!
(Mulet: Tratat del pet, dc. LX, c.1650)
638
cluixca fa que cluyxca la malla

(BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
cluixca el cnem per Deu, cluixca el
cnem, cap sagrat (Coloqui en que es
seda, any 1728)
cluixca el cnem templa el guitarr,
yo templar el pandero, y cluixca el
cnem... (El Mole, 1837, p.122)
cluixca cluixca el cnem (El Mole,
1840, p. 67)
cluixca no moga un tro que mos
cluixca (Palanca: Llgrimes de...,
1859, p.21)
cluixen a mi ya em cluixen els osos
1789)
cluixes haurn acabat cluixes
cluiximent del cos cluiximent, parlant
del cos: dolor sordo, abatimiento de
fuerzas... (Escrig: Dicc. 1851)
cluixir, descluixir de riota / sha
descluixir los costats (Relacio burlesca
...per lo Cometa, any 1744)
cluixir cluixir: dar estallido alguna
cosa, como que se casca o rompe...;
cluixir les dents... cluixir la seda...; dar
chasquido... la madera, cambindose o
empezndose a romper... (Ros: Dicc.
1764, p. 273)
cluixir, cloixir estic cloixit de parlar, /
y en la segn Part vorem / esta festa en
qu para (Coloqui nou sobre la bola, c.
1780)
cluixir y el vent... fa cluixir lantena
cluixir lo cnem cluixir lo cnem:
castigar con azotes o cuerda (Escrig:
Dicc. 1887)
cluixir cluixir laot (Escrig: Dicc.
1887)
cluixirse de riurers cluixirse de
riures: reventar de risa (Escrig: Dicc.
1887)
cluixit desgarrarse a cluixits la
bveda (Ballester: Ramellet, 1667, p.
23)
cluixit cluixit: cruxido, el estallido u
ruido que haze la madera, el ltigo y las
ropas de seda... (Ros, Carlos: Dicc.
1764, p.79)
cluixit un cluixit molt fort (El Mole,
1840, p. 7)
cluixit ya sentireu el cluixit (Lladr:
El titot de Nadal, 1876, p. 25)
cluixit cluixits que solen pegar les
juntes dels osos (Escrig: Dicc. 1887)
cluixit a fora de penes se quede
cluixit (Campos: El gallet de Favareta,
1892, p. 10)
cluixit cluixit de tan riurem (Diari El
Pueblo, Monver, Canyisaes, 1907)
cluixit com cluixit de traca, com foc de
cord (Peris Celda: Rialles del voler,
1928, p. 44)
cluixquen a palos em cluixquen
(Palanca, F.: Suspirs y llgrimes, 1880,
p. 11)
clup anglicisme, de club: asociaci
dels que compartixen un fi lliterari,
deportiu, relligis, poltic, etc.: farautes
y descamisats que freqenten els clups y
les lgies (Gadea: Tipos, 1908, p.285)
cluquilles en cluquilles asomant (Ros:
Paper gracios de la molinera, c. 1740)
cluquilles, en parent del bearns
aclouc-s (DCECH, 2, p.265). Estos
versets foren copiats per Gadea
(Ensisam, a.1891) del original de Ros:
y ella en son esguart alegre / en
cluquilles asomant / la cara (BNM,
Ros: Paper gracis, poltic ... contrafent
639
als llauradors, c.1750)

cluquilles, en y com yo estava en
cluquilles (Arenga de Sento el
Novelero, 1802, p.4)
cluquilles com yo estava de cluquilles
(Len, Carlos: Poeses pera el casament,
1802)
cluquilles y ella en son esguart alegre,/
en cluquilles asomant / la cara (Gadea:
Ensisam, 1891, p.307)
coa de mil coa (Roig: Espill, 1460)
coa latina, coda;valenciana, coa
(Viciana, M.: Alabanzas de lenguas,
1574)
coa un gat ab dos coes (BRAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 1608)
coa qui llevara la coa (Ginart, Nofre:
Rep. de Furs de Valencia, 1607, p. 29)
coa, coeta crem una coheta de all
(Serres, M.: Real Academia, 1669 p. 80)
coa si tens la coa de palla, no posses
foch a la falla (Ros: Tratat, 1736, p.
95)
coa Mes val ser cap de sardina que coa
de pagel (Ros: Tratat, 1736, p. 71)
coba ... y nosatros som de coba?
coba Atra volta! Quna coba!
(Peydr, V.: Don Juan Treneta, 1882,
ed. 1899, p. 14)
coba adular a atre: Ya nom fa grasia
la coba (Songel: Tenorio F. C., 1924,
p.21)
coba, donar donar por, asustar a un
atre; derivat per regresi de cobart:
lesgarre com un abaecho!.-Dona
coba, herbolari (G. Ibez: El To
coba Qus aix?Coba a m?
p. 52)
cobarcha vrer covarcha.
cobardejar cobardej, cobardejar,

cobarda, cobart... (Escrig: Dicc. 1887)
cobarda per fora valenties, / tot
cobardia per dins (Academia de
Valencia, 2 febrer 1704, p. 77)
cobarda eixa cobarda de son cor...
cobarda no son ms que cobarda y
orgull (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 14)
cobarment cobarment (Badenes, V.
M.: Tpat sego, act. 2n., 1945, p.31)
cobart, covart del fr. couard : gran
covart del Turch (Martorell: Tirant,
1490)
cobart, covart los covarts (Ort, M.
A.: Siglo IV de la Conquista, 1640, p.
59)
cobart, covart soldats covarts (Blay
1666, p. 35)
cobart anima al ms cobart (Paper
cobart y el tenen tots per cobart
(Conv. entre Nelo y Quelo, 1787)
cobart cnem, cnem al cobart; / can
y plom a Malapart /...sinse temor
venguda de Suchet, Imp. J. Estevan,
c.1813) Estos versets, pasats huitanta
anys, els copi y catalanis Mart
Gadea: cobart en covart y sinse en
sense (Ensisam, 1891, p.169) En bona
intensi y creguent ser ms cult per
copiar als floralistes, Mart Gadea
caramull sa obra de catalanismes.
cobart cobart (Bib.del Senado,
cobart vost es un cobart (Liern: En
640
les festes de un carrer, 1864 p. 24)

cobart es un cobart (Merelo, J.:
Novio mut es millor volgut, 1868, f. 4)
cobart cobart: cobarde (Escrig: Dicc.
1887)
cobart no sigues cobart (Escalante:
cobart, covart era un covart
(Semanari El Cullerot, 22 maig 1898)
cobart ms cobart que una rata
(Hernn Corts, M.: Fora baix!, 2 ed.,
1900, p.6)
cobart, acobardat estic acobardat
(Puchol, V. L.: U que te por, 1921, p.3)
cobart un cobart (Barchino, P.: Qu
talla labaecho?, 1924, p. 15)
cobart, covart mil vegaes covart
14)
cobart em sent cobart (Peris Celda,
cobart qu cobart...! (Matal de
cobart cobart, defente cara a cara!
cobart pero soc cobart (Aznar
cobart un cobart canalla, sinse cor
p.15)
cobart com un cobart (Lanzuela, A.:
cobart yo soc un cobart (Soler Peris,
cobart Y per qu tremoles, cobart?
p. 63)
cobart entra, cobart, entra! (Moliner:
31)
cobart malfet, intil, cobart (Llibret
cobilet soc yo cobilet...? (Liern:

cobiste qui te por costum halagar
hipcritament; en este cas es una dona
mol cobista y embadurn (Sendin
14)
cobiste Qun cobiste est fet vost!
mel!, 1934, p.7)
cobransa cobrana (Escrig: Dicc.
1851)
cobransa segur quencara no has
acabat la cobransa (Meli, F.: Al pas
cobraor castell y catal cobrador: y
mencontr en el cobraor de... (El
cobraor el lletero, el cobraor, el
chiquet... (De dalt a baix, da dels
cobraor cast. y cat. cobrador: es
cobraor de varies cofrades (Puchol, V.
L.: U que te por, 1921, p.3)
cobraor y son ms fieres que un
cobraor (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.6)
cobraor si ve algn cobraor del Banc
(Serneguet, I.: Miss Kakau, 1934, p.6)
cobraor son pare era cobraor duna
comisi (Llibret Foguera Campoamor,
Alacant, 1944)
cobraor cuant va entrar el cobraor
Alacant, 1952)
cobraors lo que fan el cobraors del
tranva (Perdiguer, R.: En Carnistoltes,
1928, p. 12)
cobro encarregats del cobro dels drets
1881, p. 2)
cobro del cobro dels drets (Pastor,
641

1905, p. 2)
cobro ll orden les ventes,
escritures... cobros (Alcaraz, J.: Vullc
besarte, 1931, p. 17)
coc en tomata en Morella, coc en
tomata (sic), coc en sardina
(Corominas: DECLLC, II, p. 790)
coca coca de pasta (Eiximenis: Ter,
escrit en Valencia, c. 1385)
coca coca / sen trac sancera (Roig:
Espill, 1460)
coca, coqueta de pa coqueta de pa
coca boba mira si es boba la coca
(Coloqui de la loteria, s. XVIII)
coca fina ms delic que la coca fina
(Ekl Mole, 1840, p.198)
coca fina y un tros de coca fina
(Bernat y Baldov: El virgo de..., 1845)
coca en granotes les sopes de granotes
o la coca en tonyina eren normals, pero
la de granotes... tpic de la contorn de
Sueca per 1850, ahon eren numeroses?:
ixca la bota, / coca en granotes
(Baldov: Cheroni y Bartoleta, 1860,
p.6)
coca, coquetes en mel coquetes en
mel (El Pare Mulet, 1877, p. 50)
coca fina sucre candi, coca fina de
Nadal,
casca
(Rahonament
de
Carnistoltes, 1854)
coca, ferse chafarse baix dun pes,
pegarse baquet o colp, desferse de
cansanci, etc.: que afonantse el
campanar fasa una coca als pardalets
1886, p.1)
coca! interj. Coca! Yo la seguixc
1903, p.25)
coca fullosa ensagin: hojaldre. Lo
mismo que coca fullosa (Escrig:

Dicc.1887)
coca en molles 1 doc.; en leixemple
apareix en la preposici arcaica ab,
(no la catalana amb). Per 1790 tots els
valencians usaven la preposici en,
pero larcaisant Carlos Len , cuant fea
coloquis peral Diari de Valencia, li
agradava escriurer en arcaismes pera
donar el toquet cult y coent; aixina, en
la mateixa estrofa incluix fresqual,
grafa desconeguda incls en temps
migevals: de pa bla, coques ab molles,
/ y llongos (Relacio que fa Anselmo
de Catarroja, c.1790); pero, en idioma
valenci modern: pareix una coca en
molles (Balader: Les beseroles, 1874,
p. 28). El fascisme catalaner asoles
admitix el catal amb molles.
coca en molles eres lo que se diu una
coca en molles (Barchino: La pasta de
coca en tonyina coca en tonyina y vi
del Horta (El Tio Cuc, n 135, Alacant,
1917)
coca, ferse quedar cluixit fsica o
mentalment per caiguda, colps, alifacs
de la vellea, enfermetat, treball, etc.:
Ay, ay, ay! Quem fa una coca!
coca manot en la cara: li pega
unatra coca (Virosque: La salvasi
de..., 1921, p.13)
coca en panses coca en panses
(Asensi, M.: Mariano, toca... Mec!,
1927, p.19)
coca en panses Pero com yo tinc el cor
/ ms moll quuna coca en panses...
coca, ferse te fas coca (Peris Celda:
coca en tonyina coca en tonyina,
642
calenta (Llibret Foguera Gabriel Mir,

Alacant, 1942)
coca en tonyina de coca en tonyina
Alacant, 1942)
coca en oli mosatros a tots donarem de
coca en oli un bon moset (Torregrosa:
Pasodoble en Llibret de la Foguera
Calle San Vicente, Alacant, 1944)
coca en tonyina en la nit de la plant
/coca en tonyina (Llibret Foguera
Sneca, Alacant, 1944)
coca en tonyina en una coca en
tonyina (Llibret Foguera Calvo Sotelo,
Alacant, 1952)
coca en tonyina coca en tonyina!, la
seba doraeta (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1955)
coca en tonyina da 22..., coca en
tonyina (Llibret Foguera Prez Galds,
Alacant, 1960)
coca en tonyina el que ronda a una
fadrina, / te que durli, si es galant, / la
seua coca en tonyina (Ferrndiz, J.:
Poesa, Llibret Foguera del Mercat,
Alacant, 1960)
coca en tonyina coqueta en tonyina
(Llibret
Alacant, 1960)
cocana Aix ques, tu?.-Cocana
(Tallada, Miquel: Aix si que te
importansia! 1924, p.13)
cocana abusat de la cocana de parra
(Quevedo, C.: Per menchar carn, 1932,
p. 24)
cocana despales y pren cocana
p. 52)
a
un
moret
de
Cocentayna
Cosentayna (Llibre de la peixca de
Alacant, 1578, f. 25)
Cocentayna el portaven a la fira de
Cosentayna (Caps y senteners, Imp. C.

Rom, 1892, p.123)
Cocentayna la plana de Cocentayna
cociolet quel cociolet deixen brut, /
que no freguen bel bac (Paper curis,
coc gran difusi en la toponimia del
Reyne de Valencia ... (DECLLC)
coc y damunt del fogueral del coc,
en un cantal (A. M. Culla, Tin. V, doc.
4, any 1658)
coco perque peg en ventres de cocos
cocodrilo junt a cocodrill, en valenci
apareixen les variants cocodrillo y
cocodrilo, cultismes derivats del llet
crocodilus: plora com un cocodrilo
capador... y un sabater remend de
Valencia, 1808)
cocodrill dirli a u cocodrilo
(Fambuena: Fer les cartes 1881, p. 19)
cocodrill deu ser com un cocodrillo
1870)
cocodrill cocodrill (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
cocodrillo siga cocodrillo, drag...
(Valencia per son Rey, Imp. V.
Laborda, 1802, p. 14)
ccora ccora: persona impertinente
ccora em dona ccora y pena (Bada
f. 16)
ccora ballantli els momos al ccora
(BNM, Ms. En una festa de danses,
1867, f. 13)
ccora lagelo ccora (Liern: Una
cocos perque peg en ventres de
643
cocos (Galiana: Rond. de rondalles,

1768, p. 75)
cocot cocot: pastel de atn o pescado
con pimiento, tomate, etc (Escrig:
Dicc.1851)
cocot cocot, empan de farina frechida
en
tonyina,
valenci
dAlcoy
(DECLLC, II, p. 791)
cocot el cocot... fet en piment ms
coent que... (El Tr, 20 de novembre
de 1840)
cocot cocot: pastel de atn con
pimiento, tomate... (Escrig: Dicc.
1851)
cocot ara, a plantar cocots a Rusia, que
all naixen en vinticuatre hores (El
Mole, 1837, p.106)
cocot, cocotet fets en farina com si
foren pa en un poquet doli, poden
enllardarse en tomata y sebeta frechida,
piment, carn, peix, etc.: pastisos,
cocots de peix y... (Roig y Civera: El
cocot me enfiqu un cocot y me
sesclaf (Ovara: Lnima en un fil,
1881, p. 19)
cocot cocot: comida de pasteles de
atn, etc. (Escrig: Dicc. 1871)
cocotero apareixer una sistella de
cocotero (Colom, J.: Tal es Cualis,
cocotets en mel y entre cocotets y
armeles (Palanca: El Sol de Rusafa,
1861, p. 25)
cocotets lo manco en pague y
cocotets (Barber: De Valencia al Grau,
1889)
cocots fa cocots es pastisera? (Perl,
E.: Valencia Film, 1919, p. 9)
co lo colp de la co... donali tals
coes (Esteve, J.: Libre elegantiarum,
1472)
co li tir lo macho una co (Fenollar:

Lo procs de les olives, 1561, f. 21)
co, coses tirar coses y bots, del ros...
1660)
co no el traur del ventre a cozes
(sic) (Cucarella, J. En Luzes de aurora,
1665, p. 377)
coche del magiar kocsi, apareix al
mateix temps en valenci y castell com
a coche a mitants del sigle XVI; incls
el derivat cochero es documenta abans
quen castell (el ms. de 1486 del Libro
del Cons. de Madrid no diu cochero,
sino melcochero); en catal ya surgix la
diferencia en el valenci, al trobarse
cotxa y cotxo: coche chic de quatre
cavalls (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
coche a les onse de la nit sel en
portaren a sa casa en un coche () y un
coche sen port dit jurat a sa casa
(BRAH, ms. Dietari Porcar, anys 1599,
1610, f. 136v.)
coche anaren en coches (Autobiog.
coche guarnir carroces, coches,
lliteres (ARV, Governaci, 2684, ma.
11 f. 25, any 1607)
coche coche molt usat cubert de
enserat vert (DCVB, en text valenci
de 1614)
coche curiosament, qu sap si pera
fugir dhomografa en castell, apareix
cocho alguna veg: y per fer molts
fanchs anava en cocho (sic) (BRAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari, 21 giner 1625, f.
477)
coche no puguen anar en coche
(BNM. VE-1346-12, Jurament dels
Jurats de Valencia, 1651)
coche que no es puguen portar sis
644
mules en los coches, ni los cocheros

descuberts (Real Pragmtica, Imp.
Silvestre Esparza, 01-09-1654)
coche encara que fora un coche
1660)
coche a la nit... en un coche (BUV,
Ms. Ayerdi, J.: Noticies de Valencia, 18
setembre 1661)
coche ni eixir coches per la porta
(ARV, Actes Generalitat, Prov. 1678,
Sg. 3221)
coche un coche buit que estava parat
coche del coche no va abaixar (BUV.
Ms. 13, Relaci del carrer dAlboraya,
1682)
coche anar... ab carro coche (Cielos
de Fiesta a St. Pascual Bayln, 1692, p.
63)
coche ... y el coche fan molt ruido
(Dolz: Orac. Fnebre a Mn. Gregorio
coche en busca sen va dels coches
(Ros, Carlos: Coloqui pera riure de
bona gana estes Carnistoltes, 1733)
coche un coche casi em feu troos
(BSM, Ort Mayor, J.Vicent: Relaci
dels bultos, jagants y nanos, 1734)
coche les rodes de un coche (El
coche en coche per Valencia, ni per...
(BUV. Ms. 668, Raonament de
Vinalesa, 1735, v. 170)
coche parlant de dones que duen faldes
en tontillos: en los coches... / dos
madames, / y encara aixina els tontillos
/ per les portilles los trahuen (Coples
noves per lo to de la naneta..., c.1740)
coche mentres que els coches que...
(BSM, Ms. 6781, Coloqui entre dos
llauradors, 1745)
coche dun coche viu traure un bras /
en manegueta (Coloqui nou... que sels
dona per un modo de refresc a les
coche sen an al Parais en un coche
coche pera portar a la novia, un coche
bo (Coloqui de la Rocha de Foyos, c.
1795)
coche venien tres coches (Bib. Nic.
coche lo coche del intendent (Bib.
Nac. Ms. 3905, Coloqui entre el tio
Pelut..., 1801)
coche y coche hi que dona llstima
(El Gafarr, 9 de giner de 1841)
coche sempre en coche an (La
Donsayna, 8-12-1844, p. 44)
coche per la porta falsa, / un coche de
cuatre rodes (El Tabalet, Valencia,
1847, p. 80)
coche en coche, com una reina, te
dur (Escalante: El deu, deneu y
noranta, 1861)
coche yo anir en coche (BNM, Ms.
1868)
coche en un coche, en dolsos, mamela
y ... (Barreda: Un arreglo improvisat,
1870, p. 23)
coche escriure a alg, pendre el coche,
anar all (Mills, Manuel: Ni rey, ni
coche portant coches ben lluents
borles, 1874)
coche quel correu de Madrit no du
coches (El Pare Mulet, 1877, p. 48)
coche pera anar en... el coche (El
coche men ixc del coche (Mills,
645
Manuel: Els microbios, 1884, p. 10)

coche puc anar en coche (Roig y
Gandia, 1884, p. 13)
coche un coche de cuatre rodes
p.50)
coche no tardarn en aplegar els
coches ara mateix (J. Marn, F.: La
vespra de Sen Miquel, 1892, p.2)
coche de pronte el coche se par en
sec (Bernat, Lluis: El terreno del
honor, 1894, p. 10)
coche anir en coche (Escalante: Mil
coche els nugols cubrixen el coche
(Peydr, Vicent: D. Juan Treneta, 1882,
ed. 1899, p. 15)
coche thaur dut en coche? (H.
p.12)
coche mentres tant, les sigarreres, / ...
tant en coche com a peu (Pastor Pastor,
Vicent: Una misa de les sigarreres en
agraiment a la Santa Fas, Alacant, c. 1900)
coche del coche del Pins (Martnez
Ruiz: Canyisaes, Monver, 1911, p. 174)
coche encara la vor en coche
(Alcaraz, L. : El terroriste, 1911, p. 25)
coche les portaren en coche desde
Novelda a Asp (El Tio Cuc, n 71,
Alacant, 1916)
coche el trenet de la Marina... ans de
aplegar a la Vila... els coches
desenganchats estaven en... (El Tio
coche si vol anar en coche... (Peris:
La sal de la figuera, 1919, p. 16)
coche anirem en coche (Alcaraz, L.
1919, p.5)
coche de mort tamb es da La Pepa:
he vist un coche de morts y

(Puchol, V.L.: U que te por, 1921, p.7)
coche la dur en coche (Gayano
Lluch, Rafel: Agarrat, que ve la curva,
1920, p.7)
coche esta vespr ham danar en coche
a... (Salvador, Carles: Un negosi com
un atre, 1921, p.10)
coche prenim un coche y a la torn...
(Navarro Borrs, E.: Es de vost eixe
goset?, 1921, p.5)
coche vena en lo coche en lo meu
chiquet (Esteve: Els Magos del
chiquet, 1928, p. 10)
coche el coche ya est a punt (Puig
coche coches, taxis, autobusos y
tranves, cada carrer de Valencia es
un... (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
coche omplir coches, omplir trens
(Llibret Foguera San Blas, Alacant,
1930)
coche anir en el coche... no
patixques (Salls Rocabert: Els
coche baix tinc el coche (Soler Peris,
coche ... tots els dies en coches nous!
p. 8)
coche en els coches dels tranves
(Llibret Foguera Daz Moreu, Alacant,
1936, p. 7)
coche el asunt del coche est resolt
(Badenes, V. M.: Tpat sego, 1945,
p.14)
tartanes
o
cochens
cochens
(Casademunt: Un bateig en Burriana,
1871, p. 6)
cochera una que viu en una cochera
646
1898)
cochera y els tranves... la cochera
perque no... (Peris Celda: Cacaus y
tramusos, 1927, p. 41)
cochera vullguera anar dem a la
cochera (Llibret Foguera Alfonso el
Sabio, Alacant, 1940, p.17)
cocheret y un cocheret (Bellido, F.:
Un francs de Rusafa. 1876, p. 11)
cochero cochero de quatre cavalls
cochero el sust. coche apareix per el
1550 en val. y castella, oferint ductes en
la grafa dels derivats: y a la part del
colchero (sic) anava... (BRAH, Dietari
Porcar, 15 nohembre 1599) los
cocheros portaren en una filera ms de
cent crregues de arena (BRAH, ms.
Dietari Porcar, 10 de giner 1613)
cochero cochero, auriga (Exulve, V.
I.: Praeclarae artis, 1643)
cochero lo cochero (BUV, Morl: Ms.
666, c. 1649)
cochero sis mules en los coches...
cocheros descuberts (Real Pragm. Imp.
Esparsa, 1654)
teixidors...
cocheros,
cochero
bodegoners (BMC, Mulet: Roman de
Gayferos, c. 1660)
cochero mataren a un cochero (BUV,
setembre 1661)
cochero dels cocheros, / deu realets li
ha de... (Ros, Carlos: Coloqui pera
1733)
cochero yo he vist cochero guiar / de
dalt del toldo (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
cochero als cocheros /dels que solia
delmar (Martnez: Nelo el Tripero,
1792)
cochero en ms fam que tres

cocheros (G.Albn: Un ball de convit,
1863, p.31)
cochero Ques cochero? Tot u fa
cochero val ms que cent cocheros
1872, p. 13)
cochero promogu una refrega entre
dos cocheros, donat per resultat...
Alacant, p.2)
cochero els carboners, els cocheros...
cochero y el seu cochero (Bernat,
cochero guiats per un cochero / cam
de la Santa Fas (Pastor Pastor, Vicent:
Una misa de les sigarreres en agraiment
a la Santa Fas, Alacant, c. 1900)
cochero psali un vermut al cochero
(Gaspar Polo, J.: Yo mate... bous, 1926,
p.7)
cochero el cocheros davant (Alcaraz,
cochero els porten els cocheros de
morts (Herrero, J.: En temps de la
Dictaura, 1931)
cochers els cochers ya els tenim baix
(Peris Belda: La sal de la figuera, 1917,
p. 11)
cochina asoles com a adj. insultant:
... la cochina! Pacencia, anemse a
llavar! (Coloqui de la novia favera, s.
XVIII)
si sutaneta es cochina
cochina
(BSM, Ms.7116, El fadr, c.1820)
cochin lo brut, siga una paella
empastr o una mantfula dels poltics:
al costat de nostre Alacant, pues esta
cochin... (El Amic del Poble, Alacant,
647
n 3, 1899, p.1)
cochina lladrona, bruixa, cochina
p.48)
cochinaes Qu li pareix a vost el
tabaco? Les contestacions tenen que
estar escrites en valensi, han de ser
curtetes, han de tindre grasia y no han
de tindre cochinaes (El Tio Cuc, 2 ep.,
n 52, Alacant, 1924, p.3)
cochines . per cuatre pesetes
cochines... (Barchino, P.: Qu talla
labaecho?, 1924, p. 14)
cochines questeu sordes? cochines,
ms que cochines...! (G. Ibez, N.:El
To Boquilla, 1926, p.6)
cochines per dos cochines pesetes
carrer, 1932, p.12)
cochinilla del derivat castell del llet
coccnus, escarlata, grana; insecte dut
de Mxic en el sigle XVI, aprofitat pera
fer colorant dels teixits de seda, llana,
etc.; cat. cotxinilla: cochinilla, la
crrega (Vilarig: Memorial... han de
cochino pareix que, per finor coenta,
era usat este castellanisme com a insult
en lloc de porc: Cualo roncava / per lo
traser, / ...ma, ques cochino...!
p.146)
cochino Cochinos! Aix al horta, o
en una cherra (Peris: Nelo Bacora,
1918, p. 6)
Cochinos,
ms
que
cochino
cochinos! (Gayano Lluch: La meua
cdic, cdigo cultisme valenci que
unix dos semantismes equivalents als
castellans cdigo y cdice , dels lletins
*codcus < codiclus y codex, -cis;
cat. codi y cdex; este ltim, segons

Corominas es un antoix dAlcover, y
Moll: Cdex, llatinisme pur adoptat en
el S. XX (DECLLC, 2, p.796). En
valenci tamb tenim lus de cdigo
com a derivat de *codcus: per eixe
cdigo.../ per eixe llibre (3

conversaci entre Saro Perrengue...,
1823, p.1)
cdic una Lley del Cdic de Justini
(Bib. Nac. Ms. 3905, Zarzuela Jorge
Palacios, any 1801)
cdic Cdich. Cdigo. Cdice o libro
manuscrito en que ... (Escrig: Dicc.
1851)
cdic pregonava tot el Cdic del Estat
cdic pera les morts alevoses, el cdic
garrot senyala (Fuster, L.: El nano de
la falla, 1894, p. 24)
cdic ni se de cdics ni de... el Cdic
Penal (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, pp. 16, 19)
codicia del llet *cupidita; castell y
valenci antiu cobdicia, grafa

mantinguda en catal: com feu
matar a son germa per codicia dels
bens (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, 2 de febrer 1444, f. 93)
codicia ab gran codicia perque paguen
tots (Orta, Melchior: Matraca als fills
de Valencia, 1600)
codicia no, senyor, respn Xavier, la
codicia no reyna (Sacro Monte
Parnaso, 1687)
codicil del llet codicillum, text llegal
menut: e feu codicil a tres dies de
abril (APH. Sta. Mara dElig, Sig.168,
testament, 3 abril 1337, f. 37)
codicil codicil (Roig: Espill, 1460)

codicil testament y codicils, te lo
648
salari... (Ginart, Nofre: Rep. dels Furs

codicil, condisili al morir ton to Pepe,
/ en un testament tancat / les mandes
deix ... y espresat en condisili (BNM,
Ms. 15503, Prims y grosos, 12 deembre
1859)
codicis codicis (Escrig: Dicc.
1887)
codillo -cantitat a pagar cuant es pert un
llans a la baralla: ya ha fallat el rey de
copes, de segur codillo paga (Segn
Bonifaci, c. 1809, f.6)
codisa el valenci codia (DECLLC)
codisa llet *cotcu, derivat de cote,
pedra; cast. canto rodado: en la
Marcha dAncona, en (l)loch d aygua
plogueren pedres codices (Canals,
Antoni: traducci al valenci del Valeri,
1395)
codisa com una pedra codisa tha de
deixar de pel (Liern: La mona de
Pascua, 1862, p. 32)
codisa tin el cor com una pedra
codisa (Liern: Telmaco en lAlbufera,
1868, p. 14)
codisa pedra codisa o de rambla
codisa chas esta pedra codisa; rosega...
que no la prens?.- No valdr ms dos
chulletes? (Gadea: Faena-Fuig y
Huiseta,1891)
codisa, taula el menchaor de la casa,
en taula codisa (Alberola, E.: Trosos
de vida, 1924, p.3)
codolla mosarabisme dorige incert,
llet caduculus?, diminutiu de cadus,
perol; equival al cacumen castell o,
simplement, el cap: ficarse una cosa en
la codolla; apndrer, ficarse algo en el
cap (DCVB)
codolla codolla, f.: hueco que se forma
en la superficie de las peas, y en el que
se recoge el agua pluvial (Escrig: Dicc.
1887)
codolla calfant tant la codolla en
trurelos cansons (Gadea: Ensisam,
1891, p.489)
codolla dorige incert, prerrom?... en
lo Reyne de Valencia: Ganda, Denia, la
Marina, Alcoy, Beneixama, Biar, Petrer,
Crevillent... hui trobem codolla per tots
els puestos... la Codolla del Faro en
Castell de Castells... (DECLLC, 2,
p.391)
codolla no mos calfem, puix, la
codolla, y a viure barata dacsa (Gadea:
codonya codonya, varietat de codony
en valenci (DECLLC)
codonyat codonyat de mel o carn de
codony ab sucre e mel (Alcanyis:
Regiment, 1490)
codonyera codonyera en Carlet
(DECLLC)
codonyera ix joc de paraules pera
chiquets aquell de codos collits de la
codoera, collons collits de la
codoera (Canyisaes, Monver, 1908,
p. 80)
codonyeta codonyeta: zamboa,

fruto (Escrig: Dicc. 1851)
codonyeta chiqueta recalcadeta,
/...queres com la codonyeta / que no
te res que tirar (Gadea: Ensisam de
codonyeta crem del sol com una
codonyeta (Guinot: Capolls,Valencia,
1900, p.17)
codonyeta varietat de codony ms
chicotet y dol quel com (Reyne de
649
Valencia); castell azamboa (DCVB)

coent coent: ... cursi, que presume de
elegancia y riqueza... ridculamente
coenta enfad, de mal gnit: y la que
sen ix coenta, / corre a sa casa bramant
(BSM, Ort Mayor, J. Vicent: Dzimes
valencianes, 1768)
coenta eixa agela coenta (BNM, Ms.
14108, Alemont ti li, c. 1860, f. 15)
coenta que li agr presumir de
grandea: com abaixe la coenta que sa
mudat as dalt... (BNM, Ms. Escalante:
coentes Son ms coentes!... guanya
cuatre pesetes (Baidal: Amor torna,
Castell, 1917, p. 25)
coenta que li fa mal: yo tamb mha
allastimat, / enc tinc la ma coenta!
coentor un ridcul y una coentor...
7)
coentes coentes com una pebrera en el
vestir (La Cotorra Fallera, mar 1950)
coet vrer cohet; 1 doc.: coet
(DECLLC, doc. valenci de 1445)
coet coet volador (DECLLC, en doc.
valenci de 1459)
coet coets (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, 1472)
coetaes cabalgates y coetaes (Breva,
coetani, coetane, coetneu del llet
coaetanus; vocable modern, pareix

que Escrig copi la morfologa del
dicc. cat. de Labernia; perols
valencians seguixen usant el
cultisme
etimolgic
coetane,
coetneu: 1 doc.: coetani (Escrig:
Dicc. 1851)
coetar nom valenci de sequia en
Sollana: Sequiol del Coetar
coeter dun castell ... tot lo err lo
coeter (Morl: Festa dels Cavallers de
Montesa, c. 1640)
coeter, coheter aparten el porc-esp
del coheter (Vives: Entre amics, 1877,
p. 16)
coeter coheter (Escrig: Dicc. 1887)
coeter valenci coeter, pirotcnic
(DCVB)
coetes solen tallar les coetes dels
mantells (Ros, C.: Coloqui del Corpus,
1734, p. 3)
coets coets, nom de plantes de
lAlbufera.
cofa del arbic kuffa, no est molt
arrailat en el valenci. Escrig no
larrepleg en 1851, mallorquinisme
vingut en el XVII?: cofa: ...especie de
espuerta de esparto o palma, que sirve
para llevar hortalizas, frutos... (Escrig:
Dicc. 1887)
cofa se servix com de cabs / y
samaga entre la cofa / carn, vi, olives,
sopa, (Semanari Garrot de sego, 16 de
cofafa cofafa, valenci, varietat de pa
de dacsa; pareix vndrer del arbic
qufaf (DECLLC, 2, p.804)
cofafes traslatici de pa cofafa, de poca
calitat o mal aspecte: pareixen Marta y
Gargoria..., de cofafes, bledes y arreu
cof, cofns ms que del llet cophnus
pareix vndrer del rap qffa, dahon
anira al cat. y fr. junt als productes
valencians que aplegaven, per eixemple,
dasta Perpiny (Reua, a.1284): coffins
de pa de forment (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, a. 1413)
650
cof, cofins per rah e preu de dos

cofins de sardina (DCVB, en doc. val.,
a. 1419)
cof, estar com figues en cofi: sera
pequea que sirve para llevar pasas,
higos...; estar com figues en cof:... la
apretura con que se est (Escrig: Dicc.
1887)
cof com a figues en cof (Semanari
El Tio Cuc, n 120, Alacant,1917, p.2)
cofins posar ma en el cofins pera
emportarse les figues (Bellver, Blay:
cofolla -usat com a colorant, apareix en
text castell ahon tamb es parla de
Valencia: usan un cierto gnero de
basquias, no de mezclas de Inglaterra,
no de granas de polvo ni de cofolla, no
rasos de Valencia ni terciopelos de
Gnova (Salazar, Eugenio: Carta a
Agustn Guedeja, ao 1573, Ed. Pascual
de Gayangos, Madrid, 1866) De ducts
semantisme y tim, pot ser colorant o
teixit tintat. En tesis de Teresa Canet
saludix a la cofolla y el poll de
grana (El impuesto de quema en el
Reino de Valencia, p.240), lo que
sugerix un producte tret del poll del
quermes, cochinilla o atre insecte (ms
quel sulfur de plom); tamb pot ser
derivat de follar que, entre atres
significats, es sinnim de chafar, desfer
o reduir a pols pigments, corfes o
clafolls: cofolla de grana... grana en
cofolla o en poll, crrega (Vilarig:
cofrada funci de la Cofrada (Ms.
de Jusep Esplugues, retor de la Vall
dAlbayda,a.1740)
cofrada totes les rentes que tena la
cofradia (El Chorlit, 13 de febrer de
1841)
cofrada Qu te que vore?No
perteneixes a la cofrada de...? (Meli,
cofrener cofrener... artes o venedor
de cofrens (DCVB, doc. en valenci de
1452)
cofrener e mestre Lois, cofrener
(Dietari de Jeroni Soria, 1 de mar
1524, f. 38)
cofre, cofrens -del llet cophnus y fr.
coffre: com a les neolletines
hispniques, dasta temps clsics troben ff-, grafa etimolgica: hun mercader
comprava hun bell coffre (Ferrer. St.
V. : Sermons, c.1400)
cofre, cofrens -en texts migevals ya ix
cofrens
(DCVB),
pluralisaci
caracterstica del valenci: un cofre ple
dels plomalls per als tornejadors
(DCVB, doc. valenci, Archiu Reyne
Valencia, any 1414).
cofrens cofrens vells (Roig: Espill,
1460)
e a nostres cofrens
cofre , cofrens
applicadors (ARV, Real Cancillera, Carta de
Joan II, 96, f.103r; 30 joliol 1461)
cofrens dos cofrens enllandats (A.

Patriarca:Inv. bens de Jaume Roig,
1478)
cofrens als cofrens de sa Magestat
(Dietari de J. Soria, any 1548, f. 129)
cofrens el Reals cofrens (Prades, J.:
Hist. de la adoracin, Valencia, 1595)
cofrens als Reals Cofrens (Ginart,
Nofre: Reportori dels Furs, 1608)
cofrens Reals Cofrens (Mora de
Almenar:
Recopilaci
de
Furs,
Llicencia, 1625)
cofrens fuster dichs... ajudava a fer
cofrens (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
651
cogull cogull: especie de alondra

cogulla polismic y com al castell
(antiu San Milln de la Cogulla): pardal,
hbit de flare; apareix com a capucha,
cogulla groga, en el Furs de Valencia:
no
vullc
cogulles
en
casa
sotana, 1913, p.18)
cogull cogull, cogullonet (Escrig:
Dicc. 1851)
cogull el cogull de la manta
cogullaes cogullaes terreroles y dems
pardalets (Gadea: Tipos, 1908)
cogullaes latre da una agarr... de
cogullaes (Valls: El to de sa neboda,
Alcoy, 1933, p. 12)
cogull, cull cogull: las puntas que
forman los colchones, mantas...
cogull, cull ni yo ha eixit de la
manta de cull (Canyisaes, Monver,
1913, p. 224)
coguta -hpax? nom de pardal? lo
mateix que cogulla?: y me chue una
coguta a que no sap lo que es fa
de agost de 1888, p. 3)
cohet, coet lantiga costum de ficar h
en el puesto datra consonat que shava
fet muda, recorda quel mosarabisme
valenci cohet (DCECH, 2, p.127) ve
del llet cda, que don coa. coha
(Tirant), adems de cua; orige de les
variants cohet, cuhet, coet, cuet; totes
darrail valenciana: ni tirar cohets
(BRAH, Dietari Porcar, a. 1598, f.19v)
cohet, coet -del llet coda y valenci
coa (atres diuen que del fr. cou): per
lo preu de... cohets chichs (DCVB, en
cohet, coet la relaci entre coa y coet

(o cohet) es evident: un gran cometa en
lo cel... relluent y la coa com a coet
(BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 12 de
nohembre 1618, f. 304) Porcar usava
les dos grafes: cohets (f.524)
cohet en corda per lo menys, cohets
en corda (Ort Mayor: Coloqui pera lo
coets en corda gasten en porrats, /...
coets en corda (Rahonament nou, pera
coet coets y lluminaries (Recitado en
coet de canyeta algn coet de
canyeta (Roman nou.. cert quidam,
coets en corda tenim gran festa dem;
/ farem ball y correguda, / pa a trosos,
coets en corda (BNM, Coloqui del ros
castany, c. 1760)
coet, cuet borracho dispararen un
manoll / de eixides (...) tots amagaben
(sic) lo cap / per temor dels cuets
borrachos
(Descripci
de
les
lluminaries, any 1797)
cohet, cuhet la consaguda (sic)
cuhet que fa tremolar els cristals
Alacant, 1960)
coheter, cueter catal coetaire: el
castell dels cueters, cap sagrat!, que
astfits, qu... (Relaci entre Sento y
coheter, cueter donrlilo al so Vicent /
el cueter, y far / pera les festes del
poble / millor traca que atres anys
(Rahonament..., medicina curativa de
coheter coheters, ferrers, fundidors...
652
p.4)
coheter, cueter Pero chica; tu deus
vindre de rasa de cueter! Tens unes
eixides de carcasa! (Alcaraz, L. J.:
Cors de fanc, 1928, p.13)
coincidixca pera que coinsidixca la...
coit 1 doc. coit (DECLLC, en escrit
coixea coixea (Fullana, Lluis:
Ortografa, 1932, p. 41)
coixechar, coixejar -1 doc.: coixejar
(Villena, Isabel: Vita, 1497)
coixechar de quin peu coixeche
(Villancicos Cat. de Valencia, 1759)
coixechar, coixejar y del peu que
coixejava... (Galiana: Rond. 1768, p.
26)
coixechar un coixechar tan salat, tip y
tap (BSM, Ms.7116, El fadr, c.1820)
coixechar li parl a una coixa... al
comps del coixechar (Col. fadr en
ganes de casarse, 1840)
coixechar ...del peu que coixeches
p.10)
coixechar a un costat perque
coixecha (Hern. Casajuana: La
oroneta, 1914, p.7)
coixechar entra coixechant un poc
1917, p.16)
coixechar pero sinse fer el coixo (...) avansa
coixechant (Salabert, R.: El pecat de dos pares,
1922, p.4)
coixechar y sapia del peu que

coixechen (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924, p.1)
coixechar coixecha un poc (Esteve:
Els Magos del chiquet, 1928, p. 9)
coixera te una coixera molt pronunsi
coixinera del llet vulgar coxinum:

coxineres (sic) blanques (Inv.
Eixarch, Valencia, 1517)
coixinera ves y dus les coixineres
borles, 1874)
coixinera coixinera: almohada, por la
cubierta de lienzo, etc. Costal o saco de
jerga, lienzo u otra tela (Gadea:
Ensisam, 1891, p.170)
coixinera as estic yo: / yo soc Chimo
Coixinera / de la Vall de Gallinera
coixinereta all dins de la coixinereta
portava lo manto y basquinya (BNM,
c.1735)
coixinereta embolicada en una
coixinereta (Len, Carlos: Arenga
crtica, 1789, p. 7)
coixo 1 doc. los Portals del Coxo
(DECLLC, en lo valenci Llibre de
memories, a. 1373)
coixo -del llet cxu; la grafa coixo es
lantiga y, com reconeix Corominas,
general en valenci; mentres quel
catal coix es modern, del sigle XVII
(DECLLC, 2, p.810). Els mestres
colaboracionistes usen la veu catalana,
en cnter de la valenciana: e si era
coixo e afollat (Martorell: Tirant, c.
1460)
coixo coixo (Mulet: Ms. Poesies a
Maciana, any 1640, v. 492)
coixo coixo (Torres, Lluis de les: Ms.
coixo hasta que en lo temps se fasa /
coixo aquell que en coixa va (2 part de
coixo el Portal del Coixo per ahon la
entrada farn (Villancicos Cat.
Valencia, 1761, v. 54)
653
coixo dona fe al coixo y al tollit

1762, p. 157)
coixo la filla de Pere el coixo
(Coloqui nou del viage de Tito a Madrit,
imp. Faul, 1789, p. 1)
coixo de les ahulles, el personage
popular de finals del XVIII: el coixo
de les ahulles/ no pagava al mercader, /
tot quant vena guanyava, / confesat per
ell mateix (Abaristo, pe de obrer de
coixo no estit cheperut, ni estic coixo
ni baldat (BSM, Ms.7116, El fadr, c.
1820, f.3)
coixo que es un coixo el que va en
coixo un coixo en far sent, li repetixc
(Tordera: Un fill digne de Alacant,
1860, p. 14)
coixo Yo estic sort, mut, coixo y
sego! (Roig y Civera, A.: Els banys de
coixo Chimo el Coixo y Sangrantana
(Mora, Ascensi: El cap dOlofernes,
1872, p. 11)
coixo desta feta em quede coixo
(Ovara: Dimats 13!, 1877, p. 17)
coixo estic coixo (El Pare Mulet,
1877, p. 5)
coixo a peu coixo (Escalante: El
Chiquet del milacre, 1878, p. 23)
coixo ya va el coixo per ah
coixo pues a eixe desocupat / y eixe
coixo del dimoni / no els ampara San
Antoni... (Semanari Garrot de sego,
coixo un mut estava cridant, / y el
coixo... (Gadea: Ensisam, 1891, p.113)
coixo es coixo (Semanari El Cullerot
de Alacant, 29 de mar 1898)
coixo un coixo que anava a voreu (El

Cullerot. Alacant, juny 1898)
coixo el coixo Saoro (Canyisaes,
Monver, 1914, p. 237)
coixo el coixo? No, el coixo no, el
atre... es el coixo del dimoni (El Tio
Cuc, n 65, 131, Alacant,1916, 1917)
coixo de les ahulles, el Tot son
ganansies com el coixo de les ahulles
coixo dullera no est clar el sentit,
coixo que du ulleres?: ahir el coixo
dullera / tambem feu la petisi
(Jaunzars: Una vara de Real Orde,
1921, p.10)
coixo coixo te vaig a deixar yo duna
gayat (Sendin Galiana: Tonica la del
llunar, 1926, p. 4)
coixo ... a un coixo (Alberola, E.:
coixo y el coixo Sells, que en pau
descanse (Llibret Foguera Pascual
coixo atre ex ministre coixo (Herrero,
coixo coixo tota la vida (Salls
coixo va coixo... el duen al muscle
hui, 1932)
coixo est coixo?est cheperut?
11)
col, fer la ... que en m ning es fa la
col (El Mole, 1841, p. 365)
col, fer la enguiscar contra alg, donar
la llanda, furgar a atre: que me feen la
col/ el meu rival y Mara (Semanari
p.3)
col, ferse la anar en torpea contra u
mateix, perjudicarse: lo que sen pasa
654
de la ralla es que se bufen tamb les

dones, prenint algunes cada pet ques fa
la col (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.68)
col, fer la si Deu bo y just no fora, ms
mos faria la col (Gadea: Burrimaquia,
1904, p. 23)
col, fer la no em fars la col! (Tadeo,
F.: El chic soldat!, 1919, p.16)
cola 1 doc. cola: por otro nombre, en
valenciano, ayguacuyta (Ros: Tratat,
1736)
cola, kola Una dans... Pose una de
kola (Meli: Com els cacherulos, 1926,
p. 8)
cola, kola entrem a ferse la copeta de
kola (Perdiguer, E. Ramn: En
col col: colada (Escrig: Dicc. 1851)
col en val. eixistix bug y col:
..pogut posar en col, ni encara
pegarlos una rentaeta (Bellver, Blay:
col, colaeta colaetes y chiulets
p.16)
col, colaeta colaheta: juego de
pequeas vasijas de barro cocido... que
los nios utilizan en sus juegos imitando
la tarea de colar (Escrig, Dicc.1887)
cola o en els Riegos formes cola
maig 1938)
colaboraci colaboraci (Escrig:
Dicc. 1851)
colaboraci la colaborasi en la...
(BV, enc. en Da de Pascua, dElvira
Urios, 1925, p. 15)
colaborar contra el fascio, / ha sabut
colaborar (Alacant!, Ofensiva, Boletn
de la 18 Brigada Mixta, n 42, 27 marzo
de 1938)
colaci cat. collacions: colaci:

cenuncula, brevis cena cenula (Pou:
colacions les colacions y cera ques
acostuma a donar als oficials (Cap. del
1662, p.17)
colaci ni pendre un regal de colaci
que... (Blay Arbuxech: Serm de la
colaci arrs... esprrecs a colaci
colaci ni traure a colasi un
document (La Maixcara, 22 de febrer
de 1841)
colaci colaci, traurer a colaci, dur a
colaci... (Escrig: Dicc. 1887)
colaeta, coladeta juguen ... a la
coladeta (Ros: Roman dels jochs,
1730)
colaeta colaheta: juego de pequeas
vasijas de barro cocido que... (Escrig:
Dicc. 1887)
colaeta ests colaeta (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 5)
colaor quin colaor... (Soler, S.: Mos
colar 1 doc. colrenla ab un drap
prim (DECLLC, en text de St. Pere
Pasqual, c. 1290)
colar per ahn sha colat el chiquet?,
valenci (Alcover: DCVB)
colar que t te coles les nits de clar en
clar (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 3)
colar as me cole pa vore lo ques
diuen (Lladr, Ramn: La boba y el
embobat, 1872, p. 22)
colarse entrar a un espectcul de
baldraga, sinse billet: y se colaba (sic)
cap adins (Mela: Tots a Nova York,
en narraci curta al final, 1921, p.17)
655
colasa cast. berza, especialment les

grans; tamb les fulles de fora deixa
planta, que sarranquen pera menjar
danimals o allaugerar pes: sardines, /
herba bollida y colasa (Font, Vicent:
Lorcul de Caspe, 1861, p.9)
colat el ferro colat (Coloqui de
Vadoro... per la vinguda dels Reys, c.
1800)
Colau cast. Nicols: Batistot, Gori,
Colau y Visenta (Morell: La solitaria
colbit colbit, pardal (Gadea: Dicc.
1909, p. 71)
colcha del antiu fr. colche; en val. es
casi sinnim de cubertor; pero en la
mateixa fulla trobem llansols y
cubertors (...) pells de borrego casol, y
una colcha (El Mole, 1840, p.95)
colecci esta colecci sha treballat...
(Advertencia de Ros: Rond. de
rondalles, 1768)
colecci de la colecci (Chabs,
Roch: Advert. en la La Brama dels
llauradors, 1901)
colecci, colecsi una colecsi
dafisionats (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 17)
colecci, colecsi eixa colecsi
colecci a eixa colecci ( (Alberola,
E.: Refraner valenci, prlec, 1928)
colecci la gran colecsi (sic) de fieres
en llibertat (Puig Espert, F.:
coleccionar colecci, coleccionar,
coleccionat... (Escrig: Dicc. 1887)
coleccionats, colecsionats ni a m els
homens colecsionats (Salvador, Carles:
coleccioniste coleccioniste (Fullana,

colecta esta colecta de rosechs (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
colecta no es podia fer esta colecta
colecta en la colecta als confrares
colectiu Sardineta. Nom colectiu de
peixos de... (Orellana: Cat. dels peixos,
1802)
colectiu colectiu: colectivo (Escrig:
Dicc. 1851)
colectiva cat. collectiva: una protesta
colectiva, desijant se la considere com a
cos consultiu (El Poble Valenci, 7
abril 1917, p.1)
colectivitat cat. collectivitat: ahon se
reunixen... en colectivitat (Sanmartn:
colector cast. recaudador; cat.
collector: colectors ni depositaris
(Len, C.: Arenga crtica, 1789, p. 6)
colector casualitat de que el colector
de Lo Rat Penat... (El pare Mulet,
1877, p.37)
colector un agelo meu, colector de
Senta Rita (Escalante: El chiquet del
milacre, 1878, p. 28)
colector colector: ... el que hace
alguna
coleccin.
Recaudador...
colector el colector...buscant qui es
vullga apuntar (Vilanova: Notes de
color, 1916)
colega colega (Escrig: Dicc. 1851)
colega companyer de profesi: colega
nostre (Semanari El Blua, Castell, 28
febrer 1892, p.3)
colega ya vor el colega com la... (El
colega colega, colegues (Fullana:
Voc. valenci, 1921)
656
colege -la grafa del val. modern

colege, coleche tingu sa evoluci
desde colegi, colechi y, per supost,
sinsel dgraf catal ll: e nengn
colegi d ofici es tan damns com colegi
de notaris (Castelv: Scachs d amor, a.
1493)
colege, colegi no qued Colegi, Art, /
Ofici pobre ni rich, / Clero... (Ros,
Carlos: Coloqui entretengut entre quatre
llauradors, 1746);
colege, colegi mire, dihuen que ha
parlat / aquell Drag del Colechi
(Coloqui entre el So Masi de
colege, colegi est privilegiat colegi
colege, colegi y per aix lo colegi
1735)
colege, colechi per lo Drag del
Colechi (Coloqui de un chove que
vola ser casat, s. XVIII)
colege colege: colegio (Escrig: Dicc.
1851)
colege, coleche asista a un coleche de
gimnasia y sempre se ha portat...
colege del colege francs (Sanmartn:
colege est as el colege... agregat al
Institut (Gadea: Tipos, 1908, p. 276)
colege, coleche traure del coleche
p. 16)
colege, coleche a la porta de un
coleche (El Tio Cuc, n 73, Alacant,
1916)
colege en Valencia diuen colege
(Corominas: DECLLC, t. 5, p. 139)
colege, coleche electoral en Denia...
les portes dels coleches electorals (El

colege, colache en ma casa. De
chiquet, sempre escolt colache, mos
vindra del yayo de Llucena del Sit?.
criat en grans colaches (Baidal Llos,
colege, coleche drag del coleche del
Patriarca (Moll, Enrique: El punt,
1920, p. 15)
colege colege (Fullana: Voc. 1921)
colege al Colege del Patriarca y
treselos (Barchino, P.: Qu talla
colege, coleche el orgue del coleche
33)
colege, coleche tant de coleche y tant
de profesor (Beltrn, E.: Ratolins,
1934, p. 7)
colege intente comunicar al Colege de
Cisneros (Ivars, Andrs: Diari, 20
juliol 1936)
colege, coleche el val. modern
adquirix ms singularitat per mig de
grafes en ch- , alluntanse del cast.
colegio y cat. collegi: son pare la du a
un coleche (Coloma Pellicer: El secret,
colege en un colege dAlacant
(Llibret Foguera de Campoamor,
Alacant, 1944)
colege, coleche educat en coleche de
pago (Badenes, V.: Tpat sego, act.2n.,
1945, p.5)
colege, coleche lo que li proba el
coleche (Morante, J.: El to Estraperlo,
1947, p.6)
colegialet colegialet (Escrig: Dicc.
1851)
colegir colegir: deducir una cosa de
otra (Escrig: Dicc. 1851)
657
colegir segons mon discurs colig

(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
colejal, colechal un colechal... ple de
pallola (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
colejal procrear a hu dels colejals
(Mas, L.: Serm cof. S. Vicent 1755, p.
8)
colejal, colechal els has de dir
colechals (Relaci entre Sento y Tito...
a honor de Carlos Tercer, 1784)
colejal colejal: colegial (Mayans:
Voc. valenci, 1787)
colejal la naya dels colejals (Coloqui
de Tito y Sento, 1789, 2 part)
colejal, colechal colechals (El So
colejal, colechal en breus des
Colechals / les vorem en beques
blanques (...) uns colechals / porten uns
bonetets / apegadets en lo cap (Baoro
colejal, colechal que t un cor de
colechal (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra y..., 1934, p.42)
colejala colejal, colejala: colegiala
alguna
colejala,
colechala
colechala? (Peris Celda: Rialles del
voler, 1928, p. 36)
colejalet, colechalet estos colechalets
tan inosents (Sireno, D.: El 606, 1911,
p.67)
colent, festa del llet colndum; festa
ahon es tena que escoltar misa y no fer
faenes: thocaren morlanes e cantaren
Te Deum; e lo disapte feren festa
colent (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, 8 de mar 1463, f.157)
colent colent: de cler, reverenciar,
adorar, guardar, honrar y celebrar las
fiestas (Escrig: Dicc.1887)

colera erba colera (DCVB, en doc.
valenci de 1409)
clera cucs e la clera (Menescala
del valenci Die, c, 1400)
clera mateix clera, sanch e fleuma
(DCVB, en Ausias March, c. 1440)
clera de clera em trastorne (BSM,
clera de la clera sons pares all
moriren (BNM, Ms. Rochano: Pepeta
la Molinera, 1861, s. f.)
colric que patix clera: entre els
colrics (La creu del matrimoni, 1866,
p.31)
colrica del clera, enfermetat: de la
colrica diarrea (Bellver, Blay: La creu
del matrimoni, 1866, p.30)
colero a la fil... de Quiquet el colero
y... (Valls, E.: Mat de Gloria, Alcoy,
1932, p. 10)
coleta sust. botnic: coleta de mar
coleto y et compondr el coleto de...
29)
coleto lleus, botifarres y trenses,
coleto, servells y caps (Coloqui de Pep
de Quelo, c. 1790)
coleto colet, coleto: vientre de vaca.
Tindrer u coleto (Escrig: Dicc. 1887)
coleta tllat la coleta (Salvador,
p.9)
coleto ms que arma pareix aludir al
derivat del it. colletto, vestimenta feta
de pell: prohibint los ganchos,
gargusos, coletos y que de nit no
portasen les espases sens bayna
((BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1618)
coleto vocable polismic, tamb
equival al gec catal, corrupci del sigle
658
XIX que mos claven els catalaners: la

ta asoles, sis copes / al coleto sarrim
coleto colet o coleto:... la vestidura
hecha de piel, por lo comn de ante.
Tirarse al coleto un escrit: leerlo todo.
Al coleto, en cosa de comida o bebida
equivale a comerla o beberla toda
coleto colet, coleto: vientre de vaca
coleto Pos bona est tamb la tanda.
Una maneta un quinset. Coleto y morro
ni acostarse. Yo demane pa el gat y
aixina eu tinc ms barato (Peris Celda:
coleto Escrig donava coleto com a
vientre de vaca; semantisme que,
pardicament, tamb era del ser hum:
yo, fique el dit, lespolse en un got
dabsenta, y al coleto en el presepte
meu, 1932, p.23)
colflor en quin atra colflor nos eixir
(El Sueco, 1847, p. 230)
clic del llet colcus: 1 doc. grans
cliques (Roig: Espill, 1460)
clic clic: clico. Clics: inflamatori,
bilis, heptic... miserere... (Escrig:
Dicc. 1887)
clic miserere clic miserere, lo que
es diu un clic tancat (Canyisaes,
Monver, 1909, p.144)
colicot que magarr un colicot
colilla de sigarret y colilla en la
orella (Soler Peris: El solo de flauta,
1917, p.14)
colilla al peu del llit una colilla de
sigarro (Cubells, A.: Les pantorrilles
de Rita, 1919, p.4)
colilla lo mateix que se tira una
colilla... (Vidal Corella, Vicent: Quna

lluna de mel!, 1934, p.43)
coliller, colillera tros darenc y
colillera; / bonica pera mantera, molt
templ,
pero
mocosa
(Gadea:
Ensisam, 1891, p.188)
coliller coliller: qui arreplega les
colilles del tabaco
colilles dels sigarros: Ten enrecordes
de la costum que teniu all en el camp,
de apura(r) les colilles (...) les colilles
ya no ses posa en la orella (M. Ruiz,
A.: Canyisaes, Monver, 1908, 1912,
pp. 78, 208)
colilles de tabaco dos o tres chics que
anaven plegant colilles (El Tio Cuc, n
144, Alacant, 1917, p.3)
colilles ...colilles! Milacre fora quel
meu senyor no dansara per as (Puig
coliseu del llet colosseum: 1 doc.:
fer auditori, scoles, pretori, ferm
coliseu (Rog: Espill, a. 1460)
coliseu red com un colisue (Esteve,
J.: Liber eleg. 1472)
coliseu coliseu: teatro destinado a...
diversin,
tragedias,
comedias...
coliste pareixa un coliste de...
(Badenes, V. M.: Tpat sego, act.3r.,
1945, p.6)
colivenc gentilici dels naixcuts en
Onil, segons mon vei colivenc. Sera un
derivat popular, en mattesis, daquell
covil que donava Escrig en 1851. Dasta
fa poc, em conta lamigacho,
la
contorn dOnil estava caramull de
covils conillers.
colm colmat, colm: colmado,
colmada (Escrig: Dicc.1851)
colmaes estes, son festes colmades, /
perque son funcions Reals (Coloqui en
659
que es referix lo viage que feu Tito,

1789)
colmaes vorn colmaes les ilusions
(Valero: Dos fotgrafos ambulants,
1921, p.16)
colmena colmena... en el Reino de
Valencia ya es antiguo (doc.de 1250), y
Onofre Pou (a.1575) opone el
valenciano colmena a buc (DCECH, 2,
p.138)
colmena colmena (Roig: Espill,
1460)
una
colmena
(Rec.
colmena
valencianes de Mcer Joan, 1466)
colmena colmena dinmensa virtut
1515)
colmena deixa la colmena, brut
312)
colmena el valenci colmena ... no es
castellanisme,
sin
mosarabisme
(DECLLC, 2, p. 835)
colmena Un sinyorn en colmena!
colmen molta cantitat: es una
colmen de homens (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 208)
colmenar que abelles te un colmenar
(Ros: Roman dels jochs, c. 1730)
colmenar sinse trindre colmenar
colmener
(Exulve:
colmener
colmener muller de Lluis Sans,
colmener, de 60 anys (A. Col. Gandia,
5 libri, any 1652, f. 289)
colmo del llet culmen, mosarabisme
valenci equivalent al lletinisme cat. y
cast. smmum: de totes virtuts el
colmo (Bib. Nic. Primitiu, Ms.
Escoriguela: Poesa peral convent de la

Puritat, 1792)
colmo colmo: porcin que sobra o
sobresale, formando copete o montn
colmo en tocant a educasi li tinc que
dir que la te en colmo (De dalt a baix,
da dels Inosents, 1920)
colmo As es el colmo de la
frescura! (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921, p.5)
colmo -no es lo mateix que caramull,
coromull, etc.; pues colmo pot aludir a
cuestions abstractes: un abs poltic, el
preu dels artculs alimentaris, etc.:
Aix es el colmo! (El Tio Cuc, 2
ep., n 55, Alacant, 1924)
colmo pera colmo de desdiches
car?, 1926, p. 10)
colmo pa colmo, en totes... (Peris
colmo en alguns pobles... son el
colmo (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 8)
colmo el colmo de la indignaci
colmo encarabasinat en la cri... es el
colmo (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 32)
valenci,
mosarabisme?:
colmo
pararem en el colmo de la Montanya
Negra (DECLLC)
colmos, fer aix si no li pega per fer
colmos y en colma a mi la pasensia
duros!, 1919, p.2)
col, colono Exulve fic la veu en text
entreverat de llet y valenci:
llaurador... agricultor..., agricultura...,
colono (Exulve: Praeclarae artis, 1643)
660
col, colono col: colono, el que

habita en una colonia (Escrig: Dicc.
1851, 1887)
coloc, colocada estava colocada
(Verd. G.: en Serm de la Conquista,
1666)
coloc ahon estava coloc (Gadea:
Tipos, 1908, p. 163)
coloc coloc despales a la porta
1915, p.10)
coloca a tots crida... a tots coloca!
(El Obrero, Elig, 16 abril de 1933)
coloca el coloca en una tableta
p. 9)
colocaci cat. collocaci: per la
artstica colocasi de les llums
(Semanari Garrot de sego,
9 de
colocaci treball: Y la colocasi li la
deu a algn amic? (Angeles, P.: Al
colocadeta y durte colocadeta (De
colocadetes esteuse colocadetes com
la pera en son tabac (Col. de Gori
Parrs, 1795)
colocaes colocaes en eixe puesto
(BNM, Ms. Palanca, F.: En lo mercat,
1870)
cast.
colocadas,
cat.
colocaes
collocades: en caires y taules colocaes
a les portes (El Bou solt, 1877, p.142)
en valenci
colocanse asobint,
modern pert el gerundi la dental sorda
t al nugarse al pronom fluix encltic:
colocanse, que bona falta els fa
1892, p.2)
colocant colocant a nostron Rey

f. 7)
colocant colocant els vint... (El To
Gabia, Novelda, 6 - XII - 1883)
colocar en los vostres caps coloquen
(BUV. Morl: Ms. 666. c. 1649)
colocar es coloque el autor de Cel y
terra (El enamorat en dia de Corpus, s.
XVIII)
colocar eixos volen colocar en lo
mercat (2 part, el tio Joan Senn de
Patraix, 1797, p. 4)
colocar yo et volguera colocar en un
paras ahon... (Capilla: Una nugol
destiu, 1871, p. 13)
colocar ... en Godella tingueren al
colocar la lpida (Conv. de Saro, 1820)
colocar vosatros coloqueuse as
(Escalante: El chiquet del milacre,
1878, p. 28)
colocar lentaulat de la msica se
colocava en... (Bodra: Festes de
carrer, 1906, p. 46)
colocar macoloque en el meu asiento
colocarem entre tots la colocarem
procurant
colocarlos
colocarlos
1920, p. 5)
colocar se puga colocar un altaveu
(Peris Celda: Noy! Che! y Ol!,
colocarse que vindr a colocarse
Ganda, 1932, p. 38)
colocarse Ahn van a colocarse...?
colocat cat. collocat, cast. colocado:
estava colocat sobre la... (Blay
1666, p. 22)
661
colocat colocat en los altars

(Relaci... entre Sento y Tito, 1784)
colocat est colocat / damunt de...
colocat ser colocat (Fuster, L.: El
colocat colocats sobre el terreno
1894, p. 10)
colocat est colocat en consums (Els
Barcelona, 1903)
colocat ahon has colocat lo que...?
Castell, 1911, p. 31)
colocat hian colocats alguns (Baidal
5)
colocat colocats en tira (Folch, R.: El
fantasma, 1917, p.15)
colocat colocat en puesto visible hi
un... (Richart Llopis, F.: La salvasi de
Salvilla, 1927, p.7) En catal: collocat
en lloc visible hi ha un...
colocat que sha colocat... (Beltrn,
colocat obrer que ha trobat treball:
tenim colocats alguns (Romn: Tots
de la mateixa, Alcoy, 1937, p. 25)
colocat mos han colocat barreres
(Navarro, Manuel: Ensal fallera, 1955)
borrachos:
colocats
colocats
daiguardent (Llibret Foguera Hernn
colom -del llet colmbu: les
diversitats / dels coloms... / hia
colomets de la raa, / jarelos, glaudins,
goats, / culiroigs, culicendrosos,
/
culinegres, culiblancs, / culipavos, pel
de rata,/ mongins de roig, del ull blanch,
/ culitenats, figuretes, / mongins de
negre, nevats, / grisos, / coloms de

venera, / de soltes, culigotats, /
cendrosos, bayos, gavens, / alinegres,
obers, blanchs, / negres, roig, filacotons,
/ colomets aafranats,/ fumats, riats,
xalandrins, / del repel y anteats, /
coloms de beta.../ aliblanchs, refiladors,
/ piquicurts y piquillarchs, / hia tamb
coloms peters, / roquers... calats y
coronats (Roman... conversacions que
molts colombayres..., c. 1740)
colombayres
(Ros,
colombaire
Carlos: Roman nou... conversacions
que molts colombayres..., c. 1740).
Corominas diu que la veu te un gran
inters histric, tant per la conservaci
de MB- com la representaci del sufix
arius en la forma -air (> -aire). Tamb
mos enmel diguent que no es una
formaci catalana sino heret del
mosrap (DECLLC, 2, p.838). No est
clar mentres no ixca documentaci ms
antiga, els pareix normal que, duna
activitat tant arrail, no es documente
may el vocable?. Pareix atre invent
morfolgic de Carlos Ros, prou envanit
per lany 1740. Als catalaners els ve
molt be este ampastre morfollxic de
Ros, lo mateix que va fer en teatre,
alterant el cultisme valenci teatro per
sa homografa en el castell. Carlos Ros
coneixa quel catal no era un perill
peral valenci en el sigle XVIII y, per
tant,
carregava en arcaismes,
catalanismes y ridcules grafes com
argihuer (Ros: Dicc.1764, p.343) pera
fugir del clsic valenci archiver, per
ser paregut al cast. archivero.
Corominas estava encantat en el supost
mosarabisme colombaire: amb el
sufix modern aire, quasi noms propi
del Principat (ib.). Mentres no aparega
662
el sust. en atre document ms antic, crec

ques invent de Carlos Ros en el sufix
catal tpic del sigle XVIII, com
arrepleg Joan Amades en el Costumari
catal: patataire, petxinaire, paellaire,
paquetaire,
melonaire, salinaire,
tisoraire,
paperaire,
rosairaire,
pollastraire, sabataire, flabiolaire, etc.
El notari, sinse voler, don a entndrer
que saprofitava de llibres catalans pera
les sueus obres y, preocupat per el
castell y catal, tindra en sa casa
diccionaris com el de Torra (Barcelona,
1653) y atres llibres catalans com els
Quatrecents
aforisme
catalans,
Barcelona, any 1718 (Ros: Tratat,
1736, p.28), y les cartilles catalanes
(Ros: Cart. 1750, p.13).
El coloqui dels colombaires tingu
xit, y el vocable arrail en els
llexicgrafs Sanelo, Lamarca, Escrig y
tota la retafila de floralistes, incls
alguns com Lamarca heu lletinisara un
poc ms al escriurer columbaire <
columbarius (Dicc.1839). Ros poda
haver inventat atres veus, com
moreraire, y els panolis valencians
lhagueren adorat. Hui mos han
introduit el catalanisme pilotari
inspirat en el castellanisme vasc
pelotari, y ning a dit ni chut. En fi, si
els pollastraire, sabataire o flabiolaire
son creacions catalanes del Barroc
tardiu, per qu rah colombaire es
joya llxica del mosarabisme valenci?.
Els amics de Llombart, donanse cnter
de
lextranyea
del
vocable,
valencianisaren un poquet sa morfologa
en colombairiste (Dicc. 1887).
Colombaire es un invent de Carlos Ros
que, ms que catalanisar, vullgu fer un
lletinisme
embolicant
columba,
columbarium, columbarii. El llet
macarrnic mesclat en valenci era el
toquet cult pera este home que
alardejava de coneixer els secrets del
valenci uri. Sa coentor li fea escriurer
caldoses grafes seudoarcaisants y
anacrniques
en
1750,
com
phylosophies, propheta, trumphals, etc.
En valenci, dhaver eixistit eixa
ocupaci, se haguera dit colomiste o
colomer. En alguns pobles del Reyne,
per analoga, han valencianisat un poc
la morfologa, creant colombiste
(DECLLC, 2, p.839), y estic segur que
Corominas coneixa tot lo dit: en
terres valencianes fan gran paper el
colombaires o colombistes (ib.p.837) .
Era un invent de Ros, lo mateix que
colombfil era creat per amigachos de
P. Fabra en la Barcelona del 1900. A
Corominas li tornava tarumba la
terminaci catalana aire, dah que li
agradara tant atra veu fantasma com
flotaire que apareix en Mart Gadea,
retor que usava un valenci prou decent
per el 1890, pero les llectures floralistes
li tornaren tan gabia que escrigu eixe
flotaire que fa botar de goig a
Corominas: flotayre...; ms que
notable per la rarea del sufix agent -aire
en el Reyne de Valencia, mosarabisme
de arius? (DECLLC, 4, p.53).
colombaire a un msic y a un
colombayre (Ros: Coloqui nou... a una
fornera, a una sastresa..., c.1740)
colombaire el valenci colombaire no
es catal, sino heretat del mosrap
(DECLLC)
colombaire, columbaire columbaire:
palomero (Lamarca: Dicc. 1839)
colombaire colombaire (Barchino,
663
Paco: Colombaire de profit, Valencia, c.

1910)
colombaires
(Ros,
colombaires
Carlos: Romans dels Colombaires, c.
1735)
colombaires en eixa cfila de
colombaires (Ovara, J.: Per tres
pesetes, 1881, p. 11)
colombaira atre invent llxic de
Ros?: la Art de la Colombayra
(Roman... conversacions que molts
colombayres..., c. 1740)
colombairiste:
colombairiste
palomero (Escrig: Dicc. 1887)
colombari colombari de profit
Alacant, 1954)
colombiste colombistes, en pobles
com a Petrer (DECLLC)
colomer li roden el colomer (BNM,
Ms. Zapat, V.: Marianeta de Carpesa,
c. 1890, f. 9)
colomer, faena de entrar y eixir.
Faena de colomer, com si hu vera
(Gayano Lluch: Del Tersio Extranjero,
1921, p.6)
colometa en forma de colometa
(BNM, Ms. 1701, Mort del Duch de
Sogorb, 1587)
colometa no siga el cas que el chilin o
la colometa... (Ovara: Males llenges,
1879, p. 20)
colom yo so(c) un colom..., / que en
torreta em sols parar (Ros, Carlos:
colom, ser u bon ser u bon colom:
ser muy astuto y sagaz (Escrig: Dicc.
1851)
colom de montanya colom de
montanya: palomino (Escrig: Dicc.
1851)
colomina colomina (Escrig: Dicc.

1871)
colomina colomina es diu en lo Reyne
de Valencia; colomassa, en el Condat
(DECLLC)
colomina colomina: excremento de las
palomas (Escrig: Dicc. 1887)
colominet lladre de mercats y fires:
hia uns colominets... que deixarn en
porreta / al... (Rahonament... el consell
Benifaraig, 1797)
colomins un parell de colomins (Roi
de Corella: Lo Primer del Cartox, c.
1496, f. 46)
colomins colomins (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
colomins de vint a vint des / hous y
colomins li fan (Ros: Roman...
conversacions que molts colombayres...,
c. 1740)
colomins pollastres y colomins (En
p. 7)
coloms peters al moros ques pert un
negoci: al bordell, este cabr / nos
desbarata el filat, / y tots los coloms
peters / als moros (Relacio que fa
colonia olor de colonia per ahon pasa
deixa (Liern: El que fuig de Deu, 1878,
p. 19)
coloqui cat. colloqui: tenguts
diversos coloquis (Autobiog. Bernat
Guillem, 1604, p. 117)
coloqui los Coloquis de Vives,
monstrant com ... (Const. Universitat
de Valencia, 1611)
coloqui si mal nom recorde, / escrigu
... un coloqui (BUV. Morl: Ms. 666,
c. 1649)
coloqui havent tengut coloquis
664

coloqui alguns coloquis e parlaments
(Samper, H.: Montesa ilustrada,
Valencia, 1669)
coloqui en lo coloqui narrat (Coloqui
de les inumerables virtuts dels
valencians, a. 1728)
coloqui concluit el coloqui nou
(BUV. Coloqui de les campanes, 1729)
coloqui calat colloqui: coloqui pera
la festa... (Ort Mayor, J. Vicent:
Coloqui pera lo Convent de Senta
Ursula, 1730)
coloqui coloquis (Bib. Nic. Primitiu,
Coloqui de coloquis o ansisam de totes
herbes, s. XVIII)
coloqui coloquis y entremesos
coloqui no fases llarc el coloqui
coloqui s, el coloqui del nas, que li
deix un tio seu (Escalante: El tio
Perico, 1875, p. 16)
coloqui perque relate coloquis
(Sanmart y Aguirre, J. F.: Del agre
dols, 1900)
coloqui grans coloquis y rahonaments
(Cebrin, Lluis: Festes de carrer, prlec,
1906, p. XIV)
coloqui no estic fent ningn coloqui
coloqui en el coloqui damor (Peris
coloqui abanda del significat normal,
equival a enredro dialctic de roin
propsit: Res, que segurament no du
dins, y ha tramat un coloqui... (Meli,
coloqui prou coloquis (Vicent
coloqui el coloqui que anit estrenaren
es molt bonico (En temps de la

coloqui ... qus lo que escriu?
Coloquis (Herrero, J.: En temps de la
coloqui traques y mascletaes, cant y
albaes... y coloquis (Gmez Gascn:
p.7)
coloquiar Sinse por... Ba, no
colquies! (sic) (Liern: La mona de
Pasqua 1862, p. 17)
coloquier coloqui, coloquier (Escrig:
Dicc. 1887)
-del
grec-llet
coloquintida
colocynthde: En lo braser posaren
pebre de les yudies y coloquintides
(BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1616, f.
243)
coloquintida coloquintida: planta,
especie de cohombro, hojas henchidas
en muchas partes, asperas vellosas y
blanquecinas... el fruto... de una pelota
mediana, muy amargo se emplea en
medicina (Escrig: Dicc.1887)
color del llet color, -oris ; 1 doc. al
alcait de Xtiva (...) perd la color
(Crn. Jaume I, s.XIII)
colorechar tota es sol colorechar
(Serres, M.: Real Academia, Valencia,
1669, p. 81)
colorechen me colorechen... la cara
colorejar colorejarli la cara a ning
(Mart Gadea: Tipos, modismes, 1908,
p. 103)
colorejar vost vol que colorege
(BUV. Morl. Ms. 666, c. 1649)
colorins colorins forasters (El Mole,
1837, p. 124)
colorit un Hotel Balneari tan ple de
colorit com de sol y... (Gayano Lluch:
665
La meua dona no es meua, 1932, p.3)

cols del llet colossus; 1 doc., parlant
del cols de fusta fet per el Grmit de
Botiguers pera les festes de Joan de
Ribera:
aquell gran Cols (sic)
cols cols, colosalment, colosals
cols del llet colossus; en el
colaboracioniste valenci Labernia
(1839), y en Escrig: del Cols es la
victoria (Gadea: Ensisam, 1891, p.181)
cols un atre Cols de bronse (Caps y
senteners, Imp. C. Rom, 1892, p. 84)
colosal als homens... fer un obra la ms
colosal (Estelles: Himne al Ferrocarril, 1852)
colosal el que estara colosal fent de...
colosos els colosos del... (Marco
Rivas, V.: La tasa dels hous, 1918)
colostre colostres: lo mismo que
calostre (Escrig: Dicc, 1887)
colp cultisme etimolgic, del llet
colphus > colpus > clpu; cat. cop;
cast. golpe. Els catalaners, amos
dAjuntaments y empreses, fan tot lo
posible pera introduir llxic y mofologa
catalana;
aixina,
en
Muchamel
batejaren com a Malcop una empresa
de mquines dobres pbliques,
identificanse en els lletreros en eixe
nom y el dibuix dun manobrer donant
(mals?) colps en martell hidrulic.
Sorprengut per la catalan, an a
preguntar a qun sant eixe nom y,
riguense, em digueren que respona a
les
sigles
Maquinaria
Alquiler
Construccin Obras Pblicas. La
veritat es que tenen ingeni; pero tenim
documentaci del sust. valenci: los
colps que hoiem (Crnica Jaume I,

finals sigle XIII)
colp durs colps (BNM, Ms.1523.
Conesa, Jaume: Hist. troyanes, 1374, f.
77)
colp mor de colp de bombarda
Magnnim, 1439)
colp gran colp a Tirant per mig del
cap (Martorell: Tirant, c. 1460)
colp colps (Roig: Espill, 1460)
colp de canya jugaren a les canyes en
lo mercat; tragueren lull al comanador
Penaroga de colp de canya (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim, 23 febrer
1463)
colp colp mortal... com los colps de les
bombardes (Esteve: Liber, 1472)
colp ixqu gran foch del colp aquell
(Fenollet: Hist. dAlexandre, 1481)
colp tiren los colps (Vinyoles: Scachs
damor, c. 1495)
colp y de forts colps (Mart Pineda,
A.: Contemplaci en honor, 1521)
colp pegant colps (Exulve: Praeclarae
artis, 1643)
colp colp de aygues (Ballester, J.
colp colp (Ros, Carlos: Tratat, 1736)
colp hava all un gran forat, / y es fica
de colp en ell (Relaci burlesca... per
lo Cometa, any 1744)
colp sone als colps dun ferrer
(Serrano, T.: Tercer Cent, S. Vicent,
1762, 158)
colp colp (Galiana: Rondalla, 1768)
colp aguardant ixquera el colp (A. M.
Elig. Romans del pleit del pollastre.
1776)
colp si erre el colp (Len, Carlos:
colp y volta, de com se fan les coses,
666
de colp y volta (El Mole, 1840, p.260)

colp y volta, de De colp y volta: mod.
adv. de golpe y porrazo (Escrig: Dicc.
1851)
colp, donar el sorpndrer, impactar
per laspecte: Vaoret, ya ests apunt?
Ya, Donar colp, veritat? (G. Albn,
M.: Un ball de convit, 1863, p.22)
colp de colp nomenen a un atre (Roig
colp el colp es dur (Escalante: Del
colp, recolp no se pega un colp (...) els
recolps me aporrechaven (Canyisaes,
Monver, 1907, pp. 57, 72)
colp dos colps de sarpaset (Peris
1911, p. 29)
colp de un colp... (El Tio Cuc, n 73,
Alacant, 1916)
colp, donar el en lo ball vas a donar
el colp (Alcaraz, J.: El ball del ram,
1928, p.8)
colp en un colp... (Matal de Almenar,
Vicenta: El Pecat, 1929, p. 5)
colp pegar colps (Sendin Galiana, A.:
Grogui!, 1931, p. 4)
colp un gran colp (Alcaraz, J.: Vullc
besarte, 1931, p. 16)
colp Qun colp ms gran! (Coloma
colp y repent, de acci o cmbit rpit
contrari al esperat: y de colp y repent
(Sendn, A.: Ella, latra y...,1934, p.31)
colp pegant colps a la porta (Soler
colp Donarem un bon colp? (Valls,
Enrique: La verbena, 1935, p. 18)
colp li peguen colps (Llibret Foguera
colp dos colps y una martell (Llibret
colpa colpa: culpa (Escrig: Dicc.

1851)
colpechar se pos a colpechar en
terra (El Mole, 1841, p. 217)
colpechar colpechava el gayato contra
terra (Canyisaes, Monver, 1909, p.
119)
colpechar se colpecha el pit y li agarra
tos (Beltrn: El novio de la reina,
1933, p. 9)
colpejen colpejen los albarans
1608, p. 307)
colp, colpet gotet de vi o llicor ;
aixina, en festes y dumenges
els
alcoyans beuen el tpic colpet dAlcoy:
se haur emborrachat... cuatre colps
del aixut (El To Cuc, n 158, Alacant,
1917, p.1)
colpejar que son marit colpejava
Alcoy, 1568)
colpejar, colpechar colpechant una
guitarra (Gadea: Ensisam, 1891, p.120)
colpet de vista si es tratara de revista /
al primer colpet de vista (Tant volgu
estirar la corda..., 1820)
colpet pega un colpet y samaga
1926, p. 8)
colpets tres colpets (BNM, Ms. 14.
108, Alemont ti li, c. 1860, f. 12)
colpets Mire, ya pega colpets el veh
de dalt (La Patti de peixcaors, 1884)
colpets els colpets (Soler, J.: La casa
misteriosa, 1917, p. 8)
colpets en este cas equival a menjar
mosets en sachi: y colpets en el sachi
1923, p.15)
cols burer al gallet vi de la carabasa:
y entre cames la carabasa del vi... de la
667
primera cols me deix la carabasa...

com la caixa del Tesor, buida de vi (El
cols cols: codazo (Escrig: Dicc.
1887)
cols de una cols (Serrano y
1896, p. 3)
colsaes, colsades 1 doc. staven dos
colades dins mar (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
colsaes a colsaes y esmunyinse com
una anguila (El Mole, 1841, p. 366)
colsaes y la ahuela a colsaes... (Chiste
Santapola, 1857)
colsaes chillen y se peguen de colsaes
colsaeta Toca, yo tachudar...
colsaeta (Cubells: Els panquemaos,
1919, p. 8)
colsaetes li pega colsaetes (Beltrn,
colse -del llet cbtus ixqueren
corrupcions com el cast. codo y val.
colse; adems dels migevals codeu,
colze, colde...; aixina, colde en Llull
(c.1300): del cam... a un colse que
est junt a... (A. Mun. de Culla, doc. 4
/ 3. 666, maig 1658)
colse un os, que diuen del colse
colse la medida / que hia del colse a la
ma (Coloqui nou entre el So Masi de
colse, empinar el mon pare ha
empinat el colse (Liern: Una paella,
1861, p. 24)
colse nugats, colse en eixpresi
enrail en la gbula o realitat dels que
defenen un puesto dasta la mort,
nugats colse en colse: eixos fantics de

colse en colse nugats (Huertas, F. de
P.: La tea de la discordia, Castell,
1911, escrit en 1873, p.13)
colse en colse tamb es nugaven aixina
als presilaris: com un tunante /
volguera colse en colse / que mel
lligaren (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p.41)
colse empinar lo colse (Escrig: Dicc.
1887)
colse en colse colse en colse me
lligaren (Escalante: Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 43)
colse una dona arromang hasta el
colse (Canyisaes, Monver, 1907, p.
64)
colse pegarli a u en lo colse
p. 259)
colse a lo millor fica el colse (Sendn,
A.: Ella, latra y..., 1934, p.31)
colses lo jagant era de sis colses de
llarch (Baly Arbuxech: Serm, 1666,
p. 42)
colses est esgarrat per los colses
1881, p. 5)
columbrar dtim ducts, dels lletins
colluminre, culmen, *calumen...?;
vrer de llunt ; 1 doc. columbrar
(DCECH, en text del valenci
Timoneda, c. 1560)
columbrar no dihuen res, /... no es
pot columbrar res, / perque estn
juramentats (Rahonament entre el Rull
columbrar si per el carrer se columbra
alguna pasaoreta (La Donsayna, 8-121844, p. 12)
columbrar columbrar: ver desde lejos
una cosa sin distinguirla (Escrig: Dicc.
668
1887)
Columbretes a estes hores ya estar en
les
Columbretes
(Soler:
Mos
quedem!, Castell, 1907)
Columbro de Rafelbunyol el Blanch
de
Columbro,
en
Rafelbunyol
(DCECH)
columna columna (Esteve: Liber,
a.1472, ed. 1489)
columna columpnes del temple (Roi
de Corella: 3r. del Cartox, 1502, f.
108)
columna y columna del ediffi (Pere,
Miquel: Vida de Sant Vicent, en
valenciana (l) lengua, 1510)
columna sou columna tan ben feta
477)
columna estn esperant una columna
de tropa (Fuchint de les bombes, 1873,
p. 9)
columbrar vrer de llunt: no puc
saber res de nou, / sols he pogut
columbrar... (Rahonament entre Chimo
el Gros del cam de Arrancapinos, y el
Tio Senn de Patraix, 1797)
columbrar ya columbrava el motiu
(BNM,
Ms.14480,
Merelo
y
1864, f.21)
columbrar all llunt, molt llunt... se
columbrava la mar (Navarro y Reig,
columna deixercit y de les
columnes... en huit mil hmens (Roig
y Civera, A.: Romeu!, Ganda, 1890,
p.9)
coll de figa, fer encara que foren
grosos, als penjats els quedava el coll
primet y tort, com a coll de figa; dah
el macabre paralelisme: tots creen
que faren coll de figa (Galiana: Rond.
1768, p.76)
coll de figa, fer mort per enfermetat o
accident. En este cas, el difunt enfila al
aiguardent com a causa de sa mort: el
aiguardent quem begu / es el quem
feu coll de figa (Bellver, Blay: La creu
del matrimoni, Xtiva, 1866, p.32)
coll de figa, fer fer coll de figa: estirar
la pata (Escrig: Dicc. 1887)
coll de figa, fer fet el coll de figa
coll de figa, fer com te de ballar si
feu coll de figa lany del clera? (J.
Garca: El 095, 1931, p.9)
coll tort -1 doc.: de hipocresa /... de
coll tort (Roig: Espill, 1460)
coll tort hipcrites de coll tort
(Gaull, Jaume: Lo sompni de Johan
Johan, 1497)
coll tort hypocrits y del coll tort
(Escriu Andreu Mart Pineda, imp.
Timoneda, c. 1560)
coll tort los del coll tort, los
hipcrites (BUV. Morla, Ms. 666, c.
1650)
coll coll: pescozada (Escrig: Dicc.
1851)
collaes y pegant collaes (Escalante:
collao Collao dels Caragols (topnim
valenci arreplegat en DECLLC)
Collao camp del Collao, en Alcoy.
collar que la persona a que se haja de
collar alguna Rectora... collada dita
Rectora (Instructions perals novament
collera, crim de capturar esclaus o
gent lliure en lo Reyne pera vndrerlos
als moros: conduir a Valencia certs
presos inculpats del crim de collera
collera una collera ben gran,/... com
669
los rosins (Coloqui en que es declara lo

perjuh... en fer cuchs de seda, 1728)
collera tant collera com cullerats son
termens dantecedents moriscs, raps y
mosraps (DECLLC, 2, p.823)
collera crim de collera y de plagi
(Ginart, N.: Reportori, 1608, p. 69)
collera que siga yo... tan gran tros de
collera (Galiana: Rond. 1768, p.60)
collera, portar estar cast o baix les
ordens datres: la chica del to
Antoni... no voldra en sa vida / portar
collera (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.152)
collera, ser persona sinse carcter: a
un jove casat, collera a ms no poder y
dels quencara es chafen lescapulari
collera y disfruten (els festers) en la
collera del macho pos y revolcanse per
el fanc (Semanari El Blua, Castell, 28
febrer 1892, p.3)
coller colp donat en el coller:
Flare, que te pegue coller
(Barchino, P.:La embol, 1925, p.3)
coller Mare meua! Grasies que
descansar puc Dimoni de coller!,
llevanse la corbata del coll (Colom y
Sales: LAvarisia, Castell, 1874, p.7)
coller coller: collar de mayor
tamao que la collera y diferente en...
coller burros en el seu coller (El
coller el primer netecha un coller
collet lo barranquet... y ms amunt, en
lo collet (A. Mun. Culla, doc. 4 / 3.
666, 27 de maig 1658)
colligarse,
colligarse,
coligarse
coligarse (Escrig: Dicc. 1851)
colligat, coligat sempre unit y coligat

1794, p. 5)
collinsa! interj. eufemstica: collons >
collins > collinsa: Collinsa! (Tadeo,
collins recollins recollins!, els
contesta sempre (Soler, Santiago: Mos
quedem!, 1907, p. 48)
collins! interj. eufemstica per
collons. En ma casa era frecuent (1940,
1950)
colliter -del llet collcta, arrepleg >
collita > colliter: qui arreplega o t
collita de fruts, cereals...: colliter:
cosechero (Escrig: Dicc.1851)
colliter tens que ser tu el colliter!
(Gayano Lluch: La meu dona no es
meua, 1932, p.16)
collon collon: collonada (Escrig:
Dicc. 1851)
collons els Collons del Mong
(DECLLC, topnim valenci, v. 2, p.
834)
collonut collonut (Escrig: Dicc.
1887)
colltort -El primer en donar a colltort el
significat dhipcrite fon Jaume Roig
entre 1455 y 1460 (tamb es el primer
en escrurer capgirat). Esprit bromiste
que dotorejava tot, a lo millor va ser la
mateixa reyna Mara (Roig era son
mege), qui li digu quels nobles que
rodejaven a son marit Alfons, en
Npols, imitaven hipcritament la seua
costum de girar el coll. A era conegut
incls
dels
cronistes
castellans:
Alfonso de Aragn, por costumbre
cabiztuerto, no haba en la Corte quien
no fingiesse este defecto (Albornoz,
D.: Cartilla poltica, 1666, f. 33)
colluda dona de coll ample, en greix:
era tamb molt colluda, / y li den la
670
papuda (Coloqui... un llaurador li

declara son amor a una Dama, 1758)
collut de bascoll fort y ample:
collut:... lo mismo que bascollut
collut persona en corpenta, forta y de
gnit curt: eixint colluts o fortets de
gnit (Gadea: Tipos despardenya,
c.1890)
collvert collvert, es lo mateix que
anet (Orellana: Cat. dels pardals, 1795,
p.9)
collvert cat. collverd: cast. nade
silvestre; val. Collvert (Vidal: Cat.
collvert que focha busca o collvert
p. 29)
collvert collvert: nade macho
collvert un collvert y un bragat pardo
p.10)
collvert el coll-vert del Perell (C.
1921, p.24)
comanda comanda: encomanada
(Escrig: Dicc.1851)
comandita vocable modern, agarrat
del fr. commandite; anar en comandita,
anar confabulant uns en atres a
cuansevol nivell. Ma mare, irnicament,
parlava dels que anaven en comandita
pera fer trampes, o dels carteristes y
trilers en els seus ganchos: ham fet una
espesie de sosietat en comandita
p.16)
comanditari del it. accomandita y fr.
commandite: en tot cas podres ser
comanditari (Salls: Els castigaors,
1931, p.18)
comarca de tota la comarca (Pou:

comarcans los pobles comarcans
(Blay, Gaspar: Serm de la Conquista,
1666, p. 51)
comare tamb comare / fon e padrina
comare demanali la comare... la
madrina: obstitrix (Esteve: Liber
elegantiarum, 1472)
comare un compare y una comare...
christians vells los compares y les
comares (Instructions perals novament
comare y fonch comare o padrina
comare apart de dotor, atra comare
1740)
comare ahi naixen... te de anar / en
busca de la comare (Ros, Carlos:
Carnistoltes, 1733)
comare estaven congregats / la
comare, los padrins, / lo retor y lo
escol (BSM, Ort Mayor, J. Vicent:
1734)
comare tallarli a hu el melich... llevar
lofici a les comares (Galiana. Rond.
1768, p. 7)
comare avisen la comare si una dona
va de part (Coloqui dels serenos, c.
1780)
comare de llevar dona que ajuda al
part y lleva o separa al chiquet de la
mare, nugant el cord; 1 doc.: dir
ahn habita / la comare de llevar (2
part. Relaci... un foraster de Valencia,
1783)
comare compares fea y comares
671
comare naixqu morta, la comare no

pugu... (Llibret Foguera San Blas,
Alacant, 1930)
comare comare pren en valenci el
sentit del (catal) llevadera (DECLLC)
comar comar: comadrn (Escrig:
Dicc. 1851)
comba dtim ducts, galollet
cmba?: y salten a la comba y tota
clase de chocs (Canyisaes, Monver,
1909, p. 151)
comba deixant damunt ...la comba,
quencara la tena en la ma (...) botant a
la comba o corda (Alberola: Lamo y
senyor, 1927)
combat un bon combat (Martorell:
Tirant, c.1460)
combat que nengn combat, per fort
que sia (Villena: Vita, 1497)
combat y atres ms valents, / al vores
en
mils
combats
(Gadea:
combat en un combat ahon... (Llibret
combatirlo ning en combatirlo es
canse (Bellver, Blay: La creu del
combatix entre luna y latra,
combatix (El Bou solt, 1877, p. 79)
combatixen mentres atres combatixen
contra el fasio (Semanari El Obrero
dElig, 27 febrer 1938) En catal:
mentre altres combaten contra el
feixisme.
combina pacte secret, comproms
amagat, ardit: eixa gata moixa me
pense que se porta la seua combina en el
teu fill (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.35)
combina no mha fallat la meua
combina (Morante: En la festa de les
falles!, 1934, p. 29)
comboyar que en los perills me

comboye (Orti, M. A.: 2 C. San
Vicente, 1656, p. 227)
comboyar del fr. convoyer; polismic
en valenci; du billabial, com el derivat
port. comboio: el Marqus (en bucs
de guerra) / que vena comboyant / als
de Npols (3r. Rahonament entre el
comboyar comboyar: escoltar lo que
se conduce de una parte a otra (Escrig:
Dicc. 1887)
comboyar comboyar: instigar con
halagos a una o ms personas para...
comboye en totes la vostra sombra els
comboye (BUV. Morl: Ms. 666. c.
1649)
comboye que ems (sic) comboye el
Rey (Blay Arbuxech: Serm de la
Conq., 1666, p. 21)
combregar del llet *commncre:
compartir, equival als castellans
comulgar y vitico: combregar lo
poble... no vol combregar (Ferrer, St.
combregar un capell la combregava
combregar un palis de carmes pera
els combregars (AMC, Inv. Santa
combregar combregar: comulgar,
vitico... la Eucarista, que se administra
a los enfermos en peligro de muerte
combregar a punt de combregar
(Soto Lluch: Als bous de la Malaena!,
1920, p.10)
combregar en roda de mol voldr ac
combregar en la roda del mol
(Coloqui... entreverat de valenci y
castell, y uns cantonets en llet, 1809,
672
f.2)
combregar en las doros tu a mi me
vols combregar / en las de oros (sic),
pero atn (Abaristo, pe de obrer de
combregar, fer campaneta de
traslaticiament, donar publicitat a un
asunt; per la campaneta que tocavem
per els carrers al dur lltim combregar
al moribunt: fer campaneta de
combregar: hacer pblica por la
vecindad una cosa, contndola de casa
en casa o a ste y al otro (Escrig: Dicc.
1887)
combregar, campaneta de A ning
ms? Si has fet campaneta de
combregar (Meli, F.: Al pas del
comedia comedia (Esteve, J.: Liber
elegantiarum, 1472)
comedia una comedia de Terenci
publicament (Constitucions Univ. de
Valencia, 1611)
comediant del it. commediante; 1
doc.:
comediant:
gesticulator...
histrio,inis (Exulve, Vicent
J.:
-del
llet
comedir,
comedirse
comeda res ordenar
commetre:
comedirse comedirse: moderarse,
contenerse (Escrig: Dicc.1851)
comedit de comedir; adj. clsic
valenci: home que rahona en medida y
moderaci; cast. comedido. Alcover
arrepleg eixemples del Sigle dOr y
Renaiximent: pijor fan dides mal
comedides, Roig: Spill.; viuda madura
... es molt comedida, Viudes donz. 104;
comedit en menjar, Pou: Thes.
(DCVB)
comediste per ser comediste yo
(Colom y Sales: Cuatre comics, 1873, p.

15)
han
vengut
uns
comedistes
comedistes (Colom y Sales: Cuatre
comics, 1873)
comedit per cert que eres comedit
1789, p. 4)
comedit comedit en el parlar
(Carceller, Vicent: El fulano de la
Concha, 1935, p. 6)
comens, comen comen: comienzo,
principio (Escrig: Dicc. 1887)
comens tot te comens... (Les marors
de una fadrina, 1860, p. 31)
cometa com la cometa que apareix en
lo cel (Canals, f. Antoni: Scipi. c.
1390)
cometa omplint de gracies, placenter
cometa (Llonat al Reyne, Imp. V. de
Laborda, 1802)
cometuda cometuda: acometida
cometut cat. coms, cast. cometido:
cometut (Escrig: Dicc.1851)
cometut un abs cometut en la persona
de sa mare (Semanari Garrot de sego,
cometut ha cometut un verdader
crimen el da 9 del mes pasat (El Amic
del Poble, Alacant, n 2, 1899, p.1)
cometut pecats han cometut en la
tempor
(M.Ruiz:
Canyisaes,
Monver, 1907, p.47)
cometut Qun pecat hava cometut?
cometut y ha cometut tota clase de
polacaes (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924)
com -del llet cumnu: comins
com comins (Vilarig: Memorial...
673

comins, pndrer a u en del llet
cuminum, herba que vol poc: pndrer a
u en comins: tomar ojeriza a uno,
aborrecerle (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
comins, pndrer en: Teresa, callem, /
t has pres al chic en comins (Soriano,
F.: Ploramiques, 1887, p.8)
comins lhas pres en comins
p. 11)
cominencier cominencier: egoista
comisi del llet commissione, el
valenci reduix el grup consonntic
mm > m, y la sibilant sorda ss > s: la
comisi que manyofle el proyecte sobre
descans dominical (Semanari El Blua,
n3, Castell, 1892, p.2)
comisi una comisi. Ara, si a vostes
els pareix (Marco Rivas: La tasa dels
hous, 1918, p.19)
comisi en crrer safr: tinc molt bona
comisi (Sanmartn, R.: La III Volta a
comisi la Comisi se troba molt
apur (Llibret Foguera Barrio San
Fernando, Alacant, 1930)
comisioniste comisioniste (Escrig:
Dicc. 1871)
tamb
hia
un
comisioniste
comisioniste (Llibret Foguera Calvo
Sotelo, Alacant, 1952)
cmoda en cat. han agarrat lit.
canterano, desconegut en valenci:
escritoris
tamb,
cmodes,
guardarropes (Coloqui del escola y la
viuda, s. XVIII)
cmoda tinc ben provista la cmoda
(BNM, En una festa de danses, 1867, f.
17)
cmoda em ma casa tenem una
cmoda de mons yayos feta en mobila;

era del 1890: una cmoda y un espill
borles, 1874)
de la cmoda trau una
cmoda
mantellina (Garca Martnez, J.:
1890, p.21)
comoda no ma comoda eixe vot
(Zapat, Vicent: Marianeta de Carpesa,
1899, f. 4)
cmoda espill moble en caixons y
espill ample damunt: en cmoda
espill, moble (Canyisaes, Monver,
1906, p. 40)
cmoda damunt la cmoda del cuarto
1917, p. 36)
cmoda la cmoda, ahon tinc la roba
p. 6)
cmoda en la cmoda, un picher
(Irles, Eduart: Retaulets de la Santa Fas,
Alacant, c. 1934)
comodo busquenli atre comodo
Roc, 1864, f. 13)
lligant
caps
y
compachinar
compachinant
actituts
(Beltrn:
compadit:
compadeixcut cat.
compadeixcut: compadecido (Escrig:
Dicc. 1851)
compadeixcut compadeixcut a pesar
de... (Tadeo, F.: El chic soldat!, 1919,
p.14)
compadeixcut no ser compadeixcuts
(Mez, E.: Bous sinse pa, 1918, p.8)
compadeixcut de qui yo mhe
compadeixcut (Aznar Pellicer, J.:
compadeixcuda compadeixcuda y
674
veent les... (Baidal, F.: Amor torna,

Castell, 1917, p. 20)
compadeixer compadeixer (Escrig:
Dicc. 1887)
compadeixer deus compadeixer les
miseries (Baidal: Amor torna, Castell,
1917, p. 24)
del
baix
llet
companache
companagium; com al castell (con +
pan...: companaje); catal companatge
y antiu aragons companage; el
valenci companache est ms viu en el
sur del Reyne, per influencia del
murcians que dugu
el cardenal
Belluga
en
lo
sigle
XVIII:
companache... y blanc pa (Alegre,
Gernimo: Sacro Monte, 1687, p. 18)
companache tamb pera companache,
/ sebes, alls... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.289)
companache el pa y el companache
companache poc de pa y molt de
companache (Peris Celda: A la
companyament Companyament y
Bolants / que portaben la Custodia
de Parma, c.1794)
companyer, companyero del llet
*compana, de cum y panis; en cat.
usen
larcaisme
company:
companyero (Torres, Lluis de les: Ms.
companyer pera juntarse ab sos
companyeros (Ord. Custodia de la
costa, 1673, p. 24)
companyer latre, que veu al
companyero (sic) (Galiana: Rond. de
companyer si els companyers li
picaven (A. M. Elig. Romans del pleit,
1776)
Som
amics,
companyer
companyero? (Salelles, C.: Els suspirs
companyer companyer: compaero
companyer amichs y companyers
(Gadea: Tipos, modismes 1908, p. 113)
companyer companyer (El To Cuc,
n159, Alacant, 1917, p.2)
companyer companyer (Fullana:
Voc. 1921)
companyer el meu companyero (sic)
p. 341)
companyera duna bona companyera
fares un dimoni (Caps y senteners,
p.12)
pera
nostres
companyeres
companyeres (Len, C.: Soliloqui
valenci, imp. Estevan, 1802)
companyeres les seues companyeres
(Gadea: Tipos despardenya, c. 1890, p.
16)
solen
tindre
companyeres
companyeres (Alberola, E.: Refraner
valenci, 1928, p. 386)
companyeres diu a les companyeres
(sic) (Romans... en que es declaren les
companyeret campanyeret (Escrig.
Dicc. 1851)
companyerisme
companyerisme
companyerisme aixina sacomensa el
companyerisme (Canyisaes, Monver,
1908, p. 48)
companyerisme bon companyerisme
y... (El To Cuc, n121, Alacant, 1917,
p.2)
companyerisme deixa eixes falses
675
histories de companyerisme (Llobat

p.10)
companyeros atres companyeros
(Len: Raonament... esperant als
caballets, 1808)
companyeros y als companyeros y
amics (Coloqui en quel So Felip y el
comparansa Magr la comparansa!
1907, p.59)
Ma
tu,
quina
comparansa
comparansa! (Alegre, J.: En la Cany,
1926, p.11)
compare del llet compter, -tris :
Fel amich de mon pare e gran compare
e mon padr" (Roig: Espill, 1460)
compare un compare y una comare...
christians vells los compares y les
comares (Instructions perals novament
compares compares fea y comares
comparsa del it. comparsa: Visanteta
y una poca comparsa (Baldov: El
comparses comparses de teatro
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1913, p. 216)
comps he fet de tal comps
comps comps y regle (Roig: Espill,
1460)
compasechar
com
compasechar
soldat (Bib. Nic. Primitiu, Ms. Col. de
coloquis, s. XVIII)
compasechar
una
compasechar
entrada de pastrana (Coloqui de
coloquis, s. XVIII)
compelir no pot compelir (Ginart,
Nofre: Reportori de Furs, 1608, p. 25)

compelir compelir als vehins (Archiu
Mun., Stabliments Torre den Besora, 7
setembre 1738)
compendr cat. comprendr: y es
que aquell que te discurs, / molt
fcilment compendr (Coloqui sobre
els usos... de algunes viudes, c. 1735)
compendre
per
compendre
pensament
(Esteve,
J.:
Liber
elegantiarum, 1472)
compendre he deliberat compendre
(Alcanyis, L.: Regiment, 1490)
compendre compendre (Vinyoles:
Obres en lahor de St. Catherina, 1511)
pogui
compendre
compendre
(Salzedo: Breve rel. vida Hier. Simn,
1614, p. 194)
compendre entendre y compendre
setembre 1738)
compendre compendre tots ya
1866, p.16)
compendre va compendre qui era (El
Cullerot. Alacant, juny 1898)
compendre a compendre he aplegat
(Bib. Nac. Conv. entre Saro Perrengue,
1823)
compendre no podrs compendre
compendre al compendre que...
12)
compndrer compndrer (Escrig:
Dicc. 1887)
compendreu cat. comprendreu: ya
compendreu que asentat... nones
(Sireno, D.: El 606, 1911, p. 109)
compendreu molt chiqueta pera
compendreu (Peris Celda: Terres
676
Malahdes, 1919, p. 3)
competir mes qu el competir
(Ballester: Ramellet del bateig, 1667)
competix tan alta que competix...
1660)
competix hi un atre que competix
competix en aix competix (Gadea:
competixca competixca entre les...
p. 5)
competut:
competido
competut
Vaoro
y
dems
compinches
compinches (El Sueco, 1847, p. 250)
complurer pera complurer a molts
(El Bou solt, 1877, p.190)
complurer complurer: complacer
complex, compleix 1 doc. complex
(DECLLC, en text d Ausias March, c.
1450)
complic aquella maquina complic...
secrets pera m (J. G., Josep M: Fallo
a blanques, 1924, p.9)
complic -cast. y cat. complicada: la
complic trama en que anem (Gayano
Lluch: El mercat de la concencia,
a.1932, p.4)
complis castell cmplice; companyer
datre en un delit: poguera ser un
complis que... (Hernndez, F.: La
vista causa de Mary Hetta, 1931, p.3)
complis encara que sap que he
segut... el complis? (Sendn Galiana,
A.: Ella, latra y..., 1934, p.33)
complot galicisme dorige ducts,
apareix en valenci y castell en el sigle
XIX; en el colaboracioniste valenci
Labernia (a. 1839), y en Escrig:
complot: confabulacin entre dos o

ms personas... (Escrig: Dicc.1887)
complot han armat un complot secret
(Sireno, D.: El 606, 1911, p.114)
complot algn complot (El Tio Cuc,
n 130, Alacant, 1917)
complotiste complotiste: complotista
(Escrig: Dicc.1887)
compondre compondre llibres (Pou:
compondre compondre y ordenar los
establiments (Llibre de establiments de
Penscola, 1701)
compondre compondre un bon
present
(Romans
dels
pobres
compndrer al compndrer la
Gatomaquia (Llombart: Los fills de la
Morta-Viva, 1883, p. 170)
comporta la comporta, entrant
laigua (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.20)
compositor y al compositor perdonen /
per si acs els ha agraviat (3 part dels
compost y ha compost ms casaments,
que patenetes hi en Roma (Galiana:
Rond. 1768, p.40)
composta -1 doc. com a confitura:
desta composta (Coloqui de Dames,
c. 1500)
composta composta o conserva de
moltes coses (Pou: Thesuarus,
Valencia, 1575)
composta Una lliura de composta... la
pasticera (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
compraor al compraor (Serneguet,
compraora y la compraora ... (El
Bou Solt, 1877, p. 116)
compraora la tenda... compraora que a
677
totes hores la vesita (Canyisaes,

Monver, 1914, p. 236)
compraora la compraora es guapa
(Sendn Galiana,
A.:
Ella, latra
y...,1934, p.11)
compraors compraors (Cubells: Els
comprimit 1 doc. com a medicament
o pastilleta pera enfermetats: una caixa
gran de comprimits Digestol (La
Traca, El To del Digestol, 23 agost
1913)
comprimix comprimix, per el fret
del
llet
comprobar
cultisme,
comprobare: comprobaci , comprobahor,
comprobant, comprobar, comprobat...
compromters Compromters vost?
May, mentres...! (Tadeo, F.: El chic
soldat!, 1919, p.12)
comprometix es comprometix ell
de 1936)
comprometut Est comprometut
lAlbufera, 1868, 12)
comprometut la vullc... me ha
comprometut (Canyises, Monver,
1908)
comprometut:
comprometut
comprometido (Escrig: Dicc. 1887)
comprometut dels comprometuts...
compungir, compungit del llet
compngre: lo malalt mol compungit
/ li diu (Coloqui de Monsn Morla a
les festes de Snt Bonaventura, c.1635)
compungit tan ainament se queixe, /
quels pobres Molls compungits (Paper
computar dels soldats se ha computat
(A. H. Oriola. Orde Generalitat, Leg.

984, doc. 23, 1649)
com la fem dels comuns ... atre com
mes pudent (Conv. Saro Perrengue,
1823)
com fent forsa... hasta trobar un
com (Coloqui de lo que tots som
fabricants, c. 1840)
com com: letrina (Escrig: Dicc.
1851)
com com... ladjectiu apareix usat
en femen (en el XIII) (DECLLC)
com adj. com (Escrig: Dicc.
1887)
com servici; cast. vter, cat. vter:
anirn a cagar tots al com (Gadea:
com les tire al com (Caps y
p.136)
Al com! expresi de clera,
eufemisme de Vesten a cagar!: Al
com! (Sireno, D.: El 606 o Mariano
Malapata, 1911, p. 30)
comuna les comunes, en valenci,
comunitat de regants (DECLLC)
comuniste comuniste: partidario de
este sistema (Escrig: Dicc. 1887)
comuniste del comuniste Eduart
Barrionuevo (Ivars, fray Andrs: Diari,
30 juliol 1936)
cona dun indoeuropeu *ktena,
emparentat en el llet cutis, pell,
eixiren en les neolletines un ramat de
corrupcions en cmbits semntics y
morfolgics: port. cdea,
cat.
codena y cotna, occit codnna, it.
cotenna,
fr. couenne, monferr
cuna
y
valenci
cona,
que
preferenment aludix a la pell de la
cansal. Pardicament, pell del home:
cona: corteza de tocino (Salv, V.:
678

valencianas, 1838)
cona y al enemic... cascarli la cona
(El Mole, 1840, p.90)
cona cona: corteza del tocino
cona millor se casca la cona (El
Mole, 1841, p. 311)
cona cona de cansal (Rosanes, M.:
Miscelnea, 1864, p. 14)
cona li forad la cona (BNM, En una
festa de danses, 1867, f. 17)
cona baix deixa cona... (Lladr,
Ramn. La boba y el embobat, 1872, p.
20)
cona de cansal una cona de ransia
cansal (Llombart y Cebrin: La
cona cona de cansal: corteza de
tocino (Mart Gadea: Voc. 1909)
cona la cona, les botifarres (Peris: La
33)
cona mal nom o mot dun cansalaer:
la filla de Cona el cansalaer
p.13)
conato del llet conatus; en cat. ix
conato tart, en el dicc. Belvitges
(a.1803); 1 doc. en val. : perque va ser
dels primers, / que ab conato hu
predic (Recitado en duo... de Sant
que..., 1743)
conca, conqueta sinnim de braser
pera calfarse en ivern: en sa conqueta
de foch,/ dihuen elles, y es caliu /
compost de cendra y pinyols, / que
calfen no ms los dits (Paper curis,
concambi del prefix con, dacci
mutua, y llet tardiu cambium: fonch
fet concambi (Dietari del capell

dAnfs el Magnnim, 1468, f. 163)
cancambi un acte de concambi
Culla, c. 1740)
concambi, concmbit -en valenci
modern tenim comcmbit: cancambi:
permuta (Escrig: Dicc.1887)
concau -del llet concvu: concau:
cncavo, lo mismo que concavitat
(Escrig: Dicc.1887)
concau est situat este Hotel en el
concau duns monts... (Gayano Lluch:
concebixc com se veu clar, concebixc
(Paper curis, pera contrafer... 1741)
concechal, consechal els consechals
ya no volen tirarse els trastos al cap
(Semanari El Blua, Castell, n 3, 1892,
p.2)
concechala, consechala not cregues
questic de chala, desde hui eres
consechala (C. Jaunzars: Una vara de
Real Orde, 1921, p.20)
concedixca me concedixca ttuls
concedxcam ara consedxcam la...
(Badenes, V. M.: Tpat sego, act.2n.,
1945, p.13)
concencia cast. consciencia, cat.
conscincia: concencia (Escrig: Dicc.
1851)
concencia fer examen de concencia
p.137)
concencia, consensia Y no li
remordix la consensia? (Puig Espert,
castell
conciencia,
concencia
consciencia;
catal
conscincia:
concencia (Gayano Lluch: El mercat
de la concencia, a.1932)
679
concepte del llet conceptus: dels

mals conceptes (DCVB, en A. March,
c.1440)
concepte hasta que vuide (sic) els
conceptes (Rahonament... el consell
Benifaraig, 1797)
conceptiste cast. y cat. conceptista:
conceptiste: persona que abusa del
estilo conceptuoso o emplea conceptos
alambicados (Escrig: Dicc.1887)
concert del llet concertre >
concertar > concert; 1 doc.: concert
(Lo passi en cobles, c. 1495)
concert concert (acort) que feren los
Romans (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538, f.LIIII)
concert per parlar ab tal concert
(Timoneda:
Misteri
del
Castell
dEmaus, 1569)
concert concert (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
concertiste cast. y cat. concertista:
concertiste: concertista (Fullana: Voc.
1921)
concili Concili de Trent (Ballester, J.:
concs 1 doc. lo clar, lo concs e propi
del text (Blay Arbuxec: Serm de la
Conq. 1666, p. 29)
conclau conclau: lugar en donde los
cardenales se juntan y se encierran para
elegir
sumo
pontfice
(Escrig:
Dicc.1887)
cnclav homens bons e sabis... en
cnclavi (Dietari del capell dAnfs
el Magnnim, any 1463, f. 154)
conclauiste conclauiste: conclavista
(Escrig: Dicc.1887).
cnclave culrisme, del llet eclesistic
conclve, lo ques tanca en clau. La
grafa antiga era conclavi, conclau:
els tren una chicota / la que millor els

pareix / del cnclave
(Bib. Nic.
Primitiu, ms. 420, Coloqui del escol y
la viuda ques cas al instant, c.1800)
conclaviste conclaviste: conclavista
(Fullana: Voc. valenci, 1921)
concluir ara vaig a concluir (AHO,
Mulet, F.: Ms. Poesies a Maciana, c.
1640, v. 595)
concluir es va concluir (El To Cuc,
n 116, Alacant, 1917)
concluiren concluiren estos mal
trapasats renglons (Caps y senteners,
Imp. Canales Rom, 1892, p.6)
concluit cat. concls: han de ser
concluits (Ginart, Nofre: Reportori
dels Furs, 1608, p. 181)
concluit yo em done per concluit
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
cloncluit la paritat mateixa/ concluit
has de... (BNM, Ms. 3746, Matheu y
San: Roman, 1660)
concluit y fonch concluit que dins
de... (Blay Arbuxech: Serm de la
concluit y en ass est concluit
(BUV. Coloqui de les campanes, 1729)
concluit he concluit / quem perdones
lo atrevit (BNM, Ros: Paper curios
concluit per ltim, ya concluit (Sento
Parma, 1794)
Has
concluit...?
concluit
el Tio Cosme Nespla de Benifaraig...,
1797)
concluit pot donarse per concluit el
milacre (Bernat y Baldov: La fealdat
y..., 1859, p.16)
concluit concluit: concluido (Escrig:
680
Dicc. 1887)
concluit y tornant a conduirles
demprs de concluit (Gadea:Tipos,
1908, p.120)
concluix que concluix este joch (Ros,
concluix concluix, mataca ; no puc
resposta donar (Conv. de Saro. 1820)
concluix y se concluix demanant
dins (El Mole, 1837, p.45)
concluix concluix (Garrot de sego,
concluixc concluixc dient (Bib. Nac.
Madrid, Ms. 1701, any 1590, f. 70)
concluixen en les cartes familiars, / ...
concluixen (Paper... pera passar lo
conclusos que conclusos (Mas, L. V.:
concluyent una proba concluyent
(Mas, L. F.: Serm cof. S. Vicent, 1755,
p. 14)
concort estar dacort, fer pactes:
Jhesu Crist es pau nostra qui ha fet
concorts (Canals, A.: Carta de St.
Bernat, c.1395)
concort concorts, de que en la Seu
tocaren campanes (Dieatri del cap.
dAnfs el Magnnim, 1 de maig 1463)
concort tots sou concorts (Corella:
Obres, c.1495)
concubina -1 doc.: concubina
concubina concubina no pot...
271)
concurs dacreedors feu concurs de
acreedors, / ha quebrat el principal / se
ha retirat a ben viure, / y no vol ya
treballar (Baoro el Rochet de Alcser,
c. 1790)
concurrit deixe lloc farn concurrit
paseig (Gadea: Ensisam, 1891, p.535)

concurrit antic bar poc conegut, no
molt concurrit (anunci del bar Gran
Sorolla en El Cuento del Dumenche,
17-XI-1918, p.20)
concurrit Che, ma que as est
concurrit (Urios, Elvira: Da de
Pascua, c. 1925, p. 10)
concurrix la que concurrix a balls y
saraus (Gadea: Tipos, modismes, 1908,
p. 18)
concurrixca concurrixca yo (BUV.
Ms. 13. Doce quintillas valencianas. c.
1725)
concurrixen y als dems que
concurrixen (Coloqui jocs entre el
Bou dels carnisers y el Lle de
Almenara, any 1759)
concha cultisme clsic valenci, del
llet concha, -ae, conchla: 1 doc.:
conches, qui venen de la mar (Canals,
A.: De Providencia, c.1395)
concha concha... cochlearium... ab
pechines (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
concha conches blanques (Mulet, F.:
Bib. Nac. Ms. Infanta Tellina, c. 1660)
concha te mes conches que la tartuga
(Cucarella: en Luces de aurora, 1665, p.
379)
concha en les conches (Gonalez, F.
R.: Sacro Monte Parnaso, Valencia,
1687, p. 104)
concha el caragol dins la concha
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. 419. Coloqui de
la lotera, s. XVIII)
concha y el dimoni, com te conches
amor a una Dama, a. 1758)
concha en conches com la tortuga (B.
N. Primitiu, Ms. Matraca de un mosot,
s. XVIII)
681
concha tot son hbits y conches

(BSM, Ms.7116, El fadr, c.1820)
concha pinta de concha y lo dems en
consonant (Col. del fadr en ganes de
casarse, 1857)
concha es molt dur, te moltes
conches (Coloqui del fadr en ganes de
casarse, 1857)
concha y escrivim concha... per vindre
de la llatina concham (Fullana, Lluis:
p.78)
Concha, Concheta Paca, Concheta,
Fransisquet...!
(Martnez
Ruiz:
Canyisaes, Monver, 1909, pp. 119)
Concha, Conchn esta goseta y
Conchn... no me deixen dormir (Hern.
p.16)
concha la concha del apuntaor
p. 14)
concha un tio en ms conches que un
galpago (El Tio Cuc, n 100, Alacant,
1916)
Concha, Concheta aix no, Concheta,
aix no (Fullana Barber, G.: El pato
del alcalde, 1919, p.3)
Concha, Concheta Fineta Sells y
Concheta Roig (De dalt a baix, da dels
Inosents, Teatraleres, 1920)
Concha pegarli a Concha (Barchino,
concha pastilles de sublimat, concha y
escata de peix (El Tio Cuc, 2 ep. n
58, Alacant, 1924, p.2)
concha per la concha apareixer una
maroteta (Hernndez, Faust: La
Concha Bon da, Concha (Puig
Concha, Concheta de Concheta (de
la Torre, J.: Nit de festa, 1929, p.19)

Concha Quin amor, sinyor pare?. El
de Concha per el sinyoret (Torre, J.
Concha, Concheta es el domisili de
Concheta (J. G.: Arre, burra, ms
avant!, 1929, p.2)
Concha, Concheta Concheta, Caragol,
Chimo... (J. Garca: El 095, botiga del
tot a norantasinc sentins, 1931)
concha hui la concha..., dapuntaor
Concha, 1935, p. 23)
conchal sinnim de cubertor de llit o
colcha?: straa de conchals (...)
conchals de seda la crrega (Vilarig,
B.: Memorial... han de pagar les
mercaderes, Valencia, 1607). Per cert,
Alcover, Agull y Sanchis Guarner
citaren
este doc. de Vilarig, pero
catalanisaren y falsejaren loriginal
conchals per conxals: Conxals de
seda la crrega, doc. val., a. 1607;
Aguil Dicc. (DCVB).
conchel carn conchel (Sendin
4)
conchelat, congelat en molt de fret:
flacs e congelats (Canals, Antoni:
Carta de St. Bernat, c.1395)
conchelat mha deixat conchelat
(Soler, V.: Sha perdut el foraster!,
Concheta
meua!
Concheta
Concheta T, Concheta, que no et
pergues (Barber: De Valencia al Grau,
1889, p. 9)
Concheta Concheta, Fransisquet, a
vore...! (Canyisaes, Monver, 1909, p.
118)
Concheta Li han parlat de
682
Concheta? (Soler, J.: El solo de flauta,

1917, p. 12)
Concheta Concheta!, vesten dins
(Bib. Val. Ms. Les Almejes, c. 1930)
Concheta la veu de Concheta
p. 18)
Concheta que Concheta no es filla
de... (Carceller, Vicent: El fulano,
1935, p. 27)
Conchn hipocorstic valenci de
cuant yo era chiquet, c. 1950.
conchuminar, conjuminar del llet
congemnre. Ficarse dacort en atres
pera fer algo secretament: conjuminar:
conjurar... unirse para hazer alguna cosa
mala, que generalmente es contra el
Superior o Soberano (Ros: Dicc.1764)
conchuminar que hava conchuminat
mon to que... (Coloqui del clavari
Tarugo, 1848)
conchuminar Veus com ells se
conchuminen? (Escalante: El tio
Perico, 1875, p. 31)
conchuminar,
conchaminar
conchaminaes (Angeles, P.: Al
han armat un
conchuminarse
complot secret, shan conchuminat en
ell (Sireno, D.: El 606 o Mariano
conchuminat totes... pareix que
shaven conchuminat contra Roseta y
Chimo (La Traca, 23 agost 1913)
DECLLC,
comdat
en
condat
document real del any 1390)
condat condat (Ferrer, St. Vicent:
Serm. 1, III, 26, c. 1400)
condat en cat. usen larcaisme comtat:
hereu del Condat de Saldanya y Ducat
del... (BRAH, ms. Dietari Porcar, a.28
de noembre 1614)
condat all en condats... all en

dignitats ni ttuls (Un pillo y els chics
educats en..., 1846, p.55)
condat condat: condado (Escrig:
Dicc. 1887)
...aiguardent
la
vall
Condat
dAlbayda, / pera bon vi en lo Condat
p.84 )
condat se li dona en lo condat y en los
valls que seguixen (Gadea: Tipos,
1908, p. 92)
condats els condats de Concentayna y
Muro (Gadea: Tipos, apndix, 1908, p.
121)
conde agasajant a tots los marquesos,
condes... (BUV. Ms. 668, Raon.
Vinalesa, 1735, v. 134)
conde Marqus, Duc o Conde (3 part
del Coloqui de les modes..., en este
present any 1767)
conde pera els Condes, Marquesos,
Ducs y atres (Coloqui nou de Pepo
Canelles, c. 1780)
conde el Conde de Cerver / pareix
que illuminar / tota sa casa (Coloqui
... que tingueren Vadoro el Cert de
Paterna, Sento el Roig y..., 1802)
conde eixe conde tan fams (El Mole,
1840, p.126)
conde que al naixer el feren conde de
Pars (El Colom, 6 de febrer de 1841)
conde perque ni es conde, ni duc, ni
notari (El Tabalet, 1847, p. 2)
conde conde (Escrig: Dicc. 1851)
conde qun titul tagr a t ms, /
...conde, bar, marqus? (G. Albn:
conde tots son condes y marquesos
(Garca y Alaban, Mariano: Un ball de
convit, 1864, p. 9)
conde un conde es casa en sa filla
683

condesos
y
conde,
condesos
marquesos (Colom: Lo que fa la roba,
Castell, 1875, p. 51)
conde el que nos conde ni duc, / ni
notari ni ministre (Gadea: Ensisam de
conde no ms que fora yo... conde
10)
conde, condesos els marquesos y els
condesos (Maez, E.: Bous sinse pa,
1918, p.5)
conden una creu... conden a tan
dolorosa mort (BSM, Ort Mayor, J.
Vicent: Al Apstol Sent Andreu, 1723)
conden catal condemnada: calla y
vesten, conden... (Bib. Nac. Ms.
1859)
conden La conden...! (Balader:
BNM, Ms. Balader: Al sa y al pla, 1862,
f. 9)
conden si tencontres conden
(Mills: Els microbios, 1884)
condena cntam: la condena yhas
cumplit? (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 16)
conden Conden! Maufega la
rabia! (Gayano Lluch: Ni a linfern,
1918, p.13)
conden del part. de condenar, del
llet condemnre. En val., lo mateix
quen port. y esp., caigu la llabial -m-:
Che, cm treballa la conden! (J.G.:
condena a ning sel condena...
condenables vulgars y condenables
(Galiana: Rondalla, 1768 p. 12)
catal
condemnaci:
condenaci
condenaci de asots y desterro

(AMO, llibre 296, 30 de joliol 1676)
condenaci al port de la eterna
condenasi (La creu del matrimoni,
condenada com una condenada
condenaes pera enganyar als homens /
les condenaes (Gadea: Ensisam, 1891,
p.163)
condenar en ses beatures fan a un
home condenar (BSM, Ms.7116, El
fadr, c.1820)
condenar et vas a condenar, yayet
p. 11)
condenar per cada hu que
condenar (A. Mun. Torre den
Besora, Stabliments T. B., 1738)
condenarlo condenarlo pera tota sa
vida (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 13)
condenat bandoler condenat a mort
(A. Cor. Arag, Sec. R. de Valencia, L.
583, any 1621)
condenat condenat a pagar (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
condenat el condenat (Tormo,
Bertomeu: La Gatomaquia valenciana,
c. 1760)
condenat callam, digu, condenat
(Coloqui de les llgrimes dels suaristes,
1779)
condenat catal condemnat: aquell
traydor condenat (Rafelo de Picasent
ignora la novetat, 1813)
condenat condenat a la pena de
garrot (El Mole, 1840, p. 189)
condenat Condenat! (Escalante:
condenat haguera darrastrar el
condenat algn carro (Fambuena: Fer
684
les cartes, 1881, p. 10)

sofre
de
condenat
condenat
condenat condenats entren o no?
en
eixe condenat...
condenat
car?, 1926, p. 26)
condenat est condenat (Puig Espert,
condenat Ya te sort. Si no estiguera
condenat a mal morir... (Gayano
p.23)
condenats tirant condenats al foc
1918, p.8)
condens, llet -1doc.: un poc de llet
condens (Quevedo, C.: Per menchar
carn, 1932, p. 20)
condestable condestable de gent
condestable condestable (Exulve:
condiscpul amics, condispuls (sic) y
paisans (Conv. entre Saro y Cudol,
Imp. Brusola, 1820)
condiscpul un condiscpul seu (Blat
de Soto, Pepico: A no s qu. Imp. Blat,
c. 1850)
condiscpul condiscpul: persona que
estudia con otra bajo la ... (Escrig:
Dicc. 1887)
condix el blat no condix, /y el oli no
creix (BSM, Ms. 6781, Morl:
Hipocreses de..., c. 1650)
condix li condix tant (Martnez Ruiz:
Condomina dAlacant -del llet
*condomnia, pl. de condominium, terra
ques te en copropietat o lliure
dimposts; cat. coromina: terme y
horta de Alacant y atres parts del
present Regne... partida de la

Condomina, Cam de la Vernica...
Muchamel, Benimagrell... partida del
Autet (ACA, Sec. Reyne de Valencia,
Leg. 583, any 1622)
Condomina dAlcant sobre la
Alquera dita de la Condomina casa,
torre y cenia vinyes del Beneficiat
Condomina, vi de la vinet fams
dantany, dal costat dahon yo vixc:
frutes y vi de la Condomina (El Tio
Cuc, 2 ep. n 53, Alacant, 1924, p.1)
condonguejar parlar melosament, fer
la pilota: vos mimen y condonguechen
(Palanca: Secanistes de Bixquert, 1867,
p.50)
conduit com a gosos conduits
llauradors de Lhorta de..., 1809, f. 5)
conduix conduix el seu... (La creu del
p.10)
conduix em conduix (Lladr, Ramn:
conduix la conduix (Escalante: Del
conduix conduix per dalt (Mart
conduix escala que conduix a
landana (Cubells: Els panquemaos,
1919, p. 5)
conduix que a un hermos barrio
conduix (Peris: Cacaus y tramusos,
1927, p.10)
conduix cat. condueix: conduix a la
terrasa del chalet (Barchino, P.: Tot lo
conduix conduix autos (Sendn
Galiana, A.: Ella, latra, y don Pepito,
1934, p.5)
conduixc y la huelga anir pronte / al
685
punt ahon la conduixc (Palanca: El

capital y el treball, 1885, p.18)
conduixca quant conduixca (Archiu
Mun. Oriola, D. 2035, Orde Generalitat,
22 oct. 1704)
conduixquen y conduixquen a la bona
poltica (Llibre de establiments de
Penscola, 1701)
condumi dtim ducts, dun llet vg.
*condmium?: condumi: basura e
inmundicia (Escrig: Dicc. 1887)
condumio abanda de porquera, tamb
es menjar: tragueren una ollaa de
condumio (Galiana: Rond. 1768, p. 46)
condumio aigua... la des charcos est
plena de condumio (Canyisaes,
Monver, 1907, p. 61)
condumio com hava bon condumio
en la pancha (El Tio Cuc,n 87,
Alacant, 1916)
conegudet home que mant a lamant:
qun pare, ni qun caba, / si era el seu
conegudet (2 part de Cento el Cabut,
valenci,
mosatros
coneguem
coneguem: y se coneguem molt poc
uns als atres (Meli, F.: Al pas del
conexi catal connexi: conexi,
conexitat, conexiu (Escrig: Dicc. 1887)
conexi conexi (Fullana: Voc. val.
1921)
confaloner qui portava el vexilum
dor y flama de la Iglesia: lo feu son
Confaloner (BNM, Ms.3847, Trobes
Ort Mayor, 1759)
confederaci bona confederaci entre
vos e Tirant (Martorell: Tirant, c.
1460)
confesantme y confesantme en t
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. Matraca de un
mosot, s. XVIII)
confesar confese que estic per dalt de
la coroneta (Semanari El Obrero
dElig, 6 de mar 1938)
confesaro dec confesaro (Escalante:
El tio Perico, 1875, p. 23)
confesaro vergonya en dona el
confesaro (Salvador, Carles: Un negosi
confesen cat. confessen: y confesen
que... (Segn rahonament entre el Rat
confesonari en el confesonari
confeti del it. confetti; paperets
chicotets de colorins tirant en les festes
de Carnistoltes: el confeti... la pols
del confeti (...) taleques de confeti
escampat per el piso (Martnez Ruiz,
A.: Canyisaes, Monver, 1909, pp. 105,
119, 200)
conf 1 doc. dels ms remots confins
1660)
conf en cada vila o conf (En obsequi
dels Voluntaris, 1794, p. 8)
conf daquell vall hasta el conf
p. 196)
confi satisfeta y confi (Escalante:
confirmats se han burlat / dels
valencians... els tenen / per uns simples
confirmats (Coloqui de les inumerables
bens
confiscats,
confiscaci
hipotecats (Roig: Espill, 1460)
confiscar confiscar los bens (Pou:
confit marsapans... confits de sucre
confit del llet confctum; confit es
686
parent o derivat del mosrap qunfit y

fr. confit; en valenci ixqu el verp
confitar (Esteve, J.: Liber, any 1472,
ed.1489).
confit, confitaes tant damor / en
paraules confitaes (Capilla: Cada
confit tros de pera confit (G.
p. 11)
confit catal y castell confitada:
pera confit (Ferrando, J.: En Bunyol
y de paella, 1903, p.11)
confit ben confit (Casajuana: La
confit, com la pera polismic: qui
est molt apretat en un puesto, o
amoixamanse per vellea, enfermetat o
patiment: Com se troba de salut? .Com la pera confit, perque enflaquixc
poc a poc (El To Cuc, n120, Alacant,
1917)
confit tomateta confit (Vidal,
Castell, 1928, p. 25)
confitaes estn que ni confitaes
1921, p.6)
confitets te dur unes llepoles, / bons
chochos regaladets, / cada da confitets
(BNM, Ros: Paper curios... (l)laurador,
c.1740)
confitaes unes prunes confitaes
1868, f. 30)
confitaes traurs els bescuitets y
ensaimaes... les peres confitaes (Vidal
p.38)
confitaes pelailles, carabases confitaes
y... (El To Cuc, n159, Alacant, 1917,
p.3)
confitar -1 doc. confitar (Esteve:
Liber, 1472)
confitar ha de ser del mozrabe
qunfit (DCECH)
confitat hasta mel confitat (Pastor,
1905, p. 12)
confitats ...dels sucrers, pero no havia
/ torrons ni atres confitats (Relaci
Tercer, 1784)
confiter -1 doc.: confiter (Roig, J.:
Espill, 1460)
confiter confiter, dulciarius (Exulve,
Vicent J.: Praeclarae artis, 1643)
confiter en un poblet de aquells hava
un confiter... (Semanari Garrot de
p.1)
confitera Lo mateix que sucrera; 1
doc., en 1839, dicc. del colaboracioniste
valenci Labernia: confitera (Escrig:
Dicc. 1851)
confitera es va fer en la confitera
(Garrot de sego, 26 de agost 1888,
Alacant, p.1)
confitura armaris de confitures (Pou:
confitura la confitura es poca (BSM,
Ms. 6781, Morl: Hipocreses de les
ames, c. 1650)
confitura seca de la confitura seca

(Coloqui nou pare divertir el humor
y desterrar la melancola, 16 de
deembre 1733)
conflicte del llet conflictum: hagu
molt gran conflicte (Martorell: Tirant,
c.1460)
conflicte per tants conflictes que...
conflicte sens conflicte, ni desgracia /
687
li pugam besar les mans (Rahonament

1772)
conflicte No veen vindre el
conflicte? (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.9)
conform cat. y cast. conformada: es
la So Peransa una velleta arriscaeta,
conform y... (Hern. Casajuana: La
confundim el milacre el fan les atres...
no confundim! (Alcaraz, J.: Vullc
cat.
confonent:
confundint
confundint cm sen van els dos (
p.8)
confundint confundint la meua facha
(Gayano Lluch: El Reixos dels pobres,
1927, p. 8)
confundir quen ferse homens... han de
confundir (Coloqui en quel So Felip y
el So Jusep, llauradors de Lhorta de
confundir confundir, confundit, confs
... (Escrig: Dicc. 1887)
confundirse
es
convenient
confundirse (Escalante: Del porrat de
confundix que confundix una casa
15)
confundit catal confs: thas
confundit (Mart: El organiste de
Sollana, 1915, p.6)
confundit Mha confundit en eixe...!
(S. Lluch: Als bous de la Malaena!,
1920, p.10)
confundit vost sha confundit
atre, 1921, p.9)
confundit mhas confundit en una
daquelles (Puig Espert: Pantomima,

1928, p.14)
confundit confundit en una estora
burro, 1932, p. 24)
confundit lha confundit (Sendn,
A.: Ella, latra y ..., 1934, p.10)
confundixc em confundixc sempre
que... (Ovara: Mol de vent, 1905, p.7)
confundixca qui confundixca els
reclams del... (Semanari Garrot de
sego, Alacant, 19 de agost de 1888, p.
3)
confundixca cast. confunda, cat.
confonga: no confundixca (Josep M
mono, 1929, p.26)
confundixen ya me confundixen en els
fransesos (Melia, F.: El pare Canuto,
1921, p. 13)
confundixen cat. confonen: grasies
vosts es confundixen (Llobat Ferrer:
Ho ha fet el fill del alcalde?, 1931, p.
12)
confundixquen y no confundixquen
(Gadea: Burrimaquia, Advertencia,
1904)
confundixquen no vullc que me
confundixquen (Cervera, J.: San Seren
del Monte, 1919, p.16)
confundixquen no hi dret a que
confundixquen a u (Tallada: Les
que
mos
confundixquen
confundixquen (Serneguet, Ismael:
Miss Kakau, 1934, p. 24)
confs vols, si confeses, confs
Roman, 1660, v. 241)
confs -del llet confsus: li despar
monitio / en tanta velocitat / que
Salvador, confs (Romans... es declara
688
el gran chasco que han tengut els Pepos,

any 1719)
confs del llet confusus: bola, bola,
pardalet, estich confs... (Ros, Carlos:
Roman dels jochs, c.1730)
confs tot confs y fent molt be el
asustat (Del servici del porc, 1790)
confusos com solen de confusos / per
chiner anar los gats (Ros, Carlos:
confusos confusos y avergonyits
1809, f. 4)
del
llet
congelar,
conchelar
congelare; cast. y cat. congelar : y hi
neu en les montanyes / peral Mon tot
congelar (Relaci burlesca... per lo
Cometa, any 1744)
congelat, conchelat -molt fret o fet
gel; cast. congelado, helado: flacs e
congelats (Canals, A.: Carta de St.
Bernat, c.1395)
congoixa, congoxa -del llet congsta;
1 doc.; viu en congoxa (Canals, A.:
congoxa
congoixa,
congoxa
congoixa,
congoixar,
congoixa
congoixat, congoixs... (Escrig: Dicc.
1887)
congoixes estes penes y congoixes
(Ros, Carlos: Romans dels pobres
festechans, 1733)
congoixes les congoixes y treballs del
meu festeig (BNM, Rahonament... a
congre congre (Vilarig: Memorial...
congrs -1 doc.(?): ahir li cantaren la
gala els Musics de Valencia en un
Congrs de les quatre Capelles (Mas,

Vicent: Serm festa St Vicent, 1755,
p.7)
congret un congret te poden
(Fuentes, Pasqual: Villancicos, 1761)
congret congret: panecilllo de figura
oblonga, de masa fina (Escrig: Dicc.
1851)
congrets Y qu anir al forn,
chiqueta, / arreplegar els congrets?/ .Pos la ta Tereseta,/ quels porte en dur
els rollets (J.Marn: La vespra de Sen
Miquel, 1892, p.2)
congrets els congrets -masa de farina,
hous, sucre... (Seijo, F.: Las bebidas
valencianas, Alicante, 1980, p.40)
congrua,
distribuci,
congrua
llimosna (Paper... pera passar lo temps
congrua congrua: renta eclesistica ...
para la manutencin del que se ha de
ordenar in sacris (Escrig: Dicc.1887)
conill, anar en anar en conill... aix
es del Reyne de Valencia (DECLLC,
2, p.883)
conill, en me la pinten... en conill
1886, p. 22)
conill, en en conill: en cueros (Escrig:
Dicc. 1887)
conil, en dAdan y Eva o anaven en
conill (Gadea: Tipos, modismes, 1908)
conill, anar en que casi el deix en
conill (El Tio Cuc, n 88, Alacant,
1916)
conill estar en estar en conill, nuet o
en porreta (Alberola, E.: Refraner
valenci, 1928, p. 106)
conill de porche aixina den als
velluters, per tndrer lobraor en lo
porche o andana: conill dun porche de
la plasa de la Bocha (El Saltamarti, 29-
689
XI-1882)
conill de porche encara que t no
vullgues, / cara de conill de porche...
p.42)
conill Cuants ne te?U, cuatre, huit
Qu conill! (Liern: La mona de
Pascua, 1862, p. 18)
conilla conilla: mujer que pare a
menudo (Escrig: Dicc. 1887)
conillera dona en molts fills: el marit
de esta dona conillera (El Colom, 6 de
febrer de 1841)
conillera casa o tenda de reduides
dimensions: una caseta .-Aix bones
conilleres! Tenen dos pams de fondaria
1921, p.9)
conillet de les Indies els conillets de
les Indies / y entre huit no fan u
p.58)
conillets amagar, a joc de chiquets: a
conillets amagar (Conversasi... sobre
la venguda de Suchet, 1813, p.4)
conills amagar chug a conills
amagar (Carb, fray Josef: en Luces de
Aurora, 1665, p. 333)
conills amagar, a joc de chiquets:
chugue a conills a amagar, / y en sentir
a tocar mare... (Coloqui... un llaurador
li declara son amor a una Dama, 1758)
conills amagar en vindre... entonces,
conills amagar (Len, Carlos: Arenga
crtica, 1789, p. 6)
conjuminaci -1 doc.: conjuminaci:
conspiracin. Unin de muchos o
algunos contra el soberano (Ros,
Carlos: Dicc., 1764, p. 69)
conjuminar 1 doc. conjuminar:
conspirar (Ros, Carlos: Dicc. 1764, p.
272)
conjuminaci,
conjuminar
conjuminar (Sanelo: Dicc. c. 1800)
conjuminarse:
conjuminarse
conchavarse (Escrig: Dicc. 1851)
conjuminat conjuminat pera ferme
tornar loco (Palanca Hueso, Antoni:
conmoci conmoci (Escrig: Dicc.
1851)
conmoguda catal commoguda: vaig
pensant, conmoguda (C. Jaunzars:
Una vara de Real Orde, 1921, p. 24)
conmoguda conmoguda, anant a la
porta (Camilleri, M L.: El repatriat, c.
1925, p.3)
conmou mos conmou y mos aterra
conmurer conmogut, conmurer...
conort no em mes que un conort (Las
conort as es un conort pera m (El
conort vost vor /qu pronte troba
conort (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p.22)
conort conort: consuelo (Escrig:
Dicc. 1887)
conortarse -del llet conhortare; donr
nimo, consol, etc.; cat. agombolar:
conortarse, quel Senyor/... provira
conquibus de cumquibus, dins;
Guarner, Moll y Alcover den que
vindra del llet cum quibus (en els
cuals), de la frase llitrgica Cum quibus
et nostras voces... (DCVB): ...o de
ahon ve?/ perque totes eixes olles, / bon
vi, bon pa, carn y peix, / sino a forsa de
conquibus (Abaristo, pe de obrer de
690
vila,o manobre, 1813)

conquibus falta de conquibus, o falta
de habilitat (Chilo y Pacalo, Imp.
Brusola, 1814, p.3)
conquibus Yo els oferixc... unes
pesetes... farn diables sinse mole pera
agarrar els conquius (sic) (Ovara, J.:
conquibus, conquibos el xit es meu
si amaitine els conquibos (sic) de la
agela (Vidal Roig: A Roma per tot,
1911, p.7)
conquist conquist (March, Ausias,
XXII, 19, c. 1450)
conquista Conquista de Valencia, vide
en lo principi dels Privilegis (Ginart,
Nofre: Rep.dels Furs de Valencia, 1608,
p.272)
conquista de la Conquista (Blay
1666)
conquista mil setcents, / conte facil de
sumar, / celebrem sa Conquista (Ros,
junta y ..., 1738, p.1)
conquista el principi de la conquista
dun carinyo (Alcaraz, J.: Vullc
conquist catal conquerida: y una
veg conquist... (Garrido, J. M:
rey
en
Pere...
conquistador
conquistador de tres ciutats (Roig:
Espill, 1460)
conquistador En Jaume, gloris
Conquistador (Ros, 1734)
tantes
paraules
conquistaes
conquistaes (El Bou solt, 1877, p. 238)
conquistant y el poble va conquistant
p. 13)
conquistaor y, digam, voste que es...

conquistaor (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 2)
conquistaor mal conquistaor (Vidal,
Castell, 1928, p. 22)
conquistaor En lo de conquistaor...
Tquem les mans (Puig: Pantomima,
1928, p.46)
conquistar del llet conquisitum >
conquisitare; cultisme clsic valenci:
de conquistar lo dit realme (Dietari
del capell dAnfs el Magnnim, 20
dabril 1436)
conquistar conquistar (DECLLC,

tres eixemples del Tirant, s. XV)
per
conquistar
conquistar
(Fenollar: Scachs damor, c. 1495)
conquistar han conquistat tantes
(Pasmat Nelo de la eixida..., 1813)
conquistat com si anara per un pas
conquistat (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.33)
conquist yo mateix la conquist
conrear, conreat de ducts tim,
germnic lletinisat *conredare, gtic
garedan?; com al valenci, castell
antiu y catal. En nostre idioma equival
a cuidarse, atndrer a alg, mantndrer
en bon estat algo, etc.; tamb el cultiu
de terres, y aixina apareix conrear en
Lo Regiment dEiximenis dedicat al
Jurats de Valencia (c.1385). Es vocable
clsic, present en Ausias March, y may
es pergu: yo no puc pujar, / perque
estic mal de les cames, / y vaig molt mal
conreat (3r. Rahonament entre el Rull
conrear les grasioses columnetes...
691
deuen ser de molt mrit, cuant tan ben

conreaes se conserven (El Bou solt,
1877, p.207)
conrear conrear:... conservar, cuidar
(Escrig: Dicc.1887)
conreo la dona... / el conreo del marit
(Batiste Llopis, cego dAlacus:
el
consabut
perms
consabut
consabut:
consabido
consabut
consacraci cultisme, del llet
consecrre > consacrar : feta la
consacraci (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c.1400)
consacraci la consacraci del molt...
(Archiu Cat. Val. Llibre dAntiguitats,
1586)
consacraci , consecraci variant ms
fel al tim lleti: dita concecraci se
feu (A. Cat. Val. Llibre dAntiguitats,
1586)
consecrar,
consecrar consecrar
(Escrig: Dicc.1887)
consacrat lo Bisbe consacrat (Archiu
Cat. Val. ms. Llibre dAntiguitats, 20 de
noembre 1586)
consagr cast. y cat. consagrada; en
val. tamb tenim el cultisme etimolgic
consacrar y derivats: viur consagr a
Deu (Garrido, J. M: Opresors y
p.21)
consaguda la consaguda (sic) cuhet
que fa tremolar els cristals (Llibret
consecutiu consecutiu (En obsequi
als Voluntaris Honrats del Reyne, 1794,
p. 2)
consechal els sinyors consechals
(Llombart: Festes de la terra del che,
1878)
consechal en eixos consechals (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 2)
consechal el mateixos y consechals...
p.13)
consedix concedix tans graus
(Coloqui de Pepo Canelles, c. 1780)
consedixc li consedixc la ma (Roig y
consedixc y si res consedixc (Peris:
El dolor de fer el be, 1921, p. 18)
consedixca li demane que li
consedixca... (Puig, F.: Pantomima,
1928, p.47)
consedixquen consedixquen (Mulet:
conseguir tota la seua sanc pera
conseguir el tesor de... (Bellver: La
conseguir,
conseguit,
conseguir
consegut... (Escrig: Dicc. 1887)
conseguir no he pogut conseguir res
1937, p. 7)
conseguits que tan mereixcuts
aplausos te conseguits (El Bou solt,
1877, p.223)
conseguit tants aplausos ha conseguit
(Cubells, Antonio: Els panquemaos,
1919, p. 3)
conseguix hasta que conseguix
llevrlila (Moll Ripoll, E.: El punt de
conseguixc conseguixc al fi trovar
(Colom: El sant del agelo, 1882, p22)
conseguixc vorem si ara conseguixc
(Civera, Ricart: Tots dun ventre,
Alacant, 1888)
si
conseguixc
que
conseguixc
desistixca del pleit (Ovara, J.: Mol de
vent, 1905, p.4)
692
conseguixc conseguixc comunicar

(Ivars: Fray Andrs: Diari pstum, 20
de juliol 1936)
conseguixca pas a pas es conseguixca
p. 13)
conseguixen que si conseguixen
(Ort, M. A.: Sol de academias,
consentix infamies no consentix (En
obsequi dels Voluntaris, 1794, p. 2)
consentix que consentix tindre
15)
consentix la moralitat consentix
p. XII)
consentixc no consentixc (Escalante:
dins
dos
mesos,
consentixc
consentixc (Fuster, L.: El nano de la
falla, 1894, 19)
consentixc no consentixc (Peris
consentixc no te consentixc que
ductes (Casinos, A.: Deixam la dona,
1931, p.32)
consentixc si yo hu consentixc
1934, p.51)
consentixen actes que all se
consentixen al amparo de la foscor
consentixes y consentixes que...
1920, p. 17)
quedem
en
que
consentixes
consentixes (Sanmartn, R.: La III
consentixques no hu consentixques
conserv molt ben conserv (Peris,

castell
y
catal
conservaor
conservador: conservahor (Escrig:
Dicc. 1887)
els
conservaors
conservaors
1892, p.3)
consevol un borracho, un consevol
falles!, 1934, p. 9)
consider persona molt consider
9)
consistix
en
ajustar
consistix
1666)
consistix consistix (Ros, Carlos:
Tratat, 1736, p. 19)
la
seua
conversaci
consistix
consistix (Paper gracis pera contrafer,
1741)
consistix consistix tamb (Escalante:
consistix consistix en una cometa
(Fullana: Ortografa valenciana, 1932,
p. 82)
consistix consistix en saber molt
p. 22)
consolaora el ttul en castell La
Consoladora, alusiu al negoci dun
prestamiste, es
valencianisat en
supresi intervoclica: Y as es la
Consolaora? Diga la Degollaora y
degllemos a tots! (Escalante: La
Consoladora, 1880)
consomint
petrolio
consomint
Alacant, 1905, p. 19)
conspiraor pareixes un conspiraor
693
constelaci das les constelacions

(Mulet: Tratat del pet, c. 1650)
catal
constelaci,
costelaci
constellaci: en una costelaci de...
1827, p.9)
constelaci constelaci celest del seu
nom (Gadea: Tipos, 1908, II, p. 18)
constelaci constelaci, constelar...
(Fullana: Voc. val. 1921)
consternat es queda consternar,
irresolut (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 29)
construix y se construix (El Trams,
26 de Giner de 1841)
Consuelito y li te un voler a
Consuelito... (Soler Peris,
J.: La
Menga, c.1920)
consuelo tindre consuelo cabal (Ort,
116)
consuelos a grapats, es gasta sense
consuelos (Col. viage de Tito a Madrit,
1789, p. 2)
consueta en lo forat de la consueta,
del teatro (Baldov: El virgo de
consueta casueta: apuntador en el
teatro... va apuntando a los actores
cnsul cultisme valenci, del llet
consul: a ell Cnsul... nomena Caesar
Valencia, 1538, f. XXVIII)
cnsul en lo offici de cnsul (A. M.
Elig, Leg. H. 49, n 16, 5 de febrer
1617)
cnsul del mar les cnsuls donen...
(BNM, Trobes de Jaume Febrer,
c.1670)
cnsul les autoritats y el cnsul (El
Mole, 1840, p. 46)
cnsul cnsul (Escrig: Dicc. 1851)

cnsul em retire en los cnsuls
(Escalante: Un grapaet y prou, 1868)
cnsul es cnsul o embaixador...?
cnsul diliu al cnsul del teu pas
consular del llet consulare; propi del
cnsul: excedixen als que en Roma /
vestiren consulars togues (Morl, P. J.:
consulat cultisme valenci, del lleti
consulatus: la Naya... del Consulat / en
ms de sisents asientos (Relaci entre
1784)
consulat del Consulat y... (El So
consulat la Casa del Consulat ... (El
pardal Sis, Valencia, 1797)
consulat testimonis los ninots / o
canals del Consulat, / que sa boca ser
pedra (Naiximent, vida, testament y
mort del Gran Coloso de Rodas, 1797)
El ninots o canals eren grgoles
gtiques de la Llonja y Consulat de
Valencia.
consulat tots dihuen que el
Consulat... (Coloqui del viage de Tito
a Madrit, 1789, p. 4)
consulat la del Consulat, quin atra
Can Real! (Valencia per sos Reys,
1802)
consulat els Gremis... Universitat... el
Consulat (Rahonament entre el Rull de
consulat en los bancs del Consulat
(BUV, Ms.611, Branchat, V. M.:
Conversaci que tingueren en... Baltasar
Pina, 1816)
694
consulat anar ell un da al sal del

Consulat (G.Albn: Un ball de convit,
1863, p.30)
consulat estigu en un consulat
(Llombart: A Emilio Borso, 1877)
fer
consulta
(Pou:
consulta
consumat que ha aplegat a lo perfet o
al fi dun acte: pera els guilopets, /
pillos los ms consumats (Naiximent,
vida, testament y mort del Gran Coloso
de Rodas, 1797)
consumeros empleat dels imposts
municipals: y tocant als consumeros...
els
meus
amics
consumeros
consumeros (Virosque: La salvasi
de..., 1921, p.15)
consumix sempre a tots en la maneta...
me consumix (Escalante: Una sogra,
1875)
consumix em consumix y menrabia
p.17)
consumix -catal consumeix: ...y mos
consumix (Marco Rivas, V.: La tasa
consumix mentres consumix el caf
consumixc yo das me consumixc
(Escalante: Milacre de la muda, 1855,
p.12)
no
vullc
quem
consumixca
consumixca (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 11)
conta conta, conta ms (Matal de
Almenar, V.: El Pecat, 1929, p. 14)
contador Contadors de la Diputaci
(Ginart: Reportori de Furs, 1608, 56)
contador contador major (Exulve:
contaes son faves contaes (Alberola,
E.: Lamo y senyor, 1927, p. 7)

contaes set semanes mal contaes (La
contage, contache no li toc la granola
del original contache (Ballester:
contages epidemies y contages (Col.
medicina de monsieur Laroa, 1827)
contagi del llet contagium: de hui
avant troben / medicina que al contagi
del tot lo atalle (Morl, P. J.: En
epidemies
y
contagi,
contage
contages (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827, p.6)
contagiat Che, mha contagiat!
contagis -1 doc. contagiosa (Ferrer,
contagis, contachs pero... es
contachs? (Pastor: Un meche,
Alacant, 1905, p. 21)
cntaliu catal compta-sel: Ves y
cntaliu al aca! (Tadeo, F.: El chic
soldat!, 1919, p.5)
cntam cntam: la condena yhas
cumplit? (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 16)
contaminant contaminant la sua fe
contaminar 1doc. contaminar ne
mezclar la noble sanch (Martorell:
Tirant, c. 1460)
contamoseu contamoseu tot, Chimet
1918, p.18)
contamoso contamoso. Vinga atre
eixemplet que... (Un pillo y els chics,
1846, p.47)
Anem,
Marinchela,
cntamoso
cntamoso y... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.479)
695
contant contant los anys al modo que

ells (Beuter: Primera part de la Historia
de Valencia, 1538)
contaor el aigua que tenen els contaors
del gas (Casajuana: La oroneta, 1914,
p.24)
contaor de la llum si correguera el
contaor .-Qu tens trampa? (Peris
contaor de la llum furgar contaors
1926, p.12)
contaor estic parat y el contaor roda
5)
contaor deixes que ballen a destall y
en contaor (Sendn: Ella, latra y...,
1934, p.5)
contaor segons el contaor (Soler
contar totes estes maravelles que
contat havem (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1569)
contar graus de parentela com se han
de contar (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 114)
contar les regles de contar... sumar,
multiplicar... (Ballester: Ramellet,
1667, p. 3)
contar, y pare de -que saplegat a lo
mxim: a m dnem vost... abaixar
escales, y pare voste de contar (J. G.,
contarliu anemsen y tornarem a
contarliu (Sendn Galiana: Ella, latra
y..., 1934, p.24) Catal comptar-sel .
contarmeu a contarmeu enseguida
1872, p. 9)
contat -cast. condado: contat (Roig:
Espill, 1460)
contat contat: lo mateix que condat

contat paga de present y de contat
(Mas, L.: Serm cof. S. Vicent 1755, p.
6)
conte cat. compte: que Sa Magestat
vena..., que tingueren conte de avisar
(ACV, ms. Llibre dAntiquitats, giner
1586)
conte y se ha de pendre en conte dels
bens (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 139)
conte prenga en conte (Const.
conte llibres de conte y rah (A. M.
Elig, Leg. H. 49, n 16, 5 de febrer de
1617)
conte fa conte de llegir (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
portaren
conte
(Const.
conte
conte un llam en la dreta en conte de
espasa (Cardona, J.: Sermn de la
Conquista, 1666)
conte per conte de sa Magestat (Ord.
custodia costa del R. de Valencia, 1673,
p. 25)
conte ning em fa el conte (Galiana,
conte ning fasa de m conte (El
enamorat en da de Corpus, s. XVIII)
conte arreglat, en lo cast. con las
cuentas preparadas; cat. amb el compte
abillat: ells vingueren a Valencia / en
tot lo conte arreglat (Conversasi...
conte t, conte, no et mogues que
torne pronte (BNM, Ms. 14339, Qu
no ser!, 1862, f. 8)
conte deixamela per mon conte
conte no tinc que donar conte de res
696
(El Tio Gabia, Novelda, 7-I-1884)

conte de la vella o dels dits, el el
conte de la vella es contar pels dits de
les mans (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p.36)
conte el conte de lo que compra fiat
conte el arriero, en conte de
aprimarse (Llibret Foguera Benala,
conte De modo quell no cura per son
conte? .-Per son conte, lo nic que fa es
cobrar (Mart, L.: El curandero, 1928,
p.8)
conte pues si... se dona conte (Sendin
Galiana: Grogui!, 1931, p. 6)
conte hu tindr en conte. Vinga un
atre
(Beut,
Pepe:
Cartelera
conte pagara el conte (Morante
1934, p. 9)
cat.
compte-mho:
cntemeu
Cntemeu, cntemeu... Mire, a m
totes les conversasions... (Meli, F.: Al
contempl tan volguda y contempl
Carpesa, c. 1890, f. 11)
contemporneo cultisme, del llet
contemporaneu: els ms populars actor
y escritor contemporneos valensians
1919, p.1)
contendre contendre (Esteve, Joan:
contendre ha dit que ha de fer y
contendre (A. M. Elda. Proc. contra
Pere Morant, 1690)
content, contento -del llet contntu:
tingu / el contento duplicat (3r.
Albudeca, c.1802)
cnter cnter donat per... (Llibre de
conte y rao de Benasal, 1766)
castell
cnter dels dins, els
cuentas; catal comptes. Parlant de
revisar coses: y tot..., menos els nostres
cnters (El Canari, Castell, 1883,
p.13)
cnter, conte tinga en conte / que no
soc dels de la huelga (Palanca: El
cnter Eu, en cnter de Bachoca li
debien dir trabuc (Escalante: Quintos,
1888, p. 13)
cnter son cnters tan embrollats
1907, p. 10)
cnter pero en vindrel cnter...
cnter lagarrar per el meu cnter
(Breva, V.: Ilusions dun soldat,
cnter mon pare no fa cnter
dalsarse (Baidal Llos, F.: Amor
cnter vost no sap de cnters
1917, p.13)
cnter Y lo dems corre de mon
cnter (Moll Ripoll, E.: El punt, 1920,
p. 15)
cnter -catal compte: se feu el cnter
darmosar, dinar y sopar (Meli, F.:
Bona conquista!, junt a Tots a Nova
York, 1921, p.17)
cnter y en cnter della se donar...
(Semanari El Pelut, Alacant, n 1,
1924)
cnter, en cat. en lloc: en cnter de
dirli... (Beltrn,
Enric: Cuadro
flamenco, 1926, p.25)
cnter y tinlo en cnter, Tonet (Peris
697
Igual: El banquet en lalquera, Castell,

1928, p. 12)
cnter no me don cnter (Perdiguer,
R.: En Carnistoltes, 1928, p. 10)
cnter tindr dos fills en cnter de u
(Alcaraz, L.: El ball del ram, 1928, p.8)
cnter femsel cnter (Serrano, M.:
cnter Vost ya ha fet el cnter de lo
que se li deu?.-Dona! Yo no se de
cnters (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.30)
cnter, per mon adems... corre per
mon cnter (Josep M J.G. y E,
p.47)
cnter mel en cnter de carabasa
1929, p. 5)
cnter que se done cnter
Hetta, 1931, p.1)
cnter hin alguns que li donarn en
cnter de... (Soler, Virgilio: Sha
1931, p.7)
cnter cuan te que pasar cnters
(Salls Rocabert: Els castigaors, 1931,
p.9)
cnter y no el dones cnter (Valls,
cnter no sha donat cnter (Beltrn,
cnter els cnters y els nmeros
(Llibre Foguera Mndez Nez,
cnter igual cnter me fea yo (Soler
cnter tena bona lletra y saba
cnters (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 32)
cnter en cnter de... (Llibret
Foguera Santa Isabel, Alacant, 1942)

cnter es dona cnter que... (Llibret
cnter en dins... els cnters clars
Alacant, 1952)
contera pudenta -1 doc. nom botnic:
contera pudenta (Cavanilles: Obs.
1797).
contertuli dels seus contertulis
contes traent contes (El Mole,
contes si saps de contes (Martnez
1906)
contest us del pretrit simple: Bon
da digu, y li contest: Bon da
contienda y hagu contienda lo
Divendres Sant en lo carrer de...
(BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 23 abril
1616, f. 244)
contienda contienda (Escrig: Dicc.
1851)
contindre nos pogu contindre
contindre sinse poder contindre la risa
no
poguerem
contndremos
contndremos (Bellver, Blay: La creu
contndrer fa contndrer als fogosos
(Mulet: Obres festives, ed. 1876, p.44)
contndrer castell contener, catal
contenir: contndrer (Escrig: Dicc.
1887)
contindres poder contindres (Sendn
contingencia del llet contingenta:
en lo Cel est gloris/... que gran
698
contingencia (Sacro Monte Parnaso,

1687, p.118)
continuo de continuo atormentant per
los dins (Ros, Carlos: Coloqui pera
1733) Cat. de continu turmentant.
continuo del llet continus; cat.
continu: pera que serviren les andes
ahon de continuo est... la Verge (Ms.
Festes del Centenar a la Verge del
continuo balcons y reixes, de continuo
est rondant (Romans dels pobres
continuo, de el meu cor de continuo /
em fa trich, quitrich, trach, trach
(BNM, Rahonament... de Pep de Quelo,
ed. c. 1750)
continuo ya despachant de continuo
1794, p. 2)
continuo, de o volc, tirant de
continuo (Coloqui... que tingueren
Vadoro el Cert de Paterna..., 1802)
continuo, paper continuo:... sin
interrupcin; paper continuo: todo
compuesto de partes unidas entre s
conton en esta conton toquen manco
els temporals (Canyisaes, Monver,
1912, p. 200)
contorn vent tals contorns (Roig:
Espill, 1460)
contorn y en sos contorns (Const.
contorn, al cat. al voltant: en lo
present terme o al contorn de ell
(Stabliments Torre den Besora, 14 /09/
1738)
contorn fadrina no hia al contorn / que
ell no sapia si... (Rahonament nou,
1732)
contorn lletres molt grans / al contorn
de la Custodia (3 part, Coloqui de Tito
y Sento... y la funci dels Blanquers,
any 1789)
contorn als forns del contorn (Un
contorn catal al voltant: en el
contorn de Valencia... (Campos Marte:
Nelo Testets, 1890, p.27)
contorn concurrixen de tots los pobles
del contorn (Gadea: Tipos, 1908, p.
53)
contorn en tota la contorn
1877, p. 10)
contorn tingu molta nomen per tot
lo contorn (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.109)
contorn catal rodalia: els pobles
de la contorn (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.127)
contorn en tota la contorn (Rubert:
p.30)
contorn per tota la contorn (Fe
Castell, Vicent: Les Viudes de la
Plaseta, 1900, p. 6)
contorn fadrines de la contorn
(Santoncha, Teodor: La senserr, 1901,
p. 15)
contorn en tota la contorn (Gadea:
contorn per tota esta contorn no es
para un ngol ni... (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 152)
contorn desta contorn (Colom y
contorn en la contorn de Valencia
(Mills, Manuel: El civil, 1916, p. 3)
contorn ni pallola, ni aliac (sic), /...
patim en la contorn (El Tio Cuc,
699
n149, Alacant, 1917, p.3)

contorn en tota esta contorn (Peris
contorn els pobles de tota la
contorn (Montesinos: Y diuen quel
contorn a tota esta contorn (Peris
contorn en un poble de la contorn
de... (Vidal, Vicent: El Serranet, 1928,
p.4)
contorn Plaa 14 dAbril y contorn
1936)
contorn ... de tota la contorn
contornaes per eixes contornaes
contorns les panolleres que posaven
els seus tinglaos per los contorns de la
cequia (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.46)
contra del llet contra: la malahida
contra choda (Peris Celda: Voleu
llum?, 1918, p.10)
contrabaix fa lo contralt... es un
tenor... lo contrabaix (Mil: El
Cortesano, 1561)
contrabaix dels contrabaixos... se
nomene contrabaix (Archiu Catedral
Val. Prot. 3. 734, 1562)
contrabaixa San Joseph far la contra
baixa
(Beltrn,
Jaume:
Obres
contrabandechar sobre tot els novios
que han de contrabandechar (El Tio
Cuc, 2 ep. n 52, Alacant, 1924, p.4)
contrabandiste del it. contrabbando
> contrabandiste; castell y catal
contrabandista:
anar tant de
contrabandiste (Len, Carlos: Arenga
crtica, 1789, p. 8)
eixirn
contrabandiste
contrabandistes (Poesas del C. del
Arte Mayor de la Seda, 11 Octubre
1838)
contrabandiste
contrabandiste
(Escrig: Dicc.1851)
contrabandiste
contrabandiste
13)
contrabandiste: el contrabrandiste
Andreu... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.540)
contrabandiste com a contrabandiste
14)
contrabandiste!
contrabandiste
(Vidal Corella: Quna lluna de mel!,
1934, p.46)
contrabandiste no, contrabandiste,
no (Beltrn, E.: Ratolins de casa rica,
1934, p. 11)
contracolp cat. contracop: me den a
contracolp (Sireno, D. D.: El 606 o
contrachudes pareix referirse a
prostitutes: un visiet... agradarli mol
les contrachudes (Canyisaes, 1912, p.
202)
contradir del llet contradcre: e
contradir / a mi respondre / la veig
dispondre (Roig: Espill, 1460)
contradirte uni dinfinitiu y pronom
fluix encltic: no estic en pla de
contradirte (Angeles, P.: Al treballaor,
faena, 1926, p.5)
el
refr
em
contradixca
contradixca...
(Colom y Sales:
LAvarisia, 1874, p.18)
contrafer abanda de falsificar dins,
imitar a persones o animals: tamb
Pauet lo Polaco, /... en ses rahonetes, / y
contrafent los pardals (Coloqui en que
700

seda, any 1728)
contrafer:...
tmase
contrafer
generalmente en mala parte... equivale a
falsificar las cosas con propsito de
lucrarse (Escrig: Dicc. 1887)
contrafer torn a rondar lalquera y a
contrafer el chiulit del verderol
(Morales, B.: Idilis, 1910, p.74)
contrafer falsificar: el seu duro
contrafet (Gmez: Cremaes sinse foc,
1917, p.29)
contrafet d or... contrafet (Roig:
Espill, 1460)
contrafets a mi ya em cluixen els osos
/ oint tal dels contrafets (El So
contrafita fita y la contrafita que dona
la visura antiga (A. M. de Culla, doc.
10 / 3, 669, a. 1715)
contraforro el forro y el contraforro
de la pell (El Mole, 1840, p.110)
contraguitsa!
contraguitsa!
1874)
contragut cat. contret: contragut:
contrado (Escrig: Dicc. 1887)
contragut ha contragut matrimoni el
notari (Semanari Garrot de sego,
Alacant, 22 de joliol 1888)
contragut tinc un deute en vost
contragut (Lladr, R.: A deshora de la
nit, 1888, p.5)
contragut ha contragut matrimoni el
notari (Semanari Garrot de sego, 22
de joliol de 1888, Alacant, p.3)
contrairli vajen vostes a contrairli o
ferli la oposici (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p. 123)
contralt 1 doc. fa lo contralt... lo
contrabaix (Mil, L.: El Cortesano,
1561)
contralt tiples, contralts, tenors,
contrabaixos (A. C. Valencia. Prot. 3.
734, any 1562)
contralt tenor... tiple... contralt (Pou:
contralt lo tal contraalt... fa falset
1650)
contralt lo gargamell per fer contralt
1660)
contrallibre llibre y contrallibre
contrallibre interventor administratiu.
Ofici introduit lany 1564 en
ladministraci del General de Valencia
pera intervndrer llibres de contes:
Contrallibre eo memoria... (Archiu
Parroq. Sta. Mara dElig, Contrallibre
eo memoria... tocants al obra de Santa
Maria, 23 juliol 1675)
contramoll del port all en lo
Contramoll alguns chiquets... tirantse al
aigua pera trurer del fondo... (El Bou
solt, 1877, p.134)
Contramn! Contramn...! (El To
contraps 1 doc. e far un contraps
(Ferrer, St. Vicent: Serm. III, 161, c.
1400)
contraps contraps, dansa usual en
Valencia (DECLLC, en text valenci
de 1524)
contrasenya fas... la contrasenya / y
divise en lo ms alt (Relacio que fa
contrat ha segut contrat (El Bou
Solt, 1877, p. 127)
contrat castell y catal contratada:
hava segut contrat pera cantar
(Semanari El Blua, n 3, Castell, 1892,
701
p.2)
contrata me contrata o mentorne a
Molvedre? (Perl, E.: Valencia Film,
1919, p. 4)
contratat ya tenim a la Margot, / que
mos se lhan contratat (Gmez
contratiste si el contratiste de gosos...
12)
contratiste el contratiste (Escalante:
contratiste mos atrevim a rogarli al
contratiste... (Semanari Garrot de
contratiste hia un obrer, hia un
contratiste (Llibret Foguera Calvo
contrereta el bastonet... en una
contrereta, de ferro (Colom y Sales:
Peix dara viu!, 1915, p. 21)
contribuix Morvedre contribuhix en
les obres (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 154)
contribuix lo que cada hu contribuix
(A. M. Oriola, D. 2035, Orde
Generalitat, oc. 1704)
en
quins
casos
contribuixen
contribuhixen
(Ginart,
Nofre:
contribuixquen contribuhixquen en
tots (Ginart: Reportori dels Furs, 1608,
p. 290)
contribuyent que far riure als
contribuyents (Semanari El Campaner,
n1, Alacant, 1886, p.3)
contribuyent contribuyent (Escrig:
Dicc. 1887)
els
contribuyents
contribuyent
1892, p.4)
contrincant contrincant (Escrig:
Dicc. 1887)
contrincant el contrincant li ha...
p.29)
controversia -1 doc.: estant en tal
controversia (Sompni de Johan Johan,
1497)
conturbat -1 doc.: conturbat
convaleixcut,
convaleixcut
convaleixencia,
convaleixent,
convaleixer... (Escrig: Dicc. 1887)
Y
yo
una
convaleixencia
combaleixencia! (sic) (Escalante: El
chiquet del milacre, 1878)
convaleixcut,
convalixer
convalixer... (Fullana, Lluis: Voc.
valenci, 1921)
conv en valenci modern asoles usem
cldrer com a imperfectiu de valor
negatiu; per eixemple: aix no cal fero,
mos conv ms latra soluci: que li
conv a ell mateix el... (El Tio Gabia,
Novelda, 6-XII-1883)
conv no conv que hu escarotes; ya
hu arreglarem dempus (Guallar, J. G.:
conv vorem si conv evitar el...
p.11)
conv conv mirar als bunyols...
asobintet, perque la fam no te lley
carrer, 1932, p.9)
del
llet
convicnu:
convehi
convehins (Quart del Cartoix, 1496)
conveh meus conveins (En obsequi
1794, p. 5)
conveh conveh (Escrig: Dicc.1851)
convenensiero
y
convenensiero
socarr (Hernndez, Faust: Arrs en
702
res, 1930, p. 9)
convengut no pot ser convengut
(Ginart, N.: Reportori dels Furs, 1608,
p. 102)
convengut y pues quedem convenguts,
a Deu (Rahonament... el Tio Cosme
convnit del llet migeval convenium;
cast. convenio, cat. conveni: en el
servisi, preverificasions en els convnits
(Semanari Garrot de sego, n 8, 2 de
convnit valenci konvnit (DCVB)
convens Se convens de lo que...?
(Moll, E.: El punt, 1920, p. 14)
convnsala convnsala vost, sinyor
Batiste (Soto Lluch: Als bous de la
Malaena!, 1920, p.6)
conversaci en les conversacions
(Almudver, O.: Proemi al Procs de les
olives, 1561)
nostra
conversaci
conversaci
(Timoneda: Misteri del castell d
Emaus, 1569, v. 211)
conversaci la conversaci de alg
tenieu
conversaci
conversaci
(Fiestas en el Convento del Carmen,
1622, p. 217)
conversaci y conversaci mantinga
(Gonalez, F. R.: Sacro Monte, Val.
1687. p. 57)
conversaci mudaren de conversaci
(Ros: Coloqui de les Dances, 1734)
estant
en
esta
conversaci
conversaci
(BUV,
Ms.
668,
Raonament de Vinalesa, 1735)
les
conversacions
conversaci
politiques (Galiana, L.: Rond. de
conversaci en una conversaci
6)
conversaci postverbal de conversar:
me estic cansant en donar conversaci
conversaci la conversaci he sentit
1907, p. 30)
conversaci prou nhia / de
conversasi, que el ventre / diu que...
(Rahonament..., medicina curativa de
conversaci la conversaci del da
1892, p.3)
conversaci en la conversasi tampoc
gasten raons (Canyisaes, Monver,
1909, p. 100)
conversaci seguiu la conversasi
la conversaci...
conversaci
atre, 1921, p.9)
ni
tallarme
la
conversaci
conversasi (Sendin Galiana: Tonica la
conversasi ne tens
conversaci
molta, pero... (Gmez: Yo mate...
bous, 1926, p.10)
conversaci una matin / oixqu esta
conversasi (Sanjuan, Antulio: El
Coloqui de les Plaches; Llibret de festes
del Arrabal Roig, Alacant, 1963)
convertix si convertix a algn caribe
ques
convertixca
convertixca
(Pizcueta, Flix: Lermit de Sant
Mateu, 1895, p.13)
convertixcam
convertixcam
(Timoneda: Sarao de amor, Valencia,
1561, f. 34)
convertixen convertixen set persones
703
(Mas, L.: Serm cof. S. Vicent, 1755, p.

12)
convertixes convertixes les aygues
(Salzedo: Vida Hier. Simn, 1614, p.
194)
convid, pagar la convid: ....convite
a comer y beber... se hace generalmente
entre la gente del pueblo. Pagar la
convid: pagar la convidada (Escrig:
Dicc. 1887)
convid sust.: alguna convid als
amics (Colomer: Me cason lHavana!,
Alcoy, 1931, p. 4)
convid castell y catal convidada:
yo els asept la convid (Meli, F.: Al
pas del Nasareno,1928, p.14)
convidaeta la teua convidaeta
Alcoy, 1937, p. 27)
convidaora no era convidaora
tampoc (De Carnistoltes, en El Cuento
del Dumenche, 24 septembre 1916,
p.1)
convindrem esta vida mos agr / y a
ella be es convindrem (G. Albn, M.:
convndrer tindrem que convndrer
(El Pare Mulet, 1877, p.29)
convndrer convndrer: convenir
convinencier yo crec que sempre
escolt convinencier, convinenciera;
pero hian variables com convenencier,
cominencier:
han
segut
unes
convenensieres (sic), ingrates y...
convinencier donant quince y ralla al
ms
aventajat
en
sordera
convenenciera (sic) (Gadea: Tipos,
modismes, 1908, p.214)
convit
de
convit
de
camp
circunstancies: "conuit de camp, segons
hmens qui no stan en libertat de..."

convit, convidot tenen de cuant en
cuant algn convidot (El Mole, 7/ 12 /
1863, p.85)
convoy ya ha entrat un convoy
y Bonifaci, c. 1809, f.3)
convoy ya anava tot el convoy de ...
convoy convoy (Escrig: Dicc. 1887)
convoy pla secret entre dos, proyecte
amagat per interesos, etc.: que vaig
notant que duen un comboy ell y ma
mare, que no magr (Sanmartn, R.:
La III Volta a Valensia,1926, p.6)
convoy tu te sabras el convoy que te
portes; pero tequivoques (Puig Espert,
convoyante est convoyante pa quet
cases en lo vell (Escalante: Bufar en...,
1869)
convoyar convoyar: dirigir, gobernar o
encaminar la intencin y... (Escrig:
Dicc. 1887)
convoyats convoyats sen han anat
(Els peixcaors de canyeta, choguet,
convoys els convoys del enemic
cooperar del llet cooperare: pera el
cas perpetuar..., cooperar el mercat al
intent (Bib. Nic. Prim., Ms.
coordinat molt bonico y ben
coordinat (2 part Col. de Tito y Sento,
1789, p. 7)
cop poc a poc fila la vella el cop
1768, p. 36)
cop, copet lo copet de la col, ansisam,
704
etc. (Escrig: Dicc. 1887)

cop cop: porcin de camo, lana...
porciones de nieve... (Escrig: Dicc.
1887)
cop del abre planten els seus veins en
la plaa labre... deixantli al cop unes...
copa perque ara sols se enamoren /
dels sombreros, dels molt grans, / que
nos divisa la copa, / o deixos
acusiolats (Coloqui sobre els usos y
cop la Guardia Sivil el cop prop
1887, p. 49)
cop ahn cop els convoys del
enemich (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p. 121)
copadet de neu esta copadet (Pintura
en ecos a una Bernarda, 1823)
copalta copa + alta > copalta:
sombreret... de copalta (Cubells, A.:
copella del llet cpplla; parlant dun
reliquiari de fusta cubert de plata de
copella (AMC, Inv. Santa Mara de
Castell, 30 de giner 1688)
coperativa -del llet cooperatvus, en
simplicaci voclica:
Yo soc la
Coperativa! .-La Coperativa mos ha
reventat (C. Civera y R. Murgui: La
copero copero, pincerna (Exulve,
copeo copeo daiguardent (Peris: La
copes, anar de valenci, anar de
copes (DECLLC, en doc. valenci del
sigle XVIII)
copes anarsen de copes (Galiana:
Rond. 1768, p. 38)
copet, gent de persones de certa
arrogancia y atreviment: Qu direm

dels bandolers, /... trompeters, / dels
sastres y sabaters ,/ y dems gent de
copet? (Mulet: Tratat del pet, dc.
XLIX, c.1650)
copeta, sombrero de uns sombreros
redonets / en dit y mig de copeta (El
1789)
copets lletuges de fulles compactes y
algo risaes: y atres de andivia y
copets, de lletugues (El Tio Cuc, n
64, Alacant, 1916)
copia parlem un poc en la copia
1660)
copia ta bellea sens igual, / puix al teu
original, / la copia (BNM, Ros: Paper
curis pera fer lo (l)laurador, declarantli
copilar que volent yo copilar totes
les... (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538, f.III)
copiste catal y castell copista:
copiste (Escrig: Dicc. 1851)
copistera Copistera Mart, copia de
escritures (anunci en Teatro Valensi,
04/01/1929, p. 19)
copla cultisme, del llet cpla, uni;
grafa que ya ix en el sigle XV
espentant a la corrupci migeval
cobla, hui viva en catal, no en
valenci: copla en soles cinch coples
(Trobes a la Verge, a. 1474)
coplatot lo que en les coples diuen
1643, v. 45)
copla eixa copla (BNM, Ms. 3746,
copla y farem que ploguen coples
(Sacro Monte Parnaso, 1687, p. 166)
705
copla Coples. Egea cruel poss / a

Andreu en una press (BSM, Ort
Mayor, J. Vicent:
Al Apstol Sent
Andreu, 1723)
copla, coples pera dir be... / estes
copies poch valdrn (Ros, Joseph:
poema en valenci, en Quinta Centuria,
1740)
copla coples que cante, / per anar toves
les dones (BNM, Coples noves per lo
to de la naneta..., c.1740)
copla no tan (sic) de valdre coples
55)
copla, copletes cantant copletes
Garcia, 1787)
copla eixa copla han cantat molts
1809)
copla, copletes atn, pues, unes
copletes / que son del cas (Abaristo,
pe de obrer de Vila, o manobre, 1813)
copla, copletes despedimse en dos
copletes (B. Baldov: Cheroni y
Bartoleta, 1860, p.9) En catal:
acomiadant-nos amb dues cobletes.
copla, copleta pues la copleta vingu a
confirmar que... (Bellver, Blay: La
copla, copletes unes copletes (El Bou
solt, 1877, p.150)
copla lonsa dor, segons la copla
p.58)
copla dos coples del teu repertori (El
Amic del Poble, Alacant, 13 mar 1899,
p. 1)
copla, coples les dos coples populars
copla perque ya hu digu la copla
copla no li valdrn solfes ni coples

1911, p. 5)
copla, coples cantant coples y
estrevills (Gadea: Tipos, modismes,
1908, p. 225)
copla el cant duna copla purament
valensiana (Meli, F.: Tots a Nova
York, 1921, p.16)
copla Qu veritat son les copies,
filla! (Mart Orber, Rafel: Honra entre
copla ya vor, ya. Tres des diu quest
pensant les coples (Llobat Ferrer: Ho
copler copler (Escrig: Dicc. 1887)
coplero en sentit despectiu, enfrontat
a poeta cult: Poeta / be pot trovarse en
este / alt Empori? Copleros (Agraida la
gratitut... a Carlos IV, imp. Viuda de A.
Laborda, 1802)
cop cop en Valencia, pasteln
grande,
a
manera
de
copn
copos desplegat dels nuvols, entre els
copos de la llum (BIb. Nac. Villancic
valenci, 1688)
copr copr, sinse ducte es la forma
ms estenguda hui en valenci
(DECLLC, v. 2, p. 584)
copr 1 doc. la carn del coll, / e los
coprons (Roig: Espill, 1460)
romnic cruppone,
copr dun
diminutiu del germnic kruppa, segons
Alcover; catal carp, castell coxis. El
valenci copr aludix al extrem inferior
del espins; en el Nort del Reyne tamb
es diu copr al costat dels renyons:
copr: rabadilla (Ros: Dicc. 1764,
p.70)
copr Tinc en lo copr estos des un
dolor...! (Escalante: La senserr, 1871)
706
copr, descopronar un clot tan

fondo... em descoprona (Fuchint de
les bombes!, 1873, p. 27)
copr copr: rabadilla, punta o
extremidad del espinazo...; coxis, en las
aves, extremo movible en donde estn
las plumas de la cola (Escrig: Dicc.
1887)
copr Ay! Ma trencat el copr
1890, p.29)
copr y en una pat en el copr els tire
als dos de casa (Celda: La ta Pepa,
1918, p.7)
copr a u li esclafen el copr (Palau y
copr me sha afonat el copr... de la
saquin (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.21)
copro-nquels ara els donen copronquels (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 5)
coquejar adems de vanitosa,/ y amiga
de coquejar, / ficanse en tots els
guisaos (Gadea: Cudolets, 1908)
ta
Coquera.
Coques
coquera
calentetes (Escalante: Lepe y Talala,
1886)
coquero colltort, hipcrite, adulaor:
pero era tan coquero y tan gitano quen
tots estava be (Gadea: Tipos
coques en molles coques en molles
(B. Nic. Primitiu, Ms. Coloqui de la
Mosa de Peyr, s. XVIII)
coques en molles un grapat darmeles
y coques en molles (Peris Celda: La ta
Pepa Tona, 1918, p.8)
coques fines coques fines (La
Donsayna, 8-12-1844, p. 6)
coques fines coques fines, prims y
orelletes (Liern: Aiguarse la festa,
1864)
coques, unflat a duna palisa: Que
mhan unflat a coques! (Virosque: La
coquet lobicoquet quel vostre cap
portava, lobi coquet? (Obres a llaors
de St. Cristfol, 1498)
coquetechar tan sols per coquetechar
c.1890, f.13)
coquetechar coquetechant (Navarro
Borrs, E.: Es de vost eixe goset?,
1921, p.5)
coquetechar he tengut novios...
coquetechant (Peris: La peixca de la
ballena, 1926, p. 6)
coquetechar y no te que coquetechar
com ha fet en mi (Llobat Ferrer: Cada
coquetes coquetes que hui per
carrers... pasechen (BNM. Ms. 14137,
1867, f. 2)
coquetisme coquetisme: lo mismo que
coquetera: Estudiada afectacin en...
coquet chicotet y coquet (Sendn
Galiana, A.: Ella, latra, y don Pepito,
1934, p.3)
coqui perals valencians del XIX el
coqui estava asociat a poregs y tmit,
ms que guilopo furt. Pot ser que, en
valenci, ms que vndrer del fr. coquin
o del llet coquinus, coqui asoles fora
apcop de coquiller > coqui(ller),
chiquet o jovenet aprenent de forner
que anava per les cases duent el pa, les
pastes o larrs al forn. Y entrels
modals y comportament destos chicons
nhiauria de tot.
coqui de ducts orige; emparentat o
derivat del fr. coquin, lo mateix que
707
acoquinar:
...son
coquins
els
valencians? (Conversasi... sobre la
coqui coqui: apocado, medroso
cquilis bvilis alteraci de bbilis
bbilis (vurer sinse treballar en Rond.,
a.1768), lletinisme pardic: aix va tot
al fondo de la Macharra y despus pa
repartiro al cquilis bvilis (El Tio
Cuc, n 200, Alacant, 1918, p.1)
coquiller per sa vida, vacha per lo
coquiller (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
coquiller rahonant en los fadrins, / o
en lo coquiller del forn (Paper curis,
coquiller coquiller: aprendiz de
hornero, que trae de las casas al horno
los panes crudos, y cocidos los lleva a
las casas en una tabla sobre la cabeza
(Ros: Dicc. 1764, p. 70)
coquiller com si fora coquiller
coquiller anacalo, ant.: coquiller, en
valenciano
(Salv, V.: Comp. de
Gramtica,
apndice
de
voces
valencianas, 1838)
coquiller coquiller: criado o criada del
horno que va a las casas (Escrig: Dicc.
1887)
coquiller era el coquiller del forn
p.49)
coquiller coquiller: ancalo (Mart y
Gadea. Voc. 1909, p. 63)
cor de sucre un cor de sucre enflocat, /
no tan dols com el teu cor (Guallar, J.
coracer, coraser entre els dos varem
parar
/
a
catorse
coraseros

Suchet, 1813, p.2)
coracer coracer: soldado de caballera
armado de coraza (Escrig: Dicc. 1887)
corache, corage del llet vulgar
coraticu; que tamb dona el fr. courage,
it. coraggio y cast. coraje: les bravates,
els corages... (Academia de Valencia,
2 de febrer 1704, p. 78)
li digu ple de corache
corache
corache cat. coratge: mitigar este
corache (Coloqui dels platerets, s.
XVIII)
corache la llengua me se trava del
corache (BNM, Ms. 14339, Qu no
ser!, 1862, f. 11)
em
dones
corache
corache
1870)
corache que tindria prou corache
p. 53)
corache, corage tot un corage (Gadea
Mart, J.: Tipos despardenya, c. 1890)
corache perque mabrasa el corache
corache lo corache que... (Roig y
Civera, A.: Romeu!, Ganda, 1890,
p.10)
corache Salvaoret, fent alarde de
corache (Puig Garrido, A.: Pinsell
divern, 1918)
corache clavant una mir de corache
p.13)
corache el corache mest aufegant
16)
corache bramaren en tal corache
que... (Herrero, J.: En temps de la
708
coradella, coraella el polismic val.
coraella equival al cast. corada y cat.
freixura: vsceres danimals; tamb
tndrer o no coradella es ser valent o
cobart, flemtic, melsut: ta coradella
(BUV, ms. 666, Coloqui de Maluenda,
Morla y Ordines, c.1635)
coradella:
coradella,
coraella
assadurilla, de los animales pequeos,
corazn, hgado... (Ros: Dicc. 1764)
coraella la dona parla a un castell,
castellanisant coraella: Tienes mucha
coradilla, Martnez (Escalante: Fuchint
de les bombes!, 1873, p. 14)
coraella Senyor, quina coraella!
coraella corahella: aguante, flema,
frialdad (Escrig: Dicc. 1887)
corage, corache tindre mes corage que
Caro (Gadea: Tipos, 1908, p. 45)
coral coral (Vilarig, B.: Memorial...
corambre se havia fartat de corambre
ab una chica (A. M. Elda. Proc. Miquel
Marco, 1688)
corantanou del corantanou (Caps y
corason la corason de tirar cap a...
(El Bou solt, 1877, p.235)
corb, corp que era un gran ramat de
corps / que venen alechant (3 part del
any 1767)
corball -peix de la varietat Umbrina
cirrosa; cast. berrugate. Daspecte
negrell y com a unflat; 1 doc.: amfs,
corball... peix de tall (Chabs: El
Archivo, I, 367: en doc. valenci, any
1324)
corball valentinis est corball...corball
ab barraga est valentinis (anotacions de
Piscibus, Lyon, 1554, pp.132, 135)

corbata, corbat del fr. cravatte <
kroate, de Croacia: yo un polev y
una corbata (Ros: Coloqui del Corpus,
1734, p. 2)
corbata en les grenyes per la cara, / en
uns corbatins de a pam (Coloqui entre
el So Masi de Benifaraig y Sento el del
Forn, 1797)
corbata ha dut corbata (B. N.
Primitiu, Coloqui de Pep, fill de
Alboraya, c. 1790)
corbates corbates de mil colors
corbat 1 doc. agarral del corbat (En
p. 8)
corbat y en lo corbat... (Baldov: El
mocador. 1859, p. 7)
corbella cast. hoz, segadera; 1 doc.
corbella (Esteve: Liber, 1472)
corbella corbella (DECLLC, en text
del valenci Miquel Pere, c. 1500)
corbella y prenint la corbella (Pere,
Miquel: Vida de Sant Vicent Ferrer,
1510)
corbella corbella (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
corbella corvada com una corbella
(Blat Arbuxech: Serm de la Conquista,
1666, p. 33)
corbella, la Mort en la mort ab una
corbella (Sacro Monte Parnaso, 1687,
p.140)
corbella en esta corbella al coll
(BUV, C. de les campanes, 1729, v.
154)
corbella home rstic: compost per un
Pepo, gran corbella y... (Ros: Coloqui
pera riure... estes Carnistoltes, 1733)
corbella corbella: hoz (Sanelo: Dicc.
c. 1800)
709
corbella en la corbella en la ma
(Conversacions entre Saro y Cudol,
1820)
corbella cuansevol corbella (Liern, J.
M: La paella. Valencia 1862, p. 19)
corbella una corbella y dos cabasos
corbellaes ...a pedra, a corbellaes
p.23)
corbeller que pareix qual corbeller /
me sha fet en un instant / un virot de
formiguer que va la pell rosegant
(Snchiz
p.23)
corbellera, navaixa la que sa forma
recorda la corbella: en una navaixa
corbellera (BNM, Rahonament... a les
corbelleta homens de corbelleta...
p.57)
corbellot 1 doc. corbellot (Pou:
corbellot corbellot (Carretero, M. T.:
El ms temido valor, el valenciano
Melchor Oltra, 1746)
corbellot corbellot: gan o rstico
corbellot no callar el corbellot y
tindra mes atensi? (BUV. C. de les
campanes, 1729, v. 321)
corbellot home sinse modals: que un
corbellot feu en sa terra (BSM, Ort
Mayor, J.Vicent: Dzimes valencianes,
1734)
corbellot les corbelles del alfals, /
corbellots... relles (Roman nou.. cert
quidam, sobre un porch, any 1752)
corbellot corbellot: instrumento corvo
de hierro acerado, con mango (Escrig:
Dicc. 1887)
corbellot, corbellotada que va la
corbellotada (De Pepo y els trastos, s.
XVIII)
corbellot corbellot (Escrig: Dicc.
1887)
corbellotot home brutot, sinse molta
llum: be os pareix, corbellotots, / que
tindreu habilitat / pera un chasco
corbellots les corbelles del alfals,
corbellots (Del servici del porc, 1790)
corbellots els corbellots deste temps
corbet vrtebra del porc en carn.
Tamb, irnicament, pot aludir a les
vrtebres humanes, desdel tos al copr:
desconjuntarli el corbet (Ros: Coloqui
de les moltes rinyes... entre sogres y
nores, a. 1758)
corbet corbet: vrtebra del puerco con
su carne (Escrig: Dicc. 1887)
corbet hia morro, paltrot, corbet, rabo
y botifarra (Peris Celda, J.: Arrs en
corbeta del francs corvette, barco
llauger: llauts, fragates, corbetes...
(Barreda, M.: La cara de Mong, 1873,
p.11)
corbo o el mozrabe... se halla corbo
en el valenciano de Valencia
(DCECH)
corbo els melocotons del corbo
p. 8)
corbo traure albercocs del corbo (La
corbo ni en un corbo senfita
1868)
corbo els corbos de les sireres
710

corbo corbo: cestn grande y hondo,
poco ms ancho de arriba que de
abajo... de mimbres, sirve para llevar la
uva en la vendimia y otros usos
(Escrig: Dicc.1887)
corbo en un corbo de bacores, cunts
pesons poda haver (Gadea: Ensisam,
1891, p.401)
corbo un serdet deixos de corbo
p.110)
corbo, corvo lo que si arrepleges ... es
un corvo de puses (Canyisaes,
Monver, 1913, p. 222)
corbo dasta un corbo de bacores quans
pesons podia haver (Gadea: Tipos,
1908, p. 68)
corbo, corvo pardal: los corvos
corca corca: carcoma: quando se toma
por el polvo a que reduce el gusano a la
madera (Ros: Dicc. 1764, p.71)
corca a mi la corca nom f (Borrs:
corca corca: carcoma (EScrig: Dicc.
1887)
corca, corques de la fusta ixen les
corques (Gadea: Ensisam, 1891, p.173)
corc cat. corcada: una garrofera
corc (Alegre Ortiz, J.: En la Cany,
1926, p.8)
corc pareix que estiga corc (Llibret
p. 1)
corcaes totes les cases... corcaes
1932, p. 18)
abanda de lacci dels
corcar
corcons, nhin puestos ahon te sentit
traslatici de ficar a proba algo: Vols
que corquem?
(Martnez Ruiz:

corcarse de lo contrari, te grilles o te
corques (Semanari El Obrero dElig,
20 de mar 1938)
corc, corcons insectes chicotets que
roseguen la fusta o menchen sucre,
farina, mangranes, etc.; dtim ducts,
el verp corcar y el part. corcat ya ixen
en St. Vicent Ferrer (c.1400), del llet
crclio?; cat. corc, cast. carcoma,
gorgojo, gusano: es un corc (Lo
corc me van los corcons menjant
(Letres noves, se canten a duo, entre
una filosa y una dona, any 1742)
corc, corcons cubert de corcons
corc els cuquets com el corc, la
tenalla y atres... (Gadea: Tipos,
apndix, 1908)
corc van rosegant per dins com es
corcons (Canyisaes, Monver, 1909,
p.122)
corc ya se sap, entra el corc (El To
corcobechar unflant y corcobechant
(Bib. Nic. Primitiu, Relaci de pep de
Chaun, s. XVIII)
corcoma perque de rabia y corcoma /
totes les dents li han caigut (Gadea:
Ensisam de totes herbes,1891, p.56)
corchet no es veu per espillera un
corchet en la ciutat (BUV. Ms. 668,
Raon. de Vinalesa, 1735)
corchetes els notaris y els corchetes
pareix que... (BUV. Ms. 668, Raon. de
Vinalesa, 1735, v. 7)
cord de cohets (o coets) -cordes o
cordaes pirotcniques en festes:
pasarem els focs per alt/ de castells,
cordes y traques,/ que han segut sens
par iguals (Relaci entre Tito y Sento...
711

cord de coets haur cordades / de
cuets que pasmarn / al mon; y cuets de
llum / de color vert, roig y blau, / o
chiruflat (Coloqui... que tingueren
Vadoro el Cert de Paterna, Sento el
Roig y Badoc el Guapo, 1802)
cord la festa, una cord (Poesas
Cent. Cristo del Salvador, c. 1850)
corda, cord se que hi ball y hi
corda (Ferrandiz, E.: Penlope en
Borriol, 1873, p.13) No du acent en
corda, pero pareix referirse a cord.
cord fas en seguida una cord
cord tirar la cord (Escrig: Dicc.
1887)
cord anar a vore la cord (Gadea:
Ms. Tipos despardenya y sabata, c.
1890, p. 53)
corda de traca ahir corda y correguda,
/ despus del rosari, albaes... (Vidal y
p.36)
cord trons y bambordaes en una gran
cord (...) proves, castellet, una traca,
abans cord (Martnez Ruiz, A.:
Canyisaes, Monver, 1910,1911, pp.
145, 207)
cord de coets els masclets y la cord
1922, p.6)
cord com cluixit de traca, com foc de
cord (Peris: Rialles del voler, 1928, p.
44)
cord la nit que se fa la cord ...
tesperen la cord... Amparo, ques fa
lhora de la cord y encara no tenim fet
el enrellat (de la Torre, J.: Nit de festa,
1929, pp.7, 21)
cord tabalet... en la plasa la cord
1942)
cord cord, valencianisme; corda en
coets borrachos nugats (DECLLC)
cordaes parlant de les festes y les
cordaes (Martnez Ruiz, Amancio:
cordell del llet tardiu *cordllum; cat.
cordill, cast. cordel; el valenci cordell
es clsic; 1doc.: de tres cordells
(March, Ausias. LXXXVII, c. 1440)
cordell certs cordells (Roig: Espill,
1460)
cordell qui porta cordells en lloch de
tiretes (Gaull: Brama dels llaur.,
1497)
cordell amarreulo en un cordell!
cordeller quet pareix el cordeller
cordells alfenique, que llaman sucre
cordells (Palmireno: El estudioso,
1573)
cordellat alfenique, sucre cordellat
cordellats en lo carrer dels cordellats
(Arch. Patriarca. Inv. mort de Jaume
Roig, 1478)
cordellat -teixit bast de llana fil en
casa, en trama de nucs formant cordons:
cordellats,
la
pesa
(Vilarig,:
mercaderes, 1607)
corder 1 doc. lo corder coneix la
mare (Ferrer, St. Vicent: Sermons, I,
23, 26, c. 1410)
corder no furtava cabrit, corder
corder qui no tinga que fer, compre un
corder (Galiana, Ll.: Refrans, c. 1760)
corder el valenci modern sol
distinguir entre corder (artes), y
712
cordero, fill de la ovella: el corders

pentinant cnem (Segn rahonament
corder corder (Escrig: Dicc. 1887)
cordero del lleti vg. *cordarius .
Segons Corominas, la grafa cordero
pot ser heret del mosarabisme valenci
(DECLLC, 2, p.934); cat. anyell:
corderos de llet (Vilarig, B.:
cordero y un cordero entravesat en la
sinta (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1612, f. 156)
corderet un corderet (Timoneda:
Misteri del Castell dEmaus, 1569)
corderet corderet (Pou. Thesaurus,
Valencia, 1575)
cordero cordero no pareix que siga en
valenci un castellanisme (Corominas:
DECLLC)
cordero mor lo cordero / dels
homens (Beltrn, Jaume: Obres
cordero cordero quels carnisers
lligaven y mataven (Blanquerna, trad.
al valenci, 1521, f. LXXI)
cordero posant a part los corderos de
les ovelles (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538, f.VIII)
cordero cordero (Pou: Thesarus,
Valencia, 1575)
cordero corderos menors de un any
65)
cordeta el dim. cordeta ya ix en la
Menescala de Die (c.1440). Abanda
de corda prima, tamb es sinnim de
tiracordeta: treballaor ques ficava al
cant dun carrer en la corda al muscle,
aguardant a quel contrataren:
el
cordeta
fent
viaches
(Segn

Micalet, 1802)
cordeta, fer abanda de fer corda
prima, en val. modern del 1950, anar a
fer cordeta era eufemisne escatolgic
per danar al com; que no es el cas
deste eixemple: una nit, en que
cordeta / feem demprs de sopar
(Serrano, M. El llop de la Murta, 1928,
p.20)
cordob el clavari es sabater / y en la
festa..., / tirar, si es menester / sola,
cordob y badana (Bib. Nic. Prim. Ms.
Escoriguela, J. B.: Poeses valencianes,
1794)
cordial cordial (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
cordial dun fays... carn cordial
cordial alegria y cordial goig (Verd,
G.: en Serm de la Conquista, 1666)
cordial medicament peral cor: sustos
daquella nit, / les sangres, los cordials
valenci, c.1790)
cordura consell tan loat... / es gran
cordura (Procs de les olives, 1497)
cordura cacen y prenen / al que
veuhen sens cordura (BN, R. 3807,
Timoneda: Sarao de amor, 1561)
corella tens mes corella qun bou
corella, corahella coradilla: aguante,
flema, frialdad (Escrig: Dicc. 1887)
corella corella, varietat de pedra
coret darmela pastetes de farina,
sucre y armela en forma de cor:
ompliren els armaris de coques fines...,
corets darmela y uns mantecaets
(Morales San Martn: Idilis, 1910)
coret y tu, pren; un atre coret
713

coret de cantants: es bonico el coret
eixe (Valls. E.: Mat de Gloria, Alcoy,
1932, p. 2)
corfa del rap qirfa o qarfa,
probablement una variant qorfa ya
eixista en arbic vulgar valenci. Es
paraula especficament valenciana y
saplica a la corfa de pa, llagues, corfa
dels abres... (DECLLC, 2, p.934)
corfa cat. clova: pelar... corfes
corfa davellana -part externa y dura
dun frut, hou, etc.: cast. corteza:
avellana
en
corfa
(Vilarig:
mercaderes, 1607)
corfa tot son corfes (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
corfa dhou de la corfa del hou (Ros:
Coloqui entretengut entre quatre
llauradors, 1746)
corfa el valenciano, lo que nombra el
castellano cortezas y cscaras, dice
corfes (Ros, 1764)
corfa encara tenen les corfes
24)
corfa que tot es fam y pallorfa, / y may
mos caur la corfa (El Mole, 1840, p.
166)
corfa danou las anous que cullgues
/... en corfa (Baldov: Qui tinga cucs
que pele fulla, 1855, p.26)
corfa vosatros cregueu / que la nostra
corfa y molla (La tertulia de Colau,
1867, p. 11)
corfa de mel per dos corfes de
mel... (Escalante: Un grapaet y prou,
1868)
corfa deixarse as hasta les corfes
p. 13)
corfa en eixa corfa tan basta (Lladr:
La boba y el embobat. 1872, p. 10)
corfa a punt de deixar la corfa
(Azpiroz: Entre amics no cal tovalles,
1877, p. 8)
corfa del tronc per la corfa del tronc
(Roir y Civera: El tesor, Gandia, 1884,
p. 20)
corfa y te una corfa... (Borrs,
Vicent: El estudi dun pintor, 1886, p.
15)
corfa de caragol corfa: cscara,
corteza (....) Durar ms quuna corfa de
caragol en un femer
(Escrig:
Dicc.1887, p.880)
corfa ministres de corfa y molla
p.76)
corfa de caragol com caragol que
sarreplega dins de la seua corfa
corfa la teua corfa, moro turbant
p.8)
corfa de llima corfa de llima, rall
p. 12)
corfa de caragol una corfa de caragol
1928, p. 69)
corfa dhou porta una corfa dhou
p. 23)
corfes les corfes... bull al foch molt
chich (Archiu Reyne de Val. Real 648,
f. 104 v. doc. notari Miquel Adell,
c.1500)
corfes de mel per dos corfes de mel
y unes fulles dansisam (BNM, Ms.
714
1868, f.2)
corfes de pomes en les corfes de les
pomes (Peris Celda: La ta Pepa Tona,
1918, p.7)
corfes de mangrana y corfes de
mangrana per terra (Gayano Lluch:
corfes Yo no vullc quem tire corfes!
p.12)
corfes de cacau corfes de cacau
1934, p.42)
corfoll derivat per corfa. Esta paraula
valenciana, com tantes atres, ha pasat al
catal dalguns pobles de Catalunya,
com reconeixen Alcover y Moll: El
fet de trobar el vocable corfoll en Sort
(Alt Pallars), tan llunt de l'rea ocup
per el vocable corfa (llimitat al Reyne
de Valencia), s'eixplica per el fet de ser
la seba en el Pallars un producte eixtic
e importat de Valencia, d'ahon
segurament haur aplegat a Sort el
vocable corfoll (DCVB)
corfoll corfoll de ceba (Mayans: Voc.
valenci, 1787)
corfoll y el corfoll se queda fet...
7)
corfoll de seba corfoll: capas que
forman la cebolla (Escrig: Dicc. 1887)
Recorfoll!
corfoll !recorfoll!
Jauja, Elig 1896, p. 18)
coriste coriste: persona que forma
parte del coro... (Escrig: Dicc. 1887)
coristes y alguns coristes (El Tabalet,
1847, p. 164)
cormor cast. Cuerva marina; val.
Cormor, Corva marina (Vidal: Cat.
corn va al corn (Ferrer, St. Vicent:

Serm. II, 250, 26. c, 1400)
corn per dalt de la serra del Corn
p.133)
corn cat. banyada: ms mestimara
morir de corn (El Colom, 6 de febrer
de 1841)
corn corn: cornada (Escrig: Dicc.
1887)
corn morir de corn de bou (Vidal
Roig, F.: A Roma per tot, 1911, p.13)
corn parlant de lagarr del Gallo en
la plasa de bous: coment la corn
corn este ix de milacre, perque en la
corn que li peg un bou... (Meli, F.:
cornads renegat, cornads (Ginart:
cornaes, cornades de cornades li ha
donat (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
cornaes pegar cornaes a la porta, el
bou embolat (Barchino: La embol,
1925, p.15)
cornal porte en un cornal de manta
o en algn fald (El Mole, 1840, p. 76)
cornal les dos bolses ques formen en
la saria: despus quen lo cornal fica
els cuens de la verdura (El pare Mulet,
1877, p.37)
cornal cornal:.. puntas que forman
las mantas, colchones, almohadas,
serones... (Escrig: Dicc.1887)
cornal si yo poguera rechirarli el
cornal (Del porrat de Sent Antoni a
les Torres, 1887, p. 26)
cornal traent del cornal de la manta
una cistella (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.240)
cornament li han tallat el cornament
715
(Thous: Llibret Plaa del Abre, 1944)

corneja el sinnim cucala apenes es
troba en valenci desdel sigle XV: y
vestits com la corneja / en plomes de
atres pardals (Bando... y glories del
crner anglicisme deportiu: crner!
(Palau y Songel: Tenorio F.C., 1924,
p.15)
crner li falla el colp y va a crner
corneta polismic, desde nom de
pardal nocturn a diminutiu de corn: so
de cornetes (M. Pineda: Disputa de
viudes y..., 1561)
corneta qui toca la corneta: corneta,
cornicen (Exulve: Praeclarae artis,
1643)
corneta, tocaor de indiscret que
difundix secrets y dotoreres: y el
tocador de corneta, / que ha compost
este romans (Romans... es declaren les
corneta soldat msic que toca la
corneta: eixa churra te ficat el corneta
hasta els tutanos (Vidal Roig, F.: A
cornet cornet (Escrig: Dicc.1851)
cornet es morrut el solo de cornet
que... (Angeles, P.: Al treballaor,
faena, 1926, p.18)
el
valenci
cornial...
cornial
probablement mosrap (DECLLC)
cornial cornial: cogujn. Cornijal. Lo
mismo que cornal (Escrig: Dicc.
1887)
cornial el secret de la saria sen ixqu
per un cornial (Alberola, E.: Lamo y
senyor, 1927, p. 5)
cornicervi -1 doc. Nom botnic:
cornicervi (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
cornicervi lletugues y cornicervi

(BUV. Morl. Ms. 666, c, 1649)
cornicervi camarrocha... cornicervi
v. 177)
cornisa 1 doc.: les cornizes (sic)
corona, les cortines (Pou: Thesaurus,
1575)
cornisa de les cornises del llit
f.24v)
cornucopia -del llet cornu copiae: 1
doc.
cornucopia
de
santedat
cornucopia la cornucopia (Memorial
cornucopia cornucopia: lo mismo que
cuerno de la abundancia (Escrig: Dicc.
1887)
per
les
parets,
cornucopia
cornucopies (Castaer, J.: Es necesita
un Tenorio, 1934, p.5)
cornut cornut (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, I, 240, C. 1400)
cornut cornut e bort (Roig: Espill,
1460)
cornut Gilot es lo cornut... y yo lo
alcavot (Mil, Lluis: El Cortesano,
1561)
cornut vinc a parar en cornut (BUV.
Morl, Ms. 666, c. 1649)
cornut cornut: dcese del marido cuya
mujer le ha faltado a la fidelidad
coro del llet chorus; asobint, el
valenci mant la variant o final pera
trencar anfibologa en cor: el coro de
dones guapotes y ben arreglaetes (El
corola corola (Escrig: Dicc. 1887)
corolari corolari (Escrig: Dicc. 1887)
coromull, caramull mosarabisme
716
valenci dorige desconegut, pot ser

posverbal de coromullar o viceversa,
mescla dels lletins
corlla y
cmlu?. El fascisme filolgic catalaner
tamb ha manipulat esta veu, fent
crurer que era paraula no agarr del
valenci e introduida per la ruta
valenciana a Lleida; aixina, Corominas
denunciava els enredros dAlcover y
Moll en el DCVB: LAlcM dna una
idea falsa, bastant exagerada, de
lextensi de lrea del mot. s
enterament infundat de dir que susa a
Barcelona: no solament all sin en tot
el catal central, el mot es desconegut i
fins incomprs (DECLLC, 2, p.559)
coromull dacurumullar una barcella
(Doc. Mustasaferia de Valencia, 1322)
coromull triant a ull / lo coromull /
dels millors bens (Roig: Espill, 1460)
ajagantats
coromulls
coromull
1667, p. 23)
coromull llomello a coromull
coromull, caramull coromull: colmo
coromull, caramull caramull, colmo
coromull un bon plat, a cormull
(Lorente, F.: Ramona, Elig, 1887, p. 15)
coromullar, acorumullar dels dos
acorumulla (Coloqui valenci de
Viudes y donzelles, 1561)
coromullar, caramullar caramullar:
colmar (Escrig: Dicc. 1851)
coromullat recipiente replet d'un
contingut que s'en ix dell per damunt:
pera un temps tan calors, / sern uns
puestets, chas, chas!,
ahon se
presenten uns gots / plenets y
coromullats / de aquella neu de colors

Corona de Valencia, la sinnim
potic o lliterari de Reyne de Valencia:
y remedie la gran necesitat que patix la
Corona de Valencia (RAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 9 octubre 1624, f. 445)
coron coron (El Bou Solt, 1877, p.
276)
coronel 1 doc., en carta del valenci
Hugo de Monc, virrey de Sicilia, en
1511. Com es sa costum, Corominas
mentix y embruta la realitat al dir que
Hugo era catal y no valenci: en
1511, en carta escrita por el cataln
Hugo de Moncada desde Palermo
(DCECH, 2, p. 200) En catala era
coronell, dasta que agarraren la grafa
valenciana y castellana.
coronel ixqu nostre Coronel, / que es
be que son nom resone (Morl, P. J.:
coronel haver pogur aplegar a
Coronel (Coloqui entre el to Pelut,
Sardineta y Polseres, 1801)
coronel desde el soldat ms pelat hasta
el mateix coronel (Folch, R.: El
valenci
coroneta
coroneta
(DECLLC)
coroneta -1 doc. com a nom botnic:
coroneta (Cavanilles: Obs. 1797)
coroneta ya estic de tu hasta la
coroneta
(Ferrando,
J.:
El
coroneta dasta dalt la coroneta
p. 26)
coroneta estic deixe Batiste, hasta
ms amunt de la coroneta (H. Corts,
M.: Fora baix!, 2 ed., 1900, p.12)
coroneta en la coroneta (Gadea:
717
Burrimaquia, 1904, p. 10)

coroneta, portar de te porta de
coroneta / la chica de... (Escalante: Un
coroneta Che, vosatros me fareu ballar
de coroneta (Peris: El dolor de fer be.
1921, p. 5)
coroneta, anar de pero com el fea
ballar de coroneta... (Sendn Galiana,
A.: Ella, latra y..., 1934, p.12)
coroneta confese que estic per dalt de
la coroneta (Semanari El Obrero
coronetes part ms eminent del cap o
circulets sinse monyo en ell: estos
redolins, que me cau el monyo, portel
cap ple de coronetes (Casajuana: La
coroneta rscam la coroneta (Comes,
P.: Lhora de la siesta, 1928, p.5)
coroniste vrer crniste.
corp cast. Corneja calva; val. Corp
(Vidal: Catlogo de aves de la Albufera,
1856, p.14)
corp corp: cuerpo, lo mismo que cos
corpenta pero no te corpenta
corpenta fortalea y corache pera
enfrontarse als perills: esperat y tin
corpenta (BNM, Mn.14459, Arnal
f.33)
corpenta ella te masa corpenta
(Colom, J.: Lo que fa la roba, 1875, p.
8)
corpenta Home, tinga mes corpenta
(Ovara, J.: Lanima en un fil, 1881, p.
9)
corpenta tndrer u corpenta: tener uno
valor, decisin (Escrig: Dicc. 1887)
corpenta una chicona deixes de
corpenta (Gadea: Ensisam, 1891,

p.492)
corpenta ... jovens el garbo y corpenta
elegants (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p. 106)
corpulent en fora, en lo corpulent
(AHO, Ms. Mulet: Poeses a Maciana,
c. 1640)
corpulent del llet corpulentus: tres
corpulentes estatues (Coloqui ... que
tingueren Vadoro el Cert de Paterna,
Sento el Roig y..., 1802)
corps, guardies de del fr. corps, per
certes tropes a caball dorige francs
pera protecci de la realea borbnica:
y als peus dos Guardies Reals / de
Corps (Sento y Tito... per lo feliz Part
cortapisa se fa cortapisa (Beltrn,
cortapisa se haur posat cortapisa
(Semanari El Obrero dElig, 23 giner
1938)
cortea cortea: cortedad (Escrig: Dicc.
1887)
cortes -1 doc.: com aquell qui era
prctich e cortes (Martorell: Tirant,
c.1460)
cortesana mos contest en molta
cortesana (Bellver, Blay: La creu del
cortinache, cortinage del llet cortna
> cortina > cortinage; cat. cortinatge:
qu cortinages no hava (Coloqui...
entre quatre llauradors, 1746)
cortinache del llet cortina: ben parat
/ de cortinaches, pintures... (Relaci
entre Tito y Sento... a honor de Carlos
Tercer, 1784)
cortinache, cortinage cortinage
(Marti Gadea: Voc. 1909)
cortinache cortinaches en totes les
718
portes
(Virosque:
Un
cambi
cortinache portes en cortinaches
uns
cortinaches
cortinache
(Hernndez: La vista causa de Mary
Hetta, 1931, p.2)
cortinat dins de les cases,/ los adorns
y cortinats (Coloqui... referixen les
cortinons alsa els cortinons (Vidal
1934, p.44)
corrachola nom ornitolgic, dirigit
pardica-ment a sa novia: Qu be
parles, corrachola (Buil, E.: Les dos
chermanes, 1925, p.36)
corralot que lamo mos acabe les
porchaes del corralot (Sireno, D.: El
correache el correache que li... (Valls,
correcha, correja en una correja
(Rubi i Lluch: Doc. albar, Valencia,
15 setembre 1353)
correcha, correja correja (Roig:
Espill, 1460)
correcha, correja merda a la correja
(Galiana: Rondalla de rondalles, 1768,
p. 74)
correcha vol calfarlo en la correcha
vida, c. 1865)
correcha del llet corrigia: y va ixir
desenfrenat, armat de una correcha
correcha el Tio Cuc, que te
correcha... (El Tio Cuc, n 75, Alacant,
1916)
correcha un troset de lleu que mha
eixit y est ms dur que la correcha

Rechinchol!...
tingam
correcha
correcha (Martn, A.: La oroneta,
1927, p.9)
correcha com la correcha (Serrano,
correcha y tenim ... tanta correcha
Ganda, 1932, p. 32)
correcha si no tens correcha...
1937, p. 13)
correcha tamb tens correcha
(Sanjuan, Antulio: Carta al meu amic,
Llibret de Festes del Arrabal Roig,
Alacant, 1965)
correchades li asentaba correchades
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
llet
correcher,
correger
-del
corregre, en val. tenim les variants
correger,
correcher:
corregers
(BRAH. Ms. Porcar: Dietari, 1598, f. 8)
correger
correcher,
correger
correcher el correcher fent correches
el Micalet, 1802)
correcher correcher (Lamarca: Dicc.
1839)
correger
correcher,
correger
(Fullana: Gramtica valenciana 1915, p.
49)
correches del cuyro son les correches
348)
correcheta joc de chiquets: a
correcheta amag (El Bou Solt, 1877,
p. 104)
correcheta amag, a -joc de chiquets:
a correcheta amag... (Peris Celda, J.:
correcheta amagar a la correcheta
719
amagar (Mart, L.: Pepe el curandero,

1928, p.12)
correchixca pera que correchixca el...
(El Amic del Poble, Alacant, 23 abril
1899)
correch rosegar un correch de
canana (Liern: Aiguarse la festa, 1864,
p. 12)
chulles...
deixes
correchoses
correchoses (Martnez Ruiz, A.:
els
dugueren
dels
correchot
correchots (Coloqui de Tito y Sento,
1789, f. 5)
correchot agarrat de un correchot
(Bib. Nic. Primitiu, Coloqui nou, 1795)
correchot:
andadores
correchot
correchot els correchots de les cries,
andadores (Rosanes: Voc. 1864)
correchot y correchot duyen els
homes dabans (Gadea: Ensisam de
corredor deportiu fes creure queres
un corredor deixos (Sanmartn, R.: La
corredora com conegu / que rich
vena, / ella menva / la corredora
corredora ya diu que la corredora /
uns brasilets li ha portat (Ros, Carlos:
Carnistoltes, 1733)
corregau no corregau, chiquetes
(Soler, Santiago: Mos quedem,
Castell, 1907, p. 32)
corregau aneusen... corregau (Moll
correguda documentat por Corominas
en documentaci valenciana migeval,
da: correguda, en esta acepci queda
en us vigors en Mallorca y sobre tot en
el Reyno de Valencia, especialment

com acci de crrer en competici; y
sera recomanable, o en tot cas un esfors
lloable, el dintentar restaurar este nic
us genu, y desprestigiar lus del
galicisme cursa (DECLLC, II, p.957)
correguda de bous cat. cursa de
toros: be est, mes la correguda de
bous... (Ort Mayor: Coloqui pera la
festa... dins lo Conv. de Senta Ursula,
1730)
correguda de bous tenim gran festa
dem; / farem ball y correguda
correguda de galls salvache festa de
carrer ahon homens y chicons en ulls
tapats trataven de colpejar en gayato a
un gall penjat o, correguent, arrancarli
el cap. En les Festes Reals per el casori
dIsabel II, any 1846, es feren
corregudes o Corridas de gansos. Se
colgarn en medio del ro pendientes de
un cable atado a los rboles de dos
embarcaciones: corrern las naves
desde el puente del Real a la Trinidad,
dando progresivamente mayor impulso
a los remos hasta pasar con toda
posible velocidad por debajo del cable,
en cuyo acto saltarn los corredores a
coger por el cuello para llevarse su
cabeza en seal de triunfo: vaig a
correr galls (Coloqui... un llaurador li
declara son amor a una Dama, any
1758)
correguda y al ixir de correguda
(BV, Ms. De Pepo y els trastos de casa,
s. XVIII)
correguda all va, de correguda...
corrent ve (Bib. Nic. Primitiu. Ms.
420, c. 1795)
correguda de bous tres corregudes de
bous (BN, Coloqui del Tio Pelut, 1801,
720
f. 24)
correguda algunes corregudes dels
facsiosos (El Mole, 1837, p. 29)
correguda hagu corregudes (El
correguda:
carrera
correguda
correguda de vergonya: de ouirte
estic correguda (Escalante: Tres
forasters, 1876)
correguda de bous les corregudes de
bous (El Bou Solt, 1877, p.84)
correguda de caballs -Escrig don les
caracterstiques destes corregudes a
caball, ahon donaven de prmit la
joya, generalment un mocaor de pita:
correguda de caballs (Escrig: Dicc.
1887)
correguda ficarse roja de vergonya:
afront y correguda (Gadea: Ensisam,
1891, p. 482)
correguda de vaca hagu correguda
de vaca (Semanari El Blua, Castell,
28 febrer 1892, p.2)
correguda a les cuatre y micha de
lespr, correguda dels de Adalit (La
nova traca, n 1, 1894)
correguda ha mamprs tal correguda...
fuchint (Fuster, L.: El nano de la falla,
1894, p. 24)
correguda de vaquetes corregua de
vaquetes (Canyisaes, Monver, 1912,
p. 205)
correguda ves en una correguda y
prtala (Escalante: Un ratet en el
correguda se senten corregudes... de
gent en landana (Cubells: Els
panquemaos, 1919)
correguda els bous pa la correguda
p. 8)
correguda ara vor boxeo y

corregudes (Sendin Galiana, A.:
Grogui!, 1931, p. 15)
corregudes de tartanes y el cam del
Grau, y vinguen tabalaes, y vinguen
corregudes de tartanes (El Mole, 1837,
p.40)
corregudes de caballs van a ser les
corregudes de caballs, y son llauchers
(BNM,
Ms.14480,
Merelo
y
1864, f. 7)
corregudes en patins donar unes
cuantes corregudes en patins (El Bou
solt, 1877, p.101)
corregudes de caballs corregudes de
caballs (Escrig: Dicc. 1887, p.470)
corregudes de pollastres en festes
dAlacant: diana per la charamita y el
tambor; a les deu se repartir el
panquemao; per la espr correges de
pollastres y per la nit msica
corregudes pera afanyarse Mariano,
estem perdent un temps presis, y
despus tot sern corregudes (H.
p.17)
correguda, correges de bous poques
correges
de bous (Canyisaes,
Monver, 1914, p. 257)
corregudes de vaques en Elda...
tindrem corregudes de vaques, traques,
partits de pilota, globos de paper... (El
p.3)
corregudes deportives les corregudes
son ara... me vaig a fer deportiste
1926, p.14)
correguda de joyes, choyes Y les
721
corregudes de choyes? (Alcaraz, L. J.:

corregudes de vergonya la cara
ensesa per afronte: que la deixe afront
y correguda a ms no poder (Alcaraz,
corregudes tot son preses y
corregudes (Alcaraz, L.: El ball del
ram, 1928, p.13)
corregudes de bous corregudes de
bous (Breva, Vicent: Anem a la
Madalena, Barcelona, 1930, p. 10)
corregudeta el molinet, joch es de
corregudeta (Ros: Roman dels jochs,
1730)
correguent el gerundi val. correguent
trenca anfibologes en el sust. corrent:
fuig correguent o te donar la corrent:
encara que fora de presa y
correguent! (Morales San Martn: La
Borda, 1911, p.8)
correguent ...chicons, sen van per el
foro correguent (Negre, Hiplit: La
mort del msic, 1923, p.17)
correguent ix correguent lingls
p.57)
corregut afrontat, avergonyit: han
quedat tots correguts / en la bolseta
penchant / renegant de ells mateixos
corregut agelo corregut, yo et fare
anar pret (Rochano: Ms. Pepeta a
corregut de vergonya: yo si questic
corregut (Escalante: Tres forasters,
1876)
crreles totes, un que li agraen totes
les chicones: eres un crreles totes /
quen ta vida et casars (Gadea:
corrensa del llet currentia; anar fluix,
diarrea: com si tinguera corrensa

corrent daigua, la femen en
valenci: la mula... cada da meteula en
alguna corrent d aygua e banyaula tota
(Die: Menescala, s.XV)
corrent, seguir la yo la corrent li
seguixc (Colom: El benefisi de Mora,
1881, p. 18)
corrent daigua, la deixarse u dur o
portar per la corrent ; anar contra la
corrent... (Escrig: Dicc. 1887)
--del llet
corrent elctrica, la
currnte; catal, el corrent: que a
mitant escala sacab la corrent (Peris
corrent elctrica, la elctriques... que
mentra la corrent (Gayano Lluch,
Rafel: Agarrat, que ve la curva!, 1920,
p.5)
corrent elctrica, la cat. el corrent
elctric: afosques / y a ratos sels
acaba la corrent (C. Civera y R.
a donar llum... el
corrent, la
transformaor de la corrent (Garrido, J.
crrer de bous cat. cursa de toros; en
construcci mig sustantiv molts balls,
danaes
juntes,
crrer.de-bous
(DECLLC, 2, p.956; en doc. valenci ,
any 1460)
correspost al vrel a vost tan
enamorat y tan correspost (Sendn
Galiana, A.: Ella, latra y..., 1934,
p.29)
corrillo, de se sentaren / tots de
corrillo en los bancs (Coloqui nou...
corriol cabut cast. Pluvial mayor de
722
collar; val. Corriol cabut (Vidal:

Catlogo de aves de la Albufera, 1856,
p.15)
corriola cast. polea, cat. politja:
cayguda una corriola (Martorell:
Tirant, c. 1460)
corriola y fort corriola... la corda
1515)
corriola que lo envelar la plaa de la
Seu y lo mercat, adobar les entenes,
posar corrioles (Cap. del Quitament de
la Ciutat de Valencia, 1662, p.67)
corriola corriola:... carrucha (Ros:
Dicc. 1764, p.72)
corriola y al sendem em vaig tirar / al
aigua de corriola (Martnez: Nelo el
Tripero, 1792)
corriola amola, pobret, amolat: / si
eres sastre al velador, / si obrer a la
corriola, / si eres plater a llimar
(Bib.Nic. Primitiu, ms. 419. Coloqui
nou de la loteria, s.XVIII)
corriola varen fer un gran taulat, / ...en
unes corrioles grans (Naiximent, vida,
Rodas, 1797)
corriola si obrer a la corriola, si eres
plater a llimar (Coloqui de la loteria, s.
XVIII)
corriola els torners fent corrioles
el Micalet, 1802)
corriolet cast. Pluvial menor de collar;
val. Corriolet (Vidal: Catlogo de aves
de la Albufera, 1856, p.15)
corrixcam pero corrixcam la plana,
sin tinc rah (2 part Coloqui de Tito
y Sento, 1789, p. 8)
corrixquen les corrixquen (Const.
corro es troba corro en ambient
especficament valenci en el 1500, o

un poc abans (DECLLC, vol. II, p.
948)
corro 1 doc. e tret del corro (Roig:
Espill, 1460)
corro un home de palla ... plantat en lo
corro (La Brama dels llauradors, 1497)
corro corro de bous tot lany (Mil,
Lluis: El Cortesano, Valencia, 1561)
corro de bous corro de bous en lo
mercat y molt roin (RAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 1605, f.96)
corro de bous el sust. corro es
valenci clasc (no catal), mes dorige
dcts: del llet currus > vg. *currale?:
y hagu corro de bous en lo mercat
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 7 de maig
1619)
corro corros de bous, bolantins
1660)
corro volguera un corro de bous (Ort
Mayor: Coloqui pera lo Conv. de Senta
Ursula, 1730)
corro tot el corro (BSM, dins del Ms.
6781, Coloqui entre dos llauradors,
1748)
corro corro: lo mismo que rogle
corro, fer fer un crcul les persones:
feen corro y llum en ... (Sireno, D. D.:
corrococo dorige ducts, cast.
carantoa:
li
fea
corrococos
corrococo y et fa corrococos
(Palanca: Suspirs y llgrimes, 1880, p.
30)
corrococo y fent... el corrococo, yo la
tinc que vore (Borrs, V.: El estudi
dun pintor, 1886)
723
corrococos corrocochs, corrococos:

halagos, caricias, carios (Escrig:
Dicc. 1887)
corrococos el pill fentli corrococos
a... (Ferrando, J.: El dicharachero,
1897, p.18)
corrococos enterat dels corrococos...
(Snchez, A.: La bolangera, Castell,
1931, p. 114)
corrococos corrococos a la meua filla
valenci
corrococos,
corrococos
castell arrumacos (DCVB)
corrococs corrococs li fea (Llombart:
corrocucos fentse corrocucos en sa
propia casa (Vicent Alfonso: El Trull,
1929)
corrocucos vost te ms gust pa fer
corrocucos (Gmez Gascn: La reina
corrmprer corrmprer: corromper
corrmprer corrmprer: alterar o
trastocar... echar a perder, depravar,
daar, podrir... sobornar (Escrig: Dicc.
1887)
corrucat parlant dels dits, encollits per
enfermetats com lartrosis: tena los
dits corrucats com qui es tanca
corruco corruco: caramelo cilndric
que chuplen el chiquets; primet y llarc,
es paregut al sigarro puro; del valenci
de Cullera (DCVB)
corrucons en lo vestir... flocs,
pencherolles y corrucons (Ensisam,
1891, p.483)
corruf, en un sorprengut, pasmat:
Che, estic en un corruf / de aix que
me ests contant (El Tio Cuc, n152,
Alacant, 1917, p.3)
corruixa corruixa: apretura, aprieto,

apuro...; Anar en preses y corruixes:
andar de prisa y corriendo (Escrig:
Dicc. 1887)
curruixar
corruixes,
curruixar
1497)
corruixes:
corruixes,
curruixes
quando se pide una cosa que hubo
tiempo para haberla hecho, y no cuid,
u no se solicit, queriendola despus
con aceleradas prissas, se responde:
nom vingues ara en corruixes (Ros,
Carlos: Dicc. 1764, p.72) En ma casa
era ms frecuent curruixes: Eixa
sinyora sempre va en curruixes a tots
els puestos!. La terminaci uises es
trencacaps pera catalaners.
corruixes Qu corruixes! Qu
treballs! (A. Mun. Elig, Romans del
pleit, 1776, v. 319)
corruixes, curruixes vas sempre en
curruixes (Galiana, Lluis: Rondalla,
1768, p. 36)
corruixes, curruixes de tans espasmos
y curruixes (El Mole, 1837, p. 7)
corruixes, curruixes curruixes (Tofol
el Chufero y Manela la Catalana,
Xtiva, 1852)
corruixes ahn pas moltes corruixes
15)
corruixes, curruixes ple de curruixes
(El Bou Solt, 1877, p. 171)
corruixes y naden en curruixes
lAlbufera, 1868)
plens
de
corruixes
corruixes
27)
en corruixes (Caps y
corruixes
724
corruixes volguera saber qu li

encontres a Corruixes (Fuster: El nano
de la falla, 1894, p. 9)
corruixes quen les corruixes pegaes
menduga cuatre... (Sanmartn, R.: La
corruixes senc corruixes y... (Vidal,
Vicent: La llangosta, 1928, p. 22)
corruixes al final tot son corruixes (
corruixetes Corruixetes (Escalante:
Corruixetes, 1880 p. 9)
corruixetes en les teues corruixetes
(Gayano: Els Reixos dels pobres, 1927,
p. 5)
corrumput tot corrumput (Coloqui
de fr, Pere de la Merc, c. 1790)
corruptela corruptela (Esteve: Liber,
1472)
cos que si a avia un cors (sic) que
ressucits (sic) ( Pasqual, Pere: Obres,
c.1290)
cos prestlil cos (Roig: Espill, 1460)

cos, cosos cossos (Blanquerna,
traducci al valenci, 1521)
cos, cosos referit als oficis funeraris, o
als cosos presents que la Mort rosega:
que sempre va per los cosos / rocegant
dels morts los hosos (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.146)
cos, cosos els Cosos honorifics
Laborda, 1802)
cos, fer de y dient y fent sarromang
els hbits, y es feu de cos (Gadea:
Ensisam, 1891, p.235)
cosaco 1 doc. un cosaco li arrim una
garrot (El Verderol, 30 de giner de
1841)
cosari moros cossaris de la mar
1608, p. 152)
cosari cosari: corsario (Escrig: Dicc.

1887)
cosaris no son mals cosaris (Romans
cosc ... sers cosc? (G. Capilla, J.:
Un casique a redolons, 1872, p. 8)
cosc home cargant, llands: agelo...
es un cosc de set soles (Ovara: Mol
de vent, 1897)
cosc Eixe es un home cosc...!
Alacant, 1905, p. 10)
coscolla del llet cuscliu; varietat de
carrasca, Quercus coccifera; en
leixemple es parla del taulat de festes
que anir adornat en rames y fulles de
coscolla (Canyisaes, Monver, 1910,
p.184)
el
valenci
coscolla,
coscolla
enfermetat del arrs per falta daigua
(DECLLC)
coscollina dtim desconegut, iber?:
coscollina; cast. aladierno, planta de la
famlia de les ramnacies: Rhamnus
alaternus; voc. valenci" (DCVB)
donaren
algunes
coscorrades
coscorrades (AMV. Manual Consells,
n 16, f. 159, any 1373)
coscorr un coscorr en lo cap, / y si
em descuide un poquet... (BSM, Ort
coscorr coscorr: capn (Lamarca:
Dicc. 1839, p.159)
coscorr pegarli un coscorr (El
Trams, 26 de giner de 1841)
coscorr coscorr (Escrig: Dicc.
1887)
coscorr coscorr: golpe en la cabeza,
que no saca sangre y duele (Escrig:
Dicc. 1887)
coscorr caiguda o colp: te trenques
725
dun coscorr el... (Sanjuan, Antulio:

Alacant, 1959)
coset del francs corset; castell cors,
catal cutilla, cotilla: en son tac... y
evilleta o poll de vi, coset de tafet blau
y son morrionet de pelfa (BNM,
c.1735)
coset de chip / o coset, si en lestiu
cau, / segons la moda (2 part de lo que
coset el meu coset com si pesara dos
onses (El enamorat en dia de Corpus,
s. XVIII)
coset y despasarse el coset (Baldov:
coset els homens porten cosets (La
Donsayna, 1845, p. 170)
coset y en punchons, monyo posts y
en grans cosets (BNM, Ms. Marsal, R.:
Els amants dAlboraya, 1862, f. 13)
coset y aix que no duc coset
1877)
coset coset: corset (Escrig: Dicc.
1887)
coset qu de cosets y brials se poden
tallar (2 part Col. de Tito y Sento,
1789, p. 7)
coset Thas posat el coset?
coset afluixat el coset (Escalante: Un
coset que mamprenga els cosets
cosetera Per fi se casa en Tadea la
cosetera (Escalante: Tadea la cosetera,
1870)
cosi el cosi: el colador (Gadea, J.:
Voc. 1909)
cosi, cosiolet el cosiolet del cholivert

cosi a ficarme en el cosi de la bug
cosiero per ara, me da ahir un
cosiero (El Canari, vol 2, Castell,
1883, p.15)
cosil mallorquinisme aplegat raere del
1610?: y colant com el cosil de la ta
Tartana (...) guisen en un cosil o en un
llibrell (El Tio Cuc, n148, 156,
Alacant, 1917)
cosil hasta els cosils pera omprirlos
(sic) daire (Llibret Alfonso el Sabio,
Alacant, 1952)
cosingerm del llet consobrnu >
cos, y germ; cast. primo hermano: e
cosingerma de la reyna d Arag
(Dietari del capell, 22 octubre 1439)
cosingerm cosin germ (DECLLC,
en Martorell, Joanot: Tirant, c. 1460)
cosingerm cosingermans fills de dos
germans (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
cosingerm cosincherm de... (BSM,
cosingerm cosingerm (Puig, J.:
notes en La gatomaquia valenciana,
1888, p. 10)
cosingerm el sogre, / nebot o
cosincherm daquell (Thous, M.: Foc
en lera!, 1900,p.10)
cosingerm es cosn-cherm meu
p.1)
cosiolet un cresol de bona llanda, un
cosiolet (Gadea: Ensisam,1891, p.286)
cosit cosit mal fet, siga en un pantal
o en la pell ferida: llstima quen esta
galta tingues un cosit (Barchino, P.:
La embol, 1925, p. 4)
cosmtic y la pastilla del cosmtic
(Escalante: Les coentes, c. 1890)
726
cosmopolit del fr. cosmopolite;

ciutad del mon: cosmopolit (Escrig:
Dicc. 1887)
cosmopolita la paella... un plat
cosmopolita (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.248)
cosotes aumentatiu pardic de cosa:
eixes cosotes (Conv. sobre la venguda
que
tot
me
cosquerechar
cosquerecha (Chirivella, Pere: Tot
debaes, 1908, p. 6)
cosquerelles cat. pessigolles; cast.
cosquillas: cosquerelles, serengues y
memeus (Coloqui... de una que li den
Crisstoma. En Cartagena, c.1770)
cosquerelles que tinch por a les
granotes, / perque cosquerelles fan
1797)
cosquerelles eixe es el motiu de les
meges (sic) cosquerelles (Santapola:
1858)
fent
cosquerelles
cosquerelles
(Alapont: Chila u el sant, 1860, p. 9)
buscanme
les
cosquerelles
cosquerelles (BNM, Ms. 14339, Qu
no ser!, 1862, f. 10)
cosquerelles me fa cosquerelles
cosquerelles
tinc
cosquerelles
(Lladr, Ramn: La boba y el embobat,
1872, p. 22)
cosquerelles en fa en lo front
cosquerelles (Palanca: Suspirs y
tndrer
males
cosquerelles
cosquerelles: tener malas pulgas
cosquerelles unes cosquerelles y uns
formigols (Escalante: Quintos, 1888, p.

23)
cosquerelles en lo tos / tinc mol males
cosquerelles (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.41)
cosquerelles sonriure... cosquerelles
eixe
que
li
fa
cosquerelles
cosquerelles a ma filla (G.B.: La Perla
cosquerelles com si li hagueren fet
cosquerelles (Moll: El punt, 1920, p.
7)
cosquerelles ni fentli cosquerelles!
1921, p.7)
cosquerelles cuant ix el sol li agarren a
cosquerelles (Salvador, Carles: Un
cosquerelles me va a fer cosquerelles
p.14)
cosquerelles les cosquerelles (Serred
Mestre: Els cuatre seros, 1929, p. 18)
cosquerelles pa ferme cosquerelles
11)
cosquerelles cosquerelles, la forma
valenciana hui ms corrent (DECLLC)
cosquerelletes cosquerelletes me fea
(Ros: Romans de les fatigues y treballs,
c. 1740)
sentint
les
cosquerelletes
cosquerelletes (Palanca: Toni Manena,
1872, p. 20)
costadet, de ballars de costadet
costaet prop de la casola dels
presuposts... solen ferse un costaet (El
costaet, al yo as estic,/ al costaet de
727
ma mare (Guallar: Nit dalbaes, 1900,

p.33)
costaet resant al meu costaet
car?, 1926, p. 7)
costaet y els gabiots al costaet (Valls:
costal del llet cstle; conjunt de
coses embolicaes pera ser dutes dun
puesto a atre: porta un costal quel fa
suar (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c.1400)
costal, costalet herba seca peral burro
/ sols me queda un manollet; / poro (sic)
dem anir a Muro / y liu pendr un
costalet (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.55)
costal y quna lluminaria: com si en
el sel shagueren enss una costla de
sarmens (Martnez Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1907, p.53)
costal pareix un borracho pegant
costalaes (El Tio Cuc, 2 ep.n 55,
Alacant, 1924)
costat, al del llet costatus; construcci
clsica, molt frecuent desdel naiximent
de la llengua: al costat seu (Martorell:
Tirant, c.1460)
costat, al a vegaes, per coentor o
ignorancia, se sustituix per el catal al
voltant: y per lo tant, estar al costat de
la ra (El Amic del Poble, Alacant,
n1, 1899, p.1)
costat, del cat. al voltant: tots els
pobles del costat / com en... (Costa, A.:
Festes en Museros, 1923)
costechar guardar lo Grau perque
costechaven (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1627, f. 521)
costechar pagar els gastos: qu els
costech... els torners el costecharen
(Relaci entre Tito y Sento... a honor de

costechar, costejar la estatua... que el
botiguer la costeja (Relaci dels
costella dhome: Deu, per sa ma /
dona forma, / duna costella (Roig:
Espill, 1460)
costella un gran colp en lo costat entre
costella y costella (Villena: Vita Chr.
1497)
costella de porc: trosets... de costella
1911, p. 18)
costella costella sansera (Meli, F.: El
costellam y Ferrabrs el costellam li
casque (El Mole, 1837, p.54)
costellam guarda el costellam... en les
costelles (Gadea: Tipos, 1908, p. 372)
costelles apegat a la espina y costelles
costelles les costelles me sarranquen
(Letres noves, se canten a duo, entre
una filosa y una dona, any 1742)
coster de deixar al costat, pareix
tndrer el valor de home consentit, que
deixa que sa muller sen vaja en atre;
haus acertat o fet coster / vostre
marit? (Sompni de Iohan Iohan, 1497)
coster si vol selar sa muller/ perque no
li la sarpechen, / luego el chiulen y el
palmechen / per bastart y per coster
manobre, 1813)
costera puj, camp o carrer en
pendent: prop de la dita casa de
Galcer Berenguer que est en dita
costera (ACA, Sec. Reyne de Valencia,
Leg.583, doc. 9/2, a.1622)
costera en lo Reyne de Valencia te el
mxim arrailament, com heu revela el
728
fet dusarse com agenric de

comarquetes: Costera de Ranes...
(DECLLC)
costera costera: terreno en pendiente.
Lo mismo que costa (Escrig: Dicc.
1887)
costera ma vengut a mi costera amunt
costera inclinaci o pendent dun
camp, cam, lloma, montanya, peny,
etc.:y al aplegar dalt de la costera...
costerut un poble molt costerut (El
Bou Solt, 1877, p. 261)
costipat perque est molt costipat
costip -del llet constpre: cast. y cat.
constipada: perque estava costip (El
costip no estic... costip (Escalante:
costip, costipat est un poc costip
(Angeles, Pere P.: La Chateta, 1916,
p.157)
com ests costip
costip veus
1917, p.11)
costipat els costipats (Quevedo, C.:
El vichilant de la plaseta, 1924, p.3)
costipat est costipat y no ha pogut
costipat Qu no haur costipats?
p. 34)
costipat quin costipat (Balader: El
costipat ya mha costipat (El Tio
Cavila, Valencia, 1873, p. 34)
costipat dun costipat, o de la...
p. 10)
costra cat. crosta: amarch convit, /
cubert de dola costra (Fenollar:

costra costres de poncil (Vilarig:
mercaderes, 1607)
costra costra: cubierta o corteza
exterior que se endurece o seca sobre
una cosa hmeda o blanda. La costra
que fa la broma salada y apegalosa de la
mar (Escrig: Dicc. 1887)
costra, costres tenen (les parets) unes
costres y uns alchepsons mugrients
1914, p.7)
costra, arrs en Hui, els fascistes
catalaners obliguen a escriurer arrs
amb costra, en la preposici amb
que no perteneix al idioma valenci.
Pese a la brutal presi, en Elig queden
illicitans que, per haverla deprengut de
sons pares, mantenen la llengua
valenciana. En Internet podn vrer
quel Restaurant El Parc, enc que
enfangat en catalanismes (parmerar,
imatge, elxana...), mant la seua
especialitat darrs en costra. Poc
durar, perque la Generalitat y
Ajuntament perseguixen tot lo valenci.
costra, arrs en se menchar un arrs
en costra (El Tio Cuc, n 73, Alacant,
1916)
costra, arrs en el dumenge, arrs en
costra (Llibret Foguera Plaza R. Chap,
Alacant, 1942)
costral costralada per alla (Fauli, S.:
ablauren,
costralada,
costral
correguda (Bib. S. Morales, Ms. 420,
c. 1795)
costral costral: golpe que, con las
costillas da uno en el suelo... (Escrig:
Dicc. 1887)
729
costral colp donat en els costats, voc.

valenci; cast. costalada (DCVB)
costralaes grup de vells que ya van a
costralaes (Llibret falla dels solars,
1893, p.6)
costralaes, pegar anar en moviments
eixagerats dels costats y pegant espentes
als peatons: anava el so Tino, pegant
costralaes (Genovs: Un grapaet, 1916,
p.29)
costum del llet consuetdo, -nis >
*cosuetumen > *costmen;
cat. el
costum:
les
males
costumes
(DECLLC, en Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
costum les seues costums (Fenollet:
Hist. de Alexandre, en llengua
valenciana, 1481)
costum segons les costums de la terra
1608, p. 133)
costum segons la costum de
Valencia... bones costums (Ginart:
Reportori dels Furs, 1608, pp. 134, 170)
costum les costums dels soldats (Blay
1666, p. 33)
costum sols per la costum / es presis
que... (Mulet: Tratat del pet, dc.
XXVIII, c.1650)
costum que la costum ha posat
p. 4)
costum a la costum sha destar (Ros:
Cartillas valencianas. 1750, p. 27)
costums que el Bou, per costums
antigues (Coloqui jocs entre el Bou
any 1759)
costum la costum (El Sueco, 1847, p.
92)
costum les costums que hi (G.

p. 14)
costum la costum que tenen (El Pare
Mulet, 1877, p. 61)
costum la costum fa lley (Escrig:
Dicc. 1887)
costum apreciar totes les costums
(Palanca, F.: Lo romancer valenci,
1888, p. 7)
costum pera que u sapien, que en
Alacant tenen la costum... (Semanari
p.1)
costum que te la costum de...
1892, p.2)
costum tingueren la costum de fer
bous (Bodra: Festes de carrer, 1906, p.
41)
costum tenen adems la costum
demportarse un grapat (Gadea. Tipos,
1908, p. 158)
costum com dic encara... la costum
costum les panderoles tenen... la mala
costum (Canyisaes, Monver, 1912, p.
197)
costum contra la nostra costum
p. 6)
y seguir la costum
costum
1917, p.3)
costum pues, per no pedre la costum
1920, p. 7)
costum tenen la costum de...
p.3)
costum les costums que admire tant
1925, p. 5)
730
costum ya es costum antiga (Peris, J.:

costum no marra... es la costum
1928, p.15)
costum que la costum fa milacres
costum tots alcoyans. Y en honor a les
costums... (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 12)
costum yo heret la costum descoltar
raere de les portes (Garrido, J. M:
costum te la costum de llavarse en
aigua templaeta (Soler Peris, J.: Els
costum una costum (Llibret Foguera
costum esta costum don lloc a...
1948)
les bones costums
costums, les
costums, les fent burla de les bones
costums (Vicent Alfonso: El Trull,
1929, p.14)
costurera hun fill de hun fuster e de
huna custurera (Ferrer, St. Vicent.:
Quaresma, 1413)
costurera -mestra de chiquetes; dasta el
sigle XIX, casi totes les chiques asoles
deprenen costura en les escoles:
costurera: maestra de nias... mestra de
costura (Escrig: Dicc. 1887)
Costurera topnim per etimologa
popular: es positiu quen temps de la
reconquista hiagu un convent de
monches claseses en lo poblet de
Costurera, que despus pas a Aixtiva
costurera costurera: escuela de
nias (Escrig: Dicc. 1887)

mosarabisme
toponmic?:
Cota
Cota: antiga alquera de la redol
d'Alcoy que ix en el Repartiment de
Valencia (DCVB)
cota, coteta la coteta de Fumat
(Relaci de Pepo Canelles, 1 part,
1784)
cotamaller
(Pou:
cotamaller
cotamaller cotamaller, loricarius...
cotamaller cotamaller: ...que tena por
oficio hacer cotas y lorigas (Escrig:
Dicc. 1887)
salborot
el
cotarro
cotarro
p. 23)
cotarro shaur escamat el cotarro
Roc, 1864, f. 27)
cotarro pos a qu tant de cotarro?
(Capilla: Una nugol destiu, 1871, p. 7)
cotarro cotarro: desorden, confusin
cotechar pera poder cotechar (Archiu
pollastre. 1776)
cotechar y cotechant els temps pasats
(Els dos amics Nelo y Quelo, Erclito y
coteig -1 doc.: coteig (Siurana:
Disputa de viudes y doncelles, 1561)
cotidi -del llet quotidinum, en
simplificaci
consonntica;
cat.
quotidi: conteu tot lo gasto,/ el gran
afany cotidi, / els mals de cap que
acarrechen (Ros: Coloqui nou, en que
seda, any 1743)
cotidiana febra cotidiana (Rec.
valencianes de Micer Johan, 1466)
731
cotidiana diu Sant Bernart que la

cotidiana lio (Roi de Corella: Quart
del Cartox, 1496)
cotilla el u escriu sobre cotilles, / atre
sobre balandrans (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
coto del llet cautum; llmit, medida
imposta, espay destinat a la caa, etc.
Corominas oferix este eixemple
valenci: de les jugaes de loto, / ni de
les pelaes (sic) de la fulla, / ni de
larrs de fora coto (DCECH, 3,
p.700); pot ser castellanisme arrailat: y
en as remate el coto (Coloqui dels
coto es pos coto (En obsequi dels
coto fem un coto?, joc de baralla
1937, p. 9)
coto coto, molt arrailat en lo Reyne de
Valencia,
en
Alberich,
Alginet,
Valldigna... (DECLLC)
cot chicona alegre: esta cot me
posa negre (Beltrn, E.: Ratolins de
casa rica, 1934, p. 60)
cot chicona: la de la esquerra, cot
p. 12)
cotompel cotompel: algodn en rama
(Dicc, RACV)
cotompel en lo Reyne de Valencia
diuen cot en pel: kotompel
(DECLLC, 2, p. 1014)
cotompel, cot en pel cot en pel,
polvos de murta (Ros, Carlos:
1736)
cotompel, cot en pel la tinc enroll
en coto en pel (El To Cuc, n 137,
Alacant, 1917) De coto en pel ixqu el

neollogisme cotompel en valenci
modern, lo mateix que atres composts
com panoli (pa en oli), cantimplora
(cant y plora), botafoc, cagandanes,
ploramiques, claraboya, etc.
cotompel se tindrn que posar uns
taponets de cotompel en les orelles (El
Pelut, n1, Alacant, 1924, p.3)
cotompel y cotompel que porta Meln
al coll..., perque ahir vaig estornudar, ya
hu veus: un pegat, cotompel... (Alegre
Ortiz, J.: En la Cany, 1926, p.9)
cotorra, ser qui parla de tot sinse
parar: en lo poble me coneix tot lo mon
per la cotorra, perque parle clar y net
(BNM, ms. 14116, La cotorra de
Alacuas, a. 1867, f.11v.)
cotorres descaleta que marmolen
dels vehins: pero el meu fort es pelar a
cotorres descaleta (De dalt a baix, da
cotra lo que li degu dir la cotra del
sinyoret (Colom, J.: Lo que fa la roba,
1875, p. 39)
coturn 1 doc. no en ochs, sino en
coturns (Ballester: Ramellet del bateig,
1667, p. 5)
curer curer: cocer (Escrig: Dicc.
1887)
cova, sinyora de parlant de la Mort:
tant al lliure, com esclau, / com es
seora (sic) de coves (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.140)
covaches viuen en covaches (Garrido,
Alacant, 1933, p.5)
covant ell... sempre de ull esta covant
p. 4)
covar covar (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
732
covarcha -del llet cva, en val. eixistix

la variant antiga en -b-, mosrap; els
autors ms moderns, per crurer ms
cult la grafa en llabidental, cambiaren
la deriv del mosrap y rom-vascoide
*
coopercella (DECLLC, 2, p.1022):
era el llop.../ que ix, de nit, de la
covarcha (Serrano, M. El llop de la
Murta, 1928, p.28)
covarcha y criden desde un rinc, / de
pallisa o de covarcha (El Tabalet,
1847, p. 152)
covarcha, cobarcha pots traure de la
cobarcha (sic) del carb un...
1891, p.11)
covarcha yo me crec ques natural /
quem busques una covarcha (Gayano
Lluch: Ni a linfern, 1918, p.14)
covarcha y la foscor daquella
covarcha (Soler Peris, J.: La Menga,
c.1920)
covarcha a ma casa... a la meua
covarcha (Peris: Mosquit de tenda,
1923, p. 22)
covarcha pero no fa aulor de covarcha
com ell (J. G., Josep M: Fallo a
covarcha la covarcha de la cuina
15)
covarcha all, ms que casa, en una
covarcha (Richart Llopis, F.: La
salvasi de Salvilla, 1927, p.7)
covarches al costat... tingam encara
covarches (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 15)
segons
covarcheta,
cobarcheta
Corominas: tenint en conte esta -b- y la
grafa
valenciana,
prou
estesa,
cobarcheta, mincline a crurer ques
trata dun descendent mosrap y rom-
vascoide de *coopercella, diminutiu del

llet cooperculum, dahon loccit antiu
cobercela... (DECLLC, 2, p.1022)
covarcheta, cobarcheta y a vore si
rasques be la cobarcheta (Cubells, A.:
la dita roca dels
covarchos
Covarchos (Archiu Mun. de Benasal,
Vis. de Benasal, 1723)
cove cistella de cnem ms ample per
alt que per baix: un cove de canyes
(DCVB, doc. valenci de 1410)
cove ple, el establiment o espectcul
en molta gent: estava el cove ple... en
la servesera y els cafens tot el da
plens (El Tio Cuc, n161, Alacant,
1917, p.1)
coveta 1 doc. coveta (Villena, Isabel
de: Vita, 1497)
coveta arropit en esta infels coveta
covil 1 doc. covil, danimal (Escrig:
Dicc. 1851)
covil
(Martnez
Ruiz:
covil
covil, acovilat tena tan acovilats los
nobles pits (Blay: Serm de la Conq.
1666, p. 2)
cowboy anglicisme del llenguage
cinematogrfic: un cow-boy portant al
cap una... (Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1959)
crpula -del llet crapla: donat a la
beguda, a la mala vida: torn / a ses
antigues costums, / y se don a la
beguda, / a la crpula, al abs
p.40)
creatura cultisme valenci, del llet
crtra; cast. y cat. criatura: y ha
llevat a Deu lo servici de la sua
creatura (Constituci Sixto V, en
733
llengua valenciana, Imp. Pere Patrici,

1589)
creatura a creatures que no tenen juh
de rah (Cosnt. Univ. de Valencia,
1611, p.1)
creatura les creaturetes / que no saben
prorrumpir / les paraules en veu clara
llauradors, 1746)
creatura argrunsant la creatura
1784)
creatura creatura: criatura (Escrig:
Dicc. 1851)
creatura creatures que chuplen de un
pitral fofo (Canyisaes, Monver, 1910,
p.199)
creatura els prvuls son les creatures
creatura Che, Asensi, aix es abusar
de les creatures! (El Pelut, n1,
Alacant, 1924, p.3)
creatura diu ques de Pepica la
creatura que aparegu ah en eixa porta
llenges, 1927, p.8)
creaturetes tamb a les creaturetes
parir, 1736)
crdit del itali credito; tndrer
confiansa, crurer a atre: que vostre
Senyora me dona molt de crdit...
crdit tendrien ms credit elles
(Timoneda: Castell dEmaus, Valencia,
1569)
crdit lo credit, lo que fia (Pou:
crdit son persones de crdit (G.
credo, en un -del llet credo, yo crec;

espay de poc tempos, en loques tarda
en resar un credo: y vorn com en un
credo / no ne queda la mitat (Coloqui
de Vicento Menchap, c.1770)
creent catal creient. El verp crurer,
en valenci modern, te dos morfologes
de gerundi: creent y la velaris
creguent: entre cames men torn arrere
creent que... (El Mole, 1841, p.348)
creent Clara meua, estic creent (Roig
creent creent que totes son iguals
creent Y yo tan confiat creent que
ning...! (Ferrando: El dicharachero,
1897, p.11)
creguense creguense alta (Meli:
creguent el meu marit creguent que...
p. 32)
gerundi
creguent
creguent
(Castellanos, Miquel: La conj. verbal
valencian, 2001)
crguesme crguesme (Coloqui entre
un capador de la Gascunya y un sabater
1808)
creilla cast. y cat. patata. Derivat de
criailla de terra > creailla, querailla >
creilla: pols, molta astaca y hasta grills
de criailla (BNM, Ms. Balader, J.: Al
sa y al pla, 1862, f. 17)
creilla un grapat de criailles o sebes,
ms que tinguera (BNM, Ms.
1868, f.8)
creilla a pelar criailles (Escalante:
creilla venent criailles per lliures (El
Cullerot de Alacant, n 13, 1898)
734
creilla plantar creilles y sebes (Vidal

p.16)
creilla querilles (sic) frechies
creilla les tomates de Xixona y de
potet... y les creilles, no res! (...) les
creilles, les sebes y les tomates (El To
Cuc, n125, 128, Alacant, 1917)
creilla cuquera creilles cuqueres,
arrs en pollastre... (El Tio Cuc, 2 ep.
n 53, Alacant, 1924, p.1)
creilla la industria de les creilles
frechies (sic)... perque cuant ms
puestos de creilles posen... (Semanari
creilla a la seba... en les creilles
(Peris: Mosquit de tenda, 1923, p. 10)
creilla
pimentons...
creilles,
bachacons (Catal G.: La carchofa,
Torrent, 1926, p. 10)
creilla pela unes creilles y...
(Perdiguer, E. Ramn: En Carnistoltes,
1928, p. 15)
creilla els melons, les creilles... (Soler
creilla a la cuina a pelar creilles
Concha, 1935, p. 9)
creilla les fulles de querailla(sic)
1938)
creilla les bachoquetes y seba / les
tomatetes,
querailles,
nyores
y
carabaseta (Semanari El Obrero
dElig, 5 de juny 1938)
creilla tomates (sic), sebes, creialletes
(sic) (Llibret Alfonso el Sabio,
Alacant, 1948)
creiller catal patataire, castell
patatero; comerciant o encarregat de
vndrer creilles. En 1890 la veu estava
encara en formaci. En leixemple, la

dona parla a un castell mesclant
idiomes: so criaillero! (Escalante:
Les coentes, c.1890)
creilletes abaixa unes creilletes pera
frechirles
(Peris
Celda:
Terres
creixc en lOrient soc naixcuda, / y
creixc tamb en... (Gadea: Ensisam,
1891, p. 228)
creixca ell creixca (Mas, L. F.: Serm
Cof. St. Vicent, 1755, p. 20)
creixca creixca la cuerna de pa
creixca que li creixca les ungles
1903, p.24)
cuant
creixca
(Soler,
creixca
1907, p. 27)
creixcau apresa, creixcau plantes, que
ya teniu... (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.20)
creixcuda de riu catal crescuda: dit
da... vingu creixcuda del riu...
juliol 1616, f. 248)
creixcuda creixcuda demostraci
(Serm Can. St Pere Pasqual, 1674)
palma
creixcuda
creixcuda
(Mendoa. Manuel: Fiestas Conv.
Carmen, 1622, p. 215)
creixcudetes se fem creixcudetes
creixcut cat. crescut, cast. crecido:
molt creixcut (Salzedo: Vida de H.
Simn, Segorbe, 1614, p. 194)
creixcut tan creixcut era el amor
(Carlos Ros: Paper gracis, c. 1740)
creixcut molt creixcut (Relaci de la
reliquia de St. Pere Pasqual, 1743)
735
creixcut qu creixcuts y qu elevats

(Orti Mayor: Relaci dels bultos,
creixcut era tan creixcut (Paper
gracis..., contrafent als llauradors,
c.1750)
creixcut creixcut (Mas, Lluis Vicent:
Serm Cof. S. Vicent 1755, p. 16)
creixcut Y creixcuts? as es maldar
(Les marors de una fadrina, 1860)
creixcut y cobren uns creixcuts drets
1875, p. 40)
creixcut sel cobra en rdit creixcut
(Palanca: Lo Romaner, Valencia,
1888, p. 96)
creixcut el pago dun creixcut fur
creixcut mhe creixcut (Comes, P.:
creixcut ahon he creixcut (Valls: El
creixcut este chic es que no ha
creixcut
(Escalante:
Quntos
y
reganchaors, 1888, p. 26)
creixqu creixqu la por (Gasull, J.:
La vida de Santa Magdalena en cobles,
1505)
crellals hpax: porte arracades y
crellals (Mulet: Roman de Gayferos,
c. 1660, v. 255)
crem la crem de les naus (BUV.
Morl. Ms. 666, c. 1649)
crem castell y catal cremada: mes
yo crem perque Pau... (Palanca:
crem perque em tens crem la
sanc... (Bib. Nac. Ms. 15503, Prims y
crem Toni qu si vinc crem! (G.
p.27)
crem ix molt crem (Bada y Adell,

crema de llet crema de llet (Rosanes:
Voc. valenciano, 1864)
crem una crem: una quemadura
crema, pastisets de als chics de casa
els enganya / en sis pastisets de crema
crem crem y ensesa (Casademunt,
J.: Un bateig en Burriana, 1871, p. 7)
crem molt crem se me planta
(Mills: En lo mich del mercat 1884)
crem crem: quemadura, efecto que
causa el fuego en un cuerpo... (Escrig:
Dicc. 1887)
crem Qu hua dit, embuster trapal?,
digu prou crem sa mare (Gadea:
Ensisam, 1891, p.477)
crem Pos ella ha eixit prou crem!
(C. Bonet, E.: La planchaora, 1901,
p.10)
crem la Crem de la Foguera
(Llibret Foguera Caldern de la Barca,
Alacant, 1932, p. 15)
crem la Crem (Semanari La
Crem, Alacant, 26 juliol 1928)
crem la crem del gorro (Llibret
Foguera Plasa del Mercat, Alacant,
1929)
crem No, yo. Crem (la dona)
1931, p. 9)
crem Em salvar de la crem!
(Meli: Encara queda sol en la
torreta,1931, p.69)
crem ...despedir a la foguera, gran
traca y crem (Llibret Foguera Alfonso
crem el da de la crem del colege...
(Ivars, fray Andrs: Diari pstum, 21
736
juliol 1936)
crem la Nit de la Crem (Llibret
Foguera Barrio S. Fernando, Alacant,
1942)
crem lhora de la crem (Viv, M.:
Revista Concurs Faller, mar 1948)
crem coca en tonyina!, la seba
doraeta, no crem (Llibret Foguera
cremaes ...el de les selles cremaes
p.16)
cremaes fa molts anys, parlant en la
botigueta editorial de Xavier Caps en
Valencia (enforfoguit piset, en el bon
sinyor Astillero de decorat), em da que
no podem pdrer la -d- intervoclica
dalgunes paraules y, com a rah, fea el
preguntat: Qu farem en els apellits
com Cremades?. Yo li contest a Caps
quels catalans, com els andalusos,
pergueren la -r final y
no tenen
escrpuls en mantndrer apellits com
Teixid, encara que modernament han
tornat al clsic y valenci teixidor per
all de lartificial unitat de llengua. Per
cert, els catalans respetaven nostra
morfologa moderna , com mostra esta
comedia en valenci edit en Catalunya:
cremaes (Gmez Gascn: Cremaes
sinse foc, Tarragona, 1917)
cremaes shan convertit en raspes
cremaes (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,
1928, p.3)
cremaeta ests cremaeta en m?
car?, 1926, p. 7)
cremar, cremeulo cremeulo en
foguera forta! (Llibret Falla Tros Alt,
1864, p.10)
cremarroba no remot, sino a crema
roba (Mas: Serm Cof. S. Vicent,
1755, p. 40)
cremarroba as si ques disparo! Ni a
crema-roba (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 14)
cremat quel chic de la terra, ms aludix al chic que vena terra pera
escurar y, tot el da per lo carrer, estava
cremat del sol: qu si vinc crem!
Vinc ms quel chic de la terra (G.
Albn, M.: Un ball de convit, 1863, p.
27)
cremat que un regalisier, ms aludix
al home que arreplega regals
(regalisia). Yo tamb he patit alguna
veg lantoix darrancar eixes arrails
dahon ara esta el camp de golf de la
Placha de Sent Joan: era joliol, ixqu
socarrat com un llangost torrat.
cremat, estar molt enfadat, en la sanc
puj, cara encesa: y com estar cremat
en mi, mha delatat (Mart, V.: El
cremat, estar perque en lo crem
ques posar en vost... (Alcaraz, L.
cremaura fet roin, agravi: llarga va
la cremaura (Balader: Al sa y al pla,
1862)
cremell de cremat: cremell (Roig:
Espill, 1460)
cremell cremell: mechero (Escrig:
Dicc. 1887)
cremell el cresol te ms cremell que
flama (Canyisaes, Monver, 1912, p.
196)
cremellns torna a ensendre els
cremellns (Baldov: Un fandanguet en
Paiporta, 1855, p. 8)
crencha, crencher dtim desconegut,
Corominas sugerix orige prerrom.
Crencha aludix a la ralla que dividix el
monyo, y crencher sera la pinta,
737
documentanse els dos sustantius en el

valenci del sigle XV: crencha,
crencher (Roig: Espill, 1460) lo
crenchiador de les dones (Esteve:
Liber, 1472); crenchero para el moo:
rascador (Sanelo: Dicc. c.1800)
crencha coha tallada/ crencha calada
crep ni aquelles trenes del cap, eren
de crep (Vives, R.: Entre amics, 1877,
p. 20)
crep gaste crep (Fe Castell, V.: Les
Viudetes de la Plaseta, Valencia, 1900)
crepscul crepscul (Nebot, J.:
cresol dun llet *cruceolum; cat.
gresol: sens lum cresol (Roig: Spill,
1460)
quatre cresols (Archiu
cresol
Patriarca. Inv. mort de Jaume Roig,
1478)
cresol que yo sia cresol de carniser
cresol la llum del seu cresol (Ros,
cresol ensengau el cresol y apagueu la
llantia (El Chorlit, 13 de febrer de
1841)
cresol bona nit cresol, que la llum
sapaga (Escrig: Dicc. 1887)
cresol eixint en lo cresol (Baidal
39)
cresol -prop a la Vereda del Reyne, el
sust. ix dasta en tonaes populars: Les
chiques de Torrevella | al cresol diuen
candil, | a la finestra ventana | y al
jolivert perejil . El vocable estava viu:
el cresol te ms cremell que flama
cresol algn cresol (El To Cuc,
n120, Alacant, 1917, p.1)
cresol oli en cresol! (Tadeo, F.: El

cresol allumenat per cresols (Peris
cresola la cresola de terra (Galiana:
Ms. Refrans valencians, c. 1760)
cresoles les cresoles (Timoneda: El
sobremesa, Valencia, 1569)
cresolet a la llum del cresolet (Bib.
Nic. Primitiu. Coloqui de la loteria, s.
XVIII)
cresoleta cresoleta: candileja (Sanelo:
Dicc. 1805)
cresolets ensesos els cresolets
crespell bunyols, ne crespells
(Eiximenis: Regiment, als Jurats de
Valencia, c. 1390)
crespell un crespel (DECLLC, en text
valenci de 1466)
crespells crespells (Esteve: Liber
elegantiarum, 1472)
cresp, porc -cast. puerco espn; cat.
porc esp: porch cresp e de un...
(DCVB, en doc valenci, any 1428)
cresp, porc porca crespina (Roig:
Espill, 1460)
cresp, porc porc cresp: hystrix, icis
(Pou:Thesaurus, Valencia, 1575)
cresp segons Alcover, del llet
Crspnus, nom propi dhome derivat de
Crspus (DCVB); lo mateix da Escrig
(Dicc.1887)
Crespins distint al adj. cresp,
encrespat, punchs. Segons Corominas:
Crespins com a valenci apenes es
recorda ms que com a determinatiu del
nom del poble LAlcudia de Crespins
(...) No fa falta dir que la -p- y el grup
Cr- descarten tota idea dorige arbic; y
sent romnic mosrap, est clar que ha
de vndrer dun derivat rom
738
Crispianos (Onomasticon, 3, p.464)

crespinell flor siempre viva en idioma
valenciano
crespinell
(Fiestas
Inmaculada, 1663, 117)
crepscul -del llet crepusclum. El
calds barbarisme catal crepuscle es
invent dels amigachos de Pompeu Fabra
per 1915: crepscul (Escrig: Dicc.
1851)
crepscul estar esperant lhora del
crepscul
(Comes, P.: Alejo, thas
colat, 1927, p.11)
crestona ni tampoc deus buscar novia
que siga machucha o crestona (Gadea:
Caps y senteners, Imp. Chusep Canales
Rom, 1892, p.12)
cretona del apellit francs Cretonne,
primer fabricant destes teles de cot:
dos portes cubertes en cortines de
cretona (Puig Espert: Pantomima,
1928, p.5)
cretona -1 doc. les cretones da sis
creu de palla asunt llauger, sinse
problemes, per contrast a la dificultosa
creu del matrimoni: fadrinets y
fadrinetes / que aspireu a ser casats, /
mireu que no es Creu de palla (Coloqui
dels sombreros rufaldats, 1735)
creu negra parlant dun procs per
agresi: feren perdonar la part, / y com
no va haver creu negra , / tot lo paper
qued blanc (Coloqui en que es referix
lo viage que feu Tito, 1789)
crurer crurer (Torrom, Leandro:
Les choyes de Roset a, 1874, p. 11)
crurer crurer que... (El Pare Mulet,
1877, p.34)
crurer y un chiquet a qui els pares
han fet crurer... (Llombart: Tabal y
crurer creurer: creer. Qui no ho
vullga creurer (Escrig: Dicc. 1887)

crurer una idea indiscreta el
crurer... (Gadea:
Ensisam, 1891,
p.183)
crurer fent crurer que ploreu a
llgrima viva (G.B.:La Perla dAlberic,
1918, p.9)
creureu y a creureu no estic obligat
(BUV, Ms. 174, any 1729, v. 237)
creureu y lo quels ulls varen vore
creureu (Gadea: Ensisam, 1891, p.77)
crurevos per crurevos en la presa
p. 15)
crevillaes eixes abacores abufonaetes
y crevillaes (Canyisaes, Monver,
1911, p. 65)
crevillar el crevillaren a punchonaes
crevillar enc no han crevillat els
abacores (El Tio Cuc, n 203, Alacant,
1918, p.2)
creyent catal creient: al verdader
creyent (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.59)
cri part. fem. de criar y sust. de
dona que treballa en el servici
domstic. En val. modern te apcop,
singularisme diferencial respecte al cast.
y cat. criada: la cri deu fer faena.
Tha dit que no eres cri (Balader: Les
cri a la cri desta casa (Colom y
Sales, J.: Lo que fa la rba, 1875, p. 18)
cri En casa som sis boques y la cri:
en casa somos seis bocas y la criada
cri servixca com a cri (Garrot de
cri entre un soldat y una cri
1898)
739
cri a la cri (Soler, Santiago: Mos

cri diu la cri (Canyisaes, Monver,
1911, p. 171)
cri la cri, ama, o lo que fora
cri un telegrama pera la cri (Fink
cri, criaes soldats y criaes
(Barchino, P.: Soldats y criaes, 1919)
cri mha ixit una bestia la seua cri
(J. G. Josep M: Fallo a blanques, 1924,
p.13)
cri a vor la meua cri cm te la
faena (Breva, Vicent: Anem a la
Madalena, Barcelona, 1930)
cri despachar a la cri (Casinos, A.:
cri la cri de la casa (Romn, A.:
p. 11)
criaes els amos berenen en les
criaes? (Liern: La mona de Pascua,
1862, p. 26 )
criaes a les criaes de servici (Bellver:
La creu del matrimoni, Xtiva,1866,
p.39)
criaes servir de criaes (Semanari
p.1)
criaes cuatre criaes y en manco que...
(Vidal, Vicent: La llangosta, est. en
Castell, 1928, p. 21)
criaes les chiquetes li servixen de
criaes (El Tio Cuc, n 425, Alacant,
1931)
criaes veins y criaes, cada u fent...
p. 17)
criaes Per qu cuatre criaes?
p. 20)
criaet Miqueta, un criaet cheps
1926, p. 3)
criaeta el amo y la criaeta (Balader:
Les beseroles, 1874, p. 11)
criaeta y all es pasa el da fent de...
criaeta (Soler Peris, J.: La Menga,
c.1920)
crialla diminutiu de cria, chiqueta de
pocs anys:
pareix una crialla
p.22)
criansa com a sinnim de educaci:
criana e custodia de les donzelles
criansa dins, que els demanen en
criansa (El Blua, Castell, 21 febrer
1892, p.3)
criansa ms criansa, que tens manco
educasi... (de la Torre, J. M: Nit de
festa, 1929, p.14)
criansa educaci: pues si que tenen
criansa! (Herrero: En temps de la
criat lo fill que has criat (Salcedo, Fr.
Domingo: Vida del Ven. Simn, 1614,
p. 196)
criat y ben criat (BEAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 1623, f. 420)
crid crid a son marit (Fambuena:
Fer les cartes, 1881)
crid crid: llamada (Escrig: Dicc.
1887)
crid el motiu daquella intempestiva
crid (Bernat, Lluis: El terreno del
honor, 1894, p. 5)
crida La crida la senya Blaya (Vidal,
Vicent: La llangosta, 1928, p. 24)
crid crid a un chiquet (Llibret
cridaes cridar per telfono: Tinc que
740
fer dos cridaes als companyers.

cridant cridant a la porta (Torre y
cridar catal trucar, castell llamar:
me has enviat a cridar (Rahonament...
el consell que tingueren el Tio Cosme
cridar, quirdar qu vol? Si els
quirde...! (Balader, J.: Les beseroles,
1874. p. 10)
cridar, quirdar no va quirdar al
notari (Balader, J.: Asertar errant,
1883, p. 19)
cridar per telfono catal trucar;
castella tocar, llamar: no teniu ms
que cridar per telfono (Puig Espert,
cridar per telfono un paper que hia...
la tauleta del telfono lo mateix que
cridaren...! (Badenes, V.: Tpat sego,
act. 3r., 1945, p.22)
cridaulo cridaulo que vinga, cridaulo
de part mia (Esteve, Joan: Liber, 1472)
cridots crits forts: hia militar... per
els cridots que pega (Semanari El
crimen cultisme, del llet crmen:
dels crimens (Coloqui jocs entre el
Bou dels carnisers y..., 1759)
crimen y el suisidi es un crimen
p. 35)
crimen crimen malvat (Escalante: Del
crimen ha cometut un verdader crimen
el da 9 del mes pasat (El Amic del
Poble, Alacant, n2, 1899, p.1)
crimen cometut un verdader crimen
(El Amic del Poble, Alacant, 13 mar
1899, p. 1)
crimen crimens ques cometien baix la
capa (Gadea: Tipos, modismes, 1908,

p. 225)
crimen aix es un crimen (El Tio
crimen al crimen sentrega en la
corbella en la ma (Peris: Terres
crimen perdonat el crimen que feu...
p.6)
crimen als crimens terroristes (Llobat
p.13)
crimen es un crimen que sembruten
les culleres (Richart Llopis, F. La
crimen tha dit que soc yo lautor del
crimen (Calpe de Sabino, Ch.: Amor y
sanc de llop, c. 1930, p.52)
crimen fet un crimen; tots acusantme
1931, p. 15)
crimen un crimen no, es un ridcul
7)
crimen nou gobern, lotera y crimen
1931, p. 3)
crimen el crimen que mos ocupa
Hetta, 1931, p.1)
crimen explotar a una filla es un
crimen (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.17)
crimens tots els crimens (Soto Lluch,
M.: Els matariles, 1921, p.10)
crimens ...a bon hora fara ms
crimens (G., Josep M: Fallo a
crimens totes les conversasions sobre
crimens... minteresen (Meli, F.: Al
741
criminaliste criminaliste: criminalista

criminar del llet crimnre: cuant
ms voldrs escusarte / molt ms te
criminars (Segn rahonament que
1823)
criminar criminar: acusar o acriminar
crins, clins -1 los cabells o clins del
coll (Menescala del valenci Die, c.
1400)
crins, clins tornen a correr... safferren
als crins (Fenollar: Lo Procs de les
Olives, 1497)
crins, clims vols les clims de la meua
aca (Capilla: Una nugol destiu, 1871,
p. 19)
crins, clim clin, crin... lo mismo que
clim (Escrig: Dicc. 1887)
cro, cra, crieta chiquet o chiqueta
menuda: com una crieta, sempre
plorant (Soriano, F.: Ploramiques,
1887, p. 11)
cro chiquet de pocs anys: estos
cros... (Guallar, J. G.: Nit dalbaes,
1900, p.6)
crioll crioll: hijo de padres europeos,
nacido en cualquier otra parte del
mundo; negro nacido en Amrica
criolla una camarera criolla senamora
de... (Haro, M.: Hi que tindre
carcter!, 1923, p.21)
criollo y la comare al criollo, chiquet
de mamella (Col. de la Rocha de Foyos,
1795)
criollo en lHabana mat a un criollo
1894, p. 2)
criquet al polo, criquet, reme, monte,
tire... (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,
1928, p.27)
crisis del llet crisis; cat. crisi: la
millora de la mare va molt poc a poc;
uns des la crisis es ms aguda y... (El
Bou solt, 1877, p.188)
crisis crisis: momento decisivo de un
negocio grave (Escrig: Dicc. 1887)
crisis regularment est en crisis y li...
(El To Gabia, Novelda, 6-XII-1883)
crisis actualment, patix duna crisis
(Soler Peris, J.: La Menga, c.1920)
crisis Re-cristo, y quna crisis ms
llarga! (Virosque, A.: La salvasi de la
casa, 1921, p. 15)
crisis crisis de pantalons (Morante
1934, p. 8)
crisis ham pasat un estiu de crisis
9)
crisis hasda as aplega la crisis!
del
grec-llet
chrisma.
crisma
Polismic: cap, oli beneit, gracia del
Batisme...: ...qu val al moro la crisma
si no coneix la sua error (Martorell:
Tirant, c.1460)
crisma una madrina, com ella, tan de
crisma, que era pera ser muller dun
Rey (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 52)
crisma bene la crisma en la seu de
Valencia (RAH, Ms. Porcar: Dietari,
1596, f.9)
crisma del llet chrisma; unci en oli y
blsem feta per la Iglesia; tamb aludix
al cap: aquells son del camal ample; /
trosos de carn batechats. / Es pecat que
tinguen crisma / perque son com uns
alarbs (Ros: Romans... es declaren les
crisma, trencarli a u la tirant...
742
llibrells, casoles, pichers..., trencarli a u

la crisma, el cap (El Bou solt, 1877, p.
189)
crisma ser de crisma: ser de bona
calitat (DCVB)
crisma fer pdrer la crisma: irritar
molt dasta fer pdrer el trellat, valenci
(DCVB)
crismera got ahon es guarda la crisma
pera les uncions; cast. crismera:
portaren les crismeres de Sant Mart
crisol el valenci modern distinguix
entre cresol de llum y crisol
alqumic, pera depurar materies: eres,
digu, / de la bellea crisol (Ros: Paper
Crispos, voto a del llet Crspnus >
Crspus, Crispo; interj. eufemstica per
Christo: vingu el amo de la fulla, voto
a Chrispos llansant (Ros: Coloqui nou,
cuchs de seda, a. 1743)
cristi, vi mesclat en aigua, o batechat.
Aixina, parlant dun vi de ductosa
purea, el taberner pregunta: qu te
este vi?, contestantli el parroqui quel
vi es de relligi mora, y tu el fas
cristi (Milacre del taberner, 1858,
p.20). Per tant: vi en aigua o cristi; y vi
sinse aigua o turc, pera agarrar turques:
lo mateix es turca que mona (El Mole,
1837)
cristalines de fines sen pasen a
cristalines (Matraca de un mosot, s.
XVIII)
cristians, caragols no sern cristians...
sern avellanencs (Serrano, M.: Voreta
cristina del tamany duna cristina
cristina, coca -molt fina y dura, en

poqueta farina, armela molguda y hous:
els rollets carats, les cruixidores
cristines... (Snchez, A.: Bolangera de
dimonis, Castell, 1931)
cristions -del llet christinu; despectiu
de cristians: No vullc cristions!
Cristo Cristo, no he cregut may que
siga castellanisme ... pera m ve dels
mosraps (DECLLC)
Cristo a Christo transfigurat (BNM:
Ms. Matheu y San: Roman, 1643)
Cristo el Sanct Christo per la mar
Cristo un Sant Cristo crusificat de
cart... un Sant Cristo... de fusta
de mar 1700)
Cristo Cristo, quin pensament!
(Escalante: El tio perico, 1875, p. 17)
Cristo! com a interj. Cristo!, li diu
bolchaques al pare (Soriano, F.:
Ploramiques, 1887, p. 17)
Cristo al Sant Cristo de Paterna
Cristo! Cristo, qu colp! Da
chavo! (Sireno, D.: El 606, 1911,
p.151)
Cristo com suava Cristo carregat en el
maerot (El Tio Cuc, n 72, Alacant,
1916)
cristo, en tot -en tota la gent: ell roe
roe a clavarse en tot cristo (El To Cuc,
n 137, Alacant, 1917, p.1)
Cristo! Recristo! Recristo, que
bofet! (Virosque: La salvasi de...,
1921, p.12)
Cristo! Cristo, quina plucha! (Peris
p.5)
Cristo Santsim Cristo del Grau, que
743
torne (Montesinos: Y diuen quel peix

es car?, 1926)
Cristo ...a pastar fanc! Cristo!
p.23)
cristo lligat com un cristo (sic) en la
figuera (Perdiguer, R.: En Carnistoltes,
1928, p. 11)
Cristo botifarretes y chulles per el
Cristo de la Pau (Llibret Foguera La
beates:
deixes
cristoleres
cristoleres (El Tio Cuc, n 550,
Alacant, 1933)
criteri sust. modern (sigle XIX), del
llet criterum: Qu distint es el seu
criteri al meu! (Josep M J.G. y E,
p.26)
critera presentint la critera / y el bum
bum que hava baix (Romans... pera
almorsat, any 1756)
crtic -1 doc.: los dies crtics (Roig:
Espill, 1460)
criticaes ...el ser criticaes y filar cuatre
mesos debaes (Chiste de les filaneres,
c.1850)
criticar pronosticaren, / mal creticar
critic el que siga critic... (Blat,
Pepico: A no s qu, Imp. de Blat, c.
1850)
critic critic: que todo lo censura y
moteja (Escrig: Dicc. 1887)
cromo -reducci de cromolitografa;
aludix asobint en sentit burlesc a qui te
facha o aspecte ridcul: cromo de
calandari (Gayano Lluch, Rafel:
Agarrat que ve la curva!, 1920, p.6)
cromo tots en cromos molt bonicos
cromo cromo de calandari (Soler, S.:

cromo me paregu un cromo pa una
caixa de panses (Marco Rivas, V.: La
cromo aludint a tres homens
monstruosos: Vaja uns cromos! Per
aon cauen, bonicos? (S. Galiana y G.
cromo va fet un cromo (Badenes, V.
M.: Tpat sego, act. 2n., 1945, p.9)
croniste catal y castell cronista:
Joan Cario, croniste (Beuter: Primera
part de la Hist. de Valencia, 1538)
croniste, coroniste coroniste ... Gaspar
Escolano (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 65)
coroniste,
croniste,
coroniste
chronographus... (Exulve: Praeclarae
artis, 1643)
croniste, coroniste del sentiment de
est agravi/ digam alabanes pues/ del
Coroniste (Calbo, Vicent: Quintilles,
en 2 Cent. Can. St. Vicent Ferrer,
1656)
croniste cast. y cat. cronista: de mon
Gremi fel Chroniste (Coloqui jocs
entre el Bou dels carnisers y el Lle de
Almenara, any 1759)
croniste croniste: ... autor de una
crnica (Escrig: Dicc. 1887)
croniste croniste de nostra ciutat
cru adj. clsic y polismic en sentit
traslatici: autor cru, real (Soto Lluch:
cruada la cruada contra infels (A. C.
Arag. Bula de Lle X, en valenci,
1514)
cruada, crus abanda dels arcaismes
derivat de creu, crohada, creuada,
tenim cruada (cru, cruaes) y el
744
modern crus (Escrig: Dicc.1851),

parent de crusificat: la cruada de la
puritat (BRAH, ms. Dietari Porcar, a.
1608). Larcaisme
croada el
reviscolaren els catalans de finals del
sigle XIX.
crucer crucer: crucero (Escrig: Dicc.
1887)
volgut
crucificar
crucificar
crucifici dix lo Cruciffici (Ferrer, St.
crucifix crucifix: imagen de Cristo
crudea crudea: crudeza (Escrig: Dicc.
1887)
crudea cru, crudet... crudea (Fullana:
p.27)
cruelea cruelea: crueldad (Escrig:
Dicc. 1887)
cruera hpax?: la sombra de la
cruera (Martnez: Nelo el Tripero,
1792)
crus, cru cru: cruzada (Escrig:
Dicc. 1851)
crusaes casa baixa de poble, adorn de
banderetes crusaes (Barchino, P.: La
embol, 1925, p.3)
crusaes en les mans crusaes (Sendin
p. 16)
crusant y crusant lo cam de Morella
(Llibre de Visures de Benasal, 1723)
crusant solitaria va crusant...
(Palanca: Un parent del atre mon, 1872,
p. 17)
crusar cruzar los dits (Pou:
crusar derivat modern del llet crux,
crucis. En el sigle XX, tots el valencians
dem crusar el carrer, sinse usar
larcaisme creuar: quant yo cruse del

poble les vies (Sansano: Una
sublevaci. Elig, 1896, p. 25)
al
crusar
Amparo...
crusar
sotana, 1913, p.9)
crusar crusant de part a part (Peris:
La peixca, 1926)
crusar que no se crusen per lo cam
front, 1926, p.8)
crusar ix de la casa de la esquerra,
crusantse en Peransa (Mart Orber,
crusar pera crusar el carrer...
1960)
cruse com perga este cruse, de tren y
vapor (Cubells: Els panquemaos, 1919,
p. 8)
cruse catal encreuament: raros
eixemplars conseguits per el cruse y...
(Puig Espert, F.: Pantomima, 1928, p.6)
crusen alguns transeunts crusen la...
p. 5)
crusero bveda... la del crusero... ixen
als cruseros (Ms. de Jusep Esplugues,
retor de la Vall dAlbayda, 1734)
crusers aiges y pasos crusers
dadoquinat que permitixquen... (El
Bou solt, 1877, p.223)
cruses Y no els cruses la cara?
p. 10)
crusifica em crusifica si resulta lo que
diu (Escalante: A la vora dun sequiol,
1870)
crusificat al que atrevit vitupere / la
lley del Crusificat (Seg. conv. entre
Saro Perrengue..., Imp. Brusola, 1820)
745
crusificats que mos tenen crusificats

crusificat el poble crusificat (El To
crusifisi, crucifisi un crucifisi gran
cuber (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari,1625, f.469)
crusifisi una creueta de argent pera
conjurar, a la una part est lo Crusifisi
de juny 1639)
els
crusigrames...
crusigrames
p.5)
cua de junc, o chunc cat. jonc: cast.
Pato de cola larga; val. Cua de chunc
p.25)
cu peguen una cu (Colom y Sales:
cuadra del llet tardiu quadra:
cuadra (Escrig:Dicc.1851)
cuadra les mules en la cuadra
cuadra anit fiqu laca en el meu
cuarto en conte de la cuadra (Fink: La
cuadraes taules cuadraes y redones
p. 1)
cuadrar cuadrar: conformarse o
ajustarse una cosa con otra (Escrig:
Dicc.1887)
cuadrar perque ningn ttul es cuadra
millor que... (Semanari Garrot de
p.3)
cuadrar Tonta? Es poc eixe
calificatiu. El de burra me cuadra
millor (Angeles, P.: Al treballaor,
faena, 1926, p.5)
cuadrat, quadrat lo cap quadrat

cuadrat cuadrat: cuadrado (Escrig:
Dicc. 1887)
cuadrat ficat en posici militat: ya
estic cuadrat (Martnez Ruiz, A.:
cuadrilla digu hu de la cuadrilla
cuadrilla cuadrilla: junta de muchas
personas para un intento o fin
determinado (Escrig: Dicc.1887)
cuadrilla yo, per eixemple, li da al
rey de la meua cuadrilla (Martnez
Ruiz: Canyisaes, Monver, 1909, p.99)
cuadrilla com hi confiansa en la
cuadrilla (Baidal Llos, F.: Amor
cuadrilla que ixca la cuadrilla
1926, p.9)
cuadrilla,
cuadrillar
cuadrillar
cuadriller, quadriller quadriller
(Mas, Vicent: Serm festa St Vicent,
1755, p.4)
cuadrilles en cuadrilles a la boqueta
nit (Navarro: La pau dels poblets,
1913, p.28)
cuadrilles y desfilen les cuadrilles (El
cuadro, quadro del llet quadrus:
quadros (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1598, f. 27)
cuadro, quadro quadros o retratos de
llens pintats (Vilarig: Memorial... han
de pagar les mercaderes, 1607)
cuadro, quadro y per tot en quadro
(Llibre de Antiquitats, 1611)
cuadro, quadro ha fet dit quadro
(Actes Generalitat, ARV. Prov. any
1650, Sg. 3. 166)
cuadro, quadro tot de cuadros molt
746
richs (BUV. Ms. Ayerdi: Noticies de

Valencia, 1662)
cuadro, quadro fer y pintar quadros
cuadro, quadro la guarnici pera el
quadro (Valda: Fiestas Inmaculada,
1663, p. 317)
cuadro, quadro quatre quadros en que
est Sent Jordi (Orti, J. V.: Quinta
Cent., 1740, p. 168)
cuadro, quadro un quadro de atre es
emblema (Valencia per sos Reys,
1802)
cuadro, cuadret cuadret de costums
(Lladr y Mall, R.: La Deman de la
novia, 1858)
cuadro cultisme, del llet quadrus, en
cmbit o unificaci del sont oclusiu
sort q- > c-: cuadro tan trist com el
que... (Palanca: Llgrimes de una
cuadro, cuadret un cuadret al oli,
pintat sobre taula (El Pare Mulet, 1877,
p.56)
cuadro un caballet de pintor sostenint
un cuadro (Arnal: Lagelo del
colomet, 1877, p. 31)
cuadro comerciant en cuadros vells
p.176)
cuadro, quadro en molts quadros
antics (Bodria: Festes de carrer, 1906,
p. 102)
cuadro ha pintat un cuadro (Soler, S.:
cuadro un cuadro ple de sanc
cuadro apareix el cuadro apocalptic
cuadro els claus de penchar cuadros
cuadro cuadro de tristor (Peris: Terres

cuadro y cuadros de totes clases
p. 11)
cuadro dalt de la porta dentr, un
cuadro del... (Mateu, J. M: Mal instint,
1926, p.5)
cuadro Y quins cuadros! (Puig
cuadro una granera y un cuadro de la
verge (Peris: El banquet, Castell,
1928, p. 3)
cuadro fi del primer cuadro (Matal
9)
cuadro
quint...
sext
cuadro
p. 15)
cuadro sadmiren uns cuadros
Ganda, 1932, p. 18)
cuadro verdoset a cuadros que
pareixa un dacsar (Sendn: Ella,
latra..., 1934, p.52)
cuadro, quadro sainet... partit en dos
quadros (Lletres Valencianes, 15 de
mar de 1934)
cuadro cuadros en les parets (Romn,
1937, p. 31)
cual muller tal qual (Roig: Espill,
1460)
Cual, lo, la afresis de Pascual, lo, la
cual cual: lo mismo que qual (Escrig:
Dicc. 1887)
cual y com era tal cual brfec y
fanfarr (Gadea: Ensisam, 1891,
p.244)
cual ixca tal cual la carabasin
1911)
747
cual porta gran, sobre la cual hia un

lletrero (S. Galiana: Rusafa, Bolsera,
1928, p.6)
cual, cuala -del llet quale; fem. clsic
en valenci. Cuan es parlava el valenci
sinse interferencies, fora en Ayelo de
Malferit o Aiges de Busot, fitvem el
gnero del pronom cual, cuala,
asobint interrogatiu. Eixa riquea
semntica
y
morfolgica,
per
mimetisme al castell, es consider
vulgarisme. La ltima veg que escolt
el femen cuala va ser a una chicona
de COU, per lany 1995, precisament
dAiges de Busot. Fent leixercici, al
senyalarli
una
equivocaci,
em
pregunt: Cula?. Els companyers, la
majora andalusos y murcians, es
rigueren; pero la chicona era fel a la
dualitat del relatiu en lo Sigle dOr,
pues dir o escriurer cuala (grafa antiga
quala),
era cannic en valenci
clsic: e quala, aquella (Ferrer, St.
Vicent: Serm. I, 38. 1, c. 1408)
cuala, quala quala (Martorell: Tirant,
c. 1460)
cuala, quala pren la vianda, quala mes
vulles (Roig: Espill, 1460)
cuala, quala e pensant quala (Roig:
Espill, 1460)
cuala Compares, quala es la causa
(Baoro el Rochet de Alcser..., Tortosa,
c. 1790)
cuala, quala femen quala, molt
frecuent en autors valencians del XV
(Corominas, DCECH)
cuala S, a cuala (Mills, M.: Els
microbios, Valencia, 1884, p. 11)
cuala Cuala? (Escalante: Quintos y
cualitat perque te les cualitats
cualitat no tinc cualitats pera sero

cualitat de bones cualitats (El To
cualitat cast. cualidad, cat. qualitat:
cualitat eixa, que no la tenen tots els
rics (Josep M J.G. y E, Beltrn: Les
Cualo y t, Cualo, pasa avant
(Baldov: Pasqualo y Visanteta, 1861, p.
18)
Cualo El to Bufanuvols, Lluch,
Cualo, Huiso (BNM, Bada, J.: La
matin de Sen Roc, 1864, f. 1)
Cualo Tono, Tfol... Cualo (M.
p. 4)
cuall li arranque de cuall la llengua
(Esc.: Mil duros y tartaneta, 1897, p.
27)
cualla la sanch no es cualla en les
venes? (Col. de la medicina de
Monsieur Laro, 1827)
cuall cuall: cuajada (Rosanes: Voc.
val. 1864)
cualla tota la sanc me se cualla
1874, p. 15)
cuall a dur estos des al forn la
cuall (El pare Mulet, 1877, p.44)
cuall cuall: cuajada (Escrig: Dicc.
1887)
cuall la historia est cuall de...
(M.Ruiz: Canyisaes, Monver, 1908, p.
88)
cuall la llet cuall (Mart Gadea, J.:
Voc. 1909)
cuall tota la pulcritut duna
companya cuall (De Dalt a baix,
Teatraleres, 1920)
cuall, en la melsa -molt tranquil y
bufalagamba: el camarero del barrac,
748
un gach en la melsa cuall

p.6)
cuall naturalea cuall de flors
dabril 1938)
cuall tonyes... panisetes y cuall
(Llibret de la Foguera R. Chap,
Alacant, 1942)
cuallaes, cuallades estaven cuallades
de gentola (Galiana: Rond. 1768, p.
68)
cuallalet, quallalet quallalet menut
cat.
aglevar:
cuallar,
quallar
quallar (Ms. Llibre de herbes,
principis sigle XV)
cuallar, quallar quallar: cuajar...
condensar un lquido... la leche (Ros:
Dicc. 1764, p. 312)
cuallar no tengo pruebas de que el
valenciano quallar se haya empleado en
cataln (DCECH)
cuallar la gran vitalitat de quallar en
Valencia es deur a que haja continuat
com mosarabisme (DECLLC)
cuallar, cuallarse la sanch no es
cualla en les venes / que apenes pot
circular? (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827, p.6)
cuallar el chocolate, no quels
problemes no es solucionen: que els
mals de Espanya no se curen ni poden
curarse... que sinse rodar el morenillo
no cualla be el chocolate (El Mole,
1840, p.90)
cuallar, aplegar a aplegar a bon terme
un proyecte: ...ha cuallat el teu
noviache? (Martnez Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1908, p.80)
cuallaret, quallarets ventres ab los
quallarets (AME. Llibre del mustasaf
de Elig. c. 1660)
cuallaret cuallaret: ltimo de los
cuatro estmagos de los rumiantes
cuallaret llet... va buscant un cuallaret
un desaprensiu cabrero (Semanari El
Obrero dElig, 3 dabril 1938)
cuallat quallat (Esteve: Liber. 1472)
cuallat se mha cuallat (BNM, En
cuallat els balcons cuallats de gent
(Palanca: La festa del Corpus, 1888)
cuallat, home lhome pa casarse deu
tindre de trenta anys pera amunt, ques
cuant est ben cuallat y refet (Caps y
1892, p.10)
cuallat chic desarrollat: y ara es un
jove quallat (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 139)
cuallat, home home fet y refet en
fortalea, trellat, ofisi, etc.: es un home
cuallat (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.21)
cuallat veter: son mariners cuallats
car?, 1926, p. 7)
cualls la sanc a cualls (Conv. de Saro.
1820)
cuansevol en cuansevol campanar
cuansevol yo em contente en
cuansevol cosa (La Donsayna, 1845, p.
98)
cuansevol aguaitant per cuansevol
puesto (Baldov: Cheroni y Bartoleta,
1860, p.6)
cuansevol cuansevol pechina (Bernat
y Baldov: Pascualo y Visanteta, 1861,
p. 9)
cuansevol cuansevol corbella (Liern,
J. M: La paella, Valencia, 1862, p. 19)
749
cuansevol a cuansevol (BNM, Ms.

14480, Merelo y Casademunt: Els
cuansevol as eu deprn cuansevol
p. 43)
cuansevol cuan un home de cuansevol
partit poltic... (Semanari El Blua,
cuansevol en cuansevol de Alacant
(El Liberal, Alacant, 23 dagost 1897)
cuansevol donara cuansevol cosa
per... (Alcaraz, J. L.: El terroriste,
1911, p. 7)
cuansevol com unatra cuansevol
cuansevol cuansevol quel senta se
creur
que...
(Cubells:
Els
cuansevol una tentaci de cuansevol
1921, p.8)
cuansevol cuansevol haguera fet lo
mateix (Esteve: Els Magos del chiquet,
1928, p. 10)
cuansevol Cuansevol da fan ells el...
(El Pelut, n1, Alacant, 1924, p.3)
cuansevol cuansevol da se te casa
1931, p. 4)
cuansevol de cuansevol (Sendn
Galiana: Ella, latra y ..., 1934, p.17)
cuansivol home vulgar: Vicent
Cuansivol (BNM, Ms. Escalante: Un
cuansivol cuansivol pot (Escalante:
La escaleta del dimoni, 1874)
cuant -desdels clsics, el castell
cuando equival al valenci cuant
(quant, arcaisme morfolgic), enc que
oferixca anfibologa en ladj. cuant,
castell cuanto: puix sabeu quant es
cosa certa (Sompni de Johan Johan,

1497)
cuant, quant quant: cuando, cuanto
(Ros, Carlos: Breve dicc. valenciano,
1739, p. 111)
cuant cuant mes a trosos, ms chulo
cuant yo, cuant done la paraula, la
cumplixc (Conv. de Saro. 1820)
cuant
dasiento
plantar
cuant
vullgues (Fags de Rom, N.:
Aforismes rurals catalans, traduits al
valenci, 1853, p.69)
cuant en cuant al estil... (La creu del
cuant mavente les mosques cuant
tinga... (Palanca: Toni Manena, 1872,
p. 15)
cuant Anit cunt me va donar...?
p.13)
cuant de cuant en cuant: de cuando en
cuando (Escrig: Dicc. 1887)
cuant cuant aplegue cridarem al escol
(...) cuant te vullc, morena! (Garca
Martnez,
J.:
Silvestre el de
Carcaixent, Alacant, 1890, pp. 9, 23)
cuant cuando: cuant (Nebot, J.:
cuant cuant va ser alcalde (El To
cuant cuant ix el sol li agarren a
cosquerelles (Salvador, Carles: Un
cuant chiringuito organisat per uns
cuants amics (El Tio Cuc, 2 ep., n 53,
Alacant, 1924)
cuant cuant te veus desamparat
peix es car?, 1926, p. 28)
cuant se riu cuant est de chacota
750
cuant cuant va morir mon pare...

11)
cuant y el tabaco cuant vindr?
1938)
cuant cuant tinga presa (Moreno
Costa, P.: Poeses, en Llibret Foguera
cuquer. cukaro del ing. quaker
tremolahor. El nom adoptat per els
seguidors espirituals de George Fox
(+1691) era el d'Amics, mes el poble els
don el burlesc de quakers o
tremolosos, perque asobint paten
tremolins mstics en les reunions.
Entrels valencians aplegara molt alter
la personalitat deste grup relligis,
aixina com el nom. Eixemple de lo dit
es que, en les festes centenaries de la
Conquista, en 1838, uns chicots ballaren
el ball dels tremolosos cuquers que,
en limprs, apareix com a cukaros;
1 doc. en val.?: contrabandistes, /
cukaros, aragonesos... / Dem els chics
en los carrers / ya ballarn els balls
eixos (Poesas que ha de arrojar al
pueblo el C. del Arte Mayor de la
Seda..., 11 de Octubre ao 1838)
Curiosament, en la mateixa festivitat, la
pantomima del cukaros actu en el
Ball de Torrent junt als Alcides, la
Moixiganga y la farsa del Formacher.
(Gran Baile de Torrente, dispuesto por
el Col. del Arte Mayor de la Seda,
0ctubre de 1838, Imp. de Orga)
cuaranta yo ya pase dels cuaranta
1868, p.9)
cuaranta, tndrer el cap a les aludix a
qui te el cap perdut en asunts llaugers,
que no te serietat en lo que parla o
rahona: Veu? Si te el cap a les

cuaranta! (Lladr: La boba y el
embobat, 1872, p.9)
cuaranta
sentimetros
cuaranta
(Escalante: La escaleta del Dimoni,
1874)
cuaranta a les Cuaranta-hores
cuaranta cuaranta cnters de aigua
cuaranta ...y cuaranta camareres (El
Tio Cuc, n 127, Alacant, 1917) En
catal: i quaranta cambreres .
cuaranta sern cuaranta cudolaes
cuaranta cuaranta set mil pesetes
(Garrido, J. M: Aixina deben ser
totes!, 1923)
cuaranta a agarrar el tren de les huit
cuaranta (J.Garca: El 095, 1931, p.7)
cuaranta cuaranta nou (Valls, E.:
cuaranta despus dels cuaranta
1934, p.6)
cuarentena deixarlis en cuarentena
cuaresma del llet quadragesma,
larcaisme quaresma era com al
valenci, castell y catal, com podem
vrer en el Quaresma del Fuero Soria
(any 1196) o, per el 1800, en lliterats
madrilenys: y volver a Roma a pasar
la Quaresma (Moratn: Epistolario, ao
1795). En valenci modern tenim:
feuse conte ques cuaresma (Mills:
Ni rey, ni caball..., 1874, p.14)
cuaresma a tota presa sacosta la
Cuaresma (El Pare Mulet, 1877, p.25)
cuaresma la primer y segn Pinyata...
se verifiquen en Cuaresma (Llombart:
751

cuaresma carn en des de cuaresma
p.1)
Cuaresma ast de la Cuaresma... son
cuaranta des que mos pareixen...
Monver, 1907)
cuaresma, en cara de de mal gnit,
reguinyoses: y (l)es fadrines estaven en
cara de cuaresma (Canyises, Monver,
1911, p.172)
cuaresma este mes ve molt baixa la
cuaresma (Fink Rees: La millonaria,
1918, p.8)
cuaresma aplega cuaresma (C.
1921, p.18)
cuaresma que estvem en cuaresma
1924)
cuaresma, ser ms llarc que la per
ser ms llarc que la Cuaresma (El Tio
cuaresma, ms llarc que la Me pense
queste sanguango es ms llarc que la
cuaresma (Gayano Lluch: La meua
cuaresmal ixen homens que respeten
estos preseptes cuaresmals (M.Ruiz:
cuart cuart milacre (El Mole, 1837,
p.45)
cuart cuart, quint, sext... (Caps y
p.16)
cuart, les deu y quna hora es?.-Les
deu y cuart (El Amic del Poble,
cuart, les huit y vingu a les huit y
cuart (Gayano Lluch: Ni a linfern,
1918, p.14)
Cuart, Pla de Lo mateix es que

prediquen / as, que en lo pla de Cuart
(Coloqui de Pepo Canelles, c.1780 )
Cuart, carrer de carrer de Cuart
(Llibret Falla Tros Alt, 1864, p.15)
Cuart, carrer de en lo carrer de
Cuart (Llombart: Tabal y donsayna,
1879, p.17)
Cuart, carrer de la caseta que ton to /
deix en lo carrer de Cuart (Ovara: Per
tres pesetes, 1881, p.6)
Cuart de Poblet Cuart de Poblet
(Escrig: Dicc.1887)
Cuart pregntaliu a ton to: / Nelo el
del carrer de Cuart (Escalante, Eduart:
p.3)
Cuart de Poblet Vost coneix a
Chimo Barruga, / que viu en Cuart de
Poblet? (Miralles, A.: Entre un
peixcaor y..., 1918, p. 7)
cuart de lluna cuart, cuart de lluna, en
cuart, en cuart menor... (Escrig:
Dicc.1887)
cuart dhora y al cuart de hora estava
en Deu (Canyisaes, Monver, 1909,
p.122)
cuart se fa tart... les deu menos cuart
(Soto Lluch, M..:Els matariles, 1921,
p.4)
cuart dhora ni un cuart dhora
1934, p.22)
cuart onse y cuart y dos minuts
atre, 1921, p.4)
cuarta Atra veg? Micha cuarta de
botifarrons (Peris, J.: A ras de terra!,
1922, p.9)
cuarta cuarta: cada una de las partes
iguales en que se divide un
todo(Escrig: Dicc. 1887)
752
cuartana febra paldica que reviscola

cada cuatre des:
as es tfol o
cuartana, / per que yo mensenc en
febra (Declaraci amorosa de Tofol el
chufero a Neleta la catalana, La
cuartana cuartana: calentura que entra
con fro de cuatro en cuatro das
cuartel, quartel es en desert, o en
poblat... o es quartel (Rahonament que
cuartel ya saps tu en eixos cuartels
cuartel per la vespr en el cuartel de
... (Semanari El Blua, Castell, 28
febrer 1892)
cuartel el seu retn o cuartel (Caps y
cuartel per orde de la autoritat militar
se quidra... pera que se presente en el
cuartel (El Amic del Poble, Alacant, 23
abril 1899)
cuartel lo primeret que yo fara es
anarmen al cuartel (Folch: El fantasma,
1917, p.5)
cuartel del Pilar estava situat en el
barri del Pilar de Valencia, cambiat en
barri de Velluters per els franquistes del
1970: en el cuartel del Pilar la deprenc
anant... (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.7)
cuartelera, hostia Che, che, tu, que
mhas fet mal! .-Es un(a) hostia
cuartelera... me sha escapat; / yo tamb
mha allastimat (Tadeo, F.: El chic
soldat!, 1919, p.8)
cuartels en tots los cuatre cuartels...
cuartels de soldats en cuartels... (El
Bou solt, 1877, p.178)
cuarter cuarter: la cuarta parte de
una arroba (Escrig: Dicc.1887)

cuarter mel de romer... cmpramen
un cuarter (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.75)
cuarter parlant de les figues que sha
engaldit: un parell de ciarterons
Monver, 1909, p.144)
cuarteronet un quarteronet de
espigol (Ros, Carlos: Roman ... les
cuarteronet tabaco de roin calitat: de
tabaco... de a cuarteronet (Peris Celda:
La ta Pepa Tona, 1918, p. 9)
cuarterons Pero no se lhan dut
sempre per... cuarterons? (Meli, F.: Al
cuarteta Cuarteta: Qui estos des y
estes festes... (Poesas del C. del Arte
Mayor de la Seda, 11 de Octubre ao
1838)
cuartetes,
quintetes,
cuartetes
seguidilles (Ensisam de totes herbes,
1891, p.7)
cuartiagut -lo mateix que cuartillut?:
ben
tallat
de pantorrilla, /...
contmplem be so merc, / mire que
quartiagut (BNM, Ros: Paper curios
cuartilla cuartilla: parte que media
entre los menudillos y la corona del
casco (Escrig: Dicc.1887)
cuartilles llapis en ristre, cuartilles en
la bolchaca... (El Bou solt, 1877,
p.173)
cuartilles cuartilles en... (El Tio Cuc,
n149, Alacant, 1917, p.1)
cuartilles en tot lo servisi descritori,
llibres, cuartilles y regles (Alcaraz, L.
753
cuartilles El saps de memoria? / No,

pero porte as les cuartilles (Josep M
mono, 1929, p.21)
cuartilles porta unes cuartilles de
paper (Gmez Gascn: La reina de la
cuartilles al donarli les cuartilles
cuartillet de vi Chimo, posa un
cuartillet
(BNM,
Ms.
14339,
cuartillet se farem un cuartillet, de vi
eixut (Del porrat de Sent Antoni, 1887,
p. 19)
cuartillet de vi despus de sopar, se
encaixa / un cuartillet (Campos Marte,
J.: El salonet de les flors,1890, p.19)
cuartillut -lo mateix que cuartiagut?:
cuartillut: aplcase a la caballera larga
de cuartillas (Escrig: Dicc.1887)
cuarto, quarto al seu quarto els han
entrat (Archiu Mun. Elig, Romans del
pleit, 1776, v. 176)
cuarto, quarto en un quarto retirat
cuarto -del llet quartus; en unificaci y
simplificaci del sonit oclusiu sort de c,
k, q davant de u: se qued en lo
cuarto estamordida (Galiana: Rond. de
cuarto a eixir del quarto (Len,
cuarto al cuarto de ms abaix, / ahon
solen tindre... (Coloqui del to Vueltes
/ ahon referix el chasco que pas en la
cuarto per lo balc entr en lo teu
cuarto (Escalante: Lepe y Talala, 1886)
cuarto cuarto: habitaci. Lo cuarto
sense ventilaci, o fosch (Escrig: Dicc.
1887)
cuarto amag dins del meu cuarto

cuarto revolcanse per el cuarto, est dit
tot (Canyisaes, Monver, 1908, p. 49)
cuarto a dormir al atre cuarto
1917, p.3)
cuarto: cuarto de Pepica. Una porta
(G.B.: La Perla dAlberic, 1918, p.16)
cuarto anit fiqu laca en el meu cuarto
en conte de la cuadra (Fink Rees, E.:
cuarto de bany tinc un pati en
claraboya, / porter y cuarto de bany
1921, p.8)
cuarto lentr del cuarto (Sendin
cuarto a Rosariet que ix del cuarto
1933, p. 8)
cuartons sis cuartons apuntalats
pa
chicotet:
pastar
cuatretes
cuatretes (Soler: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 59)
cuatre fer un cuatre: bure al gallet en
lo barral.
cuatre les cuatre eixetes ubertes /tot lo
mon bega de ras (Martnez: Nelo el
Tripero, 1792)
cuatre cuatre costats (Rahonament...,
cuatre ham arrimat cuatre llimes
bones (La Sambomba, 24/12/1840)
cuatre els cuatre o sinc escalns (Els
chics educats en casa, 1846, p. 67)
cuatre les dones de cuatre lleges /
venen totes plorant (Coloqui del to
754
cuatre que mescoltes cuatre paraules

(B. Baldov: Cheroni y Bartoleta, 1860,
p.6)
cuatre U, cuatre, huit Qu conill!
cuatre farem un cuatre... Chimo, posa
un cuartillet (BNM, Ms. 14339, Qu
no ser!, 1862, f. 5)
cuatre cuatre chavos llanderols
(Barreda, Manuel: Tomasa o un arreglo
improvisat, 1870)
cuatre duc gastaes cuatre pesetes
p. 9)
cuatre Per qu no li posa cuatre
lletres a Goriet el de Torrent? (Mills,
M.: Ni rey, ni caball, ni sota, 1874,
p.17)
cuatre per espay de tres o cuatre anys
(El To Gabia, Novelda, 7-1- 1884)
cuatre y dir cuatre fresques
1892, p.1)
cuatre y en cuatre camallaes mos
posaren en... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.478) Pasats els anys e influit per els
floralistes, Gadea torn a la grafa
arcaca en q-: y en quatre camallaes...
cuatre en cuatre chavos (El Amic del
cuatre cuatre culleraes (Martnez
cuatre els cuatres... sisos y sets
cuatre trurem la sanc cuatre
sangoneres (Gayano Lluch: Del Tersio
cuatre per cuatre pesetes cochines
1924, p. 14)
cuatre per cuatre chavos (Peris

cuatre sinse dirli cuatre fresques
p.6)
cuatre de cuatre a sis de lespr
1928, p.3)
cuatre dos piules y cuatre trons
(Llibret Foguera San Blas, Alacant,
1930)
cuatre me queden cuatre duros
1931, p. 7)
cuatre cuatre cuadros y un charivari
final (Beut, Pepe: Cart. despectculs,
1932, p. 1)
cuatre el abs que fan ms de cuatre
filaes (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 3)
cuatre el gasero del cuatre
p. 18)
cuatre soltarli cuatre drapaes
falles!, 1934, p. 27)
Cuatretonda en Billena les raboses, /
Cuatretonda
espentadors
(Gadea:
cuatrulls u porta cuatrulls (Colom y
cub, cup ms correcte en sorda final,
del llet cupus (vrer cup); Escrig y
Gadea heu relacionen en el cubo
castell cub: recipiente de madera
para... agua, vino, aceite..., lagar
(Escrig: Dicc.1887)
cub ah lalmrsera, ms adins el cub
y la cubeta... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.256)
cubaes Que te falten moltes cubaes?
cubert cat. cobert: cubert o caseta
755

cubert cubert (Esteve: Liber eleg.
1472)
cubert la mort nos ha cubert (Corella,
cubert tots cuberts los caps (RAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari,1598, f.24)
cubert tapins no poden portar les
dones, sino cuberts de cuyro (Ginart:
cubert cubert y ple de suor (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
cubert estar baix toldo, paraiges o
protecci: a fi, pues, de posarme a
cubert (La creu del matrimoni, 1866,
p.2)
cubert cuberts per veles de lona
1870)
cubert banquet de sis cuberts (Bernat,
cubert del dinar: torcaboques,
gavinets, culleres y tenedors: el seu
cubert, / com la fonda de ms fama (El
cubert del dinar: laigua pera beure,
bollida; / els cuberts, shan de cremar,
per els virus
(Escalante, Eduart:
p.3)
cubert, estar a estar baix protecci,
tndrer bona posici econmica, etc.:
aixina ya estic a cubert (Llobat: Ho
servilletes
y
cuberts
cubert
burro, 1932, p. 5)
cuberta ab la cara cuberta... la cuberta
de casa (Esteve: Liber elegantiarum,
1472)
cuberta la cuberta tenyida en grana
(Alcanyis: Regiment, 1490)
cuberta nau cuberta (Pou: Thesaurus,

1575)
cuberta cuberta (BRAH, Ms. Porcar,
Joan: Dietari, 1616, F. 245)
cuberta cuberta ab esta... (Exulve:
cuberta que te cuberta la frontera (2
6)
cuberta de llibre al final del sainet, en
la contraport, diu: el paper destes
cubertes... (Soler, Virgilio: Sha
1931, p.5)
cubertes naus cubertes per los costats
cubertor lo cubertor era de aquell
mateix brocat (Martorell: Tirant,
c.1460)
cubertor y un cuvertor (sic) per tapet
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
cubertor tambors, campaneo y
cubertors (Liern: La toma de Tetun,
1864, 31)
cubertor lo cubertor del llit (Escrig:
Dicc. 1887)
cubertor acabant de cosir un cubertor
blanc (Garca Martnez, J.: Silvestre el
de Carcaixent, Alacant, 1890, p.7)
cubertor cubertors y banderetes de
infinita varietat (El Liberal, Alacant,
23 dagost 1897)
cubertor els cubertors es penchaven
als balcons els des de festes com el
Corpus, especialment per ahon pasava
la proves: no se veu un cubertor en
ningn balc (El Tio Cuc, 2 ep. n 53,
Alacant, 1924, p.3)
cubertor llevar els cubertors, dels
balcons (Barchino, P.: La embol, 1925,
p.8)
cubertor en el balc... qu
756
cubertor...! (Valls: La verbena, Alcoy,

1935, p. 4)
cubertora cubertora de olla o de
caola (Esteve: Liber, 1472)
cubertora quels serva de cubertora
f.313)
cubertors les traques y les campanes,
els cubertors (Escalante: El chiquet del
milacre, 1878)
cubeta en este eixemple, en la porta
dun balneari, dos decoratives masetes
de gran tamany en arbusts de llorer: y
dos cubetes en llorers (Gayano Lluch:
cubilet dneli este cubilet (Morl:
cubilet coca fina... cubilet, pasts
red... (Rahonament de Carnistoltes,
1854)
cubilet cubilet: cubeta hecha de corcho
empegado o de madera, en que se pone
la garrafa con nieve para enfriar la
bebida (Escrig: Dicc.1887)
cubilet qui vullga vore en la terra /
menechar bels cubilets/ que deprenga
dels chiquets (Gadea: Ensisam, 1891,
p.215)
cubiste salonet... estil cubiste. Tauletes
cubistes tamb (Soler, J.: Els
cubre, cubertor en valenci modern y
en gran par del Reyne usem cubre y
cubertor indistintament o
en
semantisme paregut: Amparito, has
planchat els cubres del llit ? . Pot ser
quels cubertors tinguen ms riquea de
teixit y bordats. Pera les provesons es
penchaven cubertors en els balcons.
cubrint poc a poc san cubrint
cubrix per la tela quel cubrix

1859, p.18)
cubrix cubrix les necesitats (El
cubrix que cubrix en la ma (Peris
cubrix ...de la bveda que mos cubrix
p.15)
cubrix agarrant les mans, les cubrix de
besos (Garrido, J. M: Opresors y
p.29)
cubrixen catal cobreixen: se
cubrixen en... (Puig, F.: Pantomima,
1928, p.42)
cuc del llet coccum : algn cuquet /
chic, del forment - cuchs de seda
cuc de perola cuc de seda aufegat:
com un cuch de perola (Galiana:
Rond. De rondalles, 1768)
cuc espavilat: el cacahuer to Tino
era... molt cuc (Mart Gadea: Tipos,
1908, p. 221)
cuc de peixcar metafricament, home
tranquil o plcit de naturalea: Yo
fiera?. Cuc de peixcar (Mez, E.:
cuca -el femen de cuc es com al cast.
y cat.. En val. es clsic: "canyota, gram,/
cuca, faram" (Roig: Espill, 1460)
cuca dalfals es pichor que la cuca en
lalfals (El Mole, 12 de febrer 1856)
cuc Si vera qu plasa mes cuc!
1872, p. 12)
cuc -interrogativament es diu pera
donar ms valor: Qu ma casa est
cuc?. cuc: comido de gusanos.
Ironicamente,
para
encarecer la
excelencia de una cosa (Escrig: Dicc.
757
1887).
cucaes dos cucaes (Baldov: El virgo
de Visanteta, 1845, p. 7)
cucaes venint com venen les carns...
ya cucaes (Bellver, Blay: La creu del
cucaes te el alfals rabasetes / cucaes
del talla arrs (G. Capilla: Cada ovella
en sa parella, 1868, p.17)
cucaes y sireres... cucaes per dins (El
Bou Solt, 1877, p. 115)
cucaeta alguna cucaeta neixir (Peris
cucala 1 doc. cuchala, pron. cucala
(R. Chabs: El Archivo I, 365, en doc.
valenci de 1310)
cucala tornas cucala, / e cadernera /
gallina era (Roig: Espill, 1460)
cucala cucala equival a corneja en
castell; y cornella, en catal.
cucanya festes, cucanya y paella
(BSM, Ms. 6781, Dsimes de tres, c.
1855)
cucanya cucanya: palo alto y derecho,
untado de jabn u otra... (Escrig: Dicc.
1887)
cucanya del itali cuccagna: per les
espraes cucanyes y canterelles (El To
Cuc, 2 ep. n 55, Alacant, 1924, p.2)
cucanyer derivat de cucanya: qui sap
obtndrer les coses sinse gasto ni molt
de sacrifici o treball:
cucanyer
cucar cucar: roer o comer los gusanos
alguna cosa (Escrig: Dicc. 1887)
cucar se lhan de cucar (Gadea:
Tipos, 1908)
cucar no mos cucars, bonica!
cucaracha lantigues panderoles eren
chicotetes y negres; les grans y
modernes, color caf en llet, cucaraches
americanes. El text no aludix al insecte,

sinos a epidemia o enfermetat
homnima: as el que nos mor de fam
el mata la cucaracha (Gayano Lluch,
cucaracha mentra la cucaracha, el
poll y el moquillo groc (Martn, A.: La
cucaracha desde que li entr la
cucaracha... que vinga atra veg la
cucaracha (Gmez Gascn: La reina de
la festa del carrer, 1932, pp.7, 15)
cucaraches cucaraches (El Tio Cuc,
n 78, Alacant, 1916, p.2)
cucrsela:
largarse,
cucrsela
ausentarse, escaparse (Escrig: Dicc.
1887)
cucat se encontra cucat (Prudent
raonament que fa Pepo Canelles, 1784,
p. 1)
cucat hasta els cors estn cucats
cucat ni est cucat ni podrit (Vercher:
cuclar (vrer clucar): em cucles lull,
cclam y tornam a recuclar (De Pepo y
els trastos de la casa, s. XVIII)
cuclar parlant de les chicones que en
cuclarte el ull caus torbat en la gabia
cuclilles cuclilles (Ros: Dicc, 1764)
cuclilles -vrer cluquilles: es queda en
cuclilles (Coloqui de les moltes
rinyes... entre sogres y nores, 1758)
cucurrechar paraules denamorat: yo
la an cucurrechant (Coloqui... un
cucurruchos cucurruchos, caixes y
atres atifells (El Pare Mulet, 1877, p.
48)
758
cuchamander ser molt cuchamander

alg (Alberola, E.: Refraner valenci,
1928, p. 261)
cuchapandes, guchapandes fets als...
guchapandes (DECLLC, 2, p. 1120, en
text valenci, c. 1900)
cuchipanda dorige desconegut, es
modern en valenci y castell: chala y
fartera en amigachos, familiars, fallers,
foguerers, gayaters, etc.: gran gust,
festa, cuchipanda, alegres... (Gadea:
cuchipanda tot son festes: verbena en
tal carrer... cuchipanda en atre puesto
Mataero, 1928, p.7)
cuchipandes apareix en publicitat de
prensa: Els millors entremesos... pa les
cuchipandes son les conserves ALBO
arreglant
eixes
cuchipandes
cuchipandes
(Meli.
Com
els
cuchitril vocable modern, sera derivat
lllunt de la interj. coch, cuche, cuchi,
present en moltes llenges pera cridar al
porc o serdo; aludix a cases o viviendes
en poc espay y brutes: cuchitrils, tot
son salons (Canyisaes, Monver, 1914,
p. 239)
vixc solitari en eixe
cuchitril
cuchitril (Lanzuela, A.: La Templ,
1933, p.15)
cuchufleta la veu valenciana apareix
en semantisme paregut al que li donava
Fernn Caballero, un sigle ms tart, en
castell: cuento, chascarrillo o
cuchufleta (Bohl, Cecilia: La gaviota,
1849). En valenci, 1 doc.: no es mala
eixa cuchufleta, / mes , Senyora, entrel
palls / sol haver or amagat (Paper

cuchufleta, cojufleta -escrit cojufleta
per Ros, amic de seudoarcaismes y
enredraor de morfologes pera alluntarse
del castell
(escriu apocalypsis,
propheta, sanct... per 1760): be es
coneix que menjau panses (per sa
memoria), / y en eixa cojufleta, / de...
(Ros: Coloqui entre els gosos... 3 Cent.
St. Vicent. Ferrer, 1755)
cudol, cap de -tndrer poc cervell:
cebollots, caps de cudol, durisios
cudol de nativitat trompellot desde
naiximent: com estos durs, / cudols de
nativitat (Romans... en que es declaren
cudol -del llet cotlu?, pedra: este
dur es un cudol, / lo que parla no ve al
cas (Coloqui del ros castany, c. 1760)
cudol cudols com a tabals (Raonamet
de Pepo Canelles a les dametes, 1784, p.
2)
cudol com un cudol tinc el cor
(Coloqui trilinge valenci, castell y
llet, 1809)
cudol com un cudol tinc el cor
(Coloqui trilinge o coloqui entreverat
de valenci y castell, y uns cantonets
en llet, 1809)
cudol el dotor Cudol (Conv. de Saro,
1820)
cudol en este instant agarraba / un bon
cudol, y en lo cap... (Bella, Pascual:
Milacre practicat per el Pare St. Visent,
1859, p.15)
cudol un cudol (BNM, Ms. 14339,
cudol du tres cudols (Salelles
1864, f. 17)
759
cudol brosa, cudols y chonetes

p. 38)
cudol qu ha tirat eixe cudol?
1870)
cudol posarem tres cudols y est
arreglat (Azpiroz: Entre amics, 1877,
p. 9)
cudol cuant yo vullc, soc un cudol
p.17)
cudol ser un cudol (Fuster, L.: El
cudol home en poc cervell: estic que
bufe, cudol (Vidal y Roig, F.: La
cudol eres un cudol (Virosque, A.: La
cudol, recontracudol! usat como a
interj. eufemstica: recontracudol!.
Vost en les seues eixides (Llobat
p.9)
cudol ms dur quun cudol (Alberola,
cudol no tinc ganes de discutir en
cudols (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 4)
cudol ficant cudols pasa (La Cotorra
Fallera, mar 1949)
cudol catal codolada: cudol:
composicin
potica
(Escrig:
Dicc.1887)
cudol cudol: pedrada (Escrig: Dicc.
1887)
cudol una cudol (Mill, Manuel:
Cascarrabies, 1889, p. 22)
cudol li avente una cudol que...
(BNM, Ms. Balader: Al sa y al pla,
1862, f. 26)
cudol una cudol en la esquena

Ganda, 1887, p.16)
cudol varen trencar duna cudol el
perol (La Cotorra Fallera, mar 1947)
cudolaes cudolaes en lo pit (Liern:
cudolaes a cudolaes mos van a matar
ac (Del porrat de Sent Antoni, 1887,
p. 30)
cudolaes sern cuaranta cudolaes
cudols y un cudols / lo chafa y
esclafa (Gaull: La Brama, 1497, v.
189)
cudolet la forma valenciana cudolet
(DECLLC, t. 2, p. 799)
cudolets estos cudolets (Bib. Serrano
Morales, Ms. 6563, 1745, f. 172)
cudolot cudolots, este si es un chasco
cudols el mont de cudols (El Tio
Cuc, n 206, Alacant, 1918, p.1)
cudols li tira al amo cudols (Sendin:
Tonica la del llunar, 1926, p. 7)
cuechar Y fresquet, acabaet dagarrar;
encara cuecha (La Donsayna, 1845, p.
171)
cu cu: moneda de dos cuartos
cu 17 cuens, una peseta; /un cu,
cuatre dins fan; / sis son sis; y un sou,
dotse (Ruiz Esteve: De Dar-Drius a
cuens pera tindre pronte cuens, baratar
una peseta en menuts (La Donsayna,
1844, 62)
cuens dins: los cuens de la vella
(Chiste grasis, Ch. Batiste, conegut per
Santapola, 1857)
cuens no vors mons cuens (Bada y
f. 27)
760
cuens dem ha dafluixar uns cuens

1865)
cuens despus quen lo cornal fica
els cuens de la verdura (El pare Mulet,
1877, p.37)
cuens tindrer molts de cuens: tener
muchos cuartos (Escrig: Dicc. 1887)
cuens shaur begut els set cuens, de
vi eixut (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 31)
cuens els cuens que necesiteu (Tadeo,
cuentet lo cuentet es excelent (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
cuentet oixca un cuentet, So Retor
1744)
cuentet atenguen un poquet / y
masteguen el cuentet (El Trull, 19 de
febrer de 1841)
cuentet a contarlos a vosts un
cuentet (El Canari, vol 2, Castell,
1883, p.9)
cuentet un cuentet molt bonico
(Sireno, D.D.: El 606 o Mariano
cuento cuento del porch esp (Mil,
Lluis de: El Cortesano, 1561)
cuento Deixes de cuentos y pase a la
reixa (Morla: Del torn de les Monches,
c. 1650)
cuento ab que el cuento est acabat
(Serres y Valls, Miquel: Sacro
novenario, 1669, p. 398)
cuento unes veus y cuentos que havien
corregut (A. M. Elda. Proc. Joseph
Arnau, 1694)
cuento de la paella Y ells crehen, los
Peporros, de que sera veritat / lo cuento
de la paella (Coloqui de les
1728)
cuento que no perque yo he dit cuento,
/ ha de ser mentira y fals (Romans y
coloqui nou , pera divertir el humor y
desterrar la melancola..., 16 de
deembre 1733 )
cuento deixeu de cuentos (Ros:
junta y ..., 1738)
cuento disputes, cuentos, quimeres,
que no era del cas (Sentiments y
aconhorts, 1755, 5)
cuento li vingu al cap lo pensament
de fer un cuento (Galiana: Rond. 1768,
p. 9)
cuento no estic pera cuentos y
falories (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 44)
cuento un cuento molt llarc
al Retor, 1772)
cuento si volen saber el cuento
(Archiu Mun. Elig. Romans del pleit,
1776)
cuento contant cuentos vells y nous
p. 17)
cuento home, no vingues en cuentos
ser!, 1862, f. 4)
cuento traure eixos cuentos ara
vida, c. 1865)
cuento cuentos no ms de bruixes (En
cuento quin cuento mos contar?
p. 30)
cuento al foc, y contant cuentos
(Llombart, C.: Abelles, Valencia, 1878,
p. 29)
cuento tot son cuentos (Colom: El
761

cuento que nom vingues en cuentos
cuento en fi, deixemse de cuentos
1887, p. 46)
cuento el cuento va pera llarc (Gadea:
Ensisam, 1891, p.490)
cuento si hagueren de contar u per u
tots els cuentos... (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.35)
cuento deixes estar de cuentos
1894, p. 25)
cuento deixat estar de cuentos, y ves
a... (Ferrando, J.: El dicharachero,
1897, p.7)
cuento cuentos lrics (L. Chavarri,
Eduart: Cuentos lrics, 1907)
cuento deixat de cuentos y anemon
cuento Cuentos, tot son cuentos!
/Aix son cuentos? (Juli, Seraf:
Novio de Pascua. 1916, p.50)
cuento sempre conta algn cuento
vell (Baidal Llos, F.: Amor torna,
cuento Cuento vell: Vosts han sentit
(...) Cuentos vells y baralles noves (El
Tio Cuc, n148, 2 ep. n 57, Alacant,
1917, 1924)
cuento de vindre en el cuento a... (El
cuento eixe cuento ya es molt vell
18)
cuento proseguix el cuento (Vidal,
V.: Resialles del visi, 1921, p.3)
cuento en fi, tot eixe cuento...
atre, 1921, p.6)
cuento an al Sr. Tato y li cont un
cuento (Semanari El Pelut, Alacant, n

1, 1924, p.3)
cuento paraules y cuentos vells
1927, p. 9)
cuento tot aix son cuentos y falories
p.39)
cuento li tinc que contar un cuento
p. 12)
cuento aix pot ser cuento (Alcaraz,
cuento aquell cuento (Ferrer, L.: A la
vora del riu Serpis, Ganda, 1932, p. 36)
cuento algn cuento nou..., no eres
curt (El Obrero, Elig, 16 dabril de
1933)
cuento cuentos de lladres y llops
(Irles, Eduart: Retaulets en la Santa Fas,
Alacant, c. 1934)
cuento segons diuen cuentos vells
1936, p. 5)
cuento cuento vell (Llibret de la
cuento cuentos de lladres y llops,
mentres fora... (Llibret Foguera La
cuento cuento humorstic (Llibret
cuerna bon mos de bac, creixca la
cuerna de pa (Coloqui del ros alas,
1823)
cuerna cuerna: cuartal, varietat de pa
cuern una cuern de bou (Escalante:
cuernejar y el motiu de cuernejar, el
bous del 9 dOctubre (Ros, C.:
junta y ..., 1738)
762
cuernejar:
cuernejar,
cornejar
cornear, acornear (Escrig: Dicc.1887)
cuernes de pa patixch fam / ...quen set
o huit cuernes / non tinch pera un
rentadens (Ros: Coloqui de les moltes
cuernet, fer nom fa cuernet la taba
de la Pepica (En una festa de danses,
1867, f. 11)
cuerno del llet cornu: studiants y
turba
maixqueres
portaven
cuernos (BRAH, ms. Dietari Porcar, 30
giner 1625)
cuerno dents, claus o quixals...
ungles... cuernos (Paper... pera passar
cuerno los carnicers duyen bous / en
los cuernos platejats (Coloqui...
1746)
cuerno , vesten al -En el cor de la
Serra Cucaln y vora riu Huerva, en
Arag, eixistix un parage que alberg
antigament la Venta del Cuerno, puesto
pera fer nit en el perills Cam Real del
Reyne de Valencia a Saragosa. Es
lorige de lexpresi que pasara al
castell? (vesten a la Venta del Cuerno
> vesten al cuerno > vete al cuerno). En
el coloqui, lenfadat Bou li asolta al
Lle un vesten a la Venta del
Cuerno! (Coloqui jocs entre el Bou
any 1759)
cuerno bous / de pota y cuernos
dorats (Sento y Tito... per lo feliz Part
cuerno el cuerno li cou al que
embestix el bou El Mole, 7/ 12 / 1863,
p.84)
cuerno li arreglare una peluca en unes
trenes molt llargues / y dos cuernos
retorsuts (Thous, M.: Foc en lera!,

1900, p.22)
cuerno ya no pensem ms quen
cuernos (Martnez Ruiz, Amancio:
cuerno en mig dun rogle ben gran /
fiquen un bedell en cuernos (Esteve:
cuesco castellanisme poc usat en
valenci, asoles en intenci pardica:
es posa com una bota, / y amolla per
lescusat / uns cuescos com a taleques, /
que fa tremolar el mercat (Romans...
Pixavins, c.1730)
cuescos y embiden quatre mil cuescos
/ pera els tontos valencians, / que
compren pera dos mil, / sis o set dins
de carn (Romans ... en que es declaren
cuesti es cuesti de la reg
(Fambuena: Un franses en Almsera,
1877, p. 19)
cuesti cuesti de nom, cuesti de
torment, cuesti determin (Escrig:
Dicc. 1887)
cuesti roin en la cuesti de
sarsueletes (Semanari Garrot de sego,
cuesti tot es cuesti de prctica
1892, p.2)
cuesti ... en cuesti de llapisera (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 2)
cuesti cuesti damors, Tereseta (El
cuesti cuesti de la llavanera (Perl,
cuesti la cuesti es filmar y aplegar a
estrela (Sendin: Tonica la del llunar,
1926, p. 5)
cuesti la cuesti... (Serrano: Voreta
763

cuesti es cuesti... de temps
una
cuesti
previa
cuesti
Hetta, 1931, p.1)
cuesti a les set del mat Gran
Despert / la cuesti es no deixar dormir
a ning (Llibret Foguera Alfonso el
cuesti el albur / de tindre series
cuestions (Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
cuet, cuhet garba de sarments duns
cinc pams de llarc, pera fer foc: lenva
son pare a Alcoy a vendre una crrega
de cuhets (Gadea: Ensisam, 1891,
p.261)
cueta ...el peix. De la cueta que te ms
greix (El Mole, 1840, p.101)
cugot dorige ducts; insult prou
despectiu, en este cas aplicat a un
dimoni: sen ans cugot en hora mala
(BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1513), y a
uns flares: cugots (Diet. Porcar, a.
1614, f.200)
cugulla en eixa cresteta pareix una
cugulla (BNM, Ms.14484, Liern,
Santsim, c.1865, f. 23)
cuid castell y catal cuidada: lo
nic que yo volguera es tndrela ben
cuid (Escalante: La Consoladora,
1880)
cuid cuid: cuidada (Escrig: Dicc.
1887)
cuid aixina, ben cuid (Peris Celda:
A ras de terra!, 1922, p.10)
cuid la du molt cuid (Tallada,
cuidado, cuidao del llet cogitatus;
abans de curer la -d- intervoclica,
caracterstica del valenci modern, era

homgraf en castell:
no tingues
cuydado (Pou: Thesuarus, Valencia,
1575)
cuidado tinguen particular cuydado
en... (Const. Universitat de Valencia,
1611)
cuidado adornat, per lo cuidado
(BUV. Morla: Ms. 666, c. 1649)
cuidado tenent tot cuidado ... (Morl:
cuidado cuidado de que V.SS. han
tengut per be lliurame (Ort, M.A.: 2
Cent. Can. St. Vicent Ferrer, 1656)
cuidado que pose cuidado (Ballester,
J. Batiste: Ramellet del bateig, 1667)
cuidado si plouria o no, gran cuydado
(sic) (Serres, Miquel: En Real
Academia, 1669, p. 104)
cuidado yo no tinc cuidado de aix
(A, M. Benasal, procs, secci B, n 1,
a. 1684)
cuidado ms cuidado que pesa / el or
qui el pensa guardar (Rios, Joseph:
Poema en valenci, Quinta Centuria,
1740)
cuidado Y cuidado, ara be lo bo
55)
cuidado si un home est en cuidado,
en atenci (Coloqui dels serenos, c.
1780)
replegueuse
cuidadosament
cuidadosament
Nostre
Teatro
atre, 1921, p.15)
cuidaet cuidaet en parlar mal de les
dones (Meli, F.: Al pas del Nasareno,
1928, p.6)
cuidaet Cuidaet en lo ques fa! (de la
Torre, J.: Nit de festa, 1929, p.21)
cuidaeta te trobes all ben cuidaeta
764

cuidao mereix cuidao, So Pascual
sinse
ningn
cuidao
cuidao
p. XII)
cuidao ves en cuidao (Ovara:
Lnima en un fil, 1881, p. 18)
cuidao que res saps y cuidao en traure
draps (Fambuena, J.: Fer les cartes,
1881, p. 16)
cuidao home, cuidao crega vost
que... (El To Gabia, Novelda, 7-11884)
cuidao cuidao: cuidado (Escrig: Dicc.
1887)
cuidao deva tindre ms cuidao per els
barracons aquells del Postiguet
cuidao Y cuidao!... cuidaet (La Nova
Traca, n 1, 1894, p. 1)
cuidao ves en cuidao (Escalante: Mil
cuidao si posara ms cuidao
lautoritat (Gadea: Tipos, 1908, p. 104)
cuidao cuidao en los fancs (Baidal
16)
cuidao dormint sinse cuidao (Peris:
cuidao ah, no tinga cuidao (Moliner
1936, p. 4)
cuidao tindre bon cuidao (Sendin
cuidao estos llops de mar son de molt
de cuidao (Tallada, M.: Les
cuidaos portarn cuidaos mil (Llibret
Foguera Daz Moreu, Alacant, 1936, p.
7)
cuidar yo tamb ms volguera, / que
en lo temps que as he gastat, / haguera
cuidat dels cucs, / o fet lo meu
negociat (Segona part ahon se referix
el modo com perden lo temps homens y
dones... 1784)
cuidaren Es cuidaren mos pares de la
meua vida? (Puig Espert: Pantomima,
1928, p.15)
cuina de campana cuina de campana,
a nostre estil (Camilleri, M Luisa: El
repatriat, c. 1925, p.2)
cuinat en ast partir, cuinat (Roig:
Espill, 1460)
cuinera ser cuynera (Martorell:
Tirant, c. 1460)
cuit antiu joc de chiquets del Reyne,
en dos o tres variants: amagarse y donar
corregudes; asentarse o aginollarse les
chiquetes sinse tocar els peus en terra;
atre, de cadena, ixen dos y cuan
sagarren ixen tres, en acabant cuatre,
etc.
cuixam derivat modern y pardic de
cuixa, analgic en atres com femellam y
botellam.
cuixes de monja varietat de peres:
una lliura de tendrals y atra de cuixes
de monja (Mills: En lo mercat, 1884)
cuixolet no deixa cuixolet, orinal ni
verderol (Coloqui de fr. Pere de la
Merc, c. 1790, v. 192)
cuixot mentres que pernil ya heu
trobem asentat com a nostre en 1575
(equivalent al castell jamn), el
sinnim cuixot no es
corrent en
valenci abans del 1800; tot sugerix
quel duren els
mallorquins que
aplegaren al Reyne per 1615, raere de la
expulsi del moros en 1609,
escampanse son llxic per Trbena,
765
Benimantell, Eixbea, etc.: cuixot:

pernil (Lamarca: Dicc.1839, p.15) Els
descendents dels mallorquins en la
Marina
son hui caball de Troya
llingistic del catalanisme contra tot lo
valenci.
cast.
cuixots rostits aumentatiu;
muslazos asados: vixca el llaur! /
bon tros de pa y gots de vi, /... cuixots
de bac rostits, / y no anar en
micotetes
(Paper
curis,
pera
cul del llet culus, apareix a finals del
XIV en valencians com St. Vicent
Ferrer o gent que viva en Valencia,
com Eiximenis: el cul (Eiximenis, en
el text valenci del Regiment, c. 1390)
cul cul (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c. 1400)
cul lo cul est petant (Mulet: Tratat
del pet, c. 1650)
cul de la nit la funci dur asta (sic) el
cul de la nit (Galiana: Rond. de
cul ast del vi est com es culs del
pantalons (Canyisaes, Monver, 1908,
p. 80)
cul, culot en lo culot asentat (Conv.
de Saro, Imp. Brusola, 1820)
cul en finestra modisme antiu, de
cuan la gent sinse modals fea les seues
necesitats per la finestra, aprofitant la
foscor de la nit : pareix que may haja
oit campanes ni vist cul en finestra
cul en terra estar asentat en terra,
sinse cap dasiento: asentats cul en
terra (Barchino, P.: La embol, 1925,
p.3)
cul desfondes la caira de la cul
cul cul: golpe dado con las
asentadoras. Nalgada (Escrig: Dicc.

1887)
culache pegar un gran culache
culaes peguen tres culaes a la porta
cul de got cul de got: culo de vaso,
piedra falsa que... (Escrig: Dicc. 1887)
cul de porra esperar molt de temps:
totes les nits cul de porra / provocant la
pasensia (El Tio Cuc, n 69, Alacant,
1916)
cul en terra les huit hores, / cul en
terra y almorar (Rahonament... el
cul en terra asentats cul en terra
cular, budell lltim dels budells, que
acaba en lano: per lo budell cular
(Mulet: Tratat del pet, dc. VIII c.1650)
culastrons, a cul + arrastrons: a
espentes y arrastrons; arrastrant el cul
per terra: eixien al carrer a culastrons y
arrapaes (BSN, Ms. 6781, Coloqui
grasis, 1768)
culastrons, a les porten a culastrons
p.43)
culata li pegaren en una culata de
escopeta (BUV, Ms. Ayerdi, J.:
culat culat;golpe dado con la culata
de una arma (Escrig: Dicc. 1887)
culat colp donat en la culata: duna
culat entre cap y coll (Sireno, D.D.:
culata culata... no asoles en
lAlbufera, sino en pobles de tot lo
Reyne de Valencia, part oposta a la
fach de cuansevol edifici, sospeche
mosarabisme (DECLLC, vol. 2, p.
766
1998)
culataes la porta pic a culataes
culavela 1doc.? se desbarat el
relonche, lo mon peg culavela (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
culebra culebra (Roig: Espill, 1460)
culebra brava culebra (Corella:
Obres, c.1495)
culebra llanant per aquella boca
sapos y culebres (Galiana: Rond. 1768,
p. 49)
culebra dona hau fet a la culebra
1859, p.13)
culebra pues si et toca una culebra...
11)
culebra com la culebra arrastrant
culebres males culebres! (Roig y
1874)
culebrons drames: hu entens?, y s
que hi culebrons que... (Escalante:
Una sogra, 1875)
culechar en lo culet menechat, / que
per poquet que culechen (les chicones) /
al temps del acaminar... (3 part del
Coloqui de les modes, 1767)
culepe -hpax?: si no semporta
culepe... (Baldov: El virgo de
culer culer: paal que ponen a los
nios, para poderlos limpiar a menudo
sin desenvolverlos (Escrig: Dicc.1887)
culeros pitets, bragues, culeros,
ahulles de cap (Ros, Carlos: Roman ...
culeros, trurer a u de trurer a u de
culeros: libertarle de miserias, ponerle
en mejor fortuna (Escrig: Dicc.1887)

culet, un un culet de gotet daigua
(Paper curis, pera contrafer..., 1741)
culiblanc -que te el cul blanc: y dins la
diversitat dels coloms... culinegres,
culiblancs (DCVB, en text de Carlos
Ros, c.1735)
culiblanc estos del camal ample, /
alinegres, culiblancs (Conv. sobre la
culperamunt veu composta; de clar
semantisme pardic: y volque en un
reguerot, culperamunt, el barquet
1928, p.22)
culipandas de cul, o de culipandas
(Coloqui de les llgrimes, 1779)
culmen allargue la ma, tocar culmen
(Mercader, C.: Vida de f. Pedro, 1677,
p. 125)
cult el llet cultus dona cult en
valenci, culto en cast. y culte en catal.
En valenci no eixistix la grafa culte;
introduida
per
colaboracionistes
catalaners y les seues vctimes:
versos... que sern mes clars que cults
(BUV. Morl, Ms. 666, c. 1649)
cult al cult ingeni (Orti, M. A.: Cent.
S. Vicent, poema de J. Eximeno, 1656)
cult al Cult inmemorial (Preg per la
canonizaci de S. Pere Pasqual,
Valencia, 1674)
cult tan lo divinal cult (Ballester:
Ramellet del bateig, 1667, p. 5)
cult edifici del div cult (BUV. Ms.
13. Doce quintillas valencianas. c.
1725)
cult cult div (Correguda deste mes de
Octubre, Sigle V de la Conquista, 1738)
cult dona sagrat cult (Mas, fray Luis
Vicent: Serm. Cof. S. Vicent, 1755, p.
3)
767
cult perque molts preciats de cults

(Galiana, Ll.: Rondalla, 1768, p. 12)
cult y Cult Div y de tanta llealtat (En
Reyne, 1794)
cult al home cult... (Bellver, Blay: La
cult ... a rendir cult al art (El Bou
Solt, 1877, p. 103)
cult a rendir cult a Tala (Llombart: A
Manuel Llorens, 1877)
cult ahon se rendixca verdader cult al
art (...) els cults sern ms ... (El Bou
solt, 1877, pp. 94,178)
cult llenguage cult (Escrig: Dicc.
1887)
cult mereix ofertes y cults,/ y
ladorasi ms gran (Gadea: Ensisam,
1891, p.356)
cult el fi y cult poble dAtenes
cult ara se li tribute cult en atra forma
p.63)
cult del cult publisiste... (De dalt a
baix, da dels Inosents, Teatraleres,
1920)
cult el cult empresari del... (Barchino,
P.: La embol, 1925, p.1)
cult creuen que es ms cult escriure...
(Fullana, Lluis: Ort. valenciana, 1932,
p. 41)
cult poble cult (Valls: El to de sa
neboda, Alcoy, 1933, p. 13)
cultiparliste cultiparliste: culterano
cull escopet al aire, y perque mates
una cull... (Canyisaes, Monver,
1909, p. 113)
cullc 1 pers. del present dind. de
collir; val. yo cullc: cat. jo cullo: de
les carchofes que cullc (BNM,

1750)
cullc eixe pesar tamb cullc (Colom:
cullc despresis cullc (Fambuena, J.:
Un franss en Almsera, 1877 p. 7)
cullc si una rosa cullc, tinc por a
puncharme (Peris Celda: Terres
cullera cullera, cullereta (Pou:
culler, cullerada 1 doc. (?)
cullerada (DECLLC, en St. Vicent
Ferrer, c. 1400)
culler cast. cucharada: ficar la
culler (Liern: Una paella, 1861, p. 30)
culler ahon parlem homens nos fica
la culler (BNM, Ms. Balader,
Joaqun: Al sa y al pla, 1862, f. 13)
culler la primer culler (Merelo, J.:
culler ... a qu fica culler?
1877 p. 27)
culler perdone vost si fique la
culler (Escalante: Lepe y Talala,
1886)
culler, ficar la ficar la culler:...
introducirse inoportunamente en la
conversacin de otros; o en asuntos...
(Escrig: Dicc.1887)
culler una culler de sucre moreno
(Canyisaes. Monver, 1913, p. 225)
culler la culler de dos en dos hores
p.158)
culler culler per as, oliveta per all
culler parlar tallant la conversaci
datres ficant culler (Aznar Pellicer:
culleraes sis culleraes de sucre (El
768

culleraes en cuatre culleraes / has
deixat el perol buit (Rubert Moll, M.:
p.13)
culleraes dos culleraes (Pastor,
1905, p. 19)
culleraes cuatre culleraes (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 48)
culleraes si algn malalt pren eixes
culleraes... (Mart: Pepe el curandero,
1928, p.8)
culleraes a pendre culleraes (Sendin
cullerat cullerat, valenci antic...,
moriscs revoltats o relaps del islamisme,
en Eiximenis (Reg. als Jurats de
Valencia), y desde Roig (a.1460),
santn que son roders que formen
banda(DECLLC, 2, p.822)
cullerats moltes esquadres, / cullerats,
/ (l)ladres (Roig: Espill, 1460)
cullerer cullerer que fa culleres
(Gadea: Voc. 1909)
cullereta cullera o cullereta (Esteve:
Liber, 1472)
cullereta cast. nade de pico ancho;
val. Bragat, Cullereta (Vidal: Cat.
cullereta, donat en que sampoma
algo sinse pegar un brot, siga una
eixplicaci o el menjar: posant en la
boca a punt dangolir, perque voatros
sou tan rucs, que si no vos ho donen tot
en cullereta... (Ensisam, 1891, p.504)
cullereta, en parlar en claritat y
donant detalls y rahons: Parle clar
Caballers, ni en cullereta! (Escalante:
Un ratet en el chusgat, 1914, p.35)
cullerot ha tirat ma al cullerot
p. 18)
cullerot Tros de cullerotahn vas?
cullerot, ficar les coses en tndrer que
explicar les coses en molt de detall a un
tararot: a tu than de ficar les coses en
cullerot (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.6)
cullerot daigua valenci cullerot
daigua,
llarves
de
granotes
(DECLLC)
cullerotaes a cullerotaes me fea
pendre el opi (Escalante: El tio Perico,
1875, p. 25)
cullerotaes cullerotaes (Semanari El
Cullerot, Alacant, 22 maig 1898)
cullir ...puguen cullir una figa (La
creu del matrimoni, Imp.Blay Bellver,
1866)
cullir, cullc 1 p.s. present ind.: catal
jo cullo; valenci yo cullc: eixa roseta
la cullc (Rubert Moll: Colahuet y sa
cullir, cullgues pres. subj.: yo cullga,
tu cullgues, ell cullga, mosatros
cullgam, vosatros cullgau, ells cullguen:
te permitixc quen cullgues una
cullir cullir pera vendre a un preu que
no puc ni comprar pa (Marco Rivas,
cullita hia sequa o males cullites
(Peris Celda: Voleu llum?, 19178,
p.15)
cullita si en tots els pobles fa igual,
pobra cullita (Martn, A.: La oroneta,
1927, p.15)
cullita la cullita fon gran (Serrano,
cumplida quin descuyt... vol ser tan
cumplida (Fernndez de Heredia:
Obres, Valencia, 1562)
769
cumplida tenit vitoria cumplida, / puix

a la mort dona la vida (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.140)
cumplida dona atenta, educ y que
acta en trellat: es ms cumplida que
un ringlot (Peris Celda: A la
cumplidament mes cumplidament ne
trata (Archiu Patriarca, BAHM, 349.
cumplidament tan cumplidament
(Galiana, Lluis: Rond.de rondalles,
1768, p.91)
cumplidor cumplidor (Escrig: Dicc.
1887)
cumpliment mija sisa a cumpliment
(Llibre de la peixca de Alacant, 1578, f.
15)
tota perfecci, y
cumpliment
cumpliment (Cap. del Quitament de la
cumpliment y com es clar home / ell
no gasta cumpliments (Ros: Coloqui
de les moltes rinyes... entre les sogres y
nores, a. 1758)
cumpliments senyors, no em fasen
cumpliments (Rahonament que fan
cumpliments omitim eixa clase de
cumpliments (La creu del matrimoni,
cumpliments ferli els cumpliments del
da (Sendn, A.: Ella, latra y..., 1934,
p.45)
cumplint estic cumplint (Soler, J.:
cumplir per cumplir les... (Mart
Pineda, Andreu: Contemplaci en
honor, 1521)
cumplir pera cumplir tot lo qual
(Fabrica de Murs y Valls, 1675, p. 111)
cumplir yo no ha fet ms que cumplir
en... (G. Albn: Un ball de convit,

1863, p.14)
cumplirles sinse saber si podrem
cumplirles (El Tio Gabia, Novelda, 6XII-1883)
cumplit anys cumplits (Ginart, Nofre:
cumplit testimoni cumplit (BUV. Ms.
13. Doce quintillas valencianas. c.
1725)
cumplit Que goig tan cumplit
(Serrano, T.: Tercer Cent. Can. S.
Vicent, 1762, p. 151)
cumplit que sels dona cumplits (En
obsequi als Voluntaris Honrats, 1794, p.
7)
cumplit y veig que es home cumplit
(El Mole, 1841, p. 365)
cumplit segons les lleys de cumplit /
que sigues ben despedit (Gadea:
Ensisam, 1891, p.177)
cumplit si ells han cumplit (La Nova
Traca, n 1, 1894, p. 3)
cumplit cumplits els meus afans
(Peris Igual, J.: La matansa, Castell,
1911, p. 6)
cumplit Es molt cumplit (Meli, F.: El
cumplit yo he cumplit (Peris, J.: Ms
cumplit y ham cumplit com a bons
cristians (Garca y Beltrn: Les
glndules de mono, 1929, p.6)
cumplix ella cumplix los anys
p. 3)
cumplix y com honrat la cumplix
(Relaci de un llaurador, 1743)
cumplix que trenta tres anys cumplix
llauradors, 1746)
cumplix Ya vorem si me cumplix
770
(Mills, M.: Una agensia de criaes,

1874, p. 7)
cumplix eu mamprenga a vore si
cumplix
millor
que
mosatros
cumplix paraules en donen moltes,
/...les cumplix (Gadea: Ensisam, 1891,
p.204)
cumplix es cumplix lo que... (Peris
cumplix que cumplix tots els...
(Bayarri: Festes en Museros, 1923)
cumplix cumplix en el seu deurer
cumplixc yo, cuant done la paraula, la
cumplixc (Conv. de Saro. 1820)
cumplixc enguany cumplixc el desig
1911, p. 17)
cumplixc encrrec que cumplixc
p. 24)
cumplixc cumplixc lo que t no fas
p.13)
hui
cumplixc
anys
cumplixc
p.6)
cumplixc soc sa mare y cumplixc en
un sagrat... (E, Beltrn: Les glndules
del mono, 1929, p.7)
cumplixca cat. complisca: puix desde
as ques cumplixca (Ros, C.: Coloqui
entretengut... pera la celebraci dels
felius 33 anys..., 1746)
cumplixca que cumplixca (Lloant al
Reyne de Valencia, Imp. Viuda de
Laborda, 1802)
se
cumplixca
ara
cumplixca
cumplixca vol que tot el mon
cumplixca (Semanari El Pelut,

Alacant, n 1, 1924, p.4)
cumplixca cumplixca en el deure seu
16)
cumplixca ara lo que falta es que
cumplixca (Herrero, J.: En temps de la
cumplixen totes elles cumplixen (A.
Hist. Oriola. Lg. 984, Orde Generalitat,
13 mar 1650)
cumplixen mestres y catedratics
cumplixen (Const. Universitat de
cumplixen els que cumplixen
p. 4)
cumplixen es cumplixen trecents...
(Romans nou, festes de Sen Vicent,
1755)
cumplixen catal compleixen: se
cumplixen (El Bou solt, 1877, p.246)
cumplixen Mala y Matac cumplixen
cumplixen no cumplixen lo que han
prometut (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924)
cumplixes cumplixes lo que... (G.
p. 10)
cumplixquen ... donen una paraula la
cumplixquen (Melia, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 13)
cumplixques y quem cumplixques
7)
cmul del llet cumulus, ya tenem
cumular en fr.Antoni Canals (c.1395),
en el sentit de amontonar moltes coses:
cmul, cumular, cumulaci... (Escrig:
Dicc.1887)
cmul el cmul de maldats (Vidal,
771
V.: El Serranet, 1928, p.15)

cundir cundir: extenderse hacia todas
partes una cosa... (Escrig: Dicc. 1887)
cundix cada da cundix ms
p.225)
cundix y si la veu cundix... (Zapat,
Vicent: Marianeta de Carpesa, 1899, f.
1)
cundix que cada da cundix ms
cundixca y que cundixca leixemple
cundixca Llstima gran que el seu
eixemple no cundixca (Garrido, J. M:
cundixen, condixen ahon condixen els
visis (Caps y senteners, Imp. C. Rom,
1892, p.21)
cundixquen a fi de que cundixquen
cuneta de cam del itali cunetta; al
principi, asoles era terme de fortificaci:
cuneta: cada una de las zanjas que se
abren a los lados del camino para...
cuneta de carretera de la primera
bosin en los morros me feu caure en la
cuneta de la carretera (Sireno, D. D.:
cunetes ell fent autos y yo
estropeantlos en les cunetes (Sendn
cunipela em far la cunipela (Bib.
Nic. Primitiu, Ms. 419, c. 1790, f. 93)
cuny del llet cognatus, -ata; castell
cuada, catal cunyada: cunyat, cuny:
hermano o hermana del marido respecto
de la mujer y hermano o hermana de la
mujer respecto del marido (Escrig:
Dicc. 1887)
cuny de la cuny de ... (El Tio Cuc,

2 ep., n 56, Alacant, 1924, p.4)
cuny Sempre elegant. Es cuny de...
(Buil, E.: Oronetes destiu, 1934, p.5)
cunyaes en la sogra y dos cunyaes de
soparot en el Grau (Sendn Galiana y
Gmez Polo: Rusafa, Bolsera, Mataero,
1928, p.7)
cols derivat de cua; asobint aplicat a
la garba dalls tendres y sebetes: cols
(sic) dalls frechits en hous / sopava
Toni Climent (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.27) El mateix Gadea
escriu: plegava les sarments... y feha
delles manollets manollets que dihuen
cuhetes (Gadea: Terra , III, p 43)
cuota cuota: parte o porcin fija y
determinada que... (Escrig: Dicc. 1887)
cuota, soldat de -del llet quota:
Toni se convertir en un soldat de
cuota (Josep M J.G. y E, Beltrn: Les
cuotes en cuotes, semanalment (Viv,
M.: Revista Concurs Faller, mar 1948)
cup -del llet tardiu hispnic cupus, en
valenci aludix generalment al puesto
ahon es fa o conserva el vi: torre,
aljup... trull, cup (Roig: Espill, 1460)
cup cup: lagar (Escrig: Dicc. 1887)
cup e(l)s carrets no fan ms que
acarrecha(r)
raims
a(l)s
cups
Monver, 1909, p.148)
cup te un corral, cup, bodega, almsera
(...) chafigant verema en el cup
poblets, 1913, pp. 36, 37)
cup un cup, quatre tartanes (Bib.
cupines fer cupines (Alarcn, Vicent:
El tenorio de Alsabares, Elig, 1891)
772
Cupit, Cupidet cast. y cat. Cupido:

del deu Cupidet (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
Cupit, Cupido del cor Cupido em
fer (Ros, Carlos: Paper gracis,
Cupit que patixen foch del fege, / y ell
es foch del Deu Cupit (Paper curis,
Cupit, Cupidet en valenci es
patrimonial en moltes veus la derivaci
de sorda t , en singular, als plurals en
sonora -d-: ferit del Deu Cupidet
(Paper pera fer lo (l)laurador, declarantli
cuplet, couplet -del fr. couplet, 1
doc.: que lis fera uns couplets... fon la
encarreg de cantarlos... els couplets del
dumenche en la nit (Semanari Garrot
de sego, 19 de agost de 1888, Alacant,
p.2)
cuplet yo cantar uns cuplets y
vosatros ballareu (Soler: Mos
cuplet atres, tatarechn(t) es cuplets
cuplet el cuplet de moda (Chfer, al
Novetats!, 1925, p. 12)
cuplet, cupl cupl que lil feren
cantar... (Gmez Polo: Yo mate...
bous, 1926, p.7)
cuplet tararechant algn cuplet (Josep
M J.G. y E, Beltrn: Les glndules del
mono, 1929, p.36)
cuplet uns cuplets de moda (Valls: El
cupletera ha segut cupletera de les de
percal (Soler Peris, J.: La Menga,
c.1920)
cupletistes ara, li ha pegat per les
cupletistes (Escalante: Un ratet en el
chusgat, 1914, p.8)
cup -del fr. coupon, de couper,

tallar: eixos, tallen el cup (C.
Civera y R. Murgui: La traca, sainet,
1921, p.16)
cuquella -1 doc. com la cuquella
de cuc y,
cuques pl. femen
traslaticiament, chiques llaugeres de
costums: no tot son cucs, hia tamb
algunes cuques... cucs femelles
Xtiva, 1866, p.38)
cuquet fente el cuquet en la orella, en
un paperet (Balader: Les beseroles,
1874, p. 19)
cuquillo, olives del de les olives del
cuquillo (El Bou solt, 1877, p.122)
cuquillo, cuquello a dos dins la
barsella / olivetes del cuquello
p.29)
cuquillo, cuquello y ulls chicotets com
dos olivetes del cuquello (El To Cuc,
n123, Alacant, 1917, p.3)
cur cur en cinch dies (Blay
1666, p. 12)
cur castell y catal curada: Estic
cur (Meli, F.: Al pas del Nasareno,
1928, p.30)
curaci curaci (Roig: Espill, 1460)
curander curander: persona que hace
de mdico sin serlo (Escrig:
Dicc.1887)
curandera -ahon viu o eixercix el
curandero: en laire... la curandera
tamb (Casajuana: La oroneta de plata,
1914, p.16)
curanderes que tinc masa pit pera
aguantar
curanderes
fuleres
p.21)
773
guerra
ya
al
curanderisme
curanderisme (La Cotorra Fallera,
mar 1949)
curandero la persecuci de la
terminaci o per els catalaners (no
volen cego, coixo, etc.; sinos els
catalans cec, coix ... ) em va fer crurer
antany que no era nostra esta
morfologa; pero la documentaci no
mentix:
curanderos, comares,
erbolaris... (BSM, Ms.7116, El fadr, c.
1820, f.2)
curandero es cairer a ratos, y per la
vespr y per la nit curandero (Hern.
p.8)
curandero Cristo, qun curandero!
p.32)
curandero Viu as Pepe el
curandero? (Mart, L.: Pepe el
curaor de curaor no tindret que donar
contes (Rochano: Ms. Pepeta la
Molinera, 1861, s. f. )
curar de grasia Y curar de grasia
ques? / Fer unes creus en saliva
(Folch, R.: El curandero de grasia,
1916, p.18)
curasao llicor de les Antilles, fet de
taronches; 1 doc.: no et done cuidao,/
du rosoli, noy y curazao (sic) (Chiste
de les filaneres, c.1850)
curat y que del coll lo ha curat
(Martnez, G.: Fiest. Toms Villanueva,
1620, p. 81)
curatalls curatalls: planta, suele
aplicarse para cicatrizar heridas
curautot, ungent de nom popular
dels doblons:
als doblons dihuen
groguets,/ ...tamb ungent de curau tot,
/ puix rara es la enfermetat,/ quen los

groguets nos millore (Paper... pera
1742)
curautot productes de dotors de fira
que, per art del birlibirloc, tot heu
curen: el moquillo, el seserol, la pigota
borda..., el desichat Curau tot (La
1913)
curda borracho: de segur mos prenen
per dos curdes (Chfer, al Novetats!,
1925, p. 12)
curenya de can la curenya y el can
(Conv. sobre la venguda de Suchet,
1813, p.5) Escrit en loriginal.
curis net y ordenat: si es bruta, y ell
es curis, / te atre martiri gran, / hasta
que en lo temps se fasa / coixo aquell
que en coixa va (2 part de lo que solen
pasar els homens, c.1740)
curis se pot compondre un arreglo /
curis, net y ben format (Relaci entre
Sento y Tito... a honor de Carlos Tercer,
1784)
curiosechar agranar, llavar, espolsar,
etc.: mentre en la barraca a
curiosecharo un poc (Miralles, A.:
curs tot lo curs de la vida (Villena,
I.: Vita Christi, 1497)
curs un curs: una deposicin
cursi veu rara, apareix en el sigle XIX
en val. y cast., del marroqu kursi?:
me pareix molt cursi (Sanmartn:
cursi tot ast es cursi (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 216)
cursi cursi, demostrant a la llegua en el
seu aire que prosedix del fregall
774
p.10)
cursi qu cursi y qu ridcul (Puig
Espert: Pantomima, 1928, p.35)
cursileres no fasa cas de cursileres
cursiment del arbic marroqu kursi
(?), aparegu cursi com adj. en el sigle
XIX ; 1 doc. adv.: parlant cursiment
(Folch, R .: El fantasma, 1917, p.6)
cursos de sanc cursos de sanc
(Coloqui nou del potecari, s.XVIII,
v.232)
cursos enseguida se li mogu el cos, /
se feu deu sangres / y va anar de cursos
quinse des (Chiste..., a un llauraor del
Puig, Imp. Viuda de R. Mariana)
cursos diarrees: dona vmit, cursos,
rampa y... (Bellver: La creu del
cursos cursos: lo mismo que
cagueroles, caguetes (Escrig: Dicc.
1887)
cursos cursos: diarrea (Rosanes: Voc.
1864)
curtetat y sinse medir la curtetat
p. VII)
curtetat catal curtedat: curtetat:
pequeez y poca extensin de una cosa.
Falta o escasez de talento, de valor...
(Escrig: Dicc.1887)
curtetat en poc trellat, sinse claritat
didees: la curtetat dels dos (Aznar
p.10)
curtit home dur, eixperimentat: el
llaur / no est destre, ni curtit, / mes en
mantindre la vida, / molt millor...
1741)
curtit curtit: curtido (Escrig: Dicc.
1887)
curv curv (Escrig: Dicc. 1887)

curva -cultisme, del llet crva: en
forma culta: curva (DECLLC, 2,
p.925)
curva curva (Escrig: Dicc. 1887)
curva llomes, barranchs, curves
ondulaes (Navarro y Reig, V.: La pau
curva Agarrat... que sacosta la curva
curva ma mare, y quna curva! (...)
eixa curva mha tronchat y mha fet
pedre lesme (Gayano Lluch, Rafel:
Agarrat, que ve la curva!, 1920, pp.4,
7)
curvar cultisme, del llet curvare:
curvar, curvat (Roig: Espill, 1460)
curvat curvat, curvatura... (Escrig:
Dicc. 1887)
currelar del cal, equival a treballar:
que un bon currelar... (Soler Peris: El
currelar y anmsem a currelar
crrica dtim desconegut: crrica:
jaura, cuadrilla de perros de caza
curriquida curriquida de temples
curro 1 doc. Berthomeu, lo curro
(Archiu de Morella, Capbreu, 1443, f.
62, v.)
curro Guillem lo Curro de Paiporta
(Morl: Coloqui entre Guillem lo Curro
y Toni, c. 1640)
curro curro de la ma, voz popular en
el Reino de Valencia (DCECH)
curro fent el curro, agarre pera puar la
corda (Col. de la novia favera, s.
XVIII)
curro curro: el animal o persona a la
775
que falta algn brazo o mano (Ros:

Dicc. 1764, p. 75)
curro si ests coixo o curro (Baldov:
curro no soc curro yo, y vorem (Les
curro sinse embestirle el bou, sha
quedat curro (Escalante: La escaleta
del dimoni, 1874)
curro catal manc, castell manco.
Drige ducts, asoles es veu
valenciana:
y en aix el curro
Tonet... (El pare Mulet, 1877, p.36)
curro tamb pot aplicarse als animals:
li dic que mate al gall curro / y ha
mort... el burro! (Cent. en Bonreps,
1891)
curro, curret li diu el sastre curret
1892, p.3)
curro els coixos, curros y nanos, igual
que atres (Mart Gadea: Tipos,
modismes, 1908)
curro Un chic... deixarmel curro!
(Maez, E.: Bous sinse pa, 1918, p.4)
curro en Ganda ya lhaven deixat
casi curro (Cubells, A.: Les
curro loco y ratat..., curro y baldat
(G. Ibez: El To Boquilla, 1926, p.13)
curro Yo pegarte..., curro vullguera
quedarme! (Lanzuela: La Templ,
1933)
currucatisme moviment de la
burguesa y baixa noblea, apoltic y
acultural; prerromanticisme ridcul de
jovens preocupats per anar a la moda de
finals del sigle XVIII: encara dura el
fumet / del currucatisme (Roquet y
curruco en alifacs de la vellea:
dahuelo curruco (G.B.: La perla

currucons cositons o arrugues fetes al
cosir la roba vella:
y una bella
senyoreta que portava currucons (Caps
la vergonya
curruixes, corruixes
dona cursos y desmays, y changlots, y
curruixes (El Mole, 1837, p.121)
curruquechar un llauradoret va
curruquechant a una sinyoreta (Col. de
Carnistoltes, 1854)
curruquejar,
curruquechar
curruquejar: arrullar (Escrig: Dicc.
1887)
currutac dorige ducts, apareix a fi
del sigle XVIII en opsculs en castell
editats en Valencia y Madrit. Alusiu a
qui es preocupa molt de les modes: de
moda a lo currutac (Carlos Len:
Soliloquio valenciano, imp. Estevan,
1802)
currutach
(Escrig:
currutac
Dicc.1851)
currutaca sabates de les pifientes /
currutaques, a grapats (Descripci de
les lluminaries, any 1797)
currutaca ya vaig en tota desensia
vestida de currutaca (Len: Divertida
miscelanea, 1802)
frases currutacas dic
currutaca
y Bonifaci, c. 1809)
currutaca deixat de ser currutaca
manobre, 1813)
currutaca lha vist yo en la currutaca
currutaquisme ambient social de gent
fetillera, parsita y coenta: encara dura
el fumet / del currutaquisme (Roquet y
776
cusc 1 p.s. pr. ind. de cusir; val. yo

cusc, cat. jo cuso; hasta una pell de
conill li cusc pera resguardarli el pit
1871)
cusc els pantalons... no es la primer
veg que lils cusc (Rocabert: Els
cuscanelles variant valenciana de
cosquerelles: cuscanelles: cosquillas
cuscanelles els va fer moltes
cuscanelles (El Cullerot, Alacant, juliol
de 1898)
cuscanelles y vinga el pesic y vinga
femos cuscanelles (Martnez R.uiz, A.:
cuscanelles cuscanelles y pesics (El
variant
valenciana
cuscanelles
cuscanelles
en
Mart
Gadea
(DECLLC)
pessigolles:
cuscarelles -catal
uy!uy! que en fas cuscarelles!
Carcaixent,Alacant,1890, p. 24)
cuscuo farinetes... cuscuo (Pou:
cuscs, cus cus aquell moro... farta em
tena /que no lo cus cus (BSM, Ms.
cuscs -del r. kusks, trobem
cuscuo en el sigle XVI (Thesaurus,
Valencia, 1575); cus cus en el XVII
1660); y, en el XVIII: ay, plateret de
cucu (Paper curis pera fer lo
son amor, c.1740)
cusiolet fer mos menesters... el
cusiolet (Coloqui de la novia favera, s.
XVIII)
cusir el verp cusir, en u, es clsic y

present en el val. de St. Vicent Ferrer
(c.1400); may es pergu el tancament
voclic: ella li guisa, li plancha, / li
cus, la que sap cusir (Batiste Llopis,
sego dAlacus: Defensa de les dones,
c.1850)
cusir anem a cusir y... (Alcaraz, L. J.:
cusqu el pap, que se cusqu la boca
y no digu ni... (Puig Espert, F.:
custodia del llet custdia: per la sua
protecci e custodia (Martorell: Tirant,
c.1460)
Custodia servint de Custodia el Sanct
custodixca les custodixca lo clavari
(Constitucions Orfens, Valencia, 1748,
p. 5)
custe custe un punt en la boca
1859, p.30)
cut joc de chiquets, paregut a conillets
amagar: ahon chuen a cut les rates
(Sanjuan, Antulio: Tot aplega, Alacant,
1951)
cut del llet culcita y francs coutil ;
teixit en ralles usat pera mrfegues:
prengau si no un chopet / o un pantal
de cut (Boix: Fiestas ... St. Vicent
Ferrer, 1855, p.436)
cutibut hpax valenci;nom de ser
fabuls, malfic. Corominas relaciona
cutibut en calcatrix (DECLLC, 2,
p.795), encara quel text de Roig
lacost a pardals, no a reptils: serp
tortuosa, / son, e rabosa... putput, / gall,
cutibut... (Espill, 1460)
cut son cut y casaquetes / y un alfals
en les faldetes (BRAE, Ms. La
destrucci de Milicies, c.1790).
777
al del rap al, oraci: aprs la

al (Martorell: Tirant, c. 1455, ed.
1490)
al la al (Roig: Espill, 1460)
ala fer la ala (Instructions als
1566)
al los moros que canten ab alta veu
la al (Ginart, Nofre: Reportori, 1808,
p. 261)
alamer, salamer alamer: zalamero
ancarr, sancarr ab gran rah fa
trosos lo ancarr (Orti, J. V.: Quinto
Cent. 1740, p. 191)
aposquedo, sapoquedo juga a apos
quedos (Mas, L. V.: Serm cof. S.
Vicent 1755, p. 10)
aposquedo, sapuquedo Sapuquedo:
gallina ciega (Escrig: Dicc. 1887)
araparrilla, sarsaparrilla de ah el
valenciano araparrilla (DCECH)
araparrilla ara parrilla, smilax
aspera (Palmireno: El estudioso.
Valencia, 1573)
araparrilla araparrilla (Pou:
Thesaurus, 1575)
edeta la , de cedeta usam (Ros,
Carlos: Cartillas valencianas, 1750)
ocs e calar och, castell zuecos
ocs no en ochs, sino en coturns
umbits , sumbits quant comencen sos
umbits (BUV, Morl, Ms. 666, c.
1649)
urrapa, surrapa al primer tap,
urrapa (Coloqui sobre la medicina de
monsiur Laro, 1827)
CH
cha! interj.; aubertura voclica de
che: Cha, la teua parentela (Liern, R.
M: Aiguarse la festa, 1864, p. 15)

cha! Cha, mira! (Colom: Cuatre
cha! Cha, quin lujo...! (Salvador,
p.6)
cha! Cha, qu seriota ests el da del
teu sant (Mart Orber, Rafel: Honra
cha! Cha, ix, poreguita! (Vidal, V.:
El Serranet, 1928, p.4)
cha! cha, Fuster, el nom del pare
chabac adj. dorige confs, apareix
en valenci lany 1736, jabacanet, en
text de Carlos Ros. Ms tart eixira el
cat. xavac, distint al modern valenci
chabac: chabacnament (Fullana,
Lluis: Voc.valenci, 1921)
chabacanet, jabacanet encara que
jabacanet (Ros, C.: Tratat, 1736, p. 31)
chaca chaca: achaque (Mayans: Voc.
val. 1787)
chaca si tens per ah algn tros de
chaca (Gadea: Ensisam, 1891, p.262)
chaca els pantalons nous, la chaca
nova (...) dos chics que, per conte de
chaques, duyen al coll... (Caps y
senteners, Imp. C. Rom, 1892, pp.27,
101)
chaca per 1950, mons pares den
chaca al chaquet gran y gros, crec que
de llana: tant de la camisa com de la
chaca, tan curtes que... (Navarro y
p.13)
chacal del fr, chacal: mamfer de
l'especie Canis aureus, paregut al llop
pero ms chicotet; cat. xacal: chacal
chacarrac dorige onomatopyic, nom
de ton y ball popular valenci: la
778
sinyora Peransa / es la dona ms templ,

/ pa guisar un all y pebre / y ballar el
chacarrac (Mart Orber, Rafel: Honra
chacarracachac ton que dona nom al
ball del chacarrac: chacarrachac, / la
novia va a misa, / chacarrachac, / no
porta camisa, / chacarrachac, / sin porta
o non porta / a tu no timporta (Mart
1927, p.12)
chacona nom de dansa; fr. chaconne,
itali ciaccona, etc.: dansar la chacona,
/ y guitarra puntechar (Coloqui del
dorige
desconegut,
chacota
onomatopyic de chac?. La 1 doc.
apareix en un extremeny que coneixa el
valenci del 1517, Torres Naharro, y
en comedia ambient en Valencia:
diganvos una chacota (Naharro:
Seraphina, 1517); vocable usat per
Timoneda (a. 1562) y quel lletiniste
Pou don com a valenci en 1575.
chacota fer chacota (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
chacota entrems de rialles y
chacotes (BUV. Morl: Ms. 666. c.
1649)
chacota ara que estem de risa y
chacota (Coloqui de la novia favera, c.
1790)
chacota se reduix... a la chacota y a
festes (Merelo, J.: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 15)
chacota y els tals manobres ya
tingueren prou chacota en la grasieta
(El Bou solt, 1877, p.183)
chacota y ms chacota y bulla moven
encara (Gadea: Ensisam, 1891, p.237)
chacota ha fet tanta chacota
(Escalante: Trapatroles, 1895, p. 10)
chacota se riu cuant est de chacota

chacota vost es alegre y amic de la
chacota (Vicent Alfonso: El Trull,
1929, p.6)
chacotes en burles y chacotes
chador -del persa chaddar: dels
chadors (Llobat Ferrer: Ho ha fet el
fill del alcalde?,a. 1931, p.15)
chafa lo chafa y esclafa (Gaull,
Jaume: La brama dels llauradors, 1497,
v. 189)
chaf dende que chaf eixe (Liern:
chaf de una chaf (Serrano: Una
chaf chaf un estrem de la seua
chaf si en pegues una chaf...!
chafacharcos chafacharcos (Palanca:
Secanistes de Bixquert, 1867, p. 36)
chafaetes tornem a les chafaetes,
Nelo (Capilla: Una nugol destiu,
1871, p. 20)
chafaguindes Sen anat el chafa
guindes (Colom: Lo que fa la roba,
1875, p. 38)
chafandn Que voldr este chafandn
(Roig y Civera, A.: Un chuche, 1873, p.
17)
chafandn es que soc... un chafandin
17)
chafand orgulls y de poc trellat: a
tot chafand! (Campos Marte, J.: El
chafand home orgulls y de poc
enteniment: el chafandn del teu
novio (Llobat Ferrer, R.: Cada cosa a
son temps, a.1927, p.10)chafand no
779
vullc chafandins en la familia

(Casinos: Dixam la dona, 1931, p.64)
chafant chafant ous (Escalante: Un
buen moso, 1889)
chafant li va chafant els talons (Peris:
chafant y chafant la llibertat (Llibret
Foguera Calder de la Barca, Alacant,
1932, p. 3)
chafant chafant terra (Llibret Foguera
molt
temps
quest
chafantla
chafantla (Roig y Civera. El tesor,
Gandia, 1884, p. 18)
chafar verp clsic valenci, pas al
castell, ahon apenes es troba dasta
temps
moderns. Dtim ducts,
onomatopyic?; ha mantingut la chdesde ques document per primer veg
en lEspill; 1 doc.: chafar (Roig:
Espill, a. 1460)
chafar troos de argent molt chafats
f.223) y chaf lo cap (ib. 1615, f. 230)
chafar com tinga ms que chafar (2
part... referix com el tio Joan Senn,
1797)
chafar en ms rabia que un gat cuant li
chafen el rabo (El Mole, 9 dagost
1855)
chafar ni sa casa he de chafar (Roig y
chafar ya no chafar esta casa mentres
ell estiga (Angeles, Pere P.: La
Chateta, 1916, p.155)
chafar la orella gitarse pera dormir,
siga en llit o terra: en fi, men vaig a
chafar la orella, si puc (Peris Celda:
chafar As es ballar o chafar raim?
p. 8)
chafar a temps de chafar la... (Sendin

chafar que coneix hasta les pedres que
chafa (Llobat Ferrer: Ho ha fet el fill
del alcalde?, 1931, p.14)
(Gmez
chafar la chafa un peu
1932, p.4)
chafara els morros li chafara
(Pastor. V.: Un meche per afisi,
Alacant, 1905, p. 23)
Chafarines Alacant no tindr dins de
poc res que envechar a les Chafarines
chafarot del rap afrah, gavinet;
sustantiu polismic valenci: gavinet,
navaixa, pene, fusil, arma de foc, etc.
Apareix abans quel cast. chafarote y
cat. xafarot ; 1 doc.: bon chafarot...
pera degollar al Drac (Sento y Tito...
c.1794)
chafarots que pasen el
chafarot
temps... prenint la pols (El Mole, 1837,
p. 94)
chafarot y li trea un chafarot (Colom:
chafarot el guardia sivil tir del
chafarot... (El Bou solt, 1877, p.146)
chafarot el chafarot? Han acudit pocs
dotors (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 28)
chafarot navaixa dAlbasete: una
navaixa... y al vore aquell chafarot...
chafarot -traslaticiament, leixrcit, el
militar que du armes: en este temps,
en el que mana el chafarot (Semanari
El Pelut, Alacant, n 1, 1924)
chafarot o tire ma de chafarot
780
p. 4)
chafat tot estava chafat (Descripci de
les lluminaries, Valencia, 1797)
chafat Bona figa ha chafat ell! (Els
p.62)
chafat yo lha chafat en lo peu
12)
chafat Thas chafat la llengua?
chafat hui li ha chafat la... (Sendn
Galiana: Ella, latra y..., 1934, p.13)
chafat ya than chafat (Canyisaes.
Monver, 1909, p. 97)
chafats se els han olvidat els chafats
1789, p. 3)
chafe la terra que chafe (Lladr,
Ramn: Rafela la filanera, 1855, p. 18)
chafe besant la terra que chafe (Liern,
chafe Hi alg quem chafe?
chafe esta casa no chafe (Fuster, L.:
chafe li chafe (Pastor, Vicent: Un
chafe la terra que vost chafe (Peris:
El dolor de fer be, 1921, p. 18)
chafe y no mire aon chafe (Serneguet,
chafen mos chafen (Bernat: Un
chafes me chafes el vestit (Barreda,
M.: La cara de Mong, 1873, p. 8)
chafes apenes ne chafes (Juan, J. M:
chafigar chafigant verema en el cup
(Navarro, V.: La pau dels poblets, 1913,
p.37)
galicisme,
de
chafl,
chafln
chanfrein: en chafln... a un metro de

la porta (Sendn Galiana y Gmez
p.15)
chafl formant chafl y que done al
carrer (Garca, J.: En la Nit de la
Plant, 1933, p. 1)
chafl, chafln formant chafln,
balc... (Badenes, V. M.: Tpat sego,
act. 2n., 1945, p.1)
chaflant en val. modern nhian
variants com chafl, chafln y chaflant,
en chetimolgica del fr. chanfrein: cat.
xamfr: formant un chaflant una porta
que dona al carrer (Balt, L.G.: Quelo
Chufeta, 1919, p.2)
chafotaes eixe ma fartat a chafotaes
chahuet cast. Pato bigotudo; val.
Chahuet (Vidal: Cat. aves de la
chaira valenci chaira (DECLLC)
chaira dtim ducts, del port.
chairo,pla, o del antiu lleons cheira,
navaixa o gavinet de sabater: chaira:
entre zapateros, eslabn (Lamarca:
Dicc. val. 1839, p. 16)
chaira chaira: acero para afilar
agut,
chaires del gallec chairo;
simptic: que francesilles tan chayres
(Len, Carlos: Poeses pera el casament,
1802)
chairos dels chayros, dels petrimetes
que ara es diuen (Conv. entre Nelo y
Quelo. 1787)
chal del fr. chle; pany fet de seda,
ms llarc que ample: en les dones molt
de chal y papalines en randa (Col. de
lo que tots som fabricants, c. 1840)
chal chal (Fullana: Voc. val. 1921)
chal de seda?Y de an lhas treta? .-
781
Del meu chal, no tena atra cosa

(Alcaraz, L. J.: Cors de fanc, 1928, p.1)
chala reuni de gent festiva ahon el
cant, menjar y burer es fa en el camp,
placha, bodegons o cafens: a la chala...
en cafetins (Escalante: La proses per
ma casa, 1868)
a m tan chal
chal tenintme
1874)
chala els valencians... molt amics de
festetes y de chala (El Bou solt, 1877,
p. 123)
chala a berenar, alguns dilluns a la
chala (Burguet: El tio Sinages, 1882,
p. 15)
chal y eixe chic me te chal (Roig y
Gandia, 1884, p. 8):
chal en mi estava chal, /yo, chalat en
ella estava (Semanari Garrot de sego,
n 1, 1888, Alacant, p.2)
chala podem fer tots una chala
1889)
chala j... j...! Venen de la chala
(Fuster y Llana, Lorenzo: El nano de la
falla, 1894, p. 24)
chala hui, perolet;dem, chala; lall y
pebre (Escalante: Mil duros y tartaneta,
1897, p. 18)
chala dilluns, de chala (Vicent, J.: Els
peixcaors
de
canyeta,
choguet,
Barcelona, 1903)
chala en els dies de festa sen anem de
chala (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 41)
chala, chaleta el dumenche pasat,
estant de chaleta en... (Alcaraz, L. J.:
Per tres pesetes, dos mil duros!, 1919,
p.5)
chal una casaeta quest chal per
m (Peris: Mosquit de tenda, 1923, p.

16)
chala, chaleta que no mos falte hui la
chaleta (G. Ibez: El To Boquilla,
1926, p.6)
chala cuant vaig de chala (Meli:
Che, aix de chala es
chala
valensi! (Alcaraz, L. J.: El ball del
ram, 1928, p.4)
chala y anirem, si els pareix be, un da
de chala (Lanzuela, A.: La Templ del
barrio, 1933, p.26)
chalala hpax ; probablement, agarrat
del cal: cuant ma chalala retundis
/sempre ma vist amarrat (Martnez, P.:
chaln com era chaln / arrib a ser
entre tots /el chocho del capots
(Martnez: Nelo, 1792)
chaln escoltar no voldr. Bon chaln
(Matraca de un mosot y un estudiant, s.
XVIII)
vinga
as,
so
chalanguera
chalanguera (Bellido: Un francs de
Rusafa. 1876, p. 26)
chalans chalans com el Calbo, ara / ya
non parixen les mares (Gadea:
chalat me t en sons atractius chalat
5)
chalao de ducts orige, del cal
charlao: loco? (Jimnez, A.: Voc.
jitano, 1853, p.65); apareix com a
chalado en el castell de Valle Incln y
Unamuno, al mateix temps quel
valenci chalao: Sntat ah, chalao
(Tallada, M.: Aix si que te
importansia!, 1924, p.6)
chalao te hu fa creure, chalao
(Barchino: La embol, 1925, p.4)
782
chalao Chalao!Qu ms prengueres

tu! (Meli, F.: Al pas del Nasareno,
1928, p.8)
chalao saverigu que va ser un
chalao (Hernndez, F.: La vista causa
de Mary Hetta, 1931, p.3)
chalao Quin chalao! (Morante
1934, p. 20)
chalat quem te chalat eixa... (Roig y
Ganda, 1887, p.11)
chalat es un vell y est chalat: es un
andaluso (Garca Martnez, J.:
1890, p. 25)
chalat algn vell chocho o chalat (El
chaldeta chuar a la chaldeta (BSM,
Melisenda, c. 1660)
chalea de sa bellea. / Adeu, morrets de
chalea (Ros, Carlos: Paper gracis,
chalea adeu, morrets de chalea
p.166)
chaleco del rap yalica < turc yalak:
si alguna en cau / se apuntala un
chaleco de percal (Consell de una mare
a una filla sobre pendre estat,
imp.Correccional, 1852)
chaleco hui de un forro de chaleco li
ha fet... (Colom: Tal es Cualis,
chaleco Com estem de pantalons,
chaleco... (La capa no sempre tapa,
1876, p. 7)
chaleco este chaleco a mi me fa...
chaleco anunci en prensa alacantina
del XIX: Sastrera Gostino Ferrer...
americanes de fil...pantalons de llana...

chalecos llana desde 20 quinsets
Alacant, p.4)
chaleco chaleco despasat (Cubells:
chaleco el chaleco ms net
chaleco vist pantal llarc, chaleco,
mocaor (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.5)
chaleco trau... del chaleco una
cartereta (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 17)
chaleco daspardenya, faixa y chaleco
1932, p. 12)
chaleco en cos de camisa y en chaleco
cridant a... (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 2)
chaleco en cos de camisa o chaleco
p. 10)
chalequera la chalequera, ella diu
ques novia teua (Puchol, V.L.: U que
te por, 1921, p.4)
chalequeres les germanes chalequeres
/ tenen ms fam que Garr; se creuen
que son prinseses / y no tenen un bot
1923, p.6)
Y
este
chalequet?
chalequet
Fiqueselo tamb (Ovara: Dimats 13!,
1877, p. 13)
chalequet chalequet y faixa negra
(Baidal Llos: Amor torna, Castell,
1917, p. 10)
chalera ... ms chalera (Barber y Ras,
F.: De Valencia al Grau, 1889, p. 15)
chalero dorige desconegut, llet,
snscrit...?; parent del occ. chal e it.
scialare; en valenci es lamic de
783
fartaes, burer y cantar en amics, siga la

chala en lhorta, mont, placha o bodeg:
en un cafet, uns chaleros discutixen
(Llombart: Abelles, 1878, p. 26)
chalero son chaleros (Escalante: El
agelo Cuc, 1877)
chalero ...mos diua que som chaleros
p.2)
chalero varios amics, / chaleros de
naiximent (Llibret Falla Carrer de
Rusafa, 1905, p.3)
chalero en Denia... els ms chaleros
del poble (El Tio Cuc, n 143, Alacant,
1917, p.3)
chalero per el foro ix Pepe ... chalero,
un valensi de cap a peus (Meli: Tots
a Nova York, 1921, p.3)
chalero som chaleros (Gmez
Polo,J.: Yo mate... bous, 1926, p.15)
chalero seguint la broma..., son
chaleros (Meli: Com els cacherulos,
1926, p. 12)
chalero tots son chaleros (Angeles,
chaleros ...el tren que ix de Paterna.
Vaig a vore si venen molts chaleros este
dumenche (Alegre Ortiz, J.: En la
Cany, 1926, p.8)
chaleros diguen vosts quen esta
barri no hia categora. As estn els
ms chaleros (S. Galiana y G. Polo:
Rusafa, Bolsera..., 1928)
chalet -del fr. chalet; cat. xalet ; 1
doc.?: lo chalet o caseta que feu en...
(Llombart: A Nicolau Sanchis, 1877)
chalet parlant dun grup damics que
apleguen al Chalet de Chufa y sarreen
una menchurr (Martnez Ruiz,
p.183)
chalet de Benala eufemsticament
era el presili dAlacant, del nom del bari

ahon estava: una tempor en el chalet
de Benala... el portaren al chalet de
Benala (El Tio Cuc, n 79, Alacant,
1916)
chalet manar quem fasen un chalet
en el Vedat ... no pots tindre ningn
chalet (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921, p.10)
chalet chalet: quinta, casa de campo
para recreo (Fullana: Voc. 1921)
chalet comprarli un chalet en el
Vedat (Gayano Lluch, Rafel: Agarrat,
chalet dem tenim aigua en el chalet
p.15)
chalet llansols, mantes... y tots els
ensers que existen en el chalet
p.4)
chalet en la porta del chalet apareix...,
deixe chalet que... (Alegre Ortiz: En
la Cany, 1926, pp. 8, 18)
chalet que li feren un chalet (Catal,
chalet a lesquerra, fach dun chalet...
te que vindre a vore el chalet (Aznar
Pellicer, J: Lhora tonta, 1929, pp.35,
44)
chalet chalet en les afores (J.G.:
chalet dun chalet, front a la placha
(Barchino, P.: Tot lo que relluix,
1931, p.3)
chalet per el chalet apareix...
chaleta a ell dnali la chaleta dels
dumenches (Alcaraz, J. L.: El
chalina dins de la pobrea, no li falten
784
la chalina negra, les melenes llarges

1914, p.16)
chalina coll planchat blanch y una
chalina (Baidal Llos, F.: Amor torna,
Castell, 1917, p. 18)
chalina son els dos uns chalines pa les
coses de novios (Barchino, P.: La
embol, 1925, p.5)
chalina com no porte chalina...
1926, p. 7)
chalina com a mot del que du eixa
roba: Che, si es Chalina! .-Es veritat.
Chalina el funerari (S. Galiana:
chalina pantal chanchullo, chalina...
1928, p. 14)
chalop vent chalop (Pou, Onofre:
chalupa del fr. chaloupe; apareix en
cast. y val. en el sigle XVI; 1 doc. , en
text castell de Palmireno: El estudioso,
Valencia, 1568, p. 162)
chalupa chalupa, entrada ab eixida
mercaderes, 1607)
cham dins, pago dun servici, etc.:
sen ha anat sinse amollar el cham
p.21)
chama castell jaura: una chama
chamar Hia qu chamar?. Peix
frechit, pa blanet y un bon barral (Col.
chamariler anir el tio Benito el
chamariler (El Tio Cuc, n 71, Alacant,
1916)
chamariter a la hora de costum se
posa a tocar el chamariter pera replegar
les ballaores (Semanari Garrot de

chamarilero veu moderna en esta
grafa, tant en valenci com en castell;
dorige ducts: que hagueres donat a
ton fill: una educasi de... chamarilero
p.39)
chamarluc chamarluco (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. 419, c, 1790, f. 65)
chamarra del vasc zamarra: fa fret...
la
chamarra?
(Martnez,
A.:
chamarres una montera deixes y dos
chamarres (Canyisaes, Monver, 1906,
p. 45)
chamarrusca, a la de cuansevol
manera, sinse serietat: alguna gayat
si es que hu ests prenint a la
chamarrusca (G.B.: La Perla dAlberic,
1918, p.6)
chamarrusqui de poca calitat: ahn
vas...?.-A la fonda ms chamarrusqui
que... (J. G., Josep M: Fallo a
chamarrusquia polismic, en este cas
aludix en picarda al joc y enredros dels
enamorats: la chamarrusquia, home, la
chamarrusquia! (Casajuana: La oroneta
de plata, 1914, p.29)
chamay no tolvides chamay del
serm, que pareix que li tingues
quimera (Torre, J. M: Nit de festa,
1929, p.8)
chamba del port. antiu chamba: la
chamba fa desconeixer (Colom, J: Lo
que fa la rba, 1875. p. 18)
chamba bodeg de poca chamba
1903, p.22)
chamba sen va a casa a vore si per
chamba... (Martnez Ruiz: Canyisaes,
785
Monver, 1913, p. 222)

chambergo del sombrero y vestimenta
de les tropes dels soldats del general fr.
Schmberg per 1650 (cuan la guerra de
francesos y catalans contral Reyne de
Valencia); y, encabant, la del regiment
Chamberga de Carlos II: son sigarrot
en la boca / y un chambergo de costat
c.1795)
chambergo, a la chamberga bonico
estars en sombrero a la chamberga
(BNM, Ms.14484, Liern, Rafael M: Un
rato en lhort del Santsim, c.1865, f.
22)
chambergo el primer vist de chalina y
chambergo ample (Barchino: Tot lo
que relluix, a.1931, p.7)
chambi, chmbit anglicisme, de
sandwich. Per 1950, els chelaors dIbi
ficaven en el mole la neula o galleta,
chelat y atra neula o galleta damunt. Era
el chambi, chmbit, o mantecat (Seij,
F.: Las bebidas valencianas, Alacant,
p.61) Tamb en Elig, segons me conta
Jaume Sansano, cuan ell era chiquet
den chambi al mantecat entre dos
galletes.
chmbit, chambiler desde Sent
Vicent del Raspeig a Crevillent, qui
vena els chmbits era el chambiter,
chambiler o chambilero, veu que pas al
castell de Murcia en poblacions de la
ralla del Reyne. Aixina, en Abanilla
tenen el bar El Chambilero, per
lofici del pare del actual amo. Els
catalaners han impost la grafa
xmbit.
chambiter, chambilero venedor de
chmbits en gran part del Reyne de
Valencia
(Seij, F.: Las bebidas
valencianas, p.61)
chambo dorige desconegut, modern y

polismic, tamb pot aludir a cmbit
interesat,
enganyifa, etc.: quem
donarn das... chambo! (Moll
Ripoll: El punt, 1920, p. 15)
chambo Mora est raere de la cortina
fem chambo?... Mire, en aquells pot
ser que fasen chambo (Juan Garca: El
O95, botiga del Tot a norantasinc,
1931, pp. 9, 18)
chambra galicisme; blusa curta que
duen les dones damunt de la camisa:
sha endut raere una chambra en les
ungles enganch (Ovara: Males
llenges, 1879)
chambra chambra que est esgarr per
los colses (Batiste: La carrera de la
dona, 1881, p. 5)
chambra esta chambra ser teua, esta
sinagua... (C. Bonet, Edmundo de: La
planchaora, 1901, p.18)
chambra per la nit ensome que porte
capota y chambra (Cervera, J.: San
Seren, 1919, p.5)
te
falten
camises,
chambres
chambres? .-No Senta, tinc ben provista
la cmoda (BNM, Ms. 14137, En una
festa de danses, 1867)
chambres vestits, chipons, chambres y
devantals (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.42)
chambullar yo tamb chambulle el
franss (Tallada, M.: Les Camareres,
1931, p. 6)
chamec de que serviren chamecs?
(Ort, M. A.: Sol de academias, 1659, p.
32)
chamec los plors, los chamechs y els
eixanglots (Ballester: Ramellet, 1667,
p. 4)
chamelar juar al chamelo: el to est
chamelant y hasta que no acabe la
786
partida diu que no pot vindre

p.20)
chamelar yo vinga a chamelar (...) en
els dins de la festa..., chamelant, y les
he fus, les pesetes (Gmez Gascn: La
reina de la festa del carrer, 1932, pp.8,
15)
chameles hian variants com maiseles
y maicheles: ya tinc arreplegaes lo
manco trenta chameles (manollets de
brims despgol sec quels chics van
ensenent per els carrers) a cremar
chaneles... cremarles totes en les tres
nits de Nadal (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.27)
chamelo joc del domin: de
chamelo (El Tio Cuc, n 65, Alacant,
1916)
anar
darmosaret,
de
chamelo
paelleta... cafenet... chamelo, y atres
diversions (Meli, F.: Tots a Nova
York, 1921, p.9)
chamelo Escolte, qu ah baix chuen
al chamelo? (Hernndez, Faust: Arrs
en res, 1930, p. 12)
chamelo el salonet del chamelo est
ple (Beut, P.: Cartelera despectculs,
1932, p. 3)
chamelot pell / com ternell / o
chamellot (Roig: Espill, 1460)
chamelot del antiu fr. chamelot; teixit
de llana mesclat en pel de gamell o
cabra: gramalles de vellut ..., ales de
chamellot de grana (Dietari de Jeroni
Soria, 1528, f.57)
chamelot un gremial de chamelot
blau (AMC, Inv. Santa Mara de
chamelot chamelot... agrogueres o
turqueschs (...) chamelot sanchans eo
Flandes (Vilarig: Memorial... han de

chamelot y la roba de chamelot
(BRAH, ms. Dietari Porcar, a. 1607,
f.117)
chamelot chamelot, teixit (AME.
Llibre del mustasaf, c. 1620)
chames -burles, charraes curtes?:
com ho vorn en tres chames (Ros:
Coloqui pera riure... estes Carnistoltes,
1733)
chamorra:
muermo
chamorra
(Mayans: Voc. val. 1787)
chamorra plaseta de Sant Vicent de la
Chamorra (Bodria, J.: Festes de carrer,
1906, p. 75)
chamorro un chamorro alfaqu de
Onda (Esquerdo: Trobes de mosn
Jaume Febrer, c.1676, ed.1848, p.214)
champany bons vins... champany,
escrit champa
(Escalante: La
Consoladora, 1880)
champany copa de champany en la
ma (Peris, J.: Ms all de la lley, 1927,
p. 14)
eixa
botella
de
champayna
champayna que tenia amag (Bernat:
Un ensayo, 1845, p. 32)
chamugar y que tot u chamuga (El
chamuscar del port. chamuscar, es
veu tarda en val. y cast.; aludix a
socarrar
superficialment,
sinse
intensitat: podem morir socarrats, mes
no chamuscats: la chamusc lo foch un
poc (BRAH, ms, Dietari Porcar, 9 de
juliol 1613)
chamuscar caygu com un cohet de
foc que chamusc (BRAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 25 de juliol 1616, f.248)
chamusquina haur chamusquina y
ball de Torrent (El Gafarr, 9 de giner
de 1841)
787
Chana, pndrer aigua de la lo mateix

que enviar a pasejar a alg: Quna
eixida!.Vacha y prengas laigua de la
Chana (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p.46)
Chana y un llaurador de la Chana...
chanada que chanada ta encaixat
chanca dtim ducts,del antiu persa
zanga?; sabates pero no tacarse en fanc;
1 doc.: qui va ab chanques (Pou:
chanca algo sinse valor: no comprar
chanques velles (El Tabalet, 1847, p.
201)
chanca voste pensa que yo soc alguna
chanca (Barreda: Taranyines, 1874, p.
15)
chanca la madrina, es dir, la chanca
que tenia (Ovara: Dimats 13!, 1877, p.
8)
chanca yo en esta chanca no ixc al
carrer (Burguet: Ahn est el lladre?,
1880, p. 24)
chanca, chancs en valenci modern
aludix a persona intil, roba o trasto
sinse valor, pasat de moda o de poca
calitat: ...bona chanca! El pollastre
ms pifiente...
(Escalante: La
Consoladora, 1880)
chanca home intil: li cou tamb al
tio chanca? (La Patti de peixcaors,
1884)
chanca mhan arreat una chanca
que... (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 54)
chanca y que... mixca una chanca?
21)
chancilleria ... per chancilleria
1608, p. 195)
chancles -les chancles (Liern. En les
festes de un carrer, 1864 p. 21)
chanclos -parlant de la fira y d'una par
ahon vengueren calser pera laigua, dit
irnicament per la sequa deixe any en
Monver: una par de chanclos,
detim
ducts,
chanchulleres
italianisme de cianciuglione?; es
modern en valenci y castell: les
chanchulleres... (El Tio Cuc, n65,
Alacant, 1916, p.3)
chanchullo -derivat llunt del it.
ciancia?: chanchullos y tot debaes
chanchullo contra el chanchullo...
1927, p.17)
chanchullo, pantal molt amples, que
pareixen faldons: porta ulleres, pantal
chanchullo (Llobat Ferrer: Cada cosa
en son temps, 1927, p.1)
chanchullo els chanchullos eren
pantalons bombachos, tan amples que
pareixen faldons,
tpics dels anys
trenta del sigle XX: pantalons
chanchullo molt arrugats y sabates de...
Mataero, 1928, p.9)
chanchullo porten pantal chanchullo,
chalina...
(Perdiguer,
R.:
En
-variables tan
chandre, gendre
valencianes com chandre, en aubertura
voclica y palatal afric sorda, pugueren
tndrer arrails prou fondes. El sustantiu
ya apareix com a chandre en
manuscrits tan antius com el Fuero
general de Navarra, del sigle XIII: et
de tota casa deuen yr ho el chandre
o... (Lleal, C.: La formacin de las
788
lenguas romances,1990, p.288).Els

navarros, segons mos diuem els apellits
valencians, sera u dels grups ms
numerosos dels emigrants que aplegaren
al Reyne raere de Jaume I: si ser el
seu chandre un desendent de Goliat?
Carcaixent, Alacant,1890, p.12)
chandre el chandre de Picola
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1906)
chanela que chanela ms del asunt
1931, p. 13)
chanet chanet chanet chanet... laigua
a Canet (Baidal, F.: Amor torna,
Castell, 1917, p. 18)
chanfutre yo em ria com un
chanfutre (Coloqui dels poticaris, c.
1790)
chanfutret sinnim pardic de
francs: sapiau chanfutrets (Bib. Val.
Versos a Fernando VII, 1814)
changlant pareixieu uns machaquins, /
digu, rientse y changlant (Bib. Nic.
Primitiu, Ms.420, 2 part de Cua de
palla, Pacalo y..., sigle XVIII)
changlar els tres que he nomenat... es
changlaben (BUV, Ms. 668, Be pots
ciutat, c. 1730)
changlar fan burles als forasters / y
sempre se estn changlant (Romans ...
en que es declaren les virtuts dels durs
corbellots, c.1740)
fisgarse
dalg:
changlarse
changlantse y fent prou fetes a tots
changlarse y de tots es changlava y
trea fisga (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.104)
changleta sabates en changleta, els
macarrons a grapats (Coloqui de Gori
Parrs, 1795)
changleta el polismic valenci
changleta pareix evoluci del antiu
persa zanga, cama. Les changletes no
tenen tal, duense per casa o en estiu,
pero
la
veu
tamb
saplica
parodcament: que porta la casaca en
changleta (El Mole, 1837, p.43)
changleta burla: Y ara qu, el sinyor
dotor / encara far changleta?
1855, p.24)
changleta en sabates en changleta
(Liern: La mona de Pasqua, 1862 p. 29)
changleta sabates en changleta y
pantalons... (El Bou solt, 1877, p.148)
changleta tot un sinyor menescal en
sabates de changleta (Vicent Jacinto:
Els peixcaors de canyeta, choguet
valenci, Barcelona, 1903)
changleta Che, prou changleta!Ya
ests allargante en tot lo fil! (Virosque:
changlot si em dona changlot (Mulet,
F.: Bib. Nac. Ms. Inf. Tellina, c. 1660)
changlot la vergonya dona cursos y
desmays, y changlot, y curruixes (El
Mole, 1837, p.121)
changlot changlot de ram (Salv, V.:
Comp.de Gramtica, apndice de voces
valencianas, 1838)
changlot al mirar eixe salero, / de gust
magarra
changlot
(Declarasi
amorosa de Tofol el chufero a Neleta la
catalana, La Donsayna, 1844, p.71)
changlot el changlot de moscatell
p. 8)
changlot que un changlot de raim...
(Els chics educats en la casa, 1846,
p.49)
changlot que mos agarren changlots
789
(BSM, Ms. 6781, Dsimes de tres, c.

1855)
changlot abaixa cuatre changlots de
raim (BNM, Ms. 15503, Prims y
changlot algn changlot de raim
Borbons, 1868)
changlot un changlot (Casademunt,
J.: Un bateig en Burriana, Castell,
1871, 16)
changlot prengan un changlot (Liern:
changlot raim, y un changlot (Colom,
J.: Lo que fa la roba, Castell, 1875, p.
17)
changlot quin changlot (Vives, R.:
Entre amics no cal tovalles, 1877, p. 29)
changlot Hui toquen lo caragol / plens
de chemecs y changlots, / ... perque sha
mort (Gadea: Ensisam, 1891, p.179)
changlot catal singlot: unes chicotes
que donaven changlot (El Tio Cuc, n
122, Alacant, 1917)
changlot pa y changlot de raim
(Bona conquista!, junt a Tots a Nova
York, 1921, p.17)
changlot roseg captat y algn
changlot de raim (Comes, P.: El Trull,
1929, p.19)
changlot castell hipo: una micotina
de changlot, y atre personage diu
hipo traduint al castell (Hernndez,
F.: La vista causa de Mary Hetta, 1931,
p.3)
changlot la cabalgata... li dona
changlot (Llibret Foguera Alfonso el
changlotet un changlotet de raim (El
Bou Solt, 1877, p. 250)
changlotot aquell changlotot de raim
(El Bou solt, 1877, p. 98)
changi dtim desconegut, orige

afric, americ, cal...?; en cast. el
documenta Corominas en 1836 com a
ball y reuni de genteta en Cuba. En
valenci equival a engany, de mentires,
hipcritament: en proba de amor al
Rey, / perque tots li tenen lley, / mes de
cor, de changi no (Memoria de los
regocijos pblicos, imp. B. Monfort,
1830, p.21)
chano chano italianisme, del genovs
ciano-ciano. En valenci es documenta
mig sigle abans quel cat. xano-xano:
y chano chano men an (BSM. Ms.
6781, Col., flares lo da de St. Vicent,
1767)
chano, chano he vengut chano, chano
imp. Faul, 1789, f. 2)
chano, chano y chano, chano... (El
Mole, 1837, p.8)
chano chano men vena poc a poc, /
chano chano (Coloqui nou... per un
modo de refresc a les Madametes, 1767)
chano, chano y ells, chano, chano
(Colom: Cuatre comics, 1873, p. 27)
chano, chano que chano, chano, /... a
peu pots anar al Grau (Bando... glories
del Beato Juan de Ribera, a.1797)
chano, chano estic as... chano, chano
(Roig, A.: El casament de les borles,
1874)
chano chano sen anaren y chano
chano... (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 9)
chano, chano y embolicats en la
manta / chano, chano, a lAlbufera
flors, 1890, p.20)
anar
aspayet:
chano,
chano
sencamina chano, chano (El Tio Cuc,
790
chano chano anirem chano chano

p. 12)
chano, chano el pont nou y chano
chano a... (Valls: El to de sa neboda.
Alcoy, 1933, p. 5)
chansa, chana la chana tinch que
pintar (Serres, Miguel: Luces de
aurora, 1665, 373)
chansa no estich pera chanzes (Ort
Mayor, J. Vicent: Coloqui pera lo
Convent de Senta Ursula, 1730)
chansa as son chanses o panses?
chansa he dit algunes chanses (Bib.
Nic. Primitiu. Ms. 419, c. 1790)
chansa ni encara de chana no vullc
ser ni rey ni roc (Bib.del Senado,
Valencia, Imp. Laborda, 1808, f. 9)
chansa Bo est el meu cap pera
chanses! (Baldov: El virgo, 1845, p.
9)
chansa no est pera chanses / y a la
dona li dona les espales (Consell de
una mare a una filla sobre pendre estat,
imp. Correccional, 1852)
chansa es chansa (Palanca: Llgrimes
chansa ha segut una chansa (Liern, J.
M: Una paella, Valencia, 1862, p. 28)
chansa que la vullc, fora de chansa
1868, f. 14)
chansa aix hu ha dit ll en chansa
chansa he dit una chansa (Peris: La
chansa, chansetes no vinga en
chansetes (Salvador, Carles: Un
chansa com si estaguera de chansa

14)
chansa Ests de chansa? (Morante
1934, p. 8)
chanseniste partidari de les teores del
flare agust Cornelius Jansen, mort en
1638:
francesos
sacramentaris,
chansenistes
(En
obsequi
dels
Voluntaris, 1794)
chansero un poquet fisg y chansero
chansetes aix sera de chansetes
(Liern, R. M.: La flor del cam del Grau,
1862)
chantill crema pastisera feta en nata
batuda: y una volta un chantill, / latra
volta una coqueta... (Arnal: Lagelo
del colomet, 1877, p.8)
chantre -del fr. chantre, cantor: cat.
xantre: eren los chantres de la capella
de Tirant (Martorell: Tirant, c.1460)
chantre en tal capella chantres que...
1515)
chantre lo dit chantre de Oriola
(BRAH, ms, Dietari Porcar, a.1615,
f.235v.)
chantre, sochantre pera sochantre de
la Baslica de... (El Cullerot, Alacant,
maig 1898)
chantre fet cabiscol o chantre
Chaonell el Chaonell, puesto ahon pot
haver una fragata (Ord. Costa, R.
Valencia, 1673)
chap, chapada tota chapada (Roig:
Espill, 1460)
chapa, chapes dtim desconegut,
dun prerrom *klapp, chapp?.
791
Llmina o fulla de ferro a atre metal,

fusta, plstic, etc. En el val. clsic de
Jaume Roig ya era proverbial dir del
temps de les chapes; sempre en ch-,
com en port. y esp., grafa mantinguda
dasta hui: capes / del temps de
chapes (Roig: Espill, 1460)
chapa poms del temps de les chapes
(Gaull, J: La Brama, 1497)
chapa chapa (Pou, O.: Thesaurus,
Valencia, 1575)
chapa ... a les chapes (Coloqui nou de
la chitana, 1852, v. 131)
chapa magraden chapes (La nit que
chapa la enfermetat que patn no vos
importa una chapa (BNM, Eixarop de
chapa dins, chavos, etc. sinse
afluixar una chapa (El Bou solt, 1877,
p.151)
chapa ni pera petroleo tenen chapes
(El Bou solt, 1877, p. 95)
chapa, chapes afluixa per ell les
chapes (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p. 13)
chapa ferse en unes cuantes ascopetes
de chapa (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.36)
chapa soc de materia dura, / ... apenes
lamo em compra / al punt em chapa el
cap. El clau (Gadea: Ensisam, 1891,
p.222)
chapa, chapes dins: La hermosura
de les chapes! (Vicent, J.: Els
Barcelona, 1903)
chapa se li ha caigut una chapa
chapa una chapa de metall (El To
chapa, chapes -dins: una sinyoreta
que te moltes chapes (G.B.: La Parle

chap seria, chap a lantiga. Una
dona de sa casa (Alcaraz: Cors de fanc,
1928, p.1)
chap socul chap de taulellets
41)
chapa, chapes la dita valenciana
antiga, del temps de les chapes
(DECLLC)
chapall cast. aguacero: pluches...
neus, chapallaes
chapar cast. pisar el suelo: no
guanyara prau pa tacons .-Tan fort
chapes? (Martnez Ruiz, Amancio:
chaparro eixe es molt chaparro;
baixet, cabut y ample dasquena.
chaparr en dia de chaparr
chaparr tots els chaparrons que...
p. 4)
chaparr aguantar el chaparr
Alacant, 1952)
chapat paraments chapats ... o de
seda (Menaguerra, Pon de: Lo
Cavaller, Valencia, 1513)
chapat que soc chapat considere
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. 419, c. 1790, f.
64)
chapat a lantiga un vell chapat a
lantiga (Gadea: Ensisam, 1891, p.113)
chapat no val unes cuantes racholetes,
sino tot un chapat (Puig Espert, F.:
chapat mha chapat! (Quevedo, C.:
chapera armes... totes de chaperia
(DECLLC, 3, p. 275, en text de Joanot
792
Martorell, c. 1455)
chaperies chaperies/ quinquilleries
chaperudeta el valenci modern aubr
la vocal en La Chaperudeta.
chaperut en aubertura voclica estava
implantat en gran part del valenci; yo
mateixa, de chiquet, escoltava a ma
mare:
Asentat be, no te fiques
chaperut: no pasen ms que chaperuts
(...) com si foren chaperuts (Martinez
Ruiz, A.: Canyisaes, Monver, 1908,
1914, pp. 76, 234)
chapes, a les joc valenci migeval:
...al truque, al canonet y a les chapes
Xtiva, 1866, p.39)
chapes dins: vol quel novio porte
chapes (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.60)
chapes tan fort chapes? (Canyisaes,
Monver, 1907, p. 60)
chapes y me falten chapes... nesesite
dins (Buil, E.: Les dos chermanes,
1925, p.11)
chapes mentres li tragu les chapes
chapesca modern en valenci y
castell, puguera vndrer dun cal
*chapescar, fugir: 1 doc. Oy! oy!
chapesca! (Colom: Tal es Cualis,
Castell, 1872 p. 19)
chapesca Che, chapesca; per ma casa
no et vullc ms (Escalante: Matasiete,
1884)
chapesca Tu, chapesca, si ve la
churra... (Fuster: Enredros de Milocha,
1918, p.21)
chapeta y encara estich en recel / que
ha de pedre la chapeta (BRAE, Ms. La
chapeta vaig a pedre la chapeta
(Declaraci de Tofol a Manela la

catalana, 1852)
chapeta caps de pedre la chapeta...
eixe chicot ha perdut la chapeta (El Tio
chapeu enc que apareix en boca de
Germana (El Cortesano, 1561), este
galicisme entr junt a les modes de
Felip IV de Valencia per lo 1700. Usat
poc e irnicament al principi.
chapeu lo chapeu posat a l orca
(Academia de Valencia a Felipe IV, 2
de febrer 1704, p. 77)
chapigar chapigar: estrujar (Mayans:
Voc. val. 1787)
chapins prenga... els chapins (Morl:
Dels torn de les Monches, c. 1650)
chapins a la de pares roins, / no la
posses en chapins (Ros: Tratat, 1736,
p. 45)
chapitell del antic fr. chapitel, hui
chapiteau: crem tot lo chapitell de
fusta que estava damunt (Dietari de
Jeroni Soria, dimecres a 19 de febrer
1519)
chapitell lo remat del chapitell
(Llibre de Antiguetats, octubre, 1611)
chapitell alta os feu... sou chapitell ab
creu (Valda: Fiestas Inmaculada, 1663,
p. 478)
chapitell sobre el chapitel, la Fama /
en sa trompa y estandart (Relaci entre
1784)
chap ma quel chap es desmamat
chap Eu, quel tio del chap (BNM,
Ms. Balader, J.: Al sa y al pla, 1862, f.
21)
chap es un chap tot lo contrari del
chap de la Ribera (BNM, Ms.14484,
Liern, Rafael M: Un rato en lhort del
793
Santsim, c.1865)
chap en una tromp li afone hasta les
costelles el chap (BNM, ms. 14116,
La cotorra de Alacuas, a. 1867, f.32v)
chap el chap y eixes sabates
(Ferrndiz: Penlope en Borriol, 1873,
p.16)
chapons tabalet y donsaina, chapons
da micha vara (El Pare Mulet, 1877,
p.52)
chapotec un chapotec repent, en
laigua (Puig Garrido, A.: Pinsell
divern, 1918)
chapullat un drap en vinagre, ben
chapullat (Pastor, V.: Un meche,
Alacant, 1905, p. 15)
chapurrat el home, chapurrat, com
vor, em diu (El Bou solt, 1877, p.218)
chapurrechar fer riure chapurrechant
(Escalante: La Patti de peixcaors, 1884)
chaps chaps quem fa tragar
17)
chaps, chapuser galicisme; del antiu
francs chapuis, faena insignificant o
mal feta, y chaupuisier:
Y a que
vost, so chaps, no... (Escalante:
Lagelo Cuc, 1877)
chaps este chaps no te arreglo
p. 12)
chapuseres y francament, / no vullc
fer chapuseres (Gadea: Ensisam,
1891, p.523)
chapusero un poc chapusero son paper
feu (El Pare Mulet, 1877, p. 9)
chapusero ... en un belemet.
Chapucero! (Escalante: La Patti de
peixcaors, 1884)
chapusero en el teu nas, chapusero
1902, p.46)
chapusero dones presa y escriga clar,

chapusero (Un ratet en el chusgat,
1914, p. 37)
Che,
no
sigues
chapusero
chapusero! (Palau y Songel: Tenorio F.
C., 1924, p.14)
chaqu El chaqu nou ple de gotes!
1878)
chaqu chaqu negre de moda
1919, p.3)
chaquera dient ser chaquera vella
Reyne, 1794, p. 5)
chaquera, jaquera ballarn... una
jaquera (BUV. Coloqui de Vadoro, c.
1800)
chaquera, jaquera ball de la jaquera
vella (Escrig: Dicc. 1887)
chaquera en la Chaquera Vella te tinc
que chafar (Thous, Maximili: De
Carcaixent, 1897, p. 13)
chaquera, jaquera la jaquera vella es
un antic ball valenci (Gadea: Tipos,
1908, p. 119)
chaquera, jaquera se ballava de la
jaquera vella (Llorente: Versos, 78,
1914)
chaquera vella ball valenci: El u y
el dos y la chaquera vella! (Alcaraz,
chaquera el vall de la chaquera vella
(Azorn: Valencia, Ed. Losada, 1949, p.
154)
chaques es cert, pareixia chaques
chaques chaques (BNM, Ms. 14.185,
Chaques lolier, c. 1850)
chaqueta cosir alguns peucs o alguna
chaqueta (Consell de una mare a una
filla sobre pendre estat, Imp.
794
Correccional, 1852)
chaqueta es tan honr esta chaqueta
pantal
y chaqueta
chaqueta
(Llorens, J. B.: Tona y Toni, Alcoy,
1871, p. 7)
chaqueta que portava enganch en les
solapes de la chaqueta (Semanari
Garrot de sego, n 3, Alacant, 1888,
p.1)
chaqueta sinse chaqueta (Escalante:
pantalons,
chaquetes
chaqueta
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1906)
chaqueta com a que du chaqueta
1907, p. 14)
chaqueta ni tan sols en la chaqueta
1911, p. 11)
chaqueta escomensa a pegarli tirons
de la chaqueta (Moll Ripoll, E.: El
punt, 1920, p. 19)
chaqueta eixa chaqueta le ve un poc
ridcula (Chfer, al Novetats!, 1925,
p. 2)
chaqueta com algunes chaquetes que
apareixen... (Richart, F.: La salvasi de
Salvilla, 1927, p.7)
chaqueta vist de chaqueta, pero be
(Peris Celda, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 13)
chaqueta Tutankamen porta ulleres,
pantal
chanchullo,
chaqueta
Tutankamen (Llobat Ferrer: Cada cosa
en son temps, 1927, p.1)
chaqueta adems, porta chaqueta
1928, p.30)
chaqueta artes, en chaqueta y botes
velles (Esteve: Els Magos del chiquet,
1928, p. 6)
chaqueta les bolchaques de la
chaqueta (Meli, Felip: Encara queda
sol, 1931, p.52)
chaqueta deixam posarme la chaqueta
1933, p. 4)
chaqueta men ixqu en la chaqueta
algo ms bruta (Semanari El Obrero
chaqueta gayato, cabs, botes...
chaqueta (Llibret Foguera St. Antn
chaqueta baix del coll de la chaqueta
1942)
el
lladre
portaba
chaqueteta
chaqueteta (Mills: En lo mich del
mercat, 1884)
chaqueteta porten unes chaquetetes...
chaquetot chaquetots que olen a
alcnfor (El Tio Cuc, n 87, Alacant,
1916)
char, charada charada: adivineu, si
os pareix... (El Tabalet, 1847, p. 190)
char char per parts (Semanari El
Bou solt, 1877, p. 96)
char veu moderna de ducts orige:
llet character, itali ciarlare, francs
charaude?; en valenci es composici
potica que amaga enigmes pera
resldrer: solusi a la char de... (El
char Char: Es la primera vocal / y la
segon consonant... (Semanari La Nova
Traca, 1894, p.4)
charaes insertarem poeses, noveletes,
pasatemps y charaes (Semanari El
charaetes solusi a les charaetes de...
(El Bou solt, 1877, p.236)
795
charamita charamita, voz valenciana

(Corominas: DCECH)
charamita derivat del fr. antiu
chalemie, desdels clsics com Joanot
Martorell mant la chetimolgica en
valenci: tamborinos, charamites e
musetes e tabals (Martorell: Tirant,
c.1460)
charamita en Monvar se deca
charamita (Azorn: Valencia, ed.
Losada, 1949, p. 154)
charamita fent duo a la charamita / y
al tambor o redoblant (El Liberal,
charamita a tocar la charamita (El
Amic del Poble, Alacant, 23 abril 1899)
charamita ha hagut msica y
charamita a tromp (Martnez Ruiz, A.
charamita la charamita y el tambor
tocara a arreplegar les ballaores
1917, p.1)
charamita la ballaora ... la charamita
Alacant, 1948)
traques...
charamita
charamita
(Llibret Foguera Carolinas Altes,
Alacant, 1952)
charamitaes cuatre charamitaes ben
pagaes (El Tio Cuc, n 203, Alacant,
1918, p.2)
charanga vocable dorige ducts,
onomatopyic?; es modern y com al
port. y cast.; cat. xaranga: pitos y
flautes/...per la charanga (Gadea:
Ensisam, 1891, p.150)
charanga un music de la charanga
1870)
charanga una charanga (Escalante:
charanga charanga en platillos (El

charanga y baix toca la charanga (R.
Esteve, Mates: Carnistoltes en Mislata,
1921, p.10)
charanga esta nit, la charanga que
toque be (Morante: En la festa de les
falles!, 1934, p. 26)
charavilles, chirivies charavilles
(Pou: Thesarus, Valencia, 1575)
charco dorige prerrom, sha gabulat
molt respecte al tim: vasc charcoa,
alem quark, onomatopeya dels sonits
que fan els animals chafant laigua...?.
Letimolec Corominas, catalanisant el
valenci charco en xarco (que
mosatros restaurem), da : la gran
extensin de charca, charco y el
derivado charcum (en valenci) ... me
lleva a dudar de que estas voces sean
castellanismos...
sern
all
mozarabismos?. Tambin en castellano
y portugus habra varias razones para
sospechar que el vocablo sea de origen
mozrabe (...) y en Simat de Valldigna
recog charquim como palabra viva,
ms o menos como sinnimo del
arabismo tarquim lodo, pero lo que
parece ser un cruce de tarquim con
charco, pero aun as es prueba del
arraigo campesino de este vocablo en
uno de los valles ms spero y de
lenguaje ms puro del todo el Reino.
Charco tiene mucha extensin, como
genrico y como nombre propio , en la
toponimia de todo el Reino de
Valencia (DCECH, 2, p.337).
El mateix Corominas oferix lany 1764
pera la 1 doc. de charco en valenci,
pero es fals. En port. es documenta per
1530 y, per les mateixes feches, heu
trobem en el valenci cult del humaniste
796
Beuter (Crn. 1538). Nostre sustantiu,

per tant, estava arrailat abans del 1754
que donava Corominas: ficat en un
charco (BMC, Roman de Gayferos, c.
1660); un estanch o charco (Blay:
Serm de la Conquista, 1666); fent la
descuberta de la Torre del Charco
(Ord. custodia R. de Valencia, 1673);
plou en un charco (Mercader: Vida de
fray Pedro Esteve, 1677), etc.
Els catalaners defenen quen cnter de
charco tenim que usar toll, derivat
dun cltic *tullos. Vocable germ del
irlands toll y parent del castell
atolladero, la matisaci semntica
entre toll y charco es quel primer,
generalment, aludix al puesto ahon les
sequies o rius es fan ms fondos y
amples, en corrent del aigua ms
tranquila; mentres quel charco sera,
abanda del produit en els carrers per la
pluja, la llaguna chicoteta o estanc. Tant
Beuter com Blay Arbuxech recorden el
Portal de les Granotes del temps de
Jaume I, perque exia est portal a vn
estanch o charco (Serm, 24).
La toponimia oferix testimonis de sa
vellea. El mapa del Reyne de Valencia
(Cavanilles, a. 1795), mostra prop a
Vilajoyosa la Torre del Charco, la
mateixa que ix en les Ordenacions pera
custodia del Reyne en 1673. Per tot el
territori trobem charcos en historia
ques pert en boires migevals. Aixina,
segons cronistes com Paterna, canonge
dOriola per el 1600, eixista el Charco
de la Gleda junt al convent de Sent
Gens ahon, segons lerudit Gisbert,
habitaven flares per lany 800.
Casualment, en larchiu dOriola trob
referencies del hidrnim: convent de
Sent Gins que est en lo camp de la
present ciutat ... y lo ha vist tamb

peixcar en lo charco de la Gleda
Andreu March, any 1640, ff. 395, 396).
El mosarabisme charco era valenci,
portugus y castell; no catal.
charco como genrico y como nombre
propio tiene mucha extensin en la
toponimia valenciana de todo el Reino
(DCECH, 2, p. 337)
charco com les granotes dins dels
charcos (DECLLC, 8, p.739; en text
valenci arreplegat per Corominas,
sinse fecha)
charco llanat lo cos en un charquo de
aygua, pronunciat charco (Beuter:
1538)
charco ficat en un charco. / Tinc por
als renocs (BMC, Roman de
Gayferos, c. 1660)
charco un estanch o charco, de
granotes (Blay: Serm de la Conquista,
1666, p. 24)
charco fent la descuberta de la Torre
del Charco (Ord. custodia R. de
Valencia, 1673. p. 43)
charco plou en un charco (Mercader,
C.: Vida de fray Pedro Esteve, 1677, p.
370)
charco tapant en arena tots els
charquets de la sanc (Martnez: Nelo el
Tripero, 1792)
charco la sanc no far charco en la
plasa (BN. Ms. 14185, Chaques lolier,
c. 1850, f. 18)
charco t no chafars els charcos
p.8)
charco en mig de un charco (Baldov:
charco vesten als charcos y als clots
797

1870)
charco prou ha dansat per lo charco
(Lladr: El titot, 1876, p. 15)
chopat de dins dun
charco tot
charco (El pare Mulet, 1877, p.12)
charco y alsantse tot chopat de dins
dun charco (Llombart: Tabal y
charco vol dir granotes del charco (El
charco fense uns charcos y... (El
p.3)
charco un charco de sanc (Bernat,
charco, charquet el charco a que
aludix Amancio Martnez, germ
dAzorn, era un estanc, al nadar en ell
els chicons de Monver: y se estava
tota la espr dins del charco
charco, charquet ha fet un charquet
charco y ficanse en tots els charcos...
charco fan uns charcos, que a voltes
ni lAlbufera! (De dalt a baix, da dels
Inosents, 1920)
charco si per plorar fora, vost havera
fet un charco (Peris Celda: A ras de
terra!, 1922, p.10)
charco en sentit figurat, dificultats:
vol clavarse en tots els charcos (El
p.2)
charco, charquet en un charquet
1926, p. 3)
eixe
condenat
charco
charco
car?, 1926, p. 26)
charco este charco (Tallada, Miquel:

charcull:
charquillo
charcull
(Mayans: Voc. val. 1787)
charcull charcull de patos (B. N.
Primitiu, Ms. Matraca de un mosot y un
charchauets A qu ve as,
charchauets? (Coloqui del retorn de
Pepo, 1784)
chard -del fr. jardin, diminutiu del fr.
ant. jart (del frncic *gard, espay
tancat; emparentat en lantiu germnic
gart e in. yard). En valenci modern,
en sorda ch-, adquirix ms singularitat
morfolgica respecte al cast. jardn: la
casa de Valeriola / feta un chard
chard el chard dels llanterners
(Sento y Tito... per lo feliz Part de
Luisa..., 1794)
chard fora el ms perfet chard (En
p. 2)
chard mirant les flors del chard
chard en lo seu chard fent calsa
p.50)
chard un chard (Serrano, A.: Una
chard del gran chard (Peris Igual: El
banquet en lalquera, Castell, 1928, p.
18)
chardinet el chardinet... all es un
sequeral (El Tio Cuc, n 144, Alacant,
1917, p.3)
chare! Tu sabras mol!.-Chare, diu
que no! (Canyisaes, Monver, 1909, p.
112)
charivari pandemoni o embolic
798
cmic, del peridic fr. Charivari:

cuatre cuadros y un charivari final
(Beut: Cart. despectculs, 1932, p. 1)
charlat el charlat dels ungents
p. 12)
charlataneros diputats charlataneros
(El Mole, 1840, p. 2)
charlatanisme els reclams del
charlatanisme (Semanari Garrot de
3)
charlatans y charlatans que sabien
ponderar els seus servisis (El Mole,
1840, p. 133)
charlatans qu mos porta als
charlatans...? (El Pare Mulet, 1877, p.
7)
charlatans eixos charlatans que
apenes... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.513)
charles chiques vestides de gnomos o
de
charles
(Beut,
P.:
Cart.
charlestn ball dels negres americans
de
Charlestn;
cat.
xarleston:
charlestons. Es un ball dels...
(Hernndez, F.: La Marselina, 1927,
p.12)
charlestn sou uns charlestons
(Sendn Galiana y Gmez Polo: Rusafa,
charlestn la sinyoreta de la maroma
que se balla un charlestn (Puig
charlestn Josefina Baker ... del
charlestn... va oferirmos una dansa
lluint la carn de serol (Hernndez,
charlestn li balle el charlestn
(Salls Rocabert, S.: Els castigaors,
1931, p.26)
fostrots,
polques,
charlestn
charlestons (Valls: El to de sa neboda.
Alcoy, 1933, p. 8)
charlestn, charles aludix al ball
duna chichona en la fira: ara voram...
el charles neurastnic (Sendn, A.:
charleta que estigues as de charleta
1919, p.7)
Charlot tamb fas de Charlot (Perl,
Charlot Qu era Charlot? (Comes,
P.: Les pilotes de Nadal, 1927, p. 7)
charlot De chicotet anava a vrer
charlotaes de Llapisera en el bous.
charnego el valenci charnego, en ch,
sinse crrega despectiva y asoles com a
gos de caa yal trobem arrailat en la
ploma de clsics valencians del sigle
XV (Fenollar, Vinyoles...). Atra cuesti
es dasta qu punt el nom deste gos
valenci acostumat a caar en foscors de
raboseres y forats (tamb per la nit, a lo
millor) vinga del llet nocturnus >
nochorno > nocherniego >, lucharniego
> charniego > charnego; pot ser, pero
dels virtuals tims castellans com
nocharniego
apenes
trobem
eixemples ms antius quel valenci
charnego. El vocable, documentat
primer en idioma valenci, pas en
llaugers cmbits morfosemntics al
gasc, bearns y, ms tart, al catal:
escharnegou, charnegue, xarnego, etc.
Aixina com ha pasat en vocables com
pollastre (DRAE), el charnego
valenci tamb sel ha engaldit el
castell, gracies al vocabulari de
Santaella y autors valencians bilinges,
que ficaven veus valencianes en llibres
quen acabant aplegaven a tot lImperi:
799
un charnego ladra en descubriendo

caa (Ferrer, B.: en Rel. fiestas a la
reliquia de St. Vicent Ferrer, Valencia,
1600, p.85) Els nonsabo de la RAE
encara aventent quel charnego castell
ve del catal xarnego (DRAE).
charnego vostre (gos) charnego
(Fenollar: Procs de les olives, 1497)
charnego, jarnego en la cama en alt,
com uns jarnegos (Galiana, Ll.:
Rondalla 1768, p. 47)
charnego en el sigle XIX semboira el
significat de charnego, poguent aludir
despectivament al ser hum o, en
semantisme clsic, al gos charnego:
Esta es una veritat ... que la sap hasta
un charnego (...) no es fera ms un
gos! (Milacre del taberner, 1858, p.19)
charnego charnegos de casar... cada
gos (Roig y Civera: El tesor, Gandia,
1884, p. 60)
charnego, jarnego gos jarnego: perro
lucharniego (Escrig: Dicc. 1887)
charol del chino cat- liao > portugus
charao; cat. xarol: y en botetes de
charol (BNM, Ms. Marsal, Ramn: Els
amants dAlboraya, 1862, f.13)
charol sa filla... botitos de charol
(Diari El Pueblo de Monver,
Canyisaes, 1907, p. 52)
charol sabatetes de charol (La Traca,
23 agost 1913)
charop dnali charop acnic (Pastor,
1905, p. 10)
charop de brea charop de brea ...
sarsaparrilla (El To Cuc, n 147,
Alacant, 1917)
charop de cascall es pichor que el
charop de cascall, a la que no adorm la
atonta, y a la que no la deixa priv (El
charopets charopets;pera tersianes,

pegats (Pastor: Un meche, Alacant,
1905, p. 13)
charpes ab ses charpes arrogans (Bib.
Nac. Ms. 3905, Coloqui del tio Pelut,
1801, f. 33)
charpeta del fr. charpe y parent del
holands scharpe, en valenci aludix
irnicament al fanfarr que du la charpa
o banda dels roders en fachenda. Ix en
coloquis del sigle XIX: Chirabolics el
primer,/ Charpeta, Parranda, el atre (El
1789)
Charpeta Charpeta, as est perdut
(Len, Carlos: Arenga crtica, 1789)
Charpeta Y qu es eixa mala cabra?
.-Qu vols que siga, un chiulet, / un
Charpeta en ulls de rata (Roquet y
charquim entreverat de charco y
tarquim, arrailat en pobles com Llaur.
Escoltat a ma neboda, maclarix ques
vocable de sa familia, dels seus yayos.
Corominas heu document per Simat de
Valldigna, como palabra viva; ms o
menos como sinnimo del arabismo
tarquim lodo, por lo que parece un
cruce de tarquim con charco (DCECH,
2, p.337)
chartrs Vol... chartrs, kola, caf?
p. 22)
polismic:
charugar,
chaurar
treballar lo camp darrs, remoure arena
buscant tellines, etc. els rosins pa
charugar (Peris: El banquet de
lalquera, Castell, 1928, p. 9)
charra, cherra del llet gerla y
l'rap jarra?: els tintorers en sa cherra
/ a fer de lo negre blanc (Segn
800

Micalet, 1802)
charra cherra; sustantiu que patix
anfibologa en lo verp charrar: tota la
carn ques guisa la conserven en
charres (Bellver: La creu del
charra -recipient pera oli, vi, mel, etc.:
y oli? Sempre tinc plena la charra
charra agranava la casa, ompla la
charra (Canyises. Monver, 1906)
charra cresol, una charra... un canter
charr no amolle cap de charr
Castell, 1872, p. 13)
charr cada charr lo tomba
1877 p. 21)
charr bona charr (Escalante:
charr un cosentaynero, ve de
Balones... solt esta charr (Ensisam,
1891, p.262)
charra el atre va y se asenta, y charra
que charra (El Cullerot, Alacant, juliol,
1898)
charr tirar una charr de poltica (El
charra, charreta en eixa charreta de
mel (Llobat Ferrer: Cada cosa en son
temps, 1927, p.11)
charrador per ser tant gran charrador
(Mil, Lluis: El Cortesano, Valencia,
1561)
charrador
(Pou:
charrador
Thesaurus, 1575)
estes
persones
charradores
charradores (Montanys: Espill de ben
viure, 1559)
charraes tot eixe niu de charraes

1877, p. 10)
charraes repetint a no parar les
mateixes charraes (Gadea: Ensisam,
1891, p.241)
charraes que fan... charraes (El Blua,
charraeta ya fea mont de semanes
que no haven tirat una charraeta (El
charraes sempre ve en estes charraes
(Peris: La matansa, Castell, 1911, p.
24)
charraes solten unes charraes...
p. 21)
charraes encara em tires charraes
Castell, 1928, p. 21)
no
charreu.
Esta
charraeta
charraeta... (Roig y Civera, A.: Un
chuche, 1873)
charraeta a pegar una charraeta
1937, p. 26)
msiques
charramusqueres
charramusqueres... com la de Benasau
charran mhan fet una charran y
vinc a que me la paguen (Chirivella,
P.: Da de proba, 1912, p.30)
charrans eixos charrans (Pastor,
1905, p. 23)
charrant fent cigarros, fumant y
charrant (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 4)
charrant yo estic charrant ara, amic
11)
charrant hores se tira charrant en un
carcamal (Garca Martnez, J.:
801

1890, p.22)
charrant pase millor rato charrant en
vost (Juan, J. M: Chfer, al
charrant sham entretengut charrant
(Peris, Joseph: La peixca de la ballena,
1926, p. 17)
charrant y de seguir charrant... (de la
charrant Vaoro est charrant (Matal
5)
charrant as estem, charrant de la
vida (Colomer, E.: Me cason
charraor qui parla molt y sinse esme:
charraor (Arniches, C.: La divisa,
1903, p.13)
charraor y dos hores si vols, charraor
Castell, 1928, p. 28)
charraora diuen que soc charraora
alcalde?,a. 1931, p.4)
charraora que no diguen que soc una
ta charraora (La Cotorra Fallera,
Dotoreres, 1946)
charraores les dones son molt
curioses y charraores (Gadea: Ensisam,
1891, p.476)
charraoret es prou charraoret (El
charraores charraores, embolics
charrar dtim desconegut, parent del
italians ciarrare, ciarlare; occit
charr y cast. charlar. Derivat del
valenci, en catal tenen la corrupci
xerrar : acostumat a parlar y charrar
(Montanys, J.: Espill de ben viure,
Valencia, 1559)
charrar charrar (Pou: Thesaurus,

Valencia, 1575)
charrar be charrar (Baoro el Rochet
de Alcser, Tortosa, c. 1790)
charrar podrem charrar un ratet
charrar as no es ms que charrar
(Semanari El Cullerot, Alacant, 1 maig
1898)
charrar despus de tant de charrar
charrar charrar ms que... (Alberola,
charrar si vinguera el meu cos, ya
tindra en qu charrar (Soler, V.: Sha
1931, p.5)
charrar a vore si se posen a charrar
charrar a charrar un ratet en
Fogueres (Llibret Foguera Hernn
charrarem senteuse y charrarem
3)
charrarem y mentres tant charrarem
(BN, Ms. 14326, Eixarop de llarga vida,
c. 1865)
charrarem charrarem de cosa alegra
charrarem dempus charrarem ms
charrascar charrar: Toni, ham
acomensat charrascan(t) de la siesta y
arrematem en la carn (Martnez Ruiz:
charrat que en quant hau charrat...
(Len, C.: Arenga crtica, Valencia,
1789, p. 7)
charrat ben charrat (Merelo, J.:
charrat ben charrat (Palanca: El
802

charrat Ben charrat! (Soler,
1907, p. 22)
charrat ben charrat! (Alcaraz, L. J.:
charrat ham charrat un ratet
Alcoy, 1931, p. 2)
charrat lo que ha charrat (Valls: El
charrativa la charrativa: garrulitas
charrem en el salonet de fumar,
charrem (Peris: Ms all de la lley,
1927, p. 7)
conversaci
llarga e
charrera
intrascendent: Encara estem de
charrera? (Josep M J.G. y E, Beltrn:
charres dins de les charres, com qui fa
conserva (El Mole, 1840, p. 61)
charreta la mel en charreta (El
Colom, 6 de febrer de 1841)
charreta en la charreta ya mos se ha
fet masa tart (El Tio Cuc, n 119,
Alacant, 1917)
charretera posarme la charretera que
tinc (BNM, Ms. 14339, Qu no ser!,
1864, f. 8)
charreteres charreteres y bordats (La
Donsayna, 1845, p. 153)
charreteres de galons ni charreteres...
en quansevol militar (La foquerera,
1854)
charreteres unes charreteres daspart
charreteres y em clav les charreteres
borles, 1874)
charreu yo, mentres que charreu
1905, p. 21)
charro dorige desconegut, del vasc?;
es poc usat en valenci, pero corrent en
port. y cast.: no es de les Vergens
Vestals; / veula, mirala be, charro, / que
es molt dama (Miscelnea de poeses
a Carlos Tercer, 1759)
charr cast. jarrn: el charr gran
que sha trencat (Beltrn, E.: Ratolins
de casa rica, 1934, p. 15)
charruscar mentres se charrusca
chas prop al 1400, St. Vicent Ferrer
da O llas! Deu me ... O llas! les
orelles ne tinc plenes...; el us de llas
com a interjecci, donara chas (verp
o interj.), o nyas (interj.) a lo llarc
dels sigles?.
chas sust., llit pera animals fet de
palla, rames o atres materies: afarams
prop del seu chas (Ballester: Ramellet
del bateig, 1667, p. 18)
chas chas per lo pronte este anell
(Mulet: Bib. Nac. Ms. Inf. Tellina, c.
1660)
chas! interj. de sorpresa, admiraci:
Chas!...les parets / eren tot or y
doms (Relaci entre Sento y Tito... a
chas hbrit de interj. e imperatiu
equivalent a pren, agarra ast, tinga
vost: diu: Tino, chas el que queda
1790)
chas mudau tot, chas, vine y torna
(Bib. Nic. Primitiu. Coloqui de la Rocha
de Foyos, 1795)
chas Chas, beu, beu (2 part... el tio
Joan Senn de Patraix, 1797, p. 3)
chas! pera un temps tan calors, /
sern uns puestets, chas, chas!, ahon se
presenten uns gots / plenets y
803
coromullats / de aquella neu de colors

chas en lo chas ahn dorm el gos
p. 17)
chas ...dormir, / y en conte de matalaf,
/ nos arreglen un chas (Coloqui del to
chas Chas: ya pots tocar a misa
Roc, 1864, f. 15)
chas donem la maneta. Chas (Liern:
chas Roseta, chas el barral... Roseta el
pren (Una nugol destiu, 1871)
chas Chas, t, coca! (Lladr: La boba
y el embobat, 1872, p. 26)
chas chas, porta as (Torrom,
Leandro: Les choyes, 1874, p. 13)
chas polismic; abanda del valor sust.
(chas de rabosa), tamb interjecci e
imperatiu equivalent al castell toma:
Pues, chas! li pega una bofet a
Tofolet- (Salvador, J.: Una agela
verda, 1876, p.20)
chas Chas! Eixe pa que tembobes!
(Colom: El benefici de Mora, 1881, p.
22)
chas Chas els papers y dos bales
chas de palla a les besties els posen de
nit un chas de palla, brosa o pellorfes
pea que puguen descansar (Escalante:
Del porrat de Sent Antoni a les Torres
de Serrans, 1887, p. 46)
chas daca y en un vol li mudar el
chas al aca (Escalante, E.: Fuchint de
Chas!
(Cubells:
Els
chas
chas ser lo meu alivio, y chas!

Castell, 1911, p. 23)
chas pero chas - Tira un picher
daigua (De dalt a baix, 1920, p.18)
chas Chas, grandot!. Pero, per qu
me pega? (Comes, P.: El danseta,
c.1920, p.3)
chas! Chas, pa fregar els pisos
p.8)
chas, chaslo -agrralo: Chaslo, filla,
que tu (Barchino: Tot lo que relluix,
1931, p.14)
chascarrill dorige onomatopyic;
apareix en lo sigle XIX, tant en valenci
com en castell: uns chascarrillos tan
fins (Baldov: La tertulia de Colau,
1867, p. 20)
chascarrill chascarrills, cuentos y
coloquis (...) o referix consevol
chascarrill (Gadea: Ensisam,1891, pp.
242, 485)
chascarrill si hagueren de contar u
per u tots els cuentos, chascarrills,
pasaetes de comedia y casets... (Caps y
chasco dorige onomatopyic?; port.,
val. y cast. chasco, cat. xasco, napolit
ciasco, sart ciascu, etc.: lo chasco del
teu fracs (Ros: Coloqui de les Dances,
c. 1735, ed. 1772)
chasco els mals de cap.../ y els
chascos (Ros: Coloqui nou, en que es
seda, any 1743)
chasco el chasco que li donaren
chasco no tindres eixos chascos
chasco un chasco els tinc de donar
804
(B. N. Primitiu, Coloqui dels poticaris,

c. 1790)
caballers, / vosts poden
chasco
perdonar / perque as ha segut un
chasco (Coloqui del to Vueltes / ahon
Burriana, 1848)
chasco tamb sera chasco. En fi,
vosts... (Mills, M.: Ni rey, ni
caball..., 1874, p.29)
chasco te vaig a donar un chasco
chasco un chasco (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 84)
chasco Che, que chasco! (El Tio
chasco temers dendurme chasco...
en tapes de paper
chaspechat
chaspechat (Un pillo y els chics, 1846,
p. 72)
chasquet com ho dir este chasquet
chata morruda... chata (Mulet:
Romans de Gayferos, c. 1660, v. 23)
chata y ma mare era la Chata
1792)
chata en un rogle ballen Chaumet y la
chata (BNM, Ms.14480, Merelo: Els
chata mha paregut chata (Escalante:
El agelo Cuc, 1877)
chata Ay, si estiguera la chata!
chatat y un naset tan remonono / que
casi tira a chatat (Semanari El Cullerot,
Alacant, 9 de Octubre 1898, p.1)
chates chates que tenen chiquet el nas
... a totes les chates (BSM, Ms.7116,
El fadr, c.1820)
chates y de Masanasa, chates (Les
criaes, Llibrera La Campana, c.1850)

chatet chatet, boca gran (Esteve,
Chusep: Els Magos del chiquet, 1928, p.
8)
chatet Chatet meu...! (Peris: La
bolcheviqu, 1932, p. 14)
chateta es la meua chateta (Colom,
J.: El sant del agelo, 1882, p. 11)
chateta Chateta meua, qu felisos
som! (Barchino, F.: No hi un marit
fiel!, 1919, p.3)
chatets de vi ves y feste uns chatets de
vi (Tallada, Miquel: Aix si que te
chato del llet plattus, chafat,
aplanat; cat. cams. Nhian eixemples
de semantisme metafric equivalent a
home vulgar o pla: dirli chato al pobre
que no te nas (La Donsayna, 8-121844, p. 24)
chato quedar chato tota la vida
p. 20)
chato cualsevol qudam o chato
1866, p.17)
chato ahn no poden viure els chatos
(El Tabalet, 1847, p. 111)
chato egoiste, sinse fonament poltic e
intelectual: eixa rasa de chatos, que
son la plaga de tot (El Mole, 12 de
febrer 1856)
chato no es tan mostro, un poc chato
vida, c. 1865)
chato en lo nas chato (Arnal, F. P.:
chato Quico el chato mos solt
1877, p. 19)
chato boca ni gran ni chiqueta, / y nas
ni chato ni llarc (El Canari, vol 2.,
805

chato dirli chato / al pobre que no te
nas (Gadea: Ensisam, 1891, p.86)
chato chato (Nebot, J.: Gramtica
chato fill de son pare; es un chato
sinse nas (V. y Roig: La ovella
chato es chato. Un poquet (...) Ahn
est la meua chateta? (Angeles, Pere
P.: La Chateta, 1916, pp.150, 151)
chato de vi ferse unes anchovetes, uns
chatos de mansanilla, un vermohut en
olivetes (Anunci en valenci del Gran
Bar Sorolla en El Cuento del
chato, chateta lamor que li tinc a la
meua chateta (G.B.: La Perla
chato del primer colp de gayato, / es
segur deixarlo chato (Fil de Maseros,
Imprenta El Serpis, Alcoy, c.1919)
chato y te diu chato (Barchino, Paco:
chato es chato y orellut (Angeles, P.:
Al treballaor, faena, 1926, p.18)
chato veritat, chato meu (Lanzuela,
el
topnim
quechua
Chaucha
Shawsha, ciutat de Per, ix en dos
grafes: Chaucha, la mes valenciana; y
Jauja, com en espanyol. Es sinnim de
riquea. Segons els gabulistes, dels seus
abres penjaven bunyols y els rius
anaven plens de llet y mel en cnter
daigua: as es... Chaucha (Relaci
entre Tito y Sento... a honor de Carlos
Tercer, 1784)
Chaucha el man mos plour en les
alforches, y que en Chaucha... (El
Mole, 1837, p.46)
Chaucha tamb hia sobra de mestres /
criats en terra de Chaucha (Gadea:

Ensisam, 1891, p.531)
chaucher donat a fantases: ya me
pareix que tinc la carabasa un poc
chauchera (Semanari Garrot de sego,
n 3, Alacant, 1888, p.1)
chaulit Home diga... bon chaulit!
3)
chaulit sen arm una de chaulits,
pedraes y tomataes (Semanari Garrot
chaulit el text mostra el sust. chaulit y
el verp chiular: se ou un chaulit de
Silvestre ...Ya ha chiulat ... y se deixa
oir un segn chaulit (G. Martnez, J.:
1890, p.9)
chaulit y un chaulit li va portar a la
sehua Sabeleta (...) un parell de
chaulits (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, pp.16, 258)
chaulit y et deixar chiular en un
chaulit que tinc (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.28)
chaulit que me fan pegar chaulits (El
Chaume Matamoros, Sen del arameu
Yaakov Bar-Zebdi eixiren el llet
Iacobus, ing. James, aragnes Chaime,
alem Jakob y atres moltes varianst:
Jaume, Yago, Santiago y el val. modern
Chaume, etc.: a Sen Chaume MataMoros / duyen en andes (Sento y
Parma, c.1794)
Chaume
(Escoriguela:
Chaume
Reflexions, c. 1794)
Chaume lo barranc den Chaume
Chaume Sen Chaume! (Lladr,
806
Chaume Sen Chaume (Escalante: A

la vora de un sequiol, 1870)
Chaume del Rey en Chaume (Roig y
Chaume Chaume li digu eixes coses
Chaume Chaume, Micalet, un
chiquet (Barber, F.: Dos marruecos, un
diner. 1889).
Chaume Chuame, ahn thas ficat?
16)
Chaumet que mos pareix deu ser un
tal Chaumet (La Donsayna, 1845, p.
144)
Chaumet Chaumet tenia el papar de
gos (Borrs, J.: El Cullerot, Alacant,
1886)
Chaume el de la Serra fams roder
de les montanyes dOriola: ...o de
Chaume el de la serra (El To Cuc, n
124, Alacant, 1917, p.3)
Chaumet hipocorstic de Chaume: en
un rogle ballen Chaumet y la chata
(BNM,
Ms.14480,
Merelo
y
1864, f. 7)
Sabeleta...
Chaumet
Toneta,
Chaumet
(Serrano:
Voreta
de
Chaumet Chaumet li contestara
(Llibret de la Foguera Campoamor,
Alacant, 1944)
chavacana sempre sers chavacana
p. 9)
chaval del cal chavale, es vocable
modern en val. y cast.: 1 doc. (?)
pareix un chaval (Escalante: La
vanitat castigada, 1855, p. 25)
chaval eixe chaval (Merelo: Tot ho
apanyem els dines, Lrida, 1866, p. 15)
chaval tots els chavals (Casademunt:

Bateig en Burriana, Castell, 1871, p.
11)
chaval sempre quentra una chavala
me costa fer de nas (Barchino: La
pasta de la fornera, c.1915, p.9)
chaval del cal chaval, hijo; chavala,
hija (Jimnez, A.: Voc. jitano,
1853,p.63); cat. xaval: ya estareu
contents, chavals (Haro, M.: Hi que
chaval chavals, hasda dem (Sendin
chavala deixe chic, deixa chavala
chavala eixa chavala... (Barchino, P.:
Qu talla labaecho?, 1924, p. 12)
chavala al costat duna chavalavitat?
1932, p. 2)
chavala chavala a la quell sarrima...
1934, p. 26)
chavalet es chavalet (Navarro y Reig,
chavalet chavalet que no se desidix ni
a espentes (Sanmartn, R.: La III Volta
a Valensia, 1926, p.6)
chavaletes son chavaletes / y cuant
veuen a un fadr... (Gadea: Ensisam de
chavaletes ixen varies chavaletes
1921, p.5)
chavaletes unes chavaletes que mos
critiquen (Valls: El to de sa neboda,
Alcoy, 1933, p. 8)
chavalets a parlar en chavalets
chaval y les dents de chaval (Gadea:
Ensisam, 1891, p.547)
chavaloyes abanda dapellit val., bona
807
persona, cndit, tmit: provocarme...

chavaloyes! (BNM, Ms. 14495, Prez
y Serra: Viva el lujo y fora penes!,
choguet bilinge, c.1890, f. 10)
Chavaloyes Batistet de Chavaloyes /
prengu ahir un guitarr (...)
Chavaloyes de la Vila/ te un gos
deixos... (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, pp.18, 28)
chavet trenquen un chavet da dos
18)
chavet y un chavet deixos (Mills,
chavet un chavet: un cuarto (Rosanes:
Voc. 1864)
chavet un chavet (Semanari El
chavet gastarme un chavet (Peris, J.:
18)
chaveta dorige ducts: it. dial.
ciavetta, it. chiavetta, portugus
chaveta, etc.: vost ha perdut la
chaveta (BNM, Ms. 14339, Qu no
ser!, 1862, f. 12)
chaveta ell va a pedre la chaveta
25)
chaveta en feu pedre la chaveta
9)
chaveta espay, que pot pedre la
chaveta (Ovara, J.: Mol de vent, 1905,
p.22)
chaveta mhan perdut la chaveta
5)
chaveta pert la chaveta (Salvador,
p.10)
chavets un real valenci... chavets da
dos (El Mole, 1837, p. 88)

Chavi hipocorstic copiat del catal
Xavi en lo sigle XX.
Chavi du
prepalatal afric sorda en pronunciaci
del valenci modern: Che, Chavi,
crdam per telfono esta espr!. Nom
extranger peral valenci, naixqu
dEtxeverra, casa nova, vasc dialectal
Txaberria (escrit antigament en ch-,
Chaverra perviu en apellits) Txaverra
> Xaberria > Xabierria > Xabier) Al ser
desconegut incls en espanyol, calcaren
la grafa Xabier en castell a partir del
1600, encara que pronunciaren -j com
Mxico, Mjico; Xavier, Javier (en
1815, la RAE recoman escriurer
Javier, Trujillo, Mejas; no Xavier,
Truxillo, Mexas, etc.) No es lo mateix,
pero te cert paregut en el cas castell de
Juana, Xuana: Ay pobre Xuana (sic),
de cuerpo tan garrido, arreplegat per
Lzaro Carreter (Dicc.de trminos,
p.312)
En valenci modern, per
eixemple,
tamb tenim Chuano,
Choano (en Alacant es molt coneguda la
Foguera Els Chuanos).
chavo, chavets lafresis valenciana
chavo (llet octavus > cast. ochavo) pas
mes tart al castell; 1 doc.: De esta
font el que ha de veure (sic) / chavets li
habr de costar / o habr de quedar a
deure... (Bib. Nic. Primitiu, Ms.
chavo mechic un chavo mechicanot
en un cordellet nugat (De Pepo y els
trastos, s. XVIII)
chavo llanderol els pocs chavos
llanderols (Bernat Baldov, J.: Qui
tinga cucs, 1855, 22)
chavo ah t dos chavos (Liern, R.
M.: Aiguarse la festa, 1864, p. 19)
chavo cuatre chavos llanderols
808
(Barreda, Manuel: Tomasa o un arreglo

improvisat, 1870)
chavo del gos estos chavos del gos
1874)
chavo un chavo fals (Escalante: El
agelo Cuc, 1877)
chavo, chavet en chavets huitanta
p.76)
chavo un grapat de chavos
modisme
dample
chavo,
da
semantisme,
desde
admiratiu
a
despectiu: Cristo, qu colp!Da
chavo! (Sireno, D.: El 606, 1911,
p.151)
chavo, de a el esvar ha segut de a
chavo (Canyisaes, Monver, 1912, p.
197)
chavo, chavet partir en laire un
chavet (Montesinos, Vicent: Un
chavo de aix ni un chavo (El Tio
chavo, de a chavo! > dachavo! del
seu jefe Rojas Dachavo es!
p.1)
chavo tres chavos de llum (Sendin
p. 3)
chavo per cuatre chavos (Peris Celda:
La peixca, 1926, p. 12)
chavo tres chavos (Tallada, Miquel:
chavo no donen ni un chavo (Llibret
1932, p. 1)
chavo dun chavo de cacau
p. 3)
chavo da chavo est la coca!

chavos Deixat eixa boqui-torta /
Quels chavos te est traent (Poesas
para distribuir durante el Baile de
Torrente, 1838)
chavos mira si hin chavos (Serrano,
che!, chec!, chei! interj. dorige
ducts. Els valencians renaixentistes
tenen un ce exclamatiu: Si far.
Ola, ce de la posada! (Timoneda:
Emaus, 1569), com en personages de
Lope de Rueda, lliterat que ampomava
valencianismes
(pancha,
turmes,
fosca...) y que vixqu y es matrimoni
en Valencia, ahon edit part de sa obra:
Ce, Alameda!Ce, oye ac! (Rueda,
L.: El Deleytoso, c.1560). En certa
fachenda, els castellans diuen que este
ce -present en la Celestina y en
comedies de Tirso-, sera lorige del
che valenci; mentres quels argentins
afirmen que procedix del arauc o
mapuche y, adems, algn gabuliste
gallec asolta, por si cola, que vindra del
arcasme galaic-portugus che, un
datiu tic. Atres, com el Dr. Mornigo,
apunten que sera vocable aimara
agarrat per les tropes espanyoles en
Per; y els de Venesuela defenen que ve
de chvere; el mexicans parlen de
lafresis de pinche > che; pero tamb
est lorige itali, lunfardo, sefardit, etc;
incls hia qui senyala com a tim
larbic rstic seih. Pero el ms astut de
tots es el catal Corominas que -botant
per damunt ditalians, moros, aimaras,
castellans, argentins, gallecs, araucans,
etc.-, punch lestandart de catalanitat
en el xe del cataln de Valencia
(DECH, 2, p.7). Aixina de fcil y sinse
809
vergonya, Corominas fa el cmbit de ch

per x, y la valenciana per catalanitat,
sinse aportar ms fonts documentals
deixa grafa en x que les dalgn
catalanisat de finals del XIX. En eixe
enrosinament per fartarse el valenci
che, ning planteja la posibilitat ms
llgica: que siga una veu naixcuda en lo
Reyne de Valencia: Ch, qunes
sangoneretes! (El Canari, vol 2,
che, ce Si far. Ola, ce de la posada!
1569)
che Che? Vols rifat? (Cancin
valenciana, Barcelona, Imp. Flotats,
1858, p. 37)
che Che, quins... (Liern, Rafael
Mara: La Toma de Tetun, Valencia,
1861)
che Ch, quina idea! (Roig y Civera:
che Che, fuig dah! (Escalante: Del
che Che, que bo! (Palanca Hueso,
Antoni: Noblea obliga, c. 1890)
che Che, espera! (Tafalla: Un
25)
che Ch, qu penseu fer? (Bernat,
Ll.: El terreno del honor, 1894, p. 26)
che Che, no sigues guasn! (Sansano:
23)
che Che, Tofol! (El Cullerot.
Alacant, 10 de giner, 1897)
che Ch! De ahon a eixit...?
de 1898)
che! la mare de la mehua novia, che,
qu apuros! (Semanari Garrot de
che!, rech! intensificaci de la

interj. com a recurs pardic: Rech!
che! Che! qu fumaguera es esta?
(Thous,M.: Foc en lera!, a.1900, p.42)
che! Che! Ay!... Charraor!...
lladre! (Arniches, Carlos: La divisa,
1903, p.21)
che Ch, qu valent est hui! (Pastor,
p. 23)
che Che, quna feta! (Martnez Ruiz,
Amacio: Canyisaes, Monver, 1907,
p.52))
che Che Chimo, mhas asustat!
1907, p. 37)
che Valencians, fumeu el paper Che,
Che, Che! (anunci de paper alcoy,
Pensat y fet, 1914)
che! Che, que chasco! (El Tio Cuc,
che! che, qu fret! (Peris Celda:
che anemsen, che (Peris: Terres
che! Che, que ferramenta! (Gayano
Lluch: Agarrat, que ve la curva!, 1920,
p.6)
che! Tens rao, che, mut, no te
sescapa res (Barchino: La barraqueta
che! che, ix! (Salvador, Carles: Un
che! Che, Asensi, aix es abusar de
les creatures! (El Pelut, n1, Alacant,
1924, p.3)
che Gasparet! Che! Gasparet!
che Che, Sento, t per as? (Breva,
V.: Anem a la Madalena, Barcelona,
810
1930, p. 5)
che Che, quin cap! (Herrero, J.: En
che Che, qun bolet mos ha pegat!
(Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934)
che che!, el llus... la sepia... (Romn:
p. 7)
che! mereix que li digam: Che,...!
(Semanari El Obrero dElig, 13 mar
1938)
che Che, a t te hu dic! (Llibret
Foguera La Rambla, Alacant, 1942)
che! Che, quin fum fa! (Llibret de la
Barraca Che, quin fum fa!, Alacant,
1947)
che Che, qu llstima de vara!
1949)
chec Chec, que t thas figurat? (El
Sueco, 1847, p. 167)
chec Chec, aix es un disbarat
(Escalante: La vanitat castigada, 1855)
chec Chec! (Rochano: Els amors
dun torrent, 1859)
chec Chec, creume (BNM, Ms.
14108, Alemont ti li, c. 1860, f. 6)
chec Chec!... y aix (Torrom: Les
choyes, 1874, p. 21)
che! Che, ves tu! (Llobat Ferrer:
p.7)
chec tal bancari; del ingl. check; cat.
xec:
No encomane vost ningn
treball... revistes illustraes, talonaris,
checs, diaris... (Anunci dEd. Carceller
en: Gayano Lluch, Rafel: Agarrat que
ve la curva!, 1920, p.16)
chec factures, talonaris, checs
1921, anunci dimprenta Carceller,
p.17)
chec Trau el talonari de checs.

(Garrido, J. M: Aixina deben ser
totes!, 1923)
chec si te que traure dins del banc,
quem fasa un chec (Aznar Pellicer:
chel del llet glu; cast. hielo: el chel
no dura molt (Coloqui de Tito y Sento,
1789, f. 59)
chel com a la mquina del chel
chel est nuetet y tot chelat de fret
p.27)
chela se me chela la sanc (Len,
chel se chel en lo mes dagost (El
Mole, 1840, p. 3)
chel el gat escaldat de nou, en laigua
chel te prou (El Mole, 12 de febrer
1856)
chela anem pronte ques chela la sopa
(Chiste compost per Santapola, 1857, p.
2)
chel y la sanc chel en les venes
1866, p.36)
chel chel y dolsa... horchata!
(Palanca, F.: En lo mercat, 1870)
chel chel y dolsa (Barber y Ras, F.:
De Valensia al Grau, 1889, p. 9)
chel ... ben chel! (Thous, M.:
Portfolio de Valencia, 1898)
chel com la collita es chel... (Soler,
S.: Mos quedem!, Castell, 1907, p. 9)
chel tinc molt de fret. Es que fa una
nit chel (Virosque, A.: Un cambi
chel entra un garb de senill; la nit
ser molt chel (Serrano, M.: Voreta
811
chel a sanc chel li peg a un atre

8)
chel ests chel (Beltrn, E.: El
chel en sanc chel (Sendn, A.:
chel si no ve atra chel, com fa
poc...! (Semanari El Obrero dElig, 6
/ 3 / 1938)
chelaes no bufes questn chelaes
(Colom y Sales: Tal es Cualis, Castell,
1872, p. 9)
chelaes estes chelaes... (Peris Celda:
chelaes Llimonaes... que les porte mol
chelaes! (Urios, Elvira: Da de Pascua,
c. 1925, p. 10)
chelant estant chelant (Ros, Carlos:
Segona part de les penes, c. 1740)
chelaora y un tros de chelaora al coll
chelaora ni duc chelaora (Liern, R.
M: Una broma de sab, 1867, p. 24)
chelaora com la seba en chelaora
(BNM, Ms. En una festa de danses,
1867, f. 16)
chelaora muntar lo manco una
chelaora (La proses per ma casa,
1868)
chelaora una chelaora de fresc
Nano,1921, p.5)
chelaora ya mha dit chelaora!
10)
chelaora el tpic mantecaero apareix
per la dreta carregat en la seua
chelaora (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
chelaora all es una chelaora (Ferrer,
1932, p. 31)
chelaores que ning les sacse ni les
aprete com si foren chealores (El Pare
Mulet, 1877, p.52)
chelaores un suro com pa fer tots els
ruedos de chelaores que hin (Soto
p.12)
chelar al final mha de chelar
6)
Chelarda onomstic pardic de
chicona chel amorosament: Chelarda,
estic molt calent .Mandrango, chlat
com pugues, no vullc yo que...
Chelarda, 1858)
Chelasio, Chalasio lo mateix que
Chelarda, poden ser sust. o adj., sugerint
sempre el fret carcter dels personages:
Redeu,
pareixes
Chalasio!
sotana, 1913, p.18)
chelasio qu homens ms chelasios
(Peris Celda: Lo que val un bes, 1919)
chelat enc que derivat de gel y en
estat congelat, este producte comercial
ha adquirit en val. modern singularisme
morfolgic y semntic respecte al tim,
cambiant la g- del llet glu per la
valenciana ch-; cast. helado. Les
llenges han naixcut per corrupcions y
alteracions del tims, com tenim que del
llet gelre vinguera, per eixemple, el
cast. helar: em deix mort y chelat
(BNM, Ros: Paper gracis... contrafent
chelat els pastisos, / me pareix, / que
ya els trobarn chelats (Coloqui en que
es referix lo viage que feu Tito, 1789)
chelat ya els trobarn chelats
(Coloqui de Tito y Sento, 1789, f. 5)
812
chelat el fret que fa es tan chelat (La

chelat chelat: helado (Rosanes: Voc.
1864)
chelat y ha olvidat el valensi, / y es fa
fer apetitets / y es mana portar chelats
Alacuas, a. 1867,f.31)
chelat chelat y a seques (Balader, J.:
chelat deixe als dos chelats (Roig y
chelat com fa tan chelat el aire (Del
chelat li dona un bes, est chelat y se
ou: fill meu del nima! (Semanari
Alacant, p.2)
chelat de tots els climes... calents...
chelats (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.56)
chelat encara estic chelat (Tafalla, V.:
p. 21)
chelat ... te chelats?... horchata, llim,
siv, fresa... (La Nova Traca, n 1,
1894, p. 3)
chelat Che, que chelat quest
aix...! (Vidal y Roig: La ovella
chelat de lo ms grasis del poble es
Barrachina el msic y horchatero... en el
Pins se prenguen deu y dotse chelats
per individuo (Canyisaes, Monver,
1909, p. 125)
chelat en el da tan chelat que fa
hui? (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.14)
chelat chelats... vins, refrescs (anunci
del bar Gran Sorolla en El Cuento del
chelat publicitat en prensa dAlacant:
Ideal Artstic / Servisi esmerat, msica

y ball despr y nit... refrescs y chelats
1924)
chelat de chelat ni de calent (Soler,
Virgilio: Sha perdut el foraster!,
chelat chelat o calent (Valls: El to de
chelat Els millors aperitius, caf,
chelats y tapes variaes... (Anunci del
bar La Pelailla dAlacant en el Llibret
de la Foguera San Antn Alto, Alacant,
1944)
chelat en caldo chelat (Azorn:
Valencia. Ed. Losada, 1949, p. 80)
chele qu'es chele (Barreda, M.: Un
arreglo improvisat, 1870, p. 7)
chele vinga... antes de ques chele
(Peris, J.: La matansa, Castell, 1911, p.
35)
chelindr paelles y berenars, y els
chelindrons (Escalante: El agelo Cuc,
1877)
chelins 1 doc. vol vost els chelins,
les cases... (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 19)
chelor en temps de tanta chelor...!
1859, p.13)
chelor a qui la molta chelor el nas li
deixa... (Liern: Telmaco, 1868, p. 29)
chelor Y t en la chelor que fa el
deixes eixir de casa! (Escalante: La
senserr, 1871)
chelor la chelor en que... (Balader, J.:
chelor el sol que torra y la chelor que
mata (Pont, J. B: Terra dhorta, 1907,
p.14)
chelor la meua sinyora patix de chelor
en les cames (Vidal Roig, F.: A Roma
813
per tot, 1911, p.12)

chelor la chelor deste clot
p.19)
chelor Che, qu chelor! (El Tio Cuc,
5-I-1917, Alacant, 1916)
chelor en este temps de chelor
Ganda, 1932, p. 5)
cheloreta la cheloreta em despertava
(Fambuena: Fer les cartes, 1881)
cheloses te pera son regal / canyisos
per cheloses (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
Chelva dels punyals de Chelva o tall
de Chelva (F. Bonsom, 5. 959, Orde
Real, 20 nov. 1596).
chemec suspirs y plors: fent chemecs
y unflant els morros (Palanca:
chemec y nom vingues en chemecs
chemec toquen lo caragol / plens de
chemecs y changlots, /... perque sha
mort (Gadea: Ensisam, 1891, p.179)
chemec y pega uns chemecs tan grans
chemec y la veu sona a suspir y un
chemec ca paraula (El Tio Cuc, n 141,
Alacant, 1917, p.3)
chemec chemec, feu dos carases
y... (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.30)
chemecant chemecant en terra
1894, p. 13)
chemecant chemecant digu... (Pont,
J. B: Terra dhorta, 1907, p.24)
chemecar pero encara hia que dir, /
que sentir y chemecar (2 part de lo
chemecar es va possar a pagar, / y
cada diner... li costava chemecar

chemecar somicar, chemecar, plorar
chemecs la viudeta entre chemecs
chemecs eixa rotina dels ploricos y els
chemecs (BNM, Ms. Eixarop de llarga
vida, c. 1865)
chemecs entre plors y chemecs
11)
chemecs home, deixes de chemecs
(Vives y Azproz, R.: Entre amics no
cal, 1877, p. 27)
chemecs tocant la sinfona dels
chemecs (El Bou Solt, 1877, p. 259)
chendre, chandre en val. modern
trobem asobint les dos grafes, dacort
en la pronunciaci de gran part dels
valencians: Quin chendre! (BNM,
1864, f. 7)
chendre tasepte per chendre meu
chendre ...ser mon chendre (Snchiz
chendre la que donara el chendre (El
p.1)
chendre ton pare vol un chendre
Castell, 1907, p. 53)
chendre chendre nostre (Puchol, V.
L.: U que te por, 1921, p.3)
cheniet eixe cheniet... (Parrs, J.:
cheniet a cheniet pocs me guanyen
Chenillet me deman... ser guarda del
814
Chenillet (C. Jaunzars, G.: Una vara

cheniot el cheniot que t (Serred
Mestre: Els cuatre seros, 1919, p. 14)
cheniot en el meu cheniot arme un...
cheniot te un cheniot! (Serrano, M.:
cheniot Quin cheniot! (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 15)
chenit, gnit gnit: geni (Escrig:
Dicc.1851)
chnit, gnit en son chnit fort
(BNM, Ms.14480, Merelo Casademunt:
Els sufriments de Toneta, 1864, f. 5)
chnit eixe chnit (Colom, J.: Cuatre
comics docasi. Valencia, 1873, p. 7)
chnit, gnit eixa chiqueta te un
chnit... (Rubert Moll: Colahuet y sa
chnit es coixo, y adems te mal
chnit (El Cullerot, Alacant, maig de
1898)
chnit Una dona... de chnit y faenera
(Diari El Pueblo de Monver,
Canyisaes, 1906)
chnit vosatros teniu el chnit tan
curt (Romn, A.: Tots de la mateixa,
Alcoy, 1937, p. 13)
chnit del chnit de sa costella
(marit) (Llibret Foguera Santa Isabel,
Alacant, 1942)
chnit de mal chnit aparent (Llibret
1954)
cheniva li trac hasta la cheniva
(Borrs, J.: El Cullerot, Alacant, 1886,
p. 16)
chenives Vaoro, les chenives se me
fan com la neu (BNM, Ms. Marsal,
f.20)
chenives els quixals y les chenives / no

la deixen sosegar (Ensisam, 1891,
p.298)
chenives estic desde ahir en les
chenives unflaes (Fe Castell, V.: Els
chenoll, chinoll derivat en valenci
modern del llet genclu: que no es
pot achenollar (BSM, Ms. 6781,
chenoll eixe arrap en lo chenoll
chenoll tarquim hasta els chenolls
(Conversacions entre Saro, 1820)
chenoll sestaquen hasta el chenoll
p. 5)
Si dins destes
chenolleres
chenolleres pot cabre una carabasa!
(Escalante, Eduart: La Consoladora,
1880)
chenollons, a cast. de rodillas: a
chenollons (Palanca: El Sol de Rusafa,
1861, p. 27)
chenollons, a a chenollons, morro en
terra (Len. C.: Poesies pera el
casament, 1802)
chenolls la sotana no maplega ya als
chenolls (Alapont: Chila u el sant,
1860, p. 4)
chenolls unflar els chenolls (Sendin
Chnova valencianisaci del topnim
itali: si que tens ra, es en Chnova
p.13)
chenteta, genteta eixe joc... la
genteta (Mulet: Roman de Gayferos,
c. 1660, v. 83)
chentiscle del llet lentscu; cast.
lentisco: de ramucha y chentiscle
815
chentola tota esta chentola (Baldov:

chentola tota aquella chentola (Liern:
chentola chentola de mal viure
(Lladr: El titito de Nadal, 1876, p. 17)
chentola Fora chentola! (Peris
chepa del llet gibba naixqueren
corrupcions que, en el sigle XIX, es
diferenciaven unes datres: valenci
chepa (que pas al castell), castell
giba, catal gep, portugus geba, etc.:
chepa en terra (Trobos pera esplayar,
c. 1780)
chepa Vols que li afone la chepa?
chepa si em diu burro... li fas chepa /
pero hua dit en llet y... (Ferrandiz, E.:
Penlope en Borriol, 1873, p.7)
chepa una chepa aixina (Colom:
Cuatre comics docasi, Valencia, 1873,
p. 19)
chepa la chepa em creix (Escalante:
El agelo Cuc, 1877)
chepa un cheperut.., llvam esta
chepa (Gadea: Ensisam, 1891, p.541)
chepa! Chepa! El sinyor es u dels
nanos? (Fuster: El nano de la falla,
1894, p. 25)
chepa coixos, atres en chepa (Serrano
y Sansano Fenoll: Una sublevaci en
Jauja, Elig, 1896)
chepa ningn cheperut se veu la seua
chepa (Ferrando: El dicharachero,
1897, p.10)
chepa te tornarn a regalar la chepa
(El Cullerot de Alacant, n 13, 1898)
chepa alsen els muscles y saquen una
chepa (Canyisaes, Monver, 1907, p.
65)
chepa vos unflen la chepa a pedraes

p.3)
chepa ... eixa chepa (Llibret Foguera
Dr. Pascual Prez, Alacant, 1930)
chepa y vores la seua chepa
27)
cheperuda torta, bruta, cheperuda
Melisenda, c. 1660)
cheperuda torta u cheperuda (BNM,
En una festa de danses, 1867, f. 17)
cheperudes de Corbera, cheperudes
(Les criaes, Llibrera La Campana,
c.1850)
Cuantes
cahires
cheperudes
cheperudes! (Peris: Nelo Bacora, 1918,
p. 6)
cheperudet est cheperudet (Sendin
5)
cheperudeta y cheperudeta, semblant
a Miquelo (Col. del casament de
Miquelo, 1854)
cheperut el cheperut (Aguilar:
Dilogo entre un morisco, un castellano,
un portugus, 1622)
cheperut cheperut (Mulet, Francesch:
cheperut pans cheperuts no en se fer
cheperut no estic cheperut (BSM,
Ms.7116, El fadr, c. 1820, f.3)
cheperut trencat, cheperut, coixo
(Coloqui del casament de Miquelo y
Tomasa, c. 1823)
cheperut algunes vespraes fa el
cheperut (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 14)
cheperut, chaperut, chaperudeta el
valenci modern, enc que escriu y
pronuncia chepa, aubr vocal en els
816
derivats
chaperut,
chaperuda,La
Chaperudeta. Per lany 1950, ma mare
sola reguinyar: asentat be, no te fiques
chaperut; y era variable com a gran
part del valenci, com testificava el
germ dAzorn: no pasen ms que
chaperuts (Martnez Ruiz, Amancio:
cheperut li contara la historia del
cheperut (El Tio Cuc, n 156, Alacant,
1917, p.1)
cheperut cheperut, coixo, sort y...
(Gmez Gascn: La reina de la festa,
1932, p.2)
cheperut est coixo?est cheperut?
11)
chepes fent chepes (Coloqui de lo que
tots som fabricants, c. 1840)
chepes, fer enfrontarse o ferse el
valent davant datres, ferli males cares,
amenases o desprecis a alg: no vaches
fent chepes (Liern: La mona de
Pascua, 1862)
chepes fent chepes (Liern: La mona
de Pasqua, 1862, p. 15)
chepes, fer no fases chepes y parla
valensi (Marco Rivas, V.: La tasa dels
hous, 1918, p.13)
chepes, fer no vullc aguantar ms
chepes... ni bravates (Serrano: Voreta
chepeta que fasa chepeta (Bernat: Un
chepetes tamb se yo fer chepetes (La
chepetes en chepetes mos venen
1865)
cheps Miqueta, un criaet cheps
1926, p. 3)
cheremita ... de llunt la cheremita y el

tabalet (Valls: La verbena, Alcoy,
1935, p. 12)
cheremiter la cheremita... o si tocava
be el cheremiter, en Elig (La
Sambomba, 24/12/ 1840)
cherevia cherevia (Escalante: El
agelo Cuc, 1877)
Cheric valencianisaci del topnim
hebraic Yeriho: roseta de Cheric, / de
totes la ms fragant (Coloqui ...en que
un llaurador... la millor ma pera
empeltar els abres, c.1770)
cherif cherif (Mir, J.: La toma de
Tetun, Valencia, 1861, p. 24)
cherigons tan rufaldat, / tan guapo, tan
cherigons / com per la mostra es veu
clar (Coloqui nou del ros alas, 1823)
cherigonses fan quaranta cherigonses
cheripa y per cheripa es diputat (El
cheripiga, chiripiga: psam dos
dins de cheripiga (Gadea: Ensisam,
1891, p.258)
cherla del llet acernia?; nom de peix
valenci emparentat en el mosrap
chirnia, gallec cherla, port. cherne, cast.
cherna y cat. xerna: :
cherla est
Lyon, 1554, p.142)
chermanells lo mateix que germans:
chermanells (Roig y Civera, A.: El
tesor dels Chermanells, Gandia, 1884)
cherol dones un poc de cherol (Liern:
En les festes de un carrer, 1864 p. 18)
cherol calser de cherol (Escalante: La
proses per ma casa. 1868)
cherol estes botes de cherol (Colom,
J.: Tal es Cualis com Camalis, Castell,
817
1872, p. 16)
cherol y ms brilllo quel cherol
p. 5)
cherolats y els cherolats botinets
Cheroni Cheroni (Ms. Confrara del
Loreto, Muchamel, 1620)
Cheroni sent Antoni, sent Cheroni
(Escoriguela, J. B.: Coloqui de la bola,
c. 1784)
Cheroni bona parella de llimes de Sen
Cheroni (Baldov: El virgo, 1845, p.
19)
Cheroni Sen Cheroni...! (Mentres
Cheroni y en Cheroni y en tots
1859, p.26)
Cheroni anem pronte, so Cheroni
(Bernat Baldov: Cheroni y Bartoleta,
1860, p.1)
Cheroni el So Cheroni (Palanca, F.:
El Sol de Rusafa, 1861, p. 11)
Cheroni Cheroni (Merelo: Tot ho
apanyen els dines, choguet valenci,
Lrida, 1866, p. 19)
Cheroni un da vaig trobar a Cheroni
1890, p.31)
Cheroni, llimes de Sen dos llimes de
Sen Cheroni (Gadea: Ensisam, 1891,
p.219 )
Cheroni Ramoneta... el so Cheroni
Alacant, 1897, p.3)
Cheroni el president era el so Cheroni
(El Cullerot. Alacant, 1898)
Cheroni Cheroni (Peris Celda:
Cheroniet Neleta, el to Chimo,
Cheroniet (Roig y Civera, A.: El

casament de les borles, Bib. de la
Moma, 1874, p.351)
Chernima mudant el nom de
Chernima (BSM, Ms. Coloqui de
Chernima, s. XVIII)
no
fases
cas,
Cheronimeta
Cheronimeta (Gmez Gascn: La reina
cherovitos pardalets: cherovitos
Chert el topnim mostr les
vacilacions del embolic morfolgic
migeval, especialment en veus dorige
mosrap; la grafa en ch- ix en temps de
Jaume I: ...dividit terminum cum
Chert (Cabanes, A. y Huici: Doc. de
Jaume I; any 1255)
Chert de la Vila de Chert (Llibre dels
Establiments de la Vila de Chert, 1689)
Chert se feu escol de la iglesia de
Chert (Semanari El Blua, Castell, 21
febrer 1892, p.3)
Chert Chert, Chirivella, Chodos
(Nebot: Ortogr. valenciana, 1910, p.73)
cherra de aix te culpa la cherra, de
vi (Les marors de una fadrina, 1860, p.
33)
cherra ya li emportar una cherra
1886, p. 19)
cherra cherra pal oli (Gadea:
Ensisam, 1891, p.374)
cherra castell jarra: aprofitant una
cherra pera fer el... (El To Cuc, n156,
Alacant, 1917, p.1)
cherra un picher o cherra gran
(Gayano Lluch: Ni a linfern, 1918,
p.11)
cherra Cochinos! Aix al horta, o en
una cherra (Peris: Nelo Bacora, 1918,
p. 6)
818
Cherres, Castell de les en Castell

de les Cherres / a coca mhan convidat
p.42)
cherreta com em trenque la
cherreta... (Santapola: Coloqui entre
Mandrango y Chelarda, 1858)
cherreta y un cnter, o cherreta
1878, p. 21)
cherra, cherreta yo lhe vist ficant els
dits en la cherreta de confitura (Comes,
P.: Alejo, thas colat, 1927, p.10)
cherrions los carros o cherrions en los
carrers (Llibre del mustasaf de Elig. c.
1620)
cherronet un cherronet pera el frito
cherrons fadrins y fadrines... trencant
cherrons y olles y perols (El Tio Cuc,
n 119, Alacant, 1917)
Chesinto y adems el guilopn de
Chesinto (Ovara: Males llenges,
1879, p. 20)
Amparito,
Chesinto...
Chesinto
(Angeles, P.: Al treballaor, faena, 1926)
chesmil del rap ysamn: tot son
jesmins (sic) /... clavells (Bib. Loazes,
Ms. Mulet: A Maciana, c. 1640, v. 571)
chesmil, jesmil cast. jazmn, cat.
gessami: jesmil groch de flors grans
chesmil tendra com un brot de
chesmil (La Mixquera, 22 febrer
1841)
chesmil clavell roig boretaet de
chesmil (Liern: La Flor del cam, 1862,
p. 30)
chesmil no poda ser manco, chesmil
presis (Escalante: Oros con trunfos,
1878)
chesmil clavell, malvarrosa... chesmil

p. 19)
chesmil ms blanca quel chesmil
p. 17)
chesmil de rosa y chesmil (Campos,
Josep: El gallet de Favareta, 1896, p.
17)
chesmil, gesmil catal llessam,
castell jazmn: manetes de chesmil
p.4)
chesmil yo rodechar de chesmil
p. 23)
chesmiler chesmiler que... chesmils y
clavells (Peris: Rialles del voler, 1928,
p. 44)
florits
chesmilers
chesmilers
1868, f. 27)
chesmilet quin chesmilet ms fragant
(De Pepo y els trastos, s. XVIII)
chesmils de taronchers y chesmils (G.
Albn, M.: Un ball de convit, 1863, p.9)
chesmils, chesmillers la barraca, que
rodech de chesmillers ... (Marco
Chest Baronies de Chest (Ort, M. a.:
2 Cent. Can. S. Vicent, 1656)
Chest aquell que ha naixcut en Chest
p.9)
Chest
(Fullana:
Gram.
Chest
valenciana 1915, p. 40)
Chestalgar de ducts orige y
significat, lantiu Xets Algar (Donaci
Jaume I, a. 1238), ya apareix com a
Chestalgar
en
temps
migevals:
Chestalgar (Cabanes:Doc.Top., p.275,
Impost del Morabat, sigle XV)
Chestalgar Chestalgar (Ordens del
819
Tribunal de Cruzada de Valencia ...,

otorgaci de les 13 Piles, Valencia, 9
de juliol 1697)
Chesucrist tot siga per Chesucrist
p.20)
Chesucrist y mort de Chesucrist
1892, p.3)
Chesucrist es pecat y que Chesucrist
aixina... (Martnez Ruiz, Amancio:
Chesucrist ocupats en la mort de
Chesucrist y... (El Tio Cuc, n 75,
Alacant, 1916)
Chesucrist Chesucrist fon el primer
que... (Garrido: Opresors y oprimits!,
chesuites el va ficar intern en els
Chesuites (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.38)
Chess Chess, quin espasme tinc!
(Ovara: L nima en un fil, 1881, p. 17)
Chess manicomi prop de Valencia:
que vos tanquen en Chess (Borras:
El estudi, 1866, p. 15)
Chess! Chess! (Garca Martnez:
1890, p.8)
Chess Bon profit, Chess (Peris
10)
Chess! Chess, quna calamitat!
atre, 1921, p.12)
Chesuset en la terra del Chesuset, en
no fer aire ya no fa fret (Gadea:
Ensisam, 1891, p.400)
Chesuset t un Chesuset (Alberola,
ests
a
fosques,
Chetudris
Chetudris? (Coloqui de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
cheus dAlcoy, els per la varietat del
valenci dAlcoy, ahon la lletra -a final
de paraula es pronuncia com a -e
auberta (cua > cue); segons atra teora,
perquel soniquet deste parlar recorda
al cant dels taulains:
els cheus
dAlcoy ya no poden / tirar ronques
com abans, / perquels amos se les
toquen / y tanquen tots los batans
chi ch, com dus les espardenyes?
(Colom: Lo que fa la roba, 1875, p. 15)
chi, chi eixe chiii chiii (Caps y
chibar del lletins gibba, cibatus?; en
leixemple, Canys sha fet una farton
de bacores y , en les festes de Monver,
diu quels apretons de la gent te
chiben (Martnez Ruiz: Canyisaes,
Monnver, 1908, p.83)
chib Canys parla dels colps y pataes
a les portes del casino: (l)es pegue un
chib o una pat (...) a chibns y
bascollaes (Canyisaes, Monver,1908,
1909, pp. 78, 102)
Chibraltar del rap Jabal Triq:
guerra contra Chibraltar (En obsequi
dels Voluntaris del Reyne, 1794, p. 5)
Chibraltar Chibraltar (Bib. Nic.
Primitiu. Ms. 420. Coloqui de
Chibraltar, c. 1795)
chic dorige ducts, del llet ciccum?:
grans o chichs... lo fadr chic... un forat
chich... (Ferrer, St.Vicent: Sermons,
c.1400)
chic lo chic potret... cuquet chic, del
forment (Roig: Espill, 1460)
chic pren lo cabrit chic (Rec.
valencianes de Micer Joan, 1466)
chic chic de cos (Esteve: Liber
elegantiarum, 1472)
820
chic per lo preu de... cohets chichs

chic peix de mar si sen trobar chic
(Alcanyis, Lloys: Regiment, 1490)
chic dona enteniment als chics (Prez,
chic com aja yo bolcat lo chic (Lo
chic del chich fins al Rey (Fenollar:
Lo procs de les olives, 1497)
chic sobre lasquena... dun chic (Sant
Johan, Ausias de: Obres a llaor de St.
Cristfol, 1498)
chic bull al foch molt chic (Archiu
Reyne de Val. Real 648, f. 104 v. doc.
notari Miquel Adell, c.1500)
chic de chic te volgut be
(Amiguetum, Hieronimun: Sinonima...
in valentinum, 1502)
chic un colom novell... que sia chic
(En el valenci Animals de caar, c.
1510)
chic lo mostren als chics (Llull:
f. CII)
chic de Chilches..., sen portaren 139
nimes, entre chics e grans (Dietari de
Jeroni Soria donde dedica a los reyes de
Francia el rbol de filosofa de amor,
18 de juny 1527, f. 53)
chic chichs y les dones (...) era molt
chich (Beuter, Pere A.: Hist. de
Valencia, 1538)
chic un branquinyo chich de or (A.
Patriarca. R. 3250, Prot. Not. Miquel
Eiximeno, 1558)
chic per tan chich sant tan gran festa
(Fernandez de Heredia, J.: Obras,
Valencia, 1562).
chic chic de mamella. Puer lactens (...)
camp chic (Pou: Thesaurus, Valencia
1575)
chic grans y chics (AMC, Inv. Santa

chic tot en un espay molt chich y breu
(Aguilar, Gaspar: Sonet a Nofre Ginart,
1608, v. 8)
chic de chics exposits (Exulve:
Praeclarae, Valencia, 1643)
chic este chic (BNM, Ms. 3746,
chic eres tu chic de mamella (BSM,
Melisenda, c. 1660)
chic y un chic del veinat (BUV, Ms.
Ayerdi: Noticies de Valencia, agost
1661)
chic chic... rode la bola (Valda:
chic apleg el temps de desmamar lo
chic (Ballester, J. Batiste: Ramellet,
1667, p. 14)
chic este gran chic (Ballester, J. B.:
chic homens com dones y chics van a
... (Archiu Hist. dOriola, Llibre 309,
any 1676, f. 188 v.)
chic gran gabia pera tan chic pardal
(Dolz, E.: Oracin fnebre a Gregorio
chic tota la gent dels oficis / que tenen
chics (Coloqui en que es declara lo
1728)
chic chichs y grans (BUV. Coloqui de
les campanes, 1729, v. 57)
chic los chichs van com a mosques
(Ros: Romans dels pobres festechans,
1733, p. 1)
chic que com si foren uns chics...
(BSM, Ort Mayor, J. Vicent: Relaci
chic que yo may he segut chic (Ros,
821
chic homesn, dones y chics (Ms. de
dAlbayda, a.1735)
chic chics y chiques (Constitucions
Real Casa de Orfens, Valencia, 1748, p.
5)
chic ha parit un chic (Bib. Nic.
Primitiu, Coloqui de Llaudomia, s.
XVIII)
chic els chics quant ixen de casa
chic homens, dones, chics (Segona
chic amanollar y manollar el chic
chic si, chic, que t ... (Len, Carlos:
chic tots arreu hasta els chics (En
Reyne, 1794, p. 7)
Chics, Danceta de y als peus dos
Guardies Reals / de Corps; Danceta de
Chics, y... (Sento y Tito... per lo feliz
chic ningn chic per los carrers (El
chic ha enfitat a ms dun chic en
barretes dalfanic (Liern: La mona de
Pascua, 1862, p. 30)
chic es un chic com un espill (Bada y
f. 13)
chic deixar als chics (BNM, Ms.
14458, Merelo, J.: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 8)
chic de la terra, ms cremat quel aludix al chic que vena terra descurar
y, tot el da per lo carrer, estava cremat
del sol: qu si vinc crem! Vinc ms
quel chic de la terra (G. Albn, M.:
Un ball de convit, 1863, p. 27)

chic de pit valent, temerari: y si al
agarrar a Quico / mos pega alguna
furg? es chic de pit y cuant se li
ensenc la sanc no coneix ni al sursum
corda (BNM, Ms. 14459, Arnal
f.16)
chic com dos chics (Torrom,
p. 12)
chic al chic que viu al costat (Els
p.7)
chic no hi atre chic de ms talent
11)
chic yo tinc un pantorrollut... chic de
faixa y... (Garca Martnez: Silvestre
chic ... este chic! (Pastor, Vicent: Un
chic es un chic ric (Soler, Santiago:
chic ya tenim un chic (Martnez Ruiz,
chic de lo dels chics (Peris, J.: La
20)
chic este chic... (Breva, Vicent:
2)
chic el chic va torechar el dumenche
pasat un ratet (El Tio Cuc, n67,
Alacant,1916) En catal: el noi va
torejar diumenge passat una estona .
chic estos chics apagarn / apretant
aixina un poc / a... (Gmez: Cremaes
sinse foc, Tarragona, 1917, p.31)
chic lo quel chic busca rellanda!
1921, p.6)
822
chic y el chic, cm diu que li ...

1921, p.7)
chic de prendes de bona condici:
este si ques un chic de prendes
chic Nelet es bon chic (Peris Igual: El
7)
chic un chic en un carret (Llibret
chic cuant el meu chic torne (Alcaraz,
chic al chic estem esperant (Valls: La
chic Ser estudis el chic! (Romn,
1937, p. 20)
chic els chics de la Comisi (Llibret
chic Te pegara una bascoll! Deixa al
chic (Llibret Foguera Ayuntamiento,
Alacant, 1952)
chica en esta chica tomba (DECLLC,
en el Tirant de Martorell, c. 1460)
chica una chica purna fer gran foch
(Esteve: Liber elegantiarum, 1472)
chica un (l)lanol nou, una vanoveta
chica (Manual de Consells de Ganda,
c,1490)
chica la bandera chica o standart
(Llibre de Antiquitats, 25 setembre
1526)
chica la nau chica (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
chica llens, bala chica (Vilarig:
mercaderes, 1607)
chica sols que la boca, per chica
v. 81)
chica gran calor que fea, y en la Yg
tan chica pera tan gran concurs... (BV.

Ms. Festes del Centenar a la Verge del
chica si han de voler la chica... (Ros,
chica ferli un vestit a la chica (3 part
chica chica, not cases en ell (Coloqui
de Llaudomia, sigle XVIII )
chica no te pocs novios la chica
ser!, 1862, f. 3)
chica Esta chica me reventa (Vicent,
J.: Els peixcaors de canyeta, choguet,
Barcelona, 1903)
chica la meua chica (Peris Igual, J.:
7)
chic, fer una acte pueril, com a
prpit de chiquets y no dadults: es una
chic de tantes (Josep M J.G. y E,
p.25)
chica els pares de la chica eren
llauraors (Llibret Foguera Hernn
chicaes son chicaes (Palanca:
47)
chicaes sentretinguen en eixes
chicaes (Gadea: Ensisam, 1891, p.491)
els
chiquets,
chicaes
chicaes
1928, p. 90)
chicalla feu anar a la chicalla
(Coloqui de la chitana y el moro, 1852)
chicalla y brincant, la chicalla sap
que... (Llombart: El Misteris, c.1877)
chicalla Chicalla! Qun arrebato!
1878, p. 31)
823
chicalla tota eixa chicalla (Pont, J.

la
chicalla
sallarga
chicalla
marmolant (Civera: Els baches del mal
cam, 1912, p. 8)
chicalla la chicalla... tots! (Meli, F.:
chcara chcara de plata (ACV. Ms.
Melchor Fuster, c. 1680)
chicasa parir una chicasa (Mercader:
Vida de f. Pere Esteve, 1677, p. 300)
chicases chicases que juguen al
trompollot (Fiestas en el C. del
Carmen, 1622, p. 218)
chicases castigar a les chicases
1933, p. 7)
chicle, chiclet del nahuatl tzictli: com
a goma pera mastegar, 1 doc.: mel
mastegue com un chicle (Sendin, A.:
chiclet un duro de chiclets..., porte els
chiclets (Vidal Corella, Vicent: Quna
lluna de mel!, 1934, pp.39, 40)
chiclet, chicle ple de paquets de Camel
y de goma chicle (Moreno Costa, P.:
Poeses, en Llibret Foguera Alfonso el
chicoleo bromes, chiquilleres: Sha
acabat el chicoleo! (Sendn Galiana,
A.: Ella, latra y..., 1934, p.43)
chicollo T, chicollo! (Martnez
chicn un chicn en cam de ser
home (El Bou Solt, 1877, p. 262)
chicn chicn: chicuelo (Fullana,
Lluis: Voc. 1921)
chicn cat. noi: a este chicn les
chiques el tenen (Puchol V.L.: U
que te por, 1921, p.4)
chicn el chicn vola vindre (Aznar
chicn em porta de cap el chicn este

p. 6)
chicn este chicn que... (Sendin
Galiana, A.: Grogui1, 1931, p. 16)
chicona cat. noia: qui te que acabar
es el fill de vost en ballarli els nanos a
la meua chicona (G. B.: La Perla
chicona la chicona (Llibret Foguera
chicona t, chicona (Monz, Pilar: El
chicona no li fases cas a eixa chicona
burro, 1932, p. 13)
chicona hui balla una chicona molt
guapa (Morante: En la festa de les
falles, 1934, p. 26)
chicona esperar a la chicona
chicones les chicones del Kursal (La
Traca, 15 octubre 1915)
chicones les chicones? (BV, Ms.
chicones ya estn per fi les chicones
chiconino no, ms chiconino (Sendin
p. 5)
chicons els chicons li estn picant
p. 10)
chicn no li digues res al chicn
p.15)
chicons y eixos chicons...! (Vicent
chicons desde chicons (Sendin
chicons els chicons (Llibret Foguera
Calvo Sotelo, Alacant, 1952)
824
chicories y chicories que li bullc

chicories eixarop de chicories (BNM,
1865)
com
son
tan
chicorrotet
chicorrotets... (BSM, Orti Mayor, J.
nanos, 1743)
chicorrotet es el menisteri ms
chicorrotet (El Mole, 1840, p.108)
chicorrotet el chicorrotet Lluis (El
chicorrotet el tinc tant chicorrotet!,
el cor (G.B.: La Perla dAlberic, 1918,
p.13)
uns
animalets
chicorrotius
chicorrotius (El To Cuc, n 137,
Alacant, 1917, p.1)
chicot afora, afora, chicots (De Pepo
y els trastos de casa, s. XVIII)
chicot els nostres chicots del Horta
chicot a aquell chicot (BNM, Ms.
14478, Salelles, C.: El suspirs dun
chicot un bon chicot (Merelo, J.:
chicot un chicot tan desmamat
1878)
chicot bon chicot (Del porrat de Sent
Antoni a les Torres de Serrans, 1887, p.
48)
chicot chicot de bona familia
(Semanari El Cullerot, Alacant, 15 de
maig de 1898)
chicot un chicot duns vint anys
chicot un chicot de tipo fi (Baidal
11)
chicot un chicot fornit, bo, pero ms
bruto que... (Nostre Teatro, 19 juny
1921)
chicot eixe chicot (Peris Celda, Josep:
El dolor de fer be. 1921, p. 3)
chicot este chicot acabar mig bony
1921, p.4)
chicot un chicot molt (Peris Celda:
chicot se va alsar el chicot molt
matinet y... (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924)
chicot este chicot... (Barchino, P.:
chicot un chicot y dos chiquetes
Alacant, 1930)
chicot es un chicot (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 9)
chicot este chicot es un aprenent de...
p. 25)
chicot mheu conta un chicot
guerra!, 1936, p. 13)
chicota Tinte, chicota, li dic
Crisstoma, c.1770)
chicota si que dihuen: qu chicota
(Trobos nous pera explayar, c. 1780)
chicota trien una chicota, la que millor
els pareix (Coloqui del escol y la
viuda, 1790)
chicota els berenars en t, chicota,
parlante (Bib. Serrano Morales, Ms.
420, c. 1795)
chicota La chicota que sha fet?
11)
chicota que fa la chicota... la chicota
825
ms templ y ms guapa (El Tio Cuc,

n 120, 163, Alacant, 1917)
chicota chicota de 19 anys (Cubells:
Els panquemaos, 1919)
chicota a esta chicota li ... (Gayano
14)
chicota chicota, crec que encara...
1929, p. 10)
chicota esta chicota fa cara de tonta
p.30)
chicota que a una chicota... (Llibret
Foguera Gabriel Mir, Alacant, 1952)
chicotes chicotes teniu pacencia
chicotes a totes eixes chicotes (De
chicotes obsequiant a les chicotes (El
chicotes aquella parelleta de...
chicotes, que la una tena un llunar
(Barchino, F.: No hi un marit fiel!,
1919, p.9)
chicotes chicotes pegant suspirs
Alacant, 1952)
chicotet ... de mamar al chicotet
chicotet tan chicotet (BNM, Ms.
chicotet com as es tan chicotet
(Escalante: Barraca en lo Cabanyal,
1872)
chicotet el peu tens chicotet (Els
p.15)
chicotet un paper chicotet (G.
chicotet siga gran o chicotet (Breva,

1916, p. 2)
chicotet admitixca este chicotet
mosquit (Peris: Mosquit de tenda,
1923, p. 2)
chicotet en chicotet intervalo (Catal,
G.: La carchofa de la Villa, Torrente,
1926, p. 5)
chicotet el cnter chicotet (Matal de
chicotet aixina com me veu de
chicotet... (Vicent Alfonso: El Trull,
1929, p.7)
chicotet este chicotet treball (Breva,
Barcelona, 1930)
chicotet desde chicotet (Sendin
chicotet al ms chicotet (Valls: El tio
de sa neboda, Alcoy, 1933, p. 2)
chicotet fasa vost un chicotet
sacrifici (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 49)
chicotet prenga, que al chiquet li ve el
jersey chicotet (Semanari El Obrero
dElig, 3 dabril 1938)
chicotet chicotet, pero bonico (Llibret
chicotet y fet este chicotet prembul
concencia, a.1932, p.4)
chicotet en un trenet chicotet (Llibret
chicoteta eres masa chicoteta (Del
porrat de Sent Antoni a les Torres de...,
1887, p. 8)
chicoteta masa chicoteta (Cambiar
destat. Choguet valenci. Barcelona,
1901, p. 16)
chicoteta pausa chicoteta (Moll
Ripoll, Enrique: El punt de Canyamaso,
1920, p. 8)
826
chicoteta chicoteta pausa (Peris: El

chicotetes chicotetes (Ivars Cardona,
fray Andrs: Diari pstum, 21 juliol
1936)
chicotets dels bodegoners se queixen /
que son chicotets els plats (Baoro el
Rochet de Alcser..., Tortosa, c. 1790)
chicotiu molt chicotiu .-Y tan
rechicotiu (Cubells: Les pantorrilles de
Rita, 1919, p.7)
chicotiu un cachorret chicotiu (Vila
Ferri, Antonia: Fbules curtes, Alacant,
2001, p. 7)
chicotot y un chicotot dels ms alts
p.108)
chicueles polismic: chicones sinse
trellat;
camareres
llaugeres
de
comportament, etc. . En anunci de
prensa: Ideal Artstic... servisi a crrec
de vint simptiques chicueles (El Tio
Cuc, 2 ep., n 55, Alacant, 1924, p.2)
chicuelos una porsi de chicuelos /
allumbren per els costats (El Liberal,
chicha En la teua calma chicha!
13)
chicha ni llimon, ni -algo que no te
valor, home o dona sinse corpenta,
desaborit, etc. ni chicha ni llimon
(Semanari Garrot de sego, 19 agost
1888, Alacant, p.2)
chicharra pot vndrer del llet cicla;
es mosarabisme (DCECH, 2, p.74):
morir com la chicharra (El To Gabia,
Novelda, 7-1-1884)
chicharra: ...les chicharres (Peris
chicharra chicharra: cigarra (Fullana:
Voc. 1921)
chicharra en un trenet chicotet / per

chicharra nomenat (Llibret Calvo
chicharres patos, grills y chicharres
ser!, 1862, f. 1)
mosques,
chicharres
chicharres
chicharrons venent chicharons als
cocheros (Martnez: Nelo el Tripero,
1792)
chicharrons chicharrons (Rosanes:
Voc. 1864)
chichetes de chichetes no fas cas
Melisenda, c. 1660)
chichimeco amagat... fem lo rat penat,
/ eres eco o chichimeco BSM, Ms.
6781, Mulet: Loa pera la comedia de
chichines, chechines tim desconegut,
derivat pardic del it. ciccia, carn?:
chafar, tallar en trosets chicotius o
desfer algo
metafricament o en
realitat, siguen granotes, persones o
cuansevol cosa: fer chechines
(Lamarca, L.: Dicc. 1839)
chichines fent chechines del tontos
(El Mole, 1840, p. 19)
chichines el van a fer chichines
(Escalante: Un grapaet y prou, 1868, p.
34)
chichines ha fet de mi chichines
chichines, fer han fet chichines deixe
pobre carreter (Sireno, D.: El 606,
1911, p.126)
chichines, fer les burla o les fa
chichines (Genovs: Un grapaet, 1916,
p.25)
chichines, chechines fer chechines
827
chichis el chichis que a mi em tenia

enredrat era mosa tonyinera (Col.
chichis, el grup de madametes prou
arreglaes y en molles: en tindre el
chichis dabant (Coloqui... per un
1767)
chicho cast. perro, cat. quisso. Dtim
eixpresiu, Corominas reconeix el
valenci chicho, gos que, com a bon
fasciste llexicgraf, catalanisa en
xitxo; tamb diu que apareix en 1929
(DECLLC, 9, p.562), atre error del
fillec catal: voto ha el chicho!, / ya
que tant me hu... (Coloqui... de una
chicho tots le fan el chicho (Conv.
Garcia, 1787)
chicho este gos... solta el bos, chicho,
sus! (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845, p. 6)
chicho un chicho, que no sap ms que
lladrar (La Donsayna, 1845, p.182)
chicho Qu seria deixe sego / si no
portara este chicho? (Liern: Telmaco,
1868, p. 21)
chicho mavente les mosques cuant
tinga el chicho (Palanca: Toni Manena,
1872, p. 15)
chicho, chichet bscalo, chichet
chicho traslaticiament, sinnim de
tndrer perea, gosera, malagana: yo no
volia anar al ball ... tinc un chicho!
(Arnal: Lagelo, 1877, p. 31)
chicho, tndrer el chicho (Llombart:
chicho cuant un gos lladra de prop /
mos defenem dient chicho, o li amollem
el garrot (Gadea: Ensisam, 1891,
p.203)
chicho tots els chichos (Barber y Ras,
F.: De Valencia al Grau, 1889)
chicho del chicho, posem un bon bos
de carn (Canyisaes, Monver, 1912, p.
198)
chicho me lladre eixe chicho
chicho si li dius: chicho, marcha... te
ronca y te planta cara (El Tio Cuc,
chicho Meln, Meln... com si cridaren
al chicho (Alegre Ortiz: En la Cany,
1926, p.11)
chichots mira de carn qu chichots
(B. N. Prim. Ms. 419. Coloqui de
Llaudomia, s. XVIII)
chif, chif quant me sent un chif y chif
chifarrera ulls cuents de la chifarrera
chifl per aix est chifl per m!
chifl est chifl completament
p. 26)
chiflat eixe home est chiflat (Mill:
En lo mich del mercat, 1884)
chiflat per imbsil y chiflat (Rubert,
1897, p.14)
chiflat diuen que es un chiflat
12)
chiflat eixa chica mha chiflat
(Civera Esteve, R.: Els baches del mal
cam, 1912, p. 24)
chiflat est chiflat. Se creu que...
atre, 1921, p.11)
chiflat perque Julia sha chiflat per
mi (Aznar Pellicer: Lhora tonta, 1929,
828
p.10)
chiflat Lo dit: ests chiflat... (Meli,
Felip: Encara queda sol, 1931, p.49)
chiflat Qu parella de chiflats!
(Sendn Galiana: Ella, latra y ..., 1934,
p.18)
chiflaura -del llet sifilre; acte sinse
trellat: a cada u li pega la chiflaura
per... (Semanari Garrot de sego,
Alacant, 26 de agost de 1888)
chiflaura chiflaures! Com u se
porta...
(Gayano
Lluch,
Rafel:
Agarrat, que ve la curva!, 1920, p.9)
chiflaura t ya saps la chiflaura que...
p.9)
Quin
remey?
Son
chiflaures
chiflaures (Rubert Moll: Colahuet y
chiflaures ... de les teues chiflaures
1931, p. 9)
chiflet colpet en la galta, galt: les
bofetades y els chiflets en que els
quixals... (Coloqui nou, en que es
seda, any 1743)
chiflet de chiflets y botiflets que tant
descndalo y tanta guerra donaren en
estos reines (El Mole, 7/ 12/ 1863,
p.84)
chiflit a morrades y chiflits (BSM,
Melisenda, c. 1660)
chihuet la cagarnera, el canari y el
chihuet (Llibret Foguera del Chanco,
Alacant, 1936, p. 57)
Chil Valgam Sent Chil! (Del porrat
de Sent Antoni, 1887, p. 48)
Chil ya samparen en Sen Roc, / ya
samparen en Sen Chil (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 206)
chilaba del rap marroqu ellaba; cat.

gellaba: apareix una figura tap en
una chilaba que diu (C. Civera y R.
chilaba revestits en la chilaba (Ruiz
p.3)
ostentaci
del
frare
Chilabert
Chilabert (Guerau, B.: 2 C. San
Vicente, 1656, p. 149)
Chilches dtim desconegut, sa
morfologa ha tingut variants, mes la
ms comuna es en Ch- desde lEtat
Mija: de Chilches, e tots los morets e
dones que( ...) a XVIII de juny
prengueren lo loch de Chilches
(Dietari de Jeroni Soria, 20 setembre
1526, 18 de juny 1527)
Chilches, Chinches la presa del loch
de Chinches del condat de Almenara... y
saquejaren lo loch de Chinches
(Archiu Cat. de Valencia, ms. Llibre
dAntiguitats, 29 de juny 1527)
Chilches de ahon eres? De
Chilches (Un pillo y els chics educats,
1846, p.27)
Chilet del carboner de Chilet/del ferrer
de Meliana (BSM, Ms. 6781,
Correguda de bous, 1831)
chilin no siga el cas que el chilin o la
colometa... (Ovara: Males llenges,
1879, p. 20)
Chilo malnom o hipocorstic valenci:
Chilo, molt ham corregut (Chilo y
Pacalo, Imp. Brusola, 1814)
chilla lamo chilla;cuant ell no est
chille yo (Balader: Les beseroles,
1874, p. 8)
chilla el vent me chilla (Roig y
chilla les canyes se bambolechen y
chilla la fullarasca (Serrano, M.:
829

chillaisa tamb armen chillaisa les
dones en el charco (...) bromes, y
repelons y chillaisa (Canyisaes,
Monver, 1907, 1910, pp. 61, 151)
chillaisa ya comprenc la chillaisa
1931, p. 7)
chillant pasen chillant (Roig, Jaume:
Espill, 1460)
chillant chillant trompeta y cridador
clar (Ballester, J. B.: Ramellet, 1667,
6)
chillant alguns chillant estn (Bib.
Nac. Coloqui del Tio Pelut, 1801, f. 25)
chillant -el valenci distinguix entre
cridar a alg que est prop o llunt, per
telfono, etc.; y chillar en veu alta per
un susto, renyint en atre, etc. (adems
del metafric chillar de la fullarasca o
dels violins): chillant de nou
(Martnez: Silvestre el de Carcaixent,
chillant
desde
dins
chillant
p. 9)
chillant chillant en veu de canya bad
Alacant, 1948)
chillantli chillantli a Cuarteta (Soler,
17)
chillar -del llet *cisclare, verp clsic
valenci present en Jaume Roig
(a.1460); vocable viu y arrailat: sha
posat baix del balc a chillar
estrepitosament (Comes, P.: Lhora de
la siesta, 1928, p.5)
chillar chillar (Fullana, Lluis:
chillarem est be, no chillarem

chillaren y si les canyes chillaren /
com els violins, Goriet (El So
chillarli en chillarli (Colom, J.: Lo
que fa la roba, Castell, 1875, p. 10)
chlleli chlleli ms quest sort
(Barchino: Tot lo que relluix, 1931,
p.13)
chillem Che, pero si ara no chillem!
chillem chilla cuant chillem (Llibret
chillen eixos que chillen (Semanari
chilleu Chilleu! Que no els senta
la... (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 22)
chilles dona, no chilles tant (Meli,
chillit y peg un chillit (Coloqui... de
chillit un chillit (Coloqui de Tfol de
Campanar, c.1795)
chillit diu que pegues un chillit (...) y
continuament chillant (Tito y Sento
chillit haur chillits y garrot(El Mole,
2/11/1863, p.10)
chillit pegant uns chillits com si les
mataren (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.42)
chillit qu vol, tant de chillit?
(Portols: Nelet el dAlboraya, 1893, p.
8)
chillit al mateix temps un chillit dell
1900, p.11)
chillit se sent un chillit de Rita (Soler,
830
63)
chillit als conills peguen chillits (El
chillit y pega un chillit (Matal de
chillit peg un chillit (Beltrn, E.:
chillit, chellit hui se sent ... ningn
chellit (Semanari El Obrero dElig,
22-V-1938)
chillits uns grans chillits (Bellver,
Blay: La creu del matrimoni, Xtiva,
1866, p.39)
chillits chillits (Huertas, Francisco de
Paula: La tea de la discordia, Castell,
1875, p. 17)
chillits y els chillits de la ta mos ...
chillits entre crits, chillits... (Costa,
A.: Festes en Museros, 1923)
chillits eixos chillits (Serred Mestre:
chillits rises y chillits de dones
Hetta, 1931, p.2)
chillits dins, en chillits (Herrero, J.:
chillits pega uns chillits (Beut, P.:
chillones eixes chillones no farn ms
que... (Torre, J.M: Nit de festa, 1929,
p.6)
chillonet un poquet... chillonet
1934, p.45)
chillons els chillons (BSM, Ms. 6781,
Dsimes de tres, c. 1855)
Chima la so Chima, la torratera
(Escalante: La senserr del Mercat,
1871)
Chima per t vaig renyir en Chima
(Balader: El pare alcalde, 1871)
Chima Chima... Chimet ... Chimeta

p.28)
Chima Chima la de Beniard
1898)
Chima t voldrs dir de la ta Chima
p.8)
Chima ta Chima... en un poble de la
provinsia dAlacant (Soler, Virgilio:
Alacant, 1931, p.5)
chimenea fumeral o chimenea (Pou:
chimenea la chimenea pareix (Mulet,
F.: Bib. Nac. Ms. Infanta Tellina, c,
1660)
chimenea una pastera en alt, enfront
de la chimenea... (BNM, Ms.14480,
Merelo y Casademunt, J.: Els
Chimet cntam ara, Chimet (2 part,
el tio Joan Senn de Patraix, 1797, p. 2)
Chimet Chimet (Capilla: Cada ovella
en sa parella, Valencia 1868, p. 8)
Chimet Chimet (Torrom, Leandro:
Les choyes de Roseta, 1874)
Chimet Chimet (Liern, Rafael: El que
fuig de Deu. 1878, p. 6)
Chimet es casar en Chimet
Chimet Escolta, Chimet (Martnez
Ruiz, A.: Canyisaes, Monver, 1906)
Chimet Chimet del meu cor! (Soler,
62)
Chimet Bon dia tingues, Chimet
(Rahonament entre Chimo el Gros del
cam de Arrancapinos, y el Tio Senn
de Patraix, 1797)
Chimet, Chimeta hipocorstics dels
831
noms propis valencians Chimo, Chima:

Qu Chimet ni qu Chimeta!
1918, p.10)
Chimeta Nelo, Chimeta! (BNM,
Ms.Balader, Joaqun: Al sa y al pla,
1862, f.9)
Chimeta Chimeta la Capellana, la
Pelona, la Paluda, la fillastra del
Morrut (BNM, Mn.14459, Arnal
f.33)
Chimeta Chimeta, no sigues... (de la
Chimeta Eres fatal... Chimeta!
1934, p.48)
Chimo derivat de Ioachim > Chochim
> Chochimo > Chimo:
S.
Bonaventura, S. Ioachim... (Const.
Chimo Chochn (sic) Antol y Pere
Sentapau (Llibre Confrara del Roser
de Cinctorres, 1708)
Chimo, Chochim en lo altar de S.
Chochim (Ms. de Jusep Esplugues,
retor de la Vall dAlbayda, a.1735)
Chimo Hola, Chimo (Rahonament
entre Chimo el Gros y el tio Joan Senet,
1797)
Chimo Marti, Chochim, Chusep (Blat
de Soto, Pepico: A no s qu, Imp. Blat,
c. 1850)
Chimo Sen Chochim (Escalante:
Quintos y rengachaors, 1888, p. 14)
Chimoen casa de Chochimo (Pastor,
p. 9)
Chimo ms que Chochimo, el del
Salitre (Canyisaes, Monver, 1908, p.
75)
Chimo Chimo... la dolsaina, y t el
tabalet! (A. Hist. Madrid. Moncn, L.:

Las valencianas, 1793)
Chimo Chimo, posa un cuartillet
ser!, 1862, f. 4)
Chimo Chimo Torrosos (Merelo: Tot
ho apanyen, choguet valenci, Lrida,
1866, p. 20)
Chimo Quet pareix, Chimo?
1868, f. 4)
Chimo el tio Chimo y Tomasa que
seguix... tio Chimo, en macho y carro
far... (Els carlistes en Vinaroz,
Castell, 1875, pp. 8, 39)
Chimo T, dentiste? Pobre Chimo...
(Bellido, F.: Un frances de Rusafa.
1876)
Chimo Chimo, tinc un pensament
Chimo Chimo, el ton musical de les
filaes de Moros y Cristians: en Alcoy,
per les festes de Sen Chordi... no ms
saba tocar el chipirrim y el Chimo
Chimo (Gadea: Ensisam, 1891, p.262)
Chimo Nyeny Chimo Nyeny y
Chipirrim / eren les dos tocaetes / quels
msics de Benasau / tenen ms
sabudetes (Caps y senteners, Imp.
Chimo Chimo el matalafer (Fuster,
Chimo Chimo (Semanari El Cullerot,
Chimo, Chimeta cat. Quim, Quima:
Chimeta y la ta Tona... alquera del to
Chimo (Arniches, Carlos: Doloretes,
estrenat en 1901, pp.8, 18)
Chimo Hola, Chimo! Bona nit (Diari
1906)
Chimo Rita, dona de Chimo (Soler,
832

1907, p. 8)
Chimo de mon cos Chimo (El Tio
Chimo Chimo el llogat, un chicot bast
tot ell (Baidal Llos, F.: Amor torna,
Chimo apareix Chimo ms bufat que
may (Llobat Ferrer,R.: En lo suor de
Chimo Chimo, yo no crec (Alberola,
Chimo eixa es la tenda de Chimo
Chimo Ha mort Chimo? (Sendn
Chimo la de Chimo no aprofita
Alacant, 1948)
Chimo el so Chimo (Llibret Foguera
chimpans vocable modern, del
tshiluba chimpenze, fals home, que
don el fr. chimpanz. El sust. val. es
parent del ing. chimpanzee, alem
schimpanse, cast. chimpanc, port.
chimpanz y holands chimpasee: en
tantes mones com hian, /... mico, / o
chimpans (R. Clemente y F. Meli:
una
miraeta
estil
chimpans
chimpans y... (Josep M J.G. y E,
p.39)
chin chingala onomatopeya dels
sonits de les charamites, la marcha y la
festa: acomensaves el chin chingala un
poc aspay y... (Canyisaes, Monver,
1909, p. 148)
chin, tatachn, chin onomatopeya de
sonits musicals: bombo, platillos,
castanyoles, ferrets... torne a sentir

chin, tatachn, chin!
(Semanari
Garrot de sego, n 3, Alacant, 1888,
p.1)
China cat. Xina: com lo fill del rey
de la China venia a Espanya a
batecharse (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1614, f.208)
China de damasc blau de la China
(Bol. R. Acad. Esp., t, 58, p. 497, Inv.
ao 1643)
China Matarot, rey de la China (Bib.
Nac. Ms. Mulet: Infanta Tellina, c.
1660)
China a la China o a Thetuan (Blasco
y Ciurana: Relaci del carrer
dAlboraya, 1687)
China a vista, puix, de la China, el
ultim suspir llan (Cebrian, Cirilo:
Sacro Monte, 1687, p. 259)
china, chineta uns ulls com una
chineta (Coloqui... de una que li den
Crisstoma, c.1770)
China la gran China es lamente
de Laborda, 1802)
China al atra part de la China (El
Mole, 1840, p. 48)
China tant de terreno com ni das a
la China (BNM, Ms. Marsal, Ramn:
Els amants dAlboraya, 1862, f. 42)
china les perles de la reina china
(Liern, R. M: Una broma de sab,
1867, p. 24)
China a la China (Casademunt, J.: Un
bateig en Burriana, Castell, 1871, p.
15)
china, chineta, rechineta tens cara de
rechineta (Palanca: La Ball de Sen
Franss, 1868, p.20)
China enc est el chic de la China!
(El Meses en Patraix, 1872, p. 24)
833
China un picher dobra de China

(Ovara: Dimats 13!, 1877, p. 19)
china, tinta tinta china de la millor
1911, pp.6, 21)
China mes coletes que en la China
(La Traca, 23 octubre 1915)
China Dahn se serven les
fbriques...? De la China? (Peris
China atres que, en Nova York, en la
China... (Navarro Borrs, A.: Es de
vost eixe goset?, 1921, p.9)
china, tinta en Polop... fet a ploma, en
tinta china sobre paper blanc (El Tio
Cuc, 2 ep. n 57, Alacant, 1924, p.3)
China Els dos as y la faena en la
China (Vidal: La llangosta, estren en
Castell, 1928, p. 26)
China torrons afamats hasta en la
China (Llibret Foguera Alfonso el
China as y en la China (Ferrer: A la
china encaixali a la china (Semanari
El Obrero dElig, 22 de maig 1938)
china, tinta me fa suar tinta china
p.6)
china, tinta vinguen puals de tinta
china (Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
china tan sols la llengua china
Plaches, Alacant, setembre 1963)
chincha femen pardic: la pusa, la
chincha, el poll (Bernat y Baldov: El
chinche del llet cimex, -icis; vocable
clsic valenci; cat. xinxa: chinches
menjant (Roig: Espill, 1460)
chinche chinches (Pou. Onofre:
Thesaurus puerilis, Valencia, 1575)

chinches, morir com a y els pobrets
com unes chinches / anaven tots
espirant (Coloqui nou, en que es
seda, any 1743)
chinche mosquits... puses... chinches
(BRAE, R.M. 6.639, Coloqui valenci,
c.1790, f. 21)
chinche puses... chinches, borinots
Polsera, 1801, f. 36)
indignes..., chinches
chinche
1809, p.1)
chinche polls, llmenes y chinches
chinche chinches (Lamarca, Lluis:
Dicc. val. 1839)
chinche entre chinches y marranches
(El Mole, 1841, p. 221)
chinche van y molt apresa / com a
chinches acabant... (Parrs, J.: Yal
tinc!, Ganda, 1885, p.11)
chinche aigeta pera els ulls y polvos
pa matar chinches (Vidal Roig, F.: A
chinche entre chinches no mhan
deixat fer faena (Un ratet en el chusgat,
1914, p. 33)
chinche les chinches corren per les
parets... els homens se maten com a
chinches (El Tio Cuc, n 80, 81,
Alacant, 1916)
chinche en Madrit estn morinse com
si foren chinches (El To Cuc, n 200,
Alacant, 1918, p.1)
chinche en puses y chinches (Llibret
14)
Chinchilla a la volta de Oropesa fins
al barranc de Chinchilla (Ord. costa.
834
del R. de Val. any 1673, p. 34)

Chinchilla y de Chinchn, els condes
de irnicament, chinches del llit: el
llit nostre... peus de ferro, posts pintades
de vert... privant pera sempre als condes
de Chinchilla y Chinchn (El chics
chinchilla y els mosraps chinchilla
(sic) y... (DECLLC, 7, p.783)
Chinchilla no mos falta as un
Chinchilla (La nit que venen els
musics, Alcoy, 1855, p. 14)
chnchol pareix vndrer del llet
ziziphum, conegut com a yyuga o
azufaifa: azufaifa: chnchol (Salv,
V.: Comp. de Gramtica castellana,
chinchol suant cada gota com un
chinchol (Baldov: Ensayo fet en regla,
1845)
chnchol sorolles... y chnchols
1859, p.21)
chnchol cacahuet, chufes, bellotes,
nyesples,
chnchols...
(BNM,
Ms.14480, Merelo y Casademunt, J.:
Els sufriments de Toneta, 1864, f. 4)
chinchol Vol un chinchol?No tinc
gana (Liern: Una broma de sab, 1867,
p. 15)
chincholer la flor del chincholer
chinebra T per casualitat en casa rom
o chinebra? (Escalante: Un buen moso,
1889)
chinebra de chinebra y aiguardent
(Escalante: Mil duros y tarataneta,
1897, p. 57)
chinebra Chinebra? S, chinebra, yo
may lhe vist beure atra cosa (Meli,
chinebra Yol vullch de chinebra

p.23)
chinela chinela quen ploure es queda
en lo fanc (Coloqui de Pepo Canelles,
c. 1790)
chinela ducts derivat del antiu itali
dialectal cianella, varietat de calser
sinse tacons: mos estara de perles,
com un burro en chineles (El Mole,
1840, p.99)
chineleta chineleta a lo marrueco 2
Garcia, 1787)
chineta, rechineta tens cara de
rechineta (Palanca: La ball de Sen
Franss, 1868)
chineta Quna cara de chineta!
1871)
chineta eixa chineta (Rubert Moll:
p.19)
chineta chineta roin (Escalante: Mil
chinetes indirectes enguiscaores; es
femen, encara que per error aparega en
mascul en leixemple: Bon da digu,
y li contest: Bon da y acte seguit
comensaren els chinetes. -Tu saps quin
escndalo? (Semanari Garrot de sego,
chinets seguien a estos una remesa de
chinets vestits a lo... (Semanari Garrot
p.3)
chino cat. xins: si el chino os tanca
les portes (Cebrian, C.: Sacro Monte
Parnaso, 1687, p. 259)
chino ...quem torne chino (El Mole,
1837, p.55)
chino els chinos han posat proclames
en los carrers (El Gafarr, 9 de giner
835
de 1841)
chino al comps de un orgue chino la
ball (La Donsayna, 1845, p. 159)
chino els chinos son el dimoni pera
traure... (El Mole, 2/ 11/ 1863, p.15)
chino enganyantme com a un chino
eixa chiqueta (Borrs, J.: El Cullerot,
Alacant, 1886. p. 13)
chino al que hui es descuida un poc, /
me lenganyen com un chino (Gadea:
chino dos chinos, un sacrist
(Sansano: Una sublevaci, Elig, 1896,
p. 33)
chino un escrit chino (Colom y Sales:
chino els chinos tot eu fan al revs
p. 21)
chino com a un chino (El Tio Cuc, n
79, Alacant, 1916)
chino Me crec lhan enganyat com a
un chino! (Miralles, A.: Entre un
chino tenganyen com un chino
chino Fa com els chinos. En donarli
preu... (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.20)
chino aix es valenci o chino?
p. 10)
chino parla en chino? (Sendin
chino en morirse un clot. Das al
barrio chino (Colomer: Me cason...!,
Alcoy, 1931, p. 13)
chino el chino que escriu (Llibret
Foguera Benito Prez Galds, Alacant,
1932)
chino pareix un chino (Valls: El to
chino Lhan enganyat com a un

chino! (Sendn, A.: Ella, latra
y...,1934, p.39)
chino-chano esta espraeta / chinochano caminant (Vercher: En la vel
dun albat, 1865, p. 7)
chino chano per la carretera, chino
chano al poble (Canyisaes, Monver,
1907, p. 46)
chino chano perque la teua Toneta,
chino chano, chino chano, en un...
1928, p.35)
Chinorla topnim valenci dun
llogaret de Monver; els catalaners heu
cambien per Xinorla: an aneu
dem?... lo ms segur ser que anem a
Chinorla (...) festes en Chinorla
Monver, 1907, 1909, pp. 49, 126)
chinorleries Chinorleries. En el
Chinorlet se seguix... (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 183)
Chinorlet, el topnim valenci;
llogaret al costat de Monver: En el
Chinorlet se seguix... (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 183)
chip chap oint un tan gran chip chap
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
chip chap onomatopeya del curer
laigua en terra: la foscor y el chip y
chap de la plucha... (Gadea: Ensisam,
1891, p.523)
chipn -del cal chipn, vida; en val.
argtic equival a molt be, en bellea, ben
fet, etc.: de chipn! (en texto cast. de
Blasco Ibez: La bodega, 1905, p. 134)
chipn y de chipn, reina. Si no hia
ms que vore... (Soler Peris: El solo de
flauta, 1917, p.15)
chipirrim ton musical de les filaes de
Moros y Cristians: en Alcoy, per les
836
festes de Sen Chordi... no ms saba

tocar el chipirrim y el Chimo Chimo
chip dels raps gubba, gibba; castell
jubn; roba en mnegues que cubrix
dels muscles a la cintura, estreta y ajust
al cos: un chip (Archiu Patriarca.
Prot. notari Josep Gil, 1620)
chip no vol lo chip del sastre (Ort,
M. A.: Fiestas Can. S. Toms de
Vilanueva, 1659, p. 98)
guardapeus...
chip...
chip
basquinyes (Ros, Carlos: Coloqui pera
1733)
chip elles visten de chip / molt
cenyidet (Coloqui sobre els usos y
chipons les mantellines lluentes,/...
que sanaven apegant / als chipons
chip la cofia, els guardapeus... el
chip (Bib. Nic. Primitiu. Coloqui de
chip albarder aix, no mereix Tito /
un bos y un chip albarder (El So
chip de ells pendr llansols, un
chip (Els chics educats, 1846, p. 12)
chip pantalons, les sinahues y els
chipons (Palanca: Llgrimes de una
chip el chip: el jubn (Rosanes:
Voc. val. 1864)
chip les sinages u el chip
p. 7)
chip pera tot portar, / chip... o
casaca (...) al vore faldes y chipons
(Gadea: Ensisam, 1891, pp. 293, 490)
chip li ha fet un chip a la fadrina

45)
chipons vestits, chipons, chambres y
devantals (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.42)
Chipre del llet Cyprus: vanova de
cotonina de Chipre (Inv. Palau Real de
Valencia, a la mort de la Reyna Maria,
1458) La mateixa grafa en ch apareix
en la prosa de Joanot Martorell:
Chipre (Martorell: Tirant, c.1460)
Chipre, pols de pera emblanquinar
peluques jagants dhomens y dones,
moda apleg a principis del sigle XVIII
junt als Borbons: y cubert de pol de
Chipre o pans
(Academia
Valenciana a Felipe IV, febrer, 1704)
Chipre -parlant del perfum importat
deixa isla: per damunt de la rosa y el
Chipre (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.42)
chips! interj. de desprcit: Chips, no
magr (Llobat Ferrer: Cada cosa en
son temps, 1927, p.12); lo del regal,
chips, pase (Llobat Ferrer: Ho ha fet
el fill del alcalde?,a. 1931, p.2)
chiquea chiquea (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, 1472)
chiquea
(Amiguetum,
chiquea
Hieronimum: Sinnima... et itlico
sermone in valentinum, 1502)
chiquel y un chiquel, son criat,
guardant lo ganado (A. Mun. Benasal:
Procs Vicent Badal, 1684)
Ay, quin chiquel este!
chiquel
1931, p.2)
chiqueros pera que dins dels
chiqueros (BSM, Ms. 6781, Correguda
de bous, 19 / 09/ 1831)
chiques fadrinetes chiques (Ferrer, St.
837
Vicent: Quaresma, 15. 85, any 1413)

chiques les quals sis chiques (Inv.
Palau Real a la mort de la Reyna, 1458)
chiques chiques (Roig, Jaume: Espill,
1460)
chiques unes balances chiques pera
pesar florins (DECLLC, doc. de la
Seca de Valencia, 1476)
chiques gerretes olieres chiques
(Archiu Patriarca. Inv. mort de Jaume
Roig, 1478)
chiques les ciutats molt chiques
(Beuter: Hist. 1538, c. XX)
chiques chics y chiques de sa
parroquia
(Instructions...
perals
1566)
chiques parts del cos... grans o
chiques (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
chiques dos cartes majors y quatre
chiques (Ginart, N.: Reportori dels
Furs, 1608, p. 110)
chiques Pare de Orfens... chichs y
chiques (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, p. 173)
chiques chichs y chiques no sien
tenguts per esclaus (Real Crid.
Marqus Caracena, 1610)
chiques llanternes chiques (Llibre de
cap. dels Drets Reals de Oriola y
Alacant, 1613, f. 132)
chiques a moltes dones y chiques y
chics (BUV, Ms. Ayerdi, J.: Noticies
de Valencia, 1662)
chiques chichs y chiques, vells y
velles (Blay: Serm de la Conquista,
1666, p. 20)
chiques Deu os guart, chiques
gallardes (Ros, Carlos: Paper gracis,
chiques de mulle y suque llocuci
eufemstica de contingut sexual: hia

chiques de mulle y suque, / alegres
Xtiva, 1866, p.39)
chiques dhomens sabis, guapes
chiques (Els carlistes en Vinaroz,
chiques lamor daquelles chiques
chiques fent a les chiques laleta
24)
chiques les chiques; qu chiques!
9 de
chiques les bones chiques (La Nova
Traca, n 1, 1894, p. 3)
chiques Chiques! Confitura de
sucre! (Thous, M.: Portfolio de
Valencia, 1898)
chiques chiques de huit a nou
1898)
chiques Les chiques boniques! Ast
es la gloria! (Arniches, Carlos: La
divisa, 1903, p.42)
chiques unes chiques que... (Soler,
1907, p. 70)
chiques coses de chiques fadrines
31)
chiques Chiques, ahn aneu? (Breva
chiques unes chiques fadrines
7)
chiques les chiques ms guapes
Alacant, 1932, p. 15)
838
chiques apareixen les chiques y

ballen (Beut, P.: Cart. despectculs,
1932, p. 10)
chiques Chiques, compreu el clar!
Alacant, 1934)
chiques ofrena a totes les chiques
1942)
chiquet -del llet ciccum; en val. es
patrimonial y clsic en ch- (St. Vicent
Ferrer, c.1400; Roig, a.1460, etc.), mes
la prostituci filolgica catalanera heu
cambia per x-: de chiquet (Esteve,
Joan: Liber elegantiarum, 1472).
chiquet banchs, tres grans e un
chiquet (A. Patriarca. Inv. bens de
Jaume Roig, 1478)
chiquet al chiquet desijant la
mamella (Gaull: Vida de Santa
Magdalena, 1496, 1505)
chiquet lo chiquet es fill meu
(Villena, Isabel de: Vita Christi, 1497)
chiquet el Pend chiquet (Archiu
Hist. Oriola. Llibre dels obrers de vila,
1625)
chiquet chiquet (Luces de aurora,
Valencia, 1663, p. 334)
chiquet un reliquiari chiquet de plata
de mar 1700)
chiquet de mamella de pocs des o
mesos: y sen anaren plorant / com uns
chiquets de mamella (Coloqui en que
seda, any 1728)
chiquet Deu me lliure dels chiquets /
atrevits en demanar (Coloqui nou pera
divertir el humos y desterrar la
melancola, 16 de deembre 1733)
chiquet casa gran, pa chiquet (Ros:
Tratat, 1736, p. 57)
chiquet un chiquet tan garridet

chiquet pero sempre els mes chiquets
/ solen ser mes ben lliurats (BSM, Orti
chiquet home chiquet (Mayans: Voc.
1787)
chiquet un chiquet que apareix en un
pa (Mentres pasa la diana, Alcoy,
1855, p. 9)
chiquet una caterva de chiquets (El
chiquet com un chiquet, yo plore
(Granell, Joan B.: Una fulla de llorer,
Sueca, 1885, p.13)
chiquet Che, chiquet! (Escalante:
Del porrat de Sent Antoni a les Torres
chiquet tant homens, dones y
chiquets (Semanari Garrot de sego,
Alacant, 12 de agost de 1888, p.2)
chiquet Chiquetvols pegar una
mir? (Alarcn: El tenorio de
Alsabares, Elig, 1891, p. 13)
chiquet dulos curt dende chiquets
p.13)
chiquet els chiquets se posen...
1892, p.2)
chiquet una mare tena un chiquet
chiquet un chiquet com de huit anys
(El Cullerot dAlacant, 17 abril 1898)
chiquet un chiquet (Vicent, J.: Els
peixcaors
de
canyeta,
choguet,
chiquet chiquet, dones, fadrines
(Arniches, Carlos: La divisa, 1903,
p.17)
839
chiquet el peix gran se mencha al

chiquet (Canyisaes, Monver, 1913, p.
220)
chiquet als chiquets de la Escola
1917, p. 12)
chiquets del barrio
chiquet
atre, 1921, p.1)
chiquet De qu es eixe chiquet?
p. 4)
chiquets... a besonaes
chiquet
(Hernndez, Faust: La Marselina,1927,
p.7)
chiquet deixar choguets als chiquets
bons (Esteve: Els Magos del chiquet,
1928, p. 5)
chiquet com els chiquets (Breva,
chiquet aquells cants dels chiquets
p. 6)
chiquet Ay, quin chiquet este...!
Alcoy, 1931, p. 2)
chiquet hasta dem, chiquet (Tallada,
chiquet el chiquet (Semanari El
Obrero dElig, 20 febrer 1938)
chiquet en lo chiquet de mamella...
1942)
chiquet vaig a donarte un recaet,
chiquet (Llibret Foguera Hernn
chiqueta Mara... chiqueta / fon
dedicada ... (Roig: Espill, 1460)
chiqueta chiqueta menuda (Esteve,
chiqueta fer una cella chiqueta (La
vida de Sant Honorat, Valencia, 1495)

chiqueta chiqueta, puera (Pou, O.:
chiqueta del rellonge ab la chiqueta
(Archiu Sta. Mara dElig. Sig. 1/9, any
1573)
chiqueta chiqueta, que ramellets no
volem (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
chiqueta porta chiqueta, ning...
165)
chiqueta una creu de bronse chiqueta
de giner 1674)
chiqueta pera el chic, / o chiqueta
chiqueta en la era chiqueta haura de
batre (Stabliments Torre den Besora,
7 setembre 1738)
chiqueta que siga chiqueta o gran, que
siga prima o grosa (BSM, Ms.7116, El
fadr, c.1820)
chiqueta sapies, chiqueta, que ell no
... (BNM, Ms. Rochano: Pepeta la
chiqueta esta chiqueta, tot ser...
Roc, 1864, f. 15)
chiqueta esta chiqueta (Merelo, J.:
chiqueta chiqueta, que no... (Vives y
Azpiroz, Rafael: Entre amics, 1877, p.
10)
chiqueta esta chiqueta se me mor;est
enfit (Fambuena: Fer les cartes, 1881,
p. 20)
chiqueta el dimats fon encontr a les
sis del mat dins duna sequia en Asp, el
cadaver duna chiqueta acab de nixer,
completament nueteta (Garrot de
840

setembre de 1888)
chiqueta a dirli a eixa chiqueta
Alacant, 1893, p. 21)
chiqueta eixa chiqueta... (Rubert
1897, p.24)
chiqueta hui es el da, chiqueta, que
vas a chuplarte els dits (Vicent, J.: Els
Barcelona, 1903)
chiqueta sobre tot, chiqueta (Peris, J.:
166)
chiqueta que vinga la chiqueta
p. 16)
chiqueta eres molt chiqueta pera
compendreu (Peris Celda: Terres
Malahdes, 1919, p. 3)
chiqueta vos demana esta chiqueta
(Moll Ripoll, E.: El punt de
chiqueta chiqueta, a desfer panolles
1921, p.9)
chiqueta y un neumtic que rode la
chiqueta (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 7)
chiqueta Qu dimoni eres, chiqueta!
5)
chiqueta esta chiqueta tarda (Herrero,
chiqueta eixa chiqueta (Llibret
chiqueta el pare de la meua chiqueta
p.26)
chiqueta una chiqueta que no alsa un
pam de terra (Soler, J.: Els estudiants,
1934, p. 42)
chiqueta anem, chiqueta (Morante
1934, p. 27)
chiqueta chiqueta, no ha donat una
((La Cotorra Fallera, Dotoreres, 1946)
chiquetes chiquetes, qu guapes esteu
(Rochano: Pepeta la Molinera, 1861, f.
1)
chiquetes chiquetes mocoses (El Bou
Solt, 1877, p. 101)
chiquetes chiquetes, pardals a dos
aguiletes (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 11)
chiquetes Chiquetes! Me pareix que
ya sou lacorden (Juli, Seraf:
Novio de Pascua, 1916, p.12)
chiquetes,
vosatros
chiquetes
dispenseu (Baidal Llos, F.: Amor
chiquetes que amabilitat gasten les
chiquetes (Romn, A.: Tots de la
chiquetet un chiquetet armari (El
chiquetet ms chiquetet quel atre
chiquetet li donaren desde chiquetet
(El Cullerot. Alacant, 10 de giner de
1897)
chiquetet el gran o el chiquetet (El
chiquetetes com les multes son
chiquetetes... (El Tio Cuc, n 119,
Alacant, 1917)
chiquets lo Senyor guarda los
chiquets (Corella, Roi de: Salteri,
1490)
chiquets chiquets eren (Roi de
Corella: Lo Primer del Cartox, c. 1496,
f. 146)
chiquets als chiquets soleu cridar
841

1643)
chiquets Deu me lliure dels chiquets
atrevits
(Romans
dels
pobres
chiquets escaldat de la Festa dels
Chiquets (Col. viage de Tito a Madrit,
1789, p. 5)
chiquets tres chiquets en camisola
chiquets chiquets (Soler, Santiago:
chiquets uns chiquets (Escalante: Un
chiquets tres chiquets molt desastrats
14)
chiquets tinc huit chiquets (Barchino,
chiquets alguns chiquets rodechen al
aguasil (Mart Orber, Rafel: Honra
chiquets els chiquets ham tombat un
farol (Valls, Enrique: La verbena,
Alcoy, 1935, p. 14)
chiquets els chiquets (Romn, A.:
p. 44)
chiquillera a chitar la chiquillera
17)
chiquilles all van estes chiquilles
(Blat, Pepico: A no se qu, Imp. de Blat,
c. 1850)
chiquiniu els pares del chiquiniu
(Balader: La capa no sempre tapa, 1876,
48)
uns
animalets
ms
chiquitius
chiquitius (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 122)
chir la chir: la vuelta (Rosanes:
Voc. val. 1864)
chir una chir de peu... (Romn, A.:

p. 31)
chiraboix plat valenci dAlcoy, Biar,
Xixona y contorn ; du abaecho o
bacallar, creilles...: si la reina sabera /
lo ques chira-boix, / de Madrit sen
vendra / a llepar el boix (Gadea:
chiraboix fer arrs en pata, tortilla,
paella y no se si chiraboix (El Tio Cuc,
n 100, Alacant, 1916)
chiraboix sardinetes... chiraboix
Alacant, 1954)
chiracasaques chiracasaques y tot lo
que hi que ser (El Mole, 1840, p. 57)
chiracasaques compost dimperatiu
de girar + el pl. casaques. Este sust.
sallunta
morfolgicament
dels
sinnims cast. y cat. per mig de la
sorda ch-: Vost es un chira
casaques! (C. Civera y R. Murgui: La
chiracasaques Bon consell...! El de
chiracasaques (Peris Celda: La
bolcheviqui, 1932, p. 7)
chiradora una chiradora (Archiu
Patriarca. R. 9262, Prot. notarial, 1671)
chiraes, giraes de les chiraes de la
teua capa (Peris Celda: A la
Torre del Charco o de
Chiraleix
Chiraleix, no te atalladors, pero de tres
soldats... (Ord.guarda... del Regne de
chirar mos chirem al revs de com mos
manen (Canyisaes, Monver, 1911, p.
175)
chirasol cast. girasol, cat. gira-sol: y
el meu ros trastonat / en chirasol, / la
segua (Paper gracis... contrafent als
842
llauradors, c.1750)
chirasol com lo chirasol, que si al sol
seguix (El enamorat en dia de Corpus,
s. XVIII)
chirasol ...el chirasol (El Tio Cuc,
n149, Alacant,1917, p.3)
chiravents una partida de chiravents,
de cantitat (Archiu Hist. Oriola. Llib.
Prev. 1634, f. 154)
chirigota vocable modern en castell y
valenci, pareix vndrer del port.
girigoto: si pareix queu prengues a
chirigota (Cervera, J.: San Seren,
1919, p.20)
chirichichiu els budellets al riu,
chirichichiu (Gadea: Ensisam, 1891,
p.405)
chirigota va parat tot en chirigota
Alcoy, 1937, p. 6)
el
chic
es
molt
chirigotero
chirigotero (Soler, Santiago: Mos
chirigotero amic de bromes y festes:
un chicot molt chirigotero (Peris
chirigoter, chirigotero son bromes
deste chirigotero (Esteve, Chusep: La
chirigotero qu chirigotero es el sego
este...! (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 4)
chirigotes vocable tardiu, sigle XIX,
dorige confs, portugus, cal...?: en
les seues tonteres, chirigotes y
costums (Escalante, E.: Fuchint de
langula, 1891, p.8)
chirigotes chirigotes (...) no gaste
chirigotes (El Tio Cuc, n 76, 156,
Alacant, 1916, 1917)
chirigotes sempre tens ganes de
chirigotes. Res de chirigotes (Meli,

chirimbela volta y bac: el da menos
pensat pega el coche una chirimbela en
la carretera (El Tio Cuc, 2 ep., n 55,
Alacant, 1924, p.1)
chirima del antiu fr. chalemie:
dolayna, chirimia, tabal (Orti, M. A.:
2 Cent. C. San Vicente, 1656, p. 112)
chirimes tres chirimies causaren mil
alegries (BUV, Morl: Ms. 666, c.
1649)
trompetes,
tabals
y
chirimes
chirimies (BUV. Ms. Ayerdi: Noticies
de Valencia, maig 1662)
chirimes ministrils / apuntant ses
chirimes, / tabalers y clariners
carnisers y el Lle, any 1759)
chirimiter
(Exulve:
chirimiter
chirimoya -1 doc.: anona chirimoya,
nom botnic (Cavanilles: Obs. 1797)
chiringuito pareix emparentat en
chirigota (del portugus y cal) y
chirinola (per la batalla de Cerignola),
ductanse al principi entre chiriguito y
chiringuito. En valenci, per 1900, era
lestabliment modest pera anar a dinar
en pocs dins; 1 doc.: la seua mana es
anar de chiriguito (sic) y menchar tot lo
millor que pot (...) el chiringuito del To
Cuc... crelles cuqueres, arrs en
pollastre... (El Tio Cuc, n139; 2ep. n
53, Alacant, 1917, 1924)
chirinola, girinola embolic, enredro,
aglomeraci, festa catica, etc. Carlos
Ros, autor de molts coloquis valencians
entre 1730 y 1760, fuig de la grafa
etimolgica Chirinola, per ser com al
castell en el sonit c- = ch- del it.
Cerignola (per la batalla homnima del
any 1503): tota esta girinola (Ros:
843
Rahonament nou, entretengut, pera

passar lo temps, 1732); Apareix en
Torres Naharro (a.1517), castell que
escrigu en valenci: trenquen los
clarins el ayre; / tots de girinola
estiguen (Ros: Coloqui entre els
gosos... 3 Cent. St. Vicent. Ferrer,
1755).
chirinola per la batalla de Cerignola
(a.1503). no tenen ms chirinola de
ralles y... (Bib. Nic. Primitiu, Coloqui
de la loteria, s. XVIII)
chiripa dorige ducts, americ?;
causalitat, per sort, etc. Apareix per
primer veg en valenci; 1 doc.: Aix
me pareix chiripa (Conversasi... sobre
la venguda de Suchet, 1813, p.2)
chiripa a no ser per la chiripa (Bib.
Nac. Ms. 14185, Chaques lolier, c.
1850, f. 24)
chiripa. cheripa y el que te sort... son
cheripes (Balader: Miseria y compaa,
1872, p. 12)
chiripa no siga que per chiripa (Roig
y Civera, A.: Un chuche, 1873, p. 22)
chiripa si haur tingut chiripa (Bernat
Ferrer: Moros en lhorta, 1893, p. 16)
chiripa pues si per una chiripa
lagelo... (Ovara: Mol de vent, 1905,
p.8)
chiripa per chiripa (Serrano y
Sansano: Una sublevaci en Jauja, Elig
1896, p. 32)
chiripiga del llet migeval gerapiga
(?), apareix com a gerepiga en doc.
valenci de 1409 (DCVB) y giripiga en
Lo Sompni de Johan Johan (a.1497);
castell acbar; suc del Aloe, gust
amarc, dah el modisme Ms amarc
que la chiripiga: polvets de pica-pica,
mstic y mirra y algo de chiripiga La
chiripiga no es pa desmamar als
chiquets (Casajuana: La oroneta de

plata, 1914, p.16)
chiripiga un marit ms mal questa
chiripiga (Buil: Les dos chermanes,
1925, p.36)
Chirivella, Chilvella de Chilvella...
cam real de Chilvella (Arch. Patriarca,
Inv. mort de Jaume Roig, 1478)
Chirivella dita dels moros Chisvella,
ara Chirivella (Blay, G.: Serm de la
Chirivella,
Borbot,
Chirivella
Museros... (BSM, Orti Mayor, J.
nanos, 1743)
Chirivella en Chirivella a ta mare li
parl (Bada y Adell, J.: La matin de
Sen Roc, 1864, f. 14)
Chirivella homens de corbelleta / als
de Chirivella els diuen (Gadea:
apellit:
Chirivella
Chirivella
(Chirivella, Pere: Tot debaes, 1908)
Chirivella Chert, Chirivella, Chodos
(Nebot: Ort. cls. val., 1910, p.73)
Chiriva dtim ducts, del arameu y
rap karawy?: cheruvies (sic)... si son
assades (DECLLC, en Arnau de
Vilanova, c. 1300)
chiriva cherivia (Palmireno, L.:
Vocabulario del humanista, Valencia,
1569)
chiriva que vena caminant / de cullir
chirives (Ros, Carlos: Paper gracis,
chiriva chirivia (Mayans: Voc. val.
1787)
chiriva creixca la cuerna de pa,
chirivies (Coloqui del ros alas, 1823)
chiriva quels naps y les chirivies...
(Bernat y Baldov: El virgo de
844
chiriva no pot cullir chirivies

(Bernat, J.: Qui tinga cucs, 1855, P. 24)
chiriva tros de chirivia (Mentres
pasa la diana. Alcoy 1855, p. 5)
chiriva Una safanoria? No Dos o
tres chirives? (Milacre del taberner,
1858, p.18)
chiriva una chiriva (BNM, Ms.
1862, f.44)
chiriva, chereva -tndrer cap de
chereva o chiriva es ser panoli,
trapatroles o simplot: Ay!, los caps de
chereves! (Salelles: Un casament en
Potres, 1864)
chiriva a la chiriva, als espinacs y a
les bledes (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 7)
chiriva safanories... cherives (sic);
Mara, la chiriva (Gadea: Ensisam de
totes herbes, 1891, pp. 43, 402)
chiriva en verdura y chirives un
conillet ha criat (El Tio Cuc, 2 ep. n
52, Alacant, 1924, p.2)
chiriva el profeta Chiriva (Alberola,
chiriva ... es perque est chiriva
Alacant, 1954)
Chirles Polop. Altea, Benidorm,
Callossa, Chirles, Mileta, Mincia...
Valencia ..., otorgaci de les 13 Piles
dels Senyors Comissaris Gaspar Grau,
F. Fenollet, Ger. Frigola, en Valencia a
9 de juliol de 1697)
chirli un girlis mirlis (Galiana: Rond.
chirli aigua chirli (Moll, Enrique: El
punt de Canyamaso, 1920, p. 6)
chirlisminguis menjar desustanciat, en
poca cantitat y aiguals: aix sern
menchaes de chirlisminguis / y ya veu

lo que li sagarra a les costelles
chirlo un chirlo que el front li obri
(Sapena, Baltasar: Real Academia,
1669, p. 83)
chirlo un chirlo aixina tan gran (BNP
, ms.420, Coloqui de Gori Parrs, sigle
XVIII)
chirlo no se li fasa algn chirlo (La
p. 9)
chirlo en castell era veu de germana,
y tamb apareix en cal (Jimnez, A.:
Voc. jitano, 1853, p.58). En valenci,
bony o ferideta feta per colp o bac:
peg un bac y es feu un chirlo (El
Bou solt, 1877, p.147
chirlo cuidao, no li fasen un chirlo
1920, p. 6)
chirlos Qu es lo que ha tengut? Dos
chirlos (Pastor, V.: Un meche, Alacant,
1905, p. 9)
chirlos taparse els chirlos que li fasen
chiroglfics atenga a estos chiroglfics
(B. N. Primitiu. Ms. 419, c. 1790, f. 66)
prusians,
inglesos
y
chiruflat
chiruflats (Coloqui Pepo Canellas, c.
1780)
chiruflat de color vert, roig y blau, / o
chiruflat (Coloqui... que tingueren
Vadoro el Cert de Paterna..., a. 1802)
chiruflat mencontre en cuatre rosins,
/... castany, / y un atre tot chiruflat
(Rahonament entretengut... que un
llauradoret va curruquechant a una
sinyoreta, ed..1854)
chi-rriu, chiu, chiu onomatopeya del
cant del gafarr: els gafarrons, / com
tots els des, ya estn / cantant... chi-
845
rriu, chu, chu, chu (Ruiz Esteve: De

chirrit els chirrits que peguen, al
cremarse (Llibret Foguera Trafalgar,
Alacant, 1936, p. 14)
chis garavs voc. de ducts orige,
com al cast. chisgarabs y port.
chisgaravs: ell era un chis garavs, /...
era inventor de les modes,/ en vestits, en
pentinats (Rahonament entre el Rull de
chisme tira a un rinc eixe chisme
(Burguet: El tio Sinages. 1882, p. 8)
chismeres no te fies de beates...
asgarren moltes sabates / buscant
sempre chismeres (Gadea: Ensisam,
1891, p.206)
chismes tots els chismes (Portols:
Nelet el dAlboraya, 1893, p. 9)
chisms agelo chisms! (Comes,
P.: El regrs del emigrant, 1923, p.15)
chismoses Chismoses!Enredraores!
chispa ab una chispa en la ma (BUV.
Blasco, Bartholom: Rel. carrer
dAlboraya, 1687)
chispa borrachera: al so Visent...
emborrach un taberner; tal chispa que
prengu aquell home y fon tant lo que
begu... (El Bou solt, 1877, p.147)
chispa borrachera: Qu enc li dura
la chispa/ que prengu ahir vespr?
(Ovara, J.: Mol de vent,1905, p.21)
chispechar chispechava molt menuet
(El Cullerot de Alacant, maig 1898)
chispera chiqueta chispera (Paset de
Toni y Manena, s. XVIII)
chispero despus les unes a tres /
conten daquells (chicons) que han
pasat (per lo carrer) / si fulanet es
chispero, / si sutanet es galn, / si li est
molt be la roba (Coloqui sobre els

chispes els que en ses chispes y tacos/
ser mes homens (Trobos nous pera
esplayar, c. 1780)
chispes tirant chispes (Mills,
chispes el trenet de la Marina... va
tirant chispes (El Tio Cuc, n 99,
Alacant, 1916)
chispes chispes y flames (Llibret
1933)
chispeta traumos una chispeta, llicor
herberet (Valls: La verbena, Alcoy,
1935, p. 13)
chispo fugint de la subsconscient
crrega femenina de chispa, trobem
chispo o borracho: y u que sol posarse
chispo (Granell, Joan B.: Una fulla de
llorer, Sueca, 1885, p.11)
chispo Si estar chispo Quina manera
de riures! (Liern: Una paella, 1862, p.
23)
chispots aquells chispots infernals
imp. Faul, 1789, p. 5)
chispots perque em varen escamar / en
ses chispes o chispots (dels ferrers), /
esclatint (Sento y Tito... per lo feliz
chist! interj. pera demanar silenci:
Chist, ya ix (Mills: El cercadit,
1916, p. 20)
chist chist (Fullana: Voc. 1921)
chist!, chists! Chist! Acabe
descoltaro damagaes!(...) Chists,
calleuse! (Mart Orber, Rafel: Honra
chist! Un puesto recatat .-Chist!...No
alse la veu (Puig Espert, F.:
chista no parla ni chista (Siurana, J.:
846
Disputa de viudes, Valencia, 1561)

chista mala nit, y...Qu te chista?
(Bella, Pascual: Milacre practicat per el
Pare St. Visent, 1859, p.8)
chist ning chist ;sols Marforio
Borbons, 1868)
chista si chista li taparas la boca
(Liern: Telmaco, 1868, p. 26)
chistar a chistar no es atrevix
1704, p. 78)
chistar que dorms y no chistes (Mas,
L. V.: Serm Cof. S. Vicent, 1755, p. 5)
chistar ya est tot definit, / ya que no
hia ning que chiste (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. Escoriguela: Poeses,
1794)
chistar sinse chistar (Bib. Nac.: Ms.
3905. Coloqui entre el tio Pelut, 1801)
chistar escol que no t retor que li
chiste (Baldov: Cheroni y Bartoleta,
1860, p.7)
chistar en el moment que li chistes
tarrima una baston (El To Gabia,
chistar no ms que volgueren chistar
chiste mon chiste, burla, chasco o raro
cas (Coloqui de la Mosa de Peyr, s.
XVIII)
chiste ha volgut fer un chiste (Colom
y Sales: Peix dara viu!, 1915, p. 20)
chiste sinse chistes, t (Tallada,
chiste que me fasa chistes (Alcaraz,
chistera del llet cistella y lantiu
visca chistera (escrit en ch
antigament, hui escriuen txistera).
Com a sombrero es vocable tardu en
val. y cast., del sigle XIX. El sinnim
copalta, copa + alta, es ms modern,

eixint en Barcelona per lany 1900 y,
com sempre, el dugueren els floralistes:
et fan anar a t, en chistera (Colom y
Sales, J.: Tal es Cualis, Castell, 1872,
p. 9)
chistera ning sinse deixarse algo... o
la chistera (Semanari Garrot de sego,
Alacant, 19 de agost de 1888, p. 3)
chistera que duen chistera y guants
(Centenari en Bonreps, 1891)
chistera ni com del carb de Koc / se
pot fer una chistera (Thous,M.: Foc en
lera!, a.1900, p.34)
chistera -en leixemple, la chicona
bromeja en lanfibologa de sust. y adj.
en lahuelo vert: quel seu platicar es
tindrel chiste en la boca .-Entonses yo
ser una chistera (Salvador, Carles:
chistera No veu la chistera? (Gaspar
Polo, J.: Yo mate... bous, 1926, p.7)
chistera ull a la funerala, y en lo cap
chistera (Herrero, J.: En temps de la
chistes dixat de chistes y dnat ms
manya (Alcaraz, L. J.: Per tres
chistes tornes a fer chistes dama de
llet (Barchino, Paco: La barraqueta del
Nano, 1921, p.3)
chistes uns cuants amics... els chistes
de calitat (El Tio Cuc, 2 ep. n 53,
Alacant, 1924, p.1)
chists Es el fet... Ser chists?
(G.Albn, M.: Un ball de convit, 1863,
p.28)
chists en son chists entreteniment
chists est as chists (Burguet: El
tio Sinages. 1882, p. 19)
chists era un home mol chists de
847
Benilloba (Gadea: Ensisam, 1891,

p.85)
chists Che, que chists! (Vicent, J.:
chists Quin llan ms chists
(Mills: El cercadit de Doloretes, 1916,
p. 23)
chists amor propi com a chists
chistosa y fon una acci chistosa
1813, p.4)
chistoses coses chistoses que vor
atres
diferents
molt
chistosos
chistosos (Pintura en ecos a una
Bernarda, 1823)
chistosos alguns homens chistosos
chit! pera demanar silenci: Chit,
calleu (Torrom, Leandro: Les choyes
de Roseta, 1874, p. 9)
chita, a la sinse que ning santere:
Chi, feu la llimosma, a la chita
callanda...! (Canyisaes, Monver,
1909, p. 126)
chitana, chitano, chitaneta del llet
*aegyptanus; nom aplicat per crurer
que aplegaren dEgipte. En valenci
tamb tenem lantiu git, gitans de
1598, pero adquir ms singularitat
morfolgica respecte al cast. y cat.
gitano en morfologa moderna: en son
esguart alegre / en cluquilles asomant, /
la cara de chitaneta (Paper gracis,
c.1750)
chitana ballant tots a la chitana
(BSM., Ms. 6781, Coloqui... dels flares
lo da de St. Vicent, 1767)

chitana la chitana (Merelo: Tot ho
apanyen els dins, choguet valenci,
Lrida, 1866, p. 13)
chitana chitana! (Fuster, L.: El nano
de la falla, 1894, p. 11)
chitana tencontre tan chitana
25)
chitana deixa eixos temors, chitana
29)
chitana, rechitana Yo ya se que tu
eres molt atrevit! .-Y tu molt
rechitana! (Soto Lluch, M.: Als bous
chitana y els meus ullets... es recreen
ms en una cara chitana y no en...
p.14)
chitana tens rah, chitana (Aznar
chitana lo que mos digu aquella
chitana (Tallada, M.: Les Camareres,
1931, p. 7)
chitaneres sarranca per chitaneres
p. 10)
chitanes dansa de chitanes (BUV,
octubre 1661)
chitanes chitanos y chitanes, en
Benala (Llibret Foguera Barrio
chitaneta adeu, chitaneta (Coloqui de
Pep de Quelo, c. 1790)
chitaneta la cara de chitaneta, /
correspongu en tal agrat... (Ensisam,
1891, p.307)
chitano chitanos y picapleits (Bib.
Nicolau Primitiu. Ms. 419, c. 1795)
chitano per eixa poltica de chitanos,
848
de mala f (El Mole, 1840, p. 85)

chitano May pasars de chitano (Un
franss en Almsera, 1877, p. 7)
chitano un chitano condenat (Del
chitano una auca malada que escrigu
contra un chitano (Fuster: El nano de
la falla, 1894, p. 13
chitano a uns chitanos (Martnez
1908, p. 84)
chitano si Mahoma es un chitano del
carrer de... (Montesinos, V.: Un
chitano chitano! (Navarro Borrs,
E.: Es de vost eixe goset?, 1921, p.6)
chitano ...un dimoni molt chitano!
p.6)
chitano discutint en un chitano que...
p.3)
chitano diu que se casar com els
chitanos: trencant un perol (Tallada,
M.: Aix si que te importansia!, 1924,
p.7)
chitano y eixe... tan chitano (Sendin
5)
chitano sel vengu tot a un chitano
febrer 1938)
chitano la mort del chitano (Llibret
de la Foguera Campoamor, Alacant,
1944)
chitano son chitanos testaruts (Llibret
1952)
chitano uns chitanos (Llibret Foguera
chitar probablement, derivat del llet
sblre: quant me chite, no trobe fet lo
llit (BNM, Ms. 3746, Matheu y San:

Sonet, 1652, v. 5)
chitar y es chit a dormir (Mercader,
C.: V. f. Pedro Esteve, 1677, p. 367)
chitar a chitar a dormir, / y tot pera
ensomiar (Romans... es declaren les
chitar te pots chitar (Bib. Nic.
Primitiu. Coloqui de Llaudomia, s.
XVIII)
chitar me chitare... ves y chitat
(Colom, J.: Tal es Cualis, Castell,
1872, p. 7)
chitar estigueren chitats (Soler, S.:
chitar bota, apucha, abaixa, chitat,
lsat (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 6)
chitarse a lhora qu es chiten (De
chitat estares millor chitaet (Esteve,
Chusep: Els Magos del chiquet, 1928, p.
7)
chitemse Chitemse, que ya es molt
tart! (Guallar, J. G.: Nit dalbaes, 1900,
p.33)
chito chito!... ella sacosta (B.
chito les obiles de dos peus; y voste,
chito (La Nova Traca, n 1, 1894, p. 3)
chitn per forsa morirme, chitn
1789, p. 4)
chitn lo entenc Tio Pelut, chitn y
pasem avant (Bib. Nac. Coloqui del tio
Pelut, 1801, f. 26)
chiu, chiu onomatopeya del cant dels
pardalets: dins en lo niu, /... lo chiu,
chiu (Gaull: Lo sompni de Johan
Johan, 1497)
chiu, chiu y sentirse el chiu chiu de les
bales (El Mole, 1837, p.39)
849
chiu chiu soparem pronte, y chiu chiu,

parlarem de llarc (Lladr: El titot de
Nadal, 1876, p. 26)
chiu, chiu perque a tot hora tinc el
chiu, chiu, dels pardalets clavat (El
chiu chiu aix destarse hores y ms
hores... en lo chiu chiu, es caps
daixeringar a tots... (Caps y senteners,
p.11)
chiu, chiu vosatros as, chiu, chiu, y
fent la mosqueta morta (Valero, R.:
chiula laserp que chiula (BNM, Ms.
Escalante: Un grapaet y prou, 1868, f.
27)
chiula atra que chiula (Colom: Cuatre
chiula pues per aix, en el meu poble
no se chiula (Semanari Garrot de
sego, Alacant, 12 de agost de 1888,
p.2)
chiula chiula fort (Alberola Serra:
chiula chiula, cridant a la novia
p. 12)
chiula en el cel chiula (Irles, Eduart:
Romans del bon alicant, Alacant, 1934)
chulali S, chulali (Ovara: Lnima
en un fil, 1881, p. 19)
chulali
(Barreda,
J.:
chulali
Taranyines en els ulls, 1874, p. 9)
chulali Chulali! (Baidal Llos, F.:
Amor Torna, Castell, 1917, p. 27)
chulali Matilde! S... chulali (Valls,
chiulant les serps y les vibres /
chiulant fort (Beltrn, Jaume: Obres
chiulant y chiulant en un reclam
(Archiu Mun. Elig. Romans del pleit del

pollastre, 1776)
chiulant les bales: era el puesto del
foc./
Per all damunt chiulant...
chiulant y el vent chiulant fa...
chiulant yo pasava chiulant (Barreda,
J.: Taranyines en els ulls, 1874)
chiular e senten bramar los leons e
chiular les serpents (Villena, Isabel de:
Vita Christi, 1497)
chiular sorda se me feu a tot; / be li
poda chiular (Coloqui... de una que li
chiular pareixia all un chiular
chiular be li pots chiular (Bib. Nic.
Primitiu. Ms. Coloqui de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
chiular pera deixe modo poder
chiular (La Nova Traca, n 1, 1894, p.
2)
chiular chiular (Bellido, F.: Un
chiular y et deixar chiular en un
chaulit que tinc (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.28)
chiulars no chiulars (Baoro el
Rochet de Alcser, Tortosa, c. 1790)
chiularen no el chiularen tan
sixquera (El Pare Mulet, 1877, p.71)
chiulat e han chiulat e cridat (Villena,
Isabel: Vita. c. 1480)
chiulat ya ha chiulat y en la figuera
sempucha (Garca Martnez, J.:
1890, p.20)
chiulaven me chiulaven (Arenga pera
Novelero, 1802)
850
chiulem chiulem (Mill, Manuel: Els

microbios, Valencia, 1884, p. 7)
chiulen segn el chiulen (Escalante:
chiulen y encara veent que es chiulen
1789)
chiulen temor a que li chiulen
(Snchiz
p.28)
chiulen el chiulen (Salvador, Carles:
chiulen encara que chiulen lobra
(Peris: El dolor de fer be, 1921, p. 10)
chiules que ronque, que chiules
chiules li chiules al gos (Canyisaes,
Monver, 1910, p. 195)
castell silbato: chiulet
chiulet
chiulet y ab lo chiulet de... (Pere,
Miquel: Vida de Sant Vicent, 1510)
chiulet chiulets, trompes de Pars
1660)
chiulet y el chiulet que va tocant / en
que fa ab gran primor / lo cant de molts
pardals (Romans nou en que es declara
el gran chasco que han tengut els Pepos,
any 1719)
chiulet tisores, / y chiulets dels de
capar (Ros, C.: Paper gracis,
chiulet home de poc fiar, per analoga
en laserp que chiula y pica de sopte
desde
forats y foscors; tamb
tarambana o de poc trellat: si ells no
foren uns chiulets, / be tindren pesetes
1789)
chiulet Qu vols que siga, un chiulet,
un Charpeta en ulls de rata... (Roquet y
chiulet eixe chiulet (Fuster, Lorenzo:
chiuleter ya saps que el chiuleter
vingu per m (Fambuena: Fer les
cartes, 1881, p. 9)
chiulets ballarugues, chiulets (Roig,
J.: Espill, 1460)
chiulets mestre de fer chiulets
(Coloqui nou de Pepo Canelles, c. 1780)
chiulit cast. silbido: poques cabres,
pocs chiulits (Galiana, Ll.: Refrans
valencians, c. 1760)
chiulit chiulits y carcallades (2 part
chiulit chiulits y safanoriaes (El
Tabalet, 1847, p. 148)
chiulit abans que pegue un chiulit
(Bib. Nac. Ms. 15503, Prims y grosos,
1859)
chiulit el oit nos traspasa/ el chiulit, el
chiulit, el chiulit (Estelles: Himne al
Ferro-carril, 1852)
chiulit, chulit fa un chulit(sic) (Els
carlistes
en
Vinaroz,
Castell,
1875,p.21)
chiulit y els chiulits escoltant (Barber
y Ras: De Valencia al Grau, 1889)
chiulit torna el chiulit ms prop
1917, p. 7)
chiulit pega un chiulit (Valero, R.:
chiulit aquell chiulit (Serrano, M.: El
chiulits y els nostres de la atra part /
comensaren a chiulits (Conv. sobre la
chiulits casi em trauen a chiulits (G.
851

p.28)
Chiva al terme dolocau e de chiva
(Furs de Valencia, Lambert Palmart,
1482)
Chiva al terme de Olocau, Chiva,
Bunyol... (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 230)
Chiva de Chiva y del Pla de Quart... el
vicari de Chiva... (BUV, Ms.744,
Tormo, Bertomeu: Relaci que fa a
Thoms estudiant, 1769, ff.131, 132)
Chiva un can... fica en Chiva una
gran (Escalante: Fuchint de les
bombes, 1873, p. 17)
Chiva en Chiva em vaig embocar
caballets, 1808)
Chiva No la coneix? Es de Chiva
(Roig: Els banys de les barraquetes,
1871, p.12)
chivar, chivarse lo mateix que
moscar: que mhan chivat que...
p.7)
chivat que as es una chivat (Soto
Lluch: Al bous de Castell, 1920. p.6)
chivato Qu haur segut el chivato?
(Herrero: En temps de la Dictaura,
1931, p. 10)
choc pero mudant lo choc (Carb,
Josef: en Luces de aurora, 1665, p. 333)
choc un choc de tres gots (ACV. Ms.
choc choc: el choque (Ros, C.: Tratat
de adages, 1736, p. 112)
choc y lo que ms me choca
(Martnez Ruiz: Canyisaes, 1906, p. 38)
choca joc ahon sutilisava una pesa
cilndrica o daspecte flic, feta de fusta
o atra materia ques ficava en terra. Es
nom prerrom mantingut en mosrap
valenci, com recorda Corominas: el

vocable
valenci
choca...
que
etimolgicament no te res que vrer en
joc, sinos en el terme mosrap que
donara el sinnim castell chueca; es
trata duna porra en la cual es jua, o es
fa atra cosa... com explica obscenament
Roig en lEspill, y en el pasage: joch
de la choca, don molts delits venen, /
per naturalea lo saben y entenen, de
Viudes e Donz.; paraula detimologa
prerromana com en el port. choca,
cast. chueca (DECLLC, 4, p. 892)
choca joc descampella / ni de la
choca (Roig: Espill, 1460, v. 3030)
choca del mosrap valenci... el joc
choca, porra gran (DECLLC)
choca choca com si... (Roig: Espill,
1460)
choc lo que em choc ms a m
(Baldov: La tertulia de colau, 1867, p.
21)
choca Lo quen choca es quel
conega
(Escalante:
Quintos
y
choc lo primer quem choc en...
p.31)
choca com sempre a la choca/ mil
furtius hi (Civera: Els baches del mal
cam, 1912, p. 8)
choca, a la -aguardar sentat en terra,
ms quen caira, a vrer si cau un peix,
pardal o, traslaticiament, lo que siga:
estarem a choca a vore si podem... (El
Mole, 9 dagost 1855)
choca, a la una nit agarr la escopeta,
el aguard a la choca, y cuant... (Soto
Lluch, M..: Els matariles, 1921, p.4)
choca, no li que no li pareix be algn
asunt o cosa: menva lofisiala a que li
torne esta dsima; diu que no li choca
852

atre, 1921, p.3)
choca, a la si estic de choca (peixcant
o caant) tinc fret... y fas porra
p.53)
choc choc rabis en la mateixa cara
chcala Chcala, estic com t
chcala Aixina es fa! Chcala. Not
capia ducte (Meli: Tots a Nova York,
1921, p.16)
chcala Tu tamb? Chcala, che!
p.22)
chcala chcala, perque hui... Apret
de ma... (Sendin Galiana, A.:
Grogui1, 1931, p. 16)
chocant mira quas es chocant!
p.15)
chocant lo chocant es que no se per
quin motiu (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 30)
chocant y lo ms chocant es el puesto
que ocupava (Semanari Garrot de
3)
chocant y la ms chocant de nostre
antic reyne (Gadea: Ensisam, 1891,
p.634)
chocant chocant la ma (Pont, J. B:
chocant lo chocant es que... (El To
chocant lo chocant es que se volen
1917, p. 36)
chocant un paset molt chocant es el
que... (El Tio Cuc, 2 p., n17,
Alacant, 1923)
chocant diguerem, lo ms chocant

1928, p. 3)
fr.
chocar dtim ducts, del
choquer?;
emparentat en lalem
schocken y cat. xocar: no es chocaran,
per molt ms que vost choque (BUV.
Morl. Ms. 666, c. 1649)
chocar "Home; em choca este chiquet
(La nit que venen els musics, Alcoy,
1855, p. 11)
chocar saps lo que ms me ha
chocat? (Liern. R.: La toma de Tetun,
1864, p. 21)
chocar as, de ser aixina..., no deixara
de chocar(El Bou solt, 1877, p.160)
chocar, choquem choquem els gots en
honor de... (Fink Rees, E.: La
chocar choquen entre s les copes
p. 32)
chocar Ya me va chocant as!
chocar no macaba de chocar masa
Alcoy, 1931, p. 6)
chocar, choques tinga cuidao en els
choques (Rocabert: Els castigaors,
1931, p.14)
chocar Chquela, home! Se donen les
mans (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 59)
chocaren molt mos chocaren estos
versets (Bellver, Blay: La creu del
chocarrer llibrer gran chocarrer
(Guerau: Mestres de Valencia, 1586, v.
733)
chocarrero vingu a Valencia un
chocarrero (Timoneda: El Sobremesa,
853
1569)
chocarrero un chocarrero fingit
(Galiana, Lluis: Ms. Refrans valencians,
c. 1760)
chocat Home, si que mha chocat
chocat el meu tipo li ha chocat
chocat un tranva quha chocat
Alacant, 1930)
chocat un auto ha chocat en un atre
p. 6)
choces dins ma choa (Timoneda:
choces prop les choces dels pastors
chocolat per 1950, en des de festa,
la chocolat es fea en mig del carrer, en
bancs y caires ahon mos asentavem els
chiquets del bari: y te per costum de
fer... chocolat (...) va aplegar el
moment per fi de la gran chocolat (El
To Cuc, n 120, 141, Alacant, 1917,
p.3)
chocolate, chocolat del nahualt
chocolatl naixqueren el fr. chocolat,
lalem schokolade, el castell, ingls y
valenci chocolate, etc.; cat. xocolata:
es chocolate, donen per morta esta
dona (Serres, M.: Luces de aurora,
1665, p. 374)
chocolate canterellets pera chocolate
chocolate chocolate (Memorial de
robes y mercaderies de la Ciutat y
Regne, 1695)
chocolate chocolate y esponchat, / els
bescuits de... (Ros, Carlos: Coloqui
pera riure de bona gana estes
Carnistoltes, 1733)
chocolate chocolate ab sos bescuits,

pera tornar del bateig (Ros, Carlos:
1736)
chocolate el chocolat fan claret (Ros,
C.: Paper gracis pera contrafer, 1741)
chocolate botifarres, marsap, / sucre
esponchat, chocolate (Coloqui... un
chocolate els donar chocolate / en
bescuits pera almorsar
(BNM,
Coloqui del ros castany, c. 1760)
chocolate el chocolate de a sis / a set,
y el de a set... (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
chocolate va venent pa y chocolate
(Coloqui de la loteria, 1792)
chocolate, chocolat avans sols lo
chocolat / gastaben per medicina, / y ara
val ms que una mina ((Poeses a
D.Juan de Ribera, 1797)
chocolate un mol de chocolate
(BSM, Ms.7116, El fadr, c.1820)
chocolate no cualla be el chocolate
(El Mole, 1840, p. 90)
chocolate preninse... chocolate (El
chocolate de chocolate de a sou
p. 19)
chocolate pendre chocolate y beure vi
13)
chocolate em mate, que a tut falte el
chocolate (Salelles: Els suspirs dun
chocolate trau chocolate y bescuits
chocolate prenen tots el chocolate
854
16)
chocolate T has almorsat?... he pres
chocolate (Escalante: El tio Perico,
1875, p. 12)
chocolate hi chocolates, sebes,
cuixes... (El Bou Solt, 1877, p. 101)
embolicar
chocolate
chocolate
chocolate les coses clares / y el
chocolate... (Colom: El benefisi de
Mora, 1881, p. 18)
chocolate en el sigle XIX, en les festes
dAlacant era tpic el panquemao sucat
en chocolate: tratem ara datra cosa,
per eixemple, del panquemao y del
chocolate (...) chocolate, segons tinc
ents, han encomanat tot el que han
pogut fer en la fbrica de D. Romn
Bono en tres des (Semanari Garrot de
sego, 22 de joliol 1888, Alacant, p.1)
chocolate Ah! El chocolate aquell me
sha derretit en la bolchaca (Lladr, R.:
A deshora de la nit, 1888, p.28)
chocolate en conte de pendre tila / ella
se pren chocolate (Ensisam, 1891,
p.645)
chocolate terra molt fecunda... de
chocolate y... (Semanari El Blua,
chocolate a pendre bon chocolate (El
Amic del Poble, Alacant, 13 mar 1899,
p. 1)
chocolate pa en chocolate (Martnez
Ruiz: Canyisaes, Monver, 1911, p.
174)
chocolate Vols una rosquilleta en
chocolate? (La Traca, 23 octubre 1915)
chocolate chocolate begut (El Tio
chocolate li feren pendre chocolate
p. 33)
chocolate ferme un chocolate

1919, p.7)
chocolate convide... a que prenguen
chocolate (Urios, Elvira: Da de
Pascua, c. 1925, p. 14)
chocolate y te pendrs el chocolate
p.42)
chocolate ara entrem en lo cafet y
pendrem un chocolate en bunyols (G.
1932, p.10)
chocolate en la Vila... fan el chocolate
de cacau (Llibret Foguera M. Nez,
Alacant, 1933)
chocolate y un chocolate a la ixida
chocolate As es chocolate? Si
sinyor (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 9)
chocolatera ni cresol, ni chocolatera
1790, v. 200)
chocolatera poseu al foc la
chocolatera (Liern: Telmaco en
chocolatera el chocolate bollint est
en la chocolatera (BNM, Ms.
Escalante: Un grapaet y prou, 6 de
giner 1868, f.7)
chocolatera el tal vaporet es una
chocolatera vella (El To Cuc, n128,
Alacant, 1917, p.1)
chocolateretes si vols chocolateretes /
que no poden ser millors (Boix, V.:
Fiestas ... St. Vicent Ferrer, 1855,
p.425)
chocolatera en la carteta que acabe de
deixarli en la chocolatera (Angeles,
P.: Al treballaor, faena,1926, p.15)
pichor
pa
dells.
chocolatera
855
Cambiarem de chocolatera (Morante,

J.: El to Estraperlo, 1947, p.1)
chocolatero els chocolateros molt
garbosos (Coloqui de Tito y Sento,
1789)
chocolatero torrant els chocolateros /
y atres el cacau triant (Segn
Micalet, 1802)
chocolatero el chocolatero ha volgut
llevarli el fret (Campos: El gallet de
chocolatero cuant era chocolatero
(Ferrando, J.: El tio de California, 1903,
p. 11)
chocolatero haur trencat palletes en
el chocolatero (Angeles, P.: Al
chocolatero la filla del chocolatero
(Alberona, E.: Lamo y senyor, 1927, p.
3)
chocolates chocolates y beges que es
flares fabriquen (Canyisaes, Monver,
1908, p. 90)
chocolatet chocolatets y ayges (Ros,
C.: Paper gracis pera contrafer, 1741)
chocolatet algn chocolatet (Comes,
F.: Sabater y detective, 1917, p. 33)
chocolatet, chicolatet diminutiu poc
usual, per nuc entre ladj. chic poqueta
cantitat- y el sust. chocolate: vaig a
ferme el chicolatet en panquemao
chocolatot vena de pendres un
chocolatot (El Bou Solt, 1877, p. 243)
chocorrochoc onomatopeya duna
dans: choc, chocorrochoc, choc (El
chocha si estic chocha (Escalante:
chocha sa mare est chocha en ell
11)
chocha em tena chocha (Escalante:
chochar quin home... el fa chochar
1911, p. 10)
Verderol,
vost
chochecha
chochecha! (Liern: La toma de Tetun,
1864, p.12)
chochechant
chochechant estn
(Huertas: La tea de la discordia,
chochechar es molt vell y chochecha
p. 18)
Chochim -morfologa evolutiva de
nom
propi
valenci:
Chochim,
Chochimo, Chimo; apareguent les dos
grafes en la mateixa fulla y autor:
Bon da, tio Chochim (...) mire, tio
Chimo (Garrot de sego, semanari
satric, 26 de agost de 1888, Alacant,
p.1)
chocho dtim ducts del llet salsus
y mosrap ?:
mandonguilles,
chochos, confits (Mulet: Tratat del pet,
c. 1650)
chocho pasts borracho: te dur unes
llepoles, / bons chochos regaladets, /
cada da confitets (BNM, Ros: Paper
chocho arrib a ser entre tots / el
chocho del capots (Martnez: Nelo el
Tripero, 1792)
chocho cat.xaluc. En valenci es
polismic: decrpit, mig faba, sinse
trellat, enrosinat en una chicona, etc.:
si el rey est com un chocho, / despus
que ha saborechat all que tant aborra
(Conversasions alusives al nou sistema,
1820)
856
chocho de tan chocho, la sotana no

maplega (Alapont: Chila u el sant,
1860, p. 5)
chocho Questar chocho? (Liern:
chocho el tinc tan chocho (Burguet:
El tio Sinages. 1882, p. 24)
chocho algn vell chocho o chalat (El
chocho pastiset confitat y en ralleta de
canella en mig: li porte chochos
confitats (El To Cuc, n160, Alacant,
1917, p.1)
chocho el goset... mon de animalet
que tena chocho al pare (El To Cuc,
2 ep., n53, Alacant, 1924, p.3)
chocho anem, anem, que me tens
chocho, enchocolatat (Gmez Gascn:
p.8)
Verderol,
vost
chochechar
chochecha! (Liern: La toma de Tetun,
1864, p. 12)
choda shaur vestit de choda
chodo del hebreu yhd y llet
iudaeus eixiren morfologes tan diverses
com lholands joodse, irl. giudach, fr.
juif y val. modern chodo; com un gran
chodo (Relaci entre Tito y Sento... a
chodo un chodio en rabo com lo bras
(Ms. Coloqui de lo que pasa en les
novies, c. 1800)
chodo, chudo digueren que als
chudos... (Rahonament entre el
Rasps de Rusafa y..., 1810)
chodo els chodios que mos tiraren les
portes (El Mole, 1840, p. 52)
chodo La conversi dels chodos
(Liern, Rafael Mara: Milacre, Valencia,
1858)
chodo, chudo en son temps els

chudios... (BNM, Ms. 14339, Qu no
ser!, 1862, f. 14)
chodo pareix un chodo de racholeta
1879)
chodo calla, chodio (Colom y Sales,
chodo chodo, t no magarres
chodo chodos hiava (sic)..., / y per
lladres els tiraren (Gadea: Ensisam de
chodo y a eixe gran chodo (Campos:
El gallet de Favareta, 1892, p. 9)
chodo -leixemple equival a gorrom:
de parella en un chodo (El Liberal,
chodo han colocat els chodos de
Chicago (El Cullerot de Alacant, 5
juny 1898)
chodo chodo! roin! (Sireno, D.D.:
El 606 o Mariano Malapata, 1911,
p.121)
chodo calla, chodo! (Montesinos,
p.8)
chodo caragol chodo, lo mateix se
guisa en arrs en bacallar que... (El Tio
chodo un incrdul, un chodo, un
vert... (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.8)
chodo me diuen... chodo y
desgalichat (Peris Celda: Terres
chodo deixes a rlit el dins de Chodo! (Puchol V.L.: U que te por,
1921, p.4)
chodo de racholeta atra veg el
rosari, chodo de racholeta (Barchino,
857
p.3)
chodo chodo... eixos que / en les
sinaetes van / al costat del Nasareno, /
en gorro de llanda al cap (Ruiz Esteve:
chodiot A que no la tenen? Ah,
chodiots! (El Pare Mulet, 1877, p.69)
Chodos ...de la present vila de Chodos
del any 1619 (DECLLC, 6, p.280, en
text valenci de 1619)
Chodos Chert, Chirivella, Chodos
(Nebot: Ort. cls. val., 1910, p.73)
chfer del fr. chauffer; cat. xfer: el
chfer del auto que anem a agarrar
1921, p. 10)
chfer Ning, es el chfer (Alberola
Serra, E.: Terres secanes, Valencia,
1924, p. 53)
chfer chfer, que la pols mos rosega
(El To Cuc, 2 ep., n 52, Alacant,
1924, p.4)
chfer Chfer, al Novetats! (Juan, J.
M: Chfer, al Novetats!, 1925)
chfer entra al ratet seguida de
Ramn, el chfer (Esteve: Els Magos
del chiquet, 1928, p. 9)
chfer sha retrasat el chfer (Puig
chfer y Fidel vestit de chfer (Salls
Rocabert: Els castigaors,1931, p.3)
chfer un chfer que sha tornat loco
perque les... (Juan Garca: El O95,
p.17)
chfer Per qu no busquem a un
chofer...? (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 59)
chfer y el chfer... eixe estar
conforme (Badenes,V.
M.: Tpat
sego, 1945, p.15)
choguet, joguet este joguet es gracis
(Ros, Carlos: Romans dels jochs, c.

1730)
choguet repichs arme en lo choguet
(Orti, J. V.: Fiestas Centenarias, 1740,
p. 216)
choguet eixos choguets (Coloqui de
choguet fi del choguet (Lladr,
choguet el sustantiu choguet (de
plstic, ferro o fusta pera chiquets, o
pea teatral curta), es diferencia
morfolgicament del verp: el chiquet
juava en un choguet: fi del choguet
1859, p.32)
choguet choguet en un acte (Salelles
1864)
choguet este choguet lliterari (La
creu del matrimoni, Valencia, 1866)
choguet choguet en un acte (Colom,
J.: Cuatre comics, 1873, p. 28)
choguet que aplaudixca este choguet
(Ovara: Males llengues, 1879, p. 28)
choguet te dedique este choguet
(Burguet, Batiste: Ahn est el lladre?,
1880, p. 1)
choquet respecte a novetats, el
choguet lric... (Semanari Garrot de
p.3)
choguet fi del choguet (Garca
choguet entre nines y choguets
10)
choguet si voleu els choguets no
ploreu (Guallar, J. G.: Nit dalbaes,
1900, p.6)
choguet este choguet es... (Pastor,
858

1905, p. 2)
choguet y si el choguet... (Soler,
1907, p. 69)
choguet el choguet (Breva, Vicent.
12)
choguet els choguets estn mol cars
(El Tio Cuc, Alacant, 5-I-1917)
choguet choguet bilinge (Cubells:
choguet servirlos de choguet (Peris:
choguet choguet (Barchino, Paco: La
barraqueta del Nano,1921,p.2)
choguet obra curta y cmica de teatro,
sainet: dnenli cuatre palmaes / si els
ha agradat el choquet (Puchol, V.L.: U
que te por, 1921, p.15)
choguet vena a esta casa carregat de
choguets (Comes, P.: El regrs del
choguet els Reixos... me porten els
choguets (Gayano: Els Reixos dels
pobres, 1927, p. 6)
choguet vindrn esta nit a deixar
choguets (Esteve: Els Magos del
chiquet, 1928, p. 5)
choguet com els chiquets... una veg
vist el interior del choguet, li cansa
(Alcaraz, L.J.: El ball del ram, 1928,
p.4)
choguet y si el choguet... (Urios,
1929, p. 12)
choguet choguet de costums de
Castell (Breva, V.: Anem A la
choguet es un caball de choguet
p. 10)
choguet durte sedes, nines y choguets

8)
choguet choguet humorstic alcoy
1933)
choguet choguets (Llibret Foguera
Mndez Nez, Alacant, 1933, p. 15)
cholba farta darrs en cholba
(Escalante, Eduart: Un grpaet y prou,
1868)
Choli alguna calaver far Choli una
nit (Bada y Adell, J.: La matin de
Sen Roc, 1864, f. 4)
Choli Choli, si vols casarte...
p.30)
Cholianet Cholianet! (BNM, Ms.
Sen Roc, 1864, f. 17)
chliva eres lo ms chliva! (Roig y
Ganda, 1887, p. 26)
cholivert les churretes del Villar / ...a
la finestra ventana / y al cholivert
peregil (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.66)
cholivert com el cholivert (Semanari
El To Cuc, n 120, Alacant, 1917, p.1)
cholva, cholba Escalante escriu
cholva en el manuscrit autgraf de la
BN: estic farta de arrs en cholva
prou, 6 de giner de 1868, f.41)
cholla cap, trellat, etc.: se va aliviant
eixa cholla? (Relaci entre Tito y
cholla em calf la cholla (Bib. Nic.
Primitiu. Col. Lotera, c. 1790)
cholla hasta una cafisada en conserve
dins la cholla (Coloqui de coloquis, s.
XVIII)
859
cholla ta ta no te cholla, / tha ficat en

estes danses (BNM, Ms. 15503, Prims
y grosos, 12 deembre 1859)
cholla cap, trellat: arre, burro, y
deixa dir... te poca cholla (Gadea:
cholla perdent la cholla, per no dir
sentit com (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.37)
chollar, chollaor tim desconegut,
documentat desdel sigle XIX. Lo
mateix
quel
aragones
chollar
(esquilar), pareix emparentat en cholla o
cap: els chollaors han fet un mitin... el
chollaor del... (El To Cuc, n 202,
Alacant, 1918)
chona per als chiquets del 1940, chona
era lo mateix que vulva o figa; pero
tamb caragol chicotet de terra, blanc en
ralles negrenques; bo pera la paella: la
chona... abandona el chirasol (El Tio
Cuc, n149, Alacant,1917, p.3)
chnec tant lo elefant com lo chonech
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
chnec un (caragol) chnec (Liern, J.
M.: La paella, 1862, p. 23)
chonec bou menor de dos anys: de
dos en dos com a chonecs
(Rahonament entre el Rasps de...,
1810, p.1)
chonec y atre dormint y roncant com
un chonec (El Mole, 1837, p.39)
chnega cuant sarrima a una chnega
(chicona)... tenen que cridar al...
p.10)
choneguet trali la mantal bou / y
guardat del choneguet, / quel diancho
de Marieta / est loqueta en Peret
p.107)
chonet un chonet quant se amorra al
mamellan (Coloqui de Rafelo de

Picasent, 1813)
chonetes brosa, cudols y chonetes
p. 38)
chongl lo mateix que chemec y
changlot, suspir en aufegor; castell
sollozo: la chica plorant y en chongl
da: Ay, mare...! (El Tio Cuc, n 163,
Alacant, 1917, p.2)
chop el val. chop, el cast. chopo y el
cat. xop deriven del llet populos >
*cloppus > chop. Corominas reconeix
la seua presencia en Aragn y Valencia
en el siglo XV (DCECH, 2, p.391):
com canya vana, / popul, chop...
chop chops (Beuter: Anals, 1538, c.
V, pl. 5)
chop chop: el chopo (Ros, Carlos:
chop rama de algn chop (Un pillo y
els chics educats en..., 1846, p.55)
chop abre blanc, chop (Pla y Costa,
J.: Ms. Dicc.val.c. 1850)
chop eixes nimes de chop (BNM,
1865)
chop com un chop (Balader y
Escalante: El agelo Cuc, 1877)
chop As se respira...As / entre els
chops (Ferrando, J.: En Bunyol y de
paella, 1903, p.23)
chop, ferse com un alt y fort: ferse
com un chop (El Tio Cuc, n 146,
Alacant, 1917)
chop molt propet dall va vore un
chop,/ y baix dell... (Vidal, V.:
Resialles del visi, 1921, p.3)
Chop valencianisaci del nom bblic:
la calma de Chop tindr (BNM,
860

chopa del bras la duya com una chopa
chopa, chopes castell cachucha; peix
de lespecie Cantharus orbicularis. Les
chopes, segons conta ma neboda
dAixabia, es peixcat per son pare en
eixes plaches.
chop castell mojada: que dus la
roba chop, per lauia de plucha
1925, p.4)
chopar, choparse, chopat dtim
ducts, dun llet tardiu *exsuppare <
suppa?: y alsantse tot chopat de dins
dun charco (Llombart: Tabal y
chopar chopar: empapar (Mayans:
Voc. val. 1787)
chopar me chop de dalt a baix
chopar, choparse generalment aludix
a banyarse vestit e, involuntariament,
per arremull de plucha, suor, caiguda
en sequies, esguitons, pualaes, etc:
pera qu? Pa que me chopen? (De
p.17)
choparse choparse hasta el moll del...
p. 315)
chopat ... estic poc chopat!
1874, p. 18)
chopat tot chopat de dins del charco
chopat ben chopat en un llibrell
daigua (Navarro: La pau dels poblets,
1913, p.51)
chopat en un espartet fenicat ben
chopat en la esquena (Casajuana: La
chopat en leixemple, un home banyat

en suor fa us pardic del vocable: Duc
de la Sofoquina, /... Bar de Vestit
Chopat
(Genovs, G.: Un grapaet,
1916, p.15)
chopat tot chopat (Peris Celda: Nelo
Bacora, 1918, p. 7)
chpaten no ser res; chpaten (el dit)
en un poquet dans y te sen pasar
duros!, 1919, p.5)
chopats Quiquet y Chuanet, chopats.
1925, p.3)
chopeti, chupet li corden el chupet
7)
chopet la tinc baix del chopet
1855, p. 16)
chopet es chaf tot el chopet (Liern:
La flor del cam del Grau, 1862, p. 20)
chopet chopet de pana, faixa y calses
de traveta (G. Albn, M.: Un ball de
convit, 1863, p.39)
chopet chopet, el chaleco (Rosanes:
Voc. val. 1864)
chopet chopet me pose (Liern, R.
chopet chopet y faixa de seda
p.71)
chopetins en Carnistoltes se veuen
camalets, chopetins... (Navarro y
Reig,V.:La pau dels poblets, 1913, p.7)
choplit aix, ms que de bes, te les
trases dun choplit (Liern: La Flor del
cam, 1862, p. 34)
chopo del itala schioppo, fusil de
soldat: carregar en lo chopo y deixarte
(Escalante: Lepe yTalala, 1886)
choquen no em choquen les
861
romansaes (BNM, Ms. 14339,

choquer de gallines ya les tinc
acomparaes/ al choquer de les gallines
p.65)
choquer de gallines el choquer de les
gallines y la pallisa (Navarro y Reig,
choquer de gallines la gallina escam
tel choquer rebordonit (C. Jaunzars,
G.: Una vara de Real Orde, 1921, p.24)
choques despus de les paranses venen
les choques (La Donsayna, 1845, p.
175)
Chora Chora: A la iglesia a fer el nuc
(Batiste: Coloqui entre Goriet y la
Chora. lc. 1850)
Chordi Chordi. Ya venen (La nit que
Chordi Chordi, no menredres
(Colom, J.: Tal es Cualis com Camalis,
Chordi en la espasa de Sen Chordi (...)
per les festes de Sen Chordi (Gadea:
Ensisam de totes herbes, 1891, pp.19,
262)
Chordi pareix la chocolatera del so
Chordi (Guallar, J. G.: Nit dalbaes,
1900, p.29)
Chordi Chordi Rufa (Vicent, J.: Els
peixcaors
de
canyeta,
choguet,
Barcelona, 1903)
Chordi Yo soc Chordi (Chirivella, P.:
Chordi Hola, Chordi Tu per as?
1927, p.9)
Chordi Chordi, ya tens ocasi pera
lluirte (Soler, Virgilio: Sha perdut el
p.10)
Chordi Vinga, Chordi (Colomer, E.:

Me cason...!, Alcoy, 1931, p. 16)
Chordi les festes de San Chordi ya
reconegudes (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 2)
chorisera en la chorisera quns
chorisos (Escalante: La senserr, 1871)
choriseres pastiseries, choriseries,
mercat nou y atres punts (El Bou solt,
1877, p. 114)
comprant
en
les
choriseres
pastiseres, choriseres, Mercat nou y
atres punts (Llombart: Tabal y
choriseres en les choriseres estn
tots (Mills: En lo mercat, 1884, p. 16)
chorisero al chorisero dall enfront li
ha dit... (Escalante: La senserr del
mercat, 1871)
chorisero el chorisero que vinga
pronte (Ovara: Per tres pesetes, 1881,
p. 9)
chorisero que tu li feres cas a daquell
chorisero (Vidal Corella, Vicent:
choriset y que li comprara colonia y
choriset (Sendn: Ella, latra y..., 1934,
p.15)
botifarretes,
chorisets
chorisets
(Peidr, Vicent: Don Juan Treneta,
1882)
chorisets,
botifarres
chorisets
1921, p.3)
choriso -sustantiu dorige desconegut,
del llet salsicum?; emparentat en el
port. chouria; cat. xorio:
de
chorissos, mondonguilles (Mulet, F.:
Tratat del pet, c. 1680)
choriso gran regal de chorisos y
pernils (Archiu Mun. Elig. Romans del
pleit, 1776)
862
choriso bones olles en chorisos, /

pernils (Abaristo, obrer de vila, o
manobre, 1813)
choriso y un choriso prim, bon suc de
raim (La Sambomba, 24 de desembre
de 1840)
ixca la bota,/
coca en
choriso
granotes / y estos chorisos / vosts en
volen? (B. Baldov: Cheroni y
choriso pernil, chorisos, llonguets de
gloria (Alapont: Chila u el sant, 1860,
p. 4)
choriso chorisos, arrs, safr (El tio
Cavila, 1873, p. 10)
choriso dins de lolla / en lloc de
choriso, carn (El Pare Mulet, 1877,
p.58)
choriso un choriso o pernil (Burguet:
El tio Sinages, 1882, p. 14)
choriso pernil y chorisos (En las
fiestas de Sta. Brbara, Rocafort, 1891)
choriso chulles, llomello y chorisos
1902, p.39)
choriso un rastre de chorisos y
botifarres (Canyisaes, Monver, 1913,
p. 225)
choriso en chorisos... chulles (El To
Cuc, n 158, Alacant, 1917, p.2)
choriso yo soc Choriso..., el ms
chiquet (J. Garca: El 095, 1931, p.9)
chorlit tinc un chorlit / que tan gran es
de da / com es de nit (El Colom, 6 de
febrer 1841)
chorlit chorlit (Semanari El Chorlit,
15 de febrer de 1841)
chorlit tan pita com un chorlit (La
chorlit el cant dun chorlit (Gadea:
chorlit chorlit... paixarell, taula (El

chorlit alt y font del Chorlit; sempre
enredrant, Corominas invent la grafa
Txorlit com si fora valenciana
dOntinyent y Vall (DCECH)
chornal pagante be el chornal
(Coloqui de la Mosa de Peyr, 1795)
chornal el bon chornal (Mentres pasa
chornaler es un pobre chornaler (Les
chornalera tota la chornalera, els
treballaors (Canyisaes, Monver, 1910,
p. 148)
choro del cal, lladre: ixqui choro tan
probat... entre els saltechadors
(Martnez, Pasqual: Nelo e Tripero,
1792)
choros ya shan acabat a colps / les
corregudes... / ara venen les de choros
p.118)
chorovita nom de pardal y,
traslaticiament, una chicona bledana: y
una chorovita (Valls: El to de sa
neboda, Alcoy, 1933, p. 12)
chorovito, churuvito sinyoret elegant.
Pot vndrer del nom en cast. del pardal
caballero de pies amarillos que, en
valenci, es diu churlivita (Vidal: Cat.
aves de la Albufera, 1856, p.19); dah
que en alguns puestos, com en
Monver, tingam churlivita > churuvito
> chorovito; sinse olvidar el choro
cal : y tots els churuvitos, vinga
donarte la ma (...) ests fet un
chorovito (Canyisaes, Monver,1907,
1908, pp. 59, 78)
chorra chorra bon suc, es bon mos
(El Mole, 1840, p. 157)
chorr no he notat yo la chorr (El
863
chorr com aboc Deu en eixa cara la

chorr de la bonicaria (Serneguet,
chorra-aiges Qu es el Teatro
Sirco? Un chorra-aiges que cuant la
naturalea mos favorix en alguna
regaeta... (Semanari Garrot de sego,
23 de setembre 1888, Alacant, p.3)
chorraes el poc valor duna chorr de
llquit pas, metafricament, al poc
valor de un comentari sinse trellat, un
fet intil o un be material escs: saps
que de aigua en dos chorraes...
maig 1938)
chorrar dtim ducts, onomatopeya
del sonit dun llquit al curer?; cast.
chorrear: canal per hon chorra lo
sucre
(Beltrn,
Jaume:
Obres
chorrar la sanch estava chorrant
231)
chorrar chorrant sanc (BSM, Ms.
6781, Mulet: Comedia de Gayferos, c.
1660)
chorrar lo cel chorrant (Serres,
Miquel: Real Academia, 1669, p. 105)
chorrar y la sanch est chorrant
(BUV. Blasco, B.: Ms. Rel. carrer
dAlboraya, 1687)
chorrar chorrantli la sanc la ferida
Vall dAlbayda, a.1735)
chorrar fresquets de hui, e chorrant
sanch (Sentiment y aconhorts de Mon
Senyor, 1755)
chorrar chorrant sanc (Archiu Mun.
dElig, Romans del pleit del pollastre,
1776, v. 84)
chorrar trons y rellams, /... tot a un
temps me est chorrant
(2 part.
Relaci... el chasco que li donaren a un

chorrar li chorra suc y mel (B. N.
Primitiu, Ms. 419, Coloqui de Pep, fill
de Alboraya, c. 1790, f. 68)
chorrar du sempre chorrant el dit (El
Tabalet. Valencia, 1847, p. 95)
chorrar els caballs... budells en terra y
chorrant sanch (El Bou solt, 1877,
p.84)
chorrar pero veig que va a chorrar
mes sanc que... (Liern: La mona de
Pasqua, 1862, p. 14)
chorrar pareix que chorren (Baldov:
chorrar tot chorrant (Sansano Fenoll,
A.: Una sublevaci en Jauja, Elig, 1896)
chorrar a ella li chorren les sinages
per raere (Navarro Borrs: Es de
chorrar chorren com dos canals
(Campos, J.: El gallet de Favareta.
1892, p. 10)
chorrar mel agarra duna orella y li la
fa chorrant sanc (Salvador, Carles: Un
chorrar y cuant plou chorra laigua
1921, p.8)
chorrar y de tant gust li chorra al
agelo la bava (Llibret Foguera Reina
Victoria, Alacant, 1928)
el
fascisme
catalaner
chorret
catalanisa en xorret nostra morfologa:
y el chorret, de vi (Coloqui de fr, Pere
de la Merc, c. 1790, v. 292)
chorret y bevent al seu chorret
chorret quin chorret ms finet (Soler,
1907, p. 34)
chorret el chorret del vi del barral
864
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1913, p. 222)
chorret fer un chorret... en la Vila
(Joyosa) sempre est chorrant este
chorret (El Tio Cuc, n 100, Alacant,
1916)
chorret en el hort del Chorret (El To
tres
sous
per
chorrionada
chorrionada (Cap. vi foraster, Oriola,
1673, f. 5)
dels
galerers,
chorrioner
chorrioners... (Cap. vi foraster de
Alacant, Oriola, 1673, f. 7)
chorrit, chorritada cada chorritada
chorritada y nosatros, chorritada
1790)
doli,
psali
una
chorritaeta
chorritaeta (Llombart: Abelles y
abellerols, 1878, p. 48)
chorrit ha eixit un chorrit de
tarquim que me sha ficat per... (Peris
Celda: Voleu llum?, 1918, p. 8)
chorritons li caiguen els chorritons
damunt (Peris Celda, Josep: La
bolcheviqu, c. 1932, p. 13)
chorritosa numeret de loto y tamb
adj. insultant: bruta de taques y
esguitons: Chorritosa! La ta Pel!...
No em compra may un numeret enc
que rife un porc (Angeles, P.: Al
chorro dorige onomatopyic, es
com al portugus, valenci, gasc y
castell:
bancalets
del
chorro
(DECLLC, doc. ms. Archiu Castell de
Guadalest, any 1589)
chorro per lo chorro (Exulve:
chorro caiguen els dos chorros de la
neu (Bando... a honor y glories del

chorro, choro el text oferix ductes
entre vibrant simple y mltiple: Choro
(sic) Parrut, bona nit (Segn
conversaci que tingueren Chorro (sic)
el Parrut, ordinari de Almusafes y
Bonifaci, c. 1809)
chorro ya shan dut bon chorro
ser!, 1862, f. 2)
chorro, fer riure a perque a tots fa
riure a chorro (Bellver, Blay: La creu
chorro a chorro les llgrimes cauen
chorro a chorro (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.47)
chorro Qun chorro ms fresquet!
Castell, 1907, p. 34)
chorro y del tall li ixa un chorro de
sanc (El Tio Cuc, n 163, Alacant,
1917, p.2)
Chorro, San (tamb Sen Rorro)
dorige pardic, o per pronunciaci en
llengua de drap dels borrachos:
posarse... de ferse dosets, mig roro
(Llombart: Abelles, 1878, p.46); Yo
por Voto va sen Rorro! (Palanca:
Llgrimes de una femella, 1859, p.2 )
Era sant dels borrachos, com
arrepleguen numeroses lletres populars:
Sen Rorro era un sant, / un sant
milagrs / que pera ferse un got / no ha
segut may peres. / Quant era chiquet /
apenes parlava / anava a tabernes / y
samborrachava . En Alacant, pot ser
que per la rarea de Rorro y per
lasociaci a chorro de vi, apareix un
San
Chorro
en
connotacions
gastronmiques: Vtol! San Chorro
gloris, / abogat del cullerot, / eres el
865
ms milagrs / que es coneix en este

clot (El Tio Cuc, n149, Alacant, 1917,
p.3)
chorro quin chorro ms gros, daigua
27)
Chorro, Font del -per tot lo Reyne de
Valencia -siga Biar o Clig, de Nort a
Sur-, ixen topnims referents al Chorro,
a vegaes en puestos ahn no queden
recorts ni recialles de lantiga font,
afon per paster de chalets y camps
de golf. Pero el misteris mosarabisme
valenci est viu en la documentaci y
lliteratura en sa morfologa valenciana
en ch, hui prohibida per els
colaboracionistes: hui sen han anat de
paella al Chorro (Virosque, A.: La
chorro la suor chorro a chorro
chorro en Polop... el cam del chorro
est fet un pedregal (El Tio Cuc, 2 ep.
n 57, Alacant, 1924, p.3)
chorro la font lluminosa els encandila
en el chorro (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1930)
chorroll un chorroll de vi (Faubel: El
senserro de Monc, 1870, p. 15)
chorrolloses fetes unes chorrolloses
chorrolls ixen chorrolls a grapats
chorrolls Maria Chorrolls, niu de
puses y de polls (Matraca de un mosot
y un estudiant, s. XVIII)
chorrolls font de vi, dos o tres
chorrolls (Mendoa, f. Manuel: F. del
C. Carmen, 1622, p. 221)
chorros ... dels ulls dos chorros
p. 2)
chorros els chorros daigua que caen

del trespol (La creu del matrimoni,
chorros em cau a chorros (Campos,
Joseph: El gallet de Favareta, 1896, p.
7)
chorros chorros de foc de un castellet
chorros la llum entra a chorros (Vidal:
La llangosta, estren en Castell, 1928,
p. 31)
chorrs banyat daigua: li han tirat
una pual daigua... y que chorrs va
1926, p.12)
chorros masclets disparantlos a
chorros (Llibret Foguera Alfonso el
chorros est tirant chorros dart
Alacant, 1952)
chorrosa perque tens una maganya / y
la portes tan chorrosa... (Gadea:
Ensisam, 1891, p.188)
chorroses produixen les funsions
chorroses en... esta cita no se dahon
lha tret, me cridaren per telfono y la
deix a miges (del To Cuc
dAlacant?,c.1916).
chorrosos com chorrosos els tens ara
(Bellido, F.: Un francs de Rusafa.
1876, p. 22)
chorrut Fransisqueta del Chorrut / fa
molt de... (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.53)
chosa sust. val. dtim desconegut,
germ del antiu gallec choa (hui
chouza), y esp. antiu choa (hui choza).
En val. estava arrailat en el
Renaiximent: y habit all en choses y
barraques (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538, f.LII )
866
chosa dins ma choa (...) prop les

choces dels pastors (Timoneda: Aucto
chosa es prohibix que en ses choses,
barraques y cases no... (Ord. custodia...
del Regne de Valencia, 1678, p.29)
chosa y, carregats en la neu, /
tornbem (sic) cap a esta chosa
p.20)chot, choto tagarrar un choto
que et quedars aspat (El Mole, 1840,
p. 60)
chot pegant chots a esquerra y dreta
(Font, Vicent: Lorcul de Caspe, 1861,
p.12)
chot qu ta pasat en la cara que la
tens plena de chots? (Barreda: Un
arreglo, 1870, p. 13)
chot si marribe a cremar li fas en lo
ventre un chot (Barreda: Un arreglo
chot mella o raja causada por un golpe.
Golpe del hierro de un trompo con otro
(Escrig: 1887)
chota y en chota de cabra, / boca
dabaecho (Llombart: Lagela Puala,
c. 1880)
chotera y una chotera dastopa
chotis del alem schottisch, 1 doc. en
text bilinge valenci-castell: schotis,
varsoniana (G. Albn, M.: Un ball de
convit, 1863, p.20)
chotis apareix com a femen, lapsus
calami?: a vore si tocarn / una chotis
flors, 1890, p.26)
chotis ballaores... pedre un chotis
chotis va tornar a tocar un chotis (El
chotis alguns escritors mantingueren la
sibilant inicial del tim: Un schotis?

(Gmez Polo, J.: Yo mate... bous,
1926, p.15)
chotis es el schotis un ball molt...
1927, p.11)
chotis Lo ques eixe chotis sel
ballem... baix el teu balc (Meli, F.:
Encara queda sol en la torreta, 1931,
p.70)
choto cast. cabrito: en la cara ms
descar quun cul de choto (Gadea:
Ensisam, 1891, p.251)
choto adj. carinys: es ell... es ell...
el meu choto!... el meu Nasiet... El meu
choto (Peris Celda: La ta Pepa Tona,
1918, pp. 6, 18)
choto, chotet digual modo que porta
el chotet la cabra (Martn, A.: La
choto no ha segut atre que fer dos
fotos y ha brincat en un rato igual que
els chotos (Semanari El Obrero
choto disgust, desmay, batistot: Ah
el tens / plorant. Ves a saber ara / per
qu choto haur pres (Soriano, F.:
choto Desde lEbre cap al Sur, choto
en -o, pot ser terminaci dherencia
morisca-mosrap, o pot ser en valor
hipocorstic paralel als noms de Nelo,
Chimo, etc. Al fi, tot es u (DECLLC,
9, p.594) En catal, manipulant fonts,
Corominas escriu xoto y Ximo ahon la
documentaci en valenci mostra choto
y Chimo.
Chuan mes grses que la O de Sen
Chuan (Ros: Segona part de les penes,
c. 1740)
Chuan Chuan (Bib. Nic. Primitiu:
Ms. Relaci que fa Pep de Chuan, s.
867
XVIII)
Chuan Pep de Quelo y Chuan lo Sort
Chuan Est clar, tio Chuan (Mentres
Chuan els mateixos y el so Chun
(G. Martnez, J.: Silvestre el de
Chuan el tio Chuan (Alarcn Masi,
Vicent: El tenorio de Alsabares, Elig,
1891)
Chuan Sen Chuan (Serrano, A.: Una
sublevaci en Jauja. Elig, 1896, p. 8)
Chuan del sinyor Pepe Chun
Alacant, 1905, p. 18)
Chuan ... el pardal de Sant Chuan!
p.15)
Chuan Fogueres de San Chuan
1928, p. 12)
Chuan, Placha de San en el estiu ... la
Placha de San Chuan (Alacant!,
Ofensiva, Boletn de la 18 Brigada
Mixta, n 42, 27 marzo de 1938)
Chuan en la nit de Sent Chuan
Chuana Chuana ay! eixa fon la
millor (Liern, R.: Aiguarse la festa,
1864, p. 13)
Chuana y li digu un pobre a Chuana
Chuana Si vols saber qu soc .-Chuana
la torta (El Cullerot Alicant, giner
1897, p.4)
Chuana la ta Chuana (Gmez
Gascn: Cremaes sinse foc, 1917)
Chuanera la Chuanera y bruixa nit de
fogueres (Llibret Foguera Mndez
Nez, Alacant, 1933)
Chuanet Mare de Deu, Chuanet!
(Relaci... un foraster de Valencia,

Alacant, 1783)
Chuanet, Sent poble molt acomodat, /
Castell y Sent Chuanet / y tots los atres
de baix (Discret rahonament, queixa
formal que fan contra el Micalet de la
Seu, 1802)
Chuanet sobre dirme Chuanet mhan
pillat... (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 35)
Chuanet mentres tinga una peseta el
meu cos Chuanet (Nebot: Les
Chuanet Questraleches, Chuanet?
(C. Bonet, Edmundo: La planchaora,
1901, p.5)
Chuanet Chuanet. Me shan perdut,
pare (Martnez Ruiz. A.: Canyisaes,
Monver, 1906)
Chuanet Chuanet... se pot? (Peris,
p. 7)
Chuanet y li diu:.- Che, Chuanet...
Chuano a mon pare li den les
llauraores sinyor Chuano, fontica que
recorda la clsica de Joano(t): Pere
Chuano, ya el coneixes (Coloqui de
una que li den Crisstoma. En
Cartagena, en la Imprenta Real de
Marina, c.1770)
Chuano Chuano, anem a armosar.-Yo
ya estic piensat (...) Y aix, Chuano?
A quint sant? (Balader, J.: Al sa y al
pla, 1862, ff. 11, 59)
Chuano Chuano (Escalante: A la
Chuano Chuano, em tiren de casa
(Ballester, A.: El to Sech, 1870, p. 8)
Chuano Chuano, lautor (Colom: Tal
es Cualis com Camalis, Castell, 1872,
p. 3)
868
Chuano no et cries t Chuano (Mora

y Roig: El cap dOlofernes, 1872, p. 8)
Chuano Pepet, Chuano, el Mellat
(Thous, Maximili: Foc en lera!, 1900,
p.1)
Chuano Che, Chauno, ten vens al
charco esta espr? (Martnez Ruiz,
p.146)
Chuano Chuano, estic de lo ms
satisfet (Vidal Roig, F.: A Roma per
tot, 1911, p.9)
Chuano Chuano Sols est en trates en
les empreses de Muchamel... Che,
Chuano, he venut el gos (El Tio Cuc,
n 71, 100, Alacant, 1916)
Chuano Pepeta, Chuano, Pere...
p.3)
Chuano ara meu ha dit Chuano
6)
Chuano Chuano (Arniches, C.:
Doloretes, estrenat en 1901, ed. 1921,
p.8)
Chuano Soc Chuano...! (Palau y
Chuano ninots representant al tio
Chuano (Llibret Foguera Alfonso el
Chuano el to Chuano (Llibret
Foguera de Alfonso el Sabio, Alacant,
1960)
chuar chuant, sempre afanosos de fer
dins (Semanari El Obrero dElig,
10 de giner 1938)
chubasco sust. modern, tant en
valenci com en castell; derivat del
portugus chuva, plucha:
no mos
agarre el chubasco (El Tio Cuc, n 106,
Alacant, 1916)
chuche -del llet idce, en val.
sobtingu la variant ms allunt

respecte al tim: chuche eclesiastich
(Bib. Univ. Valencia. Morl: Ms. 666,
c. 1649)
chuche en la garnacha de chuche
(BUV, Ms. 668, Raonament de
chuche li dar part al Chuche (Len,
chuche per mi acudix a la Audiencia /
el Chuche y el Abogat, / el Relator y el
Notari (Segn rahonament entre el Rat
chuche interrogar als condenats y
chuche al mateix temps (Bellver, Blay:
chuche chuche (Roig Civera, A.: Un
chuche, 1873)
chuche el chuche va saber que all en
el port de San Antoni... (El To Cuc,
chuche esta espr vindr el chuche
5)
chuche te cara de chuche reneg
p.2)
chuche as estar el chuche (Sendin
Galiana, A.: Grogui , 1931, p. 12)
chucheres derivat ducts de chocho,
pasts borracho; coses de poc valor,
aliments pobrusos y golosines pera
chiquets: donant quatre chucheries
(Bib. Nic. Primitiu, Coloqui de la
Rocha, 1795)
chucheres torrats, avellanes y atres
chuchelleres (Llombart: Tabal y
chucheres damunt desta, varies
chucheres (Gayano: Els Reixos dels
pobres, 1927, p. 5)
Chudea Herodes, el de Chudea /
869
matls chiquets inosents (Gadea:

Chudes de mal nom Chudes (El Tio
Chudes No vullc re Chudes!
Chudes, rechudes rechudes, que...!
Alacant, 1952)
chudeu chudeu (BUV. Ms. 668, Be
pots, Ciutat de Valencia..., c. 1730)
chuda chudia (Escoriguela, J. B.:
Reflexiones crticas, 1794)
chuda, juda les variants chuda,
choda,
juda,
chuda,
eren
polismiques y, algunes, tacaes de
racisme: dona
practicant del
chudasme, beata gorromina, pardals de
mal pronstic, etc.:
cast. Avefra
mouda; val. Chuda (Vidal: Catlogo
de aves de la Albufera, 1856, p.15)
chuda juda: ave fra mouda ...
comn durante el invierno, judes per
lhorta tanca la porta, con que se
advierte que estas aves anuncian el
invierno (Escrig: Dicc. 1887)
chudes per lhorta com sha dit, el
sentit de vrer chudes (castell ave
fra) per lhorta anunciant mal orage,
sampli irnicament a vesites llandoses
o dalgn perill: el meu aprenent, cuant
ne veu pasar alguna de vosatros per la
porta del taller, me diu: Mestre, chudes
per lhorta, tanque la porta? (Tallada,
1924, p.9)
abeataes...
chudes per lhorta
chudes per lhorta? Tanca la porta
chufa dorige ducts, el nom deste
tubrcul apareix en valenci y castell
en els sigles XV y XVI. En castell,
com es llgic, heu trobem en autors que

coneixen el valenci, com Enrique de
Villena (pare dIsabel de Villena), o en
la comedia Yplita, public en Valencia
lany 1524. Atres vegaes, el text castell
senyala lorige: com chufas en
Valencia (Durn, A.: Romances,
Madrid, 1851 reproduix un text castell
del any 1605). Encara per el 1600 era
considerat valencianisme en castell:
en cuanto al Cyperus esculentus, es
planta especialmente cultivada en la
Vega de Valencia, y Covarrubias
todava da chufa como especialmente
valenciano (Corominas: DCECH, 2,
p.403)
Com a nom de tubrcul pera
fer horchata els etimlecs no ducten del
orige valenci, pero es confundixen o
mentixen al llegir xufa, xufla ahon la
documentaci en valenci du chufa,
en ch-. Enc que nhian ductes, pareix
que del mosrap kukffa naixqueren el
val. chufa y el cast. alcatufa,
diferencia llxica coneguda dantany:
un talec de alcatufas, / o chufes en
valenci (Poeses casamiento de N.Sr.
Prncipe, Imp. Miquel Estevan, 1802).
Els catalaners de la Generalitat
Valenciana, obedint al IEC, introduixen
els catalans
xufa y xufla. En
valenci es chufa, siga en el cult
valenci dels lletinistes, chuffes
(Thesaurus, 1575), o en loficial y
cancilleresc: chufes, la crrega
mercaderes, 1607)
chufa chufes (Palmireno, Loreno:
Vocabulario del humanista, Valencia,
1569)
chufa chuffes, cyparis (Pou, O.:
chufa les chufes (Maluenda, Jacinto
870
Alonso: Endechas en lengua valenciana,

1628)
chufa fondellol, coques, pasts,
chufes (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
chufa ... chufes, per lliura de moneda
(Memorial de les mercaderies, Valencia
1695)
chufa parlant Mayans de paraules que
pasen a atre idioma, diu: chufa, frutilla
dulce subterrnea; la qual fruta con el
nombre vino de Valencia (Mayans y
Siscar, G.: Orgenes de la lengua, 1737,
p. 417)
chufa y ells no valen una chufa (Ros.:
Paper gracios, c. 1740)
chufa chufes, tramusos (Bib. S.
Morales, Ms. 6563, 1745)
chufa, no vldrer una llocuci que
M.Gadea copi deste coloqui en
Ensisam (a.1891): pensen de que els
llauradors / som alguns escotiflats / y
ells no valen una chufa (BNM, Paper...
chufa, chufetes tiranli gra... tiranli
chufetes (Coloqui... un llaurador li
any 1758)
chufa y les chufes (Coloqui del viage
de Tito a Madrit, 1789, p. 2)
chufa talec de alcatufas, o chufes en
valenci (Len, C.: Poesies. Imp.
chufa ya te donarn pa chufes (El
Mole, 1840, p. 63)
chufa suc de chufes (Declarasi
amorosa, Xtiva 1852)
chufa per vendre chufes (El Chufero,
cancin valenciana, Barcelona, 1858)
chufa ahn se cri dende chic, entre
la chufa y el cacau, en Alboraya
(BNM, Merelo y Casademunt: Els
chufa panses. chufes, cacahuet...
20)
chufa nom diga chufa (Palanca:

Secanistes de Bixquert, Xtiva 1867, p.
43)
chufa soc tamb de la terra de les
chufes (Liern, Rafael M: Telmaco en
chufa y me cullga els naps, / y me
nuguels espinacs / mentres les chufes
plegue (G. Capilla: Cada ovella en sa
parella, 1868, p.21)
chufa a portar chufes (Colom, J.: Lo
que fa la roba, Castell, 1875, p. 23)
chufa ... se planten les chufes en
Alboraya? (Escalante: El tio Perico,
1875)
chufa com les chufes ques cullen en
Alboraya (El Bou Solt, 1877, p. 281)
chufa sense dir ni chufa (Mills, M.:
En lo mich del mercat 1884)
chufa ni chufa digu al caure
chufa es mol bo mesclat en chufes
p.193)
chufa, no vldrer una alguns
escotiflats,/ y ells no valen una chufa
chufa, no dir ni no matrevixc a
parlar... si ella diguera chufa (Rubert
1897, p.16)
chufa mel y chufa (El Cullerot.
Alacant, 1898)
chufa ni chufa (Cambiar destat.
Choguet
valenci,
estrenat
en
Eldorado, Barcelona, 1901, p. 7)
chufa Qu vol chufes? Home!
(Arniches, Carlos: La divisa, 1903,
p.38)
chufa chufa (Fullana: Gramtica
valenciana 1915, p. 40)
chufa no me pugueren dir chufa
(Breva, V.: Ilusions dun soldat,
chufa, no dir ni estar mut en la
conversaci: no me va dir ni chufa (El
chufa, rechufa com a interj.: Ah,
871
rechufa! (Juli, Seraf: Novio de

Pascua. 1916, p.59)
chufa pots dirmos si son chufes o
cacahuets (El Tio Cuc, n 123, Alacant,
1917, p.2)
chufa cacau calent y tramusos... chufa
dAlboraya (Peris Celda, J.: Arrs en
chufa la chufa... el forment (Peris:
Mosquit de tenda, 1923, p. 10)
chufa Y ella qu diu?Ella?, ni
chufa (Montesinos, V.: Y diuen quel
peix es car?, 1926, p. 17)
chufa la millor chufa y trams (Peris
chufa pues a m chufes (Sendin
chufa autor de chufa (Herrero, J.: En
chufa pero das, mut, ni chufa
p.21)
chufera junsa chufera (Cavanilles:
Obs. 1797)
chufero per aix no sapura un chufero
en corfa y molla (La Donsayna, 1844,
p. 74)
chufero en el caf del Chufero (El
chufero en ca el chufero les taules
plenes (El Tio Cuc, n161, Alacant,
1917, p.2)
chufero anem tots a casa el chufero
p.16)
chufero entre en ca el Chufero y...
car?, 1926, p. 16)
chufero que igual pot haver segut dun
chufero com de... (Richart Llopis, F.:
La salvasi de Salvilla, 1927, p.7)
chufero en la porta de casa el
Chufero (Tallada, Miquel: Les

chufes, cuant ploguen en un temps
que may vindr: fer cuant ploguen
chufes (El Mole, 12 de febrer 1856)
chufes, sanc dhorchata de sanc de
(h)orchata de chufes (Tordera, F.: Un
fill digne de Alacant, 1860, p. 14)
chufes cacahuet, chufes, bellotes,
nyesples, chnchols... (BNM, Ms.
14480, Merelo y Casademunt: Els
chufes, horchata de nostra sanc sha
tornat caldo dolives u horchata de
chufes (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.25)
chufes, horchata de han portat un
grapat de palles pa la horchata de
chufes (El To Cuc, n 202, Alacant,
1918, p.2)
chufeta Chufeta (Blat, L. G.: Quelo
Chufeta, Valencia, c. 1920)
chufeta me prenen per Quelo Chufeta
(Juan. J. M: Chfer, al Novetats!,
1925, p. 4)
chufetes pera tiralos flors y chufetes
a... (Gadea: Ensisam, 1891, p.492)
chufla -1 doc. no son chuflas, burles
y bromes (DECLLC, en text occit del
1200)
chufla no me gastes chufla (Tallada,
chufla dins, cantant en chufla
p. 6)
chufles chufles, no eh?, que me...
p. 30)
chufletes en dos nmeros... chufletes
sobre el asesinato que s ha fet (El
Mole, 1837, p. 93)
chufo cilindre metlic o de plstic pera
872
ondularse el monyo, siga en casa o en

les peluqueres. Cuan era chiquet, per
1950, manrecorde que era lleig ixir al
carrer en ells: Eixa chicona no te
vergonya, ix al carrer en chufos.
chug, chu se chu al burro el
Castell (Llibret Foguera Dr. Pascual
chugador puix si fossen chugadors
(Serres, M.: Fiest. V. Desamp. 1667, p.
261)
chugador, chuaors els chuaors (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 2)
chugador, chuaor chuaor de baralla
(Llibret Foguera Campoamor, 1944)
chugant, chuant chuant a pilonets (El
Cullerot, Alacant, maig 1898)
chugar si un poc vols chugar,
chuguem (BSM, Ms. 6781, Mulet:
chugar chug a conills amagar
(Carb, Josef: Luces de aurora, 1665, p.
333)
chugar chugar al anell (Archiu Mun.
1776)
chugar, chuar as es chuar al butoni
(El Mle, Valencia, 1840, p. 10)
chugar, chuar Chuar yo al
sapuquero? (Balader: El agelo Cuc,
1877)
chugar, chuar chuar al truc-y-flor
chugar, chuar a chuar al truc. Vos
desafe (Peris Celda: Terres malahdes,
1919, p. 23)
chugara chugara un poch als naips
(BUV, Morl, Ms. 666, c. 1649)
chuit cast. Zarapito menor; val. Chuit
p.18)
chula, chulo del llet scilus que don
el mosrap lo o, lo ms segur, per

afresis del it. fanciullo, fanciulla >
chulo, chula. Per traslaci semntica,
per eixemple, de chicona chula a
coses chules o boniques: mon afecte
tasegura / que, en tes qualitats perfetes
(sic), / y discrecions (sic) tan chuletes
(BNM, Ros: Paper curis pera fer lo
son amor, c.1740)
chula tan chula com la de marres, / per
ms que lixqu a la cara (Gadea:
Ensisam de totes herbes, 1891,p.126)
chula fent senyal de dins y molt
chula (Sendn, A.: Ella, latra, y...,
1934, p.7)
chules qu casaquetes tan chules
Garcia, 1787)
chules ...cantar dos cansons de
aquelles que saps tan chules
Chelarda, Imp. Reg. Tipogrfica, 1858)
chules mes sha vengut a saber / per
Nelet el de les Chules / que... (Snchiz
Chuliana bon nimo, Chuliana
Chuliana So Chuliana (Vives, R.:
Chulilla Ollera... Chulilla... Alacant
Chulilla Chert, Chirivella, Chodos,
Chulilla (Nebot: Ort. cls., 1910, p.73)
chuliola peix, gallina de mar: ulls de
renoch, de chuliola (Ort Mols,
Joseph: Soneto en consonants, 1690)
chulita, vela ballant la vela chulita / de
punteta y de... (Abaristo, pe de obrer
de vila, o manobre, 1813)
chulo cuant ms a trosos, ms chulo
873

chulo leixemple saludix a un
fachends
ridcul
de lEixplan
dAlacant:
chulo de cart (El
Cullerot Alicant, Alacant, 1897, p.4)
chulo solament per ser tan chulos y...
p.1)
chulo deshonrat! poc home!chulo!
p.15)
chulo de chulo... fent chepes
p.12)
chulos qu sarahuellets tan chulos
(conv. entre Nelo y Quelo, Imp. Onofre
Garcia, 1787)
chulos chulos, espasa... (BSM, Ms.
6781, Correguda de bous, 19 septembre
1831)
chulona es ms chulona que...
p. 4)
chulla
(Pou,
Onofre:
chulla
chulla Las costillas del carnero
cortadas... chulla es vocablo valenciano
(Covarrubias: Tesoro de la lengua, 1611)
chulla a pam (sic), y chulla; a la faba
(Ros, Carlos: Roman dels jochs, c.
1730)
chulla la chulla y la dona (Galiana,
L.: Ms. Refrans valencians, c. 1760)
chulla quatre chulles me he menchat
(2 part... com el tio Joan Senent de
chulla ... de pernils y chulles/ en ms
pesetes que fulles (El Mole, 1837, p.
31)
chulla chulla: costilla (Lamarca,
Lluis: Dicc. 1839)
chulla y sols reina el pa y la chulla
(El Tabalet, 1847, p. 150)

chulla el gat a la vista duna chulla
1855, p. 19)
chulla rostida estn rostides les
chulles? (Santapola: Coloqui entre
Mandrango y..., 1858)
chulla una chulla (Salelles Cardona,
C.: El suspirs dun llauraor, 1864, f. 5)
chulla al Motil, al so Chulla, a Sento
Lila (Bada y Adell, J.: La matin de
Sen Roc, 1864, f. 6)
chulla una chulla: una chuleta
(Rosanes, M.: Voc. 1864)
chulla llomello, pa blanc y chulles
6)
chulla a la brasa moltes chulles a la
brasa (Roig Civera, A.: Un chuche,
1873, p. 15)
chulla dos parells de chulles li
frixqu (El Bou Solt, 1877, p. 258)
chulla ca chulla ha de ser aixina
chulla bones chulles (Mills, Manuel:
Els microbios, 1884, p. 19)
chulla torr bons gots de vi / y una
chulla torr al foc (Gadea: Ensisam,
1891, p.16)
chulla la menchusa... un cos de
chulles (El Blua, Castell, 28 febrer
1892, p.3)
chulla a almorsar, bones chulles
Alacant, 1893, p. 14)
chulla una rostida de chulles
p. 41)
chulla de recosta uns cuants peixets y
una chulla de recosta (Vidal y Roig, F.:
chulla torr com una chulla torr
874

chulla de bota chulles de bota; o siga,
sardines (Canyisaes. Monver, 1906,
p. 39)
chulla bon vi, bones chulles (M.Ruiz,
A.: Canyisaes, Monver, 1909, p.157)
chulla les chulles y la pataca
p. 39)
chulla, chulles un tros de pa y una
chulla (G.B.:La Perla dAlberic, 1916,
p.5)
chulla y tots els des puchero y
chulles (El Tio Cuc, n 79, Alacant,
1916)
chulla qu no podem menchar
chulles?
(Peris
Celda:
Terres
chulla de renyon esta chulla de
renyon (Gayano Lluch, Rafel:
chulla cm vol la chulla?li la talle
de renyon? (Barchino, P.: Qu talla
labaecho?, 1924, p. 10)
chulla una torr de chulles en allioli es
lo millor (Alcaraz: El ball del ram,
1928, p.4)
chulla chulles y bon vi (Peris: Rialles
del voler, 1928, p. 34)
chulla sofrechidet, una tortilleta, una
rustida de chulles (H., Faust: Arrs en
res, 1930, p. 5)
chulla chulla, tamb equivalent a
patilla: de la chulla pentin y el bucle
ben risat (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1930)
chulla Toneta, porta les chulles / que
hian damunt daquell plat (Soler, V.:
chulla Uy, quna chulla! (Alcaraz, J.:
chulles un kilo de costelles... chulles

11)
chulles botifarretes y chulles per el
Cristo de la Pau (Llibret Foguera La
chulleta si vols, ruste una chulleta
chulleta menche una chulleta
chulleta te fam?... alguna chulleta /
tindr en ma casa (Ponce, E.: Sen
Visent en Traiguera, 1871, p.10)
chulletes dinfern billets o dins de
paper: o dos chulletes dinfern (acsi
de dins) (Baldov: Qui tinga cucs...,
1855, p.13)
chulletes y dus dos chulletes pera
dem al armosar (Parrs, J.: Yal
chulletes No valdr ms dos
chulletes? (Gadea: Faena-Fuig y
Huiseta,1891)
chulletes a berenar dos chulletes de...
1917)
chulletes eixes chulletes y alliolis...
p.9)
chulletes chulles torraes y allioli,
chulletes? Lo que ms magr!
chulletes dos chulletes (Bernat, J.:
Qui tinga cucs, 1855, p. 13)
chumbera a furta(r) figues de (le)s
chumberes (Canyisaes, Monver,
1909, p. 99)
chumbera ixen set moros y cuatre
mores dunes chumberes (Camilleri,
M Luisa: El repatriat, c. 1925, p.6)
Li
est be per
chumensero
chumensero (Balader: El pare alcalde,
875
1871, p. 6)
castell
carantoas,
chumensos
zalameras: els chumensos de sos
brasos, mans y dits (El chics educats
en la casa, 1846, p.8)
chumensos que vost em fa
chumensos (Escalante: Oros son
trunfos, 1878)
chumensos ...mil chumensos, tocanli
la barba (Llombart: Lagela Puala, c.
1880)
chumensos suprimix chumensos
p.23)
chumensos les visories y els
chumensos que fea (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.102)
chumensos que yo li fasa cuatre
chumensos (Vidal Roig: A Roma per
tot, 1911, p.6)
chumensus no me vingues en
chumensos (Gmez, C.: Cremaes sinse
chumensos apareix en un trachet...
estret y estirat, fent chepes y
chumensos (Hernndez, Faust: La
chumensos li tinc que fer chumensos a
alguna... (Peris Celda: Rialles del
voler, 1928, p. 37)
chumete burer vi: a eixos que els
agr el chumete (Relaci... chasco que
li donaren a un foraster de Valencia,
1783)
chumidet els homens chumidets
(Bib. Serrano Morales, Ms. 6563, any
1745, f. 167)
Chumilla topnim valencianisat: del
Deportiu de Elda... el Atltic de
Chumilla (El To Cuc, 2 ep. n 53,
Alacant, 1924, p.3)
chunc, junc, chunquet cat. jonc: la
barra com un chunquet / la fas per layre

volar (Coloqui... un llaurador li declara
son amor a una Dama de gall, any 1758)
chunga, de voc. modern, del cal
chungo, lleig; algo mal fet, ridcul o
sinse rigor; estar de burla y festa, etc.;
cat. xunga: prenint a chunga els meus
amors (Baidal Llos, F.: Amor torna,
Castell, 1917, p. 21)
chunga sempre tens ganes de chunga
Malaena!, 1920, p.14)
chunga, chunguetes chunguetes no,
Peret (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
chunga Tu ests de chunga! (Josep
mono, 1929, p.46)
chunga me prenen a chunga... (Soler
chunqueres de chunqueres ara plantat
(Bib. Serrano Morales, Ms. 6563, 1745,
f. 100)
chupa derivat llunt del rap clsic
gubbah, jubba; diverses varietats de
chaquetetes: capa, chupa y sabates / tot
a un temps me est chorrant
chupa
chupa
en
solapandes,
bolchaques (2 conv. entre Nelo y
Quelo, Imp. Onofre, 1787)
chupa chupa llarga (Coloqui de Pep
, fill de Alboraya, c. 1790)
chupa chupa de cuadrillat (Conv. de
Saro. 1820)
chupa per la espr em baquech de
riure, perque em pos una chupa lo de
dabant raere (El Mole, 1841, p.346)
chupa millor chupa y millor capa
11)
876
chupa mhan fet una chupa en

cincuanta botons (Gadea: Ensisam,
1891, p.143)
chupa uns botons al chupet y a la
chupa (El Tio Cuc, n 99, Alacant,
1916)
chupant chupant com sangonera
(Timoneda: Quejas de Valencia, c.
1570)
chupeta sarahuells, ma chupeta
(BNM,
Rahonament...
a
les
chupeta les calses y esta chupeta no
em
posen
(Rahonament
pera
Carnistoltes, 1854)
chupeta els chics... u est sense
chupeta,/ latre ya no vol portar capa
chupet chupetins, que al abrochar /
fan quaranta cherigonses (Coloqui
sobre els usos y modes... de algunes
viudes, c. 1735)
chupeti vinga el chopet, la faixa, els
pantalons... (Civera y R.Murgui:
comedia La Traca, 1921)
chupiu chupiu de mil colors / en
solapes als costats / y tan ple de
gallardets / com si fora un bou de maig
chupla y chupla el greix (Bib.
Serrano Morales, Ms. 6563, any 1745, f.
169)
chupla y com se chupla el dit (Bib.
Nic. Prim. Coloqui de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
chupla y el barber li la chupla cuant
va (Gadea: Ensisam, 1891, p.147)
chupla ella chupla un sigarret (Llibret
11)
chuplafiga apellit sicalptic en crrega
pardica: per atre nom Mariano

Chuplafiga, templat y bon fadr
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1908, p. 79)
chuplallanties t, capa dins, chupla
llanties (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p. 41)
botasequies...
chuplallanties
chuplallanties (Carceller, Vicent: El
chuplamela vol dir granotes del
charco de la chuplamela (El Canari,
chuplanaps heu trobem com a mot:
festecha en Chuplanaps (Gmez, C.:
chuplant sempre tragant y chuplant
(Coloqui de Rafelo de Picasent, 1813)
chuplant est chuplant masa sanc
chuplant Y com se la va chuplant!
27)
chuplant
com
les
chuplant
sangoneres (Llibret Foguera Caldern
de la Barca, Alacant, 1932)
chuplar de creaci onomatopyica o
del llet vg. *suctiare; equival al cast.
chupar, it. succhiare y cat. xuclar, etc.
En valenci clsic ya tenem chuplar,
en ch- : fesli chuplar dos (BUV,
Ms. Animals de caar, c. 1500)
chuplar chuplar les mans (Ros: Paper
c.1735)
chuplar uns bodegons, cap sagrat!, /
en unes olles podrides / y unes salsetes
picants / que es podrn chuplar els dits
chuplar la mamelleta aprofitarse
datre o duna instituci: tots van a
877
chuplar la mamelleta , / y sadormen

endolsats (Bando... a honor y glories
chuplar chuplar el dit (Bernat: Un
chuplar quels dits te vas a chuplar
(Santapola: Col. de Goriet y la Chora, c.
1850)
chuplar paella que sham de chuplar
els dits (Balader: Fuchint de les
bombes!, 1873, p. 37)
chuplar els far chuplar els dits a
vosts (El Bou Solt, 1877, p. 263)
chuplar mos feren chuplar els dits
p.26)
chuplar deixa ya de chuplar (La Nova
Traca, n 1, 1894, p. 3)
chuplar de tant que li van chuplar
1905, p. 13)
chuplar tagr? A m, chuplar...
Castell, 1907, p. 21)
chuplar caragols com si anara a
chuplar caragols (G.B.:La Perla
chuplar voldrs dir chuplar (Romn,
1937, p. 10)
chuplara com si chuplara un confit
p. 11)
chuplar es chuplar els dits (Colom y
Sales, J.: El sant del agelo, 1882, 15)
chuplarn es chuplarn els dits
chuplarem asta (sic) els dits se
chuplarem (Coloqui de fr. Pere de la
Merc, c. 1790)
chuplarem en Denia ... un banquet
que mos chuplarem els morros (El Tio

chuplarme
el
dit
chuplarme
(Campos, Josep: El gallet de Favareta.
1892, p. 7)
chuplarmos chuplarmos la sanc (El
Mole, 1840, p. 15)
a
chuplarmos
es
chuplarmos
dediquen (Llibret Foguera Carolines
chuplarse els colses caps de
chuplarse
els
colses
(Palanca:
chuplarse el dit aludix a qui fa el
lelo: yo no me chuple el dit (El Tio
chuplarse els dits -estar somiant o
pensant en simplees: da y nit en la
figuera, chuplarse el dit, o quedarse a la
lluna de Valencia (Gayano Lluch: La
chuplarte hui es el da, chiqueta, que
vas a chuplarte els dits (Vicent, J.: Els
Barcelona, 1903)
chuplasiris mixorrer: esta fet un
chupla siris (Montesinos, V.: Un
chuplasiris Has vist, chuplasiris?
(Peris: Nelo Bacora, 1918)
chuplat chuplat un mal sancarr (Un
chuplat Chuplat eixa! (Meli, F.: El
chuplav de construcci pareguda a
pixav: les Aguiles Reals, / lo Angel
bobo chupla vi, / ab los Nanos y
Jagants (Coloqui... declara lo perjuh...
chuple me chuple els dits (Catal, G.:
chuple dus que chuple yo (Aznar
878
chuplen que van en la pipa, / a totes

hores mamant. / Que sols chuplen el
canut (Romans... en que es declaren les
chuplit en los morros tals chuplits
1660)
chuplit tarrancar un chuplit (La
chuplit un chuplit gran (Barber: De
Valencia al Grau, 1889)
chuplit en un chuplit queda
chup, chupl perqul chup ben
plantat / pronte es fa abre criat (Fags
de Rom, N.: Aforismes rurals, traduits
al valenci, 1853, p.69)
Chquer segons Alcover, d'un nom
ibric del dit riu, que ix escrit Sucro en
els gegrafs antius y que va ser cambiat
en Xcar, Xquer per els valencians
raps y mosraps. Tot cmbit fet al
hidrnim valenci en el pasat es admitit
hui en admiraci, pero el modern
Chquer es ridcul pera lIEC: Chquer
la porta del Chuquer (Beuter: Hist. de
Valencia, c. XX, 1538)
Chquer pera anar al riu Chuquer
Chquer la canalisasi del Chquer
Chquer com el riu Chquer (El Bou
solt, 1877, p.221)
Chquer en les riberes del Chquer...
p.44)
Chquer un poble de la ribera del
Chquer (Thous, Maximili: Foc en
lera!, 1900, p.7)
Chquer tenim damunt la tron.../
vors el Chquer, vors (Pont, J. B:

Chquer ms all del Chquer (Peris
p.1)
Chquer no ser riu de Chquer
p. 191)
Chquer dos novensans de la ribera
del Chquer (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra y..., 1934, p.22)
chuques chuques nou convertits
(Archiu Basilica Sta. Maria dElig. Sig.
29/4, 1601)
churi el churi desembainat, / pera
asustar a les dones (Martnez: Nelo el
Tripero, 1792)
churlivita cast. Caballero de pies
amarillos; val. Churlivita (Vidal: Cat.
churumbel -voc. modern, del cal:
mos te carregats a dos churumbels per
banda Cuatre nha tingut la dona!
churuvito lo ques diu tot un
churuvito (Canyisaes, Monver, 1911,
p. 183)
churra com un canonche a una
churra (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
churra la cri, ques churra
1877 p. 25)
churra en molta tosudea: es mol
churra, y si se fica / en lo cap una
mana, / no sedix (Snchiz Almela, V.:
Un novio falsificat, 1891, p.7)
churres mil ganyades en la cara / les
churres despenchollant (Col. de Gori
Parrs, 1795)
churret equivalent a aragons: les
879
visories y els chumensos que fea el

nostre churret (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.102)
churret varietat de vi: bobal,
estrepaell,
marisancho,
churret...
(Comes, P.: El Trull, 1929, p.18)
churreta cansat de la churreta
1874, p. 20)
churretes les churretes del Villar / al
cresol dihuen candil (Gadea: Ensisam
son
destil
churrigueresc
churrigueresch (Bodra: Festes de
carrer, 1906, p. 53)
churrit, churritada una churritada
ms (Coloqui del escol y la viuda, s.
XVIII)
churro, churret sarahuellets de
churrets, / tan chustets, tan oprimits
1794, p. 5)
churro lo que diuen dels churros:
cuando el aragons canta... (El Mole,
1837, p. 122)
churro te hu has ficat en lo cap, y eres
churro (El tio Cavila, 1873)
churro es churro y no rahona, ni sap
en la nostra llengua (Balader: Per tres
pesetes, 1881)
churro com el cast. tozudo: soc molt
churro (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 17)
churro Che, ruc! No sigues cabut y
churro (Snchiz Almela, V.: Un novio
p.20)
churro en saber no tinc empenyo, /
no, sinyor, yo no soc churro (Guallar,
J. G.: Nit dalbaes, 1900, p.16)
churrot churrot, churrot, ms que
churrot! (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.102)

churrota una churrota dugueren, en
uns bigots, sagranat! (Coloqui de la
churra, s. XVIII)
churrutar ferse notar, charrar y
enredrar en canyarets: ning deva de
churrutar... prou que churruten (El Tio
Cuc, n 163, Alacant, 1917, p.1)
churrutar com ha menchat torro..., no
churruta (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924, p.1)
chus, chus com la locomotora me fa
chus, chus, chus, chus (BNM, Ms.
1862, f. 27)
chusca una pas ben chusca
1877, p. 24)
chusco vocable modern, dorige
ducts: pera murer guerra / els
chuscos en terra / alguns duros falsos
solen enclavar; y cguila! diuen, / y en
molt gust se riuen del... (El Pare
Mulet, 1877, p.43)
Chusep No treball Sen Chusep?
Chusep y Sen Chusep tamb en
andes (Sento y Tito... per lo feliz Part
Chusep Chusep (Coloqui de Chusep
Patricio Vintungles, 1795)
Chusep Chusep (Coloqui nou de
Chusep Chusep Ros est autorisat (El
Chusep al Pepe de tots els Pepes, al
patriarca Sen Chusep (La creu del
Chusep la falla de Sen Chusep
(Azpiroz, R.: Entre amics no cal
Chusep Vost coneix a D. Chusep
880
Navarro?. S. Y a Chusep Maria

Pomares Cant (El Tio Gabia,
Novelda, 7-I-1884)
Chusep la vespra de San Chusep
Chusep Sen Chusep (Casajuana: La
Chusep Chusep trau la pitillera y li
dona... (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 3)
Chusep Es da de San Chusep?
(Urios, Elvira: Pepita Dolsa y Tfol
Llpol, 1929, p. 11)
Chusep les falles de San Chusep
p. 12)
Chusep sacosta San Chusep...
1929, p.6)
Chusep cuant San Chusep vena...
1948)
Chusepa mira, Chusepa (Coloqui de
Chusepa la presidenta, Chusepa
p.168)
Chusepet Chusepet, fill del meu cor
Chusepeta Chusepeta Bonhora, / para
ben tesa (Gadea: Ensisam, 1891,
p.148)
Chusepo Aix no hu fa el so Chusepo
en un gat! (Mart Orber, Rafel: Honra
chusgar T el chusgues bo? (Vicent,
J.: Els peixcaors de canyeta, estrenat en
Chusgat dona part al Chusgat de
que... (El Amic del Poble, Alacant, 23
abril 1899, p.1)

Chusgat com un Cristo y al Chusgat
Chusgat No done res! Al Chusgat!
1928, p.15)
Chusgat el asunt, per lo grave, ha
caigut en el Chusgat (El To Cuc, n
56, Alacant, 19)
chusgar que vosatros chusgueu
chusgues els chusgues per lo brut
Alacant, 1952)
chusma del grec-llet clusma y
genovs antiu cisma (pr. chiusma), o
el modern ciurma (chiurma), nom
aplicat als galeots. Hui aludix a gent
sinse modals. En temps migevals es
duct entre u y atre tim: fer camises a
la churma (DCVB, doc. del Archiu
Reyne de Valencia, a.1463 )
chusma la chusma (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
chusma ... chuzma (sic), tallar caps
(Ort, M. A.: Siglo IV de la Conquista,
1640, f. 59)
en tal chusma (Els dos
chusma
amics Nelo y Quelo, Erclito y
chusma a ficarse en tanta chusma
(Bib. N. Primitiu, Ms. 420. f. 16, c.
1795)
chusma una feta tan solemne / que em
feu la chusma del all, / tal quadrilla de
guilopos... (Coloqui nou de Chusep el
Bo, Imp. Nebot, 1813)
chusma la chusma alborot ans
danarnos mos atrapa (Coloqui dels
Borbons, 1868)
xurma: chusma
chusma cat.
881
desbirros (Gadea: Ensisam, 1891,

p.368)
chusma de la chusma y (...) mos se
despencha una chusma de... (El Tio
Cuc, n 64, 147, Alacant, 1916, 1917)
chusma Y encara mos diuen chusma
encanall? (Garrido, J. M: Opresors y
p.11)
chuso de ducts tim; alguns heu
deriven de suiso, per larma deixos
soldats mercenaris; pero no nhia doc.
del pas duna morfologa a latra. Tant
en val. com en castell ix per el 1600:
prohibir tamb los chusos... per los
molts homicidis (Crida real, Imp. Mey,
1618)
chuso, chuo ab piques, chuos,
espases (Orti: Siglo IV de la
chuso en chusos ni alabardes (BSM,
chuso ...el chuso, / y a fe de sereno
vell (Arnal: El agelo del colomet,
1877, p.24)
chuso armats en bastons, barres y
chusos (Gadea: Ensisam, 1891, p.368)
chuso Misteri (el sereno) portant un
chuso (Casajuana: La oroneta, 1914,
p.28)
chuso, chuo chuo (Fullana, Lluis:
Vocab. 1921)
chuso els serenos... els farols... els
chusos (Catal G.: La carchofa,
chustacor los silicis, chustacors... son
les oracions (BUV. Morl, Ms. 666, c.
1649)
chustets tant chustets, tan oprimits
(En Obsequi dels Voluntaris, 1794, p. 5)
chut, sinse dir ni estar en silenci,
sinse dir cap de paraula: li furgarn
sinse dirli chut (El Mole, 1840, p. 29)

chut sinse dir chut (La Donsayna,
1845, p. 96)
chut sinse dir ni chut (Bernat y
Baldov: Pasc. y Visanteta, 1861)
chut deixe pasar que la dona diga
chut (G. Albn, M.: Un ball de convit,
1863, p.12)
chut creu que sinse dir ni chut (Bada
f. 10)
chut y anarem sinse dir chut per un
cam (La creu del matrimoni, 1866,
p.7)
chut si t no hagueres dit chut
chut si tornes a dir chut (Arnal, F. P.:
chut ni chut ni mut (Fambuena: Un
franss en Almsera, 1877, p. 24)
chut no dirme chut (Escalante: Oros
son trunfos, 1878)
chut hasta ara no ha dit chut
chut vost mutis, no diu chut
chut li arrime una navaix / al primer
quen diga chut (Campos Marte, J.: El
chut, no dir ni no els se pot ni dir
chut
(Centenario
celebrado
en
Bonreps, 1891)
chut ...a dirli chut (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.1)
chut veu polismica, germana datres
com el fr. chut!, ast. chute!, cast.
chitn!, etc. Abanda de patrimonial en
llocucions com sinse dir ni chut!, en
valenci tamb es anglicisme deportiu,
de shoot: El chut del futboliste trenc
la ret, o en vost fea yo gol al primer
chut (Hernndez, F.: La Marselina,
882
1927, p.10) Incls apareixen en un

mateix dilec els dos semantismes: he
vist el bal, y li he pegat un chut .-Y a
vingut a donarme el recao a mi sense dir
chut (Virosque, A.: La salvasi de la
casa, 1921, p.14)
chut te solta un chut que tafaita (...)
chut franc a la portera (Palau y
Songel: Tenorio F. C., 1924, pp.5, 18)
chut te vost un chut a gol (Sendin
p. 7)
chut un chut y gol (Comes, P.: Les
pilotes de Nadal, 1927, p. 9)
chut no li han dit ni chut (Vidal,
Castell. 1928, p. 22)
chut els chuts els para el porter
chutar ixqu del poble chutant / en una
cabesa dalls (Palau y Songel: Tenorio
F. C., 1924, p.11)
Chuti En la presipitaci, Chuti, li
chaf un garr (Borrs, J.: El Cullerot,
D
d en puesto intervoclic. Lo que pera
un idioma es vulgarisme, pera atres es
cultisme.
Aixina,
en
portugus
constituix u dels fets propis les
supresions de l, n intervocliques: dor
equival al valenci dolor, voar a volar,
diabo a diable, lua a lluna, miudo a
menut (del llet minutum ), cardeal a
cardenal, ter a tndrer, cor a color,
coroa a corona, etc. Si eixes perdues
modelen al portugus, el valenci
modern es singularis per la caiguda de
-d- intervoclica, asobint en participis.
A es evitat cuan nhia perill

anfibolgic, per aix es mant en la
conjugaci de despedir, verp que la
Generalitat sustituix per larcaisme y
catal acomiadar (aixina: en lloc de
despedida
de
fadr,
els
colaboracionistes agarren el cat.
acomiadada de solter). En valenci
diferenciem agrada, en intervoclica,
de
agraa;
trencant
confusi
semantica de temps verbal; per
eixemple: quede agrada als seus
desvels (Mart: Pepe el curandero,
1928, p.14)
dabant del llet *de-ab-ante , segons
Alcover; en billabial es grafa corrent en
valenci modern: dabant la Casa del
Sanct / vors uns archs (Coloqui entre
els gosos... 3 Cent. St. V. Ferrer, 1755)
dabant l, que vindra dun llet vulgar
de-ab-ante, o: per la espr em
baquech de riure, perque em pos una
chupa lo de dabant raere (El Mole,
1841, p.346)
dabant mos embocaren dabant
Burriana, 1848)
dabant: y dabant mateix la... (Peris
p.9)
dacsa, adassa, adacsa, adaza del rap
daqsa. En valenci tamb es diu pans;
cast. maz; cat. moresc y blat de moro:
1 doc. adaza, en el Vocabulista in
Arabico, ahn dona mosarabismes
valencians
y
veus
arbigues
arromansaes (Bib. Riccardiana de
Florencia, s. XIII, Ms. 217)
dacsa, adaes que les vinnes...
adaes...
de
Xtiva...
Montesa
883
dacsa garbes de daca (Dicc. Aguil,

en text de Joanot Martorell, c. 1460)
dacsa dacsa (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
dacsa dacsa, lo cafs (Vilarig:
dacsa oli, daca, pans y arrs
169)
dacsa, daxa y el pa de daxa (BSM,
c. 1660)
dacsa que la dacsa del seu hort...
(BUV, Ms.744, Relaci que fa a
Thoms, 1769)
dacsa, coques de les coques de dacsa
Chorro el Parrut y Bonifaci Tolondro,
c.1809)
dacsa menchar coca de dacsa (La
Donsayna, 8-12-1844, p. 23)
dacsa y en la ma em va pasar un tros
de llongo de dacsa (Coloqui de la
dacsa, coca de: cuant no hia pa de
forment es mencha coca de dacsa
(BNM, Ms. Balader, Joaqun: Al sa y al
pla, 1862, f. 15)
dacsa com una coca de dacsa (Ovara:
dacsa coques calentetes de dacsa
dacsa vendre... de lo que traguera
delles comprara dacsa (Gadea:
Ensisam, 1891, p.261)
dacsa una barsella de dacsa (Thous,
dacsa a viure, barata dacsa (Gadea:
dacsa, roses de -castell palomitas;
grans de dacsa calfats en llanda o paella
dasta que esclaten: diem roses y (als

ques queden negres), tostons (Mart
Gadea: Tipos, modismos, 1908)
dacsa la desfull de la dacsa (Peris,
dacsa vost se va menchant la dacsa
dacsa un quinset me gaste en dacsa
(Sendn, A.: Ella, latra y ..., 1934,
p.10)
dacsa paraula valenciana (DECLLC,
3, p. 9)
dacsar tinc el millor dacsar
Chora, c. 1850)
dacsar cast. maizal: aquell verdoset...
que pareixa un dacsar (Sendn: Ella,
latra y..., 1934, p.52)
dacseta dun camp de dacseta
p. 19)
dactilgrafa Com?... Dactilgrafa
p.14)
dactilografa dactilografa (Fullana:
Voc. 1921)
dactilogrfic un gabinet dactilogrfic
(Teatro Valenci, revista lliteraria,
04/01/1929, p. 2)
dadivs dadivs (Escrig: Dicc. 1887)
dadivosos son lliberals, dadivosos
(Ros: Romans dels peixcadors, 1752)
dailebot fer un dailebot de 13.000
tonellaes (El Tio Cuc, n 203, Alacant,
1918, p.2)
semantisme
ducts,
dalaces
dalaces?, emparentat en dalla?:
aotaren quatre dones per alcavotes, ab
garlandes dalaces (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 6 de febrer
1456)
dali es ms usual el verp donar, dnali;
884
no el defectiu dar ms el fluix li: dali

la ma al cos (Rubert Moll: Colahuet
y sa cosina, Alacant, 1897, p. 14)
dalia -per lapellit del botnic suec
Anders Dahl, que dugu estes flors de
Mxic a Europa en lo sigle XVIII: 1
doc. dalia: planta que echa una flor ...
(Escrig: Dicc. 1851, 1887)
dalia ni un clavell... ni una dalia...
dalia, adalia plantes dunes flors tan
fines, / adalies, chesmil... (Salvador, J.:
dalies mha dit que les dalies... se
sequen (Soto Lluch, M..: Els matariles,
1921, p.12)
dam arcaisme del defectiu dar, o
reducci de donam > d(on)am > dam:
Pos dam lahulla / si no tenfades
p.11)
dama de gall nuc semntic popular
entre gall, gallart, gallarda...?: a una
Dama de gall (Coloqui... un llaurador
li declara son amor a una Dama de gall,
any 1758)
dama, moset de en leixemple parlen
de pastes com els rosegons darmela y
els mosets de dama fets de farina, llet,
rent, sucre, mantequilla, etc.: Hau
deixat algo? .-Este moset de dama
alcalde?,a. 1931, p.14)
damprs parlarem damprs (Les
damunt damunt pues a es damunt
damunt, / que molt ms... (Ros, Carlos:
Carnistoltes, 1733)
damunt damunt, per prou ya per
damunt damunt (Sento y Tito... per lo
feliz Part de Luisa de Parma, 1794)
dandy calc del ingls dandy: elegant y

en molta educaci: y els que entren!
hola, dandy! (Badenes, V. M.: Tpat
sego, 1945, p.16)
dansa dels bastonets nanos y jagants,
/ les dances dels bastonets, / en
dolsaynes y tabals (Coloqui en que es
seda, any 1728)
dans es la dans que escomensa (El
Liberal, Alacant, 23 dagost 1897)
dans la dans que farem en la
plaseta (Valls, Enrique: La verbena,
Alcoy, 1935, p. 5)
dansaors va cridant als dansaors
dansar, bastonets de en seba vella, o
tendral / de estes que totes son flautes , /
o bastonets de dansar (Baoro el Rochet
de Alcser, c. 1790)
danseta, danceta danceta: cada uno de
los danzantes de ambos sexos que
forman
las
dancetes
(Escrig:
Dicc.1887)
danseta, el chiquet que junt en atres,
montats en caballets de cart, eixen
dansant en la festa del Corpus: que no
ixca el danseta (Comes, P.: El danseta,
c.1920, p.3)
danseta nanos y chagants... ballant la
danseta de Xixona (Llibret Carolines
dara en avant es diu dara en avant
en Valencia (DECLLC)
darbat hpax, cap ple de pardals?
derivat de dart?: darbat (Roig: Espill,
1460)
dart ferien ab los darts (Canals,
Antoni: traducci al valenci del Valeri
Mxim, 1395)
dart y ab darts, y ses llances (Gaull:
La Brama, 1497)
885
dart darts ab ferro (Ocanya, Luis:

Llibre de cap. de Oriola y Alacant,
1613, f. 131)
dart dart, dardo (Ros, Carlos: Dicc.
1764)
dart dart: dardo: arma arrojadiza
darwinisme se trata, pose per cas, del
Darwinisme .-Aix del Darwinisme
ques? (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.34)
darrere conv suprimir la grafia falsa
darrera per darrere (SG.: Gramtica,
1993 p. LVIII, Giner a Guarner, 1950)
dasta prep. hasta: dasta despus, so
facsiosa! (Liern: La toma de Tetun,
1864, p.13)
dasta dasta el ulls se taparem (Liern,
R.: Telmaco en lAlbufera, 1868, p.
32)
dasta peguen dasta tres colps en lo
picaport (Gadea: Ensisam, 1891,
p.235)
dasta aborrir a tota la parentela dasta
la... (Caps y senteners, Imp. Chusep
dasta dasta la cuina (Colom y Sales,
J.: LAvarisia, Castell, 1894, p.11)
dasta dasta els burros rahonen
p. 28)
dasta dasta la mitat del sigle denau...
(Gadea: Tipos, 1908, p. 163)
dasta,
voz
valenciana
dasta
(Corominas: DCECH)
dasta els tancava en el Castell dasta
que tragueren les... (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.1)
dasta Les dones de lOllera... dasta un
corb de... (DCVB, en lentr pe;
text valenci de lOllera)
data lhome, que oixgu all, li va
caure la gota mortal de ple a ple, shagu

de deixar munyir; y moltes gracies,
perque la cosa anava ya de mala data, y
el portaven sobre lull (Galiana: Rond.
1768, p.82)
data la persona/ cuant est de mala
data... (Escalante: Una sogra de
castanyola, 1875)
data estar de bona o mala data
data no es riga, perque estic de mala
data,
y
com...
(Soriano,
F.:
Ploramiques, 1887, p. 15)
dtil -1 doc. quintal de dtil (Lleuda
de Cotlliure, importat del Reyne?,
1249)
dtil persona de poc fiar: ya ests fet
bon dtil, ya (Gayano Lluch, Rafel:
dtil de rameta dtil de rameta
(Moll: El punt, 1920, p. 10)
datilaes acasant als dos primers a
datilaes (El Blua, Castell, 21 febrer
1892, p.2)
datiler datiler: en valenci, enfront a la
palmera que no fa datils (DECLLC)
datiler datiler: persona que vende
dtiles (Escrig: Dicc. 1887)
datilera datilera: palma que da por
fruto el dtil (Escrig: Dicc. 1887)
datilero en valenci es patrimonial la
terminaci o en alguns sustantius
dofici y adjetius tirantli erraes a un
datilero (Escalante: El chiquet del
milacre, 1878)
datilero : furtarli datils als datileros
p.67)
datilero al datilero (BNM, Ms.
Escalante: Un grapaet y y prou, 6 giner
1868, f.11)
dtils de Berbera els dtils de
886
Berbera, / els codonys asaonats

(Romans y coloqui nou pera divertir el
humor... 16 de deembre 1733)
dtils de rabosa frut del margall:
venent dtils de rabosa (Coloqui nou
de la chitana, el moro y Chuanet el...,
ed.1852)
dtils li solta dos dtils en les orelles
p. 68)
dato cultisme, del lleti datum; catal
dada: dato (Escrig: Dicc. 1887)
dato eixos datos (Escalante: El agelo
Cuc, 1877)
dato inferixc per estos datos / de quel
nom... (Gadea: Ensisam, 1891, p. 216)
dato Diem que lobrer valenci
menjal pa car. As tenim uns datos (El
Poble Valenci, 28 abril 1917, p.1)
dato alguns datos que me falten
dauar fa anys, cuan donava clases en
lInstitut de Xixona, algn chicot da
dauar per tacar; per eixemple:
tens dau eixa camisa.
Davit cast. y cat. David: del gran
Davit rey (Beltrn, Jaume: Obres
Davit segons revela Davit (BNM,
Ms. 3740, Matheu y San: Fbula en
valenci, 1642)
Davit sou la torre ... de Davit (Valda:
Fiestas de la Inmaculada, 1663, p. 479)
Davit Davit, encara jove pastoret
Davit qui va afaitar / al Rey Davit
feu Tito, 1789)
Davit el primer Davit que... (Baldov:
Davit el Rey Davit, els Apostols

p.18)
Davit est preparat Davit (Llibret
Daya nova Dayanova: Dayanueva
(Gadea: Voc. 1909)
Dayms el poblet de Dayms y el
Grau de Gandia (Salelles: El suspirs
de sinse apostrofar era lo normal, enc
parlant rpit sescoltara dalmusafes en
eixemples com este: ordinari de
Almusafes (Segn conversaci que
Almusafes y Bonifaci, c. 1809, f.6)
de aquells -sinse apstrof: ni parents
de aquells (Ginart, Nofre: Reportori de
Furs 1608, p. 10)
de bona tinta que ho sap de molt bona
tinta (Ovara: Males llenges, 1879, p.
18)
de cap a caiguda dihuen que les
mixqueres van de cap a caiguda
p.221)
de colp y volta te de ser de colp y
volta (Trobos pera explayar, imp.
Laborda, c. 1780)
de corfa y molla un amigacho dels
antics, personache de corfa y molla
((El Mole, 2 / 11 / 1863, p.6)
de gorra en tren anir de gorra
1931, p. 10)
de improvs de improvs (Esteve:
Liber, 1472)
de morros sempre estn de morros
1917, p. 11)
de part en part de part en part
de cuant en cuant asomanse de cuant
887
en cuant (La nit que venen els musics,

Alcoy, 1855)
de paso canyaso aprofitar locasi
pera maldat, furt, etc. El ms. original,
castellanisat, du --: Pardals de paso
canyasso, me pareix que lau y latre
son dos granujes (BV. Ms. A les
danses dAgullent, c.1860)
de repent de repent per escrit (Const.
de repent acudiren de repent (Ros,
de repent y tancant la porta de repent
(El Mole, 1841, p. 218)
de repent pronte, busquem de repent
(Coloqui del casament de Miquelo,
1823)
de repent de repent (Casademunt, J.:
p. 25)
de repent y de repent, el umbrall
(Lorente, Lluis: Ramona, Elig, 1887, p.
11)
de repent de repent deman la
paraula (El Cullerot, Alacant, 1898)
de son grat de son grat (Exulve:
de colp de un colp (Orti, M. A.:
Canonizacin Sto. Tomas Villanueva,
1659, p. 100)
de veres cat. de deb: de veres lo
que... (Martorell: Tirant, c. 1460)
de veres deveres (sic) o de burles
de veres escrit de burles ni de veres
(Gaull: Lo sompni de Johan Johan,
1497)
de veres que demostres ser de veres
de veres dels que li volen de veres
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
de veres amic, ara va de veres (BSM,

Melisenda, c. 1660)
de veres molt de veres li parl (Ort
de veres eren de veres (Galiana,
57)
de veres y crec que parla de veres
(Segona conversaci entre el tio Senent,
1808)
de veres va de veres, y parle de tot
formal (Conv. de Saro. 1820)
de veres te vullc molt de veres
8)
de veres Chimo vol anarsen de veres
1917, p. 9)
de veres al vore que la cosa anava de
veres... (El Tio Cuc, n18, Alacant,
1923)
de veres es de veres, me vol molt
de veres, deveres si tinguera foc
deveres (Valls: La verbena. Alcoy,
1935, p. 11)
de veritat cat. de deb: escuallosos
de veritat (Breva, V.: Ilusions de un
soldat, Castell, 1916, p. 5)
de veritat contarli una novela de
veritats. Vor... (El Tio Cuc, 2 ep., n
53, Alacant, 1924, p.4)
de veritat a t tagr de veritat
(Sendin Galiana: Tnica la del llunar,
1926, p. 11)
de veritat de lo que hiacha de veritat
car?, 1926, p. 11)
de veritat homens que tenen el trellat
arreglat... homens de veritat (Valls: La
verbena, Alcoy, 1935)
888
de veritats clara font de veritats,/...

que brolles en abundancia (BUV, ms.
Coloqui de Mosn Morl a les festes de
St. Bonaventura, c.1635)
de cast. den, cat. deg: Bibliotecari
Real; / De y Canonche (El So
de de: den, el que hace de cabeza
del cabildo despus del prelado...
debaes adv., del rap btil; cat. de
franc; cast. gratuitament: sinse costar
res; tamb fer faena o activitat intil.
Vocable clsic, com arcaisme heu tenim
en -d- intervoclica, present en els
clsics:en esta fahena, debades... vostre
treballar (Villena: Vita Christi, 1497).
En
valenci
modern
pert
la
intervoclica, com reconeixa dasta
Corominas: seguix en tota la terra
valenciana... debaes com si cobrava
(DECLLC, 3, p.34)
debaes debaes (Conv. de Saro. 1820)
debaes entre atres castanyes pilongues
que els arrima debaes (El Mole, 1841,
p. 219)
debaes y filar cuatre mesos debaes
debaes lo pasat pas debaes (El Mole,
12 de febrer 1856)
debaes debaes (Rochano: Els amors
dun torrent, 1859, p. 6)
debaes No tan debaes / vols vndrem
les fanecaes...! (Roig y Civera, A.: Els
banys de les barraquetes, 1871, p.10)
debaes es de baes (sic) (Garca
debaes sempre de baes (sic) (Liern:
debaes els demanarem debaes...?
(Salvador, J.: Una agela verda,1876,
p.29)
debaes debaes Thas cregut...?
Escalante: El chiquet del milacre, 1878,
p. 18)
debaes y es debaes (Batiste Burguet:
debaes, baes te defenc de baes (Roig
debaes tempenyes, Tano
debaes
(Roig: El barber de carrer, Ganda,
1887, p.7)
sapies, que debaes vas
debaes
debaes no est gros debaes (Palanca
debaes perque a bones es debaes (...)
que tot es debaes (Gadea: Ensisam,
1891, pp. 179, 254)
debaes no debaes dien els vells
que...(...) debaes mana lalcalde que...
pp. 45, 131)
debaes, baes No de baes trobe el
carrer! (Campos: El gallet de Favareta.
1892, p. 7)
debaes ni de baes el vullc (Fuster, L.:
El nano de la falla, 1894)
debaes no de baes trobe el carrer (El
gallet de Favareta, 1896, p. 7)
debaes y el bou debaes (Escalante:
debaes malles treballar en va, fer algo
sinse profit (del verp mallar, colpejar en
el mall): Debaes malles. Cuant ton
pare es fica una enronia en lo cap, no ya
que pegarli voltes (H. Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.14)
debaes debaes es que hu demanes
debaes No hu da yo? Es debaes
889
debaes no debaes (Gadea: Tipos,

modismes, 1908, p. 140)
debaes es tot debaes (Chirivella,
debaes crec debaes esplicar (Peris
1911, p. 19)
debaes debaes... els porten debaes
(El Tio Cuc, n 109,120, Alacant, 1916,
1917)
debaes suplicar debaes (Peris Celda:
La sal de la figuera, 1917, p. 11)
debaes debaes no ests com un...
debaes No debaes els diables a tot
hora estan cansats (Gayano Lluch,
debaes ferne u gratis, debaes (Marco
debaes all donen... casa debaes
debaes haurn donat debaes (Peris
debaes hia qui la te hasta debaes
(C.Civera y R.Murgui: comedia La
Traca, 1921, p.5)
debaes batallar debaes (Gayano
12)
debaes no debaes sempre est fic
en... (Martn, A.: Lalegra del dolor,
1927, p. 4)
debaes no debaes cada veg ve...
p.24)
debaes el pblic satisfet, debaes (Puig
debaes debaes el aigua fresca (Peris
debaes que no debaes (Matal de
13)
debaes repiquen debaes (Llibret

debaes em fasa festes debaes
p. 9)
debaes despus que van debaes
3)
debaes es debaes (Beut, Pepe:
no debaes diuen els...
debaes
1933, p.19)
debaes no debaes tena tant dinters
1934, p.6)
debaes no la vullc oir ni debaes
(Beltrn: Ratolins de casa rica, 1934, p.
4)
debaes que fer debaes... (Carceller,
debaes gastars el temps debaes
maig 1938)
debaix prep. clsica y paraula viva en
valenci modern; cat. dessota: debaix
Valencia, 1521)
debaix nadar debaix la aygua (Pou:
debaix debaix sa patria potestat
(Ginart, N.: Reportori dels Furs. 1608,
p. 84)
debaix y viu deu ser posat debaix lo
mort (Ginart, Nofre: Reportori, 1608,
p. 109)
debaix y me atraparen dormint /
debaix la taula dels caps (Martnez, P.:
debaix soterrat hi debaix terra un
tesor (Gadea: Ensisam, 1891, p.278)
debaix hasta quaplega el moment / de
890
menjarse la paella... debaix dels

garrofers (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.102)
debaix debaix de aquella olivera
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1907, p. 50)
debla chasco: debla que me encaix
(Len: Coloqui nou en que Tito...,
1789)
debilea debilea: debilidad (Escrig:
Dicc. 1851)
debut del francs dbut: el debut de
Carola (El Tio Cuc, n 121, Alacant,
1917, p.3)
debut dem fa en el ftbol (sic) son
debut (Palau y Songel: Tenorio F.C.,
1924, p.22)
debut Hui debut de...! (Sendn, A.:
debutar del fr. dbuter: debut en un
consert en el Crcul Aragons (El
p.2)
dec -cultisme valenci, del llet
decanus; cat. deg. Com a ms antiu o
de ms autoritat no asoles saplica a
persones; aixina, en leixemple, a
mansos vells: y entre mansos apartats
/... los pastors a pedra seca, /... pero
tingueren fortuna que un manso,
daquells decans, los junt a tots, els
bous
(Ros, C.: Romans..., en ques
declara la rinya, junta y ..., 1738)
dec dec (Ros, Carlos: Correccin
de voces, 1771)
dec de tots els dems / es pot dir
ques el dec (Gadea: Ensisam, 1891,
p.362)
dec, decans tenen les claus dos
Regidors Decans (Ort. Joseph V.: 5
Cent. 1740, p. 113)
decanato lexpedient quinstruix el
decanato (El Bou solt, 1877, p. 87)

decapitaci decapitaci (Escrig: Dicc.
1851)
deceni cat. decenni; cast. decenio:
deceni: perodo de diez aos (Escrig:
Dicc.1887)
decent 1doc. decent (Villena, Isabel
de: Vita, 1497)
decentet feslos un plat desentet (Peris,
p. 16)
deceplinats no has vist lo divendres
sant / les plagues que a les espales /
porten los deceplinats? (sic) (Coloqui
de una que li den Crisstoma, c.1770)
decidix el tio no es decidix (Gadea:
Tipos, Valencia, 1908)
decidixen decidixen dins los deu dies
(Ginart, N.: Reportori Furs, 1607, p. 40)
dcim dcim: que sigue al noveno.
Dcima parte del billete de lotera
dcim, dsim catal des: cuart,
quint, sext..., dsim (Caps y senteners,
dcim dcim: dcimo (Fullana. Lluis:
Voc. 1921)
dcim els segos en els dsims (Valls,
E.: Mat de Gloria, Alcoy, 1932, p.
decimals decimals (Ginart, Nofre:
Reportori dels Furs de Valencia, 1608,
p. 109)
declamar -del llet declamare, parlar
en veu forta: la devota Santa per
declamar de (Corella, R.: Obres, c.
1495)
declamar declamant desde dins
(Puchol, V. L.: U que te por, 1921,
p.13)
declar la guerra est declar (Peris
declinant va declinant lo sol
891

decoraets manubio, uns decoraets
14)
decorat y tenitlo ella ben decorat
(Chiste del bodegoner, 1854)
decrepitut 1 doc. decrepitud (?), o
decrepitut (March, Ausias: Poemes, c.
1440)
decrepitut decrepitut: decrepitud
decret esta separaci decret per ...
dedicar -del llet dedicre: chiqueta...
dedicada servir al temple (Roig: Espill,
1460)
dedicar aquelles nimes, Senyora... en
los dissaptes a vostra merc dedicats
(Villena: Vita Christi, 1497)
dedicarlil este choguet, te el gust de
dedicarlil... (Cubells: Els panquemaos,
1919)
cat.
endrea; en
dedicatoria
leixemple, dedicatoria feta al croniste
Ort Mayor: la Dedicatoria / tindr
((Ros, Joseph: Poema valenci al
Autor, en Quinta Centuria, 1740)
dedicatoria Dedicatoria als meus
paisans,
els
artistes
alcoyans
1921, p.3)
dedicatoria Dedicatoria: A tots els
mariners del Cabanyal els dedique esta
comedia... (Meli, F.: Al pas del
Nasareno, 1928)
deembre del llet decem > december, bris: III dies del mes de deembre
(Archiu Hist. Mun. dElig, Ms. Llibre
de Privilegis, 1321, f.43v)
deembre cinch dies de deembre
(APH, Sta. Mara dElig, Sig.168,
testament, 5 deembre 1346, f.10)

deembre lo primer dia de deembre
(Canals, A.: traducci al valenci del
Valeri Mxim, 1395)
deeembre de dehembre... entr lo dit
Sant Pare ((Archiu Cat. Val. ms.
Llibre dAntiquitats, 14 de deembre
1414)
deembre en lentrant del mes de
deembre (Dietari del capell dAnfs,
1439)
deembre a vint de dehembre (Archiu
1478)
de
deembre
Mil
deembre
quatrecents... (Gaull: Lo Sompni de
Johan Johan, 1497)
deembre A XVIII de dehembre 1538
(Dietari de Jeroni Soria, 1538)
deembre com be observ Corominas:
Onofre
Pou
escriu
deembre
(Thesaurus, Valencia, 1575) y en fonts
valencians aix dur molt (DECLLC,
3, p. 105)
deembre 14 de Dehembre (Ginart,
186)
deembre en lo mes de dehembre
(RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 1612,
f.158)
deembre de dehembre (BRAH, ms,
Dietari Porcar, 8 de dehembre 1615)
deembre, dehembre XXIII de
Dehembre (Cap. del Quitament de la
deembre dehembre de 1625 (Mora de
Almenar: Recopilaci de Furs, 1625)
deembre dimecres, a 25 de dehembre,
1637 (Llibre de Antiguetats, 1637, p.
238)
deembre dehembre (BUV, Ms.
Ayerdi, J.: Noticies de Valencia,
892
dehembre 1661)
deembre, dembre en lo ltim de
dembre (sic) de dit any pasat (Archiu
Hist. dOriola, Llibre 309, any 1676, f.
271)
deembre donar este avs... 22 de
dehembre (A. M. Alacant: Arm. 1, Lib.
1, any 1687, f. 19)
deembre en 16 de deembre 1733
(Coloqui nou pare divertir el humor y
desterrar la melancola, 16 de deembre
1733)
deembre dehembre del any 1738
1738)
deembre a vint y dos de deembre
deembre del any pasat... en Deembre
(Bib. Nac. Ms. Coloqui del tio Pelut,
1801, f. 29)
deembre a cinc de Deembre (Discret
deembre:
diciembre
deembre
((Escrig: Dicc. 1887)
deena cap de deena (Esteve, Joan:
deena per ses deeuries o deenes
p. 41)
deena, dena Dena: decena. Diez de
rosario, ..., lo mismo que dena; cierto
nmero de personas o bestias empleadas
en una operacin o trabajo...; anar a la
dena: ir a la hacendera (Escrig: Dicc.
1887)
deena, dena una persona aplega a la
dena del xixanta... es resa el rosari
sancer... loraci del oferiment y la de
cada dena (DCVB, en text de Gadea:
Tipos, 1908)
defecte 1 doc. defecte (Martorell, J.:
Tirant, c. 1460)
defendre per defendre (M. Consells
de Valencia, n 16, Ord. C. General, 8
juliol 1373)
defendre defendre los camps ni les
alqueries (Canals, fr. Antoni: Scipi, c.
1395)
defendre defendre dones (Martorell:
Tirant, c. 1460)
defendre defendre la patria... defendre
la causa (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, 1472)
defendre per ara defendre (Gaull:
La Brama, 1497)
defendre per defendre a Valencia
(Rahonament entre Pep dAldaya y...,
1809)
defendre no va a defendre (Tafalla,
V.: Un defensor de Melilla, Alacant,
1893, p. 5)
defendre partits pera defendre
1898)
defendre defendre u la seua idea
(Gadea: Tipos, 1908, p. 356)
defendre per defendre perduts
interesos (Vidal: La llangosta, estren
defendre ... y defendre (Sendin
defndrela defndrela es frenes
94)
defndrela a defndrela volaren
1874, p. 6)
defndrela catal defensar-la: as
estic yo pera defndrela (Aznar
el
que
defndrela
defndrela
intente... (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1930)
893
ning
que
puga
defndrela
defndrela (Moliner: Ciutadans, odieu
la guerra!, 1936, p. 20)
defndrelo y pera defndrelo (Len,
Carlos: Poeses pera el casament, 1802)
defendrem ne defendrem (Llibre de
defndrem me maten tons ulls,
chiqueta, / y defndrem dells no puc
p.75)
defndrem no puc defndrem (J. G.,
defndrem la seua obligasi es
defndrem a m (Martn, A.: Lalegra
del dolor, 1927, p. 6)
defndrer cat. defensar: demanar,
respondre, defendre (...) defendre lo dit
consell (Archiu Hist. Mun. dElig, Ms.
Privilegis, 1321, ff. 43, 71v)
defndrer defendre la Patria de tots
los seus enemics (Coloqui en quel So
de Valencia, 1809, f. 3)
defndrer ix a defendre el meu dret
1859, p.31)
defndrer defndrer una bona causa
(El Bou solt, 1877, p.239)
defndrer:
defender
defndrer
defendres deffendres deu bellea y...
(Vinyoles: Scachs damor, c. 1495)
defendres defendres de tots (Fenollar:
Hystoria de la passi, 1518)
defendres pera defendres del sol
1865, f. 7)
defendres vol defendres (Peris:
defendres encara intenta defendres?
despus
no
volgu
defendres
defendres (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 9)
defenent latre defenent al primer
defengaula defengaula sobre totes les
coses (Hernndez, F.: La vista causa de
Mary Hetta, 1931, p.1)
defengut pagar als que han defengut
en... (El Amic del Poble, Alacant, n4,
1899, p.1)
defet defet: defecto, falta (Escrig:
Dicc.1887)
definixca definixca (BN, Timoneda:
Quaderno de romances, 1570)
deforera deforera: dona que treballa
en el camp (DCVB)
deforeros adems de treballaors del
camp, pareix aludir als forasters que
venen datre puesto; en este cas, de fora
de Santa Pola: un deforero diu que
enguany (...) tot son autos, coches y
deforeros que venen al poble
santapolero (El Tio Cuc, 203, 2 ep. n
58, Alacant, 1918, 1924)
degaid de + gaid: llaurars
degaid (Canyisaes, Monver, 1907,
p.75)
degoll
(La
Degoll,
degoll
periodiquet saragatero, Valencia, 1867)
degoll una ovella degoll (El Tio
Cuc, n 135, Alacant, 1917, p.2)
degollaora Diga la degollaora y
degllemos a tots! (Escalante: La
Consoladora,1880)
degradat deposats y degradats
dehuit no valen un dehuit (Gadea:
deidat y per hermoses deydats
894
108)
deix participi: castell dejada, catal
deixada: deix: dejada (Escrig:
Dicc.1851)
deix es deix caure en terra de sopte
deix el to o deix dels de
Concentayna es prou bast en lo parlar
(Gadea: Tipos, 1908, p. 212)
deix Ya est deix! (Tadeo, F.:El
deixadea deixadea (Escrig: Dicc.
1851)
deixal Home, quina presa?. Deixal
deixarlo baixar lo cap y deixarlo
(Mercader, C.: Vida f. P. Esteve, 1677,
p. 48)
deixarmos ... deixarmos en lo tinter
(Gadea: Tipos, 1908, p. 395)
deixaro pero valdr ms deixaro
(Raonament que fa Pepo a les dametes,
1784, p. 3)
deixaro infinitiu y pronom fluix en
caiguda de -h- muda, nugats sinse
guionet fabri: deixaro crrer
deixaro podem deixaro (Sendin
deixau deixau pera un atre rato
(Mart,V.: El organiste de Sollana,
1915, p.7) En catal: deixa-ho per a un
altra estona.
dixelos dixelos, son amics (Soler,
deixemo filla, deixemo (Escalante:
Una sogra de castanyola, 1875)
deixemo Yo? Deixemo pa un atre
rato (Sanmartn, R.: La III Volta a
Valensia, 1926, p.14) En catal: Jo?
Deixem-ho per a un altra estona.
deixenmela deixenmela aaonar

1768, p. 35)
deixumelo
que...
deixumelo
1890, p.33)
del del Hostal del Angel (Esteve, J.:
Liber eleg., 1472)
del vengut del alt regne (Fenollar:
del -de + el = del ; sinse apostrofar en la
paraula siguent: del Infern (BUV,
Morl: Somi del Infern. 1645, v. 11)
del lo foch del amor de Deu (Orti, M.
A.: Can. de S. Toms de Villanueva,
1659, 100)
del any en XXIII de Dehembre del any
M.D.LXXXI (Cap. del Quitament de la
del a la frontera del enemich (Blay
1666, p. 35)
del ni li toc la granola del original
bateig, 1667, p. 13)
del mes dels gats del any 1733 (Ros,
C.: Coloqui pera riure... estes
Carnistoltes, 1733) El mes de giner, o
dels gats.
del escol germanes del escol de
Adems (BNM, Paper curis pera fer
lo (l)laurador, declarantli a una senyora
son amor, c.1740)
del del Imperi que te (Rahonament,
Valencia, 1759)
del del atre (Galiana, Lluis: Rondalla,
1768, p. 53)
del encara tenen les corfes del ou
24)
del del atre da (La Donsayna, 1844,
p. 75)
del els secrets del infern (La creu del
895

p.6)
del en lo fort del ivern (El pare Mulet,
1877, p.31)
del castellans del atre mon (Semanari
Garrot de sego, 19 agost 1888,
Alacant, p.2)
del est prop del atra (Gayano, R.: Ni
a linfern, 1918, p.4)
del tot lo que del horta ve (Ferrer, L.:
p. 28)
delaci -del llet delatine: per
accusaci o delaci (Const. Sixto V, en
1589)
delanter delanter (Sanelo: Dicc.
1805)
delanter delanter: que va delante
delantera una tomba cuberta de draps
de brocat y a la delantera lo drap de...
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 1596, f. 6
v)
delantera ma neboda mos pendr la
delantera (Ovara, J.: Per tres pesetes,
1881, p. 11)
delantera com han pres la delantera
els lladres... (Mills, M.: Ni rey, ni
delantera la delantera del segn piso
ahon yo... (El Blua, Castell, n 3,
1892, p.3)
delantera en termens deportius: va
corrent el bal / per la (l)lnea
delantera (Palau y Songel: Tenorio
F.C., 1924, p.17)
butaques
de
pati,
delanteres
delanteres... (Sendin Galiana: Tonica
la del llunar, 1926, p. 17)
delantero tal delantero... li fica gol
(Conca, Batiste: Cosquerelles, 1935)
del del: anhelo, ansia, deseo...

(Escrig: Dicc.1887)
deleit deleyt dEspanya/ de dos mons
(Agraida la gratitut..., a Carlos IV, imp.
Viuda de A. Laborda, 1802)
deleit deleit: deleite (Escrig: Dicc.
1887)
deleitable deleitable (Mulet, F.: Ms.
Poeses a Maciana, c. 1640, v. 134)
deleitaci
deleitaci,
deleitar,
deleitat... (Escrig: Dicc. 1887)
deleitar deleitar al pblic (Semanari
1888, Alacant, p.3)
deleitarse deleitarse en les idees
Alcoy, 1931, p. 8)
deleitosa ciutat frtil y deleytosa
bateig, 1667, p. 5)
deler, delera -1 doc.: lamor fel se
delera (Agraida la gratitut, Imp. Viuda
de Laborda, 1802)
deler Cm el rabo?Qun deler!
(Peris: La matansa del serdo, 1911, p.
11)
deleren dtim ducts (del llet
delerium, variant de delirium?): pues
per ms ques deleren, es borda
fullarasca (Matraca de lorta, imp.
delf delf (BNM, Ms. 3746, Matheu
y San: Poeses, 1639)
delf y enroscat en ella un delf blau
(BNM, Ms.3847, Trobes de Jaume
Febrer, c. 1676; copia de J. Ort Mayor,
1759)
delf cultisme, del llet delphin, -inis:
y no fiques dins del got / els nasos,
Sento el Formal, / pues si se te omplin
de neu / un delf pareixers (Bando... a
896
Ribera, a.1797)
dita
deliberaci
deliberaci
(Autobiog. Bernat Guillem, 1604, p.
119)
stat
deliberat
(...)
deliberat
deliberaci ((Martorell, J.: Tirant,
1490)
delic cast. y cat. delicada: ms
delic que una coca fina (El Mole,
1841, p.198)
est ben
delic de Ganda, la
resguardaeta / la Delic de Ganda (La
delic la dona es ms delic (Burguet:
delic de Ganda, parixer la
Parixer u la delic de Ganda; fr. que
se dice del que se queja de poco mal...
Parece dar origen,,, segn se cuenta,
cayese un da de viento muy fuerte una
de las grandes flores de lis de hierro que
coronaban el antiguo palacio de los
Borjas, en Ganda, al tiempo que pasaba
una mujer por la calle y, cayndole en la
cabeza, la dejase muerta en el acto.
Esta fue la causa ... con su irona,
supusieran a aquella desgraciada mujer
tan delicada que bast le cayese una flor
en la cabeza para perder la vida
(Escrig: Dicc.1887)
delic qu delic es eixa (Escalante:
delic de Ganda, la la delic de
Ganda, que va tropesar en una fulla de
rosa y va caure (Ensisam, 1891, p.402)
delic de Ganda, la cast. y cat.
delicada: la Delic de Ganda / muller
de... (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.191)
delic la delic de Ganda (Gadea:
delic ha volgut ofrenarte esta delic
presea de coses (Pensat y Fet, 10 mar

1912)
delic estic molt delic (Angeles,
Pere P.: La Chateta, 1916, p.155)
delic la planta ms delica... (Meli,
F.: El pare Canuto, 1921, p. 2)
delic la delic de Ganda, quen una
flor de gesmil... (Alberola: Refraner
valenci, 1928, p. 137)
delic vinc en una misi molt delic
p.17)
delic una cosa molt delic (Beltrn,
delic est un poc delic (Beltrn, E.:
delic vors la delic terra (Llibret
andaluso
y
catal
delicadea
delicadesa: Volen ms delicadea...?
(El Bou solt, 1877, p.232)
delicadea que tinga delicadea
(Escalante: La herensia del rey Bonet,
1880)
delicadea y que per delicadea... (El
To Gabia, Novelda, 6 XII 1883)
delicadea entre mosatros, tenint en
conte la delicadea de sentiments
reconeguts (Semanari El Campaner,
n1, Alacant, 1886, p.1)
delicadea delicadea (Escrig: Dicc.
1887)
delicadea no soposn a la delicadea
delicadea tenint la gran delicadea de
ferles... (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.37)
delicadea honor y delicadea (Garca
delicadea en ms delicadea (La nova
traca, n 1, 1894, p. 3)
897
delicadea tenen la delicadea (Diari

1906)
delicadea delicadea daquella fadrina
delicadea en delicadea (Meli, F.: El
andaluso
y
catal
delicadea
delicadesa: y eixa delicadea teua ()
delicadees (Llobat Ferrer: En lo suor
de ton front, 1926, pp.5, 10)
delicadea en molta delicadea (Llibret
delicadea as demostra delicadea
p. 51)
delicadees no pot tindre delicadees
p. 36)
delicaes materies delicaes (Gadea:
Ensisam, 1891, p.494)
delicaes son com les flors delicaes
p.42)
delicaes son coses molt delicaes
(Martnez Ruiz:: Canyisaes, Monver,
1908, p. 88)
delicaes coses algo ms delicaes
p.8)
delicaes estes coses son molt delicaes
delicaeta molt delicaeta (Escalante,
delicaeta he estat algo delicaeta
1926, p. 6)
delicat as es delicat (Valls: La
delicat era mol delicat (Martnez
Ruiz, A.: Canyisaes, Monver, 1906)
delicats els interesos son molt
delicats (Meli: Com els cacherulos,

1926, p. 8)
delicia del llet deliciae: delicia,
deliciarse, delicis, deliciosament...
delicies, delisies all en lo paras de
les delisies (Gadea: Ensisam, 1891,
p.490)
delicis -del llet deliciosus: deliciosa,
/ molt andeguera / sa muller era (Roig:
Espill, 1460)
delicis tan delicis Parays (Verd,
Gabriel: en Serm de la Conquista,
1666)
delicis molt delicis as est (Tito y
Sento habent oit llegir el rahonament
del Pardal Siso... 1797)
deliciosa deliciosa /... sa muller era
delincuent, delinqent -1 doc.
delinquent (Roig. Espill, 1460)
els
martiris
als
delincuent
delincuents, en linfern (Bellver, Blay:
delincuent ... es vost delincuent?
(Roig Civera: Un chuche, 1873)
delincuent delinqent, lo mismo que
delincuent(Escrig: Dicc. 1887)
delincuent delincuent... ordinari y
baix (Gadea: Ensisam, 1891, p.363)
delincuent may ampara al delincuent
(Ferrando: En Bunyol y de paella, 1903,
p.19)
delincuent era el delincuent (Folch,
R.: El fantasma, 1917, p.10)
tota clase de
delincuent en
delincuents (Llobat Ferrer, R.: En lo
delinear, dellinear del llet delinere ,
1 doc.: edifici / nivelat, en perfecci
delinea la elevaci (Fiestas Reales a S.
Pascual, 1692, p.147)
898
delinquir en que han delinquit

1809, p.1)
delinquixca esperem correctiu en qui
delinquixca (Semanari Garrot de
p.2)
deliri que referix son deliri (El
deliri no es amor, es un deliri (Roig y
Civera: El tesor, Gandia, 1884, 16)
deliri deliri: desorden, perturbacin
por enfermedad o pasin (Escrig: Dicc.
1887)
delit -del llet delctum; cast. delito,
cat, delicte; larcaisme delicte est viu
en catal, pero en valenci modern
asoles tenim delit, no com a plaer, sinos
com lacci feta contra la lley o moral;
semantisme y morfologa que ya trobem
en Joanot Martorell (DECLLC, 3, p.58),
per 1455: t ignocenta de tal delit
delit est penjat /sens delit haver
coms (Sacro Nov. San Juan de Mata,
1669, p. 486)
delit quin mal, quin delit he fet
(Coloqui de un chove que vola ser
casat, s. XVIII)
delit el delit major de un home / el no
tindre chica (Coloqui de Vintungls,
1795)
delit lo que es deu fer en tal cas, / ara
que est el delit fresch / y que est
banyat en sanc (...) que si el delit no es
castiga... (Discret rahonament, que fan
delit traicions y delits (Bib.del
Senado, Coloqui en quel So Felip y el
Valencia, 1809, f.7)delit en el castic
dels delits (Conv. entre Saro y Cudol,
Imp. Brusola, 1820)

delit castic del seu delit (El Mole,
1841, p. 220)
delit vingu laserp, /... el tent, y
caigu en delit (Batiste Llopis, cego
dAlacuas: Defensa de les dones, imp.
La Regeneracin Tipogrfica, c.1850)
delit sinse cometer delit (La creu del
delit confesa son delit en esta carta
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1862,
f. 20)
delit mos es riurien si no es confirma
el delit (Balader: El pare alcalde, 1871,
p. 20)
delit es ms delit (Lladr: El titot,
1876, p. 23)
delit el delit mereix caena (Escalante:
delit delit: delito (Escrig: Dicc. 1887)
delit sinse fer ningn delit magarr la
polica (Escalante: Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 43)
delit as est el cos del delit (Lladr,
R.: A deshora de la nit, 1888, p.21)
delit el cos del delit (Semanari
Alacant, p.2)
delit may ha fet nengn delit, / ni en
cap de buc mha ficat (Ensisam, 1891,
p.208)
delit castigats a daquell suplici pels
seus delits (Gadea: Tipos, 1908, p.
111)
delit mos tanque... (per) fer delit (El
delit Qun delit ham fet nosatros pera
tindre esta desgracia? (Peris: Terres,
1919, p. 5)
delit que se castigue el delit (Valero,
p.7)
899
delit tan gran delit, de contrabando

13)
delit atra volta al cabaret, a porgar el
teu delit (Perdiguer: En Carnistoltes,
1928, p. 17)
delit y perdona aquell delit (Mart:
delit mentira... estic yo An est el
delit? (Vicent Alfonso: El Trull, 1929,
p.49)
delit tinc que respondre dun delit
destafa (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.56)
delit em recrimine del meu delit
(Pellicer, J.: El misteri de Trinitat, 1930,
p.25)
delit Vens dalgn presili? Qun es
el teu delit? (Garrido, J.M: Opresors
p.10)
delit than pillat el cos del delit
burro, 1932, p. 21)
delit es algn delit tindre al marit
parat? (Carceller, V.: El fulano de la
Concha, 1935, p. 8)
delit hi que ferlos pagar el delit
(Moliner Valls, A.: Ciutadans, odieu la
guerra!, 1936, p. 26)
delit estraperlo... delit molt perills
(Thous, Maximili: Llibret Plaa del
Abre, 1944)
delit que lagarren, que ha fet un delit
1921)
delmar del llet decimare: e de
testaments, e de mal delmar (Ferrer, St.
delmar delmar (Roir: Espill, 1460)
delmar furtar, aprofitarse datre: fill,
/ dos mans tens, valte de elles / en lo
que pugues delmar (Martnez, P.: Nelo

el Tripero, 1792)
delmar delmar: castigar (Escrig:
Dicc. 1887)
delmar delmar: sacar de diez uno
(Escrig: Dicc.1887)
delmen perque no els delmen y fasem
pagar el clam (Len, Carlos: Arenga,
1789)
delmen ...ahon pararem / pera
menchar y dormir, / y que no nos
delmen res? (El So Christfol,
de San Andrs, 1789)
delles elles: el millor llit sempre es
pera delles (Caps y senteners, Imp.
Rom, 1892, p.41)
delliberaci pendre part activa en tal
delliberaci (Gadea: Burrimaquia,
1904, p. 12)
delliberadament delliberadament y
consulta per la Real autoritat (Lo Rey
, e per sa Magestat, llicencia real en
Historia de la adoracin de Jaume
Prades, 21 de Giner, 1595)
delliberar cat. y cast. deliberar: y
delliberaci dels... (Ros, C.: Romans...,
en ques declara la rinya, junta y ...,
1738, p.1)
delliberar:
deliberar
delliberar
els
delluns
(Prudent
delluns
raonament que fa Pepo, 1784, p. 3)
delluns delluns: lunes (Escrig: Dicc.
1887)
demacr est algo demacr (Beltrn,
deman la deman (Lladr y Mall,
Ramn: La deman de la novia,
Valencia, 1858)
deman, la cuan es demana la ma de
la novia: me pense que hui es la
900
deman y... (H. Corts, M.: Fora

baix!, 2 ed., 1900, p.17)
deman del da de la deman de sa
filla (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 3)
deman es mes forta la deman
Castell, 1928, p. 14)
deman, la aixina nos pot fer la
deman
(Serrano:
Voreta
de
deman que celebrem els dos la
deman (Matal de Almenar, Vicenta:
El Pecat, 1929, p. 11)
deman la deman (Urios, Elvira:
Pepita Dolsa y Tfol Llpol, 1929, p.
10)
deman, la y voreu com ell se presta a
sentir la deman (de la Torre, J.: Nit de
festa, 1929, p.24)
demanaor, demanador -1 doc. sia
solicit e demanador (Martorell, J.:
Tirant, c. 1460, ed. 1490)
demanaor demanahor: pedigeo
demanaes sis novies duc demanaes, /
y en totes... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.546)
demnalilos demnalilos a ell
p. 57)
demanaro el demanaro, pero no el
concediro (Ballester, J. B.: Ramellet,
1667, p. 17)
demat Alguna beneyta oraci que
demat... (Pere, M.: Vida de St.
Vicent Ferrer, 1510)
dematinet y manem pera Valencia, /
puix dematinet men vaig (Recitado en
dematinet si els veres dematinet

demencia 1 doc. la demencia e follia
del ignorant poble... (Corella, Roi de:
Obres, c. 1490)
demencia la fam es casi demencia
p. 8)
dement 1 doc. ab cascall... fan
dements (Roig: Espill, 1460)
dement pobres dements (A. C.
1514)
dement es despos la dement (BNM,
Ms. Matheu y San: Fbula en valenci,
1642)
dementar dementar: fer pedre el jui
dementat tan dementat, que crehense
de vidre (Mas: Serm C. S. Vicent,
1755, p. 40)
dems del llet de magis, els catalaners
el sustituixen sempre per la resta:
com los dems eren de Galilea
(Ferrer, St.Vicent: Sermons, c.1400)
dems los dems homens (Llull:
Blanquerna,
traduit
al
valenci,
Valencia, 1521)
dems y els dems (Archiu Mun.
Alacant, Llibre de la peixca, 1578, f.
17)
dems en a y en tot lo dems
116)
dems dehuen pagar sises, com los
dems (Ginart, Nofre: Rep. dels Furs
dems y los dems molt usats (AMC.
Inv. Sta. Mara de Castell, 1650)
dems y dems gastos (Archiu Hist.
Oriola, L. 984, Orde Generalitat
Valenciana, 13 mar 1650)
901
dems descoll entre els dems

dems deixant lo dems, que son
opinions intils (Const. Universitat de
dems tots los dems estaven a
aquelles hores tancats (BSM, Ort
Mayor, J.Vicent: Relaci dels bultos,
dems en lo dems (Mas, fray L. V.:
dems diro es dems (En obsequi dels
3)
dems y dems justs motius
1797)
dems y tot lo dems deu lliuretes
(Chiste del Bodegoner, 1854)
dems ... qu podem fer ya els
dems? (BNM, Ms. Rochano: Pepeta
la Molinera, 1861, s. f.)
dems em fiu igual als dems
1887, p. 44)
dems en berenarets y dems,

que els dins mos ha costat
Alacant, 30 de setembre de
1888, p. 3)
dems, les catal, les altres: dones
tan honraes com les dems (Caps y
dems desde que te he conegut / totes
les dones, Quiqueta, / estn dems pera
m (El Amic del Poble, Alacant, 23
abril 1899)
dems dels dems pobles fitants en
Arag (Gadea: Tipos, 1909, p. 128)
dems empleats, dependents y dems
persones (El Tio Cuc, 161, Alacant,

1917, p.1)
dems pera poder pagar a tots els
dems (Cubells. Els panquemaos,
1919, p. 1)
dems y lo dems corre de mon
cnter (Moll Ripoll, E.: El punt, 1920,
p. 15)
dems tamb els dems li donen
bones noticies com yo? (Alcaraz:
dems yo pagar les tares y vost lo
dems (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 5)
demontre El demontre del home! Es
simptic! (Arniches, C.: La divisa,
1903, p.20)
demostrarmeu el temps sencarregar
de demostrarmeu (Meli: Com els
cacherulos, 1926)
demprs deixant as / pera demprs
(Rahonament ... el consell que tingueren
1797)
demprs y quedarse demprs a la
cord (Torre, J. M: Nit de festa, 1929,
p.9)
demprs demprs que larreplega un
atre (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.15)
demprs y dempres domplir la
pancha... (Aznar Pellicer, J.: El misteri
de Trinitat, 1930, p.8)
dempus y dempus ... (Galiana,
dempus tornalila si vols dempus
1865)
dempus dempues poquet a poquet
7)
dempus dempus en la seua llengua
902

10)
dempus dempus de satisfeta
(Lladr: La deman de la novia, 1885,
p. 11)
dempus dempus que maten la fam
(Snchiz Almela: Un novio falsificat,
1892, p.11)
dempus dempus de tot (Canyisaes,
Monver, 1906)
dempus no conv que hu escarotes;
ya hu arreglarem dempus (Guallar, J.
demudat 1 doc. tot demudat (Ferrer,
St, Vicent: Sermons, c. 1400)
Dems y a Dems se la emportat
Vinalesa, 1735, v. 125)
denans denans, adv.: antes (Escrig:
Dicc. 1887)
denans lo que li da denans (El Tio
Cuc, n 139, Alacant, 1917, p.1)
denau del llet dcem-nvem; cat.
dinou: denau lliures (DECLLC, en
denau es contaven denau del corrents
(A. M. Elda, Proc. a Joseph Arnau,
1694)
denau y el da dihuit, y denau, / de
este present mes de maig (Coloqui en
de seda, any 1728)
denau da denau de maig (BNM,
Roman... no avivar la llabor dels cuchs
pera quels servixca descarment, 1746)
denau denau mil llums (Valencia per
sos Reys, 1802)
denau denau mil llums prou llum era
Valencia, 1802)
denau es dir: denau quinsets
denau denau quinsets (Santapola:

Coloqui entre Goriet y la Chora, c.
1850)
denau com u y denau vint (Les
denau el deu, denau y noranta (BNM,
Ms. Palanca, F.: En lo mercat, 1870)
denau per aix al sigle denau... (El
Bou Solt, 1877, p. 240)
denau que tens denau (Fambuena, J.:
Fer les cartes, 1881, p. 16)
denau en lo sigle denau (Mart
Gadea, J.: Ms. Tipos despardenya, c.
1890)
el sigle denau (Caps y
denau
denau Valdra molt lanimal? Denau
lliures (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.204)
denau un chic de denau (Choguet
valenci, Eldorado, Barcelona, 1901, p.
20)
denau a la mitat del sigle denau
p. 93)
denau en lo sigle dihuit y principis del
denau (Gadea: Tipos, 1908, p. 94)
denau els deneu (sic) cumplire en
octubre (Meli, F.: Encara queda sol,
1931, p.35)
dencheret, dengeret dentjeret per
dentjeret (Galiana: Rond. 1768, p. 8)
dencheret per dencheret (Coloqui de
la Rocha de Foyos, c. 1795, v. 31)
dende usat en mateix valor que desde,
encara que dtim distint: dende el
balot al aut... a les balses del Palmar
(Ros: Romans dels peixcadors. 1752)
dende ahn se cri dende chic, entre la
chufa y el cacau, en Alboraya (Merelo
Toneta, 1864, f.3)
903
dende dende Silla a Madrit (Vercher:

dende dende bon matinet (BNM, Ms.
dende dende que chaf eixe (Liern:
dende un marqus fet y dret, dende els
peus a la mollera (Liern: El que fuig de
Deu, 1878, p. 7)
dende dende: prep. lo mismo que
desde (Escrig: Dicc. 1887)
dende dende que eixe... (Snchiz
dende dulos curt dende chiquets
1892, p.13)
deneu vrer denau.
dengeret, per Per dengeret, quet tinch
que fer passar la garrofa (Galiana:
Rond. 1768, p.28)
dengue eixos que van empolvats / en
papillotes y dengues (Ros, Carlos:
dengue el llauro nos fica en dengues
(Coloqui del ros alas, 1823)
dengue ni que vost es compre
dengues,
perles
fines,
corals
(Rahonament Carnistoltes, 1854)
dengue dengue: melindre mujeril que
consiste
en
afectar
delicadezas,
males... (Escrig: Dicc.1887)
dengue dengue:... en el juego del
hombre o mediator (sic), se dice, en
valenciano, de los ases de espadas y
bastos cuando estn juntos (Escrig:
Dicc.1887)
dengue dengue (El Dengue, peridic
satric, 25 de giner de 1890) El nom del
peridic era per lanfermetat homnima
que pat lo Reyne a finals del sigle XIX:
tamb ha aparegut el dengue (El Blua,

dengue emparentat en el castell
mengue o dimoni: si tu vols que yot
diga/ lo ques un dengue, / una rabosa
blanca/ en lo rabo negre (Gadea:
dengue abanda de nom de dimoni
(Benasal), anfermetat epidmica que
dona febra forta: en Madrit... eixa
enfermetat els deixa com a sequillos...
el dengue (El To Cuc, n 200, Alacant,
1918)
denigr que denigr a aquell (Peris,
denit aglut. de + nit: eixir denit a
escriure (Ginart, Nofre: Reportori,
1608, p. 9)
denit que denit / va per plats y
escudellers (Sacro Monte Parnaso,
1687)
denit sera ya denit quant ixqu (BV.
denit haurn comprat molta llenya, / y
denit falles farn / pera comportar lo
fret (Relaci burlesca... per lo Cometa,
any 1744)
denit denit per esta ciutat (Fauli, S.:
denit com denit (Colom y Sales, J.:
denit que denit va per plats y
escudellers (Lopez. V.: Sacro Monte
Parnaso, 1687, p. 43)
denit a casa abans que se fasa denit
denomin una poesa denomin
Cansera (Colomer: Me cason
dental dos aladres, un dental
904

dental dental: palo donde encaja la
reja del arado (Escrig: Dicc.1887)
dentases era hu en tan grans dentases
dentaura castell y catal dentadura:
Pobra de la dentaura / si em solta atra
maimon! (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.9)
dentaura dentaura (Sendin Galiana:
dentaura he cambiat de dentaura
dentell per el mat, dentell de tonya
dentell dentell: dentellada (Escrig:
Dicc. 1887)
dentellaes a dentellaes (Lanzuela, A.:
dentello, dentell del dentello,
cimatium denticuli (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
dentello, dentell dentello... pareix
que vindria del mosrap de Valencia
(DECLLC)
dentera dentera, valenci (DECLLC,
en text valenci, c. 1500)
dentera esmusarse les dents: ni yo l
m engolit, / ni ell lo se traga, / dentera
me n ve (La brama dels llaur. 1497)
denteres, fer a u quest all fent
denteres, mirantla... (Liern, Rafael M:
Les elecsions dun poblet, 1859, p.25)
denteres eixes denteres son bones pera
una soca de morera (Eixarop de llarga
vida, c. 1865)
denteres
em
fars
denteres?
(Portols, M.: Nelet el dAlboraya,
1893, p. 24)
denteres, fer bufen y gasten com a
perduts, fent denteres y burlantse dels
ques moren de fam (Gadea: Tipos,

1908, p.147)
denteres, tndrer tndrer enveja,
desijar lo que no tenim, etc.: sempre
estn torrant larmela,/ y a mim fan
unes denteres... (Martn, A.: La
dentfric dentfric y esensies (Sendn
Galiana, A.: Ella, latra y ..., 1934, p.8)
dentiste dentiste (Escrig: Dicc. 1851)
dentiste instruments de dentiste
(Bellido, F.: Un francs de Rusafa.
1876, p. 9)
dentiste dentiste en quixals (Borrs,
Jos.: El Cullerot, estrenat en Alacant, 9
de giner 1886)
dentol peix de lespecie Dentex
vulgaris; cast. dentn: dentol est
Lyon, 1554, p.151)
dentoles pardicament, per 1950 heu
dem del que pata de dents grans o
eixits. El singular dentola tamb
sascoltava.
sinse
eixir
del
departament
departament, verem tamb ... (Bellver,
p.20)
dependent -del llet dependnte: un
dependent de la fundisi (Palanca: El
dependir dependir: depender (Escrig:
Dicc. 1887)
dependix dependix (Diario de
Valencia, Rahonament, 1794)
dependix el nostre be dependix
dependix de ells dependix el...
1886, p.1)
dependix la sort... dependix de...
905
Alacant, p.1)
dependix aixina, que tot dependix
del... (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921)
dependix pot ser s y pot ser no; tot
dependix de... (Alcaraz: Cors de fanc,
1928, p.12)
dependix eixe paper dependix de...
p. 24)
dependixca dAmalia dependixca la
pau (Meli, F.: El pare Canuto, 1921,
p. 15)
dependixen dependixen de gust (Un
dependre pera dependre de lletra y ser
educats
(Llib.
establiments
de
Penscola, 1701)
dependre dependre (Ros: Tratat de
adages, 1736, p. 18)
dependr la dependr hasta les tapes
dependre que vach dependre yo
(Vives, R.: Entre amics no cal, 1877, p.
30)
dependre si vol dependre (Llibret
1930)
dependre tens que dependre a ...
1931, p. 11)
depndrer cast. aprender, cat.
aprendre: els que vullguen de vostes /
depndrer a patinar (El Bou solt, 1877,
p.160)
depndrer a depndrer urbanitat (El
Bou Solt, 1877, p. 251)
depndrer:
aprender
depndrer
depndrer el que no ha fet
espardenyes may, li cost dependre,
pero despus... (Semanari El Blua,

depndrer moltes nits a dependre
depndrer -del llet deprehendre: y
tants llibres deprengueres (Esteve: De
depndrer cast. aprender; cat.
aprendre: pera depndrer a (Llobat
p.11)
depenent u del Pins, depenent del
sinyor... (El To Gabia, Novelda, 6XII-1883)
depengra y el que no sapia que
depengra, el qui vullga dependre ms...
p.18)
depilarse depilarse les selles (Valls:
deplorar 1 doc. deplorar (Martorell:
Tirant, c. 1460)
deport la equitaci ya era u dels
deports fa sigles: Mentres que Evast y
Alona anaven per un carrer prop del
palau del bisbe daquella ciutat, lo
bisbe passava per all cavalcant... vena
de deportar de fora de la ciutat per tal
queen fora ms sa... e que li vinguera
major sabor e apetit de menjar en la
taula. Lo bisbe tena en prctica pendre
este deport tots els dies (Llull:
Blanquerna,
traduit al valenci,
Valencia, 1521)
deport del deport que deuen fer ans
que dormen (DECLLC, en Arnau de
Vilanova, c. 1300)
deport ab les de plom (les fleches) son
hui tots sos deports (March, Ausias:
Poemes, c. 1440)
deport no ha deport... que navegar
(March, Ausias: Poemes, c. 1440)
deport son homens de deport e de
906
plaer (DECLLC, en J. Martorell, c.

1455)
deport deports per negres orts (Roig,
J.: Espill, 1460)
deport sobre un deport (caa) de
lAlbufera (Diana. 1778, p. 321 ;
alusi al Ms. de Fenollar, 1495)
deport prenia cansat deport (Corella,
Roi de: Obres, c. 1495)
deport deixem lo deport (Fenollar:
deport cases de deport dels moros
(Blay Arbuxech, G.: Serm, 1667, p. 8)
deport deport: deporte (Escrig: Dicc.
1887)
deport deport: deporte (Fullana: Voc.
1921)
deport tot aquell... que sapia alguna
cosa en contra del deport (El Pelut,
n1, Alacant, 1924, p.3)
deport als deports, al ftbol...
1929, p.7)
deport camps de deport? N hi dos,
/... adems, un carrer pera chuar a
pilota (El semanari El to Cuc reprodu
esta poesa de Federico Aura, 1930,
p.11)
deport per lafisi al deport (Sendin
deport fica la e a deport pera rimar:
mastodont(e)... se dediquen al deport(e)
de casar conills (Llibret Foguera
Carolinas Altas, Alacant, 1948)
deport dun peridic de deports y en la
copa preocupat (Llibret Foguera
deport el ftbol (sic) es el deport que
deport Simulacre: ... acci de guerra,
de deport ... dels soldats, dels
deportistes,
etc.
(DCVB, entr
Simulacre)
deportisme deportisme... el Pelayo y
el Deportiu posaren tot el entusiasme en
el partit... (El Tio Cuc, 2 ep. n 52,
Alacant, 1924, p.3)
deportisme Deportisme..., redactor
deportiu desde estes columnes... (El
deportista lingls sport, en eixa
grafa, es mantingu com anglicisme
pera nomenar a sabates, pantalons y
camisetes de sport en castell; pero,
mantenint arrails clsiques, en valenci
tenem y tenim deport, el fem.
deportista y el masc. deportiste: Mara,
ex corredora, deportista y aspirant a...
1926, p.6)
deportista y desde cunt li ha atacat
eixa febra deportista? (Sanmartn, R.:
La III Volta a Valensia,1926, p.6)
deportiste Qu deportiste mos ha
eixit! (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 6)
deportiste deportiste: deportista
(DRACV, 1997)
deportiste Desqualificar, terme de
deportistes (Corominas: DECLLC, vol.
VI, p. 890)
deportiste cat. esportista: me vaig a
fer deportiste (Sanmartn, R.: La III
deportiste incls els catalaners com
Sanchis Guarner, per 1945, a vegaes
respetaven la morfologa valenciana. El
entrecomillat est traduit al valenci,
manteninse les originals grafes deport
y deportistes: Simulacre:... acci de
guerra, de deport, etc., simul pera
eixercitaci
dels
soldats,
dels
deportistes, etc. (DCVB, entr
907
Simulacre)
deportistes tinc el gust de presentarme
a tots el deportistes..., els partits del
pasat dumenche y dilluns no han deixat
satisfets als deportistes alicantins (El
deportiu per 1920 es mantenen les
grafes valencianes deport, deportiu y
deportiste en tot lo Reyne, seguint la
tradici clsica: els deportius... el
capit del Deportiu ya te avisats al
seus... els elements directius del
Deportiu... del barrio de San Blay de
Alacant... del Deportiu de Elda... contra
el Deportiu de Novelda... el Deportiu
Eldense (El Tio Cuc, 2 ep. n 52, 53,
55,
Alacant,
1924)
Hui
els
colaboracionistes de Canal 9 y la
Generalitat del PP propaguen el catal
esportiu per tot el territori valenci.
deportiu redactor deportiu desde estes
columnes... (El Pelut, n1, Alacant,
1924, p.3)
deportiu vaig al meu Club Deportiu a
donarli una rao al... (Esteve, Chusep:
deportives agrupacions deportives
1924, p.2)
deportives a les sosietats deportives
p.3)
depsit cultisme valenci, del llet
depstum; cat. dipsit: fes lo depsit
del nostre rescat (Fenollar: Lo
Passi,1497)
depsit tornar lo deposit (Pou, O.:
depsit tenen la clau del deposit
(BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
depsit de virtuts deposit (Orti, M.
depsit e cobrar tresllats dels depsits

que... (Cap. del Quitament de la Ciutat
depsit en lo depsit de la Verge
Cinctorres, 1683)
depsit y aci es fara lo deposit
(Archiu Mun. Oriola. D. 2035, Orde
Generalitat, oct. 1704)
depsit depsit de blat (Ms. de Jusep
a.1735)
depsit deposit del bot (Conv. entre
Saro Perrengue, any 1820)
depsit fet el depsit que marca la
lley (Torrom: Les choyes, 1874, p. 4)
depsit el deposit de mon pare (Roig
depsit y vos trenc el depsit
1892, p.3)
depsit el depsit del aigua (El Tio
Cuc, 2 ep. n 56, Alacant, 1924, p.3)
depsit depsit nic deixemplars
depsit depsit nic deixemplars
En catal: dipsit nic dexemplars .
depsit aix may; lils pendr, pero
com en depsit (Alcaraz, L. J.: El ball
del ram, 1928, p.8)
depsit un tranva y un cami depsit
Alacant, 1930)
depsit eixes bolchaques son un
depsit (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 13)
depsit es lo depsit de cadvers
1934, p.48)
deposita ahon sos dins deposita
908
(Roig y Civera, A.: El tesor, Gandia,

1884, p. 19)
depositant depositant dos propines
depositar deu depositar primer
quaranta lliures (Ginart: Reportori dels
Furs, 1608, p. 163)
depositar entre penyes les volgu
depositar (Ros: Coloqui de les Dances,
1734)
depositar de depsit; cat. dipositar:
si hia alguna dona en lo mon que no
deposite la... (Josep M J.G. y E,
p.39)
depositaren y la depositaren (BRAH,
Ms. Porcar, Joan: Ms. Dietari, 1599)
depositari cultisme valenci, del llet
depositarium; cat. dipositari: depsits
de... y depositari del Rey (Ginart,
Nofre: Rep. dels Furs de Valencia,
1608, p.276; el text reproduit perteneix
al privileg. 27. R. Alfon. 3. foleo
188, dos sigles mes antiu)
depositari lo depositari (Pou, O.:
depositari colectors ni depositaris
(Len, Carlos: Chunta secreta, 1789)
depositari soc el depositari (Ovara:
depositari el crrec de Depositari dels
Fondos (El To Gabia, Novelda, 6 XII- 1883)
depositari el depositari... no hian fets
resibos (Alcaraz, L. J.: Per tres
deprav es molt deprav (Escalante:
La Patti de peixcaors, 1884)
deprengut deprengut a fero (De Pepo
y els trastos de la casa, s. XVIII)
deprengut ta filla ha deprengut a ser
astuta (Balader, J.: Hostes vindrn
que..., 1885)
deprenint deprenint be la llis (G.
p. 20)
deprenint deprenint (Beut, Pepe:
deprs he vist, llegit y deprs / algo
per curiositat (Rahonament..., de
deprs hui poca lletra ham deprs
1917, p. 17)
depresa rpit, llauger: Che an vas
tan depresa? (Canyisaes, Monver,
1906, p. 45)
depresa que parla depresa (Beut,
2)
depresa Ahn vas tan depresa?
Alacant, 1948)
depronte depronte: de sbito (Escrig:
Dicc. 1887)
depronte per depronte est contenta
8)
deputat chiquet cantor diglesies: e
dos chics dels deputats de la Seu
(Dietari de Jeroni Soria, 3 de maig
1528)
deret del llet dirctu; dret > deret; el
metaplasme epntesis dona parelles
llxiques en valenci: dret, deret, dreta,
dereta, etc.: y en qu funda tal deret
deret sentat, deret o chitat (Coloqui
del viage de Tito a Madrit, 1789, p. 4)
deret yo estava deret (Naiximent,
vida... y mort del Gran Coloso de
Rodas, 1797)
deret me nanir tot deret capa la
cuina (Barreda: Un arreglo improvisat,
909
1870, p. 6)
deret el honor duna dona / forma part
de son deret (Barreda, J.: Honor
valensi, 1896, p.14)
dereta a la dereta (...) en la porta del
foro dereta (Garca Martnez, J.:
1890, pp.7,11)
dereta ya no puc tndrem dereta
(Barreda: Honor valensia, 1896, p.21)
dereta mutis per la dereta... la dereta
(Soler, J.: Els estudiants, 1934, pp. 39,
40)
derets els derets internasionals (G.
Alacant, 1890, p.8)
derrabat derrabat, sinse rabo (Archiu
derram la sanc del gos derram vullc
vengar (Bada, J.: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 28)
derramament derramament de sanc
(Bib.del Senado, Coloqui entre un
remend de Valencia, 1808) En catal:
vessament de sang .
derramaor derramahor: desaguadero,
conducto o canal por donde se da
salida... (Escrig: Dicc.1887)
Derramaor dElig la perdua de la -d
intervoclica es caracterstica del
valenci modern en tot lo Reyne, com
demostra la toponimia illicitana:
Algors, Derramaor (Semanari El
Obrero dElig, 13 de febrer 1938)
derramar -1 doc.: lo Divendres Sant
va la gent desramada (sic) (Ferrer, St.
Vicent, Quar. c. 1413)
derramar derramar (DECLLC, en
derramar la sehua sanc derramant

derramar en Valencia, duna sequia
que derrama (Corominas: DECLLC)
derramat cat. vessat: y bes vehuen
els bons fruts / qu en ell sempre ha
derramat (Gadea: Tipos, 1908, p.340)
derrengat, derrangat un porter
derrangat de tant de chut quels
contraris de penalty li han tirat (Llibret
de la Foguera Chap, Alacant, 1955)
derredor -1 doc.: derredor ( Ferrer,
St Vicent: Sermons, c. 1400)
derredor al meu derredor (Lladr,
Ramn: La boba y el embobat.
derredor derredor, hia testimonis
migevals valencians (DECLLC)
derrenglat y veentlos derrenglats
(Conv. entre Nelo y Quelo. Imp. Onofre
Garca, 1787)
derrengar dun llet *derenicre;
cansat, desfet per el treball, enfermetat,
etc.: lo deixara derrengat (BNM,
c.1735)
derrengat desfet, cansat, fet pols:
derrengat y a cuatre cames, / ben calent
y acobardat (Coloqui nou del poticari,
s.XVIII, v.213)
estigu
el
pobre...
derrenglat
derrenglat (Rahonament... el Tio
Cosme Nespla, 1797)
derrenglat mha derrenglat les taules
derrenglen es press que ells se
derrenglen (Conv. Nelo y Quelo, 1787)
derret la penya es derret (Gonzalez,
Ramn: Sacro Monte Parnaso, 1687, p.
157)
derreta, derrita es derritia (Ort, M.
A.: Sol de academias, Valencia, 1659,
910
p. 32)
derreta es derreta com un greix
23)
derretida ya es feu derretida cera
(Gonzales, R.: Sacro Monte Parnaso,
1687, p. 157)
derretinse tot desfense y derretinse
derretint ab cera de amor se est
derretint (Mendoa: Fiestas Conv. del
Carmen, 1622, p. 208)
derretint lo que mestic derretint
1735, v. 130)
derretir dorige ductos, mescla del
llet deterere y reterere?: yo ya em
vaig derretint / com lo greix en la
casola (Rahonament nou, pera passar
lo temps, any de 1732)
derretir, derritix cast. me derrite:
em derritix, quem soflama (Adam y
derretirem el sopar tarda masa / y as
mos derretirem (Gadea: Faena-Fuig,
1891)
derretiren al calor se derretiren
1873, p. 34)
derretit plom derretit (Conversacions
entre Saro Perrengue, 1820)
derretit en caldo de plom derretit
1866, p.18)
derretit el plom derretit (Ruiz
p.7) El mateix autor usa la variant
derritit (ib. p.7)
derretit les teues llgrimes cauen com
plom derretit en mon cor (Llobat
p.9)
derretix es derretix plorant (Cebrian,
Cirilo: Sacro Monte Parnaso, 1687, p.
254)
derretix es derretix com la seu (Dir el
imp. Ferrer de Orga, 1820)
derretix cat. fon: per qu es derretix
la sal? (Thous, M.: Foc en lera!,1900,
p.34)
derretix pensant, se derretix com la
sera (Semanari El Obrero dElig, 6
de mar 1938)
derretixc em derretixc si os oixc, y
que em confundixc (Bib. Nic. Primitiu,
Ms. 420, 1795, f. 11)
derretixc em derretixc lo mateix que
la cola (Capilla: Una nugol destiu.
1871, p. 11)
derretixc yo em derritixc (Serred: Els
cuatre seros, 1926, p. 13)
derretixes el greix y les lleteroles em
derretixes (De Pepo y els trastos de
casa, s. XVIII)
derribar dorige ducts, dun llet
*deripare?; es com al valenci,
castell y portugus: en antich temps /
la n dissip / e derrib (Roig: Espill,
1460)
derribar anem pronte y derribemlo
(BN. Ms. 3905. Zarzuela Dn. Jorge
Palacios, 1801)
derribar derribar (Escrig: Dicc.
1887)
derribar linfern se fa chicotet y me
toca derribar eixe tabic (Gayano Lluch,
derribo respecte al derribo de les
obres que... (El Bou solt, 1877, p.214)
derribo racholetes que mhan dut hui
dun derribo (Puig, F.: Pantomima,
1928, p.20)
911
derribo el derribo de les cases (Peris

derringl derringl y en cara tan
llastimosa (El Trull, 19 de febrer de
1841)
derringl un pared molt gros y una
porta derringl (Hern. Casajuana: La
oroneta de plata, 1914)
derringlar derringlar: descaderar,
lastimar gravemente el espinazo o los
lomos de una persona o animal
(Escrig: Dicc.1887)
derringlat dtim desconegut: persona
en alifacs, mquina feta pols, caira
trenc, etc.: tot derringlat (Escalante:
derringlat:
torcido,
derringlat
inclinado a un lado ms que a otro
derringlat atre tir per la finestra els
derringlats ensers (Martnez Aloy, J.:
Pensat y Fet, 1914)
derringlat ...el derringlat! (Badenes,
V. M.: Tpat sego,1945, p.25)
derrocha derrocha molt, cuant apenes
guanya... (Llombart: Abelles, 1878, p.
43)
derrocha y en la fam que se derrocha
derrochaor derrochaors (El To Cuc,
n 124, Alacant, 1917,p.3)
derrochar del fr. roche > drocher. En
significat de malgastar o balafiar es
verp modern, del sigle XIX en val.y
cast. (incls pareix que la 1 doc. es en
el valenci del XVIII, en 1776, abans
quen castell). Nhia un nuc
morfosemntic curis: la relaci entrel
val. rocha o pendent de montanya
(DECLLC, 2, p.449); el port. rocha, el
fr. roche y el tamb fr. derocher o
despenyar.
Metafricament,
que
derrocha dins es com si els tirara per

un barranc; 1 doc.:
Qu li diu que
derroche? (Archiu Mun. dElig.
Romans del pleit. 1776)
derrochar Tu has vingut... a derrochar
les meues pesetes. Te conec, gorreta!
(J.G.: Arre, burro, ms avant!, 1929)
derroche yo no he vist may ms
derroche (Vicent, J.: Els peixcaors de
p. 26)
derroche se feu un verdader derroche
en el convit (Meli, F.: Al pas del
derrollar el DCVB li dona el
significat de curer llquit en cantitat,
apoyanse en Carlos Ros: la aygua del
cel derrollar, / tronant y.... No obstant,
en atre coloqui coetane y, pot ser, del
mateix Ros, es sinnim de vomitar:
enfitat, /... tragu de aquell coset / qu
de coses, cap sagrat! / Ell derroll
safanories / groses com a campanars...
derrota derrota, cam per la

mar (Roig: Espill, 1460)
derroteros ests seguint els pichors
derroteros (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 13)
cat.:
derrocar.
cases
derruir
cremades
y derruydes (Ginart:
derruir fora del tot derruit (Coloqui
f. 6)
derruir derruir: derribar; derruit,
derribado (Escrig: Dicc. 1887)
va
dret
al
derrumbament
derrumbament (El To Cuc, n 138,
912
Alacant, 1917,p.3)
derrumbar del llet vulgar derupare,
dahon ixiren en llaugers cmbits
morfosemntics el portugus derrubar y
el itali dirupare: derrumbar (Escrig:
Dicc. 1887)
derrumbat derrumbament, derrumbar,
derrumbat ... (Escrig: Dicc.1887)
desabonyar desabonyar: desabollar
desaborir desaborir: quitar el sabor a
una cosa... (Escrig: Dicc. 1887)
desaborit no volem tastar desta
vianda ... desaborida (DCVB, en
poeses dAusias March, c.1445)
desaborit desaborit: desabrido, sin
sabor (Escrig: Dicc.1887)
desaborit desaborit (Clemente y
Meli: Com els cacherulos, 1926, p. 4)
desabridament
desabridament
1866, p.39)
desabridament:
desabridament
desabridamente (Escrig: Dicc. 1851)
desabrigat o de cendat / desabrigat
...el veguera tan
desabrigat
desabrigat. Enrolles eixa gola (Alegre
desabrocha li desabrocha algo
p. 34)
desabrochanse la ma al ventre,
desabrochanse (Col. de lo que tots som
desabrochanse desabrochanse pera...
Burriana, 1848)
desabrocharse desabrochantse els
tirants (Coloqui de la merda, c.1845)
desabrochat cast. desabrochado:
desabrochat, en mnegues de camisa

(Balt, L.G.: Quelo Chufeta, 1919, p.2)
desabrochats uns botons algo
desabrochats (Soler: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 70)
desacolocat quedarse sinse faena,
treballaor en paro: vullguera que se
quedara
desacolocat,
desamorit...
(Chirivella, P.: Da de proba, 1912, p.6)
desacolocat Tu creus que yo estara
desacolocat? Es que no vullc treballar,
pera vore si aixina... (Aznar Pellicer,
J.: Lhora tonta, 1929, p.9)
desacomodat desacomodat me trobe
1660, v. 9)
desacert per no s quin desasert... (El
Bou Solt, 1877, p. 258)
desacert desacert: desacierto (Escrig:
Dicc. 1887)
desacredit cast. y cat. desacreditada:
ah la tens desacredit (Llobat Ferrer:
p.9)
desaferrar verp clsic, heu trobem en
Ausias March: y nol pot desaferrar
(BNM, Ros: Roman... dels peixcadors
de canya, c.1740)
desafiaora Julia... desafiaora y airosa
desafiaora y molt desafiaora, li diu
p.56)
desafinar traslaticiament por aludir a
tndrer juins equivocats: Chimeta! No
desafines; puc contaro en veu alta
desafiu desafius segon forma de fur
desafiu eixir al desafiu (Blay
1666, p. 2)
913
desafiu ... pera causar desafius

1704, p. 78)
desafiu acepte el desafiu (Bib. del
Valencia, 1808, f.12) En catal: accepte
el desafiament .
desafiu acept el seu desafiu (Serrano,
desafor Ests hui desafor! (De
dalt a baix, da dels Inosents de 1920,
p.18)
desaforaes mos pareix que ha optat tan
desaforaes medides (Semanari Garrot
Alacant, p.1)
desaforar desaforar, desaforament
desaforar els hava desaforat en quatre
furs (BRAH, ms. Dietari Porcar, a.
1619, f.321)
desagr no me dasagr la idea (Meli,
desagr no em desagr, per ma part
1926, p.9)
desagraidot Desagraidots! (El Bou
solt, 1877, p.210)
desagraviar,
desagraviar
desagraviat... (Escrig: Dicc.1887)
desagraviat ya em tens desagraviat
c.1795)
desagrvit de desagrvit, podent
tndrer... (El Bou solt, 1877, p.144)
desahogaota molt desahogaota asoma
la senya Felisa a la porta (S. Galiana y
1928, p.11)
desahgat ...que es lo que et dona
pena?, desahgat (Roquet y Goriet,
imp. Miquel Estevan, 1809)

desahogat:
descarado,
desahogat
descocado... (Escrig: Dicc.1887)
desahogat uns desahogats (El Tio
desahogat y a tagela si vols,
desahogat! (De dalt a baix, da dels
desahogat Desahogats, llpols, ms
que llpols! (Soler Peris: Els
estudiants, 1924, p.21)
desahogat son pare era un sabater ms
borracho y desahogat... (S. Galiana y
1928, p.11)
dos
desahusiats
desahusiat
desaiguaors sequies, sequiols y
desaiguadors (Un pillo y els chics
educats, 1846, p. 26)
desairat ben desayrat, / e sens camisa
desaire, fer o dir un -demostraci de
desprcit o indiferencia insultant: Qu
li ha dit? Un gran pesar, un desayre
(Coloqui entre Sisternes, Arguix y
Jacint Morla, a.1635)
desal va com una desal per el poble
buscant vots (El Tio Cuc, n 550,
Alacant, 1933)
desal tonyineta en son punt, no
desal (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1955)
desalats cam de Belem corren
desalats (Estevan Dolz, J.: Villancic,
1758)
desalchepsar
si
conseguixen
desa(l)chepsar... (El Tio Cuc, n 200,
Alacant, 1918, p.2)
desaliny camisa... desaliny, / pareix
una banderola (Genovs: Un grapaet,
1916, p.12)
914
desalinyat desalinyats de vestit (Blay

1666, p. 40)
desalinyat
afectaven
desalinyos
alinyats (BSM, Ms. Coloqui de dos
llauradors, 1748)
desaliny,
desalinyar,
desalinyat
desalinyat (Escrig: Dicc. 1887)
desalinyo, desaliny arrac o pendent
que aplegava de les orelles al pit: uns
desalinyos /... una choya,/ els brasilets y
collar (Ros, Carlos: Coloqui pera riure
desalinyo ab desalinyo, torts la Mitra y
Pectoral (BSM, Orti Mayor, J.Vicent:
1743)
desalinyos joyes que aplegaven de les
orelles al pit: una creu com la del
Grau, / desalinyos del Gran Turch
(BNM, Ros: Paper curios pera fer lo
son amor, c.1740)
desalmat desalmat, referinse a
Napole (Rahonament entre el Rasps
de Rusafa y..., 1810)
desalquilar que cuant desalquile... tinc
un piset (G.B.:La Perla dAlberic,
1918, p.11)
desalquilat el desalquilat (Llibret
Foguera Barrio San Fernando, Alacant,
1930)
desampar desampar (Escrig: Dicc.
1887)
desampar de repent, la chica
desampar (Albn, M.: Un ball de
convit, 1863, p.14)
desampar desampar: desamparada
desamparada desamparada (Vilanova,
Arnau de: Obres, XI, 75, c. 1290)
desampararen
la
desampararen
artilleria (Breu relaci de la Germania,

1519, f. 121)
desampararen desampararen la casa
desamparara desampararia tot lo
regiment (Crnica de Pere IV, c. 1380)
desamparat amparant a infinits
desamparats (sic) (Mateu y Sanz: A la
Verge, 1643, v. 14)
desamparat de tots desamparat (2
part. Relaci... el chasco que li donaren
a un foraster de Valencia que vingu a
la ciutat de Alacant, 1783)
desamparat morirse desamparat
(Escoriguela, Batiste: Stabat Mater,
1799 v. 24)
desamparat ...y cautiu, desamparat
f. 7)
desamparat em quede desamparat
Castell, 1911, p. 20)
desamparat al estar desamparat (El
desamparat cuant te veus desamparat
car?, 1926, p. 28)
confraria
dels
desamparats
Desamparats (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1615, f. 231)
Desamparats, Mare dels de la Mare
de Deu dels Desamparats (DECLLC,
6, p.270, en text de Timoneda, a.1555)
la
capella
dels
Desamparats
Desamparats (Llibre de Antiguetats, 25
abril 1632)
Desamparats, Mare de Deu dels y
servix en la capella de la Mare de Deu
dels Desamparats, de Castell (AMC,
Inv. Santa Mara de Castell, Inv. de
Santa Mara de Castell, 11 de deembre
915
1668)
desamparats desamparats (Inv. Sta.
Mara de Castell, 1674)
desamparats desamparats (Ros,
Desamparats, la Mare dels la Gran
Mare... dels Desamparats (Coloqui
Desamparats Mare dels Desamparats
imp. Faul, 1789, p. 3)
Desamparats, Mare dels el Sigle es
va celebrar / de la Verge amparadora /
Mare dels Desamparats (Discret
Desamparats a nostra insigne Patrona
Mare dels Desamparats (2 part,
Coloqui pera consolar als pares que
tenen sos fills en la guerra actual, Imp.
Desamparats ...en la plaa dels
Desamparats (Coloqui en quel So Felip
y el So Jusep... discurrixen sobrel
obelisco y estatua de nostre amat Rey,
manada colocar en la plaa dels
Desamparats, 1809)
Desamparats Mare de Desamparats
(Rahonament entre el Rasps..., 1810)
desamparats que prou desamparats
shau vist per ell (El Mole, 1840, p.
58)
Verche
dels
Desamparats
Desamparats! (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 48)
DesamparatsCarrer dels Desamparats,
escndalo totes les nits (El Cullerot,
Alacant, maig 1898)
Desamparats Carrer Desamparats.
Casi totes les nits... (El Cullerot de
Alacant, 6 juny 1898)
Desamparats de la Verge dels

Desamparats (Bodra: Festes de carrer,
1906, p. 43)
Desamparats Mare de Deu dels
Desamparats
(Gadea:
Tipos,
modismes, 1908, p. 186)
Desamparats, Mare dels Mare de
Deu dels Desamparats! (Gayano
Desamparats estic as, Desamparats
p. 8)
Desamparats La Verche dels
Desamparats que loixca! (Montesinos,
Vicent: Y diuen quel peix es car?,
1926, p. 20)
Verche
dels
Desamparats
Desamparats (Peris: El banquet en
lalquera, Castell, 1928, p. 21)
Desamparats Grasies, Verche dels
Desamparats!
(Perdiguer:
En
Mare
dels
Desamparats
Desamparats! (Herrero, J.: En temps
de la Dictaura, 1931, p. 7)
desampare rgali a Deu no mos
desampare (Mateu, J. M: Mal instint,
1926, p.5) En catal: prega-li a Du no
ens desempare.
me
desampares
desampares
(Montanyes, Jaume: Espill de ben viure,
Valencia, 1559)
desampareu no me desampareu
53)
desangr el que oper es desangr
1905, p. 25)
mestic
desangrant
desangrant
sest
desangrant
desangrant
916
p. 14)
desangrar li avente una puny als
nasos quel desangre (Barchino, Paco:
La barraqueta del Nano, 1921, p.8)
desangrat desangrat (Escrig: Dicc.
1887)
desangrat desangrat (Fullana: Voc.
1921)
desangrava es desangrava (Bib.
desants Feste, feste el desants (La
nit que venen els musics, Alcoy, 1855)
desaparegut desaparegut (Escrig:
Dicc. 1887)
desapareix desapareix per el foro
desapareixc desapareixc del mapa
1905, p. 25)
desapareixcut desapareixcut dins
laigua (Soler: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 64)
desapareixquen desapareixquen de
una pera sempre (El Bou solt, 1877,
p.281)
desapareixer desapareixer (Escrig:
Dicc. 1887)
desapareixquen que nostres rencors
desapareixquen (Baidal Llos, F.:
desapartar desapartar, desapartat...
(Escrig: Dicc.1887)
desapartat dun antic bar poc
conegut..., algo desapartat (anunci del
bar Gran Sorolla en El Cuento del
desapegat sinse inters per algo, siga
una ideologa, els negocis o la familia:
estava molt desapegat (BRAH,
Dietari Porcar. 1598, f.13)
desapegat era tan desapegat dels
dins (Mercader: Vida de f. Pere
Esteve, 1677)
desapercebut desapercebut: lo mismo
que desapercibit (Escrig: Dicc.1887)
desapercibit gasto desapercibit, / pot
ser qui tha empobrit (Fags de Rom:
Aforismes rurals en catal, traduits al
valencia, 1853, p.101)
dtim
desapillar,
desapillarse
ducts, parent del desabillar de Roig
(a.1460) y, pot ser, del fr. deshabiller,
en ampliaci o cmbit semntic y
ensordiment de -b- por -p-; llevarse
algo de damunt, siga un vestit o una
faena: en desapillarse un poc de la
faena, all se plantifica (Martnez Ruiz:
desaprensiu per no delatar al
comersiant desaprensiu (Marco Rivas,
desarrebosarse llevarse la capa danar
embosat: u dells es va alzar dret, / se
me desarrebos / y mel viu tan ple de
ralles (Coloqui nou... que sels dona per
un modo de refresc a les Madametes, en
desarrailar desarrailar (Escrig: Dicc.
1851)
desarrapat catal esparracat: he
plantat en lo carrer a eixe desarrapat
1915, p.9)
desarregl tan desarregl... (Sanjuan,
Antulio: El Coloqui de les Plaches,
Alacant, 1963)
desarreinar llevar els drets dels Furs
del Reyne a alg: que desarreynaren a
no se quna persona (BRAH, ms.
desarroll, desarrollo de ells dependix
el desarrollo de... (Semanari El
Campaner, n1, Alacant, 1886)
desarroll desarroll del drama (Mart
917

desarroll desarroll el pergam del
Cel (Ballester, J. B.: Ramellet, 1667, p.
10)
desarroll per epidemia desarroll
desarroll y desarroll... (Caps y
el
seu
talent
se
desarroll
desarroll... (El Tio Cuc, n 73,
Alacant, 1916)
desarrolla el art se desarrolla (Peris
p.16)
desarroll molt desarroll (Peris
3)
desarrolla la acsi se desarrolla en...
(Matal, Vicenta: El Pecat, 1929, p. 10)
desarrollaeta tens ms llengua -Si
que la te desarrollaeta (Llobat Ferrer:
desarrollant catal desenvolupant:
desa-rrollant el talent (Tadeo, F.: El
desarrollat desarrollat (Escrig: Dicc.
1851)
desarrollat tenen prou desarrollat
p. 11)
desarrollat en set actes desarrollats
entre sanc (Canyisaes, Monver, 1912,
p. 203)
desarrollat catal desenvolupat: se
ha desa-rrollat tant que... (Semanari El
Pelut, Alacant, n 1, 1924, p.4)
desarruantse desarruantse les pells...
p. 16)
desarruar desarruar: desarrugar
desas una desas... y el cap ms pesat

que un plom (Escalante, Eduart:
desasperar el pare es desaspera
p.11)
desastr y no sigues desastr (Ovara,
J.: Per tres pesetes, Valencia, 1881, p. 6)
desastr la caseta... negra y desastr
1890, p. 16)
desastr,
pint
en
desastr
almnguena (Soler, J.: El solo de
flauta, 1917, p. 9)
desastr parlant duna chicona
desastr, mantera (Adam y Ferrer:
desastr y un poquet desastr
p. 13)
desastraes ficarse en lo que no els
importa Desastraes! (Soler, J.: El solo
de flauta, 1917, p. 6)
desastrat desastrats (Martorell: Tirant,
c. 1460)
desastrat desastrat (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
desastrat eixe cmic desastrat
desastrat vist prou desastrat (Tallada,
M.: Aix si que te importansia! 1924,
p.6)
desastrat Chuanet, tipo desastrat y
molt lleig (Camilleri, M Luisa: El
repatriat, c. 1925, p.3)
desastre sust. comu al cast. val. prov.
y cat.: del prefix des y sust. astre, com
si digueren algo en mala estrela: un
gran desastre (ACV, ms. Llibre
dAntiquitats, 4 de maig 1528)
dsat valenci dsat, en gran part del
918

dsat, dset del llet vulgar dcemsptem; cat. disset: deset dies del mes
de noembre (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, testament, 17 noembre 1400, f.
49)
dsat y desat del mes de maig (Cielos
de fiesta... a St. Pascual Bayln, 1692,
p. 62)
dsat una chica / de dsat o dihuit
anys (Ros: Paper gracis, discursiu... a
dsat desat: diez y siete (Ros, Carlos:
Tratat, 1736, p. 115)
dsat este sigle dsat (Ms. del capell
Jusep Esplugues, c. 1740, p.40)
dsat a dsat del mes de Agost
En Cartagena, en la Imprenta Real de
Marina, c.1770)
dsat pera aumentar diversions /
trahuen los chocolaters /... eixos dsat
figurons (Festes beatif. Juan de Ribera,
1797)
dsat a dsat del mes de agost (BSM,
Coloqui de Chernima, s. XVIII)
dsat matar dsat chagants (Coloqui
dsat o dsat millons de habitants (El
dsat hi desat malals (Bernat,
Chusep: Un ensayo fet en regla, 1845,
p. 11)
dsat no te mes que desat anys (La
foquerera, Valencia, 1854)
dsat me dona dsat duros y en perc
tres (Escalante: La Consoladora, 1880)
dsat dsat pesetes (Sireno, D.D.: El
dsat, dset thas cregut que perque
tens dset... (Sanmartn, R.: La III
desatacar no est en desatacarse

(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
desatacar desatacar: desatar o soltar
las agujetas, botones o corchetes con
que est ajustada o atacada una cosa
(Escrig: Dicc.1887)
desatacar si veus a una llauraora /
deixes dagulles y anells, / ... pa anar
ben fresca de roba /... y en gran gust se
desataca (Gadea: Ensisam, 1891,
p.525)
desatancar lo blau cel desatancanse
volia (Morl: Somi del Infern, c. 1645,
v. 11)
desatndrer desatndrer: desatender
(Escrig: Dicc.1887)
desatentat segues / la voluntat, /
desatentat (Roig: Espill, 1460)
desatentat que desatentat sen va
Melisenda, c. 1660)
desat desat: desatino (Escrig: Dicc.
1887)
desat,
desatinadament
desatinadament, desatinar... (Fullana,
Lluis: Voc. 1921)
desatinat tan desatinat estic (BSM,
desatinat confs y desatinat (Romans
y coloqui nou en que es declara el gran
chasco que han tengut els Pepos, en este
any de 1719)
desencertat: son
desatinat cat.
desatinats (Ros, C.: Roman dels
jochs, c.1730)
desatinat ha tingut el desatinat
pensament (El Bou solt, 1877, p.192)
desatinat ...com un desatinat (Gadea:
Ensisam, 1891, p.245)
-hdesauciar -en valenci pert
etimolgica: el empastre en lo melic, /
feu un milacre tan gran, / que li don la
919
salut, / quant ya estava desauciat

(Coloqui ... que tingueren Vadoro el
Cert de Paterna, Sento el Roig y Badoc
el Guapo, 1802)
desauciar desauci, desauciadament,
desauciar, desauciat (Escrig: Dicc.
1887)
desauciat ya estava desauciat
(Coloqui de Vadoro a la vinguda del
Reys, c. 1800)
desauciat desauciat: desahuciado
catal
y
castell
desavndrer
desavenir: pero es varem desavindre /
perque em vola casar / en sa filla
desavndrer desavndrer: desavenir
desband, a la a la desband:
confusamente y sin orden, en
dispersin (Escrig: Dicc.1887)
desband cast. y cat. desbandada: la
desband del estiu (Martnez Ruiz,
p.202)
desband que no vinguera la
desband (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924)
desbarat ans de dir tal desbarat...
Melisenda, c. 1660)
desbarat ... tens que dir ms
desbarats? (2 part Coloqui de Tito y
Sento, 1789, p. 3)
desbarat catal disbarat, castell
desbarate: la culpa deste desbarat la te
el pblic (Marco Rivas, V.: La tasa
dona
desbarat,
desbaratada
desbaratada: femina temeraria (Esteve:
Liber, 1472)
desbarat se desbarat el relonche
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)

desbaratat,
desbarat:
desbarat
dcese del que disparata (Escrig: Dicc.
1887)
desbarata ya no te calfes el cap, / pues
qui tant es desbarata, / puses mata
desbarat la mquina desbarat y com
tu eres el nic... (H. Corts, M.: Fora
baix!, 2 ed., 1900, p.12)
desbarat de baratar; dtim ducts,
llet *prattare?. En val. tenim eixemples
en llabidental y semantisme de ceg per
lodi, un disgust, etc.: ya desvarat
(Puchol, V. L.: U que te por, 1921,
p.13)
eixes
idees
tan
desbarataes
desbarataes (Alcaraz, J. L.: El
desbaratant y seguix desbaratant
p.18)
desbaratar desfer, desordenar lo que
siga: desbarate los cabells del meu
cap (Martorell: Tirant, c.1460)
desbaratar pdrer els modals: que
mil remillons nom faa desbaratar (1
Conversaci entre el tio Senent, 1808)
desbaratar No em fases desbaratar!
(Peris Celda. Terres, 1919, p. 26)
desbaratarme no vullc desbaratarme
p.29)
desbaratat ... o desbaratat d algn
membre (Menaguerra, Pon de: Lo
desbaratat -1 d., persona sinse trellat:
es un home desbaratat (Valda: Fiestas
desbaratat en faltar lo cab, tot va
desbaratat (Ros: Tratat de adages,
1736, p. 55)
920
desbaratat y el sambori ms
desbaratat (El Mole, 1840, p. 154)
desbarbat que carix de barba: per
barbati els tenen (a certs cometes), / y
yo a ells per desbarbats (Relaci
desbarrar hu fan per vret desbarrar
(de la Torre, J.M: Nit de festa, 1929,
p.11)
desbarriat parlant del colom perdut o
fora del barri:
desbarriat (Ros:
Roman nou... les conversacions que
desbarro ingrata, eixos desbarros...
1859, p.21)
desbarro mira tu ques un desbarro,
diu malegre! y... (Escalante, Eduart:
desbatechar Nom fasa desbatechar,
que ...! (Palanca: Llgrimes de una
desbatechar
t
fars
quem
desbateche (Vives, R.: Entre amics,
1877, p. 29)
desbatechar no em fases desbatechar
(BNM, Ms. Zapat: Marianeta de
Carpesa, c. 1890, f. 11)
desbilitat no veuen que tot es ayre /
de un ventre desbilitat (Romans ... en
que es declaren les virtuts dels durs
corbellots, c.1740)
desblanquides
y
desblanquides
brutes (Soler: La casa misteriosa,
1917, p. 5)
desbobant anem desbobant (Ros,
desboc una tartana que vena
desboc (Balader: Fuchint de les
bombes!, 1873, p. 26)
una familia desboc
desboc
p. 6)
desbocat -1 doc. desbocat (Esteve:
Liber, 1472)
desbocat desbocat (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
desbocat lo desbocat animal (Blay
1666, p. 39)
desbocat no mor desbocat;mor cara
la paret (Vives, R.: Entre amics, 1877,
p. 13)
desbocat y pareix un caball desbocat
17)
desboirar vaig a que em desboire
(BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
desboirat tenim el cap desboirat,
escrit desvoyrat (Coloqui nou del ros
alas, 1823)
desbotifarrar pera desbotifarrar la
anguila (Ros: Romans dels peixcadors,
1752)
desbotifarrat:
desbotifarrat
reventado (Escrig. Dicc. 1887)
desbotonar desbotonar (Esteve:
Liber eleg. 1472)
desbraf adems que fer pdrer la
fortalea dun vi, animal o persona,
tamb saplica a la gent sinse educaci
o modals: tan mal hui les coses / y la
gent tan desbraf... (Ensisam, 1891,
p.207)
desbrafar els autors Com estn tan
desbrafats? (Conv. entre Saro y Cudol,
1820)
desbrafat desbrafat: desvergonzado
desbrafat desbrafat de la llengua
p. 262)
desbrafats y no estn tan desbrafats
com estos (Gadea: Tipos, apndix,
921
1908, p.46)
desbrafe ... y ans ques desbrafe
desbragat -1 doc. casarse en un
desbragat
(Mulet:
Roman
de
Gayferos, c. 1660)
desbragat que mostra pobrea o
fluixea: Crisstoma, ah, desbragat /
amor!, y cm als caiguts / los tires a
redolar (Coloqui... de una que li den
desbragat que sou uns desvergonyits, /
uns pelambres desbragats (Abaristo,
desbragat era un desbragat (Coloqui
desbragat:
andrajoso,
desbragat
desarrapado... (Escrig: Dicc. 1887)
desbromar desbromar: quitar espuma
(Ros: Dicc. 1764)
desbromadora:
desbromadora
despumadera (Gadea: Voc. 1909)
desbudellar, desbudellarse trurer els
budells, verp valenci; cast. destripar:
y a pich de desbudellarse (Coloqui
entre Sisternes, Arguix y Morla, a les
festes de St. Bonaventura, c.1635)
desbudellar y vullga desbudellar (2
part del tio Joan Senn de Patraix, Imp.
del Diari, 1797)
desbundellar desbundell moltes ...
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
desburgar:
averiguar,
desburgar
indagar (Escrig: Dicc. 1887)
desburgar el valenci esburgar...
desburgar (DECLLC, 2, p. 285)
desburgar y ara desburgue que tots
son fills meus (Peris Celda: Rialles del
voler, 1928, p. 21)
descabellar cat. escabellar: Ya
menrecorde de vosatros. Als tres vos
descabell un tranva (Sendn Galiana

y Gmez Polo: Rusafa, Bolsera,
Mataero, 1928, p.7)
descabellat escoltant este rellaix tan
descabellat (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.73)
descabellat qu descabellat est
1929, p. 6)
en
el
monyo
descabellonat
despentinat: brut y descabellonat
descabellonat tot brut, descabellonat
(Bib. S. Morales, Ms. 420, c. 1795)
descadarsar descadarsar: quitar el
cadarzo de los capullos de seda
descadarsat atres chics mes aguadets
y descadarsats (Un pillo y els chics,
prlec, 1846)
descalabre una gran... apenes fent
descalabre (Fuchint de les bombes!,
1873, p. 35)
descalabre descalabre: infortunio...
descalificar descalificar: privar de una
calificacin... (Escrig: Dicc. 1887)
ser
descalificat
descalificat
p.10)
quedes
descalificat
descalificat
13)
descals que yo abaixar descals
Burriana, 1848)
descaminar:
descaminar
desencaminar (Escrig: Dicc. 1887)
que
els
digueren
descamisat
descamisats (El Mole, 1837, p.110)
922
descamisat descamisat! (Huertas,

F.de P.: La tea de la discordia, Castell,
1911, escrit en 1873, p.14)
descaminat y no va descaminat el
gasero (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 18)
descamisat home en la pobrea, del
proletariat baix: mos den descamisats
descamisat farautes y descamisats
(Gadea: Tipos, modismes, 1908, p.285)
descans 1 doc. descans (March,
Jacme: Dicc. 1372)
descans Hui es descans (Peris Celda:
descans cast. y cat. descansada: ya
estic descans (Mills, Manuel: Ni rey,
ni caball, ni sota, 1874, p.28)
descans descans: suspensin o pausa
en el trabajo o la fatiga (Escrig: Dicc.
1887)
descans qui estar descans es ella
(Morante: En la festa...!, 1934, p. 8)
descans bona carrera es!... molt
descans (Soler Peris, J.: Els
descansadetes, a sinse presa ni esfors:
tot a a descansadetes (Paper
descansaes les millors descansaes
(Fages: Aforismes traduits al valenci,
1853, p. 27)
descansaor una pedr en lo descansaor
de les ulleres (El Pare Mulet, 1877, p.
8)
descansar 1 doc. descans, descansar
(March, Jacme;Dicc. 1372)
descanyotar descanyotar, llevar la
canyota (Mayans: Voc. valenci, 1787)
-derivat del valenci
descapdellar
capdell, lo mateix que capdellar, es
polismic: trurer fil de seda dels

capdells y, metafricament, desenredrar
embolics: descapdellar: desdevanar,
deshacer ovillos (Escrig: Dicc.1887)
descapdellar aclarir una historia
embolic: possen atenci, / que ya vaig
descapdellant (Coloqui en que es
seda, any 1728)
descapsar llevar o tallar la part de dalt
de lo que siga, un home, un abre o, en
leixemple, de les panolles: y panolles
descapsar (BNM, Col. Barbieri,
1750)
descar cast. y cat. descarada: es
molt descar (Liern: La mona de
Pascua, 1862, p. 13)
descar valenta descar... (Vercher:
descar esta descar sespina
descar en la cara ms descar que...
descar grandsima descar (Peris:
La matanza del serdo, Castell, 1911, p.
32)
descar Descar .-Dixala estar
(Peris Celda: A ras de terra!, 1922,
p.10)
descar Vost veu qu descar?
p.13)
descar mira la descar (Carceller,
descaraes tan descaraes y descarats
descarament:
acto
descarament
deshonesto, impdico o lujurioso...
(Escrig: Dicc.1887)
descarament Y qu es lo quha
ensomiat?... si no son descaraments
923

descarat Qu descarats! (Liern: Una
descarat descarat: que habla u obra
con desvergenza... (Escrig: Dicc.
1887)
descarat descarat! (El Tio Cuc, n
131, Alacant, 1917)
descarat Hau vist! Sers descarat!
descarcatar en lAlbufera digen que
la corrent daigua descarcata el fanc:
descarcatar: quitar parte de una cosa o
desmoronarla (Escrig: Dicc. 1887)
descarnar 1 doc. com a traure la carn:
descarnar (Roig: Espill, 1460)
descar,
descaro:
descaro
desvergenza, atrevimiento... (Escrig:
Dicc.1887)
descaro Amparo... y a tots diu en molt
descaro (Gadea: Ensisam, 1891, p.130)
descaro shaur vist descaro ms
gran? (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.11)
descart feu algn descart (Escalante:
descartar, descartarse deixar de juar
o de fer alguna activitat o proyecte en
un grup, etc.; 1 doc.:
en eixes
cartes,/... rah ser que et descartes /
jugar (Gonzlez, F. R.: Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.57)
descrrec -1 doc., lliurarse dalgo:
descrrec (Martorell, Joanot: Tirant,
c. 1460)
descrrec en descrrec del reo
p. 135)
descarri descarri (Vidal y Roig, F.:
La ovella descarri, 1902)
descarriat ovelles, sens pastor
descarriades (Timoneda: Aucto de la

Yglesia, 1569)
descarriat descarriat (Escrig: Dicc.
1887)
descarril y descarril el correu
descarrilar descarrilar: salir fuera del
carril;se dice de los trenes (Escrig:
Dicc. 1887)
descarrilar eixirse un vehcul dels
carrils; metafricament, trurer a u del
bon cam o comportament: me far
descarrilar (Gmez Gascn: Cremaes
descarrilar a descarrilar (Tallada,
descarrilara com si descarrilara un
tren (Colomer, E.: Me cason
descarrilat descarrilat (Escrig: Dicc.
1887)
descarrilat cuant creu que va
descarrilat (Sireno, D.: El 606 o
descasar com a descasar tocaren / cada
da una campana... (Roman...
a.1733)
descast cast. y cat. descastada: per
roin y descast (Montesinos, Vicent:
perversa
y
descast
descast
descast es una descast, ques carn
de verema (Vicent, A.: El Trull, 1929,
p.29)
descast entra, descast (Sendn, A.:
descastat derivat de casta, sust.
dorige desconegut, dun gtic *kasts?;
com a les neolletines hispniques:
Descastat! (Soler Peris: El solo de
924
flauta, 1917, p.13)

descastats els homens sou descastats
1890, p.12)
desclauquillador qui aubri lo tancat:
desclauquillador,
dessigillator
descoat pardal... descohat (Roig:
Espill, 1460)
descoc vanitosa, bachillera... descoc
en lo mirar (Caps y senteners, Imp.
descoc es una senyora llibertina y
descoc (Gadea: Tipos, 1908, p. 309)
una machina que
descojuntar
descojuntava tota la persona... (Beuter:
Hist. de Valencia, 1538)
descojuntar, desconchuntar el flato
la desconchunta (Ros, Carlos: Coloqui
Carnistoltes, 1733)
descolorit la tua fas... descolorida
(Canals, A.: Carta de St. Bernat, c.1395)
descolorit a este temps els llauradors /
estaven mix (sic) encantats, / pensatius,
descolorits (Romans y coloqui nou en
descoll descoll entre els dems
bateig, 1667, p. 2)
descollar:
sobresalir
descollar
descollat es ben cert que han
descollat (Serrano, T.: Fiestas 1762, p.
152)
descollorfar una a una anarles
descollorfant (De Pepo y els trastos, s.
XVIII)
per
haver
estat
descomedit
descomedit (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 7 de febrer 1611)
descompasaes aplegant a ses cases a

hores descompasaes (El Pare Mulet,
1877, p.38)
descompost...
descompasat
descompassat (Blay: Serm de la
descomunicat cast. excomulgado: per
publichs descomunicats al dit...
f.149)
descomunicat joc semntic en la
paraula, parlant duna fantasma o
dimoni entrat en el convent dels flares:
que estas descomunicada / per entrar
en lo convent (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.43)
descomunicat perque en nom de Deu
estn / descomunicats del Papa
1868, p.19)
desconcert dec tindre la cama
desconsert (Beltrn, E.: Ratolins de
casa rica, 1934, p. 65)
desconchat desconchat (Fullana,
Lluis: Ortografa valenciana, 1932, p.
57)
desconfi ma ta es molt desconfi
desconfi no siga desconfi (Herrero,
desconsol y en los plors ha dit molt
desconsol... (Vercher: En la vel dun
albat, 1865, p. 7)
catal
y
castell
desconsol
desconsolada: Roseta... se senta
desconsol (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.10)
fondo pesar a sa
desconsol
desconsol familia (Vidal, V.: El
desconsolat trist y desconsolat
925
1677, p. 97)
descontat tinga per descontat un abrs
que li donar (Serneguet, I.: Miss
Kakau, 1934, p.5)
descopronar trencar el copr: un
clot tan fondo... em descoprona
catal
descoratjat:
descorasonat
Descorasonat. Aix es de veres?
descorche castellanisme asoles aplicat
a eixa activitat en bars dalterne: de
tantes camareres..., tres pesetes... y el
descorche (Tallada, Miquel: Aix si
descordar, descordarse verp clsic,
ya heu trobem en temps de Jaume I junt
a grafes tan valencianes com a colp:
molt descordat per los colps de...
(Crn. Jaume I, s.XIII )
descordarse ell se despull la roba...
comena s descordar... (Martorell:
Tirant, c. 1460)
descordarse hui tenim descordarse y
desabrocharse en llaugers matisos
semntics: descordantse la roba (...)
desabronchantse el chip (Ensisam,
1891, pp.524, 526)
descorfar catal escorar; llevarli la
corfa a un frut, abre, etc. descorfar:
descortezar (Ros, Carlos: Dicc.1764)
descorfar descorfar:... quitar la corteza
al rbol, al pan o a otra cosa....
descorfar els grans o les llagues
descorfollar descorfolleulos tots
(Bernat: Un ensayo, 1845, p. 16)
descoromullar:
descoromullar
descolmar (Escrig: Dicc.1887)
descostellar descostellar: dar muchos
golpes a uno en las costillas. Caerse
violentamente de espaldas , com riesgo
de romperse o desconcertarse las

costilla (Escrig: Dicc.1887)
descostellar descostellar: trencar les
costelles; voc. valenci (DCVB)
descostellarse el fill del pare tendre,
diu que cagant se descostellava...
saplica a la persona molt endeble y
porigosa,
y
especialment
als
queixons... (Gadea: Tipos, 1908, p.88)
descostellat estic ya descostellat
(BUV, Ms. 668, Raonament de
Vinalesa, 1735)
descostellat desfet, cansat de treballar:
estant tots descostellats (Sanmartn:
descostelle en descostelle u en una
graner (Bernat: Un ensayo fet en
regla, 1845)
descostrat pa descostrat (Esteve:
Liber, 1472)
descostrat descostrar, descostrat
descota descota (Roig: Spill, 1460)
descotat en traches descotats, molt
elegants (G. Polo: Yo mate... bous,
1926, p.9)
descotirse no poda descotirse y que
no cala parlar (Semanari El Blua,
descrians que no demostra respet ni
educaci: Descrians! Aixina se li
contesta a una mare? (G.B.: La Perla
descrismar descrismar: golpe en la
cabeza, enfadarse... (Escrig: Dicc.
1887)
descrismar encara que me descrisme
(Barber: De Valencia la Grau, 1889)
descrismarse trencarse o aubrirse u la
crisma o cap; tamb, metafricament,
per treball o esfor gran: No puc, per
ms quem descrisme...! (Tadeo, F.:
926

descrimarse mentres mon cherma se
descrime treballant en Amrica
1923, p.15)
descriurer catalogar y descriurer
(Cebrin: Festes de carrer, prlec, 1906,
p. XV)
descuallar descuallar: descuajar
descuarterar descuarterar (Balader,
J.: El chiquet descuartisat, 1869)
descuarterar:
descuarterar
descuartizar (Escrig: Dicc. 1887)
perque
el
descuarterisar
descuarterisarla... (Liern: La mona de
Pasqua, 1862, p. 28)
descuartisat descuartisat, y en lloc
de... (BSM, Ms. 6781, Dsimes de tres,
c. 1855)
descuartisat descuartisat (Balader, J.:
El chiquet descuartisat, 1869)
descuartixen y mos descuartixen
(Soto Lluch, M.: Els matariles, 1921,
p.13)
descubert ab lo cap descubert
(Esteve: Liber elegantiarum, 1472)
descubert pati descubert (Pou, O.:
descubert descubert lo chic (Ms.
Confraria del Loreto de Muchamel,
1628)
descubert del corral o descubert
1701)
descubert en el pit descubert
p. 18)
descubert el cap descubert (Soler
descuberta descuberta la rabosa
(Esteve, J.: Liber eleg. 1472)
descuberta descuberta (Fenollar, B.:

descuberta, fer la acci militar deixir
a vrer camp enemic: em nomen el
capit / pera fer la descuberta (2 part
de Cento el Cabut, imp.Viuda de
Laborda, 1809)
descuberta a cara decuberta (Mas, L.
V.: Serm cof. S. Vicent, 1755, p. 9)
descuberta per descuberta (Bib.
Nac.: Conv. entre Saro Perrengue, 1823,
p. 3)
descuberta Catarrocha descuberta
(Fe Castell: Les Viudes de la Plaseta,
1900, p. 1)
descubertes atalls y descubertes
(Ord. custodia costa del R. de Valencia,
1673).
descuberts descuberts (BRAH, Ms.
descuberts e foren descuberts
(Corella, Roi de: Salteri, 1490)
descubriment com qui fa un
descubriment (Llombart: Abelles,
1878, p. 23)
descubriment cat. descobriment: de
res li ha valgut el descubriment (Aznar
descubriro cat. descobrir-ho: foren
forats a descubriro (BRAH, ms.
descubrit haur descubrit... (Ovara:
descubrix tot se descubrix (Vercher:
descubrix pero, y si se descubrix?
1872, p. 17)
catal
descobreix:
descubrix
pataplum!, descubrix el pasts (El
descubrix ara es descubrix tot (Aznar
927

descubrixc val. yo descubrixc: cat. jo
descobreixo: em descubrixc lo cap
descubrixc si descubrixc la causa
ser!, 1862, f. 3)
descubrixca cat. descobrisca: no hu
descubrixca y li hu dir (Alcaraz, J.: El
descubrixen descubrixen (Bib. Nac.
Coloqui entre el tio Pelut, Sardineta y
Polseres, 1801)
a
vore
si
mol
descubrixen
descubrixen (Canyisaes, Monver,
1909, p. 134)
descubrixques nom descubrixques
p. 32)
descucaora prengu la descucadora, /
posntmela baix del bras (Ros, Carlos:
descucaora una burra, dos corbelles,
descucaora, fals, aix, lligona y llig
(Roig: Un chuche, 1873, p.12)
descucaora descucahora: instrumento
rstico, compuesto de... (Escrig: Dicc.
1887)
descucaora
descucadora,
veu
valenciana (Alcover: DCVB)
descucar -1 doc.: de anar a regar de
nit, / o descucar un alfals (Coloqui de
1728)
descucar descucar els alfals (Conversacions Saro Perrengue, 1820)
descucarar descucarar els alfalsos
(Rahonament de Carnistoltes, 1854)
descuid cat. descurada: Apenes si
es descuid la tal fadrina! (Mills,

p.7)
descuid tan descuid (Escalante: Del
1887, p. 10)
descuidat el pobre tan descuidat
descuidat cat. descurat: tan descuidat
/ vivia del seu mosot (Relacio que fa
descuidat catal descurat: vestir
molt descuidat (Llombart: A
E.
Gimeno, 1877)
descuidat vas molt descuidat
15)
descuidat sha descuidat un poc
descuidats perque els apandaba el siris
/ cuant estaben descuidats (Martnez,
descuidats pereosos y descuidats (El
Mole, 1840, p. 19)
descuit quin descuyt lo meu
(Fernndez
de
Heredia:
Obras,
Valencia, 1562)
descuit els descuits busquen (Boix,
V.: Siglo IV Can. St. Vicente, 1855, p.
422)
descul lo que est trencat o no te
fondo: caira descula, botella descul,
etc.: caira descul (El Bou solt, 1877,
p.173)
descul una arruixaora descul
Nano, 1921, p.6)
desculats dAixabia tots els dihuen
desculats als dAixabia, en la Marina
(Gadea: Tipos, 1908, p.65) Segons
Gadea, per tndrer anques estretes.
descular vola enviarli un cosi (pera
trasplantar la figuera)... se me va
928
descular (El Bou solt, 1877, p.188)

descular descular: quitar o romper la
parte inferior de una cosa (Escrig:
Dicc. 1887)
desde la noblea valenciana, desde hui
(Oromic, en Recopilaci dels furs,
1625)
desde tanque eixa porta... desde el
carrer (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
desde desde aci perdone el premi
(Cucarella: Luces de aurora, 1665, p.
379)
desde y escomena desde Abel
5)
desde desde que naixqu (Serres,
Miquel: en Real Academia, 1669, p.
102)
desde fer desde cada mat (Ord.
custodia costa del Regne de Valencia,
1673, p. 33)
desde, dende dende la festa del
gloris... (Const. Univ. de Valencia,
1675, p.4)
desde ferho desde el pare Ad (Orti:
Joseph V.: Fiestas Cent. Quinta Cent.
Valencia, 1740).
desde sols, desde el naiximent
(Fuentes, P.: Villancic, 1761 v. 77)
desde desde chiquet aixina (Coloqui
de la novia favera, s. XVIII)
desde desde el front al bascoll (La
Donsayna, Valencia, 22 / 12 / 1844)
desde ya desde hui (Liern: La Flor
desde un bes desde llunt sham enviat
(G. Capilla: Una nubol destiu, 1871,
p. 10)
desde desde el peus hasta les selles
1872, p. 12)
desde desde que mor (Escrig,

Llombart: Dicc 1887)
desde larrastre desde Chiner (El
tenorio de Albasares, Elig, 1891, p. 28)
desde desde que the vist (R. Moll:
p.20)
desde chillant desde dins (Serneguet,
desde desde que existix (Llibret
desde te previnc que desde hui...
(Semanari El Obrero dElig, 13 mar
1938)
anem
a
desdechunarse
desdechunarse? (Beltrn, E.: El novio
de la reina, 1933, p. 24)
desdechune yo em desdechune ara
desde + dem >
desdem
des(de)dem: se podr dir desdem /
cuant mos pregunten. aix dels corps:
carn, carn, carn (Parrs, J.: Yal tinc!,
Ganda, 1885, p.19)
desdentar per desdentar (Exulve:
desdentat 1 doc. vell... desdentat
(Fenollar: Lo sompni de Johan Johan,
1497)
desdentats desdentats (El Tio Cuc, 2
ep. n 52, Alacant, 1924, p.2)
desdeny desdeny (March, Jacme:
Dicc. 1372)
desdic men desdic (Soriano, F.:
desdicha des + dicha, del llet dicta:
qu desdicha tan gran (BSM, Ms.
desdicha per cert fonch brava
desdicha (Ros, Carlos: Roman dels
jochs, c. 1730)
desdicha vore la desdicha que al
929
poble... (Bellver, Blay: La creu del

desdich la meua sort desdich
desdich vost em far desdich
estrenat en Alberich el 01/12/1902;
editat en Barcelona, 1903, p. 11)
desdicha quna desdicha! (Peris, J.:
El banquet de lalquera, 1928, p. 6)
desdichat...
les
desdichades
desdichades Corts (BRAH, Ms. Porcar:
Dietari, 1618, 1626)
desdichaes a eixes desdichaes dones
(EL Bou Solt, 1877, p. 243)
desdichat segons eren prspers o
desdichats (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538, f. LXII)
desdichat desdichats esquarterats
(Guerau, Gaspar: Poesies, c. 1570)
desdichat al desdichat de (BRAH,
ms. Dietari Porcar, a. 1627, f. 523)
desdichat desdichat capell (BUV,
Morl: Ms. 666, c. 1649)
desdichat la fortuna me ha fet
desdichat (Blay Arbuxech: Serm de la
desdichat cinc brivons desdichats
(Blasco y Ciurana: Rel. del carrer
dAlboraya, 1687)
desdichat li trau al desdichat / la
sanch (Alegre, Ivn G.: Dezimas
valencians, en Sacro Monte Parnaso,
1687, p.17)
desdichat ay, desdichats! (Romans...
corbellots, c.1740)
desdichat borrar les ralles (deutes) /
que te el pobre desdichat (Coloqui nou,
desdichat en este mon desdichat

1859, p.13)
desdichat axioma dun desdichat (El
desdichat eixe pare desdichat
desdichat es toc lhimne del
desdichat Riego (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.34)
desdichat desdichat (Fullana, Lluis:
Voc. 1921)
desdichat els amics desdichats
desdiches treballs, desdiches, perdues
y gastos (A. M. Oriola, leg. 984,
Generalitat, d. 23, 1649)
desdiches de tots los mals y
desdiches (El Trull, 19 de febrer de
1841)
desdiches amagat entre siches / no vea
moltes desdiches / y embrolls (El
Mole, 2/ 11/ 1863, p.13)
ilusions,
desdiches,
desdiches
amics... (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.110)
desdiches familia de ms desdiches...
14)
desdiches desdiches y penes (Gayano
16)
mil
desdichosos
desdichosos
hauranMercader: V. de f. Pere Esteve,
1677, p. 53)
Qu,
ya
sha
desdichunat
desdichunat? (Fink Rees, E.: La
desdichunem Es que hui no se
desdichunem?
(Fink
Rees:
La
desdichuni derivat del llet ieinium,
930
ms el prefix des: y el desdichuni

1926, p.3)
desdichuni vaig a pendre el
desdichuni (Martn, A.: La oroneta,
1927, p.9)
desdichuni a preparar el desdichuni
desdichuni portant en la ma un tas
de caf en llet y..., as es el desdichuni
p.13)
desdichuni prepara el desdichuni
(Torre: La llangosta, estrenat en
desdichuni haurs portat el desdichuni
al llit (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 6)
desdir en el sentit de molta cantitat,
abundant es inusual en valenci,
catalanisme ampomat per 1890?:
estaba plena a desdir, la figuera
(Escalante Feo, E.: Fuchint de langula,
ed. 1917, p.15)
desdiures desdiures (Escrig: Dicc.
1887)
desdoblen els dos desdoblen el diari
p. 10)
divertirse:
desdoirse,
desduirse
desdoirse... a la partida del Pla (...) al
camp es va a desdoirse... a tirar una
cana a laire... y devertirse (sic)
(Gadea: Ensisam, 1891, pp. 255, 474)
desdonat 1 doc. desdonat (DECLLC,
en Jordi de Sant Jordi, c. 1420)
desdons solen ferse mil desdons
(Pineda: Consells y bons avisos, c.
1570)
desdor, desdoro no es / desdoro (sic)
en lo tronc de un abre / una rama de...

1789)
desdor sinse que recaiga el desdor
dels que... (El Bou solt, 1877, p.136)
desdor desdor: mancilla en la virtud,
reputacin o fama (Escrig: Dicc. 1887)
desdora cat. desdaura: Eixa dona te
desdora per lley de...! (Martn, A.: La
desdorar, desdorarse desdorar:...
deslustrar, deslucir, mancillar la virtut,
reputacin o fama (Escrig: Dicc.1887)
desdore yo no desdore a ninguna
ploma (Valencia per sos Reys, 1802)
desdores No em desdores... (Peris
desduirse del let vulgar *disducere.
Verp valenci que aplega dasta Tortosa,
equival a
pasaro be,
distrurers,
divertirse: Vinc, so Visent, en moltes
ganes de desduirme (El Mole, 1837,
p.115)
desduirse hu far pera desduirse (C.
Bonet, Edmundo de: La planchaora,
1901, p.13)
desduirse cuant ella tena faena, yo
men ixa a desduirme per el poble y les
afores (Navarro y Reig: La pau del
poble, 1913, p.130)
desduixte mentres, desduixte, parla un
raret en ton marit (Escalante: Una
sogra, 1875)
desechar -del llet disiectre: desecha
les umors de les plagues (Ms. del
Macer de les erbes, c.1440)
desechar, desejar -este verp que ix en
la ch- valenciana en el Sigle dOr, per
influencia dels cults que fugen
dhomografes en castell, heu ficaren
en -j-: desejar: excluir, reprobar,
menospreciar... (Escrig:Dicc.1887)
deseixida deseixida, en valenci:
931
arranc, eixida valenta (DECLLC)

deseixida al vorem tan deseixida y a t
tan sompo (Escalante: Oros son
trunfos, 1878)
deseixit deseixit: libre, desenvuelto
desembainar desembaynar (Pou:
desembainar des + en + baina, del
llet vagna: desenbainem (sic) les
espases, / ixca, ixca lo cartell (Coloqui
entre Sisternes, Arguix y Morla a les
festes de St. Bonaventura, c.1635)
cat. desembarcament:
desembarc
desembarch: accin de desembarcar las
personas... las cosas, gneros, etc.
(Escrig: Dicc.1851)
desembarc:
desembarc
desembarco (Escrig: Dicc.1851)
portava
puntal...
desembainar
desembainarlo (Archiu M. Benasal,
procs a Vicent Badal, 1684)
desembainar desenvainar (Escrig:
Dicc. 1887)
desembochar desembochar (Pou,
Onofre: Thesaurus, Valencia, 1575)
ahon
podr
desembochar
desembochar (Coloqui de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
desembochar y vaja desembochant,
perque es tart (Zapat, V.: Marianeta
de Carpesa, c. 1890)
desemboirar Est ya desemboirat?
(1 doc. Conv. entre Saro Perrengue y...,
1820)
desemboirarse set o huit des / en
desemboyrarme
el
cap
(Segn
y Patatorta, 1823)
desemboirat sinse preocupacions:
est ya desemboirat de... que li
calfaren el cap (Civera: 1 Conv. de
Saro Perengue y..., 1820)

desembolicar desenbolica (sic) o
desbolca (Esteve: Liber, 1472)
y aspay te
u
desembolique
desembolique yo (...) sempre van
embolicats (Relaci entre Sento y
desembolsar desembolsar: sacar lo
que est en la bolsa, pagar... (Escrig:
Dicc. 1851)
de
tants
dins
desembolsat
desembolsats (El Bou solt, 1877,
p.238)
desembolt -1doc.home desembolt...
es un poc desembolta en lo danar
(Martorell. c. 1455)
desembolt tot desembolt (Fenollar,
B.: Lo procs de les olives, 1561, f. 9)
desembovar desembvat, me dia un
convidat (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 128)
desembuchar contar secrets, donar
informaci: desembucha pronte el
pap...! (Folch, R.: El fantasma, 1917,
p.14)
vinga,
home,
y
desembuchar
desembuche (El Tio Cuc, n 200,
Alacant, 1918, p.2)
pero,
qu
desembuchar
pasa?.Desembucha (Salvador, Carles:
desempacha e desempacha (Annim:
Vida de Sant Honorat, Valencia, 1495)
desempalagar y un tant desempalagar
/ de festes de Centenar, / es molt bo un
Ball de Torrent (Poesas del C. del
Arte Mayor de la Seda, 11 de Octubre
1838)
desempalagar y pera desempalagar...
-mosatros,
en
desempalagarse
valenci, tamb usem embafat y
932
desembafarse, aplicat generalment al

menjar: estem embafats de polp,
prenim
una
horchateta
pera
desembafarmos?; pero: y per lo tant
anem a desempalagarse donant noticies
(El Mole, 1837, p.60)
desempalagarse com si diguerem pera
desempalagarse (Gadea: Ensisam de
y
vols
desempallogarte
desempallogarte (Bada, J.: La matin
de Sen Roc, 1864, f. 27)
desempedrar desempedrava carrers
1776, v. 310)
desempellogarse:
desempellogarse
desasirse, desprenderse, arrojar de s
alguna persona o cosa (Escrig:
Dicc.1887)
desempellogarse llevarse alg de
damunt: desempellogantse al secretari
que caur desmayat quedant sentat en la
cahira (Folch, R.: El fantasma, 1917,
p.8)
cuant la americana
desempeny
desempeny
(Escalante:
La
Consoladora, 1880)
-expresi de
desembarc, quna
sorpresa ante la vinguda de molta gent a
un puesto: Quna desembarc...!
p.10)
desenamorat fadrins desenamorats
desencolarse abanda de llevarse lo
pegat en pegunta o cola, cabrecharse o
desferse u per un disgust o contratemps:
estic desencolat per la seua estampa
la curva!, 1920, p.11)
desencuadernar,
desencuadernar
desencuadernat... (Escrig: Dicc.1887)

desencuadernat en us traslatici, qui
est desfet o cansat per un treball,
enfermetat, etc.: vinc desencuadernat
desenculpar a tots desenculp (Proc.
de les olives, a.1497)
desenculp
a
dit
desenculpar
Cotanda (BRAH, ms. Dietari Porcar, 5
de giner 1611)
desendent si ser el seu chandre un
desendent de Goliat? (Garca Martnez,
1890, p.12)
desendet o desendent... (Puig Espert,
descendix descendix per lnea dreta /
de un cos germa de... (Coloqui del ros
castany, c. 1760)
desendixc yo desendixc de la Casa de
Pilatos (Rahonament de carnistoltes,
1854)
desta
serpent
desendixen
descendixen (BUV, Morla: Ms. 666, c.
1649)
daquelles
tropes
desenfrenaes
desenfrenaes (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.20)
desengan Que desengan que vixc
1903, p.11)
sap
vost
desenganchar
desengancharlo? (Colom y Sales: Peix
dara viu!, 1915, p. 22)
els
coches
desenganchat
desenganchats estaven en... (El Tio
desengolar valenci desengolar: El
barranquet ve a desengolar a...
(DECLLC)
desengrunar mes no la desengrun,
933
estant la gent tan golosa (BUV. Morl:

Ms. 666, c. 1649)
catal
desenmascarar
desemmascarar: desenmascarar a mes
de cuatre tipos que... (Semanari El
desenramar desenramen (Valls: La
verbena del barrio, Alcoy, 1935, p. 4)
desenredrar cast. y cat. desenredar:
els peluqueros fent moles / y cabells
desenredrant (Segn rahonament entre
desenredrar ell ha urdit una madeixa /
que no sap desenredrar (Rahonament
desenredrar as es va a desenredrar
(Martnez Vercher, J.: En la vela dun
albat, 1865, p. 24)
desenredrar desenredre la madeixa /
perque sapien ms de cuatre / si soc yo
o es algn atre / el... (El Pare Mulet,
1877, p.43)
desenredrar desenredrar (Escrig:
Dicc. 1887)
que
al
voler
desenredrar
desenredrarlo... (Ovara: Mol de vent,
1905, p.20)
desenredrare pronte el desenredrare
26)
desenredrarse va a desenredrarse tot
as (Lladr, R.: Rafela la filanera,
1855, p. 21)
desenredro aguardem el desenredro
(El Mole, 1837, p. 99)
desenroll tot lo que propugnel
desenrol de... (Tallada: Les Camareres,
1931, p. 17)
desenroll una que ha eixit
desenroll (Barchino: La pasta de la
desenrollanmos anirem poc a poc
desen-rollanmos (Semanari El Blua,

desenrollant es van desenrollant (La
Donsayna, 1845, p. 144)
desenrollant desenrollant un mocaor
1924, p. 7)
desenrollar desenrollar: desarrollar...
desenrollat desenrollat (Escrig: Dicc.
1851)
desenrollat ests prou desenrrollat
(sic)
(Escalante:
Quintos
y
desenrollat fon desenrollat el anunciat
programa (El Poble Valencia, 5 maig
1917)
desenrollo lo que fa el desenrollo!
desentabuixar desentabuysar el cap
desentarquimar llevar el tarquim
dun puesto: desentarquimar (Escrig:
Dicc.1887)
desentonar msich desentona/ de to
verdader (Beltrn, Jaume: Obres
desentorilar cuant desentorilaren El
Bou solt y... (El Bou solt, 1877, p.80)
desentorilat este fon desentorilat (El
Bou solt, 1877, p.151)
desentornillar, desentormillar aix
... se desentormilla (Canyisaes,
Monver, 1907, p. 49)
desentornillat desentornillat (Escrig:
Dicc. 1887)
desert desert damics (Poeses de
Jordi de Sent Jordi, c. 1420)
deserta plaja deserta (March, Ausias:
Obra
completa,
ed.
Barcanova,
Barcelona p. 307, c. 1445)
desertar y com son soldats per forsa, /
934
sen deserten a grapats (Rahonament

desertor 1 doc.?: y al desertor
malfat (Segn rahonament entre el
desertor molts (soldats) desertors, que
en lo bras / de les esposes y cordes /
encara duyen senyals (Rahonament
desesper cast. y cat. desesperada:
Cm vens tan desesper! (G.Albn,
M.: Un ball de convit,1863, p.27)
desesper sempre cantant, / y
lhabanera
desesper...
(Campos
Marte, J.: El salonet de les flors,1890,
p.12)
desesper plorant desesper (Soler,
1907, p. 55)
desesper per la porta de sa casa.
Desesper... (Matal, Vicenta: El Pecat,
1929, p. 8)
desesper cast. y cat. desesperada:
qu t tan desesper?li ocurrix una
desgrasia? (Peris Celda: Arrs en
desesper ma vida era afanosa,
desesper (Llobat Ferrer, R.: En lo
desesperat cat. descoratjat: y aix
que busquen dona / com a uns
desesperats (Coloqui... de una que li
desespero yo estic en un desespero
desespero desespero: lo mismo que
desesperaci (Escrig: Dicc. 1887)
desestancar se desestanca la sal (Els
p.9)
desestor desestora: accin y efecto de
desesterar. Temporada en que se
desestera (Escrig: Dicc.1887)

desestorar llevar les estores al aplegar
la calor: la calina... tot el mon va poc a
poc desestorn (Martnez Ruiz,
117)
desfachats indignat de la seua
desfachats, tragu un revlver
desfachats la seua desfachats
15)
desfallit majors desfallits (Mulet:
desfallit est desfallit y decrepit
p. 14)
desfallit:
desfallecido
desfallit
y li dic... ttaro,
desfargalat
desfargalat! (Coloqui nou del ros
alas, 1823)
desfargalat desfargalat: desaliado,
descuidado en el aseo (Gadea: Tipos,
1908, p.210)
desfs lil desfs, el monyo (Liern: La
desfavor del llet favor ms el prefix
des-, capchiraor semntic del vocable
primitiu: ventura m fa sa desfavor
sentir (March, Ausias: Poemes,c.1445)
desfavor a un desfavor, un favor te
tinc... (Abaristo, pe de obrer de vila,o
manobre, 1813)
desfea imperfet dind. de desfer: yo
desfea, tu desfees, ell desfea, mosatros
desfeem, vosatros desfeeu, ells desfeen;
catal,
jo desfeia, tu desfeies, ell
desfeia, nosaltres desfiem, vosaltres
desfiu, ells desfeien: la risa els desfea;
/ y ms al pensar que... (Chiste
935
alegre..., que li pegaren uns amics a un

llauraor del Puig, Imp. Viuda de R.
Mariana, s.a.)
desfea ya ballaba ques desfea
24)
desfea ara mateix la desfea (Arnal:
desfea ... ni desfea casaments
desfea Anem, tia... La desfea! (Roig
desfea es desfea com la sal en laygua
1890, p. 18)
desfea se desfea (Colom, Ch.: Un
estreno, 1917, p.19)
desfea sinse llstima els desfea (Peris
desfea que me desfea / no sabent per
ahon pegar (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.13)
desfees siguent chiqueta me desfees a
colps (Pont, J. B: Terra dhorta, 1907,
p.13)
desfejarse, desfecharse en sentit
metafric, trencarse el fege o pdrer
salut per sacrifisi o calamitat: ques
desfecharen tant per elles (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 489)
desfero en poltica, no fer res, es
desfero tot (La Mixquera, 22 febrer
1841)
desfeta el valenci fer la desfeta,
anarsen (DECLLC)
desfeta anarsen fent la desfeta, a la
francesa o sense despedirse (Gadea:
Tipos, 1908)
desficasi desficasi: despropsito
desficasi esmarrarme no en desficasis
desficasi el valenci desficasi

(DECLLC)
desficasi vine as, desficasi (de la
desficasiat eres ms desficasiat!
1928, p.40)
desficasiat t veus, desficasiat?
(Quevedo, Carlos: Per menchar carn de
burro, 1932, p. 15)
desficasiat vinga, pare, no siga
desficasiat (Serneguet, I.: Miss Kakau,
1934, p.5)
desfici a desfisi de vostre cors (sic)
desficis -1 doc.: desficis (Roig:
Espill, 1460)
desfici els valencians desfici, desficis
(lo mateix quels occitans y catalans
defeci y desfesi), venen del llet
defectio, -onis; apareguent en els
clsics. Hui, desficis equival a
displicente,
descontentadizo,
desabrido... (Escrig: Dicc. 1887)
desfici, desfisi el desfisi els consumix
desficis es queres molt desfisis
p.8)
desficiosa y escomens a posarse
desfisiosa (sic), groga (El Pare Mulet,
1877, p. 50)
desfigur per lo desfigur que tena la
cara (El Mole, 1840, p. 58)
desfila mon pare, per 1950, recorde
que mercava desfilets o desfiletes al
boticari pera llevarse el dolor de
quixals, crec que sempre us el
diminutiu desfileta: desfila: cada una
de las hebras ques se van sacando de los
trapos de lienzo usado, y juntas sirven
para
curar
llagas
y
heridas
936
(Escrig:Dicc.1887)
desfil en Denia ... per la vespr
desfil per els camins de... (El Tio
Cuc, n 143, Alacant, 1917, p.3)
desfilar desfilava y desrollava per
eixes portes la gent (Ballester:
desfiles escachets de teixit en fils pera
netechar ferides: un tabaquet en draps
y desfiles Tomasa y Pepeta asentaes
fan desfiles (Barreda, J.: Honor
valensi, 1896, p.5)
desfiles la untureta en que me curaren,
els drapets y les desfiles (Sireno, D.: El
desflamar eufemisme per desflorar o
desacreditar: un to que crec que va
desflamant per ah a la pobra chica
p.31)
desfogar del itali sfogare, en valenci
arrail desdel 1600: per Deu deixem
desfogar (...) desfogat en lo poc que ha
dit (Coloqui nou de Chusep el Bo,
Imp. Nebot, 1813)
desfogar si em poguera desfogar
p.13)
desfogat may prou desfogat lo afecte
bateig, 1667, p. 3)
desfogat desfogar, desfogat... (Escrig:
Dicc. 1887)
que
los
tartamuts
desfoguen
desfoguen (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
desforrar catal desfolrar: cortina de
cendat vert de tres teles, desforrat..., de
les dites cortines desforrades (Inv.
Palau Real de Valencia, a la mort de la
Reyna Maria, 1458)
desfrs ab tal desfrs, t, carnestoltes
deus fer (Lopez, V.: Sacro Monte

Parnaso, 1687, p. 43)
desfull la desfull de la dacsa (Peris,
J.: Ms all de la lley, 1927, p.)
desfullaes datres roses... desfullaes
per amor (BNM, Ms. 14459, Arnal
f.5)
desfullar en sentit sexual: esta Rosa /
no la desfullars tu (Capilla: Cada
desgabellat vrer desgavellat.
desgaixar es desgaixen (Relaci
desgalich totes arreu y desgalichaes
Rom, 1892, p.44)
desgalichat all es posen, Adans
desgalichats, sinse tindre... (El Bou
solt, 1877, p.122)
desgalichat Gadea escriu desgalich,
desgalichat en 1892 (Caps y senteners);
pero alter sa morfologa en 1908, per
influencia dels floralistes que oferen
ploma y dignitat a Catalunya: home
desfargalat o desgalijat (Gadea: Tipos,
1908, p.210)
desgalichat me diuen... chodo y
desgalichat (Peris Celda: Terres
desgalichats son uns desgalichats
p. 15)
desgana, agarrar pdrer casi el sentit,
marejarse per fluixea,
impresi o
disgust; no tndrer apetit ni humor, etc.:
y li agarr una desgana (Segn
desgana en poc ms li agarra una
desgana (Bernat: El terreno, 1894, p.
937
12)
desgana, agarrarAy!... que magarra
desgana. A les dones els agarra un
desmay y cahuen sentaes en lo banc
desgana caiguentse de una desgana
Atra volta la desgana? (Folch, R.: El
desganar y de espant algunes persones
se desganaren (Porcar: Dietari, 7
octubre 1615)
desganarse agarrar fluixea, patir
malagana, curer desmayats, etc.: y de
espant algunes persones se desganaren
desganats es finchiren desganats
p. 3)
esforzarse
uno
desganyitarse
violentamente, gritando... lo mismo que
desgargamellarse (Escrig: Dicc.1887)
es
desganyiten
desganyitarse
una
dona
desgarb
desgarb
desgarb cat. malgirbada: eixa
desgarb (Alegre Ortiz: En la Cany,
1926, p.8)
desgarb molt desgarb (Beut, P.:
desgarbat llargot, desgarbat y prim
desgarbat tipo desgarbat y rstic
p.5)
desgargamellarse desgargamellarse:
lo mismo que desganyitarse (Escrig:
Dicc. 1887)
desgarr que el gos sempre busca
calsa desgarr (Colom: El benefisi de
Mora, 1881, p. 27)
desgarr ix desgarr y plorosa

desgarraes els de calses desgarraes
desgarraes dones en la pobrea: y
vindrn a quels fe les desgarraes la
del mestre de baix y la cmica, la
viuda (Puchol, V. L.: U que te por,
1921, p.7)
desgarrant anirem desgarrant /
quants... (Ros, C.: Romans..., en ques
desgarrant ests desgarrant el nima
(Casademunt: Bateig en Burriana, 1871)
desgarrany desgarrany: desgarro,
rotura... (Escrig: Dicc.1887)
desgarrany el coll despasat y un
desgarrany en la trinchera (Sendn, A.:
Ella, latra y..., 1934, p.25)
desgarrany cast. desgarro: portes
plena la roba / de taques y desgarranys
desgarrat Quin desgarrat sigle,
amics! (Baoro el Rochet, c. 1790)
desgarronar desgarrone deu sabates
(Escalante: Corruixetes, 1880, p. 9)
desgarronar:
desgarronar
descalcaar... (Escrig: Dicc.1887)
desgarronarse trencarse els garrns;
castell, romperse los tobillos; catal
rompre-se els turmells: nugat les
espardenyes que vas a desgarronarte!
p.9)
desgavellar, desgabellar des +
gabella, dun
glic *gabella; en
valencia modern tenim la variable
etimolgica: desgabellar, desgabellat
(Escrig: Dicc.1851); pero: naus
hubertes e desgavalades (Canals, A.:
Scipin e Anibal, c.1395)
938
desgavellat desgavellat trobem ya en

el valenci Antoni Canals, c. 1400
(DECLLC)
desgavellat sens claus... desgavellat
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
desgavellat eixe pla desgavellat (Les
desgavellat que estava tan desgavellat
dels torments (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a. 1608, f.126)
desgavellat Sinyor, que desgavellat!
desgavellat, desgabellat per tonto o
per desgabellat, que tot ve a ser lo
mateix (Gayano Lluch: Del Tersio
Extranjero, 1921)
desgobern cultisme valenci, del llet
gubrnu: en el desgobern y brutalitat
(El Mole, 1841, p.325)
desgobern es un desgobern molt mal
(El Mole, n 14, 1864)
desgobern desgobern, desgobernar,
desgobernat... (Escrig: Dicc. 1887)
desgobernar cultisme valenci, del
llet gubernre: mos han desgobernat
per mal cam (El Mole, 1841, p. 359)
desgolaor buscant el desgolaor
(Maci, V. A.: El ten. Alsabares, Elig,
1891, p. 14)
desgraci cat. y cast. desgraciada: he
naixcut molt desgraci (Vercher: En la
desgraci Qu ha fet yo pera ser tan
desgrasi? (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 47)
desgraci desgraci: desgraciada
desgraci no la fasen desgrasi
desgraci soc molt desgrasi (Baidal

p. 30)
desgraci desgrasi del ama que te que
pelear en un adoqu com este! (Fink
desgraci Pobra mare!Desgrasi!
desgrasi yo soc una dona molt
desgrasi (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 7)
desgraci perduda, era una desgraci
p. 5)
desgraci Qu desgrasi que lha
fet! (Peris, J.: Ms all de la lley, 1927,
p. 16)
desgrasi Qu desgrasi que soc!
desgraci yo, en vost, una desgrasi
desgraciaes hian paraules desgraciaes
desgraciaes hian tantes parelles
desgraciaes (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 5)
desgraciaeta es desgrasiaeta, pero te
un cor... (Soler Peris: La Menga,
c.1920)
desgraciat al pecaor desgrasiat (Vidal
y Roig: La ovella descarri, 1902, p.19)
Les
tabelles?.desgranaes
Desgranaes.-Y els caragols? (Ferrando,
J.: En Bunyol y de paella, 1903, p.23)
desgrenya les serps del cap
desgrenya (Moncada, Hugo: Octavas,
c. 1500)
desgreny mha dit pend, desgreny,
furta fil (Serrano, M.: Voreta de
ix
Isabeleta
tota
desgreny
desgreny (Gayano Lluch: El mercat
939

desgrenyar desgrenyar: desordenar los
cabellos (Escrig: Dicc. 1887)
tornar
desgrenyat
desgrenyat
(Galiana, L.: Rondalla de rondalles,
1768, p. 8)
desgrunaora com si fora el de una
desgrunaora (Canyisaes, Monver,
1909, p. 121)
desgust primer me deixar fer trosos,
que casarme a desgust meu (Galiana:
Rond. 1768, p.51)
desgust desgut: disgusto. Desgustar:
disgustar (Escrig: Dicc. 1887)
treballs,
desgusts,
desgust
desenganys (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 21)
deshonr cast. y cat. deshonrada:
vols que fuixca deshonr? (Roig y
deshonr deshonr (Escrig: Dicc.
1887)
deshonr estar entreteninmel eixa
deshonr? (Angeles, P.: Al treballaor,
faena, 1926, p.12)
deshora, a a deshora de la nit / me
diu:... (Coloqui del to Vueltes / ahon
Burriana, 1848)
deshora, a a deshora (Lladr, R.: A
deshora de la nit, 1888)
desicha, desija tot lo que ma voluntat
desija (Prez, M.: Imitaci de
Iesuchrist, 1491)
desicha, desija total destrucci desija
(Roi de Corella: Hist. de Joseph, 1500)
desicha, desija cualsevol que desija
(Montanys: Espill de ben viure,
Valencia, 1559)
desicha y li desicha molta... (El Blua,
desicha el prmit que tot el mon li
desicha (El To Cuc, n127, Alacant,

1917, p.1)
desicha qu desicha? (Salvador,
p.2)
desicham, desijam cosa que desijam
(ACA, r. 2. 037: Carta de la reyna al
cardenal de Valencia, 1387)
desichant, desijant desijant lo profit
(Const. Universitat de Valencia 1611, p.
11)
desichant lo que estn ms desichant
desichant pera el cas perpetuar,
desichant... (Bib. Nic. Prim. Ms.
desichant desichant vore a eixos
1921, p.12)
desichar, desijar desijar... yo desige
(Esteve, J.: Liber elegantiarum, 1472)
desichar dtim desconegut, dun
llet vulgar *desdum?; la grafa en ch ,
que sallunta del cast. y cat., te sigles
dus: los qui desichen la fam y
caresta (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1615, f.218)
desichar tinc la casa farta y plena / de
quant puga desichar (Romans... pera
almorsat, any 1756)
desichar, desijar desijar y demanar
(El Mole, 1837, p. 99)
desichar lo que desiche / te tinc que
dir (Thous, M.: Foc en lera!, a.1900,
p.37)
desichar, desijar prou que desijar
desichara desichara que vost... (El
To Gabia, Novelda, 6 -XII- 1883)
desijarlo
desicharlo,
desijarlo
(Siurana, Jaume: Disputa de viudes y
940
donzelles, 1561)
desichat, desijat desijat (March,
Ausias: Obra completa, Ed. Barcanova,
p. 107, c. 1445)
desichat desichat fill primognit
(BRAH, ms. Dietari Porcar, a. 1615, f.
235)
desichat quin dia tan desichat (Conv.
de Saro. 1820)
desichat pera ser yo desichat (Les
desichat molt ms desichats (El Pare
Mulet, 1877, p. 2)
desichat apleg el desichat da
Alacant, p.1)
desichat el desichat Curau tot (La
1913)
desichava aix diu el rtul.
Desichava vost? (Sendn Galiana:
Ella, latra y..., 1934, p.18)
desichaven lo que ells desichaven (El
desichaves cosa que tant desichaves
(Bib. Nac. Mateu y San, Ms. 3746,
1643)
desiche, desije yo no desije (Fenollar,
B.: Lo procs de les olives. Valencia
1561, f. 3)
desiche no desiche yo atra cosa
(BNM, Ms. Mulet, F.: Inf. Tellina, c.
1660)
desiche cualsevol aficionat que
desiche (Coloqui de coloquis o
ansisam, s. XVIII)
desiche molts des ha que desiche ...
desiche com yo desiche (El Mole,
1840, p. 88)
desiche
ixir
pronte
desiche

1873, p. 14)
desiche es lo que desiche (Meli, F.:
desichem, desigem servirlo sols
desigem (Ros: Coloqui del Corpus,
1734, p. 4)
desichen no se desichen (Gadea:
Ensisam, 1891, p.163)
desichen
que
vinga
desichen
p.1)
desicheu lo que desicheu es la mort
10)
desichs, desijs lo desijs demana
(Timoneda: Misteri del Castell d
Emaus, 1569)
desichs, desijs desijs abans
(Lloant al Reyne de Valencia, Imp.
desichs desichs: deseoso (Rosanes,
Miquel: Voc. valenciano-castellano,
1864, p.67)
bons
desichos
de
desichos
compluremos (Bellver, Blay: La creu
desichos en desichos (Vives, R.:
desichos yo tinc grans desichos
1887, p. 24)
desichos bons desichos (Serrano y
1896, p. 17)
desichos es mateixos desichos
desichos els desichos de comprarte
unes flors (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 5)
desichs, desijs desijs, deseoso
941
desichos estic ardint de desichos

(Peris Celda.: Arrs en fesols y
naps,1921, p.5)
desichos els desichos del chiquet
10)
tinc
molts
desichos
desichos
dabrasarlo (Sendin Galiana, A.:
Grogui!, 1931, p. 9)
desichos el home que no te
desichos... (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 5)
desichoses varies chiques desichoses
de novios (El Cullerot de Alacant,
1898)
desichoses desichoses de lliurarse
Alacant, 1932)
desijosos
desichosos,
desijosos
desichosos
haur
desichosos
(Mercader, C.: Vida de fray Pedro,
1677, p. 53)
desichosos desichosos de vore cm
era la... (Gadea: Ensisam, 1891, p.234)
desidix no se desidix (Baidal Llos,
desidixc no me desidixc a casarme
(G. Bonell, P.: Un home!, 1927, p.10)
desidixca y atre esperant ques
desidixca (Escalante: El tio Perico,
1875, p. 9)
desidixca desidixca y dexelo
desifrar -del rap hispnic sfr : si pot
desifrar este... (Gayano Lluch: Del
Tersio Extranjero, 1921)
desigual -1 doc.: sera molt desigual
desilusionar,
desilusionar
desilusionat (Escrig: Dicc. 1887)
desilusionats un poc desilusionats

Alacant, 1952)
desinencia 1 doc. desinencia, fi de
vida del home (DECLLC, en St. Vicent
Ferrer, c. 1400)
desinquet tan desinquet y torbat
desinquet anem a donarli al serdo
algo, / quel oixc desinquet (Miralles,
A.: Entre un peixcaor y..., 1918, p.7)
desinquet que cuant est fastidis,
desinquet o... (C. Jaunzars, G.: Una
vara de Real Orde, 1921, p.20)
desinqueta perque em desinqueta
ser!, 1862, f. 6)
catal
y
castell
desinqueta
desinquieta: yam tenes desinqueta
desinqueta allarga la desfeta, / y
posantse desinqueta (Gadea: Ensisam,
1891, p.524)
desinqueta se desinqueta lagelo
desinqueta te disgustes y estigues...
desinqueta (Vidal, V.: Resialles del
visi, 1921, p.3)
desinqueta la meua sort desinqueta
(J. Garca: El 095, 1931, p.5)
desinquetar molt me fas desinquetar
(Albn, M.: Un ball de convit, 1863,
p.37)
no el desinquetes
desinquetar
1868)
Que
agela
mes
desinquetar
desinqueta (Liern: La toma de Tetun,
1864, p. 14)
no
hi
que
desinquetarse
desinquetarse (Meli: Com els
942
desinquetes no el desinquetes
1868)
desinquetes despus, desinquetes, /
sinse caraseta / a misa primera solen
anar (El pare Mulet, 1877, p.45)
desinquetut Un atra desinquetut!
1871)
desistixc y desistixc de fer... (Melia,
desistixc desistixc de fer... (Catal
1921, p.12)
desistixca si conseguixc que desistixca
del pleit (Ovara, J.: Mol de vent,
1905, p.4)
desistixca desistixca del seu proposit
desixc ya vorem com men desixc
16)
tndrer
habilitat
pera
desixida
treballar, pera eixir de dificultats: no
tens tu la desixida que qualsevol que
festeche (Toni y Manena, s. XVIII)
desixida mantena ella asoles a tota la
familia, pues Tomeu may ha tingut
desixida pera res (Navarro y Reig, V.:
La pau dels poblets, 1913, p.69)
desluquetes -hpax?, confusi?: ya
hu se tot, no em desluquetes / deixam
asoles (Parrs, J.: Yal tinc!, Ganda,
1885, p.12)
desllandat porta cuyraa, del tot
desllandada (Gaull: La brama, 1497)
desllapiarse no podent desllapiarse
desllapisarse desnugarse, lliurarse de
qui mos agarra: procur desllapisarme
de les sarpes de aquell gat (Coloqui
nou del poticari, s.XVIII, v.214)
desllapisarse y yo se desllapisarme
desllapiarse:
desllapiarse
desprenderse (Escrig, Llombart: Dicc.
1887)
desllapisarse y si no me desllapise ara
mateixa... (Navarro y Reig, V.: La pau
desllavas sinse vivea, desaborit,
ambient aborrit: una paella desllavas,
un coloqui desllavasat, etc.: porrons
del oli amagats ... ms valguera quel
guardareu pa posarlo en lolla, y no la
farieu tan desllavas (Gadea: Ensisam,
1891, p.263)
desllavas eixa desllavas (Peris
Celda: La peixca de la ballena, 1926)
desllavasar desllavasar: quitar fuerza
desllavasat:
desllavasat
desustanciado (Lamarca: Dicc. 1839,
p.17)
desllavasat Qu t et mereixes lo que
yo, desllavasat? (Barber: De Valencia
al Grau, 1888)
deslleal cat. deslleial, cast. desleal:
ab deslleals (March, Ausias: Obra
completa, LI, v. 35, c. 1445)
deslleal li digu... / vil, deslleal
cat.
deslleialtat:
desllealtat
desllealtat (Escrig: Dicc. 1851)
desllealtat y la desllealtat dels que...
desllengu cast. deslenguada: pos
vine as, desllengu (G. Capilla, Jos:
desllengu desllengu! (Escalante,
1917, p.5)
Cm
trampes,
desllengu
943
desllengu? (Moll Ripoll: El punt,

1920, p. 8)
desllengu cast. deslenguada: chica,
aix no es diu, desllengu! (Llobat
p.12)
desllengu a Pepeta. Desllengu
1929, p. 7)
desllengu vine as, desllengu
p.2)
desllenguar encara que no falta qui es
desllengua (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
desllenguat desllenguat (Escrig:
Dicc.1851)
desllenguats eixos desllenguats...
1928, p.7)
deslligarse lallioli -trencar relacions,
amistats, etc.: cuidao en les miraes,
quel allioli se deslliga (Meli, Felip:
p.35)
desllindar desllindar as os toca,
perque yo csemen la boca (Misteris
del Corpus, 1866)
deslloma li arrima un tabe que la
deslloma (Liern: La mona de Pascua,
1862, p. 13)
deslloma els deslloma (Liern, Rafael:
desllomar donar colps en el llom: el
desllome (BNM, Ms. Escalante: Un
grapaet y prou, 1868)
desllomar de una trabuc el desllome
(G. Martnez, J.: Silvestre el de
desllomar que ixca, quel desllome!
(Barchino, P.: Tot lo que relluix, 1931,
p.12)
desllomat un ros desllomat (Bib.

Serr. Morales, Ms. 6563, 1745, f. 39)
desllomat encara estic desllomat
imp. Faul, 1789, p. 3)
desllome y me desllome (Sendin
12)
desllumbrar y no me deix
desllumbrar (Alcaraz, L. J.: El ball del
ram, 1928, p.9)
desllunat el valenci desllunat,
equivalent
al
catal
celobert
(DECLLC)
desllunat entr per el desllunat
1873, p. 34)
-catal celobert; castell
desllunat
patio de luces: en la finestra del
desllunat (Escalante: Els novios de ma
cuny, 1879)
desllunat la tinc dins, en lo desllunat
p. 19)
desllunat un finestr recayent a un
desllunat (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 5)
desllunat en dos fils que baixen per el
desllunat, enganche y tinc llum (Peris
desllunat un desllunat (Virosque, A.:
desllunat que mha encomanat per el
desllunat (Casinos, A.: Dixam la
dona, Pepet, 1931, p.19)
desllunat per el desllunat (Lanzuela,
desllunat una finestra del desllunat
(Soler Peris: Els estudiants, 1934, p. 7)
desllunat desllunat: ojo de patio
(Dicc. RACV, 1997)
desmadeix desmadeix (Escrig:
944
Dicc. 1887)
desmadeixat en fluixea, sinse nimo
pera res, persona de moviments
inarmnics: desmadeixat (Lamarca:
Dicc. 1839)
desmadeixat fluix ya y desmadeixat /
no se com (Balader, J: Miseria y
compaa, 1872, p. 20)
desmamar -1 doc.: lo desmamar
desmamar apleg el temps de
desmamar lo chic (Ballester: Ramellet,
1667, p. 14)
desmampar desmampar: desamparo
(Escrig: Dicc.1887)
y
es
qued
desmamparat
desmamparat (Coloqui nou de la
chitana, el moro y Chuanet..., ed.1852)
desmamparat pobres desmamparats
1922, p.8)
Desmamparats, la Verge dels la
Verge dels Desmamparats (Gadea:
Desmamparats, la Mare de Deu dels
la Mare de Deu dels Desmamparats
desmand la desmand del estiu
desmandat fent mostra per alguns
desmandats (Dietari de Jeroni Soria, 4
joliol 1521)
desmandat tan desmandats y...
desmanot cat. desmanyotada; dona
que tot heu fa en torpea o arreu, que
trenca coses o que treballa sinse
delicadea: du as la pinta, desmanot
(Bib. Nac. Ms. 14185, Chaques lolier,
c. 1850)
desmanot eres molt desmanot!

desmanot vine as, desmanot!
1928, p.17)
desmanot una desmanot (G. B.: La
Perla dAlberic, 1918, p. 10)
desmanotat cat. desmanyotat: y a
voltes el casadet / sol ser un
desmanotat (Coloqui sobre els usos y
desmanotat el ferrer de Tibi,
desmanotat (Gadea: Tipos, apndix,
1908)
y
ells
son
els
desmanotats
desmanotats (Coloqui de Gori Parrs,
1795)
desmans solen ferse mil desmans
(Mart Pineda: Consells a son gran
amich, c. 1570)
desmantelar,
desmantelar
desmantelat (Escrig: Dicc. 1851)
desmarranchar anar per mal cam,
engui-loparse: el da que es
desmarranche una micoteta (Semanari
El To Cuc, 141, Alacant, 1917, p.3)
desmarranchat aix es que se deu
haver desmarranchat (El To Cuc,
n159, Alacant, 1917, p.2)
desmarrar el mar brau; / una llancha
desmarr (Milacre del taberner, 1858,
p.8)
desmay dun llet vulgar *exmagare
ixqueren veus com lingls dismay y el
valenci desmay, arrailat en el sigle XV:
sent desmay (Vinyoles, N.: Omela
sobre lo Psalm del Miserere, 1499)
desmay desmay de cor: syncoper
desmay li torn a pendre el desmay
desmay sense tindre desmay (Tormo,
B.: Gatomaquia valenciana, c. 1770, p.
945
46)
desmay mentres hi desmay (Liern:
desmay estic patint de desmay
desmay mos entra el desmay
desmay As cuan donen el pienso?
Mire que ya tinc desmay (Gayano
Lluch, Rafel: Ni a linfern..., 1918,
p.12)
desmay un desmay estrambtic (Soto
p.11)
desmay algn desmay (Moliner
1936, p. 18)
desmay ni es desmay lo pens
(BSM, Ort Mayor, J. V.: A Sent
Andreu, 1723)
desmay se desmay la pobra (El
Tabalet, 1847, p. 110)
desmay desmay estava en lo llit
p. 72)
desmay sense forses, desmay
1907, p. 19)
desmay cau desmay en un panerot
desmayaes caien desmayaes (Bellver,
Blay: La creu del matrimoni, 1866)
desmayaes mentres tots socupen de
les dones desmayaes (Gmez, C.:
desmayant no desmayant en la seua
empresa (De dalt a baix, da dels
Inosents, Teatraleres, 1920)
desmayar per qu ham de desmayar
(Rahonament entre Pep dAldaya y...,
1809, f. 1)
desmayar no tingues que desmayar,
pronte sanem... (Vercher: En la vel,

1865, p. 18)
vaig desmayar
desmayar em
1892, p.2)
desmayar com se torne a desmayar...
1921, p.8)
desmayar se desmayar. La tinc
enamoraeta (Salvador, Carles: Un
negosi com un atre, 1921)
desmayrem y pera que no
desmayrem del tot... (La creu del
p.9)
desmayasen los soldats... que no
desmayassen (Blay: Serm de la
desmayat desmayat mort (BRAH,
desmayat un soldat desmayat (Blay
1666, p. 34)
desmayat es qued tot desmayat
desmayat els mercaders desmayats
(BSM, dins Ms. 6781, Coloqui entre
dos llauradors, 1748)
desmayat desmayat del tramuser
lAlbufera, 1868)
desmayat sha desmayat (Campos,
Josep: El gallet de Favareta, 1896)
desmayat te el cos desmayat
desmayat si tencontres desmayat
desmayat sha desmayat (Barchino,
P.: La embol, 1925, p.15)
acudixen
desmayats
desmayat
946
Alacant, 1930)
desmaye em desmaye per castic
p. 56)
desmayen ni gens desmayen (Roig:
Espill, 1460)
desmayen no desmayen (Llibret
desmayeu no desmayeu (Liern, R.
desmechar arrancar en les mans els
pels del monyo: si es que el voleu
desmechar,/ o nuguulo dun garr (El
Mole, 1841, p.275)
desmedit: desmedido
desmedit
desmedit tindre un apego desmedit als
dins (La creu del matrimoni, 1866,
p.2)
desmedra la mare es desmedra de tant
desperar (Caps y senteners, Imp.
desmedr, miserable
desmedr
desmedrar desmedrar, desmedrat,
desmedre (Escrig: Dicc. 1887)
desmedrat per vos medr lo
desmedrat (Vinyoles, N.: Obres a
desmedre yo em desmedre per ella
(BNM, En una festa de danses,
Eixtiva, 1867, f.
2)
desmelen tota ullerosa y desmelen
(El Bou solt, 1877, p.76)desmelenat el
monyo desmelenat (Coloqui dels
platerets, 1795)
eres
ms
desmemori
desmemori...!
(Sendn, A.: Ella,
latra y ..., 1934, p.8)
desmench, desmenj escomens a
ferse la desmenj y a dir que estaba
malalta (Navarro Reig: La pau dels

desmench, ferse la ferse la mustia
aparentant desmay o enfermetat: farem
la desmench (Soto Lluch: Als bous
desmench que Lola la Desmench...
1921)
desmenchament, desmenjament 1
doc., en el sentit de desgana de menjar:
...gran desmenjament que no pode
menjar ne li sabia bo res (Ferrer, St.
V.: Sermons, c.1400)
desmenchament desmenchament, y
una melsa y una pausa (Liern: El
Meses, 1872, p. 6)
Quin
desmenchament
desmenchament! (Meli, F.: Al pas del
desmenchar, desmenjar desmenjar:
exonerar el vientre. Desganarse...
(Escrig: Dicc.1887)
desmenchat no ha de fer el
desmenchat (De Pepo y els trastos, s.
XVIII)
desmentixques y aixina no em
desmentixques (Segn rahonament que
1823)
desmentixques
desmentixques
(Balader, J.: La capa no sempre tapa,
1876, p. 34)
desmerdegar desmerdegarlo a u:
criarlo en la niez (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.114)
est
algo
desmereixcuda
desmereixcuda (Casinos, A.: Deixam
la dona, 1931, p.22)
desmereixcut desmerixer laspecte
per enfermetat o vellea: Doloretes y
Barbereta shaurn desmereixcut, com
947
yo (Navarro y Reig: La pau dels

poblets, 1913, p.191)
desmillor ests molt desmillor
p. 29)
desministre cast. ex ministro: eixe
pas romntic del desministre Sotelo,
quedar en fum de vocha (sic) (El
Mole, 1840, p.41)
desmod sinse modals: retrechera!
desmod, qun sofoco li has donat
desmonte yo me empenye, yo em
desmonte (Cucarella: Luces de aurora,
1665)
desmoron paregut, pero no lo mateix
que afon: eixa torreta antiga y
desmoron (Gadea: Tipos, 1908,
p.227)
desmorrell desmorrell (Escrig:
Dicc.1887)
desmorrellar desmorrellar: deteriorar
o maltratar una cosa, quitndole parte
del canto o boca y haciendo portilla o
abertura (Escrig: Dicc.1887)
desmorrellat desmorrellat: aportillado
(Rosanes: Voc. valenciano-castellano,
1864, p.67)
desmunyecar tals bendicions que...
desmunyecar ab tal pressa, tots crehien
que no tenia ossos la ma (BSM, Orti
nanos, 1743)
desnasat Llorenset del Desnasat
p.70)
desnudea:
desnudez
desnudea
desnugar cat. desnuar: y desnugant
uns cordells (Segona part ahon se

desnugar taleques (darros) / les
desnuga el comprador / y al primer
grapat que trau... (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
desnugar desnugu en efecte al burro
desnugar a la iglesia a fer el nuc, / que
ya no el pots desnugar (Santapola:
Coloqui entre Goriet y la Chora, c.1850)
desnugar si no se desnuga / la trama
que estem teixint (El Mole, 2 / 11 /
1863, p.13)
desnugar du la corbata eixa desnug
(Ovara: Dimats 13!, 1877, p. 15)
desnugar desnugar: desatar (Escrig:
Dicc. 1887)
desnugar, desnyugar desnyug el
cabs (M.Ruiz: Canyisaes, Monver,
1907)
desnugar els desnug (Soler,
1907, p. 27)
desnugar desnugant el fardo (Sendin
13)
desnugar lalli-oli, Cuatre voltes se li
ha desnugat (Peris: La bolcheviqui,
1932, p. 16)
desnuguen en la torre quel
desnuguen (Catal G.: La carchofa,
Torrent, 1926, p. 12)
desnut aplicat generalment a figures al
oli, esmalts, etc.: y menos sent un
desnut de dona... dos desnuts de
Rubens (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, pp. 21, 46)
desobedixques desobedixques a ton
pare (Capilla: Una nugol destiu,
1871, p. 14)
desocar dany en abres y pegar foch...
si desoca abre... y si no desoca abres,
948
pero usa mal de ells que... (Archiu

Mun. Torre den Besora; Stabliments
Torre den Besora, 7 setembre 1738)
desocup ests desocup (G. Albn:
desocup un instant desocup
26)
desocup tot de gent desocup
desocupaes les dones desocupaes (El
desocupaes les dones desocupaes
que... (Cremaes sinse foc, 1917, p.23)
desocupat que tinch tems (sic),/ y
estich ben desocupat (Ros, C.: Romans
y Coloqui nou... dels pobres festechans,
en 16 de deembre 1733)
desocupat aquell temps.../ estic
desocupat, / emplee en llegir histories
desori dtim incert; del llet dis +
variare?, de desorde, desodi?;
confusi, desorde, embolic, etc.: ab
molt gran desodi venien a noues
(Gaull: La Brama, a 1497)
desori qun desori! (Thous,M.: Foc
en lera!, a.1900, p. 43)
desodi abans es un gran desodi
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
desodi, desori desori, alteraci del
antic desodi (DECLLC)
desodi, desori sinse armar ningn
desori (Fambuena: Fer les cartes, 1881,
p. 18)
desodi, desori tal deshori (Peydr,
1899, p. 12)
desodi, desori que fas un desori
p. 26)
desoltar morfologa analgica en

desnugar, deslligar: Desalte ya? .Desolta (El Tio Cuc, n148, Alacant,
1917, p.2)
desonillat desonillarse equival al
castell desvelarse; y desonillat es qui
patix de perdua del son per est inquet,
nyervis, etc.: estant desonillat, y no
podent tornar a dormirme... (Navarro y
p.90)
desora - llexicalisaci del prefix
negatiu des- y sust. hora, en caiguda de
h- muda; cast. y cat. deshora: y lo pa
se li oliv / perque lenforn a desora
(BUV, Morla: Coloqui entre Maluenda,
Morl y Ordines, c.1635)
desora per haver cantat a desora de la
nit (El Amic del Poble, Alacant, n 1,
1899, p.2)
desorde ab gran desorde (Martorell,
desorde desorde... per son orde
(Gaull: Lo sompni de Johan Johan,
1497)
desorde desorde (Fenollar: Lo procs
de les olives, 1561, f. 34)
desorde un desorde, porta un orde
(Ros, Carlos: Tratat, Valencia, 1736, p.
100)
desorde, desordens desordens que
acostuma el mon (Ms. de Jusep
1757)
desorde gran desorde arreglat
(Serrano, T.: Tercer Cent. S. Vicent,
Valencia, 1762, p. 153)
desorde el desorde si tindr... (Segn
y Patatorta, 1823)
desorde unes caires en desorde (G.
Capilla, Jos: Un casique a redolons,
949
1872, p. 7)
desorde que du el trache en desorde
p.25)
desorde Qun desorde es este...?
p. 5)
totes
les
coses
desordenaes
desordenaes (El Mole, 1840, p.103)
desordenar desordenar sa intenci
1521)
desordenar sempre est desordenat
(Ros: Roman nou... les conversacions
desordenat
(Esteve:
desordenat
Liber, 1472)
desordens desordens continuats
pera remediar los
desordens
desordens y atreviments que los
moriscos saltejadors... (Carta Real de
Phelip II, Valencia, 13 de juny 1586)
desospitar ferits arcaisme galnic:
cirurgians dehuen desospitar los
nafrats..., sens salari alg (Ginart: Rep.
dels Furs, 1608, p.269)
despabilar un nou modo de despabilar
les llums (El Tabalet. 1847, p. 108)
despach la porta del despach
despach, despaig anir al seu despaig
(Garrido, J.M: Opresors y oprimits!,
despach despach en laduana pera
dur... (AMA, Ms. Llibre de la peixca
de Alacant, 1578, f. 10)
despach despach lo Reverendisim
(Autobiografa de Bernat Guillem, 8 de
mar de 1589)
despacha vi, el millor ques despacha
en Marchalenes (Liern: La mona de
Pasqua 1862, p. 16)

despachada ab les solemnitats
requisites despachada (AMA. Carta
Real, Ll. 16, any 1601, f. 81)
despachada carta despachada en la
Vila de Trayguera (Archiu Cat. Val.
ms. Llibre dAntiquitats, 29 juliol 1632)
despcham Ganyeta, despacham que
tinc presa (Barchino: Qu talla
despachant despachant de continuo
Reyne, 1794)
despachant despachant pinyons en la
meua botigueta (Soler, J.: Els
despachar del antiu fr. despeechier y
occit despachar; cat. despatxar:
manat fet y despachar (Cabrera: Trat.
de los escrpulos, Llicencia Real, 1599)
despachar despachar les llicencies
(Real Prag. de la S. C. R. Magestat,
Imp. Patrici Mey, 1600)
despachar poden despachar albarans
1608, p. 152)
despachar lo escriv puga despachar
despachar a la nit despacharen un
(BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1619, f.
310v)
despachar despachar (Matheu y
Sanz, Ll.: Tractatus regimine urbis,
1654, p. 61)
despachar despachats en la forma
contenguda (...) que perals gastos de
menut sols se li despache albar (Cap.
del Quitament de la Ciutat de Valencia,
1662, pp.17, 66)
despachar en rah de despachar... o
fer consignaci (Archiu Hist. dOriola,
Llibre 309, any 1676, f.206)
950
unes
Reals
lletres
despachar
despachades per la Cancellera (BNM,
dAlacant, a. 1674)
despachar per ells despach..., com es
costum (Ros, C.: Romans..., en ques
declara la rinya, junta y..., 1738, p.1)
despachar ministres, / ms que pera
despachar, / estn pera divertirse
despachar lo millor es / despachar la
sardineta (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
despachar o que despachar no puga /
per lo correu atrasat (Bando... y glories
despachar per aix despacha esqueles
a tots (Coloqui en quel So Felip y el So
Jusep, llauradors de Lhorta de Valencia,
1809, f. 6)
despachar: em despach als deu dies
p.29)
despachar va despachar ms potingos
que volgu (Bellido: Un francs de
Rusafa. 1876, p. 10)
despachar si alg en vol despachar
despachar en el mon se despacha tot
despachar una cansalaera... Pero me
despaches o qu? (Peris Celda: A ras
de terra!, 1922, p.2)
despachar me despachar hui
guerra!, 1936, p. 5)
despachares fa un moment me
despachares (Urios, Elvira: Da de
Pascua, c. 1925, p. 5)
despacharlo y part dell a la Ribera a
despacharlo porta (BUV. Ms. 668,

Raon. de Vinalesa, 1735)
despacharlo vaig a despacharlo
escabech
despachat
despachat
(AMA, Ms. Llibre de la peixca
dAlacant, 1578, f. 17)
despachat edicte despachat (BEAH,
Porcar, J.: Ms. Dietari, 1617, f. 285)
despachat y en breu instant
despachat (Valda: Fiestas Inmaculada,
1663, p. 393)
despachat y el despachat pera la
present ciutat (Cap. vi foraster de
Alacant, Oriola, 1673)
despachat despachat y expedit (Libre
despachat tres eixemplars despachats
despachat Ya est despachat. Un atre
(El To Gabia, Novelda, 7 -I- 1884)
despachat a quinset lhe despachat
despachat ta mare mha despachat
este mat (Escalante: Mil duros, 1897,
p. 24)
despachat y estigueu despachats
despachat dispenseu si vos ha
despachat la meua dona (Peris: El
despachat ella mha despachat (Haro:
Hi que tindre carcter!, 1923, p.15)
el
despachvem
despachvem
despache pera quels despache prest
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
despache y despache a eixe gandul
despache com yo despache al
instant... (Borrs y Marco, J.: El
cullerot, imp. Antonio Seva, Alacant,
951
1886, p.17)
despache que te despache eixe
1933, p.26)
despachen no pot prohibir que nos
despachen albarans (Ginart: Rep. dels
Furs, 1608, p. 141)
despachen despachen les dites lletres
(AHO, Edicte Lluys de Moncada, imp.
Nogus, 1654)
despachen despachen y tornem dos
ser!, 1862, f. 6)
despachen ara es cuant me despachen
atre, 1921, p.11)
despachen a eixos pobrets els
despachen (Peris: Noy! Che! y Ol!,
1929, p. 5)
despachet pasem al meu despachet
1915, p.16)
despachet com est en lo despachet
despachet porteta que dona a un
despachet (Beltrn, E.: Ratolins de
casa rica, 1934, p. 35)
despach calfantseme el perol / la
despach (B. Nic. Prim. Ms. 419, Pep,
fill dAlboraya, c. 1790)
despacheu Despacheu al gos diu una
fadrina .-Qun gos? (Mez Ruiz,
p.151)
despag me qued ms despag...!
1881, p. 11)
despagat,
despag:
despagat
descontento... desilusionarte... (Escrig:
Dicc. 1887)
despaig, despach despaig del Rey
(Autobiog. Bernat Guillem, 30 maig
1600, p. 83)
despaig, despach per la Secretaria del
Despaig (A. Mun. Oriola: Orde
Estaments del Reyne, 20 octubre 1704)
despaig, despach en el despach
despaig no has anat al despaig
despaig cat. despatx: primer terme...
dormitori; segn, el despaig (Salabert,
R.: El pecat de dos pares, 1922, p.2)
despaig, despach porta de despach
(Alberola, E.: Amo y senyor, 1927, p. 3)
despampanant castellanisme prou
arrailat; este adj. aludix a cuansevol
cosa, construcci o persona que tinga
grandea, bellea, etc.: el gros tronc
duna figuera despampanant (Gayano
p.3)
despampolar despampolar: quitar los
pmpanos a las vides (Escrig: Dicc.
1887)
despanyar llevar o trencar el pany
dun porta o caix: despanyaren la
caixa (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1613)
despar los trabuchs que eu despar
(Jordi de Sant Jordi, c.1420)
despar de coets en corda els cuets
en corda / que en aquell Carrer real /
que dihuen de Sen Vicent, / una nit se
despar (Sento y Tito... per lo feliz Part
desparar en desparar per... (Mulet:
Tratat del pet, dc.LX, c.1650)
desparar traques la festa... y estn
fent les desparaes (Gadea: Ensisam,
1891, p.130)
despartir, despartixen -del llet
dispartre, dividir: les despartixen
952
com poden (Coloqui de les moltes

1758)
despartir despartint, a dos que peleen
(Thous, M.: Foc en lra!, 1900, p.16)
cast.
despasada,
cat.
despas
despassada: vestit de msic en
chaqueta despas (Adam y Ferrer:
despasar y despasa el forrellat de la
porta (Meli, F.: El Malcarat, 1932,
p.3)
despartix despartix la rinya (Colom:
Tal es Cualis, Castell, 1872, p. 20)
despasar
els
botons:
despasar
desabotonar (Escrig: Dicc. 1887)
despasarse y despasarse el coset
p. 16)
despasat chaleco despasat (Cubells:
despau cast. despacio: nesesitat de
estar despau, pa poderli yo esplicar tota
la... (El Amic del Poble, Alacant, 23
abril 1899, p.1)
despay -del llet spatiu; per aglutinaci,
despay > despay: anar en peus de
plom. Equival a anar despay, mirant...
despavoridament,
despavorir
despavorir, despavorit... (Escrig: Dicc.
1887)
ecos
despavorits
despavorit
bateig, 1667, p. 1)
despay callat, despay estigu (Mas,
L. V.: Serm cof. S. Vicent. Valencia
1755, p. 16)
despay sempre es bo anar despay
1853, p. 12)
despay
(Fullana,
Ll.:
despay
despe despe, despeat (Escrig:
Dicc.1887)
despearse despearse: maltratarse los
pies el hombre o el animal por haber
caminado mucho (Edcrig: Dicc.1887)
despeat pues si entonses era pobre, ara
pobre y despeat (El cas de la lotera,
c.1790)
despechar despechar... la pechen
(BRAH, Ms. Porcar: Dietari, 22 de
nohembre 1621)
despechar a despenchar un... (Vidal:
p. 32)
despechat en tan mal xit, que
despechat y aborrit... (Semanari
1888, Alacant, p.1)
despechat despechat al atre da... (El
despechat ha segut per despecho... de
la seua boca, despechat (Alcaraz, L. J.:
despedasar despedaar, despedaat...
despedasar ...em fa tant de mal,
damunt enc no se fa! Ni hi pa
despedasarlo! (Tadeo, F.: El chic
soldat!, 1919, 4)
despedasar em despedases (Peris, J.:
despeda del amo es despeda (Chiste
del Bodegoner, Imp. El Valenciano,
1854)
despedida, la acte danarsen dun
puesto: Y a la despedida per...
(Fenollar: Proc. Olives, 1497)
despedida dietes y despedida (Ginart,
186)
953
despedida la despedida vullc fer (De

despedida dels llanterners me feren tal
despedida (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 9)
despedida despedida (Escrich: Dicc.
1887)
despedida esta despedida sha de fer
en... (Baidal Llos, F.: Amor Torna,
Castell, 1917, p. 28)
despedida una mir que val una
despedida (Sendn, A.: Ella, latra y...,
1934, p.60)
eixa
despedida...
despedida
25)
despedidera ell te gran despedidera
p. 8)
despedidera, de bona un abogat de
bona despedidera (Rahonament... a les
aix: se despedem
despedem
p.14)
despedim Mos despedim (Tordera,
F.: Un fill digne de Alacant, 1860, p.
17)
despedim y dit ya nostre propsit, mos
despedim (Semanari Garrot de sego,
n1, Alacant, 1888, p.1)
despedimse despedimse, / que el sol
ya se va amagant (Segn rahonament
que tingueren don Pascasio y Patatorta,
1823)
despedinse tota la nit despedinse
1931, p. 15)
despedinse despedinse a la millor
Alacant, 1952)
despedint sana y neta feren, despedint
la copia (Bib. Nac. Ms. 3947, Trobes,

any 1759)
despedintse a lo francs: despedintse
a lo franss (Els novios de ma cuny,
1879)
despedir cat. acomiadar: despedint
(...) e axis desped lo senyor d la
senyora... (Villena, Isabel de: Vita
Christi, 1497)
despedir quel despedissen lo mes
prest (Llibre de Antiguetats, 4 de maig
1528)
despedir desped los moros (Beuter:
1538, f.LXII);
despedir yom despedire de la Reyna
y del Duch (Mil, Lluis: El Cortesano,
1561)
despedir despedir los soldats (Pou:
despedrsino que es desped molt trist
despedir es despedi dit Ribera
(Archiu Mun. Elig. Llibre del
Mustassaf, c. 1650)
despedir volen vendre y despedir
(Mercader, C.: Vida de fr. Pere Esteve
de Denia, 1677, p. 53)
despedir es despedira aquell (Archiu
Hist. Oriola, D. 2035, Els Tres
Estaments a la Ciutat de Oriola, 10
dOctubre de 1704)
despediren se despediren (Semanari
El Cullerot, Alacant, 1 maig 1898)
despedirlos eixint a despedirlos a la
porta (Peris: El dolor de fer be, 1921,
p. 20)
despedirme vullc despedirme de tots
1917)
despedirme ya tornar a despedirme
954

despedirme Si? Pues vinc a
despedirme! (Alcaraz, J.: Vullc
besarte, 1931, p. 25)
despedirmos mos paregu prudent
pasar a despedirmos (La creu del
p.5)
despedirmos al despedirmos, la filla
de... (El To Gabia, Novelda, 6-XII1883)
despedirse catal acomiadar-se: y
an a despedirse dels... (BRAH, Ms.
despedit despedit (Sala, Roque:
Quintilles en Sacro Novenario, 1669, p.
497)
despedit despedit de la companyia
(Ord. Cust. costa del Regne de
Valencia, 1673)
despedit per eixe m havies despedit
(Capilla: Una nugol destiu, 1851)
despedit despedit: despedido (Escrig:
Dicc. 1887)
despedits sern despedits (Moliner
1936, p. 17)
despedix si el amo el despedix
1701)
despedix els despedix (Tormo,
Bertomeu: Gatomaquia valenciana, c.
1770)
despedix el profesor que ya se
despedix (Mart: El organiste de
Sollana, 1915, p.11)
despedix se despedix el to Cuc (El
despedixc y de tots em despedixc
(Nits del Centenar de la V.
Desamparats, 1767)
despedixc me despedixch (Orellana:
Cat. dels peixos, 1802)

despedixc per fi me despedixc (Ivars,
Fray Andrs: Diari, 21 juliol 1936)
despedixca despedixca vost (Valls:
despedixcas
No
satonte:
despedixcas... (Fambuena: Un franss
en Almsera, 1877, p. 28)
despedixcas
siga
ms
educat.
Despedixcas (Pastor, V.: Un meche,
Alacant, 1905, p. 28)
despedixes el carbonato es bo, rota y
despedixes es gasos (Canyisaes,
Monver, 1913, p. 218)
despedixes Me despedixes? (BV,
despedixte t despedixte de entrar en
ma casa (La proses per ma casa,
1868)
despedixte despedixte dels peixos
p. 24)
despedixques
la
despedixques
(Serred, Pepe: Els cuatre seros, 1926, p.
11)
despediu despediu les juventuts
(Pineda, Andreu: A son gran amich,
Imp. Timoneda, c. 1560)
despedregar despedregar: limpiar de
piedras la tierra (Escrig: Dicc.1887)
despedregar y se despedrega el poble
1924, p.3)
despegar y despeg els morros
1667, p. 4)
galera
completament
despej
despej (Palanca: El capital y el
treball, 1885, p.7)
despej y la deisen despej (Llibret
18)
955
despejats y se quedaren / al instant

molt despejats (2 part. Relaci... un
despellorfar despellorfar (Escrig:
Dicc. 1851)
despencha un pabell que es
despencha (Valls: La verbena, Alcoy,
1935, p. 14)
despencha per ahn diantre es
despencha (Vives, R.: Entre amics,
1877, p. 12)
despench despench una paella
(Balader: Les beceroles, 1874)
despencharse en bon punt ve a
despencharse (BNM, Ms. 14339, Qu
no ser!, 1862, f. 11)
despenchollant
les
churres
despenchollant (Coloqui de Gori
Parrs, 1795)
despenchollar sespenchollaren dos
(En la verbena. Canyisaes, Monver,
1908)
despenchollarse baixarse en cordes o
atre mig desde un terrat, mur, abre, etc.:
y per escaparme pronte / yo me vaig
despenchollar / desde el terrat a terra
catal
despendre,
despndrer
desprendre: qui despendre los dins
Privilegis, any 1315, f. 59)
despendre despendre (Roig: Espill,
1460)
despendre despendre (Esteve, J.:
Liber, 1472)
despendre no poden despendre ms
(Ginart, Nofre: Reportori de furs, 1608,
p. 81)
despndrer despndrer: gastar la
hacienda, el dinero u otra cosa (Escrig:
Dicc.1887)
despentin molt despentin (Vidal

1934, p.42)
despepitarse lhome la vol / y per ella
es despepita (BNM, Ms. 14467, El
pare Alcalde, c.1870, f. 11)
debaes,
pues,
se
despepitarse
despepita vost (El pare Mulet, 1877,
p.35)
despepitarse despepitarse: hablar o
gritar con vehemencia. Despepitarse u
per una cosa (Escrig: Dicc.1887)
desperearse del prefix des + perea;
cat. desemperesir-se: sentat en un sill
despereantse y badallant (Arnal:
Lagelo, 1877, p. 31)
desperearse desperea, despereament,
desperearse, despereat... (Escrig: Dicc.
1887)
desperearse y es desperea lamor
(Juli, Seraf: Novio de Pascua. 1916,
p.9)
desperearse despereanse y en molta
mala gana (Baidal, F.: Amor torna,
desperearse cat. desemperesir-se: ix
despereantse (Soto Lluch: Als bous de
despernegarse:...
despernegarse
estropearse las piernas... consumirse...
deshacerse por el logro de alguna cosa
(Escrig: Dicc.1887)
despernegarse fer mal les cames per
agotament de caminar o treballar molt:
y Mariana ques despernegue pa que el
sinyor no li falte la fartera (Vidal Roig,
despernegarse se despernegava...
(Primitiu, N.: Taula de lletres
valencianes, I, n 4, 1928)
despernegat despernegat: cansado,
fatigado y harto de andar (Escrig:
Dicc.1887)
956
despert despert: despertamiento

despert les albaes... la despert
(Bodra: Festes de carrer, 1906, p. 12)
despert se va fer la despert /en una
gran dispar (Pensat y Fet, Valencia,
1928)
despert gran despert (Llibret
Foguera Caldern de la Barca, Alacant,
1932, p. 15)
despert cast. y cat. despertada: a les
set del mat Gran Despert / la cuesti
es no deixar dormir a ning (Llibret
1932, p.15)
despert la despert. Les huit del
mat (Llibret Foguera Hernn Corts,
Alacant, 1960)
despertaor despertaor; voc. valenci
(DCVB)
despertaor si tenen hora, que me sha
parat el despertaor (Alegre Ortiz, J.:
En la Cany, 1926, p.10)
despertaor un rellonche com tots els
despertaors (Hernndez, Faust: Arrs
en res, 1930, p. 11)
despertaor cast. y cat. despertador:
en un ronquit seu, no cal despertaor
(Llobat: Ho ha fet el fill del alcalde?,
1931, p.15)
despertarse
(Pou:
despertarse
despertarse com era la primer son, li
cost
de
despertarse
(Gadea:
Ensisam,1891, p. 238)
despesonar ms valdr que dugues
figues / y les despesonarem (Gadea:
Faena-Fuig y Huiseta, 1891)
despiad entaulats pera plantificar la
despiad contrafigura (Martnez Aloy:
Orige de les falles, 1914)
1
doc.
despiadat
despiadat
(DECLLC, en text de Martorell, c.

1455)
despic la variant despic, ha segut
valenciana (DECLLC)
despic -1 doc.: en despic del atentat,
armen atra brega (Galiana: Rond.1768,
p.69)
despic com si hagueren de fer caca /
nos posaren asentats (als msics), / com
tocrem a despic /... la msica pareixa /
una gran rinya de galls (Coloqui del to
despic tots me solen fer lamor. / Me
tiren flors a despic / els pollos (chicons)
que.../ me seguixen hasta casa / y no
pasen abant (Cancin de la modista,
en Chiste..., a un llauraor del Puig, Imp.
Viuda de R. Mariana, s.a.)
despic Quin despic de cap de banc!
(Les marors de una fadrina, Valencia,
1860)
despic despich: satisfaccin que se
toma por una ofensa o desprecio... y
cuya memoria se conservaba con
rencor (Escrig: Dicc.1887)
despic pos aposta per despic / tinc de
fer... (BNM, Ms. 14495, Prez y Serra:
Viva el lujo y fora penes!, choguet
bilinge, c.1890,f.14)
despicarse vengarse datre: per
despicarme, / les he de tirar cantals
Roman, 1644)
despicarse despicarme de la passada
que em feu (Ros: Rahonament... a les
despicarse despicarse: satisfacerse,
vengarse de la ofensa o pique (Escrig:
Dicc. 1887)
despichar ni despichar canem (Llibre
dEstabliments de Penscola, 1701)
957
despilfarro si traguera el cap y vera

este despilfarro (Bernat: Un ensayo fet
en regla, 1845)
despilfarrat despilfarrat, que dan
est lhan tirat (Matraca de un mosot,
Valencia s. XVIII)
despinfarrat -1 doc.: un bisbe
despinfarrat (BSM, Orti Mayor, J.
nanos, 1743)
despinfarrat y per tan despinfarrat
(Archiu Mun. dElig, Romans del pleit
del pollastre, 1776)
despinfarre si no vol que cride y
quem despinfarre (Baldov: El virgo
despit -del llet despctus; vocable
clsic present en St. Vicent Ferrer,
Martorell, Jaume Roig, etc.: despit:
despecho (Escrig: Dicc.1887)
despit Fon idea dun despit, dun loco
amor (Gayano Lluch: La meua dona no
es meua, 1932, p.22)
despita difama... despita (Roig:
Espill, 1460)
despitar -1 doc.: blasfemant e
despitant (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c. 1400)
despitarse despitarse: despecharse,
indignarse (Escrig: Dicc. 1887)
despitralat a vegaes, per 1950, me hu
da ma mare cuan anava en la camisa
auberta o desastrat.
desplants se fa la senyoreta entre
mimos y desplants (Meli: Com els
cacherulos, 1926)
desplegar per ser tan gran pardal /ses
ales desplega (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.234)
desplomaes Dir as, y caure
desplomaes en la cahira, tot es u!
Nano, 1921, p.14)

desplomar a alg llevarli els dins: li
fan cas per quel desplomen; / com
saben que conta en llum.../ A esta li
compra un adrs;/ a latra li ompli el
baul... (Escalante: Un ratet en..., 1914,
p.8)
despobl despobl (Escrig: Dicc.
1887)
despoblada de vius despoblaba
(DCVB, en text de Roi de Corella, c.
1495)
despoblat ab despoblat entendre/
donar lahors... (Trobes Verge Mara,
1474)
despoblat de algn lloch despoblat
130)
del
llet
desposare:
desposar
desposar:
contraer
matrimonio
desposat per la Iglesia / quedem els
dos desposats (BNM, De la Molinera,
c.1750, f.66)
desposori del llet desponsorium. Sust.
patrimonial valenci: sps durant la
boda y des del desposori no pot donar a
la sposa anells, o joyes que valguen ms
de 5000 sous (Ginart, Nofre: Rep. dels
Furs de Valencia, 1608, p. 224)
desposori el dia del desposori (Ros,
C.: Segona part de les penes, c. 1745)
desposori al desposori ms noble
desptics 1 doc. Sou desptics en
Valencia? (En obsequi dels Voluntaris,
1794, p. 7)
despreci, desprcit -hui tamb es diu
desprcit: qui galleja, /digne es del
ms alt despreci (Relaci dels
Magestats a esta Ciutat, 1802).
958
despreci, despresi en un despresi / e

ignominia sinse igual (Conv. la
despreci despreci (Conversacions
entre Saro Perrengue y..., 1820)
despreci despreci (Escrig: Dicc.
1851)
despreci sera fer despresi y tirar per
terra... (Gadea: Ensisam, 1891, p.487)
despreci y despresi a tot (Caps y
despreci no prengues per un despreci
(Mart Gadea: Burrimaquia, 1904, p.
29)
despreci despreci (Soler, Santiago:
despreci y en despresi (Pont, J. B:
despreci Ferli un despreci al meu
fill! (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.47)
despreci, despresi finchint despresi
despreci
despreciat,
despreci
despreci sha fet vella y se veu
despreci (Gadea: Tipos, 1908, p. 228)
despreci la ms despreci (Alberola,
despreciant a molts van despreciant /
y se queden pera tes / o beates de
sayal (Coloqui sobre els usos y
despreciar del llet depretire : al
Cel despreciar (Cebrin, Cirilo: Sacro
Monte Parnaso, 1687, p. 258)
despreciar despresi les seues riquees
(Aznaz Pellicer: Lhora tonta, 1929,
p.43)
despreciat haven despreciat son
dictamen (Ms. de Jusep Esplugues,
retor de la Vall dAlbaida, 1740)
despreciat hu despreciat (Paset de

despreciat despreciat Marramau
(Tormo, B.: La gatomaquia valenciana,
c. 1760, p. 26)
despreciat y dehuen per lo mateix / ser
altament despreciats (Rahonament...,
despreciat els ha despreciat a tots
Amparo (Torre, J. M: Nit de festa,
1929, p.5)
despreciat lo que molts han
despresiat (Valls: La verbena. Alcoy,
1935, p. 6)
desprecis y en cambi despresis cullc
1877, p. 7)
desprcit Desprsit ning. Un regal
del valor que vost (Llobat: Ho ha
fet el fill del alcalde?,a. 1931, p.9)
desprestichant
a
desprestichant
Valencia (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 14)
despreu a forsa de despreus
Crisstoma, c.1770)
despropsit mes despropsit / no es,
mampendre ara esta idea (Valencia per
sos Reys, 1802)
despus siga com a adv. o conj., els
valencians usaven els arcaismes
despuys,
despuix, demprs y,
especialment, aprs; dasta ladopci de
despus (adems dels composts
despusahir, despusanit, despusdem). U
del motius del cmbit era trencar
anfibologa entre verp y adv., entre ha
pres y aprs, com mostra este dilec
entre dos dones: Prove vost esta
conserva .-Yo la provar despus .Prove que bon punt ha pres (Valda:
Fiestas a la Inmaculada, 1663, p.424)
959
Els floralistes y devots dels arcaismes

reviscolaren aprs, enaprs, despuix,
dasta que lIEC y sa mascota AVLL
ordenaren lus de desprs als panolis
valencians, pero en valenci modern
tenim despus y dempus: les
preguntes que yo li far despus (Vidal
Roig: A Roma per tot, 1911, p.5)
despus, despuys despuys que Bruto
vingu a mi (Esteve, J.: Liber, 1472)
despus, despuys despuys fet
(Fenollet, Lluis: Historia de Alexandre,
1481)
despus y despus vengu a caure
fora (Ms. del Loreto de Muchamel,
1634)
despus despus (BNM, Ms. 3746,
Llorens Matheu: Poeses, 1640)
despus perque despus tinguen...
(Archiu, Col. Gandia, 5 libri, any 1648,
f. 246)
despus despus de morta (BUV.
Morl. Ms. 666, c. 1649)
despus despus ab lo esclariment
(Sopena, B.: Real Academia, 1669, p.
82)
despus estigu despues de resucitat
(Mercader: Vida de fr. P. Esteve, 1677,
p. 99)
despus pera que despus de sos dies
Cinctorres, 1683)
despus despus de haver sabut
1701)
despus, despuix naixcuts / despuix
que toquen tabals (Coloqui de les
inumerables virtuts dels valencians,
1728)
despus despues das la Custodia
(El enamorat en dia de Corpus, s.
XVIII)
despus despus aplegarem tart

Vinalesa, 1735)
despus despus, ab relaci seua (A.
M. Torre den Besora, Stabliments, 31
agost 1738)
despus de farta, be canta Marta Pos
oixguen vostes este, y vorn com diu,
que be canta Marta despus de farta
despus, domprs gasten el temps en
laire / que domprs falta... (Segona
despus un got de vi... despus eixiu
de all (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 6)
despus y despus de tot (En obsequi
desl Voluntaris Honrats, 1794, p. 7)
despus despus de bon rato (La
despus, espus hasta espus,
Quiqueta (Merelo, J.: Novio mut es
ms volgut, 1868, f. 15)
despus, dempus dempus dell (G.
Capilla: Cada ovella en sa parella, 1868,
p.8)
despus despus, en no res pag
p. 14)
despus despus de dir el vers
1874, p. 11)
despus ix el sol despus del cant
p. 57)
despus despuix, enaprs, despus,
desps, demps, dempus... (Escrig:
Dicc. 1887)
despus despus de tot (Bernat, Lluis:
El terreno del honor, 1894, p. 5)
despus despus de tot (Tafalla, V.:
960

p. 6)
despus es molt pesat despus
denganchar (el peix) fer pala (Vicent,
despus Despus que est u...!
1905, p. 24)
despus pera eixir despus (Soler,
1907, p. 20)
despus despus de fer aix (Peris
1911, p. 16)
despus despus de tant de charrar
despus despus duna mir molt...
1917, p. 23)
despus despus que deixes la pell
7)
despus despus el vor (Llobat: En
lo suor de ton front, 1926, p.8)
despus, en en despus parlarem
1927, p.18)
despus despus que van debaes
3)
despus despus, a la eixida (Tallada,
despus despus desta faeneta
Alacant, 1932, p. 15)
despus despus de dinar (Valls: El
despus ya vorem despus (Soler
despus despus de ser tan negres

1936, p. 7)
despus despus vol tindre... (Llibret
despull del llet despoliare: que
than deixat despull (Mills: Ni rey,
despull monyo desfet y mig
despull (Navarro: La pau dels poblets,
1913, p.34)
despull Vols dir que lhas
despull? (Breva, Vicent: Anem a la
despullaes All baix daquelles
figures depullaes? (J. Garca: El 095,
1931, p.11)
despullat en lloc de nu en valenci
usem nuet y despullat: en temps de
tanta chelor / despullats se moriren!
1859, p.13)
despullat y el pobret... despullat
(Ensisam, 1891, p.299)
despunyat 1 doc. Joanico lo
Despunyat (DECLLC, en doc, valenci
de 1460)
despusahir despusahir (Esteve, J.:
despusahir despusahir a mig dia
Miquel, 1809)
despusahir que estren despusahir
(Bernat, J.: Qui tinga cucs, 1855, p. 38)
despusahir despusahir: antes de ayer,
en el da que precedi inmediatamente
al de ayer (Escrig: Dicc.1887)
despusahir anteayer: despusahir
p. 102)
despusahir despusahir, cuant ya ni...
(Guallar, J.G.: Nit dalbaes, 1900, p.10)
961
despusahir despusahir crec que fon

despusahir cuan una ocasi Desps
ahir! (Torre, J. M: Nit de festa, 1929,
p.5)
despusahir com ahir, despusahir...
(Morante, J.: El to Estraperlo,1947,
p.4)
despusanit despusanit sel emportaren
ansa per ansa (Len, C.: Arenga
crtica, 1789, p. 2)
despusanit y torn despusanit
llauradors de Lhorta de Valencia...
1809 f. 1)
despusanit encara despus anit
menchares (Vercher: En la vel dun
albat, 1865, p. 14)
despusanit despusanit: antes de
anoche, en la noche del da que precedi
inmediatamente al de ayer (Escrig:
Dicc.1887)
despusanit desps anit em don un
susto... (H. Corts: Fora baix!, 2 ed.,
1900, p.11)
despusdem lo qual, despusdem o
das a tres dies (Esteve: Liber, 1472)
despusdem la festa pera desps
dema (Miln, Luys: El Cortesano,
1561)
despusdem hui, dem, despusdem
despusdem es casen desps dem
despusdem pasado maana, en el da
que vendr inmediatamente despus de
maana (Escrig: Dicc.1887)
tinc
que
anar
despusdem
despusdem (Palanca Hueso, Antoni:
pasado
maana:
despusdem
despusdem (Nebot, J.: Gramtica

despusdem estar bo despusdem
1905, p. 16)
despusdem Chiques, despusdem
el...! (Casajuana: La oroneta de plata,
1914, p.12)
despusdem van els chics asoles; com
ya se casen despusdem... (Soto Lluch:
despusdem despusdem (Colomer,
p. 2)
a
tot
llargar,
despusdem
despusdem (Valls: El to de sa
despusdem de despusdem (ell escriu
desps-dem) no tinc noticia ms que
del Reyne de Valencia, equivalent al
catal dem-passat (DECLLC)
desputa, desputar en eixes desputes
(...) deixat, pues, de desputar (Caps y
desquarterar vrer descuarterar
desqueferat adj. modern de ductosa
valenciana
dorige:
del
catal
aqueferat, amamellat per floralistes,
colaboracionistes y despistats? Escrig
no larrepleg ni en lo dicc. de 1887.
Equival al genu valenci malfaener o
malagana: y t mou, desqueferat
1921, p.9)
desquitar en homens com yo es
desquiten (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 29)
catal
resquitar-se:
desquitarse
Desqutat, desqutat ara, quen cuant
tingues una miqueta de coneiximent te
sacabar la bona vida (Angeles, P.: Al
desrabat el fams gat desrabat
962
(Tormo, B.: La Gatomaquia valenciana,

c. 1770)
desrahonable Oh cosa desrahonable
desrahonat es un desrahonat (El To
Cuc, n 158, Alacant, 1917, p.3)
desrenglada desrenglada (Tormo:
Gatomaquia, c. 1770, p. 34)
desrenyonarse endolorirse o quedarse
sinse fores per un treball pesat: eixe
matarife es desrenyonava per la faena
que fea.
desrollava desfilava y desrollava per
eixes portes la gent (Ballester:
destall mamprenint lobra a destall
(Trobos nous pera esplayar, c. 1780)
destall, estall deixes que ballen a
destall (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra, y..., 1934, p.5)
destap ... tinguera la cara destap (El
Mole, 1841, p. 234)
destap castell y catal destapada:
destap (Escrig: Dicc. 1887)
destap te tinc que fer puar cuaranta
puals en la pica destap (Soto Lluch:
destapabotelles:
destapabotelles
sacacorchos (Escrig:Dicc.1887)
destapaes y a les dones destapaes (El
Bou solt, 1877, p.181)
destarif del prefix des + tarifa; qui
diu o fa destarifos, en poc denteniment.
El cast. y cat. destarifada es
valencianisme: la que no ix destarif
1874, p. 14)
destarif la filla dun pelayre, tan loca
y destarif (Gadea: El Ferrer de Tibi,
1891)
destarif
no
sigues
destarif
p. 16)
destarif, destarifat Vinga, vinga,
destarifat! (...) tens una mare... sempre
ha segut una destarif (Angeles, Pere
P.: La Chateta, 1916, pp.144, 147)
Vols que probe?...
destarif
destarif (Vicent Alfonso: El Trull,
1929, p.40)
parlant
destarifadament
destarifadament en aquella llengua
sarabata (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.69)
destarifat No farem res, Roseg, /
ests molt destarifat (Conversasi
entre... Tarrs de Almsera y Tofol
Roseg de Alboraya, 1809)
destarifat y en estrem destarifats
destarifat
y
arreu
destarifat
(Escalante, Eduart: La vanitat castigada,
1855, p. 6)
destarifat adj. valenci, derivat del
arbic ta rifa, pas del valenci al
castell:
lo ms trapatroles y
destarifat (Gadea: Ensisam, 1891,
p.251)
destarifat: no sigues destarifat
destarifat destarifat (Sansano: Una
destarifat No sigues destarifat! (El
destarifat No siga destarifat!
destarifat qu destarifat es vost
1933, p.7)
destarifo destarif, destarifo: disparate
destarifo y a Cunegildo li pegue per
ruire y fer destarifos (Guinot: Capolls,
1900, p. 82)
963
destarifo dir barbaritats, blasfemies,

maldicions, destarifos y porcaes
destarifo No digues destarifos...
Destarifos? Vors t... (Sanmartn,
R.: La III Volta a Valensia, 1926, p.8)
destarifo Saps esta nit lo que he
ensomiat? .-Algn destarifo (Alegre
destarifo che, no digues destarifos
p.44)
destarifo que eixcedix lo normal. En
leixemple es referx a la fotrac de
carn queels donen als msics en les
festes dAlcoy: Qun destarifo de
carn! (Adam y Ferrer: Nos pot dir la
veritat, costums alcoyanes, 1928, p.7)
destartal descolorida y destartal
1914, p.7)
fustes
velles
y
destartalat
destartalaes (Peris: La peixca de la
ballena, 1926, p. 4)
destempl yo estic destempl
destemplar una gran guitarra,/... mes
si acs me la destemplen, /pera tornarla
a templar / son menester... (Ros,
destemplat destemplat ms que ning
destemplat cat. destrempat: canta un
destemplat romans (Baoro el Rochet
de Alcser, c. 1790)
destemplats
(els
destemplat
intruments) / la msica pareixa una
gran rinya de galls (Coloqui del to
destemplat al agelo destemplat

destentar verp clsic valenci, en
simplificaci del grup consonntic del
tim
llet
temptare;
destentar
(DECLLC, 8, p.395; en Ausias March,
c.1440)
desig
me
destenta
destentar
(Coloqui de les Dames, c.1500)
destentar:
descaminar,
destentar
apartar a uno del camino que debe
seguir o hacer de modo que lo yerre
(Escrig: Dicc.1887)
desterraranse
els
desterraranse
pobles (La Fama aplaudix, Imp. V. de
Laborda, 1802)
desterrat qui som esterrats (sic)
(DECLLC, en text de St. Vicent Ferrer,
c. 1400)
desterro ... y desterro de mig any
(Ginar, Nofre: Reportori de Furs, 1608,
p. 109)
destet lo mateix que desmamell: en
Valencia es destet (Bando... y glories
destin y vindre destin a Valencia
7)
dest, destino -del llet destinre >
destinar > dest. Els
catalaners
cambien per el cat. destinament el
cultisme valenci dest, destino. En les
estacions de RENFE y en les escoles
catalanisaes de tot lo Reyne asoles
sescolta el cat. destinament, per la
norma del IEC de Catalunya de donar
preferencia a sustantius acabats en
ment pera alluntarse dhomografes en
cast.:: al deixarlo en destino li... (Dir
el pecat si es pot / mes callant al
pecador, imp. Ferrer de Orga, 1820)
dest, destino al seu ram, segons son
destino, y ahn el crida... (Els chics
964

dest, destino del seu destino (Chiste
de les filaneres, c.1850)
dest dest: destino (Escrig: Dicc.
1851)
dest, destino y volia el meu destino
dAlboraya, 1862)
dest, destino voluntat del seu destino,
sempre contrari... (El Bou solt, 1877,
p.231)
dest, destino ha deixat pedre... y li
bolar el destino per... (El To Gabia,
Novelda, 6 -XII- 1883)
dest, destino el destino dels msics
es... (El To Gabia, Novelda, 7 -I1884)
dest, destino ya tinc ganes que me
donen un destino (Semanari Garrot de
p.2)
dest pareixa que ella mateixa se
pronosticaba (sic) son dest (Morales
dest sarcasme del dest (La Traca, 23
agost 1913)
dest, destins cat. destinacions: els
destins de... (La Traca 23 octubre
1915, p.1)
dest, destino que li busque un bon
destino (Mart, V.: El organiste de
Sollana, 1915, p.5)
dest si el dest no mos separa..., si el
dest de ma vida es... (Martn, A.: La
oroneta, 1927, pp.16, 19)
dest el dest mos convertix en...
dest quel dest trenca lamor (de la
dest la sort o el dest de ma filla

dest son guies del seu dest (Irles,
Eduart: Romans del bon alicant,
Alacant, 1934)
dest revelaci del dest en /
horscopo, sibila... (La Cotorra
Fallera, mar1947)
destil eixa aigua destil (Barreda,
M.: La cara de Mong. 1873, p. 8)
destil destil, laigua (Escalante:
destilaci cat. destillaci, cast.
destilacin: que tenen destilaci
(Paper curis, pera contrafer..., 1741)
destilaci,
destilador,
destilaci
destilat... (Escrig: Dicc. 1851)
destilar destilar llgrimes (Relaci...
festes per la reliquia de Sant Pere
Pasqual, 1743)
destilar que destila el mbar / ms
purificat (BNM, Ros: Endeches al fi
destile eixe suc, buscant yo ques
destile (Bernat Baldov: El virgo de
destilo Pero filla, si es destilo que me
cau ... les llgrimes (Escalante: La
senserr del mercat, 1871)
destilo destilo: flujo de humores
serosos (Escrig: Dicc. 1887)
destin sera o no la destin pera
entrar (La creu del matrimoni, 1866,
p.11)
destombar me tombaba a les dos y me
destombaba a les... (Baidal Llos, F.:
destorbanegocis:
destorbanegocis
persona que con su inoportuna
presencia... impide que se ejecute
alguna cosa (Escrig: Dicc.1887)
destorbar -del llet distrbare; clsic y
com a atres llenges: pos aguantat la
965
picor, / perquem destorbe mirante /

pegar tants de menuchons (Arnal:
destorbar si a vost no li destorba la
meua presensia (Barchino: Tot lo que
no
hauria
tants
destorment
destorments (Galiana, Ll.: Ms. Refrans
destornill em destornill tot (La
Donsayna, 1845, p. 120)
destornillat prou milacres ha fet este
destornillat (El Colom, 6 de febrer de
1841)
destornillat atres tenen el cap
destornillat (El To Cuc, n125,
Alacant, 1917, p.3)
destornille Pues vost es poc
deshonrat! Ara, que yo el destornille
1934, p.53)
destorp un destorp en lloc dajuda
1884, p.19)
destorp se inmiscuiren... tipos ridculs
que sols servixen de destorp (Vidal,
Vicent: El Serranet, 1928, p.17)
destragos de la mort... els destragos
destragut cat. distret: se farem els
destraguts (BNM, ms. 14116, a.1867,
f.23)
destral del llet dextrlis < dextra;
nom dhacha com al castell: pren
una destral e trenqua (sic) la rexa
Magnnim, 1466, f.159)
destrea andaluso y catal destresa:
gran destrea (Annim: Vida de Sant
Honorat, Valencia, 1495)
destrea y loat d singular destrea
Valencia, 1513)
destrea destrea (Beltrn, Jaume:
Obres contemplatives, Valencia, 1515)
destrea la viuda... mil ginys y destrea
(Siurana: Disputa de viudes y..., 1561)
destrea y destrea del meu arch (Blay,
G.: Serm de la Conquista, 1666, p. 50)
destrea resonarn alegres / sent en
destrea excelents (Fiestas Beatificacin
Juan de Ribera, 1797)
destrea destrea (Coloqui nou
Valencia per sos Reys, 1802, p. 18)
destrea prontitut y destrea (Fages:
Aforismes catalans traduits al valenci,
1853, p. 67)
destrea destrea: destreza (Escrig:
Dicc. 1871)
destrea y destrea... (El Bou solt,
1877, p.170)
destrea tots trauen la seua habilitat y
destrea (Gadea: Ensisam, 1891, p.491)
destrea tot es cuesti de destrea
p.7)
destrea destrea (Fullana, Lluis: Ort.
Valenciana, 1932, p. 41)
destrees per eixes y atres destrees
(Els chics educats en la casa, 1846,
p.22)
destrellat eixa dona es una
destrellat, molt corrent en el valenci
de 1950.
destrellatat,
destrellatat
valencianisme, persona o fet sinse
trellat (DECLLC)
destrellatat catal llambriner; persona
sinse trellat, tarambana, que parla y fa
destarifos; adj. arrailat en lo Reyne (en
ma casa era prou corrent per 1950);
dasta Corominas y Alcover reconeixen
sa valenciana: destrellatat, vocable
valenci; format per trellat y el prefix
966
negatiu des- (DCVB)

destrinchar desfer, aubrir, tallar o
trencar cualsevol cosa: crec que li va
destrinch(r) (l )es faldetes (M. Ruiz:
destron catal y castell destronada:
ests destron (Gmez Gascn: La
destronchar lo que ms destroncha
destrosa los crestians havien feta gran
destroa (Martorell: Tirant, c. 1460)
destrosa, una efecte de trencar o
destrosar: que veu tal destrosa /
escomens a plors tan grans (3 part
destrosa despus de ferlos les tropes
una destrosa molt gran (Huertas, F. de
1911, escrit en 1873, p.13)
destrosa a fer una destrosa (Soler, J.:
destros, la Pero com li done yo la
notisia a Tomasa de la destros del seu
marit?... no cap ningn ducte que est
destrosat en la enfermera (Soto Lluch:
destrosa Yo fas hui una destrosa!
destrosar dtim ducts, dun llet
*destrctiare?; fer trosos: del senyor
rey han pres e destrosat tota la gent
Magnnim, 7 de mar 1463)
destrosar aquell Cols tan polit,/...
han destrosat (Naiximent, vida,
Rodas, 1797)
destrosar llstima me dona a m / vore
obres destrosar (Semanari Garrot de
p.3)
destruit catal enderrocat: dempus

ell es destruit (BNM, Ms. 14467, El
pare Alcalde, c.1870, f.4)
destruix La chica me destruix tot lo
que pot a mi! (Virosque: La salvasi
de la casa, 1921, p.16)
destruixca pera que... mos destruixca
desuar desuar, desuat (Escrig: Dicc.
1851)
desuar trau el mocaor, se desa
1917, p. 11)
desucar desucar: deszumar (Escrig:
Dicc. 1851)
desucat desucat: spero, por rgido
desullarse per mi es va desullant (De
Pepo y els trastos de la casa, s. XVIII)
desullarse em desulle... el ulls se men
van darrere dells (Matheu y San,
Roman, 1644)
desullarse desullarse: mirar con
mucho ahinco para ver o... (Escrig:
Dicc. 1887)
desullarse esforarse en vrer lo que
no es veu be, valenci (DCVB)
desunfl cast. y cat. desinflada: el
pulm Com el tinc?.-El t com si fora
una cmara desunfl (Mart, Lluis:
desunflar cast. y cat. desinflar:
desunflar (Escrig: Dicc. 1851)
desunglar arrancar ungles o , en sentit
figurat, pdrer les ungles treballant; 1
doc. desunglant, desunglar, desunglat
(Escrig: Dicc.1851)
desunglar mentres chics de talent se
desunglen buscant dins, a un tararot
com eixe... (Juli, Seraf: Novio de
Pascua. 1916, p.51)
desuquen tots mos desuquen
967

Elig, 1896, p. 4)
totes son tan
desustansiaes
desustansiaes com la tenca sinse sal
desustanciaes coses tan desustanciaes
y de tan poc trellat (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p. 8)
desvalair -1 doc.: desvalair (Escrig:
Dicc. 1851)
sencontren desvalguts
desvalgut
p.46)
desvalit y sa caritat pera el desvalit
(Nostre Teatro, semanari lliterari, n 4,
1921)
desvlit amparar al desvlit (Garrido,
J.M: Opresors y oprimits!, estrenat en
Alacant, 1933, p.7)
desvalits mare dels desvalits (Alegre
desvaneixer desvaneixer (Escrig:
Dicc. 1887)
desvaneiximent:
desvaneiximent
desaparecer, debilidad, flaqueza...
desvanida pero no desvanida
desvanida com sin pega en desvanida
1745)
desvanirse, desvanit agarrar fluixea
de cames, pdrer les forces: desvanit
hasta no ms, / y ms que cent
desvanides (Coloqui jocs entre el Bou
dels carnisers y el Lle, any 1759)
desvanirse com si fora una palla, /
ellas sent desvanirse ...y cau
(Llorente: Versos, 1914)
desvanit, desvanida com si pega en
desvanida,/ y en voler gales... (Ros,
estes Carnistoltes, y algn rato en la

Quaresma, 1733)
desvanit polismic: sinse forces,
tndrer orgull o vanitat: desvanit:
desvanecido,
presumido
(Escrig:
Dicc.1851)
desvanix es desvanix al instant
Poemes, c. 1644, v. 65)
desvanix lo cual desvanix... (El Pare
Mulet, 1877, p.35)
desvanix que tot se me desvanix
(Ovara, Chusep: Lnima en un fil,
1881, p. 18)
desvanixc y en as nom desvanixc
(BUV. Morl, Ms. 666, c. 1649)
desvanixca desvanixca la llum pura
dels seus ulls (Gadea: Ensisam, 1891,
p.494)
desvanixcut desvanixcut (Vidal
1934, p.3)
desvaporar el plorar desvapora el cos
desvariejar fa a hu desbariejar (sic)
(Ros: Coloqui del Corpus, 1734, p. 8)
desvel per mes gran, major desvel
1762, 387)
desvel desvel: desvelo, insomnio
desvel al meu desvel, em fea vindre
a... (Soler: Els estudiants, 1934, p. 52)
desvela me desvela ductar si...
1875)
desvela y torment que me desvela
7)
desvelar cat. desvetllar: el caf
desvela y no li conv (C. Bonet,
968
p.13)
desvelar cat. desvetlar: com tots... /
se desvelen arreglant (Bando... glories
desvelarte tha costat desvelarte (Roig
desvelat al Argos desvelat... que jamay
beca (Ballester, J. B.: Ramellet, 1667,
p. 2)
desvelat esta nit... molt desvelat
(BNM, Ms. Coloqui del tio Pelut, 1801,
f. 36)
desvelat desvelat: que no duerme...
desvelat tota la nit desvelat
Alacant, p.2)
desvelats els pollastres (chicons)
desvelats (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1930)
desvels de Tala musa de la comedia y
poesa llaugera, Talia inspir a Ros
coloquis y composicions: los desvels
de ta Thalia (Trincares, Rosa: Soneto
a Carlos Ros, 1736)
desvels el inters y els desvels
p.4)
desvels quede agraida als seus
desvels (Mart, L.: Pepe el curandero,
1928, p.14)
desventarse en ma casa, per 1950,
sempre dem llimon desvent a la que
hava
perdut
el
gas;
tamb,
pardicament, tirarse ventositats: al
vasall com al rey / los es llcit
desventarse (0bres festives, ed. 1876,
Mulet: Tratat del pet, c.1650, p.32 )
desventarse desvent, desventament,
desventarse: desvanecerse o evaporarse,
exhalarse... se dice de los licores
(Escrig: Dicc.1851)
desventr y tamb desventr sinse

novetat (El Colom, 6 de febrer de
1841)
desvergonsat Este em diu: tingas al
Rey, pcaro desvergonsat; / no sap
vost que... (Relaci... un foraster de
Valencia, 1783)
desvergonyit -1 doc., may fart la sua
fam / desvergonyit a... (DCVB, en
Ausias March, c.1440)
desvergonyit desuergonyit cavaller
desvergonyits malvats, truhans y
devergonyits (Gadea: Ensisam, 1891,
p.493)
desvirgar desvirgar (Escrig: Dicc.
1851)
desviu lo que la mare es desviu
vida, c. 1865, f. 6)
desviures desviures: incesante inters
y amor hacia una persona (Escrig:
Dicc. 1887)
det y el det en ladem (Peris
detective al detective lomplin a
fangaes (Comes, F.: Sabater y
detectives actuar de detectives sinse...
detengut no poden ser detenguts
1608, p. 49)
detengut y no els hagueren detengut en
bobaes (El Mole, 1840, p. 89)
detengut detengut: detenido (Escrig:
Dicc. 1887)
determin cuesti de nom, cuesti
determin (Escrig: Dicc. 1887)
determin en poc temps es feu molt
determin (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.109)
969
determinaci:
determinaci
determinacin (Escrig: Dicc. 1851)
Ahon
vas
tan
determinat
determinat? (BNM, Ms. 14467, El pare
Alcalde, c.1870, f.6)
detindre yo nom puch detindre (Ros,
detindre es pogu detindre (Galiana:
Rond. 1768, p. 30)
detndrer detingas un poch, so
Mestre (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827, p.5)
detindre detindre (Merelo: Tot ho
apanyen els dines, choguet valenci,
Lrida, 1866, p. 18)
detndrelo ... que vol detndrelo
detndrelo volent detndrelo (Peris
detndrer detndrer: detener (Escrig:
Dicc. 1887)
detrs del llet vg. *de trans: li venie
detrs (DECLLC, en St Vicent Ferrer,
c. 1410)
detrs los qui venien detrs
(DECLLC, en text de Joanot Martorell,
c. 1455)
detrs lanant un gran gemech girs
detrs mirant qui entrava (Villena, I.:
Vita Christi, 1497)
detrs per detrs del altar major
(Llibre de Antiguetats, dehembre, 1637)
detrs lo rotar per detrs... (Mulet:
Tratat del pet, c. 1650)
detrs que tenim as detrs (Coloqui
de la merda, c. 1830)
detrs plantat detrs de lalquera
(Peris, J.: El banquet de lalquera,
detraure en quins casos se detrau
1608, p. 139)
detrurer detrurer: deducir, rebajar,

restar... (Escrig: Dicc. 1887)
deua cast. diosa: Vesta, / que es del
Deus del Gentilisme, / la Deua
Matalafam (Coloqui jocs entre el Bou
dels carnisers y el Lle, any 1759)
durer es un durer que la ... (El Pare
Mulet, 1877, p. 6)
durer el que cumplix en son durer
(Portals: El Palleter, 1908, p.14)
durer eixe durer altruistich
durer el durer me quirda en casa
1933, p.13)
devanaora, anar com a anar dun
puesto a atre sinse parar; tamb ix en
billabial: gran vida es la del fadr,/... va
rodant per tots els pobles / com un
debanadora, / fadrina no hia al contorn/
que ell no sapia si... (Rahonament nou,
1732). Derivat del llet depanare, Escrig
tamb arrepleg la morfologa en
llabidental y sinse -d- intervoclica:
devanahora (Dicc. 1851)
devanaora com una devanaora / tinc el
meu cap (Ovara, J.: Mol de vent,
1905, p.22)
devanaores Yo tamb ballar...?.Com unes devanaores? (El Mole,1840.
p.104)
del
llet
depanare,
devanar
modernament adopt llabidental, encara
que ning arreplegue este cmbit
morfolgic: devanar: arrollar hilo en
ovillo o carrete (Escrig: Dicc. 1887)
devanit:
distraido
o
devanit
entretenido (Escrig: Dicc. 1887)
devanit distragut, sinse preocupacions:
en el gayato ... un brot de alfbega en
la orella... yo vena devanit y fet un
970
fadr (Martnez Ruiz, A.: Canyisaes,

Monver, 1912, p.205)
devanit, devanida, redevanida
distraguda: Toneta... es molt de
redevanida (Soler, V.: Sha perdut el
p.13)
devanit Chuanet estava devanit de
vrer que... (Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
devantal un devantal (Bol. RAE, t.
LVIII, 1978, p. 521; en text valenci de
1643)
devantal, debantal cast. delantal:
ben curtet el debantal (Coloqui sobre
els usos y modes... de algunes viudes, c.
1735)
devantal en el devantal algunes
verdures (G. Capilla, J.: Un casique a
devantal el devantal ha penchat
1877)
devantal sempre aneu en los porrons
del oli amagats baix del devantal
devantal Voreta com duent animals
morts en el devantal (Gayano Lluch:
La meua dona noes meua, 1932, p.22)
devantalet disfrasarse de mas en
devantalet (Semanari El Blua, Castell,
21 febrer 1892, p.2)
devantal qu calses y qu devantals
devantal botifarrot baix del devantal
24)
devantal de les bolchaques del
devantal (Colom y Sales: Peix dara
viu!, 1915, p. 16)
devantal torcantse les mans en el
devantal (Peris: El dolor de fer el be,
1921, p. 13)
devantal porta un devantal o mandil
(Barchino. P.: Qu talla labaecho?,
1924, p. 3)
devantal tinga el duro!... sel tira al
devantal (Soler, J.: Els estudiants,
1934, p. 35)
devantalet Roseta y Pilar, en
devantalet (Urios, Elvira: Des de
Pascia, c. 1925, p. 2)
dever yo far mes del dever (Esteve,
dexatemps a dexatemps (Canyisaes,
Monver, 1910, p. 141)
da de faena fonch feta dit da, no
obstant era da de faena (Archiu Cat.
Val. ms. Llibre dAntiquitats, 9 de mar
1633)
da de partir el pa drap neng de
brocat los des de Tots Sants y partir lo
pa, pera ninguna sepultura (Archiu
Cat. Val. ms. Llibre dAntiguitats, 20 de
noembre 1586)
da de partir el pa cast. da de
difuntos. El text explica que eixa festa
es diu en valenci lo da de partir lo
pa, anyadint: com me donaren per
Sant / vespra de partir lo pa, / haventlo
partit yo ya (Ort, M. A.: Solemnidad
festiva a St. Toms de Villanueva,
1659, p.96)
da Puix So Andreu, dia yo be (BUV,
232)
da y dempus da (Galiana, Lluis:
da de vaca ductes entre si aludix a da
de corregudes de vaca o de vacacions y
festa: perque hui es da de vaca
(Len: Divertida miscelanea, 1802)
da verp dir; pret.imp.ind.: yo da, t
des, ell da ....: y be da mahuela
971

1768, p.22)
da val. yo da; cat. jo deia: Redeu,
qu mentira! .-Da vost? .-Que pareix
mentira el calor que far! (Haro, M.:
da yo vullc anarmen en t, da la dona
plorant (Llibret Foguera S. Antn Alto,
Alacant, 1942)
diabetes -del llet diabtes; el val.
diabetes es cultisme etimolgic, lo
mateix que lalem diabetes, croata
dijabetes,
ingls
diabetes,
port.
diabetes, etc. En cat. tenen el vg.
diabetis:
diabetes, diabtic...
diabtic qui patix diabetes: Yo crec
que tots estem diabtics! (Soler Peris:
Els estudiants, 1924, p.21)
diabla, a la parlant duns pixavins
vestits ridculament afeminats: a la
diabla / aparenten militars / en uns
sombrerons... (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
diabls pareix un gran diabls (Ros,
estes Carnistoltes,1733)
diabls a un diabls/ que tena el rabo
vert (BRAE, R.M. 6.639, Coloqui en
valenci, c.1790, f. 22)
diablera la Roca Diablera (Escrig:
Dicc. 1887)
diablera carro monumental de la
proves del Corpus de Valencia: la
Roca Diablera de... (Gadea: Ensisam
diablera diablera: ball antic popular
de Valencia (DCVB)
diablesa la diablessa pintada... la cara
plena de afayts (Miln, Luys: El
Cortesano, 1561)
diadema en la diadema Joannes porta
estampat (Ros: Coloqui del Corpus,

1734, p. 7)
diademes ses diademes dor al cap
dilec cat. dileg, cast. dilogo: y
atres dilecs (Bellver, B.: La creu del
matrimoni,
Xtiva,
1866,
p.35)
Lensordiment final en c est dacort
en atres veus desta familia llxica, com
dialecte.
dilec el dilec (Colom, J.: El sant del
agelo, 1882, p. 15)
dilec eu marca el dilec (Mart, V.:
El organiste de Sollana, 1915, p.9)
dilec durant el dilech que seguix
1917, p. 7)
dilec eu indica el dilec (Peris
dilec durant el dilec que seguix
dilec hasta que hu marquel dilec
1920, p. 6)
dilec en el dilec que desarrollen...
dilec cuant hu indique el dilec
dilec segons el dilec (Peris Celda:
dilec durant este dilec (Alberola y
Serra, E.: Terres secanes, 1924, p. 13)
dilec seguint el dilec (Angeles, P.:
Al treballaor, faena, 1926, p.6)
dilec el dilec demostrar lo que fa
falta (Mateu, Josep M: Mal instint,
1926, p.5)
dilec el seu dilec (Meli: Com els
cacherulos, 1926)
dilec interrumpint el dilec (Tallada,
dilec el dilec tan incorrecte
972

1933, p.3)
dilec conforme el dilec (Sendn, A.:
dilec ha oit algo deste dilec
(Beltrn, E.: Ratolins de casa rica,
1934)
dilec en dilec amors (Morante, J.:
El to Estraperlo, 1947, p.18)
dilec el dilec (Sanjuan, Antulio: El
Coloqui de les Plaches, Alacant, 1963)
dialogisme dialogisme entre la Gracia
y lo Pecat (Valda: Fiest. Inmaculada,
1663, p. 165)
dilogo y tots aquells... que marca el
dilogo (Bellido: Un francs en
Rusafa. 1876, p. 9)
diamant, diam cadena dor... un
diam(sic) (Martorell: Tirant, c. 1460)
diamant diamant es blanc (Pou:
diamant esmeraldes... diamans (sic)
p. 3)
diamant crustaci paregut a la
llangosta, de pinces ms amples.
Servesera Babiera... tares de totes les
clases. Gamba... galeres y diamants del
dia (anunci insertat en Mat de Gloria
de E. Valls, Alcoy, 1932)
diamant eixos ulls diamantins
(Paper curios pera fer lo (l)laurador,
c.1740)
diametralment
diametralment
(Escrig: Dicc.1851)
del
llet
diamtrus:
dimetro
dimetro (Escrig: Dicc. 1887)
diana -1 doc. vol dir migdia/ alba,
diana (Roig: Espill, 1460)
diana diana (Mentres pasa la diana,
Alcoy, 1855)
diancho lo mateix que dimontre o

diantre; es u dels derivats eufemstics
del lletins tardius diabolus y
daemonium: quel diancho de Marieta /
est loqueta en Peret (Gadea: Ensisam
diantre ay, capell del diantre!
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
diantre ahon diantre et ficares
diantre no hia diantres quel puguen
detindre (Gadea:
Ensisam, 1891,
p.502)
dianyo atre dels eufemismes pera no
dir diable o dimoni; 1 doc.: es da el
dianyo de... (Galiana: Rond. 1768,
p.24)
diari el llibre Diari, estuchat en lo
Archiu de la Ciutat (Ballester:
diarier, diariero la veu del diariero
guerra!, 1936, p. 22)
diariste 1 doc.: el diariste sa casa /
transform en... (Memoria dels
obsequis fets per Valencia a sos Reys y
Real Familia, 1802)
diariste diariste: persona que compone
un
diario,
periodiste
(Escrig:
Dicc.1887)
diavolo del itali divolo, en valenci
mante la llabidental del tim; joc de
chiquets; cast. y cat. dibolo, dibolo:
el divolo o diable es un joch... atenent
al carret y no de fil, als dos bastonets y
al fil... (Gadea: Tipos, apndix, 1908)
diaya de Foyos hpax?, eixe ya est
groc com una bayeta..., que portava la
Diaya de Foyos (Bib. Nic. Prim. Ms.
Escoriguela, J. B.: Refl. crticas, 1794)
dic vrer dique.
dicci -del llet dictine: com en esta
973
dicci penitencia ha X letres Ferrer,

St. Vicent: Sermons, c.1400)
dicli dic li > dicli: dicli que no fasa
tal, / y una parauleta escolte (Coloqui...
de una que li den Crisstoma, c.1770)
dictamen del llet dictmen: haven
despreciat son dictamen (Ms. de Jusep
1751)
dictaura gobernant dos dictaures
(Herrero, J.: En temps de la Dictaura, c.
1931, p. 16)
dictaures Dictaures, no! (Morante
1934, p. 8)
dicteri del llet dicterium; agrvit,
insult, paraules ofensives: dientli mil
dicteris (LAlegra de Valencia, 1802)
dicteri y protestant tot dicteri... (Dir
el pecat si es pot / mes callant al
pecador, Imp. Ferrer de Orga, 1820)
dicha del llet dicta > cast. dicha; it.
genovs diccia; val. dicha; cat. ditxa:
si ma dicha alcana (Fiestas Conv. del
Carmen, Valencia, 1622, p. 207)
dicha han tengut / la dicha de...
dicha quants tenen la dicha de...
(BUV, Ms.744, Tormo, B .: Relaci que
fa a Thoms, 1769, f.128)
dicha es dicha, / que la sanch...
(Romans valenci, en Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.157)
dicha que dicha logren hui (Matraca
de un mosot y un estudiant, s. XVIII)
dicha Gran dicha! Gran dignitat!
Brusola, 1820)
dicha Quanta dicha te vost...
(Casademunt: Un bateg en Burriana,
1871, p. 6)
dicha la nostra dicha (Colom y Sales,

dicha la dicha en lor no senserra
p. 72)
dicha Y qu tinguera eixa dicha!
(Semanari El Cullerot, Alacant, 16
juliol 1898)
dicha buscant fortuna... pensant en la
dicha (Soler: Mos quedem!, Castell,
1907, p. 53)
dicha quina dicha pera m (Peris
24)
dicha tota una eternitat de dicha
6)
dicha breguen la dicha y la por
(Alberola Serra: Terres secanes, 1924,
p. 18)
dicha y per la seua dicha... (de la
dicha Ay, si una tinguera la dicha de
ser mare! (Josep M J.G. y E, Beltrn:
dicha del benestar y la dicha (Coloma
dicha filleta que es la meua dicha
1933, p.14)
dicha pera dicha dels teus pares
dicha la dicha el fumaor no tindr
1938)
dicha All es la dicha completa
Alacant, 1952)
dicharacher vocable modern, tant en
valenci com en castell: Sempre tan
dicharachera! (Serrano, M.: Voreta de
974
dicharachos dit tres mil dicharachos. /

Caballers, moderaci. (Dir el pecat si
es pot / mes callant al pecador, Imp.
Ferrer de Orga,1820)
dicharachos direm quatre dicharachos
/ omplint de risa la pancha (Tant
volgu estirar la corda..., 1820)
dicharachos y dicharachos propis del
poble (Gadea: Ensisam de totes herbes,
1891, p.7)
dichero home de be... pero mol
dichero (...) un vellet molt dichero y
molt chists (Gadea: Ensisam, 1891,
pp. 265, 543)
dichero molt dichero y divertit (Caps
diches ufana contempla les diches que
la renoven (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
diches les diches... / fanfarria y
mentira son / ay, vanitat de la terra!
p.64)
diches no tornarn les diches / nostres
vides a alegrar (Matal, Vicenta: El
Pecat, 1929, p. 14)
dicho corregu este dicho moltissim
372)
dicho me han dit beato... el dicho pera
un rato (Orti, M. A.: Fiestas St. Toms,
1659, p. 96)
dicho ... que et pareix del dicho,
Gar? (Mulet: Roman de Gayferos, c.
1660)
dicho lus deste castellanisme era
pera fugir del anfibolgic dit: y molts
dichos comuns (Ros, Carlos: Tratat,
1736, p. 28)
dicho crech es dicho de les velles
(Ros, Carlos: Roman ... les cosetes que
parir, 1736)
dicho com diu lo dicho (Coloqui de
dicho be diu el dicho que dahn
manco se pensa... (El Pare Mulet,
1877, p. 14)
dicho aix diu un dicho: / guardes tot
lo mon, si pot (Gadea: Ensisam, 1891,
p.203)
dicho tin present... aquell dicho dels
vells: En la casa dels conills, lo que fan
els pares fan els fills (Caps y senteners,
p.13)
dicho mira, a mi nom vingues en
dichos,
perquestic
fart
dells
p.3)
dicho la veritat es que la costum del
dicho (Canyisaes, Monver, 1914, p.
234)
dicho sempre en los dichos, agelo
4)
dicho es un dicho tpic (Breva,
dicho hi un dicho que diu (Herrero,
dichs Turia dichs, digues qui sera
com tu (Salcedo: Vida de H. Simn,
1614, 194)
dichs y dichs, puix obtingu
matrimoni (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
dichs dichs instant (Mulet: Bib.
Nac. Ms. Infanta Tellina, c. 1660)
dichs y lo dichs complement
(Verd, G.: en Serm de la Conquista,
1666)
dichs dichs per tal qualitat (Ros,
975
dichs en ton cap domina un astre / de

tan alta magnitut, / que senyala home
dichs (Paper curios pera fer lo
son amor, c.1740)
dichs el ms dichs home (BNM,
Ros: Endeches al fi del Paper gracis,
poltich, c.1750)
dichs pardicament te semantisme
negatiu: deste dichs matrimoni /
naixqu yo tan agarrat / de
pantorrilles... (Coloqui... un llaurador li
declara son amor a una Dama, a. 1758)
dichs a la prebenda vacant el dichs
dichs de la Trinitat al portal dichs
(Fuentes, P.: Villancic, 1761)
dichs tres claus te el dichs tesor
1789, p. 3)
dichs ya em tinc per dichs (B. N.
Prim. Ms. 419, Coloqui de Pep, fill
dAlboraya, c. 1790)
dichs atre ms dichs que yo
dichs el dichs anell (El Mole, 1837,
p.59)
dichs a ser ell el dichs (Un pillo y
els chics educats, 1846, p. 12)
dichs un casament dichs (Bada y
f. 21)
dichs un temps tenim molt dichs
(Misteris del Corpus, Herodes, 1866)
Soc
dichs!
(BNM,
dichs
dichs dichs el que nos cuida de
ferlos (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p. 30)
dichs si no dichs, viure al menos
sosegat (Escalante: Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 10)

dichs me sent dichs hui (Pastor,
1905, p. 3)
dichs este dichs parell (Peris, J.: La
16)
dichs ham comprat estos des una
gallina... y el dichs animalet
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyiseas,
Monver, 1913, p. 225)
dichs el que dona tot lo que pot, es
dichs (...) de la campana grosa, el
batall dichs (El Tio Cuc, n 105, 159,
Alacant, 1916, 1917)
dichs dichs ell (Meli: Com els
dichs dichs t (Breva, Vicent:
p. 5)
dichosa ab gran fe y dichosa hora
foren morts (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1575)
dichosa sou del cel porta dichosa
/ciutat de Deu (Oriola, Joseph: Fiestas
Inmaculada, 1622)
dichosa en suspensi tan dichosa no
viu (El enamorat en dia de Corpus, s.
XVIII)
dichosa aquella dichosa sort (Vives,
28)
dichosa eres dichosa de veres
dichosa te sents dichosa (Chirivella,
la
dichosa
baldoseta
dichosa
dichosa vullc que sigues dichosa
(Breva, Vicent: Ilusions dun soldat,
dichosa ...en la dichosa pedregaeta
976
(El Tio Cuc, n 121, Alacant, 1917,p.3)

dichosa seguint aixina es com me fara
dichosa (Vidal, Vicent: El penitent,
1919, p.5)
dichosa que sigues t mol dichosa
p. 9)
dichosa que sigues molt dichosa...
50)
dichosa ay, filla, dichosa tu!
Plaches; en llibret de festes Arrabal
dichosament y regn dichosament
(Bib. Nac. Madrid, Ms. 1701, c. 1590)
dichosament dichosament governant
(Preg canonizaci S. Pere Pasqual,
1674)
dichoses les alegries dichoses (Morla,
Pedro Jacinto: Romance, Valencia,
1651)
dichoses festes dichoses, algn chic
ferit (de la Torre, J.: Nit de festa, 1929,
p.31)
dichoseta Han oit a eixa marcolfa?
La dichoseta veina! (Buil, E.: Les dos
dichosos pera ser dichosos (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
carlistes
dichosos!
dichosos
p. 16)
dichosos Un abrs, sigau dichosos
27)
dichosos Qu sern eixos veins tan
alegres y dichosos? (El Amic del
dichosos des dichosos (Valls,
17)
acordareu
tots
molts
dichosos
dichosos (Navarro, Manuel: Ensal
fallera, 1955)
dichous dimecres y dichous (Cielos
de fiesta... a St. Pascual Bayln, 1692,
p. 62)
dichous dimats, dichous y divendres
1769, f .131)
dichous dimats festa de creu gran, /
dimecres...,/ y dichous festa... (Bib.
Nic. Prim. Ms. Escoriguela, J. B.:
dichous que no estem en dichous sant
(Conv. sobre la venguda de Suchet,
1813, p.8)
dichous dichous (Llombart, C.:
Festes en la terra del che, 1878, p. 19)
dichous el dichous tamb a peixcar
(Vicent, J.: Els peixcaors, choguet,
Barcelona, 1903)
dichous, dichaus el dichaus... el
disapte (Canyisaes, Monver, 1910, p.
150)
dich -del llet ieinium; cast. ayuno:
ans de almorar, /... puix encontranme
en dich (Recitado en do... de Sant
que..., 1743)
dich pasar dich la calina del mat, es
pesat (BN, Ms. 14185, Chaques lolier,
c. 1850, f. 8)
dich els arguments en dich (BNM,
Ms. 14339, Escalante, Qu no ser!,
1862, f. 3)
dich, dech estic dech (Escalante:
La escaleta, 1874, p. 18)
dich sinse pndrer lalmorsar, o el
got de caf en llet del mat, etc.: el t
se pren en dich (El Bou solt, 1877,
p.189)
977
dich en les peres u es queda en

dich (Ovara: Lnima en un fil, 1881,
p. 20)
dich que yo me aplegue a casa a
pegar un moset, perque encara estic en
dich (El Amic del Poble, Alacant, 23
abril 1899, p.1)
dich Pues bon humor tindr aquell
quen dich com yo / mel fasen traure a
ballar! (Gayano Lluch, Rafel: Ni a
linfern..., 1918, p.12)
dich aigua del pou, en dich (Peris:
El banquet de lalquera, Castell, 1928,
p. 4)
dich mpliga un got..., al alsarse,
prengaseu en dich (Meli, F.: Encara
queda sol en la torreta, 1931, p.55)
dichunar yo a dichunar... (Peris, J.:
36)
dichunetes les chiques encara estn
dichunetes (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 21)
dichuni de fer en tant dichuni (Fiestas
Convento del Carmen, Valencia, 1622,
p. 219)
aniversaris,
sermons,
dichuni
dichunis (Canyisaes, Monver, 1910,
p. 141)
dichuni se posa a dichuni (Baidal
36)
dichuni desde hui escomensa el
dichuni en esta casa (Fink Rees, E.: La
dida vocable emparentat en el grec
didsk, > didaktiks, ensenyar, y el
mosrap dada. El sust. didas apareix en
manuscrits com el Dioscrides itlic (s.
VI) en el sentit de mamella; y, en
llaugers cmbits morfosemntics, en
larbic valenci del sigle XIII del
Vocabuliste de Florencia: en la nit

vespra de Sant Mathia una dida...
dormint en lo llit ofega lo seu
primognit
(BRAH, ms. Dietari
Porcar, 24 febrer 1616, f.242)
dida -en la proves del Corpus eixen
les dides que cuidaven als chiquets:
que nos puguen fer ninots sino els que
sern menester pera dides del misteri
del Rey Herodes (Cap. del Quitament
de la Ciutat de Valencia, 1662, p.67)
dida dida: nodriza o ama de criar
dida parlant dun chiquet parit en
secret: y te que envia(r) dempus en sa
ta el bulto (el chiquet) a una dida
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1908, p.77)
dien y dien que dit... (BRAH, Ms.
dienmos vingu dienmos que... (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 2)
diresis diresis (Escrig: Dicc. 1851)
diresis tamb la diresis (Fullana:
des de la semana dimats, dichous y
divendres (BUV,Ms.744, Tormo,
Bertomeu: Relaci que fa a Thoms
estudiant, 1769, f.131)
des de la semana -per 1880, la
morfologa dels des en valenci
modern era aixina: es publicar tots els
des, menos els dilluns, dimats,
dimecres,
divendres,
disaptes
y
dumenches. Del nic da que no
responem sixir es el dichous (El To
Gabia, Novelda, 6 de desembre de
1883)
des de la semana Els des de la
semana: dilluns, dimats, dichous,
dimecres, disapte, dumenche (Gadea:
Ensisam, 1891, p.467)
978
des de la semana Dilluns... abogat del

sabaters. Dimats, sermonet en...
Dimecres, santa Carabasa... Dichous,
abogat de... Divendres, san Tronquet...
Disapte... Dumenche... (El Amic del
Poble, Alacant, 1899)
des de la semana dilluns, dimats,
dimecres, dichous, divendres, disapte,
dumenche (El To Cuc, n 202,
Alacant, 1918, p.2)
dieta del llet diaeta: per dieta, no
menge... (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c.1400)
dieta que estarn a dieta (Dcima, en
fiestas a D. Juan de Ribera, 1797)
difinix vista la fe de Pere, diffinix
(Guerau, B.: 2 C. S. Vicent, 1656, p.
128)
difinixca be difinixca (Las quejas de
Valencia. Imp. Timoneda, c. 1570)
diftonc, diptonc poc a poc, el derivat
del llet decadent diphthongus an
aubrinse cam en el valenci, acomodant
sa grafa desdel clsic diphtonges
(Viudes
e
donzelles,
a.1561);
diphtonges > diftonc, ensordint la velar
sonora; adems, el valenci modern
asobint convertix la llabidental f en
oclusiva: diftonc > diptonc (grafes en
vellea de sigles, pues diptonje ya
apareix en el Torcimany del sigle XIV)
Molts valencians encara mantenen el
derivat cult de diphtongus: aix es un
diptongo (G. Ibez, N.: El To
diftonc, diphtongo perque diferent
diphtongo es (Ballester, J. Batiste:
Ramellet, 1667)
diftonc, diftongo diftongo (Escrig:
Dicc. 1887)
diftonc formar diftonc (Castellanos,
Miquel: La conj. verbal valenciana,
2001, p.47)
difumin cast. y cat. difuminada: va
a eixir la placa difumin (Vidal
1934, p.22)
difundint,
difundir,
difundir
difundit... (Escrig: Dicc. 1851)
difundix se difundix intensament
(Monz, Pilar: El chenit de Tana, 1931)
difundixla difundixla, que en as un
gran be fars (Conv. de Saro. 1820)
digameu cat. digui-mho: digameu,
pare (Palanca: Llgrimes de una
dgameu es vost el novio de?
Dgameu (Llobat Ferrer: Cada cosa en
digau es veritat. Digau voste, pare
1931, p. 16)
digau imperatiu 2 p. plural: digau
(Castellanos, M.: Conj. verbal val.,
2001, p.91)
digauli Che, digauli al seminariste que
ixca, que vullc vrelo (Barchino, Paco:
digesti del llet digesto, -nis: e
millor se celebra la digesti (Alcanyis:
Regiment, 1490)
digesti fa ms profit, y... digesti
(Poeses del Grmit de Chocolaters... a
D. Juan de Ribera, 1797)
diguem mosatros li diguem el ball dels
bastonets (Bernat: Un ensayo, 1845)
diguen puix diguen los valencians
(BUV, Ms. 174, a. 1729, v. 34)
digen digen que cau el... (Cent. en
Bonreps, 1891)
digauliu digauliu atra volta (Gayano
diguent pega una cabot diguent que
s (Negre, Hiplit: La mort del msic,
979
1923, p.14)
diguent ella sexplica diguent que...
1929, p. 7)
diguent despus van diguent que...!
(Martn, A.: El Sant del Treball, 1931,
p. 1)
el
gerundi:
diguent
diguent
(Castellano: La conj. Verbal valenciana,
2001, p. 91)
digues digues: com ests de fam?
digues no digues (Torres, Lluis de
les: Evangelis valencians dOxford,
1730)
digues Digues es terra de vi? es
cullen moltes tomates? (BNM,
digues Digues que tot y acabes duna
p.29)
dguesli diguesli com vullgues
dguesme deixat de quimerechar y
dguesme... (Relaci entre Sento y
dguesme pero diguesm (sic) primer
(Coloqui nou de Chusep el Bo, Imp.
Nebot, 1813)
dguesme Y dguesme; qu ser el
que vora millor...? (El Mole, 1837,
p.52)
dguesme diguesme pronte lo que...
(Bernat Baldov: Cheroni y Bartoleta,
1860, p.6)
dguesme fill meu, dguesme qu...
dguesmeu diguesmeu (Lladr, R.:
Rafela la filanera, 1855, p. 9)
dguesmeu digesmeu, que as estic yo

(Pastor, V.: Un meche, Alacant, 1905,
p. 22)
dgueso Vols quem creme per t,
dgueso? (Santapola: Coloqui entre
digueso Dgueso en franquea
1880)
dgueso no te u vullc dir. Dgueso!
(Barreda, J.: Honor valensi, 1896, p.
11)
dgueso dgueso tu, Clahuero (H.
p.17)
digu el perf. simp. dind. est viu en
valenci: yo digu (Serrano, M.:
dihuit no cal diro, pero en idioma
valenci asoles tenim els cardinals huit,
dihuit, huitanta, etc.; encara que la
Generalitat del PP y sa AVLL, mascota
del IEC, mos claven els catalans vuit,
divuit, vuitanta, etc.: de dihuit mesos
1808)
dihuit dihuyt anys (Pere, Miquel:
Vida de Sant Vicent, en valenciana
(l)lengua, 1510)
dihuit per lo menor de dihuit anys
240)
dihuit fins a dihuit (Mesnier: Cap. vi
foraster, Oriola, 1673)
dihuit dihuit: diez y ocho (Ros,
Carlos: Dicc. 1764, p. 83)
dihuit dihuit sous (Archiu Hist.
Oriola. Llibre de mestres del ofici de
fusters, s. XVII)
dihuit en el sigle dihuit (Gsdea:
980
Tipos, 1908, p. 49)

dihuit li dec dihuit quinsets
Alcoy, 1931, p. 12)
dihuit de a dihuit o a real (Coloqui
dihuit va un dihuit, y que men calle
1730)
dihuit bons parents, los dihuitens
temps de les Carnistoltes, any 1742)
dihuit un rollo dels que anaben a
dihuit (El Tabalet, 1847, p. 206)
pguelos
el
dihuit
dihuit
dihuit 17 dins, un real: / 18 sentims,
dihuit (Ruiz Esteve: De Dar-Drius a
dijousos La semana dels tres dijousos
dilatades tena dilatades y espeses les
rames (Blay Arbuxech: Serm, 1666,
p. 38)
dilatar dilatar, prolongar o differir
dilatar ser fet sens dilatar (Obra en
llaors de St. Cristfol, 1498)
dilate que per lo mon se dilate (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
dilecci amor y dilecci (Blay
1666, p. 60)
diletant -en paraules de Petra,
valenciana coenta que mescla valenci,
castell e itali; 1 doc. : diletantti
diligencia, dilichencia sen recordar
vost de la dilichencia (Len, Carlos:
diligent del llet dilgens, -entis:
finalment, sien diligents (Instructions

perals novament convertits, imp. Joan
Mey, 1566)
diligent soldat diligent (BNM,
Esquerdo: Trobes de Jaume Febrer,
c.1670)
diluvi -1 doc., com a riu: per diluvi
del dit riu (DECLLC, carta dels Jurats
de Valencia, 1328)
diluvi diluvi, diluviant... (Escrig:
Dicc. 1851)
dimats cat. dimarts: en el domini
valenci hi per tots els puestos dimats
(DECLLC, t. 3, p. 118)
dimats dimats a 25 de febrer, 1604
122)
dimats dimats (BRAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 1621, f. 372)
dimats dilluns, dimats (BUV, Ms.
nohembre 1661)
dimats dimats e divendres (Fabrica
de murs y valls, 1675, p. 25)
dimats interrogat... lo dimats (Archiu
Mun. Benasal, Procs a Vicent Badal,
1684)
dimats pera els desgraciats, tots los
dies son dimats (Ros, C.: Tratat, 1736)
dimats lo dimats donaren conte / als
Oficis (Coloqui... les festes a la
Proclamaci, 1746)
dimats dimats: martes (Ros: Dicc.
1764, p. 84)
dimats no men recorde per cert / si era
disapte o dimats (Coloqui... sels dona
dimats dimats (Ort Mayor, J. Vicent:
1734)
dimats dimats, dichous y divendres
981

1769, f.131)
dimats dimats (Bib. Nic. Primitiu,
Escoriguela: Coloquis, 1794)
dimats tots els dies son dimats (La
Donsayna, 1845, p. 158)
dimats dilluns y dimats / y a tot hora
se encontren parats (Consell de una
mare a una filla sobre pendre estat, imp.
Correccional, 1852)
dimats es dimats (Balader, Joaqun:
Al sa y al pla, 1862, f. 11)
dimats les dos multes que dehuen
desde el dimats (BNM, Ms. 14467, El
pare Alcalde, c.1870, f. 2)
dimats dimats, dimaig: martes
dimats el dimats desta semana
1887, p. 38)
dimats el dimats... a les sis del mat
dimats tots los dies son dimats (Mart
Gadea: Tipos despardenya, c. 1890, p.
28)
dimats dilluns nos dimats (Gadea:
Ensisam, 1891, p.201)
dimats y dimats 31 (La Nova Traca,
n 1, 1894, p. 4)
dimats dumenche... dimats (Vicent,
J.: Els peixcaors de canyeta, choguet,
Barcelona, 1903)
dimats del dilluns... del dimats
dimats el dimats ltim / Dimats!, mal
da (Genovs: Un grapaet, 1916, p.17)
dimats aplegar el dimats (C.
1921, p.13)
dimats hui dimats (Peris Celda: A
ras de terra!, 1922, p.10)

dimes y diretes es deix de dimes y
diretes (Galiana: Rond. 1768, p. 67)
diminut diminut: diminutivo (Escrig:
Dicc. 1871)
diminut Estevet, yo en diminut el
nomene (Pastor, Vicent: Un meche,
Alacant, 1905, p. 16)
diminutiu y das el diminutiu ...
diminutius queixarse / de coses
diminutius
(Paper curis,
pera
dimisories les dimisories les entreguen
al instant (R. dels pobres festechans,
1733, p. 4)
dimontre del llet tardiu daemonium.
Eufemisme de dimoni, arrailat en el
sigle XVII; aixina heu proba que
Vitoria de Villafams, dona que parlava
idioma valenci segons el croniste, es
fisgara del dimoni del palau de
Villafams dienli dimontre (Exequias
de D.Vitoria Gavalda de Villafams,
1697, p.13)
dimontre el dimontre (Salelles
1864, f. 5)
dimontre El dimontre de la momia /
quina boca te de rap! (BNM,
dimontre dimontre de les chiquilles
1928, p.41)
dimontres quns dimontres de carrers /
te la ciutat de Alacant (2 part.
Relaci... el chasco que li donaren a un
dimos dimos quna en particular
p. 24)
982
din Yo hanat per una din (Liern:

din din: comida, por el sustento que
se toma a medio da (Escrig: Dicc.
1871)
din din: cantidad o porci que se
compra o vende por un ochavo (Escrig:
Dicc. 1887)
dinaes, a males sinse educaci,
malament: y han dacabar a males
dinaes (El Mole, 1837)
dinaes y lo nuncio del Papa auixaren
de Madrit en males dinaes (El Trams,
26 giner 1841)
dinaes, acabar a dinas: acabar una
cosa a males (Escrig: Dicc. 1851)
dinaes tinc ya fetes les dinaes (De
dinaeta y una dinaeta de salses
1892, p.3)
dinaetes fer asientos, dinaetes o
mesures de paper (Peyc, P.: El factor
de botiga, 1878)
dinaetes molt de cuidao en les dinaetes
de safr (Monz, Pilar: El chenit de
Tana, 1931, p. 4)
dinaetes de les dinaetes que li venem
a... (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 19)
dinarot me fas el gran dinarot!
15)
dinarots
y
festotes
dinarots
p. 19)
dins del llet denarus; cast. dinero:
vengueren V galeres e una nau...
portaven de Cecilia dins... al senyor
rey (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, 11 de joliol 1464, f.155 v.)
dins aplegues dins... home qui per
dins... (Esteve: Liber elegantiarum,

1472)
dins dos dins (Alcanyis, L.:
Regiment, 1490)
dins sis dins per cada volta
(Instructions
perals
novament
dins li don dins pera les dos
(Arch. Mun. Oriola. Llib. 2255, f. 221,
23 juny 1606)
dins dins prestats (Ginart, Nofre:
Reportori dels Furs, Valencia, 1608, p.
102)
dins donades per soborns, dins...
dins en roba, en dins (Mulet, F.:
Ms. Poeses a Maciana, c. 1640, v. 656)
dins ms de nou dins de arcenit
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
dins fan claus ahon te los dins
(BSM, Ms. 6781, Morl: Hipocreses de
les ames, c. 1650)
dins quatre sous y sis dins (Archiu
Mun. Gandia, Lib. 10, Racional, 1652,
f. 57)
dins no tena all dins (BUV, Ms.
octubre 1661)
dins fet de sos dins propis y donat a
la dita iglesia major (AMC, Inv. de
1668)
dins donar quatre dins (Llibre de
dins ara si que van dins / a fora
dins los dins de les estrenes
(Romans... dels pobres festechans,
1733, p. 1)
dins dos dins per cap (Stabliments
983
1738)
dins rosaris a dos dins (Villancicos
cantados en la Cat. de Valencia, 1759, f.
7)
dins qui te dins (Galiana: Rondalla
dins pren dins, compra (Coloqui de
fr. Pere de la Merc, c. 1790)
dins qui te dins (Lamarca, Lluis:
Dicc. 1839)
dins y en faltaven els dins (Mentres
dins dos dins que no malcanses
dins portar estos dins (Liern, R. M:
dins es home de mols dins (Bada y
f. 13)
dins, ins afresis poc habitual: te
donar... cuatre ins (Telmaco en
dins tots els dins (Colom y Sales:
dins un riu de dins (Torrom,
p. 8)
dins as no valen amistats, sino dins
(El Tio Gabia, Novelda, 6-XII-1883)
dins se falsifiquen els billets de banc,
els dins, la farina, el sucre, el safr...
(El Canari, vol 2. , Castell, 1883,
p.14)
dins ahon sos dins deposita (Roig y
Civera, A.: El tesor, Gandia, 1884, p.
19)
dins tots els dins (Del porrat de
Sent Antoni a les Torres de Serrans,
1887, p. 9)
dins en berenarets y dems, que els
dins mos ha costat (Semanari Garrot
de sego, Alacant, 30 de setembre de
1888, p. 3)
dins guapa y en dins que vullga
casarse en ell (El Blua, Castell, 21
febrer 1892)
dins y els pocs dins que du en la
faixa, son els nics arreus (Caps y
dins dins (Serrano y Sansano: Una
dins deixar dins a rdit (Escalante:
dins en los teus dins (Thous, M.:
Foc en lera!, 1900, p.13)
dins Qu vols, dins? (Soler,
1907, p. 26)
dins dins, dins y res ms (Gadea:
Tipos, 1908, p. 387)
dins de mosatros... li netecha els
dins a atre (Canyisaes, Monver,
1906, p. 38)
dins fer el milacre de que eixos dins
(...) un dins que reclamava (El To
Cuc, n 71, 116, Alacant, 1916, 1917)
dins a m no em falten dins (Peris,
J.: Terres malahdes, 1919, p. 32)
dins y no els dolen els dins (Urios,
dins Yo tinc ms dins que tu
p.5)
dins sobraren dins (Llibret Foguera
Chap, lacant, 1930)
dins com soc fadr y tinc dins
10)
dins no pot vndrer a vrela per falta
de dins (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 18)
dins Que no tinc dins (Tallada,
dins ells no tendrn dins ni faena
984

1932, p. 3)
dins tres mesos que no enva dins sa
mare (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 11)
dins dins en una ma y en latra...
(Valls, Enrique: La verbena, Alcoy,
1935, p. 7)
dins els dins a grapats (Moliner
1936, p. 20)
dins salut, dins, art... (Azzati, F.:
Ralles pera les falles, 1919)
dins ms dins, a treballar com un
negre (Comes: El regrs del emigrant,
1923, p.16)
dins Una peseta!Cunts dins!
p.4)
dins chuant, sempre afanosos de fer
dins (Semanari El Obrero dElig,
10 de giner 1938)
dins que no mos falte... rumbo, vi,
dins... (Llibret Foguera La Rambla,
Alacant, 1942)
dins vidriola... es volquen els dins
(Llibret Foguera Pozo-Daz Morea,
Alacant, 1948)
dins segons la cantitat de dins (La
dins vocable arrailat desde temps
migevals en valenci, encara que
trobem castellanismes com
dintre,
dentre en Elig, herencia de cuan era
castell el sur del Reyne. Raere del
1300, els notaris illicitans que volen
escriurer en valenci mesclaven tot: al
seynnor (sic) rey, ha dentre ella villa de
Elche (sic) resposta e recapte (Archiu
f.41). El choc morfollxic en Elig (dins,
dentro), donava eixemplars com dens,
dentre, dintre, etc.: Oriola, dens lo dit

terme (AHME, Priv., 1305, f. 47);
incls en el mateix document: dins en
Oriola (AHME, Ms. Priv. 1321, f.47),
y temps: aquell forn que es situat dins
la vila (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, testament Paschasii de
Romana, 10 noembre 1346, f. 57)
dins staven dos colades dins mar
e fas podrir la carn dins
dins
(March, Ausias: Obres, c.1445)
dins ya est ben dins (Rodrguez,
Josef: Sacro Novenario a St. Juan de
Mata, 1669, p. 226)
dins entre vost capa dins (Coloqui
de Llaudomia, s. XVIII)
dins entre dins deixe furgacho, forat
amagat (Vives: Entre amics, 1877, p.
12)
dins en la placha dins de laigua
1889)
dins un ram que duya dins una flor
de... (El Blua, Castell, 28 febrer 1892,
p.3)
dins me pose dins de la lley (Gayano
9)
dins mone ah dins (Tallada, M.: Les
dintell esta porta es baixa de dintell
1914, p.7)
dintell en escut sobre el dintell (Mart
Orber: Honra entre llenges, 1927, p.7)
dinyar veu dorige chitano, morir: lo
del vermut es per vore si la dinya
p. 8)
dinyar ma muller, que la diny el any
pasat (Hernndez, F.: La vista causa de
985
Mary Hetta, 1931, p.3)

dinyar figrat... si el pobre la dinya
p.18)
dinyar diuen per ah, que casi ning la
17 dabril 1938)
dinyarla qui parla es un mort: al
prinsipi de dinyarla me den alguna
miseta; pero ya fa temps que... (S.
Mataero, 1928, p.7)
Dichenes valencianisaci onomstica
del clsic grec: que Dichenes agarrat /
a la llanterna... (Gadea: Ensisam,
1891, p.178)
dioses -es normal este femen: tamb
les Cures, dioses vengatives (La creu
p.12)
diputat, deputat diputat: chiquet del
coro, arcaisme valenci (Sanelo: Dicc.
1805)
dique del neerlands dijk; els
espanyols larreplegaren en les guerres
de Flandes, dahn vindra el valenci
dique,
rechasant
morfologes
anfibolgiques
en el verbal dic:
diquet: diquecillo (Escrig: Dicc.
1851)
dique -del holands dijk : es el dique
dels poders
(Barreda, J.: Honor
dique posa a ta conducta dique!
dique ya sha trencat el dique (Torre,
diquelar dorige cal, compndrer,
antndrer; 1 doc.: si no hia ms que
vore lo queres pa diquelar lo que...
p.15)
dir tot lo que da (Mart Gadea, J.:

direcci es vara de direcci (Blay
Arbuxech: Serm de la Conq. 1666, p.
59)
direcci del domicili: Yo mateix els
enviar. Dnem la direcci (Alcaraz:
dirigix, dirichix es dirichix a la porta
16)
dirigix en tot el nostre reyne, al que
dirigix la paraula a... (Gadea: Tipos, p.
389)
dirigix, dirichix se dirichix al foro
dreta (Peris Celda: Terres malahdes,
1919, p. 21)
dirigix dirigix la companyia (Tallada,
dirigixc, dirichixc ahn li dirichixc la
carta (Ovara: Males llenges, 1879, p.
24)
dirli tinc que dirli (Casademunt: Un
bateig en Burriana, 1871, p. 25)
dirliu cat. dir-se'l: a dirliu (Liern: La
dirliu en dirliu tal volta... (Escalante:
La proses per ma casa, 1868)
dirliu y dirliu tot de paraula (Mills,
p.29)
dirliu dirliu al alcalde (Del porrat de
Sent Antoni a les Torres de Serrans,
1887, p. 19)
(Gadea:
dirliu dirliu al capit
Ensisam, 1891, p.249)
dirliu a dirliu (Tafalla, Vicent: Un
13)
dirliu vaig a dirliu (Sanmartn:
dirliu sent en lnima dirliu (Peris
986

dirliu y es que al dirliu se... (Meli:
p.16)
dirlos pera dirlos (Galiana, Lluis:
Rondalla, Valencia, 1768, p. 81)
dirmeu cat. dir-m'ho; cast. decrmelo:
ya est dit... vost de dirmeu acaba
1868, p.11)
dirmeu no cal quen dirmeu
tesforses (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 18)
dirmeu dirmeu al instant (Alberola:
dirmeu dirmeu a m (Romn, A.:
p. 53)
dirmos que fera el favor de dirmos si
es que... (La Nova Traca, n 1, 1894, p.
3)
dirmos pots dirmos si son chufes o...
dirne ni pruna sinse dirne ni pruna
p.6)
diro mal no est en fero, sino en diro
diro no tinc gana de diro (Serres,
Miquel: en Luces de aurora, 1665, p.
373)
diro ni diro, ni fero desijar (Galiana,
Lluis: Ms. Refrans valencians, c. 1760)
diro be podr diro (Bib. Nac.:
Conversaci entre Saro Perrengue,
1823)
diro si no vols diro (Ovara: Males
llenges, 1879, p. 17)
diro tinch dret de diro yo (Gadea:
Burromaquia, 1904, p. 50)
diro per ganes de diro (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 129)
diro no podem diro (Cervera, J.: San

Seren, 1919, p.18)
diro y be pot diro (Mateu, J. M: Mal
instint, 1926, p.5)
diro hagueres pogut diro fa rato
1929, p. 10)
diro no tinc que diro (Herrero, J.: En
dirseu t te encarregues de dirseu a sa
muller (El Tio Cuc, n 136, Alacant,
1917)
dirte em fa mal la boca de dirte...
(Moll, E.: El punt de Canyamaso,
1920, p. 8)
dirteu yo no se dirteu (Lladr,
20)
dirteu dirtue podra (Pastor, Vicent:
Un meche per afisi, Alacant 1905, p.
20)
dirteu y no matrevia a dirteu (Peris:
dirvos lo que vola dirvos es...
dirvos vos cride pera dirvos que...
p.46)
drvoso perdoneume... pero no puc
deixar de drvoso (Gadea: Ensisam,
1891, p.512)
disapte -del antiu hebreu sabath > llet
sabbatum, en el clsic ensordiment
valenci de billabial b > p y
simplificaci grfica de sibilant ss > s:
dissapte > disapte: en dissapte no
obrem (DECLLC, en text de St. Pere
Pasqual, c. 1290)
disapte un dissapte mat (St. Pere
Pasqual: Gamaliel, c. 1300)
disapte agraviats en lo manament... els
fees lo disapte... (Archiu Hist. Mun.
987
dElig, Ms. Privilegis, 13 de deembre

1305, f. 45v)
disapte disapte VII dies de maig
testament, 7 maig 1362, f.26v)
disapte disapte a XX des del mes de
mar (Archiu Cat .de Valencia, Llibre
dobres, 20 de mar de 1380)
disapte lo dit disapte (Archiu Cat.
Val. vol. 1473, Llibre de obres, any
1381)
disapte abans del disapte (Ferrer, St.
disapte dem que sera disapte ans de
dinar (Archiu R. Val., Real 4225,
a.1429)
disapte en lo dit da, disapte, a...
Magnnim, 9 dagost 1439)
disapte dissapte (o disapte en el ms.?)
ballen (Roig: Espill, 1460)
disapte lo disapte de mat (Villena,
Isabel de: Vita Christi, any 1497, f.
CXXXIX)
disapte lo disapte sanct (A. Cor.
1514)
disapte disapte, a 21 de setembre
(Breu relaci de la Germania, 1519, f.
115)
disapte disapte a XVIII de maig any
MDXX (AMV, Manual de Consells,
58, a. 1520)
disapte y lo disapte, de gran mat
(BNM, Ms. 7447, Breu rel. de la
Germana, 27 juliol 1521)
disapte y guardassen lo disapte
(Llull: Blanquerna, trad. al valenci,
1521, f. 38)
disapte disapte a 17 de... (Dietari de
Jeroni Soria, 17 de febrer 1526)
disapte lo disapte sant (Beuter:

1538, f. LI)
disapte disapte 20 de setembre
(Manual de Consells de Ganda, c,1490)
disapte en aprs dit dia de disapte...
Alcoy, 1568)
disapte la misa del Alba dels disaptes
(Llibre de Antiguetats, 2 giner 1587)
disapte disapte a 27 de febrer del any
1588 (Autobiografa de Bernat
Guillem, 1588)
disapte disapte (BRAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 31 octubre 1598)
disapte disapte demat (Const.
disapte dissapte y lo dumenge (A. M.
Oriola, Preg, 286, f. 10, AC. 114, any
1628)
disapte tots los disaptes (Figuera,
Gaspar, Baile de Morella: Miscelnea,
1658, p. 237)
disapte tornaren a tocar el disapte
disapte tots los diaptes del any
Cinctorres, 18 de mars, 1731)
disapte llegit en la Academia lo
disapte (BSM, Ort Mayor, J. Vicent:
1734)
disapte disapte (Archiu Parroquial de
Benasal, Llibre de conte y ra, 1766)
disapte no men recorde per cert / si era
disapte o dimats (Coloqui nou... que
sels dona per un modo de refresc a les
Madametes, en este present any 1767)
disapte el disapte (Mentres pasa la
el
disapte
(Palanca:
disapte
Secanistes de Bixquert, 1867, p. 31)
988
disapte disapte (Llorens: Tona y

Toni, Alcoy, 1871, p. 6)
disapte y en aplegant el disapte per la
nit... (El Bou Solt, 1877, p. 114)
disapte ni que fora disapte (Burguet,
Chuan Batiste: Ahn est el lladre?,
1880, p. 25)
disapte en la nit del disapte ltim...
(El To Gabia, Novelda, 6-XII-1883)
disapte Com hui es disapte (Borrs,
J.: El Cullerot. Teatro Espanyol
dAlacant, 1886)
disapte y venc el burro quel disapte
me compr (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 17)
disapte ...del disapte y el del dilluns
pasats (Semanari Garrot de sego, 26
disapte un quinset ca disapte (Vidal y
p.10)
disapte y el disapte est cansat
choguet, Barcelona, 1903)
disapte els disaptes y dumenches
1907, p. 14)
disapte el disapte sant (Mart Gadea:
Tipos, 1908, p. 288)
disapte disapte: sbado (Mart y
disapte la nit del disapte pasat
disapte tots els disaptes (La Traca,
semanari, 23 agost 1913)
disapte yo falte del Seminari desdel
disapte (Montesinos, Vicent: Un
disapte semanari... se publica els
disaptes... (El Tio Cuc, n 137,
Alacant, 1917, p.4)
disapte disapte per la vespr (...) no
hia disapte sinse sol (Gmez: Cremaes

sinse foc, Tarragona, 1917.p.11)
disapte els disaptes (Perl, E.:
disapte els disaptes (Comes, P.: Les
disapte els disaptes (Alberola, E.:
disapte eres la quels disaptes (Peris
disapte estren el disapte de Gloria
(Hernndez, Faust: Arrs en res, 1930)
disapte disapte per la nit y tornar el
dumenche (C., E.: Me cason
disapte dilluns, disapte (Valls,
1935, p. 16)
disapte els disaptes no pots (Romn,
1937, p. 33)
disapte el disapte, arrs en pata
(Llibret de la Foguera R. Chap,
Alacant, 1942)
disciplina 1 doc., com a militar:
disciplina cavallerosa (Martorell:
Tirant, c. 1460)
disciplinar disciplinar (DECLLC, en
disciplinat cremaren dos vestes de
disciplinats (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 18 abril 1616, f. 244)
discpul els seus discpuls thomistes
1779)
discpul pero el dispul respn... (El
Tabalet, 1847, p. 110)
discpul discpul: persona que aprende
una doctrina o que cursa escuela
discpul tena mols desipuls (sic)
989
Alacant, 1905, p. 18)

discpul un dispul (sic) meu no pot
fer... (Beltrn, E.: Ratolins de casa rica,
1934, p. 68)
disco cultisme, del llet discus: clar,
home. Fiques una tarcheta... y pares el
disco (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.11)
disco, discos ha estat en la Radio,
impresiona discos (Morante, J.: En les
festes de...!, 1934, p. 9)
discordar del llet discordare; en
desacort, sinse armona, enguiscar:
quant discorde yo (Martorell: Tirant,
c.1460)
discordar en les causes y els efectes /
alg
que
atre
ha
discordat
1827, p.10)
discrepar 1 doc. discrepar (Lo
discretasos si a fan los discretasos, /
qu quedar pera els falts (Coloqui en
de seda, any 1728)
discurs, tndrer tndrer ms temps,
tndrer ms capacitat intelectual, etc.:
consumas lo vell que viu trista vida
(...) consumas lo jove... te ms discurs
(Fenollar: Proc. De les olives, 1497)
discurs, tndrer estes modes han
portat / lo que per filosofa / no sha
pogut alcansar; / y es que aquell que te
discurs, / molt fcilment compendr
discurrint com discurrint... (Baidal
15)
discurrir del llet discurrre; cultisme
valenci: en Creu patint... / discurrir
podra yo, / tenint lo sanct set extrema

discurrir per cert que tenen bon cap /
pera discurrir (Col. de les inumerables
virtuts dels valencians, 1728)
discurrir no es discurrir, sino parlar
(BSM, Orti Mayor, J.Vicent: Relaci
discurrir pera fernos discurrir (En
Reyne, 1794, p. 8)
discurrit com he discurrit (Serres,
M.: en Luces de aurora, 1665, p. 376)
discurrix discurrix Augusti (Blay, G.:
discurrix discurrix, pero dgam...
(Ort Mayor: Coloqui pera lo Conv. de
Senta Ursula, 1730)
discurrix este present cas discurrix
(Bib. Nic. Primitiu. Coloqui de la mosa,
c, 1790)
discurrix a creureu tan all va, / es
perque no discurrix (Gadea: Ensisam,
1891, p. 204)
discurrixc val. yo discurrixc; cat. jo
descrrec: no discurrixc com si fora /
algn pixav lletrat (Paper... pera
passar lo temps de les Carnistoltes,
1742)
discurrixc y discurrixc que... (Len,
discurrixc el talent... discurrixc el cent
per cent (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.13)
discurrixca discurrixca ara vost
(Relaci de un llaurador al retor del seu
poble, 1743)
discurrixen
sobrel
discurrixen
obelisco y estatua de nostre amat Rey,
manada colocar en la plaa dels
Desamparats (Coloqui en quel So
Felip y el So Jusep..., 1809)
discurrixen discurrixen (Martnez
990

discurrixen ah se veu lo poc que
discurrixen vosts (Meli, F.: Al pas
discutixen discutixen y Salom se riu
fort (Beltrn, E.: El novio de la reina,
1933, p. 32)
no
discutixques
discutixques
p. 21)
disentix a mi no me disentix ning
la... (El Tio Cuc, n 72, Alacant, 1916)
diseny, disenyo volgu fer Plasa de
Bous..., li feren un bon disenyo
Polseres, 1801)
diseny, disenyo del llet designare e
it. disegnare; cat. disseny; 1 doc.?:
vejen un rasgo, un disenyo (sic), / de lo
que es esta ciutat (Rahonament entre el
disenyar del itali disegnare; dut a
Espanya per pintors valencians del
XVI? (DECLLC, 7, p.812) Escrig dona
dualitat de grafes: lantiga disenyo, y
les modernes
valencianes: diseny,
disenyahor,
disenyant,
disenyar...
disforme del llet deforme , en cmbit
de prefix; adj. clsic valenci:dona
sorda y vella... y disforme (Prez.
Miquel: Vida de Sant Vicent, 1510)
disforme no sien disformes (Viudes y
doncelles, 1561)
disforme uns monstruos, uns embrions
(...) y eixos animals disformes... (El So
disforme molt bruto... y tant disforme
la curva!, 1920, p.13)
disfrs torna el disfrs als pellers

p. 44)
disfrs Qun disfrs! (Arnal, F. P.:
disfrs cat. disfressa: vine y me
posars el disfrs (Puig Espert, F.:
disfras una chicota... sempre
disfras (De Carnistoltes, en El Cuento
del Dumenche, 24 septembre 1916,
p.1)
disfras es disfras (Hernndez,
disfrasat disfraat ab careta (BRAH,
ms. Dietari Porcar, a.1599, f.33)
disfrasat an disfrasat (Mulet, F.: Bib.
camarades
disfrasats
disfrasat
disfrasat dia el donsello disfrasat (El
Tabalet, 1847, p. 45)
disfrasat disfrasat en peluca (Bernat,
J.: Un fandanguet en Paiporta, 1860)
disfrasos cat. disfresses: pndrer els
disfrasos (Llombart: Tabal y donsayna,
1879, p.9)
disfrasat disfrasat en eixe trache
1887, p. 12)
disfrasat y disfrasat, si alg te vera
(Puchol: U que te por, 1921, p.11)
disfrasat vas talment disfrasat
1931, p. 7)
disfrasats disfrasats, li den les
veritats (G. Albn: Un ball de convit,
1863, p.30)
disfrase deixe modo es disfrase
disfrasos cat. disfresses: all veus
disfrasos (El pare Mulet, 1877, p.44)
disfrasos y no fa ms que pensar en
991
disfrasos, bromes y... (Semanari El

disfrasos de Carnistoltes en tocant a
disfrasos, cada u es deixa guiar per...
p.225)
disfrasos a vore si han portat els
disfrasos (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.23)
maixqueres
de mols
disfrasos
disfrasos (Semanari El Obrero
dElig, 13 /3 / 1938)
disfrut disfrut, disfrutar, disfrutat...
disfruta cultisme derivat del llet
fructus: que per lo seu treball disfruta
(El Bou solt, 1877, p.205)
disfruta disfruta al vrer la...
sotana, 1913, p.22)
disfruta una dona que com tu, disfruta
duna pensi, no deu matarse treballant
p.9)
disfrutant disfrutant la lluna de mel
disfrutant disfrutant el anunsiant de
la... (Semanari El Campaner, n1,
Alacant, 1886, p.1)
disfrutant tots estant disfrutant de...
1917, p. 23)
disfrutar cultisme derivat del llet
fructus > frut > dis-frut > disfrutar. El
catalanisme heu sustituix per els
arcaismes y catalans vius fruir, gaudir:
poderles disfrutar (Rahonament... el
disfrutar a disfrutar del favor / quel
cel a tu te ha enviat (Rahonament entre
disfrutar tot el mon disfruta en estos

des de carnistoltes (Semanari El Blua,
disfrutar, desfrutar no desfruta douir
cantar als pobrets... desfrutar (Caps y
disfrutar disfrutar del seu amor llunt
del mon (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.166)
disfrutar cunt disfruta mon cor ointe
parlar aixina (Salabert, R.: El pecat de
dos pares, 1922, p.3)
disfrutar a disfrutar sinse por (Soto
p.10)
disfrutar Encantats de la vida.
Disfruten (Josep M J.G. y E, Beltrn:
disfrutar que pugam disfrutar
p.6)
disfrutareu si que disfrutareu (...) yo
disfrute ms (Martnez Ruiz, A.:
disfrute Pero disfrute molt mentres
me hu conten! (Meli, F.: Al pas del
Nasareno, 1928, p.16) En catal: Per
gaudi fora mentre mho compten!.
disfruten els vehins del carrer de Sent
Arss disfruten de... (El Bou solt, 1877,
p.190)
disfruten disfruten veent chiquets y
dones... (Sanmartn: Cabotes y
calaveres,1877)
disfruteu no tingau pato / y que
disfruteu un rato (J. Garca: El 095,
1931, p.6)
disfrut yo era este y latre... disfrut
ms... (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 6)
disgresi que di(s)gresions / tan
llargues no son del cas (Conversaci
992
que tingueren ... sobre la venguda de

Suchet a Valencia, 1813)
disgust me case a disgust en tal home
Roc, 1864, f. 14)
disgust cat. y cast. disgustada: Ma
mare? Disgust del tot! (J. Garca: El
095, 1931, p.9)
visiblement
disgust
disgust
p. 58)
disgustot perdons per el disgustot
1934, p.36)
disgust els verdaders disgusts (Meli,
deshonrat descarat, maleducat, sinse
vergonya: eixe dehonrat que... (Vidal
disimul cast. disimulada, cat.
dissimulada: fent la disimul (Ovara,
Chusep: Lnima en un fil, 1881, p. 22)
disimul tu fent la disimul / eres
tamb... (BNM, Ms. 14495, Prez y
Serra: Viva el lujo y fora penes!,
choguet bilinge, c.1890, f.13)
disimulant dissimulant e no mostrant
disimular verp clsic, present en
lEspill de Roig (a.1460), adquirix
polisemia a principis del XVIII al
equivldrer a demanar perd o
disculpes: suplique al sabi lector,
disimule, ab sa molta prudencia, les
faltes y defectes de ma insuficiencia
disimular com si foren de lAlcora,
disimula (BRAE, Ms. La destrucci de
Milicies, c.1790)
disimular disimular: encubrir con
astucia la intencin... (Escrig: Dicc.
1887)
disimule com ya apareix en el valenci

del 1700, tamb significa perdone vost;
disculpe; sinyor; trobanse en formules
de cortesa: Disimule y mane a son
amic desconegut... (El Mole, 1837,
p.128)
disimule vost disimule (Baldov,
Chusep: Un ensayo fet en regla, 1845,
p. 7)
disimul disimul quant pogu (BUV.
Ms. 666, c. 1649)
dispul del llet discipulus: serv als
seus dispuls (Garrido, J. M:
dispula Un atra dispula! (Virosque:
disli disli algo (Morales San Martn,
B.: La Borda, 1911, p.21)
disliu disliu ara (Puchol, V. L.: U que
te por, 1921, p.5)
disliu che, disliu, panollo (Beut,
9)
dislos dislos algo (Josep M J.G. y E,
p.26)
disme pues disme lo que vols y
pronte (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,
1928, p.19)
dismembraci les dismembracions
(Instructions
perals
novament
hpax
valenci,
dismendera
dismendera (Roig: Espill, 1460)
dsmeu dsmeu que no estic en m
p. 3)
dsmeu dsmeu mil vegaes (Martn,
dismeu cat. digues-m'ho: Uy, s;
dismeu a mi (Barchino, P.: Tot lo que
993

dsmosel dismosel ara (Colom y
Sales, J.: El sant del agelo, 1882, p.
22)
diso imperatiu: Y que vols que
fem? Diso! Vols parlar? (Pont, J. B:
diso No voldr magela. Tu diso
diso imp. disho > diso: -Li hu dic? .Diso! (Gmez: Cremaes sinse foc,
1917, p.16)
diso Diso, diso y sers tan ron y baix
com... (Vicent A.: El Trull, 1929, p.13)
diso Indignat. Qu es el que parla mal
de t? Diso... Qu tinsulta? Diso
prnter (Lanzuela, A.: La Templ del
barrio, 1933, pp.13, 20)
disolt ben disolt (Conv. de Saro, Imp.
Brusola, 1820)
disoluci ferro en disoluci (Colom y
disolut del llet dissoltu; els
lletinistes mantingueren la sibilant -ss-,
simplificanse sa grafa en el valenci
modern:
1 doc.: home dissolut,
intemperans
(Pou:
Thesaurus,
Valencia, 1575)
disolut vils disoluts, mala sanc
v. 119)
disolut,
disolutament...
disolut
disoluta canalla vil, disoluta (BSM,
Melisenda, c. 1660)
disonant eixes paraules / del home de
be disonants (Coloqui nou de Chusep
el Bo, Imp. Nebot, 1813)
dispar de traca aix es la despar
(sic) qestn fent y el pasacalle (Vidal
p.50)
dispar, despar y sacabava la
funci en una despar, traca o castell
dispar, despar cast. y cat.
disparada: fent dispar (Marco Rivas,
dispar el volteig... la dispar
dispar se va fer la despert /en una
gran dispar (Pensat y Fet, 1928)
dispar la traca y la dispar (Urios,
Elvira: Pepita Dolsa, 1929, p. 12)
nica cpsula dispar
dispar
Hetta, 1931, p.3)
disparat poltica disparat (Herrero,
J.: En temps de la Dictaura, 1931)
disparataes dsimes disparataes (El
Tabalet, 1847, p.174)
disparitat en cas de disparitat
dispensar -1 doc. dispensar (Roig:
Espill, proemi, edici any 1531)
dispenser y el dispenser, / una safota
molt gran (3 part, Coloqui de Tito y
Sento... la funci dels Blanquers, 1789)
dispenser persona que tiene el cargo
de la despensa (Escrig: Dicc.1887)
disperta no dorm en tota la nit y un
roidet el disperta (Peris: Terres, 1919,
p. 39)
dispertar si els poguera dispertar...
(Peris: Terres, 1919, p. 45)
dispn ... sino los que dispn lo fur
1608, p. 128)
dispondre, dispndrer cat. disposar:
dispondre (Roig: Espill, 1460)
dispondre dispondre (Esteve, J.: L.
elegantiarum, 1472)
dispondre censals e bens dispondre
994
(ACA. Bula de Lle X, en valenci,

1514)
dispondre
(Exulve:
dispondre
Praeclarae artis, Valencia, 1643, p. 489)
dispondre dispondre (Morla, P. J.:
Romance en idioma valenciano. 1651)
dispondre dispondre de cavalls (Ord.
custodia de la costa, Valencia, 1673)
dispondre a dispondre coses (El So
pera
compondre
y
dispondre
dispondre (Chilo y Pacalo, Imp.
Brusola, 1814, p.3)
dispndrens vullga dispondrens (sic)
as a Sent Vicent un altar (BSM, Ort
Mayor, J.Vicent: Poeses, 1739)
dispndrer espay de que pot
dispndrer (El Pare Mulet, 1877, p.20)
dispositiva dispositiva de la sentencia
dispost del llet dispostus; cat.
disposat: jove e dispost (Martorell,
Joanot: Tirant, c. 1460)
dispost molt dispost e gracis jove
(Annim: Vida de Sant Honorat,
Valencia, 1495)
dispost est dispost per les lleys
divines (Const. Sixto V, en llengua
dispost ha dispost (Ort, M. A.: Siglo
IV de la Conquista, 1640, f. 60)
dispost Valgam Deu, y qu disposts!
(BSM, Orti Mayor, J. Vicent: Relaci
dispost vingu la nit, / y havent dispost
el sopar... (Rahonament... el Tio
dispost no se apleg a efectuar / el teu
dispost casament (Discret rahonament,
queixa formal que fan contra el Micalet
de la Seu, 1802)
dispost ixc fet un ros... dispost

1855, p. 19)
dispost dispost sempre a satisferte els
caprichos (Burguet: La carrera de la
dona, 1881, p. 11)
dispost dispost: dispuesto (Escrig:
Dicc. 1887)
dispost dispost y ataviat (Semanari
Garrot de sego, 12 de agost 1888,
Alacant, p.2)
dispost destar dispost (Escalante:
dispost estn disposts a consumir lo
que traguen (Semanari El Blua,
dispost no ha dispost (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 79)
dispost ha dispost fer als criminals
dispost no estic dispost a pedren ms
p.11)
dispost dispost estic (Peris Celda:
dispost vinc dispost a... (Moll Ripoll:
el punt, 1920, p. 9)
dispost arreglat, net, pentinat: ya est
un home dispost (Virosque: La
disposts cat. disposats: disposts els
dos a mampendre el ball (Soto Lluch:
disposts venen disposts a conquistar
Mataero, 1928, p.10)
dispost est dispost a casarse en ella
dispost dispost a curar a sa mare
dispost y vinc dispost a cobrar (Buil,
Eduart: La nina de cristal, 1935, p.16)
995
dispost no estic dispost a toleraro

1937, p. 13)
disposta disposta estic per ma part
p. 46)
dispostes dispostes e ordenades
(Canals, fr. Antoni: Scipi, c. 1395)
distinguit distinguit (Escrig: Dicc.
1887)
distinguix es distinguix en llibres
(Mas: Serm cof. S, Vicent, 1755, p.
15)
distinguix el Art de la Seda es
distinguix (2 part... el tio Joan Senn
de Patraix, 1797, p. 3)
distinguix masa que distinguix
distinguixques no distinguixques
colors (Comes, F.: Sabater y detective,
1917, p. 30)
distintiu en portar los distintius que...
Polseres, 1801)
distraguda distraguda casi sempre
Carpesa, c. 1890, f. 10)
distraguda cosint, Pepa distraguda
(P. Celda: Terres malahides, 1919, p. 3)
distraguda la mare... distraguda
12)
distraguda eres tant distraguda
(Breva, V.: Anem a la Madalena,
distragudament catal distretament:
y li oferix, distragudament, a Concha
un... (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.14)
distragut -cat. distret: distragut:
distrado (Escrig: Dicc. 1851)
distragut mha distragut (Dimats
13!, 1877, p. 19)

distragut distragut (Llombart: La
fira de l sensi, c.1877)
distragut ara quest distragut
distragut distragut, y matarante
1887, p. 13)
distragut tindre el cap distragut
distragut distragut (Pastor, Vicent:
25)
distragut el estiu en el poble es mol
distragut (Canyisaes, Monver, 1913,
p. 221)
distragut es tan distragut (Hern.
p.10)
distragut tot as es molt distragut
p. 20)
No eu se. Distragut
distragut
(Virosque,
A.:
Un
cambi
distragut ni distragut ni resels (Peris
Celda: Terres, 1919, p. 37)
distragut y si veu que se fiquen
distraguts... (Barchino, Paco: La
distragut distragut y preocupadsim
11)
distragut distragut per lo carrer
(Esteve, Chusep: Els Magos del chiquet,
1928, p. 9)
distragut tens ra;soc ms distragut
distragut not fases el distragut
(Badenes, V. M.: Tpat sego, 1945,
996
p.23)
distrurer pera distrurer al pblic
(El Bou solt, 1877, p.150)
distrit del llet distrctus; cast. distrito,
cat, districte: y distrits (En obsequi
del Voluntaris del Reyne de Valencia,
1794, p. 2)
distrit y deste Reyne el distrit
1809, f.3)
distrit ... del segn distrit (El Chorlit,
distrit distrit: distrito (Escrig: Dicc.
1871)
dit una dit de mel (Tordera, F.: Un
fill digne de Alacant, 1860, p. 15)
dit dit: porcin que con el dedo se
puede tomar... dit de mel (Escrig:
Dicc. 1887)
dit en una dit de almnguena
15)
ditaes ditaes de mantequilla (Liern,
R. M: Carracuca, 1873, p. 16)
ditet en funci del chupete castell:
un ditet de aquells de vidre, / pera
quant ixquen les dents (Ros, Carlos:
1736)
ditet en ditets de piment, o
pebreretes (Galiana: Rondalla, 1768, p.
39)
ditet ditet: pimiento de cuernecillo
picante (Escrig: Dicc. 1887)
ditet ditet de Sant Vicent: juego de
nios (Escrig: Dicc. 1887)
ditet el ditet vert (Martnez Ruiz, A.:
ditet cast. guindilla. En valenci li
diem vitet, ditet y pebrera: Qu
pebreres! Qu ditets! (El Tio Cuc, n

149, Alacant, 1917)
ditets dos ditets daigua en un poc
de... (Quevedo, C.: Per menchar carn
de burro, 1932, p. 23)
ditirambi del llet dithyrambus:
ditirambi: ditirambo (Escrig: Dicc.
1851)
diurn -del llet dirnus: e may no
cesse / hores diurnes / dir / e nocturnes ,
/ per morts e vius (Roig, J.: Espill,
1460)
div del turc diwan: div:... especie
de sof con almohadones sueltos...
divn el bot que pegu del divn (El
Bou Solt, 1877, p. 173)
divans damunt dels divans (El Tio
divendres, el en lartcul el davant,
parlant del divendres pasat, es sintaxis
prohibida en catal: el divendres /
fonch de estes Festes lluides, / el primer
da (Coloqui jocs entre el Bou dels
carnisers y el Lle..., any 1759)
divertinse divertinse, mentres que a
mosatros... (Bellver, Blay: La creu del
divertir 1 doc. e sit vols divertir
(Canals, fr. Antoni: Carta a sa germana,
c. 1395)
divertix a mi em divertix molt
1650)
divertix Eu, ques divertix (Liern, J.
M: La paella, Valencia, 1862, p. 29)
ques
divertixca
divertixca
(Casademunt: Un bateig en Burriana,
1871, p. 13)
divertixca han de fer ques divertixca
1907, p. 24)
997
divertixca y es divertixca (Gayano

Lluch, Rafel: Ni a linfern..., 1918,
p.12)
divertixmos divertixmos mentres
sona... (Barber: De Valencia al Grau,
1889, p. 15)
cat.
diverteixin:
divertixquen
salegrarem ques divertixquen (El
divertixquen que se divertixquen
divertixquen ques divertixquen
alcalde?, 1931, p.13)
divertixques vullc quet divertixques
(Bib.del Senado, Coloqui entre un
capador de la Gascunya y un sabater,
1808, f.7) En catal: vull que et
divertisques. Pera embambar al poble,
els catalaners fan hbrits morfolgics,
com eixe divertisques ahon mesclen el
subj. valenci divertixques en els
catalans diverteixis, divertesques.
divertixques que te divertixques
dividntsela dividintsela en iguals
parts (Ord. custodia de la costa, 1673)
dividix cat. divideix: se dividix entre
... (Ginart, Nofre: Reportori dels Furs,
1608, p. 177)
dividix dividix lo escut en dos
(BNM, Esquerdo: Trobes de Jaume
Febrer, c.1670)
dividix el segn, / dividix el cos
hum (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827, p.7)
dividixc val. yo dividixc; cat. jo
divideixo: el dividixc! (Maez, E.:
dividixca se dividixca (Instructions
perals novament convertits, imp. Joan
Mey, 1566)
dividixen dividixen (Fullana: Ort.

divinalla:
adivinanza,
divinalla
acertijo (Escrig: Dicc.1887)
divisar del llet divisare: mon
sentiment divisa (March, Ausias:
Poeses, c.1445)
divisar ben avisar / e divisar (Roig:
Espill, 1460)
divisar ahon divis al Drag (El
pardal Sis, que est dalt, 1797)
divisar divisar: ver, percibir, aunque
con-fusamente, un objeto (Escrig: Dicc.
1887)
divisat de da clar, / se retiren destes
coses, / per que son molt divisats (Ros,
divors del llet divortum; val. divors,
cast. divorcio, cat. divorci. Letimlec
expansioniste Corominas, per 1970, es
fisgava de Carlos Ros per usar la grafa
divors a mitants del XVIII, al ser
desconeguda en catal: Carlos Ros
vola que en valenci fos divors, i hi
insisteixen Valor-Giner, per estiguin
segurs que ning no els seguir
(DECLLC, 9, p. 208). Arrailat desde fa
sigles en valenci, hui est prohibit per
els colaboracionistes, que asoles
admitixen lequivalent catal:
divors divors: divorcio (Ros, Carlos:
Dicc. 1764)
divors els divors o la viudetat de...
divors a entaular el divors (Arnal, F.
divors divors: accin o fecto de
divorciar o divorciarse (Escrig: Dicc.
1887)
divors digu tot tremolantse: El
divors!... Y el divors? (Ferrando, J.:
998
En Bunyol y de paella, 1903, pp.11, 25)

divors En que ha fundat la demanda /
del divors? (Escalante: Un ratet en...,
1914, p.7)
divors demanar el divors! (Meli,
divors esta nit era la del divors (Puig
divors ha de prepararme vost tot...
pera entablar la demanda de divors
divors Vixca el divors! (Morante, J.:
divors saps que yo me resista al
divors... se divorsiarem y... soc
divorsi (Sendn Galiana: Ella, latra
y..., 1934, p.58,60)
dxeli Carlota, dxeli dos mil pesetes
doberes una chica de les Doberes
p. 70)
dobla nom de moneda del sigle XVIII,
com al castell y valenci: y una
dobla o dos de pa (Rahonament... que
Benifaraig, 1797)
dobl Chiqueta, ves barallant les
cartes! Gasparo, la dobl de sis danit la
discutirem (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.14)
doble el lletinisme duple asoles lusem
peral joc de botar la corda: Y nom
pots servir un doble? (Meli, F.: El
Malcarat, 1932, p.4)
dobleta moneda de poc valor: el
cambi de la dobleta (Balader: Miseria
y compaa, 1872, p.17)
dobleta y en u dels escupits tir la
dobleta (Gadea:
Ensisam, 1891,
p.502)
dobleta no son reals da huit ni

dobletes (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.51)
doblons que estic podrit de doblons
docentes cent brams / y docentes
palmedetes (Sento y Tito... per lo feliz
docents mil docents sixanta (Ros,
docents ms de docents motilons
docents docents: doscientos (Escrig:
Dicc. 1887)
dcil del llet docilis; 1 doc. may
fora dcil (Roig: Espill, 1460)
dcil, dsil es ms dsil que un gos
daigua (Rubert Moll: Colahuet y sa
dcil a vost / ser ms dcil que un
cuch (BNM, Paper curios pera fer lo
son amor, c.1740)
docte del llet dctu: docte
docte el meu mestre era molt docte
doctes ni los doctes (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
doctsim el doctissim Pare Ioan Lori
(Blay: Serm, 1666, p. 37)
doga del llet doga: un tonell lo
menos de dos mil cnters a guisa de
farol, ostentant en cada doga una figura
simblica (Garrot de sego, 5 de agost
dogal dogal (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
dogal lo dogal li fon tallat (Roig:
Espill, 1460)
dogal dogals de canem (Ocanya:
999
Llibre de cap. de Oriola, 1613, f. 131)

dogal corda y dogal (Vives: Entre
amics, 1877, p. 11)
dogo anglicisme aplegat en el sigle
XVII; 1 doc.: pareixen gosos dogos...
en collars (Coloqui nou... que sels
dogo y el dogo ... si no porta bos
(Barber: De Valencia al Grau, 1889, p.
14)
dol dol, dols: duelo, duelos,
confrontaci (Ros, C.: Dicc. 1764, p.
85)
dol Dol, dols: dol per son pare, lutos.
Dol: dulce (Ros: Dicc. 1764, p. 85)
dolcea dolea de parlar (Esteve, J.:
Liber, 1472)
dolcea dolcea: dulcura (Escrig: Dicc.
1887)
dolor -1 doc., com a mascul: del
continuu dolor (DECLLC, en Ausias
March, c. 1440)
dolorejar, dolorechar dolorejar
(DECLLC, en Ausias March, c. 1455)
ya
em
dolorejar,
dolorechar
dolorecha esta cama (Bib. Nic.
Dolorosa, pareixer la tots sen van
fent mala cara. Yo no se quna mosca
els ha picat que pareixen Doloroses (El
Bou solt, 1877, p.156)
dols pa de forment y dols (BUV,
Adoraci
de
Ihess
Crucificat,
Valencia, c. 1480)
dols, dolsos del llet dulcis: si en
molta de la que corre / tramusos
comprara amarcs, / no ducte li seren
dolsos, / y a sa muller marsap
sastresa..., c.1740)
dols al dols acudix ansiosa / y solcita
la abella (Gremio de Esparteros,

Beatif. Juan de Ribera, 1797)
dolsa armonia que sona tan dolsa
(Fenollar, Bernat: Lo passi, Valencia,
1493)
dolsa la dona... dolsa de gnit y
faenera (Canyisaes, Monver, 1909)
dolset magr... est dolset (Beltrn,
dolsoreta me sha posat una dolsoreta
as a la boca del ventre (Gadea:
Ensisam, 1891, p.511)
dolsos dolsos y pastisets (Coloqui del
escol y la viuda, s. XVIII)
dolsos dolsos... coques fines (La
Sambomba, 24 de desembre de 1840)
dolsos dolsos y rochos (Escalante: El
deu, deneu y noranta, 1861)
dolsos dolsos, mamela y puros
p. 23)
dolsos moniatos dolsos (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 116)
domaor el simptic domaor de fieres
1899)
domaor el ms gran domaor del...
domaor mhe casat en un domaor de
lleons (Vidal Corella, Vicent: Quna
domar doma y amansa (Roig: Espill,
1460)
domar y en ben domar viudes,/ jamay
serem destres (Siurana: Disp. de
viudes, 1561)
Doms un (l)lapidari de la gran ciutat
de Doms (Martorell: Tirant, c.1460)
domasquiner del llet Damascus >
Doms, ciutat de Siria. Qui treballava o
vena doms, teixit de seda de calitat:
domasquiner,
serici
damasceni
1000

domenge principi en lo domenge
4)
domer del llet ecles. hebdomadariu;
relligis que te un carrec semanal; cast.
semanero: als cabiscols y domers de la
Seu (BRAH, ms. Dietari Porcar, a.
1613)
Johana,
casera
de
domstica
domsticha d En Berthomeu (APH.
Sta. Mara dElig, Sig.168, testament,
26 febrer 1414)
domesticar domesticar (Roig: Espill,
1460)
domicili tenen domicili, yo no tinc
(Roi de Corella: La Segn del Cartox,
c. 1496)
domicili ses cases y domicilis (Nos
Don Phelip III: Pragmtica... duch de
Segorb, 1605)
domicili demanar en lo domicili
domicili fora de son domicili (Ginart:
domicili domicili, habitaci (BNM,
V. E. / 1346. Jurament dels Jurats de
Valencia, 1651)
domicili domicili: morada fija y
permanente (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
domiciliat encara que en Senta Creu /
estiguen domiciliats (BSM, Orti
domin cast. y cat. dominada: no
puc, me te domin (Sendn, A.:
dominanta dona en molt carcter y
reguinyosa: com ta mare es tan
dominanta y mon pare es tan ...
bolchaques (Cervera, J.: San Seren del
Monte, 1919, p.3)
dominaor auster y dominaor (Peris,

domin catal dmino: domin, fer u
domin: ser el primero que se queda sin
fichas (Escrig: Dicc.1851, 1887)
domin sucre, caf... una cullereta y
un domin (El Tio Cuc, n 66, Alacant,
1916)
domin El malahit domin. La
malahida manilla (Peris Celda, J.:
domin domin: traje talar con
capucha que slo tiene uso en las
funciones de mscaras (Escrig: Dicc.
1851, 1887)
domin esta nit amagaran les seues
canes baix la capucha dun domin...,
ell de domin negre, y yo de domin de
color (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, pp.42, 49)
dompedrer, dompedro el DCVB
arreplega este nom botnic del dicc.
Escrig, copiant quen castell es diu
dondiego: dompedro:... las flores
abiertas por el da... otras, al contrario;
se llaman en castellano dondiego de da
y de noche, respectivamente. Lo mismo
que dompedrer (Escrig: Dicc.1887)
dompedro la barraca, que rodech de
chesmillers y dompedros... (Marco
don prtam al coll empleat parsit,
pixav, membre de la noblea, etc.: un
Don portam al coll / hui, dem.../ pagant
sempre en besamans (Baoro el Rochet
de Alcser, c. 1790)
don sinse din tndrer ttuls de noblea,
pero res de dins: tinc un don... sinse
din (BNM, Ms. 14495, Prez y Serra:
Viva el lujo y fora penes!, choguet
bilinge, c.1890, f. 10)
donaire -del baix llet donarum: en
1001
estes festes, / si en algn donayre toca /

al poeta ms pardal... (BUV, ms.
Coloqui de Maluenda, Morla y Ordines,
c.1635)
donaire ab donayre. Ploma destra
donaire dir ab donayre (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p. 234)
donaire li respon ab molt donayre
(Serrano, T.: Fiestas seculares, 1762, p.
383)
donaire donaire: discrecin y gracia
en lo que se dice. Gallarda, gentileza,
soltura... (Escrig: Dicc.1887)
donalila donalila tu mateix (BNM,
1862, f. 6)
dnamos y dnamos un bon dia (El
Cullerot. Alacant, juliol 1898)
donaor de qufer intil llands: molt
donaors de qufer (Semanari Garrot
de sego, Alacant, 9 de setembre 1888,
p.3)
donapau un dona pau (Chabs:
Archivo, VII, p. 105; en doc. valenci,
any 1493) )
donapau un donapau de argent
(Archiu Mun. de Castell, protocol de
Francesc Jover, 18 de giner 1604)
donar Cerd ha donat deu lliures a
Rafel en Valencia (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
donar el premi ha donat... el premi
donar (Serres: Fiestas Reales V.
Desamp. 1667, p. 261)
donar prmit li donar per premi...
1660)
donar prmit premis dona la Ciutat
donar prmit donar distints premis
(Serrano, T.: Fiestas seculares, 1762, p.
77)
donar un prmit, donarli en cat. usen
lliurar: donarli un premi (Segn
donar un prmit Qu no li donen el
premit? (Serneguet, Ismael: Miss
Kakau, 1934, p. 19). Els catalaners han
impost lliurar.
donrlosel donrlosel (Barber: De
Valencia al Grau, 1889, p. 24)
donarmeu vol donarmeu per escrit
atre,1921, p.10)
donaro donaro de bona gana (En
Reyne, 1794, p. 3)
donaro uni de pronom fluix encltic y
caiguda de -h- muda: donaro per ben
empleat (Meli, F.: Tots a Nova
York, 1921, p.10)
doncell, donzell donzell, artemisa
Valencia, c. 1385)
doncell, donsell del llet vg.
*domnicellus, sinyoret; planta de
l'especie Artemisia absynthium; cast.
ajenjo : II liures de aygua de donzell
(DCVB, doc. valenci , any 1409)
doncell, donzell amarc donzell (Roig:
Espill, 1460)
doncell porte quatre diners de doncell
1650)
doncell un sucrer per Sant Dons / de
sucre y marsap feu / una sogra, y al
menjarla, / ms amarga quel doncell
doncella -del llet vg. *domniclla: a
viudes feu caritat, / dot doncelles
1002

de Parma, c.1794)
donsella nom de peix, Julis vulgaris y
Julis mediterranea: donsella est
Lyon, 1554, p.182)
donsella camareres / o donselles... si
son guapes (Les criaes, informes de un
agensiero, llibrera La Campana,
c.1850)
donsella Me muic... y me muic
donsella!, sinse tastar la lluna de mel
c.1915, p.14)
doncellea doncellea: estado de
doncella (Escrig: Dicc. 1887)
dnemeu pues dnemeu a la bona
1881, p. 14)
dnemeu ... dnemeu! (Peris, J.: La
matanza del serdo, Castell, 1911, p.
34)
Dons nom prpit valenci; cat.
Dions, cast. Dionisio: y Sent Donis
(Dietari de Jeroni Soria, 12 agost 1521)
Dons la nit de Sant Dons en
Valencia (Blay: Sermn de la
Dons anem a Sent Dons (Romans
Dons Sant Dons ya ha pasat, /y es
imposible que siga / atra volta el
Centenar (Recitado en do... de Sant
que..., 1743)
Dons el da de Sent Dons / en
Valencia vaig entrar / y mirant la
Sucrera... (3r. Rahonament entre el
Dons dirli al sinyor Dons...
(Escalante: Tres forasters de Madrid,
1876)
Dons, Sent la vespra de Sent Dons
p.26)
Dons la Vespra de Sant Dons
Dons ya sacosta Sen Dons, / piuletes
y... (Gadea: Ensisam, 1891, p.119)
Dons la festa de Sen Dons (Gadea:
Tipos, 1908, p.69)
Dons es la vespra de Sen Dons, nit
valensiana (Hern. Casajuana: La
Dons Rafel, Dons, Tomaset (Llobat
Ferrer,R.: En lo suor de ton front, 1926,
p.2)
Dons que a sen Dons... (Peris, J.:
Ms all de la lley, 1927, p. 49
dons los tres Reys ab dons insignes
(Mercader, C.: V. de f. P. Esteve, 1677,
p. 99)
donsaina el buf de la donsayna
(Mercader, C.: Vida de f. Pere Esteve,
1677, p. 329)
donsaina, dolsaina Chimo... la
dolsaina...! (A. Hist. Madrid. Moncn,
L.: Las valencianas, 1793)
donsaina la donsayna (Bernat: Un
donsaina no fa paper la donsayna
(Casademunt, J.: Un bateig en Burriana,
1871)
toque
la
donsaina
donsaina
Alacant, 1888, p.1)
donsaina, dolsaina tabalet, dolsaina
1942)
dolayner,
donsainer,
dolsainer
fistulator... (Exulve: Praeclarae artis,
1643)
donsainer as falta un donsainer (Un
1003
bateig en Burriana, 1871, p. 17)

donsainer En Tales son donainers
(Alcover, DCVB)
donsainer el donsainer vindr al alba
19)
donsainer en casa del donainer...
p. 94)
donsella del llet vulgar domnicella:
y unes donselles den de Patraix
f.158)
donsella, doncella doncella; plur.
doncelles (Orellana: Cat. dels peixos
del Mar de Valencia, 1802)
donsella a estes donselles les alaixes
donsella, doncella doncella: mujer que
no ha conocido varn. Criada que sirve
a la seora. Pez de mar, de un palmo de
largo... color entre amarillo, rojo y
pardo(Escrig: Dicc. 1887)
viuda no
donsella donsella, /
havent... (El Canari, vol 2., Castell,
1883, p.12)
propi duna donsella
donsella
p.114)
donsella la donsella, per el foro (Puig
donsella psam donsella o cuinera
1933, p.20)
donsellos pardicament: y els dirn
de hui en avant, donsellos u
ordenanses (El Blua, Castell, 21
febrer 1892, p.3)
donyet el valenci donyet, terme propi
del horta de Valencia (DECLLC)
donyet donyet: duende (Sanelo: Dicc.
1805)
donyet -derivat del llet dominus;

emparentat en el tamb castell duende:
al duende, al donyet (Coloqui de la
donyet donyet de pou: duende
dor dor, dorahor, dorar (Escrig:
Dicc. 1851)
dor nom de peix; cat. daurada:
sapi que soc dor y no vullc eixa
carn (Garca Martnez, J.: Silvestre el
de Carcaixent, Alacant, 1890, p. 20)
dor yo preferira peixcar una dor
p. 19)
dor te una chapa dor (Quevedo, C.:
doraba los cabells li doraba (Bib.
Nac. Mulet: Ms. Inf. Tellina, c. 1660)
dorada dorada, te la amargor
amagada (Ros: Tratat, 1736, p. 98)
doradella doradella: doradilla, yerba
(Ros, Carlos: Dicc. 1764, p.86)
dorades ab potes dorades (Coloqui de
Tito y Sento, 1789, 4part)
dorades bandejes dorades de lAlcora
(Lloant al Reyne, Imp. V. de Laborda,
1802)
dorades y se li donarn dorades al
foc (El Mole, 1837, p. 28)
doraes doraes estn, crec (Fambuena:
Un francs en Almsera, 1877, p. 12)
doraes unes lletres doraes (Bernat,
doraes lletres sobredoraes (Liern, R.
M: En les festes de un carrer, 1864, p.
20)
doraes barandilles doraes (El Tio
doraeta coca en tonyina, la seba
doraeta, no crem (Llibret Foguera
1004
dorantlo vostre escut dorantlo per atre

cuartell (Peris: Rialles del voler, 1928,
p. 70)
dorador tindre ocassi de haver ass
doradors (Llibre Confrara del Roser
de Cinctorres, 1673)
doradors dels doradors... els balcons
dorats estaven (Relaci entre Tito y
doraor dorahor (Escrig: Dicc. 1851)
doraor de dorat ...el distinguit...
doraor Don Manuel Marn (El Bou
solt, 1877, p.151)
dorar donar a dorar les dos imagens
dorat derivat dor, de color del or:
mig llit de camp dorat (AMC, Inv.
Sta. Mara de Castell, c. 1620)
dorat, sobredorat un calis y patena
sobredorats (AMC, Inv. Santa Mara
de Castell, 30 de giner 1688)
dorat ab claus dorats (Relaci de un
llaurador, reliq. de S. Pere Pasqual,
1743)
dorat una gasa en caps dorats /
prengu (Coloqui nou, en que es
seda, any 1743)
dorat sombreros dorats... en galons de
or (Coloqui... referixen les festes a la
Proclamaci, 1746)
dorat bast de plata tot, y dorat
(Rahonament, 1759)
dorat els balcons dorats estaven
dorat bous / de pota y cuernos dorats
de Parma, 1794)
dorat navaixa en mnec dorat (BNM,
dorat fil de metall dorat (Escrig:

Dicc. 1851)
dorat el resultat es un oli ms dorat
(Fags de Rom, N.: Aforismes rurals
p.69)
dorat bon da, clavell dorat (Mora: El
cap dOlofernes, 1872, p. 5)
dorat capoll dorat ple de flocs y
dorats (Colom, J.: Cuatre comics
docasi, 1873, pp. 9,14)
dorat:
dorado
(Escrig,
dorat
dorat tot dorat (Vidal Corella,
Vicent: Quna lluna de mel!, 1934,
p.18)
dorat el raim dorat (Llibret Foguera
14 de Abril, Alacant, 1936, p. 9)
dorat un chfer es el ensmit dorat
dElvireta (Rocabert: Els castigaors,
1931, p.8)
dorat arrs...est tan bo... tan dorat!
Alacant, 1960)
dorats tot ple de dorats botons
1859, p.25)
dorats els botons tan dorats (El Tio
dorats cuatre galons dorats (Peris
dorc dormir; pres. ind. 1 p. s.: val.
yo dorc; cat. jo dormo: y dorc com un
salvache (Coloqui... un llaurador li
any 1758)
dorc vist lo que he vist... ni sosegue, ni
dorc (Relaci entre Sento y Tito... a
dorc yo ya mha dorc (Coloqui de la
dorc dorc per lestiu baix dun abre
1005
(Els chics educats, 1846, p. 26)

dorc (yo) dorc en calses (Gadea:
Ensisam, 1891, p.253) En catal: jo
dorm amb mitges.
dorc en t pense nit y da, hasta cuant
dorc (Fuster, L.: El nano de la falla,
1894, p. 5)
dorc pense que no dorc (Casajuana:
dorc hasta cuant dorc tensomie
(Peris, J.: El banquet de lalquera,
dorga no hi dona que dorga mentres
li palpen la figa (Baldov: El virgo de
dorga no saben ms que charrar, y que
dorga la faena (Balader: Les beseroles,
1874, p. 8)
dorgau son ya les dotse. Dorgau en
calma (El pare Mulet, 1877, p.12)
dorguera que dorguera sinse tindre
son (La Donsayna, 1845, p. 104)
dorgueres sempre guapa, y cuant
dorgueres... (Capilla: Una nugol
destiu, 1871, p. 13)
dormideta agarrar la dormideta
1933, p. 1)
dormidor del llet dormitriu;
generalment aludix als dormitoris de
convents, hospitals, cuartels, etc.: les
monges... del dormidor escuses prenen,
fingint mal tenen (Roig: Espill, 1460)
dormidor en lo dormidor de les
dones (Manual de Consells de Ganda,
1543)
dormidor dormidor del ganao, el
dormidor dels pardals... (Escrig: Dicc.
1851) Tamb el DCVB, copiant a
Escrig, dona dormidor com el puesto
ahon dormixen els animals: borregos,
vaques, picolins, etc.
dormil cat. dormilec: dormil

dormil perque son molt dormilons
1921, p.10)
dormil Vlgam Deu, qun dormil!
dormitori sustancia pera dormir
dormitori (Col. de dames, c.1500)
dormitori del llet dormitorium.
Habitaci pera dormir dormitori
dormitori a la porta del dormitori
p.36)
dos els catalaners diuen als chiquets
que escriurer el femen catal dues es
ms cult o delevats registres formals;
pero amaguen quel cardinal dos,
mascul y femen, ha segut patrimonial
en idioma valenci y en registres molt,
pero que molt formals; y no asoles en
eixemples aislats de St. Vicent Ferrer,
Martorell, Ausias March o Esteve; sinos
en tota la lliteratura valenciana dasta
lampastr de floralistes y ttaros
valencians del IEC. El num. fem. dos
es lnic usat en valenci modern,
mentres quen cat. tenen larcaisme
dues, com al castell antiu (ix, per
eixemple, en Berceo y Cantar del Cid):
dos dos maneres (Ferrer, St, Vicent:
Quaresma, 1413)
dos dos tovalloles (Inventari Ausias
March, 1459)
dos dos hores (Roig: Espill, 1460)
dos dos hores (Alcanys, Lluis:
Regiment preservatiu, 1490)
dos en dos parts se partien, al modo
quels... (Roi de Corella: Lo Primer
del Cartox, 1496, f. VI)
dos les dos parts del partit fill (Pere,
1006

1510)
dos dos dones (Llull: Blanquerna,
traduit al valenci, 1521, f. 39, r)
dos tenen dos cubertes (Pou:
dos dos cartes majors y quatre
chiques (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, p. 110)
dos
hores (Constitucions
dos
dos per dos causes (Blay Arbuxech:
dos dos tniques, dos camises (AMC.
Inv. Sta. Mara de Castell, 1668)
dos entre dos carrasques (Archiu
Mun. de Culla, doc. 10 / 3, 669, 18 maig
1715)
dos trau dos pistoles (BUV. Ms. 668,
dos dos portes (Ros, C.: Tratat de
adages, Valencia, 1736, p. 77)
dos ixqueres en les dos dones (El
dos a dos mans (Prudent raonament
que fa Pepo Canelles, 1784, p. 4)
dos dos pesetes li don (2 part, en la
que es referix com el tio Joan Senn...,
1797, p. 1)
dos a la dreta, dos portes (Mentres
dos en dos paraules (Bada y Adell,
dos, fer un me convida al cafet / a fer
un dos de resoli (El Bou solt, 1877,
p.221)
dos te dos porgues en lo cos
dos fa dos hores (Pastor, Vicent: Un
dos Focle! ...volen dos pesetes?
p.18)dos dos bales tinc... son dos

vides (Peris: Terres malahdes, 1919,
p. 28)
dos hu han vengut dos criaes a esta
casa; dos dones (Alberola: Lamo y
senyor, 1927, p. 12)
dos a la dreta, dos cases (J.G.: Arre,
dos si es fem dos sireres de eixe
herbero (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 4)
dos dos coses no magraen (Valls: El
dosel, dosell cat. dosser: que baix de
eix dosell (Serres, Miquel: Real
Academia, 1669, p. 107)
dosel y en la Casa del Consell / baix
un dosel... (Coloqui de les inumerables
dosel qu ben posat baix dosel
dosel y baix dosel (Sento y Tito... per
lo feliz Part de Luisa de Parma, c.1794)
dosel dosel: mueble ... colgadura por
detrs del sitial... (Escrig: Dicc. 1887)
dosel dosel, ahon estiga una llauraora
p.22)
dosel Alacant te per dosel... (Llibret
53)
dosentes pot retirar ma filla dosentes
pesetes (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.13)
dosents li guanyara dosents duros a
eixe (Hernn Corts, M.: Fora baix!,
2 ed. 1900, p.6)
doset ni ha pogut ferme un doset
(Balader: Miseria y compaa. 1872, p. 8)
doset un got o ms de vi o atra
beguda: me vaig a ferme un doset
1007

borles, 1874)
doset A San Roc de Canet figa y
doset (Breva, Vicent: Anem a la
doseta doseta: lo mismo que panecillo
o molleta (Escrig: Dicc. 1887)
doseta lo mateix que duo o parella:
Sento Clavilla, / Pep del Roig.../ quina
doseta (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.146)
doseta pa paregut a la rosquilleta:
alg demana una llonganisa y una
doseta per el cam (El Blua, Castell,
28 febrer 1892, p.3)
dosis heleniste modern, del sigle XIX;
cat. dosi: dosis (Escrig: Dicc. 1851)
dosis donarli una dosis no chiqueta
deixarop (El Bou Solt, 1877, p. 262)
dosos pl. del numeral dos: uns y
dosos (Llombart: Abelles y abellerols,
1878, p. 46)
dosos els dosos... els tresos (Peris
dot dot (Escrig: Dicc. 1851)
dot yo te la done dot (a la chicona) /
en lo millor de ma casa (BNM, Ms.
1859)
dot ella est molt ben dot (G.
p. 9)
dot dot de bon servisi de begudes
p. 1)
dotaes les ha dotaes duna gran
prudensia (Gadea: Ensisam, 1891,
p.493)
dotor de sec Compost per Basiliet, y
escrit per lo mateix Dotor de sec
valencians, a. 1728)
dotor de sec prengu el coloqui el

ms docte; / que es un dotor de sec, / y
relat entre dents / lo que pogu del
romans (Romans... en que es declaren
les virtuts dels Pixavins y les faltes dels
Pepos, c.1730)
dotor han de ser barbers, dotors y
abogats (Consell de una mare a una
dotor ... si fora ya cas. Home, no siga
dotor (Fambuena: Fer les cartes, 1881,
p. 22)
dotor de cuina dotors de cuina se yo, /
que de tots tenen que dir... (Gadea:
dotor de velluter opini o jui
equivocat: no vullc siga ma sentencia /
dotor de belluter (sic) (El Bou solt,
1877, p.280)
dotora una agela molt dotora
(Llombart, C.: Abelles, Valencia, 1878,
p. 34)
dotora cuant dotora sera!, una beata
dotora que no siga tan dotora
1898)
dotora esta dotora... (Peris Igual: La
25)
dotora cast. cotilla: Che, esta mora /
se coneix ques ms dotora... (Esteve:
dotora Vost es una dotora! Se li
coneix a la llegua! (Alcaraz, J.: Vullc
besarte, 1931, p. 19)
dotora mira que les dones son
dotores (Herrero, J.: En temps de la
dotora en qun disimulo mha dit
dotora (Llobat Ferrer: Ho ha fet el fill
1008
dotorechar, dotorejar dotorejar:

curiosear (Escrig: Dicc. 1887)
dotorechar lo nic que fan es traure el
cap per les ventanilles del carruache pa
dotorechar (El To Cuc, n 124,
Alacant, 1917, p.2)
dotorechar la Bellea senvinga a
dotorechar (Llibret Foguera P. de las
Monjas, Alacant, 1948)
dotorera veus; aix es dotorera
(Dimats 13!, 1877, p. 19)
dotorera tanta dotoreria (Arnal, F.
dotorera all va una dotoreria: per
que...? (El Bou Solt, juliol 1877)
dotorera a vore si la dotorera li la
lleve yo... (Barchino, P.: Qu talla
dotoreres, dotores de dotor, lo
dotorejat: tot aix son dotories que a t
no te importen...
monsergues y
dotories (El Tio Cuc, n65, n 156,
Alacant, 1916, 1917)
dotoreres ya sabem que son
dotoreres que a vost no li van ni li
venen (J. G., Josep M: Fallo a
dotores dotores (Mart Gadea, J.:
Ms, Tipos despardenya y sabata, c.
1890)
dotors y els Dotors de Medicina
1789, p. 5)
dotors de carrer dotors de carrer o
de sec (Coloqui trilinge, 1809)
dotors no saben estos dotors si es font
o es una tort (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1930)
dotera Eu! Atra dotera! (Quevedo,
C.: Per menchar carn de burro, 1932, p.
11)
dotrina del llet doctrna; cast. y cat.
doctrina: predicava /... en lodesert sa

alta dotrina (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.157)
dotrina la dotrina que els Pares...
Nebot, 1813)
dotrina si pareix la canyeta de la
dotrina! (Escalante: La senserr del
mercat, 1871)
dotrina y tots els questn enterats en
dotrina cristiana (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p.90)
dotrina donar canyaes: Est
ensenyant la dotrina? (Peris: La
dotriner doctrinet, lo mismo que
dotriner (Escrig: Dicc. 1887)
dotrineta el valenci dotrineta
(DECLLC)
dotrineta a fe que no llegirs la
dotrineta (Coloqui trilinge o coloqui
cantonets en llet entre Maci y l Mestre
descola dun poble de lhorta de
dotrineta piles de catons, dotrinetes,
aritmtiques... y una casporreta de
canya (Navarro y Reig, V.: La pau
dotrinetes, orelles com a y en dos
orelles com dos dotrinetes (Galiana:
dotrinetes, orelles com a y fent una
orelles com a dotrinetes (Caps y
p. 80)
dotrinetes, orelles com a unes orelles
com a dotrinetes (Mart Gadea: Tipos,
modismes, apndix, 1908, p. 48)
dotrinetes, orelles com a ficarles
roges a colps: ms calent que un all y
les orelles com a dotrinetes (El Mole,
1009
1837, p.89)
dotse y davant dita custodia portaven
dotse aches dotse capellans (BRAH,
dotse ab dotse antorches (Gil, Vicent:
Relaci del segn Centenar, 1655)
dotse, en camisa de dotse vares
diferent al castella en les medides, pero
en el mateix significat dambolicarse la
vida (mos ve de ladopci de chics en
la Etat Mija?): qui et mana a tu a
eixirten del regat, y ficarte en camisa de
dotse vares (Galiana, Lluis: Rond. de
rondalles, 1768, p.28)
dotse all eli eli de les dotse (Galiana,
L.: Rondalla, 1768, p. 57)
dotse, dotce aix de les dotce y quart
dotse o deu, o dotse (En obsequi dels
dotse dotse des que... (Conversaci...
sobre la venguda de Suchet, 1813)
dotse les dotse de la nit (La creu del
p.6)
dotse Hui a les dotse? (Escalante:
Fuchint de les bombes!, 1873, p. 9)
dotse dotse pesetes al mes (Martnez
p.84)
dotse cuant tquen les dotse sent roido
de caenes (Comes, F.: Sabater y
dotse en lo balc hasta les dotse
(Mart, L.: Pepe el curandero, 1928, p.6)
dotse y cuant toquen les dotse y...
(Comes, P.: El Trull, 1929, p.18)
dotse les dotse menos cuart (Romn,
1937, p. 33)
dotse son les dotse de la nit (La

dotsena gomes... les millors, fines,
fortes... una peseta dotsena (Anunci en
El Cuento del Dumenche, 21 joliol
1918)
dotsena de flare de tretse unitats: sis
dotsenes! Contaetes; y una de flare
dotsenes un conill masclot, que les
cres les va a fer per dotsenes
(Angeles: Al treballaor, faena,1926, p.12)
dotsenes cuatre dotsenes de bescuitets
de llengeta (Sendn: Ella, latra...,
1934, p.53)
dracma del llet drachma; 1 doc.:
drachma (Roig: Espill, 1460)
draga del fr. drague; 1 doc.: el talent
se medix com una draga, per lo que
trau (El Mole, 1865, p.445)
drap drap: golpe dado con un trapo.
Pegar una drap (Escrig: Dicc. 1887)
drap Pera quem peguen una
drap! (Melia, F.: El pare Canuto,
1921, p. 13)
drap li ha tirat la drap (Peris:
drap no vos pegue una drap per
no... (Barchino: Qu talla labaecho?,
1924, p. 12)
drap Qu tenim? La gran drap, ja,
ja! (Barchino, P.: La embol, 1925,
p.4)
drap a que te pegue una drap...
p.7)
drap trali una drap a la hiena!
p. 15)
drap de... drap me tombaren la
chistera (Herrero, J.: En temps de la
drap la gran drap (Beut, Pepe:
1010

drap pegueume una drap (Llibret
drapaes Ch, t, drapaes no... (Peris:
drapaes em tiraren drapaes (Peris, J.:
Ms all de la lley, 1927, p.)
drapaes soltarli cuatre drapaes
falles!, 1934, p. 27)
draper -cat. drapaire: sastre, draper
draper draper (Exulve: Praeclarae
draper draper (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
draper, drapero catal drapaire: el
drapero (El To Cuc, n 119, Alacant,
1917)
drapers drapers poden donar als
sastres (Nofre: Reportori de Furs,
1608, p. 89)
dretea dretea: derechura (Escrig:
Dicc. 1887)
dretea dretea, valenci (DECLLC, 3,
p. 201)
dretet va dretet al infern (Arnal:
dretet dos ditets dretets de vi
sembaula, y cap a casa (Llombart:
Tipos dauca,1878)
dretet en cuant te tingues dretet...
p.18)
dril varietat de teixit conegut desdel
sigle XIX en Espanya, del tim ingls
drill: vist una blusa de dril (Baidal
18)
dril en una bata de dril y en un
espolsaor (Salvador, Carles: Un negosi
drlec sinse aparent relaci en el fr.

drle, bromiste, guilopo simptic,
chists. En el text valenci equival a
dins: els afisionats valencians que
poden dispndrer de cuatre drlecs pera
ferse en una llisensia descopeta (El
Bou solt, 1887, p.269)
dromedari -1doc.: dromedari (Roig:
Espill, 1460)
dromedari
(Pou:
dromedari
dromedari com un dromedari
v.207)
dropa estava la dropa mosa en la
cuina (Coloqui nou del poticari,
s.XVIII, v.197)
dropo -1 doc., en valenci: pera cinch
dropos (BUV. Ms. 13. Rel. carrer d
Alboraya, 1687)
dropo dtim desconegut; astut en
males intencions: si es dropo dir ques
honrat (Ros, Carlos: Roman... les
dropo pera dropos (Ros: Tratat,
1736)
dropo perque els dropos tenien...
p. 77)
dropo, drope ixia un drope playante
dropo dropo: hombre despreciable por
su mal porte y cualidades (Escrig:
Dicc. 1887)
du en cuant el guipe du trabuc
Roc, 1864, f. 15)
du Qui li plancha la roba que du
damunt? (BNM, Ms. Eixarop de llarga
vida, c. 1865)
du du els pantalons (Escalante: A la
1011

du el sentit que du (Colom, J.: Cuatre
comics docasi. 1873, p. 7)
du alguna tramoya du (Vives, R.:
du els du contats en la m (Gadea:
Ensisam, 1891, p.204) En catal: els
duu comptats amb la m .
du cat. duu: du una paraeta de
caballets de cart (Haro, M.: Hi que
du en lo cap du un sombrero
1931, p. 5)
du Qu du el dabans en la ma?
(Thous, M.: Llibret Falla Plaa del
Abre, 1944)
dua, dues, dua verp dur; imp.
dindicatiu... ocasionalment: yo dua, tu
dues, ell dua, etc. (Castellano, Miquel:
La conj. verb. valenciana, 2001, p.92)
dualiste dualiste: partidario del
dualismo (Escrig: Dicc. 1887)
Duardet el vinorro que sengolix
Duardet (del crcul dAlacant, ahn
mon amic Duardet Monllor Rabasa era
lestrela, c. 1985)
Duardo resitant un vers de Duardo
1929, p. 11)
duble -1 doc.: llmina de llaut o plata
junt en atra dor, al 10 20 % del
conjunt: el anell ... es de duble (El
ducta qui ho ducta (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
ducta Yo no em burle. Pero ducta?
24)
ducta vost ducta de mi (Vicent, J.:

ducta ducta, pero al fi sacosta
ductant ductant. Bon da (Beltrn, E.:
dotse -del llet duodcim: cast. doce,
cat. dotze: de dotse anys (BRAH, ms.
Dietari Porcar, 7 de juny 1610)
dotse perque a dotse lliures (3 part
dragonot parlant duna chicona
cuinera: sola a voltes cridarme / un
dragonot llepa plats (Coloqui... un
dropo -del llet hydropicus, per la
torpea de moviments del hidrpic: da
un llobs vell y dropo (Mulet: Tratat
del pet, dc.XXXIV, c.1650)
ductar, duptar del llet dbtare,
lacomodaci consonntica al valenci
modern escomens prnter, deixant la
sonora -b- per -p- > -c- (dubtar > duptar
> ductar):
ductar no duptant en res (Villena,
Isabel de Vita Christi, 1497)
ductar, duptar yom dupte que
may... (Lo Procs de le solives, 1497)
ductar, duptar duptarem (Llull:
LXX)
ductar tindreu que ductar (Col. de les
1728)
ductar Yo ductar? (BNM, Ms.
14108, Alemont ti li, c, 1860, f. 23)
ductar no tindrs de qu ductar
ductar may aplegue a ductar
(Torrom, Leandro: Les choyes de
Roseta, 1874, p. 20)
1012
ductar no cal ductar (Pastor, V.: Un

ductar aplegant a ferme ductar (Peris
Celda: Terres malahides, 1919, p. 2)
ductar he aplegat a ductar de...
ductaro ductaro, perque les proves...
ductaro no cap ductaro (Civera
Esteve, R.: Els baches, 1912, p. 24)
ductaro cat. dubtar-ho: serem rics; a
qu ductaro (Miralles, A.: Entre un
ductat no falta qui ha ductat (BUV,
ducte ductes (Establiments Vila de
Villafams, 1630, f. 35)
ducte sens ducte (Bib. Loaces
dOriola, Ms. Mulet: A Maciana, c.
1640, v. 591)
ducte ducte (Establiments de
Vinars, 1647)
ducte sens ducte que vost es frare...
qui ho ducta (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
ducte no ducte (Mulet: Tractat del
pet, c. 1650)
ducte no ya dupte (sic) (Carb, Josef:
en Luces de aurora, 1655, p. 333)
ducte sens ducte en cada camal
Melisenda, c. 1660)
ducte no ducte yo, que sent tan
docte... (Ballester, J. Batiste: Ramellet,
1667, p. 20)
ducte posen ducte aquells infels
(Batiste Ballester, I.: Ramellet del
bateig, 1667, p. 21)
ducte lo que es sert, y no te dupte
(sic) (Serres, M.: Real academia, 1669,
p. 108)
ducte y del ducte nos traurn (BUV,

137)
ducte el meu cap ser, sens ducte, /
com... (Ros, C.: Coloqui pera riure de
ducte as sens ducte (Ms. de Jusep
a.1735)
ducte Esteve el Sacrist, / de qui ducte
alguna volta (Recitado en do... de
Sant Pere Pasqual de Valencia, en les
ducte sens ducte (Villancicos de la
Catedral de Valencia, 1761)
ducte ducte, que Vicent va ...
1762, p. 157)
ducte lo que no te ducte es que...
1768, p. 76)
ducte sinse ducte predic (BUV,
ducte si, si, sens ducte (Len, Carlos:
ducte no poses el menor ducte (Bib.
Nac. Conv. entre Saro Perrengue, 1823,
p. 7)
ducte eixir de ducte (Batiste Gmez:
Coloqui entre Goriet y la Chora, c.
1850)
ducte not capia ducte (Aforismes
rurals en catal, traduits al valenci,
1853, p. 59)
ducte en ducte estic (BNM, Ms.
Sen Roc, 1864, f. 6)
ducte ningun ducte moferix (Liern,
30)
ducte en el ducte de... (La creu del
1013
ducte sense ducte em morira

14)
ducte sinse ducte (El Bou Solt, 1877,
p. 117)
ducte no cap ducte (Escalante: Oros
son trunfos, 1878)
ducte dispensa que ho ducte (Liern:
ducte no hi ducte que... (El To
Gabia, Novelda, 7-1-1884)
ducte eixir de ductes (Escrig,
ducte sinse ducte... este talla el
abaecho (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 53)
ducte no cap ducte (Escalante:
ducte te algn ducte en eixa materia
p.18)
ducte sinse ducte (El Liberal,
ducte sense ducte (Soler, Santiago:
ducte dolces y bones, sense ducte ...
ducte no vos capia ducte (Martnez
128)
ducte no cap ducte (Escalante: Un
ducte ... ducte, aix ser (Breva,
1916, p. 8)
ducte que posa en ducte (El Tio
ducte sinse ducte (Virosque, A.: Un
cambi dhabitasi, 1917, p.7)
ducte y no cap ducte (Moll Ripoll,
p. 6)
ducte tinc moltes ductes (Alberola y

Serra: Terres secanes, 1924, p. 14)
ducte sinse ducte (Serred: Els cuatre
seros, 1926, p. 13)
ducte no cap ducte (Peris Igual, J.: El
banquet de lalquera, Castell, 1928, p. 5)
ducte ducte, es eixemple (Llibret

Foguera Espoz y Mina, Alacant, 1930)
ducte no hu ductes! (Ferrer, L.: A la
ducte ducte (Llibret Foguera Raval
ducte no el capia ningn ducte (Valls:
La verbena, Alcoy, 1935, p. 12)
ducte per qu ductes? (Moliner
Valls, A.: Ciutadans, odieu la guerra!,
1936, p. 29)
ducte no crec que t tingues ducte
Alcoy, 1937, p. 37)
ducte si tens ducte... (Mallent,
Rafael: Episodis tranviaris, 1949)
ducts el ducts, veh de la Creu
(Clrigues, Vicent: Consulta que li feu
Mas el Ducts, 1820)
ducts ducts: dudoso (Escrig: Dicc.
1887)
ductosa es ductosa (Aforismes
catalans traduits al valenci, 1853, p. 6)
ducha del fr. douche; tant en val. com
en cast. es vocable modern (la RAE
larrepleg en 1884); el barbarisme cat.
dutxa es ms tardiu ; 1 doc.: aubert de
7 del mat a 5 de la vespr... Duches
(Mart: El organiste de Sollana, 1915,
anunci publicitari en fulla 19)
ducha A quhas (sic) anat? / A
pendre una ducha de malves (Folch,
R.: El curandero de grasia, 1916, p.24)
ducha roido dins de la ducha (Peris
Celda: Nelo Bacora, 1918, p. 7)
ducha mamagar per si acs en... la
1014
ducha (Barchino, Paco: La barraqueta

del Nano, 1921, p.13)
duches ... del Almirant. Duches. Entr
per los carrers del Milacre (anunci en
Pensat y Fet. 1930)
ducha en la fonteta, / se donaren a la
ducha (Rives, A. S.: Garroleta, Llibre
festes Arrabal Roig, Alacant, 1958)
duchos atres hia... duchos, que baix
nom de patriotes... (Bellver, Blay: La
duelo com acab el duelo (Bernat,
duell del llet *duciculu?: conducte
estretet o forat pera donar eixida al
llquit dalguns recipients: puix la roba
la embonyiga, / y el lleixiu, per lo duell
/ no passa com es degut (Coloqui de
les moltes rinyes... entre sogres y nores,
a. 1758)
duell ms borrachos que seps y
amorrats als duells de les botes (Caps y
duende dimoni deus de ser, o duende
(Lpez, Vicent: Sacro Monte Parnaso,
1687, p. 43)
duendet si ta eixit la lotera,/ o tens en
lo pou duendet (Abaristo, pe de obrer
de Vila, o manobre, 1813)
duendo en valenci tenim donyet,
duendo, huendo y lluendo; en castell,
duende: duendo... en el Maestrat
(DCECH, 2, p.529)
duenyo castellanisme sinnim del
valenci amo: ac vingu com a
Duenyo (sic), / sen entr dins de
Valencia (Memorial dels obsequis fets
per Valencia, 1802)
duguent per lesquerra duguent als dos
inglesos (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 28)
duguent duguent un tas de caf en
llet (Herrero: En temps de la Dictaura,

1931, p. 9)
duguent velarisaci valenciana del
gerundi de dur: duguent (Castellanos,
M.: La conj. verbal val., 2001 p.92)
dula verp + encltic: dula cap as, que
tinc un gos que... (Gadea: Ensisam de
dula dula: del arbic clsic daula
(DECLLC)
dula -1 doc. dula, en document illicit
de 1378 (Corominas: DECLLC)
dula de la dula de Benihay (APH.
Sta. Mara dElig, Sig.168, sentencia, 9
deembre 1423, f.33v)
dula mul o mula, trets de la dula
dula dula: el hato de ganado mayor
perteneciente a todos los vecinos del
pueblo
(Salv,
V.:
Gramtica
castellana,
apndice
de
voces
valencianas, 1838)
dula de lleons ning mespanta... ni
una dula de lleons, escrit llaons
(Vercher: En la vel, 1865, p. 26)
dula Tindrs all moltes novies. Una
dula! Y ben regrn (Liern: Telmaco
en lAlbufera, 1868)
dula, anar a la anar o tirarse a la dula:
vivir en holgazanera picaresca...
dula dula: manada de ganado. Vivir en
holgazanera picaresca... (Escrig: Dicc.
1887)
dula t no saps lo ques viure a la
dula, com els animals (Vicent Alfonso:
El Trull, 1929, p.13)
dula bancals... despus quels rega la
dula (Llibret Foguera Chap, Alacant,
1955)
duler duler: porquero, vecero
(Rosanes, 1864)
1015
dulero voces valencianas... dulero: el

guarda de dicho hato (o dula) (Salv,
V.: Gram. castellana, apndice de voces
valencianas, 1838)
dulero ... burres y pollins y machets...
van aon el dulero vol (El Mole, 1841,
p. 375)
dulos dulos curt dende chiquets (Caps
p.13)
dlilo dulilo (Llorens, J. B.: Tona y
dulo y si plora dulo enseguida
car?, 1926, p. 9)
dulsinees rstiques, de la Dulcinea
cervantina: a defendre pit a pit / a les
ninfes dulsinees (Batiste Llopis, cego
dAlacuas: Defensa de les dones, imp.
La Regeneracin Tipogrfica, c.1850)
dume dume un puro (Celuloide,
Foguera Nunca es tarde, Alacant, 23IV- 1928)
dumenche, dumenge del llet dies
domincus, diem domncum, eixiren
moltes corrupcions que, a lo llarc dels
sigles, donaren les conegudes grafes
modernes entre les neolletines: cast.
domingo, cat. diumenge, it. domenica,
rum duminic, fr. dimanche y les
valencianes
dumenge,
dumenche:
dumenge es la forma general
valenciana (Corominas: DECLLC)
dumenche, dumenge paralelos en
valenciano: dumenge... domingo: Dons,
Dionisio (Corominas: DCECH, 1,
p.61)
dumenge traguerenlos un dumenge
(BNM, Ms. 7447, Crn. Guillem
Ramn, c 1519, f. 4)
dumenje peix ques peixca dumenjes
(sic) y festes (Llibre de la peixca de
Alacant, 1578, f. 33)

dumenche, dumenge festa que fonch
lo dumenge (BRAH, Ms. Porcar;J.:
Dietari, 1599, f. 39)
dumenge dumenges o festes (Const.
dumenge lo primer dumenge (Archiu
Parroquial, Llibre Conf. del Roser de
Cinctorres, 1613)
dumenge y lo dumenge en la Seu
(Archiu M. Oriola, Pregn fiestas Conv.
Santa Ana, 1628)
dumenche lo dumenche es feu...
(Ayerdi, J.: Noticies de Valencia, abril
1661)
dumenge el dumenge que ve (Archiu
Mun. Alacant, Armari 11, Lib. 1. f. 35,
any 1688)
dumenge dumenge (Granel, P.: Vida
de Gregorio Ridaura, 1704, p. 27)
dumenche festes y dumenches (Ros:
2)
dumenche, domenge domenge o
dumenge (Ros: Tratat, 1736, p. 117)
dumenje lo dumenje (sic) en eixir
setembre 1738)
dumenge lo dumenge pasat (2 part,
en la que es referix com el tio Joan
Senn, 1797, p. 1)
dumenche, dumenge dumenge, dia 25
de Agost del dit any 1720 (BV. Ms.
dumenche en les festes y dumenches
(Romans y coloqui nou pera divertir...,
16 de deembre 1733)
dumencheel dumenche / cinc de
Deembre (Discret rahonament, queixa
Seu, 1802)
1016
dumenche, dumenge el dumenge

parlarn ms (Bib.del Senado, Coloqui
sabater remend de Valencia, Imp.
Laborda, 1808, f.12)
el
dumenche
dumenche
1820)
dumenche deixaro pera el dumenche
que ve (La Donsayna, 1845, p. 152)
dumenche vel dumenche (Mentres
dumenche com a ques dumenche
y (Ms. Rochano: Pepeta la Molinera,
1861, s. f.)
dumenche pera els dumenches
13)
dumenche hui dumenche y bon dia
vida, c. 1865)
dumenche el dumenche de casa ixc
21)
dumenche quant es dumenche
(Lladr: La boba y el embobat, 1872, p.
12)
dumenche el dumenche sen anaren de
paella (El Tio Cavila, 1873, p. 14)
dumenche podreu vindre el dumenche
que ve (Chiste de les filaneres, c.1850)
dumenche cada dumenche una misa
p.15)
dumenche, dumenge els dumenges
1875, p.9)
dumenche el dumenche (Batiste
7)
dumenche el dumenche que ve no...
(El To Gabia, Novelda, 7-1-1884)
dumenche este dumenche pasat

1887, p. 10)
dumenche el dumenche eixir en
nostre peridic el retrato de... (Garrot
Alacant, p.1)
dumenche, el ya vorem el dumenche
que ve (Gadea: Ensisam, 1891, p.514)
dumenche, el te el proposit deixir el
dumenche (El Blua, Castell, 21 febrer
1892)
dumenche, el an al Clot el dumenche
pasat (H. Corts: Fora baix!, 2 ed.,
1900, p.6)
dumenge da la misa primera els
dumenges
(Gadea:
Tipos
dumenche es publica tots els
dumenches (La Nova Traca, n 1,
1894, p. 1)
dumenche chiques, el dumenche
pasat... (El Cullerot de Alacant, n 13,
1898)
dumenche en dumenches? (Choguet
valenci, Eldorado, Barcelona, 1901, p.
7)
dumenche dumenche, da de tanda
editat en Imp. Ortega, Barcelona, 1903)
dumenche lo dumenche per la nit
(Pastor: Un meche, Alacant, 1905, p. 9)
dumenge dumenges y dies festius
(Bodria y Roig, J.: Festes de carrer,
1906, p. 86)
dumenge, dumenche disaptes y
dumenches (Soler, A.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 14)
dumenche disapte y dumenche
pasats (Canyisaes, Monver, 1909, p.
105)
1017
dumenche la chaleta dels dumenches

dumenche, el el dumenche pasat (...)
el dumenche que ve (El Tio Cuc, n
105, 121, Alacant, 1916, 1917)
dumenche, el el dumenche pasat,
estant de chaleta en ca la Macoca
duros!, 1919, p.5)
dumenche Deportisme..., els partits
del pasat dumenche y dilluns... (El
dumenche dumenches per la vespr
p. 11)
entretndrem
els
dumenche
dumenches (Soler, J.: El solo de flauta,
1927, p. 25)
dumenche dem es dumenche
(Alberola: Lamo y senyor, 1927, p. 8)
dumenche
el
dumenche
te...
p. 5)
dumenche del dumenche (Colomer,
p. 4)
dumenche mat dun dumenche
dumenche els dumenches de mat
(Valls: Mat de Gloria, Alcoy, 1932, p.
4)
dumenche tinc un bolo el dumenche
(Beut: Cart. despectculs, 1932, p. 5)
dumenche vendre diaris el dumenche
p. 31)
dumenche de pinyata el Dumenche
de Pinyata (Semanari El Obrero
dElig, 13 mar 1938)
dumenche el dumenche a les nou
Alacant, 1952)
dumenche el dumenche fon un da

que... (Rives, A. S.: Garroleta, en
Llibre festes Arrabal Roig, Alacant,
1958)
do -del it. duo , no asoles aludix a dos
cantants, tamb a dos persones que
tinguen activitats dacort, com dos
futbolistes, dos centfics, etc. Els
catalaners han introduit el cast. y cat.
dupla (del llet duplus, -a, -um) en lo
quen valenci es parella o do: canten
a duo (Letres noves, se canten a duo,
entre una filosa y una dona, any 1742)
do fesli tu el duo (Escalante: La
do vols que els dos cantem a duo?
p.7)
do do: composicin que se canta
entre dos (Escrig: Dicc. 1887)
do el do des besaes (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 177)
do anant sempre a do els dos
(Vilanova Imargues, Chusep: Notes de
color, 1916)
do el do (Sendin Galiana, A.:
Grogui!, 1931, p. 8)
duplic el valenci eclesistic y
notarial mantingu arcaismes com el
castell, valenci y catal duplicada:
deu pagar la pena duplicada (Ginart,
1608, p.280); pero Escrig ya arrepleg
en 1851 la singularisaci en apcop:
duplic (Escrig: Dicc. 1887)
duplicat tingu / el contento duplicat
duqueses varietat de pastes de forn:
rosquilletes, bollets, bollos, duqueses,
pataques... (Un pillo y els chics
1018
dur dur: lo mismo que duraci

duraci duraci (DECLLC, en text
de f. Antoni Canals, c. 1395)
duraci duraci (Escrig: Dicc. 1887)
durea andaluso y catal duresa:
durea (Canals, A.: traducci al
valenci del Valeri Maxim, 1395)
durea durea (Alcanys, Lluis:
durea mes no ho fases en durea
(Fags: Refrans catalans traduits al
valenci, 1853)
durea la durea del piso (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 206)
durees desf les durees (Bib. Nac.
Pars, Llibre de les erbes, c. 1400)
durisio be es coneix que sou durisios
durisio dels durisios y corbelles /
sempre la palma he portat (Ros,
durisio el boquimoll del duricio
(Coloqui de la Mosa de Peyr, sigle
XVIII)
durles est de moda... durles llargues
p. 7)
durlo y durlo al forn (Cubells: Els
durmos latenci de durmos les pilotes
de Nadal (Comes, P.: Les pilotes de
Nadal, 1927, p. 9)
durne durne un poquet als parents
1911, p. 15)
duro dins, 1 doc.: tot son duros a
grapats (2 part, el tio Joan Senn de
duro no entrarem a peseteta,/ com en
estos bous pasats./ Encara que sia un

duro / es pot donar de bon grat
y Albudeca, c.1802)
duro el valenci diferencia entre ladj.
dur (home fort, dona en corpenta, pedra
dura, etc.) y el sust. duro (moneda:
tndrer duros = tndrer dins): duro:
moneda de plata que... (Escrig: Dicc.
1887)
duro ben mim y en un duro en la
bolchaca (Peris Celda: A ras de terra!,
1922, p.10)
duros la dona hava heretat de sons
pares un fum de duros (Vidal, Vicent:
El penitent, 1919, p.2)
durot sinse inteligencia: vacha el
corbellot, / durt (sic) de nativitat
v.170) Es referix a un llauraor, en
torpea desde naiximent.
durull los dits durullons (Ms.
valenci dels Animals de caar, XV)
durull vocable polismic, Escrig
dona
una
grapall
dacepcions:
durull: bulto no grande de alguna
materia... en la lana; nudillo que se
forma en el pao...tumor o callosidad
que se forma en los cuerpos... (Escrig:
Dicc. 1887)
durull iguala taules planejant
durullons (Barber: De regionalisme,
1910, p.38)
dus el dus tot esturufat (Mill, M.:
dus dus algo? (J. G., Josep M: Fallo
a blanques, 1924, p.5) Catal: duus
quelcom?.
duslos duslos a la taula (Casademunt:
Un bateig en Burriana, Castell, 1871)
dusme pero dusme en t (Tallada,
1019
dusne dusne pa tots (Soler, Santiago:

duya el negre duya negra,/ y la blanca
duya el blanch (BSM, Ort Mayor, J.
nanos, 1734)
duya que duya la vara en alt (BUV.
Ms. 668, Raon. de Vinalesa, 1735, v.
16)
duya del bras la duya com una chopa
duya una anguila que duya bigot y
pera (Escalante: A la vora dun
sequiol, 1870)
duya com duya la clau damunt
1873, p. 34)
duya el duya yo en la bolchaca
(Mills, Manuel: Ni rey, ni caball, ni
sota, 1874, p.9)
duya este no duya closes (Lladr: El
titot de Nadal, 1876, p. 27)
duya un ram que duya dins una flor
de... (El Blua, Castell, 28 febrer 1892,
p.3)
duya si yo no duya escopeta (Bernat
Ferrer, Ll.: Moros en lhorta, 1893, p.
21)
duya el duya a la guillotina (Vicent,
duya pret. imp. ind.: yo duya, t
duyes, ell duya, mosatros duyem,
vosatros
duyeu,
ells
duyen
(Castellanos:
La
conj.
verbal
valenciana, 2001)
duyen totes duyen la bolchaca forad
1887, p. 10)
E
e -conj. copulativa clsica que sustituix
a y grega, en valenci,
trencant
lhiat en paraules que escomensen per i,
hi: home negre e infel (Esteve, J.:
e persones honrades e idnees
1608, p. 305)
e ab gran remor e impetut (Vida. M.
Hieronymo Simon Valenciano, 1614, p.
197)
e intacta e inocent (BNM, Ms. 3746,
Matheu y San: Fbula en valenci,
1642)
e mustio e impertinent (Morl, Joan
Pere: Del torn de les Monches, c. 1650)
e que aquell any tinguen crrech
especial de solicitar e instar les coses
e les persones del Rey, Princip e
Infants (Discret rahonament..., contra
el Micalet de la Seu, 1802)
e armonia e igualtat (Coloqui de la
medicina de monsieur Laro, 1827)
e semanari satric e independent
(Garrot de sego, n1, Alacant, 1888,
p.1)
e entra e ix com donant ordens (Peris,
ebaniste del llet ebnus; cast.
ebanista, cat. ebenista: ebaniste
(Rosanes: Miscelnea, 1864)
ebaniste es coneix ques ebaniste
15)
ebaniste ebaniste: ebanista (Gadea:
Voc. 1909)
ebaniste yo soc ebaniste (Alcaraz, L.
1020
J.: El terroriste, 1911, p. 28)

ebaniste un ebaniste quin sof! (La
Traca, 23 agost 1913)
ebaniste De ebaniste a mestre
descola! (Romn, A.: Tots de la
eclips de un eclips (BNM, Ms.
1643)
eclipsar del llet eclipsis > eclipse >
eclipsar: al vore eclips la lluna
Xtiva, 1866, p.5)
eclipse cat. y cast. antiu eclipsi
(DRAE). Del llet eclipsis naixqueren
morfologes com cripsi (Dietari del
valenci
J. Soria, 18 abril 1539)
eclipsis, eclipsi (p.eix., en el castell
Juan de Mena) y eclipse: la luna... lo
eclipse (Ferrer, St. Vicent: Cuaresma,
1413)
eclipse sens eclipse al mon un clar sol
(Fenollar: Lo passi, 1497)
eclipse eclipse... tenebres de la terra
(Llull: Libre de Amich e Amat, trad. al
valenci, 1521)
eclipse aspectes y eclipses (Const.
eclipse alguns valencians, pera fugir
de tota paraula homgrafa en atra
castellana
inventen grafes o
arrepleguen arcaismes, com va fer
Escrig en eclips: eclipse(Dicc. 1851);
per ser grafa casi ineixistent (Matheu,
1643), en latra edici ficaren la clsica
valenciana eclipse (Dicc. 1887)
eclipse Home... tanunsien e(l)s
(e)clipses (Martnez Ruiz, Amancio:
eclipse del Pins... durant lhora del
eclipse que va ser latra semana (El
eclipse anem a tindre eclipse (Esteve,

p.8)
eco -1 doc.: eco es impertinent / per
forsa a totes les veus / has de respondre
(BSM, Ms. 6781, Mulet: Loa pera la
comedia de Gayferos y Melisenda, c.
1660)
eco retumbant clar... ab los ecos
despavorits (Ballester: Ram. del bateig,
1667, p. 1)
eco el eco de aquella veu (Mas,
Vicent: Serm festa St Vicent, 1755,
p.6)
econmic Bodeg de poca chamba .Econmic (Ferrando, J.: En Bunyol y
ecuanimitat la seua ecuanimitat
p.42)
edict per los cantons tan singular
Edict (En obsequi dels Voluntaris
Honrats, 1794)
edit ha segut edit en els tallers...
1933)
edra -del llet hedera; cast. yedra; cat.
eura. La grafa valenciana edra ya ix
en els clasics: la edra (Roig: Espill,
1460)
edra mes vert que la edra (Lo Procs
edra la vert edra (...) edra tant fort
(DECLLC, en text de Corella, s. XV)
edra les belles edres creixern plenes
(T. Naharro: Propalladia, Npoles,
1517, f. 61)
edra carrer de la edra (BRAH, ms.
edra la coveta de la edra (Vives, Joan
H.: Visura del terme de Benasal, 1615)
edra que va de edra coronat (Coloqui
1021
de Tito y Sento, Valencia, 1789)

edra hedera helix: edra (Cavanilles:
Obs. 1797, p. 327)
edra amagat all en la hedra
(Lorente: Ramona, Elig, 1887, p. 11)
edra hedra: hiedra. Forma valenciana,
posible origen mozrabe (DCECH)
edro del llet ervum; gra redonet de
color sendrs; sust. valenci; castell
yero (DCVB) Vocable mosrap, segons
Corominas.
edros alasor, edros, arrs... forment
edros edros: semillas de planta
leguminosa que se da a las palomas
edros edros, edrols en lo Reyne de
Valencia, llavors redones pera els
coloms (DECLLC)
Eduart Eduart: Eduardo (Escrig:
Dicc. 1887)
educ cast. y cat. educada: com a
persona ben educ (El Bou Solt, 1877,
p. 259)
educ cast. y cat. educada: tan educ
com la primera (Gmez: Cremaes
educ educ (Perl, E.: Valencia
Film, 1919, p. 10)
educ qu ben educ! (Peris Celda:
educ mal educ! (Comes, P.: Les
educ una senyoreta educ (Garrido,
J. M: Opresors y oprimits!, estrenat
educ He segut educ en Loreto
33)
ef les consonants... ef, em, en (Ros,
C.: Cartillas valencianas, 1751)
ef be, ce... ef (Escrig: Dicc. 1887)
efemride del llet ephemerides: una

efemride gloriosa en la seua historia
efigiar pintar imagens: cuatre
cuadros... efigiar en ells sab (Gadea:
Ensisam, 1891, p.171)
efimer 1 doc. efmera es una febra
que... (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.
1400)
efusi 1 doc. (?) eixir efusi de sanch
(A. M. Benasal, procs Vicent Badal, 9
maig 1684)
egem!, ejem! catal ehem!; interj.
pera cridar latenci dalg: y diu:
egem (Galiana: Rond. 1768, p.64)
egem!, ejem! y presumit... ejem,
ejem! (Salls Rocabert: Els castigaors,
1931,p.14)
egipsio, tabaco cuan sacabe el
egipsio, omplis la pipa y... (Puig
egoiste del llet ego, yo; cast. y cat.
egoista: 1 doc.: cnem a tot godoiste /
can y plom al egoiste (Conversaci de
Sarro Perengue... la venguda de Suchet,
c.1813)
egoste era un egoiste (Conversacions
egoste ser egoiste (Vicent, J.: Els
Alberich el 01/12/1902; editat per Imp.
Ortega en Barcelona, 1903)
egoste no soc egoiste (Alcaraz, J. L.:
El terroriste, 1911, p. 14)
egoste es veneu deixa manera a un...
egoiste (Peris: Terres malahdes, 1919,
p. 10)
egoste ah, egoiste! (Moll Ripoll: El
egoiste soc un gran egoiste (Vicent
1022
egoiste perque el faig en un fi egoiste

p.12)
egoiste eres un egoiste. Egoiste?
p. 13)
egoiste viure llunt deste mon egoiste
egoste cobart... egoiste (Soler Peris,
egolatra cultisme modern en cast. y
val. (fi del sigle XIX); del lleti ego,
yo, y -latra, adoraci o cult a u
mateixa, egoiste, etc.: postures de sega
egolatra (G. Bonell, P.: Un home!,
1927, p.10)
egua egua prenyada de cavall (Ginart,
Nofre: Reportori, 1608, p. 9)
egua una egua molt galn (Ros,
egua en burres o eges (Stabliments
1738)
egua beneixquen al porc, el burro y la
egua (Escalante: Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 24)
eguer eguer (Exulve: Praeclarae artis,
1643)
egeta pastor de simples egetes (La
Donsayna, 1845, p. 157)
eh! interj. que asobint fa funci
dinterrogatiu qu: te molta sombra!
Eh? (Juli, Seraf: Novio de Pascua.
1916, p. 41)
ehua ehua: yegua (Gadea: Voc. 1909)
eix, aix de roda, 1 doc.: obrat com
haix (Roig: Espill, 1460)
eix pronuncia el valenciano la x, eix
eixbea vrer eixvea.
eixbega visol, a eixbega va (Ros,

eixbega eixbega: sarri. Gnero de
red basta en que recogen la paja
eixabeg eixabeg: lo mismo que
eixbega... red basta en que... (Escrig:
Dicc. 1887)
eixabegons traslaticiament, grups de
persones: dos o tres eixabegons de
chics (El Mole, 1837)
Eixabia, Aixabia cultisme etimolgic
en billabial, dacort en la documentaci
migeval, ahon trobem Xabea, Xabia:
tots
els dihuen desculats als
dAixabia, en la Marina (...) en Aixabia,
el llics del campanar y el burro
(Gadea: Tipos, 1908, pp.65, 400)
eixagerar, eixacherar cast. y cat.
exagerar: eixacherant / en presencia de
una dama, / estant de atra parlant
(BNM, Paper gracis..., contrafent als
llauradors, c.1750)
eixaent Eixaent: Jan; ...raim eixaent.
Dcese tambin de la vid y el viduo
que lo produce (Escrig: Dicc. 1851,
1887)
eixaent, exaent varietat de vi: y un
arsal ... All te desde el exaent hasta el
morenillo, pasant per el bendrull,
bobal... (Comes, P.: El Trull, 1929,
p.18)
eixageraes, exageraes algunes coses
exageraes (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra y..., 1934, p.23)
eixaguar del rap ax-xuwr; dins,
roba o atres bens que la dona aporta al
casori: que al marit... per lo exouar
(sic) (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, p. 110)
eixaguar Les de Ytova y Ayora / no
busquen ms que les chapes, / pa
1023
comprarse lo ms pronte / leixaguar

pera casarse (Les criaes, Llibrera La
Campana, c.1850)
eixaguar tot el eixaguar (Bada y
Adell: La matin de Sen Roc, 1864, f. 19)
eixaguar varies dones... shan quedat
sinse eixaguar (El Bou Solt, 1877, p.
243)
eixaguar la camisa bruta y esgarr,
que es lo nic que mos han deixat en
leixaguar (El Canari, vol 1, Castell,
1883, p.2)
eixaguar eixaguar: ajuar (Escrig:
Dicc. 1887)
eixaguar ferme leixaguar (Barber,
F.: Dos marruecos, un diner. 1889, p.
12)
eixaguar, eixauar eixahuar: ajuar
(Gadea: Voc. 1909)
eixaguar, eixauar per no ferlos gasto
en la eixahuar (sic) (Llobat Ferrer, R.:
eixaguaret, eixauaret el eixauaret
Castell, 1911, p. 21)
eixalma mereixes una eixalma!
(Liern: De femater a lacayo!, 1858,
p.10)
eixalmar eixalmar: aparejar las bestias
con enjalma (Escrig: Dicc.1851)
eixalmer, aixalmer dels mosraps
*exsagmare, *ilma: y el eixalmero
(sic) esquilant (Segn rahonament
eixalmer:
eixalmer,
aixalmer
enjamero o jamero (Escrig: Dicc.
1851) En ledici de 1887, feta per
Llombart, du aixalma, aixalmar,
aixalmer, etc.
eixalmers els eixalmers (Coloqui de
Tito y Sento, 1789)
eixam -1 doc.: havia pintat un exam
de abelles (Martorell: Tirant, c. 1460)

eixam axam (o exam) d abelles (Col.
de Dames, c. 1500)
eixam exam de abelles (Pou:
eixam o eixam de diables... un eixam
de llauradors (...) un eixam de traidors
(El Mole, 1840, pp. 66, 223; 1865,
p.437)
eixaminar:
examinar
eixaminar
(Escrig: Dicc.1887)
eixamorar -del llet exhmrare:
eixamorar: quitar lo mojado del papel,
lieno u pao, y dexarlo con humedad,
sin que est enxuto (Ros: Dicc. val.
p.277)
eixamorar:
orear;
eixamorar
eixamorat: oreado (Escrig: Dicc.1851)
eixanglons ni collir eixanglons (Llibre
eixanglot los plors, los chamechs y els
eixanglots (Ballester, J. B.: Ramellet,
1667, p. 4)
los
peixcadors
qui
eixarcia
peixcaven... tornar la eixarcia en la
mar (Eiximenis: Regiment, als Jurats
de Valencia, c.1385)
eixarcia portarn eixaria de junchs
(Llibre de establiments de Peniscola,
1701)
eixareta:
treneta,
veu
eixareta
valenciana (DECLLC. 1 doc., en text
valenci de 1478)
eixareta eixareta: trencilla hecha de
esparto o camo (Escrig: Dicc. 1887)
eixarmar curar enfermetats en
oracions y sortilegis (DECLLC, en text
valencia de 1474)
eixarmar Bel e Sathan, /... quant fan
/exarmadores (Roig: Espill, 1460)
eixarment del llet sarmentum: que la
dona y leixarment / chovens se dehuen
1024
plantar (BNM, Ms. 14440, La Infanta

Tellina y el Rey Matarot, c.1660)
eixarment que nos cosa indiferent /
bo o ruin ser leixarment (Fags de
Rom: Aforismes rurals catalans,
traduits al valenci, 1853, p.79)
eixarment: sarmiento...,
eixarment
leixarment vert, tendre... (Escrig:
Dicc. 1887)
eixarment eixarment: accin de
sarmentar (Escrig: Dicc.1887)
eixarop haje exarop, e apres porga
eixarop sens exarop donauli vos
porga? (Lo Procs de les olives, 1497)
eixarop beurem lo eixarop / esta nit...
Gayferos, c. 1660)
eixarop, aixarop aixarop: jarabe
eixarop eixarop de raim (Len,
eixarop lo mateix que un eixarop
eixarop ar durn leixarop (Liern:
eixarop, aixarop tastem laixarop de
parra (Vercher: En la vel dun albat,
1865, p. 23)
balsems
y
eixarops
eixarop
eixarop de carabasa leixarop de
carabasa (Llombart: Lagela Puala, c.
1880)
eixarop, eixerop un got daigua en
eixerop (Burguet: La carrera de la
dona, 1881, p. 13)
eixarop eixarop: jarabe (Escrig: Dicc.
1887)
eixarop els expansionistes catalaners,
pera marejar valencians, mentixen dient
que certes paraules o morfologes son
de Barcelona, cuan son del Reyne de

Valencia; o que son del Reyne cuan son
del Pas Catal; aixina, els comisaris
del PP donen el catal y mallorqu llotja
com a valenci, y fiquen el valenci
Llonja en mallorqu. Corominas, parlant
de xarot com a llquit tret del canyamel
(en doc. valenci de 1583: Miquel
Callosa, tirador de xarop), critic a
Alcover per ser gabuliste respecte a
aixarop: avui aixarop es ja forma
inoida en catal central, falsa
enterament latribuci quen fa Alcover
a Barcelona ( DECLLC, 9, p. 468).
Dtim arbic, les grafes eixarop,
eixerop sons propies del valenci
modern: eixarops a la partera (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 380)
eixarop, eixerop de pico qui parla
melosament: y no tinc ms que eixerop
de pico (H. Corts, M.: Fora baix!, 2
ed., 1900, p.11)
eixarop Vols beuret un eixarop?
1902, p.25)
eixarop, eixerop me vaig fer un
eixerop (C. Jaunzars, G.: Una vara de
eixarop, eixerop vermut pa vosts y
eixerop pa mi (Meli, F.: Al pas del
eixaropet en lo meu eixaropet (BNM,
1865)
eixarops y acredit fbrica de...
eixarops (anunci en Mat de Gloria,
Alcoy, 1932)
eixarret:
desjarrete
eixarret
eixarreta 1 doc. un veneno que tot lo
pit meixarreta (Toni y Manena, s.
XVIII)
1025
eixarretar eixarretar: ferir, tallar lo

cap, matar, usat en valenci
(DECLLC)
eixarreten et lleven la pell y
teixarreten si poden (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p. 31)
Eixtiva un doc. del s. XIV du el
topnim Extiva (Cabanes, M Luisa:
AHME, Ms. priv. 1321, f.60), anticipi
de la grafa moderna: al sacrist y
den de Eixtiva (Privilegis en lo
Archiu de la Vila de Culla, c. 1740)
Eixtiva el valenciano escribe ahora:
Eixativa (Ros, Carlos: Cartillas
valencianas, 1750, p. 17)
Eixtiva se dice Eixtiva... Eixal,
Eixrica, Eixarch (Mayans: Voc.
valenci, 1787)
Eixtiva y en Eixtiva em coneixen
Eixtiva en un poblet de vora
Eixtiva (La Donsayna, 1845, p. 123)
Eixtiva encara en lo dia, dEixtiva
(Un pillo y els chics, 1846, p. 72)
Eixtiva dEixtiva ham vingut
(Ovara: Dimats 13!, 1877, p. 19)
Eixtiva diu que ha vengut ara
dEixtiva
(Escalante:
La
Consoladora,1880)Eixtiva Eixtiva:
Jtiva (Escrig: Dicc. 1887)
Eixtiva, Aixtiva de la Seu
dAixtiva (Mart Gadea: Ms. Tipos
Eixtiva, Aixtiva Pare, qum dur
dAixtiva? li preguntava (...) en
Aixtiva, els socarrats(...) pas a
Aixtiva (Gadea: Ensisam, 1891, pp.
258, 400, 532)
Aixtiva...
Eixtiva,
Aixtiva
Ollera... Alacant (La Nova Traca, n 1,
1894, p.4)
Eixtiva Y tu has naixcut en

Eixtiva, la terra del Punteret?
sotana, 1913, p.18)
Eixtiva A quna mal hora sen
vingueren dEixtiva a viure a esta
Babel! (Haro, M.: Hi que tindre
carcter!, 1923, p.10)
eixvega, eixbega, exvega, xvega
del rap xabaka, varietat de ret o
xarcia: exvega, /... may per jams /
ne pot eixir (Roig: Espill, 1460)
eixvega, xvega xvega (BRAH,
Ms. Xvega del notaris valencians,
1604)
eixvega, aixviga aixvega, aixviga,
xviga: art de peixcar(DCVB)
Eixavia Eixavia: Jvea (Escrig: Dicc.
1887)
aixbiga parlant del art de la peixca:
bol o aixbiga (Martnez, F. : El
derecho consuetudinario en Altea, 1983,
p.35)
eixces tot ix de mare en eixces
(Serrano, T.: Tercer. Cent. s. Vicent,
1762, 382)
eixe, eixa del llet psu: deixe que
te (BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
eixe que morires deixe mal (BNM,
Ms. 3746, Matheu y San: Roman,
1660, v. 214)
eixe no et canses en eixe llibre
393)
eixe tingu el niu en eixa pila
(Ballester: Ramellet del fill, 1667, p.
11)
eixe qu has trobat en eixes cartes
eixe en eixe (Archiu Mun. Oriola,
Doc. 2035. Orde Generalitat Valenciana,
22 oct. 1704)
1026
eixe no tinga eixa condici (Ort

eixe eixe temps ya vindr (Fuentes,
P.: Villancic, 1761)
eixe eixe galduf (Galiana, Lluis:
eixe el pollastre eixe (Archiu Mun.
1776)
eixe no vor eixa (B. N. Primitiu, Ms.
419, Coloqui de Pep, fill de Alboraya, c.
1790, f. 68)
eixe damunt deixe abre (Liern, J. M:
La paella, Valencia, 1862, p. 22)
eixe rode apreseta eixa bota (Liern,
Rafael: La toma de Tetun, 1864, p. 34)
eixe eixes nits (Vercher: En la vel
dun albat, 1865, p. 24)
eixe eixa chica enc no ix (Roig y
Civera, A.: Un chuche munisipal, 1873,
p. 25)
eixe eixa profesi (Pastor, Vicent: Un
eixe Y aix es lo que demana eixe
ful? (Canyisaes, Monver, 1911, p.
186)
eixe en eixa placha encantaora
(Melia, F.: Com els cacherulos, 1926)
eixe en eixa cara (Llibret Foguera
eixecui per eixecui de la present
1701)
eixecuci la eixecuci (A.H. Oriola,
D. 2035, Carta Generalitat, 10 oct.,
1704)
eixecuci eixecuci de la justicia
(Mas, L. F.: Serm C. S. Vicent, 1755,
p. 33)
eixecuci dites penes ni eixecucions
eixecusions haur eixecusions a

manta (2 part Coloqui de Tito y Sento,
1789, p. 2)
eixecut la usura del Mon eixecut
6)
mentres
la
orquesta
eixecuta
eixecuta... (Soler: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 55)
eixecuta la msica eixecuta una...
(Catal, G.: La carchofa, Torrent, 1926,
p. 18)
eixecutar eixecutar les penes
setembre 1738)
eixecutar eixecutar la lley (Ort,
Joseph V.: Quinta Cent. 1740, p. 210)
eixecutar en les festes que se han de
eixecutar (Rahonament entre Chimo el
eixecutar eixecutar (Raonament de
Nofre Piula, Valencia, 1820)
eixecutat li agr tot ben eixecutat
(Valls: Mat de Gloria, Alcoy, 1932, p. 8)
eixecutara eixecutara en qualsevol
1794, p. 8)
eixecutar eixecutar varies obres
Alcoy, 1931, p. 8)
eixecutarho pensar y eixecutarho
Laborda, 1802)
eixecutarlo eixecutarlo en la ...
1866, p.18)
eixecutarlos
pera
eixecutarlos
cumplir (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 5)
eixecutat al punt ser eixecutat
(Snchiz
1027

p.14)
eixecutau eixecutau (Len, Carlos:
eixecutava tot lo que da y eixecutava
p. 248)
eixecute com vol que aix se eixecute
Senta Ursula, 1730)
eixecutives de causes eixecutives
eixedir perque a totes eixedix (Ros:
llauradors, 1746)
eixedrea del llet satureia y lrap
aatryya;
planta aulorosa; cat.
sajulida, cast. ajedrea: eixedrea,
yerba (Ros: Dicc. 1764, p.88)
eixedrea de salses, clavells, canella, /
pebre roig, negre y safr, / eixedrea,
moraduix (Romans... pera riures en
any 1756)
Eixedrea, carrer pos vinga al nmero
sis / del carrer de la Eixedrea (Arnal:
lagelo del colomet, 1877, p.21)
Eixedrea, carrer Nom d'un carrer de
Valencia, prop del Temple, que pareix
ser deformaci del nom de la porta de la
Sarea o Eixarea; Nomencl. Sanchis
(DCVB)
eixedrea eixedrea: cast. ajedrea;
planta... de un verde muy oscuro, es
muy olorosa. Se cultiva para adorno en
jardines (Escrig: Dicc.1887)
eixella 1 doc. la mamella... la exella
eixella eixella: axila (Escrig: Dicc.
1887)
eixeller leixeller: el cuadrado
eixiller eixiller: cuadrado, por la

pieza que se echa en las camisas, etc.
eixiller, el dimoni del y en lo mateix
sentit atres diuen: voto al dimoni del
eixaller! (Gadea: Tipos, 1908, p.67)
eixelles eixelles: sobacos (Lamarca:
Dicc. 1839)
eixelles la valenciana eixelles
(DECLLC)
eixem eixem: distancia entre el pulgar
y el ndice separados al mximo
eixem en valenci, la forma xem,
segurament mosrap (DECLLC)
eixem eixem. 1 doc. en Ms. valenci
de Animals de Caar. 1 mitat s. XVI
(DECLLC)
eixem eixem (Ros: Dicc. 1764, p. 88)
eixem lo dit gros y segn estesos; en
Valencia xem; en Catalunya forc (Pou:
Thesaurus, 1575)
eixemplar cat. exemplar, cast.
ejemplar: tant eixemplar (Archiu
Mun. Oriola. D. 2035, Orde Generalitat,
oct. 1704)
eixemplar ao es un eixemplar (Ros,
C.: Tratat, 1736, p. 31)
eixemplar sens eixemplar (Fuentes,
Pasqual: Villancic, 1761)
arreplegant
tots
els
eixemplar
eixemplars (Conv. que tingueren en
una botiga, Imp. Orga, 1811)
eixemplar pronte tindr un eixemplar
1827, p.4)
eixemplar els vehins entursiasmats, /
tres eixemplars despachats; /sego quel
ven, millonari (El Canari, vol 2,
eixemplar com a castic eixemplar
1028
eixemplar peridic satric semanal.

Tir, 2.000 eixemplars (Semanari
1888, Alacant, p.1)
eixemplar y regalarli un eixemplar
eixemplar El Cullerot tira mil
eixemplars (Semanari El Cullerot,
Alacant, 22 maig 1898)
eixemplar en Alcoy... Vaoro ven una
grapall de eixemplars (El Tio Cuc, 2
ep. n 56, Alacant, 1924, p.4)
eixemplar els 65 eixemplars (Gayano
eixemplar depsit nic deixemplars
eixemplar depsit nic deixemplars
2)
algn
eixemplaret
eixemplaret
eixemple eixemple en prosa (Ros,
eixemple cast. ejemplo; cat. exemple:
puix la proba patentment / en
eixemples la vorn (Relaci burlesca...
per lo Cometa, any 1744)
eixemple los seus eixemples (Mas, L.
eixemple animat de este eixemple
(Villancicos Catedral de Valencia,
1759, f. 7)
eixemple pera no buscar eixemples
(Galiana, L.: Rondalla de rondalles,
1768, p. 9)
eixemple no done mal eixemple
6)
eixemple eixemple en lo meu cap /
poden pendre (Coloqui del poticari,
s.XVIII)
eixemple dona eixemple (Valencia
per sos Reys, 1802)

eixemple vinga atre eixemplet (Un
eixemple y servxcals deixemple (La
1866)
eixemple per eixemple (El To Gabia,
eixemple eixemplar, eixemplarment,
eixemple, eixemplificaci... (Escrig:
Dicc. 1887)
eixemple pendre el mal eixemple
1887, p. 43)
eixemple per eixemple, anmone y
mos beurem un gotet de horchata
eixemple leixemple dels Estats Units
front, 1926, p.13)
eixemple li dona consells y eixemples
eixemple eixemples deste progrs
1936, p. 7)
eixemple digna de eixemple (Romn:
p. 44)
eixemple que done el eixemple
(Semanari El Obrero, dElig, 20
febrer 1938)
eixersint la caritat eixersint (Boix,
V.: Siglo IV Can. S. Vicente 1855, p.
442)
eixersisi al eixersisi, bon home
(Mulet: Bib. Nac. Ms. Infanta Tellina, c.
1660)
eixercici fea eixercici necessari
eixersisi y en eixercici (BRAE, Ms.
La destrucci de Milicies, c.1790)
1029
eixersisi fent leixersisi (Liern: La

flor del cam del Grau, 1862, p. 21)
eixercici fer leixercici (Mills, M.:
Una agnsia de criaes, 1874)
dependre
leixersisi
eixersisi
eixercir eixercir: ejercer (Escrig:
Dicc. 1851)
eixersir a eixersir les seues...
1892)
eixercir eixercir el ministeri (Gadea:
eixersir y te moltes ganes deixersir la
carrera (Mart, L.: Pepe el curandero,
1928, p.7)
eixersisi es un eixersisi que... (La
eixerss seixerss la caritat (Palanca
eixrcit pera fer de escolans tan gran
eixrcit (BUV, Morl: Ms. 666, c.
1649)
eixrcits
de
animals
eixrcit
1667, p. 10)
eixrcit y en tots estos numerosos
eixrcits (A. H. Oriola. D. 2035,
eixrcit y que tots en lo Eixrcit / han
fet son deure y cumplit (En obsequi
Reyne de de Valencia, 1794)
eixrcit eixrcit de voluntaris
(Rahonament, Diario de Valencia,
1794)
eixrcit que Espanya envie els
eixrcits (Coloqui pera consolar als
pares, 1808)
eixrcit y escomenaren a entrar / per
les portes de Madrit / eixrcits ben
ordenats
(Len, C.: Rahonament...

eixrcit de tot este eixrcit (Trobes de
Jaume Febrer, 1848, p. VII)
eixrcit y el eixrcit (Liern, Rafael
eixrcit ingres en les files del
eixrsit (Semanari Garrot de sego, 16
eixrcit quant leixrcit francs
del
Eixrsit
Popular
eixrcit
maig 1938)
eixercita qui eixercita la justicia
(Ros, C.: Tratat de adages, 1736, p. 86)
eixercitar molt temps se va eixercitar
(Paper gracios, c. 1740)
eixercitar est eixersitant (Beltrn,
Enric: Cuadro flamenco, 1926, p.25)
eixerciten pera que tots se eixerciten
(Const. Univ. de Valencia, 1611)
eixerciten eixerciten en lo transcurs
del any (Ros, Carlos: Roman dels
jochs, c. 1730)
eixeringa del llet syringa; cast.
jeringa, cat. xeringa: dona, la
eixeringa (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
eixeringa la eixeringa al chic (Paper
gracios pera contrafer, c. 1740)
eixeringa ells buscaren la eixeringa
eixeringa la eixeringa preparant (Del
eixeringa afluixali la eixeringa (El
Mole, 1840, p.42)
eixeringa lo mateix que en la
eixeringa (Baldov: El virgo de
eixeringa eixeringa: jeringa (Escrig:
Dicc. 1887)
eixeringa el tap de la eixeringa
1030
(Gadea: Voc. 1909, p. 51)

eixeringa una eixeringa (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 187)
eixeringant eixeringant la pacencia
eixeringar lo que costa eixeringar
(Roman nou... cert quidam, sobre un
eixeringar verp valenci: molestar,
donar la llanda: y demprs eixeringant
/ nom vinguen en preguntetes (2 part
de Cento el Cabut, imp.V. de Agust
Laborda, 1809)
eixeringar els mateixos que mos
eixeringuen les orelles en... (El Mole,
1841, p.211)
eixeringar eixeringar: introducir en el
vientre con la jeringa un licor para
limpiarlo
y
purgarlo
(Escrig:
Dicc.1887)
eixesiu y qu amor tan eixessiu (Ros:
llauradors, 1746)
eixetar eixetar: desatar, desleir,
liquidar, derretir (Escrig: Dicc. 1887)
eixetats els eixetats crestalls, ahn se
banya (Ballester: Ramellet, 1667, p.
11)
eixetes les cuatre eixetes ubertes /tot lo
mon bega de ras (Martnez: Nelo el
Tripero, 1792)
eixida de pallola cast. ocurrencia, cat.
faccia, acudit: eixida de pallola:
salida de tono (Escrig: Dicc.
1887,p.1447) En la conversaci, la
eixida pot tndrer ingnit, o ser
pardica, destarif, etc.
eixida a la eixida (Tallada, M.: Les
eixides haguera eixides en lo
campanar (Ort Mayor: Coloqui pera lo
eixides de foc varietat de foc

pirotcnic: dispararen un manoll / de
eixides (Descripci de les lluminaries,
any 1797)
eixigir nos pot eixigir (Ginrat, Nofre:
eixil, eixili eixil, eixili: destierro
eixilar eixilar: desterrar (Escrig:
Dicc.1851)
eiximir eiximir a ning (Gadea:
eixir cat. sortir .Este verp valenci
pert la vocal tona e- de larrail en gran
part del Reyne: pot eixir en lo Regne
p. 32)
eixir tres eixides ha de fer (Ros:
Tratat, 1736, p. 54)
eixir aixir ab ses companyies (Ord.
custodia de la costa del Regne de
Valencia, 1673)
eixir de mare eixir de mare: salir las
aguas fuera de su curso. Exceder de lo
acostumbrado o regular (Escrig:
Dicc.1887)
eixir de la sacrista ixen les mises
(Ferrando, J.: El dicharachero,1897,
p.15)
eixir eixir en les pelcules (Perl, E.:
eixirn ara si que eixirn (Rodrguez,
J.: Sacro novenario, 1669, p. 90)
eixiria qui eixiria primer (Guerau, B.:
2 Cent. S. Vicente, 1656, p. 142)
eixirsen pero al eixirsen (Baldov: El
almibar,
marsap...
eixoparet
eixoparet violat (Rahonament de
Carnistoltes, 1854)
eixorbitant un eixorbitant servici
1031
eixorbitant que ix prou del llmit
llgic; cast. exorbitante, cat. exorbitant:
a preu molt eixorbitant
(BNM,
eixos escoltant eixos... (BNM, Ms.
3746, Matheu y San: A una moa,
1642, v. 2)
eixos cat. aqueixos: per eixos carrers
(Orti. M. A.: 2 Cent. Can. Sant Vicent
Ferrer, 1656, 113)
eixos eixos andurrials (Galiana:
eixos Qu sern eixos ninots?
9)
eixos
des
(Canyisaes,
eixos
Monver, 1908, p. 48)
eixos a tots eixos (El Tio Cuc, n 159,
Alacant, 1917) En catal: aqueixos.
eixovar cast. dote: dexat de tonteres
y a pensa(r) en el eixova(r)(Canyisaes,
Monver, 1908, p.87)
eixpenses a ses eixpenses (Collado,
Joan: Poesies valencianes, 1755)
eixplicar que li han de fer eixplicar
p. 4)
eixplicar eixplica (Ros, Carlos:
eixplicar de chiquet, per 1950, sempre
dem eixplicar, eixplicat, etc.: si ara
no pots eixplicarte (Col. entre els
gosos... 3 Cent. St. Vicent Ferrer, 1755)
eixpresar Fill y Fillol de la eixpresada
Ciutat (Coloqui entre els gosos... 3
eixpresar lo que he dit, ben
eixpressat (Ros: Coloqui del Corpus,
1734, p. 5)
eixpresi:
expresin
eixpresi
(Escrig: Dicc.1851)
eixtens eixtens y clar en un paper
(Ros: Coloqui entretengut del Corpus,
1734, p. 1)
eixtenuat de modo quel pobre porch /
qued flach y eixtenuat (Roman nou...
cert quidam, sobre un porch, any 1752)
eixu seixu un poc la roba (Gadea:
eixuamans eixuamans: pao de
manos (Escrig: Dicc.1851)
eixuanse en cordes eixuanse al sol (El
Mole, 1840, p.94)
eixuar del llet exscare. En este cas,
Roig critica a les dones que aborten y
fan desapareixer la llet de sons pits: si
son prenyades.../ may no parixen, / ans
sen desixen / polidament, /sabidament /
la (l)let s exuguen (Roig: Espill, a.
1460)
eixuar, eixugar pera eixugar los suors
/ als de calces de trabeta (Poesas del
Gremio de Esparteros , a D. Juan de
Ribera, a.1797)
eixuar eixuant, eixuar, eixuat, eixu...
eixuar en leixemple, que no es pot
eixuar laigua de la roba en el balc:
Que no es pot eixuar! (Peris Celda:
eixuarles prou llansols ni cubertors
pera eixuarles (El Mole, 1840, p.94)
eixuarlos alguna esponcheta vella
pera eixuarlos (El Bou solt, 1877,
p.184)
eixugamans tres exugamans o
tovalloles (Inv. Palau a la mort de la
reina Mara, 1458)
eixugamans eixugamans (B. N.
Primitiu, Ms. 419, Coloqui de Pep, fill
de Alboyara, 1790, f. 67)
1032
eixut del vi most y del eixut (BSM,

Ms. 6781, Dsimes de tres, c. 1855)
eixut y omplmela (de vi) del eixut
eixut, aixut eixut: vi blanch (Escrig:
Dicc. 1887)
eixut una rostida de chulles y un cnter
de eixut (Escalante: Mil duros y
eixut un traguet de eixut (Mills,
Manuel: El Civil, 1916, p. 13)
eixutea eixutea: ...sequedad o falta de
humedad... desabrimiento, aspereza,
falta de cario (Escrig: Dicc. 1851)
eixutet, aixutet vinet aixutet y
fresquet (Ferrer: A la vora del riu
ejem, ejem! y presumit... ejem,
ejem! (Salls Rocabert: Els castigaors,
1931,p.14)
el dichous si saludix al anterior o
posterior al dia en ques parla, en catal
no du artcul davant; s en valenci:
...el dichous pasat ball de mixqueres
Catal: dijous passat dia de mscares.
el dilluns Y cuant se casarem?.-Si se
pot arreglar tot, el dilluns (Fink Rees,
E.:La millonaria, 1918, p.14)
el dilluns hasta el dilluns (Romn, A.:
p. 4)
el dimats el dimats desta semana
1887, p. 38)
el dimats el dimats trob en
Valencia... (Guallar, J. G.: Nit
dalbaes, 1900, p.9)
el dimecres el dimecres per la espr
dabril 1938)
el disapte abans del disapte proppasat

el disapte la nit del disapte pasat
1909, p. 103)
el disapte el disapte pasat... (El Tio
Cuc, n18, Alacant, 1923) .En catal:
dissabte passat.
el divendres el divendres / fonch de
estes Festes lluides, / el primer da
1759)
el divendres el divendres lencontr
(Liern: La mona de Pasqua 1862, p. 15)
el divendres el divendres per la
vespr
hagu una gran festa
1892, p.2)
el divendres el divendres de la semana
pas (Martn, A.: Lalegra del dolor,
1927, p. 11)
el dumenche tindrem que deixaro pera
el dumenche que ve (La Donsayna,
1845, p. 153)
el dumenche el dumenche de casa ixc
21)
el dumenche el dumenche sen anaren
de paella (El Tio Cavila, 1873, p. 14)
el dumenche chiques, el dumenche
pasat fent les loques... (El Cullerot,
Alacant, maig 1898)
el dumenche Cuant se vorem? El
dumenche ( Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 32)
el dumenche el dumenche pasat, el
tranva que tena que aplegar a San
Visent a les tres... (El Tio Cuc, n 11,
Alacant, 1923)
el dumenche yo tinc un bolo el
dumenche
(Beut,
P.:
Cart.
1033
el davant dun any: y tornar el 1823

(El Mole, 1841, p. 374)
el el Angel (Rahonament, Valencia,
1759)
el alfhabet del idiom valenci... ef, el,
em,
en,
es... (Ros:
Cartillas
valencianas, 1750)
el be, ce... el, ell, em, en (Escrig:
Dicc. 1887)
ela -1 doc.: ela, para llamar (Carlos
Ros: Prctica de Orthografia, 1732, p.
67)
elstic del llet centfic elastcus; 1
doc. la terra... fora elstica (El Mole,
1837, p. 71)
elstic tan elstic com si estiguera viu
elstic ferme un elstic de punt
ser!, 1862, f. 3)
elat, elada del llet elatus, orgulls:
malvada, / muller, elada (Roig: Espill,
1460)
ele nom de lletra; cat. ela: se me
ocurrixen alguns noms que comensaven
per ele y no elle (Bib. Nic. Primitiu,
Ms. Escoriguela: Poeses, 1794)
electrisar me electrisara (Conv. de
Saro y Cudol, Imp. Brusola, 1820)
electriar:
electrizar
electrisar
electrisats els dos molt electrisats
(Conv. de Saro y..., 1820)
electriciste cast. y cat. electricista:
electriciste (Gayano Lluch, R.: Ni a
electriciste
(Gayano
electriciste
4)
electriciste un electrisiste (sic) veu lo
que est fent (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1930)
electriciste en el palquet del

electrisiste (Hernndez, F.: La vista
electriciste vindre... en Tonet el
electrisiste (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 10)
electriciste que no hiacha electriciste
p. 12)
electrisiste eletrisiste (sic) ... perque
una llum... (Valls: La verbena. Alcoy,
1935, p. 14)
electrisar, electriar 1 doc. (?) en que
electriant els cors a tots... (Bib. del
Senado, Coloqui en quel So Felip y el
So Jusep..., 1809, f. 5)
li
farn...
la
electroterapia
electroterapia (Sendn Galiana: Ella,
latra y..., 1934, p.21)
elefant Anibal... lo elefant (Canals,
A.: Scipi, c.1395)
elefant com un elefant (El So
elegant elegant bellea (Ord. Palat.
Pere el Ceremonis, Rey de Valencia,
1344)
elegant real e elegant sensoria
elegant lo elegant (l)let (Ballester:
elegantsim elegantissim (Roig:
Espill, 1460)
elegir del llet eligere: elegir muller
qui sia filla de pare e mare honests
(Vinyoles: Scachs, c.1495)
elegir ixqu nostre Coronel... perque
elegir no pogueren / persona ms
apropsit (Morl, P. J.: En alabana a
Fr. F. Gavalda, 1651)
elegixca y elegixca les persones
(Mesnier, J.: Cap. vi foraster, Oriola,
1034
1673)
elet ha elet (Corella, Roi de: Salteri,
1490)
elet perque a una veu lo nomen poble
elet (Timoneda: Aucto de la Yglesia,
1569)
elet ning millor que els elets
elet quedant elets: pera prior... (Llibre
1702)
elet de ser Elets de Parroquia (Len,
elet en lHorta de Valencia... la sequia
de Tormo te 8 elets (DECLLC)
elevat paraula que apareix tart en les
neolletines peninsulars: qu creixcuts y
qu elevats (BSM, Orti Mayor, J.
nanos, 1743)
elevat, elevaes estretet y pobret en
idees elevaes (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.38)
eli eli all eli eli de les dotse (Galiana,
L.: Rondalla, 1768, p. 57)
Elig este topnim, en els sigles XIII y
XIV, pat una sin de cmbits
morfolgics per topetar el llet, valenci
y castell en sa morfologa, dah que
trobem variables com Elcio, Elche,
Elcho, Elix, Elchi, Elchio, Eltx, Elch,
etc. (totes en el Llibre de Privilegis
dElig, 1321); que competen en la del
valencia modern: com los de Elig son
franchs en Sax (Arch. Hist. Mun.
dElig, Ms. Privilegis, 1348, f. 64v)
Elig lo honrat En Jachme Bisbe,
justicia de la vila de Elig, estant en
juh... (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, Sentencia del Justicia dElig,
any 1437, f. 10v)
Elig an a la vila dElig (DCVB, en
lentra naufragi, doc. del any 1420)

Elig ... de Elig (AMA, Ms. Llibre de
la peixca de Alacant, 1578, f. 16)
Elig els primers que poblaren Elig
(Consueta Misteri de Elig, 1625)
Elig que assistir a la Porta de Elig
(Cap. vi foraster, Oriola, 1673, p. 11)
Elig del partit de Elig (Ord. custodia
de la costa del Regne de Valencia.
1673, p. 25)
Elig tamb natural de Elig (AME,
Romans del pleit del pollastre, Elig,
1776)
elimin,
eliminar, eliminaci
eliminaci, eliminar... (Escrig: Dicc.
1851)
elipse
(Fullana,
Lluis:
elipse
Vocabulari, 1921)
elipsis elipsis (Fullana: Voc. 1921)
elpticament elpticament (Escrig:
Dicc. 1851)
elixgau quant elixgau los padrins
parir, 1736)
elixqu comisionats elixqu (El So
elocuencia el llet eloquenta don
derivats alluntats del tim, com el
valenci, gallec y cast. elocuencia, o el
rum elocventa: com de elocuencia
Magnnim, 1439, f..86)
elocuci,
elocuencia,
elocuent
elocuent,
elocuentsim...
(Escrig:
Dicc.1851)
elogis elogis y valor desta sempre...
5)
elle nom de lletra, cat. ella: se me
ocurrixen alguns noms que comensaven
1035
per ele y no elle (Bib. Nic. Primitiu,

Ms. Escoriguela: Poeses, 1794)
elle si la elle no existira (Just, M.:
Poema de la elle, en Rev. Concurs
Faller, 1948)
ellaboracio,
ellaborar
ellaborar(Escrig: Dicc. 1851)
em les vocals... ef, el, em, en (Ros,
C.: Cartillas val. 1751)
emanaci -1 doc. emanaci (Villena,
emanant dells emanant (Roig:
Espill, 1460)
emanar -1 doc. es la font don
emanen
(March,
Ausias:
Cant
espiritual, c. 1440)
embabucar dtim desconegut, alg li
don orige onomatopyic: embabucar,
enganyar en bones paraules; vocable
valenci (DCVB)
embabuc me tens tan embabuc .-El
embabucat soc yo (Miralles: Entre un
embabucar ... volen embabucar
(Orti, Joseph V.: Quinta Centutia, 1740,
p. 177)
embabucar vos procura embabucar
(A. Mun. dElig, Romans del pleit,
1776, v. 276)
embabucar embabucar en alguna
beguda (Gadea: Tipos, modismes,
1908, p. 23)
Com
em
tens
embabucat
dambabucat ! (sic) (BNM, Ms.
20)
si
embabucats
embabucat
sentretenen (Gadea: Ensisam, 1891,
p.168)
embabucat els te embabucats
1921, p.21)
Al
instant
les
embabuque
embabuque! (Escalante: Oros son
trunfos, 1878)
embabux 1 doc. vella velera, /
membabux (Roig: Espill, 1460)
embadurn mol cobista y embadurn
1926, p. 14)
embafa molt lo matrimoni embafa!
embafar
ventre
tot
embaffat
(Vilanova, Arnau: c. 1300)
embafar:
empalagar,
embafar
fastidiar, causar hasto un manjar;
cansar, enfadar ... (Escrig: Dicc., 1887)
embafat hasta les orelles em tenia
embafat (Coloqui de la Mosa de Peyr,
1795)
embafat En Castell de les Cherres / a
coca mhan convidat, / yo els ha dit que
no en vullc pndrer, / que la coca mha
embafat (lletra pop. val.), embafat:
empalagado, ahito... (Escrig: Dicc.
1887)
embafat aumplit y fart de menjar,
siguen dolsos o chulles de renyon:
estic embafat (G. B.: La Perla
embafat ixir embafats de festes (El
sens
enbaynar
(sic)
embainar
alfranges (Orti, M. A.: Siglo IV de la
embainar envainar, envainat (Escrig:
Dicc. 1887)
embaix, embaixada el fet de
trobarmos en el port. embaixada, ingls
embassy y vasc enbaxada, enfila cap a
un tim prerrom emparentat en lantiu
islands embatte (DECLLC, 2, p.555);
cat. ambaixada: embaxada (Canals,
1036
1395)
dolorosa
embaix,
embaixada
embaixada (Fuster, Jeronim: Omela,
imp. Lambert, Valencia, 1490)
embaix, ambaixada nova embaxada
(Villena, I.: Vita Chr. 1497)
embaix, embaixada embaxada de
part de... (Autobiog. Bernat Guillem, 9
de mar de 1595)
embaix, embaixada embaixada
(Bib. Nac. Mulet: Ms. Infanta Tellina, c.
1660)
embaix, embaixada una embaixada
que darli (Blay Arbuxech: Serm de la
embaix daquella embaix de Roma
(La Mixquera, 22 febrer 1841)
embaix Quna embaix ser esta?
1868, f. 12)
embaix embaix: embajada, casa del
embajador (Escrig: Dicc. 1887)
embaix secretari de embaix en el
ministeri de Estat (El Amic del Poble,
Alacant, n 1, 1899, p.2)
embaix la Embaix de Sen Jordi en
Alcoy (Gadea: Tipos, 1908, p. 71)
sempre
porta
alguna
embaix
embaix (El Tio Cuc, n 137,
Alacant,1917, p.1)
Embaxades
de
la
embaixades
Generalitat (Ginart: Reportori Furs,
1608, p. 93)
embaixador, embaixaor la variant
val. en emb- es patrimonial, siga en els
clsics o en prosa cancillesca de Ginart
(Rep. de Furs, 1608).
embaixador embaixadors de Athenes
(Fenollet, Luis: Historia de Alexandre,
1481)
embaixador embaixadors nobles
(Fuster,
Jernim:
Omela,
Imp.
Lambert, Valencia, 1490)

embaixador el embaixador (En
p. 5)
en
el
carrer
embaixador
dembaixadors (Ivars, fray Andrs:
Diari pstum, 21 juliol 1936)
nom
vingues
en
embaixaes
embaixaes (Chirivella, Pere: Tot
debaes, 1908, p. 9)
embaixaes les embaixaes de moros y
cristians (Gadea:Tipos, apndix, 1908,
p.44)
embaixaes vost se amolla a unes
embaixaes... (El To Cuc, n 123,
Alacant, 1917)
embaixaor parle vost, so Pallola,
lembaixaor (El Trams, 26 de giner
de 1841)
embaixaor embaix, embaixahor
embaixaor en calitat de embaixaor
11)
embaixaor com vost es el embaixaor
(...) el nou embaixaor (El Tio Cuc, n
66, 151, Alacant, 1916, 1917)
embaixaor bons embaixaors (Juli,
Seraf: Novio de Pascua. 1916, p.60)
embalaor,
embalador embalador,
sarcinator... (Exulve: Praeclarae artis,
1643)
embalaor embalahor:... tiene por
oficio embalar las mercancias (Escrig:
Dicc. 1887)
embalar embalar (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
embalar, embalarse anar rpit: els
feren correr embalats (El Tio Cuc, 2
ep. n 55, Alacant, 1924, p.3)
embalat el portaren embalat (2 part
1037
embalat estic posantli la primera y ixc

embalat (Tallada: Les Camareres,
1931, p. 5)
embaldosar embaldosar les fronteres
de tot lo edificat (El Bou solt, 1877,
p.223)
embalonat portuguesos tamb anaven,
/ per golilla, embalonats (Coloqui...
embalsamar del balsmum >
blsam: devotament / lo cos ligat /
embalsemat / lo soterra (Roig: Espill,
1460)
embalsamar
aquell
embalsamar
sanctissim cos (Villena: Vita, 1497)
embalsamat un embalsamat que
acamina de cant (Un ratet en el
floretes
dasahar
embalsamen
quembalsamen el ambient (Rubert
1897,p. 10)
embalsar hui embalsar te prou
extensi en valenci; p. eix. embalsar en
Guardamar (DECLLC)
embalustr dos criaes y dos tontos
desde la embalustr estaven fent
moneres y... (El Cullerot Alicant,
Alacant, 1897, p.4)
puix
lo
gran
embambament
embambament / li embargar la
expresi (BSM, Ort Mayor, J. Vicent:
Dzimes valencianes, 1768)
embambar algo hava en qu
embambar, pues se eixecutava el...
embambar embambar: quedarse uno
suspenso (Escrig: Dicc. 1887)
embambat embambat en tantes coses
(El enamorat en dia de Corpus, s.
XVIII)
aquells
que
estn
embambat
embambats (Romans y coloqui nou en
embambat puix me he quedat
embambat (2 part Coloqui de Tito y
Sento, imp. Faul, 1789, p. 4)
embambat ests tan embambat...
(Bib. Nic. Prim. Ms. Escorihuela, J.B.:
embambat Yo embambat en lo
serm, y els atres...! (Baldov: El
mocador, milacre. 1859, p. 7)
embambat se qued embambat (El
Bou Solt, 1877, p. 78)
embambat y mel encontre embambat
en... (H. Corts: Fora baix!, 2 ed.,
1900, p.14)
pensaments
quem
embambem
embambem (Valencia per son Rey,
Imp. Laborda, 1802, p. XIII)
embaras, embars en ocasi que ma
mare / de mi estava embars (Coloqui
nou de la chitana, el moro y Chuanet el
..., ed.1852)
embaras embara: dcese de la
mujer preada (Escrig: Dicc.1887)
embaras la dona/ torna a estar
embaras (Gadea: Ensisam, 1891,
p.382)
embarasar dorige ducts, es clsic;
1 doc.: emberasar (sic) (March,
Jacme: Dicc. 1372)
embarasar del mon a peccazt (sic)
embarassa (DECLLC, en Pere March,
c. 1400)
embarasar embaras (Roig: Espill,
1460)
embarasar lo embara y llaos del
cabell (Blay Arbuxech: Serm de la
Conq. 1666, p. 39)
embarasar dret / que entenc, te
1038
embarasaren / sols les teues travesures

embara,
embara,
embarasar
embaraat (Escrig: Dicc. 1871)
embarc embarc, aburrix a...
1928, p.13)
embarcar 1 doc. embarcar (March,
Jacme: Dicc. 1372)
embargar tot estaba embargat
(Coloqui nou de Tito y Sento, 1789)
embargo sin embargo, ocurrix un
cas... (Canyisaes, Monver, 1912, p.
203)
embarrancarse desconcertat, sinse
saber cm arrematar faenes o
problemes.
embarrancarse si no te el llibrot
davant, sembarranca (Soler, J.: Els
embarreraes espay tancat en barreres:
entre les embarreraes (Puig Garrido,
A.: Pinsell divern, 1918)
embaucar embaucadora... embahucats
de algn engany (Ballester: Ramellet,
1667, pp. 8, 18)
embaucar ell nos vol embahucar
(Ros, Carlos: Coloqui de les Dances,
1734, p. 2)
embaucar y ha embaucat segons...
(Bada, J.: La Matin de Sen Roc, 1864,
f. 4)
embaucar qui creuria que la que
membaucaba (sic) (Vives, R.: Entre
amics, 1877, p. 29)
embaucar:
engaar
embaucar
embaucar no vinga en chansetes pera
embaucar al personal (Salvador,
p.6)
embaucaora catal entabanadora:

eixa embaucaora de modista lha
entretengut (H. Corts, M.: Fora
baix!, 2 ed., 1900, p.11)
embaucat en tan gran ponderaci,
/tamb ests tu embaucat ( (BUV, ms.
174, Coloui de les campanes, a. 1730)
embaucat y demprs que anem dos
hores / fent lo bou embahucats
embaucats hui, cegos y embaucats
1926, p. 11)
de
baul,
sustantiu
embaular
renaixentiste valenci; el catal bagul es
corrupci posterior:
un parell de
dotsenetes
en casa, embaulelsels
vosatros (Baldov: Un ensayo fet en
regla, 1845)
embaular dos ditets dretets de vi
sembaula, y cap a casa (Llombart:
Tipos dauca,1878)
embelecar embelecar: engaar con
artificios y falsas apariencias (Escrig:
Dicc. 1887)
embeleco la perdici nostra son tots
eixos embelecos (Len, Carlos:
embels dtim ducts, pot ser derivat
dun gt. *blsa, que don nom a una
planta de propietats narctiques, que
produira embels; occ. belsa y el
mosrap port. belesa; cat. enxs: el
canari tan sonor, / que es embels dels
oits (Ros: Coloqui... entre quatre
felius 33 anys..., 1746)
embels embels de Pep de Quelo
embels era un embels oirles referir
1039

16)
embels que tot a reu / embels de tots
ser (Bando... a honor y glories del
embels tenen un encant y embels...
que de nengn modo puc trobar en els
rics (Caps y senteners, Imp. C. Rom,
1892, p.47)
embelesa ab llum varia que embelesa
embeles y ella em mira embeles!
embeles Embeles. Aix es lo que...
p.17)
atent
membelesaba
embelesar
embelesar embelesament, embelesar,
embelesat... (Escrig: Dicc. 1851)
embelesat embelezat (sic) en bambar /
no podr saber que dir (BSM, Ort
Mayor, J.Vicent: Dzimes valencianes,
1739)
embelesat qued tan embelesat (El
embelesat si embelesat vols quedar
(Centenario celebrado en Bonreps,
1891)
embelesats se miren embelesats
embellix embellix un sant (Ballester:
embellixca que sembellixca (Gadea:
Ensisam, 1891, p.488)
emben, enven enroll en bena:
torna en la chica... va enven
p.25)
embenar 1 doc. embenar (DECLLC,
en text de St. Pere Pascual, c. 1295)
embenar, envenar a poc, Piment en

el cap envenat (Peris: Terres
embernisar -del llet Beronce, ciutat
dEgipte, ahn feen berns: emberniar,
emberniahor, emberniahura (Escrig:
Dicc. 1851)
ni embernis en un
embernisar
palustre (Balader, J.. Miseria y
compaa, 1872, p.14)
Embesora la Torre dEmbesora
12 dehembre 1738)
embestir ella me embist, yo la pare
embestida ...que pega una embestida
(Galiana: Rond.1768, p.50)
embestir pareix vndrer del itali
investire en el sigle XVI .El cmbit de
llabidental a billabial ya heu trobem en
texts castellans del valenci Cristbal de
Vires, en 1588:
embestides,
embestidors, embestir, embestit...
embestida donar una embestida
embestir del llet investre o it.
investire: embestir (Escrig: Dicc.
1851)
embestixc lembestixc y el mondongo
li trac (Llombart: Lagela Puala, c.
1880)
embestixca embestixca si te sanc
(Maez, E.: Bous sinse pa, 1918, p.3)
embestixen embestixen com... (Liern:
embeurar, ambeurar donar aigua als
animals; castell abrevar: laigual
burret / cuant el portes a embeurar (...)
que puguen ambeurar tots els animals
pp.126, 542 )
1040
embeurar donar a burer als animals;

verp valenci (DCVB)
emburer emburer: embeber, atraer o
recoger en s un liquido...(Escrig:
Dicc.1887)
embidaba no embidaba de fals
embidant embidant a la tremenda
1730)
embifio bifio, embifio: tener cado el
labio (Ros: Dicc. 1764, p. 41)
emblanquin en la cara emblanquin
les
cases...
emblanquinaes
emblanquinaes (Hern. Casajuana: La
emblanquinador
emblanquinaor
emblanquinaor pintor de parets:
en
eixe
emblanquinaor
emblanquinaor (BNM, Ms. Escalante:
Un grapaet y prou, 6 de giner 1868, f. 9)
emblanquinaor es emblanquinaor
1922, p. 12)
emblanquinar,
emblanquinar
perque
estn
emblanquinar
emblanquinant / y fent ah unes ralletes
(Coloqui nou entre el So Masi de
emblanquinar en cals cals... pera
emblanquinar les habitasions (Parrs,
J.: Yal tinc!, Ganda, 1885, p. 15)
sha
emblanquinar
cases
demblanquinar la casa (Gadea:
Ensisam, 1891, p.377)
punts
negres...
emblanquinarlos
emblanquinarlos (Capilla: Un casique
a redolons, 1872, p. 21)
emblema -del grec-llet emblemma: un

quadro de atre es emblema (Valencia
per sos Reys, 1802)
embob Pepa ha escoltat embob
Alacant, 1905, p. 18)
embob est embob (Barchino, P.:
embob embob A la cuina! (Vidal:
p. 26)
embob embob ointla parlar a vost
p.11)
embobantla embobantla en gas (En
p. 5)
embobar ell mirava cap al Cel, / y de
modo sembob / en voler medir la
Esphera (Relaci burlesca... per lo
Cometa, any 1744)
embobat quant embobat anires, /que
no veres el altar (Relaci entre Tito y
embobat com un tonto embobat
embobat no estigau tan embobats
(Boix: Fiestas ... St. Vicent Ferrer,
1855, p.422)
embobat y estant yo embovat (sic)
(Les marors de una fadrina, 1860)
embobat mha embobat aixina (En
una festa de danses, Eixtiva, 1867, f. 2)
embobat embobat (Lladr y Mall,
Ramn: La boba y el embobat,
Valencia, 1872)
embobat yo, embobat (Serrano, M.:
embocar dir algo inesperat y rapit:
memboc,/ que si vullc ser sa muller,/
se nos emporta a Madrit (Guallar, J.
1041
embocar a pique de embocar els huits

y els nous (...) li emboc tota esta
crrega (Galiana: Rond. 1768, pp.51,
84)
embocar y se embocaren, sagrat!, / de
un colp sis o huit pastilles (Sento y
Parma, c.1794)
embocar podrem embocar uns bons
troos de llomello (Len, C.:
Rahonament... esperant als caballets,
1808)
emboar, embosar est emboada
emboar, embosar es muchols
membosen (Canyisaes, Monver,
1912, p. 197)
embochar
(Pou:
embochar
embochar embochar els cucs (Salv,
V.: Comp. de Gramtica, apndice de
voces valencianas, 1838)
1 doc.: emboirarse,
emboirarse
emboirat... (Escrig: Dicc.1851)
emboirat yo el trobe molt emboirat
1875)
emboirat algo poregs li contesta molt
emboirat (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.21)
emboiren conten relaixos que a t
temboiren el cap (Serrano, M.: Voreta
embol est salvage costum consistix
en nugar als cuernos del bou boles
dalquitr y botarlis foc: anem a la Vila
a vore desdel balc la embol y la tall
de la corda al bou (Barchino, P.: La
embol, 1925, p.8)
embolar embolar: poner bolas en las
puntas de los cuernos (Escrig: Dicc.
1851, 1887)
embolat bou embolat (Escrig: Dicc.

1887)
del
bou...
embolat
embolat
embolat, bou els vehins... / que tots es
tornen festeros / cuant se fa bou
embolat (Costa, A.: Festes en Museros,
1923)
embolchacar sembolchaca bones
pesetes (Mare vinga o les riferes. Imp.
Amargs, c. 1870)
emboleen y aixina... hasta que la
emboleen (Soler, J.: El solo de flauta,
1927, p. 17)
se
lembolchaca
embolchacar
1870)
embolear ha emboleat (Colom, J.: El
sant del agelo, 1882, p. 6)
embolear embolear: lanzar por el aire
(Escrig: Dicc.1887)
emboleen nos el emboleen a Navarra
(El Mole, 1837, p.112)
embolic y causa de tot este
embolic...(Galiana: Rond. 1768, p.71)
embolic es algn atre embolic ...?
1859, p.24)
embolic Qu ha armat, pues, este
embolic? (Ovara: Males llenges,
1879, p. 22)
embolic embolic en lo peu la cua,
sagarr del albard y... (El Mole,
1837, p. 120)
embolic tota embolic en una manta
embolic la cuesti poltica seguix
embolic (El To Cuc, n 156,Alacant,
1917, p.3)
embolic ix embolic en un mant
embolic cada u te les seues afisions;
1042
yo en casa embolic en les meues

llabors (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,
1928, p.12)
embolica, ambolica mescla que
ambolica
molt
(Colomer:
Me
cason...!, Alcoy, 1931, p. 13)
embolicaes van embolicaes en estos
versets (El Mole, 1840, p. 3)
embolicaes embolicaes en un llansol
embolicaets embolicaets en la capa
van a vrer ballar a... (El Bou solt,
1877, p.77)
embolicaor malfaener, gabuliste,
embolicaor (Gadea: Ensisam, 1891,
p.261 )
embolicar del llet *involvicare: cast.
envolver: lo enbolicaren en dos
llanols sens msica ni strpit (BRAH,
ms. Dietari Porcar,a.1598)
embolicar embolicar: meter chismes
lo
que
fa
es
embolicarme
embolicarme, no dir res... (Ovara:
embolicat enbolicats en los negocis
embolicat embolicat ab tal bafor,
daulor roin (Roig: Espill, 1460)
embolicat embolicat (Esteve: Liber,
1472)
embolicat embolicats en un drap
embolicar, ambolicar no vullc que me
lambolique (BNM, Ms. 14339, Qu
no ser!, 1862, f. 6)
embolicat un paper embolicat, que
cont dins dos o tres risos de cabell
p.7)
embolicat prou embolicat (Soler, S.:
embolicat es que mha chopat un

drapet y mha embolicat el dit
duros!, 1919, p.7)
embolisme -1 doc.: asunt confs,
embolic, situaci roina, etc.: Yo vinc a
be en quant t dius, / pero este
embolisme gran, / que me est unflant
tots els caixcos, / cm lo podr yo
aliviar (Relaci entre Sento y... a
embolsar perit de fam, que els poetes
nunca embolsen (Cucarella: Luzes de
aurora, 1665)
embonyig embonyig (Escrig: Dicc.
1851)
embonyigahor:
embonyigaor
chapucero (Escrig: Dicc. 1887)
embonyigar polismic, tamb fer un
mal bolic en la roba de la bug: la roba
la embonyiga (Ros: Coloqui de les
moltes rinyes... entre les sogres y nores,
a. 1758)
embonyigar embonyigar: untar o
baar con boiga. Atrabancar. Hacer
alguna cosa de prisa, y sin reparar si
est bien o mal hecha (Escrig:
Dicc.1887)
embonyigar embonyigar: fer una cosa
de presa y malament (val.); cast.
atrabancar (DCVB)
emborit marejat? cast. susurrado?:
mig emborit, escrit enborit (Giner, J.:
Lo furor de la vengansa, 1884, p.50)
emborlat sis quinsets val lemborlat /
que tena de magelo (Vidal y Roig,
emborracha quant hu semborracha
(Galiana, Lluis: Refrans valencians, c.
1760)
al
so
Visent.../
emborrach
emborrach un taberner (El Bou solt,
1043
1877, p.147)
emborracha cuant semborracha
7)
emborracha latre da em don a
tastar una garnacha... no emborracha
emborrachar Els bocs de servesa .Aix no emborracha (J.G.:Arre ,
emborrachar memborrachar y
aquella lleona... (Breva Branchadell,
emborracharmos
emborracharmos
una veg (Meli: Al pas del Nasareno,
1928, p.41)
emborracharse,
emborracharse
crapulor
(Pou,
O.:
Thesaurus,
Valencia, 1575)
emborracharse,
amborracharse
cuant ms vell es fa, ms samborracha
y ms sego est en la vinarra (Caps y
esta
dona
emborracharse
semborracha (Gayano Lluch: El
Qu
sha
emborrachat
emborrachat? (Fuster, L.: El nano de la
falla, 1894, p. 22)
emborrachat se haur emborrachat
emborrachat y veig que tas (sic)
emborrachat (Urios, Elvira: Da de
Pascua, c. 1925, p. 13)
emborrachat, amborrachat Estes
(dones) que (shan) amborrachat!
1928, p.54)
emborrachava semborrachava en les
sis pesetes (Montesinos, Vicent: Y
diuen quel peix es car?, 1926, p. 16)
emborrache cuansevol dira que

membo-rrache (Puig, F.: Pantomima,
1928, p.16)
en
esta
servesa
emborrache
memborrache (Ferrer: A la vora del
riu Serpis, Ganda, 1932, p. 11)
emborraches Pero, home, t per qu
temborraches? (Marco Rivas, V.: La
emborrant en eixe bodegonet... he
estat emborrant (2 part... el tio Joan
Senn, 1797, p. 1)
emborrar tinch ganes demborrar, la
fam es casi demencia (Ros: Coloqui
emborrar si no tenen / colomins pera
emborrar (Ros, Carlos: Romans, c.
1740)
emborrar menjar dasta fartarse: olla
/ y olla emborrem a la nit, / arro...
(Paper, pera contrafer... any 1741)
emborrar segar erba / perals rosins
emborrar (Paper... pera passar lo temps
emborrar que molt poquet va jalar /
pera lo que emborre yo (Coloqui de
emborrar y compraren qu emborrar
pera fer boca (2 part, el tio Joan
Senn, 1797, p. 2)
emborrar menjar: pues si escomensa
a emborrar / a dos queixos, com un
burro (Coloqui nou del ros alas,
1823)
emborrar vint o trenta plats me
emborrar cada dia (Col. viage de Tito
a Madrit, 1789, p. 6)
emborrascar, emborrascarse molt
emborrascat, lambient (BRAH, ms.
Dietari Porcar, a. 1619, f.315v)
emborrascarse Cuant la tremontana
semborrasca y la murta fa capdell,
1044
llauraor, vesten a casa, pica espart y fes

cordell,
provrbit
valenci:
emborrascarse (Escrig: Dicc. 1851)
emborronat els retratats / eixirn tots /
emborronats (BNM, Ms. 14607, Liern,
R. M: Roseta y Colau, c.1865, f.2)
embosa ... maufega! Sembosa la
gola! (Peris Celda: Rialles del voler,
1928, p. 68)
embos en poca claritat, amagant
coses: explicarli el matrimoni... duna
manera embos (Aznar Pellicer, J.: El
embosar obstrucci dun conducte por
sucietat o atres obstculs, un arbello que
no engolix aigua, un nas tancat per
costipat, patir enfit, etc.: estava lo rexat
de dita sequia embosat (BRAH, ms.
Dietari Porcar, a.1615, a.1615)
embosar si el menchar no se asentat,/
...el que se encontre embosat /... trenta
botecaris / li formarn una cala / que
hasta els feches tirar (Bando... a
honor... del Beato Juan de Ribera,
a.1797)
embosarse la pica el atre da embos
la pica y per ms que furgue...
1874)
embosar embosar: obstruir o cerrar un
conducto, cegarse un conducto...
embosar, embosarse -equivalent al
castell obturar, siga la pica daigua o
els arbellons dun carrer. En leixemple
es parla dun torero que embosa el
carrer Ribera en molts aficionats que
acudixen als bous en coches y tartanes:
t emboses a Ribera (Peris Celda:
embosarse y els nasos sels embosen
de coto en pel (Mart, L.: Pepe el

embosat amagat o tapat per capa o
solapandes: tots embosats / una
esquadra de Usietes, /... en les capes de
telilles,/ y les bolchaques en blanc
embosat, home un home... embosat
hasta les selles (Coloqui de Tfol de
Campanar, c.1795)
embosat, home ells van fets uns
narsisets / fins als ullets dembosats, /
carregats de pistoletes, y de por van
tremolant (Coloqui nou del ros alas,
1823)
embosat y tot embosat en la capa...
p.1)
embosat se coneix que estava
embosat, lurinari (El Tio Cuc, n 100,
Alacant, 1916)
embosat Tu, Dons, entrant embosat
hasta els ulls y com temers (Llobat
p.10)
embosc, emboscada orden una
emboscada (Canals, fr. Antoni: Scipio,
c. 1395)
embosc:
emboscada
embosc
embosc si servira pa fer por o
dembosc (Gadea: Tipos, 1908, p.60)
embosc temor de curer en una
embosc (Comes: Sabater y detective,
1917, p. 28)
embosc cast. y cat. emboscada:
mhan fet una embosc y estic... (G.
embosc me feren una embosc
1931, p. 8)
embosc una embosc (Moliner
1045

1936, p. 14)
emboscaes en emboscaes (Caps y
emboscaes a les emboscaes (Alberola,
emboscat emboscats entre els canyars
13)
embotar crear dificultats: lo greix
embota el ferro (Blay: Serm, 1666, p.
36)
embotar metafricament, sinse fluidea
y claritat de pensament: este any pasat
a ma Musa / lo Numen se li embot
(BNM, Ros: Dcimes al fi del Paper
gracis, poltich, c.1750)
embotat adj. o fils aguts, y nunca
embotats (Blay: Serm, 1666, p. 37)
embotell me porte embotell la...
(Moll Ripoll, E.: El punt, 1920, p. 15)
embotellament,
embotellament
embotellant, embotellat... (Escrig:
Dicc.1851)
embotellar embotellar: poner el vino u
otro licor en botellas (Escrig:
Dicc.1851)
embotellat un discurs embotellat (El
Tio Cuc, 2 ep., n 53, Alacant, 1924)
embotigar embotigar collites (Ginart,
Nofre: Reportori de furs, 1608, p. 93)
embotigar ficar dins dalmasn o
botiga: forments ning por embotigar
embotinar verp poc usual en valenci
y de ducts semantisme: ...men vaig a
treballar /, tropese algn teulah / que
membotina a cantar (C. Jaunzars,
G.: Una vara de Real Orde, 1921, p.24)
embrasillar embrasill, y de este
bescuit y del atre (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 105)

embre embre: embreadura (Escrig:
Dicc. 1851)
embreat embreat: embreado (Escrig:
Dicc. 1851)
embregar -1 doc.: embregar (Roig:
Espill, 1460)
embregat se han embregat (BUV.
embresquilat, abresquillat -es diu del
aspre de carcter o modals: no tingues
eixe
chnit
tan
embresquillat
c.1915, p.7)
embriagar del llet ebricus: aquell
cant embriaga (BNM, Ms.1523,
Conesa, Jaume: Histories troyanes, any
1374)
embriagarse ...que acostumara de
embriagarse, nol confessen aprs de
haver begut (Instructions perals
1566)
embriaguea la embriaguea e dona
talent (Bib. Nac. Pars. Llibre de les
erbes, c. 1400)
embri en el sentit migeval
dimperfet: es vehuen a dos per tres /
uns monstruos, uns embrions (El So
embroll postverbal dembrollar; del fr.
embrouiller o itali imbroglio: tant de
embroll (2 part, en la que es referix
com el tio Joan Senn, 1797, p. 2)
embroll tot es mentira y embroll
p.43)
embrolla, ambrolla dembolicat tim,
es parent del esp. embrollo, fr.
embrouiller , it. imbroglio, etc.; per el
Nort del Reyne ix dasta en tonaes
1046
populars: En Culla son cullerans, / y en

Benafigos panolla... / Vixca la gent de
lambrolla!: embrolla y bac...
embrolla y nuc (El Gafarr, 1841, p.
201)
embroll esta embroll sinse cap ni
sentener (El Mole, 1841, p. 250)
embrollaes cada da van les coses ms
al revs, o siga ms embrollaes
embrollaor dir deste veinat ques
fisg y embrollaor (De dalt a baix, da
embrollar del it. imbrogliare o fr.
embrouiller:
embroll,
embrollar,
embrollat... (Escrig: Dicc. 1851)
embrollaro poden embrollaro tot (El
embrolles embrolles y mentires
embrolles com seguixca ms lo ball /
dembrolles y de... (Gadea: Ensisam de
embrollines com em rosegue la gruga
/ desta nasi dembrollines (Gadea:
Ensisam, 1891, p.171)
embrollons malfatans enredraors:
magansesos, embrollons (Roquet y
embrollons embrollons, que han de
asaltar / les iglesies y sagraris
Suchet, 1813, p.4)
embromar gastar bromes a alg: em
varen embromar / en Cartagena uns
amics (3r. Rahonament entre el Rull de
embrosarse cuant en linstrument
sembrosa (el guitarr) no hi qui li diga
res (Roig y Civera, A.: El barber de
embrutixquen ni se embrutixquen
com ells (El Amic del Poble, Alacant,
n 1, 1899, p.1)
embuche que no tembuche (G.
embuder un embuder (Galiana, Lluis:
embuder, ambuder perque mos
acreditarem dambuders o fartons
mira
que
embufandarse
embufandarse en lestiu! (Alegre Ortiz:
En la Cany, 1926, p.15)
embuir embuir: imbuir, infundir...
embuir del llet imbure; ficar idees
dins del cap: ara sen van dins els dos
y escomensar a embuirla (Puchol,
V.L.: U que te por, 1921, p.9)
embuix Pero a t qu tembuix?
emburrarte encarabasinat en algo,
enamorat: Aix et faltaba, emburrarte
(Escalante: Matasiete,1884)
emburrat un chic que si no estiguera
tan emburrat com est per tu (Angeles,
embust veu valenciana dorige
desconegut. Coromines creu quel
castell embuste tindra arrails en el
valenci: ... aparece embusts en la ac.
mentira, en la valenciana Disputa de
viudes
y
donzelles
(...)
por
castellanizacin se hara ... embuste,
propagada por prstamo desde Valencia
a Castilla (DCECH, 2, p.566) Y dona
un text valenci: que es mestre dels
mestres / en qui jams caben embusts
ni..., datanlo en 1494.
embust pensen ques embust / lo quels
estic relatant (Paper gracis, en que es
referix lo sucs de cert llaurador... y
1047
qued invlit de la tal mudana, c.1740)

embuster catal mentider: embuster,
embusteret, embusteres... (Escrig:
Dicc. 1851)
embustera catal mentidera: tot el
que ve diu igual. All en la embustera
terra... (Gayano Lluch, Rafel: Ni a
linfern..., 1918, p.8)
embustera as es fer riure a tots
quants / sabem de la embustera
(Pasmat Nelo de la eixida..., 1813)
embutir del llet imbutum, introduir un
lliquit; per analoga, ficar la mescla de
carn pic, cansal, pebre roig, etc., en
els budells pera fer sofras, botifarrons,
etc. En valenci es evident el parentesc
entre embut, ambut y embutir: vostes
nos deixen embutir lambut per
lample (Galiana: Rond. 1768, p.76)
embutir y pera arreu embutir (En
p. 7)
embutir embutir en fusta: taracear
(Rosanes: Dicc. val. cast., 1864)
embutirn te embutirn un ambut
embutirse hui ning vol embutirse...
tot
lo
embutit...
/
embutit
mondongueres groses, primes, /
botifarrons curts y llarcs (Baoro el
embutit embutit: tripa rellena con
carne y aderezo (Escrig: Dicc. 1887)
embutit del embutit valenci... carn en
peres... cocots de peix (Sanmartn:
embutit vingu a fermos tot lembutit
(Peris: La matansa, Castell, 1911, p. 8)
embutit puchero en embutit (El Tio
embutit la carn ni vrela; el embutit,
embutit; les verdures... (Peris Celda:

embutit una cansalaera... en ganchos
dorats el embutit (Peris Celda: A ras
de terra!, 1922, p.2)
emendar, emenda del llet emendare ;
cat. esmenar, esmena: emendar,
emenda, enmenda... (Escrig: Dicc.
1851)
emtic del llet emeticu; bo pera bosar:
del vi blanch, / del sen y el trtaro
emtich (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827, p.8)
emigrant tots los emigrants (El Mole,
1840, p.100)
eminencia 1 doc. eminencia (Ferrer,
un
emisari
infernal
emisari
y..., 1810)
emisferi, hemisferi la gran / mquina
de este emisferi, / o de este mon tan
poblat (Relaci entre Tito y Sento ... a
emisferi del llet hemispherium,
clsics com Fenollar ya simplificaven el
consonantisme en emisferi, com feren
atres idiomes mediterranis, litali
emisfero, emisferica;
el malts
emisferiku o el rum emisferic: : este
emisferi (LAlegra de Valencia, 1802)
emisferi que mos du a atre emisferi
(R. Esteve, Mates: Carnistoltes en
Mislata, 1921, p.8)
emitit cat. ems: emitint, emitir,
emitit(Escrig: Dicc.1851)
emna, emnes la emna, y certificatoria
que donara lo cap de taula... lo dit llibre
de emnes... la emna de la semana
antecedent (Cap. del Quitament de la
emna emna: estado, por resumen
1048
(Escrig: Dicc.1887)
emocion dona un suspir emosion
1917, p. 38)
emocion, emosion catal y castell
emocionada:
molt
emosion
1925, p.4)
emolument del lleti emolumentum:
que dits emoluments (Instructions
perals novament convertits, imp. Ioan
Mey, 1566)
emolument emoluments y salaris
(AHO, Edicte Lluys de Moncada, pros.
absencia, 1654, f. 3)
galicisme
derivat
empacha
dempechier: trist mon te empacha...
(Perez, Miquel: Imitaci de Iesuchrist,
1491)
empacha empacha (Sacro Monte
Parnaso, Valencia, 1687, p. 175)
empachades tant empachades (Roig:
Espill, 1460)
empachament es gran empachament
1521, f. XII)
empachar
dels
dits
empachar
arrendaments
(Actes
de
Corts
Generals, Oriola, 1488)
empachar contrariar o empachar
empachar ni empachar (ACA, Bula
de Lle X, en valenci, 1514)
empachar res els empache (Els
p.39)
empachar res nom empachar
(Amiguet, J.: Sinonima, 1502, f. 39)
empachar -del fr. empcher; cat.
empatxar; molestar o ficart obstculs,
aumplirse a menjar, trobarse molest,
etc.: causes e negocis seus, nos los
havem empachats (ARV, Real

Cancillera, Carta de Joan II, 96, f.103r;
30 joliol 1461)
empacharse no empacharse de
comprar (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575, f.89v.)
empacharvos
empacharvos
empachat molt empachat (Esteve,
Joan: Liber, 1472)
empachat li fonch empachat (Bib.
Nac. Madrid. Ms. Guillem Ramn, s.
XVI, f. 20)
empachat ni empachats ni embargats
1608, p. 108)
empachat estic de coca empachat
p.42)
empachat estem ya empachats (El
empachava la sua potencia no
empachava (Roi de Corella: Quart del
Cartox, 1496)
se
empachava
la
empachava
predicaci (Llull: Blanquerna, traduit
al valenci, 1521, f. CII)
empache y nos empache lo rey en
negosis de justicia (Taraona: Furs y
Priv. Valencia, 1580)
empachen als amics no empachen
per... (Roi de Corella: La Segn del
Cartox, c. 1496)
empalagat la vianda... la morrejen
empalagats (Ballester: Ramellet, 1667,
p. 9)
empalagat empalagant, empalagar,
empalagat... (Escrig: Dicc. 1871)
empalags merengue... dols tan
empalags com este (El Bou Solt,
1877, p. 101)
empalags empalags: persona que
1049
causa fastidia por su zalamera (Escrig,

1887)
empalags se va cansant de mi..., soc
masa empalags (Ferrando, J.: El
empalags per si es o no empalags
el
valenciasme
empalancar
empalancar (DECLLC)
empaliades empaliades del teatro
p. 24)
empaliar de ficar baix palis o capa;
tamb
disimul,
amagar
asunts,
enganyar, etc.: quna rah empaliada li
direu(Martorell: Tirant, c.1460)
empaliar la folla desordenada
benvolena als empaliats ... breus
devots de Venus (Corella: Obres,
c.1495)
empaliar puga empaliar (Const.
empaliar catal empalliar. Fa temps,
Moll y Alcover denunciaren que la
forma empalliar, adopt en el
Diccionari Fabra, no respn a la
pronunciaci antiga ni nova (DCVB)
Tampoc a la morfologa patrimonial
que, en este cas, era la mateixa en
valenci y catal: empaliar: llenar de
colgaduras y adornos la iglesia, claustro
u otro lugar por donde ha de pasar una
procesin (Escrig: Dicc.1887)
empaliar, empaliador ficar grans
cubertors o draps en balcons, fachaes o
carrers: empaliador; cosa cuberta ab
esta capa (Exulve: Praeclarae artis,
1643)
empalis cat. palissada: la empalis
coloc en ella (El Pare Mulet, 1877,
p.72)
empalis empali: obra hecha con
estacas clavadas en tierra para...

empalis tapia o empalis dun corral
1891, p.14)
empalm,
empalmar,
empalm
empalmat... (Escrig: Dicc. 1851)
empalmar sendeta que empalmava en
un entraor (Baidal, F.: Amor torna,
1917, p. 35)
la
cara
tinc
empalustrar
empalustrada (Sopena, B.: Real
empalustrar:
empalustrar
embadurnar (Escrig: Dicc. 1887)
-1
doc.
empan,
empanada
empanada (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
empan piment y tomata! suquet
dempan! (El Bou solt, 1877, p.172)
empan pernil y empan, caragols y
anguiles (Barber: De Valencia al Grau
1889)
empan suquet dempan-arreplegat
del XVIII o XIX, pero ara no trobe el
text.
empan la bona coca en tonyina, eixa
empan... (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1930)
empanaes mengolia... empanaes
(Arnal: L agelo del colomet, 1877, p.
14)
empanaes en el teatret aquell de les
empanaes (Colom: El benefisi de
Mora, 1881, p. 24)
empanaes haurn cocots y empanaes /
un bon vi y millor paella (Garca
Alacant, 1890, p. 32)
empanaes empanaes de tonyina, la
llonganisa (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 150)
1050
empanaes les empanaes de crema

p. 9)
empantan polismic; aigua queta,
faena sinse acabar, tallar una
conversaci y deixar en la boca auberta
a latra persona, etc.: si em ve en
romansos / la deixar empantan
p. 12)
empantanar del it. pantano; 1 doc. en
valenci: en ass arrib la nit / y tots
ax (sic) empantanats (Romans... el
gran chasco que han tengut els Pepos,
any 1719) En cat. tenen la morfologa
no etimolgica empentanar.
empany empany de sanc est
1884, p.13)
empany,
empanyant,
empanyar
empanyar, empanyat... (Escrig: Dicc.
1851)
empanyar la donsella es com lespill, /
que sols en lal sempanya (Balader:
El pare alcalde, 1871, p.17)
empanyar el cel empanyes...
(Llorente, T.: Versos, 1914)
empap la raban de pa empap en
manteca (Escrig: Dicc. 1851, p. 701)
empap pareix una esponcha empap
en vinagre (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 21)
empapar ms empapades de oli que...
1660)
empapar empapar: ... lquido qe se
introduce en un slido... (Escrig: Dicc.
1887)
empapat y empapats vos miren
(Mendoa, M.: Fiestas C. del Carmen,
1622, p. 203)
empaperat me posaren el casquet, / y
en lo cap empaparetat... (Martnez, P.:

empaperat empaperat: recluso por
castigo, penitencia o... (Escrig: Dicc.
1887)
empapusar,
empapusar
empapusar que escomencen a volar, /
per all com empapucen (Roman...
c. 1740)
empapusarlos a empapusarlos (BN,
1862, f. 1)
empapuses les dones, pera que les
empapuses (Gadea: Tipos, modismes,
1908, II, 33)
empaquet mix una... empaquet
p.7)
empar y ampar En 1608, el notari
valenci Nofre Ginar distinguix entre
amparo y emparo: pera valerme del
amparo y protecci; y parla dels
empares generals, equivalent al cast.
embargo (Reportori de furs, 1608)
empara empara de bens estrangers
(Ginart: Reportori de furs, 1608, p. 93)
empara empara: embargo (Escrig:
Dicc. 1871)
emparellar formar parella, juntarse
en atres, etc.: y quant vingu a
emparellar / en ells, a mi em paregu /
que seren capellans (3 part del
Coloqui de les modes... any 1767)
emparetar cat. aparedar; tancar entre
parets: eixe granuja que emparetava a
les criaes han trobat en sa casa set
criaes soterraes destar soterraes
vives (Puchol, V. L.: U que te por,
1921, p.8)
emparr baix la emparr (Cambiar
1051
destat, choguet valenci, Barcelona,

1901, p. 18)
emparral emparral y un encanyisal
que la rodeja (Mills, M.: El Civil,
emparralarse primer semparral per
les parets del corral (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.109)
emparrat asentats baix lemparrat
(Proclama en forma de coloqui pera els
pares, 1808)
baix
del
emparrat
emparrat
1827, p.5)
emparrat all baix del emparrat
emparrat baix del emparrat, preparava
sta el refresch (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.120)
emparrat ballar baix lemparrat
Castell, 1907, p. 43)
emparrat emparrat de blanquets,
llonganisetes (Peris: La matansa,
empasar Se li ha empasat el calor
sinse beure? (Lladr: La boba y el
embobat, 1872, p. 25)
empasarse se empasaren en un pet
empasarse empasarse, empasarsen
(Escrig: Dicc.1887)
empasarse -cuan u transgredix les
normes deducaci o la lley: y la
bruixa de sa ta, que de llpola
sempasa (Escalante: La Consoladora,
1880)
empastr confia en t qu empastr!
(El Mole, 1840, p. 156)
empastr:
...
suceso
empastr
contrario a lo que se esperaba (Escrig:
Dicc. 1851)
empastr si ha fet alguna empastr

(BNM, Ms. 15503, Prims y grosos,
1859)
empastr com fases empastr has de
dur bona palisa (Bada: La matin de
S. Roc, 1864, f. 15)
empastr no ha segut mala empastr
empastr empastr: chasco, suceso
contrario a lo que se esperaba (Escrig,
1887)
empastr si fera tal empastr...
1887, p. 17)
empastr cat. emplastrada: y la boca
empastr (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.97)
empastr Quempastr (Fuster, L.: El
empastr ha fet alguna empastr
1918, p.6)
empastr tinc la boca empastr
(Comes, F.: Els moneros, 1919, p.14)
empastr Ma mare, qu empastr!
empastr varen fer una empastr
1921, p.14)
empastr farem, entre pastisos y
bunyols, empastr (Gmez Gascn: La
empastraes les referides empastraes
(El Bou solt, 1877, p. 114)
empastraes ha fet ya moltes
empastraes per lestil (El Pare Mulet,
1877, p.70)
empastraes algo mal fet: empastraes
empastrar me vach empastrar (Bib.
Nicolau Primitiu, Ms. 420, f. 68, c.
1794)
1052
empastrarlo Qu llstima de da, si tu

no
hagueres
escomensat
per
empastrarlo! (H. Corts, M.: Fora
baix!, 2 ed., 1900, p.13)
empastrat que te empastrat lo
cendrer (Ros: Coloqui de les moltes
empastrat els macarrons empastrats
empastre empastre (Roig: Espill,
1460)
empastre algn empastre (Fenollar:
empastre, ampastre vocable clsic,
desdel orige de la llengua es diferenci
del cat. emplaste: me ha de costar
molts empastres
(Coloqui entre
Sisternes, Arguix y Jacint Morl,
c.1635)
empastre si ells posen oli, ser / pera
desfer els tals empastres (Baoro el
estar
fet
un
empastre
empastreEscrig: Dicc. 1887)
empastre aquell que la funsi
empastre (Boix: Fiestas S. Vicent
1855, p. 441)
empastre el arrs no se empastre
empastre larrs est fet mal
empastre (Sendin: Tonica la del llunar,
1926, p. 15)
empastrer empastrer, en valenci, vol
dir desgraciat (DECLLC, 3, p. 303)
empastrer empastrer: lo mismo que
chapucer (Escrig: Dicc.1887)
empastrer y este atre empastrer
1892, p.1)
empastrer en apareixer all / aquell
empastrer (Pensat y Fet, 1952, p. 26)
empastr vos empastr el idili?
(Montesinos: Un Belmonte de sotana,

1913, p.22)
empatar el tir ms curt de la barra,
ning mel por empatar (Coloqui de
Pep de Quelo, c. 1790)
empatabobos -hpax?; trampa de
cordeta nug pera fer curer: ...les
carreres, y prop de la meta fas deu o
dotse empatabobos y van tots a terra
1926, p.8)
empatar del it. impattare, Corominas
dona la 1 doc. en cat. en 1839
(DECLLC, 3, p.294). En valenci era
ms antiu, apareguent en les primeres
edicions de Pep de Quelo (anteriors a
Rond. de rondalles de Galiana: nostron
Pep de Quelo, Rond. any 1768, p.24);
aixina: trach, si jugue a la pilota, /
moltissim llarch y arrimat, / el tir ms
curt de la barra, / ning mel pot
empatar
(BNM,
Col.
Barbieri,
1750, f.3)
empatar charrant de partits de ftbol:
es pot dir que ham empatat (Palau y
empatarn hasta les mateixes dones...
als seus marits los empatarn (En
obsequi, 1794, p. 7)
empatars cntaliu a ta agela, qua
m no mempatars (Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 16)
empaves una empaves li he fet
1928, p.11)
empebrar els la empebra/ y segons ell
la empebrada (BUV. Morl: Ms. 666,
c. 1649)
empecat dec estar empecat (Arnal,
F. P.: Lagelo del colomet, 1877, p.
33)
1053
empecatada est empecatada. Anemsen

(Vives: Entre amics, 1877)
empecataes lo empecataes questn
(Arnal: Lagelo, 1877, p. 44)
empecatarse:
empecatarse
embellaquecerse, abribonarse (Escrig:
Dicc.1887)
empecatat empecatat: empecatado;de
mala intencin (Escrig: Dicc. 1887)
empecatat dun comportament sinse
moral, ple de pecats: Vine a mos
brasos, Concha, als brasos deste
empecatat (Puig Espert: Pantomima,
1928, p.53)
empedernida empedernida, empedernit
(Escrig: Dicc.1851)
empedernir empedernir: endurecer

mucho, obstinarse... (Escrig: Dicc.
1887)
empedernit empedernit: duro de
corazn,
inexorable
(Escrig:
Dicc.1887)
empedr ni pasarela empedr (Ferrer,
1932, p. 25)
empedraor manobrer que empedra
carrers o cases: la qual ferma Pedro
Salasar, empredrador, per empedrar
la... (Dietari de Jeroni Soria, 1 agost
1526)
empedraor empedrahor: empedrador
..., por oficio empedrar (Escrig: Dicc.
1887)
morros
e
celles
empeguntar
empeguntava (Roig: Espill, 1460)
empeguntar no soc dels empeguntats
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
empeguntat un empeguntat (Disputa
de viudes, 1561)
empeixcar blsems / contra tota
enfermetat, /... alguns tontos solen
creurel, / pero a mi no empeixcar

empelt castell injertada, catal
inserida: que no la tingun empelt
(Semanari El Blua, Castell, 6 de mar
1892, p. 3)
empeltar dtim incert; castell
injertar; catal inserir. Apareix en el
XIII com a glosa roman valenci del
vocable
arbic
corresponent:
hempeltar (Voc. in Arabico
de
Florencia, s.XIII)
empeltar empeltar (DECLLC, en text
de fr.Antoni Canals, c.1395)
empeltar plantar e empeltar (Roig:
Espill, 1460)
faenes
empeltar
descudet
primoroses, / com truchellar, com
podar, com de empeltar de escudet
c. 1770)
empeltar volen anar per les rames /
empeltant taronchers borts (Gadea:
empendre empendre (Escrig: Dicc.
1851)
empndrer
(Escrig,
empndrer
empenyar per ningn temps vendre,
alienar, empenyar, permutar (BNM,
ms.11677, Procs de la Condomina
dAlacant, a. 1674)
empenyar la dona, / que les joyes va
empenyar (Coloqui de les inumerables
empenyar es menester empenyar els
vestits (Ros, Carlos: Coloqui pera riure
de bona gana estes Carnistoltes, y algn
rato en la Quaresma, 1733)
empenyar una gasa en caps dorats /
prengu, y en una peseta / en un Forn la
va empenyar (Coloqui nou, en que es
1054

seda, any 1743)
empenyar empenyament, empenyar,
empenyat (Escrig: Dicc. 1851)
empenyos qu de empenyos, qu de
estafes
(Romans
dels
pobres
emperaor del llet impertor, -ris:
li toquen a mort al Emperaor
10)
emperaor soc lEmperaor (Escalante:
emperaor emperahor (Escrig: Dicc.
1887)
emperaora as es la emperaora del
Japn parlant en vers (S. Galiana y G.
empereant apresa... ni et vages
empereant (Tercera dcima entre Saro
y... 1823, p.3)
emperearse: dejarse
emperearse
dominar por la pereza (Escrig: Dicc.
1851, 1887)
emperifoll molt emperifoll (Sendn
emperifollante de vret sempre front
al espill emperifollante (Lanzuela, A.:
emperifollar emperifollar: llenar a uno
de perifollos y garambainas (Escrig:
Dicc.1851)
tandongues
y
emperifollarse
emperifolles / lo mateix que una
chavala (Palanca: La Ball de Sen
Franss, 1868, p.19)
el
gust
emperifollarse
demperifollarse (Llibret Foguera
dOr, Alacant, 1933)
empero del llet vulgar *in per hc :
Totes les nimes devallaven en aquell
lim, les justes empero" (Ferrer, St.

empero empero a tots los que...
(Instructions
perals
novament
emperrat Che, si que estn
emperrats! (El Tio Cuc, n 81, Alacant,
1916)
emperrat est molt emperrat
1921, p.22)
empeus en + peus > empeus: puix
de empeus devem estar (Rahonament
1772)
empichorar estem en lo mateix estat si
no ham empichorat (El Bou solt, 1877,
p.213)
empichorar yo crec que la cosa ha
empichorat (Canyisaes, Monver,
1909, p. 120)
empin y sempin la bota al gallet
(La Mosca, 15 de giner de 1841)
empina yo, al vore que me sempina,
el pene (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845)
empin qu cosa ms empin!
p.23)
empina Petra, ma com me sempina!
empin la meua escaleta la tinc molt
empin (Casajuana: La oroneta, 1914,
p.25)
empinaes ...y fa unes empinaes de
bota! (Alegre Ortiz: En la Cany,
1926, p.18)
empinanme caiguda de t del gerundi
al
nugarse
en
fluix
encltic:
empinanme la botella (Bellver, Blay:
p.32)
1055
empinar el colse burer: haur

empinat tamb el colse? (BNM, Ms.
14459, Arnal Brusola: No entrar en
llista!, c.1870, f.23)
empinar empinar lo colse (Escrig:
Dicc. 1887)
empinaben
la
bota...
empinar
agarraben grans pets (Coloqui de
Miquelo, Laborda, 1823)
empinar en fil dempinar cacherulos
empinarse
valenci
empinar,
empinarse (DECLLC)
empinat la fortuna de trobar
conversaci en les empinades Deytats
de Valencia (BNM, Rahonament... a
empinat mon pare ha empinat el
colse (Liern: Una paella, 1861, p. 24)
empinat empinat: muy pendiente o
muy derecho (Escrig: Dicc. 1887)
carrers
empinats
empinats
empinen el cacherulo quels chiquets
per la vespr empinen (El Bou Solt,
1877, p. 114)
empreo del llet empyreus; la grafa
de cel empreo es documenta ya en el
sigle XV (DCVB). El vulgarisme catal
empiri es modern: un Cel empreo
empiul, empiulat irnicamente, te
connotacions sexuals en valenci:
empiul: empalme (Gadea: Voc.val.,
1909, p.83)
empiular empiular la percha (Archiu
R. Valencia. Doc. cit. Alcover, any
1466)
empiulat empiulat: molt adornat,
valencianisme (Alcover: DCVB)
empiulat y el bou empiulat que ix

empiulat, bou y el ms llauger pera
fer el bou empiulat en les festes dels
carrers (BNM, Rahonament... de Pep
de Quelo, c. 1750)
parlant
de
chicones
empiulat
empiulades...
en
llistes,
flocs,
farfalans (Coloqui ... que tingueren
Roig y..., 1802)
emple emple, emplear, empleat...
emple la mel... ben emple (Lladr,
27)
empleaes done per ben empleaes les
trifulques (Ovara: Dimats 13!, 1877,
p.26)
emplear 1 doc. emplear (DECLLC,
en doc. valenci, c. 1500)
emplear laixovar de la loca va
emplear en carotes (Alberola: Refraner
valenci, 1928, p. 133)
empleat anys mal empleats no es
conten (Dolz: Oracin a Mn. Gregorio
empleat qui treballa en un servici
pblic, funcionari: a tot un peluca / de
estos... / pues a ttul de empleats
empleat els empleats en la Llonja /
doli (Memorial dels obsequis fets per
Valencia, 1802)
empleat atre que estava empleat
empleiste no perteneix a ninguna
pandilla dempleistes ni... (El Mole,
1841, p.213)
empleo Ros sempre buscava alluntar
les morfologes del castell, motiu
dusar empleu per empleo: de Empleu
o Dignitat (Ros: Paper entretengut...
1056

any 1742)
empleo eixe empleo te han donat
(Sentiment y aconhorts de Mon Senyor
lo Rat, 1755)
empleo empleos, y son molt...
(Prudent raonament que fa Pepo
Canelles, 1784, p. 3)
empleo eixos empleos (Len, Carlos:
empleo lo que se va a donar es un
empleo facultatiu (El Mole, 1840, p.
152)
empleo un bon empleo de suc y ungla
(El Mole, 1841, p. 372)
empleomana compost irnic: mil
caixes de suc de empleomana (El
Mole, 1837, p.7)
que
pareix
diable
emplomat
emplomat (Ros, C.: Romans..., en ques
1738)
emplomat emplomat: emplumado
empobrix el camp empobrix (Fages:
1853, p. 35)
empolainarse:
empolainarse
emperejilarse, emperifollarse (Escrig:
Dicc. 1887)
empolainat y va ben empolaynat
empolsegar empolsegar: empolvar...
llenar de polvo... (Escrig: Dicc. 1851)
empolsegarse empolsegarse el panyo
y atres teixits... (Escrig: Dicc. 1851)
empolsegat per fi entraren en
Almenara / morts de fam y
empolsegats (Coloqui del to Vueltes /
empolsegat empolsegat: empolvado

empolsegat ix queixantse, algo
empolsegat (Martn, A.: La oroneta,
1927, p.21)
empoltronit empoltronits (El Sueco,
1847, p. 231)
no
empoltronixques
tempoltronixques (Escalante: A la
empolv sempre vaig empolv (Peris:
Sal de la figuera, 1917)
empolvant tots a reu empolvant / les
1794)
empolvanse una buscant pentinaora...
atra
buscanse
modista...
atra
empolvanse (Semanari Garrot de
sego, 22 de joliol de 1888, Alacant,
p.1)
empolvar els peluqueros... / juntarlos
als moliners / que tots saben empolvar
feu Tito, 1789)
empolvat el valenci distinguix entre
empolsegat, brut de pols del camp o
carrer; y empolvat pera donar bellea y
color a la pell: deixos que van
empolvats (Ros, Carlos: Paper gracis,
empolvat si ix lo coll de la camisa, / si
el peluqu est empolvat (3 part del
Coloqui de les modes..., any 1767)
empolvat pifientes / hasta els nasos
empolvats
(Rahonament...
que
Benifaraig, 1797)
empollarse estudiarse un asunt o
llibre: ham dempollarse els captuls
adems
dacepcions
empollarse
comuns al castell y catal, en valenci
1057
tamb aludix a aumplirse de polls o

insectes nocius els abres y plantes
(DCVB)
fadrines
empollastrides
empollastrides (Ballester, J. B.:
empollastriment en este cas saludix
al vestit prou ridicul dels polits
sinyorets:
el empollastrimn del
churuvito (Canyisaes, Monver, 1911,
p. 180)
empollastrirse vrer ampollastrirse.
empollastrit anar molt orgulls y
arreglat; y l empollastrit (Gaull:
Brama dels Llaur. 1497)
empollastrit qui va molt empollastrit /
o digues molt adornat, / nos estrany
ques burlen dell (Mart Gadea: Tipos,
1908, p.37)
empomanla empomanla entre els
morros (Canyisaes, Monver, 1908, p.
83)
empomant en la boca uberta
empomant els... (Baldov: El virgo,
1845, p. 16)
empomantles si acs caygueren... y yo
empomantles anara (De Pepo y els
trastos, s. XVIII)
empomanto empomanto amagat, lo
que den (Lladr, R.: Rafela la filanera,
1855, p. 21)
empomar el valenciano empomar est
ya en Sanelo, siglo XVIII (DCECH)
empomar empomar: ...con ambas
manos o con la capa, falda... a tomar,
coger o recibir lo que echan, lo que va a
caer (Escrig: Dicc. 1851)
empomar, ampomar pat que tu
pegues al bal en casa, colp que yo
empome (Virosque, A.: La salvasi de
la casa, 1921, p.14)
empomar y ell mempoma en el auto
(Peris: La peixca, 1926, p. 17)

empomarla al tirar la clau... el
encarregat dempomarla (Alcaraz: El
emponentat far calor... el temps
emponentat (BNM, Ms. 14339, Qu
no ser!, 1862, f. 9)
emponsonyar -del llet pontionre:
empononyar,
empononyahor...
(Escrig: Dicc.1851)
emponsonyar es que el recort
memponsonya (Ruiz Esteve: De DarDrius a lalquera, 1922, p.8)
emporcaes totes elles emporcaes
Torrente, 1926, p. 6)
emporcar y de moltes porqueres /
que... lhan emporcat (Roman nou..
empori del llet emporium; 1 doc.:
Valencia, empori de virtuts (Ballester,
J.: Ramellet del bateig, 1667, p. 5)
empori de son Regne empori y cap
al Retor, 1772)
emportarse la palma que volen matar
el gall / pera emportarsen la palma
emposesar emposesar: posesionar
emposesarse ferse amo dalgo,
pndrer posesi: estar emposesats / de
tots aquells edificis (Conversasi...
empostar -1 doc. clavaren posts...
empostat com un pont (Martorell, J:
Tirant, c. 1460)
per
embelliment...
empostats
poden dirruyr los empostats
empotingar omplirse a medicaments:
1058
no siga que mempotinguen / y me

maten (Escalante, E.: Fuchint de
empotr empotr: empotramiento
empotrant,
empotrar,
empotrar
empotrat... (Escrig: Dicc. 1851)
empotrat empotrat en la paret
(Chirivella, P.: Tot debaes, 1908, p. 5)
empotre ans que esta chent mos
empotre (Baldov: El virgo de
emprenyar emprenyar: ...jeringar,
molestar (Escrig: Dicc. 1851)
emprenyar emprenyar la gata:
entretener, dilatar o retardar el fin o
efecto de alguna cosa... sea por
indecisin o simulacin (Escrig: Dicc.
1851)
empresa ... empresa e optada
(DECLLC, en text de f. Antoni Canals,
c. 1395)
empresa, ampresa ... de la vostra
ampresa (Martorell: Tirant, c. 1460)
empresa es lo premi de ma empresa
(Sacro Monte Parnaso, 1687)
empresa empresa (La empresa dels
fiambres, 1840, p. 12)
empresari yo soc empresari (Colom:
empronte al empronte ma sorprs
(Bernat y Baldov: Pascualo y Visanteta
1861)
empucharse es cert que se empucha /
pero es de Jacob la escala (S. Monte
Parnaso, 1687, p. 234)
empuchar, empucharse ya ha chiulat
y en la figuera sempucha (Garca
empuchat se li ha empuchat al cap
1920, p. 5)
empchaten empchaten dalt landana
y abaixa unes creilletes (Peris: Terres,
1919, p. 4)
empudegar que ya empudeguen els
peridics (El Mole, 1840, p. 152)
empudentar a tots els va empudentar
empudentat suors empudentats (B.
N. Prim. Ms. 419, c. 1790, f. 66)
empus pero empus me seren
mul -del llet emulus; qui vol imitar o
igualar a atre en mrits: y vost que
vol ser mul del (Llobat Ferrer, R.:
Cada cosa a son temps, a.1927, p.11)
emulaci de havero fet deu resultar
emulaci alguna (Ginart: Reportori,
1608)
emulatiu -1 doc.?: perque el geni
valenci / es en tot emulatiu
y Albudeca, c.1802)
en, prep. davant de topnim -Entre les
regles quels colaboracionistes donen
als valencians est lus de la prep. a
davant de topnim. Aixina, desde fa
dcades, impartixen este precepte: en
valenciano,
si
el
ncleo
del
complemento circunstancial es un
topnimo, el uso de la proposici a es
obligatorio. Ejemplo: Aquest es troba a
Mallorca (Palomero, J.: Lengua, ed.
SM, 4 ESO, 1999). Eixa es la faena
dels catalaners: prohibir el valenci e
introduir el catal, adems de reviscolar
arcaismes que foren comuns y hui estn
vius en la llengua del Nort:
cat.: aquest es troba a Mallorca
val.: este es troba en Mallorca
1059
La poltica de destrucci del val. es du a

terme desde lascola y en mijos y
publicacions en catal com la falsa
Gramtica Normativa Valenciana
(AVLL, 2006), ahon defenen els
barbarismes sintctics del IEC, com
ficar la prep. a davant de topnim:
Davant de noms propis de lloc, susa la
proposici
a
(Gram.
AVLL,
Generalitat Valenciana, 2006, p.199).
Hui en da, siga chiquet dascola o
funcionari, tenen que escriurer coses
com Ja sc a Alboraia, en cnter del
valenci Ya estic en Alboraya. Yo
rahonara que mons yayos usaven esta
construcci, pero ning em fara cas.
Enfront tenim a lAVLL, la Universitat
y a tot leixrcit parsit de fillecs
inmersors que, fugint del espanyol y
valenci, adoptaren
este galicisme
sintctic:
fr.: je suis Madrid
cat. jo soc a Madrid
val. yo estic en Madrit
El grup de catalans que prepararen les
normes perals Jocs Florals del sigle
XIX, per deembre de 1861, tamb
tocaren lasunt en estes termens, usant
el castell com a vehicular. El
preguntat, com sempre, heu fea
Bofarull:
Antoni de Bofarull Dejar de usarse
el adverbio de quietud , como en
francs, equivalente al en?:
lo dejaria
Estorch i Siqus
indiferentemente, hallo peliagudo el
resolverlo; indiferente y peliagudo a
por en
Salvador Estrada a
Bergnes de las Casas s / a

Mil i Fontanals se puede usar: en es
mas gramatical.
Rubi i Orts yo usara el en / en
Pons i Gallarza a / a
Mari Aguil si / a
(Arx. Hist. Reus, Originals dAntoni de
Bofarull).
Els ms erudits dels que fenyeren el
catal dels Jocs Florals barcelonins eren
Mil i Fontanals y Rubi i Orts,
coneixedors del us de la prep. en per
els clsics valencians; per eixa rah
(tamb per la gramatical y etimolgica)
fugen del galicisme a davant de
topnim. Com es sabut, va vldrer ms
el fet dalluntarse del espanyol.
Encabant, els porritos valencians que
sarrastraven per Barcelona pera
ampomar englantines, feren us desta
construcci en a. Actualment, en
2012, els colaboracionistes valencians
que viuen de la catalanisaci mantenen
est vergonya. Lo millor, crec, es oferir
documentaci pera vrer
quns
valencians usaren la prep. en davant
de topnim y, encabant, segur que
quedar clar cm mos sorreguen la
llengua del Nort els catalaners del
autoodi al valenci:
en frica Ducte si en frica estem!
23)
en Agost "fer una tarea de botiches en
Agost (El To Cuc, n 119, Alacant,
1917, p.3)
en Aixal yo soc fill de Benichembla, /
batechat en Aixal (Gadea: Ensisam de
en Alacant en Alacant (Archiu Mun.
1060
1776, v. 133)
en Alacant cuant estigu en Alacant
1860, p. 6)
en Alacant en Alacant parlarem (El
en Alacant ya lhan fet en Alacant
p. 14)
en Alacant del teatro valenci en
Alacant (Tallada, M.: Les Camareres,
1931, p. 17)
en Alacant montarem en Alacant una
fbrica (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 30)
en Alacant en Alacant, les festes
Alacant, 1954)
en Alacus en Alacus, embutit dins
del trull (El Mole, 1841, p.346)
en Albal pero be diu el refr: / que si
enAlbal... (Colui... un fadr de
Valencia en ganes de casares,1857, p.5)
en Albal pera guixes en Albal, / per
supost, en atre temps (Gadea: Tipos,
1908, p.108)
en Albasete en Albasete ha contragut
matrimoni el notari (Semanari Garrot
de sego, 22 de joliol de 1888, Alacant,
p.3)
en Albatera en Albareta qui te un ull
es lamo (Gadea: Tipos, 1908, p.8)
en Albayda scrita en Albayda, a
XXVI d agost (Arch. R. Val., Real,
m.4, any 1429)
en Alberich jurisdicci... en Alberich,
Alcocer (Ginart, Nofre: Rep. dels Furs
en Alboy un aigua que diuen del pouet
/ que no es beu en Alboy (Tormo: La
gatomaquia valenciana, c.1770)
en lAlbufera que sha vist en
lAlbufera (Liern: Telmaco en

en lAlbufera ms fresques estarem
mosatros esta nit en lAlbufera
1890, p.17)
en Alcal dHenares en Alcal
dHenares, pa que no vera el sol ni la
lluna (Martn, A.: Lalegra del dolor,
1927, p.14)
en Alcanys estaven en Alcanys
(RAH, Ms. Porcar: Dietari, 9 octubre
1617, f.285)
en Alcolecha en Alcolecha... va eixir
una pesolera en lo corral duna casa
(Caps y senteners, 1892, p.109)
en lAlcora les paguen sempre en
lAlcora (Baldov: Qui tinga cucs...,
1855, p.21)
en Alcoy en valensi y castell...
versets que en Alcoy se han publicat
(El Tio Cuc, 2 ep. n 53, Alacant,
1924, p.1)
en Alcoy y a lhora de dinar en Alcoy
Alcoy, 1931, p. 5)
en Alcoy com en Alcoy en ningn
puesto (Valls: Mat de Gloria, Alcoy,
1932, p. 8)
en Alcoy en Alcoy repartix alegra
1933, p. 2)
en Alcubles en lo Villar y en Alcubles
/ estant tocant a rebato (Ensisam, 1891,
p.27)
en lAlcudia En Muro tots son
carlistes, / en Alcoy , republicans; en
Cocentaina, pandorgos, / y en lAlcudia,
lliberals (Cans popular de Benasau)
en Alcher aquell soldat de Lepanto
cautiu en Alcher (El Bou solt, 1877,
p.141)
1061
en Aldaya e en Aldaya / feu una gran

presa de chics e de dones (BNM,
en Alemanya Lo viscah quis troba
(en)n Alemanya (March, A: Poemes,
c.1440)
en Alexandra en Alexandria
en Alfara part moreral y part de
vinyes
en
Alfara
(Chiralt:
Agricultura... en la baixa Edad Mija,
p.27; doc. valenci del any 1617)
en Algemes casa e terres hui / ... en
Algemes (BNM, Ms.3847, Trobes de
Mayor, 1759)
en Alger pera fer vendre en Alger
Roman, 1660)
en Alicant en Alicant, XII dies de
noembre (A. Hist. Mun. dElig, Ms.
Priv., any 1321, f. 73)
en
Almsera
en
Almsera
(Fambuena, J. M.: Un franss en
Almsera, 1877)
en Almenara peleant... se trob en
Almenara (Dietari de Jeroni Soria, 18
de joliol 1521)
en Almenara farem nit en Almenara
Burriana, 1848)
culiblancs
en
en
Almudaina
Almudaina (Alcover: DCVB, en entr
culiblanc)
en lAlquebla An ests ara, en la
Alquebla? (Canyisaes, Monver, 1907,
p.73)
en lAlquera dAlgar a en la
Alquera d Algar, terme de Murvedre
(ACA, Cartes Reals, Jaume II, IV maig
any 1300)
en Alsira sha perdut en Alsira
(Martnez Vercher: En la vel dun
albat, 1865, p. 13)
en Alsira en Alsira... (Peris Celda:
Rialles del voler, 1928, p.34)
en Altea huit soldats... en lo Castell de
Altea (Ord.custodia... del Regne, 1678,
p.26)
en Altea en Calp, en Altea y tamb en
Benisa (BNM, Ms.3847, Trobes de
Mayor, 1759)
en Amrica y en Amrica reconeixen
tots que... (El Mole, n13, 1870)
en Amrica treballant en Amrica
(Comes: El regrs del emigrant, 1923,
p.15)
en Amrica algn parent que tindrem
en Amrica (Aznar Pellicer: Lhora
tonta, 1929, p.22)
en Ampurd fonch en Ampurd
Magnnim, 5 de noembre 1466, f. 161
v.)
en Ancan dElig en Ancan, terme
de la dita vila (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, Sentencia del Justicia Jachme
Bisbe de la vila de Elig, any 1437,
f.10v)
en Andalusa Dahon te lhas treta?.All en Andalusa... (Lladr: La boba y
el embobat, 1872, p.21)
en Andilla y nev en moltes parts del
Regne, en Andilla, Alcoy... (BRAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari, 10 maig 1617, f.
262)
en Antpoli en Antipoli havia un
home... (Vida de St Honorat, 1495)
en Arag en Arag com en Valencia,
durant lo dit seu guiage (ARV, Real
Cancillera, Carta del rey Joan II, 96,
1062
f.103r; 30 joliol 1461)

en lArag Ahn est Calatayut? En
lArag (Lladr: A deshora de la nit,
1888, p.27)
en Aranjus pera arrancar la corona
del front de son pare en Aranjus (El
Mole, 1841, p.325)
en Les Arenes a totes hores estn en
les Arenes (Barchino, P.: Tot lo que
relluix, 1931, p.3)
en Ares en Ares fonch son adalit
(BNM, Ms. Trobes de Jaume Febrer,
c.1670)
en Artabix dElig taffulles de terra...,
situades en Artabix (APH. Sta. Mara
dElig, Sig.168, donaci, 13 maig 1381,
f. 65) Tamb escrit Hartabix.
en Asia en Asia prengueren les armes
y peleant... (Beuter: Hist. de Valencia,
a. 1538)
en Asia quant lo rey Pergamo, en
Asia (Ros: Cart. valencianas, 1750, p.
25)
en Asp a les sis del mat, dins de una
sequia en Asp, el cadver de una
chiqueta (Semanari Garrot de sego,
en Asprella dElig: una pea de terra
que yo he en Asprella (APH. Sta.
deembre 1333, f. 38)
en Ayora en Ayora... de la fusta que
pasa per Cofrentes (Ginart: Reportori
dels Furs, 1608, p. 306)
en Ayora en Ayora / cases e heretats,
pera que all... (Esquerdo: Trobes de
mosn Jaume Febrer, c.1676)
en Ayelo en Ayelo y la Yesa (Gadea:
Ensisam, 1891, p.400)
en Babia Eu, pare, vost est en
Babia (BNM, ms.14116, La cotorra de
Alacus, a.1867, f.34)
en Babia com dir estar en Babia

en Babilonia est pres en Babilonia
en Balbastro y als de Arag en
Balbastro (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 28 de dehembre 1625)
en Balones en Balones els sarvachos,/
y en Gorga els baladrons (Gadea:
Ensisam, 1891, p.40)
en Barberia en terra de moros..., en
Barberia (Archiu Hist. Ecl. de Morella,
not. Guillem Esteve, 8 octubre 1394)
en Barcelona ordinari de la ciutat de
Valencia en Barcelona (AMV, Lletres
misives 22, f.150v; Carta dels Jurats
del Consell de Valencia, 22 de maig
1455)
en Barcelona y en Barcelona... els
don pa (Boix: Fiestas St. V. Ferrer,
1855, p.415)
en Barcelona Caballers, safonarem
en Valencia y eixirem en Barcelona
en Barcelona tinc un amic en
Barselona (Alcaraz, J. L.: El terroriste,
1911, p. 10)
en Barraques en Barraques va pasar /
la llista (Conversaci... sobre la
en Bayona en Bayona el voreu
Valencia, Imp. A. Laborda, 1808)
en Belem en Belem portal y cova, /
parireu al Fill de Deu (Mercader, C.:
Vida de fr. Pedro Esteve, 1677, p.98)
en Benaguasil mor en Benaguasil
1063
1903, p.16)
en Benasal patr del llop Cabrera en
Benasal (El Mole, 1864, p.191)
en Beniajar anaren a Albaida... en
Beniajar
(ACV,
ms.
Llibre
dAntiquitats, joliol 1521)
en
en Benicarl ha reaparigut
Benicarl (El Blua, Castell, 28 febrer
1892, p.3)
en Benidorm en lo castell de
Benidorm es far la guarda (Ord.
custodia... del Regne de Valencia,
1678, p.26)
en Benifay dilluns en la nit, en
Benifay (Dietari del capell dAnfs
el Magnnim, 6 de febrer 1456)
en Benigami y per fi la confecci del
arrop en Benigami (Gadea: Tipos,
1908, p.239)
en Benignim expedit a V de dit en
Benignim (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 9 agost 1620)
en Benijoma un tros de mallol que yo
he en Benijoma (APH. Sta. Mara
dElig, Sig.168, testament d En Ferrant
Gonsales, c.1380, f.64)
en Benillup una vella en Benillup...
en Benimaclet buyd la casa en que
estava en Benimaclet (BRAH, ms.
Dietari Porcar, 1613, f.186 v.)
en Benimamet en Benimamet, entrant
per la part de baix (Mills,M.: En lo
mig del mercat, 1884, p.27)
en Benimmet yo tinc una cova en
Benimmet (Gmez Gascn: La reina
en Benimantell all en Benimantell
(Llibret Foguera San Blay, Alacant,
1930)
en Benimuslem notari afamat, / que
hava en Benimuslem (Rahonament

c.1802)
en Beniop se ha fet en Beniop
Milicies, c.1790)
en Beniop tndrel ara... en Beniop
p.20)
en Benisa en Benisa han mort un
burro (Gadea: Ensisam, 1891, p.40)
en Btera estava en Btera (BRAH,
en Betes montanyeta ahon la gent de
Monver anava de caminata: esta
semana has estat en el tros?En Betes?
(Martnez Ruiz, Amacio: Canyisaes,
Monver, 1907, p.52)
en Biar y en quina forma... en
Borriana, Biar... (Ginart, Nofre: Rep.
en Biar es trob en Biar al primer
combat (BNM, Ms.3847, Trobes de
Mayor, 1759)
en Birritz yo he estat... en Birritz
(Soler Peris: Els estudiants, 1924, p.20)
en Bilbau y mentres en Bilbau se
forma un congrs que... (El Mole,
1840, p.101) La grafa Bilbau tamb
apareix en les Trobes de Jaume Febrer.
en Billena en Billena les raboses
en Bisquert com esta tropa ha segut /
tan intrpida en Bisquert (BRAE, Ms.
en Bocairent a una chiqueta molt fina,
/ y en Bocairent desatina... (Llombart:
Abelles y abellerols, 1878)
en Bogia en Bogia en terra de moros
(Archiu Hist. Ecl. de Morella, not.
Guillem Esteve, 4 octubre 1393)
en Borriol (Prez
en Borriol
1064
Ferrndiz, Enric: Penlope en Borriol,

1875)
en Brasil com a que si no fora per ell
ya estara yo en el Brasil (M.Ruiz:
en Bugarra siga en Londres o en
Bugarra, / la ms guapa sespatarra / al
vore com fica un gol (Palau y Songel:
en Burchasot en Burchasot y en
Tendetes (Discret rahonament, queixa
Seu, 1802)
en Burriana en Burriana / hagu una
festivitat (Coloqui del to Vueltes /
en Cabanes vaig naixer en Cabanes
(Breva, Vicent: Ilusions dun soldat,
en lo Cabanyal esta nit haur un say
manco en lo Cabanyal (Meli, F.: Al
en Cadis quen Cadis deix (Bernat,
Lluis: El terreno del honor, 1894, p.20)
en Cafarnaum
en Cafarnaum
(Corella: La Segn del Cartox, c. 1496,
f. VI)
en California en California una
sinyoreta ha inventat una nova granera
en Calp en Calp, en Altea y tamb en
Benisa (BNM, Ms.3847, Trobes de
Mayor, 1759)
en Calpe reunits en Calpe tots els
nobles... (Boix, V.: Fiestas ... St.
Vicent Ferrer, 1855, p.415)
en Calvari en Calvari, gran port
(Beltrn: Obres contemplatives, 1515)
en Callosa en Callosa est el remey
borles, 1874)
en Campanar les guerrilles la feren /
tamb bona en Campanar (Civera:
Conversasi... sobre la venguda de
Suchet, 1813, p.4)
en Campanar ms sanc ac en
Campanar que (Liern: La mona de
Pasqua, 1862, p. 14)
en Can aygua convert en vi / en
Can de Galilea (Mercader: Vida de fr.
Pedro Esteve, 1677, p.122)
en La Cany en La Cany, dalt de
Paterna (Alegre Ortiz, J.: En la Cany,
1926, p.6)
en Capua estant lo senyor rey en
Capua (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, 26 de noembre, any 1436)
en el Carche eixes coses... ya no se
estilen en el Carche (Martnez Ruiz,
Amancio: Canyisaes, Monner, 1907, p.
59)
en Carlet en Carlet (BNM, Ms.
Esquerdo: Trobes de Jaume Febrer,
c.1670)
en Carpesa da que naixqu en
Carpesa (Angeles, Pere P.: La Chateta,
1916, p.146)
el
porten
a
en
Cartachena
Cartachena... els deven donar un
empleo en Cartachena (El Tio Cuc, n
78, 119, Alacant, 1916, 1917)
en Carraixet per ser moda en
Carraixet (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
en la Carrasca el convid un da a
menchar en la Carrasca (Mart, L.:
en Casinos en Casinos, poble de...
(Gadea:
Tipos,modismes...,
1908,
p.220)
en Caspe all en Caspe / donarn els
1065
diputats (Boix, Vicent: El Pend de

en Castella trobarse... en Castella
(ACV, ms. Llibre dAntiquitats, 4 de
maig 1528)
en Castella Guzmana, digaume vos,/
no u teniu per maravella, / usas res
dao en Castella (BNM, R. 2874,
Fernandez de Heredia, Ioan: Las obras
de..., 1562, f.116)
en Castell en Castell mos ha
descarregat la pigota (Semanari El
Blua, n 3, Castell, 1892, p.3)
en Castell de Burriana Lo rey... en
Castell de Burriana (Escrit real dirigit
al Justicia de Morella, ACA, reg. 2175,
fol. 29, 14 mar 1402)
en Castell de la Plana domiciliat en
Castell de la Plana (Ginart: Rep. dels
Furs, 1608, p. 141)
en Catarrocha Cuansevol mos lleva
els allipebres... en Catarrocha! (Meli:
en Caudet mor en Caudet (Puig
Torralva, J.: Prlec a La Gatomaquia,
ed. 1888, p.6)
en Cauyet dElig tres tafulles de terra
situades en Cauyet, orta e terme de
Elg(sic) (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168,
testament
de
Dona
Berthomeua, 7 septembre 1389)
en lo Cel Pare nostre que est en lo
Cel (Mas: Serm Cofradia St. Vicent,
1755)
en Cerdenya mor lo rey Mart... mor
en Cerdenya (Dietari del capell, 26 de
juliol de 1409)
en Cocentaina en Cosentaina, Alcoy y
la Marina, a fi de poder donar millor
eixida (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.34)
socarrats
en
en
Cocentaina
Cocentaina (DCVB, en la entr

culiblanc)
en Constantinopla fan el seu negosi ...
en Constantinopla (El Mole, 1841,
p.198)
en Constantinopla en Constantinopla,
a sis de ... (El Bou solt, 1877, p.158)
en Corbera y en Corbera, / com tot
era una nevera (Serrano, M.: El llop de
la Murta, 1928, p.20)
en Crdoba en Crdoba y sense un
clau (Llombart y Cebrin: La sombra
de Carracuca, 1876, p.15)
en Cotes all en Cotes / estava en un
cequiol peixcant granotes (BRAE,
Mulet, ms. Secret de peixcar tellines,
c.1650)
en Crevillent, Clevilln recialla
toponmica dun tim *Creviliena? :
crea que eren estores de Clevilln
(M. Ruiz, A.: Canyisaes, Monver,
1912, p. 209)
en Cuart de Poblet viu en Cuart de
Poblet? (Miralles: Entre un peixcaor
y..., 1918, p.7)
en lo pla de Cuart beu ms vi ques
cull en lo pla de Cuart (Serrano, M.: El
en Cuba capit de Voluntaris en
Cuba (Bernat, Ll.: El terreno del
honor, 1894, p. 1)
en Culla en Culla e en Ares fonch son
adalit (BNM, Ms. Esquerdo: Trobes
de Jaume Febrer, c.1670)
en Cullera del primer calbot va a Silla,
y al segn entra en Cullera (Les
en Cullera no sopar esta nit en
Cullera (Salvador, Carles: Un negosi
en Cullera en Cullera, y la de
vosatros... (Montesinos: Y diuen
1066

en Chaucha el topnim quechua
Shawsha, ciutat de Per, ix en dos
grafes: Chaucha, la mes valenciana; y
Jauja, com en espanyol: el man mos
plour en les alforches, y que en
Chaucha... (El Mole, 1837, p.46)
en Chelva en Chelva e Bunyol
1759)
en Chest aquell que ha naixcut en
Chest (Baldov: Cheroni y Bartoleta,
1860, p.9)
en China un atra porta un caset / que
ha susuit en la China (El So Christfol,
de San Andrs, 1789)
en Chinorlallogaret de Monver:
podra remanixe(r) en Chinorla
en el Chinorlet en el Chinorlet se
seguix... (Canyisaes, Monver, 1911,
p. 183)
en Chibraltar Yo, que vaig entendre
bomba, / pens estar en Chibraltar
en Chirivella en Chirivella a ta mare li
parl (Bada y Adell: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 14)
en Chiva en Chiva e Macastre
1759)
en Chiva en Chiva em vaig embocar
caballets, 1808)
en Chiva pero com ella naixqu en
Chiva (J. Marn , F.: La vespra de Sen
Miquel, 1892, p.2)
en lo castell de Caler com foren en lo
castell de Caler (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, juny 1409, f. 17)

en lo castell de Denia Mart Loren,
en lo Castell de Denia (AMN, Lletres
misives, 25, f.140v, 19 de noembre
1462)
en Denia el Tio Cuc en Denia (El
en cija en cija va fer ... (Bib. Nic.
Prim. Ms. Escoriguela: Poeses, 1794)
en Efeso, Epheso aquell dia se crem
en Epheso lo temple de Dyana
en Egipte y acompanyas en Egipte
Cartox, 1496, f. III)
en Egipte als mercaders que en
Egipte (Roi de Corella: Hist. de
Joseph, 1500)
en Egipte fogi en Egipte ab gran
temor (Carbonell, J.: Hist. de Josef,
Valencia, 1502)
en Egipte en Egypte usaven funiculus
en Eixtiva Y tu has naixcut en
Eixtiva, la terra del Punteret?
sotana, 1913, p.18)
en Elde la espr en Elde y tornaven a
poqueta nit (Canyisaes, Monver,
1910, p.189)
en Elda en Elda... tindrem corregudes
de vaques, traques, partits de pilota,
globos de paper... (El Tio Cuc, 2 ep.,
en Elig feta en la vila de Elig a set dies
del mes de febrer de... (APH. Sta.
Mara dElig, Sig.168, Sent. contra Pere
Perpiny, any 1426, f. 31)
en Espanya en Espanya (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim, c.1440,
f.49)
en Espanya Sa Majestat... en Spanya
1067
(sic) (Archiu Cat. Valencia, ms. Llibre

dAntiquitats, 6 doctubre 1556)
en Espanya naus y galeres... en
Espanya, qun dret dehuen (Ginart,
Nofre: Rep. dels Furs, 1608, p.158)
en Europa no hia atre poble en
Europa (Baldov: Lagelo Pollastre,
1859, p.9)
en Fabara en lo camp que te en
Fabara (C. Jaunzars, G.: Una vara de
en Favara per emprenyar una dona en
Favara ((ARV,Llibre de Justicia, II,
849, 25 de juny 1506)
en Favara desde que hentrat en
Favara (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845, p. 6)
en Ferrol en Ferrol... / molta tropa y
carros molts (Segn conversaci que
tingueren Chorro el Parrut y Bonifaci
Tolondro, c.1809)
Flandes, en en loccit-valenci tpic
dels poetes migevals com Jordi de St.
Jordi, tenim: en Flandes per esrnerc /
no cregatz Deu (Jordi de St. Jordi: Lo
Cambiador, c.1423)
en Flandes son pare... estava en
Flandes (Dietari de Jeroni Soria, 2
nohembre 1548)
en el Fond estava yo en El Fond un
da en que haven acabat la
faena.(Martnez
Ruiz,
Amancio:
en el Fond de les Neus y batechat en
el Fondo des Neus (Martnez Ruiz,
120)
en la Fonteta que festa tan bona /
celebrem hui en la Fonteta (Viv, J.:
Festes en la
Fonteta de San Lluis,
1929)
en Foranova dElig un bancal de
terra... situat en Foranova (APH. Sta.

Mara dElig, Sig.168, Sentencia del
Justicia, Elig, 1437, f.12)
en Foyos sarma en Foyos una gresca,
/ y a Foyos an mon pare (Liern:
en Francia no ha succehit / en
Francia, (Morla, Jacint: Coloqui entre
Vendrell y Morla, a.1635)
en Galicia ya fan la mona en Galicia, /
Asturies tamb es resent (Tant volgu
en Ganda lo senyor duch hava de
entrar dem en Ganda (Manual de
Consells de Ganda, 1541)
en Ganda vingu nova de que en
Ganda... (BUV. Ms. Ayerdi. maig
1663)
en Ganda el teu novio en Gandia
en Ganda estrenat en Ganda
(Parrs, J.: Yal tinc!, Ganda, 1885)
en Ganda mor en Gandia
p. 14)
en Ganda les dones de ara que hin
en Ganda (Ferrer: A la vora del riu
en Gayeta aquell da... en Gayeta
Magnnim, 20 dabril 1436, f.80)
en Godella sapia, que en Godella
estam (Conv. de Saro, Imp. Brusola,
1820)
en Gorga y en Gorga els baladrons
en Granada despedit del Emperador,
qui stava en Granada (ACV, ms. Llibre
dAntiquitats, 12 dagost 1526)
en el Grau que en lo Grau de Valencia
1068
pera evitar... (Pragmtica Real, imp.

Ioan Batiste Maral, 1626)
en el Grau en la sogra y dos cunyaes
de soparot en el Grau (S. Galiana y G.
p.7)
en Grecia fets en Grecia (BNM,
Ms.1523, Conesa, Jaume: Histories
troyanes, any 1374)
en Guadasuar habitant en Guadasuar
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 8 de
noembre 1614)
en Guardamar de groch sobre vert,
cuant
en
Guardamar...
(BNM,
en Guinea y en Guinea / quels
homens son patulea (Lladr: La boba y
el embobat, 1872, p.28)
en lHabana un negre en lHabana
1875,p.37)
en Hartabix, Artabix dElig: e
posehiem en Hartabix, orta e terme d
Elig (APH. Sta. Mara dElig, Sig.168,
testament de Gil Gasc, 17 febrer 1390,
f. 49v)
en Hierusalem en Hierusalem vives
en Holanda Estic en Alacant o estic
en Holanda? (Llibret Foguera Prez
Galds, Alacant, 1959)
en India lo vori se fa en India
en la India esta ciutat...en la India
(Beuter: Hist. de Valencia, 1538, f.IX)
en Indies que en Indies a fills y a
pares, /a les filles y a ses mares, / a totes
va batechar (Montalt, D.:Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.226)
en Indies Yuste, de Yucatn, en
Indies, que fea de lacayo (Bib. Nic.
Prim. Ms. Escoriguela: Reflexiones

crticas, 1794)
en Italia pronte sentirs els colps, /
est el clera en Italia (Parrs, J.: Yal
en Jan set lladres que mataren en
Jan (Escalante: El tio Perico, 1875, p.
14)
en Jauja Qu te pareix? Ells en Jauja,
y yo, mira: en la figuera (Gayano
p.23)
en Ierusalem pat en Ierusalem / grans
afrontes que li han fet (Mercader: Vida
de fr. P. Esteve, 1677, p.122)
en Jerusalem entr Jess en
Jerusalem (Bodleian Library. Ms.
en Judea scriui en hebraych en Judea
(Roi de Corella: Quart del Cartox, c.
1496)
en Laredo del present mes e any en
Laredo, terra de Viscaya (Dietari de
Jeroni Soria, 15 setembre 1522)
en Lenguadoc tamb amaneixen en
Londres, / en Lenguadoc y en lo Trenc /
atre modo de animals / que als homens
maten (El So Christfol, llaurador ricot
de la Ribera, 1789)
en Lesbo com per Pompeu... en
Lesbo (Alcanys: Reg. preservatiu,
c.1490)
en Lisboa no haur atre dot en Lisboa
(Bernat y Baldov: La fealdat y..., 1859,
p.9)
en Lombarda deva pendre en
Lombarda e en Mil (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim, 1439,
f.86.)
en Lombarda declarat en Lombardia
Valencia, a.1532)
1069
en Londres tamb amaneixen en

Londres... (El So Christfol, llaurador
ricot, Imp. Horno de San Andrs, 1789)
en Lleida les tindra (Corts) en
Lleyda (BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
28 de dehembre 1625)
en Lliber en Lliber lhan fet a trosos
en Lliria ella naixqu en Chiva... y tu
naixqueres en Lliria (J. Marn, F.: La
en Llisboa en Llisboa de Portugal ya
no tenim... (El Mole, 1841, p.198)
en Llorca en Llorca, e en Murcia al
Rey son senyor (BNM, Ms.3847,
en Madrit varen fer ara en Madrit
Imp. Faul, 1789, p. 3)
en Madrit vol viure en Madrit
en lo Maestrat de Montesa mestre en
sacra Theologa... de la vila de Ares en
lo Maestrat de Montesa (Lo Rey , e
per sa Magestat.. , llicencia real en
Historia de la adoracin de Jaume
Prades, 21 de Giner, 1595)
en lo Maestrat en lo Maestrat, / que
dihuen del Tempe, viu acomodat
1759)
en lo Maestrat ya estic deu anys... en
lo Maestrat (Coloqui entre un capador
Valencia, 1808)
en Mallorca que tots en Mallorca farts
estem (Milacre del taberner, 1858,
p.17)
en la Mancha dun home que plantara
arrs en la Mancha (El Mole, 1870,
p.20)
en Manila tinc un to en Manila
(Lladr: A deshora de la nit, 1888, p.28)
en Manises Qu dimonis, ya ten far
u igual en Manises! (Alcaraz: Per tres
en Marchalenes se supn... en
Marchalenes (BNM, Ms. 14339,
Escalante: Qu no ser!. 1862, f. 1)
en Marchalenes vi, el millor ques
despacha en Marchalenes (Liern: La
mona de Pasqua 1862, p. 16)
en Marchalenes chiquetes, quahir
agobios / pasaveu en Marchalenes
en la Marina dihuen desculats als
dAixabia, en la Marina (Gadea: Tipos,
1908, p.65)
en Marsella com a chinches acabant
en Marsella, morts de clera (Parrs,
en Masamagrell Albacor lo vell, / que
volgu mataros en Masamagrell
1759)
en Masanasa latra nit en Masanasa es
va armar ... (Burgos, Angel: Ripios
dactualitat, 1958)
en La Meca hui en da, /... tamb en...
la Meca (Granell, Joan B.: Una fulla de
llorer, Sueca, 1885, p.12)
en Meliana ni en Meliana tampoc
en Meliana vintitrs mesos en
Meliana (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 22)
en Melilla y te finques en Melilla
en Melilla a un comandant ferit en
Melilla (Mart, L.: Pepe el curandero,
1070
1928, p.16)
en Mil lInfant don Anrich... en
Mil (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, any 1436, f.80)
en Mirambell per qu no nhas de
comprar / atra volta en Mirambell?
en Mislata la nit en ans aposent en
Mislata (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 29 setembre 1622, f. 398)
en Mislata chiques ms boniques / que
les quen Mislata hia (Ensisam, 1891,
p.33)
en Mislata Vixca la pau en Mislata!
Mislata, 1921, p.3)
en Mocln topnim dun poblet
granad: en Mocln / han donat garrot a
un sastre / per voler lo del veh (En
Estat del Reyne de Valencia, 1794)
en Moixent estant en Moixent (BNM,
1670; copia dOrt Mayor, 1759)
en Molvedre naixqu en Molvedre
en Mon y dit da vingu nova que en
Mon haven mort (Porcar, J.: Dietari,
8 mar 1626, f.480)
en Moncofa no saps tu, vellet de
estofa, / lo que succeh en Moncofa?
(Morla, Jacint: Lo portal dels Juheus, c.
1645)
en Mong ermites en Mong se
troben (Esteve, f. Pere: Storia del Sant
Sepulcre, c. 1645)
en Mont Olivet en Mont Sin
consagr, / en Mont Olivet or, /... en
Mont Tabor estigu (Mercader, C.:
Vida de fr. P. Esteve, 1677, p.122)
en Mont Olivet en Mont-Olivet , / un
corbellot molt uf (Romans... les

en Mont Tabor en Mont Sin
consagr... / en Mont Tabor estigu
(Mercader: Vida de fr. Pedro Esteve,
1677, p.122)
en Montevideo cuant me cas en
Montevideo (Soler Peris, J.: Els
en el Moralet naixcut en el Moralet
p.1)
en Morella ao fon feyt en Morella
Guillem Esteve, 12 setembre 1380)
en lo castell de Morella e lo castell de
Morella e ben guardat (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim, 1462,
f.130 v.)
en Morella estant en Morella / lo Rey
vostron pare (BNM, Ms.3847, Trobes
Ort Mayor, 1759)
en Morle e mor en Morle (sic) en fet
darmes (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, c.1440, f. VIII)
en Morvedre prengueren e posaren en
Morvedre (Dietari de Jeroni Soria, 1
dagost 1521)
en Morvedre en la vila de Cullera, y
terme de aquella, com en Morvedre
(Ginart: Rep. dels Furs de Valencia,
1608, p.241)
en Moscou la derrota de Napole en
Moscou (Caps y senteners, 1892, p.23)
en Munove en Munove son
tradisionals (Martnez, A.: Canyisaes,
Monver, 1907)
en Muro dAlcoy en Muro tots son
beatos
(DCVB,
en
la
entr
culiblanc); tamb en lletres populars:
En Muro tots son carlistes, / en Alcoy ,
republicans; en Cocentaina, pandorgos,
1071
/ y en lAlcudia, lliberals
en Mursia estaven en Mursia (El To
en Museros dormint una nit en
Museros (Gaull: Lo sompni de Johan
Johan, 1497)
en Museros estant en Museros
1759)
en Nasaret en Nasaret, a voreta mar
(Semanari El Saltamart, Valencia, 29XI-1882)
en Npols consellers del senyor rey...
en Npols (AMV, Lletres misives, 22,
f. 218v, 9 de mar 1456)
en Npols en Napols (Arenga que fa
Sento el Noveler, 1802)
en Npols tot un estiu en Npols
1907, p. 55)
en Npols Pere III en Valencia, atres
en Npols (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p.158)
en Navaixes estiu pasat en Navaixes
p.45)
en Navarra com se gobernen en
Navarra (El Mole, 1840, p.103)
en Nompot topnim antiu de Monfort:
testimonis... Miquel Diez, vehin (sic) d
Alacant, habitant en Nompot (APH.
Sta. Mara dElig, Sig.168, Carta aniv.
de la mort de Na Valena, 2 setembre
1376, f. 27v)
en Nova York atres que, en Nova
York (Navarro Borrs: Es de vost
en Novelda el sosialisme en Novelda
(El To Gabia, Novelda, 7 -1- 1884)
en Novelda (o Nuvelda) tots saben,
menos el que se avena en Nuvelda, que
el mercat de... (Canyisaes, Monver,

1909, p. 116)
en Novel en Novel / a boca plena
dir... (BRAE, Ms.6.639, La destrucci
de Milicies, c.1790, f.19)
en Nules un sabater quest avehinat
en Nules (Snchiz Almela, V.: Un
novio falsificat, estrenat en Vilarreal,
1892, p.27)
en Oliva Johan de Cardona... en
Oliva (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, any 1462, f.152 v.)
en La Ollera naixcuda en la Ollera
danses, 1867)
en Olocau de bona pedra manposta
(sic) ab argamassa... en Olocau, XIII de
deembre en l an(y) de MCCXCVI
(CICA, doc. valenci , any 1296)
en Onda que haven fet testament en
Onda (BRAH, ms. Dietari Porcar, 9 de
noembre 1614)
en Ontinyent el mestre que estava este
da en Ontinyent (Ms. de Jusep
11 de maig 1734)
en Ontinyent en Ontinient (sic) (La
en Or com en Or, que no pots ni...
(M.Ruiz: Canyisaes, Monver, 1907)
en Orn en Orn..., estigu cuatre
voltes (Alegre Ortiz: En la Cany,
1926, p.4)
en Orense en Orense se ha presentat
un... (Semanari El Campaner, n 1,
Alacant, 1886, p.3)
en Oriola les terres que haur venut en
Oriola (Ginart, Nofre: Rep. dels Furs
en Oriola, ploga que no ploga... que
diu quen ploga que no ploga forment ay
(sic) en Oriola... gent de treball que ay
1072
(sic) en dita ciutat (Archiu Hist.

dOriola, Llibre 308, any 1612, f. 145)
en Oriola es en Oriola ahn...
Alacant, 1933, p. 13)
en Oropesa lo artiller, com en la
Fortalea de Oropesa (Ord. Guarda...
en Otos lo terme de Belgida, no linda
en Otos, ni son territori (Ms. del
capell Jusep Esplugues, c. 1740, p.43)
en Payporta naixcut en Payporta
en Paiporta y secretari en Paiporta
p.10)
en Palermo el clera ha disminuit en
Palermo (El Mole, 1837, p.91)
en Lo Palmar y en dos perchaes / la
sampes en lo Palmar (Liern: Telmaco
en Pamplona posteriorment en
Pamplona fon portat en alt (El Bou
Solt, 1877, p.164)
en Panscola ...en Panscola, sino
segons los privilegis (Ginart, Nofre:
p.296)
en Paras en Paras es lo contrari
en Paras dignes destar en Paras
(Ferrer, St. Vicent: Sermons, 1408)
en Paras diu que pos dones en
Parays (Mil, Lluis: El Cortesano,
1561)
en Pars si en Pars havem de entrar
1660)
en Pars desterrat all en Pars
1888, Alacant, p.1)
en Paterna anrem a una finca que te

ella en Paterna (Vidal Corella: Quna
en Patraix en Patraix (Liern, R. M:
El Meses en Patraix, 1872)
en Patraix si no ha parat de crrer ya
est en Patraix (S. Galiana y G. Polo:
en Pedralva hui... en Pedralva (J.
1892, p.5)
en Pego te fama en Quatretonda, en
Pego y... (BUV, ms. 666, Morl: Justa
al Santisimo, pera Ganda, c.1645)
en Pekn la carcall sou en Pekn
(Navarro: Es de vost eixe goset?,
1921, p.17)
en Pekn si en Pekn estiguera, / a
Pekn anava anant (Coloma Pellicer:
El secret, Alacant, 1933, p.31)
en Perpiny en Perpiny li feren la
barba (Ort: 2 Cent. Can. St. Vicent,
1656, p.127)
en el Per ... en Pars y en el Per /
Bamb fumen els obrers, / els cmics,
els camarers, / els sastres y els sabaters
(Anunci de paper de fumar Bamb
dAlcoy en El Cuento del Dumenche;
La Chateta, 1916)
en Piles yo tinc una chica en Piles
en El Pins viva en el Pins
1908)
en la isla de Santa Pola peixcar... en
la isla de Santa Pola sens impediment
alg (Ginart, Nofre: Rep. dels Furs de
en Polonia leixrcit que te en
Polonia (El Mole, 1841, p.198)
en Polop en Polop... dona ganes de
agarrar el cabs y la aix y anarsen a
1073
cavar carchoferes (El Tio Cuc, 2 ep.

en Portaceli y poeta tan autentich /
que te fama en Quatretonda,/ en Pego y
en Portaceli (BUV, ms. 666, Morl:
Justa al Santisimo, pera Ganda, c.1645)
en Portugal conquistant en Portugal
(Archiu Hist. Oriola, D. 2035, Orde
en Prusia els fa el mortuori / en Rusia,
Prusia y Turqua (Conversasi entre...
Tarrs de Almsera y Tofol Roseg de
Alboraya, 1809)
en Puerto Rico No recorda?
Aquell... en Puerto Rico! (Vidal: El
en El Puig asist en lo Puig, /aprs en
Valencia com aventurer (BNM,
en El Puig en el Puig (Huertas: La tea
de la discordia, Castell, 1911, p.2)
en Pusol divendres de mat, stant
aposentat en Puol (ACV, ms. Llibre
dAntiquitats, 1538)
en Quatretonda te fama en
Quatretonda (BUV, ms. 666, Morl:
Justa al
Santisimo, pera Ganda,
c.1645)
en Rabasa la finqueta que compraren
en Rabasa (El Tio Cuc, n 200,
Alacant, 1918)
en Regne de Valencia e amat
conseller e camarlench... en Regne de
de Valencia (ARV, Real Cancillera,
Carta de Joan II, 96, f.103r; 30 joliol
1461)
en lo Reyne de de Valencia als moros
mahometans en lo Reyne de Valencia
en Ribarrocha en Pedralva, en
Ribarrocha (J. Marn, F.: La vespra de
Sen Miquel, 1892, p.5)

en Rocafort Qu es lo que en
Rocafort pasa?/ Que tot son festes y
msiques, / en obsequi a... (Festes de
Santa Brbara, Rocafort, 1891)
en Roma en Roma... (Canals, fr.
Antoni: Scipi, c. 1395)
en Roma sino dins en Roma
en Roma tals gestes, / daci fins en
Roma (Gaull: La Brama dels
llauradors, 1497)
en Roma sant Joan de Later en
Roma (ACA, Bula de Lle X, en
valenci, 1514)
en Roma no conech ... ni roch ni pare
en Roma (Timoneda: Castell dEmaus,
1569)
en Roma se troba en Roma, en la
yglesia dels 12 Apostols (Thesaurus,
Valencia, 1575)
en Roma est molt apretat en Roma
(Autobiog. Bernat Guillem, 4 de juliol
de 1600, p. 94)
en Roma en la sua casa en Roma
(Guerau, B.: 2 Cent. C. San Vicente,
1656, p. 121)
en Roma estigu en Roma (Ayerdi:
Noticies de Valencia, octubre 1661)
en Roma ms casaments que
patenetes hi en Roma (Galiana: Rond.
1768, p.40)
en Roma en Portugal ... tamb com el
Sn. Pare en Roma (Coloqui dels
serenos, c. 1780)
en Roma si ell volguera anar a Roma,
en Roma estara ya (El Bou Solt, 1877,
p. 280)
en la Romana y en la Romana saps si
ha fet algo? (Canyisaes, Monver,
1909, p.148)
en Rosell tamb en Rosell (BNM,
1074

en Roses embarc en Roses (Dietari
de Jeroni Soria, 2 de nohembre 1548)
en Rusafa saposentaren en Ruafa y
Benimaclet (Archiu Cat. Valencia, ms.
Llibre dAntiquitats, 25 setembre 1526)
en Rusafa en Rusafa els chiquets
mhan acosat a pedr seca (Salvador,
p.12)
en Rusia lo segur sera estar en Rusia,
ben llunt (Parrs: Yal tinc!, Ganda,
1885, p.20)
en el Safarich llogaret prop de
Monver: ha estat en el Sarafich
rematant un taularet (M. Ruiz:
Canyisaes, 1908)
testificant
que
en
Salamanca
predicava en Salamanca (Ballester:
en Salamanca y mira que es deprn en
Salamanca (Himne del Famolenc,
1847)
en lo Saler ven formache en lo Saler
(Jaunzars: Una vara de Real Orde,
1921, p.10)
en Sant Mateu en Sant Mateu, per
primera volta (Pizcueta, Flix:
Lermit de Sant Mateu, 1895, p.13)
en Sax com los de Elig son franchs en
Sax (Arch. Hist. Mun. dElig, Ms.
en Secilia en Secilia e fonch rey de...
Magnnim, c.1440)
en Segorb esta nit tinc que estar en
Segorb encara (Sireno, D.: El 606,
1911, p. 32)
en Segovia els facsiosos han entrat en
Segovia (El Mole, 1837, p.29)
en Senicha en Senicha lhan pelat

en Serrans el tancaren en Serrans
1874)
en Serrans esta nit dorc en Serrans
1890, p.32)
en Sevilla per estar lo bisbe y lo
Archebisbe en Sevilla (RAH, Ms.
en Sevilla en Sevilla, lestiu
quanarem (Vidal, V.: La llangosta,
estren en Castell, 1928, p. 13)
en Siberia vost ha naixcut en Siberia
1942)
en lo regne de Sicilia Yo, mestre
portol en lo regne de Sicilia, habitant
de present en la ciutat de Valencia
(AMV. Prot. r-19, sinse foliaci, 17 de
deembre de 1464)
en Sodoma eixa es la poma en
Sodoma (2 Conv. entre Nelo y Quelo,
Imp. Onofre Garcia, 1787)
en Sogorb en Sogorb e Val de Christi
Magnnim, any 1462, f.152 v.)
en Sogorb dijous a 24 de dit, mor en
Sogorb (Porcar, J.: Dietari, 25 de
setembre 1626, f. 494)
en Sollana com tamb en lo Puig.../
aprs en Sollana (BNM, Ms.3847,
en Soria se reuniren en Soria les
autoritats pera... (El Trull, 19 de febrer
de 1841)
en Sueca la cant esta pasa en Sueca
(Bernat y Baldov: Un ensayo fet en
regla, 1845)
en Sueca no re calfes ms el cap, Vert,
/ que lo que pasa en Sueca... (Granell,
1075
J. B.: Una fulla de llorer, Sueca, 1885,

p.12)
en Suisa com si estiguera en Suisa
p.7)
en Tabarca en Alacant mos han posat
telgrafos hasta en Tabarca y bus de
correus hasta en els tranves del Horta
en Tabernes en Tabernes no hia un
atre (Campos Marte: Nelo Testets,
1890, p.8)
en Tarragona en Tarragona a bora
(sic) de la mar (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim,1495, f. 93 v.)
en
Tendetes
de
Campanar
prengueren en les Tendetes de
Campanar (Dietari de Jeroni Soria, 1
doctubre 1522)
en Tendetes y en Tendetes (Discret
en Terol no dehuen los valencians en
Terol... (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, p. 175)
en Tetun que hui en da, /... tamb en
Turqua, en Tetun o... (Granell: Una
fulla de llorer, Sueca, 1885, p.12)
en Tibi El espill de les chiques / en
Tibi (El Amic del Poble, Alacant, 16
abril 1899, p.2)
en Toledo sen an a la cort... que stava
en Toledo (Llibre dAntiquitats, 20
dabril 1538)
en Tolosa en Tolosa prengu el hbit
(Ort: Siglo IV de la Conquista, 1640, f.
58)
en Tors en Tors, / y secretari en
Paiporta
(Liern: Telmaco en
en Tortosa en Tortosa (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim, octubre
1462, f.151)
en Tortosa en Tortosa, pera
determinar coses de... (Ginart, N.: Rep.
dels Furs, 1608, p.272)
en Torralba fet en Torraba (Ms. del
capell Jusep Esplugues, any 1731)
en Torrent mon cos ques secretari
en Torrent (BNM, ms. 14116, La
cotorra de Alacuas, a. 1867, f. 12v)
en Torrent granerers com en
Torrent... (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.55)
en Traiguera en Traiguera (Ponce:
Sen Visent en Traiguera, 1871)
en el port del Tremolar de novios
molt retemplats; / con que si voleu triar,
/ en el port del Tremolar / han de ser
desembarcats (Viv, J.: Festes de la
Fonteta de San Lluis, 1929)
en Turs viure en Turs (D.J.B.B.:
Cheroni y Bartoleta, 1860, p.9)
en Turqua passes en Turquia y
desterres lo Soldn (Timoneda: Aucto
en Utiel sen va en carro a carregar vi
en Utiel (Blasco Ibez: El femater,
1935, p.4)
en Valencia -En el cas de Valencia,
topnim de ciutat y reyne, abanda de la
catalanisaci sintctica prepositiva,
tenim atra: donar com auberta la -que sempre ha segut tanc:
cat.: a Valncia
val.: en Valencia
Els fillecs coneixen la condici de
vocal tanc de la e de Valencia. Dasta
el colaboracioniste Sanchis Guarner heu
reconegu: es evident que cal
pronunciar-lo amb e tancada en
valenci. En segn lloc, es pot acceptar
1076
la grafia del Diccionari Ortogrfic (del

IEC de Catalunya) amb ls de laccent
greu, Valncia, ja que es tracta dun
mot propi i per motius dunitat
ortogrfica amb els catalans (S.G.:
Gram. Barcelona, 1993, p.LI). Els
sindona lo mateix que, desdel orige del
idioma, sescriga Valencia; com en
catal es Valncia, els que viuen de
prostituir sa llengua obedixen lo dictat
desde Barcelona. A lo llarc dels sigles,
en valenci tenim eixemples de tots els
autors, que ridiculisen als fillecs
colaboracionistes, tamb en lus
sintctic de la prep. en davant de
topnim:
en Valencia fet en Valencia en lo
palau... (Furs de Valencia, ed. a, 1482;
sentencia de Jaume I, any 1258)
en Valencia scrit en Valencia (Rubi,
A.: Doc. Contes de tesorers, Valencia,
23 juliol 1353).
en Valencia fort altament en
Valencia (Eiximenis: Dotzen, dedicat
al Conde de Denia, c. 1385)
en Valencia en Roma... en Valencia
(Canals: trad. al valenci del Valeri,
1395)
en Valencia scrita en Valencia a VII
des doctubre... (AMV, Lletres
misives, 22. f. 109r; Carta del Jurats de
Valencia a lo senyor rey de Navarra, 7
doctubre 1454)
en Valencia ac en Valencia tot lo
contrari
(Esteve,
Joan:
Liber
elegantiarum, 1472)
en Valencia ultim testament fet en
Valencia (Arch. Patriarca. Prot. 25015,
Inv. mort Jaume Roig, 1478)
en Valencia ... trinitat, en Valencia
(Fenollar, Bernat: La Istoria de la
Passi, 1493)
mort en Valencia
en Valencia
(Pere, Miquel: Vida de Sant Vicent
Ferrer, 1510)
en Valencia domiciliats en Valencia
(Beuter: Primera part de la Hist. de
Valencia, 1538, f. XXVIII )
en Valencia com ara susa en
Valencia (Fernandez de Heredia, Ioan:
Obres, a. 1562)
en Valencia Cerd ha donat deu lliures
a Rafel en Valencia (Pou: Thesaurus,
1575)
en Valencia entr en Valencia en lo
present any (Llibre de Antiguetats, 19
giner de 1586)
en Valencia qu hia de nou en
Valencia (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
en Valencia entr en Valencia
(BNM, Ms. Mulet: Infanta Tellina, . c.
1660)
en Valencia la millor tela se troba en
Valencia (Llibre de la Confrara del
en Valencia tantes crueltats en
Valencia (Blay Arbuxech: Serm de la
en Valencia en Valencia, per
Geroni... (Ballester: Ramellet del
bateig, 1667)
en Valencia que sen entrava en
Valencia (BUV, Ms. Blasco Ciurana:
Rel. del carrer dAlboraya, 1687)
en Valencia estigu en Valencia
en Valencia lo que pasava en
Valencia (BUV. Ms. 668, Raonament
de Vinalesa, 1735)
en Valencia en Valencia en lo any
1303 (Archiu Vila de Culla, Privilegis,
1740)
en Valencia en Valencia (Galiana:
1077
Rondalla de rondalles, 1768)

en Valencia ha treballat en Valencia
(En obsequi del Voluntaris Honrats,
1794, p. 2)
en Valencia Qu tal li ha anat a vost
en Valencia? (Coloqui de la medicina,
1827)
en Valencia eixa chiqueta en
Valencia... (BN, ms. Pepeta la
Molinera, 1861)
en Valencia fet en Valencia (Vives
Azproz: Entre amics no cal tovalles,
1877, p. 18)
en Valencia ganes tinc de vret en
Valencia (Chirivella, Pere: Tot debaes,
1908, p. 7)
en Valencia a estes hores deu estar ya
en Valencia (Alcaraz, J. L.: El
en Valencia la acci en Valencia
(Mills: El cercadit de Doloretes, 1916)
en Valencia fas nit en Valencia (Peris
en Valencia naixcut en Valencia
(Quevedo, Carlos: Per menchar carn de
burro, 1932, p. 9)
en Valencia acci, en Valencia
(Thous: Lhort de les freses, 1933, p. 3)
en Valencia poguera actuar en
Valencia a fi de... (Herrero, J.: En
en Valencia yo soc naixcuda en
Valencia (Qu soc yo. La Cotorra
Fallera, 1946)
en la Vall de Seta deixe any en la
Vall de Seta (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.31)
en la Vall de Tabernes en la Vall de
Tabernes, les riates de burros (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 401)
en Vanes ahon muigu St. Vicent:
Vicent, Pare meu, / que el cos soterrat /
casi ya olvidat, / en Vanes se

veu(Bib.Nic. Prim. Ms. Escoriguela:
Poeses, 1794)
en Venecia e passa en Venecia
en Venecia en Venecia, per mestre
Johan Hertczoz, tudesch (BNM, Inc.
1.462, Corella, Johan Roy de:
Psalterium, Venecia, 1490)
en Vergara abrs ques donaren en
Vergara (Huertas: La tea de la
1873, p.17)
en la Vila en la Vila (Joyosa) sempre
est chorrant este chorret (El Tio Cuc,
n 100, Alacant, 1916)
en Vila Real a 17 de maig mor en
Vila Real (BNM, ms. Dietari Porcar, a.
1620, f.332.)
en lo Villar en lo Villar y en Alcubles
/ estant tocant a rebato (Ensisam, 1891,
p.27)
en Vinars havia embarcat en
Vinars (RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
10 maig 1599)
en Vinars en Vinars (Ord, custodia
Costa del Regne de Valencia, 1673)
en Vinars lo atallador de esta torre
asistir en Vinars ab obligaci de exir
tots los matins (Ord.guarda. Costa del
en Viscaya en les ocasions que... en
Vizcaya (BNM, Ms.3847, Trobes de
Mayor, 1759, f.52)
en el Vedat comprarli un chalet en el
Vedat (Gayano Lluch: Agarrat, que ve
la curva!, 1920, p.11)
en Vic en Vich, /de all capit contar el
enmic (BNM, Ms.3847, Trobes de
Mayor, 1759)
1078
en los Vivers Pot ser en los Vivers

1927, p.1)
en Xbea estava en Xbea (BRAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari, 18 de nohembre
1618, f. 304)
en Xal -lautor, al copiar datres texts,
tamb escriu el topnim com Aixal:
lhan fet a trosos, / y en Xal se
lhan... (Gadea: Ensisam, 1891, p.40)
en Xtiva este es lo frare que en
Xativa... (Mendoa: Fiestas Conv. del
Carmen, 1622, p. 220)
en Xixona Soler viu ara en Xixona
(BNM, Ms. Trobes de Jaume Febrer, c.
1670)
en Zaragoza en lo llibre intitulat...
imprs en Zaragoza, any 1698 (Ros:
Tratat de adages, 1736, p.40)
en abaecho, arrs -val. abaecho y
bacallar; cat., bacall: arrs en
abaecho (Beut, Pepe: Cartelera
en aigua, picher got y picher en
aigua (Miralles: Entre un peixcaor y...,
1918, p.15)
en aigua, picher per la esquerra, en un
picher en aigua (Beltrn, Enric: Cuadro
flamenco, 1926, p.25)
en aigua, vi tendes que mesclen el vi
en laiua (Canyisaes, Monver, 1911,
p.174)
en aigua, vi un cnter de vi en aigua
p.16)
en allioli, botifarreta y una botifarreta
en allioli (Gmez Gascn: La reina de
en allioli, chulles chulles en all y olli
en allioli, chulles rostides chulles
rostides en allioli (Gayano Lluch: Ni a

en allioli, chulles una torr de chulles
en allioli es lo millor (Alcaraz, L. J.: El
en allipebre, abaecho abaecho en all y
pebre (Escalante: Un grapaet, 1868, f.
7)
en allipebre, creilles pots preparar
creilles en allipebre (C. Jaunzars, G.:
Una vara de Real Orde, 1921, p.12)
en alls, arrs arrs en alls (Conv.
de Saro, 1820)
en alls, llebres les llebres... bones
estn en alls (Canyisaes, Mon
en alls, blanquets o tarbens
blanquets o tarbens en all? (Peris: La
en alls, sopa sopa en alls (Prudent
raonament que fa Pepo Canelles a les
en all, sopa de la sopa en all (Buil,
en all, sopes sopes en all (Balader: El
en alls, sopes sopes en alls (Mills,
Manuel: El Civil, Valencia, 1916, p. 13)
en alls, sopes les sopes en alls (El
en all, suc suc en all (Conversaci...
en anguiletes, arrs y pensant en
larrs en anguiletes (El Bou Solt,
1877, p. 107)
en ansisam, guitarr -varietat de peix:
tan be com un guitarr en ansisam y
olives (La Donsayna, 1844, p.70)
en arrop, farinetes farinetes en arrop
en arrs, carabasa y es carabasa en
arrs (Ensisam de totes herbes, 1891,
p.66)
1079
en arrs, guales guales en arrs

en arrs, guixes guixes tendres en
arrs (Gadea: Ensisam, 1891, p.55)
en arrs, pollastre guisat que fon el
pollastre en arrs (Archiu Mun. dElig,
ms. Romans del pleit del pollastre, any
1776)
en bacallar, guisao -en catal: cuinat
amb bacall (val. bacallar, abaecho;
cat. bacall): dos culleraes de guisao
en bacallar (Pastor, V.: Un meche per
afisi, Alacant, 1905, p. 19)
un arrs en
en bacallar, arrs
bacallar (El Tio Cuc, n 100, Alacant,
1916)
en bacallar, arrs els obsequiaren en
arrs en bacallar (Llibret Foguera Dr.
Pascual Prez, Alacant, 1930)
en banderetes, arrs unes bones mans
pera fer un arrs en banderetes (G. B.:
La Perla dAlberic, 1918, p.6)
en banderetes, arrs sopem... arrs en
banderetes (Morante, J.: El to
en banderoles, arroset esta casoleta
darroset en banderoles (Arnal:
en bescuit, chocolate chocolate en
bescuit (El Mole, 20 de febrer 1856)
en bescuits, sopa sopa en bescuits,
olla en pilotes (Torrom: Les choyes,
1874, p. 23)
en bledes, arrs arr en bledes
en bledes, arrs arrs al forn, arrs en
en bledes, arrs y el arrs en bledes
1926, p. 16)
en bledes, arrs arr en bledes
(Escrig: Dicc. 1887, p.296); atra veg

arrs en bledes (Morante, J.: El to
en bunyols, chocolate ara entrem en
lo cafet y pendrem un chocolate en
bunyols (G. Gascn: La reina de la
en caragols, olla una olla en caragols
porganse en farina (Martnez Ruiz,
p.76)
en casoleta, hous aborrir els hous en
casoleta (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.111)
en capetes de torero, arrs en
pimentons torrats, sinse pell y tallats
com a capetes de torero, per damunt del
arrs (no aprofita el vert o entreverat,
asoles el roig): arrs en pollastre y
capetes de torero (El Tio Cuc, 2 ep.,
n 53, Alacant, 1924, p.1)
en carchofes, conill conill en
carchofes,
el
pollastre
rostit...
en cardets, olla olla en cardets, fesols
y carabases (Snchiz Almela, V.: Un
1892, p.14)
en carrancs, arrs arrs en carrancs
(Diari Las Provincias, 2 10- 2002)
en casalla, caf me demana un caf en
casalla (Vidal Corella, Vicent: Quna
en casola, peix arrs o peix en casola
en clchines, carrancs y cigales, arrs
ma mare, lo mateix que la yaya, em fea
per 1950 un arrs meloset en carrancs,
clchines y cigales.
en conill, arrs arrs en conill
1080
19)
en conill, arrs el arrs en pollastre y
el arrs en conill (Martnez Ruiz, A.:
1908, p.86)
en conill, gaspach la gaspach en
conill el dumenche pasat (Canyisaes,
Monver, 1910, p.202)
en conill, suquets y els suquets en
conill (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921, p.9)
en costra, arrs menchar un arrs en
costra (...) al Kursal ...no tenim que anar
no ms que a menchar arrs en costra
(El Tio Cuc, n 73, 146, Alacant, 1916,
1917)
en costra, arrs el dumenge, arrs en
costra (Llibret Foguera R. Chap,
Alacant, 1942)
en creilles, bistec bistec en creilles
en chocolate, pa pero may mull pa
en chocolate (Martnez Ruiz, A.:
en choriso, olla bones olles en
chorisos, / pernils, bona carn, bon peix
(Abaristo, obrer de vila, o manobre,
1813)
en chufes, mesclat es mol bo mesclat
en chufes (Gadea: Ensisam, 1891,
p.193)
en dols, pataqueta per 1950, de
chiquet, he menjat pataquetes en dol:
eixarop de tomata, chocolate de garrofa,
carabasat, etc.: una pataqueta en dols
en embutit, puchero puchero en
embutit (El Tio Cuc, n 109, Alacant,
1916)
en escabech, besugo fesols, espinacs y
besugo en escabech (El Blua, Castell,
n 3, 1892, p.2)
en espinacs, fesols ...de fesols en

espinacs (Coloqui del to Vueltes /
en fabes, ous pollastrets en salseta, /
ous en fabes (Liern: De femater a
lacayo, 1858, p.9)
en fabes, tortilla rechuplat els dits:
tortilla en fabes (El Bou Solt, 1877, p.
93)
uns
en
fabetes,
botifarrons
botifarrons en fabetes (Llibret Falla
Carrer de Rusafa, 1905, p.3)
en fesols y naps, arrs fenla en arrs
en fesols y naps (El Mole, 1840, p. 75)
en fesols y naps, arrs arrs en fesols
y naps (El Tabalet, 1847, p. 175)
y naps (Bernat Baldovi: Pascualo y
y naps (Liern, J.: Una paella, Valencia,
1862, p. 28)
y naps (Baldov: La tertulia de Colau,
1867, p. 6)
y naps (Torrom, Leandro: Les choyes
de Roseta, 1874, p. 9)
y naps (Roig: El tesor, 1884, p. 22)
en fesols y naps, arrs arr en fesols
y naps (Escrig: Dicc. 1887)
en fesols y naps, arrs larrs en
fesols y naps (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.249)
en fesols y naps, arrs un plat de
arrs en fesols y naps y un barralet de
vi (Peris Celda, J.: Arrs en fesols y
naps, 1921, p.1)
en fesols y naps, arroset ... chulles, y
un arroset en fesols y naps (Hernndez,
1081

y naps (Azorn: Valencia. Ed. Losada,
1949, p. 160).
en fresols, arrs y per poc tire el arrs
en fresols (El Tio Cuc, 2 ep., n 55,
Alacant, 1924, p.1)
en gall, arrs va haver arrs en gall
en gallina, arrs el bon arrs en
gallina, en la Vila (El Tio Cuc, 2ep.,
n 52, Alacant, 1924, p.4)
en granotes, sopes sopes en granotes
(Mill, Manuel: Cascarrabies, 1889, p.
19)
en greix, casoleta pa y peix, casoleta
en greix (El Mole, 1840, p.31)
en granotes, coca ixca la bota, / coca
en granotes (Baldov: Cheroni y
en granotes, sopa Hui que vola yo
sopes / en granotes (Mill, M.:
Cascarrabies, 1889)
en hous, fabes sofrechit ... de fabes en
ous (Llombart: Abelles y abellerols,
1878, p. 42)
en hous, tomates ms val quarmorse
Quin armosar? Tomates en hous
p.14)
en llet, caf ella se pren un caf en llet
y ell una servesa (El Tio Cuc, n 120,
Alacant, 1917, p.2)
en llet, caf el caf en llet sham pres
p.11)
en llet, caf es prengueren un caf en
llet (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.25)
en llet, caf preprali al to un caf en
llet (Herrero, J.: En temps de la
en llet, caf raere del chocolate

pendrem un got de caf en llet (G.
1932, p.10)
en llet, caf li he deixat servit el caf
en llet (...) a m, caf en llet (Soler
Peris, J.: Els estudiants, 1934, pp. 9, 33)
en llet, caf vols caf?, caf en llet?
p. 9)
en llet, caf vol caf en llet?
(Badenes: Tpat sego que te veus, act.
3r.,1945, p.2)
en lleu, seba Sempre seba en lleu. Lo
que puc y grasies (Peris Celda: Voleu
llum?, 1918, p.4)
en llima, aigua y agarrant el got
daigua en llima (Gayano Lluch: El
en llonganisa, hous ous en llonganisa
(BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
en llonganises, hous y hous en
llonganises (El Blua, n 3, Castell,
1892, p.1)
en mel, coques coques en mel
(Coloqui del casament de Miquelo,
1823)
en mel, coquetes coquetes en mel (El
Bou solt, 1877, p.76)
en mel, coques coques en mel
en mel, pa ast de Alacant es pa en
mel (El Tio Cuc, Alacant, 5-I-1917)
en mel, sopes sopes en mel
(Llombart: Los fills de la..., 1883,
p.328)
en mescla, salsetes y atres salsetes en
mescla (Bando... a honor y glories del
en molles, coques coques en molles
(Bib. Nic. . Primitiu. Coloqui de la
Mosa de Peyr, c. 1790)
1082
en molles, coca pareix una coca en

molles (Balader: Les beseroles, 1874,
p. 28)
en molles, coca eres lo que se diu una
coca en molles (Barchino: La pasta de
en molles, coca un tros de coca en
molles (Angeles, Pere P.: La Chateta,
1916, p.146)
un grapat
en molles, coques
darmeles y coques en molles (Peris
Celda: La ta Pepa, 1918, p.8)
en mondonguilles, suc un plat de suc
en mondonguilles (Gayano Lluch: Del
en mosques, tomat y piment
pardicament, el text fa referencia al
brut bodeg ahon cauen mosques als
plats: tomata y piment en mosques
1921, p.3)
en musola, arrs acabe de dinar arrs
en musola (El Tio Cuc, n 130,
Alacant, 1917)
en naps, col col en naps (Els
p.12)
en oli, coca sera una coca en oli (M.
p.132)
en oli, rollets que ma muller sap fer
uns rollets en oli... (Bib. Serrano
Mrales, ms. Rahonament del Jurat de
Vinalesa, a. 1643, f.45)
en oli y vinagre, ansisam ansisam de
totes herbes adobat en oli y vinagre
Xtiva, 1866, p.2)
en oli, pa els banquets que mha donat
en esta vida de pa en oli (Angeles, Pere
P.: La Chateta, 1916, p.146)
en oli, pa berenar una liura de pa en
oli (El Tio Cuc, n 111, Alacant,1917)

en oli, botifarreta botifarreta en oli?
Lo que ms magr (Peris Celda: La ta
en olives, ansisam que mos fasa... un
ansisam en olives y tomata (Escalante,
E.: Fuchint de langula, 1891, p.11)
en olivetes, vermut ferse unes
anchovetes, uns chatos de mansanilla,
un vermohut en olivetes (Anunci del
Gran Bar Sorolla en El Cuento del
en pa y manteca pagareu... en pa y
manteca! (Baldov: Qui tinga cucs...,
1855, p.12)
en pa, sardina sardina en pa y en vi
1960)
en paella, miques yo nols deixar
guisar / miques en paella (Col. sobre
els usos... de algunes viudes, c. 1735)
en panses, coca ms sec quna coca en
panses (Escalante: El deu, deneu y
noranta, 1861)
en panses, coques micha lliura de
pasensies, y coques en panses (Arnal:
Lagelo, 1877)
en panses, coca aix de bo es una coca
en panses (Barchino: La barraqueta del
Nano, 1921, p.10)
en panses, coca coca en panses
p. 5)
en panses, coca una coca en panses
p. 5)
en pata, arrs Ha dinat puchero en
taronchetes o arrs en pata? (El Tio
en pebrereta, caragols caragols en
pebrereta y suquet (El Bou Solt, 1877,
p. 93)
1083
en peix, arrs hui vos porte arrs en

peix (Escalante: Fuchint de langula,
1891, p.11)
en peres, carn Qu del guisado de
carn en peres? (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.252)
en picher de llet apareix Carmeta en
un picher de llet (Herrero, J.: En temps
en pilotes, olla sopa en bescuits, olla
en pilotes (Torrom: Les choyes, 1874,
p. 23)
en pollastre, arrs arrs en pollastre
en pollastre, arrs arrs en pollastre
en pollastre, arrs el arrs en
pollastre (El Tio Cuc, n 131, Alacant,
1917, p.3)
en pollastre, paella un kilo de pa y
arreglo pera fer paella en pollastre
p.9)
en sal, peix Y el peix? / Ya est en
sal / Les tabelles? (Ferrando, J.: En
en salmorra, caldo li donen caldo en
salmorra (Rahonament..., pera passar
lo temps, any 1732)
en salmorra, cavalleta la ensal de
tomata y la cavalleta en salmorra (El
en salmorra, pimentons pimentons en
salmorra (Escalante, Eduart: Fuchint
de langula, 1891, ed. 1917, p.4)
en salpic, fabes hagu fava en
salpic (Coloqui de Llaudomia, c.
1785)
en salpic, pollastre un pollastre en
salpic (Sanchis: Milacre de la cega,
1864)
en salpic, pato yo pas ahir tot el da
fent el pato en salpic (Roig: Un

chuche, 1873, p.13)
en salsa de bobina cuinar lo que siga
sinse sustancia: en salsa de bobina (El
en salsa, caragolets engaldirnos uns
caragolets en salsa (El Bou solt, 1877,
p.137)
en salsa, lleu dun sopar de lleu en
salsa (Ferrndiz: Penlope en Borriol,
1873, p.20)
en salsa a la valenciana, sebes sebes
guisaes en salsa a la valenciana (El
Bou solt, 1877, p.93)
en salsa, peix yo crec que fon el peix
en salsa (Vidal Corella, Vicent: Quna
en salsa, sepia poqueta de sepia en
salsa (Romn, A.: Tots de la mateixa
familia, Alcoy, 1937, p. 36)
en salseta, budells de bou budells de
bou en salseta (El Bou solt, 1877, p.93)
en salseta, lleu ha fet un lleu en
salseta (BNM, Ms. Escalante: Un
grapaet y prou, 1868, f. 7)
en salseta, peix peix en salseta /...
arrs abanda (Genovs: Un grapaet,
1916, p.17)
en salseta, pollastrets pollastrets en
salseta (Liern: De femater a lacayo,
1858, p.9)
en sardina, coc en Morella, coc en
tomata (...) coc en sardina (DECLLC,
II, p. 790)
en sardina, coca en mha portat un
tros de coca en una sardina rosta
en sardines, bollet un bollet en tres
sardines (Ferrando, J.: En Bunyol y de
paella, 1903, p.12)
en sardines frechides, plat un plat en
sardines frechides (Gayano Lluch: Del
1084
Tersio Extranjero, 1921, p.3)

en seba, ansisamet un ansisamet en
seba (Liern: De femater a lacayo,
1858, p.9)
en seba, arrs arrs en seba (Colom:
en seba, arrs arrs en seba, el
divendres (Llibret Foguera R. Chap,
Alacant, 1942)
en seba, botifarrons Els botifarrons
en seba! (C. Marte: Nelo Testets, 1890,
p.14)
en seba, fesols de cualsevol manera,
fesols en seba El Mole, 7/ 12 / 1863,
p.82)
en seba, sanc sanc en seba... aladroc
(Roig: Els banys de les barraquetes,
1871, p.9)
sanc en seba y
en seba, sanc
pimentons
rostits (Mills.: Els
en seba, sanc una casola en sanc en
seba (Gayano Lluch: Del Tersio
en seba, tonyina tonyina en seba
en seba, tonyina tonyina en seba, com
diem a vegaes (Gadea: Tipos, 1908,
p.103)
en seba, tonyina que de totes maneres
tonyina en seba, roda y bolta (Gadea:
Tipos, apndix. 1908, p. 185)
en seba, tonyina la tonyina en seba
p. 260)
en servesa, vi veu un traguet de
servesa; la tens mescl en vi .-Vi en
servesa, vi en servesa... (Peris Celda:
en sif y a beure vi en sif (M.Ruiz:
en sif, grosella un refresquet de
pltano o grosella en sif (Puig Espert,

en suc, mondonguilles latra, de
mondonguilles en suc (Gayano Lluch:
en suc, seba y seba en suc (El Mole,
1840, p.201)
en suc de taroncha el got en suc de
taroncha (El Mole, 20 de febrer 1856)
en suc, peix mos feren un peix en
suc (Escalante: Mil duros, 1897, p. 41)
en suc, tenca ms mal que la tenca en
suc (Buil, E.: Les dos chermanes,
1925, p.36)
en sucre, aigua una poqueta daigua
en sucre (Baidal Llos, F.: Amor
en sucre, fideus fideus en sucre molt
blanch (Rahonament y coloqui nou en
que es manifesta el consell que
tingueren el Tio Cosme Nespla, de
en sucre, fraura si tagr en sucre la
fraura (Baldov: Qui tinga cucs...,
1855, p.28)
en sucre, penques menchen les
penques en sucre: casa acomodada
en suquet de tomata, pastisets de mel
pastisets de mel en suquet de tomata
1952)
en tabelles, arrs hui fas arros en
tabelles (Barber y Mas, F.: Dos
marruecos, un diner, 1889, p. 10)
en taroncha, pa un troset de pa en
taroncha (Colomer, E.: Me cason
en taronchetes, puchero -pilotes
valencianes embolicaes en fulletes de
col, es mengen en caldo del puchero
prou calent: Ha dinat puchero en
1085
taronchetes o arrs en pata? (El Tio

en tomata, coc en Morella, coc en
tomata (Corominas: DECLLC, II, p.
790)
en tomata, pollastre el pollastre... en
tomata (G. B.: La Perla dAlberic,
1918, p.14)
en tomata, pollastret pollastret en
tomata (Alcaraz, L. J.: El ball del ram,
1928, p.4)
en tomates, hou frechit un hau (sic)
frechit en dos tomates seques y una
sardina (M. Ruiz: Canyisaes, Monver,
c.1908)
en tomateta en tomateta y piment
entreverat (Llombart y Cebrian: La
en tomateta, llomellet llomellet en
tomateta, pera postres... (El Bou solt,
1877, p.142)
en tonyina, coca coca en tonyina y vi
del Horta (El Tio Cuc, n 135, Alacant,
1917)
en tonyina, arrs una mench de arrs
en tonyina que frem (El Tio Cuc, n
55, Alacant, 1924, p.4)
en tonyina, coca la bona coca en
tonyina, eixa empan... (Llibret
en tonyina, coca la coca en tollina
(sic) (Llibret Foguera del Chanco,
Alacant, 1936, p. 41)
en tonyina, coca coca en tonyina,
calenta ( (Llibret Foguera Gabriel
Mir, Alacant, 1942)
en tonyina, coca de coca en tonyina
Alacant, 1942)
en tonyina, coca en la nit de la plant /
coca en tonyina (Llibret Foguera Plaza
Sneca, Alacant, 1944)
en tonyina, tomat y piment ya far

una coca en tonyina, tomata y piment
1900, p.11)
en vi, aigua gotet daigua en vi
(BNM, Ms. 14. 185, Chaques lolier, c.
1850, f. 37)
en vi, aigua y el Poll, que viu al costat,
/ ha eixit a durte aigua en vi (Bernat
Baldov, Chusep: Lagelo Pollastre,
1859, p.18)
en vi, aigua vols aigua en vi (Merelo:
Tot ho apanyen el dines, choguet
en vi, aigua li far un poc daigua en
vi (Herrero, J.: En temps de la
en vi, pa el pa en vi (Canyisaes,
Monver, 1911, p.207)
en vi, sopa em donaren sopa en vi / per
si... (El pardal Sis, 1797)
en vinagre, pebrera pareixa...
pebrera en vinagre (Sireno, D.: El 606,
1911, p.49)
preposici que pot ser de
en
companya, tamb aubrir complements
circunstancials de modo (val. mos
espentaren en molta durea; cat. ens van
empnyer amb molta duresa); aprofita
pera donar idea duni y, junt la conj.
que, servix pera nucs condicionals,
tamb
senyala la ferramenta, mig
material, etc.: pendents en cordes reals
en seda de diverses colors (Arch. Hist.
Mun. dElig, Ms. Privilegis, 1321, f. 77)
en lo mercat en lo mercat; caure en
terra; en Roma (Canals, A.: trad. al
valenci del Valeri, 1395)
en aigua la beu en aygua
destremprada (Bib. Nac. Pars. Llibre
de les erbes, c. 1400)
en scorch / en Assuer / a sa muller
1086

en diu en poques paraules... dir en
cobles (Esteve: Liber elegantiarum,
1472)
en tot lo que ser fet en casa (...) caure
en terra (...) en lo cap de la montanya
(...)ac en casa (Esteve: Liber. 1472)
en primerament en elles exercitant
(Fenollet: Hist. Alexandri, en llengua
valenciana, 1481)
en que si caus en terra (Roi de
Corella: Lo Primer del Cartox,
Valencia, 1496)
en la primera part del Cartoxa en la
vida de Iesus (Corella: Cartoxa, 1518)
en terra cat. a terra: caygu smortida
en terra (Llull: Blanquerna, traduit al
valenci, any 1521)
en home envejs en mala voluntat
(Blanquerna, en valenci, 1521, f.
XXII)
en aquells en habit de peregr
(Timoneda:
Misteri
del
Castell
dEmaus, 1569)
en ac en robes principals me adornen
en sa casa tenia en sa casa y en lo
moll (A. Mun. Alacant. Llibre de la
peixca, a. 1578, f. 19)
en mig sepulcre o trmulo que estava
en mig de la Yglesia (BRAH, Dietari
Porcar, a.1598, f.15)
en torn cat. al voltant: ac en torn a la
festa (Orta, Melchior: Matraca als fills
de Valencia, 1600)
en confrares... que asistixca en ells lo
prior (Llibre Confrara del Roser de
Cinctorres, 1613)
en lo mercat, corro de bous cat. al
mercat: y hagu corro de bous en lo
mercat (BRAH, ms. Dietari Porcar, 7
de maig 1619, f. 313 v)
en en los ulls vos parle (Mendoa,

M.: Fiestas Convento del Carmen,
Valencia, 1622, p. 205)
en lo mercat, bous bous en lo mercat
454)
en casa cat. a casa: y un fill soterrat
en casa, en lo corral (Archiu Col.
Gandia, 5 libri, any 1648, f. 246)
en corda, bous portaren bouets en
corda (BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
en ell li diu en compasi (BSM,
Morl: Hipocreses de les ames dels
capellans, c. 1650)
en lo mercat, corregudes de bous
correr bous en lo mercat (Gil, Vicent:
Relaci del Segn Centenar, 1655)
en pesar els ques casen per amor/
sempre viuen en pesar (BSM, Ms.
6781, Mulet: Loa, c. 1660)
en coche los Escrivans de Manament
en coche (BUV, Ms. Ayerdi, J.:
en corda, correguda de bous es
corregueren per Valencia bous en
corda (Ayerdi: Noticies de Valencia,
nohembre 1661)
en salaris ordinaris de mig en mig any
en perms era pelat... calbo, en perms
de vosts (Armengol: Sacro Nov. St. J.
de Mata, 1669, p. 487)
en penats per la primera vegada en una
lliura (Ord. custodia Regne, 1673)
en mi perque la Musa de enguany / es
va barallar en mi (Romans y coloqui
nou en que es declara el gran chasco
que han tengut els Pepos, any 1719)
en arrebaten als oyents en sis veus
(BUV, ms. 174, Col. de les campanes,
1729, v. 24)
1087
en y les mires en mals ulls (BUV, Ms.

174, Coloqui de les campanes, 1729, v.
281)
en vostes dos vinguen en m (BUV,
en peus de plom aspayet, en sensatea:
en peus de plom (Roman... fatigues
y treballs que passen los casats, a.1733)
en mon pare com he renyit en mon
pare (BNM, Rahonament... a les
en un dimecres en la nit (Ros:
Romans de les fatigues y treballs, c.
1740)
en les vocals... em, en, er (Ros,
Carlos: Cartillas valencianas, 1750)
en peus de plom en peus de plom
(Mas, fray L. V.: Serm Cofradia St.
Vicent, 1755)
en Deu, quedes cast. qudese con
Dios: Quedes en Deu, so Dotor (Ros:
Coloqui de les moltes rinyes... entre
en clau, tancar pareixa la Senyora de
Benasau, que tanca en clau (Galiana:
en mi vine en mi (Coloqui del escol
y la viuda, s. XVIII)
en terra es cau en terra (Tormo,
Bertomeu: La gatomaquia valenciana,
1770)
en gas embobantla en gas (En
en mi vine en m (2 part, en la que es
referix com el tio Joan Senn de
Patraix..., 1797, p. 2)
en palla, pegar foc em pegarem foc en
palla / hasta que... (Segona part ahon
se referix el modo com perden lo temps
en la llengua, detinte Home, detinte
en la llengua, / que aix es molt y mal

parlat (Segn rahonament entre el Rat
en en acabant, a ma casa (Conv. de
Saro, 1820)
en de ara en avant (Coloqui de
Miquelo y Tomasa, imp. Laborda, c.
1823)
en en acabant de sopar (Santapola:
Coloqui de Goriet y la Chora, c. 1850)
en es home que toca en gust (La nit
que venen els musics, Alcoy, 1855, p.
5)
en la nuga en un fil (Liern: La Flor
en es molta candonga vindre en
criatures (Liern: La mona de Pasqua
1862, p. 16)
en Catalina ha anat en Catalina al
mercat (BNM, Ms. 14326, Eixarop de
en sa tia cat. amb la seva tia: sen
han anat en sa ta als milacres (BNM,
ms. 14116, La cotorra de Alacuas, a.
1867, f.20)
en cada ovella en sa parella (Capella,
J. G.: Cada ovella en sa parella, 1868, p.
13)
en Toni Has parlat hui en Toni, en
Peret y en el Ratat? (Barreda: Un
arreglo, 1870, p. 21)
en els digu en acabant lo que...
(Colom, J.: Tal es Cualis com Camalis,
1872)
en Llorens, armoses en mi? (Roig
Civera, A.: Un chuche, Valencia, 1873,
p. 16)
en vneten en m (Barreda, J.:
Taranyines en els ulls, 1874, p. 10)
en En m no es riurieu! (Escalante:
en y tingam la festa en pau (Ovara:
1088

en
seguideta
escomensa
en
1880)
en llops en pell de ovella (El Canari,
en parla en lo gosRoig y Civera, A.:
1884, p. 8)
en cuant anares a palos en aquells de
Ares (Escalante: Lepe y Talala, 1886)
en be, ce... el, ell, em, en (Escrig:
Dicc. 1887)
en si me case en Pepica / voldr
lagela manarme (Soriano, F.:
en te vullc. En t me casar
1888, Alacant, p.2)
en ya te hu dir en acabant (Civera,
Ricart: Tots dun ventre, Alacant, 1888)
en terra tres al sac y el sac en terra
p.169)
en es deix caure en terra de sopte
en
tu Consuelito, torna en t
1892, p.2)
en en la boca uberta estava (Tafalla,
V.: Un defensor de Melilla, Alacant,
1893, p. 7)
en capit de Voluntaris en Cuba
1894, p. 1)
en mi perque se casa en mi
p.138)
en soldats monoveres en soldats (El
Liberal, Alacant, 23 dagost 1897)
en atra cat. amb una altra: ara va en
atra chica ms alta (El Cullerot.
Alacant, juny 1898)

en hi gabietes en pardalets (Soler,
1907, p. 9)
en y la seguixc en els ulls (Soler,
19)
en que llops en llops no se moseguen
en saliva Y curar de grasia ques? /
Fer unes creus en saliva (Folch, R.: El
en pilota leixemple aludix a un
foraster que apleg a Denia nuet, sinse
dins en les bolchaques: un chicot que
vingu en pilota (El Tio Cuc, n 111,
Alacant, 1917)
en lo que li agr es anar en ell (Baidal
18)
en vindre Cuant tarda Chimet en
vindre! (Miralles: Entre un peixcaor
y..., 1918, p.3)
en mi cat. amb mi, cast. conmigo:
vindrieu en m (Marco Rivas, V.: La
en vost vola... parlar en ell o en
vost. En m? (Peris Celda: Terres
en en acabar anir (Peris: Terres,
1919, p. 29)
en casa mespereu en casa (Moll
Ripoll, Enrique: El punt de Canyamaso,
1920, p. 15)
en hbit Qum tena que dir quem
soterraren en hbit! (Melia, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 13)
en pit, pel deu ser home de pel en pit
(El Pelut, n1, Alacant, 1924, p.3)
en Vneten en mi y vorem al viudo
1925, p. 7)
1089
en perms cat. si us plau, amb perms:

En perms de vost me retire (Puig
en perms En perms (Josep M J.G.
y E, Beltrn: Les glndules del mono,
1929, p.31)
en tu y no sap qu ferse en t (Vicent
en Malena casat en Malaena (BV,
Ms. 649, -12, Les Almejes, c. 1930)
en ve el Director... consulte en ell
en permis En perms, senyoreta Fara
el favor de dirme si...? (Salls
en apareix Carmeta en un picher de
llet (Herrero, J.: En temps de la
en vullc parlar en t (Monz, Pilar: El
chnit de Tana, 1931, p. 5)
en Aurora cat. amb lAurora: lo teu
en Aurora era pur pasatemps (Sendin
en mi Vost sha equivocat en mi!
(Valls: El to, Alcoy, 1933, p. 14)
en tu nesesite parlar en tu (Beltrn,
en un dir molt rpit: tornem en un
dir (Sendn, A.: Barraca de fira, 1934,
p.24)
en perms En perms, senyoreta, ah
hi un... (Castaer, J.: Es necesita un
Tenorio, 1934, p.10)
en duen toqueta..., estem en Febrer
(Serneguet, I.: Miss Kakau, 1934, p.13)
en mosatros que se quede a dinar en
mosatros (Sendn, A.: Ella, latra y...,
1934, p.33)
en tu yo vullc anarmen en tu (Llibret
enages enages y ms enages, que
el que les paga, les plora (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)

enaltix avalora y enaltix (Gayano
enaltixc les seues devocions enaltixc
Alacant, 1954)
enamor castell y catal enamorada:
diu que est enamor dell (Escalante:
enamor la chica est enamor / y el
novio tamb la vol (El Tio Cuc, n149,
Alacant, 1917, p.1)
enamor y la dona... est enamor
dell (Herrero, J.: En temps de la
enamor duna dona enamor
1934, p.21)
enamor atres, que si la cri, enamor
de la sinyoreta... (Serneguet, I.: Miss
Kakau, 1934, p.7)
enamoraes dos persones... enamoraes
enamoraes com les dones enamoraes
p. 7)
enamoraeta la tinc enamoraeta
atre, 1921, p.3)
enarbolar cat. enarborar: que
enarbole les banderes, / que ixca al
punt (Morl, P. J.: En alabana a Fr. F.
Gavalda, 1651)
enarbolar enarbolar: levantar en alto
estandarte (Escrig: Dicc. 1887)
enarbolat enarbolat (Fullana: Voc.
1921)
enardix tenardix la muller teua
p. 15)
enardixca que a nostres fills tant
enardixca (Genovs: Un grapaet, 1916,
1090
p.6)
enarenar arena... les portes de les
cases enarenaes (El Bou Solt, 1877, p.
103)
enc del llet ad hanc horam, ladv.
encara te la variant apocop enc en
val. modern, simplificaci del encar
del sigle XVIII: encar que no soc
digne (BNM, Ros: Paper curios pera
enc quenc estiga (Lladr: La boba
y el embobat, 1872, p. 29)
enc y enc no veus clar (P.
Ferrndiz, Enric: Penlope en Borriol,
1873, p.21)
enc eixa chica enc no ix (Roig y
p. 25)
enc Enc que no torne ms!
(Torrom: Les choyes de Roseta, 1874)
enc y alse el gall enc quem coste...
(Llombart: A qui no pega, que pegue,
c.1875)
enc enc est all penchant (Ovara,
J.: Lanima en un fil, Valencia, 1881, p.
7)
enc en ca (enc) es de dia (Roig y
Gandia, 1884, p. 7)
enc Barbereta tens enc aquella
peseta? (Roig y Civera, A.: El barber
enc enc: apcope de encara
enc enc no he anat a presili (Barber
y Ras: De Valencia al Grau, 1889)
enc En fi, entremsen capa dins,/
Visantet, pues tindrn presa, quhan de
posar el puchero / y enc est as la
sistella
(Nebot,
Chusep:
Les
enc usamos apcope diciendo enc

(Nebot: Gramtica, 1894, p. 115)
enc y enc lespere (C. Bonet, E.: La
planchaora, 1901.p.4)
enc enc mos falta un ratet (Mills,
enc enc no han crevill(t) els
abacores (El Tio Cuc, n 203, Alacant,
1918)
enc Y enc diuen! (Soler, J.: El solo
de flauta, 1927, p. 20)
enc y enc volies coques (Cubells:
enc Enc viu! (Moll Ripoll,
p. 18)
enc enc me cou una sabat que mha
pegat (Barchino: La barraqueta, 1921,
p.5)
enc Enc ests aixina? (Soto Lluch,
enc y enc els del entresuelo... (J.
G., Josep M: Fallo a blanques, 1924,
p.12)
enc no em compra may un numeret
enc que rife un porc (Angeles, P.: Al
enc Y enc es queixeu vosatros?
p.9)
enc Enc li dec ms dins?
1928, p.14)
enc enc la tinc que traure (Alcaraz,
enc y enc no... (Peris Celda: Rialles
del voler, 1928, p. 8)
enc Cuatre des que vivim / y enc
volem acurtarlos! (Serrano, M.: El llop
de la Murta, 1928, p.19)
enc y enc vols que yo te vullga?
1091
1929, p. 5)
enc enc queda sol en la torreta
enc Enc nha tengut vost ms que
yo! (Gayano Lluch: La meua dona no
es meua, 1932, p.16)
enc les veus ... enc sonen (Soler
enc no me donen propina y enc me
diu... (Sendn: Ella, latra y ..., 1934,
p.10)
encaballat porte els dits... encaballats
burro, 1932, p. 8)
encabant despus, ms tart: encabant
men anir (Capilla: Cada ovella en sa
encabant ms tart; en acabant >
encabant: encabant... no se qu fer
(Colom y Sales: LAvarisia, 1874, p.18)
encabant encabant li entrarem
p.8)
encabant yo els donara a dinar, y
encabant... (Balader: Les beseroles,
1874, p. 20)
encabant y encabant, cuan per la
nit... (Snchiz Almela, V.: Un novio
p.22)
encabant y en t parlar encabant
(Peris Celda: La sal de la figuera, 1917,
p. 11)
encabant pero, encabant, voldrs
casarte (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 8)
encabironar ficar cabirons en cubertes
y teulats; cast. encabriar: un clau
dencabironar (El Mole, 1870, p.19)
encabotarse tndrer obsesi per
cuansevol asunt o la voluntat de fer algo
en firmea:
joc, idees poltiques,
enamorament, etc.: sencaboten en

alguna... (Reglament del noble... choc
del Truc, c.1910, p.2)
encabotat ya anaven encabotats
(BSM, Ms. Correguda de bous, 19
septembre 1831)
encabotat ell est ms encabotat que
may y... (Alcaraz: El ball del ram,
1928, p.4)
encabotat:
empeado,
encabotat
empecinado (DRACV, 1997)
encabote Vols que tencabote en
ell? (Angeles, P.: Al treballaor, faena,
1926, p.8)
encabritar un remol feu encabritar la
barca (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.26)
encabritarse,
encabritarse
encabritat... (Escrig: Dicc.1851)
encaduf del arbic qadus: encaduf:
enchufar o arreglar los arcaduces de las
caeras (Escrig: Dicc.1887)
encadufat daygua cristalina..., que
va encaduf cap a fora (Gadea:
en
este
eixemple,
encaixon
aglomeraci de gent en un carrer:
cuan vinga una encaixon ...! (Peris
encaixonar els impresors en la
Imprenta, / les lletres encaixonant
el Micalet, 1802)
encaixquetar no me la encaixquetada
perque
shan
encaixquetat
encaixquetat (Conv. de Saro. 1820)
encal encal en algn poblet
(Cubells: Els panquemaos, 1919)
encalar y la encal en un balc
(Coloqui de Tito, 1789)
encalar arrojar cosa a sitio alto, del
1092
que ni se cae, ni es fcil pueda

alcanzarse (Escrig, 1851)
encalar la pilota pardicament, ficar
els collons fora del alcans de Visanteta:
y pegantse una bolea, encala les pilotes
en la teul de ponent
(Bernat y
Baldov: El virgo de Visanteta, 1845)
encalar la pilota sencal en lo terrat
del veh (G.B.:La Perla dAlberic,
1918, p.7)
encalr en la pilota encal (Gmez
1932, p 5)
encalr la pilota encal (Morante, J.:
El to Estraperlo, 1947, p.3)
encalar cat. ensaltar: tirar la pilota o
atra cosa a un puesto ahon es engorrs
agarrarla: damunt duna teul, dns
duna finestra, etc. Es verp valenci
(DCVB)
encalat vost veu eixe sombrero?...
lhas encalat, en lo balc (Escalante:
encallaes encallaes en eixos bancalets
1933, p. 6)
encamin cat. y cast. encaminada: no
vena prou aigua, pero ya est
encamin (Miralles: Entre un peixcaor
y..., 1918, p.3)
encaminar trobe la senda que dret m
encamine (Viudes y doncelles, 1561)
encaminar a aquell cor dur encamina,
/pero com era de... (Romans valenci,
en Sacro Monte Parnaso, 1687, p.157)
encaminar aplegrem a Burriana com
Deu nos encamin (Coloqui del to
maixqueres
encamisades
encamisades (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
encanall Y encara mos diuen

chusma encanall? (Garrido, J. M:
encanarse lo fill de Deu agrunsat... lo
plor, y es encans (Ballester: Ramellet,
1667, p. 17)
encanarse cuan el chiquet es fica roig,
aufeganse per un batistot: encanarse:
emberrenchinarse (Lamarca: Dicc.
1839) Ms raro es encanarse de risa,
tamb arreplegat per Lamarca.
encanarse:
quedarse
encanarse
envarado el nio que no puede llorar
encanarse aufegarse de riurer, plorar,
ira, etc.: En un bac el desf el bou!Ja,
ja! encan rientse y burlantse (Soto
p.11)
encanarse encanarse de riures
p. 93)
encanastar cat. encanastrar: el
lletero bollint llet, / y el criat
encanastant (Segn rahonament entre
encandil me encandil desde el
moment que... (La Patti de peixcaors,
1884)
encandila la font lluminosa els
encandila en el chorro (Llibret Foguera
encandil ests encandil en ell
(Badenes, V. M.: Tpat sego,1945, p.5)
encandilar encandilament, encandilar,
encandilat... (Escrig: Dicc. 1887)
encandilar cuant me rasques ah
mencandile (Comes, P.: Lhora de la
siesta, 1928, p.5)
encandilat si em vols vore encandilat
1093
encangren est encangren (Pastor:

25)
barber
piads,
encangrenar
encangrena la plaga (Ros: Tratat,
1736)
venint
dos
dies,
encangrenar
mencangrenaba (sic) (Escalante: El tio
Perico, 1875, p. 30)
encangrenat encangrenat (Escrig:
Dicc. 1851)
de
ohuirlos
encangrene
mencangrene (Escalante: Mil duros y
encano encara no: Encano ve eixe
refresc? (Burguet: La carrera de la
dona, 1881, p. 14)
encano encara no > enc + no >
encano: enc se riu (...) y encano sha
fet de da (Vidal y Roig, F.: La ovella
encano encano tarree tota la que te
mereixes (Lanzuela, A.: La Templ del
barrio, 1933, p.16)
encant tenen un encant y embels...
que de nengn modo puc trobar en els
rics (Caps y senteners, Imp. C. Rom,
1892, p.47)
encant cast. y cat. encantada: el
barranch de la Encant (Gadea: Tipos,
modismes, 1908, p. 72)
emcant eixa casa sempre ha estat
encant (Canyisaes, Monver, 1911,
p.168)
encant queda encant mirant a Fidel
p.30)
el Toll del Barranc de
encant
lEncant (Informacin de Alicante,
Rutas por Beniarrs, 27 / 3 / 2011)
encantaes a les chiques encantaes
encantaora es encantaora (Colom y

encantaora encantaores (Bayarri:
Festes en Museros, 1923)
encantaora en eixa placha encantaora
(Melia, F.: Com els cacherulos, 1926)
encantat anau a llaurar, durisios, /
quins chascos haveu de dar /... si sou
tots uns encantats (Coloqui de les
1728)
encanyarse e encany, e concert del
seu costat (Roig: Espill, 1460)
encanyisahorts adems de jardiner,
qui fa canyisos o fica canyes pera
tancar lhort o donar firmea a les
plantes; 1 doc. encanyia horts,
topiarius (Exulve, V. J.: Praeclarae
artis, 1643)
encanyisat varasceto: encanyisat
(Salv, V.: Comp. Gramtica castellana,
apndice de voces valencians, 1838)
encayisat en este cas, paret o muret fet
en canyes que rodejava el charco ahon
es banyaven les chicones de Monver:
no ms fees que rasc(r) les ungles en
el encanyisat y els grits se senten en...
(Canyisaes, Monnver, 1907)
encanyisat dins del encanyisat
(Mills.: El Civil, 1916, p. 34)
encanyisat un tros de encanyisat en el
fondo (Baidal Llos, F.: Amor torna,
encapotat cel ple de nbols: del cel
encapotat (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.59)
encapotat Eren les tres de la vespr. El
sel encapotat... (Puig Garrido, A.:
Pinsell divern, 1918)
encaporruchrseli
encaporruchar
(Balader: La capa no sempre tapa. 1876,
p. 20)
1094
encaprich en atre se encaprich

Alacant, p.2)
sha
encaprichat
encaprichar
encaprichat sha encaprichat deixes
(Sendn Galiana: Ella, latra, y..., 1934,
p.6)
quels
tres
encarabacinaren
sencarabacinaren (Galiana: Rond. de
encarabacinarse empearse en una
cosa sin dar odos a nada (Escrig: Dicc.
1887)
encarabasinat est encarabasinat en ta
filla (Bada y Adell, J.: La matin de
Sen Roc, 1864)
encarabasinat en sa cosina est
encarabasinat (Escalante: Oros son
trunfos, 1878)
encarabasinat estar faba damor o
desig: la ma a Roseta, molt
encarabasinat (Alegre Ortiz, J.: En la
Cany, 1926, p.10)
encarabasinat thas encarabasinat en
la cri (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 32)
encarabinarse tan escotaes /..., tan
curtetes,/ y porten calses calaes.../ Hui
ya no sencarabinen / els homens per lo
que creuen / en les formes que
adivinen (Peris Celda: Arrs en fesols
y naps, 1921, p.5)
encaraes vivim en portes encaraes
carrer, 1932, p.5)
encaramitarse pujarse damunt dalgo:
tornrem a encaramitarse en els
vagaches (...) en tal dencaramitarse...
(La creu del matrimoni, Imp.Blay
Bellver, 1866, pp.9, 17)
encaramitarse tres dones... se
encaramiten (Canyisaes, Monver,

1909, p. 133)
encaramitarse se encaramita en els
pisos y asusta a tot veinat (El Tio Cuc,
encaramitarse valenci encaramitarse:
amontonarse, uns damunt datres
(DCVB)
encarcelat tingueren Misa y Te Deum
/ als pobres encarcelats (Sento y Tito...
c.1794)
encarcelat, encarselat fon encarselat
uns mesos (Llobat Ferrer: En lo suor
encarixc els encarixc (Balader: La
capa no sempre tapa, 1876, 46)
encarixca el forment... que encarixca
encarnarse lesprit Qun esprit ha
encarnat en la meua Paca...? (Vidal
encarnahura:
encarnaura
encarnadura (Escrig: Dicc. 1887)
encarnaures parlant de les carases de
Carnistoltes: Y es que tot va en
encarnaures! (Canyisaes, Monver,
1909, p. 105)
encarnella sust. valenci sinnim de
carchofa: psols y alguna encarnella
mar 1938) Emparentat, pareix, en el
valenci alcanaria (carchofa), doc. en
Guardamar per 1930. El valencianisat
Marqus de Villena us canaria (A.
Cisoria, 1423), y tot mos ve del
nortafric qannariya.
encartar ficar condicions per escrit
davant de notari: al Notari , digu ella,
/ que no convena en lacte, / sil novio no
lincartava / un tontillo en senyal darres
(Coples noves per lo to de la naneta...
1095
sobre els tontillos, c.1740)

encartonarse:
encartonarse
acartonarse (Escrig: Dicc. 1851)
encarreg ser atra la persona
encarreg (El Bou solt, 1877, p.223)
encarreg fon la encarreg... era la
encarreg de pegarmos (Semanari
Alacant, p.2)
encarreg
deste
encarreg
personache (Nostre Teatre, semanari,
Valencia 19 juny 1921, p. 17)
encarreg es la encarreg de...
encarreg encarreg per forsa de
lhacienda (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 16)
encarreg es la encarreg de...
(Sendn Galiana: Ella, latra y... 1934,
p.2)
valenci
encarellar
encarrellar
(DECLLC)
encarrellarem sencarrellarem ms
p. 3)
encarrilar anat ben encarrilat (Les
encarrilarla la obsequiarem en pastes
y begudes pera encarrilarla (Fink Rees,
E.:La millonaria, 1918, p.14)
encarrilar?,
ficar
encarruchar
carrucha o corriola duna campana?: el
campaner... encarrucha una campana
Qui
voldr
encasaquinarse
encasaquinarse? (BNM, Ms. Eixarop
de larga vida, c. 1865)
encatarr, encatarrada ms moquita
que una ovella encatarrada (Galiana:
Rond. 1768, p. 41)
encatarrat,
encatarr
encatarr
(Escrig: Dicc.1887)
encatarr que la msica pareixa que

estava encatarr (Semanari Garrot de
sego, Alacant, 19 de agost de 1888,
p.3)
cat.
encatarrar,
encatarrat
encadarnar:
que
estn
molt
encatarrades (Paper, pera contrafer...
any 1741)
encatarrar encatarrar, encatarrat...
encatarrarse:
encatarrarse
acatarrarse (Escrig;: Dicc.1851)
encatarrat, encatarr y en ms
moquita que una ovella encatarrada
encatarrat encatarrat: acatarrado
(Lamarca: Dicc.1839, p.19)
encatarrat parlava encatarrat (Gadea:
Tipos despardenya, c. 1890)
encatarrat en casa encatarrat... li va
dir en veu encatarr (El Tio Cuc, n 76,
125, Alacant, 1916,1917)
encelat peix encelat (Galiana, Lluis:
Refrans valencians, c, 1760)
encengut:
encendido
encengut
(Escrig: Dicc.1887)
encentrat el pinaret... te bones
condicions per ser encentrat (Gadea:
Burrimaquia, 1904)
encerar encerar (Martorell: Tirant, c.
1460)
encerat set alnes de drap encerat stret
(DCVB, text valenci de 1470)
encerat tres encerats (Inventari
Eixarch, Valencia, 1517)
encerat, enserat coche molt usat
cubert de enserat vert (DCVB, text
valenci, 1614)
encerat, enserat encortinen les portes
/ de enserats y de... (El So Christfol,
de San Andrs, 1789)
1096
encerat encerat (Escrig: Dicc. 1851)

encerats, enserats dos enserats de
grans dimensions... mapes (Soler, J.:
encerrallada li donen les moces la
encerrallada (Fiestas C. Carmen, 1622,
p. 222)
encerrell encerrell: mechn o
porcin de camo, lana, lino... para
hilar (Escrig: Dicc. 1887)
enctala una dona... enstala, enstala
(Barber: De Valencia al Grau, 1889, p.
15)
encetar encetar (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, II, 191. 1, c. 1400)
enclav duna abaechera enclav ...
1924, p. 2)
enclav ...enclav en el sentro de
Valensia (Sendn, A.: Ella, latra y...,
1934, p.3)
enclavat al morir en una creu /
enclavat per els sayons (Huertas, F.de
1911, escrit en 1873, p.30)
enclenc, inclenc dorige desconegut,
antiu occit clenc (fluix, malalt) ;
bearns clenc, clinc (inclinar)?:
enclenc: falto de salud, enfermizo
enclenc, inclenc es de naturalea
inclenc, mal format (El To Cuc, n
123, Alacant, 1917, p.3)
enclusa, anclusa -del llet incdne?;
cast.. yunque: e sobre una anclusa
encobilarse encobilarse:... echarse la
res en la cama o en el lugar donde
descansa. Se dice especialmente de la
liebres,
enconillarse
(Escrig:
Dicc.1851)
encocora me encocora (BNM,

encocora No parlem. No: mencocora
(Roig: El tesor dels Chermanells, 1884,
p. 8)
encocora me encocora... es un mestre
de pega (Escalante: La Patti de
peixcaors, 1884)
encocora mencocora (Peris, J.: La
matanza del serdo, Castell, 1911, p.
30)
encocorarse dtim desconegut, lo
mateix que ccora, americanisme?,
onomatopyic del coc-coc de les
gallines?; equival a soflamarse u per
escoltar una conversaci llandosa, un
insult, agrvit, etc.:
mencocora
p.20)
encoentarse escaldarse la llengua o els
morros per tastar pebreres, per burer
chocolate o caf en llet calents,
cremarse
en
el
tabaco,
etc.:
encoentarse, valenci; derivat de
coent (DCVB)
encoentarse, encuentarse Tu qu
saps!Ten enrecordes de la costum que
teniu all en el camp, de apura(r) les
colilles
handa
encuentarvos
els
morros? (Martnez Ruiz, Amancio:
encoentat com estaba encoentat
(BMC, Mulet: Roman de Gayferos, c.
1660)
encofitat el suc est encofitat
1928, p.38)
encoixar, ancoixar que mancoixen
duna pedr (Lladr: Rafela la filanera,
1855, p. 18)
encoixar la cri li arrim en lhos un
tbe que li ha encoixat (Ovara: Dimats
1097
13!, 1877, p. 18)

encolerisat cat. encolerit: del tot
encolerisat, / el punyal desembain
encolla vrer ancolla.
encollir la cama me sha encullit
encoman cat. encomanada: no se
quna faena encoman li ha eixit a estes
hores (H. Corts, M.: Fora baix!, 2
ed., 1900, p.14)
encomananse el gerundi pert la sorda
final t al nugarse en encltic; cat.
encomanant-se: encomananse a este
Bisbe (Recitado en duo... de Sant Pere
1743)
encomensar provists de palmitos...
encomensaren a aventarse (Sanmartn:
encomis 1 doc.(?) pera molt majors
encomis dignes de ser (BUV. Morl,
Ms. 666, c. 1649)
encomins y per aix me tens
encomins (Arnal: Lagelo del
enconar, enconarse tim ducts, llet
*ncnare, nqunare?; polismic en
valenci: endolsar en mel o eixarop els
mugrons de la mare o el paladar del
chiquitiu pera acostumarli a mamar,
semantisme present en Roig (Espill,
1460); tamb unflarse o endenyarse ms
les ferides;
pdrer el trellat per
enamorament, irritarse u molt, etc.:
llam de Deu! Digu yo entonces, / al
cabr que te encon (Coloqui nou
enconar que en paperots / lo degueren
enconar (Ros, Carlos: Paper gracis,
discursiu...a les Carnistoltes, c.1735)
enconar enconar: inflamar, poner de

peor calidad la llaga (Escrig: Dicc.
1887)
enconar a voltes una punch
sencona (Comes, F.: Sabater y
enconar enconar: poner al recin
nacido miel u otra cosa suave en el
paladar para que con aquel sabor se
aficione al pecho (Escrig: Dicc. 1887)
enconat enconats / alguns ab mel
encondol encondol tant lo que pasa
1933, p. 10)
encondolirse del llet condolere,
tndrer dolor: te molt encondolides les
ales (El Canari, vol 1, Castell,
1883, p.5)
encondolit
encondolit:
dolorido
enconfusionat ple de confusi:
estava tot enconfusionat y no saba qu
ferse (Gadea:Ensisam, 1891, p.243)
encontinent arcaisme en val. modern;
del llet in continenti, a continuaci,
rpidament, etc. : y encontinent mor
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 21 oct.
1619)
encontinent a tirar al blanch lo obliga
/ el reynar eternament , / pero en lora en
continent / el...Serres y Valls, Miquel:
Versos, 1665)
encontr els encontr (Ms. Evangelis
encontr -polismic, tamb com a
discusi: encontr: encuentro (Escrig:
Dicc.1887)
encontrarse vingueren a encontrarse
(BNM, Ms. 7447, Breu rel. Germana,
1521)
encontre al encontre (Ferrer, st.
1098

encontre cat. troballa: encontre
encontre mes val un encontre, que un
concert (Galiana: Refrans, c. 1760)
encontre me encontre en puesto pla
encontre encontre: acto de encontrarse
o hallarse dos o ms personas (Escrig:
Dicc. 1887)
encorachat enfadat, cabrechat: digu
tot encorachat (Coloqui nou del ros
alas, 1823)
encorbar vulg. del llet ncrvare: la
canya, ans dreta, / se li encorbava
encord encord: encordadura...
encordaes caires baixetes encordaes
(Mills. Manuel: El Civil, 1916, p. 7)
cahires
de
morera
encordaes
encordaes (Serrano: Voreta de
encorfarse fer corfa els fruts y atres
coses: encorfarse: criar postilla los
granos y las llagas (Escrig: Dicc.1887)
encornaures aix va en encornaures
y... (Roig y Civera, A.: El casament de
les borles, 1874)
encortarse:
turbarse,
encortarse
faltarle a uno palabras (Escrig: Dicc.
1887)
encortat quedarse sinse paraules,
atnit, parat: de ta bellea madmire /y
tan encortat me te / que... (Ros: Paper
encortat encortat. Micalet... yo
tagraixc (Soler: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 68)
encortat parat per timidea o vergonya:
pareix questigues encortat Com si as
no fora ta casa! (Aznar Pellicer, J.: El

encorte mencorte tant sinse acci,
tant suspens (El enamorat en dia de
Corpus, s. XVIII)
encorralar 1 doc. encorralar
animals (Stabliments Torre den
Besora, 14 setembre 1738)
encorralar encorralar (Escrig: Dicc.
1851)
encourat lo argent brut y encourat
(Guerau, B.: 2 Cent. S. Vicent, 1656, p.
131)
encovanar al anar a encovanar uns...
encovanar: meter o
encovanar
arreglar la ropa en el coladero para
colarla (Escrig: Dicc. 1887)
encorv cultisme, del llet curvus:
encorv, encorvar, encorvat... (Escrig:
Dicc. 1851)
encorvaet es el So Gasparo un vell
pito algo encorvaet (Hern. Casajuana:
encrespaes terres encrespaes de
pampols (Irles, Eduart: Romans del
bon alicant, 1934)
encrespat en lo encrespat y... (Blay
1666, p. 38)
encristal y una gran finestra
encristal al fondo (Meli y Clemente:
Ya no sona la guitarra!, 1926, p.5)
encristal una gran encristal (Peris,
encristalaes dos portes encristalaes
encristalar encristalar, encristalat
encristalat balc encristalat per el que
se veu el carrer (Meli, F.: Eixos
caseros!, 1923, p.5)
1099
encristalat gran porta o un encristalat

p. 3)
encrusa una en lo martell, y atra en la
encrusa (Galiana: Rondalla, 1768, p.
35)
encrusa encrusa: yunque (Escrig:
Dicc. 1887)
encuadern els convinga tindre la
revista encuadern (R.Clemente y F.
Meli: Com els cachirulos, 1924, p.17)
encuadernahor
encuadernaor
encuadernaor que fon encuadernaor
y... (Semanari El Pelut, Alacant, n 1,
1924)
encuadernaci,
encuadernar
encuadernat (Escrig: Dicc. 1851)
encuadernar epigrames, les cuals se
podrn encuadernar en un tomet (El
p.2)
encuadernat cat. enquadernat: un
tomo lujosament encuadernat (Bernat,
encuadernats
en...
encuadernat
1921, p.33)
Encubert de Valenci, l personage
de les Germanes: del Encubert
(Dietari de Jeroni Soria, 1 doctubre
1522)
encubert algun Angel encubert
(Timoneda:
Misteri
del
Castell
dEmaus, Valencia, 1569)
encubert mal encubert (Ginart,
144)
encubert li repetira el atach / el
enemich encubert (Rahonament... el
Encubert el Encubert, enc que ple de
misteris (Peris: Rialles del voler, 1928,

p. 34)
encuberta vos no amau encuberta a
Ypolit (Martorell: Tirant, c.1460)
encubertat homens darmes... caval
encubertat, escuder (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 19 dabril 1463)
encubertat encubertats (Esteve:
encubertat cavall encubertat (Pou:
encubertat encubertat ab paraments
blaus (Blay: Serm, 1666, p. 26)
encubrir pera encubrir maldats
el Micalet, 1802)
encuernat ms o manco encuernats,
perque poden no ser cuernuts (El P.
Mulet, 1877, p. 49)
encular encular: declinar o inclinar
alguna cosa hacia la parte trasera;... de
los carros cuando cargan ms peso
detrs que delante (Escrig: Dicc. 1851)
encular Qu no pot ser? Aguardes!
No encule, que... (Soler: Els estudiants,
1934, p. 34)
encularse encularse en algn negoci:
empantanarse;
encularse
en
la
conversaci: ... quedarse sin salida ni
respuesta (Escrig: Dicc.1851)
encullir ell se me encull de muscles
(Rahonament que fan quatre llauradors,
1772)
encullix la tristor encullix el cor
p. 386)
encumbrar encumbrant, encumbrar,
encumbrat (Escrig: Dicc. 1851)
encurrar perdua dun bra o ma: lo
Curro Beltrn... encurr manant una
guerrilla contra els... (Llombart: Tipos
dauca, 1878)
1100
enchamay ni ser padr enchamay

1733, p. 2)
enchamay ni enchamay desapareixen
1872, p. 21)
enchamay no recule enchamay
(Vives, R.: Entre amics no cal tovalles,
1877, p. 15)
enchamay enchamay (Roig y Civera:
enchamay enchamay una aventura
1905, p. 7)
encharc tan encharcaes (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 134)
encharcar del prerrom charcho:
chiulali laigual burret / cuant el
portes a embeurar / perque sinos el
pobret / molt be se pot encharcar
p.126)
encharcat, arrs quel arrs no
sencharque (Llombart: Tipos dauca,
El santero, 1877)
encharcat en cuant plou, el barrio este
/ se queda tan encharcat... (Sanjuan,
Antulio: Poema, Llibret Foguera
mos
enchiqueren
enchiquerar
Elig, 1896, p. 12)
enchs henchs (Merelo: Tot ho
apanyen
els
dins,
choguet
enchs Aix de vost es un henchs!
14)
enchisa lhorta est quenchisa
Castell, 1928, p. 15)
enchisant la sistella baix lo bras, / y
brasechant en el atre, van tot lo mon

enchisant (Coloqui nou del ros alas,
1823)
enchisat y casi tots enchisats
enchisat que per lleu me has enchisat
enchisat pues estic com enchisat
(Rahonament pera Carnistoltes, 1854)
enchisava cregam que enchisaba (sic)
(Liern, J. M: La paella, Valencia, 1862,
p. 17)
enchiser tot es teu. Enchiser (Garca
Alacant, 1890, p. 25)
enchisera ma abuela fon enchisera / y
gran dona, cap sagrat! (Coloqui del
enchisera me pareix ms enchisera
(BNM. Ms. 14137, En una festa de
danses, 1867, f. 9)
enchisera no ser enchisera (Capilla:
enchisera, anchisera molt grasiosa y
anchisera (Semanari Garrot de sego,
n 1, 1888, Alacant, p.2)
enchisera de enchiseria estudiant
(Coloqui de la Mosa de Peyr, c. 1790)
enchisero per sert sera enchisero
(BNM, Coloqui dels carafals, s. XVIII)
enchitanat yo estic enchitanat
(Fambuena, J. M.: Un franss en
Almsera, 1877)
enchocolatat unflat o ple de
chocolate; en sentit traslatici, enrosinat
duna dona: anem, anem, que me tens
chocho, enchocolatat (Gmez Gascn:
p.8)
encholiat lo mateix que enjoliat: y
me quedat encholiat de lo que... (El
1101

enchorn Es enchorn. Pero yo malsat
al alba (Escalante: A la vora dun
sequiol, 1870)
enchorn -pronte, de matin: t tan
enchorn? (Roig y Civera, A.: Romeu!,
Ganda, 1890, p.9)
enchorn pronte, ara: anarsen a
treballar enchorn (Gadea: Ensisam,
1891, p.269)
enchorn hui salsat vost enchorn
p.5)
els
volantins
sempre
enchorn
sarrematen enchorn (H. Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.13)
enchorn Y aix, tan enchorn?
enchornet rpit, sinse tardar: vosts
vindrn cansats, / poden sopar
enchornet (Coloqui del to Vueltes /
enchornet dem... enchornet (Salelles
1864, f. 16)
enchornet salsa tan enchornet
(BNM, Ms, 14326, Eixarop de llarga
vida, c. 1865)
enchornet desde este mat enchornet
1875)
enchornet y si acabeu enchornet hui
vos convide (Colom: El benefisi de
Mora, 1881, p. 7)
enchornet, anchornet la vespra de
Nadal en la nit sope anchornet (Caps y
enchornet y a Tona li dius que fasa
enchornet el chocolate (Vidal y Roig,
emchornet enchornet escomensem la
juerga (Soler, J.: El solo de flauta,

1917, p. 10)
enchornet enchornet vos falta la vista
p.13)
enchornet hui ham vingut enchornet
1934, p.38)
voces
valencians...
enchuasarse
enchuasarse: estar muy metido en los
juegos
(Salv,
V.:
Gramtica
castellana,
apndice
de
voces
valencianas, 1838)
enchuas , enjuas qui asoles pensa
en festes y diversions: est enchuas en
les amiguetes (Llobat Ferrer, R.: Cada
cosa a son temps, a.1927, p.10)
enchuasats questigau tan enchuasats
1911, p. 13)
enchufar veu moderna en cast. y
valenci,
pareix
vndrer
dun
onomatopyic chuf, snit del choc o
uni entre dos elements; no del rap
cls. gawf e hispnic *gf: ha enchufat
be la mnega del... (El To Cuc, n 124,
Alacant, 1917)
enchufar escoltar o enchufar la radio
1936)
enchufar la enchufar y vor com
respn (Carceller, Vicent: El fulano,
1935, p. 20)
enchufe li fa superior a totes... el doble
enchufe (Carceller, Vicent: El fulano,
1935, p. 18)
enchufen la enchufen pera que...
p. 14)
enchufen senchufen... al moment
1936, p. 9)
1102
enchufes els enchufes... torne a

enchufar (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1932, p. 12)
enchufes no queden enchufes lliures
Alacant, 1952)
enchulantse cada volta enchulantse
ms (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 9)
enchuntar desde que tenchuntes en el
Canari (Morante: En la festa...!,
1914, p. 8)
enchuruvitat aquella barri... sa
enchuruvitat (Canyisaes, Monver,
1909, p. 99)
endeble tan endeble, encara que ...
(Gadea: Tipos, 1908, p. 159)
endecha del llet indicta; com al port.
y cast., era conegut dels clsics: el
valenciano antiguo endechar, ao 1460,
J.Roig (DCECH, 2, p. 606). En catal,
per rahons poltiques, a partir de Mil i
Fontanals
reviscolaren
larcaisme
provensal complanta pera alluntarse
del homgraf castell:
li diu
endeches (Mendoa, Manuel: Fiestas
Conv. del Carmen, 1622, p. 202)
endecha com qui parla en ella, dir les
endeches (...) Ou estes endeches, / y
escolta estos ays, / que al cor lo
traspasen / tot de part a apart (BNM,
poltich, c.1750)
endecha en la clara nit de santa pau,
/... bordem la endecha / del nostre cant
1928, p.13)
endecha Endecha... Si a la festa vens
(Bib. Nic. Prim. Ms. Escoriguela, J. B.:
endechar una cantant, alt endechava
endemoni y tota la facsiosina

endemoni (El Mole, 1840, p. 75)
endemoni endemoni (Campos,
Jos: Una sogra endemoni, c. 1900)
endemoniar cultisme valenci, del
llet daemonium: que aix de quedarse
en casa / una dona, y no trochar / es la
pena, que entre totes, / la fa mes
endemoniar (Relaci de un llaurador...
de les festes... de la reliquia de St. Pere
Pasqual, 1743)
endemoniar endemoniar: introducir
los demonios en el cuerpo... (Escrig:
Dicc. 1887)
endemoniat cat. endimoniat: Vesten
endemoniat davant de mi (Mil: El
Cortesano, 1561)
endemoniat home ms endemoniat
Gayferos, c. 1660)
endemoniat com estava endemoniat
1735, v. 99)
endemoniat el cas ms endemoniat
endemoniat el nano endemoniat y
rebordonit (El Mole, 1840, p. 7)
endemoniat endemoniat (Escrig:
Dicc. 1887)
endemoniat catso! y quin ball ms
endemoniat (El Mole, 1840, p.104)
endemoniat dun home endemoniat
endenya no sendenya la ferida
(Dimats 13!, Valencia, 1877, p. 18)
endenyar, endenyarse catal infectarse; castell infectarse. Es homgraf,
pero no sinnim del catal endenyar,
que equival al castella indignar,
molestarse. Cuant era chiquet y me se
fea pus en una bambolleta, tall o ferida
en pus, ma mare em da: la tens
1103
endeny: endenyarse: irritarse una

ferida o colp per infecci o atre trastorn;
valenci (DCVB)
endenyar endenyar: ... apostema
endenyar hui, en lo Reyne de
Valencia, endenyarse un gra, una
ferida... (DECLLC)
enderc enderch, enderga, endergui
enderde, anderde me landerde
1872, p. 17)
enderde quel dimoni no hu
enderde! (Guallar: Nit dalbaes, 1900,
p.13)
enderdar no enderde el choc
1870)
enderdar pots enderdar la madeixa
enderdo alg enderdo (BNM, Ms.
14108, Alemont ti li, c. 1860, f. 4)
enderdos cuant ms pronte manco
enderdos (Escalante:La senserr del
mercat, 1871)
enderesar entre confs y admirat, /
als el bol poquet a poc / enderesantlo al
Mercat (Tito y Sento habent oit llegir
endesfer parlant dels bous: el del
Forn... sendesf de la fiera
endespus endespus (El Tio Cuc, n
110, Alacant, 1916)
hasta
endespus
endespus
1933, p.9)
endevotades a moltes endevotades
endevotarse enamorarse: viula un da
... quant estava de endevotarme molt...
(BUV, Ms. 666, Morla: A una devosi

de moncha, c. 1650)
endiabl cast. y catal endiablada:
endiablat, endiabl (Escrig: Dicc.
1851)
sangrantana
endiabl
endiabl
(Arnal, F. P.: Lagelo del colomet,
1877)
endiabl endiabl: festejo jocoso,
disfrazados de diablos (Escrig: Dicc.
1887)
endiabl una endiabl ocasi
dorige
desconegut,
endilgar
Timoneda escriu endigalla mal en el
seu Aucto de la Oveja Perdida (a.1558);
obra ahon fa ansal de llxic castell y
valenci. Hui significa pegar un colp,
donar algo que no es vol, llanar insults
a alg: li endilga un tabe a la esquena
(Llibret falla del carrer de Grasia, 1891)
endilgar mos endilga molt tranquila
(Llibret Foguera Raval Roig, Alacant,
1933)
endinyar -segons Alcover, del tsigan
diar, donar, y efectivament trobem
eixemples: endnyam una copa
(Badenes, V. M.: Tpat sego, act.
3r.1945, p.4); pero en la meua infantea
era vocable nugat a agresivitat y
erotisme: que tendinye dos osties, eixe
li ha endinyat una piu a la chicona
de..., etc.
endiosarse
(Escrig:
endiosarse
Dicc.1851)
endiosat endiosat: endiosado (Escrig:
Dicc. 1851)
endivia cast. escarola: la lletugueta d
endivia (Ros, Carlos: Roman ...los
endivia en cmbit, tinc bona endivia, y
1104
els taronchals no els tinc mal (Rubert

1897, p.10)
endivia tot son bledes y tonyina...,
farta dendivia (Buil, E.: Les dos
endivina a tot lo mon endivina...
endivinalla
hagueres
endivinat
(Fuentes, P.: Villancic, 1761)
endivinalles de endivinalles (El
Tabalet, 1845, p, 117)
endivinar endivinar (Esteve: Liber, a.
1472)
endivinaro
no
cavile,
no
te
quendivinaro (Herrero, J.: En temps
endivinat pues ha endivinat al punt
endivineu
No
u
endivineu?
(Canyisaes. Monver, 1906)
endivin endivin el color. Fara bon
tintorer (Torrom: Les choyes, 1874, p.
22)
endobleg ya la tinc endobleg
endoblegarse porten una post de pa, /
daquelles que sendobleguen (Coloqui
el
sentiment
endoblegarse
mendoblega (Fuster, L.: El nano de la
falla, 1894, p. 23)
endogalar est endogal (El Tio Cuc,
n 77, Alacant, 1916, p.2)
endogalarse -Corominas don un
eixemple dEnric Valor que, traduit, es
este:
endogalarse,
valenci;
enredrrseli al coll un ramal o corda a
una caballera (DECLLC, 3, p.160)
endogalat el home que no pot ms, /
pues se troba endogalat (Ensisam,
1891, p.299)
endol que du dol, en robes negres:
me la veig endol en el tranva del
sementeri (Sendn Galiana: Ella, latra
y ..., 1934, p.34)
endol aplicat a una viudeta endol:
Y com no, viuda...? Solaret de
lalegra! Endol de caramelo!
endolat les gramalles de mort...
endollats (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
endolat anar endolat, anar de dol,
valenci; pero popularment tamb
saplica en terra valenciana a la bata
negra tan corrent en el camp valenci
(DECLLC, 3, p.165)
endolorida me deixes endolorida
p. 45)
endoloriment,
endoloriment
endolorirse,
endolorit...
(Escrig,
endolorirse endolorirse (Escrig:
Dicc.1851)
endolorit endolorit (Escrig: Dicc.
1851)
endolsar vullc endolsarte la nit
p.18)
endolsat tots van a chuplar la
mamelleta , / y sadormen endolsats
endolsixca, endolcixca les millore y
endolcixca (Ballester: Ramellet, 1667,
p. 19)
endona, qu me s donar lo mateix
blanc que negre: Pero al cap, a mi que
mesendona? (El Mole, 1837, p.38)
endonar les dones van separant: /
conque endonen a diner dos fulletes:
1105
qu bo va! (Ros, Carlos: Roman... los

endonar Y encara que siguen dos./
Tendonar una dotsena (Liern:
endonava a m, les primeres nits, no
me sendonava res (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 130)
endong masa endong pera anar
(Ovara: Lanima en un fil, 1881, p. 20)
endongar:
arreglarse
endongar
endongat endongat (Escrig: Dicc.
1851)
endormisc, endormiscada -1 doc.:
endormiscada (Ferrer, St. Vicent, c.
1410)
endormisc endormisc (Escrig:
Dicc. 1851)
endormiscarse cast. adormecerse, cat.
abaltir-se:
endormiscarse:
adormecerse, por irse durmiendo y por
aletargarse (Escrig: Dicc.1851)
endormiscat cat. abaltit: despert
endormiscat (Roig: Espill, 1460)
endormiscat un poquet endormiscat
endormiscat yo mhavia endormiscat
p. 50)
ests
endormiscat
endormiscat
endormixcat malse de dormir y
encara estic endormixcat (Llobat
p.14)
endormixcat me qued endormixcat
burro, 1932, p. 8)
endormisc endormisc, en la ma
un... (Lluch: Als bous de la Malaena!,
1920, p.12)
endormiscat queda endormixcat (sic)

1921, p.3)
endorsar endorsar (Escrig: Dicc.
1851)
endorsar y els endorse... les grans
paraules (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p. 123)
endorsat li hu has endorsat? (Moll
end y tot seu end pateta (Del
1887, p. 25)
end se lend el moro (Alberola, E.:
Enduguselo
enduguselo
enseguida! (Guallar, J. G.: Nit
endur endur: llevar (Escrig: Dicc.
1871)
endurir -1 doc. endurir (DECLLC,
en text de fr. Antoni Canals, c. 1395)
endurme vinc a endurme das eixa...
endrsela ...en moneda, y endrsela
en la bolchaca (El Mole, 1837, p.58)
endrsela dendrsela? Ma quin atre
p. 53)
endrtesen
llunt
endrtesen
ends ahn tends el Cullerot
p. 23)
endsmese gran Deu div... endsmese
tamb a mi (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.10)
endut que mhe endut este mat
11)
endute Mira, endute aix (Torrom,
L.: Les choyes, 1874, p. 12)
1106
endtela Ara ya es meua!Endtela...

8)
endtelos pero endtelos (Serred,
Pepe: Els cuatre seros, 1926, p. 10)
enduten enduten, si vols, la clau
(Mills, M.: Ni rey, ni caball, ni sota,
1874, p.10)
enduya pera el barr ensabonat /
sempre me enduya el pollastre
ene nom de lletra; cat. ena. Parlar pe a
ene, del silabari dels chiquets; parlar en
claritat
y
poques
paraules:
cumpliments fora, / y parlem pe a ene
ene li contar a vost no mes el pe a
ene (Conversaci que tingueren
...sobre la venguda de Suchet a
Valencia, 1813)
enegiste cast. ignacista (no registrat
en el DRAE) o ignaciano, fel a teores
o prctiques espirituals de St. Ignaci de
Loyola. Alg pot crurer que per
haverse propagat el val. enegiste al
mallorqu enagista, sera
derivat
popular de ignacista, pero lhistoria es
atra.
El val. enegiste es derivat del
prerrom enneges o eneco, sinse res
que vrer en Ignaci (del llet Ignatius),
nom adoptat per Enego o Eneco de
Loyola en Roma (a. 1535?),
posiblement per ser paregut a Iigo.
Encabant el poble nug Enego, Eneco a
Ignaci, donant validea a este embolic els
fillecs de Sabino Arana per el 1900.
Nhia un testimoni interesant desta
historia onomstica: el bronse itali
dAscoli, placa del any 89 a. C., ahon
Pompeyo Estrab dona recompenses als
soldats ibrics que li ajudaren en la

batalla dAscoli. En la llista de noms
dels guerrers ix lhisp Enneges, orige
del Ennego, Eneco que, entre el 1550 y
1607, donara el valencia enegiste.
Porcar escriu enegiste com a paraula
asent y coneguda del seu rogle social
en 1607.
El nom Enego, Eneco (la grafa Eneko
es dels nacionalistes del XIX) era prpit
del Nort de Castella, Arag y Reyne de
Navarra. Naixqu enegiste en el
crcul de valencians dorige norteny?.
Nhiaven alguns en temps de Porcar:
Melchior Valenciano de Mendiolasa,
(encarregat per Servantes pera la ed. del
Quixote en Valencia, a.1605), els
Esparza, els Navarro o els Liana,
valencians de naci aragonesa (com es
da per el supost orige dels antepasats).
Els guerrers com el dit Enneges que
asaltaren Ascoli y foren inmortalisats
en el bronse homnim (a. 89), eren de la
Vall del Ebre dasta les montanyes
burgaleses que vertixen aiges al dit riu.
Y en lambient lliterari de la Valencia
manierista del 1600 nhiava un
intelectual conegut, el poeta valenci
de naci (arrail) castellana Jacint
Alonso de Maluenda, que va ser
alcaide de la Casa de les Comedies,
instituci que estava prop de Sent
Mart, dahon era capell Porcar. Ms
duna veg, o moltes, hauren tingut
conversacions retor y poeta.
En la port del Tropezn de la risa de
Maluenda (Valencia, a.1629), llegim:
Dedicado a Juan Alonso de Maluenda,
Seor de la Casa de Maluenda en las
Montaas de Burgos. La capital de les
montanyes de Burgos era y es Oa,
ciutat ahon estn els panteons reals de
1107
personages com el rey Sancho el Major

de Navarra, mort en 1035. En Oa,
capital deixes Montanyes de Burgos
quen inyor
aluda el valenci
Maluenda, tenen y tenen com a Patr a
Sent Enego o Eneco, que hava naixcut
de pares mosraps en Calatayut
dArag, aplegant a ser conseller del rey
Sancho el Major de Navarra y abat del
Monasteri dOa, ahon est soterrat el
dit rey. Per cert, yo anot quen el dietari
de Porcar da: Maluenda lo enegiste,
pero en la tesis de Lozano apareix
Malonda. Dona igual. Lo important es
que enegiste no es legiste, com da
Lozano Lerma, sinos un derivat
dEnego o Eneco de Loyola. 1 doc.:
lo enegiste (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1607)
energumen, energmeno del llet
energumnus; cultisme modern (sigle
XIX), aludix a qui est influit per un
esprit malfic, o te carcter brutal,
furis, etc. Com la majora de
neollogismes, sa grafa mostr ductes:
energumen,
energumi...
(Escrig:
Dicc.1851)
energmeno energmeno... Qu
mhas dict? (Cervera, J.: San Seren,
1919, p.9)
a
salvarla
deste
energmeno
energmeno (J.G.: Arre, burra, ms
vant!, 1929)
enfad cast. y cat. enfadada: enfad,
y deixant la verdura en la taula (G.
p. 8)
enfad enfad y reselosa (Ovara:
enfad molt enfad (Miralles: Entre
un peixcaor y..., 1918, p.7)
enfad estic enfad en tots (Monz,

enfad enfad (Lanzuela, A.: La
ya enfad Tinc mal...!
enfad
1934, p.29)
enfadar agarrat del gallec o port.
enfadar : y el falconet / de enfadat sels
deix estar (Ros: Roman... les
c. 1740)
enfaixar a tot hora duya el nasos
enfaixats y el cap ple de bonys
1918, p.8)
enfang enfang (Escrig: Dicc.1851)
enfarin,
enfarinar,
enfarin
enfarinat... (Escrig: Dicc.1851)
enfarin la sinyora... en la cara
enfarin (Merelo, J.: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 7)
enfarin en la cara enfarin
c.1915)
enfarinat pixavins..., / de polvos
enfarinats, / camisoles en randetes, / y
en escarpins tots calsats (Ros: Paper...,
enfarinat a este home lhan enfarinat
p.16)
enfarinat valencianisme del Maestrat:
coca plena de farina eixuta ques torra
al forn. Morella (DCVB)
enfarjar valenci del Maestrat: donar
a la paret, en morter, una primer ma
(DECLLC)
enfarol y enfarolada tamb de vert y
de blanc (Relaci entre Tito y Sento...
enfarol ni pague casa, ni cequiache,
ni enfarolada (Len, C.: Arenga crtica,
1108
1789, p. 6)
enfarol enfarolada, valencianisme
(DCVB)
enfarol no va poc enfarol (BNM,
Ms. 14108, Alemont ti li, c. 1860, f. 5)
enfarol ficar farols per els carrers:
masclets, enfarol... y chocolat (El
Tio Cuc, 2 ep. n 57, Alacant, 1924,
p.2)
enftic 1 doc.?: ni hia alusi, / ni
enftic rahonament (BNM, Ros:
Dcimes al fi del Paper gracis, c.1750)
enfebrat patir febra: mol enfebrat
121)
enfeltrirse enfeltrirse: pasarse una
cosa de porquera de tal manera que se
haga ms difcil y costosa su limpieza
(Escrig: Dicc.1851)
enfeltrirse enfeltrirse, v. refl. Pndrer
la roba mal rent un color brut paregut
al del feltre. Vocable valenci; cast.
entraparse (DCVB)
enfer Ojal dem senfera en lo
mateix carrer un atra (El Bou solt,
1877, p.117)
enferm enferm (March, Ausias: Obra
completa, ed. Barcanova, 1997, c. 1445)
enferm enferm, enfermant, enfermar,
enfermer, enfermeres... (Escrig: Dicc.
1851)
enfermer -com al val., cast. y cat. en
la Etat Mija, com demostra el doc.
aportat per Alcover: Lo dit enfermer
conservant aquelles robes" (DCVB,
doc. any 1417),y atre castell ms antiu:
con consentimiento e voluntat de
Rodrigo de Ruesta prior mayor, Pero
Xemenez de Ruesta prior de Salvaterra,
Pero Martinez d'Artieda , enfermer
(Lapea, Isabel: Doc. notariales, 1998.
Cambio realizado en Tauste, doc. ao
1397)
enfermer cat. infermer: enfermer
1643)
enfermer encara que es enfermer
valenci, c.1790, f. 23)
enfermer tinc un cosincherm y
encara que es enfermer (BNM, Ms.
3905, any 1801, f. 41)
enfermer enfermer (Escrig: Dicc.
1851)
fentli
enfermer,
enfermero
denfermero y de cuiner (Sireno, D.: El
enfermer esta vida denfermer...
enfermera cat. infermera: tanquen, y
a la enfermera, me entn (Morl: Del
enfermera ser la teua enfermera
1918, p.12)
enfermera enfermera, fasa el favor
enfermera la enfermera semporta a
Flix (Alcaraz, J.: Vullc besarte, 1931,
p. 7)
enfermera la enfermera porta lo que li
diuen (Alcaraz: Vullc besarte, 1931, p.
29)
enfermeres enfermeres (Escrig: Dicc.
1851)
enfermeres com a enfermeres laiques
1936)
enfermera cat. infermeria: entr en
la enfermeria (Blanquerna, traducci al
valenci, 1521, f. 31)
enfermera enfermeria (BNM. Ms.
1701, any 1590, f. 29)
enfermera y aprs mor... en la
1109
enfermera de Sant Francs (BRAH,

ms. Dietari Porcar, 23 de dehembre
1613).
enfermera y fer que servisen pera
enfermeria (BRAH, Ms. Porcar:
Dietari, 1627, f. 518)
enfermera en la enfermeria... al
malalt consolen (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
enfermera ...a la enfermera A qu?
A que... em donen un cordial (Ort
Mayor: Coloqui pera lo Convent de
Senta Ursula, 1730)
enfermeria
(Tormo,
enfermera
Bertomeu: Gatomaquia valenciana, c.
1765, p. 37)
enfermera tots olen a enfermeria (El
Tabalet, 1847, p. 200)
enfermera els ferits foren portats a la
enfermera (El Bou Solt, 1877, p. 242)
enfermera enfermera (Escrig: Dicc.
1887)
enfermera ulls en blanc... a la
enfermeria (Canyisaes, Monver,
1912, p. 206)
enfermera pera anar yo a la
enfermera (Soto Lluch: Als bous de
enfermeres les enfermeres son salons
llarchs (Gadea: Tipos, 1908, p.293)
enfermers avisar als enfermers
enfermetat del llet infirmitate;
semicultisme valenci que ix desde
lorige de la llengua. Hui est prohibit
per la camorra catalanera: la
enfermetat (Bib. Nac. Pars. Llibre de
les erbes, c. 1400)
enfermetat en absencia, enfermetats
enfermetat per ses enfermetats
(Archiu Col. de Gandia, 5 libri, 1648)
enfermetat la enfermetat de... (BUV,

nohembre 1661)
enfermetat tant lliure de enfermetats
103)
enfermetat enfermetat que casi tots la
tenim (Real Academia, 1669, p. 106)
mor
de
aquella
enfermetat
enfermetat (ACV. Ms. Melchor Fuster,
c. 1680)
enfermetat y escomensa a traure
blsems / contra tota enfermetat
enfermetat miren qu atra enfermetat:
/ tot quant visten les vehines / volen
portar millorat (2 part de lo que solen
enfermetat, anfermetat lanfermetat...
per part de fora / adolix lo cos hum
enfermetat ni tenen enfermetats
(BSM, Orti Mayor, J.Vicent: Relaci
enfermetat la enfermetat pijor
1760)
enfermetat es enfermetat (Prudent
enfermetat y enfermetats de xeringa
(Bernat, C.: Un ensayo fet en regla,
1845)
enfermetat les enfermetats (Rosanes:
Voc. 1864, p. 38)
enfermetat la enfermetat que patn
vida, c. 1865)
Y
aix,
quna
enfermetat
enfermetat?Pigota (Merelo, J.: Novio
1110
mut es millor volgut, 1868, f. 4)

enfermetat ya saps la enfermetat,
patixc del clic (Roig Civera: Un
chuche, 1873, p. 14)
enfermetat els lliure duna enfermetat
que ... (El Bou Solt, 1877, p. 264)
enfermetat deixa enfermetat no...
(El To Gabia, Novelda, 7-1-1884)
la seua enfermetat...
enfermetat
(Parrs, J.: Yal tinc, Gandia, 1885,
p.22)
enfermetat les enfermetats graves
p.24)
enfermetat no te la meua enfermetat
enfermetat y li envi dos enfermetats
prou fortes (Gadea: Ms. Tipos
enfermetat tindre esta enfermetat (El
tenorio de Alsabares, Elig, 1891, p. 29)
tindre fret, pantaix...
enfermetat
enfermetat (Rubert Moll: Colahuet y
enfermetat soc lunic quentn les
enfermetats (Pastor, V.: Un meche,
Alacant, 1905, p. 12)
enfermetat la pijor enfermetat es la
vellea (Gadea: Tipos, 1908, 105)
enfermetat Quna enfermetat ms
rara!... va agarrar una enfermetat (El
1917)
enfermetat la meua enfermetat
p. 34)
enfermetat ya tenim el fil de la
enfermetat (Virosque, A.: Un cambi
enfermetat Recristo, y qu poc li ha
durat la enfermetat! (Cervera, J.: San
Seren, 1919, p.10)
enfermetat es pichor el remey que la

enfermetat (Soto Lluch, M..: Els
hi
molta
clase
enfermetat
denfermetats (Martn, A.: Lalegra
del dolor, 1927, p. 22)
enfermetat les enfermetats (Alberola,
molts
que
paten
enfermetat
denfermetats (Mart, L.: Pepe el
enfermetat anemia. La enfermetat dels
pobres (Esteve: Els Magos del chiquet,
1928, p. 11)
enfermetat les enfermetats della
enfermetat la meua enfermetat (BV,
enfermetat els sntomes de la
enfermetat (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 13)
enfermetat una enfermetat de conill
1931, p. 12)
si
patixen
alguna
enfermetat
enfermetat (Quevedo, C.: Per menchar
carn de burro, 1932, p. 35)
enfermetat la enfermetat de moda es
el tindre pocs dins (La Cotorra
Fallera, mar 1946)
enfermetat que curen enfermetats
Alacant, 1952)
enfermetat el remey ha segut pichor
que la enfermetat (Sanjuan, Antulio:
Cara y creu, Llibre de Festes, Arrabal
enfermi:
enferms,
enfermi
enfermizo (Escrig: Dicc.1851)
enferms el frut sempre resulta
enferms (Canyisaes, Monver, 1913,
p. 225)
1111
enfestat, envestat de grafa ductosa en

el ms: com a derivat de festa, anava
borracho mosn Esparsa?, eufemisme
de begut?. Atra intrepretaci del ms.
sera envestat, vestit en la vesta talar
de les provesons: posaren en la pres a
mosn Esparsa... perque anava enfestat
a la... (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1613, f. 184v.)
enfil ...enfil la llancha a terra (El
enfilar cucs de seda, enfilar (Pou:
enfilar torn a enfilar la burra cam
avant al atre da (El Gafarr, 9 de giner
de 1841)
enfilar y torn de la estaci... enfil y
cantn(t)... (Canyisaes,
Monver,
1911, p. 177)
enfilar com els enfila y els posa, els
plats en lescudeller (Torre, J. M: Nit
de festa, 1929, p.3)
enfilat y en cuant yo toque el reclam /
caur dins del enfilat (Palanca:
enfilat el home es un pardalet / que se
tira al enfilat (BNM, Ms. 14459, Arnal
f.10)
enfilat enfilat: instrumento de hilos o
cuerdas tejidos en mallas... para pescar
y cazar (Escrig: Dicc.1887)
enfilat de ferro lenfilat de ferro: red
de alambre que se pone en las ventanas
y otras partes (Escrig: Dicc.1887)
enfilat fort de peixcar tonyina
Lenfilat fort de peixcar tonyina: red
de camo, de hilos fuertes y gruesos
...que detienen los atunes (Escrig:
Dicc.1887)
enfilat de malla menuda lenfilat de
malla menuda y de forma de sac cnic:
red de hilo muy delgado para pescar

peces pequeos (Escrig: Dicc.1887)
enfilat gamber lenfilat gamber
(Escrig: Dicc.1887)
enfilat un casaor / que par prop
lenfilat (Ruiz Esteve: De Dar-Drius a
enfilat entreteixit de cordes o fils pera
caar o peixcar, vocable valenci;
castell red (DCVB)
enfit vocable clsic, del llet infictu:
lenfit del vostre ventre (Lo sompni
de Johan Johan, 1497)
enfit hui revente dun enfit!, de
menjar figues (Martn, A.: La oroneta,
1927, p.23)
enfit aquella la enfit (Eiximenis:
Ter, escrit en valenci, c. 1385)
enfit, enfitada menjat / e ... enfitada
enfit esta chiqueta se me mor; est
enfit (Fambuena: Fer les cartes, 1881,
p. 20)
enfitaes que trenquen lanfit (sic) en
un got a les criatures questn enfitaes
enfitar la Festa es tan cansada / que
nih pera enfitar (Ros: Col. dels
Corpus, 1734, p. 2)
enfitat entripat / de paperots y
procesos, / y de fam tot enfitat (Ros,
C.: Paper gracis, discursiu... a les
enfitat fart, aborrit: enfitats estam ya
tots / de parlar en castell
al Retor, 1772)
enfitat t has sabut si est enfitat (Del
enfitat ha enfitat a ms dun chic en
barretes dalfanic (Liern: La mona de
Pascua, 1862, p. 30)
1112
enfite menfite (Roig: Espill, 1460)

enfitorro Yo pense ques enfitorro
Qu has fet alguna fart? (Rubert
Moll, M.:
Colahuet y sa cosina,
Alacant, 1897, p.9)
enflaquixc com la pera confit, perque
enflaquixc poc a poc (Semanari El To
enfochira senfochira el serril (Del
enfogat que com estava enfogat / en
ms calf que te el forn (Paper gracis,
enfogat enfogat, adj. valenci ; cast.
enardecido (DCVB)
enfondr afonament menut duna
superficie, generalment per colps.
enforfogat y enforfogat tumult
enforfoguir:
colocar
enforfoguir
personas o cosas en estrechez (Escrig:
Dicc. 1887)
enforfoguir eixos consells trates
denforfoguir lnima dAmparito
sotana, 1913, p.8)
enforfoguirse val. enforfoguirse, anar
estret de roba... (Dicc. Aguil, 1914)
enforfoguit -1 doc.: enforfogit:
ahogado (Lamarca: Dicc. valenciano,
1839)
enforfoguit enforfoguit, valencianisme
(DECLLC, t. 3, 339)
enforfoguit en lo cap enforfoguit
(BNM, ms.14480, Merelo y Casademunt:
enforfoguits anirem enforfoguits
(Escalante: Tres forasters de Madrid,
1876)
enforit Per lleu!, mhavia enforit (De
enfornar cast. enhornar; tamb fer
algo pronte, al aplegar a un puesto; 1

doc.(?) : Al comenar | o enfornar |
sens bon acort | lo pa 's fa tort" (Roig:
Espill, c.1460)
enfornar li vola llevar la tanda de
enfornar y... li llev la pala de les mans
(ARV,Clero, Llibre de Justicia, II, 828,
13 / VII / 1598)
enfornar lo pa se li oliv perque
enforn a desora (BUV. Morl, Ms.
666, c. 1649)
enfornar enfornar:... llegar a tiempo
para despachar un asunto o negocio, sin
necesidad de esperarse (Escrig: Dicc.
1887)
enfornar Fa com els chinos. En
donarli preu duna cosa, enforna en
seguida (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.20)
enfortir donar ms fortalea: enfortir
ab la sua ajuda los qui favoreyen justes
batayles (Canals, A.: Scipi e Anibal,
c.1395)
enfortir parlant dels homens de pelea
eixits de Valencia pera ajudar a
Vilajoyosa contrals moros: van a
Vilajoyosa... molta gent pera enfortir la
vila (Dietari de Jeroni Soria, octubre
1538)
enfosquir ni l pot enfosquir(Canals,
Antoni: De arra de nima, c.1395)
enfosquit masa enfosquit, y em figure
que... (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p.24)
lo
Sol
enfosquix
enfosquix
(Mendoa, M.: Fiestas C. del Carmen,
1622, p. 205)
enfosquix el vals red menfosquix
enfrasc, enfrascada lo pijor de la
enfrascada (Galiana, Lluis: Rondalla,
1768, p. 22)
1113
enfrasc la enfrasc... li maduraren les

costelles (Gadea: Tipos despardenya,
c. 1890, p. 23)
enfrascar, enfrascarse etimologa
ductosa, prerrom?; parent del it.
frasca, infrascarsi, y del cast. y port.
enfrascarse.
Present
en
clsics
valencians, es polismic: fer treball o
tarea sinse distracci, estar enrosinat en
un asunt, enredrar, etc.; aixina, parlant
duns pares en problemes: els pares
porten al coll / al dos que shan
enfrascat (Coloqui sobre els usos... de
enfrascar que a un boquimoll / cert
llaurador ha enfrascat / en un porch
enfrascar:
emporcar
enfrascar
enfront enfront: ... enfrente, a la parte
opuesta... (Escrig: Dicc. 1887)
enfront y enfront la Carrasqueta
p.132)
enfront enfront de la peixcateria (El
Cullerot, Alacant, 1898)
enfront en casa del pianiste dah
enfront (Soler, J.: El solo de flauta,
1927, p. 16)
enfuixca mes guarde no se li enfuixca
1859, p.21)
enfullar lo mateix que barallar: un
truquiflor... algunes mans; quant yo
estava de atalaya veent com les
enfullaben, les cartes (Bib. Nic. Prim.
Ms. Escoriguela: Reflexiones crticas,
1794)
enfundit tan torbat, tan serio y tan
enfundit (Coloqui en quel So Felip y el
So Jusep, 1809, f.1)
engabiar 1doc. (?) perque em poden

engabiar (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
engabiar tancar en el manicomi o el
presili, tornar loco a alg;
en
leixemple, per les mentires de la
chicona als seus enamorats: y ella,
embustera,/ a un atre engabia (Snchiz
engabiar y dengabiar (Caps y
1892, p.10)
engabiat un verderol engabiat (Soler,
20)
engabiat sinse poder eixir com si fora
un mico engabiat (Peris Celda: Voleu
llum?, 1918, p.10)
engafar si les mans son gafes/ lo
engafat so(c) yo (BSM, Ms. 6781,
engafar engafar: asegurar o unir con
grapas... (Escrig: Dicc. 1887)
engalan ta inmensa vega se veu
engalan (Coloma, J.: Novela, en El
Cuento del Dumenche, 17 -XI- 1918)
engalanar tantes modes, / volerse
engalanar (3 part del Coloqui de les
modes..., any 1767)
engalan,
engalanant,
engalanar
engalanar... (Escrig: Dicc.1851)
engalanat en un sal engalanat
Alacant, 1960)
engaldir no te que ser tot pasar la ma y
engaldir (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
engaldir taula franca... a engaldir
engaldir engaldir: engullir (Ros,
Carlos: Dicc.1764, p.279)
1114
engaldir dos sebetes mha engaldit

(Liern, R.: Telmaco en lAlbufera,
1868, p. 20)
engaldir el tros de pa... engaldim
engaldir pastis pera engaldirsel
(Mills: Una agensia de criaes, 1874, p.
8)
engaldir engaldir: engullir (Escrig,
engaldirmos
uns
engaldirmos
caragolets en salsa (El Bou solt, 1877,
p.137)
engaldirse engaldirse sustansioses
paelles en les plaches (El Bou Solt,
1877, p. 171)
engaldirse engaldirse... formachets
1878)
engaldirse pero tocant a la fartera, / ve
sap engaldirse els rollos (Soriano, F.:
engaldix y me engaldix una lliura
1880)
engalgar 1 doc. engalgar (Escrig:
Dicc. 1851)
engalgar engalgar, dajustar, escoltat
en Alcal de Chivert (DECLLC)
engalgats dos peons... van quedar
engalgats, voliem tot pera ells
engalifar engalifar: engaar con
halagos (Escrig: Dicc. 1887)
engalifar esta, quengalifa (Gayano
10)
engaltar, engaltarse donarse galtaes
o colps: una cosa no mes li vena molt
a repel y el fea eixir de les casetes, y
shavera engaltat dasta en Sen Pere... y
era que no poda sentir que neng es
petechara davant dell (Gadea:

Ensisam, 1891, p.237)
engancha li engancha una tenca com
un bou (El Mole, 1837, p.42)
enganch al abaixar senganch de...
(El Mole, 1837, p. 121)
enganch el llobarro ... lam
senganch (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 10)
enganch que portava enganch en...
Alacant, 1888, p.1)
enganch no aprofita mes que pera
anar enganch (Fink Rees, E.: La
enganch enganch a laladre (Peris:
enganch enganch la pesa, pa
21)
enganch una cordeta enganch dalt
del Castell (Sanjuan, Antulio: Tot
aplega, en Llibre de festes del Arrabal
Roig, Alacant, setembre 1951)
engancha que la ploma sengancha
1960)
enganchador Tonet el enganchador
1855, p. 4)
enganchar fas enganchar el carret
(Burguet, Batiste: La carrera de la dona,
1881, p. 10)
enganchar vaig enganchar un...
enganchar y crec quem vol
enganchar (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 22)
enganchar enganchar en una... (El
enganchara be fora que senganchara
en un abre (El Bou solt, 1877, p.145)
1115
engancharse molts homens no porten

sombrero per por a engancharse en...
(Sendn Galiana, A.: Ella, latra,
y...,1934, p.6)
enganchat dus el vestit enganchat
1928, p.17)
enganchats els que van enganchats
enganchats anem enganchats (Llibret
enganche tremola el suro... estire
Cristo! Y enganche (Vicent, J.: Els
Alberich el 01, 12/1902; editat en
enganche per el desllunat, enganche y
tinc llum (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.12)
enganche els millors llits metlics,
enganche automtic... (anunci de casa
Carbonell dAlcoy, en Mat de Gloria
de E. Valls, Alcoy, 1932)
enganche espereuse que menganche
(Valls, E.: La verbena, Alcoy, 1935, p.
19)
catal
esgarrifada:
enganch
Rechudes, cm mhan fet! Dimoni
del enganch! (De dalt a baix, da dels
enganyaor fuixca, fuixca, enganyaor
enganyapastors pardal de pic curt y
aubertura de boca prou gran; en castell
li diuen chotacabras, per la
llevantansa que latribuix la costum
danar per la nit chuplant la llet de
cabres y ovelles, 1 doc.: com uns
enganyapastors (Galiana: Rod. 1768,
p.43)
enganyar com a les romniques, mos
ve dun llet vulgar *ingannare que, per
eixemple, don el postverbal portugus

y mallorqu engano: la estudiantina...
com es gent de tuna / pot enganyarte
(Consell de una mare a una filla sobre
pendre estat, 1852)
enganyar Me crec lhan enganyat
com a un chino! (Miralles, A.: Entre
un peixcaor y..., 1918, p.6)
doc.
enganyifa:
enganyifa
-1
aagaza (Ros, Carlos: Dicc. 1764)
eixes
mentires
y
enganyifa
enganyifes (Galiana, Lluis: Rond. de
rondalles, 1768)
enganyifa:
engao
enganyifa
artificioso con apariencias de utilidad
algo
de
enganyifa
enganyifa
enganyifa fara alguna enganyifa
(Gadea: Tipos, 1908, p. 321)
engarbar y tan mateix men
engarbaren tres (Galiana: Rond. 1768.
p. 70)
engarbar engarbar: agavillar (Escrig:
Dicc. 1887)
sengarchola
una
engarcholarse
tomata (Gadea: Ensisam, 1891, p.645)
engastar del llet incastrre; parlant
duna joya en el Agnus Dei: se que del
pit li pencharen / un Agnus ben
engastat (Sacro Monte Parnaso, 1687,
p.117)
engastar te la engaste dins lo cap
(Bib. Nac. Conv. entre Saro Perrengue,
1823)
engastat saphiro engastat (ACV, Ms.
engatusar cat. entabanar: engatusar:
halagar para conseguir un fin (Escrig:
Dicc. 1887)
engatusar se deixen engatusar
(Guallar: Nit dalbaes, 1900, p.11)
1116
engatusara a Peret lengatusara

(Palanca: El secret del agelo, 1870, p.
10)
engatusarlo engatusarlo / li hauran
posat... (Escalante: La escaleta del
dimoni, 1874)
engatusarnos sabeu engatusarnos en
corrococos (Palanca: Suspirs y
engelosiat que te gelosa, castell
celosa, obra o enreixat pera vrer y no
ser vist: y en un balc engelosiat
febrer 1618, f.295)
engolaes aquelles veus engolaes
1931, p. 6)
engolfar engolfats en la mar de
covardia (Martorell: Tirant, c. 1460)
engolfar no em vull(c) engolfar en...
(Vidal, B. Ll.: censura a Ramellet del
Bateig, 1667)
engolfar engolfar: meterse mucho en
negocios (Escrig: Dicc. 1887)
engola se engola les... (B. Nic. Prim.
Coloqui de Pep el de Alboraya, c. 1790)
engolen que les mosques / se engolen
a ramats (Coloqui de les inumerables
engolir este verp valenci, arrailat en
temps migevals, pas al Condat de
Barcelona espentant al catal empassarse en prous puestos: 1 doc. ab la boca
uberta, e engols a Johans (Ferrer,
Sant Vicent: Quar, 1413)
engolir rostit, tot engolit (Roig:
Espill, 1460)
engolir engolir o beure lou (Esteve:
Liber, 1472)
engolir, engulir all el masteguen, all
/ le engulen fent mala cara (Baoro el
engolir, engolirse aix de Teula te

hu enguls (Barchino, P.: La embol,
1925, p.3)
engolira te sengolira (Vidal,
Castell, 1928, p. 25)
engolirse el valenci engolirse equival
al catal empassar-se (DECLLC)
engolirse engolirse lo menjar (Pou:
Thesaurus, 1575)
engolit se lha engolit (Civera: Els
baches, 1912, p. 33)
engolosinar engolosinant, engolosinar,
engolosinat... (Escrig: Dicc. 1851)
engolosinat est engolosinat (Coloqui
c.1740)
engolosinat pues molts engolosinats /
casi ham deixat el intent (El So
engonal -1doc.: engonal (Conesa,
Jaume: trad. de G. de Columnes, c.
1370)
engonal engonal (DECLLC, en
Joanot Martorell, c. 1460)
engonal
(Thesaurus.
engonal
Valencia, 1575)
engonari vocable valenci dtim
confs,
mosarabisme
darrails
greclletines?. Escultura fic pera
sostndrer real o virtualment elements
arquitectnics, com feen les cariatides,
atlants o lengonari de la Llonja; tamb,
traslaticiament, home mig agenollat o
en alifacs quel fan anar algo chaperut o
casi coixo:: un engonari de espill de
fusta (Archiu Patriarca, Prot. notari
Eiximeno, 1558)
engonari en postura de engonari
(Coloqui entre Sirternes, Arguix y
Jacint Morl, c.1635)
1117
engonari com lo engonari (BUV.

Morl: Ms. 666, c. 1649)
engonari lo Engonari de la Llonja /
pose ac mon nom escrit (Rostojo,
Iosef: Carta que escriu lo Engonari, en
2 Cent. Can. St. Vicent Ferrer, 1656)
engonari Engonari (Coloqui entre el
Engonari de la Llonja y lo Rat Penat,
1740)
engonari, gonnari el Gonnari de la
Lloncha, / y el Pardal de... (Romans ...
corbellots, c.1740)
engonari, angonari langonari y fon
molt (Valencia per son Rey, 1802, p.
14)
engonari engonari: poste (Labernia:
Dicc. 1839, p.20)
engonari engonari, atlante (Escrig:
Dicc. 1887)
engonari atlant: figura humana que
sost una part dedifici; veu valenciana
(DCVB)
ma
muller
la
engonariesa
Engonariesa
(Coloqui
entre
el
Engonari..., 1740)
engonariesa,
angonariesa
langonariesa, muda (Valencia per
son Rey, 1802, p. 14)
engonaris, edifici dels nom de la
Llonja de Valencia: les primeres
pedres del edifisi dels Engonaris (El
Bou solt, 1877, p.238)
engorrs engorrs, engorrosament
engorrs Che, nol poses engorrs
1931, p. 14)
engosirse emperearse, fer el gos:
molt pronte el tio Blanch, y engosintse
atra
veg...
(Gadea:
Tipos
engraellar engraellar: emparrillar

engraellat canterella de traca... se
dispara al final de los engraellats
(Escrig: Dicc.1887)
engraellat parlant de les rahonamentes
duna conversaci: tot este engraellat
engraellat ara se dispara el engraellat
carrer, 1932, p.15)
engraellat valencianisme, conjunt de
masclets o morterets de mecha en ziczac (DCVB)
engramallat vestit en gramalla:
homens engramallats (BRAH, ms.
dun
llet
vulgar
engrandir
*ingrandire: al atre extrem engranda /
del gran Convent de Montesa
Valencia, 1802)
engrandirme engrandirme als seus
ulls (Escalante: La Consoladora, 1880)
engrandixca pregona / dels Personats
los fets, que la aplaudixca, / quant sos
fills engrandixca (LAlegra de
Valencia, 1802)
els
engrandixca
engrandixca
engrandixca Alacant se engrandixca
Alacant, 1934)
engravar lo riu ... sengrava prop
Guardamar (Eiximenis: Reg., als Jurats
de Valencia, c. 1385)
engravar eixir un cami o un sequiol a
atre, o desembocar un riu: y all se
engrava dit cam ab la seguida que
porta... (A. M. Culla, Tin. 8 / 3662, a.
1634)
voces
valencianas...
engravar
1118
engravar: echar cascajo en las calles

(Salv,V.: Comp. de Gramtica
castellana, apndice, 1838)
engreiment engreiment (Fullana,
Lluis: Voc. 1921)
engreidament,
engreir,
engreir
engreit... (Escrig: Dicc. 1851)
engreit ms riota causa un fanfarr
engreit (Academia de Valencia, 2
febrer 1704, p. 77)
engreit y es feu ms engreit que...
engrenyat all est engrenyat
engronyar -del llet grniu; lo mateix
quel sust. grony, que ya ix en el
Procs de les olives
(a.1497):
engronyar: malquistar y derivados
(Escrig: Dicc.1851)
que
mos
engronyonirse
sengronyonira
res
(Canyisaes,
Monver, 1908, p. 82)
engruna adems de la grasa que se
pega en el vestido u ropa (Ros Dicc.
91), dur greix y sucietat en el cos: que
may se llaven la cara, / que porten
dengruna un dit (Paper curis, pera
y
t
el
nas
engrunsaora
dengrunsaora (Sendn, A.: Ella, latra
y..., 1934, p.24)
engrunsar cast. mecer: si va
engrunsantse (Escalante: Del porrat de
engrunsar lageleta engrunsa al
netet (Marco Rivas: La tasa dels hous,
1918, p.17 )
engrunsar engruntsantse en el recreo
Gandia, 1932, p. 27)
engrunsar lo chiquet de mamella... el
engrunsa (Llibret Foguera Santa

engrunsar engrusar: mecer, balancear,
columpiar (DRACV)
engrunsons -la ta li recorda al nebot,
cuant era chiquet, els engrunsons que
te tinc pegats (Peris Celda: La ta Pepa
Tona, 1918, p.13)
enguantaes les mans enguantaes
enguantaes les mans enguantaes
31)
enguany aquells mesquins qui no han
combregat enguan (sic) (Ferrer, St.
enguany d enguany (Roig: Espill,
1460)
enguany -del llet in hc anno; este
any:
com si foren denguany
enguany enguany: este ao (Escrig:
Dicc. 1851)
enguany ltims des de giner
denguany (Navarro y Reig, V.: La pau
engent enguent (Exulve: Praeclarae
provocar
enguerrar enguiscar,
enfrontaments,
ficar
embolics:
enguerra y ficarse en tot lo que res
limporta (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.13)
enguerrament rona dels pobles y
lenguerrament de les families (Caps y
enguerrat enfrontat a atre, que no es
parlen: y estaven tan enguerrats
1911, p.14)
enguiles enguiles (Serrano, A.: Una
1119
enguiloparse dur vida de guilopo:

Roquet de Penayla ... era un jugador de
pilota...y segons dihuen, senguilop
tant... ques deixava guanyar (Gadea:
Tipos, 1908, p.201)
enguiscades enguiscades de la
envecha, les vehines (Ballester:
enguiscar:
encitar,
enguiscar
estimular (Escrig: Dicc. 1851)
enguiscaora segur que la despach per
enguiscaora (Ovara: Males llenges,
1879, p. 8)
enguiscaors!
enguiscaors
botasequies! (Carceller, Vicent: El
enguiscaor enguiscahor (Escrig:
Dicc. 1851)
enguiscar verp valenci dtim
desconegut, llet *iniquiticare, gtic
*inweitjan o, simplement, dorige
onomatopyic?: enguiscar, v. tr.: 1.
Incitar, estimular a la baralla; cast.
enguizcar, azuzar. 2. cast. chismorrear,
cat. xafardear: buscar y dur noticies
desagradables o depriments (DCVB)
enguiscar -1 doc.: enguiscar: incitar
(Ros, Carlos: Dicc.1764, p.279)
enguiscar:
enguizgar,
enguiscar
incitar (Lamarca: Dicc. 1839)
enguiscar, enguiscaor, enguiscaora
vost es una enguiscaora (C. Civera y
R. Murgui: La traca, sainet, 1921, p.12)
enguiscaren que senguiscaren tots los
poblets dasta el punt de ferse la guerra
la mitat dells contra latra mitat (Caps
enguisquen que ms enguisquen a(l)s
marits (Canyisaes, Monver, 1911, p.
171)
enguixcaora,
mala
enguixcaora
llengua (Llombart: Lagela Puala, c.
1880)
enguixcat Micalet lhaur enguixcat
engul aix de porritos, sap?, sheu
engul (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 12)
engul en el Pas Catal es engoleix; en
lo Reyne de Valencia, engul
(DECLLC, 4, p. 548)
engull y atre que chupla y engull (El
Mole, 1840, p.196)
engull que ell asoletes sengul
1859, p.19)
engullir engulliria un paller (Mulet,
F.: Ms. Poesies a Maciana, c. 1640, v.
140)
engullir, engulir te les hava de fer
engulir (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p.28)
engullir en la figuera, / engullint
engullitori artculs pera menjar:
perque sempre vas pensant / en lo
engullitori (2 part Coloqui de Tito y
Sento, 1789)
engust as els caygu tan engust (sic) /
que encara rientse estn (Rahonament
1772)
enigma del llet aenigma; en cast.
tenim la veu per el 1450, mes en
valenci ix en la forma moderna per
lany 1600, mentres quen catal tenen
larcaisme anigma, en vocal auberta:
aparegu en lo cant de Sant Joan del
Mercat a le part de les barres un
enigma (RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
22 mar 1626, f.480)
enigma perque la enigma no ha ents
(Cielos de fiesta, 1692, p.149)
enigmatiste enigmatiste (Escrig:
1120
Dicc. 1851)
enjaesat tots plens de llistes, /
ricament enjaesats (Coloqui... referixen
les festes a la Proclamaci, 1746)
enjamay y ara ms que enjamay
enjamay, enchamay que pera das
enchamay / falten consells de les mares
(2 part de lo que solen pasar els
homens, c.1740)
enjamay ni bufonades enjamay
Laborda, 1802)
enjamay enjamay quede en olvit
1809, f. 5)
enjamay enjamay: jamas, nunca
enjoliat, enjolit -adj. aplicat als barcos
inmovilisats en aiges planes, com si
estigueren bambolejanse suaument en
laire. Dtim desconegut, del itali in
giolito, loccit joli o de les calmes de
joliol?. En valenci es ahon ms pronte
y en ms cantitat es documenta; p.eix.,
metafricament: la nau Maria... tristan
joli (Vinyoles, Narcs: Poesa, 1499) ;
tamb com a terme nutic en Ferrandis
(Obres contemplatives, a.1515), y en el
Dietari de Pujades: quatre galeres
reals...feren joli (a.1609). La veu anira
al castell per mig descritors com Lope
de Rueda, que vixqu en Valencia en el
XVI.
enjoliat, encholiat y me quedat
encholiat de lo que ha sentit (El Tio
Cuc, n 123, Alacant, 1917, p.2)
enjoliolar:
marchitar,
enjoliolar
enflaquecer, quitar el calor del mes de
julio el vigor... de los nios, a quienes
dicho calor extena y encanija,

especialmente si no se ha verificado ya
la denticin (Escrig: Dicc.1887)
enjoliolar extenuar per lexcs de
calor del mes de juliol, vocable
valenci; castell marchitar, agostar
(DCVB)
enjoliolat enjoliolat, de enjoliolar
(Escrig: Dicc.1887)
enjorn, enchorn els valencians diuen
enjorn (DECLLC)
enjorn posar al llit, enjorn (Roig:
Espill, 1460)
enjorn, enchorn enjorn: temprano, en
tiempo anterior al oportuno (Escrig:
Dicc. 1887)
enjorn, enchorn es prou enchor
1931, p. 6)
enjornet, enchornet Qu sopen
enchornet? (Canyisaes, Monver,
1909, p. 97)
enjuas es un desastre, com solem dir,
pero vajenli a la gent jove y enjuas en
eixes... (Gadea: Tipos, 1908, p.408)
enjuasar enjuasar: entretener, por
tener a uno divertido y contento;
entretenerse o divertirse jugando
(Escrig: Dicc.1851)
enjuasar ell y eixe atre, / els dos
senchuasen masa (Escalante: En una
horchatera valenciana, 1869)
enjuntar, enchuntar agrupaci de
persones, juntarse capitals, animals,
etc.: en tal de ferli la guerra a Quico se
va enchuntar en el cacahuero
enjut -del llet exsuctus : si yo mon
secret guardara, / me tindra per enjut
c.1740)
1121
enloquixer enloqueixcut, enloqueixent,

enloquixer... (Escrig: Dicc. 1851)
enloqu la dona que tenloqu (Sendn
enloquir:
enloquecer
enloquir
enloquit:
enloquecido
enloquit
enloquix la sort enloquix (Alberola,
enlora construcci pareguda al itali
allora; en val. tampoc du -h-, com
ltim it. ora: Alcover arrepleg mal
escrit este adv.: enlhora, adv. valenci;
cat. tot seguit;
cast. en seguida
(DCVB)
enlora mil voltes enlora la carn la
retenta (Fenollar: Procs Oliv. 1497)
enlora perderemnos enlora (BSM,
enlora, en lora y si ell quedava en be,
/ poguera en lora marchar / a la Cort
enlora enlora de matinet / tot lo poble
convoc /y digu en curtes rahons /
estes paraules formals (BSM, Ort
Mayor, J. V.: Relaci dels bultos,
enlora al menescal crid enlora
(BNM, Ros: Paper gracis, poltic...
enlora vullc buidar enlora el buch
(BNM, Coloqui dels carafals, sigle
XVIII)
enlora marche enlora si no vol que
ixca ah fora (Matraca de un mosot, s.
XVIII)
enlora desde enlora maquin y
discurr (Del servici del porc, 1790)
enlora y enlora me vaig casar
enlora veniu al puesto ahon patixc ;

tragaume enlhora (Coloqui en quel So
enlora prohibit per els catalaners,
equival al cat. tantots: enlora: presto,
luego, al instante (Escrig: Dicc.1851)
enlora enlora: luego, al instante
enlora lo ques enlora present (BNM,
c. 1890, f. 8)
enllacrar ficar llacre pera tancar
documents, sobres, etc. llacrejar,
enllacrar (Escrig: Dicc.1851)
enllagunar secat el fanguchero que
enllagunava, els carrers (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 169)
enlland una tauleta enlland (Peris:
enllandats dos cofrens enllandats
(Archiu Patriarca, Prot. 25015. Inv.
mort de Jaume Roig, 1478)
enllardar 1 doc.: les spines que
enlardaven lo cap de Iesu Christ
(Pasqual, St. Pere: Obres, c.1290)
enllardar mechar: enllardar (Salv,
V.: Comp.de Gramtica, apndice de
voces valencianas, 1838)
enllardar del lleti lardum, manteca de
porc, castell lardo: enllardar: untar
con lardo o manteca o grasa lo que se
est asando. Introducir mechas de
tocino gordo en la carne de las aves o
otras...(Escrig: Dicc.1887)
enllardat enllardat: mechado (Escrig:
Dicc. 1887)
enlls matrimoni: son enlls
1922, p.9)
enllasaes y en les mans enllasaes
1122
45)
enllegit molt afligit, / vell, enllegit
enlliscar ficar furga y promurer
enfrontaments entre vehins, familiars,
etc. : entreun enlliscaor (El Cullerot,
Alacant, 1898)
enllosat casa o carrer pavimentat en
lloses. La veu tamb apareix en els
catalans Colloquis de Tortosa, obra
refeta en lo sigle XVIII: se arranc lo
enllosat que estava davant les cases
f.127)
enlluernar, enlluernarse emboirarse
el trellat, o pdrer la visi per una llum
forta: o lum gran que torba y enluerna
los ulls (Llaors a St. Cristfol, 1488)
la
vista
enlluerna
enlluernar
1497)
aquella
sinyora
va
enlluernar
enlluernar al... (El Canari, vol 1,
Castell, 1883, p.7)
enmanisar, enmanisat lluir en
taulellets de cermica, manises, una
paret: banquets dobra enmanisats
Castell, 1907, p. 43)
enmantar aprs vena una mula...
enmantada de drpa de grana (ACV,
ms. Llibre dAntiquitats, 9 de deembre
1414)
enmantar enmantar: cubrir con manta
una cosa, como un caballo, etc. Estar
triste y melanclico (Escrig: Dicc.
1887)
enmantat y enmantats (Memorial
enmantequillats
enmantequillat
p. 13)
enmantequillat en tot el cabell

enmantequillat (El Bou solt, 1877,
p.170)
enmantequillat y tot el cabell
enmantequillat (Llombart: Tabal y
enmaranyar no me enmaranyen el
cap (Coloqui nou del poticari, s.
XVIII, v.32)
enmaray,
enmaranyar
enmaranyahor,
enmaranyant,
enmaranyar... (Escrig: Dicc. 1851)
enmelar yo digu entre mi sagrat!, / si
tu en portes, que menmelen (3 part
del Coloqui de les modes, any 1767)
enmelat enmelar, enmelat... (Escrig:
Dicc. 1887)
enmend catal esmenada: ya estic
enmend (Cubells, A.: Les pantorrilles
de Rita, 1919, p.8)
enmenda una bona enmenda (Gayano
p.10)
enmendar del llet emendare, cultisme
clsic valenci: qu enmende tot quant
falta a... (Disputa de viudes y.... a.
1561)
enmerdar comena a cagar / dos
arrobes de farrago /... y el pati tot
enmerdat (Roman nou.. cert quidam,
enmenda,
enmend,
enmendar
enmendaci, enmendant, enmendar,
enmendat, enmendeta... (Escrig: Dicc.
1851)
cat.
emmerdissar,
enmerdat
emmerdissat: omplir o embrutar de
merda; metafricament, tacar el bon
nom dalg: han enmerdat (BRAH,
ms. Dietari Porcar, 10 maig . 1599)
enmerdat enmerdat (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
1123
enmig cam public, cequia enmig (sic),

e de ponent... senda publica, cequia
enmig, e de tremuntana... (APH. Sta.
Mara dElig, Sig.168, censal, 24
octubre 1408, f. 52)
enmig un le enmig e al rededor molts
animalets
(Inventari
dEixarch,
Valencia, 1517)
enmollats uns saraguells enmollats
Melisenda, c. 1660)
enmollir enmollir: ablandar (Escrig:
Dicc. 1887)
enmudixer enmudixer: enmudecer
(Escrig: Dicc.1851)
enmudix enmudix tot Alacant
1932)
enorme -1 doc. ennorme (March,
Jacme: Dicc. 1372)
enorme de gent tan enorme (Gaull,
J.: La Brama, 1497)
enormitat enormitat (Roig: Espill,
1460)
Enova topnim mosrap de ducts
tim: de la cequia del (sic) Enova / tots
ells (els pobles) es vehuen regats
enquentendre y estn en este
enquentendre (Bib. Serrano Morales,
Ms. 6563, 1745)
perque
haventse
enquillotrar
enquillotrat (Galiana: Rondalla, 1768,
p. 63)
enquillotrarse
enquillotrarse:
enamorarse (Escrig: Dicc. 1887)
enquillotrat Ros us ladj. aplicat a un
ros enamorat, en ms calf (excitaci
sexual) que t el forn; ms tart, en
1891, Mart Gadea heu copi en
Ensisam, sinse dir la font: Ninfa
hermosa del Parns, /... si el ros de

haberos (sic) vist / tan pronte se ha
enquillotrat (...) mocs llansaba per lo
nas, / refilaba el rabo al ayre / per fi
qued enquillotrat (BNM, Ros: Paper
gracis, poltic ... contrafent als
llauradors, c.1750)
enquillotrat enamorat: si el ros,
dhaveros vist, / tran pronte sha
enquillotrat, sent bruto, qu far yo?
enrabar feligresos meus rabuts y per
enrabar (El Bou Solt, 1877, p. 261)
enrabia si el pardal se li enrabia
p. 22)
enrabiat enrabiat (Fullana: Voc. 1921)
enrabiats com a homens enrabiats
-1doc.:
enracholar,
enrajolar
enrajolar (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
enracholar enracholaren lo terrapl
478)
enracholar embaldosar: enracholar,
en valenciano (Salv, V.: Comp.de
Gramtica espaola, apndice, 1838)
enracholar enracholar: embaldosar
enracholat escuraren la sequia mare
del carrer de la Xerea davant la casa
ahon yo habitava y al sol de dita mare
est enracholat y feren... (BRAH, ms.
enracholat traslaticament, el ventre
enrajolat no admitix menjar: vullc
buidar enlora el buch..., / res se me para
en lo ventre / perque el tinc enracholat
XVIII)
enracholat tinc el ventre enracholat
1124

c.1870, f.10)
enracholats en uns grans enracholats
1792)
enraimat sant vist angelets enramats
1762)
enram cast. y cat. enramada:
enram:... de ramillets de flors
enram tirant la enram (Fambuena,
J.: Un franss en Almsera, 1877, p. 5)
enram els cubertors, la enram
1878)
enram enram (Palanca, F.: El Sol
de Rusafa, 1861, p. 5)
enram y en tota aquella enram
enram laulor de la enram
(Llombart: Les Falles, 1877)
enram As ques est enram de
datils? (Escalante: El chiquet del
milacre, 1878)
enram erre... enram, erre que erre
enram y la enram... la msica
enram en terra enram (Thous,
enram enram per carrers ahon
discurrix la proves: el carro de la
enram (Vidal y Roig, F.: La ovella
enram la enram de murta y flors
enramaes enramaes de llorer (G.
p. 13)
enramaes vinc de ferlis enramaes
enramaes murta y enramaes de pi
Alacant, 1934)
enramaors Nadalet y Tapaora els
enramaors (Valls: La verbena, Alcoy,
1935, p. 10)
enramar els Durs , ya fets uns gosos, /
en gran furia tremolant / agarren tota la
fulla (de morera), / y escomencen a tirar
/ y enrramen tota la plasa (Coloqui nou
en que es declara el gran chasco que han
enramar No enrames per ah les
corfes, Mare de Deu! (Escalante,
1917, p.6)
enrandat Benefisiats, / en los roquets
planchadets, / almidonats y enrrandats
(sic) (Baoro el Rochet de Alcser, c.
1790)
enrastr la enrastr de gent: hilera o
cordn de gente (Escrig: Dicc.1851)
enrastr una enrastr de pampols que
el aire agrana (Canyisaes, Monver,
1910, p. 159)
enrastrar molt corrent en frases com
ham enrastrat els alls pera durlos a
vndrer, enrastrem un grapat de
bunyols, Enrastrar: ensartar (Escrig:
Dicc.1851)
enrastrarme a la mar men vullc anar /
a enrastrarme de pechines (Gadea:
enrastrat alborsos enfilats... enrastrats
com alborsos (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
enrastrat enrastrat a un bon cordell
11)
enrastren rames, en les que enrastren
una porci de bunyols (Gadea: Tipos,
1125
1908, p.6)
enrecorda a voltes senrecorda
(Bernat, J.: Qui tinga cucs, 1855, p. 39)
enrecorda no senrecorda (Pastor,
1905, p. 15)
enrecorda, anrecorda anrecorda (La
Traca, 23 octubre 1915)
enrecordar sen tenen denrecordar
p.23)
enrecordar se tenen que enrecordar
(Peris: Sal de la figuera, 1917, p. 7)
enrecordarn molts se enrecordarn
de... (El Mole, 1840, p. 6)
enrecordars ya te enrecordars,
Sento (Coloqui del viage de Tito,
1789, p. 1)
si
mos
conv
enrecordarmos
enrecordarmos (Coloqui dels Borbons,
1868)
enrecordarse ya te enrecordars,
Sento (Coloqui en que es referix lo
enrecordarse no senrecorda ning
enrecordarse menrecorde com dun
ensmit (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.234)
enrecordarse t tenrecordes de...?
1919, p.9)
enrecordarse ya no menrecorde del
nmero (Salvador, Carles: Un negosi
enrecordat no me havia enrecordat
imp. Faul, 1789, p. 2)
enrecordat enrecordat cuant a ...
(Barreda, J.: Taranyines en els ulls,
1874)
enrecordat enrecordat aquell da

1925, p.5)
enrecordat enrecordat de ferme aire
12)
no
menrecordava
enrecordava
enrecorde no menrecorde de res
(Bernat, J: Un ensayo fet en regla, 1845,
13)
enrecorde y menrecorde de t
17)
enrecorde si no menrecorde mal
(Ovara: Lanima en un fil, 1881, p. 7)
caballers,
ara
que
enrecorde
menrecorde... (J.G.: Fallo a blanques,
1924, p.12)
enrecorde Ya menrecorde de
vosatros. Als tres vos descabell un
tranva (Sendn Galiana y Gmez Polo:
enrecorde cuant menrecorde (BV,
menrecorde
que...
enrecorde
1931, p. 7)
enrecordes Tenrecordes duna chica
que va vindre? (Mills: Una agensia,
1874)
enrecordes tenrecordes cuant...
1929, p. 12)
el
negosi
senredra
enredra
p.21)
enredra
enredra les
madeixes
10)
enredr madeixa ... enredr (G.
enredra vost se enredra (Ovara, J.:
1126
Lanima en un fil, 1881, p. 16)

enredr yo no lantenc en eixa llengua
tan enredr que parla; digameu en
valensi (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.52)
enredra as senredra per moments
1917, p.12)
enredraeres enredrahora: enredadera,
yerba (Escrig: Dicc.1851)
enredraeres catal enfiladisses: unes
masetes y un pual en enredraeres prou
musties (Hern. Casajuana: La oroneta
enredrant se va enredrant molt (El
enredrant Enredrants! (Gayano
enredranta com son unes enredrantes
/ fan renyir als matrimonis (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 206)
enredranta Dimoni quina animeta! .Ms enredranta...! (Gayano Lluch: Ni
a linfern, 1918, p.14)
cat.
enredaire:
enredraor
enredrahor (Escrig: Dicc.1851)
enredraor
(Palanca:
enredraor
54)
enredraor li conec ms que a la ruda a
este pillo enredraor (BNM, Mn.14459,
c.1870, f.39)
enredraor enredraor, de qu...
(Capilla. Una nugol destiu, 1871, p.
19)
enredraor enredraor (Comes, F.:
enredraora diuen ques enredraora
(Ovara: Males llengues, 1878, p. 8)
enredraora adems, es una enredraora
que sempre va ficant... (Haro, M.: Hi

enredrar enredrar en alguna rama de
abre (Ros, Carlos: Romans dels
peixcadors, 1752)
enredrar enredrar no pensant (Bib.
enredrar tot senredra (Els carlistes
en Vinaroz, Castell, 1875, p.11)
enredrar:
enredar...
enredrar
enmaraar, revolver, meter discordia...
enredrar malament senredrar
1853, p. 10)
enredrarme vost vol enredrarme...!
(Sendn, A.: Ella, latra y ..., 1934,
p.28)
enredrat se va vore enredrat en les
mans de la justicia (Llobat Ferrer: En
enredrat mhe enredrat en uns amics
enredrats nos porta enredrats (Conv.
de Saro. 1820)
enredrats els budells enredrats
1931, p. 12)
enredrem deixem les coses com estn
y no enredrem (Gadea: Tipos, 1908, p.
309)
enredres no menredres (Escalante:
El agelo Cuc, 1877)
enredrets y atres enredrets al pas
1787)
enredrets y atres enredrets per lestil
(Gadea: Tipos, 1908, p. 164)
enredro y que de enredros tan grans
enredro estafes y qu de enredros
1127
1733, p. 3)
enredro un enredro encadenat (Conv.
entre Saro y Cudol, 1820)
enredro Pero quin enredro es este?
(Mills: Els microbios, 1884, p. 23)
enredro a ser fadrina, pot ser que
ferem enredro (Un ratet en el chusgat,
1914, p. 26)
enredro enredros (Palanca y Roca, D.
F.: Un niu de enredros, Valencia, 1918)
enrellat enrellat: enrejado (Escrig:
Dicc. 1851)
enrellat pera la cord Amparo, ques
fa lhora de la cord y encara no tenim
fet el enrellat (de la Torre, J.: Nit de
festa, 1929, p.21)
enriquix labono lenriquix (Fages:
1853, p. 35)
enrist mos haguerem enrist de veres
enriurer, enriurers be pot ser que
alg se enriga / de vos, que el juh no li
sobre (Sacro Monte Parnaso, 1687,
p.17)
enrobinarse del llet robigne:
enrobinarse: enmohecerse o llenarse de
orn. Emporcarse o pasarse una cosa de
suciedad (Escrig: Dicc. 1851)
enrobinat, enrovinat la espardenya es
va llevar, / pera llavarse els garrons, /
quels tena enrovinats (Coloqui... de
enrobinat enrobinat: enmohecido,
mugriento... (Escrig: Dicc.1851)
enrolla com pesa y enrolla el torr
(Martnez,
Amancio:
Canyisaes,
Monver, 1906, p. 39)
enroll la tinc enroll en coto en pel
enrolla trau un paper en el quenrolla
un... (Colom, Chuan: Un estreno,
1917, p.16)
enrolla en la servilleta senrolla la ma
p. 31)
enroll una botella enroll en un tros
de peridic (Meli: Encara queda sol,
1931, p.52)
enroll una anguila enroll (Juan
Garca: El O95, botiga del Tot a...,
1931, p.22)
enrollanse enrollanse la faixa (Valls:
enrollantlo enrollantlo en molt de
bro (Pastor: Un meche per afisi,
enrollar un paper chicotet (...)Yo le he
arreplegat pera enrollar... (Garca
enrollar enrollar (Alarcn Maci,
1891, p. 30)
enrollar y se va posar a enrollar tota
aquella
porquera
en
paperets
enrollar hu enrollar en diaris
13)
enrollarlo no puc enrollarlo... lil
enrolla (Beltrn: El novio de la reina,
1933, p. 7)
enrollarme vaig a enrollarme un
sigarro (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p. 9)
enrollarse si fa fret tindrem que
enrollarse en la manta (El Tio Cuc, n
101, Alacant, 1916)
enrollat ben enrollat (Chiste del
Bodegoner, Imp. El Valenciano, 1854)
enrollat si no em vols vore enrollat
1870)
1128
enrollat enrollat com una anguila

(Semanari El Bou Solt, 1877, p. 99)
enrollat enrollat en una manta
c. 1890)
enrollat enrollat en el manil de la
pastera (Canyisaes, Monver, 1909, p.
108)
enrollat lhan deixat enrollat com una
pilota (Virosque: La salvasi de la
casa, 1921, p.29)
enrollat quedar dins enrollat (Llibret
enrolles ...el veguera tan desabrigat.
Enrolles eixa gola (Alegre Ortiz, J.: En
la Cany, 1926, p.8)
enroll, anroll lanroll en este paper
enrnea y se li llev del cap la enrnea
de formarli causa al... (El Mole, 1841,
p. 240)
enronia pareix vndrer del llet
erronea, valencianisat en cmbit
morfolgic y semntic:
enronia
enronia enronia, enrnea... paraula
valenciana del llet erronea (DECLLC,
3, p. 370)
enronia enronia: error pertinaz, mana
o imaginacin extravagante (Escrig,
1851)
enronia, anronia eixe dimoni
danronia (Bellido: Un francs de
Rusafa. 1876, p. 10)
enronia y per tirarme la enronia y el
carcamal de damunt (Vives, R.: Entre
amics, 1877, p. 22)
enronia Cuant ton pare es fica una
enronia en lo cap... (H. Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.14)
enronia vost es que li te enronia

p.11)
enronia vost a m me t una enronia
p.53)
enronies ... denronies (Campos: El
enronyarse els abres enronyarse els
abres: llenarse de ramas secas e intiles
por... (Escrig: Dicc.1851)
enroscar enroscar (Escrig: Dicc.
1851)
enroscarse y a enroscarse entre la
palla (Gadea: Ensisam, 1891, p.180)
enroscats com a gosos enroscats
enrosina Uy, che, che, cm se
enrosina! (Cubells: Els panquemaos,
1919, p. 7)
enrosinar La vol ms que yo? All,
all sen va lenrosinament (El agelo
Cuc, 1877)
enrosinarse derivat de rosi; tndrer
obsesi,
generalment
denamorat:
pedrs lenteniment si tenrrosines
(sic) (BNM, Ms. 14440, La Infanta
enrosinarse y en casarse senrosina
borles, 1874)
enrosinarse enrocinarse: enardecerse
en la pasin de amor (Escrig: Dicc.
1887)
enrosirse pera enrosirse les elles...
81)
enrunar va a enrunar (Martnez Ruiz,
omplirse
de
runa,
enrunarse
embrutarse: y tinc por, com hui
dichuni, quel ventre se me enrune en el
vi (Milacre del taberner, 1858, p.18)
1129
ensa, enza murciano seuelo, del

valenciano enza (Corominas: DCECH)
ensa, enses ya tinc les enses, les vares,
/ els paranys, el enfilat... (Palanca:
ensa, fer l fer engany o ferse el
sompo:
fent lensa y solap...
(Balader, J.: Ms fa el que vol...,1871,
p.29)
ensa, fer l mirars ques un pillot, que
fent la ensa u borinot, damanant va
caritat (Amades: Llit. carn. valenciana,
BSCC, 33, pp.123, 142)
ensabataes (El
ensabatolivetes
Tabalet, 1847, p. 207)
ensabata Calla, calla, Chuanet /
perque el cor me sensabata (Palau y
ensabataes, olives no es lo mateix
asabatat (lo que sha ficat dur; per
eixemple, segons Jaume Sansano
dElig: fabes asabataes o dures), que
olives ensabataes, que han pasat molt
de temps dins del suc, blanes y una
miqueta pasaes: la que ha perdido su
color y buen sabor y ha adquirido olor
semejante a la pieles curtidas (Escrig:
Dicc.1887, p.909) Es chocant el paregut
morfolgic en ladj. ensa(ra)bat.
ensabataes, rates per la mala aulor y
runa que duen: rates ensabataes, ratetes
y ratolins (El Tio Cuc, n 83, Alacant,
1916)
ensabon ensabon: enjabonadura
ensabon, ansabon pardicament,
una palisa o surra de colps: lo que pot
pasar es que ella senduga lansabon
(Liern: En les festes de un carrer, 1861)
ensabon aigua ensabon (El To
Cuc, 2 ep .n53, Alacant,1924, p.4)
ensabonar 1 doc.: han costat de
ensabonar... dits draps (DCVB, en doc.

valenci del any 1442)
ensabonar
(Pou:
ensabonar
ensachar punchar, furgar o ferir en
navaixa, espasa, gavinet, etc.: el barber
/ el da que me sangr. Pero si vols que
me ensache dabant (sic) de tu... (Chilo
y Pacalo, Imp. Brusola, 1814, p.3)
ensachar com peixque al chitano, yo
lensache (Escalante: Del porrat de
ensagin, ensachin ensagin: torta
con azcar y chicharrones (Escrig:
Dicc.1851)
ensagin:
ensagin,
ensachin
hojaldre. Lo mismo que coca fullosa
(Escrig: Dicc.1887)
ensaginaeta al instant ixqu feta una
ensaginadeta (BNM, Rahonament... a
ensaim ensaim, valenci (DCVB)
ensaim una ensaim, un pio-nono, sis
pastisets (Arnal: Lagelo, 1877, p. 14)
ensaim cat. y cast. ensaimada.
Larrailament del sust. en valenci
permitix que, en el sigle XIX, trobem
lus pardic com a peluca o monyo
posts: porta una ensaim postisa
sostenguda en dos ganchets (Llombart:
Tipos dauca, 1878)
ensaim trauli una pastilla, una
ensaim (Escalante: La casa de Meca,
1879)
ensaim ensaim (Escrig: Dicc.
1887)
ensaim traurs els bescuitets y
ensaimaes (Vidal y Roig, F.: La ovella
ensaim, ensaimaes una ensaim
calenta (...) li pega per les ensaimaes
1130
c.1915, pp.5, 8)
ensaim y ms tous que una ensaim
ensaim y te fan cada ensaim!
p.22)
ensaim una ensaim (Aznar Pellicer:
ensaim ensaimaes, a gallet (Peris
ensaim Ay, qu molles! Est feta
una ensaim (Gmez Gascn: La reina
ensaim y em comprar una ensaim
(S. Galiana: Ella, latra y..., 1934, p.12)
ensaim vost... se farta densaimaes
(Morante: El to Estraperlo, 1947, p.1)
cat.
ensal,
ansal,
ensalada
amanida: pot fer una ensalada (Roig:
Espill. 1460)
ensal ensal de pimentons y tomates
p.7)
ensal adobar la ensal (Rosanes:
Voc. val. 1864)
ensal ensal (Escrig: Dicc. 1887)
ensal de tomata la ensal de tomata
y ... (El Tio Cuc, n137, Alacant, 1917,
p.1)
ensal de totes herbes mos ha ixit una
ensal de totes les herbes (El Tio Cuc,
n152, Alacant, 1917, p.3)
ensal lliteraria ensal valensiana en
prosa y... (P. Celda: Voleu llum?,
1918, p.1)
ensal Ques alguna ensal?
p.28)
ensal ensal de totes herbes (Juan, J.
M: Chfer, al Novetats!, 1925, p. 2)
ensal portar ensal (Catal G.: La
carchofa, Torrent, 1926, p. 9)
ensal canyaret entre amics o

familiars: ma mare, qu ensal!
1931, p.11)
ensal tenim la gran ensal; tot
(Semanari El Obrero dElig, 3 dabril
1938)
ensal ensal (Navarro, Manuel:
Ensal fallera, El Fallero, 1955)
ensal ensal, veu valenciana
(DCVB)
ensalaes pera adobar ensalaes
p. 37)
ensalaeta en lo Reyne de Valencia...
una ensalaeta (DECLLC, 5, p. 175)
ensalant ensalant a qui adora
(Lloant al Reyne, Imp. V. de Laborda,
1802)
ensalar ensalar, ensalat (Escrig:
Dicc. 1887)
cat.
ensanguinat:
ensangrentat
ensangrentant,
ensangrentar,
ensangrentat... (Escrig: Dicc. 1851)
el seu caball
ensangrentat
ensangrentat (El Bou solt, 1877, p.159)
ensangrentat el muscle ensangrentat
ensap -1 doc. ensapada, botifarra
mal nugada (Bib. Nic. Primitiu. Ms.
420. c. 1795)
ensaparse:
hincharse,
ensaparse
abotagarse (Escrig: Dicc. 1877)
ensapat -1 doc.: ensapat (Sanelo:
Dicc. 1805)
ensapat vocable valenci, derivat de
sapo (DECLLC)
llengua
ensarabat,
llengua
ensarabat: lengua de estropajo
(Escrig: Dicc.1887)
ensart nugar y dir una cosa raere
datra, nugar idees , paraules, etc.: es
1131
confessen.../ ms per forsa que de grat, /

sols de carchofa a carchofa, / y
emboliquen mil ensarts (Romans... en
c.1730)
ensart perque encara que no pareix
ms que un ensart dels modos de parlar
(Galiana: Rond., 1768, p. 3)
ensarrell ensarrellada (Galiana:
Rondalla de rondalles, 1768)
ensarrell, enserrell enserrell:
chasco, confusin... (Escrig: Dicc.
1887)
ensay del llet exsagium; cat. assaig;
sust. clsic: havem a lo ensay e miga
(sic) onza entre moneda trencada e
sancera (DCVB, doc. del any 1417)
ensay:
ensayo
(Escrig,
ensay
ensay sensay y sestren en huit
des (Roig y Civera, A.: El casament
ensayant sestn ensayant si algn
ball... (Poesas del C. del Arte Mayor
de la Seda, 11 de Octubre ao 1838)
ensayantse ensayantse, mos est
deixant sinse casoles (Guerra als
cabuts, 1924, p. 11)
ensayantse ensayantse en los camps
ensayar cat. assajar: varem molt ve
ensayar (Conv. de Saro. 1820)
ensayar volgu ensayar (El Tabalet,
1847, p. 161)
ensayar ya que no tinc quensayar
p. 9)
ensayar yo vola ensayar en casa (El
ensayar podem ensayar (Melia, F.: El
ensayar encara tinc temps densayar
un ratet (Virosque: La salvasi de la

casa,1921, p.8)
ensayarem a bon hora ensayarem
p. 14)
ensayarem tres des ms se
ensayarem (Coloqui de la chitana, el
moro y Chuanet, ed.1852)
ensayarem ya ensayarem (Vidal
Roig: A Roma per tot, 1911, p.5)
ensayarse per ensayarse al martiri /
que desijava passar (Recitado en duo...
ensayat ha ensayat poc (M. Ruiz:
ensayat may ensayat (Navarro y
Reig: La pau dels poblets, 1913, p.52)
ensayavem Qu feu as asentats?
Ensayabem (sic) el... (Martn: La
ensayem Che: deixeuse estar de
cuestions y ensayem (Peris: El dolor de
fer be, 1921, p. 11)
ensayen y ensayen els dos a fosques
Borbons, 1868)
ensayen ensayen les comparses
p. 1)
ensayeu lo quensayeu (Valls: El ti
ensayo Y a quin ensayo tens
quanar? (Valls: El to de sa neboda,
Alcoy, 1933, p. 7)
ensayos sesmeren en ensayos
Laborda, 1802)
ensayos tot lo mon a vrer els ensayos
dels milacres (El Bou Solt, 1877, p.
114)
ense, enseque equivalent a dasta o
1132
en cuant, mon amic Jaume Sansano

em comenta ques paraula viva en Elig
y Novelda, en frases y llocucions com
y ense que tinga temps heu vor;
tamb Mart Gadea testific el seu us en
el sigle XIX y en Tibi: Y el chic anava
creixent /... y a tots fent ms mal quun
porc / ense que arrib a soltarse
(Ensisam de totes herbes, Del ferrer de
Tibi, 1891, p. 385)
enseg cat. encegada: y vost enseg
ah fent bunyols (Gmez Gascn: La
ensegon mescla de seg en aigua
calenta pera menjar els animals:
menchar ferracha, / garrofes y
ensegon (Gadea: Ensisam, 1891,
p.133)
enseguida, en seguida cat. tot seguit:
En seguida... continu per son conte
enseguida traga enseguida a estes
donselles les alaixes (Chiste de les
filaneres, c.1850)
enseguida vinc enseguida (Merelo, J.:
enseguida a contarmeu enseguida
1872, p. 9)
enseguida torna en seguida (Mills,
M.: Una agnsia de criaes, 1874, p. 14)
enseguida afluixar enseguida la
mosca (El Bou solt, 1877, p.184)
enseguida vesten enseguida (Borrs,
V.: El estudi dun pintor, 1886, p. 13)
enseguida deu tirar enseguida de
revs (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.12)
enseguida dnam lo meu enseguida
enseguida tornar enseguida (Palau y

enseguida y si plora dulo enseguida
car?, 1926, p. 9)
enseguida A vrer! Enseguida!
enseguida eixint enseguida (Valls: El
enseguida has danar enseguida
Castell, 1907, p. 54)
enseguida enseguida, s, Nelet (Peris:
El banquet en lalquera, Castell, 1928,
p. 21)
enseguideta enseguideta quem case
1873)
enseguideta enseguideta tornar
(Barreda, Chusep: Taranyines en els
ulls, 1874)
Si,
aguarda!
/
enseguideta
enseguideta
(Colom:
LAvarisia,
enseguideta mos casem, y enseguideta
mampendrem... (Roig: El tesor,
Gandia, 1884, p. 44)
enseguideta demostrar a vostes
enseguideta (El Blua, Castell, 21
febrer 1892, p.3)
enseguideta enseguideta a almorsar
Alacant, 1893, p. 14)
enseguideta y enseguideta em casar
18)
enseguideta pren la porta enseguideta
enseguideta ara enseguideta (Catal
ensen ensen:... recodo que forma el
mar entrando en la tierra (Escrig:
1133
Dicc.1851)
ensendem y en lo ensendem (sic)
dumenge a 4 de setembre (BV. Ms.
ensenyana els catalaners preferixen
larcaisme y catal viu ensenyament, per
all dels sustantius acabats en ment
que tant agraen al IEC: la ensenyana
del ... (Galiana: Rondalla de rondalles,
1768, p. 12)
ensenyana ensenyana: enseanza
introduides
en
la
ensenyana
ensenyana (Gadea: Tipos, modismes,
1908, p. 123)
ensenyana ensenyana (Escrig:
Dicc. 1851)
ensenyana afecte que per la
ensenyana tenen (Palanca: Lo
Romaner, 1888, p. 90)
ensenyansa cat. ensenyament: pot
servir densenyansa (Llobat Ferrer: En
de
lEnsenyana
ensenyana
Valenciana (peridic El Pas Valenci,
15/ 6/ 1935)
-equival a cuan:
enseque, ense
Enseque parles en les dones (Caps y
enseque el pobre may canta tant a gust
com enseque te la pancha bona
Rom, 1892, p.55)
encerolar:
encerotar
enserolar
(Escrig: Dicc.1851)
enserolar y en los dits enserolats (La
foquerera, 1854, p. 6)
enserolar Eu! Denserolar el fil /
pareix que te castanyola/ en la ma
(Ovara, J.: Mol de vent, 1905, p.6)
enserolat que un fil ben enserolat

voces
valencianas...
enserrellar
enserrellar: poner el camo o lino en
la rueca (Salv, V.: Gramtica
castellana, apndice,1838)
ensesa peixcar... a la ensesa, al
ganguil
(Liern:
Telmaco
en
ensesa, encesa anar a buscar caragols
a la ensesa (Gmez: Cremaes sinse
foc, 1917)
enseuar ficar seu, alabar a alg, fer la
pilota, etc. En valenci est ms viu
engreixar: pres lo cap de la corda...,
molt be enseuar (Martorell: Tirant,
c.1460)
enseuar, ansevar -en el sentit dalabar:
no lanseves (Chirivella, P.: Da de
proba, 1912, p.20)
ensevismat -cat. abstret: mentres son
pare est sentat en un sill ensevismat
alcalde?, 1931, p.2)
ensinyorejar ensinyorejar, ensinyorejat
(Escrig: Dicc.1851)
ensisam -1 doc.: ensisam, ensalada
ensisam ensisam: llechuga, ensalada.
Lo mismo que ansisam de totes herbes
(Escrig, 1887)
ensisam per la nit, bollits, en lloc de
ensisam (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
ensisam guilop, trast o embolic:
lo que Moret ha fet, / es alguna
ensisam (El Canari, vol 2., Castell,
1883, p.15)
ensobinarse, ensovinarse dtim llet
ducts, subinde o supnu, en cmbit
semntic?; aludix a pdrer les forces y
casi el coneiximent. Gadea copi de
Ros estos versets (Ensisam, 1891),
1134
cambiant llabidental per billabial: si se

ensovina el ros, / yo no estar
ensovinat? (Paper gracis, poltic ...
ensobinarse Coromines recorda la
valenciana
deste
verp,
donant
leixemple de M.Gadea: el borracho va
fent esses... y a lo millor sensobina
(DECLLC, 7, p.969)
ensobinarse verp polismic, tamb
equival a quedar la bestia, al caer, con
la cabeza metida entre las patas
delanteras, de modo que de por s no
puede levantarse (Escrig: Dicc.1887)
ensobinarse si el ros, dhaveros vist, /
tan pronte sh enquillotrat, /... si el
animal sensobina, / yo no estar
ensobinat? (Gadea: Ensisam, 1891,
p.304)
ensobinarse y en terra mha
ensobinat (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.178)
ensobornar ensobornar (Escrig:
Dicc. 1887)
ensofr ensofrat, ensofr...: azufrado,
da (Escrig: Dicc.1851)
ensofr lluquet... cot ensofrat, esca
de cardet, ... ensofr (Escrig: Dicc.
1887)
ensofranat ni salut /... y el ingent
ensofranat (Coloqui nou de Chusep el
ensofrar de sofre, del llet sulphur:
per enofrar (Roig: Espill, 1460)
ensomi, ensmit ensomi:... por el
suceso o especies que en sueos se
representan en la imaginacin; por la
brevedad y ligereza con que cualquier
cosa fenece y pasa, y por cosa fantstica
y sin fundamento (Escrig: Dicc.1851)
ensomia qui te fam ensomia rollos
(Mayans: Refrans, 1787)
ensomi tot as era dormint, que

ensomi (Coloqui del escol y la
viuda. s. XVIII)
ensomia el que te fam ensomia rollos
ensomi els teus abres, la collita
ensomi (Pont, J. B: Terra dhorta,
1907, p.16)
ensomi una cosa ensomi (Peris: La
ensomia ensomia en ilusions (Gayano
16)
ensomia tensomia (Peris Igual, J.: El
5)
ensoma ensoma en una correguda de
bous (Aznar Pellicer, J.: El misteri de
ensomia ensomia Alacant... (Llibret
16)
ensomia, ansomia ansomia el tio
Chuano... (Llibret Foguera Alfonso el
ensomiant dormir inquiet, ensomiant
mil blasfemies (Mulet: Poesies a
Maciana, c. 1640)
ensomiant ni ensomiant (Bib. Nac.
Conv. entre Saro Perrengue, 1823, p. 7)
ensomiant y els dos pastors notaren
que estava ensomiant (El Chorlit, 13
febrer 1841)
ensomiant ensoman(t) que estava
entre lleons (Canyisaes, Monver,
1909, p. 111)
ensomiant ensomiant despert (Meli,
Felip: Encara queda sol, 1931, p.35)
ensomiant ensomiant fort (Herrero,
ensomiaor es un ensomiaor (Perl,
1135
cast.
ensoar;
cat.
ensomiar
somniejar: hava de ells qui ensomiava
(...) tota plorosa ensomiant (3 part dels
ensomiar Lle, tu ensomes .-No
ensome; ben despert / estic (Coloqui
ensomiar qui te fam, ensomia en
rollos (Galiana, Ll.: Ms. Refrans
ensomiar ensomiar (Ros, Carlos:
Dicc. 1764, p.278)
ensomiar me pose a ensomiar fort
1917, p.3)
ensomiat haur ensomiat (Colom:
Cuatre comics docasi, Valencia, 1873,
p. 25)
ensomiat est fart de ensomiar (BN,
Ms. 3905, Coloqui del tio Pelut, 1801, f.
36)
ensomiat un somit que he ensomiat
ensomiava de nit ensomiaba (sic) (B.
ensomie, ansomie estic despert u
ansomie (Alapont: Chila u el sant per
comproms, 1860)
ensome pareix que ensome (Peris
ensome yo no ensome may despert
ensomiem desperts tamb ensomiem
p.19)
ensomien dos dies que ensomien
ensomes t ensomes (Serneguet,
ensominat ensominat, sent que diuen
ensomis lo que ensomis (Blay

Arbuxec, G.: Serm de la Conquista,
1666, p. 52)
ensmit cat. somni: pera despertar
dels meus ensmits (La Donsayna,
1845, p. 120)
ensmit deixat de cuentos y ensmits
(El Mole, 2 / 11 / 1863, p.4)
ensmit eixe ensmit (El tio Cavila,
ensmit Vols que te conte un
ensmit? (Lladr: El titot, 1876, p. 8)
ensmit Cap de Deu quins ensomits!
ensmit es ensmit (Roig y Civera:
ensmit menrecorde com dun
ensmit (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.234)
ensmit, ansmit y omplin el nima
de ansmits (El Amic del Poble,
ensmit clar es, pero un ensmit, qu
vols! (H. Corts, M.: Fora baix!, 2
ed., 1900, p.11)
ensmit ensmit: ensueo (Gadea:
Voc. 1909)
ensmit com un mal ensmit
(Cebrin Mezquita, Lluis: Pensat y Fet,
1913)
ensmit hui, ofuscats per teores / que
son ensmits no ms (Genovs: A St.
Vicent Ferrer, 1916)
ensmit un ensmit que... un ensmit
llarc (El To Cuc, 141, Alacant, 1917,
p.3)
ensmit les muses, lensmit de
poetes (Marco Rivas: La tasa dels
hous, 1918, p.17)
ensmit de sopte com despertant dun
ensmit (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.10)
1136
ensmit a llevarli tal veg els seus

ensmits (Peris: El dolor de fer be,
1921, p. 18)
ensmit Vinga, cntam el ensmit
(Torre: La Llangosta, estren en
ensmit lo del ensmit Che, qu nit
pas! (Meli: Al pas del Nasareno,
1928, p.17)
ensmit Yo novio? Ni en ensmit
(Barchino: Tot lo que relluix, 1931, p.
12)
ensmit Cm seguixen els seus
ensmits imposibles? (Salls Rocabert:
Els castigaors, 1931, p.8)
ensmit el ensmit del bon alicant
(Irles, Eduart: Llibret Foguera Santa
Creu, Alacant, 1934)
ensmit, ansmit nit de ansmit
Alacant, 1952)
ensmit ensmit dun foguerer
(Solves, J.: Poesa, en Llibret Foguera
ensordix ensordix a tots (Gadea:
Tipos, 1908, p. 71)
ensucr te molt oli, est ensucr
ensucrar -1doc.(?): lo segn, per lo
ensucrat (BUV. Morl: Ms. 666. c.
1649)
ensucrar ensucrar el melonar (Urios,
1929, p. 6)
entabacar entabacar: formar la
cubierta de un edificio o sea la parte
interior del techo sobre que apoyan las
tejas. Suelen ser de ladrillos, caas o
maderas... (Escrig: Dicc.1851)
ent, entederivat del llet ens, entis.
Terme filosfic referent a lo que eixistix
real o virtualment: cat. ens: que el pet

no es ent de rah,/ sinos un ent molt
real (Mulet: Tratat del pet, dc. XX,
c.1650)
ente tindrn vergonya de menchar
dun ente quen vida ha menchat a
espenses de molts babieques (El Bou
solt, 1877, p.194)
ent, ente ent: ente (Escrig:
Dicc.1851)
entabacat entabacat: cielo raso (Ros,
entabacat per fora el entabacat
entabacac,
valenci...
entabacat
espacio entre las vigas de las dbiles
cubiertas de las casas... equivalent a
artesonado
(DECLLC,
en
text
dAlmela y Vives, 8, p.174)
entabuixar que el ve casi a
entabuixar (Mulet: Tratat del pet, dc.
XVII, c.1650)
entabuixar entabuixar: embotar, por
comer, tufo del carbn, olor... (Ros:
Dicc. 1764, p. 280)
entabuixar a Macasar, no entabuixa
1877)
entabuixar entabuixar: llenar la
cabeza de algn vapor, desvanecerse
entabuixar desentabuysar el cap
entabujar perque a Adam lo entabuj
(Serres, M.: en Luces de aurora, 1665,
p. 374)
entafanat dtim ducts; del llet
antiphonarium, orige pardic de
tafanari y entafanat; o del it. tafano
(tabe). per unflarse les anques dels
burros a picotaes. En leixemple pareix
aludir a tndrer cul gros, o dur alguna
1137
varietat de roba quel unflava: notari /

de estos de capa arrastrant, / peluqu ab
sac de barsella / y el cul entafanat
(Coloqui nou, en que es declara lo
1743)
entalecar qui sadorm cuant deu segar
/ plorar al entalecar (Aforismes rurals,
1850, p. 32)
entalecat entalecat (Escrig: Dicc.
1887)
-1 doc. entalla (March,
entalla
Jacme: Dicc. 1372)
entallada:
entall cat. y cast.
entallat, entall (Escrig: Dicc.1887)
entall lamericana entall / per
baix... (Fe Castell, V.: Els fantasmes
del solar, 1907, p.10)
entanimentres
en
entanimentres
Valencia (DCECH, 4, p.71)
entant del llet in tantu: a un temps
alegrantse plora y... si entant (Milacre
del teberner, 1858, p.10)
entapisar entapiat de cinch draps
f.33)
entapisar se entapisa de cortines (Ms.
entapusar entapuat: embozar, por
cubrir el rostro hasta los ojos (Escrig:
Dicc.1851)
entapusat un cap tot entapusat
entapusat en la manta entapusat
p.28)
entapusat tot entapusat en aquella
capa (Gadea: Ms. Tipos despardenya,
c. 1890)
entaranyinat parlant del temps nbol
torments o mig entaranyinat

entarimar,
entarimat
entarimat
entarimat entarimar, entarimat...
Alacant, 1930)
entarimat damunt del entarimat
(Llibret Foguera Espoz y Mina,
Alacant, 1930)
entarimat damunt dun entarimat fet
de caixons, Aurora (Sendn, A.:
entarquimar entarquimar (Escrig:
Dicc. 1851)
entarquim corrupci poltica, asunt
inmoral, etc.: aquells escndalos... en
aquella entarquim poltica (El Mole,
1870)
entarquimat derivat del sust. val.
tarquim. Traslaticiament aludix a foscor
moral, empantanats de treball y trellat,
etc.: tan embrollats y entarquimats
estem (El Mole, 1870)
entarrosat fart de figuetes de tarrs, /
quel hava entarrosat (Roman nou...
cert quidam, sobre un porch, 1752)
entarrosat eixemple datra ed. del
coloqui del porc: figuetes de tarrs, /
que ell havia entarrosat (Del servici del
porc, c. 1795)
entaula cm se planten fabes...
sentaula el camp (Soler, J.: Els
entaulaet un entaulaet en escala pera
puchar (G. Capilla, J.: Un cacique a
entaulaora, entauladora hasta bancs
de pelar fulla, / corbelles, llegons,
destrals,/
entauladores
y relles
entaulaora sentats damunt de una
entaulaora (Baldov: El virgo, 1845, p.
1138
9)
entaulaora entaulahora: tabla que
puesta de plano y tirada por caballeras,
sirven para allanar la tierra ya
sembrada (Escrig: Dicc.1887)
entaular -1 d.: entaular (Pou:
entaular pleit y qued el pleit entaulat
1776)
escomensar
relaci,
entaular
conversaci,
amistat:
animaes
conversacions que entaulen alguns
espectaors (El pare Mulet, 1877, p.21)
entaulat escenari pera actes y
espectculs, fet de fusta, ferros, etc.: no
fan los entaulats (2 part , Rahonament
de Rull de Payporta, c.1802)
entaulat entaulat: tablado... pavimento
del teatro donde se representa (Escrig:
Dicc. 1887)
entaulat tocava en lentaulat... entaulat
de la msica (Bodra: Festes de carrer,
1906, pp. 12, 46)
entaulat pera espectculs fallers mes
tart, construiren ya entaulats pera ...
(Martnez Aloy: Orige de les falles,
1914)
entaulat la reina del entaulat (Soler,
entec, entecada entecada y ulls de
gat (Matraca de un mosot, s. XVIII)
entecar maten, entequen... tot entecat,
per lo pecat (Roig: Espill, 1460)
entecat tndrer mal aspecte, patir
enfermetat; del llet hecticum, tsic:
es vindr molt a entecar, / crianse
groga y perduda, / pareixent un gos
unflat (BNM, Coloqui... un llaurador
li declara son amor a una Dama, c.1750)
entecat entecat y ple de hipocondries
entecat els pixavins son poquets, / tots

estn grocs, entecats (Coloqui nou del
ros alas, 1823)
entecat entecat: enfermizo (Escrig:
Dicc. 1887)
entelats los ulls tinc entelats
entema cast. mana, odio; cat.
malvolena: home, molta entema tens /
als
verdades
nacionals
(Segn
y Patatorta, 1823)
entema entema: aversin (Escrig:
Dicc. 1887)
entema no has mamprs mala entema
(Arnal: Lagelo del colomet, 1877, p. 9)
entems entems: rencoroso (Escrig:
Dicc. 1887)
entena entena o pica de vint pams
(Ord. custodia de la costa del R. de
Valencia, 1673)
entndrer entndrer, entndrerse, a
mon entndrer, no poder entndrerse...
(Escrig: Dicc.1887)
entndrer, antndrer perque com
ells, se antenen (Martnez Ruiz, A.:
entndrer, antndrer en valenci
modern tenim aubertures vocliques en
antius verps dinicial e tona: no mos
antenem (El Tio Cuc, n 72, Alacant,
1916)
entendreu as es no entendreu (2
part Coloqui de Tito y Sento, 1789, p. 6)
enteniment vocable clsic, equival a
trellat, jui, serenitat: Yo no se esta
chiqueta meua en qu pensa! Si
tinguera enteniment! (Sireno, D.: El
enteniment ...tinc que matarlo! .Aix may! Enteniment! (Tadeo, F.:
1139
del
llet
ante-pectus:
entepit
entepit..., en lo carrer de Sent Arss fa
ya dos semanes, sha plantat un
parapeto que... contribuix a fer
dificults per all el trnsit dels
carruaches (...) lentepit de la finestra
(El Bou solt, 1877, pp.191, 242)
enter cat. assabentada: enterat,
enter (Escrig: Dicc. 1851)
enter t deus estar enter (Bada y
f. 14)
enter t ya estaves enter de quet
vola (Merelo, J.: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 13)
enter estic enter de lo danit (Puig
enteraes ya esteu enteraes (Marco
enteraes estem ben enteraes (Peris
enterat, anterat Sangonera, ya estar
vost anterat que estem en huelga... els
que no huelguen (El Tio Cuc, n 87,
Alacant, 1916)
enterat enterat dels corrococos...
(Snchez, A.: La bolangera, Castell,
1931, p. 114)
-1 doc.: enterc (March,
enterc
Jacme: Dicc. 1372)
enterca l enterch ebraych... mullers...
enterques... la vella enterca (Roig:
Espill, 1460)
enterca enterca... ropa blanca que se
puso mucho almidn... (Ros: Dicc.
1764, p. 92)
enterca estigu Eufracieta enterca, y
forta... (Galiana: Rond. 1768, p. 54)
enterea -andaluso y catal enteresa:
enterea: entereza (Escrig: Dicc.1851)
enterea serenitat y enterea (Balader:
enterea enterea, quaixina se pert un

home (Ovara, J.: Dimats 13!, 1877, p.
16)
enterea en la formalitat y enterea
enterea dignitat y enterea (Caps y
enterea la enterea, puix, que
demostraren (Gadea: Tipos, 1908, p.
356)
enterea en enterea (Vidal: La
30)
enterea demostrar ms enterea (BV,
enterea enterea (Fullana, Lluis: Ort.
enterneixedor un enterneixedor...
abrs (Moliner: Ciutadans, odieu la
guerra!, 1936, p. 29)
enterneixer enterneixcut, enterneixent,
enterneixer... (Escrig: Dicc.1851)
enterniment enterneixer, enterniment,
enternir, enternit... (Escrig: Dicc. 1887)
enternir algn regal pera enternir al
sinyor (Peris: Terres malahdes, 1919,
p. 33)
enternix all conmou y enternix
(Palanca: La festa del Corpus, 1888)
enternix Pobreta. Senternix (Mart,
entesos versats... entesos, aprenents
(Matraca dHorta, Imp. Viuda de
Laborda, 1802)
entima derivat del llet intmare. Per el
1500, entima era la notificaci dun
agrvit, reclamaci feta pblica, etc.:
presentreli ses entimes y pretets per la
convocaci feta fora lo Regne de les
corts de Mono (ACV, ms. Llibre
dAntiquitats, 4 de maig 1528)
entima del dot que diu ser gran, / fan
1140
sos enredros y entimes (Ros, Carlos:

Carnistoltes, 1733)
entima en el sigle XIX nhia un
cmbit
semantic, significant tamb
dotoreris y cuentos del vehinat:
enredros y entimes (Ensisam, 1891,
p.294)
entimar entimar: intimar (Escrig:
Dicc.1851)
entina roques submarines en algues.
La 1 doc. dentina apareix com a
diminutiu en lestudi de la Comisin
Hidrogrfica (a. 1876), aludint al Baix
de la Entineta en aiges de Benidorm.
Situ front a la punta del Castell a uns
45 metros dins la mar, asoles te 50 60
centmetros de fondo. Atres paregudes
son Les Entinetes dAmors, com diuen
en Santa Pola, front a la placha del
Pinet.
entintar -1 doc.: entintar (Escrig:
Dicc. 1851)
entitarse ferse el tito, ferse el valent.
Heu dem cuan yo era chiquet:
espayet, no tentites quet trenque els
nasos!.
entofiaes en les calses ben calaes... y
aixina, ben entofiaes (Llibret Foguera
dOr, Alacant, 1933)
entoixaven que me sentoixaben (sic)
fulles dandivia (Escalante: El chiquet
del milacre, 1878)
entoixarse entoixarse, lo mateix que
antoixarse (Escrig: Dicc. 1851)
entoixarse, antoixarse me sentoixa
un garrof (BNM, Ms. Escalante: Un
grapaet y prou, 6 de giner 1868)
entoixos no, filla; si no em pose trist;
sern entoixos teus (Llobat Ferrer,R.:
entold lapcop entold, junt a
entoldat, heu don Escrig (Dicc. 1851),

manteninse la slaba final per
castellanisme en atres autors: a les cinc
sen an / en la fala entoldada (3r.
Albudeca, c.1802)
entoldar ficar toldos en els carrers:
que entoldasen los carrers (BRAH,
entoldat el barr pera sostindre les
veles y entoldats (Escrig: Dicc. 1851,
p. 117)
entonat ben arreglat a la moda, siga en
el monyo, vestit, etc.: ...moda
rigurosa,/ el anar afaytadets, llepadets,
plenets de color,/ risadets, entonadets, /
gastant ya ms en agulles, / en polvos,
floquets... / que les dones (El So
entonellar entonellar: introducir algo
en toneles (Escrig: Dicc. 1887)
entonses en torn al 1600 (per
eixemple, en el Ms. del Loreto de
Muchamel), es sustituix larcaic adv.
llavors per entonses, pera trencar
lanfibologa en el sust. llavor (grafa
culta llabor, en billabial etimolgica).
Ladv. entonses era derivat del llet
vulgar *intunce, de in (en) y el llet
arcaic *tunce, perol cult tunc era usat
asobint com si fora valenci e intercalat
en paraules valencians: (en)tunch
procurador del... (Archiu Mun. Vila
Joyosa. Censal Magnnim, 15 agost
1448). El valenci del 1600, idioma viu
y lliure, amaitinava italianismes,
galicismes y castellanismes, sempre que
li donaren ms riquea y claritat
semntica: y entonses se acostum
(Manuscrit del Loreto de Muchamel,
1637, f. 173)
1141
entonses cat. aleshores: li don

entonses (Clavero de Falces: Fiestas a
San Juan de Mata, 1669, p. 484)
entonses entonses predic (Ms. del
Loreto de Muchamel, 20 de maig 1669)
entonses y, entonces, lo dit (A. M.
Elda. Procs contra Pere Morant, 1690)
entonces y si ell quedava en be, /
poguera en lora marchar / a la Cort, hon
habitava / lo Rey entonces reynant
entonses entonces, responent, digu
(Torres, Lluis: Evangelis valencians
dOxford, 1730)
entonses tengut per entonses (Mas, L.
entonses atra volta, que entonces ser
mes (Galiana, Ll.: Rondalla, 1768, p.
47)
entonses entonses. No que el cas es...
entonses ... o de rabosa que entonses
mos feren (El Mole, 1841, p. 222)
entonses entonces, lo millor es ...
entonses Qu vol vost entonses?
(Liern: La flor del cam del Grau, 1862,
21)
entonses entonses as qus?
(Vives, R.: Entre amics no cal, 1877, p.
21)
entonses entonses, aix ya es atra
cosa (El To Gabia, Novelda, 7-11884) entonses entonses ning me
visita (Sansano: Una sublevaci en
Jauja, Elig, 1896)
entonses perque entonses treballa ell
(Semanari El Cullerot. Alacant, maig
1898)
ixquera
sanc.
Desde
entonses
entonses... (Pastor, V: Un meche,
Alacant, 1905, p. 25)

entonses y entonses, tots els pardals...
1907, p. 11)
entonses entonses ya heu pagareu
1911, p. 14)
entonses entonses, vost no aprofita
entonses entonses no diga ms (El
entonses entonses, pronte li donara
el... (Herrero, J.: En temps de la
entonses Entonses, no dus ms roba
que ...? (Lanzuela: La Templ, 1933,
p.22)
entonses qu fares entonses?
p. 8)
entonses en aquell entonses (Valls:
entonses els chicons dentonses
1952)
entorchat uniformes y entorchats, /
creus a porrillo... (La Donsayna, 1845,
p. 153)
entorchat els galons, els entorchats
p.164)
entorilar ya estaven entorilats (BSM,
septembre 1831)
entorn del llet tardiu in torno, al
derredor: cat. al voltant, construcci
duta per la prostituci floralista del
sigle XIX: e entorn de... (Canals,
Antoni: Scipi e Anibal, c.1395)
entorn, en torn la Reyna ab tots los
stats, a peu entram dins un gran pati, tot
en torn emparamentat de draps
1142

entorn, al a tres parts de aquell al
entorn (Inv. del Palau Real de Valencia
a la mort de la Reyna Maria, 1458)
entorn feren process entorn de la
Seu, tocant totes les campanes (ACV,
ms. Llibre dAntiquitats, 20 dagost
1492)
entorn e de totes les regions entorn...
Valencia, 1495)
entorn entorn de la trona (Pere,
1510)
entorn herba fresca es entorn la
fontana (Llull: Blanquerna, traduit al
valenci, 1521)
entorn, al cat. al voltant: anar al
entorn: circuncurrere (Thesaurus,
Valencia, 1575)
entorn lo que est entorn de les
costelles (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
entorn ac en torn de vostra festa
(Orta, M.: Fiestas reliquia S. Vicent,
1600, p. 43)
entorn sab de llosa nos pot fer quinze
lleges al entorn de Valencia (Ginart,
1608, p.204)
entorn tocarli... en torn de les
matadures (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
entorn entorn: alrededor (Ros,
Carlos: Prctica de Orthographia, 1732,
p. 66)
entorn com els polls / que entorn de la
lloca van (Coloqui nou del ros alas,
1823)
entorn en torn: alrededor (Escrig:
Dicc. 1887)
entorn si hia al seu entorn (Alberola:

entorn viuen per les cases del entorn
juliol 1936)
entorn finestra o porta mig tanc:
aplega a la porta de Michafiga que
estaba entorn (El Mole, 2 / 11/ 1863)
entornarse anarsen o tornar a un
puesto:
mentorne
a
Morvedre
despusdem: Pilar: Qu tentornes? .Tomaset: S, mentorne .-Pilar (Y ser
caps danarsen) (H. Corts, M.: Fora
baix!, 2 ed., 1900, p.12)
entorne yo mentorne al caf (Vidal
entornen se entornen ya a casa
pasmats... (Relaci entre Sento y
entornet que no agranen de mat, /...
que quant fan los entornets, / no pleguen
la cals dall (Paper curis, pera
entornet entornet: fris o senefa de
color diferent, que es pinta en la part
baixa de les parets emblanquinaes; voc.
valenci; cast. rodapi (DCVB)
entornet entornet: rodapi o friso
(Escrig: Dicc.1851)
entornet demblanquinar... casoleta en
un pinsellet chicotet (...) acaba eixos
entornets, / psat a fer la ralleta /
mentres fregue els taulellets (J. Marn,
F.: La vespra de Sen Miquel, 1892, p.2)
entorpn el tranva... entorpn la
circulasi (Llibret Foguera Benalua,
entorpix entorpix les operacions (El
Mole, agost 1837, p. 5)
entorpix lo que entorpix... (El Mole,
1837, p.46)
entorpix sempre entorpix la marcha
1143
entortar entortar, valencianisme

(DCVB)
entortar deixar tort a alg: qui la
entorta se la emporta (Mart Gadea:
Tipos,apndix, 1908, p.44)
entortat asunt que no aplega a bon
terme y sha entortat (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 178)
entortill la columna... entortill
1914, p.15)
entortillar entortillar, entortillat...
entortillat rodada de un polit y
entortillat riu (Ballester, J. Batiste:
entortillat hava un llibrell en aygua, /
y uns canons entortillats, / u dells eixa
de dins / laigua, que bulla a galls
entortillat, antortillar Che, no es
sego! Tantortille (Campos Marte, J.:
El salonet de les flors, 1890, p.29)
entortillat engreits y entortillats
14)
entortillat ni dret ni entortillat (El
entr cast. y cat. entrada ha fet una
entr trunfal (El Gafarr, 9 de giner de
1841)
entr entr: entrada (Escrig: Dicc.
1851)
entr la entr de la cuina (G. Capilla:
Una nugol destiu, 1851, p. 5)
entr: porta de entr (Palanca, F.:
entr entr de la cova (Bellver, Blay:
entr entr del cami vell (Escalante:
entr dins de la entr (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 133)

entr demane la entr (Martnez
233)
entr necesite una entr (Mills: El
cercadit de Doloretes, 1916, p. 20)
entr entr molt reserv (anunci en
Cuento del Dumenche, Valencia, 1918)
entr Tens entr? (Meli, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 5)
entr
duna
tollinera
entr
1924, p. 3)
entr a la entr de Alacant (El Tio
entr porta dentr (Juan, J. M:
Chfer, al novetats!, 1925, p. 1)
entr cast. y cat. entrada: porta
dentr (Llobat Ferrer,R.: En lo suor de
entr la porta dentr (Serrano, M.:
entr a vore la entr dels carros
entr li dona la entr (Hernndez,
entr mos negareu la entr (Sendin
entr tamb en la entr y en la retreta
p. 9)
entr la entr del bras llarc, de la
placha (Ferrer: A la vora del riu Serpis,
Ganda, 1932, p. 23)
entr al foro porta dentr (Lanzuela,
entr li negues la entr (Beltrn, E.:
entr pati dentr (Moliner Valls, A.:
entr indica lentr dels obrers
1144

guerra!, 1936, p. 10)
entr a la entr... (Llibret Foguera
Calvo Sotelo, Alacant, 1952)
entr a lentr en Benala... (Llibret
entraes les entraes ha comprat (G.
entraes entraes... aigua de sib y
horchata de chufes (El Bou Solt, 1877,
p. 93)
entraes els preus de... les entraes (El
entraes Hian cinc entraes y un palco
(Colom: El benefisi de Mora, 1881, p. 7)
entraes men anat a comprar cuatre
entraes (Corts: Fora baix!, 2 ed.,
1900, p.13)
entraes entraes y eixides (Peris
entraes ...les entraes Com son els
bous? (Soto Lluch, M.: Als bous de
entraes he vist agotarse les entraes
entraes palco en 6 entraes (Sendin
17)
entraes les niques entraes al barrac
(Puig Espert: Pantomima, 1928, p.5)
entraes a comprar les entraes (Valls:
El to de sa neboda. Alcoy, 1933, p. 8)
que, adems
entraeta diminutiu
dentr chicoteta, aludix a temes festius:
entraeta dels bous, entraeta de la fila
Templaris, etc.: les entraetes dels
bous (El Bou solt, 1877, p.151)
entrambes de entrambes parts
(Archiu Mun. Benasal, Llibre de visures
de Benasal, 1763)
entramsos danses... entramesos que
ennobliren la festa (Martorell: Tirant,
c. 1460)
entramp ms entramp (Liern: La
entranyes en les entranyes de sa mare
ntraten ntraten com una fona
1873, p. 31)
entrecambiar entrecambiar (Llexic
valenci de Jaume dArag, c. 1400)
entredit entredit per qualsevol (ACA.
-enredrar,
enganyar,
entranfullar
furtar: mos pares... anar a la fira de
Molvedre / a vendre y entranfullar
Chuanet..., ed.1852, p.2)
entranyes del llet interanea: eixa
dona... sense entranyes (Aznar Pellicer,
J.: Lhora tonta, 1929, p.12)
entravesar entravesat les paraules en
lo gallet (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.59)
entrecam y la faldeta entrecam
p.13)
entrecamat entrecamat (Escrig: Dicc.
1851)
entrecames entrecames: entrepiernas
(Escrig: Dicc.1851,1887)
entrecavar entrecavar los sembrats
entrecavar que entrecaben (sic) y que
llauren (Coloqui de les inumerables
entrecavar entrecavaren el blat, / les
fabes estn regaes... y els cardets
(BNM,
Ms.14480,
Merelo
y
1864, f.20)
entrecavar Mara la chiriva / sen
anava a entrecavar (Gadea: Ensisam de
1145

entrecavar entrecavar el forment
1902, p.16)
entrecuix del llet intercoxiu. En 1851
pareix que era arcaisme, al no
arreplegar la veu el dicc. dEscrig: tela
del meu entrecuix, / lleterola... (Ros,
entredents parlar baixet y sinse que
santenga lo ques diu: prengu el
coloqui el ms docte; / que es un dotor
de sec, / y relat entre dents / lo que
pogu del romans (Romans... en que es
c.1730)
entredents -entredents- No sern tots
dixa opini (Llobat Ferrer: Ho ha fet
el fill del alcalde?,a. 1931, p.11)
entreds entreds: tira bordada... para
coserse a dos telas (Escrig: Dicc. 1887)
entreds y este entreds, / qut
pareix? (Morell: El Palleter, 1908, p.8)
entreds vaig en sinages......li
copien les puntilles?...ser lentreds
(De dalt a baix, da dels Inosents de
1920, p.16)
entrega ... y entrega (Mercader: V. de
f. Pere Esteve de Denia, 1677, p. 80)
entreguart -1 doc.: entreguart
entreguarts entreguarts, entre fusters:
codales (Escrig: Dicc.185)
entrells cast. entre ellos: la puga
determinar entrells (Instructions perals
1566)
entrells y per platicar entrells
(Timoneda:
Misteri
del
Castell
dEmaus, 1569, v. 31)
de
entremans
entremans

y..., 1810)
entrementres entrementres que yo
vixca (Balader: Les beseroles, 1874, p.
24)
entrems la paraula teatral entrems...
val tant com obra dramtica, burlesca,
cmica (...) En 7 de mars de 1415 el
Consell de la Ciutat man pagar 30
florins a Mosn Joan Sist per trobar e
ordenar les cobles e cantineles que
cantaren en los entremesos de...
(Nostre Teatro, 4 de setembre 1921,
p.1)
entrems com la Infanta veu tal
entrams... (Martorell: Tirant, c.1460)
entrems aquella nit... vent lentrems
de sa muller / en... (Roig: Espill, 1460)
entrems tot ass es un entrems
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
entrems em pareix un entrems
1650)
balls
y
entrems,
entremesos
entremesos (Gadea: Ensisam, 1891,
p.153)
entremesclar -1 doc.: entremesclar
entremesclat era persona de gentil
disposisi ya casi ms blanch que
entremesclat (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 9 octubre 1615, f. 232)
entremig en este entremig /
previndrem pera un atre any (Coloqui
entremse entremse dins la barraca
(Miralles: Entre un peixcaor y..., 1918,
p.5)
entren cast. y cat. entrenada: men
vaig tranquila, perque men vaig
entren (Virosque: La salvasi de la
casa, 1921, p.13)
1146
entrenaor filla del entrenaor (Palau y

entrenaor esparring vol dir entrenaor
(Sendin, A.: Grogui!, 1931, p. 4)
entrenarse ara anem a entrenarse un
rato (Sandin: Grogui!, 1931, p. 6)
entrep se partixen lentrep... a poc
dacabarse
lentrep
sadormirn
(Vicent Alfonso: El Trull, 1929, p. 24)
entrep, entrepanet entrepanet en
tomateta (Angeles, Pepe: Guerra als
cabuts, 1924, p. 17)
entreparegut dona dos variants:
entreparegut, entrepareixcut (Escrig:
Dicc. 1851)
entreps cat. entresolat: del entreps
que habita Pepica (Meli, F.: Eixos
caseros!, 1923, p.5)
entrepolat entrepolat, en lo Reyne de
Valencia, terme municipal dins datre
(DECLLC)
si
alguna
veg
entrestrixc
mentrestrixc (Meli, F.: Tots a Nova
York, 1921, p.8)
entresuar entresuar, entresuor...
(Escrig: Dicc.1851)
entresuat tot estava entresuat
y
aseguren
males
entresuelet
llenges... que el agelo Robustiano li
ha posat entresuelet a la cupletista
Flora (Peris Celda, J.: Arrs en fesols y
naps, 1921, p.4)
entresuelo dels entresuelos y archiu
entresuelo porta de uns entresuelos
Valencia, juny 1661)
entresuelo el notari en lo entresuelo
el Micalet, 1802)
entresuelo y un pixav de Notari, / que

en lentresuelo es trob (Coloqui nou
del ros alas, 1823)
entresuelo un entresuelo, per supost
22)
entresuelo entresuelo (Escalante: Les
chiques del entresuelo, 1877)
entresuelo retirat que viu en fosc
entresuelo (El Amic del Poble,
entresuelo en el entresuelo, ques ahon
saps que (Puchol, V.L.: U que te
por, 1921, p.8)
entresuelo viu en el meu pati... en
eixe. En el entresuelo (Navarro Borrs:
Es de vost eixe goset?, 1921, p.11)
entresuelo els del entresuelo (J. G.,
entresuelo al entresuelo (El Tio Cuc,
2 ep., n 58 Alacant, 1924, p.3)
entresuelo el entresuelo esquerra
(BV. Ms. 649, Les Almejes, c. 1930)
entresuhues si en cabador et cases / no
te entresuhues / not faltar en ta vida /
fam y blaures (Consell de una mare a
una
filla
sobre
pendre
estat,
entresull entresull y groga (El Pare
Mulet, 1877, p. 50)
entresullat:
cado,
entresullat
desfallecido macilento de ojos o con
ojeras por causa de un accidente,
hambre o pesar (Escrig: Dicc.1887)
entresuor de estes entresuors... vingu
a costipar (Coloqui nou del poticari,
s.XVIII, v. 129)
entretengut coloqui entretengut
(Ros: Coloqui entretengut... dances del
Corpus, 1734)
entretengut eixa embaucaora de
modista lha entretengut (H. Corts,
1147
M.: Fora baix!, 2 ed., 1900, p.11)

entretengut entretengut en la panera
entretindre se haguera proporcionat
pera entretindre (El pardal Sis, 1797)
entretindre entretindre al tio
(Cambiar destat, choguet valenci,
entretndreles entretndreles (Baidal
Llos: Amor torna, Castell, 1917, p. 6)
entretindrem pera entretindrem
entretndrer entretndrer: entretener
entretennmel Estar entretennmel
eixa deshonr? (Angeles, P.: Al
entretndrer, antretndrer no se
antretinga en romansos (El Tio Cuc, n
105, Alacant, 1916)
entretndret a entretndret as vinc (J.
Garca: El 095, 1931, p.5)
-cat. entreveient, cast.
entreveent
entreviendo: entreveent les consecuensies
p.2)
entreverar:
mezclar,
entreverar
introducir, entremeter una cosa en la
otra... (Escrig: Dicc.1851)
entreverat tim ducts, del llet
*intervariatu; de diferents colors sinse
aplegar a mesclarse del tot; per traslaci
semntica, persones dorige distint o
mesclat: si son del cor de Pars, / o
milors entreverats (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
entreverat del llet intervariatu . Algo
mesclat de diferents colors: frut
entreverat, sinse madurar encara, que
mant el color mig roget y mig vert:
piment entreverat, carn entrever,
cansal entrever en magre; entreverat
de llenges o mescla de paraules de

distints idiomes, etc.: entreverat de
valenci
y
castell...
(Coloqui
trilinge... entreverat de valenci y
castell, y uns cantonets en llet...,
Valencia, 1809)
voces
valencianas...
entreverat
entreverat: entre verde y colorado,
hablando de los pimientos (Salv, V.:
Comp. de Gramtica castellana,
apndice, 1838)
entreverat versos entreverats (El
Mole, 1840, p. 58)
entreverat en tomateta y piment
entreverat (Llombart: La sombra de
entreverat a un goset entreverat de
galgo y de most (El Tio Cuc, 2 ep.,
n 53, Alacant, 1924, p.3)
entreves me sentreves en la gola
p.31)
entrevill dorige confs: entrevill
(DECLLC, 3, p. 403, en text valenci
del 1510)
entrevill -del llet *interviclu: tel
greixoset en nyervis y glanduletes que
cubrix
els
budells:
entrevill:
mesenterio (Escrig: Dicc.1851)
entrevill diu el conill: a m nom
matarn, perque no tinc entrevill
entrevillat al dirli este requiebro, /
relluent y entrevillat (Ros, Carlos:
entrevindre entrevindran los doctors
entrevndrer entrevndrer: intervenir;
lo mismo que intervndrer (Escrig:
Dicc.1887)
entribajoc com estava entribajoch
1148
(Galiana: Rond. de rond., 1768, p. 38)

entricalat ll estava entricalat de una
burra (Rahonament de Carnistoltes, 1854)
entrimentes entrimentes farem un
sigarret (Bernat: Un ensayo fet en
regla, 1845)
entrimentes,
adv.:
entrimentes
mientras (Escrig: Dicc. 1887)
entripat y en tres des mel va tornar
entripat (Ros, C.: Paper gracis,
entripat entripat (Escrig: Dicc. 1851)
entripat crec questic entripat. Els
budells enredrats (En temps de la
entronar cat. entronitzar: que em
ampare / ans que lo Fiscal se entrone
(Cucarella, J.: en Luzes de Aurora,
1665, p.378)
entronar ahon son entronats (Mas, L.
V.: Serm cof. St. Vicent, 1755, p. 1)
entropesa se entropea (Villena,
entropesar no entropear (Ferrer,
St.Vicent: Quaresma, 1413)
entropesar entropear, entrops...,
principis del XV, paraules asoles
arrailaes en valenci... contribuci
dherencia mosrap? (Corominas:
DECLLC, 3, p.404)
entropesar -1 doc. no entropear
(St. Vicent: Quaresma, c. 1400)
entropesat hava entropeat (Gadea:
entropese sempre quentropese en
dones... (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,
1928, p.14)
sabates
noves
y
entropeses
entropeses (Galiana, Ll.: Refrans
entropeses a cada pas entropeses
(Coloqui de Vintungles, 1795)
pegant
bacs
y
entropesons
entropesns (Salvador, Carles: Un
entropesons fugint dels entropesons
Alacant, 1944)
entrullar pera el ric el most entrulla
(El Tabalet, 1847, p. 150)
entumit del llet intumescere, unflarse,
pdrer el moviment, etc.: en un instant
desfarn / lescrament que sha entumit
(Paper pera contrafer... any 1741)
entusiasm cast. y cat. entusiasmada:
Entusiasm. Pero te molt de... (Matal
6)
entusiasm hui est entusiasm
8)
entusiasme, entusiasmo del grec-llet
enthusiasmus;
les
primeres
documentacions deste sust. duen grafa
prou lletinis: este si que es
enthusiasmo (sic) / lo que hui duch
entremans (Ros, C.: Romans..., en ques
1738, p.1)
entusiasme enthusiasms (Paper...
pera passar lo temps de les Carnistoltes,
any 1742) En cat. segons Corominas,
no apareix dasta 1803.
entusiasme es bon entusiasme (2
part de lo que solen pasar els homens,
c.1745)
entusiaste cast. y cat. entusiasta:
dun autor entusiaste del treball (Roig
y Civera, A.: El casament de les borles,
1874)
entusiaste entusiaste proclam la...
(Llombart: A Pere Barrientos, 1877)
entusiasmat,
entusistic
entusistich... (Escrig: Dicc. 1851)
1149
entusistic camelstic y entusistic

1934, p.16)
enuchada enuchada, cert ho sent
(Matraca de un mosot, s. XVIII)
vesites
que
enugen
enugen
(Fernndez de Heredia: Obra, 1562, f.
116)
enujar per no enujar (Martorell:
Tirant, ed. 1490)
enujat cat. enutjat: estar enujat
enujat poetes que hui he vist... me han
enujat (Calbo, Vicent: Quintilles, en 2
enuchat
Deu
enujat,
enuchat
verdader (Sacro Monte Parnaso,
Valencia, 1687, p. 293)
enujat, enuchat y un poc enuchats
1866, p.22)
envain de una envain (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 206)
envlit, invlit cat. invlid: que
sentregue... el cap del guilopo envlit
valenci, c.1790)
envaneixcut y envaneixcut per el xit
envanixer -del llet in + vanescre:
envanixer (Escrig: Dicc. 1851)
envanixes tu tenvanixes de vrem
loco (Chirivella, P.: Da de proba,
1912, p.16)
envecha enguiscades de la envecha,
les vehines (Ballester: Ramellet, 1667,
p. 15)
envecha de sants peregrins envecha
(Sacro Monte Parnaso, 1687)
envecha quina envecha! (Breva, V.:
8)
envecha dels meus pasats foren
envecha
(Peris
Celda:
Terres
envechosos -del llet invidia eixiren
morfologes com el vasc enbidia, el
gallec envexa y el valenci envecha,
envechs...: envechosos (BRAH, ms.
Dietari Porcar, a. 1608, f.125)
envechosos sanctament envechosos
19)
envechosos a vorer six denvechosos
1905, p. 24)
envelar lo mateix que entoldar: que
lo envelar la plaa de la Seu y lo mercat,
adobar les entenes, posar corrioles
envellix la terra may envellix
1853, p. 10)
envellixca senvellixca per lo temps
1905, p. 16)
envenen cultisme valenci, del llet
venenum: y que ixca esta atmsfera
envenen que ha deixat (Cervera, J.:
San Seren, 1918, p.10)
envenen tens envenen el nima
1923, p.15)
envenena perque menvenena (de la
envenenaments alguns envenenaments
(Gadea: Tipos, 1908, t. II, p. 23)
envenenaments Mire, a mi totes les
conversasions sobre crimens, envenenaments... minteresen (Meli, F.: Al
envenenar envenenar en herbes
1150

envenenar cultisme, del llet vennum:
la sanc li envenena / deterna amargor
envenenar la fam mos acora y
envenena (Gayano Lluch: Els Reixos
dels pobres, 1927, p. 7)
envenenar com el llauraoret estiga as
ms dun da lenvenene (Barchino:
Tot lo que relluix, a.1931, p.7)
que
haura
segut
envenenat
envenenat (El Mole, 1840, p. 58)
envenenat alguns gosos envenenats
envenenat est envenenat (Comes,
F.: Sabater y detective, 1917, p. 36)
envenenat eixe mal ha envenenat...
p. 9)
envenene no menvenene ms de lo
que estic (Garrido, J. M: Opresors y
p.22)
envenenem que tots mos envenenem
envergonyida fembra envergonyida
p. 101)
envergonyit envergonyit (Esteve:
enverjaet al foro un enverjaet propi de
bodeg (Gayano Lluch: Del Tersio
Extranjero, 1921, p. 3)
envestat vestit o cubert en vesta:
anaven moltes aches y molts
envestats (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1613)
envirliles envirliles al seu fill
envidar del llet invitare: ab hun crit
envida: tres val la... (Disp. de viudes y
donzelles, c.1561)
envidar en el da de la boda, / els resto
sha de envidar (2 part de lo que solen
envidar de fals Yo no gaste
seremonies, / ni may envide de fals
c.1813, p. 9)
envidar de fals envidar: hacer envite
a uno en el juego. Envidar de fals:
envidar con poco juego, con la
esperanza de que no lo admitir el
contrario (Escrig: Dicc.1887)
envidar irnicament, parlant de
chicones y homens: esperen que les
envides / pera empomarte en el resto
Xtiva, 1866, p.39)
envide endive sis, en cartes de baralla
1887, p. 45)
envide chuaors en baralla... yo envide
primer (Peris: Mosquit de tenda, 1923,
p. 3)
envinagrar envinagrar: poner o echar
vinagre a una cosa (Escrig: Dicc.1887)
envinagrat -1 doc.; per 1768 estava tan
arrailat que ix en sentit traslatici y en
prosa lliteraria valenciana: en uns ulls
envinagrats que donava por mirarlo
(Galiana: Rond. de rondalles, 1768)
envinagrat en vore als fransesos tan
envinagrats (La Donsayna, 1845,
p.182)
envinagrat tan envinagrats y ensesos
16)
envinagrat, anvinagrat els ulls
anvinagrats (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.64)
envio que sha de fer atre envo... per
Madrit (El Bou Solt, 1877, p. 265)
1151
envo sha susps el envo (Teatro

Valenci, revista lliteraria, 04/ 01/ 1929,
p. 2)
envisc les varetes de envisc (Valls: El
enviscar com li toquen lo reclam,
lenviscarn com a un tort (Bib.
Loriginal mostra lenviscarn, sinse
apstrof.
enviscar enviscar: untar con liga
enviscar en sentit figurat, parlant de
les chicones ques pentinen y fiquen
guapes pera enviscar o agarrar als
pardalets chicons: ben pentinaes, se
posen la borla dels polvos per la cara y
a envisc(r) (Canyisaes,Monver,
1907, p.65)
enviscaren que senviscaren tots a un
temps (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 22)
enviscarn parlant de les guapes
chicones de Monver: no u se si
menviscarn (Canyisaes, Monver,
1910, p. 196)
envit envit, com a terme de joc (Roig:
Espill, 1460)
envit may envit(Fenollar: Sompni de
Johan Johan, 1497)
envit es envit de pocs dins (Vives,
envit envit: apuesta... en algunos
juegos de naipes (Escrig: Dicc. 1887)
enviud cat. va enviduar: all enviud
y all viu (Hern. Casajuana: La oroneta
enviudades parlant de dones viudes;
cat. enviduades: trobar muller
barbuda / ... entre enviudades (Roig:
Espill, 1460)
enviudar el dia que ve a enviudar
(Coloqui de coloquis o ansisam de totes
herbes, s. XVIII)
enviudar Fa molt temps que va
enviudar? (Ovara: Males llenges,
1879, p. 14)
enviudar cat. enviduar: hui es
cumplix un any que vaig enviudar
enviudar tinc ganes denviudar
enviudat enviudat com he mudat
enviudat viuda, no havent enviudat
enviude si enviude y et mantens
fadrina (Coloqui de la novia favera, s.
XVIII)
enviud ha segut, pero enviud
(Ovara: Per tres pesetes, 1881, p. 20)
enviud lestiu que... enviud (Torre y
1928, p. 13)
envole y el mateix animal envole el
estoc (El Bou Solt, 1877, p. 258)
envoltori de carn despectiu, aplicat a
un home gros: tu casarte En qu?
envoltori de carn! En ms ventre
que... (Bib. Nac. Ms. 15503, Prims y
enza murcianismo seuelo, del
valenciano enza (Corominas: DCECH)
epidemia epidemia (Alcanyis, L.:
Regiment, 1490)
epidemia lo nic que pruduixen son
epidemies (Canyisaes, Monver, 1914,
p.235)
epigramtiques del clsic epigramma,
don nom a composicions curtetes,
plenes dagudea crtica: copletes
epigramtiques (El Bou solt, 1877,
1152
p.189)
epigramatiste celebrat epigramatiste
p. X)
epilepsia -1 doc.: epilepsia (Roig:
Espill, 1460)
epilepsia epilepsia: morbus caducus
episodi 1 doc.: en esta grafa?: sens
episodis, ni enigmes (Coloqui jocs
entre el Bou dels carnisers y el Lle
de..., any 1759)
epstola del llet epstola: per tenor de
la present carta..., veu de epstola
portant, que per la dita forma... (APH.
Sta. Mara d Elig, Sig.168, censal, 25
epstola epstola: carta misiva que se
escribe a... (Escrig: Dicc. 1887)
epitalami del grec-llet epithalamium;
composici pera elogi dels novios o
novensans: el epitalami ho diga
eptet -del grec-llet epithton; 1 doc.
en val.?: no ha notat lo eptet / y el
nom que posa a les randes (Coloqui
entre Carlos Vendrell y Jacint Morl, a.
1635)
eptet lo eptet y nom (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
epteto aquell epteto antic (En
obsequi als Voluntaris Honrats, 1794)
epopeya epopeya (Escrig: Dicc.
1851)
epopeya En molta epopeya, vinga.
1878, p. 28)
equingul equingul: ... de ngulos
iguales (Escrig: Dicc. 1851)
llet
equilibre.
equilibri
-del
equilbrum; pareix que la grafa
equilibri es prou ms moderna que
equilibre y , a lo pijor, duta de

Barcelona: podr hu millor mastrullar
/ els equilibrios que fasen (Segona part
equilibre equilibre: estado de un
cuerpo cuando... (Escrig: Dicc. 1851)
equilibre Mire que va a pedre el
equilibre! (Melia, F.: El pare Canuto,
1921, p. 12)
equilibriste cast. y cat. equilibrista:
equilibriste (Escrig: Dicc.1851)
equipache deixe vost el equipache
equipache lequipache (Meli, F.:
equipaches factura els equipaches
equipache y espere baix lequipache
15)
equipache va carregat en equipache
burro, 1932, p. 6)
equipier juaor de ftbol: son
equipiers que has llisiat (Palau y
equis sigualava una equis (Coloqui
dels Platerets, s. XVIII)
equvoc equvoch a qualsevol acte
que... (Corella: Obres, c.1495)
equvoc burlarse a dos per tres /...fent
lo bobo, / baix capa de equivoquets (El
1789)
equvoch: equivocaci
equvoc
equivoc ests molt equivoc
1926, p.11)
equivoc tamb ests equivoc
1153

p. 4)
equvocs ni els equvocs, ni les
paraules de doble sentit (La creu del
1866)
als
equivoquistes
equivoquiste
(Lpez, Toms: Academia, 1685, 25)
er alphabet del idioma valenci... ef, el,
em,
en,
er...
(Ros:
Cartillas
valencianas, 1750)
er el, ell, em, en... er, es, te (Escrig:
Dicc. 1887)
erari del llet aerarus : del seu herari
(sic) o tesor (Ms. Jusep Esplugues,
retor de la Vall dAlbayda, a 1740)
erari erari: erario (Escrig: Dicc.1851)
erba, erbes no avia menjat sino erbes
erba erba: yerba (Escrig: Dicc. 1887)
(vrer
herbasana)
:
erbasana
eixedrea, moraduix, / ervasana (sic),
sebes, alls (Romans... pera riures en
erbasana erbasana: hierbabuena
(Escrig: Dicc.1887)
erbolat, arbolat arbolat fet de
borrages (DECLLC, en Arnau de
Vilanova, c. 1300)
lerdulari,
erdulari
-hpax:
verduler+ erbolari? (Soler, S.: Mos
erguir, erguit -del llet erigre : alsarse
o ficarse dret: cos erguit (Lluch: La
erisat els cabells erisats de serps
1866, p.12)
erminis erminis (Vilarig: Memorial...
ermita. hermita una devota hermita
(sic) de Nostra Dona (Martorell:
Tirant, c.1469); Corominas arrepleg el

sust. en aubertura voclica: armitetes
en Crevillent (DECLLC, 3, p.422)
ermit, bernat -crustaci que aprofita
les corfes o conches datres pera vurer;
cast. cangrejo ermitao; 1 doc. bernat
lo hermit (anotacions de Miquel
ermit, armit armit: ermitao
(Escrig: Dicc.1887)
ermitana ma vida... ben ermitana
ert, eret 1 doc. braos erets (Furs de
Valencia, s. XIII)
ert sespasm e torn tot ert
erta me sa posat molt erta la cabota de
la fava (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845, p. 1)
eruga, gruga 1 doc. Antechrist ser la
eruga (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.
1400)
eruga, gruga eruga que menja les
herbes (Pou: Thesuarus, 1575)
erraes tirantli erraes a un datilero
1878, p. 23)
errat y no anirs errat (Caps y
errata -cultisme, del llet errata: errat,
errata, erratic... (Escrig: Dicc.1887)
erre que erre tots de perles, est erre
que erre (Galiana: Rond. 1768, p. 31)
erre dolor de ventre, y erre que erre
apretant (Bib. S. Morales, Ms. 420, c.
1795)
erre que erre -catal erra que erra:
sempre ha estat erre que erre (2 part
de Cento el Cabut, imp.Viuda de Agust
Laborda, 1809)
erre que erre erre que erre en fermos
1154
... (El Colom, 6 de febrer de 1841)

erre que erre dones... cuant peguen
erre que erre (Roig y Civera, A.: El
erre que erre Y erre que erre en ferli
la contra! (El Bou solt, 1877, p.210)
erre erre: nombre de la letra: enram,
erre que erre (Escrig: Dicc. 1887)
erre arra botifarra y ensenye als
chiquets / erre arra botifarra (Mez,
error cultisme valenci, del llet
errore; cat. errada: error (DCVB, en
Furs de Valencia, any 1428)
error error (Martorell: Tirant, c.1460)
error error (Esteve: Liber, a. 1472)
error que moltes errors (Alcanyis,
Loys: Regiment preservatiu, Valencia,
1490)
error obligaci feta per error, pot ser
retractada (Ginart, Nofre: Rep.dels
Furs de Valencia, 1608, p.164)
error es error / voler donarli a saber /
all de que es sabidor (Ort, M.A.: 2
error eixos errors plorars (Barreda,
J.: Honor valensi, 1896, p.17)
error es un error de clcul (Sireno,
D.: El 606, 1911, p.124)
error No, home!... el error .-Y quno
va ser el error? (El Tio Cuc, n 146,
Alacant, 1917, p.2)
error fentlos vore el error (...) li fa
compendre el seu error (Virosque, A.:
La salvasi de la casa, 1921, pp. 20, 27)
error els errors de Scrates (Meli,
es nom de lletra: alphabet del idioma
valenci... el, em, en, er, es, ex... (Ros:
Cartillas valencians, 1750)
es, ese quant no fees alguna ese / o
anaves de gayd (2 part, Joan Senn
de Patraix, 1797)
es feu festa de plvora, / grans
msiques y molts balls:/ a tutipl es
divertrem (2 part de Cento el Cabut,
es, esens lo que pareix es que vacha
fent esens (Bernat: Un ensayo, 1845, p.
26)
es, ese s... su nombre es ese (Escrig:
Dicc. val. 1887)
es, eses en la turca al coll y fent eses
per los carrers (Gadea: Tipos, 1908, p.
7)
es, eses fent eses (Urios, Elvira: Da
de Pascua, c. 1925, p. 10)
es, eses fa eses cuant est borracho
es, ese millor dit, per una ese
1931, p. 15)
esbalaides foren sbalaydes (Canals,
esbalait dun ducts *izblaudjan;
quedarse sinse energa, estupefacte: tot
fo esbalait (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
demanaven
esbalaits
esbalait
esbalait yo... esbalait / de oir estos
desbarats (BNM, Paper molt gracis,
esbalait esbalair: hui es mant ms viu
en lo Reyne que en el pas catal
(DECLLC)
esbalait un Sen Llaser, tot esbalait
esbalait mha deixat esbalait!
(BNM, Mn.14459, Arnal Brusola: No
esbalait home, confese que mhas
deixat esbalait y... (Gadea: Ensisam,
1891, p.479)
1155
esbarar, esvarar dtim desconegut,

absurdament es dona el llet varus com
a tim. Verp valenci, no catal ni
castell, a lo llarc dels sigles sha ductat
entre llabidental -v- y billabial -b-,
aixina com laubertura voclica a-, e-:
valenciano
esvarar
o
asvarar,
deslizarse, p. ej. sobre un plano
inclinado, sobre la barandilla de una
escalera, etc (DCECH, 4, p.883); cat.
llenegar, relliscar. Emparentat en el
cast. resbalarse y val. desbarrar, no
est clar lorige, mosarabisme?; en
valenci modern apareix asobint en
billabial, com fa Escrig: esbarable,
esbarar, esbars (Escrig: Dicc. 1851)
En la 3 ed. (a.1887); els floralistes
usaven tamb la variable en llabidental,
que agradava ms als catalans.
Eu,
sim
descuide,
esbarar
mesbare! (Palanca, A.: De la vida a la
mort, 1897, p.20)
esbarar, esvarar que no se li esvaren
Monver, 1909, p.133)
esbarar pot esbarar (Llobat Ferrer,
R.: En lo suor de ton front, 1926, p.8)
Pero,
no
has
vist
esbarar
quesbaraba? (Alcaraz, L. J.: Cors de
fanc, 1928, p.13)
esbararse, esvararse catal llenegarse: mesvare (Garca Martnez:
Silvestre
el
de
Carcaixent,
Alacant,1890, p.30)
esbararse sola esbararse un poquet de
cuant en cuant (Ferrando, J.: El
esbararse, asvararse se me ha asvarat
la ma (El Tio Cuc, n 141, Alacant,
1917, p.3)
esbare yo mesbare (Peris Celda:
Rialles del voler, 1928, p.30)
esbar, un fet poc digne en la vida

dalg: com buscant la millor manera
damagar un esbar que ha tingut
esbars esbars: resbaladizo (Escrig:
Dicc. 1851)
alluntat
del
sentit
esbarriarse
desbarrar, pot ser per etimologa
popular, en valenci modern equival a
anarsen dun barri o dun puesto a atre:
abans era el punt preferit dels soldats,
ames de llet... shan esbarriat per atre
puesto desde que va ms per all la gent
lloda (Gadea: Tipos, 1908, p.391)
esbatus:
esbatus,
esbatus
sacudida, zamarreo; lo mismo que
esbatus (Escrig: Dicc. 1887)
esbatusar les ales esbatusant / els
deix a tots (El pardal Sis, que est
dalt del campanil, 1797)
esbatusar tindre conte de les eres y
esbatusar bachoqueretes y donarlos als
cucs fulla (BNM, Ms. Marsal, Ramn:
esbatus oir aix y al moment / pegar
un esbatus / que casi landa volquem
esbatusons magarren uns esbatusons
de ventre (Barchino: La pasta de la
esbatusons -tndrer tremolons forts o
pegar espentes a algo de una banda a
atra: y senc as uns esbatusons, y en les
cames uns formigols (Esteve, Chusep:
esbeltea catal esveltesa, andaluso
esbeltesa: esbeltea (Escrig: Dicc.
1851)
esbirro del it. sbirro. Pareix quel
colaboracioniste Labernia heu pas al
catal en 1839: com los esbirros anaren
escarbant tots los racons... (Galiana:
1156
Rond. 1768, p.74)

esblandir esblandir: desahogar la
clera (Escrig: Dicc. 1887)
esblandixc la esblandixch (Bib.
esblanquir esblanquir: enblanquecer.
Descolorir, ...Emblanquir (Escrig:
Dicc. 1887)
esblanquit sanch... l esblanquit cos
tenyint colorava
(Corella: Obres,
c.1495)
esblanquit un gran cometa... y la
color es esblanquida (BRAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 12 nohembre 1618,
f.304)
esblendir no fan mes que esblendir
rollos (BSM, Ms. 6781, Morl: Hipoc.
de les ames, c. 1650)
esbolategar al esbolategarse la
palometa (Ballester, J. B.: Ramellet,
1667, p. 23)
esbramar esbramar, barallar: reir ...
por apercibir o amonestar con palabras
fuertes
...
dizen
esbramar en
valenciano (Ros, Carlos: Dicc. 1764,
pp. 269, 280)
esbramar,
esbramida,
esbramar
esbramit... (Escrig: Dicc. 1851)
esbramar al marit pobre, / perquella
el riny y lesbrama (Gadea: Ensisam,
1891, p.287)
una
sbromadora
esbromadora
(Archiu Patriarca, Inv. mort de Jaume
Roig, 1478)
esburgar:
furgar,
esburgar
escudrinyar; del Maestrat, Benasal...
(DECVB)
esburgar el valenci esburgar
(DECLLC, 2, p. 285)
esc peix de fer esch, / venen per
fresch (Roig: Espill, 1460)
esc els fartets y samarucs no servixen
pera esc (DECLLC, en lAlbufera,

1962)
esca 1 doc. com a materia inflamable
flameja, /... non val res esca (Roig:
Espill, 1460)
esca pedra foguera... esca (Pou:
esc del llet sca, menjar; lo ques
fica pera enganyar, siga al peix o a un
panoli: pero la mostra de dalt, /... que
es la esca / en la quel comprador cau
esc un escachet desc damunt de la
pedra (El Mole, 1840, p.92)
esca el foc prop de la esca (Vives, R.:
esc esc: la pasta u otra cosa que se
pone en el anzuelo para pescar (Escrig:
Dicc.1887)
escabechar dtim ducts; perrom o
dun arbic vulgar *iskebeg; emparentat
en els antius fr. escabesche, port.
escabeche, sicili schibbeci, etc.; cat.
escabetxar: no mescabeche (Palanca
y Roca: Lo que sembres cullirs. 1871,
p. 11)
escabechar es que lescabeche (Roig
pardicament:
fer
escabechar
chichines, ferir o matar: mos
escabecha (Garcia Capilla: El canari,
1890)
escabechar escabechemlo! (Maez,
hui
ha
tengut
escabechar
quescabecharne a u del... (G. Ibez,
N.: El To Boquilla, 1926, p.12)
escabeig -1 doc. scabeig (March,
Jacme: Dicc. 1372)
escabeig scabeig (DECLLC, en lo
Llibre de Cuina valenci, sigle XIV)
1157
escabeig, escabech en escabech

despachat (Ms. Llibre de la peixca de
Alacant, 1578, f. 17)
escabellonar en el monyo desfet,
grenyudes: veig les dones... totes
scabellonades
(Martorell:
Tirant,
c.1460)
escabellonat sinse pentinar, en el
monyo solt: anava en tot el monyo
penchan(t). Che, al vrela tan
escabellon me... (M. Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1908, p.90)
escabrs -del llet tardiu scabrosus
naixque ladj. cast. escabroso, que
donara orige al val. escabrs . El
vocable estava arrailat en autors
valencians del XVI: corazn tan
escabroso, com escriu en castell
Cristbal de Vires en 1588: que
tamb es scabrosa (Ballester, J.
Batiste: Ramellet del bateig, 1667)
escabrs (Escrig: Dicc.
escabrs
1851)
escabrositat escabrs, escabrosament,
escabrositat... (Escrig: Dicc. 1871)
escabrositats saberse defendre de les
escabrositats y... (Aznar Pellicer, J.: El
escabusar tirantme un escabus
1870)
escabus polismic: tirarse de cap al
aigua, pardal acutic de lAlbufera,etc.:
com se fer escabusons (Coloqui de
escabus Y aquell nadar en lo riu, y
fer bons escabusons? (Un pillo y els
chics educats, 1846,p.29)
escabus Somormujo orejado; val.
Escabus pardo (Vidal: Cat. aves de la
escabus y vndrer debaes al Grau a
pegar cuatre escabusons (El Bou solt,

1877, p.183)
escabus caigu a la sequia de cap, y
pegu un escabus (El gallet de
escabus castell somormujo: mat
un collvert... y catorse escabusons
(Guallar: Nit dalbaes, 1900, p.30)
Ays,
crits,
plors,
escabus
escabusons...! (Tadeo, F.: El chic
soldat!, 1919, p.14)
escabus ficar el cap o el cos dins del
aigua de repent, ferse un banyet rpit en
la placha, etc.: peg un escabus, y...
els fredolins (Mart Orber, Rafel:
escac nom com a la major part de
llenges romniques... del baix llet
scaccos (DECLLC)
escac scac mat (Bib. Riccardiana:
Vocabulario in arabico, s. XIII)
escachet polismic: pntol de vestit,
retall de teixit; panoli, insignificant,
etc.: tant encortinen les portes / de
enserats y de escachets, de banderes y
pencholls (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
escachet voces valencianas... escachet:
el pedazo pequeo que queda al fin de
una pieza, y se vende... a menos precio
(Salv, V.: Comp. de Gramtica,
apndice, 1838)
escachet traset dalgo: un escachet
desc damunt de la pedra (El Mole,
1840, p.92)
escachet un escachet de Aduana... un
moset dofisina (El Tabalet, 1847, p.
167)
escachet sha deixat aquell escachet
(Mills: Una agensia, 1874, p. 28)
escachet Ay, qun escachet! (Roig y
1158

1874)
escachet, escaget escaget: retal
escachet bon profit que li fasa al
escachet que carregue en eixa pepla
escachet mira t quin escachet...
(Colom: Per un belluter parat, 1918)
escafandra vocable modern; en catal
tamb era escafandra, dasta que
adaptaren el galicisme escafandre:
com no siga en escafandra... (Vidal
1934, p.32)
escagarrit escagarrit (Canyisaes,
Monver, 1914, p. 277)
escagarritarse escagarritarse: soltar el
vientre involuntariamente, con ruido
(Escrig, 1851)
escagarritat escagarritat: lo mismo
que escagarrusat (Escrig: Dicc. 1887)
escagarrus escagarrus: escagarrit
(Escrig: Dicc.1851)
escagarrusar y anat se escagarrusaba
(sic) (Coloqui dels Platerets, s. XVIII)
embrutarse
per
escagarrusarse
diarrea: esca-garrusarse: lo mismo que
escagarritarse (Escrig: Dicc. 1887)
escagarrusat se van escagarrusant... a
modo de all y oli (Coloqui de la merda,
s. XIX)
escagarrusat enmerdat per caguetes:
esca-garrusat: zurruscado (Escrig:
Dicc. 1887)
escalabrar tim ducts; dels lletins
calvaria, escalaverar, y el vulgarisme
calabre?. En val. es trencarse el cos,
morir, etc.; 1 doc. de mares...
scalabrades (DECLLC, Pasqual, St.
Pere: Obres, c.1300)
escalabrat ha eixit prou escalabrat

escalabrats ixqueren escalabrats
XVIII)
escalar derivat descala: hun castell e
hun enemich lo li escalava (Ferrer, St.
escalar la volch escalar en la nit
(Dietari del capell dAnfs, octubre
1462, f.151 v.)
Uy!,
qu
escaldabullaores
escaldabullaores son les dones!
p.10)
escaldapoll desde aquell escaldapoll
25)
escaldapoll escaldapoll: zurribanda o
ria, reprensin... (Escrig: Dicc. 1871)
escaldat abanda del semantisme dels
derivats del llet excaldre, tamb
equival a escarmentat o queixs
dalguna feta: que encara estic escaldat
/ de la Festa dels Chiquets (Coloqui en
que es referix lo viage que feu Tito,
1789)
escaldats enfadats: perque venim
escaldats (Coloqui del to Vueltes/
escaldaura patixch un accident /
dende que una escaldadura / me le feu
en lo traser (Coloqui de les moltes
escaldaura escaldahura (Escrig:
Dicc. 1851)
escaletes ya sen entra en escaletes
escalfar dun llet vulg. *excalefacre;
calfar en poca temperatura; sinse
aplegar a bollir si es llquit: no es sino
1159
un sol en lo mon quil escalfe el fa

fructificar
(Ferrer,
St.
Vicent:
Sermons, c.1408)
escalfar scalfar (Blanquerna, traduit
al valenci, 1521)
escalfarse per escalfarse (Martorell,
escalfida mondonguera, escalfida,
carasera! (Matraca de un mosot, s.
XVIII)
escalfida dona bruta, en tots els
sentits: bribona... escalfida (Coloqui
escalfir escalfir, com es diu enc en lo
Reyne de Valencia (Corominas:
DECLLC)
voces
valencianas...
escalfirse
escalfirse: empezar a ponerse rancia
alguna cosa (Salv, V.: Comp. de
Gramtica castellana, apndice, 1838)
escalfirse:
pasarse...
escalfirse
empezarse a pudrir las frutas u otros
manjares... empezar a oler mal o
empezar a corromperse (Escrig:
Dicc.1887)
escalfit les molles tan escalfides, / y
tan podrides estn, / que pareixen unes
lloques (Coloqui nou del ros alas,
1823)
escal del llet scala > escala > escal;
cat. gra: no son sino escalons
escal alts escalons que... (Roig:
Espill, 1460)
escal lo rey de armes al escal ms
alt (Autobiog. Bernat Guillem, 1604,
p. 118)
escal damunt dels escalons o
banquets (Libre de Antiguetats, abril,
1632)
escal els escalons (Mulet, F.: Bib.
escal que llogren honra / ... per

ascens, escal, mrit o grau (Paper
escal y vola descansar / lo cap en un
escal (Relaci... el chasco que li
donaren a un foraster de Valencia,
1783)
escal els cuatre o sinc escalns (Els
chics educats en casa, 1846, p. 67)
escal els escalons (Chiste dels
estudiants y el porc, Xtiva, 1854)
escal escalons te el Micalet (Garca,
escal escal (Escrig: Dicc. 1887)
escal fent escal (Soler, Santiago:
escal -derivat descala; catal gra:
en un escal... (El Tio Cuc, n 111,
Alacant, 1917)
escal dos o tres escalons (Cubells:
escal cuatre escalons (J. G., Josep
M: Fallo a blanques, 1924, p.12)
escal cuatre escalons que tenen sa
corresponent balaustr (Alegre Ortiz,
J.: En la Cany, 1926, p.7)
escal dels escalons (Serred, Pepe:
escal el peu del escal (Valls: El to
escal oferint cada escal... (Llibret
3)
campets
escalonats
escalonats
escalonet lo Sindich ecclesiastich puj
tres escalonets (Aut. Bernat Guillem,
1604, p. 120)
escalonet deixa la clau en lescalonet
Alcoy, 1931, p. 7)
1160
escalota aplege a una escalota molt

ampla... (El Mole, 1841, p.348)
escallola del it. scagliuola: cast.
estuco: y un cuadro fet tot descallola
(ElPare Mulet, 1877, p. 71)
escallola en Valencia se pronuncia
etimolgicamente escallola (DCECH,
2, p.696)
escam escam, valenci:.. reprensi
aspra (DCVB)
escandalera:
cuanta
escama
maixquera, quescama (G. Albn, M.:
escama Quina escama!Vost a qu
busca? (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 37)
escam mostrantse algo escam
1917, p. 20)
escama Per aix tanta escama?
1918, p.20)
escama escandalera entre veins: si
veres en los de dalt lescama quahir...
escam dona sorprenguda, escarot:
(Escam) Es que vost el coneixa?
1934, p.50)
escamant ya el tenen vosts posat a la
figuereta escamant desde laltar al
pblic (El Bou solt, 1877, p.136)
escamar perque em varen escamar / en
ses chispes o chispots (dels ferrers), /
esclatint (Sento y Tito... per lo feliz
escamar escamar: hacer que uno entre
en
cuidado,
recelo...
Reprender
agriamente (Escrig: Dicc.1887)
escamarse anarsen dun puesto en
disimul: prengu el pepo els quince
reals, / y apenes tingu la mosca, / molt
poc a poc se escam (Ros: Coloqui

nou, en que es declara lo perjuh... en
fer cuchs de seda, any 1743)
escamarse yo mescame (Gayano
p.14)
escamat shaur escamat el cotarro
Roc, 1864, f. 27)
escamat desconfiat y en punches:
Ay, Toms! Estic molt escamat .-Y
aix? .- Quem pareix que Visanteta me
va perdent
(Ferrando, J.: El
escamat fart, enfadat: el poble est
escamat (Marco Rivas, V.: La tasa dels
hous, 1918, p.11)
escam canyaret entre vehins,
familiars, etc.: escam tindrem (Fink
Rees: La millonaria, 1918, p.10)
escam hu has vist?,per culpa teua,
un escam raere dun atre (Gmez
Polo, J.: Yo mate...bous, 1926, p.5)
escamonea del llet scammonea;
planta que aprofita pera porgant. Ms al
Nort del Senia aparegu escamonesa,
en el sufix -esa com al andaluso y
catal (bellesa, bonesa, altesa, etc.): es
fa el vomi-porgatiu / ... de escamonea
1827, p.8)
escamotechant
escamotechar
rellonches (El Pare Mulet, 1877, p. 16)
del
art
de
escamotechar
escamotechar (El To Cuc, n 158,
Alacant, 1917, p.2)
escamotechar que nescamotechen
alg (J. Garca: El 095, 1931, p.8)
escamp escamp: desparramadura,
derra-mamiento... (Escrig: Dicc. 1887)
escamp y veem una escamp de
conills y... (Gadea: Ensisam, 1891,
1161
p.478)
escampar, escamparse derivat de
camp; 1 doc. lo cardenal man a
quatre escuders que totes aquelles joyes
escampassen e gitassen en la carrera
(Pasqual, St. Pere: Obres, c.1290)
escampar un cors es tot escampat en
moltes... (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c.1400)
plorant...,
cabells
escampar
escampats (March, Ausias: Poeses,
c.1445)
escampar no cal quescampem ms
raons (Soler, S.: Mos quedem!, 1907,
P. 70)
escampar este modisme, questa
escampat per tot el nostre reyne
escamparrallat y en les cames tan
escamparrallaes
(Gadea: Ensisam,
1891, p.256)
escampella 1 doc. joc de chiquets joc
descampella (Roig: Espill, 1460)
escampilla jugant a la escampilla,
pich (BNM, Ms. 3746, Matheu y San:
A una dama, 1643)
chapes,
canut
y
escampilla
escampilla... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.126)
escampilla escampilla, joc valenci
del pic y pala; Alcoy, 1936 (DECLLC)
escampilles escampilles y tanganilles
(...) mon anem a fe(r) parti(d)a d
escampilla
(Canyisaes,
Monver,
1910,1914, pp. 149, 233)
escandal escandal, disapte a 21 de
juliol (BRAH, Ms. Porcar: Dietari,
1612)
escandalisar cast. escandalizar, cat.
escandalitzar:
voleu
no
escandalisar? (Peris Celda: Arrs en
escandalisat escandalizats de les sues

grans culpes (Corella: Lo Primer del
Cartox, 1496)
scandalizat
(Llull:
escandalisat
LXX)
pasqu
escandals
escandals
(BRAH, Ms. Porcar: Dietari, 17 abril
1614)
escndalo cultisme en -o, del llet
scandlum: Y el escndalo tan gran /
que causen a tot lo poble? (Baoro el
escndalo la llangosta de la terra y el
escndalo del poble (Len, C.: Arenga
crtica, 1789, p. 6)
escndalo y el escndalo, fadrins?
1794, p. 5)
escndalo sapiam qu ha segut este
escndalo y... (Baldov: El virgo, 1845,
p. 14)
escndalo del llet scandalum: armen
un escndalo de tots los dimonis tocant
lanella (El Bou solt, 1877, p.184)
Quin
escndalo...!
escndalo
escndalo el escndalo eixe (La Nova
Traca, n 1, 1894, p. 3)
escndalo Carrer dels Desamparats,
escndalo totes les nits (El Cullerot.
Alacant, maig 1898)
escndalo se va moure un gran
escndalo (El Tio Cuc,n 119, Alacant,
1917)
escndalo anit, en el bar, donares un
escndalo (Comes, P.: El regrs del
escndalo lescndalo sera cuan els ...
p. 23)
escndalo no donem escndalo
1162

p.6)
escndalo un escndalo en lo poble
tindra males... (Josep M J.G. y E,
p.26)
escndalo si movem escndalo ms
pronte (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 12)
seguix
lescndalo
escndalo
1931, p. 7)
escndalo ans deixir sou el
escndalo (Lanzuela: La Templ del
barrio, 1933, p.21)
escndalo Pero qun escndalo es
este? (Soler, J.: Els estudiants, 1934, p.
39)
escandals lo escandals de les
modes (Prudent raonament de Pepo a
les dametes, 1784)
escndalos en ma casa no vullc
escndalos (Bib. Val. Ms. 649-12, Les
almejes, c. 1930)
escndalos prou descndalos (Beut,
4)
escandalosa, tirar la fer canyaret en
el carrer, dir les veritats pblicament,
etc.:
li tirem la escandalosa en la
cans siguient (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p.39)
escandall medici del fondo de riu o
mar; del llet vulgar scandaculum, don
varietat de grafes en occit, itali, etc.:
escandalh, escandayl, scandelata. En
valenci: barrancs ni valls, / deu
escandalls (Roig: Espill, 1460)
escandall escandall: tropiezo, por
encuentro o golpe dado con el pie con
algn estorbo (Escrig: Dicc.1851)
escandallar escandallar: sondear el
mar con el escandallo (Escrig: Dicc.

1851)
escanyapits varietat de purets roins:
chi, prenga, (li dona un puret); yo,
cuant estic aixina, en un escanyapits tot
fora (Alegre Ortiz: En la Cany, 1926,
p.15)
escanech en esta balsa escanech
escanyotar ni scanyotar / los ceps molt
vells (Roig: Espill, 1460)
escap escap: escapada, salida oculta
y fuga acelerada... (Escrig: Dicc.1887)
escap yo far una escap (Herrero,
escapar del hipottic llet *excappare
aparegueren corrupcions paregudes en
les
neolletines:
itali
scappare;
portugus, valenci y castell escapar,
fr. echapper, etc.: scap de les mans de
aquells... (Pasqual, St. Pere: Obres,
c.1290)
escaparat, escaparate del antiu neerl.
schaprade, armrit; cat. escaparata. En
valenci diferenciem laparaor, moble
pera dins de la casa, y lescaparat dun
comers en artculs pera vndrer: moltes
en los escaparates (ACV. Ms. Melchor
Fuster, c. 1680)
escaparate en lescaparate del
establiment (El Bou solt, 1877, p.207)
escaparat el pasts... lescaparat
19)
escaparate contemplant els elegants
escaparates (El Pare Mulet, 1877, p. 8)
escaparat escaparat (Escrig: Dicc.
1887)
escaparate en u dels escaparates
escaparate escaparate duna gran
tenda (Martnez Ruiz, A.:Canyisaes,
1163
Monver, 1914, p.236)

escaparate pareixen (algunes dones)
el escaparate de un plater (...)
escaparate... prou surtit (El To Cuc,
n137, 200, Alacant, 1917, 1918)
escaparate els escaparates; a la dreta
(Salvador, Carles: Un negosi com...,
1921, p.2)
escaparate pareix una peluca que yo
he vist en un escaparate (Llobat Ferrer:
escaparate un escaparate, dos
mostraors y dos vitrines (J.Garca, J.
M.: El 095, botiga del tot a norantasinc
sentins, 1931)
escaparate y escaparate a un costat
1934, p.3)
escaparate he trencat la lluna del
escaparate dah enfront (Vidal
1934, p.43)
escaparate al vrevos en lescaparate
escaparatet escaparatet en vistes al
carrer (Moll: El punt de Canyamaso,
1920, p. 5)
escaparrar, a llevar caparres al gos y,
traslaticiament, despedir en mals
modals: son boquimolls, que vachen a
escaparrar (Ros, Carlos: Coloqui pera
1733)
escaparrar llogre yo ma convenencia
, / y vajen a escaparrar (Paper... pera
1742)
escaparrar y ha enviat a escaparrar
als... (El Mole, 1837, p. 91)
escaparrar galgos, a del significat de
llevar caparres als galgos, per ser faena
repugnant, pas a despedir a alg en
mals modals: y enviar a escaparrar

galgos al... (El Mole, 1840, p.171)
escaparrar vachen a escaparrar
(Romans dels treballs, 1857)
escaparrar envieu a escaparrar
galgos (Coloqui de la Mosa de Peyr.
s. XVIII)
escaparrar, a les donetes totes all a
escaparrar (Gadea: Ensisam, 1891,
p.372)
escaparrar galgos, a lo mateix que
enviar a u a fer la ma: enviarlo a u a
pastar fanc, pixar el manruvio,
escaparrar galgos (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.114)
escaparrar y tenviarn a escaparrar
galgos (Gadea: Tipos, 1908, p.52)
escaparrar enviarem a escaparrar al
pifiente del seu nebot (Sireno, D.: El
escape, a lloc. adv.: anarsen o fugir
molt rpit dun puesto: pues ells hu
porten a escape! (Escalante: La
a tot escape pa que
escape, a
vinguera (Canyisaes, Monver, 1910,
p. 152)
escape, a Nelet, anemsen a escape
(Folch, Ricart : El curandero de grasia,
1916, p.29)
escapolari escapolari (Ferrer, St.
escapolari
(Llull:
escapolari
escapolari escapolari descot (Archiu
del Patriarca, Prot, not. Eiximeno, 1558)
escapolari mos chafen lescapolari
escapolari escapolari: escapulario
escapre escapre: escoplo (Gadea:
Voc. 1909)
1164
escapuliat -que li han furtat o ha perdut

els dins juant: mil pesetes, una per
una, mhan escapuliat... (Gmez
1932, p.8)
escarabat del llet vulgar scarabaius:;
voc. clsic (en Arnau de Vilanova), te
us traslatici com a ferramenta dartes:
el villuter (sic) en son porche / torcent
el escarabat (Segn rahonament entre
escaramells cuant fa tants escaramells
/ com si buscara una rata (Gadea:
Ensisam, 1891, p.525)
escaramusa del it. scaramuccia: la
escaramua
(Fenollet:
Historia
dAlexandre, 1481)
escaramusa me ha fet moure la
escaramuza baix (Miln, Luys: El
Cortesano, 1561)
escaramusa que pareixa una gran
escaramua (Galiana: Rond. de
escaramusa mohuen una escaramusa
/ pera agarrar el tros ms gran (Coloqui
nou de Chusep el Bo, Imp. Nebot, 1813)
escaramussejar
escaramusejar
escaramucejar
escaramusejar
escarapela derivat ducts del llet
carpere y el port. escarpelar >
escarapelar; cat. escarapella: pues
vinga la escarapela, / pues he de anar...
1794)
escarapela van en sa escarapela /
manifestant molt contents / ser de la Fe
defensors (Roquet y Goriet, imp.
escarapele del llet scalpellum y
escarapelar: en val. es ferida o

moraura: Che, Tfol , qu ta (sic) fet
eixa escarepele?.-Ast del front? Pos
quel disapte... (M.Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1907)
escarba pensa, regira y escarba
(Fenollar: Lo Procs de les Olives,
1497)
escarba esta dona tot hu escarba
1873, p. 12)
escarba sescarba les bolchaques y li
oferix... (Tallada,
Miquel:
Les
escarbant escarbant nius (En obsequi
Reyne, 1794, p. 3)
escarbant sempre escarbant el caliu
escarbaor escarbahor (Escrig: Dicc.
1851)
escarbar del llet tardiu scarifare, es
patrimonial del valenci, arrailat en els
clsics; cat. escarbotar: terra movia
quasi escarbant (Ferrer, St, Vicent:
Quaresma, 1413)
escarbar en un sequiol, / y en la
corbella escarbant (Coloqui en que es
seda, any 1728)
escarb,
escarbar,
escarbar
escarbacalius, escarbat ... (Escrig:
Dicc. 1851)
escarbar com los esbirros anaren
escarbant tots los racons (Galiana:
Rond. 1768, p.74)
escarbar el valenci diferencia a
vegaes entre escarbar y furgar; mosatros
podem escarbar la terra, furgar fent
forats o furgar fent enredros entre
persones: els siments mhan escarbat y
tant han furgat all que ni carrer han
1165
deixat
(Peris Celda: Cacaus y
escarbar pero si escarbes sa vida...
escarbar escarbant en un cabs de
fem? (El Tio Cuc, n150, Alacant,
1917, p.2)
escarbar escarbar els dents, valenci
(DCVB)
escrbat escarbat la mochilla (Len,
fictici
Escarbavalls,
Mariquita
personage de chicota lleja: horrible
figura, / Mariquita Escarvavalls(sic)
escarcatador,
escarcatador
descarnador (Ros: Dicc. 1764, p. 94)
1
doc.
anemles
escarcatar
escarcatant (Ballester: Ramellet del
bateig, 1667, p. 4)
escarcatar escarcatar ... llevar lo
alcheps (Anales Cul. Val. VIII, 217,
doc. de 1694)
escarcatar escarcatar... desprender,
despegar, apartar... desmoronarla (Ros:
Dicc. 1764, p. 281)
escarcatar, descarcatar en lAlbufera
tamb diuen: a vegaes, la corrent
daigua
descarcata
el
fanc:
escarcatar: descarnar (Escrig: Dicc.
1887)
escarcatar yo he tengut quescarcatar/
les roques (Giner, J.: Lo furor de la
vengansa, 1884, p.52)
escarcatar escarcatar, valenci; prob.
del arbic qarqart: tallar, retallar
(DECLLC)
escarchar escarch... ab esteles de
flors (Ballester: Ramellet, 1667, p. 10)
escarchat asoles referit al llicor
escarchat, en rameta dans y sucre
cristalisat dins de la botella: che, ms

escarchat... una copeta (Barchino, P.:
escardusar repndrer en veu forta,
reguinyar: en que escardus molt / a la
gent (BNM, Roman gracis... y no
avivar la llabor dels cuchs pera quels
escardusar roman en que escardusa /
molt a la gent de Valencia (Chabs, R.:
El Archivo, V, 1887)
Yom
pense
que
escardusar
mescardusa! (Chirivella, P.: Da de
proba, 1912, p.29)
escardus un bon escardus als que...
1872, p. 22)
escardus correcci feta en mals
modos: escardus (Escrig: Dicc.1887)
escarlata com a les romniques
hispaniques; del arbic iskirlata, teixit
roig fet en Almera per lo sigle XI:
morrets com la escarlata (BNM, Ros:
Paper curios pera fer lo (l)laurador,
c.1740)
escarlata Estic com una escarlata!
prou, 6 de giner 1868)
escarlata dec estar com la escarlata
p.24)
escarlatina los hyulls els fa tornar
roigs, que par que sien forrats de
escarlatina
(Ferrer,
St.Vicent:
Sermons, c.1400)
escarmentar scarment... escarmentat
escarni cat. escarn: de mi has fet
escarni (BNM, Ms. 14440, Mulet: La
Infanta Tellina, c.1660)
escarnir -del gtic skarnjan; parent
1166
del
alem
antiu
skrnn
e it.
schernire; fer burla els escarniren
escarnix y per aix... escarnix
p. 79)
escarnix quel home mos escarnix
1859, p.18)
escarnix y en lloc dampararlo / tot
deu lescarnix (Gadea: Ensisam, 1891,
p.520)
escarnixquen y quescarnixquen a una
persona (Cervera, J.: San Seren, 1919,
p.13)
escarot dorige ducts de larcaic fr.
eskiere?; formaci de tropes peral
combat. En leixemple, un eixrcit de
formigues (moros valencians), sacosten
a un lle (rey Jaume I); 1 doc.: Qu
intentes, flach escarot? / No veus, que
en totes tes gents / no en tinch pera un
renta dents? (Ort, J. V.: Fiestas... el 9
de octubre de la Quinta Centuria, 1740,
p. 217)
escarot escarot: cuadrilla desbandada
escarot el prestichi del promovedor
deixe escarot es va pedre pera sempre
p.37)
escarot se sent escarot de gallines
escarotamenta descarotarse: batalla
entre faccions, gent armant canyaret,
escandalera a espentes y chillits: desta
escarotamenta result mort un caball
(El Bou solt, 1877, p.259)
escarotar 1 doc. tot lo mon se
escarota (BSM, Ms. 6781, Coloqui... lo
da de St. Vicent, 1767)
escarotar escarotar: espantar, alejar,
ahuyentar... (Escrig: Dicc. 1851)

escarotar que tinc les gallines dormint
y se poden escarotar (Casajuana: La
escarotar anem a escarotar la cosa
1921, p.9)
escarotar no vullc escarotar al
pastiser (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 8)
escarotaren escarotaren el galliner
(El Bou Solt, 1877, p. 259)
escarotarse va a escamotarse tot el
barrio (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 6)
escarotarse al verp escarotarse,
valenci (DECLLC, t. 3, p. 680)
escarotats que nos deixes escarotats
(Peris: La bolcheviqu del Carme, 1932,
p. 17)
escaroten estes dones sescaroten
escarotes no conv que hu escarotes;
ya hu arreglarem dempus (Guallar, J.
escarp una penya molt alta y
escarp (Gadea: Tipos, 1908, p. 72)
escarpat per un barranc fondo y
escarpat (La creu del matrimoni, Imp.
escarpat escarpat (Meli, Rafel: La
casa del escarpat, La Falla Nacional,
1938)
escarp del it. scarpino, diminutiu de
sabata: escarp (Pou: Thesaurus.,
Valencia, 1575)
escarpia dorige ducts; clau ganchut
o en ngul: posaren en una escarpia
damunt lo portal (BRAH, ms. Dietari
Porcar,a. 1619, f.319v)
escarpidor Qui compra ahulles,
tisores, / navaixes, escarpidors, / rosaris
1167
a dos dines; / miren, y en floquet y

tot...! (Villancicos Cat. de Valencia,
1759)
escarpidor espill y bandolina / la pinta
y escarpidor (Cancin de la modista,
en Chiste..., a un llauraor del Puig, Imp.
Viuda de R. Mariana, s.a.)
escarpidor escarpidor: peine cuyas
puas son ms largas, gruesas y... para
desenredar el cabello (Escrig: Dicc.
1887)
escarpins sabata llaugera, del it.
scarpino: escarpins de vellut blau
(Roig: Espill, a.1460)
escarpi ... y en latra (ma) un
escarpi (Canyisaes, Monver, 1910,
p. 160)
escarram -1 d. e los peus baix...
escarramada (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
escarram escarramat, escarram
escarramallat genoll en alt... genoll en
terra, / y estn escarramallats
escarramar cuant se escarrama el
comps (Martnez, Pasqual: Nelo el
Tripero, 1792)
escarramar sescarram molt (El
escarramarme pera escarramarme en
los hbits arromangats (El Pare Mulet,
1877, p. 49)
escarramarse:...
lo
escarramarse
mismo que espatarrarse (Escrig: Dicc.
1887)
escarramat pues estar escarramat
1797)
escarramat va escarramat (DCVB,
en text de Pascual Tirado, 1923)
escarrampat yo pense chitarme

escarrampat, cluixit de tan riurem
escarrampat te un chnit tan
escarrampat... (El Tio Cuc, Alacant, 8XI-1916)
escarransirse escarransirse: ahilarse,
por adelgazarse por causa de alguna
enfermedad (Escrig: Dicc.1851)
dorige
desconegut,
escarransit
apareix en valenci per primera veg en
el diccionari de Lamarca (a.1839),
dahon lampomaren els cleptmans
catalans deixe temps: escarransit:
encanijado, ahilado (Lamarca: Dicc.
1839, p.20)
prim:
escarransit molt fluix o
escarransit:
ahilado,
encanijado
escarransit Eixe agelo escarransit
vol que li trenque un camal!
(Escalante, Eduart: La senserr del
mercat, 1871)
escarransit un tarambana escarransit
p.212)
escasea escasea: escasez (Escrig:
Dicc. 1851)
escasechar no saben els Milans /
escasechar tant a Deu / lo que ha Deu es
deu honrar (BUV, Ms.744, Tormo,
1769, f.128)
escasechar no ha escasechat michos
pera doblar com ya voram... (Semanari
Alacant, p.1)
escasechar escasechava molt el gra
p.20)
escat escat (DECLLC, nom de peix
en document valenci de 1324)
1168
escat scat, en la llista de peixos (Pou:

escat bora al aigua escat el am (Les
escat rasposa com un escat (Batiste,
Chuan: Ahon est el lladre?, 1880, p.
7)
escat escat (entre fusters). Lija o zapa
escat barba rasposa com un escat
p. 7)
escat barquets de peixcar y bots de
escat (El Cullerot de Alacant, 24 abril
1898)
escata -1 doc. scates (Mach, Jacme:
Dicc. 1371)
escata escates (Eiximenis: Regiment,
escrit en Valencia y valenci, c. 1390)
escata ni en una escata tant coent me
deixarien (Escalante: La proses per
ma casa, 1868)
escata corasa relluenta de escates
escatar Escatar, entre fuster: lijar
(EsCRIG: Dicc.1851)
escatimejar escatimejar: escatimar y
sus derivados (Escrig: Dicc. 1851)
escatir arcaisme valenci emparentat
en escatar. Esta viu en catal en el
significat de dilucidar, discutir. En
valenci ix alguna veg en el sigle XV,
sempre en el significat de tallar ungles,
pic o bec, escates de pates dels pardals,
etc.: ungles e bec / than escatit (Roig:
Espill, 1460). El verp estava mort y no
ix, per tant, en els diccionaris dEscrig,
tant en led. de 1851, com en la
catalanis de 1887. Actualment, els
parsits catalaners intenten impndrerlo
y en el semantisme catal; aixina, en la
prova de grau mitj (Univ. dAlcant,
17-11-2012) ficaren escartir com a

preguntat ms important referent al
llxic y, pera ms inri, la donaven com
equivalent al catal esbrinar, que
tampoc es valenci.
esclaf els esclaf en los ulls
esclaf una bufa esclaf (El Mole,
1840, p. 82)
esclaf quedara esclaf (Escalante:
esclafapets bufa o ventositat sinse
roido: per aix a la bufa li diuen...
Esclafa pets y totes les baldories que
volen, puix ix a la sordina (Gadea:
Tipos, 1908, p.272)
esclafar caigu lo traginat e esclafal
(Ferrer, St. Vicent: Quaresma, c. 1408)
esclafar esclafar / los reyatons, /les
nacions (Roig: Espill, 1460)
esclafar anar esclafant torrosos
esclafar pero al esclafar el alba
esclafar all lesclafar del alba
(Salelles Cardona, C.: El Suspirs dun
esclafar per si esclafa la tormenta
esclafat yo crec que una volta
esclafats (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 108)
esclafatarrosos
esclafatarrosos
feu Tito, 1789)
esclafatarrosos esclafatarrosos, com
dihuen els valencians (Conv. de Saro,
1820)
esclafatarrosos, asclafatarrosos el tio
asclafatarrosos (Llorens: Tona y Toni,
1169
1871)
desclafar:
esclafatarrosos
esclafatarrosos:
destripaterrones
esclafe lo millor es amagarse ans que
esclafe la tormenta (Escalante: Lepe y
Talala, 1886)
esclafen de sopet li esclafen a una
fadrina... (Canyisaes, Monver, 1910,
p. 151)
esclafidor esclafidor: crepitaculum
esclafir -1 doc. esclafir (Martorell:
Tirant, c. 1460, ed.1490)
esclafir la fona, fer traslaticiament,
fer algo molt rpit, castigar a alg, etc.:
ara ham de esclafir la fona, / ya que ha
vengut a la ma, / y clamar se li castigue
esclafir el globo est ple?.- A punt de
esclafir (El Tio Cuc, n 156, Alacant,
1917)
esclafit 1 doc. esclafit (Martorell:
Tirant, c. 1460)
esclafit yo li prestar un esclafit
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
esclafit dels grans esclafits, del castell
de foc (Col. viage de Tito a Madrit,
1789, p. 5)
esclafit qu esclafits (Agraida la
esclafit els seus esclafits o traques (El
Tabalet, 1847, p. 76)
reacci violenta, mala
esclafit
contestaci, etc.: ell li solta un esclafit
al primer quel vol mirar (C. Bonet,
p.22)
esclafit a punt de pegar un esclafit
(Canyisaes, Monvar, 1908, p. 82)
esclafit son del tro, l esclafit (Peris:

esclafit abanda desclafit fort, en
plural seren lo que tamb es diu roses
de dacsa: esclafitons: granos de maiz
o panizo que revientan a la lumbre y
forman una figura parecida a una rosa o
flor (Escrig: Dicc.1851)
esclafix sesclafix la fona (Ros:
Roman nou... les conversacions que
esclareixcut esclareixcut, esclareixer,
esclareiximent... (Escrig: Dicc. 1887)
esclat -1 doc. en val. as pegar un
esclat (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 2)
esclat
la
tormenta
esclat
28)
esclatacor 1 doc.(?) a esclatacor
rebentat (Ros, Carlos: Coloqui de les
Dances, 1734, p. 3)
esclatar dorige ducts, frncic
*slaitan?; parent del antiu it. schiantare,
fr. eclater y occit esclatar: lo cors e
esclata (Ferrer, St. Vicent: Quaresma,
1413)
esclatar y si en el Sel la lluna esclat
(Milacre del teberner, 1858, p.10)
esclatar esclat la caldera y... (J. G.,
est
arrail
esclatar,
asclatar
laubertura voclica: y el cor al punt
tasclata (Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1959)
esclatasanc el valenci esclatasanc
equival al cat. rovell: esclatasancs:
seta, hongo (Fullana, Lluis: Voc.
valenci, 1921)
esclatarse esclatarse (una flor):
abrirse (Lamarca: Dicc. 1839)
esclaten esclaten (Roig: Espill, 1460)
esclaten esclaten la bulla (Valls: La
1170
verbena del barrio. Alcoy, 1935, p. 3)

esclau esclau, esclava (Vilarig:
mercaderes, 1607)
esclaustrat pera els esclaustrats y
monches (El Tabalet, 1847, p. 151)
esclavina del llet oriental sklavena:
lo fill seu a peregrinar en la terra ab
esclauina (Villena: Vita Christi, 1497)
esclavinetes en catorse esclavinetes /
com els bolquers babosalls (Baoro el
esclav derivat desclau, en cmbit
semntic: esclav... ferint la pedra... lo
foc (Ferrer, St. Vicent:
Sermons,
1408)
esclav veus a un sclav perque
pugau encendre foch (Villena: Vita,
1497)
esclav una cadeneta de or... 176
esclavns (Manuscrit del Loreto,
Muchamel, 1630, f. 22)
esclav esclab (sic)... anillo de
cadena (Ros: Dicc. 1764)
esclav hierro con parte de acero con
que se saca fuego de un pedernal (Ros:
Dicc. 1764)
esclab:
esclav, esclab, eslab
hierro acerado con que se saca fuego de
un pedernal. Lo mismo que eslab
(Escrig: Dicc.1887)
esclav, eslab torna el eslab y la
mecha / palletes y pedernal (Peris
esclav els esclavons del tois que la
rodecha (Llibret Foguera Mndez
Nez, Alacant, 1933)
esclav esclav: paraula asoles
valenciana (Corominas: DECLLC)
esclavonejar esclabonejar: herir el
pedernal (Escrig: 1871)
y
del
espasmo
escluixqu
escluixqu... (Balader: Les beseroles,

1874, p. 11)
escodrinyar 1 doc. escodriyar (sic) lo
consell (Canals, fr. Antoni: Ms.
Sneca, c. 1395)
escodrinyar qui la escodrinye be...
escodrinyar,
escodrinyar
escodrinyador... (Escrig: Dicc. 1851)
escodrinyar, esquadrinyar paraula
peculiar del Reyne de Valencia
(DECLLC)
escofia del llet decadent cofia; ms
val un sombrero que vint escofies:
plomalls de les escofies (Coloqui...
sobre els sombreros rufaldats, 1753)
escofies eixes escofies tan grans
(Raon. de Pepo a les dametes, 1784, p.
3)
escofina del llet scoffna; ferramenta
de fuster pareguda a la llima :tire al

bordell la escofina (Escalante: Mil
escolaeta una nit.... / yagu (sic) serta
morisqueta, / que ell ju a la escolaeta /
y vingu mig aturdit (Tant volgu
escolarse este tuno sescola al carrer
per lo balc (Lladr, R.: A deshora de
la nit, 1888, p.28)
escolta -del llet auscultare. Espa o
soldat de vigilancia nocturna: scoltes
del Regne (Ginart, Nofre: Rep. dels
escoltarles mes atent de escoltarles
(Gaull, J.: Lo sompni de Iohan Iohan,
1561)
escoltelleta dir algo misteris a la
orella: vine en mi que vullc ferte una
escoltelleta (G.B.: La Perla dAlberic,
1918, p.15)
escolteta, ascolteta escolteta: palabrita
1171
al odo (Escrig: Dicc.1851)

escolteta, ascolteta escolteta: palabra
dicha al odo. Ferse escoltetes, hablarse
al odo (Escrig: Dicc.1887)
escolteta durant la conversaci, Clara,
com una fona, li fa una escolteta a
Chalina (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
Bolsera, 1928, p.8)
escolteta vullc ferte una escolteta...
p. 4)
escolteta una escolteta;... se supn lo
que vol dirli (Herrero: En temps de la
escoltetes, fer marmolar a la orella en
veu baixa davant datres: Sant Joan
dalt del pardalot y Sant Mateu en el seu
angel fenli escoltetes (Guinot V.:
Capolls, 1900, p.75)
escoltetes, fer Cada volta que la
servidumbre sha tropesat en el meu
cherma per els corredors, sonriu y fa
escoltetes (Puig Espert: Pantomima,
1928, p.35)
escollera escollera (Escrig: Dicc.
1851)
escollera men vaig a la escollera, y si
est peixcant (Mil: Com els
cacherulos, 1926)
escollir -1 doc. dest escoll / nostre
remey (Roig: Espill, 1460)
escollir y lo poble escollit de Deu
escollir escollir: escoger (Escrig:
Dicc. 1887)
escollir hi pea escollir: pagar,
netechar o verga (Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 34)
escombrar escombrar: tosser, quando
se toma por fingir la tos (Ros: Dicc.
1764)
escombrar tosir pera cridar latenci,

del novio en este cas: com sasom
Eufracieta (a la reixa) y escombr
escombrar tot son ulladetes, la toseta,
el escombrar (Coloqui de P. Canelles,
1780)
escombrar vaig traure mon mocador,
escombr, y em vaig mocar (Conv.
Saro. Valencia, 1820)
escombrar tus, escombra, salsa dret
p. 21)
escombrar cast. toser fingidamente o
carraspear: y apenes entr en la escala
el conegu en la manera de escombrar
1874)
tosir:
Ejem!
escombrar
(Escombrant). (Llombart: Lagela
Puala, c. 1880)
escomens llibreta plena y latra
ascomens (sic) (Romn: Tots de la
escomensar. alcomensar Alcover
coneixa la variant tamb valenciana
alcomenar, prefixat en l'articul rap al (DCVB)
escomensar scomensant la primera
paga a nou de nohembre (Inventari
dEn Jaume Eixarch, Valencia, 1517)
escomensar quant se escomencen
escomensar escomen a festecharla
valenci, 1643)
escomensar y escomena desde Abel
escomensar escomenar a narrar
1730)
escomensar trau dos pistoles y...
1172
escomensa a... (BUV. Ms. 668, Raon.

de Vinalesa, 1735)
escomensar escomenar: empezar
(Ros: Dicc. 1767)
escomensar una volta escomensat
(Nits Centenar V. Desamparats. 1767)
escomensar el asalt escomensen per
les torres (Tormo: La Gatomaquia, c.
1770)
escomensar no escomenses, Gori
(Bib. Nac. Ms. 15503, Prims y grosos,
1859)
escomenar escomenar (Escrig:
Dicc. 1871)
escomensar en bones escomensa
p. 23)
escomensar li ha escomensat a dir
1905, p. 20)
escomensar, ascomensar esta semana
ascomense tamb en (...) ascomensa
en... (El Tio Cuc, n 105, 2 p., n 39,
Alacant, 1916, 1924)
escomensar descomensar a parlar
1917, p. 7)
escomensar ara escomensen (Peris:
escomensar y ara va a escomensar la
segn (Melia, F.: El pare Canuto,
1921, p. 13)
escomensarem
a
escomensar
arreglarmos (Meli, F.: Tots a Nova
York, 1921, p.4)
escomensar y com escomense (Peris:
El banquet en lalquera, Castell, 1928,
p. 9)
escomensar la foguera escomensa...
(Libret Foguera Benala, Alacant, 1928,
p. 3)
que
siga
lhora
escomensar
descomensar (Alcaraz, L. J.: El ball

del ram, 1928, p.6)
escomensar no s com escomensar
12)
escomensar y estava escomensant la
gloria (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 8)
ascondit
escondit,
ascondit
(DECLLC, cit. Ausias March, c. 1450)
escopeta del it. schioppetto; este sust.
ix en val. y cast. per 1520: ballestes y
escopetes (BNM, Ms. 7447, Breu
relaci de la Germana, 4 mar 1522)
escopeta de CC homens , escopetes y
piques (ACV, ms. Llibre dAntiquitats,
1525)
escopeta escopeta (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
escopet cat. y cast. escopetada:
escopet que pinte (Bernat, Chusep:
Un ensayo fet en regla, 1845, 10)
escopet una escopet (Ovara, J.: Per
tres pesetes, 1881, p. 23)
escopet aix es que en la escopet
p. 24)
escopet que volent matar dos sapos,/
els tir una escopet no ms en polvora
p.124)
escopet ... una escopet al ms
pintat (Peris: Terres malahdes, 1919,
p. 37)
escopet una escopet! (Serrano, M.:
escopetaes y el corra a escopetaes
escopetaes les escopetaes mos animen
escopetaes que no va ni a escopetaes
1173
p.13)
escopetechar un fadrinet que a lo que
se veu el escopetecharen (Semanari
Alacant, p.3)
escopetera dona descopeter, fora el
soldat o lartesa destes armes de foc; 1
doc.: la escopetera que mat a son
marit (BRAH, ms. Dietari Porcar, 17
de dehembre de 1607)
escopeters 1 d. en filera, tots
escopeters y piquers (Llibre de
Antiguetats, 25 setembre 1526)
escopeters si fossen escopeters
(Serres,
Miguel:
Fiestas
V.
Desamparados, 1667, p. 261)
escopetes, ascopetes ferse en unes
cuantes ascopetes de chapa (Caps y
escopetot del seu escopetot (Caps y
es
una
escopiny,
escupiny
escopiny (BNM, Ms. Escalante: Un
escopiny tndrer paregut fsic en atre:
Mrel, diu, qu herms! Es tota la
escopiny de son pare (Llombart:
Abelles, 1878, p.39)
escopiny escopiny: saliva escupida
escopiny home que no tiraba una
escopiny per no... (Canyisaes,
Monver, 1907)
escopiny ser una escupiny datre,
que se pareix molt: era una escopiny
de son pare (Navarro y Reig, V.: La
escopiny no val una escopiny
escopiny No vals una escopiny!
escopinyaes tir al cel escopinyaes, y
ara me estufen la cara (La carrera de la

dona, 1881, p. 28)
escopinyar, escupinyar Home, parla y
no escopinyes (BNM, Ms.14480,
de Toneta, 1864, f. 18)
escopinyar si ara escopinyara... (G.
escopinyar yo li escopiny la cara
1928, p.62)
escorat fugir... escorat e confs
(Canals, Antoni: Scipi, c. 1395)
escorbullar sinnim de dotorejar,
miraro
tot:
descorbullaro
tot
escorbut, escorbuto -del fr. scorbut y
neerlands schorbuyck: tots patixen
escorbuto (Segn conversaci que
Tolondro, c.1809)
escorcoll per fer escorcoll (Pascual,
St, Pere: Obres, c. 1290)
escorcoll dorige ducts; pareix
vndrer del germnic skulkan, explorar
militarment: scorcoll com y en quins
casos se pot fer (Ginart, Nofre: Rep.
escorcoll escorcoll: escrutinio, accin
de registrar (Escrig: Dicc.1887)
escorchador escorchador (Exulve:
escorchar -del llet excortcare; en val.
es llevar la pell, que pot ser parcialment
la dun dit o atra part de cos, siga per un
rasp o per intervenci quirrgica.
Tamb sescorcha la corfa dun abre:
escorchant un gran cervo (Martorell,
J.: Tirant, c. 1460, ed.1490)
escorchar escorchar metafricament,
Roig parla de la dona que arrancava la
pell a un home: mescorchava / y m
1174
garrochava la carnicera () com no

scorcha (Roig: Espill, 1460)
escorchar viva escorcharen, a una
dona (Roig: Espill, 1460)
escorchar al Poeta ms pardal, / lo
pela, mes no lescorcha (BUV, ms.
Coloqui de Maluenda, Morla y Ordines,
c.1635)
escorchar la tia Sunsiona... escorch
un conill (Canyisaes, Monver, 1912,
p. 196)
escorchar al poeta ms pardal, lo pela;
mes no lescorcha (BUV, Morl: Ms.
666, c. 1649)
escorchar mosatros podem escorchar
suro dels abres, o la galta en navaixa
dafaitar: a tots / en sec fa la barba,/
sense remullar,/ escorchant la cara
(Esteve, fr. Pere: Carta als micalets
catalans, c.1650)
escorchat encara que de escorchats
tenim lo nom (Valda: Fiestas
escorchar un es no es escorchat
(Tormo, B.: Relaci que fa a Thoms,
1769)
escorchar:
desollar
escorchar
escorchar escorchar: quitar el pellejo
o la piel (Escrig: Dicc.1887)
escorcharosins un sert escorcha
rosins... yo pelaba (Martnez: Nelo el
Tripero, 1792)
escorcharosins buscat un escorcha
rosins que tacabe de pelar (Goriet y la
Chana, c. 1850)
escorchat mha deixat tot escorchat
com
Sent
escorchat escorchat
Berthomeu (Esteve: Liber, 1472)
escorchat lo cuyro que havia
escorchat (Esteve: Liber, 1472)
escorchat -sinse pell: quedant com a

Bertomeu / un es, no es escorchat
(BUV, Ms.744, Tormo, B.: Relaci que
fa a Thoms, 1769, f.129)
escorche y nosaltros quins escorche
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
escorfoll fesli escorfoll (Mulet, F.:
escorfoll hi mal escorfoll per terra
escorpa nom de peix, del llet
scorpaena; castell escorpena, catal
escrpora:
scorpa
valentinis
(anotacions de Miquel Johan Pascual en
Rondaletio de Piscibus, Lyon, 1554,

p.208)
escorsat que se puga vore... algo
escorsats (Hern. Casajuana: La oroneta
escorredor yo el fera escorredor... de
gastos
(Romans
dels
pobres
escorredor escorredor: persona que
con habilidad y cautela va sacando...
escorreguda del llet excrrre,
anarsen rpit capa un puesto. Parlant
de les dones que enganyen als marits:
y a voltes hasta el brosquil / peguen
una escorreguda (Bastite Llopis, sego
c.1850)
escorreguda escorreguda: escurriduras
o escurrimbres. Por extensin se aplica
tambin a los restos de agua que corren
por algunas acequias (Escrig: Dicc.
1851)
escorreguda -aigua sobrant dun rec
que, per sequiolet o atre conducte, es
sorrega a lhorta vehina: que cuant el
guaret segu / la escorreguda deix
(Civera y Murgui: La traca, sainet,
1175
1921, p.15)
escorregut Qu no veus lo
escorregua que vas? .-El que sha
escorregut per la porta sense paga(r) es
vost (M.Ruiz: Canyisaes, Monver,
1909, p.101)
escorrenta Corominas dona un grapat
de cites valencianes desta veu, dient
que escorrenta pasa per ser noms
paraula valenciana
escorrentia
(DECLLC, 2, p.962) (DECLLC)
escorrenta sequia per ahon laigua
sobrant de la reg sen va al riu,
albufera o mar, escorrenties (DCVB,
en text valenci de 1651)
lo
mateix
que
escorribanda
escurribanda:
si
yo
en
una
escorribanda vach y vinc (Burguet: El
bort, 1878)
escorrim escorrim: escorregudes:
ltimas reliquias o gotas de un licor que
ha quedado en el vaso (Escrig: Dicc.
1887)
escorrim irnicament, alg sinse
importancia; en leixemple, anguiles
primes com a fils: Ta de dur cada
anguilota! .-Com sempre, algn
escorrim... (Campos Marte, J.: El
escorriment scorriments de la cequia
de Vilareal (Ginart, Nofre: Rep. dels
escorrims miquetes, coses sinse
importancia: y no anar en escorrims, /
muiga Marta y muiga farta (Paper
escorrix li pregunten y sescorrix com
el oli (Canyisaes, Monver, 1913, p.
222)
escot -1 doc. escot (March, Jacme:
Dicc. 1372)
escot -del fr. anascot; certa varietat de
teixit bast de llana; 1 doc.: escot, la

pesa (Vilarig: Memorial... han de pagar
les mercaderes, Valencia, 1607)
escot tinch lo Escot en los pits / perque
mels fa ms polits (Rodrguez: Sacro
Nov. 1669)
escota del it. scotta, terme mariner:
an a la llancha; en la escota / aiges
y... (Milacre del taberner, 1858, p.8)
escot cat.y cast. escotada: vore els
baixos a les chiques... la sabateta escot,
a les sinyoretes (El Bou solt, 1877,
p.116)
escotadeta escotadeta anirs (Prudent
raonament que fa Pepo a les dametes,
1784, p. 3)
escotaes com van tan escotaes..., tan
curtetes (Peris Celda: Arrs en fesols y
naps, 1921, p.5)
escotaeta en mamelles mig fora: tu si
que vas escotaeta (Alegre Ortiz, J.: En
la Cany, 1926)
escotiflarse escotiflarse: quebrarse
(Ros: Dicc. 1764)
escotiflarse escotiflarse: relajarse,
quebrarse (Lamarca: Dicc. 1839, p.22)
escotiflarse ves espay no tescotifles
1902, p.23)
valencianisme
dtim
escotiflat
desconegut; 1 doc.: gran curador de
escotiflats (Guerau, Gaspar: Los
mestres de Valencia, 1586)
escotiflar que fan molt blanch el or, /
quel flato les escotifla (Paper curis,
escotiflar tinch por quem escotiflara
escotiflat garrida Pepeta, / precis
diamant, / que per tu este pobre / viu
escotiflat (BNM, Ros: Endeches al fi
1176

escotiflat flacs, perduts, escotiflats
escotiflat som alguns escotiflats
(Ensisam, 1891, p.302)
escotuflat Sant Escotuflat, Sant
Pansit (Gadea: Tipos, 1908, p. 203)
escrament -del llet excrementum:
eixes erbes... / dins del cul... en un
instant desfarn lescrament que sa
entumit (Paper curis, pera contrafer...
any 1741)
escrib cultisme, del llet scriba, nis. Antigament escrit en -v- no
etimolgica. Els notaris y lletinistes
valencians estaven acostumats a
escriurer la veu en llet, per eixemple:
Josephus Bonfill notarius pro scriba
a Andreu March, any 1640, f. 396), per
lo que era llgica la torn al
consonantisme cult: el escrib / per mi
sap (Segn rahonament entre el Rat
escrib,
escribanet,
escrib
escribanes, escribent... (Escrig: Dicc.
1851)
escrib Ay! Y grasies... a la ploma
del escrib (Escalante: La escaleta del
dimoni, 1874)
escrib es ms falsa quun escrib
(Mills: En lo mig del mercat, 1884,
p.27)
escrib Y cunt vindr lescrib?
(Ovara. Males llengues, 1879, p.7)
escribent el dit amich,/ que era un
escribent unflat (Rahonament... el Tio
escribent escribent: el que tiene por
oficio copiar o poner en limpio escritos
ajenos, o escribir lo que se le dicta
(Escrig: Dicc.1887)
escribent ha dit lescribent (...)

lescribent del notari (Aznar Pellicer:
Lhora tonta, 1929, pp.45, 50)
escribint en billabial, del lleti
scrbre: escribint de nou (Gayano
escrigu no dirieu que no vos escrigu
escritor el llet scriptor es mantingu
en les neolletines (castell escriptor,
Glos. de Toledo, c.1400), dasta quel us
y lanaloga simplificaren grups
consonntics: per escrits y escritors
escritor cat. escriptor: quin atre el
tonto escritor que ha fet este desbarat
escritor escritors (Escrig: Dicc. 1851)
escritor ya se creuen escritors (El
escritor se feu escritor y actualmente
es... (Llombart: A Emilio Borso, 1877)
escritor per ser comediant y escritor,
sent aixina que... (Semanari Garrot de
p.2)
escritor els escritors que vixqueren...
(Navarro: La pau dels poblets, 1913,
p.5)
escritor atra debilitat... es autor,
escritor (Herrero, J.: En temps de la
escritorets
de
pega,
escritoret
aprofiteu la ganga y a lluirse (El Pare
Mulet, 1877, p.2)
escritori los ulls posa en lo escritori
(BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
escritori els bauls y els escritoris
tamb (Coloqui del escol y la viuda,
1790)
escritori escritori (Escrig: Dicc.
1177
1851)
escritori va a lescritori y trau uns
tomos (Colomer: Me cason lHavana!,
Alcoy, 1931, p. 8)
escritoriet en lo escritori (...)
escritoriet (Archiu Cat. Valencia. Ms.
escritoriet escritoriet: escritorcillo
escritors
que...
escritors
(Conversacions de Saro y..., 1820)
escritors escritors: escritores (Escrig:
Dicc. 1851)
escritura cat. escriptura: aquell
passet celebrat / de la Escritura... al
temps de edificar / la Torre de
Babilonia (3 part del Coloqui de les
modes..., any 1767)
escritura sagr escritura (Gadea:
Ensisam, 1891, p.503)
escritura y feren una escritura de
xixanta duros (Navarro y Reig, V.: La
escritura mentres la escritura no estiga
arregl (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 26)
escritura del notari... escritura a punt
de... (A. Pellicer: Lhora tonta, 1929,
p.21)
escriturar,
escriturat,
escriturar
escritures... (Escrig: Dicc. 1851)
escritures sarreglen... enredros, /
escritures,
testaments
(Gadea:
Ensisam, 1891, p.528)
escritures Copistera Mart, copia de
escritures (anunci en Teatro Valensi,
04 / 01/1929, p. 19)
escritures ll orden les ventes,
escritures... (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 17)
escriurer que ni vola escriurer ms
revistes (El Bou Solt, 1877, p. 253)
escrurer
(Escrig:
escrurer
Dicc.1887)
1
doc.,
en
el
escrofuls
colaboracioniste Labernia (a.1839);
escrfula, escrofuls (Escrig: Dicc.
1851)
escrofuls escrofuls: perteneciente a
la escrfula, la padece (Escrig: Dicc.
1887)
escrofulosos els tumors escrufulosos
1855, p.9)
escrupulechar -1 doc. les vehines
escrupulechaven (Ballester: Ramellet,
1667, p. 15)
escrupulechar escrupulejar: formar
escrpulo o duda (Escrig: Dicc. 1887)
escrupulets del llet scrupulus,
pedreta. Abanda del traslatici significat
moral, tamb parts chicotetes de coses:
el gran diminutiu, / miquetes y
escrupulets (Paper curis, pera
contrafer... a. 1741)
escrupuls tan remirat y escrupuls
en... (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 16)
en la mateixa
escrupulositat
escrupulositat (Semanari Garrot de
p.3)
escrupulositat la major escrupulositat
(Fullana, Ll.: Ort. valenciana, 1932, p.
1)
escrutini -del llet scrutnium: vrem
fer el escrutini (Llibret Carrer Rusafa,
1905, p.4)
escuadra deixercit unitat reduida de
soldats ordenats en fileres, una raere
datra: cap de escuadra, primipilus...
(Exulve,V. J.: Praeclarae artis, 1643)
escuadra de navius pot combatir en
una escuadra sansera (...) de escuadres
1178
formidables (Semanari Garrot de

pp.1, 2)
escuadra catal escaire: escuadra,
regle y comps (Caps y senteners, Imp.
escuadra, fet a en ngul recte: esta
paret de la dreta no est a escuadra
en... (Hern. Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.7)
escuadra pera dibuixar han fet una
mercolansa / de puestos, que pa trovarte
/ presisa comps y escuadra (Peris
Celda: Arrs en fesols y naps, 1921,
p.9)
escuadrinyaor qui dotorecha asunts
datres, qui aguaita als vehins, etc.:
Escuadrinyaores... qu pronte han
eixit les dos a dotorechar! (Escalante:
La escaleta del dimoni, 1874)
escuadrinyar es cosa de molt profit, /
pues si anem a escuadrinyar... (Coloqui
de la merda, c.1845)
escuadrinyar pera escuadrinyar qu
pasa (Lladr, R.: La boba y el
escuadrinyar escuadrinyar (Escrig:
Dicc. 1851)
escuadrinyar a una no li agr
escuadrinyar.
Perque
si
escuadrinyara... (Lanzuela, A.: La
escuadr a la porta aguarda un
escuadr (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
escuadr dut un escuadr de sevils
p.20)
escualidea escualidea: calidad de
esculido (Escrig: Dicc. 1887)
escualit escualidea, escualit (Escrig:
Dicc. 1851)
escualla ixir de ductes volguera / y
preguntarliu mescualla (La Patti de
peixcaors, 1884)
escualla no mos escualla (Escalante:
escuallar:
descuajar,
escuallar
desmayar (Escrig: Dicc. 1887)
escuallar en este cas, oferir pit para
mamaer el chiquet: de chiquetet,
Canys fea lo que fan tots... plora(r) pa
ques escuellen el pit (M. Ruiz:
Canyisaes, Monver, c.19080
escuallat afluixat, sinse forces,
acollonat: ya el tenen tot escuallat
escuallava creurien que mescuallaba
(sic) (Catal G.: La carchofa, Torrent,
1926, p. 10)
escualle ... que caiguera soldat;
pensanto mescualle (Escalante: Lepe
y Talala, 1886)
escualle pareix quel seu cap
sescualle (Herrero: En temps de la
escuallosos escuallosos de veritat
(Breva, V.: Ilusions de un soldat,
escudeller del llet scutella: sinse
deixar una olla... en lo escudeller
(BSM, Morl: Hipocresies de les ames,
c. 1650)
escudeller que denit / va per plats y
escudellers (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.43)
escudeller escudeller: vasar (Escrig:
Dicc.1851) Lequivalent cast. vasar:
anaquelera de ladrillo y yeso u otra
materia que, sobresaliendo en la pared,
especialmente en las cocinas... sirve
para poner vasos, platos, etc. (DRAE)
Tamb el ms simple fet ahon acaba la
1179
campana del fumeral (cast. chimenea).

escudeller, ascudeller el tenes en
lascudeller (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.28)
escudeller els cuatre plats del
escudeller (Torre, J. M: Nit de festa,
1929, p.3)
esculpir del llet sculpere: la forma...
per lo ferrer era sculpida (Roig: Espill,
1460)
esculpir blas que deu esculpirse
(Morl, P. J.: En alabana a Fr. F.
Gavalda, 1651)
escultor en pedra del llet sculptore:
escultor en pedra o estatuari (Exulve,
Vicent: Praeclarae artis, 1643)
escupinya escupinya: saliva, sputum
escupiny a foradarlo vach en una
escupi (Escalante: Un buen moso,
1889)
escupinyaes tiri al cel escopinyaes, y
ara me estufen la cara (La carrera de la
dona, 1881)
escupinyar els futboleros lo mateix
fiquen gol que escupinyar en terra (El
Tio Cuc, 2 ep. n 57, Alacant, 1924,
p.2)
escupir del llet vulgar scuppire:
escupirenli en la cara (Llull:
Blanquerna, traducci al valenci,
Valencia, 1521)
escupir escupir fora (Ballester, J. B.:
escupir al cel inutilitat dun atac:
aix es escupir al Cel (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.134)
escupir pugau escupir (Ros, C.:
felius 33 anys de..., 1746)
escupir dixam escupir, y abans vaja
un traguet de... (2 part de Cento el

Cabut, imp.Viuda de Agust Laborda,
1809)
escupit y en u dels escupits tir la
dobleta (Gadea:
Ensisam, 1891,
p.502)
escupix em despresia y mescupix
10)
escupixc ara, traidor, tescupixc
(Peris: Rialles del voler, 1928, p. 67)
escupixca mereix quel fill li
escupixca (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 8)
escupixen li escupixen les sabates
Borbons, 1868)
escupixquen ...mos canten el trgala y
mos escupixquen (La creu del
mereixedor
de
escupixquen
quescupixquen ma cara (Del porrat de
escur la cuina... en poca escur
borles, 1874)
escur un mont de escur en terra
escur escur:.. accin y efecto de
fregar (Escrig: Dicc.1887)
escur escur: lo que se fabrica de
barro fino y lustroso (Escrig: Dicc.
1887)
escur mha trencat tota la escur y...
escur escur: loza o vidriado
(Gadea: Voc. 1909)
escur ntraten a la cuina y te
divertixes un rato fent en la escur
p.5)
escur cuina en escudellers plens
1180
descur (Peris Celda: Rialles del

voler, 1928, p. 3)
escur ms puja lespart que la escur
p. 168)
escur pichers y escur de poble
escur vaig a vore si el meu marit te la
fiambrera escur (Breva, Vicent:
p. 8)
escur ruido com de que sha trencat
escur (Lanzuela: La Templ, 1933,
p.18)
escur de lescur (La Cotorra
Fallera, mar 1950)
escur cat. escurada: escur,
valenci (DCVB)
Escur, Plasa de la igual el troba en la
placha que en la Plasa de la Escur
p.4)
perols,
chocolateretes,
escuraeta
llibrells, pichers, casoletes, tot de
tamany menut y fet pera choguet dels
chiquets. Se sol vndrer els des de la
Verge dels Desamparats: As porte la
escuraeta (Meli, F.: Els fills dels
vells, 1926, p.19)
escuramprius 1 doc. moliners,
escuramprius (BSM, Ms. 6781,
Gayferos, c. 1660)
escurapanches:
escurapanches
escudriador (DRACV)
escuraplats fart, que menja de gorra:
u deixos escuraplats, galdufaris o
fartons (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p.82)
escurapou escurapou, valencianisme
(DECLLC)
escurapou qui escura pous (Pou:
qui
neteja
pous:
escurapous
escurapous, expurgator puteorum
1643)
escurapou escurapou que el trobe
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
escurapou moliners... escurapous
1660)
escurapou un escurapou, y el pobre,
colom cansat (Serres, M.: Sacro nov.
1669, p. 398)
escurapous sobre haver caygut un gos
en un pou... hasta que els escurapous
tragueren al animal (Romans... pera
almorsat, any 1756)
escurapous, ascurapous tiracordetes,
dacolits,
dascurapous
(Liern:
Telmaco, 1868, p. 23)
escurapous eixe escura pous (Vives,
escurapous pot ser que perguera / y
em tornara escura-pous (Ovara, J.:
escurar vinga a escurar la paella
p. 19)
escuraventres persona dotora del
vehinat: la escuraventres li dihuen, / de
tots aquells carrerons
(Llombart:
Tipos dauca, 1878, p.73)
escur acci daguaitar o escuadrinyar
vehins: algn atre escur (Llombart:
Tipos, 1878, p.76)
entraren
una
escurribanda
escurribanda (Esteve, Pere: Poema
Guerra de Catalunya, 1651)
escurriren escurriren fugidores a la
mar (Ballester, J. B.: Ramellet, 1667,
p. 3)
escurrit ya sha escurrit (Meli: Com
1181

escusaci scusaci de tan justa
demanda (Martorell, J.: Tirant, c. 1460,
ed.1490)
escusar volien escusar (Crnica
Jaime I, s. XIII)
escusar escusa, escusar (Escrig: Dicc.
1851)
escusat el So Nespla busca puesto
amagat o escusat pera fer de ventre,
orige de la homonimia entre escusat,
servici y com: en un carrer escusat /
buscar
un
pati
algo
fosch
escusat sinse escusat ni foguers
escuses tot son escuses de mal faener
1931, p. 9)
eschorrullar burer tot el vi duna
bota: tenien sempre una bota /... la
eschorrullaven, y es quedaven tan
contents (Gadea: Ensisam, 1891,
p.384)
ese cat. essa: no te rigues si dic ese en
lloc de seta (Martn, A.: La oroneta,
1927, p.12)
esena del llet scaena; vocable del
sigle XIX, cast. y cat. escena: en esta
esena amostra el cap (Baldov: El virgo
esena la esena es en casa del so
Miquel, en el poblet de Cherivella
(Lladr: Rafela la filanera, 1855, p.6)
esena, esenes esenes alcoyanes
(Mentres pasa la diana, Alcoy, 1855)
esena esena (BNM, Ms. Marsal,
Ramn: Els amants dAlboraya, 1862)
esena parlant en ell mentres que la
esena hu requerix (Un casique a
esena esena primera (Els carlistes en

esena posant en esena les... (El Pare
Mulet, 1877, p.71)
esena vinga, feu la esena del Pend
1878, p. 28)
esena la esena representa una
habitaci... (Fambuena, J. . Fer les
cartes, 1881, p. 6)
esena la esena pasa en... (El Canari,
esena esena per esena... mos dona
ganes de plorar (Semanari Garrot de
p.3)
esena en esenes tan ben fetes (Fuster,
esena en la esena u o dos taronchers
c.1890, p.22)
esena esena XII (Gmez: Cremaes
esena yo soc de la esena la que fa
plorar (Peris Celda, J.: Arrs en fesols
y naps, 1921, p.13)
esena lesena representa una
esenari el esenari representa la...
(Thous, Maximili: Foc en lera!, 1900,
p.7)
esenari si el essenari heu permitix
(Alberola: Lamo y senyor, 1927, p. 3)
esenari ...del pati de butaques en
lesenari (Hernndez, F.: La vista
esenari en mig del esenari charrant
(Cucarella, Pere: T vors, Elig, 1935)
esencia de vostra divina esencia
(Matheu y San: Al Santissim
Sacrament, 1643)
esencia que som cristians per esencia
1182
(Boix: Fiestas... St. V. Ferrer, 1855,

p.423)
esencial esencial y no accident
esencies que son les quintes esencies
(BUV. Morl. Ms. 666, c. 1649)
esenes al mateix temps representar...
les esenes (Bellver, Blay: La creu del
esfera curt emisferi...per les esferes
esfera del llet sphaera; polismic,
abanda de cos geomtric, condici dun
individuo: mirant al Sant Peregr /
ventlo en pobre esfera (Ramn
Gonzlez, F.: Sacro Monte Parnaso,
1687, p.167)
esfinge 1 doc. esfinge: animal
fabuloso; tambin a la mujer feroz y
artificial, astuta y vengativa (Escrig:
Dicc. 1851)
esfinges son esfinges tan refieres y de
sentit tan escs que ni del foc...
Xtiva, 1866, p.40)
esfndrer desde aquella caiguda, /...
estic malalt, / que la neuleta del pit, / yo
crec que me la esfondr (Coloqui del
esfors vost fasa un esfors y vor...
p.30)
esgaixat del propi Cel esgaixat; / en tal
compostura y... (BNM, Paper gracis
esgaixat com un nchel / del propi cel
esgaixat (Gadea: Ensisam, 1891,
p.304)
esgall esgall: injerto de clavel...
esgallar esgallar: desgarrar... (Escrig:
Dicc. 1851)
esgallar esgallar, valenci, equivalent

al castell desgajar (DECLLC, 4,
p.301)
esgarr al de la calsa esgarr (El
esgarr en una calsa esgarr (Mills,
M.: Ni rey, ni caball, ni sota, 1874, p.8)
Traduit al catal tindrem: amb una
mitja aborronada.
esgarr la camisa bruta y esgarr (El
esgarr sempre va el gos al de la calsa
esgarr (Escalante: Lepe y Talala,
1886)
esgarr que du la calsa esgarr
p.90)
esgarrabanderes 1 doc.: tenint /
vost pera celebrar, / al seu
esgarrabanderes, / dic, a Esteve el
Sacrist (Recitado en do... de Sant
que..., 1743)
el
mes
gran
esgarrabanderes
esgarrabanderes
(Galiana,
Lluis:
esgarrabanderes:
esgarrabanderes
destrozn (Escrig: Dicc. 1887)
esgarraes el de les calses esgarraes
(Semanari El Tio Cuc, n 135, Alacant,
1917, p.3)
esgarrantlo y esgarrantlo de dalt
(Consulta que han tingut el Rat Penat...,
1802)
esgarrar duna morera esgarr / una
rama (Ros: Coloqui nou, en que es
seda, any 1743)
esgarrany ni fer un esgarrany en lo
vestit (El Mole, 1837, p.59)
esgarrar, asgarrar y asgarren moltes
sabates / buscant sempre... (Gadea:
1183
Ensisam, 1891, p.206)

esgarrar, asgarrar Esta ta bruixa
lasgarre yo! (Sireno, D.: El 606 o
esgarrarli pots esgarrarli dos fulles, de
paper ( BNM. Ms. Matheu y San:
Roman, 1644)
esgarrat molt esgarrat (Dietari del
capell
dAnfs
el
Magnnim,
divendres, 6 dabril 1459, f. 114)
esgarrat de trons, de rellams y aigua, /
puix plogu ben esgarrat (Coloqui...
les festes a la Proclamaci, 1746)
esgarrat esgarrat com un cep de
trepadell (Galiana: Rondalla, 1768,
p.52)
esgarrat a colps, com un polp/
mosegat, esgarrat... (Un pillo y els
esgarrat abaecho o bacallar esgarraet:
esgarrat: desgarrado... (Escrig: Dicc.
1851)
esgarrat:
desgarrado
esgarrat
esgarrat el plec... el encontra esgarrat
esgarrat, asgarrat Que asgarrats van
els pobrets! (Snchiz Almela, V.: Un
esgarrat esgarrat (Gadea: Voc. 1909)
esgarrat, asgarrat me sasgarrat
1931, p. 12)
esgarre hui mesgarre la camisa
1928, p.22)
esgarres que la esgarres (Burguet: El
tio Sinages. 1882, p. 8)
esgarrifar encara que inusual, este
verp tamb es valenci, pero la rarea de
sa etimologa no pareix que tinga ms
misteri que ser parent desgarrarse;
poden esgarrifarse les dents, pero una

persona que sesgarrifa pareix ques
trenque: Eufracia ..., y a pur
esgarrifar ho poss tot en un peu
esgarrifarse me sesgarrifen les dents
/ de pensar... (Parrs, J.: Yal tinc!,
Ganda, 1885, p.11)
esgarrifarse parlant dos dones duna
casa en fantasme: Deu me lliure!
Mesgarrife de senti(r)o (Martnez
1908, p. 77)
esgarr dun esgarr (Sendn
esgarronar anaven a esgarronarme
esgasat estant esgasat de un peu (Ms.
del Loreto de Muchamel, 1628, f. 171)
esglay vinguen oles sin esglay (Roig
esglayar vol don Joan que yo
mesglaye (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
esglayar produir terror. Derivat del
arcaisme glay; poc usat: Pintals la
gravetat del pecat tan vivament que
moriren esglayats (Ort, M. A.: 2
Cent. Can. St. Vicent, 1656, p.136)
esglayar Lluch, te havies de esglayar
(BUV. R. de dos llauradors de Vinalesa,
1735)
esglayat groch, masilent y esglayat
(Blasco, Bartholom: Rel. carrer
dAlboraya, 1687)
esgolarse ahon encontra un badallet /
per ell sen entra o sesgola (Bellver,
p.36)
esgolarse anar en una direcci en
suavitat, com a surant o esvaranse: El
globo est ple?... Ahn mos esgolem,
1184
to? (Semanari El Tio Cuc, n 156,

Alacant, 1917, p.2)
esgolarse esgolarse, valencianisme
(DECLLC)
esgolat esgol un poc (Canyisaes,
Monver, 1914, p. 236)
esgolidor esgolidor (sumider) en
Llucena del Cit (DECLLC)
engorb planta dengorb (Lloant al
1802)
discutir,
esgramar,
asgramar
enfrontarse dialecticament, recriminar o
parlar enfadat: el meu mestre era molt
docte, / saba, no ya parlar; / asgramava
en qualsevol, / ya de llet, ya en
romans (Ros, C.: Coloqui pera riure de
bona gana estes Carnistoltes,1733) En
atres edicions y coloquis posteriors
apareix esgramaba.
esgramar esgramaba en qualsevol, ya
de llet, ya de romans (Ros: Col. de les
penes, c. 1745)
esgramar, asgramar no volen en mi
esgramar / perque... (Coloqui de Pere
el Femater, c. 1760)
esgramar:
repulsar
esgramar
agriamente, desairar (Escrig: Dicc.
1871)
esgrima postverbal desgrimir; com a
atres romniques: e de jugar esgrima
esgrima dotor de sec, gran jugador de
esgrima (BNM, Rahonament... de Pep
esgrima, gent d -amics de batallar y
destres en lespasa: eren sense ducte
homens de jarpa y gent de esgrima
esguart cat. esguard. El val. esguart,
en sorda fial t, es grafa clsica que
trobem en el Tirant, o en vocables
composts com entreguart (Roig:

Espill, 1460). Es sust. polismic que
equival a aspecte, mir, atenci, etc. El
fascisme catalaner asoles admitix el cat.
esguard: e a per esguart (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim, da de
Sent Johan del mes de deembre, any
1436, f.80)
esguart moguts per los dits sguarts
(AMV, Lletres misives, 22. f. 109r;
Carta del Jurats de Valencia a lo senyor
rey de Navarra, 7 doctubre 1454)
esguart en tal esguart (Martorell:
Tirant, c. 1460)
esguart dol esguart (Fenollar:
esguart que totes les Nacions han
tengut est sguart en lo contar los temps
Valencia, 1538)
esguart amors la salud / en ma
montera en la ma; / y ella en son esguart
alegre / en cluquilles asomant (BNM,
esguart:
atencin,
esguart
miramiento...
figura,
aspecto,
semejanza... (Escrig: Dicc. 1887)
esguart y ella en son esguart alegre, /
en
cluquilles
asomant (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 307)
esguerda al padastre tamb li toca
alguna esguerda, perque may el miren
en bons ulls (Gadea: Tipos, 1908,
p.302)
esguit valenci esguit: salpicadura
(DCVB)
esguit esguit: salpicadura (Lamarca:
Dicc. valenciano, 1839)
esguit y el esguits..., duna catarata
(Blay Bellver: La creu del matrimoni,
1866, p.11)
1185
esguit All, es algn esguit de

almnguena? (Escalante: Els novios de
ma cuny, 1879)
esguit y tot me hu ompli desguits.
Aix es culpa de la broncha (Campos
p.10)
esguit es teus esguits (Canyisaes,
Monver, 1907, p. 54)
esguitanasos tamb coneguda com a
refresc de paperet per Tibi, Onil,
Alfafara, etc. Est feta en aixarop de
llima, un paperet dcit de llimon, atre
de bicarbonato, un got dauia, etc.
(Seijo, F.: Las bebidas valencianas,
Alicante, 1980, p.111)
esguitar cat. esquitxar; 1 doc. una
aigua... que squitase (Ferrer, St.
esguitar esguitar: salpicar (Sanelo:
Dicc. c. 1800)
esguitar li esguitaren la cara en aigua
1913, p.51)
esguitar perque no vullc esguitar el
cuarto (Soler, J.: El solo de flauta,
1927, p. 28)
esguitar en lloc desquitxar (catal),
en valenci es diu esguitar (DECLLC,
4, p.745)
esguitat ha esguitat de pepites al
pblic (Soto: Als bous de la Malaena!,
1920, p.14)
esguitat llimon... Che, que mha
esguitat! (Peris: Mosquit de tenda,
1923, p. 4)
esguitat y per qu es barallen ara? .Perque li ha esguitat (Buil, E.: Les dos
esguit lesguit del oli (Escrig: Dicc.
1851)
esguit esguit, valenci (DCVB)
esguit esguit y tortilla de

carabaseta (Casinos: Dixam la dona,
Pepet, 1931, p.6)
esguits, asguits de chnit prou
asguits (Gadea: Ensisam, 1891,
p.239)
esguits li han aplegat dos o tres esguits
pel cul (El virgo de Visanteta, 1845, p.
1)
eslab, eslav derivat desclau;
vocable valenci desde la Etat Mija,
apareix en diverses morfologes:
esclav, esclab, eslab...: esclab:
hierro acerado con que se saca fuego de
un pedernal. Lo mismo que eslab
(Escrig: Dicc.1887)
eslab torna el eslab y la mecha /
palletes y pedernal (Peris Celda:
eslav unint un eslav ms (Peris
2)
eslay com quant u te algn eslay
eslay eslay: susto, pasmo, sobresalto
(Escrig: Dicc.1887)
eslayar la dona qued eslayada, / un
batistot li agarr (Roman nou... cert
quidam, sobre un porch, any 1752)
eslayat morret en la cara deslayat
eslayat pareix que est eslayat (2
part , Rahonament de Rull de Payporta,
c.1802)
esllinguida ni be toba ni esllinguida
(El Bou Solt, 1877, p. 100)
esllenguit del llet languere, estar
fluix: cames groses, ben rabat, / de
ventre un poc esllenguit (Coloqui del
esllenguit ...y tan esllenguides van
1186

esllenguit esllenguit: adelgazado,
enflaquecido (Escrig: Dicc.1887)
esmalt de esmalt tenia pintades les
armes (Martorell, J.: Tirant, c. 1460)
esmaltar esmaltar ab la sua sanch
(Timoneda: Aucto de la Yglesia, 1569,
ed. 1575)
esmaltarse Bellea deu de virtuts
esmaltarse (Vinyoles: Scachs damor,
c. 1495)
esmalten esmalten la blanca arena ms
de trenta colors (Salzedo: Vida Hier.
Simn, 1614, p. 195)
esmarra si la vaca sesmarra en algn
dia de festa (Baldov: Milacre del
mocador, 1857)
esmarrar a la plaza aplegaren/ tots se
varen esmarrar (DCVB, en Carlos Ros,
c. 1735)
esmarrarme esmarrarme no en
desficasis (Liern: una broma de sab,
1867, p. 20)
esmarrarse esmarrarse: desbarrarse,
deslizarse, escurrirse (Escrig: Dicc.
1887)
esmarrs no trobant que esmarrs...
esmarrat no tirabem (sic) mol drets,
sino prou esmarrats (El Mole, n13,
1870)
esmarrava no cregu que mesmarraba
(sic) (Escalante: Lepe y Talala, 1886)
esmarres no tesmarres (El Mole,
1840, p. 11)
esmarres no tesmarres y ves aspay
esme jui, trellat; del llet *adaestmare > aesmar > esme. En val. es
mascul desde temps migevals; mentres
quel cat. esma es femen: la altea
del mur... per bon esme del mestre
(Eiximenis: Regiment de la cosa

pblica, als Jurats de Valencia, c.1385)
esme a mon bon esme (Roig: Spill,
1460)
esme esmes perduts (Lo Procs de les
olives, 1497)
esme no es pera pedre lesme y els
menuts (Galiana: Rond. 1768, p.77)
esme este tros de carn batech, que no
te esme (Balader, J.: Al sa y al pla,
1862, f.12)
esme has perdut el esme (BNM, Ms.
14137, En una festa de danses, Eixtiva,
1867, f. 3)
esme en la cabota / tinc yo lesme
de... (Balader: La capa no sempre tapa,
1876, p.44)
esme eres molt sandunguera,y ... perc
lesme (Escalante: La consoladora,
1880)
esme eixa curva mha tronchat y mha
fet pedre lesme (Gayano Lluch, Rafel:
esme esme: juicio, tino, sentido
comn, cordura (DRACV)
esmer obra esmer de Benlliure
esmer y educasi esmer (Peris, J.:
esmeralda del antiu fr. esmeralde:
esmeralda es verda (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
esmeralda esmeralda un poc clara
esmeralda ya tornes en esmeraldes
(Salzedo: Vida de Hier. Simn, 1614, p.
194)
rubins,
esmeraldes,
esmeralda
diamants (Matheu y San: Poesia al
Santssim, 1643)
esmeralda tapets de esmeraldes
(Morla, Pere: en Memoria de los
1187
sucesos, 1651)
esmeralda garlanda de esmeraldes
(Morl, en 2 Cent. Can. Sant Vicent,
1656)
esmeralda un anell bo de esmeraldes
p. 3)
esmeralda dura es la esmeralda fina, /
dur el zafir (Romans... que es declaren
esmeralda com la esmeralda vert
(Tormo, B.: Gatomaquia valenciana, c.
1770)
esmeralda diamant, rub, esmeralda y
pedra im (Coloqui de Pep de Quelo,
c. 1790)
esmeralda esmeraldes... tot el mon me
regalara (Roig, A.: El tesor, Gandia,
1884, p. 17)
esmeralda nostra horta esmeralda
(Barchino, P.: La embol, 1925,p.10)
esmeralda els camps desmeralda
(Vidal, V.: La llangosta, estren en
Castell, 1928, p. 17)
esmeralda horta desmeralda (Peris
esmeraldar y el talent que la
esmeralde (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.17)
ahon
sencontren
esmeraldes
esmeraldes, rubins... (Gadea: Ensisam,
1891, p.495)
esmeraldes desmeraldes (Marco
esmeraldines les hortes esmeraldines
(Cebrin, Lluis: Orige de les falles,
1913)
esmeranmos esmeranmos tot lo
posible (El Campaner, n1, Alacant,
1886, p.1)
-del
llet
esmerar,
esmerarse
*exmerre, netechar: el Cos de la
Ciutat / vol esmerarse (Coloqui ... que

tingueren Vadoro el Cert de Paterna,
Sento el Roig y Badoc el Guapo, 1802)
esmerat de tanta faena que han fet / ya
casi shan esmerat de... (Coloqui nou
de Chusep el Bo, Imp. Nebot, 1813)
esmeren els nobles Arts que afectes
sesmeran en...! (Agraida la gratitut...,
a Carlos IV, imp. Viuda de A. Laborda,
1802)
esmeril esmeril (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
pesa
esmerill del nrdic smerl;
dartillera mijana: estant en lo baluart
man que tirasen una de les peses
groses y... desparar alguns esmerills
agost 1623, f.420)
*exmerciare >
esmers -del llet
esmersar, esmers; polismic, tamb
cambiar una cosa per atra, pdrer el
temps, invertir o guanyar dins, etc.:
en les apretures / faren sos jocs de
mans / pera traure el seu esmers
(Descripci de les lluminaries, any
1797)
esmirriat no vinga / el atre poll
esmirriat (BNM, Ms. Prims y grosos,
12 deembre 1859)
esmochar
en
tres
carrasques
esmochades (AMC. Rec. Tinena de
Culla, V. 8, any 1615)
esmol y prou esmol (Escalante: Un
buen moso, 1889)
esmol llengua malv, astral esmol
p. 359)
esmola tisores esmola tisores,
forcipum acuminator (Exulve, Vicent
J.: Praeclarae artis, 1643)
Johan
esmolaor,
esmolador
Berthomeu, smolador (A. Patriarca.
1188
Inv. mort Jaume Roig, 1478)

esmolaor a ma dreta, damunt del
esmolaor (El Tabalet, 1847, p. 173)
esmolaor li rode a un esmolaor la
roda (Colom: Tal es Cualis, Castell,
1872, p. 6)
esmolaor ni figurins, ni esmolaors
esmolaor Soc Nasio, lesmolaor
p. 25)
esmolaor pegar a fuchir en lo carret al
coll, desmolaor, sentn (Caps y
esmolar 1 doc. esmola (March,
Jacme: Dicc. 1372)
esmolaor cast. y cat. afilador: els
artefactes dun esmolaor (Morell: La
solitaria del barrio, 1918, p.3)
esmolar, asmolar asmolar tisores y...
1898)
esmolarnos a esmolarnos els quartos
esmolat ferro ben smolat (Martorell:
Tirant, c. 1460)
esmonyir li esmonya lnima y el
capital (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1932, p. 11)
esmortirse dun llet *admortire o
*admorticire; es vocable clsic, present
en el Tirant y com a atres llenges: al
esmortirse la vespr (Gayano Lluch: El
mercat de la concencia, a.1932, p.4)
esmorrellar Alcover y Guarner donen
el valenci esmorrellar com a sinnim
de desmorrellar, trencar una cosa;
copiant a Escrig en lequivalent castell
desportillar (DCVB)
esmorrellat -en els morros o llabis
trencats: to Blay, lEsmorrellat,
pregoner... (Pont, J. B: Terra dhorta,
1907, p.6)
esmuny ves molt espay, / que eixa
sesmuny com languila (Gayano
esmunya el senill sesmunya
1928, p.31)
de
la
primera
esmunyida
esmunyida... (Sireno, D.: El 606, 1911,
p.15)
esmunyir -1 doc.: esmunyir: escurrir.
Una anguila me sha esmunyit (Ros:
Dicc. 1764)
esmunyir a colsaes y esmunyinse com
una anguila entre tots (El Mole, 1841,
p. 366)
esmunyir perque sesmuny com
languila (Bellver, Blay: La creu del
esmunyir com languila en el aigua /
tots se mesmunyen (Arnal: Lagelo
del colomet, 1877, p.41)
esmunyir lautobs se me va a
esmunyir (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 12)
esmunyirse esmunyirse: escurrirse...
escaparse, escabullirse (Escrig: Dicc.
1851)
esmusaes, dents totes les dents
esmusaes (Liern, Rafael M: Les
elecsions dun poblet, 1859, p.25)
esmusar fossen mues (DECLLC, en
esmusar les dents muades (Roig:
Espill, 1460)
esmusar les dents muces (Esteve:
Libre, 1472)
esmusarse les dents menjant una
pruna verda a mi se me esmuen les
dents (Alcanyis: Regiment, 1490)
esmusar esmua dels jovens la fort
dentadura (Disputa de viudes y
1189
donzelles, 1561)
esmusar esmusar: causar dentera
(Escrig: Dicc. 1851, 1887)
esmusar la fruta verda esmusa
p. 139)
esmusarse tener dentera...: esmusarse
les dents, en valenci (Salv,V.: Comp.
de Gramtica espaola, apndice, 1838)
esmusarse esmusarse les dents
Carpesa, c. 1890, f. 9)
esmusat Est esmusat Toms! (Vidal
esmuses y te esmuses de vrer tant
de... (El Tio Cuc, n 479, Alacant,
1932)
espabilat estic prou espabilat
espachar les sues robes e mercaderes
que espachat hauran (Mora de
Almenar: Furs de Valencia, 1625, p.
309)
espachat espachat del tot... que
spaches (Esteve: Liber elegantiarum,
1472)
espachen ell conexia be qu volia,
/dix: espachem (Roig: Espill, 1460)
espad en son espad y casaca, / vestits
a lo militar (Ros, Carlos: Coloqui pera
1733)
espad burlaven del espad (En
p. 5)
espala de repent gira la espala
1779)
espala pit, espala y genolls (Coloqui
espala cat. espatla: li donen pronte la
espala (Conversasi... sobre la

espala perque duya ac en la espala...
espala si tots me chiren lespala
espala no me dona ms que lespala
atre, 1921, p.10)
espala a espales y en tringuls fan
bolic (P. Celda: Cacaus y tramusos,
1927, p.10)
espalar colpejar o trencar lespala:
nhia pera espalarla, / o ficarla en lo
paller (Ros: Coloqui de les moltes
1758)
espalar les randes, ni espalarli la
camisa (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 63)
espalar espalar: lastimar (Escrig:
Dicc. 1887)
espales espales (Torres, Lluis de les:
1730)
espales per no durlo a les espales
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. Matraca de un
mosot, s. XVIII)
espales les espales (Galiana, Lluis:
espales les plagues que a les espales /
porten los deceplinants (Coloqui de
espales, que dona no est pera
chanses, / y a la dona li dona les espales
/ y la pobra plora (Consell de una mare
a una filla sobre pendre estat,
espales acostanse a ell, quest
despales (Bada y Adell, J.: La matin
de Sen Roc, 1864, f. 17)
espales, que dona carreronet que
dona espales a la sastrera (El Bou solt,
1190
1877, p.192)
espales despales (Portols, M.: Nelet
el de Alboraya, 1893, p. 19)
espales espales (Bernat, Lluis: El
espales despales (Chirivella, Pere:
espales Batiste y Piment, que ix
despales
(Peris
Celda:
Terres
espales may sabem cunt la tenim de
cara ni despales (Meli, F.: Tots a
espales est despales a la escala
6)
espalmaor:
cepillo,
espalmaor
escobilla (Escrig: Dicc. 1887)
espalmaor espalmaor: el cepillo
espalmar 1doc. espalmar... ab
espalmador de cerdes (DECLLC, doc.
valenci de 1322)
espalmar encara que apareix com a
terme nautic en eixemples migevals y
en clasics com Martorell, equival en
valenci modern al castell cepillar:
espalmar eixa tobina, / y el chap y
eixes sabates de pastor (Ferrandiz:
Penlope en Borriol, 1873, p.16)
espalmar espalmar: cepillar (Sanelo:
Dicc. c. 1800)
espalmar espalmar la roba (Rosanes:
Voc. val. 1864)
espalmatoria del llet palmatoria;
Alcover
donava
la
variable
espalmatoria com a vocable del
valenci de Tortosa y el Maestrat
(DCVB), pero era conegut y usat dastal
Sur del Reyne: com si fora una...
espalmatoria (Canyisaes, Monver,
1909, p. 133)
mira,
estic
espalmaurant
espalmaurant esta casaca (Colom y
Sales: Lo que fa la roba, Castell, 1875,
p.8)
espallar, espalles les espalles porten /
pera espallarnos (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
espampol faixa... la portava molt
ampla y espampol (Gadea: Tipos,
1908, p. 408)
polismic,
desde
espampolarse
esperearse a lluir encants: miren la
mala bruixa com sespampola ! / pera
retratarse / que no fa monaes... (Liern:
Dos pichones del Turia, 1863)
un
titot...
que
espampolar
sespampola (La Donsayna, 1845, p.
158)
espant del llet *expaventre >
espantar > espant; 1 doc.: era cosa

despant (Martorell: Tirant, c. 1460)
espant ulls despant... en extranyea
(Moll, E.: El punt, 1920, p. 18)
espantable 1 doc. espantable
espantable espantable (Martorell:
Tirant, c. 1455)
espantall:
espantajo
espantall
(Escrig: Dicc.1851)
espantall llstima quels dos no
estiguen despantalls en una era (G.
Albn: Un ball de convit, 1863, p.25)
espantall y servixca al menos
despantall
(Ferrando,
J.:
El
espantamosques lo mateix que
poliseros: intils, espanta-mosques
(Barber, F.: De Valencia al Grao, 1889,
p.26)
espantapachells ahn estigu...? En
casa Espanta-pachells (Escalante: La
escaleta, 1874, p. 17)
1191
espantapardals cast. espantapjaros:

tartugot ... com vos, espantapardals
(Miln, Luys: El Cortesano, 1561)
espantapardals pareix un espanta
pardals (Ovara: Dimats 13!, 1877, p.
14)
espantapardals Qu es este? Pareix
un espantapardals (Ovara: Mol de
vent, 1905, p.17)
espantapardals en eixe espanta
pardals (Soler: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 18)
espantapardals qu compra espantapardals? (Genovs: Un grapaet, 1916,
p.12)
espantapardarls Calla, espantapardals! (G.B.: La perla dAlberic,
1918, p.4)
espantapardals fas despantapardals
1921, p. 8)
espantapardals ... el teu marit?
Despantapardals (Herrero: En temps
espantar -del llet *expaventre;1
doc. espantar (DECLLC, en el
valenci Pere Vilaespinosa, c. 1370)
espantar me penses espantar
espantar espantar (Llull: Blanquerna,
espantat e lo mercader espantat
(Annim: Vida de St. Honorat,
Valencia, 1495)
espantat y ms nos han espantat
espants 1 doc. lespantosa (Villena,
espanyol elegiren per embaxador un
spanyol (Martorell: Tirant,c.1460)
espanyol primer los dos nanos y dos
spanyols (RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
20 abril 1596, f.7)

espanyol -1 doc.: cuatre veritats ms
groses que cuatre espaolaes (sic) de les
que se fan... (La Donsayna, 1844, p.65)
espanyol a es la espanyol que
tots... (La Cotorra Fallera, mar1949)
espanyoletos del it. spagnoletto; en
certa crrega pardica en valenci: y
espanyoletos unflats / que portaben els
cordons (Sento y Tito... per lo feliz
esparamentera que amotina o
eixagera ademans al parlar: destes
esparamenteres (BSM, Ms.7116, El
fadr, c.1820)
esparamientos
vost
fa
uns
esparamientos... (Peris: La matanza,
Castell, 1911, p. 32)
dorge
esparavany, sparavany
desconegut, francs antiu esparvain?;
1 doc. en esta grafa: al roc / ... d
alifachs, / de sparavanys (Fenollar: Lo
esparavany esparavany: enfermedad
que padecen las bestias en la
articulacin del corvejn (Escrig: Dicc.
1887)
esparavanys el ros... te esparrabas
(sic)... alifacs (Gadea: Ensisam, 1891,
p.306)
esparcit esparcit per la ciutat
(Rahonament...,
de monsiur Laroa,
1827)
espardalisar escarotar, asustar: no
mespardalises (Barchino: Tot lo que
espardeny espardeny: alpargatazo
espardeny mesclar castell y
valenci involuntariament: quen ca
espardeny que solta (Palanca: Lo que
sembres, 1871)
1192
espardeny una espardeny que la

vach fe(r) pols (M.Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1907)
espardenya de careta la que amaga el
dit gros en teixit de cnem: unes
espardenyes de careta (Gayano Lluch:
espardeny tira cada espardeny /que
te fa anar de gaid (La Cotorra Fallera,
mar 1947)
dos
parells
espardenyots
despardenyots (Vicent Alfonso: El
Trull, 1929, p.5)
espargir -1 doc. lo seu pit sagrat,
spargint les... (Canals, A.: Providencia,
c. 1395)
esparmar calle, que les dones, si
louen, sesparmarn (Fuchint de les
bombes!, 1873, p. 10)
esparsa del llet sparsus ixqueren
paraules com esparsa, com a
neolletines com loccit. Composici
potica de huit a setse versos, en
portugus la trobem en Camoens y,
sigles ms tart, en el valenci duns
mardanots que cantant van esparses, /
en molt rebombori, per tots els carrers
esparsix una flor fragant... esparsix
son amor, c.1740)
esparsix qui lalegra esparsix (Ros,
C.: Coloqui entretengut entre quatre
espart espart: la porcin de esparto
untado de liga que se coloca y...
espartenya espartea en valenciano se
llama lo que dezimos nosotros del
arvigo alpargate (Mal Lara, Juan de:
Philosophia vulgar, 1568)

espartenya sust. apenes usat; es ms
corrent
dir
espardenya:
porte
espartenya (Ros, Carlos: Paper gracis,
esparter qui arreplega y treballa
lespart: Miquel Prez, sparter de la
ciutat de Valencia (DCVB, doc.
Archiu Reyne de Valencia, any 1454 )
esparters -parlant dels grmits:
esparters y espardenyers / en son pulit
estandart (Sento y Tito... per lo feliz
esparvorisat aterrorisat: dones y
monyicots esparvorisats (Navarro y
p.48)
-cast.
esparravany, esparrabany
esparavn; enfermetat que patixen els
animals en les articulacions. En este
coloqui de Ros apareix en billabial y
vibrant mltiple: estomacat, / te
esparrabanys, te ranillo (BNM, Ros:
Paper gracis, poltic... contrafent als
llauradors, c.1750)
esprrec esprrec (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
esparrell del llet *sparilionem <
sparus ; 1 doc.: hun sparrell havem
pres (St. Vicent Ferrer: Sermons, c.
1400)
esparrell li puch presentar alscuns
pagellets e esparrellons (DCVB, en
Sermo St. Pere; publ. Bol. Soc. Cast.
Cult., 1922, p. 124. Tret d'un Ms. de la
Archiprestal de Morella, del s. XV)
esparell esparrell (anotacions de
Piscibus, Lyon, 1554, p. 120)
esparrell traure un esparrell
1870)
esparrell esparrell: mojarra, pez
1193
marino, pequeo y muy ancho (Escrig:

Dicc. 1887)
esparrell peixc un esparrell
esparrellonet esparrellonet (Tallada,
esparring del ing.
sparring: el seu
esparring (Sendin Galiana: Grogui!,

1931, p. 4)
espasa del llet spatha. Les espases
valencianes tenen medides concretes,
baix pena de castic pera els infractors:
spases de Valencia han de ser de
quatre palms y quart de alna
valenciana (Ginart, N.: Rep. dels Furs
espasa, peix spasa o emperador
Rondaletio de Piscibus, Lyon, 1554,
p.252)
espasacint del it. spadaccino; cast.
espadachn; el cat. espadatx pareix una
vulgar adaptaci del castell en el sigle
XIX: richs homens e cavallers spasa
cints (Actes de Corts Generals. Oriola,
1488)
espasacint cavallers deuen ser
espasacints (Ginart: Reportori, 1608, p.
42)
espaser espaser, qui fa les espases
espaser el espaser may me dona
ninguna basa (Escalante: Oros son
trunfos, 1878)
espasmar del llet spasmus e it.
spasimare: sespasm, / y caigu cul
per amunt (Coloqui de Vicento
Menchap. c.1770)
espasmar se espasm y torn a tancar
la porta (Coloqui de la Rocha de
Foyos, c. 1795)
espasmarse espasmarse (Martorell:
Tirant, c. 1460)
espasmarse va a espasmarse el meu
fill! (Maez, E.: Bous sinse pa, 1918,
p.5)
espasmat un butoni quem fasa viure
espasmat (BSM, Ms. 7116, El fadr,
c.1820)
espasme -del llet spasmus naixqueren
el valencians espasme, espasmarse y
espasmat: 1 doc. espasme (Roig:
Espill, 1460)
espasme qu voleu, quem prenga
espasme (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
espasme contra espasme (Coloqui
dels Platerets, s. XVIII)
espasme espasme, gota, tersiana
1855, p.10)
espasme magarr un espasme (El
espasme Chess, quin espasme tinc!
(Ovara: L nima en un fil, 1881, p. 17)
espatarra sespatarra y plora (El
espatarra se espatarra (Canyisaes,
Monver, 1907, p. 52)
espatarr de cames aubertes, esclaf
dun bac,
agot per treball o
enfermetat: Cuc, me deixes espatarr
espatarrarse espatarrarse (Lamarca:
espatarrarse espatarrarse (Pla Costa,
Jos: Dicc. Val. c. 1880)
espatarrarse espatarrarse: abrirse de
piernas (Escrig: Dicc. 1887)
espatarrarse aubrirse de cames:
espatrrat ms (Escalante, E.: Fuchint
de langula, 1891, p.9)
espatarrat cat. eixancat: y mel deix
espararrat (Ros, Carlos: Paper gracis,
1194

espatarrat y yo em qued espatarrat
al Retor, 1772)
espatarrat un home com un marrano /
molt ests y espatarrat (Relaci... el
Valencia, 1783)
espatarrat que un peu as y atre en
Flandes /... espatarrat (Bando... glories
espatarrat all es qued espatarrat
caballets, 1808)
espatarrat ya ha caigut espatarrat
p.103)
espatarrat ahon caen espatarrats
p.23)
espatarrat espatarrat (Bernat, Lluis:
El terreno del honor, Valencia, 1894, p.
25)
espatarrat sentat en la cuina y
espatarrat (Canyisaes, Monver, 1910,
p. 159)
espatarrat qu fa ah espatarrat?
lhe deixat espatarrat
espatarrat
anaven
espatarrats
espatarrat
1960)
anaven
espatarrats
espatarrats
Alacant, 1952)
espatarre no hi remey, mespatarre
esptula del llet spatula: pareixa
una esptula de boticari (La
esptula tanta herba y tant de peix /

que man deixat com esptula (Font,
Vicent: Lorcul de Caspe, 1861, p.10)
espavil desperta, espavil y satisfeta
Rom, 1892, p.13)
hi que viure espavil
espavil
(Rubert: Colahuet y sa cosina, Alacant,
1897, p.12)
espavila hui Valencia se renova,
sespavila (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 2)
espavilar espavilar (Pou: Thesaurus,
1575)
espavilat del lleti vg. paplus, planta
que aprofitava pera fer mecha de ciri o
de llantia doli, eixiren locc. antiu y
val. del Furs pobil, pabil (s. XIII), que
Corominas creu mosarabismes. Ladj.
espabilat, com ltim, te variants en v y
b: molt despert y espavilat (Recitado
en do... de Sant Pere Pasqual de
espavilat espavilat: avispado (Escrig:
Dicc. 1887)
espavilat lespavilat mira les tallaes
p. 387)
espavilat, espabilat yo estit espabilat,
/ no tinc ganes de dormir (Serrano: El
espavilat hia que vore lo espavilaet
que est el chiquet (Valls: El to,
Alcoy, 1933, p. 11)
espavorir espavorir (Escrig: Dicc.
1887)
espavorit espavorit y esglayat (BUV.
Blasco, Bartholom: Rel. del carrer
dAlboraya, 1687)
espay com tendre (sic) ms espay de
temps (Esteve: Liber, 1472)
espay espay de dos dies (Esteve, J.:
1195

espay lo spay del dormir (Alcanyis,
L.: Regiment preservatiu, 1490)
espay per espay de deu anys (Beuter:
1538)
espay lo espay entre los rems (Pou,
espay molt espay (BRAH, Ms.
espay per llarch espay (Ginart, Nofre:
espay lo espay (Mulet, F.: Poesies a
Maciana, c. 1640, v. 370)
espay de Valencia en lo espay
(Serres. M.: Real Academia, 1669, p.
108)
espay ab molt bon espay (A. M. de
Culla, doc. 10 / 3, 669, Terme de
Benasal, 18 maig 1715)
espay dos portes, y entre el espay de
una y atra... (Mentres pasa la diana,
Alcoy, 1855, p. 5)
espay per espay de molts sigles
(Bellver: La creu del matrimoni, Xtiva,
1866, p.38)
espay per espay de tres o cuatre... (El
To Gabia, Novelda, 7 -I- 1884)
eapay espay, sinyoret (Roig y Civera:
espay polismic: espay: espacio, sitio
o lugar. Intervalo de tiempo... (Escrig:
Dicc, 1887)
espay espay!: despacio!; interj. que
sirve para prevenir (Escrig: Dicc.
1887)
espay parlarem ms espay (Sansano:
Una sublevaci en Jauja, Elig, 1896 p.
30)
espay aneu espay (Pont, J. B: Terra
dhorta, 1907, p.11)
espay per espay duns moments

Castell, 1917, p. 30)
espay apartat... y ves espay (Peris
Celda;: Terres malahdes, 1919, p. 13)
espayet espayet en parlar (Colom: El
sant del agelo, 1882, p. 23)
espayet espayet: despacito, muy poco
a poco (Escrig, Llombart: Dicc. 1887)
espayet van molt espayet (El To
Cuc, n 156, Alacant, 1917, p.3)
espayet pues ves espayet (Peris
espayet acaminant molt espayet
espayet anem millor espayet (Soler,
V.: Sha perdut el foraster!, estren en
espays del llet spatisus; terr molt
ample, dilatat; tamb es adj. que equival
a u que siga molt tranquil, melsut o que
may va rpit, etc.: lo mon tant gran e
tant spays (Villena: Vita Chr. 1497)
en
espays
gradero
espays
espayosa la espayosa ermita (Gadea:
e
spayosament
espayosament
calfaven... (Villena, Isabel de: Vita
Christi, 1497)
especialiste guisandero especialiste
(Soler, A.: Mos quedem!, Castell,
1907, p. 11)
especialiste mdic castell y catal
especialista: es el millor espesialiste
(Quevedo, C.: El vichilant de la plaseta,
1924, p.3)
especialiste est en mans dun
espesialiste (Beltrn, E.: Ratolins de
casa rica, 1934, p. 28)
especie del llet species; cat. mena:
que no eren d una specie (Beuter:
1196
Hist. de Valencia, 1538)

especie una bona especie (Galiana:
Rond. 1768, p.40)
especie frutes de totes espesies
c.1795)
especie de peix, poch conforme a la
specie, o clase... (Orellana: Cat.
peixos, 1802)
especie y en fi, de la espesie (sic)
humana (Un pillo y els chics educats,
1846, p.66)
especie especie (Escrig: Dicc. 1851)
especier catal especiaire: e N
Anthoni Quexans, especier, vehins de
Elg (APH. Sta. Mara dElig, Sig.168,
testament, 21 febrer 1414, f. 59)
especier com l especier..., de les
species, vos dona de la bona olor
especier,
aromatarius
especier
1643)
espectcul cultisme valenci, del llet
spectaclum: espectcul (Escrig:
Dicc. 1851)
espectcul un espectcul ms
espectcul espectculs poc cults pera
esta... (Semanari Garrot de sego, n 1,
1888, Alacant, p.1)
espectcul no es vor en lo dit terme
(en Balones) un espectcul... (Caps y
espectcul el espectcul (Semanari El
espectcul la sarsueleta en un acte y
despectcul... (Semanari El Amic del
Poble, Alacant, n 4, 1899)
espectcul dels bous, teatros, sines y
atres espectculs (Montesinos, Vicent:
espectcul oferint un espectcul

escandals (Semanari El Tio Cuc, n
131, Alacant, 1917, p.2)
espectcul a tots els sinyors
empresaris despectculs (Gmez:
Cremaes sinse foc, Tarragona, 1917)
espectcul del espectcul imponent del
riu (Puig Garrido, A.: Pinsell divern,
1918)
espectcul un espectcul (Perl, E.:
espectcul espectcul (Fullana, Lluis:
Voc. 1921)
espectcul de tots els espectculs...
1921, p.14)
espectcul anar a vore el espectcul
y... (Semanari El Pelut, Alacant, n 1,
1924, p.3)
espectcul portava la meua dona a
algn
espectcul
(Chfer,
al
espectcul se far este espectcul
17)
espectcul espectcul descndalo
p.8)
espectcul el espectcul ms divertit
espectcul...
Teatro
espectcul
Benaluense (Llibret Foguera Benala,
espectcul ara vorn lespectcul que
mos dona (Hernndez, F.: Arrs en res,
1930, p. 11)
espectcul pareix un espectcul
(Sendin Galiana, Salvador: Grogui!,
1931, p. 3)
espectcul espectcul moral (Sendn,
espectcul a tot hora donant
1197
espectculs (Carceller, Vicent: El

fulano, 1935, p. 8)
espectcul sa mare dona el espectcul
1937, p. 21)
espectcul es el espectcul ms gran
Alacant, 1952)
espectcul com espectcul grandis
Alacant, 1954)
espectcul espectcul de... (Llibret
espectcul espectcul / que aspectes
distints abarca (Llibret Foguera
espectculs aquells a qui esta clase
despectculs... (El Bou Solt, 1877, p.
125)
espectculs espectcul (Beut, Pepe:
Cartelera despectculs, 1932)
espectaor en aquell lloc ms que
simples espectaors (Bellver, Blay: La
espectaor els espectaors entretindr
als espectaors (El Pare Mulet, 1877,
pp. 18, 71)
espectaor cluixint als espectaors
(Llombart: Misteri de Sent Cristfol,
c.1877)
espectaor f que cada espectaor... (En
Da de Pascua, dElvira Urios, c. 1925,
p. 15)
qu
especulaora!
especulaora
p.24)
espenta del llet expincta; cat.
empenta: avans duna espenta (Jordi
de St. Jordi: Poeses, c. 1425)
espenta li don una espenta
(Corominas: DECLLC, en text de 1424)
espenta per una espenta est en lo
fanch (BSM, Ort Mayor, J. Vicent:

Poeses, c.1722)
espenta espenta: rempujn (Ros:
Dicc. 1764, p. 97)
espenta y les espentes tan grans
espenta pegantme una espenta
espenta voste ser home de espenta
espenta hagu brindis y espentes (El
tio Cavila, 1873 p. 14)
espenta, home d ser u home
despenta: hombre de actividad y
provecho... (Escrig: Dicc.1887)
espenta peganli una espenta y tiranli el
sombrero (Garca Martnez, J.:
Silvestre el de
espenta, orador d que parla en
convicci y valentament: en ella tots
ixen oradors despenta (Sanmartn:
espenta li pega una espenta y...
(Comes, P.: El danseta, c.1920, p.3)
espenta li lleva el arma y li pega una
espenta (Urios, Elvira: Da de Pascua,
c. 1925, p. 7)
espenta Ay... qu poca espenta tens!
1931, p.8)
espenta li pega una espenta a la porta
espenta espenta en lo Reyne de
Valencia; empenta, en el Pas Catal
(DECLLC)
espentant espentant a Carlos
p. 24)
espentaor home despenta: en
Billena les raboses, / Cuatretonda
espentadors (Gadea: Ensisam de totes
1198
herbes, 1891, p.40)

espentar valenci espentar (DCVB)
espente estigas quet y no espente
p.13)
espentechar ya la vela espentecha
1928, p.36)
que
no
espenten
espenten
p. 12)
espentes, a per fi anarem com dos
odres / per la cuina redolant./ A
espentes, pesics... (Coloqui nou del
poticari, s.XVIII, v.211)
espentes, a tot eu vols portar a
espentes!
(Baldov:
Cheroni
y
espentes no vach al boxeo ni a
espentes (Sendin Galiana: Grogui!,
1931, p. 3)
espenteta espenteta per as (Fauli, S.:
Les nits del Centenar de la Verge, 1767)
espenteta si em pogueren pegar una
espenteta (Peris Celda: Cacaus y
espent abanda despenta forta, tamb
ajuda moral o econmica: falta un
padr (que mos) pegue lespent que fa
falta (Tintorer, Andreu: Ent. a
Pascualet de Vilarreal, 2005)
espentolar derivat del mosrap
valenci pntol: lo nas te he de
espentolar (BSM, Ms. 6781, Mulet:
espentolar espentolar: lastimar, lisiar
espentolar la espentolaven que era un
primor (Gadea: Tipos, modismes,
1908)
espentolarse ferse u a pntols,
desferse, desbudellarse: que vomite yo
la fel, treballant com un negre,

espentolantme, y acabantme la salut
espentolat espentolat (Coloqui de la
Mosa de Peyr, 1795)
espentolat sinse cohesi: del
espentolat
pronunsiament(El
Mole,1841, p.277)
espentolat no mha espentolat el cos
espentolat destruit, desfet: els
cuartels espentolats / que foren en temps
pasats... (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.125)
espentolat espentolat (Martnez Ruiz:
espenyar curer desde un puesto
elevat; cast. despearse: feu de alt
espenyar / tota sclafar a Jezabel (Roig:
Espill, 1460)
espenyar li digu so descarada, qu la
espeny / que tan regola? (Coloqui de
esperanto idioma inventat per
Samenof en 1882: lesperanto es una
llengua internacional... (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p.48)
esperea,
espereament,
esperea
esperearse, espereat... (Escrig: Dicc.
1851)
tot
arromangat
y
espereanse
espereanse (Canyisaes, Monver,
1909, p. 119)
desemperesir-se:
esperearse cat.
esperearse: desperezarse (Escrig:
Dicc.1851)
esperearse el valenci esperearse
(DCVB)
espergues y despus em quede a
espergues (Conv. entre Saro y Cudol,
Imp. Brusola, 1820)
espertug el vocable espertug del
1199
valenci meridional, colp (DECLLC)

espesa del llet spissus: scrits en lletra
molt spesa (DCVB, doc. valenci de
1440)
espesos espesos com a fideus
p.11)
espestellat me hagueren espestellat
(Relaci... reliquia St. Pere Pasqual,
1743)
espet nom de peix, Sphyraena
vulgaris; del frncic spit (punta); cast.
espetn o barracuda: spet (anotacions
de Miquel Johan Pascual en Rondaletio
de Piscibus, Lyon, 1554, p. 227)
espetar, espetarse del gtic *sptus:
espetar: atravesar, clavar, etc., y por
decir, contar... tambin recproco...
espetarse (Escrig: Dicc.1851)
espa del gtic speha, spaiha; com a
les neolletines hispniques: les spies
vingueren e notificaren als capitans...
espa ...espes! Qu volen estos
bambaus? (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.29)
espicorrarse trencarse els nasos:te un
sercadit, sha espicorrat el nas
espichar en atre se encaprich / y del
meu costat me espich (Semanari
p.2)
espifarrat sinse dins, en la roba a
pentols, etc.: per un espifarrat (Paper
espig va posar el seu voler en una
chica espig (El To Cuc, n 116,
Alacant, 1917)
espigall 1 d. (?) un espigall que ya li
estara be demanar novia (El chiquet
del milacre, 1878)

espgol del llet spiculum: fenoll o
espgol que... (Gaull: La brama, 1497)
espgol espgol portava y ruda (B.
espigol espigol: rebusca, accin y
efecto de rebuscar (Escrig: Dicc. 1887)
espigola espigola en totes bandes,
busca en tots els puestos (Alberola:
Lamo y senyor, 1927)
espigolar que ning gose espigolar ni
collir eixanglons (Llibre establiments
de Penscola, 1701)
espigolar es lo llam / de la horta de
Valencia, / pues tot ho va espigolant, / y
per consiguient manduca (Coloqui
nou... a una fornera, a una sastresa, a un
tirador de belluter (sic)..., c.1740)
espker anglicisme poc arrailat: soc
el espiker, el que anunsia, el que
distrau... (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.23)
espill del llet speculum; cast. espejo,
cat. mirall: espill (Roig: Espill,
1460)
espill spill clar (Perez, Miquel:
espill dels meus ulls espill (BNM, R.
3807, Timoneda: Sarao de amor, 1561)
espill espill (Fiestas del Convento del
espill espill del riu (Ballester, J. B.:
espill espill de bona lluna (Gonzlez:
Sacro Monte Parnaso, 1687, p. 118)
espill teniu espill, ahon totes es podeu
mirar (Coloqui dels platerets, 1795)
espill, com un la (dona) que en vindre
el dumenche / trau lhome com un
espill (Batiste Llopis, cego dAlacuas:
espill, aspill y tots mirem en laspill
1200
del home... (Les marors de una fadrina,

1860, p. 30)
espill es un chic com un espill (Bada
y Adell, J.: La Matin de Sen Roc,
1864, f. 13)
espill estreles formaes de espills
1866, p.13)
espill el espill de les chiques
(Semanari El Cullerot, Alacant, 1 maig
1898)
espill el espill de les chiques (El
p.2)
espill espill que relluix (Martnez
1906)
espill mirat al espill (Colomer, E.:
Me cason...!, Alcoy, 1931, p. 16)
espill espill de bella ilusi (Llibret
(Llibret
espill mirarse al espill
Foguera dOr, Alacant, 1933)
espill espill brut de la ilusi (Sendn
espill un espill trencat (Llibret
1952)
espiller espiller: el que hace espejos
espillera del llet spicularia, aubertura
pera vrer o defendrer una fortalea; cat.
espitllera: doctors, espilleres y pilars,
de ma casa defensors (Tim.: Aucto de
la Yglesia, 1569)
espillera y no es veu per espillera un
corchet per... (BUV. Ms. 668, Raon. de
Vinalesa, 1735)
espillera, aspillera crec que may han
vist un novio per una espillera (Gadea:
Ensisam, 1891, p.259)
espillera, aspillera non qued u (dels
francesos) per unaspillera, que no

lhagueren boltechat (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.24)
espillera no es veu per espillera
1902, p.48)
espillet espillet pera mirarse la cara
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. 419, Col. de
Pep, c. 1790, f. 65)
espillet, fer l -tamb dit fer la rateta en
un espill: fer espillets alguna cosa:
espejear (Escrig: Dicc. 1851)
espillet un espillet de tres aguiletes
espillets polvos, floquets... espillets
1789)
espillot Qun espillot (Peris: Nelo
Bacora, 1918, p. 6)
espinacs espinacs (DECLLC, en text
dArnau de Vilanova, c. 1300)
espinacs cols o spinachs (Ferrer, St.:
Sermons, c. 1400)
espinacs una taula de espinacs (BSM,
Melisenda, c. 1660)
espins cat. espinada, cast. espinazo:
del seu ros castany, /del bayo.../ si li fa
mal lespins (Romans... es declaren
espins de ventre un poc esllenguit, /
bella anca, llis espins (Coloqui del
em
romp
lespins
espins
(Escoriguela, J. B.: Coloqui de la bola,
c. 1784)
espins les panderoles me roseguen
lespins (Martnez: Nelo el Tripero,
1792)
espins -parlant dun cheperut: ...si du
en lespins / la montanyeta de Elio!
1201

espins mhas partir per lespins
(Arnal: Lagelo del colomet, 1877, p.28)
espinat cap espinat (Timoneda:
espinella valenci espinella, varietat
de canella (DECLLC)
espineta -del it. spinetta, derivat del
msic Giovanni Spinetti; 1 doc.:
espineta, clavicitherium (Thesaurus,
Valencia, 1575)
espineta gran tocador de manacort y
espineta (BNM, Rahonament... de Pep
espingarda dun frncic *springan y
fr. antiu espringarde > espingarde;
varietat de can mij, escopeta prou
llarga; 1 doc. ballestes... espingardes
c. 1460)
espingarda e XX rocins e XX
spinguardes (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 28 de giner
1463)
espingarda spinguardes (sic) e
bombardes (Esteve: Liber, 1472)
espioca espiocha, pron. espioca
(Llibre del Repartiment de Valencia,
1238)
Espioca yo soc la torre Espioca (Roig
y Civera: El tesor, 1884, p. 17)
espionache mana despionache (El
espirar morir: spirs en la Creu
espirar y aquella vella ... / va espirar
(2 part. Relaci... un foraster de
Valencia, 1783)
espirar grocs, entecats,/ sempre
prenint medesines / que estn a punt de
espirar (Coloqui nou del ros alas,
1823)
esprit cultisme valenci, del llet

spiritus; cat. esperit:
clusula de
Pascasio...Lo dia de Sanct Spirit (APH.
10 noembre 1346, f. 57v)
esprit e lo Sant Spirit va volant
esprit la dolor del spirit (Canals, A.:
Ms. Prlec a la traducci del Pater
Nostre, 1405)
esprit espirit sant (Trobes en lahors
de la Verge, Valencia, 1474)
esprit spirits dels prophetes (Ferrer,
Bonifaci: Biblia valenciana, 1478)
esprit Fill e Sant Spirit (Archiu
Patriarca, Prot. 1478. Inv. mort Jaume
Roig, 1478)
esprit espirit inpassible (sic)
esprit lo spirit Sant (Carbonell, J.:
Hist. de Josef, Valencia, 1502)
esprit Pare e Fill, Sant Espirit
esprit espirit (Mulet: Poesies a
Maciana, c. 1640, v. 414)
esprit te espirit profetich (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
esprit en cos y espirit (Montalt, D.:
esprit Pasqua de Espirit Sant deste
any (Llibre establiments de Penscola,
1701)
esprit Pare, Fill y Espirit Sant (Ros:
Ortografia, 1732, p. 77)
esprit pascua del Espirit Sant
setembre 1738)
esprit buf div del Espirit Sant (Mas:
esprit, esprit y en Sent Esprit vaix
para (Coloqui del viage de Tito a
Madrit, 1789, p. 2)
1202
esprit en ardent esprit (En obsequi

dels Voluntaris Honrats, 1794)
esprit esprit de llealtat (Coloqui en
quel So Felip y el So Jusep, llauradors
de Lhorta de Valencia, 1809, f.2) En
catal: esperit de lleialtat .
esprit del esprit cristi (Boix, V.:
Siglo IV can. de S. Vicente, 1855, p.
413)
esprit del esprit de nostra poca
Xtiva, 1866, p.43)
esprit esprit condenat al etern
martiri (El Bou solt, 1877, p.179)
esprit com mals esprits (Llombart:
Abelles y abellerols, 1878, p. XII)
esprit mon esprit (El Canari, vol
1, Castell, 1883, p.5)
esprit Pare, Fill y Esprit Sant
p.60)
esprit al mon del esprit (Semanari
El Cullerot, Alacant, 24 abril 1898)
esprit esprit (Fullana: Gramtica
esprit en el esprit del vi me
conformara (El Tio Cuc, n 123,
Alacant, 1917, p.2)
esprit per dins de casa en forma
desprit (Carvera, J.: San Seren,
1919, p.20)
esprit elevar el meu esprit (Alcaraz,
esprit el esprit del mestre (Llibret
esprit els falta aquell esprit
Alcoy, 1931, p. 5)
esprit solasant el esprit! (Beltrn,
esprit una pau que al esprit...
1936, p. 7)
esprit lesprit alicant (Foguera
espirit:
endemoniada
espirit
(Escrig: Dicc.1887)
espirita, espirit -del llet sprtus,
pareix femen desprit; no coneixem si
en leixemple es referix a la gbula de
lanima o espirit duna morta en la
barraca: ning sap lo que hi preparat
en la barraca de la Espirita (Morales
espiritisme un llibre despiritisme
espiritisme as del espiritisme es una
mina (Vidal Roig: A Roma per tot,
1911, p.4)
espiritisme profesor despiritisme
burro, 1932, p. 31)
espiritiste cat.y cast. espiritista:
espiritiste: perteneciente al espiritismo
(Escrig: Dicc.1887)
espiritiste ell sempre ha segut...
espiritiste (Ovara, J.: Mol de vent,
1905, p.4)
espiritiste els espiritistes (Gadea:
espiritiste espiritiste (Fullana. Voc.
1921)
espiritiste es vost espiritiste?
p.14)
espiritualment espiritualment tal veg
no (Garrido, J. M: Opresors y
p.18)
esprits Consultes de qu? Consultes
desprits (Vidal Roig, F.: A Roma per
tot, 1911, p.4)
espitralat el veu tan espitralat
(Serres, Miquel: Sacro y Solemne
1203
Novenario, 1669)
espixarrarse, aspixarrarse pixarse
damunt per un susto, rises, etc.:
Mariquita, espixarranse del susto,
tamb es qued / all al costat del seu
amo (Coloqui... un llaurador li declara
son amor a una Dama, any 1758)
espixarrarse,
espixorrarse
espixarranse del susto (Coloqui de
Gori Cagaferro, s.XVIII)
espixarrarse espixorrarse: padecer
flujo de orina; expixorrat (Escrig:
Dicc. 1851)
espixorrarse espixorrarse, valenci;
castell mearse (DCVB)
espixorrat
(Escrig:
espixorrat
Dicc.1851)
esplayar esplayar: ensanchar, espaciar
o extender; esparcir el nimo , dilatar el
coracn (Escrig: Dicc.1851)
pera
explayarme
esplayarme
(Chirivella: Tot debaes, 1908, p. 26)
esplayat que no estiga en puesto ms
esplayat (2 part Coloqui de Tito y
Sento, 1789, p. 7)
esplendidea esplendidea: esplendidez
esplndit:
esplndido
esplndit
esplendor -1 doc. esplendor (Trobes
en l. de la V. Mara, 1474)
esplendorosa eixa esplendorosa llum
p.38)
esplicaor parla lesplicaor, de
pelcules (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 11)
esplugabous home ridcul, per
paralelisme en el pardal homnim:
orats, / galans, espluga bous (Roig:
Espill, a.1460)
esplugabous cast. Avetoro menor; val.
Espluga bous o Gomet (Vidal: Cat.

esplugar dun llet *explicare ; llevar
puses: quils escorcolla hils tria y
espluga (Gaull: Brama llaur. 1497)
esplugar al sol se estava esplugant
(BRAE, Ms. 6639, Mulet:. Comedia...
art de peixcar tellines, c. 1660)
esplugar esplugar: espulgar (Escrig:
Dicc. 1851)
esplugar aquells des / en que as li
esplugaba la cabota (Liern: Telmaco
espola espola: espuela (Ros, Carlos:
Dicc. 1764, p. 333)
espolechar espolech al aca (Puig
espol dun gtic *spola y prov.
espoulin; teixit de seda en flors. En
leixemple,
parlant
dels vestits:
guardapeus de doms.../ chip de
pelfa... mantellina... / dient: oy, pues
fulaneta / tot de espol ho estren (Ros:
espol espol: tela de seda fabricada
con flores esparcidas, y como
entretejidas a la manera del brocado de
oro o de seda (Escrig: Dicc.1887)
espoliat deu restituirse lo spoliant (sic)
al spoliat (Ginart, Nofre: Rep. dels
Furs de
espol, espolon espol, espolon:
golpe o herida causada con el espoln.
Dcese del que tienen algunas aves
espolon duna espolon el mate
12)
espol el fadrinot tal que te ya un
espol da pam (El Pare Mulet, 1877,
p.52)
1204
espol ...en opini de JGiner y March

siga espolons la forma valenciana
(DECLLC, 3, p.641) Catal esper.
espolons desbaratant als pollastres
despolons (El Amic del Poble,
Alacant, n 1, 1899, p.2)
espolons espolons de pollastre (El
espolsa pruneres trabuc: duent
lespolsa pruneres (Bada: La matin
de Sen Roc. 1864, f. 15)
espolsaeta pegarli una espolsaeta
espolsar si la calsa es polsosa,
espolsarlas (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
espolsar prou fa si la vida pasa... /
espolsant mobles de casa (Baldov:
Qui tinga cucs, 1855, p.20)
espolsaor espolsaor: el limpia-polvos
espolsaor en un espolsaor (Salvador,
espolsaor amenasanla en el bast del
espolsaor (Garca Martnez, J.:
1890, p.11)
espolsaor un espolsaor en la ma
atre, 1921, p.2)
espolsaor pera netechar y llevar la
pols: un espolsaor (Peris Celda: A la
espolsaor porta un espolsaor en la ma
p.16)
espolsaren y els espolsaren, al moros
(Blay: Serm Conq. 1666, p. 14)
espolsarse -abanda de llevarse la pols,
murers violentament; cast. sacudirse:
yo, fique el dit, lespolse en un got
dabsenta, y al coleto en el presepte

meu, 1932, p.23)
espols,
valencianisme
espols
(DECLLC)
espols y quin espols quels hem
pegat (Rahonament Pep dAldaya,
1809)
espols:
sacudidura...
espols
reprimenda, reprensin (Escrig: Dicc.
1851, 1887)
espols que no fas un espols (Bada,
espols espols, valenci (DECLLC,
6, p.664)
espolsonet un espolsonet destos
5)
espoltir segons Corominas, espoltir
es , en efecte, la forma valenciana
(DECLLC, 6, p.764)
espoltirse del llet expultre; sinnim
imperfet despolsarse. En u dels
eixemples, el chicot ix del charco y
sespoltix laigua del cap: peg el
cabuso... espoltinte el cap (...) y
sabntelos espolt(r) (M. Ruiz:
61, 90) y sha espoltit el palls
(Canyisaes, 1912, p.208)
esponcha del llet sponga. Enc que
tenm sponja en lEspill (a.1460) y el
Blanquerna valenci (1521) el val. es
singularis del cat. y cast. esponja per
mig del dgraf -ch-: aquella esponcha
(BSM, Morl: Hipocreses de les ames,
c. 1650)
esponcha y prenint aquella esponcha
(Bib. S. Morales, Ms. 6563, any 1745, f.
169)
esponcha esponches (Bernat y
Baldov: El Sueco, 1847, p.116)
esponcha punt en laire, dolsa
1205
esponcha
(Rahonament
de
Carnistoltes, 1854)
esponcha el cor com una esponcha
(Palanca, F.: El Sol de Rusafa, 1861, p.
6)
esponcha sasponcha (sic) perque te
casa y te llit (Liern: La mona de
Pascua, 1862, p. 30)
esponcha sesponcha y no puc
(Colom y Sales, J.: Cuatre comics,
1873, p. 11)
esponcha no falta ms que la
esponcha (Soto: Als bous de la
Malaena!, 1920, p.11)
esponcha y llits com una esponcha
p. 5)
esponcha el seu cor pareix una
esponcha (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 21)
esponcharse esponcharse (Liern: En
les festes de un carrer, 1864, p. 19)
esponcharse traslaticiament, ficarse
lenamorat blanet davant duna chicona
o viceversa, tndrer tendrea desprit per
cuansevol motiu, etc.: a no ser una de
pedra / sesponcha ouhint eixes flors
(BNM, Ms. 14495, Serra: Viva el lujo
y fora penes!, choguet bilinge, c.1890,
f.17)
esponcharse ficarse calds dorgull o
coentor: ...lagela com sesponcha!
p.17)
esponcharse si es que de vrem,
tesponches (Adam y Ferrer: Nos pot
dir la veritat; costums alcoyanes, 1928,
p.8)
y
com
ella
esponcharse
sesponchava... (Serrano: Voreta de
esponchat, sucre -lo mateix que la
dolsa esponcha (Rahonament... que

un llauradoret va curruquechant a una
sinyoreta, ed.1854); sucre en porositats,
cast. azucarillo. Tamb, tintat de negre,
carb ques deixa als chiquets la Nit
dels Reixos: vos dur sucre esponchat
(Poesas del C. de la Seda, 11 de
Octubre ao 1838)
esponchat, sucre dolsos, / bescuits y
sucre esponchat (2 part de lo que
esponchat, sucre marsap, / sucre
esponchat (Coloqui... un llaurador li
declara son amor a una Dama, a. 1758)
esponchat sucre esponchat o barreta:
bolado, azucarillo (Rosanes: Voc. .
1864)
esponchat ya est as el sucre
esponchat (Lladr: El titot de Nadal,
1876, p. 16)
esponchat tarrs de sucre esponchat
(Alapont, Vicent: Chila u el sant per
comproms, 1860)
esponchat esponchat (Ros: Segona
part de les penes, c. 1745)
esponchat sucre esponchat (Bib. Nac.
Mulet: Ms. Infanta Tellina, c. 1660)
esponchat el chocolate y esponchat, /
els bescuits de... (Ros, Carlos: Coloqui
Carnistoltes, 1733)
esponcheta alguna esponcheta vella
pera ... (El Bou solt, 1877, p.184)
la
esponcheta
de
esponcheta
pintarme (Escalante: Les coentes, c.
1890)
esponchetes unes esponchetes molt
fines (El Bou Solt, 1877, p. 103
esponchs pa de eixe nou, esponchs,
rosquilletes, bollets... (Un pillo y els
chics educats en..., 1846, p. 53)
espongos del llet spongisu, pot ser
1206
lesponjot que parla Corominas: tarrs

petrificat del fondo mar, ple de foraets
en cucs, usats com esc pera peixcar:
spongos,
la
crrega
(Vilarig:
mercaderes, 1607)
esponsalici al dot e esponsalici meu
Jaume Grife,17 abril 1413)
espontnea del llet spontaneus: per
ta espontanea voluntat (Esteve: Liber,
1472)
espontnea espontanea e liberal
voluntat (A. Patriarca. Inv. mort Jaume
Roig, 1478)
espontnea amar, es una afici /
despontnea voluntat (BNM, Paper
molt gracis, discursiu, enftic, alusiu...,
c.1735)
esporta del llet sprta; com a
recipient de productes del Reyne de
Valencia: sporta de figa d Alacant
(Lleuda de Cotlliure, 1249)
esportellar en este cas, parlant de la
quixalera: la quixalera... Home la
ferramenta de la boca es el tot. Yo
encara no tinc res esportellat
esporrechar no apretes... que me ests
esporrechant (El Tio Cuc, n 128,
Alacant, 1917, p.2)
esps del llet sponsus: al digne spos
(Canals, A.: De arra de Anima, c.1395)
esps viuda, quant se casara, quines
robes pot portar a son spos (Ginart:
p.251)
espos valenta: Pero es tan espos!
esposar cat. emmanillar: ell nos
haguera esposat / de dos en dos com a
chonecs (Rahonament entre el Rasps
de Rusafa y..., 1810, p.1)

aprisonar con
esposar esposar:
esposas (Escrig: Dicc. 1887)
esposalles les sposalles de Stephania
esposalles para assistir a algunes
esposalles (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 302)
esposes cat. manilles. En val. es
distinguix entre manilles o anses: dos
tanquadors ab dos manilles en la dita
almagerra (DCVB, en doc. valenci de
1456); y les esposes perals lladres:
pat gravsims treballs en les presons
de ferros y sposes (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 6 juny 1607, f.115 v.)
esposes de les esposes y cordes /
encara duyen senyals (Rahonament
esposori pera el esposori / solen
vestirse galans (Ros, Carlos: Coloqui
Carnistoltes, 1733)
esptic helenisme del sigle XIX, tant
en la grafa esptic com desptic; qui
mana tirnicament: per servil, per
esptic (El Gafarr, 1841, p.200)
espr,
valencianisme
espr
(DECLLC)
espr vespr, espr y aspr equival al
cat. tarda y larcaisme vesprada:
espr (El Mole, any 1840, p. 2)
espr a les cuatre de la espr (El
espr:
tarde
(Escrig:
espr
Dicc.1851)
espr y esta espr, de bona gana
(Liern, R. M: La toma de Tetun, 1864,
p. 33)
espr despr y de mat (Nelo el de
Foyos: Coloqui dels Borbons, 1868)
espr esta espr tinc que... (Colom:
1207
Tal es Cualis com Camalis, Castell,

1872, p. 7)
espr, aspr es laspr de la vespra del
Corpus (Llombart: Els Misteris,
c.1877)
espr esta espr tindr (Escalante: El
espr ni de mat ni despr (Roig, A.:
1884, p. 7)
espr espr: tarde (Escrig: Dicc.
1887)
espr sobrava temps per la espr
(Diari
El
Pueblo,
Canyisaes,
Monver, 1906)
espr, aspr ha vengut estaspr
1911, p. 25)
espr, aspr de mat o per laspr
1915, p.11)
espr esta espr vindr (Peris Celda:
espr ahon pasen la espr (Peris
p.8)
espr de cuatre a sis de lespr
1928, p.3)
espr a les sis de la espr (Llibret
1932, p. 15)
espr, aspr pel mat, per laspr
1936, p. 53)
espr el dimecres per la espr
dabril 1938)
espr espr de fulgor div (Llibret
Foguera R. Chap, Alacant, 1942)
espraes mil chiques, asoles, les espraes
venen (Peris: Terres, 1919, p. 24)
espraeta esta espraeta (Vercher: En la

vel dun albat, Valencia, 1865, p. 7)
espraeta despus ahir despraeta
(Balader: Les beseroles, Valencia, 1874,
p. 11)
espraeta atra espraeta... (El Tio Cuc,
espraeta esta espraeta (Valls, E.: Mat
de Gloria, Alcoy, 1932, p. 6)
espray vocable modern, del ingl.
spray, en val. mant y etimolgica.
espuela, espueleta derivat llunt del
gtic*spara: li apretaba a les hillades
/ la espueleta (Coloqui del ros castany,
c. 1760)
espueles de ducts tim, llet sporo,
germnic spaura?: picar espueles
(Pou: Thesaurus, Valencia, 1575, p. 35)
espueles espueles tant polides (Blay
1666, p. 60)
espueles velo un roc, si li apliquen
les espueles (Coloqui en quel So Felip
y el So Jusep, 1809, f. 3)
espueles calsant les espueles al...
p.28)
espueles segur quen botes y espueles
se en va dretet al infern (Arnal:
espueles calse en los peus espueles
espueleta de caball planta de les
Ranunculacies, en flors blanquetes,
roses y blaves: flor blanqueta de
Nadal... / espueleta de caball
(Coloqui... un llaurador... la millor ma
pera empeltar els abres, c.1770)
espus afresis de despus: hasta
espus, Quiqueta (Merelo, J.: Novio
mut es ms volgut, 1868, f. 15)
espuma del llet spuma; el cultisme
1208
espuma era migeval (DCVB), y may es

pergu en valenci, junt al sinnim
broma (o bromera); cat. escuma: en
cada mamella, / despuma de nata, /
quen sucre y canella... (Paper curis,
espuma pera lacte de la boda la novia
es posa la basquinya, el manto
despuma y mantellina (Martnez, F.:
Folkl. Valenci, 1912, p.60)
espums vi del Pla de Cuart, vi
espums de taroncha (El Bou Solt,
1877, p. 93)
esquadra, escuadra de gens braves
/moltes squadres (Roig: Espill, 1460)
esquadra la Creu os serv de esquadra
y os quadr (Valda: Fiestas, Valencia,
1663)
escuadra:
esquadra,
escuadra
instrumento de metal o madera ...
esquadra escaire (catal), pero Jaume
Roig decia esquadra (valenci) en
1460 (DCECH)
esquadr ni un escuadr de chics
(Coloqui dels Borbons, 1868)
esquadrons agermanats de Valencia
en dos esquadrons (Breu relaci
Germania, 1519, f. 79)
esqueix 1 doc. en qual esquex de...
(Canals, fr. Antoni: Scipi e Anbal, c.
1395)
esqueix esclaten nous capolls, del
primitiu esqueix (Ballester: Ramellet,
1667, p. 15)
esquela, esqueleta pareix vndrer del
llet vulgar scheda, billet: 1 doc.
entregara en mans propies... una
esqueleta (Len, C.: Arenga crtica,
1789, p. 7)
esquela per aix despacha esqueles a
tots (Coloqui en quel So Felip y el So
Jusep, llauradors de Lhorta de Valencia,

1809, f. 6)
esquela as de rip no se lo que vol dir,
pero yo hu ha vist posar en totes les
esqueles de mort (Hernn Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.6)
esquela una esqueleta, diminutiu de
esquela (Canyisaes, Monver, 1912, p.
203)
esquela en els diaris la esquela
mortuoria (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 8)
esquelet -1 doc. traurela de un
esquelet (Ort: M. A.: Sol de
academias, 1659, p. 32)
esqueleto quedar sols el esqueleto
(Solaz, Ramn: Poema, El Cuento del
esqueleto Si es que aix es un
esqueleto! (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.9)
esquellola la esquellola... y lo visch...
se apegue lo pardal (BUV: Ms. 666, c.
1649)
esquellola polismic, por ser alpist o
dins: heret bona esquellola, / set
morerals y un alfals (Rahonament nou,
1732)
esquellola en llenguage argtic, dins:
llunars, / esquellola, canyamons
esquen esquen: cada o golpe de
espaldas (Escrig: Dicc.1851)
esquena, nadar de en Denia... y hasta
nades de esqueneta (El Tio Cuc, n
149, Alacant, 1917, p.3)
esquenat, ben -dampla y forta
esquena: y ben esquenat (Segn
Micalet, 1802)
1209
esquenea ell me far esquenea

9)
esqueneta, fer la del chic que fa la
esqueneta / pera que atre alcanse el niu
(El Tabalet, 1847, p.174)
esqueneta fer esqueneta: agacharse a
fin de que otro suba sobre la espalda
esqueneta yo nade... desqueneta
1907, p. 60)
esquer -1 doc. vola encendre foc... lo
esquer (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.
1400)
esquer pique lesquer, ensenc llum
esquer, esquerra, asquerra dorige
prerrom
desconegut,
ibric?;
perteneix a la familia llexica que don
lantiu cast. esquerdo, vasc ezquer,
occit
esquerra,
antiu
aragons
ezquerro, etc. Asobint, en valenci
modern du aubertura voclica:
a
lasquerra del actor (BNM, Ms.
1862)
esquer, esquert el dit gros del peu
esquert li se queda adormit (Tallada,
p.7)
esquerda dtim ducts, del germ.
*skarda?; es voc. poc usat en valenci:
clavam una esquerda (Salelles
1864, f. 23)
esquerda esquerda: arista, esquirla...
(Gadea. Voc. 1909, p.82)
esquert el dret?... el esquert (Meli,
esquerra, asquerra sen va per
lasquerra (Giner: Lo furor de la

esquerra, asquerra cuant elles han
desaparegut per lasquerra (S. Galiana
y G. Polo: Rusafa, Bolsera, Mataero,
1928, p.9)
esquerrejar esquerrejar: izquierdear o
apartarse de la razn y el juicio. Usar de
la mano izquierda y del pie... (Escrig:
Dicc.1851)
esquerrer 1 doc. (l)leig, esquerrer...,
contret, ventrut (Roig: Espill, 1460)
esquerrer esquerrer:... por zurdo; y
por sacar las caballeras mala
conformacin de pies o manos hacia
afuera metiendo adentro las rodillas
(Escrig: Dicc.1851)
esquerrer esquerrer: esquerrejarse...
apartarse de lo que dicta la razn y...
(Escrig: Dicc.1851)
esquerrera -1 doc. adobar la roda
squerrera (DCVB, en doc. valenci de
1471)
esquerrera -llandosa y en poc trellat:
esta, ques va tornant ya molt
esquerrera; latra, quen les seues
tonteres... (Lladr y Mall, R.: La
boba y el embobat, 1872, p.6)
esquerro detim prerrom, el valenci
te esquerra y mascul esquerro: per lo
peu esquerro (Relaci entre Sento y
esquerro per vores ferit en lo bra
esquerro (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p.121)
esquerro esquerro es peculiar dalguns
parlars valencians (DECLLC, 3, p.689)
esqueta paraula valenciana que
Alcover y Sanchis Guarner calificaren
derrata o invenci dEscrig: esqueta:
pretexto, escusa o subterfugio (Escrig:
Dicc. 1851)
esqueta acabem en les esquetes... pues
1210
tots han fet la pau... t busques alguna

esqueta (Escalante: Obras comp.I,
1894, pp.234, 361)
esquil,
valencianisme
esquil
(Alcover: DCVB)
esquila, asquil Nom veu asquil la
cara? (Salelles: Els suspirs dun
esquilarse dun ducts gtic *skairan;
tallarse el monyo: y esquilarse les
melenes (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.11)
esquilaor que no falten tisores y
esquilaors (El Mole, 1841, p.212)
esquilaor els mestres llevapels y
esquilaors (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 25)
esquilar deixam esquilar a este
1865)
esquilat Per qu no thas esquilat?
1888, p. 26)
esquiles encara esquiles gosos (Tal es
Cualis com Camalis, Castell, 1872)
esquilot mire quin esquilot en
puchen ara (...) al Sal Novetats en tota
la esquilot de ballaores y cupleteres
(El Tio Cuc, n 144, 146, Alacant, 1917)
esquillar arcaisme poc usat hui: 1
doc. e squill e no pres, e scorregu
esquillar esquillar o esvarar (Pou:
esquimarse aprimarse, esquilmarse,
pdrer algo per el us: vocable, pot ser
ms mosrap que acastellanat, apareix
dasta tres vegaes en lo Canoner Satric
Valenci (DECLLC, 3, p.701)
esquimarse o si saprima, / o si
sesquima (Roig: Espill, 1460)
esquirlebit y lo meu es esquirlebit
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)

esquirol del llet scuriolus, squiriolus
apareix en el catic romans peninsular
del sigle XII, en doc. de Tudela
(a.1153), en el cast. esquirol (a.1268), y
port. esquiro (a.1349), com equivalent
al val. farda y cast. ardilla. En el XV
tamb ix en valenci: yo l veig molt
conforme al bon esquirol (Proces
olives, 1497). La polismica veu, en
valenci, te atre significat: En Valencia
se hacen tambin unos peoncillos
pequeitos, para entretener los nios,
que aun no son para jugar con pen, que
se nombran esquirolets, y cada uno
esquirolet
(Ros,
Carlos:
Dicc.1764,p.236) Deste significat, y no
del cuento de 1852 del poble catal
dEsquirol, ve la connotaci desquirol
com a home sinse voluntat, al servici
datres y trencaor de huelgues o folgues.
El cmbit semntic es paregut al de
trompellot, de sustantiu a adjetiu:
esquirol: pen, por juguete de nios
(Escrig: Dicc.1851) Per tant, de trompa
chicoteta pera chiquets, traslaticiament
aludix al poqueta cosa, home sinse
voluntat. En leixemple , parlant del
casori dun chicot esquirolet en una
dona de trenta anys, es evident el
semantisme al parlar de la sinyora com
a trompa capitana, la que mana: ell
pareix esquirolet, / y ella trompa
capitana (Ros: Roman... les fatigues
y treballs que passen los casats, curts de
havers, a.1733). Y la cuchufleta pera
panolis respecte al orige catal no te
trellat ni fonament, al ser gbula dels
sindicalistes del 1900, com recorda
Corominas. Letimlec catal advertix
que, la historieta del poble dEsquirol,
es u dels casos tpics de la llegenda
1211
etimolgica creada a posteriori

(DECLLC , 3, p.705).
esquirol per espantar als roders
esquirols (Sireno, D.: El 606 o
esquirolet:
peoncico,
esquirolet
peoncillo (Escrig: Dicc.1851)
esquirot yo, fet un esquirot, sinse dir
una paraula (Baldov: El virgo, 1845,
p. 18)
esquitimat saraguells... esquitimats
1660)
esquits que bota en rapidea per
malgnit: tenien el gnit tan esquits
que feen poca lliga en... (Gadea: Tipos
esquivea esquivea: esquivez (Escrig:
Dicc.1851)
esta vrer este.
establesiment per la espr, estant en
un establesiment... (Llibret Foguera
Prez Galds, Alacant, 1959)
establixc mestablixc (Thous, M.:
establixca se extablixca, mentres ve...
establixen se establixen (Ginart,
165)
establixquen les que se establixquen
estac bona estac te mereixes
estacar, astacar, astacarse cast.
atascarse, encallar...; pero tamb
colpejar en estaca o atra cosa; per
eixemple, en la ton valenciana: Esta
nit ha de
parlarli a una chica
llauraora; / com aplegue a dir que no,/
lestaque en larruixaora; es de
diferent semantisme a: Ma mare

manva a escola / en un llibre sinse
tapes; / a la primera llis / tira palls,
que mastaque: Estacar: fijar en la
tierra una estaca y atar a ella una bestia;
atascarse, quedarse detenido en un
pantano o barrizal...
(Escrig: Dicc.
1887)
estacar, estacarse em tirars palla o
mestacar? (El Gafarr, 9 de giner de
1841)
estacarse tots shaven destacar /
hasta el coll, y veent as... (Coloqui de
estacarse a voltes, sinse pensar,
mestaque en alguna banda (Escalante:
Una sogra, 1875)
estacarse ms val estacarse as, que
dins dun barranc (Gadea: Ensisam,
1891, p.470)
estacat estaquat o fosso (Esteve:
Liber eleg. 1472)
estacat y et quedars estacat (Ponce,
E.: Sen Visent en Traiguera, 1871, p.8)
estacat parat, sinse poder anar avant o
arrere: de Altea... el burro se ha estacat
en el fanc (El To Cuc, 2 ep., n 52,
Alacant, p.4)
estaci va al serm... fa les estacions...
resa als cinch Altars (R. dels pobres
festechans, 1733)
estacot estaca gran: en dos brasos
destacot, a tot aquell que tofenga
p.49)
estache triar pera si lo pichor estache
del edifici (Ballester: Ramellet, 1667,
p. 10)
estacher mataren a un estacher
Valencia, mar 1662)
estachera estachera de sa mare
1212

estadal venia en un stadal encs
estadal y porte del Trenc una lliura de
estadal (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
estadal Y qu es cerilla? Estadal (2
8)
estadal abanda del significat normal,
segons Escrig: cinta bendita en algn
santuario, que se suele poner al cuello
(Dicc.1887); en leixemple, crec,
apareix en us metafric: Els sucrers
construit mostraren / un altar de sa
faena: / coluna (sic), estatua, corones, /
colgants, flors, estadal era (Relaci
dels adornos... en la vinguda de ses
estadi del llet stadium: estadi
estadi encara que Escrig dona estadi
com: lugar pblico..., ahon els antius
seixercitaven en la carrera y en la
lucha, nian autors que preferixen
lletinisar la morfologa: tu not
mereixes un rinconet; tu et mereixes
lEstadium! (Meli, F.: Els fills dels
vells, 1926, p.19)
estadiste cat. y cast. estadista:
estadiste (Escrig: Dicc.1851)
estafa, astafa postverbal destafar, del
itali staffare; 1 doc.: ara ixen les
estafes, / y los calvaris que fan (Ros,
estafaor les dones coquetes y els
homens estafaors (Bellver, Blay: La
estafaor ... prenga un pesar. Estafaor
estafaor ni lladre, ni estafaor (Del

1887, p. 49)
estafaor vost per estafor, / yo per
lladre (Guallar, J. G.: Nit dalbaes,
1900, p.22)
estafaor el mon est ple destafaors
estafat Pos filla, than estafat (Peris
estafermo del it. stafermo; ninot
giratori de draps y fusta quels caballers
feren en una llansa y, al girar, donava
una samug al poc rpit; tamb es diu
del home parat, melsut que no fa res:
mon fill y yo estafermos / per la casa
pareixem (Ros: Coloqui de les moltes
1758)
estafermo y hagu estafermo
315)
estafermo els estafermos, justes y
canyes reals (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
estafermo la noblea corregu un
estafermo (BUV, Ms. Ayerdi, J.:
estafermo ...en eixe estafermo vell
estafermo soldat rom o ronquino de
les provesons de la Semana Santa: Y
ara menos mal quel ruido des llanses
des estafermos y el so des trompetes es
quirda latensi (M. Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1907)
estafes qu de estafes y qu de
enredros (Ros: Romans dels pobres
estafeta del itali staffetta, correu o
que du cartes; 1 doc.: vingu la
estafeta (BRAH, ms. Dietari Porcar, 21
1213
oct. 1619)
estafeta dilluns a 17 de octubre 1622
ab la estafeta vingu nova de Madrid
(BRAH, Ms. Porcar: Dietari, 1622,
f.399)
estafeta com no ha vengut la estafeta
1650)
estagu Estagu vost ahir, dins del
poble? (Meli: Al pas del Nasareno,
1928, p.43)
estaguera, estiguera catal estigus:
pera que estaguera al alcanse de tot lo
mon (Garrot de sego, 19 de agost de
1888, Alacant, p.2)
estaguera com si estaguera fent...
p.3)
estall treball fet en un preu convenut,
sinse descans pera acabar pronte;
castell destajo; catal escarada: se
obliguen a pintar al fresch a estall... la
dita capella (Chabs, R.: El Archivo,
V, p.380, en doc. valenci de 1472)
estall que la dita obra se faa a stall
(Martnez Aloy: Geogr. Gen. del Reino
de Valencia, I, 134; en doc. valenci de
1535)
estall peguen un badall / y en seguida a
buscar estall (Consell de una mare a
una filla sobre pendre estat, imp.
Correccional, 1852)
estall estall: destajo (Gadea: Voc.
1909)
estall y treballarem a estall
(Conversacions entre Saro..., Valencia,
1820)
estall eres guapa y tens a stall (sic) els
novios (Merelo, J.: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 18)
estall y tots treballem a estall (Peris
estall perquels amos ahon estem

volen la faena a estall (C. Jaunzars:
estall yo treballe a estall (Gmez
1932, p.4)
estall, destall deixes que ballen a
destall (Sendn Galiana: Ella, latra,
y..., 1934, p.5)
estallit feu gran campanada y estallit
estamenya del llet stamna; teixit fet
de llana o estam: estamenyes, sargues
e draps... (DECLLC, 3, p. 744, en doc.
valenci de 1322)
estamenya, estramenya destramenya
tinc /los lanols (Roig: Espill, 1460)
estamenya bandera de stamenya
(Dietari del capell, 21 de joliol 1464)
unes
faldetes
de
estamenya
estamenya (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
estamordit se qued en lo cuarto
estamordida (Galiana. Rond. de
rondalles, 1768)
estampa del it. stampa, es com a
atres neolletines: estampa (Pou:
Thesaurus, 1575)
estampa de fum la llechea / deste
afaram.../ no es pint al oli, / sino a
estampa de fum (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.44)
estamp y una veg estamp...
p. 29)
estampar fon estampat lo present libre
en... (Annim: Vida de St. Honorat,
Valencia, 1495)
estamparo y no han volgut
estamparo (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1626, f. 477)
estamper llibres de estampa...
1214
estamper,
chalcographus
(Pou:
estampida estampida (March, Jacme:
Dicc. 1372)
estampit tinch gran por... dels
estampits (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
estanc -dun cltic*ektank , que don
el llet vulgar *extancre > estancar >
estanc: estanchs y aygues dolces
p. 175)
estanc daigua a un estanch o charco,
de granotes (Blay, G.: Serm de la
estanc de tabaco ha comprat tabaco de
fum de Clara Valero... el estanch del
tabaco (Archiu Hist. dOriola, Llibre
309, any 1676, f. 187 v.)
estanc daigua anguiles, com ne hia
tamb en los stanchs (Orellana: Cat.
dels peixos, 1802, p. 2)
estanc:...
excavacin
estanc
ordinariamente revestida de fbrica para
tener recogidas las aguas. Laguna, por
concavidad de la tierra donde se juntan
y mantienen muchas aguas (Escrig:
Dicc.1851)
estanc, estanquet el farol del
estanquet (Valls: La verbena. Alcoy,
1935, p. 14)
estancasanc cinquanta granets de
estanca sanch (A. Patriarca. prot,
Eiximeno, 1558)
estandart del fr, antiu estandart. Com
ix en la documentaci, en valenci
sempre se ha escrit la grafa etimolgica
estandart (no el modern y corrupte cat.
estendard del 1900): estandart
estandart (Martorell: Tirant, c.1460)
estandart fetes a modo d estandarts
(Breu relaci de la Germana, juliol
1521)
estandart ab standars y banderes
(ACV, ms. Llibre de Antiquitats, 4 de
maig, 1528)
estandart lo estandart que va davant
estandart lo estandart (Roman en
Siglo IV de la Conquista. 1640, p. 59)
estandart desplegats los estandarts
(Ort, M. A.: Cent. Can. S. Vicent,
1656, p. 131)
estandart portant lo estandart (Blay,
Gaspar: Serm de la Conquista, 1666, p.
25)
estandart el Estandart... traure el Rat
Penat (Coloqui del viage de Tito a
Madrit, 1879, p. 3)
estandart banderes y estandarts
(Rafelo de Picasent ignora la novetat,
1813)
estandart y a la esquerra el estandart
estandart el pend... el estandart
estandart un chiquet que dur un
estandart (Perdiguer: En Carnistoltes,
1928, p. 13)
estandart en els estandarts bordats
(Urios, Elvira: Pepita Dolsa, 1929, p.
12)
estampat estampat en Valencia
(Beuter: Primera part de la Hist.
Valencia, 1538)
estampat en un bon cart / estampat
de lletres fines (Relaci entre Sento y
estampit grans trons y llams... y un
rellam don a tal estampit y tro que...
estampit el estampit de foc de les
trabucaes (BNM, Ms. 14480, Merelo:
1215

estanc viver o estanc, pera peixos
estanc lhort Botnic... Hia en ell
varies estufes..., estanc (Gadea: Tipos,
1908, p.292)
estandart cultisme valenci, respetus
desdels clsics en ltim francs
estandart. La Generalitat del PP y sa
AVLL, mascota del IEC, senmerden en
el catal estendard:
la Fama, en sa
trompa y estandart (Relaci entre Tito
y Sento... a honor de Carlos Tercer,
1784)
estanquer torner, estanquer (Prudent
p. 3)
estanquer estanquer, quina breva!
estanques estanquies nos poden fer
prop (Ginart: Reportori, 1608, p. 21)
estant fer stants e portes a uns
barandats (DCVB, en document
valenci de 1457)
estant estant pera posar roba, plats,
vidre o atra cosa: anaquel (Escrig:
Dicc. 1851)
estant gavinet, gavineta, y un estant
pera escurada (De Pepo y els trastos, s.
XVIII)
estant algn estant en llibres (Soler
estant estant, arrailat en lo Reyne de
Valencia, en lloc del catal prestatge
(DECLLC, III, p. 749)
estant, estants anaqueleres, estants y
decorats (Sendn Galiana: Ella, latra,
y..., 1934, p.3)
estantera estanteres (Escrig: Dicc.
1851)
estantera tonells y estanteres
estantera a la dreta... estantera en

botelles (Garca, J.: En la Nit de la
Plant, 1933, p. 1)
estantera una estantera de llibres
que... (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 21)
estantera mhan desfet la estantera
28)
estantera les botelles de la estantera
1937, p. 39)
catal
prestatgeries:
estanteres
estanteres repletes de botelles (Meli,
F.:Al pas del Nasareno, 1928, p.5)
estanteres estanteres en botelles
ni
porten
sombreret
estaquen
destaquen (Gadea: Tipos, 1908, p. 15)
estants -1 doc. ortalia mal fresqua o
estantia (DECLLC, en doc. valenci
de 1322)
estantises adj. arcaic poc usat en
valenci modern: com as de les dones
es roin vetualla com a les bacores, pos
si les deixes fer dures o estantises, a lo
millor torsen el coll (Caps y senteners,
p.11)
estaquirot dun ducts gtic *stakka
ixqueren estaques per tots els puestos:
ing. stake, neerl. staak, etc. ; com a
subproducte aparegueren en el sigle
XIX veus com estaquirot, raro en
valenci y, a lo millor, copiat per Escrig
a Labernia: estaquirot: estaferm o
estafermo (Escrig: Dicc.1851)
estaquirot pardalot: Ya est as el
estaquirot! (Liern: Una broma de sab,
1867, p.16)
estar el valenci distinguix entre els
verps ser, generalment asociat a una
1216
cualitat permanent; y estar, temporal:

Gloria Marc es calenta, distint a
Gloria Marc est calenta, uy!. El
valenci te estar pera funci llocativa:
ya estic ac, diferent al catal: ja soc
aqu; o en atre eixemple: da y mig
que estava en ella (BUV. Ms. 668,
Raoament de Vinalesa, 1735, v. 25); en
catal tindriem: da i mig que era amb
ella.
estar estar calent (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, 1472)
estar estar trist (Pou, O.: Thesarus,
Valencia, 1575)
estar en la figuera estar ensomiant o
pensant en simplees: da y nit en la
figuera, chuplarse el dit, o quedarse a la
lluna de Valencia (Gayano Lluch: La
estaranyinaora,
estranyinaora
granereta o espolsaor pera llevar
taranyines dels rincons: agarr un
manoll de safanories en una m, y en
latra una estranyinaora (El Mole,
1841, p.346)
estaranyinahora:
estaranyinaora
escobn (Escrig: Dicc.1851)
estaranyinar estaranyinar: limpiar de
telaraas con el escobn una pieza,
quitar las telaranyas (Escrig: Dicc.
1851)
estaranyit nom de pardal valenci...
que viu per junqueres y montanyes...
que solen estar plenes de taranyines
(DECLLC, 3, p.758)
estaribel calabs, pres o crsel. Este
sust. ix per primer veg en valenci en
el coloqui Nelo el Tripero (a.1792),
ahon trobem atres veus del cal valenci
introduides per Pascual Martnez. En
cast., abanda dequivldrer en un
principi a estanteries mal fetes, apareix
ms tart, en lliterats com Galds (a.

1880): 1 doc. en lestaribel tancat
1792)
estaribel tancarme en lestaribel
(Escalante: Matasiete, Valencia, 1884)
estaribel Alg has vist que tinga
presa de anar al estaribel? (Escalante:
estaribel dormint en lestaribel
estarne estarne trenta, mesos en la
pres (Del porrat de Sent Antoni, 1887,
p. 47)
Estats Units 1 doc. les Amriques o
els Estats Units (El Trull, 19 de febrer
de 1841)
estatua del llet stata; sust. clsic,
com a les neolletines hispniques: de
tan gran estatura, que era nano el
micalet. Un estatua la... (Montalt, D.:
Quintillas valencianas, en Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.127)
estatuari escultor en pedra o estatuari
estatuixen estatuhixen (Llibre de
obrers de vila, Valencia, 1676, f. 6)
estatura del llet statra: que estar /
de terra dos estatures / ben cumplides de
home gran (Ros, C.: Paper gracis,
estatut com ara digam lEstatut (El
Cresol 02 / 03/ 1841)
estatutiste partidari dun estatut
politic: de no eixir de la lletra y paper
de la costitusi, despus que els
estatutistes mos armaren la de Cristina y
les Corts (El Mole, 1841, p.211)
estatutistes y les maldats dels
estatutistes (El Mole, 1841, p. 361)
estay estay o bast que sostena la
1217
llum (Gadea: Tipos, 1908, p. 279)

este, esta en valenci tenim sistema
ternari de demostratius: este, eixe,
aquell: de bona volentat (sic), ab
testimoni desta present pblica carta
testament de Contana, muller de
Bertran Descortell, 5 deembre 1346, f.
10)
este esta erba (Ms. Llibre valenci de
les erbes, c. 1400)
este, esta com en esta dicci
penitencia ha X letres Ferrer, St.
este estes almoynes (Ferrer, St.
Vicent: Sermons, 1408)
este estos tres (l)ladres (Ferrer, St.
este esta nit (ACA, r. 2. 247: Carta
del rey Mart a la reyna, El Puig, 4 mar
1404)
este en esta chica tomba (Martorell:
Tirant, c. 1460)
este d estes trecentes ms belles
este Eva caigu, /esta lal; / Eva
pec, / esta ... (Roig: Espill, 1460)
este esta nit sopa (Roig: Espill, 1460)
este penam en esta vida (Trobes en
lahors de la Verge, Valencia, 1474)
este per estes coses (Fenollet: Hist. de
Alexandre, en la present llengua
valenciana, 1481)
este estes tentacions e batalles (Prez,
este desta elegant bellea (Roi de
VI)
este en esta persecuci (Villena,
este yo no se quina fora tenen estes
paraules (Amiguet, J.: Sinnima sent.,
1502)
este esta nit (Torres Naharro:
Propalladia, Npoles, 1517, f. 64)
este estes paraules (Llull: Blanquerna,
este estos infels (Llull: Blanquerna,
trad. al valenci, 1521, f. 36)
este esta ciutat de Enoch en la India
Valencia, 1538, f.IX); cat. aquesta
ciutat dEnoc a lndia .
este feu la festa del centenar en esta
forma (Archiu Cat. de Valencia, ms.
Llibre dAntiquitats, 9 dOctubre 1538)
este estes paraules (Beuter: Hist. de
Valencia, 1538, f. XIII)
este estes paraules (Montanyes, J.:
Espill de ben viure, 1559, f. 137)
este esta dana (Miln, Luys: El
Cortesano, Valencia, 1561)
este esta se fa desta manera (Archiu
Patriarca, Nunyes: Epstola, c. 1560)
este estes figures (Archiu Patriarca,
Nunyes: Epstola, c. 1560)
este los criats d estos cortesans (Mil,
Lluis: El Cortesano, 1561)
este esta nima (Timoneda: Sarao de
amor, Valencia, 1561)
este estes dames (Fernndez de
Heredia, Ioan: Obras, 1562)
totes
estes
maravelles
este
este esta broma que... (Andreu Mart
Pineda a son gran amich, imp.
Timoneda, c. 1570)
este estes son en tres maneres (Pou:
este estos de la falsa lliga (Timoneda:
este estes coses (Const. Sixto V, en
1589)
1218
este, esta cat. y antiu cast. aquesta

(DRAE): en avans desta venguda
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 1591,f.3v)
este d estos negocis (Autobiog.
este li diguesen esta nit (Autobiog.
este tots los cridats a estes Corts
118)
este per esta Universitat (Const.
este estes tres ultimes (Const.
estes
grandees
mateixes
este
(Salzedo: Vida Hier. Simn, Segorbe,
1614, p. 196)
este este es lo frare que en Xtiva
(Fiestas Conv. del Carmen, Valencia,
1622, p. 220)
este esta nit (ACV, Llibre de
Antiguetats, 25 abril 1632)
este esta diu (AHO, Mulet, F.:
este esta Universitat (BNM, Matheu y
San: Al Santissim Sacrament, 1643)
este encara que estos anys... (Archiu
M. Oriola, Orde Generalitat, 15 giner
1649)
este estos morts (A. Col. Gandia, 5
libri, morts de la peste, 1652)
este esta pedra (Guerau, B.: 2 Cent.
C. San Vicente, 1656, p. 124)
este sapies que esta portera la
guarda... (Valda: Fiestas Inmaculada,
1663, p. 165)
este fem estes gitaneries (Valda:
este per sos peus van estos versos
(Carb, Josef: Luces de aurora,
Valencia, 1665, p. 332)
este esta espasa... esta Seu (Blay

1666, p. 31)
este esta beneyta pila (Ballester:
Ramellet del fill, 1667, p. 15)
este escriu este garrit serm (Vidal,
Bernat, Ll.: Censura a Ramellet del
Bateig, 1667)
este estos festius recorts (Ballester:
este tinga esta obligaci (Ord. guarda
de la costa de Valencia, 1673)
este este mon es com una venta
(Mercader: Vida de f. Pere Esteve,
1677, p. 356)
este estos son com... (Mercader,
Cristoval: Vida f. Pere, Valencia, 1677,
p. 370)
este, esta ara que estic en memoria, /
escriur esta santa historia (Sacro
este, esta patrona desta ciutat
(Archiu Mun. Alacant, Arm.5, Lib.35,
f.16, 31 mar 1694)
este com estes que ara han tocat
v. 76)
este no, per cert, perque esta es festa
Senta Ursula, 1730)
este en estos dies (Romans ... dels
pobres festechans, 1733, p. 1)
este este que has imprs (Torres,
Narcisa: Poema, Valencia, 1734)
este, estos cat. aquests: y guardes
destos treballs (Coloqui sobre els usos
y modes... de algunes viudes, c. 1735)
este estos volen tindre (Mas, fray L.
V.: Serm Cof. S. Vicent, Valencia,
1755, p. 7)
este eren estos molt... (Galiana, Lluis:
Rondalla, Valencia 1768, p. 21)
este esta nit... (Galiana: Rondalla,
1219
1768, p. 57)
este en este any de 1776 (Archiu
pollastre, 1776)
este per estos mals espirits (En
p. 2)
este eixir destos ductes (Lladr: El
titot de Nadal. 1876, p. 10)
este A estes hores qu ser (Mills:
Els Microbios, 1884, p. 15)
este este y latre (Sendin Galiana, A.:
Grogui!, 1931, p. 6)
este estos seguixen manant (El
Obrero, Elig, 16 dabril de 1933)
este deste distrit (Llibret de la
este deste ni el atre (Llibret Foguera
estela lo avs de una estela (Fuentes,
Pasqual: Villancic, Valencia, 1761)
estelat -1 doc. estelat (DECLLC,
doc. en Ferrer, St. Vicent, c. 1400):
estelat lo estelat zafir (Orti, M. A.: 2
Cent. San Vicente, Valencia, 1656, p.
226)
esteles per les esteles registres tot lo
mon (Serres, M.: Real Academia,
1669, p107)
estelles -del llet *astlla: mos feu a
estelles (Liern, R. M: Telmaco en
estelles ferse a estelles per una cosa
estelles no se com no el fas a estelles
estemi y destemi una bufanda
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1862,
f. 3)
estenalles estenalles: tenazas (Gadea:
Voc. 1909)
estenalles les estenalles y el martell
(Moll: El punt de Canyamaso, 1920, p.

8)
estendre estendre la roba (Pou:
estentrea, estentria del llet
stentoreus, del personage Stntor de la
Iliada: 1 doc. estentria: voz fuerte y
abultada (Escrig: Dicc.1851)
estentrea una veu estentrea com la
de un... (Bellver, Blay: La creu del
estentreo, estentrea:
estentreo
muy fuerte... aplicado a la voz (Escrig:
Dicc. 1887)
estrcol nomena estercol (Mas, L. V.:
estric Ay!... masesina el estric
14)
esterilitat -del llet steriltte: ser tan
gran la esterilitat (Corella: Obres,
c.1494)
esterilitat los qui donarn begudes de
esterilitat (Const. Sixto V, en llengua
esterlines les lliures esterlines (El Tio
estern del antic fr. sternon; cat.
estrnum, invent del crcul de P. Fabra
en la Barcelona del 1917: estern:
esternn. (Escrig: Dicc.1851)
esteva 1 doc., en esta grafa: esteva:
stiva, buris (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
esteva esteva: pieza corva del arado
estev, estavada patitorta y estevada
(B. N. PrImitiu, Ms. 419, c. 1790, f. 66)
esteva del llet steva: y es coneix que
menecha millor la ploma que la esteva
(La Donsayna, 1844, p.75)
estev estev, estevat: piernas torcidas
1220
en arco, como la esteva (Escrig: Dicc.

1887)
estevat com si fora coquiller / que
estiguera estevat (Coloqui nou... que
estevat coixo y estebat (sic) (Coloqui
del casament de Miquelo, 1823)
estiba sust. postverbal del llet stipare:
el lloch era apretat, y tots estaven com
a panses en cof o sardinetes en estiba
(Galiana: Rond., 1768, p.45)
estiba, estiva enforfoguits y com
sardinetes en estiva (Un pillo y els
chics educats en la casa, 1846, p.5)
estibeta estibeta, valenci (DECLLC)
estibeta ning com eixos, en la estibeta
o sarieta al coll (Gadea: Tipos, 1908, p.
105)
estic as estic yo (Escalante: El agelo
Cuc, Valencia, 1877)
estigas estigas quet y no espente
p.13)
estilet derivat llunt del llet stilus y
francs stylet. El DRAE no larreplega
dasta el 1899; 1 doc. estilet:
instrumento de ciruga (Escrig:
Dicc.1851)
estilet y eixe estilet (Hernndez, F.:
La vista causa de Mary Hetta, 1931,
p.2)
estilisat cat. estilitzat: esprit estilisat
que sempre... (Alcaraz, L. J.: Cors de
fanc, 1928, p.31)
estilisme estilisme: estilismo (Escrig:
Dicc. 1851)
estill tinc una cova, dos estills (El
estill estill: pual (Escrig: Dicc. 1887)
estimaci la estimaci que tenim / als
colomets (Roman... les conversacions

estimar no equival a voler en el
sentit denamorat. El valenci vol a la
novia, pero estima
un llibre, les
peres de Mart y Soler, els mobles de
la yaya, etc.; tamb se pot estimar el
preu dalgo o una situaci: he yo
stimant que perillava... (Gaull: Lo
estimar donar lo preu o la estimaci
(Ginart, N.: Reportori dels Furs, 1608.
p. 102)
estimar, astimar qui ha de donar certa
cosa en cert lloch; y no la dona, deu
donar la estimaci de aquella (Ginart,
1608, p.194)
estimar est estimat en cent lliures
estimar ms mestime estar un ratet
roja, que tot lany groga (Galiana:
Rond. 1768, p.49)
estimar, astimar yo mastime ms ser
boch que diputat deixos (El Tio Cuc,
estimar en valenci, may en sentit
denamorament, asoles dapreci: el
pap sempre sha estimat ms una
anella de porta antiga (Puig Espert, F.:
estmul 1 doc. estimul (DECLLC,
escrit de fr. Antoni Canals, c. 1395)
estmul estmul (Coloqui en quel So
estmul aixina, que si tots tenim
lestmul (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 16)
estir, estir cuan un chiquet ha
creixcut, raere destar malalt uns des en
el llit, es diu que ha pegat una estir:
Estir: estiramiento. Pegar u una estir.
1221
Pegar u un estir (Escrig: Dicc. 1887)

estir cast. y cat. estirada: pero qu fa
vost en la ma estir (Llobat Ferrer:
Ho ha fet el fill del alcalde?, a. 1931,
p.12)
estiracordells aludint al campaner, per
tirar de les maromes de les campanes:
el pare de este estiracordells
estirar -del prefix llet ex y el boirs
romnic *tirare, pareix que ixqu en
val. abans quen cast. y cat. : ... e
estiren (Canals, fr. Antoni: Scipi, c.
1395)
estirar mestire les celles (Ferrer, St,
estirar , astirar estirant la roba (Pou:
estirar la pateta morirse: Florinda
estira la pateta (Casajuana: La oroneta
de plata, 1914, p.14). Parlant duna
gateta.
estirar llansols estirar els llansols (G.
B.: La Perla dAlberic, 1918, p.9)
estirat home prim y alt: viu entrar /
dins de aquella cachapera / un home tan
estirat, / que pareixa un furguet
1784)
estir la del estir!, dorella
estir en sentit traslatici diem: este
chiquet ha pegat un estir y sa fet ms
llarc que son pare; que equival a dir: ha
creixcut el chic: el estir de cames (El
To Cuc, 2 ep., n 53, Alacant, 1924,
p.4)
estir dun estir li desf el... (Sendn
Galiana, A.: Ella, latra y ..., 1934,
p.28)
estivechar en realitat, els valencians
usaven el castellanisme veranechar: ha

vengut a estivechar (Llibret Foguera
Ajuntament, Alacant, 1932, p. 14)
estoc del antiu fr. estoc, punta
despasa, parent del stock germnic:
estoc (Roig: Espill, 1460)
estoc un bast en estoc (Casajuana:
estoccast. y cat. estocada: y el
despacha una estoc hasta el mnec (El
Bou Solt, 1877, p. 258)
estoc que muiga de una estoc
Alacant, p.2)
estoc duna estoc (Bernat, Lluis: El
terreno del honor, Valencia, 1894, p. 2)
estoc y una estoc pasaeta (...) una
estoc fonda (Canyisaes, Monver,
1912, p. 206)
estoc duna estoc... (Montesinos,
p.18))
estoc bona ha segut la estoc
(Mills: Bous de cart, 1914)
estocaes a estocaes (Peris Celda:
estofa -1 doc. estofa, sinse aclarir
significat (March, Jacme: Dicc. 1887)
estofa entre la galta e la estofa del
bacinet (Martorell, J.: Tirant, c. 1460)
estofa -del germ. *stopfa o fr antiu
stofe, teixit, materia de cuansevol
clase; en val. es polismic y
patrimonial (ya en J. March y el Tirant):
no saps tu, vellet de estofa, / lo que
succeh en Moncofa? (Morla, Jacint:
Lo portal dels Juheus, c. 1645)
estofa la estofa del cabell (Blay:
estofa dames de molta estofa
estofaet home, quin estofaet...
1222
(Escalante: Tres forasters, 1876)

estofao estofao com latre (Bada y
f. 3)
estofao posar ma en lestofao
5)
estofao sopar, un guisaet, estofao
estofao estofao: guisado de carne que
se hace a fuego lento (Escrig: Dicc.
1887)
estofat pera saonar un fricas o un
estofat (Coloqui entre un capador de la
Valencia, Imp. A. Laborda, 1808, f.5)
estofat, estofao alternen les dos
grafes en valenci: tindrem olla y
estofao (Roig y Civera: El casament de
les borles, 1874)
estofat -dtim ducts, llet extufare,
it. stufato...? : el llorer... pera lestofat
p.181)
del
llet
*stdiare?:
estogar
arreplegar en delicadea, conservar en
cofrens, etc.: e fora del portal fonch
estogoda aquella bandera (Dietari del
capell, 21 de joliol 1464)
estomacat estava ya molt estomacat
(BRAH, ms. Dietari Porcar, a. 1615)
estomacat,
/
te
estomacat
esparrabanys, te ranillo (Paper gracis,
estomacat estomacat: estomagado
estomacat el ros... el tinc estomacat
estmago del llet stomchus: el val.
estmago es germ del it. stomaco y
port. estmago: li peg en la boca del
estmago (A. Mun. de Benasal, Secc.
B, n 1, procs, 1684)
estmago Vost no sent uns pesics en
lestmago? (Lladr: El titot de Nadal,
1876, p. 32)
estmago y del estmago amants, /
aix es dona per supost (El Canari,
estmago, colomet en l -metfora
pareguda a la de mariposes en
lestmago: cuant el meu Pepet tarda
ms de lo regular, se me posa un
colomet en el estmago, que no me se
lleva hasta que no el tinc davant (El
Amic del Poble, Alacant, abril, 1899)
estmago Vacha una ta en
estmago!Diuen que beu (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 110)
estmago un bon estmago... y el
estmago forrat de coure (El Tio Cuc,
n 65, 124. Alacant, 1916, 1917)
De qu patix? .-Del
estmago
estmago (Folch, R.: El curandero de
grasia, 1916, p.
estmago el tinc mal del estmago
1918, p.20)
estmago delicat destmago (Perl,
estmago nostra fam es molta, / y el
estmago no escolta (Valero, R.: Dos
estmago aix va en estmagos... en
estmagos y sort (Gayano Lluch: Del
Tersio Extranjero, 1921, p.4)
estmago Qu li apreta ms
lestmago? (Negre, Hiplit: La mort
del msic, 1923, p.14)
estmago un troset de pa..., el
estmago me diu (Camilleri, M Luisa:
El repatriat, c. 1925, p.7)
estmago home que no te estmago, o
te masa estmago (Puig Espert:
1223

estmago Moltes gracies!Pero... el
estmago... (Alcaraz: Vullc besarte,
1931, p. 21)
estmago pero Deu sap a estes hores
com estarn els estmagos dells
1931, p. 5)
estmago no tinc estmago (Romn:
p. 15)
estomordida cuant ya la tena
estomordida (Navarro y Reig, V.: La
estomordir,
estomordirse
estomordir: aturdir, por perturbar los
sentidos;
sase
tambin
como
recproco (Escrig: Dicc.1851)
estomordit estomordits christians
(Calbo, Vicent: en 2 Cent. St. Vicent,
1656)
estomordit: aturdido
estomordit
estomordit: aturdido
estomordit
estomordit estomordit (Balader: La
capa no sempre tapa, Valencia 1876, p.
47)
estomordit el deix mich estomordit
en terra (El Bou solt, 1877, p. 86)
estomordit preocupat y estomordit
p. 18)
estopa del llet stppa; vocable clsic,
present desdel orige de la llengua: e la
estopa... flames" (Canals, A.: Carta a St.
Bernat, c.1395)
estopa fum d estopa (Martorell:
Tirant, c.1460)
estopa no encontres ms que estopa y
filaches (Canyisaes, Monver, 1913, p.
225)
estopenc destopa o, metafricament,

de poc valor; 1 doc. (?): conceptes
estopencs (Relaci entre Sento y Tito...
estopenc estopench: estoposo o
parecido a la estopa (Escrig: Dicc.
1851)
estopenc estopenc, adj.; duna fusta,
correja, etc., que costa de tallar,
correjs; en el Sur del Reyne de
Valencia (DECLLC, 3, p.786)
estopenca, astopenca carn... que costa
tant de coure, per ser dura y astopenca
estopenques rasca que te rasques
aquelles polseres estopenques (Pasqual
Tirado: Alm. Valenci, 1927, p.22)
estoquechats
per
estoquechar
Masantini (La Nova Traca, n 1, 1894,
p. 4)
estora, astora cultisme, del llet
stra; lo mateix que alfombra. Les
estores valencianes aplegaven dastal
Nort de la Corona dArag en el sigle
XIII: astores (sic) blanches primes de
Valencia (Tarifa del dret..., de
Perpinya, 1284)
estora estorer..., per la estora
(Exulve,Vicent J.: Praeclarae artis,
1643)
estora, estoreta damunt una estoreta
(Arch. M. Elda. Procs contra Miquel
Garcia, 1650)
estora la estora de la capella de Sent
Joseph (A. Hist. Oriola. Llibre de
Fusters, 1650)
estora lo llibrell y los cresols / y
pendrs tamb la estora (BRAE, ms.
6639, Mulet: Comedia... art de peixcar
tellines y..., c.1660)
estora un palis de estores de estes
que... (BSM, Ms. 6781, Mulet:
1224
Gayferos, c. 1660)
estora orgue, estores... y atres trastos
Vall dAlbaida, c.1740)
estora una estora de junch (A. Mun.
Elig. Llibre del Mustassaf, sigle XVII)
estora un tros de estora (Coloqui
estora del ceds y les estores (De
Pepo y els trastos, s. XVIII)
estora chit sobre unes estores
p. 18)
estora dins lastora (sic) cuan la chafa
una granera (BNM, Ms. 14339, Qu
no ser!, 1862, f. 9)
estora tinc yo dalt un roll destores
1874)
estora, estoreta Una estoreta velleta
(Llibret Carrer Rusafa, 1905, p.5)
estora y pa qu son estes estores?
estora yo dormir en una estora (El
estora estora: estera (Gadea: Voc.
1909)
estora y una estora pea dormir
(Fuster, L.: Enredros de Milocha, 1918,
p.11)
estora alsarse lestora (Salvador,
p.2)
estora que salse la estora (Puig
estora, estoreta sacosta San Chusep...
sols se ou als chiquets de la estoreta
1929, p.6)
estora, estoreta pareix lestoreta
velleta pera la falla (Aznar Pellicer, J.:
El misteri de Trinitat, 1930, p.17)

estora confundit en una estora
(Quevedo, C.: Per menchar carn, 1932,
p. 24)
estora moment en que se descorre la
estora (Lanzuela, A.: La Templ, 1933,
p.3)
estora, estoreta borumballes, estoretes
velles (Llibret Foguera Prez Galds,
Alacant, 1948)
estorar estorar: por poner y tender las
esteras en el suelo (Escrig: Dicc. 1851)
estorat del llet storea: qui est
enfadat per estar apretat per la gent, per
analoga en lestorat del carro (fustes o
tablons ficats als costats pera que no
sesgole la crrega). En leixemple, el
pare del protagoniste est rodechat de
gent, pero tamb podem pensar en que
va tan adornat que pareix un estorat de
carrer: mon pare en la cua feta /
pareixa un estorat (Coloqui del clavari
Tarugo, 1848) Tamb hia atra acepci:
un estorat, irnicament, es qui va vestit
divern, encara que estiga aufeganse de
basca.
estorat a poc rato es despertaren els
arrieros mot estorats (La Donsayna,
1845, p.173)
estorat estorat:... amoscado, enfadado
estorat tan agraits y estorats al... (El
estorb estorb (Escrig: Dicc. 1851)
-del
llet
exturbre:
estorbar
estorvar
(sic)
(Pou:Thesaurus,
Valencia, 1575)
estorbar nin lo Mon lley que u
estorbe (Paper... pera passar lo temps
estorbar estorbar (Escrig: Dicc.
1887)
1225
estorbarme digues lo que haguera fet /

de no vindre tu a estorbarme
1855, p.13)
estorbe Acs li estorbe...? (Garrido,
estorer artes que fa estores:
estorer..., per la estora (Exulve,
estorer si mires arrere..., cuant era
estorero (...), en un mes totes les
estores... (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.12)
estorera agulla estorera (Mart
Gadea: Voc. 1909, p. 62)
estor estor red (Rosanes: Voc.
1864)
estor estor, valenci (DECLLC)
estorins estorins (Martnez Ruiz, A.:
cat.
esternudant:
estornudant
Atchs! (estornudant) (BNM, Ms.
14495, Prez y Serra: Viva el lujo y
fora penes!, choguet bilinge, c.1890, f.
8)
estornudar estornuda com Deu li
ajuda (Galiana: Rondalla, 1768, p. 20)
estornut al que estornuda / norabona li
donem/... en lo estornut (Mulet: Tratat
del pet, dc. XXVIII, c.1650)
estornut cat. esternut; castell
estornudo: a costipar. Als tosits, als
estornuts... (Coloqui nou del poticari,
s.XVIII, v.131)
estornudar,
estornudat,
estornut
estornut... (Escrig: Dicc. 1887)
estorp si es llevara el estorp (Mas:
Serm C. S. Vicent, 1755, p. 40)
estorp estorb, estorbar... (Escrig:
Dicc. 1887)
estorp un estorp pera la pau (Palanca

estorp, estorb el valenci ensordix la
billabial final b > -p, encara que la
grafa es mantinga a vegaes per perea o
coentor: tamb podeu servir destorb
p.17)
estorp y trastos vells, que nicament
destorp en aquell punt servixen (El
Bou solt, 1877, p.183)
estorp Si far molta falta este tipo en
ma casa! Pa servirme destorp (J. G.,
estorrufat y yo un poc estorrufat
Castell, 1911, p. 17)
estovalla del germnic *thwahlj:
deu tovalles mijanseres (AMC, Inv.
1668)
estovalla estovalles: toalla. Estovalles
de taula: mantel (Escrig: Dicc. 1887)
estov estov y tirant una auloreta
estovar sestovava com un filads
23)
estovar:
...
engreirse,
estovar
hincharse, envanecerse (Escrig: Dicc.
1851)
estovar que fan el guapo de llunt/ y de
prop ning sestova (Gadea: Tipos,
1908, p. 111)
-del it.
estradiota, montar a l
stradiotto, per els soldats mercenaris
que montaven a caball en les cames
estengudes pera tndrer ms seguritat;
en este cas, el Justicia Criminal, pera
dur el considerable pes de la Real
Seneyra o estandart del Rat Penat,
anava a lestradiota:lo Rat Penat,
1226
contral dits moros de Spatn... lo

Justicia... que stava ab un cavall a la
stradiota
(ACV, ms. Llibre
dAntiquitats, 11 de joliol 1526)
estrado del llet stratum, clsic y
modern en valenci; cat. estrada: se
asent en lo estrado (Martorell: Tirant,
c.1460)
estrado matalaf de strado, real, de
fustani tres matalafs de strado (Inv.
del Palau Real de Valencia, a la mort de
la Reyna Maria, 1458)
estrado an per strados / de les
senyores (Roig: Espill, 1460)
estrado artibanch ab estrado (DCVB,
en doc. valenci, a.1473)
estrado strados de junchs (Roi de
Corella: La Segn del Cartox, c. 1496,
f. VI)
estrado la falda vostra li ser strado
estrado estrado rich (Obra a llaors de
Sant Cristofol, Valencia, 1498)
estrado bella sala /riquissim estrado
1515)
estrado lo estrado o setial (Pou:
estrado un gran estrado que estava
posat (BRAH, ms. Dietari Porcar, a.
1619, f.321)
estrado pera el estrado (Ort, M. A.:
2 Cent. S. Vicente, 1656, p. 226)
estrado estrat (Escrig: Dicc. 1851)
estrafalari -del it. strafalari; cat.
estrafolari; 1 doc. en val.: estrafalari:
desaliado (Ros: Dicc. 1764)
estrafalari eixe galduf y estrafalari
estrafalari estrafalari (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. Matraca de un mosot y un
estrafalari gran estrafalari! (Faubel:

El senserro de Monc, 1870, p. 11)
este mon
estrafalari, astrafalari
estrafalari / pera tot te sa mesura
p.51)
estrafalari y son uns estrafalaris de
repicam el colse (El Amic del Poble,
Alacant, 1899, n1, p.1)
estrafalari No es ser as estrafalari?
1918, p.12)
estrafalari estrafalari (Fullana: Voc.
1921)
estrafalari tipo estrafalari (Alcaraz,
estrafalaria estrafalaria,/ se ha colocat
una gabia en aigua... (Semanari
1888, Alacant, p.2)
estrafalari estrafalari: picarda,
bellaquera (Fullana: Voc. 1921)
estragar estragar: viciar, corromper, ...
debilitar (Escrig: Dicc. 1887)
estragat tenia ms estragat els gust de
tant de tragar (El Mole, 1840, p. 131)
estrago lletinisme dtim confs: que
vent lo mortal estrago... (Morl, P. J.:
estraite pot vndrer del llet extractus,
com el fr. extraire: golosina feta en

regalisia y atres ingredientes: els
anisos... el torr.. el estraite (...) perque
el estraite y la safanoria es lo que ms
embruta la dentaura (...) pos que
mastegue estraite o regalisia (...)
Dempus del torr? Dempus, el
estraite (...) com si lleparen... estraite de
regalisia (Martnez Ruiz, Amancio:
112, 145, 149, 217)
estralaes ... que mataren a estralaes
1227

estralejar estralejar: discutir (Escrig:
Dicc. 1871)
estralecha ya sestralecha? (Gayano
5)
estralechant sen van els tres per el
foro, estralechant sobre si... (Meli, F.:
estralechar, astralechar charrar molt
protestant, discutint o enredrant:
dixalo estralechar (Gmez: Cremaes
estralechar, astralechar estralechant
els dos (Puchol, V. L.: U que te por,
1921, p.3)
estralechar ham estralechat un
poquet (Meli: Com els cacherulos,
1926, p. 5)
estralechar Estralechant de bon
mat? (Mart Orber, Rafel: Honra
estralechar no estraleches (Peris
estralechar Qu li pasa al teu chiquet
que tan mat ya estralecha? (Torre, J.:
La llangosta, estren en Castell de la
Plana, 2 de juny de 1928, p. 9)
estralechar tots estralechen... ms que
estralechar (Foguera Gabriel Mir,
Alacant, 1942)
estralechen ou com estralechen
p.5)
estralechos si vera vost quns
estralechos tenim en ell a tot hora
(Folch, R. El curandero de grasia, 1916,
p.10)
estrambot estramps (March, Jacme:
Dicc. 1372)
estrambot -1 doc. com rimes,
estrambots,
cansons
(Ballester:

estrambtic 1 doc. llans tan
estrambtich (BUV. Ms. 13, Rel.
dAlboraya, 1687)
estrambtic per ser molt estrambotich
y ridicul (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 85)
este
torment,
tan
estrambtic
estrambtic com pens... (Bellver,
p.13)
Qu
dona
ms
estrambtica
estrambtica! (Meli, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 7)
stramonium;
estramoni del llet
coneguda com a herba pudenta o figuera
del dimoni, te propietats narctiques; 1
doc.: bo sera estremoni / per tancar
lull dels vehents (March, Ausias:
Obres, c.1445)
estramoni molt raro en castell y
catal, dastal punt ques atre valenci,
Cavanilles, qui torna a parlar desta
planta en el sigle XVIII: El estramonio
crece con abundancia en aquellos
campos,
principalmente
en
los
contiguos al trmino de Alberch
(Cavanilles: Obs. sobre agricultura
poblacin y frutos del Reyno de
Valencia, 1795)
estramoni pudent cast. estramonio
loco;
val.
estramoni
pudent
(Cavanilles: Obs. , 1797)
estrancher, estranger estranger
(DECLLC, en text dAntoni Canals, c.
1395)
estrancher estranchers (Ocanya,
Lluis de: Libre Cap. de Oriola y
Alacant, Oriola, 1612)
estrancher com a estranchers
estrancher el natiu y el estrancher
1228
(Bib.Nic.
Prim.
Ms.Escoriguela:
Poeses, 1794)
estrancher net de rases estrancheres
1794, p. 2)
estrancher diu el diari o peridic
estrancher, que encara... (El Mole,
1840, p. 77)
estrancher sinse anar al estrancher
15)
estrancher y al estrancher... (Nelo el
de Foyos: Coloqui dels Borbons, 1868)
estrancher Vol callar, cara de mico
estrancher? (BNM, Mn.14459, Arnal
f.40)
estrancher els criats destrancher (El
Bou Solt, 1877, p. 262)
estrancher encara que en ella vixca,/
viur com un estrancher (Gadea:
estrancher tot lo estrancher me...
1926, p. 6)
estrancher extrancher (sic) (Nostre
Teatro, semanari, 25-VI-1932)
estrancher raros y extranchers (sic)
macameus
eixos
de
estrangis
extrangis (Bernat: Un ensayo fet en
regla, 1845)
estrangis noticia de estrangis (La
Donsayna, 1845, p. 160)
estrangis, d -sinse voler, amagat; per
eixemple, el fill dhome casat y chicona
fadrina, o al contrari: fill destrangis,
de matute (Fuster, L.: Enredros de
estrangul morta... estrangul (El Tio
estranyinadora:
estranyinadora
escobn, en castell (Gadea: Voc.

1909)
estranyinaora,
estaranyinaora
granereta o espolsaor pera llevar
taranyines: agarr un manoll de
safanories en una m, y en latra una
estranyinaora (El Mole, 1841, p.346)
estranyinar estranyinar, estaranyinar
(Escrig: Dicc.1851)
estranyinar:
quitar
estranyinar
telaraas (Mart Gadea: Voc. 1909)
estraperliste lestraperliste... tancat en
clau dins la gabia (La Cotorra Fallera,
1946)
estraperlo estraperlo... delit molt
perills (Thous: Llibret Plaa del Abre,
1944)
estraperlo joc illegal creat per els
trapatroles Straus y Perlo en 1935;
traslaticiament equival a mercat negre:
estraperlo del... (Morante, J.: El to
estrasa del llet vulgar *extractire;
cat. estrassa: paper destraa (Pou:
estrasa straa de conchals (Vilarig:
mercaderes, 1607)
estrasa mon tinter, paper destrasa
(BSM, Ms. Manoll de rialles, 1803)
estrasa yo far un paper destrasa
(Chilo y Pacalo, Imp. Brusola, 1814,
p.3)
estrasa paper destrasa (Bib. Nac.
Ms. 14. 185, Chaques lolier, c. 1850, f.
21)
estrasa el paper destrasa (Fambuena:
Fer les cartes, 1881)
estrasa paper, brut, com si fora
destrasa (Gadea: Ensisam, 1891,
p.283)
estrasa, astrasa Qu quin paper
1229
es?dastrasa? (Bernat: Moros en

lhorta, 1893, p. 15)
estratachema del llet strategma;
cast. y cat. estratagema: en esta
estratachema (Coloqui nou... a una
fornera, a una sastresa..., c.1740)
estrechures sinnim destretures: y
encara se queixeu per estrechures
p.10)
estrela -del llet stlla: cast. y car.
estrella: no poguerem de tal estrela
escapar (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
estrela que penetr les estreles
(Montalt,
Domingo:
Quintilles
valencianes, 1687, v. 35)
estrela la lluna... de estreles cercada
(B. N. Prim., Ms. 419. Col. Pep, fill de
Alboyara, c. 1790)
estrela este es el home de estrela
estrela ni en estreles (El Gafarr, 9 de
giner de 1841)
estrela aparegu una estrela en rabo
(El Mole, , n 50, any 1855)
estrela baix les estreles (Bib. Nac. Ms
15503. R. G.: Prims y grosos, 1859)
estrela y em fea vore estreles
p. 10)
estrela y en bona estrela (Fambuena,
J.: Fer les cartes, 1881, p. 24)
estrela voler u contar les estreles
estrela ni la seua dignitat, llixga
estrela (Semanari Garrot de sego, 23
estrela lhostal de les estreles
p. 24)
estrela la estrela eixa del rabo

1910, p. 142)
estrela ah te vost la futura estrela
estrela la cuesti es filmar y aplegar a
1926, p. 5)
estrela al vent y les estreles (Tallada,
estrela es la seua mala estrela (Llobat
Ferrer: Ho ha fet el fill del alcalde?, a.
1931, p.12)
estrela estrela (Ferrer, L.: A la vora
del riu Serpis, Ganda, 1932, p. 38)
estrela una estrela solitaria (Irles,
Eduart: Romans del bon alicant,
Alacant, 1934)
estrela estrela, en valenci; estrella, en
catal (DCECH, t. 1, p. 466)
estrelat denit, encara estrelat (Conv.
de Saro. 1820)
estrelat el sel...estrelat (Llombart:
estrelat estrelat: estrellado (Escrig:
Dicc. 1887)
estreler estreler: astrlogo (Escrig:
Dicc. 1887)
estreles la llum de les estreles
p.7)
estreles baix les estreles (Vidal Roig,
estreleta en una estreleta al front
p.77)
estreleta pues me dona lestreleta...
p.22)
estreletes no son ulls... son estreletes
1872, p. 13)
estreletes estreletes de amatista
1230

estreletes de pasta de farina: fideus
vols que fasa estreletes? (Carceller,
estreletes estreletes (Torregrosa,
Lluis: Himne a la Bellea del Foc,
Alacant, 1942)
estrena los padrins... que li donen
bona estrena / pera el dia del bateig
parir, 1736)
estrena, astrena del llet strena; dins
ques dona als chiquets per Nadal, o a
cuansevol en atres feches: yo vaig a
demanar lastrena (BNM, ms.14116,
La cotorra de Alacus, a.1867, f.35)
estren -cast. y cat. estrenada: estrenat,
estren (Escrig: Dicc. 1871)
estrena estrena: en Valencia, casi
exclusivamente se emplea para el
aguinaldo (Escrig: 1887)
estren que lhaguera estren eixe
cmic (Colom: El benefisi de Mora,
1881, p. 11)
estren estren en verdader xit
1907, p. 1)
estrena pera no pedre la prima o
estrena que li donaven els que
apostaven contra ell (Gadea: Tipos,
1908, p.201)
estren estren en xit en lo teatro de
la Joventut Socialista (B. F.: Amor
torna, Castell, 1917)
estren estren en xit en el sal
Novetats (Peris: El dolor de fer be,
1921, p. 1)
estren comedia estren en el...
(Meli,F.: Tots a Nova York, 1921)
estren comedia estren en el teatro...
(Alberola Serra, E.: Terres secanes,

Valencia 1924)
estren estren en el Sal Novetats
(Meli. F.: Com els cacherulos, 1926)
estren estren en bon xit en...
Valensia,1926)
estren estren en xit (Gayano
estren estren en gran xit en el...
1928, p.3)
estren estren en el teatro Apolo de
Barcelona, el dijous 10 de giner de
1929 (Garca y Beltrn: Les glndules
de mono, 1929)
estren
el
disapte
estren
(Hernndez-Casajuana: Arrs en res,
1930)
estren estren en Alacant (Soler,
estren en Alacant, 1931)
estren estren en gran xit (Valls,
estrenes de Nadal per ser festes de
Nadal... los dins de les estrenes (Ros,
Carlos: Coloqui nou... dels pobres
festechans, 1733)
estrenes, astrenes de Nadal anir
primer a casa els padrins per les
astrenes (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.28)
estreno cat. estrena: agrad molt en
lestreno (Roig y Civera, A.: El
estreno a proposit de son estreno en el
teatro (El Bou Solt, 1877, p. 281)
estreno la nit del estreno... (Roig y
1887, p.3)
estreno y desde lestreno ha segut molt
... (Chirivella, P.: Da de proba, 1912,
1231
p.24)
estreno debut de la tempor. Estreno
de La mort y pasi... (El Tio Cuc, n
72, Alacant, 1916)
estreno farn cuatre obres valensianes
figurant, entre estes, lestreno del...
(De dalt a baix, da dels Inosents,
Teatraleres, 1920)
estreno yo soc la sarsuela del ltim
estreno (Peris Celda, J.: Arrs en fesols
y naps, 1921, p.14)
estreno la nit del estreno desta
obreta... (Valero: Dos fotgrafos
ambulants, 1921,
p.3)
estreno el da del estreno deste
sainet... (Tallada, Miquel: Aix si que
te importansia! 1924, p.2)
estreno enhorabona y a esperar el
prxim estreno (Gmez Polo, J.: Yo
mate... bous, 1926, p.17)
estreno, prxim catal vinent estrena:
dun prxim estreno es este teatro
p.21)
estreno estrenos (Sendin Galiana:
estreno el estreno daquella obreta
estreno este primer estreno meu...
1931, p.3)
entreno el da del estreno (Monz,
estreno estreno, en un acte (Nostre
Teatro, Semanari, 22-VI-1932)
estrep del germnic streup; cast.
estribo: strps desligats (Martorell:
Tirant, 1460, ed. 1490)
estrep en una carroa y anava al strep
della (BRAH, ms, Dietari Porcar,
a.1615)
estrep pdrer els estreps; cast. perder

los estribos: mes enfadat nostron Pare,
/ que ya perde los estreps, / li despara un
tir de sanch (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.44)
estrepaell -varietat de vi: bendrull,
bobal, estrepaell... (Comes: El Trull,
1929, p.18)
estrpit -del llet streptus, -us: sens
msica ni strpit (BRAH, Dietari
Porcar, a.1598)
estrepitosament sha posat baix del
balc a chillar estrepitosament
p.5)
estretea estretea: estrechez, que tiene
poca anchura... (Escrig: Dicc.1887)
estretor parlant dun cuarto chicotet:
perque yo, entre la estreto(r) y la
nugola de fum (Canyisaes, Monver,
1909, p.114)
estretures homens jovens o vells... en
les estretures (Genovs: Un grapaet,
1916, p.29)
quintetes,
seguidilles,
estrevill
estrevills... (Ensisam de totes herbes,
1891, p.7)
estrevills cantant coples y estrevills
estriballons estriballons: pieza de
madera en el telar , en donde se cuelgan
los hilos... (Escrig: Dicc.1887)
estribar, estrivar dorige ducts:
costa / estrivar grosos reals (Coloqui
nou, en que es declara lo perjhu... en
estribar estribar: descansar el peso de
una cosa en otra slida y segura.
Fundarse,
apoyarse
(Escrig:
Dicc.1887)
estribill estribill (Escrig: Dicc. 1887)
estribos alternen les grafes en
1232
billabial y llabidental: eixos tranves...

ataquinats hasta els estribos (El Tio
estribotaes no anem en estribotaes
estrinchol:
estrinchol,
estrinjol
almohaza (Lamarca: Dicc. 1839, p. 24)
estrinjol:
estrinchol,
estrinjol
almohaza, chapa de hierro con cuatro o
cinco serrezuelas de dientes para sacar a
las caballeras la caspa... (Escrig: Dicc.
1851, 1887)
-irnicament, dinar dels
estrinchol
condenats en linfern: un potaje de
serretes destrichol y claus de ferraura
estrinchol -de llet strgle?; tamb
ferramenta pera netejar animals:
aladre, forcat, garbells, / estrinchol,
astral, aixella (R.G.: Comparsa de
Llauradors, Imp. El Serpis, Alcoy,
c.1919)
estrincholar, estrinjolar estrinjo,
estrinjolant, estrinjolar, estrinjolat...
(Escrig: Dicc.1851)
estrivera esta variable, en llabidental,
aludix a la del trenva: torn a baixar la
escaleta pera ocupar el meu puesto de la
estrivera (El Bou solt, 1877, p.146)
dorige
ducts:
un
estropall
estropal(l) mullat (En Menescala del
valenci Die, s. XV)
estropall me manen escurar, /eixe
estropall... (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
estropall cast. estropajo: el estropall
me fa moltsima falta (Campos Marte:
Nelo Testets, 1890, p.22)
en la seua llengua
estropall
destropall (Gadea: Ensisam, 1891,
p.258)
estropallot estropallot de la cuina

estropeat catal espatlat: a mi mhan
estropeat (Marco Rivas, V.: La tasa
estropeat has estropeat la meua llabor
lliteraria (Alcaraz, L.: Cors de fanc,
1928, p.4)
estropej, estropech la estropech
mestra (Semanari Garrot de sego, n
8, 1888, Alacant, p.1)
estropejar estropejar: estropear y
derivados (Escrig: Dicc.1851)
estropejar, estropechar y el romans
va estropechar (Llibret Foguera
estropici estropici: destrozo (Dicc.
RACV, 1997)
estrupar del llet stuprre: la estrup,
sens que ell li ... (A. M. Elda. Proc.
contra Miquel Marco, 1688)
estruperi agarrats en estruperi
(Coloqui dels Platerets, sigle XVIII)
estuc -1doc.: estuc: opus signinum
estucha en la corona de la estimaci
estucha (Ballester, J. B.: Ramellet,
1667)
estuchat el llibre Diari, estuchat en lo
Archiu de la Ciutat (Ballester, J. B.:
estuchat estuchada (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.104)
estudi nom poda tindre dret, / en
lestudi em vach chitar (Coloqui de
estudiaes preguntes estudiaes en lart
de... (Blay Bellver: La creu del
matrimoni, 1866)
estudiaes cast. estudiadas; cat.
estudiades: els trau cansos noves que
ells canten eixa nit, estudiaes per ell
1233
tamb (Llobat Ferrer, R.: En lo suor de

estudiant lo digne Jeronim Mart
estudiant (Obra a llaors de St.
Cristfol, Valencia, 1498)
estudiantina, la orquesta o grup
musical destudiants: y els estudiants
se portaren, / fentli msica a la Reyna /
...y atres nits a la desfeta / anaren al
Real... / ab la estudiantina orquesta
Valencia, 1802)
estudiantina, gent de tuna en la
estudiantina... com es gent de tuna / pot
enganyarte (Consell de una mare a una
estudiantina de la estudiantina es lo
que conte (Chiste del bodegoner,
Valencia, 1854)
estudiantin eixa estudiantin solta...
estuf -1 doc. estuf (March, Jacme:
Dicc. 1371)
estuf los peixos se alegren tirant
estufs (Salzedo: Vida del Ven. H.
Simn. 1614, p. 195)
estufa estufes, lloc pera suar (Pou:
Thesarus, Valencia, 1575)
estuf estuf: rociada, accin y efecto
de rociar (Escrig, Llombart: Dicc.
1887)
estufaor valenci, granereta pera
esguitar daigua la roba (DCVB)
estufaor cast. cervatana. El text est
en cast. y val.: Calipso saca una
cervatana .-As es un estufaor... que fa
sanc (Liern: Telmaco en lAlbufera,
1868, p.28)
estufaorets estufadorets de canya
estufar les polseres descarregar el
pensament parlant, lliberant obsesions:
sen va a parlar en la nyoreta, finsa que

estufa les polseres... (Rahonament... a
estufar estufar: rociar, esparcir agua
sobre alguna cosa... gotas pequeas
(Ros: Dicc. 1764)
estufar abanda de arruixar a un atre al
parlar, tamb es contestaci peal, tallar
la conversaci en malagana o despedir
en mal gnit: Dona, yo mallargar, tin
pasensia, no mestufes (Santapola:
1858)
estufar, astufar y enc que voste
lastufe, al agelo vert (Liern: Una
broma de sab, 1867)
estufar estufar prenent glops daigua
en la boca (Escrig: Dicc. 1851)
estufar sacosta el got a la boca y
estufa a un camarero (Gmez Polo, J.:
Yo mate... bous, 1926, p.12)
estufarse:...enfadarse,
estufarse
enojarse o picarse... (Ros: Dicc. 1764,
p.288)
estufarse, astufar se encolerisa y se
astufa (El Tio Cuc, n 77, Alacant,
1916)
estufarr peg un bufit de bromera
que me estufarr (Roig: El cap
estufarrar, estufarrarse lo mateix
que estufar: estufarrar (Escrig: Dicc.
1851)
estufarrat els cabells tots estufarrats
7)
estufarrat, astufarrat les peluques
sinse bucles, / y els cabells astufarrats
de Parma, 1794)
estufarrat y el meu gos... en lo rabo
estufarrat (El Mole, 12 de febrer 1856)
1234
estufarrat Ya mha estufarrat les

selles! (Liern: Una broma de sab,
1867, p. 17)
estufarrat -en da de mona, diu una
fadrina a un monero que beu en barral y
larruixa a esguitons: Vidal, que mhas
estufarrat de vi (Canyisaes, Monver,
1909, p.151)
estufarrat Vidal, que mhas estufarrat
de vi (Canyisaes, Monver, 1910, p.
151)
estufemlo Estufemlo en aigua, a vore
si...- Estufeume en vi (Vidal Corella,
Vicent: Quna lluna de mel!, 1934, p.3)
estufit estufit (Ros: Dicc. 1739)
estufit y al marit de un estufit el tiren
das a all (BSM, Ms. 7116, El fadr,
c.1820)
estufit estufit: bufido... demostracin
de enojo... respuesta spera o airada...
rociada, por la accin de rociar
estufit vorem, del estufit que em
peguen... (Escalante: Tadea la cosetera,
c. 1870)
estufit mare, crgam, no li vaja en
estufits (H. Corts: Fora baix!, 2 ed.,
1900, p.11)
estufit algn grunyit o estufit, mala
contestaci (Canyisaes, Monver, 1912,
p. 210)
estufit escoltar sinse estufits lo que te
dic (Palau y Songel: Tenorio F.C.,
1924, p.19)
estufat enfadat de repent, sorprengut,
molest: em digu, tot estufat, / home
ms ple de caguetes / en ma vida
(Coloqui sobre la bola, c. 1780)
estufat rociado (Escrig: 1851)
estufat gat estufat en pels de punta,
bigot estufat...: en el bigot estufat (El
estufons en leixemple, espentes y

desprecis de la novia al novio: si soc
ms dols quun pasts. Mest matant a
estufons (Buil, E.: Les dos chermanes,
1925, p.25)
estupefacte del llet stupefactu: 1 doc.
estupefacci, estupefacte: estupefacto
estupefacte y al vorer estupefacte a
fray Tofiu (El Pare Mulet, 1877)
estupefacte se qued estupefacte
-del
llet
estupent,
estupenda
stupendus: escoltam pues, y sabrs / la
historia ms estupenda (...) fan tantes
coses estupendes (El pardal Sis, que
estupent estupent, estupenda (Escrig:
Dicc.1887)
estupidea cat. estupidesa: estupidea:
estupidez (Escrig: Dicc. 1851)
estpit del llet stupdus : estupit
estpit els ministres... estpits (La
Mixquera, 22 de febrer de 1841)
estpit els teus estpits cels (Mills:
estpit estupidea, estpit (Fullana,
Lluis: Voc. 1921)
estpit Oy, el estpit! Fuixca,
sinvergensa! (Salvador, Carles: Un
estpit Es estpit! (Alcaraz, J.: Vullc
esturi del llet sturio: esturi (Pou:
sturi; plur. sturions
esturi
(Orellana: Cat. peixos en lo Mar de
esturi, asturi asturi: pez muy
sabroso... tiene las escamas vueltas
hacia su cabeza (Escrig: Dicc. 1887)
1235
esturufat el dus tot esturufat (Mill,

M.: Retratos al viu, 1884, p. 11)
esturrufar ponerse el pelo rigido
esturrufar mesturruf y del espasme
(Balader: Les beceroles, 1874, p. 11)
esturrufat els cabells tots esturrufats
(DCVB, doc. 1822)
cabrejarse: no se
esturrufarse
esturrufe, sinyor (Balader: Qui tot hu
vol..., 1871)
esvarante y esbarante (sic) per les...
8)
esvaradadora
esvaradora;
en
castellano, resvaladera (sic) (Vida de
Agustn Pasqual, 1699, 253)
esvaradors posant esbaradors (sic),
tinte no caygues (Galiana: Rond. 1768,
p. 24)
esvarall ni un esvarall en lo ms (l)lis
esvarar vrer esbarar.
esvarar,
valencianisme
esvarar
(DECLLC)
esvarar -1 doc.: esvarar (Pou:
Thesaurus, 1575)
esvarar aix es posar sab pera que
esvaren (Ballester: Ramellet, 1667, p.
17)
esvarar esvarall, esvarar, esvars...
esvarat ma esbarat (sic) (Urios,
1929, p. 9)
esvaren malintensionats que sempre
ses esvaren (Canyisaes, Monver,
1907, p. 66)
esvares que tesbares (sic) (Colom:
esvar el esvar ha segut de a chavo
esvars esvars: resbaladizo (Escrig:

Dicc, 1887)
esvars el carrer est tan esbars (sic)
p. 27)
esvarosos els caragols... esvarosos
esvirar lo mateix quel castell
desvirar: vira, trozo de tela o cuero...
recortar lo superfluo de la suela del
zapato despus de cosido (DRAE): el
sastre en son velador,/ el sabater
esvirant (Segn rahonament entre el
etat -del llet aetas, -tis, cultisme
clsic y de hui: la vida... en set etats
(Ferre. St. Vicent: Sermons, c. 1410)
etat estat, color, etat, lley, naci
(Roig: Espill: 1460)
etat tornara a la primera etat
14)
etat als trenta anys es la etat bona , /
quel
matrimoni
demana
(Ros:
passen los casats, a.1733)
etat lo temps de madura etat (Ros,
etat quel home y la dona / entren a la
etat de vells (Ros, Carlos: Roman...
etat com a profeta... que en futura etat
etat y atres, de prima etat, les
amostren (Conv. entre Nelo y Quero,
Imp. Onofre Garcia, 1787)
etat perque en les nostres etats
1236
etat y com desde la etat tendreta...

etat que tenim cuatre anys ms de etat
y manco de vida (El Mole, 1837, p.47)
etat etat: edad (Escrig: Dicc. 1851)
etat el cant es propi de totes les etats
p.56)
etat atra dona de ms etat (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 73)
etat y a totes les etats (Mart Gadea:
Tipos, 1908, p.82)
etern eternal (DECLLC, en Arnau de
Vilanova, c. 1300)
eternisa eterniza ab este escrit
(Agrait, V.: Oracin del Clero de
Alcira, 1736)
eternisar eternisant sos noms (BUV.
Morl, Ms. 666, c. 1649)
eternisar que vostres llaors eternizen
(Bib. Nac. Matheu y San: A la V.
Sapiencia, c. 1642)
eternisat eterniat (Escrig: Dicc.
1887)
tic del llet hecticus, permanent;
enfermetat crnica o qui la patix: febra
es appellada thica, que va als nervis e
als... (Ferrer, St.Vicent: Sermons,
c.1400)
tic mor tich y tsich (BRAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 14 maig 1617, f. 262)
etimologa 1 doc. etimologia (Ferrer,
etimologa del llet etymologa, orige
duna paraula, 1 doc.: la etymologia
etiquea etiquea (Roig: Espill, 1460)
etiqueta del fr. etiquette; 1 doc. els
tres... corren de etiqueta, raere
dEufracieta (Galiana: Rond. 1768,
p.60) La 1 doc. del pl. en valenci
apareix en 1794. Pareix que al catal el
dugu el colaboracioniste valenci

Labernia en 1839.
etiqueta -1 doc.: y deixem les
etiquetes (En obsequi dels Voluntaris
etiqueta perque si anem a etiqueta
(Len, Carlos: Soliloqui, imp. Miquel
Estevan, 1802)
etiqueta no res, per una etiqueta
(BNM, Marsal,
R.: Els amants
dAlboraya, 1862)
eu! interj.: Eu, que nos volen capar
(3 part, Coloqui de Tito y Sento... y la
eu! interj. Eu! dencerolar el fil /
pareix que... (Ovara, J.: Mol de vent,
1905, p.6)
eucaliptus 1 doc. aquell da plantaren
dos eucaliptus (Colom: Peix dara
viu!, 1915, p. 17)
eucalipto, eucaliptus nom modern, al
durse labre dAustralia en el sigle XIX:
fenoll y ballaoretes deucalipto
p.55)
poderse
europeiar
europeisar
evaluar com diem contina, evala...
(Giner, J., 1950, Gramtica S. Guarner,
1993, LVI)
evangeliste cat. y cast. evangelista:
evangeliste Sanct Johan (Alcanyis,
Loys: Regiment preservatiu, 1490)
evangeliste e sent Joan evangeliste
(AMV, Manual de Consells, 57, a.
1517)
evangeliste y a cada evangeliste una
font y... (RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
1605, f.91)
evangeliste evangeliste (Exulve:
evangeliste es un hum evangeliste
1237
(Rostojo, Iosef: Carta del Engonari, en

2 Cent. Can. St. Vicent Ferrer, 1656)
En la mateixa obra: Sanct Marc
Evangeliste en Alexandria de Egypte
(p.129)
evangeliste diu un evangeliste
evangeliste
(Escrig:
evangeliste
Dicc.1851)
evangeliste Sen March evangeliste
del
llet
evanglit,
evanchlit
evangelium: te dic el pur evanchlit
p.7) La morfologa deste sustantiu
arreplega lincrement epenttic en
dental sorda final, lo mateix que fem en
cmbit y prmit.
evilla del llet vulgar *fibella; cast.
hebilla, cat. sivella: la evilla relluix
(Academia Valenciana a Felipe IV,
febrer, 1704)
evilla dels sombreros rufaldats, / de les
llistes de canari / de la evilla de
brillants (Coloqui dels sombreos
rufaldats, 1753)
evilla, hibilles sabates escotades, / les
hibilles de costat (Coloqui... per un
1767)
evilla la sabata... per evilla el pont de
Alcira (Coloqui de Pepo Canelles,
1784)
evilla les evilles y sombreros / que
guardaven els soldats (Descripci de
evilla dos me varen tombar, / y les
evilles de... (Conversasi... sobre la
evilla em don unes sabates en evilles
(El Mole, 1841, p.347)
evilla, hevilla de correchaes... el toca
de hevilla, result ferit en el cap

evilleta abatetes en son tac... y
evilleta o poll de vi, coset de tafet blau
y son morrionet (BNM, Rahonament...
hevilleter,
evilleter,
hevilleter
fibulator...
(Exulve,
Vicent
J.:
evill Quins sabatons, quins tics tacs, /
quins evillons (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
exaent varietat de vi (vrer eixaent)
en valenci
exagerar, eixagerar
tenim amotinar en el mateix valor
semntic.
exalandrina la rosa exalandrina les
mans puncha (Salcedo: Vida Hier.
Simn, 1614, p. 195)
exalt castell y catal exaltada:
exalt com una loca (Sendn, A.:
excedix a la Naturalea lart excedix
Laborde, 1802)
excedixca no excedixca de cent
(Mesnier. Jaume: Cap. vi foraster,
Oriola, 1673)
excedixca mentres dit arrendedar no
excedixca (Llib. establiments de
Penscola, 1701)
com
no
excedixca
excedixca
(Establiments de la sissa de la carn,
1659, f. 8)
excedixen excedixen als que en
Roma (Morl: Romance en Memoria
de los sucesos, 1651)
excelencia -del llet excellenta: cat.
excellencia: Jurats, Sindich y Rational
aguardant a sa Excelencia (RAH, Ms.
1238
excelencia dit per excelencia (Verd,

1666)
excelencia a sa burlesca Excelencia...
excelencia y el ttul de Sa Excelencia
eixelencia y es va mostrar tan galn /
sa Eixelencia en dites dones (Coloqui...
1746)
digau
ses
grans
excelencies
excelencies (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
excelencies les virtuts, les excelencies,
/ les gracies (Coloqui..., inumerables
excelencies excelencies de la llengua
valenciana (Orti: 2 Cent. Sant Vicent,
1656, 198)
excelent senyora molt excelent (A.
M. Vila Joyosa. Censal del Magnnim,
15-VIII-1448)
excelent manifestar de la excelent
Verge (La Vida de Sancta Catherina,
Valencia, 1499)
excelent excelent (Ros, Carlos: Ort.
valencia, 1734, p. 66)
excelent el dir que excelent est
(Serrano, Thoms: Fiestas Seculares,
1762, p. 152)
excelent un atre excelent altar dels...
una excelent capella (Relaci entre
1784)
excelent ta excelent hermosura (B.
excelent gran senyor, Rey excelent
excelent excelent actriu (Bib. Val.,
enc. junt a Da de Pascua, dElvira
Urios, c. 1925, p. 15)

excelent els excelents escritors
excelent el excelent autor (Senin
Galiana: Grogui...!, 1931)
excelent tan excelent... (Llibret
excelentsima cat. excellentssima:
la excelentssima Iunta, / no reparant
en... (Morl, P. J.: En alabana a Fr. F.
Gavalda, 1651)
excelentsima excelentsima (Escrig:
Dicc. 1851) Tamb du excelentsimament.
excepto tenyir colors ... excepto grana
230)
excluit excluit: excluido (Escrig:
Dicc. 1887)
excluit en la ausensia, / llograr ms
conveniensia / ma vista de tu escluit
(sic) (Gadea: Ensisam, 1891, p.177)
excluix que no excluix (Sendin
Galiana, S.: Grogui!, 1931, p. 2)
excluixca excluixca y determine
(Mesnier, Jaume: Cap. vi foraster,
Oriola, 1673)
excomunicar del llet excommunicare;
castell excomulgar: tu excomunicat
est, com no has guardat lo dissapte
(Pasqual, Pere: Obres, c.1290)
excomunicar te escomunique (sic)
excomunicar -del llet excommuncare;
lo mateix que descomunicar; cast.
excomulgar: un edicte excomunicant
(BRAH, ms. Dietari Porcar, a. 1613)
excomunicat pcaros, desvergonyits, /
excomunicats (Roquet y Goriet, imp.
Miquel Estevan, 1809, p.1)
excrement se purguen tamb los
excrements (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
1239
excursi excursi: excursin (Escrig:

Dicc.1851)
excursioniste del lleti excurso, -nis
> excursi, excursioniste; cast. y cat.
excursionista: excursioniste:... persona
que hace excursiones (Escrig: Dicc.
1887)
excursioniste ms que excursioniste,
pareix un fuster (Genovs: Un grapaet,
1916, p.9)
excusat, escusat servici o com. Es
da forat excusat per ser puesto discret o
amagat: amollant... el forat escusat
virtuts dels durs corbellots, c.1740); y
amolla per lescusat / uns cuescos com a
taleques, / que fa tremolar el mercat
exerve de llargaria de un exerve
453)
exerrat animal que anir exerrat y
perdut (Ginart: Reportori, 1608, p. 42)
exhalaci exhalaci que encanta
de Laborda, 1802)
exhalaci -1 doc.: les males
exalacions (sic) (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
exhaurir 1 doc. exhaurixen tota la
herencia (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, p. 138)
exhibir rahons... que se exhibuixquen
(sic) (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, p. 197)
exhibix que voste exhibix (Semanari
1888, Alacant, p.1)
eximi del llet eximius: eximi: eximio
o muy excelente (Escrig: Dicc.1851)
eximi els restos deste eximi vat (Soto

p.16)
Exiomo el llet Ecce Homo don prou
variants en sa valencianisaci: un
cuadro del Exiomo en una llantieta
1902, p.5)
existix desde que existix (Llibret
existixca existixca tal cosa (Bodra:
exorbitant 1 doc. exorbitant e cruel
acte (Roig: Espill, 1460)
exorcisme 1 doc. exorcisme (Roig:
Espill, 1460)
exorciste exorciste, segons que diu
sant Isidre (DECLLC, text del sigle XV)
exorciste exorciste (Escrig: Dicc.
1851)
exordi -del llet exordium, principi,
introducci: e divisar,/ exordi fent
extic extic: extico (Escrig:
Dicc.1851)
experiment 1 doc. he clar agut /
esperiment (Roig: Espill, 1460)
explan cultisme, del llet explanata;
cat. esplanada: explan (Escrig:
Dicc.1851)
Explan pasechant per la Explan
Alacant, 1928, p. 10)
explan en la Malvarrosa tenim
lexplan darena (Peris Celda: Noy!
Che! y Ol!, 1929, p. 14)
explan Qu bonica es lExplan!
Alacant, 1960)
explayar explayar: ... espaciar o
extender; esparcir el nimo... (Escrig:
Dicc.1851)
explanar explanar: allanar (Escrig:
1240
Dicc. 1887)
explayar explayar (Trobos nous pera
esplayar, c. 1780)
explayar:
ensanchar,
explayar
difundir, dilatarse... (Escrig: Dicc,
1887)
explic la Foguera est explic
Alacant, 1930)
explicarliu y com no sabra
explicarliu... (Meli, Felip: Encara
explorar 1 doc. explorar (DECLLC,
en text de Corella y Fenollar, 1495)
explorador 1 doc. explorador
(DECLLC, en text de Corella, 1495)
exploradors clebres exploradors
1569)
la caminata dels
exploraor
exploraors (El Tio Cuc, n 96, Alacant,
1916)
-del
llet
expressum:
exprs
constitucions tenim per expres, y ad
verbum en estes nostres lletres (Const.
Sixto V, en llengua valenciana, Imp.
Pere Patrici, 1589)
expres de la expres banda (De dalt
a baix, da dels Inosents, Teatraleres,
1920)
expresat,
expresi,
expresiu
expresiu... (Escrig: Dicc. 1887)
expresat expresat (Escrig: Dicc. 1851)
exprimir, expremir catal esprmer:
tant expremixen la taronja, que ixen
los pinyols (Galiana: Rond. 1768,
p.50)
exprimit exprimit (Escrig: Dicc.
1851)
exprimentar atres han exprimentat
(Festes Tercera Centuria S. Vicent,
1755)
exprofs ha enviat son fill exprofs

alcalde?, 1931, p.4)
exquisit -del llet exquistum: no
coneguts o molt exquisits modos
exquisita, exquisites cat. exquisides:
exquisit, exquisita, exquisites (Escrig:
Dicc.1851)
exquisites exquisites e curioses
(Dicc. Aguil, en text de Roi de
Corella, 1502)
extasiat als seus peus rendit / dixem
morir extasiat (Ruiz Esteve: De DarDrius a lalquera, 1922, p.7)
xtasis cultisme, del llet tardiu
extsis: pasen les hores en xtasis
13)
xtasis ix al fi del seu xtasis
Alacant, p.2)
xtasis quedant en xtasis (Cervera,
J.: San Seren del Monte, 1919, p.16)
extendre puga extendre (Pragm.
Marqus
de
Camarasa
contra
receptadors, Valencia, 1659)
extndrer -cultisme valenci, del llet
extendere: extndrer: hacer que una
cosa, aumentando su superficie, ocupe
ms lugar o... (Escrig: Dicc. 1887)
extendre extendre: extender (Fullana:
Voc. 1921)
extendre el de la lnea que anem a
extendre... (Garrido, J. M: Opresors y
p.18)
extengut extengut: extendido (Escrig:
Dicc. 1851)
extingir 1 doc. extingir (Roig: Espill,
1460)
1241
extinguix no se extinguix (Ginart,

136)
extrany cultisme valenci, del llet
extraneus: extrany: ...raro, singular,
extravagante (Escrig: Dicc. 1887)
-del llet extranus, en
extrany
valenci modern es torn al cultisme
etimolgic en -x-: extrany, extranyar ,
extranyat... (Fullana: Voc. 1921)
extrany Extrany. Es la seua
fillola? (Sendn: Ella, latra y..., 1934,
p.12)
extranyea andaluso estraesa, catal
estranyesa: no deu causarli extranyea
extranyea si quem fa extranyea
(Torrom: Les choyes de Roseta, 1874)
extranyea extranyea (Escrig: Dicc.
1851)
extranyea manifestar la estranyea (El
Bou solt, 1877, p. 119)
ulls
despant...
en
extranyea
extranyea (Moll Ripoll: El punt de
extranyea Tonet fa una gran
estraea(sic) (Chirivella, P.: Da de
proba, 1912, p.20)
extranyea extranyea (Fullana: Voc.
1921)
fa
un
moviment
extranyea
dextranyea (Sendin Galiana: Tonica la
extranyea andaluso estraesa, catal
estranyesa: en extranyea El primer?
1926, p.12)
extranyea ms que extranyea
1928, p. 17)
extranyea seguix la extranyea

1931, p. 6)
extranyea advertint la extranyea de...
(Badenes,V.
M.:
Tpat
sego,
act.2n.,1945, p.25)
extrurer
extrurer,
eixtrurer
(Escrig: Dicc.1887)
extravagant del llet eclesistic
extravagante: suposisi / arbitraria,
extravagant
(Rahonament...,
de
ey! Ey! Tants ni haur en lo mon...!
ey! Ey, pues mire...! (Escalante: Les
criaes, 1878)
ey! Ey...! borinot... (Torrom: Les
choyes de Roseta, 1874, p. 9)
ey! Ey!, en as est dit tot (Caps y
ey! Entonses a qu has vingut? Ey...
a vret (Fink Rees: La millonaria,
1918, p.5)
ey! interj. dorige ducts: Ey, ni
dells tampoc!(...) Ey, me crida!
llenges, 1927, pp.8,11)
ey! Vos queda molt per trapichar?
Ey, uns sis carros de garnacha!
vocable
modern:
eyaculaci
eyaculaci (DRACV, 1997)
F
fa ni fu, ni ni bo ni ron, indiferent,
sinse sustancia: ni fa ni fu
(Escalante: Un ratet en el chusgat,
1914, p.8)
faba, fava cultisme valenci, del llet
faba; com a neolletines hispniques,
incluit el cast. vulgar migeval fava
(sic); 1 doc. faves (Lleuda de
Cotlliure, producte valenci exportat?,
1242
1249)
faba a pam, y chulla; a la faba (Ros,
faba canyamons, comins, / brisa, y
dacsa... (Roman ... conversacions que
faba faba: roncha (Sanelo: Dicc. c.
1800, f. 76)
faba faba: las que suelen salir en el
cuerpo, roncha (Lamarca: Dicc. 1839,
p.24)
faba panesca faba panesca: haba
panosa (Lamarca: Dicc.1839, p.24)
faba, fava la cabota de la fava, o
glant del pene (Baldov: El virgo de
faba faba: haba (Rosanes, M.:
Miscelnea, 1864, p.126)
faba -una chicona dArag parla desta
paraula en valenci: y a las habas dicen
fabes (El Bou solt, 1877, p.247)
faba, estar sompo, panoli: lhome
ms ordinari y faba que yo he conegut
(La sota de bastos, n 3, 1886)
faba mes igual la carchofa que la
faba (Catal G.: La carchofa, Torrent,
1926, p. 15)
faba lo que ms sufrix del horta son
les fabes (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.1)
faba ferse el faba o llonguis: ...y te
fases el faba, te pegue una puny
Nano, 1921, p.5)
faba cada faba com un mel
car?, 1926, p. 12)
faba bambolla o unflor en la pell: el
mosquit que haja fet eixa faba deu ser
ms llarc que un parot (Gmez Polo,
J.: Yo mate...bous, 1926, p.13)
faba els mosquits... asolten cada pic...

qualsen faba (Peris Celda: Cacaus y
faba als msics de la banda, / abaecho
sec, bontol, / fabes y formache blanc / y
el vi que se puguen burer (Adam y
faba, munta y calla -joc de chiquets: y
a faba, munta y calla (Hernndez,
faba, estar dirse honrat hui en da / es
com dirse faba, tros de bestia o animal
Faba de Ramonet, el -aludix a El
Faba de Ramonet (a.1933), pelcula en
valenci de J. Andreu: ganes danar al
sine... fan El Faba de Ramonet
(Sendn: Ella, latra y..., 1934, p.15 )
fabar camp de fabes; traslaticiament,
embolic o asunt complicat: en bon
fabar mos han ficat (El Mole, 1837)
Fabara (vrer Favara) -este topnim
mosrap valenci, per etimologa
popular y analgica en faba, ix a
vegaes en billabial, pero no es derivat
del llet faba, sinos del rap fawwra,
font o ullal daigua; que tamb produira
topnims
com el valenci Faura,
laragons
Fabara,
el
castell
Alfaguara, els portuguesos Alfaura y
Alfora, etc. Atra teora dona el nom de
la tribu bereber hawra com orige de
Favara; modernament ix en billabial,
com la sequia valenciana homnima:
en lo camp que te en Fabara (Catal
Jaunzars, G.: Una vara de Real
Orde,1921, p.10)
Fabara dendel balot al aut /... a la
cequia de Fabara (Ros: Roman nou...
dels peixcadors de canya, c.1740)
1243
fabars, fabarrs nom botnic

valenci, del rap habb ar-ras; planta
renunculacia de l'especie Delphinium
staphisagria; cast. albarraz .Alcover
asoles dona eixemples en valenci:
quatre lliures de fabarras (Archiu
Patriarca, doc. a. 1409); aygua de
fabara... cinch grans de fabaraz
(BUV, Ms. Animals de caar, s. XV).
fabars has plantat? .-Si sinyor, y dos
fabars (Rubert Moll: Colahuet y sa
fabat animal de pell o plomes en
taques paregudes a fabes; cast. moteado:
per el gall roig o el fabat (Genovs:
fabejar fabejar: votar con habas
blancas y negras (Escrig: Dicc. 1851)
faber, fabero valenci faver, favero;
venedor de faves (DECLLC)
fabera, favera favera (Coloqui de la
fabes, pelafabes han cregut lo que els
ha dit un pelafabes (El Mole, 1837, p.
68)
fabes son fabes contaes (El Mole,
1840, p. 72)
fabes en lestiu fabes bullides, mores
de braser, llirons... (Un pillo y els chics
fabes de lolla, trurer trure fabes
de lolla: pelechar... por medrar o
mejorar fortuna. Si se habla de un
enfermo... mejorar (Escrig: Dicc. 1851,
p.844)
fabes alasor ... arrs, fabes (Les
marors de una fadrina, 1860. p. 29)
fabes sinyora... arrematen estes fabes
p.33)
fabes les fabes estn regaes... y els
cardets (BNM, Ms.14480, Merelo y

1864, f.20)
fabes, bruto que un camp de un
femater ms bruto quun camp de
fabes (Roig y Civera, A.: Els banys de
fabes, en totes parts couen la gent te
el mateix comportament, siga del puesto
que siga: en totes parts cohuen fabes
(El Bou solt, 1877, p.164)
fabes fsanos un sofrechidet en fabes
fabes una mata de fabes (Escalante:
fabes feslo frechit en fabes (Peydr,
1899, p. 13)
fabes, faves dientse faves als granets
que solen eixir en la pell (Gadea:
Tipos, 1908, p. 160)
fabes, favaes pagar com Insa, a
favaes (Gadea: Tipos, 1908, p. 160)
fabes tomates groses, fabes, psols y
hasta naps (La Traca, 16 mar 1916)
fabes no me parle de grans, que yo tinc
tot el cos ple de fabes (Barchino, Paco:
fabes llibrell que t de fabes bollides
car?, 1926, p. 12)
fabes tinc tomates, pimentons, sebes,
fabes... (Catal G.: La carchofa,
Torrent, 1926, p. 10)
fabes el Retor tragantse un llibrell de
fabes (Herrero, J.: En temps de la
fabes tontos: mal de molts, consol de
fabes (Serneguet, Ismael: Miss Kakau,
1934, p. 19)
fabes Aixina se planten les fabes!
fabes sofrechit en fabes (Azorn:
1244
Valencia. Ed. Losada, 1949, p. 79)

fabetes va traent fabetes del olla
c. 1890)
fabetes mira com va traent fabetes de
lolla (Ferrando: El dicharachero,
1897, p.13)
fab fab: sembrado espeso de cierta
especie de habas... para beneficiar con
las plantas la tierra, o de pasto para el
ganado vacuno (Escrig: Dicc. 1851)
fab lhe deixat ms tombat que una
garba de fab (Folch: El fantasma,
1917, p.14)
fab terra ahon tinc plant la safanoria,
el cacau, els fesols, moniatos y fab
pera els animals (Fink Rees, E.: La
fabs fabs: lleno de habas o ronchas
fabota fabota: ronchn (Escrig: Dicc.
1851)
fbrica de salitre -del llet fabrca:
desta fbrica de fer salitre (Archiu
Hist. dOriola, Llibre 309, any 1676, f.
228)
fabricanta lo mateix que obrera; en
leixemple, de la fbrica de Tabacos
dAlacant Telegrames: chica rocheta,
fabricanta, festecha en... (Semanari
p.3)
fabriquer madeix el gran Fabriquer
fabriquer fabriquer que es treballara
Vall dAlbayda, a. 1734)
fbula cultisme clsic valenci, del
llet fabla; cat. faula: llibre de
fbules
(Esteve,
Joan:
Liber
elegantiarum, 1472)
fbula que fbula, ben mirat, es
metafrich espill (BNM, Matheu y

San: Fbula, 1643)
fbula la fbula quem demanen...
valenci, 1643)
fbula no com fbula de poeta
(Gonzalez, F. r.: Sacro Monte, 1687, p.
117)
fbula fbula macarrnica (Fbula...
el Rat Penat y el Lle dels Blanquers,
1802)
fbula prenga per fbula... (El Mole,
1841, p.354)
fbula disli la fbula ben dita (BNM,
ms. 14116, La cotorra de Alacuas, a.
1867, f.22)
fbula els fets histrics... les fbules
(Llombart: A Emilio Borso, 1877)
fbula fbules y dems dels meus
paisans (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891)
fbula el nano de la fbula (Sansano:
5)
fbula fbula sense fonament (Mart
fbula tot fbules y mentires
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1910, p.204)
fbula la fbula... (Gayano Lluch: Els
fbula ... de ttul a una fbula (Llibret
1930)
fbula fbules curtes (Vila Ferri,
Antonia: Fbules curtes, Alacant, 2001)
fabuliste fabuliste: fabulista (Escrig:
Dicc. 1851)
fabuls lo qual es fabuls (Gadea.
Tipos, 1908, p. 70)
fabulosos eixos fets fabulosos
(Proclama en forma de coloqui para
1245
consolar..., 1808)
faca dtim ducts, arbic farha?
gavinet; el valenci faca es com al
cast. y port.: tire ma a la faca y
degolle... (Barreda, M.: La cara de
Mong, 1873, p. 5)
faca te una faca en les mans... asolta la
faca, canalla (Barchino: La embol,
1925, p.16)
faca faca; navaixa de fulla ampla,
valenci (DCVB)
fcil dones que de fcil ab intils
paraules (Roi de Corella: Obres, c.
1495)
fcil esta opini, com de homens
doctes, es fcil (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
fcilment
(Llull:
fcilment
fcils epstoles fcils de Cicer pera
apendre (Const. Universitat de
facundia -del llet facndia: estil de
elegant facundia (Corella. R.: Obres,
c.1495)
facundia dona facundia als discrets
(Mulet: Tratat del pet, dc.XXXIII,
c.1650)
facsions, faccions que faccions tan
divines (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
facsioneta hia una facsioneta de 12
perduts... (El Mole, 1840, p.140)
facsis te un fill prisioner facsis...
facsiosos indultats (La Sambomba,
24/12/ 1840)
facsis a eixe... facsis (Merelo, J.:
facsis Facsis! (Huertas, F.de P.: La
tea de la discordia, Castell, 1911, escrit
en 1873, p.14)
facsiosa dasta despus, so facsiosa!
(Liern: La toma de Tetun, 1864, p.13)

facsiosos a tots los cabesilles
facciosos (El Mole, 1840, p. 70)
facsiosuna la llibertat facsiosuna del
Maestrat (La Sambomba, 24 / 12 /
1840)
capit
de
artillera
facsiosuna
faciosuna (El Mole, 1864, p.191)
factor y cuant una magrad, / al factor
li pregunt... (Ferrando, J.: En Bunyol
y de paella, 1903, p.11)
facultatiu un facultatiu ha fet el
descubriment de curar als tartamuts (El
Trull, 19/ 02/1841)
facundia y facundia ab que parla
1666)
facundia sa facundia de parlarles
facundia:
abundancia,
facundia
facilidad en el hablar (Escrig: Dicc.
1887)
fach, fachada del it. facciata, ix en el
sigle XVII en cast. y val. Litalianisme
donava claritat semntica a u y atre
idioma, per tndrer ambigetat la
sinnima frontera, que poda ser de
naci o de paret de casa: En la
frontera del arco (Santa Cruz, Alonso:
Crn. de Carlos V, c.1550) en la pared
frontera (Siguenza, fr.Jos: Hist.
Orden de San Jernimo, 1605). En
valenci es pata lo mateix en les
polismiques frontera y ralla, dah
lxit del italianisme fach que, com
tots els neollogismes, tingu ductes de
morfologa (fajana, faana, fachada,
fach...) dasta aplegar al singularisme
modern valenci fach: El fascisme
catalaner asoles autorisa
faana,
reviscolat per els fillecs nacionalistes
catalans del 1900, y el barbarisme
1246
morfolgic catal fatxada: en la

fachada... (Ballester, J. B.: Aprobaci
del Ramellet del bateig, 1667)
fach, fachada la fachada de Iglesia
dels Congregants (Relaci entre Tito y
Sento... a honor de Carlos Tercer,
1784).
fach, fajada estava pintat en la
fajada (Coloqui de Tito y Sento, 1789)
fach, fachada no dic res de la
fachada / ni del pati, que... (Descripci
de les lluminaries, 1797)
fach, fachada treballant fachades
(Consulta que ha tingut el Rat Penat, c.
1800)
fach, fajada mes llums orlaren la
fajada (Valencia per sos Reys, 1802)
fach la fach adorna de boles y
gallardets (Bada: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 3)
fach fach que perteneix a la casa
(Palanca, F.: El secret del agelo, 1870,
p. 5)
fach, fachaeta una elegant fachaeta
(El Bou Solt, 1877, p. 103)
facha ...una facha que fas (Arnal:
fach en primer terme, una gran
fach (Colom: El benefisi de Mora,
1881, p. 7)
fach en la fach del edifisi... la fach
de la ermita (Semanari Garrot de
sego, Alacant, 9 de setembre 1888,
pp.1, 3)
fach els veins tenen a gala / el
adornar la fach (El Liberal, Alacant,
23 dagost 1897)
fach fach en banquets dobra
fach en primer terme, fach posterior
duna barraca (Pont, J. B: Terra
dhorta, 1907, p.7)
fach allansn a pedre la fach

Monver, 1909, p. 125)
fach a la dreta... fach de casa en que
viu lalcalde (Gmez: Cremaes sinse
fach y en segn terme, una fach de
barraca (Peris Celda: Terres malahdes,
1919, p. 13)
fach y el mercat nou... y la fach?
1921, p.11)
fach molta fach y la petaca buida
(Peris: El dolor de fer be. Valencia,
1921, p. 7)
fach si se fija en la fach y veu la
gabieta vella... (Peris Celda, J.: Arrs
fach Cuant arreglen la fach de la
iglesia?... en la fach de una casa (El
Tio Cuc, n18, 57, Alacant, 1923, 1924)
fach se tenen que arreglar les
fachaes (El Tio Cuc, 2 ep., n 58
Alacant, 1924, p.3)
fach en la famosa fach (Chfer, al
Novetats!, 1925, p. 15)
fach la fach no se veu (Alegre
fach fach principal duna caseta
bonica (Peris Celda: La peixca de la
ballena. 1926)
fach la fach, del edifici (Meli:
fach fach duna blanca alquera
(Aparicio, J.A.: Plora , plora, Visantet,
1926, p.3)
fach casa de peixcaors... en la fach
car?, 1926, p. 5)
fach yo confese que, fijat en una
fach, he deixat pedre una cosa millor
1247
p.14)
fach la fach duna casa... en una de
les dos fachaes (Vidal: El Serranet,
1928, p.4)
fach a lesquerra, fach dun chalet
(Aznar Pellicer, J: Lhora tonta, 1929,
p.35)
fach lltima veg fon el da que
escal la fach desta casa (J.Garca: El
095, botiga de tot a norantasinc
sntims, 1931, p.7)
fach les fachaes dels edifisis
1932, p. 2)
fach la fach duna finca ...
1933, p.27)
fach ...ocupant dita fach (Garrido:
Alacant, any 1933, p.3)
fach cuesti de retocarme la fach
1934, p.23)
fach tenim una fach en la casa de les
... (Valls: La verbena. Alcoy, 1935, p.
4)
fach, fachada ahir, dispararen un tir
contra la fachada (Ivars, Andrs: Diari,
25 juliol 1936)
fach com es la fach del banc
facha, faches aspecte aparent duna
persona; del it. faccia: facha de serdo
(BSM, Ms. 6781, Correguda de bous,
19 septembre 1831)
facha qu facha (La nit que venen els
musics, Alcoy, 1855, p. 3)
facha Che, y el seu novio! Que
facha! (Liern, J. M.: Una paella, 1862,
p. 11)
facha Simonet, psat en facha (Liern:
facha ... quna facha! (Balader: Les

facha qu facha, pareix un sapo
(Colom, J.: Lo que fa la roba, Castell,
1875)
facha com te facha de pincho...
(Sanmartn: Cabotes y calaveres, 1877)
facha bonica facha dec fer agarrat a la
granera (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 33)
facha Del cos de... te eixe chic tota la
facha! (Escalante: La Consoladora,
1880)
facha, faches les faches daquells
voluntaris (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.36)
facha Oy! Qu voldr este ros
ballaor? Mare, qu facha! (Garca
facha duc esta facha (Serrano. Una
facha y ya no sestila / hui en da la
seua facha (Barreda, J.: Honor
facha deu de ser per la seua facha un
agelo (El Cullerot de Alacant, 5 juny
1898)
facha facha (Fullana: Gramtica de la
llengua valenciana, 1915, p. 40)
facha confundint la meua facha
(Gayano Lluch: El Reixos dels pobres,
1927, p. 8)
facha Isabeleta arreglat un poc la
facha sonriute (Gayano Lluch: El
Facheca eixos de la vall de Seta,
Facheca y Benimasot (...) y el pare
Retor de Facheca (Gadea: Ensisam,
1891, pp.203, 504)
Facheca Miquel, antic retor de
Facheca (Caps y senteners, Imp. C.
1248
Rom, 1892, p.170)

fachenda polismic: fanfarronechar,
aparentar valenta o riquea, qui
presumix de noblea o hacienda, etc.:
pues com fachendes se... (Trobos
nous pera esplayar, c. 1780)
fachenda vosatros, pobres fachendes,
no teniu... (Len, C.: Arenga crtica,
1789, p. 6)
fachenda, fer la presumir: pues fem
la fachenda (BRAE, R.M. 6.639,
fachenda traidor fachenda (En
Reyne, 1794, p. 8)
fachenda pera qu tanta fachenda
fachenda fent la fachenda (Bib. Nac.:
Ms. 3905, Coloqui del tio Pelut, 1801, f.
29)
fachenda molta fachenda, moltes
pintures, moltes fanfarronades (El
Tabalet, 1847, p. 199)
fachenda de moliner not fies/ que en
sa fachenda / donen senyes de tindre /
molt gran hacienda (Consell de una
imp.Correccional,1852)
fachenda Encara vens en fachenda?
1872, p. 25)
fachenda y en ms fachenda quun
rey (Guallar, J. G.: Nit dalbaes, 1900,
p.9)
fachenda un gos roin, fachenda
22)
fachenda el Piment era un fachenda
fachendes cadenetes... que els
fachendes porten (Conv. entre Nelo y
Quelo, 1787)
fachendes Qe direm, arlequins...

fachendes?
(En
obsequi
dels
fachendeta fachendeta, al sis li dius
peseta (B. Nic. Primitiu, Ms. 420, c.
1795)
fachends arrogant: el Budellero
(sic) es un tipo achulat y pincho, molt
fachends (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.21)
fachida hui significa burla, frustrar
algn intent, etc. Pareix, segons
Corominas, atre mosarabisme valenci
que desde el Reyne de Valencia o
lEbre es degu propagar dasta
Cerdanya (DECLLC, 3, p.915) La 1
doc. es dEiximenis: per moltes
fachides (sic) que li havia fetes (Ter.
c.1385). El Ter del Chresti estava
escrit en valenci del sigle XIV y en
Valencia, encara que Corominas es fa el
sompo ductant: aix mos fa sospechar
que fara seu el vocable en Valencia,
ahon sacostum a tantes coses y
manera de dir... la -ch- de fachida es
una senyal prou infalible que una
morfologa o paraula mos ve dun
llenguage af pero distint al catal... el
mosrap (...) tant de mosarabisme sha
propagat a lo llarc dels sigles baixos
dasta el fondo del Condat de Barcelona,
no olvidem els casos de punch, fondo,
trepichar... (ibid. pp. 915, 916) El text
est traduit al valenci, pero fachida du
la ch valenciana en el manuscrit del
1385.
fadolla hpax valenci: bambolles /
cambis, fadolles... (Roig: Espill, 1460)
fadr pot derivar del llet fratrnus :
en lo Condat de Catalunya es diu
solter, solters, conco o solters (...) La
expresi verdaderament genuina es
1249
fadr, fadrina, encara general en el

Reyne de Valencia, per lo manco fora
de la capital: mhe quedat fadr,
vost encara es fadr, tota la vida
ser fadr, va morir fadr, no es
vullgu casar. (Corominas: DECLLC,
8, p. 40). Hui, en 2006 (y ara, que estem
en deembre de 2012, tamb), els
comisaris
catalaners
del
colaboracioniste CANAL 9 fiquen
subttuls de solters i casats, per ordens
del PP.
fadr casats y fadrins (Fenollar: Lo
fadr els fadrins no festejaven
fadr viudos y fadrins (Coloqui en
de Lhorta de Valencia, 1809, f. 4)
fadr si era fadr yo, o casat (Del fadr
en moltes ganes de casarse, Xtiva,
1858)
fadr mentres estiga fadr... (Batiste
15)
fadr Yo familia? Soch fadr (Baidal
20)
fadr casat o fadr? (Peris Celda:
Nelo Bacora, 1918, p. 12)
fadr Mha casat?estic fadr?
1877, p. 21)
fadrina cast. y cat. soltera: fadrina
fadrina tena dos filles, una cas y atra
fadrina (Navarro y Reig, V.: La pau
fadrina ms val ques quede fadrina
1931, p. 4)
fadrinalla grup de chicons fadrins: y
yo encara estic fadr (...) hui corre una

fadrinalla / ques vergonya nomenar
fadrinalla em te por la fadrinalla
(Vercher. En la vel dun albat, 1865, p.
7)
fadrinea fadrinea (Roig: Espill,
1460)
fadrinea fadrinea (Escrig: Dicc.
1887)
fadrinechar viurer fadr o fadrina,
sinse matrimoniarse: diu que vol
fadrinechar, / que no se lin pasa el
temps (Coloqui sobre els usos y
fadrines cast. y cat. solteras: cuan
som fadrines y tamb cuan som
casaetes (Pastor: Un meche, Alacant,
1905, p. 6)
fadrines ni son fadrines, ni casaes ni
viudes (Canyisaes, Monver, 1908, p.
77)
fadrines unes chiques fadrines
7)
fadrinet y a un fadrinet (BRAH, Ms.
me mantindr fadrinet
fadrinet
(BSM, Ms.7116, El fadr, c.1820)
fadrinet per algo se ha mantengut ell
fadrinet tota sa vida (Semanari El
fadrineta encara no sa casat.
Fadrineta, no del dia (La foquerera,
1854)
fadrinetes fadrinetes chiques (St.
Vicent Ferrer: Quar. 15. 85, any 1413)
fadrinets fadrinets y fadrinetes / que
aspireu a ser casats, / mireu que no es
creu de palla / la ques voleu carregar
1250

fadrinot equivalent al cast soltern y
cat. solters o conco: Y t contines
fadrinot? (Vicent Alfonso: El Trull,
1929, p.43)
fadrinot Aix es castic... per quedarse
fadrinot! (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra y..., 1934, p.27)
fadrinots els fadrinots de trenta anys
fadrins cat. solters, cast. solteros: un
chic y una chica fadrins al aire lliure...!
1918, p.11)
fadrins homens y dones... tant fadrins
com casats (El Tio Cuc, 2 ep., n 52,
Alacant, 1924)
fadrinucho fadr entrat en anys:
fadrinucho Canys... y els fadrinuchos
(Canyisaes, Monver, 1906, 1909, p.
156)
fadrins a tots el fadrins que tingen
presa de casarse (La foquerera, 1854)
fadrins ya fadrins o ya casats
faena cultisme, del llet facienda . El
val. faena es clsic, figurant en la
Crn. de Jaume I, en St. Vicent Ferrer,
Isabel de Villena, Mart Pineda, etc.;
hui, el fascisme filolgic catalaner
obliga a escriurer la corrupci catalana
feina als indignes valencians. Dasta un
nacionaliste com letimlec Corominas
reconeix que: En fi, es ben divulgat
que en tot el Reyne de de Valencia ha
quedat faena general e intacte dasta
hui (DECLLC, 3, p.926) faena es
valenciano; en el Pas Cataln, feina. En
valenciano, faena es el resultado regular
del latn facienda... la forma antigua se
conserva en el Reino de Valencia y en
algunos puntos del Pas Cataln
(Corominas: DCECH, 2, p.834)

faena del llet facienda > fa(c)en(d)a
> faena; catal feina: per faenes que
havien (Crnica Jaume I, sigle XIII)
faena fer fahena (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
faena fahena (Esteve: Liber, 1472)
faena la fahena de ses mans (Villena,
faena de la tua faena (Amiguetum,
Hieronimum:
Sinonima...
in
valentinum. 1502, f. 25)
faena fer faena (Instructions perals
1566)
faena fen faena (Mart Pineda:
Consells y bons avisos, c. 1570)
faena qui no fa fahena de ses mans
1608, p. 119)
faena lo primer dia de faena (Llibre
1613)
faena faena (Archiu Mun. de Oriola,
Preg, 10 de febrer de 1628)
faena totes faenes fuchen (BSM,
Morl: Hipocresas de les ames dels
capellans, c. 1650)
faena fer faena em sap mal (Valda:
Fiestas de la Inmaculada, 1663, p. 198)
faena la faena que tena feta (Archiu
Parroq. St. Mara dElig, Contrallibre eo
memoria... Francs Reig, 23 juliol
1675)
faena acabat de fer dita faena (A. M.
Elda, Procs contra Pere Morant, 1690)
faena y sos manobres a continuar la
faena (Ms. Jusep Esplugues, retor de la
Vall dAlbayda, 7 de setembre 1740)
faena a fer faena, si vol (Ros, Carlos:
faena totes les faenes a un temps
1251
(Coloqui pera consolar als pares, 1808)

faena omplir les fulles en manco
faena (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845, p. 15)
faena sinse faena (BNM, Ms. 14.
185, Chaques lolier, c. 1850, f. 6)
faena ya te faena en mon pare (BNM,
Ms. 14339, Qu no ser!, 1862, f. 11)
faena faena no fa un brot (Colom: Tal
es Cualis com Camalis, Castell, 1872,
p. 12)
faena ... y dins la faena aguarda!
(Lladro, Ramn: La boba y el embobat,
1872, p. 5)
faena cm volen que fasen faena / els
nostres treballaors? (El Canari, vol 1,
Castell, 1883, p.3)
faena sascomensa la faena (El Tio
Gabia, Novelda, 7 -I- 1884)
faena a la faena (Del porrat de Sent
14)
faena encarregarmos de les faenes
1892, p.2)
faen aludint a indigesti: y tindre
una faen (El Blua, Castell, n 3,
1892, p.2)
faena Quna faena ser eixa?
Alacant, 1905, p. 21)
faena magr la faena de la peixquera
(El To Cuc, n125, Alacant, 1917) En
catal: magrada la feina de la pesquera.
faena la faena de punt de gancho (G.
B.: La Perla dAlberic, 1918, p.8)
faena pero com la faena es tan...
1917, p. 9)
faena y t, si tix faena, ne fars
Faena y salut! salut tpic del poble
valenci per 1920: Faena y salut!

p.20)
faena poda fer la faena dels atres dos
atre, 1921, p.6)
faena ya esteu clavats en faena
(Llibret Foguera Mndez Nuez,
faena yo tinc atra faena (Alcaraz, L.:
El ball del ram, 1928, p.5) En catal: jo
tinc una altra feina .
faena vor la meua cri cm te la
faena (Breva, V.: Anem a la Madalena,
faena no hi faena (Ferrer, L.: A la
faena no te esperanses de trobar faena
1931, p. 4)
faena ells no tindrn dins ni faena
p. 3)
faena la faena ya est feta (Valls: El
faena adelantant faena (Moliner
1936, p. 3)
faena acabes esta faena a les huit
maig 1938)
faena han fet faena a montons (Llibret
1952)
faena faena ha quedat intacte en tot lo
Reyne de Valencia dasta hui
(DECLLC)
faen enganyifa, desllealtat: Quina
faen mhas fet, cabr!: es una faen
1911, p. 6)
faenaes totes eixes faenaes (Peris, J.:
1252

7)
faenafuig malfaener: Faena-Fuig
(Gadea: Entre Faena-Fuig y Huiseta,
1891)
faenafuig asobint heu trobem en ch:
un faena-fuch s ques ell (Vidal
calle...
faena-fuch
faenafuig
p.10)
faenafuig eixos de faena-fuig
p. 261)
faenejar faenejar: hacer faena,
mangonear (Escrig: Dicc. 1887)
faener Miquel es un bon faener
(Coloqui de Miquelo y Tomasa, 1823)
faener faener: solcito y diligente,
trabajador (Escrig: Dicc. 1887)
faener al bon faener, no li falta
menester (Alberola: Refraner valenci,
1928, p. 11)
faener tot son escuses de mal faener
1931, p. 9)
faenera mal faenera (Salelles
1864, f. 24)
faenera trasa tens de faenera
faenera Pepa era mol faenera
faeneres si a fan les faeneres, les
poltrones qu farn (Ros, Carlos:
Quaresma, 1733)
faeneres molt gran faeneres (Ros, C.:
faeneres faeneres... de ses cases
cuidadoses (Gadea: Ensisam, 1891,
p.168)
faeneres dones molt treballaores: les
ames de casa, per faeneres que siguen
p.135)
faeners faeners... /la faena han deixat
(Costa, A.: Festes en Museros, 1923)
faeneta tenim prou faeneta (Llorens,
J. B.: Tona y Toni, Alcoy, 1851, p. 7)
faeneta en una faeneta (Canyisaes.
Monver, 1906, p. 25)
faeneta encarregarmos la faeneta y...
faeneta ara tinc... faeneta (Morante:
faeneta fer la faeneta (Carceller,
faet del mitolgic Faet, fill del Sol.
Coche descubert: en faet va (BNM,
Ms. Escalante: Un grapaet y prou, 6 de
giner 1868)
faet berlina y un faet (Escalante:
fagotiste msic que toca el fagot; cast.
y cat. fagotista: fagotiste: fagotista
Faitanar mosarabisme o arabisme
hidrnim valenci: de Rascanya, / de
Mislata y Faytanar, / de Fabara
(Fbula... el Rat Penat y el Lle dels
Blanquers, 1802)
faj tindra que dirse faix, pero el
valenci diferenciava el faix corrent,
pera dolor de renyons o atres alifacs,
del ostents faj de militars y msics:
van eixint els msics uniformats en
fajins y pompons blancs (Thous,M.:
Foc en lera! 1900, p. 23)
faixa fascia, pueri vel equi
(Riccardiana de Florencia, Vocabulista,
s. XIII)
-pera la faixeta dels
faixadoret
1253
chiquets: fil de Gnova, tisores,

faixadorets... (Ros, Carlos: Roman...
faixaor en un faixaor blanc (Catal
faixarse -del llet fasciare; ficarse una
faixa: y a mal de renyons faixauvos la
cama (Fenollar: Proc. Olives, 1497)
faixar que estic faixat (Naiximent,
vida, testament y mort del Gran Coloso
de Rodas, 1797)
faixat el coll de Quico quel dur
faixat (Matal de Almenar, Vicenta: El
Pecat, 1929, p. 5)
faixcant roll de cordell que van
faixcant del manoll del espart (Gadea:
Tipos, 1908, p. 106)
faixcar el valenci faixcar: trencilla de
esparto (DECLLC, 3, p. 932)
faix el faix li vena estret (El Tio
falacia falacia (Escrig: Dicc. 1887)
fals en este mon fals (Escalante: La
falca dorige ducts, arbic falqa?,
apareix en lo Vocabuliste de Florencia
(s.XIII), dins del llxic arbic-valenci:
falqa: astella ligni. Asobint equival
als castellans cua, tope: per cinch
moreres... pera fer falques a la...
falca y a forsa de falques y puntals
(El Mole, n13, 1870)
falca falca: cua... (Escrig: Dicc.
1887)
falca este bou... que te falques en les
pates (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
falcar 1 doc. falcar la mola (Pou:
falcidia -del llegiste llet Falcdius, que
don est lley referent a la cuarta part

dels bens hereditaris: de llegtima
falcidias (BNM, ms.11677, Procs de
la Condomina dAlacant, a. 1674)
falda tim ducts del frncic *falda?:
de les faldes de les dones (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim,any 1456,
f. 93 v.)
faldar vint dins que portava en lo
faldar (BNM, Coloqui dels carafals, s.
XVIII)
faldell faldeta pera dur damunt datra:
la mare mha fet un faldell nou de
batista (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.28)
faldellins en faldes y faldellins
falder, faldera 1 doc. ab quant
desdeny porta faldera, o cri (Trobes
V. Mara, Valencia, 1474)
falder sempre ve com gos falder
1855, p. 19)
falderet gos falderet (Mulet, F.:
falderet qu ha vist un gos
falderet...? (El Mole, 1841, p. 231)
falderet, gos sent los falderets
(Coloqui entre els gosos... 3 Cent. St.
Vicent. Ferrer, 1755)
faldeta faldeta (Martorell, J.: Tirant,
c. 1460)
faldeta faldeta en valenciano, ya en
Timoneda y el Tirant (DCECH)
faldetotes un casat faldetotes, destos
que agranen (Coloqui d ela churra, s.
XVIII)
fald gros, gent de en pocs dins y
hasienda: y tot era llanar sanch, y
dirlos cara a cara, que nos pensaven ser
gent de fald gros (Galiana: Rond.
1768, p.89)
1254
fald agarren y mestiren un fald de

la casaca per raere (El Mole, 1841,
p.351)
faldons, de que van raere datres, baix
el seu ampar: els poltics de faldons
1866, p.16)
falgades pues no les menchen
falgades (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
faloria dorige ducts, emparentat en
lantiu fr. falourde y atres veus
germanes com lit. faloja. En val.:
mentires, idees fantstiques, matfules,
troles, ensmits de grandea, etc.: li
dich, y no son falories (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
faloria home, deixat de falories (Ort
Mayor: Quinta Centuria, Coloqui entre
lo Engonari de la Llonja y lo Rat, 1740,
p.115)
faloria yo pensava que tot era faloria
(El Mole, 1837, p. 87)
faloria falrnia en el Pas Cataln;
faloria en el Reino de Valencia
(DCECH)
faloria valenci faloria (DECLLC)
faloria vorem ara la faloria (BNM,
Ms. Eixarop de larga vida, c. 1865)
faloria Pareix faloria, / pero, mestic
tremolant (Escalante: Oros son trunfos,
1878)
faloria y no cregues ques faloria (G.
p.28)
faloria Falories! Riute daix!
p.64)
faloria haur resultat faloria lo dels
millons? (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.47)
falories Ch, ch, ch, cuantes
falories! (Snchiz Almela, V.: Un

1892, p.15)
falories sempre hu ha tingut aix per
falories (Vidal Roig: A Roma per tot,
1911, p.15)
falories tot aix son cuentos y
falories (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.39)
falques de cabirons y de falques
fals engany o acci del joc de baralla
torrenyinya: ha perdut, perque li ha fet
una fals en... (M. Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1907, p. 51)
falsari del llet falsarius: cautelosa e
falsaria (Eiximenis: Reg. als Jurats de
Valencia, c.1385)
falsari un falsari cambiador que...
(Castelv: Scachs d Amor, c.1495)
falsejar, falsechar deixar inestable
algo, en este cas dos dents per un colp:
que em va falsecha(r) dos den(t)s
Monver, 1907, p. 59)
falset 1 doc. cantar a falset (Pou:
falset contraalt per darli gust fa falset
(Morla: Del torn de les Monches, c.
1650)
falsia cast. Vencejo; val. Falsia
(Vidal, I.: Cat. aves de la Albufera,
1856, p.10)
falsificaor
(Soler,
falsificaor
1907, p. 30)
falsificaor cast. y cat. falsificador: y
per poc no lhan tancat / creguentlo
falsificaor (Gmez: Cremaes sinse foc,
fals castell podn; ferramenta o
gavinet molt corvat que aprofita pera
1255
tallar rametes darbusts: et degolle en

un fals (Els chics educats en la casa,
1846, p.48)
fals corbelles, descucaora, fals, aix,
lligona y llig (Roig: Un chuche,
1873, p.12)
fals tratant del valenci de Torrent:
un guarda la feu cavant en un fals
(DECLLC, 3, p.854)
fals, asfals en Benisa, asfals es
ferramenta pera la verema (DECLLC,
3, p. 854)
falsonet anar a tallar en lo falsonet el
raim (Gadea: Ensisam, 1891, p.477)
falt ... falt /de vista losca (Roig:
Espill, 1460)
falt sinse salut o facultats intelectuals,
etc.: si a fan los discretasos, / qu
quedar pera els falts (Coloqui en que
seda, any 1728)
falt tinch fam... aix ou diria un falt
(Ros, Carlos. Coloqui del Corpus, 1734,
p. 8)
falt perque el Senyor li ha donat / la
gracia, y el patrocini, de ser dels falts
Abogat (Recitado en duo... de Sant
que..., 1743)
falt falt: defectuoso o necesitado de
alguna cosa. Escaso, mezquino,
apocado, loco (Escrig: Dicc.1887)
faltar -del llet vulgar falltare;
polismic, desdel morir a insultar:
aquell que a ning falte (Llull:
faltar y falten 10 teros de dit (Pou:
faltar en un punter que li falte / los
pareix han fet pecat (Paper... pera
1742)
faltar morir: cuant t faltares...

Bernat (Palanca: Lo Romaner, 1888,
p. 86)
-del
faltriquera
mosrap
*hatrikyra, lloc pera coses sinse

valor: en la faltriquera els porte
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
faltriquera tenen flato de faltriquera
p. 2)
faltriquera les faltriqueres (Ros,
Carlos: Romans dels peixcadors de
canya, 1752)
fala del arbic falkah?; 1 doc. en
Jacme March, a.1372: fala (Vilarig:
mercaderes, 1607)
fala a les cinc sen an / en la fala
faluca, fala 1 doc. falua (March,
Jacme: Dicc. 1372)
faluca, faluques uns colls com a
faluques (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p. 48)
falla hoguera ...por hacinamiento de
lea... falla, especialmente en Valencia,
y as se explica que el mozrabe flya
tomara la acepcin montn, hacina ...
(Corominas: DCECH, 3, p.302)
falla ha de ser patrimonial del
mozrabe de Valencia... se registra
como nombre de alquera en Alzira,
Huarat Falla, en 1249) (Pearroja: El
mozrabe, 1990. p. 95, en doc. de 1249)
falla Daci feu portar falles de foc
falla encendre les falles (Mart
Pineda, 1580)
falla no posses foch a la falla (Ros,
Tratat, 1736, p. 95)
falla haurn comprat molta llenya, / y
1256
denit falles farn / pera comportar lo

fret (Relaci burlesca... per lo Cometa,
any 1744)
falla Esta es una Casa gran, / que
sempre fa de les seues, / hasta en les
falles, caram!, / qu madama tan
polida, / y que turch tan arrogant / que
feren per Sen Jusep (2 part Coloqui
nou de Tito y Sento... festes de la
proclamaci de Carlos Quart. Per
Salvador Fauli, 1789, p. 6)
falla les forques y les falles del Santo
Tribunal (El Mole, 1837, p. 20)
fall cast. y cat. fallada: fall:
fallada (Escrig: Dicc.1887)
fallanca mentira: anys fa ya que
promeses son fallanca (El Tabalet,
1847, p.165)
fallanca fallanca: simulacin o engao
simulado. Se usa de esta voz valenciana
regularmente en el juego de naipes
(Escrig: Dicc.1851)
fallanca si me chua de fallanca
(Capilla, J.: Una nugol destiu, 1851,
p. 6)
fallanca pero hui tot es fallanca
(Ovara, J.: Per tres pesetes, 1881, p. 16)
fallanca autobusos de fallanca
p. 9)
fallanguero aficionat a la fallanca al
juar: que es fallanguero, que sinse res
fa choc (Bib. Nic.Primitiu, Ms.
Escoriguela: Refl. Crticas, 1794)
fallanquero sinse reglament imprs, se
presten a que els fallanqueros... (P.
Celda: Reglament del choc del Truc,
1958)
fallanques S, no son males
fallanques! (Escalante: Oros son
trunfos, 1878)
fallar fallar (Roig: Espill, 1460)
falleixcut:
falleixcut,
fallexcut
fallecido (Escrig: Dicc.1851)
actriu
falleixcut,
fallexcuda
fallexcuda(sic) (Alegre Ortiz: En la
Cany, 1926, p.22)
fallixer fallixer: morir (Escrig:
Dicc.1851)
fallero fallero, derivado del valenciano
falla (DCECH, 3, p.302)
falleros esperant als trens falleros
(Urios, Elvira: Pepita Dolsa, 1929, p.
11)
falleta ni una falleta han encs, ni han
desparat un cohet (Sentiments y
aconhort, 1755, 10)
fallo sentencia dun tribunal; posverbal
de fallar < del llet afflre: anem al
fallo (de la Justa Potica), / y no gastem
tanta brosa (BUV, Morla: Coloqui
entre Maluenda, Morl y Ordines,
c.1635)
fallo cat. fallada: fallo: fall o fallo
(Escrig: Dicc.1851)
fallo el fallo de Deu es inapelable
(Vidal, Vicent: El penitent, 1919, p.2)
fallo fallo a blanques (J. G., Josep
M: Fallo a blanques, 1924)
fama del llet fama, com a atres
neolletines; 1 doc.: mala fama per lo
mon (Crn. Jaume I, s. XIII)
familia 1 doc., en sentit de parentesc:
mare mesquina... a sa familia (Roig:
Espill, 1460)
familiar sinnim de dimoni: contra
mil familiars (Dolz, Estevan: Oracin
fnebre, 1706 p. 17)
famolenc leons famolenchs de sanc
(Fenollar: Lo Passi, 1493)
dos
feixuchs
fills,
famolenc
famolenchs (Ballester: Ramellet, 1667,
p. 17)
famolenc famolenc (Bib. Nic.
1257
Primitiu, Ms. 420. Matraca de un mosot

y un estudiant, c. 1795)
famolenc, refamolenc si latre
comisionat / era tan refamolenc...
quina
chent
ms
famolenca
famolenca (BNM, Ms.14484, Liern,
Santsim, c.1865, f.3)
famolenca Qu ta ms famolenca!
1932, p.2)
famusa tndrer fam: es famusa (El
fanalero vullc ser fanalero (Palanca:
Toni Manena y Chuan de la Son, 1872,
p. 18)
fantic els ha dit algn fantich
fanc vocable dtim ducts y germ
del occit fanc, fr. fange, cat. fang, cast.
fango, etc. Dun gtic o germnic fani,
fanh, en relaci al llunt snscrit panka :
plenes de fanch (Eiximenis: Reg. als
fanc es fanch... fet arena (Canals, fr.

Antoni: Carta de St. Bernat a sa
germana, c. 1395)
fanc fanc (DECLLC, en sermons de
St. Vicent Ferrer, c. 1400)
fanc o sobre fanc (March, Ausias:
Cant de mort, c. 1440)
fanc caiguda en un fanc (Martorell,
fanc fem e fanc / de terra (Roig:
Espill, 1460)
fanc en lo fanch... traure aygua o
fanch
(Esteve,
Joan:
Liber
elegantiarum, 1472)
fanc un porc... de fanc (Llull:
fanc fanc (Pou, O.: Thesaurus,

Valencia, 1575)
fanc per los fancs no pogu pasar
(Autobiog. Bernat Guillem, 15 de
dehembre de 1597)
fanc ya es seca el fanc (Mulet, F.:
fanc del primitiu fanch (Ballester, J.
fanc de fanch brutes les gramalles
1669, p. 104)
fanc lo fanch o tarquim (Llibre de
establiment de Penscola, 1701)
fanc per una espenta est en lo fanch
(BSM, Ms.6366, Ort Mayor: Poeses,
1723, f.122)
fanc, estar ficat en el patir situaci
ron: en lo fanc estn ficats (Coloqui
fanc una volta en lo fanch (Galiana,
Lluis: Rondalla, Valencia, 1768, p. 34)
fanc, donetes de ques possen / uns pits
postisos, y tals, / que farn a un Sant de
pedra / trastornar de dalt a baix,/
sagrat! no es ass ser Diabls estes
donetes de fanc? (3 part del Coloqui
de les modes..., any 1767)
fanc quatre canons sobre fanc... y els
milisians sobre el arma (Segn
Bonifaci, c. 1809)
fanc fuchir del fanc y pegar en lo
tarquim (Lamarca: Dicc. 1839, p. 25)
fanc en fanc hasta el chenoll (El
Mole, 1840, p. 15)
fanc ... de ficarse en lo fanc (La
Donsayna, 1845, p. 144)
fanc pareix de fanc y palls (BNM,
1258
1862, f. 10)
fanc el Fanc, Cap de la Barra (Liern,
Rafael M: Telmaco en lAlbufera,
1868, 16)
fanc no ms trov palla y fanc
p. 25)
fanc no mha ficat en mal fanc
(Ovara, J. . Per tres pesetes, 1881, p. 9)
fanc a pastar fanc (Roig y Civera: El
p. 22)
fanc el que manco, te de fanc...
1887, p. 46)
fanc y apleg ple de fanc (Semanari
Garrot de sego, 9 setembre 1888,
Alacant, p.3)
fanc, a pastar lo mateix que enviar a u
a fer la ma: enviarlo a u a pastar fanc
p.114)
fanc chafant fanc si plou (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 81)
fanc brut de fanc y fet una llstima
atre, 1921, p.12)
fanc ... en los fancs (Baidal Llos, F.:
fanc torcantse el fanc (Peris: Terres
fanc se fa fanc hasta les orelles (El
fanc, a pastar trencar la conversaci
en mal gnit, o despedir a alg en mals
modos: perque mos tirarn a les
gallines o mos enviarn a pastar fanc
fanc, clavat en el estar ficar en un
enredro: ya estic clavat en el fanc y
tinc... (Canyisaes, Monver, 1910,
p.203)
fanc y palls, de sinse carcter,

cobarts: tots sou de fanc y palls;
pareix mentira que tingau sanc en les
venes (Montesinos, V.: Un Belmonte
de sotana, 1913, p.15)
fanc y palls, fet de -obra mal feta,
fluixa, sinse garantes: de fanc y
palls (Virosque, A.: Un cambi
fanc autoritats fetes de fanc y palls
p. 15)
fanc en taquetes de fanc (Sendin
p. 8)
...a pastar fanc!
fanc, a pastar
Cristo! (Peris: Cacaus y tramusos,
1927, p.23)
Fanc, la Mata de la veu mata, com a
les neolletines hispniques, es dorige
desconegut; en lAlbufera designa a
isletes de fanc, canyars y abrets: hasta
en la Mata de Fanc haben clavat
estaques (Peris Celda: Cacaus y
fanc eixir del fanc (Alberola Serra,
fanc Home, vacha a pastar fanc
p. 13)
fanc, a pastar dona, vaja a pastar
fanc! (de la Torre, J.: Nit de festa,
1929, p.21)
fanc y cuant la plucha... el fanc
Alacant, 1930)
fanc sabates, en fanc y pols (Sendin
fanc en el fanc ms podrit (Tallada,
fanc, a pastar Aneu a pastar fanc!
1259
fanc a pastar fanc en dos gayatos

(Peris, Joseph: La bolcheviqu del
Carme, 1932, p. 20)
fanc perque soc un ninot de fanc!
p. 61)
fancella (vrer fansella) -adems
datres acepcions, ferse a la fansella
era pndrer partit per teores de
cuansevol tipo, nugarse a grups poltics,
culturals, relligiosos, etc. Veu rara,
trobem lhpax castella fanzella com
a dolencia de las mulas (Libro de
Albaytera,a.1507); res que vrer en el
semantisme valenci; 1 doc.: yo nom
vull fer ara a eixa fancella, ni portaro
per eix cam (Batiste Ballester:
fandango dorige ducts, del port.
fado?: 1 doc.: que yo no puc explicar
/ cm estaba aquell fandango (Segona
fandango ballar el fandango de la
nana, qu naneta (Col. de Tito y Sento,
1789)
fandango polismic: disgusts entre
vehins, desorde poltic, embolic fester,
etc.: si as
es moguera un fandango... (Civera:
Conv. entre Saro Perrengue y..., 1820)
fandango:
baile,
fandango
pejiguera... (Escrig: Dicc.1851)
fandango el fandango revolcat
20)
fandango pobreta Tomasa... mal
fandago ficat as en casa (Barreda:
Tomasa, 1870, p.19)
fandango tocant el fandango valensi
(Peris, J.: Terres malahdes, 1919, p. 29)
en
eixe
airet
fandanguero
fandanguero que... (Bellver, Blay: La

fandanguet la cachucha o fandango
(Bernat, J.: Un fandanguet en Paiporta,
1860, p. 23)
fanec del arbic faniqa. Antigament
eren casi homgrafes la veu valenciana
y larcaisme castell fanegada, dasta la
singularisaci per apcop: la fanec
ahon se fa la sal (Ginart: Reportori dels
Furs, 1608, p. 205)
fanec fanecades de terra (Inventari
Jaume Bertrn, Valencia, 1614)
fanec y te un hortet de regadiu de dos
fanecaes (El Tabalet, 1847, p.172)
fanec fanec (Escrig: Dicc. 1851)
fanec una fanec (Aforismes rurals
36)
que tindr tres fanecaes
fanec
c.1870, f.13)
fanec vols vndrem les fanecaes...
fanec ya saps que deu fanecaes / molt
temps questic treballant (Ponce, E.:
Sen Visent en Traiguera, 1871, p.3)
fanec vint fanecaes de terra (Gadea:
Ensisam, 1891, p.366)
fanec fanec: hanegada (Gadea:
Dicc. 1891)
fanec fanecaes (Snchiz Almela: Un
1892, p.16)
fanec cuatre fanecaes de terra ahon
tinc plant la safanoria (Fink Rees, E.:
fanec huit fanecaes de terra en terme
de Campanar (Miralles, A.: Entre un
peixcaor y..., 1918, p.17)
fanec adems de treballar eixes
1260
fanecaes que tenim... (Blasco Ibez:

El femater, 1935, p.4)
fanecaes dos fanecaes en lhorta de
Alboraya (El Tabalet, 1847, p. 172)
fanecaes un tros de set fanecaes en la
font (Roig y Civera, A.: Un chuche,
1873)
fanecaes
tindr
sinc
fanecaes
fanecaes set fanecaes (Batiste
Burguet, C.: Propietaris y colonos,
1876, p. 11)
fanecaes no te 4 fanecaes (Gadea:
fanecaes no tenen prou fanecaes
Castell, 1928, p. 14)
fanecaes un grapat de fanecaes de
terra (Beltrn, E.: Ratolins de casa rica,
1934, p. 30)
fanfarrejar 1 doc. fanfaregen (sic) de
soldats (Torres Naharro: Propalladia,
1517)
fanfarria Qu, vost? llengua,
fanfarria (Liern: El Meses en Patraix,
1872, p. 5)
fanfarries no soc yo deixos
fanfarries (Barreda: Un arreglo
un
fanfarr
engreit
fanfarr
(Academia Valenciana, Imp. Cabrera, 2
de febrer 1704, p. 77)
fanfarr un fanfarr de aquells
(Coloqui de Patricio Vintungles, 1795)
fanfarr el home fanfarr (Campos:
fanfarr qu es eixe fanfarr (Urios,
fanfarron en tanta fanfarron
6)
fanfarron fanfarron: fanfarronada

fanfarron li agrade dir una
fanfarron (Mills, M.: El Civil, 1916,
p. 23)
fanfarron all fon una fanfarron
fang fang: embarradura... golpe
dado con un puado de lodo (Escrig:
Dicc. 1871)
fang que li espolsen una fang a una
porta
(M.Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1906)
fang, fangaes li tiraren fangaes (El
fang mhan pegat una fang
1931, p. 8)
fang ... li peguen una fang
p. 27)
fang han tombat un farol en una
fang (Valls: La verbena. Alcoy, 1935,
p. 14)
fangaes, a a tirarte fangaes (En la
verbena. Canyisaes, Monver, 1908)
fangaes al detective lomplin a
fangaes (Comes, F.: Sabater y
fangaes macosat a pedr seca;
despus a fangaes y... (Salvador,
p.12)
fangaes, a fer fugir a u dun puesto
tiranli fanc: hui me corren a fangaes
fangaes, a quels crreguen a fangaes
p.11)
fangaes mhan acasat a fangaes
1931, p. 8)
1261
fangar fangar (Ferrer, S. Vicent:

Sermons, c. 1400)
fangar abanda de terreno ple de fanc,
traslaticiament es curer en un enredro o
situaci delic de resldrer; cast.
atolladero: en quin fangar (Bib. Nac.
fangar que mha tret dun gran fangar
1808)
fangar y may eixim del fangar (El
Mole, n13, 1841)
fanguch Quin fanguch! (Escalante:
fanguchero secat el fanguchero
en
les
mans
fanguechar
fanguechn(t) (Canyisaes, Monver,
1909, p. 129)
fanguero fense uns charcos y un
fanguero que se nesesiten ales pera
poder pasar per ah (El Amic del
Poble, Alacant, 23 abril 1899)
fansella, ferse a la -dtim ducts del
llet fiscella?: juntarse en atre pera
obtndrer algo, nugarse a un grup
poltic, relligis, cultural, etc. Veu rara,
trobem lhpax cast. fanzella com a
dolencia de las mulas (Libro de
Albaytera, a.1507); res que vrer en el
semantisme valenci; 1 doc.: yo nom
vull fer ara a eixa fancella, ni portaro
per eix cam (Batiste Ballester:
Ramellet del bateig, 1667).
fansella - se feren tamb a la fansella /
de la gent pestilencial (Coloqui nou de
fansella fancella (DECLLC, en text
valenci de 1813)
fansella ... com va fentse a la fansella
del... (Escalante: Una sogra de
castanyola, 1875)
fansella ferse a la fancella dalg: ... a

la banda de alguna personalidad,
secta... (Escrig, 1887)
fansella emparentat en el cast. entella ,
supost derivat del llet fiscella,
Corominas li dona voltes respecte a un
mosarap *felentera y en suposicions
com a que tampoco explicara bien las
formas valenciana y portuguesa, apaarte
de que sera una hiptesis demasiado
audaz. Cab contentarse admitiendo que
un val. faxella pas por disimilacin a
facella (DCECH, 2, p.596). Deixant
ductes, tamb era el recipient, mole o
formachera chicoteta pera formachets.
No estava molt arrailat en valenci.,
com demostra que Escrig no
larreplegara en la 1 ed. del dicc. en
1851: Fancella: cestitas de mimbre del
tamao de un peso duro, llenas de
requesn... (Escrig: Dicc. 1887)
fansella tots shau fet a una fansella
c. 1890)
fansella, fransilla fentse a la fransilla
p.105)
fansella tu thas fet ya la fansella de
tont pare y sempre el defens contra mi
1911, p.34)
fansella en la fansella plena /... la fam
no te dona pena (Palau y Songel:
fansellota fentse a la fansellota
Nebot, 1813)
fantasa del llet phantasa: yo tinc
la fantasa / en contamplar (March,
Ausias: Poeses, c.1445)
fantasmadel llet phantasma: ... o
cors fantasme (DCVB, en text de St.
1262
Pere Pasqual, c. 1290)

fantasma fantasma (March, Jacme:
Dicc. 1371)
fantasma fantasma (Esteve: Liber,
1472)
fantasma com si haguera vist
fantasmes (BUV. Morl, Ms. 666, c.
1649)
fantasma Soc tan flac de memoria
Quin fantasma! (Lladr: La boba y el
embobat, 1872)
fantasma, pantasma y si satreva a
feli cara, sescabulla el pantasma
(Martnez Ruis, Amancio: Canyisaes,
Monver, 1908, p.77)
fantasm lo mateix que fantoche: es
aquell fantasm (Arnal: Lagelo del
fantoche personage estrafalari, ridcul:
estava en la Esplan, / y els
fantoches... (Semanari Garrot de sego,
fantoches fantoches... huit des... (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 1)
faquina faquina: tarquim; valenci
(DCVB)
faquina eixos garrons que sempre
dueu plens de faquina (Gadea:
Ensisam, 1891, p.507)
faramalla, fara malla ,dtim
desconegut, apareix en valenci per
1650, Polismic, por aludir a un conjunt
de trastos, coses sinse valor, guilopos
enredraors, charraes sinse trellat, etc.; 1
doc.:
no... gastar lo temps en
faramalla, sino solament tocar lo punt
metaphisic de la festa (Ort, M. A.: 2
Cent. Can. St. Vicent, 1656, p.122)
faramalla la Trona no es (l)loch de
faramalla (Ballester: Ramellet, 1667,
p. 21)
faramalla que tota la faramalla, / dins
del cos encaix (Roman nou... cert

compr, any 1752)
faramalla lliures de la faramalla
(Tant volgu estirar la manta, Ferrer de
Orga, 1820)
faramalla dall a un rato entr tota la
faramalla (El Mole, 1837, p. 89)
quina
faramalla!
faramalla
prou, 6 de giner de 1868)
faramalla es ahon ms pica la
faramalla estos dis (El Bou Solt,
1877, p. 264)
faramalla tota eixa faramalla (El Tio
Cuc, 2 ep., n 56, Alacant, 1924, p.4)
faramalla pobles de la faramalla
p. 131)
farandola del occit farandoul >
farandole; ball francs o dansa popular
de moltes parelles en tirereta; tamb es
volant almidonat dun vestit: ms tou
que una farandola (BNM, Coloqui dels
carafals, sigle XVIII)
farandola Qu tu qu vols,
farandola? (Vidal y Roig, F.: La ovella
farndula farndula: ...compaa que
antiguamente formaban los cmicos...
siete hombres o ms, y tres mujeres...
andaban por los pueblos (Escrig: Dicc.
1887)
farndula a la matin tots serem
iguals y representarem en la farndula
aristocrtica, molt dignament, els
nostres papers (Puig Espert, F.:
farndula ya comensa la farndula
p. 2)
faranduler faranduler:... trapacero...
1263
habla mucho y sin sustancia (Escrig:

Dicc.1851)
faraute del franc *heriald > haraute;
cast. intrprete. Sust. valenci, segons
Corominas: no havem menester
faraute, / que los vocables no son / com
los del apotecari (Coloqui entre
Sisternes, Arguix y Morl a les festes
de St. Bonaventura, a. 1635)
faraute del francs... partiendo de la
idea
de
mensajero
se
pas
a...entrometido y bullicioso... en esta
nueva acepcin el vocablo tuvo fortuna,
pues pas del castellano al valenciano y
al francs faraud (DCECH, 3, p.343)
faraute els diga cuansevol faraute una
paparrucha (Gadea: Ensisam, 1891,
p.511)
faraute tots els atres farautes (Caps y
pp.16, 80)
farautes y novigers / els
faraute
diuen als de Manises (Gadea: Tipos,
1908, p.156)
farda, pagar la del arbic farda, fardo
o paquet de mercances: sal, vi pa,
com vianda, / que a la menuda el
pobret / paga en les tendes la farda
que passen los casats, c.1733)
farda farda: valenci, de la mateixa
etimologa quel castell ardilla
(DECLLC)
farda, sarda sardeta: ardilla (Sanelo:
Dicc. 1800)
farda, sarda sarda: arda o ardilla
farda, pagar la farda: especie de
contribucin
que
pagaban
los
extranjeros... Pagar la farda: no
conseguir una cosa sino a costa de algn
sacrificio (Escrig: Dicc.1887)
farda, pagar pagar farda tndrer que

fer cuansevol sacrifici pera obtndrer
alguna cosa; vocable valenci (DCVB)
farda que a la menuda / paga el
pobret en les tendes la farda (Gadea:
Ensisam, 1891, p. 289)
farda ni ampres a qui deixa / perque
farda pagaras (Mart Gadea: Tipos,
1908)
farda, pagar la en este cas saludix al
preu car de les coses per ser festes: en
festes se ha de pagar la farda (Peris
farda son bobos pagant la farda
p. 9)
fardacho -mosarabisme valenci; cat.
llangardaix;
Els
colaboracionistes
insistixen en escriurer fardatxo, com
els mana Catalunya: fardacho (BUV,
Ms. Animals de caar, c. 1500)
fardacho cruce del rabe hardn
lagarto-, y el preislmico valenciano de
origen bizantino sarvacho (...) nuestros
valencianos de la poca visigoda oan
pues, ciertamente, savrkio(o) a sus
dominadores bizantinos (DCECH, 2,
p.859)
fardacho com a tall dels de fardacho
(BRAH, Ms. Porcar: Dietari, 12 maig
1613, f. 179)
fardacho -metfora del paregut del
dibuix y colorit de les calses als reptils:
Quins sabatons, quins tics tacs, /...
quins fardachos / de calses (Baoro el
fardacho fardacho (Pla y Costa, J.:
Ms. Dicc.val. c. 1850)
fardacho gat o mustela (...)
fardacho... (El Mole, 12 de febrer
1856, p.10)
fardacho ests com est el fardacho
1264
(Les marors de una fadrina, Valencia,

1860, p. 21)
fardacho un fardacho de pell
tostorrida (Lorente, Lluis: Ramona o
una perla. Elig, 1887, p. 12)
fardacho pero lo ques a fardacho no
crec... (Llibret falla dels cuatre
cantons, Valencia, 1887, p.6)
fardacho en una pell de fardacho, /
rasposa com un diable (Gadea: El
Ferrer de Tibi, 1891)
fardacho, afardachat eixe color tan
afardachat (...) hui, els fardachos...
1913, pp. 217, 221)
fardacho hui, bocanaes de forn... es
fardachos han suat (Canyisaes,
Monver, 1913, p. 221)
fardacho y en un gustot de fardachos
(Peris Celda: Sal de la figuera. 1917, p.
7)
fardacho si foren rabosetes, /... algn
fardacho (Serrano, M.: El llop de la
Murta, 1928, p.17)
fardachos com els fardachos, cara al
sol (El Tio Cuc, n 146, Alacant, 1917)
fardell apareix asoles en fonts
valencianes desde la segn mitat del
XV (DECLLC, 3, p. 886)
fardell -1 doc.: la tasa / dins son
fardell (Roig: Espill, 1460)
fardell fardells (Esteve: Liber, 1460)
fardell a manera de fardells (BSM,
Ort Mayor: Dzimes en valenci,
c.1750)
fardet cat. petit fardell: hava fet
aquell fardet que duya en la coixinera
(Rahonament... a les Carnistoltes,
c.1735)
fardell fardell: envoltorio, lo hecho de
paos, lienzos... (Escrig: Dicc. 1887)
fardero y un mocaor fardero

1919, p.3)
fardet lorige de fardo, fardet es
ducts, galicisme, arabisme?: estas
palabras en nuestro idioma valenciano:
Haveu vist... ya vola pendre lo fardet al
coll y anarsen (Exequias de Vitoria
Gavalda de Villafams, 1697, p.22)
fardet en lo fardet baix del bras
Chuanet el..., ed.1852)
fardet fem pues el fardet (BNM, Ms.
fardet el miserable fardet de roba
fardo dtim ducts: cordes de cnem
un fardo (Romans... pera riures en
any 1756)
fardo fardo:... lo grande de ropa u otra
cosa... la porcin atada de... (Escrig:
Dicc. 1851)
fardo uns fardos de cnem...
1859, p.14)
fardo Mes ques as?un fardo as?
19)
fardo damunt dels fardos destopa
fardo pareix que tinc davant un fardo
de... (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921, p.5)
fardo atre fardo dabaecho (Barchino,
fardo y fardos de paper (Mateu,
Josep M: Mal instint, 1926, p.5)
fardo en latre ngul, un fardo de
monots (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.5)
fardo yo vullc amagar estos fardos de
1265
billets (Meli: Al pas del Nasareno,

1928, p.16)
fardo qun fardo de dins (Aznar
fardo du un fardo (Gayano Lluch: El
farfalans de ducts orige, francs
falbala?; 1 doc.: ya li demana casa, /
ya diu que vol farfalans (Ros, Carlos:
Carnistoltes, 1733)
farfalans vol farfalans (Ros, Carlos:
farfalans farfalans, randes y blondes
(Bib. Nic. Primitiu. Coloqui de la
loteria, s. XVIII)
farfalans ...en farfalans (BNM,
1862, f.13)
farfalans farfal: adorno compuesto de
una tira de tafetn o de otra tela, que
rodea las basquias... vestidos y
enaguas de las mujeres (Escrig: Dicc.
1887)
farfalans dura yo farfalans / y els
fadrins a... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.101)
farfalans un farfal Qu lha de
cosir? (Alberola, E.: Lamo y senyor,
1927, p. 4)
farfall onomatopeya del parlar
farfalls: fent el farfall (Esteve,
p.7)
farfall farfall: farfalls, vocable
valenci (DCVB)
farfalla yo et desfar la farfalla
1878, p. 25)
farfallejar farfallejar, farfalls...
farfalls farfalls (Galiana, Ll.:
Rond. 1768)
farfalls y parlar farfalls (Gadea:
Ensisam, 1891, p.258)
farfalls el secretari, que era farfalls
(El Cullerot, Alacant, 1898)
farfalls que parlava farfalls (El Tio
Cuc, n 137, Alacant, 1917, p.3)
farfalls un poc farfalls (Buil, E.:
Oronetes destiu, 1934, p.5)
farfallosa les farfalloses (BSM,
Ms.7116, El fadr, c.1820)
farfallosa Huiseta es farfallosa
1927, p. 10)
farfanta -1 doc.: farfanta... moma
17)
farfolles si eres home de farfolles
(Galiana. Rond. de rondalles, 1768, p.
57)
farga, tndrer mala tndrer reguiny o
mal carcter; per analoga en lagre
solache del vi; castell poso, heces:
que dit granota de notari, tenint tan
mala farga y tall (BRAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 1626, f.481)
farga pense en esta figura... mala
farga (BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
farga farga: heces del vino (Escrig:
Dicc. 1887)
fargadot alt com un pi mal fargadot
23)
fargal fargal: poso del vino
(Escrig, 1887)
fargall:
desaliado
y
fargall
descuidado en el aseo (Escrig: Dicc.
1887)
fargat un cadafal tan mal fargat, tot
grunsanse (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
farinera fbrica de farina: I arroba,
1266
farina de farineria (Libro de cuenta y

razn, Benasal, 1738)
farinetes farinetes... cuscuo (Pou:
farinetes de poder menchar farinetes
Melisenda, c. 1660)
farinetes cast. gachas: algn plat de
farinetes (BNM, Un llaurador li
declara son amor a una Dama, c.1750)
farinetes en arrop farinetes en arrop
farinetes farinetes Qu no vos fa
grasia, chiques? (Colom: El benefisi,
1881, p. 19)
farnera 1 doc. les farneres ... fer una
caxa o farnera (DCVB, texts
valencians de 1412, 1456)
farinola, farinosa farinola: masa... de
harina bien apretada, sazonada con sal y
cocida en el horno. Lo mismo que
farinosa. Juego que se hace con seis
dados... (Escrig: Dicc.1887)
farinoles Materia molt blana, casi
llquida; fanc prou blanot, en Alcoy; Joc
de daus asoles numerats per una cara ,
valenci (DCVB)
farnera, tndrer ma en la tindrer
influencia: tindre la ma en la farnera
7)
farnera ficar ma en la farnera (2 part
farnera en eixe cas no te ms que ficar
la ma en la farnera y... (El To Gabia,
farnit armari y rebost farnit (Les
faro cultisme valenci, del helenisme
llet pharos, pharus; desde lorige de la
llengua trobem la variabla faro,
farons en Crn. Jaume I: ni feren

faena e posaren moltes lums (sic), per
los terrats, de farons (Dietari de Jeroni
Soria, 1527, f. 53)
farol farols, barrils, per finestres y
terrats (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
farol vent que Juan de la Creu es ya
farol (BSM, Ms.6366, Ort Mayor, J.
Vicent: Poeses sacres, 1723, f.122)
farol tants farols / que em deixaren
abobat (Recitado en duo... de Sant Pere
1743)
farol en farols lo fosc fan clar (Baoro
farol de boles y de farols / no es
conten a millanars (El pardal Sis, que
farol estar allumbr per un farol
(Garca Martnez: Silvestre el de
farol en boles, farols, antorches (Rel.
de un llaurador... reliquia de St. Pere
Pasqual, 1743)
farol que trencaren els farols, tiraren el
gui en lo fanc (El Mole, 1841, p. 374)
farol de una pedr fiu a trosos dos
farols (Bib. Nac. Ms. 14185, Chaques
lolier, c. 1850, f. 16)
farol ham fet arcs de matapusa,
farols... (G. Capilla, J.: Un casique a
farol haven farols de petrolio
1906, p. 25)
farol chiquets, apagueu els farolets
p. 49)
farol, ser un manifeser, pardalot o
desfaenat ques fica a dotorejar, fer
bulto o estorbar: ficarse en camises
1267
donce vares... li solen encaixar al ques

farol y la vol tirar de dotor, per ficarse
ahon nol demanen (Gadea: Tipos,
1908, p.388)
farol gasten com ha perduts de tan
farols que son (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 149)
farol deixe el farol damunt la taula
(Civera: Els baches, 1912, p. 32)
farol qu ganes tenen de fer el farol y
de fer el ridcul (El Tio Cuc, n 122,
Alacant, 1917, p.3)
farol ya ensenen els farols (Salvador,
p.8)
farol y el ltim tranva... no portava ni
farols y va vindre a fosques (El Tio
Cuc, 2 p. n11, Alacant, 1923)
farol farols en terra... sinse abandonar
els chusos (Catal G.: La carchofa,
farol se inmiscuiren farols... que sols
servixen de destorp (Vidal, Vicent: El
farol y porta el farol enss (Llibret
Foguera Carrer San Vicent, Alacant,
1930)
farol tu saps els farols que... (Valls:
La verbena del barrio, Alcoy, 1935, p.
4)
farol parlant de la festa: la farol de
la iglesia y el campanari, mises,
sermons (Canyisaes, Monver, 1911,
p. 207)
farola si pareix una farola (Folch, R.:
farola la claritat que li donen les
faroles, que fa ben poc han posat
1965)
farolejar ni certs senyors forasters
farolejaren en... (Sanmartn: Jagants y

nanos, 1895, p.8)
farolejar, farolechar lo mateix quel
val.
llanternechar; cat. faronejar;
ficarse en asunts datres sinse motiu,
presumir, anar u ahon no li criden: per
farolechar, / en tot se te que ficar
(Escalante: Un alcalde de barrio, 1897)
farolejar:
farolear
o
farolejar
fachendear (Escrig: Dicc. 1851)
farolechar encndrer farols, faena dels
farolers y serenos a boqueta nit: aix
de farolechar / en la corda per la nit
1902, p.35)
faroler faroler: hombre muy engreido
que trata de aparentar lo que no es
(Escrig: 1851)
faroler y pose ms dret que un fus, /
deste barrio al faroler (Semanari
p.2)
farolet farol, farolet (Escrig: Dicc.
1851)
farolet nom botnic valenci: farolet:
hierba, especie de enredadera cuyo fruto
tiene forma de un farol redondo y
dentro del cual est la semilla (Escrig:
Dicc.1887)
farolet farolet ... planta de jard,
valenci (DCVB)
farolet el busque en un farolet (El
farolet y el farolet en la ma (Peris
farolet en un farolet (Alberola, E.:
farolet en farolets ensesos (Colomer,
p. 5)
farolet farolets a la veneciana
1268
hui, 1932)
farolot y al vorer un farolot dalt duna
porta (El Pare Mulet, 1877, p. 8)
farols de mel dAlcher per 1950, no
recorde en quna nit del estiu, els
chiquets tenem la costum de dur un
mel dAlcher buit, en la corfa forad
imitant ulls, boca y nas. Ficavem un
ciri enss dins y cantant el portavem per
replases y carrers: els farols de mel
dAlcher (Soto Lluch: El boticari de
Villarreal, 1927)
farsa -del llet farsa: comenaren les
farces e los entremesos (Martorell:
Tirant, c.1460)
farsa farsa a manera de tragedia
(DECLLC, en text valenci de 1537)
farsa pera fer fares... com a home, en
la fara de Lope (Mil, L.: El
Cortesano, 1561)
farsa ni vejau los bous, ni farces
(Pineda: Consells y bons avisos, Imp.
Timoneda, c. 1570)
farsa la casa de les farses de la present
ciutat de Valencia (Ginart: Reportori,
1608, p. 120)
farsa destes farses ya nhi prou
29)
farsant, farsn moriren estos farsans
(BRAE, ms. La destrucci de Milicies,
c.1790)
farsant farsant: farsante (Escrig:
Dicc. 1851)
farsante apareix farante en text
castell del valenci Trrega, en 1600
(DECLLC)
farsatrs -dona que actua en farses
teatrals: la tua Beatriz o farsatriz, pera
ballar vestida com a home en la fara de
Lope de Rueda (Mil, Lluis de: El
Cortesano, 1561)
farser Ioan farcer (sic), puix fares

(sic) feu de la muller (Mil: El
Cortesano, 1561)
farsero un farsero marit de una dona
que li den (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 4 juny 1620)
farsiste farsiste: farsante (Escrig:
Dicc. 1851)
fart del llet fartum; 1 doc. fart de
parlar (Pasqual, St. Pere: Obres, sigle
XIII)
fart fart (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
fart 1 doc. adj. fart, (DECLLC, en
Jordi de St. Jordi, c. 1420)
fart farts (Ms. Evangelis valencians
dOxford, 1730)
fart fart: comilona (Escrig:
Dicc.1851)
fart fart (Liern, Rafael Mara:
Amor entre flors y freses, 1861, p. 20)
fart Yo pense ques enfitorro Qu
has fet alguna fart? (Rubert Moll,
1897, p.9)
fart ne te una bona fart (Breva,
Vicent: Tots estem per la perra, 1919, p.
12)
fart fart: hartazgo (Gadea: Voc.
1909)
fart de una fart (El Tio Cuc, n 80,
Alacant, 1916)
fart dos cabuts y una fart (Serrano,
fart shan pegat una fart de bunyols
p.25) Limprs du buols.
fart menuda fart ha pegat
1945, p.2)
fartaes sols agarrar unes fartaes
1269

fartaes ...de fartaes dalbercocs
Nano, 1921, p.3)
fartantn ms que derivat del rap
farhn o del llet forfar (< foris facere),
sera galicisme pardic per mescla del
val. fart y fr. fanfaron: eixe fartantn
Masena (Segn conversaci que
Tolondro, c.1809)
fartar derivat de fart (del llet fartum),
es verp clsic, present en Ausias March,
Isabel de Villena, etc.; 1 doc. fartar
(DECLLC, en Sant Vicent Ferrer, 1408)
fartar adems de menjar masa, tamb
aludix a emprenyar y ficar de reguiny
per donarmos la llanda alg: dix: bem
fartau, / per quem matau? (Roig:
Espill, a.1460)
fartar fartar: hartar (Escrig: Dicc.
1909)
fartera y digu que per son conte
anava tota la fartera (Chiste del
bodegoner, 1854)
fartera asegurar tots els dies la
fartera (Bellido, F.: Un francs de
Rusafa, 1876, p. 20)
fartera fart: no ms pensa en la
fartera (Roig y Civera: El barber de
fartera aquell da de la fartera (El
Blua, Castell, n 3, 1892, p.2)
fartera y Mariana ques despernegue
pa que el sinyor no li falte la fartera
p.14)
fartera y despus de la fartera / ya em
diran si els sent be (Peris Celda, J.:
fartera al foc se deix la fartera

fartera ni gasten res en fartera (La
farter menjar molta cantitat duna
veg.
farteres farteres... y beguda (Bernat,
Chusep: Un ensayo fet en regla, 1845)
farterota menjar dasta aumplirse: la
festa... se reduix a fer una farterota
p.21)
fart cat. fartaner; castell comiln:
fart, fartona (Escrig: Dicc.1851)
fart es un fart complet (Mentres
pasa la diana, Alcoy 1855, p. 11)
fart te precies de fart (Matraca de
un mosot y un estudiant, c. 1795)
fart fart... que no sopem (Gadea:
Faena-Fuig y Huiseta, 1891)
fart y servixen de carn de can y de
escaleta pera que puchen els fartons
1892, p.1)
fart es molt fart. Che, eixa
ensaim... (Barchino: La pasta de la
fart dels fartons vindrn (a la boda)
vosts asoles (Fink Rees, E.: La
fart dAlboraya bollet pera pndrer
en horchata. Lorige desta traslaci
semntica naix
del
valenci
dAlboraya.
fart fart, en valenci (DECLLC)
fartona fartona! (a Tomasa) (BNM,
Ms. Escalante: Un grapaet, 6 de giner
1868)
fartona en la peixcatera... me trataren
de fartona (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 8)
farton atra farton (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 83)
1270
farton despus de la farton... (El

fartonaes parlant de les figues que
sha engolit: de fartonaes (Canyisaes,
Monver, 1909, p.144)
fartones tamb es diu de les dones que
volen comprar molt barato, aprofitanse
de verduleres, carnicers, etc.: Fartones,
fartones... Tirarme la par en terra y
tombarme el carro de les cols... (Peris
Celda: Voleu llum?, 1917), p.15)
fartona cat. fartanera: fartona sinse
vergonya (Gmez: Cremaes sinse foc,
1917, p.27)
fartona la molt fartona...! (Peris
Celda: La ta Pepa Tona,1918, p.7)
fartona fartona, ms que fartona!
18)
fartonota Y me dius fartonota?
car?, 1926, p. 18)
fartons fartons! (Comes, F.: Sabater
y detective, 1917, p. 35)
farrago centeno, farrago (Palmireno:
Voc. 1569)
farrago del llet far, farris,
mosarabisme?; cereals; forment, sib
sinse corfa y arremull, a mig mldrer,
etc. Segons Escrig, farrago tamb
aludix a coses mal digerides, com
mostra leixemple: lo porch / comena
a cagar / dos arrobes de farrago
porch, any 1752)
farraguiste Farraguiste: persona que
tiene la cabeza llena de ideas confusas y
mal ordenadas (Escrig: Dicc.1887)
farro smola... farro... fideus (Pou:
farro la quatreta, agrs y farro
1650)
farruca vocable modern, del sigle
XIX, es dtim ducts, del rap
farrg; pollastre jove?. Farruco es
hipocorstic gallec de Francisco, y
tamb est lrap faruq, valent. La
farruca, com a ball, tampoc te orige
clar: Eu que vost, en lo primet que
est, ballant la farruca no estar mal
(Morell: La solitaria del barrio, 1918,
p.3)
farruco valent, atrevit: Se posa
farruco (Salvador, Carles: Un negosi
Fas dAlacant, Santa del llet face,
cara: serm y orquesta al ple / en la
iglesia del poblet / ahon la Santa Fas
est (Pastor Pastor, Vicent: Una misa
de les sigarreres en agraiment a la Santa
Fas, Alacant, c. 1900)
fas abanda de faig, el present d ind.
tamb dona fas, homgraf de la 2
persona:
mentres yo fas bugaes y
llave pisos (Lanzuela: La Templ,
1933, p.16)
fsau Tot cuant vullga. Fsau, quel
sinyor es ric (Lladr: El titot de Nadal,
1876, p. 32)
fascin, fassin catal y castell
fascinada; del llet fascinare: aixina
me tens fassin en les teues paraules
(Soto Lluch, M.: Als bous de Castell!,
1920, p.3)
fascio negres pardals del fascio
(Ofensiva: Bol. de la 18 Brigada Mixta,
n 42, 27 marzo 1938)
fascisme, fascio del itali fascismo,
fascio,
derivat del llet fascis. El
fascisme apareix primer en Italia per
1919 com a fascismo, escampanse el
sust. per Europa en llaugers cmbits
morfolgics: ing. fascism, fr. fascisme,
1271
val. fascisme, port. fascismo, etc.: Y

hui, que el fascisme u vol... (Alacant!,
Mixta, 27 marzo de 1938)
fascisme Ya hem derrotat al
fascisme (Ofensiva. Boletn 18
Brigada Mixta, 27 / 3 / 1938)
fasciste atacant als facciosos fascistes
de 1936)
fasciste partidari del fascisme; vocable
germ del fr. fasciste, port. fascista, ing.
fascist, etc.: a tots els antifascistes /
dins del gran Front Popular (Alacant!,
Mixta, 27 marzo de 1938)
fasciste fasciste (DRACV, 1997)
fasedura,
fascidura,
fasegura
fascidura: pilot, relleno del cocido o
puchero (Escrig: Dicc. 1851)
fasedures em menchara un borrego /
y venticuatre fasedures (Gadea:
fasegures com les pilotes de Nadal,
pero ms chicotetes: un rot de fasegura
alimenta, (Canyisaes, Monver, 1911,
p. 166)
fasida de vrela tan fasida...
1870)
fasida, fascida fascit, fascida: lleno,
henchido... enclenque (Escrig: Dicc.
1887)
fasida vostra galera... fassida dones de
la vila (DECLLC, en doc. valenci de
1419)
fasida taula bastida, / e ben fassida, /
no Quaresmal (Roig: Spill, 1460)
fasio -en valenci tenim fasiste, fasciste
y facsiste (may el cat. feixista) Els
republicans valencians de 1938, els que
de veritat combaten als fasistes, tamb
den fasio, equivalent a fasisme,

fascisme y facsisme: mentres atres
combatixen contra el fasio... (Semanari
El Obrero dElig, 27 febrer 1938)
fasir el verp val. fasir no agr als
colaboracionistes, alterant asobint sa
grafa en la documentaci; aixina, en el
Romans de la pres de Morla, diu
loriginal: y ses panches van facint
(BUV, ms. 666, Morl, c.1645), pero en
la edici dAntoni Ferrando heu falsej
y catalanis per: i ses panxes van
farcint (Ferrando: Morl. 1995, p.77)
fasir fasir, valenci (DCVB)
fasit, facit arrs o peix en casola; / y si
li apreta la fam, / fa traure una cabesola
/ facida de pinyonets (Rahonament
nou, entretengut, pera passar lo temps,
any de 1732)
fasit -fart de treball o datre asunt: fasit
de esclafar tarrosos (Coloqui nou del
poticari, s.XVIII)
fasit, facida y facida de vergonyes...
Crisstoma, c.1770)
fasit Y a eixe pisav fasit! (Campos:
fasit fasit: fasido o lleno, henchido
(Escrig: Dicc.1851) Tamb, com
sarreplega en lApndix del DHIVAM,
estar fart dun treball, datra persona,
etc.
fastic fastich: hasto, inapetencia...
(Ros: Dicc. 1764)
fastic fastic o fastidi (Pla y Costa, J.:
Ms. Dicc.val. c.1850)
fastic fastich: fastidio (Escrig:
Dicc.1887)
fastidi del llet fastidum: fastidi:
fastidio (Escrig: Dicc. 1851)
fastidi sempre el mateix llibre, quin
fastidi (Montesinos, V.: Un Belmonte
1272
de sotana, 1913, p.7)

fastidiar fastidi, fastidiar, fastidiat...
fastidiareu Ya me fastidiareu a m!
10)
fastidiat ya mha fastidiat eixe home
borles, 1874)
fastidiat aburrit y fastidiat (Baidal
9)
fastidien desta manera em fastidien
p.25)
fastidis fastidis perquel criden
1917, p.)
fastidis que cuant est fastidis...
(C. Jaunzars: Una vara de Real Orde,
1921, p.20)
fastig gran fastig me pren (Ballester:
Ramellet del bateg, 1667)
fastiri valencianisme, del llet
fastidium > fastidi > fastiri: el vullc, el
vullc y el voldr, / y eixhome em dona
fastiri (Palanca, F.: El secret del
agelo, 1870, p.7)
fastiri y pa ms fastiri, hui... (Mez,
fastus -del llet fastusum: en regals
fastuosos (Llobat Ferrer: Ho ha fet el
fill del alcalde?,a. 1931, p.10)
fat del llet fatuus, persona sinse
trellat, trompellot: Chimet, / el so pillo
mal fat (Capilla: Cada ovella en sa
fatal els fins de elles tan fatals
1784, p. 1)
fataliste cast. y cat. fatalista:
fataliste (Escrig: Dicc.1851)
fatechar de fato: anar aulorant laire

raere dalgo: el llop que a la Murta ve /
la carn fresca fatechant, / te que tindre
moltes sarpes (...) Ser un llop que ha
fatechat el ganao...! (Serrano, M.: El
llop de la Murta, 1928, pp. 20, 30)
fatig cat. y cast. fatigada: y Pepica,
acalor, fatig per el trevall continuat...
(Gmez Mart, Pere: Per all ve, 1919)
fatig Ning dels dos! (fatig)
fatig en actitut fatig (Alcaraz, J.:
fato del llet olfactus en afresis; aulor
y facultat daulorar; 1 doc. fato, en
dos escrits valencians de 1414 y 1439
(DECLLC)
fato este burro te ms fato que un gos
perdiguer (El Mole, 1841, p. 245)
fato prengu olor, fato (Chiste del
llenyater, dos chitanes y un bou, c.
1850)
fato ques tant el fato que te (BNM,
1865)
fato fato: olfato (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
fato laulor. Tu tens mal fato
(Fambuena, J.: Un francs en Almcera,
1877)
fato y com as dels segos tenen el fato
tan fi... li peg al nas un tufet (Gadea:
Ensisam, 1891, p.234)
fato pega el fato de(l)s alls crus y de
seba (Canyisaes, Monver, 1912, p.
196)
fato estic costipat. No tinc fato
Castell, 1917, p. 28)
fato aulor, olfat: en el fato me hu
coneix"(Llobat Ferrer, R.: En lo suor de
ton front, 1926, p. 4)
1273
fatuo del llet fatuus: y tot aix de la

fulla, / yo em rich com un fatuo (3
part dels coloquis de la fulla, c.1740)
fatuo veus ahi un fatuo (Mas, L.:
fatuo qui no sesmera, es fatuo
Laborda, 1802)
fatuos focs fatuos (Gayano Lluch, R.:
Lo que va dahir a hui, 1932)
faunesca tota eixa canalla faunesca
fauno cultisme valenci, del llet
faunus: fauno (Escrig: Dicc. 1887)
fauno hia un fauno tocant una sirena
1928, p.20)
faunos ha somiat faunos, dragons
v. 538)
Favara de Bou 5 Favara de Bou. 6
Finestrat. 7 Forna, 8 Godella, 9 Otanell
Valencia ..., otorgaci de les 13 Piles
dels Senyors Comissaris Gaspar Grau,
F. Fenollet, Ger. Frigola, en Valencia a
9 de juliol de 1697)
favor a favor de Tirant (Martorell, J.:
Tirant, c. 1460)
favor, fsam el fesme o fsam vost lo
favor de...: expresin de cortesi con
que se pide algo (Escrig: Dicc.1887)
favor, fasa el Don Ful: fasa el favor
dabaixar (Gadea: Ensisam, 1891,
p.236)
favor enfermera, fasa el favor de...
favor, far el catal, si us plau: En
perms, senyoreta Far el favor de
dirme si...? (Salls Rocabert: Els
favor, fasa el sentes, fasa el favor
(Casinos, A.: Dixam la dona, 1931,

p.39)
favor, far el far el favor de dirliu
1934, p.24)
favoreixcut favoreixcut (Escrig:
Dicc. 1851)
favorixer favorixer: favorecer
favorida favorida em trobe (Orti, M.
favorida dell tan favorida (Lloant al
1802)
favorirme vore si poda favorirme en
algo (Virosque, A.: La salvasi de la
casa, 1921, p.19)
favorisen favorisen tant! (Sendn
Galiana, A.: Ella, latra, y..., 1934, p.6)
favoritisme ya ha caigut la poltica del
favoritisme (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.1)
favorix favorix (Morla, Jacinto: en
Sucesos de Valencia y su Reyno,
1651)
favorix ampara... favorix (BUV.
Morl, Ms. 666, c. 1649)
favorixca tamb lo senyor polaco, /
que fa rogle en lo Mercat, / es presis me
favorixca (Romans y coloqui nou en
favorixen catal afavoreixen: els
pantalons que tant me favorixen
temps, a.1927, p.11)
favorixes si al roin favorixes (Ros,
favorixquen dels que nos favorixquen
en tals solucions (El Tabalet, 1847, p.
171)
Fayos, Clot de llogaret prop de
1274
Monver:Masiano, el del Clot de

Fayos, diu que... (Martnez Ruiz,
p.145)
fea del verp fer; cast. haca, cat. feia:
no obstant el gran calor que fea (BV.
fea per mi es fea la Festa (Coloqui
entre els gosos... 3 Cent. St. Vicent.
Ferrer, 1755)
fea algunes voltes li fea el rendib
26)
fea no obstant creurn vosts, quel
sacre del notari es fea dur dorella
fea verp fer; pret. imp. dind.: yo fea,
tu fees, ell fea, mosatros feem, vosatros
feeu, ells feen: el bast els fea salva
real (Len, C.: Rahonament... esperant
als caballets, 1808)
fea y que ya fea rato que... (El Trull,
fea y desta feta el fea com un pans
1868, f. 9)
fea tanta pena quem fea (Torrom,
fea el ventre mos fea mal (Colom, J.:
Lo que fa la roba, Castell, 1875, p. 17)
fea fea un fret horrors (Semanari El
Cullerot, Alacant, 15 maig 1898)
fea que fea moltes monaes (Nostre
Teatro, n 63, 20 agost 1922, p.1)
fea me fea la ilusi (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 6)
fea esprit... quels fea prosperar
Alcoy, 1931, p. 5)
fea igual cnter me fea yo (Soler
fea perque fea molt temps (Valls: La

fea una nit com la que fea... (Cuento
vell, en Llibret Foguera Hernn Corts,
Alacant, 1942)
fea que tanta falta te fea (Sanjuan, A.:
Tot aplega!, Festes Arrabal Roig,
Alacant, 1951)
fealdat fealdat (Ros: Tratat, 1736, p.
40)
feblea memoria dels homens es molt
levejable, y la feblea... (Ginart, Nofre:
Reportori, 1608)
feblea feblea: debilidad (Escrig: Dicc.
1887)
Febo, el Carret de metfora lliteraria
referent al mitolgic Carro del Sol:
desde Llevant a Ponent, / tirant el
carret de Febo (Coloqui del ros
castany, c. 1760)
febra del llet febris; cast. fiebre , cat.
febre, val. febra: pres febra, de que
mor (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, c.1440)
febra febra aguda (Roig: Espill,
1460)
febra segons que u conselle en la
febra (Alcanys. L.: Regiment, 1490)
febra en lo (l)lit ab febra (Roi de
Corella: Segn del Cartox, c. 1496, f.
VI)
febra
(Pou:
Thesaurus,
febra
Valencia, 1575)
febra y mortal febra (Bib. Nac.
Madrid. Ms. 1701, 1590, f. 8)
febra del llet febris; cast. fiebre, cat.
febre: mes la febra agarradeta / que...
(BNM, Roman nou... dels peixcadors
de canya, c.1740)
febra ab dolor de ventre y febra al
cap (Mas, L. Vicent: Serm S. Vicent,
1755, p. 9)
1275
febra febra: calentura (Ros, Carlos:

Dicc. 1764, p. 170)
febra com de febra, de estar
enamorats (Galiana: Rondalla, 1768, p.
59)
febra lagelo Pallola te febra
conillera (La Mixquera, 22 febrer
1841)
febra febra (Declarasi amorosa,
Eixtiva, 1852)
febra la febra: la calentura (Rosanes:
Voc. 1864, p. 35)
febra gstrica en febra gstrica
danses, 1867)
febra tinc febra (Escalante: A la vora
de un sequiol, 1870)
febra la febra es el casament (Vives,
febra febra: fiebre (Escrig: Dicc.
1887)
febra la febra dels partits y dels
partidaris (Caps y senteners, Imp.
febra el flaut est mal;te febra
17)
febra sentir febra (Canyisaes,
Monver, 1907, p. 47)
febra una febra fulminant (El To
febra conillera la febra conillera (El
febra eixa febra que mata (Vidal,
Castell, 1928, p. 29)
febra vaig acabar en febra (Alcaraz,
febra mestic ensenent en febra
meua, 1932, p.22)
febra de la seua febra (Sendn, A.:

febra que me est donant febra (Soler
febrida fbrida (Roig, Jaume: Llibre
de les dones, Valencia, 1561, f. 28)
febrn febra molt forta: y en febrn
que rosta (El Tio Cuc, n 76, Alacant,
1916)
febror, en fet en molt dinters: li va
persuadir en gran febror, que volguera a
Pep de Quelo (Galiana: Rond.1768,
p.51)
fecunditat del lleti fecunditate, 1
doc.: en fecunditat de flors (BNM,
1374)
fecunditat -del llet fecnditte; 1 doc.:
y la fecunditat es de Deu (Const.
Pere Patrici, 1589)
fecunt:
fecundo,
fertil,
fecunt
abundante, copioso (Escrig: Dicc.
1887)
fecha antiu participi del migeval facer, fer; desde Covarrubias (que
vixqu en lo Reyne cuan escrigu el
Tesoro, per 1600), es sustantiv en cast.
y val.: feches; por las fechas (Ros:
Tratat, 1736, p. 107)
fecha: si es llarga la fecha (Coloqui
en que l So Felip y el So Jusep..., 1809,
f. 2)
fecha sinse ducte posar / en el 15 de
setembre / la fecha (Segn rahonament
1823)
fecha y posar en totes ocasions la
fecha (La Mixquera, 22 febrer 1841)
fecha la fecha present (G. Capilla, J.:
fecha la fecha en quels seus ... (El
Bou solt, 1877, p.246)
1276
fecha per eixa fecha fon cuant...

fecha una fecha prou llarga (Borrs,
J.: El Cullerot. Alacant, 1886, p. 19)
fecha a esta fecha han pasat ya quinse
anys (Soriano, F.: Ploramiques, 1887,
p.12)
fecha tingueren onse mesos. A esta
fecha... (Escalante: Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 43)
fecha com hasta la fecha, a no ser que
algn intrs... (Semanari Garrot de
sego, Alacant, 30 de setembre de 1888,
p. 3)
fecha hasta la fecha ... han ocurrit
molts (El Blua, Castell, 28 febrer
1892, p.2)
fecha aquella fecha ning va
fecha en la paraula de ton to y la
fecha que... (Casajuana: La oroneta,
1914, p.18)
fecha -del llet facta : ni autor ni fecha
diu (Genovs:
Els excursionistes,
1916, p.36)
fecha curta o molt llarga la fecha en
que... (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921, p.3)
fecha la fecha que te y lo vellet que...
(El Tio Cuc, 2 ep., n 58 Alacant, 1924,
p.2)
fecha fa cuatre mesos que has vengut
al mon, en dita fecha... (Gmez Polo,
Josep: Y mate... bous, 1926, p.5)
fecha hui, da de les bodes de llanda
(irnicament), marcarem una fecha
p.10)
fecha detallant feches y localitats
3)
fecha el mes que ve, per esta fecha,
haurem cambiat per complet (Josep M

mono, 1929, p.15)
fecha adems, hui es una fecha ...
choguet de costums de Castell,
fecha atra fecha cuansevol (Alcaraz,
fecha com en esta fecha son totes les
festes (Herrero, J.: En temps de la
fecha desde la mateixa fecha tinc el
cor... (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 40)
fecha en fecha de hui (Valls, Enrique:
18)
feche feche blanc, crec que li dihuen,
a les turmes (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
feche el cor, el feche y el lleu (Morl:
feche el feche, cor... (Archiu Mun,
Elig. Romans del pleit, 1776, v. 209)
feche feche de bou (Coloqui del nas,
c. 1780)
feche ventre, peus y feche (2 part, en
la que es referix com el tio Joan Senn,
1797, p. 2)
feche feche blanc (Conversacions
feche li fea trosos el feche (Palanca:
La ball de Sen Francs. 1868, p. 10)
fechora anar per ah escampant la
fechora (Escalante: Lepe y Talala,
1886)
fechores y fechores que ... (El Trull,
fechores no ms sanc prou
fechores! (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 11)
1277
fechores impedir les teues fechores

fechores fet un grapat de fechores
p. 33)
feeltat guardaren la feeltat del Senyor
Rey (BNM, VE/ 1346, Jurament del
Jurats de Val., 1651)
feelment catal fidelment: de paraula
a paraula feelment comprovat del
(l)libre meu notal de testaments (APH.
22 noembre 1406, f. 19)
feem cat. fiem; en valenci modern,
pret. imp. dindicatiu: yo fea, tu fees, ell
fea, mosatros feem, vosatros feeu, ells
feen; llunt dels arcaismes feya, feyes,
feya ...: igual feem yo y Teresa (G.
p.15)
feem figures que feem (Martnez
50)
feem no el feem a vost amo duna
barca (Meli, F.: Al pas del Nasareno,
1928, p.20)
feem yo... y els tallaors feem un
mont (Vicent Alfonso: El Trull, 1929,
p.9)
feen y que feen rogle (Galiana. Rond
feen cat.feien: la olla que all feen era
sinse carn (Coloqui del to Vueltes /
feen pensar en lo que feen (Chiste de
les filaneres, c.1850)
feen mos feen com un tac (Torrom,
L.: Les choyes de Roseta, 1874, p. 6)
feen be li feen falta! (El Bou solt,
1877, p.94)
feen les almonedes abans se feen en
valenci (Gadea: Tipos, 1908, p. 249)

feen la mateixa vida que feen (Meli,
feen vost es u dels que feen rogle
10)
feen si feen falta (Alberola, E.: Lamo
y senyor, 1927, p. 12)
feen me feen grasia (Vicent Alfonso:
El Trull, 1929, p.37)
feen feen ventolaes fortetes (Llibret
fes de vida document: partides de
batisme y fes de vida (Ovara: Males
llengues, 1879, p. 7)
fees les fees parlar (BNM, Mulet, F.: .
Ms. Infanta Tellina, c. 1660)
fees qu fees all cridant (2 part..., el
tio Joan Senn, 1797)
fees Qu fees ah parat? (Vercher: En
la vel dun albat, 1865 p. 11)
fees Qu fees as? (BNM, Ms.
llista!, c.1870, f.7)
fees que li fees senyes (Ovara:
fees y fees quebrar al empresari (H.
p.7)
fees Qu fees ah dins? (Barchino,
p.4)
fees y que me fees la pala (Torre y
fees fees lo que voles, y lo que voles
era estar en m (Vicent Alfonso: El
Trull, 1929, p.25)
fees alguna volta fees un paperet de
criat (Colomer, E.: Me cason
feu -catal fieu: Qu feu as
1278
asentats? (Martn, A.: La oroneta,

1927, p.12)
fege del llet vulgar *fictum:fege:
hgado (Ros: Tratat de adages,
fege, foc del enfermetat: que patixen
foch del fege (Paper curis, pera
fege fege: hgado (Escrig: Dicc.1887)
fege fege: hgado (Gadea: Voc. 1909)
feix en valenci, desde fa sigles, usem
garba, garb y, alguna veg, llig:
feix: haz, por porcin atada de mieses,
sarmientos, etc. (Escrig: Dicc.1851)
fel tots los fels (Trobes en lahors de la
fel del llet fl; en val. es femen; masc.
en cat.; cast. hiel:. la fel y vinagre
(BUV, Adoraci de Ihess Crucificat,
Valencia, c. 1480)
fel la fel li sclat (Martorell: Tirant,
1490)
fel de infel a fel santisim (Martinez,
1498)
fel la fel, castell hiel: lo Angel...
don vista ab una fel (Timoneda:
Castell dEmaus, 1569)
fel el fel, devot: constants y fels
amadors (Timoneda: Castell dEmaus,
1569)
fel los devots y fels christians
(BRAH. Ms. Porcar: Dietari, 18 maig
1614)
fel vasalls, fels y verdaders (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
fel li trau del cor la fel (Matheu y
San: Soneto a una muger profana,
1653, v. 5)
fel fels christians (Guerau, B.: 2
Cent. C. San Vicente, 1656, p. 122)
fel que tots los fels... de la religi

1666)
fel tots los fels catholics (Mercader:
V. de f. Pere Esteve, 1677, p. 80)
fel, la femen en valenci: y que te
uns rots tan amarchs, que pareixen una
fel (Ros, Carlos: Coloqui pera riure de
bona gana estes Carnistoltes,1733)
fel fels molt amats (Mas, Luis
Vicente: Serm cof. S. Vicent, 1755, p.
11)
fel, la com les mosques de la fel fochia
yo del mosot (Coloqui de Llaudomia,
s. XVIII)
fel, la amarc com una fel (Archiu
pollastre, 1776)
fel lamor fel (Agraida la gratitut
canta, Imp. V. de Laborda, 1802)
fel, llansar la agotarse fent algo:
llansant la fel / seguiren sinse parar
Burriana, 1848)
fel, tirar la vinc tirant la fel / pera
donarli un abrs (BNM, Ms. 15503,
Prims y grosos, 12 deembre 1859)
fel com la cicuta o la fel (La creu del
fel amarc com la fel (Palanca Hueso,
fel, ms amarga que la a la llarga ms
amarga que la fel (Sanmartn: Jagants
y nanos, 1895, p.136)
fel no tindre u fel amarga (Gadea:
Tipos, 1908, III, 52)
fel de vaca un quinset de polvos de fel
de vaca (Cervera, J.: San Seren, 1919,
p.9)
fel fel es femen en terres valencianes
(Corominas: DECLLC)
felip felip: filipino (Gadea: Voc. val.
1279
1909, p.131)
Felipines Felipines: Filipines (Gadea:
Voc. 1909)
fels del llet felix, .-icis; este adj. no es
clsic en valenci: aixina es cm
tornarem / a ser felisos en casa!
felisitat felicitat (sic) (Martorell:
Tirant, c.1460)
felisos serem felisos (Moll, E.: El
felisos y a ser felisos (Aznar Pellicer:
felment peres en dar felment el
recado (Mas: Serm cof. S. Vicent,
1755, p. 17)
felment yo poguera treslladar felment
(Galiana, L.: Rondalla, 1768, p. 17)
felpa felpa: texido de seda; ... jocoso,
la zurra de palos que... (Ros: Dicc.
1764, p. 181)
felpa me li don una felpa... (Galiana,
fem del llet femus, femoris . Els
valencians, deixant lantiu fems, pronte
adoptaren la nova grafa fem: fem
(March, Ausias: Poeses, c.1440)
fem fem e fanc (Roig: Espill, 1460)
fem perque tot era fem (Martnez
1907, p.64)
fem fem: estercoladura (Escrig:
Dicc. 1851)
fem yo a llevarme esta fem
1877, p. 13)
fem algo de poca calitat: a tota
aquella fem de corredors fuls
1926, p.12)
femaes fematers... alg te que
arreplegar les femaes que amollen

1892, p.1)
femar femant lhorta (Coloqui en quel
So Felip y el So Jusep, llauradors de
Lhorta de
femateixar -sinnim de femechar:
segar herva o forment, / o de anar
femateixant (Coloqui... inumerables
femater fematers (Ferrer, Sant
Vicent: Sermons, II, 184, c. 1400)
femater femater (Borrs, Vicent: El
fematers tal pols y tal remol/ que els
fematers (Bib. Nic. Primitiu. Ms. 420,
c. 1795)
fembra del llet femna; en este cas,
dona prostituta: de les fembres
cantoneres (Dietari del capell dAnfs
el Magnnim,any 1456, f. 93 v.)
fembrer cast. mujeriego; de mala
vida , fembrer (Ferrer, St. V.: Semons,
c.1400)
femechar, femejar femegar (Esteve:
Liber, 1472)
femechar pera femechar els camps
(Ros: Paper gracios, politic, c. 1735)
femechar aborrit de femechar
v.34)
femechar a femechar /... dient
Senyora, te fem? (Coloqui... un
femechar cabs de femechar (BIB.
Nic. Primitiu, Coloqui de Llaudomia, s.
XVIII)
femechar a femechar (Coloqui de la
femella voca. clsic, del llet femlla,
contracci de femnlla: Deu li arranc
1280
una costella / y della li form / una

perfecta femella (Batiste Llopis, sego
c.1850)
femellam grup de dones; derivat que
te analoga en atres com botellam: tirar
per terra a les dones, traentlos tots els
sobrenoms que poden..., gent de la pota
bad, femellam y atres (Gadea: Tipos,
1908, p.95)
femellam la presidenta, Chusepa;... la
femellam desisi (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.168)
femellamen despectivament, grup de
chicones o dones: molt femellamen y
res (El Tio Cuc, 2 ep., n 55, Alacant,
1924, p.3)
femen del llet femnnum; cat.
femenvol: femen (Roig: Espill,
1460)
femen donaven terror als femenis
homens thirsos (Fenollet: Hist.
Alexandre, en llengua valenciana,
1481)
femen mascul... femen o neutre
(Archiu Patriarca,
BAHM, 349.
femen esta ciutat te el nom femen
1759)
femenina la veu... no femenina (Roi
de Corella: Lo Primer del Cartox,
1496, f. VI)
femenineta molt femenineta (Bib. N.
femer -espay brut, ahon est ple de fem
o es deposita: en lo femer (Ferrer, St.
femer femer: estercolero o basurero...
(Escrig: Dicc.1851)
femers Si les crieu per els femers!

1918, p.20)
femina del llet femna, muller; parlant
de la papisa Johana: papa Johan, qui
era femina e reg dos anys e quatre
mesos, e emprenyas de un cardenal e
dient missa esclat (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, c.1440, f.34 v.)
feminisme el feminisme te en tu una
leader (sic) (Alcaraz: Cors de fanc,
1928, p.31)
feministe, feminista Ramona... de
feminista moderna (Alcaraz, L. J.:
fens del llet fenum, castell antic
feno; fenum en St. Vicent (c.1400);
pero, la flor del dit fena
(Villena:Vita, 1497)
fens fens: heno (Escrig: Dicc.
1887)
fens y all els retors y vicaris,/ fent
del fens un sof... (Gadea: Ensisam,
1891, p.529)
fnic, cit y em tens que dur...
morfina y sit fnic (Parrs, J.: Yal
fenic aigua en chicoteta part dcit
fnic: y laigua fenic dels... (G.
fenicat cascallet fenicat (Casajuana:
fnix del llet phoenix, pardal fabuls
que renaixa de les seues cendres:
senyora Princesa, qui sou fnix del
mon (Martorell: Tirant, c.1460)
fnix com fnix mor (Roig: Espill,
1460)
fnix dient, as es la Ave Fnix, / de
qui
hasta
ara
han
disputat
al Retor, 1772)
fenoll del llet fenclu; cat. fonoll:
1281
fenoll mar (DECLLC, en doc.

valenci de 1409)
fenoll aquell fenoll tendre (Beltrn,
fenoll quatre de fenoll mar (Morl:
fenoll fenoll de rabosa (Cavanilles:
Obs. 1797)
fenoll ramell de fenoll (La Donsayna,
1844, p. 72)
fenollar Fenollar (Fenollar: Lo
fenollar Mallada del Fenollar, en la
fond de Valldigna (DECLLC, en text
valenci, c. 1300)
fenollar cat. fonollar; nom botnic
valenci, tamb es apellit patrimonial:
fenollar: hinojal (Escrig: Dicc.1851)
fenmeno cultisme valenci, del llet
phaenomenon, apareix en el sigle XIX:
Qu
podr
esplicarmos
este
fenmeno? (El Mole, 1837, p.125)
fenmeno fenmeno (Escrig: Dicc.
1851)
fenmeno cm val els fenmenos de
les coques? (Virosque, A.: La salvasi
de la casa, 1921, p.18)
fenmeno maravills espectcul, el
fenmeno dels fenmenos (Puig
fense -oferix caiguda de sorda -t del
gerundi en valenci modern: fent + se >
fense, al nugarse en pronom encltic:
fense una armona (Ms. de Jusep
Esplugues,
retor
de
la
Vall
dAlbayda,a.1740)
fense va fense raro, te tema als grosos
deembre 1859)
fense pero fense ya tart pera...
Xtiva, 1866, p.9)
fense fense uns charcos y un fanguero

que se nesesiten ales pera poder pasar
per ah (El Amic del Poble, Alacant,
23 abril 1899)
fense hara est fense un orfe
fense si vols imitar a Ganeta / fense
una sabrosa canyeta / o el delisios
cantabrieta (publicitat del bar La
Pelailla en Llibret Foguera San Antn
fento y les chiques, fento aposta me...
(P.Celda: Rialles del voler, 1928, p. 29)
fntseme fentseme la boca aigua
(Coloqui de Tito y Sento, 1789, f. 5)
fenyer derivat del llet fingere. En
valenci, desdel clasics, aludix a pastar
farina y rent pera fer y donar forma a
tortaes, pa, panquemao, pastes , coca,
bamba, etc. : ; lo mateix quel castell
heir: forment candel... fengut (Roig:
Espill, 1460)
fenyer qui u pasta y qui u feny
fenyer fer lo pa o fenyer (Pou:
fenyer, fenyguer de aquella pasta
inorme / que fenygu... duren fins a
hui les coques (Serres, Miquel, en
Luzes de Aurora, 1665, p.377)
fnyer no sap pastar, / ni fnyer, ni
deixar rent (Ros: Coloqui de les moltes
fenyer fenyer: heir (Ros, Carlos:
Dicc. 1764, p.289)
fenyer que enganyar a son marit / si
pasta, si feny, si... (Palanca: Llgrimes
fenyer fenyer: heir. Sobar la masa
con los puos (Escrig: Dicc.1887)
fenyer la ta Mara de Benifayo, /
pastava, fenya / y... (Gadea: Ensisam
1282

feo, fer un tratar en mals modos a
alg: un feo tan gran com el que ton
pare macaba de fer, no pot ser ms
que... (H. Corts, M.: Fora baix!, 2
ed., 1900, p.16)
feo dispnsam el feo que the fet
p.27)
fer els fets anar al com, fer de ventre:
cridaren a Eufracieta, que sen havia
entrat en lo corral a fer(r)
sos
fets(Galiana: Rond. 1768, p.50)
fer laleta anar amorosament raere
duna chicona: li fea la aleta a
Atanasieta, una mon de sagala
ferix cat. fereix: que ferix ms que
una daga (Ort Mayor: Coloqui pera lo
fera sino ho fera de esta manera
135)
ferea de gran ferea (AMV. Manual de
Consells y Establiments, n 16, f. 159, 8
juliol 1373)
ferea marea en Ausias, rimant en
ferea (DECLLC, en text dAusias
March, c. 1440)
ferea al llop de la ferea (Siurana,
Jaume: Disputa de viudes y..., 1561)
ferea fer ferea... naix perea... feu
bonea (Pineda, Andreu: Consells a una
casada, c. 1570)
ferea contra la ferea morisca (Blay,
ferea ferea (Escrig: Dicc. 1887)
fretro cultisme, del llet fertrum;
cat. fretre: lo fretro... lo barandat
ferix los meus ulls ferix (Mendoa.
M.: Fiestas C. del Carmen 1622, p. 206)
ferixquen Qu me ferixquen asoles?

ferla y ferla pblica (Galiana, Lluis:
ferla ferla vore (Fullana, Lluis: Estudi
sobre filologa valenciana, 1908)
ferli a u la col expresi valenciana
ferli a u la col (DECLLC)
ferli y cregam; si volgueren ferli mal
9)
frlila en cnter de frlila a vost...
p. 30)
ferliu tot clar, ferliu saber (Ferrer, L.:
p. 10)
ferlo ferlo ms gran lo rodeo (Arch.
Patriarca. Nunyes, P. J.: Epstola, c.
1560)
ferlo poses qualsevol a ferlo (Rios,
Joseph: Poema en valenci, Quinta
Centuria, 1740)
ferlo ferlo pagar al sapuquero (BNM,
Ms. 14108, Alamont ti li, c. 1860, f. 26)
ferlo a ferlo asesino y lladre (Balader:
Per tres pesetes, 1851, p. 15)
ferlo y anem a ferlo pblic (Semanari
El Campaner, n1, Alacant, 1886, p.1)
ferlo ferlo anar (Del porrat de Sent
21)
ferlo tinc que ferlo (Alberola, E,:
frlosen frlosen algn atre que... (El
Bou Solt, 1877, p. 263)
fermea fermea: firmeza (Escrig:
Dicc.1851)
fermeu tinc que fermeu yo en lo dit
p. 6)
ferne y ferne de les seues (Galiana:
1283

fero mal no est en fero, sino en diro
fero y a fero tot (Fiestas Convento del
fero en cas de no fero en dita
conformitat (Est. Consell de la sissa de
la carn, 1659, f. 5)
fero y pera fero evident (BUV. Ms.
fero estesa relaci, y pera fero...
(Esclapes, P.: Carta a Ros, 1734)
fero huam deprengut a fero (De Pepo
y els trastos de casa, s. XVIII)
fero em veig obligat a fero (A. M.
Elig, Romans del pleit del pollastre,
1776)
fero yo no se com fero (Len, Carlos:
fero yo no vola fero (Torrom,
p. 27)
fero y soc home pera fero (Vives, R.:
fero no vullgu fero (Pastor, Vicent:
9)
fero contents de fero aixina (Gadea:
fero y fero prou mal (Torre, J.: La
11)
feroces turchs, idolatres, / feroces,
braus (Roig: Espill, 1460)
ferse solen ferse mil desmans (Mart
Pineda: Consells a son gran amich, c.
1570)
ferse ferse pudent (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
ferse venen a ferse homens (Ros,
Carlos: Cartillas valencianas, 1750, p.
27)
ferse es al ferse de da (BNM, Ms.

14339, Escalante: Qu no ser!, 1862,
f. 1)
ferse entrem a ferse la copeta de kola
1928, p. 15)
ferse ferse un vermutet y una tapeta
Alacant, 1932, p. 15)
ferixc y si ferixc... (Gadea: Ensisam,
1891, p.225)
ferlos un favor que vaig a ferlos
p.12)
fermos catal fer-nos: tenim que
fermos la paelleta (El Tio Cuc, n 55,
Alacant, 1924, p.4)
fermos tot es fermos por (Puig
ferne los moros volgueren ferne
fortalea (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538, f.LXVIII)
fero sarrepentirn de fero aixina (El
Pare Mulet, 1877, p.33). En catal: es
penediran de fer-ho aix .
fero y yo, per fero millor... (De dalt a
fero en cambi, lo que t fas poden
fero les teues filles (Comes, P.: El
regrs del emigrant, 1923, p.1)
fero aix deven fero els teus paisans,
de Santa Pola (El Tio Cuc, 2 ep., n 55,
Alacant, 1924, p.3)
fero tornaren a fero hui (Llibret
ferseu ferseu propietat (Peris Celda:
ferteu ... per esta creu, no ferteu
p. 3)
frtil en la fertil, rica e... (Martorell,
1284
ferr ompli el llibrell; si ne te, es millor

una ferr (El tio Perico, 1875, p. 10)
ferr per 1950, ma mare tena la ferr
pera remullar la roba, ficar la masa pera
fer panquemaos y coques; incls me
banyava dins della cuan era chiquet de
set o huit anys: ferr: herrada o cubeta
(Escrig: Dicc.1851)
ferr se pot menchar carn de carnero
ferr (El Amic del Poble, Alacant, n 3,
1899)
ferr la ferr, sab, terra, espart
1877, 13)
ferr vaig beure una ferr (Escalante:
El agelo Cuc, 1877)
ferrabesties ferrabesties, veterinarius
ferracha cat. farratge, cast. forraje:
cent arrobes de garrofes, / de ferracha
un gran rodal (Coloqui del ros
castany, c. 1760)
ferracha les arrastra capa la ferracha
Xtiva, 1866, p.43)
ferracha, ferraja ferraja: se aplica la
voz valenciana al verde de la cebada,
trigo, centeno y otras semillas que se da
al ganado (Escrig: Dicc.1851, 1887)
ferracha menchen pa, / deven
menchar ferracha, / garrofes y
ensegon (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.133)
ferracha cuatre grapats de ferracha
pea els animals..., vingu a dur una
garba de ferracha (Escalante, E.:
ferrache cast. y cat. ferralla: ferrache:
conjunto de hierros (Rosanes: Voc.
1863, p. 127)
ferrache, ferrage ferrage: conjunto de
piezas de hierro con que se guarnece un
artefacto (Escrig, 1851)

ferrache, ferrage ferrage:.. conjunto
de piezas de hierro o acero con que se
guarnece un artefacto...
(Escrig:
Dicc.1887)
ferradura, ferraura de bajoca
ferradura de bajoca (Cavanilles: Obs.
1797)
ferradura, ferraura de ferraura en lo
ventre (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 29)
ferramenta del llet ferramnta; cat.
eina. anelles e tota sa ferramenta
(DCVB, entr corr; en doc. valenci de
1472)
ferramenta instruments y ferramenta
p(er)a totes les coses (Beuter: Primera
part de la Historia de Valencia, 1538,
f.IX)
ferramenta y la ferramenta perduda
(Archiu Hist. Oriola, Llibre de fusters,
1652)
ferramenta tota la ferramenta (ARV,
Actes Generalitat, Prov. any 1657)
ferramenta que manobre alg puga
ussar de ferramenta (Llib. obrers de
vila, Valencia, 1676)
ferramenta -pardicament pot aludix a
barres, dents y quixals: y tota la
ferramenta / se me anava menechant, /
fentmese la boca aigua (Coloqui... es
ferramenta obrer de vila, ferramentes,
materials (Conv. de Saro, 1820)
ferramenta y dems ferramentes
p. 11)
ferramenta si dus ferramenta, traula
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1862,
f. 16)
ferramenta tinc tota la ferramenta
sansera (Liern: Aiguarse la festa, 1864)
1285
ferramenta ferramenta: herramienta

ferramenta la ferramenta en la ma
1865)
ferramenta Qu no hia ferramenta?
Ni un quixal falta (BNM, ms. 14116,
a.1867, f.25v)
ferramenta ha agarrat la ferramenta
p. 17)
ferramenta que porte la ferramenta el
fuster (Fambuena: Un franss, 1877, p.
19)
ferramenta y dems ferramentes del
ofici (El Pare Mulet, 1877, p. 47)
ferramenta atra ferramenta (Del porrat
ferramenta
que
treballa
en
ferramentes (Semanari El Cullerot,
Alacant, 23 juliol 1898)
ferramenta ferramenta que primer me
ve a la ma (Peris: La matansa,
Castell, 1911, p. 24)
ferramenta les ferramentes (Civera:
Els baches, 1912, p. 29)
ferramenta tinc ya mol fluixa la
ferramenta (Canyisaes, Monver,
1913, p. 219)
ferramenta una mala ferramenta (El
ferramenta tableta... en ferramentes
p. 24)
ferramenta sac de la ferramenta...
eixint en ferramentes (Peris: Terres
malahdes, 1919)
ferramenta en alusi a una chicona
bledana: Che, que ferramenta!
la curva!, 1920, p.6)
ferramenta per el pene: Recapsal,
qu ferramenta! (Barchino: La
ferramenta que no talla home sinse
activitat sexual: hui es una ferramenta
que ya no talla, pero... (Soler Peris, J.:
La Menga, c.1920)
ferramenta pistola: may he dut yo
ferramenta (El Tio Cuc, 2 ep. n 52,
Alacant, 1924, p.3)
ferramenta repasant la ferramenta
ferramenta la ferramenta busc
1928, p.62)
ferramental el ferramental (Pastor,
p. 13)
ferramental complet y fort el
ferramental (Llibret Foguera Mndez
ferramentera ferramentera: dcese de
la bolsa u otra cualquier cosa en que se
guardan o llevan las herramientas
ferramentes ferramentes dels fusters
p.68)
ferramentes y en unes ferramentes
(...) de les ferramentes de... (El Tio
Cuc, n 78, 135, Alacant, 1916, 1917)
ferramentes dos bones ferramentes
ferramentes en segn intenci, parlant
de chicones: Che, qu ferramentes!
p.9
ferramentes ferramentes de treballar
el camp (Serrano, M.: El llop de la
Murta, 1928, p.3)
ferramentes referinse a cuatre
chicones fireres: Qun tute de
1286
ferramentes! (Sendn, A.: Barraca de

fira, 1934, p.4)
ferramentota chicona ben desarroll:
Hola, ferramentota! (Asensi, M.:
Mariano, toca... Mec!, 1927, p.19)
ferraments portar al muscle els
ferraments (Gadea: Tipos, 1908, p.
111)
ferrandella que no fasam ferrandella
dels premis (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
cami
de
ferraura
ferraura
ferraura claus de ferraura (Bellver,
p.18)
ferraura varietat de fesol entreverat
de vert y roig utilisat a vegaes en la
paella, junt a la bachoqueta, garrof y
tabella.
ferraures y en pegues una en lo clau y
sent en la ferraura .-Aix es lo que te
deven posar a tu, ferraures (Ferrando,
ferret lo ferret es la (l)lengua del
preycador
(Ferrer,
St.
Vicent:
Sermons, c.1400)
ferret de msic instrument musical de
percusi, tamb dit tringul: bombos,
sonalles, ferrets, baixons, clarins...
ferret de msic ferret: tringulo,
instrumento msico... (Escrig: Dicc.
1887)
ferret de colp mole menut usat per els
fusters alcoyans (DCVB)
ferretera ferretera (Escrig: Dicc.
1851)
ferretera ...de ferretera (Meli,
Felip: Encara queda sol en la torreta,
1931, p.16)
ferril per el cam del ferril (BNM,

ferricha, ferrija ferrija o llimadura de
ferrer (Vilarig: Memorial... han de
ferricha que mench ferricha
ferro colat del llet ferrum: dos sacs
de ferro colat (Parrs, J.: Yal tinc!,
Ganda, 1885, p.8)
ferroveller
(Exulve:
ferroveller
ferroveller palmiter... ferroveller
(Prudent raonament que fa Pepo
Canelles, 1784, p. 3)
ferroveller qui arreplega o ven ferro
vell, llavaores, neveres, etc.; cast.
chatarrero: els ferrovellers venent
el Micalet, 1802)
vocable
patrimonial
ferroveller
valenci: ferroveller: herrero de viejo,
vendedor de objetos de hierro viejo
ferrs el valenci ferrs, persona molt
lleja (DECLLC)
ferrs calle el ferrs. Si sinyor (Vives
y Azpiroz, R.: Entre amics, 1877, p. 24)
ferrs encara que siga un ferrs de
lleig (Mart Gadea: Tipos, modismes,
1908)
ferrs adems de lleig, sinse moral:
de un ferrs, y un anchelet (El Tio
ferrusos les dones tan llejes (sic) com
a ferrusos (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p.42)
feslo feslo be y degudament
1853, p. 12)
feslo feslo frechit en fabes (Peydr,
1287

1899, p. 13)
feslo feslo. Ya tens ms que yo (Beut,
P.: Cartelera despectculs, 1932, p. 5)
fesne fesne cas dels ansians (Caps y
feso feso be (Aforismes rurals
10)
feso feso en disimulo (Liern: La mona
de Pascua, 1862, p. 13)
feso verp + encltic: feso ben los
meus nebots / si vols quet tinga per
nora (Gadea: Ensisam de totes herbes,
1891, p.106)
fesol, fresol del llet phaselus,
mosarabisme valenci; fessol en
grafa imperfecta del Voc. de Florencia
(s.XIII ), pero fesol en Jacme March
(Dicc. a.1372):
fesol que un fesol (Roig: Espill, 1460)
fesol fesols (Esteve: Liber, 1472)
fesols
(Pou:
Thesaurus,
fesol
Valencia 1575)
fesol blanc ms tendres que fesols
blancs (Ros, Carlos: Paper gracis,
fesol fesols: alubias (Ros, C.: Dicc.
1764)
fesol fesols pera arreglar el dinar
fesol els pimentons y els fesols (Els
p.17)
fesol fesols, sigrons, ensisam (Gadea:
Ensisam, 1891, p.376)
fesol, fresol pollastre... dinar els
fresols y el pa ben roins (El To Cuc,
n156, Alacant, 1917, p.1)
fesol fanecaes de terra ahon tinc plant
la safanoria, el cacau, fesols... (Fink

fesoler fesoler cultivat (Cavanilles:
Obs. 1797)
fesolets garrofes, sebes, fesolets,
sigrons y alls (Coloqui de Pep de
Quelo, c. 1790)
fesols cat. mongetes: fesols, lo cafiz
mercaderes, a.1607)
fesols les cols, fesols y sigrons
fesols de careta fesols de careta y
blancs (Coloqui de Gori Parrs, 1795)
fesols y naps, arrs fenla en arrs en
fesols y naps (El Mole, Valencia,
1840, p. 75)
fesols del guinet y hasta fesols del
guinet... albercocs, sorolles, bresquilles
(BNM,
Ms.14480,
Merelo
y
1864, f. 4)
fesols bollits fesols bollits (Baidal
25)
fesol, fresol dinar en fesols: ya
est la fresol (...) fer la fresol (El To
Cuc, n 156, 2 ep., n 57, Alacant,
1917, 1924)
fesolar, fresolar fesolar: sitio plantado
de judas; lo mismo que fresolar
(Escrig: Dicc.1851, 1887)
fesolar, fresolar variable valenciana
fresolar, camp de fesols (DCVB)
fesolar de la Llometa tamostrare al
fesolar que brota... (Casajuana: La
fesolets y aquells fesolets estofats...
fresols, olla dura de olla dura de
fresols /...un platet en una cullera
fonda (Gadea: Ensisam de totes herbes,
1288

festa mare, la la festa-mare, / o la
mare singular de totes les Reals festes
festecha festecha (BN, Timoneda:
Quaderno
romances.
Quejas
de
Valencia, 1570)
festecha y festecha en atra chica
29)
festecha sa filla festecha (BNM, Ms.
Zapat, V.: Marianeta de Carpesa, c.
1890, f. 8)
festecha aixina es festecha? (Peris,
p. 13)
festecha festecha en Roseta (Peris, J.:
festechadora festechadora palometa
1667, f. 8)
festechaora tampoc mhaguera peixcat
ninguna femella, si haguera segut tan
festechaora com algunes (Caps y
1892, p.11)
festechans los festechans (Ros:
2)
festechant festechant la Concepci
(Valda: Fiestas a la Inmaculada, 1663,
p. 526)
festechant com si foren festechant
(Coloqui del escol y la viuda, 1790)
festechant festechant es lo que estava
festechant ya tinc ah al festechant
1911, p. 7)
festechar fores de flaquea pera
festechar (Valda: Fiestas Inmaculada,
1663, p. 342)
festechar cast. noviazgo: y el
festechar ha de ser / com el Confesor
dir (Coloqui sobre els usos... de
festechar ques pos / sens reflexi a
festechar (Coloqui del poticari,
s.XVIII)
festechar all te vullc festechar (El
viudo vert, Valencia, 1860, p. 24)
festechar si penses en festechar /
traute el conte... (Gadea: Ensisam,
1891, p.202)
festechar a festechar (Alarcn,
1891, p. 8)
festechar aix de festechar... (Soler,
1907, p. 22)
festechar perque tu festechares
front, 1926, p.8)
festechar y dixenmos festechar
1928, p.56)
festechat ya havien festechat
festechat eixa chica no ha festechat
may (Beltrn, E.: Ratolins de casa rica,
1934, p. 59)
festechava vullc dir la que festechava
(B. N. Primitiu, Coloqui de Pep de
Alboraya, c. 1790)
festechen la chica est enamor / y el
novio tamb la vol... no volen que es
festechen (El Tio Cuc, n149, Alacant,
1917, p.1)
festeches dirte que no vullc que
festeches (Moll Ripoll: El punt, 1920,
p. 8)
festechos sempre qui destorba els
festechos (Escalante: El tio Perico,
1289
1875, p. 3)
festechos no aguante festechos
festechos son com els festechos llarcs,
que casi nengn aplega al altar (Caps y
1892, p.12)
festechos en ma casa no vullc
festechos (Josep M J.: Fallo a
fester fester, valenci; encarregat o
participant duna festa (DECLLC)
fester fester (Escrig: Dicc. 1887)
festeros els festeros de la guasa (Fe
Castell, V.: Les Viudetes de la Plaseta,
1900)
festotes
dinarots
y
festotes
p. 19)
feta, fer una ques tema que no li
fesen los del poble alguna feta (RAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari, 20 maig 1526,
f.485)
feta, fer una mala engany, traici,
fisgarse dalg, etc.: anaven a ferli una
mala feta (El pardal Sis, que est dalt
del campanil, 1797)
feta, fer una ...per una feta que li feren
en lo mercat (Coloqui nou de Chusep
feta feta: chasco, burla o engao que
se hace a uno por entretenimiento y
diversin. Suceso contrario a lo que se
esperaba (Escrig: Dicc. 1887)
feta y deva ferli feta y no dirli una
paraula (H. Corts: Fora baix!, 2 ed.,
1900, p.11)
feta, fer Ja, ja, ja! Ya comprenc.
Pensaven quels fea feta? (Llobat
1931, p.13)
fetel! interj. poc usual: Fetel! A este
no li en falla una (Peris Celda: A ras

de terra!, 1922, p.2)
fetiller:
melindroso...
fetiller
demasiada delicadeza en acciones y
palabras (Escrig: Dicc. 1851)
fetiller no sigues fetiller, ni tan
sixquera penses sero (Gadea: Ensisam,
1891, p.471)
fetiller estic molt delicat, y com soc
tan fetiller... (Escalante: Les barraques,
1900, p. 25)
fetillera que pes, qu fetillera,
sempre queixanse (Baidal: Amor torna,
Castell, 1917, p. 10)
fetilleres ascos y fetilleres... als
senyorets mariquites (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p. 9)
fetillers fetillers... fent asco dun
mosquit (Mulet: Tratat del pet, c.
1650)
fetills fetills en Xtiva, per
caprichs (DECLLC)
fetor del llet foetor, -oris; mala aulor;
cast. hedor; mscul en valenci: lo
fetor que tots sentiren (Mulet: Tratat
del pet, dc. XVII, c.1650)
fets, fer els fer necesitats corporals:
cridaren a Eufracieta, que sen havia
entrat en lo corral a fer sos fets
feume fillet, feume el habit
1677, p. 328)
feume feume calaguala (Escalante:
Els novios de ma cuny, 1879)
fi de semana catal cap de setmana.
En valenci tenim fi dhora, de da, de
semana, de mes, d estiu, d any, de
vida, etc.: fi del any (Esteve: Liber,
1472); en lo fi de mos dies
(Blanquerna, traduit al valenci, 1521);
fi del mes (Pou: Thesaurus, 1575); fi
1290
de la sua hora (Const. Universitat de

Valencia, 1611);y entregue cada
semana y al fi de aquella (Cap. pera el
govern de la inhibici del vi foraster de
la ciutat de Alacant, Oriola, 1673); fi
de semana (Escalante: Mil duros y
tartaneta, 1897); fi de mes (Martnez
Ruiz: Canyisaes, Monver, 1911); el fi
de la vida (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 32); estem a fi dany (Teatro
Valensi, revista lliteraria, 04/ 01/ 1929,
p. 2). Com tenim comprobat, el fi de
semana valenci no es anglicisme
modern calcat de week-end; sempre
ham tingut un fi de semana, encara que
cada veg siga ms llarc en lo festiu:
abans era asoles el dumenche, en
acabant el disapte y, ara, desdel
divendres per lespr.
fi del any fi del any (Esteve, Joan:
fi en lo fi de mos dies (Llull:
fi de mes fi del mes (Pou, Onofre:
Thesaurus puerilis, Valencia, 1575, f.
212)
fi al fi de la sua hora (Const.
fi a fi de que ning (Orti, M. A.: 2
Cent. Can. St. Vicent, 1656)
fi, al cat. a la fi: sempre haveu estat al
fi (Fiestas Inmaculada, 1663, p.478)
fi y en fi (Ballester, J. Batiste:
fi de semana cada semana y al fi de
aquella (Cap. pera el govern de la
inhibici del vi foraster de la ciutat de
fi del any fi de semana, fi de mes, fi
del any: fi del any (BNM, Col.
Barbieri, Ros: Rahonament... de Pep de
Quelo, ed. c. 1750)
fi y al fi, tot falta de cap (Raon. de

Pepo Canelles a les dametes, 1784, p. 2)
fi motiu, intenci, propsit: per dos
fins vaig a Valencia (El So Christfol,
llaurador ricot, Imp. Horno de San
Andrs, 1789)
fi el fi proposat (Diario de Valencia,
Rahonament, 1794)
fi de festes, al de modo que al fi de
festes / queden tots... (Bando... glories
fi perque al fi... (Un pillo y els chics
fi al cap y al fi (Ovara: Males
llenges, 1879, p. 12)
fi de semana fi de semana (Escalante,
Eduart: Mil duros y tartaneta, 1897, p.
29)
fi de tot tal es el fi de tot aquell que
naix (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p.82)
fi al fi y al cap (Canyisaes, Monver,
1911, p. 178)
fi de mes fi de mes (Martnez Ruiz,
fi destiu nit fresca de fi destiu (El
fi de la vida manunsia el fi de la
vida (Peris: Terres malahdes, 1919, p.
32)
fi dany el que a fi dany mos
presente la... (Salvador, Carles: Un
fi dany estem a fi dany (Teatro
Valensi, revista lliteraria, 04/ 01/ 1929,
p. 2)
fialmon -fi al mon = fi del mon?; pot
estar emparentat en lantic occit
fenimon: uns versets demanant la
fialmon (sic) (El Tio Cuc, n 109,
Alacant, 1916)
fiambre 1 doc. maneres de carn
1291
fiambres (Martorell, J.: Tirant, c. 1460,

ed. 1490)
fiambre fiambre (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
fiambre sequetes fiambres (Roquet y
fiambre fiambre... ya antic en
valenci (DECLLC, vol. 4, p. 180)
fiambrera fiambrera (Escrig: Dicc.
1887)
fiambrera vaig a vore si el meu marit
te la fiambrera escur (Breva, Vicent:
p. 8)
fiambrera la fiambrera lhas abollat
13)
fic del llet ficus: fichs es una malalta
... de tres colors... creix a manera de
figa (Die: Menescala, s.XV)
fic el chufero tena un fic en la galta,
de resultes duna recalc de peu (Decl.
amorosa de Tofol el chufero a Neleta la
catalana, La Donsayna, 1844, p.73)
fic cat. ficada: la idea / que tinc as
dins fic (BNM, Ms. 14459, Arnal
f.2)
fic fic: metimiento (Escrig: Dicc.
1887)
fic est fic en lo llit (Tadeo, F.: El
fic ara la tinc fic en lo puny (Soto
Lluch, M.: Als bous de Castell!, 1920,
p.4)
fic fic dins del ataut (Urios, Elvira:
Da de Pascua, c. 1925, p. 6)
fic no debaes sempre est fic en...
p. 4)
ficaes les bagases... ficaes dins de ses
cases (El Bou Solt, 1877, p. 264)
ficaes mans ficaes en les bolchaques

del pantal (Vidal Corella, Vicent:
ficar basa cat. dir la seva: no deixes
ficar basa a ning (Llobat Ferrer: Ho
ficar gol y no li fiquen ni un gol... sap
mol be parar (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1955)
ficrtela ficrtela en la bolchaca
1865)
ficasi per eixa inronia (sic) sinse
ficasi (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p.10)
ficasi ficaci: concepto, juicio que se
forma de... (Escrig: Dicc. 1887)
ficasi aix no te ficasi (H. Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.11)
ficasi si volen vosts trobar trellat o
ficasi, bsquenlo en atra part (Gadea:
Tipos, 1908)
ficasi No tens ficasi! (Peris Celda:
ficasi com ma yaya era tan historiera...
may li he donat ficasi a lo que diu
p.15)
ficasi no prengues ficasi, Moscatell; te
parlen en broma (Vicent A.: El Trull,
1929, p.24)
ficasi ficaci: jui. No posar ficaci... no
tndrer sentit... valenci (DCVB)
ficci -del llet fictine: de fici, /
hipocresa (Roig: Espill, 1460)
ficci all son ficcions / que lo poeta
ha possat (Coloqui de les inumerables
virtuts dels valencians,
any 1728)
Limprs pareix dir finccions.
ficci la ficci de alguns malcontents
Vall dAlbayda,a.1740)
1292
ficte ficte: fingido (Escrig: Dicc.

1887)
fichcam fichcam (BNM, Ms. 14108,
Alemont ti li, c. 1860, f. 4)
ficha del fr. fiche; cat. fitxa: en el
paper, en les fiches, en les cartes...
p.7)
ficha fiches de un atre archiu (El To
Cuc, 2 ep., n 52, Alacant, p.4)
ficha trnali el billet. Tin les fiches de
les copes. Li dona unes fiches (Tallada,
1924, p.19)
ficha no mos ha fallat ning en els
fiches que... (Llibret Alfonso el Sabio,
Alacant, 1952)
fiches males persones: Males fiches y
quins ganduls (Gregori, R.: De sabater
a consechal, 1900)
fiches baralles y fiches (Montesinos,
Vicent: Y diuen quel peix es car?,
1926, p. 23)
fidedigne del llet fidedignum:
notisies... fidedignes (Roig y Civera,
A.: Romeu!, Ganda, 1890, p.9)
fideu dorige ducts, Corominas diu
ques mosarabisme valenci: del llet
fides, corda, per via del genitiu pl.
fidium y l'rap fidw?: en fi, quen lo
Reyne de Valencia fideu es darrail
mosrap y no portat per la conquista
aragonesa... (DECLLC, vol. 3,
p.1014) Sempre enganyant, Corominas
diu conquista catalana, olvidant quen
1238 no hava naixcut ni Catalunya ni
el catal:
fideus (DECLLC, en
inventari valenci de 1348)
fideu fideus (Esteve, J. . Liber
fideu fideus (Vilarig, B.: Memorial...
han de pagar les mercaderes, a. 1607)
fideu, flac com un als que flachs com

uns fideus (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.140)
fideu, fet un estar molt prim: fets uns
fideus (Coloqui... de una que li den
Crisstoma, c.1770)
fideu com uns fideus (Gonzalez, F.
R.: Sacro Monte Parnaso, Valencia,
1687, p. 140)
fideu fet un fideu (Galiana, Lluis:
fideu en Valencia, fideu es de origen
mozrabe (Corominas: DCECH)
fideu fideu (neologisme valenci
naixcut en Gandia y sa placha, sigle
XX)
fideuer fideuer (Escrig: Dicc. 1851)
fiels fiels (Ms. Confraria del Loreto
de Muchamel, 1620)
fiels y els mes fiels (Tormo,
Bertomeu: La Gatomaquia, c. 1770)
fiera cat. fera: ix una fiera molt
brava (Ort Mayor, J. Vicent: Coloqui
pera lo Convent de Senta Ursula, 1730)
fiera agresiu, sinse miraments: pera
asustar a les dones / el fiera ms acabat
fiera un cuc o vbora fiera quen el
ventre... (Bellver, Blay: La creu del
fiera algn llop mar o algn atra fiera
deixes... (El Pare Mulet, 1877, p. 8)
fiera fiera (Escrig: Dicc. 1887)
fiera com sasbatusa... este gat es una
fiera (Campos Marte: Nelo Testets,
1890, p.26)
fiera sa cosina deu ser una fiera en
pergamins (El Blua, Castell, 28 febrer
1892, p.2)
fiera perque el home... sera una fiera
(M.Ruiz: Canyisaes, Monver, 1907,
p.55)
1293
fiera estar fet una fiera (El Tio Cuc,

fiera com una fiera (Cervera, J.: San
Seren, 1919, p.9)
fiera la fiera... algo de fieres, y un
borrego (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 11)
fiera si eres valent, una veg solta la
fiera... (Barchino, P.: La embol, 1925,
p.14)
fiera ...vost fet una fiera (Alcaraz,
fiera si la meua ... admala si es tan
fiera (Breva, Vicent: Anem a la
fierabrs del jagant homnim que
asobint
apareix
en
noveles
caballeresques: home roin, mat o
fachends que fa estropicis: los dems
soldats sen rien; / y yo fet un fierabrs
al Retor, 1772)
fierabrs, ferrabrs liu contava a
Ferrabrs, / pelant una safanoria (El
Tabalet, 1847, p.174)
fierabrs sa mare... es un fierabrs
borles, 1874 )
fierasca Alto, chent fierasca! Voreu
ara quna bomba! (Escalante: Un buen
moso, 1889)
fierea andaluso fieresa, catala feresa:
aquella fierea en embargar tan pronte
(Sireno, D.: El 606, 1911, p.146)
fierea en tota fierea que... (de la
fierens pluralisaci acort en atres com
cafens, vergens, jovens, etc.: y me
port... a la casa de les fierens (...)
avechuchos...
fierens
(BNM,
fieres Qunes fieres...! (Campos

p.12)
fieres fieres molt indomables
y Albudeca, c.1802)
fieres com si foren dos fieres (El Tio
fierens fugint del llet fra pera
trencar anfibologa en limperfet de
subj. fera, del verp fer, sadopt
fiera, pl. fierens, en valenci
modern: Yo fiera? Cuc de peixcar
fieres Pura y Amalia, com dos fieres,
increpen al vell (Comes, P.: El regrs
del emigrant, 1923, p.15 )
fieres Ya vor vost com eixes fieres
acaben en mi...! (Meli, F.: Els fills
dels vells, 1926, p.19)
fieres uns als atres com les fieres
car?, 1926, p. 23)
fieres fieres en llibertat (Puig Espert,
fieres shan encaixonat sis fieres
p. 8)
fieres acobardant a les males fieres
fieres en instints no de fiera, perque les
fieres... (Lanzuela, A.: La Templ del
barrio, 1933, p.14)
fiero fiero gos de tres caps (La creu
p.6)
fieros bravates... els fieros, ronques y
... (Academia de Valencia, 2 febrer
1704, p. 78)
fieros fa prodigios de valenta en 7
fieros lleons (El Amic del Poble,
1294

figa -1 doc.: sporta de figa dAlacant
(DECLLC, productes valencians en
lleuda de 1249)
figa Burchasot que pareix... figa
Burchasot (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
fig fer la fig, valenci (DECLLC)
figa napolitana en figa napolitana, /
per lo fret solen peixcar (Roman...
dels peixcadors de canya, c.1740)
figa no hi dona que dorga mentres li
palpen la figa (Baldov: El virgo de
figa y de plans quhan eixit figa (El
Bou Solt, 1877, p. 264)
figa de pala una figa de pala (Llibret
fig fig: golpe dado con un higo
fig feu la fig ans de morir (Gadea:
figa ms tira un pel de figa que...
p. 168)
figaes y cachamones debaes, / em
corrern a figaes (El Mole, 1840, p.
139)
figatell tpic de la Marina. Mescla a
miges de fege de porc y magre (nhian
variants en atres carns y dasta en sepia).
Se lanyadix sal, pebre, jolivert y clau,
formant
una
hamburguesa
o
mondonguilla envolic dins del
mesenteri o mantellina del serdo. Se sol
fer fregit o a la plancha: figatell:
menjar tpic dOliva: cansal, ano
mosc, jolivert... (Diari de Valencia,
28/6/02)
figle del fr. bugle, mesclat en
ophiclide; instrument musical de vent:
y feu un sarau / de flautes, de violins, /
de figles y de fogots (Batiste Llopis,
sego dAlacus: Defensa de les dones,
c.1850)
figle es costum en este sigle / ... cuant
ms chiqueta es la cosa / anunsiarla en
bombo y figle (La creu del matrimoni,
1866, p.2)
fig taberna ahon es pot menjar:
tocarem cab (sic) al fig / nosatros
tres; y en huit reals / podem menjar com
uns Duchs (Rahonament... que
Benifaraig, 1797)
fig ageles ms arrugaes que un fig
pansit (El Mole, 1841, p.347)
figot damunt de la sistelleta, figues,
figot, figuereta... (El Bou Solt, 1877, p.
265)
figuella, sardines de la el que vullga...
sardines de la figuella (Canyisaes,
Monver, 1913, p.221)
figuera del llet ficara eixiren el cast.
antiu ficaria (doc.any 1070) , el port.
figueira, occit figueira, gallec antiu
figal, etc. El val. fea el plural figueres,
mentres en catal antiu tenim figueras
y el dim. figuerola (DECLLC, 3,
p.1016).
figuera, estar en la no donarse cnter
de res: y yo en la figuera (Cervera, J.:
San Seren, 1919, p.19)
figuera negra fulles de figuera
negra..., en cnter de tabaco (Semanari
figueral segons Corominas: lantiu us
valenci de figueral que ham observat
en Jaume I ... podrem pensar si no es
trata dun vocable mosrap figueral, de
les figueres, arabisat per els moriscs
(DECLLC, 3, p.1016)
figueral -1 doc.: figueral de la Vall de
Segon, prop de Morvedre (Crn,
Jaume I, s. XIII)
figueral abacores del figueral
1295

figueres dull de gat figueres d'ull de
gat (La Mixquera, 22 febrer 1841)
figuereta, posat a la qui ha perdut els
modals y, sinse control, parla a crits:
ya el tenen vosts posat a la figuereta
escamant desde laltar al pblic (El
Bou solt, 1877, p.136)
figuereta, pujarsen a la pujarsen a la
figuereta: perder los estribos, dar al
traste con la calma, la serenidad
figuero que li agraen les figues: Si
ques figuero, redacsa! (Martn, A.: La
figues panses e figues, dels moros de
Penscola (Crn. Jaume I, s. XIII)
figuetes de tarrs fart / de figuetes
de tarrs , / quel hava entarrosat
figues de Pamis figues de Pamis
de Laborda, 1802)
figues de sanc de ros cullir unes
figues / de les de sanc de ros ( Capilla:
figues sechols ms blanets que les
figues sechols... figues de color de
dolsayna, mol primerenques y bones
p.22)
figus de Pamis pera bones figues
Pamis (Gadea. Tipos, 1908, p.29)
figues de pala me pose tota punchosa
.-Com les figues de pala! (Barchino:
figues de sanc de ros en la figuera... /
picotechant les sabroses / figues de sanc
de ros (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.22)
figurat nos demostra per figura al
figurat (Timoneda: Castell dEmaus,

1569)
qui
parlen
figurativament
figurativament (Canals, fr. Antoni: De
providencia, c. 1395)
figurer figurer: que tiene el hbito o
costumbre de hacer gestos... (Escrig:
Dicc. 1851)
figurera la fadrina carasera / ...fa com
la mona, / ques sempre una figurera
p.54)
figures, fer ficar posturetes ridcules:
y tot as fent figures, / doblantse de
chenollets caentse a una part y a atra
(El So Christfol, llaurador ricot, Imp.
Horno de San Andrs, 1789)
figureuse vosatros figureuse que...
6)
figur y ell es un bon figur (Llorens:
Tona y Toni, Alcoy, 1871, p. 12)
figurn as tenen vosts el figurn (La
figurins y els figurins ... (El Pare
Mulet, 1877, p. 7)
figur Un figurn (sic) de comedia /
pera fernos riure abans, / portava el pico
darrere, / y la pechina dabant (Baoro el
figur pera aumentar diversions /
trahuen los chocolaters /... eixos dsat
figurons (Festes beatif. Juan de Ribera,
1797)
figur tant de fer lo figur / pa res
absolutament servix (Rubert Moll:
p.16)
fija tapaetes en mantellines y fija la
vista en terra (Semanari El Blua, n3,
Castell, 1892, p.1)
fija si se fija en la fach y veu la
1296
gabieta... (Peris Celda, J.: Arrs en

fijaor y el fijaor de cartells, en escala,
cartells... (Colom: El benefisi de Mora,
1881, p. 12)
fijat t tas fijat en eixa mola?, pedra
gran (Canyisaes, Monver, 1909, p.
109)
fijat fijat be (Baidal Llos, F.: Amor
fjat y el riu aumenta: fijat, fjat (Puig
fijat ni sixquera mha fijat (Peris
fijat Y vost no sha fijat que...?
1923, p.10)
fjat fjat be en lo que te dic (Mart,
L.: Pepe el curandero, 1928, p.30)
fjat fijat en atra que tamb es dona
fijat may mhe fijat en vost (G.
1932, p.10)
fjat Fjat y vors (Beltrn, E.:
fije encara aixina, si me fije molt en la
roba que, al despullarme, deixe...
p.16)
fijes fijes en esta ma... (El Tio Cuc, 2
ep., n 55, Alacant, 1924, p.3)
fijeuse fijeuse en les grupes de... (En
las fiestas de Sta. Brbara, Rocafort,
1891)
fijeuse fijeuse que tot ve a ser lo
mateix, en chicotetes variants (Alcaraz,
L.: El ball del ram, 1928, p. 5)
fijo Yo em suicide, de fijo! (Portols,
M.: Nelet el dAlboraya, 1893, p. 30)
fijo cat. fix: Qu soc? Yo no hu se a
punt fijo (El Amic del Poble, Alacant,
9 abril 1899, p.1)

fijo Aix que me diu es fijo? (Vidal
fil daigua sequioleta: lo present
codicil sobre lo fil de aygua de la dula
de Candarix (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, codicil, 17 maig 1394, f. 49)
fil d'Almeria molt fi, usat pera
camises de dona y teixits delicats: sis
peces de fil dAlmera (DCVB , doc.
valenci, any 1443)
fil daigua Cam de la Condomina
sobre un fil y mig de aygua (BNM, ms.
11677, Procs de la Condomina
dAlacant, a. 1674)
fil daigua chorro muy delgado y sutil
de un lquido: fil daigua o de sanc
(Escrig: Dicc.1887)
fil daram -del llet aeramen: aram:
alambre (metal), se aplica tambin al
hilo (Escrig: Dicc. 1851)
fil daram fil de aram (Martnez
1909, p. 133)
fil daram fil daram, valenci; cast.
alambre; Estar com un fil daram: estar
molt prim (DCVB)
fil de cagarcos fil de cagarcos:
hiladillo (Escrig: Dicc.1851)
fil de ferro fil de ferro: alambre
(Escrig: Dicc.1851)
fil de metall dorat fil de metall dorat:
doradillo (Escrig: Dicc.1851)
fil de palomar fil fort fet de cnem;
cast. hilo bramante: ab fil de palomar
(Arch. Patriarca. Prot. 25015. Inv. mort
Jaume Roig, 1478)
fil de palomar fil de palomar (Escrig:
Dicc. 1851)
fil de palomar gast un capdell de fil
gros de palomar (Escalante: La
1297
fil, pedra de pedra desmolar: de

pedra de fil (DCVB, en doc. valenci,
a. 1433)
fil fil: comparsas de moros o
cristianos en pueblos del Reino de
Valencia (Escrig: 1887)
fil dAlcoy de moros o cristians, u al
costat datre: duna fil (...) es costum
questa nit, en les filaes, / fasen olla pa
sopar (...) u de la fil de Llana (Adam
y Ferrer: Nos pot dir la veritat; costums
alcoyanes, 1928, pp.5, 14)
fil una fil de les ms boniques
p. 3)
fil, filaes el abs que fan ms de
cuatre filaes (Valls, E.: Mat De
Gloria, 1932, p. 3)
filaetes,
amics...
fil,
filaetes
Alcoy, 1931, p. 3)
filacteria 1 doc. marmoleres,
dotoreres...: filateries (Sompni de
Johan Johan, 1497)
filacteria filacteries (Coloqui de
viudes y doncelles, 1561)
filache embastat y sacat filaches en
esta vida (...)no encontres ms que
estopa y filaches (Canyisaes, Monver,
1908, 1913, pp. 74, 225)
ansal
de
penques
filachoses
filachoses (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 148)
filads li den Roseta de Pacalo...,
madeixeta de filads(Galiana: Rond.
1768, p.62)
filads malgnit, irritat: Ma quin atre
filads! (Escalante: Obra comp. I,
1894)
filads estar fet un filads: estar molt
irritat, valenci (DCVB)
filaor filahor: hilador (Rosanes: Voc.
val. 1864)
filaor el fill dun filaor (Soler,
1907, p. 30)
filar -del llet flare, es verp clsic y
polismic; en leixemple, observar el
comportament dalg: tu a matar els
animals / que te demane el cuiner, / y yo
a filar a eixe to, / que vullc observarlo
be (Gayano Lluch: La meua dona no es
meua, 1932, p.16)
filarmona filarmona, filarmnich
cat.
filharmnic:
filarmnic
filarmnich,
filarmnicament,
filarmones... (Escrig: Dicc. 1851)
filarmnic els filarmnics (Escalante:
Tadea la cosetera, c. 1870)
filarmnic divertit y filarmnic
qu
piropos
ms
filarmnic
filarmnics! (BV, Ms. 469, Les
Almejes, c. 1930)
filarmnic soc filarmnic (Vidal
1934, p.7)
filarmnics interpretant els sentiments
filarmnics de... (El Bou solt, 1877,
p.190)
sonores
y
filarmniques
filarmniques dels instruments de corda
y... (El Tabalet, 1847, p.167)
filat ... que tiren assi (sic) lo filat
filat pres moltes cordes que havia en la
nau e feune un filat (Martorell: Tirant,
c. 1460)
filat en lo filat, /laos e brell... pardals
filat los peixcadors tiraren los filats
(La vida de Sant Honorat, Valencia,
1495)
1298
filat lan los filats... prengueren

multitut copiosa de peixos (Corella: Lo
Primer del Cartox, 1496)
filat filats o red (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
filat estar u be o mal filat (Escrig:
Dicc. 1887)
filera cinch en cinch en fileres, tots
escopeters y piquers (Archiu Cat.
Valencia, ms. Llibre dAntiquitats, 25
setembre 1526)
filera los cocheros portaren en una
filera ms de cent crregues de arena
1613)
filera anaven en fileres de cinch en
cinch (BRAH, Ms. Porcar: Dietari,
1618, f.295)
filfa filfa pura!... aigua chirli (Moll,
p. 6)
filigrana italianisme: les hermoses
galtes / son de filigrana (Paper curis,
filigrana del it. filigrana: filigrana:
obra formada de hilos de oro o plata,
unidos y soldados
con mucha
perfeccin... Cosa delicada y pulida
(Escrig: Dicc.1887)
filigrana dibuixar en sa figura
primoroses filigranes (Martn, A.: La
filmar la cuesti es filmar y aplegar a
1926, p. 5)
filmat en les pelcules... filmat,
filmat! (Morante Borrs, J.: En la festa
de les falles!, 1934, p. 9)
fil veuen en mi el fil (Sendin:
filosa de filar; cast. rueca: la senyora
vehent que lo guany de la filosa era
molt poch... (Villena, I.: Vita Chr.

1497)
filosa una filosa y un fus (BRAE, Ms.
filos El vestit de filos...?
(Escalante: Les coentes, c.1895)
filoser filoser, colifer (Exulve, Vicent
filosf aguda la paraula equival a
filsof serio, important; tamb pot
tndrer crrega pardica:
bon
gramtic, bon filosf (Gadea: Ensisam,
1891, p.264)
filosofes raonaments puerils: deixat
de filosofies (BSM, Mulet: Gayferos y
Melisenda, c. 1660)
filoxera 1 doc. la llangosta... la
filoxera (Gadea: Ensisam, 1891, p.128)
filoxera sasomat al camp de mosatros
la filoxera (Canyisaes. Monver, 1908)
filoxera yo dic si ser la filoxera
filtr el aigua filtr (Baidal Llos, F.:
fillastre fillastre (Pou: Thesaurus,
1575)
fillastre y el fillastre de la Moma
p. 9)
fillastre hijo o hija llevados al
matrimonio por uno de los conyuges
fillola vent vindre a Ursuleta... la
fillola (Lladr: El titot, 1876, 16)
fillola, com a sequia: canals e
cequioles, / ... e filloles (Roig: Espill,
1460)
fillola fillola meua (Escalante:
fillols a tindre fillols ni ser padr
1733, p. 2)
1299
finat mort: aprs que yo ser finat

testament d En Ruy Gonsales, c. 1380 )
finca Ton pare te alguna finca?
finca, finqueta alguna finqueta tinc,
vixc folgat com un marqus (Vives:
Entre amics, 1877)
alg
deixos
finchats
finchat
15)
finchat un chic finchat (Llibret
finchix Cm finchix! (Arnal, F. P.:
finea andaluso y catal finesa: en
argument de finea (Ballester, J. B.:
finea ab tota finea (Archiu Mun.
Oriola. D. 2035, Orde Generalitat, 0ct.
1704)
finea finea: fineza (Escrig: Dicc.
1887)
finea grasies per la finea... el to Cuc
agraix la finea (El Tio Cuc, n 105,
159, Alacant, 1916, 1917)
finestra, tirar la casa per la en
leixemple, una dona tira els mobles per
la finestra pensant que lha tocat la loto:
escomens a tirar els mobles per la
finestra... hava tirat la casa per la
finestra (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.65)
finees eixa y atres finees Sireno, D.:
El 606, 1911, p.140)
finestronet el finestronet (Gadea:
Ensisam, 1891, p.236)
en
finestrons
de
finestrons
persianes... (Meli, Felip: Encara
queda sol, 1931, p.49)
finet toca, vors que finet (Chiste
grasios
compost
per
Santapola,
Valencia, 1857)
finflams quin espols quels hem pegat
als finflams (Rahonament de Pep
dAldaya, 1809)
fingixen tot ho fingixen (Bib. Nac.
Ms. 1701, c. 1590, f. 79)
fingixen, finchixen alguns, que
samaguen, / y es finchixen estar...
(Primera part dels festechants, s.XVIII)
finixca la nostra vida finixca (Guerau,
B.: 2 Cen. St, Vicent, 1656, p. 152)
finolis magr, pero es masa finolis
10)
finor -cast. finura: la finor daquells
tan pochs senten (Fenollar: La brama,
1497)
finor mes no obstant esta finor,/ pren
lo pet del lloch ahon pasa... (Mulet:
Tratat del pet, dc. XVII, c.1650)
finqueta la finqueta que compraren en
Rabasa (El Tio Cuc, n 200, Alacant,
1918)
fins el plural del adj. fi provoc la
sustituci de lantiga prep. fins per
hasta, dasta o hasda en valenci, pera
trencar
anfibologes:
Leopoldo
Asensio, Comestibles fins de totes
clases, Altamira 10 (El Tio Cuc, 2 ep.
n 55, Alacant, 1924, p.3)
fins els teus fins no son molt rectes
(B. Baldov: Pascualo y Visanteta,
1861)
fins fins y voluntaris, per la patria han
treballat (Conv. de Saro, 1820)
fins feren be el borinot tots per fins
particulars (Bib. Nac. Zarz. D. Jorge
Palacios, 1801)
fins fins del sigle XVIII (Nostre
Teatro, revista lliteraria, n 4, 1921)
firar del llet feria. El verp valenci
firar pareix que pas al catal en 1839,
1300
en el dicc. del colaboracioniste

Labernia: firar: feriar, por vender y
comprar (Escrig: Dicc. 1851)
firat fireros, qu mhau firat? Un
cagall dins dun plat (Ensisam, 1891,
p.401)
firero Rafel tamb es firero (Sendn,
fireros fireros, qu mhau firat?
(Ensisam, 1891, p.401)
firm, fermada fermada de la ma del
Rector (Const. Universitat de Valencia,
1611)
firma ...y la firma?. Fit de lladre
(Galiana: Rondalles, 1768, p. 58)
firm la firm y sell pera que la...
(Mas, L.: Serm C. S. Vicent, 1755, p.
26)
firma mos honrara en la seua firma
firm cat. signada: havem resibit una
carta firm per... (El Amic del Poble,
firm la lletra firm (Barchino, P.:
firma firma de nostre director
1927)
firmaes ...probes y venen firmaes (El
Tio Gabia, Novelda, 6 -XII- 1883)
cast.
firmemente:
firmament
firmament posa" (Villena. Vita, 1497)
firmament firmament creuen tots
1677, p. 124)
firmant un paper, firmant en ell (Bib.
firmar, fermar fermar (Esteve: Liber
elegantiarum, 1472)
firmar una petici li enfile, /... que la
fasa y me la firme (Coloqui jocs entre
el Bou dels carnisers y el Lle de
Almenara, any 1759)

firmar, fermar ni fermar sense llegir
(Galiana: Refrans valencians, c. 1760)
firmar escritura a punt de firmar
p.21)
firmar firmar... en este llibre
p. 29)
firmat firmat (Bando de Lo Rat
Penat, Valencia, c. 1794)
firmat y firmat de la sua ma (Ms. del
firmat firmat en Valencia, hui
Blanquers, 1802)
firmat tot pasat per... firmat en
capitana (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 24)
firmat firmat per els tres (Fink Rees,
firmat firmat cap paper (Peris Igual:
El banquet de lalquera, Castell,1928,
p. 14)
firmat lo que siga curt y vinga firmat
firmava, fermava fermava en les
cartes (Ballester, J. B.: Ramellet, 1667,
p. 9)
firme y en testimoni de ao ho firme
1677, p. 81)
firme, ferme certificaci que ferme y
sagelle (Ros: Dicc. 1764)
firme yo sempre firme Doloretes
(Mills: El cercadit, 1916, p. 11)
firme y en cuant me firme... (Torre:
p. 15)
firme te hu firme davant de notari
p.29)
1301
firmea andaluso firmesa, catal

fermesa: en manar tingues firmea
(Fages: Aforismes catalans traduits al
valenci, 1853, p. 108)
firmea firmea: firmeza (Escrig: Dicc.
1887)
firmea constancia y firmea (Alberola,
firmea volent recobrar sa firmea
(Badenes, V. M.: Tpat sego,1945, p.9)
firmea en firmea y en tes (Llibret
Foguera Plaza de las Monjas, Alacant,
1948)
firmem ara firmem de manera que...
p.15)
firmes tantes firmes sobre aquell
paper (Conv. de Saro, 1820)
firmes me tens que posar en este paper
dos firmes (Roig y Civera, A.: El
fisc lo fisc, tesor pblic (Martorell, J.:
Tirant, c. 1460)
fisc pena pecuaria... se dividix entre lo
Fisc y... (Ginart: Reportori, 1808, p.
177)
fiscaliar
(Escrig:
fiscalisar
Dicc.1887)
fisga y fan fisga dels proyectes (En
p. 6)
fisga y de tot lo mon se fisga
(Escalante: El tio Perico, 1875)
fisga burla: ...que t traus fisga
p.116)
fisga y traent fisga de tot lo respetable
1892)
fisga estos lladres venen aposta a
traure fisga de mi. Pos si la por no fa
pudor, no me lhan de conixer (H.

p.7)
fisgar fisgar: burlarse de uno
disimuladamente (Escrig: Dicc. 1887)
fisgarse burlarse. De ducts orige, del
mosrap faskal, it. fischiare,
llet
dialectal fixicare, etc.: mon pare sest
fisgant (Montesinos: Un Belmonte de
sotana, 1913, p.16)
fisgarse fisgarse de mosatros (Mart
Gadea: Burromaquia, 1904, p. 43)
fisgue que em fisgue y burle
(Galiana: Rond. , 1768, p. 12)
fisg trabucant y matutero, fisg y
gayta... (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 21)
fisg un poquet fisg y chansero
fisg fisg: burln (Escrig: Dicc.
1887)
fisg dir deste veinat ques fisg y...
fisgon burla: fisgonada y bufonades,
/ porten la solfa (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
fisgona em digu en risa fisgona...
Brusola, 1820)
fisgona en risa molt fisgona (Baidal
Llos: Amor torna, Castell, 1917, p. 8)
fsic del llet physicus, referent a la
naturalea; en leixemple saludix a u
que est mort; 1 doc.: Bernat d
Altaragua, alias d Almenar fisich
defunct (Archiu Hist. Ecl. de Morella,
not. Guillem Esteve, 12 setembre 1380)
fis monedeta: tamb un fis de vi
blanch (Ros, Carlos: Roman... les
fis si ara dos fisons nols donen...
1302

fis, fi val. fis, cast. aguijn, cat.
fibl: rabicalenta y plena de fions
fis cast. aguijn: com si trenta
abelles me ficaren el fis (Rubert
1897, p. 20)
fisotaes Ch, tarreen uns fisotaes...
fisonoma del llet physiognomia,
coneiximent de la naturalea: per la
phisonomia (Eiximenis: Ter, escrit en
Valencia, c.1385)
fisonoma pues un nas tens,/ dich que
tens nas, / que si fa al cas / fisonoma...
(Guerau, G.: Mestres de Valencia,
1586)
fisonomiste cast. y cat. fisonomista:
fisonomiste (Escrig: Dicc.1851)
fisonomiste soc mal fisonomiste
p.56)
fisot Ch, tarreen uns fisotaes (...) un
ngol davispes y a Pureta li van arrim
un fisot en la galta (Canyisaes,
Monver, 1907, 1913, pp. 58, 222)
fistolet fistolet (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
fit del llet fictum: mirant de fit
fit a fit de fit a fit (Fenollar: Brama
dels llau. 1497)
fit mest mirant fit a fit (Liern: La
fita casi a la fita del terme deixe
poble (Gadea: Tipos, modismes, 1908,
p. 262)
fitants dels dems pobles fitants en
Arag (Gadea: Tipos, 1909, p. 128)
fitar senyalar en fites, marcar llmits:
en lo mercat / en va fitat (Roig:
Espill, 1460)
fitar dun llet *fctare, derivat de
fctum: fitar: ...cierto gnero de ladrido
cuando ve o va siguiendo la caza
(Escrig; Dicc.1887)
fitar expresi valenciana, fitar camps,
terres, llimits (DECLLC)
fiten un tros (de terra) de dos chornals
que fiten en lo meu (Canyisaes, 1910,
p. 158)
fitillera sens fitillera (Ballester, I.
fit la meua tinc en lo fit (BUV. Ms.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
fito a fito miren en dos ulls fito a fito,
en recel (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p. 76)
fito a fito ma ta est miranmos fito a
fito (Canyisaes, Monver, 1907, p. 66)
fito a fito contemplant de fito a fito
al... (El Tio Cuc, n 64, Alacant, 1916)
fitora dun llet *fictoria: forca en dos
o ms puntes: darts y ses llanes y
bones fitores (Fenollar: Bram llaur.,
1497)
fitora fitora, fuscina tridentata (Pou:
Thesaurus, 1575)
fitora en la fitora li furgue (Barreda:
Un arreglo improvisat, 1870, p. 14)
fitora forqueta pera enganchar peixos;
tamb gavinet o navaixa: tira ma a la
fitora y cau lagelo / apenes relluir veu
linstrument (Llombart: Tabal y
fitora fitora: arpn de tres dientes para
pescar peces grandes (Escrig: Dicc.
1887)
fitoraes -furg o punch; en este cas,
crem feta en ferro al roig: y per raere
me solta dos fitoraes en la marca del
ganao (Sireno, D.: El 606, 1911,
p.107)
1303
flac -del llet flaccu: malaltes, / dells

molt flaques / com les set vaques
flaco -del germ. flask, bolseta o
recipient de vidre, cuiro, metal o
cermica: la chamusc lo foch un poc
uns flacos de arcabs plens de plvora
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 9 de juliol
1615)
flacucha primeta, sinse res de greix:
ya mha cansat della, ques masa
flacucha
(Ferrando,
J.:
El
flacunyets son flacunyets... / el flato
els est... (Coloqui nou del ros alas,
1823)
flam a m un flam (Soler, S.: Mos
quedem!, 1907, p. 25)
flamaes me sent unes flamaes (Liern,
flamaes els ulls que tiren flamaes
flamant del llet flammans, -antis
(apareix com anacronisme en el catal
del Curial, bona falsificaci del 1850);
1 doc. en valenci: La llum de la
Catholica doctrina, a totes llums mes
flamant (Ort, M. A.: Serm, en 2
flamant vestits de seda flamant
al Retor, 1772)
flamar se veu una flamar (Gayano
flamechadora la sua flamechadora
(l)lengua (Ballester: Ramellet, 1667, p.
10)
flamechar pera que flameche el foc
(Mendoa, M.: Fiest. del C. del Carmen,
1622, p. 222)
flamechar en flames: y en unes
graelles posant / en mig una casolota /

estava all flamechant (Descripci de
flamechar sempre estava flamechant
flamechar deixar, en fi, flamechar el
foc (Batiste Burguet: La carrera de la
dona, 1881, p. 9)
flamenc cast. Flamenco o Flamante;
val. Flamenc (Vidal: Cat. aves de la
flamer cast. llamarada: se veu una
flamer per la dreta (Negre, Hiplit: La
flamer hi flamer (Vidal Corella:
flameraes Veres quines flameraes?
1874)
quines
flameraes...
flameraes
(Morante: El to Estraperlo, 1947, p.4)
flaquea andaluso y catal flaquesa:
flaquea (Canals, A.: traducci al
valenci del Valeri, c. 1395)
flaquea y la gran flaquea (Martorell:
Tirant, c. 1460)
flaquea flaquea de nimo (Fenollet:
Hist. dAlexandre, 1481)
flaquea la mia flaquea (Villena,
flaquea es per flaquea (Llull:
33)
flaquea ple de flaquea (Mart Pineda,
A.: Contemplaci en honor, 1521)
flaquea flaquea (Pou, Onofre:
flaquea trauen forces de flaquea
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
flaquea fores de flaquea (Valda, I.
B.: Fiestas Inmaculada 1665, p. 342)
flaquea sempre la humana flaquea
1304
(Fambuena. Un franss en Almsora,

1877, p. 17)
flaquea per lo mateix, reconec la
flaquea (Ovara: Lanima en un fil,
1881, 14)
flaquea traurer forces de flaquea
flaquechar els nimos no mos
flaquechen (Colomer, E.: Me cason
-1
doc.
flamench
flamenc
(Palmireno: Voc. Valencia, 1569)
flamer flamer: llamarada (Escrig:
Dicc. 1887)
flameraes unes flameares... (Beltrn,
flameraes flameraes (Llibret Foguera
flan -del fr. flan : Li estic fent un flan
.-El flan no se si magr; la confitura...
(Comes, P.: Alejo , thas colat, 1917,
p.13)
patixch / gran flaquea (Ros: Coloqui
de les moltes rinyes... entre les sogres y
nores, a. 1758)
aix no es res, trau forses de flaquea
1855, p.12)
flaquea asegurem traure forses de
flaquea (Semanari El Campaner, n1,
Alacant, 1886, p.1)
flaquea, flaquees flaquees humanes
1915, p.16)
flaquechar no flaqueche, so Miquel
flaquer dorige desconegut, prerrom,
sinse relaci en el llet flaccare; cat.
flequer; flaquer (Esteve: Liber, 1472)
flaquer moliners, flaquers, fariners
(Ginart: Rep. dels Furs de Valencia,

1608, p.152)
flaquer -del llet *flaccare; cat. flequer:
que los flaquers no venessen la
querna... cuyta (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 28 mar 1615)
flaquer,
artocopus...
flaquer
panificus
(Exulve,
Vicent
J.:
flaquer als panaders de la preset ciutat
... lo offici de flaquer en la present
ciutat (Archiu Hist. dOriola, Llibre
308, any 1642, f. 316r.)
flaquer flaquer: panadero (Escrig:
Dicc.1887)
flaquera:
panadera
flaquera
flare -del llet fratre. Com du Alcover,
flare es la grafa ms arrail en
valenci: els flares (BSM, Ms. 6781,
Coloqui... que tingueren los flares lo da
de St. Vicent, 1767)
flare y confesa net y pla; / no que fent
la gatatumba, de flares y capellans
flare flare panchut (El Mole 1840, p.
125)
flare me fiqu flare (Coloqui del
fadr, Eixtiva, 1857, p. 7)
flare al nebot del flare (Merelo: Tot
ho apanyen, choguet valenci, Lrida,
1866, p. 13)
flare un entaulat negre: flares (Colom
y Sales: Cuatre comics, 1873, p. 21)
flare algn flare (Ovara, J.: Per tres
pesetes, Valencia, 1881, p. 5)
flare flare o capell (Gallar, J. A.: El
marqus del Cascabell, Alzira, 1882)
flare flares y capellans (Gadea: Ms.
flare a alguns els pega per entrar
flares (Caps y senteners, Imp. C.
1305
Rom, 1892,p.45)
flare te cabota de flare (Semanari El
flare no vullc dur vida de flare (Vidal
p.11)
flare retire... tot lo que ha dit dels
flares (Gadea: Burrimaquia, 1904, p.
19)
flare degut al comentari que del serm
del flare se fa (M.Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1907)
flare t has fet vida de flare
27)
flare call com un flare (Sireno, D.:
flare a vost la boca li la deu dhaver
fet algn flare (Barchino: Qu talla
flare Flare, que te pegue coller
flare lhbit no fa el flare (Alberola,
flare sempre tingu cara de flare
flare el flare taques (Alberola, E.:
flare cunts han segut flares...! (El
flare Encara que el hbit no fa el
flare (Alcaraz, J.: Vullc besarte, 1931,
p. 21)
flare fent el paper de flare (Colomer,
E.: Me cason ...!, Alcoy, 1931, p. 7)
flare Che, all ya ne tenim masa de
flares (Beut: Cartelera despectculs,
1932, p. 10)
flare la caseta del flares (Valls: El to
flare te la cara de flare (El Obrero,
Elig, 2 septembre 1934)
flare flaresVols que parlem de

flares? (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 67)
flare, pet de pet de flare, planta de
flors grogues, Calencula officinalis; del
Reyne de Valencia dasta Tortosa;
castella flor de muerto (DCVB)
flare en lo Maestrat pet de flare,
Calendula (Corominas: DECLLC)
flaret y un tal Flaret, que de tal no
tena ms quel sobrenom (...) y apenes
als flares els senten la veu (Ensisam,
1891, pp. 258, 522)
flaret el flaret (Martnez Ruiz,
47)
flarets es flarets no paraven
flaret y un flaret que ha dut (El Tio
flarot may he oit yo que es declare en
huelga alguna comunitat de flarots (El
flarots y flairots (sic)... y sultanes
1898, p. 41)
flas, flasades tim desconegut,
ductanse entre larbic farsat, el
prerrom flakiata, etc.; manta de llana
que asobint te ralles; cast. frazada:
posar dos flasades / y un cuvertor per
tapet (Coloqui de Morla a les festes de
flas, flasada una flasada y un
cubertor de drap vert (Morl: Somi del
Infern, 1645, v. 15)
flas flas: manta peluda que se echa
sobre la cama (Escrig: Dicc. 1887)
flas ix al moment en una flas..., esta
flas en terra (Lladr, R.: A deshora de
la nit, 1888, p.21)
flasader flasader: mantero, fabricante
1306
de mantas o frazadas (Escrig:

Dicc.1887)
flasader Front al carrer Flasaders
(Tarn Morell: El Palleter, 1908, p.9)
flastoma en el sentit de insult, no
blasfemia: les flastomes ques dien entr
elles (Fenollar: Proc. Olives, 1497)
flastoma tirantse els uns als atres
moltes flastomes (Galiana: Rond.
1768, p.89)
flastoma plens doprobis, flastomes
(Traduccin del lemosn o valenciano
antiguo al castellano de la lletra dun
valenci al Gran Duc de Berg, a. 1808)
flastoma flastoma: blasfemia...
flato cultisme, del llet flatus: ple de
flato (BUV. Ms. 13. Blasco,
Bartholom: Rel. carrer dAlboraya,
1687)
flato els fadrins... tenen flato y molta
boyra (Rahonament nou, entretengut,
flato y es lo cas, que tenen flato (Ros:
2)
flato que fan molt blanch el or, / quel
flato les escotifla (Paper curis, pera
flato es diu flato mexic (Prudent
dametes, 1784)
flato chocolate contra els flatos (Un
flato sis queixa del flato (Escalante:
La senserr del mercat, 1871)
flato tot el flato de la Habana
flato Quin flato! (Chirivella, Pere:
flato patixen de flato (Martnez Ruiz,
flato me donen... flato (El Tio Cuc, n

73, Alacant, 1916)
flato Fesols bollits! Quin flato!
1917, p. 25)
flato ni potrs... ni tinc flato, ni
almorranes (BSM, Ms.7116, El fadr,
c. 1820, f.3)
flato coentor, orgull: Ma quin flato a
estes hores! (Virosque: La salvasi de
la casa,1921,p.12)
flato dols aixina curar a ta mare
deixe flato dols que li agarra a menut
1927, p.9)
flato y trahuen el flato tirant pastilles
de sab (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 3)
flats que patix flato: en un convit...
queden... ben flatosos (DCVB, en
Serm de St.Vicent, c.1400)
flats flats: flatoso o flatuoso.
Vanidoso o presuntuoso (Escrig:
Dicc.1851)
flats a tot as el flats del alcalde,
burlantse (Gadea: Ensisam, 1891,
p.244)
flats pesat, que dona la llanda: en
ma vida he tingut pupilo ms flats (La
flats si el temps nos posa flats
(Vidal, Vicent: La llangosta, 1928, p.
19)
flats Ser monyaco flats! (Torre,
flatosa dona llandosa y coenta:
Flatosa. Volerse en mi comparar
(Bolumar: La culpa tenen les dones,
1884)
flatosa el nom dalguna marquesa
flatosa (Alegre Ortiz, J.: En la Cany,
1926, p.11)
1307
flauta dorige ducts, es com a atres

neolletines
hispniques:
viola...
flautes (Martorell: Tirant, c. 1460)
flauta, ser molt prim: no es repara /
en seba vella, o tendral / de estes que
totes son flautes, / o bastonets de
dansar (Baoro el Rochet de Alcser, c.
1790)
flauta s, pero es un orgue que per ms
que manchen, les flautes ya no sonen
p.6)
flaut contestaci estrident, per
analoga al sonit de la flauta: cm li ha
de dir que soc yo / pa que en una flaut
mixca (Perez Ferrandiz: Penlope en
Borriol, 1873, p.5)
flaut sincdoque de flaut per els
gastos dels msics: anar en vosatros,
encara que no puga pagar una flaut ben
pag (El Tio Cuc, n 203, Alacant,
1918, p.2)
flaut eixir alg en una flaut
1928, p. 71)
flautaes cuatre flautaes (Bernat y
Baldov: Un ensayo fet en regla, 1845,
p. 21)
flautils estudis flautils (Soler, J.: El
solo de flauta, 1917, p. 7)
flautiste flautiste: ... profesa el arte de
tocar la flauta (Escrig: Dicc. 1887)
flebea es molt levejable, y la flebea...
1608)
fleca dorige occit y com en atres
llenges, equival a forn: Toneta, chino
chano, chino chano, en un punt est en
la fleca (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.35)
flecha cultisme etimolgic, del antiu
fr. flche; cat. fletxa. Ya en 1325
trobem: les fleches dels archs, escrit

per Muntaner en salquera de
Chirivella.
flecha no ferissen les fleches
(DECLLC, 4, p. 41, text editat en
Valencia, a. 1552)
flecha per mes que del veri tire la
flecha (Morla, P.: 2 Cent, S. Vicent,
1656)
flecha sens desparar una flecha (Blay,
flecha y aguda flecha al paper
(Ximnez, Vicent: Al autor, en
flecha cada llum una flecha (Peregr,
I.: Sacro Monte Parnaso, Valencia,
1687, p. 134)
flecha en fi, tirant de sos ulls / una
flecha que em pas / lo cor (BNM,
flecha va com una flecha (Lorente,
Lluis: Ramona, Elig, 1887, p. 11)
flecha tirant de sa vista / una flecha
quen pas el cor (Gadea: Ensisam,
1891, p.307)
flecha sim claven alguna flecha y del
teu costat... (Chirivella: Da de proba,
1912, p.17)
flecha no li falta ms que fleches
(Canyisaes, Monover, 1913, p. 222)
flecha y hui, la flecha del amor mha
despertat (Gayano Lluch: La meua
flecha de les fleches que dispara
1955)
flechar se veu quel flechares
p.17)
mha
flechat
(Liern:
flechat
1308
flechero soc lo ms flechero

fleches tirant fleches (Colom, Chuan:
Un estreno, 1917, p.19)
flechetes certes flechetes (Lladr, R.:
flema, fleuma -del grec-llet phlegma,
veu clsica, present en Ausias March:
es home de tanta fleuma (Mas, L.:
Serm cof. S. Vicent 1755, p. 14)
flema, fleuma fleuma (Ros: Dicc.
1764, p. 114)
flema, fleuma com parlava ab tanta
fleuma (Galiana, Lluis: Rondalla,
1768, p. 16)
flema sense gastar molta flema / les
anir relatant (Martnez: Nelo el
Tripero, 1792)
flema una aranya ... feta / de ms de
sis mil huitcentes / peces de canya Qu
flema! (Memorial dels obsequis fets
per Valencia, 1802)
flema si trac la flema... (Colom: Tal
es Cualis, Castell, 1872, p. 19)
flema no taturrulles, tin una poca de
flema (Fambuena: Fer les cartes, 1881,
p. 21)
flema flema: mucosidad pegajosa que
se arroja por la boca. Tardanza o
lentitud... Gastar flema: preceder (sic)
despacio. Alterarse poco (Escrig:
Dicc.1887)
flema la flema o pachorra (Gadea:
Ensisam, 1891, p.226)
flema Si saberes quna flema / he
pasat per les sabates! (Gayano Lluch:
flema, fleuma la fleuma de tota eixa
clase adiner (Valls: La verbena,
Alcoy, 1935, p. 8)
flem ferli un flem (Balader: La
flem, flam catal flegm: es que

tinc un flem as dins la boca
p.21)
flem, flam Pero que tens en la
galta? Un... flam (sic) (Tadeo: El
flem Tha ixit algn flem? (J. G.,
flem al gra... al flem (Vidal
1934, p.36)
fleum tena en lo bras un fleum
1677)
flexible 1 doc. flexible (Roig: Espill,
1460)
flexible per ser tan flexible (Blay
1666, p. 53)
flexible sombrero llauger de feltre:
llevarme els pantalons chanchullo, la
chaqueta Tutankamen y el flexible
temps, a.1927, p.11)
flexi fent flexions (Comes, P.: Les
flexir flexir: doblegar (Escrig: Dicc.
1887)
flic Yol flic! Este home mereixia
estar rodant ... (Faubel: El senserro,
1872, p. 9)
flic Yot flic! Ay, no se que
magarra! (Lladr: El titot de Nadal,
1876, p. 24)
flic y... yo el flic (Escalante: Fuchint
de langula, 1891, p.17)
flic Yo el flic! (Vidal Roig, F.: A
Corominas arrepleg
flica,
flica
estaca, en el Maestrat (DECLLC, 3,
p.1010)
1309
flicar flicar: fotre (DRAV,1997)

flirtear -del ingl. to flirt, coquetechar;
en cast. heu trobem prop al 1900 com a
veu inglesa: Tortolear con su esposo y
timarse con los que no lo son. Si le
parece a usted diremos, en vez de
timarse, flirtear: Una palabrita inglesa
dulcifica lo ms agrio (Pardo Bazan,
E.: El nio de Guzmn, 1897). En val.
arrail prnter: men vaig a flirtear
atre, 1921, p.4)
flirtear Ells, a flirtear; yo, a menjar
pollastrets (Buil, Eduart: Oronetes
detiu, 1934, p.26)
flit sinnim dinsecticida llquit, per la
marca deste producte (del ing. flit, intr.
revolotejar, fugir, esgolarse, etc.); tamb
es da flit al canonet o bomba (lespray
enc no nhiavia) pera atomisar: ton
pare es torna loco en les mosques y els
mosquits; tot el da sel pasa en el
canonet del Flit (Comes, P.: Alejo,
thas colat, 1927, p.5)
flix un flix, bo es sabero (Vives: Entre
amics no cal, 1877, p. 15)
flix flix: filstica (Escrig: Dicc. 1877)
floc floch, flochs (March, Jacme.
Dicc. 1371)
floc lo floch blanch... lo floch vert
floc, enflocat latre el portava enflocat
flor del vi -conjunt de microorganismes
ques formen en la superficie del vi,
constituint una capa o vel: la capa o
flor que fa lo vi (Esteve: Liber, 1472)
flor de tinta flor de tinta (Vilarig:
Memorial... pagar les mercaderes,
Valencia, 1607)
flor de caragol -cast. Flor de caracol o
Tripa de fraile. Segons Escrig:
caragol... especie de juda, cuya flor

blanca y azul tiene un olor aromtico.
Flor de esta planta (Escrig: Dicc.
1887): lliri, flor de caragol (Coloqui...
en que un llaurador... la millor ma pera
empeltar els abres, c.1770)
flor de mel de tot lany rosella,
donpedro, flor de mel de tot any
(Coloqui... en que un llaurador... la
millor ma pera empeltar els abres,
c.1770)
Flora del llet Flora, divinitat del
camp, abres y flors: jardinet precis, /
ms que Flora de polida (Paper curios
flor flor: lo ms escogido de los
frutos (Escrig: Dicc.1887)
flor una flor de chicones, poemes,
fruts, etc.: y presentaren una flor
de... (El Tio Cuc, n 144, Alacant,
1917)
florejar:...
florechar,
florejar
entresacar, escoger lo mejor (Escrig:
Dicc.1887)
floraes y sempre estn ixn floraes de
fadrines (Canyisaes, Monver, 1907, p.
65)
florechat, pa del millor, de farina
escollida: del pa florechat... (RAH,
Ms. Porcar, J.: Dietari, 26 abril 1605)
florechat pa sabors, florechat (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
florechat ans y dols / ya florechat
(Bib. Serrano Morales, Ms. 6563, 1745,
f. 49)
florejat y venen dihuit toreros, / tots
de aquells ms florejats (Rahonament
c.1802)
floresta ao es una floresta / de tal art
y tal primor (Serrano: Fiestas, 1762,
1310
p.383)
floresta floresta: sitio poblado de
rboles, plantas y flores. Sitio
campestre, ameno y agradable a la
vista (Escrig: Dicc.1887)
flor eufemisme per cul, flor (Ros:
Dicc. 1739)
flor cul: es el pet de contrabaix, / que
dun flor net y ample... (Gadea:
Ensisam, 1891,p. 362)
floricol inversi del normal coliflor.
Coromines asoles hu arrepleg en
Ganda, pero era de tot lo Reyne y tan
arrailat que apareix en semantisme
pardic sexual: ...la col, / que la ta
Maruenda / te una flor y col (Gadea:
Ensisam, 1891, p.163)
flor ano, valencianisme: aire, / per
lo forat del flor (Paper curis, pera
floricol una lliura de creilles... una
floricol, pesols (El Tio Cuc, n 163,
Alacant, 1917, p.3)
floricol prmit... al que millor li cante
a una floricol (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924)
floricol floricol, valencianisme de
Gandia (Corominas: DECLLC)
floricols,
safanories
floricols
florinet micap de florinets (Conv.
entre Nelo y Quelo, 1787)
florinet florines: escudito de oro del
valor de 20 reales (Escrig: Dicc. 1887)
floriol, flor valenci flor, cul
(DCVB)
floriol y en alar les manches, / ronca
el floriol (Mulet: Roman de Gayferos,
c. 1660)
floriol ser ms pudent quun floriol de
gos (Alberola, E.: Refraner valenci,
1928, p. 344)
floriol el valenci flor, floriol, anus
en catal (Corominas: DECLLC, 4, p.

49)
florir mel florir la humitat (Peris:
La matanza del serdo, 1911, p. 30)
floriste cast. y cat. florista: floriste:
florista (Escrig: Dicc. 1851)
florit equivalent al cast. enmohecido,
tamb aludix a lo que no marcha be,
siga un mecanisme o un ser viu: florit
(Lo Procs de les olives, 1497)
florit cordes florides (Brama dels
llauradors, c. 1497)
florit, est els renyons me pense
quels te florits (Hern. Casajuana: La
florit cast. mohoso: disimulen un poc
la falta de pes y li donen ms aroma
perque el gustet de florit no es prou (El
florix lo molt que florix (Valda:
florix les Glories de sa Grandea, / y les
Virtuts que florix (Ros: Coloqui
entretengut entre quatre llauradors...
pera la celebraci dels felius 33 anys...,
1746)
florix matinets de abril, que tot viu,
que tot florix (Valls, E.: Mat de
florix florix en colors (Llibret
3)
florixca florixca en totes (Const.
florixca parlant de pa: y no es
florixca
(M.
Ruiz:
Canyisaes,
Monver, 1908, p. 84)
floronco del llet furunculus en
mettesis de furunculu. En catal tenen
furncol, morfologa adopt per Fabra
en 1915: lo floronco ya es madur
1311

c.1740)
floronco floronch, floronco: divieso,
especie de tumor (Escrig: Dicc.1851)
floronco que mixca un floronco en el
nas (Soto Lluch: Als bous de la
Malaena!, 1920, p.7)
floroncos plural de floronco, aludint a
una plaga: al segn da ser
floronquos (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c.1400)
flota del fr. antiu flotte ; com a grup de
gent: molt bella flota (Roig: Espill,
1460)
flota -1 doc., com a fora naval: flota
de naus o galeres (Pou: Thesaurus,
1575)
flota de quina rica flota el tesor no
excedira (Lloant al Reyne, Imp. V. de
Laborda, 1802)
flota la nau que sens rumbo flota
(Llorente, T.: Versos, c.1900)
flotant apareixer flotant sobre la...
p.10)
flotar en tan llarga madeixa / de
contratemps flotant, la mija Lluna...
flotar flotar, damunt del aigua
flotejar el valencianisme flotejar
(DECLLC, 4, p.53)
floteta floteta: dim. de flota... reunin
de embarcaciones menores (Escrig:
Dicc. 1851)
fluctuant deixant a les fluctuants
corrents aygues (Corella: Obres,
c.1495)
fluctuant en vayvens va fluctuant
fluctuar del llet fluctuare: la nau..., /
en borrasca / en baybens va fluctuant

fluidea cat. fluidesa: fluidea (Escrig:
Dicc. 1851)
fluidea fluidea, val. (DCVB)
fluit fluit: fluido (Escrig: Dicc. 1851)
fluit donarem, si el fluit no falla (La
fluix del llet fluxu ixqueren variables
valencianes com fluxo y fluix. L adj.
arcaic
feble que mos claven els
colaboracionistes no es valenci, encara
que estiga arrailat en catal y castell,
desde Berceo dasta Alvaro Cunqueiro:
aquel feble y tibio aroma (Cunqueiro,
A.: Las mocedades del Cid, 1960,
p.249), pasant per autors com
Fernndez de Oviedo: la madera es
feble o floja (Fernndez de Oviedo, G.:
Hist. de las Indias, c.1550). En valenci
tenim ladj. desdels clsics: seda...
fluxa e toruda (...) los colps... eren
molt fluxos (Martorell: Tirant, c.1460)
fluix fluix com una estopa (Galiana,
Lluis: Rondalla, Valencia, 1768, p. 52)
fluix un poc fluix (El Canari, vol 1,
Castell, 1883, p.5)
fluixea cat. fluixesa: tanta fluxea e ta
mollea (Roig: Espill, 1460)
fluixea per sa fluixea (Villena, Isabel
de: Vita, 1497)
fluixea fluixea: flojedad o flojera
(Escrig: Dicc.1851)
fluixea fluixesa en el Pas Catal,
fluixea en lo Reyne de Valencia
(DECLLC, t. 4, p. 57)
fluixechar la maroma... fluixech
1918)
fluixell com en fluxell (Roig: Espill,
1460)
fluixell sobre un cox de fluxell
1312
(BUV, Ms de Animals de caar, c.

1500)
fluixell y lo coix de fluixell (BSM,
Mulet: Hipocresas de les ames. c.
1650)
fluixetat lo mateix que fluixea: tindre
yo fluixetat en les cames (Llobat
p. 4)
fluixos son molt fluixos (Puig Espert,
foagr del fr. foie gras; pasta feta del
fege greixs de patos, oques, porcs,
etc.; 1 doc.: si fora foagr (Alegre
foc artificial asobint en plural: tir
dins la torre foch artificial (Blay:
foc artificial Mare dels Desamparats, /
que li feren son castell / ple de focs
artificials (Discret rahonament, queixa
Seu, 1802)
foc de feche En la galta aix que te es
foch de feche? (Els novios de ma
cuny, 1879)
foc de fege efervescencia crnica de
color rojo violado... en las mejillas
focle! interj. eufemstica: Focle!, ya
en tinc tres (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.123)
focle! Focle, aix es la despar...!
1902, p.50)
focle! Dos pesetes per consulta
Focle, mestre! (Vidal Roig, F.: A
foco el catal focus es lletinisme
adoptat a principis del XX per motius
extrallingstics del IEC (alluntarse de
vocables homgrafs en castell).La
grafa focus no existix en valenci:

cuansevol puesto ahon sencontra el
seu foco (El Bou solt, 1877, p.205)
foco foco de corrupci, de vicis...
foco un foco elctric (Hern.
p.8)
foco que foscor... dnali la clau al
foco (El Tio Cuc, n150, Alacant,
1917, p.2)
foco un farol o foco... que fasa poca
llum (Peris Celda: Voleu llum?, 1918,
p.1)
focos dos focos elctrics darc voltaic
1894, p. 2)
focos una nit, baix els focos de la
plasa (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 9)
focha segons Corominas, pareix
vndrer del mosrap valenci; 1 doc.
a.1577, en laragons-valenci Bartolom
de Villalba. Vocable polismic, nom de
pardal y, traslaticiament, dhome fluix
o panoli: ni fer llenya en la Albufera...
foches... conills, cervos (Real Crida,
Imp. Carrer de les Barques, any 1671)
focha si me torne pardal... siga piulo o
focha (El Chorlit, 13 de febrer de
1841)
focha ou la focha en la Albufera
(Baldov: Pascualo y Visanteta, 1861, 9)
focha menchar focha (Liern: La mona
de Pascua, 1862, p. 20)
focha en la Albufera hia prou pardals y
foches (El Mole, 2 /11/ 1863, p.14)
focha cast. Foja o Pjaro diablo; val.
Focha (Vidal: Cat.
aves de la
focha de cuernets cast. Foja cornuda;
val. Focha de cuernets (Vidal: Cat.
1313

focha una focha (Merelo, J.: Novio
mut es ms volgut, 1868, f. 19)
focha de pensar lo focha ques mon
marit (Escalante, Eduart: Fuchint de
langula, 1891, ed. 1917, p.3)
pardicament,
diu
focha
lencarabasinat a la chicona: no es
veritat, focha meua, que...? (Palau y
focha hi sarsets, bragats y foches...
per matar una focha (Serrano, M.:
Voreta de lAlbufera, 1928, pp.11, 27)
focha se tha escapat la focha (Torre,
foche! interj. eufemstica: foche!,
moltsim (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.69)
foches pelant foches (Mulet, F.: Bib.
foches son com les foches de la
Albufera (Mercader: Vida f. Pere,
1677, p. 370)
foches eixe ramat de pardals que no
son foches ni sarsets (El Mole, 1840, p.
4)
foches sempre les foches al aigua
podrida van (BNM, Alemont ti li, c.
1860, f. 6)
foches tots son foches hui en lo da
7)
foches el pas de les foches (El Pare
Mulet, 1877, p. 9)
foches foches ne mat un desdir
foches hui tots son uns foches (Breva:
5)
foches de un tir mat quinse foches
p.25)
foches li agradaren les foches

p. 7)
fochina la primer fochina que li fas
vida, c. 1865)
fochines raboses, cudols y fochines
p. 38)
fofa esta fofa y neta (Escalante: Del
fofa pancha fofa, carcamal (Vidal y
p.49)
fofar, afofar afofar: huir (Sanelo:
Dicc. c. 1800)
fofar lo millor es que fofe vost de ma
casa (Mentres pasa la diana, Alcoy,
1855, p. 15)
fofar en sentit figurat: deixar buit algo,
furtar, fofar dins o caragols: y una nit
la caragol te la fofaren (Hernndez,
fofejar 1 doc. fofejar: sonar a hueca o
vaca alguna cosa (Escrig: Dicc. 1851)
fofo, fofa 1 doc. en valenci: es fusta
fofa y llaugera (Ros, C.: Roman dels
jochs, 1730)
fofo fofo: hueco, cosa no maciza
fofo hi un fofo en esta paret y ha fet la
bala un milacre (Balader, J.: Asertar
errant, 1883, p. 30)
fofo les creatures que chuplen de un
pitral fofo (Canyisaes, Monver, 1912,
p. 199)
fogaina del llet focanea; sust. poc
habitual en valenci, y el fet de doc. en
1932 el fa sospechs; foguer portatil
pera ficar damut el frechidor de
bunyols: el atre da em furtaren el
llibrell ple de bunyols y me trencaren la
1314
fogaina (Gmez Gascn: La reina de la

fogar del llet focre; puesto ahon es
fa el foc: fogar : hogar (Escrig: Dicc.
1851)
fogar sense casa ni fogar (Gadea:
Tipos, 1908, p.371)
fogaril foguer portatil: qu fil, qu
veta, qu fogarils, qu estenalles...
fogasa castell hogaza: se me
mench una fogasa (Peris Celda: La ta
fogaseta que tenint pasta entre mans, /
no es far una fogaseta, / pera dar tregua
a la fam (Ros, Carlos: Paper gracis,
fogata que la cremen as en mig en
fogata (Gayano Lluch: Ni a linfern,
1918, p.13)
fogat el moment sublim de la fogat
p.4)
fogir, fugir fogir (Castellano. M.: La
conj. verbal valenciana, 2001)
fogir, focha fochia yo del mosot
fog fog: ano; voc. valenci
(DCVB)
fogon y va a eixir la fogon (Civera:
Els baches del mal cam, 1912, p. 8)
fogs, fogosa del llet fcus > foc >
fogs: per un despoblat desert / ...
fogosa guia (Romans valenci, en
fogs el carinyo fogs, lo ques llastima
/ de contrari incident (Lloant al Reyne
de Valencia, 1802)
fogot dorige incert; it. fagotto, cast. y
cat. fagot; asoles en valenci pareix que
adquir tancament voclic pretnic:
com la del baix o fogot, / resonant
(Mulet: Tratat del pet, dc.LIII, c.1650)

fogot y feu un sarau / de flautes, de
violins, / de figles y de fogots (Batiste
Llopis, sego dAlacus: Defensa de les
dones, c.1850)
fogot fogot (BNM, Ms. 14108,
Alemont ti li, c. 1860)
fogot mil tambors... fogots y violins
fogot fogot: fagot, instrumento
musical (Escrig: Dicc. 1887)
foguechat no estava prou al corrent de
la tctica melitronchera, o com diuen
ara prou foguechat (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.32)
foguer del llet focariu; tamb tenim
foquer: 1 doc. trov un foguer de
foch (Pasqual, St. Pere: Obres, c. 1280)
foguer y el gat est en lo foguer
(BNM, Ms. 14440, Mulet: La Infanta
foguer, estar el gat en lo que no nhia
res pera dinar. En ma casa, per 1950,
tenem un foguer de carbo y, cuan fea
fret, en les sendres apagaes pero
calentes es recolsava el gat: en moltes
cases / vorn quest el gat en lo foguer
/ per no tindre qu cuinar (Ros,
Carlos: Roman, c.1740)
foguer, el gat en lo en moltes cases
vorn / quest el gat en lo foguer, / per
no tindre qu cuinar (Relaci
foguer foguer, hornillo (Ros, C.:
Dicc. 1764)
foguer casola, perols, foguer (De
foguer portatil, fet de ferro, fanc y
palla: foguer: el movedizo de barro o
hierro (Lamarca: Dicc. 1839, p.26)
foguer, pasta de els han fet en un
1315
mole de pasta de foguer (El Mole,

1841, p.213)
foguer de bonyigos fer foguers!... y
de bonyigos (Coloqui de una
valensianeta, que aconsella el to
Micha-Galta, 1854)
foguer y per corones porten foguers
vells (El pare Mulet, 1877, p.12)
foguer deixa el foguer en la taula
foguer cuant as pasem semanes que
no ensenem el foguer (Vicent, J.: Els
foguer, el gat en el no me sofocar, y
hui lhora ques, y el gat est en el
foguer (Virosque, A.: La salvasi de la
casa, 1921, p.19)
foguer el tros de morro ficau a coure
en lo foguer gran (Perdiguer: En
foguera foguera (Roig: Espill, 1460)
foguera degu perteneixer al mosrap,
dahon anira al Nort dAfric
(DECLLC, t. 4, p. 66)
fogueraes dos bones fogueraes (Peris
foguerer
(Exulve:
foguerer
foguerer Soriano lo Foguerer, en estos
haur de entrar (Ros: Roman dels
jochs. c. 1730)
de foguerer era
foguerer l`ofisi
considerat u dels ms humils en la
societat del Reyne, al ferse foguers pera
carb en materials poc dignes: casoles
desculaes, fanc y palla (o bonyigos secs
si non tenen palla). Dah el contrast
entre la noblea y eixos artesans: yo
no sabia del naiximent de tals homens,
ni si eren caballers o foguerers

foguerer y volgu a un foguerer
Alacuas, a. 1867, f.31)
foguerer fon polisero, foguerer...
1876, p.7)
foguerer el foguerer... fa els foguers
porttils de fanch meclat en bonyigos,
aprofitant els perols desculats(Gadea:
Tipos, apndix, p.57)
foguerer fester de les Fogueres
dAlacant, desde naixcudes en lany
1928: foguerers (Llibret Foguera
Alfonso el Sabio, Alacant, 1934, p.25)
foguerer si vols saber lo que pensa la
gent, fcat a foguerer (Llibret Foguera
foguerit 1 doc.(?) ara s que mha
foguerit. Vost sap lo que demana?
atre, 1921, p.6)
foguerit soc tan llarguerut, / que
mhan foguerit (Peris Celda, J.: Arrs
fleo foleo y carta (Ginart, Nofre:
Reportori, Valencia, 1608)
folga folga: huelga (Ros, Carlos:
Dicc. 1764)
folga folga: huelga, espacio de tiempo
en que uno est sin trabajar (Escrig:
Dicc. 1851)
folga, saragells de tallar uns
saragells (peral retor) de folga y
secret (El Mole, 20 de febrer 1856)
folga folga: huelga (Fullana: Voc.
1921)
folgaet un poc folgaet le est (Monz,
Pilar: El chnit de Tana, 1931, p. 11)
folgant folgant com uns ganduls (El
1316
Mole, 1840, p. 15)

folgar -1 doc.: folgar (Roig: Espill,
1460)
folgar folgar (Fenollar: Lo Procs de
les olives, 1497)
folgarse y es de gran utilitat / folgarse
y pegar la gorra (Rahonament... el
folgas passant lo temps tan ocis y
folgas (Coloqui entre el engonari y lo
Rat, 1740)
folgasana gent folgasana (BRAH,
folgues folgues: huelgas (Ros: Dicc.
1764)
fola en quina fola em ix (Coloqui
sabater
remend
de
Valencia,
Imp.Agustn Laborda, 1808)
fola atenguen a la fola (Tant volgu
fola Deixes estr de foles! (Parrs,
fola en foles y romansos... (Gadea:
fola en lo Reyne de Valencia es diu
fola, en lloc de follia en el Pas Catal:
No me vingues en foles: no me vingues
en romansos, en coses falses (DCVB)
foles, lletrat de sinse estudis ni
trellat: lletrat de foles (Romans ... en
que es declaren les virtuts dels durs
corbellots, c.1740)
foles locures: no estich ya pera
foles (Coloqui jocs entre el Bou dels
1759)
folio cultisme del llet folum ; en val.
tenim la grafa culta folio, y la vg.
foli: llibre de matricula y folio
folio, foli yo vaig juntar les cares del

foli (BRAH, ms. Dietari Porcar, a.
1612)
folio al folio de les primeres (Matheu:
Tractatus regimine Urbis et Regni,
1654, p. 62)
folio al folio tants, se troba (Ros:
Dicc. 1764)
folio ni en un llibre en folio cabren
(El Bou solt, 1877, p.180)
folio, foli foli, folio: hoja del libro o
cuaderno (Escrig: Dicc. 1887)
foll dorige incert, llet follis?. Germ
del fr. antiu fol, it.
folle y del
mosarabisme valenci folleto: foll me
tornara, / de tant maquinar (BNM,
poltich, c.1750)
follache, follage dinar opulent y de
grandissim follage (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
follache tanc de canya y follache
dun metro dals (Pont, J. B: Terra
dhorta, 1907, p.7)
follar lo mateix quen castell, es
polismic: desfer algo, suspndrer, etc.:
la Milicia se ha follat / un gran
ridiculus mus, /y una filosa y un fus /
per retiro li han donat (BRAE, Ms. La
follea follea: locura (Escrig: Dicc.
1887)
fllega si la fllega no mos enganya
follejar verp clsic, present en Ausias
March: follejar: loquear, regocijarse
con demasiada bulla y alboroto,
bobear... (Escrig: Dicc.1887)
foller foller! (Palanca: El Sol de
Rusafa, 1861, p. 16)
foller! foller! (BNM, Ms. 14459,
1317
c.1870, f.22)
foller Foller! pos nol requiebra!
1872, p. 22)
foller t a llaurar foller! (Torrom,
folles! interj. folles, la mar! (El
follet follet: folleto, obra impresa
follet follet (Escrig: Dicc. 1851)
follet follet del periodich (Palanca:
folletiniste folletiniste: escritor de
folletines (Escrig: Dicc. 1851)
folleto sinse relaci en el folleto o
imprs de poques fulles derivat del it.
foglietto. El mosarabisme val. folleto
(DECLLC, 4, p.77), diu Coromines que
equival a dimoniet o mal esprit. Va ser
usat en castell per Lope de Rueda,
cuan es cas en la valenciana Rafaela
Trilles y vixqu en Valencia a mitants
del sigle XVI.
eixe folleto (Galiana:
folleto
folleto de lelegant folleto (El Bou
solt, 1877, p.208)
folleto -del it. foglietto; imprs de
poquetes fulles. Noveleta de costums.
Folleto II (Bernat, Lluis: El terreno del
honor, 1894)
folleto An anirn estos folletos?
folleto el folleto de les falles (Serret
Mestre, J.: Atra volta ser, 1913)
folleto dels dibuixos deste folleto
(Juan Garca, J. M: Arre, burra, ms
avant!, 1929, port)
folleto en un folleto, quel turisme...
(Llibret Foguera Benito Prez Galds,
Alacant, 1932)
folleto degu eixistir en el mosrap,

per la forma folleto del valenci
(DECLLC)
foll del llet fullgo, -nis: en
leixemple, les barbes pintaes de foll
perals armats o ronquinos de Semana
Santa: barbes de foll (Canyisaes:
Monver, 1910, p. 145)
foll foll: holln... els populars
valencians esfollinar, desfollinador
(DECLLC)
follona, vida gran vida es la del fadr,
/... y follona, / puix brincant com les
cabretes, /... fadrina no hia al contorn/
que... (Rahonament nou, entretengut,
foment del llet fomentum: pren la
cosa ms foment / te el negoci ms...
(Tant volgu estirar la corda..., 1820)
fon verp ser, 3 p.s. perfet simple
ind.: val. ell fon; cat. fou; cast. fue; els
colaboracionistes sustituixen el val. fon
per el cat. fou: la sanch fon la tinta / y
laygua la goma (Beltrn, Jaume: Obres
fon, fonc fugidor que fonch ausent
(Orta, Merchior: Matraca als fills de
Valencia, 1600)
fon, fonc lo qui fonch donat en
testament (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 239)
fon, fonc y fonch ordenat (Llibre de
la Confrara del Roser de Cinctorres,
1613)
fon, fonc juny 1626, fonch batechada
486)
fon, fonc vella fonch ya quant
naixqu (Mulet: Poesies a Maciana, c.
1640, v. 744)
fon, fonc la virtut fonc tan rara (Pere
Morla, en 2 Cent. S. Vicent, 1656)
1318
fon y fon blanc del seu intent (Carb,

J.: en Luces de aurora, 1665, p. 332)
fon, fonc: a fonch un matinet
fon fonch interrogat (A. M. Elda,
procs contra Pere Morant, 1690)
fon com all fon en lestiu...
1859, p.13)
fon Y qu fon? (Liern, R. M: La
flor del cam del Grau, 1862, p. 16)
fon la que mos sorprengu fon la...
p.10)
fon fon tan recat... (Ovara, Chusep:
fon Ferrer, que fon alcalde de Agost en
aquell entonses (El Tio Gabia,
Novelda, 6-XII- 1883)
fon tot fon u, y ms encara (Gadea:
Ensisam, 1891, p.242)
fon despusahir crec que fon (Thous,
M.: Foc en lera!, a.1900, p.29)
fon fon per donarli faena al pintor
1918, p.15)
fon que fon encuadernaor y...
fon fon un hroe musulm que ostent
tamb el ttul de... (Beltrn, Enric:
Cuadro flamenco, 1926, p.25)
fon fon ma mare (Llobat Ferrer: Cada
fon la cullita fon gran (Serrano, M.:
fon lo pichor fon que... (Meli, F.: Al
fon all fon una fanfarron (Vicent
fona abanda dequivalent al cast.
honda, per 1950 tamb es da al cast.
guepardo
fon:
hondazo
(Escrig:
fon
Dicc.1851)
fona vinc com una fona (Roig y
p. 11)
fona tan llaucher com una fona
9)
fon forat natural en terra; en
leixemple, un chicot conduix borregos
per el barranc de la Murta, mentres el
pare li advertix de les fonaes del mont:
Espay en una fon! (Serrano, M.: El
llop de la Murta, 1928, p.15).
fonaes menjant a fonaes (Gadea:
Tipos despardenya, c. 1890, p. 69)
fonaes tiraven les pedres a fonaes (El
fonament neg no pot obrar algn fort
castell si posa los fonaments en arena
(Martorell: Tirant, c.1460, ed.1490)
fonament esperemse un poc: arreglem
primer be el fonament, y despus
arruixarem landamiat (Bernat y
fonda molt fonda sisterna (Beltrn,
fonda del arbic fundaq; voc. extrany
abans del sigle XVIII en val. y cast.:
els forasters tinguen fam, / no faltarn
pinges fondes, / ahon lo apetit
sesiarn (Bando... a honor y glories del
fonda a la fonda aplegarn (Chiste
del bodegoner, 1854)
fonda convdamos a sopar. Y en la
fonda... (G. Albn: Un ball de convit,
1863, p.34)
fonda Quna fonda ser la ms
afam? (Escalante: La Consoladora,
1880)
1319
fonda una sequia fonda (Mills,

fond est situat en una fond
fond es Bixquert una fond
Xtiva, 1867, p. 36)
fonda la trinchera es fonda (Sendin
fonda si em proba, una nit sen anem
de fonda (Meli: Encara queda sol,
1931, p.55)
fondable aquell riu fondable (Obres a
fondament cast. profundamente: y
fondament conmoguda (Garrido, J.M:
Alacant, 1933, p.5)
fondament voler fondament (Buil,
E.: Oronetes destiu, 1934, p.5)
fondechar pera poder fondechar
fondellol fondellol (Porcar: Dietari,
1628)
fondellol, fondollolet de bon vi /...
bons fondollolets (Rahonament del
Jurat de Vinalesa al Duc de Arcos, a.
1643, f. 48)
fondellol molt fondellol sol tornarseli
vinagre (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
fondellol fondellol: vino fondilln
fondillol, fundillol -vi vell del fondo
del tonell; don nom al vi fondellol de
Monver y sa contorn.: fundillol, lo
mismo que fondillol: asiento o madre
de la cuba... y suele conservarse muchos
aos (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
fondes noticies... son molt fondes
(Bib. Nic. Primitiu, De Chibraltar, c.
1795)
fondeta pareix fondeta eixa tos

p. 9)
fondiste engarregat o amo duna
fonda;
cast.
y
cat.
fondista:
fondiste...en la cuina ficat / en la fonda
de Pars (Rahonament entre el Rasps
de Rusafa y..., 1810, p.1)
fondiste un fondiste de Valencia fa el
pitef y lantrecot (Liern: El que fuig de
Deu, 1878, p. 3)
fondiste els comensals..., y el fondiste
que serv... (El Bou solt, 1877, p.236)
fondiste pera atraurer (a la fonda) un
fondiste... (Llombart: Abelles, 1878, P.
25)
fondiste fondiste: dueo de una fonda
fondiste Un fondiste, bona vianda!
fondiste che, fondiste!... fent el
puchero (Navarro Borrs: Es de vost
fondiste Toni y el fondiste (Josep M
mono, 1929, p.29)
fondo mosarabisme cult valenci, del
llet fndus; cat. fons: Fondo..., per la
cantitat de documentaci valenciana, en
els autors ms variats y a tot lo llarc del
sigle
XV,
que
ya
mostra
inequvocament com es trata dun
mosarabisme. Reforcen esta presunci
derivats propis (del valenci) y ya
antius...: fondura, fondable, fond...
fondet... El mosarabisme fondo. desde
el fi del sigle XV es consolida...
(DECLLC, 4, p.95) El vocable valenci
sascampara de Sur a Nort, atravesant
lEbre y valencianisant el catal, com
reconeix el prpit Corominas: el
mosarabisme fondo, desdel sigle XV,
1320
es consolida ... Fondo comens a pasar

lEbre; sen asenyala ya un cas en
Barcelona lany 1498 (ib. p.95)
fondo fan una barbacana, e aprs lo
vall fondo (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c.1400)
fondo clots fondos (...) estret e
fondo... fondos ulls (Martorell, J.:
Tirant, C. 1460)
fondo en un clot tou, / fondo com pou
(Roig: Spill, 1460)
fondo la vianda devallada al fondo
(Alcanyis, L.: Regiment, Valencia,
1490)
fondo en loch ms fondo (Roi de
CIII)
fondo es est pelech fondo (Beltrn,
fondo plat fondo... lo ms fondo... fer
los fonaments molt fondos (Pou:
Thesaurus, 1575)
fondo al moro a fondo llanau
(Gomez, V.: Fiest. S. Luys Bertrn,
1609, p. 172)
fondo en ton fondo el Deu Nept
(Salzedo: Vida de H. Simn, 1614, p.
195)
fondo en lo mes fondo del cor
(Mendoa: Fiestas Conv. del Carmen,
1622, p. 221)
fondo entrar en lo fondo del conte
(parlant de dins) (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
fondo han trobat lo fondo (BUV.
Morl. Ms. 666, c. 1649)
fondo dos pams de ample y lo mateix
de fondo (A. Mun. de Benasal, Llibre
de Visures, 1723)
fondo se cav... ben fondo orgue,
estores... y atres trastos (Ms. de Jusep
Esplugues, retor de la Vall dAlbaida,
c.1740)
fondo coneixes ben a fondo (Conv.
de Saro, 1820)
Fond de les Neus en atre da mataren
en el Fondo de les Neus als dos... (El
Chorlit, 13 de febrer 1841)
fondo el coneixer a fondo (Un pillo y
fondo, mar de catal fons: en mar de
fondo, y el vent... (Milacre del
fondo capa el fondo de Bixquert, del
barranc (La creu del matrimoni, Xtiva,
fondo un fondo far (Llorens, J. B.:
Tona y Toni, Alcoy 1871, p. 6)
fondo nesesite fondos / y eixe deute...
fondo algn artcul de fondo (Colom:
fondo sol eixir datre fondo;del fondo
de la bolchaca (Roig: El tesor, Gandia,
1884, p. 20)
fondo llibrell fondo (Escrig: Dicc.
1887)
fondo conec a fondo eixe mal
1890, p.30)
fondo y no em coneixes a fondo
p.3)
fondo en el fondo de la part de
Benala (Semanari El Cullerot,
fondo al fondo del carrer (Soler, S.:
fondo y cuan tenen en fondo alguns
quinsets (Canyisaes, Monver, 1911,
p. 183)
fondo la finestra del fondo (Baidal
15)
1321
fond melons y carabases, segons diu

el to Miquel el del fond (El Tio Cuc,
n148, Alacant,1917, p.3)
fondo ...paguen multa y que el fondo
de les multes se diu la macharra (...)
aix va tot al fondo de la Macharra y
despus pa repartiro (El To Cuc,
n159, 200, Alacant, 1917, 1918)
fondo cualitats del carcter, de bon o
ron fondo: Pobre chic, que fondo te!
(Tadeo,F.: El chic soldat!, 1919, p.7)
fondo les seus obres, per el fondo y la
forma (Gayano Lluch: Els Reixos dels
pobres, 1927)
fondo tenint en conte el teu fondo
fondo vaig en un fondo pesar (Aznar
Pellicer: Lhora tonta, 1929, p
fondo al fondo, deur vores algo
p. 4)
fondo en el fondo apareix (Llibret
18)
fondo, tirar anar en direcci a un
puesto: recorrer el carrer... y tirar
fondo al peu de la foguera (Llibret
1932, p.15)
fondollolet de bon vi/ ... bons
fondollolets (Rahonament del Jurat de
Vinalesa al Duc de Arcos, a. 1643)
fondona dona ya cuall: es una
fondona... que tingu que vrer en un
franss (Soler Peris, J.: La Menga,
c.1920)
fondon:
hondonada
fondon
Fondonico malnom dun chelaor del
Fond: en Elda ... corregudes de
vaques, traques... Fondonico fara
chelats espesials (El Tio Cuc, 2 ep.,
n 56, Alacant, 1924, p.3)

fondos dins: tindrs fondos
p. 14)
fondos dels seus fondos (Boix, V.:
Siglo IV can. S. Vicente 1855, p. 443)
fondos mils de duros dels fondos
municipals (Semanari El Pare Mulet,
1877, p. 69)
fondos el crrec de Depositari dels
Fondos (El To Gabia, Novelda, 6 XII- 1883)
fondos si et falten fondos... sis mil
duros (Escalante: La Patti d
epeixcaors, 1884)
fondos no se oferix res... remitiu els
fondos en sellos de correu (Semanari
de 1888, p. 3)
fondos fondos pera manar fer una
image (Bodra: Festes de carrer, 1906,
p. 55)
fondos lo mateix quel que carix de
fondos (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p.85)
fondos dispondre des fondos destinats
a la vestimenta (Canyisaes, Monver,
1909, p. 123)
fondos, baixos ambients de maleants:
en els baixos fondos (Hernndez, F.:
La vista causa de Mary Hetta, 1931,
p.1)
fondura navegar en la mar e fondura
(DECLLC, en text del valenci Fc.
Carro, c. 1495)
fondures abismes y fondures dels
rius (Valmanya, B.: Cordial de Dions,
Valencia, 1495)
fondures mes si es ficara en
fondures... (El Pare Mulet, 1877, p. 16)
fongrafo Coneixen vostens el
fongrafo? (El Cullerot, Alacant, maig
1322
1898)
fontana, fontaneta del llet fontana:
trobaren una cova prop una fontaneta
fontaner fontaner (Escrig: Dicc.
1887)
fontero est el fontero mal (Burguet:
foquer lo mateix que foguer; lautor
usa les dos grafes en este coloqui: te
molt bones mans / en fer... de bonyigos,
/ millor dir foquers de fanc (...) una
fabricanta de foguers que...
(La
foquerera, imp. J.Mariana, 1854, pp.3,
8)
foquerera en este cas, una chica de
dsat anys que fa foguers o foquers:
foquerera (La foquerera, imp. J.
Mariana, 1854)
for, forana -1 doc.: en Antoni
Canals apareix for, forana, forans ... y
la variant forenes... te aparencies de ser
forma mosrap valenciana (DECLLC,
en text valenci, c. 1395)
for for: forneo o forastero (Escrig:
Dicc.1851)
forad la tinc forad (Balader:
Miseria y compaa, 1872)
forad El fill de la ta Forad (Roig y
forad totes duyen la bolchaca forad
1887, p. 10)
forad, tndrer la ma Tndrer la ma
forad: ser un manirroto (Escrig: Dicc.
1887)
forad la penya forad (Mart Gadea:
forad la barca forad (Alberola, E.:
Forad, Cova Cova Forad, Lliria
(Bonet, Helena: Vajilla ibrica, Arch.
Prehistoria, XXIV, Valencia, 2001,

p.276)
foradaes no tinc ganes de rahons
foradaes (Gadea: Ensisam, 1891,
p.495)
foradaes totes foradaes (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 77)
foraet te un foraet de rata (Roig y
1887, p.16)
foraet algn foraet (Valls, Enrique: La
forajar forajar: echar afuera (Escrig:
Dicc. 1851)
forc Un forc dalls, qu els arremata!
1870)
forc sa corona de forcs dalls tindra
pronte (Balader y Escalante: L agelo
Cuc, 1877)
forc forch dalls: horca de ajos, ristra
de los tallos de ajos que... (Escrig:
Dicc. 1887)
forca abanda dequivalent al cast.
horca, pal llarc de fusta acabat per un
extrem en dos o tres puntes, que servix
pera alsar guano, palla, herba, etc.:
gayato, forca, corbella, / aladre... (R.
G.: Comparsa de Llauradors, Imprenta
El Serpis, c.1919)
forc forc: golpe dado con el bieldo o
con la bielda (Escrig: Dicc. 1851)
forcaes, a a forcaes contra el home
forcall 1 doc. transversat per
forcallum (DECLLC, en text valenci
de 1250)
forcall bifurcaci de camins o en
forcat.
forcall forcall, raim de forcall
forcallaura referinse a les cames dun
1323
ahuelo: mel pintava tot cans y algo

espatarrat de forcallaura (Canyisaes,
Monver, 1910, p.180)
forcallets aplegar als forcallets
(Visura de Benasal, 2 de juliol 1723)
forcat forcat (Pou: Thesaurus, 1575)
forcat aladre de forcat (Escrig: Dicc.
1851)
forcat, aladre de Aladre de forcat:
horca de madera que se pone al
pescuezo de las caballeras para
trabajar. Pieza, la ms grande del arado,
que tiene dos brazos largos de madera,
los cuales se sujetan a los lados de la
caballera (Escrig: Dicc.1887)
forcat corbella, / aladre, forcat... (R.
G.: Comparsa de Llauradors, Imprenta
El Serpis, c.1919)
forfollar 1 doc. pudent e forfollave de
vermens (Ferrer, S. Vicent: Quaresma,
1413)
foribundo qu foribundo em qued
forig un forig sinse llum (Entre
amics no cal, 1877, p. 26)
forigol forig, forigol: culo (Escrig:
Dicc. 1851)
forigol forigol: ano, culo (Fullana,
Lluis: Voc. 1921)
forjador forjador... qui obra espases
1643)
form cat. y cast. formada: gran, ben
form (Casajuana: La oroneta de plata,
1914, p.22)
formache el llet forma, junt al vulgar
*formatcus, donaren a lo llarc dels
sigles un fum de derivats en les
neolletines,
incluit
el
mosrap
formage per lany 1100 (DECLLC, 4,
126).
Cada neolletina tingu sa
particular corrupci: it. formaggio,
cat. formatge, fr. fromage, val. antiu

formage y modern formache, etc.
En tots els idiomes, els fillecs
aceptaren el vocable, menos els de la
terra dels sanch dhorchata, ahon desde
Barcelona sentenciaren quel valenci
formache era pecat llxic y, per tant,
heu prohibiren. No obstant, tenim
documentaci de formache en tot tipo
de valenci, siga cult, administratiu o
popular: formache (Vilarig, Bernat:
Memorial de les mercaderes, any 1607,
p.9).
formache vi del tonellet, / el formache
de troncho, / y les panses de Carlet
les ames dels capellans, c. 1650)
formache formache (Bib. Nac.
formache dos dins de formache
(Mercader: V. f. Pere Esteve de Denia,
1677, p. 367)
formache llonganisetes, formache de
troncho (Bib. S. Morales, Ms. 6563,
1745, f. 169)
formache, formage formage ben
picadet (Ros, Carlos: Romans dels
peixcadors, 1752)
formache dtils, manteca y formache /
de diferents calitats (Romans... pera
almorsat, any 1756)
formache, formaje peix, coca y
formaje (Tormo, B.: La Gatomaquia, c.
1770)
formache, curer en el donarse cnter
dalgo: Ya he caigut en lo formache
formache pareix mentira, / no cauen en
lo formache (La Donsayna, 1845, p.
169)
formache y una pesa de formache
1324

formache el formache (Liern: La
formache com la rata en lo formache
p.27)
cacahuet,
tramusos,
formache
formache, coca... (Vercher: En la vel
dun albat, 1865, p. 20)
formache un tros de formache
(Bellver: La creu del matrimoni,
Xtiva, 1866, p.6)
formache demanant un rollo y una
bola de formache (Semanari El
formache, curer en lo donarse
cnter dalgo: Fill meu... respongu
ella, sense caure en lo formache
formache formache de bola (Mill,
formache en els formaches...
1892)
formache el formache es... (Caps y
p.157)
formache la rata busca el formache
formache pal formache ning es
tonto (Rubert Moll: Colahuet y sa
formache formache (Semanari El
Qu
vol
formache
formache
manchego? (Thous, M.: Portfolio de
Valencia, 1898)
formache formache, rosquilletes, all y
oli (Don Juan Treneta, 1899, p. 3)
formache rosegant un tros de pa y
formache (Vidal y Roig, F.: La ovella
botifarres
seques...
formache
formache (...) formaches de Canembert,
Supreme bre, Gousnay... (Canyisaes,
Monver, 1910, 1914, pp. 150, 237))
formache a vore si el ratol mosega el
formache (Civera: Els baches, 1912, p.
15)
formache de Canembert formaches
de Canembert (Martnez Ruiz:
formache el formache que han
repartit (El To Cuc, n125, Alacant,
1917, p.1)
formache Che, quina aulor de
formache! (Moll Ripoll, Enrique: El
punt, 1920, p. 14)
formache ven formache en lo Saler
(C. Jaunzars, G.: Una vara de Real
Orde, 1921, p.10)
formache el seu cap pareix una bola
de formache (Soler, J.: El solo de
flauta, 1927, p. 20)
formache blanc als msics... / fabes y
formache blanc (Adam y Ferrer: Nos
pot dir la veritat; costums alcoyanes,
1928, p.5)
formache de bola molt red El del
formache de bola? (Josep M J.G. y E,
p.6)
formache Vols pa y formache?
1931, p. 15)
formacher pas un formacher per
casa/cridant a les bones nates (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
formacher,
formager supongam
digues la sogra ,/ ha passat lo
formager?/ tu dirs: gua, gua, gua gua; /
ella com si fora serp / te dir
desvergonyida (Coloqui de les moltes
1325
formacher y el Altar dels formachers

o lleteros (Relaci entre Tito y Sento...
Formacher , farsa del apareix com a
part del Ball de Torrent, junt a atres
com la del Tramuser: la farsa del
formacher (Gran Baile de Torrente,
dispuesto por el Col. del Arte Mayor de
la Seda, 0ctubre de 1838, Imp. de Orga)
formachet formachet (Lamarca: Dicc.
val., 1839)
formachet el mel y els formachets
1650)
formachet pera parar formachets, les
figes y repicar (Martnez, P.: Nelo el
Tripero, 1792)
formachet formachets (Rosanes:
Voc. 1864)
formachet formachets! a huit la...
1898)
formachet y tot eren formachets (De
dalt a baix, da dels Inosents de 1920,
p.17)
format part. pas. de formar: mirant
totes les parts del vostre cors... belles e
ben formades (Villena, I.: Vita Christi,
1497)
format del it. formato; dimensions
dun imprs, programa informtic,
tamb en els tipos de pelcules, etc.; en
leixemple, dun mig de comunicaci:
mosatros tamb tenim el nostre
format (Semanari El Campaner, n1,
Alacant, 1886, p.1)
forment del llet frumntum; cast.
trigo:
trobaven forment en les
alqueres dels sarrains (Crn. Jaume I,
s.XIII)
forment a segar forment y siv (El
formenter fill den Gardo, formenter

(Dietari del capell dAnfs, 22 de juny
1459)
barsella
formentera
formentera
206)
formentera formentera: plato con
estopa y agua donde se pone trigo...
(Gadea: Dicc. 1891)
formig formig la curiositat
(Canyisares, Monver, 1914, p. 236)
formigar formigar: fumigar o ahumar
la tierra de una heredad, a cuyo
efecto... (Escrig: Dicc.1851)
formigar mestaven formigant eixa
part (Mills, M.: Els microbios, 1884,
p. 12)
formigar cast. fumigar; en leixemple,
formigaci contra epidemies: que no
em formigue, sha acabat (Escalante,
E.: Fuchint de langula, 1891, p.9)
formig nyrvits y picor en cuansevol
part del cos; en leixemple es en el nas,
raere desnifar tabaco en pols o rap:
un formig en sent / a modo de
picoretes: com es guapo el tabaquet
(Col. de les moltes rinyes... entre
formig els vmits y els formigons
p.8)
formig, formigols y en les cames un
formigols (Esteve, Chusep: La comisi
de la falla, 1919, p.8)
formigol, fet un -1 doc.; insecte roig
en taquetes negres: fet una mona es
qued, o formigol (Orti Mayor: La
rabia de el Infern, 1723, v.7)
formigol formigol: vacas de San
Antn, insecto pequeo, voltil (Ros:
Dicc. 1764)
formigol torbat com un formigol
1326
(BNM, Ms. 14185, Chaques lolier, c.

1850, f. 39)
formigol voces valencians... formigol:
vaca de S.Antn (Salv, V.: Comp. de
Gram. castellana, apndice, 1838)
formigol perdut com un formigol
formigol formigol: vaca de San Antn,
insecto pequeo, voltil, colorado, con
motas negras en el lomo, semejndose
al tau de San Antn (Escrig: Dicc.
1887)
formigols unes cosquerelles y uns
formigols (Escalante: Quintos, 1888, p.
23)
formigons formigons, sopes fetes en
figues o carabasa (DECLLC, en doc.
valenci de 1466)
formiguer mostrant (el novio) ms
calor quun formiguer (Rochano:
Pepeta la Molinera, 1861)
formiguer nyrvits: Ay! magarra
un formiguer (Borrs, V.: El estudi,
1886, p. 21)
formiguer el formiguer de les cames
formiguer mentr un formiguer per
tot lo cos (El Pare Mulet, 1877, p. 10)
formigueta home treballaor: ...y
formigueta (El To Cuc, n 124,
Alacant, 1917, p.2)
forn dur aigua pa la forn
p. 43)
forn lin dur una forn (Bellido: Un
forn tong de pa fet en el forn duna
veg: dgalis que tornen a latra forn
forn una forn de pataques (Roig y
forn forn: cantidad de pan,
pasteles... que se cuece de una vez en el

horno (Escrig: 1887)
forn lo manco una forn (M.Ruiz:
forn fer una forn de bollets
c.1915, p.5)
forn de la ltima forn (El Tio Cuc,
n150, Alacant, 1917, p.2)
forn a preparar la forn de les onse
p.7)
forn el pa recuit de la forn de les
onse (Carceller, Vicent: El fulano,
1935, p. 14)
fornaeta dem em demanarien una
fornaeta (Comes, F.: Sabater y
fornaeta una fornaeta de racholes
p.14)
fornet marcial forn portatil, fet de
ferro; usats per leixrcit en campanya:
els pastisos , me pareix, / que ya els
trobarn chelats No, que en lo carro
que duen / porten un fornet marcial, / y
cohuen tot lo que volen (Coloqui...
fornicar verp clsic y com a les
neolletines hispniques, en valenci heu
trobem en acepci traslaticia: que yo
descanse un poc..., tragam la tabaquera
y forniquem els nasos, que esta es ma
de polvo (Galiana: Rond. 1768, p.47)
El flare Galiana juava en el semantisme
ertic, nugant el verp fornicar y el sust.
polvo.
forncula, forncola calc del llet
fornicula, no perteneix al valenci.
Invent catal dels Joaquim Ruyra y P.
Fabra, per lany 1920 (DECLLC, 4,
p.130), lhan agarrat els sanguangos
1327
colaboracionistes del PP (SALT) y

trapatroles coents com els de lOronella
(Lletraferit, agost 2007, p.15)
font pera dur menjars, frutes o
begudes a la taula una font
dansisam (El Bou Solt, Valencia,
1877, p. 93)
foro del llet forum . El cat. frum es,
com advertix Alcover, un pasts polticllxic agarrat del llet en lo sigle XX,
pera alluntarse del homgraf valenci y
castell foro, com a neolletines
hispniques. May ha segut valenci el
catal frum, encara que hui han caigut
en lo filat dasta valencianistes de ringot
y corpenta: en la porta del foro
(Garca Martnez: Silvestre el de
Carcaixent, Alacant, 1890, p.11) En
valenci, forum asoles es aulor pudenta,
a pixum y merda.
foro del llet forum, espay pblic
sinse edificis, carrer o plasa
important, ahon el poble paseja y parla,
lley, etc. En valenci don el
polismic foro, carrer o espay pblic
ahon es reunix la gent y, competint en
fur, norma o lley: scriv de la sala
poda ser elegit per la part litigant que
presentaua la comissi, o llibell de foro
(...) porters de foro antiquo... (Ginart,
1608, pp.184, 213)
foro foro (Escrig, Llombart: Dicc.
1851)
foro porta al foro (Pastor, Vicent: Un
foro me retire per el foro, tinc que...
foro Mara ix durant tot este dilech al
foro (Baidal Llos, F.: Amor torna,
Castell, 1917, p. 21)
foro transeunts per el carrer paralelo al
foro (Navarro Borrs, E.: Es de vost

foro sha asomat per el foro (Peris
foro anant cap al foro (Puig Espert,
foro el tel del foro, una porta de
reixa... (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 3)
foro per el foro pasen alguns
treballaors (Garrido, J. M: Opresors y
p.14)
foro mutis per el foro (Valls, Enrique:
8)
forquetes unes forquetes pera punchar
les tallaes (BNM, Ms.14480, Merelo y
1864, f.15)
forsa es confessen.../ ms per forsa
que de grat, / sols de carchofa a
carchofa, / y emboliquen mil ensarts
forsat son forsats..., son soldats per
forsa (Rahonament entre el Rasps de
Rusafa y..., 1810)
forsechar han forsechat una finestra
forsut el chagant era forsut (Vives, R.:
forss tamb Pauet lo Polaco / es molt
forss invocar (Coloqui en que es
seda, any 1728)
fort baluart, basti o fortalea militar:
men tornaba al fort sens cartuchos
1875, p.25)
fort, fortinet els baluarts, / troneres y
fortinets (Roquet y Goriet, imp. M.
1328
Estevan, 1809)
fortalea andaluso y catal fortalesa:
en fortalea de sos braos (BNM,
1374)
fortalea fortalea (Canals, A.:
traducci al valenci del Valeri Mxim,
1395)
fortalea la fortalea espiritual est en
lnima (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
VI, 281, c.1408)
fortalea ple de verema / era lo bull / al
major trull / e fortalea (Roig: Espill,
1460)
fortalea la fortalea (Fenollet: Historia
dAlexandre, 1481)
fortalea torre de fortalea (Roi de
III)
fortalea de constant fortalea (Garcia,
Lois: Obres a llaors de Sant Cristfol,
1498)
fortalea y a tots fortalea (Beltrn,
fortalea fortalea (Llull: Blanquerna,
traduit al valenci, 1521, f. LXX)
fortalea fortalea (Pineda, Andreu
Mart: Poesies c. 1525)
fortalea los moros volgueren ferne
fortalea (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538, f. LXVIII )
fortalea la fortalea de Altea (Autob.
Bernat Guillem, 5 dehembre 1597)
fortalea fortalees ning pot fer
(Ginart, Nofre: Reportori General dels
Furs, 1608)
fortalea lo gran turc tena sitiada la
fortalea de la Mamola (BRAH, MS.
Dietari Porcar, 1620, f.334)
fortalea dels Hercules la fortalea
(Blay Arbuxec: Serm de la Conquista,
1666, p. 6)
fortalea torres y fortalees (Ord. de la

costa del R. de Valencia, 1673, p. 24)
fortalea plaes y fortalees (A. H.
Oriola, D. 2035, Orde Generalitat, 10
oct. 1704)
fortalea guanyaren la fortalea
fortalea com si cada poblet destos
fora una fortalea (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.35)
fortalea eixa gran fortalea (Mart
fortalea fortalea, contestemli (Peris,
p. 31)
tenen
molta
fortalea
fortalea
fortalea de fortalea y virtut (Navarro
p.70)
fortalea may deu faltar la fortalea
1927, p. 8)
fortalea la seua fortalea (Comes, P.:
fortalea rendir la fortalea (Adam y
fortalea tindre la fortalea (Torre y
1928, p. 13)
fortalea y en la seua fortalea (Llibret
p. 11)
fortalees les fortalees ms grans, / els
castells (Rahonament entre el Rasps
de Rusafa y..., 1810)
forum del llet vulgar *fermen; mala
aulor a pixum, suor, etc.: el pet... / tot
del forum (Mulet: Tratat del pet, dc.
XXVIII, c.1650)
forum, furum de pixum / y portes
1329
sempre un furum (B. N. Primitiu.

Matraca de un mosot, s. XVIII)
forum forum: husmo (Lamarca: Dicc.
1842)
forum la oloreta de forum que sent
ara, es un poquet ms forta (El Mole, 2
/ 11 / 1863)
forum forum: huzmo (Rosanes: Voc.
valenciano-castellano, 1864, p.128)
forum forum: olor que despiden de s
las cosas... que ya empiezan a pasarse
(Escrig, 1851, 1887)
forum les auvelles velles que mateu ...
els gosos... sanredren les pates en elles
y les duen arrastrant pels carrers, tot
sompli de forum (Ensisam,1891,
p.506)
forum -mal aulor, com a cosa pudenda,
pixums; escoltat en casa a mons pares,
c. 1950: olor de forum que despedix
ella (Gadea: Tipos, 1908, p. 272)
forumejar forumejar: empezar a oler
mal... (Escrig: Dicc. 1851)
forumet forumet:: husmillo (Escrig:
Dicc.1851)
forradures les dones... ab faldes... ab
forradures (Roig: Espill, 1460)
forradures forradures de vestits
1608, p. 108)
forrage forrage de diverses sements
forrage -del fr. fourrage; aliment peral
ganao: forrage (Escrig: Dicc.1851)
forrage, forraque Pare, al ganao li
tire palla u forraque? (Serrano, M.: El
forrar del fr. fourrer; cat. folrar: roba
forrada de set carmes (BRAH, ms.
forrar forrar: cubrir una cosa con
funda o forro (Escrig: Dicc. 1887)
forrat roba de brocat... forrat

c. 1460)
forrat e mal tallat, / pijor forrat;/ diu
mal del sastre (Roig: Espill, 1460)
forrat forrat de pell (Esteve: Liber,
1472)
forrat ning naix forrat de llanda
1865, f. 7)
forrat deuen tindre el ventre forrat de
llanda (Peris: Terres malahdes, 1919,
p. 29)
forrats que sien forrats (Ferrer, St,
forum mala aulor y ambient per les
ovelles mortes que tiraven al costat del
poble: els gosos van a menchrseles ...
tot sompli de forum (Gadea: Ensisam,
1891, p.506)
forr castell y catal forrada: te la
cara forr (El Tio Cuc, n 130, Alacant,
1917 )
forr duna taula forr de sinc (S.
1928, p.6)
forradura cortina de cendat vert,
forrades de tela..., forradura de tela
vert (Inv.del Palau Real de Valencia, a
la mort de la Reyna Maria, 1458)
forriel del fr. fourrier: encarregat del
aliment dels animals en leixrcit: y
digu Sento del Forriel (Ensisam,
1891, p.506)
forro cat. folre: del forro de la
bolchaca (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra y..., 1934, p.42)
fosa clot pera soterrar: te en Asia la
fosa (Ballester: Ramellet del fill, 1667,
p. 16)
fosa ...si em fiquen / en una fosa de
cap (Rahonament... que tingueren el
1330

fosa fosa: sepultura (Escrig: Dicc.
1887)
fosc 1 doc., en el sentit de poca llum,
tenebrs: fosc (Martorell, J.: Tirant, c.
1460)
fosca del llet fuscus, el femen fosca
apareix pronte en obres escrites en el
Reyne, com la Crn. de Jaume I, o en
autors valencians: de la foscha de
infern (Ferrer, St. Vicent: Quaresma,
1413)
fosca sinse res de llum, en tenebres y
boires: una nit... gran fosca
fosca adj., sonit fondo y trist: en una
veu molt fosca y melanclica (Galiana:
Rondalla, 1768, p.54)
fosca, nit de en una nit de fosca
(Relaci... un foraster de Valencia que
fosca y fa una fosca y un fret
1887, p. 46)
fosca bona nit... quina por, ch, qu
fosca! (Soler. V.: Sha perdut el
foscoreta la foscoreta... cresol (La
foscota la gran em pareix foscota
(BUV. Coloqui de les campanes, 1729,
v. 85)
carreguen
daigua
y
foschina
foschina (Burguet: El tio Sinages.
1882, p. 18)
foso del it. fosso, terme militar
equivalent al antiu cava: Quants de
fosos, y qu fondos! (Coloqui en quel
So Felip y el So Jusep..., 1809, f.1)
fosos caent dins dels fosos (El Mole,
1837, p.43)
fosquea fosquea, fosquetat (Escrig:
Dicc. 1851)
fosques sinse llum: fosques (Esteve:
Liber, 1472)
fosqueta qu durn a la fosqueta?
fosqueta Pareix que fasa fosqueta!
fostigar fan mal si no se les fostiga
masurca...
el
fostrot
fostrot
p. 8)
fostrot lo ms del da, tangos,
fostrots... (Valls: El to de la neboda,
Alcoy, 1933, p. 8)
fostrotechar ... me fostrotecha la
llengua (Sendin: Tonica la del llunar,
1926, p. 6)
fote! eufemisme per fotrer: .-Pare,
qum dur dAixtiva? .-Fote, un parell
de chaulits (Ensisam, 1891, p.258)
foto enviar la foto (Serneguet, Ismael:
foto no ha segut atre que fer dos fotos
y ... (Semanari El Obrero dElig, 12
de juny 1938)
fotografiero les ha retratat tamb,
sinyor fotografiero? (J. Garca: El
095, botiga del tot a... 1931, p.11)
fotografiste el fotografiste (Semanari
El Cullerot de Alacant, 5 de juny
1898)
fotgrafo el fotgrafo diu... (Vidal
1934, p.22)
fotgrafo a casa del fotgrafo / ms
que de presa men an (Semanari El
Obrero dElig, 12 de juny 1938)
fototipia pera una fototipia (Llobat
p.9)
1331
fotrac molta cantitat; per eixemple:

quna fotrac de chulles!: si han eixit
mala
fotrac
dadministraors
(Semanari Nelo el Tripero, n 2, 1894)
fotrac una fotrac de coses (Meli,
F.: El fills dels vells, 1926, p.5)
fotre fotre (Esteve: Liber, 1472)
fotuda fotuda (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, 1472)
fox els tres duen el rtme del fox
33)
foxterrier mhan fet menos cas que a
un foxterrier (Tallada, Miquel: Aix si
foxterrier la muller... cara de
foxterrier (Llibret Foguera Santa
foxtrot ...y ballen un fox trot (Peris
p.12)
foxtrot, fostrot ballant un fostrot (El
Tio Cuc, 2 ep. n 55, Alacant, 1924)
foxtrot Che, que toquen un foxtrot!
12)
foxtroter del ball americ fox-trot o
'trot de la rabosa' (del 1912), en val.
eixiren prnter els derivats: y un troset
de msica fox-trotera (Barchino, P.:
Soldats y criaes, 1919)
foya ducts derivat del llet fovea.
Mosarabisme valenci escrit en -ydesde lorige. Fon sustantiu desconegut
pera la chusma de Jaume I dasta que
aplegaren al Reyne de Valencia; hui, la
colaboracionista AVLL ha prohibit
nostra morfologa: degollades / baix en
la foya (Roig: Espill, 1460)
foya de la Foya, prop lo cam (A.
Mun. de Culla, Tin. doc. 4 / 3. 666, any
1658)
Foya del Llom la foya de la carrasca

del Llom (A. M. de Culla, doc. 10 / 3,
669, T. Benasal, 18 maig 1715)
Foya dOris partida de Foya dOris a
la Clocha (Privilegis en lo Archiu de la
Vila de Culla, c. 1740)
Foya de Torrent de la Foya de
Torrent (Un pillo y els chics educats,
1846, p.44)
foya foya: ...concavidad u hondura
grande
formada
en
la
tierra;
hondonada... (Escrig: Dicc. 1851)
Foya, Micalet de la y Micalet de la
Foya dihuen que te... (BNM,
foya foya: hoya (Fullana: Voc. 1921)
foyer ni fer clot ni foyer en los carrers
o camins (AME. Libre del mustasaf de
Elig. c. 1640)
foyes plans, monts e foyes, / e rius
pasant (Roig: Espill, 1460)
foyes ... e foyes / scupen or (Col. de
dames valencianes, c. 1500)
Foyes, rambleta de de la rambleta de
Foyes (Visura de Benasal, 1723)
foyeros aquells foyeros, de Foyos
p. 20)
Foyeta den Fuster en la foyeta d en
Fuster en la seua heretat (A. Mun.
Benasal. Vicent Badal: Procs, 1684)
Foyos topnim mosrap valenci,
escrit en -y- desdel orige de la llengua.
Els colaboracionistes han prohibit
nostra grafa patrimonial, que pas al
castell: alqueriam que dicitur Foyos
(Huici, Docs. Donaci Jaume I, any
1237)
Foyos als homens de... Foyos e de
Albalat (AMV, Sotsobrera de Murs e
Valls, n 17, 30 deembre 1407)
1332
Foyos del lloch de Foyos (Fabrica de

murs y valls, 1675, p. 41)
Foyos Masamagrell, Albalat, / Foyos
Blanquers, 1802)
Foyos Foyos, Bonreps, Carpesa...
Foyos soc de Foyos (Mills, M.: Una
agncia de criaes, 1874, p. 13)
Foyos Foyos (Gadea: Voc. 1909)
Foyos alquera del terme de Foyos
1921, p.3)
Foyos com la comare de Foyos
p. 256)
frac, fracs del francs frac: han tret
uns balandrans... quils diu fracs
(Coloqui del retorn de Pepo Canelles,
1784)
frac frach: fra o frac (Escrig:
Dicc.1851)
frac un frac de color de pansa (Boix:
Fiestas ... St. Vicent Ferrer, 1855, p
.436)
frac homens de frac y... (Liern: Una
fracs tant el sust. com el verp
fracasar deriven del it. fracassare:
mes deixant estos fracasos / mon
llinache... (Coloqui de Vicento
Menchap, c.1770)
fracasar fracs, fracasar, fracasat
fracasat ha fracasat (El Tio Cuc, 2
ep., n 57, Alacant, 1924, p.2)
fracment un fracment de Nit
dAlbaes (Catal, G.: La carchofa de la
Villa, Torrent, 1926, p. 5)
fragal en all de la fragal
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1907, p. 62)

fragals Fragals, alquera de Cullera
en el Repartiment de Valencia
(DECLLC)
fragant fragant clavellet (B. N.
Primitiu, Ms. 419, Coloqui de Pep de
Alboraya, c. 1790, f. 70)
fragata del it. fregata; en valenci
apareix en modisme de la relativitat de
les coses: De nit, fragates; de dia,
llanchetes; y en valenci cult y
cancilleresc: fragata (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
fragata fragata (Vilarig: Memorial...
fragata ahon pot estar amagada una
fragata (Ord, costa del R. de Valencia,
1673)
fragates peixcadors de Valencia /... en
dos fragates (Coloqui... referixen les
frgil -1 doc. frgil (Martorell:
Tirant, c. 1460)
frgil del llet fragilis: frgil
frgil frgil (Prez, Miquel: Imitaci
de Iesuchrist, 1491)
fragilea fragilea, fragilitat (Escrig:
Dicc. 1851)
fragilitat fragilitat natural (Roi de
Corella: Lo Primer del Cartox, 1496)
fragilitat eixa fragilitat (Ros: Coloqui
fragor 1 doc.: mesclat en el fragor
dels huracans (La creu del matrimoni,
1866, p.10)
fraguar en eixa idea que fragua (Ort
Mayor: Coloqui Conv. de Senta Ursula,
1730)
fraguar fraguar: forjar, pensar y
discurrir la... (Escrig: Dicc.1887)
francacheles catal xeflis: pues sent
1333
aix ya estem be. / No faltarn

francacheles (El So Christfol,
de San Andrs, 1789)
francesa, anarsen a la sinse
despedirse: que sen hava anat a la
francesa,
acabat
el
gaudeamus
franceseta planta darrail grosa y flors
boniques, Ranunculus asiaticus; cast.
botn de oro: violetes, maravelles,
francesetes y clavellets (Rahonament...
francesilla amarantos, fransesilles...
c.1795)
Francia a la esquerra les de Francia
(RAH, Ms. Porcar: Dietari, 1625, f.
454)
Fransisqueta
Francisqueta
1888)
galicisme
francmas, fracmas
naixcut del ingls free mason, manobrer
lliure; 1 doc.: y dels fracmasons ser
(Conversaci que tingueren Joro el
Parrut y..., 1811)
francmas
francmas
(Conversacions entre Saro y ..., 1820)
francmas fracmas, vil consumat...
aquells fracmasons arrematats (Segn
y Patatorta, 1823)
francfilo yo soc francfilo asoles un
poc (El To Cuc, n 124, Alacant,
1917, p.3)
francol, francolina pardal gallinaci
paregut a la perdiu, de plomes negres
en taques blanquinoses, es prou sabrs.
Dtim ducts; germ del it. francolino,
cast. francoln, etc.: perdius, gallines, /
ni francolines (Roig: Espill, 1460)
francol francolins, perdius (Real

Crida D. Gerardo Cervell y Mercader,
Imp. Ciprs, carrer de les Barques, any
1671)
francolinet nom de peix: francolinet
Rondaletio de Piscibus, Lyon, 1554, p.
300)
francot te vost, Pascuala, un pare
molt
francot
(Martnez
Ruiz:
Canyisaes, Monver, 1908, p.81 )
francha del fr. frange; cast. y cat.
franja: el pasamaner fent franches
el Micalet, 1802)
franchat en franches: un cavall
franchat de blanc (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 23 de nohembre.1615)
franchute franchute y franchuti son
morfologes pardiques, frut de la
quimera als francesos raere de la guerra
de 1808: els franchutes... Trnali la
trompa al chic! (Baldov: La tertulia de
Colau, 1867, p.21)
franchute as viu eixe franchute
11)
franchute Un franchute! Cm me
mira! (Roig y Civera: El tesor, Gandia,
1884, p. 25)
franchute franchute, que anem a pedre
els nasos (Tallada: Les Camareres,
1931, p. 9)
franchutes per fi, donen el atac els
franchutes (Torrom: Les choyes,
1874, p. 6)
estaven
prop
els
franchutes
franchutes (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.19)
franchuti un paper franchuti diu
que... (El To Cuc, n 158, Alacant,
1917, p.3)
1334
franela del gals gwalen y fr. flanelle,

drap de llana: franela (Escrig: Dicc.
1851)
franela catal franella: mantellines
non fan ara de franela (Ensisam de
franela les camises de franela
1891, ed. 1917, p.2)
franquea del germnic frank, lliure;
castell antiu, andaluso y catal
franquesa: franquea (BNM Ms. 8242,
Canals: Valeri Mxim, traduit al
valenci, 1395)
franquea dels fills de les sclaves...
franquea (Actes de Corts Gen. en
Oriola, 1488)
tindrn
franquea
de
franquea
mercaderies (Ginar, Nofre: Reportori
dels Furs, 1608, p. 174)
franquea habia donat franquea (Cap.
de Oriola y Alacant, Oriola, 1611)
franquea carta de franquea (BNM, v.
e. / 1346-12, Jurament dels Jurats de
Valencia, 1651)
franquea mostraren be sa franquea
Valencia, 1802)
franquea parlarte en franquea
(Lladr, R.: La deman de la novia,
1858, p. 10)
franquea en tota franquea (Escalante:
franquea si es que vols o no, en
franquea (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p. 11)
franquea no magr tanta franquea
p.28)
franquea en molta franquea (Pastor,
1905, p. 17)
franquea parlante en franquea

franquea dgam en franquea (...) en
franquea, To Cuc, ha anat... (El Tio
Cuc, n 72, 125, Alacant, 1916, 1917)
franquea en franquea, ms magr
vost (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.45)
franquea anem a parlar en franquea
(Casinos: Dixam la dona, Pepet, 1931,
p.12)
franquea grasies per la franquea
guerra!, 1936, p. 17)
franquechar cartes de recomanasi,
cartes que mos franquecharen tots el
secrets del infern
(La creu del
p.6)
franquechen com lo cor nos
franquechen... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.112)
franquees privilegis y franquees
(Fori Regni, 1547, f. CCLIII)
franquees les franquees de sos
vassalls (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, p. 219)
franqueu franqueu:... de franquear
cartas (Escrig: Dicc. 1851)
franqueu, franqueo el dret de
franqueo contina fentne de les seues
(El Bou solt, 1877, p.206)
Fransia habitants de Fransia (El
fransilla, fansella fentse a la fransilla
p.105)
fransillot algn fransillot? (Valls,
del
Fransisqueta Fransisqueta
Chorrut / fa molt de... (Gadea: Ensisam
1335
frasaders ya per Frasaders asola,

carrer (Peris Celda: Noy!, Che!y
Ol!, 1929, p. 9)
frasco en el sarnacho hia un frasco
frasqueries, fraqueries acumules
idolatries/per frasqueries (Roig: Espill,
1460)
moltes
frasqueries,
fraqueries
fraqueries (B. N. Primitiu, Ms. 419, c.
1790, f. 65)
fraternitat -del llet fraterntte,
germanor: la fraternitat de lorde
fraternitat, salut y frmula de
cortesa y salut entre republicans:
Pepet, salut .-Salut y fraternitat
p.11)
fraula, fraura del llet *fragula; cat.
maduixa: fraula... propia del Reyne de
de Valencia... pot ser que heretat del
mosrap... aix es lo que admitix
Simonet (DECLLC, 4, p.160)
fraula ab sucre, canella, fraules
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
fraula fraula: fresa; fraules: freses
(Ros, Carlos: Dicc. 1764)
fraula, fraura si tagr en sucre la
fraura (Baldov: Qui tinga cucs...,
1855, p.28)
fraula, fraura fraures, pa blanc
(Liern: De femater a lacayo, 1858, p.9)
fraula, fraura rams de flors y fraures
ven en lo mercat (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.217)
fraular fraular: fresal, lo mismo que
fraural (Escrig: Dicc. 1851)
fraular catal maduixer: fraular:
campo de fresas (Fullana, Lluis: Voc.
valenci, 1921)
fraular fraular: camp ahon creixen
moltes frauleres, vocable valenci;

castell fresal (DCVB)
fraulera
marioches
fraulera
fraurar un fraurar a ltims dabril
p. 30)
fraurar a eixe fraurar ... aspantall de
teulains (Liern, Rafael: La toma de
Tetun, 1864, p. 29)
fray en Mon haven mort... al rector
de Moncada fray Ynsa (RAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, disapte 14 de mar
1626)
fray Fray Anric... de la Encomanda de
Culla (Stabliments de la Torre den
Besora, 1738)
fray el monago Fray Rom (La
Donsayna, 8-12-1844, p. 43)
fray si Fray Tofiu perteneixquera al...
frecuent cat. freqentada: que sa
casa frecuent per(Gayano Lluch:
El mercat de la concencia, a.1932, p.4)
frechida no mel nomene que me te
frechida (Badenes, V.: Tpat sego,
1945, p.2)
frechidor recipient en foc per baix, ple
doli pera frechir els bunyols: baix
deste abre, bunyolera y frechidor
carrer, 1932, p.2)
frechien a ell lo frechien en oli
frechint ...el ferro cuant est frechint
frechiora a la frechiora se li hava
trencat el rabo (Canyisaes, Monver,
1907, p. 50)
frechir neu frechida y albercocs (Bib.
Nac. Mulet: Ms. Infanta Tellina, c.
1660)
1336
frechir com oli cuant frich (Les

frechir y fer frechir el seu... (El Tio
Cuc, n81, Alacant,1916)
frechir Pues te frechir a vergaes!
p.26)
frechirlos traurels la lleterola ans de
frechirlos (Bellver, Blay: La creu del
frechit ahon venen peix frechit, / y fan
les polles al ast (Relaci entre Tito y
Sento ... a honor de Carlos Tercer,
1784)
frechit el posen com un all frechit (El
frechit peix frechit (La nit que venen
els musics, Alcoy, 1855, p. 18)
frechit estic frechit (Mentres pasa la
diana, 1855, p. 13)
frechit me te frechit (Liern:
frechit estn frechits (La Nova Traca,
n 1, 1894, p. 3)
frechit patos y conills, frechits
1960)
frechit el almorsaret... frechit de
nyoretes... sardinetes (Llibret Alfonso
frechit el frechit est arreglat?
1911, p. 26)
frechitonet prepara un frechitonet
1911, p. 16)
frechuram que feren una olleta de
frechuram (Canyisaes, Monver, 1913,
p. 219)
fredat:
grima,
desazn,
fredat
disgusto, horror que causa una cosa,
pavor (Escrig: Dicc. 1887)
fredol fret poc intens: peg un

escabus, y... els fredolins (Mart
1927, p.10)
fregaes pgueli bones fregaes
fregall 1 doc. lo fregall (Pou:
fregall com a insult, persona porca:
ves a fregar / bolicot de roba bruta, /
mondongo, pil, fregall (Romans... en
c.1730)
fregall fregall: estropajo, cosa
despreciable (Escrig: Dicc. 1887)
fregall Morros de llanda! Fregall!
(Fe Castell, Vicent: Les Viudes de la
Plaseta, 1900, p. 6)
fregall ves, ves, dimoni: tindra grasia
que vingueres as a fer el fregall nostre
front, 1926, p.7)
fregall cast. estropajo; en este cas,
aludint a la que treballa fregant: cursi,
demostrant a la llegua en el seu aire que
prosedix del fregall (Alegre Ortiz, J.:
En la Cany, 1926, p.10)
fregallet el home dels fregallets, el
paraigero... (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 2)
fregao en mal fregao estem ficats
p.38)
fregar del llet frcare ; cast. rozar,
restregar, frotar: fregu (March,
Jacme: Dicc. 1372)
fregar Y ara, pobres guilopetes? / a
patir fam y fregar (Coloqui nou de
fregar em freg en un drap (Conv. de
Saro, 1820)
fregat sit fiques en un fregat (Arnal:
1337

fregat embolic, canyaret: ... en un
fregat (Chirivella, P.: Da de proba,
1912, p.31)
freg cast. y cat. fregada: cara neta
en dos fregons / daigua a borbollons
p.17)
freg abanda de netej, tamb com a
restreg: freg, vocable valenci;
castell rozadura, restregn (DCVB)
fregueuse les cuixes fregueuse les
cuixes, / rasqueuse el melic (Batiste
Llopis, cego dAlacus: Defensa de les
dones, c.1850)
freixura dun llet tardiu *frixra; ix
entre les paraules valencianes del
Vocabuliste de Florencia (c.1220). En
2013 enc sescolta entre la gent dElig:
trurer la freixura del pollastre,
segons mon amic Jaume Sansano.
freixura freixura: parte de las entraas
del animal que sirven para la
respiracin (Escrig: Dicc.1887)
fren paren tots duna fren, dauto
(Hernndez, F.: Arrs en res, 1930, p. 7)
frenes 1 doc. no escarmentar en ell es
frenes (Ros: Adages, 1736)
frenesa del grec-llet phrenesis: 14
juny 1620 la muller li prengu
frenesa ys llan de una finestra de la
sala a la carrera (BNM, ms. Dietari
Porcar, a.1620)
frenet yo que tinc el frenet tancat (El
Mole, 1840, p. 54)
frenetiquea,
/
ira,
frenetiquea
bravea... (Roig: Espill, 1460)
freno del llet frenum: adems portem
freno elctric (Salls Rocabert: Els
freno que trenca tan fsilment els
frenos de la moral (Sendn, A.: Barraca
de fira, 1934, p.26)

frenlec, frenlogos segons els
frenlogos (Burguet, Ch. Batiste:
Ahn est el lladre?, 1880, p. 7)
frenyons hpax: vinyes e los camps
de frenyons (Annim: Vida de Sant
Honorat, 1513)
fresa del antiu fr. fraise; en valenci
tamb tenim el mosarabisme fraula; cat.
maduixa : es fica a menchar freses en
lHort del Santsim (...) datiparse be de
freses (Llombart: Tabal y donsayna,
1879, pp.16, 17) El citat Hort del
Santsim era prou popular per les freses,
tornant a eixir casi mig sigle ms tart en
el valenci duns amics que tamb
anaven a menjar freses al hort del
Santsim (Josep M J.G. y E, Beltrn:
Les glndules del mono, 1929, p.47) El
fascisme catalaner asoles admitix el
cat.maduixa.
fresa melons... taronges... la fresa
de Laborda, 1802)
fresa cistelles de freses (Coloqui en
quel So Felip y el So Jusep, 1809, f. 5)
fresa Qu portes?freses?... no tenim
pa... (El Tabalet, 1847, p. 153)
fresa freses (Escrig: Dicc. 1851)
fresa Qu compra freses (Auca del
mercat, Xtiva, 1859)
fresa freses (Liern, R. M: Amors
entre flors y freses, Valencia, 1861)
fresa a dur estes freses que vinc de
collir (Liern: La flor del cam del Grau,
1862, p. 17)
fresa ara portarn les freses (BNM,
Ms. 14484, Liern, Rafael M: Un rato en
lhort del Santsim, c.1865, f.24)
fresa a dur estes freses que vinc de
collir (BNM, Ms. 14607, Liern, R. M:
Roseta y Colau, c.1865, f.7)
fresa freses quels he dut pera esta
espr (Escalante: La proses per ma
1338
casa, 1868)
fresa atriparse be de freses (El Bou
Solt, 1877, p. 130)
fresa te en lo muscle una fresa per un
desich de sa mare (Ovara: Males
llenges, 1879, p. 28)
fresa horchata, llim, siv, fresa...
fresa les freses com a remat (Palanca,
F.: Les freses y el mes de maig, 1888)
fresa
les
freses...
clavells
car?, 1926, p. 6)
fresa freses (Thous, M.: Lhort de les
freses, 1933)
fresa, fresons mel... fresons... freses
p. 24)
fresa hui no hia qui se gaste dos
quinsets en freses (Meli, F.: La Festa
de la Flor, 1925, 18)
fresc dus frechs a beure (Esteve:
Liber, 1472)
fresc 1 doc. pintura al fresc en
valenci: pintar sobre lo fresc
fresc sest ms fresc (Canyisaes,
Monver, 1913, p. 221)
fresc y tots quedaren ben frescs
(Coloqui del escola y la viuda, s. XVIII)
fresc Home, no haven quedat frescs
(2 part, Coloqui de Tito y Sento, 1789,
p. 1)
espraetes
fresca, pndrer la en
destiu, casi a hores del rat penat,
gochar del fresc asentats a la porta de
casa o en el terrat: asentat / en un banc
prenint la fresca (Coloqui de Vicento
Menchap, c.1770)
fresca y prenint un poc la fresca
Polseres, 1801, f. 36)
fresca, pndrer la prenint la fresca, a

la porta / que trau lo estudi al corral (2
c.1802)
fresca un got daigua fresca (Liern,
R. M.: Amors entre flors, 1861, p. 27)
fresca del gat, / quen aigua fresca te
prou / cuan ha segut escaldat (La creu
fresca t saps la fresca que fa?
Castell, 1911, p. 30)
frescales y el marit fet un frescales
frescaletes sardines... ne vols?, estn
molt frescaletes (Gadea: Ensisam,
1891, p.256)
frescor buscant la bona frescor (Caps
p.160)
frescoreta Mira que fa fret, Chuano!.Si que se sen frescoreta (M.Ruiz:
frescot encara est frescot hui
Xtiva, 1867, p. 21)
frescot frescot: abultado de carnes... y
que an se conserva joven y de buen
color (Escrig: Dicc.1887)
fresera dona que ven freses o fraules;
cat. maduixera: Compreu freses! .Eixa es Elvira... La fresera! (Meli,
F.: La Festa de la Flor, 1925, p.17)
freses freses de cera (Cap. Oriola y
fresol -(vrer fesol) 1 doc. de fresol:
tinc figues , anous y panses, /
confitures, bon vi blanc, / oli, arrs,
fresols, carb (BNM, Romans... pera
riures en Carnistoltes, any 1756)
fresol: ...dinar els fresols y el pa ben
roins (El To Cuc, n156, Alacant,
1339
1917, p.1)
fresol ya est la fresol (El To Cuc,
fresolar fesolar: sitio plantado de
judas; lo mismo que fresolar (Escrig:
Dicc. 1851, 1887)
fresolar fresolar,variable valenciana
fresolar, camp de fesols (DCVB)
fresques expresions irrespetuoses:
pera a son temps / eixir en les mehues
fresques (El So Christfol, llaurador
ricot..., Imp. Horno de San Andrs,
1789)
fresquet beneit siga el vent fresquet
del Garb! (Els carlistes en Vinaroz,
fresquet el aire fresquet (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 118)
fresqueta de la fresqueta (Archiu
Mun. dElig, Romans del pleit del
fresqueta fresqueta com una rosa
canteret
nou,
aigua
fresqueta
fresqueta
(Ferrando,
J.:
El
fret catal fred; en valenci, desdel
orige del idioma en t, sonit oclusiu
sort: tornavensen a les barraques, per
lo fret (Cron. Jaume I, sigle XIII)
fret fret (Bib. Nac. Pars. Llibre de les
erbes, c. 1400)
fret fret, yo crem divern (DECLLC,
en poema dAusias March, c. 1445)
fret en la entrada del hivern, que los
frets... (Martorell, J.: Tirant, c. 1460)
fret cap humit, sech, fret (Roig,
fret de molt fret que havia aplegat...
mort de fret (Esteve, J.: Liber
elegantiarum, 1472)
fret en lo ivern... fret (Alcanyis:
Regiment, 1490)
fret plorar de fret (Villena, Isabel de:
Vita Christi, 1497)
fret fret (Fenollar: Hystoria de la
passi, 1518)
fret estar fret (Pou: Thesuarus,
Valencia, 1575)
fret lo fret llevant (Ballester, J. B.:
Ramellet del fill y fillol, 1667)
fret sufrint les pluches y frets
p. 4)
fret aix es bufar en caldo fret (Ros:
Tratat, 1736, p. 45)
fret per lo fret solen peixcar (Ros,
Carlos: Romans dels peixcadors, 1752)
fret per fret o per calor (Serrano, T.:
Tercer Cent. S. Vicent, 1762, p. 155)
fret y en lo fret que pela (B. N.
Primitiu, Coloqui de la novia favera, s.
XVIII)
fret treballar en ferro fret (Galiana:
Rond. 1768, p. 34)
fret, bufar en caldo tot lo dems
ser... bufar en caldo fret (Galiana:
Rod. 1768, p.50)
fret en ferro fret (Conv. de Saro.
1820)
fret mos fa fret (Mentres pasa la
fret fent sols y frets (Flotats, A.:
Cancin valenciana, Barcelona, 1858)
fret fret: fro (Escrig: Dicc. 1887)
fret: dona ms fret que cuant se veu
horchata (Lladr, R.: A deshora de la
nit, 1888, p.25)
fret est nuetet y tot chelat de fret
1340
p.27)
fret tindre fret, pantaix (Rubert
1897, p.28)
fret calors y frets (Pastor, Vicent: Un
fret ya no tinc calor ni fret (Soler,
1907, p. 44)
fret per fret que fasa (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 101)
fret cuant fa fret (El Tio Cuc, n 87,
Alacant, 1916)
fret mon pare, satisfet, senta calor fent
fret (Peris Celda: Terres malahdes,
1919, p. 7)
fret fret: fro (Fullana, Lluis: Voc.
1921)
fret no pasar fam ni fret (Gayano
10)
fret sentir el fret duna nit de...
fret Vullc morirme... tinc son... tinc
fret (Tallada, Miquel: Les Camareres,
1931, p. 8)
fret un fret intens (Llibret Foguera
Alfonso el Sabio, Alacant, 1932, p. 9)
fret ya no fa tant de fret (Llibret
Foguera San Vicente, Alacant, 1944)
fret que del fret que pas... (La
fret fret: fro (DRACV, 1997)
fret, freat agarre freat (El Tio Cuc, n
78, Alacant, 1916)
fricas -1 doc.: era tamb coc, y tan
destre que pera saonar un fricas o un
estofat (Coloqui entre un capador de la
fricas fricas: guisado de la cocina
francesa, cuya salsa se bate con huevos

frigio, gorro -del llet phrygus, de
lantiga Frigia; el gorro frigio era
smbol dels revolucionaris francesos de
1793, pasant ms tart als republicans
espanyols, com mostra leixemple
valenci: y quel gorro frigio impere /
sobre el antic continent (Barreda:
friolera asunt sinse valor. Parlant de
dins, cuansevol cantitat: deixemse de
frioleres (El So Christfol, llaurador
ricot de la Ribera, Imp. H. de San
Andrs, 1789)
friolera en cuant a la taula alguna
friolera (Baldov: La tertulia de Colau,
1867, p. 5)
friolera pendrn una friolera all dins
1868, f. 21)
friolera eixe mestar debent una
friolera (Mills: Ni rey, ni caball...,
1874, p.18)
friolera li han donat de u, friolera, mil
duros (Borrs, V.: El estudi dun
pintor, 1886, p. 13)
friolera una friolera. Agrana tota la
escala (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 34)
frit frit: frito, fritura (Escrig: Dicc.
1887) Per eixemple, frit de gambes.
frit dins del perol de la frit de conill
en carchofes (Canyisaes, Monver,
1911, p. 176)
fritanga una fritanga... anem a ferlo en
una fritanga (El Tio Cuc, n 88, 151,
Alacant, 1916, 1917)
fritero yo soc el fritero desta cuina
Xtiva, 1866, p.38)
frvol del llet frivlus; superfisial,
insignificant,
sinse
importancia:
1341
brfec, dominant y frvol (Caps y

frvol nostre carcter tornadi,
inconstant y frvol (Gadea: Tipos,
1908, p.17)
frvola y aprs feren la embaxada prou
cosa frvola (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 23 abril 1626)
frixc, yo mare, ho frixc tot? .-S, filla,
ara et traur unes tomatetes (Llobat
p.4)
frixca que vinga Tonica y que frixca
bunyols (Gmez Mart, Pere: Per all
ve, 1919)
frixga Vols que te frixga un hou?
frixqu dos parells de chulles li
frixqu (El Bou Solt, 1877, p. 258)
frixquen mel frixquen en oli
p.13)
froncidet en un vel molt fronsidet
les ames, c. 1650)
froncit lo ms froncits... esclaten... les
rialles (Ballester: Ramellet, 1667, p. 8)
fronds qu frondosa y qu arrogant
(2 pert Coloqui de Tito y Sento, imp.
Faul, 1789, p. 6)
frondositat -del llet frondsus: es
primavera, / es cert, la frondositat /
faltar no pot (BNM, Ros: Paper
llauradors, c.1750)
frondositat frondositat: abundante de
hojas y ramas (Escrig: Dicc. 1887)
fronter -part de dalt d'una portal o arc;
cast. frontispicio. Lo fronter del arch
sia pintat (Chabs: Arch. Art. Val.,
p.382; en doc. valenci, any 1472)
fronter arcs, fronters y balcons, /

plases, cases y terrats (Bando... glories
frontera paret frontera (Pou, Onofre:
Thesaurus puerilis, Valencia, 1575)
frontera a la frontera del enemich
35)
frontera la frontera del convent
(Coloqui de Vadoro, 1800)
frontera en la paret frontera
frontera frontera principal de la antiga
Llonja (Gadea: Tipos, 1908, p. 73)
fronteres fronteres y portes (A. M. de
Oriola, n 286, f. 10, any 1628)
frontis abreviatura de frontispici (del
llet tardiu frontispicum): vint y huit
mil llums hava / en este frontis (3
part, Coloqui de Tito y Sento... y la
frontis en el frontis, una alasena
1881, p. 5)
frontisa cast. bisagra. Segons Alcover
vindra del llet *fractitia, en radical
modificat per influencia de front:
clavar les frontices (DCVB, doc.
valenci de 1441)
frontisa frontisa: bisagra o alguaza
(Escrig: Dicc.1851)
frontisa en una frontisa de les porres
del... (Buil, E.: Les dos chermanes,
1925, p.6)
frontiseta:
bisagrilla
frontiseta
(Escrig: Dicc.1851)
frontispici -1 doc. frontispici (Pou:
front 1 doc. de front de pilota, no
arquitectnic ni miner: una pilota ...
voleu chugar els dos pera m? A
llargues, a curtes, a la escaleta, al
1342
rebot... o a tocar front (Un pillo y els

chics educats en..., 1846, p.60)
front ya tinc demanat el front... el
Jai-Alai (Mart, V.: El organiste de
Sollana, 1915, p.5)
fructicant es frtil... fructicant (Obra
en llaor de St. Cristfol, Valencia,
1498)
fructfer fructfer (Martorell, J.:
Tirant, c. 1460)
fructificar -del llet fructifcare:
fructificaren les rames / de aquell
tronch (Cucarella, J.: en Luzes de
Aurora, 1665, p.377)
fructificar el abre de la llibertat no
fructifica (El Mole, 1870, p.21)
frusleria coses sinse valor; del llet
fusilaria: Quna fruslera! (Ponce, E.:
Sen Visent en Traiguera, 1871, p.10)
frusleres frusleres (Escrig: Dicc.
1851)
frusleres derivat llunt del llet
fusilara: si has tingut estos des /
provisions y frusleres (Barreda, J.:
frustrar del llet frustrare: frustrar:
privar a uno de lo que esperaba, dejar
sin
efecto
un
intento(Escrig:
Dicc.1887)
frustrat: frustrada (Roig: Espill,
1460)
frut cultisme valenci, del llet
frctu; en Llull ya ix frut, y Alcover
(DCVB) recorda que fruta es sust.
valenci: pera fer frut (Mulet, F.: Bib.
frut llagrimes que com a flors, son
primaveres de fruts (Villancic Cat.
Valencia, 1690)
frut menche del teu frut (Torres,
Lluis: Evangelis valencians dOxford, c.
1730)
frut y els fruts de la poltica (El

Mole, 1840, p. 85)
frut els camps de fruts y flors (Altet y
Ruate, B.: Deu y lo mon, 1858, p. 21)
frut les bresquilleres... mhan donat el
seu frut (Palanca: El Sol de Rusafa.
1861, p. 24)
frut que atre frut cullga (Bada y
f. 19)
frut una planta, o una llabor, que no
dona frut (El Mole, 1870, p.20)
frut magr este frut lluit (Barreda,
M.: La cara de Mong, 1873, p. 8)
frut pareix que ya van donant el seu
frut (El Pare Mulet, 1877, p.47)
frut estem en lestiu y parle de fruts
(El Bou Solt, 1877, p. 115)
frut el abre que no fa frut (Burguet:
frut els fruts (Roig y Civera: El tesor
dels Chermanells, Gandia, 1884, p. 20)
frut conforme es labre fa el frut
(Ensisam, 1891, p. 431)
frut obtinguen el frut (Sansano: Una
frut tan apresa y en poc frut
(Semanari El Cullerot, Alacant, 16
juliol 1898)
frut amarc frut (Vidal y Roig, F.: La
frut terra seca... el frut sempre resulta
enferms (Canyisaes, Monver, 1913,
p. 225)
frut mos falta el frut de la nostra uni
frut donar frut (Peris: El dolor de fer
be, 1921, p. 21)
frut son frut mos dona lhorta
1921, p.9)
frut eixe es el frut de la seua vida
1343
de... (Soler, J.: El solo de flauta, 1927,

p. 27)
frut chusgar al frut per el abre en que
se feu (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 16)
frut sa filla, nic frut del hort...
1928, p.19)
frut y pot donarli fruts a montons
Castell, 1928, p. 15)
frut nostres amors anaven a tndrer
frut (Lanzuela: La Templ del barrio,
1933, p.23)
frut el frut sha deixat (Llibret
frut y si el frut de nostre gr /mos ix
forment o siv (Llibret Alfonso el
fruta la fruta sino es cull (Bib. Nac.
Mulet: Ms. Infanta Tellina, c, 1660)
copia del s. XVIII?
fruta en este temps tant fort, es fruta
molt... (La Donsayna, 1845, p. 158)
fruta li duc fruta a totes hores
1859, p.21)
fruta Valdrn ms que fruta y flors?
(Baldov: Lagelo Pollastre, 1859)
fruta la fruta mos trau el conte
vida, c. 1865)
fruta li he pegat molt a les figues... en
vore eixa fruta... (Rubert Moll:
Colahuet y sa cosina, Alacant, 1897, p.
9)
fruta en la bacora perque es una fruta
que a menut... (Canyisaes, Monver,
1908, p. 82)
fruta el peix, les verdures, la fruta...
p.5)
fruta pollastres, coques, fruta...

fruta fruta verda (De dalt a baix, da
fruta un quinset de fruta al pes (El
p.2)
fruta Ha anat Tomaset a cullir
fruta? (Llobat Ferrer: En lo suor de ton
front, 1926, p.3)
fruta la fruta verda esmusa (Alberola,
fruta taronches y fruta (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 11)
fruta pa, vi, fruta (Brava, V.: Anem a
la Madalena, costums de Castell,
fruta fruta del temps (Quevedo, C.:
fruta llevanse el gabiot y traent fruta
1933, p. 9)
fruta aquella fruta afam /tan farts
della (Llibret Foguera dOr, Alacant,
1933)
fruta la fruta de les palmeres (Llibret
1933)
fruta que fruta tan excelent (Llibret
fruta la fruta de les palmeres
(Torregrosa: Himne a la Bellea del Foc,
Alacant, 1942)
fruta el teula pica de la fruta millor
1944)
frutal frutal ques de pepita
1853)
(Palanca:
frutal labre frutal
frutals plantes y abres frutals
1344
(Coloqui nou de una vella, 1770)

frutals a vore els abres frutals
1875)
frutals abres frutals (Alarcn: El
frutals hui els frutals de ... (Gadea:
Ensisam, 1891, p.527)
frutals y dems abres frutals
1903, p.23)
frutals alguns abres frutals (Mart
Gadea: Tipos, 1908, p. 404)
fruter Fruter: melons, bresquilles,
raims! (Roig y Civera, A.: Els banys
de les barraquetes, 1871, p.8)
frutes ajuntant lo menjatiu, / frutes,
llicors... (Ros, Carlos: Roman... los
frutes frutes (Coloqui nou de Tofol
de Campanar, c. 1795)
frutes ple de llegums y frutes
(Coloqui de Vintungles, 1795)
frutes per ahon venen les frutes (El
Bou Solt, 1877, p. 115)
frutes en frutes, flors y perfums
(Palanca: La festa del Carme, 1888)
frutes satraca... de frutes (Semanari
frutes riquea de flors y frutes
(Serrano: Una sublevaci, Elig, 1896, p.
24)
frutes es frutes mauren apresa
1909, p. 118)
frutes de frutes y verdures no estiguera
ya cansat (Valero, R.: Dos fotgrafos
frutes frutes y vi de la Condomina
1924, p.1)
frutes flors, frutes y atres coses

car?, 1926, p. 23)
fuchen si tots fuchen... (Peris Celda:
fuchinafuch per la porteta, fuchina
feta (Bib. Nic. Primitiu, Ms. 420,
1795)
fuchina ya ha fet atres fuchines
1874)
fuchina equival al castell fucsina,
colorant tret de lanilina y atres
sustancies
pera
fer
tintes
o,
fraudulentament, mesclar en vi: eixe
vinet del costat, / tinc pa mi que te
fuchina y en fa la vista mor. Eixe pillo
Llapisera fa ms mescles... (Soriano,
fuchina, fer fuchina: huir, no acudir
al... (Caps y senteners, Imp. C. Rom,
1892, p.116)
fuchina fen fuchina ... y que li dius al
mestre? (Canyisaes, Monver, 1910, p.
150)
fuchina la part de raere de sa casa
buida, al efecte escrigu en fuchina: Se
alquila la parte de detrs, y unt el
paper en almid (El To Cuc, n 138,
Alacant, 1917, p.3)
fuchina, fer cuan un chiquet falta a
escola, o persona que no acudix al
treball, etc.: un chicn que va a la
escola y pot fer fuchina (Alegre Ortiz:
En la Cany, 1926, p.16)
fuchina lha enviat dos anys a escola,
y nha fet tres de fuchines (G. Ibez,
N.: El To Boquilla, 1926, p.10)
fuchina del color no fasa cas. Aix es
quest masa carregat de fuchina
(Barchino: Tot lo que relluix, a.1931,
p.8)
fuchina fan el vi en aigua y fuchina
1345

burro, 1932, p. 20)
fuchina colorant pera el vi rebaixat en
aigua: el meu vi es pur, pur... / .- Sap
molt be lo ques fuchina (Esteve,
p.7)
fuchinero chiquet que falta al coleche,
fent fuchina sinse motiu: torpe y
fuchinero,/ revolts y... (Llibret falla
carrer de Carabases, Valencia, 1891)
fuchir y pegar a fuchir (Len, Carlos:
fuchir sen fuchia (Fambuena: Fer les
cartes, 1881)
fuchir Vol fuchir del meu costat y
deixarme estar (Peris: El dolor de fer el
be, 1921, p. 10)
fuchirem tan pronte com fuchirem
1907, p. 55)
fuchit Em pense que tots de casa han
fuchit (Lladr: El titot de Nadal, 1876,
p. 32)
fuchitiu un carrer, que els fuchitius...
(2 part. Relaci... a un foraster de
Alacant, 1783)
fueres -hpax?, y amich de bromes o
fueres (Gadea: Tipos, 1908, p.100)
fugitiu 1 doc. fugitiu (Martorell:
Tirant, c. 1460)
fuixc yo no fuixc (Escalante: Lepe y
Talala, 1886)
fuixc fuixc de tots (Casajuana: La
fuixca retrato? Fuixca das (Liern:
fuixca fuixca!, Roseta a Bernat
p. 17)
fuixca fuixca, fuixca, enganyaor

fuixca vols que fuixca deshonr?
p. 46)
fuixca fuixca!, arrimes a un costat
fuixca fuixca de as (Campos: El
fuixca catal fuji: No fuixca!
p.12)
fuixca no fuixca, ques intil (Torre,
fuixca pareix que ella fuixca (Pont, J.
fuixcam fuixcam del mon, y ses
coses (Esteve, fr. Pere: Deixem fer a
Deu, c.1650, v.19)
fuixcam fuixcam! (Balader, J.:
fuixcam anemsen das; fuixcam
(Esteve, M.: De Dar-Drius a lalquera,
1922, p.9)
fuixcau no fuixcau (G. Bonell, P.:
Un home!, 1927, p.10)
fuixga fuixga das, tio bac (Garca
fuixqu, fuixqueren y sels fuixqu
(BRAH, ms. Dietari Porcar,a.1613) sen
fuixqueren tres homens (Diet. Porcar,
a.1614)
fuixqu fuixqu el mataor? (Meli,
fuixqueren fuixqueren a la ciutat / les
guardes corrent al trot (Mercader, C.:
Vida de fr.Pedro Esteve, 1677, p.126)
fuixques no sigues tonto, lo millor ser
que fuixques (Santapola: Coloqui entre
ful la ful no es atra cosa que la guardia
munisipal y la polisa (El Bou solt,
1346
1877, p. 86)
ful paraula com al valenci y
castell. Pareix vndrer de fulan ibn
man kan, que aludix a cuansevol, fill
de qui siga, del llenguage jurdic dels
mosraps islamisats: reverent senyor,
Don Ful de Tal (Ros: Dicc. 1764, p.
343)
ful ful menja ... sut canta
ful ful: fulano... no an ful, sino
sot (Escrig: Dicc. 1887, p. 1104)
ful, fulano: eixe fulano (...) som
mosatros, Don Fula (...) Che has vist el
gos de ful? (Gadea: Ensisam, 1891,
pp.147, 236, 510)
ful cuant notes que ful no va masa
clar en los seus conters... (Caps y
p.15)
ful Y aix es lo que demana eixe
ful? (Canyisaes, Monver, 1911, p.
186)
ful y meng de don Ful y de don
Meng (El Tio Cuc, n 106, Alacant,
1916)
fulana li se fica en lo ventre a una
fulana (El Pare Mulet, 1877, p. 50)
fulana en aquella casa no para ni el
gat... sempre est: fulana porta la pinta,
els pantalons... (Semanari Garrot de
sego, Alacant, 19 de agost 1888, p. 3)
fulana y els novios que te fulana,
sutana y mengana (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.49)
fulana prostituta: ara caic en laulor
de violeta... la fulana que li la posara
1919, p.7)
fulanet si fulanet es chispero, / si
sutanet es galn / si li est molt be la
roba
(Coloqui sobre els usos y

fulanet com a fulanet (Prudent
raonament que fa Pepo Canelles, Imp.
Estevan, 1784, p. 1)
fulanet Mare, li agr fulanet?
fulaneta fulaneta / de espol els va
portar;/ y les prendes de esmeraldes
fulaneta charr en fulaneta y en
menganeta (Canyisaes, Monver,
1912, p. 200)
fulano a mossn frare fulano, del
convent de sent Mart (BUV. Morl:
Ms. 666. c. 1649)
fulano si fulano la volia, si sutano li ha
parlat (Coloqui de lo que pasa en les
novies, c. 1840)
fuler, fuleres de ducts orige, desdel
valenci fuller (DCECH, 2, 974), al cal
ful, fem, porqueres: que tinc masa pit
pera aguantar curanderes fuleres
p.21)
full de cuc de seda la tinta del imprs
oferix ductes, fulls?: un msic un poc
gangs, / dos fulls de cucs arregl, / y
els tocava la guitarra / quant els donava
a menchar; / con que vixqueren alegres,
/ pero moriren penchats (Coloqui nou...
fulla de paper fulles de paper (BNM.
Ms.: Ms. 3746, Llorens Matheu:
Poeses, 1643, f. 628)
fulla pera scorcollar... les fulles (del
cuadern) (Gilart, I.: Aprobaci al
Ramellet, 1667)
fulla de protocols notarials: a huit
sous la fulla (Ros, C.: Paper gracis,
fulla de paper a les de paper, fulles
1347
ara nomenam (Ros: Cart. valencianas,

1750)
fulla tot lo cos del dret fulla a fulla
(A. M. Elig. Romans del pleit. 1776, v.
143)
fulla de testament una fulla del
testament (Merelo: Tot ho apanyen els
dins, Lerida, 1866)
fulla omplir estes fulles, no s si
entendrn la lletra (Mills: Choguet,
1873, p. 5)
fulla, fulletes yo li escrigu eixes
fulletes (Balader, J.: Asertar errant,
1883, p. 28)
fulla de llibre servix dabre, de llibre y
despasa, / ...la fulla (Gadea: Ensisam,
1891, p.223)
fulla de paper fulles de paper
(Bernat, Ll.: El terreno del honor, 1894,
p. 1)
fulla de calandari Qus es? .-Una
fulla de calandari (El Amic del Poble,
Alacant, n3, 1899, p.1)
fulla de calandari arrancant la fulleta
del calandari (Juli, Seraf: Novio de
Pascua, 1916, p.28)
fulla de llibre en totes les fulles deste
llibre (Mart: Pepe el curandero, 1928,
p.15)
fulla de llibre que cuant manco fulles
te / abans troba la llis (Llibret
fullaj fullaj: hojeada (Gadea: Dicc.
1891)
fullage ni llevarli lo fullage (BUV.
Morl, Ms. 666, c. 1649)
fullam y la col... pera llevarli el
fullam (El Mole, 1837, p.107)
fullarasca en fullarasques (En
p. 5)
fullarasca es borda fullarasca / lo que
per flors nos venen (Matraca de lorta,

imp. Viuda de A. Laborda, 1802)
fullarasca dels abres la fullarasca
arreplega (Aforismes traduits al
valenci, 1853, p. 42)
fullarasca revoloteig de la seca
fullarasca (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 56)
fullarasca les canyes... la fullarasca
1928, p.28)
fullechar, fullejar un llibre en lo
llibre de contes... fullegat (sic) (Cielos
de fiesta, 1692, p. 85)
fullechar fullechar: hojear (Rosanes,
Miquel:
Vocabulario
valencianocastellano, 1864, p.128)
fullechar quin llibre ... fulleches
danses, Xtiva, 1867)
fullechar fullechant un llibre (El pare
Mulet, 1877, p.36)
fullechar fullechant el diari (Herrero:
fuller fuller: . . lo mateix que tramps
fullerasca eixem a buscar brosa, /
fullerasca y... (Serrano, M.: El llop de
la Murta, 1928, p.20)
fulleres sinse gbules ni fulleres (El
Mole, 1840, p.103)
fullero fullero (Mart Gadea: Tipos
despardenya, c. 1890, p. 63)
fulleta de paper: oferirli esta fulleta a
vost (P. Celda: La ta Pepa Tona,
1918, p.2)
fulls mig quart de seg gros e fulls
(Die: Menescala, s.XV)
fulls vols, un rollet fulls (Vidal y
p.50)
fullosa coca fullosa (Escrig: Dicc.
1348
1851)
fulloses, coques fer coques fulloses:
hojaldrar (Escrig: Dicc.1851)
fum de bocha, aix es asunt o
canyaret menut, que pasa prnter: lo
dems es fum de boches / que sen pasa
en un instant (Romans... pera riures en
any 1756)
fum de gas, donar marejar a u: Ah,
clavari dels bitsocs! / cm te donen
fum de gas! (Segona part ahon se
fum dimprenta abanda de colorant,
tndrer cultura llibresca: Poc saps t
mon pare qu es! No te masa fum
dimprenta, pero... (Bernat y Baldov:
Un fandanguet en Paiporta, 1857, p.8)
fum dimprenta una ma de cal / y un
atra de fum dimprenta (BNM, Ms.
1868, f. 28)
-molta cantitat:
fum, hia un
Caballers! cuidao que hia un fum de
capitans (El Canari, vol 2., Castell,
1883, p.16)
fum dimprenta fum dimprenta:...
producto de la combustin de la pez
negra...de un negro azulado (Escrig:
Dicc.1887)
fum dimprenta no els faltar fum
dimprenta (Vidal: A Roma per tot,
1911, p.10)
fuma ffuma, intr. (March, Jacme:
Dicc. 1372)
fum fum: ahumada, humazo
fum pegar una fum (Escrig: Dicc.
1887)
fum negra y fum (Gadea: Tipos
fum pareixa un raboser de negra y

fum questava (Gadea: Ensisam,
1891, p.505)
fum negra, fum (Chirivella, Pere:
fumaes vestit de dotor, en les ulleres
fumaes (Ovara: Mol de vent, 1905,
p.17)
fumaes pareixen sardines fumaes (El
fumaes unes ulleres fumaes (Llibret
Foguera Daz Moreu, Alacant, 1936, p.
9)
fumaguera cat. fumassa: que es
mogu tal fumaguera... (Mulet: Tratat
del pet, dc. XVIII, c.1650)
fumaguera fumaguera: humareda
fumaguera tanta flama y fumaguera
p. 33)
fumaguera catal fumarada: qu
fumaguera! (Escalante, E.: Fuchint de
fumaguera Che! qu fumaguera es
esta? (Thous,M.: Foc en lera!,
a.1900, p.42)
fumaguera una fumaguera que tirava
de tos (Canyisaes, Monver, 1908, p.
91)
fumaguera adems de cantitat de fum,
tamb borrachera: poca saragata y
poca fumaguera (El Tio Cuc, n 144,
Alacant, 1917)
pgueli
foc
qu
fumaguera
fumaguera (Peris Celda: A la
fumaguera fumagueres dinciens
(Irles, Eduart: Coloqui de San Antoni,
Alacant, 1944)
fumaguera fumaguera (Pensat y Fet,
Valencia, Mar, 1952, p. 4)
1349
fumaguera en lo Reyne de Valencia

usen fumaguera (DECLLC)
fumaor fumaor... pera pegar una pip
fumaor que mos tinga compasi, / y
tabaco de caix / no li done al fumaor
fumaor ni ha segut fumaor, ni li...
p.50)
fumaor cast. y cat. fumador. La
normalitat y arrailament en valenci de
la caiguda de -d- intervoclica es
demostra en este anunci, sinse cap
dintenci pardica: ningn atre paper
de fumar com el Bamb, tots els bons
fumaors... (publicitat del paper de
fumar alcoy Bamb, en led. de la
comedia de J.G.: Arre, burra, ms
avant!, 1929, p.2)
fumaor la dicha el fumaor no tindr
1938)
fumaors als fumaors desespera (La
fumar despus de haver fumat / hasta
el can de la pipa (Coloqui de Vicento
Menchap, c.1770)
fumar una bufeta semantisme mig
perdut, asoles viu en el llxic dalgunes
bones yayes de Benicarl y sa redol
(escoltat per mon amic Filippi): estate
quet , o te fumar una bufeta. Alcover
don un eixemple del valenci tortos
catalanisat (a.1934) que, traduit, sera:
si no estigueren ahon estem, te fumava
gayat. En el sigle XVIII, Galiana us
fumar com equivalent al cast.
picarse: El pare, que ou all, es torn
a fumar, y estigu en un tris de ferne
una (Rond., 1769, p.51). Nhia cert nuc
semntic entrel metafric llansar fum

per les orelles y, cabrechat o socarrat de
reguiny, fumarli un colp a alg.
fumarell pardal palmpet albuferenc,
de color blanc, gris y negre; es poc
apreciat: no pot ser bo el fumarell
1809)
fumarell cast. Golondrina de mar
negra o espantajo; val. Fumarell o
Fumadell, Negret, Moncheta (Vidal:
fumarell en eixe fumarell no vaches a
tropesar (BNM, Alemont ti li, c. 1860,
f. 7)
fumarell per castic, me te com a un
fumarell (Escalante: Oros son trunfos,
1878)
fumarell:
especie
de
fumarell
golondrina de mar (Escrig: Dicc. 1887)
y ms llecha que un
fumarell
fumarell
(Ferrando,
J.:
El
fumarell ya tinc as al fumarell
(Peris: Rialles del voler. 1928, p. 52)
fumasols a posat un altar / y os dona
mil fumasols (Lluis Juan: Romance a
Sta. Teresa, 1621)
fumatells tres fumatells dins lo
sarnach (Baldov: Ensayo fet en regla,
1845)
fumeja, fumecha lo nas li fumecha
17)
fumejar, fumechar 1 d. fumejar
(DECLLC, en text dIsabel de Villena,
c. 1495)
fumeral del llet *fmarile; cast.
chimenea, cat. xemeneia: en la cuyna...
per lo fumeral (Escrit per Montaner en
sa casa de Chirivella, c. 1315)
fumeral fumeral (Esteve: Liber,
1350
1472)
Fumeral, carrer del en lo carrer del
Fumeral
(A.
Mun.
Valencia.
Avehinament de Mart Pineda, 28 mar
1512)
Fumeral, carrer del y entr per lo
carrer del Fumeral (BNM, Ms. 7447,
Breu rel. Germana, 23 juliol 1521)
fumeral fumeral (Pou: Thesaurus,
1575)
fumeral tenim la molin... fumeral
(BN, Ms. Mulet: La Infanta Tellina, c.
1660)
fumeral li solc dar algn reps..Y
despus? Despus lamague al rac del
fumeral (Coloqui trilinge o coloqui
cantonets en llet entre Maci y l Mestre
descola, 1809, f. 2)
fumeral el cap per un fumeral (El
Mole, 1840, p. 6)
fumeral que el fumeral se asole (El
Mole, 2 / 11 / 1863, p.10)
Fumeral, carrer del el carrer del
Fumeral (BNM, ms. 14116, La cotorra
de Alacuas, a. 1867, f.30)
fumeral All es la torre Espioca?
Home, si es un fumeral (Fuchint de
les bombes!, 1873, p. 20)
fumeral en la cuina... el fumeral (El
fumeral ms negra quel fumeral del
forn de... (El Bou solt, 1877, p.77)
fumeral Home, dalt del fumeral
fumeral per el fumeral... se veen
rastres de sucha y... (Navarro y Reig,
fumeral cast. chimenea, cat. ximenera:
el fumeral major / de la fbrica del
Gas (Genovs, G.: Un grapaet, 1916,
p.23)
fumeral la bug de Nadal, seixuga en

lo fumeral (Alberola: Refraner
valenci, 1928, p. 135)
fumeral en la paret del fumeral
p.10)
fumet en este cas, ambient social de
gent fetillera, parsita y coenta: encara
dura el fumet / del currutaquisme
1809)
fumet si que derrama un fumet
fumet de cuerno donante un fumet de
cuerno, / que en un punt... (Segona part
fumet mes que fum pareix aludir a
aulor roina o pudenta: y el fumet que
despedix el chorro en este temps
(Canyisaes Monver, 1913, p.225)
fumets, tndrer que apenes / el bigotet
me apunt, / que ya tena fumets
fumets, tndrer fumets:...humillos o
vanidad, presuncin y altanera
(Escrig: Dicc.1851)
fumigar -1 doc. fumigar (DECLLC,
en Sant Vicent Ferrer, c. 1400)
fums que produix fum: leguns
fumosos / son e ventosos (Roig: Espill,
1460)
fums tot es terra, brases fumoses y
carb fluix (P. Celda: Voleu llum?,
1918, p.4)
fums la fruta podrida y el carb
fums (G. Ibez, N.: El To Boquilla,
1926, p.9)
funci que esta funci no es cada any
1351

funci com a actuaci musical: la
Capella de Musics quel acompanyava,
enton molt be la solfa... la funci en...
(Mas,Vicent: Serm festa St Vicent,
1755, p.7)
funcionari
-1 doc.: funcionari:
funcionario (Escrig: Dicc. 1851)
funcionari del infernal funsionari que
tenem a la vista (La creu del
p.12)
funda del llet funda: les fundes de
les pistoles / encara tindrn per sacs
fund cast. y cat. fundada: me pareix
/ ques molt fund la sospecha
fundadament cuant fundadament
creiem que... (El Bou solt, 1877,
p.183)
fundaes eren ben fundaes les... (El
fundament -del llet fundamentum:
fundament,
fundamentar,
fundamentat... (Escrig: Dicc.1851)
fundici, fundit fundici, fundit
fundici de la familia llxica deriv
del llet fundre: un dependent de la
fundisi (Palanca: El Capital y el
Treball, 1885, p.21)
fundidor cat. fonedor: coheters,
ferrers,
fundidors... (La creu del
1866, p.4)
fundidor el fundidor / Deu sap cap
ahn anir (Palanca: El Capital y el
Treball, 1885, p.10)
fundidor fundidor (Escrig: Dicc.
1887)
fundidor la mquina desbarat, y com
tu eres el nic fundidor en qui... (H.
p.12)
fundidor yo soc fundidor (Serred,
fundidor no recordeu de Pepet el
fundidor que...? (Valls, E.: Mat de
fundint si ques van fundint els
partits (El Mole, 1837, p. 27)
fundint fundint lnima (G. B.: La
fundir les centelles fundir (En
fundirse bombilles filament metlic...
tota la nit enseses sinse fundirse
(anunci
de
tenda
Almarche
dAlcoy;insertat en Mat de Gloria
dEnrique Valls, Alcoy, 1932, p. 14)
fundit una llum... se han fundit uns
ploms, psalos nous (Valls: La
fundix fundix en fort abrs (Peris
fundixen se fundixen ... en un abrs
guerra!, 1936, p. 29)
fundixen se fundixen en un cor
Alacant, 1954)
fundixquen pera quels rayos solars
fundixquen en una de les nostres
nimes (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.20)
funerala a la funerala (Escrig: Dicc.
1851)
funerala irnicament: a mig da arrs
a la funerala (Sendin: Tonica la del
llunar, 1926, p. 9) arrs negre?
1352
funerari encarregat duna funeraria.

En leixemple, els que parlen son dos
morts: Che, si es Chalina! .-Es veritat.
Chalina el funerari; el que mempaquet
a mi (Sendn Galiana y Gmez Polo:
fure de Deu -eixclamaci eufemstica
en lloc de furia de Deu. la auela, que
no es mamava el dit, ni saforrava per
ning... fure de Deu! (Galiana: Rond.
1768, p.49)
furg punch o ferida en navaixa,
gavinet, etc.: y si al agarrar a Quico /
mos pega alguna furg? (BNM, Ms.
llista!, c.1870, f.16)
furg et vaig a partir en una furg
1877)
furg y quna furg...! (Escalante: La
Patti de peixcaors, 1884)
furg una furg (Del porrat de Sent
17)
furg pegarli una furg (Barber, F.:
Dos marruecos, un diner. 1889, p. 13)
furg a que tarrime furg (Els
Barcelona, 1903)
furg trureli a u els budells en una
furg (Gadea: Tipos, 1908, p. 317)
furg palo a este, furg al atre
p. 36)
furg li tir en la caravina una furg a
aquell chic (El To Cuc, n 116,
Alacant, 1917)
furg y clot ferida en navaixa o
gavinet y al clot = soterrar: Si es un
lladre! Furg y al clot (Fuster, L.:
Enredros de Milocha, 1918, p.30)
furgacho -forat amagat: entre dins
deixe furgacho (Vives: Entre amics,

1877, p. 12)
furgadents eufemisme per navaixa:
un furgadents de Albasete (Coloqui
de Tfol de Campanar, c.1795)
furgadents:
furgadents
mondadientes (Escrig: Dicc. 1851)
furgadents un furgadents (Rosanes:
Voc. 1864, p. 15)
furgadents portant este furgadents
(Escalante: Cada u de son temple, 1890)
furgadents demana un furgadents y...
(Ferrando: En Bunyol y de paella, 1903,
p.12)
furgadents yo ya porte el furgadents
(Comes, F.: Els moneros, 1919, p.9)
furgadents mencontr un paquet de
furgadents (J. G., Josep M: Fallo a
furgaes furgaes (BNM, Ms.14480,
de Toneta, 1864, f. 12)
furgaes furgaes y pesics (El Bou solt,
1877, p.77)
furgaes el dimoni li furga... catorse
furgaes (Gadea: Ensisam, 1891, p.399)
furgaes senduen els diables a Lleona
per la esquerra a espentes y furgaes
p.14)
furgaes tantes furgaes (Alberola, E.:
furganse furganse la boca (Pastor,
p. 20)
furgaestores furgaestores (Escrig:
Dicc, 1851)
furgaestores furgastores (Palanca: La
ball de Sen Francs. 1868, p. 33)
furgall adems del furgador que du
el DCVB dAlcover (copiant a Escrig),
tamb es el trident que duen els
1353
dimonis: Pere Boter... en un furgall en

la ma (Gayano Lluch, Rafel: Ni a
linfern..., 1918, p.7)
furgamander furgamander: persona
desenvuelta, desembarazada (Escrig:
Dicc. 1851)
furgamander furgamander, valenci;
formes
mosraps
arabisaes
de
furgamanteiro (DECLLC, 4, p.234)
furgaor manifeser que puncha pera
murer batistts, o que escuadrinya
secrets pera enguiscar: ningn furgaor
en una eixeringa (La Sambomba, 1840,
p.179)
furgaorelles:
furgaorelles
escarbaorejas (Escrig: Dicc.1881)
furgar furgar: ...punzar, revolver...
furgar cat. burxar: Y all que fas t?
Furgar tot lo que me ve a la cara
1874, p.21)
furgar furgar hasta llevarli el...
p.24)
furgar furgar contaors (Sanmartn,
R.: La III Volta a Valensia, 1926, p.12)
furgarli li torn ... a furgarli (Del
furgaorelles furgaorelles (Escrig:
Dicc. 1851)
furgastillos els furgastillos (sinnim
de donyets)
furgaves ... he vist quem furgaves
latre (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845, p. 2)
furg furg: instrumento de hierro,
pincho (Escrig: Dicc, 1851)
furgon furgon: punzada (Escrig:
Dicc. 1887)
furgona popular en el valenci de hui,
sinnim de furgoneta.
furguejar -1 doc. furguejar (Escrig:

Dicc. 1887)
furguen tamb mos furguen alguns
lliberals del atre da (El Mole, 1841,
p.213)
furguet ferramenta de ferro llarga pera
remurer el foc, punchar, etc.: un
home tan estirat, / que pareixa un
furguet (Segona part ahon se referix el
dones... 1784)
furguet furguet, vinga y sabr lo ques
bo (Platic de Parranda, 1811)
furguet pardalot ques fica ahon no li
criden: pareix lagelo Furguet...se fica
en tots los puestos y en tots los puestos
fa el seu negosi (El Mole, 1840, p.270)
furguet furguet, furgall: hurgador,
incitador,
inquisidor...
(Escrig:
Dicc.1887)
furguetejar 1 doc. furguetejer
furia del llet fura : parlar ab tanta
furia (Martorell: Tirant, c. 1460)
furia les bombardes... ab tanta furia
tiraven (Esteve: Liber, 1472)
furia tanta furia (Villena: Vita, 1497)
furia entra fet una furia (Beltrn, E.:
furis del llet furiosus: gest furis
(Fenollar: Lo Passi, 1493)
furis del llet furisu; cat. enfurit:
testimoni no pot fer la dona, furis, ni
catiu, en testament (Ginart: Reportori,
1608, p. 231)
furis y furis / de... (Recitado en
do... de Sant Pere Pasqual de Valencia,
furis pos ell est poc furis!
fur del llet furne; cast. hurn:
bons furons/ que saben be tots los
1354
racons /escorcollar (Gaull: Lo sompni

fur com a eufemisme de pene, lo
mateix que papagall y mustela: en les
camases en alt, / y per entre els camalets
/ es veyen los papagalls, / la mustela o
el fur, / tot es u en este cas (Romans...
Pixavins, c.1730)
fur dos furons y una taybola
fur una mona y un fur (Un pillo y
fur y fur, y carcamal (BNM, Ms.
14108, Alemont ti li, c. 1860, f. 16)
fur fur: hurn, persona huraa
fur per no estar feta un fur
1875)
fur del llet furone; en sentit
traslatici, persona reguinyosa: ...de
trobarme en lo cam, atra veg, a eixe
fur de la dona (Gayano Lluch: Ni a
linfern..., 1918, p.9)
fur dotor: ests molt enterat y a tots
coneixes... fur (Peris: Rialles del
voler, 1928, p. 6)
fur convertirme en fur y rebolicar ...
archius (Llibret Foguera Pascual Prez,
Alacant, 1930)
fur una peseta, ni una mona, ni un
fur (Thous: Llibret Plaa del Abre,
1944)
furonejar furonejar: procurar saber y
escudriar cuanto pasa (Escrig: Dicc.
1851)
furor del llet furor, -ris : ques
mou les furors (Historia de la Passi,
1493)
furor vent del gentil lo furor
(Quintilles valencianes, en Sacro Monte

Parnaso, 1687, p.189)
furor y ham escapat en la pell / de les
aiges al furor (Liern: Telmaco en
furquet aix ha segut un furquet
furt del llet furtum. En molta claritat
respecte a furt diu Corominas:vocable
no antiu en el catal..., si be es antiu,
genu y sinse ducte heretat del mosrap
en lo Reyne de Valencia (DECLLC, 4,
p.235) Els catalaners, fent sa faena,
asoles amparen al castellanisme catal
robatori, olvidant
el
clsic sust.
valenci: furt (Crnica de Jaume I, s.
XIII)
furt furt tot lo be (March, Ausias,
128, 498, c. 1445)
furt furt de coses pbliques... Pompilio
ha furtat (Esteve: Liber. 1472)
furt ella divulg lo dit furt (Annim:
furt furt y sacrilegi fet en la Vila de
Alcoy (Relaci del notari Gaspar
Cant, Alcoy, 1568)
furt lladre trobat en lo furt (Ginart,
136)
furt lo prengu en lo furt en la ma
furt tindrn per furt (Collado: Poesies
valencianes, 1755)
furt sera furt (Serrano: Tercer Cent.
Can. St. Vicent 1762, p. 156)
furt per furt va demanar (Archiu
Mun. dElig, Romans del pleit del
furt furt: hurto (Escrig: Dicc. 1851)
furt al cap, no es ningn furt
1855, p.22)
1355
furta li furta lo seu propi (Martorell:

Tirant, c. 1460)
furta Qu te les furta, pastor?. El
llop (Irles, Eduart: Trptic de la mort,
Alacant, c. 1944)
furt furt la carn (Llull: Blanquerna,
traducci al valenci, 1521, f. LXX)
furtaes les aiges furtaes (Alberola,
furtafigues furta figues (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 99)
furtafils mha dit pend, desgreny,
furta fils (Serrano, M.: Voreta de
furtalletugues un furta lletugues
Eh,
furtamantes!
furtamantes
11)
furtanovies em paregu furta novies
21)
furtar del llet furtum > furt > furtar;
cast. y cat. robar: en relaci al tema,
Corominas rahonava: en el Reyne de
Valencia, ya al fi del sigle XIV saubra
pas en lus com (DECLLC, 4, p.235).
Al etimlec no li quedava ms remey, al
trobaro en els clsics: ni en los
mercats... furtan s (Canals: Scipi, c.
1395)
furtar furtar les joyes (Dietari de
Jeroni Soria, 22 nohembre 1548, f. 129)
furtar furtar: en lo Reyne de Valencia,
al fi del XIV el vell mosarabisme
saubria pas (DECLLC)
furtar alg la furtat (Mercader, C.:
Vida de f. Pere Esteve de Denia, 1677,
p. 124)
furtar casi sempre es furtat
furtar furtar fem (Archiu Mun.

Stabliments de la Torre den Besora, 8
de setembre 1738)
furtar a eixos haguera furtat la
caldera (Col. de Tito y Sento, 1789)
furtar al que va a furtar bacores/ no li
fan pagar la monta (Gadea: Tipos,
1908, p. 372)
furtnsela
furtar,
furtnsela
giner 1938) En catal: robant-se-la .
furtar la clavellina li vullc furtar
(Sanjuan, Antulio: La clavellina y el
botichs, Llibre de festes del Arrabal
Roig, 1976)
furtarli per furtarli la hasienda y
mercaderies (A. M. Elig. Leg. H. 49,
N 16, 5 febrer 1617)
no
furtars
(Llull:
furtars
37)
furtat mha furtat la rosquilleta
(Liern: La mona de Pasqua 1862, p. 15)
furtat Que mhan furtat la petaca!
furtat les trapes de ferro que han
furtat (El To Cuc, n 158, Alacant,
1917, p.3)
furtat ya estic regant, ya vos ha furtat
el rec (Peris: Terres malahdes, 1919,
p. 28)
furtat No than furtat els dins?
p.16)
furtava no furtava cabrit, corder
furtava este furtava per tots/ y anaven
a la mitat (BUV, Ms. 668, Raon. de
Vinalesa, 1735)
furtaven em furtaren los guants
1644)
1356
furte li furte la voluntat (Rahonament

entretengut pera Carnistoltes, 1854)
furte yo no furte res (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 7)
furten hui le furten lo cendrer (BSM,
Morl: Hipocreses de les ames de
capellans, c. 1650)
furten y no vullc quem furten lofisi
furten sit furten un catre, callat y
furtan un atre (Bernat Ferrer: Moros en
lhorta, 1893, p. 12)
furtes no furtes (Torres, Lluis de les:
1730)
furt lo mateix que lladre: furt
(Escrig: Dicc.1851)
furuler -home superficial, tot teatro y
falses aparencies: sobrels compliment
modals / quels furulers petrimetres /
acostumen practicar (Paper... passar lo
temps de les Carnistoltes, 1742)
furri furri: eritema (Escrig: Dicc.
1851)
furri quna bandeja ms furri! (Roig
y Civera: El casament de les borles,
1874)
furri Adan furri, no ms he estat en los
Llims (Lladr: El titot de Nadal, 1876,
p. 24)
furri Ch, qu furri (Roig y Civera:
1884, p. 24)
furri el vulgarisme valenci furri
(DECLLC)
furri arrepleguen no ms el furri
furri Ascolteu as, falleros furris
(Casajuana, F. H.: Che, quina feta!,
1914)
furri -catal xerec, dolent: furri: que
no servix, vocable del Reyne de
Valenci; cast. malo (DCVB)

furriel del fr. fourrier, la veu ix en el
valenci del XVIII en valor pardic y,
en leixemple, junt al llet macarrnic:
famolenc, gran polls, capitanum de
la sopam, furriel de soquetes (3 part
fus del llet fusus, 1 doc., sinse aclarir
significat: fus (March, Jacme: Dicc.
1372)
fus de filar 1 d. fus de filar, en Ausias
March (DECLLC, en A. March, c.
1440)
fus tisores... fusos (Roig: Espill,
1460)
fus fus de filar (Esteve: Liber, 1472)
fus erta ... com un fus (Baldov: El
fus fus, fusa, p.p. de fundir; lo mismo
que fongut, fonguda (Escrig: Dicc.
1887)
fus yo vinga a chamelar (...) en els
dins de la festa..., chamelant, y les he
fus, les pesetes (Gmez Gascn: La
reina de la festa del carrer, 1932,
pp.8,15)
fusany les tomates (...) los carts... com
un fusany, de prims (Ros, Carlos:
Roman ... los treballs de la gent pobra,
1763)
fusar saforejar o furgar el porc pera
minchar: el porc fusa en lo minchaor
(Negre, Hiplit: La mort del msic,
1923, p.10)
fusell cast. Picadilla o Avefra de
Suiza; val. Fusell de mar (Vidal: Cat.
de aves de la Albufera, 1856, p.15)
fusil -del fr. fusil : que portava el fusil
p. 68)
fusil de canya tenint fusils de canya /
tendes y olles (BRAE, Ms.6.639, La
1357
destrucci de Milicies, c.1790, f.19)

fusil les mateixes dones, / fetes al sable
y fusil! (En obsequi dels Voluntaris
Honrats del Estat del Reyne de
fusil pendre fusil y canana (2 part,
Coloqui pera consolar als pares, 1808)
fusil s encontren en ms forces pera
aguantar un fusil (Coloqui en quel So
fusil fusil y units als bons (Conv. de
Saro, 1820)
fusil y el fusil... pera matar (El Mole,
1837, p.53)
fusil ... tirat un fusil al coll en sa vida
fusil ... proclames, eixersisis de fusil
(Nelo el de Foyos: Cloqui dels Borbons,
1868)
fusil haur un fusil arrimat (Els
p.29)
fusil agarrava un fusil (Tafalla, V.:
p. 10)
fusil Quiquet el de Callosa, el que te
netechava el fusil (Semanari Garrot
p.1)
fusil en ta guerrilla Hin fusils?
(Roig y Civera, A.: Romeu!, Ganda,
1890, p.9)
fusil ix carregant el fusil com batinse
en retir (Barreda, J.: Honor valensi,
1896, p.21)
fusil, fusilat fusil, fusilahor, fusilant,
fusilat, fusilar, fusiler... (Escrig: Dicc.
1851)
fusil fusil a un mestre de escola
fusilament mos referix un fusilament
molt singular (La Donsayna, 1845,

p.191)
fusilaments de fusilaments, tot ha
segut un ensmit (El Mole, 1837, p.
38)
fusilar fusilar a tots... (Len, C.:
1808)
fusilar y manarla fusilar si molt
mapures (Escalante: A la vora de un
sequiol, 1870)
fusilar mrtirs ... se deixaven fusilar
1892)
fusilar pera fusilar als inhumans (La
fusilarlos a conte de fusilarlos (El
Cresol, 2/3/1841)
fusilat no podien creure que estiguera
pres, sino fusilat (El Mole, 1841, p.
229)
fusilat fusilat per lo cam, com foren
atres, per la lley de fugues (Llobat
p.2)
fusilats han segut fusilats (Ivars, fray
Andrs: Diari, 21 de juliol, divendres,
1936)
fusilen mes quem fusilen... me case
Roc, 1864, f. 7)
fusilen ara s que me fusilen (Peris
21)
fusiler fusiler: fusilero (Escrig: Dicc.
1851)
fusils oixc amartellar fusils (Un pillo
fusils homens, fusils y canons
p. 7)
fusils pistoles... fusils (Ivars, fray
1358
Andrs: Diari pstum, 21 juliol 1936)

fusioniste unioniste: un surdo y un
fusioniste sembarcaren (El Canari,
vol 2., Castell, 1883, p.12)
fusioniste un personache fusioniste
1892, p.2)
fustera la guarda que Benisa envia a la
Cala de la Fustera (Ord.guarda... del
fustera la fustera est a la porta / y el
fuster en lo carrer (Ensisam, 1891,
p.646)
ftbol anglicisme, de foot ball >
football.
Lacentuaci
valenciana
ftbol, etimolgica, la perseguix el
catalanisme. Per 1920 encara trobem
ductes morfolgiques, incls en el
mateix autor: en la paret dos cartelets,
uno de fut-bol (sic) ... en el fot-bol (sic)
no se nesesita
res daixo, ser
fotbuliste (Virosque: La salvasi de la
casa, 1921, pp.5,15) La mettesis de
fotbuliste, ms que toc pardic sera
frut dels ductes, al apareixer tamb en
atra frase (p.27)
ftbol estos del ftbol (sic) dem / fa
en el ftbol (sic) son debut (Palau y
Songel: Tenorio F. C., 1924, pp. 5, 22)
ftbol ftbol (sic), boxeo y
pedestrisme (Sanmartn, R.: La III
ftbol Esta vespr que tinc ftbol
(sic) (G. Ibez, N.: El To Boquilla,
1926, p.5)
ftbol el bal el fique aon vullc... al
ftbol (Comes, P.: Les pilotes de
Nadal, 1927, p. 7)
ftbol als deports, al ftbol (sic)
1929, p.7)
ftbol se trata del ftbol (sic) Sent
aixina, calle (Salls Rocabert, S.: Els

ftbol un partit gran de ftbol (Conca,
Batiste: Cosquerelles, en El Pas
Valenci, 15/5/1935)
ftbol el ftbol (sic) es el deport que
futbolero en toc pardic: els
futboleros lo mateix fiquen gol que...
1924, p.2)
futbolista femen: o de la contrari, la
boxeaora y la futbolista... (Virosque:
futboliste mascul. Ltim foot ball
produa ductes morfolgiques, incls en
un mateix autor: fot-buliste, fotbuliste,
futboliste: ix Salvador... de futboliste
pp.14)
ser
fotbuliste
(p.15),
fotbuliste (p.27) Mettesis propies
del naiximent duna veu, no com a
recurs irnic.
futboliste se li ocurr ser futboliste
(Angeles, Pepe: Guerra als cabuts,
1924, p. 9)
futboliste castell y catal futbolista:
de futboliste (Palau y Songel: Tenorio
F. C., 1924, p.4)
futboliste ser sicliste o futboliste
1928, p.19)
futrac futrac: multitud (Escrig:
Dicc, 1887)
futrall al punt se veu sercat de tota
aquella futrall (Raonament de Nofre
Piula, 1820)
futre veu ductosa que pot vndrer del
francs (f. foutre) o portugus; apareix
en docs. del 1707 a 1714, parlant dels
portuguesos
del Archiduc: picaro
1359
futre (Coloqui entre un capador de la

Valencia, 1808); pero, en Resumen de
los excesos cometidos por las tropas del
Archiduque en este Reyno de Castilla,
en los aos 1706 y 1707, leemos:
Futre, futre, venga, que le llama
nuestro General (que era el conde Guido
Staremberg) le llevaron en cuerpo,
como le hallaron, dndole de palos todo
el tiempo (f.4)
G
gab, gabn del arbic persa qab
naixqueren lit. gabbano; el fr. gaban,
caban; cast. gabn y val. gab: un bot
de calsonsillo... home, poda ser de
gabn (Gayano Lluch: Del Tersio
Extranjero, 1921)
gab traches, gabans, sombreros, roba
de dona... (Richart Llopis, F.: La
gab els gabans de la percha
Hetta, 1931, p.2)
gabach de un gabach ne feen tres (En
obsequi des Voluntaris Honrats, 1794, f.
1)
gabachal fentse a la fansellota / de la
rasa gabachal (Coloqui nou de Chusep
gabachet, gavachet als gavachets
(sic) (Roquet y Goriet, imp. Miquel
Estevan, 1809)
gabachet del hipottic *gaba, ventre,
eixiren veus curioses: te lo gavaig
buyt (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c.1400); o els gabachets quen
leixemple
aludixen a albercocs
furtats: albercoquer / tot ple de
albercocs (...) lladre..., fart, / ..., omplir

be la bartola / dels bons gabachets / que
guardaba pa lamo y als sinyorets
(Chiste..., a un llauraor del Puig, Imp.
Viuda de R. Mariana, c.1850)
gabachets als gavachets (sic) manant
de mosatros (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.21)
gabachisme colaboracionisme en
francesos: espanyol lleal, net y pur de
gabachisme (Conv. de Saro Perrengue
y..., 1809)
gabn un gabn que... (Colom: Tal es
Cualis com Camalis, Castell, 1872, p.
9)
gabn du un gabn que li sobra per
totes bandes (Soler Peris, J.: Els
gabans gabans: gabanes (Escrig:
Dicc. 1851)
gabans fracs, levites y gabans (Boix,
V.: Siglo IV Can. de S. Vicente, 1855,
p. 441)
del
fr.
gabardine,
gabardina
emparentat en el valenci gab (del
arbic qaba), sinse olvidar al nostre
tabarquina: prenint el tapaboques..., la
gabardina que... (Tallada, Miquel:
Aix si que te importansia! 1924, p.15)
gabellot Pres de Mora era gabeyllot
gabellots saliners o gabellots de la sal
206)
gabia escaparen de la dita gabia
(Canals, A.: traducci al valenci del
Valeri Mxim, 1395)
gabia, tornarse ficarse mal del cap:o
me tornaria gabia (Capilla: Una nugol
destiu 1871, p. 14)
gabia paraora du una gabia paraora
1360
p.22)
gabia, tornarse mes no vullc tornarme
gabia (Arnal: Lagelo del colomet,
1877, p.8)
gabia, estar ques ms gabia que
vost (El Tio Gabia, Novelda, 7 -I1884)
gabi atra gabi per lestil (El To
Gabia, Novelda, 7-1-1884)
gabia s, pero tu ests gabia (Pont, J.
gaba, tornarse -enloquixer: estos el
tornarn gabia (Gmez Gascn: La
gabiaes locures: pero la veritat es
quha fet unes gabiaes... Qunes
gabiaes ha fet? (El Tio Gabia,
Novelda, 7-I-1884)
gabina yo mereixc homens de frac y
gabina (Liern: Una broma de sab,
1867, p. 25)
gabinet del antiu francs gabinet, sala
o espay pera treballar abogats, meges,
notaris, poltics, etc.: un nou gabinet...
de pillos (BSM, Ms. 6781, Dsimes de
tres, c. 1855)
gabinet desde hui, pose gabinet de
consultes (Vidal Roig, F.: A Roma per
tot, 1911, p.4)
gabinet un gabinet algo elegant
1919, p.3)
gabinet gabinet del entreps que...
(Meli, F.: Eixos caseros!, 1923, p.5)
gabinetet entrem al meu gabinetet,
quest ms abrigat (Fink Rees: La
gabi ficarlo en lo gabi (BNM, Ms.
llista!, c.1870, f.10)
gabi y un gabi al coll, en pardals
1907, p. 11)
gabiot en gabiot a la esquena (Valls:
gbula el valenci gbula (DECLLC,
2, p. 365)
gbula invenci, enredro, mentires,
etc.: a la llum del cresolet fan la
gbula (Bib. Nic. Primitiu, Coloqui de
gbula qu clareta est la gbula (El
Mole, 1841, p. 354)
gbula als aficionats a la gbula (El
Tabalet, 1847, p. 205)
gbula en gbules de poltics (El
gbula son gbules (Escalante: A la
gbula gbula: cbala (Escrig,
gbula molt amic de la gbula y de
lambrolla (Caps y senteners, Imp.
gbula veu polismica del valenci.
Abanda denredro, confabulaci o
misteri, tamb adquirix valor de sorteig
o rifa: vaig pendre dos cartons de
gbula (Martnez Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1908)
gbula son una embrolla y una gbula
pera enganyarse (Mart Gadea: Tipos,
modismes, 1908)
gbula gbula, valenci; equival al
castell embrollo (DCVB)
gbula una gbula: enredo, embrollo
troler
y
enredraor:
gabulero
mampendre les seues faenes de acabar
en gabuleros y traidors (El Papagall,
13 -10-1869)
gabuliste sha tornat gabuliste (El
Mole, 1837, p. 28)
gbules en les gbules de mon cunyat
1361

1875)
gabuliste aduladors y gabulistes (La
Sambomba, 24/12/ 1840)
gabuliste Madrit es un niu de
gabulistes y samparrollos (El Trams,
26 de giner de 1841)
gabuliste es algn gabuliste de trompa
y embrolla o algn torronero pollastre o
gall El Mole, 7/ 12 / 1863, p.83)
gabuliste gabuliste: se dice del que
estpidamente cree tener el don de
adivinar los nmeros que han de ser
premiados en el sorteo de la lotera.
Persona desenvuelta que anda simpre
con enredos y tapujos (Escrig: Dicc.
1887)
Chuli...
malfaener,
gabuliste
gabuliste,
embolicaor
(Gadea:
Ensisam, 1891, p.261)
gaua ferli passar la quarantena y
vaja la gaua (Galiana, Ll. Rondalla,
1768, p. 39)
gachamiga la gachamiga es sempre
igual (...) matros ya tenim les
gachamigues en els talons (Canyisaes,
Monver, 1910, 1912, pp. 195, 207)
gaches -dorige desconegut; en este cas
te sentit traslatici al parlar dun carrer
ple de fanc calds:
Hin unes
gaches...! (Escalante: La sensesrr del
mercat, 1871)
gaches el bodegoner... a les gaches
gaches la ta Pepa Mara / ha fet un
perol de gaches (Gadea: Ensisam de
gaches li agr tot... manco es gaches
gach vocable modern, del cal gach:
Cm saba aquell gach que a mi em
dihuen Seraf! (Fe Castell, V.: Els

gach este gach no veeu...
10)
gach aquell gach que estar fet una
fiera (El Tio Cuc, n 88, Alacant,
1916)
efectivament,
el
gach
gach
...(Mela: Tots a Nova York, 1921,
p.17)
gach gach y quna guaseta; pues...
atre, 1921, p.10)
gach li dirn les veines com el
gach... (Urios, Elvira: Da de Pascua,
c. 1925, p. 9)
gach este gacho mos pren els tufos
gach perque hi gach que me diu...
(Tallada, M.: Les Camareres, 1931)
gach el gach que a una chicota...
1952)
gachona la chavala ms gachona del
carrer de Fresquet (Hernndez, Faust:
La Marselina, 1927)
gachons menut canyam porteu,
gachons (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 18)
gafant o gafaut el ms. de Morl de la
BUV du la paraula en esguitons de tinta
y retocs, per lo que pot dir gafaut o
gafant: admirables los conceptes que
als malalts del gafaut (o gafant) (BUV,
Morl : Justa de Ganda, c.1635)
gafes si les mans son gafes/lo engafat
so(c) yo (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
gafafatons fan mil gafafatons
gafar segn Covarrubias, gafar:
1362
arrebatar con las uas. Vocablo poco

usado... quiz slo recuerdo del largo
periodo en que Covarrubias habit
Valencia (DCECH, 3, p. 14)
gafarda gafarda, nom valenci de la
(catalana) pastorella (DECLLC, vol.
IV, p. 251)
gafardes que dires son gafardes que
van reclamant titits (BNM, Ms.14480,
gafarr gafar (Rec. valenci de
Micer Joan, 1466)
gafarr polismic: nom de pardal
chicotet. per un niu de gafarrons (La
gafarr ... y a la gabia gafarrons (Un
gafarr a casa torne cantant / lo
mateix quun gafarr (Esc.: El deu,
deneu y noranta, 1861)
gafarr ni la oroneta en el aire, ni el
gafarr en la morera (BNM, Ms.
1862, f.31)
gafarr dos guales, un gafarr, sis
verderols (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 11)
pareixen
gafarrons
gafarr
gafarr abanda de sust. ornitolgic,
tamb es diu del guilopo furt y
parsit, emparentat en gafar, furtar
en les ungles?: Corbera es un poble
antic | en muralles de llicsons; |
pensava que era Madrit | y es un niu de
gafarrons: els gafarrons / com tots els
des, ya estn cantant (Ruiz Esteve: De
com
els
gafarrons
gafarrons
1917)
gafarrons yo no tinc res que vore en

gafarrons ni en cagarneres (Casinos:
gafaut loriginal del ms pareix estar
alterat en esta paraula: als malalts del
gafaut / sempre els diu los evangelis
(BUV. Ms. 666, c. 1649)
gafaut dorige desconegut, tim
arbic?; el polismic gafaut tamb es
topnim prxim a Vinalesa. Asobint
estava nugat a lladre o poltic; tamb ix
metafricament asociat a la msica y
casualment, en les notes y lletres de
lescala antiga tenen G, F y ut, no en
eixe orde: tots canten per gafaut...
allaucherant els cabasos (Els chics
gafaut anys fa ya que domina el
gafaut (Prez, P.: El Tabalet, Valencia,
1847)
gafaut ha fet el gafaut (Liern: En les
festes de un carrer, 1864 p. 21)
gafaut ahn anir el gafaut? A fer
mal (Rochano: Els amors dun torrent,
1859)
gafaut tant de tocar el salteri del
gafaut (El Mole, 1864, p.22)
Gafaut en tant que he camechat /
desde el Puig a Gafaut (Valero, R.:
Dos fotgrafos ambulants,1921, p.9)
gafauter sinse moral, poltic, lladre,
etc.: els gafauteros seguixen tan
tranquils (La Moma, n 2, any 1885)
gafautisar aprofitarse del poble: se
gafautisa una renteta que dona prou...
(La Moma, n 3, any 1885)
gaibola amontonat en el escullerio y la
gaibola (Canyisaes, Monver, 1908, p.
89)
gaibola el mosrap del valenci del sur
ha donat gaibola, del llat caveola
(DECLLC)
1363
gaid veu clsica, pareix vndrer del

arbic valenci gaidun; en catal tenen
gairell, corrupci del 1800: regadiu de
gaid (DECLLC, doc. valenci de
1398)
gaid miraven de gayd (Galiana:
Rond, de rondalles, 1768)
gaid, gaidonet sabates a la prusiana,
hibilles (sic) de gaydonet (Nits del
Centenar, 1767)
gaid gaid, vingut del arbic valenci
gaidn (Corominas: DECLLC)
gaid els coixos tenen la cara de
gaid (El Mole, 1837, p. 62)
gaid hi lliberals de gaid (El
gaid fer el monot de gaid (La
Donsayna, 8-12-1844, p. 8)
gaid gaid, de: de o al soslayo,
oblicuamente... (Escrig: Dicc. 1851)
gaid shan quedat... de gaid
1879)
gaid que vola de gaid (El Canari,
vol 2., Castell, 1883, p.1)
gaid, de hi lliberals de gaid, /
traidors de tanta maldat (Gadea:
gaid mos fa anar de gaid, com els
carrancs (Civera: Els baches del mal
cam, 1912, p. 10)
gaid y la dona miranlo de gaid li va
dir (El Tio Cuc, n10, Alacant, 1923)
gaid sempre salsa ... de gaid
12)
gaid eixint de gaid (Serneguet,
gaillons en lo calabs tancant, com yo
me mench els gaillons (Martnez:
gaita del so que feya la gayta
(Fernndez dHeredia, J.: Lavat y ben

escatat, c. 1530)
gaita molts ministrils ab gaites,
donsaynes (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
gaita, deixar crrer la y mig oiu
Missa, / y deixeu crrer la gayta (Ros:
passen los casats, c.1733)
gaita, patir o sufrir sufrir mes gaytes
gaita, gaiteta sunfla com una gayteta
(Ros: Sobrel modo nou de curar o
matar malalts, c. 1740)
gaita, estar de que ma musa ufana,/ de
repent te dicta, perque est de gaita
(Paper curis pera contrafer... any 1741)
gaita matutero, fisg y gayta
1768, p. 21)
gaita templat lo guitarr / y tan fet
ballar la gaita (B. Nic. Primitiu, Rel. de
Pep de Chuan, s. XVIII)
gaita sempre porteu... de la gayta
7)
gaita, ms unfalt que una gaita ahon
el notari..., ms unflat que una gayta
(Psense a rahonar Cento, Tito y Quelo
de Payporta, al eixir de misa, 1813, p.1)
gaita calle, calle la mol gaita (Batiste
Gomez: Coloqui de Treboles y Catalina,
1857)
gaita dur el palo de la gaita (El Pare
Mulet, 1877, p. 10)
gaita estar de bona o mala gaita
(Escrig, 1887)
gaita, deixar crrer la no fer cas de
cuentos y dotoreres: y deixeu correr la
gayta (Gadea: Ensisam, 1891, p.290)
gaita al so de la gayta (Llorente, T.:
1364
Versos, c. 1900)
gaita, estar de mala de reguiny, de
mal gnit: estic de molt mala gaita
1903, p.24)
gaita a fe que hui estic de bona
gaita! (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 6)
gaitejar gaytejar: contemplar, halagar
gaiter coordinat... serio sense estar
gayter (2 part Coloqui de Tito y Sento,
1789, p. 7)
gaiter gaiter: ... charro, ridculo y
extravagante (Escrig: Dicc. 1851)
gaitera y en atenci escoltarn / la
mehua musa gaytera (Ros, C.:
junta y delliberaci..., 1738, p.1)
gaitut gaitut: desabrido (Escrig: Dicc.
1851)
gaix, gaix com la moda a lo gaix, /
y la infamia a lo gaix / infamant a tot
lo mon (Baoro el Rochet de Alcser,
pasa corrent per Picasent, c. 1790)
gala voler menys gala (Roig: Espill,
1460)
gala gala (del roure) es considera desde
antic com a valenci... mosarabisme?
(DECLLC)
gala gala: excrecencia redonda que se
forma en el roble, alcornoque...
gala gales picades (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
gala del antiu fr. gale: danar en fer
molta gala (Martorell: Tirant, c. 1455)
gala per art e gala (Roig: Espill,
1460)
gal del fr. galant: qun encontre tan
gal /... son cor desf (Dzimas
valencianas, en Sacro Monte Parnaso,
1687, p.80)
gala gastant gala y sempre cantant a la
guala (Len, C.: Soliloqui valenci,
1802)
gal gal: ... el que en el teatro hace
alguno de los papeles serios (Escrig:
Dicc. 1887)
gala, galer Barranc del Galer, prop
dAlcoy.
gal excelent autor y gal del teatro
(Sendin Galiana: Grogui!, 1931)
galafre qu li pareix al galafre, / la
cortesa que te (Coloqui de les moltes
galafre galafre: glotn (Ros: Dicc.
1764, p. 117)
galafre galafre, mes que galafre
(Mills: Els microbios, 1884, p. 25)
galafre galafre: glotn (Escrig: Dicc.
1887)
galafres esta escuadra de galafres
galal hpax?, es en el peu de fusta
o de galal? (Meli, Felip: Encara
galandr golfet, pillastret: y com
tiren a grapats les mesures de confits, /
y acudixen galandrans (Ros, Carlos:
Coloqui de les dances, 1734, p.8)
galant del fr. antiu galant: e Hiplit e
dos galants (Martorell: Tirant, c.1455)
galant als vells galants (Roig: Espill,
1460)
galant una galant dama (Martorell:
Tirant, c. 1455, ed. 1490)
galant, galn ixqu nostre coronel, / ...
per lo valers un Mart, / per lo galn un
Adonis (Morl, P. J.: En alabana a Fr.
F. Gavalda, 1651)
galant Vens hui galant! (Peris, J.:
galantechaor en lo tocant a
1365
galantechaor y presumit... (Salls

galantechar y a totes les galanteche
galanteigs els galanteigs (Romans
galard, gualard dun germnic
*wthralaun y neerl. antiu witherln,
an simplificanse en les neolletines
hispniques dasta grafes com gualard
(pron. galard): volent a vos donar
remuneraci e gualard (APH. Sta.
Mara dElig, Sig.168, Epiphania, 12
novembre 1369, f. 54v)
galard, gualard donant a tots son
gualard (BNM, Ms. 1701, Mort del
Duch de Sogorb, 1587)
galard galard y premi (BRAH, Ms.
Porcar, Joan: Dietari, 1600)
galard, gualard lo gualard
(Valda. J. B.: Fiestas Inmaculada, 1665,
p. 348)
galard te donar el galard
(Barreda,J.: Honor valensi, 1896, p.24)
galard fon el millor galard (Peris
galard no es pecat, es galard
(Alberola Serra, E.: Terres secanes,
1924, p. 64)
galard he perdut... el galard
1926, p.14)
galard es mereixcut tant simptic
galard (Llibret Foguera Alfonso el
galardone de la sua ma y os galardone
als presents (Misteri del Corpus, 1866,
p. 5)
galardons y mostrar els galardons
Alacant, 1952)
galavardeu -dtim ducts:, etc.; veu
migeval present en el valenci del Papa

Borja. De sarrailament dona eixemple
la llocuci: En a pic la mosca, y
hagueren vist vosts galavardeus a
capollet (Galiana: Rod. 1768, p.69),
copi per Carlos Len: en a pic la
mosca, / y escomenaren a entrar...
galabardeus (sic) a capoll (Len, C.:
Rahonament ... esperant als caballets,
1808).
Vocable clsic valenci,
Covarrubias heu castellanis com a
galavardo en el seu dicc. (a.1611), fet
cuan vixqu en Valencia; encabant, per
el 1800, pas al cat. com a galifardeu.
Es polismic: home llarc, desgarbat,
home sinse moral, mat, faenafuig, etc.:
1 doc.: galans ni galavardeus
(DECLLC, en text del papa valenci
Borja, c. 1493)
galavardeu hagueren vist vosts
galavardeus (Galiana: Rondalla, 1768,
p. 69)
galavardeu uns quants galavardeus
galavardeu quatre galabardeus (sic)
(B.
Nic.
Primitiu.
Escoriguela:
Coloquis, c. 1790)
galavardeu galavardeu: hombre alto y
desgarbado (Escrig: Dicc. 1887)
galdirot que menjar / en tant de
galdirot (2 part Coloqui de Tito y
Sento, imp. Faul, 1789, p. 2)
galdirot un galdirot aprenent de
mariscal (Bib. Nac. Coloqui del Tio
Pelut, 1801, f. 24 v.)
galdirot galdirot: glotn (Sanelo:
Dicc. c. 1805)
galdirot galdirot: lo mismo que fart
el
valenci
galdirot
galdirot
(DECLLC)
galduf voler a eixe galduf (Galiana,
1366
Lluis: Rondalla, Valencia 1768, p. 28)

galduf galduf: glotn, lo mismo que
fart (Escrig: Dicc.1887)
galdufa galdufa y mamola, menjar y
beurer: quen faltant la galdufa y la
mamola, totes les festes son fam, fum y
fem (Llombart: Melonar de Valencia,
1877)
galdufari eixos escuraplats, galdufaris
o fartons (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p.82)
galejar 1 doc. tornavem a galejar e
festejar () la criatura... rebatejaren, e
galejaren, / feren gran festa (Roig:
Espill, 1460)
galena, radio troset deste mineral
pera receptors radiofnics simples: lo
quest de moda son les galenes .-Si te
poses radifilo me... (Quevedo, C.: El
vichilant de la plaseta, 1924, p.3)
galenisme de lascola de Galeno:
galenisme (Escrig: Dicc.1851)
galeniste partidari del galenisme:
galeniste (Escrig: Dicc. 1851)
galeno sinnim de mege. En
leixemple, parlant denfermetats: no
fem as un desbarat; / home, si tinc un
galeno! (Escalante, Eduart: Milacre de
la muda, 1855, p.9)
Galeno -del mege clsic Galienus:
uns bustos de Galeno (Salvador,
Carles: Un negosi com un atre,1921,
p.2)
galenos no hu crega; ara estn de baixa
els galenos (Quevedo, C.: El vichilant
de la plaseta, 1924, p.3)
galeot derivat valenci etimolgic de
galea o del itali galeotto; catal galiot:
capturar als bandejats y galeots
(Pragmtica Real, En casa Patricio Mey,
1623)
galeot portaren sis carros de galeots a
embarcar (RAH, Ms. Porcar, J.:

Dietari, 16 nohembre 1628, f. 546)
galeot galeot: el que remaba forzado
en las galeras (Escrig: Dicc. 1887)
galeotat guilopo eixit de galeres;
home de mals costums: son fadrins
galeotats, / no persones de primor
galer, galeraes lo que cap en un
carro gran o galera de rodes: quatre
galerades grans, / de tal modo que me
ompl / tot lestudi y el corral (Coloqui
crustaci:
gambaironets,
galera
galera (anotacions de Miquel Johan
Lyon, 1554, p.553)
galera pera valencians com Orellana,
tot lo viu ques moguera per dins la mar
eren peixos, foren crustacis, ballenes,
tellines o tiburons: galera: peix
ruinet... (Orellana: Cat. dels peixos del
Mar de Valencia, 1802, p.4)
galera galera: pescado muy inferior,
que mide medio palmo y tiene muchas
piernecitas (Escrig: Dicc.1887)
galer galer: carga que cabe en una
galera de ruedas (Escrig: Dicc.1887)
galer dimprenta galer: trozo de
composicin que se pone en una galera.
Prueba de l que se saca a mano o
prensa para corregirla (Escrig:
Dicc.1887)
galerer que fa o cunduis galeres de
rodes o terra: declarar el nom del
galerer, chorrioner... AMA, Cap. del vi
foraster de Alacant, 1673)
galereta embarcaci correu que anava
desde Pinedo al Port del Guardes de la
Mta de Fanc, en lAlbufera (DECLLC,
p.285)
1367
galf, galf galf (anotacions de Miquel

galf, peix tamb de poca
galf
sustancia (Orellana: Cat. de peixos,
1802, p.4)
galf -cast. delfn; catal dof: de tota
clase de peix... y no nhan mort ning
galf (Roig y Civera, A.: El casament
galf galf: delfn; especie de cetceo
galf en ms boca que un galf (Vidal
p.47)
galga parlant dunes carases o
maixqueres de Carnistoltes: (h)aven
tres carases: la de enmich mol galga y
vesta de home (Casnyisaes, Monver,
1909, p.104)
galgs infel, moro: el galgs de
Almanor (BMC, Ms. Mulet: Roman
de Gayferos, c. 1660)
galgo del llet gallicus (canis gallicus,
gos de Galia); com al val. port. y
cast.; cat. llebrer: la bestia ha major
fortalea que tu... hun galgo te venra
(sic) de correr, lo leo desgrimir,
lorifant... (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
VI, 281, c.1400)
galgo o gos de la Galia cat. llebrer:
galgo (Pou: Thesaurus, 1575)
galgo ni galgo ni tampoch de falderet
(Mulet: Poesies a Maciana, c. 1640, v.
386)
galgo moro: senyor galgo, parlant en
Amet (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
galgo a es galgo (Roman nou..
galgo com un galgo (Balader, J.:
galgo gos galgo (Escrig: Dicc. 1887)

galgo -en sentit traslatici, malfaener o
gos heu trobem desde temps de Mulet:
per volerse casar en el galgo del
botecari (El To Cuc, n 120, Alacant,
1917, p.3)
galgo sinse res en la bolchaca: perque
hui mhas agarrat galgo (El Tio Cuc,
2 ep., n 55, Alacant, 1924,p.3)
galgo fuchint lo mateix que un galgo
1931, p. 7)
galgo igual quels galgos (Gayano
Lluch: Ni a linfern..., 1918, p.13)
galgos, estar estar prims, famlics,
sinse dins: que estn ms galgos que
lepe (El Tio Cuc, n 69, Alacant, 1916)
galguea patir penalitats, aprimarse, no
tndrer dins: fam y galguea (El Tio
galibaines problemes, enredros en
papers administratius, etc.: a tota hora
en
tanta
galibaina
(Canyisaes,
Monver, 1907, p. 62)
glic glich: glico, perteneciente a
las Galias (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
glic,
galic,
galicisme,
glic
galics... (Fullana,
Lluis: Voc.
valenci, 1921)
galicisme galicisme: empleo de
vocablos o giros franceses (Escrig:
Dicc. 1887)
galifant personage o ser jagantesc:
elegia als ms galifants (...) galifant
ballena (DCVB, en text de Pascual
Tirado, c. 1930)
galileo y quin Galileo es este?
(Coloqui de la loteria, s. XVIII)
galim Qun galim...! (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 13)
Galima, tndrer ms fam que enc
que Gadea heu dona com a nom prpit o
1368
apellit, segons Alcover y Corominas

vindra del rap anima, furt chicotet :
tindre ms fam que Galima... famolenc
o que patix molta fam, y se referix a
eixe tipo, supost o verdader, que tan
gran y desgarbat com era, no tena traa
sixquera pera treballar (Gadea: Tipos,
1908, p.94)
galima en leixemple es parla dun gos
que mostra els quixals en rabia, pero
lamo li diu al amic: Es un galima, no
siga porigs (Canyisaes, Monver,
1909, p.158)
Galima el nom, apellit o malnom usat
per Gadea torna a eixir en Monver: el
da 6, els burros de Galima...
descarreguen... crregues de ramucha
(Martnez Ruiz, Amanico: Canyisaes,
Monver, 1910, p.182) El mateix autor
diu quel valenci galima equival al
castell ansioso (ib. p.275)
galima del rap ganima presa, bot...,
1 doc. en 1561, sobretot valenci
(DECLLC. 4, p.158)
galimates dtim ducts; pot ser que
de del fr. galimatias, de Gallimathia,
paraula ques troba en el fr. de
Montaigne per 1580, en relaci al
discurs enredrat de Sent Mates ; 1 doc.
galimates (Escrig: Dicc. 1851)
galimates en eixe galimatas
(Canyisaes , Monver, 1909, p.98)
galip ... tan guitarra y tan galip
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
galips un gran tropell de galips
1660)
galocha cultisme etimolgic, del
occit antiu galocha: les galoches
(DCVB, doc. valenci de 1466)
galocha aquell quen lo puny tancat /
sempre clava les galoches / ques ala la
pell un pam (Ros, Carlos: Romans...,

en ques declara la rinya, junta y...,
1738)
galocha una galocha de foc (BSM,
septembre 1831)
galocha si me torne pardal... piulo o
focha/ nom clavar la galocha (El
Chorlit, 13 febrer1841)
galocha a pesar de les galoches (Un
pillo y els chics, 1846, p. 8)
galocha te ya la galocha (Escalante:
galocha Veus qu galoches me tira
ton pare? (Ovara: Males llenges, 1879,
p. 10)
galocha ya escomensen les galoches
galocha este bruto... A que mem
solta una galocha (Escalante: Obra
comp. I, 1894)
galoches li soltarem dos paraules / que
pa ell son dos galoches (Guallar, J. G.:
galocha clavarli a u la galocha
1928, p. 46)
galocha ferli a u galocha per baix
cama (Alberola, E.: Refraner valenci,
1928, p. 116)
galocheta de un trocet de sarment... la
galocheta (Ros, Carlos: Roman dels
jochs, c. 1730)
galoner tintorer y galoner (Prudent
p. 3)
galoner el guanter allisant pells, / y el
galoner trapichant (Segn rahonament
galoners n poquet abant, els galoners
(2 part Coloqui de Tito y Sento, 1789,
p. 5)
1369
galop posv. de galopar, dun frncic

walahlaupon y antiu fr. galopper :
crrer a galop tirat (Martorell: Tirant,
c.1455)
galop as li lleven les ferraures a
un caball al galop (Peris: Voleu
llum?, 1918, p.10)
galop lantiu postverbal francs galop,
propagat per mija Europa, tamb don
nom a un ball hngaro: galop es un
ball (El Bou solt, 1877, p.204)
galt li peg la galt o el bofet (El
Mole, 1840, p.102)
galt A ques pert una galt? (Roig
y Civera: El tesor, 1884, p. 25)
galt La galt que tes espera!
(Campos, J.: El gallet de Favareta,
1892, p. 15)
galt tron, galt, cas (Nebot, J.:
galt al datil o la merda el que li peg
la galt al datil, o a la merda. Saplica al
alabancis y valent, que no te fores ni
corage pera eixecutar les amenaces que
fa cridant... (Gadea: Tipos, 1908, p.94)
galt al dir as li pega una galt
atre, 1921, p.6)
Galt, Serm de la fams serm
ques fa en la Semana Santa de la ciutat
de Morvedre: Menut serm!Ni el de
la Galta! (Martn: Lalegra del dolor,
1927, p.7)
galt che, qu galt...! (Beut, Pepe:
galtaes, anar a com si digurem anant
a galtaes (El Mole, n 50, 1855)
galtaes pegue dos galtaes (Vercher:
galtaes ha posat lorde a galtaes
(Casademunt: Bateig en Burriana 1871,
p. 19)
galtaes te pegue dos galtaes

1878)
galtaes anaven a galtaes (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 120)
galtaes dos galtaes (Gmez Polo, J.:
Yo mate... bous, 1926, p.15)
galtaes galtaes (Sendin Galiana,
Alfredo: Grogui...! Grogui...!, 1931, p.
4)
galtaes li ha pegat una palisa... y a m
dos galtaes (Sendn: Ella, latra y...,
1934, p.27)
galtechar si no es per ton tio, el
galteche (Vicent, J.: Els peixcaors de
canyeta, estrenat en Alberich el 01/12/
1902; editat en Barcelona, 1903)
galt juguen a pa y galt (Ros:
Roman dels jochs, 1730)
galt galt: bofetada grande (Ros:
Dicc. . 1764)
galt a quin choc... a pa y galt (Bib.
Nic. Primitiu, Coloqui de Lleudomia, s.
XVIII)
galt galt: bofetn, desaire grande
(Escrig: Dicc.1851)
galvana del rap. En val. es gosera,
perea per la calor, etc.: la galvana que
tena... (BUV, Ms.661, Coloquis,
1814)
galvana que deixaren per galvana
(BSM, Ms. 6781, Correguda de bous,
19 septembre 1831)
galvana els entr la galvana (El Mole,
1837, p. 62)
galvana, galbana dtim ducts, rap
galban,
gabna?:
afluixament,
malagana o perea que, generalment, es
produix per la calor y la son: galbana:
perezoso, flojo, holgazn. Pereza,
desidia (Escrig: Dicc.1851)
galvana estic ficat en la saria / de la
1370
sosor y galvana (Llibret Foguera

gall de mar nom de peix : gall de
mar (anotacions de Miquel Johan
Lyon, 1554, p. 338)
-cuan els fadrins
gall, anar de
fachenden per els carrers pera enamorar
a les jovens: a les portes y finestres (les
chicones) /... pera que les vechen tieses/
els majos que van de gall (Coloqui dels
gall, dama de dona en bellea y orgull:
...a una Dama de gall (Coloqui... un
Dama de gall, any 1758).
gall de canyar cast. Calamn de
Europa; val. Gall de canyar (Vidal:
gall, alsar el ha costa de nosatros / ha
pogut alsar lo gall (Rahonament entre
el Rasps de Rusafa y..., 1810, p.1)
gall, tndrer tindre hu molt gall: tener
mucho gallo o altanera, afectar
superioridad o dominio (Escrig: Dicc.
1851)
gall monedeta: ves, dnali este gall
p.9)
gall monedeta: psem un gall de
cacahus y atre de tramusos (Martnez
Ruiz: Canyisaes, Monver, 1913, p.
221)
gall o gallet, burer al bota buida...
fenme traguets al gall (El To Cuc, n
124, Alacant, 1917, p.3)
gall de canyar gall de canyar (Escrig:
Dicc. 1887)
gall de garbera fanfarr: y a lo
millor sol ser vctima delles: Avs als
galls de garbera (Gadea: Tipos, 1908,
p.34)
gall de coure y el gall de coure (El

gallart del rosicler gallart de sa bellea
(Paper curis, pera contrafer... a. 1741)
gallardos gallardos de Benasau...
coques groses de dacsa (Gadea: Tipos,
1908, p. 28)
gallart fulles amples y flors gallarts
(BNM, Mulet: Ms. Inf. Tellina, c. 1660)
gallart perque era un francs gallart
(Serres, Miquel: Sacro y Solemne
Novenario, 1669)
gallart joch gallart (Ros, Carlos:
Roman dels jochs, c. 1730)
gallart ms bells y gallarts (Coloqui
gallart home gallart (Coloqui de una
gallart ms gallart (El pardal Sis,
que est dalt del campanil, 1797, p. 1)
gallart y en uns floquets tan gallarts
gallart gallart: airoso (Escrig: Dicc.
1887)
gallechar, gallejar ferse el titot y
valent: qui galleja, / digne es del ms
alt despreci (Relaci dels adornos... en
la vinguda de ses Magestats a esta
Ciutat, 1802)
gallechar y fas com t / gallechar
sempre / y fer el bu (El Verderol, 30
giner 1841)
gallechar, gallejar qui galleja, / digne
es del ms gran despreci (Valencia per
sos Reys, 1802)
gallego gallego valent, viu en Oriola
ben acomodat (Esquerdo: Trobes de
Jaume Febrer, c.1670)
gallego gallego (Escrig: Dicc.1851)
gallego subaltern poltic pera encrrecs
boirosos: y al cap de sis mesos de
servirli de gallego, conseguixc que...
1371

gallera en semantisme ducts, de
galls, naviu de guerra, coche o galera de
terra?: peri la gallera davant la gallera
de mossen Garcia de Monsoriu
Magnnim, 1444, f.95)
gallera gallera: sitio destinado para la
lucha de gallos ingleses... (Escrig:
Dicc.1851)
gallera esta rabera que convertix en
gallera la casa de... (Roig: Un chuche,
1873, p.24)
gallera As es la gallera, u que
es?, tots chillant (Balader: Les
gallera al trinquet, a la gallera, al tir de
colom (Escalante: Una sogra, 1875)
gallera gabia o puesto ahon els
salvages valencians feen combats de
galls. En leixemple, Batiste contesta a
qui li diu que sestn apostant dins
(com es fea en la gallera) sobre si tindr
valor pera anar en globo: Ch, ni que
estigueren en la gallera (H. Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.7)
gallera gran gallera, / ahon la gent
riny.../ per el gall roig o el fabat
gallet gallet de gola: ... campanilla
gallet y sempin la bota al gallet (El
Mole, 1841, p. 243)
gallet burer al gallet (Escrig: Dicc.
1887)
gallet gallet: vula, parte del velo del
paladar que... (Escrig: Dicc. 1887)
gallet dasta quem seque el gallet /
vullc chillar y moure gresca (Gadea:
gallet beure... colant pel gallet ms
que... (Gadea: Tipos, 1908, p. 15)
gallet gall, moneda de 10 cntims en

terres valencianes;gallet, la de 5
cntims (DECLLC)
gallet lo que val el caf... un gallet
gallet, tirar el alsar la veu: si
haguera discusi... el gallet el deuen
conservar pera tirarlo, si press fora,
pera ms lluiment de la representasio
gallet, burer al burer sinse got,
empinant la bota o el barral pera que
chorre el llquit dins la boca, sinse
quels llabis toquen el recipient: no se
si beure al gallet (Comes, P.: El
danseta, c.1920)
gallet monedeta:y no pague ni un
gallet (Peris Celda, J.: Arrs en fesols
y naps, 1921, p.9)
gallet en Valensia ya va tot a deneu
gallets (J. Garca: El 095, 1931, p.10)
gallets onse gallets un parell dhous!
galletes un kilo de galletes (Escalante:
Les barraques, 1900. p. 22)
asentat sobrels
galligotes, a les
muscles datre y en les cames penjant
damunt dels pits deste: portant a les
galligotes a Cagueme (Pascual Tirado:
DSCC, 1923, p.166)
galliner cat. gallinaire; qui cria o ven
gallines y pollastres: galliner (Exulve,
gallinera com gallinera del Trenc, /
desplomant galls
(Genovs: Un
gallinera ha vengut la gallinera y...
(De dalt a baix, da dels Inosents, 1920,
p.18)
gallinera manifesera descar: que as
no tinc falta de mostrencos y gallineres
que me fiquen en un comproms el da
1372
manco pensat (El Bou solt, 1877,

p.188)
gallinera descar que parla molt y
fort: molt gallinera (Sendn Galiana,
A.: Ella, latra y..., 1934, p.52)
gallineres eixes gallineres (Vercher:
gallineta sega insecte; castell
mariquita.
gallipont, calipont Corominas veu
mosarabisme en esta veu, que
significara la sequia que pasa per baix
dun barranc o per damunt dell. Traduit
per Madoz al cast. gallipuente: aix es
un compost resultant duna construcci
de genitiu canni-pontem, el pont dun
cano, que confirma irrefutablement
lexistencia de lhipottic *cannum
desde lhisp-llet dels temps visigots
(DECLLC, 2, p.476)
gallipontejar gallipontejar: callejear
galliponter galliponter: deslenguado,
desvergonzado, callejero... (Escrig:
Dicc. 1887)
gall cat, grill; cast. gajo: part en
ques dividix naturalment lo menjatiu
dun frut com la mangrana, anou,
mandarina, etc. Tamb es diu, com
arrepleg Alcover: Un gall d'all:
cada dels alls que formen una cabea
(DCVB); es sust. clsic: lo tel que est
entre los gallons (Esteve: Liber,
a.1472)
gall el valenci gall, equivalent al
catal grill (DECLLC)
gall lo llomello ms fi, els millors
gallons... (En obsequi dels Voluntaris,
1794, p. 7)
gall gall (Sanelo: Dicc. c. 1800)
gall y un gall de mel (El Mole,
1837, p. 121)
gall, gallonet tastan un gallonet,

Pepe (Un ensayo fet en regla, 1845, p.
16)
gall gall: cacho (Escrig: Dicc.1851)
los
gallons
gastats,
gall
davellanes... (Romans dels treballs de
gall cuatre gallons de teroncha (sic)
gall el gall de la armela (El Tio
gall cuns (sic) gallons vols...?
Alcoy, 1931, p. 2)
gall gall de taronja es la forma ms
general valenciana (DECLLC)
gallof de ducts tim, pot vndrer del
hebreu ganab, furtar; dahon eixiren
lit. gaglioffo, esp. gallofo, port.
galhofa, etc.: los soldats covarts y
gallofs (Blay Arbuxech: Serm de la
gallof gallof: lo mismo que cobart
gallofa gallofa: librito para regir el
oficio divino (Sanelo, 1804)
gallofa al moment omplin una gallofa
(Les riferes, Imp. Amargs, 1886)
gallofa llibre llarc y llands, tratat de
rituals, noveles roins, etc.: ma muller
ha llechit moltes gallofes (Lladr, R.:
A deshora de la nit, 1888, p.13)
gallofa de ducts orige (del llet
gallus?); polismic, abanda de cobart
tamb equival al cat. mentider y cast.
mentiroso: aix es una trola..., gallofa
1902, p.26)
gallofa no sigues gallofa y tira
pamunt... eres un escandals y un
gallofa (El Tio Cuc, n 106,120,
Alacant, 1916, 1917)
1373
gallofa Ca, che; parla tu primer,/ que

ya vindr la gallofa! (Palau y Songel:
gallona que aprs de sa gallona /
mostren en sa fantasa / molt... (BN, R.
30807, Timoneda: Sarao de amor, 1561)
gallona de gall, ferse el valent: per
be que lladres, / Vicent Garca / ab
gallona / e molt galleges /
bachillereges (Guerau, G.: Mestres de
Valencia, 1586)
gallufa, la cast. halo de la luna, no
asoles es del Maestrat valenci
(DECLLC,4, p.268). En el llxic de
mons pares valenci de tot lo Reyne-,
recorde el porcater modisme: la lluna
porta gallufa: dos pets y una bufa.
-1
doc.
gallufera
gallufera
paternostrera (Cavanilles: Obs. 1797)
gallufera Planta ericacia de l'especie
Arctostaphylos uva-ursi (Val.); cast.
gayuba (DCVB).
gamba, bufa la vrer bufalagamba .
gamba, gambeta sardineta de Calp,
son gambeta, son tellines (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
gamba en lloc de cuc, la pasteta o
gamba solen posar (Ros: Romans dels
peixcadors, 1752)
gamba gamba, gambes; en castell,
camarn (Orellana: Cat. peixos de
Valencia. 1802)
gamba la pusa, la chincha... la gamba
p. 5)
gamba dos anys he pasat en gamba
Nelo
Gamba...
y
gamba
Sangrantana (Mora y Roig: El cap
gamba tirant la canya, se me
mencharen la gamba (Fambuena: Fer
les cartes, 1881, p. 10)

gamba pera peixcar, molt chicotiua:
tiren gamba, posen lam y... (Peris
gamba la bufa de la gamba
1928, p. 15)
gamba la bufa de la gamba (Alberola:
gamba de riu y t qu, gamba de
riu? (Matal de Almenar, Vicenta: El
Pecat, 1929, p. 6)
gamba gamba, en catal, pareix
haverse generalisat desde el mosrap de
Valencia (DECLLC)
gamba podra tratarse de un
mozarabismo valenciano... propagado
hasta Catalua (DCECH)
gambaire aquell gambayre (BUV.
Ms. 668, Raonament de Vinalesa, 1735,
v. 91)
gambaire seria yo un gran gambaire,
parlant (La Donsayna, 8-12-1844)
gambaire ell era un gambaire (Chiste
compost per Santapola, 1857, p. 2)
gambaire gambaire: haragn (Escrig:
Dicc. 1887)
gambaire lo mateix que gamberro y,
a lo millor, orige dell. En el text
saludix als chicots gamberros, baix la
metfora
dels
colomins:
...uns
colomins, / que refilen per los ayres, / y
chuganla de gambaires, se deixen caure
als chardins; / de peters se fan
monchins (Abaristo, pe de obrer de
vila, o manobre, 1813) El joc semntic
sasenta en monch (cast. monjil)
varietat de colom; pero tamb lhome
aficionat a monges bledanes.
gambaire a mi mhaves..., gambaire
(Bernat y Baldov: Batiste Moscatell,
1862)
1374
gambaire de modo quun taulad,/

parot vell y molt gambaire, / li clava el
pico (Gadea: Ensisam, 1891, p.169)
gambaires els dihuen els gambaires
p.170)
gambaironet gambaironets (anotaci
gambairot gambairot; probablement
mosrap; doc. en Denia, any 1324
(DECLLC)
gambalache si trac este gambalache
1887, p. 14)
gambalaches els seus gambalaches
poltics (El Blua, Castell, 21 febrer
1892, p.3)
gambalaches nostre home fa y desf
tota sort de compres... y gambalaches y
negosis bruts (Richart Llopis, F.: La
gambalaches gambalaches que fan els
caballers (Peris Celda: Rialles del
voler, 1928, p. 13)
gambalaig gambalage, gambalaig
gambals com era curt de gambals
66)
gambar traslaci semntica de
peixcar en lo gamber = agarrar =
furtar: che, ves a gambar loritos
p.12)
gamber el valenci gamber, peixcaor
de gambes (DECLLC)
gamber gamber: especie de red
gamber de El Gamber en el Grau y el
Cabanyal (Vicent, J.: Els peixcaors de

p. 24)
gamber ara vos ficarem dins dun
gamber (Barchino, Paco: La barraqueta
del Nano, 1921, p.16)
gamber portera de ftbol; per
analoga entre el filat del gamber, ahon
entra el peix; y ret ahon entra el bal:
ni en distinguir al porter..., pues de la
espenta han anat / el bal y ells al
gamber (...) un chut... la pilota al
gamber (Palau y Songel: Tenorio F.C.,
1924, pp.11, 17)
gamber, punt de fent punt de gamber
p.28)
gamber li asolt gamber (Vicent,
J.: Els peixcaors de canyeta, Barcelona,
1903, p. 29)
gamberet y en gamberets per lo cap
gambero fumes eixe puro que li he
furtat a un gambero (Beut: Cart,
gamberrisme se diu gamberrisme
(Llibret
Alacant, 1960)
gamberro
ser
gamberro
valencianismo
en
castellano?
(Corominas: DCECH)
gamberro per gamberros... (Llibret
gamberro a voltes, algn gamberro sol
ferte alguna trast (Sanjuan, Antulio:
El Coloqui de les Plaches, Alacant,
1963)
gambet gambet: capote corto que
llevaban sobre el hombro los soldados
de infantera ligera regular (Escrig:
Dicc.1887)
gambo das sen anem a pegar un
1375
gambo... (Colomer: Me cason...!,

Alcoy, 1931, p. 13)
gamboixet cat. cambuix: comprar
carotetes, / gamboixets, bolquers y
faixa, / camisetes dos o tres (Ros:
passen los casats, c.1733)
gamboixet bolquers, gamboixets,
pitets... (Ros, Carlos: Roman ... les
gamboixet:
gambo
gamboixet
gamboixet y un gamboixet tot bordat
(Villancic. Imp. filla dAgust Laborda,
1825)
gamboixet gamboixet: cubierta de
lienzo para la cabeza de los nios
(Escrig: 1887)
gambos gambos: cestn para la pesca
de anguilas (Escrig: Dicc. 1887)
gambos gambos: especie de cistella
pera peixcar per les sequies en Ganda
(DECLLC)
gambos polismic, tamb es insecte
de la familia Forficula auricularis; per
Benillup y Almudaina es diu a les
tisoretes: gambos: gamezno o gamo
pequeo. Cestn de boca estrecha para
la pesca de anguilas (Escrig:
Dicc.1851) Ms que gamo chicotet,
gambos pareix ser animal fantstic.
gambosins esta nit fa bona / pera
agarrar gambosins / tu detindrs la
taleca / y yo els anir ficant dins
(Gadea: Ensisam de totes herbes,
1891,p.49)
gamell del arameu gaml y llet
camlus; cast. camello; cat. camell; la
g- del valenci la trobem tamb en el
malts gemel. Corominas donava a
Sanelo (Dicc.1804) com a 1 doc. en
g, mes es molt anterior: la part del

Hostal del Gamell (BRAH, ms, Dietari
Porcar, a. 1608)
gamell treballant com un gamell
v. 694)
gamell tragarse gamells sancers
(Mulet: Tratat del pet, dc. XXIII,
c.1650)
gamel, teixit de pel de cast. pelo de
camello: un tern... de pel de gamell
(AMC, Inv. de Santa Mara de Castell,
30 de giner 1688)
gamell menchaba (sic) com un
gamell (Coloqui del viage de Tito a
Madrit, 1789, p. 2)
gamell gamells (Sanelo: Dicc. c.
1800)
gamell esquena... com la tenen els
gamells (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 13)
gamell dos mules com dos gamells
p. 25)
gamell mal gamell que sel trague!
borles, 1874)
gamell gamell: camello (Escrig: Dicc.
1887)
gamell lelefant, el gamell, lavestrus,
lorso y atres (Navarro y Reig, V.: La
gamell alts gamells (Esteve, Chusep:
Els Magos del chiquet pobret, 1928, p.
6)
gamella arregl la gamella (Colom, J.:
El sant del agelo, 1882, p. 5)
gamella netechar la gamella, perque
serdo ms sinyor no lha vist (Liern:
Una paella, 1862)
gamella si no fora per ella, mencharieu
en gamella (Torrom: Les choyes,
1376
1874, p. 10)
gamella gamella: especie de artesa
pequea para dar de comer, fregar
(Escrig, 1887)
gamella que te la gamella plena
p. 11)
gamella amorrat a la gamella: glotn
gamella fes la gamella pals serdos
(Vidal, Vicent: La llangosta, 1928, p.
20)
gamell cantitat daliment pera
animals ques fica en la gamella:
replega el fem del estable,/ fes la
gamell pals serdos (Vidal, Vicent: La
llangosta, 1928, p.20)
gamelleta del valenci gamell: llibrell
o ferr pera menjar els animals, ques
pareix a una chepa de gamell invertida:
una gamelleta de aygua (Ros: Paper
llauradors, c.1750)
gamelleta una gamelleta daigua
gamusa gamua: ...especie de gato
montes, y la piel delgada... (Escrig:
Dicc. 1851)
gamusa un tros de gamusa o alguna
esponcheta (El Bou solt, 1877, p.184)
ganader lo ganadero, pecorarius
ganader cat. ramader. Mosatros tenim
ramat (grup de chiquets, pardals, moros,
etc.), pero en valenci no ha eixistit may
el derivat catal ramader, sixquera en
diccionaris que copiaven als catalans,
com el dEscrig y Llombart (a.1887).
Mosatros tenim pastors, ganaders o
ganaers: ganader (Exulve: Praeclarae
ganader ganaders de la dita vall
(Archiu Ducs de Medinaceli, Segorp,

2367, f. 26, any 1602)
ganader: a uns ganaderos... (RAH,
ganader ganader, de la present ciutat
de Oriola (Archiu Mun. Oriola, llib.
292, 12 agost 1657, f. 215)
ganader ganader (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
ganader espardenyes... bast de
ganader (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 19)
ganadera formen estreta aliansa /
ganadera y llauransa (Aforismes rurals
44)
ganadera cuatre de ca ganadera (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 4)
ganadera cat. ramaderia: si la chica
ix de la mateixa ganadera, me suiside
Malaena!, 1920, p.15)
ganadera el mateix ferro de la
ganadera (Tallada, M. . Les
ganaders alguns ganaderos (sic)
fan... (Llibre de cap. y herb. Tinena
de Culla, 1607)
ganaders dels ganaders... el ganado de
estiu (Llibre de visures de Tirig, 1764)
ganao, ganado dtim ducts, gtic
*ganan,
germnic*waidanjan?. Per
molt quel fascisme catalaner heu
aborrixca, esta familia llxica est
present en idioma valenci desdels
clsics; incls Corominas creu vrer
orige mosrap (de
*ganato?)
(DECLLC, 4, p.332), per larrailament
desta veu en valenci. Letimlec catal
diu: ganado es tan universal en el
valenciano , desde el Norte al extremo
Sur, que no es frvolo sospechar
1377
mozarabismo y no castellanismo
(DCECH, 3, p.66):
ganado -dels pastors ganado (Villena,
ganado lo most del ganado (Pou, O.:
ganado ganado llanar o cabriu, per
cap (Vilarig: Memorial... han de pagar
les mercaderes, a. 1607)
ganado amos dels ganados, o pastors
de aquells (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 296)
ganado ganado major (Exulve:
Preaclarae artis, 1643)
ganado pastors del ganado que no
deixen (Est. sissa de les carns, Imp.
Cabrera, 1659, p. 4)
ganado ganados no es tinguen ahon
perturben (Ord. costa del R. de
Valencia. 1673, p. 29)
ganado ab son ganado en lo terme de
la present vila (A. M. Benasal, procs
Vicent Badal, 1684)
ganado ganado (Torres, Lluis de les:
1730)
ganado atrobats ganados alguns, de
llanar (Stabliments Torre den Besora,
8/09/1738)
ganao, ganado ganados pasturant, /
van y venen tots los des (Discret
ganado el fem del ganado... de les
ovelles (Rosanes: Voc. 1864, p. 46)
ganaera cuant siga ganaera... (Haro,
M.: Hi que tindre carcter!, 1923, p.6)
ganaera ...representes a lagricultura.
Y a la ganaera vaquera (Esteve,
p.6)
ganaeros els pleits entre ganaeros,
empresaris... (El Tio Cuc, n 87,

Alacant, 1916)
ganaet el ganaet, bravo (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 206)
gananciar coloms criadors / que
mant pera gananciar (Coloqui nou... a
una fornera, a una sastresa..., c.1740)
ganao, ganado -cat. bestiar: ganado,
dovelles y borregos (Beuter: Primera
part de la Historia de Valencia, 1538, f.
VII)
ganao ganao quant va a pasturar
(BNM, Mulet: Ms. Infanta Tellina, c.
1660)
ganao un corral de ganao de la Serra
de la Pila (El Chorlit, 13 de febrer de
1841)
ganao alerta deus estar si el ganao
1853, p. 31)
ganao ganao de monyicots (Vercher:
ganao ganao bov, ganao llanar, ganao
mer... (Escrig: Dicc. 1887)
ganao entrar el ganao a cubert
ganao en lloc del ganao (La nova
traca, 29 juliol 1894, p. 3)
ganao y qu poc que coneix el ganao
p.7)
ganao ovelleta del ganao tinli por a la
rabosa (Semanari El Cullerot, Alacant,
16/06/ 1898)
ganao un remich del ganao (...) Pero,
home, qu te que vore el ganao en...?
1906, 1909, p.121)
ganao com aquell que desafi / a un
ganao de cobarts (Pont, J. B: Terra
dhorta, 1907, p.21)
ganao una marca de ganao en la ma
1378
(Sireno, D.: El 606, 1911, p.103)

ganao vas a fer que siga yo pastor...
tinc lo menos un ganao (G.B.: La Perla
ganao anemsen a arreplegar el ganao
ganao en este temps no hi ganao
(Soto Lluch: Als bous de Castell!,
1920, p.4)
ganao per les fires..., venent ganao
1923, p.26)
ganao el llop... / buscal ganao que
dorm (Serrano, M.: El llop de la Murta,
1928, p.28)
ganao ganao de molts, el llop sel
menja (Alberola, E.: Refraner valenci,
1928, p. 126)
ganao Fira de Mostres y de Ganao
Alacant, 1948)
ganao un ganao de ovelles (El To
ganao te molts dins en ganaos
1923, p.6)
ganao he corregut tant de mon per
eixes fires comprant ganao (Vicent
ganaos ni dels ganaos de cabres y
borregos (El Tio Cuc, n 45,
Alacant,1924)
ganap gandul desfaenat: Guilopos,
/ unfleula a pets, ganapans! (Coloqui
ganap els ganapans / que deixen
correr la font / pera burlarse (2 part
Colqui de Tito y Sento, 1789)
ganchet agarr un ganchet del monyo
p. 7)
ganchets ganchets de tirabusons (Un

ganchet un paper de ganchets
p.27)
ganchet per uns ganchets (Semanari
El Bou solt, 1877, p. 99)
ganchet tamb se fer el ganchet si no
mira (P. Celda: Cacaus y tramusos,
1927, p.7)
ganchet, fer el truc fet para enganyar
en el pes: apeguen uns chavos en el cul
del plat ahon pesen la mercansa y li la
donen de menos (Marco Rivas, V.: La
ganchet, fer el enganyar en el pes o
fer trampa en cuansevol asunt: Creus
que venim de Belem? No mos fars el
ganchet? (Serrano, M.: Voreta de
ganchillo fer bordat o llabor en ahulla
de ganchet; tamb aludix a les
martingales amoroses de les chicones:
ni fan calsa... pero fan ganchillo! (El
gancho mosarabisme valenci dtim
desconegut, del prerrom *ganskio?.
En -ch- es documenta en el sigle XIII, y
may sha perdut nostra grafa; 1 doc.:
uns ganchos (DECLLC, en doc. del
1299)
gancho -cat. ganxo: ganchos de ferro
(Beuter: Hist. de Valencia, 1538)
gancho parleu poch y ab gancho
(Mart, Andreu: Consells y bons avisos,
c. 1570)
gancho ganchos de traure la carn de la
olla (Pou: Thesaurus, Valencia, 1575)
gancho y tres ganchos de ferro
f.31) prohibint los ganchos (ib. a.
1618, f. 303 v.)
gancho prohibir tamb chusos... y
1379
ganchos (Crid de Jaume Ferrer, Imp.

Mey, 1618)
gancho que deguen portar gancho
(Llib. establiments de Penscola, 1701)
gancho cavaller de mula y macho, y
per capit un gancho (BSM, Ms. Jardn
delicioso, 1745)
gancho un gancho a cada costat
(Coloqui nou... que sels dona per un
modo de refresc a les Madametes, 1767)
gancho si et tire el gancho y anem
gancho un diable em tir un gancho
entre cames (El Mole, 1841, p. 352)
gancho els ganchos: los garfios
gancho punt de gancho (Colom y
Sales: Cuatre comics docasi, 1873, p.
10)
gancho, la terra del -Leixpresi terra
del gancho puguera tndrer orige en els
ganchos que portaven els peixcaors de
Rusafa al extrem de la percha de
perchar les barques; atres diuen que per
haver enganchat al Sant Cristo que
surava per el Turia y, atra suposici, per
ajudar en els ganchos a arreplegar els
troncs dabres del Marqus de Moya,
que tots els anys baixaven els de Chelva
per el riu: en Rusafa... y si ells
hagueren pogut / el santo Cristo del
Grau / tamb el tindren all, / que ya
varen idear / anar en ganchos al riu /
pera haverlo de enganchar / cuan vena
en la riu (Coloqui del clavari Tarugo,
1848)
gancho, fer el furtar en el pes: soc
un tramuser fams / entre tots los del
meu rancho; / la mapa pa fer el gancho /
de una lliura en cada dos (Liern:
Telmaco enlAlbufera, 1868, p.2)
gancho lligonet, laix, ganchos,
corvella... (Burguet: Propietaris y

colonos, 1876, p. 27)
gancho y en punt de gancho
gancho fer punt de gancho (Lladr,
gancho y dos ganchos quem clav
gancho en lo gancho dun cresol
p.25)
gancho T tens ganchos? (Diari El
pueblo de Monver, Canyisaes, 1906)
gancho sent, fent punt de gancho
5)
gancho fer calsa, punt de gancho
1913, p.26)
gancho apedasant roba y latra punt de
gancho (Baidal, F.: Amor torna,
gancho li les han de traure en
ganchos (Baidal Llos, F.: Amor torna,
gancho, punt de la faena de punt de
gancho (G.B.:La Perla dAlberic,
1918, p.8)
gancho, claus de y du claus de gancho
a casa (Peris Celda, J.: Arrs en fesols
y naps, 1921, p.9)
gancho gancho, ganchet (Fullana,
Lluis: Voc. 1921)
gancho a vore si ta mare mos tira el
gancho (Sendin: Tonica la del llunar,
1926, p. 11)
gancho ganchos de traure els puals
p.27) En cat. ganxos de treure les
galledes .
gancho fer punt de gancho (Alberola,
1380
gancho ... de la terra del gancho

p. 257)
gancho gancho a la dreta, gancho a la
esquerra
(Sendin
Galiana,
A.:
Grogui!, 1931, p. 4)
gancho cosint o fent punt de gancho
p. 13)
gancho mha tirat el gancho una...
gancho fent punt de gancho (Llibret
1946)
della
gancho, terra del
mencarregue yo, que per algo he
naixcut en la terra del gancho (Fink
gancho, terra del Rusafa no es ms ni
manco que la terra del gancho (Sendn
gancho Gancho, filla meua, gancho!
No desacredites el poblat de Rusafa
(Buil, E.: Oronetes destiu, 1934)
ungles
en
ganchos
ganchos
gandaya polismic y dincert orige,
gtic wandian, arbic gandur?: dona
sinse moral, roba de lladres, teixit
bordat, etc.: capells, gandayes e... ; en
doc. valenci de 1356 segons Alcover
(DCVB) ; y de 1383 segons Corominas
(DECLLC, 4, p.333)
gandaya Lo mateix li dic, sogre... Ma
la gandaya...! (Salelles, G.: Lo ques
de Deu, 1864)
gandaya y vost, cacherulera, /
gandaya, so mala pell... (Barreda: Els
amors de un sabater, 1873)
gandaya anrsen de chala, anar a
burer en prostitutes, etc.: en tindre
una peseta / pera correr la gandaya, /

anaven a fer micheta
(Gadea:
Ensisam, 1891, p.200)
gandayo aquell gandayo (Galiana:
gandier gandier (Gadea: Dicc.1909,
p.110)
gandufari semantisme paregut a
gandumbes: el que no treballa, el que
furta....: lo que pasa en lo mon, / entre
tant de gandufari... (El Roder, n 2,
1884, p.3)
gandul quin gandul, quin camastr
(BSM, Ms.7116, El fadr, c.1820)
gandul per traydor, vil y gandul
p. 21)
gandul al anarmen, el gandul em crida
y diu: escolteu... (Els carlistes en
gandul y despache a eixe gandul
gandula el valenciano gandula,
prostituta (Corominas: DCECH)
gandula eixa agelota gandula (Roig
Quin gandulaso!
gandulaso
1897, p.24)
calleu,
calleu,
gandulasos
gandulasos...! (El To Cuc, n 116,
Alacant, 1917)
gandulechar gandulechar (Lamarca:
gandulera valenciano gandulera,
amiga de correr cortijos, ir de bureos
(DCECH, veu andorra)
gandulons tan gandulons son estos
com el atre que se vist de dona (El Tio
gandulot el gandulot... (Torrom: Les
1381
ganduls tals ganduls (Conv. de Saro,

1820)
ganduls folgant com uns ganduls (El
Mole, 1840, p. 15)
ganduls eixos ganduls (Liern, Rafael
ganduls ganduls, mal faeners (Pastor,
p. 28)
ganduls als ganduls dels comisionats
1954)
gandumbes malfaener, guilopo: T si
que les tens, gandumbes (Batiste
Gmez, conegut per Santapola: Coloqui
gandumbes gandumbes: el que se
hace el simple para estar ocioso...
(Escrig: Dicc.1887)
ganfan del germnic gundfano o it.
gonfalone, estandart de guerra: portant
un ganfan red... lo qual gonfan ...
era de armes teses de Rey Darag
(ACV, ms. Llibre dAntiquitats, 14
deeembre 1414)
ganga de ducts orige: alem gang,
francs gangue, onomatopyic del crit
duna gallincea, etc.: ganga ... Ag.
cita ya, aunque sin precisar, un ejemplo
valenciano de 1369 (DCECH, 3, p.77)
ganga sinse treballar, de ganga (El
Tabalet, Valencia, 1847, p. 109)
ganga ganga: por cosa apreciable que
se adquiere a poca costa o con poco
trabajo (Escrig: Dicc. 1851)
ganga aludix a que la dona es muda, y
no dona la llanda parlant: tens una
ganga .-La ganga si a un cas es teua
1855, p.16)
ganga volen vosts ms ganga? (El
ganga, gangueta y com hia gangueta

de que... (El Canari, vol 1, Castell,
1883, p.5)
ganga tindriem casi de ganga
perms... (Palanca: Lo Romaner,
1888, p. 113)
ganga menchar sinse treballar, de
ganga (Gadea: Ensisam, 1891, p.529)
gangalla 1 doc. sigle XV, valenci. El
diccionari valenci de Sanelo arreplega
lleg de gangalla per lany 1400
(DECLLC, 4, p.334)
gangalla pegant ab la axada, la
gangalla de aquella aferr en un drap de
llens molt brut (Relaci del notari
gangalla gangalla: parte de la piqueta
que tiene el corte como el del hacha
gangalla algo de poc valor: a vore
repostre y quna gangalla! (Canyisaes,
Monver, 1914, p.233)
gangalla tall vertical duna ferramenta
de llauraor. Valencianisme (DCVB)
gangalles y darts ab gangalles
1497)
gangs gangs (Escrig: Dicc. 1851)
gangosa en la veu gangosa que...
ganguejar ganguejar: hablar con cierto
extrao sonido a... (Escrig: Dicc.1887)
ganguil al ganguil (Liern: Telmaco
en lAlbufera, 1868, p. 16)
ganguil en lAlbufera, ret en forma de
mnega llarga, de set a huit metros
(DECLLC)
ganguil Ma t el ganguil; sha tragat
el cullerot... (Hernndez, Faust: Arrs
en res, 1930, p. 5)
gans gans: ganoso (Escrig: Dicc.
1851)
1382
gans estic gans de dirvos seguit y

clar... (Lladr: A deshora de la nit,
1888, p.15)
ganso, fer el dun nrdic gans, en
valenci aludix tamb al que acamina
sinse ritme, al pats, malfaener,
malasombra: sempre anir fent el
ganso / el home que no treballa
(Abaristo, pe de obrer de vila, o
manobre, 1813)
gans tantes paraules pera dir una
gans (Meli, F.: El pare Canuto, 1921,
p. 2)
gansaes Qu diuen? Gansaes
p. 27)
gansaes t sempre has de dir gansaes
ganso el marit fea el ganso (Chiste
ganso gans, ganso, gansa: persona
tarda, perezosa, descuidada (Escrig:
Dicc. 1851)
ganso, fer el molt de pillo fent el
ganso,/ y chiques buscant arrimo (G.
p.30)
ganso posarse a plorar el ganso
ganso al ganso del meu marit
1931, p. 6)
gansa vell ab ganzua (Siurana,
Jaume: Disputa de viudes, Valencia,
1561)
gansa tenint una palanqueta y una
gansa... (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 48)
gansa sabeu de ganues (Gayano
Lluch, R.: Lo que va dahir a hui, 1932)
ganyes del peix . . les ganyes

1497)
ganyes dabaecho unes ganyes
dabaecho
(Liern,
Rafael
M:
Telmaco en lAlbufera, 1868, 9)
ganyes per les ganyes del abaecho (El
ganya dabaecho dorige ducts, del
llet galla y el glic *gavinia o
*gavonia?; cast. agalla, branquia: una
ganya dabaecho (Gayano Lluch: Del
gaonera en corregudes de bous, pase
fet en closa. Invenci del torer meixic
Rodolfo Gaona per 1920: torechant per
gaoneres (Gmez Polo: Yo mate...
bous, 1926, p.12)
gaoneres tragaula del corral y voreu
gaoneres (Hernndez: La Marselina,
1927, p.8)
gangs que pareix que parle per el nas:
un msic un poc gangs (Coloqui
nou... a una fornera, a una sastresa, a
un..., c.1740)
ganyir -del llet gannre; queixarse
plorant sinse parar; cast. gemir, plair.:
que estn molt acatarrades, / tant, que
no poden ganyir , / que la gola est
escaldada
(Paper
curis,
pera
gara gara (DECLLC, en text de f.
gara les mans te tremolen, eh, gara de
caure (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.
1400)
gara gara fert tant gara gara (Sompni
gara gara no soc de la moda, ni menys
gaste garagara (Bib. Nic. Prim. ms.
419, c. 1795, p. 94)
garabato, garavato tim ducts;
mosarabisme derivat de *harpagatus?;
1383
cat. gargot. En val. heu trobem primer

en llabidental, com el port. garavato:
feu dos mil garavatos (Romans... que
es declaren les virtuts dels Pixavins,
c.1730)
garabato, garavato perdonam de la
lletra, y de tots los garavatos (Galiana,
garabato tenia uns garabatos
garabato cuant de garabato!
1855, p.23)
garabato, garabat garabat: rasgo
caprichoso (Escrig: Dicc. 1887)
garabato Lloret, lescriv de Gorga, /
no ms sap fer garavatos (sic) (Gadea:
garabato ara resulta quels meus
garabatos... (El To Cuc, 2 ep., n 55,
Alacant, 1924)
garaig, garach, garache del fr.
garage. Veu del sigle XX, els
colaboracionistes shan llimitat a copiar
el cat. garatge, en -t- epenttica: el
coche este mat... lentrar al garach
p.9)
garaig garaig: garaje (DRACV)
de
formaci
garambaina
onomatopyica?; coses intils, opinions
sinse trellat, etc.: Garambaines.
Esplsali una escopet (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 77)
garangn del rap hispnic balangan;
ral de planta eixtica de propietats
medicinals: garangn la crrega
mercaderes, 1607)
garba del germ. *garba: tota de
garbes de mill (Martorell: Tirant,
1460)
garba com es a garba ligada que...

garba garba: gavilla (Escrig: Dicc.
1851)
garba mira, ensenen una garba de
cnem (Mills: Els microbios, 1884, p.
12)
garba garba: gavilla o unta de
sarmientos (Escrig: Dicc. 1887)
garba la garba ... de espigues (Pou:
Thesaurus, 1575)
garballiga en leixemple equival al
cast. hacer el equipaje: ha fet una
garballiga / y pa Estella sha embarcat
garbell -del llet cribllu, en radical
cambiat per contagi del arbic del arbic
girbal;
1 doc. garbell, garbelh
garbell -utensili en fondo ple de foraets
que servixen pera triar grans o atres
productes de tamany distint; cast. criba:
cistella, ceda, garbell (Roig: Espill,
1460)
garbell aladre, forcat, garbells (R.G.:
Comparsa de Llauradors, Imp. El
garbell garbell: acribadura (Escrig:
Dicc. 1851)
garbell garbell: cribazo (Gadea:
Voc. 1909)
garbellador...
garbellador
garbelladures (DECLLC, en text del
Mostasaf de Valencia, 1322)
garbellador garbellador..., garbellar
1643)
si
pegaren
una
garbellaeta
garbellaeta (Semanari El To Cuc, n
120, Alacant, 1917)
garbellar polismic, tamb trurer
datres tota la informaci: me pregunt
/... y sabut lo que vola, despus de ben
1384
garbellat (Coloqui sobre els usos y

garbellahura:...,
garbellaura
desperdicio que queda despus de
acribado el trigo, cebada u otros granos
garbera garbera: mostelera, lugar o
sitio donde se guardan o se hacinan los
mosteles o gabillas de sarmientos
garbera, gall de miren el gall de
garbera (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 27)
garbera un gall canta en la garbera
garber y una garber de sarmen(t)s
garbera, gall de miren el gall de
garbera (Carceller, Vicent: El fulano,
1935, p. 10)
garbes en un frtil camp (l)ligava
garbes (Roi de Corella: Hist. de
Joseph, 1500)
garbes lligar les garbes (Pou:
Thesaurus, 1575)
garbes sega alfals pera fer garbes
(Ort, M. A.: Siglo IV de la Conquista,
1640, p. 59)
garbes de sebes catorce garbes de
sebes (Coloqui de la chitana, el
moro..., ed.1852)
garbes de boga garbes de boga
1914, p.7)
garbes senill y les garbes de mansega
p.58)
garbeta y sigarrets de garbeta (Roig y
garbetes y dos garbetes dalls tendres
(El Tabalet, 1847, p. 128)
Garb vocable valenci darrail
arbica: y com fea aquell ventet de

Garb tan descarat (Els carlistes en
garb garb... del arbic garb, anterior
a la vinguda de Jaume I al Reyne de
Valencia (DECLLC)
garbo tndrer esbeltea fsica, agudea
en el parlar, etc.; del it. garbo: apareix
per el 1600: que tal garbo de home
(BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 1622,
f.399)
garbo boniqueta... te bon garvo (sic)
p. 4)
garbo el garbo dels valencians
garbo que lluixca el seu garbo
Laborda, 1802)
garb garb: gavilla (de sarmientos)
garb garb: haz, por porcin atada
(Escrig: Dicc.1851)
garbo garbo: gallarda, gentileza...;
cierta gracia que se da a...(Escrig:
Dicc. 1887)
garbo dos chicots, pero de garbo
garbo eixir a pasechar el seu garbo per
Alacant (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924)
garb aquell garb de canyes (El Bou
solt, 1877, p145)
garb me menche un garb de canyes
p. 37)
garb, garbns garbns de sarmens
garb aquell garb de palla (Torre: La
6)
1385
garb entra un garb de senill; la nit

ser molt chel (Serrano, M.: Voreta
garbn garbn, la Academia lo da
como valenciano (Corominas DCECH)
garbs qui della carix / may garbs se
pot monstrar (Paper entretengut... pera
1742)
garbositat garbositat (Rahonament
c.1802)
garbosos els chocolateros molt
garbosos (Coloqui de Tito y Sento,
1789)
garces horts... cabanyals... moltes
garces (Pineda, Andreu: Consells y
bons avisos, c. 1570)
garceta, fer la impedir a u fer lo que
vol: apretarn la trabeta / ... y te farn
la garceta / com als burros (Bando...a
Ribera, a.1797)
garotes ostentant les garotes
(Morl, Pere: en 2 Cent. Can. S.
Vicent, 1656)
garchola ompliren be la garchola
(Pera el dia del Naiximent, c. 1780)
gargall 1 doc. mestre Rugall, mossn
Rovell, micer Gargall (Sompni de
Johan Johan, 1498)
gargall fet a prova de gargall (BSM,
gargall del onomatopyic garg, per
els sonits de la gola; tirar una gargall;
cast. escupitajo: gargall (Escrig:
Dicc. 1887)
gargall y de una gargall...
gargallechar gargallecha per un
quixal (Soler, J.: El solo de flauta,
1927, p. 14)
gargallet as en la gola un gargallet

gargallos una variant mosrap:
escopinli ... gargallos (DECLCC, en
St. V. Ferrer, c. 1400)
gargalls tire set o huit gargalls
gargamell -del llet gurges, guttur , o
del onomatopyic garg; cast. garganta:
dins lo gargamell (BUV. Ms. Animals
de caar, c. 1520)
gargamell per lo gargamell (BSM,
Ms. 6781, Morl: Hipocreses de les
ames, c. 1650)
gargamell si la llengua es orgue, /lo
gargamell... (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
gargamell gargamell: garguero (Ros:
Dicc. 1764, p. 120)
si
em
toquen
el
gargamell
gargamell... (Font, Vicent: Lorcul de
Caspe, 1861, p.12)
gargamell tinc el gargamell ms sec
que (Liern: La mona de Pasqua
1862, p. 16)
gargamell arrancarli el gargamell
17)
gargamell el gargamell li ha cremat
16)
gargamell gargamell: garganchn,
parte superior de la traquearteria; toda la
caa del pulmn (Escrig: Dicc. 1887)
gargamell agarrar del gargamell
Alacant, 1888, p.1)
pencharme...
del
gargamell
gargamell (Morante, J.: El to
gargamel procede del
gargamell
valenciano gargamell (DCECH, 3,
p.95)
1386
gargamell hui la forma masculina

gargamell es valenciana (DECLLC)
garganch tinc molt sec el garganch
gargantilles varietat de cant: en lo
cantar, encara quheu fea be y tena
prou sal pa les gargantilles y tararenes,
may li pogu fer puntes a son pare
(Gadea: Tipo despardenya, c.1890)
gargarechar a que, gargarechant, se li
mantinguera la gola... (Mart, L.: Pepe
grgares en confs raonament,
Corominas diu quel garagil del
Vocabulari de Florencia es arabisaci
del
mosrap
gargala,
gargara
(DECLLC, 4, p.368) ; pero el dit
vocabulari plasmara llxic del roman
valenci del 1200. La realitat es quel
valenci grgares asoles sera calc del
castell grgaras, dut a Catalunya per el
colaboracioniste Labernia en 1839.
grgares fer grgares per el nas
1921, p.6)
gargarisme guarguarisme (DECLLC,
en text dArnau de Vilanova, c. 1300)
Gargori invocaci de sent Gargori
(Gil, V.: Relaci del 2 Cent. St. Vicent,
1655)
Gargori pareixien Marta y Gargori
(Galiana: Rond. de rond., 1768, p. 41)
Gargori lo Convent de Sent Gargori
(Coloqui de Tito y Sento, 1789, 2 part)
Gargoria Gargoria, chica molt
bledana (Liern: Aiguarse la festa,
1864, p. 13)
Gargoriet Gargoriet, alsat y anem a
almorsar (Coloqui de Gargoriet, 1795)
garguero sinnim de gargamell: en
leixemple, Chimo es queixa de que
pareix que tinga empalancat el sis
doble del domin en el garguero

garguilot , garguirot dtim ducts;
1 doc.: garguirot: papirote (Ros:
Dicc. 1764, p.120)
garguilot en un garguilot (Liern: En
les festes de un poble, 1864, p. 23)
garguilot garguilots en la cabota,
cudolaes en lo pit (Liern: Telmaco,
1868)
garguilot,
garguilot,
garguirot
garguirot: golpe que se da ... apoyando
el dedo del corazn en el pulgar y
soltando el primero con violencia
(Escrig: Dicc.1887)
garguilot en un garguilot (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 75)
garguilot en leixemple, un chicn
apoyat en terra jua a la tocaeta, pegant
garguilots als botons: si soc ma, tire
primer /... cuan li pegue el garguilot .Tira un garguilot y no aserta (Serrano,
M. El llop de la Murta, 1928, p.16)
garguilot en una garguilot tingu la
sort
de
matarne...
(Escalante:
Matasiete, 1884)
garguilotet li pegu un garguilotet
garguirot ... garguirots al cap del nas
1660)
garguirot et pegue un garguirot en tota
la ma tancada (De Pepo y els trastos, s.
XVIII)
garguirot garguirot: capirote, papirote,
papirotada (Lamarca: Dicc. 1839, p.27)
gargusos varietat darma?, dun it.
garaguso?: prohibint los ganchos,
gargusos, coletos y que de nit no
portasen les espases sens bayna
((BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1618)
garibans dins: la moga, pius,
1387
garibans (Ros: Paper... pera passar lo

garif del arbic sarif, noble, de calitat:
en valenci vol dir polit, elegant,
adornat: que placenters y garifs ,/
entonen
ses
musiquetes
(Ros:
Coloqui... entre quatre llauradors, 1746)
garifa que va sempre raere de m ms
apanyada y ms garifa que un menistre
de seremonia (El Mole, 1837, p.58)
garis, pels de equivalent a dins: pels
de garis, pellufins (Paper... pera passar
garito batistot o embolic de gent
escarot: Sapia yo per qu es mou este
garito! (Palanca: Llgrimes de una
garito derivat del antic francs garite,
en cmbit semntic; llocal ahon
concurrixen guilopos y delincuents:
tan inmorals garitos (El Bou solt,
1877, p.222)
garitos la navaixa en los garitos
garitos deixarse el chornal en els
garitos (Semanari El Blua, Castell, 21
febrer 1892, p.3)
garitos en tots els garitos (La Nova
Traca, n 1, 1894, p. 2)
garitos per tots els garitos (El Tio
garlanda dtim desconegut; cadena o
collar de flors: portava una garlanda
damunt del pit (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 1608)
garlar del llet garrulare, charrar,
rahonar en molta llabia. Present en el
castell, incls en Lope de Vega,
Corominas sugerix que sera un prstam
del valenci (DECLLC, 4, p.373): mi
senyora... havem de garlar... puix la
parla, / dihuen, de lnima es past

garlar garlar: hablar mucho y sin
descanso (Escrig: Dicc.1851)
garlito veu rara dorige desconegut,
coneguda desde Portugal al Reyne de
Valencia. En valenci equival a curer
en engany o trampa: lliurar al pobre
que estava en lo garlito (Galiana:
Rond., 1768, p.80)
garlito, garlit caure alg en lo garlit:...
o en la trampa o asechanza que se le
haba armado (Escrig: Dicc.1851)
garlito caigu en el garlito!
1887, p. 30)
garlito ell caur en el garlito (C.
1901, p.16)
garlito en el sentit de pardal (?), ca,
no sinyor, si es un garlito! (Folch, R.:
garlito ham caigut en el garlito (Peris
p.5)
garlopa, garlopo de ducts orige,
occit garlopo, prov. garlop...; raspall
llarc y en puny que servix pera treballar
y donar finea a la fusta. Lautor usa tant
el fem. garlopa -homgraf en castell-,
com el masc. garlopo; aixina, al
menchar bacores la afianses per el
pes, empomanla entre els morros, y en
un chuplit queda com pas per la
garlota
(Martnez Ruiz, Amancio:
Canyisaes, Monver, 1908, p.83);
Vullguera vrelo menchn chulles...se
(l)es engull com si es pasara de
garlopo (Canyisaes, Monver, 1907, p.
52)
garnacha del occit garnacha:
garnacha (ACA. Joan Mercader, Balle
1388
de Valencia al Rey, 15 dehembre 1414)

garnacha en la garnacha (BUV. Ms.
668, Raonament de dos llauradors de
Vinalesa, 1735)
garnacha a cullir garnacha (Roig y
garnacha sis carros de garnacha... bon
raim... latre da em don a tastar una
garnacha que casi em borracha (Vicent
Alfonso: El Trull, 1929, pp. 5, 17)
garneu sustantiu ictiolgic de ducts
orige, emparentat en parnims occitans
y datres llenges; 1 doc. com a nom de
peix: garneu; castell cachorrubio
(Orellana: Cat. del peixos en lo mar de
garneu molls, rabosa, sepionets,
garneus (Roig y Civera, A.: El
garsa cast. Garza comn o cenicienta;
val. Garsa parda o blava (Vidal: Cat.
garsecharse alabearse: garsecharse
(Salv: Comp.de Gramtica espaola,
garsechat garsechat: alaveado o
combado (Rosanes: Voc. val. 1864)
garseta cast. Garceta o Garzota; val.
Garseta blanca (Vidal: Cat. aves de la
garrafes y en garrafes de cristal (El
Mole, 1837, p.7)
garrama de l'rap arma; polismic:
impost, tribut, engany, etc. En el ms.
pareix que diu gazzama, lapsus
calami?: vedava tots los diners vells...
de garrama (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 21 noembre 1610) haven posat
garrama en Valencia (Dietari Porcar,
30 agost 1614)
garrama ... no tingu garrama
198)
garrama garrama: tributo. Garramar:
cobrar el tributo (Escrig: Dicc. 1887)
garrama tu sempre guanyes... perque
fas garrames (DCVB, en Pascual
Tirado, 1930)
garrama garrama: generalizado en
Castelln, Maestrazgo ... alterna con la
palabra trampa... del rabe garama,
impuesto (Variedades del castellano en
Castelln, Dip. de Castelln, 1992)
garrama homens de fama / que ab sa
garrama / han retornat / perque han
comprat / moneda falsa (BNM, Quejas
de Valencia, vndense en casa
Timoneda, c.1570)
garramaches -hpax?: llgat be les
gamarraches,
perque...
(Serrano:
garranch Ya, qun garranch li han
fet! (Mills, Manuel: El civil, 1916, p.
15)
garrantes com tenen estos garrantes
/el cap ms dur que... (La Donsayna,
1845, p. 169)
garranyeus carregat de garranyeus
p.76)
garrapinyar ix en en dicc. del
valenci Labernia (Traiguera, 1802) ,
que vixqu en Barcelona y public un
dicc. catal, ahn -com advertix
Corominas-, introdu cantitat de llxic
valenci: garrapinyar, furtar, agarrar
en la ma (Labernia: Dicc.1840)
garrapinyeres en taules, cabasos y
garrapinyeres (Canyisaes, Monver,
1908, p. 82)
garrapinyeres pareix que siguen
garrapinyeres (El Tio Cuc, n149,
Alacant, 1917, p.2 )
garrapato lletres mal escrites: lo que
escriu... Cuant de garrapato! (Gmez
1389

1932, p.7)
garraspera oli cremat, que fa entrar
una garraspera que mos aufeguem
p.4)
garrautes tenen el garrautes el cap
ms dur que... (La tertulia de Colau,
1867, p. 18)
garrechant y que garrechant en ansia
11)
garreta com si lhagueren unflat per la
garreta (Galiana: Rond. de rondalles,
1769, p. 88)
garreta la garreta, el cuarteret que he
dut, y els sigrons (Burguet: El tio
Sinages, 1882)
garreta mos se van a menchar per la
garreta (El Canari, vol 2, Castell,
1883, p.15)
garreta garreta: parte de la res
garreta yo estirar la garreta
1888, p. 26)
garreta la garreta y el tros de morro
ficau a coure (Perdiguer: En
garridea:
gallarda
o
garridea
gentileza de cuerpo (Escrig: Dicc.
1887)
garrit dtim ducts: y el Cel... molt
garrit (...) en este fet tan garrit (Sacro
Monte Parnaso, 1687, pp. 89, 117)
garrit un chiquet, o que garrit!
garrit tenia un gra de cara molt garrit
1768, p. 22)
garrit garrit: garrido, galano, bien
adornado,
hermoso
(Escrig:
Dicc.1887)
garr cat. turmell, cast. tobillo: per lo
garr que lo rey veu de Caba... (March,
Ausias: Poemes, c. 1445)
garr garr (Roig: Espill, 1460)
garr garr, tobillo; en el valenciano
Ausias March (Corominas: DCECH, c.
1440)
garr les venes dels garrons
(Alcanyis, L.: Regiment preservatiu.
Valencia, 1490)
garr que porta les calses... als
garrons (Gaull: Brama dels llaur.
1497)
garr la espardenya es va llevar, / pera
llavarse els garrons (Coloqui... de una
garr, nugarlo dun cast. atarlo de un
tobillo: si es que el voleu desmechar,/
o nuguulo dun garr y envieulo a
pasturar (El Mole, 1841, p.275)
garr no porta calses y va amostrant
els garrons (Els chics educats, 1846, p.
58)
garr mos se van a menchar per un
garr (Liern: La mona de Pascua,
1862, p. 20)
garr un capot hasta els garrons
(BNM,
Ms.14480,
Merelo
y
1864, f. 17)
garr hasta els garrons (Merelo: Tot
ho apanyen, Lrida 1866, p. 27)
garr posarle talons a les calses, y
anar ensenyn el garr (El Cullerot,
Alacant, juliol 1898).
garr li apreten els dits o ... el garr
Garr, ms fam que tenen ms fam
que Garr; se creuen que son prinseses /
y no tenen un bot (Haro, M.: Hi que
1390

garr, ms perduts que sinos estem
ms perduts que garr (Virosque: La
Garr ves al estanc de Garr y du
tabaco (Soler, Virgilio: Sha perdut el
garr equivalent a tobillo en
castell: en valenci diuen una ferida al
garr, ahon atres (en catal) diren
trencar-se el turmell (Corominas:
DECLLC)
garrocha, garocha aludix a ullaetes
denamorat?: nom tires ms garoches
que tinc les galtes roches (BNM, Ms.
Marsal, Ramn:
Els amants
garrocha cast. prtiga: com els de la
garrocha, donant volantins o bots (El
Bou solt, 1877, p.154)
garrochar em garrochava / la
carnicera (Roig: Spill, 1460)
garrofa del rap harruf, harruba:
garrofa (Esteve: Liber, 1472)
garrofa garrofa (Vilarig: Memorial...
garrof paraula sinse trellat: en lo
millor de lesena ha soltat la garrof
(Borrs: El Cullerot, 1886, p.8)
garrofa del arbic harruf; ya tinc
ganes de vore descarregar garrofa
(Semanari El Blua, Castell, 21 de
febrer 1892, p.2)
garrofars, garroferals eixa armona
quel vent / recullix dels garrofars
p.19)
Garrofer El Garrofer es un puesto
ahon asistixen dos soldats..., eixir del
Lloch de S.Ioan..., y anar per lo cam
Real que va al Garrofer (Ord. Guarda...
garroferera o garrofer melar, llindar

y costellut lamic Franc Darijo me fa
vrer que Cavanilles don el nom
valenci dunes varietats de garrofers o
garroferes: tres variedades se observan
entre los algarrobos del valle, que lo
naturales llaman melars, llindars y
costelluts. El costellut tiene las hojas
mayores que los otros, y el melar ms
pequeas y ms largas a proporcin,
siendo su verde ms claro que en los
otros. El llindar ocupa como el medio
entre las variedades. Llaman melar a
una de estas, porque al romper su fruto
se descubren gotitas de miel
(Cavanilles: Obs. 1795, 1, p.217)
garrofera:
garrofera,
garrofer
algarrobo, lo mismo que garrofer
(Escrig: Dicc. 1851, 1887)
abanda
dabre,
en
garrofera
leixemple aludix irnicament al teatro
de Castell, per la negativa duna
cantant a actuar, dient que ella no
cantava en una garrofera (Semanari El
Blua, n 3, Castell, 1892, p.3)
garrofera bollida en fulles de
garrofera (Mart, L.: Pepe el curandero,
1928, p.19)
garrofera veu propia del valenci
(Corominas: DECLLC)
garroferal garroferal (Archiu Conde
de Sallent. Ms. Inv. Bertrn, Valencia,
1614)
garroferal
(Exulve:
garroferal
garroferal un garroferal (Coloqui de
Vicento Menchap. c.1770)
garroferalet camp chicotet en
garroferes: no te all un garroferalet?
1914, p.15)
garroferes terra ab garroferes (Llibre
1391
de values de Castell, 1371-1398)

garrofers hasta quaplega el moment /
de menjarse la paella... debaix dels
garrofers (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.102)
garrofes garrofes (Esteve, Joan:
Liber, 1472)
garrofes, motor de pardicament, el
trenva arrastrat per machos: el tranva
de motor de garrofes... (El Tio Cuc,
n55, Alacant, 1924)
Garrofet nom pardic de dimoni,
emparentat en Barrufet?: nomenaren
tres diables... trencacosetes... maymonet
... garrofet (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1613)
garrof llabor o pinyol de garrofera; 1
doc.: no valen tres garrofins (Coloqui
de les Dames, c. 1497)
garrof lo mateix que un garrof
garrof garrof (El Garrofi, 14 de
novenbre de 1840)
garrof perdut... ms quun garrof en
la mar (BNM, Ms. 14339, Qu no
ser!, 1862, f. 6)
garrof ms perdut que un garrof dins
la mar (G. Albn: Un ball de convit,
1863, p.12)
garrof me sentoixa un garrof
prou, 6 de giner 1868)
garrof garrof: grano o simiente de la
algarroba (Escrig: Dicc.1887)
garrof ni per un garrof (Canyisaes,
Monver, 1910, p. 277)
garrof insult: asegurat, garrof
garrofn vaig a ballar un garrofn
damunt del teu cap (Carceller, Vicent:
El fulano, 1935, p. 8)
garrofina
marcera,
garrofina
denominaci valenciana (DECLLC)

garrofins monyicots com garrofins
(Bellver, B.: La creu del matrimoni,
1866, p.16)
garrofins, lotera de de poc valor:
havem de saber mosatros que en la
ermita de Santa Creu se hava establit
una lotera de garrofins (Semanari
Alacant, p.3)
garrof junt a la tabella (ms normal
que tavella) y ferraura, u dels
ingredientes de la paella: garrof:
especie de juda ancha y alargada
(DRACV)
garronechar, garronejar -murer les
cames o els garrons; cast. mover las
piernas o los tobillos: per quant
bonien, / garronejaven (Roig: Espill,
1460)
garronechar y tots sen van
garronechant (Martnez: Nelo el
Tripero, 1792)
garronuda tens trasa de... garronuda y
vanitosa (Gadea: Ensisam, 1891,
p.139)
garronut:
zancajoso
garronut
garrot -1 doc. albarda... garrots
garrot condenat a la pena de garrot
(El Mole, 1840, p. 189)
garrot, donar garrot:... pena de
muerte que...; donar garrot... (Escrig:
Dicc. 1887)
garrot, donar ser boch... un atre done
garrot... (Jaunzars, G.: Una vara de
garrot colp donat en el garrot: la
primera garrot la descarrega en les
meues costelles (El Mole, 9 dagost
1855, p.101)
1392
garrot un moret... garrot (Liern,

34)
garrot garrot que pinta (Colom:
garrot cast. y cat. garrotada: ..una
garrot que cau de nasos (Palanca:
Llgrimes de una..., 1859, p.23)
garrot mor com duna garrot
p. 6)
garrot de sego espentes o colps fsics
o dialctics
que poden curer a
cuansevol que estiga prop: mos
suscriguem a garrot de sego
setembre de 1888, Alacant, 1888, p.3)
garrot mira, guaja, ves callant / que
te desfs el llomello a la primer garrot
flors, 1890, p.28)
garrot sltali una garrot (Peydr,
V.: Don Juan Treneta, 1882, ed. 1899,
p. 14)
garrot ix a garrot per... (Moll
Ripoll: El punt, 1920, p. 9)
garrotaes garrotaes... unflarmos les
costelles (El Mole, 12 de febrer 1856)
garrotaes en pegarli prou garrotaes
18)
garrotaes pera pegar garrotaes
garrotaes s, per costum darrear
garrotaes (Melia, F.: El pare Canuto,
1921, p. 13)
garrotaes yo lo que venc son
garrotaes (Salvador, Carles: Un negosi
te
garrotillo sinnim de grup:
garrotillo (Liern: La mona de Pascua,
1862, p. 11)
garrotillo garrotillo: angina maligna

que suele ocasionar la muerte (Escrig:
Dicc. 1887)
garrotillo igual me te morir despasme
com de garrotillo (Gayano Lluch,
garrufo dtim ductos arbic
magrufa?; com atres insult pareguts, es
el guilopo sinse educaci, mentirs,
etc.: garrufo! (Fuster, L.: Enredros de
garrulla conozco garrulla uva, y
garulla de gente, en Valencia
(DCECH, 3, p.115)
el
valenci
garulla,
garulla
probablement mosrap (DECLLC)
garrulla, garulla quant corria la
garulla per les cases (Coloqui dels
platerets, 1795)
garrullar dels lletins *carulia y
garrulare: garrullar: garrular o charlar,
charlatanear (Escig: Dicc.1851)
garrulliste,
garruller
garrulliste
(Escrig: Dicc.1851)
garrut garrut (Die: Llibre de
Menescala, s. XV)
garrut veu qu lluger, qu galn, /
qu ben parlat, qu garrut (Ros: Paper
garrut chicot fort, en cames llargues:
que tinc un ros castany, / lo ms polit
y garrut (Coloqui del ros castany, c.
1760)
garrut calle y atenga, Garrut (El
garrut garrut: garrudo (Escrig: Dicc.
1887)
garruts teniu la fama de garruts en
tota la vall de Seta (Gadea: Ensisam,
1891, p.507)
garruts els das dalt som garruts
1393

p. 29)
gas del llet chaos, fr. gaz y holands
geest esprit; vocable inventat en 1655
per el quimic flamenc Van Helmont. 1
doc. en val.; parlant dun globo o bola
de gas: unfleula a pets, ganapans! / ...
y voreu com sunfla una bola sense gas
(...) que li donen fum de palla, / y no
costa lo que el gas (Coloqui nou sobre
la bola, c. 1784) Tamb ix en atre doc.
valenci de 1794. En cat., Corominas
dona la 1 doc. en 1803.
gas embobantles en gas (En obsequi
1794, p. 5)
gasa dorige ducts, del fr. gaze, in.
gauze, rap qazl, de la palestina Gaza?;
1 doc.: gasa (Ros, Carlos: Tratat,
1736, p.107)
gasa una gasa en caps dorats /
prengu (Coloqui nou, en que es
declara lo perjhu... en fer cuchs de
seda, any 1743)
gaseosa filla meua, Encarnasi,
dnam una gaseosa! (Semanari Garrot
de sego, Alacant, 12 de agost de 1888,
p.2)
les famoses llimonaes
gaseoses
gaseoses (Llombart: A
d. Lzaro
Cayol, 1877)
gasapera en aquella gasapera (El Bou
Solt, 1877, p. 126)
gasero home que treballa en el gas:
adems; pseli que la chica del gasero
sha fugat (Gayano Lluch: Del Tersio
Extranjero, 1921)
gasero el gasero... empleat en la
fbrica de gas (Sanmartn, R.: La III
gasero y no va descaminat el gasero
p. 18)
gasetilla diminutiu, del it. gazzetta :
Qu llstima docasi / pa fer la gran
gasetilla! (Thous, M.: Foc en lera!,
a.1900, p.33)
gasmonya la muller fent la gasmonya
(Abaristo, pe de obrer de vila, 1813)
gasmonyeres perque les teues
gasmonyeres... (Montesinos, V.: Un
gasmonyo veu tarda en valenci y
castell. Dorige ducts, es baralla
desde lorige llet al vasc. Escrig li
ficara cedeta -- per all dalluntarse
del castell: fent lo gasmonyo
1768, p. 15)
gasmonyo, gamonyo gamonyo,
gamony, gamonyer, gamonyera...
gas dorige ducts, del fr. gazon,
del rap ars?: cast. csped; cat. gespa:
herba curta; cast. csped. Segons
Coromines, el valenci gas ve del rap
ars, rebrot trasplantat (Alcover:
DCVB)
gas gas: csped, por pedazo de tierra
vestida de yerba menuda, y entretejido
de razes (Escrig: Dicc. 1851)
gasofia del itali basoffia?; 1 doc.
en val.: veent que la gasofia ... (El
Mole, 1840, p. 52)
gasofia una casola en la ma / plena de
aquella gazofia
(Coloqui de la
chitana, el moro y Chuanet, ed. 1852)
gasofia gaofia: cazofia, bazofia
gasgeno el gasgeno as impera...
(La Cotorra Fallera, 1946)
gasolina fcali gasolina a este deposit
gasmetro en el... gasmetro
1394

1917, p.14)
gaspach y fem una gaspach en
conill (Canyisaes, Monver, 1909, p.
158)
dorige
desconegut,
gaspacho
Coromines parla del gaspacho valenci,
molt diferent al andaluso, pero te ductes
entre el sufix mosrap acho y posibles
arrails del vasc, celta, arbic, etc.
(DCECH, I, p.910) Modernament, el
fascisme filolgic catal ha inventat la
grafa gaspatxo.
gaspacho miques, gaspachos a trompa
y corda (Villancic, Imp. filla de
Laborda, 1820)
gaspacho y no em gaste una peseta / ni
en llomello, ni en gaspachos (Milacre
voleu
gaspachos?
gaspacho
p. 32)
gaspacho y dem, si fan gaspachos...
p.20)
gaspacho el gaspacho valenci figura
en nostra paremiologa: Larrs y el
gaspacho volen foc de borracho;
menjanse desde Alcoy a Monver: soc
deixos sempre encarats als gaspachos
(...) Voleu que anem dem a la
Alquebla a mencha(r) gaspachos
(Canyisaes, Monver, 1908,1909, pp.
78, 151)
gaspacho el plat del pobre es
gaspacho (Llibret Foguera Alfonso el
gastaes duc gastaes cuatre pesetes
p. 9)
gastaes les campanes gastaes...
(Sendn Galiana, A.: Ella, latra,
y...,1934, p.7)
gastaor si hi un duro gastaor
gastaor, soldat els soldats gastaors,
els de major fortalea, aubren trincheres
y anaven davant en les marches:
Segons la clase de tabaco es el soldat?
Ya eu crec. Hin gastaors de a
cuarteronet (Peris Celda: La ta Pepa
Tona, 1918, p. 9)
gastaors soldats de la Semana Santa
del Cabanyal: els meus... Pinet y el fill
del ..., y el cabo de gastaors Masiste
p.45)
gastaores ni dos pesetes gastaores
gastap fart y malfaener: si en este
sistema nou es lleven els gastapans y...
(Civera: Conversacions alusives al nou
sistema constitucional, 1820)
gast en valenci est viu el perfet
simple, tant com el perifrstic: em
gast casi ma hacienda (Col. del ros
castany, c. 1760)
gasto el gasto valenci equival al
arcaisme y cat. despesa: fer grans
gastos... llibre memorial en que se
escriu lo gasto (Pou: Thesuarus, 1575)
gasto anar a pagar y evitar gastos
(Llibre de cap. y herb. Tinena de Culla,
1600)
gasto quins gastos te obligaci de fer
252)
gasto los gastos que per rah...
(Archiu Hist. Oriola. Llibre dels obrers
de vila, 1625)
gasto que tot lo dit gasto (Archiu
Hist. dOriola, Llibre 308, proc. Andreu
March, any 1640, f. 396)
gasto del gastos en la part (A. H.
1395
Oriola, L. 984. Carta de la Generalitat,

1650)
gasto cat. despesa: se haur de fer dit
gasto, pera la capella de la Mare de
Deu del Remey (Archiu Mun. Alacant,
Arm. 5, Lib. 35, f.16, 31 mar 1694)
gasto pera obviar gastos (Llibre de
gasto y cost el gasto de dit da de
festa... (BV. Ms. Festes del Centenar a
gasto foren causa de gastos (Ros:
3)
gasto sous pera lo gasto de la boda
(BNM,
Rahonament...
a
les
gasto gastos iguals (Stabliments de la
Torre den Besora, 7 setembre 1738)
gasto tant de gasto fan, que... (BSM,
Orti Mayor: Relaci dels bultos, jagants
y nanos, 1743)
gasto lo gasto dels seus drets
1768, p. 78)
gasto el Gall pag el gast (El
gasto dir que pague yo els gastos
gasto el gasto el porte yo (Colom y
gasto els gastos que dus (Colom y
Sales: LAvarisia..., Castell, 1874, p.8)
gasto contribuit als gastos de estes
funsions (Fiestas de Santa Brbara,
Rocafort, 1891)
gasto callar y deixaro pels gastos
gasto y tot el gasto que fasen
gasto Ah! El seu gasto est pagat del
tot (Sireno, D.: El 606 o Mariano

gasto com el globo el unflen de palla
no fa gasto (El Tio Cuc, n148,
Alacant,1917)
gasto ya tinc fet el gasto (Peris Celda,
Josep: El dolor de fer be, 1921, p. 5)
gasto per no ferlos gasto en la
eixahuar (sic) (Llobat Ferrer, R.: En lo
gasto fasa festes debaes, pero a fer
gasto... (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 9)
gasto te rah, fem gasto (Valls, E.:
gasto cada u paga el seu gasto (Valls,
12)
gstrica a estes hores en febra
gstrica (BNM, En una festa de danses,
1867, f. 11)
gasul el valenci gassul, varietat de
sosa, arabisme germ del castell
algazul (DECLLC, 4, p.420)
gasunya, a dtim desconegut; furtar o
agarrar algo molt rpit a atres que tamb
heu volen: pera els guilopets, / pillos
los ms consumats / que a gasua (sic)
sel emporten (Naiximent, vida,
Rodas, 1797)
gasusa dtim desconegut; ganes de
menjar. En cat. tenen cassussa,
documentat en 1803: la gasusa que
despus han de pasar (Ros, Carlos:
Romans dels pobres festechans, 1733)
gasusa y entretindreu la gasusa, /...
mig desmayats (...) si tot es pura
gasusa (Romans ... es declaren les
gasusa per peixcar la gasusa, fan una
voltereta per damunt de la Idea y ...
1396
1892, p.1)
gasusa estar en linfern pasant gasusa
(Gayano Lluch: Ni a linfern, 1918, p.13)
gat en lo foguer, el no tndrer res pera
dinar: y estar sempre badallant?, / yl
(y el) gat sempre en lo foguer?
(Relaci de Pepo Canelles, 1784)
gat de nau cast. grumete: grumete y
pagesillo/ lo que diuen gat de nau
gat de nau de ells (els chics), els que
paraben en tambors o gats de naus (Un
gat en sac cast. gato encerrado: no
s per qu as hia gat en sac (Soto
p.16)
gat serval el sep pa e(l)s gats servals
gata moixa, ferse la ferse lindolent
pera engatusar a alg: fent all la gata
moixa (Coloqui... declara lo perjuh...
gata moixa, ferse la amagar les
intencions
hipcritament,
fingint
delicadea e ingenuitat: ma filla... que
fent la gata moixa... (Galiana: Rond.
1768)
gata moixa dona hipcrita que fingix
blanea e inocencia: eixa gata moixa me
pense que... en el teu fill (Puig Espert,
gat, fer una gat:... engao para sacar
dinero o cosa de valor (Escrig: Dicc.
1851)
gat es gata...si tindrem atra gat!(El
Mole, 1865, p.445)
gat gat: accin vituperable. Engao
que se hace a uno para... (Escrig: Dicc.
1887)
gat, gataes lo nic que ignora son les
gataes, mentires, falsetats... (El
Marchaler de Castell, 1896, 4, p.2)

gat fer una gat (Alberola, E.:
deformaci
gatacumba, fer la
pardica o etimologa popular de
catacumba. El modisme valenci aludix
a anar amagat, semantisme que nugara
el comportament del gat y el derivat del
llet catacumbae: no anem fent la
gatacumba, que yo no ... (Galiana:
Rond. 1768, p. 65)
gatacumba, fer la No anem fent la
gatacumba, digu entre mi (Len, C.:
1808)
del
llet
tardiu
gatatumba
catacumbae,
en
les
neolletines
naixqueren variants tan curioses com el
valenci gatatumba,
fer algo
secretament pera medrar: y confesa net
y pla; / no que fent la gatatumba, de
flares y capellans, / eres la plaga tu y
atres / llangostes de bo y mal any
gatera foraet en la porta pera que ixca
y entre el gat: mira si es listo, que
diuen que li conta e(l)s pels a un gat
eixin(t) per una gatera (Canyisaes,
Monver, 1909, p.107)
gateta, raim de gateta: raim de gateta
(Escrig: Dicc.1887)
gateta, raim varietat de raim: el
raim... com la gateta, la planta, el
cambril, el moscatell (Gadea: Tipos,
1908)
gatets segons Alcover: Planta
escrofulariacia de l'especie Antirrhinum
majus, de flors purprees; voc. valenci;
cast. gatos, dragoncillos (DCVB)
gatets, tndrer malagana e irritaci de
mal gnit produida per rinyes,
canyarets, disguts,
insults, etc; es
1397
analgica en atres metfores paregudes,

com tndrer un gos arbelloner en lo
ventre: uns brotets / de ruda pera que
olga, / y li passen los gatets (Ros:
gatifell gatifell: trebejo, utensilio
gatifells y gatifells del poble
gatill gatill: gatillazo o golpe que
da (Escrig: Dicc. 1851)
gatillo de pistola encara una pistola...
li afluix el gatillo (Galiana: Rond. de
gatillo pera quixals: els barbers en ses
botigues / es veu que estn afeytant, / y
alguns tamb en son gatillo / estn
arrancant quixals (Segn rahonament
gatillo si no afluixe el gatillo
p. 18)
gatillo com el gatillo en los dits
1868, f. 3)
gatillo una pistola... te el can trencat
y... gatillo (Alcaraz, L. J.: Per tres
gatinyar pelejarse a crits o espentes,
pero sinse ferse mal; lo mateix quels
gats en giner: y aquelles de baix lo
pont (prostitutes) / sempre estaven
gatinyant / per vindre a la meua
sombra (Martnez, P.: Nelo el Tripero,
1792) En algunes edicions.
gatinyarse els mestres... gatinyanse
davant dels chiquets per una aguileta
(El Roder, 1884, 4, p.2)
gatuperis per molt y molt que mireu /
no hau de trobar gatuperis (Llombart:
Els misteris, c.1877)
gauda gauda de tintorers (Cavanilles:

Obs. 1797)
gaudeamus calc del llet gaudeamus,
alegremse, usat a vegaes en sentit
irnic, com fa en castell Servantes. La
veu estava arrail en tota Europa,
gracies a cants com el migeval
Gaudeamus, dulcis Homeriaci o el ms
modern Gaudeamus Igitur: sen havia
anat a la francesa, acabat el gaudeamus
(Galiana: Rond.1768, p.54)
gavachet patir a la postre el
gavachet (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
gavachet francs: el pixaenterra de
Franza, / que un gavachet ha portat
gavachets tots los gavachets venien
1660)
gavachets els gavachets que venen...
gavachets com los amichs gavachets
gavachos els gavachos (Baldov: La
gavag gavag (Real Academia,
gavag gavag (Sala, Roque: Quintillas,
en Sacro Novenario, 1669, p. 497)
gavaig gavaig en Eiximenis... que per
aquell temps vivia en Valencia
(DECLLC, c. 1395)
gavaig gavaig (Ferrer, St. Vicent:
Serm. c. 1400)
gavaig si per sort fora gavaig (Serres
y Valls: en Real Academia, 1669, p.
102)
gavaig mosarabisme valenci, del
prerrom *gaba, *guaktio. Apareix en
autors que vixqueren en Valencia o eren
1398
valencians, siga en el Voc. de Florencia

o en St. Vicent Ferrer. Equival al cast.
buche (DECLLC, 4, p.432), es
polismic: bons durs y bons llauradors
/ que cuiden de be menchar, / y fan unes
bones olles , / y ataquen molt be el
gavaig. / Posen trosos de bac, grans
botifarres y naps (Romans ... en que
corbellots, c.1740)
gavarrera nom botnic valenci
dorige prerrom. Corominas li dona
arrail iber-aquitano-basc; 1 doc.:
cubert de moltes romagueres... e
gavarreres (Conesa, Jacme: Histories
Troyanes, s.XIV)
escaramujo,
gavarrera
cast.
agavanzo, zarzaperruna: aigua de
gavarrera (DCVB, en doc. valenci de
1409)
gavarrera en la gavarrera, tota vert
(Ferrer, St. Vicent: Cuaresma, 1413)
gavarrera d amor en Deu encesa
gavarrera (Trobes, Valencia, 1474)
gavarrera Moyses hoynt la veu del
Senyor en mig de la gavarrera cremant
gavarrera Moiss, la gavarrera...
(Ortigues, Miquel: Cobles... de Nostra
Senyora, 1535)
gavarrera la (l)luenta gavarrera de
Moiss (Ballester: Ramellet, 1667, p.
2)
gavarrera gavarrera: zarza (Escrig:
Dicc. 1887)
gavell mont de malea o herbes seques
cubert de terra, en Benasal (DECLLC)
gavil uns serts gabilans (sic) que...
(Abaristo, pe de obrer de vila, o
manobre, 1813)
gavil cast. Gaviln; val. Gavil,
Esparver (Vidal, I.: Cat. aves de la

gavil de mar cast. Gaviota de manto
negro; val. Gavil de mar (Vidal: Cat.
gavil gavil: ave de rapia..., Gavil
de mar... es la misma que en valenciano
se denomina alcatro o alcorroch
(Escrig: Dicc.1887)
Gavil Gavil existe como apellido en
el Reino de Valencia (DCECH, 3,
p.128)
gavina 1 doc. pardal gavina (March,
Jacme: Dicc. 1371)
gavina gavina (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
gavina cast. Gaviota...; val. Gavina
p.29)
gavina gavina de port (Tallada, M.:
gavinet cat. ganivet: partiu ab gavinet
la poma (Ferrer, St. Vicent, Quaresma,
1413)
gavinet un parell de gavinets... (Inv.
dels bens mobles dAlfons V com a
Infant y Rey dArag, c. 1424)
gavinet stoig, gavinet (Roig: Espill,
1460)
gavinet gavinets... pot fer y vendre
270)
gavinet gavinet (Ocanya, Lluis de:
Cap. de Oriola, 1611)
gavinet gladiarius..., culter o cultrum,
per lo gauinet (Exulve, Vicent:
gavinet els gavinets pera les notomies
gavinet gavinet (Torres, Lluis de les:
Evangelis valencians dOxford, c. 1730)
gavinet aquells ninots ab gavinets
(Ros: Coloqui de les Dances, 1734)
1399
gavinet un gavinet per lo coll

(Rahonament, Valencia, 1759)
gavinet esmolarnos els quartos per
tisores y gavinets (Len, C.: Arenga
crtica, 1789, p. 4)
gavinet gavinet pera la taula (Coloqui
del tramuser de Alboraya, v. 101, c.
1790)
gavinet dels gavinets y navaixes (2
part, Coloqui pera consolar als pares,
1808)
gavinet deixa els talls y el gavinet
p. 19)
gavinet y ma mare una chitana, / ms
negra que un alquitr, / que vena
gavinets (Coloqui nou de la chitana, el
moro y Chuanet el..., ed.1852)
gavinet ya pots trauret el gavinet
10)
gavinet un gavinet,/ o en son lloc una
navaixa (Gadea: Ensisam, 1891, p.286)
gavinet qui en gavinet mata, en
gavinet mor (Gadea: Tipos, modismes,
1908, p. 63)
gavinet esmolador de tisores y
gavinets (Gadea: Tipos, 1908, p. 139)
gavinet si es una coca y tinc un
gavinet (El Tio Cuc, n 82, Alacant,
1916)
gavinet trau un gavinet o navaixa
p. 7)
gavinet porte en la ma un gavinet
Castell, 1928, p. 12)
gavinet gent de got y gavinet
p. 258)
gavinet olles mostoses, gavinets,
sabates velles (Llibret Foguera Barrio
Benala, 1930)
gavinet tres gavinets (Quevedo, C.:
gavinet tonyineta... talla en gavinet
gavineta cat. gavinet gros; gavinet
gran, tan ample com llarc en que tallen
les chulles els carnisers: de la
carnisera del present lloch de Alfara...
una gavineta al tallant (Arch. R. Col.
del Patriarca, Gasto General, 10 dabril
1662)
el
tonyiners
repicant
gavineta
gavinetes (Coloqui de la Mosa de
Peyro, c. 1795)
gavineta un pilonet aon se pica...
gavinet y gavineta (De Pepo y els
trastos, s. XVIII)
gavineta pa tallar la cara / compres
una gavineta (Roig y Civera, A.: El
gavineta gavineta: cuchilla (Gadea:
Voc. 1909, p. 54)
gavineta pil en gavineta (Barchino,
gavinet ferida o tall fet en gavineta:
en una gavinet pasava a u (G.
gavinet en una gavinet... (Alberola,
gavinetaes gavinetades y pedrades
(BRAH, Porcar.: Dietari, 1627, f. 524)
gavinetaes gabinetaes (sic), palos, tirs
(Escalante: Valenci a la matin, 1888,
p. 8)
gavinets ab gavinets guarnits dargent
(Ferrer, St. Vicent: Sermons, II, 103, 1,
c. 1400)
gavinot cast. Gaviota de alas blancas;
val. Gavinot (Vidal: Cat. aves de la
gavinot gavinot: un poco ms grande
1400
que un paloma de montaa (Escrig:

Dicc. 1887)
gavinot gavinot, pardal de lAlbufera
(DECLLC)
gaviotes volem com les gaviotes
1926, p. 11)
gay veulo ballant /jove, galant. ., gay
gay del prov. y occ. gay, alegre,
gochs; cat. gai. Recuperat per els
floralistes catalans del sigle XIX, incls
mantenint al principi sa morfologa
migeval en y grega. Com es llgic,
Escrig no arrepleg este barbarisme en
son dicc. de 1851, pero s heu fara el
fluix Llombart en la ed. de 1887, raere
de la mort del lliri: gay: alegre,
vistoso (Escrig: Dicc.1887)
gay saber, mestre per mimetisme als
catalans del 1870, el ttul de poeta
mestre en gay saber escomes a usarse
entre despistats y coents valencians que
anaven raere de safanories floralistes,
com Palanca: mestre en gay saber
(Palanca, A.: De la vida a la mort, 1897,
p.1)
gay saber els mestres en gay-saber
1918, p.23)
gaya orige desconegut, llongobart
gaida?;
teixit
irregular,
asobint
triangular: de saya verda gaya e blava
(Inv. del Palau Real de Valencia... a la
mort de la Reyna Maria, 1458)
gaya la gaya: la nesga (Rosanes: Voc.
1864)
Gayanes y el Retoret de Gayanes / li
va fer tort el... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.117)
gayata sust. valenci darrail mosrap:
tena en la ma aquella mateixa gayata
(Corella, Roi de: Obres, 354, c. 1490)

gayata atre li prena la gayata
p. 41)
gayata en una gayata (Guinot:
Capolls, 1899)
gayata gayata (Marti Gadea: Voc.
1909)
gayata dos tamborinaes a la porta en la
gayata (Canyisaes, Monver, 1910, p.
139)
gayat colp donat en la gayata. Tant
gayata com el seu derivat gayat
duen -y- grega en valenci: alguna
gayat si es que hu ests prenint a la
chamarrusca (G.B.: La Perla dAlberic,
1918, p.6)
gayat de la gayat que li pegue el
pansixc (Peris Celda: A la Coronasi!,
1923, p.12)
gayat coixo te vaig a deixar yo
duna gayat (Sendin: Tonica la del
llunar, 1926, p. 4)
gayataes a gayataes (El Sueco, 1847,
p. 130)
gayataes gayataes (BNM, Ms.14480,
de Toneta, 1864, f. 12)
gayataes pegant gayataes (Catal, G.:
La carchofa de la Villa, Torrent, 1926,
p. 7)
Gayates de Castell, les hui, el
fascisme catalaner ha cambiat la
morfologa clsica en -y- per la -illetina:
consistixen en una festa
rellisiosa y campestre... tant a lan com
a la torn, porten en la ma una canya
verda, en memoria dels bculs o bastons
que duyen els antics pobladors... La
festa de les Gayates / fa riure y tamb
plorar ; /y es quen lo mon cada u / tel
seu modo de pensar (Gadea: Tipos,
1401
1908, p.390)
gayatet lo gayatet que portava en la
ma (Gadea: Tipos, modismes. 1908, p.
248)
gayateta tremolant... sobre una
gayateta (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 41)
gayato, gayata dtim ducts
mosarabisme valenci del llet vg.
hispnic *cajatus?. Desde les primeres
documentacions en els clsics sempre
mostren y-grega, siga en Corella, Pou,
etc.: y gayato proveixch (Timoneda:
gayato gayato o bast (Pou:
Thesaurus. Valencia, 1575)
gayato lo gayato que porte (BMC,
Ms. Mulet: Roman de Gayferos, c.
1660, 105)
gayato espardenyes, gayato, fona y
cinch pedres (Blay, G.: Serm, 1666,
p. 41)
gayato per un gayato (Mentres pasa
gayato en el gayato (Merelo: Choguet
valenci. Tot ho apanyen els dins,
Lrida, 1866, p. 18)
gayato pera bon raim Xixona, / pera
figues
Ontinyent,/
pera
gayatos
Corbera... (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.86)
gayato porte hui el gayato (Portols:
Nelet el dAlboraya, 1893, p. 25)
gayato y tirar ma del gayato (Soler,
20)
gayato pera gayatos Corbera (Mart
gayato pille el gayato y corren(t) la
bacora... (Canyisaes, Monver, 1908,
p. 82)
gayato de Santa Fas he vengut a
comprarme un gayato (... ) gayatos de

Santa Fas (El Tio Cuc, n 69 ; 2 ep.,
n 52, Alacant, 1916, 1924)
gayato encara tinc que arreglar un
carro de gayatos (Fink Rees: La
millonaria, 1918,
p.15)
gayato gayato, forca, corbella, /
aladre (R. G.: Comparsa de Llauradors,
Imprenta El Serpis, c.1919)
gayato y refiat en el gayato (Gayano
Lluch, Rafel: Agarrat que ve la curva!,
1920, p.1)
gayato lamo deixe gayato (Cubells,
A.: Les pantorrilles de Rita, 1919, p.10)
gayato agarrar el gayato en punch
9)
gayato gayatos y lo que... (Breva
gayato yo, un gayato... (Hernndez,
gayato en un gayato (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 9)
gayato pastar fanc en dos gayatos
gayato ...les cames moraes en els
gayatos (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.9)
gayato un gayato que... (Romn, A.:
p. 31)
gayato manta, gayato, cabs...
(Llibret Foguera St. Antn Alto,
Alacant, 1942)
gayato en un gayato en la dreta
(Llibret Foguera Santa, Isabel, Alacant,
1942)
gayo del gayo y del lluer, dos pardals
(BUV. Morl. Ms. 666, c. 1649)
1402
gayol afeminat, gayol (Roig: Espill,

1460)
gel est prou gel (Mart Gadea:
gelosa cast. celosas; estructura
dobra o reixa de fusta o ferro que talla
la llum directa y permitix vrer de dins
afora; 1 doc.: les gelosies de les
finestres y vidrieres, de la iglesia
f.309)
gelosa y lo virey estigu davant Sant
Mart darrer una gelosa (RAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 12 mar 1626)
gelosies per les gelosies (Maluenda:
Endeches en llengua valenciana, 1628,
p. 97)
gnero -del llet genus, genris; cat.
gnere: y de qualsevol gnero
(Montanys: Espill de ben viure, 1559,
f. 5)
gnero anar al gnero (Archiu
Patriarca. Nunyes: Epstola, c. 1560)
gnero prohibici de cert gnero de
armes (Moncada, F.: Real edicte,
1581)
gnero y tot gnero de fil (Vilarig:
Memorial... de pagar les mercaderes,
Valencia, 1607)
gnero preceptes del gnero y les parts
de la oraci (Const. Universitat de
Valencia, 1611)
gnero Don Felip nostre Senyor
prohibix tot gnero de... (Real Prag.
Imp. Patrici Mey, 1613)
gnero portasen escopetes de ningn
gnero (BRAH, Porcar, J.: Dietari,
1626, f. 483)
gnero per un cert gnero de
trompeta (Exulve, Vicent: Praeclarae
artis, 1643)
gnero y qualsevol gnero (A. H.
Oriola, L. 984, Orde Generalitat, 13

mar 1650)
gnero lo almut, gnero de mesura,
gnero
genero
de
veixell
o
embarcaci (Mesnier: Cap. vi foraster,
Oriola, 1673)
gnero que dit gnero de tabaco lo
vena la dita Clara (Archiu Hist.
dOriola, Llibre 309, a. 1676, f. 187 r.)
gnero qualsevol gnero que sia
1701)
gnero ab tot lo gnero hum (Ros,
Carlos: Origen, 1734, 67)
gnero ni fer ningn gnero de dany
(A. M. Torre den Besora, Stabliments,
31 dagost 1738)
gnero no tinch musa, / y no es gnero
descusa / lo que dich (BNM, Ros:
Paper pera fer lo (l)laurador, declarantli
gnero al gnero hum (Aforismes
catalans traduits al valenci, 1853, p. 6)
gnero gnero de cot (Escrig: Dicc.
1887)
gnero gnero (Fullana, Lluis: Voc.
1921)
gnero el gnero valenci (Herrero,
Gnesis parlant sobrel Gnesis
Valencia, 1538, f.LII)
Gnesis lo tercer, ab fonament del
Gnesis comensa (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
geniet, cheniet un poc fort te el
cheniet (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 11)
geniot, cheniot aquell cheniot que Deu
li... (Bernat, Lluis: El terreno del
honor, 1894, p. 2)
1403
gnit -del llet genus: en t epenttica

del val. modern: gnit: genio (Escrig:
Dicc.1851)
gnit, chnit ya sap el chnit que tinc
6)
gnit, chnit ser fabuls: un eixersit
de chnits infernals (La creu del
p.10)
gnit, chnit bon chnit te el chic
1881, p. 5)
gnit tenien el gnit tan esquits que
feen poca lliga en... (Gadea: Tipos
gnit per son gnit y modo de ser
p.235)
gnit, chnit y adems te mal chnit
(Semanari El Cullerot. Alacant, 1 maig
1898)
gnit y lo pijor es que gnit y figura,
dasta la... (Mart Gadea: Tipos,
modismes. 1908, p. 409)
gnit, chnit Tot es custi de chnit!
gnit te el gnit fort (Mills, M.: El
Civil, 1916, p. 33)
gnit un gnit que Pateta se lend
1917, p. 10)
gnit, curt de de mal carcter: pero
com es tant curt de chnit... (Meli, F.:
gnit, chnit pero, dona, no tingues
eixe chnit (Puchol, V.: U que te por,
1921, p.5)
gnit, chnit el meu chnit (Sendin
9)
gnit, chnit encara conserves aquell
chnit... (Meli, F.: Encara queda sol

gnit gnit un poc fosquet (Buil,
gnit, chnit modere eixe chnit
guerra!, 1936, p. 17)
geniva geniva: enca (Escrig: Dicc.
1887)
genives lo chic caragol /... sens dents
ab geniues (Fenollar: Lo procs, 1497)
genives orelles... genives... dents
Valencia, 1495, ed, 1513)
genoll, ginoll del llet genclu, com
al catal; cast. rodilla: gran reverencia
de genoll (Martorell: Tirant, c.1455)
genoll, ginoll la variant valenciana
ginoll, chinoll, est arrail desde temps
de Jaume I, sent germana del it.
ginocchio: de la terra que havia
moguda el fenvol... tro als ginols
(Crn. Jaume I, s.XIII)
genoll, chinoll la mateixa poriga me fa
endoblega(r)
algo
els
chinolls
gent de trompa y corda aficionats a
festes y borracheres; trompa era
sinnim de borrachera y corda < curda
< turca < turc o vi sinse batechar?:
son els fadrins una gent / de trompa y
corda (Rahonament nou, entretengut,
pera passar lo temps, any de 1732)
gent de pipa mariners, obrers de vila,
homens del poble, soldats, etc.: y pera
la gent de pipa / uns bodegons, cap
sagrat!, / en unes olles podrides / y unes
salsetes picants / que es podrn chuplar
els dits (Bando... a honor y glories del
genteta reparau (sic) en tal genteta
1404
p. 167)
genteta, chenteta Qu chenteta!
1928, p.58)
gentilea andaluso y catal gentilesa:
ni bellea ni gentilea ni... (Ferrer, St.
gentilea gentilea (Roig: Espill, 1460)
gentilea de noblea, de ardiment e de
gentilea (...) de tan ta gentilea e
disposici (Martorell: Tirant, c. 1455,
ed. 1490)
gentilea la gentilea (Punter, Gaspar:
Doctrina, 1595, f. IX)
gentilea es postis, / dich, que afectar
gentilea (Academia de Valencia, 2 de
febrer de 1704, p. 75)
gentilea gentilea: gentileza (Escrig:
Dicc. 1887)
gentilhome, gentilshomens siga junt o
separat, ve del fr. gentilhomme: e
gentils homens (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 24 de maig
1463, f.157 v.)
gentilhome cavallers y gentilshomens
(Archiu Hist. Oriola. Llibre de
extraccions, 1686, f. 116)
gentilisme del Judaisme pass al
Gentilisme (Ort, M. A.: 2 Cent. Can.
St. Vicent, 1656, p.126)
gentilisme pobles que practicaven el
paganisme: Vesta, / que es del Deus
del Gentilisme , / la Deua Matalafam
(Coloqui entre el Bou dels carnisers y el
gentilitat la brbara gentilitat
1666)
gentusa aix de gentusa... (Colom: El
genuflexi del llet tardiu genuflexo, nis; 1 doc.: li diem en gran compas /
y molta genuflexi (Romans y coloqui

nou en que es declara el gran chasco
que han tengut els Pepos, any 1719)
gerani, geranio, cherani -del llet
geranium; els primers eixemplars desta
planta aplegaren a Europa en el sigle
XVIII, per lo que no ixen asobint en la
lliteratura valenciana; 1 doc.: gerani:
geranio (Escrig: Dicc.1851)
gerani es creu ques algn geranio y
vullc que creixca? (De dalt a baix, da
geranio es un geranio que val ms que
tu (Peris Celda: A la Coronasi!,
a.1923, p.2)
gerga y al primer ... de gerga que ha
eixit, llevarli el sombrero (Len, C.:
Arenga 1789, p. 6)
gerinola que est ple de gerinola
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
germanastra -1 doc.: no de madastra,
ni germanastra (Roig: Espill, 1460)
germanat,
agermanat
agermanat
(DECLLC, en doc. de la Germana de
Valencia, c. 1519)
germandat -1 doc.: e bona
germandat (Martorell: Tirant, c. 1455)
germanell, chermanell mosarabisme
valenci analgic en atres com molinell:
germanell: hermano, por la cosa que
comparada con otra, tiene semejanza
(Escrig: Dicc.1851)
Germanells, els dos llomes en poqueta
altea situaes en lHorta de Valenci,
prop de Monc (DCVB)
prou
germana vocable valenci
anterior a la Guerra de les Germanes (a.
1520) En els Furs del Reyne era
concepte jurdic dels bens matrimonials,
ya per 1300; arreplegat el vocable per
Ginart en 1608, junt a atres dels sigles
XIII al XV: substituts de la dona que
1405
feu germana ab son marit, seguit lo

cas..., y no lo guany de la germana
Valencia, 1608, p. 224)
germana germania (Guillem Ramn:
Breu relaci de la Germania, c. 1519)
germana de pandilla y de germana
(El Mole, 1837, p.6)
germana germana (en castellano),
traslaticio del anterior originado en
Valencia (DCECH)
germanfil partidari dels alemans:
germanfils (El Tio Cuc, n 76,
Alacant, 1916, p.3)
germen del llet germen: Tinga pit,
vost sabr / ahon residix eixe germen
1827, p.5)
geroglfic -del llet hieroglyphicum; 1
doc.: trobar geroglifich (Ballester:
diverses
invencions,
geroglfic
geroglfichs (BV. Ms. Festes del
Cocentaina, 1720)
Gerona -del prerrom Gernda; cat.
Girona: quan fon a Gerona... (Jaume
I, Crn. S. XIII)
Gerona en Guillem de Gerona e en
Berenguer de Clara, per la universitat de
Denia (Delmes del Bisbat de Valencia,
imp. Palmart, any 1482)
Gerona en Gerona cada any se fa
festa... (Pou, O.: Thesaurus, Valencia,
1575)
gesmil (vrer chesmil): en el
picher, uns gesmils (Irles, Eduart:
Retaulets a la Santa Fas, Alacant, c.
1934)
gesmiler gesmiler, jazmn (Ros, C.:
Dicc. 1764)
get a get dun llet *jctu, var. vulgar
de jactum; en cmbit semntic. En

leixemple pareix sinnim de poc a
poc: Get a get; els gafarrons / com tots
els des, ya estn / cantant... (Ruiz
Esteve: De Dar Drius a lalquera, 1922,
p.3)
gimnasi gimnasi (Escrig: Dicc. 1851)
gimnasia de gimnasia no... (Navarro
p.27)
gimnasia fas gimnasia, fas polees
p. 13)
gimnasia pues estirat fent gimnasia
ginea ginea: linaje, el vocablo tuvo
cierto uso en el valenciano del XV
(DCECH)
ginea helenisme, apareix en el sigle
XV com a vocable exclusiu del
valenci; equival a llinage, estirp,
varietat, especie, etc.: e gran malea / a
sa ginea... en Troya, / Pantasilea, / ab sa
ginea (Roig: Espill.1460)
giner -de Jano, divinitat bifront, ixqu
el
llet lanuarius y un ramat de
corrupcions neolletines: yanair, ianer,
janer, jianer..., en els sigles XIII y XIV.
En valenci, deixant arcaismes y
morfologes homgrafes en atres
llenges, es generalis giner. Aixina,
per tant, ixqueren el mosrap ienair, el
port. janeiro, cal ynern, catal gener,
occit genier, valenci giner, ingls
january, sefardit genyo, itali gennaio,
francs janvier, cast. enero, alem
januar, etc. Dest conill llxica de
Ianuarius asoles tenim u condenat a fer
coll de figa per el IEC y sa mascota
AVLL: el valenci giner, per sentencia
dun
cagarritar
de
catalans
1406
expansionistes del 1915 (Pompeu Fabra,

Jaume Mas, etc.), y per vilea dels
colaboracionistes
valencians:
divendres, VI dies de giner (APH.
Sta. Mara dElig, Sig.168, testament, 6
giner 1328, f.37)
giner en lo mes de giner, en lo mercat
de Valencia (Dietari del capell, giner
1439)
giner mes de giner comena lestol
(Dietari del Capella, c. 1450, f. 55)
giner a II de giner de lany ...
(Martorell: Tirant, c. 1460, ed, 1490)
giner en lo giner (Roig, J.: Espill,
1460)
giner cinc de giner 1472 (Esteve, J.:
Liber, 1472)
giner acabat lo XXVIIII dia de Giner
(Eiximenis: Lo Cresti, Valencia, 1483)
giner del mes de giner (Fenollar:
Hystoria de la Passi, Valencia, 1493)
giner a 24 de giner (Dietari de Jeroni
Soria, 24 de giner 1526)
giner de noembre... a la mitat de
giner (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538, f. LII)
giner dimats, 15 de giner (Bib. Nac.
Ms. Guillem Ramn, c. 1540, f. 140)
giner ... de giner, any 1558 (Phelip
Mey: Epstola en Crnica de Muntaner,
1558)
giner a 19 de giner (Archiu Cat. Val.
ms. Llibre dAntiguetats, any 1563, p.
153)
giner tres voltes... en giner, abril...
(Instructions
perals
novament
giner a 6 de giner manifesta lo
patr...AMA, Ms. Llibre de la peixca
de Alacant, 1578, f. 7)
giner lo primer dia de giner... a 3 de
giner ... 22 de giner (BNM, Ms. 1701,
any 1587)
giner en Valencia, a XXI de Giner,
any M.D.noranta cichch (Llicencia
Real peral llibre Historia de la
Adoracin, de Jaume Prades, 21 de
giner 1595, ed. 1596)
giner que mor a 27 de giner dit any
en Ganda (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1596, f. 385)
giner en los mesos de setembre,
nohembre, dehembre, giner, febrer,
mar... (Real Pragmtica... de la S,C.R.
Magestat..., a fi, y effecte de reprimir y
atallar
los
danys,
homicidis...,
Valencia, 1602)
giner en 2 de giner, pera que...
1608, p. 98)
giner 4 de giner (BRAH, Porcar, J.:
Ms. Dietari, 1626, f. 479)
giner en lo any 1634, a 6 de Giner
(Ms. Llibre del Loreto de Muchamel,
1634)
giner giner a 6 de 1639 (Ded. de
M.A. Ort: Siglo Quarto, 1640)
giner per los primers de giner (Archiu
Col. Gandia, 5 libri, any 1648, f. 246)
giner, com lo gat en en giner els gats
van enrosinats raere de les gates: va
com lo gat en giner (BRAE, Mulet,
Ms. Comedia famosa... secret de
peixcar tellines, c. 1650)
giner a 3 giner 1701, presents ...
Cinctorres, 1701)
giner en giner / nuets tots de cap a
cap (Romans y coloqui nou en que es
declara el gran chasco que han tengut
els Pepos, any 1719)
giner, chiner el da trenta / de chiner
del present (Romans... pera riures en
Carnistoltes..., any 1756)
1407
giner pasat giner (Galiana, Lluis:

Refranes valencianos, c. 1765)
giner com en giner quatre gats
giner, chiner els gats que estn
maulant ,/ perque en lo mes de Chiner /
a tots els dol lo quixal (Relaci... un
foraster... que vingu a la ciutat de
Alacant, 1783)
giner giner: enero (Escrig: Dicc.
1851)
giner 6 de giner (BNM, Ms.
giner, chiner larrastre desde Chiner
(El tenorio de Albasares, Elig, 1891, p.
28)
giner, chiner fon en lo mes de chiner
giner lo da XXII de giner de
MCMVIII (Llibret Falla TrosAlt,
1864, ed. 1908, p.15)
giner en 26 de giner (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p. 120)
giner ltims des del mes de giner
denguany (Navarro y Reig, V.: La pau
giner 24 de giner de 1919 (Archiu
Hist. Oriola: Comunicat de Lo Rat
Penat al Ajuntament dOriola per la
mort del pintor Agrasot, 24 de giner de
1919)
giner giner: enero (Fullana, Lluis:
Voc. 1921)
giner estren el 11 de giner de 1927
(Peris, J: Ms all de la lley, 1927)
giner, chiner 28 de chiner de 1927
1927)
giner en giner tinc encs el braser
p. 95)
giner estren en el teatro Apolo de

Barcelona, el dijous 10 de giner de
1929 (Garca y Beltrn: Les glndules
de mono, 1929)
giner, chiner en chiner no fem festes
Alacant, 1930)
giner, chiner Nit de Chiner! (Llibret
1932, p. 5)
giner 3 de giner de 1934 (Soler Peris,
J.: Els estudiants, 1934)
giner estren el 15 de giner de 1947
(Morante, J.: El to Estraperlo, 1947)
giner giner: enero (DRACV, 1997)
gineral parlant en gineral (Gadea:
Tipos, 1908, p. 93)
ginet del rap hispnic zanti; gentilici
dels Zanata, nortafricans coneguts per
els seus caballs llaugers; per el 1400 ,
en valenci, aludia tant al caball lluger
com al soldat quel montava en llansa y
rodella: que ab lo ginet (S. Vicent:
Quaresma, 1413)
ginet, ginetari son ginetaris per
descubrir los aguayts (Ferrer, St.
ginet cat. genet, cast. jinete; lo chic
potret... ni bon ginet (Roig: Espill,
1460)
ginet, ginetari: homens darmes... a
hom de caval (sic) encubertat... a ginet
Magnnim, 19 dabril 1463) En led.
del Dietari feta per Sanchis Sivera, a p.
de pgina oferix a este doc. del any
1463 ahon es diu ques pagaren dotse
florins al ginetari o famillo a cavall
armat (p.322)
ginet, ginetari dos gentils homens...
venir ab lo Duch ab sixanta o o setanta
ginets... sixanta ducats per un any... dels
1408
ginetaris .(Chabs,R. : El Archivo, VII,

doc. valenci any 1493)
ginet desbocat... com a destre ginet,
nol gir les rendes (Blay Arbuxech:
Serm, 1666, p. 39)
ginet ginet: jinete, el que cabalga
gineta llances curtes o ginetes (Pou:
gineta rabosa, mona, gineta (Roig:
Espill, 1460)
gineta soldats y pache de gineta
(Arch. Hist. Oriola, Leg. 983, 181, any
1646)
gineta, chineta dorige desconegut, el
nom del chicotet carnvor apareix com a
gineta en valenci clsic. Modernament
asoles trobem chineta (posiblement
gentilici), en expresi despectiva o
frase feta: Al Corpus, so chineta...
(Escalante: Obra comp. I, 1894, p.337)
ginoll, chinoll els chinolls unflats (El
giracasaques vrer chiracasaques.
girasol girasol (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
girasol desde la violeta/ asta el
girasol (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
girasol girasol: planta que... (Escrig:
Dicc. 1887)
git vrer get
gitans (vrer chitano): dos gitans y
dos turcs (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1598, f. 9)
gitar, gitarse cast. acostar, acostarse:
se deva gitar... e quan lo gitaren en
aquell llit (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c.1400)
gitarse gitarse en una dona: copular;
valenci (DCVB)
gitarse qui en chics es chita, cagat...

-del
llet
glandla:
glndula
glandulaci, glandulars, glndules,
glanduls... (Escrig: Dicc.1851)
glndula glndules (Garca y Beltrn:
Les glndules de mono, 1929)
glapits em pega glapits el cor
1868, f. 14)
glasa fel de bou, glasa (Serres, M.:
Real Academia, Valencia, 1669, p. 81)
glatir 1 doc. qui glatexen tots temps
en gel (DECLLC, en text de St. Pere
Pascual, s. XIII)
glay -este sust. enc est viu en part del
Reyne; per eixemple, en la familia de
Jaume Sansano dElig. Equival al val.
modern eslay: patir porega, terror,
desmay, etc.: lo caminant es en terrible
glay... sens lo socors vengut (March,
Ausis: Poeses c.1445)
glay e fugiran los qui de mortal glay...
tremolen (Martorell: Tirant, c.1455)
glay glay: sobresalto, susto (Escrig:
Dicc. 1887)
Gleda, charco de la no esta clar que
gleda siga sempre sinnim de terra o
argila greda. El cat. Eiximenis diu
quen el Reyne de de Valencia es
produix gleda pera adobar draps
(Regiment als Jurats de Valencia, 30), y
parlava el flare duna herba que incluix
entre les aptes pera fer tint. Hui en da,
lhistric Charco de la Gleba en la
redol de Sent Miquel de Salines ha
desaparegut per lespeculaci: y lo ha
vist tamb peixcar en lo charco de la
Gleda (Archiu Hist. dOriola, Llibre
308, proc. Andreu March, any 1640, f.
396)
globo cat. globus, lletinisme agarrat
arbitrariament per fillecs del Aven
1409
per lany 1900, pera alluntarse del val.

globo y cast. homgraf: que mantenen
lo globo, del mon (Aguilar, Gaspar:
Sonet a Nofre Ginart, 1608, v. 13)
globo al cap del cartell com un globo
no sancer (BRAH, Porcar, J.: Dietari,
1625, f. 454)
globo un globo nou de plata
sobredorat (AMC. Inventari de Sta.
globo sen an a vendre el globo (Ort
Mols, Jos; c. 1710)
globo un globo de llum flamant
globo mapes y globos (Coloqui de la
loteria, Valencia, 1792)
globo un globo havien de fer bolar
globo front lo Portal... / qu globo
laduaneta! (Memorial dels obsequis
globo y la puchada dels globos (El
Tabalet, Valencia, 1847)
globo que pucha en un globo (El Bou
solt, 1877, p. 95)
globo el globo de Mil... yo me vullc
morir (El To Gabia, Novelda, 6 -XII1883)
globo yo vullc el que te pintat el globo
de Mil (Mill, M.: Retratos al viu,
1884, p. 29)
globo soc la primera en el globo
(Palanca y Roca: La Fira de Juliol,
1888)
globo menmunte en lo globo
p. 32)
globo el globo ya lhan cremat una
volta y el cremarn ms... (El Blua,
globo la asenci que va fer... en el seu
globo (El Cullerot, Alacant, maig

1898)
globo esta vespr en lo globo...
(Hernn Corts, M.: Fora baix!, 2 ed.,
1900, p.6)
globo salvaren a... el del globo, cuant
tots creien... (Soler: Mos quedem!,
Castell, 1907, P. 61)
globo en un globo blau en franjes
dor (Gadea: Tipos, apndix, 1908, p.
68)
globo me dedique ara a la construcci
de globos (Alcaraz, J. L.: El terroriste,
1911, p. 12)
globo ya sap que fan gabies,
cacherulos, globos de paper y... (Vidal
globo castellet, traca, globos y
palmeretes (Canyisaes, Monver,
1912, p. 207)
globo el Cuc y el Cuquet en globo (El
globo me pense quen globo u va a
vrer tot (De dalt a baix, da dels
globo vorn qunes formes; en un
globo... (Barchino, Paco: La barraqueta
del Nano, 1921, p.12)
globo en Elda... tindrem corregudes de
vaques, traques, partits de pilota, globos
de paper... (El Tio Cuc, 2 ep., n 56,
Alacant, 1924, p.3)
globo a vore cap ahn va el globo
1925, p. 6)
globo daquell home que muntaba (sic)
en globo (Sendin. Tonica la del llunar,
1926, p. 9)
globo un globo mest faltant pera
moure cap amunt y no baixar (Serrano:
globo disli que ham aplegat en salut
1410
y... en globo (S. Galiana y G. Polo:

globo toca, milocha, que te veig en
globo
(Tallada,
Miquel:
Les
globo cuant fund el globo terrqueo
burro, 1932, p. 20)
globo me sunfle el cap com un globo
deixos que... (Soler Peris, J.: Els
globo desta munfle com un globo
p.6)
glop dtim ducts, onomatopyic?;
parent del occit gloup, esp. gluglu,
ing. gulp, nrdic gulpen, etc. ; cantitat
de llquit o atra materia (com fum de
tabaco), ques beu y cap duna veg en
la boca: glob (Voc. in Arabico de
Florencia, s. XIII)
glop glop (March, Jacme: Dicc. 1372)
glop glop de aygua o de vi (Esteve:
Liber, 1472)
glop ell sorb grosissims glops
glop de fum fuma dos glops de
sigarro (Bib.Nic. Primitiu, ms. 419.
glop set glops daiua de una boticha
(Canyisaes, Mnver, 1909, p.103)
glop, glopada a totes eixes glopades
p. 78)
glop de gent la glop de gent:
bocanada de gente o tropel de gente que
con dificultad cabe por alguna parte
(Escrig: Dicc.1851)
glopaes brfegues glopaes dodi (El
Poble Valenci, 31 mar 1917, p. 1)
glopechar, glopejar -remurer un glop
de llquit dins de la boca pera rentrsela
o en fi medicinal; tamb pera

soborechar begudes: al qui glopeja lo
vi (Roig: Espill, a.1460)
glopechar, glopejar al qui glopeja / lo
vi (Roig: Espill, 1460)
glopechar remey pera dolor de
quixal y mesclaro y glopechar de rato
en rato y es bo (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a. 1619, f.318)
glopechar glopechar: enjuagarse
glopechar glopechar: enjuagar la
boca (Rosanes: Voc. 1864)
glopechar Home, que glopeche en
taches... (Escalante: La Patti de
peixcaors, 1884)
glopechar no diu esta boca es meua /
ni tan sols pa glopechar (Semanari El
Blua, 6 de mar 1892, Castell, p.2)
glopechar que li torne la veu,
glopechant no ms dos vegaes (Mart,
glopeig y dones glopeig y labia en tota
la ques presenta (Chirivella, P.: Da de
proba, 1912, p.19)
glopet vega un glopet daigua
c. 1890)
glopet, un lo mateix que colpet: gotet
o copeta de llicor: tornem a beure un
glopet (Miralles, A.: Entre un peixcaor
y..., 1918, p.17)
gloriarse del llet gloriari: yo, agraint
son bon afecte, / em glorie y me estic
gloriant (Segn rahonament entre el
Glorieta del francs gloriette: he vist
en lo pasechet / que dien de la
Glorieta... (Dir el pecat si es pot / mes
1820)
glorieta o per la glorieta... Trinitat y
1411
Serrans (Un pillo y els chics educats,

1846, p. 25)
glorieta ms fam... que els patos de la
Glorieta (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p.
glosa les gloses (Canals, A.: traducci
al valenci del Valeri Mxim, 1395)
glosa glosa (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
glosa no cal fer gloses/ noves lectures
glosa les diferents gloses (Const.
glosa decrets o gloses (Matheu,
Lloren: Tractatus regimine, 1654, p.
10)
glosa eixir rosa, / perque tota la gent
glosa (BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
glosa buscar gloses (Blay Arbuxech:
glosa glosa: explicacin de un texto
oscuro... (Escrig: Dicc. 1887)
glosar glosar lo llibre (Pou:
glosari glosari (Escrig: Dicc. 1887)
glosomana glosomana... mana de
tindre la llengua bruta (Alcaraz: Vullc
gnomos chiques vestides de gnomos o
de charles (Beut: Cart. despectculs,
1932, p. 14)
gobelet 1 doc. la malvesia / per
cortesia / ab gobelets, gotets (Roig:
Espill, 1460)
gobern cultisme, del llet gubrnu, en
billabial etimolgica: y el gobern
(Ros: Segona part de les penes, 1745)
gobern per mi porta el Gobern / tota
esta noble Ciutat (Segn rahonament
gobern perque el Gobern enfadat /
previndr... (Segn rahonament que

1823)
gobern el gobern est empleant a
homens que... (El Mole, 1840, p. 152)
gobern gobern (Escrig: Dicc.1851)
gobern un gran be el gobern fara
(Aforismes en catal, traduits al
valenci, 1853, p. 47)
gobern vost hui anir a Serrans per
defraudar al gobern (Mills, M.: Ni
gobern un bon gobern may tindrn
1875, p.9)
gobern que cau el gobern (Cent. en
Bonreps, 1891)
gobern est posant com un drap als
poltics y al Gobern (Thous, M.: Foc
en lera!, a.1900, p.29)
gobern dins de poc, em propose / del
Gobern solicitar / que... (Genovs: Un
gobern la Junta de Gobern desta
Societat en sesi... (A. H. Oriola,
Comunicat de Lo Rat Penat al
Ajuntament dOriola per la mort del
pintor Agrasot, 24 de giner de 1919)
gobern alcra del Pi / ya pronte
tasolarn... es orde del Gobern
1921, p.14)
gobern per truremos el Gobern les
guiles, o dins (Salvador, Carles: Un
gobern nou gobern (Herrero, J.: En
gobern el delegat del Gobern (Ferrer,
1932)
gobern quel Gobern ha autorisat
ya... (Beltrn, E.: El novio de la reina,
1933, p. 28)
1412
gobern y perjuits al gobern de Ike

(Moreno Costa, P.: Poeses, Llibret
1960)
gobernaci vost ser... Ministre de la
Gobernasi (Mart, V.: El organiste de
Sollana, 1915)
gobernaci el detingam, y que el
portem a Gobernasi (Llobat Ferrer:
gobernador orde expresa li ha donat al
Gobernador (BUV. Ms. 668, Raon. de
Vinalesa, 1735)
gobernant qu bon gobernant tenim!
y..., 1810)
gobernaor gobernaor de Morella (El
Mole, 1841, p. 229)
gobernaor fer una trasplant de
gobernaors (El Canari, vol 1,
Castell, 1883, p.6)
gobernaor aquell que estigu de
gobernaor de... (El Tio Cuc, n 159,
Alacant, 1917)
gobernaor tenen que cridar al
Gobernaor (Hernndez: La Marselina,
1927, p.10)
gobernaor cultisme etimolgic, del
llet gubernatre: el Gobernaor ya
coneix nostres... (Josep M J.G. y E,
p.10)
gobernaor ya teniu gobernaor nou
1931, p. 6)
gobernaor me haura pres per el
gobernaor de la Isla Tabarca? (Llibret
gobernar gobernar: cultisme valenci,
del llet gubernare: a fer faena, si vol; /
quel tinc yo que gobernar (Ros:
gobernar al millor dells li bastava

gobernar (Coloqui entre un capador de
la Gascunya y un sabater remend de
gobernar prudent pera gobernar
(Bib.del Senado, Coloqui en quel So
gobernat,
gobernar,
gobernar
gobernatiu, gobern absolut... (Escrig:
Dicc. 1887)
gobernen atres gobernen el forn (Els
gobernen gobernen el moderats (Els
p.9)
gobi, gobionet nom de peix, del llet
gobius; 1 doc.: gobionet (anotacions
gobis el valenci gobis, avaro, en
Pego (Corominas: DCECH, 1, p. 73)
goch eternitat de dicha y goch... sons
gochos colmats (Peris: Terres, 1919, p.
6)
goch de diro, son fill se goch
p. 20)
gocha el be que gocha de no pasar
fam (Gayano Lluch: Els Reixos, 1927,
p. 10)
goch goch sempre de grans virtuts
2)
gochar dels lletins gaudere, gaudium,
ixque un pomell de corrupcions
neolletines: lantiu provensal gauyg,
laragons migeval goyar o el valenci
modern gochar; hui prohibit per els
colaboracionistes, que asoles admitixen
el catal gaudir, lletinisme reviscolat
per Belvitges y els catalans del sigle
1413
XIX (ms la retafila de prostituts

floralistes valencians). Pero, com da
Corominas, el valencians escolliren
gojar (gochar), enc que nhiagueren
ductes
morfolgiques
fa
sigles:
franquea no gozen los qui... (Ginart,
108)
gochar, gozar gozant los premis
(Esquerdo,
Vicent:
Canc
en
Recopilaci de Furs, 1625)
gochar gracies en com, goches tu
(Martnez, G.: Solemnes fiestas, 1620,
p. 359)
gochar, gosen a tantes cases que
gosen (BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
gochar front a front / no gocha ni vol
(BSM, Ms. Mulet: Comedia de
Gayferos, c. 1660)
gochar gocharen (Ms, Evangelis
gochar no sen goche (Vives, R.:
gochar, gojar goar, gojar: gozar
gochar a pasechar /... en els novios a
gochar (Semanari Garrot de sego, 12
gochar cuant amor mos diu gocheu
(Silvestre el de Carcaixent, Alacant,
1890, p.25)
gochar quel priven de gochar de...
p.1)
gochar que gocha de salut (Gadea:
p.54)
gochar y gochar atra vida (Vidal: La
27)
gochar la nit de la plant/ coca en
tonyina mos fa gochar (Llibret Sneca,
Alacant, 1944)
gochar encara gocha dalgunes (El
To Gabia, Novelda, 6 -XII- 1883)
gochar haur ball pera gochar
gochar anem a gochar. Toqueu a ma
casa (Morales San Martn: La Borda,
1911, p.14)
gochar gocha el pardal de tota
llibertat (El Tio Cuc, Alacant, 8 -XI1916)
gochar gochant fama mundial (Marco
gochar pot gochar de... (Salvador,
p.15)
gochar y alg gochara... (Mart, L.:
gochar som filles del amor / y amor
volem gochar (S. Galiana y G. Polo:
gochar desventura... que no deixa
gochar (Torre, J. M: Nit de festa,
1929, p.9)
gochar la meua nima hui gocha
1938)
gochen mentres uns fora gochen, /
atres se fan la guitsa (Lladr, R.: A
gochs -del llet gaudum ixqueren
derivats com el cast. gozoso y el val.
gochs: gochs com un vell orat
gochs que gochs estic (Bib. Nic.
Primitiu, Coloqui de Pep de Alboraya,
c. 1790)
gochs gochs estic (En obsequi al
Valencia, 1794)
1414
gochs tan gochs, tan fi, tan bla

(Chilo y Pacalo, Imp. Brusola, 1814,
p.3)
gochos Les dAlbalat y dAlbal / les
hores del da pasen / cantant ... gochos
(Les criaes, llibrera La Campana,
c.1850)
gochos uns gochos a Sent Antoni ( ... )
y hasta ofer uns gochos a les nimes
(Gadea: Ensisam, 1891, pp.115, 501)
gochs y gochs / resolgu...
declararme son amant
(Gadea:
Ensisam, 1891, p.186)
gochs si me mata, muic gochs
gochs tots se riuen gochosos (Llobat
p.13)
gochs gochs y content (Torre, J.:
p. 11)
gochs entre apenat y gochs (Aznar
gochos Aix son gochos? (Aznar
p.8)
gochs agarra un peridic y mira a
Riteta, gochs de vores asoles en ella
(Salls Rocabert, S.: Els castigaors,
1931, p.13)
gochs gochs del xit (Solves Vill,
J.: Ensmit dun foguerer, Llibret
gochosa gochosa y com recordant ...
p. 6)
gochosa gochosa, mon cor ...
gochosa paseche gochosa (Ferrer, L.:
p. 38)
gochosa gochosa al calor del cor

p. 22)
gochosa la msica popular, / gochosa
als cuatre vents... (Sanjuan, A.: Poema,
gochosos Qu gochosos, qu contents
de... (Ros, Carlos: Coloqui pera riure
gochosos pastors gochosos / all
vingueren (Pera cantar en el
Naiximent, c. 1820)
godoiste partidari del Duc de Sueca
Manuel Godoy; naixcut en Badajoz en
lany 1767, era primer ministre de
Carlos IV en 1808: els godoistes
tamb (Segn conversaci que
Tolondro, c.1809)
godoiste cnem a tot godoiste / can y
plom al egoiste (Conversaci de Sarro
Perengue... la venguda de Suchet,
c.1813)
gofa -hpax? cast. paperas?: estic
malalt de gofa (El Tio Cuc, n 203,
Alacant, 1918, p.2)
gol del ingls goal: ficantmos gols en
tots els puestos (Angeles, Pepe: Guerra
als cabuts, 1924, p. 11)
gol marcar sis gols a Mariano / el del
Valencia F.C. (Palau y Songel:
gol te vost un chut a gol (Sendin
p. 7)
gol gol: bocanada, gargantada;
baladronada (Escrig: Dicc. 1851)
gol la gol de gent:... o tropel de
gente que con dificultad cabe por alguna
parte (Escrig: Dicc.1851)
golaes, tirar fanfarronaes: y poques
golaes (BNM, Ms. Escalante: Un
1415

Vinguen golaes, com si
golaes
palechara les onses (H. Corts, M.:
Fora baix!, 2 ed., 1900, p.17)
golaes li lleven la dignitat les golaes
(Buil, E.: Oronetes destiu, 1934, p.5)
golafre 1 doc. golafre (March,
Jacme: Dicc. 1372)
golafre lo que oh lo rich golafre
(Roi de Corella: La Segn del Cartox,
c. 1496, f. 80)
Golecha del Castell y els fondos de la
Golecha (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 99)
goleta polismic, ser goleta o estar
en la goleta es sinnim destar bocha
o tancat en les noves sales de manicomi
de Valencia (a. 1798). No pareix que
derivara del fr. golette, sinos de
lantiga fortalea y port berberisc de la
Goleta de Tnez. El diminutiu goleta
era traducci del rap Halq al-Wd,
gola de riu. La seua historia est nug
als valencians que la defengueren dels
turcs, com aquell Joan Sanoguera (a.
1574) que recorda Cervantes; o dels
ques tornaren folls per patiments del
cautiveri (nhia que llegir manuscrits
com el de Ramn Gual o les Memorias
del cautivo en la Goleta. Estarem
davant datra traslaci semnticament
dun topnim, com pas en Babilonia,
Belem, Chaucha, Babia...: y vosts
tamb es riuram / com els tontos de
goleta (Baoro el Rochet de Alcser, c.
1790)
goleta els durn a la goleta (Martnez,
Pasqual: Nelo el Tripero, 1792)
goleta Haur dona mes goleta?
goleta tinc per un gran goleta, bestia,
tonto (Conv. de Saro, 1820)
goleta en un sep en la goleta (Conv.

de Saro. 1820)
goleta fragata... bergant... si es
goleta... y si fora barca gran (El Mole,
1840, p.111)
goletes -sinse trellat: no sigau, chiques,
goletes (Bellver, Blay: La creu del
goleta goleta. manicomio (Escrig:
Dicc. 1887)
goleta en Valencia, manicomio local,
ha originado el adjetivo goleta: loco
(DCECH)
golf del llet vulgar colphus : le golf
de Venecia e foren en vista de Rodes
(Martorell: Tirant, c.1460, ed. 1490)
golfar -nom de peix: golfar, ibidem,
lampuga (anotacions de Miquel Johan
Lyon, 1554, p. 258)
golfs golfs: anchoa (Escrig,
golfs -peix chicotet de l'especie
Engraulis meletta (Roque Chabs: El
Archivo, 2, 1893, p.155))
golfema en la teua golfema...
1924, p. 7)
golfet -joc de baralla: a la brisca, al
tute y al golfet (El Tio Cuc, Alacant, 5
-I- 1917)
golfet -chiquet en poca vergonya: es
un golfet (Alcaraz: El ball del ram,
1928, p.10)
golf del llet delphin, -nis : un golf
(Liern, Rafael M: Telmaco en la
Albufera, 1868, p. 7)
golf, galf algn golf quescopinya
hui, 1932)
golfins es sobretot la valenciana:
golfins o galfins (DECLLC, 3, p. 157)
1416
golfo Ton fill est fet un golfo (Soler,

golfo Vine as, golfo... (Meli, F.: El
golfo -malfaener, chalero, malfat:
veig clar quhe sigut un golfo (Buil,
golfo nostre fill... es un golfo (Puig
dtim
ducts, migeval
golfo
golfn?; apareix en el sigle XIX en val.
y cast.; Escrig dona el dim. golfet:
golfillo(Dicc.1887),
pera
fugir
dhomografes en golfo de mar y
golf de porta: Mal marit! Golfo!
Golies -nom del bblic jagant mort per
Davit dun colp de fona: de la ma de
Golies (Martorell, Joanot: Tirant, c.
1455)
Golies dels infels Polifemo y Golies...
jagants (Obres a llors de Sant
Cristfol, 1498)
Golies del gran Davit ... que de
Golies (Beltrn, Jaume: Obres
Golies y el Micalet, fet Golies, com a
jagant Goliat (BUV, Morl, Ms. 666, c.
1649)
Goles, Golills la chaganta... tant
valor com golills (Col. de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
Goles, Golis, Goliat el moro Musa,
o el chagant Golis (El Mole, 1841,
p.211)
golilla si est a nivell la golilla/ si la
capa cau en mig (Academia
Valenciana, 2 febrer 1704)
golilla afamat lletrat / de aquells de
pera y golilla (Coloqui del ros
castany, c. 1760)
golilla em pos una golilla en un floc

com una carchofera (El Mole, 1841,
p.347)
golilla golilla: adorno hecho de cartn
aforrado de tafetn u otra tela... que
circunda
el
cuello...
(Escrig:
Dicc.1887)
goloc goloc onomatopeya dels sonits
del tito: diu el titot: ya no far ms
goloc-goloc (Gadea: Ensisam, 1891,
p.469)
golondr pareix vndrer del cast.
golondro, arreplegat per Covarrubias.
En val. es desfaenat o peres sinse
vergonya: ves, golondr! (Roig y
1887, p.24)
golondr golondr: hombre poltrn,
perezoso y falto de enseanza (Escrig:
Dicc.1887)
golondro Bona festa sha manducat el
golondro (Gayano Lluch: La meua
golondros, posar a alg en posar a
alg en golondros: desazonarle o
hacerle entrar en rezelo... inspirarle
deseo de saber alguna cosa (Escrig:
Dicc.1851)
golosos
gols del llet gulsus:
sostene la glotona de... (Conesa: Hist.
Troy. 1374)
gols gols (Esteve, J.: Liber, 1472)
gols un caball (sic) tan gols (BSM,
Melisenda, c. 1660) copia del s.
XVIII?
gols que ao del or es mes gols
gols all es tan gols... (Virosque,
A.: Un cambi dhabitasi, 1917, p.3)
goloses pequen per goloses... (BSM,
Morl: Hipocreses de les ames de
1417
capellans, c. 1650)
golosina del llet gulsus: gastar molt
en
golosines
(Pou:
Thesaurus,
Valencia, 1575)
golosines els peixets van a picar millor
la golosina (Ros: Romans dels
peixcadors, 1752)
golosines puestos de torr y golosines
golut de gola: quem donava la triaca /
pera este mal tan golut (Paper curios
gollera Gollera: manjar exquisito,
etc. Ambicin o codicia (Escrig: Dicc.
1851)
golleres Demanar ms, caballers,
sera gollera! (El Bou solt, 1877,
p.208)
gom a gom -el gom a gom de les
falses Regles de Fenollar pareix
falsificaci del 1920; la 1 doc. la tenim
en: y los bancs de gom a gom (BUV.
Morl: Ganes tinc dun coloqui, c.
1650)
gom a gom feren de gom a gom
gom a gom un got de vi, ple de gom a
gom (Galiana: Rond. 1768, p. 43)
gom a gom de gom a gom (Col. un
llaurador que li collia figues a una
valenciana, c. 1795)
gom a gom de gom a gom: de bote en
bote (Lamarca: Dicc. 1839, p. 28)
gom a gom lAlameda plena est de
gom a gom (Palanca: La Fira de Juliol.
1888)
goma, gomar verp y sustantiu: goma,
gomar (March, J.: Dicc. 1372)
goma arbiga goma arbiga (BUV,
valenci Macer de les erbes, s. XV)
goma del llet gumma, guma; com a
les neolletines peninsulars y clsica en

valenci: ben olent goma (Roig:
Espill, 1460)
goma dolivera ara es hora de curar, /
pues de goma de olivera / y... (BNM,
Rahonament... de Pep de Quelo, 1750)
gomes aromtiques gomes (Corella:
Obres, c.1495)
gomes gomes hichiniques! Les
millors, fines, fortes... (Anunci en El
Cuento del Dumenche, 21 joliol 1918)
gomis, veu valenciana;
gomis
castell codicioso (DCVB)
gomis ser gomis y fart (Gadea:
Ensisam, 1891, p.473)
gomis y de tots es fisga... es un
gomis (Caps y senteners, Imp.
gomiosos y els gomiosos, que per
voler eixamplar els bancals... (Gadea:
Tipos, 1908, II, 119)
gomiste gomiste (Exulve: Praeclarae
gmit els budells... gmit per dalt y
per baix (Coloqui del to Vueltes /
gmit tot son gmits... dolors de cap
gomit gomit: vomitada (Escrig:
Dicc.1887)
gomit deixa boca gomitaes (Cada
gomitar variable valenciana de
vomitar, ya coneguda de Palmireno per
1560; verp val. pasat al mallorqu:
perque aquelles panches / les tenen /
lo mateix que manches; / pero al
gomitar/... aquells fartons (Bib.Val. L.
C.15, Chiste nou y divertit... pasat en
Alboraya, c.1840)
gomitar gomitar: vomitar (Escrig:
1418
Dicc. 1851)
gomitar: Che, qu pasa? Sntat y
gomita (El Tio Cuc, n152, Alacant,
1917)
cast.
vomitivo:
clic
gomitiu
miserere... gomitius (Martnez Ruiz,
p.144)
gomit gomit: vomitn (Escrig:
Dicc. 1851)
gong ya ha sonat el gong (Sendin
gorc gota a gota es fa el gorc
1928, p. 126)
gorc en alguns pobles (valencians)
insisten en la vella y correcta
pronunciaci gork (gorc) (DECLLC, 4,
p. 567)
gorc gorc: cadoza, hoya; (remol dun
riu) (DRACV, 1997)
gorcha ni te la vena de gorcha (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
gorcha gorcha, plaer y alegria
(Villancicos Catedral de Valencia,
1758, p. 7)
gorcha gorcha: alegra (Lamarca:
gorcha es coneix que estem de
gorcha (La Donsayna, 1845, p. 149)
gorcha gorcha, entre manyans y com
una de les peses del pany, la gola
gorcha es que sempre estic de gorcha
(Balader: Ms fa el que vol..., 1871,
p.17)
gorcha ratets de bon humor o gorcha
gorcha y t has mogut la gorcha
17)
gordea gordea: gordura, por el exceso
de carne o... (Escrig: Dicc.1851)

gorga, de la casta de frarucos sinse
hbits, de la casta de gorga (El Mole,
1840, p. 23)
gorga de la casta de gorga: espigado,
alto, crecido de cuerpo (Escrig: Dicc.
1887)
Gorga, gallines de piernas muy largas,
tamao doblado que las de Madrid
Gorga, de la casta de una raa de
galls ms grans quels ordinaris...y
tamb a certa clase de gosos, semejants
als dochs o inglesos (Gadea: Tipos,
1908, p. 49)
Gorga, de la rasa de Escolte, que
mosatros tamb som de rasa de Gorga,
no se crega que... (Alegre Ortiz: En la
Cany, 1926, p.15)
gorgones -1 doc.: mitlgiques filles
de divinitats marines, en monyo
daserps y ales dor:
gorgones
Estanea, Euriale y Medusa, filles de
Forco (La creu del matrimoni, Imp.
gorguera prenda de roba peral coll;
en este cas era una gorguera feta en
cot (DCVB, en doc. valenci del any
1343)
gorguerament casulla de alducar de
gorguerament de mostres (AMC, Inv.
de Santa Mara de Castell, 11 de
deembre 1668)
gorgueros els gorgueros estn calats
de que tot sheu mereix la seua capital.
Son mol fanfarrons (Gadea: Ensisam,
1891, p.264)
Gori li diu al seu Gori, / mig plorosa y
sumicant (BNM, Roman gracis... y
Gori, Goriet y si les canyes chillaren /
1419
com els violins, Goriet (El So

Gori Gori, el de la ta (Coloqui de
Gori Gori (Bib. Nic. Primitiu: Ms.
420, Coloqui de Gori Parrs, c. 1795)
Gori, Goriet Per qu no li posa
cuatre lletres a Goriet el de Torrent ?
1874, p.17)
Gori Gori: nombre propio de hombre.
Gregorio (Escrig: Dicc. 1887)
gorigori cant fnebre nugat al soterrar;
1 doc.: y el Micalet... tocava lo gorigori (BUV. Morl. Ms. 666, c. 1649)
gorigori no et farien gori gori (El
Mole, 1841, p. 231)
gorigori te cantar el gori-gori
(Escalante:
En
una
horchateria
gorigori:
voz
que
gorigori
vulgarmente alude al canto lgubre de
los entierros (Escrig, 1887)
gorigori, el: ans que vinga el gorigori (Ensisam de totes herbes, 1891,
p.80)
gorigori, cantar el que a u li cantaren
este cant fnebre indicava que hava
mort, o que li faltava poquet: a ell li
canten el gori-gori (G.B.:La Perla
gorigori els acolits parroquials / te
canten el gorigori (Palau y Songel:
gorila el gorila encara no... (El Tio
gorila gorila (DRACV)
-hpax?;
africanisme,
gorumb
ballar, copular?: volen fer lo
gorumb dels negres (Morl: Al retiro
y honestitat de..., c.1650)
gorra gorra ab botons de or (Pou:

gorra per damunt de la gorra (BNM,
ve/1346. Jurament dels Jurats de
Valencia, 1651)
gorra, de pegarse de gorra en... sense
gastar un pino...y pegar la gorra
1797)
gorra, de de gorra: comer a expensas
de otro... sin ser convidado (Escrig:
Dicc.1851)
gorra peluda mocaoret de seda, y
aquella gorra peluda (Escalante: La
gorr gorr: cortesa hecha con la
gorra (Escrig: Dicc. 1887)
gorr, de menjar de baldraga: hui
han pegat ms gorraes en casa
Espantapachells / que tens t en lo cap
cabells (Llibret falla dels solars de Sen
Francs, 1896, p.6)
gorra, de al refresc... que es de gorra
(Semanari El To Cuc, 141, Alacant,
1917, p.3)
gorrat ab sa sciencia/ gorrat havia /
quant li venia (Roig: Espill, 1460)
gorrer fabricant o comerciant de
gorres; castell gorrero, catal gorreter:
y demanant una gorra... les tres
magraen, / li va dir Chimo al gorrer
(Llombart: Cuentos del yayo, 1877)
gorreres els que van de gorra: a la
novia y la padrina, / y les gorreres que
van (Ros, Carlos: Coloqui pera riure de
gorrera en una gorrera... demanant
una gorra (El Bou Solt, 1877, p. 124)
gorrera entrant en una gorrera / el to
Chimo (Llombart: Cuentos del yayo,
1877)
1420
gorret gorret red (Fink Rees, E.: La

millonaria,1918, p.11)
gorreta al cap duya gorreta (Palanca:
gorreta son pare, en gorreta...
1872, p. 20)
gorreta qui saprofita dels dins
datres: Tu has vingut... a derrochar les
meues pesetes. Te conec, gorreta!
(J.G.: Arre, burro, ms avant!, 1929)
gorr vocable tardu, tamb en cast. y
cat., dorige onomatopyic: morien
com a gorrins (En obsequi dels
Voluntaris Honrats, 1794, f. 1)
gorrin gorrin: cochinada (Escrig:
Dicc. 1851)
gorrin alguna gorrin... (Quevedo,
14)
gorrinera dins la gorrinera / vaig
ficar... (Liern: De femater a lacayo!,
1858, p.10)
gorriste gorriste:... gorrn (Escrig:
Dicc. 1851)
gorriste gorriste! Anit la petaca me
la... (Escalante: Obra comp. I, 1894,
p.508)
gorriste malfaener, fart y gorriste
(Navarro, V.: La pau dels poblets,1913,
p.24)
gorriste ... el gorriste ques fuma tots
els dies el paquet (Comes: Sabater y
gorrit una anguila com el ditet gorrit de
gran (El Bou Solt, 1877, p. 105)
gorrita, gorrites, engorritarse
vocable antiu, present en el Coloqui de
Tito y Sento (a.1789), les gorrites son
boletes o esferes chicotiues de runa que
apareixen entre els dits dels peus, pero
tamb sengorriten les mantes de llana,
cubertors, roba de cot, etc.

gorrites ficant la ma y trent gorrites
gorro gorro, scapus cardinalis (Pou:
gorr Y t, gorr, que te precies de
fart, al estudiant (Matraca de un
mosot, s. XVIII)
gorro en camis y gorro de dormir
p.12)
gorr dorige incert; falca fic en
lextrem dun eix (de campanes,
portalons...), pera que puga girar: de
dos gorrons... del dit mol (DCVB,
gorr gorr: espiga en que termina el
extremo inferior de un rbol vertical u
otra pieza anloga para servirle de
apoyo y facilitar su rotacin (Escrig:
Dicc.1887)
gorr el valenci gorr (present en
matraques de finals del XVIII), no est
tan clar que naixca del comportament
del estudiant que, fent cortesies en sa
gorra y guilopaes, dinaven debaes. En
els sigles XIV y XV, en dcades de
moltsima fam, els gorrons de les
campanes menjaven molt de greix (enc
en 1820, el Coloqui de Saro parla de
ensebar els gorrons de les campanes)
Les campanes cridaven pera tot: mises,
morts, incendis, ceremonies, eixida de
la Real Senyera, alertes per columbrar
naus de moros, actuaci del boch, etc.
Els gorrons engolen molt de greix en
un temps que era desichat per
famolencs. Y mos queda el valenci
gorrom, que no gasta dins en convidar
a ning; y el verp valenci clsic gorrar
(Roig, 1460). Es evident el
nuc
morfosemntic entre els valencians
1421
gorrar, gorrom y gorr.

gorr sabent el meu amich lo gorrones
que son (unes chicones), les convid a
sopar (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.177)
gorro en gorro de llanda al cap (Ruiz
p.6)
gorr es simptic eixe gorr (Comes,
gorrominera:
gorrominera
mezquindad o miseria (Escrig: Dicc.
1851)
gorromino el gorromino ignorant
1743)
gorrom:
gorromino,
gorrom
mezquino, avaro (Escrig: Dicc. 1851)
gorromino, gorrom Cuant gorrom
tha fet Deu! (Escalante: Tres forasters,
1876)
gorromino gorromino: avaro (Gadea:
Dicc. 1891)
gorromino mes ell es tan gorromino /
que per no gastar dins... (Llombart:
Niu dabelles, 1872)
gorromino y no fa contes dels
dems... not fies dell, perque es un
gorromino (Caps y senteners, Imp.
gorromino vine as, gorromino
p.9)
gorromino abanda del semantisme de
ronys, tamb es nom dherba anual del
Reyne de Valencia, Ononis Viscosa;
cast. pegamosquitos, melosilla. El
gorromino es troba per la Serra Mariola
y aplega dasta un metro daltea.
gorromins gorromins..., especialment
usat en lo Reyne de Valencia
(DECLLC)
gorrons ensebar el gorrons de les
campanes en seu (Conv. de Saro,
1820)
gos perea: te un gos agarrat que el
consumix (Baidal Llos, F.: Amor
gos dajuda gos de ajuda (Thesuarus,
Valencia, 1575)
gos dachuda o gos de achuda
(Abaristo, pe de obrer, 1813)
gos dachuda lo mateix quun gos
dachuda (Liern: Una paella, 1862, p.
10)
gos dachuda mal ministre!, gos
dachuda! (Coloqui dels Borbons,
1868)
gos dachuda ques una gosa
dachuda
(Liern:
Telmaco
en
gos dachuda, ajuda gos dajuda:
enseado a socorrer y defender a su
amo (Escrig: Dicc. 1887)
gos daigua gos de aygua (Pou:
gos daigua el rabo a un gos del
auhia(sic) (Canyisaes, Monver, 1907,
p.75)
gos al al: canis molossus
(Thesaurus, Valencia, 1575)
gos al gos al: alano, el que nace de
dogo y mastina (Escrig: Dicc.1887)
gos arbelloner -sinse purea de raa,
brut, chicotet y lladraor:
un gos
arbelloner/ es burl del cueter (BSM,
Ms. 6781, Corr. bous, 19 /09/ 1831)
gos arbelloner lo que te es cara de
gos arbelloner (BNM, Ms. Escalante:
Un grapaet y prou, 6 de giner 1868, f.
28)
gos arbelloner pelut de brasos, com
gos arbelloner (Mills, M.: Una
1422
agnsia, 1874)
gos arbelloner pareix quen lo meu
ventre / lladre un gos arbelloner
gos de barraca ni un gos de barraca,
tant com els tals lladrara (El Pare
Mulet, 1877, p.21)
gos de barraca gos de barraca!
1924, p. 6)
gos de barraca vals ms que val un
gos de barraca (Torre: La Llangosta,
1928, p. 6)
gos de botiga aluda als chiquets que,
en la porta de les tendes o botigues,
cridaven oferint artculs pera vndrer:
gos de botiga (El Bou solt, 1877,
p.182)
gos de carrer en los gosos del carrer
gos de casa gos de casa: canis
domesticus (Thesaurus,Valencia, 1575)
gos charnego el que aprofita pera
caar de nit: vostre (gos) charnego
gos charnego charnegos de casar...
cada gos (Roig y Civera: El tesor,
1884, p. 60)
gos de dins moneda de 5 cntims: se
donar un Canari per un gos, o siguen 5
sntims (...) una ma de 30 Canaris ...
vint gosos, una peseta (El Canari, vola
1, Castell, 1883, p.1)
gos de falda gos de falda (Thesaurus,
Valencia, 1575)
gos falderet parlant de gosos: sent los
falderets (Coloqui entre els gosos... 3
gos galgo del llet gallicus (canis
gallicus, gos de Galia); com al val.
port. y cast.; cat. llebrer: la bestia ha

major fortalea que tu... hun galgo te
venra (sic) de correr, lo leo desgrimir,
lorifant... (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
VI, 281, c.1400)
gos galgo cat. llebrer: galgo (Pou:
Thesaurus, 1575)
gos galgo ni galgo ni tampoch de
falderet (Mulet: Poesies a Maciana, c.
1640, v. 386)
gos galgo a es galgo (Roman nou..
gos galgo com un galgo (Balader, J.:
gos galgo gos galgo (Escrig: Dicc.
1887)
gos galgo fuchint lo mateix que un
galgo (Herrero, J.: En temps de la
gos del ganado gos del ganado (Pou:
gos de guarda en gosos de guarda, /en
banderes y timbals (Martnez, P.: Nelo
el Tripero, ed. imp. Mompi, 1842)
gos de la horta gos de la horta (Pou:
gos llanut eres un gos llanut / que ni
per morir treballa (de la Torre, J. M:
gos marchalenc gos marchalench
v. 388)
gos de melsa la ahuela de el gos de
melsa (3 part dels coloquis de la fulla,
c.1740)
gos de mostra goos o podenchs de
mostra (Esteve: Liber, 1472)
gos de mostra gos de mostra (Pou:
gos de presa uns gosos de presa (G.
p.28)
1423
gos de presa y dos gosos de presa...

portarn bos (El To Cuc, n 116,
Alacant, 1917)
gos de presa son gosos de presa
gos de presa es un gos de presa
gos ratoner el goset raton(r)
1908, p.76)
gosa eixida gosa eixida: cachonda
(Escrig: Dicc.1851)
gosera sinse ganes de treballar, fer el
gos:
ell li apeg la gosera que
sempre... (Gadea: Tipos despardenya,
c.1890)
gosera tndrer perea o soneguera: no
senyor, gosera (Vicent, J.: Els
Alberich el 01/12/1902; publicat en
Barcelona, Imp. Ortega, 1903)
gosera Per gosera, per...! (Peris
gosera poques ganes de fer faena: lo
que pot la gosera en un home de... (El
Bou solt, 1877, p.195)
gosera ma ques gosera (Escalante,
1917, p.6)
goset o blanquet goet o blanquet
(Esteve: Liber, 1472, ed. 1489)
gosos gosos y gats (Consulta ... el Rat
Penat en lo Lle dels Blanquers, 1802)
gosos alguns gosos (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 177)
Gost to Gost, cm est el vi, to
Gost, cm... (Valls, E. . Mat de
Gostinet Gostinet, el de Patraix,/ es un
chic... (Ensisam de totes herbes, 1891,
p.54)
Gostineta ves aspay, Gostineta

Gostino GostinoVols una copa
danisete? (Liern: La mona de Pasqua,
1862, p. 14)
Gostino el fill de Gostino (Catal G.:
got del llet gttum; cast. vaso, cat.
vas: si t ten bevies hun goth ple
got de vidre got de vidre (Esteve, J.:
Liber eleg. a. 1472)
got taceta o got (Pou, O.: Thesaurus,
Valencia 1575)
got, gotet a modo de un gotet (ACV.
Ms. Melchor Fuster, c. 1680)
got, gotet gotet de aygua (Paper
gracios pera contrafer, 1741)
got li tragueren un got de vi (Galiana,
43)
got de cristal gots de cristal
got pera beure un got de vi (Len,
got, gotet y donarli de calent / als
gotets
de
aygua
de
agra
got y no fiques dins del got (Len,
Carlos: Romans, Valencia, 1797)
got, gotet un gotet dhorchata (Liern:
got horchatera... qu modals tens tan
finets, / cuant me servixes un got / en
barquillets! (Semanari Garrot de sego,
got, gotet anmone y mos beurem un
gotet de horchata (Semanari Garrot de
sego, 22 de joliol de 1888, Alacant, p.1)
got gots de caf (Martnez Ruiz:
1424
got, gotets no traeu gotets (Soler,

1907, p. 46)
got un got de vi (El To Cuc, n 120,
Alacant, 1917, p.3)
got, gotets deixa la botella y els
gotets (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 8)
got y gavinet, de prpit dambient de
bodeg y devots de Sent Roro: all de
got y gavinet, fama inmereixcuda que li
posen a este... (Peris Celda: Reglament
del... choc del truc, 1958, p.5)
got del llet gutta: com a atres
romniques hispniques desde lorige:
got: vaso lleno de algn lquido.
Golpe dado con vaso (Escrig: Dicc.
1887)
got una got de vi (Nebot, J.:
gotat, colom coloms de la rasa / dels
bic y curts, y gotats (Coloqui nou... a
una fornera, a una sastresa..., c.1740)
gotejador,
gotechaor,
gotejador
valenci (DECLLC, 4, p. 586)
gotechar, gotejar gotejar (Escrig:
Dicc. 1851)
gotechar de lo que gotechava el cresol
ha fet un charquet (Canyisaes,
Monver, 1912, p. 197)
veus
com
goteche!
goteche
10)
gotera continua gotera, forada la
pedra (Ros, Carlos: Tratat, 1736, p. 50)
gotera tejadillo de madera en puertas
interiores del cual penden las cortinas
goteres portes laterals en cortines y
goteres (Batiste Burguet: La carrera de
la dona, 1881, p. 5)
goteres les goteres molt tenen que
agrair... gota a gota (BUV. Morl, Ms.

666, c. 1649)
goteres ploura... unes goteres tena
1669, p. 104)
goteres mes goteres que forats
Elig, 1896, p. 12)
goteta de plom, ser es diu de les
persones apegaloses; en leixemple es el
mot dun abogat llands: Goteta de
Plom (Escalante: Un ratet en el
goteres ... hin goteres? Mestic
sentint unes gotetes (Soler, J.: El solo
de flauta, 1927, p. 22)
gra vestit -gra darrs que encara du
corfa: que no tren bel arr, / puix
deixen los grans vestits, / que no tiren
les pedretes
(Paper curis, pera
gra fallat parlant de grans darrs:
grans verts, michans y fallats (Baoro
el Rochet..., c. 1790)
gra vestit al primer grapat que trau...
perque el veu clar / net, pur y lliure com
diguen de serrech y de michans , / pero
al buidar les taleques... grans vestits son
tants com les pedretes del Cel (Baoro
grab desde aquella nit la porte grab
en mon pensament (Badenes, V. M.:
Tpat sego, act.3r., 1945, p.14)
grabaes queden grabaes (Moliner
1936, p. 12)
grabar cultisme valenci, del gtic
graban, alem antiu graban, etc.
grabar, grabador, grabat en fusta,
grabat en fondo... (Escrig: Dicc. 1887)
grabarli tinc que grabarli en les
caches
(Tallada,
Miquel:
Les
1425
Camareres, Valencia, 1931, p. 5)

grabat si algn mrit te es el dur
grabat en la... (Lanzuela: La Templ,
1933)
graben els chics... graben en la seua
ment lo bo (Llombart: A Andreu
Ollero, 1877)
grcil del llet graclis: la grcil
pubertat
(Llorente,
Teodor:
Horacianes, 1880)
grada cultisme, del llet grada; cat.
graonada: solio de deu grades, en les
nou primeres... (Autobiog. Bernat
Guillem, 1604, p. 118)
grada lo canonge Bellmont estava en
la penltima grada (Archiu Cat. Val.
ms. Llibre dAntiquitats,abril 1632)
grada perque la gabia es la grada...
Roman, 1660, v. 69)
grada estarn asentats en les grades
(2 part Coloqui de Tito y Sento, 1789,
p. 5)
pujen
les
grades
y
grada
desapareixen (Giner, J.: Lo furor de la
grada les grades: las gradas (Gadea:
Voc. 1909)
graderiu, gradero en espays
gradero / la msica quens alegra / dels
estudiants (Memorial dels obsequis
graderiu graderiu, gradero (Escrig:
Dicc.1851)
grafitis en que un grafitis en els
murs (Pensat y Fet, 1912)
gram del llet gramen, herba; 1 doc.
la terra es ornada de grams (BNM,
Ms.1523, Conesa, Jaume: Histories
troyanes, 1374)
gram -del llet grmen, en val. aludix
generalment a la graminia que creix en
sembrats y te que agramarse o

arrancarse de terra: carts, romagueres,
canyota, gram (Roig: Espill, 1460)
gram gram (Pou: Thesaurus, 1575)
gram per lo riu arrancant gram
(BNM, Colecci Barbieri, n 25, De la
Molinera, c.1750)
gram aplegant al estrem de secar el
gram y mldrelo pera fer pa dell
p.20)
gram gram: grama, hierba medicinal
muy comn (Escrig: Dicc, 1887)
gramalla dtim desconegut; tnica
llarga que portaven autoritats com els
Jurats de Valencia: cota y gramalla
(...) gramalles y capes (March, Ausias:
Obres, c.1445)
gramalla un tros de puntacorrent / de
gramalla (Roquet y Goriet, imp.
doc.:
gramant,
gramant
-1
alitrencat (Ros: Dicc. 1764)
gramant gramant: alicaido, dcese
de polluelos enfermos (Escrig: Dicc,
1887)
gramantol Vinem as, gramantol!, al
chiquet (Valls: El to de sa neboda,
Alcoy, 1933, p. 2)
gramantols pareixen polls gramantols
de apocats questn (Gadea: Tipos, II,
1908, p. 9)
gramofnic el disco gramofnic
p. 12)
gramfono -compost del grec gramma
escritura, y fono sonit; patentat en
1888 per lalem Berliner, apareix en
itali com a grammofono y, en val. a
inicis del sigle XX: vost vol un
gramfono (Gayano: Agarrat, que ve
la curva!, 1020, p.5); com un
1426
gramfono en plaques de Caruso

1921)
gramfono li dona corda a un
gramfono que... (S. Galiana y G.
gramfono dins toca el gramfono
una pesa de ball (Aznar Pellicer, J.: El
gramfono ballen y toquen el
gramfono (Colomer, E.: Me cason
gramfono tenim un gramfono
1933, p. 8)
gramola 1 doc. li tocares la gramola
p. 8)
gramola sou sonar la gramola
gran hui equival al cat. gros; valenci
gran mercat; catal gros mercat.
gran de gran spessura (Martorell:
Tirant, c. 1455)
gran una gran mchina (maquina),
ques diu grua (Pou: Thesarus,
Valencia, 1575)
Gran Bretanya de la Gran Bretanya /
ab los seus Milorts (BNM, Esquerdo:
Trobes de Jaume Febrer, c.1670)
gran, grans baixets... com Davit / molt
grans... com Goliat (BSM, Orti Mayor,
J. Vicent: Relaci dels bultos, jagants y
nanos, 1743)
gran gran: grande (Escrig: Dicc.
1887)
gran del gran mon la guilindayna
gran cast. grande, cat. gros. En
valenci modern gros equival al cast.
gordo: este peridic lo mateix li pega
al gran que al chicotet (anunci en
Semanari El Blua, Castell, 6 de mar

1892, p.4)
gran com fan el gosos grans... eixa
gran
fortalea
(Gadea:
Tipos,
modismes, 1908, p. 290)
gran del mercat gran (Ferrer, L.: A la
grana 1 doc. del colorant grana
grana aljuba de grana (Martorell:
Tirant, c. 1455)
grana color de grana... purpureus
grana grana en cofolla o en poll,
gran cast. granada: un can... si vol
fica en Chiva una gran (Escalante:
Fuchint de les bombes, 1873, p. 17)
gran proyectil de guerra: al caurer
una gran (Torrom: Leandro: Les
choyes, 1874, p. 6)
gran gran: proyectil hueco de
metal (Escrig: Dicc. 1887)
gran duc en lo cap corona, / tinc
barbes com la gran (Gadea: Ensisam,
1891, p.222)
Gran Gran: Granada (Escrig: Dicc.
1887)
Gran cast. y cat. Granada: Gran,
Monc, Vall (Nebot: Trat. ortogr.
cls., 1910, p.54)
Gran Per vida del rey moro de
Gran! (G. Gascn: La reina de la festa
del carrer, 1932, p.10)
granaer com de costum, esta vespr
aniram tots els granaeros a la iglesia
p.14)
granaria grandaria: com a una guila
de granaria de una gran oca de or
(BRAH, Dietari Porcar, 31 oct. 1598)
1427
grands aumentatiu de gran: Qu te

pareix el grands?
(Soriano, F.:
grandasa ...de vret plorar, grandasa
p.21)
grandasos mantindre a uns grandasos
com estos (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 7)
grandea andaluso y catal grandesa:
algn motiu/ fals, de grandea / o de
bellea (Roig: Espill, 1460)
grandea fidelitat de dita grandea
(Esclapes, P.: Carta a Ros, 1734)
grandea en funci de tal grandea (El
1797)
grandea y sobre tot, sa grandea /
servixcas determinar (Informe fiscal,
imp.Viuda de A. Laborda, MCCCI)
grandea adherix sa grandea al
Memorial (Expedient que han seguit
les Rates Penades, 1801)
grandea afecte, amor, grandea (La
Fama aplaudix, Imp. V. de Laborda,
1802)
grandea grandea: grandeza (Escrig:
Dicc. 1851)
grandea y fonament
grandea
(Aforismes rurals traduits del catal al
valenci, 1853, p. 7)
grandea andaluso y catal grandesa:
esplendor y grandea (El Bou solt,
1877, p.177)
grandea cantar vullch a la grandea
grandea tota la grandea (...)
sublimitat, grandea (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, pp.47, 59)
grandea yo vixc del lujo y grandea
p. 23)
grandea la marca de grandea

(Chirivella: Tot debaes, 1908, p. 10)
grandea:
grandeza
grandea
grandea, grandees y totes les
grandees (El Tio Cuc, n 106, Alacant,
1916)
grandea, grandees y deixarse de
grandees (Haro, M.: Hi que tindre
carcter!, 1923, p.31)
grandea grandees de cor (Juan, J. M:
grandea grandees per les cuals
12)
grandea de donarli... grandea (Torre,
J.: La llangosta, estren en Castell,
1928, p. 12)
grandea y afrontat de lo que he fet. La
teua grandea... (Alcaraz, L. J.: El ball
del ram, 1928, p.15)
grandea ha caigut a terra el castell de
grandees (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.56)
grandea la grandea de les fogueres
grandea la grandea del cor (Garrido,
J. M: Opresors y oprimits!, estrenat
grandea de tota nostra grandea
p. 30)
grandea al nivell de sa grandea
1936, p. 54)
grandea en la grandea del teu...
(Badenes,V. M.: Tpat sego, 1945, p.7)
grandees les grandees que contes
grandis -1 doc. manifestament
grandiosa (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
1413)
1428
grandsima grandssima victoria

grandssimament
grandsimament
grandola, de en bona companya,
menjant y beguent: pases una espr de
grandola (Canyisaes, Monver, 1907,
p. 56)
grandot cat. grandols: un home
grandot (Relaci... un foraster de
Valencia, 1783)
grandot grandot: grandulln (Escrig:
Dicc. 1887)
grandot molt grandot (G. Martnez:
1890, p.9)
grandot Chas, grandot! .Pero, per
qu me pega? (Comes, P.: El danseta,
c.1920, p.3)
grandot podra, grandot, podra?
grandot asegurat, garrof. Calla,
grandot! (Soler, J.: Els estudiants,
1934, p. 42)
granea la granea de les gestes sues
(Fenollet, Lluis: Hyst. Alexandre, 1481)
granea de la sua granea (Corella,
granea segons la granea de les
possessions (Ginart: Reportori de Furs
1609, 25)
granea granea: grandor, grandura,
magnitud, extensin... (Escrig: Dicc.
1887)
granechat foc granechat a manera de
una traca (De lo que tots som
granel, a en cantitat: o me dius qu es
lindividuo dels abrasos a granel o...
graner lo graner (Esteve: Liber,
1472)
graner los graners plens de bon
forment (Annim: Vida de Sant
granera del llet granaria < granem;
per aprofitar pera agranar grans, pols y
fem. Sustantiu arrailat en temps dels
clsics; cat. escombra, cast. escoba:
granera... lo fem torca (Espig: Espill,
1460)
granera graneres (Palmireno: Voc.
del Humanista, 1569)
granera graneres, per lliura de dins
granera a falta de margall, bo es
rosegar la granera (Matheu y San: A
una moa, 1642, v. 10)
granera graneres, cnters y cordes
(BUV. Ms. 666, c. 1649)
granera, ra de argument sinse trellat:
Y si venen els francesos? / .-No
vindrn / .-Eixa es rah de granera,/ o
sino de cap de banch (Rahonament...
sobre la formaci del Peu de Eixercit de
Voluntaris Honrats, 1794)
graner en descostelle u en una
graner (Bernat: Un ensayo fet en
regla, 1845)
graner li pega una graner (Lladr,
graner una graner que yo li ha
pegat (Ovara: Males llenges, 1879, p.
9)
granera Sunsiona entra en una granera
y li... (Canyisaes, Monver, 1910,
p.197)
granera no han vist una granera ni una
bota de arruixar (Semanari El Tio Cuc,
n 119, Alacant, 1917)
graner colp donat en la granera: la
graner quen va pegar latre da
1429

graneraes un parell de graneraes en
les costelles (Baldov: El virgo, 1845,
p. 13)
graneraes li avent en la esquena / un
parell de graneares (Soriano, F.:
graneraes mare y filla el fan eixir a
graneraes (Semanari Garrot de sego,
n 3, 1888, Alacant, p.3)
graneraes expulsant a graneraes (El
pronte
abaixarn
a
graneraes
graneraes (El dolor de fer be, Valencia,
1921, p. 13)
eixir
a
graneraes
graneraes
car?, 1926, p. 13)
graneraes si escomense a graneraes...
p. 13)
granerer cat. escombraire: granerer
1643)
granerers granerers, esmoladors,
vidriers (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
granerers dos granerers de Torrent...
granereta en granereta de pastera
granet ell creixqu y es feu granet
granill el seu granill de tot un any
granis de pedra matacabra pedreg
mijana;
cast.
granizada;
cat.
calamarsada: entre deu y onse del
mat plogu... pedra matacabra en gran
abundancia (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 24 febrer 1616, f. 242)
granis, granisaes pedreg, calabruix:

duna granis horrorosa, plogu lo
ques diu a mars..., fam, granisaes y...
(El Bou solt, 1877, p.188)
granisol en valenci es ms corrent dir
que ha caigut granis o plogut pedra o
pedreg: granisol: grani (Escrig:
Dicc. 1851)
granisol caurn alguns granisols
granisol pedreg o granisol; castell
granizo, catal calamarsada: com el
granisol o plaga (El Tio Cuc, n 75,
Alacant, 1916)
granisol li pegu una tanda de besos
que ni el granisol cau ms apresa
(Navarro, P.: La pau del poble,
granisol granisol (Valor: Rondalles,
1950, p.37)
granja del fr. grange, ix en el prov. de
Llull y, com a sinnim del val. alquera,
heu trobem en el dicc. valenci, catal,
llet fet per el catal Onofre Pou:
alqueria o granja, torra (Pou:
granola ni li toca la granola del
original contache (Ballester: Ramellet,
1667, p. 13)
granola, granyola tumor del tamao
de una bellota en cuello, sobacos...
granota el val. granota simpos al
cat. granolla desde lEtat Mija (hui
asoles queden testimonis onomstics,
com lapellit Granollera, o toponmics
com
Granollers).
Les
primeres
documentacions les tenim dautors com
el catal Muntaner, ciutada de Valencia
que escrigu rodejat de granotes en
salquera de Chirivella; o de St Vicent
Ferrer y Jaume Roig: fes com la
1430
granota / que sempre es remulla (BUV,

Ms.666,
Morl: Poeses, c.1650):
portal de les granotes (Beuter: Hist. c.
XX, 1538, parlant del any 1238)
granota granota (Montaner: Crn.
feta en salquera de Chirivella, c. 1320)
granota la plaga... granotes (Ferrer,
St. . Vicent: Serm. I, 201, 18, c. 1400)
granota del Parns poeta roinet:
perdonau lo atreviment / dest granota
del Parnas (BNM, ms. 3746, Matheu y
San: Poeses en llengua valenciana,
1642)
granota caldo de granotes... granota en
la pancha verda (El Mole, 1840, pp.
67, 85)
granota un cabs de granotes
p. 314)
granoter en cat. tenen granoller, que
recul desdel sigle XV per laspenta
del valenci: granoter, batracharius...,
per la granota (Exulve, Vicent J.:
granotera Gisa la Granotera
(Coloqui de Nelo el Tripero, 1792)
granotera flor granotera, punchs
cardet (Peris Celda: Rialles del voler,
1928, p. 21)
granotero ser algn granotero
deixos (Miralles: Entre un peixcaor
y..., 1918, p.8)
granotes, carrer de les al entrar del
carrer de les granotes (BRAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 30 juny 1619, f.315)
granoteta qu est fent la granoteta?
granotetes serps, granotetes (Roig:
Espill, 1460)
gransa -del llet grandia. Vocable
polismic valenci, usat asobint en
plural, granses: conjunt despigues mal
asclafaes y granets de cereals...; pedres

y cudolets que no servixen pera edificar
o ques tenen que mesclar en prlant
pera aprofitarse (DCVB)
granses la siv... garrofes y atres
granses per el estil (El To Cuc, n159,
Alacant, 1917, p.1)
gransa valenci gransa, granses:
espigues mal chafaes (DCVB)
gransons granons, el deshecho de la
paja en los pesebres (Ros: Dicc. 1764)
gransons gransons, palls y poc gra
gransons si no pell, ni pa gransons
granuja granuja (Escrig: Dicc.1851)
granuja no hia un granuja com eixe
1877, 10)
granuja -derivat llunt del llet granum:
Qun granuja ser eixe? (Puchol, V.
L.: U que te por, 1921, p.13)
granujeres granujeres pa ferse en els
dins (El To Cuc, n 116, Alacant,
1917)
granujes si que nhian Granujes!
(Del porrat de Sent Antoni a les Torres
granujes Hau vist, granujes!
granujes granujes y morrals (Pastor,
V. . Un meche per afisi, Alacant, 1905,
p. 24)
granujes granujes, si vos agarre!
1921, p.2)
granujes conega als tos honrats y als
tos granujes (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.3)
granujeta y un granujeta em digu
granulla lo que nhia al fondo dun
1431
corbo, cistella o panerot: fruta chicotiua,

grans de raim, sigrons, etc. Tamb
trosets de fabes, grans menuts de
plantes com la edra, llidoner, coses
sinse valor, persones insignificants,
etc.: granulla (Memorial... han de
granulla y as no quedem ms que la
granulla (El To Cuc, 2 ep., n 53,
Alacant, 1924, p.4)
granulla granull, granulla pot ser
darrail mosrap..., en localitats
valencianes del sur del Reyne diuen
granulla: agranullar, desgranullar...
(DECLLC, 4, p.596)
granulla no les guardes pa granulla,
de fabes (Semanari El Obrero dElig,
20 de mar 1938)
grapaet un grapaet de faves (Baldov:
El virgo, 1845, p. 9)
grapaet Vol un grapaet y prou...?
(Escalante: Un grapaet y prou, 1868)
dnamen
un
grapaet
grapaet
1873, p. 15)
grapall ms que grapat, prou cantitat
dalgo: Saoro ven una grapall de
eixemplars (El Tio Cuc, 2 ep. n 56,
Alacant, 1924, p.4)
grapat Vost veu aquell grapat de
chiques que? (Llobat Ferrer: Cada
cosa a son temps, a.1927, p.10)
grapat un grapat de pesetes
grapats, a en cantitat: y com tiren a
grapats les mesures de confits... (Ros,
Carlos: Coloqui de les dances, 1772)
grapats, a mes les guerrilles nan (sic)
fet / de eixes accions a grapats (Conv.,
gras del llet crassus,-a; cast. grasa;
en val. es ms normal dir greix. En
leixemple confundixen pardicament

gras per gas: li han posat al globo el
gras? (...) e inflamanse tot lo gras / es
feu una pepitoria (Descripci de les
lluminaries, 1797)
grasnar Pero questas grasnant?
13)
grat del llet gratum : tan gran grat de
la tua virtuosa persona (Martorell:
Tirant, c.1455)
gratis -1 doc.; del llet gratis: perque
gratis se han de administrar
(Instructions perals novament convertits,
imp. Ioan Mey, 1566)
gratis a tamb gratis (BRAH, Ms.
gratitut -1 doc. gratitut que es
memoria de... (Martorell: Tirant, c.
1455)
gratitut li rendix ab gratitut... (2 part
gratitut gratitut (Agraida la gratitut,
Imp. Viuda de Laborda, 1802)
gratitut gratitut (Escrig: Dicc. 1851)
gratitut gratitut (Nebot, J.: Gramtica
gratitut gratitut: gratitud (Fullana,
gratitut en proba dadmiraci y
gratitut (Matal de Almenar, Vicenta:
El Pecat, 1929, p. 4)
grau vrer guerau.
grauer naixcut en el Grau: tots els
grahueros (Barber: De Valencia al
Grau, 1889)
grava all es un pla de grava... un mar
de pedra (Pont: Terra dhorta, 1907,
p.40)
grave cultisme valenci, del llet
gravis; cat. greu: imposen graves
penes a daquells qui... (Const. Sixto
1432
V, en llengua valenciana, Imp. Pere

Patrici, 1589)
grave molt grave (BNM, Ms. 1701, a.
1590, f . 30)
grave encara que molts doctors
graves (Ginart, Nofre: Al lector,
Reportori dels Furs, 1608)
grave ha fet est altar tan grave, / que
pera empreses glorioses... (Ort, M. A:
Siglo Quarto de la Conquista, 1640,
p.58)
grave en coses graves (Constitucions
grave juntant les persones ms graves
y doctes (Blay Arbuxech: Serm,
1666, p. 27)
grave en nostra llengua, grave y agut
grave les mes graves (Mas, fray L. F.:
grave tot lo mon molt grave (El Bou
solt, 1877, p.83)
grave els graves obstculs que... (nota
de Llombart en la ed. del Misteri de St.
Cristfol, c.1877)
grave les enfermetats graves (Lladr,
grave les persones ms graves
grave grave conflicte... perque el
asunt, per lo grave (El Tio Cuc, n 87,
2 ep., 55, Alacant, 1916, 1924)
grave no li he contat lo grave... aix es
grave (Comes, F.: Sabater y detective,
1917, p. 32)
grave res grave (Garrido: Opresors
p. 20)
grave cosa molt grave (Soler Peris, J.:
graveres -cares series de reguiny:
vingueren les graveres, (Escalante:
Un buen moso, 1889)

gravetat la gravetat del pecat (Orti,
M. A.: 2 Cent. S. Vicent, 1656, p. 138)
gravetat la Casa de les Corones /
demostrava gravetat / pintada en pedra
jaspe (Relaci entre Tito y Sento... a
gravetat gravetat: compostura y
circunspeccin, enormidad... grandeza,
importancia (Escrig: Dicc.1887)
gravetat una enfermetat... aumentava
la gravetat (El To Cuc, n121,
Alacant, 1917)
gravsim pat gravsims treballs en les
presons de ferros y sposes (BRAH, ms.
Dietari Porcar, 6 juny 1607, f.115 v.)
gravitat gravitat (DECLLC, en St.
Vicent Ferrer, c. 1400)
gravitat en lo anar, gravitat
gravitat gravitat e prudencia (Esteve:
Liber, 1472)
gregal vent del Nort. Derivat de grec,
pareix que naixque en Sicilia o Sur
dItalia, aplegant al castell en el
Renaiximent: como el gregal porque
viene de Grecia, leveche de Livia y
siroco de Siria (Corts Albacar,
Martn: Breve compendio de la esfera,
1551, f.LXIV); ms tart, en el sigle
XIX, aplegara al valenci y catal: un
gregal ... y uns arroixins (Roig y
Civera: El casament de les borles, 1874)
greix neta, sens grex (Roig: Espill,
1460)
greix les caoles del greix (Martorell:
Tirant, c. 1455)
greix de la olla el greix (BSM, Morl:
Hipocreses de les ames dels capellans,
c. 1650)
greix nostrama, sham de fer un pam
de greix (Liern: La mona de Pascua,
1433
1862, p. 23)
polismic:
home
que
greixer
arreplegava greix dovelles y borregos
pera fer sab; tamb, per 1950, era com
un butoni ques amagava per els canyars
y agarrava chiquets pera trurerlis sanc
y
greixets:
greixer
(Escrig:
Dicc.1851)
greixs greixs: gordo, mantecoso
greixosa la carn greixosa (Comes, F.:
greixoses estes greixoses (Coloqui de
grmit del llet gremium; cast. gremio;
cat. gremi; en val. modern du t
epenttica: un grmit que no es del vi
(El Bou solt, 1877, p.262)
grmit uns ara y atres ms tart, del
mateix grmit o art (El Amic del
grmit vaig pertenixer al grmit
(Sanmart: Jagants y nanos, 1895, p.6)
grmit del mateix grmit (Sendin
7)
grenya -del ducts cltic *grennio:
descompost de la grenya (grea)del
gest... dels ulls (Blay: Serm de la
Conq. 1666, p. 1)
grenya un lletrat..., / deixos que van
empolvats / en polserotes y grenyes
(BNM, Colecci Barbieri, Paper molt
gracis, discursiu, enftic..., c.1735)
grenya en les grenyes per la cara
(Coloqui entre el So Masi de
grenya sarpa a la grenya (Coloqui del
casament de Miquelo y Tomasa, 1823)
grenya li tir sarpa a una grenya
10)
grenya caballer de llarga y sedosa

grenya (Badenes: Rond. del poble,
c.1900, p.39)
grenya tirons de grenya, com a cosa de
dones que rinyen (Gadea: Tipos, 1908,
p. 23)
grenyes, hasta les y despills, hasta les
grenyes (Roig y Civera, A.: El
grenyuda grenyuda y en pocs cabells
grenyuda me diguen grenyuda el
novios (BNM, Ms. 14339, Qu no
ser!, 1864, f. 9)
grenyut ms grenyut quel de les
roques (BNM, Coloqui dels carafals, s.
XVIII)
grep parlant de lo que les chicones es
ficaven pera ferse el mony en les
festes: una cabas de grep
gresca juguant la grescha, jugant la
gresca (Canals, fr. Ant.: Prov. c. 1395)
gresca joch de gresca (Fenollar: Lo
Procs de les Olives, 1497)
gresca qui tindr de gresca, daus...
gra, gres cast. grieta: y la terra
seguix obrint les seues gres y tragant
als nostres fills (Gayano Lluch: Del
grifo, crif del llet tardiu gryphus,
(animal mitolgic ques ficava dadorn
en fonts pbliques), y loccit griffol,
(font pblica), aparegu larcaisme
valenci crif en lo mateix valor que
aixeta: crif (Corella, Roi de: El
Cartox, c.1495)
grifo com animal mitolgic: lo grifo
vert (BNM, Ms.3847, Trobes de Jaume
Febrer, copia de J. Ort Mayor, 1759)
1434
grifo, grif grif, grifo: llave,

generalmente de bronce, en las bocas de
las caeras, calderas y otros depsitos
de lquidos (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
grifo de bon matinet se improvisa una
font pera omplir botes y cnters, servint
de grifo una... (El Amic del Poble,
grifo, grif grif: grifo (Fullana: Voc.
valenci, 1921)
grifo no taste el aigua ms quen misa.
Els grifos estn segurs... (Sendn
grill -1 doc. grill (March, Jacme:
Dicc. 1372)
grill mosca e grill (Roig: Espill,
1460)
grilla opini sinse ficasi o trellat,
enganyifa, simplea: so Baltasar, encara
que pa mi es grilla perque formal no pot
ser (BNM, Ms. Escalante: Un grapaet
y prou, 6 de giner 1868, f.11)
grilla, chicona lo mateix que a una
crella lixen grills, metafricament es
aplicat a una fadrina que sha envellit.
En leixemple, un chicot rahona que,
cuan torne ell, la chicona ser grilla
1868, p.22)
grill Que te la seba grill! (Sendn,
grillar:...
furtar,
grillar
grillar que pera cobrar / vol Camacho
atre ardit moure,/ yo me les vach a
grillar.../ si ve, que mambargue el
coure (Gadea: Ensisam de totes herbes,
1891, p.75)
grillarse cuant la persona safluixa o
aprima per vellea, enfermetat o
cavilaments. Ms asobint y normal es
referirse a productes del camp, com
grillarse les creilles: grillarse:

entallecer el trigo, las cebollas, ajos...
grillarse de lo contrari, te grilles o te
20 de mar 1938)
grillat, alficosos Qu tens bons
alficosos?...triarlos ya grillats, pero si
son frescs, sen atacaren (menjaren)
pocs! (Canyisaes, Monver, 1913,
p.226)
grillera busquen grills y els claven ab
sa grillera (Ros: Roman dels jochs,
1730)
grillera cuant En Jaume veu
questaven / els morets en la grillera...
p.26)
grillera de msica... la plasa pareix
una grillera (Canyisaes, Monver,
1910, p. 182)
grillet trindrs fret. Arrastrars grillet
grillet mereix una mordasa y un
grillet en cada cuixa (Thous, M.: Foc
en lera!, a.1900, p.30)
grima dorige ducts, gtic *grimms,
espants?; es com al esp. y port.:
me fan grima tots eixos que... (Bella,
P.: Milacre practicat per el Pare St.
Visent, 1859, p.8)
grima grima: desazn, disgusto, horror
que causa una cosa (Escrig: Dicc.1887)
gringo dtim ductsi; equival al cast.
griego o a una llengua difcil
dantndrer;, mos ve, a lo millor, de la
girigona dels cegos (girigona >
grigona > gringo) que citava
Palmireno? (Palmireno: El estudioso
cortesano, Valencia, 1573, p. 57)
gringo daludir al grec pasa a sinnim
destrancher, o de qui parlara idioma
1435
distint al valenci y que no

sentenguera: ningn gringo, ni flim
flum en lo cap sanser (El Mole, 1840,
p.103)
gringo en sentit irnic: se mogu la
guerra per Carlos gringo (El Mole,
1840, p. 50)
gringo Parle en gringo? (Liern,
1868, p. 7)
gringos ... y dels gringos y els
romanos (Llibret Foguera Gabriel
Mir, Alacant, 1932, p. 7)
grip -1 doc. y fuchint com de la grip
per eixe mon (El Mole, 1840, p. 48)
gris orage nbol: en capa anir tot
lany, /...fasa gris, bochorn o ardor
grit cants y grans grites (Gaull: La
Brama dels llaur. A.1497)
grit uns grits fondos.../ me pos cul per
amunt / y la orella vaig clavar / en terra,
per si poda / alguna cosa escoltar (...)
ahon yo comense a gritar ... (Relaci...
grit y els grits se senten en...
(Martnez Ruiz: Canyisaes, Monnver,
1907, p.61))
gritar -del llet quiritre eixiren lit.
gridare, locc., cat. y val. cridar, o
quidrar; enc quen val. tamb usem
gritar. Mosatros podem, per eixemple,
cridar per telfono y cridar gritant per
telfono:
puix dic y dir gritant
griva -peix de diferents especies del
gnero Labrus, principalment el Labrus
merula : griva: zorzal marino (Escrig:
Dicc. 1887)
griva del llet criba?; pardal, cast.
zorzal; 1 doc.: griva: turdus pilares

griva griva en valenci (Gulsoy:
Dicc. Sanelo, c. 1800)
grivero, griver grivero, caaor de
grives per el Chuquer (DECLLC)
grives a les grives els agr molt la carn
danimal mort (Gadea: Ensisam, 1891,
p.481)
griveta del llet cribrum, emparentat
en garbell, del dim. cribllu, y el cast.
cribar, de cribrre: en lexemple, una
criva chicoteta feta de llanda: en una
griveta demanan(t) el aguinaldo
grocs dns, semantisme metonmic
del color del or: el primer, adems dels
groguets que li cantaven (...) que latre
era un pobrs (Galiana: Rond. 1768,
p.51)
grocs ficant ell en la seua bolchaca
unes bolsetes plenes de grocs (El
Mole, 1837, p.90)
grogred de color groc: molts siris
grogredons que pareixen aches (RAH,
grogred -del llet crcum, safr; groc
> grogued > grogred, llaugerament
groc: molts siris grogredons que
pareixen aches (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 1598, f.24v)
groguets als doblons dihuen groguets
groguets uns pocs groguets / que ta
tena aforrats (Coloqui en que es
grogui lhas deixat grogui (Sendin
Galiana, Alfredo: Grogui...!, Valencia,
1931, p. 15)
gronyir gronyint e presumint (Roig:
Espill, 1460)
1436
grogs grogs, hosut, pelat (Llibret

gros equival al cast. gordo: en ms
ventre que un tabal... que la gent grosa
may pensa que en dormir y... (BNM,
Ms. Prims y grosos, 12 deembre 1859)
grosa cat. grossa; dona en greix,
parets fortes y amples, etc.: para
ensuziar la pared..., y si lo quieren oyr
en valenciano, oyganlo mejor. Pera
papers no son bones (les parets), / que
es pot fer, tan groses son, / un pegat a la
paret, / de les lletres de Carb (Torre,
F.: Reales Fiestas a la Virgen de...,
1667, p.329)
grosa dona en molt de greix: que siga
chiqueta o gran, que siga prima o grosa
(BSM, Ms. 7116, El fadr, c.1820)
grosa un atra ms grosa (Lladr: El
grosa, fer la llocuci valenciana
equivalent al castell hacer la gorda:
ya se per qu em fa la grosa, com latra
nit (Escalante: La Consoladora, 1880)
grosa hui se arma la grosa (Escalante:
Grosa, Serra cat. grossa: el port de
la Ollera y la Serra Grosa per nort
grosa la grosa encara ha de vindre
1916, p. 8)
grosa anguiles primes y groses:
agarrar
la
grosa,
igual
que
languilonet (Serrano, M.: Voreta de
grosa tela grosa (Peris Celda: Noy!
Che! Y Ol!, 1929, p. 10)
grosaria aquell que per sa grosaria / y
per sa estatura gran / li dihuen lo
Micalet (Discret rahonament..., que fan
grosea, grossea grossea de porch

grosea, grossea grossea (Alcanys,
Lluis: Regiment preservatiu, 1490)
grosella galicisme del sigle XIX, del
fr. groiselle; 1 doc., en el
colaboracioniste valenci Labernia,
a.1839: un refresquet de pltano o
grosella en sif (Puig Espert, F.:
groser groser: basto, ordinario...
groserament (Esteve: Liber, 1472)
groserament els derivats valencians
del llet
grossus, -a, -um anaren
simplificant sa grafa sibilant ss > s,
incls per part de lletinistes com el
clsic Joan Esteve: groserament havia
scrit () cosa groserament
dita
(Esteve: Liber, a. 1472, ed. 1489)
groset home molt groset y templat
(Llibret Foguera Campoamor, Alacant,
1944)
groseta vanova de lli, groseta, de tres
teles (Inv. del Palau Real de Valencia,
a la mort de la Reyna Maria, 1458)
groseta chicona redoneta, greixosa:
la varietat:... esta es groseta... esta va
ms pes (Alcaraz, L. J.: El ball del
ram, 1928, p.11)
grosos com grosos artesans (Matheu:
Tractatus regimine urbis, 1654, p. 216)
grosos rabens, que avans solien / cinch
per un diner donar, /dos ara, y no son
grosos (Ros, Carlos: Roman... los
grosot ixia un grosot en unes galtes
com dos lleus (Coloqui dels Platerets,
s. XVIII)
grua dedificar una gran mchina
(maquina), ques diu grua (Pou:
1437
grues pardals: grues chiques (Pou:

Thesaurus, 1575)
gruga gruga, en el domini valenci
pareix
tindre
gran
extensi
((DECLLC)
gruga en conches com la tortuga, / coll
de gruga (Matraca de un mosot y un
estudiant, c. 1795)
gruga dahon ha eixit esta gruga
gruga:
oruga
(Escrig:
gruga
Dicc1887)
gruga com em rosegue la gruga...
p.171)
gruga qu gruga! (Escalante: Les
barraques, 1900, p. 33)
gruga la cuca o gruga sufrix ... al
netejar el camp dherba (Gadea: Tipos,
1908, p. 63)
grulla detim desconegut, dun llet
*gruilla?: aquelles grulles (Sacro
grulla, estar fet estar enamorat o
desijar algo dasta pdrer el trellat:
latre germ, que tamb estava fet
grulla per ella (Galiana: Rond. de
rondalles, 1768, p.27)
grulla cast. Grulla cenicienta; val.
Grulla (Vidal: Catlogo de aves de la
grum del llet grmu; ciris en cera de
molta purea: sos ciris blanchs de
grum (ACV, ms. Llibre dAntiquitats,
any 1556)
grum de la cera grum de la cera, ya en
doc. valenci del XVI (DECLLC, 4,
p.682)
grum el grum entre cerers (Escrig:
Dicc. 1851)
grumet dtim ducts, del fr. antiu
gromet?: grumet: grumete (Sanelo:

Dicc. 1804)
grumo y la col... llevarli el fullam y
despus el grumo al olla, y al plat, y a la
gola (El Mole, 1837, p.107)
grumo grumo o pinya de la col en lo
Maestrat, pot ser forma dherencia
grunsadora grunsadora (Esteve, J. .
Liber, 1472)
grunsadora y et far una grunsadora
(Roig y Civera, A.: Un chuche, 1873, p.
15)
grunyents son cantiplores / grunyents
grunyiment del grunyiment dels
budells (Mulet: Tratat del pet, dc.
XXVI, c.1650)
grunyir del llet grunnire: grunya
com porch, / non faau res (Roig:
Espill, 1460)
grunyir grunyir y roncar (Pou:
li grunyen los budells
grunyir
1797)
grunyir, gronyir comena fort a
gronyir (Roman... cert quidam, sobre
un porch, any 1752)
grunyir, gronyir gronyint de fret y
lladrant (Romans... pera riures en
any 1756)
grunyons, gronyons em fea mil
gronyons y me escupia (Coloqui de
Pep, fill de Alboraya, c. 1790)
grup enfermetat, cast. garrotillo. Ma
yaya, naixcuda per 1880, da: eixe
chiquet ha agarrat grup: grup: difteria,
enfermedad que principalmente ataca a
los nios y les ahoga (Escrig:
Dicc.1887)
1438
grup, grupo del it. gruppo, que don

el val. y cast. grupo. La grafa ms
etimolgica trenca lanfibologa en
grup, nom
valenci del cast.
difteria: grupo: conjunto de varios
cuerpos
apiados
o
unidos
(Escrig:Dicc.1887)
grupa del germnic kruppa; cat.
gropa: me la plant a la grupa (BNM,
c.1735)
grupa o se te mamportes a la grupa
grupa les durn / a grupa, sobre
rocins (Coloqui... que tingueren
grupa, anar a la grupa: parte posterior
de las caballeres, anar a la grupa...
(Escrig: Dicc.1887)
grupa fijeuse en les grupes de... (En
las fiestas de Sta. Brbara, Rocafort,
1891)
gruta -del antiu it. grutta (del llet
crupta), pareix que aplegara a Espanya
per el valenci (Corominas recorda
leixemple de Roi de Corella). Les
ciutats italianes
y Valencia
eren
capitals culturals del sigle XV: 1 doc.:
gruta (Corella, Roi de; trad. de la
Fiammetta. c. 1495)
gruta la delisiosa gruta ahon...
1866, p. 20)
gruta Se fiquen en la gruta?
p.14)
guac guac omatopeya de lladrits:
Guac, guac! (Herrero: En temps de la
guache parlant de laigua ploguda: en
el poble pareix que es veu prou

guache;ha plougut be? (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 113)
guadamacil guadamacil: cabritilla
abobada, con varias figuras y labores
estampadas
en
prensa (Escrig:
Dicc.1887)
guadamaciler guadamaciler (Exulve,
guadanya lo nas es guadanya (BSM,
c. 1660)
-hpax?
afresis
guadigenyo
imperfecta
y
vulgarisme
de
pedigenyo?: com si fora un
guadigenyo (Dir el pecat si es pot /
mes callant al pecador, imp. Ferrer de
Orga, 1820)
deshonrat,
guilopo
guaja
pocavergonya. Pot ser cal, com atres
paraules de P. Martnez (en ed. mal
impresa de Nelo, la del any 1842, es
llix guaje o guajo); atre orige sera
lameric de Mxic, ahon equival a
calabs, semantisme que trobem en el
valenci del XVIII: cuant ha estat en
guaja, o en l estaribel tancat (Martnez,
P.: Nelo el Tripero, 1792).
guaja Mira, guaja, ves callant / que te
desfs el llomello a la primer garrot
flors, 1890, p. 28)
guaja guaja, a m no em parle de t
1874, p. 18)
guaja as est el guaja (Arnal, F. P.:
guaja eixe guaja (Mills, Manuel: Els
guaja dalt ... so guaja (Escalante: Del
guaja el mestre es un guaja que...
1439

p. 10)
guaja y els guajes (Llibret Foguera
Reina Victoria, Alacant, 1928, p. 4)
guaja ya es prou guaja (Torre: La
7)
guaja res limporta a vost, so guaja!
(Carceller: El fulano de la Concha,
1935, p. 8)
guajo tambes llix guaje en atres
ediciones: he estat en guajo, o en
lestaribel tancat (Martnez, Pasqual:
Nelo el Tripero)
guala del llet coacla: guala:
codorniz (Ros: Dicc. 1764)
guala chiulant en un reclam ... de
guales (Archiu Mun. Elig. Romans del
pleit, 1776, v. 248)
guala pera fer la guala (Martnez,
Pasqual: Nelo el Tripero, 1792)
guala eixcrement: goset cansat de
llepar les guales dels carrerons (BSM,
Ms. 7116, El fadr, c.1820)
guala, gualetes tres gualetes han
caigut (Bernat: Un ensayo fet en regla,
1845)
guala maresa cast. Rascn. Bifor Rey
de codornices; val. Guala maresa
p.22)
guala el cant de la guala (Bolumar,
Rafael: La culpa tenen les dones, 1884)
guala guala: codorniz (Escrig: Dicc.
1887)
guala merda: una guala (Vicent, J.:
Alberich el 01/12/1902; publicat en
Imp. Ortega de Barcelona, 1903)
guala dos guales, un gafarr, sis
verderols (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 11)
guala guales en arrs (Canyisaes,

Monver, 1912, p. 197)
guala catal guatlla: en un gabiot,
dos guales (El Tio Cuc, n 87, Alacant,
1916)
guala aludix a egua, recurs pardic o
derivat del llet equa ?: cabalgata... u
de ells es molt fort pera la guala (El
guala eixcrement: la puentina de
brosa y de guales (El Tio Cuc, 2 ep. n
53, Alacant, 1924, p.3)
guala terrera eixcrement en el carrer:
anar a arreplegar guales terreres
(Alberola, E.: Refranera valenciana,
1928)
gualdrapa
(Pou:
gualdrapa
gualer puesto o lloc ple de guales o
eixcrements:
daquells
gualers
guano del quechua wano, eixcrement
de pardals: guano (Escrig: Dicc.1851)
guano del seus hosos (sic) pa guano
(El Mole, 2/ 11/ 1863, p.15)
guano sacs de guano (El Pare Mulet,
1877, p.52)
guano guano: abono en agricultura
guano que pal guano no trau
guano entre guanos y botigueres... la
tomata (Canyisaes, Monver, 1907, p.
64)
guano Y cuantes pesetes li ha tret el
molt granuja?. -Lo que portava pa
guano (J.Garca: El 095, 1931, p.7)
guant duna guant, a vore si el
curava (Liern: La toma de Tetun,
1864, 35)
guant colp en la ma: Un guant, no;
una guant (Sendn Galiana, A.: Ella,
1440
latra y...,1934, p.40)

guant tarree una guant... (Vidal
1934, p.32)
guants guants de cordov (Vilarig:
mercaderes, 1607)
guapea guapea: guapeza, bizarra
guapera, huapera que la millor
huapera... (Caps y senteners, Imp.
guapeta, huapeta la ms chiqueta, /es
entre totes / la ms huapeta (Ensisam,
1891, p.154)
guapo, huapo dorige confs (llet
vappa, antiu fr. wape, germnic
hwapjan?); apareix tardament en
castell y valenci. Per cert, atre
misteris guapo aludix a menjar
americ: y raices de yerbas. / El guapo,
que es comida mas cotina (sic), / a un
ajo redondo se compara(Castellanos,
J.: Elegas de varones...de Indias, 1589).
En valenci apareix en dos morfologes
(guapo, huapo) y semantisme habitual
de chulesc valent o bellea fsica: 1 doc.:
que els que venen per guapos, sense
serho /ganes de riure em donen
(Academia de Valencia, 2 de febrero de
1704, p. 75)
guapo degu tindre un guapo da, / a
costa dels valencians (Coloqui en que
seda, any 1728)
guapo, huapo y no fasa tant lo guapo
(BUV, C. de les campanes, 1729, v.
328)
guapo, huapo ben huapos estn (Ros,
junta y..., 1738)
guapo altar guapo el de la murta, / ple
de flocs (Relaci entre Tito y Sento... a

guapo, huapa la chica ms honr, ms
huapa (...) o be diguesli ques tan huapo
y tan... (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, pp.12, 15)
guapo, huapo chic huapo, sabut molt
charraor
(El
Cullerot
Alicant,
Telegrames, Alacant, 10 giner 1897)
guar del germnic wranjo y llet
hispnic guaranem; cat. gor, cast.
garan:
vaques... guar (Roig:
Espill, 1460)
guar que sia millor guar (Fenollar:
Lo Procs de les olives, 1497)
guar y eren Pere el Guapo y Cento
del Guar (Galiana: Rond. 1768, p.65)
guar guar: garan (Lamarca:
Dicc. 1839)
guar home en ms castanyetes que te
el burro dun guar (Baldov: El virgo,
1845, p. 15)
guar guar: asno grande destinado
par cubrir las burras y las yeguas
(Escrig: Dicc.1887)
guard cast.y cat. guardada: que tinc
guard en el nima / la sendra del teu
amor (Garrot de sego, 19 de agost de
1888, Alacant, p.2)
guard y una finestra guard per una
reixa (Serrano, M. El llop de la Murta,
1928, p.3)
li
haguera
fet
guardaburres
guardaburres (Bib. S. Morales. Coloqui
de Vintungles, c. 1795)
guardahulla de tranva en bandera y
farol roig en alt un guardahulla de
tranva (Sendn Galiana y Gmez Polo:
guardainfants y los guardainfants
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
guardainfants rodada de guarda
1441
infants (Mulet: Roman de Gayferos,

c. 1660)
guardapeus
guardapeus
(Archiu
Patriarca, Prot. notari Pere Avellaneda,
1671)
guardapeus falda llarga que aplega als
peus,
generalment
de
seda:
guardapeus.../ chip... basquinyes
guardapeus els guardapeus de doms
1745)
guardapeus aquell cerco o cerca que
porten sobre guarda-peus (Len, C.:
Arenga, 1789, p. 5)
guardapeus els guardapeus (Bib. Nic.
guardapeus guardapeus o brial
(Escrig: Dicc.1851)
guardapolvet Qu, al guardapolvet li
peguem? (Colomer: Me cason
lHavana!, Alcoy, 1931)
guardarroba guardaroba, vestiarium;
lo guardaroba, vestiplicus (Pou:
guardarroba ducts nom ornitolgic:
guardaroba: Martn Pescador, ave
guardarroba: lugar
guardarroba
destinado para guardar la ropa. El que
cuida de ella (Escrig: Dicc.1887)
guardant
la
guardarroba
guardarroba (Hernndez, F.: La vista
guardies sivils sardines: ...en la
cuina no se pot estar de fum, perque els
dos guardies sivils que estava frechint
shan convertit en raspes cremaes.Sempre sers un desastrat, mireu que
no saber frechir dos sardines! (Alcaraz,
guardilles valencianisaci popular del

castell
buhardilla;
vocable
relativament modern y dorige ducts:
Per qu se han ubert al mateix temps
les dos finestres deixes guardilles? (El
p.1)
guaret -del llet vervactu > veractum,
que don tamb el cast. barbecho, port.
barbeito, fr. guret, etc.: per dret
(l)laurar / e fer guaret (Roig: Espill,
1460)
guaret an a regar lo guaret / , y es
guaret / de terra y sah tan gran / que
sembr llabor de rabens (Ros, Carlos:
guaret veren que tots los guarets, /
plases, carrers y corrals... (Coloqui de
guaret cans val.: Pera llaurar terra
nova / no busques un macho vell, / per
molt que apretes la rella / no podrs fer
bon guaret: guaret: barbecho (Escrig:
Dicc. 1851)
guaret yo buidava en mon guaret la
crrega (Coloqui nou del ros alas,
1823)
guaret de fesols per lo guaret dels
fesols, / pic uns poquets caragols
1922, p.4)
guaret guaret: barbechera, por el
tiempo de hacer los barbechos (Escrig:
Dicc.1851)
guaretat terra sinse llaurar: begueu
ms que un guaretat! (Serrano, M.:
guarnicioner guarnicioner (Pou:
guarnicioner guarnicioner de espases
1442
1643)
guarnicionera guarnicionera: taller
donde se hacen guarniciones para
caballeras. Tienda donde se venden
(Escrig: Dicc.1887)
guarnicionera guarnicionera: obraor
ahon treballa el guarnicioner; voc.
valenci (DCVB)
guarnir -del germnic warnjan ixqu
una ampla familia llxica, incluint la
guarnici gastronmica o el verp
guarnir, com a les romniques
peninsulars (ix, per eixemple, en el
Poema del Cid). En valenci modern
equival a adornar vestits, armes, fachaes
dedificis, etc.: les robes dels momos,
que son trenta tres homens y tres
dones... les dites trenta tres robes, ben
guarnides ab los ribets nous de
guadamacil y pells de pell (Cap. del
1662, p.67)
guarnir guarnir: adornar los vestidos,
ropas y otras cosas con encajes, galones,
etc. Engastar diamantes y otras
piedras... (Escrig: Dicc.1887)
guarnix neteja y guarnix (Exulve:
guart cat. guard: Deu vos guart
(Timoneda:
Misteri
del
Castell
dEmaus, 1569)
guart Deu ten guart que a
camarrocha... (BSM, Ms. 6781, Mulet:
guart Deu os guart, chiques (Ros:
Paper gracis..., a les Carnistoltes,
c.1735)
guart "Deu em guart" (Coloqui jocs
entre el Bou dels carnisers y el Lle
de..., any 1759)
guart el Serenisim Princip de Asturies,
que Deu guart (Relaci entre Sento y

guart puix que Deu guart de eixa
festa (Coloqui en que es referix lo
guart Deu la guart (Coloqui de
coloquis o ansisam de totes herbes, s.
XVIII)
guart Deu la guart! (Alcaraz, J.:
guasa dem la guasa serem dels
alicantins (Borrs, J.: El Cullerot,
Alacant, 1886, p. 19)
guasa manco guasa y contstam...!
(Gayano, R.: Ni a linfern, 1918, p.5)
guasecharse derivat del misteris y
modern
sustantiu
guasa,
americanisme?; el verp valenci es
anterior al sinnim castell guasearse:
me vols? .-Yo volerlo?, qu es
guasecha? (Parrs, J.: Yal tinc!,
Ganda, 1885, p.13)
guasecha se li guasecha (Escalante:
guasecharse, guasejarse els pobles
dels costats se guasejaren (Gadea:
Tipos, 1908, p. 159)
guasecharse Mal educat! Veu vost
cm se guasecha? (De dalt a baix, da
guasecharse Che, no te guaseches, si
no hu deixe caure tot (Meli, F.: Tots a
guasecharse els veins se guasechaven
(Mart, L.: Pepe el curandero, 1928, p.7)
guaseches te guaseches? (Meli, F.:
guasetes Tamb guasetes? (Beltrn,
guas fet notat y comentat per algn
guas (Gadea: Tipos, 1908, p.24)
guas el teu novio es un guas
1443
1921)
guas es un guas caps de pndreli el
pel a... (Tallada, M.: Aix si que te
guasn Che, no sigues guasn
(Serrano: Una sublevaci en Jauja, Elig,
1896)
guasona es vost molt guasona
(Meli: Encara queda sol en la torreta,
1931, p.25)
guasonets havent guasonets (Borrs,
Jos: El Cullerot, 1886, p. 8)
guasons al carcter que as tenim de
guasons (Gadea: Burrimaquia, 1904, p.
29)
guasons alguns guasons (Pastor,
1905, p. 23)
guasons
com
vost
guasons
atre, 1921, p.7)
guata de ducts tim, fr. ouate, it.
ovatta, rap wadda, etc.?; drap o teixit,
generalment de cotompel que aprofita
pera forrar; catal buata: cuant vinga
livern, vorem. Entonses me forrarn de
guata, de segur (Alegre Ortiz: En la
Cany, 1926, p.9)
guay interj. clsica de ducts tim,
gtic o arbic way?; manifesta dolor,
desprcit, sorpresa, admiraci o
compasi: dit da pencharen un
famossim ases... requiescant in pace y
guay dels que moriren malament a ses
mans (BRAH, ms. Dietari Porcar,
1626, f.481)
(Escrig:
guay! Guay!, interj.
Dicc.1887)
guay! Guay, redimoni! (Gayano
Lluch, Rafel: Ni a linfern..., 1918, p.9)
guay! guay! (Chirivella, P.: Da de
proba, 1912, p.31)
guay! Guay! Te tinc com a les rates

p.21)
guayabes -1 doc., guayaba o chicona,
bona com el frut tropical homnim:
en lo que magraen les guayabes
(chicones) cubanes! (Barchino, Paco:
guayabes apareixen dos guayabes;
raere delles Llanda y Garlopa (Sendn
guayabn aix en la serrera,
guayabn, parlant a la chicota (Sendn
gubia del llet gubia; 1 doc.: gubia
gubia els escultors en sa gubia / els
troncs estn desbastant (Segn
Micalet, 1802)
gubia del llet gubia: porte yo una
gubia que sap traure llesques de la
fusta (Casajuana: La oroneta de plata,
1914, p.27)
gec 1 doc. y com el pare sen Vicent
no fasa un milacre que el sostinga en
laire, em va per lo cap el gec que
pegar pronte (El Mole, 1840, p.42)
gec gec: ruido del baque o golpe que
da el cuerpo o cualquier cosa pesada
cuando cae (Escrig: Dicc.1887)
gela la gela Sent Ana / que t bona
ma (Alberola, E.: Lamo y senyor,
1927, p. 4)
gueltetes ms que un vestit, com diu
Alcover, en leixemple pareixen peses
de teixit dadorn, siga lextrem de les
mnegues (en cast. con sus vueltas
postizas),
o
datres
puestos:
maneguetes curtes, / en ses gueltetes
postises (...) en manegueta hasta ass, / y
1444
com anava rodat / de una guelteta de

randa (Coloqui nou... que sels dona per
un modo de refresc a les Madametes,
any 1767)
genso veu rara, cast. hacer el
ganso?: t, fent el genso, cuant
carregues de Abastos qu fas del
pienso? (Semanari El Obrero dElig,
22 de maig 1938)
guerau lo mateix que grau o port:
foren al guerau de Valencia
Magnnim, disapte 2 doctubre
1452, f.150 v.)
Guerau a la vespra sen an al Guerau
(BRAH, ms. Dietari Porcar, 1599, f.33)
Guerau, Grau soldats no poden estar
alojats molt temps en lo Guerau
guercher emparentat en el germnic
dwerh e it. guercio; cat. guerxo: algn
fan tort / visch e guercher (Roig:
Espill, a.1460)
Guernica creure ques el abre de
Guernica (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1930)
guerrechar del germ. antiu *werra,
pelea, enfrontament: els moros y
cristians ya no guerrechen com atre
temps (Gadea: Ensisam, 1891, p.532)
guerrer guerrer (Roig: Espill, 1460)
guerrera chaqueta pareguda a la dels
militars: pantal abotinat y guerrera de
pana (Casajuana: La oroneta de plata,
1914, p.21)
guerrilla grup de ciutadans armats que
atacaven de sopte y per sorpresa als
francesos; 1 doc. en valenci: fon
acci, no es pot negar, / mes les
guerrilles la feren / tamb bona en
Campanar (Conversasi... sobre la

guerrilla pensen... armar guerrilles .Molt be... en ta guerrilla Hin fusils?
(Roig y Civera, A.: Romeu!, Ganda,
1890, p.9)
guerrillejar, guerriller,
guerrillejar
guerrilles... (Escrig: Dicc. 1851)
guerriller Saro Perrengue, guerrillero
de Godella, y el Dotor Cudol, abogat y
milisi (Conversaci que tingueren
Saro Perrengue, guerrillero..., sobre la
venguda de Suchet, 1813)
guerriller guerriller (Escrig: Dicc.
1851)
gey! interj. Guey! Vach a colocar
dos pesetes que tinc de sobra (La Traca
23 octubre 1915, p.1)
gey! interj. de sorpresa: Gey,
Paco! Y aix tan de mat? (Calpe de
Sabino, Ch.: Amor y sanc de llop, c.
1930, p.47)
guiage de guiar; cat. guiatge, cast.
guiaje: en Arag com en Valencia,
durant lo dit seu guiage e assegurament
(ARV, Real Cancillera, Carta del rey
Joan II, 96, f.103r; 30 joliol 1461)
guiage guiage: guiaje. Seguro,
resguardo o salvoconducto (Escrig:
Dicc. 1887)
guifros -hpax: que fan versaes, y
guifros, charraes... (El Blua, Castell,
21 febrer 1892, p.3)
guilindaina ingrediente menut, cosa
de poca importancia, vocable valenci
(DCVB)
guilindaina revolusi o guilindaina
(El Mole, 1840, p. 137)
sinse
rodeos
ni
guilindaina
guilindaines (La creu del matrimoni,
Valencia, Imp. Blay Bellver, 1866)
guilindaina del gran mon la
guilindayna (Palanca: Lo Romaner,
1445
1888, p. 86)
guilindaina questes guilindaynes son
propies de... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.15)
guilindaina de tota esta guilindaina
una
porsi
de
guilindaines
guilindaines (Bernat: Un ensayo fet en
regla, 1845)
guilindn pardicament introduix
lautor, (en lloc de chilindr?) el cast.
guilindn, prpit de tonaetes castellanes
del sigle XVII, com el gorondrn de
Quevedo (a.1628): fasen / guilindn y
el tros de pa (Baoro el Rochet de
Alcser, 1790)
guilindunc gulindunc... guilindunc,
festes al chiquet (Valls: El to, Alcoy,
1933, p. 11)
guilopa, reguilopa Qu reguilopa es
la tal D Lola! (BNM, ms. 14116, La
cotorra de Alacuas, a. 1867, f.28)
guilopa Guilopa!Ma t quin pingo!
guilopandes ell es el que te que
cuidarse de les guilopandes que
sempre... (Navarro y Reig, V.: La pau
guilopando guilopando, chato, lleig
guilops va fer el guilops (Conv.
Saro Perrengue..., 1823, p. 7)
guilops es un gran guilops (BUV.
Ms. 668, R. de dos llauradors de
Vinalesa, 1735)
guilopejar guilopejar: decir o ejecutar
picardas (Escrig: Dicc. 1887)
guilopeta guilopeta ahn estars?
1911, p. 24)
guilopetes un mont de guilopetes /
deixes de cul apegat (Coloqui nou de

guilopetes guilopetes! (BNM, Ms.
guilopets y els guilopets dels
moriscos (Recitado en duo... de Sant
que..., 1743)
guilopets en atres ulls guilopets
guilopny adems el guilopn de
Chesinto (Ovara: Males llenges,
1879, p. 20)
guilopo el valenciano guilopo: pcaro,
ruin taimado (DCECH, 3, p.45)
guilopo este guilopo (BUV. Ms. 668,
guilopo com si fora un guilopo
(Relaci... festes per la reliquia de St.
Pere Pasqual, 1743)
guilopo latre era ms guilopo
1768, p. 21)
guilopo perque un guilopo ha agarrat
(Bib. Nac. Zarzuela D. Jorge Palacios,
1801)
guilopo guilopo de mala sanch
y..., 1810)
guilopo eres sabut y guilopo (Conv.
de Saro. 1820)
guilopo guilopo, peal! (Arnal, F. P.:
guilopo es ms guilopo que...
p. 259)
guilipons contra tots els guilopons
(Coloqui de Chusep el Bo, Imp. Nebot,
1813)
guilopons els molt guilopons...!
guilopot era un guilopot y tan astut
1446

p.21)
guilla Sanelo recoge guilla: cosecha,
usufruto, como valenciano en el siglo
XVIII (DCECH, 3, p.264)
guilla guilla: cosecha copiosa y
abundante.
Usufructo
(Escrig:
Dicc.1851)
guill molt enamor, gabia: la tinc
enamoraeta... la tinc mig guill
atre, 1921, p.3)
guillarse anarsen dun puesto: pues
ara ya mes les guille (Escalante: La
guillat per el teatro est mon pare
guillat (Colom: El benefisi de Mora,
1881, p. 8)
guillat este to est guillat (Escalante:
guillat mos ha guillat (Escalante:
guillat Pobre agelo, est guillat!
(Barreda: De Valencia al Grau, 1889, p.
23)
guillat parlant du que sha anat al atre
mon: Roque Penalva tam(b) s(l)es ha
guillat (Canyisaes, Monver, 1909, p.
122)
guillat fastidiat: mos ha guillat
(Escalante: Valensia a la matin, 1916)
guillats algn artcul de fondo que se
ocupe dels guillats (Colom: El
benefisi, 1881, p. 30)
guillaume ferramenta pera retallar
fusta: guillaume; entre fusters (Escrig:
Dicc. 1851)
guillerma no pareix tndrer relaci en
el nom propi ni en el guillem pera
peixcar en lAlbufera. Veu pardica
treta de guillotina y el valenci gillot o,
ms llgic,
emparentat
en
guillermejar?: tinc unes ganes

quenve / el teatro a la guillerma!
(Colom y Sales, J.: Lo que fa la roba,
Castell, p.8)
guillerma, ferli a u la Ferli a u la
guillerma:
fastidiarle
a
uno,
incomodarle (Escrig: Dicc.1887)
guillermejar guillermejar: tacaear u
obrar con ruindad, malicia o picarda
(Escrig: Dicc.1851)
guillermer:
tacao
guillermer
(Escrig: Dicc.1851)
guillot:
cosechero,
guillot
usufructuario (Escrig: Dicc.1851)
guillotina -1 doc.: y la guillotina
agancha colls (En obs. dels Voluntaris
guinda 1 doc. en Valencia...
gundoles, albercocs (Eiximenis: Reg.
en valenci, c. 1395)
guinda -1 doc. com a guinda: guinda
guinda a la tarasca be a ser lo mateix
profit / que una guinda a la Tarasca
(Paper pera contrafer... any 1741)
guindaina molestar: en volen fer la
guindaina (Miquel, V.: Micos y mones,
1888)
guindes pots tirar guindes a la tarasca
(Coloqui de las Mosa de Peyr, s.
XVIII)
guinea
-1 doc.: guinea: jarana o
bulla, gresca... (Escrig: Dicc.1851)
guinet y hasta fesols del guinet,
cnem, taronches ... albercocs, sorolles,
bresquilles (BNM, Ms.14480, Merelo
Toneta, 1864, f.4)
guineu pres, crcel o calabs:
estigu en lo guinneu (Autobiografia
de Bernat Guillem, 1588)
guineu calabs: les portes de les
1447
presons y guineus de les Torres de

Serrans (Pragm. Real, 1620)
guineu calabs: tancanlo en un
guineu ab cadena (Contrafurs del Duc
de Arcos. Corts del any 1645)
guineu calabs: Navarro mort... en la
torre dels Serrans, en un guinneu
(Dietari Ayerdi, 1674, p. 328)
guineu parlant simblicant dels
guineus o calabosos de la Mort: apretes
en forts grullons, /... los traur dels teus
guineus (Gonzlez: Sacro monte
Parnaso, 1687, p. 140)
guineu guineu: natural de Guinea
guinsa, fer la -fastidiar, en este cas es
la sogra: vullc di(r) que si que vos fa la
guinsa (M.Ruiz, Amancio: Canyisaes,
Monver, 1908, p. 49)
guinseta ferme la guinseta (Llibret
1952)
guiny mira esta guiny dels ulls
(Ferrndiz: Penlope en Borriol, 1873,
p.18)
guinyar lull -1 doc.: la viuda, al
temps que ella guinya (Viudes y
Donzelles, 1561)
guinyar guinya lull algn / gat de dos
cames (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891)
guinyola me lhan de pagar, guinyola
1902, p.24)
guinys guinys, guit, guit: falso, se
aplica al caballo, mula u otra bestia que
tiene resabios que no se conocen, y sin
tocarla tira coces (Escrig: Dicc.1851)
valenciano
guinys:
guinys
coceador (DCECH, 3, p. 269)
guinyosa cara de mula guinyosa / y
orelles de macho vell (Gadea: Ensisam

guinyosa mala mula, ques guinyosa
p.125)
guinyote quil guanya al guinyote
(Colomer, E.: Me caso en...!, Alcoy,
1931, p. 13)
vrer,
mirar:
dorige
guipar
desconegut o ductosament emparentat
en el fr. migeval guiper (del radical
nrdic wip?). Arrailat en valenci a
principis del XIX, com demostra lus
traslatici de no entndrer atre idioma:
era churro y no guipaba sixquera una
paraula de valenci (El Mole,
Valencia, 1837)
guipar quel fulano de llunt ya ho
guipaba (sic) (Chiste alegre... a un
llauraor del Puig, Imp. Viuda de R.
Mariana, c.1850)
guipar anir a vore si el guipe (BNM,
Ms. 14480, Merelo y Casademunt: Els
guipar Lhas guipat be? (BNM, Ms.
guipar guipes llosco? (Escalante: El
agelo Cuc. 1877)
guipar ...no eres sego? .- ...me varen
curar / y guipe en molt disimulo
1890, p.29)
guipar Salvam, perque com me guipe
ma muller...! (Soto Lluch: Als bous de
guipara apenes el guipara (Bernat,
guipe en cuant el guipe du trabuc
Roc, 1864, f. 15)
guipe Ya el guipe! (Juan, J. M:
guiri polisero: amparats per un guiri
1448

p. 4)
guirigay, a lo dels armers el estandart
/ en son tamborot , y msics / de estos a
lo guirigay (Sento y Tito... per lo feliz
orige
onomatopyic?:
guirigay
ahn estarem ya ara?, deprenint el
guirigay entre... (Rahonament entre el
Rasps de Rusafa y..., 1810, p.1)
guirigay ...quin guirigay, / contra el
centinela armaren! (Conv., sobre la
guirigay yo no entenc tal guirigay
guirigay al vore el guirigay que...
13)
guirigay tot all del Guiri-gay
(Coloqui dels Borbons, per Nelo el de
Foyos, 1868)
quina
guirindaina
guirindaina
1875, 42)
dtim
guirlanda,
guirnalda
desconegut, parent del antiu fr. y oc.
garlande; polismic, tamb equival al
cast. caperuza pera chiquets de
mamella: y els padrins de urbanitat, /
perque paguen la guirlanda (2 part de
guirlanda guirlanda (Escrig: Dicc.
1887)
guirlar Y aguirlat (sic) un poc, que el
preu...! (Canyisaes, Monver, 1909, p.
131)
guirnalda paguen la guirnalda,
mortalleta... (Ros, Carlos: Roman...
Guisabel Francesqueta e Guisabel,
filles (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, clusula de Dona Anthonia, 20

Guisabel vine, acostat cap as, /
Guisabel,
Guisabeleta
(Gadea:
Ensisam, 1891, p.116)
Guisabel y mirar bel bust de Guisabel
segn (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.91)
Guisabel en casi tot el reyne, el poble
diu Guisabel o Sabel, no Isabel, ques
castell (Gadea:Tipos, apndix, 1908,
p.158)
Guisabelleta a Guisabelleta, filla del
dit...
(APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, testament de Romia, muller de
Bernat de Montesono; 6 noembre 1356,
f. 22v)
guisaes sopes guisaes en salsa a la
valensiana (El Bou Solt, 1877, p. 93)
guisaet pa sopar, un guisaet (Burguet:
guisaets aquells guisaets (Sireno, D.:
El 606 o Mariano Malapata, 1911,
p.105)
guisaets tenrecordes dels guisaets
que te fea de carn en unes fulletes de
llorer? (Vicent Alfonso: El Trull, 1929,
p.52)
que
sapien
les
guisanderes
guisanderes (Ll. R.: Rafela la Filanera.
1855, p. 6)
guisandero guisandero especialiste
1907, p. 11)
guisao sarreglar be el guisao?
(Bada, J.: La matin de Sen Roc, 1864,
f. 3)
guisao un plat de guisao (Liern: El
guisao un guisao dols o salat (La creu
guisao hava fet un poquet de guisao
1449

guisao y no som tontos / si ham de fer
algn guisao (Guallar, J. G.: Nit
guisao culleraes de guisao en bacallar
Alacant, 1905, p. 19)
guisao vol guisao o un parell dhous?
p. 11)
guisao Alcover don guisao com a
sust. valenci: ni les mondonguilles
dun guisao (Barchino: La pasta de la
guisao est bo el guisao (Serrano, M.:
guisao el guisao de la nit (Quevedo,
10)
guisaos y psols que me menche en els
guisaos (Semanari El Obrero dElig,
6 de febrer 1938)
guisar de la cuyna y guisar (Pou:
guisar verp clsic, ix dasta en
paremiologa: Qui guisa dols, guisa
pera molts; qui guisa salat, guisa peral
gat: els bodegoners guisant (Segn
Micalet, 1802)
guiso dels bodegoners se queixen / que
son chicotets els plats; / que el guiso no
te sustancia (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
bacallar
de
caramelo,
guisolet
guisolet (Semanari El Obrero dElig,
6 de mar 1938)
guisote lo primer que em va tocar / fer
el guisote en lolla (Coloqui de la
guisotechar Guisot guisotechant /
Felip y Mole amolant (El Mole, 1840,
p. 74)
gisky dimonis de bars... wisky
9)
guit, guit lo mateix que guinys,
guit, guit, guitona, guitoner: falso; se
aplica al caballo, mula u otra bestia ...y
que an sin tocarla tira coces (Escrig:
Dicc.1851)
guit, guit la calsa al garr, senyal de
guit (Gadea: Ensisam, 1891, p.439)
guita fils... e guita (AME. Llibre del
mustasaf de Elig, s. XVII)
guita guita, cordell cnem de fil de
palomar en Elig.
Ramoneta,
molta
guita
guita
guitarra si dius per la guitarra (Ferrer,
St. Vicent: Serm. c. 1400)
guitarr eixa guitarr (Escalante: El
agelo Cuc, 1877)
guitarr guitarr: fiesta en que se toca
la guitarra (Escrig: Dicc. 1887)
guitarraca aficionat a tocar la
guitarraca (Gadea: Tipos despardenya,
c. 1890, p. 19)
guitarrer -1 doc. guitarrer (Pou:
Thesaurus, 1575)
guitarrer guitarrer (Exulve, Vicent
guitarrer els guitarrers fent guitarres
el Micalet, 1802)
guitarreta per el poble en la guitarreta
los des de festa (Caps y senteners,
Imp. Canales Rom, 1892, p.9)
guitarriste cast. y cat. guitarrista; en
valenci es distinguix lartes guitarrer
(Thesaurus, a.1575), del guitarriste o
msic: guitarriste: guitarrista (Escrig:
Dicc.1851)
guitarr la guitarra y guitarr (BUV,
1450

112)
guitarr gran tocador de guitarr
(Ros: Coloqui pera riure... estes
Carnistoltes, 1733)
guitarr guitarrons repicants, /
violins (BNM, Roman gracis... y no
avivar la llabor dels cuchs pera quels
guitarr yo vullc el novio en guitarr
(Chiste pera cantar els aficionats en
guitarra, 1848)
guitarr per qu lley de guitarr?
guitarr un guitarr y una... (Bellver,
p.35)
quin
guitarronet
guitarronet
guitsa! interj. dtim desconegut;
Corominas intuix arrails mosraps
(DECLLC, 4, 746): emparentat en
esguit o en guit ?: contra guitsa!
(Colom y Sales: LAvarisia, 1874, p.18)
guitsa!, reguitsa! es la veritat,
reguitsa, vaig a enviar ahon...
p.25)
guitsa! Guitsa! interj. ira, enojo,
admiracin... Ferse la guitsa (Escrig:
Dicc. 1887)
guitsa! que mon pare era / un
bolchaques
Guitsa!!
(Soriano:
guitsa! reguitsaquin mot hi...
guitsa! Guitsa!: interj. con que se
denota varios estados de nimo
mentres uns fora
guitsa, fer la
gochen, / atres se fan la guitsa (Lladr,

guitsa el festeig de la guitsa
20)
guitsa, fer la emprenyar, donar la
llanda: y sa mare empeny en ferme la
guitsa (Navarro Borrs: Es de vost
guitsa!, reguitsa! Reguitsa, Chepa!
Ya thas fet en eixe capsot? (Alegre
guitsa Qu situaci ni qu guitsa?
Guitsa! (Serrano, M.:
guitsa!
guitsa mhan fet... la guitsa (Adam y
guitses, a fer enviemlo a fer guitses /
a eixe pacho (Gadea: Ensisam, 1891,
p.158)
guix pintors... lo guix fon sanch pura
1515)
guix guis: clarin (Lamarca: Dicc.
1839)
guix guix: jabn de sastre (Escrig:
Dicc. 1887)
guix en lo Reyne de Valencia... guix,
barreta de marcar o jaboncito de sastre
(DECLLC)
vocable
del
prerrom
guixes
hispnic: dorige desconegut, prerrom:
guixes (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
guixes guixes, lo cafiz (Vilarig:
mercaderes, 1607)
guixes guixes tendres en arrs
p.55)
gula del llet gula: la Gula y els seus
1451
parcials (Els dos amics Nelo y Quelo,

Erclito y Demcrito, 1787)
gusmana, viurer de la de semantisme
fosc, en cast. era usat Guzmn com a
eixemple de virtuts, mes el femen
valenci pareix lo contrari: a costes de
la gusmana, / te una casa de tres pams, /
y ha fet de canyes parets (Coloqui... a
una fornera, a una sastresa..., 1740)
gustacho que fa mal gust: Qun
gustacho fa as (P. Celda: Voleu
llum?, 1918, p.4)
gutapercha de guta-percha (Burguet,
Ch. Batiste: Ahn est el lladre?, 1880,
p. 6)
H
ha yo ha menchat burro (Liern:
ha (yo) esta espr ha fet fuchina
ha Que yo els ha vist... els ha vist!
13)
ha formes de present dindicatiu: ha,
ham, hau (Castellano, M.: La conj.
verbal valenciana, 2001)
hab, puro entimentres, yo descanse /
y me fume un puro hab (La foquerera,
imp. J.Mariana, 1854, p.4)
Habana lHabana es mortal... si yo em
muiguera (Prez Ferrandiz, E.:
Penlope en Borriol, 1873, p. 10)
Habana un negre en lHabana (Els
p.37)
Habana tens molta terra en la Habana
Habana en lHabana mat a un
criollo (Bernat, Lluis: El terreno del
honor, 1894, p. 2)
Habana Qut pareix? Me case en
lHabana! (Baidal, F.: Amor Torna,
Castell, 1917, p. 26)
Habana He enviat a la dona a per
tabaco- A la Habana? (Haro, M.: Hi
Habana mha ixit un pilul (sic) de
lHabana (J.G., Josep M: Fallo a
habanera escomense una habanera!,
una polka! (BNM, Ms. Alemont ti li,
c. 1860, f. 9)
habanera unes seguidilles, unes
habaneres... (La creu del matrimoni,
Valencia, 1866)
habanera ballant la dansa... al comps
de la habanera (Semanari Garrot de
habanera els balls... lhabanera
apuntant (Liern: El Meses en Patraix,
1872, p. 8)
habanera dos polkes y una habanera
habanera una habanera tena un gall...
sempre cantant,/ y lhabanera...
flors, 1890, p.12)
habanera ballant una habanera
Castell, 1907, p. 43)
habanera mar verds de Torrevella...
al ritme duna habanera (Llibret
Foguera de Alfonso el Sabio, Alacant,
1960)
habanos mos obsequi en unes
copetes y uns bons habanos (El To
Gabia, Novelda, 6-XII-1883)
habelitats morfologa valenciana, del
llet habiltas, -tis : a una persona li
guanya / el ros en habelitats (Coloqui
1452
hbil -1 doc.: hbil, habilitar,

habilitat
(DECLLC,
en
Joanot
Martorell, c. 1460)
hbila es que Toneta es molt hbila
digu la estanquera (Navarro y Reig,
habilitat es tanta lhabilitat / que solen
tindre (Gadea: Ensisam, 1891, p.202)
habitaci ab cmoda habitaci
(Alcanyis, Loys: Regiment, 1490)
habitaci en 1521, el catal Bonllabi
traduix el prov. habitatge que eixa en
el ms. del Blanquerna al valenci
habitaci (Llull: Blanquerna, traduit
al valenci, 1521)
habitaci domicili, habitaci (BNM,
V. E. / 1346, Jurament dels jurats de
Valencia, 1651)
habitana:
habitaci
habitana
habitana habitana es una paraula
sobretot
valenciana,
llamentablent
desdeny,
que
haguera
permitit
prescindir del castellanisme vivienda
(Corominas: DECLLC, 4, p. 772)
habitasi atra casa, deixant esta
habitasi (Herrero, J.: En temps de la
habitasi ficarse en la meua habitasi
en eixos modos? (Soler: Els estudiants,
1934, p. 28)
habitasi habitasi de un quint pis
haca vrer aca, ms arrailat que haca:
valenci haca, castell mula (DCVB)
haca per la serra de Mariola /
pasturava trista un haca (Gadea:
haca s, molt huapa, com el cul de
lhaca (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.28)
hacha, acha (vrer acha); del llet fax
> facula trobem en valenci hacha,

acha, que conviuen dasta temps
moderns com a sinnims del occit y
val. antorcha: una hacha en llum
(Romans valenci, en Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.157)
hacha a la rochenca llum de les
fumoses haches (El pare Mulet, 1877,
p.13)
hacha y demprs quapague lhacha
hacha feen corro y llum en haches de
tea enseses (Sireno, D.: El 606 o
haguera cat. hagus: yo haguera
pogut creure (Bernat y Baldov: Batiste
Moscatell, 1862, p. 9)
hagueren cat. haguessin: ni hagueren
pagat (Martnez Ruiz, Amancio:
Canyisaes, Monver, 1909,p.143)
hagueres cat. haguessis: hagueres
endivinat (Fuentes, P.: Villancic, 1761,
v. 63)
haiga castellanisme. De la expresi del
home en dins y sinse educaci que, en
castell, demana lauto ms grande que
haiga; 1 doc.: el asunt del coche est
resolt... un haiga (Badenes, V. M.:
Tpat sego,1945, p.14)
sinse quhasta la present
haixca
haixca satisfet... (El Bou solt, 1877,
p.248)
haixca se lhaixca emportat la mort
p.26)
haixca que haixca naixcut (Hern.
p.10)
haixca que no haixca yo dit res
1917, p. 16)
haixca que mos haixca convidat
1453
Pepet (Soto Lluch: Als bous de

haixca Pero qu els ha dit que
lhaixca de fer ell? (Soler, J.: El solo
de flauta, 1927, p. 25)
haixca hui li haixca tocat (Meli, F.:
El pas del Nasareno, 1928, p.14)
haixca dah el que haixca manat fer
uns... (Mart, L.: Pepe el curandero,
1928, p.12)
haixca molt fcil que haixca ixit
avant (Alcaraz, J.: Vullc besarte, 1931,
p. 17)
haixca yo no tinc culpa de que no
haixca faena (Herrero: En temps de la
haixca no crec que thaixca...
p. 14)
haixca el temps haixca pasat (Soler
haixga en un poble de prop de 10.000
nimes, no haixga... (El Tio Gabia,
Novelda, 7-1-1884)
haixques que tu haixques vist res
delles (Meli, F.:Al pas del
hala! interj., en valenci es frecuent
sinse h; del arbic hala?: Ala,
chiquetes, a lalquera, que est ponense
el sol (Guinot: Capolls, 1900, p.66)
hala! Hala, chiquetes! Vinga! Feu
rogle (Pont, J. B: Terra dhorta, 1907,
p.11)
halac cultisme etimolgic, del rap
halaq; cast. halago; cat. afalac: halach:
halago (Escrig: Dicc.1887)
(Escrig:
halag halag: halago
Dicc.1851). Ms normal halac.
halagar usual en valenci modern, es
un cultisme etimolgic derivat del rap
halaq: halagahor, halagant, halagar,
halagat,
halageny...
(Escrig:
Dicc.1851)
halagarlo cuan ms trate de halagarlo,
ms estufits me pega (Ferrando, J.: El
dicharachero,1897, p.10)
hlit del llet halitus: com un hlit de
rosa / ple de frescura (Martn, A.: La
ham 1 per. pl. pres. indicatiu
dhaver: val. mosatros ham; cast.
nosotros hemos, cat. nosaltres hem: la
cencia que ham alcanat (Paper
ham ham de sopar esta nit o qu?
ham Chilo, molt ham corregut (Chilo
y Pacalo, Imp. Brusola, 1814)
ham nosatros no ham de fer conte
(Rahonament de Carnistoltes, Imp.
Mariana, 1854)
ham ham: hemos (Escrig: Dicc.
1851)
ham ya ham tocat (Balader: El pare
alcalde, 1851, p. 19)
ham portem palises y res ham
adelantat (Els carlistes en Vinaroz,
Castell, 1875, p. 34)
ham Pero qu li ham de fer?
ham tot aix ya hu ham fet mosatros
p.9)
ham tots mos ham de morir (Martnez
224)
ham el piano que fa pocs des li ham
comprat a la chica (Mart, V.: El
ham no hu ham posat perque...
ham tio Moixama, vinga que ham de
1454
parlar (Peris Celda: La peixca, 1926, p.

19)
ham ham pasat un estiu de... (Soler
ham y ya ham raonat masa temps
1934, p.21)
ham ham: 1 p. plural present ind.
(Castellano, M.: La conj. verbal
valenciana, 2001)
hamaques veu del tano, duta per
espanyols en lo sigle XVI, hamaques:
hamacas (Escrig: Dicc.1851)
handicapar del ingls handicap; patir
situaci en desventaja o
tndrer
obstculs: 1 doc.: handicapando Che,
qu vol dir eixa... que solte el gas y
lleve obstculs (Sendin Galiana, A.:
hanse se han > shan = hanse; ells
han vengut per llana, / y hanse anat
trasquilats (3 part dels coloquis de la
fulla, c.1740)
harem del arbic hram, lo que est
prohibit; la veu apleg tart als idiomes
peninsulars, en el sigle XIX: harem
harem sultana del meu harem (Garca
harem harem de odiosa esclavitut
1928, p.13)
harpa del llet harpya; les harpes
eren gnits femenins alats. En valenci
aludix a dona roin y enguiscaora: Ta
mare es una bruixa!.-Y la teua una
harpa! (El Amic del Poble, Alacant,
23 abril 1899)
hasanya -germ del portugus
faanha, es trencacaps etimolgic: del
llet facere o rap hispnic hasna?:
les haanyes Reals (Col. festes a la

Proclamaci, 1746)
hasanya, haanya qunes haanyes
has fet (2 part de Cento el Cabut,
imp. Viuda de Agust Laborda, 1809)
hasanya, asanya vosts dir, les
asanyes / de este gandul ahon estn
(Martinz, P.: Nelo el Tripero, 1892)
hasda (vrer hasta) dur albardot
hasda el nas (Bada y Adell, J.: La
matin de Sen Roc, 1864, f. 16)
hasda hasda plor moltes vegaes
6)
hasda hasda aplegar a la taula
(Sendin: Grogui!, 1931, p. 11)
hasda te dones fregues hasda que
vaja (Thous, M.: Lhort de les freses,
1933, p. 34)
hasendat cat. hisendat: un llaurador
hasendat (Conv. de Saro, Valencia,
1820)
hasendat hasendat prou ric (El Mole,
1841, p. 218)
hasendat hacendat que no fa res
(Fages: Aforismes catalns traduits al
valenci, 1853)
hasienda, hacienda cultisme, del
llet facienda; el cat. hisenda no eixistix
en valenci, asoles es un barbarisme
introduit per la prostituci catalanera
del sigle XX: part de la hazienda (sic)
1608, p. 139)
hasienda per furtarli la hasienda y
mercaderies (Archiu Mun., Elig, Leg.
H. 49, N 16, 5 febrer 1617)
hasienda tenia molta hasienda
262)
hasienda confiscat tota sa hasienda
1455
433)
hasienda Que ha de fer un tiratot de sa
hacienda (Morla: Del torn de les
Monches, c. 1650)
hasienda part del preu o hazienda
(Guerau, B.: 2 C. San Vicente, 1656, p.
126)
hasienda govern de sa Real hazienda
(Real Pragmatica, Valencia, 1660)
hasienda y del estat propis y
hazienda (Cap. del Quitament de la
hasienda de qui ser la hasienda o
heretat
(Llib.
establiments
de
Penscola, 1701)
hasienda hacienda y honra guanyars
obrant (Ros: Tratat de adages, 1736, p.
58)
hasienda em gast casi ma hacienda
(Col. del ros castany, c. 1760)
hasienda llevant la hacienda y la
salut
(Tormo,
Bertomeu:
La
Gatomaquia, c. 1770)
hasienda haciendes, vides,/ alegres y
treballs (Sento y Tito... per lo feliz Part
hasienda haciendes pera sostindreu
consagrant
vides
y
hasienda
haciendes (En obsequi del Voluntaris
Honrats, 1794)
Hasienda dofisina... de Hasienda (El
Tabalet, 1847, p. 167)
hasienda hacienda: hacienda (Escrig:
Dicc. 1851)
hasienda de moliner not fies / que en
sa fachenda / donen senyes de tindre /
molt gran hacienda (Consell de una
mare
a
una
filla,
imp.Correccional,1852)
hasienda el que crie molt bestiar/ la
hacienda
(sic)
vor
aumentar
(Aforismes rurals en catal, traduits al

valenci, 1853, p. 45)
hasienda deixant lhasienda (BNM,
1865)
Hasienda el paper de dos quinsets lha
posat a tres lHasienda... el nou ministre
dHasienda (Mills, Manuel: Ni rey,
Hasienda el Pelat, / pera ministre
dHasienda (El Pare Mulet, 1877, p.56)
hasienda es el menistre dHasienda
Hasienda Sr. Ministre de Hasienda
hasienda en bones haciendes (Gadea:
Hasienda el ministre que fon de
Hasienda en aquell pas (Semanari El
nomenat
ministre
Hasienda
dHasienda (La Nova Traca, n 1,
1894, p. 1)
Hasienda no tinc ms hasienda que
este paquet de sigarros (Guallar, J. G.:
Hasienda ...els escribients de la
Hasienda (Montesinos, Vicent: Un
Hasienda les cuestions de Hasienda
Hasienda quel ministre dHacienda
(El Poble Valenci, 31 mar 1917)
hasienda pot dur esthasienda y latra
(Alberola y Serra: Terres secanes, 1924,
p. 25)
hasienda tenem prou hasienda, y per
lo tant (Llobat Ferrer, R.: En lo suor de
hasienda la poca hasienda quem
queda (Vicent Alfonso: El Trull, 1929,
1456
p.14)
hasienda la nostra hacienda de rics
Hasienda una poqueta de sort en les
oposicions dHasienda (Sendin, A.:
Grogui!, 1931, p. 8)
hasta, asta del rap hisp. hatt,
influenciat. per el llet ad ista, ixqueren
morfologes valencianes com
asta,
hasta, dasta y hasda. Tot sugerix que
may haura desaparegut esta preposici
del parlar del poble a lo llarc dels sigles;
en el Barroc ix per tots els puestos,
coincidint en la fortalea de la lliteratura
que espentava arcaismes anfibolgics
com fins y funs, enc que alguns
lliterats
arcaisants,
influits
per
floralistes bufalagamba, les usaren per
1900: repartixquen lhacienda funs a
les... (Gadea: Tipos, apndix, 1908,
p.42). La grafa hate era del arbichisp; Sanelo don hatti com a valenci
en 1800, lo mateix que Escrig, hatti:
hasta (dicc. 1851); y
el castell
(h)adta apareix en Cardea en doc. del
any. 945 (gent deixes terres, com el
Cit, no tindren problemes en usar hatti,
hadta en nostre islamisat Reyne). Esta
prep. no sera el primer eixemple de
mosarabisme o arabisme que reapareix
en lo sigle XVII. Trobem hasta en el
valenci de Morl, cuan vol imitar
lidioma parlat per el mege trompellot,
el notari cult, la monja tornera, el
canonge vert, el catedrtic engolit, etc.;
pero tamb en actes de la Generalitat
(a.1655), en coloquis dElig (a.1776), y
doc. jurdica en Penscola (a.1701). Un
estudis encabotat en el valenci, Lluis
Galiana, la incluix en sa prosa com a
veu arrail: enternia asta les penyes
(Galiana,1768); y atres valencians ms
antics, del sigle XIV, tamb coneixen

el vocable: conferma el consell de
Oriola tota la particio...fecta en Oriola
asta la data d este privilegi (AHME,
Ms. Privilegis dElig, f. 24, doc. de
1307, copiat en 1321)
hasta hasta la soca (Mulet, F.: Poesies
a Maciana, Ms. c. 1640, v. 629)
hasta hasta el mol de don Deri (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
hasta hasta la del terrat (ARV, Actes
Generalitat, Prov. 1655)
hasta la sanch hasta terra (Sacro
Monte Parnaso, Valencia, 1687, p. 157)
hasta hasta lo barranch de Moles
(Llibre de establiment de Penscola,
1701)
hasta hasta el sabater (BUV, Coloqui
de les campanes, 1729, v. 44)
hasta hasta les deu hores (A. Mun.
Torre den Besora, Stabliments T. B.,
1738)
hasta asta (sic) Alacant (Bib. Serrano
Morales, Ms. 6. 563, 31 dagost 1745)
hasta hasta el nom que pendria (Mas,
L.: Serm cof. S. Vicent, 1755, p. 12)
hasta
els
mes
grans
hasta
(Rahonament, Valencia, 1759)
hasta enternia asta (sic) les penyes
hasta hasta pergu la son (Tormo,
Bertomeu: La Gatomaquia, c. 1770)
hasta hasta les orelles (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. Coloqui de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
hasta hasta que el hoste apleg
(Archiu Mun. Elig. Romans pleit del
pollastre, 1776)
hasta rechiren asta (sic) els braguers
1790)
hasta hasta la nit no vindr (2 part,
1457
Coloqui pera consolar als pares, Imp.

Laborda, 1808)
hasta en valenciano se dice Hastara y
Hastas (Salv, V.: Comp. de
Gramtica espaola, apndice de voces
valencianas, 1838)
hasta parlant hasta ques fasa de nit
3)
hasta hasta quapleg al port
1866, p.11)
hasta hasta dem (Colom: Tal es
Cualis, Castell, 1872, p. 24)
hasta hasta el forn de Mora es meu
25)
hasta Hasta el dumenche que ve
hasta hasta dem (Escalante:
hasta hasta el atre (Semanari El
hasta hasta mel confitat (Pastor, V. .
12)
hasta mallargue hasta lalquera
1907, p. 10)
Hasta la torn! paraules de
despedida dels carreters valencians per
lany 1900; leixemple est tret duna
noveleta sobre les costums destos
treballaors: Hasta la torn, caballers!
1911, p.53)
hasta hasta hui (Breva, Vicent:
2)
hasta hastara no tinc ninguna queixa
Hasta latra! Hasta latra! (El

hasta, hasda baixe hasda ahn viu
eixa (...) si tu te portes aixina, / com
hasda hui (Buil, E.: Les dos
chermanes, 1925, pp.7, 36)
hasta, hasda diuen que van a
adoquinar el riu desde la Pechina hasda
la placha de Nasaret (Angeles, P.: Al
hasta hasta cuant dorc (Peris Igual: El
5)
hasta hasta dins dun mocaor (Llibret
hasta hasta ms tart (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 14)
hasta, dasta la dona treballa hasta pera
distraures (Josep M J.G. y E, Beltrn:
Les glndules del mono, 1929, p. 20)
hasta no deu parar hasta que...
p. 13)
hasta hastara (Salls Rocabert: Els
hasta, hasda tallrem el pas hasda que
torn la llum (Hernndez, F.: La vista
hasta hasta as estic (Valls: El to de
sa neboda, Alcoy, 1933, p. 2)
hasta hasta dem (Coloma Pellicer:
El secret, Alcant, 1933, p.17)
hasta, hasda Hasda u que... (Sendn
hasta, hasda com seguixca com
hasdara (Serneguet, I.: Miss Kakau,
1934, p.4)
hasta y hasta prop de Santapola
febrer 1938)
hasta hasta vindr un maraj (Llibret
1458
hatet:
hatillo
(Escrig:
hatet
Dicc.1851)
hato dorige desconegut, barallanse
desde larabc al germnic: no son ms
que un hato de vagos (Virosque: La
hau 2 pers. pl. pres. ind. dhaver:
mosatros ham, vosatros hau, ells han:
y hau vist (Timoneda: Castell
dEmaus, 1569)
hau dos rollets de pa de Rey hau de
dur (Ros, Carlos: Roman... les cosetes
que deuen previndre les senyoretes pera
parir, 1736)
hau com hau de parlar, pollosos, / si
no podeu pantaixar (Romans ... les
hau que me hau donat un susto... quant
hau charrat (Len, Carlos: Arenga
crtica, 1789, pp. 3, 7)
hau hau encomanat anguiles? (Mora
y Roig: El cap dOlofernes, 1872, p. 7)
hau Hau vist quina...? (Torrom: Les
hau els hau dut? (Escalante: Tres
forasters de Madrid, 1876)
hau Hau preguntat? (Roig y Civera:
hau Hau vist, granujes! (Barber: De
Valencia al Grau, 1889)
hau shau fet el monyo ben repentinat
hau Hau fet mol be (Canyisaes.
Monver, 1906)
hau ... que shau pensat? (Soler, J.:
hau en que hau demostrat reviure
hau Ara shau tornats muts? (Negre,
hau shau tirat els trastos al cap (J.
p.13)
hau Pepet, ya hau parlat prou!
p. 12)
hau Es que ya shau olvidat del atre
mon? (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
hau Com hau quedat? (Peris: La
bolcheviqu del Carme, 1932, p. 27)
hau manco conversasi y servixmos .Si encara no hau demanat (Meli, F.:
hau Hau vist? (Aznar Pellicer:
hau perque hau volgut (Tallada: Les
hau shau tornat loques o qu es
as? (Meli, F.: Encara queda sol,
1931)
hau que tots hau difamat (Soler, J.:
hau y hau renyit (Beltrn, E.:
hau que hau tengut un prmit y una
torn de dins (Sanjuan, A.: Carta al
meu amic, Llibre del Arrabal Roig,
Alacant, 1965)
hau hau tingut esta vespr molta sort
(Llorca: Libro de fiestas del Palam,
Alacant, 1994)
hau absolutament generals les formes
de pres. indicatiu: ha, ham, hau (Cast.:
La Conj. 2001)
haverlo desesperat /... es pensa haverlo
afrontat (Sacro Monte Parnaso, 1687,
p.89
havero de havero fet (Ginart, Nofre:
Reportori dels Furs, 1608, f. 5)
hazanya, hasanya del rap hispnic
hasna : foren tan grans les hazanyes
(Orti: Siglo Quarto de la Conq. 1640, p.
59)
1459
hazanya lo valor y hazanya (Esteve,

Fray Pere: poesies Guerra de Catalunya,
1651)
hazanya les hazanyes de son tio (A.
Mun. dElig. Romans del pleit, a. 1776)
hazanya haanya (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
hebiller hebiller: persona que hace
hebillas (Escrig: Dicc. 1887)
hebilles sabates a la prusiana, hibilles
(sic) de gaydonet (Nits del Centenar,
1767)
hebilles unes evilles (sic), quatre
bollats (Raon. de Pepo y les dametes,
1784, p. 2)
hebilles hebilles: hebillas (Escrig:
Dicc. 1887)
hebraiste:
hebraista
hebraiste
hecatombe
(Escrig:
hecatombe
Dicc.1851)
hecatombe La hecatombe! El
maremgnum! La tron! (Sendn
hechisat yo estic hechisat (Comes, F.:
hechiser hechizer (Mulet, Francesc:
hechures pagu de hechures un dobl
helnic helnic: helnico (Escrig:
Dicc.1851)
helnic cat. hellnic: li quedar un
naset helnic (Sendn Galiana, A.: Ella,
latra y..., 1934, p.24)
heleniste heleniste: helenista (Escrig:
Dicc. 1851)
hem!, hem! interj., pera cridar
latenci, mostrar desacort, etc.; castell
ejem: Hem! hem! (Milacre del
hemisferi, emisferi 1 doc., la gran /
mquina de este emisferi, / o de este

mon tan poblat (Relaci entre Tito y
hemisfric hemisferi: hemisferio;
hemisfrich: hemisfrico (Escrig:
Dicc.1851)
hemorroides cultisme, del llet
haemorrhis, -dis: morroydes, so es
morenes (DECLLC, en Arnau de
Vilanova, c. 1300)
henchisa ... es guapa?/ Henchisa.
/Ms que yo? (Balader: Les beseroles,
1874, p. 22)
henchisa all si que henchisa!
henchisa, hanchisa a mi mhanchisa
un home en barba (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.52)
henchisera qu no sers henchisera...
p. 6)
henchisat estic com a henchisat
henchiseres les moltes clases que hia
de superstisions y henchiseres (Gadea:
Ensisam, 1891, p.511)
els
teus
henchisos
henchisos
herba, herva, erba, erva del llet
hrba, ha tingut varies grafes: segar
herva o forment (Col. les inumerables
herba, erba segar erba / perals rosins
emborrar (Paper... pera passar lo temps
herba, herva lletera perque son
herves / lleteres que pudor fan (Segn
Micalet, 1802)
herba, herva Escrig du herba, pero
tamb herva: hierba (Escrig: Dicc.
1887)
1460
herba dolives era molt corrent en lo

Reyne de Valencia; al costat de ma
casa, en Cap de les Hortes, estava ple:
Herbeta dolives! (Hern. Casajuana:
herbage herbage (Escrig: Dicc. 1851)
herbajar a herbajar lo ganado (AME.
Llibre del mustasaf de Elig, c. 1620)
herballuisa herballuisa o marialluisa
(vrer marialluisa): despus que mos
ham fumat els abres de herba luisa!
1938)
herbamala com lherbamala (BNM,
Ms. 14480, Merelo y Casademunt: Els
herbasana heretat del mosrap...
lannim sevill del 1100 parla de
y(ar)ba sana en aljama... en valenci
salter en albarsana o albasana
(DECLLC, 7, p.546)
herbasana herbasana: hierbabuena
herbaser y Nofre, el hervaser(sic)
1911, p. 98)
herberet una copeta... de herberet,
llicor alcoy (Valls: La verbena, Alcoy,
1935, p. 13)
herbero cridar a Chuganet y es farem
el herbero (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 2)
herbeta de la sanc y un sac de herbeta
de la sanc (El Tio Cuc, n 141,
Alacant, 1917)
del
llet
migeval
herbolari
herbularius: com grosser erbolari/
qui... (DCVB, en poema dAusias
March, c.1440)
herbolari herbolari, herbarius...
1643)
herbolari:
herbolario
herbolari
herbolaria tenda dherbes: en la
herbolaria (Peris Celda, J.: Arrs en
herbolaris com a herbolaris, sempre
aguayten... les rahils (Ballester:
Ramellet, 1667)
herclees, erclees cat. herclies:
entre els Pilars Coronats, / o les
Columnes Erclees (sic) (Sento y
Parma, c.1794)
hereder hereder (Torres, Lluis de les:
1730)
regnes
de
hereges
herege
(Autobiografia de Bernat Guillem,
1596)
dels
hereges
(Const.
herege
herege, hereche estos hereches ahon
aniran a parar (BUV. Ms. 668. R.
Vinalesa, 1735)
herege hereges que li fan carases
(Mas: Serm cofradia S. Vicent, 1755,
p. 2)
herege don rah el mal hereche
herege herege (Escrig, LLombart:
Dicc. 1887)
herega ... en grandissima heregia
herega prxim a heregia (Mas, L.:
Serm Cof. S. Vicent 1755, p. 3)
hereges cat. heretgies: per la
concurrencia de tants hereges y
diferents nacions (Archiu Mun.
Alacant, Arm.5, Lib.35, f.16, 31 mar
1694)
heretat perdut la heretat (Ferrer, St.
1461
heretat moltes heretats (Pou:

hereter del llet hereditariu; cast.
heredero, cat. hereu: hereter (Ferrer,
hereter als hereters, que netejen los
ponts de les cequies (Ginart: Reportori,
1608, p. 268)
hereter hereter: heredero (Escrig:
Dicc.1887)
hermafrodit -1 doc. cap sens pits,
hermafrodits (Roig: Espill, 1460)
hermafrodit, ermofrodit del grec-llet
hermaphroditus; qui te els dos sexos:
que dihuen ser homens, /... son ya tots
Ermofrodites (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
hermafrodita nom hermafrodita es
(AHO, Ms. Mulet: Poesies a Maciana,
c. 1640, v. 14)
hermafrodita hermafrodita y neutral
sens fortuna (R. del pleit del pollastre,
1776)
hermafrodites els diu ermafrodites
(sic): / ni homens, ni dones (El So
hermafrodita D.Carlos sha tornat
hermafrodita (El Mole, 1837, p.127)
hermia tot es terra hermia y roquer
(A. M. de Culla; Tin., doc. 8, / 3. 662,
any 1634)
hroe -del llet heros, -is , eixiren
variables com lalbans hero, gallec
heroe, val. hroe, itali eroe , fr. hros,
y el cat. heroi, invent de Fabra y els
seus amics per el
1900: hroes
singulars que tant han fet per... (BUV,
Ms.744, Tormo, B.: Relaci que fa a
Thoms, 1769, f.128)
hroe a un hroe que ha honrat
Valencia (Sento y Tito... per lo feliz

hroe tornem, pues, al nostre hroe
(Bib. Nac. Ms. 3905, any 1801, f. 26)
hroe eren Hroes dels Pagans
(Coloqui ... que tingueren Vadoro el
Cert de Paterna, Sento..., 1802)
hroe del hroe, es tingueren
presents... (Un pillo y els chics, 1846,
p. 7)
hroe hroe (Escrig: Dicc. 1851)
hroe vost es un hroe (Milacre del
hroe tremolant com un cascabell
lhroe daquella festa (El Bou solt,
1877, p.215)
hroe y dall ixqu fet un hroe
p.60)
hroe o daquell hroe de landant...
p.32)
hroe el nostre hroe... (Bernat,
hroe y feu hroes dels apstols y dels
sants... (Mart Gadea: Tipos, 1908, p.
3)
hroe el hroe fon... (El Tio Cuc, n
83, Alacant, 1916, p.2)
hroe est fet un hroe (El Tio Cuc,
n 136, Alacant, 1917, p.3)
hroe hroe (Fullana: Voc. 1921)
hroe y nostre hroe, al vore all...
(Bona conquista!, junt a Tots a Nova
York, 1921, p.17)
hroe as tenim a lalcalde, hroe de...
p. 12)
hroe fon un hroe musulm que
ostent tamb el ttul de... (Beltrn,
Enric: Cuadro flamenco, 1926, p.25)
hroe un hroe... que per... (Llibret
1462
p. 11)
hroe Mor en la guerra com un
hroe! (Sendn Galiana: Ella, latra y...,
1934, p.50)
hroe montats, nostres hroes han
segut... (Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
herpes del llet herpes: lo mateix que
brians y morsalat, herpes (Escrig:
Dicc. 1851)
hertsianes derivat del apellit del fsic
alem
Heinrich
Rudolf
Hertz:
hertsianes (Angeles, Pere P. Febres
hertsianes, 1926)
eu! Eu, que nos volen capar (3 part,
Coloqui de Tito y Sento... y la funci
dels Blanquers, any 1789)
eu! heu! interj. Hu, as no es
guanya pa sustos! (Folch, R.: El
eu! interj. Eu! dencerolar el fil /
pareix que... (Ovara, J.: Mol de vent,
1905, p.6)
heu, eu, hu, u segons ahon estiga
adquirix
diferent
morfologa
y
pronunciaci: heu, eu, hu, o, u ,
equivalents al invariable ho catal; estes
variacions tenen gran dificultat pera qui
no es valenci (siguen catalans o
castellans), pero que mosatros fem en
naturalitat desde chicotets. Aixina,
lencltic
donara
en
valenci
preguntarmeu; cast. preguntrmelo, cat.
preguntar-mho. Eixemple: al cap de
tres semanes de relacions tatrevixes a
preguntarmeu (Lanzuela: La Templ,
1933, p.10).
Ms o manco, ac
tindrem el polimorfisme del procltic:
Ya heu tinc agarrat, Yo heu fea per be,
Saps qu es? No hu se, No eu se .
Raere o encltic: portau pronte, vullc
sabero esta espr. A principis del sigle
XVIII, Ros donava eixemples sintctics:

Por que lo hagan: perqueu facen >
perqueu > perque eu (Ros, Carlos:
Breve dicc. 1739, p.10)
heu sinos mal heu va a pasar (Segn
y Patatorta, 1823)
heu, u no u entenc (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
heu, hu yo no hu negue (Esquerdo,
V.: Can en Recopilaci dels Furs de
heu, hu no es canse que no hu far,
perque tant poder te com yo (Dolz,
Estevan: Oracin fnebre... Gregorio
Riudaura, 1706, p.13)
heu, hu estos no hu entenen (BUV.
124)
heu, hu no hu digues (Coloqui de
Tito y Sento, 1789)
heu, u cat. sostindre-ho: y quna
temeritat
/
es
el
sostindreu
1827, p.7)
heu que eu creu que te... (Baldov: El
heu si no eu ferem (Boix, Vicente:
Fiestas S. Vicente Ferrer, 1855, p. 424)
heu ha voreu com no eu f en m (La
p. 10)
heu si vost no eu far (Les marors de
heu Ya eu se, pero no vol en vost
casarse (Palanca: El Sol de Rusafa,
1861, p. 11)
heu no eu pren en conte (Bernat y
heu No eu dic yo! (Liern, J. M: La
paella. Valencia 1861, p. 29)
heu ya eu se (Liern, R. M: La mona
1463
de Pascua, 1862, p. 20)

heu yo eu fea per be (Martnez
p. 18)
heu no eu da? (Liern: Una broma de
sab, 1867, p. 29)
heu Ya eu crec (Escalante: A la vora
dun sequiol, 1870)
heu aix eu fa la vida nova (Colom y
Sales: Tal es Cualis, Castell, 1872, p.
5)
heu yo ya eu temia (Torrom,
p. 12)
heu, hu aix no li hu permitixc
heu eu dius t per la murta
(Fambuena, J. M.: Un franss de
Almsera, 1877, p. 6)
heu, hu hu dic en formalitat
heu ell aix be eu pot saber... ya eu
comprenc (Fambuena, J.: Fer les
cartes, 1881, p. 24,)
heu no eu dic yo (Colom: El benefisi
de Mora, 1881, p. 14)
heu no dic que no eu siga encara (El
Tio Gabia, Novelda, 7-I-1884)
heu, hu ya tot hu olvide (Roig y
heu Y com eu sap? (Borrs, Vicent::
heu si eu veu (Borrs y Marco, Jos:
El Cullerot, Alacant, 1886, p. 6)
heu no eu sabera (Vicent, Miquel:
Micos y mones, Alacant, 1888, p. 12)
heu eu mamprenga a vore si cumplix
millor que mosatros (Semanari Garrot
1888, p. 3)
heu eu tena que fer (G. Martnez, J.:
Silvestre
el
de
Carcaixent,
Alacant,1890, p.8)
heu, hu ya hu vors (Garca
Alacant, 1890, p.8)
heu, u no puc negarteu (Gadea:
Ensisam, 1891, p.547). Catal: negartho .
heu qui heu fa millor (Centenario
celebrado en Bonreps, 1891)
heu pastor, cuan la ovella caga fa
pudor? .-Alsali el rabo y heu sabrs
millor (Gadea: Ensisam, 1891, p.404)
heu la nit tot hu arreplega (Gadea:
Ensisam, 1891, p.440)
heu y mos heu mana vost (Llibret
Falla C. Rusafa, 1905, p.13)
heu ya heu pagareu (Peris Igual, J.:
heu heu es transformaci de ho
requerida per eufona (Fullana: Gram.,
1915, p. 88)
heu, hu Rafelo soc; vost hu ha dit
p.55)
heu ya heu veuen (Baidal Llos, F.:
heu, u aix ya u sap tot el mon (El
Tio Cuc,n 196, Alacant, 1918)
heu no eu crega... tal volta eu sapia
5)
heu Huey!T ya eu saps? (Meli,
heu All heu vorem! (Virosque, A.:
heu mare del meu cor, conforme eu
marca (Urios, Elvira: Da de Pascua, c.
1925, p. 4)
heu eu s, lagarr de chicotet (Catal
heu eixe heu toca tot (Angeles, P.: Al
1464
heu s, heu recorde (Llobat Ferrer,R.:

hu, u cat. desapegar-mho: hu tinc
agarrat Vols desapegarmeu? (Alegre
heu Y heu logra? Ya heu crec
1926, p.6)
heu, u tu tindrs que pagrmeu .-Yo,
com? (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.19)
heu tot heu sap (Alberola, E.: Lamo
y senyor, 1927, p. 4)
heu Chiques, ya son les sis? .-Ya
pasen, mare Per quheu da? (S.
1928, p.11)
heu Y t com heu saps...? (Peris
Igual: El banquet, Castell, 1928, p. 7)
heu rigau un rato, si eu veeu de bona
gana (Peris Celda: Noy Che! y
Ol!, 1929, p. 2)
heu, hu ya hu crec (Vicent Alfonso:
El Trull, 1929, p.9)
heu ni heu sap ning en este poble
heu, u aconslleliu vost (Aznar
p.24)
heu (h)u fars aixina? (Llibret
1930)
heu as dalt tot se hu frechim
p. 3)
heu sempre eu fa tot de tromp
Alcoy, 1931, p.)
heu y que hu digues (Barchino: Tot lo
heu no se per qu hu diu (Sendin
heu heu tinc pensat (Tallada, Miquel:

heu ya hu crec (Herrero, J.: En temps
heu tot mheu amaguen (Sendin
heu este sempre eu fa tot de tromp
(Colomer: Me cason...!, Alcoy, 1931,
p.3)
heu No eu crega! (Alcaraz, J.: Vullc
besarte, 1931, p. 11)
heu li hu agraixc, pero no magraen...
p.25)
heu traspase els negosis y hu tire tot a
rodar! (Martn: El Sant del Treball,
1931, p. 1)
heu yo heu fas tot (Beut, Pepe:
heu Heu veus? (Garrido, J. M:
heu heu diu en serio? (Beltrn, E.:
heu si yo hu consentixc (Sendn
heu y eu farem (Valls, Enrique: Les
heu que tot heu resistix (Moliner
1936, p. 10)
heu Eu sabr yo! (Romn, A.: Tots
de la mateixa familia, Alcoy, 1937, p.
32)
heu Che, a t te hu dic (Llibret
hevilla vrer evilla.
hexmetro
(Escrig:
hexmetro
Dicc.1887)
hexmetros entens tu de hexmetros
(Ort, Joseph V.: Quinta Cent. 1740, p.
176)
1465
hia molts hia que reprenen

(Amiguetum, Hieronimum: Sinonima...
in valentinum, 1502, f. 53)
hia que hia en dites dos parets (ARV.
Actes Generalitat. Prov. any 1564, Sg.
3028)
hia y mire... que hia peix (Morl: Del
hia hia alguns sabis (Ballester, I.
hia cava en este puesto que un tesor
hi (Coloqui del Escol y la Viuda, s.
XVIII)
hia hi molts primors en Valencia
hia ms dies hi que llonganises
71)
hia encara hia ms que fer (Ros,
1736)
hia cast. hay, cat. hi ha: hi ms
motiu / pera poderse queixar (Paper
hia siendo verbo se dize en valenciano
hi... exemplos: En el mundo hay
mucho que andar: en lo mon hi molt
que anar (Ros, Carlos: Cartillas
hia no hi (Mas, fray Luis Felipe:
Sermn Cof. S. Vicent, 1755, P. 6)
hi y en son ofici faena / no hi pera
treballar (Ros, Carlos: Roman... los
hia no hi idioma en tot lo mon...
(Galiana, L.: Rondalla, 1768, p. 9)
hia no hia bodeg ni estable...
hia hi oficial que a una putput / va
pillar en un femer (BRAE, Ms. La
hia no hi que (Coloqui de coloquis o

ansisam de totes herbes, s. XVIII)
hia hia (Bib. Nicolau Primitiu. Ms.
Escoriguela, 1792, f. 11)
hia ara ya no hi ms (En obsequi
1794, p. 8)
hia ne hia de tres calitats (Orellana:
Cat. pardals de lAlbufera, 1795, p. 11)
hia ...sutilea, / que desde que hia
terrats (Coloqui nou del poticari,
s.XVIII, v.28)
hia en Valencia pera els Pepos / no hia
atre com el hostal (Rahonament... el
hia no hi res ms de nou (Coloqui de
Vadoro a la vinguda dels Reys, c. 1800)
hia que hia, hiagut y hiaur, / sens
tindre... (2 part, Rahonament de Rull
de Payporta, c.1802)
hia no hi llibertat dimprenta (El
hia no hi dona que dorga mentres li
palpen la figa (Baldov: El virgo de
hia en Lisboa hi vapors (El Tabalet,
1847, p. 151)
hia hi molts (Fages, Narcs:
1853, p. 10)
hia Hi alg qem borre esta ralla?
(Martnez Vercher, J.: En la vel dun
albat, 1865, p. 7)
hia si no hi perill (Liern: La Flor del
cam del Grau, 1862, p. 21)
hia hia molts ferits (Liern, Rafael M:
hia no hi un tros de pa (Baldov: La
hia Qu hi? (BNM, Ms. 14458,
Merelo, J.: Novio mut es millor volgut,
1868, f. 4)
1466
hia hi testimonis (Balader: El pare

alcalde, 1871, p. 24)
hia les costums que hi (G. Capilla,
hia no hi fadrina que... (Liern: El
hia ni hi en lo poble ning
p. 14)
hia de la cuina no hi ms ama que
yo (Balader: Les beseroles, 1874, p.
20)
hi Qu hi de nou? (Escalante: El
tio Perico, 1875, p. 5)
hia no hi res (Ovara, Chusep:
hia no hi inconvenient (Roig y
Gandia, 1884, p. 28)
hi, nhia encara nhia tres o cuatre
hia encara hia (Mill, Manuel:
Retratos al viu, Valencia, 1884, p. 20)
hia hi un mal (Parrs, Juan B.: Ya'l
tinc!. Gandia, 1885, p. 6)
hia no hia ni un da divern (Granell,
Joan B.: Una fulla de llorer, Sueca,
1885, p.14)
hia y com hi un munisipal que...
1887, p. 15)
hia Hi qui me chiula! (Barber y
Ras: De Valencia al Grau, 1889, p. 14)
hia ms all... hia una escuadreta de
chiques (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.51)
hia se coneix que hi franquea
(Campos, Josep: El gallet de Favareta,
1896, p. 13)
hia hia que viure espavil (Rubert:
p.12)
hia Bon da!Qu hi de bo? (C.

1901, p.5)
hia hi gabietes en pardalets (Soler,
S.: Mos quedem!, Castell, 1907, p. 9)
hia ahn hia uns pardals (Gadea:
hia hi una creu (Peris Igual, J.: La
12)
hia hi apetit? (Civera Esteve, R.: Els
hia Hi quenviar un exhort a Villar
p. 29)
hia hi maror. Es dir, que discutixen
1917, p. 11)
hia hi sanc (Soler, J.: El solo de
flauta, 1917, p. 8)
hia saps que no hi un clau en casa
3)
hia Vinga, pare, ya nhia prou!
hia bar de camareres que hia en el
cantonet... de tantes chavaletes que
hian (Barchino, Paco: La barraqueta
hia no hia perill (Garrido, Josep M:
Aixina deben ser totes, 1923)
hia hi algo de nou? (Alberola:
hia amic, no hi dret (Juan, J. M:
hia la copa que hi (Meli: Com els
hia no hi qui li aguante (Sendin
7)
hia en esta terra hi molts (Alberola,
1467
hia si res hi... (Gayano Lluch: Els

hia ya es veu que hi roba estesa
hia tot lo que hi dins (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 15)
hia bo no hi res, y lo ron... (Llibret
hia hi que vore (Sendin Galiana,
Alfredo: Grogui...!, 1931, p. 3)
hi Hi perms? (Alcaraz, J.: Vullc
hia no hia qui te pegue (Tallada,
hi no hi faena (Ferrer, L.: A la vora
del riu Serpis, Ganda, 1932, p. 10)
hia en tantes bugaes que hi que fer
p. 7)
hia en les que han tirat hi de sobra
1933, p.6)
hia no hi res com la familia (Valls:
El to de sa neboda. Alcoy, 1933, p. 11)
hi hi que anar eliminant amistats
p. 24)
hia hi festes de carrer, tonya, tabalet y
vi (Irles, Eduart: Romans del bon
alicant, Alacant, 1934)
hi no hi remey (Beltrn, E.:
hia no hi trampa ni cart (Serneguet,
hia mira, che, no hi qui taguante
hi diu que hi que pendre tota...
p. 27)
hia Hia que voreu! (Valls, E.: La
hia al vore tot lo que hi (Llibret

7)
hi no hi faena (Moliner Valls:
hi t creus que hi dret a que...?
Alcoy, 1937, p. 5)
hi ni per mar hi qui guanya a
Alacant (Llibret Foguera Plaza R.
hia Qu hia fora dAlacant? (Llibret
1952)
hiacha de lo que hiacha de veritat
car?, 1926, p. 11)
hiacha que hiacha atra parella (Peris
hiachen en les crtiques que hiachen
p. 2)
hian y no hin sants que... (Escalante:
A la vora dun sequiol, 1870)
hian que perdigons hian (G. Capilla:
Una nugol destiu, 1871, p. 8)
hian les dos boles que hian, negres
1872, p. 18)
hian hian coses (Roig y Civera,
Antonio: Un chuche munisipal, 1873, p.
11)
hian hian paraules desgraciaes
hian hian pasat molts dies (El Pare
Mulet, 1877, p. 7)
hin y aix que nhin (Llombart:
hian barques hian sobre larena (Roig
hian tots els perols que hian en el...
(Soriano, F.: Ploramiques, 1887,p.9)
1468
hian hian atres michos (Escalante:

hian hian marits... (Campos Marte, J.:
hian hian atres que prenen...
p.2)
hian advirtase que esta forma en
valenciano tiene plural: no hia tinta, ni
hian plomes; no hay tinta, ni hay
plumas
(Nebot,
J.:
Gramtica
hin cuants hin en este mon (Pastor:
18)
hian hian borregos, hian caballs
hin Y en tans adoquins que hin
solts? (Alcaraz, L. J.: El terroriste,
1911, p. 24)
hian pastisets de crema... cuatre
nhian (Angeles, Pere P.: La Chateta,
1916, p.146)
hian hian cegos denteniment
(Genovs: A St. Vicent Ferrer, 1916)
hian hian moltes botigues (Juli,
hian hian colocats alguns... (Baidal
5)
hian Hian gastaors de a cuarteronet
p.9)
hian que ni hian set o huit (Cubells:
hian dins... els que hian en la caixa
4)
hin hin des negres (Moll Ripoll:
El punt, 1920, p. 17)
hian perque hian dimonis que...
p.30)
hian les fortunes que hian en...
p.9)
hian no ms hian tres persones (...)
hin des rons com hu (Salvador,
pp. 6, 11)
hian es que ne hian de molt tontes
(Peris Celda: A ras de terra!, 1922,
p.10)
hian encara nhian atres... qunes
costums all hin (Esteve: De DarDrius a lalquera, 1922, pp. 6, 11)
hian te ms pardalets en el cap que
nhian en la Plasa Redona (Haro, M.:
hian hian sis pisos (J. G., Josep M:
hian hian moltes chiques (Urios,
hian hian moltes que mos fan la
contra (Juan, J. M. : Chfer, al
Novetats, 1925, p. 8)
hian hian lletrerets simblics (Sendin
3)
hian pero hian coses (Llobat
p.7)
hian Ya no hian clases? (Peris
Celda: La peixca de la ballena. 1926, p.
7)
hian ara hian as atres (Alberola, E.:
hin hin tres departaments (Peris, J.:
hin pero... hin goteres? (Soler, J.:
hin pero hui hian homens? (Comes,
hin no hin penes (Torre y Vidal: La
1469

14)
hian En perms de vosts. Hian
coses... (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
Bolsera, 1928, p.8)
hian hian anguiles? (Serrano, M.:
hian Hian molts pobres? (Puig
hian home, parents..., hian parents de
moltes clases!... que nhian que nutrixen
als seus fills (Aznar Pellicer: Lhora
tonta, 1929, pp. 22, 46)
hian portes, nhian prou en... (Aznar
Pellicer: El misteri de Trinitat, 1930,
p.19)
hian hian homens que... (Casinos,
A.: Deixam la dona, Pepet, 1931, p.22)
hian hian alguns (Tallada, Miquel:
hian no hin cumpliments (Salls
hian y no hin mistos ni foc (Soler,
Alacant, 1931, p.5)
hin sempre hin apuros en estes
cases (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 10)
hian hian coses a les cuals... (Alcaraz,
hian No hian sofas! (Alcaraz, J.:
hian home, tu, que as hian chiques
fadrines y(Barchino: Tot lo que
hin perque hui hin homens...
1932, p. 5)
hian te dic que hian animals (Garrido,
hin es que hin carreres... (Soler

hian hin coses que... (Beltrn, E.:
hian Tu saps els farols que hian...?
hian als que hin (Moliner Valls, A.:
10)
hian No hian dins en la caixa?
Alacant, 1952)
hiacha, hiaja gramaticalisaci del
arcaic pronom hi: sinse que hiacha
agravi pera ning del mon (El Mole,
1840, p.107)
hiacha direm que siga, quhomens
hiacha que... (La creu del matrimoni,
hiacha Ay! Ya torna lo cresol, / y no
perque hiacha gana / sinos perquen esta
andana/ a les sinc se pon lo sol (Gadea:
Ensisam, 1891, p.168)
hiacha Deu fasa que si lencontre...
hiacha algo (Serrano, M.: Voreta de
lAlbufera, 1928, p.8) En catal: hi haja
quelcom .
hiagu y que encara que hiagu / en
a molts... (Sentiments y aconhorts
de... mon senyor Lo Rat, 1755, p.5)
hiagu hiagu un temps...(El Bou
solt, 1877, p.189)
hiagu ahn hiagu tirons de grenya
p. 160)
hiagu Hiagu bateig y albolot / y se
llu la padrina (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.193)
hiaguera que all hiaguera alg (El
Mole, 1837, p.71)
hiagueren Si no hiagueren tants
lladres... (C. Civera y R.Murgui, La
Traca, 1921, p. 5)
1470
hiagut que hia, hiagut y hiaur

(Rahonament de Rull de Payporta,
c.1802)
hiagut home de be si els ha hiagut
hiaur que hia, hiagut y hiaur (2
c.1802)
hiaur enguany poques
hiaur
p.18)
hiaur almorsar de lo que hiaur
1907, p. 50)
hiaur si Chiriva se creix / hiaur
bronca (Palau y Songel: Tenorio F.C.,
1924, p.6)
hiaur poc hiaur (Serrano, M.:
hiaur temps hiaur pera tot (Aznar
hiaura no hiaura... (Gadea: Ensisam
hiaura li varen dir que no hiaura
p.42)
hiava en lo temps dabans hiava en lo
mon ms caritat (Gadea: Ensisam de
hiava que hiavia en cert punt (Mart
Gadea: Tipos, 1908, p. 290)
hiaxca es fals cuant els hiaxca dit
(BNM, Ms. 14447, Bada, J.: La Matin
de Sen Roc, 1864, f. 5)
hiaxca en cuant hiaxca elecsions
25)
hiaxca y que hiaxca... (Palanca
hiaur no hiaur empenyos com en
este mon (Gadea: Tipos, 1908, p.294)
hiaxca ahn hiaxca manco llum (La
Traca, 23 octubre 1915, p.1)

hiaxca cast. haya, cat. hi haja: que
hiaxca salut (Folch, R.: El curandero
hiaxca aon hiaxca un atre (Soler, J.:
hiaxca se comprn que hiaxca qui
vullga... (Navarro Borrs, E.: Es de
hiaxca ahn se parla... o hiaxca
colonia valenciana (Meli: Com els
cacherulos, Teatro valenci, 2 dabril
1926, p.2)
hiaxca pareix mentira que hiaxca
tanta... (Alcaraz, L. J.: El ball del ram,
1928, p.12)
hiaxca ...en el ram quelles formen
hiaxca una rosa (Meli, Felip: Encara
hiaxca pareix que hiaxca ririntn
hiaxca de que ma filla hiaxca segut
nomen (Serneguet, I.: Miss Kakau,
1934, p. 9)
hibern pera dormir en lhibern (Un
hibilles del llet vulgar *fblla,
diminutiu del clsic fbla, ixqueren
diferents grafes: sabates escotades, /
les hibilles de costat (Coloqui... per un
1767)
hicquinunc, hiquinunc lletinisme
pardic, (hic et nunc, hic qui nunc?):
al hiquinunc, que diu lastudiant... al
hicquinunc, els torne a dir (Galiana:
Rond. 1768, p.52)
hidalguea:
hidalgua
hidalguea
hidrulic encarregat del diseny de la
conducci daigua: distribuci de
1471
cequies pera regar... sabidura dels

hidrulics que treballaren en ella (El
Mole, 1837, p.116)
hidrofbic a un hidrofbic fasista.
Aleluyes (El Obrero. Elig, 5-XI-1933)
hidropesa del llet hydropisia: de
hydropesia (Villena: Vita, 1497)
hidropesa he curat la hidropesa
1855, p.9)
hidrulic encarregat del diseny de la
conducci daigua: distribuci de
cequies pera regar... sabidura dels
hidrulics que treballaren en ella (El
Mole, 1837, p.116)
hidropesa del llet hydropisia: de
hydropesia (Villena: Vita, 1497)
hidropesa he curat la hidropesa
1855, p.9)
hiena -del llet hyaena; abanda de
carnvor carronyer, tamb qui carix de
sentiments: hiena: hiena, cuadrpedo
hiena tens el cor de hiena (Els
p.43)
hiena parlant duna dona: aix es
una hiena! (Aznar Pellicer: Lhora
tonta, 1929, p.40)
hiena , cor de mels traten a cor de
hiena (Gayano Lluch: El mercat de la
higiene -del fr. hygine; com al cast. y
cat. ahn es documenta ms tart, en
1868 segons Corominas (DECLLC, 4,
p.793): higiene (Escrig: Dicc.1851)
higiene higiene de ma filla y son
marit (Comes, P.: Alejo, thas colat,
1927, p.10)
higieniste -1 doc. el vicari, higieniste
instintiu... (Navarro y Reig: La pau

himeneo -1 doc.: de delicies de
himeneo (El enamorat en dia de
Corpus, s. XVIII)
himne -del llet hymnum: cantaren lo
hymne (BRAH, ms. Dietari Porcar, a.
1608)
hins hins haja suplicat (Ginart, Nofre:
Reportori general dels Furs, 1608)
anglicismes
hip,
hip,
hurra!
deportius del sigle XX: Hip, hip! Tots
Hurra! (Palau y Songel: Tenorio F.C.,
1924, p.10)
hiprbol per hiprbols sempre parlen, /
tota la cosa aumentant (Ros, Carlos:
hipnotisaora cast. hipnotizadora, cat.
hipnotitzadora: de mir hipnotisaora
1914)
hipnotisar anglicisme modern, derivat
llunt del grec hypnos: hipnotisar
(Fullana: Voc. valenci, 1921)
hipnotisar anem a hipnotisar al...
(Juan Garca: El O95, botiga, 1931,
p.11)
hipnotisme y el hipnotisme (El Amic
del Poble, Alacant, 2 abril 1899, p.1)
catal
hipnotitzador,
hipnotiste
castell
hipnotizador:
hipnotiste
hipocondra epilepsia, hipocondra, el
clic (Escalante, Eduart: Milacre de la
muda, 1855, p.9)
hipocondriach,,
hipocndric
hipocndrich, hipocondres... (Escrig:
Dicc.1851)
hipocondries entecat y ple de
hipocondries (Galiana: Rond. 1768, p.
14)
hipcrit -cast. hipcrita; cat. hipcrita:
1472
com els ypcrits (Ferrer, St. Vicent:

Quaresma, 1413)
Hipcrits,
malfaeners
hipcrit
(Mulet: Trtat del pet, dc. XXIII,
c.1650)
hipotec cast. y catal hipotecada:
com casi tota la terra la tena hipotec
en casa Ferri... (Gadea: Tipos
hipotec la fortuna la te hipotec (de
la Torre, J. M: Nit de festa, 1929, p.8)
hipotecar si te entenc que me
hipotequen (Tito y Sento habent oit
llegir el rahonament del Pardal Siso...
1797)
hipotecat 1doc. en valenci bens
confiscats, hipotecats (Roig: Espill,
1460)
shaura
vist
hipoptamo
hipoptamo... (Barreda: Un arreglo
histric del llet hystericus; 1 doc. en
el colaboracioniste valenci Labernia
(a.1840): histrichs, vapors, flatos, /
tenen les dones (Gadea: Ensisam,
1891, p.152)
histric, hestric ella se coneix que
patix dhestric (Hern. Casajuana: La
historiaor aix diuen els historiaors
p.41)
historier:
historiador
historier
(Escrig: Dicc.1851)
historiera dona que mescla fantases
en histories: com ma yaya era tan
historiera y exagera tant les coses del
seu temps... (Meli, F.: Al pas del
historiera historiera: historia, por
fbula, cuento o narracin inventada
(Escrig: Dicc.1851)
ho vrer o, eu, heu, hu .

hojaldre, ojaldre del llet tardiu
foliatilis: una ensaim, un pio-nono,
sis pastisets y un ojaldre (Arnal:
hola, ola interj.: dir en un tant: ola, y
no ser tan breu (Ros: Coloqui del
Corpus, 1734, p. 4)
cultisme,
del
llet
holocausto
holocaustum: ya mhaguera a sa bellea
/ en holocausto postrat (BNM, Paper...
holocausto, holocauste en holocauste
al seu amor (Bous sinse pa, 1918, p.18)
cast.
hombrada,
cat.
homen
homenada; acci dun home fort de
carcter; asobint es de masclisme
ridcul: Ah tens el pago a la teua
homen! (Angeles, Pere P.: La
Chateta, 1916, p.158)
homenage del llet vulgar hominaticu;
trobem simplificaci consonntica en lo
sigle XIII, com en valenci modern:
prengues homenage e que... (Jaume I:
Crn.s.XIII)
homenage ...que al sigle present / tan
memorable far, / que li rendir
homenage / tota la posteritat
(Rahonament...,
de monsiur Laroa,
1827)
homenage homenage (Escrig: Dicc.
1851)
homenaje en homenaje ... el pasat
dumenge (El Poble Valencia, 5 maig
1917)
homenenca homenenca: dcese de la
mujer que por alguna cualidad o
circunstancia se parece al hombre
(Escrig: Dicc. 1851, 1887)
homenenca una chicota homenenca,
que de la afisi... a fer totes les faenes
dels homens, li tragueren mich-home
1473

homena homenia (Roig: Espill,
1460)
homena homena: poc usat en el pas
catal, pero viu en lo Reyne de
Valencia (DECLLC).
homenot en valenci es despectiu:
home brutot entrat en la vellea, sinse
educaci, grandot; tamb es diu de la
dona caballot o machorra. Asoles es
afectiu si parlem de chiquets: Este
chiquet ha creixcut molt, est fet un
homenot (per el tamany). May du el
sentit dhome illustre o sabi que t en
catal: y hui ques un homenot, / li diu
(la gent), mirantlo ocupat / en arreglar el
mercat, / El Tonto del panerot (El Bou
solt, 1877, p.165)
homenot Y vosatros les dones per
qu shau dasentar en los bancs en
companya dels homenots...? (Gadea:
Ensisam, 1891, p.513)
homenot en valenci, asobint, equival
a home sinse modals, grandot y
primitiu; enc que tamb es diu
pardicamente a qui vol aparentar ms
de lo que val: la sinyora Virtudes diu:
Sinyor, cuant dhomenots! (Peris
homenot dona poc femenina: Rita...
provocaora, homenot (Hernndez,
homens del llet homo, com a les
romniques hispniques: home (Fueros
de Navarra, a.1250), home (Doc. de
Sancho IV de Castella, a. 1288), etc. En
valenci pluralisa en ns; catal homes:
els dits homens de parage (Archiu
Hist. Mun. dElig, Ms. Privilegis, any
1321, f.53)
homens alguns mals homens (Canals,
fr. Antoni: Prlech de Providencia, c.
1395)
homens nobles homens (Canal, fr.
1395)
homens homens (Roig, J.: Espill,
1460)
homens homens valents (Esteve, J.:
Liber, 1472)
homens donaven terror als femenins
homens (Fenollet: Hist. dAlexandre,
1481)
homens miserables homens (Perez,
homens uns homens tan alts que...
(BSM, Ort Mayor, J. Vicent: Relaci
homens que dihuen de mi els homens
(Guerau, B.: 2 Cent. C. S. Vicente,
1656, p. 123)
homens els homens son patulea
1872, p. 28)
certs homens... (El To
homens
Gabia, Novelda, 6 -XII- 1883)
homens mentres que casi totes les
dones dihuen quen ocasions voldren
ser homens (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.39)
homens els homens de hui (Tafalla,
Vicent: Un defensor de Melilla,
Alacant, 1893, p. 23)
homens hia homens peixcant (Soler,
61)
homens y atres homens ilustrsims
1932, p. 12)
homens qu pocs homens que...
1955)
homeopata la homeopata diu: tens
fret? (El Tabalet, 1847, p. 79)
1474
homeoptic el valenci distinguix

entre homeoptic, especialiste en
homeopata;
y homeopatiste, que
recibix
consell
del
primer:
homeoptich: homepata (Escrig:
Dicc. 1851)
homeoptic, moptic valencianisaci
pardica de homeoptic: Ni que fora
el moptic! (Vidal Roig, F.: A Roma
per tot, 1911, p.16)
homeopatiste:
homeopatiste
homeopatista (Escrig: Dicc. 1851)
homicida del llet homicda; qui causa
la mort datre: e blasfemi que l
homicida (Ferrer, St. Vicent: Sermons,
c.1400)
homicida gran rah, / que si mates
homicda (Sacro Monte Parnaso, 1687,
p.140)
ya
shan
fet
hominicacos
hominicacos (Trobos pera explayar,
imp. Laborde, c. 1780)
homo -del llet homo, -nis; home:
Homo, y quna casa es (Segn
rahonament... Pascasio y Patatorta,
1823, f.1)
homo, sant -lo mateix que sant home,
bona persona, sinse malicsia: Pero
qu li has dit, sant homo? (G.B.: La
honesta honesta cosa (Esteve: Liber,
1472)
honests ullets... velats per honests
cristals (El Canari, vol 2, Castell,
1883, p.12)
hongo, fongo del llet fungus. En
catal sinventaren fong per 1910, pera
alluntarse del homgraf cast. hongo.
Dasta el catal Corominas se fisgava
deixa
catalanisaci brbara del
castell hongo... Fabra li don entr al
Dfa (DECLLC, 4, p.93); anyadint que
en lloc deste hbrit extravagant

tindren que haver agarrat la forma
lletina fungus, en us internacional: ingl.
fungus, it. fungo, fr. fongus, etc. Y, lo
ms interesant pera mosatros, recorda la
morfologa fongo del Reyne de
Valencia, desde lo Maestrat de Montesa
a Alacant, fentse este preguntat:
...amprat del aragons, o en alg
destos puestos es mosarabisme? (ib.)
hongo sombreret: en un hongo
ronys, / y un cabaset baix la capa (...)
Deu me lliure dels agelos / del
honguet y de la capa! (Liern: Una
broma de sab, 1867, pp.14, 15)
hongo, sombrer dhongo: va en hongo,
blusa... (Torrom: Les choyes, 1874, p.
9)
honr molt noble y molt honr (La
Foquerera, 1854)
honr yo soc una chica honr
honr atra manera ms honr (Vives,
honr castell y catal honrada: la
pobra mare del boter, persona honr
honr calleu caballers, que som gent
honr (Barber: De Valencia al Grau,
1889)
honr prudent y sobre tot honr
honr y ser molt honr (Meli, F.: El
honr carcter de dona honr (Peris
3)
honr una dona honr (Sendin
10)
honr ma muller es honr... pero
1475
caldosa (Comes, P.: Les pilotes de

Nadal, 1927, p. 13)
honr una familia honr (Serrano,
honr, honrat -del llet honrtu: li
previnc que soc una dona honr y...
honr soc una dona honr (Sendn
honradea:
honradez
honradea
honradea cat. honradesa: en aquell
ambient dhonradea (DCVB, en Alm.
Val. 1928, pg. 42)
honrads ms valenci es honradea:
la honrads y la virtut (Palanca: El
honraes estes mans que vost fea /
honraes per el treball (Nebot, Chusep:
honraes dones tan honraes com les
dems (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.69)
honraes dones honraes (Perl, E.:
hora estar de plant tres cuarts dhora
Castell, 1911, p. 30)
hora y mija cat. i dos quarts: hora y
micha fa que estic aguardanlo (El To
Cuc, n121, Alacant, 1917) En valenci
tenim les grafes mija, micha.
horchata cultisme valenci en hetimolgica, del llet hordeum >
hordeata, (en cat. tenen el barbarisme
orxata, derivat del vocable valenci).
Feta en chufes dAlboraya, els
horchaters la dugueren a Madrit en el
sigle XVIII, fentse popular el sustantiu.
Significativament, chufer fon casi
equivalent a valenci:
Sale un
valenciano... el comerciante de chufas

(Bib. Min. Madrid, Ms.184-M, de la
Cruz, R..: Fin de fiesta, con motivo de
la entrada de Carlos IV, 1789) Els
valencians ompliren Madrit de paraetes
ahon venan horchata de chufes, com
descriuen els lliterats: un valenciano
ligero
y
frescachn,
con
sus
zaragelles...
Llambase
Vicente
Rusafa y era natural de Algemes... y se
vino (a Madrid) a colocar un puesto de
horchata de chufas (Mesonero
Romanos: Escenas matritenses, 1839)
Segons Corominas: del latn hordeata...
parece ser un mozarabismo quiz de
origen
valenciano
(Corominas:
DCECH, 3, p. 392). Les primeres
documentacions dhorchata les trobem
en el sigle XVIII, cuant Madrit est
acaramullat dhorchaters valencians,
com deixaren testimoni les tonadilles
com El valenciano y la petimetra
(BNM, Ms. 14. 063), y en obres de
Ramn de la Cruz.
horchata dos gots de (h)orchata (3
part del Coloqui de Tito y Sento, 1789,
f. 2)
cacahuet,
bunyols,
horchata
horchata... (La Donsayna, 1845, p.
121)
horchata horchata (Font y Piris, T.:
Dicc. val. 1852)
horchata sanc de (h)orchata de
chufes (Tordera: Un fill digne de
Alacant, 1860, p. 14)
horchata un gotet dhorchata (Liern,
R. M. : Una broma de sab, 1867, p.
15)
horchata chela y dolsa... horchata!
1870)
horchata arremtem els melons!,
1476
aigua de sib y dhorchata! (Roig y

Civera, A.:
Els banys de les
horchata Y aquell sinyorot panchut
que prena horchata en nyeules
chuplant... (Colom y Sales: LAvarisia,
Castell, 1874, p.9)
horchata sinse contar les horchates
(Mills: Una agensia de criaes, 1874, p.
19)
horchata cuant a horchata vares
convidar
a
aquelles
(Barreda:
Taranyines, 1874, p. 9)
horchata a portar chufes pa fer
horchata (Colom, J.: Lo que fa la roba,
Castell, 1875, p. 23)
horchata tinc per sanc aigua
dhorchata (Escalante: El agelo Cuc,
1877)
horchata ... y horchata de chufes
(Semanari El Bou Solt, 1877, p. 93)
horchata, sanc d sinse carcter, en
fluixea de cos o esprit: la sehua sanc
convertida en horchata de chufes (El
Bou solt, 1877, p.233)
horchata cuant se pos a vendre
horchata... (Llombart: A Selestino,
1877)
horchata sanc dhorchata (Borrs,
24)
horchata ahon la horchata... (Palanca
y Roca, F.: La festa del Carme, 1888)
horchata per eixemple, anmone y
mos beurem un gotet de horchata
horchata dona ms fret que cuant se
veu horchata (Lladr, R.: A deshora
de la nit, 1888, p.25)
horchata mon marit sap que la
horchata es bona pera... (Semanari

Alacant, p.2)
horchata si horchata haguera pres
1889)
horchata de chufes nostra sanc sha
tornat caldo dolives u horchata de
chufes (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.25)
horchata t la sanc de horchata
(Tafalla, Vicent: Un defensor de
Melilla, Alacant, 1893, p. 18)
horchata horchata, llim, siv,
fresa... (La Nova Traca, n 1, 1894, p.
3)
horchata ms dreta que un fus,/... ms
fresca que la horchata (Genovs, G.:
horchata darmela horchata de
armela que far el nebot (...) els msics
no volen confitura ni horchata, diu que
volen... rollets, horchata (...) els pobles
de Alacant Quno se pareix ms a la
horchata? Orcheta (El Tio Cuc, n 82,
141; 2 ep., n 58, Alacant, 1916, 1917,
1924)
horchata sera millor que te begueres
una horchata (Gayano Luch, R.: Ni a
linfern, 1918, p.5)
horchata de chufes han portat un
grapat de palles pa la horchata de
chufes (El To Cuc, n 202, Alacant,
1918, p.2)
horchata horchata (Fullana: Voc.
1921)
horchata ...plens dhorchata (Haro,
p.21)
horchata tinc que ser ms popular que
la horchata (Sanmartn, R.: La III
uns
refresquets...
horchata
1477
dhorchata (S. Galiana y G. Polo:

horchata aigua neu, horchata y aigua
siv (Libret Foguera Ajuntament,
Alacant, 1932, p. 14)
panisetes
y
cuall...
horchata
horchata (Llibret de la Foguera R.
Qu
vol
chufes?...
horchater
Horchater! (Arniches, C.: La divisa,
1903, p.40)
horchater horchater (Fullana, Lluis:
Voc., 1921)
horchatera parl un dia en
lhorchatera (Fambuena, J.: Fer les
cartes, 1881, p. 5)
la
ms
primorosa
horchatera
horchatera (Semanari Garrot de sego,
horchateres all estar, no cap ducte,
parlant en les horchateres, sinse
pensar... (Chirivella, P.: Da de proba,
1912, p.5)
horchatera convidant a les chiques
del Pelut en la horchatera (Colom y
Sales: LAvarisia, Castell, 1874, p.8)
horchatera en horchatera... pera
refrescarnos la sanc (El Bou solt, 1877,
p. 118)
horchatera a tots mos alegrara
acabar la horchatera (Escalante: En
una horchateria, 1869)
horchatera perque van a dur el
chocolate de la horchatera (Juli,
horchatero de lo ms grasis del
poble es Barrachina el msic y
horchatero (Martnez Ruiz, Amancio:
horchatero en esta obreta surrealista,
parlen els chelats: el horchatero que
mos ha fabricat diu que... (S. Galiana y

1928, p.11)
horchateros y horchateros que
acudixen en taules (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 82)
horchateta thas pres la horchateta,
Onofre? (Escalante: Fuchint de
hores, a les e lo estudiant que a les
hores que llig en lo estudi... (Const.
Univ. Valencia, 1611)
hores en valenci per eixemple: les 9,
30: si tenen hora..., les nou y micha (o
mija) en punt (Alegre Ortiz, J.: En la
Cany, 1926, p.10) En catal: dos
quarts de deu.
horiont -1 doc.: lo sol sobre lo nostre
horizon (Martorell: Tirant, c. 1460)
horiont horiont (Escrig, Llombart:
Dicc. 1851)
horlanda horlanda: tela o lienzo de
Holanda (Rosanes: Voc. . 1864)
horscop 1 doc. horscop (Escrig:
Dicc. 1851)
hortera, un de ducts tim, llet
offertoria?. Del cast.
escudilla de
madera pas a ser criat de botigueta y,
modernament, qui vist caldosament o en
mal gust. En leixemple valenci de
1913 enc es empleat de botigueta: un
llauraor, un sastre, un hortera, un
ebaniste... (Manera de dir coses, La
hortera as el teniu, fet un hortera
cuansevol (Soler, J.: Els estudiants,
1934, p. 36)
horrent horrent: horrendo (Escrig:
Dicc. 1851)
horrible horrible (March, Jacme:
Dicc. 1372)
horrible horrible (Esteve: Liber,
1472)
1478
horror -del llet horrre: y tindr

horror de... (Const. Sixto V, en llengua
horror li caus molt gran horror, / y es
caure desmayat (Coloqui de Vicento
Menchap, c.1770)
horroris castell horrorizada, catal
horroritzada: horroris, mirant el
cuarto (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.32)
horrorise de sentirte me horrorise: /
qu no te sanch de...? (Rahonament
hos del llet ossum; en h- epenttica
pera trencar homografa parcial en el
plantgrat carniser castellanisat y
catalanisat os, osos (val. cult orso, del
llet rsu). El val. hos, equivalent al
cast. hueso, heu trobem en Carlos Ros:
Quit dona un hos, / no volguera...
hos hos: hueso (Escrig: Dicc. 1851)
hos com afonda... lhos (Balader: El
hos hos: hueso (Escrig: Dicc, 1887)
hosos que sempre va per los cosos /
rocegant dels morts los hosos (Sacro
hosos te tinc que dir: hosos... y sobre
hosos / ms que pugam engulir (Bib.
Nic. Prim. Ms. Escoriguela: Poeses,
1794)
hosos hosos me casca els hosos (El
Mole, 9 dagost 1855)
hosos del seus hosos (sic) pa guano
(El Mole, 2/ 11/ 1863, p.15)
hosos per ahn paraven els nostres
hosos (Alcaraz, L. J.: Per tres pesetes,
dos mil duros!, 1919, p.3)
hosos all deix els seus hosos pa
sempre (Meli: Al pas del Nasareno,
1928, p.22)
hospedache u dells al buscarse

hospedache... (Bona conquista!, junt a
hospedache el seu hospedache
(Aznar Pellicer: El misteri de Trinitat,
1930, p.21)
casa
dhospedache
hospedache
hospedar, hospedarse cat. hostatjarse . Doc. en el Furs de Valencia,
hospedar; sase ms como reflexivo =
hospedarse (Escrig:Dicc.1887)
hospedar,
hospeder,
hospedar
hospedera... (Escrig: Dicc. 1887)
hospedarse hospedarse... dins la
ciutat (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 287)
hospedat no poden ser hospedats per
Christians (Ginart: Reportori, 1608, p.
289)
Hospital de Bonaguerra me estigu
arretirat. / Lo Hospital de Bonaguerra /
em serva de sagrat (Un llaurador li
hostalot vaig entrar en lhostalot de
Requena (Len, C.: Rahonament...
hostera ni en bodeg... no ostera
(sic) (Dir el pecat si es pot / mes callant
al pecador, imp. Ferrer de Orga, 1820)
hostera hostera: casa donde se da por
dinero alojamiento y... (Escrig:
Dicc.1887)
hostia del llet hostia. Neuleta redona
y fina pera combregar; tamb pelcula
de farina cuita que cubrix el
medicament dasta aplegar al estmago
del malalt. En St. Vicent trobem els dos
semantismes: Iesuchrist en la ostia (...)
veu la ostia e no veu la negror (Ferrer,
St. Vicent:Sermons, c.1400)
hostia, pegar o donarse una colp en
1479
la cara, caiguda, etc.: Che, che, tu, que

mhas fet mal! .-Es un(a) hostia
cuartelera... me sha escapat; / yo tamb
mha allastimat (Tadeo, F.: El chic
soldat!, 1919, p.8)
hou en valenci modern du h
epenttica pera trencar lanfibologa
homogrfica en el verp or (t ous, ell
ou): Ous caquechar les gallines?
(Gadea: Ensisam, 1891,p.84); se ou la
veu de... (Badenes, Vicent Marco:
Tpat sego,1945, p.16); qui els regale
una moneta (de Pascua). que tinga dos
hous (Ros, C.: Roman del jochs,
c.1730)
hou els hous sempre els ven prou
cars (Coloqui nou... a una fornera, a
una sastresa, a un tirador..., c.1740)
hou de robell dhou (Paper curis,
hou la corfa del hou (Coloqui
entretengut entre quatre llauradors,
1746)
hou hous a huit lo parell (Roman...
los treballs de la gent pobra, 1763)
hou tots los anys hous y colomins
hou cuant els hous han empollat
hou than de posar com un hou (El
Mole, 1840, p.174)
hou hou: aplcase tambin esta voz
valenciana al testculo del hombre y del
animal, comunmente se usa en plural
hou tomates en hous (Parrs, J.:
hou, blanc d blanch dhou: clara de
huevo (Escrig: Dicc. 1887)
hou y psam dos hous al foc, / una
chulla ben rostida... (Gadea: Ensisam
hou bistecs y hous en llonganises

p.1)
hou Vols que te frixga un hou?
(Rubert Moll, M.: Colahuet y sa
hou aquell de hou y tomata (Martnez
60)
hou que tinguen hous de gallina
1918, p.11)
hou Ahn aneu, chiquetes? A
comprar dos hous (P. Celda: Voleu
llum?, 1918, p.1)
hou de tomata y hou (Cervera, J.: San
Seren, 1919, p.8)
hou no han eixit encara del hou y...
(Navarro Borrs, E.: Es de vost eixe
goset?, 1921, p.6)
hou y una gallina, que tots els hous
que pon son de dos robells (Angeles,
houera dona que ven hous: a la filla
de Tomasa la Houera, que tena els hous
ms grosos del mercat (Soto Lluch,
p.14)
houets blanets un hou blanet en un
plat .-Pare, prengas este houet (...) dos
houets blanets (Vidal y Roig: La ovella
descarri, 1902, pp.9, 47)
hous, ball dels y el ball dels hous
ballarn (El Mole, 1840, p.196)
hous de mona de Pascua y una mona
de sis hous (El Amic del Poble,
Alacant, n3, 1899, p.1)
hous de mona de Pascua uns cuants
hous per si els demana algn monero
(R.Clemente y F. Meli: Com els
cachirulos, 1924, p.7)
hous de peix hous de peix (Escrig:
1480
Dicc. 1851)
hous de tita Che, ni que fora un
rosechat dhous de tita...! (Barchino:
hovereta,
hohuereta...
houereta
houeretes dos aletes, una morella...
dos houeretes y una cuixa (Garrido,
Josep M: Aixina deben ser totes,
1923, p.5)
-(vrer heu), pronom fluix
hu, u
encltic; cat. ho: deixau cremar
hu no u entenc (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
hu yo no hu negue (Esquerdo, V.:
Can en Recopilaci dels Furs de
hu no es canse que no hu far (Dolz
del Castellar: Orac. a Gregorio
hu estos no hu entenen (BUV. Ms.
hu no hu digues (Coloqui de Tito y
Sento, 1789)
hu, u cat. sostindre-ho: y quna
temeritat
/
es
el
sostindreu
1827, p.7)
hu aix no li hu permitixc (Lladr: El
hu hu dic en formalitat (Escalante: El
agelo Cuc, 1877)
hu ya tot hu olvide (Roig y Civera: El
hu ya hu vors (Garca Martnez:
1890, p.8)
hu Rafelo soc; vost hu ha dit (Juli,
hu, u aix ya u sap tot el mon (El Tio
Cuc,n 196, Alacant, 1918)
hu, u cat. desapegar-mho: hu tinc

agarrat Vols desapegarmeu? (Alegre
hu ya hu crec (Vicent Alfonso: El
Trull, 1929, p.9)
hu (h)u fars aixina? (Llibret
1930)
hu as dalt tot se hu frechim
p. 3)
hu y que hu digues (Barchino: Tot lo
hu no se per qu hu diu (Sendin
hu ya hu crec (Herrero, J.: En temps
hu traspase els negosis y hu tire tot a
rodar! (Martn: El Sant del Treball,
1931, p. 1)
hu li hu agraixc, pero no magraen...
p.25)
hu si yo hu consentixc (Sendn
hu Che, a t te hu dic (Llibret
hua Com hua perdut? (Bada y
f. 6)
hua Ya hua dit (Liern: Telmaco en
hua hua comprs (Palanca: Secanistes
de Bixquert, Xtiva, 1867, p. 42)
hua Hua sabut!, malegre (Liern, R.
hua Qu hua dit (Colom, J.: Tal es
Cualis com Camalis, Castell, 1872, p.
5)
hua hu + ha > hua: pero hua dit en
llet y... (Ferrandiz, E.: Penlope en
Borriol, 1873, p.7)
1481
hua yo no hua sentit (Salvador, J.:

hua yo hua fet sinse voler (Soriano,
hua aix hua de dir... (Valls, Enrique:
hua, huas ... ya que tan fort hus pres
p. 3)
hua, huas huas de fer (Liern: La
hua, huas huas ents? (Batiste
14)
hua hua fet... / el tort de la picoleta
hua ninguna falta fa, hua ents
vost... (Mart, V.: El organiste de
Sollana, 1915, p.8)
huaay! onomatopeya del badallar:
Nelo.(badallant)Huaay! (Milacre del
huaja em fa por la ignorancia deste
huaja (Borrs, V.: El estudi dun
pintor, 1886, p. 25)
huala el valenci huala du h- sustituint
la velar sonora g- ; pero Alcover falseja
est realitat morfolgica valenciana al
escrurer uala en son dicc. (DCVB)
huala yo hu crec, li far la huala
(BNM, Marsal: Els amants dAlboraya,
1862, f.8)
huala canari, huala o perdiu
huala ne tinc u de color de huala
trista (Escalante: La Consoladora,
1880)
huan hu + han > huan: com atres que
ya huan fet (Dir el pecat si es pot / mes
callant al pecador, imp. Ferrer de Orga,
1820)
huan tot huan perdut (Les riferes.
Imp. Amargs, 1886)

huan Acs per u huan de pagar tots?
p. 291)
huan me huan dit per el cam (Urios,
huan lo bonico que huan arreglat
1935, p. 4)
huapa (vrer guapo); enmudiment de
velar: Toni del Coc, perque te la dona
huapa... (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.138)
huapa s, molt huapa, com el cul de
lhaca (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.28)
huapes anar ben huapes (Gadea:
Tipos, 1908, p.69)
huapo, guapo de ducts tim: llet
vappa, antiu fr. wape, germnic
hwapjan?: el puesto huapo, el millor
(Un pillo y el chics educats, 1846, p.
25)
huapo que fan el huapo de llunt, y de
prop ning sestova (Gadea. Tipos,
1908, p. 111)
huas hu + has > huas: huas ents,
vell camastr? (BNM, Ms. Marsal,
f.48)
huas huas ents? (Marco Rivas, V.:
hue yo hue vist (Galiana, Lluis:
Rondalla de rondalles 1768, p. 59)
hue tot hue de contar (Bib. Nac.:
Coloqui entre el tio Pelut y ..., 1801, f.
28)
hue yo hue dit sinse voler (Pastor,
1905, p. 18)
huec colp: Peguem ya el huec? /
Pensanto estic(El Mole, 1841, p.201)
1482
huec bufant de gust li pega un huec

p.39)
huelga cat. vaga: si es faena,
declarats en huelga forsosa estem
(Balader: Miseria. 1872, p. 8)
huelga la huelga... les huelgues (...)
porten les huelgues / runes y malestar
(Palanca: El capital y el treball, 1885,
pp.7, 9)
huelga huelgues de totes parts (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 1)
huelga cat. vaga: Sangonera, ya
estar vost anterat que estem en
huelga... els que no huelguen (El Tio
huelga vorem hui lo que diu. Ell creu
que la huelga... (Angeles, Pere P.: La
Chateta, 1916, p.150)
huelga Volen quem declare en huelga
de fam (Sendin Galiana, A.: Grogui!,
1931, p. 11)
huelga haur que plantechar una
huelga
(Tallada,
Miquel:
Les
huelga hui ha fet huelga (Gmez
1932, p.9)
huelga tindr atres pretensions y far
mitins y huelgues (Ferrer, Ligorio: A
20)
huelga la huelga esta / no ha segut de
molta rabia (Gayano Lluch: El mercat
huelga si els nostres apleguen a
secundar la huelga... (Garrido, J.M:
Alacant, 1933, p.4)
huelga sha declarat en huelga
huelga Salut y huelga general!

25)
huelga shan declarat tots en huelga
Alacant, 1952)
huelgues no haurn huelgues y lasunt
de... (Gayano Lluch: Ni a linfern...,
1918, p.6)
huelgues lo que en huelgues y
reboliques
sangrientes
no
ham
conseguit (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.14)
huelgues ara, en esta situaci, que
entre subsistencies y huelgues no
deixen... (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921, p.8)
huelgues Tot es fam / Veu les
huelgues y amenases, / mentires, crits y
carases / de les que ya farts estem?
1921, p.10)
huelguiste els huelguistes no han tret
ningn trellat (El To Cuc, n 143,
Alacant, 1917, p.2)
huelguistes els huelguistes ya estn
armant camorra (Carceller, Vicent: El
fulano, 1935, p. 20)
huelguistes els huelguistes que...
24)
huelles les huelles dactilars (Teatro
Valenci, revista lliteraria, 04/01/1929,
p. 2)
huelles les huelles de dits y mans
huendo en valenci tenim donyet,
duendo, huendo y lluendo; cast. duende:
qu es? El huendo de Muchamel (El
huendos els huendos, bruyxos y
bruixes (Gadea: Tipos, 1908, p. 116)
huespet -del llet hospes, -tis ;
1483
larcaisme hoste no agradava als

valencians, dah laparici de grafes
com hospedat (Escrig: Dicc.1851) y
la del eixemple: s ques un huespet
pesat (Comes, P.: Alejo, thas colat,
1927, p.6)
huespet no veus que tu eres el
huespet? (Casinos, A.: Dixam la
dona, 1931, p.16)
huespet tindre contents als huespets
burro, 1932, p. 6)
huey! interj. Huey! bona es eixa
huey! Huey, vost! (Alcaraz, L. J.:
El terroriste, 1911, p. 27)
Huey!
Mentires?,
huey!
enganyifes? (Moll, Enrique: El punt,
1920, p. 8)
huey! Huey! T ya eu saps?
huey! Per aix tapures?.-Huey!
1923, p.5)
huey! Huey!... Pues qu a t no...?
huey! Huey, la ltima veg que...
huey! Uey! (Alcaraz, J.: Vullc
besarte, 1931, p. 11)
hui cat. avui: en terra valenciana
hui... ya en lo sigle XIII (Corominas:
DECLLC)
hui ladv. valenci hui, clsic, es ms
antiu que la corrupci catalana avui, ara
introduida
per
colaboracionistes
catalaners: en lo present dia de huy
Privilegis, 1321, f. 59)
hui epstola de huy (Ferrer, Sant
hui en da lloc. adv. clsica; cat. a dia
davui; cast. a da de hoy; construcci

desconeguda en castell, hui lhan
introduit y escampat per tots els puestos
y a tots els nivells els periodistes y
tertulians de TV y radio, al estar
deprenint catal com a porritos. La
construcci a da de hoy, repetixc, era
prcticament desconeguda en castell fa
uns 10 15 anys: e hui en da se
corona de corona d acer (Martorell:
Tirant, c.1460)
hui se troba huy... (Gaull: Lo
hui fins al dia de huy (Llull:
f. XVII)
hui en da hui en da / mostren en sa
fantasia (BN, R. 3807, Timoneda:
Sarao de amor, 1561)
hui hui lo savi que penetra
hui pera que hui (Matu y San:
Poesia a la V. Sapiencia, 1642)
hui hui, als 20 de juny de 1646
Cinctorres, 1646)
hui en da hui en dia es molt cert
(Torres, Narcisa: Elogi a Carlos Ros,
1734)
hui en avant, de del dia de huy en
avant (Stabliments de la Torre den
Besora, 8 setembre 1738)
hui hui nol ha deixat (Ros, Carlos:
hui hui la gent del horta (Serrano, T.:
Tercer Cent. C. S. Vicente, 1762, p.
153)
hui en da cat. a hores dara, a dia
davui: conec yo hui en da... (Tant
volgu estirar la corda..., 1820)
hui ya me tornes hui la vida (BNM,
1484
1862, f. 21)
hui ya desde hui (Liern, Rafael M:
hui hui tornar (Torrom, L.: Les
hui per hui hui per hui, no ms podem
dirlos que... (El Pare Mulet, 1877, p. 7)
hui en da el pblic de hui en da
p. XII)
hui en da Hui en da pocs homens
vors que... (Caps y senteners, Imp.
hui en da y ya no sestila / hui en da
la seua facha (Barreda, J.: Honor
hui en da que a ning es falte hui en
da (Pastor Pastor, Vicent: Una misa de
les sigarreres en agraiment a la Santa
Fas, Alacant, c. 1900)
hui per hui hui per hui (Martnez
66)
hui Quina calor que fa hui pera eixir!
Castell, 1907, p. 20)
hui hui estic satisfet (Peris Igual, J.:
5)
hui en da hui en da es cairer a ratos
1914, p.8)
hui hui: hoy (Fullana: Voc. 1921)
hui si alg la vol, hui es lo dia (Soler,
hui per hui hui per hui, es ma casa
p.11)
hui hui Valencia se desperta (Peris
hui send hui el premit (BV, Ms.
hui ahon van hui els verdaders

hui s, pero hui dumenche... (Sendin
Galiana, A.: Grogui1, 1931, p. 4)
hui en dia estic de moda hui en da
(J. Garca: El 095, 1931, p.5)
hui per hui Yo treballar. Pero... hui
per hui, no pot ser (Herrero: En temps
hui real, pero hui desfeta (Llibret
hui de hui en avant (Beut, Pepe:
hui Tampoc hui tenim caf?
Alcoy, 1937, p. 3)
hui el vi hui el califique... de artcul
de... (Semanari El Obrero dElig, 10
de giner 1938)
hui Qu no sap vost que hui es la nit
de la plant? (Llibret Mndez Nez,
Alacant, 1944)
hui desdel Diluvi hasta hui (La
hui en da el ftbol (sic) es el deport
que hui en da / te ms adictes (Llibret
Huisa Y Huisa? Huiseta! (Liern,
R.: Aiguarse la festa, 1864, p. 16)
Huiseta Huiseta, Vaoret (BNM, Ms.
1862)
Huiseta balla Huiseta / ... y la
pobreta... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.145)
Huiso el to Bufanuvols, Lluch, Cualo,
Huiso (Bada: La matin de Sen Roc,
1864, f. 1)
Huiso Huiso, sa. Nombre propio de
hombre y de mujer. Luis, sa. Lo mismo
que Lluis, sa (Escrig: Dicc.1887)
1485
Huiso que si Huiso te diu res...

p.82)
Huiso yo soc Huiso Mart (Perl, E.:
Huiso per el foro ix Huiso, un amant
de la terreta (Meli: Tots a Nova York,
1921, p.8)
Huiso Huiso el tartanero mha dut...
(Morales San Martn: La Borda, 1911,
p.14)
Huiso Huiso, cun bonico eres!
1922, p.4)
Huiso Toneta, Huiso, Chaumet...
1928, p.2)
huit -del llet cto. La corrupci
catalana vuit es ms moderna quel
valenci huit, usat desdel orige de la
llengua. Part del embolic del vulgarisme
catal es degut a que alguns etimlecs
catalanistes llegiren errneament vuit
ahon els manuscrits migevals asoles
oferen viii en nmeros romans, no
vuit. En idioma valenci tenim els
patrimonials cardinals huit, dihuit,
huitanta, etc.; enc que la Generalitat
del PP y sa AVLL, mascota del IEC,
donen als chiquets els barbarismes
catalans vuit, divuit, vuitanta, etc.:
XXVI lliures huyt sous (Archiu Hist.
Ecl. de Morella, not. Dom. Fuster, 16
febrer 1384)
huit que sien huyt (Dicc, Aguil, en
text de Jaonot Martorell, c. 1460)
huit com ell era hu dels huit canonges
(Blanquerna, trad. al valenci, 1521, f.
LXXI)
huit huit dies (Disputa de Viudes y
Donzelles, 1561)
huit huit lliures (AMA, Ms. Llibre de
la peixca de Alacant, 1578, f. 34)

huit tenen huit dins (Ginart, Nofre:
huit huyt soldats de Altea (Ord. costa
del R. de Valencia, any 1673, p. 26)
huit en lo dia huit (Preg per la
Canonizaci de S. Pere Pasqual,
Valencia. 1674)
huit el Papa Alexandre Huyt (Iesus,
Ioseph de: Cielos de Fiesta, 1692, p.
153)
huit en huit, de de huit en huit (BV.
huit a huit se ven tota enguany (Ros,
C.: Roman... treballs de la gent pobra,
1763)
huit els huits y els nous (Galiana:
Rond. 1768, p.51). Alcover y Guarner,
en el DCVB reproduixen la mateixa
frase, pero furtant la h- del cardinal.
huit huit dies de terme (La Fama
aplaudix a Valencia, Imp. V. de
Laborda, 1802)
huit huit mil en lo camp
Miquel dAlacus, 1809)
huit huit y cuart, bona estar
(Escalante, Eduart: Tadea la cosetera, c.
1870)
huit son les huit... huit y cuart
huit que la desocupe dins de huit des
(El To Gabia, Novelda, 6 -XII- 1883)
huit les huit, lhora del rosari (Roig y
Gandia, 1884, p. 11)
huit huit anys fa que... (Pastor,
Vicent: Un meche per afisi, 1905, p. 8)
huit huit mesos (Canyisaes, Monver,
1908, p. 77)
huit huit causes y la fall (Chirivella,
1486

huit que tena huit clavells (Peris
huit el segn premit que son huit
duros (Colomer: Me cason lHavana!,
Alcoy, 1931, p. 4)
huit fara cosa de huit dies (Llibret
1948)
huit ms de tres, menos de huit som
Alacant, 1954)
huitanta mal, huitanta anys, / treballs
huitanta la gent nostra, passats
huytanta (Martorell, J.: Tirant, c. 1460,
ed. 1490)
huitanta huitanta mil persones
huitanta mil siscents huitanta (Llibre
destabliments de Peniscola, 1701)
huitanta huitanta dos (La Donsayna,
1845, p. 160)
huitanta y huitanta... ya est be
1887, p. 10)
huitanta en pesetes son huitanta
p.23)
huitanta huit els dos cacaus, el
huitanta huit (Soler, J.: Els estudiants,
1934, p. 51)
el
to
huitantagenari
huitantagenario! (sic) (Sendn, A.:
Ella, latra y..., 1934, p.29)
huitant:
octogenario
huitant
huitava en la huitava... ni ser
impropi... lo idioma valenci (BSM,
huitava en la huitava del Corpus

ser!, 1862, f. 17)
huitava en la huitava (Liern: La
mona de Pasqua, 1862 p. 27)
huitava festa y huitava molt
solemnes (Gadea: Tipos. 1908, p. 53)
huitava en una huitava de la farton
huitaves de les huytaves (Archiu
f. 63v)
huitena la huitena part (Archiu
1478)
huitena la huytena (Roi de Corella:
Lo Primer del Cartox, 1496, f. XIV)
huitcentes cat. vuit-centes: ms de sis
mil huitcentes (Memorial dels obsequis
huitcents huitcents huitanta mil
homens (Coloqui entre un capador de
la Gascunya y un sabater remend de
Valencia, 1808, f.4) En catal: vuitcents vuitanta mil hmes.
huitcents en huitsents setanta (Vives,
huitcents
trenta
huitcents
(Raonament que fa Pepo Canelles a les
huitenes si menchaves huitenes / y ara
vols bollos (Gadea: Ensisam, 1891,
p.159)
hul, hule en 1850, Escrig intent
valencianisar sa morfologa: hul, huli.
Hule, tela (Escrig: Dicc. 1851)
hule en un cartell de hule negre...
humanat son homens ms que lleons,
/ son lleons ms que humanats
Blanquers, 1802)
1487
humaniste humaniste (Escrig: Dicc.

1851)
humetat, humitat del llet humidtte
> humiditat > humitat. En val. apareix
per primer veg la grafa simplific per
metaplasme: la humitat serosa o
aygualosa de la sanc (Thesaurus,
Valencia, 1575)
humetat, humitat del ros tan ros, /
patix humitat (BNM, Ros: Endeches al
fi del Paper gracis, poltich, c.1750)
humetat de la humetat , / se feen les
cames verdes (Naiximent, vida,
Rodas, 1797)
humildat reine en lo ric la humildat
humildat la humildat (Torre, J.: La
19)
humildea humildea (Escrig: Dicc.
1851)
humilment humilment la demane
Roman, 1644, v. 198)
humiltat en humiltat (Meli: Com els
humiltat, en -cat. amb humilitat en
humiltat (Meli, F.: Al pas del
humiltat sempre en gran humiltat
humill humill (Gayano Lluch: Els
humillant fue la salema, humillant lo
cap (Blay: Serm de la Conquista,
1666, p. 17)
humillar qui a les seldes nos humilla /
quant totes son oratoris (Morl, P. J.:
humillar humillaci, humillader,
humillant, humillar, humillat... (Escrig:
Dicc. 1851)
humillarse cat. humiliar-se: Sant... , /
que per saver humillarse, / es remont
(Comoqui de Mosn Morl a les festes
de Sant Bonaventura, c.1635)
humillat y als de Valencia, Basilio /
suplica molt humillat, / li perdonen els
defectes (Coloqui de les inumerables
humillat humillat, done llum (Conv.
de Saro. 1820)
humillat humillat (Sendin Galiana,
A.: Grogui!, 1931, p. 10)
humillat humillat del tot (Moliner
1936, p. 32)
humit del llet humdum: tots humits
(March, Ausias: Poeses, 1440)
humit es sech y fret/... es molt calent y
humit (Mulet: Tratat del pet, dc. XIII,
c.1650)
humor un amic nostre havia tingut la
humor de... (El Bou Solt, 1877, p. 78)
humor cat. y cast. humorada:
havien tingut lhumor... (El Pare
Mulet, 1877, p.54)
humor el pensament y lhumor
dapuntar en... (Caps y senteners, Imp.
Rom, 1892, p.32)
humor la humor de posar este
articulet (Gadea: Tipos, 1908, p. 52)
humor mos agarr la humor de...
humor una humor (El Tio Cuc, n
110, Alacant, 1916)
humor humor valensiana (S.
1928, p.3)
sempre
humorstic
humorstic
1488
p.12)
hngaro, ngaro, ngar (vrer
ngaro)
hngaro cat.hongars: hngaro:
natural de Hungra (Escrig: Dicc.1887)
hngaro, ngaro fea la mar de
temps... de que el ngaro (sic) ... y el
ngaro cagalitrs (Semanari El Blua,
hngaro, ngaro eixe hngaro
(Civera Esteve, Ricart: Els baches del
mal cam, 1912, p. 10)
hngaros dels hngaros perque no
saben ms que fer que ballar orsos
hurac, urac, furac dut del tano
americ en el sigle XVI, en val. trobem
variable sinse h-, grafa que podra ser
cannica en mosatros, alternant en el
valenci furac del Nort del Reyne; 1
doc. en val.: es lliuren alguns abres / de
aquells ms forts uracans (Discret
hurac hurac (Escrig: Dicc. 1851)
hurac del tano hurakn y atres
llenges de Cuba, Jamaica, etc.: ...o
hurac (Un pillo y els chics educats
en..., 1846, p.55) En catal apareix ms
tart, en el crcul de Verdaguer, per 1865.
hurac, furac -la variant valenciana
furac apareix en el Nort del Reyne,
per Vinars (DECLLC, 4, p.827)
hurac el fragor dels huracans (La
creu del matrimoni, Blay Bellver, 1866,
p.10)
huracanat un vent huracanat (El Bou
Solt, 1877, p. 240)
hurra! agarrat del ingls hurrah en el
sigle XIX: yo demane que mos deixen
/ llansar un hurra (Palau y Songel:
hurra! tot eren hurres, aplausos y

chiulits (Sanmartn, R.: La III Volta a
huy! interj. Huy! Ara van curtetes,
molt curtetes y... (S. Galiana y G. Polo:
huy! Huy, no; aix, no! (Salls
huy! huy, cuntes! (Garrido, J. M:
I
ibis -pardal camallarc de plomall blanc
y negre, cap y coll sinse plomes y pic
prou llarc: all en les terres de Egypte
/ se cra un pardal garrit / que ibis le
dihuen de nom (Paper curis, pera
dem per dem aix, aix, idem per
idem (Coloqui del viage de Tito a
Madrit, 1789, p. 1)
dem ixen a cuatre cames y el rabo
entre les dem (El Canari, vol 2.,
idntic del llet idem: son idntics?
1827)
idili cat. idilli: idili: ... poema corto y
festivo (Escrig: Dicc. 1851)
idili Y vos empastr el idili?
sotana, 1913, p.22)
idili el idili ... en la reixa (Baidal
38)
idili trencant lidili (Salvador, Carles:
idili el idili de dos enamorats
1489
1933, p.10)
idlic idlich: idlico (Escrig: Dicc.
1851)
idioma valenci -(vrer valenci) en
la huitava... ni ser impropi... lo idioma
valenci (BSM, Ort Mayor, J. Vicent:
1734)
idiota del llet idita: y alguns
idiotes (Beltrn, Jaume: Obres
idiota malfaeners, idiotes (Pastor, V.:
28)
idiota idiotes que viviu de...! (Peris,
idiotea idiotea: idiotez (Escrig: Dicc.
1851)
idiotisme idiotisme (Escrig: Dicc.
1851)
idiotisme nutrint les files del
idiotisme (La Cotorra Fallera, mar
1949)
idlatre -1 doc.: no est chresti sino
ydlatre (DCELLC;Martorell, Joanot,
c. 1460)
idolatre ya tinc a un atre / que yo
idolatre (BNM, Ms. 14459, Arnal
f.21)
idnea persona idnea pera les coses
del lligall (Ginart: Reportori, 1608, p.
262)
idnees persones honrades e idnees
1608, p. 305)
idneu idoneitat, idneu... (Escrig:
Dicc. 1851)
idneu, idneo els idneos (sic) tenen
preparat... (El Tio Cuc, n72, Alacant,
1916)
idneu del llet idoneus ixqu el
valenci idoneu: idoneitat, idneu,

idonea... (DRACV)
iglesia, eglesia del llet ecclesia
naixqueren corrupcions neolletines com
glise, sglesia, esglesia, eglesia,
esgleya, eglesa, eglise, chiesa, igreja,
iglesia, esgleria, glesia, yglesia, etc. En
valenci modern tenim una delles,
iglesia, que espent a atres com sgleya
o esglesia: en la eglesia de Sent
Salvador (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, testament, 5 juny 1344)
iglesia les iglesies (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, abril 1459. f.
114)
iglesia, sgleya sgleya (Roig: Ms.
Espill, 1460);
iglesia sancta mare Iglesia (Vesach,
Tomas: Vida Sancta Catherina, any
1511)
iglesia de dita iglessia, ab salari
(Archiu Cat. Valencia. Prot. 3. 734, any
1562)
iglesia de les yglesies y ornaments
iglesia autoritat que te la Iglesia
(Punter, Gaspar: Doctrina, 1595)
iglesia les iglesies (Autobiografia de
Bernat Guillem, 6 de maig de 1597)
iglesia juh de la iglesia (Ginart,
Nofre: Reportori del Furs, 1608, p. 155)
iglesia manada per la Iglesia (Const.
iglesia de la present iglesia (Llibre de
la Confrara del Roser de Cinctorres,
1630)
iglesia fora de la iglesia (Ms. del
iglesia y los ministres de la iglesia
anaren en ornaments morats (ACV,
ms.Llibre dAntiguetats, 25 dabril
1638, f. 240)
1490
iglesia portar a la iglesia (Archiu Col.

Gandia, 5 libri, any 1648, f. 246)
iglesia ell est en la iglesia (BSM,
Morl: Hipocreses de les ames dels
capellans, c. 1650)
iglesia fet de sos dins propis y donat a
la dita iglesia major (AMC, Inv. de
1668)
iglesia altars desta Yglesia (Ms.
iglesia perque a mi la iglesia em val
(BUV. Col. de les campanes, 1729, v.
356)
iglesia ahon los porten ben ferrats / a la
Iglesia (Romans... en que es declaren
Iglesia per ser festes de Nadal,/ en que
la Iglesia celebra... (Ros, Carlos:
Romans... dels pobres festechans (sic),
en 16 de deembre 1733)
iglesia mentres se far en la iglesia
setembre 1738)
iglesia per la Iglesia quedem
desposats (Ros, C.: Paper gracios, c.
1740)
iglesia, iglesies en totes les iglesies
iglesia y la Iglesia militant (Coloqui
pera consolar als pares, Imp. V. de
Laborda, 1808)
iglesia que regal a la mateixa iglesia
(El Mole, 1840, p. 46)
iglesia els msics... a la porta de la
Iglesia (Bada y Adell, J.: La matin,
1864, f. 29)
iglesia y de la iglesia a ma casa, ya no
fea ms faena (Ovara: Males llenges,
1879, p. 15)
iglesia en la porta de la iglesia

1887, p. 10)
iglesia se feu escol de la iglesia de
Chert (Semanari El Blua, Castell, 21
febrer 1892, p.3)
iglesia Qu dels dos, anem a vore, / li
reporta ms profit / a la Santa Mare
Iglesia (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.130)
iglesia y a la iglesia em dirixqu
iglesia la senten en la iglesia
(Martnez
Ruiz,
A.:
Canyisaes,
Monver, 1906)
iglesia iglesia (Fullana: Gramtica
iglesia anar a la iglesia... saps que la
iglesia condena eixe... (El Tio Cuc, 2
p., n17, 127, Alacant, 1917, 1923)
iglesia en la iglesia la farem (Catal,
igesia abans, les iglesies... (Puig
iglesia separar... la iglesia del estat
p. 12)
iglesia dhaver cremat ... iglesies
juliol 1936)
iglesieta liglesieta dels pares Agustins
Recolets (Ivars: Diari pstum, 27 juliol
1936)
ignocencia la meua ignocencia
(BUV. Morl, Ms. 666, c. 1649)
ignocent ignoscent (Ferrer, St.
Vicent: Quar. 1413)
ignocent e la ignocent donzella
ignocent ignocent (Esteve: Liber
elegantiarum, 1472)
ignocent fets uns pobres ignocents
1491
(Carb, Fray Josef: en Luces de Aurora,

1665, p. 333)
ignocent dels ignocents he de
escriure (Serres: Fiestas Inmaculada,
1667, p. 261)
ignocent ignocent (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
ignocenta ignocenta de tal delit
ignominia 1 doc. ignominia (Passi
en cobles, s. XV)
ignominia del llet ignominia: les
grans ignominies (Fenollar: Lo passi,
1493)
ignominia e ignominia sinse igual
1813, p.8)
ignominia tanta ignominia / no
consentixc (Guallar, J. G.: Nit
ignominosa de esta ignominosa ciutat
(Blasco y Ciurana: Rel. del c.
dAlboraya, 1687)
ilicitanes costums ilicitanes (Alarcn,
ils ils: iluso (Escrig: Dicc. 1851)
ilusi cat. illusi: tot lo que ha pasat
ha segut una ilusi (El Mole, 1837,
p.38)
ilusi en molta ilusi (Bellver, Blay:
ilusi yo me cas en la ilusi de tindre
casa (Escalante: Una sogra de
castanyola, 1875)
ilusi ms llunt fa la ilusi (Ovara:
ilusi ser ilusi? (Giner, J.: Lo
furor de la vengansa, 1884, p.47)
ilusi ma ilusi (Alarcn Masi, V.:
El tenorio de Alsabares, Elig, 1891, p.
8)
ilusi lo dems es ilusi (Gadea:

ilusi es tot una ilusi (Martnez
209)
ilusi y sentir ilusi daplegar
(Sendin: Tonica la del lllunar, 1926, p.
6)
ilusi tota la ilusi ha desfet (Peris, J.:
ilusi la ilusi mos fa vore un gran
cami (Llibret Foguera Benala,
ilusi El amor els mant dilusi!
(Torre, J. M de la: Nit de festa, 1929,
p.7)
ilusi la ilusi ser un paras (BV,
ilusi sempre balle en ilusi
p. 8)
ilusi ms quen ilusi (Llibret
ilusi la meua ilusi (Alcaraz, J.:
ilusi me fea la ilusi... (Sandin
ilusi me mates lilusi (Ferrer, L.: A
19)
ilusi espill de bella ilusi (Llibret
ilusi y no te ms ilusi que...
p. 25)
ilusi quina llum dilusi (Morante:
ilusi tanta ilusi en tindre un fill
p. 13)
ilusi estic... de ilusi (Valls,
Enrique: La verbena, 1935, p. 17)
ilusi en lo que fon sa ilusi sempre
1492

ilusi un any sanser dilusi (Revista
Concurs Faller, Coses falleres, mar
1948)
ilusionar ilusionar (Escrig: Dicc.
1851)
ilusionari en mans de un ilusionari
p.4)
ilusionat molt ilusionat (Breva,
Vicent: Ilusions d soldat, Castell,
1916, p. 2)
ilusionat yo estic ilusionat (Colomer,
p. 8)
ilusionat y en lo ilusionat que est
ilusions sha aplegat a fer ilusions
19)
ilusions no mos volem fer ilusions (El
ilusions debaes el pobre / es fa
ilusions (Gadea: Ensisam, 1891, p.522)
ilusions vorn colmaes les ilusions
1921, p.16)
ilusions tot fum, ilusions teues
1921, p.9)
ilusions ensomia en ilusions (Gayano
16)
ilusions no te ilusions la vellea
1928, p.57) En catal: no t illusions la
vellesa.
ilusions les meues ilusions (Matal de
12)
ilusions y les ilusions alegren...
(Meli, Felip: Encara queda sol, 1931,
p.49)
ilusoria en eixa idea ilusoria (Llibret
ilustracions ilustrasions de Dubn
(anunci en Teatro Valenci, semanari
lliterari, n 136, 1929)
ill, mal d -pareix que aludix al clic
miserere o apendicitis: el remey contra
mal de yllada (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a. 1607, f.117)
ill, illaes, illades ant. yllada, del
llet vulgar *ilita; cast. ijada: li
apretaba a les hillades / la espueleta
ill ill: cualquiera de las dos
cavidades que hay entre las costillas
falsas y el vientre inferior (Escrig:
Dicc. 1887)
illuminar pareix que illuminar tota sa
casa (Coloqui ... que tingueren Vadoro
el Cert de Paterna, Sento..., 1802)
illustr cast. ilustrada; cat. illustrada:
No encomane vost ningn treball...
revistes illustraes, talonaris... (Anunci
dEd. Carceller en: Gayano Lluch,
Rafel: Agarrat que ve la curva!, 1920,
p.16)
ilustrar ilustrar al veinat (Llibret
Foguera Barrio San Fernando, Alacant,
1930)
ilustrat son homens ilustrats (Conv.
de Saro. 1820)
ilustrat si a publich tan ilustrat...
p. 24)
ilustrat al ilustrat escritor (Llombart:
ilustrat eixe ilustrat valenci (Mart
Gadea: Tipos, modismes. 1908. p. 176)
ilustrat ilustrat (Chirivella, Pere: Tot
debaes, 1908, p. 15)
ilustrat lo contrari du en este ilustrat
1493
semanari (El Cullerot. Alacant, 23

juliol 1898)
ilustrat els ms ilustrats del poble
(Gadea: Tipos. 1908, t. II, p. 23)
ilustrat no som ilustrats (Canyisaes,
Monver, 1913, p. 217)
ilustrat els homens ms ilustrats
1932, p. 12)
ilustre han fet ab la ilustre Junta
(Murs y Valls, 1675, p. 42)
ilustres als parroquians tan ilustres
(BUV. Morl, Ms. 666, c. 1649)
ilustres molt ilustres Jurats (Guerau.
B.: 2 Cent. San Vicente, 1656, p. 121)
ilustres molt ilustres Senyors (Verd,
G.: en Serm de la Conqusita, 1666)
ilustres als molt ilustres (Ballester, J.:
ilustres dels Molt ilustres (Preg
canonizaci S. Pere Pasqual, 1674)
ilustres a les mes ilustres de Valencia
(Noguera, A.: 3 Centuria de S. Vicent,
1755)
ilustrsims y atres homens ilustrsims
1932, p. 12)
ill -del llet ilia > iliata: en la
yllada (Roig: Espill, 1460)
ill ill: cualquiera de las dos
concavidades que hay entre las costillas
falsas y el vientre inferior... (Escrig:
Dicc.1887)
illaes, parles per les parlar sinse
deixar intervndrer als dems: quem
diguen, y en ra, que parle per les
hillades y que no done tanda als atres
illegible illegible: ilegible, que no
puede leerse (Escrig: Dicc. 1887)
illcit del llet illicitum; catal illicit:
illcit: ilcito (Escrig: Dicc.1851)
illicit illicit: ilicitano (Escrig: Dicc.

1887)
illicitans en palatal: la banda (de
msics) illicitans (El Tio Cuc, 2 ep.,
n 58 Alacant, 1924, p.3)
illicitans tots els illicitans (Sansano:
Una sublevaci en Jauja, Elig 1896, p.
13)
illimit illimitat, illimit: ...que no
tiene lmites (Escrig: Dicc. 1887)
illuminaci valenci: de llum >
illuminaci; catal illuminaci; castell
iluminacin: deixes la illuminaci dels
dos costats del altar (Relaci entre
1784)
illumina la divinal llum illumina lo
cor (Llull: Blanquerna, trad. al
valenci, 1521, f. LXXI)
illumina la Santa Fas... mos illumina
(Llibret de la Foguera Plaza R. Chap,
Alacant, 1942)
illuminador illuminador (Exulve:
Praeclarae artis. Valencia 1643)
illuminant fon vista illuminant
nostr... (Ausias de Sant Johan: En
llaors de St. Cristfol, 1498)
illuminantse illuminantse son rostre
illuminar nosatros volem illuminar la
Alameda y les Almenes (Coloqui de
Vadoro, c. 1800)
illuminat illuminat (Obra a llaors de
Sant Cristofol. Valencia, 1498)
illuminat que illuminat (Coloqui de
Tito y Sento. Valencia 1789)
illuminat tot molt ben illuminat
(Rahonament del Rull de Paiporta,
1802)
illuminat, iluminat aspecte dun
iluminat (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 30)
1494
illumine y que Deu la illumine pera

que... (El Mole, 1840, p. 55)
illumineu este dia la illumineu
(Mateu y San: Poesia a la V.
Sapiencia, 1642)
illustraci el sigle de les llums, dels
adelants y de la illustrasi (Bellver,
Blay: La creu del matrimoni, Xtiva,
1866, p.38)
illustraci va entrant la illustraci,
puix dasta els burros rahonen (Gadea:
Burrimaquia, 1904, 28)
illustrador illustrador (Fullana: Voc.
1921)
illustraes, ilustraes persones ms
ilustraes quells (Gadea: Ensisam,
1891, p.484)
illustrar tamb mos illustra pera
coneixer la... (La creu del matrimoni,
1866, p.5)
illustrat me ha illustrat con este
(Oracin fnebre por Gregorio Ridaura,
1706, p. 19)
illustrat illustrats (El Chorlit, 13 de
febrer de 1841)
illustrat hui el ques illustrat es pot dir
lamo del mon (Gadea: Burrimaquia,
1904, p. 26)
illustrea illustrea: ilustreza (Escrig:
Dicc. 1851)
illustres indmit tronc... y rama / de
aquelles illustres soques (Morl, P. J.:
catal
illustrissim:
illustrsim
illustrsim (Escrig: Dicc.1851)
im del llet vg. *adimantem y fr.
aimant; traslaticiament, lo que atrau; en
este cas, una chicona: Marcela, filla
del mort, / pera mi atractiu im (BNM,
Un llaurador li declara son amor a una
Dama, c.1750)
im diamant, rub, esmeralda y pedra
im (Coloqui de Pep de Quelo, c.

1790)
im im: imn... que tiene la propiedad
de atraer el hierro...; atractivo, lo mismo
que atractiu (Escrig: Dicc.1887)
image del llet imago, -inis.; en cat.
tenen el barbarisme imatge en -tepenttica: dita ymage e figures
(Rubi i Lluch: Doc. en albar de
Valencia, 15 setembre 1353)
image en la image (Canals, fr.
Antoni: Trad. Valeri Maxim, a. 1395)
image fabriquen una novella ymage
(Canals, fr. Antoni: Carta de St. Bernat,
c. 1395)
image la dita ymage... e yo la he vista
(Canals, Antoni: Llibre de Hugo de Sent
Vctor, 1396)
image una mala image (Fenollet:
Historia dAlexandre, 1481)
mirant
lymage
vostra
image
(Martinez, Pere: Obres a llaors de Sant
Cristfol, 1498)
image, imagens imagens (Pou:
Thesaurus puerilis, Valencia 1575, p.
165)
image la image (Autobiografa de
Bernat Guillem, 1597)
image image del sant (ARV. Actes
Generalitat. Prov., any 1650, Sg. 3166)
image les dos imagens (Ms. Llibre de
la Confrara del Roser de Cinctorres, 25
mar 1673)
image portant la Sta. Ymage en les
Andes ahon... (BV. Ms. Festes del
Cocentaina, 1720)
image y com a Image adorarte
(BNM, Paper curios pera fer lo
son amor, c.1740)
image, imache els Pares de la Merc /
1495
feren en la porta Altar, / moltes

imachens de bulto (Relaci entre Tito
1784)
image y una image de or (Memorial
image ta image en el cap tinc
(Llorens: Tona y Toni, Alcoy 1871, p.
21)
image, imache una imache de..
image bonica image (Bodria y Roig,
J.: Festes de carrer, 1906, p. 59)
image llicencies de beneir imagens
p. 141)
image no parla ms que de imagens
image, imache no se creguen que es
una imache de cart o llanda (El Tio
image la tegua (sic) image (Peris: El
5)
imaginar imaginar (Pou: Thesuarus,
Valencia, 1575)
imaginari
(Exulve:
imaginari
imaginari sabeu passar/ de fuster a
imaginari (Orti, M. A.: Dcima a
Melchor Fuster, 1683)
imaginari imaginari, lo mateix que
imaginer (Escrig: Dicc. 1887)
imantisar les imantise en seguida
la curva!, 1920, p.9)
imbecilitat
(Canals,
imbecilitat
Antoni: Trad. al valenci del Valeri c.
1395)
imbsil del llet imbecillis, molt
fluix; asoles es fa popular en lo sigle
XIX; cast. imbcil, cat. imbcil: 1 doc.

imbcil (Escrig: Dicc. 1851)
imbsil este imbsil (Escalante: Oros
son trunfos, 1878)
imbsil lo que tu deves dur / es un
cabestre y un bos / per imbsil (Rubert
1897, p.14)
imbsil li absorbix tot el enteniment...
ralla en lo imbsil (Hern. Casajuana:
imbsil eixe imbsil (Baidal Llos,
imbsil ... un imbsil! (Meli, F.: El
imbsil Encara hi imbsil que mos
critica,
perque
no
treballem?
p.15)
imbsil tinc una neboda molt
imbsil! (Soler, J.: El solo de flauta,
1927, p. 21)
imbsil tan imbsil... (Mart: Pepe el
imbsil Per qu li hu has dit,
imbsil? (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 57)
imbesilitat imbecilitat, imbcilment
(Escrig: Dicc.1851)
imbesilitat me contre en el mateix
estat dimbesilitat (Martnez Ruiz,
p.216)
imitaor es imitaor de estreles
(Romn: Tots de la mateixa familia,
Alcoy, 1937, p. 25)
imitar del llet imitri : sols imite /
lo public (Roig: Espill, 1460)
imitar quant valerosament imit...
(Blay, G.: Serm de la Conquista, 1666,
p.28)
impedir -1 doc.: la mia ma...
1496
impedida... causa de impedir...

impedits no poden ser impedits
impedix pugues pensar tu, li impedix
(Serrano, T.: Tercer C. S. Vicent, 1762)
impedix en un adem, liu impedix
1917, p.6)
impedix el meu chiquet me impedix
impedix Qu hu impedix? (Sendin
impedixen en quins casos impedixen
p. 163)
impedixen impedixen (Ros, C.:
Tratat, p. 22)
impedixen y el to Pepet limpedixen
anarsen (Pont: Terra dhorta, 1907,
p.42)
impedixquen que no impedixquen los
carrers (Ginart, Nofre: Reportori,
1608, p. 91)
impedixques que no hu impedixques
(Fuster, L. El nano de la falla, 1894, p.
20)
imperatiu -del llet imperatvum: en to
imperatiu (Puchol V.L.: U que te por,
1921).
imperdible imperdible (Fullana: Voc.
1921)
imperdible y la faldeta entrecam en
un imperdible (Hernndez, Faust: La
...a
posarse
impermeable
limpermeable (Salls Rocabert: Els
impertrrit e tot in perterrit espera lo
lleo (Canals, fr. Antoni: De
Providencia, c. 1395)
impertinenta el valenci distinguix el
gnero: impertinent, impertinenta: ser

romansera, parlaora, impertinenta...
p.3)
mpetu -1 doc.: les bombardes... ab
gran mpetu (Esteve: Liber, 1472)
impetut es ficaren dins del aygua ab
gran remor e impetut (Vida Hier.
Simn, 1614, p. 197)
impietat -del llet impiette: iniquitats
e impietats (Martorell: Tirant, 1490)
impietat la impietat de aquell
(Constituci Sixto V, Imp. Pere Patrici,
1589)
impoltic en les moltes coses
impoltiques (El Mole, 2/ 11/ 1863,
p.2)
impolutes impolutes... ab la furia
(Roig: Llibre de Consells, 1531)
impondre impondre (La conjugacio
vebal valenciana, 2001)
import -1 doc.: import (DECLLC,
en text dAusias March, c. 1440)
import fonc treball import
(Salzedo, D.: Vida de Hier. Simn,
Segorbe, 1614, p. 197)
importunes importunes (Canals, A.:
Scipi y Anibal, c.1395)
alguns
chichs
tan
importuns
importuns (Ros: Romans dels pobres
imposibilitant,
imposibilitar
imposibilitar, imposibilitat... (Escrig:
Dicc.1851)
imposible, amposible o que fera els
amposibles (sic) pera ferlo eixir per baix
la corda (Galiana: Rond. 1768, p.82)
impost els imposts y contribucions
impost impost: impuesto o tributo
1497

impost impost de inquilinato
p. 25)
impost impost: impuesto (Fullana,
Lluis: Voc. 1921)
impost dimposts (Hernndez, Faust:
imposar pera imposar silenci
p. 21)
imprenta en la Imprenta de Josep
Garcia (Ros: Tratat, 1736)
imprenta imprenta de la filla de
Agust
(Conversaci
de
Saro
Perrengue, 1823)
imprenta imprenta a crrec de
Ventura Lluch (El Colom, 6 de febrer
de 1841)
imprenta que estiga all en la
imprenta de Orga (Baldov: El virgo de
imprenta -catal impremta: Milacres
de la imprenta! (El pare Mulet, 1877,
p.190)
imprenta a agranar la imprenta
15)
imprenta en la imprenta dEl Canari /
el podr a son gust triar (El Canari,
imprenta dimprenta (Chabas, Roc:
Advertencia, en La brama dels
llauradors, 1901)
imprenta a la entr est la imprenta
imprenta imprenta de Sever (Breva,
1916)
imprenta en lletra dimprenta
1942)
imprentar li he de imprentar
Crisstoma, c.1770)
imprs cat. empremtat: imprs en
Valencia (Ros, C.: Romans..., en ques
imprs o no entendre, que un imprs /
ha menester molta llima / de un
sensor... (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
imprs imprs en Valencia en la
imprenta de... (Rahonament... el Tio
llibre imprs (Gadea:
imprs
impresi del import del preu de
impresi (El Tio Gabia, Novelda, 6 XII- 1883)
impresion cast. impresionada, cat.
impressionada: que la teua paraula /
quede impresion en... (Coloma: El
secret, 1933, Alacant, p.20)
impressor
(Exulve:
impresor
impresor els impresors en la Imprenta,
/ les lletres encaixonant (Segn
Micalet, 1802)
impresor impresor: artfice que
imprime (Escrig: Dicc. 1887)
impresors donam llicencia als
impressors y llibrers (Ginar, Nofre:
Reportori dels Furs, 1608, f. 2)
impresors advertix als impresors
impresors dels impresors y llibrers
(Coloqui de Tito y Sento, 2 part., 1789)
imprimit fonch stampat... e imprimit
per... (Villena, Isabel de: Vita Christi,
1497)
imprimit ha imprimit en ell un retrato
1498
(Mendoza: Fiestas Conv. del Carmen,

1622, p. 207)
imprimix y sels imprimix (Ros,
imprimix esta obra se imprimix
1926, p. 2)
imprimixca se imprimixca (AHO,
Edicte pera fulminar procesos de
absencia, 1654, f. 3)
imprimixca simprimixca pronte
o
imprimixca,
reimprimixca
reimprimixca (Palanca, A.: De la vida
a la mort, 1897, p.1)
volem
se
imprimixquen
imprimixquen (Const. Universitat de
Valencia, 1611)
improvs, de del llet improvisum:
pres de improvs (Fenollar: El sompni
improvs en el mateix improvs
v.177)
improvs de improvs ve a poblarse
(Agraida la gratitut..., a Carlos IV, imp.
improvis improvis aquella nit
Alcoy, 1931, p. 9)
imprudent derivat del llet imprudens,
-entis: imprudents / e negligents
imprudent ell era indocte y
imprudent (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1 maig 1626)
impugna la impugna (Eiximenis:
Reg., en valenci, als Jurats de
Valencia, c. 1395)
impugna no impugna (DECLLC, en
text dAusias March, c. 1440)

impugnar no poden impugnar los
testaments (Ginar, Nofre: Reportori,
1608, p. 105)
impuls del llet impulsus; 1d.: del
fort impuls havia de caure de tos
(Arbuxech: Serm, 1666, p. 42)
impuls yo no he tingut eixe impuls
impuls el impuls primer (Peris, J.:
impulsi 1 doc. impulsi (Martorell,
impnit e hun fet tan mal no
romangues inponit (sic) ni castigat
Magnnim, a.1459, f.116)
impnit impnit: lo mismo que
impune (Escrig: Dicc.1887)
impurea impurea: impureza (Escrig:
Dicc. 1851)
impurea impurea (Fullana, Lluis:
Ort. valenciana, 1932, p. 41)
impurees impurees y pecats (Rubert:
p.11)
imputar 1 doc. no se me deu imputar
1609, f. 5)
imputar la varen imputar (DECLLC,
en text de Carlos Ros, c. 1740)
inaceptable inaceptable: no aceptable
(Escrig: Dicc.1887)
inadecu cast. inadecuada, cat.
inadequada: sa actuaci ha de ser
inadecu (El Poble Valenci, 7 abril
1917, p.1)
inagotable lo tesor inagotable (Mas:
inapelable cat. inapellable: el fallo
de Deu es inapelable (Vidal, Vicent: El
1499
inapetencia que tenen inapetencia,/

que fan molt blanch el or (Paper
incaps si ell es incaps, diguli, / de
eixe coneiximent (Paper gracis...
incarcerar -del llet incarcrare: fon
incarcerat per la mort de... (BRAH,
ms. Dietari Porcar, 1607, f.115 v.)
incens, insens -resina pera perfumar
iglesies; cultisme, del llet incensum;
catal encens: incens, incens,
incensar, incenser... (Escrig: Dicc.
1851)
incens, insens tot te comens... el
insens (Els marors de una fadrina,
1860, p. 31)
incens incens: incienso (Gadea: Voc.
1909)
incenser incenser: incensario (Gadea:
Voc. 1909)
incenser, insenser el ngol pursim /
del insenser (Martn: La oroneta, 1917,
p.19)
incest del llet incestus: fent incest
ab una parenta (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c.1408)
incest vergonyosos incestos (Const.
Pere Patrici, 1589)
inclemencia del llet inclementia: de
da y de nit, / les inclemencies del ayre
inclenc, enclenc es de naturalea
inclenc, mal format (El To Cuc,
n123, Alacant, 1917, p.3)
inclin cat. y cast. inclinada: un poc
inclin cap a un costat (Hern.
p.7)
inclinaes ms inclinaes a lo espiritual
(La creu del matrimoni, 1866, p. 2)

incluim la incluim en este llibret
incluint incluint al mateix temps un
mont de... (Coloqui nou de Chusep el
incluint incluint, incluir, incluit...
incluit incluit (Gadea, Mart: Ms.
incluit ni estn en lo Cel... que tan sols
van incluits en lo calandari (Mart
Gadea: Tipos, modismes, 1908, p.203)
incluit a fi de que no desaparega,
lham incluit (Gadea: Tipos, 1908, p.
408)
incluix y en all, tot se incluix
p. 79)
incls catal dhuc: incls ixir a...
inclusiu molt hum Confortable
inclusiu! (Alcaraz, J.: Vullc besarte,
1931, p. 8)
inclusive Corts del any 1604
inclusive (Ginart, Nofre: Reportori,
1608)
-del
llet
incogntus,
incgnit
desconegut; enc quen cast. trobem
incgnito per el 1500, en val. no es
popularis la veu dastal sigle XIX:
un vicari incgnit (RAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, 1626, f. 494)
incgnit incgnit (Escrig: Dicc.1851)
catal
y
castell
incomod
incomodada: chica, no estigues
incomod, que hui es un gran da (El
Bou solt, 1877, p.162)
incomod yo, incomod, li conteste
incompatible del llet incompatibile;
1500
1 doc., officis dos incompatibles

ning pot (Ginart, Nofre: Rep.dels
inconoclasta, iconoclaste -del grec-llet
iconoclasta, trencaor dimagens: ms
que de devot / fa auloreta a
inconoclasta (Portals: El Palleter,
1908, p.12)
increat lo increat ab sa ma poderosa
increat de les increades sap (Matheu y
San: Al Santisim Sacrament, 1643)
incrdul - del llet incredlu, adj,
clsic en val., present en Roig (a.1460)
y Fenollar (Ist. de la Passi, 1493), etc.:
en catal no heu documenta Corominas
dastal sigle XVIII: als mals, infels / e
folls incrduls (Roig: Espill, 1460)
incrdul lo Almirant fonch mort... per
incrdul (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1575)
incrdul fracmas arrematat, un
incrdul (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.8)
incrdul incrdul. Un milacre (Mart
1927, p.17)
increpar 1 doc. increpar (Ferrer, St,
incult del llet incultus; cast. inculto,
cat. inculte: y a lo ms incult publique
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
incult lo incult del estil (Ort, M. A.:
2 Cent. Can. St. Vicent, 1656)
incult incults (Blay Arbuxech: Serm
de la Conquista, 1666, p. 40)
incult incult: que no tiene cultivo ni
labor. Aplcase a la persona o...
del
llet
indefensus:
indefens
indefens (Escrig: Dicc.1851)
indefens indefens en este llop (Buil,
E.: La nina de cristal, 1935, p.15)

Independencia, Guerra de la -el
catalaners solen dir Guerra del Francs,
pero al poc temps deste fet ya es da en
valenci: la guerra de la independensia,
saument considerablement... (Els
Independencia, Guerra de la al
vindre la Guerra de la Independencia
indevoci Quin nom te? Indevoci
Senta Ursula, 1730)
indi polismic, tamb la persona que
ha residit prou temps en les Indies: la
gent que porta breviari / no tem dix un
indi (...) com veren los indians /
milacres (Quintilles valencianes, en
indic cast. y cat. indicada: fent la
reforma indic (Semanari Garrot de
indic com est indic (Pont, J. B:
Terra dhorta, 1907, p. 25)
indicaes cuansevol nmero de portes...
les indicaes (Meli, F.: El pare Canuto,
p. 1)
indicarliu vullc indicarliu (Roig y
ndice -del llet index, -cis; deixant la
paraula lletina, que s ix alguna veg en
lEtat Mija -casi sempre pera nomenar
al dit-, el val. ndice apareix arrailat en
autors cults, com el notari Guinart a fi
del sigle XVI e inici del XVII: en los
ndices no se ha posat (Ginart, Nofre:
Reportori del Furs, 1608)
ndice pera que si per ventura en los
ndices (Ginart: Reportori, 1608)
ndice el dit ndice (Mas, L. F.:
ndice indic:... catlogo o contenido
1501
... por orden alfabtico o cronolgico...:

dit ndice, segn (Escrig: Dicc.1887)
indici del llet indcum: per cert
indici (Roig: Espill, 1460)
indicis els indicis que han donat
el Micalet, 1802)
Indies seda de les Indies no por entrar
indigencia indigencia (Ferrer, St
indign castell y catal indignada:
la opini pblica indign (El Pare
Mulet, 1877, p.59)
indign Amparito, raere dell,
indign (Lanzuela: La Templ del
barrio, 1933, p.19)
indign molt indign (Sendn
Galiana, A.: Ella, latra y ..., 1934,
p.12)
indina Miren que dirme la indina, /
que yo soc una chillona / que...? (Buil,
indinar indinar: indignar (Escrig:
Dicc.1851)
indine indine, indino, indina: indigno,
indigna (Escrig: Dicc.1851)
indio, india, debantal dindianeta
llarc y blanc, generalment en bordats
florals: la viuda com ha de ser, / en un
debantal ben llarc, / negre y bast, no de
indianeta, / y si decent vol anar...
(Coloqui sobre els usos... de algunes
viudes, c. 1735)
indio -cat. indi: uns indios dels
primitius (En obsequi dels Voluntaris
Honrats, 1794, f. 7)
indio un peridic indio conta un cas
que... (La Mixquera, 22 febrer 1841)
indio Si pareix un indio brau!
indio indio: indio (Escrig: Dicc.
1887)
indio no far ms el indio (Sendin
p. 16)
indio a mi no me parles en indio
10)
indio Vost a fer el indio, que...!
indio alguns, en lloc de moros fan de
indios (Llibret Foguera Alfonso el
indio un indio daquell pas (Llibret
1952)
indios cat. indis: los Pellers tragueren
indios, / ngaros, turchs, africans
(Coloqui... les festes a la Proclamaci,
1746)
indios danceta de indios, / peregrins en
cirials (...) un nanet... y els indios (...) a
lo indio ben vestit (Sento y Tito... per
indios dos indios all apareixen
1959)
indirecta no va per mi eixa indirecta
1784, p. 1)
indisposici enfermetat o molestia
fsica: lo senyor rey, per sa
indisposici dels ulls (Dietari del
capell dAnfs el Magnnim,25 de
noembre 1466, f.162)
indispost cat. indisposat: si estic algo
indispost / tamb... (Segn rahonament
indispost cat. indisposat: indispost,
indispongut (Escrig: Dicc. 1851)
indispost com anit se sent un poc
indispost y no ha anat hui al serm...
1502
p.27)
individuar individuant y declarant
quants son de cada hu (Estab. sissa de
la carn, 1659, f. 4)
individuo -del llet indivdum; que
no pot dividirse; en lorige de la llengua
era asoles individua pera femen y
mascul; cat. individu: o qualsevol
individuo (Stabliments Torre den
Besora, 1738, f. 31)
individuo y no sols de pares, sino
datres individuos (Coloqui entre un
1808)
individuo que don als seus
individuos (Un pillo y els chics educats
en casa, 1846, p.10)
individuo el individuo lliure (El
Mole, n 13 , 1870)
individuo a un individuo... treballant
els seus individuos (El Pare Mulet,
1877, pp. 8, 17)
individuo el individuo de qui els
parle...(El Bou solt, 1877, p.194)
individuo vost ha deixat de pagar als
individuos que... (Semanari El
individuo Pere cuida be de son
individuo (Escrig: Dicc. 1887)
individuo els individuos que...
se
reunixen
varios
individuo
individuos per motiu de... (Sanmartn:
individuo farn molt mal els
individuos que... (Gadea: Burrimaquia,
Advertencia, 1904)
individuo al sosteniment de la vida del
individuo (Gadea: Tipos, 1908, p.109)
individuo varen intervindre tres
individuos (El Tio Cuc, n 87, Alacant,

1916)
individuo dels individuos de la ronda
individuo anem a tasar el consum per
individuo (Marco Rivas, V.: La tasa
individuo que no atenga a dit
individuo (Puchol, V. L.: U que te por,
1921, p.2)
individuo individuos que han segut...
p.4)
individuo shan parat tres individuos
que desconec (Meli. Com els
individuo yo crec quel individuo en
cuesti... (Soler, J.: El solo de flauta,
1927, p. 22)
individuo Che... un atre individuo!
1927, p.16)
individuo ell y els individuos que...
individuo ni un sol individuo que...
(Fullana: Ort. valenciana, 1932, p.41)
individuo hia que vrer la serie de
individuos que... (Lanzuela, A.: La
individuo en eixe individuo (Beltrn,
individuo per individuos... (Semanari
El Obrero dElig, 30 de giner 1938)
indocte del llet indoctum: la mia
lengua indocta (Martorell: Tirant,
c.1460)
indocte ell era indocte (RAH, Ms.
ndole vore tipos de la seua ndole
indolent el ferrer de Tibi, ms que
1503
indolent era torpe y desmanotat

indmit del llet indomitum: lo
indmit tronc dels... (Morl, P. J.: En
indmita de la indmita mar
(Corella, Roi de: Obres, c.1495)
indult civil, no eclesistic: a esperar
el indult general del Peny (Len, C.:
Arenga, 1789)
industrials -1 doc. (?): naturals com
industrials (Ginart, N.: Reportori dels
Furs, 1608, p. 110)
industris industris (Canals, fr.
Antoni: Llibre de Sneca, c. 1395)
industriosamente
industriosamente
(DECLLC, en text de Antoni Canals, c.
1400)
indit del llet inedtum; 1 doc.?:
indit: lo que est escrito y no se ha
publicado (Escrig: Dicc.1851)
indit atres indits que li donaren
novetat (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.10)
inefable 1 doc. inefable (Martorell:
Tirant, c. 1460)
inefable foch inefable (Beltrn,
inesper cast. y cat. inesperada:
quina visita ms inesper (Barchino,
P.: Tot lo que relluix, 1931, p.11)
1
doc.
castell
inespugnable
inespugnable (DECLLC, en el valenci
Miquel Garcia, 1511)
inexorable del llet inexorabilis:
inexhorables (sic) tributs contra tota
lley (BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 21
infalible cat. infallible: es infalible /
lo que os estic predicant (Ros: Coloqui
nou, en que es declara lo perjuh... en
infalible infalible, infaliblement

(Escrig: Dicc.1887)
infamatori llibell infamatori (Ginart,
Nofre: Reportori, 1608, p. 140)
infame del llet infame, com a atres
romniques: infame es aquell qui...
(Ginart, Nofre: Rep. dels Furs, 1608,
p.122)
infancia castellanisme equivalent al
val. infantea, tamb poc usua ben
acabada, ixida de sa infancia (Tormo,
B.: La Gatomaquia, c. 1770)
comenzares
desde
la
infancia
infancia (Serrano, T.: Tercer Cent. S.
Vicent, 1762)
infansia l: son amics de la infansia
(Comes, P.: Alejo, thas colat, 1917,
p.6)
infant del llet infans, infantis.
Arcaisme viu en catal, en valenci
modern aludix als chics de la realea,
fills dels reixos: Infant Baltasar, infanta
Tellina...
enc
quel
floralistes
reviscolaren la veu en sa pleitesa als
catalans. La popular Misa dInfants de
Valencia es un acte modern, del sigle
XX, sinse tradici: y nostra Reyna es
qued / en lo Infantet ms chiquet (...)
les persones del Rey, Princip e Infants
infant ni al Infant (Rahonament que
fan quatre llauradors, 1759)
infanta infanta (BNM, Ms. Mulet: La
Infanta Tellina y el Rey Matarot, c.
1660)
infantea infantea (Canals, Antoni:
1395)
infantea la infantea (Ferrer, St.
infantea ab saviea... infantea (Roig:
1504
Espill, 1460)
infantea infantea: infancia (Escrig:
Dicc. 1887)
infatuat prou cregut, orgulls: no
estiga tan infatuat y pagat daix (Caps
infel cat. infidel: home negre e infel
(Esteve, J.: Liber elegantiarum, 1472)
infel dels infels (Corella: Psalteri,
Venecia, 1490)
infel ingrat infel (Fenollar: Scachs
damor, c. 1495)
infel vides y actes dels infels (Roi de
II)
infel de infel a fel santisim (Martinez,
1498)
infel la caa meritoria / de tants infels
(Vida de Sant Honorat, Valencia, 1495,
ed. 1513)
infel cruada contra infels (ACA. Bula
de Lle X, en valenci, 1514)
infel infel (Montanys: Espill de ben
viure, Valencia, 1559, f. 82)
infel ... pot armar contra infels
1608, p. 111)
infel dels infels (Constit. Universitat
de Valencia, 1611)
infel dels infels sarrahins (Cardona,
Jusep: Aprovaci del Serm de la
Conquista, 1666)
infel el infel, cego y obstinat
(Ballester, J. Batiste .: Ramellet, 1667,
p. 27)
infel infel (Fullana: Ortografa, 1932,
p. 22)
infels -del llet infelce: la gran plaga
de esta infels terra (BRAH, ms.
infelisot persona sinse malicsia: Qu
has de fer tu, infelisot? (Tadeo, F.: El

inferix del llet inferre no inferix
inferix: ya inferixes / que fa sis dos
voltes dos
inferix no li inferix (Gadea: Tipos,
modismes, 1908, I. p. 97)
inferixc segons inferixc (BNM,
Conversasi entre Saro Perrengue...,
1823)
inferixc inferixc per estos datos...
infernet fogueret metlic que crema
alcohol, pera calfar aigua, menjars, etc.:
dalcohol que nom servix ni pa
linfernet (Clemente, R.: Com els
cachirulos, 1924, p.5)
infestat pues tots los pobles grans y
chics estn ya infestats (Ensisam,
1891, p.483)
infinitut infinitut dnimes (La creu
p.8)
inflamat inflamat (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
inflamat sempre el te inflamat (Bib.
Nic. Primitiu, Coloqui de Pep, fill de
Alboraya, 1790)
influix influix: influjo (Escrig: Dicc.
1851)
influix lo que ms influix (Semanari
El Cullerot, Alacant, 1 maig 1898)
influix influix del cristianisme
(Gadea: Tipos, modismes. 1908)
influix influix en la seua voluntat
influix y aix influix (Romn, A.:
p. 21)
influixos castell influjos, catal
1505
influxos: ha segut tal labundancia de

influixos... (Relaci dels adornos... en
la vinguda de ses Magestats a esta
Ciutat, 1802)
influyent influir, influit, influyent
(Escrig: Dicc.1851)
infraescrit infraescrits (ARV. Actes
Generalitat. Prov., Sg. 3180, any 1657)
infraescrit infraescrit (Ros: Dicc.
1764)
in fraganti -del llet in flagranti. En el
mateix moment que s'esta fent el delit o
acte censurable: em pillaren in fraganti
/ prop de ... (Un pillo y els chics
infrascrit del llet nfra scrptum; cat.
sotascrit: infrascrits bens (AMC, Inv.
1688)
infrascrita infrascrita infrascrita: adj.
infraescrita (Escrig: Dicc. 1851)
infrascrita infrascrit, infrascrita
infundit mentres estava infundit
clavant un clau (Ovara: Males
llengues, 1878, p. 8)
infundix cat. infon: quel amor
infundix / al simple y al avisat (Paper
infundixc els infundixc lalegria
(Milacre del loco y el baldat, 1857, p. 5)
ingeni del llet ingenum; cat. enginy:
del ingeni (Roig: Espill, 1460)
ingeni de mon ingeni (Ginart, Nofre:
Al lector, Reportori dels Furs, 1608, f.
1)
ingeni del seu ingeni extraordinari
(Sonet de Gaspar Aguilar a Nofre
Ginart: Reportori, 1608)
ingeni los ms aguts ingenis (BUV,
Morla: Ms. 666, c. 1649)
ingeni y les persones de ingeni

Roman, 1644)
ingeni ingeni (Morl, Jacinto: en
Memoria de los sucesos, Valencia,
1651)
ingeni lo ingeni dels valencians
(Villancic, en 2 Cent. S. Vicent, 1656,
p. 114)
ingeni del seu erudit ingeni (Blay, G.:
ingeni puix tenint lo teu ingeni
(Serres, Miquel: Real Academia a
Carlos II, 1669, p. 107)
ingeni tots son sutils de ingeni
ingeni de ms ingeni y valor (Palanca
y Roca: Lo Romaner, 1888, p. 107)
ingeni ingeni (Fullana, Lluis: Voc.
1921)
ingenier els ingenieros (sic) picats / lo
enviaren noramala (Coloqui entre el to
Pelut, Sardineta y Polseres, 1801)
ingenier ingenier (Exulve: Praeclarae
ingenier y fon dirigit per lingenier
(Puig, J.: La Gatomaquia, 1880. p. 11)
ingenier aquell ingeniero (sic) me
digu (Bib. Nic. Primitiu, Ms. 419, c.
1795)
ingenier ingenier (Escrig: Dicc.
1851)
ingenier es un ingenier agrnom
ingenier ingenier (Fullana, Lluis:
Voc. 1921)
ingenier, inchenier el inchenier das
mha donat treball (Garrido, J.M:
ingeniers comisi oficial de ingeniers
1506
(Mart y Gadea: Tipos, modismes, 1908,

p. 79)
ingeniers un error de clcul... dels
ingenieros (sic) (Sireno, D.: El 606,
1911, p.124)
ingenis lo ms ingenis se admira
(Decimes de M. A. Orti, en Recopilaci
de Furs, 1625)
ingenis cat. enginys: els invictes
valencians, / y adems de a
ingeniosos (Coloqui de les inumerables
ingenis com es Ferrer ingenis
1762, p. 155)
per
la
ingeniosa...
ingeniosa
distribuci de les cequies (El Mole,
1837, p.116)
ingeniosa a la millor contestasi...
ingeniosa (El Tio Cuc, n 45, Alacant,
1924)
ingeniosament es lo q. obra
ingeniosament
(Exulve,
V.
J.:
ingenioses de ingenioses poeses
(Mas, Vicent: Serm festa St Vicent,
1755, p.4)
ingenioses cat. enginyoses: de mil
ingenioses tretes (Sanmartn: Jagants y
nanos, 1895, p.47)
ingeniositat discurriren un modo... ab
gran ingeniositat (Ros, Carlos:
Cartillas, 1750, p. 26)
ingeniosos es cert, que son ingeniosos
/ en tot (Coloqui... referixen les festes a
la Proclamaci, 1746)
ingenis tot lo ofici en igualtat, ingenis
y pichs (Valda: Fiestas Inmaculada,
1663, p. 477)
ingenis sos ingenis per ell... (Lloant
al Reyne de Valencia, Imp. Viuda de
Laborda, 1802)
ingnit, inchnit del llet ingenium;

cultisme valenci, en t epenttica; cat.
enginy: reunix al par que hermosura
inchnit (El Amic del Poble, Alacant,
9 abril 1899, p.1)
ingnit ingnit (Semanari El Poble
Valenci, 28 abril 1917, p.1)
Inglaterra en cat. tenen larcaisme
Anglaterra militant de Inglaterra
Inglaterra predic en Inglaterra
136)
Inglaterra: en Inglaterra / de aquells
richs milorts (BNM, Ms.3847, Trobes
Ort Mayor, 1759)
Inglaterra que Inglaterra est un
poquet ms amunt que Alcudia de Veo
1892, p.1)
Inglaterra dInglaterra tamb ham
pres... (Sanjuan, Antulio: Poema,
ingls desde fa sigles en valenci
tenim el gentilic ingls, no larcaisme y
catal angls: Joan Grut, ingls, que
du bacallar (AMA, Ms. Llibre de la
peixca de Alacant, 1578, f. 16)
ingls en a pas un senyor ingls
que... (2 part de Cento el Cabut,
Imp.Viuda de Agust Laborda, 1809)
ingls un diari ingls ... (El Gafarr, 9
de giner de 1841)
ingls abanda de gentilici, alg que
deu dins: un ingls, /es dir, u que fa
mich sigle / quem deu uns cuants
menudets (Cebrin: La sombra de
ingls Che, que yo parle ingls?
(Fambuena, J. . Fer les cartes, 1881, p.
11)
1507
ingls si haguera segut algn ingls

Alacant, p.1)
ingls li fan parlar en ingls (Campos
p.17)
ingls vor si lingls salsat (Soler,
1907, p. 23)
ingls ingls (Mart y Gadea: Voc.
1909, p. 126)
ingls lo que diu el ingls (El Tio
ingls Es quel cride en ingls .-Che,
parla en valenci y acabars ms
pronte (Meli, F.: Tots a Nova York,
1921, p.15)
ingls tires de ingls (dabaecho),
moixama (Barchino, P.: Qu talla
ingls Pues fot es peu en ingls .-May
me u pogu figurar (Palau y Songel:
ingls un ingls que vol... (Martn,
ingls ingls..., atre turc (Puig Espert,
ingls ix correguent lingls (Aznar
inglesa ab la nau ynglesa (AMA, Ms.
Llibre de la peixca de Alacant, 1578, f.
13)
inglesa, a la cat. a langlesa: sis o
huit chiquets dansant / vestits a la
inglesa (Sento y Tito... per lo feliz Part
inglesa decorarli totes les habitasions a
la inglesa y posarli hasta un llit a la
turca (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.41)
inglesa una clau inglesa (Gayano
Lluch, R.: Lo que va dahir a hui, 1932)
inglesos y contra ls inglesos /molt ms

que... (Gaull, J.: La Brama dels
llauradors, 1497)
inglesos lo comerci en lo Regne de
Valencia... en tots los inglesos (R.
Pragm. Imp. Huete, 1586)
naus
de
inglesos
inglesos
(Autobiografa de Bernat Guillem,
1596)
inglesos en cat. usen larcaisme
anglesos: ynglesos (BRAH, ms.
inglesos tinguesen per enemichs als
inglesos (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1626, f. 484)
inglesos
y olandesos,
inglesos
enemichs (Archiu Hist. . Oriola, D.
2035. Generalitat, 10 oct. 1704)
inglesos quedaven els inglesos
(Tormo: La gatomaquia, c. 1770)
inglesos fer en los inglesos pau
inglesos als inglesos els cost (Conv.
de Saro, 1820)
inglesos sinse saber dir que es ser
inglesos ni... (Tant volgu estirar la
corda..., 1820)
inglesos ... als inglesos, y son motiu
tindra (El Colom, 6 de febrer de
1841)
inglesos inglesos: ingleses (Escrig:
Dicc. 1851)
inglesos embarcant en eixos vapors
inglesos (G. Capilla: Una nugol
destiu, 1871, p. 7)
inglesos Saps que han peixcat els
inglesos al...? (Escalante: Una sogra,
1875)
inglesos una invasi dels inglesos
(Lladr y Malli: El titot de Nadal, 1876,
p. 19)
1508
inglesos els inglesos indignats

inglesos tres inglesos que no mes que
dien (Semanari El Cullerot, Alacant,
17 abril 1898)
inglesos galls inglesos (Vicent, J.: Els
inglesos son molt llarcs estos inglesos
inglesos els pantalons son inglesos
(Gadea: Tipos, modismes. Apendix
1908, p. 94)
inglesos tres bucs inglesos (Fullana:
te ms inglesos que el
inglesos
Peny... (El Tio Cuc, n 88, Alacant,
1916, p.3)
inglesos els inglesos no tenen...
p. 26)
inglesos dos inglesos (Peris Celda: A
inglesos inglesos en tirereta (Angeles,
Pepe: Guerra als cabuts, 1924 p. 17)
inglesos pobres inglesos que vinguen
esta nit! (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 6)
inglesos sempre que venen inglesos...
p. 12)
inglesos uns inglesos (Llibret Foguera
Dr. Pascual Prez, Alacant, 1930)
inglesos dels inglesos (Casinos, A.:
inglesos els inglesos son ms listos
hui, 1932)
e
ingratitut
sol...
ingratitut
ingratitut:
ingratitud
ingratitut

ingratitut catal y castell ingratitud:
deixarlo
ara
sera
ingratitut
p.19)
ingratitut:
ingratitud
ingratitut
inhbil -del llet inhable: inhbils
inhabit enc estiga inhabit (Lladr:
inhonrat y hui, que el fascisme u
vol.../ del seu apetit... inhonrat
(Alacant!, Ofensiva, Boletn de la 18
Brigada Mixta, 27 marzo de 1938)
inici 1 doc. mal inici (Roig: Espill,
1460)
inicial 1 doc. (DECLLC, en text de
ininteligible,
ininteligible
ininteligiblement...
(Escrig: Dicc.
1851)
iniqua 1 doc. iniqua (Canals, fr.
inmacul inmaculat, inmacul...: que
no tiene mancha (Escrig: Dicc.1851)
Inmacul de la Verge Inmacul
(Morante, J.: Festes en Museros, 1923)
Inmacul honrant a la Inmacul,/ que
tot el mon... (Viv, J.: Festes de la
Fonteta de San Lluis, 1929)
inmaculadament,
inmaculat
inmaculadsim, inmaculat... (Escrig:
Dicc. 1851)
inmadurea inmadurea: inmadurez
ermita
de
les
inmediaci
inmediacins
(Gadea:
Tipos,
modismes. 1908, p. 117)
inmediaci,
inmediat,
inmediat
inmediatament... (Escrig: Dicc. 1851)
1509
a
inmediatament inmediatament
estos (BSM, Ort Mayor, J. Vicent:
1734)
inmediates hagueren aplegat a les
inmediates (Galiana: Rond. 1768,
p.90)
inmemorial de temps inmemorial
inmemorials inmemorials (Escrig:
Dicc. 1851)
inmens cat. immens, cast. inmenso:
Tres son, y un Deu Sagrat, / Etern,
Potent y Inmns (Romans... declaren
inmens ques un treball inmens (2,
Lo que solen pasar els homens, c.1740)
inmereixcuda cat. immerescuda:
fama inmereixcuda que li posen
(Reglament del... Truc, c.1910, p.5)
inmereixcut inmereixcut (Escrig:
Dicc. 1851)
inmereixcut si la sinyora mos ha fet el
inmereixcut obsequi de... (Semanari El
inmereixcut inmereixcut apreci que li
te (Chirivella, Pere: Tot debaes, 1908,
p. 5)
inmersi inmersi (Escrig: Dicc.
1851)
inmersi:
accin
de
inmersi
introducir o introducirse una cosa en un
lquido (Escrig, Llombart: Dicc.1887)
inmersioniste colaboracioniste de la
catalanisaci del Reyne de Valencia,
generalment son mestres (la majora
andalusos o manchegos, o fills destos,
que han fet cursets de catal) que
aufeguen en catal al chiquets
valencians.
inmersiu inmersiu (Escrig: Dicc.
1851)
inmiscuir cultisme valenci, del llet

tardiu
inmiscuere:
inmiscuir:
entremeterse, tomar parte de un asunto
cuando no hay razn para ello (Escrig:
Dicc.1887)
inmiscuiren se inmiscuiren farols,
mandangues y tipos ridculs que sols
servixen de destorp (Vidal, Vicent: El
inmoble -del llet immoblis: inmoble:
que no puede ser movido... (Escrig:
Dicc.1887)
inmodest inmodest (Escrig: Dicc.
1851)
inmortalitat cat. immortalitat: la
inmortalitat (2 part Coloqui de Tito y
Sento, 1789)
inmvil cat. immbil: tingueu en
conte... que Rafelo paga els sellos
inmvils (Semanari El Blua, Castell,
21 febrer 1892, p.3)
inmovilitat inmvil, inmovilitat...
(Escrig: Dicc.1851)
inmundicia cat. immundcia: y
mesclats en la inmundicia... (Coloqui
de Vicento Menchap, c. 1770)
inmune inmune de tota culpa (BUV,
Morl, Ms. 666, c. 1649)
inmunitat inmunitat (Escrig: Dicc.
1887)
inmutat Inmutat (Peris Celda: Terres
inmutaci,
inmutar,
inmutat
inmutat... (Escrig: Dicc. 1851)
inmutat cat. immutat: tamb sha
inmutat (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.29)
innumerabilitat
innumerabilitat
innumerable del llet innumerablis;
cat. innombrable; 1 d.: innumerables
son privats de la gratia de Deu (Canals,
1510
fra Antoni: Llibre de Hugo de Sent

Victor, 1396)
innumerable tants innumerables perills
(Alcanyis, L.: Regiment . Valencia,
1490)
innumerable del mon innumerables
(Pere, M.: Vida St. Vicent Ferrer,
1510)
concessions...
son
innumerable
innumerables (ACA, Bula de Lle X,
en valenci, 1514)
y
encara
que
innumerable
innumerables eren... (Ort: Siglo
Quarto, 1640, p.58)
innumerable gravissim e innumerable
auditori (Verd, G.: en Serm de la
Conquista, 1666)
y
convert
a
innumerable
innumerables (Conv. entre Saro y
Cudol, Imp. Brusola, 1820)
innumerable innumerable (Escrig:
Dicc. 1887)
de
innumerables
innumerable
enemics (ElPoble Valenci, 31 mar
1917, p. 1)
inocencia, inosensia com la inosensia
de un chic / porta un ramell de... (El
p.1)
inocent cat. innocen intacta e
inocent (BNM, Ms. 3746, Matheu y
San: Fbula en valenci, 1642)
inocent tantes palmetes de inocents
(Malferit, F. M.: en F. Inmaculada,
1667, p. 288)
inocent t: y tamb ques inocent (Ros,
1736)
inocent si haguera Herodes de bultos,
com dels inocents... (Orti Mayor:
1743)
inocent el difunt inocent (Coloqui del
inocent dels inocents (Fuentes, P.:
Villancic, 1761)
inocent al inocent (Trobos nous pera
esplayar, c. 1780)
inocent mels guarde de Nadal als
Inocents (Coloqui del escol y la
viuda, 1790)
inocent inocents, locos y loques
(Len, Carlos: Divertida miscelnea,
1802, p. 4)
inocent y yo, inocent, mheu mamava
( (BNM, Ms. 14339, Qu no ser!,
1862, f. 3)
inocent si eixhome es inosent
(Ovara: Dimats 13!, 1877, p. 24)
inocent el da dels sants Inosents (El
Pare Mulet, 2/ 3 / 1877)
inocent Batiste es inosent (Roig: El
tesor dels Chermanells, 1884, p. 10)
inocent Que inosent eres, Pepeta
(Mills: En lo mercat, 1884, p. 16)
inocent inocent es (Giner, J.: Lo furor
de la vengansa, 1884, p.19)
inocent les matisacions semntiques
entre ignocent e inocent, recialles dels
etims lletins, desaparegueren en
valenci modern: ignocent: lo mismo
que inocent (Escrig: Dicc.1887)
inocent el pobre home, inosent
1887, p. 14)
inocent aproposit estrenat en el Teatro
Rusafa la Nit dels Inosents de 1907 (Fe
Castell, V.: Els fantasmes del solar,
1907)
inocent es inocent (Perl, E.:
inocent me sap mal... a un inosent
(Peris, J.: Terres malahdes, 1919, p. 18)
1511
inocent y no olvides, tin present,/ que

parlant en castell / ms important te
creur el llauraor inosent (Valero, R.:
inocent Veus com soc inosent?
car?, 1926, p. 15)
inocent inosent... en un paper en la
ma (Peris Celda: Cacaus y tramusos,
1927, p.21)
inocent no sigues inosent! (de la
inocent pareixa un reo inosent
Alcoy, 1931, p. 9)
inocent nima inocent (Irles, Eduart.
Coloqui de San Antoni, Alacant, 1944)
inocent inocent: engao ridculo en
que uno cae por descuido o falta de
malicia (Escrig: Dicc.1887)
inocentament sentret inosentament
inocentot inocentot (Escrig: Dicc.
1851)
inocentot es tan inosentot (Rubert:
p.22)
inocentota tot proba cunt inosentota
est (Llombart: Lagela Puala, c.
1880)
inopin y sa inopin mort ha causat un
fondo pesar (Vidal: El Serranet, 1928,
p.2)
inorme a que eren bunyols me incline,
/ que
de aquella pasta inorme...
(Serres, Miquel, en Luzes de Aurora,
1665, p.377)
inquet estudiants inquets (Const.
inquet el marit inquet (Chiste
compost per Chuan Batiste, conegut per
Santapola, 1857)
inquilinato impost de inquilinato

p. 25)
inquina -del llet inquinre: tena
masa inquina als msics (Negre,
inquina Uy, veus, en cuant no me
chilles / ya me sen pasa la inquina
(Buil, E.: Les dos chermanes, 1925,
p.36)
inquirir per bon vehinat / volent sentir
/ e inquirir / sa malata (Roig: Espill,
1460)
inquirixca inquirixca y reconega
(Const. Universitat de Valencia 1655, p.
6)
inremediable hpax?: O, llstima
inrremediable (sic) (El So Christfol,
de San Andrs, 1789)
insensar el atre insensa un Coloqui
insensat despus que els hau insensat
Nebot, 1813)
cat.
insensatesa:
insensatea
insensatea: insentatez (Escrig: Dicc.
1851)
insensatea per la insensatea, / pero...
1874)
insenser a un insenser (El So
insensible del llet insensible:
homens ... insensibles (Villena, I.:
Vita Chr. 1497)
insertaor catal inserir: insertahor,
insertant, insertar, insertat... (Escrig:
Dicc. 1851)
insertar inserci, insert, insertar:
introducir una cosa en otra... (Escrig:
1512
Dicc. 1887)
insertarse No pot insertarse com a
conversaci (La Nova Traca, n 1,
1894, p. 4)
inserte catal inserit: per larticulet
que abaix inserte hui (El Pare Mulet,
1877, p.58)
inspit inspit (Escrig: Dicc.1851)
insistix insistix (Balader, J.: La capa
no sempre tapa, Valencia, 1876, p. 46)
insistixc no insistixc (Castaer, J.: Es
necesita un Tenorio, 1934, p.9)
insistixca no insistixca; li he dit que
no (Peris: El dolor de fer be, 1921, p.
10)
insistixques no insistixques ms
guerra!, 1936, p. 8)
insolent vocable clsic, del llet
inslens, -entis: que la parca insolent
/ en terra morta (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.140)
inspir cast. y cat. inspirada: escrita
e inspir en (Llobat Ferrer: En lo
instal cat. installada: instal entre
el cant del carrer... (El Amic del
instalaci instalaci, instalar (Escrig:
Dicc. 1887)
instalar cat. installar: instalaci,
instalant, instalar, instalat... (Escrig:
Dicc.1851)
instant se troben a cada instant, /
perque tots... (BSM, Ort Mayor, J.
Vicent: Dzimes valencianes, 1768)
instant en un instant (Escrig: Dicc.
1887)
instant, istant en simplificaci del
grup consonntic, del llet instante:
busquem en un istant la... (Gayano
instantnea Llstima de instantnea!

instantet en un instantet (Coloqui de
instigar, intigaor -del llet instigare:
y encara dius que no eres dels
intigaors? (Llobat Ferrer: En lo suor de
instruixquen instruixquen (Conv.
entre Saro Perrengue y..., 1820)
instrument colp en un instrument: li
pegue una instrument que li fas la cara
de bombardino (Peris Celda: A la
los
instruments
instruments
Valencia, c. 1383)
instruments diversos instruments
(Villena, Isabel de: Vita, 1497)
nsula cultisme valenci, del llet
insula: nsula, isla; insul, isleo;
insulars(Escrig: Dicc. 1851)
nsules pardicamente, el protagoniste
confundix nfules per nsules: Qunes
nsules ms altes! (Peris Celda: Cacaus
y tramusos, 1927, p.9)
insult del llet insultus: insult en la
dita morera, de Valencia (DCVB, doc.
valenci de 1443)
insultaor insultahor (Escrig: Dicc.
1887)
insultaor insultaor (Perl, E,:
Valencia, Film, 1919, p. 12)
insultaor t hui vens insultaor
1921, p.23)
insultaor latre tamb es un insultaor
insultaor este es ms insultaor
insultaora la dona insultaora (BNM,
1513
Ms. 14108, Alamont ti li, c. 1860, f. 16)

insulteume
insulteume...
pero
deixeume
estar
(Peris:
Terres
insurgir del llet insurgre; no obedir
lorde establit; cast. insurgir: no
podem... insurgir contra ell (Conesa:
Hist. Troyanes, a. 1375)
insurt per causa del cel de qui tot
insurt (Fenollar: Lo Procs, 1497)
insurt hava fet molts ynsurts y mals
fets (RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
1613, f.176)
intachable Y com yo soc...
intachable (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 7)
intacta intacta e inocent (BNM, Ms.
1643)
intacta ton pit, urna intacta (Llorente:
Versos, 1914)
intelectualitat,
intelectual
intelectuals... (Escrig: Dicc. 1851)
intelectual es treball intelectual
1923, p.1)
intelectual se la donen de intelectuals
1931, p. 6)
intelectual ya haplegat (sic) el
intelectual (Romn, A.: Tots de la
intelectualitat catal intellectualitat:
nyervi de la intelectualitat dun poble
(El Poble Valenci, 7 abril 1917, p.1)
intelectual,
intelectualitat
intelectualitat... (Fullana, Lluis: Voc.
1921)
moralment,
intelectualment
intelectualment... (El Poble Valenci,
31 mar 1917, p. 1)
flamant
spasa
de
inteligencia
inteligencia (Gilart, I.: Aprovaci de

inteligencia cat. intelligncia: tena
molt bon gust, inteligencia y mijos de
sobra pera... (Gadea: Tipos, 1908,
p.386)
inteligencies de inteligencies, que
totes... (Ballester, J. Batiste: Ramellet,
1667, p. 4)
inteligent un inteligent Ballester
inteligent y segons inteligents (2
part, Coloqui de Tito y Sento, 1789, p.
3)
inteligent inteligencia, inteligent...
inteligent, intelichent un secretari
molt intelichent (Gadea: Ensisam,
1891, p.250)
inteligent y millorant lobra el
inteligent Pare Tosc (Gadea: Tipos,
1908, p.268)
inteligent inteligent (Fullana, Lluis:
Voc. 1921)
inteligent, intelichent com diem els
intelichents (Mart: Pepe el curandero,
1928, p.26)
inteligent sensible, intelichent (sic)
inteligent ms intelichent que tots
vosatros (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 21)
intemperie del llet intemperies:
intemperie (Escrig: Dicc. 1851)
intemperie dormint a la intemperie
intentau vine, intentau (Blay
Arbuxech: Serm, 1666, p. 57)
intercept entr de una caverna...
intersept per les taranyines (Bellver:
1514
cast.
interesada,
cat.
interes
intessada: interesat, interes: que tiene
inters en una cosa... que slo se mueve
por el inters (Escrig: Dicc. 1887)
interes la interes, / ni mescla un tros
sixquera / de cansal (Gadea: Ensisam,
1891, p.155)
interes interes, intranquilamente
(Meli: Tots a Nova York, 1921, p.3)
interesat cat. interessat: mes com
vostre ardent amor /nunca fonch
interesat (Cebrin, Cirilo: Romance
valenciano, en Sacro Monte Parnaso,
1687, p. 259)
interinament que servix interinament
p. 21)
interlocutors -1 doc. (?): son
interlocutors (Timoneda: Mist. Castell
dEmaus, 1569)
intermig, intermich cast. intermedio;
cat. intermedi aprofitaren el intermich
de la segn... (El Tabalet, 1847, p.
164)
en u dels
intermig, intermichos
intermichos se toc per la orquesta...
intermig intermig: intermedio ... de
una comedia, o de otra pieza de...
intermig y en el intermig del Baile de
Luis Alonso, el chiquet... (De dalt a
baix, da dels Inosents, Teatraleres,
1920)
intermig: intermig sinematogrfic
(Soto: Al bous de Castell, 1920. p.11)
intermig en un intermig de ball a ball
Hetta, 1931, p.2)
internat en un internat de Pars
1934, p.44)
interpelaci cat. interpellaci: hia

que deixarlo parlar y que fasa una
interpelaci
a
propsit
de...
p.32)
interpolat -1 doc.: a sa burlesca
Excelencia / seguiense interpolats /
...retor, la comare... (BSM, Orti
nanos, 1743)
interpolat algn atre interpolat
(Len, C.: Soliloqui valenci, imp. M.
Estevan, 1802)
interpondre interpondre: interponer
llet
intrpret,
intrprete,del
interpres, -etis: el Rey atent ointlos, /
cerciorat per lintrpret (Matraca de
lorta, imp. Viuda de A. Laborda, 1802)
interpreta interpreta / segons la
(l)letra (Roig: Espill, 1460)
interpretaes falsament interpretaes
(La creu del matrimoni, Valencia, 1866)
interval interval (Escrig: Dicc. 1851)
interval en este interval de temps
1937, p. 10)
intervengut ha intervengut (Gadea:
intervindre intervindre: intervenir
intervndrer intervenir (Escrig: Dicc.
1887)
intervndrer les dones podem
intervndrer (Lanzuela, A.: La Templ
interviu interwieu (sic) entre Cotorra y
Lino (Semanari El Cullerot, Alacant, 1
maig 1898)
interviu pero res... una interviu
p. 8)
1515
interviuvar retratar e interviuvar, y

com no... (Beltrn, E.: El novio de la
reina, 1933, p. 25)
interrumpint tenen la costum de
pararse a parlar en algunes chiques
damunt de la baldosa, interrumpint el
pas als transeunts (Semanari Garrot
de sego, 22 de joliol de 1888, Alacant,
p.2)
interrumpint una puny en la taula,
interrumpint (Herrero: En temps de la
cat.
interrompre:
interrumpir
interrumpir un idili, un ensmit de...
p.10)
interrumpirvos sent interrumpirvos
ara (Ovara: Males llenges, 1879, p.
22)
interrumpit solament interrumpit a
curts ... (El Bou Solt, 1877, p. 273)
interrumpit el ball queda interrumpit
molt ridculament (Alegre Ortiz: En la
Cany, 1926, p.19)
cat.
interromp:
interrumpix
sinterrumpix al vore cremats a...
p.6)
interrumpix del llet interrumpre, el
verp cult interrumpir (Escrig: Dicc.
1851), en sa conjugaci diferix del cast.
y cat.; p.eix.: cast. interrumpe, cat.
interromp: interrumpix el pas a la
camarera (Josep M J.G. y E, Beltrn:
Les glndules del mono, 1929, p. 31)
interrumpixca no interrumpixca
1926, p. 8)
interrumpixca que no interrumpixca
14)
interrumpixquen minterrumpixquen
(Beltrn: Ratolins de casa rica, 1934, p.

3)
interrumpixques Che, aix es igual,
no me interrumpixques (El Amic del
interrumpixques cat. interrompes:
no me interrumpixques (Badenes, V.
M.: Tpat sego, 1945, p.19)
interes estic molt interes (Pastor,
1905, p. 16)
interes a cuansevol, menos a la
interes (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 11)
interesat es un vil interesat (Ros:
2)
interesos y els interesos li cuida
interesos els interesos son molt
delicats (Meli: Com els cacherulos,
1926, p. 8)
ntim del llet intimus: ntim: ntimo
ntim un chotis ntim (Semanari El
intim,
intimaci,
intim
intimament... (Escrig: Dicc. 1851)
intransigent intransigent (Escrig:
Dicc.1887)
intransigent no insistixc; no dirs que
soc intransigent (Castaer, J.: Es
necesita un Tenorio, 1934, p.9)
intrepidea intrepidea (Escrig: Dicc.
1851)
intricalat del amor intricalat (Ros,
C.: Paper gracis... a les Carnistoltes,
c.1735)
intrig, intrigaeta me tens intrigaeta
intrig intrig y en enfado (Sendn
1516
intrincar intrincar (Escrig: Dicc.

1851)
intrincat 1 doc. en eixa grafa?: los
fills dels homens qui ab astucies e
intrincats sabers... (Villena: Vita,
1497)
intrincat poquet intrincat / referir tot
quant se ha fet (Relaci entre Sento y
no
es
fiqun
en
intrincats
contrapunts... intrincats (Col. viage de
Tito a Madrit, 1789, p. 5)
intrngulis vocable que ix a mitants
del XIX en val. y cast.; del it. intngoli
o del llet in triculis?: aix es que hi
algn intrngulis (Palanca: La Ball de
introduit -del llet introdcre: est
tan introduit / el chocolat en Valencia /
que... (Fiestas beatificaci de Juan de
Ribera, 1797)
intrusionisme el denunsie per
intrusionisme
(Mart:
Pepe
el
introit -1 doc. introit que fa
(Timoneda:
Misteri
del
Castell
dEmaus, 1569)
introit introit tan lleig (AHO, Ms.
Mulet: Versos a Maciana, c. 1640)
inumerables les inumerables virtuts
inund fangosa, inund (Puig
inundaci del llet inndatine: la
gran inundaci de les ayges (Manual
de Consells de Ganda, 10 de e noembre
1541, f.14r)
inundaci en una inundasi de carnals
desichos (Puig, F.: Pantomima, 1928,
p.42)
del
llet
inndare:
inundar
inundaci, inundadsim, inundant,

inundar, inundat... (Escrig: Dicc.1851)
inundats els inundats... inundats de
aigua (Garrot de sego, peridic
semanal, Alacant, 16 de setembre de
1888)
inutilea inutilea: inutilidad (Escrig:
Dicc. 1851)
invadim invadim, y en fets de
armes... (Tordera: Un fill digne de
Alacant, 1860, p. 30)
invadir invadir, invadit... (Escrig:
Dicc. 1851)
invadix
la
capital
invadix
p. 9)
invadixen les rates mos invadixen
Alacant, 1930)
invalid invalid, invalidaci (Escrig:
Dicc. 1851)
invalidea al ebaniste li han donat
invalidea per enfermetat
invlit, envlit cat. invlid, cast.
invlido: qued invlit (Paper gracis,
en que es referix lo sucs de cert
llaurador... y qued invlit de la tal
mudana, c.1740)
invlit ...y qued invlit (Coloqui nou
del poticari, s.XVIII)
invlit invlit: invlido (Escrig: Dicc.
1851)
invlit el invlit (Escalante, E.: La
Patti de peixcadors, 1884)
invariable la fortuna... es invariable
(Canals, Antoni: Scipi, c.1395)
invasi 1 doc. la invasi, dels
dimonis (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.
1400)
invent cat. y cast. inventada: No
comprens que aixo es una infamia
invent per eixa dona? (Aznar Pellicer:
1517

investigable 1 doc. en la investiguable
ciencia (Canals, A.: De Providencia, c.
1395)
investigador 1 doc. investigador
investigaor del llet vestigum >
investigare, seguir el rastre dalgo: cast.
y cat. investigador: per un empleat o
siga un investigaor de... (Semanari
1888, Alacant, p.2)
investigaor Y tu no creus que siga
investigaor...? (J.G.:Arre, burra, ms
avant!, 1929, p.2)
investigar del llet investigare, anar
raere dun rastre; 1 doc.: tots investiga
/ e los castiga (Roig: Espill, 1460)
investigau investigau rahons... (Roiz,
Lois: Obra a llaors de St. Cristfol,
1498)
inveterat del llet inveteratum: el
senyor retor patix foch del feje
inveterat (Rahonament..., de monsiur
Laroa, 1827, p.10)
inveterat el clic inveterat, el tifus
1855, p.9)
invict 1 doc. per los sempre invicts
christians (Ros, Carlos: Coloqui del
Corpus, 1734, p. 5)
invisible invisible la tua fas (Canals,
Antoni: Arra dnima, c.1395)
invisibles coses visibles y en les
invisibles te... (Prez, Miquel: Imitaci
de Iesuchrist, en llengua valenciana,
1491)
invisibles Invisibles, dos paquets, una
aguileta! (Thous, M.: Portfolio de
Valencia, 1898)
invitaes estem invitaes a casa la
marquesa (Escalante: La Consoladora,
1880)
inyecci inyecci, inyectar, inyectat...
requerix...
inyeccions,
inyecci
compreses y medicaments (Soler: Els
inyor pera linyor se lin anara per les
venes (Galiana: Rond. de rondalles,
1768)
inyor linyor se n va anar (Trobos
nous pera explayar, Imp. Laborda, c.
1780)
inyor, inyorarse voces valencianas...
inyorarse: ponerse triste por verse
separado de algn sitio u objeto que se
quiere (Salv, V.: Comp. de
Gramtica, apndice, 1838) Salv
castellanis la veu en -- .
inyor per molt que siga el inyor de la
mare haur moments... (Escalante: Una
sogra, 1875)
inyor inyor: deseo (Escrig: Dicc.
1887)
inyor inyor te la meua chica, / que
encara es novensaneta (Gadea:
inyor Tomaseta... la inyor que senta
per Sentet (Guinot, S.: Esc.
castellonenses, 1905)
llet
inyorar dtim ducts,
ignorare?; cast. aorar, nostalgia: em
trobe tan inyorat / que de inyor vaig a
morir (Genovs: Un grapaet, 1916,
p.6)
yo
me
muic...
inyorament
dinyorament (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 14)
inyorarse inyorarse: ... entristecerse
ipso facto lletinisme usat com a lloc.
adv.; en lacte, rpit, inmediatament:
ipso facto sen torn (Archiu Cat.
1518
Valencia, ms. Llibre dAntiquitats, 6

doctubre 1556)
iris -1 doc.: arc y senyal celestial, /
iris pintat (Roig, Jaume: Espill, 1460)
iris el arc iris (Bib. Nic. Primitiu. Ms.
420. De Chibraltar, c. 1795)
Iris, eixir el metafricament, tornar a
la tranquilitat, fi de conflicte...: tot al
punt se apacigu, / ixqu el Iris
irla, irles irla, terreno guanyat al
Xuquer. Li diuen Sequia de lIrla,
perque tot all son irles (DECLLC)
es
queda
consternat,
irresolut
irresolut (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 29)
irrigaor el irrigaor el pencha en la
paret (Soler: Els estudiants, 1934, p.
17)
irrisi del llet irriso, -nis: digu
que no cenvena ,/... que era irrisi
(Bib. Nic. Primitiu, ms. 179, Memorial
del Jagant. Al parlar del Consell, te
que ser del 1700 o ms antiu, enc que
la copia siga del 1824)
irrit cast. y cat. irritada: pera que
comprengam lo irrit que sencontra
Xtiva, 1866, p.36)
irritaci del llet irritatio: que tenen
irritaci (Paper curis, pera contrafer...
any 1741)
irritar, irritat -del llet irrtare; com
a les neolletines hispniques desde
lorige: y este, en clera irritat, / li...
gomes... les millors,
irrompibles
fines, fortes, irrompibles (Miralles, A.:
Isabel vrer Guisabel.
isetes -fer maldats, golferes: fer tota
clase de isetes, malcuynats y... (Gadea:

isla cultisme valenci, del llet insula:
en la isla dita Epidauri (Canals,
Antoni: traducci al valenci del Valeri
Mxim, 1395)
isla pas acompanyat tambe de sos
vasalls a la isla de Cerdenya (BNM.
Ms. 3746, c. 1590, f. 15)
isla Mallorques y les Isles (Vilarig:
mercaderes, 1607)
isla forments pot traure... de la Isla de
Sicilia (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, p. 108)
isla peixcadors de la isla de Santa Pola
poden vendre lo peix (Ginart:
isla no puga entrar... en la Albufera,
isles... (Crida Real, 31 octubre 1671,
imp. Fco. Cipres)
isla senyor de les Isles Terceres (Bib.
Serrano Morales. Real Pragmtica,
1694)
isla aquelles tres isles (Bib. Nac. Ms.
3947, Trobes de Febrer, 1759)
isla isla de Sent Domingo, / desde
ahon vinc (Rahonament entre el Rull
isla de la isla de Sen Domingo y del
Egipte (Coloqui entre un capador de la
isla unes isles desconegudes (El
Mole, 1837, p. 93)
isla per la Isla de Mallorca, en u dels
seus poblets... (Milacre del taberner,
1858, p.2)
isla y aplegu a una isla que aparegu
(Lladr: El titot de Nadal, 1876, P. 19)
isla nadant, consegu acostarse / a una
isla desconeguda (Escalante: La
1519
herensia del rey Bonet, 1880)

isla isla (Escrig: Dicc. 1887)
isla que se porta elaborat daquella
isla (Semanari Garrot de sego,
isla pera defendre a la isla dels lladres
yankees (Semanari El Cullerot,
Alacant, maig 1898)
isla tots els pobles de la isla... el cam
de la placha... siga de Alacant o de la
isla de Tabarca (El Tio Cuc, n 73, 75,
Alacant, 1916)
isla dun terme dins dun atre, La Isla
de Ador, entre Ganda y Rtova
(DECLLC, 4, p. 835)
isla me haura pres per el gobernaor
de la Isla Tabarca? (Llibret Foguera
Prez Galds, Alacant, 1959)
isleny: isleo (Escrig:
isleny
Dicc.1851)
isles franquea... de Cerdenya e isles
adjacents (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 282)
isles isles limits (Branchart: Tratado,
t. III, en doc. de 1671)
isles de totes les provinsies e isles
adyacents (Semanari Garrot de sego,
isleta Torre de la Isleta no te
atalladors (Ord. costa del R. de
Valencia. 1673, p. 44)
isleta isleta (Escrig: Dicc. 1851)
islot islot (Escrig: Dicc. 1851)
islot islot (Nebot, J.: Gramtica
isop -del llet hysspus o del tim
hebreu, al no dur h- en valenci ; nom
dherba aulorosa y sinnim de salpaser:
y prengu un ysop... li llans ab lo
ysopo aygua beneyta al Rey (Archiu
Cat. Valencia, ms. Llibre dAtiquitats,
giner 1586)
isop aygua beneyta ab un salpaer fet

de la matexa herba dit isop (BRAH,
nom
botnic:
Hissopus
isop
officinalis; val.
Isop oficinal
(Cavanilles: Obs. sobre agricultura
poblacin y frutos del Reyno de
Valencia, 1797, p. 332)
israeltic aquell poble israelitich
italiana, msica a la msica molt ben
ordenada... tota a la italiana (BV. Ms.
itat Itat, Tfol?, afresis de veritat
ivern -del llet hibernum, desdel orige
naixen variants sinse h- etimolgica en
algunes neolletines: cast. invierno, it.
inverno, port. inverno, etc. El val. ivern
es clsic, (tamb en el prov. de Llull,
yvern, c.1300), present en Ausias
March, Alcanys, Gaull, Fenollar, etc.:
fret, yo crem divern (DECLLC, en
poema dAusias March, c. 1445)
ivern en lo ivern... fret (Alcanyis:
Regiment, 1490)
ivern y del estiu y del ivern (Gaull:
Lo sompni de Johan Johan, 1497)
ivern d ivern com d estiu (Fenollar:
ivern la Ciutat de Alacant..., en lo
estiu a les huit hores, y en lo ivern a les
set (Ord. Guarda... del Regne de
ivern en lo riu se va embarcar, / no se
si en livern o estiu (Quintillas
valencians, en Sacro Monte Parnasp,
1687, p.189)
ivern, invern ni invern, ni estiu (Ros,
C.: Tratat, 1736, p.96)
1520
ivern, invern quel invern... / tots los

mals acarreja
(Paper curis, pera
ivern, invern en lo rigor del invern
ivern, capes d Y que tous van!/ En
capes de ivern... (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
ivern y encendre al ivern lo foc
(Gremio de Esparteros, Beatif. Juan de
Ribera, 1797)
ivern ve lestiu; pasa livern (El
Mole, 1840, p.195)
(Escrig:
ivern ivern: invierno
Dicc.1851)
ivern tant en estiu com ivern
1859, p.32)
ivern en lo fort del ivern (El pare
Mulet,1877, p.31)
ivern sort quel ivern ya ha pasat
ivern no hia ni un da divern
Sueca, 1885, p.14)
ivern en lo cor del ivern (Gadea:
ivern fa fret en el ivern (Martnez
1909, p.118)
ivern en Valencia dura livern poc
(Martnez Aloy, J.: Orige de les falles,
1914)
ivern en ivern y en primavera (El Tio
ivern cuant ve cara al ivern (Alcaraz,
L.: Per tres pesetes, dos mil duros!,
1919, p.1)
ivern eixes chulletes y alliolis
preparats en matinets divern... (Meli,
ivern les nou del mati. Es ivern

ivern y he pasat tres iverns (Ruiz
p6)
ivern que per la nit y en livern... (G.
Bonell, P.: Un home!, 1927, p.10)
ivern en livern de cuatre a sis
1928, p.5)
ivern vespraes divern (Meli: Al pas
del Nasareno, 1928) Catal: tardes
dhivern.
ivern el fret duna nit divern (Vicent
ivern en les nits divern (Aznar
p.24)
-castell invernada, catal
ivern
hivernada:
ivern
(Escrig:
Dicc.1851)
ivernador,
iverncul iverncul,
ivernahor... (Escrig: Dicc.1851)
Iviza se veu Iviza, Catalunya y Arag
(Mercader: Vida f. Pere de Denia, 1677,
p. 128)
ixc lo que yo vaig a contar / no te
quite, e ixc a tot (3 part, Rahonament
entre el Rull de Payporta y..., c.1802)
ixc ixc fet un ros de barres (Lladr,
ixc de casa ixc (Llorens, J. B.: Tona y
ixc ixc del poble (Roig y Civera: El
ixc si ixc en be (Tafalla, Vicent: Un
15)
ixc de la barraca ixc (Soler, S.: Mos
ixc ixc al moment (Mills, Manuel: El
Civil, 1916, p. 7)
1521
ixc ixc al carrer (Valls, Enrique: La

ixc ixc de all (Ivars, Fray Andrs:
Diari, 20 de juliol 1936)
ixca cat. surta; val. catalanisat isca:
ixca, ixca lo cartell (Coloqui entre
Sisternes, Arguix y Morla a les festes de
ixca ixca el Rat Penat (Guerau, B.: 2
Cent. S. Vicente, 1656, p. 140)
ixca al que lixca que sesquile y pele
fulla (Mills, Manuel: Ni rey, ni caball,
ni sota, 1874, p.25)
ixca ixca el tren... (Llibret Foguera
ixca Carlota, ixca al moment!
1934, p.24)
ixca Mare, ixca un moment! (Valls,
1935, p. 3)
ixcam ixcam a plasa, y vinga lo que
vinga (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 7)
ixcamne ixcamne pronte del pas
1868)
ixcau pera quant ixcau a... (Ros,
1736)
ixen y en el llavaor. All ixen tots els
drapets (Vicent A.: El Trull, 1929,
p.34)
ixen de tots els rincons mos ixen
Alacant, 1930)
ixint, eixint ixint li tira les botes en
terra en molt dorgull (Fink Rees, E.:
Quarmeleta
mhas
ixit!/
ixit
Quarmeleta ms amarga! (Genovs:

ixit, eixit mha ixit un pilul de ... (J.
p.6)
ixqu ixqu del pou (Esteve, Joan:
ixqu ixqu gran foch del colp aquell
ixqu cat. va sortir; cast. sali : ixqu
tan gran tuf (BRAH, ms. Dietari
Porcar, a.1615)
ixqu als presos els ixqu la Mare de
Deu (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 76)
ixqu en ixqu (Pastor, Vicent: Un
ixqu me ixqu en la rifa de la
verbena (Carceller, Vicent: El fulano,
1935, p. 10)
xquen pera que xquen (Ginart,
140)
ixquera que no ixquera la sanch
(Archiu Mun. Benasal, Procs a Vicent
Badal, 1684)
ixqurem ixqurem els onse y per el
cam mos digurem... (G. Ibez, N.:
El To Boquilla, 1926, p.11)
ixqueren ixqueren fadrins en armes
(Bib. Cat., Ms. 57, Coloqui del nas, c.
1780)
ixqueren el divendres ixqueren de...
9 de
ixqu ixqu del forat (BSM. L. 6781,
Coloqui... que tingueren los flares lo da
de St. Vicent, 1767)
ixqu ya ixqu de ductes (Folch, R.:
1522
J
jabacanet (vrer chabac): encara
que jabacanet (Ros, C.: Tratat, 1736, p.
31)
alegre,
festiu:
ix
jacarands
Visantico molt jacarands (Alcaraz, L.
jacint -1doc. granats, jacins (Roig:
Espill, 1460)
jacints -jacints (Alcanyis, Lluis:
Regiment, 1490)
jae de caball del arbic jahaz: per
obs del jahe, lo qual yo fa... (DCVB,
en text valenci de 1469)
jae, jaes en homens de ser jaes (El
1789)
jae y a atres de eixe jaez (Len,
jae jae: cualquier adorno que se
pone a las caballeras (Escrig:
Dicc.1887)
jagant, chagant del llet gigas, -antis;
cast. gigante, cat. gegant. Corominas
parla dun llet vulgar o romans
*gagante (o *jagante) que haura donat
lantiu francs jayant y el valenci
jagant (DCECH, 3, p.148)
jagant Cristofol, gran jagant...
(Ausias de Sant Johan: Obra a Sant
Cristofol, 1498)
jagant, chagant apres els chagants, els
dos nanos (BRAH, Porcar, J.: Dietari,
20 abril 1596)
jagant les figures dels dits jagants
(Notes al cant del Turia, doc. 8 dabril
1598)
(BRAH, Ms.
jagant ser un jagant
Xvega dels notaris, 1604)
jagant jagants (Fiestas en el

Convento del Carmen, 1622, p. 222)
jagant,chagant un discurs chagant
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
jagant los jagants y nanos (Gil:
Relaci del segn Centenar de la Can.
St. Vicent, 1655)
jagant, chagant fent lo chagant
Melisenda, c. 1660)
jagant, chagant ixquen nanos y
chagants (BNM, Mulet: Ms. Infanta
Tellina, c. 1660)
jagant, chagant anaven los chagants
Valencia, 1661)
jagant del presumit jagant (Blay, G.:
jagant los Jagants, Nanos, les roques
(Preg can. S. Pere Pasqual, 1674)
jagant al pintar tal jagant, em ve curt
(Montalt,
Domingo:
Quintilles
valencianes, 1687, v. 69)
jagant son homens de forsa, / y en
tenen ms que un jagant (Coloqui de
any 1728)
-Ort
jagant, jagantes, chagantes
utilis les dos grafes valencianes:
jagants y nanos del da de...
chagants... ni a les chagantes, sent
dones, fa novetat (BSM, Ort Mayor,
J.Vicent: Relaci dels bultos, jagants y
nanos, 1734)
jagant espanyol ninot jagantesc de
cart que ix en festes y provesons: les
congoixes..., puix les done a pasar al
Jagant Espanyol (BNM, Rahonament...
jagant, chagant com el cabet de un
chagant (Ros, C.: Segona part de les
penes, c. 1740)
1523
jagant jagants, llumenaries, roques

(Rebollida, R. J.: Quinta Centuria, 1740,
p. 169)
jagant, chagant de nanos, ni de
chagants (El enamorat en dia de
Corpus, s. XVIII)
jagant, chagant les Roques y los
chagants (Rahonanent, 1759)
jagant sis nanos y huit jagants (BSM.
L. 6781, Coloqui... dels flares lo da de
St. Vicent, 1767)
jagant jagants volen ser los espanyols
al Retor, 1772)
jagant, chagant ms cabot que el de
un chagant /, molt ms gran que Sen
Cristfol (Relaci entre Tito y Sento...
jagant nom fique en jagants ni nanos
(Coloqui pera consolar als pares, Imp.
Laborda, 1808)
jagant, chagant tenen nanos y
chagants (Bernat: Un ensayo fet en
regla, 1845, p. 22)
jagant dels misteris y els chagants
1877, p. 13)
jagant, chagant el amor sol fer
chagants (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 16)
jagant, chagant ms cap que un ninot
y ms pates que un chagant (Garca
jagant, chagant pas de chagant
(Sansano Fenoll, A.: Una sublevaci en
Jauja, Elig, 1896, p. 1)
jagant es lamo del jagant y del nano
jagant, chagant nanos, chagants
p. 9)
jagant, chagant chicotet... chagant

Castell, 1928, p. 12)
jagant, chagant ya ixen els chagants y
els nanos (Peris Celda: Noy! Che! y
Ol!, 1929, p. 13)
jagant, chagant al peu deixe
chagant (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1930)
jagant, chagant mira els chagants
p. 28)
jagant, chagant provrbit chagant
(Ofensiva: Boletn de la 18 Brigada
Mixta, 27 marzo 1938)
jagant, chagant els nanos y
chagants... ballant la danseta de
Xixona (Llibret de la Foguera
jaganta, chaganta tan gran cab com la
chaganta (Coloqui de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
jaganta, chaganta la chaganta... y la
moma (Boix: Fiestas St. V. Ferrer,
1855, p.438)
jaganta, chaganta quel sopese la
chaganta (Batiste Gmez, J.: Coloqui
de Trboles, 1857)
jaganta, chaganta moltes Eves... y
moltes chagantes (El Bou Solt, 1877,
p. 98)
jaganta espanyola, parixer la anar
en molt dorgull, fent desprecis a tot lo
mon: desde que ha prosperat pareix la
chaganta espanyola (Peris Celda: A
ras de terra!, 1922, p.9)
jaganta, chaganta molt seria, unfl:
chaganta, not rius ni traguente a la
proves (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,
1928, p.13)
jagants, chagants parlant del Cols
de Rodes: aquell feroz chagants / que
1524
un peu as y atre en Flandes (Bando...

glories del Beato Juan de Ribera, 1797)
jagantesc jagantesch: gigantesco
jagantet, ferse el ferse el valent. En
leixemple, la dona parla a un castell
mesclant
idiomes: que no venga
hasiendo aqu el chagantet (Escalante:
Les coentes, c.1890)
jagantets ab estos jagantets (Mas, L.:
Serm cofradia St. Vicent 1755, p. 4)
jagantot, chagantot els botiguers de
salses / fan un chagantot molt gran /
que... (Relaci... entre Sento y Tito,
1784)
jagants Nanos y Jagants (Coloqui en
de seda, any 1728)
jagants, estar ocupat en la roba dels
es diu del que manifesta estar molt
ocupat o afaenat, cuan se sap que es
mentira: estar ocupat en la roba dels
jagants (Gadea: Tipos, 1908, p.200)
jagants, chagants mentres els nanos y
chagants... (Solves, J.: Ensmit dun
foguerer, Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
jagants, chagants dels moros, nanos y
chagants (Llibret Foguera Carolines
Baixes, Alacant, 1961)
jair jair: gozar (Escrig: Dicc. 1887)
jairo bonico, alegre, gochs. En cal:
jairo: seco (Jimnez, A.: Voc. jitano,
1853, p.86); 1 doc.?: mantellines en
llista / y sos jayros devantals, / lo caler
fet un primor (Ros, C.: Romans..., en
ques declara la rinya, junta y
delliberaci quels..., 1738)
jairos oixc rahonaments tan jayros
Laborda, 1802)
jalancia del cal, derivat del snscrit
khana (menjar); tant jalancia com

jalandria son hui vocables valencians:
la jalancia deus tndrela en la cuina
p.11)
jalandria guanyarse la jalandria tallant
caps y pelant gallines en lo Clot (J. G.,
jalapa arrail porgant: fa el vomiporgatiu/ ... de escamonea, jalapa
1827, p.8)
jalar lo mateix que jamar; dorige
cal, del snscrit kh; 1 doc.?:
menchar... que molt poquet va jalar
jalar conill en salpic va guisar pera
jalar (Bib. Nic. Primitiu: Ms. 420,
Coloqui de Gori Parrs, 1795)
jalar a jalar llomello y chulles
1924, p. 10)
jalarem nosatros sel jalarem (Serred:
jaleant uns aplaudint, atres jaleant
Roc, 1864, f. 3 v)
jaleant Mest vost jaleant? (Vidal
Corella, V.: Quna lluna de mel!, 1934,
p.40)
jalear ballar aixina el ball dhonor,
jaleanme (Alcaraz: El ball del ram,
1928, p.7)
jaleat Tin, jaleat! (Escalante: Oros
son trunfos, 1878)
jaleet en oldre un jaleet (Canyisaes,
Monver, 1911, p. 164)
jaleo dtim discutit, es veu moderna
del sigle XIX, tant en valenci com en
castell: y no fa ms que pensar en
disfrasos, bromes y jaleos (Semanari
1525
jaleo ganes tinc de descansar, /

chiqueta, deste jaleo (J. Marn, F.: La
jaleo Qun jaleo! (Meli, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 15)
jaleo dorige ducts, es vocable
modern en val. y cast.: esta nit tindrem
jaleo (Martn, A.: Lalegra del dolor,
1927, p.9)
jaleo en tot el jaleo dels disfrasos...
p.50)
jaleo Quin jaleo sarma en la serra /
cuant... (Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
dtim snscrit y
jamar menjar,
present en el cal valenci del sigle
XIX: Y ha qu jamar? Peix fregit, /
pa blanet y bon barral (Relacio que fa
jamar hui me jame per les cames al
Micalet de la Seu (Vidal y Roig: La
jamay tots quants jamay foren morts
jamay jamay la pot recobrar (Ferrer,
jamay jamay (Esteve: Liber, 1472)
jamay sentiment que jamay... (Morl,
Pere: en 2 Cent. Can. S. Vicent, 1656)
jamay pero jamay consta (Ballester,
J.: Ramellet, 1667, p. 14)
jamay crech que no se ha vist jamay
(BSM, Ort Mayor, J.Vicent: Relaci
jamay, chamay ni en chamay se
jamay este ofici jamay para, sempre te
que treballar (2 part Col. de Tito y
Sento, 1789, p. 2)
jamay ...pendre el primer remey, / ms
sinse el segn jamay (Rahonament...,

jamay jamay: jams, nunca... (Escrig:
Dicc. 1887)
jamba -del cal jamba, en val. equival
a chicona o chiqueta, ms que a dona
cuall o en la vellea: te vost una
jamba (...) Acabe de vore a la teua
jamba (Soler Peris: El solo de flauta,
1917, pp.14, 17)
jamba Ch, que jamba ms guapa!
Nano,1921, p.8)
jambo, jambets en tres jambets
(chiquets) a les costelles (Hernndez,
jambo aquell del jambo (Beut, Pepe:
jameta del cal jamar, menjar: all
van moltes madames, / destes que fan
besamans, / per traure jameta als
homens (Ros, C.: Romans... en ques
1738, p.1)
jand sinse un jand ni ganes de
treballar (Tallada: Les Camareres,
1931, p. 11)
Japn en les Yndies y terres del
Japn (Archiu Mun. Oriola, preg, 10
de febrer de 1628)
Japn as es la emperaora del Japn
parlant en vers (S. Galiana y G. Polo:
Japn a les Indies... a Filipines... al
Japn (Tallada, M.: Les Camareres,
1931, p. 8)
japons ...com un choriso japons y a
ella la far ballar (G. Gascn: La reina
jaquera vrer chaquera.
jara hpax?, equivalent a cala,
peseta, pela, etc.: Lo millor que podes
fer es revendre les tarches y guanyarte
1526
alguna jara (El Bou solt, 1877, p.163)

jarana dtim desconegut, vasc,
quechua...?; apareix en el sigle XIX en
val. y cast.: bresca, diversi, anar de
festa, enfrontament, canyaret, etc. 1
doc: . Leixemple es pardic, per aludir
al efecte de les canonaes dels valencians
contra els francesos: que el tum tum
tum de Valensia / molta jarana els va
fer (Roquet y Goriet, imp. Miquel
Estevan, 1809)
jarana per sa cachasa no ha hagut / en
Valencia gran jarana (Poesias ... de la
Jura de la Constitucin, Valencia 2 abril
de 1820)
jarana tot lo da de jarana (Santapola:
Coloqui entre Goriet y la Chora, c.1850)
jarana a calmar tanta jarana (Font,
Vicent: Lorcul de Caspe, 1861, p.10)
jarana mour una jarana (Mills, M.:
Una agensia de criaes, 1874, p. 15)
jarana toca, que mos armara jarana
p.14)
jardiner del fr. jardin: jardiner,
topiarius (Exulve, V. J.: Praeclarae
artis, 1643)
jaspe jaspes de ms estima de les
nacions ms remotes (BUV, Morl.
Ms. 666, c. 1649)
jaspe de pedra jaspe (Relaci entre
1784)
jaspe jaspe: variedad de slice...
marmol veteado (Escrig: Dicc.1887)
jaspejar jaspejar: pintar imitando los
colores
del
mrmol
(Escrig:
Dicc.1887)
Jauja, Chaucha del peru Jauja,
territori afamat per sa riquea: Ser as
Jauja,/ que dihuen cahuen pelats / els
pardals, y les gallines... venen al plat

y Albudeca, c.1802)
jaulell trampa, gabia...?: Chimeta...
perque com estl jaulell / espera
qualg caur (Gadea: Ensisam de
javal javal, arabisme valenci,
reliquia dels moriscos (DECLLC)
javal se prohibx la caa de javalins
(Pragm. Real. Valencia, Imp. Pedro
Patri. 1597)
javal poden caar javalins los vehins
de Castell (Ginart: Reportori dels
Furs. 1608, p. 120)
javal, chaval te vullc com un chaval,
perque eres del pinyol dols (La
javal, chaval porc chaval (Pla y
Costa: Dicc. val. c.1850)
javal, jabal jabal (Escrig: Dicc.
1851)
javal, jabal del rabe gabali... en el
sur del Reino de Valencia puede ser
antiguo, pues se pronuncia con v
labiodental, p.ej. en Jijona (DCECH, 3,
p.474)
javaloyes javaloyes: hombre sencillo y
fcil de engaar (Escrig: Dicc. 1887)
javaloyes, chavaloyes per 1950
equivala a home en poca vergonya.
Javaloyes, Chavaloyes Batistet de
Chavaloyes / prengu ahir un guitarr
p.18)
javaloyes ser un javaloyes (Alberola:
jayro adems de bonico, barral de
volum tringular?: tamb un fis de vi
blanch,/ en un jayro barralet (Ros,
Carlos: Roman... cosetes que deuen
1736)
1527
jelea a com es ven la jelea?... dels

torronets de canella (Ros: Roman dels
jochs, 1730)
jersey del ingls Jersey, isleta del
Canal dahon ixa la llana pera eixa
roba: posanme en el jersey els colors
de... (Palau y Songel: Tenorio F.C.,
1924, p.10)
jersey el meu jersey yal tens
acabat? (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,
1928, p.11)
jersey al chiquet li ve el jersey
chicotet (Semanari El Obrero dElig,
3 dabril 1938)
jersey psat eixe jersey de... (Llibret
1940)
Jesu Christ ans de vindre Jesu Christ
(Coloqui en quel So Felip y el So
Jusep..., 1809, f.2)
jquera y una jquera raseta / de
chocolate en un plat (Coloqui nou del
poticari, s.XVIII, v. 151)
Joanico hipocorstic valenci, similar
a atres com Tonico: Joanico lo
Despunyat (DECLLC, 6, p. 875; en
jocs del llet iocosum; 1 doc.:
coloqui jocs (Coloqui jocs entre el
Bou dels carnisers y el Lle..., any
1759). Al cat. el dura el valenci
Labernia un sigle ms tart (Dicc.
a.1840)
jofaina del rap algufyna. Vocable
poc usat en nostra llengua, en el
valenci de ma familia, tota dorige
valenci, era habitual; enc recorde
frases com dusme la jofaina de la
roba!, o trau la jofaina gran, etc.
joguet vrer choguet.
joliol dimecres a X de joliol (Dietari
de Jeroni Soria, 10 de joliol 1526)
joliol, choliol en val. adquirix ms

singularitat respecte al cast. julio per
mig de la prepalatal sorda ch-, grafa
que trobem incls en el val. de Tortosa:
es choliol (Baoro el Rochet de
Alcser, pasa corrent per Picasent...,
Tortosa, c. 1790)
joliol joliol: julio (Escrig: Dicc.1851)
joliol En joliol, ni dona ni caragol: que
es muy higinico en el mes de julio no
comer
caracoles
ni...
(Escrig,
joliol capitul el 12 de agost del dit
any, pero en sis de joliol del any...
(Gatomaquia valenciana, nota de Puig
Torralva a peu de pgina, ed. 1880,
p.11)
joliol en joliol... els alficosos anirn a
la carrera (Martnez Ruiz, Amancio:
joliol, choliol a mitat de choliol encara
duya una bufandeta que... (Mart, L.:
joliol en terra valenciana M.Gadea
escriu joliol (DECLLC, 4, p.916)
jolivert este sust. sempre sha escrit en
sorda final t, detall que mos aprofit
pera denunciar la falsetat de les Regles
desquivar vocables (ahon ix en d)
atribuides a Fenollar y, en realitat,
asoles bona falsificaci feta per el
membre del IEC Jaume Mass entre
1920 y 1930: jolivert (Martorell:
Tirant, c. 1460)
jolivert, julivert julivert (Esteve,
jolivert jolivert (Gaull: Lo sompni
jolivert perexil, julivert (Palmireno:
Voc. del humanista, 1569)
jolivert jolivert y alls tendres (BUV,
Morl, Ms. 666, c. 1649)
1528
jolivert, chulivert y el chulivert, les

panses (Morl: Del torn de les
Monches, c. 1650)
jolivert, cholivert molt li valgu al
cholivert (BRAE, ms. La destrucci de
Milicies, c.1790)
jolivert jolivert (Sanelo: Dicc. 1805)
jolivert, cholivert bledes, alls,
cholivert, cols (El Tabalet, Valencia,
1847, p. 94)
jolivert, chulivert un llibrell en
chulivert (G. Capilla: Una nugol
destiu, 1871, p. 5)
jolivert, cholivert el del cholivert
1874, p. 30)
jolivert jolivert (Escrig: Dicc. 1887)
jolivert jolivert (Mart Gadea: Dicc.
1908)
jolivert, cholivert com el cholivert...
olives y cholivert (Semanari El To
Cuc, n 120, 123, Alacant, 1917)
jnec, chnec (vrer chnec) del llet
vg. llat vulgar *inca; bou menor de
dos anys: vedell o jnech qui pes de Xl
liures (DCVB, en doc. valenci del any
1324)
jornaes les seues jornaes (Gadea:
jota valenciana -del mosrap *wta,
derivat del llet saltre, ballar: Danses
de moros, cristians, / de furies y de
romans.../ jota valenciana, arrima!, /
jota aragonesa, apreta!, / Les mollars,
atra farseta (Poesas para distribuir
jota jota, pronunciat en so de j
castellana; ball popular (DCVB)
jota posemse a ballar la jota (Bib.
Nic. Primitiu. Coloqui de la loteria, s.
XVIII)
jota ballaren la jota y ballant se
empinaben la bota (Coloqui de

Miquelo, 1823)
jota saps tocar? No, que pera concluir
la jota... (Coloqui de Goriet, c. 1850)
jota volguera quem tocares alguna
jota (Chiste pera els aficionats en
guitarra, c. 1850)
jota damor ballar fandango u jota...
entonant jotes damor (BNM, Ms.
1862, ff. 14, 21)
jota vost y yo ham de ballar una jota
jota lliriana toque el u y el dos/ y la
jota alicantina... mhas densenyar la
lliriana y aquell raspat (Vidal y Roig,
jota, no entndrer ni yo no entenc ni
jota (Ovara, J.: Mol de vent, 1905,
p.21)
jota canta una jota / lo mateix que una
pavana (El Tio Cuc, n 122, Alacant,
1917)
jota una jota valenciana al mateix
temps (Catal, G.: La carchofa de la
Villa, Torrent, 1926, p. 6)
jota ballant y cantant la jota
17)
jovenot, chovenot li preguntaven a
voltes els chovenots (Ensisam, 1891,
p.258)
jovens cat. joves: la pluralisaci
valenciana en ns apareix desde lorige
de la llengua lliteraria: tants jovens
(BNM, Ms.1523. Conesa: Hist.
troyanes, 1374, f. 57)
jovens jovens verts e inexperts
jovens los jovens (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, 1472)
jovens richs e pobres, jovens e vells
1529

1491)
jovens esmua dels jovens la fort
dentadura (Disputa de viudes y
donzelles, 1561)
jovens quels jovens de barbes
primals... (Lo Procs de les olives,
1497)
jovens als jovens com als vells
1497)
jovens ab quatre jovens (Porcar, J.:
Coses evengudes 1625, f. 469)
jovens com los seus antepasats els
contaven sent jovens (Bodra: Festes,
1906, p. 55)
jovens jovens y vells (Alberola, E.:
jovens, chovens ageles y chovens
1928, p. 10)
joya cat. joia: archiu de joyes
(Rubi i Lluch: Doc. albar Real
valenci, agost 1374)
joya rica joya (ACA, ms. Pere el
Ceremonis: Elogi a lAcrpolis,
setembre 1380)
joya moneda e joyes de molta valua
joya les joyes (Roig: Espill, 1460)
joya una joya a tots los trobadors
(Trobes en lahors de la Verge, 1474)
joya foren donades quatre joyes
(Die, F.: A la Sac. Concepci,
Valencia, 1486)
joya grans pedres y joyes... ben
engastades (Fenollar, Bernart: Lo
passi, 1493)
joya per una bella joya (Annim:
joya guany la joya (Obres a llaors de
Sant Cristfol, Valencia, 1498)
joya devia guanyar la joya

Valencia, 1513)
joya Jaume Beltrn a la joya (Beltrn,
joya molta roba y joyes (BNM, Ms.
Breu relaci de la Germania, 1519, f.
133)
joya furtar les joyes (Dietari de Jeroni
Soria, 1548, f. 129)
joya trenta sous per la joya (AMA,
Ms. Llibre de la peixca de Alacant,
1578, f. 37)
joya durant la boda y des del
desposori no pot donar a la sposa anells,
o joyes que valguen ms de 5000 sous
Valencia, 1608, p. 224)
joya pareixen les joyes de Alboraya
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
joya qui te tal joya (Orti, M. A.: 2
Cent. San Vicente, 1656, p. 229)
joya les joyes galtes avall (BMC,
Mulet: Roman de Gayferos, c. 1660, v.
245)
joya unes joyes que el Rey li don
joya galana joya (Ballester, J. Batiste:
Ramellet del bateit del Fill y Fillol,
1667, p. 2)
joya vingu en la prenda ms rica /...
joya que santifica (Sacro Monte
Parnaso, 1687, p.118)
joya, choyes tan riques choyes (El
joya joyes y premis (Mas, fray Lluis
Vicent: Serm Cof. St. Vicent, 1755, p.
1)
joya Qu joyes! (2 part Coloqui de
Tito y Sento, imp. Faul, 1789, p. 4)
joya joya guanya, que a la novia du
1530
(Llorente: Versos, 1914, p.166)

joya, choyes y les choyes que llua
1929, p. 13)
joya la grafa valenciana en -y- la
trobem desde temps migevals (Tirant,
Espill, etc.) perdurant dastal valenci
modern: la millor joya es la gloria
(Coloma Pellicer: El secret, Alacant,
1933, p.21)
joya una joya de diamants (Llibret
joya joya, en el sentit dalegra, desde
el 1300 (DECLLC, t. 4, p. 541)
joyell com un rich joyell (BUV,
Adoraci
de
Ihess
Crucificat,
Valencia, c. 1480)
joyell bens e joyells spirituals (Perez,
joyell joyells spirituals (Pere,
joyell estimat joyel(l) (Roiz, Lois: A
llaors de St. Cristofol, 1498)
joyell armari del sant joyell (Beltrn,
bens
joyell joyell dor (Inv.
dEixarch, Valencia, 1517)
joyell un rich joyell (Mart Pineda,
Andreu: Consells y bons avisos, c.
1570)
joyell un collar... un joyell (AMC,
giner 1604)
joyell, choyell y a parir al Hospital /
despus dels choyells malvendre
joyell far ferli un joyell / pera el pit
son amor, c.1740)
joyell joya, joyell, joyer, joyera...

joyellets y en una caixeta... els seus
joyellets (BNM, Rahonament... a les
joyera este paquet / han dut de la
joyera (Coloma Pellicer: El secret,
joyes la dona, / que les joyes va
empenyar (Coloqui de les inumerables
joyosa a la vista joyosa del fill
ju verp juar; ind. pret.perf. 3 p.s.:
ju, adems del seu poble, en Valencia
y en molts pobles del Reyne (Gadea:
Tipos, 1908, p.201)
juaor de pilota en valenci no eixistix
el vasquisme castellaner pilotari o el
catal
pilotaire
(introduit
per
colaboracionistes con Carles Salvador),
usanse juaor de pilota, juahor: jugador
(Escrig: Dicc. 1887); enc que alguns
ductaven respecte
a la perdua
intervoclica del valenci modern:
Roquet de Penayla... era un jugador de
pilota molt afamat... al dit juador... gran
juador fon Roquet (Gadea: Tipos,
1908, p.201)
jubilar -1 doc.: jubilar (DECLLC, en
Roi de Corella, 1496)
jubilat Dotor de sec, Letor jubilat de
Agricultura (Coloqui en que es declara
lo perjuh... en fer cuchs de seda, 1728)
jubilaci -1doc.: jubilaci, com a
sentiment dalegria (Corella, Roi de:
Cartox, 1496)
jubileu jubileu (Martorell, Joanot:
Tirant, c. 1460)
iubilaeus: festa
jubileu -del llet
pblica, indulgencia que concedix el
Sant Pare en certes ocasions, etc.:
havia pres jubileu (Villena, I.: Vita
1531
Chr. A.1497)
jubileu jubileu (Archiu Cor. Arag,
jubileu jubileu plenisim (BRAH,
ms. Dietari Porcar, a. 1613, f.181v.)
jbilo gran goig, jbilo y alegria
(Iesus, Joseph de: Cielos de fiesta,
1692, p. 61)
jugar ha de jugar (Mart Gadea:
jumar -hpax?: Els cegos tamb
jumaren (sic) / sobre un taulat una
orquesta (Relaci dels adornos... en la
vinguda de ses Magestats a esta Ciutat,
1802)
juches eren juches los Insignes Jurats
Valencia, 1661)
judeus judeus (Ms. Evangelis
juda judia, forma valenciana, no
castellanisme (Guarner: Gram. 1993,
XLVII)
juda, juhia juhies, mores, negres
juda, juha les dones juhies
(Carbonell, J.: Hist. de Josef, Valencia,
1502)
judo vrer chodo.
judo tenen os de judio (Galiana:
judo, chudio beato fals, si no va es
chudio (Col. del fadr en ganes de
casarse, Xtiva, 1857)
judo com els judos, tot es gent
p. 141)
judo, chudo li donen aspecto de
chudio (Sendin: Tonica la del llunar,
1926, p. 3)
juem en canyetes, no generalment es
diu No jues en canyetes quet fars
mal, aludint a no pndrer a joc lasunt

que te perill: no juem en canyetes que
mos farem tallets... qui jua molt en
canyetes / te perill de... (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p.136)
juerga equival al nostre chala:
vocable modern, tant en castell com en
valenci: en juergues y sulipandes (El
juerga Ya veu, fadrinet y net, y
tornant a la edat de quintes...Menudes
juergues que...! (Josep M J.G. y E,
p.13)
juergueta esta vespr tenim juergueta
en el porche (Soto Lluch: El boticari
de Villarreal, 1927, p.9)
enredraor,
juerguiste
juerguiste
p. 24)
juerguiste els dems juerguistes
juerguiste Shan fet toreros?.-Lo que
shan fet es ms juerguistes que un
bodeg (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
jugaes -Corominas oferix este eixemple
valenci,
respetant
la
caiguda
dintervocalica: de les jugaes de loto, /
ni de les pelaes (sic) de la fulla, / ni de
larrs de fora coto (DCECH, 3,
p.700)
juge vengu a Muchamel, Juge de la
Real (Ms. Loreto de Muchamel, any
1637, f. 28)
juge als Jujes (sic) de Valencia
juge juge (Fullana, Lluis: Gramtica
juglar nom de peix valenci: juglar
est valentinis (anotacions de Miquel
1532

jui del llet iudicum; cast. juicio,
cat. judici: davant lo jui del poble
(BNM, Ms. 8242, Valeri Mxim, traduit
al valenci, 1395)
juhi e sentenciar juhi (APH. Sta.
deembre 1406, f. 8)
juhi, estant en lo honrat En Jachme
Bisbe, justicia de la vila de Elig, estant
en juh... (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, Sentencia del Justicia dElig,
any 1437, f. 10v)
juhi citar en juhi... juh de homens
(Esteve, Joan: Liber, 1472)
juhi tot bon juhi (Trobes en lahors de
la Verge, Valencia, 1474)
juhi lo juhi final (BUV, Adoraci de
Ihess Crucificat, Valencia, c. 1480)
juhi en lo final juhi per haver...
1491)
juhi lo gran juhi divinal (Annim:
jui lo Juhi final (Roi de Corella: Lo
primer del Cartox, c. 1496, f. II)
jui juhi natural amor vos exorta
1497)
jui dret y justicia... del juhi (Gaull,
J.: La Brama, 1497)
jui quen los juhins /per tal que...
(Obra en llaors de Sant Cristfol,
Valencia, 1498)
jui lo final juh (Pere, Miquel: Vida
de Sant Vicent Ferrer, 1510)
jui just juhi y dreta sentencia
Valencia, 1513)
jui al Juy (Beuter: Primera part de la
Historia de Valencia, 1538)
jui lo clar juhi vostre (Siurana,
Jaume: Disputa de viudes, 1561)

jui no tenen juhi de raho (Const.
jui en llengua valenciana publicau/ lo
juhi universal (Matheu y San: En
llengua..., 1647, v. 2)
ju predicant lo juh final (Ballester, J.
B.: Ramellet del bateig, 1667, p. 12)
juhi bon juh (Sapena, B.: Real
juh que pareix un juh final (Sacro
jui qui tel pare Alcalde, segur va a ju
jui obligaci de tindre cort o juh (A.
Mun. Torre den Besora, Stabliments T.
B., 31 dagost 1738)
Ju, Da del el da del Ju (Ros, C.:
jui senyala la hora del jui (Mas. L.
V.: Serm Cof. S. Vicent, 1755, p. 34)
jui un dia de jui (Galiana, Lluis:
jui millor ser que no vinguen hastal
dia del Jui (Coloqui en quel So Felip y
el So Jusep, llauradors de Lhorta de
Valencia..., 1809, f.1)
jui home de jui (El Mole, 1837, p. 68)
jui, juins, chuins els chuins de... (El
Tio Gabia, Novelda, 6 -XII- 1883)
ju, en tela de ductar dalgo: de
posarla en tela de ju (Sanmartn:
jui formara mal ju si no li... (Baidal
37)
jui este home no est en el seu ju
ju ju: juicio (Fullana, Lluis: Voc.
1921)
1533
julep -1 doc. com a beguda: julep

(DECLLC, en text dArnau de
Vilanova, c. 1300)
julep juleps (Roig: Espill, 1460)
julepe chuaor de julepe. Qus julepe,
yayo? (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 8)
juliol vrer joliol.
juliola peix de lespecie Trigla corax
juliola (anotacions de Miquel Johan
Lyon, 1554, p. 290)
junc del llet iuncus ; cat. jonc : junc
mar (DECLLC, en text de Joanot
Martorell, c. 1460)
junc de junchs corona (Roig, J.:
Espill, 1460)
junc strados de junchs (Roi de
Corella: La Segn del Cartox, c. 1496,
f. VI)
junc plena de junchs marins (Obres
fetes en lahor de St. Catherina, 1511)
junc de forts junchs marins (Fenollar:
junc prop del riu, sols com lo junch
(Salcedo, Vida de G. Simn, 1614, p.
193)
junc estora de junch (Archiu Mun.
Elig. Llibre del Mustassaf, c. 1640)
junc alborsos enfilats en un junch
(Mulet: Roman de Gaiteros y
Melisenda, c. 1660)
junc portarn eixaria de junchs
junc a soles com lo junch (Galiana:
Rond. 1768, p. 22)
junc junch esparcit (Cavanilles: Obs.
1797)
junc palma, juncs... palla (Lloant al
Laborda, 1802)
junc de la boba el junc de la boba:
bohordo (Escrig: Dicc.1851)

junc creixen junchs, bogues y atres
mates (Gadea: Tipos, apndix, 1908, p.
150)
junc junc: junco (Fullana: Voc. 1921)
juncar juncar: donde se cran muchos
juncos (Escrig: Dicc. 1887)
juncars llagunes del Nilo, perque eren
com a juncars (Ros, C.: Cartillas
junqueres aplegat a les dites
junqueres (A. M. Elda. Proc. contra
Miquel Marco, 1688)
junquet, chunquet sostenitse en un
chunquet (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
junsa
chufera
junsa
chufera
junyir del llet jungere: los philisteus
junyien les vaques al jou (Canals, A.:
junyir hasta que vaig advertir, / que a
aquells que la ociositat / amaben (sic),
molt be els junyen / y els duyen a
treballar (Coloqui en que es referix lo
juridicci ya no tens juridicci
p. 140)
juriste cast. y cat. jurista: com a
juriste (Xvega dels notaris, 1604)
juriste cast. y cat. jurista: inquisici
qui fara contra... juriste (Ginart, Nofre:
Rep. dels Furs, 1608, p.124)
juriste y don Christfol Cresp juriste
dehembre 1625)
juriste el germ joriste (sic) et dir
esta veritat (BNM, Ms. Matheu y San:
Roman, 1643)
juriste lo juriste (Narcisa Torres:
1534
Elogi dels tres llibrets, 1734)

juriste juriste: el que estudia o profesa
la ciencia del derecho (Escrig: Dicc.
1887)
Jusep so Jusep (Coloqui en quel So
jusgat del llet iudicre > jusgar >
jusgat; cast. juzgado, cat. jutjat: Qun
carinyo li tens al Jusgat! (Buil, Eduart:
La nina de cristal, 1935, p.17)
jusmar, jumar alguna veg ix en els
clasics un verp paregut: jusmeten / fins
que s emprenyen (Roig: Espill, 1460);
y, en 1802, sera u dels arcaismes en
que, asobint, el diariste del Diario de
Valencia vola donar el toquet cult; enc
que, en leixemple, pareix que usant
semantisme equivocat:
els cegos
tamb jumaren / sobre un taulat una
orquesta (Valencia per sos reys, 1802)
justa sust. posv. del prov. jostar,
justar; combat entre caballers: foren
ordenades justes (Martorell: Tirant,
c.1450)
justa y portaven davant... una bandera
y un scut de justa (Archiu Cat. Val.,
ms. Llibre dAntiquitats, 8 de joliol
1525)
juventut cultisme valenci, del llet
iuventus, iuventutis: la juventut
juventut despediu les juventuts
(Pineda, Andreu: A son gran amich,
Imp. Timoneda, c. 1560)
juventut juventut (Escrig: Dicc.
1851)
K
kiser, a lo a imitaci o estil del
Kiser alem: a lo kiser el bigot (La

kao, k.o. anglicisme; inicials de knockout o fora de combat per colps;
pronunciat cao: esta nit el veig k.o. y
aventantli el sereno en la bufanda
Kao aplicat irnicament com a mot:
rodechen a Kao, que, en bat de
boxear... (Sendin Galiana: Grogui!,
1931, p. 3)
karaba, caraba del arbic qaraba ; en
valenci equival a lo ms gran, lo
mxim: a les dotse de la nit se botar
una traca que ser la Karaba (Llibret
1932, p.15)
kepis del germnic Kppi y fr. kpi,
gorra que duen alguns militars: els
calsonsillos y el kepis (Liern: Amor
entre flors y freses, 1861 p. 25)
kerms del nrdic kermesse, festa
popular: una kerms per la espr (El
kilo si el mc es pur, per molts kilos
que... (Llombart, C.: Abelles 1878, p.
37)
kilo un kilo de galletes (Escalante:
Les barraques, 1900. p. 22)
kilo, quilo podeu comprar dos
cuatretes, / y ferse un quilet (sic) de vi
(Snchiz
falsificat, 1892, p.11)
kilo y un kilo cumplit de sofrasaes de
Tabernes (Soler: La casa misteriosa,
1917, p. 22)
kilo un kilo de costelles... chulles
11)
kilo dels trenta kilos (Monz, Pilar:
El chenit de Tana, 1931, p. 4)
kilo La Dietrich les gasta a kilos. No
me parle vost de... (Sendn Galiana,
A.: Ella, latra, y..., 1934, p.6)
1535
kilomtric ya tinc pa un kilomtric

(Alcaraz, L. J.: El terroriste, 1911, p.
25)
kilmetro kilmetro (Escrig: Dicc.
1887)
kilmetro Cuants kilmetros ve a
tindre? (Escalante: Quintos, 1888, p.
26)
catal
kilmetro,
quilmetro
quilmetre: dels quilmetros que...
1892, p.4)
kilmetro encara que vivim a
kilmetro
y
mich
(Canyisaes,
Monver, 1909, p. 100)
kilmetro dos kilmetros ben medits
kilmetro en el kilmetro 87 ha
segut... han fet un avans de tres
kilmetros, cuatre pams y dos polsaes
(El Tio Cuc, n 75, 152, Alacant, 1916)
kilmetro, quilmetro quilmetro
kilmetro desde aquell da no puc
pasar a un kilmetro de... (Puig Espert,
kilmetro alcanat 15 kilmetros en
dos dies (Ivars, fray Andrs: Diari, 30
juliol 1936)
kilovat -de kilo y watt; unitat de
potencia electrica de mil vats: es
queixen si paguen el kimono veu
moderna dtim japons: vist un
llamatiu kimono (Morante, J.: El to
kiosko veu moderna, del turc kyosk:
kiosko:
templete
o
pabelln...
generalmente abierto por todos lados...
para vender peridicos... flores...
(Escrig: Dicc.1887)
kiosko ...en les llibreres y en els
kioskos (El To Cuc, n124, Alacant,
1917, p.3)
kilovat kilovat a peseta (Civera y
kola Una dans... Pose una de kola

krausiste krausiste: perteneciente o
relativo
al
krausismo
(Escrig:
Dicc.1887)
kriele leyson mettesis pardica de la
frase kirie eleison, Sinyor, ten pietat:
espesos com a fideus / els canten el
kriele leyson (Parrs, J.: Yal tinc!,
Ganda, 1885, p. 11)
L
la En idioma valenci may es fica
lartcul la davant de nom prpit,
asoles en castell y com a vulgarisme:
la Pelos, la Antonia, la Macarena; y,
en catal, com a normatiu: la Nuria la
Ruscalleda, la Empar, la Mariona, la
Carla... ; pero no en valenci: Ahon
vas, Teresa? (Bada y Adell, J.: La
matin de Sen Roc, 1864, f. 22); ahir
cuant vingu Teresa (Escalante: Del
porrat de Sent Antoni, 1887, p. 37);
Nom faltava ms que lo de Roseta
(Moll: El punt, 1920, p. 17); que sa
mort Amparo (Urios, Elvira: Da de
Pascua, c. 1925, p. 6); Aix, Pepica te
hu dir (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 7); marit dAmparo
guerra!, 1936, p. 6). Per tant, al contrari
quen catal, en valenci asoles usem
artcul davant de nom prpit de persona
com a vulgarisme pera fer riurer, o si
mos referim a una cantant, actriu, etc.:
en leixemple es parla de lartista de
variets Adela Margot, molt afam per
1915: ya tenim a la Margot, / que mos
se lhan contratat (Gmez: Cremaes
sinse foc, Tarragona, 1917, p.12) Incls
en este cas, les dones usen la sintaxis
1536
valenciana respecte a lartista cuan est

uns des vivint en el poblet prop de
Castell: A Margot han maltratat!
(Cremaes, p.12)
la sinse apostrofar: avis a la Horta de
Alacant (Ord. custodia costa Regne de
la de les parts de la oraci (Const.
la en val. tenim simplificacions
morfosintctiques que tot lo mon usa: la
ha > la: y a tirons del bras la tret (El
la vinc a agraviar No fuixca, no!...
no la vinc a agraviar (Ruiz Esteve: De
labrusca -del lleti labrsca, vinyes
silvestres: sarments plant, / no de
rebusca / de la labrusca (Espill, a.1460)
lacayo carroses en sons lacayos
(BNM, Merelo y Casademunt: Els
lacre del port. lacre: els lacres estn
intactes (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.23)
lacha ducts mosarabisme, dhallec,
-ecis?. Varietat de peix pera escabeig:
dita a lacha... dites arroves de a
lacha... (Llibre de la peixca de Alacant,
1578, f. 14)
lacha lacha, la crrega (Vilarig:
mercaderes, 1607)
lacha dtim cal derivat del snscrit
lajj: manya, habilitat, condici moral,
vergonya, etc.: te vost ms lacha que
la bofia (Soler Peris: El solo de flauta,
1917, p.15)
lacha te vost ms lacha que la bofia
lacha ast te molt poca lacha (Llibre
1974)
laixar verp valenci equivalent a
deixar: vos han laixat forment pera el
any (Mas, Vicent: Serm festa St.
Vicent, 1755, p.8)
lalil que vost em la li l (2 part... el
tio Joan Senn de Patraix, 1797, p. 3)
neollogisme
per
lanyqueve
aglutinament: lany + que + ve: hui,
dem, despusdem / lanyqueve, el atre y
el atre (Baoro el Rochet, c. 1790)
lapa dorige desconegut: lapa: telilla
o nata que hacen en la superficie
algunos lquidos (Escrig: Dicc. 1887)
lapa molusc que sapega a les roques;
cultisme com al portugus y castell,
derivat del llet lappa per traslaci
semntica: aix no es un caragol, aix
es una lapa (El Tio Cuc, n 64,
Alacant, 1916)
lapera seudnim de Carlos Ros,
apellit: la + pera?, derivat de lapa?:
dictat per una musa lapera (Roman
nou..., cosetes q. deuen previndre, 1736)
lpida, llpida del llet lapis, -idis; 1
doc?. lpides y estatua:/ hia escrits
lapo com al valenci y castell;
dorige desconegut, germnic lapp,
paralel a klapp; o lletinisme de lapis?
(DCECH, 3, p.581); en les primeres
documentacions en castell apareix com
a obstcul o pedra: la dama ms
celebrada, / lapo en que todos cayeron
(Solis: El desierto prodigioso, 1650,
p.173). En valenci modern equival a
escupiny , colp o llatig: els cluixen a
lapos (Pallars, Chusep;La Degoll,
1859)
lapo el cabr.../ mereix li donen cent
lapos (Romans y coloqui nou... dels
durs corbellots, c.1740)
1537
lapo li aguera asentat un lapo

(Conversacions entre Saro Perrengue.
1820)
lapo algn lapo et pegarn
lapo Aix es fals Tavente un lapo!
(Del porrat de Sent Antoni, 1887)
lapo se repartixquen lapos (El Tio
Cuc, n 123, Alacant, 1917, p.2)
larn! equival, ms o manco, a:
mentira!, tot lo contrari!, no te hu
creus ni tu!: com et penses que els ha
fet?
Tots
voluntars?.
Larn
y..., 1810, p.1)
larn! interj. equivalent a no te hu
cregues, may tornarn a enganyarme,
etc.:
tots
voluntaris?
larn!
y..., Valencia, a.1819)
larn! Dos voltes mha susuit, / pero
lo ques tres, larn! (Escalante: La
proses per ma casa, 1868, p.3)
ltigo, lltic dtim desconegut, gtic
*laittug?. Parent del port. ltego y,
segons Corominas, tamb del valenci
llata o cordell despart pera estores:
lates de estores (Roig: Espill, 1460), y
llateta,
corda
o maroma grosa
(Escrig: Dicc. 1851): caminant a la
prusiana/ sagrat! qu han de ser
soldats?/ que bon ltigo ques pert /
pera... (Coloqui nou... que sels dona
Madametes, any 1767). Tamb tenim
tigo, en afresis: Basilio lo presumit, /
... porta un tigo en la ma (Coloqui en
de seda, any 1728). Eixe tigo era,
segons es llix, pera fer fugir als gosos.
ltigo segons Alcover: Peix de
l'especie Cepolla rubescens, voc.
valenci (DCVB)
latre el atre > latre: latre que estaba
empleat (Conv. de Saro, Imp. Brusola,
1820)
laurea laurea: corona de laurel
laud pot vndrer del llet latnus, que
donara el cast. ladino; en leixemple es
parla dels coloms del colomer que li han
arrematat els laudinos (Canyisaes,
Monver, 1909, p.157)
lauro cultims valenci, del llet laurus;
honor, grandea, gloria, fama potica,
etc. No es
palatalis pera fugir
danfibologa en el val. llauro: dels
Patricis / referix, y es be que es note /
que fonch, pera major lauro (Morl, P.
J.: En alabana a Fr. F. Gavalda, 1651)
lauro se emporten la palma y lauro /
dels boquimolls valencians (Romans...
laureano varietat de puro: pren... un
laureano (Sendn: Ella, latra y...,
1934, p.15)
leader a finals del XIX y principis del
XX apareix un fum danglicismes que,
poc a poc, cambiaren sa morfologa:
leader > lider; tennis > tenis, etc.; atres,
com esportman, deixaren pas a derivats
de clasics, com deportiste:
el
feminisme te en tu una leader (sic)
(Alcaraz: Cors de fanc, 1928, p.31)
lela dorige desconegut, vocable
modern en valenci y castell, del sigle
XVIII: estiguera no tan lela (Paset de
lela el malfargat eixe te unes paraules
que te deixen lela (Alegre Ortiz: En la
Cany, 1926, p.17)
lelo 1 doc. en vingue a posar tan lelo
en ella (Galiana: Rondalles, 1768)
lelo shavien de quedar lelos (Coloqui
1538
de lo que tots som fabricants, c. 1840)

lelo calla, calla, que estic lelo (La
Donsayna, 1845, p. 166)
lelo coixo, lelo (Boix, V.: Siglo IV
can. St. Vicente, 1855, p. 437)
lelo pareix lelo (Mill, M.: En lo mich
del mercat, 1884)
lelo yo estic lelo (G. Martnez, J.:
1890, p.26)
lelo segur que et tornaves lelo (Urios,
lelo es lelo (Llibret Foguera Mndez
Nuez, Alacant, 1928, p. 4)
lentes lo mateix que ulleres: tira ma
als lentes, sels posa (Meli, F.: Els
fills dels vells, 1926, p.19)
leomanto, lleomant hpax valenci
que nomenaba a una varietat de
crustaci. El captul IV De Leone del
Rondaletio. es referent a omnis generis
crustatorum: leomanto (anotacions de
M. Johan Pascual en Rondaletio de
lepa dorige ducts, puguera vndrer
de Pedro de Lepe, bisbe de Calahorra en
el sigle XV: otro derivado de Lepe ser
el valencian lepa mentira-,
voz
jocosa y familiar (DCECH, 3, p.632)
lepa el valenciano lepa, mentira, voz
jocosa y familiar (DCECH)
lepa Quina lepa! (Arnal, F. de P.:
Lagelo del colomet, 1877. p. 13)
lepa Che, quna lepa! (Escalante: El
lepa Ya els ha fet tragar la lepa
lepa no dihuen ninguna lepa/ni gasten
res en fartera (La Cotorra Fallera, mar
1946)
Lepe Si saps ms que Lepe!
lepes que a lepes el cap mos...

lepes les boles... lepes o mentires
que... (Gadea: Ensisam, 1891, p.475)
lepes si eixes lepes tan tremendes...
1911, p.24)
lepes Oy, que lepes! (Alegre Ortiz:
En la Cany, 1926, p.16)
lerdament lerdament: con pesadez y
tardanza (Escrig: Dicc. 1887)
lerdo aquell que no siga lerdo
16)
ler paraula rara, propia de tonaes
infantils valencianes y castellanes:
Perico ler,/ aguaita ler, / aguaita un
ratet, / poquet a poquet! (Hern.
p.9)
lesa digne mort, / majestat lesa (Roig:
Espill, 1460)
lesa perjudicada y lesa (Sompni de
Johan Johan, 1497)
lesme Qu poc lesme tens! (El Mole,
1837, p. 37)
lesna pres tan poc la lesna (Arnal:
LAgelo del colomet, 1877, P. 11)
lesna ferramenta de sabater (Escrig:
Dicc. 1887)
lesna ferramenta de sabater; cat. alena:
Mire com tinc este dit! / Tot son
puntaes de lesna que... (Ovara: Mol de
vent,1905, p.7)
afresis
delctric:
els
ltric
tranves... pronte tindrem el ltric (El
Tio Cuc, 2 ep.n 55, Alacant, 1924)
letrina, lletrina -del llet latrna: en la
llatrina (Blanquerna, traducci al
valenci, 1521)
letrina si no es tira al muladar / o es
soterra en la letrina (BRAE, Ms.6.639,
1539

levejable la memoria dels homens es
molt levejable (Ginart: Reportori,
1608)
levita -1 doc.: levita (Roig: Espill,
1460)
levita que porta levita (Liern: Una
levita y dur levita y tonell (Roig: El
p. 13)
signifiquen
los
levita,
llevites
Llevites (Ros: Coloqui del Corpus,
1734, p. 7)
levit ix vestit en un levit (Herrero,
li el pronom fluix encltic ya
escomens a nugarse al verp en el
valenci clsic: demanali menudament
o particularment (Esteve: Liber, a.
1472)
li, lis al entrar (els Jurats) per la Seu lis
donaren encs un siri de lliura (RAH,
f. 445)
li donarli forma (AHO, Ms. Mulet, F.:
li, lis -pronom personal datiu pl.de 3
pers.; cast. les: dgalis que tornen a
latra forn. Crrega el porlier y
llargues (El To Gabia, Novelda, 7-11884)
li, lis y encarregaren a un amic que lis
fera uns couplets (Semanari Garrot de
lis -plural analgic del pronom li: y lis
tiren per el cap, / pelailles, caramelos / y
confitura a grapats (El Liberal,
li el gerundi pert la dental t al nugarse
en encltic fluix: senli lo mateix
perfum que... (El Tio Cuc, n75,
Alacant, 1916) En catal: sent-li el

mateix perfumada que...
li, lis lis retirar les simpates (El Tio
li, lis als vius tamb lis falten velaes
(...) se rascaren cuant lis picara (...) a la
primera que fasen lis chafen la morrera
(El Tio Cuc, n 99, 151,159, Alacant,
1916, 1917)
li y si li la tornem trenc... (Soler, J.:
li, lis perque els ha agranat y lis ha
llevat la mamelleta que tenen agarr del
pes (Semanari El Pelut, Alacant, n 1,
1924, p.1)
li donrlila oferrlila (Llobat Ferrer:
pronom fluix encltic, datiu:
li
Dgueliles al retor!Cntaliles a
Cavila! (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.48)
li En billets vol pagar el meu voler?...
trnelilos (Aznar Pellicer: Lhora
tonta, 1929, p.34)
libido libido (Esteve, J.: Liber
elegantiarum, 1472)
libritos parlant de torrons, anisos,
estraite, etc. Hui pareix ques fan en
carabaseta: Y e(l)s libritos,tagraen?.
Tamb estn bons...Ara ya non fan
Monver, 1909, p.113)
lila per ser home y no chens lila
lila un mocaoret... color de lila
1874, p. 17)
lila vinem ara fent el lila (Fambuena,
J. M.: Un franss en Almsera, 1877, p.
6)
home pnfilo: eres lila?
lila
Reguitsa! (Soriano, F.: Ploramiques,
1540
1887, p.24)
lila Si ser bacora y lila! (Tafalla: Un
21)
lila Mire que vosts es lila! (Meli,
F.: Eixos caseros!, 1923, p.5)
lila perque diuen si es un lila (La
lilaila ducts orige, arbic, cal,
portugus?: no escomences en lilayles,
/ ni a parlarme en castell (Len:
Rahonament que pas en lo mercat,
esperant los
caballets, 1808)
lilaila:
astucia,
treta,
lilaila
bellaquera... (Escrig: Dicc.1887)lilera
lilera es la forma valenciana
(DECLLC, 4, p. 954)
liles a les bagases que venen a fer les
liles... (El Bou Solt, 1877, p. 264)
lileta la cans de la Lileta /...comensa
per la lileta / y acaba per la lilala
p.59)
liliputiens -1 doc.: sobrenom o mot
dalgn nano o liliputiens (Gadea:
Tipos, 1908, p. 314)
lil, fer el fer el panoli. Ms que
equivalent al castell liln, varietat de
teixit, pareix masculinisaci de lila,
pera tallar connotacions monflorites:
perque yo fent el lil... (Palanca:
lil Mha deixat fet un lil! (Bada
f. 10)
lil per un lil (Ballester, Antoni M:
El to Sech, 1870, p. 7)
lil y ben tapat en lo meu llit, que no
as fent el lil y... (Folch, R.: El
lilons alelats: ... que alguns lilons

lils o lils han contat (El Mole, 1837,
p. 37)
lils li els > lils: Chimeta lils dona
desde baix (Torre, J. M: Nit de festa,
1929, p.3)
limpiabotes castellanisme del sigle
XX, arrailat en valenci:
el
limpiabotes arreplega els trastos
limpiabotes el duc a netechar al
limpiabotes (Tallada: Les Camareres,
1931, p. 6)
limpiabotes lhe buscat en la pensi...
en el limpiabotes... (Sendn Galiana:
Ella, latra y..., 1934, p.15)
limpiea del llet limpdus: molta
limpiea (...) el trull net, fora perea! /
loli vol molta limpiea (Fags de
Roma: Aforismes rurals catalans,
traduits al valenci, 1853, pp. 67, 90)
limpiea vullc limpiea (Fambuena, J.:
Un franss en Almsera, 1877, p. 5)
limpiesa estic encarregat de la
limpiesa (Martnez Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1908, p.83)
lin (li+en) cuntes lin pose? (Del
porrat de Sent Antoni a les Torres de
Serrans, 1887, p. 7)
lin li en > lin: ix al moment y lin dona
un grapat (Salvador, Carles: Un negosi
lnea vrer llnea.
linftic catal limftic: linftich:
linftico (Escrig: Dicc. 1851, 1887)
linftic patix de dolors reumtics,/ y
despus te humors linftics (Escalante,
linftic linftic, esttic (Sendn
linse vost es un linse (Ovara: Males
1541
llnges, 1879, p. 10)

linse, lins yo volguera ser un lins
linse lince (Escrig: Dicc. 1887)
los y no vullc ficarme en los
1919, p.9)
lira -1 doc.: lira (DECLLC, en text
de Fenollar, c. 1495)
lisaga veu moderna, del sigle XIX, y
de tan poc arrail com nisaga: lisaga:
raza o casta, linage (Escrig: Dicc.1851)
lit cultisme, del llet lis, litis; combat,
pelea; cast. lid: en una lit sangrenta /
quen lo moro es va trabar, / vent en
llgrimes... (Fbula ... el Rat Penat y el
Lle dels Blanquers, 1802)
lit lit:... combat, brega (Escrig: Dicc.
1887)
litines beuen aigua de litines (Palau y
liu li + hu > liu y a ma mare liu han
dit (Gadea: Ensisam, 1891, p. 208)
liu li +hu > liu: prou mal que liu
digueren (Gadea: Burrimaquia, 1904,
p. 17)
liu entonses liu cobre car (Vicent, J.:
livisac -hpax?, portar el livisac a ca
el tintorer (El Tio Cuc, n 69, Alacant,
1916)
lo -el neutre lo dona riquea semntica
al valenci; p.e., distinguint entre lo
mateix, el mateix y la mateixa: lo
mateix quel que carix de fondos
(Gadea: Tipos, 1908, p.85); desde el
soldat ms pelat hasta el mateix
coronel (Folch: El fantasma, 1917, p.5)
la mateixa multitut (Orti Mayor:
1743) . En valenci podem escriurer a

lo llarc de la vida de Chimo el llarc,
usant nostre singularisme sintctic
patrimonial: sempre es primer lo curt /
pera aplegar a lo llarch (BSM, Orti
Mayor, J. V.: Relaci dels bultos,
jagants y nanos, 1743); sarrim un da
a un llarc de cames y curt dasquena...,
se veren obligats a dirli al llarc que..., el
llarc va vore si a costa de... (Semanari
lo als fills ... farn treballar e plorar. E
per lo contrari les mares ... (Canals: De
Providencia, c. 1395)
lo en lo qual (Canals: traducci al
valenci del Valeri Maxim, 1395)
lo contrari en paras es lo contrari
(DECLLC, 1, p. 60; en text de Sent
lo millor ... lo millor de tot lo que
tenia. Ara cavaller dix Tirant...
(Martorell: Tirant, c. 1460, ed.1490)
lo que marit jove / que be la sove/ fa lo
que deu (Roig: Espill, 1460)
lo contrari lo contrari de les dites
coses (A. M. Vila Joyosa. Censal del
Magnnim. 15-VIII- 1448)
lo lo que pensava de dia somiava de
nit (Esteve: Liber, a. 1472)
lo lo que ell volia (Esteve: Liber
elegantiarum, 1472)
lo degut yo far lo degut (Esteve,
lo que pot fa lo que pot o lo que li
diem (Esteve: Liber elegantiarum, a.
1472, ed. 1489)
lo lo que voleu (...)lo mes alt (Trobes
en lahors de la Verge, 1474)
lo segur lo segur (Pere, Miquel:
lo en tot lo que li mana (Die,
Ferrando: Obra a la Sacratissima
1542
Concepti, Valencia, 1486)

lo lo ques demana... lo que si feyen o
contrari (Actes Corts Generals, Oriola,
1488)
lo en tot lo que far (Corella, Roi de:
Psalteri, Venecia, 1490)
lo vulgar seguint lo vulgar (Alcanyis,
Loys: Regiment preservatiu, 1490)
lo es tot lo que ma voluntat desija
1491)
lo escriure tot lo que los sancts doctors
han scrit (Pere: Vida de la Verge.
1494)
lo contrari fent lo contrari
(Valmanya, Bernard: Carcer damor,
1495)
lo lo declarat... y en lo ques fet... pot
fer lo que... lo millor (Obra a llaors de
St. Cristfol, 1498)
lo tot lo que tinc (Amiguetum, H.:
Sinonima ... in valentinum. 1502)
lo lo restant (Amiguetum: Sinnima,
1502, f. LI)
lo quet puga dir lo quem par
(Amiguetum: Sinnima, 1502)
lo vos fallgan (sic) lo que la naturalea
no... (Menaguerra, Pon de: Lo
lo y tot lo que vem (Fenollar: Historia
de la passi. 1518)
lo molt menjar, per lo qual... (Llull:
f. XVIII)
lo y dirli lo contrari (Llull:
XXX)
lo per lo poc es ents, el home
(Blanquerna, traduit al valenci, 1521, f.
XXXIII)
lo y comenaren a fer lo que fa la gent
de guerra (BNM, Ms. 7447, Breu rel.
Germana, 1521)
lo contrari per lo contrari (Beuter:
Primera part de la Hist. de Valencia,
1538, f. LII)
lo lo que se escriu (Archiu Patriarca.
BAHM, 349. Nunyes, Pere Joan:
Epstola, c. 1560)
lo mirar lo que va abans, lo que es
seguix, lo contrari (Nunyes: Epstola,
c. 1560)
lo lo mal no est en fero, sino en diro
lo Senyor, yo declarare lo que vol dir
(Mil: El Cortesano, 1561)
lo yo se lo que far (Mil: El
Cortesano, 1561)
lo guanyar... lo que pert en sentiment
(Timoneda: Sarao de amor, Valencia,
1561)
lo tot lo que he pogut (Fernndez de
Heredia, Joan: La vesita, Valencia,
1562)
lo far lo que farn elles (Fernndez
de Heredia: Obres, Valencia, 1562)
lo calle lo que platicaren... lo que mal
fet est (Timoneda: El Castell
dEmaus, 1569)
lo un pecadoret com yo, ques lo que
pot fer plorant (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1569)
lo es lo millor (Bib. Nac. Madrid.
Timoneda: Quaderno de Romances,
1570)
lo es lo que ara se diu... si lo que
volem saber... (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
lo lo mes alt de la espiga... creure lo
que alg diu ( (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
lo lo que diu (BNM, Ms. 1701, c.
1590, f . 79)
lo qui yo era y lo que volia
1543
(Autobiografa de Bernat Guillem... de

Valeriola, 1591)
lo al qui lo contrari far (Llicencia
Real, en Historia de la Adoracin de
Jaume Prades, 21 de giner 1595)
lo lo que haveu vist (DECLLC, 9,
402, en serm del valenci A. Capella,
1600)
lo en a y en tot lo dems (Autobiog.
lo ques folg de lo que li digu (Aut.
lo acusat per lo mateix (Ginart, Nofre:
lo lo que per ell ha pagat (Ginart, N.:
lo deu pagar lo que li ser demanat
(Ginart: Reportori dels Furs de
Valencia, 1608, p. 128)
lo acostumat Justicia deu ser elegit
segons lo acostumat (Ginart: Repertori
dels Furs, 1608, p. 292)
lo lo que es necesari (Const.
lo deixant lo dems (Const. Univ.
Valencia, 1611)
lo lo que ac dich (Mendoa, M.:
Endeches a Sta. Teresa, Valencia, 1622,
p. 208)
lo proposar lo que li tena suplicat
Cinctorres, 1630)
lo lo que dir ara mateix (AHO, Ms.
Mulet: Poeses a Maciana, c. 1640, v.
21)
lo lo que pretenen (Mulet, F.: Poesies
a Maciana, c. 1640, v. 724)
lo lo que os vinch a demanar (BNM,
Ms. Matheu y San: Roma, 1643)
lo que busque vist lo que busque
(Morl: Somi del infern, 1645, v. 54)
lo que diu en lo que diu (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)

lo afable se troba lo afable, lo amors
y lo discret, lo virtus (Morl: Del torn
de les Monches, c. 1650)
lo lo prudent, lo cast, lo afable, lo
cortes (Morl: en Memoria de los
sucesos, 1651)
lo lo mes copis de tot (Eximeno,
Josef: en 2 Cent. Can. St. Vicent, 1656)
lo llealment en tot lo tocant a...
(Archiu Mun. de Culla. Tena, Miquel:
Visura de Benasal, 1658)
lo sense ser dotor, dir lo que te
(BNM, Ms. Mulet: Inf. Tellina, c. 1660)
lo Deu sap lo que a mi em pesa
Melisenda, c. 1660)
lo que vols digues lo que vols (BSM,
lo mateix de ferte a t lo mateix que
a... (BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos,
c. 1660)
lo acabat lo qual el Arquebisbe
digu... (BUV, Ms. Ayerdi, J.: Noticies
de Valencia, abril 1661)
lo ms llarc y lo ms llarch (Cap. del
1662, p.26)
lo lo que no far un ferrer (Carb, J.:
Luces de aurora, 1665, p. 333)
lo la veritat de lo que passa (Blay
1666, p. 16)
lo lo clar, lo ajustat, lo concs e propi
del text (Blay Arbuxec: Serm de la
Conq. 1666, p. 29)
lo cada u lo que li toca (Rodriguez, J.:
Sacro Nov. S. Juan de Mata, 1669, p.
102)
lo ahon far lo mateix (Ord. custodia
costa del Regne de Valencia, 1673, p.
34)
1544
lo dems y en lo dems (BNM,

dAlacant, a. 1674, f.77)
lo dems deixant lo demes, que son
opinions intils (Const. Universitat de
lo les clases inferiors... pera lo ques
ensenya en les superiors (Const. Univ.
lo que sap que lo que sap y pot dir
(Archiu Hist. dOriola, Llibre 309, Juh
a Clara Valero, any 1676, f.187)
lo ltim en lo ltim de dembre (sic) de
dit any pasat (Archiu Hist. dOriola,
Llibre 309, any 1676, f. 271)
lo que a lo que respong dit Jaume
Nabs (Archiu Mun. Benasal, Procs a
Vicent Badal, 1684)
lo millor pera fer riure son de lo
millor (Academia de Valencia a Felipe
IV, 2 de febrer 1704, p. 76)
lo que Bo es amagarse, pera que no li
traguen a u lo que te en son interior
(Dolz, Estevan: Oracin fnebre...
Gregorio Riudaura, 1706, p.11)
lo mateix dos pams de ample y lo
mateix de fondo (Llibre de Visures de
Benasal, 1723)
lo ms singular y anmosne a referir /
un cas lo ms singular (Coloqui de les
lo que podra tot lo que podra dir / a
favor dels valencians (Col. de les
inumerables virtuts dels..., 1728)
lo que lo que he guanyat en solfes
(BUV, Ms. 174, Coloqui de les
campanes, 1729)
lo que y vols que lo que dius te
creguen (BUV, Col . de les campanes,
1729, v. 246)
lo que tot lo que tenia (Bodleian
Library. Ms. Evangelis valencians

dOxford, 1730)
lo primer y millor les peres
carabasals, / les de cuixa y mosqueroles;
/les llimes imperials./ fi, de lo primer
que entra, / y millor en lo Mercat
(Romans y coloqui nou pera divertir el
humor..., dels pobres festechans 16 de
deembre 1733)
lo tot lo que pass (Romansr... dels
pobres festechans, 1733)
lo militar, a en son espad y casaca, /
vestits a lo militar (Ros, Carlos:
Carnistoltes, 1733)
lo no saps donar rao lo que en ella est
pasant (BUV. Ms. 668, Raon. de
lo y lo que ms maturdix... (BUV.
Ms. 668, Raonament de Vinalesa, 1735,
v. 13)
lo mereixcut cat. el merescut: a molts
van despreciant / y se queden pera tes /
o beates de sayal,/ y despus en los
gatets / y gosets van rahonant, / pues
paguen lo mereixcut (Coloqui sobre els
usos y modes... de algunes viudes, c.
1735)
lo que cada hu en sa casa sap lo que
pasa (...) ni escoltar per les portes lo que
diuen (Ros, Carlos: Tratat, 1736, pp.
49, 77)
lo que los pastor sapien lo que es deu
guardar (Stabliments Torre den
Besora, 31 agost 1738)
lo dems tot lo dems sobra ya... tot lo
que saba (Rios, Joseph: Poema en
valenci, Quinta Centuria, 1740)
lo inventat quels dems feren tan sols
la variaci a lo inventat (Ros: Cart.
lo dems en lo dems (Mas, fray L.
1545
V.: Serm Cof. S. Vicent, 1755, p. 40)

lo ms lo ms que podr fer (Coloqui
de coloquis o ansisam de totes herbes, s.
XVIII)
lo que yo dic tan clar es lo que yo
dich
(Collado,
Joan:
Poesies
valencianes, 1755)
lo mateix la sehua conversaci / es
relatar lo mateix (Col. de les moltes
lo dems les selles ben fetes, / que lo
dems no es del cas (Coloqui nou...
lo viu com de lo viu a lo pintat
lo que mane lo que mane (Galiana,
32)
lo que y al peu de la lletra lo que fa al
cas (Galiana: Rond. 1768, p. 33)
lo atre y lo atre que yo em calle
lo bo y cuidado, ara be lo bo
lo a tot lo que ixca (Galiana: Rond.
1768, p. 65)
lo millor lo millor de la funci
al Retor, 1772)
lo dems al tornar per tot lo dems
XVIII)
lo no saben els Milans / escasechar tant
a Deu / lo que ha Deu es deu honrar
(BUV, Ms. 744, Tormo, B.: Relaci que
fa a Thoms, 1769, f.128)
lo millor sentencie ... lo millor que li
parega (A.M. Elig. Romans del pleit
del pollastre, 1776)
lo que vullga siga lo que vullga (A.
pollastre, 1776)
lo millor sagrat! Lo millor me falta...
y lo ms esencial (B. Nic. Prim. Ms.
Coloqui de coloquis, s. XVIII)
lo mateix lo mateix (Prudent
raonament que fa Pepo Canelles, Imp.
Joseph Estevan, 1784)
lo que veres tu has referit lo que veres
/ per la nit (Relaci entre Sento y
lo que pot cada qual fa lo que pot, y
molt ms (Col. de Tito y Sento, 1789)
lo contrari Diu be; / lo contrari es
ignominia
(Rahonament...
quatre
llauradors al Retor..., en este any 1772,
Imp.del Horno de San Andrs, 1789)
lo collir lo que atres han sembrat
lo millor de tot lo millor del porc
(Coloqui de la mosa de Peyr, c. 1790)
lo fosc en farols lo fosc fan clar
lo primer En lo primer... / en lo
segn... (Baoro el Rochet de Alcser,
c. 1790)
lo ms alt y divise en lo ms alt
(Relacio que fa Anselmo de Catarroja,
c.1790)
lo mateix lo mateix fon (En obsequi
del Voluntaris Honrats del Estat del
Reyne de Valencia, 1794)
lo contrari tot lo contrari es morir
lo bo te lo bo de lo millor (Coloqui de
Vintungles, 1795)
lo ve ara al cas de lo que pregunte (2
part, el tio Joan Senn de Patraix, 1797,
p. 1)
lo millor lo millor es callar, / y anem
abant, que son festes (Bando... glories
lo ms bo lo ms bo y ms primors
1546
(Naiximent..., del Gran Coloso de

Rodas, 1797)
lo bo dins de ella / tot lo bo y millor
lo viu ara has pegat en lo viu
(Coloqui de Vadoro a la vinguda dels
Reys, 1800)
lo lo quel amor y afectes me dictaren
(Lloant al Reyne, Imp. Viuda de
Laborda, 1802)
lo negre tintorers en sa cherra / a fer
de lo negre blanc (Segn rahonament
lo fem tot all que pugam, lo dems
deixemho a Deu (2 conversaci entre
el to Senent, 1808)
lo bo encara voren lo que es bo
lo aix es lo que falta (Abaristo, pe
de obrer de vila, Valencia, 1813)
lo lo millor ser callar (Conversaci
de Saro, 1820)
lo millor callar ser lo millor,/ si yo
poguera parlar... (Segn rahonament
1823)
lo mateix lo mateix dic yo (El Mole,
1840, p. 53)
lo que puguen que pera lo tsic que
est... farn tot lo que puguen (El
Mole, 1840, pp. 58, 64)
lo bo Ara be lo bo (El Mole, 1841, p.
235)
lo que puga far lo que puga (El
lo que siga esta comedia, o lo que siga,
es propietat... (Baldov: El virgo de
Visanteta, 1845)
lo fare lo que yo vullga delles
(Baldov. El virgo de Visanteta, 1845, p.
3)
lo millor de tot lo bo lo millor (La
Donsayna, 1845, p. 153)
lo aplega a lo millor (Bernat y
p. 7)
lo lo que prenc y lo que deixe (Un
lo creent per cosa certa lo que un turc
diu (El Tabalet, 1847, p. 78)
lo lo que me socarra es que u fasa
aposta (BNM, Ms. 14. 185, Chaques
lolier, c. 1850, f. 19)
lo clar yo te u dir per lo clar: / es
sobre all que tratarem de fer un...
Chora, c.1850)
lo dels llibres, lo quet conv pren
1853, p. 10)
lo lo que yo he dit (Mentres pasa la
lo t no saps lo que se patix (Lladr,
lo de marres ya tornem a lo de
marres (El Mole, 12 de febrer 1856)
lo de lo que pot fer qui te a la ma un
riu de veus (Altet: Deu y lo mon,
1858)
lo a casa torne cantant, / lo mateix
quun gafarr (Escalante: El deu,
deneu y noranta, 1861)
lo es cert lo que em dius, Pepet?
lo lo que parla ya es de sobra (BNM,
Ms. 14339, Qu no ser!, 1862, f. 7)
lo fars lo que mane yo (Salelles
1864, f. 8)
lo que no sapia lo que pasa (Bada y
1547
f. 8)
lo tu lo que vols son dins (BNM, Ms.
14447, Bada: La matin de Sen Roc,
1864, f. 27)
lo lo que yo no puc tragar es els vells
(Liern. R. M: Una broma de sab,
1867, p. 14)
lo So Rafel sap lo que ha dit?
1868, f. 3)
lo he vist... dos valencians a lo llunt
(Merelo: Novio mut es ms volgut,
1868, f. 20)
lo pronte vors lo que pasa (Barreda,
M.: Un arreglo improvisat, 1870, p. 7)
lo me fa a m ms pobre de lo que soc
1870)
lo lo que tha dit (G. Capilla: Una
lo per lo contrari... lo que vullgues li
dir (Lladr: La boba y el embobat,
1872)
lo lo mateix (Colom y Sales, J.: Tal es
Cualis com Camalis, 1872, p. 13)
lo Lo que vullc yo es almorsar
1873, p. 27)
lo tots els des lo mateix... lo que yo li
dic (Escalante: La escaleta del dimoni,
1874)
lo He patit lo que sap deu (Torrom,
p. 15)
lo lo que fa la roba (Colom, J.: Lo que
fa la roba. Castell, 1875)
lo en l ulor... de lo que vosts saben
lo es lo mateix (Vives y Azpiroz,
Rafael: Entre amics no cal tovalles,
1877, p. 11)
lo lo que trobe ms de mancor

lo fasen tot lo que yo els dic y no lo
que yo fasa (El Bou solt, 1877, p.120)
lo qu es lo que soc? (Liern, Rafael
M: El que fuig de Deu, 1878, p. 19)
lo fa lo que pot (El chiquet del
milacre, 1878, p. 30)
lo y per lo mateix (Llombart: Abelles
y abellerols, 1878, p. XII)
lo no li dir lo contrari (Ovara,
Chusep: Males llenges, 1879, p. 15)
lo Lo que te vost es cangrena
lo y lo que val han pagat (Colom: El
lo lo ques aix, ni pensaro ... lo que se
diu un perdut (Fambuena: Fer les
cartes, 1881, p. 14)
lo ques lo que tinc que fer pera eixir
(El Tio Gabia, Novelda, 6-XII-1883)
lo bonico lo ms bonico es que sempre
son els mateixos (El Canari, vol 1,
Castell, 1883, p.2)
lo lo que si mos indigna y... (El To
Gabia, Novelda, 6 -XII- 1883) En
catal: el que si ens indigna i ...
lo lo que siga ya ho vorem (Mills,
lo Qu poc penses en lo teu! (Roig y
Gandia, 1884, p. 8)
lo lo millor es amagarse ans que...
lo fan lo que volen de mi (Borrs,
Jos: comedia El Cullerot, Alacant,
1886, p. 7)
lo lo mateix li dic (Borrs, Vicent: El
lo lo millor... per lo tant (Escrig:
Dicc. 1887)
lo lo que tens es masa llengua (Del
porrat de Sent Antoni a les..., 1887, p.
1548
8)
lo lo que li dic (Escalante: Valencia a
la matin, 1888, p. 34)
lo no solta lo que volem (Escalante:
lo no sabem lo que vol dir (...) ells fan
lo que es dona la gana (Semanari
Garrot de sego, n 1, 6; Alacant, 1888,
pp.1, 2)
lo que vullga tot lo que vullga
Alacant, 1888, p.1)
lo lo que est brut no est net, / lo
quest amarc no est dols, / el ignorant
nos discret (...) fill, fes lo que vullgues
(Gadea: Ensisam, 1891, pp.201, 239)
lo tot lo que vullga (La Nova Traca,
n 1, 1894, p. 3)
lo lo ques enlora present (BNM, Ms.
14331, Zapat, V.: Marianeta de
Carpesa, c. 1890, f. 8)
lo y per lo que puga vindre (BNM,
c. 1890, f. 10)
lo fes lo que vullgues (Palanca Hueso,
lo eixes maixqueretes que a lo millor
se li arrimen a u y le diuen... (Semanari
lo teu sanser y recte en lo teu (Caps y
lo de cada a cada lo que siga dell
Rom, 1892, p.54)
lo contrari a la nit li demostrar lo
contrari (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.123)
lo ms cmic lo ms cmic es...
(Sanmartn: Jagants y nanos, 1895, p.
200)
lo gran fa la guerra a tot lo noble y a
tot lo gran (Sansano: Una sublevaci,
Elig, 1896, p. 15)

lo lo millor es callar (Rubert Moll:
p.16)
lo que vullgues fes lo que vullgues
(Palanca, A.: De la vida a la mort, 1897,
p.21)
lo lo que dic, hi pera solsirse
p. 10)
lo pues, lo que fa la roba (Semanari
El Cullerot de Alacant, 29 de mar
1898)
lo lo que far cuant me case (El Amic
del Poble, Alacant, 13 mar 1899, p. 1)
lo vost dira lo que vullga, pero
sapia... (Fe Castell, V.: Les Viudes de
la Plaseta, 1900, p. 6)
lo que vullga Que fasa lo que
vullga! (Thous, Maximili: Foc en
lera!, 1900, p.7)
lo meu dnam lo meu enseguida
lo vol donerme lo ques meu? (C.
1901, p.23)
lo ms raro lo ms raro / que se pot
may haver vist (Llibret Falla Carrer
Rusafa, 1905, p.7)
lo y es per lo que yo el bonegue
lo lo que vullgues (M.R.: Canyisaes,
Monver, 1907, p. 50)
lo seu Anem, home...; te lo seu, y res
ms (...) aix es lo de manco
1907, pp.57, 60)
lo es per lo tant una festa tpica
lo puix lo que diu el vulgo (Mart
1549
lo lo calors y pesat de la faena

Monver, 1910, p.202)
lo lo que vullgues fer, chiqueta (Peris
1911, p. 7)
lo tot lo milloret del serdo (Igual, J.:
lo estem els dos asoles y lo que parlem
es fum (Escalante: Un ratet en el
lo sou un gos lladrar a lo llunt
lo as me tenen pera lo quels pugue
servir (Breva, V.: Ilusions dun soldat,
lo convenut de lo contrari (Mills
Sagreras: El cercadit de Doloretes,
1916, p. 6)
lo lo aficionat que es a les pelcules
(Alczar: Ulls de musol, choguet
valenci, Tarragona, 1916, p.10)
lo lo que vullga (El Tio Cuc, n 115,
Alacant, 1917) Catal: el que vulgui .
lo Sempre lo mateix! (Baidal, F.:
lo Mercedes fa lo que li mana son
pare (Baidal Llos, F.: Amor torna,
Castell, 1917, p. 13)
lo la msica es lo millor que hi
(Baidal, F.: Amor torna, Castell, 1917,
p. 19)
lo que pot cada u fa lo que pot (Peris
lo llunt pareix que a lo llunt sone una
orquesta (Marco: La tasa dels hous,
1918, p.17)
lo y lo ms llunt posible (Peris Celda,
J.: Terres malahides, 1919, p. 3)
lo fes lo que vullgues (Peris: Terres,
1919, p. 29)
lo lo que fa el no entendre les coses

1920, p. 7)
lo lo que vola dirli es... (Moll,
Enrique: El punt, 1920, p. 10)
lo vost dir lo que mha donat
lo Lo dit. A m magraen el homens
formals (Melia, F.: El pare Canuto,
1921, p. 13)
lo una colecsi... Lo milloret del
poble (Nostre Teatro, semanari
lliterari, 19 juny 1921, p. 17)
lo que lo que estem fent me remordix
1921, p.13)
lo del y Quintino raere del taulell
menechant lo del foc (Gayano Lluch:
lo millor lo millor sera tindre dins
atre, 1921, p.7)
lo dit Lo dit, dit est (Ruiz Esteve: De
lo que lo que no te perteneix
1924, p. 15)
lo milloret lo milloret del poble (El
To Cuc, 2 ep., n 53, Alacant, 1924,
p.4)
lo t vors lo ques millor (Alberola:
lo no es pa lo que demane (Urios,
lo llunt sou a lo llunt el rodo de...
lo lo que tu vullgues... lo pasat tornar
1925)
lo lo que vost mane (Peris Celda: La
peixca de la ballena, 1926, p. 8)
lo fet lo fet ya est fet (Meli: Com
1550
lo mateix lo mateix que he fet yo

llunar, 1926, p. 6)
lo que vullguen fasen vosts lo que
vullguen (Catal G.: La carchofa,
Torrent, 1926, p. 12)
lo que vullgues lo que vullgues, filla
meua (Montesinos, Vicent: Y diuen
lo tot lo que yo tinc en la ma
car?, 1926, p. 18)
lo dit Lo dit: hi obra (Gmez, J.: Yo
mate... bous, 1926, p.17) Catal: el que
sha dit lo que servint lo que fasa
falta (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 3)
lo que sapia lo que te en sa casa
vost vor ques lo que fem (Soler, J.:
El solo de flauta, 1927, pp. 16, 26)
lo sa, tallar per yo tallar per lo sa!
lo lo que nos diu es all que no se
sap Ahn est lo que ha llaurat?
(Alberola, E.: Lamo y senyor, 1927,
pp. 5, 19)
lo pasat lo pasat ya est pasat (Peris,
lo no: lo que ocurrix es que... lo que
vost vullga (Martn: Lalegra del
dolor, 1927, pp. 4, 5)
lo fes lo que vullgues (Alcaraz: El
lo creute tot lo que te diga (Peris
lo diguerem lo ms chocant (Llibret
lo lo que ms li preocupava (Llibret
p. 10)
lo fes lo que pugues y lo que sapies

p. 121)
lo Es que acs alg ensoma lo que
vol? (Torre: La Llangosta, estren en
lo apoyar tot lo que siguen idees
(Semanari La Crem, Alacant, juliol de
1928)
lo que me porten lo ques demane
(Esteve, Chusep: Els Magos del chiquet,
1928, p. 5)
lo Marianet .-Qu dius? / Rosario.Que ser lo que tu vols, lo que yo vullc
tamb, lo que deu ser! (Meli, F.: Al
lo mosatros lo que tenim es fam (S.
1928, p.21)
lo y montar una clnica que siga lo
millor de lo millor (Mart, L.: Pepe el
lo no vivim lo que pensem, sino lo que
volem que pensen de mosatros (Vicent
lo digues, pues, lo que vullgues
Llpol, 1929, p. 6)
lo es lo contrari de lo que ella pensa
1929, p. 7)
lo No; lo del ensmit, que no ha segut
ensmit (A. Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.20)
lo nostre Toni, conta, dismos... qu
hi de lo nostre? (Josep M J.G. y E,
p.11)
lo vorn lo que estem de adelantats
Alacant, 1930)
lo vorem lo que peixquem (Llibret
1551
1930)
lo yo te convidar a tot lo que
vullgues (Breva, Vicent: Anem a la
lo sempre lo mateix (Breva, V.: Anem
a la Madalena, Barcelona, 1930, p. 17)
lo un electrisiste veu lo que est fent
lo lo que sobra, y bo no hi res, y tot lo
ron... (Llibret Carolines Altes,
Alacant, 1930)
lo costpat tot lo que vullgues, si eixe
es el teu gust (Salls Rocabert: Els
lo que tot lo que relluix no es or
p.16)
lo lo que te dic (Tallada, Miquel: Les
lo lo que vullc (Soler, Virgili: No es
aix lo que yo vullc. Alacant, 1931)
lo Aix es criminal!... Tot lo criminal
que vost vullga! (Alcaraz, J.: Vullc
lo aix es lo que me te preocup
lo y lo agust que yo les aguante
4)
lo lo que soc ara, res... lo teu en Aurora
era pur pasatemps (Sendin: Grogui!,
1931, pp. 9, 13)
lo vaig a vore lo ques (Herrero, J.:
lo t saps lo contents quixquerem
1931, p. 8)
lo si sempre poguera fer una lo que
vol (Colomer, E.: Me cason l
Havana!, Alcoy, 1931, p. 2)
lo ya pots fero tot lo millor que
vullgues (Colomer: Me cason l
Havana!, Alcoy, 1931, p. 6)

lo lo mateix que un topo arrapa
p. 12)
lo veus als festers... y lo aseats que
van (Valls, E.: Mat de Gloria, Alcoy,
1932, p. 8)
lo ning deixe de cumplir lo seu
p. 13)
lo Lo que vullgues. Ara, nemsen
Ganda, 1932, p. 10)
lo sempre lo mateix. (Beut, Pepe:
lo lo ms modern y econmic (Valls,
E.: Mat de Gloria, anunci de casa
Carbonell, Alcoy, 1932)
lo lo nic que sabem fer (Llibret
16)
lo te lo mateix = dona igual: Te lo
mateix, prngales vost (Mat de
lo lo que va dahir a hui (Gayano
Lluch, Rafael: Lo que va dahir a hui,
1932)
lo yo treballe, si, en lo meu (El
lo agarre lo que puc (Valls: El to de
sa neboda, Alcoy, 1933, p. 9)
lo lo que a Alacant li conv (Llibret
p. 7)
lo y tot lo dems... Lo que yo li dic
p. 8)
lo en el marc de la porta oint lo que se
parla (Lanzuela: La Templ, 1933, p.3)
lo fer un segur de vida... Es lo ms
convenient! Lo ms prctic! Lo ms
hum! (Sendn Galiana, A.: Ella, latra
1552
y..., 1934, p.27)

lo lo que fa dir la envecha (Morante
1934, p. 9)
lo que fasa lo que vullga... diu lo
contrari de lo que sent (Serneguet:
Miss Kakau, 1934, pp. 13, 15)
lo lo que ha segut un milacre es...
9)
lo lo de ara, lo de fa cuatre mesos, lo
de sempre... (Soler Peris, J.: Els
lo de lo que yo malegre. SntatY ya
saps que a m lo negre... (Beltrn, E.:
Ratolins de casa rica, 1934, pp. 3, 9)
lo lo milloret de la fira! (Sendn, A.:
lo lo que han treballat (Valls: La
verbena del barrio. Alcoy, 1935, p. 4)
lo poguera fer lo que diu no se de lo
que me parla (Moliner Valls :
Ciutadans, odieu la guerra!, 1936, pp.
18, 19)
lo de lo que anem a contar (Llibret
lo tot lo que la terra cria tot lo
nostre, lo millor que soferix (Llibret
14 de Abril, Alacant, 1936, pp. 5, 7)
lo no se ques lo que volen de
mosatroslo millor que hi pera beurer
caf que fasa lo que vullga (Romn,
A: Tots de la mateixa, Alcoy, 1937, p.
4,7, 14)
lo de lo contrari, te grilles o te
20 de mar 1938)
lo sobre de lo que tenim, / falta de lo
que volem (Llibret Foguera Alfonso el
lo sempre pasa lo mateix (Foguera
Gabriel Mir, Alacant, 1942)
lo miren tots lo que fa el teula

1944)
lo al vendre lo que arreplega (Thous,
M.: Llibret Plaa del Abre, Valencia,
1944)
lo no s lo que ha pasat/ que han
volat... (La Cotorra Fallera, Dotoreres,
1946)
lo Caballers, ya estem ac, / lo mateix
que lany pasat (La Cotorra Fallera,
1947)
lo Lo mateix que tots els des!
1949)
lo que vullga Diga lo que vullga,
Senta! (Azorn: Valencia, Ed. Losada,
Madrid, 1949, p. 188)
lo desconegut rumbo a lo desconegut
Alacant, 1952)
lo Lo que te dic (Llibret Foguera
Ayuntamiento, Alacant, 1952)
lo lo antiu (Llibret Foguera Hernn
lo millor barraca Lo millor de la
terreta ( El Mundo de Alicante,
21/6/2000, p. 4)
loca, loques locos y loques
1784, p. 2)
loca yo no soc tan loca (Balader: El
loc loc: accin inconsiderada
loca ests molt loca, chiqueta (Garca
loca el dumenche pasat fent les
loques (El Cullerot. Alacant, maig
1898)
loca no sigues loca (Peris Celda:
1553

loca Thas tornat loca? (Martn, A.:
loca no estic loca, sinyor Nel
1931, p. 11)
locament locament enamorat de m
p.21)
loco dtim ducts del rap hispnic
*lwqa?; parent del port. louco: que
estau locos (Archiu Mun. Benasal,
Procs a Vicent Badal, 1684)
loco locos del Hospital, / com no tenen
discurs (Romans y coloqui nou pera
divertir..., 16 de deembre 1733)
loco com un loco a Valencia / vena
atravessant camps (Ros: Coloqui nou,
loco estaven tan locos / com locos del
Hospital (Recitado en duo... de Sant
que..., 1743)
loco tots los simples y locos (Ros:
2)
loco tan locos los danants que
pareixien... (Rel. Reliquia de St, Pere
Pasqual, 1734)
loco est feta un hospital de locos
(Sentiments y aconorts, 1755)
loco tinguen a eixe, que est loco
8)
loco, fent lo carros triunfants, / dances,
torneos y barques / tot rodant per la
ciutat, / fent lo loco a discreci (Sento
Parma, 1794)
loco locos y loques (Len, Carlos:
Soliloqui valenci, Valencia, 1802)
loco fet un loco (Casademunt, J. M.:

p. 11)
loco est home est loco (Del porrat
loco deixen loco a cuansevol
Alacant, p.4)
loco pera ferme tornar loco (Palanca
loco est ms loco que... (Tafalla,
Alacant, 1893, p. 12)
loco, loquet perque te tornars...
loquet (Mart Gadea: Burrimaquia,
1904, p. 27)
loco Vatros esteu locos? (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 74)
loco tu tenvanixes / de vrem loco
p.16)
loco perque els locos... (El Tio Cuc,
loco vost est loco (Gayano Lluch:
loco Locos, deixemeu estar, que ya
estic yo prou trapichat! (Vicent
loco com se donen entre els locos
loco est nugat el loco? (Casinos, A.:
Dixam la dona, 1931, p.63)
locomotora com la locomotora me fa
chus, chus, chus, chus (BNM, Ms.
1862, f. 27)
locura aix vola, /y esta acci no
fonch locura (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.17)
locura queixa es ms locura (Torres,
Narcisa: Poesia, 1734)
locura locura: privacin del juicio
1554

locura trenc per locura (Perdiguer,
E. Ramn: En Carnistoltes, 1928, p. 17)
locura eixa locura... (Vicent Alfonso:
El Trull, 1929, p.25)
locura te vullc en deliri, te vullc en
locura (de la Torre, J.: Nit de festa,
1929, p.32) Cat. et vull amb bogeria.
locura no soc prosiste. Poseixc la
locura de fer versos (Josep M J.G. y
E, Beltrn: Les glndules del mono,
1929, p.20)
locura la locura de les carreteres
p. 7)
locura rpit atac de locura (Vidal
1934, p.41)
locures deixat, Tito, de locures , / y
parla serio y al cas (Tito y Sento
locures Pepet, no fases locures!
p.9)
locures y en la teua virtut de ara se
borren les meues locures tamb (Puig
locures tants treballs quem costen les
locures (Peris: Rialles del voler, 1928,
p. 35)
locures tot son locures lo que diu
p. 26)
loanes ab ses loanes parroquianes
(Roig: Spill, 1460)
logia hia mas que en la logia pareix
que... (El Blua, n 3, Castell, 1892,
p.1)
longuea longuea (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, 1472)
longuea la longuea de ella (Ferrer,
Bonifaci: Biblia valenciana, 1478)

longuea longuea dels pleyts (Mateu y
Sanz: Tractatus de Regimini, 1654, p.
11)
longuea vint braes en longuea
(Olmo, J. V.: Nueva descripcin del
Orbe, 1681 p. 87)
loor explica les loors de un Var
looret es press fer a la Patria un
looret (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
loquea loquea: loquera (Escrig: Dicc.
1851)
loquera el Manicomi o Loquera de
Valencia (Gadea: Tipos, apndx,
1908, p. 146)
lort del ing. lord; ttul dhonor y
noblea: el lort Palmereston se havia
oposat al casament (El Gafarr, 9 giner
1841)
lort lort: ttulo de honor que se da en
Inglaterra (Escrig: Dicc. 1887)
los los quals (Canals, fr. Antoni:
1395)
los entre los quals (Obra en llaors de
Sant Cristofol, Valencia, 1498)
los los fusters (Fiestas en el C. del
Carmen, ao 1622, p. 219)
los viurn en los Horts, prop de la
ciutat de Alacant (Ord. de la costa.
1673, p. 45)
los donarlos un consell (Liern: El
loteres no te fies de beates / ni de
loteres tampoc (Gadea: Ensisam, 1891,
p.206)
lotera del fr. lotterie: ya ta ixit la
loteria (Bib. Nic. Primitiu. Ms. 419.
Coloqui de la loteria, s. XVIII)
1555
lotera, llotera els ha eixit la Lotera

(Baoro el Rochet, c. 1790)
lotera si ta eixit la lotera (Abaristo,
loto loto: lotera, vocable valenci
(DCVB)
loto en tierras valencianas... el dicho
popular recomienda no fiar de les
jugaes de loto, / ni de les pelaes (sic) de
la fulla (Corominas: DCECH, 3,
p.700)
loto vacha un loto que en lo cambi li
ha tocat (Bib. Nac. Ms. 14185,
Chaques lolier. c. 1850, f. . 9)
loto billet de loto (BNM, Ms. Eixarop
de llarga vida, c. 1865)
loto ya mos ha caigut el loto (Roig y
1874)
lcit, lcida -1 doc.: una molt lcida
font (Martorell: Tirant, c. 1460)
lcit lcit: lcido (Fullana: Voc.
1921)
lucha, luchar larcaic verp lluitar
estava mort en valenci desde fea sigles,
pero viu en catal, dahon el dugueren
colaboracionistes com Thous o Raimon.
Mosatros usem ara un derivat del llet
luctri, dahon naixqueren loccit
lochar, luchar y marsells louch: a
luchar. Cuant ms se lucha... (Roig y
lucha desde hui sostindr lucha
1887, p. 11)
lucha la desastrosa lucha / quhan
atravesat tinc que luchar (Barreda,
J.: Honor valensi, 1896, pp.6, 24)
lucha tindre molta lucha entre els
lliberals y... (El Tio Cuc, n 105,
Alacant, 1916)
lucha tots se apresten a la lucha (El
Tio Cuc, 2 ep. n 52, Alacant, 1924,p.1)

lucha Mira, / sigues bo, treballa,
lucha (Buil, E.: Les dos chermanes,
1925, p.36)
lucha mig desfets per la lucha venen
els dos (Barchino, P.: La embol,1925,
p.16)
lucha no hagu ms lucha (Serrano,
lucha un peridic humorstic, pero de
lucha (Josep M J.G. y E, Beltrn: Les
luchar tornar a la lucha pera defendre
un plat darrs (Aznar Pellicer,: Lhora
tonta, 1929, p.27)
lucha en un combat ahn en lucha...
(Llibret Foguera Plasa del Pont,
Alacant, 1930)
lucha un moment de lucha (Llobat:
p.16)
lucha transporten els aliments / que
fan la lucha al fascisme / y al poble...
(Alacant!, Ofensiva, Boletn de la 18
Brigada Mixta, n 42, 27 marzo de
1938)
luchant luchant entre els que...
1873, p. 35)
luchant a tots els que luchant
caigueren (El Bou solt, 1877, p.246)
luchant luchant contra sol y aigua
Elig, 1896, p. 17)
luchant y el nostre, sempre luchant
luchant y el home luchant... (Soler,
65)
luchant luchant els tres, segons...
8)
1556
luchant luchant per els sigrons

(Serred, Pepe: Els cuatre seros, 1926, p.
7)
luchant luchant ah dins (Meli, F.:
luchant luchant sense resquemors
p. 12)
luchant luchant per el benestar de ma
filla (Lanzuela: La Templ, 1933,
p.15)
luchant luchant contra un gran mol de
vent (Llibret Foguera Benala,
Alacant,1960)
luchaor imitn al luchaors / que
viuen...! (Semanari El Obrero dElig,
5 de juny 1938)
luchar no pot luchar lamor propi
luchar la cuesti es luchar (Colomer,
p. 8)
luchar luchant per la Mare Patria
1921, p.6)
luchar que tinc ansies de luchar
p. 39)
luchat haver luchat tan de dia com
denit (Colom, J.: Cuatre comics, 1873)
luchat olvidant que ha luchat masa
1928, p. 6)
luchat ahon he luchat, ahon he
creixcut (Valls: El to de sa neboda,
Alcoy, 1933, p. 7)
luche tot lo que luche per arreplegar
pesetes (Peris: La peixca, 1926, p. 17)
luchem luchem per la realitat!
Alacant,1934)
luchen que luchen per... (Llibret

luchen els homens que luchen...
p.20)
luchen ...luchen, / y com sempre este
ltim guanya (Sanjuan, Antulio:
Alacant, 1959)
luches tamb luches encon (Boletn
de la 18 Brigada Mixta, 27 marzo 1938)
luchuria no parla en vost lamor, sino
la luchuria (Morante: En la festa...!,
1934, p. 29)
lujo del llet luxus, les neolletines com
el valenci y castell ductaren desdel
sigle XVII entre la grafa etimolgica en
-x- y la nova en -j-. Escritors castellans
com Feijoo (1753), Fernndez de
Moratn (1796) o Flix de Azara (1805)
enc preferen luxo cuan mosatros, en
idioma valenci, ya escollrem la grafa
en -j- y no x- en lo sigle XVIII: en
tots estats se veu / miseria y lujo (El So
Imp. Horno de San Andrs, 1789) El lux
del dicc dEscrig (1851) pareix una
valencianisaci de les seues, fetes pera
fugir dhomografes en castell; y el
catal luxe, llevant dun text lletinisat
del 1696, no te ms antigetat quel
sigle XIX. Per eixemple, Corominas
recordava que, dasta 1915, la
pronunciaci de la seua familia era
lksu (DECLLC, 5, p.317)
lujo de lujo en llit ostents (Un pillo
lujo millor que ms de cuatre, que gran
lujo portarn (La foquerera, 1854)
lujo cunt de lujo (Boix, Vicente:
Fiestas Canon. S. Vicente, 1855, p. 440)
lujo y a vesites, besamans y en lujo
1557

lujo ... tant de lujo en ma casa
p. 19)
lujo y en lo veinat ninguna porta el seu
lujo (Escalante: La escaleta del dimoni,
1874)
lujo atres terres... ostentes en gran
lujo (El Bou Solt, 1877, p. 240)
lujo -del llet luxus, en val. modern est
arrail esta grafa y pronunciaci: del
seu insultant lujo (Llombart: Tabal y
lujo un moble de lujo (Burguet,
Chuan Batiste: La carrera de la dona,
1881, p. 6)
lujo eixe chic sols festechaba per lujo
lujo mobles de lujo (Giner, J.: Lo
lujo palaus de lujo y riquea (Palanca:
La Fira de Juliol, 1888)
lujo gran lujo de detalls (Bernat,
Lluis: El terreno del honor, 1894, p.
20)
lujo yo vixc del lujo y grandea
p. 23)
lujo compr dos carruaches de lujo
p. 33)
lujo ixca en tot el lujo que es mereix
1899, p.1)
lujo Ay, quin lujo! (Fe Castell, V.:
Les Viudes de la Plaseta, 1900, p. 6)
lujo tot es lujo y moneres
lujo y deu pensar que este lujo que
portem ... en trens de eixos de lujo (El
1917)
lujo Cha, qun lujo... (Salvador,

p.6)
lujo riquees... lujo (Sendin Galiana:
lujo de goset de lujo. Sempre a les
seues faldes (Alegre, J.: En la Cany,
1926, p.11)
lujo sacabaren els lujos (Comes, P.:
lujo Es burro de lujo?Van a portarlo
a la fira? (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 10)
lujo casa de poble mont en prou lujo
lujo Quin lujo...! (Puig Espert, F.:
lujo vol ms lujo? (Esteve, Chusep:
lujo a tot lujo (Teatro Valenci,
revista lliteraria, 04/01/1929, p. 2)
lujo lambici del lujo (Matal de
14)
lujo y el lujo no es un element...
estrenat en Alacant, 1933, p. 4)
lujo Y per qu estos lujos? (Beltrn,
lujo Eixe lujo no ix del sou! (La
lujs caf... en lo carrer de la Mar,
lujs (Chiste de les filaneres, c.1850)
lujs un soterrar moltc bonico; vullc
dir, lujs (Escalante: Una horchateria,
1869, p. 16)
lujs el aspecte lujs de la portal
(Canyisaes, Monver, 1914. p. 236)
lujos aix son lujos (Navarro Borrs,
lujs cartell en este lujs teatro (En
Da de Pascua, dElvira Urios, c. 1925,
1558
p. 15)
lujs lujs chalet en les afores (J.G.:
Arre , burra, ms avant!, 1929, p.6)
lujs sal lujos en casa dels... (Vidal
Corella, V.: Quna lluna de mel!, 1934,
p.27)
lujosa lujosa y molt acredit (Peris
els
lujosos
pabellons
lujosos
(Palanca, F.: La Fira de Juliol, 1888)
lujosament lujosament encuadernat
1894, p. 1)
lujosament Ideal Artstic... lujosament
decorat (El Tio Cuc, 2 ep., n 55,
Alacant, 1924, p.2)
luquera erba luquera (Vilarig:
mercaderes, 1607)
luter estos falsos lutherans / cruels y
desagrayts (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1575)
ll
ll, ell ka, el, ell, em, en, enye...
(Escrig: Dicc. 1887, p. XIX)
ll, ell, elle si la elle no existira (Just,
M.: Poema de la elle, en Rev. Concurs
Faller, 1948)
llaberint, laberinto del grec-llet
labyrinthus, abanda del cultisme
llaberinto, ixqueren variables populars:
com un laberinto (Esteve: Liber,
1472)
llaberint, laberinto en lo trist
laberinto (Fuster, Jernim: Omela,
Imp. Lambert, Valencia, 1490)
llaberint, llabirint variable que pareix
atre invent de Ros pera alluntarse del
castell. En leixemple fa un fals
arcaisme inspirat en el grec-llet

labyirinthus: en un llabirint molt gran
(Ros: Primera part dels festechants,
c.1740)
ya estic dins
llaberint, llaorinto
daquell llaorinto sinse saber... (El
Mole, 1841, p.348)
llaberint llaberint: laberinto (Escrig:
Dicc. 1851)
llaberint, llaberinte el llaberinte que
du (BNM, Ms. 15503, Prims y grosos,
12 deembre 1859)
llaberinto y sarm tal llaberinto
1905, p. 9)
llabia cat. vrbola. Derivat del llet
labium, en valenci aludix a qui charra
molt: este agelo te ms (l)labia que
un teatino (Guinot, S.: Capolls, 1900,
p.58)
llabia y dones glopeig y labia en tota
la ques presenta (Chirivella, P.: Da de
proba, 1912, p.19)
llabia te vost una (l)labia (Salvador,
p.8)
llabia pero, tros dalfics..., quina
llabia tens (Barchino, P.: La embol,
1925, p.5)
llabiat llabiat: aplcase a las plantas ...
corola de labio... (Escrig: Dicc. 1887)
llabidental fricatiu
llabidental
(Fullana:
Estudi
de
Filologa
valenciana, 1908, p.39)
llabi, llabis cultisme etimolgic, en b- del llet labum, ya ix en la Crn. de
Jaume I; cat. llavi: donada gracia en
los teus llabis (Corella, Roi de:
Salteri, 1490)
llabis la paraula que formen els nostres
(l)labis (Corella, Roi de: Lo Primer
del Cartox, 1496)
1559
llabis ab los (l)labis que... (Roi de

VI)
llabis home vil tanca els llabis (Els
carlistes en Vinaroz, Castell, 1875, p.
45)
llabis no te llabis? no te boca?
p. 20)
llabis may lofengueren sos llabis
llabis sons llabis, sonriu per m
(Palanca, F.: Les freses y el mes de
maig, 1888)
llabis com se despleg una rosa / tos
llabis mir... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.24)
llabis llabi, llegat, llop (Nebot, J.:
llabis llabis tremolosos (Solaz,
Ramn: Amor, sels, vengansa, 1918)
llabi: esperant de tons llabis una
paraula (G. B.: La Perla dAlberic,
1918, p.16)
llabi els llabis mha perfumat (Ruiz
p.7)
llabi, llbit si tinc o no pelets / en el
llbit superior (Aparicio, J.A.: Plora,
plora Visantet!, 1926, p. 10)
llabi dels meus llabis (G. Bonell, P.:
Un home!, 1927, p.10)
llabis vullc deixar en tons llabis...
llabis que tons llabis... (Torre y V.
1928, p. 29)
llabis els seus llabis (Esteve: La
llabis y en els llabis una sonrisa
(Libret Foguera Alfonso el Sabio,
llabis la paraula en els teus llabis

(Foguera Hernn Cortes, Alacant, 1942)
llabis ixit de sons llabis (Badenes, V.
M.: Tpat sego, act.3r., 1945, p.34)
llabis llabis duna boca gran
(Sanjuan, A.: Cara y creu, Llibre de
Festes del Arrabal Roig, Alacant, 1965)
llabor cultisme, del llet labor, -oris;
cat. llavor. Polismic y sinnim de
faena, treball, sement, etc.; el valenci
agarr la morfologa etimolgica en
billabial, trencant homografa en
larcaisme llavors, equivalent a
entonses en valenci modern:
umplen lo cap de (l)labors e trabays
(DECLLC, en Arnau de Vilanova, c.
1300)
llabor que no es perda la llabor (Ros,
Joseph: poema en valenci, en Quinta
Centuria, 1740)
llabor de llabor (de cucs), / el
mequetrefe aviv (Coloqui, en que es
seda, any 1743)
llabor no avivar la llabor dels cuchs
llabor y es guaret / de terra y sah tan
gran / que sembr llabor de rabens
a les Carnistoltes, c.1735) Catal llavor
de raves.
llabor la muller, que nos vola quedar
pera llabor (Galiana: Rond. 1768, p.
72)
llabor, quedarse u pera quedarne u
pera llabor (El Mole, 1837, p.53)
llabor pera llabor de naps (El Mole,
1840, p. 73)
llabor una fadrineta... trata de entrar a
servir en casa dun home de be.
1560
Apurada sha de vore la pobra... perque

la llabor es va acabant molt apresa (El
Tabalet, 1847, p.172)
llabor llabor: trabajo (Escrig: Dicc.
1851)
llabor una planta, o una llabor, que no
dona frut (El Mole, 1870, p.20)
llabor la llabor del botiguer (Peyc,
P.: El factor de botiga, 1878)
llabor cast. y cat. labor la meua
llabor lliteraria (Alcaraz, L. J.: Cors de
fanc, 1928, p.4)
llabor llabor teatral (Soler, V.: Sha
1931)
llabor la llabor del... (Sendin Galiana:
Grogui!, 1931, p. 1)
llabor veins y criaes, cada u fent la
llabor en que... (Serneguet, Ismael:
llabor se fa llabor cultural (Llibret
llaborar treballar, fer faena: perque
el calf de Cupido / en amorets llabor
llaborar,
llaborejar,
llaborar
llaboris... (Escrig: Dicc. 1851)
llaborar has vengut a llaborar!
1928, p.21)
llaboratori llaboratori (Escrig: Dicc.
1851)
llaborechar escomensa a llaborechar
la revolusi per laula dels... (El Mole,
1840, p.105)
llaborejar llaborejar: laborear o
trabajar en alguna cosa (Escrig: Dicc.
1851)
llaboreta, llaboretes en valenciano el
ans, o la simiente de esta planta, se
dice llaboreta (Ros: Dicc. 1764, p.
149)
llaboris llaboris: laborioso (Escrig:
Dicc. 1851)
llac llac: lechada, capa muy fina
solo de cal o de yeso... (Escrig: Dicc.
1877)
Llcer com un sant Llacer (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
Llcer tragurenme fet un sen Llser
llacerar 1 doc. (l)lacerant la mia
persona (Martorell: Tirant, c. 1460)
llacerar llacerar: lastimar, golpear,
magullar, herir... (Escrig: Dicc. 1887)
llacorella en llibre y en pilot pareix
derivat llunt del llet lacus, o dun
substrat ibric (Vidal, Joan C.: Los
vnculos europeos del substrato ibrico,
p.100) Roques compostes de carbonat
de cals y argila. Cavanilles va vrer les
dels barrancs del Marquesat dAlbayda:
la marga en hojas suele llamarse all
llacorella en llibre; y la otra
sobrepuesta llacorella en pilot: aquella
se desprecia como intil, y esta sirve
para abonar los campos areniscos
(Cavanilles: Obs. 1797, p.130)
llcova dtim desconegut prerrom:
terres
irregulars
aubertes
entre
montanyes y que formen algunes valls
estretes; cast. quebrada (Escrig-Ll.,
Mart G. Diccs.). Serra de la Llcova:
cadena de montanyes, derivaci de la
Serra Valdnger entre les comarques de
Morella y de Sant Mateu. La Llcova,
llogaret prop de Morella.
llacrar llacrar: lacrar (Escrig: Dicc.
1851)
llacre cat. y cast. lacre: llacre: lacre
(Escrig: Dicc.1851)
llacre un paquet tancat en llacre
1561
p.112)
llacrejar ficar llacre pera tancar
documentaci, plecs, etc:. llacrejar,
enllacrar (Escrig: Dicc. 1851)
llctea, lctea un pot de farina lctea
(El To Cuc, n160, Alacant, 1917)
lladella, lledella ni puses en los
camals, ni lledelles en los angonals
(Ros: Adages, 1736, p. 78)
lladelles fer llansar / tots los polls y
lladelles / que eixe coset tindr
lladella que lladelles el desipen (B.
N. Primitiu, Coloqui de la churra, s.
XVIII)
lladella agarrarse u com una lladella
lladra lladra un gos (Roig y Civera:
lladrant y els que descbriguen
lladrant (Ord. costa R. de Valencia,
1673, p. 29)
lladraor un goset... lladraor (El To
Cuc, 2 ep., n53, Alacant, 1924, p.3)
lladrar -del llet latrre: deixau gosos
de lladrar (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
lladrar gronyint de fret y lladrant
lladrar -catal bordar, lladrar a la
lluna (El Pare Mulet, 1877, p.20)
lladrar lladra, pero no em mosegues
(Llombart, C.: Abelles, Valencia 1878,
p. 21)
lladrar lladra tot lo que vullgues
p.5)
lladrar ni als gosos de la redol...
sinse que me lladren (Puig Espert, F.:
lladria la canalla lladria (El Mole,
1837, p. 72)
lladriola derivat de lladre, similar al
cast. ladronera o hucha; en valenci
modern es ms normal dir vedriola; 1
doc. lladriola (March, Jacme: Dicc.
1372) El catal guardiola asoles apareix
en el sigle XIX.
lladriola ya es hora de trencar la
lladriola (Poesies de f. Pere Esteve, c.
1650)
lladriola contindr una lladriola gran
(Arnal, F. de P.: Lagelo del colomet,
1877, p. 8)
lladriola tamb venc lladrioles, mistos
de traca... (Vidal Roig, F.: A Roma per
tot, 1911, p.5)
lladriola a comprarme una lladriola
p.148)
lladriola en una lladriola (Meli, F.:
lladriola may has deixat la lladriola
sansera (Meli: Tots a Nova York,
1921, p.14)
lladrit lladrit: ladrido (Escrig: Dicc.
1851)
lladrit lladrit en valenci, ladrido en
castell, lladruc en catal: els lladrits
dels animalets (El To Cuc, n 143,
Alacant, 1917, p.2)
lladrit coneix el lladrit... lladra atra
veg
(Valero:
Dos
fotgrafos
cat.
lladrucs:
Quins
lladrits
lladrits! (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.14)
lladrits els lladrits del gos de Chimo
1917, p. 34)
lladrits souen els lladrits dels gosos
1562
lladrits un gos de presa de lladrits...

1936, p. 7)
lladroneres moltes lladroneres que te
fetes (Semanari El Tio Cuc, n 135,
Alacant, 1917, p.3)
llaga llaga, llagament... (Escrig:
Dicc.1851)
llaga cuant a u li cou la llaga (El Bou
solt, 1877, p.158)
llaga, llagues li pintaren de mnguina
les sinc llagues en les mans... (Gadea:
Ensisam, 1891, p.233)
llaga, llagues y el que no est fet a
bragues, les costures li fan llagues
(Ferrando,J.:El dicharachero, 1897, p.7)
llaganyes vorer maganyes: y
llevantse les llaganyes (Coloqui del
Platerets, s. XVIII)
llaganyosos los ulls son fet
(l)laganyosos (Canals, Antoni: Arras
de nima, c. 1395)
llaganyosos llaganyosos (Esteve:
Liber, 1472)
llagat tamb portaben en andes / a Sen
Francs el Llagat (Sento y Tito... per lo
llagona gent de llagona y cabs
llgrima del llet lacrma: 1 doc.:
dels seus ulls vives (l)lgrimes
(Martorell. J.: Tirant, c. 1460)
llgrima viva, plorar a en grans crits
y sentiment de dolor: fent crurer que
ploreu a llgrima viva (G.B.: La Perla
llgrima el cultisme valenci llgrima
simpos al vulgarisme lgrema en el
XV (DECLLC)
llagrimal Qu, plores?.-No, es que
tinc un paperet... en el llagrimal

llagrimeig,
llagrimer,
llagrimer
llagrimera... (DECLLC, en St. Vicent
Ferrer, c. 1400)
llagrimons eixos grosos llagrimons,
perles de la... (Palau y Songel: Tenorio
F.C., 1924, p.19)
-1
doc.:
llagrims
llagrims
(DECLLC, en St. Vicent Ferrer, c.
1400)
llaguiola del llet laqueare; adj. arcaic:
peres, que tot heu fa en torpea, molest,
etc.: ve Figuerola / gran llaguiola /
pareix Vull, / tan coixo va / de un
negre peu (Guerau, G.: Mestres de
Valencia, 1586)
llagumer un pobre llagumer (BRAH,
llaguna llaguna: laguna (Ros, Carlos:
Dicc. 1764, p. 138)
llaguna anguiles, com ne hia tamb en
los stanchs y (l)lagunes (Orellana: Cat.
1802, p. 2)
llaguna per la llaguna Estigia la trista
barca (La creu del matrimoni, Imp.
llaguna llaguna: depsito natural de
agua, menor que un lago (Escrig: Dicc.
1887)
llaguna en ms sal que abans tenia la
llaguna (Canyisaes, Monver, 1914, p.
237)
llagunes per les llagunes del Nilo
(Ros, Carlos: Cartillas valencianas,
1750, p. 26)
llam, rellam grans trons y llams... y un
rellam don tal estampit y tro que...
llam! com a interj. , parlant de viudes
coquetes: as es modo de vestir, / pero
el de atres, llam! (Coloqui sobre els
1563

llam llam, rellam: relmpago (Ros:
Dicc. 1764, p. 138)
llam, rellam bona nit / plena de trons
y rellams (Relaci... el chasco que li
donaren a un foraster, 1783)
llam li aplegu a pendre tal por, / que
corregu com un llam (Relaci entre
1784)
llam llam: relmpago (Escrig:
Dicc.1887)
llambrigol, llombrigol cuc de terra,
cast. lombriz: chiquillo, pren el pot y
en vas a fer llambrigols (Vicent, J.: Els
peixcaors de canyeta, esternat en
Barcelona, 1903)
llambrigol, llombrigol llombrigol:
lombriz (Fullana, Lluis: Vocabulari
valenci, 1921)
llambrusca del llet labrsca; parra o
cep bort, de grans menuts; cast. agracera,
labrusca (l)labrusca (March, Jaume:
Dicc. 1372)
es
la
lambrusca
llambrusca
(Fenollar, Castellv: Scachs de amor,
c.1500)
llambrusques llambrusques (Pou:
llamentar llamentar cosa divina
(Timoneda: Castell dEmaus, 1569, v.
164)
llmines cartells silabaris, y varies
llmines representant... (Navarro y
Reig,V.: La pau dels poblets, 1913,
p.26)
llampant, deixar a u guardem el
rellonche y els dins, so Blay, no fasa
algn diable quem deixe llampant (El
Bou solt,1877,p.172)
llampar furtar: Es molt lo que li han
llampat? (Del porrat de Sent Antoni,

1887, p. 9)
llamp llamp: lampio... que no tiene
barba... poco vello (Escrig: Dicc. 1851,
1887)
llampinyes, lampinyes les barbes
lampinyes (Gadea: Ensisam, 1891,
p.134)
llampuga dun llet *lampuca?; peix
paregut a la dor: llampuga (March,
Jacme: Dicc.1372)
llampuga golfar, ibidem, lampuga
258)
llampuga llampuga: hippurus (Pou:
llampuga lampuga... en Covarrubias
(Tesoro, 1611), obra caramull de llxic
valenci (DECLLC, 5, p.61)
llampuga...
bonitol...
llampuga
llangosta (BNM, ms. 3746, Matheu y
San: Roman, 1642)
llampuga llampuga, sardines... (El
llanar ala la cama dreta e (l)lanans
un gran pet (Esteve: Liber, 1473)
llanar llanar ab gran furia (Pou:
llancer moble pera guardar llances:
uns (l)lancers de noguer (DCVB, doc.
valenci de 1329)
llancha dtim ducts, del it. lancia o
port. lancha derivat del malay lnr;
cat. llanxa: enoramala les llanches de
bora (sic) mar (Baoro el Rochet de
Alcser, c. 1790)
llancha barquetes y llanches que hi
en la mar (El Mole, 1841, p. 220)
llancha ara el mar brau; / y una
llancha desmarr (Milacre del taberner,
1858, p.8)
1564
llancha es la llancha (Roig y Civera:

llancha el carrer de Cotanda... el posen
pixanse uns y atres... des hi ques
necesita una llancha pera transitar (El
llancha y portat a efecte en la
llancha... enfil la llancha a terra (El
Canari, vol 2, Castell, 1883, pp.12,
13)
llancha yo y vost, en la llancha/ esta
nit en lAlbufera (Campos Marte, J.: El
salonet de les flors,1890, p.20)
llancha ...tant que rema en la llancha
p.134)
llancha mos agarr la humor de
peixcar en llancha (Vicent, J.: Els
llancha una llancha! porteu cordes!
p. 65)
llancha com dos llanches de peixcar
llancha la llancha de salvament (Puig
llancheta esperant una llancheta (La
empresa dels fiambres, Valencia, 1840,
p. 12)
llancheta embarcat en... aquella
llancheta (El Pare Mulet, 1877, p. 10)
embarcarse
en
una
llancheta
llancheta (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.101)
llancheta has dentrar en llancheta. Es
veritat, fan uns charcos... (De dalt a
llancheta sembarquem, si vol, en una
llancheta (Barchino, P.: Qu talla
labaecho?, 1924, p. 10)
llancheta y en una llancheta (Peris

16)
llanchetes se eixecut al comps dels
rems de les llanchetes (El Tabalet,
1847, p. 164)
llanda cat. llauna: del valenci va
pasar el vocable al castell del Surest:
Mursia y Albasete (... ) la forma llanda,
principalment valenciana... minclinara
a vrer el resultat duna alterasi del
mosarabisme labna (DECLLC, 5,
p.101)
llanda -1 doc.: tres (l)landetes daur
(DECLLC, Inventari real, 1275)
llanda dos cofrens enllandats (Archiu
Patriarca, Prot. 25015. Inv. mort de
Jaume Roig, 1478)
llanda llanda (Pou: Thesaurus, 1575)
llanda llanternes grans de llanda
(Llibre de cap. Drets Reals de Oriola y
Alacant, 1613, f. 132)
llanda o de llanda, una bombeta (Ros,
Carlos: Roman dels jochs, 1730)
llanda -del llet lamna; cat. llauna;
cast. hojalata: un cresol de bona
llanda (Ros: Roman... les fatigues y
treballs que passen los casats, c.1733)
llanda en un tros de llanda bruta
llanda la llanda de rosechar: el
tostador (Rosanes: Voc. val. 1864)
llanda, morros de boca gran y llabis
fins: anda, morros de llanda, que la...
p.143)
llanda pera forn les mateixes y Teresa
que entra portant llandes de congrets,
rollets y un bescuit (J. Marn, F.: La
llanda una corasa de llanda
1565
1898)
llanda llandes de petrolio (Peydr,
Vicent: Don Juan Treneta, 1899, p. 3)
llanda llandes de(l)s rollets, malenes,
bescuits,
coquetes
(Canyisaes,
Monver, 1912, p. 208)
llanda Qu llanda li est donant!
p. 20)
llanda, donar la donant colps en
llandes del forn: serenates... en
senserros, caragols, llandes.... (El Tio
llanda, ser un ser pesat o molest: que
no siga tan llanda (Juli, Seraf: Novio
de Pascua. 1916, p.30)
llanda Quina llanda! (Baidal Llos,
llanda tindre el ventre forrat de llanda
llanda, eixe es un lo mateix que
llands: eixe llanda (Navarro Borrs,
llanda asunt pesat y desagradable:
Che, cuanta llanda! Vesten, que no
tens dret a res (J.G.: Arre, burro, ms
avant!, 1929)
llanda una caixa de guardar pelcules,
que se sap ques una llanda (Llibret
llanda de cart o llanda (El Tio Cuc,
2 p., n15, Alacant, 1923)
-llocuci
llanda, fer bodes de
pardica, per contrast en bodes dor y
plata: les teues bodes de llanda
p.7)
llanda si es que dones una llanda...
(Torre: La Llangosta, estren en
llanda no mos dones ms llanda
1931, p. 6)
llanda y qu llanda em donar (Beut,
P.: Cartelera despectculs, 1932, p. 14)
llanda, donar la sempre mest donant
la llanda volentme fer un segur de vida
llanda a la filla del llanterner... li
posarn Miss Llanda (Serneguet, I.:
llander llander: hojalatero (Gadea:
Voc. 1909)
llandero:
hojalatero
llandero
llandero com da el mestre llandero
llanderol y com chavo llanderol / en
totes parts em rebucha (El Chorlit, 13
de febrer 1841)
llanderol y un dineret llanderol (El
Tabalet, 1847)
llanderol, chavo -que pareix fet de
llanda, individuo sinse valor: que no
aprofita pera chavo llanderol (Gadea:
Ensisam, 1891, p.188)
llanderol soc el dotor Llanderol .Llanderol era un diner/ dels antics; pues
poc valdr /
si li sembla (Ovara: Mol de vent,
1905, p.19)
llanderols els pocs chavos llanderols
(Baldov: Qui tinga cucs, 1855, p. 22)
chavos
llanderols
llanderols
(Barreda: Un arreglo improvisat, 1870)
llandeta, donar la parlant duns
mascarats de Carnistoltes que varen
dona(r) un poca llandeta (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 105)
llandetes llandetes de conserva,
capellanets (Barchino, P.: Qu talla
llands adj. usual en lo Reyne de
Valencia: Che, chiquet, no sigues
1566
llands!.
llands repalleta, y qu llands eres
1952)
llands llandos: latoso (DRACV)
llangosta dorige ducts,del llet
*lacsta ); crustaci mar: de aiges ...
llangosta sou (BNM. Ms. 3746, Mateu
y San, 1643)
llangosta insecte ortpter: epidemies,
llangosta (Mas, L. V.: Serm Cof. S.
Vicent, 1755, p. 32)
llangosta ser nosatros la llangosta de
la terra (Len, C.: Arenga crtica,
1789, p. 6)
llangosta llangostes de bo y mal any
(Baoro el Rochet, c. 1790)
llangosta a grapats, els subalterns
com llangostes (Bib. Nac. Ms. 3905,
1801, f. 30)
llangosta una pedra, la llangosta o...
1808)
llangosta si deixem fer asiento a la
llangosta (El Mole, 1837, p. 101)
llangosta contra la llangosta (Un pillo
llangosta la llangosta (Liern: Una
llangosta es pichor que la llangosta
llangosta llangosta (Escrig: Dicc.
1887)
llangosta insecte: la llangosta... la
filoxera (Gadea: Ensisam, 1891, p.128)
llangosta llibertarmos de la llangosta
llangosta fan ms mal que la
llangosta (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.135)
llangosta bandaes... pareixen de
llangosta (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 99)
llangosta caure en els presuposts com
si fora la llangosta (El To Cuc, n137,
Alacant, 1917)
llangosta la llangosta pas (Vidal,
Castell, 1928, p. 31)
llangosta la llangosta (Hernndez,
llangosta dun mosrap langost
(DECLLC)
llangosta per la llangosta viva (BV,
llangosta compreu palayes!sorells! /
llangosta! sepia! (Genovs: El crit de
la peixcaora, 1916, p.26)
llangostes crustaci: lo millor: un to
que vena llangostes vives y fresques
llangostes, com en cantitat: els
capitans a grapats, / els subalterns com
llangostes (BRAE, R.M. 6.639,
llangost llangostins, llangostes (En
Reyne, 1794, p. 3)
llangost llangost: langostino, especie
de cangrejo (Escrig: Dicc. 1851)
llangost llangost: langostn (Mart
Gadea: Voc. 1909, p. 73)
fora
llangostins
y...
llangosti
p.28)
llangost el llangost este... (Tallada,
p.15)
llangost son llangostins? (El Tio
Cuc, 2 ep., n 53, Alacant, 1924, p.2)
llangost en ulls ms rochos que
llangostins (Alcaraz, J.: Cors de fanc,
1928, p.3)
llangost de la llangosta qu dir?...
1567
del lluent llangost? (Just. M.: Poema

de la elle, 1948)
llangostins perfum de pins en la
placha..., llangostins (Llibret Foguera
llans cast. lance; en cat. recurrixen a
frases com afer dhonor: puga lo
primer (l)lan (Fenollar: Scachs
damor, c. 1495)
llans perill y arrisc, / quant lo llans es
meritori (Morl, P. J.: En alabana a
llans desafiu: quant en lo llan
aquell... (Academia de Valencia, 2
febrer 1704, p. 78)
llans que no perda tan bon llans (Ros,
C.: Coloqui pera riure de bona gana
llans veeu lo llan (Ros: Coloqui de
les dances del Corpus, 1734, p. 3)
llans ara es llans / de acomtrela, per
lleu, / que tenint lo peu descals, /
fcilment la alcansar (Coloqui... de
llans, llansos els llansos de honor
4)
llans ni qu fer en este llans (Coloqui
llans vinga el llans permitit (En
Reyne, 1794, p. 2)
llans a no ser el llans que havia
(Coloqui del corp, c. 1795, v. 174)
llans llans: lance (Escrig: Dicc. 1851)
llans un llans digne de contarse
1887, p. 12)
admirantse
deste
llans
llans
llans els ha ocurrit algn llans (Peris,
p. 20)
llans acept el seu desafiu... en aquell
llans (Serrano: Voreta de lAlbufera,
1928, p.62)
llans, llansos usat com eufemisme:
Trutela t, que ests dret. Ma que te
llansos! (Escalante: La senserr, 1871)
llans com el ronquinos son els que li
pegaren la llans a Cristo... (Meli, F.:
llansa la msica popular / gochosa als
cuatre vents llansa... (Sanjuan,
A.:Poema, Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1959)
llansar aprs Adn y Eva ab lo ngel
seraf , quils (l)lansava del Paras
(ACV, ms. Llibre dAntiquitats, 9 de
deembre 1414)
llansar fet un tabal, / entra en casa
llansant ronques (Segona part ahon se
llansaora de velluter y que torne /
sent conill de porche / per les
llansaores (Palanca: La Ball de Sen
Franss, 1868, p.24)
llansaores y pareixen llansaores
p.82)
llansol, llanol -del llet linteum; cat.
llenol: paternostres de (l)lanol, ni val
nou (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c.
1400)
llansol, llanol llanols (Roig:
Espill, 1460)
lansol, llanol un parell de llanols de
canem (A. Patriarca . Inv. bens, mort
de Jaume Roig, 1478)
llansol, llanol lo vel... serv de
(l)lanol (Beltrn, Jaume: Obres
llansol, llanol dormissen en llanols
1568

1521)
llansol, llanol llanols (Pou:
llansol un parell de llansols (BSM,
Morl: Hipocreses de les ames, c.
1650)
llansol ni els llansols (Orti Mayor,
J.V.: Relaci dels bultos, jagants y
nanos, 1743)
llansol novial cat. llenol nuvial:
mantellines... de un llansol novial / tan
sols pogu ferne dos (Baoro el Rochet
de Alcser, c. 1790)
llansol ves, pues , els llansols traent /
que es fa tart (Tordera, F.: Un fill
digne de Alacant, 1860, p. 11)
llansol llansols (Llorens, J. B.: Tona
y Toni, Alcoy, 1871, p. 17)
llansol balc de segn terme en un
llansol (Colom: El benefisi de Mora,
1881, p. 22)
llansol rollat (el mort) en un llansol
p.71)
llansol embolicat en un llansol (Soler,
64)
llanol embolicaes en un llansol
llansol llansol en la plasa y bou
llansol llansols estesos (El To Cuc,
Barraquero!... porte un
llansol
llansol (Barchino: La barraqueta del
Nano, 1921, p.11)
llansol com diuen ara al llansol
p. 11)
llansol els llansols del llit (Soler
llansol Llansol no puede ser ms

valenciano. De llansol, sbana
(Azorn: Valencia, 1949, p. 71)
llansoler apegat als llansols, dormil:
...qun dormil!... tots son iguals,
llansolers (Martn, A.: La oroneta,
1927, p.5)
llansolet llansolet: sabanilla (Escrig:
Dicc. 1851)
llansols, apegrseli a u els qui no vol
alsarse del llit
per perea; tamb,
irnicament, pera qui sha embrutat:
apegrseli a u els llansols (Escrig:
Dicc.1887)
llansols la novia del potecari / sha
embrutat en los llansols, / y el seu novio
la torcaba/ en una fulla de col
atre, 1921, p.13)
llansol en este llansol tot vell (Soler,
Alacant, 1931, p.9)
llansols com a metfora de les salines:
mar verds de Torrevella, / llansols
estesos de sal (Llibret Foguera de
llant instrument musical o persones
que per dins ploraven en soterrars y
atres ceremonies: ...dolsayna y
trompetes y dos llants... citra y llant... y
rabeu y llant (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1596, 20 de abril 1596)
llant llant: llanto (Escrig: Dicc.1851)
llant esclat en amarc llant (Meli,
llanternaes, a -acabar a colps en les
llanternes: com el rosari de la Aurora,
a llanternaes (Canyisaes, Monver,
1911, p. 181)
llanternechar 1 doc.; abanda de la
llabor de llanterner, en sentit figurat
equival al cast. farolear: lo da y nit /
1569
llanternechant / van tots (BRAH, Ms.

Xvega del notaris valencians, 1604)
llanterner qui portava llanterna en la
ronda: bergant al Grau / te pors fer / o
(l)lanterner de cap de guaytes (Roig:
Espill, 1460)
llanterner
(Pou:
llanterner
llanterner catal llauner; polismic,
qui treballa en la llanda, qui porta o fa
llanternes, etc.: llanterner, laternarius
llanterner -del llet lanternariu; cat.
llauner: artes que fea llanternes y
treballava la llanda: a comprar una
milocha / als llanterners del Mercat
(Romans... pera riures en Carnistoltes,
1756)
llanterner els llanterners fent cresols
el Micalet, 1802)
hojalatero
llanterner llanterner:
(Escrig: Dicc1851)
llanternera llanternera: hojalatera
llanternera llanternera en lo Reyne
de Valencia (DECLLC)
ahn
estn
les
llanternera
llanterneres (Peris Celda: Noy! Che!
y Ol!, 1929, p. 12)
llantia del llet vug. *lantda:
(l)lantia (March, Jacme: Dicc. 1372)
llantia cast. lmpara y, tamb, mancha
daceite
o
grasa:
llantia
(Escrig:Dicc.1851)
llantia ya al que est afosques (sic) / li
ha enss la llantia (Bernat y Baldov:
Cheroni y Bartoleta, 1860)
llantia, fer el de semantisme ducts,
ferse el llonguis, el sompo, etc. ; tamb
qui anava per les cases en un santet en
llantia ansesa y demanant dins, etc.: a
casa de les que has nomenat, fent el

llantia (Puchol, V.L.: U que te por,
1921, p.4)
llantier:
lamparero
llantier
(Escrig:Dicc.1851)
llantier el segn te Llantier de mal
nom (Gadea: Ms. Tipos despardenya,
c. 1890)
lla Digues?, pensar de lla (Les
lla lla: alabanza (Escrig: Dicc.
1887)
llapasa 1 doc. lapassa (BUV,
Macer valenci de les herbes, c.1400)
llapasa llapasa (Cavanilles: Obs.
1797)
llapasa llapasses (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
llapasa saferren com a... llapases
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
llapasa -del llet lappaca, derivat de
lappa: llapaa:... unos cadillos speros
y espinosos, del tamao de avellanas...
que se pegan a la ropa... una mata
llamada llapacera (Ros: Dicc.1764,
p.139)
llapasa que sagarra com una llapasa
(El Mole, 1837, p.48)
llapasa llapasa (Escrig: Dicc.1887)
llpida llpida: lpida (Escrig: Dicc.
1887)
llapidari un (l)lapidari de la gran
ciutat de Doms (Martorell: Tirant,
c.1460)
(l)lapidari,
gemmarius
llapidari
(Exulve, V. J.: Praeclarae artis, 1643)
llapidari estil llapidari (Escrig: Dicc.
1887)
llapisera del llet lapis, pedra; cast.
lpiz, cat. llapidera: llapicer, llapicera:
lpiz (Escrig: Dicc. 1851)
llapisera men vaig a ca Llapisera
1570

llapisera lil empate en cuesti de
llapisera (La Nova Traca, n 1, 1894, p.
2)
llapisera la llapisera pera fer un atre
dibuix (Escalante: Mil duros, 1897, p.
41)
llapisera en llapisera vach escriure (...)
la llapisera (M.Ruiz, A.: Canyisaes,
Monver, 1909, 1912, pp. 152, 205)
llapisera No teniu una llapisera per
ah? (Juli, Seraf: Novio de Pascua.
1916, p.59)
llapisera una llapisera y unes cartilles
1917, p. 14)
llapisera y en una llapisera... van
rallant tot (El Tio Cuc, n 123,
Alacant, 1917)
llapisera totes en la llibreta y llapisera
en la ma (Peris Celda, J.: Arrs en
llapisera vol llapisera? (Barchino,
llapisera traga, pues la llapisera
(Juan, J. M. : Chfer, al Novetats!,
1925, p. 7)
Llapisera a fangaes per copiar a
Llapisera (Herrero, J.: En temps de la
llapisera un tros de llapisera en la
orella (Casinos, A.: Dixam la dona,
1931, p.18)
llapisera porta unes cuartilles de paper
y una llapisera (Gmez Gascn: La
llapisera fer punta a la llapisera
llapisera y llapisera en ma va sumant
Alcoy, 1937, p. 3)
llapiseraes vost, en dos llapiseraes

llapiseres aludint a periodistes: tenim
bones llapiseres que mos tindrn al tant
del moviment de... (Semanari El Blua,
llaques fil de ferro, perol de les
llaques (Coloqui del casament de
Miquelo, 1823)
llaques llaca: betn que se forma de
una masa de cal, aceite, estopa...
llaquet galicisme, del fr. jacquet; nom
del joc conegut com a Tables Reals,
reintroduit en lo sigle XVIII per la riu
borbnica: llaquet: chaquete, alxedrez
(Ros, C.: Dicc. 1764, p. 139)
llaquet llaquet: chaqueta (Escrig:
Dicc. 1887)
llarc cat. llarg: estil llarch (Canals,
1395)
llarc lo cavall ... coll prim e (l)larc
(Ms. Menescala del valenci Die, c.
1400)
llarc de (l)larch tres alnes (Inv. mort
de la reina Maria, 1458)
llarc passar de llarch no puga
llarc (l)larchs los braos, (l)larchs los
dits (Roi de Corella: Lo Primer del
Cartox, 1496, f. VI)
llarc e lo cam era molt (l)larch
llarc (l)larch en beneficis, /
(l)lauger... (Vida de Sant Honorat,
Valencia, 1495, ed. 1513)
llarc y entraren... y pass de (l)larch
entre lo capell y lo altar (ACV, ms.
Llibre dAntiquitats, 8 juliol 1525)
llarc dents... llarcs, durs (Pou:
1571
llarc llarch argument (Timoneda:

Misteri del Castell dEmaus, 1569)
llarc per llarch espay (Ginart, Nofre:
llarc molt llarchs y prolijos (Const.
llarc un peix mar llarch de dos alnes...
y lo cap com un truch mij de birles
1613)
llarc si alg conta llarch, li diu (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
llarc es un home llarc y sec (Ort,
March Antoni: Sol de academias, 1659,
p. 32)
llarc ya porte lo habit llarch (Matheu
y San: Roman, 1660, v. 24)
llarc no tinc lo rabo tan llarch (BSM,
c. 1660)
llarc molt alt y llarch (BUV, Ms.
nohembre 1661)
llarc molts llarchs sigles (Verd,
1666)
llarc masa llarch lo cabell (Blay
1666, p. 39)
llarc vint pams de llarch (Ord. Costa
martima del R. de Valencia, 1673)
llarc eren llarchs com lo mal any
llarc es molt llarc (Recitado en duo...
llarc a llarc, de y despus de haver
pipat, / a la soca de un paller / de llarch
a llarch nos gitam (BNM, Un llaurador
li declara son amor a una Dama, c.1750)
llarc y arrimat, juar a pilota trach, si
jugue a la pilota, / moltssim llarch y

arrimat (BNM, Rahonament... de Pep
llarc de contar es llarc de contar , / y
es molt curt lo temps quem queda (3
part del Coloqui de les modes, a. 1767)
llarc este serm bo y llarc (BUV,
llarc este parlament tan llarc (Coloqui
dels serenos, c. 1780)
llarc chic en un nas molt llarc (Bib.
Cat. Ms. 57, Coloqui del nas, c. 1780)
llarc entonses, tirant per llarch
XVIII)
llarc amic, es llarc de contar (Coloqui
del viage de Tito a Madrit, Imp. Faul,
1789, p. 1)
llarc els seus llarcs pasos (Agraida la
llarc els plors molt amarcs y llarcs
llarc no ten pases tan de llarc
llauradors de Lhorta de Valencia...
1809)
llarc siga ms llarc o curt (El Mole,
1837, p. 117)
llarc no fases llarc el coloqui (Liern:
La mona de Pasqua, 1862, p. 14)
llarc no tinga tan llarc el pel (Mentres
pasa la diana, 1855, p. 5)
llarc caigu tan llarc com era (Ovara:
llarc em ve prou llarc (Ovara, J.: Per
tres pesetes y micha, 1881)
llarc ser hu molt llarch (Escrig: Dicc.
1887)
llarc de contar amic, es llarc de
contar (Coloqui en que es referix lo
1572

llarc en atres ser ms llarc...
1892, p.2)
llarc, de llarc en y blasfemant / ... en
terra de llarc en llarc (Del cas de la
lotera, c.1790; en Ensisam, 1891, p.
330)
llarc llarc, llarga (Nebot, J. .
llarc carrer llarch y estret (Bodra:
llarc son molt llarcs estos inglesos
llarc an ms llarc (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 111)
llarc de llengua qui charra prou: un
poc llarc de llengua (Hern. Casajuana:
llarc el asunt es llarc (El Tio Cuc, n
115, Alacant, 1917)
llarc y se deix caurer cuant llarc era
(Nostre Teatro, semanari lliterari, 19
juny 1921,
p. 17)
llarc trau un fil llarc de la bolchaca
1921, p.12)
llarc llarc: largo (Fullana: Voc.
valenci, 1921)
llarc sarrim un da a un llarc de
cames y curt dasquena (Semanari El
llarc vestir de llarc (Juan, J. M::
llarc un sill dels llarcs (Martn, A.:
llarc Ay, qun cam ms llarc! (S.
1928, p.8)
llarc que la cuaresma, ms Me pense
queste sanguango es ms llarc que la
cuaresma (Gayano Lluch: La meua

llarc la entr del bras llarc, en la
placha (Ferrer: A la vora del riu Serpis,
Ganda, 1932, p. 23)
llarc Toneta pasa de llarc (Serneguet,
llarc un atre estiu llarc (Soler, J.: Els
llarc Sento Cabota / que se les tira de
llarc (Llibret Foguera S. Antn Alto,
Alacant, 1942)
llarc es ms llarc que la Explana
Alacant, 1948)
llarc un senyor de llarcs bigots
1949)
llarc y es ms llarc que... (Llibret
1954)
llargaria cualitat de llarc: de
larguaria de II palms e mig (Martorell:
Tirant, c.1460)
llargaria dos alnes de amplaria, y tres
y mija de llargaria (Ginart, Nofre: Rep.
llargot y un home del nas llargot
llarguea andaluso larguesa, catal
llarguesa:
car
(l)larguea
es...
(Annim: Una doncella verge e molt
bella, copiat per Ribelles Comn en
Bibl. Llengua Val. 1, p. 41, Ms. del
sigle XVI)
llarguea llarguea: largueza (Escrig:
Dicc.1851)
llarguea generositat: molt ric... mos
pagaba tots els gastos en llarguea
p.12)
1573
llarguero, llarguer en termens

futbolstics: chut al (l)larguero, / pase
llarc al extrem dreta (Palau y Songel:
llarguerut catal oblong: tan estret y
tan llarguerut (Peris Celda: Arrs en
llarguirut defn si es press al
llarguirut (Semanari El Pelut, Alacant,
n 1, 1924, p.1)
llart del llet lardu; cast. lardo; cat.
llard: llart: larder. Lo gordo del tocino.
Grasa o unto de los animales. Greix
(Escrig: Dicc.1887)
llart, llarder tamb pot aludir al
dijous dabans de la cuaresma (present
en lEspill, a,1460); cast. jueves
lardero. ques diu lo llarder (BRAH,
llas -1 doc. en ll grfica: O llas! Les
orelles ne tinc plenes... (Ferrer, St.
Vicent: Serm., c. 1408)
llascar verp inusal, anarsen dun
puesto: llasquen y no parle masa, / si
vol aplegar a casa (BNM, Ms.14459,
Arnal, F. de Paula: Lagelo del...,
1876, f.40)
llascivis 1 doc. (l)lascivis (Roig:
Espill, 1460)
llasco! -equival a vesten!, fora!:
Che! Si no parles conforme, llasco,
saps? (Escalante: La chent de tro,
1900, p.8)
llasero un llasero... al tirarli el llas al
gos (Escalante: La Consoladora, 1880)
llasero escurapous / o llasero de
perrera (Ovara, J.: Mol de vent, 1905,
p.24)
llstima es gran (l)lstima, diu S.
Agost (Ballester: Ramellet, 1667, p. 9)
llstima la llstima es... (Liern: Una
llstima llstima que val dins (Roig

llstima si ques llstima, amic!
Alacant, 1905, p. 26)
llstima, fet una estat fsic raere de
patir enfermetat, accident, desgracia,
etc.: el to Tolo fet una llstima
llastimar. allastimar y all mal . . te
llastime (Gaull, J.: La Brama, 1497,
ed. 1561)
llastimar e llastimant a molta gent
(Stira de Guerau contra Falc, c. 1570)
llastimar llastimar: herir o hacer
dao (Escrig: Dicc. 1887)
llastimar, llastimarse home, no li
pegue tant... quel llastimar (Caps y
llastimar quem pots llastimar en la
vacuna (Meli: Com els cacherulos,
1924, ed. 1926)
llastimats
(Timoneda:
llastimat
Aucto de la Yglesia, 1569, imp. 1575)
llastimat ferit, colpejat, en alifacs o
enfermetats, etc.: molt llastimats
(BRAH, Dietari Porcar, 1598, f.13)
llastimat llastimat: lastimado (Escrig:
Dicc. 1851)
llastimat al gos ha llastimat (Bada y
f. 23)
llastimes te llastimes les manetes
llstimes y uns plors y llstimes
(Galiana. Rond. 1768, p. 68)
llstimes sempre en llstimes y pena
5)
llastims el adj. estava arrailat en
temps de Galiana, noveliste naixcut en
1574
Ontinyent, que vola plasmar la llengua

del poble: un cas tan llastims, que li
tremolen a u les cames (Galiana: Rond.
1768, p.62)
llastims si ell tot llastims / fent el
plora-miques hui (Palanca: Llgrimes
llastims tindre un remat molt
llastims
(BNM,
Ms.
14339,
llastimosa la Venus ms llastimosa
(Coloqui... que es declara lo perjuh...
llastimosa la part ms llastimosa (El
Mole, 1840, p. 51)
llastimosa es llastimosa la historia
1874, p. 18)
llastimosament en la mar de la
ignorancia/ llastimosament (Matheu y
San: Poemes, 1643)
llastimoseta una pobra chica / mes
llastimoseta (Liern, R. M: La paella,
1862, p.17)
llata dtim ducts; trena o cordell fet
de juncs, espart o atocha: (l)lates
destores (Roig: Espill, a.1460)
llata a les dos portaren entre algeps y
llata ms de dos crregues (BRAH, ms.
Dietari Porcar, 2 de set. 1612)
llata llata: tira de esparto trenzado...
maroma... (Escrig: Dicc. 1887)
llata de la llata despart (Gadea:
Yipos, 1908, p. 239)
llatera me crida una llatera... (Soler,
11)
llateta Adceneta de la llateta...
treballant... en la llata despart (Gadea:
Tipos, 1908, p. 7)
lltic catal fuet: lltich: ltigo
llatigaes les llatigaes que li peguen...

llatiniste, lletiniste llatiniste (Escrig:
Dicc. 1851)
llatitut llatitut (Escrig: Dicc. 1851)
llatrocini del llet latrocinum; cat.
lladronici: llatrocini: hurto, costumbre
de hurtar o defraudar en sus intereses a
los dems (Escrig: Dicc.1887)
llatuga llatugues espigades (Pou:
llauger cat. lleuger: lo chic potret...
cavall (l)lauger (Roig: Spill, 1460)
llauger (l)laugeres ales (Perez,
llauger passant (l)lauger per laygua
(Vinyoles: Obra a llaors de St. Cristfol,
1498)
llauger pes llauger (Fenollar:
llauger tan (l)laugers (Instructions
Mey, 1566)
llauger cavalls llaugers (Pou, O.:
llauger, llauchera alcanarla de
llauchera (Sacro Monte Parnaso,
Valencia, 1687, p. 167)
llauger parlant de la rapidea del bous
pera les corregudes del 9 dOctubre:
sis palometes, / que de llaugers van
bolant (Ros, C.: Romans..., en ques
declara la rinya, junta y ..., 1738, p.1)
llauger, llaucher per anar un poc
llaucher (Coloqui dels Platerets, s.
XVIII)
llauger Intrpit y llauger (Tormo,
Bertomeu: La Gatomaquia valenciana,
c. 1770)
llauger, llaucher tornalila ben
llaucher (Liern: La mona de Pasqua
1862, p. 16)
1575
llauger, llaucher Sap que te llaucher

el pas? (Lladr: La boba y el embobat,
1872, p. 14)
llauger, llaucher Vinem as, cap
llaucher (Baidal Llos, F.: Amor
llauger, llaucher molt llaucher
llauger, llaucher ms llaucher
p.9)
llauger he tengut un llauger cambi
(Ivars, fray Andrs: Diari, 2 agost 1936)
llaugera llaugera la ma (Roig: Espill,
1460)
llaugera molt (l)laugera y... (BUV,
Adoraci
de
Ihess
Crucificat,
Valencia, c. 1480)
llaugera llaugera (Fenollar, B.: Lo
llaugera
(Amiguetum,
llaugera
Hieronimum:
Sinonima...
in
valentinum, 1502, f. LI)
llaugera y fet palometa... les ales
(l)laugeres (Beltrn, Jaume: Obres
llaugera sa mare (l)laugera y gil
llaugera ms llaugera que... (Ros:
llaugera el vol ala llaugera (La fama
aplaudix a Valencia, Imp. Viuda de
Laborda, 1802)
llaugera eixa prenda llaugera (Llibret
llaugerea cat.lleugeresa: llaugerea:
ligereza (Escrig: Dicc. 1851)
llaugerea, llaucherea yo no tinc
llaucherea (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 25)
llaugerament llaugerament (Esteve:

sen
porta
llaugerament
(l)laugerament (Annim: Vida de St.
llaugerament (l)laugerament (Roi
de Corella: Lo Primer del Cartox, c.
1496, f. 46)
llaugerament ms llaugerament
1521, f. 33)
llaugerament mes llaugerament
(Montanys, J.: Espill de ben viure,
1559, f. 58)
llaugerea llaugerea cosa (Llull:
XXX)
llaugerea llaugerea (Aforismes
rurals catalans traduits al valenci,
1853, p. 12)
llaugerea llaugerea: ligereza (Escrig:
Dicc. 1887)
llaugerea per la sehua llaugerea de
mans (Gadea: Tipos, 1908,p.241)
llaugerea, llaucherea es el castic a la
vostra llaucherea (De dalt a baix, da
llaugerea, llaucherea Y quna
llaucherea de cames! (Virosque: La
salvasi de..., 1921, p.13)
llaugereta, llauchereta la calina...
roba llauchereta (Canyisaes, Monver,
1909, p. 117)
llauma hpax: Qu llauma! (Batiste
8)
llaur llaur: accin y efecto de arar
llauransa per les parets se vorn
alguns avos de llauransa (Garca
Alacant, 1890, p.7)
llauraor Ay, llauraor! (Bada y
1576

f. 24)
llauraor sempre contra els llauraors
llauraors
de
Favara
llauraor
(Ballester, Antoni: El To Sech, 1870, p.
5)
llauraor latre dia un llauraor... (El
Bou Solt, 1877, p. 78)
llauraor llauraor de la Plana (...)
gremi... el dels llauraors (El Canari,
vol 2., Castell, 1883, pp.10, 11)
llauraor eixe dimoni de llauraor
(Bernat, Ll.: El terreno del honor, 1894,
p. 21)
llauraor al llauraor (Alarcn Masi,
llauraor llauraor (Thous, Maximili:
llauraor disfrasat de llauraor (Civera:
Els baches del mal cam, 1912, p. 13)
llauraor llauraor a gust del artiste
llauraor tin present, / que parlant en
castell / ms important te creur el
llauraor inosent (Valero, R.: Dos
llauraor y vestit de llauraor (Llibret
llauraor no vullc ser llauraor (Torre,
J. M: La Llangosta, estren en Castell,
1928, p. 27)
llauraor llauraor entre dos abogats...
p. 159)
llauraor no es llauraor el seu fill?
llauraor els llauraors (Cucarella, Pere:
T vors, en El Obrero, Elig, 23 / 12 /
1935)
llauraor siutadans y llauraors...
llauraor que en la... (Semanari El

Obrero dElig, 23 giner y 1 de maig
de 1938)
llauraor els pares de la chica eren
llauraors (Llibret Foguera Hernn
llauraor llauraors acomodats (Llibret
1954)
llauraora Cuant soc yo una llauraora
que...! (Palanca: Llgrimes de una
llauraora soc llauraora (Salelles
1864, f. 18)
llauraora yo soc llauraora, / vost
lechugu (BNM, Ms. 14607, Liern, R.
M: Roseta y Colau, c.1865, f.10)
llauraora si volgueres ser llauraora
1873, p.11)
llauraora la sal de la llauraora
1875)
llauraora de llauraora (Cubells: Els
llauraora apareix la llauraora que
portar un plat de arrs en fesols y
naps (Peris Celda, J.: Arrs en fesols y
naps,1921, p.1)
llauraora una llauraora (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 2)
llauraora llauraora rica (Soler,
llauraores les llauraores, pobretes!,
pasen... (La Cotorra Fallera, mar
1949)
llauraoret un llauraoret (Martnez
247)
llauraoret abaecho de la penscola del
1577
Llauraor:
abaecho...
llauraoret
(Barchino, Paco: Qu talla labaecho?,
1924, p. 10)
llauraoret El Llauraoret, Mercat 8,
Valencia (anunci en contraport de
Les pilotes de Nadal de P. Comes,
1927, p. 18)
llauraoret el llauraoret... (Puig
llauraoretes chiques... sobre tot
llauraoretes (Gadea: Ensisam, 1891,
p.199)
llauraorets y els que no son
llauraorets (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.4)
llauraorets estos llauraorets (BV,
llaurar, a Anau a llaurar, durisios, /...
si sou tots uns encantats (Col.
1728)
llaurar en la mar fer llabor o treball
intil: formar as les milicies / era
llaurar en la mar (BRAE, R.M. 6.639,
llauro hia cmbit dacent, de veu
aguda a plana en valenci modern: el
home es el llauro que ... (Casajuana:
llauro vost, lluro... (Gaspar Polo,
J.: Yo mate... bous, 1926, p.10)
llauro el llauro este est... (Casinos,
llauricio llauricio: labrador (Escrig:
Dicc. 1887)
llaurisio chornal de llaurisio (Gmez
llaurisio y un llaurisio (Martn, A.:
llauricio el valenci llauricio...
probablement
forma
mosrap
(DECLLC, 5, p. 111)
llauro,
en
valenci,
llauro
familiarment llaurador (DECLLC, 5, p.
111)
llauro Chusepet lo llaur (De Pepo y
els trastos de casa, s. XVIII)
llaur llaur: labrador (Escrig: Dicc.
1887)
llauro qu es eixe llauro que...
p. 26)
llauro -home que treballa la terra: un
llauro (Gayano Lluch: El mercat de la
concencia, a.1932, p.12)
llauros dos llauros de la Ribera
burro, 1932, p. 7)
llaut dtim ducts del rap ald?:
un (l)laut carregat de vitau(l)les al
senyor rey (Dietari del capell dAnfs
el Magnnim, 1 de giner 1466)
llaut a bordo del teu llaut (Els
p.26)
llaut el llaut del Vilero va ixir despr
(sic) a peixcar (El To Cuc, n123,
Alacant, 1917, p.3)
llautinents cuatre llautinents (BNM,
Ms. Marsal, R.: Els amants dAlboraya,
1862)
llaut, lleut del rap ltn apareix
allatn en San Milln de la Cogolla
(a.852), latn en Barcelona (any
1084), lautone en Murcia (any 1094),
laut en Sent. Vicent Ferrer (c.1400):
canonets de laut morisch" (DCVB, en
doc. valenci, any 1444)
llaut y una cullera de lleut (AMC,
Inv. de Santa Mara de Castell, 30 de
giner 1688)
llaut llaut: latn o aljfar (Rosanes:
Voc. val. 1864)
llaut se forren la pancha de llaut
1578
(Mart, L.:Pepe el curandero, 1928,

p.22)
llav llav: lavado (Escrig: Dicc.
1887)
llav y la roba ben llav (Breva,
1916, p. 11)
llav cast. lavada, cat. llavada:
estov, llav y tirant una auloreta
llavaes en ses mans llavaes (El Mole,
1837, p. 7)
llavaes pera que atres en ses mans
llavaes, o brutes (La Donsayna, 1845,
p.176)
llavaes en ses mans llavaes (Gadea.
Tipos, 1908, p.295)
llavaet, llavativa cat. nema: llquit
introduit en lintest gros a travs del
forigol: li dona un llavaet daigua
bollida en fulles de garrofera (Mart,
llavaet tot llavaet, sense pols ni
taranyines (Sendin Galiana, A.:
Grogui!, 1931, p. 7)
llavamans tovalloles y llavamans de
llens pera el altar major (AMC, Inv. de
1688)
llavandera, llavanera cat. bugadera:
el sab de les llavanderes (El Tio
llavanera e (l)lavanera (Roig: Espill,
1460)
llavanera casa la llavanera que est
dabant lo Remey (Morl: Del torn de
les Monches, c. 1650)
llavanera les llavaneres (Bib. Nic.
Primitiu. Ms. 420. Matraca del mosot y
el estudiant, 1795)
llavanera Pepa Antonia, llavanera
(Abaristo, pe de obrer de vila, 1813)

llavanera per si va la llavanera
17)
llavanera com a llavanera, complint
en ma obligasi (Balader: Miseria y
compaia. 1872, p. 14)
llavanera filla duna llavanera (Soler,
llavanera cuesti de la llavanera
llavanse en valenci, abanda de curer
la -t del gerundi, sunix el pronom fluix
al verp: llavanse en aigua de la
botelleta (El Tio Cuc, n 140, Alacant,
1917, p.1)
llavant Crisstoma, achenollada, /
unes camises llavant (Coloqui de una
llavant vingu una llavant de trons
llavaor estava el atre da en el
llavaor... les llavanderes (El Tio Cuc,
n 119, Alacant, 1917)
llavaor el aigua de la sequia que entra
en el llavaor se fa pudenta (El Tio Cuc,
2 ep. n 58, Alacant, 1924, p.4)
llavaor y en el llavaor. All ixen tots
els drapets (Vicent A.: El Trull, 1929,
p.34)
llavaor en el carrer, en el llavaor, en la
font (Valls: La verbena. Alcoy, 1935,
p. 5)
llavaora la llavaora no podr vindre
(Corominas: DECLLC, escoltat en Elig,
c. 1960)
llavaora paleta de llavaora (Martnez
140)
llavaora y ma mare es llavaora
llavaora de chovenet, 1950, 1960?,
1579
desde que eixiren les primeres, yo

sempre he escoltat dir llavaora,
llavaores al electrodomstic de netejar
roba.
llavaores llavaores (Martnez Ruiz,
llavaors est per els llavaors (Breva
llavar del llet lavre; verp clsic
valenci, present en tots els nivells del
idioma, siga en paremiologa: (No
llavar cap que no ixca tinys: tndrer
mala sort en totes les empreses que u
agarra o escomensa) o lliteratura
clscia: aquelles dones qui venien a
(l)lavar al riu (Villena, Isabel de: Vita
Christi, 1497)
llavar llavar, la veu ms viva y
freqent en lo Reyne de Valencia
(DECLLC)
llavar llavar la roba, llavarse les
mans (Pou: Thesaurus, 1575)
llavar pera llavar la roba... o llave en
elles llana (Stabliments Torre den
Besora, 1738)
llavar anemse a llavar (Coloqui de la
llavar no llava, ni neteja ni fa res
llavar, llavarse ...a llavarme. Pues ya
te llavars cuant ploga (Peris Celda: La
ta Pepa Tona, 1918, p.10)
llavar en sec anunci en prensa:
mquines espesials pera llavar en sec
p.4)
llavar lhan de llavar (BV, Ms. 649,
Les Almejes, c. 1930)
llavar y llavar el piso (Romn, A.:
p. 10)
llavarlos pera llavarlos la cara
p. 22)
llavarse (l)lavarse ab tals aparells
1515)
llavarse llavarse (Ms. Evangelis
llavarte
y
pentinarte
llavarte
p. 26)
llavat llavat la cara (BNM, Ms.
14.339, Escalante: Qu no ser!, 1862,
f. 4)
llavatori baixem al pati a llavarnos...
aplegats al llavatori... (Els chics
llavats melic tallat, ben mal (l)ligat, /
(l)lavats, bolcats (Roig: Espill, 1460)
llavemnos en tal font (l)lavemnos nit y
da (Mart Pineda, A.: Contemplaci
en honor, 1521)
llaves pobrellets bolquers li (l)laves
(Roi de Corella: Lo primer del
Cartox, c. 1496, f. III)
llavons yo dhaver llavons ponderat
llavons llavons: lo mismo que
entonces (Escrig: Dicc. 1887)
llavons y refranys usats llavons per el
poble (Gadea. Tipos, 1908, p. 17)
llavoreta, llaboreta llavoreta: anis
(Gadea: Voc. 1909)
llavoretes, llaboretes llavoretes: se
aplica al ans... por la planta y por la
semilla (Escrig: Dicc. 1851)
home lleal
lleal cat. lleial:
(Fenollar, B.: Lo Procs de les olives,
1497)
lleal lo lleal y lo perfet (Morl: Del
torn de les Monches de St. Cristfol, c.
1580
1650)
lleal los fills lleals (Morl: Romance
en Memoria de los Sucesos, 1651)
lleal La bona dona, y lleal (Ros:
Tratat, 1736 p. 63)
lleal dos voltes lleal (Romans festes
tercera Centuria S. Vicent, 1755)
lleal y sempre Lleal Ciutat de
Valencia (Relaci entre Sento y Tito...
lleal en pits lleals (La fama aplaudix a
Valencia, Imp. V. de Laborda, 1802)
lleal li dich com amich lleal (Segn
y Patatorta, 1823)
lleal lliberals nets, purs y lleals (El
Mole, 1840, p. 7)
lleal era lleal pera mi (Giner, J.: Lo
lleal el amic ms lleal (Mills, M.: El
Civil, 1916, p. 33)
llealment cat. lleialment: dites
(l)lealment (Archiu Hist. Ecl. de
Morella, testimoni de Pere Borra, 11
octubre 1395)
llealment be y llealment (Archiu
Mun. de Culla, doc. 4 / 3. 666, 27 de
maig 1658)
cat.
lleialtat:
llealtat,
llealtat
fidelitas (Pou, O.: Thesaurus, Valencia,
1575)
llealtat que volen llealtat / sels guarde
llealtat duplicada llealtat (Fuentes, P.:
Villancics Cat. Valencia, 1758, f. 7)
llealtat molta llealtat (Bib. Nac. Ms.
3947, Trobes de Febrer, 1759)
llealtat la llealtat (Bib. Nic. Prim. Ms.
llealtat esprit de llealtat (Coloqui en
de Lhorta de Valencia, 1809, f.2)

llealtat heroisme y llealtat (Conv. de
Saro. 1820)
llealtat llealtat (Escrig: Dicc.1887)
llealtea -del llet legalitte; cat.
lleialtat; cualitat de lleal: (l)lealtea
(Martorell: Tirant, C. 1460)
llebadura llebadura (Ms. Evangelis
valencians dOxford, c. 1730)
llebeig vent procedent de Llibia, del
sur y surest; probablement naixcut del
mosrap lebesc, emparentat en litali
libeccio y arbic labaj, del baix grec
libici y llet libs. Apareix en temps de
Jaume I: fa algn aire de llebeig
(Coloqui de les moltes rinyes, que solen
pasar entre sogres y nores, 1758)
llebrenca, dona que li agr eixir de
casa: que mests eixint molt llebrenca
.-Cm? .-Que may ests en casa
llec -del llet laicu. Es polismic:
relligis profs que no te opci a les
sagraes ordens; home no eclesistic o
sinse estudis, etc.: ni sia tan llech
(Proc. olives, a. 1497) En val. antiu, el
sonit oclusiu -c ix asobint escrit ch.
llec y veent el llec que els soldats no
dien res (El Mole, 1840, p.51)
llector adems que creem que lo
llector... (Puig Torralva: en Prlec a La
Gatomaqua, octubre de 1880)
llectors dos paraules als llectors
(Palanca, F.: Lo romancer valenci,
1888, p. 7)
llectors els llectors se contentarn
en... (Gadea: Tipos, 1908, p. 8)
llectures allargar ses llectures (Const.
llechos Y els moros son llechos?
llechugu yo soc llauraora, vost
1581
llechugu (Lier: La Flor del cam,

1862, p. 21)
llechugu, lechugu un agelo
lechugu (Garca Martnez, J.: Silvestre
coqueta:
se
veu
llechuguina
llechugina (Capilla: Una nugol
destiu, 1871, p. 18)
llechuguina la lechuguina (Colom:
llechuguina la llechuguina coenta (El
Bou Solt, 1877, p. 272)
nom
llechuguinot, lechuguinot
casar... en ningn lechuguinot
(BNM,
Ms.14480, Merelo: Els
llechuguins dels llechuguins y lencant
de les chiques (Llombart: Al
perfumiste Tiffon, 1877)
llechusnes parlant deixir al camp a
escoltar als muchols y les llechusmes
1913, p. 223)
lledella sepies, polps ... (l)ledelles,
nom de peix? (DCVB, en doc. valenci
de 1324)
llegal llegal procediment (Mas, Lluis
Vicent.: Serm Cof. S. Vicent, 1755, p.
2)
llegar deixar en testament: com me
trobe tan nuet / no puc la roba llegar
llegat may fon (l)legat / tal prelegat
llegat llegat (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
llegats llegats fets de coses (Ginart,
137)
llegea derivat de lleig; cosa lleja, acte
inmoral, acci miserable, etc.; cat.
lletgesa: la confusi de la tua (l)legea

(Canals, fr. Antoni: Llibre de Hugo de
Sent Vctor, 1396)
llegea llegea (Esteve, Joan: Liber
elegantiarum, 1472)
llegea de llegea (Castellv, Fenollar y
Vinyoles: Scachs damor, c. 1495)
llegea No he fet yo tan gran llegea
(Rueda, Lope de : El Deleytoso, imp.
Tomoneda, Valencia, 1587)
llegea ans morir que fer llegea (Mart,
Andreu: Consells y bons avisos, c.
1570)
llegea pacte que cont en s llegea, no
val (Ginart, Nofre: Reportori dels Furs,
1608, p. 171)
llegea la llegea (Mulet: Poesies a
Maciana, c. 1640, v. 370)
llegea, llechea taca, ni (l)lechea
2)
llegea, llechea la llechea deste
afaram (Sacro Monte Parnaso, 1687,
p.44)
llegea llegea que sols eren capaos de
ferla eixos (Coloqui entre un capador
Valencia, Imp. Agustn Laborda, 1808)
llegea, llechea tota llechea (Coloqui
del fadr en ganes de casarse, Xtiva,
1857)
llegea llegea: fealdad, torpeza, accin
indigna... (Escrig: Dicc. 1887)
llegea, llechea posarse casi damunt
della (la novia) es una llechea (Caps y
1892, p.11)
llegees lo cap de llegees (Mulet:
llegimenta, llechimenta se deixa la
llechimenta (Baidal: Amor torna,
Castell, 1917, p. 15)
1582
llegi del llet lego, -nis: que les

(l)legions de la caballera (Canals, fr.
Antoni: De Providencia, c. 1395)
llegi una (l)legi (Esteve: Liber,
1472)
llegi llegi: legin (Escrig: Dicc.
1851)
llegionari:
legionario
llegionari
llegiste cast. y cat. legista: vindre a
buscar / un abogat a Valencia /...
buscaren puix, lo llegiste / de millor
capacitat (Col. inumerables virtuts dels
valencians, 1728)
llegiste llegiste: legista (Escrig: Dicc.
1851)
llegistes van tamb els llegistes de vert
encapirotats (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
pera
ques
faa
llegtimament
llegitimament
(Ginart,
Nofre:
Reportori, 1608. p. 79)
llegtimament cast. legtimamente;
cat. legtimament: llegitimament
llegitims tan llegitims y calificats
motius (Ort. M. A.: 2 Cent. S. Vicent,
1656)
llegixca llegixca sobre el meu pit
1875, p.68)
lleg -del llet lgne; aix chicoteta:
llig o ms be lleg es hui paraula
peculiar del Reyne de Valencia
(DECLLC, 5, P. 210)
lleg fets ligons e aradres (Carta de f.
Antoni Canals a sa germana, c. 1305)
lleg, llig llig: pastinum (Pou:
lleg, llag llagons, / les corbelles... /
corbellots (Roman nou... cert quidam,
sobre un porch que a pes compr, 1752)

lleg no agarra may un lleg (Bib.
Nac. Ms. 15503: Prims y grosos, 1859,
f. 2)
lleg agarra, agarra el lleg y deixem
de raons (Canyisaes, Monver, 1907,
p.55)
lleg si yo sols se clavar el lleg
lleg y el so mgic del lleg (Llibret
lleg va comprar un carretonet y un
lleg (Semanari El Pelut, Alacant, n 1,
1924)
llegona -1 doc.: ab sa (l)legona
llegona un herba mala / ... en la
llegona / yo la he llevat (Pont, J. B:
llegon, llegonada li peg una
llegonada en la mollera (A. M. Elda,
Procs Miquel Garcia, 1650)
llegonet sempre en la ma el llegonet, /
de da y de nit regant (Recitado en
lleixiu del llet lixvium; apareix com a
lexiu en temps migevals, pero llexiu
(Thesaurus, Valencia, 1575) y lleixiu
(Timoneda: Flor denamorats, c. 1550)
lleja fem. de lleig, del frncic *laig;
cat. lletja: molt (l)leja per gentil que
sia (Martorell: Tirant, c.1460)
lleja se tinga per lleja (Siurana,
Jaume: Disputa de viudes, Valencia,
1561)
lleja condici lleja (Ginart, Nofre:
lleja, llecha es llecha, morruda ...
Melisenda, c. 1660)
lleja y per mes que lleja (Serrano, T.:
1583
Tercer Cent. Can. St. Vicent, 1762, p.

155)
lleja la fan ridcula, lleja (Galiana, L.:
lleja, lleches retriant les lleches de les
boniques (Coloqui de la novia favera,
s. XVIII)
lleja, llecha la molt llecha... (BNM,
Ms. 14339, Qu no ser!, 1862, f. 5)
lleja adems de lleja (Gadea, Tipos
lleja, llecha y tan llecha quests hui
lleja, llecha ms llecha que una nit de
trons (Canyisaes, Monver, 1914, p.
278)
lleja, llecha y quina cara ms llecha
1917, p. 12)
lleja, llecha es molt llecha
p. 13)
llejot, llechot prenga un duro. Qu
llechot! (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 18)
llejot, llechot Llechot! (Baidal
38)
llmena del llet vulgar lendis,
lendnis: llmena: liendre, el huevo

del piojo (Ros: Dicc.1764)
llmena ell nols pogu tocar la
llmena (Galiana: Rond. 1768, p.77)
llmena llmena: liendre (Escrig:
Dicc.1887)
llemositat ans be ser llemositat
(Carta de Sanelo, 14 agost 1803)
llenca a una porta... li fan saltar una
llenca (Ros: Roman dels jochs, 1730)
llenca llenca: pedazo de pan, carne o
abadejo (Sanelo: Dicc. 1805)
llenca llenques de vinya en sa

1936, p. 3)
llenca cultives llenca / de forment o de
siv (Semanari El Obrero dElig, 1
de maig 1938)
llengua del llet lingua: li untaven...
la (l)lengua (Ferre, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
llengua daigua Cristo a la placha
arrib, /... que la llengua de aygua...
llenguades llenguades als llanterners
llenguage fes de or lo teu llenguage
(BUV. Morla: Ms. 666, c. 1649)
llenguage use del seu llenguage
138)
llenguage lo valenci (l)lenguage
llenguage llenguage (Ros, Carlos:
llenguage, llenguache cast. lenguaje,
cat. llenguatge: parlant en lo seu
llenguache (Coloqui de Vicento
Menchap, c.1770)
eixe
llenguage,
llenguache
llenguache (Palanca, F.: Llgrimes de
una femella, 1859, p.14)
llenguache, llenguache usarem atre
llenguache ms bonico (Semanari
Alacant, p.3)
llenguage, llenguache desllustrar el
llenguache natiu (Gadea: Ensisam,
1891, p.488)
llenguage eixe llenguache (Serrano,
A.: Una sublevaci, Elig, 1896, p. 7)
llenguage llenguache ridcul (Pastor,
Vicent: En meche per afisi, Alacant,
1905, p. 8)
llenguaje son llenguaje y costums
1584

llenguda 1 doc. y la (l)lengua e
morros... a ser (l)lenguda (Roig: Espill,
1460)
llenguda No soc Milocha ... calle la
llenguda (Lladr: El titot de Nadal,
1876, p. 25)
llenguda t lo que eres molt llenguda
c. 1890)
llengeta -1 doc. la llengueta (Pou:
llengeta, donar donar veneno als
gosos: y li don llengeta. Una volta
mort el gos... (Semanari Garrot de
p.1)
llegumer botiga de llegumer (Exulve,
llengut 1 doc. llengut (Roig: Espill,
1460)
llengut vost pareix molt llengut
1735)
llens al oli Este llens (Puig Espert, F.:
llensa tros llarc y estret de llana, carn,
cart, etc.: safanoria que fa el mateix
gust que si mastegares llensa
llenyater desde el s. XV, botant
lEbre, esta morfologa valenciana
espent al catal llenyataire: als burros
de llenyater (Bellver: La creu del
lle, lla com el lla en la selva
Lleonart el capit Lleonart Gamir
199)
lleonat de lle: vestit de lleonat
Lleonart catal Lleonard Lleonart:

nombre propio de hombre, Leonardo
(Escrig: Dicc.1887)
lleonat lleonat: de color rubio oscuro
lleonera per analoga a gabia de
lleons, celda o habitaci desastr, en
susietat y aulor a forum; 1 doc.: lo
posaren pres en les presons de la torre
dels serrans..., en la lleonera (RAH,
lleonera ...la casa! pareix una
lleonera! (Escalante: La senserr del
mercat, 1871)
lleonet monedeta del sigle XVIII, per
el lle que portava: traa yo els
lleonets (Martnez, P.: Nelo el Tripero,
1792)
Lleopart mort de Felip (l)Leopart
(Dietari del capell, 20 nohembre 1439)
lleopart lleopart: leopardo (Escrig:
Dicc. 1851)
llep en lo monyo lluent, la cara llep
(...) una atra ms fineta y llep que les
atres (Caps y senteners, Imp. C. Rom,
1892, pp. 44, 51)
llepacera llepacera: planta anual, fruto
globoso y de cerditas ganchosas
llepaculs llepaculs: lameculos ... o
adulador (Escrig: Dicc.1851)
llepaculs als soperos y llepaculs
p.37)
llepafaldons mentres els intrigans (sic)
y llepafaldons (El Mole, 1841, p. 215)
llepafils:
zalamero
llepafils
llepaplats parlant duna chicona
cuinera: sola a voltes cridarme / un
dragonot llepa plats (Coloqui... un
1585

llepasa se li tira damunt com una
llepasa al Alcalde (Baldov: El virgo,
1845, p. 10)
llepasa llepaa, entre fusters: pieza que
une dos maderos...parecida a la cola de
milano (Escrig: Dicc. 1851)
llepasa son tan apegalisos... com dir
una llepasa (Liern: Una broma de sab,
1867, p. 14)
llepasa agarrarse u com una llepasa
llepasa, ser una apegals, sempre al
costat dalg: Redeu y qu llepasa de
sogra mha tocat! (Soto Lluch: Als
bous de Castell!, 1920, p.5)
llepasa, llapasa del llet lappaca,
derivat de lappa. Abanda de nom
botnic de planta en glbuls punchosos
que s'agarren als vestits dels pasejants,
tamb aludix al llands que sapega a
les chicones: pero, llepasa, vols
deixarla arreplegar la roba? (Peris
llepasa, pareix una aludix al llands
que nos despega datre o atra; per
leixemple, en el ball: ballant pareix
una llepasa (Gmez Polo, J.: Yo
mate... bous, 1926, p.5)
llepasa sempre raere apeg com una
llepasa (Torre, J. M: Nit de festa,
1929, p.13)
llepat de llepar; traslaticiament, el
monyo en brillantina y apegat al cap:
no magr porta el monyo tan llepat
que (Llobat Ferrer: Cada cosa en son
temps, 1927, p.12)
llpis este galn de llpis (Escalante:
llep, donar un cast. lametn: si
despus de la suc / no em pegue un
llep en lo dit (Liern, R. M: La paella,
1862, p.26)
llpol (l)lpol o gols... (l)lpols o
golosos (Esteve: Liber, 1472)
llpol duns gats ... (l)lpols (Procs
llpol, llepolet catal llaminer:
melcolat de sucre, ques llepolet en la
dita
cullereta...
(Ros,
Carlos:
previndre les senyoretes, 1736)
llpol ... llpols, ms que llpols!
21)
llpola una certa dona / llpola... ha fet
gastar al marit, /... en bons bosinets y
dolsos, / bescuits y sucre (2 part de lo
llpola la bruixa de sa ta, que de
llpola sempasa (Escalante: La
Consoladora, 1880)
magr
llepolechar
llepolechar
Llpol, 1929, p. 4)
llepola havia comprades algunes
(l)lepoles (Martorell: Tirant, c.1460)
llepola codonys, torrons e (l)lepoles
llepola li agr tant la llepola
llepra del llet lepra: llepra,
malfrancs,
porcellanes
(Mulet:
llepra qui es dita lepra (Bib. Nac.
Pars. Llibre de les erbes. c. 1400)
llerdo cat. tals: yo tinch lletres, / no
soc
llerdo (Paper pera fer lo
son amor, c.1740)
llesques (l)lesca (March, Jacme.
Dicc. 1372)
llesques de pa... llesques grans
1586
llesques (l)lesques de pa torrat

llesques en ous llesques en ous:
torrijas (Lamarca: Dicc. 1839, p. 30)
llesques dhou una tort y sis llesques
dhou (Barchino, P.: La embol, 1925,
p.12)
llesqueta li ha caigut atra llesqueta y
en la pancha! (Borrs, V.: El estudi,
1866, p. 17)
llesta ya tenim la taula llesta (Liern:
El Meses en Patraix, 1872. p. 18)
llet llet: masa fina de cal o yeso,
para blanquear. Chorreada de leche
llet llet: eyaculaci de semen;
valenci (DCVB)
lletera Ha vingut la lletera? (Fink
lletera a berenar a la Lletera
lletero y el Altar dels formachers o
lleteros (Relaci entre Tito y Sento... a
lletero, lleters que li donaren aygua de
cals els lleters (El So Christfol,
de San Andrs, 1789)
lletero els esmolaors y lleteros (La
Donsayna, 1845, p. 161)
lletero alsat, que est ah el lletero (El
lletero el lletero, el cobraor, el
chiquet (De dalt a baix, da dels
lletero els lleteros, en un poc de llet
burro, 1932, p. 20)
lletero lletero... porta un cnter
p. 3)
lletero pero el lletero laigua ven a
preu de llet (La Cotorra Fallera, mar

1947)
lleterola -del llet lactariola, es paraula
clsica valenciana. Penjolls de greixet
blanquins en glandules aderits al fege
(lleterola fina), cor, lleu de corderet,
etc. Traslaticiament, per estar junt a
vsceres vitals, ix en frases fetes; 1
doc.: turmes... (l)leteroles (Roig:
Espill, 1460)
lleterola estes lleteroles mehues
Melisenda, c. 1660)
lleteroles:
ciertas
lleterola
mollejuelas... (Ros: Dicc. 1764, p. 142)
lleterola parlant duna chicona blanca
y tendra: era com unes lleteroles
lleterola el greix y les lleteroles em
derretixes (De Pepo y els trastos de
casa, s. XVIII)
lleterola ... sen ha entrat la lleterola
p. 18)
lleterola ya que ve la cosa aixina, / si
es lleterola o... (El Tabalet, 1847, p.
75)
lleterola traurels la lleterola ans de
frechirlos (Bellver, Blay: La creu del
matrimoni, Xtiva,1866, p.38)
lleterola lleterola: mollejuelas de
cabrito, cordero, ternera, etc. (Escrig:
Dicc. 1887)
lleterola: tu sempre tirs a la
lleterola! (G.B.: La Perla dAlberic,
1918, p.11)
llet en Valencia est viva la variant
llet (Corominas: DECLLC)
llet cast. latn, cat. llat: en lo Studi
general..., feren comedia en llet
(RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 31 juliol
1605, f. 96)
1587
llet en llet (Ms. del capell Jusep

Esplugues, any 1744)
llet ... que en llet es diu manus (Blay
1666, p. 47)
llet se escriu en valenci... en castell
y (l)let (Ballester: Ramellet del bateig,
1667)
llet ya de llet, ya en romans (Ros,
C.: Segona part de les penes, c. 1740)
llet parlen molts el llet (2 Conv.
Garcia, 1787)
llet cantantli en llet (Martnez,
Pasqual: Coloqui de Nelo el tripero, c.
1792)
llet en llet, alem e yngls (BNM,
Ms. 3905, Coloqui del Tio Pelut, 1801)
llet llet y castell (Valencia per sos
Reys, 1802)
llet uns cantonets en llet (Coloqui
trilinge o coloqui entreverat de
valenci y castell, y uns cantonets en
llet, 1809)
llet en llet, que coses grans / en llet
sonen millor (Conv., sobre la venguda
llet en llet parlant (Bib. Nac. Conv.
Saro Perrengue, 1823)
llet en llet y en valenci (El Mole,
1837, p. 91)
llet es un llet espentolat (El Chorlit,
13 de febrer 1841, p. 291)
llet sempre resaba en llet (Liern, R.
llet el grec y llet (Casademunt, J.:
18)
pero hua dit en llet y...
llet
(Ferrndiz, E.: Penlope en Borriol,
1873, p.7)
llet llet (Teatro Circo dAlacant: Un
aprenent de llet. Imp. Juan Espl,

Alacant, 1887)
llet Es que parle yo en llet?
1888, p. 12)
llet lo que se yo de llet (Semanari
1888, Alacant, p.1)
llet escriven cartes en llet a...
llet llet de potecari (Caps y
llet de llet (Ovara, Josep: Un
aprenent de llet, Valencia, 1900)
llet yo no estudie ms / este llet del
dimoni (Guallar: Nit dalbaes, 1900,
p.15)
lletina una inscripci lletina (Gadea:
lletina de creu lletina y estil...
lletinaes a les beatetes quels agr tant
que tiren lletinaes (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.124)
lletinal gramtica lletinal (Capilla:
lletinitat baixa lletinitat... llet de
poticari (Gadea: Tipos, 1908, p. 395)
lletinrum generalment aludix a lus
del llet macarrnic en context pardic:
volguera en un lletinorum tanta...
(Serrano: El Apstol, 1762, 153)
lletinrums a qu em vens en
lletinorums / si yo encara el castell /
apenes el puc compendre (Conversasi
entre... Tarrs de Almsera y Tofol
Roseg de Alboraya, 1809)
lletins deixa de lletins (Choguet
valenci
estrenat
en
Eldorado,
Barcelona 1901, 18)
lletins els lletins del que seguint
estudis (Un pillo y els chics, 1846, 38)
1588
llets color de llet: y a lo millor del

criar / se li tornaren lletosos (Coloqui
lletrat de cuina persona sinse cultura
que presumix de lo contrari: un lletrat
de cuina (Ros, Carlos: Paper gracis,
lletrechar y en la meua becerola / tots
no saben lletrechar (Ros, Carlos: Paper
c.1735)
lletrechar y poc a poc lletrechant, /
traurs paraules sanceres (Bib. Nic.
Prim. Ms. Escoriguela, J. B.: Poeses
valencianes, 1794)
lletrer derivat de lletra; cat. rtol: un
betum molt brut que atraparen tot lo
lletrer (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1599)
lletrer y un lletrer que dia (Porcar, J.:
Coses . 17 abril 1614)
lletrer lletrer (Torres, Lluis de les:
1730)
lletrer y damunt del lletrer que diu
Novelda... (El Tio Gabia, Novelda, 7 1- 1884)
lletreret un lletreret que... (Moliner
1936, p. 3)
lletrerets hian lletrerets simblics
llunar, 1926, p. 3)
lletrero lo mateix que lletrer: de cera,
a primor, / y que un lletrero brillant
lletrero lletres de mole, un lletrero
(Len, Carlos: Poesies pera el casament,
1802)
lletrero aquells lletreros (Conv. de
Saro. 1820)
lletrero este lletrero al peu duna creu
de fusta (El Mole, 1841, p. 368)
lletrero te un lletrero ... de lletra clara
lletrero lletreros (Liern, R. M: Una
lletrero atre lletrero penchat (Colom:
lletrero catal rtol: posar un
lletrero (Roig y Civera: El barber de
lletrero aquell lletrero (Colom y
lletrero te pareix be el lletrero que...
p. 26)
lletrero hi un lletrero que diu...
1917, p.9)
lletrero el lletrero de la botiga (Peris
lletrero alguns ninots y lletreros (De
p.16)
lletrero esta nit pose un lletrerro dins
(Comes: Alejo, thas colat, 1927, p.10)
lletrero hia un lletrero (S. Galiana y
lletrero els clsics lletreros de... (Puig
lletrero que se li borre el lletrero
Alacant, 1930)
lletrero un poste en dos lletreros
p. 4)
lletrero un lletrero que diu...
lletrero y damunt deste lletrero
4)
1589
lletrero atres lletreros com estos

lletrero un lletrero que diu... (Llibret
Foguera Santa, Isabel, Alacant, 1942)
lletrina e lancemlo en la letrina
lletrina li tapaba de la letrina els
forats (Bib. Nac. Coloqui del Tio
Pelut, 1801, f. 24 v.)
lletuga letugues (DECLLC, en text de
Vilanova, c. 1300)
lletuga menjar letuga agresta (Ferrer,
lletuga entre col y col, lletuga (BUV.
Morl: Ms. 666. c, 1649)
lletuga, llatugadel llet lactuca, a
vegaes trobem eixemples etimolgics
com llatuga, alternant en latra
morfologa: ms fresca que una lletuga
(...) una llatuga de Pascua (El Tio Cuc,
n 131, 140, Alacant, 1917)
lletuga: res de col ni lletugues (Meli,
lletugar lletugar: campo de lechugas
lletugues aneu y portau primer
lletugues (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
lletugues vixquen les cols, les
lletugues (Coloqui de coloquis, s.
XVIII)
ansisamer,
lletuguer
lletuguer
lletuga de sequia lletuga de sequia,
varietat de Cirsium pyrenaicum
(Pardo: Flora valenciana, c.1930, p.40)
lletugueta la lletugueta d endivia
lletugueta de sequia -1doc. lletugueta
de sequia (Cavanilles: Obs. 1797)
lletugueta als canaris... posarlos
lletugueta (Sendin Galiana, A.:

Grogui!, 1931, p. 8)
Lleu sagrat! eufemisme per Deu
sagrat!: per Lleu sagrat! (Coloqui de
any 1728)
lleu lleu: bofe, liviano (Ros, Carlos:
Dicc. 1764)
lleu, per eufemisme de per Deu!: y
al temps de tornar al poble, / per lleu,
men vaig recordar (Rahonament que
lleu feche, melsa, cor y lleu (Bib. Nic.
Prim. Ms. 420, any 1795, f. 146)
lleu, trurer hasta el -aprofitarse
datres: als pobres tontorrons / els
volen traure hasta el lleu / els que sols
busquen millons (Gadea: Ensisam,
1891, p.139)
lleu, tirar el del llet lve; llauger. En
val., fer el mxim esfors; en cast.
tindrem tirar el pulmn: y qu feu?
/ sen an tirant el lleu (Sanmartn:
lleu, trurer el yo men vaig per no
arrancarli / el lleu a eixe monflorita
lleu, tirar el Es press / que tirem el
lleu (Llibret Carrer Rusafa, 1905, p.5)
lleu esthome deu tindre un lleu...
1917, p. 22)
lleu, tndrer tndrer tranquilitat o
gosera: Alses pronte! .-Vaig .-Qun
lleu! (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.5)
lleu, en tot el en tota la fora: ha dit
en tot el lleu... (Sendn Galiana, A.:
Ella, latra y..., 1934, p.23)
lleudomia nugat pardicament a
lleu, la popularitat deste nom propi en
el sigle XVIII fa que Ros heu considere
1590
com a colectiu de chicones fadrines:

no soc fadr a la moda, / y em tem que
resultar, / si demane una lleudomia
(sic), / quen done carabasat (Coloqui
sobre els usos... de algunes viudes, c.
1735)
lleuma es un lleuma (Barber, F.: Dos
marruecos, un diner. 1887, p. 23)
llevantansa llevantansa: calumnia,
difamacin, falso testimonio... (Escrig:
Dicc. 1851)
llevantansa As son caps de alsarli
una llevantansa... (Escalante: Lepe y
Talala, 1886)
llevantansa May, sinyor, qu
llevantansa!
(Llombart:
Lagela
Puala, c. 1880)
llevantansa vos alse una mala
llevantansa (Roig y Civera, A.: El
llevantansa valenci llevantana: fals
testimoni, calumnia (Alcocer: DCVB)
llevantansa si es veritat no se li lleva
ninguna llevantana (Gadea: Tipos,
1908, p. 27)
llevantansa fals testimoni, mentires:
yo no se com hin persones que els
agr charrar y alsen hasta llevantanses
(Puchol, V.L.: U que te por, 1921, p.8)
llevantanser:
llevantanser
testimoniero... calumniador... (Escrig:
Dicc. 1851, 1887)
llevantanses ni alses llevantanses a
neng (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.18)
llevapels els mestres llevapels y
esquilaors (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 25)
llvateu llvateu del cap (Escalante:
llevites no vullc llevites (Garca

llevitn apartes, so llevitn, que tot lo
que fa es perdut (Garca Martnez, J.:
1890, p.17)
llexir ni llexir se (Llorens, J. B.: Tona
y Toni, Alcoy, 1871, p. 21)
lley del llet lex, legis: cat. llei: dos
bisbes aportaren la ley (DCVB, en
Pasqual, St. Pere: Obres, c.1290)
lley la qual se nomena (l)ley
lley los furs y lleys (Sompni de Johan
Johan, 1497)
lley y totes les lleys (Const. Sixto V,
en llengua valenciana, Imp. Pere Patrici,
1589)
lley com a lley (Ginart, Nofre:
lley instituint lleys (Constitucions
lley per la Patria y per la lley
1677, p. 171)
lley de qualsevol lley (Llibre de
lley lley de la obra (Ms. de Jusep
1734)
lley que alava palleta a la lley
lley totes les lleys (Archiu Mun. Elig.
Romans del pleit, 1776, v. 146)
lley preguntenli si sap lleys / pera...
y..., 1810, p.1)
lley per qu lley de guitarr?
lley les formalitats de la lley (Bellver,
Blay: La creu del matrimoni, 1866, p.1)
lley ni ella te vol, ni yo te profese lley
1591

17)
lley pero quina lley es eixa (Burguet:
lley segons la lley ... del ambut
lley fet el depsit que marca la lley
Ganda,
1887, p.6)
lley la lley mana... (Semanari Garrot
de sego, n 3, Alacant, 1888, p.1)lley
una
lley
represiva,
contrals
anarquistes (La Nova Traca, n 1, 1894,
p. 1)
lley fet el depsit que marca la lley
lley lley del servisi obligatori
lley cosa de lley com es (El Tio Cuc,
n 130, Alacant, 1917)
lley el depsit que marca la lley
(Cubells: Els panquemaos, 1919)
lley fasa vost nova lley (Jaunzars:
lley cumplint... la lley (Semanari El
lley de fugues fusilat per lo cam, com
foren atres, per la lley de fugues
1926, p.2)
lley Quna lley nova...? (Peris, J.:
lley dins de la lley cada u... (Llibret
lley seca la que prohibix begudes
alcohliques: en un got dabsenta.../
Ya saba yo que tu / no voldres la lley
seca (Gayano Lluch: La meua dona no
es meu, 1932, p.23)
lley la fam no te lley (Gmez Gascn:

p.9)
llibells llibells o scrits... encorre en
pena de mort (Ginart, N.: Reportori
dels Furs, 1608, p. 122)
catal
alliberament:
lliberaci
dispost a mantindre pera lliberasi del
obrer (Marco Rivas, V.: La tasa dels
hous, 1918, p.22)
lliberal per ser tal lo dador tan lliberal
lliberal ha ostentat lliberals mostres
(BUV. Ms. 666, c. 1649)
lliberal lo lliberal y corts (Morl:
lliberal es un home lliberal (Ros,
lliberal cast. y cat. liberal: la muller
molt ambiciosa, / tan franca com lliberal
/ els dins que li estrenaren (Coloqui...
lliberal la cordial devoci / de qui
lliberal... (BSM, Ort Mayor: Dzimes
en valenci, c.1750)
lliberal son lliberals, dadivosos (Ros:
Romans dels peixcadors, 1752)
lliberal set arts lliberals (Coloqui de
les llgrimes dels suaristes, 1779)
lliberal mostranse molt lliberals
lliberal y veig que es home cumplit,
lliberal (El Mole, 1841, p. 365)
lliberal dieu que sou lliberals
p. 21)
lliberal lliberal antiu (El Tio Cuc, n
75, Alacant, 1916)
lliberala Ta muller ques?- Lliberala
lliberala que te feres ms lliberala
1592
lliberalot y com es tan lliberalot (La

Nova Traca, n 1, 1894, p. 2)
lliberar -del llet lbrare; cat.
alliberar: lliberar (Martorell: Tirant,
c.1460)
lliberar dintenci perspicax y neta /...
que de mals (l)libera (Martorell:
Tirant, 1490)
llibertinage eixe llibertinage (Gadea:
llibre vert, posar a u en el posar a u
en lo llibre vert... en el que anotaven les
accions bones o rons dels ciutadans.
Una prctica semejant adopt el Consell
de Valencia en el sigle XV (Gadea.
llibrea vestir... llibrea del Rey o
Reyna (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 248)
llibrell dorige ducts, del llet
labrllu?; recipient gran de terra cuita
vidri, es troncocnic invertit y ms
ample que alt; servix pera escurar plats,
llavarse els peus, ficar roba a remullar,
etc.; cast. lebrillo, barreo: e un librell
gran de terra (Archiu Patriarca. Inv.
bens de Jaume Roig, 1478)
llibrell Onofre Pou donava el cat.
gibella com sinnim del val. clsic
llibrell; hui pareix que, en catal, diuen
gibrell: llibrell (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
llibrell los llibrells no estn segurs
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
llibrell lo llibrell y los cresols / y
pendrs tamb la estora (BRAE, Ms.
6639, Mulet: Comedia... art de peixcar
tellines, c.1660)
llibrell adobar llibrells (Galiana, Ll.:
llibrell de pastar arremulla en un
llibrell de pastar (Coloqui de la novia
favera, s. XVIII)
llibrell hava un llibrell en aygua
llibrell posar pasta en lo llibrell
p. 15)
llibrell adobant llibrells, plats de polla,
cnters (Casament de Miquelo, 1823)
llibrell aigua en lo llibrell (Liern,
1868)
llibrell llibrell: el barreo (Rosanes:
Voc. 1864, p. 27)
llibrell de vi en un llibrell de vi entre
cames (Caps y senteners, 1892, p.64)
llibrell pendre el bany en el llibrell
llibrell el llibrell gran pa la sanc
(Civera: Els baches, 1912, p. 29)
llibrell daigua ben chopat en un
llibrell daigua (Navarro y Reig, V.: La
llibrell de roba tena un llibrell de
roba en les mans y... (Fink Rees: La
llibrell de fabes un llibrell de fabes
1931, p. 8)
llibrell de fabes bollides llibrell que
t de fabes bollides (Montesinos: Y
diuen quel peix es car?, 1926, p. 12)
llibrell de pasta la paster que cap en
un llibrell: he acabat la llibrell de
pasta, pera bunyols (Gmez Gascn:
p.4)
llibrellet pera fer bunyols y el
llibrellet ple de pasta (Gmez Mart:
Per all ve, Pensat y Fet, 1919)
llibrellets cnters, canterelles, poals,
safes, llibrellets y ferraes (Navarro y
1593
p.54)
llibrer del llet librarius; cat. llibreter.
es un llibrer, / gran chocarrer
(Guerau, G.: Mestres de Valencia,
1586) La 1 doc. en el sentit de venedor
de llibres es la de Pou (a. 1575); El
DCVB du un llibrer de 1457, en
atre semantisme (encara no hava
aplegat la imprenta als Reynes
dEspanya)
llibrer... llibrers (Pou:
llibrer
llibrer donam llicencia als impressors
y llibrers (Ginar, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, f. 2)
llibrer llibrer (Exulve: Praeclarae
artis, Valencia 1643)
llibrer als llibres els llibrers possen
cartons
(Ros:
Prctica
de
Orthographia, 1732)
llibrer pas el llibrer de ah davant / el
ms antic, y un coloqui / va donar als
capellans (El pardal Sis, que est dalt
del campanil, 1797)
llibrer dels impresors y llibrers (2
part, Coloqui de Tito y Sento, imp.
Faul, 1789)
llibrer solen vendre els llibrers (Bib.
Nic. Primitiu, Ms. 420, 1795)
llibrer llibrer: librero (Escrig: Dicc.
1851)
llibrer Carrer de Llibrers (Llombart:
llibrer un llibrer en lo mercat / venent
uns llibres... (La Nova Traca, n 1,
1894, p. 3)
llibrer dependents, sabaters, un llibrer
(El Cullerot. Alacant, maig 1898)
llibrera cat. llibreteria: llibreria
llibrera en la llibreria (Autobiog.
Bernat Guillem, 22 juliol 1599)
llibrera se trobar en les Llibreries

de... (Galiana: Rondalla, 1768, p. 92)
llibrera y les llibreries plenes / de
vides de capitans (Martnez: Nelo el
Tripero, 1792)
llibrera En les llicencies necesaries.
En la imprenta y llibrera de... (Segn
y Patatorta, 1823)
llibrera en la llibrera de Navarro (El
Mole, 1840, p. 48)
llibrera llibrera de Blay Bellver
(Bellver: La creu del matrimoni, Xtiva,
1866)
llibrera a les portes de les llibreres
llibrera Llibrera de M. Vilar
(Llombart: Abelles y abellerols, port,
1878)
llibreres
(Tormo:
llibrera
Gatomaquia valenciana, port, ed.
1880)
llibrera llibrot que ma comprat en la
llibrera de... (El Tio Cuc, n65,
Alacant, 1916)
llibreres archius y (l)libreries
(Beuter: Hist. de Valencia, 1538)
llibreres a les portes de les llibreres
de... (El Pare Mulet, 1877, p.39)
llibreres cat. llibreteries: y en Sueca,
/ ni en dos llanternes, / no sencontren
dos tabernes, / y s moltes llibreres
Sueca, 1885, p.13)
llibreres se ven en les principals
llibreres (Gadea: Tipos, apndix,
1908)
llibreres se ven en les llibreres (El
llibrers aquells pergamins / que els
llibrers solen posar / en los llibres (2
part... un foraster de Valencia, 1783)
1594
llibrers impresors, llibrers y msics

de Parma, c.1794)
llibret es un llibret de lo ron que se
escriu (Semanari Garrot de sego, 19
llcit -del llet lctum; cast. lcito, cat.
lcit: ...son llcits (Ginart: Rep. dels
Furs, 1608, p.268)
llcit que es llicit als soldats (Blay
1666, p. 4)
llcit nos sia llicit (Mas, fr. L. V.:
Serm Cof. St. Vicent, 1755, p. 43)
llcit baix lo pretext de ser llcit (Els
dos amics Nelo y Quelo, 1787)
llcit li es llicit el trenta per cent
3)
llcit com es llsit (Granell, Joan B.:
Una fulla de llorer, Sueca, 1885, p. 13)
llcit llcit: lcito (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
llicor vi blanc... lliquors, exceptat la
aygua ardent (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
llicor el llicor em te casi mig torbat
(Serrano: El Apostol de Europa, 1762,
p. 153)
llicor llicors, llegums, grans (Romans
dels treballs de la gent pobra, 1857)
llicor llicor (Escrig: Diccio. 1851)
llicorera llicorera (Escrig: Dicc.
1851)
llicoriste llicoriste (Escrig: Dicc.
1851)
llicors, aclarirse els aclarirse els
llicors: asolarse (Escrig: Dicc. 1851)
llics licons o de andivia (DCECH,
en Llibre de cuina valenci, c 1390)
llics llicns (Ferrer, Sant Vicent:
Sermons, c. 1410)
llics licons (Micer Joan: Receptes

valencianes, 1466)
llics un llics tendre (Mulet, F.: Bib.
llics llics (Cavanilles, 1797)
llics llics: cerraja, planta medicinal
llics llicsons adobats en oli / son
millors quel ansisam
(Gadea:
llics Entonses, qu mencha el pobre?
Llicsons, si ne pot... (Peris Celda, J.:
Arrs en fesols y naps, 1921,p.7)
llicsons y fer herbes y llicsons
p. 9)
llicsons malves y llicsons (Meli, F.:
llid anis y dols... florechat dos
arroves, llid (Bib. S. Morales, Ms.
6563, 1745, f. 49)
llid o llir almeza: llid o llir, en
valenciano
(Salv:
Comp.
de
llidoner baix dun llidoner (El Mole,
1837, p. 62)
llidoner, llironer almez o loto:
llidoner o llironer, en valenciano
(Salv, V.: Comp. de Gramtica
espaola, apndice, 1838)
lliga varietat de peix: (l)liga
268)
lliga posv. de lligar: lliga: liga...
unin, conformidad (Escrig: Dicc. 1851)
llig y en ning estar llig may (El
llig llig: vuelta que se da apretando
una cosa con liga, venda u otra atadura
llig llig en una corda (Soler, J.: El
1595
solo de flauta, 1917, p. 5)

llig la barca estiga llig (Serrano,
lligacama (l)ligacama de la cala
(DECLLC, en J. Martorell, c. 1455)
lligacama una (l)ligacama (Inv. Palau
de Valencia, mort reina Maria, 1458)
lligacama quem regues les lligacames
per regarme la tomata (Baldov: El
virgo, 1845, p. 2)
lligacama lligacama (Escrig: Dicc.
1871)
lligacama, llacama que li apretara una
llacama (Canyisaes, Monver, 1908, p.
90)
lligacama les lligacames (Peris
Celda: Sal de la figuera, 1917, p. 3)
lligacama agarr a la lligacama
car?, 1926, p. 16)
cast.
ligas, cat.
lligacames
camalligas, mall. trobigueras. Per 1860,
Mil i Fontanals escriu: las camalligas
de seda, de perlas, y no era castell,
sino catal. Tamb per 1385, el catal
Eiximenis escriu camalligues (sic) en el
ms. del Libre de les dones, pero ms
tart es valencianisat en lligacames en
la edici de 1495 en Barcelona. Nhia
que aclarir que alguns incunables
barcelonins es publicaven
en la
present llengua valenciana (Hist.
Alexandre, Barcelona, 1481)
lligacames les lligacames de blau
XVIII)
lligacames si esta costum no muda,
portarn per lligacames... (La creu del
lligacames li apreten les lligacames
(Quevedo: El vichilant de la plaseta,
1924, p.3)
lligaetes lligaetes en un fil (Gadea:

lligallo -cami ganader o terres destinaes
al ganao: Lligallo de Morella... los des
del Lligallo... ganado mostrench o
perdut, que en dit Lligallo se troba...
Lligallo deu ser fet dos. . en lo any
297)
lligarse el dins han de lligarse en
trenta nuchs (Rahonament... el consell
lligasa qu lligasa tan bona y tan ben
treta (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
lligasa lligaa: atadura (Escrig: Dicc.
1887)
lligatura cultisme, del llet ligatura:
lligatures (Archiu Patriarca, BAHM,
349. Nunyes, Pere J.: Epstola, c. 1560)
lligaura la lligaura deste comproms
lligenda lligenda: leyenda o la historia
que... (Escrig: Dicc. 1851)
lligenda esta lligenda se propag
(Gadea: Tipos, 1908, p. 159)
llig 1 doc. de lances ageren fets
(i)ligons e aradres (Canals, A.: Carta
de St. Bernat, c. 1390)
llig llig (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
llig una corbella o llig al coll
(Bernat y Baldov: Pasc. y Visanteta,
1861)
llig llig, lligona, lligonet (Mart
lligona que la lligona no pot entrar en
terra... (El Mole, 1837, p.118)
lligona, marqus de la -llocuci
burlesca, per contrast entre la noblea
que no treballava y la lligona, ferramenta
1596
pera remurer la terra: mal me sap que

t no sigues el marqus de la lligona
p.10)
lligona puc alsar la lligona (Roig y
Civera, A.: Un chuche, 1873, p. 14)
lligona la lligona y les tisores de
podar (Bernat, Ll.: El terreno 1894, p.
23)
lligona, prncip de la Miral prnsip
de la lligona! (Torre: Nit de festa,
1929, p.14)
azadilla...
de
lligonet lligonet:
hierro... (Escrig: Dicc. 1887)
lligons els lligons, les corbelles del
alfals (Del servici del porc, 1790)
llim del llet limbus, -i; quen llet
migeval agarr lo significat de vora del
infern: espay ahon aguardaven les
nimes pera anar al Paras; cast. limbo,
cat. limbe: quantes nimes staven en lo
(l)lim de infern (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c.1400)
llim Adam en lo (l)lim lo pare de tots
(Fenollar: Lo passi, 1493)
llim, llims (l)lach fosch e tenebrs dels
(l)lims (Villena: Vita, 1497)
llim cel, terra, infern y llims (Maheu
y San: Fbula en valenci, 1643)
llim, llims estaven en los llims (Ort,
M. A.: 2 Cent. Can. St. Vicent, 1656,
p.129)
llim li peg un bufit, y tots quedaren
en los Llims (El Mole, 1840, p. 164)
llim en lo Paras... no mes he estat
quen los Llims (Lladr: El titot de
Nadal, 1876, p. 24)
llim (o llims), estar en el estar en los
llims: estar a oscuras. Sin noticia,
nociones o principios de alguna cosa
llim, llims Pos que yo estar en los
llims / o en lo vall de Josafat? (Ovara:

llima -1 doc. com a sustantiu de
ferramenta llima (March, Jacme:
Dicc. 1372)
llima -1 doc. com a present verbal:
llima (March, J.: Dicc. 1372)
llima, llimes nom de frut: en Regne
de Valencia... pomes, peres... (l)limes
(Eiximenis: Reg. als Jurats de Valencia,
c.1383)
llima y llima fort, que tota viltat (sic)
llima (Fenollar: Scachs damor, c.
1495)
llima llima, limn fruta (Ros: Dicc.
1764)
llima un imprs / ha menester molta
llima / de un sensor (El So Christofol,
de San Andrs, 1789)
llima imperial les peres carabasals,
/les cuixa y mosqueroles, / y les llimes
imperials (Romans y coloqui nou pera
divertir el humor... 16 de deembre
1733)
llima imperial A Deu, llimeta
imperial (BNM, Un llaurador li declara
llima, llimera llimera, rbol que hace
limones (Ros: Dicc, 1764)
llima, llimeres florides llimeres
llima es fa ms groc quuna llima
llima de san Cheroni una llima de
san Cheroni (Guallar: Nit dalbaes,
1900, p.7)
llima, llimera en el Reyne de Valencia
es sent parlat de llimes y llimeres per
tots els puestos... dastal punt que Josep
Giner donava llimera valenci, y
llimoner del pas catal (DCVB, 5,
1597
p.215)
llimac del llet limax,-acis; encara
quen valenci asoles tenim babosa: 1
doc. llimac (Pou, Onofre: Thesaurus,
Valencia, 1575)
llimac del llet limus, fanc
tarquims. Sust. valenci que aludix al
tarquim vert per damunt, color de
chicotetes critogrames que tamb
creixen per terres en humitats y fangars.
En leixemple que seguix, confs, pot
aludir al gasterpot o al vegetal: No
has vist una balsa / cuant ya es seca el
fanc, / y que un llics tendre / en mig
della naix;/ te unes fulles amples /y
unes flors gallarts / y al costat no es
vehuen sino purs llimacs? (BNM, Ms.
14440, La Infanta Tellina y el Rey
Matarot, c.1660)
llimac llimach, lama: cierto gnero de
escremento que cria el agua por
encima (Ros, Carlos: Dicc. 1764,
p.143)
llimac llimach: tela o nata que cra el
agua en su superficie...(Escrig: Dicc.
1887)
llimac enc que Canys parla
desvararse, te un doble sentit amors:
y si sesvaren... es que chapen (chafen)
llimacs (Canyisaes, Monver, 1907,
p.64)
llimac Corominas arrepleg doc.
deste vocable valenci en molts
puestos del Reyne; per eixemple, en
Cocentaina: les balsetes del Convent
estn plenes de llimac (DECLLC, 5,
p.212)
llimaes colp en una llima: ham
arrimat cuatre llimes bones cuant
tocaren a llimaes (La Sambomba,
24/12/1840)
llimar del llet limre; llevar defectes
pera millorar, perfeccionar: y com en

este negoci / hia tant que dir y llimar / y
yo encara estic fadr (Coloqui sobre els
llimar amola, pobret, amolat: /... si
obrer a la corriola, / si eres plater a
llimar (Bib.Nic. Primitiu, ms. 419.
llimera cast. limonero; cat. llimoner:
La meua chiqueta s l'ama / del corral y
del carrer, / de la llimera y la parra / y la
flor del taroncher (lletra pop. val.):
sobre la llimera / fent als coloms
revolar (Ruiz Esteve: De Dar-Drius a
llmit cat. lmit: los limits perfets
(Fenollar: Proces de les olives, 1497)
llmit no ya llimit (Timoneda: Aucto.
de la Yglesia, Valencia, 1569)
llmit habitar fora de la clausura y
llimits (Ginart, Nofre: Reportori dels
Furs, 1608, p. 127)
llmit ni fer llenya en la Albufera y
Devesa de Sa Magestat, Isles y llmits
de aquelles (Real Crida , Imp.carrer de
les Barques, any 1671)
llmit dels llimits de les heretats
1701)
llmit llimit, lmite (Ros, Carlos:
Dicc. 1764, p. 143)
llmit llmit: lmite (Escrig: Dicc.
1851)
llmit ni els llimits de... (BNM,
llmit llimit, llimitadament, llimitar,
llimtrof (Escrig: Dicc. 1887)
llmit may trespasar els llmits de...
llimitaci llimitaci (Timoneda:
Aucto de la Yglesia, Valencia, 1569)
1598
llimitat llimitat (Dedicatoria de M.

Antoni Ort: Siglo Quarto, 6 de giner
de 1639)
llimitat temps tant llimitat (Cielos de
Fiesta ... a St. Pasqual Bayln, 1692, p.
65)
llimiten que sala y domina a les que
rodejen la vila de Carlet y llimiten la
Ribera... (Gadea: Tipos, modismes,
1908, p.74)
llimetes de sen Cheroni llimetes de
sen Cheroni (Palanca: Un casament,
1859, p.21)
llim horchata, llim, siv, fresa...
(La nova traca, 29 de juliol de 1894, p.
3)
llimon llimon: limonada (Escrig:
Dicc, 1851)
llimon y tira botelles de llimon (El
Bou Solt, 1877, p.84)
llimon, ni chicha ni ni chicha ni
llimon (Semanari Garrot de sego, 19
llimon qu chocolate, / qu begudes,
llimon... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.372)
llimon llimon hava y taules de
torrat y cacaus (Canyisaes, Monver,
1909, p. 126)
llimon cuatre botelles de llimon (...)
vi de eixe que fa broma com la llimon
(El Tio Cuc, n 69, 202, Alacant, 1916,
1918)
llimon de llimon? (Soto Lluch,
p.13)
llimon as tenen: en llimon (Peris:
llimon llimon hava y taules de
torrat y cacaus (Canyisaes, Monver,
1909, p. 126)
llimon no ser chicha ni llimon

p. 191)
llimonaes les famoses llimonaes
gaseoses (Llombart: A D. Lzaro
Cayol, 1877)
llimonaes les dones del vehinat
donaven llimonaes (Angeles, Pere P.:
La Chateta, 1916, p.142)
llimonaes Llimonaes, qu refresca...!
p. 12)
llimonaes llimonaes fresques (S.
1928, p.6)
llimonero Qu la vol?El llimonero!
1898)
Salvaoret,
llimonero,
llimonero
comparses (Urios, E.: Da de Pascua, c.
1925, p. 2)
llimonets y vinguen los llimonets
les ames, c. 1650)
llimons en Regne de Valencia...
limons (Eiximenis: Reg. als Jurats de
Valencia, c. 1385)
llimons taronges, pomes, (l)limons
llims llims (DECLLC, en Arnau de
Vilanova, c. 1300)
llimosa si la orina ... es (l)limosa
(Rec. valenci de Micer Joan, 1466)
llimosna del llet semicult elimosyna <
eleemosyna: llimosna al Convent de la
Merc (Ros, Carlos: Roman ... les
congrua,
distribuci,
llimosna
llimosna (Paper... pera passar lo temps
llimosna demanar (l)limosna en un
trabuch (Galiana: Rond. de rondalles,
1599
1768, p. 77)
llimosna eixir a demanar llimosna (El
Mole, 1840, p. 51)
llimosna favors y llimosnes fea
llimosna llimosna: limosna (Gadea:
Voc. 1909)
llimosna deman llimosna (M.Ruiz:
llimosna demanat llimosna (...) la
llimosna que li donen (El Tio Cuc, n
77, 152, Alacant, 1916, 1917)
llimosna Chas, 50 pesetes y fes de part
meua una llimosna (Barchino: La
llimosna hui es la llimosna la que...
p.9)
llimosna eixa cantitat es una llimosna
p.10)
llimosna Qu esperes? La llimosna!
llimosna en el sant y en la llimosna,
nebot (El Obrero, Elig, 16 dabril de
1933)
llimosner llimosna, llimosner (Escrig:
Dicc. 1871)
llimosnera es molt llimosnera
p.10)
llimosnero aquell home llimosnero
que... (El Tio Cuc, n 65, Alacant,
1916)
llimosnes llimosnes (Martnez Ruiz,
A.: Canyisaes, Monver, 1906)
llimosnes fa llimosnes a molts pobres
llimosnes viurer ... de les llimosnes de
tots (Llibret Foguera Barrio San Blas,
Alacant, 1930)
llimosneta una llimosneta per amor de
Deu (Irles, Eduart: La porta, Alacant,

1934)
llimpiar del llet tardiu limpidare
ixqueren el castell limpiar, asturi
llimpiar, portugus limpar: llimpiant
la iglesia (El To Cuc, 2 ep., n53,
Alacant, 1924, p.3)
llimpiesa, limpiesa hian sustantius
abstractes valencians com limpiea,
llimpiea, en dificultat de pronunciaci,
fet que explica lus del castellanisme
acabat en esa: el cult a la limpiesa
llimpiesa y en cuesti de llimpiesa (...)
te molta llimpiesa (El Tio Cuc, n 66,
79, Alacant, 1916)
llimpiesa la limpiesa, ladoquinat li
oculten (Peris Celda, J.: Arrs en
llimpiesa fent la limpiesa del salonet
p.3)
llinage dun llet vulgar *lneatcu,
oferix diverses morfologes; cast. linaje,
cat. llinatge: si per Fares se continua
el llinage (Guerau, B.: 2 C. S. Vicent,
1656, p. 142)
llinage, llinyage puix hia llinyages y..
(Ros: Cartillas valencianas, 1750)
llinage, llinache pero vinc de gran
llinache (Romans... pera riures en
any 1756)
llinage, llinache y llinache realsat
llinage, llinache mon llinache y
descendencia (Coloqui del ros
castany, c. 1760)
llinage, llinyage els afrontar el
llinyage (Galiana: Rondalla, 1768, p.
50)
1600
llinage, llinache mes deixant estos

fracasos / mon llinache ... tan noble
llinage, llinache insultar / negant son
nom y llinache (Segn rahonament que
1823)
llinage, llinyage li dien Grau de
llinyage (Gadea: Tipos despardenya,
1890, p. 29)
llindar e tots los (l)limdars (sic) de
Roma (Canal, Antoni: Scipi, c.1395)
llindar arrimats a algn cant, / u de
una porta al llindar
(BSM, Orti
nanos, 1743)
llindar llindar: estar contiguos dos
territorios, terrenos o fincas... escaln
contrapuesto al dintel, etc. (Escrig:
Dicc. 1887)
llnea, lnea cultisme valenci, del llet
lina: sobreposat en la VI linea on diu
per... (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, testament, 10 abril 1358, f.
10v)
llnea, lnees damunt en les primera e
segona lnees contenguts (APH. Sta.
Mara dElig, Sig.168, Clausula del
notari Gins Palau, 7 mar 1410, f.13)
llnea (l)linea de Salam... la (l)linea
de Nathan (Carbonell, J.: Hist. de
Josef, Valencia, 1502)
llnea y a la peanya un brocat dels
millors... y una lnea de les ms riques
(...) sa lnea negra (ACV, ms. Llibre
dAntiquitats, anys 1528, 1556)
llnea, linees linees (AMC, Inv. Sta.
Mara de Castell, 1653)
llnea dos pams de alt... de la llnea
llinea, llnees y mes (l)linees he tirat ,/
y trobe molt convenient / en vost
matrimoniar (BNM, Un llaurador li

llnea la (l)lnea nos cubrix (Coloqui
en quel So Felip y el So Jusep..., 1809,
f. 2) En catal: la lnia ens cobreix .
llnea lnea (Escrig: Dicc. 1887)
llnea, lnees se servixca publicar estes
mal trasaes lnees (Semanari Garrot
1888, p. 3)
llnea, lnea dos aguiletes per lnea: en
la segn y tercera doble preu
(Semanari El Blua, Castell, 6 de mar
1892, p.3)
llnea el de la lnea que anem a
extendre... (Garrido, J. M: Opresors
p.18)
llnees si non pose les ulleres... son
poques lnees, vor (C. Bonet,
p.22)
llnees en unes lnees... (Barchino,
p.12)
llnees es estes (l)lnees (Palau y
llingiste,
llingstic,
llingiste
llingstica... (DRACV, 1997)
llingstic llingstic (Fullana, Lluis:
llins llabor de lli; cat. llinosa; 1 doc.
lins (Lleuda de Cotlliure productes
valencians?, a.1249)
llins oli de llinos (ARV, Actes
Generalitat. Sg. 3180, Prov. any 1657)
llins de canyamons, comins, / brisa, y
dacsa (Ros: Roman... conversacions
llins oli de llins: aceite de linaza
(Gadea: Voc. 1909)
1601
llins el feen un llins dienli tots bon

da (Canyisaes, Monver, 1909, p.
124)
lliquidar cat. y cast. liquidar:
lliquidar: liquidar (Escrig: Dicc.1851)
llquit, lquit clar y liquit (Ginart,
Cofre: Reportori dels Furs, 1608, p. 53)
llquit lliquit: lquido (Escrig: Dicc.
1851)
llquit fer broma algn llquit (Escrig:
Dicc. 1851, p.420)
llquit lliquit: lquido (Gadea: Voc.
1909)
llquit convertits en liquit (Serred,
llquit, lquit han puchat el preu de
este bon lquit, parlant del
vi
giner 1938)
llquit eixe liquit tan vollgut (Llibret
1952)
lliriano gayato fet en Lliria: he vist
... que porta un lliriano. S, per costum
darrear garrotaes (Melia, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 13)
lliriano li trenque el lliriano en les
costelles (Gmez Polo, J.: Yo mate...
bous, 1926, p.16)
lliriano en un garrot lliriano... (Puig
llir -del llet vulgar *lotne, derivat de
lotus: llir: almeza, fruto del almez,
pardo y ms pequeo que un garbanzo
(Escrig: Dicc.1887)
llir abanda de nom botnic, tamb
pareix significar borrachera o trastorn
mental: Toque, toque al asilo! Pos ell
porta mal llir! (Peris Celda, J.: Arrs
llir el text oferix ductes, frut del
llironer, o nom de monedeta italiana?:
ell quem donava aguiletes / y llirons

1922, p.10)
llir del llet glis, gliris; mamfer
rosegaor y prou llauger paregut a la rata,
que pasa l'ivern endormiscat y amagat;
cast. lirn, cat. lir: dorm com un
llir (Mart Orber, Rafel: Honra entre
llir entre la mare y la filla mel tenen
fet un llir (Sendn Galiana, A.:Ella,
latra y...,1934, p.44)
lliron de ca lliron es segur que li
afone una costella (Liern: Telmaco,
1868, p. 28)
lliron una lliron en lo nas (Palanca:
La festa del Carme, 1888)
llironaes colps en llirons: eixos pillos
fematers / que me tiren llironaes
llironaes com si mhagueren pegat en
lo cor dos llironaes (Escalante:
Trapatroles, 1895)
llironer llironer: rbol que cra las
almezas (Ros: Dicc. 1764)
llironer Corominas arreplega que, en
1764, Carlos Ros don la forma
moderna dominant en valenci: llirons,
almezas; llironer, almez o almezo, rbol
que cra las almezas (DECLLC, 5,
p.121)
llironer es com demanar garrofes a un
llironer (El Bou solt, 1877, p.210)
llirons llirons: almezas (Ros: Dicc.
1764)
llirons ferse rics en llirons (Llombart:
llirons Ros li fica ya la forma moderna
dominant entre els valencians: llirns
(DECLLC)
llirons los llirons... quen donem dos
mesuretes (Romans ahon se referixen
1602
los treballs, 1857)

llirons venent nyesples y llirons
llirons Y els llirons? En lo cabs. Ne
dus pocs? Una barsella (Liern:
Telmaco, 1868, p. 28)
llirons mores de braser, llirons (Els
chics educats en la casa, 1846, p. 59)
llisa y planament sinse circunloquis
ni eufemismes: la descric llisa y
planament (Bellver, Blay: La creu del
matrimoni, 1866)
llisa una llisa (Escalante: A la vora de
un sequiol, 1870)
llisass llisass: rabis (Escrig: Dicc.
1887)
lliseria pobrea, miseria: morir... ple
de lliseria (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.71)
lliseria plens de lliseria y polls... y que
de
lliseria
muiga
(Gadea:
Burromaquia, 1904)
lliseria shavera mort de fam y
lliseria (Gadea: Tipos, 1908, p.146)
llises pera les llises peixcar (Ros:
Romans del peixcador de canya, 1752)
un peixcaor
lliseta peix menut:
entusiasmat en la lliseta (Semanari
p.2)
lliseu y als bolantins y als lliseus
llisiat son equipiers que has llisiat
p.21)
llisien ulls los arranquen / e allisien
llisi y la porta sen ports de la vila
sens
llisi
(Timoneda:
Castell
dEmaus, 1569)
llis ni fer ruido en les llisons
(Constitucions Universitat de Valencia,

1611)
llis que la llis de Rocafull era molt
necessaria en la Universitat (RAH, Ms.
llis y prenguen llis desde ara / y
sapien que aix es pecat (3 part dels
llis es una llis (Mentres pasa la
llis Entens la llis? Lantenc
1860, f. 6)
llis deprenint be la llis (G. Capilla,
llis llis: leccin. Donarli una llis a
u (Escrig: Dicc. 1887)
llis no penses en que la llis...
1917, p. 12)
llis a m me done llisons la dona
15)
llis perque soc mare, vullgu donarli
una llis (Puig Espert: Pantomima,
1928, p.38)
llis a un chic, li donar llis (Soler,
llisoneta una llisoneta que li haur
costat alguns duros (Meli, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 16)
llisonetes seguirien en ell les llisonetes
de Lluc (El Mole, 1837, p. 36)
llisteta ya est nug la llisteta (BNM,
Ms.14484, Liern, Rafael M: Un rato en
lhort del Santsim, c.1865)
llisteta beguda: y beura alguna
llisteta (Ovara: Males llenges, 1879,
p. 14)
llit de camp -de cordes y correches,
plegable, pera anar de viage: un
oficialet / que ha venut un llit de camp
1603

llit, ferse u el donarse u mateix la
resposta al preguntat: ...yo tamb sabr
argir / perque me he vist tan estret .-Tu
mateix fe fas el llit (Roquet y Goriet,
imp. Miquel Estevan, 1809)
llitera -1 doc. draps, (l)literes...
(DECLLC, 5, p. 224, en doc. valenci
de 1392)
llitera llitera que aporten 6 o 8
homens (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
llitera vehcul pera dur a la noblea.
Cochet sinse rodes, en barres
horisontals que ixen per davant y raere,
portat per homens o animals: y a ma
dreta de la llitera lo balle..., y aprs en
la llitera de la filla un... (RAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 18 maig 1598)
llitera un senyor, que en llitera mereix
anar (Sacro Monte Parnaso, 1687, p.
167)
lliteral y ab lo sentit lliteral
lliteral es veritat lliteral (Mulet:
Tratat del pet, dc. XX, c.1650)
lliteral en sentit lliteral y... (Guerau,
B.: 2 C. S. Vicent, 1656, p. 124)
lliteral gran doctrina y molt lliteral
lliterari lliterari (Escrig: Dicc. 1851)
lliterari valenci lliterari (Cebrin y
Mezquita: Festes de carrer, prlec,
1906, p. XIV)
lliterari semanari bilinge, festiu y
lliterari (La Traca, 23 agost 1913)
lliterari director lliterari (Virosque,
A.: Un cambi dhabitasi, 1917, p.1)
lliterari semanari lliterari (Alcaraz,
L. J.: Per tres pesetes, dos mil duros!,
1919, p.1)
lliterari semanari lliterari (Cubells,
A.: Els Panquemaos, 1919)
lliteraria cat. y cast. literaria: la
propietat lliteraria de... (Bellver, Blay:
lliteraria lliteraria (El Canari, vol
1, Castell, 1883, p.4)
lliteraria la ltima sesi lliteraria
lliteraria propietat lliteraria (J.Marn,
F.: La vespra de Sen Miquel, 1892, p.2)
lliteraria la seua personalitat lliteraria
p.22)
lliteraria revista lliteraria (Gayano
lliteraria lliteraria (Revista semanal
lliteraria, apareix tots els divendres, 11
de maig 1928)
lliteraris corresponsals lliteraris
lliterariste lliterariste: literalista
(Escrig: Dicc.1851)
lliterat lliterat (Escrig: Dicc. 1851)
lliterat lliterat completsim (Gayano
del
consagrat
lliterat
lliterat
(Comedies valensianes, n 2, 14 febrer
1931, p.1)
lliterata cast. y cat. literata: una
ploma lliterata (Genovs: Un grapaet,
1916, p.6)
lliteratura lliteratura (Escrig: Dicc.
1851)
lliteratura es o ha segut catedrtic de
lliteratura (El Amic del Poble, Alacant,
n2, 1899, p.2)
lliteratura la lliteratura espanyola
lliteratura lliteratura barata (La
1604
lliteratura tota la lliteratura (Llibret

llitigant els llitigants... un pleit de...
llitigar, llitig del llet litigre: cast. y
cat. litigar: vint sous de la llitigada
llitigar llitigaci, llitigar, llitige, llitigi,
llitigis (Escrig: Dicc.1851)
llitoral cast. y cat. litoral: llitoral:
costa de un mar, pas o territorio
llitro llitro: litro (Escrig, Llombart:
Dicc. 1887)
llitro, litro ans... en un duro se fem en
tres litros (Soler Peris, J.: Els
lliuraes de les guerres lliuraes...
31)
lliuransa y per buscarse lliuransa,
danar al eixercit (Tadeo, F.: El chic
soldat!, 1919, p.4)
lliurar Ya sap de lo que sha de
lliurar (Peris Celda: La peixca, 1926,
p. 19)
lliurarlo a lliurarlo (del eixercit) no
tinc dret. (Valero, R.: Dos fotgrafos
lliurat sens orde ni comps, han lliurat
a Barrabs (Timoneda: Castell
dEmaus, 1569, v. 154)
lliurea vestits de lliurea vistosa
(Blay: Serm, 1666, p. 26)
llividea llividea (Escrig: Dicc.1851)
llvit cat. lvid : llvit: lvido o
amoratado (Escrig: Dicc.1851)
llix llix lo evangeli (Porcar, J.: Coses
1605, f. 91)
llix llix la carta y retiremse (Segn
y Patatorta, 1823)
llix Redeu si ton pare eu llix!

llix, llexir ni llexir se (Llorens, J. B.:
llixc val. yo llixc, cat. jo lleixo: si
llixc (BNM, Ms. 14137, En una festa
de dansa, Eixtiva, 1867, f. 2)
llixc la vista me se cansa, apenes llixc
1875)
llixc llixc el paper tremolosa (Roig y
llixc cuant llixc... (Roig y Civera, A.:
El barber de carrer, Ganda, 1887,
p.12)
llixc ya no llixc ms (Barber y Mas,
F.: Dos marruecos, un diner. 1889, p.
27)
llixc llixc prospectes y programes
p.98)
llixc llixc com me dona la gana
(Bernat Ferrer, Lluis: Moros en lhorta,
1893, p. 19)
llixc cuant llixc la misiva (Chirivella,
llixc mentres yo la llixc (Soto Lluch,
llixc Qun atre? Llixc? (Josep M
mono, 1929, p.7)
llixc per aix llixc (Aznar Pellicer, J.:
llixc torne a casa y llixc la prensa
(Ivars, fray Andrs: Diari, 19 juliol
1936)
llixca perqu llixca (BUV. Morl.
Ms. 666, c. 1649)
llixca (l)lixca el serm (Ballester, J.
llixca quant llixca lo romanet (Ros,
1605
llixca el que llixca esta cuarteta, / be

pot ... (La Donsayna, 1844, p. 50)
llixca llixca (Palanca, F.: El Sol de
Rusafa, 1861, p. 34)
llixca es vost delincuent? Llixca...
(Roig Civera: Un chuche, 1873)
llixca que llixca (Ovara, Chusep:
llixca llixca si sap (Mill, Manuel:
Cascarrabies. 1889, p. 16)
llixca llixca estos versos (M. Ruiz,
llixca llixca en segn pgina (La
llixca as tenim un atre; llixca a vore
1918, p.6)
llixca llixca y vor! (G.B.: La Perla
llixca Vols que la llixca? (Cubells,
A.: Els panquemaos, 1919, p. 8)
vols
quheu
llixca?
llixca
1926, p.8)
llixca llixca els... (Sendin Galiana, A.:
llixca trau, trau que la llixca pronte son
pare (Llobat Ferrer: Ho ha fet el fill
llxcalo llxcalo y vor quin fondo
(Conv. de Saro, Valencia, 1820)
llixcam llixcam en pau (BNM, Ms.
Sen Roc, 1864, f. 27)
llixcam Llixcam, eu, borrons no en
falten (Escalante: El chiquet del
milacre, 1878, p. 21)
llixcamla la carta... llixcamla (Parrs,
llixcau Llixcau com se derrochen els
dins dels valencians! (El Poble
Valenci, 28 abril 1917)
llixcau el meu motiu tinc. Llixcau

llixcs els llixcs (Ivars, fray Andrs
(Diari, 31 juliol 1936)
llixga ni la seua dignitat, llixga estrela
llixgas llixgas sinos la novela del seu
nom (Gadea: Tipos, 1908, p.122)
llixla llix la carta... llixla y ... (Segn
y Patatorta, 1823)
llixla carta... llixla tu, Amparo
sotana, 1913, p.25)
llixles llixles en un instantet
(Conversaci entre... Tarrso de
Almsera y Tofol Roseg de Alboraya,
1809)
llixmeu llixmeu, llixmeu; fes el favor
llixqu la carteta... se la llixqu
llixqu llixqu la lletra de sa real
magestat (BRAH, ms. Dietari Porcar,
21 setembre 1609)
llixqu llixqu una poesa... (Vidal,
Vicent: El Serranet, 1928, p.17)
llixquen ...els forasters els llixquen
1789)
llixquen que a mi mels llixquen per lo
cam en la tartana (Segn conversaci
que tingueren Chorro el Parrut, ordinari
de Almusafes y Bonifaci, c.1809, f.7)
llixquen a les fadrines que no el
llixquen (La Sambomba, 24 desembre
1840)
llixquen els que llixquen (El Pare
Mulet, 1877, p. 46)
llixquen com se llixquen (Chabs,
1606
Roch: Advertencia, en La brama dels

llauradors, 1901)
llixquera els digu una Profeca, / com
si smules llixquera (BSM, Ms. 6366,
Ort Mayor, J. Vicent: Dzimes en
valenci, c.1750, f. 297)
llixqueren ms coses que llixqueren
en un llibre (Peris Celda: Rialles del
voler, 1928, p. 40)
llixqueren llixqu una poesa... se
llixqueren (Vidal, V.: El Serranet,
1928, p.17)
llixqueres llixqueres la carta (Moliner
1936, p. 26)
llixques llixques (BRAH, Ms. Porcar,
J.: Dietari, c. 1600, f. 480)
llixques no cal q. ne llixques ms
(Bib.Nic.Primitiu, Ms. Escoriguela:
Poeses, 1794)
llixques cada veg que hu llixques
Valensia,1926)
llixqu yo llixqu no s en quin llibre
llixqu li llixqu la carta (Roig y
llixqu no el llixqu (Escalante: Les
coentes, c. 1890)
llixqu els llixqu els versos que
volen (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.240)
llixqu llixqu un artcul que da
llob una llob de pretenens a
empleos (El Mole, 1840, p. 134)
llobarra llobarra meua! (Escalante:
llobarret del Perell pollastrets ...
llobarrets del Perell (El Tabalet,
1847, p.178)
llobarro dorige mosrap; peix de la
familia Labrax lupus, daspecte red y

fosc per damunt, aplega a tndrer dasta
un metro de llarc; 1 doc.: llobarro o
llop (anotacions de Miquel Johan
Lyon, 1554, p.284)
lloca dtim desconegut, del llet
vulgar *clcca?; cast. gallina clueca.
Heu trobem com a (l)loca en Roig
(a.1460) y lloca en el Thesaurus
(a.1575): grua, gall, oca, /curosa
(l)loca (Roig: Espill, 1460)
lloca lloca: gallina in nutricatu
occupata (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
lloca son pare mat a la lloca
(Coloqui entre el tio Pelut, 1801, f. 33)
lloc lloc: pollada, por el conjunto de
polluelos (Escrig: Dicc.1851)
lloc que tornen ms que carabasa a
tota la lloc de la gallina (El Amic del
lloca Lo que li pica es la lloca
meua, 1932, p.23)
llocuci del llet locutine; cast.
locucin, cat. locuci: una mateixa
frasse o llocuci (Galiana: Rond. de
llocuci llocuci (Escrig:Dicc.1851)
llocutori del llet locutrium; cast.
locutorio, cat. locutori:
llocutori
llog est llog (Chirivella, Pere: Tot
debaes, 1908, p. 17)
llog esta caseta la te llog (Hern.
p.8)
llog disputant... per la llog del
cuarto? (Cervera, J.: San Seren, 1918,
p.3)
Quina pena viure
llog, rellog
1607
rellog...! (Buil, E.: Les dos

llofia sust. dialectal valenci de les
montanyes dAlcoy. Bufa molt pudenta,
segons mon amic Duardet de Benilloba.
llogaret el llogaret valenci equival al
llogarret catal, barbarisme naixcut en
1757 per lapsus calami del diccionari
catal de Torra (a.1757), ahn ficaren rr
per error. En el sigle XIX, els fillecs
catalans heu prengueren com a model
cult. Els colaboracionistes incluixen el
barbarisme llogarret en els diccionaris
de fals valenci; 1 doc.: als (l)logarets
de fora (Ferrer, St. Vicent: Quaresma,
1413)
llogaret per los (l)logarets e alqueries
que... (Villena, I.: Vita, 1497)
llogaret dels llogarets de la Horta...
Benimaclet (BSM, Orti Mayor, J.
nanos, 1743)
llogarisme llogarisme: logaritmo o
nmero tomado en una progresin...
llogater del llet locatariu: qui fa us
duna vivienda pagant uns dins
estipulats al amo: atre llogater (Peris
llgic llgic: lgico (Escrig: Dicc.
1887)
llgic, llchic no li pegue voltes / es
llchic que en Carnistoltes se... (Palau
y Songel: Tenorio F. C., 1924, p.8)
llgic diuen: en terreno molt llgic, en
Castell
de
Cabres,
en
1961
(Corominas: DECLLC)
llgica son propies de llgica (Const.
llgica llgica, levoluci... (Fullana,
Lluis: Ort. valenciana, 1932, p. 9)
llgicament llgicament (Escrig,

llogra La ciutat hui ses diches / ufana
llogra (Orti, M. A.: Segundo Cent.
1656, p. 228
llogr pero se llogr per fi (En
Reyne, 1794, p. 7)
llograr he de llograr mon intent
(BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
llograr que aixina cert llograreu / viure
en pau en esta vida (Ros, Carlos:
1736)
llograr cent per u, sap llograr
(Romans nou, Tercera Centuria S.
Vicent, 1755)
llograr pogu llograr deixarla
llograr varem llograr llicencies
al Retor, 1772)
llograr pera poderla llograr (Coloqui
de Pep de Quelo, c. 1790)
llograr del llet lucrari: perque son lo
fonament / y rail del be llograr (BNM,
dels cuchs, any 1746)
llograr desmedrarse per llograr algo
llograr llograr ms conveniensia /
ma vista... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.177)
llograra deste modo no sols se
llograra la ensenyana (Galiana:
Rondalla, 1768 p. 12)
llograt res pot tindre ben llograt, / l
nima qu est en pecat (Ros: Tratat,
1736, p.93)
llograt la prebenda ha llograt (2
Conv. entre nelo y Quelo, Imp. Onofre
Garcia, 1787)
1608
llogren llogren honra / ... per ascens,

escal, mrit (Paper.. pera passar lo
llogrer lo logrer per emprestar vol
guany (Ferrer, St. V.: Quaresma, 1413)
llogrer es molt amich dels llogrers; /
tots los volguera cremats (Romans... en
c.1730)
de
llogar,
juant
llogues
semnticament en llagues?: a la
Diputaci... se li han remogut les
llogues y arregla eixa carretera (El Tio
Cuc, n 148, Alacant, 1917, p.2)
lloguet en un lloguet sha criat
lloir, lluir en val. adquirix certa
singularitat la variant en -o-, respecte al
tim llet lucre y cast. lucir: lloir:
lucir (Escrig: Dicc.1887)
lloir, lloixques que lloixques la gala
(C. Jaunzars: Una vara de Real Orde,
1921, p.20)
lloir esta nit ms de cuatre tirarn el
resto voln lloir... (Alcaraz: El ball del
ram, 1928, p.8)
lloir, lloixca parlant dun collar, en el
seu cor el lloixca (Coloma Pellicer: El
secret, Alacant, 1933, p.21)
Llois donats e pagats al dit En Lloys
sentencia del justicia dElig, 1437,
f.10v)
Llois alberch dEn Lois Miralles
(Arch. Patriarca. Inv. mort Jaume Roig,
1478)
Llois Loys de Alcanyis (Alcanyis, L.:
Llois Lloys Carrillo, capit en la
present (Ginart, Nofre: Reportori,
1608)
Llois honorables mestres Llois
Ocanya... (Arch. Hist. Oriola, Llibre de

Fusters, 1611)
Llois St. Llois Bertrn (Centelles, J.:
Sermn, 1824, f. 13)
Llois Lois, Huiso Dacsa (Balader:
Les beceroles, Valencia, 1874, p. 12)
Lloisa el fill de Llohisa la panollera
(Colom y Sales: Tal es Cualis com
Camalis, 1872, p. 10)
Lloisa Loisa: nombre de mujer
llom del llet lmbu; part de lasquena
per damunt del copr; 1 doc.: portam
lo (l)lom (Roig: Espill, 1460)
llom los lloms o renyons (Pou:
llom ma y lloms (BRAH, Ms. Porcar,
Joan: Dietari, 1597)
llom encordats duyen los lloms
v. 282)
llom els lloms diu que le atormenten
llom patitorta... de lloms molt
carregada (Col. de Pep, fill de
Alboraya, c. 1790)
llom sense acachar el llom (Un pillo y
llom si no vol estarse queta, del llom
fesli traure t, resnglala en la vareta, a
la chicona (Santapola: Coloqui entre
llom et trenque a palos els lloms
(Millas, M.: Els microbios, 1884, p. 28)
llom alguna garrot en lo llom
1917, p.14)
lloma lloma (DCECH, en doc.
valenci de 1591)
lloma lloma del Puchol... la llometa
del Puchol (Archiu Mun. de Culla,
1609
doc. 10 / 3, 669, Terme de Benasal, 18

maig 1715)
lloma lloma: loma o altozano (Escrig:
Dicc. 1851)
lloma, llometes montanyetes: en Les
Llometes (La Cantrida, Alacant, 25 7- 1886)
lloma, llometa montanya en poca
altea: tot al peu duna llometa
(Ensisam, 1891, p.528)
lloma, llometa y plantat de vinya la
llometa (Burrimaquia alicantina, 1904,
p. 10)
lloma la lloma dita del carrascalet
lloma apenes asomava el cap per una
lloma (Martnez Ruiz, Amancio:
lloma les primeres cases en la mijana
de la lloma (Navarro y Reig, V.: La
lloma per el carrer de la lloma en
sistelles... (El Tio Cuc, n 119,
Alacant, 1917)
lloma, mentira com una es una
mentira com una lloma (El To Cuc,
n156, Alacant, 1917, p.2)
lloma llomes redones com pits
1936, p. 3)
lloma el valenciano lloma es popular
desde el Maestrazgo (Corominas:
DCECH)
lloma el femen lloma est arrailat y
dus general en tot lo Reyne de
Valencia, de Nort a Sur; pero es estrany
al Pas Catal (DECLLC, vol. 5, p.
244)
lloma, llomaes plantes en clotaes/... en
les llomaes (Fags de Rom, N.:
Aforismes rurals catalans, traduits al
valenci, 1853, p.68)
lloma aplicat a la toponimia, el femen

lloma es sobretot valenci (DECLLC)
llomantol:
bogavante
llomantol
llomantol llomantol en lo Reyne de
Valencia (DCECH)
llombarda, capa portaven capes
(l)lombardes, de set negre (Dietari de
Jeroni Soria, 1528, f.57)
llombarda Y la llombarda? A huit
llombarda bleda y col llombarda
(Torre: La llangosta, estrenat en
llombardes, cols les cols llombardes
(Romans ahon es referixen los treballs,
1857)
llombart:
natural
de
llombart
Lombarda (Escrig: Dicc. 1887)
Llombay desde lEtat Mija trobem el
topnim en la patrimonial -y grega:
Llombay (Cabanes: Doc. top. p.279;
en docs. dels anys 1376, 1427, 1489)
Llombay sen torna a ses terres lo duch
de Gandia y son fill lo marques de
Llombay (RAH, Ms. Porcar: Dietari,
1628, f.547)
Llombay a un llauraor de Llombay
(Gaspar Polo: Yo mate... bous, 1926,
p.8)
llomellet llomellet en tomateta (El
Bou Solt, 1877, p. 142)
llomellet el llomellet... la tomateta
1917, p. 25)
llomello qui vol un sou de llomello...
llomello troos de llomello (Galiana.
L.: Rondalla, 1768, p. 45)
llomello botifarres, llomello, peus,
mans, paltrots (Col. viage de Tito a
1610
Madrit, 1789, p. 4)
llomello menchant lo llomello ms fi
1794, p. 7)
llomello llomello fi, pollastrets
(BSM, Ms.7116, El fadr, c.1820)
llomello lliures de chulles y atres de
llomello (Bernat: Un ensayo, 1845)
llomello arroset en llomello (Burguet:
llomello Mira, guaja, ves callant / que
te desfs el llomello a la primer garrot
flors, 1890, p.28)
llomello chulles, llomello y... (Vidal
p.39)
llomello de llomello uns cuants
trosets (Peris: La matanza del serdo,
Castell, 1911, p. 18)
llomet el chiquet... aufegat y en els
sinc dits marcats en el llomet (Mart,
llomiset llomiset: loma pequea
(Escrig: Dic..1887)
llonganisa del llet vulgar lucanicia,
per ferse antigament en Lucania:
(l)longanices (Roig: Espill, 1460)
llonganisa longanisses: lucanica
llongania
(Pou:
llonganisa
Thesaurus, 1575)
llonganisa una llonganisa (Bellver,
p.22)
llonganisa per vore si pillara un
pntol de llonganisa (Gadea: Ensisam,
1891, p.135)
la tomateta y les
llonganisetes
llonganisetes (El Bou solt, 1877,
p.123)
llonger llonger: lonjista (Escrig:
Dicc. 1851)
llongera llongera vulgar, nom de
planta (Cavanilles: Obs. 1797)
llongitut negn terme no es de tanta
(l)longitut (Martorell: Tirant, c.1460)
llongitut llongitut: longitud (Escrig:
Dicc. 1887)
llongo del llet lngu, llarc: pa bla,
coques en molles, llongos (Coloqui de
la Mosa de Peyr, 1795)
llongo y en la ma em va pasar / un tros
de llongo de dacsa (Coloqui de la
llongo llongo, valencianisme... me
tentara
a
vore
mosarabisme
(DECLLC)
llongo fer coques, rollos, llongos...
panaetes, pastisets y bon vi (El Mole, 2
/ 11 / 1863)
llongo el pa llongo sera paregut a
alguns sombreros, motiu del us pardic:
com entonses no gastabes casaqu ni
llongo al cap (Balader: Ms fa el que
vol quel que pot, 1871, p.29)
llongo llongo: panecillo de figura
plana y oblonga (Escrig: Dicc. 1887)
llongo En la torre de Paterna / canta y
diu un teula: / dende que nos pasta
llongo, / hi molta fam per as (Gadea:
Tipos, modismes, 1908, p.228) Esta
lletra lampom de Gadea el
colaboracioniste
Sanchis
Guarner,
catalanisanla en el DCVB.
llongueta ferme coca, llongueta,
bollet, prim (BUV. Morl, Ms. 666, c.
1649)
llongui, ferse el ferse el tonto; de
chiquet, per 1950, tamb dem llonguis:
se fa el (l)longui y diu que...
p.4)
-ferse el tonto,
llonguis, ferse el
1611
linocent, etc.: y vost ah fentse el

llonguis (Barchino: La pasta de la
llonguis es fan els llonguis (Llibret
llonja dorige ducts: cat. llotja, val.
llonja (DCECH, 3 p.694)
llonja passant per (L)lonja (Roig,
llonja passaren a la llonja vella
(BNM. Ms. Guillem Ramn, c. 1530)
llonja a la Porta Nova y a la Llonja
(Beuter: Hist. c. XX, 1538)
llonja, llongeta Sa Magestat ... en la
llongeta (Archiu Cat. Val. ms. Llibre
dAntiquitats, 1586)
llonja del oli la llonja del oli... la
llonja nova (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 19 de
maig 1599, f. 40)
llonja, llongeta, lloncheta cat.
llotgeta: y entr en la llongeta (...) la
lloncheta () la llongeta del
1620)
llonja dels Diputats en la Llonja de
Valencia (Ginart: Reportori 1608, p.
89)
llonja salvaguarda de la Llonja nova
1608, p. 312)
llonja ni llonja (Constitucions de la
llonja, llongeta de la llongeta
372)
llonja, llongeta en la llongeta, y
acabat... (Archiu Cat. Val. ms. Llibre
dAntiquitats, 29 de juliol 1632)
llonja llonja (Llibre del Mostassaf
dElig, c. 1640)
llonja corredor de llonja (Exulve:

llonja haur acabat / de traurer la llana
/ que te Catalunya / en llonja (Esteve,
fr. Pere: Carta als micalets catalans,
c.1650)
llonja, lloncha en tota la Lloncha
(Mulet, F.: Bib. Nac. Ms. Infanta
Tellina, c. 1660)
llonja de la Llonja nova e clavari
com (Cap. del Quitament de la Ciutat
llonja novetat que feren en la junta de
la Llonja (ACA, Mem. a Prez de
Guzmn, 23/10/1697)
llonja en la llonja (llonga) de la
present vila (Llib. establiments de
Penscola, 1701)
llonja, lloncha que anarsen... / a la
lloncha (Coloqui en que es declara lo
1728)
llonja, lloncha com estaven en la
lloncha / aquells senyors (Romans y
coloqui nou en que es declara el gran
chasco que han tengut els Pepos, any
1719)
llonja lo Engonari de la Llonja y lo
Rat Penat (Quinta Centuria, 1740, p.
113)
llonja, lloncha an a comprar a la
Lloncha (Coloqui en que es declara lo
1743)
llonja la llonja del Mercat (Mas, fray
L. V.: Serm Cof. S. Vicent, 1755, p.
28)
llonja, lloncha lo antic, robust y
afamat / Angonari de la Llonja (Fbula
... el Rat Penat y el Lle dels Blanquers,
1802)
llonja els empleats en la Llonja / doli
1612
Valencia, 1802)
llonja, lloncha ... la lloncha / ni un
pinyol, ni una palleta (La Donsayna,
1845, p. 170)
llonja llonja: sitio pblico, donde se
reunen los comerciantes para tratar o
especular (Escrig: Dicc. 1851)
Llonja de la seda Llonja de la seda:
el parage ahon se ven la seda (Escrig:
Dicc. 1851)
llonja, lloncheta mos durn a la
Lloncheta (Escalante: Una sogra,
1875)
llonja, lloncheta el chic est en la
lloncheta (Ovara, J.: Per tres pesetes,
1881, p. 9)
llonja, lloncheta raere ve la lloncheta
8)
llonja, llongeta llonja... llongeta:
tribunal del repeso (Escrig: Dicc.
1887)
llonja Valencia conserva / com
reliquia datres temps, / la Llonja
p.15)
llonja, lloncha lloncha (Serrano,
Antonio: Una sublevaci en Jauja, Elig,
1896, p. 1)
llonja, lloncha abogat de la casa la
lloncha (El Amic del Poble, Alacant,
1899, p.3)
llonja, llongeta en la Llonjeta del oli
(Marti Gadea: Tipos, modismes. 1908,
p. 74)
llonja, lloncha els escalons de la
Lloncha (Peris Celda, J.: Arrs en
llonja, lloncha els escalons de la
Lloncha (Mart, L.: Pepe el curandero,
1928, p.22)
llonja, lloncha mirant cap a la
Lloncha (Peris Celda: Noy! Che! y

Ol!, 1929, p. 12)
llonja, lloncha la Lloncha del Peix,
dAlacant (Llibret Foguera Chap,
Alacant, 1955)
llonja en lo Reyne de Valencia, la
forma llonja no asoles es llegtima, sino
que no crec que ning haja pensat
rebujarla (DECLLC, vol. 5, p. 283).
Coromines no coneixa la vilea dels
catalaners.
llonja recordem valenci llonja;
castell lonja, catal llotja (DECLLC,
vol. 2, p. 282)
llontanansa llunt, a lo llunt: y part
del poble en llontanansa (Vidal,
Vicent: El Serranet, 1928, p.4) En
catal: llunyedar.
llop mar Cova del Llop Mar te dos
guardes..., que haja fet lo Castellet
Tinys la senyal de seguritat (Ord.
Guarda... del Regne de Valencia, 1678,
p.43)
llop llop: manada de lobos (Escrig:
Dicc.1887)
llorer -del llet laurariu < lauru, ixqu
locc. laurier en els poetes provensals
del sigle XIII, y lorer en el castelllleons de Juan Lorenzo de Segura
(Alexandre, c.1250); grafa que trobem
en Roig, lorer (Espill, 1460), y
llorer en el Thesaurus (Valencia,
1575)
llorer -1 doc.: (l)lorer (March:
Jacme. Dicc. 1371)
llorer gran plaer/al cap lorer (Roig:
Espill, 1460)
llorer llorer (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
llorer busquen fulles de palmera o de
llorer (Ros, Carlos: Roman dels jochs,
1730)
1613
llorer del llorer dentr (Gayano

p.16)
lloreret nom botnic val. del arbust
Daphne laureola, y Viburnum tinus, 1
doc.: lloreret, Daphne laureola
(Cavanilles. Obs. 1797)
lloreret valenci lloreret, nom del
Viburnum Tinus (DECLLC)
lloreret lloreret (Cavanilles: Obs.
1797)
lloris han perdut el cap... Tots lhan
perdut, tamb est lloris (Fink Rees,
llosa, sab de sabo de llosa poden
fer... (Ginart: Reportori dels Furs,
1608, p. 204)
llosa parlant del sepulcre: que han
eixit de la llosa (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.140)
llos, llosana cast. y cat. saludable: y
viu en salut llosana, / tan alegre com un
grill (Paper pera contrafer... 1741)
llosa pedra plana y de poc grosor:
llosa: La llosa que servix pera formar
les aceres dels carrers (Escrig:
Dicc.1851)
llosa llosa: masa carnosa e insensible,
blanda unas veces y algo dura en otras,
de figura variable e indeterminada, que
se forma en la matriz (Escrig:
Dicc.1851)
Llos Llos, apellit del Reyne de
Valencia, equivalent al cast. lozano,
segons Alcover (DCVB)
llosaes en el pont del riu entre
Monver y Elde, duna banda a atra en
els des de fira, els chicots se
endosa(v)en la mar de llosaes
llosca cegallipa o en defctes dels ulls:
la vista molt (l)losca (DCVB, en
Ausias March, c.1440)

llosca la comare... per ser un poc llosca
volgu pasarme les orelles figuranse
que era femella (Semanari Garrot de
sego, 23 setembre 1888, Alacant, p.1)
llosco guipes llosco? (Escalante: El
agelo Cuc. 1877)
llosco del valenci deu haver pasat al
murci llosco (DECLLC, t, V., p. 274)
lloses, ms bruto que les Mereixa un
escarment Es ms bruto que les lloses!
llovirna una llovirna de set carmes
(A. Patriarca. Prot. notari Eiximeno,
1558)
lluberna, llucerna -del llet lcrna:
lo ms que es dihuen, llucerna / estam
ben aparellats? (Romans... en que es
c.1730)
lluberna, lluerna -del llet lcrna;
cast. lucirnaga: No has vist..., /
lluernes en los alfalsos? (Coloqui de
lluberna, lluerna dos lluernes son els
ulls, / pero estaven molt ayguats
lluberna:
lucirnaga
lluberna
(Lamarca: Dicc. valenciano, 1839,p.31)
lluberna lluberna: lucerna, lucirnaga
(Escrig: Dicc., 1851, 1887)
lluberna, lluerna Ay, agrram, que
les lluernes dels teus ulls me socarren
lluberna ...lluberna compar en lo foc
del meu pit (Llobat: Cada cosa en son
temps, 1927, p.11)
lluberna la llum de la lluberna (Peris
llbric 1 doc. (l)lubrica laffecci, /...
e gran calor (Roig: Espill, 1460)
1614
llbric llubrich: lbrico, propenso al

vicio... (Escrig: Dicc. 1887)
llucer derivat del llet lux, lucis;
estreles molt brillants, planeta Venus:
llucer del mat, / estrela dorada (Paper
llucer aixina com divis / aquell llucer
empinat (BNM, Paper gracis, poltic
llucer mirar eixos llucers / relluents
com el cristal (Coloqui del ros
castany, c. 1760)
llucer llucer: lucero (Escrig: Dicc.
1887)
es
vost
un
llucero
llucero
rellumbrant (Coloqui de Pep de Quelo,
c. 1790)
Llucieta y yo li digu a Llucieta
(BSM. L. 6781, Coloqui... dels flares lo
da de St. Vicent, 1767)
Llucifer hasta el mateix Llucifer
(Mulet: Poesies a Maciana, 1640, v.
734)
llucratiu llucratiu, llucrativament...
(Escrig: Dicc.1851)
llucratiu y llucratiu treball (Caps y
p.6)
llucratiu ofici molt dol y llucratiu
Lluchent Luchent (Gualbes, Lluch:
Ystoria del Sanct Corpocrist de
Luchent, c.1290)
Lluchent Corpus Christi de la Vila de
Luchent (Archiu Reyne de Valencia,
leg.258, doc. Conv. de la Merc, s. XV)
lluendo lo mateix que donyet, duendo,
huendo y lluendo; castell duende,
lluendo: duende, trasgo. Lo mismo que
donyet (Escrig: Dicc.1887)
lluent lluent: en la Albufera de
Valencia, sitio despejado de plantas
donde el agua se muestra tensa y

reluciente en una gran extensin
(Escrig: Dicc.1887)
lluent el lluent de lAlbufera
(Guallar, J.G.: Nit dalbaes, 1900, p.5)
lluent en la Mata de Fanc haven
clavat estaques... les fites en el lluent
esperant la reunfl (Peris Celda:
lluenta ms lluenta que un rob
(Mora: El Cap dOlofernes, 1872, p. 7)
lluenta lluenta: luciente (Escrig: Dicc.
1887)
lluentes porta batista, sabates lluentes
lluer 1 doc. el sirguerito muy luzido,
llmanle en Valencia luer (Palmireno:
Voc. 1569)
lluer lluer, ligurinus (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
lluer del gayo y del lluer, dos pardals
(BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649)
lluerna cast. lucirnaga: lluerna del
mes de maig (Ros, Carlos: Paper
c.1735)
lluerna lluerna: insecto o gusanillo que
de noche despide... luz (Ros: Dicc.
1764, p. 144)
lluerna que els ulls em fan lluernes
de... (El Mole, 1841, p. 222)
lluerna lluerna: lucerna, lucirnaga,
insecto... (Escrig: Dicc. 1887)
lluernetes lluernetes hia pel camp...
com fan una llum tan gran, / sent elles
tan menudetes? (Gadea: Ensisam de
llufrar -1 doc.: algn bergant me les
avia llufrades (Ros: Coloqui de les
Dances, 1734, p. 3)
lluit molt lluit el ball, no? (Puig
1615
lluix du un gabn que... pero el lluix

31)
lluixc me lluixch (Barreda, Chusep:
Taranyines en los ulls, 1874, ed. 1887,
p. 19)
lluixc hui yo em lluixc (Balader,
Joaqun: El pare alcalde, 1871, p. 21)
lluixca que lluixca el seu garbo
Laborde, 1802)
lluixca que lluixca prou (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 119)
lluixes cat. lluus: esta vespr et
lluixes (H. Corts, M.: Fora baix!, 2
ed., 1900, p.8)
lluixte gasta, y lluixte (Serrano,
Thoms: Fiestas seculares, 1762, p.
156)
lluir, lloir pera lloirse, com diuen
elles (Gadea: Tipos, 1908, p. 374)
llum pencha la llum (Torrom: Les
choyes, 1874, p. 12)
llum y Toneta en una llum (Borrs,
J.: El Cullerot, Alacant, 1886, p. 18)
llum a mija llum, entre dos llums,
eixir a llum, traurer a llum... (Escrig:
Dicc. 1887)
llum y una llum penchant del techo
1927, p. 5)
llum elctrica una llum elctrica
1928, p.5)
llum totes les llums, del teatro (Beut,
6)
llum una llum... se han fundit uns
ploms (Valls: La verbena, Alcoy,
1935, p. 14)
llum tota la nit... la llum ensesa (Soler
llumbrera llumbrera: persona insigne

y esclarecida que... (Escrig: Dicc.
1851, 1887)
llumbrera,
naiximent
llumbrera
daigua, en Torre de les Maanes
(DECLLC)
llumenetes com si li feren llumenetes
llumenetes, fer els ulls -aludix a qui
est asombrat o sorprengut de lo que
veu: perquels ulls me fan llumenetes
p.5)
lluminar lluminar (Esteve: Liber,
1472)
lluminaria lautor descriu en castell
y, poticament, lo mateix en valenci:
pendan cuarenta lmparas de aguas de
colores ardiendo...lluminaria, font de vi,
/ de aygua al costat (Martnez de la
Vega, Geronymo: Fiestas a D. Tomas
de Villanueva, 1620, p.81)
lluminaries feren grans lluminaries
(BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 24 abril
1616, f. 245)
lluminaries y lluminaries, sagrat
imp. Faul, 1789, p. 3)
lluminaries lluminaries ...traques,
petardos (Llibre festes Arrabal Roig,
Alacant, setembre de 1962)
llumins 1 doc. llumins (Roig:
Espill, 1460)
lluminosos e lluminosos (Blay
1666, p. 8)
lluna de Valencia, a la -la llocuci no
naixqu en valenci, enc que arrailara
en ell. Hui en da, els acadmics
castellans
diuen: A la luna de
Valencia: Frustradas las esperanzas de
lo que se deseaba o pretenda
1616
(DRAE). Pera alguns

equival a
quedarse burlat y sinse dins: dejando
a todos sin blanca, a la luna de
Valencia (Fajardo: Fiel desengao, ao
1603); pera atres, ser un bonanit o
ausent de la realitat; semantisme viu en
l'espanyol d'Iberamrica, ahon enc
tenen arcaismes semntics del temps de
Cervantes: hay que ser imbcil, hay
que ser poeta, hay que estar en la luna
de Valencia para perder ms de cinco
minutos
con
estas
nostalgias
(Cortzar: Rayuela, 1963).
N'hia una teora ampar, diuen, en
boirosos y antius cronistes
que
atribuixen l'orige a l'expulsi dels
moriscs: se acumul tal avalancha de
stos en las playas valencianas, que no
hubo bastantes naves para todos,
prometiendo los marineros a los que
quedaban que, una vez realizado el
primer viaje y desembarco en Africa,
volveran a por ellos. Y all quedaron
los moriscos, a la luna de Valencia.
Est be el cuento, pero ast pas en
l'any 1609; y, en 1603, el modisme ya
era conegut en castell.
Atra interpretaci la oferix el dicc.
d'Escrig: A la lluna de Valencia...
parece tener origen en la antigua
costumbre de cerrar las puertas de las
murallas al toque de oraciones, dando
lugar a que los ausentes de la ciudad
quedasen fuera de ella y se vieran
obligados a pasar la noche al raso
(a.1887). No est clar. Totes les ciutats
disfrutaven de la lluna y de fortes
muralles per el 1600, cuan a la lluna de
Valencia ix en la lliteratura castellana.
Per tant, si tot el que aplegava tart a
cuansevol poblaci topetava en els
portals tancats, quedant al ras, per
quna rah es digu a la lluna de

Valencia y no, per eixemple, a la de
Burgos o Murcia?.
En l'Etat Mija, la propagaci dun
neollogisme fraseolgic era prou lenta.
La gestaci de a la lluna de Valencia
pugu nixer d'un fet fortuit en 1409,
cuan el sacerdot Jofre observ a un foll
maltratat per la chusma. Compadeixcut,
el relligis va promurer la creaci del
primer siquitric del mon. La instituci
sorprengu en Europa, ahon pocs
dements aplegaven a adults, a no ser
que foren de la noblea o tingueren
mijos; en este cas, eren tancats en celdes
de discrets convents dasta sa mort. El
manicomi valenci del sigle XV es
convert en l'equivalent a l'actual Ciutat
de les Cencies. No n'hiava viager
important, fora l'alem Mnzer en 1494
o Felipe el Hermoso en 1502, que no
dotorejara tan sorprenent espectcul. Al
tornar als seus pasos, contaven quen la
ciutat ms important d'Espanya (com
da Mnzer) els locos eren empapusats
debaes y protegits en un edifici fet pera
ells. Poc a poc, entre lo eixagerat per
uns
y les destarifaes gabulacions
d'atres, les dotsenes d'internats es
convertiren en millars y, adems, es
propag que'ls carrers de Valencia
estaven caramullats de lluntics.
Les causes de la locura eren misterioses
en el 1400; enc que senfilava al efecte
del satlit sobre'l cervell: luntico,
persona que tiene lunas o manas. O
que padece accesos de locuras
(Moliner, M.: Dicc.). Fora blanca, groga
o roja, plena o menguant, la lluna
esguitava efluvis negatius sobrels
mortals. Y qu tindra d'especial la
lluna de Valencia pera danyar tant als
1617
humans?. Ning heu saba, mes la

gbula de la proliferaci de lluntics
adquir
certa popularitat. Incls
actualment, en valenci, parlem de
perturbacions de la personalitat per
tndrer llunes: Tndrer u llunes: sentir
perturbaciones en el tiempo de las
variaciones de la Luna (Escrig:
Dicc.1887).
A partir del Renaiximent, per la
construcci datres manicomis en
Europa, la relaci entre lluna de
Valencia y
locura
es dillu en
semantismes sinse trellat, perdurant la
idea de que era perills quedarse a la
lluna de Valencia. Hui, pera molts
castellans, "estar a la luna de Valencia
se aplica a quienes por estar
despistados olvidan otros quehaceres.
Es evident la mitigaci eufemstica o
cmbit semntic de lluntic a distragut.
Ya en el Barroc, els espanyols haven
olvidat l'orige; d'ah que Gngora,
desconcertat, rahonara: que tan recia
era la luna de Valencia como la de
Salamanca.
Lo dels abundants llunticos en
Valencia larrepleg Merlin Coccaie,
seudnim del itali Tefil Folengo, en
sa Histoire maccaronique escrita raere
del saco (vrer saco) de Roma en
1527. Mort el 9 de deembre de 1544 en
Campese, de jove vixqu en Mantua,
Bolonia y Venecia, ahon li alertaren
dels perills de la lluna de Valencia. En
la traducci del llet a un francs sui
gneris, feta en lany 1606, llegim:
Je considerais la Lune blanche, tache
au front de grandes taches, chasser les
tenebres de dessus la mer et la terre (...)
Icelle ne laisse les personnes qui sont

legiers d'esprits se reposer long-temps
et se tenir en cervelle. Valence, qui
nourrist en Espagne plusieurs milliers
de fols, la sent piccoter souvent le
cerveau de ses Citoyens (Coccaie, M.:
Hist. 1606, ed.Pars, 1876, p.200)
L'humaniste Folengo, escptic, fea burla
destes historietes migevals; d'ah el to
sarcstic usat al recordar lo escoltat de
jovenet: que Valencia estava plena de
folls o lluntics, vctimes del llands
picoteig de la lluna sobre'l cervell dels
ciutadans. Inductablement, en el sigle
XV, ms d'un extranger que vullguera
anar a
Valencia safanyara pera
aplegar abans de que tancaren els
portals. Fer nit a la lluna de Valencia li
poda convertir en lluntic indefens, y
acabar en una gabia de la "Casa de
locos" de Valencia, nuet y sinse blanca,
com observ y anot el teut Mnzer en
l'any 1494: Proba de quel modisme
vingu datres llenges es que, en el
sigle XVII, enc eixa en castell dins
descrits en valenci: Desterrals del
Paras, / com a caps de bandolers, / y a
la Luna de Valencia / es quedaren los
pobrets (Carb, Fray Iosef: Romance
en lengua valenciana, a.1665, p.334)
lluna de Valencia, a la es qued a la
lluna de Valencia (Semanari Garrot
p.2)
lluna de Valencia, a la chuplarse el
dit, o quedarse a la lluna de Valencia
meua, 1932, p.3)
lluna de mel y han vengut a pasar la
lluna de mel (Ferrando, J.: El
1618
llunar cat. piga: tena en una anca un

llunar ... la mare lo conegu (BRAH,
ms. Dietari Porcar, a. 1616, f. 253)
llunar lleja, y plena de llunars
5)
llunar la cara tota plena de llunars
imp. Faul, 1789, p. 5)
llunar Carmela, la dels llunars (Liern:
llunar Aspay, que aix es un llunar
(Ovara, J.: Dimats 13!, 1877, p. 16)
llunar llunar: mancha natural en el
rostro u otra parte del cuerpo (Escrig:
Dicc. 1887)
llunar y fasa desapareixer els seus
llunars (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.7)
llunar Aix de la galta es llunar?
llunar en la tenda dels llunars (El Tio
llunar en panitoros y un llunar en la
galta (Barchino, P.: Qu talla
llunar llunar (Sendin Galiana,
Alfredo: Tonica la del llunar, 1926)
llunar a pesar deste llunar (Llibret
1930)
llunar te un llunar baix de la barba
burro, 1932, p. 16)
llunar lo que tinc en la cara es un
llunar (Vidal Corella, Vicent: Quna
llunar produixca en el oli atre llunar
febrer 1938) En catal: produeixi en
loli una altra piga.
llunaret el llunaret de la galta
(Escalante: Trapatroles, c. 1870)

llunaret te un llunaret (Cubells, A.:
llunaret te un llunaret en la cara
llunar, 1926, p. 5)
llunars dins: refillols, pmpols,
llunars (Paper... pera passar lo temps
lluntic que sufrix trastorns de la
personalitat, cmbits de comportament
illgics: coixo gramtich, / un poch
lluntich (Guerau, G.: Mestres de
Valencia, 1586)
llunch ha organisat un llunch en honor
meu (El Tio Cuc, n 71, Alacant, 1916)
llunet llunet: pintura en un sostre: en
les capelles hi ha varios llunets
(Gadea: Tipos, 1908)
lluneta de teatro -butaques preferents
en respal y brasos, en files enfront del
esenari en la planta inferior: les
comedies... persones les que han pres
llunetes y palcos pera anar totes les
nits (El Mole, 20 de febrer 1856)
llunt -adv. valenci modern prohibit per
els colaboracionistes, que asoles
admitixen larcaisme y catal viu lluny:
y vent de llunt una figuera (Torres,
Lluis: Evangelis valencians dOxford,
1730)
llunt nostra casa est llunt /...
aplegarem tart (BUV, Ms. 668,
llunt no sen an molt llunt (Recitado
en do... de Sant Pere Pasqual de
llunt estava llunt (Mas, L. Vicent:
llunt no llunt de... (BNM, Ms.3847,
Trobes de Jaume Febrer, copia de J.
Ort Mayor, 1759)
llunt llunt del lloc (Galiana, Lluis:
1619
Refrans valencians, c. 1765)

llunt encara llunt estam (Bib. Nic.
Primitiu, Ms. Coloqui de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
llunt yo de llunt ya et divis (Trobos
pera explayar, imp. Laborda, c. 1780)
llunt all llunt vaig encontrar /una
vella acuquillada (2 part. Relaci... a
un foraster de Valencia, 1783)
llunt masa llunt nos ha dut (El Mole,
1837, p. 21)
llunt llunt: lejos (Escrig: Dicc. 1851)
llunt y la msica, de llunt (BNM, Ms.
14339, Escalante: Qu no ser!, 1862,
f. 5)
llunt estar molt llunt (Bada y
f. 24)
llunt estem molt llunt encara (BNM,
1865)
llunt he vist... dos valencians a lo
llunt (Merelo, J.: Novio mut es ms
volgut, 1868, f. 20)
llunt y per llunt que estiga laigua
(BNM, Ms. 14467, Balader: El pare
Alcalde, c.1870, f.4)
llunt toc de corneta prolongat y llunt
p. 28)
llunt Qu llunt! (Roig y Civera. El
llunt viure llunt (Alarcn Maci, V.:
El tenori de Alsabares, Elig, 1891, p.
51)
llunt que llunt danimarlo y donarli la
ma... (Caps y senteners, Imp. Chusep
Canales Rom, 1892)
llunt est molt llunt (Semanari El
Cullerot. Alacant, 16 juliol 1898)
llunt llunt o propet (Soler, Santiago:
llunt llunt deixe (Peris Igual, J.: La

10)
llunt un poble molt llunt (El To Cuc,
n 116, Alacant, 1917)
llunt de prou llunt la veu de Chimo
1917, p. 28)
llunt desapareix, ointse els crits ms
llunt (Peris Celda: Terres malahdes,
1919, p. 9)
llunt el que de llunt te cara de bruto
(Peris: Mosquit de tenda, 1923, p. 10)
llunt va vost masa llunt (Esteve: Els
Magos del chiquet, 1928, p. 11)
llunt pero aquells temps ya estn masa
llunts (Puig Espert: Pantomima, 1928,
p.49)
llunt no molt llunt (Peris Celda:
Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 15)
llunt veig encara llunt el triunfo
5)
llunt llunt; era el terme dAlboraya
1931, p. 8)
llunt en un calabs llunt del sol
llunt a la nit, mire cuant llunt...
falles!, 1934, p. 24)
llunt si yo el veig de llunt tots els des
1934)
llunt Hui ya est molt llunt (Soler, J.:
llunt desde all llunt (Llibret Foguera
14 de Abril, Alacant, 1936, p. 3)
llunt foc de cany, pero molt llunt
1936)
1620
llunt ms llunt... en nostre Carrs

baix (Semanari El Obrero dElig, 30
de giner 1938)
llunt en lo Reyne de Valencia, llunt es
la forma general (DECLLC)
llunt un bramit llunt de fiera (Puig
lluntana catal llunyana: esta
lluntana terra (Palau y Songel:
Tenorio, 1924, p.19)
lluntana de viudetat ya lluntana
lluntanansa lo ques veu en
lluntanansa (Nebot, J.: Gramtica
lluntanes les dur a terres lluntanes
lluntanes patint en terres lluntanes
1925, p. 4)
en
terres
lluntanes
lluntanes
1928, p. 100)
lluntant lluntant les penes (Llibret
lluntants els peixcaors... lluntants
(Rives, A.: Sona campaneta!, Festes
lluntar lluntar: alejar (Fullana, Lluis:
Voc. 1921)
lluntet y es deixa oir de lluntet
(Mulet: Tratat del pet, dc.XXI, c.1650)
lluntet prou lluntet vaig, prou
1911, p.47)
lluntet no me fe... lluntet!, lluntet!
llunts venen de tant llunts terres
(Misteris del Corpus, Herodes, ed.
1866, p. 4)
llupia del llet vg. *lupa: pera
desfer lupia (Rec. Micer Johan, 1466)
llupia Digam, aix de la barba es

llupia? (Escalante: Els novios de ma
cuny, 1879)
llupia llupia: tumor o bulto redondo, y
por lo comn indolente... (Escrig:
Dicc. 1887)
llupia Cheroni te una llupia en mich la
galta (Gadea: Ensisam, 1891, p.147)
llupia li ha ixit una llupia (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 114)
lluquet del rap alwuqyd; palleta pera
encndrer foc; 1 doc.: (l)luquet
lluquet (l)luquet e tea, / es de chic
foc (Roig: Espill, 1460)
lluquet ensesa com un lluquet (BNM,
1865)
lluquet yo tamb era un lluquet
lluquet sha cremat com un lluquet
lluquet que cuan alg se propasa / me
pose feta un lluquet (Buil, E.: Les dos
llus llus y pachell, polps, sepietes y
morralla (Roig y Civera, A.: El
llus, fer a u com un donar palisa o
colps: els va fer un llus de correchaes
llus, ferla com un ferla com un llus:
ferne alguna trast gran o destarifo
(DCVB)
llusos borrachos; derivat pardic de
llus, merluza en castell: els llusos que
anaven per el carrer (El Tio Cuc, n
161, Alacant, 1917, p.1)
llusos cast. merluzas: y entre llusos..
y gamba, se perfuma la plaseta (Peris
1621
p.9)
llustre -1 doc.: perles... de singular
lustre (Martorell, J.: Tirant, c. 1460)
llustre lo (l)lustre (DECLLC, en text
de Roi de Corella, c. 1495)
llustre palustre, que lo llustre a les
obres sol donar (Valda: Fiestas, 1663)
llustrs deixe ses botes en un negre
molt llustrs (Els chics educats, 1846,
p. 24)
llustrs llustrs y com un barril
lluter cast. luterano; cat. luter: deu
ser lluter (Recitado en do... de Sant
que..., 1743)
lluter lluter, conque pera viure
quiets (Conv. de Saro. 1820)
M
m, em les vocals... ef, el, em, en (Ros,
C.: Cartillas val. 1751)
m, em m: ... em, en valenciano
ma de paper -1 doc.: ma de paper,
/ploma y tinter (Roig: Espill, 1460)
ma de paper cinch mans de paper
(Instructions
perals
novament
ma de paper paper... una ma (Pou:
m lacent diacrtic era profits en cas
danfibologa entre posesiu y sustantiu;
per eixemple: y en testimoni de ao ho
firme de ma m, yo (Escrit de fr. Pere
Esteve, en Vida de fr. Pedro Esteve,
1677, p.81)
ma, vullc -en el valenci dels chiquets:
vullc aigua o burer, en alguns puestos
del Reyne de Valencia: ma: agua, en el
lenguaje de los nios que principian a
hablar (Escrig: Dicc. 1851)

ma adj. pos. femen: es ma intenci
(Alcanyis, L.: Regiment. 1490)
ma descans de ma vida (Timoneda:
Sarao de amor, 1561)
ma per la continua guerra / que ma
nora y ma muller / estant movent a tota
hora (Ros: Coloqui de les moltes
1758)
ma ma prosapia no te igual (Coloqui
ma en ma presencia (Galiana: Rond.,
1768, p.57)
ma ma flor en el abre se mant
Ganda, 1932, p. 30)
ma es la deman oficial de ma filla
ma me ha > mha > ma: ma contat
o dit (Esteve, J.: Liber elegantiarum,
1472)
ma ma posat les botes (Fambuena:
Fer les cartes, 1881, p. 16)
ma Ay! Ma trencat el copr
1890, p.29)
ma entre les sabates y... ma gastat
catorse duros (Valls, E.: Mat de
ma Qu yo ma trobat la vida en un
arbell? (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 9)
ma pron. ma ablane com un fideu
(Alapont: Chila u el sant per
comproms, 1860)
ma ma: sncopa de la 1 pers. sing.
pres, ind. del verbo mirar: Mira t
(Escrig: 1887)
ma Ma el descarat! (Liern: La mona
de Pascua, 1862, p. 11)
ma ma quin chiquet de mamella
1622

vida, c. 1865)
ma Petra, ma com me sempina
p. 22)
ma ma quin atre (Roig y Civera: El
ma posesiu: a ma filla Paquita (J.
1892, p.1)
ma ma quin atre! (Escalante: Mil
ma ma quin atra (El Cullerot de
Alacant, n 15, 1898)
ma contracci de mira > m(ir)a > ma:
Ma que tasclafe...! (Vidal y Roig,
F.: La ovella descarri, 1902, p.32) La
contracci o reducci morfolgica o
sintctica en valenci es un recurs clsic
(vrer mas)
ma Ma quina atra (Centenario
celebrado en Bonreps, 1891)
ma Ma pues quin atre (Gmez:
cumplix
funci
dinterj.
ma
admirativa, generalment davant dun
que o quin: Ma quin atra! (Aznar
p.22)
ma ma que les dones sou... (Baidal
8)
ma ma quin atre este! (Cubells: Els
ma Che, ma que as est concurrit
p. 10)
ma Du ma sanc! (Martn, A.: La
ma en ma casa he oit parlar alguna
veg a ma yaya (Meli, F.: Al pas del
ma ma el agelo vert (Peris Celda:

Noy! Che! y Ol!, 1929, p. 14)
ma a lo meu; ma t esta (Valls: LA
ma li oferixc ma casa (Badenes,V.
M.: Tpat sego, 1945, p.32)
ma ma: aigua, en llenguage infantil,
valenci; del arbic ma, aigua (DCVB)
ma, anar a la y se han anat a la ma
ma, anar a la ni tens que anarme a la
ma (El pardal Sis, que est dalt del
campanil, 1797)
ma, enviar a fer la expresi prou
corrent en ma infantea, per 1950. Els
autors que usaven el valenci en eixos
anys dhipcrites mixorrers fugiren
dusarla, quedanmos el ducte si fer la
mar era lorige o, simplement,
eufemisme dins del orde: en la teua
espenta, ne fares la mar. Mes no parlem
tonteres. (Sanmartn, R.: La III Volta
a Valensia,1926, p.6); polismic en val.
modern: eixe mest fent la ma, cuan
atre
est
molestant
o
ficant
impediments; enviar a fer la ma,
despedir a u de mals modos, pero tamb
masturbaci, etc.. Tot pot vndrer dun
nuc morfosemntic entre fer la mar y
la ma, lo ques donava debaes abanda
del artcul adquirit. En leixemple, un
gorrom compra fulles de morera pera
cucs de seda, y el llauraor li dona el pes
y un grapat de regal, operaci coneguda
com la ma: sen eixa de mat, / y
reconeixent els camps, / a casa portava
fulla / tan sols per cinc y la ma
1743) No obstant, nhia atra llectura:
que lhome furtara la fulla per cinc,
1623
els dits de la ma, y la ma.

ma, carregar la castigar sinse
contemplacions: y com a Fiscal,
demane, / que sels carregue la ma
(Informe fiscal, imp. Viuda de A.
Laborda, MCCCI)
mabra nom de peix: mabra est
Lyon, 1554, p. 154)
mabre en mabres esculpits (Morl,
Pere: en 2 Cent. Sant Vicent, 1656)
mabre en cor de mabre (Gonalez,
Francisco R.: Sacro Monte Parnaso,
1687, p. 189)
mabre ... pescado se llama as por ...
colores que tiene como el mrmol
(Mayans: Voc. 1787)
mabre mabre: mrmol (Escrig: Dicc.
1887)
mabre Aleluya! grita ell; un mabre!
Alacant, p.2)
mabre la peixquera... la sepia y el
mabre (El To Cuc, n 124, Alacant,
1917, p.2)
macabeu, vi vi macabeu (Lloant al
Laborda, 1802)
macabeus els Macabeus, bblics
macameus els macameus eixos de
estrangis (Bernat: Un ensayo fet en
regla, 1845)
macameus a tots estos macameus (La
Donsayna, 1845, p. 166)
macarroni els macarroni han puchat
en Npols (El Mole, 1837, p. 126)
els
meus
versos
macarrnics
macarronics (B. N. Primitiu, Ms. 419,
c. 1790, f. 66)
macarrons macarrons (Esteve: Liber,
1472)
macarrons chulos de putes: els
macarrons ya embafen (Tallada: Les

macasar perfum del arbust macasar,
dut de China: a Macasar; no
entabuixa (Escalante: Les chiques del
entresuelo, 1877)
Maciana Maciana (Mulet: Ms.
Poesies a Maciana, c. 1640)
Maciana, Masiana un poc duretes,
Masiana (Canyisaes, Monver, 1911,
p. 190)
Maciana mosrap valenci? ...
Maciana nom de partida en Albaida
(DECLLC)
Maciano, Masiano Che, Masiano,
Vatros an aneu dem? (M.Ruiz:
macilent del llet macilentus: la Fam
macilenta / als pobres... (LAlegra de
Valencia, 1802)
maco no arreplegat ni per Escrig en
1887, al ser castellanisme: si el mocito
fuera maco (Cervantes:Viaje al
Parnaso,v.103), o vulgarisme de majo,
pronunciat
com
atres
paraules
castellanes ahon la -j- es sustituix per c-: si no saps la be a ba / ... perque /
saps parlar en castell / mil simplades,
com quant dius: / Anquel, Quernimo,
Cuan, / perequil, reca, casmn,/ Casinto,
y dcame estar (Rahonament que fan
maco pensar en anar macos (La
Donsayna, 8-12- 1844, p. 8)
maco en bones camises y ms macos
cada dia (BNM, Eixarop de llarga vida,
c. 1865)
maco molt ben vestit y molt maco
albat, 1865, p. 11); el mateix autor
escriu culiol per juliol (p. 17)
maco hui mate a eixe maco (BNM,
1624
Ms. 14467, El pare Alcalde, c.1870, f.7)

macoc, macoca dtim ducts,
Corominas li dona orige rap; bacora
mig seca y clevill; 1 doc.: pa y
seba...una mnega de macoques... arrs
en conill (Martnez Ruiz, Amancio:
macoca bacora pansida, en este cas
aludix al nom dun chiringuito: el
dumenche pasat, estant de chaleta en ca
la Macoca (Alcaraz, L. J.: Per tres
macoca macoca: bacora pansida; veu
dAlbaida (DECLLC)
maana que es maana no tinc gana de
diro (Serres, M.: en Luces de aurora.
1665, p. 373)
maanes pero no doles mananes
(Cucarella, J.: en Luces de aurora,
1665, 376)
maceta home, no sies maceta (Ros,
macilent 1 doc. groc, masilent y
esglayat (BUV. Ms. 13. Rel. Carrer
dAlboraya, 1687)
int.
macrispa!,
ma
crispa!
eufemstica y castellanisant de voto a
Crispos! : y vixcam, voto macrispa!, /
tots baix de un Rey (Sento y Tito... per
lo feliz Part de Luisa de Parma, 1794)
mcula del llet mcula; taca fsica o
moral: aquella mcula en la
generaci... (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c.1400)
mcula sens mcula de pecat / Vicent
fon tan penitent... (Bib. Nic. Prim. Ms.
Escoriguela, J. B.: Poeses valencianes,
1794)
mach, fer una acte ridcul de
machisme; en val. modern du apcop:
macha(da): la primera es la machada /
que he fet yo (Segona part ahon se

machaca haur dona ms machaca
(Garca y Alban, Mariano: Un ball de
convit, 1864, p. 8)
catal
insuportable:
machaca
Carmeleta. No siga machaca (Liern,
R. M: La paella, 1862, p.15)
machaca llands o pelma: home no
siga machaca (Mez, E.: Bous sinse
pa, 1918, p.8)
machacantes y els machacantes lils
ha deixat (Un ratet en el chusgat, 1914,
p. 39)
machacar tamb en bandera, el boters,
/ un carro, y ells machacant / un tonell
de Parma, c.1794)
machacar les pedres se trenquen a
forsa de machacarles (Ensisam de totes
herbes, 1891, p.80)
machaes, machades per qu parles
machades (Relaci entre Tito y Sento...
machaes, machades mesclat en dos
mil machades (Conv. entre Nelo y
Quelo, 1787)
machaes, machades machades y
burricades (Conv. de Saro, 1820)
machaes les machaes seues venim a
pagarles nosatros (Bernat: Un ensayo,
1845)
machaes y de les machaes y tonteres
dels... (Gadea: Ensisam, 1891, p.262)
machaes, fer dona, no digues
machaes (Barreda, J.: Honor valensi,
1896, p.6)
machalala cuant machalala retundis
1792)
machancar, magencar derivat de
maig; 1 doc.: cavar, podar, magencar
1625
(Eiximenis: Reg., al Jurats de Valencia,

c. 1383)
machancar, majancar majancar les
vinyes (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
machancar, magencar magencar: la
cava o arada de las vias por la
primavera o mes de mayo (Escrig:
Dicc.1851)
machancar, machencar son uns
tararots que no saben lo ques
machenquen (Gadea: Ensisam, 1891,
p.265)
machancar, machenquen es posen a
charrar... sense saber lo ques
machenquen (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.80)
machancar, magencar no saben... ni
lo ques magenquen (Gadea: Tipos,
1908, p. 194)
Machancosa, Magencosa terra e
vinya de Magencosa (Inv. mort de
Jaume Roig, 1478)
ixqu
el
Dotor
Machancoses
Machancoses (Bib. S. Morales, Ms.
6563, 1745)
y
respongu
Machancoses
Machancoses...
(Gadea: Ensisam,
1891, p.549)
machaques si tant al fi me
machaques... (Fambuena: Fer les
cartes, 1881, p. 11)
machaqu aquell nano machaqu (En
Reyne, 1794, p. 3)
tots
pareixen
machaquins
machaquins (Trobos nous pera
esplayar, c. 1780)
macharra ducts derivat del rap
magarr, caixeta o cnter: repartirse la
macharra... la macharra es el arreplego
de les multes per faltar al cor els retors
del... paguen multa y que el fondo de les

multes se diu la macharra (...) aix va
tot al fondo de la Macharra y despus pa
repartiro (El To Cuc, n159, 200,
Alacant, 1917, 1918)
macharrers dits credenciers y
macharrers (Est. de la sissa de la carn,
1659, f. 5)
machenca nom de peix roinet. Ya ix ,
lletinisat com a maienca, en doc.
valenci del any 1324 (Chabs:
Archivo, I, 367). En El Campello tenim
la Fustera Germans Machenca. U
dells, el sinyor Antoni Planelles
Buades Machenca, duns 70 anys, em
cont que al seu ahuelo li tragueren de
mot machenca, perque peixcava
asobint en la placha del Campello peixet
machenca, que no vala res. Tamb
recorda atra connotaci referent a
machencar : trurer fem del pou negre
y aprofitarlo pera guano.
macheros tratants de machos: com
as dels macheros o tratants ...y el
macho (Gadea: Ensisam, 1891, p.246)
machet el machet que el portaven buit
davant (Galiana: Ms. Refrans, c. 1760)
macho chicotet: en lo
machet
machet del ramal (Gadea: Ensisam,
1891, p.260)
machets burres y pollins y machets...
es menester nugarlos (El Mole, 1841,
p. 375)
mchic alg el creur mchic o
bruixo (El Mole, Valencia, 1837)
mchic y com un resort mchic...
(Solves Vill, J.: Ensmit dun
foguerer, Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
machicha la machicha es ball de
moda (Soler, Santiago: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 48)
1626
machinet gavinet de mont: el

machinet (BNM, Ms. 3743, Mateu y
San, Lluis: Poeses, 1660, v. 185)
machinet li donar un machinet / un
punyalet y una espasa (Ort Mayor:
Coloqui pera la festa... dins lo Convent
de Senta Ursula, 1730)
macho, machot -es documenta com
apellit o malnom del morisc Mahomat
Machot de lalquera de mosn roca en
Ganda (ARV, Baila 1155, f. 645 , 30
de maig de 1476)
macho del llet masclus; en -ch- es
voc. clsic valenci. Abanda del llet, es
baralla pera esta morfologa un orige
portugus, gallec, vasc..., olvidant que
macho = mul es valenci clsic, tan
antiu o ms quen atres llenges: li tir
lo macho gran (Fenollar: Lo Procs de
les olives, 1497)
macho un macho ab unes angarilles
(Dietari de Jeroni Soria, 12 mar 1524)
macho quem fa rabejar com a macho
de lloguer (Milan, Luys: El Cortesano,
Valencia, 1561)
macho: mula o macho (Vilarig:
Memorial... de pagar les mercaderes,
Valencia, 1607)
macho entraren una requa de machos
(Porcar: Dietari, 1626, f. 485)
macho com a machos carregats
(AHO, ms. Mulet: Poesies a Maciana, c.
1640, v. 329)
macho macho de andes (BUV,
Morl: Ms. 666, c. 1649)
macho a cavall en un macho pera anar
a... (A. M. Elda. Proc. a Joseph Arnau,
1694)
macho los machos de trnsit (Llibre
de establiment de Penscola, 1701)
macho de burros y machos colluts
14 set. 1738)
macho de Lliria al ms alt macho de
Lliria (Bib. Serrano Morales, ms.
6.563; junt al Rahonament de Vinalesa,
any 1643, f.52)).
macho catal 1 doc. en valenci: y
com machos catalans / el bos per daball
la barba / y un palitroc en la ma
macho, el cap com un tenen el cap
com un macho, / y diuen que son
chagants (Romans ... que es declaren
macho catal tant als rosins y a les
mules, / com als machos catalans (3
part, Coloqui de les modes..., any 1767)
macho a un home: yo et tenia per
molt macho (Coloqui de Tito y Sento,
1789, f. 4)
macho a un home pues macho qu
se exposa per dos pesetes? (Len, C.:
Arenga, 1789, p. 7)
macho tros de macho (Bib. Nic.
Primitiu, Coloqui dels poticaris, c.
1790)
macho ya veig que eres un gran
macho, / y no vullc ara tornar a dir...
(2 part, Rahonament de Rull de
Payporta, c.1802)
macho macho de barres... vinguen els
carros y el machos (Conv. de Saro,
Imp. Brusola, 1820)
macho fanfarr, mat, guilopo: mes
de quatre de estos machos, afluixar
cuets borrachos, allastimant a alg (Dir
el pecat si es pot/ mes callant al
pecador, Imp. Ferrer de Orga, 1820)
macho quin home es tan macho
que...? (Baldov: El virgo de Visanteta,
1845, p. 16)
macho en los antoixos del macho que
1627
roda el rulo (El Mole, 12 de febrer

1856)
macho ms torpe que trenta machos
6)
macho tio Chimo, en macho y carro
far... (Els carlistes en Vinaroz,
macho vine as, no sigues macho
1886, p. 23)
macho cara de mula guinyosa / y
orelles de macho vell (Gadea: Ensisam
macho en la collera del macho pos (
macho cuadrilla de fadrines fent els
machos (Semanari El Cullerot,
Alacant, 1898)
macho menchan totes les nits carn de
macho (Canyisaes, Monver, 1907, p.
59)
macho per els pobles venent salaura, y
el macho que duya lil compr...
poblets,1913, p.37)
macho el protagoniste cont que, en
Or, menjava totes les nits carn de
macho (Martnez Ruiz, Amancio:
macho una mula y un macho
macho els bancals els tens que donar
dos relles en el macho (Valero, R.:Dos
macho burro... aca... un macho molt
templat (Torre: La llangosta, estrenat
macho to Miquel, tinc un macho
Llpol, 1929, p. 6)
macho tens la pell de macho

macho baix el macho del Castell
Alacant, 1954)
macho y desde el Macho del Castell
mires... (Llibre de festes del Arrabal
machongo chicot duns 17 a 25 anys
que fa el bruto: una pandilla de
machongos estaven chugant a pilota el
divendres per la espr. No teniu ms
coneiximent, pa qu no aneu a buscar
novia..., y no estar chillant... (El
Cullerot Alicant, giner 1897, p.4)
Machoral valencianisaci del apellit
Mayoral, del arquebisbe de Valencia:
encara que de llunt / ou la veu del
Machoral (Quintilles en Miscelnea de
poeses a Carlos Tercer, 1759)
machordom un machordom pera els
cnters (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.102)
machordons als machordons de les
festes (Semanari Garrot de sego,
Alacant, 30 de setembre de 1888, p. 3)
machorra a una dona: ... que es
machorra (AHO, Ms. Mulet: Poesies a
Maciana, c. 1640, v. 707)
les
auvelles
(sic)
machorres
machorres que mateu, no les tireu...
(Ensisam, 1891, p.505)
machuca machuca armeni o algn
esqueix de poeta (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
machuc y et machuc be la espala
(Bib. Nic. Primitiu, Relaci de Pep de
Chuan, s. XVIII)
machucar com a tabals que os
machucaren (Coloqui nou de Pepo
Canelles, c. 1780)
machucha ni tampoc deus buscar
novia que siga machucha o crestona
1628
(Gadea: Caps y senteners, Imp. Chusep

machuchos dels nobles los ms
machuchos (BUV, Morl: Ms. 666, c.
1649)
machuchos y encara pera els
machuchos (Coloqui de coloquis, s.
XVIII)
machuchos shan mesclat alguns
machuchos (Canyisaes, Monver,
1910, p. 154)
machuchos alguns machucos (Peris,
machuquen el cap li baden y
machuquen el servell (Coloqui del
als
botiguers,
als
machuques
machuques, als corredors (BUV, Ms.
666, c. 1649)
Madalena cast. y cat. Magdalena: en
Madalenes (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1620, f. 345)
Madalena an Santa Madalena pera
ungir (Mercader: Vida f. Pere. Esteve,
1677, p. 127)
Madalena, Malaena plorant fil a fil
com una Madalena (Galiana: Rond.
1768, p.56)
Madalena qu bo lo de Madalenes
(Relaci dels adornos... en la vinguda
de ses Magestats a esta Ciutat, 1802)
madalena com una madalena (Conv.
de Saro, 1820)
madama del fr. madame, ma dona.
Antigament era tratament de noblea, hui
es tot lo contrari: per ma fe, Madama,
si vos en camisa staveu (Martorell:
Tirant, c.1460)
madama filla del rey Don Felip 4 y de
madama Ysabel de Borb (RAH, Ms.
Porcar, J.: Dietari, 7 juny 1626, f.486)
madames -del fr. madame : si miren
les madames, / el Sol es pot amagar

madames chicots afeminats de
costums: eixos.../ que anirn / com
madames de cart (Rahonament... que
Benifaraig, 1797)
madames dona de roin reputaci:
entre vi y tabaco se u gasten / costejant
madames (Consell de una mare a una
filla sobre pendre estat, imp.
Correccional, 1852)
madametes me veig una esquadreta /
de madametes.../ totes en els peus
chirats / caminant a la prusiana
madametes el text pareix referirse a
un tipo de pasts deixe nom: el sucrer
fent madametes, / y el oficial confitant
el Micalet, 1802)
madastra no de madastra, ni
germanastra (Roig: Espill, 1460)
madastra en poder duna madastra
(BNM, Ms. 14185, Chaques lolier, c.
1850, f. 28)
madastra soc madastra (Escalante: A
la vora de un sequiol, 1870)
madastra Al cap y al fi, madastra!
c. 1890)
madastra a la madastra el nom li
basta (Gadea: Tipos, modismes, 1908,
p. 302)
madastra castell y catal madrastra:
mereix el nom de madastra, per roin y
descast (Montesinos, Vicent: Un
madastra no te pare y la madastra...
1629
madastra Ya pots dirme hasta

madastra! (Meli, F.: Tots a Nova
York, 1921, p.15)
entre
valencians...
madastra
madastra (DECLLC)
madeixa los cabells... madexa dor
madeixa dones... la madexa (Roig:
Espill, 1460)
madeix madeix el gran Fabriquer
madeixeta del llet mataxa: y una
madeixeta (Nebot, Chusep: Les
tirar
madeixetes
madeixetes
tinturades (Relaci entre Tito y Sento...
madrava del arbic al-madraba; la 1
doc. sera lalmadraga (sic) del dicc. de
Jacme March (a.1372); trobanse
eixemples sinse larticul: el prov.
madrago, el fr. madrague, etc. En
valenci heu document Corominas en
Denia, pero nhian ms eixemples en
valenci modern: y de quna madrava
es la tong eixa que porta (El Tio Cuc,
n 150, Alacant, 1917, p.1)
madrilla qu has peixcat? llobrarro, u
tenca, o madrilla (La Donsayna, 1845,
p. 149)
madrilla madrilla: ... pez comestible,
comn en los ros... (Escrig: Dicc.
1887)
madrina del llet *matrna; cat.
llevadora: ni madrines en lo seu part
(Canals, A.:
Carta de St. Bernat,
c.1395)
madrina quatre madrines / la
remiraren (Roig: Espill, 1460)
madrina criden a la madrina que sia
tamb cristiana vella (Instructions
Mey, 1566)
Madrit perque vena de Madrit
(Dietari de Jeroni Soria, 3 de maig
1528)
Madrit Madrit (Orta, Melchior: en
Fiestas... reliquia de St. Vicent, 1600, p.
42)
Madrit dende Silla a Madrit
8)
Madrit lo que diu un peridic de
Madrit (El Blua, n 3, Castell, 1892,
p.3)
Madrit la vach vore en Madrit
Madrit portar peix a Madrit y a
molts pobles (El Tio Cuc, n 96,
Alacant, 1916)
Madrit ya se sap que es de Madrit
(Llibret Foguera Mndez Nuez,
Madrit Qu tamb vol vindre a
Madrit? (Beltrn, E.: El novio de la
reina, 1933, p. 19)
Madrit Madrit no est en latre mon
madurea discreci ab madurea
(Conesa, J.: Histories troyanes, 1374)
madurea en la prudencia sia alegra;
en la celeritat, madurea (Martorell:
Tirant, c.1460, ed. 1490)
madurea madurea: madurez (Escrig:
Dicc. 1851)
madurea madurea (Fullana, Lluis:
Voc. valenci, 1921)
Mae Deu en la Mae Deu sentr
17)
sacaba el mon!
Maedeu!
Maedeu! (Roig y Civera, Antonio: El
maedeu Quin olor dall, maedeu!
1630

Maedeu! Che, qu bronques!
Maedeu! (Sireno, D. D.: El 606 o
Maedeu a sa filla la mire yo com si
fora la Maedeu (Barchino: La pasta de
Maedeu la Maedeu que taquete (C.
Civera y R. Murgui: La traca, sainet,
1921, p.8)
Maedeu!, Marededeu! contracci
de Mare de Deu > Marededeu >
Maedeu;
les
tres
formes
morfosintactiques conviuen al temps en
el Reyne: Marededeu (sic) dels...!
p. 13)
Maedeu yo tinc molta fe en la
Maedeu (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 9)
maera -del llet materia y cast. madera;
hui prou implantat en lo Reyne de
Valencia, enc que fusta es lo corrent:
han posat els artstics arcs de maera
maera Recorda aquelles aixetes que
tragueren de maera? (Peris Celda:
maerot fusta gran, aumentatiu de
maera: com suava Cristo carregat en el
maerot (El Tio Cuc, n 72, Alacant,
1916)
maestra com esperiencia maestra
(Canals: traducci al valenci del Valeri
Mxim, 1395)
maestra Maria... dels apostols
maestra (Trobes en lahors de la V.,
Valencia, 1474)
maestrans als Cavallers Maestrans
(Bib. Nac. Coloqui del Tio Pelut, 1801,
f. 25)
Maestransa la Real Maestrana

Laborda, 1802)
maestrant caballer membre de la
Maestransa de Valencia: un Caballer
Maestrant
(Len:
Raonament...
maestrants fent els Maestrants un
jard (Coloqui de Vadoro, 1800)
maestrants fent els Maestrants / un
jard dins (Coloqui ... que tingueren
Maestrat de Montesa lo Maestrat de
Montesa (Prades, J.: Hist. de la
adoracin, Val. 1596)
Maestrat men vaig a Maestrat
(Mercader, C.: Vida de f. Pere Esteve,
1677, p. 328)
Maestrat ya estic deu anys ha capant
en lo Maestrat (Coloqui entre un
remend de Valencia, Imp.Agustn
Laborda, 1808)
Maestrat serranes del Maestrat (De
dalt a baix, Teatraleres, 1920)
maestre del llet magister: dobles
del dit maestre... (Archiu Hist. Ecl.
de Morella, not. Guillem Esteve, 12
setembre 1380)
maestre indigne maestre (Canals, fr.
Antoni: De providencia, c. 1395)
maestre los maestres ne solen fer oli
(Bib. Nac. Pars. Llibre de les erbes, c.
1400)
maestre lo maestre (de Montesa), ab
tota sa gent vench contra los de Tortosa,
de que foren dels catalans molts morts e
pressos e encalcats al riu de Tortosa
Magnnim, a 9 de noembre 1463, f. 154
v.)
1631
maestre com a senyors y maestres

Valencia, 1513)
maestre per la gracia de Deu Maestre
de Cavalleria (BNM, Ms. 9581, ff.
258, 260)
maestre los Maestres y Catedratichs
cumplixen (Const. Universitat de
maestra maestra (ed. Bohigas,
Barcelona, 1952. March, Ausias:
Poesies, c. 1445)
maestra ab maestra impos nom
(Roig: Espill, c.1460)
maestra per que Deu ab maestria os
pos (Valda: Fiestas Inmaculada, 1663,
p. 477)
maestra maestra (Galiana: Carta a
Carlos Ros, 1764)
maestra tinc yo molta maestra
1921, p.12)
maganss del mtic Conde de
Magansa (Maguncia) de la Chanson de
Roland. En valenci equival a guilopo
melindrs o coent: magancs: mojigato
o mogato (Sanelo: Dicc. c. 1800)
maganss magansesos, embrollons
1809, p.1)
maganss este maganss (Escalante:
maganss maganss: bellaco (Escrig:
Dicc. 1851)
valenci
magancs
maganss
(DCECH, 3, p. 761)
magansesa loca... magansena (BSM,
Ms. 7116, El fadr, c.1820)
magansesa magansesa! (Escalante:
La Patti de peixcaors, 1884)
peres,
malfaener
y
maganto
malicsis. Era paraula frecuent de mon
pare, darrails en Llucena del Sit; pera

aplega la veu dasta el valenci del
Carche en Mursia, en la mateixa
significaci (magantia > maganto?):
el tal fadr / perque no sols es maganto
(...) mariquites y magantos (El Tio
Cuc, n 69, 124, Alacant, 1916, 1917)
maganya maganya: legaa (Escrig:
Dicc. 1851)
maganya ni pensaro, so maganya
1868, f. 11)
maganya ull de maganya (Matraca de
un mosot y un estudiant, s. XVIII)
maganya tens una maganya / y la
portes tan chorrosa (Gadea: Ensisam,
1891, p.188)
maganya Ma quest tipo... maganya!
(S. Almela: Un novio falsificat, 1892,
p.11)
maganya a ell li diuen Maganya
perque tels ulls aixina (Casajuana: La
maganya Cm li posaran?Miss
Maganya (Serneguet, I.: Miss Kakau,
1934, p. 28)
maganyes en los ulls... ms
maganyes
(BNM,
Ms.
14339,
maganyes els ulls tots plens de
maganyes (Coloqui dels Borbons,
1868)
maganyes veus del joc del tou tou:
Tires: tou, tou Pam, fora! Paga lhou y
les maganyes pa el amo, si es que
nhian (Peris Celda: Arrs en fesols y
naps 1921, p.7)
maganys:
legaoso
maganys
maganys els burros quem feu pagar
la muller del maganys! (Escalante: La
Consoladora, 1880)
1632
maganys a eixe nano maganys

(Snchiz
p.22)
maganyosa dona bruta y desastr:
as deu ser obra deixa maganyosa de
Mariana (Haro, M.: Hi que tindre
carcter!, 1923, p.30)
maganyoses eixes maganyoses que li
han... (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 12)
magenchar magenchar: arar la vias
en mayo antes de... (Mayans: Voc.
valenci, 1787)
magerra, macharra del rap magarr,
caixeta o cnter. En valenci tenen el
magerrer (Exulve, 1643), que adems
de fabricant de magerres, era
lencarregat del dins arreplegats en la
magerra. El valencianisme desta veu
heu reconeix Corominas: valenci
magerra (DCECH, 1, p.187)
magerra una magerra de fust
(DCVB, Archiu Reyne de Valencia,
doc. any 1329)
magerra una magerra ab son pany e
clau (DCVB, doc. any 1443)
magerrer
(Exulve:
magerrer
mgic los mgichs (Fenollar. Lo
passi, 1493)
mgic dels mgichs (Beltrn, Jaume:
mgic, mchic alg el creur machic o
bruixo (El Mole, 1837, p. 45)
mgica del llet magicu; es veu antiga
y com a atres neolletines: degu
pensar / que era all mgica negra
1813, p.5)
magnat del llet magnate: tots los
magnats, duchs...(Martorell: Tirant,
c.1460)
magnat un Jurat de aquells magnats
magnats en aquell banc dels obres /
sasenten los magnats (Gmez, I.:
Coloqui del clavari Tarugo, 1848)
magnesia yo no prenc magnesia, che!
(Palanca: Toni Manena, 1872, p. 25)
magnesiat magnesia, magnesiat
magnetisar ...en mdium y... el
magnetise (Vidal Roig: A Roma per
tot, 1911, p.5)
magnitut cast. y cat. magnitud:
magnitut (Esteve: Liber, 1472)
magnitut en ton cap domina un astre /
de tan alta magnitut, / que senyala home
dichs (Paper pera fer lo (l)laurador,
c.1740)
mago neollogisme cult, del llet
magus: el rey Mago Sen Melchor (El
Sueco, 1847, p. 216)
mago parodia es fa dels Magos (El
mago els Magos (Esteve, Chusep: Els
Magos del chiquet pobret, 1928)
mago ha segut un rey Mago (Tallada,
Magos ridcula parodia es fa dels
Magos / qual Chess adoraren en
Belem (El pare Mulet, 1877, p.12)
Magos y all en lo poble dihuen
quhan vist als Magos (Llombart:
Magos els Magos dEgipte convertiren
una vara en serp (Gadea. Tipos, 1908,
p.240)
magrea magrea: magreza (Escrig:
Dicc. 1887)
magrechar palpar a atra persona per
1633
atractiu sexual: ...aprofitats, que

magrechen (Vilanova, Chusep: Notes
de color, 1916)
magret de un magret (La Donsayna,
8-12-1844, p. 42)
magullat magullat a palos, y latre
alelat (La Mixquera, 22 de febrer
1841)
magullant,
magullar,
magullat
magullat... (Escrig: Dicc. 1871)
Ay
sinyor!
quina
magunsia
magunsia (BNM, Ms. 14185, Chaques
lolier, c. 1850, f. 30)
Mahomo cmbit pardic de gnero,
paregut al de momia en momio:
sombreros de cuant reneg Mahomo
mahurar no tan alta de polsera, / que
ms verdes sen mahuren (Tadeo, F.:
maim, maym del arbic maimun
(content, afortunat) y del turc maimn;
barra que servix pera nugar una corda,
cadena, bandera, etc.: dos maymons
per plantar... davant la porta (DCVB,
doc. valenci, any 1443 , Archiu Reyne
de Valencia), naixqueren un grapat de
fills llxics en les romniques, incluits
lapellit Maym, el dimoni Maymonet y
el maym que parla Jaume Roig
(Espill, 1460), drap o estaca que anava
nugat en les naus. Deixa fusta (dita
maimoneta per Covarrubias, que
escrigu el Tesoro en lo Reyne per
lany 1600), eixira maimon o colp:
de la primer maimon / li tire damunt
la taula (Garcia Capilla: Un adrs del
baratillo, 1873, p.6)
Maim, Maym et presens testimonis:
En Bernat Maym, justicia de Alicant
maim al maym / de les galeres

maimon maimon: golpe que se da a
uno en la cabeza o en la cara con la
mano abierta (Escrig: Dicc. 1887)
maimon si em solta atra maimon...
maimon li trencara els morros de una
maimon (El Tio Cuc, 2 ep. n 58
Alacant, 1924, p.2)
maimon te pegue una maimon,
poregs! (Vidal, V.: El Serranet, 1928,
p.6)
maimonaes Va a ser una gran mestra
pegant maimonaes! (Virosque: La
salvasi de..., 1921, p.13)
Maimonet nom de dimoniet: se
nomenaren
tres
diables...
trencacosetes... maymonet... tans de
garrofet (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1613)
maitins quant uench al mayt anam
hoir la missa (...) y per mi van a
Maytins... per mi van a les Novenes
(Cron. Jaume I, s.XIII)
maixcant gerundi, cast. masticando:
maixcant (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.125)
maixcar -1 doc. maixcar (Gaull: La
Brama dels Llauradors, c. 1497)
maixcar maixcar: andar en celo los
irracionales (Escrig: Dicc. 1887)
mixcara y ms maixqueres ixqueren
1794, p. 7)
mixcara mixcara (La Mixcara, 22
de febrer de 1841)
mixcara mixquera: persona que se
cubre el rostro, en Carnistoltes (Escrig:
Dicc. 1887)
mixcara maixqueres en carasetes
(Don Juan Treneta, 1899, p. 2)
1634
mixcara mixqueres y retratos a les

reynes (Gadea: Tipos, 1908, p. 299)
maixcara que ix un ball de
mixqueres (Colomer, E.: Me cason
mixquera cat. mscara, cast.
mscara: feren los... studiants una
maixquera (BRAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 20 febrer 1618, f. 294)
mixquera ac, mixqueres (Ort
Mayor: Col. pera lo Conv. de Senta
Ursula, 1730)
maixquer volguera jagants y nanos, /
volguera maixquerada (Ort Mayor:
Coloqui pera lo Conv. de Senta Ursula,
1730)
mixquera cast. mscara, cat.
mscara: no faltar a la festa de les
Mixqueres (BNM, Rahonament... a
les Carnistoltes, c. 1735)
Mixquera Real -festa de mixqueres
pera la noblea y monarques: feren
moltes invencions, / una Mixquera
Real / en dos nits (3r. Rahonament
c.1802)
mixquera de Carnistoltes un
entrems
/
de
mixquera
en
Carnistoltes (Parranda y Bufalampolla
maixquer maixquer: festn o sarao
de personas enmascaradas (Escrig:
Dicc. 1887)
mixquera Y es que yo haur de
posarme tamb una mixquera en
lnima? (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.41)
mixqueres despus de Carnistoltes /
vorem mixqueres... (Gadea: Ensisam
ixen
totes
les
mixqueres
mixqueres (Semanari El Blua,
Castell, 21 febrer 1892)

mixqueres de mols
mixqueres
disfrasos (Semanari El Obrero
dElig, 13 mar 1938)
majaero castellanisme usat com a
sinnim destpit: eixe es el pleit,
majaeros (Baoro el Rochet de Alcser,
Tortosa, c. 1790)
majamet nom de dimoni nugat a
islmic: y un dimoni Majamet /
descals, pelat y un plomall / en mich lo
tos com un rabo / de rabosot (Sento y
Parma, c.1794)
majes de bon aspecte, en bellea: fent
vista de cos present (les chicones), /
sempre al punt del melcolat , / pera que
les vechen majes / els tontos que van de
gall (Coloqui sobre els usos y modes...
de algunes viudes, c. 1735)
majo y qu arrogants! qu majos!
f.1)
majoriste:
mayorista
majoriste
mal de barres mal en quixals,
mandbules, etc.: del mal de barres,/ ...
dels polsos, o els oits (Paper curis,
mal de cor mal de cor: epilepsia
(Gadea: Voc. 1909)
mal de pancha mal de pancha y mal
de cap (Canyisaes, Monver, 1909, p.
117)
mala mort, de sin valor: en un maset
de mala mort (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.107)
mala sombra la desgrasia / els
perseguix fa molts anys; / tenen mala
sombra (Guallar, J. G.: Nit dalbaes,
1900, p.16)
1635
mal de pot les rampes y el mal de pot /

sen van en aigua de gas (Casajuana:
malabar del antic reyne de Malabar:
malabareny, malabric, malabars
malabar parlant de jocs, malabars
(Galiana y Polo: Rusafa, Bolsera, 1928,
p.18)
malacostumar,
malacostumar
malacostumat (Escrig: Dicc. 1851)
malacha malacha lo lladre, amn
Gayferos, c. 1660)
malacha dur paraiges malacha si
sestila (El Pare Mulet, 1877, p.11)
malacha dur paraiges malacha si
sestila, / les capes y els... (Llombart:
Malaena plorant com la Malaena
Malaena de la Semana Santa del
Cabanyal: la que fa de Santa Mara
Malaena ha eixit enguany per primera
veg (Meli, F.: Al pas del Nasareno,
1928, p.45)
Malaena casat en Malaena (BV, Ms.
619-12, Les Almejes, c. 1930)
Malaena Malaena, aigua! (Soler
Malaena Est plorant com una
Malaena! (Beltrn, E.: Ratolins de casa
rica, 1934, p. 60)
Malaena com una Malaena (Llibret
Malaenes era convent de Malaenes
Malaenes en seguida a Malaenes;la
venc y me... (Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 14)
malaenes, malenes fart a rollets,
malenes (sic) y bega (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 102)

Malaenes del carrer de Malaenes
1921, p.8)
malaenes ya tinc les malaenes en la
gola (Peris: Rialles del voler, 1928, p.
54)
Malaenes carrer de Malaenes
p. 4)
malaeneta Vols una malaeneta?
(Escalante: Les chiques, 1877)
malaenetes ahr se beren set
malaenetes (Cubells: Els panquemaos,
1919, p. 6)
Malaena de Castell acsi en Castell
de la Plana y per els bous de la
Malaena (Soto Lluch, M.: Als bous de
malaenetes rollets... malaenetes y
coques fines (Barchino, P.: La embol,
1925, p.6
malaenetes malaenetes, rollets...
(Vidal, Vicent: La llangosta, estren en
Castell, 1928, p. 21)
Malaf, Barranc de Barranc que
afluix al riu Gorgos (DCVB)
malaf en molta cantitat: en ixiren un
malaf (El Tio Cuc, n 72, Alacant,
1916)
malafiar dun llet *malefdare < male
fdus; fluix, sinse fermea; en val. es
sinnim de balafiar: gastar ms de lo
que u te: malafiar: malgastar. Disipar,
lo mismo que balafiar (Escrig: Dicc.
1887)
malafiar malafiar, val. (DCVB)
malagana malagana: Lope atestigua
que es palabra valenciana (Corominas,
DCECH)
malagana -1 doc.: estar de mala
gana (Pou: Thesaurus, Valencia, 1575)
1636
malagana no trobarse be, estar

marejat, en fluixea: se vingu a dormir
sobre los llibres perque estava un poc de
malagana (BRAH, ms. Dietari Porcar,
22 de giner 1612)
malagana per estar malalt... perque
estava de mala gana enva en son lloch
al vicari (RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari,
12 maig 1622, f.385)
malagana dient que era malagana
(Bib. Nic. Primitiu, Ms. El enamorat en
dia de Corpus, s. XVIII)
malagana, tndrer en valenciano...
malagana por desmayo o congoja
(Salv, V.: Comp. de Gramtica
espaola, apndice, 1838)
malagana:
desmayo,
malagana
congoja (Lamarca: Dicc. 1839, p. 32)
malagana estar aborrit, de reguiny,
desmayat,
cansat:
postura
de
malagana (BNM, Ms. Marsal, Ramn:
malagana de malagana (Martnez
p. 7)
malagana Ay!...magarra una mala
gana! Dus un got daigua (Colom y
Sales: LAvarisia, 1874, p.19)
malagana tots agarren mala-gana
1875,p. 22)
malagana deixeume, / que mentra
hasta malagana y em senc caure
malagana els obrers estn com el que
est de malagana (Garrido, J. M:
malada un auca malada que escrigu
13)
malaida Malaida siga lhora en que

an...! (Hernn Corts, M.: Fora baix!,
2 ed., 1900, p.6)
malada malada serp del Paras
malaida El malahit domin. La
malaides malades les anguiles
que...! (Guallar, J. G.: Nit dalbaes,
1900, p.8)
malades terres que malahdes estn
13)
malaim mosatros may tenim un clau.
Els malam (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 28)
malaint alguns que estn malaint (En
p. 7)
malaint y malaint a la vella...
Chuanet, ed.1852)
malaint
y
renegant
malaint
1870)
malaint del cel y la terra anar malaint
malaint entra en casa malaint (Soler,
13)
malaint malaint y pestechant
1928, p.62)
malair malair: maldecir (Escrig:
Dicc. 1851)
malair Que no sapia malair...!
17)
malairlo no parant de malairlo
1637
malait tan malahits (En obsequi del

2)
malait si eixe malait dotor (Escalante,
malait y olvidar al malahit (Vercher:
malait Este malait! (Escalante: Oros
son trunfos, 1878)
malait malait: maldito (Escrig: Dicc.
1887)
malait malahits dins! (Martn, A.:
malaix Malaix la mehua estrela!
Roc, 1864, f. 6)
malaix tamb malaix / si veu que no
mata peix (Semanari Garrot de sego,
n 8, 1888, Alacant, p.2)
malaixc que malaixc y renegue
malaixc yo vos malaixc (El Tio Cuc,
n 206, Alacant, 1918, p.3)
malaixc malahixc al que ... (Peris
malaixca cat. malesca: li torne la
bolea al quem malaixca ms (Milacre
malaixca Que Deu em malaixca!
malaixen alguns, que malaixen la...
p.1)
odiam!,
malaixme!
malaixme
8)
malalts molt malalts (Rubert
1897, p.26)
malalts es diu hui malalts en part
del valenci (DECLLC)
malalts tu ests malalts (Lladr,

malalts al quest delicat y malalts
malalts
y
socarrat
malalts
1928, p.13)
malandr
(Eiximenis:
malandr
Dotzen del Chresti, escrit en Valencia,
c. 1385)
malandrins malandrins (En obsequi
dels Voluntaris Honrats, 1794, p. 3)
malnima persona ron: algn atra
malnima caps de fer... (Navarro y
p.43)
malany fereu pera sempre de malany
(Gmes, V.: Fiest. L. Bertrn, 1609, P.
171)
malapancha de chiquet, si estava u
enfitat, recorde que dem: Hui tinc
malapancha; en leixemple es apellit
pardic:
Marianet
Cardona
y
Malapancha (Arniches, Carlos: La
divisa, 1903, p.22)
Malapart valencianisaci pardica del
apellit Bonapart: infame Malapart
y..., 1810, p.1)
malapell Descastat! Mala pell!
p.13)
malarmat peix roget duns 25 cm. de
llarc, de lespecie cataphractum; en
morros cuadrats y pell dura; 1 doc.:
malarmat (anotacions de Miquel
malarmat malarmat; castell armado
(Cat. dels peixos en lo Mar de Valencia,
1802, p.5)
malarmat polps, sepionets, y morralla,
malarmats y... (Roig y Civera, A.: El
1638

malarmat parlant de la peixca y duna
maldici dita en Altea, per ser el
malarmat un peix en punches prou
fortes per el llom: Mal not tragueres
un mal-armat a repel (Martnez, F.: El
derecho en Altea, Altea, 1923, ed. 1983,
p.29)
malarropa -empleat del Consell de
Valencia encarregat darreplegar gosos
sinse amo, aixina com rates, gats y atres
animals morts que la gent tirava al
carrer. Segons Sanchis Sivera, el nom
ve dun aragons de mot malarropa,
veh de Valencia, que obtingu el
puesto en 1410; el mateix erudit donava
un doc: Hava supplicat lhonorable
Consell... del offici de malarropa
(Sivera: Vida ntima de los valencianos;
p.93, doc. any 1435)
trompetes,
atabalers,
malarropa
aferma moos, mala ropa e morro de
vaques (Cap. del Quitament de la
malarropa: perrero
malarropa
malasombra, el persona sinse gracia,
desmanotat, enredraor, pats, etc.: Ya
ve el mala sombra! (Tallada, M.: Aix
si que te importansia! 1924, p.6)
malasombra es el malasombra
malaventura dimoni: el diable...
invenci del mateix dianjo, com li den
les ahueles a la malaventura, o dalgun
afiliat a eixe mal esprit (Gadea: Tipos,
apndix, 1908, p.41)
malaventura dimoni, tant femella
com a mascle: dun angel de filla mha
fet una malaventura (Morales, Bernat:
Noveletes de lhorta valenciana, 1910)
malbruc joc de chiquets: malbruc...

mirondn, parlant salat (Conv. Nelo y
Quelo, 1787)
malcar cast. y cat. malcarada: la
Malcar, que lhan tancat en la pres
malcontent la ficci de alguns
malcontents orgue, estores... y atres
trastos (Ms. de Jusep Esplugues, retor
de la Vall dAlbaida, c.1740)
malcorage caldo de mercuriales, al
qual dizen en valenciano malcorage
(Calvo: Ciruga, 1647, p. 576)
malcorar malcorar, incitar, induir al
mal. Veu valenciana (DECLLC)
malcorar malcorau les dones
malcorar que ha pegat en malcorar
(Galiana: Rod. de Rondalles, 1768)
malcorar per no voler malcorar
p. 11)
malcorar verp clsic valenci: fer
embolics pera enemistar persones, ficar
enredros malignes, etc.: mos malcoren
a tots (Juli, Seraf: Novio de Pascua.
1916, p.60)
malcriat en poca educaci, sinse
modals: mal criat (Villena, I.: Vita,
1497)
malcuinat li infundix temeritat, / y es
vehuen rastres a voltes / patents de
algn malcuinat (Segn rahonament
malcuinat malcuinat: desaguisado,
dao, travesura (Escrig: Dicc. 1887)
malcuinats, fer accins mal fetes,
gamberraes, groseres: Pou, Pla y atres,
que tant se diverten fent tot clase de
malcuynats, visitant festes, juant a
pilota (Gadea: Tipos despardenya,
c.1890)
1639
malcuinats malcuynats ques feen per

all (Gadea: Tipos, modismes, 1908)
maldar del llet male dare, o migeval
maletare; fer algo sinse resultat: Dies
ha que vach maldant / per les barraques
rondant (Santapola: Goriet, c. 1850)
maldar Pos que no cal que malde!
maldar que te tinc dit / qum aix de
baes maldes (Lagelo del colomet,
1877, p.13)
maldat del llet vulgar malitate;
apareix en els clsics; 1 doc.: gran
maldat (DECLLC, en text de Joanot
Martorell, c. 1455)
maldat eixa idea de maldat (Puig
maldecaps preocupacions, problemes:
la vida... es una brega plena de
maldecaps (Martnez Ruiz, Amancio:
catal
maledicci:
maldici
maldicions (Roig: Espill, 1460)
maldici, maldisi dos maldisions
Garcia, 1787)
maldici:
maldicin
maldici
maldici, maldisi dic que una
maldisi (Escalante: A la vora de un
sequiol, 1870)
maldici, maldisi he anat a totes les
obres a vore si fea falta un pe, pero
pareix maldisi: en totes... (Semanari
Alacant, p.1)
maldici puix en cada maldici
laterren (Gadea: Tipos, modismes,
1908, p. 92)
maldici, maldisi tota sa vida a
maldisi (Peris, J.: Ms all de la lley,
1927, p. 13)
maldici heu fan disimulant una
maldisi (Garrido, J. M: Opresors y
p.3)
maldient qui parla mal datres: ni
maldients (Martorell: Tirant, c.1460)
maldient zoilos, maldients, crtichs
(Dedicatoria de M. A. Ort: Siglo
Quarto, 1640)
maldit tampoch no es maldit (Ros:
felius 33 anys de..., a. 1746)
malea del llet malta; cast. maldad;
cat. malesa: e per malea li den bisbe
moro (Dietari del capell dAnfs el
Magnnim, 2 de febrer 1444, f. 93)
malea malea: maleza, maldad
malea un tros de vinya ab malea
(Llibre de values de Castell, 1371)
malea e per malea li dien bisbe moro
(Dietari del capell, 2 febrer 1444)
malea gran malea (Roig: Espill,
1460)
malea herba, malea... abres (A. M.
Torre den Besora, Stabliments, 31
dagost 1738)
malea cremant la malea (Rosanes:
Voc. 1864, p. 47)
malea en lo Reyne de Valencia susa
sempre malea (DECLLC)
malea andaluso y catal malesa: la
Torre dEspioca..., plena de malea y
albarsers al peu (Gadea: Tipos, 1908,
p.227)
malec malec: malecn (Escrig:
Dicc. 1851)
malec del Malec del port de
Valensia (Tallada, M.: Les Camareres,
1931, p. 4)
1640
maleducat Mal educat! (De dalt a

maleen no els maleen (Conv. de Saro,
1820)
malejant per algn guas o malejant
malempoli del llet monopolium;
arcaisme sinnim dintrigues, embolic
en crits, etc.: malempoli e avalot
malena cast. y cat. magdalena:
malenes, rolloets y pastisos (Martnez
1909, p. 150)
males puses, tndrer qui te mal gnit:
que Chimo te males puses (Capilla:
malestar porten les huelgues / runes y
malestar (Palanca: El capital y el
treball, 1885, p. 9)
malestar me fa entrar un malestar
14)
malesventures Uy! malesventures!
pillos! (Llombart: Lagela Puala, c.
1880)
maleta del fr. antiu malete, dim. de
male (hui, malle): tancar en caxes, /
portar en males (sic) (Roig: Espill,
1460)
maleta maleta (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
maleta de gent que portava maleta
(BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 1622,
f.398)
malet maleta menuda: del malet
1926, p.7)
malet ix Nieves en guardapols y
malet (Martn, A.: La oroneta, 1927,
p.26)
malfaener mal faeners (Mulet:
Poesies a Maciana, c. 1640)

malfaener malfaener (Bib. Nic.
Primitiu. Escoriguela: Ms. Poesies,
1794)
malfaener el seu marit era un gandul
malfaener
(Gadea:
Ms.
Tipos
malfaener catal malfeiner: ...y de
gos malfaener (Gadea: Ensisam, 1891,
p.193)
malfaener valent... malfaener (El
Amic del Poble, Alacant, mar, 1899)
malfaener malfaeners, idiotes (Pastor,
p. 28)
malfaener truans y malfaeners
(Gadea: Tipos, modismes, 1908, II, p.
33)
malfaener eixe malfaener de Chimo
(Baidal, F.: Amor torna, Castell, 1917,
p. 28)
malfaener ning dona faena / al que es
un malfaener (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924)
malfaenera brials en randa, / senyal de
malfaenera (Gadea: Ensisam, 1891,
p.27)
malfaeneres malfaeneres o manteres,
mandries (Caps y senteners, Imp.
malfaeners dos homens... per ser
malfaeners (Gadea: Ensisam, 1891,
p.257)
malfaeners pillos y malfaeners (El
malfars de mal + fars, persona que
sol fer mal les coses; ix com a malnom
o mot dun criat: Malfars (Mil,
Lluis de: El Cortesano, 1561)
malfargat mal fet; en leixemple
aludix a un chaperut: el malfargat
eixe (Alegre Ortiz: En la Cany, 1926,
1641
p.17)
malfat forma valenciana malfat
(Corominas: DECLLC)
malfat malfaener, guilopo fora de la
lley, etc.: y prengueren dos malfatans
(BRAH, ms. Dietari Porcar,9 juny
1614)
malfat o malfat calificat que
pendrn
o
capturarn
(Real
Pragmtica, En casa Patricio Mey,
1623)
malfat y al desertor malfat (Segn
Micalet, 1802)
malfat era un desbragat... un malfat
malfat com los malfatans pecadors
malfat este malfat (BUV. Ms. 668,
c. 1730)
malfat eixe Herodes malfat (Ros,
malfat la astucia / que tena el
malfat
(BUV,
Raonament
de
Vinalesa, 1735, v. 127)
malfat un malfat que no vol
treballar (Comes, P.: Les pilotes de
Nadal, 1927, p. 10)
lechugina
malfatana
malfatana
(Coloqui de Trboles y Catalina, 1857)
malfatans Malfatans! (Liern, Rafael
vosatros,
malfatans
malfatans
p. 12)
malgastaor Malgastaor! (Breva,
malgastaor o pasar per un malgastaor
p. 57)
malgastar bens mal gastats (Pou:

malgeni:
malgeni,
malgnit
vinagroso, persona de mala condicin
malguisats ms de quatre malguisats
malhechors malhechors (Conv. de
Saro, 1820)
malhumor cast. y cat. malhumorada:
estava molt malhumor (El Cullerot
Alicant, Telegrames, 10 giner 1897)
malhumor Per qum resibixes / tan
malhumor? (Chirivella, P.: Da de
proba, 1912, p.15)
malhumorat se senta malhumorat
1926, p.13)
malicsia -del llet malta: malksia,
valenci (DCVB)
malicsia no ha portat malicsia... ms
malicsia que una rabosa (El Mole,
1840, pp. 45, 62)
malicsia de malicsia est aufeganse
f. 16)
malicsia no tingues tanta malicsia
10)
malicsia sempre parlant en malicsia
1865)
malicsia, malixia dit sinse malixia
p. 9)
malicsia De malicsia estic que talle!
1872, p. 9)
malicsia caurer per de pronte en la
malicsia (El Pare Mulet, 1877, p. 14)
malicsia la cosa no du malicsia!
1877)
1642
malicsia pecant est en la malicsia

p. XI)
malicsia aumentat en bondat o
malicsia (Gadea: Ensisam, 1891,
p.496)
tinc
una
malicsia!
malicsia
p. 37)
malicsia en ms malicsia (Llibret
malicsia no hia ms que maliccia
malicsia, malixia soc yo, pero hua fet
sinse malixia (Civera, R.: Els baches,
1912, p. 34)
malicsia Mare... tinc una malicsia!
6)
malicsia no te malicsia (Peris Celda:
malicsia que rebote de malicsia
1928, p.46)
malicsia, malixia hu fa sense malixia
p. 14)
malicsien que no malicsien res
(Colom y Sales: LAvaricia, 1874, p.19)
malicsieta en certa malicsieta (Sendin
malicsis malicsis prop del trono (El
Mole, 1841, p. 374)
malicsis va molt malixsis (sic)
p. 7)
malicsiosa tan malicsiosa que est
p.54)
malicsiosa t veus, malicsiosa?
car?, 1926, p. 15)
malicsiosa y malicsiosa (Perdiguer:

En Carnistoltes, 1928, p. 17)
malicsiosament
malicsiosament
lagarre
(Llombart:
Abelles
y
abellerols, 1878, p. XI)
malicsiosament maliccia, malicciar,
malicciosament (Escrig: Dicc. 1887)
malicsiosos tots els malicsiosos (El
Bou solt, 1877, p.230)
malicsiosos els malicciosos, que non
falten (Gadea: Tipos, 1908, p. 321)
malmarrs Yo estic un poc
malmarrs (Mora: El cap dOlofernes.
1872, p. 11)
malmarrs malmarrs: enfermizo
malmesclar 1 doc. malmesclar
(Ferrer. St. Vicent: Sermons, c. 1400)
malmirat no la toques, mal mirat, per
que es mel de Puritat (Valda: Fiestas
Inmac. 1663, p. 312)
malnom malnom: apodo (Escrig:
Dicc. 1887)
mallograr,
malograr,
mallograr
mallograt... (Escrig: Dicc. 1851)
mallograr:
malograr,
mallograr
frustrarse lo que se pretenda. No llegar
una persona a su natural desarrollo o
perfeccin (Escrig: Dicc. 1887)
malograt
-catal malaguanyat:
laplaudit drama en tres actes del
malograt poeta... (El Bou solt, 1877,
p.191)
malograt del malograt primer actor
(B. Burguet: La carrera de la dona,
1881, p. 1)
malograt el dumenche eixir en nostre
peridic el retrato de D.Rafael Calvo,
malograt actor (Garrot de sego, 23 de
malogre vullc que no es malogre (El
enamorat en dia de Corpus, c. 1780)
1643
malora vaja en malora (Comedias de

don Guillem de Castro. En Valencia,
por Miguel Sorolla, 1625, p. 240)
malquistar malquistant als abogats y
als... (El So Christfol, llaurador ricot
de la Ribera, Imp. Horno de San
Andrs, 1789)
malquistar malquistar: poner a una
persona mal con otra u otras (Escrig:
Dicc. 1887)
-1
doc.:
malrub,
manruvin
mandastre e manruvin (Rec. valenci
de M. Joan, 1466)
malsins y fer callar als malsins (En
p. 7)
maltesos comerciants originaris de
Malta, tenen tendes entre la Merc y el
moli de Rovella en Valencia: y estar
sempre badallant?, / yl (y el) gat
sempre en lo foguer? yl no poder traure
el cap / per los Maltesos? (Relaci de
Pepo Canelles, 1 part, ed. 1784)
maltratar cridar y maltratarla
(Pineda, Andreu: A un son gran amich,
imp. Timoneda, c. 1570)
maltratar la maltrata o malmet los
bens (Ginart: Reportori, 1608, p. 171)
maltratar les vinagreres estn
maltratades (ACV. Ms. Melchor
Fuster, c. 1680)
maltratar aquella dona Garrida /em
maltrat (Sacro Monte Parnaso, 1687,
p.89)
maltratar el home grandot / lo nas me
va maltratar (2 part. Relaci... el
Valencia, 1783)
maltratar no me vinga maltratant,
perque... (Escalante: Una sogra de
castanyola, 1875)
maltratar no me parles. Nom
maltratres, per favor (Chirivella, P.:

maltratar yo li trenque una costella /
com me vinga maltratant (Gmez
maltratar com un drap la maltrata
1918, p.12)
maltratar en conte de maltratarme ...
1924, p. 5)
maltratat me vora maltratat deixa
manera (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 12)
maltratat A Margot han maltratat!
(Gmez: Cremaes sinse foc, Tarragona,
1917, p.12)
maltratat maltratat (Peris Igual, J.: El
banquet en lalquera, Castell, 1928, p.
17)
maltret -del llet male tractu: aquell
home... maltret (Josep M J.G. y E,
p.10)
malva del llet malva, com a les
llenges germanes. En catal, dasta fa
poc, encara tenen corrupcions com
vauma, bauma, mauba, etc. Escrig dona
malva, malva borda, malvarrosa...,
adems del modisme: ser u com una
malva: ser dcil, bondadoso... (a.
1887)
malva morritor, malva (Roig: Espill,
1460)
malva real catal malva reial: malva
vera o real (Escrig: Dicc. 1887)
malva real No sapure vost, malva
real; que vost y yo encara ham de...
p.14)
malva la ms delic... la malva
1644
malvapoma asusenes fines... la malvapoma y als tulipans presumits (Garca

Alacant, 1890, p. 24)
malvaret cementeri, per les malves:
pues si nom dones / el teu remey /
molt prontem porten al malvaret
(Snchiz Almela, V.: Un novio
p.21)
malvarrosa ... clavell o malvarrosa
(Burguet, Chuan Batiste: Ahn est el
lladre?, 1880, p. 19)
malvarrosa malvarrosa: planta olorosa
con flores encarnadas (Escrig: Dicc.
1887)
Malvarrosa Malvarrosa. Resibit lo
seu... (Cervera, J.: San Seren, 1918,
p.21)
Malvarrosa en la Malvarrosa un atre
p.10)
Malvarrosa en la Malvarrosa tenim...
p. 14)
malvarrosa de placha malvarroses, la
sal de la placha... Malvarrosa me
posaren una matin de maig, perque soc
flor de placha (Hernndez, Faust: La
malvarrosa orlats al peu per
malvarroses (Thous, Maximili: Lhort
de les freses, 1933, p. 5)
malvat del llet vg. malifatus: infels,
malvades (Roig: Espill, 1460)
malvavisco malvavisco!... cascallet
fenicat! (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.16)
malvndrer, malvendre de malvendre
cap de prenda (Coloqui de les
1728)
malvndrer melvndrer: vender a bajo

precio sin... (Escrig: Dicc. 1887)
malversar vocable modern, del fr.
malverser: ell ha malversat fondos de
la empresa (La Traca, 23 agost 1913)
malvesa malvesa (Martorell: Tirant,
c. 1460)
malvesa malvesa (Roig: Espill,
1460)
malvesa vi grech y de malvesia pot
entrar en Valencia (Ginart: Reportori,
1608, p. 320)
malvins manoll de malvins (Rec. de
Micer Joan, 1466)
malvins y si no te faena, va a vendre
malvins (Coloqui de Miquelo, imp.
Laborda, 1823)
malvixcut malvixcut: malvivido
malvolena el valenci malvolena
(DECLLC)
mall -del llet mallu, martell: Eu,
ques ms pesat quun mall! (Lladro:
La boba y el embobat, 1872, p.13)
mall martell de ferrer: la trencaren en
el mall (M.Ruiz: Canyisaes, Monver,
1907)
mall, mallada vocable valenci
equivalente al
castell majada
(DECLLC)
mall, mallada Mallada del Fenollar,
prop de Valldigna (DECLLC, en text
valenci, c. 1300)
mall, mallada mallada (Roig:
Espill, 1460)
mall mall: lugar donde se recoge de
noche el ganado (Escrig: Dicc. 1887)
mall colp en el mall o martell de
ferrer: una mall en el cap quel va
deix(r) tarumba (Martnez Ruiz,
Amacio: Canyisaes, Monver, 1907,
p.52)
1645
malladar del llet maclta; camp o

puesto ahon es paren a reposar els
animals o ganao; cast. majada, redil:
sa casa, torre y cenia vinyes del
Beneficiat malladars (BNM, ms.
11677, Procs de la Condomina
dAlacant, a. 1674)
mallaes Blasco Ibez descriu
lAlbufera: las calvas... llamadas
mallaes, terrenos desprovistos de
rboles por estar inundados durante el
invierno (DECLLC, 5, p.398)
Mallaes de lAlbufera en la Mata de
Fanc... lo mateix que en les Mallaes que
volen... (Peris Celda: Cacaus y
mallem debaes mallem / y mos...
p.170)
mallar colpejar en el mall del ferrer:
nol malla / nol treballa (Roig: Espill,
a. 1460)
mallol terra plant de vinyes novelles:
un tros de mallol que yo he en
Benijoma (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, testament d En Ferrant
Gonsales, c.1380, f.64)
mallol del llet malleolu; brot de
planta, pero tamb home pnfilo,
panoli: mal vos regiu, / be demostreu
ser mallol / en voler a... (Timoneda:
Flor de enamorados, 1573)
mallol:
majuelo,
via
mallol
nuevamente plantada, cepa nueva
mallot carn de serol... Josefina Baker
en mallot (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 11)
-per
mallorqu de Pedreguer, el
lemigraci de mallorquins al Reyne de
Valencia en el sigle XVII, raere de
lexpulsi dels moriscs en 1609,
actualment enc tenen els seus

descendents cantitat de llxic y
morfosintxis del mallorqu,
fet
aprofitat hui en da per els
colaboracionistes
catalaners
pera
enredrar y ferir al idioma valenci, fent
dells quintacolumnistes: els bosals
de Pedreguer... al llenguage que
conserven moltes reminicencies del
mallorqu, com a que descendixen casi
tots ells de Mallorca (Gadea: Tipos,
1908, p.29)
mallorquins de la Marina, els raere
del 1609, expulsats els moriscs, apleg a
la Marina del Reyne de Valencia una
riu de mallorquins famolencs y en
bolchaques netes, mantenint dasta ara
moltes caracterstiques de sa llengua
(per la blanea dels valencians) Es una
cangrena llingstica que aprofiten ara
els catalaners pera crear confusi y
aufegar la llengua valenciana. Hui en
da, desde Trbena a Benidorm, els
colaboracionistes fan el mardanot en
cuatre barres y, mamant la ajuda de les
dos Generalitats, popen al catal y es
fisgen del valenci: en la Vall de Seta,
els mallorquins y garruts (Gadea:
Ensisam, 1891, p.401) Si parles en alg
destos que tenen odi a tot lo valenci,
te diuen que no son valencians, que son
catalans,
alacantins,
levantinos,
castellans o mediterranis. Tot, menos
valenci!.
mama, donar alimentar en llet de
mamella a un chiquet o, en el cas de la
Mstica Albinyana, a famolenques
nimes del Porgatori: Em va dir lo
Senyor que donara a les animetes,
mama. Que quiere decir que participes a
essas almas tu leche virginal (Tudela,
P.: Oracin fnebre... a Sor Mara
1646
Iosepha de S. Ins, 1698, p.36)

mama, ser un panoli: Quelo, tan
gran com hui y dem, es ms que un
mama, y un animal ben acabat ...
1768, p.53)
Mama, Sento mot dun personache
popular: all estava Sento Mama... y
atres tals (Relaci entre Sento y Tito...
mam, mamaes noranta huit mamaes
mama, la acci de beurer vi en
cantitat. Baldov lacentu pera llevar
ductes de pronunciaci: no magr en
comedies destes / que fasa paper la
mma
(Bernat Baldov, Chusep:
Lagelo Pollastre, 1859, p.24)
mam mam: mamada, tiempo que la
criatura mama (Escrig: Dicc. 1887)
mam mare, familiarment. Derivat del
llet mamma, com a vocable agut es
galicisme del sigle XVII; per 1840 enc
es senta com a castellanisme: unes
chiques de vint anys / y la mam una
estaca (Coloqui de la merda, c. 1845)
mama, secretari de la irnicament,
aficionat a la beguda: es vost un
tonell; / secretari de la mama (Palanca:
La Ball de Sen Franss, 1868, p.19)
mam borrachera o beguda: y en
cuidao en la mam (Semanari El To
Cuc, n 120, Alacant, 1917, p.3)
mamacabres el valenci mamacabres,
pardal de presa (DECLLC)
mamacalostres lo mateix que
mamant:
mamacalostres:
mamacallos (Lamarca: Dicc. 1839,
p.32)
mamacalostres mamacalostres: apodo
que se da al hombre tonto (Escrig:
Dicc. 1871)
mamalucos -del rap mamlk, en

crrega pardica y en referencia als
moros
del
eixrcit
napolenic:
aturdixen los mamalucos (Traduccin
del lemosn o valenciano antiguo al
castellano de la lletra dun valenci al
Gran Duc de Berg, a. 1808)
mamandungos aprofitats, ganduls:
els mamandungos y ... (El Tio Cuc,
repartnselos
entre
mamandugos
cuatre
mamandugos
(Canyisaes,
Monver, 1911, p. 167)
tots
estos
mamandungos
mamandungos
foren
eliminats
p.4)
mamant, mamantona dasta el sigle
XIX, home o dona que chuplava els
calostres dels pits de dones que haven
parit: y el mamant o mamantona, /
primer quels tire un poquet, / pera llevar
les calostres, / no danyen al angelet
parir, 1736)
mamant mamant: el que mama para
descargar pechos a la mujeres (Escrig:
Dicc. 1851)
mamantona -dona que chuplava d'una
llactant pera buidarli els pits o trurer el
calostre: ma aguela fonc mamantona, /
y mamava tan suau, / que li pagaben un
doble (Romans... pera riures en
mamantona mamantona: vasija de
vidrio para descargar los pechos
mamantona crrec pblic, viurer de
parsit, etc.: lo que vullc es que me
diga com ha segut agarrar vost la
mamantona (El To Cuc, n137,
1647
Alacant, 1917)
mamantons poltics lladres: per ser
mamantons vos porten (Ensisam, 1891,
p.214)
mamar mamar (Ferrer, St. Vicent:
Quaresma, 1413)
mamar furtar o aprofitarse datres: y
qu es mamaba (sic) eixa plata (Roquet
y Goriet, imp. Miquel Estevan, 1809)
mamar de la patria -aprofitarse del
crrec pblic: el sesant y empleat... per
lo que tenen mamat, / la patria vos han
deixat que no pot sostindres dreta
1866, p.16)
mamarse pera mamarse el torr (Un
mamarse si els busquen pera una festa
/ a mamarse el rollos van / y a beures...
Burriana, 1848)
mamarrach es una mamarrach lo
que ha escrit (Colom: El benefisi de
Mora, 1881, p. 11)
mamarrachaes,
mamarrajades
semejants mamarrajades (Galiana:
mamarrachaes acci o fet destrellatat:
en quatre mamarrachades pera
riurenos (Relaci entre Sento y Tito...
mamarrachaes les tonteres, o millor
dit, les mamarrachaes (Caps y
mamarrachaes estes mamarrachaes
mamarracho del arbic moharrache;
home sinse carcter o ridcul, dibuix o
cuansevol cosa mal feta o destarif; :
tant de mamarracho (El Tabalet,
1847, p. 69)
mamarracho un riu de mamarrachos

(Tot ho apanyen, choguet valenci,
Lrida, 1866, p. 27)
mamarracho son un riu de
mamarrachos
(BNM,
Ms.14480,
mamarracho la Moma y dems
mamarrachos (El Bou Solt, 1877, p.
103)
Qu
era
eixe
mamarracho
mamarracho? (Vives, R.: Entre amics,
1877, p. 16)
mamarracho no cal dir pera res els
mamarrachos... (Llombart: Tabal y
mamarracho fan uns mamarrachos
9)
mamarracho en tantes rahons... es un
mamarracho (El Tio Cuc, n 198,
Alacant, 1918)
cuatre
artistes
mamarracho
mamarrachos (Peris Celda: Noy!
Che! y Ol!, 1929, p. 12)
mamarracho A qu ve este
mamarracho? (Sendn, A.: Barraca de
fira, 1934, p.23)
quede
com
un
mamarracho
mamarracho (Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
mamat borracho: mamat com un
cuiro (Bernat y Baldov: Batiste
Moscatell, 1862, p. 9)
mamat un ninot... mamat (Llibret
mambo la rumba y el mambo ballant
mambo parlant de pelcules musicals:
de mambo en salsa (Sanjuan, Antulio:
Alacant, 1959)
1648
polismic:
mambr,
malbruc
desdichat, tunant, etc. De la cans
homnima y del personage novelat de
Marlborough: li cantarem el mambr
(...) plorem cantant el Mambr (El
Mole, 1840, pp.4, 195)
manbr retunante eixe mambr
(Liern: En les festes dun carrer, 1861)
mambr les albaes son millor dalgn
mambr (BNM, Ms. 14339, Qu no
ser!, 1862, f. 3)
Mambr a cantar el Mambr .-Mira,
guaja, ves callant/ que... (Campos
Marte, J.: El salonet de les flors, 1890)
mambr El Mambr, pera amenisar
els balls (El Tio Cuc, n 79, Alacant,
1916)
mamec bobo, destarifat: tinc yo
lesme de un mamec / o ell est
parlanme en grec
(Balader, J.: La
capa no sempre tapa, 1876, p.44)
mamela beguda dolsos, mamela y
puros (Barreda: Un arreglo improvisat,
1870, p. 23)
mamelo dolsos, mamelo y puros
(Alapont: Chila u el sant per
comproms, 1860, p. 23)
mamelo y per elles y el mamelo
mameluc del arabic mamluk, sirvent;
soldat del eixercit turc; 1 doc.: deu
posar en orde XXV milia mamellucs
mameluc, mamaluco -en valenci es
feu popular raere de la guerra de 1808,
per els soldats mamelucs dels francesos.
Letimologa popular el cregu derivat
de mamella, fenlo equivalent a aprofitat,
borracho o sanguango: amic, aplegu a
la cort, / encontr... mamalucos (sic) d
acaball (Len: Raonament... esperant
als caballets, 1808)
mameluc fent los guapos degollant /

vint o trenta mamelucos (sic) / a uns
quants
pobres
desarmats
Suchet, 1813, p.2)
mameluc mameluc (Escrig: Dicc.
1851)
mameluc, mamaluco un mamaluco
aixina... (Baldov: Batiste Moscatell,
1862, p.11)
mameluc eixe mameluc (Escalante:
mameluc qu mameluc (Escalante:
mameluc es un pobre mameluc, / en
les seues tonteres (Escalante, E.:
mameluc pot eixe mameluc...
(Escalante: Ob. comp. II, 1894, p.348)
mameluc unes beates... y uns cuants
sanguangos, sobre tot els mamelucos /
rechuplanse els morregals (El Tio Cuc,
2 ep., n 52, Alacant, 1924)
mamelucos som pera t uns
mamelucos (Palanca: Lo Romaner,
1888, p. 86)
mamella beure vi: Ya sha acabat la
mamella? (Liern: La mona de Pascua,
1862, p. 10)
mamella de moncha pasts de
merengue que pareix una mamella; els
d Oriola estn prou bons: al aplegar
als postres... les mamelles de moncha
(...) li duc mamella de moncha pa que
chuple algn ratet (...) li porte una
mamelleta de moncha Com es tan
gols! (El Tio Cuc, n 100, 109, 160,
Alacant, 1916, 1917)
mamelles mamelles (March, J.: Dicc.
1372)
mamelleta crrec poltic ahon es cobra
sinse casi treballar: llevarlos la
1649
mamelleta ha segut una pas (El Tio

mamencio vocable pardic sinnim de
borracho, o de burer vi: per ltim
nixqu en la sehua / el mamencio del
unflant, / y desnugant uns cordells
(Segona part... el modo com perden lo
mam borracho: ... es mam... bon
mamaor (Vercher: En la vel dun
albat, 1865, p. 15)
mam com a insult: manar no me
conv en la terra dels mamons (...) si ara
que son chiquets van de la mama a
tirons... cuan siguen ells ms altets,
qu sern?.... uns grans mamons
1866, p.15)
mam mam: entre gente de mal gusto
como epteto insultante (Escrig: Dicc.
1887)
mam borracho: lo mam quera,7 y
al vrelo... (Ensisam, 1891, p. 385)
mamola perque ha deixat pedre per
desconfiat una mamola (El To Gabia,
mamola ferli a u la mamola: burla
mamonet encara es un mamonet
1897, p. 6)
mamons y de mamons, una limpia,
en sentit poltic (Liern: El Meses, 1872,
p. 26)
mampara del llet manu parre >
mamparar > mampara: portes y
mampares (Martnez Ruiz, Amancio:
mamparar:
amparar
mamparar
sinnim
damparat:
mamparat
shavia mamparat... per daquells que
saufeguen en lo test de les gallines

72)
mamparat mamparat dels carros que
trauen fem (Len, C.: Rahonament...
mampendre, mampndrer iniciar un
negoci, viage, ball, etc.; cast.
emprender: los Jurats de la ciutat de
Valencia havien mamprs e acordat...
(Villanueva, J.: Viage lliterari, XXI,
p.232, en doc. valenci del any 1397)
mampndre pera mantindre el estat /
que novament bol (sic) mampendre
1753)
mampendre mampendre ara esta idea
el
valenciano
mampendre
mampendre,
por
emprender
(DECLLC)
mampendre deixar el llit pera
mampendre... (Burguet: La carrera de
la dona, 1881, p. 22)
mampendre mampendre la carrera
(Mills, Manuel: Els microbios,
mampendre mampendre el viage
1933, p. 16)
enseguideta
mampendrem
mampendrem un gran viache (Roig: El
mampndrer:
mampndrer
emprender (Escrig: Dicc. 1851)
mampndrer y si vols mampendre
algn negosi o posar algn establiment,
yo te donar la ma (Ferrando, J.: El
mampndrer disposts els dos a
mampendre el ball (Soto Lluch: El
boticari de Villarreal, 1927, p.10)
1650
mamperl, mamperlat llist de fusta

que protegix lescal; Coromines dona
com a 1 doc. un text valenci de 1655
(DECLLC, 5, p.406)
mamperl tres escalons sense
mamperl y uns alchepsons mugrients
1914, p.7)
mamperlans
pera
mamperlans
lascala (Bertrn: El valenci, Castell,
1998, doc. de 1730)
mamperlat mamperlat: madera que
guarnece el peldao (Escrig: Dicc,
1887)
mampla es la mampla del Mon
53)
mampostera mamposteria, cals, pedra,
arena (Mercader: V. de Pere Esteve,
1677, p. 125)
mamprn mamprn el cam chano
chano per Rusafa (El Gafarr, 9 de
giner de 1841)
mamprn Mara mamprn de nou la
faena (Baidal Llos, F.: Amor torna,
Castell, 1917, p. 17)
mamprenc y si mamprenc la carrera
mamprenc mamprenc la faena en
gana (Escalante: Un buen moso, 1889)
mamprenc y cuant mamprenc el atre
ya no me veig... (Salabert, R.: El pecat
de dos pares, 1922, p.2)
mamprenen els msics... mamprenen
el pasacalle (Bada: La matin de Sen
Roc, 1864, f. 29)
mamprenint mamprenint atra volta el
seu cam (Gadea: Ensisam, 1891,
p.245)
mamprs ya han mamprs la cantora
p.57)
mampresa per eixirli mal un asunt o

mampresa (Gadea: Tipos, 1908, p.
133)
mampresa fer la... que encara no est
mampresa (Peris: Noy! Che! y Ol!,
1929, p. 14)
mampresari mampresari: empresario
tots
els
proyectes
mampresos
manpresos se... (C. Civera y R.
man me han > mhan > man.
man per dos penyores que man
palmat, dos monedetes falses que li
han donat (Valls, E.: Mat de Gloria,
Alcoy, 1932, p. 4)
man, manada y ahon pastures la
manada (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1569)
man del hebreu man: que ha de
caure man... el man no es pera bobos
man que el man mos plour en les
alforches (El Mole, 1837, p.46)
man man: hato de ganado menor.
Conjunto de lobos u otras alimaas.
Dicho de los cerdos (Escrig, 1887)
man de llops com una man de llops
famolencs (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.26)
man as es el man (Morante, J.: El
to Estraperlo, 1947, p.5)
-del it. monocordo, en
manacort
variants morfolgiques: monacort
(Roig: Espill, 1460):
manacort que fa sonar lo manacort
(Coloqui de les dames, s. XV)
manacort gran tocador de manacort y
espineta (Rahonament... de Pep de
Quelo, ed. c. 1750)
manal pot ser autocton, recialla
1651
mosrap, ladj. (aigua) manal... pou

manal (DECLLC, 3, p. 274)
manal daygua manal / e natural (...)
Moyss / ferint la roca , / aygua , no
poca /manal, nixqu (Roig: Espill,
1460)
manantial davant del manantial
(BNM, Ms, 3746, Matheu y San:
Roman, 1644, v. 186)
manantial mina y manantial de...
manaltial forta set... / fonts de horrible
manantial (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.17)
manantial aigua, que ix a borbollons
del manantial cristal (Salvador, J.:
manantial manantial: nacimiento de
aguas (Escrig: Dicc. 1887)
manantials y se sequen casi tots els
manantials (Gadea: Tipos, 1908,
p.387)
manantials ya ha plogut... e(l)s
manantials (Canyisaes, Monver,
1914, p. 236)
abanda de mans grans,
manases
desmanotat y en torpea manual, tamb
aludix al personage Manases de la
Biblia, fill major de Josep. Ma mare, a
mitants del sigle XX, sola dir
bromejant: Manases, patases, cara de
traidor!. qu manaes! Qu cabot!
manases alsar les dos manases
15)
manc 1 doc. manc (March, Jacme:
Dicc. 1372)
manco en valenciano la palabra manco
vale por lo mesmo que menys, que es en
castellano menos: lo manco val deu
sous: lo menos vale diez sueldos (Ros:

Dicc. 1764)
manco manco rahons, caballers
(Rahonament ...el consell que tingueren
1797)
manco nos ms, ni manco, que lo que
vaig a contar (Rahonament Pep
dAldaya, 1809)
manco y aixina poc ms o manco (La
Donsayna, 1845, p. 169)
manco la (dona) que manco te penses
millor te planta (BNM, Ms. 14339,
Qu no ser!, 1862, f. 9)
manco, remanco En cuant remanco
sustancia? (BNM, Ms. Balader: Al
sa y al pla, 1862, f. 20)
manco quen manco qun gat badalla
16)
manco si al manco foren gabachos
(Torrom, L.: Les choyes, 1874, p. 16)
manco no pot manco de fer present
a... (El Bou solt, 1877, p.20)
manco manco: adv. menos;a lo manco:
a lo menos (Escrig: Dicc. 1887)
manco poc ms o manco (Del porrat
de Sent Antoni a les Torres..., 1887, p.
9)
manco y cuant manco mha acatat, un
atre home... (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.101)
manco aix es lo de manco (Martnez
60)
manco que no siga manco quun atre
(Gadea: Tipos, 1908, P. 194)
manco dona manco treges que el
boch (Sireno, D.: El 606, 1911, p.121)
manco lo que vullguera dureli lo
manco vint... y el que ms y el que
manco se creu en son dret... (El Tio
1652
Cuc, n 156, 163, Alacant, 1917)

manco adv. comparatiu; lo mateix
quel tamb valenci menos; en cat.
usen larcaisme menys: a qun hora
vindrs, poc ms o manco? (Puchol, V.
L.: U que te por, 1921, p.10)
manco manco estralechar (Meli:
manco mosatros, que cuan manco se
descuidem... (Martn, A.: Lalegra del
dolor, 1927, p. 4)
manco y en manco que canta un gall
Castell, 1928, p. 21)
manco ni ms ni manco (Vicent
manco eixe Rosendo me pareix que no
es lo que tu te creus, ni molt manco
(J.G.: Arre, burra, ms avant!, 1929,
p.6)
manco crec que me queda manco que
sufrir (Alcaraz, J.: Vullc besarte, 1931,
p. 15)
manco una ballaora manco (Meli,
Felip: Encara queda sol en la torreta,
1931, p.35)
manco molestarem lo manco posible
p. 17)
ladverbi
manco
(cast.
manco
menos) est viu en valenci
(DECLLC)
Mancofa topnim valenci de ducts
orige (no la simplea que dona el
DCVB), per trobarse Mancopha,
Mencofa (Crn. Jaume I), en les
primeres documentacions: deu ser
edificada entre la torre de Borriana y
Mancofa (Ginart, Nofre: Rep. dels
mancomunat 1 doc.?, ficats ya dins
de Valencia /
els
tres ben
mancomunats
(Rahonament...
el
mancha mancha bufant orgue fals
(March, Ausias: Obra, VII, 1C, c. 1445)
mancha ab plecs com mancha (Roig:
Espill, 1460)
mancha manches: follis (Esteve:
Liber, 1472)
mancha manches pera bufar al foc
mancha mes vent la pancha que una
mancha de ferrer (Mulet: Poesies a
Maciana, c. 1640, v. 84)
mancha teclat... y en alsar les
manches (BSM, Ms. 6781, Mulet:
Gayferos, c. 1660)
mancha per molt que bufe la mancha
93)
mancha a les manches donat presa,
pera que ensenga (Valda: Fiest.
mancha la mancha: el fuelle
(Rosanes: Voc. Valenciano, 1864)
Mancha ha agarrat tot... en la
Mancha, topnim (BN, Zarz. Jorge
Palacios, 1801)
mancha mancha: fuelle (Lamarca:
Dicc. valenciano, 1839, p. 32)
Mancha dun home que plantara arrs
en la Mancha (El Mole, 1870, p.20)
Mancha anarsen cap a la Mancha
Mancha haurn porcs en eixa
Mancha (Martnez Ruiz, Amancio:
Mancha peix roin (porten) a la
Mancha a Madrit y a molts poblets (El
Mancha lo que fa falta es que vinguen
ataquinats els trens de la Mancha y de
1653
Madrit (El Tio Cuc, 2 ep., n 53,

Alacant, 1924, p.3)
manchar menejar manches (castell
fuelles) pera produir vent: Goriet
tocar les tecles, / yo el orgue li
manchar (El So Christfol, llaurador
Andrs, 1789)
manchar tot se me olvida, / ni manche
el orgue / ni toque a misa (Bernat
manchar organiste, lo qui mancha
manchaor manchaor del ferrer:
sollador (Rosanes: Voc. 1864, p. 42)
manchega sha tirat una manchega:
bufa pudenta, ventositat.
manchegues seguidilles manchegues /
son
les
que
cante
(Gadea:
manchego un valenci, un catal... un
manchego y un churro (El Mole, 1840,
p. 25)
manchego creixc com loli manchego
(Fuster: El nano de la falla, Valencia,
1894, 13)
manchego un manchego que satacava
dos pollastres (Canyisaes, Monver,
1906, p. 26)
andalusos, mursians,
manchegos
manchegos... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.176)
manch pareixa el manch de la
fragua de Venerio (Martnez Ruiz,
52)
manchen s, pero es un orgue que per
ms que manchen, les flautes ya no
sonen (Ferrando, J.: El dicharachero,
1897, p.6)
manches cast. fuelles: perque
aquelles panches / les tenen / lo mateix
que manches; / pero al gomitar/...

aquells fartons (Bib.Val. L. C.15,
Chiste nou y divertit... pasat en
Alboraya, c.1840)
manches pera donar aire al cos: Som
dos manches... els pulmons (Gadea:
Ensisam, 1891, p.229)
manch de ferrer al atre da al
manch / el va posar son pare, /
manchant vullgues que no vullgues
(Gadea: El Ferrer de Tibi, 1891)
mandaer ...mandaher: mandadero o la
persona encargada de hacer mandados o
llevar recados (Escrig: Dicc.1851)
mandaero el mandaero me digu...
11)
mandama frut llxic pardic de
madame > madam y mandams; en este
cas, marmolant de sa muller: no han
vist ninguna mandama / de cart...
dorige
desconegut,
mandanga
apareix en valenci y castell a principis
del sigle XX: tots saben com se cren
en els pobles, a la bona mandanga
p.11)
mandanga se inmiscuiren farols,
mandangues y tipos ridculs (Vidal, V.:
El Serranet, 1928, p.17)
mandanga eufemisme de cocana: la
mandanga... li sap mal que prengam
cocaina? (Tallada, Miquel: Aix si
mandanga -cocana: No tens
mandanga? -senyal de cocana-
mandao cat. y cast. mandado:
mandao: mandado o recado, encargo
1654
mandao has fet ah un mandao

(Cada ovella en sa parella, 1868, p.8)
mandao fas alg que atre mandao
p. 6)
mandaos el que siga lleig que fasa
mandaos de nit (Gadea: Tipos, 1908, p.
159)
mandaos fa mandaos (Alberola,
Estanislao: Lamo y senyor, 1927, p.
11)
mandar voc. modern en valenci, del
port. mandarim; 1 doc.: y opi que se
deu entregar als mandarins (El Mole,
1840, p.111)
mandari es un delit pera els
mandarins (La Mixquera, 22 de febrer
de 1841)
mandar Ms que mals, remalaits, /...
mandarins (Batiste Llopis, cego
c.1850)
mandar,
taronger
mandar
(DECLLC, en text de Querol, 1903)
mandarina el suc de la mandarina
(Thous: De Carcaixent y dolses, 1896,
p. 11)
Que dolses les
mandarines
mandarines! (El Tio Cuc, n 149,
Alacant, 1917, p.3)
mandarins en valenci escolte
mandarins, tarongers de mandarines
(DECLLC)
mandastre mandastre (Esteve: Liber,
1472)
mandastre lo mandastre olors
(Salcedo: Vida H. Simn, Segorbe,
1714, p. 195)
mandastre mandastre: mastranzo
(Gadea: Voc. 1909)
mandatari 1 doc. (?) mandatari
1608, p. 144)
mandataris mandataris (AMA, Cap.
del vi foraster de Alacant, 1673, p. 7)
mandato cultisme valenci, del llet
mandatum: pot fer transacci, sens
mandato special (Ginart, Nofre: Rep.
mandato no por fer sens special
mandato (Ginart: Reportori, 1608, p.
237)
mandato Virrey no por fer mandatos
ni... (Ginart: Reportori dels Furs, 1608,
p. 250)
mandato, mandat mandat, mandato:
mandato, ordn o precepto que...
mandes, les al morir ton to Pepe, / en
un testament tancat / les mandes
deix... (BNM, Ms. 15503, Prims y
mandil -del rap mandil, veu antiga y
compartuda en atres neolletines: 1 doc.
sobre la pell / un mandil vell, / antic
mandil mandil, mandilet (Escrig:
Dicc. 1851)
mandil porta un devantal o mandil
1924, p. 3)
mandil Yo nos fas de mandil (G.
mandil gorro y mandil blancs. Pero
vosts...? (Soler Peris, J.: Els
mandilona mandilona: ball tipic de la
Torre de les Maanes (DECLLC)
mandinga ab tantes potingues / a les
cares ms mandingues (BUV. Morla:
Ms. 666, c. 1649)
mando lo sceptre y lo mando (Gaull,
Jaume: La Brama dels llauradors, 1497)
mand mand: ... el que manda ms
1655
de lo que toca (Escrig: Dicc. 1851)

mando eixe mando (Breva, Vicent:
3)
mand: major de tropa,
mand
valenci; castell jefe (DCVB)
mandons com es costum en leixersit
... els mandons (Gadea: Ensisam, 1891,
p.266)
mandons el que se va soldat... a ser un
esclau dels mandons (...) es ra a barra
cacha / dels mandons y dels soldats
pp.53, 178)
Mandor hidrnim valenci detim
ducts, mosarabisme o derivat del rap
mandr, visible?. Ros nomena
sequiols y riuets ahon anaven els
melsuts peixcaors de canya: a la cequia
de les Fonts, / al Mol de les nou moles;
prop del hort de Juli; / a Mandor, a la
Diana, / a les cequies del Real (BNM,
Ros: Roman nou... dels peixcadors de
canya, c.1740)
persones
pereoses,
mandrgules
sangoneres
que
viuen
datres,
malfaeneres:
que
les
senyores
mandrgules es chiten en bon llit (Caps
mandreta en la tua mandreta (BUV,
Adoraci
de
Ihess
Crucificat,
Valencia, c. 1480)
mandreta ni qual es mandreta
(Siurana, J.: Disputa de viudes, 1561)
mandreta predic en la Trona de la
Seu, que est a la mandreta del Altar
(Ballester, J. Batiste : Ramellet del
Bateig, 1667, p. 22)
mandria del llet mandra o del antiu
it. mandria, alusiu al ganao, gent
pereosa, sinse vergonya, etc.:
un
descals, un mandria, un... (BSM, Ms.

mandria soc un mandria (P.
Ferrandiz, E.: Penlope en Borriol,
1873, p.11)
mandria digu el mandria (Llombart:
Abelles y abellerols, 1878, p. 27)
mandria no viu escribent ms
mandria (Escalante: Del porrat de Sent
Antoni, 1887, p. 39)
mandra No veus ques un mandria y
en tal de no acachar el llom es caps de
tot? (Morales San Martn: La Borda,
1911, p.9)
mandries:
hombres
mandries
apocados, intiles y de poco valor
(Escrig: Dicc.1851)
mandries malfaeneres o manteres,
mandries els malfaeners, malfatans y
mandries (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p.49)
mandr que de baix cama y mandr
sap ms que ell (El Verderol, 30 de
giner de 1841)
mandr, de de mandr: con toda la
fuerza del brazo levantado (Escrig:
Dicc. 1887)
mandron de mandron: golpe dado
con toda la fuerza del brazo levantado
manduca semicultisme, generalment
pardic;
del
llet
manducare
escomens a traure per all bona
manduca (El Mole, 1840, p. 51)
manduca: manduca el que te dins, / y
el que no se mor de carpanta (Font,
Vicent: Lorcul..., 1861, p.10)
manducar -del llet manducare,
menjar; generalment dus pardic o
traslatici: Bona festa sha manducat el
golondro (Gayano Lluch: La meua
1656

manduquem manduquem poc y ron
p.65)
manduria manduria (Escrig: Dicc.
1851)
manduries canten al comps de
manduries y guitarres (Semanari
Alacant, p.3)
mnega mnec: un parell de
gavinets... les mnegues de banus (Inv.
dels mobles dAlfons V dArag com a
Infant, c. 1424)
mnega de cohets feren un bou gran,
ple de piulets, cohets y mnegues
(BRAH,ms. Dietari Porcar, 14 sept.
1611) festes de msics y mnegues de
cohets y una nau de piules y cohets (Ib.
4 de febrer 1619)
mnega de focs artificials que li feren
son castell / ple de focs artificials... que
una mnega abaix / per la escala, a hu
que puchaba / capa amunt, lo socarr
maneg tan gran maneg de grives
manegaes, a en cantitat, tongaes: ms
manegaes de pets es tiraven ells, y ms
chacota y bulla moven encara (Gadea:
Ensisam, 1891, p.237)
mnegues de rec el rec... per lo nou
sistema de mnegues (El Bou Solt,
1877, p. 104)
manegueta, poticari de per un
poticari de manegueta (Rahonament...
de Pep de Quelo, c. 1750)
manegueta mesura o ambut pera
donar llavatives: tan llarc, / pareixa
manegueta / daquelles quels manescals
/ tenen pera dar servicis / als machos y
als animals (Coloqui nou... que sels

manegueta manegueta: travesao que
sujeta los cristales en las vidrieras
maneguetes, tirar dir galanteres a les
chicones: atres tiren maneguetes, / per
inters o per grat (Ros, Carlos: Paper
gracis, discursiu...a les Carnistoltes,
c.1735)
manera -del llet manuaria; voc. com
al cast. y cat., present en St. Vicent
Ferrer, Isabel de Villena, etc.: tota
manera de tintes, tota manera de
llensos... (Llibre cap. Oriola, 1613, f.
135)
manera y desta manera anaven
maneta -1 doc.: maneta (Villena,
Isabel: Vita, 1497)
manganta veu, So Visent, ser
manganta la ta... (Barchino, P.: La
embol, 1925, p.7)
mangante no me digues mangante
4)
mangar deu rosquilletes... pasaren de
mangue (Un pillo y els chics, 1846, p.
26)
este
mangarro...
mangarro
Valencia 1870)
mangarrufies prostitutes, del cal
mangar y femen de mangarro, porc ?:
un rastre de mangarrufias (sic) (El To
feudo
dels
mangonechaor
mangonechaors (La Traca, 23 octubre
1915)
per
alguns
que
mangonechar
mangonechen (Barber: De Valencia al
1657
Grau, 1889)
ya
no
pot
mangonechar
mangonechar... en cambi, els que
mangonechen en... (El Tio Cuc, n 71,
156, Alacant, 1916, 1917)
mangonechar en tal de mangonechar
carrer, 1932, p.16)
mangoneig mangoneig, mangonejar
mangrana del llet malum granatum,
frut granat: yo posar les mangranes
(DECLLC, vol. 6, p. 826, en text de
Martorell, c. 1450)
mangrana:
granada
mangrana
mangrana la mangrana y les
palmeres (Una sublevaci en Jauja,
Elig, c. 1900)
mangrana com una mangrana
(M.Ruiz, A.: Canyisaes, Monver,
1909, p. 131)
mangrana: el cap com una mangrana
mangrana y corfes de mangrana per
terra (Gayano Lluch: Del Tersio
mangrana y el nas com una
mangrana (Vidal, V.: El Serranet,
1928, p.14)
mangrana y mangranes dAlcora
1928, p. 69)
mangrana el cap com una mangrana
p.17)
mangraner mangraners (DECLLC,
entr omplir; en doc. valenci de
1568)
mangraner lleve los mangraners y
reblir lo scorredor o palafanga y tot sia
cam fins a la fita (DECLLC, 6, p.182;
Traver, en doc. de Castell de la Plana,

any 1596)
mangraner dols vengu a caure fora
de la torre y pega de cap en un
mangraner dols (Llibre del Loreto de
Muchamel, 2 de setembre 1623)
mangraner y el mangraner (Bib.
Serrano Morales, Ms. 6563, 1745, f.
100)
mangraner mangraner: granado
aquell
mangraner
mangraner
(Alarcn, Vicent: El ten. de Alsabares,
Elig, 1891, 16)
mangraner el mangraner (Thous, M.:
mangraner palmeres... mangraners
1936, p. 3)
mangranera les heretats de la...
Mangranera, en 2 de nohembre any
1541 (Privilegis en lo Archiu de la
Vila de Culla, c. 1740)
mangue -de mangar?: si fora mangue
eu creura (Maez, E.: Bous sinse pa,
1918, p.5)
manguela lladrona, de mangar:
Manguela! Vols que vinga en els
dAsalto? (Sendn, A.: Barraca de fira,
1934, p.16)
manguera del mateix tim llet
manca, el valenci distinguix entre
mniga omnega de camisa y mnguera
pera rec; vocable tan modern com
lutensili, pero no extrany a nostra
fontica (per eixemple, tiramanguera):
no tingues por que se creme / la tenda
del teu cunyat, / que les mangueres...
p.1)
mangueres de rec: les mangueres
(El Amic del Poble, Alacant, 13 mar
1658
1899, p. 1)
mnguina pintura de color roig: li
pintaren de mnguina les sinc llagues en
les mans... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.233)
manguit y en pollisont y en manguits
manguito manguito en lo yverns
(BMC, Mulet: Roman de Gayferos, c.
1660)
manguitos de Terranova manguitos
de Terranova (R. dels pobres
manguito manguito: media manga de
punto que usan las mujeres, ajustada
desde el codo a la mueca (Escrig:
Dicc.
1887)
Les
peixcateres,
bunyoleres, forneres y carniseres
valencianes duen manguitos de tela
blanca almidon, a vegaes bordats y
calats.
manguitos la bunyolera diu: vaig a
llevarme este devantal y els manguitos
carrer, 1932, p.5)
mana del llet mania; cat. dria:
aix, amich meu, son manes
1759)
maniac -1 doc.: maniac, home en
manes (Roig: Espill, 1460)
maniatat nugat de les mans: tenint
all maniatat / al capell (3 part,
Coloqui de Tito y Sento... la funci
dels Blanquers, 1789)
manitic manitic (Escrig: Dicc.
1851)
manitic dah a manitic no hia ms
quun grau (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p.71)
manicura manicura pa les mans

(Meli: Com els cacherulos, estrenat en
1924, ed. 1926, p. 17)
manicura manicura y masaches
1926, p. 9)
manifeser -qui es fica en asunt que no
lincumbix, dotor de vehinat, enredraor:
a ning li parega que som manifesers
(Ballester: Ramellet del bateig, 1667, f.
2)
manifeser y entre tant manifeser (El
Mole, 1841, p. 380)
manifeser manifecer: amigo de
entremeterse en asuntos ajenos, de
meterse donde no le llaman y en lo que
no entiende (Escrig:Dicc.1851)
manifeser manifeser (Boix, V:
Fiestas de S. Vicente Ferrer, 1855, p.
423)
manifeser pero este manifeser
1869)
manifeser ...se fique a manifeser (El
manifeser a manifeser en res mha
volgut ficar (Semanari El Pare Mulet,
1877, p. 46)
manifeser es un manifeser (Vives,
manifeser si no shaguera ficat a
manifeser en lo que ning li mana...
1900, p.16)
manifeser manifeser: entrometido
(Gadea: Voc., 1909, p.93)
manifeser cuidao ques manifeser y
dotor (Escalante: Un ratet en el
chusgat, 1914, p. 17)
manifeser vost es tan manifeser (El
manifeser contesta sinse preguntarliu
1659
... per manifeser (Cervera, J.: San

Seren, 1919, p.12)
manifeser Este... es poc manifeser!
manifeser y el feren manifeser
1960)
manifesera ma ta... manifesera
mniga del llet manca: se fon en
mnigues de camisa y... (El Amic del
-(vrer mandil): manil: se
manil
aplica propiamente esta voz valenciana
al mantel con que se cubre la masa, de
farina pera pa (Escrig: Dicc. 1851)
manil un cabs, tapat en lo manil
1928, p.35)
manilla joc de cartes en que la carta
ms alta es el nou, que tamb es diu la
manilla; 1 doc.: la aya de la manilla
de... Y si tinc yo el ayo del basto?
Refl. crticas, 1794)
manilla manilla: por el juego de
naipes y por la carta as llamada
manilla despases el nou despases:
ixint la manilla despases en el truc,
que no marra (Casajuana: La oroneta
de plata, 1914, p.14)
manilla El malahit domin. La
manilla el manubrio... eixe chotis... li
dona moviment a la manilla, del
manubrio (Meli, F.: Encara queda sol
manilla la Manilla despases, o siga la
tersera en valor (P. Celda: Reglament
del choc del Truc, 1958)
manis Qu manis eres, home!

9)
maniqu del fr. mannequin: es el
manequn de muix Guisot (El Mole,
1841, p.349)
maniqu ast de ser u maniqu de tot el
mon (Semanari Garrot de sego, 12 de
agost de 1888, Alacant, p.1)
maniqu Que sensaye en un
maniqu! (Virosque: La salvasi de la
casa, 1921, p.6)
maniquins maniquins (Escrig: Dicc.
1851)
manirrota castellanisme, per dona
malgastaora, balafiaora, etc: com
tamb el pobre marit / que en manirrota
ha... (Coloqui dels sombreros rufaldats,
1753)
maniselva
comuna
maniselva
(Cavanilles: Obs. Valencia, 1797)
maniselva maniselva: madreselva
de Manises,
topnim
manises
mosarap, ixqu manises, taulellet o
racholeta, per la seua industria. En
Alacant, per eixemple, tenim el Tosal de
Manises, nom donat per trobarse en ell
rajoletes antigues. Al dir manises en
realitat es reducci de la frase obra de
terra de Manises, tamb aplicat a plats,
gots, pichers, etc.: uns grans plats de
obra de terra de manises (sic) (RAH,
f.424)
manises racholetes: tres cnters...
manises (Irles, E.: Retaulets en la
Santa Fas, Alacant, 1934)
manises tot un llam de manises, de
aigua (Llibret Foguera La Rambla,
Alacant, 1942)
manit no es lo mateix que gastat;
1660
aixina, en leixemple parlen de manits

disfrasos per la costum de dur sempre
els mateixos sinse originalitat, encara
que foren nous, sinse gastar, acabats de
comprar: ball de traches..., totes les
dames Lluis quinse, les holandeses, les
Imperi, manits y vulgars disfrasos
p.42)
man oficial del eixercit: ...ya no se
compn de soldats, sino de manons...
hia un fum de capitans... (El Canari,
vol 2., Castell, 1883, p.16)
manobre del llet manu operare, fer
faena manual; cat. paleta: del els lo
gran manobre (Obra a llaors de St.
Cristfol, Valencia, 1498)
manobre obrer de vila... manobre
manobre que manobre alg puga ussar
de ferramenta (Llib. obrers de vila,
Valencia 1676)
manobre y sos manobres a continuar
la faena (Ms. Jusep Esplugues, retor de
la Vall dAlbayda, 7 de setembre 1740)
manobre manobre (Abaristo, pe de
obrer de vila o manobre, Valencia,
1813)
manobre manobre: pen de albail
manobre manobre: pen de albail o
el que amasa el yeso y... (Escrig: Dicc.
1887)
manobrer el val. modern manobrer
equival al cat. paleta. don al menobrer
(sic) de Vilafranca en Sen Christfol...
don als menobrers (Llibre de conte de
Sen Cristfol de Benasal, 1766)
manobrer en el Reyne de Valencia
sha format el derivat manobrer
(DECLLC, t. 5, p. 328)
manofla, manyofla vocable irnic en
valenci, emparentat en els derivats del

llet manupulus, com laragons
mayopla, el castell manopla, etc.: van
els aguasils, vara en ma, fent de
manyofla (Guinot: Capolls, Valencia,
1900, p.85)
castell
manoflar,
manyoflar
manipular; saforejar o manar en algn
asunt en intencions ductoses: pera
coses de grasia, la comisi que
manyofle el proyecte sobre descans
dominical (Semanari El Blua, n3,
Castell, 1892, p.2)
polismic:
manofles,
manyofles
autoritat menor, manifeser...: Oh si
Manofles sin par / lliberal de munisi...
(La Cantrida, Alacant, 18 -VII- 1886)
manola, vestit de va a casi totes les
corregudes molt ben pos de manola, en
el seu vestit ple de alborsos (Sireno,
p.31)
manoll dun llet vulgar *manclu <
manplu, conjunt o grapat de coses
que sagarren en una ma: son manoll
(Ferrer, St. Vicent: Queresma, 1413)
manoll manoll de romer (Rec,
valenci de Micer Johan, 1466)
manoll dispararen un manoll / de
eixides (Descripci de les lluminaries,
any 1797)
manoll manoll (BSM, Ms. Manoll de
rialles, 1803)
manoll manoll: hacedillo de hierbas
manoll, manollaes tamb et dur a
manollaes / clavells (Rubert Moll:
p.30)
manollar valencianisme manollar
(DECLLC)
manopl manopl, manot (Escrig:
1661
Dicc. 1851)
manoples eixes manoples (Peris
tan
manosech
manosechar
manot colp en la ma auberta; cast. y
cat. manotada: manot: manotada
(Escrig: Dicc.1851)
manot crits y manotaes (Caps y
manot pegantli una manot (Mart
1927, p.17)
manot y pegant manotaes (Gmez
manotaes pegant manotaes (El Mole,
1840, p. 164)
manotaes manotaes (Peris: Terres
manotechar que manotecha el
tambor (El To Cuc, n123, Alacant,
1917, p.3)
manotechar Tomasa... manotecha
aboc en lo finestr (Soler, J.: El solo
de flauta, 1917, p. 5)
mantndret ya mha cansat de
mantndret (Liern: La mona de Pascua,
1862, p. 12)
manr p, roseg, colp (?), paraula
dorige cal: manr: pan (Jimnez,
A.: Voc. jitano, 1853, p.74), apareix en
escrits valencians del 1800: sempre
portes el s ple de manrons (B. N.
Primitiu, Matraca de un mosot, s.
XVIII)
manr yo li pegue de manr en la tosa
una puny (Vercher: En la vel dun
albat, 1865, p. 19)
manruvio 1 doc. mandastre e
manruvn vents (Rec. valenci de
Micer Johan, 1466)
manruvio manrubio (Cavanilles:
Obs. 1797)
manruvio manrubi, manrubio: planta
que crece en parajes secos... (Escrig:
Dicc. 1887)
manruvio, a pixar lo mateix que
enviar a u a fer la ma: enviarlo a u a
pastar fanc, pixar el manruvio,
escaparrar galgos (Caps y senteners,
Imp. C. Rom, 1892, p.114)
manruvio aneu a menjar manruvio
(Gadea: Burromaquia, Valencia, 1904,
p. 34)
manruvio pixar el manruvio es propi
de gosos (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 68)
mans, les preu dun treball fet: el
sastre, que est rabiant / per les mans
del noviache (Ros, Carlos: Coloqui
Quaresma, 1733)
mansanera nom botnic: mansanera,
Pirus Malus, en Valencia (DECLLC)
mansanes este ya era un poc
mansanes (Coloqui dels Platerets, s.
XVIII)
mansaneta bot: totes les mansanetes
(te demana el sereno la llimosna y en
lloc del gall, li dones una mansaneta
Monver, 1909, 1914, pp.132, 247)
mansaneta bot; aixina ix en tonaes
populars: Yo tinc una chupa parda | en
unes mananetotes | que la ms
chicorroteta | es aixina com dos
carchofes; y tamb en eixemples com
este, ahon Tonet jua en botons a la
tocaeta, y pensa que si heu fera en
Rafelet ya li tena guanyaes / lo manco
cent mansanetes (Serrano, M.: El llop
de la Mrta, 1928, p.3)
mansanilla, vi ferse unes anchovetes,
1662
uns chatos de mansanilla, un vermohut

en olivetes (Anunci del Gran Bar
Sorolla en El Cuento del Dumenche, 21
joliol 1918)
mansea lo ofici de mansea (Llull:
LXX)
mansea:
mansedumbre
mansea
(Escrig: Dicc.1851)
mansega mansega, valencianisme,
mata pareguda al junc (DECLLC)
mansega mansega (Cavanilles: Obs.
Reino de Valencia, 1797)
mansi -1 doc.: la press li serv a
Andreu / de gustosa mansi (BSM,
Ort Mayor, J. Vicent: Villancet al
Apstol Sent Andreu, 1723)
mansi penetrar en la mansi de tots
els mals (La creu del matrimoni, Imp.
manso cultisme valenci, del llet
mansus: te lo cor manso (Ferrer, St.
Vicent: Sermons, 1408)
animal
manso
(Pou:
manso
manso nil manso nols va guiant
(Timoneda: Aucto . de la Yglesia, 1569)
manso En leixemple, els mansos de
dur bous pera festes del 9 dOctubre:
per fi concertats que foren, y entre
mansos apartats (Ros, C.: Romans...,
en ques declara la rinya, junta y ...,
1738)
manso, mansot fisganse del Bou, que
presumix que li donarn un bon
puesto, diu el Lle: Ser en les
carniseres,/ en lo corral, o per manso /
en lo mercat (...) que sent tu Bou
mansot... (Coloqui jocs entre el Bou
dels carnisers y..., any 1759)
manso Ay, manso!, a qu li dius
vaca? (Santapola: Coloqui entre

manso com siga manso... (Gadea:
Ensisam, 1891, p.196)
manso parlant dun bou: es molt
manso; entre y vor qun borregot
1891, p.14)
manta:
malfaener;
manta
valencianisme, ests fet un manta
(DCVB)
manta malfaener, peres: la sogra diu
a la nora, / ques manta y no sab fer res
manta, a; amanta adv. que no te res
que vrer en manta de llana, sinos en
lantiu occit mant, numers, en
cantitat: toquen ferro a manta, a
bondo (Galiana: Rond. de rondalles,
1768, p. 78)
manta morellana y posant una manta
morellana aconte de tapet (El Mole,
1840, p. 54)
manta aon hia granotes a manta (El
Tabalet, 1847, p. 117)
manta morellana manta morellana
(DCVB)
manta qu ms manta que vost!
p.141)
manta morellana feta en llana y cot,
la manta de Morella la podem vrer
dasta en dibuixos de la indumentaria
dels Voluntaris del Reyne de Valencia
del sigle XVIII: manta morellana
manta valenciana sinse ducte es
referix a la morellana: els colors de la
manta valensiana... (Pont, J. B: Terra
dhorta, 1907, p.42)
mantaes, mantades jugant / a joch de
mantades (Roig: Espill, 1460)
1663
mantaes tinguen a mantaes dolsos...

coques fines (La Sambomba, 24 de
desembre de 1840)
mantafula embolichs, candongues, ni
mantafules (Galiana: Rond. 1768, p.
32)
mantfula ahon ve a parar la
mantfula (Balader, J.: Asertar errant,
1883, p. 7)
mantfula:
engao
mantfula
disimulado. Lo mismo que matfula
mantfula fbula, enganyifa, frau:
en tot hia mantfula... (Ensisam,
1891, p.437)
mante emparent en amant, en
afresis y cambit semntic?; cuant yo
era chiquet, per 1950, al costat de ma
casa estava la botigueta de Matietes
Borja y sa mare, la sinyora Peransa
(eren de Ganda). En sa familia y en la
meua, lafectiu mante era usual pera
parlar carinyosament en atre: Qu
vols, mante, llimon? ; vine pronte,
mante; tagr el formachet, mante?:
hu has comprs, mante? (De dalt a
baix, da dels Inosents, 1920, p.18)
mante no plores, mante, yo te
comprar un pirul (Hernndez, Faust:
La Marselina, 1927, p.10)
manteca dun prerrom hispnic
*manteica, *mantheika. Corominas
arrepleg
la
variant
manteca
(DECLLC, 5, p.437) en text mosrap
aragons del sigle XII: manteca, la
manteca dtils, manteca y formache /
de diferents calitats (Romans... pera
almorsat, any 1756)
manteca tendra com una manteca
(Coloqui de Chusep Patrico Vintungles,

1795)
manteca pa, vi, manteca, oli
(Tonadilla... pera cantar en el dia del
Naiximent, 1820)
manteca com la manteca em desfs
(Casademunt: Bateig en Burriana, 1871,
p. 25)
mantec mantec: mantecado;golosina
de almendras molidas, almbar...
manteca diuen que guisen en
manteques (M. Ruiz: Canyisaes,
Monver, 1907, p. 57)
manteca en dos paraules mos fiqueu
ms suaus que la manteca (Barchino,
F.: No hi un marit fiel!, 1919, p.3)
manteca son tots com una manteca
manteca el cor el tinc ms bla que la
manteca (Barchino, P.: Tot lo que
manteca una tost ben cuita... en
molta manteca (Soler Peris, J.: Els
mantecaero el tpic mantecaero
apareix per la dreta carregat en la seua
chelaora (S. Galiana y G. Polo: Rusafa,
tortaes,
rollets...
mantecaes
mantecaes (Canyisaes, Monver, 1914,
p. 238)
una
mantecaeta
mantecaeta
mantecao eixe que ven mantecao (C.
Jaunzars: Una vara de Real Orde,
1921, p.13)
mantecaos al ferse la llum ixem per la
porteta de la chelaora sis mantecaos (S.
mantecat mantecat: gnero de bollo
1664
amasado con manteca... (Escrig: Dicc,

1851, 1887)
de
vestits
en
mantecueles
mantecueles
(Mora:
El
cap
a
Sancho
estn
mantechar
mantechant (Llibret Foguera Benala,
Alacant, 1960)
manteleres un cubertor de doms, dos
manteleres... (Juan Garca, Josep M:
mantellina sempre en mantellina al
cap (BSM, Ms. 7116, El fadr, c.1820)
mantellina es pos la mantellina/ y sen
an a misa (El Tabalet, 1847, p. 112)
mantellina baix la mantellina (Liern,
R. M: La flor del cam del Grau, 1862)
mantellina em lleve la mantellina, que
fa una basca (La proses per ma casa,
1868)
mantellina borrachera: qu les teues
mantellines son per causa de la guerra?
mantellines ropa de bayeta u otra tela
con que las mujeres se cubren la
cabeza (Escrig, 1851)
mantellineta un cap tot entapusat en
una mantellineta (Col. de la Mosa de
Peyr, s. XVIII)
mantengut mantengut per aquella
184)
manteniume manteniume, que la
mate (Peris: La matanza del serdo,
Castell, 1911, p. 38)
mantequer mantequer: el que vende
manteca (Escrig: Dicc. 1851)
mantequeres mantequeres: vasijas en
que se hace o sirve la manteca (Escrig:
Dicc. 1851)
mantequilla dos dins de mantequilla
ser!, 1862, f. 5)
fe
aulor
de
la
mantequilla
mantequilla (Liern: La Flor del cam
del Grau, 1862, p. 25)
mantequilla un cor de mantequilla
mantequilla vngasen en mi, fanfarria,
qel vach a fer mantequilla (BNM, Ms.
1862, f. 44)
mantequilla mantequilles, aiges
darrs (Llombart: Al perfumiste
Tiffon, 1877)
y
em
posarem
mantequilla
mantequilla (Balader: El agelo Cuc,
1877)
mantequilla Escolte te mantequilla?
p. 19)
mantequilla cuant torne mantequilla
(El gallet de Favareta, 1896 p. 18)
mantequilla, aguasil de sinse
autoritat: Aguasil de mantequilla!...
no li entrar la migranya,/ el moquillo
y la pigota! (Peris Celda: Arrs en
fesols y naps, 1921)
mantequilla, aguasil Ma laguasil
mantequilla este! (Barchino: La
embol, 1925, p.6)
mantequilla home fluix: el pren per
un mantequilla (Catal G.: La
carchofa, Torrent, 1926, p. 11)
manter valenci manter, artes que fa
mantes;
cat. mantaire: manter:
...persona que fabrica mantas. El que las
vende (Escrig: Dicc. 1887)
manter valenci manter (DECLLC)
mantera bonica, pero mantera, / molt
templ, pero... (Gadea: Ensisam, 1891,
p.188)
mantera dona pereosa, que li agr el
1665
llit; parlant duna chicona desastr,

mantera (Adam y Ferrer: Nos pot dir
la veritat; costums alcoyanes, 1928,
p.12)
manteres malfaeneres o manteres,
manteres casi totes les casades se
tornen manteres y pereoses (Gadea:
Tipos, 1908)
mantero adj. malfaener (valenci):
Eixe es un mantero (DCVB)
mantero manter, mantero: haragn,
maltrabaja, perezoso... (Escrig: Dicc.
1887)
mantero A qu busca, Mariana? .-Al
mantero del meu home (Vidal Roig, F.:
A Roma per tot, 1911, p.14)
manteros mixorreros... que son uns
manteros que... (El Bou solt, 1877,
p.76)
manteta bona manteta (Del porrat de
Sent Antoni a les Torres, 1887, p. 26)
manteu del fr. manteua: sotana...
manteu (Pou: Thesuarus, Valencia,
1575)
manteu he pres manteu y sombrero
(Blasco, Bartholom: Rel. carrer
dAlboraya, 1687)
manteu ni capell sens manteu ni
sotana (Ros: Tratat, 1736, p. 77)
manteu manteu entafanat (Baoro el
manteu manteu: capa larga con cuello
que traen los eclesisticos sobre la
sotana, y en otro tiempo usaron los
estudiantes (Escrig: Dicc. 1887)
manteu y hasta sombrero y manteu (
Gadea: Ensisam, 1891, p.190)
manteu un manteu de capell (Caps y
mant mnec: hisopo... lo manti de
plata (AMC, Inv. Santa Mara de

obligats
esteu
a
mantindre
mantindre... (Ros, Carlos: Roman...
mantindre mantindre la vida molt
millor (Paper gracios pera contrafer,
1741)
mantindre pera mantindre eixes
5)
mantindre mantindre (Conv. de Saro,
1820)
mantindre mantindre cap manobre
1907, p. 28)
no
tinc
pera
mantndremos
mantndremos (Juan, J. M: Chfer, al
mantndrer pera quet puga ell
mantindrer (El Pare Mulet, 1877, p. 6)
sha
mantndrer,
mantndrerlo
comprat pera mantndrerlo... (El Bou
solt, 1877, p.195)
mantndrer mantndrer: mantener
mantindres confiar de mantindres
(Mas, L. V.: Serm Cof. S. Vicent,
1755, 40)
mantindres deu de mantindres latent
p. 13)
mantinet mantinet en el que anirn
embosats (Catal G.: La carchofa,
manto del llet mantum: e vestis lo
manto de drap gros (Ferrer, St. Vicent:
Serm. II, 34, 4, c. 1400)
manto lo Rey se abill molt be en un
manto (Martorell, Joanot: Tirant, c.
1460)
1666
manto manto o clocha (Esteve: Liber,

1472)
manto als mantos e mantells (Dietari
del capell dAnfs el Magnnim, en lo
mes de giner, any 1489)
manto lo meu negre manto (Beltrn,
manto ha fet dit manto (Llibre de la
Confrara del Roser de Cinctorres,
1661)
manto prous testimonis antics son
valencians...
mosarabisme?
(Corominas: DECLLC)
manto y el u en lo manto arrastrons
mant pera el estiu un palmito / pera
el hibern un mant (Un pillo y els
chics, 1846, p. 12)
mant mant: pauelo grande de
abrigo (Escrig: Dicc. 1887)
mant de Manila fet de seda y bordat,
en realitat era producte fet en China y
dut desde Felipines: en els mantons de
Manila (El Tio Cuc, n 135, Alacant,
1917)
mant ix embolic en un mant
mant de Manila no, aix es molt
poc, ser este mant de Manila (Llobat
1931, p.39
mant un mant de manila (sic)
p. 4)
mant Menut mant! (Meli, Felip:
Encara queda sol, 1931, p.52)
mant una actriu en un mant blanc al
cap (Beut: Cart. despectculs, 1932, p.
10)
mantornar Doblar y volver a coser
una de las dos telas que se han unido
por
medio
de
una
costura,
sobreponiendo la una a la otra. Entre

costureras (Escrig: Dicc. 1851)
mantusana pereosa, fluixa, ampar
baix lo manto o protecci dalg:
llengua llarga! mantusana! (Roig y
1874)
mantut mantut: aplcase a los pollos y
otras aves cuando tiene cadas las alas y
estn como arropadas con ellas
(Escrig: Dicc.1887)
del
llet
manubrio,
manubri
manubrium; veu com a les romniques
hispniques: manubri: empuadura de
cualquier instrumento (Escrig: Dicc.
1851)
manubrio sinnim dorganet de
carrer: del asunt del manubrio...
matrau molt la msica de manubrio...
ha agarrat el menut la manilla (del
manubrio) (Meli, Felip: Encara queda
sol en la torreta, 1931, pp.16, 69)
manubio manubio, uns decoraets...
14)
mans no tinc cambi. Ma t el
mans! (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 12)
manya de ducts tim, del llet
mania?; habilitat pera obtndrer coses::
art e manya / pr(c)tica stranya, /
hipocresa (Roig: Espill, a 1460)
manya, manyeta -1 doc.: manyeta
(DECLLC, en text valenci de Roi de
Corella, c. 1495)
manya, manyeta manyeta (Lo
manya ya sabs, manya, que soc teu
1650)
manya resldrer problemes en
habilitat e inteligencia: el ofici en que
1667
ms manya / es sol donar (Paper

manya se dihuen manyes unes a
datres (Mart y Gadea: Tipos,
modismes, 1908, p. 27)
manyaca el manyaco o la manyaca
(...) gracis com un manyaco (Martnez
Ruiz, Amacio: Canyisaes, Monver,
1909, pp. 100, 102) El ms. du --.
manyaco chiquet dasta sis o huit anys:
mentres lo chic fon manyaco (Pastor,
Vicent: Un meche, Alacant, 1905, p. 7)
manyaco adorm el manyaco (Llibret
manyet la pasticera, manyet, / que tinc
por no me la cremen (Morl: Del torn,
c. 1650)
manyeta manyeta (Gaull: Sompni
manyo, manyet, manyaco dorige
desconegut, apareix en valenci del
1500 en valor apelatiu y carinys, sinse
relaci en ladj. castell mao, del
llet magnus: Carlo Mao, fijo de
Ludovico (en castell del sigle XV) ;
tan mao gentio (cast. 1424);
eixemples distints al semantisme
valenci: 1 doc.: digues, manyo
(Torres Naharro: Seraphina valenciana,
Npoles, 1517, f. 67)
manyo els digu: manyets, / ms
valdr queen sana pau / marcheu
manyo manyo, terme familiar en certs
ambients valencians (DECLLC)
manyo manyo meu (Morl: Al retiro
y honestitat dun ama de capell, c.
1640)
manyo per vida mehua, manyo meu
1650)
manyo, manya manyo, manya:
expresin cariosa, equivale a querido
manyo No contestes? Manyo meu
manyo, mano -la variant mano per
manyo es del Nort valenci, terres ahon
el valenci, aragons y catal es
contaminen uns datres: Quin pet
portes, mano meu! (Els carlistes en
manyosa adorn, mantellina italiana,
mocaor de cap?: sobre los seus cabells
portava una manyosa tota plena de
batents d or (Martorell: Tirant, c.1460)
manyosa -dona en manya pera
engatusar; cast. maoso: o, les
manyoses! (Sompni de Johan Johan,
1497)
mapa -del llet mappa; com a carta
geogrfica; 1 doc.: lo Mapa he vist,
ahon clarament se veu / lo nmero dels
Regnes excesius;/ ciutats, viles,
montanyes... (Aguilar, Gaspar: Sonet a
Nofre Ginart, 1608)
mapa del Paras un breu mapa
(Relaci... en la vinguda de ses
mapa li pinte de talls un mapa (BNM,
Ms. 14339, Qu no ser!, 1862, f. 14)
mapa, ser la es vost la mapa dels
amos (BNM, ms. 14116, La cotorra de
Alacuas, a. 1867, f.14v)
mapa, la la perfecci, en este cas pera
furtar en el pes dels tramusos: Soc un
tramuser fams, / ... la mapa pa fer el
gancho / de una lliura en cada dos
(Liern: Telmaco enlAlbufera, 1868,
p.2)
mapa ha segut la mapa (sic) pa les
coses de ball (Liern: El Meses en
1668
mapa son la gloria, son la mapa
(Liern: El Meses, 1872, p. 8)
mapa Roseta hui est molt guapa; / te
un coloret darmosar... / hui crec la vach
a mirar, / o em cole de un mos el mapa
maquensia elegancia: la frase all es
maquensia crec ques dun coloqui del
XVIII dahon per descuit no agarr els
datos, y ara no trobe limprs: No s
yo! Tindr maquensia...? (Mora y
Roig: El cap dOlofernes, 1872, p. 13)
maquensia all es maquensia
1874)
maquensia per la maquensia y el aire
maquensia No veus en quina
maquensia...? (El chiquet del milacre,
1878)
maquetes probablement, del cast.
maja > maca < maquetes:
unes
arracades molt maquetes (Galiana:
maquetons del vasc maketo o del val.
maquet < maco (del cast. majo); cast.
fanfarrones, matones: als maquetons
maquiaveliste maquiaveliste (Escrig:
Dicc. 1851)
maquila, maquilar, maquilenc
familia llexica del rap makla; sa
polisemia fa ductar que mos aplegue
dun tim asoles: sust. maquila, part
del gra donat al moliner com a preu;
adj. maquilenc o fluix, patidor
denfermetats (no tindrem a un
vulgarisme
derivat
del
llet
macilentus?):
maquila: del arbic
makila, seguix viu en lo Reyne de
Valencia (DECLLC)
maquilar maquilar: cobrar el molinero
una porcin de grano o harina (Escrig:
Dicc. 1851)
maquilenc adj. valenci dtim ducts,
del llet macilentus?; que aludix al
fluix, patidor denfermetats.
maquiles maquiles: por la porcin de
grano o medida con que se maquila
(Escrig, 1851)
maquileta maquileta: medida de
grans, lo que cap en dos mans
(DECLLC)
maquillarme vaig a maquillarme
p. 7)
mquina -1 doc.: en la mchina,
pron. mquina (DECLLC, en text
mquina fotogrfica dabant la
mquina eixa (BNM, Ms. 14607,
Liern, R. M: Roseta y Colau, c.1865,
f.4)
mquina fotogrfica porta una
mquina fotogrfica (Valero, R.: Dos
maquinant els bons pixavins / estn
sempre maquinant (Rahonament... que
Benifaraig, 1797)
maquinar del llet machinari; cavilar
pera fer proyectes, generalment roins:
de fals crim machinat (pron. maquinat)
prim / fings prenyada (Roig: Espill,
1460)
maquinar desde enlora maquin, / y
discurr (Roman nou.. cert quidam,
maquinar maquinar: urdir, tramar
algo oculta y artificiosamente (Escrig:
Dicc. 1887)
maquiniste cat. y cast. maquinista:
maquiniste: maquinista (Escrig: Dicc.
1851)
maquiniste ya te faena el maquiniste
1669

p. 57)
maquiniste el maquiniste... treballaors
que venen en el ltim tren de...
(Sireno, D.: El 606, 1911, p.140)
el maquiniste (Peris
maquiniste
mar del llet mare, es com a atres
neolletines; en valenci, desde temps
migevals, heu trobem en mascul y
femeni: per terra o per mar (Crn.
Jaume I, s.XIII)
Mar de Valencia, la aiges del llitoral
del Reyne de Valencia: retorn tenen les
barques que passaren per lo Mar de
Valencia (Ginart, Nofre: Rep. de Furs
mar a mar, de espay molt ample o,
traslaticiament, qui te grandea; en este
cas, una bellea bledana y ben vestida:
A vost la viu un da, /... que anava de
mar a mar (Un llaurador li declara son
mar a mar, de seguen les Creus /
compostes de mar a mar / en sos Cleros
respectius (Sento y Tito... per lo feliz
mar, alta part de la mar molt allunt
de la placha o costa: pat en alta mar
set increble (Quintilles valencianes, en
mar, fer la en la teua espenta, ne fares
la mar. Mes no parlem tonteres.
Valensia,1926, p.6)
maraj hasta vindr un maraj
Alacant, 1948)
maranya dorige incert, prerrom
segons alguns etimlecs, es com al
portugus, castell y valenci, no al
catal. Tamb son arrailats en valenci
derivats com maranyer o maranys:

amic denredros y gbules: en
lembroll y la maranya (Gadea:
maranya, maranyar,
maranyer
maranyer, maranys... (Escrig: Dicc.
1851)
maranyes les maranyes de ses nores
(Serres, Miquel, en Luces de aurora,
a. 1655, p. 375)
maranyes en sos enredros y
maranyes (Galiana, Lluis: Rond. de
maranyes les vostres maranyes conec
(P. Celda. Rialles del voler, 1928, p. 27)
maranyosos sembrats maranyosos...
poc tils (Llib. Cap. y Herb. Tinena
de Culla, 1607)
maravella del llet mirabila: gran
maravella (Dietari del capell dAnfs
el Magnnim, 22 de juny 1459, f. 116)
maravella gran maravella (Roi de
104)
maravella en los cels per maravella
(Obra a llaors de Sant Cristfol, 1498)
maravella estes grans maravelles
maravella flor duta dAmrica:
violetes, maravelles, francesetes y
clavellets (BNM, Rahonament... a les
maravella maravella (Declarasi
amorosa, Xtiva, 1852)
maravella Hau vist quina maravella
(Rahonament, 1759)
maravellar estes coses son de
maravellar (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
maravellosa...
cosa
maravellat
maravellosa... maravellat (Esteve:
1670
Liber, 1472)
maravelles les teus maravelles
(Corella, Roi: Salteri. Venecia, 1490)
maravelles maravelles (Andreu Marti
Pineda: Consell a un amich, c. 1570)
maravelles, a mil tot fet a mil
maravelles (Bando... a honor y glories
maravells e gran maravellos serm
(Canals, fr. Antoni: Scipio, c. 1395)
perfet,
de
vida
maravellosa
maravellosa
(Timoneda:
Castell
dEmaus, 1569)
maravelosament
maravellosament
(Bib. Nac. Pars, Llibre de les erbes, c.
1400)
maravelloses les sues maravelloses
obres
(Prez, M.: Imitaci de
Iesuchrist, 1491)
maravilla res daix me maravilla
1872, p. 8)
maravilla del lleti mirabila: veig
que parla el valensi a les mil
maravilles (Salvador, Carles: Un
maravilles maravilles ms grans
vistes (Canyisaes, Monver, 1912, p.
203)
maravills el modo es maravills, / si
el vols saber, anirs a... (Recitado en
maravills este maravills espectcul
maravills Es un invent maravills!
p. 10)
maravillosa deixa gola maravillosa
p.11)
que
trobe
maravillosament
maravillosament (Amiguet: Sinonima

... in valentinum, 1502, f. VIII)
maravillosament maravillosament el
consertant de... (De dalt a baix, da
dels Inosents, Teatraleres, 1920)
maravillosos laigua de la mar produix
maravillosos efectes (Llombart: Tabal
y donsayna, 1879, p.21)
marc as la tinc, pues, marc
marcelines ab marcelines plenets
marcera garrofina marcera, valenci
(DECLLC)
marcet marcet, nom de planta
valenciana (DECLLC)
marcet en penacho marcet en
penacho (Cavanilles: Obs. 1797)
marcialitat en molta marsialitat /
porten uns casaquinets (El So
marcolfa, mercolfa adj., dona
miserable, astuta, enredraora, etc. De
Marcolfa, mare de Bertoldino en la
Astutie solitissime di Bertoldo, del itali
Croce (+ 1609).En Espanya, la vida del
rstico Bertoldo y su mujer Marcolfa y
Bertoldino, su hijo, va ser popular en
la versi de lliteratura de cordell del
sigle XVIII en castell: el diantre de
la mercolfa (Liern: De femater a
lacayo, 1858, p.21)
marcolfa -en leixemple, unes caldoses
intenten parlar en castell, alterant
pluralisacions: Marcolfas! .-No fases
cas
(Haro, M.: Hi que tindre
carcter!, 1923, p.6)
marcolfa han oit a eixa marcolfa?
(Buil, E.: Les dos chermanes, 1925, p.5)
ensomiava
que
eixa
marcolfa
marcolfa... (Aznar Pellicer: Lhora
1671
tonta, 1929, p.20)

marcona el valenci marcona, armela
de calitat (DECLLC)
marcona han carregat, ms la marcona
que
la
pestanyeta
(Canyisaes,
Monver, 1911, p. 165)
marcha, marchar grafa etimolgica,
del antiu fr. marcher; cat. marxa: no
marcha a soles, / tant be ho adorna, / ab
sa gran sorna (DCECH, 5, p.313, en
text valenci de Gaspar Guerau:
Descrip. Mestres de Valencia, 1586, v.
114, any 1586)
marcha vitualles... de marcha o
represalies (Ginart: Reportori dels
Furs, 1608, p. 320)
marcha que sen marcha masa llunt
march march com una bala per
layre (Segona part ahon se referix el
dones... 1784)
marcha Bon da, parella! / Qu esteu
de marcha? / Vaig a tornar un vestit
p.6)
marchal vocable valenci dorige
rap, oferix les grafes marjal y
marchal: quant vinga a la marchal
marchalencs marchalenchs... que
estn enfitats de fanch (Romans... les
marchant a rem y a vela y marchant a
rem y a vela (Sento y Tito... per lo
marchar que ixca al punt, que a
marchar toque (Morla, J.: Romans, en
Memoria de los sucessos, Imp. Esparza,
1651)
marchar -del fr. marcher : replegaren
els serons / y estaven pera marchar

(Romans... en que es declara el gran
chasco que han tengut els Pepos, any
1719)
marchar ell quedava en be, / poguera
en lora marchar / a la Cort (Coloqui...
1728)
marcharen marcharen... ahon est la
Creu (Blay: Serm de la Conquista,
1666, p. 7)
march y march peus per abant(sic)
al Retor, 1772)
marchar em troba a mi y veu marchar
al de la casulla (Len, C.: Arenga
Crtica, 1789, p. 7)
marcharen y marcharen satisfets
1790)
marcharen marcharen al punt
marcha ves, marcha, de la formiga a
dependre (Un pillo y els chics educats,
1846, p. 43)
marcha mira, marcha de ma casa
14)
marchem poc a poc, marchem das
(Palanca, F.: El Sol de Rusafa, 1861, p.
6)
marcha men ixc y no torne may. En
marcha (BNM, Ms. Escalante: Un
marcha Quest de marcha?... quina
presa (Escalante: El tio Perico, 1875,
p. 29)
marcha per fi, hui es la marcha
1881, p. 5)
marcha a punt de marcha (Ovara:
1672
marcha la seua marcha (Semanari

Alacant, p.2)
march de presa al prior march /
pera... (Gadea: Ensisam, 1891, p.174)
de
marchar,
marchaor posv.
marchar: com el bon marchaor fa en el
joc de pilota (Caps y senteners, Imp.
marcha Has segut may de la
marcha? (Chirivella, Pere: Tot debaes,
1908, p. 11)
marcha al posarte en marcha, pots
ferte una creu (Sireno, D.D.: El 606 o
marcha marcha be (...) anar de marcha
(...) li tocaren la marcha real cuant...
(Semanari El Tio Cuc, n 69, 88,120,
Alacant, 1916, 1917)
marcha En marcha? (Baidal Llos,
marcha sempre entorpix la marcha
marcha lhora de la marcha
1921, p.10)
marcha ya estic yo de marcha
marchaor es marchaor del trinquet
11)
marcha en este moment toca la
Marcha de... (Peris, J.: Ms all de la
lley, 1927, p. 12)
marcha seguint esta marcha (Torre:
La llangosta, estrenat en Castell, 1928,
p. 8)
marche el rellonche toque y marche!
p. 1)
marcha Vost no sent la seua
marcha, amic Daniel? (Garrido, J.M:

marchen Companyies del Ter...
marchen ab suma brevetat (Archiu
Hist. Oriola, Leg. 984, Guerra contra
Catalunya, Orde de la Generalitat del
Reyne de Valencia, 13 de mar 1650)
marchal, marjal vocable valenci, del
arbic marg, oferix les grafes marjal y
marchal. Alusiu a terres aigualoses, les
primeres documentacions sempre son
del Reyne, per la redol de la ciutat de
Valencia (Crn. de Jaume I), o la
Valldigna, Oliva y Denia (Crn.
Ceremonis) Curiosament, encara que
dus molt frecuent en valenci, la veu
tard en escamparse a llenges com el
catal: este vocable es extrany al us de
tot el Pas Catal y terres venes del
Nort... No arreplegat per cap diccionari
del Condat de Barcelona dasta el
Labernia de 1864 (DECLLC, 5, p.
491) El colaboracioniste valenci
Labernia
pas
moltes
paraules
valencianes al catal.
marchal quant vinga a la marchal
marchal en los camps de la marchal
marchal tarquim de marchal, de fanc
corromput (El Mole, 1840, p.126)
marchal tarquim de la marchal (El
marchal anarsen capa la mar, o a la
marchal, per les sequies (El Bou solt,
1877, p.232)
marchal en tarquim de la marchal
p. 23)
Marchal morena de la Marchal, / molt
crema la llum del sol, / pero els teus ulls
cremen ms / cuant miren al que tu
1673
vols (Pont, J. B: Terra dhorta, 1907,

p.11)
marchal una marchal de sah en
parres (Peris: La matanza del serdo,
Castell, 1911, p. 21)
marchal tamb tinc una poqueta terra
per la marchal (Miralles, A.: Entre un
peixcaor y..., 1918, p.17)
Marchal tornen en ms moraures que
anguiles te la Marchal (Peris Celda:
marchal tot el da buscant novia en la
marchal
(Serrano, M.: Voreta de
marchalenc gos marchalench (Mulet,
F.: Poesies a Maciana, c. 1640, v. 388)
marchalencs marchalenchs... que
estn enfitats de fanch (Romans... les
figura
Marchalenes, Marchilena
com Marchilena en cinc donacions del
Repartiment (DECLLC)
Marchalenes de Marchalenes, y els de
Pinedo (El Mole, 1841, p. 220)
meues
son
de
Marchalenes
Marchalenes... (Un pillo y els chics
Marchalenes y en Marchalenes te
caigu una flor (Esc.: El deu, deneu y
noranta, 1861)
Marchalenes Antiqusimo arrabal de
Valencia, conocido ya en la poca rabe
con el nombre de Marchiliena (Escrig:
Dicc. 1887).
Marchalenes se supn... en
Marchalenes (Escalante: Qu no ser!.
1862, f. 1)
ves
corrent
a
Marchalenes
Marchalenes (Liern: La mona de
Pascua, 1862, p. 10)
chiquetes,
quahir
Marchalenes
agobios / pasaveu en Marchalenes

p.29)
Marchalenes carrers de Sant Vicent y
Marchalenes (Bodria: Festes de carrer,
1906, p. 81)
Marchalenes al morir ma cosina, la de
Marchalenes (Vidal: El penitent, 1919,
p.4)
Marchalenes ahn men anir / que
puga lluirme be / si no es a
Marchalenes? (Palau y Songel:
marchaler marchaler (El Marchaler
de Castell, 1896)
marchaleta anant a la marchaleta
encontr un llauradoret (Coloqui de
Goriet, c. 1850)
marchaleta yo tinc una chica en Piles
/ quem porta una marchaleta, / tota
rodada de parres (Gadea: Ensisam de
marchals les marchals... tots els
pardals... (Soler, S.: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 11)
marchals sacamina per les marchals
(Vidal, V.: La llangosta, estren en
Castell, 1928, p. 13)
marchamo as es un marchamo de
contaor de gas! (Soler, J.: Els
marchant marchant (Roig, Jaume:
Espill, 1460)
marchant que ningun botiguer,
marchant... (Llib. establiments de
Penscola, 1701)
marchant un marchant pera que
compre (Bib. Nac. Ms. Inf. Tellina, c.
1660)
marchant oliers, marchants, masips
Gayferos, c. 1660)
marchant a rem y a vela y marchant a
1674
rem y a vela (Sento y Tito... per lo

marchaor com el bon marchaor fa en
el joc de pilota (Caps y senteners, Imp.
marchaor es marchaor del trinquet
11)
marche marche ya el desvergonyit
(Matraca de un mosot y un estudiant, s.
XVIII)
marche -del llet margo, -nis ; abanda
de marge, en val. tenim el modern
marche, ms singular respecte al cast.
margen y cat. marge:
per lo riu.../
aquell marche de diamants, / o de
matisos florits (Paper ..., contrafent als
llauradors, c.1750)
marche un marche en alguns abrets
(Miralles, A.: Entre un peixcaor y un
novio, 1918, p.3)
marche un clot en lo marche he fet
Marchena en lo loch apellat
Marchena (APH. Sta. Mara dElig,
Sig.168, testament de Alexandrina Cut,
9 octubre 1314, f.5)
Marchena la cequia de Marchena pera
qualsevol servici (Llibre del Mustasaf
de Elig, c. 1620)
marchen, marchenaes -bancal o
camp de cultiu entre dos mrgens: yo
fea lo que Tonet: / dur pedra a les
marchenaes (Serrano, M. El llop de la
Murta, 1928, p.20)
marchencar, machencar -entrecavar
poc fondo el camp cuan escomencen a
nixer les plantes o han segut
transplantaes:
veniem...
/
de
marchencar el dacsar (Coloqui de una
marchenot un promontori del gros
marchenot (Puig Garrido, A.: Pinsell

divern, 1918)
marchens, margens per los marchens
la ros de livern (Roig, A.: El tesor,
Gandia, 1884, p. 17)
marchens unes selles com a
marchens (Gadea: Ensisam, 1891, p.
241)
marchens la riu (...) desfeu els
marchens (Pont, J. B: Terra dhorta,
1907, p. 40)
marchens bancals y marchens (El
Tio Cuc, Alacant, 8 -XI- 1916)
marches los dies de les marches
(Archiu Mun. Oriola. Leg. 984, d. 23,
Orde de la Generalitat, 1649)
marcheu ms valdr quen sana pau, /
marcheu..., farn marchar per fora
rinya, junta y ..., 1738)
marcheu y marcheu als vostres nius
1794, p. 7)
march march a ma casa en la egua
marchit anar marchit un home (BSM,
marchitar marchites lo pensil
(Aguilar: Dial. un morisco, un
castellano... un valenciano, 1622)
mard vaques, ovelles... ab un mard
mard menchava com un gamell,
dorma com un mard (Col. viage de
Tito a Madrit, 1789)
mard pareixes un mard (2 part, en
la que es referix com el tio Joan Senn,
1797, p. 3)
mard mard: carnero padre o que ha
servido para la propagacin (Escrig:
Dicc. 1887)
1675
mard Torre del Mard, en la placha

de Morvedre.
mardanasos y en trabucs y... ms foc
quen lAlbufera els mardanasos tocant
a Gloria fan (Sanmartn: Cabotes y
calaveres, 1877)
home sinse educaci,
mardanot
guilopo, porcater...: mardanot, tonto!
p.9)
mardanot ...per all dalt alguna veu de
mardanot (El Pare Mulet, 1877, p.21)
mardanot mardanot! (Escalante: El
mardanot est roncant com un
mardanot (Escalante: Lepe y Talala,
1886)
mardanot ma t ara el mardanot
p. 8)
mare, eixir de polismic, tamb
eixirse un riu o desbordarse: rebenten
de goig los pits, / y el afecte ixca de
mare (Coloqui entre els gosos..., 1755)
mare, eixir de eixir de mare: salir las
aguas fuera de su curso. Exceder
extraordinariamente de lo acostumbrado
o regular (Escrig: Dicc. 1887)
marea marea en Ausias, rimant en
ferea (DECLLC, en text dAusias
March, c. 1440)
marech estic... marech (Vercher:
marech el dimoni del chiquet eixe la
te marech (Miralles, A.: Entre un
peixcaor y..., 1918, p.14)
marech ... en lo cor, que me t
marech (Peris: Terres malahdes,
1919, p. 40)
marech a ma mare la veig algo
marech (Sanmartn, R.: La III Volta a
y Roseta quest com

marech
marech, diu (Alcaraz: El ball del ram,
1928, p.14)
marecha en vreles se marecha
p. 15)
marech vinc marech de tanta... (de
la Torre, J. M: Nit de festa, 1929, p.9)
marecharme lo que far es
marecharme (Breva, Vicent: Anem a la
marecharse no bufe ms, perque va a
marecharse (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 8)
marechat que anar marechat (Mulet:
marechat com vena un poquet
marechat (Virosque: Un cambi
marechat ve molt marechat (Tallada,
mhaur marechat?
marechat
p. 26)
marechat tot marechat (Valls: La
mareche un colp... me mareche
10)
marechen un bon home, a ell que nol
marechen (Alcaraz: Cors de fanc,
1928, p.1)
marechol, marejol 1 doc. marejol
marechol indicis que presagien
tragedia: hi marechol per fora. Esta
nit es nit dalbaes (Guallar, J. G.: Nit
marechol pense que hui pasarem la ma
per la paret. Hia marechol per casa
(Peris Celda: A ras de terra!, 1922, p.9)
marechol son des de marechol
1676

Maredeu Mare de Deu > Maredeu:
...el negosiet que tenen alguns en la
Maredeu! (El Tio Cuc, 2 ep., n 55,
Alacant, 1924, p.3)
Maredeueta Maredeueta, hipocorstic
de la Mare de Deu y dels Desamparats.
maremgnum ni tampoch per virtut
de privilegis ques nomenen mare
magnum (Const. Sixto V, en llengua
maremgnum lletinisme com a atres
neolletines:
situaci
catica,
aglomeraci, embolic, etc.: vores un
mare magnum / en arcs, invencions y
altars (Rahonament entre el Rull de
maremgnum embolic, confusi de
molta gent: El maremgnum! La
tron! (Sendn Galiana, A.: Ella, latra
y..., 1934)
mareny cat. maresme: e per lo
mareny ques hava no desembarcha
(ACV, ms. Llibre dAntiquitats, 1526)
En led. de S. Sivera es llix marneny.
mareny susa mareny en les costes del
mareny eixe mel... que no sen ha
cullit cap en lo mareny (Bernat y
p.17)
mareny mareny: playa (Escrig: Dicc.
1851)
mareny mareny, valenci (DCVB)
mareses son tot anguiles mareses
1928, p.39)
mareta mareta: marech chicoteta...
mosarabisme en castell (DECLLC)
mareta al or la mareta sorda...
p. 23)
mrfega dtim rap, el valenci

mrfega sera u dels vocables que anira
de Sur a Nort, al eixir primer en el
Vocabuliste de Florencia com a glosa
valenciana y, tamb, en larabic granad
marfaqa < mirfaqa < rafaq: mrfega:
jergn, funda gruesa en forma de
colchn, que se llena de paja... (Escrig:
Dicc. 1887)
mrfega del arbic vulgar mrfaga
(DECLLC)
marfga mrfaga (Pou: Thesaurus,
1575)
mrfega llansol, mrfega (Coloqui...
mrfega arrastrant, en la donar una
opini interrumpint a atre, fer algo sinse
trellat, etc.: no sen ixquera / en la
mrfega arrastrant (2 part de Cento el
Cabut, imp.Viuda de Agust Laborda,
1809)
mrfega arrastrant, en la ...atra cosa,
sino que eixos... ixqueren en la mrfega
arrastrant (Els chics educats en la casa,
1846, p.6)
mrfega sempre ha de ixir en la
mrfega (La escaleta del dimoni, 1874)
mrfega pusera mrfega pusera:
persona gruesa, pesada, tosca y
perezosa (Escrig: Dicc. 1887)
mrfega pusera aix dagelo vert te
hu tornes al sac, mrfega pusera!
p.8)
marfeg ve a ser un marfeg (Trobos
nous pera esplayar, c. 1780)
marfegons els marfegons son pera
dormir (Coloqui de la novia favera, s.
XVIII)
marfegueta marfegueta... tres llanols
lo ms precs (Roman... les fatigues y
treballs que passen los casats, c.1733)
1677
marfegueta en la marfeguetal coll

p.121)
margall -1 doc. com a nom botnic
margall (Palmireno: Voc. del
Humanista, 1569)
margall quin margall que te esta dona
(Mart Pineda: Consells a un casat, s.
XVI)
margall cert margall (Batiste
Ballester: Ramellet del bateig, 1667)
margall a esto llamamos los
valencianos margall (Ros: Origen,
1734, p. 19)
margall margall: joyo o cominillo,
zizaa (planta) (Escrig:Dicc.1851)
margall -cat. bargall: ni fer que
puga rebrotar lo margall (Lo sompni
margall margallons, palma grestis
un
pobre
margall
margall
(Mendoa. M.: Fiestas C. Carmen,
1622, p. 215)
margall a falta de margall, bo es
rosegar la granera (Matheu y San: A
una moa, 1642, v. 10)
margall no sigues margall!
(Milacre del loco y el baldat, 1857, p. 6)
margall filloler tens eixa cabota de
margall filloler (Escalante: Lepe y
Talala, 1886)
margall margall (Gayano Lluch,
R.: Lo que va dahir a hui, 1932)
Asobint te connotacions
margall
sexuals per asociarse al pene:
margall, y no de palmera (Semanari
Alacant, p.3)
margall qui pela poco a poc un
margall (Llibret Foguera dOr,
Alacant, 1933)
margall agarres un bon margall

(Llibret Foguera Sneca, Alacant, 1944)
margall,
en
textos
margall
valencianos del siglo XV (Corominas,
DCECH)
margall el valenci margall pas a
Castella y Catalunya, ahon sustitu al
cat. bargall, que hui asoles trobem en
apellits y topnims: bargallons shagi
convertit (en catal) modernament en
margallons (DECLLC, 5, p. 486)
cultisme,
del
llet
margarita
margarita, perla: preciosa margarita
(Roi de Corella: Prlec del Cartox,
1496)
margariteres les margariteres del
entraor del chard (El Tio Cuc, 2 ep.,
n 57, Alacant, 1924, p.4)
margarites les perles e margarites
(Almudver, Onofre: Proemi al Procs
margarites vols les margarites
p. 15)
Margarites atres eren Margarites (A
23)
marguerites marguerites, geranios
1933, p. 6)
margens (vrer marche, marchens)el
riu Turia te les margens... tan florides
(Blay, G.: Serm, 1666, p. 46)
margens per canyars, margens y
sendes (Mills, Manuel: El Civil, 1916,
p. 5)
margens les sorpedraes dels margens
(Navarro: La pau dels poblets, 1913,
p.28)
mangenter,
circitor
margenter
Marinchela Anem, Marinchela,
1678
cntamoso y... (Gadea: Ensisam, 1891,

p.479)
marialluisa:
planta
marialluisa
medicinal de olor muy aromtico,
llamada as por haber sido dedicada a la
reina Mara Luisa, esposa de Carlos IV
marialluisa els dumenges destiu, per
1950, ma mare mos portava marialluisa
del chalet; el perfum mos durava tota la
semana: ni una dalia, ni una fulleta de
Mara-Lluisa (Meli, F.: El pare
Canuto, 1921, p. 2)
mariatoneta nom de roba de vestir,
mantellina, cofia...?, en valencianisaci
pardica
del
personage
Mara
Antonieta: y en gran maria toneta
marica home fluix, cobart, afeminat;
1 doc. : lo ms marica / se fa un lle
(BRAH, Ms. Xvega del notaris
valencians, 1604)
marica dels lechuguinos mariques
1855, p. 11)
marica Ya te entenc. Pobre marica, / si
no eres pera res (Bella, Pascual:
Milacre practicat per el Pare St. Visent,
1859, p.8)
marica per eixe marica t me...
21)
marica es un marica. Ell va vestit com
vost (Fuster: El nano de la falla, 1894,
p. 9)
maric maric (Escrig: Dicc. 1851)
maricons homens tan maricons, / que
les sinahues en ells / deben ser
sarahuells (Palanca: Llgrimes de una
maricons propi de afeminats o
maricons (Gadea: Tipos, 1908, p. 17)

marimascle marimascle: marimacho
(Escrig: Dicc.1851)
marimorena per no armar marimorena
/ perque em tens crem la sanc (Bib.
Nac. Ms. 15503, Prims y grosos, 12
deembre 1859)
marimorena comprenc tota la
marimorena (Ovara: Males llenges,
1879, p. 17)
Mariola, serra topnim dorige
prerrom?; montanyes que dividixen
terres d'Ontinyent y Vall d'Albaida de
les d'Alcoy, Biar y Condat de
Cocentayna. En leixemple, un moro li
demana a un valenci herbes medicinals
de la Sierra de Mariola, / que dentro
su Reyno est, / esas yerbas que hay
escritas / en ese papel, / y a Argel con
ellas luego vendrs (3r. Rahonament
c.1802)
Mariola, serra de per la serra de
Mariola / pasturava trista un haca
p.169)
mariola la mariola es dansa... el ms
ballaor (Llibret Foguera Alfonso el
mariposa sust. que apareix en el sigle
XV en valenci y castell, del apcop
mar < Mara , y la segn pers. sing.
del imp. de posar: cat. papallona: com
mariposa (Roig: Espill, 1460)
mariposa es dos voltes mariposa
(Valda, J. B.: Fiestas Inmaculada, 1663,
p. 444)
mariposa si farn la mariposa / quant
va per la llum rondant / sinse cremarse
les ales (Ros, Carlos: Romans..., en
ques declara la rinya, junta y..., 1738)
mariposa com mariposa rondant / al
1679
ardor dels seus ullets

(Paper...
mariposa com mariposes (Mas. L. F.:
Serm cof. St. Vicent, 1755, p. 16)
mariposa mariposa, prat damunt del
meu nas (Lladr: La deman, 1858, p.
10)
mariposa aix es una mariposa
albat, 1865, p. 24)
mariposa el bes de la mariposa (Un
parent del atre mon. 1872, p. 17)
mariposa la ms brillant mariposa
(Palanca, F.: Suspirs y llgrimes, 1880,
p. 16)
mariposa Que gust! Veu voste
aquella mariposa que...? (El Amic del
mariposa entre flors... y corrent
mariposes (Colom: Peix dara viu!,
1915, p. 17)
mariposa totes les mariposes (Perl,
mariposa Com roda la mariposa...!
mariposa som les boniques mariposes
queixim a... (Peris Celda, J.: Arrs en
mariposa afeminat: Che, as la nica
mariposa que hi es eixe! (Alcaraz, L.
mariposa Qu no fora mariposa pera
posarse en son cor (Llobat Ferrer: Ho
mariposes y dins... unes mariposes
(El To Cuc, 2 ep., n 56, Alacant,
1924, p.3)
mariposes tot risa y llum... mariposes
mariposes atraguts com mariposes
mariposeta mariposeta (Escrig: Dicc.

1851)
mariquita, marequita vost es un
marequita (Balader: Les beseroles,
1874, p. 5)
mariquita es masa fort el rap pera el
nas dun mariquita (El Bou Solt, 1877,
p. 100)
mariquita vost a mi, so mariquita
1890, p.33)
mariquita no era ms quun
mariquita (Gadea: Tipos, 1908, p. 138)
mariquita perque ser un mariquita
mariquitons les dones y els
mariquitons que... (Gadea: Ensisam,
1891, p.484)
marisancho, vi vi valenci: pasant
per el bendrull, bobal, estrepaell,
marisancho... (Comes, P.: El Trull,
1929, p.18)
marisc marisch: marisco (Escrig:
Dicc. 1851)
marisc la clchina no... comprar
mariscs... (Marco Rivas: La tasa dels
hous, 1918, p. 20)
marisc el marics no es maleja (Llibret
p. 5)
marisc reconstituyent que sencontra
en el marisc (BV, Ms. Les Almejes, c.
1930)
mariscal -del fr. antiu mariscal, derivat
dun nrdic *marhskalk : y observant
les badomes / del mariscal (BRAE,
c.1790)
mariscal a eixos grans Mariscals del
Imperi (Conversaci que tingueren
Joro el Parrut y..., 1811)
marisqueta certa marisqueta... (Tant
1680
volgu estirar la manta, Imp. Ferrer de

Orga, 1820, f.1)
marlota, morlota -1 doc.: una
morlota (sic) morisca de seda (DCVB,
Archiu Patriarca, doc. valenci, 1433)
marlota ... donat una merlota (sic)
(Corella, Roi de: Obres, c. 1495)
marlota marlota: nombran as, en
valenciano, a la avellana mayor (Ros:
Dicc. 1764)
marlota marlota: avellana que ha
crecido doble (Escrig: Dicc. 1887)
marlotes ser un marlotes y voler
vindre a cavall (El to Cavila, 1873, p.
33)
marlotes home sinse carcter: y com
te un marit que no es marit... un
marlotes (Baidal Llos, F.: Amor
mrmol del llet marmor, -oris; lus
del castellanisme mrmol en val. era
pera trencar lanfibologa en "mabre,
marbre, nom de peix prou popular:
mrmol per lliura de dins (Vilarig:
mercaderes, 1607)
marmol dos piles de marmol blanch
((BRAH, ms. Dietari Porcar,a. 1613)
marmolant ha entrat marmolant y
molt cremat (Barreda: Un arreglo
entre dents van
marmolant
marmolant (El pare Mulet, 1877, p.31)
sempre
sen
van
marmolant
marmolant (Vidal y Roig: La ovella
marmolant Y t ya vens marmolant!
((Vicent, J.: Els peixcaors de canyeta,
Barcelona, 1903)
marmolant y marmolant si me ric
p.13)
marmolar -verp valenci, del llet

murmurare. En els clsics trobem
variables
paregudes:
marmulant,
mostraua cara trista (Lo Sompni de
Iohan Iohan, 1497)
marmolar com la gent no marmola
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
marmolar que marmolar y que dir
1660) Pot ser copia del 1790.
marmolar marmolar: regaar (Ros:
Dicc. 1764)
marmolar rabiant y marmolant (El
Mole, 1841, p. 376)
marmolar marmolar: regaar...con
gestos y acciones y ... pasabras
desabridas o mal pronunciadas... hablar
entre dientes, de modo que con
dificultad puede entenderse lo que se
habla (Escrig: Dicc. 1851)
marmolar entre dents va a marmolar
marmolar baix cama parlar mal
datres a escoltetes o per raere: vosts
shan contentat en marmolar baix cama
(El Bou solt, 1877, p.206)
marmolar del marmolar de la gent
(Roig: El tesor dels Chermanells, 1884,
p. 10)
marmolar parlar en veu baixeta
criticant a atres: Tu fes el favor de no
marmolar, ni tpera! (G.B.: La Perla
marmolara yo parlara ni marmolara...
com puc yo marmolar (BUV. Morl.
Ms. 666, c. 1649)
marmolen y lo que dell marmolen...
marmolen desocupats que parlen y
marmolen (Serrano, M.: Voreta de
marmoles parla fort y no marmoles
1681
(BIB. Nac. Ms. 14185, Chaques lolier,

c. 1850, f. 6)
marmoliste marmoliste (Escrig:
Dicc. 1851)
marmol y yo marmol... (Milacre
marmoliste cast. marmolista, cat.
marbrista: ahon es ara la casa del
marmoliste (Bodra, J.: Festes de
carrer, 1906, P. 54)
marmol marmol: regan (Escrig:
Dicc. 1851)
marmol qui est sempre reganyant a
atres: es ms marmol! (Tadeo, F.:
marmolona t no saps, marmolona
(Fambuena: Un franss en Almsora,
1877, p. 7)
marmota del fr. marmotte, enc que
atres heu deriven del arbic marbda.
Polismic, abanda de mamfer y persona
indolent, tamb espantapardals o pablo
en Benignim y sa redol; cast.
espantajo: el favor de la marmota /
demane (Romans ... en que es declaren
marmota yo no la pretenc marmota,
la novia (Trobos pera esplayar, imp.
Laborda, c. 1780)
marmota marmota: caballo de copas
en el juego del revesino (Escrig: Dicc.
1851)
marmotes marmotes y bons vestits
marmotes sadorgueren els sis com a
marmotes (El Mole, 1837, p. 62)
marmulons contens y no fer els
marmulons (Gadea: Burrimaquia,
1904, p. 39)
maroma del rap mabrmah ; com al
castell, no al catal:maroma... del
arbic, vocable usat asoles en alguns
puestos de lo Reyne de Valencia, en lloc

dels (catalans) gumena, segola
(DECLLC, 5, p. 495)
maroma maroma con que templan las
velas (Palmireno: El estudioso,
Valencia, 1568)
maroma y dalt al terrat una maroma
(Gil, Vicent: Relaci del Segn Cent.
1655)
maroma Lliga ms un pel de figa que
una maroma de barco; refr valenci
que aludix a la forsa del apetit sexual
(DCVB)
maroma desenrollantse la maroma
podrem contar les lleges que... (El
Mole, 1837, p.11)
maroma, bou de (o baroma) la rastra
de festes de estiu... un bou de baroma
Monver, 1908, p.82)
maroma y pera pujar dalt se valen de
maromes (Gadea: Tipos, 1908, p. 110)
maroma aguante be la maroma (El
maroma tirant de la gran maroma
1918)
maroma la maroma li fas pasar yo a
bofetaes
(Barchino,
Paco:
La
maroma ms tira un pel de figa
quuna maroma de... (Alberola:
maroma la sinyoreta de la maroma
que se balla un charlestn sobre una
corda (Puig Espert, F.: Pantomima,
1928, p.6)
maroma, pasar la penalitats: que yo
he tingut que pasar la maroma (Soler:
maror -1 doc.: al nort de nostres
marors (Ballester: Ramellet del bateig,
1682
1667, p. 2)
maror ni guste de ramalloles y marors
33)
maror marors (Les marors de una
fadrina, Valencia, 1860)
maror maror: disencin por contienda,
ria, disgusto, pesadilla (Escrig: Dicc.
1871)
maror y tindrem marors y calmes
1872, p. 29)
maror cuant ixca destos marors
p. 34)
maror te pasa alguna maror? (BNM,
maror y que pata maror (Navarro y
p.32)
maror maror y temporalet ( El Tio
maror hi maror. Es dir, que
discutixen (Baidal Llos, F.: Amor
marota mare ques desf en sons fills:
pero les mares son tan marotes que...
1931, p.43)
maroteta -parotet y maroteta; insectes
de gran bellea, com descriu Blasco
Ibez en castell: las marotas,
vestidas como hadas, con las alas de
plata, el dorso verde y el pecho cubierto
de oro (Caas y barro); castell
liblula, catal libl-lula. De chiquets
dem lletres com: maroteta, maroteta,
que tagarre
de laleta; parotet,
parotet, que tagarre del culet: estic
agarrat com una maroteta (Cubells,
A.: Les pantorrilles de Rita, 1919, p.9)
maroteta parlant dun gafarr femella:

es maroteta, / y al niu vol en un
instant (Ruiz Esteve: De Dar-Drius a
maroteta per la concha apareixer una
maroteta (Hernndez, Faust: La
maroteta ya me te as, maroteta!
1928, p.17)
marotetes agarrant caballets y
marotetes (Colom y Sales: Peix dara
viu!, 1915, p. 17)
marotetes,
valenci
marotetes
(DECLLC)
marquesina toldo o marquet de fusta,
escayola, cristal o metal pera protecci
del aigua y sol: per dalt de la
marquesina (Peris: Cacaus y tramusos,
1927, p.9)
marquesina del fr. marquise, dosel de
la tenda dun oficial del eixrcit, dahon
pas al cast. del sigle XIX: marquesina
o doselete (Bcquer, a.1857), y val.:
portes en una gran marquesina..., y dos
cubetes en llorers (Gayano Lluch: La
-1
doc.:
pedra
marquesita
marquesita (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
marsap dtim ducts, del it.
marzapane?; cat. massap un marap
ab VIII onces (DCVB, en doc. Archiu
del Patriarca, any 1409)
marsap dol marap (Obres a
marsap marapans (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
marsap marsap... torrons (Romans
marsap: amarcs, / no ducte li seren
dolsos, / y a sa muller marsap
1683

marsap alfaniquet, marsap (Rel.
festes per la reliquia de St. Pere
Pasqual, 1743)
marsap botifarres, marsap, / sucre
esponchat (Coloqui... un llaurador li
declara son amor a una Dama, 1758)
marsap de St. Dons figuretes ques
feen peral 9 dOctubre: un sucrer per
Sant Dons / de sucre y marsap feu /
una sogra, y al menjarla, / ms amarga
quel doncell (Coloqui de les moltes
marsap te un cor de marsap (Conv.
de Saro. 1820)
marsap almibar y marsap, punt en
laire (Rahonament de . Carnistoltes,
1854)
marsap marsap: mazapn (Escrig:
Dicc. 1887)
marsap dol com el marap
(Gadea: Tipos, 1908, p. 299)
marseguera nom de ram valenci,
dtim desconegut:del arbic compost
merr segir? del antiu vi de Marsella?:
en lo pla del Molinell, la marseguera es
moscatell (Gadea: Ensisam, 1891, p.
437)
marseguera:
marseguera
valencianisme, varietat de raim
(DECLLC)
marselina macerina: marselina, en
valenciano (Salv, V.: Comp.de
Marselina la so Rita es la mare de
Marselina (Hernndez: La Marselina,
1927, p.8)
marsella marsella, terme valenci,
varietat de sequiola, mosarabisme?
(DECLLC)
marsellet -varietat de chaqueteta curta,
de vellut en ralles de color vert; pot dur

botons y bordats: mhas tret el
marsellet y la faixa de seda? (El Bou
solt, 1877, p.162)
marsit, marsida del llet marcere,
voc. clsic: alterat y marsit (March,
Ausias: Poeses, c. 1445)
marsit, marsida cuant te duc la ms
marsida, la que te millor menchar
1859, p.21)
marsix del llet marcere; cast.
marchitar: y la marsix el pensar / que
si no torna... (Esteve: De Dar-Drius a
Marta y Gargoria, pareixen lautor
dona a entndrer que seren de la part
dAlcoy unes chicones que pareixen
Marta y Gargoria... dos bcores esta
parella... cafafes, bledes, arreu...
manteres y pereoses (Gadea: Tipos,
1908, p.303)
marta molla persona fluixa y sinse
carcter; derivat en cmbit semntic de
Marta, la bblica germana de Llser: t
y el monisipal pareixeu martes molles
1918, p.11)
martaba martaba: turno (Ros: Dicc.
1739)
del
arbic
martaba
martaba
(DECLLC)
martaba cada martaba (AMA.
Estatutos de la Ciudad de Alicante,
1669, p. 81)
martaba martava, turno y tanda
martafallar vocable valenci dtim
ducts del rap mathana, morter?;
cast. machacar:
en un morter
martafallaulos un poc (DECLLC, en
rec. valencianes, s. XV)
1684
martafallar e marthafallaulo segons es

dit (BUV. Ms. Animals de caar, c.
1500)
martafallar pendre lo real de matapoll
martafallada y ferne... (BRAH, ms.
martafallar martafallar: machacar
(Ros: Dicc. 1764)
martafallar, matafallar matafallar:
machacar (Lamarca: Dicc. valenciano,
1839)
martafallar martafallar: machacar
martafallar martafallar, valenci, de
larbic (DECLLC)
martafell martafell: desorden o mezcla
confusa de piezas de ropa (Gadea:
Dicc. supl. 1891)
martell marrime una martell
martell martell: golpe fuerte dado
con el martillo (Escrig: Dicc. 1887)
martell ca martell que senten
martell mira quet done una
martell (Alcaraz, L. J.: Per tres
martell dos colps y una martell
Alacant, 1952)
martellaes sonarn dins grans
martellaes (Peydr: Don Juan Treneta,
1899, p. 3)
martellaes clavat a martellaes
p.6)
martellaes pega martellaes (Monz,
martinet de riu cast. Martn pescador;
val. Martinet de riu, Blavet (Vidal, I.:
martinet de garrofera cast. Zumaga;
val. Martinet de garrofera, Martinet de

olivera (Vidal: Cat. aves de la
martingala del fr. martingale:
enganyifes y trampes pera obtndrer
algo: per ferme martingales (C.
Civera y R. Murgui, La Traca, 1921,
p.5)
martingaleros el martingaleros de la
ploma que tant de mal fan als
periodistes honrats (El Pelut, n1,
Alacant, 1924, p.3)
galicisme,
del
fr.
martingales
martingale: posar al descubert totes
les martingales que... (Semanari El
martingales y en busca sempre del
duro / li fiu mil martingales (Buil, E.:
Les dos chermanes, 1925, p.14)
gloris
mrtir
(Preg
mrtir
canonizaci St. Pere Pasqual, 1674)
martirisar martiriar (Escrig: Dicc.
1851)
martirisar cat. martiritzar: martirisar
a uns animals que... (Soto Lluch, M.:
Als bous de Castell!, 1920, p.2)
martot, ferse el ferse el delicat y
llongis: y chicot... que fasa el martot
(El To Cuc, 2 ep. n 56, Alacant, 1924,
p.1)
del
llet
martyrium
marturi
naixqueren morfologes com larcaisme
marturi que, com recorda Corominas:
mos ha quedat el derivat postverbal
marturi, prou viu en lo Reyne de
Valencia (DECLLC, 5, p.507)
marturi el marturi es pera m,... amag
dins del meu cuarto (Rubert Moll:
Colahuet y sa cosina, Alacant, 1897, p.11)
marturi que va baixar a la terra / pera
marturi dels homens (El Amic del
1685
marujo dins: per algo se gasten els

vehinats els marujos! (El Bou Solt,
1877, p. 104)
marujo moneda de poc valor: dos
destes y una del gos, / vint un marujo.
La mora Leixa li pregunta a Pepa qus
marujo, constestanli: un duro (Ruiz
p.6)
marr marr: marrano, desaliado,
descorts (Escrig: Dicc. 1851)
marra es infalible, no marra (G.
p. 15)
marraix 1 doc. marraix, marraixos;
castell marrajos (Orellana: Cat.
Peixos, 1802)
dorige
desconegut,
marraix
polismic: bou malicsis, home astut y
roin; varietat de tibur duns tres metros
de llarc: marraix: marrajo o tiburn
marraix, maraix tu a la finestra y yo
baix, / mestaba fet un maraix /
contemplant... (Capilla: Cada ovella en
sa parella, 1868, p.15)
marraix, marraixos Sobre casarse
qu han dit?Tamb son marraixos?
(Escalante: Les chiques, 1872)
marraix marraix, marraixos: cauto,
astuto y que encubre daada intencin
marraix marraix: aplcase al toro o
buey malicioso que no arremete sino a
golpe seguro (Escrig: Dicc. 1887)
marraix el bou... es un marraix que
sen va dretet al bulto (Escalante:
marraixa sust. valenci derivat del
rap maraxxa; recipient casi esfric de
vidre ensistellat o forrat de vmens, de
boca estreta o ampla, aprofita pera loli,
vi, aigua, tramusos, olives, etc.: o

algn plat de pepitoria, / y empinanse la
marraixa / es posa com una sopa (Ros:
Rahonament nou, entretengut, pera
passar lo temps, 1732)
marraixa recipient: ... en la
marraixa (El Tabalet, 1847, p. 171)
marraixa la marraixa del resoli (Bib.
Nac. Ms. 15503, choguet, Prims y
grosos, 1850)
marraixa y en ma casa la marraixa. /
El que vullga beure un trago (Qui tinga
cucs que pele fulla, 1855, p.11)
marraixa al seu costat la marraixa
1855, p. 8)
marraixa ni un got de vi en la
marraixa (La tertulia de Colau, 1867,
p. 6)
marraixa marraixa: garrafa (Escrig:
Dicc. 1887)
marraixa un home pergu la faixa, / ...
una chica la marraixa (Gadea:
Ensisam, 1891, p.202)
marraixa dins duna marrayxa
marraixa el tap de la marraixa
(Gadea: Voc. 1909)
marraixa calle, dona, all en cnter de
botella era una marraixa... (Soto Lluch,
p.13)
marraixa de la ma esquerra una
marraixa, y en la ma dreta, ansa per
ansa en Voreta, latra (Gayano Lluch:
marraixes, entre chinches y entre
chinches y marraixes, / no mhan deixat
fer faena (Escalante: Un ratet en el
chusgat, 1914, p. 33)
marraixeta marraixa, marraixeta
1686
marrana del arbic mahran, lo

prohibit: marranes (DCECH, 3, p.859,
en Jaume Roig: Espill, 1460)
marran:
cochinada,
marran
cochinera... (Escrig: Dicc. 1887)
marran aix es una marran (El Tio
marrana y tallat les ungles, quaix es
de marrana (Gayano Luch, R.: Ni a
linfern, 1918, p.5)
marrana Una marrana! Aix es (G.
marrana son chitanos testaruts, o de la
rasa marrana (Llibret Alfonso el Sabio,
Alacant, 1952)
marrancha la marrancha (Pou:
entre
chinches
y
marranches
marranches (El Mole, 1841, p. 221)
marranchons qualsevol vehi que tinga
marranchons (Llib. establiments de
Penscola, 1701)
marranera y seguix la marranera (El
marranet dhumitat porquet de Sent
Antoni: marranet de humitat (El Tio
marrano nom de peix valenci:
marrano dicitur valentinis (anotacions
de Piscibus, Lyon, 1554, p.183)
marrano dtim ducts, dun radical
ibric marr, o del rap hispnic
muharrm, lo prohibit?; generalment,
en val. es usat com a insult: un home
com un marrano (Relaci... el chasco
que li donaren a un foraster de Valencia,
1783)
marrano se tira un pet; / es molt
marrano (Gadea: Ensisam, 1891,
p.147)
marrano son uns marranos (El To
marrano vine pacas, marrano!

(Balt, L.G.: Quelo Chufeta, 1919, p.2)
Marranos,
ms
que
marrano
marranos! (Gayano Lluch: La meua
marrar fallar: lo dit ya no marra
p.13)
marras acha de dos talls us pera fer
nyenya. Alcover heu dona sinnim del
cast. marrazo: voc. valenci; cast.
marrazo. Per preu de tres marraans
(Archiu Reyne de Val., doc. a. 1457);
Venien armats... ab uns marraans,
Brama llaur. (DCVB)
marras corbellots... les relles y
marrasans, y estos instruments (Del
servisi del porc, 1790)
marras marrass: para podar rboles
marrasqu del itali maraschino;
llicor blanquins entre dols y amarc, de
cireres y armeles: traga rom tamb, /
marrasqu, rosa, llet y caf (Chiste de
les filaneres, c.1850)
mrrega 1 doc. mrrega, manta pera
el burro (Roig: Espill, 1460)
marres del arabic marrah, una veg;
en valenci te crrega despectiva o
humorstica,
aforranse
nomenaro
explcitament, com si parlarem dalg o
algo conegut, pero que no mos donara
gust el vrelo atra veg: aquella nit
tard un poc lhome de marres
marres, de com lo burro aquell de
marres (Coloqui... de una que li den
Crisstoma, c.1770)
marres olvidat, / daquells Misteris de
marres (Rahonament que fan quatre
marres, de ara vorem el Pardal / de
1687
marres (Tito y Sento habent oit llegir

marres el nom del Alcalde de marres
p. 14)
marres, lo de ya tornem a lo de
marres (El Mole, 12 de febrer 1856)
marres, all de el cas de cumplirse tot
all de marres (Nelo de Foyos: El
coloqui dels Borbons, 1868)
marres marres: el tiempo que ya pas
o en que sucedi alguna cosa (Escrig:
Dicc. 1851)
marres estos son els de marres
marres tan chula com la de marres, /
per ms que lixqu a la cara (...) al oirli
tan formal com la casera de marres
p.126)
marres de marres (Bernat, Lluis: El
marres, de ay, si els de marres
pogueren / ficarmos eixa pataca!
p.19)
el peridic de marres...
marres
1917, p.3)
marres com aquella de marres?
(Peris Celda: A ras de terra!, 1922, p.2)
marres entra de nou la parella de
marres (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 38)
marresquino gallines, marresquino,
coques fines (Torrom: Les choyes,
1874, p. 23)
marro juego de las damas, por otro
nombre marro de punta (Libro de
juegos, Valencia, 1597)
marro que es molt dama, y del teu
marro (BNM, Quintilles en Miscelnea
de poeses a Carlos Tercer, 1759)

marro si es creu sofocarme, marro en
du (BNM, Ms. 14339, Escalante: Qu
no ser!, 1862, f. 8)
marro et pensaves ferme el marro
Roc, 1864, f. 27)
marro Quin marro! (Escalante:
Qunitos y reganchaors, 1888, p. 26)
marro la pilota... al marro... la trompa,
la milocha (Canyisaes, Monver, 1909,
p. 112)
marro, fer fallar en el joc: Paga,
paga, que has fet marro (Serrano, M.
marroc marroch: lo mismo que
marroqu y marrueco (Escrig: Dicc.
1887)
marroc y el marroc andaluso se ha
escapat (Garca Martnez, J.: Silvestre
marroqu si eres cristi o marroqu
(Tant volgu estirar la corda..., 1820)
marrueco prou es / ensomiar modes
noves / del... turc, marrueco... (El So
marrueco moneda: as se patix
carpanta / y no se troba un marrueco
(El Bou solt, 1877, p.158)
marrueco marrueco: moneda marroqu
que tuvo curso en Espaa, depus de la
guerra de Africa (Escrig: Dicc. 1887)
Marruecos Miquel de Spinosa, Bisbe
de Marruecos (Archiu Cat. Val. Llibre
dAntiguitats, 20 de noembre 1586)
Marruecos Porcar heu fic en
minscula, com atres noms propis;
pareix comentari copiat del Llibre
dAnquititats: michael de spinosa bisbe
de marruecos (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 1699, f.39)
1688
prusians,
inglesos,
marruecos
marruecos, negres (Col. de Pepo
Canelles, c. 1780)
marruecos marruecos (Barber, F.:
Dos marruecos, un diner, 1887, p. 26)
marrulleres en quna cara parlar
este bon home de les marrulleres?
p.4)
mas me has > mhas > mas en
valenci podem dir y escrurer, per
eixemple: mas dit lo que voles? mas
omplit la declaraci dHasienda?, etc.
Estes contraccins o reduccins
morfosintctiques valencianes tenen
arrails clsiques: Senyor, puix tu mas
remuda (Proces de les olives, 1497)
mas -del llet mansu, es parent datres
derivats neolletins com mansi. El
sust. mas estava escampat en temps
migevals desdel Nort de Francia (hui es
arcaisme mort) a Provensa e Italia,
apareixent en occit desdels origens
desta llengua. En el conegut manuscrit
occit del Boeci, conservat en la Bib.
Mun. d'Orleans y fet entre 1050 y 1100
(cuant ni el catal ni els catalans
eixisten), ya trobem els sut. mas
arrailat en loccit dels seus 258 versos:
lo palaz, / lo mas. El derivat maso
era atra veu del antiu it., equivalent a
casa isolata o podere com
abitazione; tamb masada era prov.,
enc quen valenci modern deriv a
mas (vrer DHIVAM). Com es
sabut, la construcci ms singular dels
valencians eren la mosrap barraca y
lalquera, tant dhorta com de
montanya (hui en retrocs dus
llingstic per part dels catalaners, pero
recordem que lantiga Alquera
dAsnar estava junt a Muro dAlcoy):
Han vengut del mas? (Mart Orber,

masa masa llarch lo cabell (Blay
1666, p. 39)
masa aix es masa ponderat (BUV.
Col. de les campanes, 1729, v. 208)
masa Vesten, que ya parles masa!
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1862,
f. 17)
masa masa: demasiado (Escrig: Dicc.
1887)
masa el vol masa car (Escalante: Del
mas mas: masada, lo mismo que
mas o masa (Escrig: Dicc. 1887)
mas hi una gran Mas, en oratori y
un pou antich (Gadea: Tipos, 1908, p.
332)
masa magr, pero es masa finolis
10)
agarrat
masache,
masaje
modernament del fr. massage; cat.
massatge: y sempenya en que li
donava masajes (Negre, Hiplit: La
masache manicura y masache
10)
masache: li dona un masache per...
p.19)
encara quem
masache, masaje
tinguen que fer el masaje? (Sendn:
Ella, latra y..., 1934, p.23)
masache de granera irnicament,
donar tunda o colpejar a atre: t eixides
ques curen/ en masajes de granera (La
masaes y mos costar ms masaes (El
Mole, 1840, p. 72)
1689
masaes pegar masaes al morter

masaes al viol tres rascaes, / al bombo
cuatre masaes (Gadea: Ensisam de
masaes masaes y escopetaes (Diari
1907)
masana del llet mattina: en poema
ahon
es
fa metfora y joc
morfosemntic en noms del fruts (
Albors, apellit y frut, masana dEva y
ma sana...), tenim: que es maana no
tinc gana / de diro, perque si en l(h)ort /
Eva dix, esta es ma mort / com poda ser
ma-sana (Serres y Valls, Miquel:
Versos, 1655)
Masanasa del lloch de Masanasa
Masanasa Vistabella, Masanasa...
(BSM, Orti Mayor: Relaci dels bultos,
Masanasa ha portat en la tartana a un
estudiant de Valencia hasta ah a
Masanasa (Segn conversaci que
Almusafes y Bonifaci, c.1809)
Masanasa que men vaig a Masanasa
p. 19)
Masanasa aquell chic de Masanasa
Masamagrell e anaren lo primer da a
Masamagrell (Dietari de Jeroni Soria,
dimecres a X de joliol 1526)
Masamagrell el Grau, Masamagrell,
Borbot (BSM, Orti Mayor, J. Vicent:
1743)
masarr el valenciano massarr, slo
en Ahn, pueblo limtrofe con Alcudia
de Veo. Relacionado con el vasco
mosorro gorgojo, mozorro careta,
espantajo de huertas...raz autctona ,

emparentada con el ibrico (Nebot,
Natividad; Voces prerromanas, p.66)
Masarroches este paper me don lo
escol de Maarroches (BUV. Morl:
MS. 666, c. 1649)
Masarrochos tinc un bolo el
dumenche en Masarrochos (Beut: Cart.
masc a vore si la dotorera li la lleve
yo en una masc (Qu talla
mascar ha mascat el pernil (Garca
mascar pantal tronera y trinchera
mascar (Llibret Foguera Dr. Pascual
mascarar parlar mal de la gent,
embrutar el prestig dalg: a reu y a
Deu mascarant (Segn rahonament que
1823)
mascarar mascarar: tiznar (Escrig:
Dicc. 1851)
mascarat brut de greix y fum del
fumeral: ve tot mascarat (...) y trobe en
lo fumeral (...) dun nugol de sucha
(BNM, Ms. 14440 La Infanta Tellina y
el Rey Matarot, c.1660)
Mascarat -pareix vndrer del arbic
mu- askara, campament. Barranc del
Mascarat, en molta costera, situat prop
del Peny dIfac en lo Reyne de
Valencia.
mascarat paella... y en los dits
mascarats (El Mole, 1840, p. 60)
mascarat anar tot mascarat (BNM,
Ms. 14185, Chaques lolier, c. 1850, f.
9)
mascarat parlant dun mascarat de
Carnistoltes que tiraren del Casino per
borracho: un mascarat (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 105)
mascarell segons Alcover, del arbic
mu-askara, campament, en el sufix
1690
romnic -ellu; hui encara eixistix com a

topnim y apellit.
1
doc.
Mahomet
mascar
Almascaro... el Negre? (DECLLC, en
Repart. de Valencia, c. 1238)
mascle paraula clsica, del llet
masclum > masclu; en leixemple es
referix als homens que van a les
corregudes de bous: del pblic no dic
res; als mascles... es enviara a
treballar (El Bou Solt, 1877, p.84)
mascle de casoleta es chiqueta o
chiquet? .-No, mascle de casoleta
masclet canonet de ferro usat tamb en
festes; 1 doc.: de mosquets y de
masclets y despar tota la artillera
f.33)
masclet digu alegre sentir... dosens
masclets que en la plaa (BUV. Morla:
Ms. 666, c. 1649)
masclet En la nit es despar un castell
de foch... de masclets (BV. Ms. Festes
del Centenar a la Verge del Milacre,
Cocentaina, 1720)
masclet morteret pirotcnic pera
festes: un castell es despar... traques,
masclets (BUV, Ms.744, Tormo,
1769, f.130)
masclet eufemsticament, un petot
fort: un masclet que feu retronar la
celda (Coloqui de fr. Pere de la Merc,
c. 1790)
masclet li pegar foc al masclet y la
traca vindr raere (El Mole, 1841)
masclet masclet: morterete, por la
pieza pequea de hierro con su
fogoncillo que se usa en las
festividades, para hacer disparos
masclet el masclet de traca (Liern: En
les festes de un carrer, 1864)
masclet campanes... masclets, mou el

tabal y la donsaina (La Matin de Sen
Roc, 1864, f. 4)
masclet masclets (Mora: El cap
masclet pet molt ruids: sentr a
misa un llaur... se li dispar un masclet
que... (El pare Mulet, 1877, p.37)
masclet as estn els dos masclets
1934, p. 26)
castell
pirotcnic
en
masclet
masclets: ahir corda y correguda, /
despus del rosari, albaes, / cuant ixca
el sol mascletaes (Vidal y Roig: La
masclet masclet (La Traca, 23
agost 1913, p.1)
masclet en una masclet (La Traca,
15 octubre 1915)
masclet ahn ha segut la masclet?
1924, p. 16)
masclet les mascletaes (Breva,
Vicent: Anem a la Madalena, choguet
de costums de Castell, Barcelona,
1930, p. 21)
masclet traques y mascletaes, cant y
albaes (Gmez Gascn: La reina de la
masclorro masclorro, li dic yo
masclorros vinc a carregarme a tots
e(l)s masclorros (Canyisaes, 1909, p.
105)
masclot del llet masclu. Laumentatiu
masclot, adems dalusiu al home fort y
valent, saplica al mascle en prou
fortalea pera fecundar: un conill
masclot, que les cres les va a fer per
dotsenes (Angeles, P.: Al treballaor,
faena, 1926, p.12)
1691
masero amo o habitant dun maso: en

alguna dotora o charr de masero
p.55)
masero habitant dun mas: com dira
un masero de la serra de Penguila
(Guinot, S.: Capolls, 1900, p.100)
masero eixir enguany de masero
(R.G.: Comparsa de Llauradors, Imp. El
mases mases de picar espart (Ros, C.:
Maset hipocorstic de Toms >
Tomaset > Maset: Diu que la mare de
Maset te dins que son dell? (Aznar
maseta ahon tena plant la figuera,
(en) la maseta (El Bou solt, 1877,
p.219)
maseta lo mateix que test: maceta:
vaso de barro cocido con un agujero...
(Escrig: Dicc. 1851, 1887)
maseta lanfibologa entre test y text
propici lus de maseta en el val.
modern: un balc ple de masetes de
flors (Llobat Ferrer: Ho ha fet el fill
maseta el text mostra els dos
sustantius sinnims, maseta y test; en
cast. maceta y tiesto: a voltes les flors
les tiren en masetes y eixes son
mortals... he sentit el ruido dels testos
masetes en casi tots els balcons hi
masetes (Meli: Encara queda sol,
1931, p.49)
maset y en els nguls, masetons en
piteres (Peris Celda: A ras de terra!,
1922, p.2)
masip -del llet mancpu, esclau: y
regalar al masip,/ als acolits y escol

masipa Dulcia era macipa de hun
cavaller (Ferrer, St. Vicent: Quaresma,
1413)
mass compacte, ple, slit: cints dor
macs (Martorell: Tirant, c.1460)
masises qu carns tindrs tan masises!
/ qu anques! (Coloqui jocs entre el
Bou dels carnisers y el Lle..., 1759)
-dtim
masmarruga, trurer la
desconegut, pareix relacionat en el nom
dunes sopes que prenen els mariners y
galeots migevals; vocable parent del
itali mazzamurro: trau la masmarruga
del llom:... que una persona saca de otra
toda la utilidad posible, hacindola
trabajar con demasa (Escrig: Dicc.
1851)
masmarruga trau la masmarruga del
llom: hacer trabajar en demasa
masmarruga trureli la masmarruga al
home de be (Gadea: Tipos, apndix,
1908, p. 73)
masmorra del rap matmura: 1 doc.
en val.; en cat. segons Corominas,
apareix per 1917: en les masmorres del
Mont / que... (Recitado en do... de
Sant Pere Pasqual de Valencia, en les
masmorra:
prisin
masmorra
subterrnea (Escrig: Dicc. 1887)
tanqueula
en
eixa
masmorra
masmorra (Gayano Lluch: Ni a
maso 8 masos seda..., e 3 masos de pel
torsut (Dietari de Jeroni Soria, 13 maig
1526)
mas -del fr. maon, derivat del
germnic machione, pedrapiquer: lo
que feren els grans homens... masons
1692
(El Mole, 1841, p. 359)

mas te el proposit de disfrasarse de
mas en devantalet (Semanari El Blua,
mas republic o mas, / catlic o
lliberal (La Traca, 16 mar 1916, p.
18)
mas ferme mas (El To Cuc, n127,
Alacant, 1917, p.1)
masonera espills de armar, / sants
fins de masonera... (Relaci entre Tito
1784)
masorral gran, pero sinse grandea y
finor: all va tot a cost y costes, / la
plata y or a grapats,/... mes tot es tan
masorral / que costa molts bons doblons
/ y cert pareix un pegat (Coloqui...
masos masos y heretats (Gadea:
Tipos, 1908, p. 31)
masot lo mateix que mosot: em feu
anar tot el malsim humor / que el masot
em va posar (Coloqui de Tfol de
Campanar, c.1795)
masoterapia li farn la masoterapia
(Sendn: Ella, latra y..., 1934, p.21)
en el terme
masquefa -llogaret
d'Alboraya: hagu en la sala sobre
masquefa
que
(BNM,
ms.
Dietari Porcar, 7 juny 1620)
mastec -1 doc.: va dins el sou de
mastec e insens (Morla: Del torn, c.
1650)
masteg com si fora un masteg de
regalisia (Canyisaes, Monver, 1909,
p.159)
mast del antiu fr. mastin; en val. es
ms prpit most, mostinot; cat. gos
datura:
mastins per guardar les
ovelles dels (l)lops (Dietari del capell
dAnfs el Magnnim, 1439, f.85 v.)
mast lo mast del ganado, canis

pecuarius (Thesaurus, Valencia, 1575)
mast mastins, celadors desta Gran
Mare (Coloqui entre els gosos... 3
Cent. St. Vicent Ferrer, 1755)
mastegar -1 doc. (?) ab les dents
trenquar lo pa, e mastegar (Ferrer, St.
mastrullar derivat ducts del llet
masticare y vulgar *masticlare. En
leixemple no equival a mastegar o
parlar entre dents, sinos a vrer en detall
un espectcul: podr hu millor
mastrullar / els equilibrios que fasen
1784)
mastrullar lo que sol mastrullar
(Escalante: Un grapaet y prou, 1868 p.
8)
mastrullar mastrullar: mascar mal
mastrullar mastrullar les paraules
mastrullara com si mastrullara coca
mastrullar en lo balc fumant, / y
entre escopinyaes y puntes, / y lo que
sol mastrullar (BNM, Ms. Escalante:
masurca del polac mazurka, derivat de
Mazuria, regi de lantiga Prusia, 1
doc.: y esta nit, vaig al ball... / les
polques masurques (Campos Marte, J.:
ballar...
aquelles
masurques
masurques (Hernndez, Faust: Arrs
en res, 1930, p. 8)
mata --del llet matta?: 1 doc. com a
mata dherba mata (March, Jacme:
Dicc. 1371)
mata conill que est en la mata
1693

mata les mates de pimentons, de
tomates, naps... (Salvador, J.: Una
agela verda, 1876, p.19)
matablanc sabates en hebilles y calses
de matablanc (Conv. de Saro. 1820)
matablanc matablanc: azulete, viso de
color azul que se da a las medias
matabous o quin Judes mata-bous (2
part, el tio Joan Senn de Patraix, 1797,
p. 1)
matac es un matac (Archiu Mun.
Elig, Romans del pleit del pollastre,
1776)
matac, donarli matac a tota la
polica (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 35)
matacabra, pedra granis aigualosa;
cat. calamarsada: entre deu y onse del
mat plogu... pedra matacabra en gran
abundancia (BRAH, ms. Dietari
Porcar, 24 febrer 1616, f. 242)
matacabra matacabra: se aplica a las
congelaciones que caen de las nubes, las
cuales, ni bien son nieve, ni llegan a ser
granizo (Escrig: Dicc.1851)
matac matac: por nuez vmica; por
composicin venenosa para matar los
perros... (Escrig: Dicc. 1851)
matacl -el val. matac o matagosos
(cast. matacn, mata can), es
polismic, aludint tamb a la liebre
que ha sido ya corrida por los perros;
per tant, matacl pareix eufemisme de
prostituta, contaminat per Batacln,
nom de cabarets ahon solen peixcar als
clients. En leixemple, un home sha
gastat els dins en los y mataclans, /
borracheres y fandangos (Serrano, M.
matachunc, matajunc y a eixe
matachunc el mate (Roig y Civera: El

matader cat. escorxador: matader:
matadero (Escrig: Dicc. 1851)
matader matader: donde se mata y
desuella el ganado (Escrig: Dicc. 1887)
matadones matadones, ms que
matadones
(Escalante:
En
una
horchateria, 1869)
matador lo carnicer tinga obligaci de
matar lo bou (Llib. estab. de Penscola,
1701)
matador corderos quels carnicers
lligaven y mataven (Blanquerna,
matador al escorchador matador
(AME. Llibre del mustasaf dElig, c.
1650)
matador, mataor tenim el mataor
nou... pal matadero (Alberola: Terres
secanes, 1924, p. 70)
matador, mataor davn del mataor el
conill penchat (Canyisaes, Monver,
1907, p. 56)
matahura
matadura,
mataura
matadures cavall que te matadures
matadures en torn de les matadures
matadures en ms matadures y
alifachs (Galiana: Rondalla, 1768, p.
28)
matadura, mataura ferida o cicatrs,
generalment feta per colps de gayato: y
si tens ms matadures / que una mula de
lloguer (Milacre del taberner, 1858,
p.4)
matadures, mataures y el ros en vint
mataures (Faubel: El senserro de
Monc, 1870, p. 12)
matadures, mataures anques plenes
1694
de mataures (Canyisaes, 1909, p. 115)

mataero, mataor ahon es sacrifiquen
animals pera consum hum; cat.
escorxador: estem en la popular barri
de La Pechina, prop del Mataero
Bolsera, Mataero, 1928, p.20) En la
mateixa obra, un home porta al Mataero
un bou pera matar, no escorchar: a
matar este bou... que te falques en les
pates (p.23)
mataero ms sanc... que nhia en lo
mataero (Liern: La mona de Pasqua,
1862, p. 14)
mataero y quels bous se destinen a
llaurar o al mataero (El Bou Solt,
1877, p.84)
mataero En fi, al mataero (Escalante,
Eduart: Matasiete, espantaocho, 1884)
mataero, matader el mataero es...
Mislata, 1921, p.12)
mataero al mataero sinse por (Bernat,
mataero ... del Mataero (Sendin
p. 8)
mataero yo mate al serdo cuant vullc,
sinse mataero, en casa (H., Faust:
mataero mataero clandest (Quevedo,
19)
mataero els tranvies... al Mataero
falles!, 1934, p. 27)
mataes y com u ya est fet a atres
mataes (de pardalets) ms groses...
mataes en baralles mataes pa que tots
els palos resulten trunfos (El Tio Cuc,
n72, Alacant, 1916)
matafala dtim rap; planta de gra

dols, ans: matafala (Memorial...
matfula matfula, entre lamo y cri
matfula matfula: engao solapado y
disimulado (Escrig: Dicc. 1887)
matfules vost sap fer matfules
1870)
matfules mentires, enredros; derivat
de metfora?: may mhan agradat les
matfules (Vidal Roig, F.: A Roma per
tot, 1911, p.16)
matfules matfules, no; a mi ning
me... (Casajuana: La oroneta, 1914,
p.21)
matfules, mantfules y no entenc
totes estes mantfules (Semanari El
matafullar ao de voler matafullarho
tot... (Galiana: Rond. 1768, p. 36)
matafullar matafullar: batir con el
martillo oro, plata, etc. (Escrig: Dicc.
1887)
matafullar voler matafullar tot
p. 355)
matafuller peller, matafuller, tirasacs
(Coloqui nou de Pepo Canelles, c. 1780)
matafuller li surrarem la badana / a tot
cuc matafuller (El Mole, 2 / 11 / 1863,
p.10)
andromines
y
matafulleries
matafulleries (El Mole, 1837, p. 107)
matagall parlant de les plantes dels
monts dAgullent: matagall... pebrella
(Cavanilles: Obs. t.4, 1797, p.129)
matagall Planta llabi de l'especie
Phlomis purpurea, vocable valenci
(DCVB)
del
arbic
matag,
matach
1695
mutauajihin: el bra fent ansa de

cnter, / la planta de matag, la barba
damunt
lo
muscle
(Academia
Valenciana a Felipe IV, febrer, 1704)
matagins, matachins vent Gimo del
Portal, ques dispona la cosa en mal
ayre, y que parara en joch de matagins
matags planta matacn, espanyol;
tremoo de cao, portugus; valenci
matags (DECLLC, 3, p.465)
matalaf, matalap del rap matrah, en
valenci modern tenim matalap,
matalaf, mantenint el derivat matalafer
de la grafa clsica. Segons Alcover, en
el Voc. de Florencia (c. 1230), en glosa
marginal del mateix vocabuliste apareix
la morfologa valenciana matalaf, no
la catalana matals (DCVB)
lo teu matalaf(Canals,
matalaf
Antoni: Carta de St. Bernat, c.1395)
matalaf un matalaf ple de llana (A.
1478)
matalaf
chic
(Pou:
matalaf
Thesaurus, 1575)
matalaf un matalaf de tela blanca
de deembre 1668)
matalaf matalaf (Escrig: Dicc. 1887)
matalafer cat. matalasser: matalafer
1643)
matalafer per los matalafers (Preg
canonizaci Sant Pere Pasqual, 1674)
matalafer matalafer: colchonero
(Ros: Dicc. 1764, p. 149)
matalafer matalafers y albarders /
tragueren son Estandart (Sento y Tito...
matalafer matalafer: colchonero
matalafer Arturo el matalafer! Tot el

mon preguntara Aix es ttul de
coloqui? (BNM, Ms. Escalante: Un
matalafer ha segut matalafer tota sa
vida (Soler Peris, J.: La Menga,
c.1920, p.4)
matalafera y hui en la matalafera
matalafera que fa matalaps o espolsa
sa llana: sescap en Mnica la
matalafera cuant a la pedreg de TorresTorres (Casajuana: La oroneta de plata,
1914, p.21)
Quin?.-El de la ta
matalafera
matalafera (Mart: Pepe el curandero,
1928, p.16)
matalafero una amrfega eixia... de un
matalafero
(Canyisaes,
Monver,
1908, . 83)
matalafers matalafers ab estandart
(BRAH, Porcar, J.: Dietari, 20 abril
1596)
matalafs damunt de set matalafs
1760)
matalafs dos matalafs (Inv. Palau a la
mort de la reina Mara, 1458)
matalafa dtim arbic: alegra curta
ques torna tristea o desengany: la
alegra se torna matalafa (El To Cuc,
n 158, Alacant, 1917, p.1)
matalafa,
valenci
matalafa
(DCVB)
matalap, matalaf -del rap matrah; sac
rectangular de tela cosit per els costats y
aumplit de llana, pallorfes, plomes, etc.;
cast. colchn: feren molts matalaps
(Tormo, Bertomeu: La Gatomaquia, c.
1770)
matalap damunt dels matalaps
blanets (El Mole, 1840, p. 135)
1696
matalap el matalap (Llorens, J. B.:

matalap traure roba y matalaps
1873, p. 9)
matalap els matalaps (Tafalla: Un
16)
matalap un catre y un matalap (Soler,
matalap la dona, en un matalap dorm
(Peris Celda: Arrs en fesols y
naps,1921, p.6)
matalap porten jersey / rallat com un
matalap (Palau: Tenorio F. C., 1924,
p.17)
matalap y trau el teu matalap (Peris
matalap li tirar a vost un matalap en
terra (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 10)
matalap all tens els matalaps
matalotaje varen carregar ab tot lo
matalotaje (Bib. Nac. Coloqui del tio
Pelut, 1801)
matamn la tron del matamn
6)
Matamn la Montanya del Matamn.
Es la que sala y domina a les que
rodejen la vila de Carlet y llimiten la
Ribera... quen la vega de Valencia es
posen tots a tremolar quant ve una tron
per all (Gadea: Tipos, modismes,
1908, p.74)
matamn si est ras o trona per
matamn (Valero, R.: Dos fotgrafos
matamn matamn, perjudicial vent
de ponent en Pego, Callosa...
(DECLLC, 5, p. 534)
matamoro herba pareguda al fenoll en

Benigamin; a pebrella y romer, en
Lluchent (DECLLC)
matamoros matamoros o baladrn
poetes mirlats,
matamorta, de
presumits de mata morta (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)
matamorta, de eixe pareix de mata
morta (Peris Celda: La peixca, 1926, p.
19)
matamorta, de producte sinse calitat
o fora; persona fluixa, sinse carcter,
etc.: si el mel es de mata morta...
1921, p.7)
matana, matansa -1 doc.: matana
matant dona en orgull y carcter fort:
Crisstoma..., / tan pomposa, tan
lluida, / tan bledana, tan matant
c.1770)
mataor lo mateix que mataero, ahon
es maten borregos, bous, pollastres, etc.:
desde la estaci de Mursia al Mataor, y
dels pouets de Garrigs a les faroles del
moll (Semanari Garrot de sego, n 1,
Alacant, 1888, p.1)
els valencians mataor y
mataor
matarife (arabisme?) son sinnims;
escorchaor asoles es qui arranca la pell
danimals o la corfa dalguns abres: y
el nebot del mataor.. (El To Cuc, n
116, Alacant, 1917)
cast.
matadero,
cat.
mataor
escorxador: y portanlos al mataor (...)
la brig de la granera ha entrat ya en
funsions en el Reps, en el Mataor (...) y
la llum de la Iglesia; no ms falta que
arreglen el Mataor (El To Cuc, n 143,
158; 2 ep., 55, Alacant, 1917, 1924)
1697
mataor anara en el mataor (Gmez

Polo, J.: Yo mate... bous, 1926, p.7)
mataor en leixemple equival a ases:
fuixqu el mataor? (Meli, F.: Al pas
matapoetes, ulls ulls de gran bellea:
tes galtes dos roselletes, / ullets de
mata poetes (Paper curios pera fer lo
son amor, c.1740)
matapoll nom valenci de diverses
plantes de propietats medicinals:
Daphne
Gnidium,
Delphinium
Staphisagria, etc.; cast. torvisco,
matapollo, bonetero...: matapoll (en
Arnau de Vilanova, Barcino, 1947, 69:
escrit a Jaume II, c. 1300)
matapoll garba de alfals o de verda
mata / de matapoll (Coloqui de les
Dames. c. 1490)
matapoll matapoll, thimelea (Pou,
matapoll pendre lo real de matapoll
martafallada y ferne... (BRAH, ms.
matapollar Y vost, qu matapolla
els sequiols? (Escalante: A la vora de
un sequiol, 1870)
matapollar matapollar: inficionar el
agua para entontecer los peces (Escrig:
Dicc. 1887)
mataporc abanda de mataporcs
(Exulve, 1643), matarife o encarregat de
matar porcs, en alguns pobles del Reyne
tenen la festa del sacrifici deixe
animal: el mataporc constituix un
aconteiximent (Martnez, F.: Folklore
valenci, 1920)
mataporcs
(Exulve:
mataporcs
mataporcs tots los mataporcs se
amaguen (2 part, en la que... el tio
Joan Senn, 1797, p. 1)

matapusa planta de lespecie Mentha
rotundifolia :tota la matapusa (BN.
Mulet, F.: Ms. Infanta Tellina, c. 1660)
matapusa matapuses (Ros: Dicc.
1764)
matapusa matapusa: mastranzo
(Lamarca: Dicc. valenciano, 1839, p.
33)
matapusa matapusa, punches, vares,
caragols (Secanistes de Bixquert,
Xtiva, 1867, p. 59)
matapusa tota la porta ha enramat...
de matapusa (La proses per ma casa,
1868)
matapusa han fet arcs de matapusa
1872, p. 13)
matapusa de matapusa bollida (El
Cullerot, Alacant, 1898)
matapusa ... Matapuses! (Canyisaes,
Monver, 1909, p. 156)
matapusa lalfbega... la matapusa
36)
matarile segons Unamuno, adaptaci
sinse sentit dun cantar francs: Jai un
beau chateau... ambo at, matarile,
rile... (Unamuno: Recuerdos de niez,
1908) En valenci, per nugarlo
semnticament el poble a matarife,
saplic a matons y bafaners: els
Matariles (Soto Lluch, M..:Els
matarmos tu vols matarmos (Colom
y Sales, J.: El sant del agelo, 1882, p.
16)
matarraboses vor eixe mata-raboses
1870)
matarrater matarrater en alforches
(BN. Mulet: Ms, Infanta Tellina, c.
1698
1660)
matasans asoles son matasans
Alacant, 1905, p. 18)
matasethomens paraula de Crevillent,
insecte negre dels molins doli
(DCVB)
matasogres reglali a una fadrina un
matasogres (Canyisaes, Monver,
1911, p. 171)
matasogres Hala, llauraor!, li van a
traure matasogres (Vidal Roig, F.: A
match combat, enfrontament: Y
cuan, cuan ser eixe match? (Palau y
mate mate: apagado, sin brillo
mate, donar donar mate: zumbarse,
burlarse de uno con risa (Escrig: Dicc.
1887)
mate, donar els violinets, y lo que no
son violinets, donen un mate...
per la nit (en
mate, donar
Carnistoltes) embolicat en una mrfega
vella a donar mates als amics
1892)
mate parell de botines... dun mate,
sinse lluentor (Peris: La matansa, 1911,
p. 21)
matechar ha matechat poc: ha
prosperat poc: ha matechat (sic) poc
enguany (Canyisaes, Monver, 1911,
p. 165)
mateixa, a
-ara mateixa > a(ra)
mateixa; el valenci modern te esta
llocuci
adverbial,
en
apcop,
equivalent al cast. ahora mismo: a
mateixa li arrimaba (sic) dos unflaes

1873, p.8)
mateixa, ara ara mateixa tenia un
ensomit (Balader: Les beseroles, 1874,
p. 9)
mateixa - equival a mateix en valor
enftic raere de pronoms y advrbits en
valenci: yo mateixa (tant si es dona
com home), mosatros mateixa; ell
mateixa, ara mateixa, ac mateixa, all
mateixa, hui mateixa: com pera ell
mateixa (Puchol, V.L: U que te por,
1921, p.14)
mateixa, ara ara mateixa acaba de
pasar
una
parella
dobrers.
Advertxcaloseu (Garrido, J. M:
Alacant, 1933, p.9)
mateixa damunt mateixa de la
paraeta (Valls: El to de sa neboda.
Alcoy, 1933, p. 10)
matemne Esta nit... matemne u no
ms (Civera: Els baches, 1912, p. 28)
materialiste materialiste: dcese del
sectario del materialismo (Escrig:
Dicc. 1887)
mateulo, matemlo Foch al sinyoret!
Mateulo! Matemlo! (Sanmartn:
Mates Mates: Matas, nombre
propio (Escrig: Dicc. 1851)
matin del llet matutnu > mat >
matin; cast. y cat. matinada. Este
vocable estava arrailat en castell en
temps de Jaume I: Ante de los matines,
una grand madrugada,/ levantosse est
monge rezar la matinada, / tanner a los
matines, despertar la mesnada (Berceo,
Gonzalo de: Los Milagros de Nuestra
Seora, c. 1250). En valenci modern es
singularisa per mig dapcop: dnam
esta matin (Lladr, Ramn: La
1699
deman de la novia, 1858, p. 10)

matin La matin de Sen Roc (A.
Hist. Nac. Leg. 11. 398, n 41, 7 de
febrero de 1864)
matin apareix a la matin (El Bou
Solt, 1877, p. 106)
matin serien ya ms de les cuatre de
la matin (Llombart: Abelles y
abellerols, 1878, p. 17)
matin y baix a la matin (Escalante:
matin a les tres de la matin
1894, p. 22)
matin una matin que baix el teu
finestr... (Campos: El gallet de
matin a la matin (Rubert Moll:
p.30)
matin all a la matin me sent un tir
de monyo que... (H. Corts, M.: Fora
baix!, 2 ed., 1900, p.11)
matin en una matin (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 82)
matin esta matin he pogut vore...
matin esta matin (Mills, M.: El
Civil, 1916, p. 22)
matin aquella matin... la matin del
dilluns (El Tio Cuc, n 119, 2 ep. 56,
Alacant, 1917, 1924)
matin esta matin ha vingut
borracho (Barchino, P.: Qu talla
matin a la matin (Hernndez,
matin becaes de matin, se paguen a
la vespr (Alberola: Refraner valenci,
1928, p. 386)
matin es la matin (Torre y Vidal:
La Llangosta, estren en Castell, 1928,

p. 5)
matin Claror de la matin!
1928, p.57)
matin Quna matin! (Adam y
matin a la una de la matin (Llibret
Foguera Caldern de la Barca, Alacant,
1932, p. 15)
matin de matin, fent la... (Llibret
matin una matin / oixqu esta
conversasi (Sanjuan, Antulio: El
Coloqui de les Plaches; Llibre de festes
matinaes Peret de les matinaes (Mart
matinaes les matinaes (Alberola, E.:
matinaeta Y all per la matinaeta
saparegu (Lladr: El titot, 1876, p.
19)
matinaeta a la matinaeta (Llombart:
matinaoret es mol matinaoret (La
Mare de Deu. Canyisaes, Monver,
1906)
matinar -1 doc.: matinar (DECLLC,
en serm de St. Vicent Ferrer, c. 1400)
matinechar, matinejar -1 doc.: de
mat o matinejar (Esteve: Liber, 1472)
matinechar sense perea matinechen
(Ballester: Ramellet, Valencia 1667, p.
4)
matinechar matinechar... y de nit no
retirarse tart (Ensisam, 1891, p.269)
matinechar en este temps, dona gust
el matinechar (Ferrando, J.: El
matinechar tindre que matinechar
1700

1902, p.36)
matinechar a matinechar (Moliner
1936, p. 6)
matinechar eixe que tant matinecha
1942)
matinents la ros de livern als
matinents (Roig: El tesor, Gandia,
1884, p. 17)
matinera ms matinera quel sol
matinet Tio Joan: ahon se va tan
matinet... (Rahonament entre Chimo el
matinet ferse el monyo matinet
(BNM, Ms. 14339, Qu no ser!, 1864,
f. 9)
matinet chulletes y alliolis preparats
en matinets divern (Meli, F.: Tots a
matinet se va alsar el chicot molt
matinet (Semanari El Pelut, Alacant, n
1, 1924)
matinets estos matinets de abril...
p. 2)
mats en matizos tan bells (Gonzales:
matisar del baix llet matizare,
difuminar o graduar els colors: flora
garlanda matise / de tantes flors com li
sobren (Morl, P. J.: En alabana a Fr.
F. Gavalda, 1651)
matisar lo caler fet un primor / ab
quadrillos
matiats
(Ros,
C.:
junta y delliberaci quels..., 1738)
fanfarr
y
pendencier:
mat
brivonots de la pendencia ... els
matons (Galiana: Rondalla, 1768, pp.

70, 72)
mat el mat de Campanar (2 part de
Laborda, 1809)
mat y els matons de la comarca (Un
pillo y els chics, 1846, p. 61)
mat mat: guapetn, espadachn y
pendenciero (Escrig: Dicc. 1851)
mat eixe es un mat, / pincho, guapo
o baratero (Palanca: La Ball de Sen
Franss, 1868, p.28)
mat es un matonet (Ballester,
Antoni: El to Sech, 1870, p. 20)
mat Pero molt mat y molt vano
(Mora: El cap dOlofernes, 1872, p. 8)
mat El Cachorro per mat; Rafel la te
per estafa (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 51)
mat per ser un mat (Peydr, V.:
Don Juan Treneta, 1882, ed. 1899, p.
11)
mat un nom aixina de mat
mat castigaven a un mat / en la
plasa del Remey (Gadea: Ensisam,
1891, p.538)
mat que ma fillas case en un mat
12)
Matola cam de Crevillent, y per latre
de Matola (Semanari El Obrero
matollaes en sentit figurat, cantitat
dalgo; en este cas, matollaes de
chicones
del
poble
(Canyisaes,
Monver, 1912, p. 205)
matraca la matraca que als fills de
Valencia se dona (Orta: Fiestas S.
Vicente., 1600, p. 40)
matraca darli una matraca (BUV.
Morl: Ms. 666, c. 1649)
1701
matraca et podr donar matraca

(Ramn Gonzlez: Sacro Monte
Parnaso, 1687, p. 140)
matraca, donar recordau que en lany
dihuit / matraca se os va donar
matraca, cap de del rap matraqah,
martell; polismic en valenci: cap de
matraca, / que vius content y agrait /
mudant sempre de partit (La Cantrida,
Alacant, 18 -VII-1886)
matraca, donar la donar la llanda
insistint en algo, fent rodo, etc.: eres
un castic... la matraca que mos dones a
tot hora (Tadeo, F.: El chic soldat!,
1919, p.5)
matraca y no et donar matraca
matraca tantes impertinensies y tanta
y tanta matraca (Torre: Nit de festa,
1929, p.13)
matraca Vols no donarme ms
matraca? (Valls: El to de la neboda,
Alcoy, 1933, p. 4)
varen
tocar
les
matracotes
matracotes (Coloqui de Gori Parrs,
1795)
dos
sofocos
de
matramvil
matramovil que cremen (BV, Ms. 649,
Les Almejes, c. 1930)
matraquejar donar la llanda fent
rodo o repetint lo dit: y prou te dich.
No vullch matraquejarte ms, perque ya
ests en lo rostit (Galiana: Rond. 1768,
p.58)
matraques y digueren algunes
matraques y coloquis (Galiana:
Rondalla, 1768, 91)
del
llet
matricla:
matrcula
matrcula (Pou: Thesaurus, Valencia,
1575)
els
patrons
desta
matrcula
matrcula (Lladr: El titot de Nadal,
1876, p. 17)
matrimoniar del llet matrimonium >
matrimoni > matrimoniar: preparatius y
acte de la boda: y trobe molt convenient
/ en vost matrimoniar (BNM, Un
Dama, c.1750)
matrimoniar el ivern sacosta .-Y
qu vols? .-Matrimoniar (Santapola:
Coloqui entre Goriet y la Chora, c.1850,
p.1)
matrimoniar matrimoniar: contraer
matrimo-nio (Escrig: Dicc. 1851)
matrimoniarse concells, que pera
matrimoniarse / don a tots los
fadrinets (Ros, Carlos: Roman... les
sera
molt
gojs
matrimoniat
matrimoniat (BNM, Rahonament... a
matrimoniats els matrimoniats /
honrats (Ros: Roman... les fatigues y
treballs que passen los casats, 1733)
matriu, iglesia la ms antiga: per esta
la Ygl Matriu de esta Vila (BV. Ms.
matrona del llet matrona; 1 doc.:
les nostres matrones ab corona d
espigues... (Corella, R.: Obres, c.1495)
matrona una Matrona que era sa
Mare (Pera cantar en el da del
Naiximent, c. 1780)
matrona matrona: madre de familia,
noble y virtuosa. Comadre que asiste a
las que estn de parto (Escrig: Dicc.
1887). Tamb aludix a enfermeres.
matros matros (Martinez Vercher, J.:
1702
En la vel dun albat, 1867)

matros com matros solem dir
(Campos, J.: Un gallet de Favareta,
1896, p. 22)
matros y a matros no mos han donat
(Martnez, A.: Canyisaes, Monver,
1906, p. 45)
matros Com se riurn de matros les
guilopetes (Gadea: Tipos, 1908,
apndix, p. 30)
maturranga de semantisme ample,
desde enganyifa a prostituta; 1 doc.?:
y de ning en fasa cas, / que en vestits
y tragallades, maturrangues y en
jugar... (BNM, Un llaurador li declara
Matusalem home de molta etat, del
bblic Matusalem: que tres mil
Matusalems (Ros, C.: Coloqui
entretengut entre quatre llauradors...
pera la celebraci dels felius 33 anys
de..., 1746)
frecuente
en
la
matutano
antroponimia valenciana: Lloma de
Matutano en Culla (DCECH)
matute bolos y virles, cartes de
matute (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 6)
matute en acabant, de matute, la pase,
la venc (Hernndez, Faust: Arrs en
res, 1930, p. 9)
matutejar matutejar: entrar gneros...
a escondidas (Escrig: Dicc. 1851)
matuter matuter: ... que se ocupa de
entrar
gneros
fraudulentamente
matutera estrela matutera (Coloqui de
Chusep Patricio Vintungles, 1795)
matutero qui pasava artculs sinse
pagar imposts: trabucant y matutero
matutero els guilopos matuteros
(Arenga que fa Sento el Novelero,

1802)
matutero: a les onse de la nit ocurr un
escndalo entre els depenens de
consums y algns matuteros (Semanari
p.2)
matutero Lahuelo no te tabaco, / per
aixs fuma la pipa; alln vindre el
matutero / sen comprar... (Gadea:
matutero la pell del pobre matutero
(Lpez Chavarri, Eduart: Cuentos lrics,
1907)
mau fan la mau algunes voltes (BSM,
Morl: Hipoc. de les ames dels
capellans, c. 1650)
mau mau, a la fugirsen a recules, a la
mau mau (Galiana: Rond. 1768, p. 71)
mau mau, fer lo sempre demanant y
donant llstima, com els gatets: No dic
res de les tapades / de estes que fent lo
mau mau / menchen tot lany de
baldraga (Baoro el Rochet, c. 1790)
maula dtim ducts; engany o acci
roina: sino tinguera esta maula (BUV,
Coloqui de les campanes, 1729, v. 428).
maula, maules que no vinguen estos
maules atra volta (Segn rahonament
maula maula: propina (Sanelo: Dicc.
c. 1803)
maula Corominas diu que equival a
propina, semantisme inslit y basat en
Sanelo: aplicaci especial es el
valenci maula: propina (DECLLC)
maula fet vergonys. Leixemple
aludix a la prostitucio duna filla de
beata: pero el bon Pare, / olent la
maula, no mes li da, / fentli la pala...
manobre, 1813)
1703
guilopo,
pocavergonya,
maula
malfaener, etc.: no fases el maula
maula la maula de ta filla (Palanca:
47)
maula ficar a alg algo penjant per
raere: Vol que li posem una maula?...
dos vares de rabo pa que aplegara a
terra (Canyisaes, Monver, 1909, p.
101)
maula no sigues maula / que no crec
en ta paraula (Torre, J.: Nit de festa,
1929, p.6)
maula maula: engao o artificio
encubierto.
Persona
tramposa...
perezosa..., ser taimado y bellaco
maula es un maula (Martnez Ruiz:
maular lo maular dels gats (BUV.
Ms. 666, c. 1649)
maular per les taulades maulant (B.
Mulet, F.: Ms. Inf. Tellina, c. 1660)
maular el gatet sacosta, maula
(Bernat y Baldov: Pascualo y
Visanteta, 1861)
maular sha sentit maular, animalet
mauler:...
embustero,
mauler
engaador
artificioso,
tramposo
maules les maules que adquirit... tan
guitarra y tan galip (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
maules desta familia llxica, nug a
actes indignes, trobem variables com
maula, mauler, maulet...: hia uns
cuants maules que... (Milacre del
maulet el despectiu maulet (qui fa
maules) saplic als catalans que anaven
com a gosos famolencs raere del

eixrcit del archiduc Carlos per 1705.
Les maules fetes per els lladres
catalans, segons el testic Minyana (De
bello rustico valentino), don motiu
pera dirlis maulets. En Morvedre, per
eixemple, 2000 catalans furtaren dasta
les racholes en febrer de 1706, una veg
quels inglesos deixaren sinse defensa la
ciutat. Al poble valenci li donava lo
mateix el moniato borbnic quel tararot
austriac, eren tropes extrangeres y no
valencianes les que ocupaven el Reyne.
Uns y atres mos afonaren en eixa guerra
de fachendes ridculs: el recort dels
galtuts o botinflats y dels mauladors...
els botiflets o maulets / be mos feren la
tirana (Gadea: Tipos, 1908, p.254)
maullar com els gats solen anar, /
maullant per dalt les taulaes
Chora, c.1850)
maur estn podrits de maurs (Bellver,
p.16)
maura vost est maura / y de maura
caur (Peris Celda: Voleu llum?,
1918, p.8)
maurar maurar: madurar (Escrig:
Dicc. 1887)
maurar yo maurar pronte (Tallada,
maurat ya mos han maurat a punyaes
p. 27)
maures li has dut figues maures
1859, p.21)
maures verdes o maures (Catal G.:
mauriste partidari poltic dAntonio
Maura: aquell gobernaor mauriste,
1704
enemic (La Traca, 23 agost 1913)

mauriste ser burro el mauriste (El
muser fusil de repetici inventat per
lalem Mauser: custodiat per els
musers (El Tio Cuc, Alacant, 8 -XI1916)
muser per la patria..., vore el muser
com treballa (Juan Garca: El O95,
p.26)
mxcara frare ab la mxcara (Milan,
Luis: El Cortesano, Valencia, 1561)
may del llet magis, la morfologa en y grega es patrimonial desde lorige de
la llengua. En valenci, ladv. may
negatiu no du el no raere, al contrari
quen catal; cat. mai no, val. may: tu,
(l)ladre, may entrars en paras (Ferrer,
St. Vicent: Sermons, c.1400).
may may fall (Trobes en lahors de la
may y may amagat (Fenollar:
may que may (Guerau, Gaspar: Breu
descripci dels mestres, c. 1580)
may perque may... (Crehuades:
Fiestas al decreto de Gregorio XV,
1623)
may y may ha somiat (Mulet, F.:
may may al principi (Ballester, J.
may cosa bona may alcana (Ros:
Adages, 1736, p. 85)
may -: no se ha sabut de ella /ni
tampoc may se sabr (2 part.
Relaci... un foraster de Valencia, 1783)
may may se dehuen (Boix: Siglo IV
Canonizacin S. Vicente, 1855, p. 440)
may men ixc y no torne may. En
marcha (BNM, Ms. Escalante: Un
grapaet y prou, 6 de giner 1868, f. 24)

may may podiem viure en pau
p. 18)
may ms val tart que may (El Bou
Solt, 1877, p. 127)
may encara no ha caigut may (Roig y
may al nom datres que may han ...
may no recauen en m may (Del
porrat de Sent Antoni a les Torres de
Serrans, 1887, p. 9)
may comediant tan bo com vost, clar
que puc ser may (Semanari Garrot de
p.2)
may que per molts consells que a u li
donen may sap prou (Caps y senteners,
may may te presa (Pastor, Vicent: Un
may may tindrs dos duros (Soler, A.:
may may estava en casa (Canyisaes,
Monver, 1908, p. 71)
may que no abaixares may (Tallada,
may may he oit yo que... (El Tio Cuc,
may en ms insistencia que may
1917, p. 9)
may no bec may, pero si no es del
fortet... (Peris: Terres malahdes, 1919,
p. 32)
may no, no, may. Eixe insult...
may may cregu aplegara a tant
15)
may si Deu amarrota, may aufega
1705

1927, p. 8)
may millor que hui, may (Herrero: En
may no, home, no molestes may
alcalde?, 1931, p.11)
may may son recort se borra (Llibret
may a la que may he deixat de voler
44)
may no les ha vist may (Llibret
may no se deixe esta festa may de fer
(Sanjuan, A.: Carta al meu amic, Llibre
1965)
Mayans als apellits valencians tamb
els furga la inmersi catalanera,
cambiant la patrimonial -y- grega per la
lletina: com nos... Pere Mayans
Antoni Cerda, 6 de febrer de 1394)
Mayans un Mayans del nostre temps
(Rahonament... quatre llauradors al
Retor..., en este any 1772, Imp. del
Horno de San Andrs, 1789)
mayonesa te posa els nasos a la
mayonesa (Barchino, Paco: La
mayoral lo mayoral (Punter, Gaspar:
Doctrina, 1595)
mayord lo mayord de la alqueria
(Pou. Onofre: Thesaurus, Valencia,
1575)
mayscul esperem que eixe mayscul
abs... (Semanari Garrot de sego, n
1, 1888, Alacant, p.2)
mayscul y ms mayscul (Bernat,
Lluis: El terreno del Honor, 1894)
mayscul banyat de cap a peus per un
arruix... El susto fon mayscul

(Jagants y nanos, 1895, p.123)
mayscula empinantse una mayscula
bota de vi (El Bou solt, 1877, p.208)
mayscula aixina, en ache mayscula
y tot (Bernat, Lluis: El terreno del
Honor, 1894)
mayscules es estes mateixes lletres
mayscules y... (El Mole, 1841, p.
368)
mayscules lletres... y les cabeals
mayscules y de color (Gadea: Tipos,
1908, p. 395)
me pera pelarme, /sabonet pera
escurarme (Heredia, J. F. de: Obras,
1562, f. 119)
men encabant men anir (Capilla:
me se tan fort me se va posar (Conv.
sobre la venguda de Suchet, c.1813, p.
8)
me se me santoixa que tarda (Cada
me veig, no que te poca vista per
enfermetat, vellea o poqueta llum:
Chess, ya me sen ha eixit / un atre
punt de la calsa!... Ya no me veig!
me veig, no Tire ara vost! .-Si no
me veig! (Virosque: La salvasi de la
casa, 1921, p.13)
me veig grasies a que yo me veig, que
si no (Llobat Ferrer: Cada cosa en
me sha me sha clavat entre selles
eixe chicot (Serrano, M.: Voreta de
me se Me senduen! (Tadeo, F.: El
mealla mealla (Esteve, J.: Liber,
1472)
mealla, mealles pont de les mealles
1706
() anaren al pont de les mealles

(RAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 18 maig
1598, 29 setembre 1522)
mealla vocable polismic de ducts
tim, del llet *medala?; tamb
equival a moneda de poc valor: les
repartiren entre s per sou y per mealla
(ACV, ms. Llibre dAntiquitats, any
1556)
mealla dhou taqueta de sanc en lo
robell del hou: la mealla en los hous:
galladura (Escrig: Dicc. 1851)
mealla mealla: gotas de aceite o grasa
que nadan en otro licor (Escrig: Dicc.
1887)
mealla desdels els clsics, les mealles
eren monedes y gotes doli o datres
sustancies que suraven damunt datre
llicor. En este cas tenim lanfibologa
pardica entre mealla y
me(d)alla:
lluir la mealla (El Tio Cuc, n 81,
Alacant, 1916)
mec qui so mecs, han special malicia
(Eiximenis: Ter del Chresti, en
valenci, 1385)
mec de vells com de mecs (Lo Procs
de les Olives, 1497)
mec si el mc es pur, per molts kilos
que... (Llombart, C.: Abelles, 1878, p.
37)
mec en lo Reyne de Valencia pareix
tndrer gran extensi la acc. mec:
idiota (DECLLC)
Meca, per Ceca y fer viages llarcs,
per referencia a la ciutat de la Meca; 1
doc. de la llocuci: per Ceca y Meca
Meca, la casa de per lo santuari
islmic de la Meca. Equival a confusi
o embolic per analoga en la riu de
peregrins que acudixen. La casa de
Meca era com al castell: ir a la casa
de Meca y visitar su ancarrn de

Mahoma(Torres, Diego de: Relacin,
1586), y
valenci: all pareix
propiament la casa de Meca (El Bou
solt, 1877, p.208)
mecachis! interj. eufemstica: ella
sol rellogar un cuarto y a mon pare...
Mecachis! (Cervera, J.: San Seren,
1919, p.3)
mecachis! Mecachis, si fora un...!
carrer, 1932, p.15)
mecangrafa soc mecangrafa, sap?
p.14)
mecasen ronda! Te rah Mecasen
ronda! (Aznar Pellicer: Lhora tonta,
1929, p.
meconi -1 doc.: meconi: jugo de las
cabezas de adormidera (Escrig: Dicc.
1851, 1887)
mescleta bebida compuesta de
horchata y cebada heladas (Escrig:
Dicc. 1887)
mecha -del fr. mche; abanda de
grafes vulgars y no etimolgiques,
trobem mecha en humanistes del XV y
populars del XVIII; cat. metxa: una
(l)lantia de vidre ab ses meches e
arreus (DCVB, en doc. val. any 1484 )
mecha la mecha divina cremant...
1515)
mecha mecha, funiculus (Pou, O.:
mecha escopetes de mecha per les
ciutats (Pragmtica Real, Imp. Cris.
Garriz, 1598)
mecha una mecha ensesa (BRAH,
ms. Dietari Porcar, a.1613, f. 182)
mecha arcabuos de mecha (Real
Pragmtica, Imprenta Pere Patrici Mey,
1707
1613)
mecha mecha ni de pedrenyal
483)
mecha la mecha, plvora y vales (sic),
son les actes (BUV. Morl: Ms. 666, c.
1649)
mecha li va dir pobre de mecha
mecha si els files prou fars, / pues
ells, y les mehues meches / sempre van
embolicats (Relaci entre Sento y
mecha aguanta la mecha (Bib. Nic.
Primitiu, Coloqui de la novia favera, s.
XVIII)
mecha li aguantes la mecha a Tofol
mecha a la mecha sacost... ensengu
el sigarro (Torrom: Les choyes, 1874,
p. 6)
mecha cuant en la mecha en la ma...
botanli foc a la cosa (Llombart: A V.
Guillot, 1877)
mecha un sigarro... esclav y la
mecha (Canyisaes, Monver, 1909, p.
100)
mecha com en aquells temps pasats, /
torna el eslab y la mecha (Peris
mecha peguemli foc a la mecha!
(Catal, G.: La carchofa, Torrent, 1926,
p. 18)
mecha sis hores aguantant la mecha
1924, p.3)
mecha si no foren tan roins yo no
gastara mecha (Peris Celda: Cacaus y
mecha aguanteu la mecha (Soler
mech, carn carn mechada (Liern,
Rafael Mara: Carracuca, 1873, p. 18)

mech, mechada carn mechada li
donaren a... (Ensisam de totes herbes,
1891, p.22)
mech, carn pues masesia ms un
pesich de ta ta quun kilo de carn
mech (Gayano Luch, R.: Ni a linfern,
1918, p.6)
mechar els trocets de cansal pera
mechar carn (Escrig: Dicc. 1851,
p.159)
mecher cresol, la antorchera y el
mecher (Morl: Del torn, c. 1650)
mecher, mecheret mecherets y
minetes a dos dins (Celda: Voleu
llum?, 1918, p.14)
mecher, mechero mire, porte eixe
mechero (P. Celda: Cacaus y tramusos,
1927, p.21)
meches cresol de tres meches (Pou:
meches de cabells als muscles
penchant les meches, / el front hasta els
ulls tapat (Coloqui sobre els usos y
meches meches: las mechas (Ros,
meches tallen estes meches (BNM,
1862, f. 5)
meches blanques tinc ya estes meches
(Ario,
Rafel:
Un
hroe
de
Cochinchina, 1863, p. 7)
meches es derretiren quedant les
meches penchant (Balader: Fuchint de
les bombes!, 1873)
meches compr un paquet de meches
meches cot de meches apunt (Peris:
La bolcheviqu del Carme, 1932, p. 16)
mechic ques diu flato mechic
1708
mechicanot un chavo mechicanot en

un cordellet (De Pepo y els trastos, s.
XVIII)
mech un chicot... mech hasta els
nasos (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 14)
medecinant es dir, un medecinant
1776)
mediant cat. mitjanant: mediant
mediator joc conegut desde el 1600,
paregut al castell tresillo: els
dumenches y des festius sola juar a la
manilla o al mediator (Gadea: Tipos,
1908, p. 144)
mdic del llet medicu mdic:
mdico (Escrig: Dicc.1851)
del
llet
medicina,
medecina
medicina. En valenci, desde lEtat
Mija, tamb es sinnim de medicament
o producte pera curar enfermetats: que
de hui avant troben / medicina que al
contagi / del tot lo atalle (Morl, P. J.:
medida del llet metri > medir >
medida: perque es dador sens medida
y llum (Timoneda: Castell dEmaus,
1569)
medida les verdaderes medides de
terra (...) medida que te un peu (Pou:
medida per la medida (Exulve:
medida de amplaria quaranta...
medides (A. Mun. de Culla, doc. 4 / 3.
666, 27 de maig 1658)
medida ser temeritat, / puix lo que no
va en medida / sempre est desordenat
(Ros: Roman... les conversacions que
medida medides (Ros, Carlos:

medida de pes com medida / el donen
franc de albar (Bando... y glories del
medida la medida / que hia del colse a
la ma (Coloqui nou entre el So Masi
medida el vi bebiem en medida /
perque no mos fera mal (Coloqui del
to Vueltes/ ahon referix el chasco que
medida mos pareix que ha optat tan
desaforaes
medides...
(Semanari
Alacant, p.1)
Camisera
Catalana:
medida
Palmitos... Camises a medida. Carrer
Sant Vicent, 109 (Mart: El organiste
de Sollana, 1915, anuncis publicitaris
en fulla 19)
medida les seues medides (Mills: El
cercadit, 1916, p. 7)
medida se lha fet a la medida de la
bolchaca (Gmez: Cremaes sinse foc,
medida vint maniqus automtics,
servixen pera totes les medides (anunci
de sastrera en, Colom, Ch.: Un estreno,
1917, p.20)
medida y prenint ya les medides...
medida suponc que shaurn pres
totes les medides (Badenes, V. M.:
Tpat sego, act.3r., 1945, p.9)
medir cultisme, del llet metrii; asoles
conservat en val., cast., port. y sart:
medir tres coses (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c. 1400)
medir nos poden medir sens avisar
1608, p. 110)
medir ni medir (Ballester, J. Batiste:
1709

medir ell mirava cap al Cel, / y de
modo sembob / en voler medir la
Esphera (Relaci... per lo Cometa, any
1744)
medir els homens no shan de medir a
vares, sino a pams (Galiana: Rond.
1768, p. 53)
medir medir (Escrig: Dicc. 1851)
medir li feren medir la terra
p. 14)
medir medir: en autors valencians
princ. del s. XV..., mosarabisme?
(DECLLC)
medir li medir este bast (BUV.
medirem Cunta tela em pot entrar /
pera el cos, y quixca falda? Hu
medirem (Ferrando, J.: En Bunyol y
mediren se mediren dites dos taleques
de forment (Archiu Mun.dOriola, llib.
2255, f.221, 23 juny 1606)
medit lo cos en pena de apretat, tes,
medit (Academia de Valencia, 2 febrer
1704, p. 76)
medit la hora ham medit (Ros:
llauradors, 1746)
medit mesura en caramull y grapat,
tramusos, 1927)
medit tinc el temps medit (Sendn
medit medit: meditacin, por la
accin
o
efecto
de
meditar
(Escrig:Dicc.1851)
meditabunt del llet meditabundus;
cast. meditabundo, cat. meditabund:
meditabunt: meditabundo o pensativo
(Escrig: Dicc.1851)
meditar en l alta serra / de meditar/

volent... (Roig: Espill, 1460)
Mediterr -del llet Mediterranum,
per apcop: u dels primers del
Mediterr (Sanmartn: Jagants y nanos,
1895, p.8)
Mediterr del Mediterr (Coloma,
J.: Valencia, 1918)
mediterrnea, la mar del llet
Mediterraneum:
nostra
mar...
mediterrnea (Eximenis: Reg., als
nostra
mar
mediterrnea
mediterrnea (Corella: Obres, c.1495)
Mediterrani Mediterrani (Escrig:
Dicc. 1851)
Mediterrani balc del Mediterrani
(Sanjuan, Antulio: Tot aplega, Alacant,
1951)
medir del llet metri: de nostre
senyor Deu Ihesucrist, quens mostra
medir tres coses (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c.1400)
medir medir, medit (Escrig: Dicc.
1851)
medir paraulesmediu les paraules
mdium del llet medium: mdium:
persona que... (Escrig: Dicc. 1887)
mdium vost se va a convertir en
mdium y la seua faena ser... (Vidal
mdiums entre mdiums y esprits, /
no se com no es torna loco (Ovara, J.:
medix pensa, sospesa y medix
medix el salari se medix per la seua...
(El Poble Valenci, 28 abril 1917)
medix medix les teues paraules
medix lamor dun poble es medix...
1710

1955)
medixc y en lo mon tot ho medixc
medixca qui no conega el valenci
modern dabans de la prostituci
catalanera pot crurer que medixca
vost es sinnim de mesure voste;
pero mesurar era simplement ficar vi,
cervesa o casalla en un got; y el cast.
val. y cat. mesura, abanda de tndrer
mesura de carcter, hava quedat pera
definir a lo quen cast. diren
cucurucho o envoltori troncnic de
paper pera pipes, chufes, tramusos ,
sucre, etc.: espere que agarre el
metro... medixca be (Gayano Lluch:
medixca els extrems que medixca
de Laborda, 1802)
medixca medixca les paraules (Conv.
de Saro, 1820)
medixca medixca els pasos (Mentres
medixquen vosts medixquen com
vullguen (Serrano, M.: Voreta de
medixca medixca les paraules!
medixquen pot ser que te medixquen
la esquena en algn gayato (El Tio
medra en vos espere la medra (Sacro
Monte Parnaso, Valencia, 1687, p. 188)
medrar no la deixa medrar (Peris
1911, p. 10)
medrara com volies que medrara
(Ms. Mulet: Poesies a Maciana, c. 1640,
v. 775)
medrat, desmedrat per vos medr lo
desmedrat (Vinyoles: ... a llaors de

Sant Cristfol, 1498)
medrats quedaren ben medrats
(BSM, Ort
Mayor: Dzimes en
valenci, c.1750)
medre la gran Sagunt... huy dit
Morvedre/no speres medre (Roig:
Espill, 1460)
medrs que medroses se posaren en
defensa (Ort. M. A.: 2 Cent. St.
Vicent, 1656, p. 114)
mdula,
medulars,
mdula
meduls... (Escrig: Dicc.1851)
mdula com ya res mos queda, ara
mos voldrn chuplar hasta la mdula
1874, p.12)
medusa, clavellet de mar la 1 doc.
deste invertebrat martim, (no com a
referencia a una de les gorgones,
Medusa, la del cap ple daserps, present
en la lliteratura de totes les poques),
apareix en Escrig: Clavellet de mar.
Medusa (dicc. 1851) En catal es
documenta ms tart.
mege -del llet medicus: els meges
ms afamats (Rahonament..., de
mege en cat. tenen larcaisme metge:
mege: mdico (Escrig: Dicc.1851)
mege mege: mdico (Fullana: Voc.
val. 1921)
meges dels meges (Constitucions
meges meges, mdicos (Ros, C.:
Dicc. 1764)
meges la importunaci dels meges
megua, meua perque la megua (sic)
pacencia / es dun Angelot patut (Paper
1711
megua y si dic la segua histria / la

megua no es podr dir (Batiste Llopis,
cego dAlacuas: Defensa de les dones,
imp. La Regeneracin Tipogrfica,
c.1850)
megua, meges en valenci trobem
velarisaci del posesiu femen de 1 p.:
eixe es el motiu de les meges
cosquerelles (Santapola: Coloqui entre
Mandrango y..., 1858)
megua Aon est la megua llum?
megua yo no ha fet ms que cumplir
en la megua obligasi (G.Albn, M.:
megua le megua Denia (Barreda, M.:
La cara de Mong, 1873, p.13)
megua estava per la megua dona
convertit en un bacora (Semanari El
megua la megua Isabel.../ si la mirem
a la llum (Arniches, Carlos: Doloretes,
estrenay en 1901, ed. 1921, p.8)
meixclar meixclar: mezclar (Ros:
Dicc.1764, p.300)
meixell, porc entre atres significats,
que patix triquinosis: com diu aquell
refr, li va ixir lo porc meixell (2 part
Laborda, 1809)
meixeneta si es jove, ve meixineta
les ames, c. 1650)
mejunque derivat llunt del arbic
mamzug, mesclat: com podren
aulorar y vore tant de mejunque y...?
p.22)
melada, basquinyes de ben curtet el
debantal (sic), / les basquinyes de
melada, / y el monyo ben pentinat

melada les mongetes... peixos de
melada que solen fer per Nadal (2 p.
Tito y Sento, 1789)
melancola melancolia / e mirarchia, /
molt la guastaren (Roig: Espill, 1460)
melancola pera la melancolia que...
maflig (BUV, Morl, Ms. 666, c.
1649)
melancola llevar la melancolia
(Mulet: Tratat del pet, c. 1650)
melancola pera divertir y desterrar la
melancola (Romans dels pobres
melancola llvat la melancola, / que
aixina et tornars vell (Ros, Carlos:
1736)
pasant
melancolia
melancola
(Tormo, Bertomeu: La gatomaquia, c.
1770, p. 48)
melancola la melancola... (Gayano
Lluch: Els Reixos del pobres, 1927)
ms
que
cansat,
melanclic
melancolich (BUV, Morla: Ms. 666, c.
1649)
melanclic estare trist, melanclic
1650)
melanclic les afliccions em tenen
melancolic (El pardal Sis. Valencia,
1797)
melanclic melanclics y perduts
melanclica en una veu molt fosca y
melanclica (Galiana: Rondalla, 1768,
p.54)
melanclicamente melanclicament
pera
desterrar
melancoles
melancolies (Mas: Serm cof. St.
1712
Vicent, 1755, p. 6)
Melasio, ser un nom prpit usat
pardicament per sa connotaci
subjetiva com a derivat de mel: Yo
qu soc? -Vost?... un Melasio (Peris
melcolat, mercolat y en un poch de
mercolat de sucre (Ros, Carlos:
1736)
melcolat pareixa un melcolat (2 part
Laborda, 1809)
melcolat melcolat: especie de jarabe
(Escrig: Dicc.1887)
melcolat, mercolat mercolat (el vi),
daquells guilopos (Campos Marte, J.:
melcolat melcolat, especie daixarop;
en el dicc. valenci de Mart Gadea
(DCVB)
Melchior era Melchior Bort, notari
(Dietari de Jeroni Soria, 1528, f.57)
Melchior Lois Sans e Melchior
Monroig (Manual de Consells de
Ganda, 1543)
Melchior port lo Rat Penat Melchior
Cruilles (BRAH, Ms. Porcar: Dietari,
1610, f. 139)
Melchior Thomas de Vilanova,
Melchior Arazil (Guerau, B.: 2 C. St.
Vicent, 1656, p. 149)
Melchor al canonge Melchor Fuster li
embia (Orti: Dzima a Melchor Fuster,
1683)
Melchor arrimat a la paret de Melchor
Badal (A. M. de Culla, Terme de
Benasal, 1687)
Melchor Gaspar, Melchior, Balthasar
Melchor el que li tragu a Melchor...
(Dir el pecat si es pot / mes callant al

pecador, imp. Ferrer de Orga,1820)
Melchor ques aix, to Melchor? (El
Bou Solt, 1877, p. 107)
Melchor or, del que caga Melchor o
Mullor (Gadea: Ensisam, 1891, p.403)
Melchora fill de la filla ms gran, de
Melchora (BNM, ms. 14116, La
cotorra de Alacuas, a. 1867, f.17)
Melchora sha mudat una tal
Melchora (Casajuana: La oroneta de
plata, 1914, p.10)
Melchoret Melchoret va donarme...
mel en confusi y pelea, embolic de
persones. Com a terme de deport,
futbolstic en este cas; 1 doc.: que
arriv al marc en mel..., la mel es que
embolicats / se veuen tots en un mont
p.18)
melena dtim ducts, del rap
hispnic mulyyina?: la barba a mig
fer / Ah!, y les melenes (Coloqui
sobre els usos... de algunes viudes, c.
1735)
melena du el monyo solt, en melena
p.16)
melenes melenes, melenut (Escrig:
Dicc. 1851)
melenia -hpax, varietat de teixit?:
tambs es precs el comprar / de
melenia... / algn escachet no escs (2
part de lo que solen pasar els homens,
c.1740)
melga -1 doc. melga, nom botnic
melic del llet umbilcus > omelic >
imelic > melic; cast. ombligo, cat.
llombrgol: 1 doc., apareix junt a
morfologes del mosrap valenci en el
1713
Voc. in Arabico (c.1250), y en St. Pere

Pascual: fins al melich (DCVB, St.
Pere Pasqual, Obres, c.1290)
melic cos ab melich, / en un bolich/ los
avort (Roig: Espill, 1460)
melic melic (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
melic sols falta a sa reverencia que
parlara del melich (BUV. Morl: Ms.
666, c. 1649)
melic en lo melich (BNM, Ms. 3746,
Matheu y San: A una dama, 1643)
melic dolor de ventre, / quels
arranquen lo melich (Paper curis, pera
melic els polvos del melic / quels
pos per pebrenegres (BNM, Ms.
Escalante: Un grapaet y prou, 6 de
giner 1868)
melic per lo melic (Lladr: El titot,
1876, p. 19)
melic, arrugrseli a u el ser cobart:
Creu vost que me sarrugara el
melic pera repetiro ? (El Bou solt,
1877, p.174)
melic melich: ombligo; haverli tallat lo
melich a u (Escrig: Dicc. 1887)
melic, agarrar del Chiques, si voleu
casarse /... al primer chic que vos parle /
agarreulo del melic (Gadea: Ensisam
melic ms amunt del melic (Bernat,
melic tens unes ulleres, hasta el melic
1900, p.7)
melic en el melic... (Soler, S.: Mos
melic una punch en el melic
1908, p. 77)
melic en les mans hastal melic

1917, p. 1)
melic mest chiulant el melic!
melic arruga el melic (Llibret
melindres els melindres dels polits
p. 78)
melindres melindres y bescuitets
melindrs per la cualitat de la mel,
persona en molta delicadea de veus y
modals: no et precies de melindrosa, /
les mans eixes / vullc sols que besar me
deixes (Bib. Nic. Primitiu, Ms. 420,
Matraca de un mosot y un estudiant, c.
1795)
melindrosa fadrina no hia al contorn /
que ell no sapia si es.../ porca o
melindrosa (Rahonament entretengut,
pera passar lo temps, any de 1732)
meliquera tocantlis la meliquera
meliqueres pera poder amostrar / les
agulles meliqueres (Coloqui nou... que
meliquet de fam me sapegaba el
meliquet al espins (La Donsayna,
1845, p. 104)
melis vaig de bon melis la mostra de
fora (Fenollar: Procs de les olives,
1497)
melis que te lo cap ple de melis
(BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649)
melis pensantme que tot era melis...
p. 18)
melis el melis (Martnez Ruiz:
Canyisaes, Monver, c. 1910)
melis fraseologa valenciana: el melis,
1714
la sustancia, la esencia (DECLLC)

melitronchera no estava prou al
corrent de la tctica melitronchera, o
com diuen ara prou foguechat (Caps y
melitroncho soldat o militar de baix
grau: de estudiants y melitronchos / ya
estic ms amunt del cap (Llombart: La
melitroncho Melitroncho, qu li
tall? (Fuster: El nano de la falla,
1894, p. 10)
melitroncho si ell pareix un
militroncho (sic), ella pareix una... (La
mel mel (Esteve: Libre, 1472)
mel dauia o Alcher carrega en un
mel de auhia (sic) , comparat a cata, y
pa casa (M. Ruiz: Diari El pueblo de
mel dAlger cast. sanda, cat. sndria
: meln de agua, que en Valencia
llamamos de Argel (Sacro Novenario,
1669, 102)
mel de Alcher tres crregues de
melons dels de alcher (BUV, Ms. 668,
Raon. Vinalesa, 1735)
mel dAlcher o daigua melons de
Alcher y tot lany (Romans ... en que
corbellots, c.1740)
mel de Alger mel de Alger (Ros:
Dicc. 1764, p. 150)
mel dalger mel de alcher: sanda
mel dalger tall de mel dalger
p, 9)
mel dalger mel dalger: meln de
agua (Escrig: Dicc. 1871)
mel dalcher. El poble, olvidant que
Alcher (o Archer) era topnim, heu fic
en minscula: una espesie de mel

dalcher (El Bou solt, 1877, p.224)
mel dalcher mire quin mel
dalcher (Mills, M.: Els microbios,
1884, p. 8)
mel dalcher damunt de un mel
dalcher (Roig: El tesor, Gandia, 1884,
p. 13)
mel dAlcher mel dAlcher
(Barber, F.: Dos marruecos, un diner,
1887, p. 26)
mel darcher pots traure de la
cobarcha del carb un mel darcher
1891, ed. 1917, p.11)
mel darcher carregat en un mel
darcher (sic) (Gmez Polo, J.: Yo
mate... bous, 1926, p.13)
mel de mata morta chicotiu y roinet:
si el mel es de mata morta... (Valero,
p.7)
mel dolor (daulor, en val. modern)
mel de olor y tot lany (Ros:
Romans y coloui nou pera divertir...
dels pobres festechants, 16 de deembre
1733)
mel de tot lany ) mel de... tot
lany (Ros: Romans y coloui nou pera
divertir... , 16 de deembre 1733)
melocot melocot, denominaci
arrail en lo Reyne de Valencia
(DECLLC)
melocot melocot (Escrig: Dicc.
1871)
melocotons els melocotons del corbo
p. 8)
meloda del llet melodia: com a les
neolletines
germanes:
meloda
meloda ab molta melodia (Obres
1715
fetes en lahor Sta. Catherina, 1511)

meloda despare la meloda, / donen
gracies (Timoneda: Aucto de la
Yglesia, 1575)
melona melona: meln cuya forma es
prolongada y cuya corteza suele
confitarse (Escrig, 1887)
melona abanda de mel llarc, tamb es
du del cap gran y, pardicament, pot
ser malnom o mot de persona: el to
Melona (Negre, Hiplit: La mort del
msic, 1923, p.10)
melona dAlcher no ms mirarla... /
una melona dAlcher (La Cotorra
Fallera, mar 1946)
melona,
valencianisme
melona
(DECLLC)
melonar el melonar de Gori (Coloqui
de Vadoro a la vinguda dels Reys, c.
1800)
melonar es iglesia o melonar? (El
Mole, 1840, p. 138)
melonar tan bom melonar (Campos,
Josep: El gallet de Favareta, 1896, p. 9)
melonet de tot lany y pera postres un
melonet de tot lany com un sucre (El
Bou solt, 1877, p.137)
melonet dAlcher deste melonet
dAlcher (Catal G.: La carchofa,
Torrent, 1926, p. 11)
mels derivat de mel: tot mels
1644, v. 94)
mels ara que est mels (Ovara:
Lanima en un fil, 1881, p. 17)
mels cos mels (Escalante: Quintos,
1888, p. 31)
mels Cos mels, donam un bes y un
abrs (Matal de Almenar, Vicenta: El
Pecat, 1929, p. 11)
melosa Che, qu melosa! Un atre
milacre! (Cervera, J.: San Seren,
1919, p.19)
melosa una sonrisa molt melosa (E,
p.31)
meloses figues seques meloses
meloses a mes meloses raons
meloses en conte de parauletes
meloses (Escalante: Oros son trunfos,
1878)
meloset -este adj. era usat per mare pera
referirse al arrs meloset, que fea
asobint per el llunt 1950: cuchs... no
dels horts, sinos del vall, / perque son
ms
melosets
(Roman...
dels
meloseta y una risa meloseta (Liern:
meloseta tollina de sorra. Psamela
meloseta (Barchino, P.: Qu talla
(en molta melositat),
melositat
Pepeta... (Alegre Ortiz, J.: En la
Cany, 1926, p.8)
melsa la melsa em diu que no o fasa
1660)
melsa tranquilitat: aquella dona digu
en molta melsa... (El Mole, 1840, p.
153)
melsa tranquilitat: y mes melsa
que... (La mixquera, 22 de febrer de
1841)
melsa melsa: bazo, calma o flema
melsa tant de desmenchament, y una
melsa y una pausa (Liern: El Mesies,
1872, p. 6)
melsa tant ells com elles... tenen una
melsa (Gadea: Tipos, 1908, p. 27)
melsa Ay, y quina melsa de home!
1716

1917, p. 23)
melsa tenen la melsa ms gran que...
burro, 1932, p. 7)
melsa afanyat, filla Quna melsa,
recaram! (Foguera Gabriel Mir,
Alacant, 1942)
melsuda tranquila: una cri de casa...
melsuda (Soler Peris, J.: Els estudiants,
1934, p. 8)
melsut home en molta melsa, tranquil,
peres: melsut, arrimes paca una vora
1921, p.14)
melva -1 doc., color melva: la cara...
ara la porten melva (Ferrer, St. Vicent:
Quar. c. 1400)
melva -del llet mlvu, peix botaor:
melves (Vilarig: Memorial... han de
melvero veu valenciana melvero,
peixcaor de melves (DECLLC)
melves, melbes melbes que compr
(AMA, Ms. Llibre de la peixca de
Alacant, 1578, f. 3)
mella, fer del llet gemellre > mellar
> mella; deixar impresi en algo,
afluixar lanimo, fer ferida moral:
vostres canons ni clamors / no li fan
mella (Timoneda: Flor denamorats,
1573)
mella en una pedra fea mella (BUV.
Morl, Ms. 666, c. 1649)
mella dels bastons.../ com viu que no li
feyen mella (Sacro Monte Parnaso,
1687, p.89)
mella y res de res les fa mella
manobre, 1813)
mella No masusta, nom fa mella /
pensar que maten els tirs! (Tadeo, F.:

mell tha dit algo eixa mell
(Balader: Ms fa el que vol..., 1871,
p.17)
mell que li falta una dent o ms; en
leixemple es fa joc morfosemntic en
lapellit de la cupletista Raquel Meller,
molt coneguda per 1920: Enc diuen!
Qu te ms que yo la Raquel Mell?
(Soler: El solo de flauta, 1917, p.20)
mella nom fa mella (Esteve, Mates:
Carnistoltes en Mislata, 1921, p.5)
mellat dun llet *gemellre; que te
bonys, forats, trencats per colps...: de
cuiro morat en que ha IIII alcalades
dargent mellades, obrades a la
morisca (Inv. del rey Alfons, a. 1424)
mellat porta eixe barral, mellat (a Roc,
que lil dona) (Una nugol destiu,
1871, p. 6)
mellat mellat: falto de uno o ms
dientes (Escrig: Dicc. 1887)
mellat sinse alguna dent: el Mellat
mellifluo
mellifluo
predicador
(BRAH. Ms. Porcar, J.: Dietari, 1626, f.
480)
mema, pegar una sinnim de bofet ,
colp, etc.: este teniste pega unes
memaes a la pilota que... (Voc. viu en
Benicarl, segons mon amic Filippi)
memaes tonteres: as son memaes
membrut musculs: yo tinc los
canyots durs /... y encara que so(c)
membrut... (Paper pera fer lo
son amor, c.1740)
memeu memeu: moneries, accions
hipcrites dafecte, de delicadea; veu
valenciana, cast. melindres (DCVB)
memeu li feren alguns memeus
1717

Melisenda, c. 1660, v. 47)
memeu y yo li digu, memeu (Serres,
M.: en Luces de aurora, 1665, p. 374)
memeu ferli alg memeus (Galiana,
memeu cosquerelles, serengues y
memeus (Coloqui... de una que li den
Crisstoma, c.1770)
memeu a les tontes fas memeus
(Trobos pera explayar, imp. Laborda, c.
1780)
memeu memeu: melindre (Escrig,
memeu, meneu Dorotea, filla meua,/
no tingues que fer carases / ni meneus
(sic) per lo carrer, / sinos en ta vida et
cases
(Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.35)
memo si te per marit a un memo
1872, p. 11)
memo es un memo el que no aprofita
la... (El To Gabia, Novelda, 6 -XII1883)
memo:
tonto,
simple,
memo
mentecato (Escrig: Dicc. 1887)
memo hi memos que... (Palanca: Lo
Romaner, 1888, p. 91)
memo mha costat dins el ser memo
memorialiste un memorialiste que li
escriguera
la
contestasi
(La
memorialiste memorialiste: el que
tiene por oficio escribir... (Escrig:
Dicc. 1887)
memorialiste treball dofisiniste; /
despus, de memorialiste (Ferrando, J.:
En Bunyol y de paella, 1903, p.21)
vost
ques
memorialiste
memorialiste y sap tant (Gayano
Lluch: Del Tersio Extranjero, 1921)

men me+en: pastisets de moniato
No men preniu? (Escalante: Lepe y
Talala, 1886)
mena mena: mineral metalfero
menaes no res, no res, dos menaes tres
dins (Gadea: Ensisam, 1891, p. 403)
menaor menahor: persona que da
vueltas al torno para recoger la seda
menaor em feren menaor... donantli a
la roda (Soler: Mos quedem!,
Castell, 1907, p. 28)
menar filar donant voltes al torn, fer
corda o fil: mena chic y canta fort /
rode pues, rode la bola (Valda: Fiestas
Inmaculada,1663, p.498)
menar menar: voltear o dar vueltas al
torno... (Escrig: Dicc. 1851)
menar de corda no cal que parle..., tot
el da menant y fent trena (Casajuana:
menat sinnim de manoll: menat:
manojo (Escrig: Dicc.1887)
mench la mench de les tartugues
(La Mixquera, 22 febrer 1841)
mench, menj almorsar, dinar,
berenar o sopar en cantitat; lo mateix
que fart: per un got de vi o una
mench (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.17)
mench els concurrents durant la
mench (El Cullerot, Alacant, 1898)
mencha Qu vost no mecha en m?
(Pastor, V: Un meche, Alacant, 1905, p.
14)
mench, menj menj: comida
oppara (Mart Gadea: Voc. 1909)
mencha se mencha per un quinset
Alacant, 1930)
1718
mench hui la mench no es un

problema
(Semanari El Obrero
menchaes dempus des menchaes
menchaor, menjaor fon tamb molt
menjaor (Gadea: Tipos despardenya,
c. 1890, p. 25)
menchaor el menchaor (Semanari El
menjaor:
menchaor,
menjaor
comedor (Gadea: Voc. 1909)
menchaor cast. comedor: menchaor,
porta al foro (Colom, Ch.: Un estreno,
1917, p.2)
menchaor una taula de menchaor y
caires (Fink Rees, E.: La millonaria,
1918, p.5)
menchaor A llavarme les mans .-A la
cuina, tenint palancanero en el
menchaor...
(Cubells,
A.:
Les
menchaor estem en el menchaor
menchaor sala menchaor en portes
(Colomer, E.: Me cason l Havana!,
Alcoy, 1931, p. 1)
menchaor en el menchaor li he deixat
servit... (Soler, J.: Els estudiants, 1934,
p. 9)
hui
estn
elles
menchaores
menchaores (Escalante: A la vora dun
sequiol, 1870)
menchaotes eixos dies de menchaotes
y begudes (El Pare Mulet, 1877, p. 49)
menchap Vicento Menchap (Col.
de Vicento Menchap, c. 1770)
menchar -del llet manducare eixiren
corrupcions neolletines com menjar y,
la singularment valenciana, menchar;
prohibida per lIEC de Catalunya: lo
menchar jamay els falta (BUV. Morl:
Ms. 666, c. 1649)

menchar no gastem el temps en beure,
/ sinos en menchar (Paper molt
gracis, discursiu, enftic..., c.1735)
menchar sens anciarse de menchar...
menchar menchar y dormir (En
p. 6)
menchar no pensa ni en menchar
(Boix, V.: Fiestas Can. S. Vicente,
1855, p. 425)
menchar yo crec que mos se van a
menchar (Liern: La mona de Pascua,
1862, p. 20)
menchar volguera menchar al que...
Alacant, 1893, p. 10)
menchar qui peixet vullga menchar...
menchar menchar y beure be (Soler,
1907, p. 41)
menchar, quemenchar tenint el
quemenchar davant (...) tha de dur la
sistella del quemenchar (Sireno: El
606, 1911, pp. 9, 26)
menchar que yo poda menchar de
baldraga (Virosque: La salvasi de la
casa, 1921, p.29)
menchar, minchar de tant de minchar
vitet (Matal, Vicenta: El Pecat, 1929,
p. 5)
menchar no se qu anem a menchar
p. 3)
menchrmelo menchrmelo sanser
1911, p. 11)
mencharem Y de qu mencharem?
1719
p.5)
mencharen se me mencharen la
gamba (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 10)
mencharse anirem a mencharse algn
dolset (Urios, Elvira: Da de Pascua, c.
1925, p. 14)
mencharse ha entrat a ferse una
servesa y a mencharse un pordos (sic)
pp.10)
menchasen y els don, perque
menchasen (Carb, J.: Luces de aurora,
1665, p. 333)
menche crrec, fume, bec y menche
menchen menchen gosos (Timoneda:
Quejas de Valencia, c. 1570)
molts
menchen
los
menchen
pollastres (Orti: Cent. S. Toms de
Vill. 1659, p, 98)
menchen tamb es deixen y menchen
les vocals (Ballester: Ramellet del
bateig, 1667)
menchen se nos menchen vestits (En
p. 3)
menches t menches, t beus, t
fumes... (Len, Carlos: Arenga crtica,
1789, p. 3)
menchivol y pa blanet que es
menchivol (La Mixquera, 22 de febrer
de 1841)
menchuga el famolenc... en la
menchuga (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.98)
menchuga la menchuga an a mitat
preu (El Tio Cuc, n 69, Alacant, 1916)
menchurr lo mateix que fart o
dinarot: volen convidarme a una
menchurr (Martnez Ruiz, Amancio:
menchurraes opperes menchurraes

Alacant, 1952)
menchusa y en lo que toca a
menchusa, / molt be es podr regalar
menchusa unes cuixes de bedella /...
tan apasionat / a la menchusa (Col.,
menchusa li ha pegat mala espenta a
la menchusa (El Mole, 1837, p. 8)
menchusa que parla de menchusa
(BNM, Ms.Balader: Al sa y al pla,
1862, f. 22)
menchusa Ya est parlant de
menchusa (Liern: El Meses en Patraix,
1872, p. 22)
menchusa tot se u gasten en
menchusa (Escalante: La escaleta del
dimoni, 1874)
menchusa no li ha pegat mala espenta
a la menchusa (Arnal: Lagelo del
colomet, 1877, p.8)
menchusa la menchusa no para / pera
comprar carn o peix/ segons la Iglesia
mos mana (Gadea: Ensisam,1891,
p.287)
menchusa la menchusa... un cosi de
1892, p.3)
menchusa apetit, aliments: y tinguera
la menchusa (Serrano: Voreta de
menchusa no te ni pa la menchusa
Alacant, 1952)
menecha, menej menej / la
(l)lengua y morros (Roig: Espill, 1460)
menecha menecha el bras a comps
de... (Meli, F.: Encara queda sol,
1931, p.70)
1720
menechar, menejar menejar, esta

forma asoles es valenciana (DECLLC)
menechar, menejar al menejar
menechar menejar menejar (Esteve:
Liber, 1472)
menechar, menejar menejar sabs los
brtulos (Galiana, Ll.: Rondalla 1768,
p. 57)
menechar, menejar en lo culet
menechat, / que per poquet que
culechen / al temps del acaminar... (3
part del Coloqui de les modes, 1767)
menechar, menejar el remendo:
almut de alcheps, / un taulell que han
menechat / y sis que sansomugut, / ya
costen tot un chornal (Baoro el Rochet
de Alcser, c. 1790)
menechar en cuatre carreres... ya nos
poden menechar (Coloqui del ros
alas, 1823)
menechar mentres pugues menechar /
els brasos (Segn rahonament que
1823)
menechar li varen nugar un cordell pa
ferlo menechar (Chiste alegre... que li
Puig, Imp. Viuda de R. Mariana, s.a.)
menechar, menejar menejar lo rabo els
animals (Escrig: Dicc. 1887)
menechar ballant la dansa estn mes
per menechar el llom (Semanari
Alacant, p.2)
menechar no puc menechar la
llengua (Peris Celda: Cacaus y
menecharme no menecharme ms del
seu costat (Meli: Tots a Nova York,
1921, p.8)
menecharse, menejarse abans de
menejarse apart la fosca (Ort, M. A.:

2 Cent. Can. St. Vicent, 1656, p.123)
menecharse hi que menecharse molt
p. 22)
menechar si vols menechar la
llengua (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 33)
menechar yo no me meneche
menechar la torre es va menechant
menecharme
may
pare
de
menecharme (Escalante: Lepe y
Talala, 1886)
menecharse, menejarse menejarse:
menearse, quando se toma por hazer
con prontitud y diligencia alguna cosa,
o andar de prissa (Ros: Dicc. 1764,
p.300)
menecharse la pobra est que no pot
menecharse (Soler, J.: El solo de
flauta, 1927, p. 22)
menechat Ya mha menechat!
menechen atres pareix no es
menechen (Ros, Carlos: Paper gracis,
menech entonses veu que la canya
(de peixcar) / li ha pegat un menech
Alacant, p.2)
meneig apareix en el valenci dels que
rodejaven al Borja en Roma:
menejar...esta forma es nada ms que
valenciana; ej. del XV en J. Esteve y del
Tirant; meneig: meneo, agitacin; en
carta... al camarero de Alejandro Borja,
en 1494 (DCECH, 5, p.570)
meneos fa cuatre meneos, pega cuatre
cabrioles (Meli, F.: El pare Canuto,
1921, p. 9)
1721
menerga tot era menerga, llagrimetes

y suspirs (Galiana: Rond. 1768, p. 38)
menergiar menergiar: melancolizar
(Escrig: Dicc. 1871, 1887)
menescal mostr lo seu cavall... als
menescals (Martorell: Tirant, c. 1455,
ed. 1490)
menescal menescal: veterinarius
menescal el menescal lo est curant
1660)
menescal cat. manescal: em gast casi
ma hacienda / en remeys y menescals
menescal pera morirse no busque/ ni
dotor ni menescal (Coloqui dels
serenos, c. 1780)
menescal an a casa del menescal
menescal la muller del menescal
1868, f. 15)
menescal ... y al menescal (Borrs,
19)
menescal
menescal:
veterinario
menescala menescalia (Menescala
del valenci Die, c. 1400)
menester per nostres peccats no ere
menester
(Ferrer,
St.
Vicent:
Quaresma, 1413)
menester tants com ne haur menester
menester ques menester pitacho pa
casarse en eixe agelo (La senserr del
mercat, 1871)
equivalent
al
occit
menestril
menestrier, msic: menestril, tibicen,
nis (Exulve: Praeclarae artis, 1643)
meneus, memeus y en la cara fent

meneus (Gadea: Ensisam, 1891, p.526)
menflis! hpax?; interj. de reguiny.
El compost me+ en+ flis > menflis pot
tndrer relaci en larcaisme flix, o en
flis lo mismo que fi (Escrig,1887) o
en flic, eufemisme de fotre, usat en
expresions com te flic, men flic, etc.:
sis mesos sinse comprarme mescla pal
armosar... Menflis! (Haro, M.: Hi
menfotiste, meninfotiste, menfot es
diu del valenci que pasa de tot, que li
dona lo mateix blanc que negre, siga en
asunts poltics o culturals; asoles vol
omplirse la pancha, ftrer y guanyar
dins. En el valenci de mon pare, per
1950, asobint escoltava expresions com:
a eixe sanguango li seen fot tot, men
fot eixe llands del carrer, el granerer
es un menfot que asoles li agr fer el
gos, etc. Nostre menfotisme permitix la
implantaci del catal y mort del
valenci.
menga a eixa menga de Pepeta (Fe
Castell, V.: Les Viudes de la Plaseta,
1900, p. 6)
meng a sut per..., a meng per correr
prou landola (Caps y senteners, Imp.
C. Rom, 1892, p.66)
meng de don Ful y de don Meng
menganeta charr en fulaneta y en
menganeta (Canyisaes, Monver,
1912, p. 200)
menguar del llet minuare, reducci,
perdua de pes, volum, intensitat, etc.:
el contagi menguava, / y era de salut
pronstic (Morl, P. J.: En alabana a
minvat: mengua,
menguat cat.
menguadament, menguant, menguar,
1722
menguat, mengu... (Escrig: Dicc.

1887)
menguat crec que ha menguat (Mill,
M.: Retratos al viu, 1884, p. 8)
menisteri es el menisteri ms
chicorrotet (El Mole, 1840, p.108)
menistre que mereixqu / ser menistre
en Albalat
(Coloqui de Vicento
Menchap, c.1770)
menistre el menistre dels recursos
quedar en lo mateix puesto (El Mole,
1837, p.41)
menistre una cartera de menistre
1892, p.1)
menistre aplegar a ser menistre (El
menestril en tot gnero de msica de
menestrils (BRAH, ms. Dietari Porcar,
a.1620, f.327)
menjatiu, menchatiu y en especial lo
menjatiu (Ros, Carlos: Roman... los
menjemso, menchemso Lo que shaja
de menjar la Justicia, mentenen vostes,
menjemso nosatros (Galiana: Rond.
1768, p.36)
menos cultisme, del llet minus.
Ladverbi menys, arcaisme reimplantat
per el catalanisme, estava mort en casi
tot el Reyne, usanse en valenci modern
menos y manco: en eixe mon tot te
remey menos la mort (DECLLC,
arreplegat per Corominas en el Nort del
Reyne, 5, p.593)
menos com per lo menos no pase
p. 11)
menos els mateixos menos el Sereno
p. 8)
menos lo ms y lo menos (Escrig:
Dicc. 1887)
menos sobre poc ms o menos
menos el dia menos pensat
1888, p. 45)
menos pera no ser menos que els
atres (El Blua, Castell, 21 febrer
1892, p.3)
menos en menos honra que ans (La
Nova Traca, n 1, 1894, p. 1)
menos resistixen menos (Canyisaes,
Monver, 1907, p. 46)
menos lo menos es alguna sistella de
bacores (El Tio Cuc, n 71, Alacant,
1916)
menos la veritat: al menos tin la
franquea de... (Juli, Seraf: Novio de
Pascua. 1916, p.45)
menos se fa tart... les deu menos cuart
(Soto Lluch, M.: Els matariles, 1921,
p.4)
menos ...de lo que li diga ning y
menos del To Cuc (Semanari El Pelut,
Alacant, n 1, 1924, p.1)
menos cuant menos bultos ms
claror... (J. G., Josep M: Fallo a
(Richart
menos ni molt menos
Llopis, F.: La salvasi de Salvilla,
1927, p.26)
menos la veritat es que tots la volen
menos la familia (G. Bonell, P.: Un
home!, 1927, p.10)
menos aix es lo de menos (Alcaraz,
L. J .: El ball del ram, 1928, p.9)
menos de poc ms o menos (Puig
menos home... ms o menos (El
menos Te rah, fem gasto al menos
1723

p. 7)
menos a les sis dels del mat, ni un
minut menos (Llibret Foguera Alfonso
el Sabio, Alacant, 1932, p.17)
menos y molt menos (Valls: La
menos ms de tres, menos de huit
som (Llibret Foguera Hernn Corts,
Alacant, 1954)
menospreci sempre la mateixa cara,
sempre el mateix menospresi (Martn,
A.: La oroneta, 1927, p.16)
no
es
te
de
menospreciar
menospreciar, / ans be es de ms
mensage, mensache els diputats
olgueren la sustancia del mensache (El
Mole, 1840, p. 154)
mensage mensaje, mensager (Escrig:
Dicc. 1851)
mensage vejam qu son los mensages
(Mist. Corpus, Herodes, 1866, p. 3)
mensage, mensache un mensache
dels... (El Tio Cuc, n 64, Alacant,
1916)
li
porten
mensage,
mensache
mensaches (Herrero, J.: En temps de la
mensager sos menssagers (sic) ab ses
cartes (Archiu Hist. Mun. dElig, Ms.
Llibre de Privilegis, 1310, f. 64)
mensager foren elets per proms e
mensagers (Archiu Mun. de Culla:
Tena, Miquel Nicolau: Vista del terme
de Benasal, 1687)
mensager per ministeri del seu
mensager (Mas: Serm Cof. S. Vicent
1755, 9)
mensagera anuncie a tots la
mensagera (La Fama aplaudix, Imp. V.
de Laborda, 1802)
mensagera ma mensagera (Misteri
del Corpus, Herodes, 1866)
menta del llet menta: ac comencen
les virtuts de la menta e sapies que...
(Macer de les erbes, s.XV)
mentecat del llet mente captus;
mentirs en poquetes llums: sou
grandissims mentecats (Coloqui en que
seda, any 1743)
mentira cat. mentida: dir mentires
(Ferrer, St. Vicent: Sermons, I, 220, 25,
c. 1400)
mentira ques calla la veritat y diu
mentira (Ginart. Nofre: Rep. dels Furs
mentira ... tant de la mentira
bateig, 1667, p. 13)
mentira yo he dit cuento, ha de ser
mentira y fals (Ros: Romans dels
mentira es dir mentira (Galiana:
Rondalla, 1768 p. 6)
mentira per una llagrimeta, mil
mentires (Tormo: Gatomaquia, c,
1770, p. 38)
mentira no dic mentira (Coloqui en
de Lhorta de Valencia, 1809, f.5)
mentira sinse dirme cap mentira
Roc, 1864, f. 25)
mentira eixe home, en una mentira va
a... (BNM, Ms.14484, Liern, Rafael
M: Un rato en lhort del Santsim,
c.1865)
mentira mira que pareix mentira
p. 8)
mentira aix es mentira (Balader: Les
1724

mentira en esta vida de mentires (El
Bou Solt, 1877, p. 262)
mentira mentira pareix (Escalante:
mentira duna mentira (Pastor, V.: Un
mentira no se diu la mentira (Peris, J.:
mentira yo en la vida he dit mentires
1929, p. 10)
mentira tindre que dir mentires o...
p. 57)
mentires no li agraen les mentires (El
mentireta no em diguen que es
mentireta (3 part dels coloquis de la
fulla, c.1740)
polismic,
mescla
mentireta
datarrosat de llima en serol, caf-llicor
dAlcoy; tamb equival a mentira sinse
importancia: es mentira o veritat nos
aix una mentireta? (El To Gabia,
mentiretes, de els bisbes de mentiretes
son els canonges mitrats (Gadea:
Tipos, 1908, 142)
mentiretes, de algo que no es fa en
serio; en leixemple, u que ha perdut en
el joc no vol pagar, alegant que juaven
de mentiretes (Serrano, M. El llop de
la Murta, 1928, p.16)
mentirola mentirola (Escrig: Dicc.
1851)
mentirola, ser un molt mentirs:
perque soc un mentirola (Sanmart, J.
F.: Del agre dols, 1900)
mentirola un atre to mentirola que...
p.1)
mentirs tot home es mentirs (Roi

de Corella: Salteri, 1490)
mentirs quedaren ben medrats / en
son mentirs ofici (BSM, Ms. 6366,
Ort Mayor, J. Vicent: Dzimes en
valenci, c.1750, f. 297)
mentirosos mentirosos son tots aquells
qui fan peccats (Ferrer, St. Vicent:
Sermons. c. 1400)
mentix que mentix (Carceller,
mentixques no mentixques ms
1945, p.15)
mentres del llet dum intrim; el val.
mentres es patrimonial; cat. mentre.
La conj. valenciana mentres apareix
pronte, en clsics com St Vicent Ferrer
(c.1400), o Roig (a.1460) El catal
Bonllabi, en 1521, al fer la traducci
dels
manuscrits
provensals
del
Blanquerna
al valenci tamb tri
mentres. Que un catal fera eixa
traducci no lagrad gens a Corominas,
dah la mantfula de dirli valenci al
humaniste naixcut en Catalunya: el
valenci Bonllabi (DECLLC, 5, p.589)
La veritat filolgica anava raere de sa
enronia poltica.
mentres mentres (DECLLC, en St.
mentres drets que la dita Dona Johana
mentres vixqu... (APH. Sta. Mara
dElig, Sig.168, testament, 13 juliol
1420, f. 46v)
mentres les mans amprau mentres...
mentres mentres que parlava (Esteve,
J.: Liber, a. 1472)
mentres mentres que far dret (Actes
de Corts Generals en Oriola, 1488)
mentres y mentres que dure
1725

mentres mentres que Evast y Alona
(Llull: Blanquerna, traducci al
valenci, 1521)
mentres y mentres viu, entretant
mentres mentres no pareixera
(Ginart, Nofre: Reportori dels furs,
1608, p. 65)
mentres mentres hi haura concurs
mentres mentres vixquereu (Fiestas
C. del Carmen, Valencia, 1622, p. 219)
mentres y mentres vixca... (BNM,
Ms. 3746, Matheu y Sanz: Poeses,
1644, v. 20)
mentres mentres ells mamen
(Guerau, A. B.: en 2 Cent. Can. St.
Vicent, 1656, p. 139)
mentres mentres diu la boca lo que...
1660)
mentres mentres men baixe al...
mentres obligac de donarles
mentres (Ord. costa del Regne de
Valencia, 1673)
mentres mentres que no sia portanla
(Llibre de Establiments de Penscola,
1701)
mentres y mentres tant (Coloqui del
mentres mentres se far en la iglesia
Stabliments Torre den Besora, 21
setembre 1738)
mentres mentres teniu la llum (Mas,
L. V.: Serm Cof. S. Vicent, 1755, p.
41)
mentres mentres tinguera (Galiana,
mentres ning taste mentres puga les
tartugues (La Mixquera, 22 febrer

1841)
mentres mentres yo no diga chut
Roc, 1864, f. 16)
mentres mentres yo vixca (BNM,
1865)
mentres pero mentres tant... (Colom:
mentres mentres hi desmay (Liern:
mentres mentres ha pogut (Torrom,
p. 8)
mentres mentres lligue a este granuja
1887, p. 30)
mentres mentres tant (Semanari
Alacant, p.1)
mentres mentres fea El Lliberal
1892, p.2)
mentres mentres els atres (Tafalla,
Alacant, 1893, p. 13)
mentres mentres el poble (Semanari
El Cullerot, Alacant, 17 abril 1898)
mentres mentres lo chic fon manyaco
p. 7)
mentres mentres yo estava en el
serm (Canyisaes, Monver, 1907, p.
47)
mentres ala, ves, y mentres... (Peris
1911, p. 16)
mentres mentres tant, el que ixca al
carrer (El Tio Cuc, n116, Alacant,
1917)
mentres mentres cau el tel (Peris
1726
Belda: El dolor de fer be, 1921, p. 22)

mentres mentres cambien el decorat
(Barchi-no:
La
barraqueta
del
Nano,1921,p.11)
mentres mentres yo tinguera vida
mentres asoles, mentres la orquesta...
13)
mentres mentres el pa se fa dur
1928, p. 4)
mentres mentres yo tinga forses
p. 4)
mentres mentres vixca (Llobat
1931, p.12)
mentres mentres... bota a la corda
6)
mentres mentres uns viuen...
giner 1938)
mentres mentres toca la radio
p. 3)
mentres mentres consumix caf (La
mentrestant a vore si tens bon cuidao
de la casa mentrestant (Folch, R.: El
mentrimentres,
entimentres
Entimentres yo descanse / y me fume
un puro hab (La foquerera, imp.
J.Mariana, 1854, p.4)
mentrimentres y mentrimentres...
Ganda, 1887, p.10)
mentrimentres els papers / y
mentrimentres... (Ferrando, J.: En

mentrimentres que mentrimentres
vinga a esta a casa a fer... (Juli,
mentrimentres y mentrimentres...
p.11)
mentrimentres,
mentrimentres
valenci (DCVB)
menudalla menudalla (Escrig: Dicc.
1851)
menudalla cat. canalla, quitxalla,
grup de chiquets. Hia que advertir que
alguns escritors catalans del 1900, baix
el proyecte de que tot era la Gran
Catalunya, furtaven llxic valenci,
com varen fer en menudalla: a tots els
mariners... als que foren, als que son, als
que sern. Pa estos, la menudalla, en...
(Meli: Al pas del Nasareno, 1928,p.3)
menudensies ha vengut pera contarli /
les menudensies del cas (Conversaci
que tingueren Saro Perrengue..., 1813)
menudensies Daon se trea tantes
noticies, y tantes menudencies? (El
Mole, 1837, p. 36)
menudensies menudencies:... interior
de las aves, que se reduce a higadillo,
molleja, sangre, madrecilla y yemas
menudensies Qu me dus pa sopar?
.-Menudensies.- Bon soparet (Peris
menudensies com a despectiu: Te hu
far creure, chalao .- Calla tu,
menudensies (Barchino, P.: La embol,
1925, p.4)
menudiu un poquet... menudiu
(Sendn Galiana, A: Ella, latra y...,
1934)
menut sal se pot vendre per menut en
una tenda en les ciutats (Ginart:
1727
Report. 1608, p. 206)

moneda del Reyne de
menut
Valencia: moneda valenciana... menuts
valencians (RAH, Ms. Porcar, J.:
Dietari, 21 octubre 1626, f.495)
menut del llet minutus, es com
desdel roman del sigle XIII: els ms
menuts van a escola (Els chics educats
en la casa,1846, p.32)
menut cast. minuto: en manco de tres
menuts (Escalante: Lepe y Talala,
1886)
menut menut: pequeo, chico,
delgado;monedas pequeas (Escrig:
Dicc. 1887)
menut, menuta del fr. menu y llet
minuta: menuta, minuta: lista de los
manjares y licores que han de servirse
en una comida (Escrig: Dicc. 1887)
menut, a -moltes vegaes, asobint: te
un calandari que dona aigua a menut
menut, menuta el menut de la paella
que san de fartar... nesesiten un cosi de
1892, p.3)
menutera pegant voltes a la menutera
del rellonche (El Tabalet, 1847, p. 191)
menuts dins: qui no te menuts, /
poch alegre pot estar (Romans dels
pobres festechants, 1733, p. 2)
menuts, papers de dins: bons
parents, los dihuitens, / y coneguts, los
papers / de menuts (Paper... pera
passar lo temps de les Carnistoltes,
1742)
menuts menuts: calderilla (Escrig:
Dicc. 1851)
meollo del llet medulum < medulla;
en valenci apleg tart y asoles saplica
a la part important o fonda dun asunt o
treball, no a la molla dun frut: y de
ms meollo, els mateixos que mos

eixeringuen les orelles (El Mole, 1841,
p.211)
meollo usat pardicament: es un chic
de meollo (Baldov: El virgo de
meollo de meollo, pero yo ast no
me... (Canyisaes, Monver, 1913,
p.216)
dtim
ducts,
mequetrefe
portuguesisme aplegat en el Barroc, o
del rap *qatrs o mogatref?. Persona
enredrant, sinse criteri y de poc fiar: de
llabor (de cucs) / el mequetrefe aviv
(Coloqui nou ..., en fer cuchs de seda,
any 1743)
mequetrefe home sinse fonament,
preocupat per les modes: les modetes
dels D. Diegos o Mequetrefes (3 part
del Coloqui de les modes..., any 1767)
mequetrefe all de morro en terra /
propi es dun mequetrefe (Matraca de
lHorta, 1802)
mequetrefe sap ms el nostre galgo /
queixe to mequetrefe (Almela: Un
mequetrefe esperant al mequetrefe
eixe? (Cervera, J.: San Seren del
Monte, 1919, p.3)
mercar el llet mercari, comprar,
don mercar, tant en valenci com en
castell: hui sascolta poc, pero per
1950, una dona que treballava en ma
casa y que asoles parlava valenci,
sempre usava este verp: diga vost que
qu la vol mercar (Soler, V.: Sha
1931, p.13)
mercenaria y duyen la Mercenaria
(sic) / y los msics tocant (Sento y
Parma, c.1794)
1728
mercet tan agrait per les mercets

1650)
mercet
(Tormo:
La
mercet
gatomaquia valenciana, c. 1760, p. 28)
mercolansa desde que va el mercat
nou / quhan fet una mercolansa/ de
puestos... (Peris Celda: Arrs en fesols
y naps, 1921, p.8)
mercolat, melcolat sempre al punt del
melcolat (Coloqui sobre els usos y
mercolat
de
sucre
mercolat
(Rahonament de Carnistoltes, 1854)
mercolat quin vi, pareix mercolat
(Bib. Nac. Ms. 14185, Chaques lolier,
c. 1850, f. 11)
mercolat bec mon got de mercolat
mercolat mercolat: especie de jarabe.
Lo mismo que melcolat (Escrig: Dicc.
1887)
mercolat abanda daixarop, tamb pot
aludir al vi dolset: que ya est as el
mercolat... un cuiro de vi (Barchino:
mercolfa
(BNM,
mercolfa
Ms.14480, Merelo: Els sufriments de
Toneta, 1864, f.20)
mercurio y nos gastaria tant de
mercurio (Coloqui entre un capador de
la Gascunya y un sabater, 1808)
merchant merchant (Llibre del
mustasaf dAlacant, any 1548, f. 92)
dits
argenters,
merchanters
merchanters... merchant, calderer (Ll.
mustasaf de Elig, c. 1640)
merd merd: porcin de excremento
o suciedad (Escrig: Dicc. 1887)
merder qui treballa en la merda,
bonyiguer o atra faena pareguda: mon
agelo era merder (Romans... pera

almorsat, any 1756)
mereixc yo mereixc (Liern: Una
mereixc favor no me mereixc
mereixc val. yo mereixc; cat. jo
mereixo: Mereixc yo per aquell fet
...? (Portals: El Palleter, 1908, p.14)
mereixc no mereixc... (Salvador,
p.8)
mereixc no men mereixc... (Sendin
5)
mereixc no mereixc el seu perd
1926, p.15)
mereixc Me mereixc yo tant? (Peris,
mereixc es un regal de masa valor
que no mereixc! (Alcaraz, L. J.: El ball
del ram, 1928, p.8)
mereixca cat. meresca; cast. merezca:
yo no dic que me mereixca / una...
(Cada ovella en sa parella, 1868, p.8)
mereixca al que mereixca (Escalante:
mereixca a qui hu mereixca (Josep
mono, 1929, p.20)
mereixcuda ben mereixcuda (El Bou
Solt, 1877, p. 78)
otorgat
mereixcudament
mereixcudament el ttul de... (El Bou
Solt, 1877, p. 125)
mereixcudament a fi daplaudirlo
mereixcudament (Herrero, J.: En temps
de la Dictaura, 1931)
mereixcut cat. merescut: a molts van
despreciant / y se queden pera tes / o
beates de sayal,/ y despus en los gatets
1729
/ y gosets van rahonant, / pues paguen

lo mereixcut (Coloqui sobre els usos y
mereixcut ben mereixcut per aquell
(Mas: Serm. Cof. S. Vicent, 1755, p. 1)
mereixcut mereixcut, mereixcudament
mereixcut que tan mereixcuts aplausos
te conseguits (El Bou solt, 1877,
p.223)
que
sempre
mha
mereixcut
mereixcut (Escalante: Un ratet en el
mereixcut ben mereixcut el tens
mereixcut mereixcut (Tallada, M.:
mereixcut lxit mereixcut (Gmez
mereixqu mereixqu / ser menistre
merengue galicisme, de meringue,
introduit en lo sigle XVIII. En
leixemple es eufemisme de testculs:
hasta esclafarli els merengues (La
merengues merengues... dols que
actualment est de moda (El Bou Solt,
1877, p. 101)
merescal, menescal lo mateix que
veterinari: y el motil que all estava /
corrent crid al menescal (Coloqui
nou del potecari, s.XVIII, v.220)
merescal merescal de primera, que no
sap ahon du el cabestre (La carrera de
la dona, 1881)
curanderos...
merescal, menescal
menescals (BSM, Ms. 7116, El fadr,
c. 1820, f.2)
merescal
merescal:
veterinario
merescal dotor en ttul de merescal

-cast.
merescala,
menescala
veterinaria; cat. manescala: la
menescala rabia per ser alcaldesa
f. 16)
merescala, menescala ni mestra, ni
menescala (Ferrandiz, E.: Penlope en
Mergalita Mergalita (Escalante: El
agelo Cuc, 1877)
merino color merino, blau ultramar?;
joc de paraules en castell y valenci,
merino per marino? : merino verde?
si el merino es dol (Salvador, C.: Un
amples
com
a
merinyaques
merinyaques, calces blanques (Gadea:
Tipos, 1908, p. 43)
mrit del llet mertum: als mrits
dels meus.. (Canals: Carta de St.
Bernat, c.1395)
merita merita: pardal camallarc en
Castell;
mireta,
en
Onda,
merla -1 doc. merla (March, Jacme:
Dicc. 1372)
merla merla (Pou: Thesaurus,
Valencia, 1575)
merla la merla canta primer / molt
claret y molt bonico (Gadea: Ensisam
merles les merles/ ... espolsantse les
perles (Roig y Civera: El tesor,
Gandia, 1884, p. 57)
merlina monja joveneta: una
merlina... ab un galant jove (Roig:
Espill, 1460)
merlusa dorige ducts,dels lletins
merlciu o merelus, segons Alcover y
de Corominas; o dun compost mer(o) +
lus (aixina, lus o lu era la grafa
1730
migeval de llus), Es sust. clsic, enc

que hui la gent heu crega castellanisme
y asoles use llu o llus. Tot sugerix
quel
cast.
merluza
es
un
valencianisme:
merluces (DCVB,
merlusa merlua o llus sec (Pou:
merlusa merlua (Esteve: Liber,
1472)
merlusa peix de bolig e merlua
(Villena, I.: Vita Chr. A.1497)
merlusa congre, merlua, tonyina
(AM. Oriola. Lib. 2251, f. 460, any
1603)
merlues merlues (Memorial... han
de pagar les mercaderes, 1607)
merlusa fa ms profit un tros de
merlusa (BUV. Morl, Ms. 666, c.
1649)
merlusa anava la merlusa... a dos sous
y lo abadecho a catorse (BRAH, Ms.
mermel del port. marmelada,
codonyat, derivat de marmelo,
codony. El sust. mermel del val.
modern es parent del fr. mermelade
(a.1573) , ingl. marmalade e it.
mermellata, es lunic que ham utilisat
els valencians dasta la prostituci
catalanera que mos dugu el cat.
modern melmelada.
mero es probable que mero provinga
del mosrap, dun merus tret de
merelus... mos permitixen identificar a
mero com a probable recialla mosrap
en Valencia (DECLLC, 5, p.910)
mero apareix en el castell Tesoro de
Covarrubias, ahon arreplega paraules
valencianes de cuan vixqu en lo Reyne
de Valencia per lany 1600: mero,
pescado... bocado de prncipes

mero mero, plur. meros... exquisit
(Orellana: Cat. dels peixos, 1802, p.5)
mes a mes, semana a semana mes a
mes, en idioma valencia, son trenta des
ms o manco; com si diguerem del u de
giner al u de febrer: Carnistoltes
moltes voltes / y Nadal de mes a mes,/
Pascua, de huit a huit ds, / Cuaresma no
tornes ms (El Bou solt, 1877, p.81)
mes dels gats sol dirse de giner: feta
en 10 del mes dels gats del any 1733
(Ros, Carlos: Coloqui pera riure... estes
Carnistoltes, 1733)
mes temps dun mes, mensualitat:
mes: mesada (Escrig: Dicc.1851)
mescl veu un traguet de servesa; la
tens mescl en vi (Peris Celda: Voleu
llum?, 1918, p.5)
mescla equival al companaje castell,
lo ques fica dins del pa: Eixe chiquet la
sap ben llarga, es menja la mescla y
tira el pa: mha tocat estar sis mesos
sinse comprarme mescla pal armosar
1923, p.5)
mesclaet mesclaet?, darmeles,
avellanes... (Del porrat de Sent Antoni,
1887, p. 13)
mescleta bebida compuesta de
horchata y cebada heladas (Escrig:
Dicc. 1887)
mesedora una mesedora en el asiento
foradat (Soler, J.: El solo de flauta,
1917, p. 5)
mesedoreta sentaet en la mesedoreta
1933, p. 11)
mesell, porc del llet misllu. Com al
occit y antius it. y fr.; porc en
enfermetat contagiosa als humans. Veu
present a tots els nivells, siga la
1731
paremiologa dAlcoy: Al que tot heu

vol pera ell, / lix el porc mesell , o els
clsics: com los mesells, quels fan
estar apartats (Ferrer, St. Vicent:
Sermons, c.1400)
mesell em va eixir el porc mesell
1784)
meseora se asenta en una meseora
Mesies el Mesies (Torres, Lluis de
les: Ms. Evangelis valencians dOxford,
1730)
Meses es el Meses en cos y nima
(El Bou solt, 1877, p.194)
mesn mesn: compaa de gente de
armas, que en lo antiguo serva bajo el
mando del rey o de un rico hombre...
(Escrig: Dicc.1887)
mesn castell mesnada: una mesn...
soldats a peu (Semanari Garrot de
p.3)
mes del fr. maison: emportarles al
mes de Geroni Cremades (A. M.
Oriola, llib. 292, f. 216, 12 agost 1657)
mesos en valenci -segons la
Cancillera Real: en los mesos de
setembre, nohembre, dehembre, giner,
febrer, mar... (Real Pragmtica...de
part de la S,C.R. Magestat. E per
aquella ..., a fi, y effecte de reprimir y
atallar
los
danys,
homicidis...,
Valencia,1602)
Com
te
Mespantofles
diuen?Mespantofles (Escalante: El
agelo Cuc, 1877)
mesqu del rap hispnic miskn: nom
de boch / espanta fort a tot mesqu
(Roiz, Lois: Obra a llaors de St.
Cristfol, 1498)
mesquina nostranima mesquina

(Pere Mart a la joya, Certamen, 1511)
mesquinea mesquinea: mezquindad
mesquinees moltes mesquinees (Dicc.
Aguil;text de St. Pere Pasqual, c.
1300)
mesquinot el mesquinot de son pare
mestall mestall: trigo que es impuro
Mestalla de Mislata y Faytanar, / de
Fabara, de Mestalla (Fbula... el Rat
Penat y el Lle dels Blanquers, 1802)
Mestalla, camp de antiga sequia de
Valencia que don nom al camp
homnim. Com a topnim alotrpic de
miscere,
Corominas
defn
el
mosarabisme (de miscere, misculare,
msculata),
descartant
lhiptesis
darrail rap de Sanchis Guarner,
amollada a la Ilaugera y en confusi
en larbic Mislata: em dus al camp de
Mestalla (Palau y Songel: Tenorio F.
C., 1924, p.20)
Mestalla a vorel Camp de Mestalla
p. 10)
Mestalla y en Mestalla . En Alchirs
p. 14)
Mestalla sequia de Mestalla... vindra
del romnic mixtus (DECLLC)
mestallar mestallar: mezclar (Escrig:
Dicc. 1851)
mests, mestiso agarrat del cast.
mestizo, apareix tardament en valenci:
mesti (Escrig: Dicc.1851)
mestiso el valent mestis diu que li
agr... (La Traca 23 octubre 1915, p.1)
mestre de fer palmitos mestre de
palmitos, flabellarius faber. (Exulve,
1732
Vicent: Praeclarae artis, 1643)

mesura fent la mateixa mesura y
cortesa... al Rey (Blay: Serm de la
Conq. 1666, p. 21)
mesura sis culleres, una mesura, un
ambut (De Pepo y els trastos, s. XVIII)
mesura y com tiren a grapats les
mesures de confits (Ros: Coloqui del
Corpus, 1734, p. 8)
mesura de paper mesura: cucurucho
de papel (Ros: Dicc. 1764)
mesura agarrat en ma mesura
(Coloqui de la Mosa de Polvillo, c.
1800)
mesura:
cucurucho
mesura
(Lamarca: Dicc. valenciano, 1839, p.
32)
mesura mesura de paper pera posar
dins y atres coses (Escrig: Dicc.
1851)
mesura fer... mesures de paper
mesura eixa mesura se li ha caigut a
vost? (Fambuena: Fer les cartes,
1881, p. 9)
mesura mesures de confits (Palanca:
La festa del Corpus, 1888)
mesura de paper pera posar confitura
daquella de Benigani, va portar una
mesura (Gadea: Ensisam, 1891)
mesura envoltori cnic fet de paper en
paraetes, botiguetes, etc.; pera ficar
cacau, pipes, armeles, confits, etc.: ste
els presenta una paper o mesura de
confits, aquell els oferix un pasts de
gloria (Caps y senteners, Imp. C.
Rom, 1892, p.41)
mesura cart, cuets y mesures
(Fuster: El nano de la falla, 1894, 13)
mesura de paper de paper, quen
forma de mesura, tenen les panolleres
(Jagants y nanos, 1895, p.46)
mesura mesura de paper: cucurucho

(Gadea: Voc. 1909)
mesura mesura en caramull y grapat,
tramusos, 1927)
mesura cnica y feta de llanda,
aprofitava pera ficar oli, vi o cuansevol
atre llquit en botelles, setrilles, pichers,
etc.: Ancheleta, dnam la setrilla que
ya shaur escorregut prou la mesura
p.28)
mesurar y medir lo mateix quen
castell, en el Barroc perviuen els dos
verps, en matisos semntics: com es la
llum..., no te mesura., perque es tan
gran, que sols un Deu la pot mesurar y
medir (Batiste Ballester, I.: Bateig del
fill, 1667, p.8)
mesurar equival a ficar lliquit en un
got o tasa, no medir: ya pot anarse en
un got al cafet y diga que li mesuren
bon caf (C. Bonet, Edmundo: La
planchaora,1901, p.13)
mesurar ficar vi en el got, sinse
medir: per les copes que ha mesurat...,
mesurant de nou y brindant (Alcaraz,
mesurar en el sentit de ficar o servir
un llquit simplement, sinse medida. En
festa familiar ahon no se medix el vi
que beuen, lamo convida a tots:
Paseu, paseu avant. Vullc que acabem
la festa en pau.Viuda, mesura copes a
tots (Vicent Alfonso: El Trull, 1929,
p.59) En la mateixa obra, cuan toca,
usen correctament el verp medir, no
mesurar: has medit be les paraules?
mesurar el verp mesurar (sustituit per
l'antic medir), tamb adquirix en el
sigle XIX el significat de ficar una
1733
cantitat dalgo que ya estava previament

medit en un paper, botella o got : Li
mesura una copeta (dherberet) Eh, qe
tal? (Valls: Mat de Gloria, Alcoy,
1932, p. 5)
mesurar traulos el herberet y que el
tasten. Fasen, fasen una copeta mentres
tant Els mesura y beuen (Valls, E.:
mesurar els en ficar uns poquets (de
tramusos) Ahn mesure, en lo mocaor?
No, en el paper (Serneguet, Ismael:
mesureta de paper y Tofol que du
una mesureta... y un paper de ganchets
p.27)
castell
mesureta
de
paper
trompetilla, pera escoltar millor: ...una
mesureta / dins lo forat de la orella /
desdel poble dAdseneta / sentirn la
canterella (Gadea: Ensisam de totes
herbes, 1891, p.90)
mesureta sen pose tres (armeles) en
cada mesureta (Monz, P.: El chenit de
Tana, 1931, p.

Dhivam 2013

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dhivam 2013

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

Marc Antoni. Per eixemple: No va

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

per lo portal (Rahonament entre Pep

tal home (Bada y Adell, J.: La matin

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

imp. Faul, 1789, p. 2)

E.: Penlope en Borriol, 1873, p.8)

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

a qun sant! A quin sant! Calle,

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

Rochet de Alcser, pasa corrent per

virgo de Visanteta, 1845, p. 6)

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

despectiu abadejo que, per eixemple,

abaecho, tallar l -manar en cuansevol

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

abaecho tallar labaecho (Palau y

solen tindre els... (Coloqui del to

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

abaixar la que abaixa per la escala

abalori del arbic billauri, cristal;

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

abanda y abanda te molts (...) Y qu

Arguix y Morla a les festes de St.

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

abeataes Barbereta y Rafela... algo

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

J.: El sant del agelo, Valencia, 1882, p.

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

Furs, 1608, p. 256)

marqus del Cascabell, Alzira, 1882)

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

de faena (Gayano Lluch, R.: Ni a

avortament: Abort de la naturalea;

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

seda, any 1743)

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

germnic botan y llet *bttare;

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

sibilant sorda deix santiga grafa //

abrs el no donarte un abrs...

DHIVAM Diccionari Histric del Idioma Valenci Modern

copyright Ricart Garca Moya tisparix@hotmail.com ISBN 978-84-616-1582-7

abre la fulla en lo abre (Ballester, J.