CNCER DE FETGE

El carcinoma primari de fetge sol presentar-se ms en homes de ms de 40 anys,

per no hi ha edat ni sexe que no pugui afectar. Al Sudest asitic fins el 20% de les
morts sn per carcinoma heptic. Sol derivar duna cirrosi de LAENNEC, en un 60%
dels casos i majoritriament en homes. Si el carcinoma no deriva daquesta cirrosi,
afecta en la mateixa proporci a homes que a dones. Un 8% dels casos de
carcinoma heptic sn del tipus hepatocellular (hepatoma). Vist al microscopi el
teixit heptic queda en una disposici de trabcules amb cordes separades per
capillars dins un estroma molt minso. Les cllules del parnquima gaireb no
mostren anaplsia en la majoria dels casos. A vegades, per, les cllules tumorals
mostren molta anaplsia. I les cllules fusiformes, o cllules gegants. A la cirrosis
sol afegir-shi necrosi i petites hemorrgies. Lhepatoma sol afectar ms al lbul
dret. Pot presentar-se en forma difusa, nodular o de massa nica ben definida. Les
rames de la vena porta solen dilatar-se. Com ms anaplsia hi hagi ms griss i
menys groc ser el tumor. La metstasi sol afectar primer als ganglis periportals i
als pulmons. Quan la cirrosi degenera en hepatoma la prognosi s dolenta ms
enll de sis mesos.
Altres tipus de carcinomes sn molt rars:
Angiosarcoma
Fibrosarcoma
Hepatoblastoma infantil
Leiomiosarcoma
Mesenquimoma
Rhabdomiosarcoma
Altres tumors de carcter intermedi sn els fibromes intermedis (de la fibromatosi
juvenil), els hamartomes fibrosos i els carcinoides.
Els tumors de fetge secundaris o derivats de metstasi daltres rgans solen venir
del sistema limftic. La majoria (90%) sn nodulars o mltiples. I solen anar
associats a necrosi i hemorrgies.
Per als 2012 a Espanya el nombre dafectats dambds sexes era de 5522 (4006
homes i 1516 dones). El nombre de morts per cncer de fetge era de 4536 (3049
homes i 1487 dones). I el nombre de resistents de ms de 5 anys era de 5506
(4065 homes i 1441 dones).
CNCER DE FETGE
(mapa defuncions 2008 dones a lesquerra / homes a la dreta)

Els cncers de fetge causen uns 0.6 M de morts lany (2002). I sn a alguns pasos
(sud-est asitic i frica central) el quart tipus de cncer ms mortfer, desprs del
dels de pulm , mama i colon.
El fetge s ms atacat per tumors secundaris que per tumors primaris. Els
secundaris provenen normalment de cncer gastrointestinal, mamari o pulmonar.
Els secundaris ms corrents sn ladenoma, el carcinoma hepatocellular, el
colangiocarcinoma, lhepatoblastoma i langiosarcoma. La neoplsia heptica
maligna ms comuna s el carcinoma hepatocellular, seguida del
colangiocarcinoma i de les metstasis heptiques. Una variant menys agressiva del
carcinoma hepatocellular s el carcinoma fibrolamellar. L'hepatoblastoma s un
tumor heptic maligne que es presenta gaireb exclusivament en infants. El
cistoadenocarcinoma biliar s un tumor cstic maligne originat en el fetge i, menys
freqentment, en les vies biliars extraheptiques. Altres neoplsies heptiques
malignes
sn
l'hemangioendotelioma
epitelioide,
l'angiosarcoma,
el
mesenquimoma maligne, els sarcomes primaris del fetge (fibrosarcoma,
liomiosarcoma, rabdomiosarcoma, histiocitoma fibrs maligne, osteosarcoma
extraesqueltic) i els limfomes.
CLASSIFICACI DELS PRINCIPALS TUMORS HEPTICS
MALIGNES
PRIMARIS

BENIGNES
Adenoma
Hemangioma

Carcinoma hepatocellular
Colangiocarcinoma
Hepatoblastoma
Angiosarcoma

SECUNDARIS

Metstasis
Infiltraci per contigitat (ex.:
vescula biliar)

LHEPATOCARCINOMA CELLULAR (=carcinoma hepatocellular) sol afectar ms

al lbul dret, de forma difusa, nodular, o massiva. Quan, a ms del cncer hi ha
cirrosis, el pronstic s molt greu, per a sis mesos ms endavant. Al mn el cncer
de fetge. Lhepatocarcinoma cellular s la tercera causa de mort entre els afectats
de cncer. Ve a donar 0.7M de vctimes lany, just per darrera de les de cncer
destmac per la meitat de les de pulm (1.4 M). La incidncia ms alta es troba
als pasos tocant a lEst del Shara. El primer factor de risc s una hepatitis vrica
B o C. El segon s lexposici
a les aflatoxines o micotoxines similars. Shan fet probes al Txad alimentant amb
menjar contaminat amb aflatoxines una poblaci dunes 2000 persones i al cap
dun any la incidncia del cncer de fetge era majoritria (92%).

(hepa
tocar
cino
ma

celular)
El tercer factor s lalcoholisme. La prognosi s fora dolenta de mitjana (11% de
supervivncia als 5 anys de la primera diagnosi). s freqent a zones dfrica o
sia (endmiques), on a lalimentaci indgena de per s ja s rica en aflatoxines,
shi afegeix haver patit hepatitis B i cirrosi hemocromtica o alcohlica. Els
smptomes sn poc clars: flacciditat i dolor continuat al marge inferior del fetge. La
massa s palpable (amb granulacions) i se senten sorolls a l auscultar-la. Es perd
pes rpidament, apareix febre i un collapse general. Apareix l ascites tpica dels
homes africans, dels qui es diu que tamb van a parir (a la tomba). La glucosa pot
baixar, i, en canvi solen pujar el nombre de glbuls rojos, el Calci i els triglicrids.
Lhaver patit la hepatitis B ja multiplica per 200 les probabilitats de tenir cncer al
fetge. El CARCINOMA HEPATOCELLULAR sol derivar duna cirrosis (75%). I la
cirrosis per hepatitis B s el factor de risc principal. Si una persona presenta
lantigen de superfcie de l hepatitis B t ms (x 200) probabilitats de patir
hepatocarcinoma. El segon factor de risc s la cirrosis alcohlica. A simple vista,
una vegada obert labdomen, es veuen masses nodulars toves, hemorrgiques, a
vegades verdoses, sobre tot al lbul dret. Nhi ha 4 variants: uninodular,
multinodular, massiva, difusa. Sol acabar fent-se trombosis a la vena porta i/o a les
venes heptiques. Al microscopi es veuen trabcules per aqu s que hi ha
diferenciaci cellular marcada (neoplsia). El citoplasma s abundant i
marcadament eosinoflic, i el nucli s vesiculs, amb 1 o 2 nuclols ben patents.
Alguns canalicles biliars contenen cilindres de pigment biliar. Les cllules
tumorals produeixen alfa-fetoprotena. Pot haver-hi metstasis als ganglis limftics
de la regi i metstasis per via sangunia al pulm, ossos, cor i suprarenals. A
vegades el transplantament ha reeixit. Quan, a ms, hi ha cirrosi, les expectatives
de vida sn, en general, de sis mesos a un any. Tamb l hepatitis C (ARN virus) sol
provocar cirrosi, i per mecanismes poc clars, pot donar lloc, a la llarga, a cncer de
fetge. I caldria suposar que la E tamb. I tamb hi predisposa la cirrosi
criptognica. Per, especialment en els joves, el cncer de fetge pot presentar-se
sense cap preludi.

Els gens ms afectats sn el p53, Rb, beta-catequina i un receptor del factor de

creixement insulinode. Estan sobre expressats el C-Myc, C-Jun, ciclin D1. Es
presenta com una tumoraci maligna, coneguda tamb com a hepatocitocarcinoma. Prcticament el 85% dels cncers de fetge sn daquesta mena. Sol
presentar-se a persones adultes, entre 50 i 60 anys. A ms de pertnyer a races
africanes o asitiques, hi ha ms propensi a contraure questa malaltia si ss
home (sense cirrosi heptica prvia), si shan tingut febres crniques per hepatitis,
si s han ingerit aflatoxines (Penicillium islandicum) o si es t alguna malaltia
crnica de fetge (cirrosis alcohlica, etc.). s possible que alguns cncer de fetge
soriginin a les cllules ovals (cllules mare somtiques heptiques). Sn c-kit
positives i subiquen als canals biliars intraheptics de HERING. Limatinib actua
molt b contra aquesta classe de cncer.
Els ratolins transgnics que expressen loncogen Myc al fetge poden curar-se
mentre sels doni doxiciclina. Part de les cllule stumorals es diferencien en
hepatcits i en cllules biliars. Per aquiestes mateixis cllules, quan sels deixa
de donar doxiciclina sn capaces de renegerar el tumor heptic. s important,
doncs, considerar les cllules mare com a dianes de possibles trtactaments, ja que
reacciones diferent que la resta de cllules tumorals. Duna part la majoria de
cncers de fetge venen precedits duna inflamaci deguda a lalcohol o a lhepatitis
c`ronica B o C. Aix ho palesa que les cllules endotelials infiltrants alliberen
TNF-afa, la qual cosa fa que als hepatcits propers sactivi el NF-kappa-B. El NFkappa-B s essencial perqu el tumor es torni invasiu per no determina linici del
tumor, on shi veuria displsia, molta cellularitat, hiperploidia i pre-neoplsia. El
TN-kappa-B activa els gens antiapopttics A1/Bfl1, c-IAP1, GADD45 b. Per altra
banda. El TNF-alfa incrementa lexpressi del c-Jun i de la c-Jun cinasa aminoterminal, i tot iax fa que quedi inhibida lacci apopttica del p53. La inflamaci
inicial s cabdal per a la proliferaci inicial i el desenvolupament de nuclis preneoplasics, pro no depn del TNF-alfa ni del NF-kappa-B. Amb tot, la inhibici de
les vies de transducci del TNF-alfa pot ser una bona estratgia per a prevenir la
progeressi del cncer de fetge.

cncer

(mortalitat el 2004 per

de fetge)

Els smptomes del carcinoma hepatocellular poden ser febre, mal desquena, mal
de panxa, vmits, ictercia, prdua de pes. Clnicament, lHEPATOMA es detecta
mitjanant bipsia (que palesa la mida desmesurada dels nuclis, en comparaci
amb el citoplasma dels hepatcits), per l escner i per lanlisi de les
transaminases; en concret, per la leucin-amino-peptidasa. Els indicadors clnics
sn els nivells alts (>400 micrograms/L) de alfa-fetoprotena (que tamb seria tan
alta en cncer de testicle i, menys, en hepatitis). Tamb el nivell alt de la desgamma-carboxi-protombina srica s tpic del carcinoma hepatocellular. A lorina
pugen la porfirina i la bilirubina, a ms de la leucin-amino-peptidasa i l cid deltaamino-levulnic. El PET dna prou informaci per a delimitar les masses operables.
A ms de la cirurgia parcial (bistur convencional, fred, ones), quan el tumor est
prou definit, es pot recrrer a la immunoterpia, a la quimio (sorafenib, ms que el
trio clssic de vincristina, ciclofosfamida i adriamicina), a la radioterpia (general
o quirrgica), a la terpia fotodinmica, a la hipertrmia, al transplantament de
fetge, i al shunt vena porta /vena heptica. Hi ha tumors mixtes entre
hepatocarcinoma cellular i colangiocarcinoma que afecten al parnquima heptic i
a les vies biliars.
***********************************************************************

L ADENOMA s rar. Per sol ser concomitant amb la presa danovulatoris. Al

microscopi apareix ben delimitat, amb trabcules i poca diferenciaci cellular. Els
adenocarcinomes (mucinoides o papillars) tamb solen afectar el lbul dret (en
fetges no cirrtics). Soriginen als canals biliars, i sn molt menys freqents que
els hepatomes. I, com aquells, poden presentar-se en forma massiva, nodular o
difusa.

El COLANGIO-CARCINOMA s tpic, per no exclusiu, de zones d frica

(desprs de l infestaci amb trematodes). Ve a ser un 15% dels cncers de fetge.

*************************************************************************
Hi ha molts altres tipus de tumors heptics malignes: mixtes o de collisi entre els
dos
anteriors
/
mesodrmics:
ANGIOSARCOMA,
LEIOMIOSARCOMA,
RABDOMIOSARCOMA, FIBROMIOSARCOMA, MESENQUIMOMA/ TERATOMES
MALIGNES.
Quan el cncer afecta als vasos sanguinis sanomena HEMANGIOENDOTELIOMA.
El CNCER DE FETGE FIBRO-LAMELLAR sol donar-se a joves sense precedents
heptics. La cirurgia hi s adient.
*********************************************************************
L HEPATOBLASTOMA s tpic de nens amb pubertat prematura. L
HEPATOBLASTOMA sol presentar-se a nens (70%) i a nenes (30%) de fins a 2 anys.

Ve a ser el 5 % dels cncers infantils. Ms que ictercia el que sobresurt s la

producci dalfa-fetoprotena (en el 95% dels casos). El tumor pot assolir els 25 cm
de dimetre. Cont zones necrtiques hemorrgiques. Al microscopi shi veuen
cllules embrionries epitelials i a vegades amb components mesenquimtics. Sol
haver-hi penetraci limftica. Si hi ha molta anaplsia i el voraviu s poc definit i hi
ha metstasis, el pronstic s molt dolent. Lesperana de vida per a 5 anys s del
33%. Les metstasis solen afectar pulmons, ganglis, diafragma, suprarenals i
medulla ssia.

L ANGIOSARCOMA s molt rar. Sol ser concomitant a lexposici al clorur de

vinil. Tant langiosarcoma similar a lhemangiosarcoma creixen molt rpid.
(hemangiosarcoma heptic)

***************************************************************************
El COLANGIOCARCINOMA s menys freqent que lhepatocarcinoma. A vegades
costa molt de distingir-lo daquest (quan sorigina als conductes biliars petits).
Dna lloc a ictercia, picors i davallada del pes corporal. Al microscopi es veuen
estructures de glandulars dins un estroma dens. Larquitectura sol ser tubular per
a vegades s papillar. Sol donar metstasis intraheptiques i es dissemina per la
via limftica. La prognosi no s gaire bona. Un factor de risc afegit s patir de
colitis idioptica ulcerativa.
************************************************************************
El LIMFOMA HEPTIC sol tenir
una infiltraci difusa o, rarament, pot formar
una massa. Pot ser primari o secundari (per
metstasi). Pot presentar-se a moltes edats

(30-90). Pot ser concomitants amb sida. Pot afectar tamb el moll de los.
Lesperana de vida per a 1 any i s del 55%.
(limfoma de HODGKIN al fetge)
Nivells alterats de lAST (aspartat-transaminasa) sn mala senyal. Lobstrucci de
les venes heptiques pot provocar hemorrgies greus (sndrome de BUDD-CHIARI).
Shi poden trobar limfomes de HODGKIN i limfomes de no_HODGKIN. Entre els de noHODGKIN nhi ha de cllula T (la majoria) i de cllula B (centroctics). Entre els de
cllula T, nhi ha de pleomrfics de cllula petita, de cllula T tpica, de zona T, i
de limfoblstics. Els ms agressius, dentres els difusos no_hodgkin, sn es de
cllula gran, els histictics, i els immunoblstics. I els menys agressisu sn els de
cllula petita, els limfoctics, i els centroctics. Normalment sn difusos, per
tamb nhi ha de multinodulars o dun sol ndul. Els smptomes solen ser
hepatomeglia, ictercia, suros nocturnes, febre, prdua de pes. Factors de risc , a
ms de la sida, poden ser infeccions respiratries greus (pulmonia), i lalcoholisme.
Hi ha reacci positiva al LCA (antigen com leucocitari) i negativa a les
citoqueratines, CEA (antigen carcino-embrionari) i a la protena S-100.

(cllules amb nucli gran amb

cromatina ratllada en un tumor
limfoide de 20 cm en un home
anys)

nic
de 31

***************************************************************************
Els tumors secundaris al fetge solen derivar de cncer del tracte gastrointestinal,
per tamb poden derivar de cncer de mama, ovaris, pulm, rony, prstata, etc.

http://escuela.med.puc.cl/paginas/cursos/tercero/anatomiapatologica/imagenes_ap/
patologia597%7F%7F-605.html
*****************************************************************************
EMPITJORAMENT DEL
pirrolicidnics (Petasites,

CNCER DE FETGE: plantes amb alcaloides

Senecio, Symphytum) o triterpens (Teucrium

chamaedrys, T. polium), o la indicaxantina de la Sophora (fins i tot a la mel que les

abelles facin amb les seves flors) poden agreujar el cncer de fetge, com les
ocratoxines i aflatoxines dels fongs cancergens; o un excs dinsulina, COX-2,
Fluor, PVC, etanol, tamoxifen, i les famoses nitrosamines (embotits, fum del Tabac).
INTOXICACIONS. El que resulta txic per al fetge no pot ser bo per combatre el
cncer. Aix, no convenen lalcohol etlic (i encara ms el metlic), els pesticides
organofosforats, els alcaloides pirrolicidnics danell lactnic tancat (Senecio,
Sonchus, Petasites, Heliotropium) o els triterpens. O daltres principis actius
hepatotxics com la indicaxantina (Sophora) que passen fins i tot a la mel i que
poden accelerar la mort per cncer de fetge. A ms de no menjar ms aliments
amb pesticides, hom pot recrrer a desintoxicants com la NAC (N-acetilcistena) o
el carbocistenat de lisina, a la silimarina i a la mateixa cortisona, en casos
extrems. Al laboratori sempren txics heptics per a promoure el cncer de fetge:

2,3,7,8-tetraclor-dibenz-p-dioxina
Aflatoxines
Amines aromtiques
Bifenils poli- halogenats
Fenobarbital
Nitrosamines (dietil-nitrosamina)

A part la palpaci, clnicament, els mtodes dexploraci moderns sn molt tils:

escner, ecografia, ressonncia magntica, arteriografia i bipsia. En canvi, ni la
radioterpia, ni la quimioterpia solen donar gaire bons resultats. El
sorafenib tosylate (Nexavar) est comenant a fer bons efectes contra el cncer de
fetge. En alguns casos, sopta pel trasplantament. El millor remei s la prevenci
per la vacuna de l hepatitis B.
Al fetge, les aflatoxines provoquen mutacions al cod 249 del p53. El p53 mutat
deixa de provocar apoptosi seguint lestmul de diversos prooncogens. Aix facilita
latac a lADN del virus de la hepatitis B. Tamb, al laboratori, el p53 mutat fa que
lantigen mitj T del poliomavirus de ratol (PyMT) provoqui el creixement
descontrolat de tumors desdiferenciats invasius i amb metstasis.
Com a preventius de lefecte mutagnic de les aflatoxines, hi ha les plantes
segents / els principis actius (amb dosis efectiva al 50% en ppm o mg per L):

Alfbrega
Ammi majus
Anet (Anethum graveolens) /(flavona 0,5 ppm)
Angelica archangelica /(angelicin 0,3 ppm )
Ans (Pimpinella anisum)
Antrodia camphorata
Benju /(cid benzoic, benzoat sdic 1 ppm)
Boldo
Caf /(cafena 4 ppm)
Cafena +benju +carbonat sdic
Camamilla
Canyella /(oxi-metiloxi-cinamaldehid 6 ppm)/ (OE 1 per mil)
Ceba /(quercetina 7 ppm)
Chenopodium ambrosioides
Citronella (Cymbopogon citratus)/(citronellal 0.2 ppm)
Civada

Clau /(rhamnetina 0.4 ppm)/ (OE al 1 per mil, per no actua sobre
Aspergillus parasiticus)
Col /(kaempferol 3 ppm)
Coliflor
Comins Castellans /(OE a 1 per mil)
Coriandre
Crcuma /(curcumina 3 ppm)
Curcumina
Desmodium adscendens
Farigola /(OE a 1 per mil)
Fonoll (Foeniculum vulgare ssp. azoricum)
Gikgo biloba
Ginesta (Spartium junceum)/(crisina 2 ppm)
Gingebre /(geranial) /(Beta-mirc)
Guindilla (Capsicum anuum)
Huacatay (Tagetes minuta)(beta-mirc)
Julivert (Petroselinum sativum)(apigenina 3 ppm)
Kalanchoe daigremontiana
Lactobacillus rhamnous
Maduixes (Fragaria vesca)/(cid ellgic)
Mentha aquatica /(acacetina 2 ppm)
Mentha piperita
Montmorillonita (argila)
Orenga Blanc (Origanum nitens)/(OE a 1 per mil)
Pebre negre (Piper nigrum)
Propionibacterium freudenreichii subsp. shermanii
Prpolis
Prunes Umeboshi
Qufir
Quercetina
Regalssia (extracte)
Taronja (pell) /(naringenina 3 ppm)
Te Verd (EGCG), /Te Oolong (TF)
Xirivia /(imperatorina 0.7 ppm)/(xanthotoxina 0.5 ppm)
Yogurt

Les fumonisines sn micotoxines produdes pels fongs del gnere

Fusarium , ms concretament, solen ser produdes per Fusarium
moniliforme.
Per desintoxicar-nos-en, podem emprar:
Algues Nori (menjades)

Antrodia camphorata

Argila (bentonita, montmorillonita, esmectita) en s intern (mig gram

al dia)
Boldo (oli essencial, aplicat sobre la vena) (2 gotes al dia)

Card Mari

Chenopodium ambrosioides (infusions)

coca-cola
Coure (oligoelement)
Epazote (Chenopodium ambrosioides)

Lisina
Melilot (en compreses sobre el fetge)

MSM (metil-sulfonil-met)
Nabiu Gran Vermell (Vaccinium macrocarpum)
Petiveria alliacea (Mapurito)

Regalssia (en extracte)

SAMe
Sangre de Drago (Croton lechlerii, ltex)

Sulfat de Coure (en compreses diludes, sobre el fetge)

Umeboshi
Yogurt, qufir

Com a palliatius dels dolors de cncer de fetge, la Camamilla Amarga de Sria

(Chamaemelum nobile), Condurango i Celidnia, bullits 4 minuts, donen una aigua
que cal prendre amb molta mesura. Perqu no baixi tant la pressi, shi pot afegir
llavors de Card Mari. Tamb, a part, va b prendre aigua de Camamilla amb una
mica de carb actiu (recent i en pols), entre menjades. Externament, ja que en
alguns casos de cirrosis greus han funcionat satisfactriament, sn recomanables
els cataplasmes de farina de Fenigrec (i Llinosa i Camamilla i Plantatge i Donzell
Amarg). Tamb, amb mesura, caldria provar els cataplasmes de llet bullida amb
Cicuta. Una altra opci sn les compreses de Camamilla o els cataplasmes dargila
(gruixuts). Alternant amb la primera decocci anti-dolor, caldria prendre una
tisana heptica general amb Fenigrec, llavors de Card Mari, Boldo, Calndula,
Desmodium, Coptis chinensis, Menta Piperita, Camamilla i Cua de Cavall. Sense
abusar-ne. Hi ha comprimits d Impatiens balsamita i d Uncaria tomentosa, que en
alguns casos han donat molt bons resultats. A ms hi ha altres plantes que hom
recomana contra el cncer de fetge. La resecci quirrgica noms est indicada
molt al principi. Dejuni. Carb activat en pols amb infusi de Camamilla. A part,
decocci de Celidnia*, Condurango i Desmodium adscendens. Externament, els
cataplasmes emollients de Fenigrec, farina de Llinosa, Donzell, Plantatge i
Camamilla. Tisana heptica general, amb Romer. Aplicar compreses de llet bullida
amb Cicuta (fulla tendra). Per via interna algunes de les plantes anticancergenes heptiques:

Acaena splendens (Rosaceae)

Cinchona officinalis

Achillea millefolium

Coffea arabiga (Caf: nemes),

Achyrocline saturejoides

Croton lechleri

Acmella oppositifolia

Curcuma longa

Adiantus capillus-veneris

Desmodium adscendens

Ajuga iva,

Elettaria cardamomum,

Alpinia zedoaria

Emblica officinalis (fruits)

Angelica polymorpha

Equisetum
bogotense (Equisetaceae)

Annona glabra

Equisetum maximum (Cua de

Annona muricata
Cavall),

Antrodia
camphorata

Eschizandra chinensis
(*methylantcinate B; *antcin B)

Euphorbia

Aristoloquia longa,
virgultosa
(Euphorbiaceae)

Artemisia

Ganoderma
lucidum (blavosa)
absinthium (Asteraceae)

Geum urbanum

Artemisia absintium (Donzell),

Ginkgo biloba

Artemisia annua.

Griffola frondosa,

Astragalus membranaceus,

Gynostemma
pentaphyllum

Baccharis
(Jiaogulan)
notosergila (Asteraceae)

Hebanthe eriantha

Bupleurum chinense (rel),

Hepatica nobilis

Capsicum anuum

Humulus lupulus

Cassia fistula

Hydratsis canadensis


Ilex aquifolium (Aquifoliaceae)

Impatiens balsamita

Kalanchoe gastonis-bonnieri

Larrea tridentata

Lentinula edodes (Shii-Take)

Lepidium meyenii

Lippia chilensis (Verbenaceae)

Matricaria
chamomilla (Asteraceae)

Melissa oficinalis

Myrciaria dubia

Ocimum basilicum,

Ocimum sanctum,

Panax ginseng,

Paullinia cupana (Guaran),

Petiveria alliacea

Peumus boldus

Pfaffia paniculata,

Phellinus linteus

Phyllanthus
niruri
(Chanca
Piedra)

Picrorrhiza kurroa,

Pistacia
terebinthus (Anacardiaceae)

Plantago major

Rabdosia rubescens,

Rosmarinus
officinalis (Lamiaceae)

Salvia miltiorrhiza,

Schinus molle

Schinus terebinthifolius

Scutellaria baikalensis,

Tabebuia avellandae

Taraxacum officinale

Terminalia arjuna,

Thea sinensis (Te Verd)

Uncaria tomentosa

Phyllanthus niruri (=amarus)(CHANCA-PIEDRA) t una triple acci antivrica,

anticancergena i contra les aflatoxnes, que es pot desglossar en daltres ms
concretes. Inhibeix la secreci de lantigen de superfcie del HBV, el HBsAg.
Inhibeix la transcriptasa inversa de lHIV1. Inhibeix la transcripci del HBV.
Inhibeix el contingut episomal dADN de lHBV. Estimula lactivitat de
lintensificador I de lHBV. Per no altera lactivitat d ela polimerasa de lHBV.
Inhibeix la incidncia de tumors, i la dels enzims implicats en el procs del cncer i
la dels marcadors de cncer de fetge.
s convenient, per a protegir el fetge, MENJAR:

Alga Wakame (Undaria pinnatifida)

All
Aloe vera
Ametlles
Ar Groc (Hippophae rhamnoides, fruits)
Arrs integral
Berberis vulgaris (fruits)

Bifidobacterium longum
Blat de Moro
Cacau (sense pesticides, ecolgic)
Cacauets

cartlag de taur
Carxofes
Ceba (biolgica)
Cireres
Codonys
Col

Col de Brusselles
Espinacs
Gerds (Rubus iadeus)
Ginebrons (Juniperus communis)

Goji (Lycium chinense)

Guanbana
Kiwi

llavors dApi
llavors de Comins Catellans (Cuminum cyminum)
llavors de Ram
Llimona (pell)
Maduixes

Mangostan (Garcinia mangostan)

Nabius Vermells (Vaccinium macrocarpum)
Oli dOliva verge
Pastanagues
Patates (sanes, crues, suc)

Pebre
Physalis angulata (fruits)
Pltans (Bananes)
Pollen
Poma
Porros

prpolis
Prunes Umeboshi
Ram

Regalssia (extracte)
Remolatxa Roja
Sndria
Taronja (imperial o poc cida)

Tomquets madurs
Tremella fuciformis
Xicoira

Altres remeis contra el cncer de fetge sn els segents PRINCIPIS ACTIUS:

cid alfa-linolnic
cid clorognic (Caf)
cid D-glutric
cid ferlic (Asaftida, Pinya Americana, Slvia)
cid flic
cid gamma-linoleic
cid maleic & copolmer estir (contra metstasis)
cids grassos poliinsaturats de la srie omega-3 (oli de Borratja)
alcohol de Perilla frutescens (perillil alcohol)
alfa carot (Pastanaga)
alfa-1,3-glucans
alfa-chaconina (Patata) 1 microgram/mL
alfa-tomatina (Patata, Tomquet) 1 microgram/mL
aminocids ramificats
antineoplaston A10
antineoplaston AS2-1
arginina

astaxantina
berberina (Coptis chinensis, Chelidonium majus)
capsacina
carnitina
clorofilla (Damiana)
clorofillina
colina
curcumina
DHA (cid docosahexaenoic)
DHEA (dehidroepiandrosterona)
diallil sulfur (All)
epicatequina (Te Verd)
epicatequina-galat (Te Verd)
epigalocatequina (Te Verd)
epigalocatequin-galat (T Verd)
fenetil-isotiocianat
genistena (Soja)
Germani
glicina
glutati
gomisans A (lignans de l Eschisandra)
hexafosfoinositol (cido ftico)
indol-3-carbinol
inositol
lentinans (Shii-Take)
licop
liriodenine (Annona glabra)
luteolina (Carabassa)
Magnesi
melatonina
metionina
N-acetil-cistena
nobiletina (Pomelo)
resveratrol
SAMe
Seleni
Silibinina (Card Mari)
Tangerina (Pomelo)
taurina
toxines de Coley (vacuna)
trigonellina (Fenigrec)
vitamina A
vitamina B6
vitamina C
vitamina D3
vitamina E
vitamina K

Conv prendre inhibidors de la delta-9-desaturasa (=estearoil-CoA-desaturasa),

eficients a mitges [cid esterculnic del Cacauet], i els inhibidors de les
peroxidases, ms segurs [resveratrol dels pinyols del Ram]. Els arabino-galactans
de Larix prevenen o aturen la metstasi, que del fetge pot arribar a molts altres
rgans.

El Seleni, tot i la seva toxicitat a altes dosis (mareig, cirrosis, ungles i cabell que
cauen, ceguesa parcial, atxia) com ara de 1000-2000 micrograms diaris, les dosis
teraputiques o de manteniment de 100-200 micrograms pot ajudar a combatre
virus i a mantenir la immunitat en bona forma. Combinat amb adriamicina (o taxol)
fa que aquest quimioterpics actun amb ms potncia contra les cllules
canceroses. Normalment es troba combinat amb metionina, cistena i el grup metil.
Lenzim que ms el necessita s la Glutati-peroxidasa (GPx). Tamb es troba a la
tio-redoxi-reductasa (TRr) i a la Iodotironin-deiodinasa (ITD) i a la Silenofosfatsintetasa (SFS). En general hom creu que una alimentaci amb la dosis que cal de
Seleni afavoreix una llarga vida o labsncia de cncer. I una carncia de Seleni a
la dieta sassocia a nombrosos tipus de cncer (gaireb tots els tipus, per en
especial el de prstata), a ms de a malalties vriques (HIV etc.). Concretant, quan
hi ha un nivell prou elevat de Seleni a les ungles, la probabilitat de patir cncer de
fetge hepatocellular s baixa. I una suplementaci amb 40 micrograms de Seleni a
una porci de la poblaci (Xina) dna com a resultat una reducci a la meitat de la
incidncia del cncer primari de fetge, segons un estudi. Als estudis de laboratori
amb ratolins, els focus pre-cancerosos contenen ms Ferro i ms glicogen del
normal, i contenen els enzims GGT (gamma-glutamil-transpeptidasa) i PGST (de la
placenta la glutati-S-transferasa), que no es troben normalment als hepatcits del
fetge dels adults. En canvi, als focus pre-cancerosos, hi manca lATP-asa i la
gluocsa-6-fosfatasa que s que es trobaria al fetge normal adult. El Se administrat
(5 ppm) abans de lexposici a fenobarbital (carcinogen) no pot revertir totes
aquestes anomalies qualitativament per s que redueix el nombre i el volum dels
focus fins a 14% i /38% respectivament. El Seleni (3 ppm de selenit sdic) pot
reduir durant la fase de promoci (per no en la de iniciaci) els focus ocasionats
per aflatoxina B1. Els tumors provocats per la N-nitroso-bis(2-oxopropil)amina sn
inhibits en nombre i volum per 1 ppm de selenit/3 dies. Per, en general, el Seleni
no acaba de protegir del tot el fetge de la degeneraci cancerosa, noms ho fa
parcialment.

L HOMEOPATIA (BANERJI) recomana contra el cncer de fetge: Carduus Marianus

TM., 5 gotes 2 vegades al dia o cada 15 minuts si cal, pel dolor agut. Chelidonium
6X 2 vegades/dia. Hydrastis T.M. 5 gotes 2 v/dia o b 200CH 4 gr. 2 vegades/dia.
Contra el colangiocarcinoma i cncers biliars recomana: Carduus Marianus T.M. 3
vegades al dia. Conium Maculatum 3CH: 3 dosis al dia. Si hi ha obstrucci biliar i
dolors: Belladona 3CH/ de forma puntual amb els dolors. Per a protegir el fetge en
general en cas de cncer recomanen: Chelidonium 6DH/ Hydrastis. I si hi ha
ascitis: Chelidonium 6DH i Lycopodium 30CH/ alternar cada 3h. En cas dictercia
obstructiva: Conium 3CH: dos vegades al dia. Redueix el tumor i la ictercia.
Psicolgicament el cncer de fetge est relacionat amb el ressentiment i la por a
morir d inanici, la clera, la crtica constant dels altres, i la justificaci prpia
com a autoexigncia. Contra el ressentiment convindria prendre flors dAustrlia
(Relationship, Dagger Hakea) o la flor de Bach Willow. Contra la clera o ira:
Mimulus cardinalis (flors de Deva), Scarlet Monkey (de fors de Califrnia), o el
mateix Holly (de Bach). Contra la por a morir, Chrysanthemum, de Califrnia.
Contra el criticisme envers altri, Beech (de Bach) i Ecstasy (de flors de l
Himlaia). Contra excs dautoexigncia: Pine, Larch (de flors de bach).