You are on page 1of 16

CÀNCER DE FETGE

El carcinoma primari de fetge sol presentar-se més en homes de més de 40 anys,
però no hi ha edat ni sexe que no pugui afectar. Al Sudest asiàtic fins el 20% de les
morts són per carcinoma hepàtic. Sol derivar d’una cirrosi de LAENNEC, en un 60%
dels casos i majoritàriament en homes. Si el carcinoma no deriva d’aquesta cirrosi,
afecta en la mateixa proporció a homes que a dones. Un 8% dels casos de
carcinoma hepàtic són del tipus hepatocel·lular (hepatoma). Vist al microscopi el
teixit hepàtic queda en una disposició de trabècules amb cordes separades per
capil·lars dins un estroma molt minso. Les cèl·lules del parènquima gairebé no
mostren anaplàsia en la majoria dels casos. A vegades, però, les cèl·lules tumorals
mostren molta anaplàsia. I les cèl·lules fusiformes, o cèl·lules gegants. A la cirrosis
sol afegir-s’hi necrosi i petites hemorràgies. L’hepatoma sol afectar més al lòbul
dret. Pot presentar-se en forma difusa, nodular o de massa única ben definida. Les
rames de la vena porta solen dilatar-se. Com més anaplàsia hi hagi més grisós i
menys groc serà el tumor. La metàstasi sol afectar primer als ganglis periportals i
als pulmons. Quan la cirrosi degenera en hepatoma la prognosi és dolenta més
enllà de sis mesos.
Altres tipus de carcinomes són molt rars:
 Angiosarcoma
 Fibrosarcoma
 Hepatoblastoma infantil
 Leiomiosarcoma
 Mesenquimoma
 Rhabdomiosarcoma
Altres tumors de caràcter intermedi són els fibromes intermedis (de la fibromatosi
juvenil), els hamartomes fibrosos i els carcinoides.
Els tumors de fetge secundaris o derivats de metàstasi d’altres òrgans solen venir
del sistema limfàtic. La majoria (90%) són nodulars o múltiples. I solen anar
associats a necrosi i hemorràgies.
Per als 2012 a Espanya el nombre d’afectats d’ambdós sexes era de 5522 (4006
homes i 1516 dones). El nombre de morts per càncer de fetge era de 4536 (3049
homes i 1487 dones). I el nombre de resistents de més de 5 anys era de 5506
(4065 homes i 1441 dones).
CÀNCER DE FETGE
(mapa defuncions 2008 dones a l’esquerra / homes a la dreta)

Els càncers de fetge causen uns 0.6 M de morts l’any (2002). I són a alguns països
(sud-est asiàtic i Àfrica central) el quart tipus de càncer més mortífer, després del
dels de pulmó , mama i colon.
El fetge és més atacat per tumors secundaris que per tumors primaris. Els
secundaris provenen normalment de càncer gastrointestinal, mamari o pulmonar.
Els secundaris més corrents són l’adenoma, el carcinoma hepatocel·lular, el
colangiocarcinoma, l’hepatoblastoma i l’angiosarcoma. La neoplàsia hepàtica
maligna més comuna és el carcinoma hepatocel·lular, seguida del
colangiocarcinoma i de les metàstasis hepàtiques. Una variant menys agressiva del
carcinoma hepatocel·lular és el carcinoma fibrolamel·lar. L'hepatoblastoma és un
tumor hepàtic maligne que es presenta gairebé exclusivament en infants. El
cistoadenocarcinoma biliar és un tumor cístic maligne originat en el fetge i, menys
freqüentment, en les vies biliars extrahepàtiques. Altres neoplàsies hepàtiques
malignes
són
l'hemangioendotelioma
epitelioide,
l'angiosarcoma,
el
mesenquimoma maligne, els sarcomes primaris del fetge (fibrosarcoma,
liomiosarcoma, rabdomiosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, osteosarcoma
extraesquelètic) i els limfomes.
CLASSIFICACIÓ DELS PRINCIPALS TUMORS HEPÀTICS
MALIGNES
PRIMARIS

BENIGNES
Adenoma
Hemangioma

Carcinoma hepatocel·lular
Colangiocarcinoma
Hepatoblastoma
Angiosarcoma

SECUNDARIS

Metàstasis
Infiltració per contigüitat (ex.:
vesícula biliar)

L’HEPATOCARCINOMA CEL·LULAR (=carcinoma hepatocel·lular) sol afectar més
al lòbul dret, de forma difusa, nodular, o massiva. Quan, a més del càncer hi ha
cirrosis, el pronòstic és molt greu, per a sis mesos més endavant. Al món el càncer
de fetge. L’hepatocarcinoma cel·lular és la tercera causa de mort entre els afectats
de càncer. Ve a donar 0.7M de víctimes l’any, just per darrera de les de càncer
d’estómac però la meitat de les de pulmó (1.4 M). La incidència més alta es troba
als països tocant a l’Est del Sàhara. El primer factor de risc és una hepatitis vírica
B o C. El segon és l’exposició
a les aflatoxines o micotoxines similars. S’han fet probes al Txad alimentant amb
menjar contaminat amb aflatoxines una població d’unes 2000 persones i al cap
d’un any la incidència del càncer de fetge era majoritària (92%).

(hepa
tocar
cino
ma

celular)
El tercer factor és l’alcoholisme. La prognosi és força dolenta de mitjana (11% de
supervivència als 5 anys de la primera diagnosi). És freqüent a zones d’Àfrica o
Àsia (endèmiques), on a l’alimentació indígena de per sí ja és rica en aflatoxines,
s’hi afegeix haver patit hepatitis B i cirrosi hemocromàtica o alcohòlica. Els
símptomes són poc clars: flacciditat i dolor continuat al marge inferior del fetge. La
massa és palpable (amb granulacions) i se senten sorolls a l’ auscultar-la. Es perd
pes ràpidament, apareix febre i un col·lapse general. Apareix l’ ascites típica dels
homes africans, dels qui es diu que també van a parir (a la tomba). La glucosa pot
baixar, i, en canvi solen pujar el nombre de glòbuls rojos, el Calci i els triglicèrids.
L’haver patit la hepatitis B ja multiplica per 200 les probabilitats de tenir càncer al
fetge. El CARCINOMA HEPATOCEL·LULAR sol derivar d’una cirrosis (75%). I la
cirrosis per hepatitis B és el factor de risc principal. Si una persona presenta
l’antigen de superfície de l’ hepatitis B té més (x 200) probabilitats de patir
hepatocarcinoma. El segon factor de risc és la cirrosis alcohòlica. A simple vista,
una vegada obert l’abdomen, es veuen masses nodulars toves, hemorràgiques, a
vegades verdoses, sobre tot al lòbul dret. N’hi ha 4 variants: uninodular,
multinodular, massiva, difusa. Sol acabar fent-se trombosis a la vena porta i/o a les
venes hepàtiques. Al microscopi es veuen trabècules però aquí sí que hi ha
diferenciació cel·lular marcada (neoplàsia). El citoplasma és abundant i
marcadament eosinofílic, i el nucli és vesiculós, amb 1 o 2 nuclèols ben patents.
Alguns canalicles biliars contenen cilindres de pigment biliar. Les cèl·lules
tumorals produeixen alfa-fetoproteïna. Pot haver-hi metàstasis als ganglis limfàtics
de la regió i metàstasis per via sanguínia al pulmó, ossos, cor i suprarenals. A
vegades el transplantament ha reeixit. Quan, a més, hi ha cirrosi, les expectatives
de vida són, en general, de sis mesos a un any. També l’ hepatitis C (ARN virus) sol
provocar cirrosi, i per mecanismes poc clars, pot donar lloc, a la llarga, a càncer de
fetge. I caldria suposar que la E també. I també hi predisposa la cirrosi
criptogènica. Però, especialment en els joves, el càncer de fetge pot presentar-se
sense cap preludi.

Els gens més afectats són el p53, Rb, beta-catequina i un receptor del factor de
creixement insulinoïde. Estan sobre expressats el C-Myc, C-Jun, ciclin D1. Es
presenta com una tumoració maligna, coneguda també com a hepatocitocarcinoma. Pràcticament el 85% dels càncers de fetge són d’aquesta mena. Sol
presentar-se a persones adultes, entre 50 i 60 anys. A més de pertànyer a races
africanes o asiàtiques, hi ha més propensió a contraure questa malaltia si s’és
home (sense cirrosi hepàtica prèvia), si s’han tingut febres cròniques per hepatitis,
si s’ han ingerit aflatoxines (Penicillium islandicum) o si es té alguna malaltia
crònica de fetge (cirrosis alcohòlica, etc.). És possible que alguns càncer de fetge
s’originin a les cèl·lules ovals (cèl·lules mare somàtiques hepàtiques). Són c-kit
positives i s’ubiquen als canals biliars intrahepàtics de HERING. L’imatinib actua
molt bé contra aquesta classe de càncer.
Els ratolins transgènics que expressen l’oncogen Myc al fetge poden curar-se
mentre se’ls doni doxiciclina. Part de les cèl·lule stumorals es diferencien en
hepatòcits i en cèl·lules biliars. Però aquiestes mateixis cèl·lules, quan se’ls deixa
de donar doxiciclina són capaces de renegerar el tumor hepàtic. És important,
doncs, considerar les cèl·lules mare com a dianes de possibles trtactaments, ja que
reacciones diferent que la resta de cèl·lules tumorals. D’una part la majoria de
càncers de fetge venen precedits d’una inflamació deguda a l’alcohol o a l’hepatitis
c`ronica B o C. Això ho palesa que les cèl·lules endotelials infiltrants alliberen
TNF-afa, la qual cosa fa que als hepatòcits propers s’activi el NF-kappa-B. El NFkappa-B és essencial perquè el tumor es torni invasiu però no determina l’inici del
tumor, on s’hi veuria displàsia, molta cel·lularitat, hiperploidia i pre-neoplàsia. El
TN-kappa-B activa els gens antiapoptòtics A1/Bfl1, c-IAP1, GADD45 b. Per altra
banda. El TNF-alfa incrementa l’expressió del c-Jun i de la c-Jun cinasa aminoterminal, i tot iaxò fa que quedi inhibida l’acció apoptòtica del p53. La inflamació
inicial és cabdal per a la proliferació inicial i el desenvolupament de nuclis preneoplasics, pèro no depèn del TNF-alfa ni del NF-kappa-B. Amb tot, la inhibició de
les vies de transducció del TNF-alfa pot ser una bona estratègia per a prevenir la
progeressió del càncer de fetge.

càncer

(mortalitat el 2004 per
de fetge)

Els símptomes del carcinoma hepatocel·lular poden ser febre, mal d’esquena, mal
de panxa, vòmits, icterícia, pèrdua de pes. Clínicament, l’HEPATOMA es detecta
mitjançant biòpsia (que palesa la mida desmesurada dels nuclis, en comparació
amb el citoplasma dels hepatòcits), per l’ escàner i per l’anàlisi de les
transaminases; en concret, per la leucin-amino-peptidasa. Els indicadors clínics
són els nivells alts (>400 micrograms/L) de alfa-fetoproteïna (que també seria tan
alta en càncer de testicle i, menys, en hepatitis). També el nivell alt de la desgamma-carboxi-protombina sèrica és típic del carcinoma hepatocel·lular. A l’orina
pugen la porfirina i la bilirubina, a més de la leucin-amino-peptidasa i l’ àcid deltaamino-levulínic. El PET dóna prou informació per a delimitar les masses operables.
A més de la cirurgia parcial (bisturí convencional, fred, ones), quan el tumor està
prou definit, es pot recórrer a la immunoteràpia, a la quimio (sorafenib, més que el
trio clàssic de vincristina, ciclofosfamida i adriamicina), a la radioteràpia (general
o quirúrgica), a la teràpia fotodinàmica, a la hipertèrmia, al transplantament de
fetge, i al shunt vena porta /vena hepàtica. Hi ha tumors mixtes entre
hepatocarcinoma cel·lular i colangiocarcinoma que afecten al parènquima hepàtic i
a les vies biliars.
***********************************************************************

L’ ADENOMA és rar. Però sol ser concomitant amb la presa d’anovulatoris. Al
microscopi apareix ben delimitat, amb trabècules i poca diferenciació cel·lular. Els
adenocarcinomes (mucinoides o papil·lars) també solen afectar el lòbul dret (en
fetges no cirròtics). S’originen als canals biliars, i són molt menys freqüents que
els hepatomes. I, com aquells, poden presentar-se en forma massiva, nodular o
difusa.

El COLANGIO-CARCINOMA és típic, però no exclusiu, de zones d’ Àfrica
(després de l’ infestació amb trematodes). Ve a ser un 15% dels càncers de fetge.

*************************************************************************
Hi ha molts altres tipus de tumors hepàtics malignes: mixtes o de col·lisió entre els
dos
anteriors
/
mesodèrmics:
ANGIOSARCOMA,
LEIOMIOSARCOMA,
RABDOMIOSARCOMA, FIBROMIOSARCOMA, MESENQUIMOMA/ TERATOMES
MALIGNES.
Quan el càncer afecta als vasos sanguinis s’anomena HEMANGIOENDOTELIOMA.
El CÀNCER DE FETGE FIBRO-LAMEL·LAR sol donar-se a joves sense precedents
hepàtics. La cirurgia hi és adient.
*********************************************************************
L’ HEPATOBLASTOMA és típic de nens amb pubertat prematura. L’
HEPATOBLASTOMA sol presentar-se a nens (70%) i a nenes (30%) de fins a 2 anys.

Ve a ser el 5 % dels càncers infantils. Més que icterícia el que sobresurt és la
producció d’alfa-fetoproteïna (en el 95% dels casos). El tumor pot assolir els 25 cm
de diàmetre. Conté zones necròtiques hemorràgiques. Al microscopi s’hi veuen
cèl·lules embrionàries epitelials i a vegades amb components mesenquimàtics. Sol
haver-hi penetració limfàtica. Si hi ha molta anaplàsia i el voraviu és poc definit i hi
ha metàstasis, el pronòstic és molt dolent. L’esperança de vida per a 5 anys és del
33%. Les metàstasis solen afectar pulmons, ganglis, diafragma, suprarenals i
medul·la òssia.

L’ ANGIOSARCOMA és molt rar. Sol ser concomitant a l’exposició al clorur de
vinil. Tant l’angiosarcoma similar a l’hemangiosarcoma creixen molt ràpid.
(hemangiosarcoma hepàtic)

***************************************************************************
El COLANGIOCARCINOMA és menys freqüent que l’hepatocarcinoma. A vegades
costa molt de distingir-lo d’aquest (quan s’origina als conductes biliars petits).
Dóna lloc a icterícia, picors i davallada del pes corporal. Al microscopi es veuen
estructures de glandulars dins un estroma dens. L’arquitectura sol ser tubular però
a vegades és papil·lar. Sol donar metàstasis intrahepàtiques i es dissemina per la
via limfàtica. La prognosi no és gaire bona. Un factor de risc afegit és patir de
colitis idiopàtica ulcerativa.
************************************************************************
El LIMFOMA HEPÀTIC sol tenir
una infiltració difusa o, rarament, pot formar
una massa. Pot ser primari o secundari (per
metàstasi). Pot presentar-se a moltes edats

(30-90). Pot ser concomitants amb sida. Pot afectar també el moll de l’os.
L’esperança de vida per a 1 any i ½ és del 55%.
(limfoma de HODGKIN al fetge)
Nivells alterats de l’AST (aspartat-transaminasa) són mala senyal. L’obstrucció de
les venes hepàtiques pot provocar hemorràgies greus (síndrome de BUDD-CHIARI).
S’hi poden trobar limfomes de HODGKIN i limfomes de no_HODGKIN. Entre els de noHODGKIN n’hi ha de cèl·lula T (la majoria) i de cèl·lula B (centrocítics). Entre els de
cèl·lula T, n’hi ha de pleomòrfics de cèl·lula petita, de cèl·lula T típica, de zona T, i
de limfoblàstics. Els més agressius, d’entres els difusos no_hodgkin, són eñs de
cèl·lula gran, els histicítics, i els immunoblàstics. I els menys agressisu són els de
cèl·lula petita, els limfocítics, i els centrocítics. Normalment són difusos, però
també n’hi ha de multinodulars o d’un sol nòdul. Els símptomes solen ser
hepatomegàlia, icterícia, suros nocturnes, febre, pèrdua de pes. Factors de risc , a
més de la sida, poden ser infeccions respiratòries greus (pulmonia), i l’alcoholisme.
Hi ha reacció positiva al LCA (antigen comú leucocitari) i negativa a les
citoqueratines, CEA (antigen carcino-embrionari) i a la proteïna S-100.

(cèl·lules amb nucli gran amb
cromatina ratllada en un tumor
limfoide de 20 cm en un home
anys)

únic
de 31

***************************************************************************
Els tumors secundaris al fetge solen derivar de càncer del tracte gastrointestinal,
però també poden derivar de càncer de mama, ovaris, pulmó, ronyó, pròstata, etc.

http://escuela.med.puc.cl/paginas/cursos/tercero/anatomiapatologica/imagenes_ap/
patologia597%7F%7F-605.html
*****************************************************************************
EMPITJORAMENT DEL
pirrolicidínics (Petasites,

CÀNCER DE FETGE: plantes amb alcaloides
Senecio, Symphytum) o triterpens (Teucrium

chamaedrys, T. polium), o la indicaxantina de la Sophora (fins i tot a la mel que les
abelles facin amb les seves flors) poden agreujar el càncer de fetge, com les
ocratoxines i aflatoxines dels fongs cancerígens; o un excés d’insulina, COX-2,
Fluor, PVC, etanol, tamoxifen, i les famoses nitrosamines (embotits, fum del Tabac).
INTOXICACIONS. El que resulta tòxic per al fetge no pot ser bo per combatre el
càncer. Així, no convenen l’alcohol etílic (i encara més el metílic), els pesticides
organofosforats, els alcaloides pirrolicidínics d’anell lactònic tancat (Senecio,
Sonchus, Petasites, Heliotropium) o els triterpens. O d’altres principis actius
hepatotòxics com la indicaxantina (Sophora) que passen fins i tot a la mel i que
poden accelerar la mort per càncer de fetge. A més de no menjar més aliments
amb pesticides, hom pot recórrer a desintoxicants com la NAC (N-acetilcisteïna) o
el carbocisteïnat de lisina, a la silimarina i a la mateixa cortisona, en casos
extrems. Al laboratori s’empren tòxics hepàtics per a promoure el càncer de fetge:





2,3,7,8-tetraclor-dibenzè-p-dioxina
Aflatoxines
Amines aromàtiques
Bifenils poli- halogenats
Fenobarbital
Nitrosamines (dietil-nitrosamina…)

A part la palpació, clínicament, els mètodes d’exploració moderns són molt útils:
escàner, ecografia, ressonància magnètica, arteriografia i biòpsia. En canvi, ni la
radioteràpia, ni la quimioteràpia solen donar gaire bons resultats. El
sorafenib tosylate (Nexavar) està començant a fer bons efectes contra el càncer de
fetge. En alguns casos, s’opta pel trasplantament. El millor remei és la prevenció
per la vacuna de l’ hepatitis B.
Al fetge, les aflatoxines provoquen mutacions al codó 249 del p53. El p53 mutat
deixa de provocar apoptosi seguint l’estímul de diversos prooncogens. Això facilita
l’atac a l’ADN del virus de la hepatitis B. També, al laboratori, el p53 mutat fa que
l’antigen mitjà T del poliomavirus de ratolí (PyMT) provoqui el creixement
descontrolat de tumors desdiferenciats invasius i amb metàstasis.
Com a preventius de l’efecte mutagènic de les aflatoxines, hi ha les plantes
següents / els principis actius (amb dosis efectiva al 50% en ppm o mg per L):















Alfàbrega
Ammi majus
Anet (Anethum graveolens) /(flavona 0,5 ppm)
Angelica archangelica /(angelicin 0,3 ppm )
Anís (Pimpinella anisum)
Antrodia camphorata
Benjuí /(àcid benzoic, benzoat sòdic 1 ppm)
Boldo
Cafè /(cafeïna 4 ppm)
Cafeïna +benjuí +carbonat sòdic
Camamilla
Canyella /(oxi-metiloxi-cinamaldehid 6 ppm)/ (OE 1 per mil)
Ceba /(quercetina 7 ppm)
Chenopodium ambrosioides
Citronella (Cymbopogon citratus)/(citronel·lal 0.2 ppm)
Civada


































Clau /(rhamnetina 0.4 ppm)/ (OE al 1 per mil, però no actua sobre
Aspergillus parasiticus)
Col /(kaempferol 3 ppm)
Coliflor
Comins Castellans /(OE a 1 per mil)
Coriandre
Cúrcuma /(curcumina 3 ppm)
Curcumina
Desmodium adscendens
Farigola /(OE a 1 per mil)
Fonoll (Foeniculum vulgare ssp. azoricum)
Gikgo biloba
Ginesta (Spartium junceum)/(crisina 2 ppm)
Gingebre /(geranial) /(Beta-mircè)
Guindilla (Capsicum anuum)
Huacatay (Tagetes minuta)(beta-mircè)
Julivert (Petroselinum sativum)(apigenina 3 ppm)
Kalanchoe daigremontiana
Lactobacillus rhamnous
Maduixes (Fragaria vesca)/(àcid el·làgic)
Mentha aquatica /(acacetina 2 ppm)
Mentha piperita
Montmorillonita (argila)
Orenga Blanc (Origanum nitens)/(OE a 1 per mil)
Pebre negre (Piper nigrum)
Propionibacterium freudenreichii subsp. shermanii
Pròpolis
Prunes Umeboshi
Quèfir
Quercetina
Regalèssia (extracte)
Taronja (pell) /(naringenina 3 ppm)
Te Verd (EGCG), /Te Oolong (TF)
Xirivia /(imperatorina 0.7 ppm)/(xanthotoxina 0.5 ppm)
Yogurt

Les fumonisines són micotoxines produïdes pels fongs del gènere
Fusarium , més concretament, solen ser produïdes per Fusarium
moniliforme.
Per desintoxicar-nos-en, podem emprar:
 Algues Nori (menjades)

Antrodia camphorata

Argila (bentonita, montmorillonita, esmectita) en ús intern (mig gram
al dia)
Boldo (oli essencial, aplicat sobre la vena) (2 gotes al dia)


Card Marià

Chenopodium ambrosioides (infusions)




coca-cola
Coure (oligoelement)
Epazote (Chenopodium ambrosioides)

Lisina
Melilot (en compreses sobre el fetge)









MSM (metil-sulfonil-metà)
Nabiu Gran Vermell (Vaccinium macrocarpum)
Petiveria alliacea (Mapurito)

Regalèssia (en extracte)
SAMe
Sangre de Drago (Croton lechlerii, làtex)

Sulfat de Coure (en compreses diluïdes, sobre el fetge)
Umeboshi
Yogurt, quéfir

Com a pal·liatius dels dolors de càncer de fetge, la Camamilla Amarga de Sòria
(Chamaemelum nobile), Condurango i Celidònia, bullits 4 minuts, donen una aigua
que cal prendre amb molta mesura. Perquè no baixi tant la pressió, s’hi pot afegir
llavors de Card Marià. També, a part, va bé prendre aigua de Camamilla amb una
mica de carbó actiu (recent i en pols), entre menjades. Externament, ja que en
alguns casos de cirrosis greus han funcionat satisfactòriament, són recomanables
els cataplasmes de farina de Fenigrec (i Llinosa i Camamilla i Plantatge i Donzell
Amarg). També, amb mesura, caldria provar els cataplasmes de llet bullida amb
Cicuta. Una altra opció són les compreses de Camamilla o els cataplasmes d’argila
(gruixuts). Alternant amb la primera decocció anti-dolor, caldria prendre una
tisana hepàtica general amb Fenigrec, llavors de Card Marià, Boldo, Calèndula,
Desmodium, Coptis chinensis, Menta Piperita, Camamilla i Cua de Cavall. Sense
abusar-ne. Hi ha comprimits d’ Impatiens balsamita i d’ Uncaria tomentosa, que en
alguns casos han donat molt bons resultats. A més hi ha altres plantes que hom
recomana contra el càncer de fetge. La resecció quirúrgica només està indicada
molt al principi. Dejuni. Carbó activat en pols amb infusió de Camamilla. A part,
decocció de Celidània*, Condurango i Desmodium adscendens. Externament, els
cataplasmes emol·lients de Fenigrec, farina de Llinosa, Donzell, Plantatge i
Camamilla. Tisana hepàtica general, amb Romer. Aplicar compreses de llet bullida
amb Cicuta (fulla tendra). Per via interna algunes de les plantes anticancerígenes hepàtiques:

Acaena splendens (Rosaceae)

Cinchona officinalis

Achillea millefolium

Coffea arabiga (Cafè: ènemes),

Achyrocline saturejoides

Croton lechleri

Acmella oppositifolia

Curcuma longa

Adiantus capillus-veneris

Desmodium adscendens

Ajuga iva,

Elettaria cardamomum,

Alpinia zedoaria

Emblica officinalis (fruits)

Angelica polymorpha

Equisetum
bogotense (Equisetaceae)

Annona glabra

Equisetum maximum (Cua de

Annona muricata
Cavall),

Antrodia
camphorata

Eschizandra chinensis
(*methylantcinate B; *antcin B)

Euphorbia

Aristoloquia longa,
virgultosa
(Euphorbiaceae)

Artemisia

Ganoderma
lucidum (blavosa)
absinthium (Asteraceae)

Geum urbanum

Artemisia absintium (Donzell),

Ginkgo biloba

Artemisia annua.

Griffola frondosa,

Astragalus membranaceus,

Gynostemma
pentaphyllum

Baccharis
(Jiaogulan)
notosergila (Asteraceae)

Hebanthe eriantha

Bupleurum chinense (rel),

Hepatica nobilis

Capsicum anuum

Humulus lupulus

Cassia fistula

Hydratsis canadensis


Ilex aquifolium (Aquifoliaceae)

Impatiens balsamita

Kalanchoe gastonis-bonnieri

Larrea tridentata

Lentinula edodes (Shii-Take)

Lepidium meyenii

Lippia chilensis (Verbenaceae)

Matricaria
chamomilla (Asteraceae)

Melissa oficinalis

Myrciaria dubia

Ocimum basilicum,

Ocimum sanctum,

Panax ginseng,

Paullinia cupana (Guaranà),

Petiveria alliacea

Peumus boldus

Pfaffia paniculata,


Phellinus linteus

Phyllanthus
niruri
(Chanca
Piedra)

Picrorrhiza kurroa,

Pistacia
terebinthus (Anacardiaceae)

Plantago major

Rabdosia rubescens,

Rosmarinus
officinalis (Lamiaceae)

Salvia miltiorrhiza,

Schinus molle

Schinus terebinthifolius

Scutellaria baikalensis,

Tabebuia avellandae

Taraxacum officinale

Terminalia arjuna,

Thea sinensis (Te Verd)

Uncaria tomentosa

Phyllanthus niruri (=amarus)(CHANCA-PIEDRA) té una triple acció antivírica,
anticancerígena i contra les aflatox¡nes, que es pot desglossar en d’altres més
concretes. Inhibeix la secreció de l’antigen de superfície del HBV, el HBsAg.
Inhibeix la transcriptasa inversa de l’HIV1. Inhibeix la transcripció del HBV.
Inhibeix el contingut episomal d’ADN de l’HBV. Estimula l’activitat de
l’intensificador I de l’HBV. Però no altera l’activitat d ela polimerasa de l’HBV.
Inhibeix la incidència de tumors, i la dels enzims implicats en el procés del càncer i
la dels marcadors de càncer de fetge.
És convenient, per a protegir el fetge, MENJAR:

Alga Wakame (Undaria pinnatifida)





All
Aloe vera
Ametlles
Arç Groc (Hippophae rhamnoides, fruits)
Arròs integral
Berberis vulgaris (fruits)




Bifidobacterium longum
Blat de Moro
Cacau (sense pesticides, ecològic)
Cacauets






cartílag de tauró
Carxofes
Ceba (biològica)
Cireres
Codonys
Col




Col de Brussel·les
Espinacs
Gerds (Rubus iadeus)
Ginebrons (Juniperus communis)



Goji (Lycium chinense)
Guanàbana
Kiwi





llavors d’Api
llavors de Comins Catellans (Cuminum cyminum)
llavors de Raïm
Llimona (pell)
Maduixes





Mangostan (Garcinia mangostan)
Nabius Vermells (Vaccinium macrocarpum)
Oli d’Oliva verge
Pastanagues
Patates (sanes, crues, suc)






Pebre
Physalis angulata (fruits)
Plàtans (Bananes)
Pol·len
Poma
Porros



pròpolis
Prunes Umeboshi
Raïm




Regalèssia (extracte)
Remolatxa Roja
Síndria
Taronja (imperial o poc àcida)



Tomàquets madurs
Tremella fuciformis
Xicoira

Altres remeis contra el càncer de fetge són els següents PRINCIPIS ACTIUS:
















àcid alfa-linolènic
àcid clorogènic (Cafè)
àcid D-glutàric
àcid ferúlic (Asafètida, Pinya Americana, Sàlvia)
àcid fòlic
àcid gamma-linoleic
àcid maleic & copolímer estirè (contra metàstasis)
àcids grassos poliinsaturats de la sèrie omega-3 (oli de Borratja)
alcohol de Perilla frutescens (perillil alcohol)
alfa carotè (Pastanaga)
alfa-1,3-glucans
alfa-chaconina (Patata) 1 microgram/mL
alfa-tomatina (Patata, Tomàquet) 1 microgram/mL
aminoàcids ramificats
antineoplaston A10
antineoplaston AS2-1
arginina















































astaxantina
berberina (Coptis chinensis, Chelidonium majus)
capsaïcina
carnitina
clorofil·la (Damiana)
clorofil·lina
colina
curcumina
DHA (àcid docosahexaenoic)
DHEA (dehidroepiandrosterona)
diallil sulfur (All)
epicatequina (Te Verd)
epicatequina-galat (Te Verd)
epigalocatequina (Te Verd)
epigalocatequin-galat (Té Verd)
fenetil-isotiocianat
genisteïna (Soja)
Germani
glicina
glutatió
gomisans A (lignans de l’ Eschisandra)
hexafosfoinositol (ácido fítico)
indol-3-carbinol
inositol
lentinans (Shii-Take)
licopè
liriodenine (Annona glabra)
luteolina (Carabassa)
Magnesi
melatonina
metionina
N-acetil-cisteïna
nobiletina (Pomelo)
resveratrol
SAMe
Seleni
Silibinina (Card Marià)
Tangerina (Pomelo)
taurina
toxines de Coley (vacuna)
trigonel·lina (Fenigrec)
vitamina A
vitamina B6
vitamina C
vitamina D3
vitamina E
vitamina K

Convé prendre inhibidors de la delta-9-desaturasa (=estearoil-CoA-desaturasa),
eficients a mitges [àcid esterculínic del Cacauet], i els inhibidors de les
peroxidases, més segurs [resveratrol dels pinyols del Raïm]. Els arabino-galactans
de Larix prevenen o aturen la metàstasi, que del fetge pot arribar a molts altres
òrgans.

El Seleni, tot i la seva toxicitat a altes dosis (mareig, cirrosis, ungles i cabell que
cauen, ceguesa parcial, atàxia) com ara de 1000-2000 micrograms diaris, les dosis
terapèutiques o de manteniment de 100-200 micrograms pot ajudar a combatre
virus i a mantenir la immunitat en bona forma. Combinat amb adriamicina (o taxol)
fa que aquest quimioteràpics actuïn amb més potència contra les cèl·lules
canceroses. Normalment es troba combinat amb metionina, cisteïna i el grup metil.
L’enzim que més el necessita és la Glutatió-peroxidasa (GPx). També es troba a la
tio-redoxi-reductasa (TRr) i a la Iodotironin-deiodinasa (ITD) i a la Silenofosfatsintetasa (SFS). En general hom creu que una alimentació amb la dosis que cal de
Seleni afavoreix una llarga vida o l’absència de càncer. I una carència de Seleni a
la dieta s’associa a nombrosos tipus de càncer (gairebé tots els tipus, però en
especial el de pròstata), a més de a malalties víriques (HIV etc.). Concretant, quan
hi ha un nivell prou elevat de Seleni a les ungles, la probabilitat de patir càncer de
fetge hepatocel·lular és baixa. I una suplementació amb 40 micrograms de Seleni a
una porció de la població (Xina) dóna com a resultat una reducció a la meitat de la
incidència del càncer primari de fetge, segons un estudi. Als estudis de laboratori
amb ratolins, els focus pre-cancerosos contenen més Ferro i més glicogen del
normal, i contenen els enzims GGT (gamma-glutamil-transpeptidasa) i PGST (de la
placenta la glutatió-S-transferasa), que no es troben normalment als hepatòcits del
fetge dels adults. En canvi, als focus pre-cancerosos, hi manca l’ATP-asa i la
gluocsa-6-fosfatasa que sí que es trobaria al fetge normal adult. El Se administrat
(5 ppm) abans de l’exposició a fenobarbital (carcinogen) no pot revertir totes
aquestes anomalies qualitativament però sí que redueix el nombre i el volum dels
focus fins a 14% i /38% respectivament. El Seleni (3 ppm de selenit sòdic) pot
reduir durant la fase de promoció (però no en la de iniciació) els focus ocasionats
per aflatoxina B1. Els tumors provocats per la N-nitroso-bis(2-oxopropil)amina són
inhibits en nombre i volum per 1 ppm de selenit/3 dies. Però, en general, el Seleni
no acaba de protegir del tot el fetge de la degeneració cancerosa, només ho fa
parcialment.

L’ HOMEOPATIA (BANERJI) recomana contra el càncer de fetge: Carduus Marianus
TM., 5 gotes 2 vegades al dia o cada 15 minuts si cal, pel dolor agut. Chelidonium
6X 2 vegades/dia. Hydrastis T.M. 5 gotes 2 v/dia o bé 200CH 4 gr. 2 vegades/dia.
Contra el colangiocarcinoma i càncers biliars recomana: Carduus Marianus T.M. 3
vegades al dia. Conium Maculatum 3CH: 3 dosis al dia. Si hi ha obstrucció biliar i
dolors: Belladona 3CH/ de forma puntual amb els dolors. Per a protegir el fetge en
general en cas de càncer recomanen: Chelidonium 6DH/ Hydrastis. I si hi ha
ascitis: Chelidonium 6DH i Lycopodium 30CH/ alternar cada 3h. En cas d’icterícia
obstructiva: Conium 3CH: dos vegades al dia. Redueix el tumor i la icterícia.
Psicològicament el càncer de fetge està relacionat amb el ressentiment i la por a
morir d’ inanició, la còlera, la crítica constant dels altres, i la justificació pròpia
com a autoexigència. Contra el ressentiment convindria prendre flors d’Austràlia
(Relationship, Dagger Hakea) o la flor de Bach Willow. Contra la còlera o ira:
Mimulus cardinalis (flors de Deva), Scarlet Monkey (de fors de Califòrnia), o el
mateix Holly (de Bach). Contra la por a morir, Chrysanthemum, de Califòrnia.
Contra el criticisme envers altri, Beech (de Bach) i Ecstasy (de flors de l’
Himàlaia). Contra ‘excés d’autoexigència: Pine, Larch (de flors de bach).