CSTER SUD

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5380091
La ruta BTT s fcil. Quan comencem a avorrir-nos dalguns trams, ens sorprn algun corriol,
algun toll daigua, o algun pas de riu divertit. El paisatge general s bastant uniforme, i no
gaire muntanys. Shi respira fora b. Al final es pot allargar la ruta al mar i banyar-shi. El
monestir de Santes Creus s tot un altre mn. En general, els pobles sn petits, de menys de
2000 habitants, i tenen una esglsia barroca del segle XVIII amb torre del campanar que
recorda la torre dun mesquita. Als camps domina la vinya i, a la zona inferior, els avellaners.
Aquesta ruta s la part meridional de la gran ruta BTT ruta del Cster. Faltaria
complementar-la amb un cercle de 170 Km ms al Nord que passaria almenys per Poblet.

mapa ICGC.cat
Ruta circular. 76.2 KM. 6 h 24 min en marxa a 11.9 Km/h de mitjana. Parades: 3 h 16 min. Comencem vora les Brises de Mar
(Torredembarra). Cap el Nord trobem el poble de Salom. All hi ha el primer punt d'aigua i lacollidor bar (i piscina) Eclipsi. Cap el NW
passem desprs vora Vilabella. Cap el Nord arribem a Brfim, on hi ha la segona font. Ms cap el Nord arribem a Vila-Rodona, amb una
tercera font. A la plana del Mol, seguint cap el N, trobem la quarta font. Seguint al Nord, passen el riu Gai per tres passarelles enmig
la famosa albereda. Arribem al monestir de Santes Creus. All hi ha el bar Esport i una font. Seguim ara cap a l'Oest fins el Pla de Santa
Maria (font i farmcia). Desprs, seguim cap el Sud fins Ali (campanar al costat d'un dipsit d'aigua municipal enlairat). Seguint cap el
Sud, passem prop de Puigpelat. Seguint cap el SW, trobem una setena font (amb oratori), vora el torrent de Vallmoll. Seguint encara
cap el SE, arribem a Nulles. Ms cap el SE encara, trobem Renau, i, desprs, una font. Cap el Sud passem vora la cua no inundada del
pant del Gai. Ms cap el S arribem al Catllar. Seguint cap el SE arribem a Ardenya, on hi ha la novena font. Seguint desprs cap a
l'Est arribem a la Riera de Gai (amb un campanar que sembla tailands). Seguint ms l'Est arribem al punt de partida. Varem seguir
"pedals del cster (2013)",per aqu apunto (waypoints) dues variants per una propera vegada. La primera variant, desprs de Brfim, al
trobar la C-51, consistiria en tirar a la dreta cap a Vilardida,en baixada per la carretera, i all agafar cap el Nord el cam (creuant l'AP-2
per sota) cap a Vila-Rodona. I la segona variant consistiria en evitar la carretera molt transitada T-214 E, desprs de la Riera de Gai.
Al sortir del poble haurem d'agafar la carretera a l'esquerra (T202W, T202)i de seguida agafar el ramal de la dreta amunt (T202)i,
desprs de creuar les vies, agafar el cam a la dreta, cap a l'E, amunt.

SALOM
El terme s a la perifria i al NE
del Tarragons. Fins 1957 havia
pertangut al bisbat de Barcelona.
Lesglsia s barroca, per
conserva un prtic romnic.
Camp de futbol (foto a
lesquerra). Piscina. Bar Eclipsi
(al costat de la piscina). Oliveres.
Vinya (set milions de Kg lany,
de ram). Abans era fams pels
prssecs de vinya. Escorxador de
conills. Centre gastronmic dels
calots. Cova dels Vergerars,
habitada a leneoltic (3000 a. de
C.), sobre la riba esquerra o de
ponent del Gai, a uns 3 Km a
ponent del poble. Cova Fonda, ja
al terme de Vespella, al Sud.
Passeig de Joan Creus (avinguda
principal) amb plataners baixos i
voreres amples (foto a lesquerra).
Al Sud, estaci de tren de Salom
(via Sant Vicen de Calders Lleida). Cal Cardenal, a ponent
del poble, de la famlia Nin: casa
senyorial de mitjans del segle
XVII, actual centre cvic duna
fundaci cultural.

VILABELLA
Queda al Nord de la via del tren.
La ruta del Cster no hi passa ben
b. Museu etnolgic. Muralles.
Vinyes.

BRFIM
Terme meridional de lAlt Camp. A la
riba de ponent del riu Gai. A llevant del
poble queda Montferri, que destaca pel
santuari de la Mare de Du de Montserrat,
obra de JOSEP MARIA JUJOL I GIBERT,
figura cabdal, amb GAUD, del
modernisme catal. Al Sud queda
Vilabella. Brfim s un poble senzill.
Lesglsia de Sant Jaume, destaca per la
seva faana esgrafiada (foto a lesquerra).
A Brfim hi nasqu el 1948 el mgic
ANDREU (illusionista actual) i el bisbe de
Puerto Rico i de Caracas, del segle XVIII,
MARI MART I ESTADELLA. Hi ha molta
vinya, oliveres, garrofers, aviram,
empresa dautocars. Restes romanes.
Santuari de Loreto, a llevant del poble.

Paisatge al peu de lesglsia de la

Mare de Du de Montserrat (a
Montferri), obra modernista de
JUJOL

Vinyes a la vall frtil del Gai, al NE de Brfim.

VILA-RODONA
Queda entre Brfim (al SW) i Aiguamrcia (al N). VilaRodona s a lAlt Camp, just per sobre la riba llevantina o
esquerra del Gai. Hi destaquen un pou de neu (foto a
lesquerra), que recollia la neu de les Muntanyes de Prades; i
un columbari (cementiri de cendres) rom. Vint villes
romanes: La Serra, Mas den Bosc, etc. Vinya, avellaners,
oliveres, ametllers, gallines, porcs, ovelles. Fira el primer cap
de setmana de novembre. Edat del bronze: Cova Gran.
Paleoltic inferior: mamut, crvols. Hi pass una anys de
metge en Gin i Paratgs, promotor dels manicomis moderns.

A llevant, i cap el NE, de VilaRodona shi pot veure la Serra del

Montmell,
ms
enll
dels
garrofers, les vinyes i les pinedes
de pi blanc.

Rec de la font (Vila-Rodona)

AIGUAMRCIA
Tot i ser el municipi ms extens de lAlt Camp, s poc poblat.
Els nuclis, de ms a menys poblats sn: Santes Creus, Mas
den Perers, les Pobles (escola), el Pla de Manlleu (escola), els
Manantials, Aiguamrcia, LAlb, les Ordes, la Planeta,
Selma (deshabitat). Queda ala perifria del NE de lAlt Camp.
El ms conegut del municipi s el Monestir de Santes Creus,
des del segle XII. El conreu principal s la vinya. Hi ha una
empresa embotelladora daigua mineral (Santes Creus - Font
del Pla Nova). Uns 9 L es poden comprar a 2,2 euros.
Aiguamrcia i Santes Creus queden a la riba esquerra o de
llevant del riu Gai. Mrcia pot derivar de murtra, el nom
duna planta i un eptet de Venus. Hi ha una mena de reserva
natural o zona protegida: lalbereda de Santes Creus, a les ribes del Gai al Sud
dAiguamrcia.

Lalbereda de Santes Creus:

Populus alba, Arundo donax, Rubus
ulmifolius.

(casa restaurada a Aiguamrcia).

SANTES CREUS
El recinte del monestir ocupa unes
2 Ha. El 1170 shi install amb
perms del Papa Alexandre III una
comunitat del Cster que provenia
de Tolosa. Daqu les nombroses
flors de lis a lescut. Aix abans de
provar dos emplaaments que eren
a Collserola (Valldaura) i a la
Llacuna. En lestabliment de la
comunitat hi influren Ramon
Berenguer IV i Guillem Ramon de
Montcada. Hi descansen les restes
de Pere III, i Jaume II (i la seva
muller Blanca dAnjou). I tamb
les de Margarita de Prades, esposa
de Mart lHum. Pere IV el
Cerimonis va decidir traslladar
les oficines reials al monestir de
Poblet, per, per altra banda, va
fer emmurallar b el recinte de
Santes Creus. El conjunt s un
monument histric. No hi ha
comunitat cistercenca. La primera
plaa s una avinguda amb
edificis barrocs amb esgrafiats. Al
centre hi ha un monument a
Bernard Calb, abat promotor.
Lavinguda
acaba
en
una
escalinata que dna a lentrada
principal. A part el temple, hi ha el
claustre, i les estances dedicades a
reunions, refrigeris, i estudi. Lestil
general s de transici entre el
romnic i el gtic.

Esgrafiats i llucanes en un edifici de

lavinguda que dna a lesglsia de
Santes Creus.

EL PLA DE SANTA MARIA

s gaireb al centre de lAlt Camp. T uns 1600 habitants. Les terres gaireb planes
saprofiten per a conrear-hi oliveres, vinya, ordi, avellaners, i criar-hi gallines, vaques i porcs.
Hi ha una mica dindstria: formig, estructures metlliques, plstics, mobles, lones; i
cosmtics i mel. Destaca lesglsia de Sant Ramon de Penyafort (segle XIII) i la de Santa
Maria (segle XVIII). Hi ha unes quantes cases senyorials. Destaquen tamb les cases
adossades a la muralla. En algun marge de vinya hi ha alguna falsa cabana de pedra,
amuntegament de pedres, com els de Menorca. Allunant-nos una mica del poble darrere les
vinyes podrem veure cap el NW la Serra de Miramar, altrament coneguda coma Serra
Carbonera o Carbonria, i ms al Nord, la Serra Jordana. Ms a llevant del Coll de Cabra,
encara al Nord, hi ha la Serra de Cabarr. Aquest arc muntanys que assoleix la cota 800,
aproximadament, protegeix una mica el poble, que s a uns 400 m snm, dels vents freds de
tramuntana i mestral.
Falsa cabana de pedra

URSA: fbrica de poliestir obstrut, llana de

climatitzaci per a la construcci, del grup Uralita.

Al fons, darrere les

vinyes, la Serra de
Miramar o Serra
Carbonera o
Carbonria
(esquerra) i la Serra
del Jord (dreta)

ALI
Esglsia de Sant Bartomeu, del segle XVIII, amb torre octogonal arrodonida que s imitada
per un dipsit daigua proper. Vinya, oliveres, garrofers, avellaners. Indstria de fusta, metall,
fruits secs. Restes de muralla.

PUIGPELAT
El poble rau on hi havia una antiga
villa romana, amb aqeducte.
Conreu de vinya i avellaners. Tamb
ametllers, olivera i garrofers. Bestiar:
gallines i porcs. Indstria paperera, i
dadditius alimentaris. El santuari de
la Mare de Du de la Llet (o de
lHospitalet) fou enderrocat el 1975.
Noms en resta un recordatori
(oratori). El terme ja s ms al Sud
que la capital comarcal (Valls).

NULLES
Vinya principalment. Oliveres,
avellaners, ametllers, pocs.
Gallines i porcs. Cooperativa
vitivincola (Adernats).

Vinya, avellaners i, al fons,

contraforts a llevant de les
Muntanyes de Prades.

RENAU
Ja s al Tarragons. Al Nord, a lextrem de la
part central. Poble dun centenar dhabitants,
alguns estiuejants. Ermita de Loreto (segle
XVI) amb pintures de JOSEP MARIA JUJOL.
Vinya, avellaners, garrofers, ametllers, olivera.

EL CATLLAR
Poblaci del Tarragons, duns 3000 habitants. El nucli principal t uns 1000 habitants. La
resta es distribueixen per les nombroses urbanitzacions creades al voltants de diversos masos:
Mas Blanc, Mas den Cosme, Mas den Gerem, Mas den Panxer, Mas Vilet dels Pins, Mas
den Pallars. O no: Manons, Bonaigua, Bonaire, Cativera, LEsplai, el Mdol, els Cocons,
Pinalbert, Santa Tecla, Sant Roc, Coll de Tapioles. Durant
la Guerra dels Segadors vora el poble guerrej (amb el
bndol de FELIP IV que en sort derrotat) PEDRO
CALDERN DE LA BARCA. Restes preibriques al peu del
castell. Esglsia barroca del segle XVIII. Vinya,
avellaners, olivera, ametllers. Gallines i porcs. Cmping.
Cooperativa agrcola. Embassament del Gai (o del
Catllar), de 60 Hm cbics de capacitat mxima, per a
regadiu i consum de la petroqumica de Constant
(Repsol), acabat el 1975.
Alguns camins antics encara tenen les marques a la roca
calcria de les roderes dels carros. Aix s que era una
carretera. Del que en diem carreteres lhaurem de dir
cotxeres o cotxasseres.

ARDENYA
s un agregat de La Riera de Gai. Torre defensiva,
mol i esglsia romnica del segle XI-XII.
Avellaners. Font.
(La casa ms bonica dArdenya,
vora la plaa de lesglsia).

(Plaa i font dArdenya)

LA RIERA DE GAI
T uns 1200 habitants. A part el
nucli central del poble, hi ha El
Castellot, La Coma, Ardenya, i
Mas Virgili. Esglsia de Santa
Margarida, amb torre destil
oriental. Conreus de vinya,
avellaners, olivera, ametllers i
horts. Gallines. Indstria txtil.
Tren (baixador).

Esglsia de la Riera de Gai

Mas Virgili, al turonet sobre lhorta.

Antic ferrocarril Reus - Roda de Bar

CSTER NORD (febrer 2016)

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=12297719

La ruta que vaig fer no s ben b la ms clssica, per noms sen desvia a lextrem Sud, per
poder veure Miramar; i a lextrem de llevant, per fer drecera de Montbri de la Marca cap al
Pla de Santa Maria (inici de la ruta). La vaig fer en dos dies, per poder aprofitar-me de
lalberg Jaume I, prop de Poblet, tot i seguint les indicacions den Manel Tena-Dvila,
organitzador de la ruta. Quedaria encara per veure la part de ms a ponent, ja que alguns
itineraris passen per (de Nord a Sud) Senan, Vimbod, Riudabella, La Bartra (alberg
naturista), Farena, Mas den Verd, Mont-Ral, la Riba, i Lilla. En aquest segon viatge del
Cster, surto de casa i condueixo per lautopista fins la sortida del Pla de Santa Maria. Em
sorprn que lasfalt, tot i el pas danys i anys del pas de camions, estigui refet i en perfectes
condicions ara. Deixo el cotxe davant el nmero 15 del carrer de Joan Maragall. Un home
jove est descarregant el cotxe tamb. Lacompanyen un parell de nens, fills seus. Em dna
conversa. Ell no agafa mai lautopista. Sen va cap a Santa Coloma de Queralt, per agafar all
lautovia, que no s de pagament. Ell va en bici de muntanya tamb, per prefereix fer la ruta
de les cabanes i tot el que sigui apropar-se cap el mar. Tamb em diu que Miramar s molt
bonic, que val la pena. Que ve all per desconnectar de Barcelona, els caps de setmana, i que li
costaria molts diners agafar sempre lautopista. Que li sona el cognom Murtr per res mes.
Quan li dic que s al qui li varen tallar una cama, aleshores ja hi cau. (s un cos de
lherbolari Ferran). La veritat que ha estat molt agradable parlar amb ell, que no s daqu,
per els seus pares s que ho sn. Mindica on eren els safareigs abans i que per all trobar
una font, a la plaa.
El Pla de Santa Maria, abans del 1953 sanomenava Vilalba, Santa Maria del Pla, el Pla de Cabra. Deu haver-hi
uns gaireb 2000 habitants i sorprn una mica veure lo gran que s. Es troba a uns 380 m snm. A ms
dagricultura t una mica dindstria. Shi cultiva ordi, ametllers, vinya, avellaners i oliveres. Antigament shi
conreava cnem. Shi crien gallines, bens i porcs. Hi ha apicultura. Hi ha una fira agropecuria a loctubre. La
indstria s de plstics, cosmtics, mobles i paraments metllics. Esglsia romnica del segle XII (Sant Ramon
de Penyafort) a la base de lactual (del segle XVIII). Teatre, biblioteca, associacions esportives i culturals. Festa
major per la Marededu dagost (15). Durant la Guerra dels Segadors (1642) els vilatans, que en principi

animaven el bndol espanyolista, es refugiaren, per por, a lesglsia. Quan el marqus dHinojosa els reclam la
rendici immediata, ells es resistiren i aix caus que el marqus fes degollar desprs de lassalt els 40 homes
que hi havia all dins. Noms perdon els nenes i les dones.

Lhome jove crec que em perdona el ser cos (per part de mare) del gerent dAbertis durant
molts anys. Per no mhagus perdonat ser parent (per part de pare) daquell marqus. Passo
pels antics rentadors i trobo desprs la plaa, que ja coneixia de laltra vegada. Passen un
parell de cotxes noms. Enfilo direcci cap a Figuerola, primer amb dubtes, per desprs ja
ms segur. El cam est cimentat. Darrera el Coll de Cabrera es veu un nvol tenyit dels
colors de larc de Sant Mart. Sembla una benvinguda! Per aqu es veuen alguns ametllers
florits amb flors blanques, alguns ja amb poca flor i algunes fulles incipients, i molt pocs de la
varietat maricona, de flors rosades. Figuerola apareix com un poble petit per potent. Les
cases estan ben cuidades. Vaig a veure al carrer de la Verge de lEsperana (n 50), aquella on
va nixer el meu amic i mentor herbolari Josep Ferran Comas. T planta baixa i dos pisos,
amb tres finestres que donen a aquest carrer i una a laltre carrer, que fa baixada (on hi ha un
pis ms, ms avall). Est molt restaurada i les dues faanes sn ben llises. Les finestres tenen
vidres dobles, les parets arrebossat nou, de color Siena, i al capdamunt, al terrat, hi oneja una
bandera estelada. La llinda de la porta dentrada al garatge s amb biga de fusta vella, molt
ben envernissada. Lampit de la porta principal queda a mitja altura quasi de la sanefa o
arrimader de pedra plana esquistosa que fa de minvell. Per lampit de laltra porta, a la
baixadeta lateral, ja queda al nivell superior de lampit, i salven el desnivell un parell de
graons, essent el ms baix invasor de la calada. Hi ha una alarma i alguna reixa extensible
rere alguna de les finestres. El rfec per sota est folrat de rajoles de Valncia de colors groc
pllid i verd fent els colors triangles en banda. Per aquesta no s la casa que ms recordava
lherbolari, sin la masia de Miramar, on anir desprs. Parlava duna font amb aigua molt
bona, la font de Miram. I feia un gest mirant-se la ma amb el dors cap amunt i el puny una
mica tancat. Per la font de Miram ja no existeix a Figuerola. Vaig cap a una altra font, que
resulta ser la Font dels Enamorats. Ja em va dir ell que hi havia posat un a petita escultura
dun peixet a l`aixeta de la font. I realment queda molt bonica. Tamb em va dir que volien
posar unes quantes fonts al poble, i en comptar quatre. Vora aquesta hi ha una rea de lleure
amb petites atraccions per a la mainada, una barbacoa, bancs, camp de petanca i alguna altra
cosa que sem deu escapar.
Figuerola del Camp s un petit municipi duns 20 Km. quadrats amb uns 300 habitants. Antigament comprenia
tamb, a ms de lagregat de Miramar (a uns 600 m snm), el de Prenafeta (que ara ha passat a Montblanc). I el
1890 tenia uns 900 habitants. Va ser el primer municipi a establir el conreu dels avellaners a la comarca (Alt
Camp). El nucli de Figuerola es troba a uns 480 m sobre el nivell del mar. Lesglsia queda sota ladvocaci de
Sant Jaume (festa major del poble pel dia del sant, el 24 de juliol) i data del segle XVIII. A ms davellaners, hi
ha ametllers, oliveres, vinya i cereals (blat, ordi). Entre el bestiar, hi ha gallines i porcs. La vegetaci natural
ocupa 2/3 del terme. Dominen les alzines, els garrics i el pi blanc. A la Cova del Gat, vora el Mas del Llop, al
uns 3.5 Km al SSW del nucli del poble, shi han trobat restes eneoltiques o de principis de lEdat del Bronze
(200 a. C). Concretament: mmies, collarets, botons, cordons, estris dos i de slex, i cermica vermella. El nom
de Figuerola consta ja en un document del 980 del comte Borrell II referit al castell de Cabra. Des de 1271 a
1845 Figuerola va estar pagant tributs al monestir de Poblet. Actualment, al poble hi ha poliesportiu (amb
piscina) i una rea de lleure vora la Font dels Enamorats (Hort den Tona) per a nens i gent gran. A ms de les
fonts al nucli del poble (4), disperses pel terme municipal nhi ha unes quantes de ben indicades: Bou, Carbassa,
Cerbell, Escanals, Freda (a uns 100 m al SW del nucli de Miramar), Teix, i de la Vila. El poble queda abrigat
del mestral per un arc muntanys que, de Sud a Nord, passant per ponent, consta de La Cogulla (al Nord del Coll
de lIlla) i el Tossal de la Somerota, sobre Miramar; la Serra Carbonera (fins el Coll de Prenafeta), el Tossal
Gros, i la Muntanya den Jord de Prenafeta, abans del Coll de Cabra. Hi hagu mines de carb i de ferro
explotades fins a finals del segle XIX.

No s a quin torrent anava lvia de lherbolari Ferran a resar a les plantes perqu guarissin les
aftes a la boca de la gent. Es veu que el metge del poble li tenia molta rbia i se nenreia
della. Per ja diuen que riu ltim riu millor, perqu va acabar tenint aftes i no li varen marxar
fins que va acudir a ella. Crec que va ser lherbolari qui va dissenyar el peixet de laixeta de la
font aquest dels Enamorats. Almenys aix mho va explicar i fins em va ensenyar el dibuix del
projecte que havia fet.

Font dels Enamorats

Desprs de descansar a la Font dels Enamorats (o de la Vila), emprenc el cam pel mig del
poble passant davant de tres fonts ms. La pista cap el Sud, direcci a la carretera del Coll de
lIlla s fora planera, amb pujadetes i baixadetes, enmig de camps amb avellaners. Penso que
seria potser un bon negoci micorizar aquests avellaners amb miceli de tfona. La carretera
puja suau, i t un voral fora ample. Els
cotxes gaireb no contaminen. Alguna moto
s. Aviat trobo la carretereta asfaltada que
puja cap a Miramar. I puja moltssim. Amb
la bici vaig fent esses, imitant el que vaig
veure fer a un noi tot ros pujant per Can
Caralleu. Potser avances a la mateixa
velocitat que si anessis recte per et canses
molt menys. La pujada a Miramar ser
espectacular, ms que pel paisatge, que
tamb, per trobar-hi totes les varietats
dalzina (Quercus ilex ) que conec. La
carretereta va flanquejat lespadat calcari i
sorprn lalzinar tan esponers. Abans
darribar al nucli de Miramar hi ha Can
Balasch, una torreta allada blanca. La
carretera rodeja el nucli de Miramar per
llevant i shi arriba pel Nord desprs de
deixar el trencall que baixaria un altre cop
cap a Figuerola.
El nucli de Miramar ara es veu molt ben
arranjat, per una dita local assegura que
abans all eren molt pobres, perqu el rector
de Miramar, quan t sopes, no t pa.
Desprs de passar vora la casa de turisme
rural
http://www.latraca.org/mirador.html

i contemplar la panormica des del turonet de sobre el poblet, torno a pujar a la bici i agafo la
pista cap el Nord. A la baixada veig un rtol amb lletres vermelles que anuncia que avui la
carretera a Figuerola estar tallada fins a les 3 de la tarda. Entenc que ser el ramal que
baixa. Per quan agafo el ramal que puja cap el Coll de Prenafeta em trobo un caador i
maturo a parlar-hi, i em diu que ja poden posar rtols, ja, que tothom hi passa. Gent en bici,
corrent, de tota manera. Que ell a aquesta hora, ms de les dues, ja seria dinant, per que els
companys volen apurar tot el temps. Ms endavant trobo un company seu amb cara de prunes
agres. Suposo que perqu no ha caat cap senglar.
Capella de Miaramar

fotos de Miramar (Figuerola del Camp)

El Tossal Gros, des del turonet de Miramar

Arribat al coll, la cosa es complica al cap de poc de comenar la baixada, ja que la pista torna
a enfilar-se cap a la dreta, quan hauria de baixar a lesquerra. La baixada lhaur de fer a peu.
Desprs de recular una mica, seguint els indicadors, baixo per un sender ample per massa
pedregs per fer-lo amb seguretat amb la bici tant carregada. Si no fos tan cara, un altre dia
duria una armilla anti-bales, per si de cas, per passar per aqu. Crec que si volen tancar el pas
haurien de posar cintes amb ratlles vermelles i blanques creuant la pista. I potser si volen
caar senglars shaurien de llevar ms dhora per poder anar a dinar a la una. No s si he
perdut alguna cosa perqu en una parada durant la baixada madono que la cremallera duna
butxaca lateral de les alforges est oberta. Ja que cada cremallera t dos llengetes per tancar,
potser haur de posar una tireta de plstic amb filferro dins per assegurar que quedin els dos
junts. El mal trngol sacaba aviat i a la base del bosc
trobo una pista que agafo cap a lesquerra. Aviat ser a
les primeres cases de Prenafeta. Maturo ala font per
trucar el Manel, el qui ha donat la idea daquesta volta,
per que no anir amb mi perqu li sembla que ell anir
molt ms rpid. Resulta per, que arribar una hora ms
tard, per haver sortit amb dues hores de retard del Pla de
Santa Maria. Ell i els seus tres companys han passat pel
cam curt cap a Prenafeta, que passa ms al Nord del
poble.

Font i panormiques de Prenafeta

Prenafeta actualment pertany al municipi de Montblanc, per havia pertangut a Figuerola. El nucli del poblet es
troba a uns 470 m snm, a la baga o al peu del Tossal Gros de la Serra Carbonera o Carbonria. Noms t uns 25
habitants. Constava ja el seu nom lany 1060. La baronia de Prenafeta comprenia a ms de Figuerola i Miramar,
el Mas dAmil i Montorns. Ara els barris segregats de lIlla i de la Barceloneta hom pot considerar que sn al
terme de Prenafeta. Al llogarret hi ha un useu (particular) del vi. La festa major s el segon diumenge dagost.
Sembla ser que el poble no tingui res a veure amb el conseller de la Generalitat Llus Prenafeta i Garrusta, que
era dIvars dUrgell, ni amb el msic sardanista barcelon Josep Prenafeta i Gavald.

Desprs de Prenafeta els camins sn bons i fora planers. Alguns ametllers encara sn ben
florits. Sense massa problemes passo pel gran tnel quadrat sota el tren i arribo a un poble. No
mesperava que fos Montblanc. Valdria la pena endinsar-se pels carrerons i torres medievals
si no tingus una mica de pressa i tanta por (anant sol). Aquests dies que alguns titellaires han
anat a la pres a Madrid per suposadament enaltir a ETA i aqu hi ha alg que em fa molta

ms por que els etarres, i gaudeix aix no obstant de respectabilitat universitria. Quan mavio
a fugir de Montblanc recordo que vaig somniar un cop aquesta escena exactament com
succeeix ara, psicolgicament i visual. Per tamb era daqu un bon amic dun amic meu mig
belga que crec que ara para per Mauritnia. Crec que els vaig veure per primer cop als dos a la
platja de Calafell un vespre. En una actitud molt poc hostil.
Montblanc. s la capital de la comarca (Conca de Barber). s a uns 350 m snm vora la confluncia
dels rius Francol i Anguera. Pintures rupestres del paleoltic mitj vora Rojals (masos de Llord i den
Bess). Era un nucli important de comunicacions entre Tarragona i Lleida, des de temps romans. Al
segle XI sanomenava Dues-Aiges, per ja al XII el rei Alfons el Cast li pos el nom de Muntblanc.
A ms del tren de Barcelona a Lleida (des de 1863), hi passa lautopista AP-2, i les carreteres C-14
(Salou-Trrega) i N-240 (Tarragona-Lleida). El clima s mediterrani amb caire continental. A ms del
nucli principal (amb barris interns amb noms de sants i Marededus), al terme hi ha els barris, agregats
o urbanitzacions de:
Barceloneta
La Gurdia de Prats
Rojals
Bartra
Les Arcades
Sant Maties
Cogullons
Lilla
Vilasaura
El Pinetell
Prenafeta
Horta de Vinyols
Rojalons
Al segle XIV era la setena poblaci en nombre dhabitants de Catalunya. La democrcia medieval
consistia en debatre tots els caps de famlia els divendres a la tarda preus daliments i altres decisions
que afectaven els habitants. La votaci tenia lloc amb faves blanques o negres. I daqu ve lexpressi:
aix sn faves comptades. Amb tot, pagaven impostos feudals (als senyors), a lesglsia, i al rei, si
b, sumant-los tots, en molta menor proporci que en temps actuals. Algun habitant, com en Bertrand
Mas (1331), es queixava que dos municipis, Montblanc i la Selva del Camp li requerien cobrar
impostos, per duplicat. Els 30 sous que el batlle de la Selva li va fer pagar no els va poder recuperar,
malgrat lexposici del batlle de Montblanc. La poblaci va minvar molt durant el segle XVII, degut a
la Guerra dels Segadors, a plagues i a sequeres. A finals de segle (1787, cens de Floridablanca) hi
havia 3100 habitants. Durant el segle XIX, la poblaci augment (6000 habitants el 1887). Per a
finals del XIX (1893) la filloxera delm les vinyes i aix va fer minvar el nombre dhabitants, que no
es va recuperar fins la dcada del 1960. A principis del segle XXI la poblaci s duns 6600 habitants.
Tradicionalment al poble shi feia carb, pergamins; shi conreava safr, cnem, lli; i es vivia tamb
de la ramaderia (ovelles, porcs, gallines). Durant el segle XIII sedific part de les muralles, el call i
alguns convents. Durant el XIV sedificaren els banys pblics, la pres, lhospital, lesglsia de Santa
Maria i la resta de les muralles i torres. Durant el segle XV sedific el raval. Durant el segle XVIII hi
havia pous de gla que abastien a Valls, Tarragona i Reus. Tamb shi feia oli, vi, i aiguardent. Hi
havia molins fariners i forns de pa. Durant el XIX shi fabricaven podalls, teixits (sedes), pells,
espardenyes i begudes alcohliques. Tamb sedific el jutjat, el pont i el cementiri nous i les
urbanitzacions vora les fonts. Durant el segle XX es restaur la part intramurs. Sinstallaren les
fbriques, destilleries, lescorxador i el celler de la cooperativa, les escoles noves i els barris perifrics
vora la carretera. El 1947 el conjunt emmurallat va ser declarat patrimoni monumental i artstic. Les
muralles fan 1,5 Km de llarg i a vegades arriben a 20 dalria. A principis del XXI, la pagesia
representa el 4% de la poblaci i es concentra als nuclis de Lilla, Prenafeta, Rojals, i La Gurdia. Hi ha
alguns polgons industrials on shi fabrica material elctric, paper i cartr, formig prefabricat, maletes
i peces de metall. El mercat, des de 1170, se celebra els dimarts i els divendres. La fira, el 14 de maig,
per la diada del patr (Sant Maties). Hi ha escola de batxillerat i dFP. Hotels, i turisme rural. Festival
de rock, centre destudis de la Conca de Barber, museu comarcal, arxiu municipal, revistes locals,
festa major (14 de maig) amb ball de bastons, gegants, timbalers; i daltres festivitats religioses
tradicionals. Lactual duquessa de Montblanc s linfanta Leonor, filla del rei Felip VI.

Carrer tpic de Montblanc

Passat Montblanc, el track que tenia arriba un moment que es desvia de la pista que passa
desprs duna rampa per entre dos pilars de roca calcria. Jo segueixo per la pista principal i
faig cas dels rtols indicant cam cap a LEspluga de Francol. Hi ha roselles en flor per les
vores dels camps.

LEspluga de Francol. Ja el mateix nom li ve de les coves. La visita normal (d1.5 Km) dura cosa
duna hora. Per es pot concertar una visita esportiva amb immersi a travs del sif. No hi ha gaireb
estalactites. Lentrada principal s per la Font Major (del Francol), a la zona Nord del nucli urb. Al
poble shi pot arribar en tren, o en cotxe per lAP-2 o la N-240. Les Masies s un barri perifric, zona
balneria del segle XIX, actualment adscrit a poblet, on es troba lalberg Jaume I, de la xarxa Xanascat
de la Generalitat de Catalunya. LEspluga t a principis del segle XXI uns 3800 habitants. El ms ric
ha estat sens dubte Llus Carulla i Canals, fundador de Gallina Blanca; i tamb mecenes dmnium
Cultural, editorial Barcino, fundaci Jaume I, i Orfe Catal; i, al poble, del museu de la vida rural i

del gran centre desbarjo. El poble es va formar al voltant del Castell templer i dels germans
hospitalaris. Hi ha escoles per a nens i escola de msica, biblioteca, arxiu histric, emissora de rdio,
clubs esportius i culturals, centre de compostatge i reciclatge. Ermita de la Trinitat. Sota les escales de
lesglsia de Sant Mart Vell shi amagaren les despulles profanades al monestir de Poblet durant la
revolta de 1837. Setmana de la joventut, la tercera de juliol. Fira de Sant Vicen, des de 1565, el darrer
diumenge de gener. Conreus de vinya, cereals, oliveres i ametllers. Bestiar: gallines, porcs. Mercats
els dilluns i els divendres pel mat. Dolos tpics: carquinyolis i vanos (galetes).

Curiosament el track, enlloc de seguir ja per la carretera cap a Poblet, senfila per un coster
que la pista supera amb una mica de dificultat, sense deixar-te veure gaire panormica. Per
no trigo gaire i no em costa gens veure lalberg Jaume I. Aquest mat havia telefonat per dirlos que arribaria cap a las sis o les cinc de la tarda, i encara falta un quart per les cinc quan
arribo. El complex dedificis recorda molt els centre de loisirs francesos. Les teules sn del
tipus de Marsella, vermelles. Lentrada t ms dun nivell que cal superar mitjanant uns
quans graons (amb la bici carregada). Hi ha un gran pati central quadrat i al voltant edificis
com ales que el tanquen, amb porxos i espais oberts a sota. Hi ha algunes plantes amb flors o
sense que no es veuen pas descuidades, com seria tpic ja dels hospitals barcelonins. En Pere
Antoni Torres, ma, es veu que sho va agafar amb moltes ganes, al segle XIX, aix de fer
un complex balneari aqu. Per es queixava que lestat li fes la competncia i a la vegada el
cargols a impostos. Els metges recomanaven prendre (beure) una temporada aquestes aiges
ferruginoses i magnsiques. Lestil de les altres cases (hotels) de la vora en aquest barri de
Les Masies (de Poblet) respira un aire francs. LAlbert Riber et rep a recepci amb atencions
insuperables. Aquest home podria ser diplomtic, diputat, o el que fos atenent a la gent. T un
accent que em sembla del Vendrell, per diu que s de Valls, o de vora Santes Creus. Es passa
14 hores darrera el taulell. Ha domplir uns quants formularis cada cop que registra algun
client. T dues criatures que nestan molt dell. Queda meravellat del meu minscul concert
de piano, tot i lo desafinat que est linstrument a la sala de la televisi. De passada jo em
meravellava que algun acord una mica dissonant sons b aqu. Per sort ning fuma, que jo
spiga, i en aix crec tenir molta sensibilitat. A lalberg de la mateixa xarxa Xanascat a Nria
(alber de lliga) s que fumaven i fora, i potser per aix no em varen registrar b i lAlbert
no troba les meves dades. Em dna la clau, desprs dels trmits oportuns jo he preferit
pagar els 25 euros de la mitja pensi al principi i men vaig a lhabitaci del primer pis a
lala de ponent. Shi accedeix per la porta al costat de lextintor. La 201 queda just davant
mateix dels lavabos. s doble, per hi estar sol. Em dutxo. Laigua no s abundant per s
suficient i ben calenta. Lhabitaci est impregnada daroma de brisa martima que, per
exemple, els Vents, de Sant Just Desvern, fabriquen. Quan baixo un altre cop cap a recepci,
arriben les quatre companys que havien tingut la idea de la sortida i havien quedat a travs del
Meetup. Sels veu fora enrgics, per no donen gaires explicacions de litinerari. En Manel,
que s amb qui he parlat, va amb el cap rapat i li destaquen molt les pestanyes, de manera que
sembla que les dugui pintades. En Dani no s tan alt, per t les exageracions dels homes
esportistes a les espatlles i a les cames. Li destaquen tamb els ulls, molt grans. En Jordi t els
ulls molt blaus, i t el cabell i la barba de color castany clar i ondulats. I lOng dur el cabell
curtet i s el ms jove i ms prim. Li destaquen els dents blanqussimes quan somriu, que ho
fa sovint. A ms, quan sembla que vagi a dir-me alguna cosa, a vegades fa uns gests amb tot
el cos com si estigus fent un ballet asitic. Ells de seguida volen anar a veure Poblet. Jo hi
vaig a peu o corrent, per la carretera. Entro un moment a lesglsia i em sorprn que sigui
aquella que vaig somniar una nit. Ara la veig amb menys detall, per la foscor ambiental. Per
tamb havia visitat linterior amb els meus pares fa molts anys. Se sent una mena dolor
dhumitat i dabandonament i darrere, molt enrere, sonen els assaigs dels monjos que han de
resar les vespres a les sis i mitja. Sembla mentida que aquest temple sigui per adorar un du
celestial, perqu em sembla ms per protegir-sen, de tant fosc com s i de tant gruixudes com
sn les parets. Les formigues condueixen els llurs cadver al costat de la zona de deixies. I
aix em sembla avui mancat desplendor, i noms un abocador de morts. Trobo als companys
a la cantina bevent vi. Abans, han anat a deixar les bicis dins lhostatgeria. Jo em regalo una
ampolleta daigua de Veri que sospito que era reomplerta amb aigua local. Ells sembla que no
paren compte en despeses. Els deixo que vagin a les vespres mentre comena a plovisquejar i

jo arribo corrent, per la carretera, a lalberg. Al principi trobo un munt de gent caminant pel
marge. Tornem a petar la xerrada amb lAlbert. Mexplica que desprs de la desamortitzaci
de 1835 els nous propietaris varen edificar en aquest nou barri de Les Masies. I que ara,
desprs de tants anys, lajuntament els diu que lestil dels edificis no s el correcte. Que a la
finca que era dels monjos, ara no hi deixen passar en bici, excepte per les pistes forestals. Que
uns dels amos dels boscos de Poblet s un Gil Mra de Aragn. Jo li pregunto si en Gonzalo
Mra de Aragn es viu, i ell no ho sap. Resultar que va morir el 2006. Li explico que aquesta
famlia tenien un casal que varen jugar-se i perdre apostant a les cartes, i que va acabar
albergant el collegi on vaig estudiar. LAlbert mexplica que, un cop acabades les vocacions
de benedictins, lestat acabar quedant-sho tot. Ara els monjos sn usufructuaris del
monestir. Als habitants del voltants, que molts estan amb laigua al coll, els va recar molt que
lobra social de La Caixa gasts un mili deuros per pagar el nou orgue, fabricat a Sussa.
Que lestat va tenir, desprs de la desamortitzaci, molt abandonat el monestir. Que les
tombes, grcies a aquest descuit, varen ser profanades durant una revoluci de les del segle
XIX. Per que sembla que no varen matar ning. Els companys tornen de vespres, i en tornen
sense massa entusiasme. Aviat toca sopar (a dos quarts de nou). Hi ha self service. La cuinera
resultar que havia estat alumna meva a les classes que donava jo per a Uni de pagesos a
Aiguamrcia. Per no es dna a conixer. Ni jo hi caic, fins que ja no ser a temps de dir-lhi.
Em retreu que, essent vegetari jo, mengi ous. La veritat que aquesta decisi de desviar-me
del vegetarianisme em va costar una mica, per al final vaig optar per no ser tant estricte. Ella
sembla molt contenta de veurem, com lAlbert, a recepci. Per no es donar a conixer. Per
sopar hi ha sopa, amanida (amb soja germinada), croquetes despinacs, truita de patates,
psols amb pastanaga, iogurt, formatge, pernil en dol, pa, i poma. Els quatre repeteixen unes
quantes vegades. Sembla que mai acabin la gana. I la cuinera, contenta dacontentar-los. En
acabat de sopar, anem al sal. All al rec hi ha una parella essent ell molt fort. Crec que amb
aquells braos podria aixecar ms de 190 quilos. Els nois comencen a jugar al domino. LOng
no en sap, i jo que mho miro potser ja no recordo b com si juga. Comenten alguna cosa de
Malisia, el seu pas. Hi ha una illa vora la costa de Borneo on shi fan immersions com
enlloc del mn, i aix ho corrobora tant el Dani com el Manu. Shi poden veure grans balenes
i grans taurons. Potser s la illa de Sipadan. LOng s de Malacca. Sembla ser que tots ells
estan habituats a anar a dormir tard, a les dotze, per jo no, i tinc molta son, de manera que
macomiado dells amb un see you tomorrow. LAlbert ens ha presentat el vigilant de nit,
un senyor humil que t un somriure que recorda el del senyor Ferran, lherbolari de Figuerola.
Per dalt a lhabitaci lolor de brisa marina artificial no em deixar dormir. El matals s
prou cmode. El somier s una lmina metllica rgida foradada. Telefono al G. Em diu que a
Madrid est diluviant, segons el Pepito, amb qui est parlant pel fix. El Pepito s el seu cunyat
i s un molt bon ciclista. Potser el nmero 50 dEspanya. Almenys en algunes competicions.
Mentretinc algunes estones ms a fer una mica de katsugen, per avui no funciona per fer-me
venir son. Malo unes quatre vegades per anar a desbeure. A mitja nit puja una lleugera olor
de llomillo fregit, que deu ser de lpat del vigilant. Ms que vigilant ens lhan presentat com
a ajudant per si necessitem alguna ajuda. Les campanes de Poblet toquen molt suaument
algunes hores. Cap a dos quarts de vuit els tubs de la calefacci espeteguen de les dilatacions
perqu lhan tronada a posar en marxa. Ha plogut fora aquesta nit es veu. El dia promet ser
clar i vents, amb algun plugim un altre cop a mitja tarda.

Poblet. El monestir va ser inaugurat el 1149 pels monjos benedictins que vingueren de Fontfroide
(Aude), pro de Narbona, per desig del rei Ramon Berenguer IV. Mossn Ramon Muntanyola (nascut
a lEspluga, ho escriv aix: Entre el camp i la pineda // qui encenia uns ulls tan francs,// que el
cenobi de Fontfreda// ja us envi els monjos blancs?// No us rondaven cada dia// laigua clara i el
ventet?// Us lloem Santa Maria// amb les monjos de Poblet... Diuen que Gaud va aprendre a
construir a Poblet al veure quins murs resistien ms a lhora de derribar-los, durant la restauraci del
monestir.

N 1: Antiga capella de Sant Esteve, funerria, del segle XII. N 2: Infermeria vella del segle XII. N 3: Claustret de Sant
Esteve o de la infermeria, segle XIII. N 5: Biblioteca del segle XIV. N 6: Sala Capitular. N 7: Capella primitiva, desprs
sagristia antiga. N 8: Pandes del claustre del segle XIII. N 9: Panda de principis del segle XIII, la ms antiga. a: Lavabo
en el claustre. N 10: Antic dormitori de conversos, desprs convertit en cups. N 11: Cuina i dependncies. N 12:
Refectori de finals del segle XII. N 13: Calefactori i barberia. N 14: Antic refectori de conversos i desprs bodegues.
N 15: Atri del claustre fet construir per labat Copons. N 16: Sagristia nova del segle XVIII. P.R.: Porta Reial que dona
accs al conjunt del monestir.

La construcci del monestir no va comenar fins el 1163 i san

fent amb els segles. Era normal que desprs de triar un
assentament els cistercencs esperessin uns anys per comenar a
construir el monestir. El paratge havia de tenir bosc per a llenya,
aigua i pous de neu, vinya i terres de conreu, i estar allunyat dels
altres pobles. A finals del segle XII Poblet tenia 17 granges en
explotaci. A ms, comptava amb infermeria, hospital de
pobres, farmcia, mol, forn de pa, hort de plantes medicinals i
calabs. Durant el XIV es feu el palau del rei Mart lHum, per
larquitecte Arnau Bargus (que havia fet el Sal de Cent a
Barcelona). Ara el palau de Poblet es fa servir de museu. Durant
el XVIII es feu la nova sagristia. El 1340 el rei Pere IV el
Cerimonis va tenir la idea de fer servir una part com a pante
reial de la corona Catalano-Aragonesa. En teoria hi descansen
les despulles dels reis Alfons I, Jaume I, Mart I lHum, Alfons
IV, Alfons V, Enric de Trastmara, Pere III, Ferran I
dAntequera, Joan I, Joan II, Joana Enrquez I (i el seu fillastre
Carles, prncep de Viana, a qui ella va fer enverinar). Felip II hi
pass la setmana santa del 1564 i de Poblet agaf la idea de
construir un pante reial a lEscorial. Entre els nobles que
suposadament descansen a Poblet nhi ha de les nissagues
Urgell, Cardona i Cervera, Segorb, Prades, Crdova, Sandoval,
Folch, Medinaceli, Maqueda, Benavent. En aquella poca de

mxim esplendor el monestir cobrava tributs de 60 pobles, 10 viles, 2 castells, de les salines de
Cardona, dels pescadors dEmpries, i tenia ams un crrec com a diputat de la Generalitat o conseller
o notari reial. A ms de Poblet la congregaci comptava amb altres monestirs: Piedra, Benifassar,
Mallorca, Valncia, Barcelona (Natzaret), El Tallat. El 1531 sacab el retaule extraordinari
encarregat per labat Pere Caixal a lescultor Dami Forment. Durant el segle XIX hi hagueren unes
quantes fugides dels monjos, i profanacions de les sepultures per part dels exrcits contrincants i dels
anarquistes. Durant anys el bestiar jeia enmig de les mmies reials dins lesglsia. El 1940 uns quants
monjos tornaren a habitar el monestir, i fins ara (principis del segle XXI) hi ha hagut comunitat
benedictina del Cster. El 1991 el complex va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Hom pot dividir el conjunt en tres recintes. Al primer hi havia les habitacions dels laics, algunes
capelles i el rebedor per als reis. Al segon, la plaa, lantiga hostatgeria, els palaus abacials nou i antic
(de les dames), lhospital dels pobres. I al tercer hi havia la part de clausura i la mansi reial. La
muralla fa uns 600 metres de permetre, per 2 de gruix i 11 dalt. Larxiu monacal es troba en gran part
a Madrid (encara!).

Quan maixeco obro la finestra i gaireb s ple dia. Segueix havent-hi un aire francs al
recinte. Havent-me dutxant tant ahir no em cal fer-ho pel mat. Alg shi est estona i estona i
el lavabo somple de boirina. Les noies que van al del costat em saluden afables. Jo no he
dormit, per en un moment he somniat que una noia que semblava navarresa volia entrar, que
jo li deia que all hi era jo, per al final lhe deixada entrar, de tant submisa i disposada a estar
amb mi com es mostrava. Els companys sen fan el crrec de lescena. LAlbert est tot
corprs per la notcia de la mort de la Muriel Casals, presidenta de lmnium Cultural. Ell hi
havia parlat feia poc, abans que un ciclista latropells e ella a la cantonada de Provena amb
Comte dUrgell a Barcelona. Jo mateix mhavia dut algun cop un gran ensurt quan aturat al
carril bici dUrgell em creuava a molta velocitat un ciclista que gaireb tocava la meva roda
davantera. Els companys esmorzen i van repetint. Sembla que no acabin mai la gana. Hi ha
llet, flocs de cereals, melmelades, pa, tomquet, magdalenes, mandarines, formatge, sucs de
pinya i taronja, iogurts, mantega, xocolata, i jo qu s ms. El noi fort dahir avui est ms
descansat i una camisa a punt desquinar-se, de quadrets de colors blaus i vermells, cobreix
els seus potents braos. Els noiets de dotze anys que ahir al vespre traspuaven vitalitat avui
estan endormiscats. Havien fet 35 Km en bici. Els meus companys em diuen que vagi passant,
que ja ens trobarem en ruta, perqu ells trigaran a sortir, potser esperant que el vent afluixi.
LAlbert macompanya a la sala de calderes on hem deixat totes les bici. I ens acomiadem.
Mha donat un llibret dels albergs de Xanascat de rutes BTT, fora engrescador. La ruta
segueix per la carretera cap a LEspluga. Quan estic puja t la poujadeta al sortir de lalberg en

Dani, el verons, mavana a tota velocitat fent brunzir laire. Ha volgut fer-me una
demostraci. Desprs, arribant al monestir ja recula cap a lalberg. A lEspluga torno a veure
els indicadors cap a les coves. Si hi entrs perdria dues hores, i vaig just dhorari. I ms
havent anunciat pluja cap a les sis de la tarda. Passada lautopista uns gossos criden molt. I s
que mhe aturat a veure un Quercus valentina de fulles molt peludetes. Abans del Mas Jover
erro una mica la ruta per torno a baixar i emprenc la pujada correcta, on ells matrapen.
Arribant a la carretera encara els veig abans de deixar el Cap del Coll. Comencen a aparixer
molins blancs de vents de Gamesa. Mouen les aspes amb parsimnia i fan una fressa especial,
com si haguessin engegat un petit aspirador. Ms endavant veur les roderes de les quatre
bicis als llocs fangosos. Excepte en algun tram que deuen haver estalviat perqu no segueixen
ben b el track que em varen passar a mi. Llstima que no paro compta daturar-me a veure o
a visitar el monestir del Tallat. I potser s que he trobat un munt dindicacions per anar-hi i no
s quina era la millor.
El Catllar. El santuari, en runes, s dalt un promontori, a uns 790 m snm, amb vistes cap a les
comarques de lUrgell, la Segarra i la mateixa Conca de Barber. Lany 1081 hi havia un castell. El
1354 hi havia una capella. Joan II promocion una esglsia que a la fi feu construir el seu fill Ferran el
Catlic el 1509. Hi envi una partida de monjos de Poblet a estar-shi. En teoria pertany al terme de
Montblanquet, per est molt vinculat a Rocallaura. Durant el segle XIX ledifici san espoliant i
qued en runes. Algunes peces es conserven al museu del Cau Ferrat (Sitges).

Mespanta llegir que vaig cap a Monblanc un altre cop. I ser no Montblanc, sin
Montblanquet, un petit llogarret.
Montblanquet. s un petit llogarret amb 17 habitants. Esglsia del segle XIII, destil cistercenc.
Desprs de la desamortitzaci de 1835 va passar de Poblet a Vallbona. Hi havia un castell (del segle
XII) i shi feien jocs prohibits. s a la vora Omells de Na Gaia, a lUrgell per molt a la vora la
Conca de Barber.

Abans de Vallbona el sender es fa molt tcnic i baixo de la bici. Lhostatgeria obra per
Setmana Santa, per ara al monestir noms hi fan visites guiades. LAlbert em deia que al ser
de monges no varen assaltar les installacions durant les guerres i revoltes del segle XIX.
Vallbona de les Monges. s un poblet duns 250 habitants i 34 Km quadrats, a lUrgell, a la vall del
riu Maldanell, afluent del Corb, a uns 480 m snm. Comprn a ms del nucli principal, fams pel
monestir de monges cistercenques, els termes de Rocallaura (85 habitants), Montblanquet (17) i
Montesquiu (despoblat). La primera capella la fund Sant Ramon. El 1380 Pere III, el Cerimonis, va
atorgar el ttol de baronessa i les prebendes de jurisdicci civil i criminal a labadessa. Aix dur en
teoria fins 1812 per a la prctica sallarg fins 1872. El 1573 els habitants de Montesquiu passaren a
establir-se vora el monestir per no deixar allades a les monges, tot i seguint les directrius del Concili
de Trento (1545-1563). Amb els segles i principalment durant el XII i XIII el monestir va anar
adquirint termes com els de
El Vilet
Mas Du
Rocafort
Els Eixaders
Montesquiu
Rocallaura
Lloren
Omells de Na Gaia
Valerna
Maldanell
Preixana
El volten tossals que no arriben a la cota 600. La carretera que hi arriba per ponent ve de Belianes i
Mald i cap a llevant va cap a Rocallaura i la C-14 (Salou-Trrega). Shi cultiva ordi, oliveres,
ametllers, farratge, vinya. La cooperativa ven loli amb DO de les Garrigues. Shi crien porcs i ovelles.
Laigua s molt dirtica (aigua de Rocallaura), per contenir Liti i Estronci. Al monestir a ms de
lhostatgeria hi ha visites guiades, museu (brodats, antigalles dels segles XIV a XIX) i arxiu histric.
El darrer dilluns de gener se celebra leradicaci de la verola per la invocaci dels sants metges
(Cosme i Dami) al segle XIX. La festa major s el diumenge abans del 27 de setembre. El darrer
diumenge dabril es fa una romeria o aplec al Tallat. I durant lestiu la Generalitat organitza concerts
de msica clssica al monestir.

Rocallaura em sembla un poble massa auster.

Rocallaura. s un llogarret a uns 650 m snm que pertany com a entitat descentralitzada a Vallbona de
les Monges. T uns 10 Km quadrats dextensi. Est a la zona entre el Tallat i la riera de Maldanell.
Shi conrea ordi, oliveres, ametllers. Hi ha una esglsia dedicada a Sant Lloren i del castell no en
queda rastre. Durant el segle XI era dels Cervera. El 1194 els Torroja (militars) varen fer donaci del
terme a labadessa. El ms peculiar del poblet s lhotel balneari (180 places, tlfn. 973 33 06 32 /
www.balnearioderocallaura.es). Laigua de Rocallaura senvasa i es ven des de Valls (oficines al
passeig de lestaci, 33/ tlfn. 977 60 17 34). Laigua s bicarbonatada clcica, litnica i estrncica.
Diuen que a ms de ser molt dirtica (pedres), va b contra la urmia, la gota, el reuma, lartritis, la
psoriasi, les malalties de fetge i de budells (www.aiguaderocallaura.com). Ms info al tlfn. 973 33 02
14.

Abans de Belltall maturo a canviar la cmera perqu ja no aguanta ms. Uns pagesos em
saluden alegres, mentre treballen un marge del camp. Han aparcat dos cotxe plens de pales i
aixades al cul de sac. Dalt el poble, maturo a beure una mica de laigua del bidonet, al voral
enjardinat de la carretera.
Belltall. s un poble estirat al llarg de la carretera C-14 (de Salou a Trrega). s dalt un coll fora
vents. Shi conrea ordi i una mena dall menut de cul pla. Al segle XI sanomenava Trullol de
Comalatas. Havia pertangut als Cervera i als Torroja fins a principis del XIII. El 1227, Ser de
Montpalau exim el poble dels mals usos. Leixorquia obligava a donar la meitat de lherncia del
pags que no tenia fills al senyor feudal. I la cugucia obligava a donar la meitat dels bns del pags la
muller del qual havia coms adulteri, al senyor feudal. Lintestia obligava a donar 1/3 de lherncia del
pags que havia mort sense fer testament, al senyor feudal; i deixava 1/3 per als familiars i un darrer
1/3 a repartir a parts iguals entre els pobres, els clergues i els familiars. Tamb els exim de donar 1/3
dels bns per transmissi patrimonial per herncia. Per no renunci, sembla ser, als altres mals usos:
rsia (taxa per incendi), ferma despoli forada (taxa per dot de casament), remena personal (taxa per
emigrar), monopoli de farga, mol i forn; i trag (obligaci de traginar bns del senyor) i jova
(obligaci de llaurar uns dies les terres per al senyor). El 1297 els hospitalaris eren els amos del poble
de Belltall. El prior, el vengu per, al segle XIV a Guillem Gener. Aquest, desprs, el vengu el
1385 a Pere de Benviure (secretari del rei Mart I Hum. I aquest, finalment el revengu als
hospitalaris, que tenien tamb lEspluga de Francol.

Al SE de Belltall maturo a fotografiar el rengle de molins de vent (generadors delectricitat)

de Gamesa.

Arribant a Fors, un poble de pedra picada, la bassa daigua argilosa blanquinosa impressiona. El
refugi queda amunt.
Fors. s a la Conca de Barber. El nucli principal s a uns 870 m snm i totes les cases sn de pedra
vista (de color gris clar). T vistes cap a la Segarra, els Pirineus, Montserrat i el Montseny. La festa
major s el darrer dissabte dagost i la menor el 7 de desembre (Marededu de la Salut). s un poble
dpestiueig. El terme fa uns 16 Km quadrats. Hi ha uns 50 habitants (per a finals del XIX nhi havia
500). Esglsia romnica de Sant Miquel. Consta que Ramon Berenguer I ced el poble a Mir Foguet el
1058. El 1068 el comte dUrgell la ced a lesglsia. Durant el segle XIII era vila reial amb
representaci a les corts catalanes. A partir de 1285 pertany a Santes Creus (fins 1835). Refugi
http://www.fores.altanet.org/turismefores/elrefugi/

Arribant a Rocafort, un poble que almenys t castell i no s tant auster com les dabans i
resultar que la meva simpatia pel poble estar fonamentada pel fet se pertnyer durant uns
segles a avantpassats del meu avi Armengol.

Rocafort de Queralt. s a lextrem NW de la Conca de Barber, a la capalera del riu Vallverd.

Consta des de 1076 (Guerau de Guitard). El 1370 Dalmau de Queralt en compra els drets a Pere III el
Cerimonis, constituint-se aix en bar. Durant el XIV pertany a Rocafort Berenguer de Lorach
(senyor de Solivella). El XV als Biure, i a partir de 1515 als Armengol. T oficina bancria,
poliesportiu amb camp de futbol i camp de tir, celler de la cooperativa (1918) de vi i cava. Shi
cultivava safr (XIII-XX), i shi conrea vinya, cereals, i ametllers. A finals del XIX tenia uns 800
habitants per a principis del XXI noms en t 250. Hi ha algunes cases destil colonial, dels cubanos.
Hi arriben les carreteres C-37 (Montblanc-Igualada), C-441 (a Conesa), TV-2331 (cap a Solivella).

Abans de Montbri de la Marca estalvio la drecera i segueixo per la carretera.

Montbri de la Marca. s a uns 4.5 Km al NE de la capital del terme (El Sarral) des de 1972, a la
Conca de Barber., a uns 610 m snm. T uns 40 habitants. Hi arriba la TC-2333, des del Sarral. Hi
passa el GR-175 (ruta del Cster entre Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges). El castell
consta des de 1075. El 1269 era dels templers i desprs pass als hospitalaris. Agregats: Vallverd,
Cogull. Jaciments epipaleoltics vora la Font Voltada, a uns 500 m al SE del poble, a laltre banda del
Torrent Gran http://www.tonisilex.cat/fontvol.html

Desprs dubto una mica, perqu el track segueixo ms a sota. En un tram el track meu passava
per una pista que anava a parar a un marge de camp, i els indicadors i les roderes dels
companys passaven pel bosc, ms amunt. He hagut de parar molt de compte de no aixafar el
cereal recent brotat. En un altre tram la pista estava impracticable per un munt de rames que
havien tallat dels pins. Desprs de dubtar per on seguir trobo un parell de noies que no volen
que pari dexplicar-los coses del company de Malisia. Es veu que se nhan enamorat. El
paisatge en general, desprs del Tallat sha fet aspre, gris. Des del Tallat es veien les
muntanyes dels Pirineus nevades. Per desprs noms es veuen marges de pedra seca, feixes
de cereals, pinedes esclarissades sobre el rocam i el vent que mou els molins per fer
electricitat. La pujada al Puig de Comaverd ja macaba la pacincia. He begut alguns glopets
daigua dels pobles. Perqu la de lalberg t mal gust. Tota laigua aqu s clorada i jo no hi
estic acostumat. Ells diran que al posar-hi isostar no han notat cap mal gust. Per em sembla
al final que el mal gust era degut a algun residu a la meva cantimplora. El bidonet (de
Santiveri) que em varen regalar en unes jornades de nutrici esportiva a Torre Ribera no
deixava tant mal gust. Total, que a la vista dun gran rtol indicant cap a Pont dArmentera i
Santes Creus , amb el dibuix duna bicicleta, faig cas del rtol all al Coll de Mald i deixo el
track, que em faria pujar una mica ms. Els darrer 2 Km els he fet empenyent la bici, perqu
la pista pedregosa pujava massa. Em recordava la de les Salines. Per passat el Cogull,

primer opto per seguir recte endavant per la pista, que du a un espadat. Desprs reculo cap el
mirador que queda a llevant desprs de seguir el trencall indicat pels rtols. Per dall la ruta
segueix per un descens de grimpada, que amb la bici carregada es fa massa perills. Torno
cap a la pista i miro de baixar pels graons de la roca amb cura, per no tanta com calia i caic
avall, amb tanta sort que no em faig mal. No he pogut aguantar la inrcia del pes de la bici
que mha fet pendular allunyant-me de la roca. Per estic content dhaver triat aquesta ruta,
perqu estava avorrit del paisatge aspre i monton dels darrers quilmetres. Al Tossal de les
Comes, enlloc de tirar cap al Sarral, tiro cap a Cabra. Desprs del sender ve una pista
pedregosa que cada cop es fa millor. Desprs del Corral nou ja s molt bona. Cabra del Camp
sem fa agradable, perqu s que he encertat la ruta i falta poc, i de baixada, pel Pla de Santa
Maria. O potser perqu el castell era al segle XIX duna avantpassada per part del meu pare,
una Alonso-Pimentel (cosa que descobrir desprs).
Cabra del Camp. s al llindar de la conca del Francol (Montblanc) i del Gai (Valls) i entre
muntanyes altes. Cap el SE la Serra Carbonria (776 m snm), i cap el NW la de Comaverd (879) i la
Voltorera (817). Hi passa lAP-2 i la TP-2311 del Pla de Santa Maria al Sarral. El terme t uns 27 Km
quadrats. El poble s a uns 490 m snm i t uns 1100 habitants. (El 1992 noms en tenia 440). El 1599
Felip III perdon els impostos per tal que poguessin pagar les muralles. Agregats: Fontscaldetes
(runes), Fonollosa (abandonat) i les urbanitzacions de La Voltorera i el Mas de la Plata. El castell
consta des del 980 quan el comte Borrell II el don en franc alou a Ervigi, la seva muller Almentruda i
el seu fill Guifr. Ms endavant, Guifr i la seva muller Guilla el donaren (desprs de ser destrut per
Almansor el 985) als monjos dAlbenga (prop de Gnova). El castell an passant per moltes mans. El
1835 era de Maria Jos Alonso-Pimentel, duquessa de Benavente. Shi fan olieres (regadiu), ametllers,
vinya, ordi. I shi crien porcs i ovelles. Celler cooperatiu, de 1916. Festa major el tercer diumenge
dagost. Festa de la Santa Creu el primer dissabte de maig. Festa del segar, pel juliol, i del batre, per
lagost.

El track sha desviat en algun moment i all al poble del Pla, que sem fa llarg quant a espai,
per curt quan a temps, confon els carrers de Pompeu Fabra i de Joan Margall. Cauen algunes
gotes per no mhe mullat. Tot est al seu lloc i torno cap a Sarri per lautopista sense
ensurts, noms alguns embussos de diumenge a la tarda, que em faran aturar cosa dun quart.