45

5 / JULIOL 2008

CAVITATS DE CATALUNYA

Les coves
del Salnitre:
Els visitants illustres
Un itinerari descriptiu
Aproximaci a la geologia
de Montserrat

EXPLO R ACI O NS

Ezkaurriko
Ezkauiko Leizea
(-351 m) i
algunes dades sobre
Pea Ezkaurri
BI OSPELEO LO G IA

Estudi del Troglocharinus

ferreri pallaresi

La revista de l

Tu, a la teva
EQUIP DE RECERQUES
ESPELEOLGIQUES

espeleleg
nm. 45

JULIOL 2008

FOTO: ROGER ROVIRA

CENTRE EXCURSIONISTA
DE CATALUNYA

Redacci i administraci:
Centre Excursionista de Catalunya
Club Alp Catal
Parads, 10 i 12 - 08002 Barcelona
Tel. 933 152 311
www.cec.cat
Director:
Josep Manuel Miarro
cec@cec.cat
Editor:
Ferran Alexandri
ferran@alexandri.cat
Consell de redacci:
Dani Ferrer, Toni Ingls,
Mart Romero
Disseny i maquetaci:
Estudi Toni Ingls
toni@toni-ingles.com
Impressi:
Litografa Ochoa
Tel.: 936 855 819
Imprs en paper ecolgic
Dipsit legal:
B 22844-1967

Nosaltres ens ocupem dequipar-te

amb el millor material

ISSN:
1887-2468
Portada:
Cueva del Ibn de Isaba
(Navarra)
Autor: Valent Zapater

La revista Espeleleg no comparteix

necessriament lopini que sexpressa
en els articles publicats, sin
que la responsabilitat dels comentaris
recau sobre els respectius autors.
Aquesta publicaci no pot ser
reproduda ni totalment ni parcialment
mitjanant qualsevol recurs o
procediment, incloent-hi la reprografia,
el tractament informtic o qualsevol
altre sistema, sense lautoritzaci
escrita de leditor o dels propietaris
del copyright.

Plaa del Diamant, 9

08012 Barcelona
tel. 932 184 117
http//personal2.iddeo.es/nus
espeleonus@eresmas.net

19

22

30

Els visitants
de les coves
del Salnitre

Les coves
del Salnitre

Aproximaci
a la geologia
de Montserrat

Algunes dades
sobre Pea Ezkaurri

Estudi
del Troglocharinus
ferreri pallaresi

Fitxes de cavitats: Avenc de la Rosita (la Garrotxa)

32

Anecdotari: Fa cent anys... a lavenc den Roca

34

Fitxes de cavitats: Coves del Mu (la Noguera)

33

Crnica espeleolgica

35

EDITORIAL

eiterant el que ja diem en l'ltim editorial d'Espeleleg, a l'hora d'editar un nmero nou d'aquesta revista apareixen tots els problemes i elements
imprevisibles que fan endarrerir setmana rere setmana,
mes rere mes, la seva aparici. Per a la fi hem pogut
tornar a sortir, i seguint el model iniciat en el darrer
nmero, hem fornit part del seu contingut amb material d'espeleologia provinent de la nostra germana
gran, la revista Muntanya, perqu pensem que s interessant fer-lo arribar a un pblic especficament espeleolgic. Tanmateix, tamb hi ha una novetat: hem
augmentat el nombre de pgines i hem incls alguns
articles indits.
Seguint la nostra lnia editorial, encetada fa ms de
quaranta anys, el contingut d'Espeleleg segueix essent
el cent per cent dedicat a l'espeleologia en tots els vessants i en totes les especialitats que la nostra activitat
comporta. Ho volem remarcar perqu ens els darrers
temps hi ha qui ens vol fer passar el bou per bstia
grossa, i per tal d'eixamplar, no sabem en quins horitzons nous, dins del collectiu espeleolgic s'inclouen
unes prctiques molt allunyades de l'esperit de l'espeleologia. Tan allunyades que ja no compten ni amb el
medi subterrani.
L'ERE s un grup format per gent que practica, a
banda de l'espeleologia, moltes altres activitats i, a ms,
tenim la sort que al CEC hi ha un munt de seccions
que les recullen com a tals, i que com a socis ens hi

podem adherir i participar-hi; per l'objectiu de l'ERE,

no podem oblidar-ho, s exclusivament espeleolgic. A
tall d'exemple, i de creaci molt recent, ha aparegut al
CEC el GDE (Grup de Descens d'Engorjats), integrat
pels amants d'aquesta activitat, entre els quals hi ha
alguns membres de l'ERE, i que ara han decidit unir-se
a una secci nova. Des d'aquestes pgines els desitgem
que tinguin molt d'xit en la seva afici.
Mentrestant a Madrid hi ha hagut l'elecci del
nou president de la FEE i, un gir d'ltima hora ha fet
que pactessin tiris amb troians, tot restant a l'oposici
una part dels que abans eren al poder. Massa galls per
a un galliner tant petit.
D'altra banda, volem felicitar ben sincerament l'empresa Vertical Sports, S.L., pel 25 aniversari de la seva
fundaci. Durant tot aquest temps Vertical ha estat al
servei dels esports de muntanya i de l'espeleologia subministrant als collectius les marques ms prestigioses
de material tcnic, com ara Petzl, Beal, Ferrino, Marmot L'enhorabona! Tamb volem agrair a Vertical el
suport, sovint incondicional, que durant aquests anys
ha ofert a les publicacions d'espeleologia d'aquest pas,
especialment a la revista Espeleleg.

espeleleg 45

HISTRIA DE LESPELEOLOGIA

Els visitants de
les coves del Salnitre
Un recorregut subterrani
per les mentalitats dels segles XVIII i XIX

Ramon Arabia

Autor: Josep M. Cervell

ARXIU FOTOGRFIC CEC

Lautor ens presenta un interessant

viatge a les coves del Salnitre a
travs dels visitants illustres que
va tenir aquesta famosa cavitat
de Collbat.

L'entrada a les coves del Salnitre, amb el bar que hi

havia cap al 1900. La foto s atribuda a Juli Vintr,
amic i acompanyant de Norbert Font i Sagu.

Norbert Font i Sagu

Artur Osona

Els viatgers illustrats

Francisco de Zamora (1757 1812), funcionari i
escriptor castell que fou alcalde del crim de lAudincia de Catalunya a Barcelona. Entre 1785 i
1790 va realitzar llargs viatges per Catalunya a la
recerca de dades, molt en la lnia del pensament
illustrat de lpoca, i distribu un ampli qestionari
a totes les poblacions catalanes sobre els ms variats
aspectes de demografia, costums, activitats econmiques, toponmia i geografia fsica de cada lloc.
Grcies a les respostes dels municipis al Qestionari Zamora i al seu Diario de los viajes hechos en
Catalua, tenim un document dexcepci de com
era la Catalunya de finals del segle XVIII. De fet hi ha
qui sost que Zamora era, a ms de funcionari de la
monarquia borbnica, un espia a la recerca dinformaci sobre lestat de Catalunya a les portes de la
Guerra Gran amb Frana.
Lany 1789 visit Montserrat i, acompanyat per
diversos monjos del monestir, va anar a diversos
punts de la muntanya, va observar que en alguns
punts hi ha sumidores de aguas, que despus vuelven a salir en otra parte; pero nicamente cuando
llueve, visit els Pouetons de les Agulles i explor les
coves del Salnitre on es realitzaren tasques topogrfiques (la topografia del Salnitre s el primer treball
daquestes caracterstiques que coneixem a Catalunya). Amb el concurs del seu assidu dibuixant, en
Pere Pau Muntanya, pintor i decorador de moda
entre la burgesia naixent, i en Francesc Remart, es
realitzaren diversos gravats de la muntanya i de les
coves. Zamora tamb visit Sant Lloren del Munt i
alguna de les seves coves, com la cova Simanya. En
els seus viatges feia estada sovint a la casa de la Barata,
a lObac, prop del cam ral i propietat duns amics.

douard-Alfred Martel

Vctor Balaguer

durant la Guerra del Francs, lany 1811. El seu valor

s molt gran ja que constitueix el primer document
purament espeleolgic conegut a Catalunya. Lautor
hi fa ress de la controversia entre plutonians i neptunians que tenia lloc entre els gelegs de la seva poca.
El manuscrit defineix encertarament les principals caracterstiques del carst montserrat: desprs de
les pluges les aiges no circulen per la superfcie,
sin que sn infiltrades rpidament sota terra i brollen als peus del masss a les fonts permanents (font
Gran de Monistrol) i, en ocasions, per sobreei-

Pere Pau Muntanya

A la pgina anterior:
Entrada a les coves
del Salnitre. Aquarella
de Pere P. Muntanya
(1790). Biblioteca del
monestir.
El pou. Gravat de
Manuel Sol, a
Montserrate
subterranea (1852).

El manuscrit trobat a Montserrat

Labat Miquel Muntades, en el seu llibre sobre la histria de Montserrat, atribueix a Gerard Joana (1769
1841), monjo, botnic i farmacutic del monestir de
Montserrat, lautoria dun manuscrit, escrit a lany
1806, on es fa un seguit dobservacions i hiptesis
sobre les cavitats subterrnies i la circulaci de les
aiges a la muntanya. Aquest manuscrit, guardat a la
biblioteca del monestir amb la referncia 881 dins el
Catleg dels Manuscrits, formava part dun compendi
sobre la histria natural de Montserrat, i va ser salvat
parcialment de lincendi i la destrucci del monestir
4

espeleleg 45

espeleleg 45

especialment als Pasos Catalans. Va fer algunes estades a Montserrat als tombants de segle i visit la
cova, acompanyat dalguns monjos i guies de Collbat. Ens ha deixat bonics gravats de lentrada i
duna de les sales de la cova. En emprendre la seva
visita recorda la de Francisco de Zamora i encara
troba el tronc darbre que havien posat per baixar el
pou del Diable en lexpedici de Zamora.

Vista de les ermites de

la Tebaida i del
monestir de
Montserrat. Gravat
d'A. de Laborde
(1806).
Entrada al Cambril.
Gravat de Manuel
Sol, a Montserrate
subterranea (1852).

espeleleg 45

xidors temporals que reben el nom de mentiroses o

fonts mentidores. A linterior de la muntanya existeixen cavitats verticals (pouetons) que estan relacionades amb la infiltraci i, a la part de Collbat, cavitats horitzontals que representen antigues sortides
daigua, s a dir fonts mentidores, avui seques. Segons
lautor tot el masss estaria ple de cavitats que, en
anar-se ensorrant, provocarien les ensulsiades de
roques tan freqents a la muntanya. El fenomen
fsic daquesta formaci de conductes subterranis
seria la dissoluci i lerosi mecnica de la roca per
efecte del pas de les aiges subterrnies.
Amb aquestes formulacions lautor sens mostra
com un avanat a la seva poca. No ser fins alguns
decennis ms tard que altres autors europeus hi
coincidiren en la construcci dels primers paradigmes de lespeleologia cientfica.
Latribuci a Gerard Joana del manuscrit 881 s
dubtosa. Els dibuixos a qu es refereix en el text han
de ser els de lexpedici de Zamora, que va ser
acompanyat per altres monjos, els pares Ametller i
Grau. El primer tenia molta fama com a naturalista
i era una persona de referncia per als viatgers i estudiosos que pujaven al monestir, i no seria estrany
que fos lautor del manuscrit. A ms sembla que
Joana, en aquells anys, no feia setze anys que era
monjo, tal com afirma lautor del manuscrit.
Alexandre de Laborde (1773 1842), militar,
escriptor francs i viatger preromntic, autor del
Voyage pittoresque et historique de lEspagne dedicat

Els romntics
Vctor Balaguer (1824 1901), poltic, historiador i
escriptor, troba a Montserrat el paisatge ideal per a la
seva sensibilitat marcada pel romanticisme de la preRenaixena. La crema i les destruccions durant la Guerra del Francs, labandonament del monestir, que fou
tancat lany 1835 i es torna a obrir nou anys ms tard,
juntament amb latmosfera de llegendes i tradicions
que envolten la muntanya, feien de Montserrat un
escenari perfecte per als mites i limaginari romntic.
Lany 1852, desprs duna srie descrits que va
publicar dedicats a la muntanya, Balaguer organitza
una expedici a les coves del Salnitre, en la qual participaren escriptors i pintors, metges del balneari de la
Puda, monjos i guies de Collbat. En contrast amb
lesperit erudit de les anteriors visites dels viatgers i
estudiosos de la Illustraci, Balaguer fa una descripci
desmesurada de la seva aventura subterrnia. En un
ambient exaltat i fantasis, propi de la mentalitat de
lpoca i entre exclamacions dadmiraci, la comitiva va
donant nom a les diferents cambres de la cova: el bany
de les slfides, el sal gtic, etc., es baralla amb la nombrosa colnia de ratpenats que habiten pacficament les
galeries ms profundes, inscriu els seus noms a les
parets, al costat daltres ms antics dels segles XVI, XVII i
XVIII i es formulen teories pintoresques sobre lorigen
de la cavitat. De fet, Balaguer i els seus exaltats amics
romntics, escriptors i pintors i dibuixants de la llotja
no volen refutar cap teoria cientfica, el coneixement de
deb s el que surt de la poesia i amb la seva visita a les
coves el que es pretn s despertar el geni del lloc.
La difusi daquesta visita multitudinria als diaris
de lpoca i la publicaci de litografies dels diferents
artistes que hi participaren (Claudi Lorenzale,
Manuel Sol i altres), van donar una gran popularitat
a la cova i va provocar un allau de visites de curiosos,
cosa que va obligar a arreglar el dificults cam daccs
i a edificar una posada de las cuevas a cal Pepa de Collbat, des don partien els expedicionaris amb guies
contractats. Els viatgers arribaven amb cavalleries procedents de lestaci de ferrocarrils de Martorell. De
fet, les expedicions de Balaguer a les coves del Salnitre
van ser de les darreres que encara van partir de Barcelona amb carruatge, ja que pocs anys ms tard es va
inaugurar el tren, que facilitaria molt el viatge.
1896: acta de naixement
de lespeleologia catalana
douard-Alfred Martel (1859 1938), cientfic francs, s considerat el creador de lespeleologia moderna,
fundador de la Socit de Splologie, de la revista Spelunca i de lSpleo Club francs. A partir de les seves

campanyes sistemtiques dexploraci subterrnia a

diverses parts del mn, va establir teories prpies sobre
la formaci de les cavitats naturals i la circulaci de les
aiges subterrnies i en va ser un gran divulgador.
La influncia de Martel en el naixent excursionisme cientfic catal va ser molt important. A travs
dels contactes internacionals dArtur Osona i Ramon
Arabia va ser soci delegat de lAssociaci Catalana
dExcursions a Pars, i lany 1890, amb la reunificaci de les dues entitats pioneres de lexcursionisme
catal en el Centre Excursionista de Catalunya, va
passar a ser soci delegat daquesta entitat. Els seus
relats de Bramabiau, Padirac i altres famoses exploracions van ser traduts i seguits amb molt dinters
pels precursors daquestes activitats a Catalunya.
Lany 1896 va fer saber al CEC que havia estat
invitat, per larxiduc dustria, a visitar Mallorca i les
seves coves, en especial les coves del Drac, que ja
havien estat recorregudes parcialment per lAssociaci
Catalana dExcursions els anys 1878 i 1880. Aprofitant la vinguda sel va convidar a visitar, de tornada,
algunes coves a Catalunya, per tal de mantenir un
contacte sobre el terreny amb les persones ms interessades per lespeleologia naixent al nostre pas.
La seva visita es va preparar minuciosament. El
CEC, a proposta de Dions Puig, elabor un interrogatori destinat a recollir informaci sobre els fenmens espeleolgics que va ser mpliament distribut.
Les respostes que van anar arribant durant la primavera del 1896, enviades per delegats del CEC, mestres, capellans i prohoms de moltes localitats, van
constituir una base documental per orientar les primeres recerques i per a la configuraci del primer
catleg espeleolgic de Catalunya. Aquesta feina va
ser encomanada a un entusiasta jove seminarista
anomenat Norbert Font i Sagu.
El 16 de setembre de 1896, Martel i el seu company Louis Armand sn rebuts a Barcelona i, lendem, sn acompanyats a Montserrat i a les coves del
Salnitre per Artur Osona i Josep Castellanos. Martel
adverteix el gran inters que presenten les coves excavades en conglomerats, assenyalant la singularitat dun
medi tan diferent de les rees del carst en calcries que
ell coneixia tan b. La descripci que fa de les coves de
Collbat s, per, molt realista, desmuntant les exageracions que shavien anat transmetent des de les visites
de mitjan segle. Aquesta visi objectiva no s entesa
per alguns, com Puig i Larraz, que fins i tot dubten
que Martel hagi visitat les autntiques coves...
Acabada la visita a Montserrat, Martel i Armand
marxen cap a la Cerdanya, on els espera una altra
delegaci del CEC formada per Llus Mari Vidal,
geleg i futur president de lentitat, Juli Vintr, Josep
Galbany i el jove Norbert Font i Sagu, per explorar
la cova de la fou de Bor. Aquest contacte amb el pare
de lespeleologia produeix un gran efecte a Font i
Sagu, que seguir les seves passes, lliurant-se des daleshores a una activitat continuada i sistemtica dexploraci subterrnia, adoptant en forma i continguts
les maneres i els conceptes de Martel.
Amb Font i Sagu, deixeble dAlmera al Seminari

Conciliar i futur geleg, apareix definitivament el primer espeleleg catal, amb lajut i lestmul de Llus
Mari Vidal. Tota la informaci i les experincies dels
precursors (Gomis, Arabia, Alsius, Osona, Palet i
Barba, Teixidor i tants daltres) sn dipositades prcticament en unes soles mans: Font i Sagu inicia amb
empenta la histria de lespeleologia catalana.

Gruta de les
estalactites. Gravat
de Manuel Sol, a
Montserrate
subterranea (1852).

Gravat d'A. de
Laborde (1806).

Tots els gravats

dAlexandre
Laborde
pertanyen al
llibre Voyage
pittoresque et
historique de
lEspagne.

espeleleg 45

CAVITATS DE CATALUNYA-

Les coves
del Salnitre
Autor: Josep M. Cervell

JORDI VIDAL

espeleleg
MUNTANYA 86445
04/2006

a cova pertany, com a forma major, duns

960 m de recorregut, a un conjunt de cavitats
situades a una cota al voltant dels 500 m, que
sobren seguint el repl de les Feixades i als dos
vessants del torrent de la Font Seca coves de la
Codolosa, del Xac, Gran, Freda, de la Pols, lavenc
Vents, del Salnitre, etc., i que senyalen un antic
nivell de circulacions daiges subterrnies que, per
les dimensions dels conductes, donen testimoni de la
importncia de la carstificaci antiga del masss de
Montserrat i la implicaci daquest fet sobre les formes superficials i els processos geodinmics que han
modelat el singular paisatge montserrat.
La installaci del riu Llobregat en el seu curs
actual s fruit duna llarga evoluci que ha provocat
lallament del masss pel seu vessant nord-oriental.
La xarxa hidrogrfica s fora illustrativa daquesta
evoluci morfolgica i hem de diferenciar, duna
banda, la xarxa interna de canals i torrenteres orientades a partir de lestructura tectnica i, de laltra, la vall
Mal o torrent de Santa Maria, que parteix el masss
longitudinalment i que s la resta de lantic desgus
cap al sud-est, s a dir cap a la Depressi Prelitoral,
anterior a lemplaament del Llobregat. Aquesta antiga vall ha estat capturada en angle recte cap al Llobregat a partir de la zona del pas dels Francesos,
damunt del monestir. A partir daquest sector la vall
gira bruscament i cau amb un fort desnivell cap al
Llobregat, tal i com es pot observar perfectament des
del transbordador aeri. Aquesta antiga artria, abans
de ser capturada i encaixonada, podria tenir continutat per nivells superiors al pla de les Tarntules cap al
torrent Fondo, encara que tamb hi hauria la possibilitat que fos una vall cega que es tanqus a la zona del
pla dels Ocells, sota la Panxa del Bisbe. Sigui com
sigui el seu paper primordial en la infiltraci i la hidrogeologia crstica del masss sembla incontrovertible.
La captura pleistocnica del Llobregat, present en
la superfcie del torrent de Santa Maria o dels tributaris del torrent de la Salut, tamb sha desenvolupat
sota terra, el conjunt de coves situades al marge sud
de la muntanya; a lrea de Collbat, sn antics drens
relacionats amb antigues surgncies que han quedat

ROGER ROVIRA

Les coves del Salnitre estan situades a la part meridional

de Montserrat, al lmit daquest masss amb la depressi
del Bruc, enlairades damunt del torrent de la Salut
i al peu del serrat de les Garrigoses. Lentrada es pot
observar des de Collbat, uns metres ms amunt de la
traa del cam de les Feixades que porta cap al monestir.

espeleleg 45

ROGER ROVIRA

Un itinerari pel
Montserrat subterrani

l recorregut subterrani habilitat i enllumenat

que podem realitzar s superior als 500 m i
permet arribar fins a les zones ms internes
de la cavitat. La topografia de la cova ens servir de
guia i ens permetr situar uns punts dobservaci al
llarg de la visita. Hi distingirem tres sectors: pis Superior, pou del Diable i pis Inferior.

PIS SUPERIOR
s tot el conjunt de galeries i sales situades aproximadament al mateix nivell que lentrada.

El vestbul s ampli, de forma triangular i ben

illuminat grcies a una obertura superior tancada
amb una reixa. El terra est aplanat artificialment i
cobert per un enllosat. Fou en aquesta zona on, lany
1922, Colomines va fer les troballes prehistriques. Si
b la cova del Salnitre s la ms gran de totes les que
han estat localitzades en aquest sector i reuneix
bones condicions per a lhabitabilitat, el seu jaciment
no s tant ric com els de la cova Gran i la cova Freda.
La dificultat que creava lexistncia dun terra cobert
de blocs caiguts impossibilit una prospecci adequada. Entre els blocs es van trobar restes de terrissa
sense decorar, negrosa i polida, com la que shavia
trobat a les altres dues coves. Tamb shi va localitzar
cermica ibrica i campaniana, un esclat de slex i un
fragment de crani hum. No es va poder determinar

10

espeleleg 45

quin tipus ds sen va fer, de la cova, per sabem que

va ser freqentada del neoltic antic (7.000 BP) al
bronze i hallstttic, fins al perode ibric. A les altres
cavitats es van fer troballes ms interessants: ossos
danimals, ganivets, rascadors, punxons dos, destrals
de slex, de corniana i de diorita, enterraments humans
i, sobretot, tres tipus diferents de cermica: una de
llisa polida de color negrs, una altra decorada amb
relleus i cordons, i una altra ornada amb incisions de
petxines, sobretot del gnere Cardium. Aquesta darrera, que es trobava per primer cop, sanomen cermica
montserratina, cardial o impresa.

Des del vestbul ja es veu la sala de la Catedral,

la ms gran de la cavitat, de planta irregular i amb el
terra cobert de grans blocs caiguts. Si avancem pel
cam fins a situar-nos a laltre extrem de la sala, hi
podrem fer algunes observacions interessants.
Hi apreciarem perfectament les caracterstiques de
la roca conglomertica que ha estat excavada i els
nivells vermells de gresos interestratificats que no
formen estrats continus sin filagarses o petits llentions. Els cdols sn molt heteromtrics alguns arriben a tenir 80 cm de dimetre. La matriu s sorrenca i
vermellosa. Hi podem observar que les capes estan
inclinades cap al NE amb un cabussament duns 25. A
la paret sud, tocant el Mansuet, shi distingeixen
estructures sedimentries, com ara lestratificaci
encreuada.
El volum excavat s important. Al sostre no saprecien les cicatrius deixades pels ensorraments dels
grans blocs que trobem pel terra, sin formes derosi
que formen voltes, cpules i nnxols, que mostren lefecte de lacci dissolvent de laigua. Shi pot veure
tamb com les grans estalagmites mostren lefecte
duna erosi posterior a la seva formaci (per exemple
la Monja i la Geganta). Abans de deixar la sala, hi
podem veure com les formacions estalagmtiques es
recolzen damunt dels conglomerats i formen un afegit
sobre la roca, o damunt de sediments terrosos amb
els quals sovint sintercalen. En un rac del sector
sud, just des del pont de fusta, hi podem apreciar una
cavitat penjada uns 7 o 8 m per damunt nostre, que s
la cova del Mansuet, on sembla que samagava el
fams bandoler en temps de la Guerra del Francs.

Arribats a dalt del pou del Diable, deixem a

lesquerra la galeria de les Papallones, oberta a la
mateixa fractura que dna origen al pou i dun centenar de metres de llarg en direcci SO-NE. El fals terra
est format per blocs caiguts i empotrats entre les
parets, damunt dels quals shi han dipositat sediments i paviments estalagmtics.
Desprs dhaver vist tot aquest pis Superior, en
podem treure algunes conclusions, com ara que un
cop els conductes van deixar destar inundats daigua
es va produir una etapa denfonsaments i de creaci
de formacions estalagmtiques. Una etapa posterior
amb una nova activitat hidrolgica va erosionar les
estalagmites i va modelar les formes del sostre i les
parets.

ROGER ROVIRA

ALBERT MARTNEZ

Les fractures verticals que modelen la superfcie de la muntanya tamb sn

fonamentals en el traat de les galeries subterrnies, tal i com es pot veure
en aquest perfil de les coves superposat sobre una fotografia aria.

inactives. Les actuals surgncies, a la zona de Monistrol, presenten un sistema complex format per una
font permanent la font Gran i uns sobreeixidors
temporals, o fonts mentidores superposades: la mentidora de Monistrol, les del coll de la Vaca, etc. En cas
de crescuda, la font Gran arriba a un lmit devacuaci
duns 60 l/s i es posen en funcionament els sobreeixidors, que poden abocar durant dies o setmanes centenars de litres per segon.
Les coves de Collbat, perduda la seva funcionalitat hidrolgica, resten com a formes fssils. Una mica
ms avall trobem les fonts Mentidores de Collbat,
que mantenen una funcionalitat temporal excepcional,
amb linters de ser un punt de sortida daiges amb
una heterogenetat trmica que, en crescudes dhivern, es manifesta en forma de baf que acompanya la
sortida daiges.
Les coves sn, per tant, antics conductes que pertanyen al sistema de drenatge profund de les aiges
subterrnies de Montserrat que estan relacionats
directament amb la zona de descrrega i un antic
nivell de base del final del terciari, anterior en tot cas
a la installaci del Llobregat. En linterior hi ha el
registre desdeveniments hidrogeolgics i del que ha
passat des que les aiges van abandonar els conductes i la cova deix de ser un medi hidrolgic i esdevingu un medi geolgic.

POU DEL DIABLE

Ens apareix entre blocs el pou del Diable, de 16 m

de fondria, que es baixen amb lajut duna escala. Per
les parets es veuen mostres derosi que han tallat
dipsits i reompliments estalagmtics. El fons s ple
de blocs caiguts. En la part ms baixa, fora de litinerari que seguirem, deixem una cavitat amb el terra
format per un dipsit dargiles fosques, que alternen
amb nivells de sediments orgnics (format per restes
danimals, ossos de ratpenat, etc.). Segurament daquest punt es treia el fams salnitre. Part daquest
conjunt est recobert duna crosta estalagmtica. La
naturalesa daquest dipsit ens indica que s una
sedimentaci en sec; s a dir, subaria.
espeleleg 45

11

Coves del Salnitre

Planta

CAVITATS DE CATALUNYAPIS INFERIOR

D

Pou del Diable

Cova dels
Rats Penats

El Bisbe

Un cop baixat el pou del Diable el recorregut

continua per un corredor estret que segueix una diclasi de direcci NE-SO. Arribem a una galeria mplia
anomenada claustre dels Monjos. El nom prov de la
trobada en aquest sector dinscripcions de visites de
monjos del monestir (segles XVI i XVII). Al fons, hi destaca una columna de 6 m dalada amb forts senyals
derosi. Les parets tamb mostren senyals derosi i,
a lesquerra, damunt un repl rocs, hi trobem restes
sedimentries dargiles i una crosta estalagmtica
molt alterada. A la dreta, penjat pel damunt dels nostres caps, hi ha les restes dun dipsit despeleotemes
format per una calcita blanca molt porosa; es tracta
de calcita flotant, que marca una antiga fase lacustre.
La galeria fa un colze cap al nord i en aquest punt
veiem una galeria superior ms rectilnia, penjada a
7 m daltura.

Pavell de la Verge

10

La Campana

10

Gruta de
lElefant

12

14

11

-15,0

El pis Inferior s un conjunt de galeries que se situen

entre 18 i 25 m de fondria respecte de lentrada.

B
6

Boca de
lInfern
Cambril
LOrgue

Pas del
Caador

Nivells inferiors (desplaats)

-19,5
Les Barricades

13

Sala de les Columnes

6
5

10

20

30

40

Topografia:
Miquel Bosch i Toni Ingls (ERE del CEC)
1988 / BCRA 5D
Servei Geolgic de Catalunya Generalitat de Catalunya

JORDI VIDAL

4
3 Claustre dels Monjos

5
Pou del Diable

Desnivell: 42,7 m (19,5, +23,2 m)

Recorregut: 958 m (Noms la cavitat principal)

D
EDITORIAL ALPINA - A. MARTNEZ

Seguint el cam arribem al Cambril, pujant un

tram descales. Destaquen aqu les formacions estalagmtiques, les columnes, les estalactites del sostre i
les banderes o cortines estalacttiques formades i alineades seguint les diclasis NO-SE del sostre, per on
sinfiltren les gotes daigua que han anat formant
aquestes concrecions. Al Cambril es poden veure
dues fases de concreci, una dantiga, la de les
grans columnes erosionades (una daquestes inclinada, recolzada a la paret i soldada novament) i una de ms moderna, que
ha format les estalactites i cortines del
sostre, en les quals no es veuen traces
derosi posterior.

7 Sortint del Cambril, arribem a la

gruta de lElefant, on tornem a trobar
banderes i estalactites al sostre i un
gran masss estalagmtic que reomple gran part de la secci de la galeria i solda els blocs caiguts pel terra.

La Catedral

Galeria de
les Papallones

Vestbul

1
Cova del
Mansuet

+23,2

Cova de la Pols

Detall dels massissos

estalagmtics antics erosionats.

0,0

Avenc-cova C.1
Cova C.2

Cova del Salnitre

La Campana s una cavitat amb una gran colada

estalagmtica que baixa pel sector esquerra i que est
esquerdada, la qual cosa ens indica que est situada
damunt de sediments argilosos. La secci que presenta aqu la cavitat s indicativa de diverses fases de

Avenc del Salnitre

o S.1

12

espeleleg 45

8 La boca de lInfern ens permet fer

un descens que ens deixa a la base
duna galeria que forma un meandre
encaixat. A prop del forat tamb shan citat
a les parets grafits dels segles XVII i XVIII. Un
daquests potser es referia a la visita de Francisco de Zamora. Vctor Balaguer en la seva visita del
1852 la va transcriure com Montao 3 copias 1789;
segurament va ser feta per Pere Pau Muntanya durant
els treballs topogrfics daquell any, on va fer diversos
dibuixos.

Cova C.3

espeleleg 45

13

5
2

10

4
3

-10,0

1
2

La Catedral

Vestbul

+2,0

0,0

0,0
5

Pou del Diable

P-15

6
Boca de
lInfern

4
7

-14,7

Claustre dels Monjos

12
9

14

10

JORDI VIDAL

-19,5

-23,2
2
3

Avenc-cova C.1

Cova del Mansuet

+7,6

Galeria de les Papallones

La Catedral

A
+7,4

E-7

13

11

-18,7

Alat i seccions

10

Coves del Salnitre

+8,8

Cova de
la Pols

+1,0

0,0

0,0
4

Les seccions 1, 2 i 3 estan projectades sobre un pla orientat a 43-223

-14,6

-14,7

D
A

Cova C.3

Cova C.2

0,0

0,0

0,0

0,0

Avenc del Salnitre

o S.1

funcionament: la ms antiga, ben representada al sostre, amb una galeria ms ampla que laltra, on es
veuen empremtes de dissoluci fetes en un estadi de
circulaci forada, en rgim inundat, que posteriorment excavaria la seva base i dipositaria els sediments de lesquerra (part convexa del meandre) i,
finalment, un encaixament posterior ms estret, que
s per on passa el nostre cam.

10

Entrada a les coves

del Salnitre.

14

espeleleg 45

A la sala de les Barricades podem observar

enfonsaments importants, els anomenats processos
clstics. Grans blocs esquarterats per la fracturaci,
bastant intensa en aquest punt, fa que les aiges dinfiltraci penetrin per les diclasis, que dissolguin i
arribin a separar els diversos blocs que cauen o queden empotrats i inclinats entremig de les parets o dels
altres blocs. El cam passa per sota dun daquests
blocs que ha quedat recolzat damunt unes estalagmites i que les ha trencat, com es veu a lesquerra, a la
sortida del passatge que ens porta a la cavitat
segent.

11

10

20

30

40

La cova dels Ratpenats s un ampli meandre ben

conservat en la part cncava i desfigurat per un caos
de blocs en la part convexa. Al sostre sha conservat
molt b la primitiva fase de circulaci en conducte
inundat, creat a partir de lenreixat de fractures N-S,
NE-SO i NO-SE, i es pot observar la diferenciaci de la
galeria primitiva en lencaixament del meandre posterior. Damunt els blocs del terra sobserva una successi
de sediments fluvials. A la banda dreta (nord) tamb
hi ha un dipsit important de sediments argilosos que
alternen amb crostes estalagmtiques. La presncia
duna important colnia de ratpenats que habitava la
cova en diversos punts est documentada per molts
testimonis, com ara la visita de Vctor Balaguer, lany
1852. En alguns punts, a les parets, damunt de formacions i de sediments es poden veure taques fosques
formades pel guano. Els excrements dels ratpenats
sn una font dxids de fsfor i dcid fosfric que
reacciona amb el carbonat de calci de les parets i dels
espeleotemes i forma fosfats clcics que reemplacen
la calcita o laragonita de les formacions i les altera.

Lcid fosfric tamb reacciona amb els minerals de

les argiles dels sediments formant una gran diversitat
de fosfats complexos ferroalumnics que formen
nduls o sinterestratifiquen en els sediments. La cova
del Salnitre cont una bona diversitat de minerals fosfatats que han alterat les formacions calctiques, que
han format filones dins les fractures o que shan
incorporat dins dels dipsits sedimentaris argilosos.
El tema del fams salnitre s controvertit. En lactualitat no sen troba, per podria haver tingut tamb un
origen a partir de levaporaci de solucions nitroses
procedents de lorina dels ratpenats. s un mineral
molt inestable i un canvi microclimtic a la cavitat en
pot haver eliminat qualsevol traa.

J.M. CERVELL

J.M. CERVELL

P-8,5

Meandres inferiors de
la cavitat. La secci
expressa les diverses
fases de lexcavaci.

12

Abans dentrar a la sala de les Columnes observarem el tall produt per la incisi de la galeria, que ha
deixat penjats uns paviments estalagmtics de ms de
40 cm de gruix. Els podem veure a lesquerra, segons
la marxa, i una mica ms amunt de lalada dels nostres caps. Sn formacions molt antigues. Mitjanant

Font Mentidora de Collbat en plena descrrega.

espeleleg 45

15

-15,0

CAVITATS DE CATALUNYA

16

espeleleg 45

La tornada cap a fora ens ser til per anar situant

cada una de les observacions que hem anat fent a
lentrada i per adonar-nos que la gnesi i levoluci de
la cavitat ha estat complexa i fruit de diferents fases

segurament del plioc darrer perode del terciari,

dentre cinc i dos milions danys dantiguitat i devia
comenar quan els conglomerats de Montserrat van
quedar al descobert i es va crear un potencial a partir
del nivell de base que marcava la depressi del BrucCollbat. Cap al sud es dirigien les aiges superficials
i subterrnies, mentre el masss, al comenament,
amb un relleu de graons i plataformes lleugerament
inclinades al NO com el relleu del Montsant actual,
era erosionat intensament. La zona de Collbat era
una rea de surgncies que abocaven les seves
aiges a la plana que en aquells moments, previs a
lexcavaci del torrent de la Salut, se situava ms o
menys a laltura dels actuals cims de la serra de
Rubi. Lencaixament quaternari del Llobregat va allar

REGISTRE GEOLGIC I GESTI SOSTENIBLE

DE LHERNCIA NATURAL I CULTURAL
Tot all que ha anat succent a la cova fins a lactualitat ha donat lloc a un paisatge subterrani on podem
trobar lempremta de tots els processos de dissoluci
i erosi que han format els conductes i les acumulacions o precipitats que shan produt en el seu interior.
Dins dels dipsits geolgics que marquen les seqncies dactivitat de la cavitat destaquen com a elements ms caracterstics els edificis estalagmtics i
els espeleotemes en general.
Els espeleotemes s a dir, les formacions
cristallines formades per goteig, percolaci o precipitaci dins de tolls daigua els trobem recobrint el
substrat rocs, els blocs caiguts i damunt o dins les
terrasses de sediments. La varietat de les formes s
molt gran: estalactites, estalagmites, fistuloses, banderes, planxes, columnes, colades, calcita flotant, rugositats a la paret en forma de coliflor, etc. La seva antiguitat i la complexa histria geodinmica de la cavitat
fa que apareguin erosionats per lacci de laigua que
va tornar a omplir els conductes. Tamb es pot observar una alteraci qumica de la calcita per la formaci
de fosfats i una disgregaci derivada de la colonitzaci
de plantes criptgames i algues, provocada per la
illuminaci elctrica i lefecte aerosol dels visitants.
Els mtodes emprats per a la seva dataci absoluta
tenen un lmit cap els 600.000 anys, que normalment
sn suficients per a la dataci dels espeleotemes dels
nostres avencs i coves. Aqu, per, les proves al laboratori van donar antiguitats realment extraordinries, ms
enll de les possibilitats del mtode basat en la relaci
entre istops de la famlia de lurani. En cavitats properes vam obtenir en planxes estalagmtiques ms
modernes edats de 140.000 i 150.000 anys. Linters
daquestes datacions rau en qu sota terra es conserven registres de geocronologia del quaternari que no
trobem en superfcie on els agents erosius o lacci
antrpica els poden esborrar ms fcilment. s per
aix que la seva conservaci s molt important, ja que
sn registres continus amb el mateix valor que alguns
sondatges profunds i, a ms, dins del paisatge subterrani sn els elements ms singulars i caracterstics.
Linters per la seva preservaci va fer que ens
interessssim per les causes de laparici de lanomenada malaltia verda de les coves i per la climtica
subterrnia que la produa.

LA MALALTIA VERDA
Les condicions ambientals dins la cavitat sn molt
constants; tenen variacions molt febles. La temperatura, la humitat i els continguts de CO2, entre altres,
varien molt poc al llarg del temps, mentre que les perturbacions exteriors sn regulades. Ens trobem, doncs,
en un medi estable. Aquesta estabilitat resulta dels
bescanvis permanents entre les microfissures, les
macrofissures i els conductes i entre la cavitat i lexterior. Hi ha un flux denergia constant i en resulta una
absncia de transformacions dins del medi subterrani,
que per aquest motiu s un medi molt conservador. El
problema apareix quan sintrodueix dins la cavitat ms
energia que no pot ser dissipada, es modifiquen les
obertures o els corrents daire o safecta la infiltraci.
Quan es desequilibra el medi subterrani aquest es converteix en un reactor i es produeixen fenmens de condensaci o dassecament a les parets i a laire, canvis
en lequilibri calcocarbnic (lligat al CO2) amb concrecionament o corrossi, etc. Si, a ms, shi incorpora lefecte de la polluci biolgica i la lumnica provocada
per lhabilitaci turstica, la cova es converteix en un
reactor biolgic, on la llum, lelevaci de la temperatura
i dels continguts en CO2 converteixen la cova en un
hivernacle, proliferen els microorganismes i apareixen
vegetals verds, la malaltia verda de les coves.
La seqncia daparici de vegetals verds a les
coves del Salnitre s molt completa: primer apareixen
taques fosques o verdoses, que sn fongs i algues,
sobretot algues verdes. A partir daqu sinicia un sever
atac i les estalagmites i les estalactites que tenen
estructura de capes concntriques, amb cristalls que
creixen lun al costat de laltre, en forma de palissada,
comencen a disgregar lestructura de les capes ms
superficials. Els materials producte de lalteraci, juntament amb les restes vegetals en descomposici formen un veritable sl que fa possible el creixement de
vegetals ms superiors, com les molses, les falgueres
i, fins i tot, les heures. La intensitat de la malatia verda
a les coves del Salnitre ha estat molt gran i s lindicador que el desequilibri produt en el medi subterrani ha
convertit la cova en un reactor fisicoqumic i biolgic.
Vam assajar una quantificaci de limpacte de les
visites, de la biopertorbaci generada pel metabolisme i lefecte aerosol dels visitants i de la illuminaci,
s a dir la polluci trmica i els efectes fotosinttics
de lespectre llumins de les lmpades.

Cada visitant emet una energia equivalent a 70 w,

desprn uns 50 gr daigua i uns 20 L de dixid de
carboni al llarg duna visita duna hora; aix vol dir que
si la cova t uns 50.000 visitants lany, lenergia total
pot arribar als 3.500 kw i shi introdueixen 2.500 kg
de vapor daigua i 1.000 m3 de dixid de carboni despresos pel metabolisme hum. El factor clau s lenllumenat. Quan es va habilitar la cova no es va tenir
en compte que no era un edifici sin un sistema natural extremadament sensible. Tots els punts de llum es
van fer amb lmpades dincandescncia molt trmiques i que subministren una llum molt semblant a la
de lespectre solar, amb la qual cosa tenen un doble
efecte: eleven la temperatura de la roca propera al
focus i fan possible la fotosntesi vegetal. El problema
que cal solucionar s, doncs, lenllumenat.
La lluita per la reducci de la malaltia verda i ls sostenible de la cova cal que sincorpori com un valor ms
dins el potent recurs educatiu i cultural que representa
laccs del turisme al Montserrat subterrani. La soluci
s una visi i una gesti integral en ls i la protecci de
la cavitat, que incorpori constantment nous coneixements i les mesures i dades de control ambiental.
Des de la perspectiva de ls sostenible, la recerca,
el turisme cultural i leducaci ambiental, les coves del
Salnitre tenen tots els ingredients per esdevenir un
lloc de referncia que conjugui laccessibilitat de
tothom qui vulgui tenir una experincia sota terra amb
la idea marteliana de laboratori subterrani.

13

Les formacions que podem veure a la sala de les

Columnes pertanyen a dues fases diferents: a una
dantiga, amb formes trencades i inclinades, i a una de
posterior, que solda i creix damunt lanterior. Aquesta s
la zona ms humida de la cavitat, i hi ha un degoteig al
sostre que es fa bastant insistent desprs de les pluges.

SNTESI

ROGER ROVIRA

Els espelotemes
afectats per la malaltia
verda pateixen una
alteraci qumica de la
calcita per la formaci
de fosfats.

dactivitat hidrolgica seguida dencaixaments, assecaments, enfonsaments clstics i precipitacions qumiques. Lactivitat litoqumica significa la fi dun cicle
de funcionalitat, ja que perqu la cova sigui un domini
cristallitzador cal la interrupci dels corrents subterranis i el manteniment dun medi en condicions estables i situaci de reps. Lerosi de les estalagmites
ms antigues ens permet suposar que han existit com
a mnim dues fases de reactivaci hidrolgica. Els
fenmens ms moderns han estat la deposici dels
sediments orgnics de la base del pou del Diable, la
darrera fase de concreci que es pot veure en actiu a
les parts ms fondes de la cova i les caigudes dalguns blocs per descalcificaci.
Linici de la carstificaci a Montserrat s antic,

La cambra Final est formada per una alta volta que

puja fins als 11 m. El terra, el sostre i les parets estan
recoberts per estalactites, estalagmites i colades,
tamb de dues fases diferents. A 3 m del terra observem restes sedimentries penjades a la paret, damunt
les quals shan format concrecions. El terra est format per una acumulaci de blocs caiguts recoberts i
emmascarats per una colada ms moderna que obtura
la galeria i tanca la continutat de la cova cap al sud.

ROGER ROVIRA

lestudi de la relaci isotpica urani-tori, que permet

una dataci absoluta daquest tipus de formacions,
sha pogut establir una edat molt antiga que va ms
enll de les possibilitats del mtode i que arriba als
600.000 anys. Aquesta etapa de formacions, molt
estesa en tota la cavitat, en t, per tant, ms de
600.000; s a dir, s del pleistoc inferior o dels inicis
del pleistoc mitj.

La varietat
de les formes
s molt gran:
estalactites,
estalagmites,
fistuloses,
banderes,
planxes,
columnes,
colades, calcita
flotant,
rugositats a la
paret en forma
de coliflor

Els efectes de la
malaltia verda sn
notoris sobretot
en els sectors que
es troben a prop
dels focus de llum.

posseir capaleres en els terrenys impermeables de

lactual depressi del Bages; s a dir, un carst binari,
amb cursos superficials que sinfiltraven sota terra
quan arribaven als conglomerats carbonatats que avui
formen lencimbellat masss del Montserrat. Situacions similars es podrien repetir en relleus conglomertics propers com Sant Lloren del Munt i la serra de
lObac.
A les galeries de la cova del Salnitre i a lesguard
de lerosi, shi acumulen sediments de tipus detrtic
i qumic que constitueixen el llibre de registre de levoluci del carst montserrat. Sn dipsits que, a ms
de formar els elements ms caracterstics del paisatge subterrani, contenen informacions paleoambientals i geocronolgiques interessantssimes que poden
abraar tots els temps quaternaris. Per a les datacions dels espeleotemes, s prou fonamentada una
cronologia que cobreix tot el pleistoc mitj, s a dir
dels 700.000 als 135.000 anys. La formaci dels grans
edificis estalagmtics que donen personalitat a la
cova i els successius episodis que els han alterat i
erosionat mostren al visitant el testimoni del pas del
temps en dimensi geolgica. s amb aquesta
impressi que Henry Rider Haggard fa dir al protagonista de Les mines del rei Salom, desprs de contemplar una gran columna estalagmtica, les paraules
segents: Quants segles feia que la natura treballava aquella obra meravellosa?... Mai com all i en
aquells instants vaig comprendre la insondable vellesa de la terra!.

i ha muntanyes que no
formen part duna serralada
tpica i tenen un origen diferent.
Un bon exemple s el masss de
Montserrat, que amb la seva
morfologia peculiar s el resultat de
lerosi diferencial dels sediments i
duna xarxa atapeda de diclasis.

Autor: Albert Martnez Rius

Unitats estructurals
Si observem un mapa fsic de Catalunya, veiem que
t forma de triangle. El costat nord s la serralada
dels Pirineus, de direcci E-O, i el costat de llevant
s la serralada costanera catalana, formada per un
conjunt de petites serralades de direcci NE-SO i de
menor rellevncia. Al mig daquest triangle hi ha
una zona mplia de relleus suaus que anomenem
conca de lEbre. Per si observem amb ms detall
aquesta zona, ms o menys plana, podem observar
que al lmit sud hi ha uns petits relleus que destaquen en el paisatge: Sant Lloren, Montserrat i el
Montsant. Cada masss t una morfologia particular, especialment Montserrat. Les serralades tpiques
estan originades per grans esforos tectnics compressius, els quals disminueixen lescora terrestre i
donen lloc a un engruiximent, que es manifesta a la
superfcie amb els relleus abruptes de la serralada.
En canvi, aquestes muntanyes no formen part duna
serralada tpica sin que tenen un origen peculiar.
Per saber com es van formar cal recular uns quants
milions danys enrere i veure quina va ser la histria
geolgica de Catalunya.
Les roques de Catalunya
Les roques ms antigues de Catalunya corresponen a
lera primria (paleozoic) i poden tenir entre 250 i
ms de 500 milions danys. Aquestes roques van ser
deformades durant lorognesi herciniana, fa uns 300
milions danys, i van generar uns relleus importants.
poc a poc aquests relleus es van anar erosionant fins a
formar zones ms o menys planes per sobre de les
quals es van dipositar els materials mesozoics. A la
zona de Montserrat, els primers sediments mesozoics
que es van dipositar sobre aquesta superfcie derosi
van ser s del trisic (240 milions danys). Primer
foren grans extensions de rius les que van donar lloc
a les roques vermelles del Buntsandstein, posteriorment el mar va envair la terra i va retirar-se diverses
vegades, i aix va donar lloc a roques marines carbonatades del muschelkalk inferior i superior, separades
per un nivell de roques continentals de color vermell
del muschelkalk mitj. Podem observar aquestes
roques les a la serra de Rubi (carretera de Collbat a
la cova del Salnitre) o a lautopista de Terrassa a

18

espeleleg 45

ALBERT MARTNEZ

La colonitzaci de
plantes criptgames i
algues no s tant sols
provocada per la
illuminaci elctrica
sin tamb per lefecte
aerosol dels visitants.

el masss pel NE i va crear un nou nivell de base ms

profund a la zona de Monistrol, cap a on es dirigeixen
les aiges subterrnies en lactualitat. Les coves del
Salnitre i la resta de cavitats properes sn fragments
de les xarxes del carst antic, avui no funcional, allat i
enlairat ms de 300 m sobre les fonts de Monistrol.
Les fonts de Monistrol, exponent de la carstificaci
actual, ens indiquen que la circulaci daiges subterrnies a Montserrat no posseeix una zona saturada
gaire important i que el medi hidrogeolgic s del
tipus fissurat, ms carstificat a les parts altes que no
pas cap avall. Aquest fet contrasta amb els grans conductes que hem pogut explorar a la cova del Salnitre,
que ens parlen duna paleohidrologia molt ms important, amb un carst ben estructurat, del qual es conserven fragments de la zona dinfiltraci avencs de les
parts altes del masss i dels drens de la zona saturada cova del Salnitre per on, vistes les seves dimensions i morfologia, transitaven grans cabals cam a les
antigues surgncies.
Tot plegat suggereix un procs de prdua progressiva de potencial de carstificaci, parallel a lallament progressiu de la muntanya i a lencaixament del
Llobregat. Hem de pensar tamb que, encara que
actualment les aiges que brollen per les fonts de
Monistrol procedeixen exclusivament de les precipitacions damunt del masss s a dir, dun carst monari
en el passat geolgic en qu les galeries de la cova
del Salnitre eren funcionals, la morfologia exterior era
del tot diferent i la conca del sistema crstic podia

ROGER ROVIRA

Quants segles
feia que la
natura treballava
aquella obra
meravellosa?...
Mai com all i
en aquells
instants vaig
comprendre la
insondable
vellesa de la
terra!

Mapa esquemtic de la geologia de Catalunya amb les unitats principals.

Manresa. Desprs del muschelkalk, la sedimentaci va continuar durant milions

danys, i es van anar acumulant, en diversos llocs de Catalunya, milers de metres
de roques diverses.
La formaci de les serralades
A finals de lera secundria cretaci superior, fa uns 72 milions danys els moviments de les plaques tectniques que formen la litosfera van donar lloc a lorognesi alpina. Quan les plaques convergeixen entre si, produeixen una disminuci de lescora que es manifesta amb una forta deformaci de les roques, que es
pleguen i es trenquen tot formant encavalcaments i mantells de corriment.
Aquestes estructures permeten que conques de sediments senceres es desplacin
desenes i, fins i tot, centenars de quilmetres, les quals en apilar-se unes sobre les
altres generen relleus importants. Lorognesi alpina va donar lloc a una srie de
serralades de muntanyes arreu del mn, com lHimlaia, els Andes, els Alps, els
Pirineus, etc. En aquella poca, la placa Ibrica va collisionar amb la placa Europea, el xoc no va ser a gran velocitat (uns millmetres per any), per tenint en
espeleleg 45

19

Breu histria geolgica

A principis del terciari (eoc inferior, fa uns 50 milions danys), Catalunya tenia
uns relleus emergits al nord (zona pirinenca) i a lest (costa actual), per el centre
estava ocupat per un mar que comunicava amb lAtlntic i que a poc a poc es va
anar tancant. Aquest mar formava la conca de lEbre, que sanava colmatant amb
els sediments que provenien de lerosi de les muntanyes que sanaven alant. Al
vorell sud de la conca de lEbre, hi desembocaven diversos rius que provenien de
relleus situats a la zona on actualment hi ha el mar (veg. figura 1). Aquests rius no
eren gaire llargs, i per aquest motiu no desenvolupaven deltes tpics amb materials
sin que van donar lloc a ventalls alluvials. En aquests ventalls shi acumulaven
centenars de metres de cdols, a les parts ms prximes a la costa; i a les parts ms
20

espeleleg 45

del Salnitre. Aquesta srie, de baix a dalt, est formada

per conglomerats i argiles vermelles del buntsandstein
(2); calcries i dolomies del muschelkalk inferior (3);
argiles i gresos vermells del muschelkalk mitj (4), i les
calcries del muschelkalk superior. En aquesta zona no
hi ha ms materials secundaris i, per sobre del muschelkalk, shi troben directament els sediments del terciari, a travs duna superfcie erosiva. El nivell ms
inferior (6) est format per argiles, gresos i conglomerats vermellosos, per sobre dels quals es troba el conjunt de conglomerats continentals montserratins (7)
amb cdols que poden tenir entre 10-50 cm i alguns
blocs de mida mtrica. Aquesta unitat continental
passa cap al nord, duna manera progressiva i a travs
duns materials de transici (8), als sediments marins
del centre de la conca de lEbre. Aquest pas dun tipus
de materials als altres est representat, en el tall, amb
una ziga-zaga que correspon a la indentaci dels materials de litologia diferent. En el cas de Montserrat,
per, aquest fet es pot copsar directament si sobserva
el seu paisatge, per exemple, des de la zona de Vacarisses. A la fotografia panormica (figura 3) veiem, a lesquerra, que el relleu s ms masss i compacte i, cap a
la dreta (nord-oest), que les capes dures de conglomerats es van individualitzant dins de zones ms suaus,
corresponents als materials marins, que sn ms tous.

Figura 2
La infiltraci de laigua
a travs de les
diclasis va modelant
poc a poc la morfologia
montserratina.

ALBERT MARTNEZ

compte que va durar uns 50 milions danys, el resultat va ser un desplaament

de ms de 100 km que va originar serralades de muntanyes. La ms espectacular
va ser la dels Pirineus, una serralada de direcci E-O situada entre la placa Ibrica i lEuropea. Al mateix temps, per es va formar una altra no tan important,
de direcci NE-SO, que actualment coneixem amb el nom de serralades costaneres catalanes. Els Pirineus meridionals estan formats per estructures que es desplacen cap al sud, mentre que les serralades costaneres catalanes tenen una vergncia cap a nord-oest.

El modelatge del paisatge montserrat

A poc a poc, les roques que formen part de Catalunya es van modelant a causa de lacci dels agents
externs (aigua, gel, vent, etc.) fins a configurar el paisatge actual. Les roques ms toves i poc deformades
donen lloc a morfologies suaus, i les ms dures i plegades, a morfologies ms abruptes. Als Pirineus lamuntegament destructures dna lloc a muntanyes
importants, mentre que a la conca de lEbre, en
general, la morfologia s plana i t petits turons,
excepte a les zones on es van dipositar els ventalls
alluvials. Per en els lmits sud de la conca hi ressalten els relleus de Montserrat. Aquestes petites muntanyes corresponen als ventalls alluvials descrits
anteriorment. Els cdols acumulats a la part interna
daquests ventalls es van cimentar i es van transformar en conglomerats, unes roques molt ms dures
que els materials del voltant. Per aquest motiu,
actualment, en plena conca de lEbre destaquen en el
paisatge diverses muntanyes, com ara el Montsant,
Sant Lloren del Munt i Montserrat. Com acabem
de veure, aquests massissos tenen un origen similar,
per laspecte paisatgstic de cadascun s diferent. La
morfologia montserratina, tant caracterstica amb
agulles i pitons, s el resultat de la combinaci entre
lerosi dels conglomerats i una xarxa atapeda de
diclasis, unes fractures sense desplaament amb
dues direccions predominats: la NE-SO i la NO-SE.
Per aquestes fractures sinfiltra laigua que, poc a poc,
va dissolvent el carbonat clcic del ciment dels conglomerats i les va eixamplant, tot formant cavitats
ms o menys mplies. Les cingleres estan estructurades per aquestes diclasis i les agulles sn blocs isolats
a causa daquest fenomen derosi i dissoluci associats a la disposici de les diclasis (figura 2).

El tall geolgic
Un cop coneguda la geologia que aflora a la superfcie,
podem fer una interpretaci de la geologia en el subsl, fent-hi un tall geolgic. En la figura 4 es mostra el
tall i la separaci dels dos blocs per fer-ne la interpretaci geolgica en profunditat. El tall t una direcci
NS i va de la zona de Collbat (sud) a Castellbell
(nord). A lextrem esquerre, hi ha una falla normal
(A), inclinada cap al sud, la qual ha enfonsat el bloc
meridional i sha omplert de materials del plioc (9)
que, generalment, sn sediments fins que fan els
relleus plans per on passa lautovia de Barcelona-Lleida. Aquesta s una de les falles negenes que formen la
fossa tectnica del Valls-Peneds. Continuant cap al
nord, afloren els materials (1) del primari (paleozoic),
formats per roques amb un cert grau de metamorfisme, deformats durant lorognesi herciniana. Per sobre
daquests materials i a travs duna superfcie erosiva,
shi troben els materials del secundari, que estan plegats i encavalcats per la falla inversa (B). Aquesta
estructura s la que limita les serralades costaneres
catalanes amb la conca de lEbre, amb una vergncia
cap al nord; en aquest punt, el relleu actual s la petita
serra de Rubi. Els materials del secundari que es troben en aquesta zona corresponen al trisic i la seva
srie es pot veure a la carretera de Collbat a la cova

Figura 3
Vista panormica de
Montserrat en qu es
veu el pas gradual
dels conglomerats als
sediments ms tous
de tipus mar.
Figura 4
Bloc diagrama amb
el tall geolgic.
ALBERT MARTNEZ

Figura 1
Evoluci geolgica
de la formaci de
Montserrat.

ALBERT MARTNEZ

llunyanes, shi dipositaven els materials ms fins, que

progressivament passaven a ser materials marins.
Aquest procs va durar tot leoc i loligoc (50-23
milions danys) amb ms o menys intensitat segons
el lloc de Catalunya. Als inicis del neogen (23
milions danys), el moviment de collisi de les plaques es va aturar i, a la zona oriental de la pennsula,
es va iniciar un moviment de separaci entre plaques
que va originar lobertura del golf de Lle. Daquesta
manera, les illes de Crsega i Sardenya, que estaven
molt prximes a Catalunya, es van desplaar fins a la
ubicaci actual. Aquest fet va originar esforos destirament i va donar lloc a la disminuci de lescora, i
per tant el mar ocup els llocs on abans hi havia
relleu. Durant aquesta poca es van originar un gran
nombre de falles normals que donaven lloc a fosses
tectniques, com la zona del Valls i del Peneds, i
van delimitar la costa actual. Aquestes fosses tectniques van modificar els relleus de les serralades costaneres catalanes i les van separar en dues subunitats: la
Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Amb aquesta nova situaci la conca de lEbre deix de ser tancada, el riu Ebre es va obrir pas a travs daquestes
serralades i, a partir daquell moment, els sediments
es van dipositar al fons del Mediterrani.

ALBERT MARTNEZ

GEOLOGIA

espeleleg 45

21

EXPLORACIONS

Pea Ezkaurri

ROGER ROVIRA

Autor: Mart Romero i Rectoret

22

espeleleg 45

Espelelegs a Pea Ezkaurri

La Cueva del Ibn dIsaba deu haver estat sempre
coneguda pels habitants de la vall de Belagua. La
gran boca i les fortes crescudes havien de cridar latenci i incitar, als ms agosarats, a visitar-ne uns
pocs metres, almenys fins a la zona molt sovint
inundada i que creiem que dna nom a la cavitat.
Efectivament, ibn, en la parla altaragonesa i, fins i
tot, en la varietat ribagorana del catal vol dir
estany. Va ser visitada en diverses ocasions per espelelegs de lIPV de Pamplona, que van portar a
terme una escalada que va permetre explorar-la
totalment entre els anys 1964-1967. Tamb s daquella poca (1966) una visita de lERE.
No s fins al juliol de 1981 que un grup de lERE
hi puja per la cara sud i hi localitza diversos avencs.
Malgrat levident inters de les troballes, altres
objectius semblen prioritaris Gamueta, Araonera,
As Foyas i no shi torna fins molts anys desprs.
Cal arribar al 1988 perqu alg es prengui seriosament el potencial espeleolgic del masss. Al llarg
daquest any i el segent, el GAES de Bilbao hi
explora una vintena davencs i coves, i hi fa una magnfica tasca de prospecci. En destaquen lEZ.11,
amb -225 m, i lEZ.17, amb -137, i unes interessants
escalades a la Cueva del Ibn dIsaba.
El 1990, i sense saber res de les exploracions del
GAES, lERE nexplor alguna cavitat. Cal dir que
els companys bascos no marquen les cavitats, i en
molt poques ocasions van utilitzar espits en els pous
dentrada; per tant, vam creure que ens trobvem
amb avencs desconeguts fins que la Federaci Navarra ens va proporcionar les memries del GAES. Tot
i aix, es van sollicitar els permisos adients per a
lany 1993 i van ser concedits. Aquell mateix any va
ser superat el tap de neu que hi havia a lEZ.1 i en
unes poques entrades es va passar de -36 a -351 m.
Un avenc aix es mereix alguna cosa ms que un
nmero i el vam rebatejar Ezkaurriko Leizea.
Els anys 1994-95 es continuen revisant taps de
neu a lEZ.2 i lEZ.9 amb bons resultats, es descobreix lEZ.28, es comena la revisi de lEZ.11
(Grallera del Ibn dEzkaurri) i es desobstrueix lestretor final, una altra estretor ms avall i es baixen
uns trenta metres ms. La descoberta i exploraci de
diverses cavitats a Tendeera va fer que abandons-

sim les exploracions a

Pea Ezkaurri fins a
lany 2005. El mes dagost es reequipa la cavitat, seixamplen els passos ms conflictius i es
topografia el tram final.
Un flanqueig a -77 permet assolir una via lateral que finalitza a -256.
El context geolgic
Les anomenades Sierras Interiores, de les quals Pea
Ezkaurri s la ms occidental que realment mereix
aquest nom, presenten una estructura prcticament
idntica o amb variacions mnimes fins al Mont Perdut, lloc on els materials cretacicoeocens han estat
molt ms replegats i amuntegats.
Estratigrficament les variacions sn igualment
poc importants, amb canvis laterals de fcies poc
destacables en leoc i ms marcats en el cretcic.
Aix, en lanomenat gres de Marbor (maestrichti),
que visualment es caracteritza pel seu color rogenc,
els vessants nord de Sierra Tendeera o Telera, com
ms a loest, ms fina s la granulometria i ms calcria es torna.
Al nord trobem el scol paleozoic, intensament
fracturat i damunt del qual jeu, discordant, la cobertura mesocenozoica fortament plegada i desplaada
cap al sud per una srie de mantells de corriment.

ALBERT MARTNEZ

Algunes dades sobre

ALBERT MARTNEZ

Situaci geogrfica
A cavall entre les provncies dOsca i Navarra i al
sud del masss de Larra, al Pirineu occidental. Pertany majoritriament al municipi navarrs dIsaba,
excepte el tram oriental, que correspon a Ans.
Molt ben delimitat a lest pel riu Beral, que ha
excavat la Foz de Ans, i a loest per la vall de Belagua. Per totes dues valls hi ha carreteres unides per la
N-2000, que ressegueix la vall de Belabarze i el
Puerto de Navarra i que es el lmit nord del masss.
Al sud est limitat pels barrancs dEzkaurri i Berroeta. La superfcie total s duns 18 km2 i els punts
culminants sn Pea Ezkaurri (2.045 m) i Bainer
(1.873 m).

A la pgina anterior:
Remuntant un ressalt
al vestbul dentrada
de la Cueva del Ibn
dIsaba.

espeleleg 45

23

EXPLORACIONS

EZ.27

Al cretcic, hi trobem calcries margoses, margues, gresos

calcaris, intercalacions dolomtiques: el predomini duns o
altres condicionar la possible carstificaci daquests materials. Encara que globalment actuen com a impermeables i
noms alguns paquets ben concrets i delimitats sn susceptibles de ser carstificats, aix no s un cas excepcional i podem
citar el Sistema Sabadell (-580 m) o la Cueva del Castillo
(3.700 m de recorregut i 235 m de desnivell) com a grans
cavitats excavades en paquets carbonatats del cretcic de les
Sierras Interiores.
A continuaci, de nord a sud, trobem les calcries del paleoc, que sn les que formen lestructura anticlinori de Pea Euzcarri prpiament dit, especialment visible, al vessant sud. Es
tracta de calcries detrtiques amb fora foraminfers, molt clares i amb una potncia que hem avaluat entre 150-200 m,
encara que lapilament de diverses sries i lestructura ens permet considerar que el gradient hidrogeolgic s molt superior,
de lordre de 800 o 900 m. Intensament carstificades s on es troben la major part de les
cavitats importants.
Al sud i de manera discordant sinicien les sries de margues i gresos amb
alguna intercalaci calcria de certa
importncia, almenys a les valls del
Belagua i del Beral, que coneixem com
a fcies flysch i que estan datades com a
eoc inferior.

0m

EZ.2
Ezkaurre
(Isaba, Navarra)

50 m

-54 m

-98 m

0m

Topografia: A. Amens,
F. Piazuelo, M.Romero,
V. Zapater
Sntesi: M. Bosch
Dibuix: A. Amens
ERE-CEC 1994

100 m

Morfologia exterior
s similar a la de la resta de les Sierras Interiores
cosa normal atesos els parallelismes de materials,
climtics, estructurals, etc. Sn tpics carsts dalta
muntanya, encara que a Pea Ezkaurri les precipitacions han de ser ms grans, ja que est ms influenciada, a causa de la situaci geogrfica ms a loest,
pel clima ocenic.
Tanmateix, la cota relativament baixa (2.000 m)
fa, en principi, estranyes les grans acumulacions de
neu i gla que hi ha en algunes cavitats. La lgica
ens permet suposar que sn degudes a la major
quantitat de precipitaci en forma de neu que altres
massissos ms a lest, i confirma el que diem en el
pargraf anterior.
Si alguna cosa, geomorfolgicament parlant, caracteritza Pea Ezkaurri s la gran quantitat de dolines i
zones deprimides existents a la part central del masss.

50 m
Grallera del Ibn dEzkaurri (EZ.11).
Les congestes de neu dels primers pous
poden variar molt dun estiu a laltre.

-135 m

-177 m

La impressionant boca de lavenc EZ.2 es troba

enmig del rascler de la vessant nord dEzkaurri.

-224 m

EZ.1
EZKAURRIKO LEIZEA
Ezkaurri (Isaba, Navarra)

24

espeleleg 45

ROGER ROVIRA

-284 m

VALENT ZAPATER

Topografia: A. Amens, M. Bosch, A. Ingls,

R. Mallol, F. Piazuelo, V. Zapater
Sntesi: M. Bosch / Dibuix: A. Amens
ERE-CEC 1993
Recorregut total: 746 m.

espeleleg 45

25

EXPLORACIONS
0m

EZ.11
Grallera del Ibn dEzkaurri

25 m

Ezkaurre (Isaba, Navarra)

Topografia: G. Archetti, M. Bosch,
D. Ferrer, A. Ingls, X. Mor, R. Rovira,
M. Rubinat, M. Trepat
ERE-CEC 1990-2005

50 m

75 m

100 m

125 m

150 m

EZ.28

Sovint estan alineades seguint discontinutats

estructurals al fons de valls seques o al bell mig del
pendent, per nhi ha moltes altres descampades una
mica pertot arreu. Poden ser dolines nivals de parets
subverticals, amb forma dembut o de fons pla: fins i
tot en algun cas especial semblen denfonsament.
Els rasclers sn abundants encara que molt arrasats per lacci del gla. La gelifracci ha estat i s
important i la seva acci ha estat la causa de possibles obturacions de cavitats existents, especialment a
les dolines, totalment obturades per materials de
reompliment: no s casualitat que no shi hagi localitzat cap avenc i s que se nha trobat, en canvi, als
vessants.
Cal parlar de les dues depressions fora grans del
vessant sud, excavades en el flysch i just en el contacte amb les calcries paleocenes. En una daquestes i a
lesmentat contacte sesglaonen diversos engolidors
fssils i, en el punt ms baix, un de temporal (EZ.4)
en moments de desgla o pluges intenses. Cal destacar-lo, car s lnic lloc on poden efectuar-se coloracions encara que sigui en moments molt puntuals.
Laltra zona deprimida, una mica ms a lest, t el
fons ocupat per lIbn dEzkaurri, estany temporal
que acostuma a eixugar-se alguns estius.

Ezkaurri (Isaba, Navarra)

Topografia: R. Buisn, D. Ferrer, A. Ingls, M. Trepat
ERE-CEC 14/08/1995 i 3/11/96

0m

200 m

275 m

26

espeleleg 45

EZ.1 (Ezkaurriko Leizea)

EZ.2
EZ.3 (Cueva del Paso de Ezkaurri)
EZ.4 Engolidor
EZ.5
EZ.6
EZ.7
EZ.8
EZ.9
EZ.10
EZ.11 (Grallera del Ibn dEzkaurri)
EZ.12
EZ.13
EZ.14
EZ.15
EZ.16
EZ.17
EZ.18
EZ.19
EZ.20 (Sima de lAgulla dos Pasts)
EZ.21
EZ.22
EZ.23
EZ.24
EZ.25
EZ.26 No explorada
EZ.27
EZ.28
Cueva del Ibn dIsaba
Cueva de lAgulla dos Pasts

-351 m
-129 m

746 m
78 m

-37 m
-72 m
-12 m
-13 m
-69 m
-80 m
-274 m
-15 m
-15 m
-41 m
-28 m

25 m

La boca de la Grallera
del Ibn dEzkaurri
(EZ .11). A la foto
inferior, feta desde la
boca, es veu libn que
dona nom a la cavitat.

21 m
-137 m
-9 m
-11 m
-101 m
7m
-8 m
-23 m
-4,5 m
-10 m
-15 m
-9 m
-64 m
+90 m

F. RUBINAT

Cavitats

18 m
20 m

540 m
65 m

F. RUBINAT

175 m

CATLEG DE CAVITATS
Desnivell Recorregut

Els avencs
Els avencs sn molt verticals, nets i de parets nues,
no hi ha restes de concrecionament actual. s evident que ens trobem a les parts altes del sistema crstic i la circulaci encara no est jerarquitzada. Lnica
excepci s la gran galeria de lEZ.1, amb processos
denfonsament destacables, sediment fi i rastres de
circulaci daigua. Tant aquesta galeria com lEZ.2
estan estructurades sobre una mateixa falla.
Tanmateix, sembla que la galeria tant de lEZ.1
com de lEZ.2 sn formes residuals duna etapa de
carstificaci ms antiga, clarament preglacial per
que, com passa sovint, han estat reaprofitades pel
carst actual. s conegut que a les diferents fases de
glacialisme pirinenc lablaci superficial va afectar
lantic relleu de finals del terciari i va assolir proporcions difcils dimaginar, alhora que sencaixaven
profundament els rius que tallen els massissos de
nord a sud. Noms en aquest context paleogeogrfic, que va escapar grans pous en desenes de metres,
podem entendre la presncia, en superfcie, de restes
estalagmtiques importants que noms la destrucci
de la cavitat on shavien format pot deixar al descobert. Sen troben pels voltants de lEZ.2, a la boca
de lEZ.9 o a As Foyas de la cara nord.
espeleleg 45

27

EXPLORACIONS
El refugi de pastors
de Loma de Chiln,
en el cam que puja a
lIv de Ezcaurri des
de la vall dAns.

Ezkaurri
(Isaba, Navarra)
Topografia: A. Amens,
A. Ingls, A. Montserrat,
M. Romero
ERE-CEC 15/08/1995

0m

25 m

Les surgncies
Les circulacions subterrnies i la localitzaci dels
llocs demergncia segueixen el mateix patr que a la
resta de les Sierras Interiores, cosa normal ats que
son part duna mateixa estructura geolgica, amb
similars caracterstiques litolgiques i tectniques
orientades globalment dest a oest, i que ha estat
tallada perpendicularment per diversos rius, en
aquest cas, el Beral pel costat oriental i el Belagua per loccidental.
Els blocs resultants han estat remodelats pels
mateixos factors climtics i levoluci morfolgica i
de la carstificaci presenta parallelismes a Bisaurn, a Tendeera molt evidents. Dit duna altra
manera, alguns sediments dAlano poden correlacionar-se amb altres de la vall de lAra i entre tots
intentar establir les relacions entre glacialisme i carstificaci al Pirineu central.
Retornant al tema de les surgncies descartarem
pels seus petits cabals, la Fuente de Bainer, a la cara
nord, i les diverses i difuses fonts localitzades a les
Ateas de Belabarze per centrar-nos en els tres llocs
on els volums daigua sn ms importants.
Fonts dEzkaurri
A la cara sud, per sota lIbn dEzkaurri, esglaonades
entre els 1.500-1.600 m. Els cabals observats
oscillen entre els 5 i els 30 l/s, encara que els pastors
afirmen que algun any queden prcticament seques.
No creiem que tinguin cap relaci amb el carst,
serien escorrenties provinents de leoc i del quaternari i prdues del mateix Ibn vehiculades per algun
estrat ms calcari del flysch.

Cova de lAgulla de Os Pasts

Ans (Osca)
Topografia: M. Bosch, J. Quera
ERE-CEC 12/09/1992

0m

28

espeleleg 45

25 m

Vestbul de la Cueva
del Ibn dIsaba.

Sistema de Fun Castillo

A lextrem SE, al nivell del riu (1.060 m), just en
comenar el magnfic congost del riu Beral i que
separa Alano dEzkaurri. Est captada per subministrar aigua al poble dAns. Les obres efectuades, una
caixa de ciment inundada, no permeten veure res.
En episodis de crrega del sistema apareixen, a cota
ms alta, diversos sobreeixidors entre el pedruscall
del vessant. Aquests cabals poden duplicar o triplicar els de la surgncia prpiament dita, avaluats en
40-60 l/s en estiatge i 250-300 en crrega.
El volum i la regularitat dels cabals fa suposar lexistncia duna xarxa evolucionada amb sistemes
annexos com a reservori i que proporcionen la regularitat esmentada.
La zona dalimentaci serien les depressions, els
camps de dolines i el rasclers, que sestenen de manera
contnua a partir dels 1.600 m, i que garanteixen un
elevat ndex dinfiltraci. Cal remarcar especialment
les aportacions provinents de leoc en teoria poc
permeable i que sn capturades per diversos engolidors, com lEZ.4, just en el contacte amb les calcries.
Malgrat aix, podem considerar-ho un carst autcton
ja que aquestes aportacions sn, actualment, petites en

quantitat i curtes en temporalitat: desgla, alguna tempesta. Abans que els diferents episodis glacials arrasessin el flysch eoc, aquest tipus dalimentaci allctona
tenia ms importncia, tal com sembla que sha produt al sistema Araonera. La infiltraci baixa molt
verticalizada, aprofitant lestructura anticlinal per acabar circulant pel flanc sud fins a Fun Castillo.
Sistema de la Cueva del Ibn dIsaba
Cavitat de 540 m de recorregut en la qual les galeries ms extenses fan de sobreeixidor. s a 815 m
dalria, a pocs metres sobre el riu Belagua, i la
boca salbira perfectament des de la carretera.
La surgncia prpiament dita s a un centenar de
metres al sud i rep el nom de Fuentes de Istupa. Els
cabals oscillen entre uns pocs litres per segon i els
40-50 l/s. Part daquesta aigua s captada, per
majoritriament apareix entre pedres i vegetaci.
Ms curis s el funcionament de la cova com a
sobreeixidor. Entra en crrega en molt poc temps
entre dues i quatre hores, abocant fins a 300-400
l/s. Lexplicaci ms plausible s que no es tracta
daiges crstiques, o almenys no bsicament, sin
de prdues existents a la llera del barranc de Belabarze en travessar perpendicularment les calcries, i que
en pujar el nivell de laigua entren en funcionament
de manera torrencial. Les aiges trboles que acompanyen aquestes crescudes i lexistncia dengolidors,
alguns de penjats i daltres al mateix llit del riu, sembla que confirmen aquesta hiptesi.
La diferncia de cabals respecte del sistema de
Fun Castillo ens fa creure que aquest t la zona dalimentaci en sectors ms marginals i poc carstificats, a loest i nord del masss, on de fet no hi ha
cavitats conegudes.

VALENT ZAPATER

EZ.9

VALENT ZAPATER

DANI FERRER

La cara nord del Pea

Ezcaurri. A la dreta i
coberta de vegetaci
es destaca la Punta
Abizondo (1.673 m).
En primer terme la
pista que porta a
Zuriza, des don s
presa la foto.

espeleleg 45

29

BIOESPELEOLOGIA

Estudi de la distribuci i de lespeciaci del

rosats) i que, en canvi, el Troglocharinus ferreri ferreri

colonitza cavitats del jurssic i el cretci (colors verd i
blau). (Mapa 2).
I aix quina informaci rellevant ens aporta? b,
tan el jurssic-cretaci com el muschelkalk inferior i
superior sn materials carstificables que permeten el
pas de troglobis a travs de la xarxa de microfisures.

Troglocharinus ferreri pallaresi

Autora:
Ldia Mateo
lidiaiprou@hotmail.com

Qu sinterposa entre una poblaci

i laltra? El keuper
El keuper s un estrat resultant de la dessecaci
duna antiga llera fluvial i per tant la seva composici s argilosa i margosa. Es tracta dun material
impermeable, dctil, malleable... en definitiva:
impenetrable pels troglobis. Per tant, tenim una
barrera geolgica que separa una poblaci de laltra.
Aquesta observaci ens condueix a plantejar-nos
lallopatria com a mecanisme despeciaci seguit pel
Troglocharinus ferreri pallaresi.

l Troglocharinus ferreri ferreri s un colepter caverncola que

colonitza el subsl de prcticament tot el masss de Garraf,
llevat dun petit reducte allat a lOrdal, on trobem el
Troglocharinus ferreri pallaresi. Aquest fet crida latenci, ja que
aparentment no hi ha res que separi una poblaci de laltra i, malgrat
tot, no sha observat que hi hagi flux gnic interpoblacional.

Montserrat, va variar el seu nivell de base. Com a

conseqncia daix, va erosionar les valls subsidiries i les carenes, s a dir, va endur-se per davant la
cobertura de jurssic-cretaci que hi havia sobre el
trisic deixant aquest estrat al descobert.
En un primer moment el que es pretenia era assenyalar la distribuci geogrfica de lespcie amb lesperana de trobar hbrids o exemplars ambigus a la
zona ms propera a la colonitzada per la poblaci
vena, fet que hauria posat en dubte la validesa de la
situaci taxonmica actual daquest colepter. Van
collocar-se algunes trampes de cervesa i no es va
obtenir el resultat esperat. No shan trobat individus
a la zona intermdia, ja que no shi coneix cap cavitat significativa. Vam poder comprovar, doncs, que
en dos quilmetres i escaig es troba una subespcie o
b laltra, tal i com podeu observar en el lortofotomapa. (Mapa 1).

Mapa 1. Troglocharinus ferreri ferreri en groc i

Troglocharinus ferreri pallaresi en vermell. Les
lletres sn el resultat de les trampes de cervesa.
La distncia mnima entre les localitats
conegudes s de dos quilmetres i escaig.

30

espeleleg 45

A continuaci va sorgir un nou dubte: existia un

allament geogrfic? Es donava el cas que la morfologia i el material de les cavitats on shavien trobat una i
altra subespcie eren molt diferents, i davant daquest
fet es va procedir a la situaci de les dades sobre un
mapa geolgic. Daquesta manera va fer-se patent que
el Troglocharinus ferreri pallaresi colonitza noms cavitats del muschelkalk inferior i superior (trisic, colors

Aquest s un esquema que ajuda a entendre el

que sha explicat, per no s una representaci
de la realitat. La textura entramada representa la
xarxa de microfissures.

F. RUBINAT

Troglocharinus ferreri
pallaresi, exemplar
recollit a la cova de la
Destral (Cervell).
Coordenades
x: 411856; y: 4583214;
z: 235 m.) Trobat en
una trampa collocada
des del 22-10-2006
fins al 17-12-2006.
Recollectors:
M. Romero i L. Mateo

Ldia Mateo en una de les cavitats objecte de la

recerca (Vallirana).

Com va arribar el Troglocharinus ferreri

ferreri al muschelkalk sense travessar
el keuper?
Si el keuper sempre ha existit i sempre ha estat
impenetrable pels troglobis, com va arribar el Troglocharinus ferreri ferreri al muschelkalk? Al sud de la
zona estudiada hi ha un punt en qu sacaba el keuper i hi ha contacte directe entre el jurssic-cretaci i
el muschelkalk. s per all per on es devia produir la
deriva poblacional. La poblaci migrada, en moures
cap al nord, va trobar-se amb un impediment fsic
que sinterposava entre aquesta i la poblaci vena,
tot interrompent el flux gentic i donant pas, grcies
a lacci de la selecci natural i la deriva gnica, a la
constituci de dues subespcies diferents.
Com va aflorar el trisic en aquesta zona?
Temps enrere el jurssic i el cretaci cobrien part dels
municipis Corbera i la vall del Llobregat, i va ser a
causa de lacci de lerosi remuntant de la riera de
Corbera que va aflorar el que hi havia sota el complex jurssic-cretaci. La riera de Corbera va tenir una
etapa altament erosiva quan, en excavar el congost de

Quines sn les vies dinvestigaci obertes ms interessants?

Com a prioritat convindria estudiar la zona on sembla que sha produt la deriva poblacional per tal
desbrinar com ha succet aix. Daquesta manera es
podria observar quin grau de diferenciaci existeix,
s a dir, si hi ha o no allament sexual, si hi ha hibridaci, etc. En definitiva, si es tracta de dues espcies
o dues subespcies.
Tamb seria molt interessant intentar creuar individus de les dues poblacions al laboratori.
Caldria situar trampes a cavitats artificials del
keuper (ja que de naturals no sen troben) per tal de
demostrar que no existeix trnsit a travs daquest
estrat.
Convindria datar amb precisi quan es va produir laflorament del trisic i de quina manera.
Finalment, la proposta ms llaminera (i la ms
costosa): podria fer-se un estudi gentic comparatiu entre totes dues poblacions. Per a aix seria
necessari seqenciar un parell o tres de gens marcadors de variaci a nivell de subespcie, en Troglocharinus ferreri ferreri i en Troglocharinus ferreri
pallaresi, i comparar les diferncies en la seqncia
de nucletids. Seria necessari trobar antecedents
destudis en colepters propers al Troglocharinus
per obtenir-ne unes taxes evolutives de referncia.
Daquesta manera podria datar-se aproximadament
el moment en qu es va produir lespeciaci i
podria correlacionar-se aquesta data amb la de laflorament del trisic.

Mapa 2. Localitats de
T. f. pallaresi (vermell)
i T. f. ferreri (groc)
sobre mapa geolgic.
El Troglocharinus
ferreri pallaresi no surt
del trisic mentre que
el Troglocharinus
ferreri Reitt. colonitza
les cavitats del cretaci
i el jurssic.

espeleleg 45

31

FITXES DE CAVITATS

FITXES DE CAVITATS

Avenc de la Rosita

Coves del Mu

Autor:
Francesc Rubinat

Autors:
Francesc Rubinat i Marc Rubinat
Municipi:
Comarca:
Coordenades:

Recorregut:

Situaci
Situats a la carretera A-26 entre Besal i
Castellfollit de la Roca, caldr agafar la
sortida cap a Montagut, i just quan acabem de passar el poble ens desviarem a
lesquerra en direcci a Sadernes. Uns
200 m abans darribar-hi, seguirem per
una pista sense asfaltar que es dirigeix a
Gitarriu i al coll de Faja. Quan arribem
a les runes del Cof, seguirem per la
pista de lesquerra fins a la casa en runes del Lliure. En aquest punt, on s
acaba la pista, hi trobarem unes pintades per anar a la cova del Bisbe. Des
daqu, anirem a lesquerra en direcci
sud, seguint per un corriol que de seguida arriba a un petit grau molt fcil de
baixar. La boca de lavenc de la Rosita s
al peu daquest grau i a lesquerra
segons la marxa.

32

espeleleg 45

F. RUBINAT

Histria
Aquest modest avenc el va ensenyar la
Rosita del Vilarot als membres del Grup
Sadernes i del GASALP de Bescan,
que el van explorar per primer cop el 20
de febrer del 1999, en van fer un senzill
croquis, i li van atribuir una fondria
exagerada de 40 m.

Als de Balaguer
la Noguera
X: 31T 326472
Y: 4641533
Z: 550 m
37 m

Situaci:
Les coves del Mu es troben al nord de la
serra Carbonera, en els penya-segats que
saboquen al congost del riu Segre.
Aquesta cavitat sobre en materials del
cretaci superior, ja que es tracten de calcries daspecte noduls pertanyents al
campani.
Laccs es fa des de la part alta del
poble de Camarasa, don surt una pista
accessible a tota mena de vehicles i que
ens dur fins a lermita de Sant Jordi a la
serra Carbonera. Des daqu, i ja a peu,
seguirem la pista cap al nord, deixant a la
nostra esquerra uns corrals i magatzems, i
ms endavant lavenc de Sant Jordi.
Quan el cam comena a baixar i anar cap
a lesquerra lhaurem de deixar. Camp a
travs ens dirigirem cap al tur del Mu,
que ens queda a la dreta. Un cop arribats
al tur, seguirem en direcci nord-est per
tal danar a trobar els penya-segats que hi
han per sobre del riu Segre. Un cop som
als penya-segats els anirem seguint cap a
lest. Al cap de poc veurem que per la
nostra dreta es forma un barranc; caldr
seguir entre el penya-segat i el barranc
fins al punt en que aquest es precipita per
la cinglera. Les coves es troben a la base
del penya-segat a lesquerra hidrogrfica.
Per tal de poder veure les boques shaur
danar fins laltre costat del barranc.
Per accedir a les coves haurem danar
fins a uns afloraments de roca que hi ha
a lesquerra hidrogrfica del barranc i a
prop del penya-segat, en aquest punt
comena una installaci per baixar en
rpel, amb un primer tram que ens situa
en una petita feixa on sinstalla un passam cap a lesquerra i un nou rpel ens
deixar a lentrada de les coves. Pel descens caldr una corda de 40 m pel primer tram 20 m pel passam i 30 m pel
segon tram.

Descripci:
La cavitat consta de quatre boques, dues
de 25 x 15 m que es troben a la base
del barranc i dues ms de mides ms
minses que es troben al bell mig de la
cara nord del penya-segat, per sota de la
feixa on hem fet el descens.
La boca ms propera al salt del barranc
s un conducte d11 m de llargada que als
3 m del seu recorregut ja t la caracterstica forma dull de pany. Aquesta galeria t
un pas que comunica amb la galeria de la
cova del costat, la qual, mitjanant dos
estrets conductes van a parar a les dues
boques del penya-segat.
La cavitat sembla ser que hauria
actuat com a surgncia.

F. RUBINAT

Descripci
La cavitat comena amb una esquerda
estreta que davalla uns 7 m, fins que
seixampla, i en un parell de metres ens
situem en una plataforma que divideix
dos pous de dimensions respectables:
2,5 x 4,5 m aproximadament cadascun.
El pou que queda al nord baixa 7 m i
acaba en una planta plena de cdols.
Laltre pou comena desprs duna curta
rampa on hi ha una curiosa arrel duns
sis metres dalada que penja del sostre.
El pou, fora ample, baixa 11 m; en
aquest punt trobem una curta galeria
que baixa una mica i ens situa al punt
ms profund de la cavitat, a -25 m. El
recorregut total s de 40 m.

F. RUBINAT

Sales de Llierca
la Garrotxa
X: 466582
Y: 4681280
Z: 465 m
A. CABANAS

Municipi:
Comarca:
Coordenades:

ANECDOTARI

CRNICA ESPELEOLGICA

154 km sota laigua: sexplora

la cavitat subaqutica ms llarga

Josep M. Miarro

n una daquelles fotografies molt reprodudes

al llarg dels anys shi veu el grup dexploradors
i acompanyants al voltant de la boca de lavenc. Dos agosarats (M. Romero, 1994 i J. M. Miarro, 2000) donen per fet que els dos capellans que shi
veuen sn en Font i en Faura. Uns anys desprs (Muntanya 857, 2005), en un article apareix una galeria de
fotos de pioners i, tot ampliant la que suposadament
s la fotografia den Font a lavenc den Roca es publica la imatge dun home daspecte envellit (Font en
aquell moment era a punt de fer els trenta-tres anys).
Sortosament, el senyor Antoni Arrizabalaga, besnt de Carme Font (cosina germana de Norbert
Font) es posa en contacte amb Ferran Alexandri,
director de Muntanya, i li exposa lerrada. Tamb el
company Josep M. Cervell shavia adonat de lequvoc, i saprofita aquesta circumstncia per fer un
article que deixa prou clar lembolic (Muntanya 858,
2005). En aquest mateix article torna a aparixer la
foto den Font i den Faura, amb lequipament dexploraci, i junts a lexterior de lavenc den Roca.
Aquesta foto havia estat indita fins que el mateix
Cervell la va localitzar a lArxiu Fotogrfic del Centre Excursionista de Catalunya i la va publicar en un
article seu sobre el Garraf (Espeleleg 42, 2001).

Per... qui era el mossn objecte de lerror? I qui

eren la resta dacompanyants? A la foto original que es
conserva a lArxiu Fotogrfic noms hi diu: Grupus
desprs de lexploraci. Potser Font s el capell que
surt dret mirant la boca de lavenc? Pel relat de lexploraci publicat a Sota Terra sabem el nom dalguns dels
participants, per no els podem ubicar a la fotografia.
Pocs mesos desprs Llus Willaert ens fa conixer
mitjanant una nota (Muntanya 863, 2006) el resultat
de les seves recerques que, amb la collaboraci de
Carles Querol, exalcalde de Sant Sadurn dAnoia, han
pogut esbrinar i comprovar a lArxiu del Bisbat de
Barcelona la personalitat del capell desconegut. Es
tracta de mossn Joan Junyent i Terradellas, en aquella
poca regent i ecnom de Sant Pau dOrdal. A la seva
esquerra hi ha lAlbert Santamaria, un dels membres
ms actius del CEC en aquells anys. Tamb hi identifica el Dr. Baltasar Serradell i lAntoni Mir (no en diu
la ubicaci) i el seu nebot Pere Mir (assegut a la boca
de lavenc amb salacot i bast). Tots dos eren membres
de la famlia Mir de Can Guineu (Sant Sadurn dAnoia), propietat que va donar suport econmic per a
lexploraci de lavenc den Roca.
s curis, per... com s possible que cap dels dos
pioners de lespeleologia catalana no aparegus a la foto?

Totes aquestes cavitats es desenvolupen a la zona del Yucatn. Es van formar durant perodes en que el nivell del
mar era ms baix i les condicions molt
favorables a la formaci de grans cavitats. Posteriorment, desprs de la ltima glaciaci, el nivell del mar va pujar i
van quedar les cavitats completament
inundades, tot i que laigua dola que hi
circula, menys densa que la salada,
queda per sobre daquesta ltima.

l 25 de gener del 2007 saconseguia la connexi dels sistemes Sac

Actun i Nohoch Nah Chich, situats a
Mxic. Els espeleoescafandristes
Steve Bogaerts i Robbie Schmittner
feia quatre anys que treballaven explorant les cavitats situades entre els dos
grans sistemes per tal de trobar el
punt duni. Abans de la connexi la
cavitat subaqutica ms llarga del
mn era el sistema Ox Bel Ha, amb
146.761 m, contra els 154.783 m
actuals del sistema Sac Actun.

www.zenas.gr (Steve Bogaerts)

STEVE BOGAERTS

El 4 de setembre
del 2007 es van
complir els cent anys
de la primera
exploraci de lavenc
den Roca (Ordal).
Daquella mtica
exploraci ens nha
quedat un extraordinari
reportatge fotogrfic
del gran fotgraf
esportiu Josep M. Co
de Triola.
Va ser lnica ocasi en
qu van coincidir sota
terra els dos pioners de
lespeleologia catalana:
Norbert Font i Sagu i
Mari Faura i Sans.

Expedici Transpatagnia 2007

objectiu general de expedici
Transpatagnia ha estat assolir en
tres etapes al llarg del 2007 espais
inexplorats i dalta dificultat daccs
per tal daportar dades sobre el coneixement de la Patagnia occidental.
Amb aquesta informaci recollida, es
pretn collaborar en projectes de desenvolupament socioeconmic dels
habitants de la zona, de protecci del
medi ambient i tamb aportar dades
per a lestudi del canvi climtic global.

JOSEP M. C DE TRIOLA. ARXIU FOTOGRFIC CEC

Tercera etapa de lexpedici

Roger Rovira, membre de lERE del
CEC, va participar el passat mes de
novembre a la tercera etapa de lexpedici Transpatagnia. Durant el transcurs daquesta etapa es va aconseguir
assolir una zona inexplorada de la
Patagnia occidental. El principal
objectiu daquesta etapa era lexploraci espeleolgica del carst i les cavitats de la zona nord del Seno Barros
Luco, a lilla de Madre de Dios. Aquesta remota zona de Xile va representar
un repte per als expedicionaris, tant
per labsoluta incomunicaci i el des-

34

espeleleg 45

ROGER ROVIRA

coneixement del terreny com per les

adverses condicions meteorolgiques.
De fet, es tracta duna de les regions
amb ms pluviometria de la Terra, i s
coneguda tamb per la violncia dels
vents que hi predominen.
Una de les peculiaritats de lexpedici va ser ls del caiac de mar com a
mitj de transport. Els expedicionaris

Ms detalls sobre el nou rcord

mundial a Krbera-Voronya,
lavenc ms profund de la Terra
ntre els dies 4 i 22 de gener del
2007 es va desenvolupar a lavenc
Krbera-Voronya (Gergia) lexpedici
hivernal del CAVEX Team. En aquesta
ocasi lobjectiu principal va ser el
busseig del sif S-5, situat a 2.140
m. Els resultats principals de lexpedici van ser la preparaci dun nou
bivac permanent a 700 m (Pti-Dryu);
a 1.400 m (Sandy Beach) tamb es
va installar un bivac permanent, amb
capacitat per a dotze espelelegs.
Aquest darrer bivac va ser un punt
clau, ja que es considera el darrer lloc
civilitzat abans del sif de 1.440 m
i les galeries postsif.
Els bussejadors de punta, Oleg
Klimchuk i Yuriy Bazilevskiy, van aconseguir superar el sif de 1.775 m, i
van descobrir una galeria per la qual
circula aigua en abundncia, que
sengoleix en un nou sif a 1.800 m,
lexploraci del qual queda pendent
per a futures expedicions.
Finalment, el punt culminant de
lexpedici va arribar el 16 de gener,
quan Oleg Klimchuk aconseguia
endinsar-se al sif S-5 fins a una profunditat de 30 m, en una longitud de
80 m, desprs de superar el bloc que
tancava el pas a lexpedici de la

Ukr.S.A. al setembre del 2006, de

manera que sha establert un nou
rcord mundial. La cota de KrberaVoronya queda en 2.170 m.

van haver de carregar als caiacs tot el

menjar i el material necessari per passar entre quatre i sis setmanes, segons
les etapes, amb absoluta autonomia.
El principal responsable del projecte
va ser el xil Cristian Donoso, que va

(Informaci provinent
de Subterrnea 27, juliol 2007)
DENS PROVALOV

Fa cent anys... a lavenc den Roca

Voronya-2007. Entrada a lavenc.

fer les quatre etapes de la Transpatagnia fent-se acompanyar en cadascuna delles per un collaborador diferent segons la seva especialitat. Com
a espeleleg i fotgraf vaig acompanyar Donoso en aquesta etapa a lilla
Madre de Dios, on shan descobert i
explorat noves cavitats. El fet dutilitzar
el caiac, contrriament al que es
podria pensar, ha facilitat la possibilitat
darribar a aquesta zona encara verge
de lilla. El caiac s ms verstil que
una embarcaci ms gran i permet
penetrar a llocs ms estrets o rocosos
i portar-lo per terra per evitar zones de
navegaci perillosa.
Cal destacar, com a descoberta ms
interessant, una cova batejada pel cap
de lexpedici com a tero de la
Madre. Aquesta cavitat, per on transcorre un curs daigua actiu, va ser
topografiada pels expedicionaris fins a
uns 700 m de recorregut.
Roger Rovira
espeleleg 45

35