Hi havia una vegada una rateta que es deia Giberta.

A la rateta Giberta li agradava col·leccionar totes les coses que trobava:pedres

,petxines, sorra , ara col·leccionava paraules i les endreçava en un calaix.

Un dia va obrir el calaix i li van caure tots els papers per terra ,va pensar que
havia de trobar un lloc on posar-les i … les va posar a 3 campanes :una de gran,
una de mitjana i una de petita.

A la campana petita hi va posar les paraules petites i dolces, com ara: bufona,
maca, guapo. t’estimo molt, m’agrada…, petó,amic, amiga,abraçada, regal…...

A la campana mitjana hi va guardar les paraules normals; pa,mare, veïna,taula

,cadira .

I a la campana gran hi va posar les paraules gruixades, lletges que fan mal a
les orelles i el cor quan les escoltem com: brètol, ruc, tros d’ase,no vull jugar
amb tu ,no ets el meu amic...
A la rateta Giberta li agradava jugar sovint amb les paraules, quan jugava amb
la campana mitjana ,sortien amb un so clar i es podia inventar moltes histories.

Abans d’anar a dormir es posava la campaneta petita a cau d’orella i sentia

paraules dolces i tendres .i l’ajudaven a dormir.

Però el dia que decidia jugar amb la campana gran, tot eren problemes ..El
pare i la mare s’enfadaven i la renyaven.

Un dia els pares de la Rateta Giberta van decidir fer una gran festa i convidar a
tota la família i amics.

La rateta estava molt contenta li agradava molt fer festes.

El cap d’una estona per el carrer va passar el senyor Gat que no estava
convidat a la festa i quan s’acostava a casa la rateta va començar a sentir
l’oloreta a rateta , escoltar la gresca i va mirar pel foradet del pany .

Oooohhh! Va veure que hi havia una festa i ell no estava convidat va donar un
cop a la porta i va obrir-la
 Tothom es va posar a córrer i fugir del perill , la
rateta no se’n va donar compte fins que va sentir
els crits quan va sortir de l’habitació i va veure el
gat li va caure la campana gran per terra i van
sortir totes les paraulotes que es van enganxar a
la pell del gat.

El gat a l’escoltar aquestes paraulotes va fugir corrents i no l’han tornat a veure

mai més.

Els pares ,avís,cosins en veure que havia passat van felicitar a la rateta Giberta
i la idea de les seves campanes.

Aquella nit quan la Giberta se’n va anar a dormir , va demanar que li portessin
la campana petita , se la va posar a cau d’ orella i es va adormir escoltant les
paraules dolces que hi tenia guardades.