a

c
i
t
c

d
i
d
a
t
pos

pro

llardo

id
propostes d

ctiq

ena Ga
l
E
r
e
p
s
e
d
ues elabora

E l s o p a r D E l s i d i o t e s
Descripci
Autor: Francis Veber
EDICIONS BROMERA / ALZIRA
Collecci: Bromera Teatre, 37
Format: 130 205 mm, 160 pgines
Enquadernaci en rstica. Impressi en blanc i negre.
Edat: a partir de 14 anys
Aquestes propostes didctiques han estat concebudes com un instrument auxiliar, si cal, de la tasca lectora.
Segons els objectius que es pretenguen assolir i, tamb, segons les necessitats i
la disponibilitat dels lectors, caldr fer una selecci ms o menys mplia i profunda daquest ventall obert de possibilitats que oferim a continuaci. bviament,
tamb es podr suprimir, complementar o fer tot all que lalumnat i el professorat considere convenient per tal de motivar i fomentar la lectura, tot millorant la
comprensi, la capacitat de relacionar idees i de raonar i, sobretot, la capacitat de
diversi i creaci personal que els llibres ofereixen als seus lectors.
Tenint en compte, en el context educatiu actual, la importncia de treballar els
objectius bsics de leducaci secundria i, per a potenciar el seu assoliment, hem
plantejat les activitats gradualment, de manera que, inicialment, es busca ms
la comprensi i, a poc a poc, es dna ms importncia tamb a lexpressi. En
aquestes activitats de ms aprofundiment especialment en lapartat E, referit al
comentari, recomanem que el professorat demane un treball escrit a m per part
de lalumne i redactat de manera personal. La intenci s que aquestes propostes
possibiliten que els usuaris vagen molt ms enll del treball mecnic domplir
buits o copiar i enganxar dInternet, tan perjudicial per als mateixos alumnes.

NDEX
A. COMPRENSI LECTORA .................................................................... 4
1. Qui s qui? Qu fa? Triar la resposta ........................................................ 4
2. Qui s qui? Qu fa? Entrem en ms detalls .............................................. 5
B. CONTEXTUALITZACI ....................................................................... 8
1. Sobre lautor i la seua obra ...................................................................... 8
2. Sobre el teatre al segle xx ........................................................................ 9
C. SOBRE LOBRA ........................................................................................ 11
1. El gnere literari: el teatre ........................................................................ 11
2. Els personatges i les accions ..................................................................... 12
3. Lestructura ............................................................................................. 14
4. Lexpressi ............................................................................................... 15
D. ALGUNES CONCLUSIONS ................................................................. 17
E. GUIA DEL COMENTARI DUN TEXT TEATRAL ........................... 18

A. COMPRENSI LECTORA
1. Qui s qui? Qu fa? Tria la resposta correcta.
1.1. Pere Canut t:
a) una impremta
b) una editorial
c) una llibreria
1.2. Francesc Pinyol s:
a) funcionari dhisenda
b) productor cinematogrfic
c) fisioterapeuta
1.3. Marlena s:
a) la germana de Pere Canut
b) una dona enamorada de Pere Canut
c) la dona de Pere Canut
1.4. Just Roig s:
a) e l primer marit de Cristina
b) un amic de Pere Canut
c) un amic de Francesc Pinyol
1.5. A Pere Canut li fa mal:
a) lesquena
b) els renyons
c) el cap
1.6. A Francesc Pinyol el convida:
a) el professor Arquimbau
b) Just Roig
c) Pere Canut
1.7. Francesc Pinyol t passi per:
a) fer inspeccions dhisenda
b) fer maquetes amb mistos
c) escriure biografies
1.8. Al principi, la dona de Pere Canut:
a) vol anar al sopar amb ell
b) no vol que el seu marit vaja al sopar
c) no sap que el seu home t un sopar

1.9. Rossic va a casa de Pere Canut per a:

a) participar en el seu sopar de dimecres
b) portar-li una adrea
c) veure el partit de futbol a Canal +
1.10. La dona de Pere Canut:
a) labandona per anar-sen amb el seu amic
b) vol quedar-se al sopar
c) labandona per telfon
1.11. Abans de larribada de Rossic, Pere:
a) aboca vinagre a la botella de vi
b) trau els quadres cars al sal
c) telefona a Pasqual Meneu
1.12. Francesc Pinyol, a la cuina, prepara:
a) uns ous caiguts i unes llonganisses
b) una truita de crella
c) un entrep de pernil
1.13. Al final del segon acte, la dona de Pere Canut:
a) sen va amb Just Roig
b) t un accident i est hospitalitzada
c) torna a casa
1.14. En lltim moment de lobra, Francesc Pinyol:
a) sespavila i trenca amb Pere Canut
b) sespavila i es fa amic de Pere Canut
c) sembla que no sespavila tant, ja que torna a embolicar-se i crea un nou conflicte
2. Qui s qui? Qu fa? Entrem en ms detalls:
2.1. Emparella els noms dels personatges amb el paper que fan a lobra:
El metge
Francesc Pinyol
La dona de Lluc Rossic
Pere Canut
Lamant
Just Roig
Lamfitri
Cristina Mondragon
El publicista
Lluc Rossic
Lamic, escriptor de novelles
Marlena
Linspector dhisenda
Arquimbau
Lidiota
Pasqual Meneu
La dona de Pere Canut
Carlota
5

2.2. Al llarg de la vetlada es fa ms duna trucada telefnica.

2.2.1. Francesc Pinyol telefona en ms duna ocasi. Ompli la graella segent:
Telefona a...

Per a dir-li que...

Per li diu...

I com a conseqncia

............................................

....................................................

............................................

....................................................................

............................................

....................................................

............................................

....................................................................

............................................

....................................................

............................................

....................................................................

............................................

....................................................

............................................

....................................................................

2.2.2. Hi ha alguna telefonada que li isca b? Explica la teua resposta.

2.3. Francesc Pinyol, en diverses ocasions, t la intenci danar-sen de ca Pere, per no
arriba a fer-ho. Llig la pgina que sindica i ompli la taula segent amb lexplicaci
de per qu es queda en cada cas:
Pgines Vol anar-sen, per no sen va perqu...
68-69

.........................................................................................................................................................................................................

72

.........................................................................................................................................................................................................

82

.........................................................................................................................................................................................................

85

.........................................................................................................................................................................................................

102-103

.........................................................................................................................................................................................................

153

.........................................................................................................................................................................................................

2.4. Aclareix si Francesc Pinyol sadona que s objecte de burla o no.

2.5. Descriu la reacci de Pinyol quan sassabenta del motiu de la seua invitaci.
2.6. Situa el text segent en lobra i relacional amb el que passa abans i amb el que sesdev desprs, el que representa dins del primer acte i en relaci a la resta del llibre.
Pere. (Al telfon, mentre F rancesc ho eixuga.) S, digam?... Ah!, ets tu, intentava
telefonar-te, comunicaves... Marlena, escolta, no et molestes amb els gossos, no
estic en condicions de veuret aquesta nit... Perqu estic cansat, i sobretot, perqu
Cristina tornar dun moment a laltre... Qu, Roig? Per qu em parles de Roig?...
Segurament no, s una histria passada, Roig, ella sen fot de Roig!... (Ms sec.)
B, tu pensars el que voldrs, per jo et dic que la meua dona no se nha anat
amb ning i que mestime ms que et quedes en ta casa aquesta nit, est clar!...
Escolta?... (Penja, furis.) No vol entendre res, aquesta malalta!

2.7. Lamor i el desamor juguen un paper important en les relacions entre els personatges. Enllaa correctament les columnes segents de manera que siga cert el que
safirma en cada oraci resultant:
Marlena
va estar vivint amb
Pere Canut
Cristina
est enamorada de
el seu marit
Carlota de Rossic
ha abandonat
Marlena
Just Roig
ha enganyat el seu home amb
Cristina
Francesc Pinyol
va ser abandonat per
Pasqual Meneu
Pere Canut
engany la seua dona amb
la seua dona
2.8. Indica els objectius de cada personatge, el que pretn inicialment:
Pere Canut

...................................................................................................................................................................................

Francesc Pinyol

...................................................................................................................................................................................

Cristina

...................................................................................................................................................................................

Marlena

...................................................................................................................................................................................

Lluc Rossic

...................................................................................................................................................................................

Pasqual Meneu

...................................................................................................................................................................................

2.9. Determina qu aconsegueix cada personatge al final:

Pere Canut
Francesc Pinyol
Cristina
Marlena
Lluc Rossic
Pasqual Meneu

.................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................

2.10. Valora, de forma raonada, si la situaci de cadascun dels implicats, al final, ha

millorat, ha empitjorat o es mant igual que al principi.
2.11. Resumeix en unes deu lnies largument dEl sopar dels idiotes, s a dir, els fets
concrets que viuen els seus personatges. Ha de quedar ben clar quina s la situaci
de partida, quins avanos o retrocessos es produeixen i a quina situaci final sarriba.
2.12. Exposa en poques paraules (duna a tres lnies) el tema principal de lobra. Recorda que el tema principal sol plantejar el resultat de lenfrontament de dues actituds,
forces o idees. Noms inclou conceptes, s abstracte, t una significaci universal i
pot expressar-se en positiu (Triomf de... sobre...) o en negatiu (Fracs de... davant...).
7

B. CONTEXTUALITZACI
1. Sobre lautor i la seua obra
1.1. Investiga sobre la figura del director i autor Francis Veber (1937) i escriu una breu
biografia, tot incloent la seua producci literria i la seua filmografia.
1.2. Mira al YouTube els trilers sobre la pellcula en versi francesa http://www.youtube.com/watch?v=0z30C5AapXc escrita pel mateix Veber i la nord-americana http://
www.youtube.com/watch?v=lYtDoSmkojU&feature=related de Jay Roach, del
2010), i desprs assenyala algunes diferncies bsiques.
Film francs

Film nord-americ

Unitat despai

...............................................................................

...............................................................................

Unitat de temps

...............................................................................

...............................................................................

...............................................................................

...............................................................................

...............................................................................

...............................................................................

Personatges

1.3. Explica de forma raonada quines diferncies trobes entre la pellcula de Veber i
lobra de teatre.
1.4. En una entrevista (http://www.argan42.be/fr/diner.html), lautor Francis Veber diu:
La idea dEl sopar dels idiotes s la tortura que es torna contra el botx. Com ms
superior es creu el botx, ms divertida resulta. Crec que aquest principi de catarsi s
un consol universal.
1.4.1. Busca el significat de la paraula catarsi (relacionat amb aquest context literari) i
copial.
1.4.2. A partir daquest concepte, explica el significat de lafirmaci de lautor.
1.5. Ests dacord amb lafirmaci de lexercici anterior? Per qu? Justifica la teua resposta tot reflexionant sobre el que has experimentat en llegir El sopar dels idiotes.
1.6. Comenta el segent passatge de la Introducci (pg. 28):
s difcil que [els creadors teatrals] no posen en dubte la funci de la seua obra, que
no es pregunten com tractar el pblic com a ciutad i no com a consumidor, perqu,
al cap i a la fi, lescriptura teatral est condicionada pels moviments socials i planteja
molts interrogants. Per, no s millor plantejar-se preguntes que tenir les respostes
equivocades? Per a fer aix estan les paraules.
1.7. Imagina que tens totes les possibilitats segents de recepci de lobra.

1.7.1. Valora els avantatges i els inconvenients que, per a tu, t:

Llegir-la
Assistir a la seua representaci en
un teatre
Veure-la en un cinema
Contemplar la versi cinematogrfica en un televisor a casa
Contemplar la versi teatral
en un televisor a casa

Avantatges

Inconvenients

.............................................................

..............................................................

...............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

.............................................................

..............................................................

...............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

1.7.2. Explica per quina opci et decantaries i per qu.

1.8. A partir de la teua experincia com a lector, escriu una crtica per a un diari sobre
lobra de teatre El sopar dels idiotes per recomanar o no la seua lectura.
1.9. Aclareix si a lobra hi ha, o no, cap sopar didiotes i, per tant, si el ttol est justificat
o no. Si no li trobes justificaci, proposa un altre ttol que et resulte ms adient.
2. Sobre el teatre al segle xx
2.1. En la Introducci (pgs. 15-28) es parla dalguns fets relacionats amb la histria del
teatre francs del segle xx.
2.1.1. Repartiu els segents conceptes entre els companys de classe, busqueu i preneu
nota dinformaci que aclarisca el significat de:
el mtode de Stanislavskij
el cos potic de Lecoq
Maig del 68
teatre de laboratori
teatre dautor
teatre de text
teatre dimatges
teatre de la quotidianitat
teatre ntim
teatre de lesperana
2.1.2. Feu una posada en com per a unificar la informaci pel que fa al contingut i la
forma completant i evitant repeticions i, per a cadascun dels aspectes anteriors,
redacteu un article per a una enciclopdia del teatre.

2.1.3. Confecciona un cronograma on colloques, de ms antic a ms modern, els noms

segents:
Jerzy Grotowski i el teatre de laboratori
El sopar dels idiotes, de Francis Veber (pellcula i teatre)
Konstantin Stanislavskij i el mtode
Jacques Lecoq i el cos potic
Samuel Beckett i Tot esperant Godot
Molire i Tartuf
Enzo Cormann i la seua obra Credo
Wajdi Mouawad i el Projecte Sfocles
Luis Buuel
Peter Brook i El teatre Bouffes du Nord
Eugne Ionesco i La cantant calba
A lapartat 3.3.1 de la Introducci El duo cmic (pgs. 33-34) es parla de duos
com Stan Laurel i Oliver Hardy, que segurament no coneixes per la teua edat. En
http://www.youtube.com/watch?v=zg33cAaSbq0 trobars un vdeo amb un fragment
duna pellcula que, encara que est en angls, pots comprendre.
2.2.1. Explica per qu s possible entendre lacci sense comprendre les seues paraules.
2.2.2. Digues amb quin tipus de teatre, de tots els esmentats, relacionaries aquesta producci cinematogrfica.
2.2.3. Determina les diferncies bsiques entre la pellcula, tal com lhas vista en aquest
fragment, i la representaci teatral de lobra.
2.3. Tamb es parla del duo format per Jerry Lewis i Dean Martin (http://www.youtube.com/watch?v=VuEtIllFGQ4 reflecteix el seu xit). Busca dades sobre la seua
biografia i la seua filmografia, i redactan un informe.
2.4. A la pgina 14, els autors de la Introducci diuen ...que per a molts dells televisi
s igual a realitat. Aquesta afirmaci sobre la societat francesa s aplicable a la nostra
societat? En qu et bases per a dir-ho?
2.5. Feu un debat a classe sobre aquest tema: Televisi igual a realitat. Cal que uns argumenteu a favor daquesta tesi i uns altres en contra.

10

C. SOBRE LOBRA
1. El gnere literari: el teatre
1.1. Com has vist a la Introducci, el teatre del seglexx a Europa s un gnere de moltes
possibilitats i amb moltes facetes. Les relacions entre els pasos, la difusi i les influncies del cinema, el desenvolupament de les diferncies esttiques, la importncia
dels actors..., dificulten la classificaci en subgneres. Identifica el gnere i subgnere
literari dins del qual semmarca lobra que has llegit a partir daclarir aspectes com
els segents:
1.1.1. Indica els elements formals que et permeten reconixer que pertany al gnere teatral.
1.1.2. Determina si est ms prop de la comdia o de la tragdia i quins trets t de
cadascuna.
1.2. Busca informaci i defineix, amb les teues paraules, diferents tipus de comdia com
els segents:
comdia dembolics
comdia de situaci
comdia social
comdia dautor
1.3. Especifica, amb exemples de lobra, si El sopar dels idiotes pertany a algun o alguns
daquests tipus de comdia o si tu li donaries una altra denominaci.
1.4. Es tracta duna pea clssica o moderna? Justifica la teua resposta.
1.5. Defineix les tres unitats clssiques del teatre i, en aquesta obra de Veber, explica de
cadascuna si sacompleix, o no, i per qu.
1.6. Sobre la funci de la literatura sha escrit molt al llarg dels segles, per sembla que
sol haver-hi ms coincidncia en la clssica de prodesse et delectare, que es pot traduir
per instruir i divertir.
1.6.1. Exposa quina s, al teu parer, laintenci de lautor en escriure aquesta obra: es decanta
ms per fer reflexionar el pblic lector/espectador (instruir) o per divertir? Explica la resposta i vincula-la amb lafirmaci de la Introducci de la pgina40: Francis Veber, com
ja va fer Molire, examina la societat per mostrar-ne les imperfeccions.
1.6.2. Parla de la teua experincia: tha divertit o tha instrut la lectura? Per qu?
1.7. Representeu, per parelles, lescena de la telefonada a Just Roig i voteu quins sn els
millors actors de laula (evidentment, tant se val que siguen xiques com xics).
1.8. Elaboreu per parelles un dileg semblant al de lescena de la telefonada a Just Roig,
en el qual alg haja que traure informaci a una altra persona.
1.9. Al final, Francesc Pinyol es queda en escena trucant per telfon: inventa la conversa
telefnica amb la qual podria continuar lobra.

11

2. Els personatges i les accions

2.1. Tria, de la llista dadjectius segents, els ms adients per a descriure cadascun dels
dos personatges principals, tot indicant, en cada cas, si fan referncia a aspectes fsics,
emocionals, tics, socials, laborals... Pots afegir tots els adjectius qualificatius que
consideres convenient:
avorrit, amable, antiptic, boig, cnic, creatiu, insegur, cregut, curis, desagradable,
deshonest, discret, egoista, emotiu, fals, geners, bast, hipcrita, insensible,
intelligent, mentider, mesqu, modest, nervis, orgulls, pessimista, pretensis,
rar, ric, ro, sensible, servil, simple, solitari, tmid, triomfador...
Pere Canut

Francesc Pinyol

Fsic

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

Emocional

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

Moral

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

Situaci social

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

Laboral

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

GLOBAL: s un tipus

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

...........................................................................

2.2. La caracteritzaci conductista dun personatge, amb lobjectiu que el lector o lespectador dedusca com s, es basa a no descriurel sin a mostrar qu fa. Torna a llegir
els fragments que vas comentar a lexercici A 2.3 i explica quins trets significatius del
carcter de Francesc Pinyol ho posen de manifest.
2.3. Descriu en poques lnies Pere Canut i Francesc Pinyol. Desprs realitza una descripci
antagnica de les seues actituds (per exemple, mostren opinions diferents en temes com
tenir una amant, llevar-li la dona a un amic, fer escultures de mistos...).
2.4. Cita i comenta els moments de lobra en qu hi ha una inversi de papers entre els
dos protagonistes.
2.4.1. En qu consisteix aquesta inversi?
2.4.2. Quines sn les seues causes i les seues conseqncies?
2.5. Qu et fa pensar lexpressi inicial de Cristina, aquest sopar sinistre? Qu pensa
ella de la celebraci del sopar dels dimecres?
12

2.6. Indica quins sopars feia el doctor quan era jove.

2.7. Explica la diferent reacci davant el sopar que, en lActe I, tenen Cristina i el metge.
Justifica si la diferncia dopini t a veure molt, poc, gens... amb diferncies de
gnere.
2.8. Francesc Pinyol, que encarna el paper didiota, tracta dajudar generosament els diferents personatges. Explica com tracta dajudar a Pere Canut (en ms duna ocasi), a
Marlena i a Cristina.
2.9. A lobra es parla de personatges que no hi apareixen: fes un llistat i defineix el seu
paper.
2.10. Explica amb les teues paraules el significat de lexpressi llatina quid pro quo i com
laplicaries a les situacions que ocorren en lobra.

13

3. Lestructura
3.1. En les obres de teatre cal diferenciar entre els parlaments (logocentrisme) i les acotacions
(escenocentrisme), que permeten la representaci escnica, lespectacle.
3.1.1. Indica i defineix els diferents tipus de parlaments teatrals i les diferents classes
dacotacions.
3.1.2. Posa exemples daquests tipus dacotacions que apareguen a El sopar dels idiotes,
tenint en compte: a) el tipus dinformaci que donen sobre el temps, lespai, les
accions, els personatges, el seu llenguatge (verbal i no verbal), la llum, la msica... i
b)segons la forma (internes als dilegs/externes, generals/especfiques).
3.1.3. Com varia lescenari al llarg de la representaci, per les acotacions o per lacci
mateixa?
3.1.4. A partir delements dels parlaments i de les acotacions, situa lacci en el temps
cronolgic, lpoca. Justifica la teua opci i explica si podria situar-se la mateixa histria
en una altra poca.
3.2. Canvia el decorat de lescena inicial: canvia aix el sentit de lobra? Justifica la teua
resposta.
3.3. Aristtil defineix, entre els elements necessaris de la tragdia, el que anomena peripcia, que s el canvi de la felicitat a la infelicitat o viceversa. Demostra si hi ha alguna
peripcia a lobra i en quin sentit es produeix.
3.4. Cadascuna de les parts en qu es divideix una obra de teatre sanomena acte, i solen
separar-se per la caiguda de tel.
3.4.1. Indica quants actes solen tenir, habitualment, les obres de teatre.
3.4.2. Quants nhi ha a El sopar dels idiotes?

14

4. Lexpressi
4.1. Alguns noms propis, i sobretot cognoms, tenen una funci humorstica causada pel
seu paregut fnic amb altres paraules (paronmia): Canut per cornut; Bo Derek per
bo de rec. Et posem exemples daquests parnims en francs:
Relaci significativa
Francesc Pinyol (Franois Pignon) ...pignon vol dir piny
Pere Canut (Pierre Brochant)
...brochant vol dir que destaca
Just le blanc vol dir exactament, precisament el
Just Roig (Just Leblanc)
blanc
Lluc Rossic (Lucien Cheval)
Lucien Cheval significa Lluci o Lluc cavall, ross
Marlena Sagermana
Sasseur significa la seua germana amb la pro(Marlne Sasseur)
nunciaci francesa de sa soeur
4.1.1. Localitza i copia tots els noms propis i els cognoms que apareixen a lobra.
4.1.2. Indica quins coincideixen amb els originals en francs que acabem desmentar i
quins shan canviat en aquesta versi perqu no es perden els jocs fnics i els seus efectes
cmics.
4.1.3. Valora aquesta versi, pel que fa a aquests jocs: et resulten divertits, enginyosos o
amb poca grcia i forats? Per qu?
4.1.4. Millora els que vulgues, tot inventant altres noms propis per als personatges.
4.1.5. Indica com saconsegueix en cada cas la semblana: llevant, afegint o canviant
fonemes al nom propi o al cognom; unint o separant paraules, etc.
4.2. Inventa altres noms o cognoms que suggerisquen altres significats, o que semblen
duna altra llengua. Exemple: Albert Koc, albercoc; Juli Verd, julivert.
4.3. Escriu el significat de les segents paraules o conceptes que has trobat a la Introducci: alienaci, apologia de la violncia, associacionisme, comproms poltic, escenocentrisme, lletraferit, logocentrisme, neoliberalisme, simbiosi, societat del benestar, utopia.
4.4. Quan Pere Canut parla amb el doctor, li explica en qu consisteix el sopar dels dimecres, i ho fa quasi com si fera la descripci dun experiment cientfic (pgs.58-59).
Justifica aquesta afirmaci amb exemples del text.
4.5. En lexercici 2.1, apartat A, apareixen les professions dels personatges: canvials el
gnere.
4.6. En tot text literari cal considerar ladequaci del llenguatge dels personatges a la
seua condici o personalitat: no parlen amb el mateix estil i vocabulari un home triomfador i un ximple.
4.6.1. Trobes alguna diferncia entre el llenguatge emprat per Francesc Pinyol i el de Pere
Canut? Aporta algun exemple per a justificar la teua resposta.

15

4.6.2. Relaciona les expressions segents amb el personatge que les diu, Francesc Pinyol
o Pere Canut:
Vinga, divertiu-vos molt, colla de xacals!
Escolte, no vull ser groller, per cal dir la paraula, s un idiota.
Ha estat una molt bona presa de contacte. Ja el conec un poc
millor i no mha decebut gens.
Si hi ha un home que pot comprendre el que li ha passat, de
segur que sc jo.
Sembla un cavall que ha entropessat amb una tanca.
No s per qu discutisc, merda!
No es crega obligat a donar-me conversa.
s un home desfet, el cor, el renyons, tot...
Ara que sap que la plaa est lliure, es tirar al damunt, aquesta
malalta.
Perdonem si sc rude, per aix no li importa gens.
Vost li va llevar la dona? Per aix s espants.
Hi ha moments en qu em fa la impressi que em pren vost
per un imbcil.
No s si s lhome ms ro que he conegut, per estic segur que
s el ms desgraciat.
4.7. Durant el primer acte es donen molts exemples dironia en el llenguatge de Pere
Canut. Copian tres exemples i explica el seu doble sentit.
4.8. Comenta si hi ha diferncies expressives, lingstiques, entre les acotacions i els
parlaments i posan exemples.

16

D. ALGUNES CONCLUSIONS
1. Tenint en compte lexpressi, lestructura, els conflictes, els ambients, els personatges... que reflecteix El sopar dels idiotes, valora a quin tipus de pblic sadrea, majoritriament, aquesta obra: per a un pblic elevat i culte o per a un de ms popular i
no tan culte. Per qu?
2. Exposa la teua opini-valoraci sobre la lectura daquesta obra.
3. Quin personatge tha agradat ms i per qu?
4. Francesc Pinyol gaudeix del plaer de fer maquetes amb mistos.
4.1. Explica per qu t aquest entreteniment.
4.2. Descriu com s la teua afici preferida: en qu consisteix, per qu tagrada, des de
quan...
5. s realment un idiota, Francesc Pinyol? Per qu?
6. Dividiu la classe en dues parts equilibrades numricament i feu un debat:
un grup a favor de la celebraci del sopar dels dimecres / un grup en contra
un grup que defense Francesc Pinyol i laltre a Pere Canut
Utilitzeu b el torn de paraula, largumentaci, el temps...

17

E. GUIA DEL COMENTARI DUN TEXT TEATRAL

A partir de la informaci que ja has treballat en els exercicis anteriors i amb lobjectiu
daprofundir en la relaci didees de forma adequada, coherent i ms personal i creativa,
et proposem que practiques el comentari de text. Es tracta daplicar les operacions
que et suggerim tot seguit, per no duna manera mecnica has dinterpretar ms que
no descriure i copiar sin com una mena de treball dinvestigaci que et permetr
exercitar i millorar la comprensi i lexpressi escrita.
1. Situa El sopar dels idiotes dins la producci del seu autor, Francis Veber, i en relaci
amb la seua vida, estil, significaci general...
2. Relaciona lobra El sopar dels idiotes amb el context social, histric, cultural i literari
sobretot pel que fa al gnere que lenvolta.
3. Fes un resum de largument accions, tot destacant la forma teatral de configurar
els fets: accions i reaccions dels personatges, fonamentades en la concentraci de lacci, la tensi i lenfrontament, el conflicte.
4. Extrau-ne i exposa en poques paraules (duna a tres lnies) el tema principal.
Recorda que el tema principal sol plantejar el resultat de lenfrontament de dues
actituds: forces o idees. Noms inclou conceptes, s abstracte, t una significaci
universal i pot expressar-se en positiu (Triomf de... sobre...) o en negatiu (Fracs
de... davant...).
5. Determina lestructura externa acte, escena, quadre... i diferencia entre el text no
pronunciat (escenocentrisme) o acotacions (segons la forma: internes als dilegs/externes, generals/especfiques; segons la informaci: sobre lespai, el temps, les accions,
els noms dels personatges, la llum, la msica...), i el text pronunciat (logocentrisme),
parlaments o veu dels personatges: monleg, dileg i veu coral.
6. Explica i interpreta lestructura interna, quines parts del contingut de largument i
del tema veus, fins a on arriba cadascuna i com sarticulen:
a) Presentaci de la situaci inicial (preparaci plantejament);
b) Accions que compliquen o que ajuden a resoldre el conflicte i que marquen la progressi dels esdeveniments (tensi clmax nus;) i
c) Resoluci (desenlla).

18

7. Descriu els personatges: com, per qu i per a qu hi sn, el seu paper en relaci amb
lacci desencadenen, resolen, compliquen o ajuden a resoldre el conflicte i amb la
resta de personatges: importncia protagonista, antagonista, secundari, comparsa...;
els seus objectius qu volen; els mbils per qu ho volen; les estratgies qu fan
per a aconseguir-ho; complexitat i evoluci pla/red; ideologia que defenen, la classe
social que encarnen, el que representen.
8. Analitza com han estat caracteritzats els personatges: pels seus aspectes psquics,
fsics, objectius, desitjos, forma de parlar, estratgies de comportament, i les vies en
les acotacions, per altres personatges, per ell mateix o tcniques de caracteritzaci
onomstica, conductista, genealgica...
9. La informaci de les acotacions est pensada per a la representaci i per a lespectacle,
tant o ms que per a la lectura.
a) Descriu lespai o espais intern o tancat/extern o obert; objectiu/subjectiu; real/fantstic; rural/urb... dels dos actes.
b) Valora si lespai sadapta als components i al sentit general de la histria i justifica la
seua funci marc o escenari sense influncia/condicionador dels personatges i de
les seues accions.
c) Fes una relaci cronolgica dels fets que ens narra el text.
10. Caracteritza lestil, el codi, per has de diferenciar entre lexpressi dels personatges i la de lacotaci. En els dos casos has de comentar qu aporten els trets que
assenyales en:
a) El nivell fnic: alliteracions, onomatopeies, paronomsies;
b) El nivell morfosintctic: estil nominal/verbal; originalitat, importncia, posici i
sensacions que transmeten els adjectius; valor estilstic dels temps verbals; ordre o
desordre hiprbaton dels components de loraci; figures literries basades en
la intensificaci o en la repetici anfora, enumeracions, gradacions, asndeton,
polisndeton, parallelisme; predomini de les oracions simples, o de les compostes (per coordinaci, per juxtaposici, o per subordinaci...);
c) El nivell lexicosemntic: tipus de lxic; camps semntics; sinonmia, antonmia,
homonmia, polismia; valors connotatius dels mots; figures literries per a produir estranyesa o desviament de lexpressi corrent metfora, metonmia, sinestsia,
personificaci, hiprbole, allegoria, anttesi, paradoxa...
11. Redacta una conclusi on valores la forma, el contingut, la finalitat... i relaciones els
trets del text amb el gnere, lobra, lautor, lpoca... a qu pertany. Pot ser una sntesi
19

general que enllace i complete el que ja sha dit en lapartat2, i si es vol tamb en l1;
i, si es creu convenient, tamb es poden traslladar ac, al final del comentari, els dos
primers apartats, enllaant-los amb la conclusi.

20

Propostes didctiques referides al llibre

El sopar dels idiotes (ISBN: 978-84-9824-088-7)
Edicions Bromera, SL
Apartat de correus 147 - 46600 Alzira
www.bromera.com
Elena Gallardo Pals, 2011