03.

526 DRET ADMINISTRATIU II

Semestre Febrer Juny 2016

Mdul didctic 1

Prova dAvaluaci Contnua PAC 1

Criteris de soluci PAC 1

Supsit de fet
La Sra. Clara Martnez pateix fibromialgia, diverses hernies discals i un sndrome adaptatiu
mixt derivat del procs de diagnstic de la malaltia. s funcionaria del Departament dEnsenyament de
la Generalitat de Catalunya (en concret, pertany al cos de subalterns a un Institut Pblic de la provncia
de Barcelona). La Sra. Martnez, des del 17 doctubre de 2011 fins el dia 30 de juny de 2012 va
deixar danar a la feina. En aquest sentit, cal tenir present que des del 14 doctubre de 2011 la Sra.
Martnez tenia la situaci dalta mdica reconeguda per lInstitut Catal dAvaluacions Mdiques, si b
la Sra. Martnez va comunicar al centre de treball que no es trobava en condicions de tornar a treballar
(de tota manera, no consta que recorres la situaci dalta mdica ni tampoc que sollicits una nova
baixa mdica).
Per Resoluci de 15 de novembre de 2011, la Secretria General del Departament dEnsenyament va
incoar-li un expedient disciplinari en relaci a aquestes faltes dassistncia. Dacord amb la tramitaci
daquest expedient, el 23 de novembre de 2011, la Sra. Martnez va declarar davant la instructora de
lexpedient i li expos que havia demanat un perms dassumptes propis sense retribuci degut al seu
estat de salut, aix com tamb el fet que les seves peticions dadaptaci al lloc de treball havien estat
desateses per lAdministraci des de lany 2009.
El 16 de gener de 2011 la instructora de lexpedient va redactar proposta de resoluci decretant el seu
arxivament, ja que, fetes les comprovacions corresponents, el lloc de treball de la Sra. Martnez es
trobava pendent davaluaci i es considerava que lactuaci de la Sra. Martnez resultava congruent
amb la seva impossibilitat dexercir en aquell lloc de treball. En aquest sentit, la instructora resolgu
que no es podia imputar responsabilitat disciplinaria a la Sra. Martnez, sens perjudici de la deducci
proporcional de la part de jornada no realitzada.
En data de 29 de febrer de 2012, la Secretria General del Departament va dictar una nova Resoluci
en la qu sacorda retornar lexpedient disciplinari a la Instructora per la prctica de noves diligncies
imprescindibles per a la seva resoluci, ja que shavia de determinar si les baixes de la funcionaria
eren justificades o no. Per altra banda, es dicta una nova diligncia, amb data 7 de mar de 2012 (que
suspn el termini per resoldre) per demanar al Servei de Prevenci de Riscos Laborals un nou informe
per aclarir les circumstncies del seu lloc de treball.
El 18 de maig de 2012 semet informe per la cap de la Secci de Prevenci de Riscos Laborals que
estableix que no hi ha incidncies en el lloc de treball i que la treballadora, malgrat la seva sensibilitat
especial declarada, no saprecien limitacions, i s apta pel seu treball.

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 1

Una vegada comunicat el nou plec de crrecs formulat per la Instructora arrel de les diligncies
practicades, en data 14 de setembre de 2012 es resol lexpedient per la Secretria General del
Departament dEnsenyament. Aquesta Resoluci (que fou notificada a la Sr. Martnez el 21 de
setembre de 2012) considera que shan coms nou infraccions greus de larticle 116 o) del Decret
Legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, i de larticle 4.o) del Decret 243/1995, de 27 de juny de 13 de
setembre, per lincompliment injustificat de la jornada i horari de treball que acumulat suposi un
mnim de deu hores per mes natural. Infraccions que, en conseqncia, donen lloc a nou sancions de
suspensi docupaci i sou per un total de 25 mesos i mig (9 mesos i mig sense anar a treballar ni
disposar de llicencia de malaltia basada en un informe mdic adient).
Partint daquests fets, responeu les segents qestions:
Consideracions prvies: Aquest supsit prctic es basa en un cas real que ha estat resolt pel Jutjat
Contencis Administratiu nm. 5 de Barcelona, mitjanant la Sentencia nm. 95/2015, de 6 de maig de
2015 -que sadjunta amb aquest document- i pel recurs dapellaci contra la mateixa que va donar
lloc a la Sentencia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya nm. 187/2016, de 3 de mar 2016 que tamb sadjunta-.
1. La Resoluci de la Secretaria General de 14 de setembre de 2012 esgota la via
administrativa? s possible interposar-hi algun recurs en via administrativa?
Cal comenar recordant que una de les possibles categoritzacions del actes administratius que
sutilitza tradicionalment s: actes que esgoten la via administrativa/actes que no lesgoten. Els actes
que esgoten la via administrativa sn aquells que ja es poden impugnar directament davant la
jurisdicci contenciosa-administrativa, per tamb son susceptibles de ser impugnats davant la via
administrativa mitjanant recurs de reposici. s el particular qui ha de decidir si formula recurs
administratiu de reposici o acudeix directament a la via jurisdiccional. De totes maneres, la
interposici dun recurs de reposici interromp els terminis per interposar recurs contencisadministratiu. (articles 109 i 116 Llei 30/1992 , articles 75 i 77 Llei 26/2010, 3 dagost, de rgim jurdic
i de procediment de les Administracions Pbliques de la Generalitat de Catalunya)
Els actes que no esgoten la via administrativa han de ser recorreguts en via administrativa, mitjanant el
recurs dalada davant el superior jerrquic. I una vegada resolt o passat el termini per resoldres s
quan es pot interposar recurs contencis-administratiu. (article 114 Llei 30/1992 i article 76 Llei
26/2010, 3 dagost)
Aix, atenent lo anterior, i el que es recull a lart. 75 esmentat, que estableix entre daltres en lmbit de
lAdministraci de la Generalitat posen fi a la via administrativa ...els actes dels secretaris
generals...en matria de personal... estem davant un acte que exhaureix la via administrativa. Si fos el
cas, la Sra. Clara Martnez pot interposar recurs contencis-administratiu davant el Jutjat Contencis
Administratiu, en el termini de dos mesos dacord amb el que preveu lart. 46.1 Llei 29/1998, de 13/07,
reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa. Aix mateix, poden interposar potestativament
recurs de reposici, previ al recurs contencis administratiu, davant lrgan que dicta aquest acte, en el
Semestre Febrer Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 1
termini dun mes, segons el que disposen larticle 77 de la Llei 26/2010, de 3 dagost, de rgim jurdic i
de procediment de les administracions pbliques de Catalunya, i els articles 116 i 117 de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment
administratiu com, o qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus
interessos.
2. La Resoluci de la Secretaria General de 14 de setembre de 2012 s impugnable a la via
jurisdiccional ? Si la resposta s afirmativa, exposeu el tipus de procediment i tamb
lrgan jurisdiccional competent per al seu coneixement. Davant una hipottica sentncia
en via jurisdiccional seria possible interposar-hi algun recurs?
Ja hem avanat a la pregunta anterior que la Sra. Clara Martnez pot interposar recurs contencisadministratiu davant el Jutjat Contencis Administratiu, en el termini de dos mesos, a comptar de
lendem de la notificaci corresponent, atenent all previst a lart. 46.1 Llei 29/1998, 13 de juliol. La
competncia del Jutjat Contencis Administratiu ve determinada per laplicaci de larticle 8.2 a) Llei
29/1998, de 13 de juliol.
Enfront la sentencia que es dicti al Jutjat es pot interposar recurs dapellaci davant la Sala
Contenciosa-Administrativa del TSJ Catalunya, en aplicaci dall disposat a larticle 81.1 Llei
29/1998. Sha dentendre que s de quantia indeterminada atenent a les mltiples conseqncies que
comporta una sanci daquest tipus. Altres Tribunals Superiors de Justcia (Madrid, per exemple)
atenen exclusivament a les conseqncies econmiques de la sanci.
3. Quines serien les parts en aquest recurs jurisdiccional? Exposeu tamb com han destar
representades i si requereixen defensa tcnica que les assisteixi.
Les parts en el recurs contencis sn dues: la part demandant (Sra. Martnez) que articula
pretensions al judici , i la part demandada, sempre una Administraci Pblica, que en aquest cas s la
Generalitat de Catalunya.
La part demandant, interposa el recurs i ha dacomplir els requisits de capacitat processal (art. 18 Llei
29/1998 i Cap. I del Llibre I de la LEC) i legitimaci (lart. 18 LJCA). En aquest cas la Sra. Martnez
els compleix ja que s major dedat, plenament capa civilment i es troba directament afectada per una
actuaci administrativa.
La part demandada sempre s lAdministraci Pblica, dirigint-se el recurs contra la seva activitat, en
aquest cas expressa, per que segons estudiem al Mdul , por ser produda per silenci o mitjanant via
de fet (article 25 i ss Llei 29/1998).
En relaci a la representaci i defensa de les parts, segons larticle 23.1 Llei 29/1998, en tot cas hauran
destar assistides per advocat. Si ho desitgen podran esser representats per un procurador que noms
ser obligatori en actuacions davant drgans collegiats. En el cas dels funcionaris pblics que
compareguin en defensa dels seus drets estatutaris, quan es refereixin a qestions de personal que no
impliquin la separaci del servei, poden prescindir dassistncia lletrada, aspecte que sha vist
Semestre Febrer Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 1
reincorporat de nou per la Llei 42/2015 de 5 doctubre i que en fiem referncia a la GES daquest
Mdul. Entenem que podria ser possible en aquest cas que la funcionaria Sra. Martnez no fos assistida
per advocat ja que la sanci no implica separaci del servei.
En relaci a la Generalitat de Catalunya i en aplicaci dall disposat per larticle 24 Llei 29/1998
compareixer representada i assistida pels seus serveis jurdics -Gabinet Jurdic de la Generalitat de
Catalunya-, atenent tamb a les normes que hagi dictat en el marc de les seves competncies.
L'assessorament i la defensa de la Generalitat sn regulats en mltiples disposicions, per la
capalera es troba a la Llei 7/1996 , de 5 de juliol, d'organitzaci dels serveis jurdics de l'Administraci
de la Generalitat de Catalunya (article 7) .
4. La Sra. Martnez vol acreditar la realitat de la seva malaltia a la via jurisdiccional, quin
tipus de prova proposareu, en quin moment processal i com es practicaria? Quins efectes valoraci- proporcionaria aquesta prova?
La prova mitjanant la qual es pot desvirtuar el contingut dun informe/dictamen dun rgan
tcnic dintre dun procediment es la pericial. Laportaci dun dictamen pericial amb la demanda es el
moment adient per la seva presentaci o que sanunci sin es possible per tal que el Tribunal/Jutjat
pugui nomenar el prit adient per la seva especialitat en cas de demanar lauxili dels rgans
jurisdiccionals per la seva prctica. La jurisprudncia en aquest sentit s molt abundant sobre aquesta
qesti.
En primer lloc, s necessari laportaci del dictamen amb la demanda i sollicitar la ratificaci i
ampliaci a lacte de judici. La LJCA en lart. 60.4, estableix en relaci a la prova, que es
desenvolupar dacord amb les normes generals establertes per al procediment civil, essent el termini
per practicar-la 30 dies. Aix ens remet a la LEC, i amb lespecialitat de que no podran practicar proves
efectuades fora de termini quan el motiu del retrs sigui imputable a la part que la va proposar.
Conseqentment la practica de la prova sefectuar dacord amb la LEC tenint en compte que els
terminis sn improrrogables (art. 128 LEC) i shaur de realitzar en seu judicial.
Com que ens situem en un procediment abreujat, les regles ms bsiques es situen a partir de larticle
78.12 Llei 29/1998.
En relaci a la seva valoraci, cal dir que s el Jutge davant del que es practica qui ha dapreciar si
aconsegueix desvirtuar all establert en un dictamen tcnic -en aquest cas de lICAM-. s molta la
jurisprudncia que tracta la tasca de valoraci de la prova pericial quan es practica amb la finalitat de
provar que un dictamen anterior tcnic s erroni. Podem citar la Sentncia del TSJ Catalunya, dictada
en el recurs dapel.laci nm. 260/2014, on safirma:
En todo caso cualquiera que sea el valor preferente que a alguna de las pruebas deba concedrsele,
esta no puede llegar al extremo de considerarse en su individual contemplacin como provista de
forma vinculante para el rgano decisor, pues ste se encuentra dotado de una facultad de
apreciacin o libertad de juicio solamente limitada por las reglas de la sana crtica (STS de 6 de
octubre de 1989).
Semestre Febrer Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 1

La prueba practicada ante el Juez de instancia valorada conjuntamente y con el contenido del
expediente administrativo ha de ser la base de su conviccin para dictar la sentencia pues las
normas sobre valoracin de la prueba admiten un amplio margen de discrecionalidad ya que la
apreciacin es, en principio, libre aunque siempre sujeta a las reglas de la lgica y por ello slo en
el caso de que incurra el Juzgador en errores notorios podrn ser revisadas en apelacin.
Concretamente en las pruebas testifical y documental privada domina el principio de la prueba libre
de tal forma que una vez practicadas de acuerdo con las prescripciones legales, han de ser valoradas
por el juzgador, ya que la ley permite que a travs de ella se forme libremente convencimiento (STS
3 de mayo de 1990). Y slo excepcionalmente puede admitirse su revisin cuando se afecta al
derecho de tutela judicial efectiva por incurrir aquel en error patente, arbitrariedad o irracionalidad
o bien cuando contradiga las reglas de la sana crtica, que si bien no estn catalogadas, ni son
susceptibles de tal enunciacin, sin embargo se entienden violadas cuando se sigue un criterio
contrario a los dictados de la lgica o del raciocinio humano.
Per tant, el Jutge dinstncia ha de valorar la prova conjuntament amb els altres mitjans probatoris de
que disposi i analitzar si el contingut del informe pericial que es practica es suficientment indicatiu dun
error en el dictamen tcnic existent a lexpedient. La feina de les Sales dapel.laci s diferent ja que
han danalitzar si la valoraci de la prova feta en la primera instancia sajusta all acreditat.
5. El dictamen de lICAM de 14 doctubre de 2011 que proposa lalta a la Sra. Martnez
es impugnable autnomament a la via administrativa? I a la via jurisdiccional?
No. No es considera una actuaci administrativa autnoma per ser impugnada autnomament ja
que lICAM no dna ALTES i BAIXES, sin que ho fa lAdministraci mitjanant llicncia adient.
Aix, la persona, en aquest cas, funcionria de la Generalitat de Catalunya pot ser requerida per ser
visitada per lICAM en qualsevol moment a partir del dia de la baixa. La persona est obligada a anarhi, i ha daportar tots els informes mdics que puguin avalar la seva baixa.
LICAM pot adoptar les segents decisions:
Ha de continuar de baixa.
Enviar la persona a especialistes de lICAM perqu en valorin el cas i decideixin en
conseqncia.
No est totalment incapacitada per fer la seva feina i en recomana lalta.
El dictamen de lICAM en el cas dels funcionaris/es de Muface, segons el Departament, tamb sha de
complir. LICAM s un organisme consultiu del Departament dEnsenyament per fer el control de
baixes, per NO POT DONAR ALTES, NI VALIDAR O NO BAIXES. Malgrat lanterior s
evident que davant una disconformitat amb la declaraci dalta, el funcionari haur de recrrer la
denegaci de la llicncia pel Departament davant la Jurisdicci C-A i desvirtuar les conclusions de
linforme de lICAM, amb una prova pericial medica practicada a lefecte.
Semestre Febrer Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 1
El 21 doctubre de 2012 es dicta Resoluci pel Servei de Personal dAdministraci i Serveis del
Departament dEnsenyament acordant que la resoluci sancionadora sexecuti des de l1 de novembre
de 2012 fins el 15 de desembre de 2014.
6. La Sra. Martnez pot realitzar alguna actuaci per tal de deixar en suspens el
compliment de la sanci? Expliqueu el seu procediment i quins serien els requisits.
La Sra. Martnez podria demanar la suspensi de la sanci mitjanant una mesura cautelar per
assegurar lefectivitat de la sentncia. Aix ho recull larticle 129.1 de la LJCA:
Los interesados podrn solicitar en cualquier estado del proceso la adopcin de cuantas
medidas aseguren la efectividad de la sentencia.
El procediment daquesta mesura cautelar es troba en larticle 131 de la LJCA:
El incidente cautelar se sustanciar en pieza separada, con audiencia de la parte
contraria, que ordenar el Secretario judicial por plazo que no exceder de diez das, y
ser resuelto por auto dentro de los cinco das siguientes. Si la Administracin demandada
no hubiere an comparecido, la audiencia se entender con el rgano autor de la actividad
impugnada.
Els requisits per poder sollicitar una mesura cautelar sn els segents:
a) Lexistncia de periculum in mora, s a dir, la prdua de la finalitat legtima del recurs, ja que
lexecuci de lacte comports aquesta conseqncia. Els perjudicis irreversibles que podria
comportar lexecuci de lacte recorregut de tal manera que una resoluci final favorable al
recurrent podria resultar completament frustrant si lacte recorregut, i finalment declarat illegal,
ha estat executat.
b) Aparena de bon dret (fumus boni iuiris) en el supsit que la pretensi del recurrent tingui
coberta legal.
c) Els interessos pblics i privats en joc, que shan de ponderar en tant que es puguin veure
afectats en el cas en qu es decideixi la suspensi de lacte.
La Jurisprudncia en aquests casos que es tracten de qestions quantificables econmicament denega
les mesures sollicitades.
7. Aquesta resoluci acordant la forma en la qu sha dexecutar les sancions imposades
pot ser considerada com una actuaci administrativa recurrible a la via
administrativa? I a la via jurisdiccional?
En aquesta pregunta es tractava danalitzar la independncia duna actuaci administrativa sobre la
forma de compliment duna sanci respecte de la sanci en s mateixa. El fet que un rgan
administratiu de recursos humans determini com sha de complir una sanci, s a dir, en quins termes
es complir s una decisi administrativa que tamb semmarca en un procediment administratiu i que,
Semestre Febrer Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 1
per tant , ha de quedar justificada en linters pblic dun desenvolupament del servei. Per exemple, es
pot determinar complir la sanci en el segent curs acadmic si daquest curs queda una setmana i, per
tant, quedarien serveis rellevants desatesos (claustres, notes, reunions de pares, etc.).
En ocasions el compliment duna sanci pot generar un mal major al sancionat i aquest pot recrrer
aquesta decisi amparant-se en que la forma de acomplir una sanci s desproporcionada amb la
finalitat de la mateixa.
Aix, aquesta nova decisi administrativa, ha de ser ajustada a un procediment i en la qual es valorin les
aportacions del servei afectat. En el moment que es decideixi com es complir, lafectat pot recorre-la a
la via administrativa -normalment amb recurs de reposici- i posteriorment a la via jurisdiccional si
aquesta decisi li es perjudicial. Seria un recurs, en el nostre cas a tramitar-se davant els Jutjats C-A de
Barcelona mitjanant el procediment abreujat.
La Sra. Martnez decideix en data 27 de setembre de 2013 presentar un recurs extraordinari de revisi
per error de fet, allegant, entre daltres, la indefensi que se li va causar en aquell procediment
disciplinari en no apreciar la caducitat del procediment, i derror en la valoraci de la prova del
diagnstic de la malaltia corresponent de sndrome de fibromialgia (grau III) i adjunta un informe
mdic on es determina la seva patologia i la impossibilitat de desenvolupar cap tipus de feina, amb data
15 de setembre de 2013.
8. Exposeu les caracterstiques del recurs extraordinari de revisi i analitzeu si en aquest
cas pot considerar-se procedent el mateix, en atenci a les allegacions formulades.
El recurs extraordinari de revisi s un instrument excepcional i singular que, permet revisar els
actes ferms en via administrativa per lrgan que ho va dictar. Es tracta dun recurs extraordinari, com
la seva denominaci diu, ja que ha de basar-se en alguna de les causes taxades a que alludeix larticle
118 de la LRJPAC:
1. Que al dictarlos se hubiera incurrido en error de hecho, que resulte de los propios
documentos incorporados al expediente.
2. Que aparezcan documentos de valor esencial para la resolucin del asunto que,
aunque sean posteriores, evidencien el error de la resolucin recurrida.
3. Que en la resolucin hayan influido esencialmente documentos o testimonios
declarados falsos por sentencia judicial firme, anterior o posterior a aquella resolucin.
4. Que la resolucin se hubiese dictado como consecuencia de prevaricacin, cohecho,
violencia, maquinacin fraudulenta u otra conducta punible y se haya declarado as en
virtud de sentencia judicial firme.
Pel que respecta als terminis dinterposici, larticle 118.2 de la LRJPAC estableix que:
El recurso extraordinario de revisin se interpondr, cuando se trate de la causa 1., dentro
del plazo de cuatro aos siguientes a la fecha de la notificacin de la resolucin impugnada.
Semestre Febrer Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 1
En los dems casos, el plazo ser de tres meses a contar desde el conocimiento de los
documentos o desde que la sentencia judicial qued firme.
Larticle 78 de la Llei catalana 26/2010, 3 dagost, tamb regula el recurs extraordinari de revisi.
En aquest cas, com es resol tant a la Sentncia en primera instancia com en el corresponent recurs
dapellaci, no era procedent aquest recurs extraordinari de revisi i lAdministraci lhavia
dinadmetre ja que la part actora el que volia era reobrir el termini duna resoluci administrativa ferma
i consentida. No concorria la causa de larticle 118.1 a) LRJPAC de error de fet. La seva
interpretaci, per les connotacions que t, havia de ser negativa.
9. Deixant de banda la resposta que shagi donat en la pregunta anterior, imagineu que
es dicta una Resoluci per part de la Secretaria General del Departament
dEnsenyament en qu inadmet el recurs extraordinari de revisi. Es possible
interposar algun recurs en via administrativa contra aquesta resoluci? I en via
Jurisdiccional? Dacord la doctrina i la Jurisprudncia quin ha de ser lobjecte
daquest recurs jurisdiccional?
Bsicament sn els casos resolts per les recents sentncies adjuntades. Lactuaci que sha de
revisar s si lAdministraci ha resolt correctament en inadmetre el recurs extraordinari de revisi i s
aquesta decisi la que simpugna en primera instancia. I en confirmar-se pel Jutge contencis
administratiu, la Sra. Martnez formula recurs dapel.laci que es desestima per la Sala del TSJ de
Catalunya.
Recomanem la lectura dambdues sentncies.
10. Imagineu i exposeu un supsit en el qual es considers procedent un recurs
extraordinari de revisi. Trieu qualsevol dels motius taxats previstos. Quines
conseqncies tindria lestimaci dun recurs extraordinari de revisi en el nostre
supsit? Quins principis fonamentals consideres que es veuen afectats per lestimaci
daquest recurs?
En aquesta pregunta calia imaginar un supsit particular en el qual es considers que hi
concorre un motiu taxat de revisi. En el cas que lAdministraci autora de lacte considers que hi ha
causa excepcional de revisi, estimar la revisi i determinar el concret supsit que hi apareix dentre
els regulats per larticle 118 LRJPAC.
Imagineu el cas duna decisi administrativa en la que lrgan competent autor pateix un vici del
consentiment (prevaricaci administrativa, corrupci) i, per tant, aquesta situaci apareix constatada en
prvies actuacions penals. El procedent seria lestimaci del recurs i la declaraci de nullitat de ple
dret de la decisi inicial administrativa. Article 119 LRJPAC.

Semestre Febrer Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 1
Els principis fonamentals afectats serien aquells relatius a la seguretat jurdica, transparncia i bon
govern de lAdministraci (principi de nou arrelament per amb molta fora), principi de confiana
legtima i eficcia de lAdministraci. Tot aix entre daltres que es podrien deduir.

Semestre Febrer Juny 2016