IMPLICACIONS SOCIALS I CULTURALS

DE L’E-LEARNING
Abans de poder parlar de les implicacions que presenta l’e-learning,
hem de delimitar-lo, com a eina i com a aposta de futur. Convé
comentar que, quan hom parla d’e-learning, al que normalment un es
refereix és a qualsevol tipus d’ensenyament on existeix, a priori, una
separació del docent i dels alumnes (en l’espai i/o el temps),
mitjançant l’establiment d’una xarxa de comunicació entre ambdós
participants del procés formatiu. Això seria l’anomenat e-learning pur.

Però, com succeeix habitualment a l’hora d’establir definicions,

sempre hi ha diferents estaments que volen donar la seva i, només
cal observar les següents definicions sobre el mateix concepte d’e-
learning:

 Es considera e-learning a “l’adquisició i l’ús de coneixement

distribuït i facilitat bàsicament per mitjans electrònics,
mitjançant el format de curs, mòduls o objectes d’aprenentatge
menors. Pot ser síncron o asíncron i, distribuir-se
geogràficament amb una varietat de temps limitada” (NCSA,
2004)
 Podem definir l’e-learning com la utilització de les noves
tecnologies de la informació i la comunicació, amb la finalitat de
facilitar l’aprenentatge, optimitzant l’accés a recursos i serveis,
independentment de límits horaris i espacials, així com els
intercanvis i la col·laboració a distància, etc.

També existeixen altres definicions, totalment obsoletes en

l’actualitat, que parlen d’e-learning de primera i segona generació,
conceptes que han quedat completament desfasats a l’estar
incorporada la societat en la web 2.0 i, a finals de camí per arribar a
la 3.0.

S’ha de tenir en compte, que en la societat actual, tanmateix hi hagi

moltes administracions, que han adoptat un mercantilisme extrem,
que aposten per a que l’e-learning s’hagi de sostenir sobre la
introducció de tecnologia, n’hi ha d’altres que creiem que la web 2.0 i
tot el què l’engloba no s’ha de basar en tecnologia, s’ha de basar en
una actitud envers les tecnologies del món que ens envolta.

Però digressions apart i, continuant amb l’exposició, convé destacar

que el camp de la implicació social (més aviat diria sociològica) de l’e-

1
learning és un dels camps que, malauradament, estan quedant més
desatesos.

Hi ha uns canvis socials (i fins i tot culturals) que no hem d’obviar a

l’hora de parlar de l’e-learning, basats en els següents factors, que
presenta de manera molt més accentuada aquest sistema
d’aprenentatge, que el tradicionalment establert:

 Equitat. Parlar d’e-learning en una societat on les desigualtats

estan a l’ordre del dia, fa que molts no puguin accedir a aquest
tipus de formació per mancances de mitjans tècnics. Sembla
contradictori, que sigui en els països emergents on s’està
apostant per l’e-learning i, sigui en canvi en els països on hi ha
una major taxa d’alfabetització (països del primer món), on
s’estigui avaluant el fracàs d’aquest sistema d’aprenentatge,
perquè es comet l’error d’utilitzar els mateixos paradigmes que
existien en l’aprenentatge tradicional.

No cal oblidar, que les veus crítiques, com la de Roger Schank,

estan dient en veu alta el que molts pensen sobre l’e-learning i
l’aparició d’aquest tipus de formació de manera ràpida i sense
previsió, amb la finalitat fonamental d’estalviar costos en
l’època de crisi actual. Les seves darreres paraules, que han
generat força debats en la xarxa han estat les següents: “L’e-
learning és la mateixa escombraria, però en llocs diferents”, per
la qual cosa l’equitat no només l’hem de referenciar a qüestions
purament tecnològiques, si no que hem de tenir molt en compte
els canvis de paradigmes (és interessant veure el vídeo de Sir
Ken Robinson) que ha de representar aquest nou model
d’aprenentage.

 El lifelong learning o, la necessitat d’aprenentatge al llarg de

tota la vida. Cada cop més, la societat avança d’una manera
vertiginosa (i no només en models socials) i, això requereix una
contínua formació i reciclatge per part dels treballadors.
 L’empowerment, que analitza el canvi de rols del, cada cop
més necessitat, facilitador de l’aprenentatge i el receptor
d’aquest. Hi ha molts casos en que els rols es poden arribar,
fins i tot, a bescanviar i, això implica una pèrdua d’autoritat que
s’ha de compensar amb una motivació i interacció amb els
alumnes.
 La necessitat de fer-se persona, ja que l’autonomia que
dóna aquest tipus d’aprenentatge permet una major selecció de

2
 les dinàmiques de treball com a persona, dotant a la mateixa
d’una capacitat de decisió envers el seu ensenyament que no
existia fins aleshores.

No hem d’oblidar, tanmateix l’existència dels següents factors, d’un

factor limitant, que és l’alfabetització. Sembla il·lògic intentar
realitzar l’alfabetització digital d’un alumne sense tenir en compte la
seva necessària alfabetització a seques, ja que les necessitats
formatives seran diferents en ambdós casos. Actualment, quan el
concepte de nadiu digital està a l’ordre del dia s’ha d’anar amb molt
de compte amb el tipus d’alfabetització. Tanmateix, el concepte
acunyat de nadiu digital, molts cops s’està matitzant per altres
conceptes que inclouen les diferencies socials existents en els
diferents estrats socioeconòmics i regionals.

Per tant, com molt bé se’ns comenta, per a accedir a aquesta

alfabetització, adaptar i crear coneixements, són necessaris quatre
tipus de recursos:

 Físics. Ordinadors i telecomunicacions (un sense l’altre no

tenen cap tipus d’utilitat)
 Digitals. Contingut rellevant en la llengua d’aprenentatge
 Humans. Formadors competents i alumnes receptors de
l’alfabetització
 Socials. Suport per part de la comunitat educativa
(fonamentalment les famílies) i de les diferents administracions

No hem d’oblidar tampoc la vessant ètica que presenta l’e-learning,

molts cops oblidada per tots nosaltres, que planteja les possibilitats
de que l’aprenentatge (sempre i quan es posseeixin els recursos
anteriorment esmentats) no sigui uniforme. Aquesta vessant
permetrà que tothom, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment,
pugui accedir a la formació, ja que aquesta es trobarà disponible en
tot moment i en la xarxa, on s’hi podrà accedir des de qualsevol part
del planeta. Però això presenta algunes dificultats pràctiques, entre
elles l’enorme fractura digital, provocada, en molts casos, per la falta
d’accés a la tecnologia per part de diferents països o zones
geogràfiques, que s’està intentant mitigar amb els programes 1 a 1
(un ordinador per nen), que està posant en marxa, entre altres,
Nicholas Negroponte i, que pretén provocar una disminució d’aquesta
escletxa que, lamentablement i a les velocitats que avança la
tecnologia, cada cop és més elevada entre els diferents països.

3
Un altre dels grans problemes que també presenta l’e-learning, és la
necessària implicació política en el mateix, molts cops desvirtuada per
interessos mercantilistes (només cal observar els plans de distribució
d’equipament tecnològic, llibres digitals –purs pdf enriquits-,
subvencions a plataformes caríssimes, manteniment de software
propietari, etc.). Tanmateix l’anterior, existeix la necessitat imperiosa
d’actuar i potenciar l’e-learning, ja que es tracta d’un aprenentatge
molt més econòmic que el tradicional, i en èpoques de crisi com
l’actual, l’estalvi econòmic està a l’ordre del dia.

No cal deixar de recordar, seguint amb el fil argumental, algunes de

les iniciatives d’e-learning per tal de reduir la fractura digital i,
superar l’exclusió social i digital, com poden ser les següents:

 E-learning for inclusion

 Migranorsk
 One laptop, one child
 Projecte e-lane, etc.

Segurament no serà qüestió de mesos ni, possiblement d’anys, però

el canvi ja és aquí. Ara l’únic que manca és realitzar un necessari
canvi dels paradigmes educatius, juntament amb un canvi de les
polítiques que s’estan duent a terme actualment, per tal de reconduir
i recapacitar sobre els errors comesos i, poder assolir una necessària
alfabetització universal, establint uns plans de formació a llarg termini
per a la societat actual que vagin evolucionant amb ella mateixa.

Bibliografia
GARCIA, F. i altres (2006). Nativos digitales y modelos de
aprendizaje.Vizcaya: Universidad del País Vasco.

NCSA. National Center for Supercomputing Application (2004).

University of Illinous at Urbana-Champaign.

PLANELLA,J. i RODRIGUEZ, I. (2005). Aspectes socials i culturals de

l’e-learning. Utopies i distopies formatives. Barcelona: UOC.

PRENSKY, M. (2001). Digital natives, digital immigrants.University

Press.