You are on page 1of 74

El calzn de la justicia 1. 51 x 31,5 cm.

Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

Lolor del clan


Cecilia Bay Per a una millor comprensi del treball dAlejandra Alarcn, talentosa artista de 34 anys, cal dir que va nixer a Cochabamba, una ciutat de Bolvia on la famlia s una entitat forta i apreciada. Shi viu de manera afable i shi conserven moltes tradicions que la creadora accepta i altres que trosseja. Alejandra entra a la Universitat i aconsegueix una llicenciatura en Sociologia, posteriorment viatja a Mxic DF i obt la llicenciatura en Arts Plstiques a lInstitut Nacional de Belles Arts (INBA). Actualment treballa de manera intensa entre Mxic i Bolvia, i exposa tamb a Itlia, Xina, USA, Espanya, Brasil, Blgica, Xile, Canad, Argentina i Per. Parallelament troba el detonant que complementa el seu inters de realitzar un treball autoreferencial: el llibre Els fills de Jocasta, de Cristiane Olivier, que critica la psicoanlisi qestionant el paper que juga la mare ddip en la seva tragdia. Lautora postula que Jocasta t part de la responsabilitat del drama que viu dip. El llibre explica el mite a partir del rol de Jocasta, i desentranya la foscor dominant, devoradora del rol matern. A partir daquest episodi sorgeix en Alejandra Alarcn una prolfera obra que es converteix en la columna vertebral de la seva creaci, i abasta dibuixos, aquarelles, vdeos, installacions i objectes.

El olor del clan


Cecilia Bay Para una mejor comprensin del trabajo de Alejandra Alarcn, talentosa artista de 34 aos, debe decirse que naci en Cochabamba, una ciudad de Bolivia donde la familia es una entidad fuerte y apreciada. Se vive de modo apacible y se conservan muchas tradiciones que la creadora acepta y otras que despedaza. Alejandra entra a la Universidad y consigue una licenciatura en Sociologa, posteriormente viaja a Mxico D.F. y obtiene la licenciatura en Artes Plsticas en el Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA). Actualmente trabaja de modo intenso entre Mxico y Bolivia, y expone tambin en Italia, China, USA, Espaa, Brasil, Blgica, Chile, Canad, Argentina y Per. Paralelamente encuentra el detonante que complementa su inters de realizar un trabajo autorreferencial: el libro Los hijos de Yocasta, de Cristiane Olivier, que critica el sicoanlisis cuestionando el papel que juega la madre de Edipo en su tragedia. La autora postula que Yocasta tiene parte de la responsabilidad del drama que vive Edipo. El libro explica el mito a partir del rol de Yocasta, y desentraa lo oscuro dominante, devorador del rol materno. A partir de ese episodio surge en Alejandra Alarcn una prolfera obra que se convierte en la columna vertebral de su creacin, y abarca, dibujos, acuarelas, videos, instalaciones y objetos.

The Smell of the Clan


Cecilia Bay For a better understanding of Alejandra Alarcns work, the 34 year old talented artist, it must be said thats he was born in Cochabamba, a city of Bolivia where family is a strong and highly valued institution. Life there is peaceful and many traditions have lived out, traditions the artist either accepts or rips apart. Alejandra went to college and graduated with a degree in sociology. Later on she travelled to Mexico and got degree in Plastic Arts at the National Institute of Fine Arts (INBA). She currently Works at a White-heat pace between Mexico and Bolivia, showcasing her artworks as well in Italy, China, the U.S., Spain, Brasil, Belgium, Chile, Canada, Argentina and Per. All a long this path, she found the catalyst that complements her interest in doing a self-referential work: the book entitled Yocastas Children by Christiane Olivier, a volumen that blast pychoanalysis by raking the role placed by Oedipus mother in the tragedy. The author explains that Jocasta is partly to blame for the drama Oedipus goes through. The books pells out the mith form Yocastas stand point and un ravels the dominanting Darkness that devours the motherly role. Base don this episode, Alejandra Alarcn develpos a thriving piece that pans out to be the back bone of her creation, a creation that embraces

El calzn de la justicia 2. 51 x 31,5 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

En aquesta etapa la seva producci va estar relacionada amb limaginari dels contes infantils, especficament Blancaneus i la Caputxeta vermella. A Blancaneus li interessava la relaci daquesta amb la madrastra (en realitat, la mare), una relaci de rivalitat i competncia de les dues parts. Respecte al treball de la Caputxeta vermella, Alejandra comenta: vaig arribar a un terreny limtrof, en el qual la identitat s una constant negociaci amb laltre, en qu ser no s una cosa donada i inamovible sin alguna cosa ms aviat canviant. Caputxeta s el llop i viceversa. A Caputxeta la ms vermella, hi ha un joc pervers: la imatge de nena innocent amb la de dona que coneix i domina la seducci. La perversitat de nena-innocent simposa. Els homes se senten forts davant daquesta imatge de desprotecci: ella juga a ser atrapada quan en realitat s qui ho controla. El poder de la dona radica en la seva aparent debilitat. A nivell plstic, tamb hi ha una relaci perversa entre la primera aparena i el seu contingut, relaci que refora mitjanant la tcnica de laquarella. La primera impressi, en veure una de les obres, s datracci. Agraden de veure per la seva transparncia, pulcritud, color; semblen ingnues, difanes i inofensives. En una segona mirada aflora la intenci real, llavors limpacte s un altre. La pulcritud, la transparncia sn noms una forma, ja que el contingut s moltes vegades obsc i grotesc. s justament el que passa amb Caputxeta

En esta etapa su produccin tuvo que ver con el imaginario de los cuentos infantiles, especficamente Blanca Nieves y Caperucita roja. En Blanca Nieves le interesaba la relacin de sta con la madrastra (en realidad, la madre), una relacin de rivalidad y competencia de ambas partes. Respecto al trabajo de Caperucita roja, Alejandra comenta: llegu a un terreno limtrofe, en el que la identidad es una constante negociacin con el otro, en el que ser no es algo dado e inamovible si no algo ms bien cambiante. Caperucita es el lobo y viceversa. En Caperucita la ms roja, existe un juego perverso: la imagen de nia inocente con la de mujer que conoce y domina la seduccin. La perversidad de nia-inocente se impone. Los hombres se sienten fuertes ante esa imagen de desproteccin: ella juega a ser atrapada cuando en realidad es quien lo controla. El poder de la mujer radica en su aparente debilidad. A nivel plstico, tambin existe una relacin perversa entre la primera apariencia y el contenido de las mismas, relacin que refuerza mediante la tcnica de la acuarela. La primera impresin, al ver una de las obras, es de atraccin. Agrada verlas por su transparencia, pulcritud, colorido; parecen ingenuas, difanas e inofensivas. En una segunda mirada aflora la intencin real, entonces el impacto es otro. La pulcritud, la transparencia son slo una forma, ya que el contenido es muchas veces obsceno y grotesco. Es justamente lo que sucede con

drawings, watercolors, videos, installations and objects. In this stage of her creation, she had to do with the Imaging of childrens tales, specifically White snow, she is Drawn to the main characters ties with her stepmother shes indeed her mother- which is a relationship of rivalry and competition from both sides. As to Little Red Riding, Alejandra comments: I reached a border line where identity is constantly being bargained with the other, in which being is not something taken for grantedor unmovable, but rather something that`s everchanging. Little Red Riding Hood is the wolf and vive versa. In the Little Red Riding Hood there`s a pervert game: the image of the innocent girl stacked up against the one of a woman who knows and masters seduction. The perversity of the inocent girl. Men feel Sorong in the face of this image of vulnerability: shes in full control. The power of a woman hinges on her apparently weakness. At an artistic level, theres also a pervert relationship between the first apearence And their content, a bond she makes stronger through the water color technique. The first impression when anyone takes a look at her Works ispureattraction. They feel good for their transparency, neatness and colorfulness; they seem nave, open minded and harmless. In a second look, though, the trae intention surfaces and the image packs

la ms vermella, en aparena candorosa, infantil i desprotegida, quan en realitat s agressiva, instintiva, animal, perillosa. En desmitificar els contes infantils per desmantellar certs imaginaris individuals i collectius que perpetuen una moral civilitzadora, Alejandra desvela els continguts inconscients dels petits i grans drames existencials que contenen aquestes histries. Construeix una nova iconografia a travs de la seva de construcci. Entre les funcions de lart, la redempci pot ser un aspecte important en el treball dAlejandra Alarcn a la qual arriba a partir de la comprensi de la realitat, de les complexes relacions personals i els comportaments que generalment sanalitzen o comprenen en els camps de la psicologia i la sociologia, i que ella furga en les seves obres amb ironia i humor per negar la posici de vctima o de gnere feble, fins a donar un gir als contes infantils i possessionar en un nou lloc. El joc entre innocncia, seducci i poder s leix que sost la seva obra. Troba recursos poc comuns en lart contemporani del segle XXI (ls de laquarella), com poc freqent s treballar amb continguts i esttica prpies dels contes infantils, atorgar noves dimensions i tenir com a resultat una proposta tan seriosa que toca les fibres ms profundes de la nostra psique, aquest ordre de la ment relacionat amb el funcionament de la intelligncia, les emocions i la voluntat.

Caperucita la ms roja, en apariencia candorosa, infantil y desprotegida, cuando en realidad es agresiva, instintiva, animal, peligrosa. Al desmitificar los cuentos infantiles para desmantelar ciertos imaginarios individuales y colectivos que perpetan una moral civilizadora, Alejandra devela los contenidos inconscientes de los pequeos y grandes dramas existenciales que contienen estas historias. Construye una nueva iconografa a travs de su deconstruccin. Entre las funciones del arte, la redencin puede ser un aspecto importante en el trabajo de Alejandra Alarcn a la que llega a partir de la comprensin de la realidad, de las complejas relaciones personales y los comportamientos que generalmente se analizan o comprenden en los campos de la sicologa y la sociologa, y que ella hurga en sus obras con irona y humor para negar la posicin de vctima o de gnero dbil, hasta dar un giro a los cuentos infantiles y posesionarse en un nuevo lugar. El juego entre inocencia, seduccin y poder es el eje que sostiene su obra. Encuentra recursos poco comunes en el arte contemporneo del siglo xxi (el uso de la acuarela), como poco frecuente es trabajar con contenidos y esttica propias de los cuentos infantiles, otorgarle nuevas dimensiones y tener como resultado una propuesta tan seria que toca las fibras ms profundas de nuestra psique, ese orden de la mente relacionado con

a different wallop. The neatness, the transparency are just forms since the contentis sometimos gross and grotesque. Thatsex actly what happens in Little red Riding Hood, an apparently candid, childish and unprotected little girl whos indeed aggressive, instinctive, animal and dangerous. When debunking the myth of childrens`s tales, certain individual and collective images that perpetuate a civilizing morality, Alejandra lays bare the unconscious contents of the petit and big ticket existential dramas contained in those stories. She builds a new iconography by means of her deconstruction. Among the functions art might have, redemption could be a key element in Alejandra Alarcon`s work, and she gets there through the comprehension of reality, of the complex personal relationships and the behaviours that are generally analysed or understood in the fields of psychology and sociology. And she splays all this much in her works with irony and humor just to deny the weak genre`s victim stance, just to put a new spin on children`s tales and put them in a new place. The game among innocence, seduction and power is the axis her work revolvers around. She find resources so uncommon in the 21 century contemporary art- the use of watercolors- as working though the contents and esthetics seen in children`s tales by giving them a new dimension. The end result is a proposal so serious that touches the deepest fabrics of our

True Love. 55 x 77 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

El meu treball gira al voltant duna preocupaci sobre la identitat femenina, trnsit en un terreny limtrof, en el qual la identitat s una constant negociaci amb laltre, en qu ser no s una cosa donada i inamovible sin alguna cosa ms aviat canviant. Minteressa desmantellar imaginaris que sostenen la cultura occidental, com la mitologia infantil (contes de fades), les bases de limaginari creat al voltant de la famlia com a instituci legitimadora de la societat. Aprofundir en el post feminisme, des del qual construir una nova imatge femenina apoderada en la seducci, per tamb perillosa en la seva maternitat castradora . La srie Lolor del clan s un dels millors treballs que Alejandra Alarcn ha desenvolupat fins ara. Fort, inquietant, misteris, duna extraordinria capacitat expressiva, de notable maduresa en el seu potencial de transmetre les relacions del clan familiar. El pop s la imatge potica que ens submergeix en el mn fascinant de relacions arquetpiques: Minteressa el pop per les seves caracterstiques, la seva textura tova, mullada. La fisonomia del pop alludeix als rgans sexuals femenins (boca dentada) i mascul (tentacles). Els personatges estan relacionats entre si per llaos de parentiu real o simblic dins dun clan. El clan referit a la famlia com a grup en el seu aspecte biolgic i social, amb sentiments genuns dafecte, dunitat,

el funcionamiento del intelecto, las emociones y la voluntad. Mi trabajo gira en torno a una preocupacin sobre la identidad femenina, transito en un terreno limtrofe, en el que la identidad es una constante negociacin con el otro, en el que ser no es algo dado e inamovible si no algo ms bien cambiante. Me interesa desmantelar imaginarios que sostienen a la cultura occidental, como la mitologa infantil (cuentos de hadas), las bases del imaginario creado en torno a la familia como institucin legitimadora de la sociedad. Ahondar en el post feminismo, desde el cual construyo una nueva imagen femenina empoderada en la seduccin, pero tambin peligrosa en su maternidad castradora. La serie El olor del clan es uno de los mejores trabajos que Alejandra Alarcn ha desarrollado hasta el momento. Fuerte, inquietante, misterioso, de una extraordinaria capacidad expresiva, de notable madurez en su potencial de transmitir las relaciones del clan familiar. El pulpo es la imagen potica que nos sumerge en el mundo fascinante de relaciones arquetpicas: Me interesa el pulpo por sus caractersticas, su textura blanda, mojada. La fisonoma del pulpo alude a los rganos sexuales femeninos (boca dentada) y masculino (tentculos). Los personajes estn relacionados entre s por lazos de parentesco real o simblico dentro de un clan.

psyche, that mind order likened to the functioning of intellect, emotions and willingness. My work spins around a preoccupation on female identity, the passage through a borderline in where identity is constantly being bargained with the other, in which being is not something taken for granted or unmovable, but rather something that`s ever-changing. It`s in my best interest to dismantle the images that support the west culture, like children`s mythology (fairytales), the underpinnings of the images created around the family as the legitimizing institution within society. Delve into the post-feminism on wich I build a new feminine image powered up by seduction, but equally dangerous in its neutering nature. The series entitled The smell of the Clan is by far one of the finest works Alejandra Alarcn has embarked on up to now. Strong, uneasy, mysterious, teeming with an extraordinary expressive ability by a come of age in transmiting the relationships of the family clan. The octopus is the poetic image that takes us into this fascinating world of archetypical relations: I`m lured to the octopus for its features, its soft and wet texture. The octopus`s physiognomy alludes to the both the woman`s sexual organs (toothless mounth) and the man`s (the tentacles). Characters are related among themselves by real or symbolic kinship within a clan.

alt grau de cooperaci, maneres de comportaments similars, rituals compartits, valors reconeguts com comuns, en qu se sent una fora centrpeta gaireb inevitable potser per tradici, potser per percebre la protecci incondicional del nucli, on els forts llaos de consanguinitat tracen pautes de comportament reconeixibles per al grup i aquest aporta lestabilitat emocional necessria per alliberar-se de la cllula en certs aspectes. Relacions que naveguen entre el reconeixement i la negaci, entre la dependncia i lalliberament, entre construir una identitat prpia i el desig de pertinena al grup, a la necessitat de llinatge. En un clan les relacions entre els membres poden transcendir els llaos consanguinis o reals, i ser tamb simblics o mtics, aix com tamb tenir una estructura matriarcal. Minteressen les relacions entre els personatges, i els passatges trgics que aquests viuen, a partir de la recreaci de les relacions que es donen en la famlia ... Minteressa amb un estigma de pertinena que sobrepassa la idea de ser part dalguna cosa ms gran que els indueix a acceptar un dest, dest trgic en qu les seves relacions, amors, odis ja estan donats per pot ser tan fort com unir certs ssers humans, parlar del que no es veu. Pertnyer a una famlia fa que portem estigmes que determinen certs comportaments i, alhora, el nostres destins. En la mesura que nestem impregnats, determinen la identitat

El clan referido a la familia como grupo en su aspecto biolgico y social, con sentimientos genuinos de afecto, de unidad, alto grado de cooperacin, modos de comportamientos similares, rituales compartidos, valores reconocidos como comunes, en que se siente una fuerza centrpeta casi inevitable tal vez por tradicin, tal vez por percibir la proteccin incondicional del ncleo, donde los fuertes lazos de consanguinidad trazan pautas de comportamiento reconocibles para el grupo y ste aporta la estabilidad emocional necesaria para liberarse de la clula en ciertos aspectos. Relaciones que navegan entre el reconocimiento y la negacin, entre la dependencia y la liberacin, entre construir una identidad propia y el deseo de pertenencia al grupo, a la necesidad de linaje. En un clan las relaciones entre los miembros pueden trascender los lazos consanguneos o reales, y ser tambin simblicos o mticos, as como tambin tener una estructura matriarcal. Me interesan las relaciones entre los personajes, y los pasajes trgicos que stos viven, a partir de la recreacin de las relaciones que se dan en la familia... Me interesa con un estigma de pertenencia que sobrepasa la idea de ser parte de algo ms grande que los induce a aceptar un destino, destino trgico en el que sus relaciones, amores, odios ya estn dados pero puede ser tan fuerte como unir a ciertos seres humanos, hablar de lo que no se ve.

The above mencioned clan refers to family as a group in its biological and social aspect, with genuine feelings of affection, high level of cooperation, similar , behavioural pattern, shared rituals, commons values in which a nearly inevitable centripetal force comes along, perhaps out of tradition or maybe because it perceives the unconditional protection of the household in which the strong bonds of consanguinity determine the behavioural patterns recognized by the group and provides the necessary emotional stability to break free from the household in certain aspects. Relationships that sail between recognition and denial, between dependence and liberation, between the need to build an identity of your own and the desire of belongingness to the group, the need for lineage. In a Clan, relationships among members can go beyond the blood or real ties, and also become symbolic or mythical, let alone have a matriarchal layout. Im interested in relationships among characthers and the tragic passages they go through based on the recreation of relationships within the family I`m drawn to them with a stigma of belongingness that surpasses the idea of being part of a much bigger thing that induces them to accept their fate, a tragic date in wich relationships, love affairs, hatred are all taken for granted, yet they can be strong that they could bind together some human beings, to make them talk about what they don`t see.

La distancia adecuada. 35,5 x 60 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

10

individual: Qu passa si no els tens?, s com un estigma de pertinena que ens sobrepassa. La seva producci audiovisual s, sens dubte, una altra de les encertades facetes dAlejandra Alarcn. Crea un gui previ i animacions computarizades amb les quals explora aspectes del comportament hum on l humor cid s un element essencial. Usant una cmera de vdeo que li possibilita una altra dinmica, construeix discursos amb una esttica prpia que la identifica. Una de les obres que es destaca s Vestit cuit, animaci de pocs minuts en qu un tros de carn persegueix un vestit, shi fica dins i acaba cuinat. Alejandra refereix aqu les relacions vctima-victimari i el vincle femen-mascul on la dona en el rol de devoradora no s la devorada sin que, molt propietria de si, t el poder i el goig.

El pertenecer a una familia hace que llevemos estigmas que determinan ciertos comportamientos y, a la vez, nuestros destinos. En la medida en que se est impregnado de ella, stos determinan la identidad individual: Qu pasa si no los tienes?, es como un estigma de pertenencia que nos sobrepasa. Su produccin audiovisual es, sin dudas, otra de las acertadas facetas de Alejandra Alarcn. Crea un guin previo y animaciones computarizadas con las que explora aspectos del comportamiento humano donde el humor cido es un elemento esencial. Usando una cmara de video que le posibilita otra dinmica, construye discursos con una esttica propia que la identifica. Una de las obras que se destaca es Vestido cocido, animacin de pocos minutos en que un pedazo de carne persigue a un vestido, se mete en l y termina cocinado. Alejandra refiere aqu las relaciones vctima-victimario y el vnculo femenino-masculino donde la mujer en el rol de devoradora no es la devorada sino que, muy duea de s, detenta el poder y el gozo.

Belonging to a family compels us to carry stigmas that determine certainbehaviors and, at the same time, our destinies. The closer they are bound to it, the more it determines the individual identity: What if you dont have them? It`s like branded belongingness that goes us one better. Her audiovisual creation is no doubt just another field of success for Alejandra Alarcn. She comes up with a previous script and computerized animations she scours the aspects of human behaviour with and in which acid humor plays a key code. By using a video camera that lets her take a new dynamics, she builds on discourses with esthethics of her own. One of the outstanding artworks is Sewed Dress, a brief of meat chases a dress around, jumps into it and winds up cooked. Alejandra is clearly pointing to the victim-victimizer relationship and thech the female-male linkage in which the woman in her man eating role is not indeed a man eater, but a being in control that holds both power and pleasure.

11

El Olor del Clan 1. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

12

El Olor del Clan 2. 55 x 77 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

13

El Olor del Clan 3. 55 x 77 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

El Olor del Clan 4. 55 x 77 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

14

El Olor del Clan 5. 55 x 77 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

15

El Olor del Clan 6. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

El Olor del Clan 7. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

16

El Olor del Clan 9. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper
17

El Olor del Clan 10. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

18

El Olor del Clan 11. 55 x 77 cm. 31,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

19

El Olor del Clan 12. 77 x 55 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper
20

El Olor del Clan 13. 77 x 55 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper
21

Compostura. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

22

El reciclatge de caputxeta: Lilith encaputxada de llop


Apunts sobre lobra dAlejandra Alarcn.
Ana Lilia Maciel Santoyo.

El reciclaje de caperucita: Lilith encapuchada de lobo


Apuntes sobre la obra de Alejandra Alarcn.
Ana Lilia Maciel Santoyo.

Recycling caperucita: a wolf dressed Lilith


Notes on the work of Alejandra Alarcn.
Ana Lilia Maciel Santoyo.

Segons Nicolas Bourriaud estem vivint un particular i conspicu perode de reciclatge cultural. Si en els diversos contextos de la nostra cultura circulen ja tantes imatges, sons, mites i discursos la funci dels quals sha esgotat, lartista contemporani de qualsevol latitud est en posici de seleccionar, manipular i reprogramar-ne qualssevol i dotar-los de noves xarxes de sentit permetent a alguns dells sobreviure a lextinci. Sembla que aix s el reciclatge cultural i el seu escenari ms controvertit est on les cultures des de temps enrere han estat educades o domesticades amb els imaginaris del vell continent i aix, shan barrejat i juxtaposat amb el propi com s el cas de Llatinoamrica. Podem afegir a favor daix que la idea de semiosfera ens s til per concebre aquest espai privilegiat per reciclar signes; all circulen, suren, creixen, es reprodueixen i eventualment moren tot tipus dobjectes culturals, uns sn

Segn Nicolas Bourriaud estamos viviendo un particular y conspicuo perodo de reciclaje cultural. Si en los diversos contextos de nuestra cultura circulan ya tantas imgenes, sonidos, mitos y discursos cuya funcin se ha agotado, el artista contemporneo de cualquier latitud est en posicin de seleccionar, manipular y reprogramar cualquiera de ellos y dotarlos de nuevas redes de sentido permitindoles a algunos de ellos sobrevivir a la extincin. Parece que eso es el reciclaje cultural y su escenario mas controvertido est en donde las culturas desde tiempo atrs han sido educadas o domesticadas con los imaginarios del viejo continente y as, se han mezclado y yuxtapuesto con lo propio como es el caso de Latinoamrica. Podemos aadir a favor de esto que la idea de semisfera nos es til para concebir ese espacio privilegiado para reciclar signos; all circulan, flotan, crecen, se reproducen y even-

According to Nicolas Bourriaud we are living in a particular period, of conspicuous cultural recycling. In the various contexts of our culture there are many images, sounds, myths and discourses whose function is already exhausted. Contemporary artist in any latitude are in a position to select, manipulate and reprogram any of these, and include them in new networks of meaning, thus, enabling some of them to endure. Cultural recycling is perhaps most controversial where ancient cultures have been reeducated or domesticated by the imagery of the old world, which may appear mixed or juxtaposed to its own, as is the case in Latin America. In order to conceive this privileged space for recycling signs, it is useful to envision the notion of a semiosphere, where all kinds of cultural objects circulate, float, grow, reproduce and eventually die. Some of them are very contemporary, while others enjoy old

23

molt actuals, altres, en canvi , gaudeixen duna antiga genealogia, com els vells contes infantils. Aquests vells objectes culturals han esdevingut, han canviat, shan tornat imaginari collectiu, per no sn el que semblen i mostren situacions que noms cobren versemblana dins duna narraci. Per exemple, pensem en el llop disfressat dvia de la Caputxeta, o en la perversa relaci entre Blancaneus i la seva guapa madrastra que shan prestat a diverses conjectures per part de la psicoanlisi o la psicologia social. No obstant aix, aquests vells objectes culturals, com viem amb Bourriaud sn encara susceptibles de ser reciclats per lart. Encara ms, demanen una reprogramaci. Aquestes reflexions sn pertinents per apropar-nos al treball artstic de Alejandra Alarcn perqu shi observa una particular activitat de reciclatge a partir duna selecci dicones culturals barrejades en muntatges i en suports variats que ens conviden a reconsiderar els nostres llocs comuns sobre el fet dhaver nascut amb sexe femen, de jugar a les nines, dassumir la maternitat per se i de ser modelada culturalment per aquests rols malgrat tots els histrics feminismes. La interessant srie de treballs que ens mostra Alejandra Alarcn ens posa davant duna reelaboraci no noms del conte, i del mite subjacent en el conte, sin que ens explica la seva prpia versi de limaginari pervers i prohibit que ja cont en germen aquesta narraci, que deixa de ser in-

tualmente mueren todo tipo de objetos culturales, unos son muy actuales; otros, en cambio, gozan de una antigua genealoga; como los viejos cuentos infantiles. Estos viejos objetos culturales han devenido, han cambiado, se han vuelto imaginario colectivo, pero no son lo que parecen y muestran situaciones que slo cobran verosimilitud dentro de una narracin. Por ejemplo, pensemos en el lobo disfrazado de abuelita de Caperucita, o en la perversa relacin entre Blanca Nieves y su guapa madrastra que se han prestado a diversas conjeturas por parte del psicoanlisis o la psicologa social. Sin embargo, estos viejos objetos culturales, como veamos con Bourriaud son an susceptibles de ser reciclados por el arte. Mas an, demandan una reprogramacin. Estas reflexiones son pertinentes para acercarnos al trabajo artstico de Alejandra Alarcn porque en l se observa una particular actividad de reciclaje a partir de una seleccin de iconos culturales mezclados en montajes y en soportes variados que nos invitan a reconsiderar nuestros lugares comunes sobre el hecho de haber nacido con sexo femenino, de jugar a las muecas, de asumir la maternidad per se y de ser modelada culturalmente para esos roles a pesar de todos los histricos feminismos. La interesante serie de trabajos que nos muestra Alejandra Alarcn nos pone frente a una reelaboracin no slo del cuento, y del mito subyacen-

genealogies, like fairy tales whose origins are now lost. These old cultural objects have changed and became our collective imaginary, although they are not what they seem, and show situations that only make sense within a particular narrative. Lets think, for example, of the wolf disguised as Red Riding Hoods grandmother, or of the perverse relationship between Snow White and her pretty stepmother, which has been the object of various conjectures from psychoanalysts and social psychologists. However, these old cultural objects are still likely to be recycled as works of art, although they would require reprogramming, as per Bourriaud. These considerations are relevant to the artistic work of Alejandra Alarcn, because of its particular recycling activity based on a selection of cultural icons mixed in various media, which invite us to reconsider our platitudes on a born female playing with dolls, on assuming motherhood per se, and on the cultural models associated with these roles, in spite of historical feminism. The interesting series of studies presented by Alejandra Alarcn confront us not only with a reworking of the tales and myths underlying the depicted story, but tells its own version of the perverse and forbidden imaginary that already contains the germ of this narrative, which stops being childish and naive in order to become ambiguous, seductive, playful and disturbing, not the least because it ad-

24

fantil i ingnua, per convertir-se en alguna cosa ambigua, seductora, jocosa i no per aix menys inquietant, perqu aborda temes que ja pertanyen a la reserva arquetpica de qualsevol mortal, ja sigui home o dona: la nena, la verge, la mare ... i la bruixa. Com la ronda que jugaven les nenes a principis del segle XX: Nena bonica, donzella, casada, vdua, enamorada i vella espatxurrada. Les diferents sries exploren en variades direccions la possibilitat de trobar-nos amb els desitjos reprimits de les nenes-dones, amb el poder que soterradament es va mostrant en invertir, distorsionar, barrejar, juxtaposar i recompondre la imatge femenina que s plantejada en els contes i emulada en la quotidianitat inadvertidament. Els difervents suports i tcniques que utilitza Alejandra (dibuix-aquarella, foto, vdeo, objectes intervinguts, etc.) ens permeten explorar amb ella la seva personal versi de la infncia amb nines, de la relaci amb els miralls que tenen les dones, de lestrany vincle mare-filla. Quan prescindim de la repressi i les seves conseqncies podem trobar-nos amb vaporoses i ensangonades aquarelles de la Caputxeta i Blancaneus jugant al rol de Lilith o amb dones llop a lluminoses fotografies, tamb amb jocoses animacions que conviden a reflexionar sobre el cos viscut i el cos idealitzat. En totes aquestes peces Alejandra organitza el seu treball artstic com una

te en el cuento, sino que nos cuenta su propia versin del imaginario perverso y prohibido que ya contiene en germen esa narracin, que deja de ser infantil e ingenua, para convertirse en algo ambiguo, seductor, jocoso y no por eso menos inquietante, porque aborda temas que ya pertenecen a la reserva arquetpica de cualquier mortal, ya sea hombre o mujer: la nia, la virgen, la madre y la bruja. Como la ronda que jugaban las nias a principios del siglo XX: Nia bonita, doncella, casada, viuda, enamorada y vieja apachurrada. Las diferentes series exploran en variadas direcciones la posibilidad de encontrarnos con los deseos reprimidos de las nias-mujeres, con el poder que soterradamente se va mostrando al invertir, distorsionar, mezclar, yuxtaponer y recomponer la imagen femenina que es planteada en los cuentos y emulada en lo cotidiano inadvertidamente. Los diferentes soportes y tcnicas que utiliza Alejandra (dibujo-acuarela, foto, video, objetos intervenidos, etc.) nos permiten explorar con ella su personal versin de la infancia con muecas, de la relacin con los espejos que tienen las mujeres, del extrao vnculo madre-hija. Una vez que prescindimos de la represin y sus consecuencias podemos encontrarnos con vaporosas y ensangrentadas acuarelas de Caperucita y Blanca Nieves jugando al rol de Lilith o con mujeres lobo en luminosas fotografas, tambin con jocosas ani-

dresses issues that already belong to the archetypal subject of any person, whether man or woman: the girl, the virgin, mother ... and the witch. As the round playing girls in the early twentieth century: beautiful girl, maiden, married, widowed, woman in love and finally old. The different sets explore from different angles the possibility of meeting with the repressed desires of girlswomen. The female image of the stories, emulated in everyday inadvertently, is inverted, distorted, mixed, juxtaposed and restored. The different media and techniques used by Alejandra (drawing, watercolor, photo, video, objects, surgery, etc.) allow us to explore her personal version of childhood and dolls, the relation between women and mirrors, the bizarre mother-daughter relationship. Once we ignore the repression and its consequences we can find watercolors and bloody steamy Riding Hoods and Snow Whites playing the role of women Lilith or bright women-wolf pictures, also with humorous animations that invite reflection on the live body and the body idealized. In all these pieces Alejandra organizes her artistic career as a critique of the persistence of these model-stories that culture is still proposing. By recycling she allows images to emerge that make us face the need to recycle the traditional gender roles

25

Caperucita la ms roja 2. 28 x 38 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

26

crtica a la persistncia daquests relats-models que en el fons ens segueix proposant la cultura. En reciclar-los permet que emergeixin imatges que ens posen davant la necessitat de reciclar tamb els tradicionals rols de gnere, de no prendrels massa seriosament un cop els hem de jugar. El que ens proposa Alejandra no t a veure amb la ideologia feminista, t ms a veure amb lassumpci dun joc mltiple on el femen s noms una de les seves possibles ressonncies, s pensar en la complexitat de la psique i del cos, i s tamb lopci per explorar velles rutes ancestrals en la seva condici de gnere. Cal no oblidar que lart s terror domesticat.

maciones que invitan a reflexionar sobre el cuerpo vivido y el cuerpo idealizado. En todas estas piezas Alejandra organiza su trabajo artstico como una crtica a la persistencia de esos relatosmodelos que en lo profundo nos sigue proponiendo la cultura. Al reciclarlos permite que emerjan imgenes que nos ponen frente a la necesidad de reciclar tambin los tradicionales roles de gnero, de no tomarlos demasiado en serio una vez que los tenemos que jugar. Lo que nos propone Alejandra no tiene que ver con la ideologa feminista, tiene mas que ver con la asuncin de un juego mltiple donde lo femenino es slo una de sus posibles resonancias, es pensar en la complejidad de la psique y del cuerpo, y es tambin la opcin por explorar viejas rutas ancestrales en su condicin de gnero. No hay que olvidar que el arte es terror domesticado.

too, and perhaps not to take them too seriously once you have to play them. Alejandras proposal is not related to feminist ideology, but rather to the assumption of a multiple game where the female is only one of the possible resonances, The proposal wishes us to consider the complexity of the psyche and of the body, and offers the possibility if exploring old and ancestral gender routes. Do not forget that art is terror tamed.

27

Caperucita la ms roja. 51 x 31,5 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

28

Caperucita la ms roja. 21 x 31 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

29

Caperucita la ms roja 3. 38 x 28 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

30

Caperucita la ms roja 3. 38 x 28 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

31

Caperucita la ms roja. 51 x 31,5 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

Caperucita la ms roja. 38 x 28 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

32

Caperucita la ms roja. 38 x 28 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

33

Caperucita la mas roja. 35, 5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

34

Caperucita la mas roja, 38 x 28 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

Caperucita la mas roja. 38 x 28 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

35

Caperucita la mas roja. 38 x 28 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper
36

Caperucita la mas roja. 28 x 38 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

Caperucita la mas roja. 28 x 38 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper
37

38

39

40

Installaci de lexposici Caperucita la ms roja, Centro Simon I. Patio 2007 / Instalacin de la exposicin Caperucita la ms roja, Centro Simon I. Patio 2007 / Installation of the exhibition Caperucita la ms roja, Centro Simon I. Patio 2007
41

Blancanieves. 38 x 28 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

Blancanieves. 51 x 31,5 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

42

Blancanieves. 31 x 21 cm Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper


43

Cindirella ending. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

44

Choise. 21 x 31 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

45

Prncipe en Licuadora. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

46

Corte real. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

47

Corona de sapos. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

48

Besando al prncipe. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

49

Love story. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

50

En familia. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

51

Equilibrio II. 35,3 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

52

Amorte. 55 x 77 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

53

Amorte. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

54

Amorte. 35,5 x 51 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

55

Contigo. 28 x 38 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

56

Contigo. 28 x 38 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

57

Contigo. 38 x 28 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper
58

Contigo. 38 x 28 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper
59

Contigo. 28 x 38 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

60

Contigo. 55 x 77 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

61

Contigo. 28 x 38 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

62

En Silencio. 35 x 35,5 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

63

En Silencio. 35 x 35,5 cm. Aquarella sobre paper / Acuarela sobre papel / Watercolor on paper

Video

Rapunzel. 2007 Fa allusi al conte de Rapunzel que es fa crixer el cabell per ser rescatada per un home - prncep. En aquest vdeo ella es talla les trenes i no hi ha rescat. Vdeo. Durada: 0,37 min. Rapunzel. 2007 Hace alusin al cuento de Rapunzel que se hace crecer el cabello para ser rescatada por un hombre - prncipe. En este video ella se corta las trenzas y no hay recate. Video. Duracin : 0,37 min. Rapunzel. 2007 Reference to Rapunzel fairy tale where she letrs her hair grow so to be rescued by a man prince. In this video, she cuts her hair off and there is no rescue. Video. Duration: 0,37 min

65

Cindirella Ending I, II, II, 2011. Ventafocs que enterra la seva sabateta vermella, per desprs desenterrarla. Vdeo. durada: Cindirella Ending I: 1 min. Cindirella Ending II: 0,55 min. Cindirealla Ending III: 1.50 min Cindirella Ending I, II, II, 2011. Cenicienta que entierra su zapatito rojo, para luego desenterrarlo. Video. Duracin: Cindirella Ending I: 1 min. Cindirella Ending II: 0,55 min. Cindirealla Ending III: 1.50 min Cindirella Ending I, II, II. 2011. Cinderella buries her red shoe, so to afterwards dig it up. Video. Duration: Cindirella Ending I: 1 min Cindirella Ending II: 0,55 min. Cindirealla Ending III: 1.50 min

66

Amb tu, 2010 Ella es renta les mans plenes de sang al bany, canta fluixet per a ella, lacte de rentar-se com un acte de plaer ntim. Vdeo. Durada: 4 min. Contigo, 2010 Ella se lava las manos llenas de sangre en el bao, canta suavito para ella, el acto de lavarse como un acto de placer intimo. Video. Duracin: 4 min. With you, 2010 She washes her bloodstained hands in the sink, she sings softly to herself, the act of washing oneselfs hands as an act of intimate pleasure. Video. Duration: 4 min.

67

Vestido Coscido. 2005. s una animaci foto per foto, en qu es mostra lacte sexual duna manera metafrica. Animaci foto per foto. Durada 30 segons.

Vestido Coscido. 2005. Es una animacin foto por foto, en la que se muestra el acto sexual de una forma metafrica. Animacin foto por foto. Duracin 30 segundos. Vestido Coscido. 2005. It is an animation made of stills, where the sexual act is shown in a metaforical way. Animation of stills. Duration 30 seconds

68

Erdam. 2006. En aquest vdeo utilitzo imatges de la pellcula de Blancaneus. En lescena del mirall, on la madrastra pregunta qui s la ms bella, vaig posar lefecte de mirror o mirall,deformant la imatge. Lefecte mirall deforma la imatge de bellesa. Vdeo. Durada: 1,50 min. Erdam. 2006. En este video uso imgenes de la pelcula de Blanca Nieves. En la escena del espejo, en la que la madrastra pregunta quin es la ms bella, puse el efecto de mirror o espejo, deformando la imagen. El efecto espejo deforma la imagen de belleza. Video. Duracin: 1,50 min. Erdam. 2006. In this video I sue images of the Snowhite movie. In the mirror scene, where the stepmother asks who is the most beautiful?, the mirror makes a distorted reflection. The effect distorts the image of beauty. Video. Duration: 1,50 min

69

Alejandra Alarcn Rodrguez


Neix / Nace en / born in Cochabamba, Bolivia. 1.976 Estudis / Estudios / studiEs Licenciada en Sociologa, Universidad Mayor de San Simn (UMSS), Cochabamba Bolivia (2002). Licenciada en Artes Plsticas, Escuela Nacional de Pintura, Escultura y Grabado La Esmeralda, del INBA Mxico D.F. (2008). Diplomada en Arte Terapia, UAM, Mxico. D.F. (2009)

ExposiCions CoLLECtivEs / ExposiCionEs CoLECtivas / Group ExhiBitions 2010 Trascripcin Local, Palacio de Astoreca, Iquique, Chile. Territori del Sud, Premio internacional Bice Bughatti, Nova Milanesse, Italia Arte Lumen, video arte, galera Kiosco, Santa Cruz, Bolivia. Feria CH. ACO, con la galera Kiosco, Santiago, Chile. Garmonbonzia, Galera El Estudio, Mxico D.F. Mxico. CUADRO Artistas emergentes, Polyforum Siquieros, Mxico, D.F. Mxico. CUADRO Artistas emergentes, Museo Reyes Mesa, Tamaulipas, Mxico. MIA Art Fair, con la galera Kiosko. Miami, Estados Unidos. 2009 Alarcon / Gonzalez / Gremard Romero, Magrorocca, Milan Italia Pinta art fair New York , galeria Kiosko, New York, Estados Unidos. Feria CH. ACO, con la galera Kiosco, Santiago, Chile. Versos de Euforia, cosas invisibles, galera Traeger & Pinto, Mxico D.F. El reverso del mundo, galera Metropolitana, Mxico D.F. Nokenofobia en la galera El Estudio. D.F. Mxico. CONTEXTOS, Centro Simn I. Patio. Cochabamba. Bolivia. Video Arte Latinoamericano en el marco de Dialectos Digitales. Centro Simn I. Patio. La Paz . Bolivia. In Side OUT, Compadres Outsiders, en la Casa de la Esquina. D.F. Mxico. 2008 Feria Miami Art Bridge 08, Galera 13. Miami, Estados Unidos. Festival de Video Arte Periscopia Caracas, Venezuela. Posibilities Galera 13, Mxico D.F. Mxico Tercer Festival de Arte Independiente, Antiguo Dormitorio de Monjas, Museo de San Idelfonso. Mxico D.F. Mxico. Feria Internacional de Arte, La Otra, galera Kiosko. Bogot, Colombia. Bolivian selection for the World One Minutes exhibition en Beijing, China. Feria Internacional de Arte ARTE BA con la Galera Kiosko, Buenos Aires, Argentina.

ExposiCions individuaLs/ ExposiCionEs individuaLEs / soLo ExhiBitions 2011 La distancia adecuada. Galeria Sicart. Vilafranca del Peneds (Barcelona) Domstico, espacio Simn I. Patio. Cochabamba Bolivia 2010 AMORTE, Galera Kiosko, Santa Cruz, Bolivia. True Love, Galera Magro rocca, Miln Italia. 2009 FAGIA Galera Sicart, Vilafranca del Peneds (Barcelona) 2008 El Olor del Clan Galera Kiosko, Santa Cruz Bolivia. 2007 Caperucita la ms roja en el Centro Simn I. Patio en Cochabamba La Paz Santa Cruz , Bolivia. 2002 Exposicin individual Yocasta, Yo castro, Yo casta Centro cultural la casona de la Pascualita. Cochabamba Bolivia.

70

Mar a la Vista Museo Tambo Quirquincho, La Paz, Bolivia. Muestra itinerante de video Primer Corredor Multilateral de la Red Cultural Mercosur, Buenos Aires, Argentina noviembre de 2007, Centro Cultural San Martn. Montevideo, Uruguay: diciembre de 2007, Saln Central de la Casa de la Juventud. Asuncin, Paraguay: mayo de 2008, Libroferia 2008, Saln de Convenciones del Shopping Mariscal Lpez. 2007 Muestra 97 07 Arte de Ahora, en el Museo Nacional de Arte, La Paz Bolivia. Festival de video: Resplandores, poticas analgicas y digitales enel Museo de la Recoleta Buenos Aires Argentina. Feria Internacional de Arte ARTE BA Buenos Aires Argentina. El acoso de las fantasas en el Casino Metropolitano. D.F. Mxico. Taller internacional de arte contemporneo El quinto pasajero Museo Tambo Quirquincho La Paz Bolivia. One Minutes Belgian Open, muestra de Video, Bruselas, Blgica. XV Bienal Internacional de Artes Visuales en el Museo de Arte Contemporneo Santa Cruz Bolivia. 2006 Festival DEMO artistas internacionales. Centro Zitelle. Muestra de Video Curado por Perla Montelongo. Venecia Italia. XX Festival de Arte de la ciudad de Porto Alegre: Videos Bastardos Brasil. Better than SEX. Better than DISNEYLAND . Galera Ramis Barquet New York, U.S.A. -2027- Ciclo de video variacin Seleccin de Douglas Rada, Perla Montelongo,Paulina Lasa. Martadero. Cochabamba Bolivia. 2005 Exhibicin de imagen fija, video y obra sonora digitalizada de estudiantes de laEscuela Nacional de Pintura, Escultura y Grabado La Esmeralda produccin artstica en formato digital. Centro Comercial Insurgentes. D.F. Mxico. Primer encuentro internacional de produccin artstica en formato digital. Galera La Esmeralda Centro Nacional de las Artes CNA. D.F. Mxico . Killingmesoftly Galera Ramis Barquet New York, U.S.A. Dibujos animados Galera del Foro Shakespeare. D.F. Mxico. Exposicin colectiva de dibujo en la galera Drama INTER MEX. Lima Per.

rEsidnCiEs / rEsidEnCias / rEsidEnCEs work shops 2011 Galeria Taller Residncia. Galeria Sicart. Vilfranca del Peneds (Barcelona) 2008 Residencia Kiosko, Santa Cruz. Bolivia. 2007 Taller internacional de arte contemporneo Bolivia Alemania El quinto pasajero Museo Tambo Quirquincho, La Paz Bolivia. prEmis i BEquEs / prEmios y BECas / awards and Grants 2009 Seleccin de artistas Emergentes CUADRO. Mxico D.F. 2006 Mencin de Honor en la XV Bienal Internacional de Artes Visuales de Arte Contemporneo en el Museo nacional de arte Contemporneo Santa Cruz de la Sierra Bolivia.

71

Edicin: www.alvarezcareaga.com Depsito Legal: SA-542-2011

You might also like