SESSIÓ 1.

Al·legoria de l'Amor Cast i de l'Amor Profà

(amb un diàleg sobre l'amor)
Al·legoria (Real Academia)

representació simbòlica d'idees abstractes

per mitjà de figures, grups de figures o
atributs.
“La bèstia i el sobirà”, instal·ació de Ines Doujak
 símbol vs. al·legoria

Símbol : representació d'alguna cosa mitjançant

una síntesi de signes i en connexió indissoluble amb
un universal.

Roland Barthes: el símbol és com una aranya que,

irrandiand, es confon ella mateixa amb la secreció
constructora de la seva teranyina.
 Funció simbòlica

Dextera Domini
Detall d’un fresc medieval en Sant Climent de Taull

Jan Van Eych (1434)

 Funció al ·legorica
Els Vicis
Al·legoria: recurs estilístic que consisteix a representar
Les Virtuts com a particular (en forma humana o com a objecte) una
La Fortuna idea abstracta.

Els Cinc Sentits

Els Temperaments
L'Amor
Les Arts
Les Ciències
Vanitas

Perrugino, “Fortalesa i Temprança sobre

6 herois antics”
 símbol / al·legoria

► Mentre el símbol – a través d'un objecte singular

– estableix connexions infinites amb un universal,
l'al·legoria fa particular un element universal.
↑
L'al·legoria: un símbol “degradat” ↓
Tiziano, “Amor sacre i amor profà”, c. 1515, Galeria Borghese, Roma
 “Esta detestable pintura representa un velorio a orillas del Jordán. Pocas
veces la torpeza de un pintor pudo aludir con más abyección a las esperanzas del
mundo en un Mesías que brilla por su ausencia; ausente del cuadro que es el
mundo, brilla horriblemente en el obsceno bostezo del sarcófago de mármol,
mientras el ángel encargado de proclamar la resurrección de su carne patibularia
espera inobjetable que se cumplan los signos. No será necesario explicar que el
ángel es la figura desnuda, prostituyéndose en su gordura maravillosa, y que se ha
disfrazado de Magdalena, irrisión de irrisiones a la hora en que la verdadera
Magdalena avanza por el camino (donde en cambio crece la venenosa blasfemia
de dos conejos).

El niño que mete la mano en el sarcófago es Lutero, o sea, el diablo. De la figura

vestida se ha dicho que representa la Gloria en el momento de anunciar que
todas las ambiciones humanas caben en una jofaina; pero está mal pintada y
mueve a pensar en un artificio de jazmines o un relámpago de sémola.”

Julio Cortázar, Historias de Cronopios y de Famas

Félix Gonzáles Torres, “Two Clocks”, 1991
Tristan de Leonois,Tristant et Yseult buvant le filtre d'amour, s. XV
Dalí, Tristan e Isolda
Perugino, “El combat entre
l'Amor i la Castedat”, 1503,
Museu del Louvre, París
Suggeriments bibliogràfics per al tema Al·legories / Virtudes i Vicis

Juan-Eduardo Cirlot, Diccionario de Símbolos, Ed. Siruela, 2014.

Miguel Ángel Elvira Barba, Arte y Mito, Manual de iconografía clásica, Silex Ediciones,
2008.

Matilde Bastinni, Símbolos y alegorías, Electa, 2003.

Erwin Panofsky, Estudios sobre iconología, Alianza Ed, 2005.

Fernando Savater, Los siete pecados capitales, Barcelona: Debate, 2006