LLegiu la segent notcia i escriviu una breu carta al director mostrant el vostre desacord o acord amb els fets

que narra la notcia ,abans,per,mireu els dos exemples de cartes al director que us poso

CARTES AL DIRECTOR
Bicing nefast
Carta apareguda a El Peridico el 18 de novembre de 2008.

Si una empresa, pblica o privada, no presta el servei al qual s'ha comproms, demana disculpes al client i li ofereix una compensaci. Aquest, per, no s el cas de l'Ajuntament de Barcelona i de Bicing, que no noms no es disculpen, sin que penalitzen els usuaris. El 4 de novembre vaig estar gaireb dues hores intentant deixar la bicicleta a Sants-Montjuc. Desprs de visitar deu estacions de Bicing que estaven plenes o avariades i de trucades infructuoses al suposat servei d'atenci al client, vaig obligar a aturar-se un cami d'aquest servei, que es va avenir a endurse-la. Tot i la queixa, em van enviar un crrec de 3,90 euros per "excs de temps d's". Per qu Bicing no millora el sistema de recollida si els problemes sn crnics? I per qu l'ajuntament tolera que Bicing mantingui el servei en aquestes nefastes condicions, incomplint aix sistemticament les clusules de la concessi i enganyant milers de ciutadans?

Llogar habitacions
Carta apareguda el 23 de juny a El Peridico

El mal funcionament del mercat immobiliari a Barcelona ha provocat que cada vegada siguin ms les persones que lloguen una habitaci perqu no es poden pagar un apartament, una imatge que recorda la Barcelona de la postguerra. Aquesta situaci de precarietat s'agreuja perqu els arrendataris d'habitacions es troben sense empara legal davant de possibles abusos, o davant la impossibilitat de deduir fiscalment el lloguer. Les administracions no poden mirar cap a un altre costat davant aquest problema que, precisament per falta de poltiques pbliques de vivenda, es pot generalitzar. s molt fcil posar-se medalles amb una nova promoci de vivendes protegides, per segurament seria ms efectiu oferir solucions a problemes petits com aquest.

BLGICA UN ESTAT EN DESCOMPOSICI

Amor a l'Absurdistan
Estudiants i professors flamencs de la Universitat Catlica de Lovaina van expulsar-ne els francfons el 1968

Lieven volia fer fora Bernardette, alumna francfona, sense imaginar-se que acabaria sent la mare de les seves tres filles i que formarien un dels poqussims matrimonis mixtos
07/02/11 02:00 - BRUSSELLES -ALBERT SEGURA

El conflicte lingstic s, amb el dficit fiscal flamenc, l'epicentre del terratrmol poltic belga Walen Buiten!. Amb el crit fora els valons!, el 1968 els estudiants i professors flamencs de la Universitat Catlica de Lovaina van expulsar-ne els francfons. Fundada el segle XV pel papa Mart V, aquesta universitat era el smbol de la Blgica unida, fins que els neerlandfons, farts de dcades d'arrogncia i menyspreu val, es van revoltar per descolonitzar-la. Lovaina s a Flandes, i a Flandes es parla flamenc! Milers d'alumnes van sortir al carrer; aixecaven llambordes, construen barricades i fins i tot feien batudes per identificar els francfons: preguntaven hebt jij dorst?'' (tens set?, en flamenc), i els que no ho entenien o responien en francs eren llenats al Dyle, el canal glaat. Lieven Tieleman, que llavors estudiava filosofia i lletres, i procedia d'una famlia profundament nacionalista, tamb es va manifestar, sense imaginar-se que pocs mesos desprs una de les alumnes francfones que volia fer fora acabaria sent la mare de les seves tres filles. Els matrimonis mixtos entre flamencs i valons som l'excepci; no en coneixem cap altre, els belgues prefereixen casar-se amb un marroqu o un espanyol, per jo n'estic molt orgullosa, de la riquesa de la nostra misticitat, celebra, 40 anys desprs, la seva dona, Bernardette. La mare de Lieven, la que havia de ser la meva sogra, em retreia que no parls neerlands i em deia que mai no seria capa d'aprendre'l, recorda. De fet, el mateix primer ministre belga, el provocador Yves Leterme, acusa pblicament els valons de no estar intellectualment capacitats per parlar el flamenc. Per l'amor s la millor escola de llenges i Bernardette ha acabat sent perfectament bilinge i mestra en una escola de Flandes. El conflicte lingstic s, precisament, amb el dficit fiscal flamenc, l'epicentre del terratrmol poltic belga. El 17 de febrer, Blgica batr el rcord mundial de dies sense govern (superar l'Iraq!) per la negativa francfona a acceptar el concert econmic i la pugna per la perifria de Brusselles (on la llengua francesa s'estn com una taca d'oli i arracona la flamenca). El 51% dels flamencs saben parlar francs, per noms el 14% dels valons es defensen amb el neerlands. Si no som capaos ni de parlar entre nosaltres, perqu no ens entenem, la secessi s inevitable, lamenta Lieven. Els Tieleman discuteixen sovint per la poltica (l'esport nacional dels belgues), per els anys de matrimoni han posat aigua al vi de les seves conviccions. Lieven ara critica la prepotncia de nou ric dels flamencs, i Bernardette fins i tot t algun tic nacionalista, i retreu als valons que no paguen les multes. Amb la seva filla petita, Julie, van intentar parlar francs, perqu volien assegurar-se que fos bilinge, per noms aconseguien ridiculitzar-la davant les seves amigues: Mare, parla'm normal!, se li queixava amb noms tres anys a la sortida de la llar d'infants flamenca. No volen ni sentir a parlar que Valnia passi a formar part de Frana i que Flandes s'uneixi a Holanda: No tenim res a veure amb els holandesos. Sn uns caps quadrats i la seva cuina s horrorosa; aqu ens agrada menjar b i riure, adverteix Lieven. I els francesos sn massa xovinistes, afegeix Bernardette.

Els francfons de Lovaina van haver de marxar i construir la seva prpia universitat en un camp de vaques i remolatxes (literalment) a Ottignies, a Valnia: s'anomenaria Lovaina la Nova (i s una de les ciutats ms lletges de Blgica, tot i que ara se li ha rentat la cara installant-hi el museu d'Herg, el pare de Tintn). Com un matrimoni que es divorcia, flamencs i valons es van haver de repartir el mili i mig de llibres que havien compartit fins llavors. I ho van fer a la belga, donant la ra als que anomenen el platpays Absurdistan: els francfons es van endur els nmeros parells (els toms A, C, E...) i els flamencs es van quedar els imparells (els B, D, F...). Bernardette, per, ja mai no va marxar. L'escissi de Lovaina va dividir tamb l'Esglsia, un dels principals pilars de la societat belga.
Darrera actualitzaci ( Dilluns, 7 de febrer del 2011 02:00 )