El procs dobtenci de teixits

Laura Rovira Cerezuela 2n E

Matries primeres Satisfacci de necessitats

Confecci Filatura

Consum

Tissatge

Tintura/Estampaci

El procs txtil

 Per a fer els teixits necessitem fil, i rel fil lobtenim de les fibres. Per don traiem les fibres? Les traem de diferents materials i aquets poden ser: naturals, artificials o sinttiques. Les naturals les podem obtenir de vegetals (cot, lli, espart) o danimals(llana, seda, amiant fibra de vidre). Les artificials les obtenim de minerals i rai (viscosa, acetat, fibrana=viscosa tallada) Les sinttiques(nil, dracon, orl, licra...)

Matries primeres

ENRERE

s el procs de transformaci de les fibres en fils: 1. Netejar: eliminar restes de vegetals i/o brutcia 2. Pentinar: aconseguir que les fibres quedin paralleles 3. Estirar: aprimar la massa fibrosa 4. Torar o cargolar: dona consistncia i cohesi (desprs es torcen dos o tres filaments junts)

Filatura

ENRERE

Procs de fabricaci de teixits per a lobtenci de robes i teles. Teixit pla: es coneix com a teixit de calada, esta format per fils de lordit i la trama. Segons la trama, hi ha diferents lligats o lligaments els ms comuns sn: tafet i sarja. El procs conta amb dues operacions: 1. Preparaci de lordit.(amb una mquina=ordidor plegador dordit fileta) 2. Teixit amb teler.(teler=mquina que lliguen els fils. Els fils passen per malles de llios, per la pua o pinta de teixir i s'enrotllen en el plegador de teixits.) 3. Teixit de punt. s un altre sistema, dun sol fil, que va formant malles lligades entre si= teixits de punt o gneres de punt. S'utilitza un troca de llana i un parell dagulles llargues=fer mitja.

Tissatge

ENRERE

Perqu les peces de roba tinguin color es fan servir tintures per tenyir els teixits. Per fer-ho ho submergeixen amb un lquid anomenat substncies colorants. Desprs seixuguen i ja tens tota la pea tenyida dun color. Desprs daquests processos si es vol algun dibuix es fa a partir de lestampaci. Aix es fa a partir de motlles cilndrics amb un dibuix gravat, i impregnats amb el lquid colorant i pressionant es queden dibuixats. Els teixits estampats es distingeixen molt dels fets del teler. I per ltim si hi ha alguna imperfecci alguna cosa a corregir, es fa un tractament anomenat aprests.

Tintura i estampaci

ENRERE

La confecci es el procs de transformar un teixit en la pea de roba que vulguem. Abans ho feien els sastres o modistes a la talla justa per ara es fa a unes determinades talles per a tots. En un taller de confecci es distingeixen tres seccions: 1. Tall: sobre els teixits resseguint els contorns marcats amb lajut dunes plantilles=patrons. Es fa a m o a mquina(amb un lser o a pressi) 2. Costura: unir les peces de roba amb mquines de cosir. Molta m dobra perqu es un pas difcil. 3. Acabat: Posar etiquetes i embalar, desprs transportar-lo al punt de comercialitzaci.

Confecci

ENRERE

Una vegada ja esta a la teva botiga ja pots anar a comprar el que necessitis, ja sigui: camisa, pantalons, samarreta curta, llarga, de tirans, jaquetes, mitjons, calces, calotets, mitjons, mitges, etc. Amb tantes peces de roba no ens les podrem acabar.....o potser si.

Consum

ENRERE

I segons el teu estil tens diferents tipus de roba!

SATISFACCI DE NECESSITATS

FI