46 Lo Senienc. Natura, memòria i llengua (n.

14, agost 2020)

L’Alpargateria Godes i el calcer a la Sénia

Eva Garcia Lleixà
Llicencianda en Història de l’art
RESUM
En aquest article trobareu una petita
història de la fabricació i venda d’es-
pardenyes a la Sénia fins als anys 60 del
segle XX. Coneixerem els materials uti-
litzats, eines i instruments del procés de
fabricació, així com les persones i famí-
lies que s’hi van dedicar, i les primeres
sabateries.
ABSTRACT
In this article you will find a short history
of the manufacture and sale of shoes in
La Sénia up to the 1960s. We will get to
know the materials used, tools and ins-
truments of the manufacturing process,
the people and families who worked in
them, as well as the first shoe stores.

Antonio Michavila Vidal
Cronista local
Centre d’Estudis Seniencs
PARAULES CLAU
Alpargateria D. Godes, espardenya, calcer, calçat, la Sénia
KEYWORDS
Alpargateria D. Godes, rope sole sandal, espadrille, shoes, la Sénia

Aquest article recull els textos redactats per a l’ex-

posició “L’Alpargateria Godes i el calcer a la Sénia”,
produïda pel Centre d’Estudis Seniencs i inaugurada
a l’Ajuntament vell el dia 11 de maig de 2019 amb
motiu de la XVI Fira Gastronòmica de la Sénia. Volem
reiterar el nostre agraïment a: M. Carme i Marilina
Carbó Ferré, família Balagué Allepuz, Elsa Gellida Gil,
família de Calçats Maite (Casa Constantina), José M.
Verge Segura, José Ramón Bellaubí, Marcial Bustos,
M. Carme Queralt, Associació d’Artesans de la Sénia,
Museu de la Pauma de Mas de Barberans, Ajunta-
ment de la Sénia i, principalment, a la família Villalbí
Godes per fer-nos confiança.

Introducció
Espardenya: derivat d’espart, en català antic i alguns
dialectes, espartenya.
Alpargata: de l’àrab andalusí alpargát, plural de pár-
ga, espardenya. Els humans han vestit els seus peus
al llarg de tota la història, primer per necessitat i,
més endavant, també per seguir les modes. La ces-
sió temporal, per part de la família Villalbí Godes al
Centre d’Estudis Seniencs, del fons que conserven de
l’espardenyeria de Domingo Godes Ferré és un bon
motiu per recuperar la memòria d’alguns esparde-
nyers i comerços de calçat de la Sénia del segle XX.
Rajola dels oficis: espardenyer. Font: Internet.
Les espardenyes més antigues
Els peus són una part fonamental del cos humà i són
el suport bàsic per desplaçar-nos de forma bípeda,
a part de crear la força de propulsió necessària per
caminar, entre d’altres funcions importants per al
desenvolupament humà. Es pensa que les primeres
sabates van ser creades per l’Homo sapiens fa uns
Lo Senienc. Natura, memòria i llengua (n. 14, agost 2020)
10.000 anys, cap al final del període
paleolític. Van ser fabricades amb
pell tractada (cuir) i fibres vege-
tals, com l’espart, amb l’objectiu
de protegir els peus, aquesta
part tan preuada del nostre cos.
Un exemple d’aquest tipus de
calçat és el que recentment es va
localitzar a Armènia, el més antic
trobat fins la data, amb una anti-
guitat d’uns 5.500 anys, creat amb
pell de vaca i herba seca.
Calçat més antic trobat fins a la
data, de fa 5.500 anys.
Font: Internet.
Es pensa que les primeres sabates van ser creades
per l’Homo sapiens fa uns 10.000 anys,
cap al final del període paleolític.
Van ser fabricades amb pell tractada (cuir)
i fibres vegetals, com l’espart,
amb l’objectiu de protegir els peus,
aquesta part tan preuada del nostre cos
Les fibres vegetals
L’espardenya és un tipus de calçat que té la sola de
fibres vegetals trenades (cànem, pita, espart o jute)
i una empenya creada amb fibres vegetals o amb
roba gruixuda. També s’utilitza lli per fer el cordell.
Diferents tipus de fibres vegetals utilitzades en la confecció
tradicional de les espardenyes. Font: Internet, elaboració
pròpia.
47
L’espardenya, procés de fabricació: la sola
Les espardenyes han estat tradicionalment utilitzades
per les classes populars i, fins ben entrat el segle xx,
s’elaboraven de forma artesana i totalment manual
en tallers menuts de caràcter familiar. En el procés de
fabricació, l’espardenya passa per diverses mans.
El primer pas és la confecció de la sola amb la llata,
trena construïda de fibres vegetals, que es treballa
al banc d’espardenyer des del centre cap a fora fins
aconseguir la mida desitjada. Un cop donada la for-
ma, es cus la sola amb una agulla grossa començant
pel taló i de forma transversal.
Vista frontal del banc d’espardenyer de Domingo Godes amb
el material per elaborar una sola d’espardenya. Exposició de
l’Ajuntament vell. Foto: autors.
L’espardenya, procés de fabricació: la roba
Un cop cosida la sola de l’espardenya es confecciona
l’empenya amb roba gruixuda i es passa a envetar,
que consisteix a posar tantes vetes com siguen ne-
cessàries per elaborar l’estructura de la peça desit-
jada. Si porta cordons, s’han de col·locar els ullets
metàl·lics per fer-los passar. En funció del color i del
número de vetes utilitzades, el producte final rebia
un nom concret: de cama alta, escotada, d’un cosit,
de careta, catalana, de Valls... i, les més conegudes a
la Sénia, les espardenyes de l’hòstia.
Màquina de cosir de l’espardenyeria de Domingo Godes
amb retalls de roba per fer espardenyes. Exposició de l’Ajun-
tament vell. Foto: autors.
48 Lo Senienc. Natura, memòria i llengua (n. 14, agost 2020)

L’espardenya, procés de fabricació: les eines

Com a eines i instruments, l’espardenyer utilitza tiso-
res, tenalles, martell i, sobretot, l’agulla grossa, amb
un mànec cilíndric de fusta, per cosir i unir les soles,
la roba i les vetes de les espardenyes. Un altra eina
important és la sabatilla, una peça circular metàl·lica
amb forats o orelletes per passar-hi un cordell i sub-
jectar-la al palmell de la mà. És un didal pla protector
per fer força i no fer-se mal, a causa de la duresa de
les soles de les espardenyes. La cola natural, el fal-
çó per tallar la llata, etc. també es troben a l’obrador
d’un espardenyer tradicional.
Vistes del contingut de les vitrines de l’exposició, on s’exposa-
Com a eines i instruments, l’espardenyer ven les diferents eines i material necessaris per a la fabricació
de les espardenyes. Exposició de l’Ajuntament vell. Foto: autors.
utilitza tisores, tenalles, martell i,
sobretot, l’agulla grossa, amb un mànec cilíndric
de fusta, per cosir i unir les soles, L’espardenya, procés de fabricació: plantilles i
la roba i les vetes de les espardenyes formes
Un cop feta la sola de l’espardenya s’ha de confeccio-
nar la part de roba (empenya) i envetar, per això són
necessàries les plantilles i les formes. Les plantilles po-
den ser de cartró, nou o reaprofitat d’algun calendari
vell, com feia Domingo Godes, o bé metàl·liques. Cada
grup de plantilles correspon a una mida concreta. Per
cosir la sola i la part de roba de la peça s’utilitzen les
formes, en el nostre cas de fusta de carrasca, que van
del número de peu més gran al més menudet.

Mostrari de plantilles de cartró i metall, i formes de fusta de

l’espardenyeria de Domingo Godes. Exposició de l’Ajunta-
ment vell. Foto: autors.
Lo Senienc. Natura, memòria i llengua (n. 14, agost 2020)
Un cop feta la sola de l’espardenya s’ha de confeccionar
la part de roba (empenya) i envetar,
per això són necessàries les plantilles i les formes.
Les plantilles poden ser de cartró, nou o reaprofitat
El banc d’espardenyer
Aquest banc d’espardenyer va ser utilitzat per Do-
mingo Godes a la seua espardenyeria i està datat
cap a finals del segle xix. Com a eina de treball és de
gran simplicitat, perquè la destresa havia d’estar a les
mans de qui s’hi asseia a treballar. Es compon d’un
banc de fusta de pi (una post sobre dos cavallets) i,
perpendicular al banc i a la part frontal, hi ha la taula
de treball de fusta d’olivera, lleugerament inclinada
cap avall i d’una certa grandària i gruix.
A la taula hi ha una estaqueta de fusta de carrasca,
un sortint de fusta que serveix per fer córrer la llata
per formar la sola i fer de punt de suport per estirar
el fil. L’espai que queda entre la taula i el banc s’ano-
mena casella i serveix per guardar les eines.
Banc d’espardenyer de Domingo Godes. Exposició de l’Ajun-
tament vell. Foto: autors.
Els censos electorals
Els censos electorals són de gran ajuda per identi-
ficar les professions dels seniencs i senienques del
passat, així com per analitzar els canvis laborals en
la nostra societat. Dipositats a l’Arxiu Municipal de
la Sénia, els més antics que tenim constància són de
1908 i veiem com en aquell moment hi havia fins a
quinze homes registrats com a espardenyers i tres
com a sabaters. Cal recordar que fins a l’any 1933
les dones no van exercir el vot en unes eleccions i,
per tant, tampoc constaven als censos electorals.
49
La tendència es va invertir progressivament i l’any
1928 apareixen vuit espardenyers i cinc sabaters. El
darrer cens analitzat, de l’any 1934, ens indica que
a la Sénia hi havia sis espardenyers i cinc sabaters,
un número molt equilibrat i que mostra un descens
evident de persones amb aquesta professió.
Els censos electorals són de gran ajuda per identificar
les professions dels seniencs i senienques del passat,
així com per analitzar els canvis laborals
en la nostra societat.
Capçalera del cens electoral publicat el 2 de setembre de
1912 corresponent a la Sénia. Font: Arxiu Municipal de la
Sénia.
Alpargateria Godes
Domingo Godes Ferré (la Sénia, ca. 1870-1941) és un
dels quinze espardenyers que apareixen en el cens
electoral de 1908, quan tenia 38 anys i ja feia temps
que desenvolupava aquest ofici. El seu taller botiga
estava situat a la plaça Major, número 12, on vivia
amb la seua dona Maria Gavaldà Martí i els seus fills,
Cirilo i Joaquín. Es manté en el record popular una
gran espardenya penjada a la façana com a reclam
publicitari. S’ha conservat un ventall amb publicitat
del comerç on es promociona el seu producte: “Al-
pargateria D. GODES, No olvide V. que las verdaderas
alpargatas, de máxima duración y elegancia, las ob-
tendrá solo en CASA GODES por ser de fabricación
propia y su construcción con materiales de primera
calidad. Fabricación en colores de alta fantasía. Es-
pecialidad en los encargos”. A la casa, encara ara, hi
ha un soterrani on guardaven el cànem i l’espart que
els arribava per fer les soles i que el seu fill Joaquín
aprofitava, amb aquella frescor que hi havia a l’estiu,
per fer unes bones migdiades al damunt. El seu fill
gran, Cirilo, va ser qui va treballar més temps com a
espardenyer amb son pare i apareix en el cens elec-
toral de 1930 amb 27 anys i d’ofici “alpargatero”. El fill
menut, Joaquín, va conèixer el món de la rellotgeria
quan va treballar a la barberia de l’Arrufat de la plaça
50 Lo Senienc. Natura, memòria i llengua (n. 14, agost 2020)

Major i tant li va agradar aquest ofici que va marxar

a Barcelona per aprendre de rellotger, mentre es pa-
gava els estudis fent de barber. I així va començar la
llarga història de la rellotgeria de Casa Godes, actu-
alment en mans de la seua neta Núria Villalbí Godes.
Però aquesta, és una altra història.
De ben jovenet, el fill gran de Domingo, Cirilo, va
anar a treballar a la fàbrica d’espardenyes José Ma-
sip de Vinaròs, on va perfeccionar l’ofici i gestionava
les compres d’espardenyes fabricades a fora, com les
que també venia Domingo Godes a la Sénia, a més
de la producció pròpia de la seua espardenyeria. Una
carta de comanda de l’any 1917 està dirigida justa-
ment a Banyeres de Mariola, poble d’origen d’Enri-
que Ferré Gisbert, pare de Demófilo Ferré, un dels
altres espardenyers del poble. Com a curiositat, un
anunci del programa de Festes Majors de 1930, que
anuncia la rellotgeria de Joaquín Godes com a gran
novetat, recorda que està ubicada a l’espardenyeria
de son pare, perquè no hi haja confusió. La neta de
Domingo, Mari Godes Bel, filla de Joaquín Godes i
que no va arribar a conèixer son iaio Domingo, ha
conservat en perfectes condicions durant cent anys
un conjunt d’objectes i eines d’espardenyer que vam
mostrar durant l’exposició, tot un tresor de la història
del comerç de la Sénia. Façana de la casa on tenia l’espardenyeria Domingo Godes a
la plaça Major, número 12, de la Sénia. Foto: autors.

Domingo Godes Ferré (la Sénia, ca. 1870-1941)

és un dels quinze espardenyers que apareixen
en el cens electoral de 1908, quan tenia 38 anys
i ja feia temps que desenvolupava aquest ofici.
El seu taller botiga estava situat a la plaça Major,
número 12, on vivia amb la seua dona Maria Gavaldà
Martí i els seus fills, Cirilo i Joaquín

Casa Demófilo
Demófilo Ferré Tomàs (les Cases del Riu, 1901 - la
Sénia, 1990) va ser fill d’Enrique Ferré Gisbert i de
Carme Tomàs Pallarès, i va regentar un comerç d’es-
pardenyes molt important a la Sénia, conegut com
a Casa Demófilo. De jovenet, Demófilo va anar a Ca-
marles a aprendre l’ofici de ferrer, però no hi va veure
futur. Llavors, Enrique, el seu pare, que provenia de
Banyeres de Mariola (l’Alcoià) i havia estat esparde-
nyer al seu poble, va decidir enviar-lo amb uns pa-
rents a aprendre a fer espardenyes quan el jove tenia Foto d’estudi de Domingo Godes Ferré. Font: foto cedida per
24 anys. Quan Demófilo Ferré va tornar a la Sénia va Mari Godes Bel.
Lo Senienc. Natura, memòria i llengua (n. 14, agost 2020)
D’esquerra a dreta, Cirilo Godes Gavaldà, Maria Gavaldà Martí
i Joaquín Godes Gavaldà, fills i dona de Domingo Godes Ferré,
en una foto d’estudi. Font: foto cedida per Mari Godes Bel.
Capçalera de carta comercial de l’Alpargateria Godes, datada
el 9 d’octubre de 1917. Font: Mari Godes Bel.
Segell comercial d’Alpargateria Godes. Font: Mari Godes Bel.
Ventall amb publicitat d’Alpargateria Godes. Font: Mari Go-
des Bel.
51
Anunci dels inicis de la rellotgeria Casa Godes, llavors a la
mateixa ubicació que l’Alpargateria Godes. Programa de Fes-
tes Majors de 1930. Font: Arxiu Municipal de la Sénia.
Interior del comerç de la rellotgeria Casa Godes, ubicat als
inicis a l’interior de l’espardenyeria de Domingo Godes. Font:
foto cedida per Mari Godes Bel.
Interior de l’antiga espardenyeria Domingo Godes. D’esquer-
ra a dreta, Mari Godes Bel, Joaquín Godes Gavaldà, la seua
dona Juanita Bel Tomàs i Cirilo Godes Gavaldà, a la rellotgeria
Casa Godes quan estava ubicada a la mateixa casa de l’espar-
denyeria. El treball de fusteria és l’original de l’espardenyeria.
Any 1965. Font: foto cedida per Mari Godes Bel.
52 Lo Senienc. Natura, memòria i llengua (n. 14, agost 2020)

Demófilo Ferré va traspassar el negoci de l’espardenyeria

a Constantina Mestre Garcia, que va traslladar
el comerç d’espardenyes al carrer Reis Catòlics,
número 14. Casa Constantina,
actualment Calçats Maite, marca l’inici
d’una altra història de calcer a la Sénia.

encara va restar oberta. Casa Constantina, actual-

ment Calçats Maite, marca l’inici d’una altra història
de calcer a la Sénia.
Interior de l’antiga espardenyeria Domingo Godes. D’es-
querra a dreta, Joaquín Godes Gavaldà, Mari Godes Bel, la
seua mare Juanita Bel Tomàs i Cirilo Godes Gavaldà, darrera Espardenyeria Lídia
el taulell de la rellotgeria Casa Godes quan estava ubicada
a la mateixa casa de l’espardenyeria. El treball de fusteria és Lídia Gil Tomàs (la Sénia, 1907-1977), mare de Lidieta
l’original de l’espardenyeria. Any 1965. Font: foto cedida per i Elsa, aquesta última ja casada amb Federico Gelli-
Mari Godes Bel. da, va decidir anar a Villena (Alacant) a aprendre a
fer espardenyes. En tornar a la Sénia va posar una es-
pardenyeria a la casa del forn de Capseta, que era on
establir el seu taller, comerç i vivenda al carrer Sant
Joan, número 12, on hi havia la porta, tot i que la fa-
çana principal donava al carrer Méndez Nuñez. Avui
en dia, aquella casa no existeix i l›edificació actual
és d›un estil ben diferent.Demófilo Ferré va casar-se
amb Josefina Lluch Garcia, treballadora de l’espar-
denyeria, de la família dels Pacha, i junts van tindre
a Angelita Ferré Lluch, que no va continuar amb el
negoci de l’espardenyeria familiar per motius de sa-
lut. A més de Josefina, Demófilo tenia altres treballa-
dores a l’espardenyeria, com ara Dometila i Carmeta
Vives Bonet, la Pichana, que l’ajudaven en la fabri-
cació de les espardenyes. A més de calçat de fabri-
cació pròpia, també en venia de fabricat a fora.L’any
1967 va arribar el moment de la jubilació i Demófi-
lo Ferré va traspassar el negoci de l’espardenyeria a
Constantina Mestre Garcia, que va traslladar el co-
merç d’espardenyes al carrer Reis Catòlics, número
14, ocupant un terç de l’espai de la taverna de Rafel
que tenia la seua família allí i que durant un temps

Demófilo Ferré Tomàs

(les Cases del Riu, 1901-la Sénia, 1990)
va ser fill d’Enrique Ferré Gisbert i de
Carme Tomàs Pallarès, i va regentar un comerç
d’espardenyes molt important a la Sénia, Façana de l’espardenyeria de Demófilo Ferré Tomàs, situada
conegut com a Casa Demófilo al carrer Sant Joan, número 12, de la Sénia. Font: foto cedida
per M. Carme i Marilina Carbó Ferré.
Lo Senienc. Natura, memòria i llengua (n. 14, agost 2020) 53

Treballadores de l’espardenyeria de Demófilo Ferré. D’esquer-

ra a dreta, fila de dalt, Carme Tomàs Pallarès i Enrique Ferré
Gisbert (mare i pare de Demófilo), ? i ?; fila de baix, Carmeta
Vives Bonet (la Pichana), Cinta Lázaro Branchat (la Corassera),
? i ? (a sobre d’un cavallet de cartró), Josefina Lluch (dona de
Demófilo), ? i ?. Totes les treballadores porten davantal i algu-
nes porten proteccions de pell a les mans i mostren alguna
espardenya de fabricació pròpia. Anys 20 del segle xx. Font:
foto cedida per M. Carme i Marilina Carbó Ferré.

Imatge actual de la ubicació de l’espardenyeria de Demófilo

Ferré. Foto: autors.

Interior del taller de l’espardenyeria de Demófilo Ferré. Al

fons, Enrique Ferré Gisbert, pare de Demófilo. Davant, mi-
rant cap a l’exterior, Carmeta Vives Bonet (la Pichana) i Jo-
sefina Lluch Garcia (dels Pacha i dona de Demófilo), davant
d’una taula de treball plena d’espardenyes i amb les eines a
les mans. Al seu costat, a la màquina de cosir, Carme Tomàs
Pallarès, mare de Demófilo. Al fons, contra la paret, es poden
veure soles d’espardenya apilades. Any 1928. Font: foto cedi-
da per M. Carme i Marilina Carbó Ferré.

Anunci de programa de Festes Majors de l’espardenyeria de Josefina Lluch Garcia i Demófilo Ferré Tomàs. Any 1967. Font:
Demófilo Ferré. Font: Arxiu Municipal de la Sénia. foto cedida per M. Carme i Marilina Carbó Ferré.
54
Tota la família davant l’espardenyeria de Demófilo Ferré.
D’esquerra a dreta, Demófilo Ferré, Josefina Lluch, Arístides
Carbó i Angelita Ferré amb els seus fills M. Carme, Aris i Ma-
rilina al davant. Any 1965. Font: foto cedida per M. Carme i
Marilina Carbó Ferré.
vivia la família. Al seu comerç fabricava ella matei-
xa les espardenyes, en venia de comprades a altres
fabricants i també disposava de calçat de mudar. Al
rètol de la botiga posava “Espardenyeria”, en català, i
la seua filla Elsa recorda que quan va acabar la Guer-
ra Civil havia de canviar-lo per “Alpargateria”, el nom
en castellà. Lídia Gil va pensar que tothom ja sabia
on tenia la botiga, així que va agafar un poal de calç
i va pintar el rètol de blanc per damunt: canvi fet!
Més endavant, va traspassar el negoci a Dora Segura
Verge, que inicia una nova etapa del comerç.
Lídia Gil Tomàs (la Sénia, 1907-1977),
va decidir anar a Villena (Alacant) a aprendre
a fer espardenyes. En tornar a la Sénia
va posar una espardenyeria a la casa del forn de Capseta,
que era on vivia la família.
Casa Tinconte: l’arribada de les sabates
Jaume Balagué Garcia (la Sénia, 1906-1974) es va es-
tablir com a sabater l’any 1924. De jovenet, va anar
a aprendre l’ofici a Barcelona i s’hi va estar set anys
aprenent a fer sabates “de plantilla”, és a dir, comen-
çant-la i acabant-la de principi a fi. Quan va tornar a
la Sénia es va establir al carrer Roé, actual plaça Sant
Lo Senienc. Natura, memòria i llengua (n. 14, agost 2020)
Façana actual de la ubicació de l’espardenyeria de Lídia Gil.
Foto: autors.
Josep, número 9, on tenia el taller, el comerç i la vi-
venda. Després de la Guerra Civil, Jaume anava fins a
Sitges i Barcelona i voltants a comprar sabates sense
cordons o mig acabades i ell les rematava a casa per
vendre-les al seu negoci. L’any 1961 traslladen la sa-
bateria a la plaça Catalunya amb el nom, ja definitiu,
de Calzados Balagué, coneguda per tothom com a
Casa Tinconte.
La història de la fabricació del calçat de pell i el seu
comerç a la Sénia mereix una altra exposició, per la
gran quantitat de botigues i riquesa d’algun dels
seus fons familiars. Així doncs, ara us oferim un tas-
tet del fons familiar de Casa Tinconte, com a intro-
ducció a aquest tema tan ampli i interessant.
El boom del comerç del calcer a la Sénia
Després de la Guerra Civil, amb els processos d’in-
dustrialització de la producció, les espardenyes van
deixar de fer-se de forma manual i, progressivament,
es van substituir per espardenyes fabricades de ma-
nera industrial. La fabricació de calçat de pell a preus
assequibles per a tothom va fer que al nostre poble
Lo Senienc. Natura, memòria i llengua (n. 14, agost 2020) 55

Jaume Balagué Garcia (la Sénia, 1906-1974)

es va establir com a sabater l’any 1924. De jovenet,
va anar a aprendre l’ofici a Barcelona i s’hi va estar
set anys aprenent a fer sabates “de plantilla”, és a dir,
començant-la i acabant-la de principi a fi.

Anunci del programa de Festes Majors de Calzados Balagué -

Casa Tinconte. Font: Arxiu Municipal de la Sénia.

Façana actual de la ubicació inicial de la sabateria de Casa

Tinconte. Foto: autors. Anunci del programa de Festes Majors de l’Alpargateria Dora.
Font: Arxiu Municipal de la Sénia.

sorgissen nous comerços, tal com testimonien els

programes de Festes Majors dels anys 60 i 70 del se-
gle XX, i que l’ús de les espardenyes, a poc a poc,
quedés en un segon pla.
Tot torna... L’espardenya, també
El calçat ha evolucionat amb el pas del temps, amb
noves matèries i tecnologies, passant de ser un ele-
ment protector dels peus a un objecte de moda i po-
sicionament social. Actualment, hi ha un moviment
de recuperació del treball artesanal que també ha
arribat al sector de l’espardenyeria tradicional. A
prop de la Sénia, trobem Iata a la Mata de Morella,
que ha recuperat la tradició ancestral d’aquella zona
dels Ports i ha donat un estil innovador i actual al seu
producte. També Lajuana de la Salsadella dona una
nova visió de l’espardenya tradicional, sense perdre Anunci del programa de Festes Majors de Casa Constantina.
de vista la qualitat i el valor de cosir les peces a mà. Font: Arxiu Municipal de la Sénia.