“La vida s'entén a

partir de la mort”
- Guido Davanzo, el
sufrimiento
DEDICATÒRIA
Aquesta memòria la vull dedicar a aque-
lla gent que va estar a prop meu, i que em
va donar les forces per continuar, i la gent
que encara és al meu costat i que em fa
sentir-me agraïda sempre del que tinc.
9 10-19
presentació
estudi a nivell històric

20-43 44-61
inspiració descripció
62-79 80-85
estudi de mercat procés de treball

86-87
bibliografia i webgrafia

ÍNDEX
8
QUI SÓC?
Rebeca Coitiño, 30 anys.
Dissenyadora de moda amb títols com a tècnica
superior d’estilisme d’indumentària, carrera
universitaria de disseny i màster en disseny gràfic.
Residència a Barcelona centre (ciutat) a un loft, amb
parella i gos. Viu a Barcelona des de que es va mudar
als 25 anys, abans però, vivia a un poble a 40 minuts
de la ciutat. Va decidir mudar-se perquè d’aquesta
manera ho tenia tot més al seu abast i feia la vida més
fàcil. D’aquesta manera podria també viure el seu
somni de obrir una botiga i dissenyar per a la societat.

Buscava una visió diferent i una manera de guanyar-se

la vida fent coses que realment li agraden, per tant, va
decidir obrir una botiga de roba a les afores de Barcelona.

Ha viscut i viatjat molt, i és una de les seves passions,

però en aquest moment buscava enfonsar-se en un nou
projecte creant una marca anomenada SKY IS THE LIMIT.

La moda és un món que sempre li va cridar l’atenció,

per tant, creu que mereixerà la pena tot l’esforç.
 ESTUDI A NI
HISTÒ

Quin és l’origen i evolució de les

peces utilitzades a la col·lecció.
NIVELL
STÒRIC

11
Kate Moss en Gianni
Versace Prêt-à-porter //
Spring 1995

COTILLES
 Les primeres cotilles es troben a les
civilitzacions antigues de Creta i Micenes,
però a la resta d'Occident apareix al segle
XVI, en popularitzar-se el seu ús a la cort
dels Medici. El seu propòsit inicial era
aconseguir un tors cònic, rígid i estilitzat
per a les dames de l'aristocràcia i la
noblesa. Aquests primers "corsés" es feien
íntegrament en metall, eren totalment
rígids i per tant limitaven la mobilitat.

A partir d'aquestes primeres peces interiors

es comencen a crear peces cada cop més
complexes i armades mitjançant patrons
molt treballats per aconseguir una silueta
perfecta, que juntament amb les altres
peces interiors d'emmotllament: panniers,
‘miriñaques’, que eren com gàbies en
forma d'embut , de roba amb varetes de
metall... sustentaven el vestit exterior.

CORSÉ, 1904-1908

13
Les primeres referències a la cotilla en la història de la moda es troben al Renaixement. En
aquell període l'ideal femení passava per una cintura estreta i uns malucs amples. Però llavors
a la cotilla se l'anomenava "basquinya", que estava confeccionada amb un teixit rígid que
s'enganxava al cos i li donava forma d'embut suprimint la rodonesa natural del pit i projectant-
lo cap amunt.
‘Basquinya’ en
COTILLES ______
el Renaixement
Amb tot cal dir que malgrat el seu naixement
dos segles enrere, és al XVIII quan la cotilla
es converteix en una veritable obra d’art,
decorats amb ras, sedes brodades i sedes
brocades; mentre les rígides balenes
eren folrades d’un aspre cotó. La cotilla
no només realçava la figura femenina,
sinó que també era un símbol de posició
social ja que el seu ús impedia fer esforços
excessius i indicava que era membre
d’una classe ociosa. No obstant, fins i
tot les dones humils utilitzaven un símil
molt més senzill, un corset de cordons.
És ara quan se’n comença a popularitzar
l’ús també entre la burgesia, per cenyir-
se a l’ideal estètic de la figura de l’època.
Eren més aviat incòmodes i rígids i a mesura
que avança el segle XVII i el XVIII segons va
canviant la silueta del vestit femení, la seva
La cotilla arribaria fins al Barroc encara
que aquest període destacaria pels
escots profunds que acceptaven la forma
arrodonida dels pits. El descobriment
per part de William Harvey, el 1628, de la
circulació sanguínia iniciaria del debat
de si les cotilles eren la causa de danys
físics a les dones, que a la llarga suposaria
l'abandonament dels reforços de fusta i
acer que se solien utilitzar en la fabricació.
Al segle XVIII, al Rococó, les dones encara
no abandonen la cotilla, la tasca de la
qual continua sent estrènyer la cintura. A
aquest se subjectava el famós mirinyac
que eixamplava els malucs a través d’una
estructura de cèrcols de metall, fent semblar
encara més estreta la cintura femenina.
forma es va adaptant, construint patrons
cada vegada més intricats i sofisticats.
En qualsevol cas la cotilla va arribar al
segle XIX amb una imatge renovada.
Encara que la seva tasca principal seguia
sent la d’estrènyer la cintura, la seva forma
s’ampliava a la cintura i al pit acomodant-
se més a la figura natural del cos femení.
En aquesta època es va arribar a un alt grau
de perfecció en la confecció. Les balenes
d’acer o fusta van ser reemplaçades per
les barbes de les balenes ja que eren fortes
i flexibles alhora, per això el seu nom.
És sens dubte en aquest segle quan
es desenvolupa tota l’enginyeria de la
cotilla. El 1873 comença a utilitzar-se el
“busk”, tancaments metàl·lics a la part
davantera que accentuaven la seva forma
característica. A finals del XIX les cotilles es
van fer més llargues per aconseguir la nova
silueta de “rellotge de sorra”. Estrenyien
l’abdomen i embolicaven els malucs alhora
que s’augmentava la quantitat de balenes
per proporcionar una línia més suau, ocultar
michelines i evitar que la tela s’enrosqués.
Més tard van començar a crear-se cotilles
compostes de tires horitzontals i verticals
combinades amb balenes creant una
espècie de quadriculat. A aquest model se
li va anomenar “cotilla saludable” emprant-
se per fer esport perquè s’entenia que el
seu sistema de ventilació permetia millor
la transpiració. A això s’unirien més tard
les cotilles de llana amb busk metàl·lic del
Doctor Gustav Jaeger, el 1887, que creia que
les cotilles no eren dolentes en si mateixes,
sinó els seus materials que refredaven la
pell a diferència de la llana sense tenyir.
Gustav Jaeger 1890/1900, cotilla. FIDM Museum &
Galleries, LA.
Givenchy per Alexander Mcqueen, tardor
hivern, 1997.
A principis del segle XX, la cotilla,
considerada com a símbol d’opressió
femenina, seria reemplaçada pel
sostenidor, i malgrat això, ha aconseguit
sobreviure fins als nostres dies.
Modistes de la talla d’Alexander McQueen
o John Galliano van demostrar que la
cotilla pot continuar sent una peça que
aporti feminitat sense suposar un càstig
per al cos. Encara que se segueixen
fabricant models rígids, el mercat ofereix
també models semirígids i fins i tot sense
balenes que aconsegueixen encara
accentuar la cintura. A dia d’avui artistes
com Dita Von Teese han associat la cotilla
a la sensualitat, encara que certament
se segueix identificant amb estils molt
determinats com és l’estètica gòtica
15
E
l drapejat és una tècnica de cos- No obstant, no va ser fins a la dècada dels
tura, en la qual es treballa la tela, anys 20 que Madeleine Vionnet va explo-
deixant-la caure harmoniosa- rar les possibilitats del drapejat, potenciant
ment, mitjançant un conjunt de plecs. els seus efectes en sumar el tall al biaix.

Al voltant del segle XII aC a Grècia, aquesta
tècnica ja era emprada indistintament per
ambdós gèneres i va anar evolucionant fins a
ser el que avui coneixem, un món de possibili-
tats en plecs de diverses mides i profunditats
Després d’ella, Alix Barton, Mainbo-
cher i Schiaparelli van ser les que
van continuar incursionant dins
aquesta tècnica als seus esbossos.

Un gran exemple és el Delfos que va néixer

d’un simple retall de seda que Fortuny va
aconseguir prissar de forma permanent
amb un mètode secret que encara no ha
aconseguit aclarir-se. El Delfos, un vestit
de seda prisada inspirat en els chitonsde
l’Antiga Grècia. Com el chitón queia des
de les espatlles fins als peus sense cos-
tures que li donessin forma, farciment o
tela recollida. El model, creat el 1907, va
ser qualificat immediatament pels ente-
sos d’obra d’art. El Delfos era un vestit, que,
sense mostrar res, tampoc no ho ama-
gava i proporcionava a la dona la llibertat
de moviments que anhelava. Així, aques-
ta túnica es va convertir en el darrer crit
entre les estrelles de la dansa moderna.

Vestit Delphos,
Mariano Fortuny 1907

16
DRAPEJATS

Augusto togado.
Museu Nacional del Prat.
Madrid. Finals del segle I
a. C
En els anys 90 l’alta
costura cau en mans
dels dissenyadors
britànics John Galliano,
que treballa per a encara
Christian Dior, i Alexander
McQueen que va prendre
les regnes de Givenchy.
Ambdos personatges
van començar a realitzar
produccions a gran escala
on la posada en escena i
la direcció artística eren
qüasi més importants
que la propia col·lecció.
La dissenyadora de
moda britànica Vivienne
Westwood va ser la
principal responsable de
l’estètica asociada amb
el punk i el new wave que
es va imposar a finals del
segle XX.
A partir de la dècada dels 90,
la desfilada es transforma
en una experiència virtual,
imatges generades per
ordinador, hologrames,
formats audiovisuals...
Cindy Crawford - Todd Oldham
Ready-To-Wear Spring/Summer
1998.
Descobrirem algunes
peces que van ser
clau durant aquests
anys, i que avui dia
podem veure:
- Denim o vaquer: durant els
anys 90 van destacar les
peces de roba en vaquer,
des de pantalons com els
mom jeans de tir alt, maluc
ample i camal recte, les
jaquetes vaqueres oversize
desgastades o amb
pegats o els petos solts.
- Croptop: les samarretes
curtes van ser típiques
de l'època; tant ajustades
en licra com més soltes.
- Estil college: basat en una
minifaldilla de quadres,
un jersei i uns mitjons
alts esportius, convertint-
se en un clàssic dels 90.
- Faldilles tub: van
destacar les minifaldilles
ajustades en forma de tub.
- Vestits estrets i curts:
també podien veure's
els vestits molt ajustats,
curtets i de vegades amb
obertures als laterals. I
sobretot de flors.
- Estampat floral: va
ser un dels prints que
més es veien en tota
mena de peces: faldilles,
samarretes, vestits…
Chanel Spring 1994 Ready-To-
Wear Fashion Show
'90s
‘90s
‘90s
‘90s
’90s 19
 INSPIRAC

Quin concepte, referent, precedent, movi-

ment artístic... ha inspirat aquest projecte.
CIÓ

21
CONCEPTE

DESPRÉS DE LA MORT?
La vida després de la mort. Veure —Zombi, o esperit que té traumes
què possibilitats tenim desprès i no està del tot mort perquè té
de morir, i recrear-les en la roba. algun deure per complir (com a la
Exemples com: pel·lícula Ghost).
—Cristiana: vas a el cel per bo i —Quan morim creem un túnel
sant. Vas a l’infern per dolent i i tornem a nèixer en el part de la
pecador. mare.
—Reencarnació: et converteixes
en una persona nova a punt de
néixer, o potser en un altre ésser
viu. Els dejà vu són de la teva vida
passada, per tant, les ansietats i
pors d’ara són perquè les vas tenir
en una altra vida. Seria renéixer
(com papallona).
—Deixem d’existir.

Fragment de la pel·lícula Ghost, 1990

C R I S T I A N A

Comunament per mort s’entén terminació

de la vida. Amb tot, el que és propi de la vida
és que visqui, i s’esperaria que, en virtut d’ella
mateixa, la vida fos immortal. Per això, si
aquesta vida és mortal, caldria preguntar,
més aviat, d’on li ve la mortalitat i així podrem
entendre a quina mena de terminació
o molt està sotmesa aquesta vida.
Déu és, Déu viu, Déu posseeix la plenitud
de la vida. És immortal. En canvi, tot ésser
biològic (planta, animal, home) està sotmès
al cicle vital que consisteix a néixer, créixer
i morir. La seva mortalitat no li ve de Déu,
sinó del tipus o la classe de vida que no
és divina sinó contingent, limitada, mortal.
És un fet: el morir humà és ambivalent. Hem
de morir, atès el nostre component bàsic,
primordial: el component biològic. Però,
alhora, percebem, atès el nostre component
espiritual, del qual tenim consciència
immediata, esperem no morir, tenim un
cert dret a la immortalitat. Per això, la mort
se’ns representa com la violació del nostre
dret més gran, el dret a viure, i d’un dret,
que pensem conseqüent, a la inmortalitat.
Des del punt de vista cristià, i aquest
és el nostre enfocament, ja manifest
des del títol del present capítol, hem de
respondre que ja algú, un home en la
història, -l’home que va dividir la història
en: abans i després d’ell- ens va ensenyar
a morir, revelant-nos, amb això, el sentit
últim de la vida i, de la mort, el seu sentit
profund, la seva divina significació.
L’actitud que prenem davant l’existència
humana en la seva doble dimensió,
el viure i el morir, no només revela la
nostra pròpia concepció de Déu sinó
que decideix, de manera definitiva,
la nostra eterna relació amb ell.
Se’ns dóna aquesta vida actual com a única
oportunitat per conèixer Déu. El seu sentit
i la seva única raó de ser es pot resumir,

Però allò que més compta per comprendre

en profunditat la vida humana, el seu
sentit i la seva transcendència, és
captar el caràcter decisori de la nostra
existència humana, que acaba amb la
molta final: només així s’aconseguirà
prendre seriosament el present, quan no
només creguem , sinó quan acceptem
el nostre propi procés de morir; més
encara: quan adonem que en aquesta
vida, amb els nostres actes, i en forma
irrepetible i irrevocable, hem de decidir
del que som i serem per tota l’eternitat.
Aleshores, i només llavors, les coses
canviaran i adquirirem el sentit ocult però
intel·ligible i formidable de responsabilitat.

23
 de viure, però saben que, gràcies a Jesús,
tal com ho va demostrar Jesús, a adorar
el seu baptisme i la forma que han viscut
i servir Déu, estimant i servint els altres.
la seva la vida al llarg dels anys adorant
a Déu, viuran una vida plena i immortal
en el cel, plena de goig i alegria, sense
És curiós, però quan ens visita la prova
veure el cos, només ànimes i esperits
tots ens queixem de la manca d’amor de
i, que pel contrari, tot aquell que no és
Déu, i ens oblidem que Jesús, a través
creient i que ha viscut una vida en pecat
de tota la vida, però, sobretot, en el seu
segons el cristianisme, no tindrà el dret
amarg morir, va experimentar -fins a
de anar al cel i viurà eternament a l’infern,
causar-li la mort - una mena d’infern
on es cremaran i seran destruïts pel foc.
-no aquell que es va imaginar la sensibleria
medieval, amb diables i tridents per tot arreu-
sinó l’absència, el buit, l’abandó de Déu.

A la mort s’entra sol, i aquesta solitud,

aquest caure en el buit total constitueix
l’essència de la mort, l’explicitació i la
verificació d’aquesta por que tots portem
quan naixem i que va creixent amb
nosaltres, fins a aguditzar-se i convertir-se
en realitat , no de la mort abstracta, sinó de
la nostra mort, de la meva mort: el buit total.

Abans de Jesús, Déu era per als filòsofs

un principi creador, un Júpiter tonant, un
Zeus llunyà que poc o gens s’ocupaven
dels problemes dels mortals. Per als
creients, Déu no passava de ser un
Déu absent, en qui, quan més, es podia
confiar per superar els mals presents,
però no pas precisament la mort final.
Però a partir de la mort de Jesús, Déu
es va convidar i es va revelar com a
Pare que no ens deixa mai i menys
quan enfrontarem el trànsit final.

Per tant, resumint-ho, podriem dir que els

cristians veuen la mort com ho veu aquell
que és ateu, amb por del buit i l’absència
Imatge representativa del buit

24
R E E N C A R N A C I Ó
La reencarnació és la creença consistent
que l’essència individual de les persones,
ja sigui ment, ànima, consciència o
energia, adopta un cos material diverses
vegades segons va morint. Tanmateix,
moltes religions tenen el seu propi
enfocament, fins i tot tenen diferents
maneres d’anomenar-lo: Uns l’esmenten
com a “metempsicosi” que ve dels termes
grecs “meta” que significa -després-
i “psyche” que es refereix a l’esperit,
ànima . Altres li diuen “transmigració”,
fins i tot en diuen “renaixement”.
Totes les religions amb origen a
l’hinduisme afirmen que la reencarnació
existeix en un cicle sense fi. A la mitologia
de la religió brahmànica, al moment de
la mort del cos, l’ànima o part essencial,
abandona el cos i és arrossegada pels
“iamadutes”, els missatgers servints
del déu Iama ―l’encarregat de jutjar el
karma de totes les ànimes de l’univers.
Els creients del Janisme diuen que les
ànimes van recollint els fruits de les
seves bones o males accions a través
de successives vides. Quan un jainista
acumula prou bon karma, la puresa de
la seva ànima pot fer que es reencarni
en un “deva” o entitat semidivina.
Dins del budisme, la creença principal
afirma que la reencarnació és el canvi
en el transcurs de la mateixa vida. És
levolució del jo. No hi ha reencarnació
després de la mort física, sinó que
en el transcurs d’una mateixa vida és
possible anar morint i reneixent cada cop.
La creença Kabbalística afirma que la
reencarnació, juntament amb el procés de
tikun (correcció), dirigeix i dicta els nostres
patrons de pensament, sentiments i
activitats. De fet, la història de la humanitat
és en realitat la del retorn de les ànimes.
Segons les escriptures del Zohar, cap
misteri a la llarga història de l’univers
és tan esclaridor com el comportament
universal i repetitiu dels seus habitants.
La teoria de la reencarnació va trobar un
interès renovat en l’època moderna, a partir
del període neoclàssic i romàntic. Poetes i
pensadors com Kant, Lessing, Lichtenberg,
Herder, Goethe i Schopenhauer s’hi
interessen. L’antroposofia de Rudolf
Steiner va contribuir molt a difondre’l.
També en els nous moviments religiosos,
especialment en el moviment New
Age i en els moviments que li estan
emparentats, hi té un paper important.
En efecte, la teoria de la reencarnació deriva
d’una concepció filosòfica o religiosa de
la naturalesa de l’home, de l’origen i de la
destinació. Qui accepta aquesta concepció
de l’home interpretarà algunes experiències
com a “proves” de les seves conviccions. Qui
no les accepta donarà altres explicacions
segons els principis de la “visió del món”.
Per a la religiositat oriental, el cicle de tornar
a néixer és temible, del qual es vol escapar
i alliberar. La teoria de la tornada a un cos
està inseparablement unida amb el tema
de la culpa i l’expiació, de la purificació
o catarsi; la roda del tornar a néixer és
càstig i maledicció i provoca horror i por.
En el pensament occidental, per contra,
la possibilitat de la reencarnació significa
una nova ocasió positiva, per fer totes les
possibilitats humanes i recuperar una vida
fracassada i equivocada, per a la qual cosa
una vida única seria massa breu. En aquest
cas, la reencarnació no és pes, sinó consol
per l’obertura de possibilitats posteriors.
Per tant, podem notar un dualisme
important entre ambdos formes de
veure la mort i el que ens depara.
LA NO
Tot i que és poca la gent que creu que
simplement morim i res passa, ja que
és complicat imaginar-nos sense vida,
sense pensaments, sense res al cap,
simplement sense ànima i sense ser
ningú, és una altra manera de veure com
acabem ja que moltes son les teories
26
EXISTÈNCIA
i potser simplement no hi ha cap final
meravellòs o terrible, potser només ja no
existim i només vivim en els records dels
nostres èssers estimats, que perduraràn
per sempre fins que ells ja no estiguin.
 E S P E R I T S
Definim fantasma com «una ànima sense
cos; específicament l'ànima d'una persona
morta que es creu és a l'ambient d'un món no
vist o que apareix al cos d'una persona viva».

Sabem que, en la manera cristiana de

veure-ho, al morir els nostres cossos
es corrompen, però els nostres esperits
viuen. Per definició estricta, no referim
aquests esperits com a «fantasmes».
En general, la Bíblia ens ensenya que els
esperits humans són en un de dos llocs:
amb el Senyor, esperant la seva resurrecció
corporal, o a l’Hades, esperant pel judici
final. Tanmateix, els esperits humans no
habiten a la terra i es mouen entre nosaltres.

Si per fantasma ens referim a un esperit,

ja sigui humà o àngel, aleshores Jesús hi
creia. Però en la mesura que els deixebles
creixien en el coneixement de la veritat,
van arribar a la conclusió que els esperits
angelicals existeixen i es mouen entre
nosaltres, però els esperits humans,
encara que existeixen, resideixen al cel
o a l’infern durant la vida intermèdia.

No obstant això, una vegada i una altra

la Bíblia ens adverteix de mantenir-nos
totalment allunyats de consultar els esperits
dels morts. Si necessitem informació,
si necessitem la veritat, si necessitem
adreça, som advertits de consultar
Déu. Si ho fem, mai serem esgarriats.

Aquesta creença, com podem corroborar,

és una altra manera cristiana de veure la
mort, però sense estar mort del tot, ja que
els fantasmes són esperits amb raons i
per quès de que encara estiguin a meitat
de camí.
ANTIGA GRÈCIA
A la col·lecció podem veure reflexades al-
gunes peces inspirades en aquesta èpo-
ca: l’Antiga Grècia. Pel fet de que és una
època clàssica, simple i per què tant les
escultures com l’arquitectura és blanca i
això dona un significat més pur i inocent.

Els drapejats i els escots han sigut un mo-

tiu que ha inspirat aquesta col·lecció i que
creen el contrast necessari en molts con-
junts, creant soltura i llibertat en la roba.
R O C O C Ó
El Rococó va ser una època on utilitzaven
moltes peces de roba; aqui nomès ens
centrarem en els corsés, ja que és un
element que volia utilitzar a la col·lecció.

Tot i que no ha sigut agradat (avui dia) pel

fet de que apretava massa els cossos de
la dona, he volgut agafar nomès l’aspecte
estètic i involucrar-lo i inspirar-me en
aquesta època amb la inspiració també
dels seus estampats florals i cridaners.

Ha sigut una inspiració molt clau en

aquesta col·lecció, tant en els teixits com
en les formes

29
La civilització de la Grècia antiga és una de les més
MÉS A FONS...
apassionants de tots els temps: és la base de la cultura
occidental. S'hi assenta la nostra civilització. El que van
pensar, pintar, escriure i experimentar en aquells temps
són assumptes que encara avui alimenten els nostres
pensaments. Gairebé totes les arts i les ciències ens la van
donar els grecs: l'astronomia, la filosofia, les matemàtiques,
l'enginyeria, l'arquitectura, la medicina, la filosofia, la
literatura, l'economia, el dret, l'organització política, la
invenció de la moneda i fins i tot la invenció de la història
com a disciplina que estudia els fets del passat de l'home.

Els grecs són considerats els “inventors” de l’art. El

seu ideal artístic ha predominat durant segles a la
nostra cultura occidental, és el “cànon grec”. Serà una
referència obligada, una font d’inspiració en altres etapes
històriques com el Renaixement, el Neoclassicisme…

Quant a les fonts iconogràfiques procedeixen d’escultures

-tant relleus com figures exemptes- i la ceràmica, ja que
són molt escassos els exemples de pintura -exceptuant
la cretenca- conservats en ser arrasats i saquejats
en bona mesura pels romans. En les representacions
dels vasos ceràmics de vegades s’hi inclouen exquisits
detalls de la indumentària i fins i tot calçat i joies.

Els motius ornamentals dels induments -si n’hi hagués-

apareixen distribuïts en franges o bandes, són de tipus
geomètric (greques, meandres...) o vegetal (palmes,
palmetes), com a la resta de l’art grec (arquitectura, ceràmica).

30
Exemples de tanagras amb vestimentes de color viu

ANTIGA GRÈCIA
La realització de tèxtils va ser una de les ocupacions principals de les dones a l'antiga
Grècia. Els teixits els feien a les cases les dones. Aquests teixits els utilitzaven no
només com a vestit sinó que li donaven diversos usos com a roba de llit fins i tot.
La dona d'aquella època feia la indumentària de tota la família, a banda d'altres tèxtils de
la llar. Ser una gran cosidora donava molt prestigi, sinònim de dona atractiva i bona dona.

La indumentària bàsica era una túnica –ja fos chiton

o peplos- i una capa o estola anomenada himation.
Cada peça de vestir no tenia de forma per si mateixa, ja que es tractava de rectangles
de teixit tal com sortien del teler i sostinguts al cos per fermalls, cinturons o el seu propi
replegat. Com a molt podia tenir alguns punts de costura, però sempre tan escassos
que no existeixen als textos antics al·lusions a professionals de cosidors o sastres.
Tota la roba de l'antiga Grècia estava feta de fibres naturals. El lli era el teixit més comú a
causa del clima càlid que durava la major part de l'any. En les rares ocasions en què el clima
era més fred, els antics grecs feien servir llana. La roba comuna de l'època era blanca, o de
color neutre, però també alguns colors naturals com el groc, turquesa i el color vi. Les peces
es feien de lana, seda, lli i biso.

La peça habitual de les dones de l’antiga Grècia era una túnica llarga anomenada peplos..
El peples que portaven les dones era una peça rectangular sense costura,–generalment
llana- subjecte amb fíbules i portat amb cinturó. Sobre la part superior creava efectes
ablusats ja que es replegava donant lloc al kolps, voluminós generat pels plecs a la zona
de la cintura, fent la impressió de ser dues peces en comptes d’una. El chiton també podia
fer aquesta impressió.

Un altre peça molt habitual era el himation amb que embolicaven part del seu cos sobre
el chiton. Era una peça rectangular, de llana o lli que es disposava diagonalment sobre
l’espatlla o simètricament sobre les dues espatlles com una estola. La portaven homes i
dones. Els homes la podien portar deixant o no el pit al descobert.
Els homes grecs portaven l’hima-
tió o mantell, damunt una quitó o
directament sobre el cos:

33
 MÉS A FONS...
Ja que la cultura responsable del Rococó es caracteritzava per
la recerca del plaer personal, aquest plaer naturalment incloïa la
indumentària, també aquesta fou elevada a la categoria d’art.

Per a les dones, l’espiritu essencial de la moda rococó

residia en l’elegància, el refinament i la decoració, així com
en elements capritxosos i extravagants, com ara coqueteria.

El barroc tardà o rococó,

amb la seva distintiva
dolçor i elegància, sorgeix a
l’arquitectura i l’art visual. La
roba té tons pastís clars, i els
volants i accessoris tornen.

Durant tot el període, els

Armilla utilitzada per homes en el rococó
homes van continuar usant
la saca, l’armilla i els calçons
del període anterior. Tot i
això, es van observar canvis
tant en el teixit utilitzat com
en el tall d’aquestes peces.
Es va fer més atenció a les
peces individuals del vestit,
i cada element va patir

ROCOCÓ
Els elements bàsics del vestit
femení van ser un vestit amb
faldilla i sobrefaldilla i un peto
triangular que cobria el pequo i
l’estómac sota l’obertura frontal
del vestit. Aquestes peces es
portaven damunt una cotilla i
un guardainfants, que formaven
la silueta. Aquests van ser
els components bàsics, que
només van variar en els detalls
decoratius, dècada rere dècada,
fins a la Revolució Francesa.
canvis d’estil. Sota nous
entusiasmes pels esports
a l’aire lliure i les activitats
campestres, les sedes i
els velluts elaboradament
brodats característics de
la «vestimenta completa»
o vestimenta formal a
principis de segle van
donar pas gradualment a
peces de «desvestir-se»
curosament fetes a mida
per a totes les ocasions
excepte les més formals.

Vestit a la francesa, intervinguts de la

dècada de 1760, Anglaterra.
34
La indumentària del Rococó és
distintiva per la seva fantasia, asimetria,
els seus detalls i la seva lleugeresa; la
seva bellesa vistosa estava accentuada
per l'ús dels seus teixits. Els més
comuns a la roba de dona i d'home
eren les teles de setí, atles, brocats i
encaixos, normalment en tons pastís.

Els vestits femenins van adquirir línies soltes i vaporoses, i els amplis escots es van
aconseguir a partir de la cotilla o jaqueta entallada que arribava fins als malucs.
PRECEDENTS

VERSACE SPRING SUMMER 1995 READY-TO-WEAR

Influència en l’estètica, vestits amb fluïdesa i també cenyits, colors cridaners i pastels. Teixits
fluïts i rígids com la cotilla.

MUGLER SUMMER SPRING 1998

Formes diferents i atractives, soltura i també cenyidesa. Colors. Estil arriscat.
“Thierry Mugler Spring/Summer
1998 Haute Couture fotografiada
per Eddy Kohli per Marie Claire,
Març 1998

37
VERSACE FALL 1996 Fluïdesa, colors, tops
READY-TO-WEAR llençers, teixits, formes.

YVES SAINT LAURENT Simplesa i formes, escots i

SUMMER SPRING 1990 vestits cenyits, drapejats.
VERSACE FALL 1996
READY-TO-WEAR

39
 REFERE

Colors, fluïdesa, formes, es-

tampats, escots.

40 PETER PILOTTO SS 18
 Formes, teixits, escots,
cenyit, estil

ERENTS

JACQUEMUS
 KNWLS SS 22

42 Cenyit, escots, colors, fluïdesa

FE NOEL FALL WINTER
20

Transparències, formes, mànigues

 DESCRIPC

dels colors, teixits, formes, com es

reflecteix en les fonts d’inspiració....
PCIÓ...

45
C
ol·lecció feta per a
plasmar dos tipus
de personalitat que
juntes contrasten però
que creen harmonia, per
a reflexar que lo eclèctic i
trencant junt amb lo clàssic
i elegant revolucionen de
manera conjunta.

Com a innovació, podem

veure com les peces tenen
dos significats oposats: allò
que és lliure i fluid, i allò que
és estret i t’abraça. Tot i així
, es necessiten l’una a l’atra.
No pots ser lliure sense
haver estat oprimit abans, i
també necessites una cosa
que et sostingui i t’apreti
per a quan no tens aquesta
llibertat i no sàpigues com
continuar, i et dóna protec-
ció.

Va dedicat a tot aquell que DESCRIPCIÓ DE LA

en algun moment ha sentit
opressió, i que en moments COL·LECCIÓ
ha pogut sentir la llibertat,
però que a la vegada sap
que tot és sempre un cons-
tant canvi, i que això és
part de la vida, tal i com és
aquesta col·lecció.
La vida després de la mort.
Dualisme i harmonia. Allò
que és lliure i fluid, allò que
és estret i t'abraça. Constant
canvi, clàssic i trencant.

47
 LAVANDA

HELECHO

FOXY

HUESO

TEX

ASH

48
 La selecció d’aquests colors per la col·lec-
ció ha sigut gràcies a la sincronia que
tenen entre ells, pastels i neutres.

En fet també ha sigut perquè han estat

inspirats en les diferents èpoques que la
col·lecció té com a referent: el rococó i els
anys 90.

Al rococó utilitzaven molt els colors paste-

ls sobretot en els jacquards, com ja he
explicat abans, i aportaven elegància i
classe alta,

Als anys 90 s’utilitzaven molts colors, i

no tots els aquí mostrats eren típics de
la dècada, però sí que eren utilitzats els
neutres i alguns pastels.

Tot i així, no tot és inspirat, ja que dins de

la inspiració sempre ha d’haver-hi innova-
ció per a que sigui una novetat i original.

PALETA DE COLOR S
 TEIXITS

La decisió d’escollir els teixits no ha sigut fàcil, ja que hi havien molts

els quals em semblaven adhients i molt atractius per a la col·lecció,
però finalment vaig decidir agafar aquests perquè són entre teixits
molt suaus i lleugers, transparents i delicats, i altres més rígids i opacs
que creen un gran contrast entre ells; però això és precisament el que
buscava, per a que tingui coherència amb el concepte i tema de la
col·lecció.

50
C
52
OM ES PLASMARÀ EN LA COL·LECCIÓ?
A mb els conjunts que tenim, podrem
veure quin tipus de recreació és.
Ho plasmo d’una manera simbòlica,
cadascu ho pot veure diferent, però la
idea principal és que en cada conjunt es
combinin dos ideologies oposades, o que
en només un conjunt es representi una.
Els conjunts on són les papallones, ho
interpreto com a la reencarnació, ja que
és un insecte que neix d’una manera i
després es converteix en una totalment
diferent a partir de la seva crisàlida, cosa
que fa referència d’alguna manera a quan
tornem a nèixer sent una altre persona,
tant física com mentalment, però que
tenim evidències i records del passat
que hem viscut sent una altra persona.
Hi han peces on podem trobar jacquards
més romàntics o del segle XVIII, o millor
dit, inspirats en ells. Aquests, per a mi,
representarien el cristianisme, tot i que
cada look és diferent i també es combinen
amb altres idees per crear aquest contrast
abans parlat. Em recorden a la cristianitat
pels angels, el cel,... l’estil rococó en si
em recorda al cristianisme, tot i que
aquest segle no fos molt religiós en
aquest sentit, sí que té un aura romàntica.
Algunes vestimentes són del sentit
contrari, que representen l’infern no
perquè siguin dimonis sinò pel sentit que
són més rebels, i la rebeldia s’associa
amb una persona cruel per no complir
les normes. Es representen amb robes
més fosques i amb transparències, ja que
són estils que normalment es vinculen
amb la rebeldia o que ets més atrevit.
Amb tots els conjunts vull crear una
dualitat, ja sigui amb els teixits, les formes,
els colors...

Top asimètric de tirants amb obertura, cor-
dills al costat i a la part posterior. Top trans-
parent de màniga llarga amb una creu des de
les espatlles fins al pit i obertures al costat de
la sisa. Pantalons rectes denim, amb detall a
cinturilla, i dues butxaques ambdós versos.
#91
Aquest conjunt representaria, amb les trans-
parències i la polipell, dos sentiments opo-
sats però ambdos atrevits per la forma i si-
lueta de la roba, i amb el denim creem un
contrast que uneix els dos en un punt mig.
Inspirat en siluetes dels anys 90 i actuals.
#98

Estil inspirat en rococó i grècia, pel jacquard i

els drapejats. Representa més la part ‘bona’ de
la dualitat, o el que representa que és bo, el cris-
tianisme, pels colors i les soltures, i estètica.

Cotilla amb tirants i varilles a la part de davant i

posterior. Escot quadrat. S’uneix amb cordills a
la part trasera. Faldilla amb nus al davanter que
crea arrugues i asimetria. Per darrere també
amb plecs però amb elàstic per la part interior.

Cotilla/top amb escot caigut, on es veuria

gasa. La part posterior s’uneix amb crema-
llera. Faldilla de gasa amb capes de diferents
colors asimètrica. S’uneix al costat amb
cremallera.

Inspirat en el Rococó, i anys 90. Representaria

el costat més atrevit de la dualitat, que seria
el cristianisme però la part dels pecats. Amb
una barreja de resurrecció pel vol de la faldilla,
que em recorda a la llibertat de la papallona.

#96

55
 #89
Top asimètric de tirants que es corden
en les espatlles, amb ullets. Faldilla
asimètrica que arriba fins als peus, arrapada
i amb cremallera a la part posterior.
Representa l’estil grec pels plecs i escots,
també els 90 per les siluetes. Simbolitza
la part cristiana angelical, ja que les
formes, colors i obertures em recorden
a allò que és amable i sense maldat,
però a la vegada és una mica atrevit.
56 COM ES PLASMARÀ EN LA COL·LECCIÓ?
#90
Top en forma de papallona per la part da-
vantera, amb tirants i cremallera en la part
posterior. Guants de gasa amb cordills que
aguanten la part de dalt. Pantalons negres
transparents amb els baixos acampanats.
Per sota unes calces verdes per cobrir-se.
Amb influència dels anys 90 . Simbolitza la reen-
carnació per la papallona i la maldat per les trans-
parències i colors, amb una mica d’elegància.
#00
Top de gasa cenyit a la pell. Per
sota un altre top en forma de
banyes i que es corda al coll.
Pantalons amb cintura en V, i
cordill que es lliga a la cintura. T
é els baixos acampanats,
i una butxaca en forma de
bossa a un costat del geno-
ll, que s’envolta a la cama.
Representa la maldat, pels
teixits, formes, colors... I el
top dona un toc de bondat
però tot junt crea rebeldia.

Inspirat en els anys 90 en general.

#99
Cotilla sense mànigues , amb varilles al davant i al pos-
terior, s’uneix amb cordills a les espatlles. Pantalons
en forma de calces denim, amb detalls de costura en
blanc i cremallera a la part frontal. Jaqueta transparent
curta i per enrere és oberta amb un botó que les nua.

Amb influència dels anys 90 per les formes i Rococó pel cor-
sé i jacquard. Simbolitza lo bo (peces delicades com el cor-
sé), i lo dolent (peces més rígides com el denim), i allò més
espiritual (amb teixits més transparents, ja que els espe-
rits no són fàcils de veure). Té un toc atrevit per les siluetes.
 #93
Samarreta transparent bàsi-
ca verda per sota. Un corsé
que cobreix només la cin-
tura amb cordills a la part
posterior i varilles a la part
frontal. Pantalons rectes,
amb cremallera, butxaques
i botó. També, butxaques
addicionals al genoll i a la
cuixa, que es veurien de cos-
tat.La part posterior tam-
bé amb unes butxaques.

Inspirat en el Rococó i
#95 #91
els anys 90. Representa-
ria allò que és una mica
Vestit transparent atrevit però que encara Samarreta curta de
amb plecs, s’amaga per por a la burla. punt amb estampat
asimètric. Per sota de papallona per
un body negre la part frontal. Per
simple sense sota, un mono de
mànigues que es gasa que cobreix
lliga en l’entrecuix. fins les cuixes. Uns
Per dalt tenim guants de gasa tam-
un cinturó amb bé amb cordills que
anelles a les puntes. es lliguen a la part
S’uniria pel costat de dalt. Uns panta-
per poder prémer lons curts de punt
com un cinturó. simples que arriben
una mica més dalt
Representa la que el mono. Amb
reencarnació pel elàstic a la cintura.
cinturó , el vestit
la espiritualitat.
Representa la re-
Inspirat en els encarnació per l’es-
90 i en l’antiga tampat i també per
Grècia pels plecs. la tela que és més
solta, però la de sota
representaria la es-
piritualitat perquè
és transparent com
els esperits. Inspi-
rat, també, en els 90.

58
 #94 Samarreta sense mànigues ajustada, amb escot
quadrat. Per dalt una samarreta transparent amb
mànigues. Uns pantalons de dos colors denim, i
amb una asimetria per la part del texà beige que
creua per sobre de l’altre teixit. Butxaques per la part
posterior i per davant de colors oposats. Cremallera
a la part davantera, botó i traveta de color blau
texà. Mini cotilla de texà beige amb varilles i cordills
al posterior. Banda de jacquard per sobre de tot.

Representa allò angelical, per la banda, el

jacquard, i la sobreposició de teixits, que
coordinen entre ells. Té un toc també asimètric
que representaria una mica allò dolent.

#01
Camisa negra transparent
amb coll obert, es lliga amb
tul metàl·lic amb un botó.
Pantalons de dos colors, amb
butxaques més quadrades i
cremallera a la part davantera.
Baixos més desfilats i asimètrics.

Representa un estil més atrevit

i rebel, però sense passar-se. Té
mitja part més indisciplinat i l’altra
més modesta. Seria la cristianitat
amb els seus dos pols oposats.
 Cotilla/armilla sense Inspirat en els
mànigues amb coll anys 90 (pantalons
tipus halter, forat i samarreta) i
ovalat al mig a la Rococó (armilla).
part davantera, amb
un tancament de Representa una part
cordills a la part més amable però
de l’esquena. Top amb superficialitat.
bàsic curt amb part Ja que allò que és bo
del torso de cotó i ho té per fora però a
mànigues de teixit sota amaga allò que
transparent llargues és més espiritual i
sobrecolze, coll potser més arriscat.
rodó. Pantalons
curts denim negre,
amb 4 butxaques
al davanter i una al
darrere. Repunts
amb fil blanc. Amb
tancament de
#101

#88
Top asimètric de punt per sota.
Per sobre es veu una espatlla i
l’altra és coberta. Per dalt, veiem
un altre samarreta transparent,
que és igual a la de punt però l’asi-
metria és a l’altre costat. Panta-
lons curts amb una cama tapada
afegida a la cinturilla, que arriba
fins el turmell. Butxaca a la part
davantera en la cuixa i a la part
d’enrera dues butxaques. Detall
de costura en la part del darrere.

Representa lo bo i lo dolent tots

dos conjunts, pels colors, for-
mes i sobreposicions de teixits
(transparències, punt, denim)
que no tenen gaire en comú.
Inspirat en els grecs i anys 90.
 Top llençer
amb obertura
al davanter i al
posterior. Pinça al
pit. Cotilla per sota
del pit amb cordills
al davanter, repunts
per a varetes al
darrere i davant.
Faldilla ample amb
una mica de vol,
teixit transparent.
Amb cintura
afegida i gafets al
lateral. Mànigues
independents amb
teixit transparent.
Elàstic en els punys
i a les sises per
crear molt volum.

#100

Inspirat en el Rococó i els anys 90, amb una breu inspiració de Grècia.
Els teixits transparents representen rebeldia i impuresa, però el color fa que sigui una
impuresa dolça. El corsé i el top són parts més pures pels teixits (ja que em recorden
al Rococó, i aquesta època em fa pensar en elegància) tot i que la forma indici més
rebeldia. Les mànigues són independents, per tant, podria treure-les per a que apor-
tin més puresa, però la forma també ajuda a que sigui tot amb un estil més romàntic.
61
 ESTUDI DE
MERCAT

Producte, públic, preu, punt de

venda, publicitat...
DE

63
 La col·lecció es tracta de roba prêt a pôrter, és
a dir, tipus d’indumentària o roba confeccionada
de manera seriada. Es diferència de la confecció
pròpiament dita pel fet que solen ser sèries no
gaire llargues, és parteix sempre d’un disseny
previ i la realització sol ser més acurada.

Destinada a dona i home.

Roba exterior, primavera-estiu.

Com a materials utilitzats, podem observar:

- teles: sintètiques, sedes, naturals, polipell,
cotó, organdí, gasa, denim, punt, setí, ...
Decoracions: pintura tèxtil (serigrafia). Fornitures:
botons, cordills, gafets, cremalleres (invisibles
i normals), llaços, varetes, passamaneries,
entreteles, cinta, cordills, folres, ullets).

Ens adrecem al sector des dels divuit als trenta

cinc anys, dona i home, gent jove, de ciutat,
amb un treball ben valorat econòmicament i
que sigui gent independent que li agradi donar-
se capritxos i esforçar-se per aconseguir
els seus objectius professionals i personals.

P R O D

64
 Com a cartera de productes podem trobar
tota mena de peces: vestits, cotilles, tops,
pantalons, faldilles, armilles, camisons,
cinturons, samarretes, guants, jaquetes...
Diferenciarem el nostre producte gràcies a les
diferents combinacions que fem amb coses
com allò que és volàtil i allò que t’estilitza
la figura, creant combinacions diferents
amb teixits que normalment no van junts.
El nom de la marca pròpiament dit és
SKY IS THE LIMIT (el cel és el limit), ja que és
un repte arribar fins al cel metafòricament,
perque és una marca que m’agradaria que
arribés lluny i que sigui per l’esforç continu.

La col·lecció és anomenada AFTER

LIFE (després de la vida), ja que en això
es tracta la col·lecció, en veure què pot
passar després de la vida, si morim, o
seguim vivint en un altre realitat paral·lela.

D U C T E
PACKAGING
El packaging personalitzat
distingeix els teus productes de la
teva competència i dóna forma a
com els clients perceben la marca.

Tenir una marca i una caixa

personalitzada mostra
al consumidor que ens
preocupem pel seu producte.
Els envasos atractius atrauen els
consumidors. Si els consumidors
són atrets pel seu disseny i
producte, el compraran. En
una època en què les persones
busquen productes únics i
personalitzables, l’embalatge hi
juga un paper molt important.

L’embalatge amb un disseny

de marca personalitzat o
colors atractius poden portar
al reconeixement de la marca
i el record d’aquesta. El client
potencial pot veure l’embalatge
mentre es transporta d’un lloc
a l’altre. Les caixes impreses
ens ajudaran a identificar
la nostra marca fàcilment.

A part de la caixa d’enviament,

les etiquetes seràn de tela,
afegirem cartes d’agraïment
personalitzades, i serà
tot empaquetat per a que
ho puguis veure com un
element preciat i únic.
Exemple d’etiqueta estèticament, però fet de tela

66
T
El nostre producte en si és necessàri,
ja sigui per la protecció, l’adorn o la

A
pudor, però la col·lecció en si no és
necessària, nomès aporta estètica.

Podriem dir que ja hi ha demanda

R
de tot el que aquesta marca ven,
perquè no estem creant res nou
i en la industria de la moda és
una tasca realment complicada.
Tot i així, podem crear demanda

G
amb publicitat a les xarxes socials,
promocions per a dates especials,
descomptes per numeroses
compres, entre altres coses, que

E
veurem en l’apartat de publicitat.

El producte té com a benefici el

fet de que és creat amb teles de

T
qualitat, està tot completament fet a
mà i estèticament estilitza i sembla
que aprima (però no és una peça
incòmoda ni que causa dolors).

Com a avantatges tenim la durabilitat

del producte i la originalitat, junt
amb la delicadesa que està fet.
Els valors afegits que té són que
està fet a mà per tant està cuidat
a l’extrem, vegà, no treballem amb
animals i el packaging és reciclable.

El producte ens aporta bellesa i

felicitat perquè ens dóna seguretat
i ens estilitza. És durader, per tant
té el benefici de que els teixits són
bons i de qualitat. Originalitat, ja que
altres botigues no creen el mateix
tipus de roba ni en el mateix context.
 El tipus de públic per a la marca i
col·lecció serien d’aquesta manera:

Dona i home, de 18 a 35 anys, cosmopolita. Viu a les afores

de Barcelona, on no hi ha tant de soroll però si necessita
anar al centre no triga gaire en anar-hi. Gent lliure i sense
límits, que s'arrisca però que es sap controlar i prendre
les decisions amb certesa. Porten a terme activitats
com anar de compres o com saltar en paracaigudes, és
una persona per a tot, li agrada l'art i informar-se de les
últimes tendències. Fanatic/a dels museus i la cultura.
Com a esports la gimnasia i el volei.
Solter/a o amb parella, viu sol/a, no té fills i la
seva família viu en un poble llunyà de Barcelona.

Serien uns consumidors seguidors pel fet de que els hi agrada

imitar la moda i influèncien a la resta d’alguna manera, els
hi agrada la moda i anar a la moda. Segueixen tendències.
Depenen també de la moda, ja que són
productes que consumeixen constantment.
Segueixen les marques i tenen poc criteri.

Com a estil de vida, són gent que mira cap el passat i

reflexa això en el tipus de roba que compra (ja que aquesta
col·lecció és molt inspirada en els nostres avantpassats tot i
seguint les tendències d’avui dia). Volen recuperar l’essència
de la vida passada però alhora vivint tots els avantatges
que tenim en l’actualitat, per fer-lo una mica millor.

Els hi agrada les peces fetes a mà, artesanals,

naturals, ... i la seva paleta de colors són amb colors
més naturals. Això sí, amb molts estampats ja que
són elements que abans eren molt característics.

És una persona que, tot i que es contradigui, mira cap el futur, vol
trencar lo establert, busquen la varietat, la diversitat, trencar
lo establert fins el moment. Tenen una energia molt activa.

PÚBLIC
PUNT DE VENDA
La forma comercial seria tamany i del pes que porta. Es pot fer de
a) Comerç tradicional i diferents maneres, si l’agafes a la botiga
b) Botiga online física, no t’afegim cap cost, si el vols
agafar a un punt de recollida, et pot sortir
a) La botiga física constarà d’un comerç de més econòmic, i si vols que t’ho portin a
botiga petita en el que el consumidor es atès casa, està al preu total del que deuria ser.
directament pel dependent. El producte
sempre està separat del client a través d’un El sistema de devolució es cobraria. És a dir,
mostrador. És un o més dependents el que si retornes una cosa que has comprat online,
ensenya el producte, l’ofereix, explica les i després vols tornar-la, s’ha de cobrar pel
seves característiques i finalment el ven. fet de que el transportista perdria més que
guanyaria, ja que ha de fer més viatges per
b) Botiga online. Consistiria en vendre a que els productes siguin més econòmics.
els productes que hi ha a la botiga física
però de manera online, sempre que hi
hagi stock. Ho farem a partir de la pàgina
web i la seva aplicació per al mòvil o
tablet. A través de xarxes socials com
instagram farem promoció i també es
podràn comprar elements més destacats.

A la pàgina web tindrem un apartat on

informem de com treballem, i expliquem
sobre nosaltres i la nostra filosofia, a
part de tota la resta com el catàleg de
productes, les nostres xarxes socials,
l’apartat de enviament i compra...

A l’hora de l’enviament, el transport el paga

el consumidor, i sempre va en funció del

69
 Pàgina d’inici de la pàgina web

PÀGINA
Pàgina principal

70
 Pàgina on està el catàleg de productes

NA WEB
Pàgina de compra
La localització de la botiga física és a Plaça Llibertat, just davant del mercat
Barcelona, a Vila de Gràcia exactament. Està distribuït en dues zones, una zona ex-
terior que seria zona botiga, i després una
Gràcia és un barri amb carrers estrets i pla- zona interior diàfana. Situat a peu de carrer,
ces acollidores plenes de botigues de que- amb un bany i distribució de 4 estàncies.
viures ecològics, espais de treball compartit
moderns i estudis d’artistes. El carrer d’As-
túries i el carrer de Verdi estan envoltats de
botigues alternatives, i les cafeteries a l’aire
lliure de la plaça del Sol s’animen a la nit. Hi
ha punts de referència de Gaudí com ara la
Casa Vicens, una casa coberta de rajoles
de colors, i el Park Gϋell, amb escultures
rocambolesques i vistes sobre la ciutat.
El local consta de 110m2, ubicat en

PUNT DE VENDA

72
MERCHANDISING
L’obejctiu seria decorar amb colors pastels, decoracions molt
cridaneres, i que tingui un caràcter molt estètic i trencant.
Que sigui innovador entrar allà i que vulguis tornar a estar-hi.
Contindria també espais en blanc o beige per a no saturar
massa els colors. Amb arcs, decoracions extravagants,
i espais on també poder descansar si et ve de gust.
COSTOS DIRECTES

COSTOS UNITARIS
CONCEPTE PREU/PEÇA
PREU/UNI-
QUANTITAT
TAT
RAIÓ/META-
0,5m 22.5
LL
TEIXITS
ENTRETELA
BASE 0,5m 14,99
FOLRE
0,5m 5,95 A) 32,44

VARETA 4 (varetes) 12,99

FORNITU-
ULLETS 18 7,01
RES

CORDILLS 2m 11,99
B) 31,99

MI-
COEFI-
NUTS
CIENT
(COS- COST
COSTOS TURA I MINUT
COST DE

DIRECTES DE
SGURE-
PLAN-
TAT
PRODUCCIO
ZA)

30 m. 0,12 3,60 2% C) 3,67

TOTAL COSTOS DIRECTES 68,1

PREU
COSTOS INDIRECTES

PREU/UNI-
PRODUCTE
TAT PREU

LLUM 122
PACKAGING 270,60
COSTOS VA- AIGUA 35
RIABLES GAS 60 1115,55
INTERNET 30,95
SEGUR 198
PUBLICITAT 399
COSTOS INDIRECTES

UTENSILIS 20

SOU DE TRE- 3200

BALLADORS

COST FIXE LLOGUER 900 4169,47

PAPER NIU
D’ABELLA 39,47

FIL 10

TOTAL COSTOS INDIREC-

4886,02
TES

TOTAL PREU DE COST 4954,12

PREU DE VENTA 350

75
PUBLICITAT/
COMUNICACIÓ convidarem a gent influència per a que,
OBJECTIU un cop acabada la desfilada, pugui parlar
d’això i donar a conèixer el nostre nom.
La publicitat i els mitjans de comunicació
influeixen perquè un producte es posi de
moda, s’introdueix a la ment del consumidor
Parlant de les xarxes socials, també
i li crea una necessitat, el condueix a la cerca
afegirem com ens comunicarem a través
i/o renovació del producte. A més, utilitzar
d’internet.
un servei o producte de moda fa que el
consumidor se senti realitzat o satisfet
Gràcies a les xarxes socials, pàgines
i millor posicionat davant de la societat.
web, correu electrònic, etcètera., estem
creant un tipus de moda i màrketing molt
El consumidor està tan influenciat per
diferent al que es solia utilitzar abans,
la moda, que el productor està obligat
i utilitzar internet per a comunicar-nos,
a canviar o renovar constantment el
ja sigui amb els teus familiars i amics,
producte per aconseguir satisfer les noves
com per a informar-te i/o promocionar-
necessitats que es creguin a la societat de
te, és pràcticament obligatori avui dia
consum. La moda està des de les peces de
vestir, música, artistes, articles tecnològics,
Publicitarem el nostre contingut a les
centres d’estudis, llocs, entre d’altres.
xarxes socials més reconegudes avui dia,
ja que és on la joventut gairebé sempre
Promocionarem la nostra
està i és aquest el públic que ens interessa.
marca amb promoció directa i
comunicació a través d’internet.

Amb la promoció directa, farem que la

nostra venda arribi a més gent gràcies a
desfilades.

Amb la promoció directa, utilitzarem

les passarel·les per donar a conèixer a
la gent la nostra marca, i que d’aquesta
manera dialoguin i es comuniquin amb
gent del seu entorn, fent publicitat
indirecta promocionant la nostra desfilada
i col·lecció. També, per arribar a més
gent, cobrarem les entrades ja que hi ha
un aforament limitat, però ho farem a un
preu assequible per a que més gent s’ho
pugui permetre i d’aquesta manera es parli
més de la marca. Donarem, també, flyers
on es parli de la col·lecció i expliqui una
mica el context i transfons de les peces,
i que el públic pugui donar-li un per què.

Amb l’ajuda de les xarxes socials,

Publicitarem el nostre contingut a les La xarxa social és l’eina de màrqueting
xarxes socials més reconegudes avui dia, digital post venda més important; permet al
ja que és on la joventut gairebé sempre consumidor tenir un seguiment de la marca i
està i és aquest el públic que ens interessa. informa de les noves tendències i productes.

Instagram, Twitter, Tik Tok, Facebook, Canals de comunicació. 2

Pinterest... Són uns dels noms
on promocionarem la marca.
A part de tenir la pàgina web, utilitzarem
instagram com a segona pàgina web,
però on ens podrem també comunicar
amb els nostres clients i puguin parlar
obertament sobre els dubtes que tinguin.
Tenint una conta de Instagram aspirem
més confiança i seguretat, perquè
és un medi més proper cap el públic
i on podem penjar promocions i
descomptes especials cap els clients.
PÚBLIC OBJECTIU
- Per començar, el més important és
captar l’atenció dels consumidors per
tant, amb ajuda de tota la resta, es sentin
atraiguts pel nostre producte/marca.
- Mitjans de comunicació i líders d’opinió.
Campanyes publicitàries a través de
xarxes socials com Instagram per
mitjà de influèncers, ja que en el món
d’internet tenen molta rellevància i els
seus seguidors solen confiar molt en
les seves ressenyes. No utilitzarem
mitjans com la televisió ja que no és
el consumidor que volem atraure.
- Personal de l’empresa. Podem
convèncer els nostres treballadors
per a que consumeixin els nostres
productes, i d’aquesta manera fa
publicitat i parlarà bé del nostre producte.
tipus: personals i no personals.
- Personals: es realitza per persones. El venedor
fa una campanya de publicitat cada vegada
que ven. Experts independents. Aquells que
fan ressenyes de manera objectiva i influeixen.
Socials. Ho assolirem amb els influèncers
de gran mèrit d’avui dia. L’influencer transmet
el missatge de manera simple, natural
i senzilla, ja que saben quin llenguatge
utilitzar a les seves publicacions i com
poden captar l’atenció dels seus seguidors.
La cooperació entre l’influencer i la marca
és un valor afegit per aquesta, els seus
seguidors obtindran un impacte positiu de
la marca en tot el que es publiqui, és a dir, el
seguidor sentirà simpatia en els productes
anunciats per l’influèncer. El influencer
posa cara a la marca, aportant humanitat
i proximitat trencant el cercle de fredor
que hi ha entre un consumidor i aquesta.
- No personals. Amb aquest farem un video
que promocioni la marca i sigui la imatge de
la marca cada vegada que penses en ella.

ESTRUCTURA
Contingut. Inclourem adjectius racio
nals i irracionals, per a que d’alguna
manera s’entengui bé el producte i com
et farà sentir.
- Format. Anunci audiovisual a través
de xarxes socials (instagram, youtube,
tiktok...)
77
 S
P
O
T

P
U
B
L
I
C
I
T
A
R
I

Videos
amb edició
creativa,
on surtin
paraules
al mig
describint
la col·lecció,
i amb un
estil rebel
i caòtic en
la estètica
general.
PROMOCIÓ
-Aplicarem descomptes
en époques especials com
Sant Valentí, Nadal, Pasqüa.
-Material promocional (re-
gals, cartells, posters…) per fer
més atractiu el punt de venda.
-Vals descompte per
volum de compra
-Benefici d’exclusivitat per a
clients fidels. Obtenir un tant
% de descompte si has com-
prat més de dues vegades.
-Descompte si convides a un
amic a descarregar-se l’app.
(A través de correu electrònic).

Amb tot això aconseguim que

els clients tornin i li donin una
segona oportunitat al producte
i marca, ja que amb els des-
comptes, els vals i la fidelitat a
els clients, ens assegurem que
tornin a comprar, que parlin de
la marca i que arribi a més gent.

79
 PROCÉS D
TREBALL

Desenvolupament, canvis,
evolucions, conclusió...
S DE
L

81
DESENVOLUPAMENT
El projecte, al principi, em va costar de
pensar i assimilar exactament com
volia transmetre-ho, ja que era un tema
difícil d’explicar i d’entendre en general.
Els canvis que ha anat patint ha sigut
en la estètica general, com en alguns
teixits, fornitures i aspecte general de
per exemple alguns looks confeccionats.
Els patrons també, tot i que no va ser
massa greu el canvi, es van d’haver de
modificar una vegada va ser emprovat,
i també els dissenys per a que siguin
més coherents i fàcils de patronar.
Volia que els meus dissenys
s’entenguessin a simple vista i tinguin
coherència amb el tema, però crec que
si no llegueixes i t’informes sobre el
tema, no entens realment de què va.
Al final, crec que mentre tingui sentit per
a un mateix, la resta ho pot interpretar
com vulgui, ja que l’art es tracta d’això
i està obert a diferents conclusions.
en cada moment i en cada figurí, i veient-lo
ara hi ha coses que canviaria de tot el procès.
Seguidament, un cop triats els figurins per
confeccionar, va començar tot l’estrès i
pressió de patronar i cosir pel poc temps
que teniem. Va ser una època dura i que
si tornès a fer-la me la prendria amb més
calma (d’actitud), perquè a vegades no
pensaves en una altra cosa que fer patrons,
cosir i arribar a temps per els fashion films.
Les últimes setmanes tot era molt
complicat i pesat, però finalment es va
poder arribar.
Després del fashion film, tot i que no
haviem de fer més patrons ni dissenys,
quedava una part molt important que
era la maquetació i més recopilament
d’informació, la qual cosa va ser molt
esgotadora, però en el meu cas, em va
agradar molt.

El primer que vaig fer va ser buscar

l’estètica que volia agafar, però tenia clar
que volia incorporar els anys 90 d’una
manera o una altra. Seguidament, em va
costar treball trobar el concepte que em
motivés i que sigui lo bastant fort com per
a treure-li molta informació i interpretació.
Quan ja el vaig trobar, el que vaig fer va ser
buscar informació, ja sigui del concepte,
de les referències, precedents, inspiració....
Un cop feta la recerca, vaig començar
a dissenyar en base a les inspiracions,
buscant els teixits adeqüats i les formes
corresponents. No va ser fàcil saber què fer

82
 CONCL
Concluïnt, és una expe-
riència esgotadora però
que mereix la pena viure
per a saber realment com
és viure dins d’aquest
món, i que el que em vis-
cut ha sigut poc com-
parat a com en realitat
és el sector de la moda.

Tenia com a objectiu po-

der aprendre més de
la moda, de com com-
binar coses i inspira-
cions i crear un art d’allò.
Poder entendre més de
confecció i patronatge,
i no només femenina
sinó també masculina.
CLUSIÓ

Hi ha objectius que sí he
assolit i sento que he aprés
coses importants, tot i així,
em falta molt coneixement
ja que són coses que cos-
ten molts anys de integrar
i en 2 anys seria complicat
saber-ho tot. Tot i així les
complicacions que he tin-
gut en aquest curs, m’ha
agradat l’experiència i tor-
naria a repetir però fent
les coses millors i apre-
nent dels meus errors.

85
 WEBGRAFIA I
B I B L I O G R A F I A .
Las pasarelas de moda como
escenificación arquitectónica.
Mónica Pérez-Serrabona
Romero-Mazariegos.
CORSÉ.
Museo del Traje.
Historia del drapeado.
PREZI.
Drapeado.
Maire Claire.
El drapeado (2013).
Alejandra Villalobos.
Revista Mujer.
Roba vintage (2012)
Anna Dan.
LA INDUMENTARIA EN
LA ANTIGUA GRECIA (2021)
Ana Galván Romarate
El origen de las cosas:
historia el corsé o corset (2010)
Madame Macabre
La moda occidental de los
hombres en 1750-1775.
HISOUR ARTE CULTURA
HISTORIA
El morir cristiano (1992)
Alfonso Llano Escobar.
Más allá de la vida, ¿existe la
reencarnación? (2018)
Diario Las Americas
La reencarnación y
la grandeza de la
existencia humana (2002).
Cristoph Schönborn,
ACEPRENSA.
¿Pueden los espíritus interac-
tuar con los vivos?
Bible.com
CORSET. Gustav Jaeger.
Arts and culture
MODA RENACENTISTA: ELLAS
(2014).
Daniel Sanz Torres,
El tablado.
¿Que dice la Biblia Acerca del
Infierno?
Bibleinfo
La indumentaria rococó.
Junta de Andalucía.
VERSACE SPRING 1995.
VOGUE RUNWAY.
JACQUEMUS.
TAGWALK.

Período helenístico.
Wikipedia.

TARIFAS VIDEO DE EMPRESA.

Cultura Granada.

MARKETING DIGITAL EN
EL SECTOR DE LA
MODA (2019)
Andrea Caballero Jiménez

Alquiler de Local
Idealista

Packaging
Packhelp

87
88
“La moda no existe sólo en los
vestidos. La moda está en el
cielo, en la calle, la moda tiene
que ver con las ideas, la forma
en que vivimos, lo que está
sucediendo.”

- COCO CHANEL