Wuolah Free ART BIZANCI I ISLAMIC 2

ART-BIZANCI-I-ISLAMIC.
pdf
Anónimo
Historia del Arte Bizantino e Islámico
2º Grado en Historia del Arte
Facultad de Geografía e Historia

Universitat de València
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
INDEX
TEMA 1: Intruducció a la cultura bizantina 1-11
TEMA 2: L'art bizantí de Justinià a la 12-19

querella iconoclasta
TEMA 3: Art de macedonis i comnens 20-30
TEMA 4: La tardor de Bizanci 31-35
TEMA 5: Introducció a la cultura islàmica 37-40
TEMA 6: El Califat Omeia de DamascMocha 41-45
TEMA 7: Art islàmic del Magreb a Egipte 46-52
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7134952
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 1: Introducció a la cultura bizantina
1.1 CIUTAT I PODER A L’IMPERI ROMÀ D’ORIENT, DE CONSTANTÍ A JUSTINIÀ

La refundació de la ciutat de Constantinoble per part de Constantí al 306, fins a la fi de l’Imperi
Romà Occidental al 476, el període conegut com Primitiva Era Cristiana, els bizantins es
consideraven romans, mai van fer servir nomenclatures relacionades amb Bizanci, considerant-
se continuadors de l’Imperi Romà, malgrat que la capital ja no era Roma.
CIUTAT I PODER A L’IMPERI ROMÀ D’ORIENT.
-Byzantion, el port privilegiat.
La ciutat de Constantinoble va ser protagonista d’aquest
període al ser capital mundial, reconeixent-se a les fonts per la
seva bellesa i la seva posició geogràfica que permet la
conjunció marítima de distintes rutes comercials que creuen
Europa i l’Àsia continental per l’Estret del Bòsfor, però també en
rutes entre el Mar negre i el Mediterrani (Egeu), permitint
l'intercanvi de productes com l'àmbar, pells, fusta o ivori,
aquesta posició privilegiada per la que la ciutat queda envoltada
per mar dona la raó de ser de Bizanci malgrat que l'absència
d'aigua potable implicava la gestió de la ciutat relacionada amb
la gestió de l’aigua potable, que tampoc va estar lliure d'assís
sense resultats fins a l’època final de l’imperi.
La ciutat va ser abandonada a partir del segle IV, després de

diverses conquestes, revoltes i imposicions, però al 330 la ciutat
va ser refundada per Constantí al reunificar l’Imperi Romà
d’Orient, logrant un enorme èxit i prosperitat en els següents
200 anys.
Constantí va ser un emperador romà que va servir com

encreuament del mon romà del paganisme i del cristianisme, va
ser fill de l’emperador Constant procedent de la tetrarquia, va
ser un general de gran prestigi destinat a la Britània on va ser
aclamat emperador i iniciant la idea de reunificar l’imperi per a
convertir de nou al mediterrani en el mare nostrum, al 312 va
entrar a roma on governava Maxenci i on es va produir la
batalla del Pont Milvi de la que prové la Visió de constantí per la
que guanyaria baix la creu i logran entrar a Roma, promulgant
al 313 edicte de tolerància (o de Milà) pel que es legaliza la
religió cristiana donant-li el mateix estatus que a la resta de
religions romanes.
Però el cristianisme té moltes diferències amb el paganisme i al ser que les religions monoteistes
neguen a la resta de les religions i no permet la convivència, el que generarà un problema polític
a la fi de l’imperi, negent la capacitat dels emperadors de ser deificats, en aquest sentit,
Constantí va tractar de fer possible la convivència entre totes les religions i finalment Teodosi va
prohibir la resta de religions, deixant al cristianisme com a única religió.
Al 324, Constantí va derrocar a l’emperador d’orien reunificant l’imperi romà i al 330 es produeix
de manera oficial la fundació de la Nea Roma, al mateix temps s’estava construint la basílica de
Sant Pere, la ciutat de Constantinoble fundant la creació d’una nova tradició romana, la fundació
de la ciutat va ser un moviment estratègic per a vertebrar políticament l’orient, fent-se servir de la
estructura religiosa ja existent i organitzada pels bisbats, no va ser mai el seu objectiu el que es
transforma Constantinoble en una nova capital, una ciutat que destaca pel seu eclecticisme
cultural.
si lees esto me debes un besito

Historia del Arte Bizantino...
Banco de apuntes de la
ESTRUCTURA DE LA NOVA ROMA
Al mateix temps que es funda Constantinoble, Europa està
abandonant el classicisme per adentrar-se en el cristianisme i
en una època proto mitjeval, el que en Constantinoble va
repercutir donant un eclecticisme cultural entre el cristianisme i
el paganisme.
La ciutat era facilment defensable per estar rodejada per mar,

el que permitia defensar la ciutat amb una muralla que seria
ampliada posteriorment i a mesura que la ciutat s'expandeix, el
que va donar un urbanisme que si bé no era reticular, sí tenia
eixos, aquest sobre els carrers “la Mese” desde la Porta Aurea i
que seria un carrer porticat que recorreria els diversos forums
fins arribar a la part final de la ciutat, on estaria la acrópolis
grega i on es representaria el centre de la representació
imperial a la ciutat i que donaria al mar, en aquesta estaria el
Agusteum, on estarien els edificis principals de la ciutat i que
posteriorment se-li afegiria una basílica Cristiana, l'església de Santa Sofia, Santa Helena, que
serien per als rites oficials i el palau imperial, aquest no es conserva, però que serviria per a la
representació de Déu en la terra, per a referir-se al rei bizantí, aquest destacaria per la seva
suntuositat, amb decoracions de materials preciosos com marfils i coures o pedres precioses,
però també jardins i triclinis.
Al centre de la ciutat, també hi haurien banys, cisternes i l'hipòdrom amb una espina central de
obeliscos i objectes espoliats, un pati que donaria al palau reial, convertint-se el lloc de contacte
entre la família reial i el poble.
Malgrat que d’aquest periode apenes es conserva més que el traçat urbà, donat a distints
esdeveniments com una revolta que va passar en l'època de Justinià que va acabar en
l’enderrocament de distintes esglésies, els saquejos dels venecians i posteriorment la
iconoclasia, l’ùnic que es conserva, son el que ara anomenem “monuments”, com ara, les
columnes, aquestes mai van ser derrotades per aglutinar els elements de la comunitat Bizantina.
FORUM DE CONSTANTÍ
Es tracta de una plaça circular amb un panteó i una cúpula i l’accés per un pòrtic serlià que
representa el poder imperial i amb la columna serliana.

COLUMNA DE CONSTANTÍ
La columna on es faria la celebració de la fundació de la
ciutat amb l’emperador, estaria feta de pòrfir, una pedra
valuosa que només es troba a Egipte i que destaca pel seu
color púrpura, color que es transformaría en el color imperial.
També tindria una imatge de Constantí amb potències al cap
com si fora el sol, nu i amb una esfera terrestre a la mà, el
que sembla contradictori amb les imatges cristianes de la
base de la columna, sent un discurs incongruent al aglutinar
al cristianisme i al paganisme al mateix temps.
COLUMNA DELS GOTS

Columna commemorativa del primer ased victorios contra els pobles Germànics.
COLUMNA DE MARCIÀ:
Columna amb la base decorada amb un cristmó, el que seria un anagrama del nom de Crist i
sostingut per dues figures que funcionarien com a victòries alades o com a àngels.
L’HIPODROM:
Va deixar de ser utilitzat a la fi de l’època clàssica, però el seu centre seria un lloc de pervivència
de les idees romanes a Bizanci, conservant-se la forma i els monuments i per al que es va
projectar una serie de recursos visuals per al recolzament del poder amb bustos dels
emperadors, i l'exportació de obeliscos i columnes de l’exterior, el que serviria per a entendre
Constantinople com a heredera de Roma, aquest podria ser la columna serpentina, l’obelisc de
cardà i un grup de quatre cavalls de bronce coronant la façana, que posteriorment serien
expropiats pels venecians.
La columna serpentina és de bronce d’època grega i es forma per tres serps enroscades i amb
un foc sempre encès als caps, aquest grup estaria fet a partir de les armes saquejades dels
orientals i originalment estaria en Delfos.
L’OBELISC DE TEODOSI
Obelisc d'època mitjeval i per a conmemorar una batalla i exportat desde la ciutat de Karnak a
Egipte i posteriorment seria dut a Roma per a ubicar-lo al circ màxim, malgrat que posteriorment
va ser tornat a Constantinoble i afegint-li uns relleus en forma de base.

MURALLA DE TEODOSI II
Eren muralles dobles amb un fos al mij, el que proporcionava una defensa segura contra preses
terrestres i que serviria de utilitat desde el 412 fins la invasió dels Otomans, malgrat que si va
tenir reformes, els murs serien el resultat de la fusió de fileres de pedra amb les de maó, que en
un inici tindrien la finalitat de incrementar la altura del mur reduint pes, també serien una mostra
de l'eclecticisme cultural amb imatges dels treballs d’Hèrcules i amb el Pantocràtor.
AQÜEDUCTE DE VALENT S.IV

Arquitectura civil per a l’ús estratègic de la ciutat a l no existir aigua potable a la ciutat, per tant
l'aqüeducte venia de zones boscoses a 60 km de la ciutat, per a l’abastiment diari i que arribava
fins a les cisternes cobertes, aquestes servien per a emmagatzemar aigua potable, aquestes
foren un complex sistema de cisternes cobertes i a cel obert, les tancades serie galeries
sustentades per columnes amb pulvino com a capitell, arcs de mig punt i voltes de maó i que
recuperaria Brunelleschi per a la seva obra, posteriorment.
Cisternes cobertes
LA IMATGE DE L’EMPERADOR ORIENTAL
ELS TETRARQUES:
Grup escultòric al palau de Dioclecià per a celebrar la unió entre
orient i occident pero expropiat a les croades i trobat als 1960s
a Venecia.
Representa una abraçada entre els quatre pilars del poder de
l’imperi, es representen amb un rostre idealitzat per a fer-los
conceptuals, no permetent un reconeixement fisiològic clar,
amb uns trets facials poc natural, per tant, no hi ha una
representació real dels personatges, el que es va interpretar
desde la hda, com un obra decadent, malgrat que altres obres
paral·leles, si mantenen la qualitat formal anterior.
En aquest sentit, la idealització es conceptual, representant als
personatges de manera sobrehumana i representant del poder
imperial, una interpretació molt religiosa que acabaria per
introduir-se en la representació religiosa en la llarga duració.
LES INSÍGNIES DEL PODER REIAL

La reestructuració del poder cap a orient donat a l’empobriment de les ciutats europees i la
capacitat cultural i econòmica de les ciutats d’orient, el que va transportar el poder cap a les
fronteres amb l’Imperi Persa, on destaca la figura de Shahansha (rei de Persia) i de la que
prenen les insígnies de poder per als emperadors romans com a atributs de l’emperador, tals
com la diadema, les vestimentes daurades, la posició en altura, postracions i reverències i la
riquesa del tro que duraran fins a la caiguda de l’imperi, posteriorment, es desenvolupaven les
insígnies de Basileus com el color púrpura com a color de la reialesa, com les vestimentes de
seda.
COLÓS DE BARDETA
Altra imatge saquejada durant les croades, es representa a l’emperador
amb una idealització que fa entendre a l'espectador, la condició de
emperador del tractat, també per l’ús d’atributs com diademes.
BASE DE L’OBELISC DE TEODOSI 390 dne

La base introdueix novetats, es tracta d'un dau amb distints registres, sent
els primers registres representacions de la primera cara, una dedicació de
l’obelisc en llatí i grec, a la part sud, hi apareix un metarelleu, en el que es
representa una carrera de quadrigues entorn a l’obelisc (l’espina), a la cara
nord es representa una escena del trasllat de l’obelisc, el que dóna a
entendre l'autor representativitat de la pròpia obra.
Al segon registre, el que es representa el seguit imperial en un palc, baix d'un arc o un palio de
l’hipodrom a la inauguració del mateix, però es representen els dos emperadors orientals malgrat
que estan separats els quatre emperadors i rodejats pels guàrdies, el que és altre exemple de
metarepresentació, a l’altra cara, el que es representa es un homenatge dels bàrbars
representats amb barbes, el que seria una escena dels jocs.
A l’última cara del dau es representa a l’emperador rodejat pel seu seguit i oferint una corona al
poble en el registre inferior, que està ballant i cantant.

DISC MISORIUM DE TEODOSI
Objecte cerimonial o d’homenatge, que formaria part d’una serie de entre 30 o 40 que son
manats fets com a emperador per a ser enviats a les ciutats importants de l’imperi en els que es
representa a Teodosi com a emperador i que traslladen el concepte de l’emperador que es tenia
a la cort.
Està fet en dos registres sent el registre superior l'emperador de la llum d’un arc sarrià amb
l’emperador d’occident a n costat i el seu fill a l’altre, juntament amb símbols de la tradició
romana com l'al·legoria de la terra o la cornucopia de l’abundància, el que contrasta amb
l’imposició de la religió romana imposada per ell mateix i amb inscripcions al registre inferior.
IVORI BARBERINI
Regal protocolari amb la imatge de l’emperador de la dinastia dels lleons, la representació té una
certa continuïtat per insignies com la diadema, una niké, la alegoria terra o un bàrbar en posició
de submissió, no obstant, també destaca la introducció d’elements com la imatge de Crist en la
part superior, el que identifica al protagonista com un emperador cristià, atribut que ja no
desapareixerà mai en el que queda d’imperi.
El registre inferior representen els pobles del món amb animals que ofereixen al emperador.

1.2 MODELS DE TEMPLES CRISTIANS DE CONSTANTÍ A JUSTINIÀ
LA NOVA JERUSALEM DE CONSTANTÍ I SANTA HELENA

Es va tractar de convertir a Constantinoble, no només en capital política, sinó també en seu
religiosa com una nova ciutat santa reproduint el model de jerusalem desde la figura de Santa
Helena i Justinià, també a partir de la batalla del Pont Milvi (312), a l'any següent, l’edicte de
tolerància (Milà, 313), el concili de Nicea per a triar els fets transcendentals de la religió cristiana
com la tria dels dies festius, la condemnació de l’arrianisme i el dogma de Crist com l’encarnació
de la paraula, més tard amb el viatge d’Helena a Terra Santa i les ordenacions de Local Sancta
(llocs sants), com el sant sepulcre, llocs que van ser importants en la vida de Crist i iniciant-se la
construcció de basíliques entre els 326 i 327 i al 335, la Peregrinació de Constantí.
BASÍLICA DE LA NATIVITAT, BETLEM

Uns del Local Sancta més rellevant fins a l'actualitat per la unió de les distintes religions al mateix
lloc, es tracta d’una planta consistent en un nártex que dóna lloc a una basílica amb de cinc naus
al centre que dóna a un adossament a l’absis octogonal, el que no es diferència de les basíliques
paleocristianes de Roma, aquesta tindria una font de purificació al pati d’entrada, també se li va
introduir a l’octogon (forma imperial i centralitzada) un element central que custodia l’entrada a
les grutes on estaria el pessebre on va néixer Crist.
JERUSALEM
Es va planificar la ciutat com un lloc sant per a moltes religions, per tant, segons la zona, es va
indicar cada lloc per a una religió incluint en aquesta el Temple de Salomon, la Via Dolorosa i la
Basílica del Sant Sepulcre.
BASÍLICA DEL SANT SEPULCRE

Edifici longitudinal amb distintes parts al que s’entra a la basílica per un pati i esta dona a un altre
pati, on es guardava la santa creu i que dóna a un absis amb una cúpula i on es suposa que està
el sant sepulcre i el que fa a l'església, un lloc, veritablement sacre.
Per tant, la planta centralitzada, es una de les característiques més important de l'arquitectura
religiosa d’aquest moment.
NATIVITAT
SANT SEPULCRE

CONSTANTINOPLA
Es van construir dos martirià, concepte que al·ludeix a la sacralització d’espais on es van
martiritzar màrtirs, el que va servir per l’apropament físic de les persones cap al modus vivendi
cristià i a la fi, el que va passar amb Sant Moci i Sant Acaci, malgrat que no coneixem la planta
dels llocs, però probablement seria centralitzada.
Per altra banda es van crear esglésies de components simbòlic, Santa Irene i Santa Sofia de la
saviesa i la fe, sent Santa Sofia de planta basilical de cinc naus i amb sostre a dues aigües i que
amb el temps pasaria a la planta centralitzada i amb cúpula.
Va servir de model posterior amb la serliana per al frontó de la entrada, representant la divinitat
de l’emperador
BASÍLICA DELS SANTS APÒSTOLS

En el camí cap a la porta de les blanquernes, va ser un dels llocs simbòlics més rellevants i que
estava dedicat al culte a Constantí, motiu pel que els otomans la van tirar en per alçar la
mesquita del seu fundador Mehmet, es coneix que es una basílica amb una planta centralitzada
a la part de darrere, i on es va soterrar a Constantí i on es feia una de les festes més importants
de la ciutat, tenia dotze capelles per albergar 12 relíquies de cada un dels apòstols, el que
simbolitza com constantí sería el 13 apostol, però mai es van aconseguir les relíquies dels 12.
SANTS APOSTOLS
SANTA SOFIA
RELIOSITAT, PODERS I TEMPLES TEODOSIANS
TEODOSI EL GRAN, ELS TEODOSIANS I EL CRISTIANISME
L’emperador Teodosi va néixer probablement a l’actual Segovia o Sevilla i va arribar a
emperador primer a occident i després a orient, després de la mort de l’emperador Valent en
Adrianópolis, sent un emperador cristià estricte ja abans de tenir el poder, prenen la decisió de
fer l’edicte de Tessalònica (451) només va arribar al poder, aquest proclamava el cristianisme
com la religió única, començant el moment de desmontaje de l'antiguitat clàssica amb la
iconoclàstia, posteriorment va fer l’entrada triomfal a Constantinople i introduint un nou traçat
cerimonial de la ciutat.
La seva preocupació sobre la religió, va passar per unificar la forma ortodoxa per a la
interpretació de la religió, el que es va fer en distints concilis com el de Constantinoble 381, va
ser proclamat per Gregori de Nissa, malgrat que no va poder asistir perquè va morir abans, en
esta es van declarar Roma, Antioquia, Alexandria, Constantinoble i Jerusalem com les ciutats
patriarcals, el que posteriorment derivaría en el poder únic del papa.
El concili d’Efes al 431 va ser un solapament cultural en el que es considera que la Mare de Déu
va estar una temporada vivint a Efes per a substituir la cultura anterior a Efes, també es van
defendre les idees com canviar el nom “Mare de Déu” a “Mare de Crist”, de la que va surtir el
terme Theotokos, sortint de ahí la potenciació de la imatge de la Mare de Déu.
Al concili de calcedònia es va decidir que Crist és perfecte en humanitat i divinitat, procamant
com herejía tot el que no fora estríctament la resolució dels concilis.
ELS EDIFICIS TEODOSIANS

Es va mantenir la planta basilical rematada per absis i amb 4 o més naus laterals i es deixa veure
la planta de creu llatina en algunes reformes, amb el desenvolupament de transsepte, les
esglésies es van començar a decorar amb els capitells compostos amb volutes i fulles d’acant
cada vegada més abundants, també destaca l’ús del trepant per a donar més dinamisme al
dintell o per a decorar.
Es van introduir novetats com la introducció de plaques de marbre a l’interior de les esglésies per
a cobrir els murs i mosaics figuratius desde la línea d’impostes cap a dalt, aquest eren en fons
clars i encara no en fons daurat.
TESSALÒNICA, LA SEGONA CIUTAT DE L’IMPERI
Va ser una ciutat d’origen grec amb una organització hipodàmica i que
va ser important en època grega, romana i bizantina, també va ser
derruida dos vegades entre les dues Guerres Mundials.
ESGLÉSIA DE SANT DEMETRI

Església principal del culte en la ciutat, dedicada al Màrtir Sant Demetri,
va ser reconstruïda de manera fidel, tant a l’interior, com a l’exterior, té
una absis principal monumental amb un arc del triomf, les naus
exteriors separades per arqueries i galeries superiors que donen al
creuer i l’altar major està separat per un mor anomenat Iconostasi i que
serveix per a penjar icones.

TESGLÉSIA AQUIROPITA
Església en la que es guardava una aquiropita, té tres naus i no té
transcepte, té absisis amb arc del triomf i galeries superiors, compta
amb capitells teodosianes, son composicions molt voluptuosos com
és habitual en aquesta època, però amb l'addició de un cimaci per
sobre dels capitells i en forma de piràmide invertida i reviria com una
aplicació de l’àbac i per a elevar les arqueries.
ROTONDA DE SANT JORDI
Instaurada a la tetrarquía com un palau amb un hipódromo i un arc
del triomf, posteriorment es va transformar en un mausoleu circular
que serviria com a l'església després del concili de Tessalònica i
posteriorment en època otomana, va servir de mesquita, en època
cristiana va ser dedicada a l’emperador Galet.
SANT JORDI
ELS PARES DEL MONACAT IMPERIAL

Els monacats son creacions originals per a separarse de la vida
mundana per a dedicar-se a la oració i a l’apropament a Déu, dins del
cristianisme aquest ve vinculat a Sant Antoni Abad que va anar a
viure al desert per apropar-se a Déu, el que es va prendre com a
model de vida posteriorment en forma de monestirs, aquest va néixer AQUIROPITA
el 350 en San cariló, ajuntant-se només el diumenge i fundant-se la
primera regula a Pacomi i el primer monestir va ser fundant per Basili
de Cesarea amb una ordre de monjes que viuen en comunitat.
A banda de monjos en comunitat, vivien en el bosc altres anacoretes

per a distanciar-se de l’activitat mundana, aquest eren els tilites, que
vivien dalt d’una columna, els bocoi vivien al bosc com animals per
apropar-se a Déu i en aquest sentit, el naixement dels monestirs, va
generar sospita en els habients imperials, el que es va veure com un
moment de inestabilitat social, el que va desembocar en la prohibició
de la construcció de monestir d’intramurs a les ciutats, malgrat que El
Monestir de Sant Joan, va quedar dins dels murs a l’ampliació de la
ciutat, aquest era considerat d’insomnes per estar 24h obert i va
estar fidel a l’ús de les icones, tenia planta basilical i conservem
poques restes, però tenia opus reticulatum i columnes compostes, els
murs deren de cinc fileres de pedra i cinc de maó, el que va perdurar
fins a l’arquitectura bizantina.
10

LA TRANSICIÓ DEL MODEL DE PLANTA: Del temple basilical a les naus
centralitzades.
Les plantes centralitzades van ser represes de Roma, aquestes tenen l’espai protagonista al
centre i generat a partir d’un cercle o de formes geomètriques.
En Roma, aquests van donar pas als palaus imperials, com la sala octogonal de la Domus Aurea
de Neró o la sala d’audiències de Domicià, com també és una planta destacable del Panteó
d’Agripa, ja que aquesta planta permet una visualitat més clara del protagonista i té una
comunicació directa amb el cel per la cúpula.
Altre referent va ser en els mausoleus romans que feien al·lusió al cel amb l’ús del túmul i la
plantació de xiprers, també va ser recuperat per els pobles cristians.
Les plantes centralitzades posteriorment van ser utilitzades com a esglésies per a recordar els
màrtirs locals.
La primera església centralitzada de constantinoble es considerava que era la de Sant Sergi,

però es va demostrar que no ho va ser, sent considerada Sant Simeó l’estilita, un espai
centralitzat amb una columna a l’interior, per a honrar la columna i amb una basílica en cada eix,
que feien de quatre esglésies distintes com un dels temples més grans del món cristià, però a
partir de la fi de l’imperi i la fragmentació territorial, hi va haver una lluita entre les principals
famílies de l’imperi per a alcançar el tro, però va ser el propi Justinià qui va imposar a justí com a
successor imperial.
SAN POLIEUCTO 470

Església promocionada per una patricia important amb importants contactes amb la família
imperial amb la intenció d’implantar la seva família com a pròxima familia imperial, va aconseguir
les relíquies d’un antic militar romà i va construir l’església per a encaminar la seva dinastia cap a
la religiositat.
La planta seria centralitzada i coberta per cúpula, iniciant el precedent d’església a
constantinoble, els seus pilars van ser expropiats a la IV croada i es troben actualment en la
basílica de Sant Marc de Venècia.
L’establiment de la dinastia de Justinià al 328, provoca el campament de les famílies imperials,

per a la seva mort, va elegir el seu successor, el fill de Teodosia va provocar l’enfadament de la
noblessa també per l’augment de les taxes als poderosos.
El que va iniciar la revolta de la Nikà promoguda pels nobles i per les corporacions de l’hipòdrom
convertint-se en una revolta de destrucció, les conseqüències van ser que la familia imperial va
acabar amb les famílies nobles i en participants de la revolta, calculant-se per sobre de 30.000
executats.
La destrucció de la ciutat va servir per a construir la ciutat en un programa visual en torn al nou
emperador i amb novetats com la planta centralitzada que serviria com a precedent per a l'edat
mitjana.
Al 431 va haver a Constantinoble una gran epidèmia de pesta en la que moririen sobre 200.000
persones i serviria de buidatge per a la la ciutat i propararia al govern per a iniciar al 350 la
Recuperato imperio, per la que tractarien de recuperar el territori antigament romà i ara en mans
dels bàrbars, van recuperar la zona de Cartago, zones importants d’italia, croacia i Grècia i el sud
de Hispania, però no van durar molt les conquestes i no van tenir gran repercussió artística més
que a Ravenna, aquesta ampliació es coneix per Procopi de Cesarea i els seus llibres Història de
la guerra i les dades arquitectòniques a Sobre els edificis, posteriorment es va descobrir a
Suïssa, un llibre atribuït a Procopi anomenat La història secreta en el que fa una crítica a la
familia imperial.
11

TEMA 2: L'art bizantí de Justinià a la querella iconoclasta
2.1 Santa Sofia i la Constantinoble de Justinià
ESGLÉSIA DELS SANTS SERGI I BACUS

Es tracta d’una església asociada al palau imperial i propera al port,
forma part de les remodelacions de Justinià, juntament amb una serie
de monuments erigits per a si mateix i una palau emmurallat tancat
cap a l’exterior i que tindria un passadís a Santa Sofia i altre
l’hipodrom,com a part d’un complexe imperial amb triclinis, el palau
de les Hormisdes per a Teodor i Teodora on es van construir les
esglésies de Sant Sergi i Bacus, de tradició ortodoxa.
Aquestes suposarien un canvi i un nou model eclesiàstic, al dedicar

l'església a les relíquies dels legionaris màrtirs Sergi i Bacus i
planificant l’edifici amb planta centralitzada inspirant-se en la catedral
de la que van comprar les relíquies a l’actual Síria, tractant-se d’una
planta de doble casc en un octàgon a l’interior i un rectangle a
l’exterior que envolta l’edifici, aquest tindria un pòrtic, l’octogon estaria
coronat per una cúpula i amb un petit absis per a l’altar major, mentre
que l’exterior es de maó, a l’interior la decoració és molt luxosa,
malgrat que després de la conquesta otomana es va transformar en
una mesquita, eliminant-se les representacions i amb l’adició de
decoració cal·ligràfica.
SANTA SOFIA COM A CONCEPTE

Es tracta d'un model turc per a l’arquitectura templaria de molta llargada en el temps i que es planteja
com un complexe en torn a una gran cúpula en una planta centralizada, es coneix que va ser un edifici
construït en consciència de la seva importància com l'església més gran de la cristiandat, i per a
guanyar prestigi, el que va provocar gran interés internacional, Sant Procopi de Cesarea qui asegurará
que va ser un projecte personal de Justinià i la versió oficial es que va ser construïda per l’anunciació
d’un àngel en el somni de Justinià, el que vincula ja l’edifici a allò sagrat, també es diu que la porta es va
fer amb la fusta de l’arca de Noé i es parla de dos ingeniers que construirien l'església desde la postura
intelectual, es va construir entre el 532 i el 537, però amb el colapsament posterior de la cúpula, per altra
banda, posteriorment va aparèixer un text sobre la construcció, en la que es difós per tot occident la idea
de que va ser creada per deus i no per persones, en aquest sentit Santa Sofia uniria les dues vessants
tant religiosa com política, difuminant-se les funcions de l’emperador però existint un cap de l'església
ortodoxa al marge de l’emperador.
12
La planta era centralitzada amb cúpula com a principal característica i malgrat que
va patir remodelacions en època otomana, va ser un model que serviria com a
precedent per a la planta de creu grega en dos formes concèntriques, un quadrat
exterior i altre interior servint com a suport per als quatre pilars dels racons, tindria
dos nàrtex i entrada per un pati però no influiria aquest en la planta centralitzada, la
planta indicaria la direccionalitat del temple i tindria tres naus separades per arcs,
la comunitat s’ubica al centre i no tindrien ús les ales laterals al estar dedicades les
galeries superior per a la família imperial.
La cúpula que corona la nau central es sustenta en quatre petxines que
descarreguen el pes al sol, el que resulta un model distint al del panteó que
descansa sobre mur, un canvi de sistema que va permetre generar murs més
lleugers i galeries laterals que no permet el sistema romà de fer servir el mur per a
descansar la cúpula.
Per a reforçar les descàrregues, es van servir semicúpules i quarts de cúpules en
alçada que duen part del pes cap al terra, el que marca la concepció central de
l'edifici, la cúpula, que dona protagonisme a la ciutat, que avenços com l’obriment
de finestres al descansar sobre un tambor incorporat a la cúpula, a l’interior es va
pretendre donar l’impresió d’estar en un món distint al món terrenal, la cúpula
simboliza el cel, i el sól la terra, per tant, Justinià es va encarregar de tenir
revestiments amb pedres precioses i joies, el que es va poder fer en l’apropiació
d’una sèrie de terres i espais a Santa Sofia que financen l'església, també per
campanyes per a requisar or i marbres de les províncies, atribuint-se a Justinià la
concepció material de l’interior.
L'església va tenir modificacions en època otomana i posteriorment

en època mitjaval, té molta il·luminació penjada del sostre per a
donar la sensació divina i a l’interior de la cúpula, hi hauria un
mosaic de Crist com a salvador i a l'absis hi hauria una imatge de
la Mare de Déu, a les petxines tenen imatges d’àngels com a
serafins i la resta de decoracions seria com la decoració posterior
de les mesquites, amb motius vegetals i imatges d’edificis, el
revestiment dels murs eren de pedres de marbres de distints colors
per la utilització de marbres de canteres de tot l’imperi, destacant la
connotació imperial de l’edifici, els arcs son de mig punt i utilitzen
capitells compostos amb motius vegetals i voluptes, la cúpula
pretenia traslladar la sensació de ligereza, sensació donada per un
seguit de finestres a la cúpula i que iluminen l’interior i donant la
sensació de llum divina.
Al 2020, el govern va decidir tornar l’edifici al culte i que deixe d’actuar com a museu, el que va provocar
un problema respecte de les imatges, fent que en els moments de culte, les imatges es tapen amb lones
per la prohibició d’imatges figuratives a les mesquites.
13

2.2 Ravenna i El mosaic Bizantí
HISTÒRIA DE RAVENNA
La ciutat de Ravenna és un cas particular en la que les figures religioses i polítiques van promocionar
gran part dels edificis públics però al 400, al convertirse en capital ostrogoda el seu líder Teodoric
d’Ostrodoc, una persona culta i formada que va impulsar la construcció d’edificis a l’estil imperial però de
característiqiues arrianes, al 545, amb la renovatio imperio la ciutat es va transformar en el govern de la
regió amb l’adaptació de les esglésies de Sant Apol·linar de Nou i Sant martí del cel d’or al catolicisme.
SANT APOLINAR EL NOU
Església al costat del palau de Teodor, amb una visualitat molt propera
a la romana i amb la funció de catedral arriana de la ciutat, però que
amb l'arribada dels vizantins, se li va canviar la nomenació per Sant
Martí del Cel d’Or i a l’actualitat es Sant Apolinar d’or en honor al bisbe
que va patir saqueig de la tomba.
Malgrat que en origen no és una església bizantina, seguia una

estructura en tres naus i una torre circular a l’interior les tres naus es
separen per arcades de mig punt, l’altar tenia un arc del triomf i el
sostre acassetonat daurat que li dona el nom, als laterals hi han
mosaics que recorren els frisos laterals, la imatge principal son dues
processons (una a cada costat) de homens i dones que van desde la
porta fins a l’altar major, inicien la processó desde un palau
representat, aquestos son d’època ostrogoda i monstres a la cort de
Teodoric
Aproximant-se a l’autoritat, però no van ser oportuns després de la conversió de l’església a l'ortodòxia,
per presentar ofrenes a la divinitat dirèctament i sense intermediaris, motiu pel que les imatges es van
adaptar, la primera modificació va ser eliminar els personatges que estan dins del palau, el que
s’anomena com Damnatio memoria, del palau arranca una processó que ofereixen distints tipus de
corones i amb el cel daurat i es van canviar els cortesans per a convertir-los en màrtirs, el que sí que es
apropiat per a la religió ortodoxa, encapçalant la processó, Teodoric va ser sustituit per Sant Martí, l’altre
mosaic sort del port i es una processó de dones vestides en consonància amb la cort bizantina i tres
personatges a la part de davant que representen als reis mags vestits a la manera oriental.
14

SANT APOLINAR DE CASSE
Originalment dedicada al patró de Ràvenna, malgrat que va ser molt
intervenida i restaurada, però destaca pel seu absis dins d’un arc del
triomf, en el que apareix un Crist amb el tetramorfos, i l'absis
representa als fidels com ovelles en un lloc paradisíac i amb una creu
en el centre que es la transfiguració de Crist, la doble representació
cromàtica, cambia el color del cel per daurat, i apareix també
representat el sant patró Apolinar.
ESGLÉSIA DE SANT VIDAL DE RAVENNA
Església dedicada al màrtir Sant Vidal contruída en temps de Justinià per ordre de Constantinoble, per
tant, ja no és una restauració sinó o una edificació de nova planta, el que es pot esbrinar per la planta
centralitzada que ja era el cànon de Constantinoble, és una església de doble casc de dos octagons i
coberta per una cúpula i l’entrada és per un nàrtex que inclou rectificacions per adaptar-se a la
geometria exterior, a l’exterior l’edifici està fet de maó i a l’interior la decoració es posterior (barroca),
però no destrueix els mosaics anteriors ja que només es va cobrir de mosaics l’interior de la cúpula i no
els murs.
El cicle de mosaics de la cúpula és un dels programes visuals bizantins més reconeguts i és una de les
poques imatges que es conserven de abans de la iconoclasia, tot l’espai està cobert de mosaics i
representen motius vegetals i geomètrics,la representació de les ciutats de Betlem i Jerusalem, però a la
secció de cúpula que remata l’altar superior i el seu voltant es representen personatges figuratius de
Justinià mostrant-se front a Crist, però no comparteixen espai, el que manté una interrelació en el
discurs però no comparteixen planos i al mateix temps, Déu no està en mateix plano que els àngels al
estar assentat en l'ordre celest.
A la imatge la representació es de Crist assentat en orbe celest intercanviant la corona, el que és una
relació de patronatge indicant la relació d’intermediació que fan els àngels entre la divinitat i el poder
polític, al mateix temps hi ha altre sant oferint una maqueta de l’església de Sant vidal a la divinitat, el
que es una dedicació de Crist de la mateixa església, al mateix temps, el crist ofereix una corona a Sant
Vidal indicant la seva categoria de màrtir.
Crist es es representa vestit de púrpura (malgrat que pareix marró) i es representa sense barba i en tro,
una visió de Crist que es perdrá en el temps i la terra es representa en verd per contraposició amb el
cel, que es de color daurat
15

Al registre inferior es representen personatges que son desconeguts, però es reconeix la figura de
Justinià en la que es el retrat més naturalista que es conserva d’ell, davant, en altre mosaic està la seva
esposa Teodora, junt a la parella imperial hi han vinculacions entre orient i occident com els reis mags,
la parella imperial es representen nimbats el que ve de tradició romana i es vincula amb el poder, venen
rodejats de personatges religiosos i de la cort, es reconeixen el bisbe de Ravenna, versaris, qui va ser
capità de l’imperi i la tropa amb un escut de tradició romana i el crismó, el que representa un imperi
completament cristiá.
Pel que respecta a Teodora, es representa rodejada per la cort i per dos castrati de la cort bizantina que
servien a la emperadora, a la part de darrere es representa un temple que li cobreix el cap en una
especie de semicupula, mentre que la part de més difícil interpretació, és la part de darrere, que té un
significat al·legòric de la vida i la mort, altres representacions son escenes bíbliques com el sacrifici de
Isaac i Moisés en els esbarzers.
2.3 El Sinaí i el món de la iconaí
MONESTIR FORTIFICAT DE SANTA CATERINA DE SINAÍ
Per les peregrinacions al mont del Sinaí en Egipte, es va construir un

monestir fortificat on ja hi havia una torre desde el segle III i que es
va transformar en una planta basilical amurallada i on es
conservaven les relíquies de Santa Caterina del Sinaí, un espai que
també és sagrat per a l’islam i on posteriorment es construiria una
mesquita, però que va ser un lloc que va escapar de la iconoclasia, ja
que quan aquesta va arribar a Constantinoble, Egipte ja no era part
de constantinoble i per tant la seva visualitat és fidel a la bizantina.
El mosaic de la capçalera representa la transfiguració de Crist, aquest va ser encarregat a Constantinoble i

instal·lat a Egipte i representa un exemple distint de la visualitat imperial fora de l’imperi, també destaca per
icones com el pantocràtor de tremp sobre taula i que era un objecte màgic d’ús quotidià, el que va donar a
diverses intervencions pel desgast que pateixen, aquest representa a Crist en una visió de perdó i justícia en
dos rostres al mateix temps, tipus iconogràfic que va tenir vigència en el període medieval, la icona de Sant
Pere també conserva característiques comunes com els ulls grans per a donar expressió, fons arquitectònic i
la perspectiva frontal.
A l’actualitat és una església ortodoxa seguint la tradició de constantinoble i manté els canelobres i les llums.
16
EL MON DE LES ICONES EN L’IMPERI BIZANTÍ
Icona significa “eikon” i ve molt associat a la imatge sagrada, però no
concebides en clau estètica ni museìstica, pel qual no està creada
com art, només en clau religiosa, guarden els seus orígens formals en
les tradicions pictòriques romanes de ús religiós com les efigies
privades que es treuen en processó i aquestes eren tant de familiars
difunts com de divinitats paganes i que actuaven com les icones
posteriors, aquestes tenen trets formals molt connectats amb les
icones bizantines.
Aquestes imatges son una tipologia concreta i excenta a les demés,
obeint a una essència i a unes normes particulars que es manetenen
en l’actualitat al mon ortodox i que son distintes que a les imatges de
les “belles arts”, en aquest sentit, la primera icona es considera que va
ser pintada per Sant Lluch que va pintar un retrat en presència de la
Mare de Déu, aquesta s’anomena “Hodegetria” com a primer retrat
vertader de la Mare de Déu i arrancant la tradició de les imatges
sagrades alterades, paral·lelament es va iniciar la tradició de copiar
imatges i fer servir aquestes còpies per a un ús màgic amb poders
miraculosos, altres imatges com les Akiropites que estan impreses
miraculosament en algún suport, com la Santa Faç o la Verònica de la
Mare de Déu i per últim, el Idols com a Peces que fan obres
miraculoses com en el cas de la verge del Puig, aquestes no son
bizantines però si tenen trets bizantins com l’apropament dels caps i
les mans velades dels àngels.
Per tant, la ritualitat a les imatges era molt activa en Constantinoble i tenia distintes tipologies, sent la
més general la composició de la Mare de Déu amb el nen Jesús, en composició frontal apel·lant a
l’espectador, l'absència de la mímesis, amb uns cànons que no imiten de manera idealitzada, ni realista
de la realitat i tècnica que es manté durant l'edat mitjana de manera incorrupta al representar allò sagrat.
La Theotokos és la tipologia més freqüent i desde aquesta parten distintes tipologies, com la icona
mariana i que és la que marca el camí, amb la mateixa roba que és tradicional de terra santa i es vincula
a la Mare de Déu, el que dona a temporalitat i permet el reconeixement de la imatge.
Però sí que van patir alteracions amb la posterioritat, com el cas de les verges de consolació, més
típiques de Italia i del món occidental com al cas de la Verge de gràcia de València, altra tipologia és la
Mare de Déu entronitzada i que fa de tro de Jesús, com a símbol del coneixement de Crist, ve de s’ha
mare i que es veu en el món occidental com al monestir de Taüll, altre és la Panagia en la que es
montra a la verge orant i amb el nen Jesús en el pit com un medalló, de tradició purament
constantinopolitana.
En la “Eleusa” es mostra més contacte entre els dos personatges, indicant relació entre els dos, la
“Virgo lactans” monstra a la Mare de Deu alletant a Jesus.
Aquestes icones serveixen per a capelles, processons, i cases particulars, però sobretot comencen a
tenir carisma propi i que fan que la gen començe a adorar es imatges com si tinguessin personalitat
pròpia produint-se el debat sobre les imatges i la seva idolatria i que es conclourà amb la iconoclastia.
.
17

EL FINAL DEL MÓN ROMÀ ANTIC
Ja s’havien fet incursions en l’imperi per part dels perses i ja havia
nascut Mahoma, el que va suposar un cicle de canvis per tota la
mediterrània i a la mort d'Heràcles en el 717, el califat tenia unes
amples fronteres centrades en l’egeu i iniciant una serie de
mecanismes en Bizanci per a revertir la pèrdua de territori i que
tindrien la iconoclasia com a conseqüència.
2.3 La iconoclastia, el gran debat sobre les imatges
No va ser un brot localitzat com podria ser a les reformes protestants del segle XVI,
sinó que va ser un període de 150 anys en el que es va destruir obres
sistemàticament, aquest va néixer d’un debat cultural, aquest va venir relacionat per
l’expansió del mon musulmà al 717, va succeir un triple asedi a la ciutat de
constantinoble i coronant-se Lleó III com a primer emperador d’arrels orientals, el que
va donar a l’imperi contactes amb orient, al 726, l’emperador va ordenar la destrucció
del mosaic de Crist en la porta de la Chalké, el que va provocar la polèmica i la divisió
entre les faccions cristianes i musulmanes de l’imperi, el que va polaritzar la vida
política i personal i desembocaria en la guerra.
Cap al 730, l’emperador va ordenar la destrucció de totes les icones del temple de
constantinoble i el Patriarca Anastasi inicia la definició de l'església iconoclasta” (730-
783), període que va durar fins a la mort de Constantí V (fill de Lleó III), durant el
regnat de Constantí, es va definir la nova església amb els textos inaugurals i el
concili iconoclasta de Hiereia (754), es considera que les imatges donen idolatria, el
que és dolent per la prohibició de la biblia de adorar idols i per l’argument de que son
herejía perquè es representa només la natura humana de Déu i no la divina, el que
suposa la separació entre les dues natures de Déu, desidint els signes específics de
la religió i la destrucció emblanquinament de les imatges.
A partir d’aquest moment es produeix un procés d’eliminació efectiva de les imatges
de Crist i la Mare de Déu a les esglésies, malgrat el descontent social i mantenint-se a
favor de les imatges el territori bizantí a Grècia i a certs monestirs a constantinoble.
LES RAONS DE LA ICONOCLASIA

La fascinació per l’islam per part de Bizanci va generar admiració per un l’expansió d’un nou imperi, en un
període de crisis a Constantinoble, tant econòmica com social, per contra acabava de nèixer un imperi que
s’expandia a velocitats vertiginoses, aquest imperi va promocionar certes mesures iconoclastes fornt a les
imatges cristianes en Palestina, el que va generar el conflicte social i va tenir impacte en la Bizanci.
Les diverses comunitats van generar problemes respectes a l’ús de la imatge en l’imperi desenvolupant-se
en l’imperi la sensació de que la iconoclasia és necessària, en un context en que es perd gran quantitat de
les ciutats importants de l’imperi per a l’abastiment de recursos i per a la religió al pedres Terra Santa,
arribant al punt de que la ciutat estava en profunda crisis econòmica i que afecta moltíssim a l’imperi i
aquesta nova clase política i religiosa, creuen que han perdut la benedicció de Déu i opinen que per a
recuperar-la han de deixar de adorar a tot el que no és Déu, donant lloc a la iconoclasia en dos fases
distintes.
18

LES ARTS EN EL TEMPS DE LA ICONOCLASIA
L'ESGLÉSIA DE SANTA IRENE
Va ser enderrocada per un terratrèmol i es va construir en període iconoclasta, amb decoracions
vegetals i la creu en els mosaics, habitualment es representava la creu sobre fons daurat en l'absis.
L'ESGLÉSIA I DE SANTA SOFIA DE TESALÓNICA

Es va construir en temps de iconoclasia i es va altra vegada representar la vinya i la creu.
Donada la iconoclasia, els artistes van migrar cap al nord d’italia, principalment Venècia i Milà, però
altres es van quedar en en Bizanci pintant imatges, però baix la persecució de les autoritats
EL CONFLICTE DE LA ICONOCLÀSIA
Van haver seriosos conflictes respecte de l’avanç de la imatge o l’abolició d’aquesta, el palau imperial
defenia la iconoclasia i de manera jeràrquica va arribant al territori de l’imperi, mentre que a Tessalònica
i Atenes i en monestirs com Sant Joan de estudios van actuar com a resistència a la iconoclastia.
La iconoclàsia va tenir dues etapes, a la fi de la primera,es va fer una condemna pública de la

iconoclàsia en la que es va humillar els textos iconoclastes i baix arguments com que la imatge es la
forma didàctica, aquesta idea va venir principalment per Sant Joan Damascé, qui va procesar a
Jerusalem i va escriure contra la iconoclàstia desde fora de l’imperi, aquesta posició privilegiada per a la
defensa de la icona, aportant principalment l’argument de transmissió d’idees i la imatge és un tipos que
representa la divinitat i ajuda a l’espectador a captar la forma de Jesucrist per apropament, el que
serveix per aclarir la ritualitat dins dels temples.
Altres personatges iconoduls van ser el patriarca Nicéfor de Constantinoble, qui va defensar la sacralitat
i el poder màgic de les imatges, en aquest sentit, les imatges fan miracles i tenen una capacitat d’obrar
de manera irracional, una via distinta al que pensaven els monjos d’estudiós, que abogaven per una
postura racional respecte de les imatges, per altra banda Sant Teodor Estudita considerava a la imatge
com una manera de transmetre una experiència religiosa i serveix per a consolidar la fe en el misteri de
la salvació, de tal manera que encomanament a la imatge de Crist, té el mateix resultat que
encomanament a la divinitat.
LES DUES RESTAURACIONS DE LA IMATGE

Vendrien donades per dues emperadrius gregues, Irene, reina consort, que va arribar a regnar en
solitari, restaurant el poder de les imatges al acabar en el patriarca i amb la convocació d’un nou concili
amb trets iconòduls, aplicar mesures com l'encegament del seu fills per a evitar que prenga mesures
contra el seu regnat, però al 813, es produeix un canvi de dinastia en el que es torna a la iconoclastia de
manera cerimònia, sent la regent Teodora, qui va decidir el 10 de març del 843, qui va recuperar
l'ortodòxia i va determinar l'ús de la imatge i la religiositat, passant a la història com la salvadora de la
imatge, en aquest moment, s’inicia l’Imperi migeval, ortodox i grec, abandonat el llatí i centrant-se en
l’Egeu, el que duraria fins a la fi de l’imperi.
19

TEMA 3: Art de macedonis i comnens
ELS MACEDONIS: UN MODEL DE TEMPLE MEDIEVAL

A partir de la coronació de Carlemany en el 800, hi ha una crisis en l’imperi al considerar a l’emperador
de constantinoble com únic emperador legal, en este moment es va presentar un model d’església amb
l’ordenament dels espais en models iconogràfics (pantocrator, theotokos…),
ELS EMPERADORS MACEDONIS

Van ser una dinastia de provenència macedònica i que
va durar desde el 867, fins al 1057, en la que va haver
una renovatio imperio en l’art, la vertebració de la
familia imperial va iniciar amb Basili Ii va ser un
període de vertebració de l’imperi per a la legitimació
de la dinastia, amb actuacions com l’ampliació de
territori per part de Basili II, també va ser un període
d’estabilitat en el que es va cristianitzar als eslaus i va
haver una expansió cultural, i amb un sistema polític,
econòmic i social ja purament migeval, en el que es
perden les al·lusions al món clàssic malgrat la
renovatio imperio, s’impulsa la teocràcia amb el
recolzament de la sacralitat i l’exèrcit per a consolidar i
legitimar el poder per una doble via, aquest canvi va
dur a la consolidació d’un model concret de temple.
MODEL DE TEMPLE MACEDONI (examen)

Amb la progressió de la nova dinastia es va abandonar la planta basilical per als temples i que serien substituïdes
per un nou model, es redueix el tamany, també destaca l’ús del maó per les seves característiques expressives,
com ocorre al monestir de Constantí de Libs en la que per a la capçalera s’utilitza un maó decorat en distints
patrons.
Les plantes son de creu grega inscrital, el que significa l’allargament del braç de la capsalera, els murs son de
pedra i mao alterdnades i la coronació dels temples amb cúpules inspirant-se en Santa Sofia, en aquest sentit, les
formes tenen una segon lectura, en la que allò cuadrat (formal de la creu) representa la terra i la forma circular de
la cúpula recorda al cel, per tant la representació de Crist està en la cúpula, i en la mitja cúpula de l’àbsis es
representarà a la Theotokos (Mare de Déu) amb la finalitat de plegar per la humanitat i que donava una
experiència inmersiva a l’expectador per a generar un estat alterat de consciència i que era un ús distitn a
l’occidental, aquest model tenia triple àbsis perque en les mises s’utilitzava la bema (àbss principal) principalment,
però per als distints models de la misa, es feien servir al diakonikon i la prothsis, per als distints moments dels
oficis, el que dona un ambient teatral en la realització mistérica dels oficis, sobretot a partir del segle X triomfa
l’iconostasi, com un moble que tanca la capella major cap a la nau (aquest es dona de distintes maneres, desde
una cortina, fins a un moble), també servia per a penjar icones, que eren mobles i es podien camviar segons les
circunstàncies, també es feien servir voltes de cannó i un nàrtex com a vestibul.
ESGLÉSIA NOVA
Estava dins del palau i és la primera construida després del període iconoclasta, està molt relacionada
amb Basili I, i era de creu grega inscrita en un quadrat, alternant la pedra i el maó per a les parets i
coronada per cúpules inspirant-se en l’església dels sants apòstols, va significar un ite a l’imperi.
MONESTIR DE CONSTANTÍ LIPIS (Església nord) 907

Ja existent una església dins del palau, la resta d’esglésies son
monàstiques o associades a famílies importants de l’imperi, situació no
llunyana al que ocorria en occident, la finalitat per a la sufagació de
l’espai sagrat és fer un mausoleu per a la família, Constantí libs va ser
un reconegut militar que va iniciar un gran projecte de monestir la que
se li afegeixen una nau i una galeria més posteriorment, també va
acabar vinculant-se amb l’emperador per interessos polítics i va acabar
dotant-se d'homogeneïtat amb exonàrtex (nàrtex exteriors), la planta va
ser basilical centralitzada de creu grega rematada per una cúpula sobre
petxines, i amb tres capelles amb respectius absis l’interior i dues cap a
l’exterior.
No es conserva la decoració al ser una mesquita en l’actualitat, l’exterior
resalta per tenir tres absis semicirculars i la decoració amb el maó per a
donar una expressivitat pròpia.
20
ESGLÉSIA DE MYRELAION
El promotor va ser Roman Lereapé un important polític que va regnar
durant quatre anys intentant crear una dinastia, però no ho va
aconseguir malgrat tenir molta importància política i militar, però si va
construir aquest conjunt mausoleu, amb un palau i església, servia per a
guardar l’imatge de la família al marge de l’església imperial, estava
ubicat sobre un solar on es conservaven runes d’un edifici de planta
circular, provinet de l'antiguitat tardana i que va ser dotat de coberta i
utilitzat com aljibe, per a construir el conjunt, va elevar el terreny per a
generar una espècie de plaça cap a l’exterior i a la que donarien el
palau i l’església, que estarien en altura, i que donen una bona visibilitat,
quasi no es conserva el palau al convertir-se posteriorment en un
convent.
Per a fer l'alçada de l’edifici, es va fer una planta inferior que serviria com magatzem i no com a cripta,
però a l'època final de l’imperi, si acabaria servint com a mausoleu,
La planta es canónica seguint l’estructura de nàrtex, basílica, tres absis, planta de creu grega i cúpula
sobre petxines i sobre pilars
PROGRAMA VISUAL DEL TEMPLE MITJEVAL BIZANTÍ

A l'adonar-se de la funcionalitat del programa de l’església de Santa Sofia, es va fer servir quasi sense variació en
les construcció dels següents 300 anys i mantenint el mateix concepte, aquest model de espai centralitzat cobert
per cúpula sobre trompes o petxines amb el simbolisme de la unió entre el cel i la terra, el motiu va poder tenir
variacions en la retòrica de la vida dels sants, però sempre es mantenia la planta cuadrangular en la que fins a la
primera línia d’imposta apareix un revestiment de marbre o de pedra, a les parts altes dels murs van començar a
introduir-se mosaics i frescos i a la pedra més propera als fidels, apareixen sants, per ser els personatges més
propers a les persones, la part superior tenen escenes de la vida de Crist o de la Mare de Déu i la representació
de patriarques i profetes a la part intermitja, a la cúpula es representaria un crist en forma de pantocràtor,
majestat o ascensió, tot el programa es centra en la funcionalitat i l'interès per generar el misticisme de les
esglésies però mantenint properes les ensenyances als fidels.
21

CATEDRAL DE SANTA SOFIA
Va ser un edifici molt viu i amb els litúrgic molt estés, una vegada
acabada la iconoclasia, l’església havia perdut el discurs, iniciat-se un
nou període de restauració iconogràfic, inaugurant-se un gran mosaic i
cicles de les vides dels sants, àngels i la Mare de Déu i un pantocràtor
al cel (cúpula), però amb l’arribada dels musulmans, moltes
representacions van ser enblanquinades o destruïdes, el mosaic de la
Mare de Déu en un tro medievalitzat i representada de manera
naturalista i amb el nen Jesús sobre les seves cames, un recurs visual
molt recurrent, la particularitat d’aquesta església es que és l’església
central de l’imperi, no sent oberta al públic, per tant, en els espais
alternatius, apareixen mosaics de patronatge en els que es representa a
la familia imperial vinculades a la divinitat, aquestes solien estar a les
galeries superiors.
Coronant el nàrtex de una lluneta, hi havia un mosaic d’època macedónica en el que es representa a
lleó VI en fons daurat postrant-se front a un pantocràtor (model que es recupera amb l’absolutisme a
Europa), aquest mosaic deriva d'un problema polític amb el patriarca en el que està a punt de ser
excomulgat, fins al punt en el que va demana perdó a l’església i la representació postrat frent al crist
simbolitzaria la derrota front a l’església, a la part superior hi han dos medallons que representen
l’anunciació amb l’arcàngel Gabriel i la mare de Déu.
Altre mosaic representa la Theotokos asseguda en un tro i flanquejada per justinià i Constantí, el que
s'entén com una recuperació de les arrels de l’imperi, estan oferint les maquetes de l’es esglésies de
Santa Sofia (Justinià) i la ciutat (Constantí), el que s'entén com encomanament de la ciutat a la Mare de
Déu, altre mosaic oferent seria la representació a la L’alta galeria sud, la representació de l’oferiment de
les escriptures de les terres al Crist com la garantia del manteniment de l’església, que mantenia
relacions de vassallatge per al cultiu de les terres, l’altre emperador es representa oferint diners, amb
dos emperador es mostren enjoiats i amb corones i amb trajes de coronació, malgrat que no son retrats
naturalistes, si tracten de representar a persones particulars individualitzades, el mosaic de la Dièresi és
el de la millor qualitat tècnica.
22

ART MEDIEVAL A LA GRECIA BIZANTINA
La història de la Grècia històrica és més complexa que la de turquia, al ser una comunitat cristiana
envoltada per territori musulmà, el que va generar tensions respecte a la política i la religió, el patrimoni
d’aquest període es ample i es conserva en ús fins a l’actualitat, en aquest sentit Tessalònica era més
important que Atenes, sent el Monestir de sant Lluc i les particularitats del mont d'Artós.
Tessalònica era la capital de la Grècia bizantina, on hi havia un percentatge molt ample de població
musulmana, mentre que altres ciutats com Esmirna eren majoritariament cristianes, el que va provocar
cap al segle XX, gran quantitat de exilis i refugiats, el que va provocar la degradació de les obres d’art,
malgrat això, conserven algunes mostres de l’arquitectura d’aquest període, com Santa Sofia de
Tessalònica, en la que a l’interior es conserva el model canònic macedònica, es representa un crist en
ascensión en la cúpula i un theotokos semblant al de Constantinoble, també apareix una Mare de Déu
orant a la vora de la cúpula, reforzando la idea de la mare de Déu com a intercesora.
ESGLÉSIA DE LA PANAGONIA DE CHALKEON

Església finançada pel gremi dels llauners, utilitza una decoració dinàmica com frontons triangulars en
forma d’al·lució al mon clàssic i l’ús del maó per a donar expresió.
MONT D'ATHOS
Situat a la península en un espai molt centrat a l’egeu es considera una muntanya sagrada, té distints
monestirs de distintes variacions del món ortodox i coves per als anacoretes, va tenir un impacte
grandísim en els imperis.
Va tenir un model de monestir canònic en el que els braços de les plantes acaben en exedres, el que
suposa una variació del model canònic bizantí.
MONESTIR DE SANT LLUC A BEÒCIA

Destaca per la presència de cicles de representació que es transformarà posteriorment en cànon, en
Sant lluc es va crear un entorn religiós habitat per anacoretes, que en la posterioritat es va transformar
en una de les comunitats religioses més conegudes de tota Grècia, adquirint poder popular i finançant-
se per donacions de pelegrins a la tomba de Sant lluc, en aquest espai es van edificar una serie de
esglésies en un complexe estances monàstiques.
La planta de les dues esglésies tenen nartex independent, i un pati que conecta les dues plantes, la
estructura és molt tradicional amb planta basilical de tres naus que acaba en tres absis en la de “La
mare de Déu”, els creuers es cobren en cúpules sobre petxines que recolzen en columnes, la de "Sant
Lluc" es la que destaca per un programa visual més ample, la planta és més ampla amb una cúpula com
a protagonista que modifica la resta d’elements, modificant la planta de creu grega, té dues capelles
laterals, el sistema de suport és per pilastres gruixuts que acaben per generar un espai cuadrangular
que amb l’ús de trompes es transforma en octogonal per a sustentar la cúpula, aquest va ser model va
servir com a cànon però va patir modificacions, com el suport de 8 pilars vinculat a certs tipus de
monestirs.
23

Al estar unides les dues esglésies per un exonartex i les capelles laterals que connecten amb dues
esglésies, el que donaria una sensació irreal donat per les llums dels ciris i els dorats dels mosaics,
buscant una experiència de religiositat confusa.
El conjunt està semienmorallat per a estar aillat del mon exterior, tenen una única torre campanar per a
les dues esglésies, estàn rodejades per espais monàstics i estan rodejades per terres de cultiu propietat
del monestir, estàn fetesde maó amb distintes decoracions cap a l’exterior i amb recursos influits del
romànic, el que és poc habitual en en periode de abans de les croades i el que es demostra en la
bicromia, els arcs i per altra banda destaquen les imitacions de lletres cúfiques que eren tendència en el
moment i a l’interior de l’església de Sant Lluc està presidida per la cúpula a l’espai central i amb les
mateixes intencions decoratives que Santa Sofia, de tal amnera que el recobriment mostraria la riquessa
de l’església, la part superior mescla les composicions, apareixents sants i profetes en els arcs i en els
laterals per a mantenir una composició clara, a la cúpula hi havia un pantócrator en mosaic que es va
perdre en la edad mijana i que es va canviar per un fresc mijeval, està envoltat per cinc sants i apostols,
completant el programa visual amb una Mare de Déu en majestat en la semicúpula de l’altar major i que
es vinula visualment a mb la cúpula, posteriorment de li va afetgir un altra cúpula després de l’altar
matjor, decorada amb daurats i imatges de sants.
Les trompes de la cúpula representa escenes com la nativitat en la que la Mare de Déu es representa
com una icona, però aparenixen altres escenes en el mateix suport, com el llavat de Crist, l’adoració
dels macs i la dels pastors, dues escenes molt vinculades a la escena de la nativitat, l’altra trompa
representa una presentació en el temple i altra represnta el bateig de Crist en las aigues del Jordà però
en formes orientals, també representa la trinitat en la línea vertical, també destaca la presència de
l’iconostasi per a seprar la capella de la sala principal, la Mare de Déu represntada en la cúpula de l’altar
major esta sobre fons daurat i estàmolt vinculada amb la representació de Santa Sofia, estant sentada
en un tro i servint com a tro de Crist i la representació del Pentecosta en la cúpula intermija, una escena
dels apostols després de la mort de Crist i les llengues de foc que representa l’arribada de l’Esperit Sant
als apostols, el nartex es en mosiacs sobre fosn daurats amb al·lucions a Màrtirs, santes i a la parella
imperial, també hi han escenes com el llavatori, el dubte de Tomas rodejat per imatges dels apostols en
l’exetiot de la representació, però que ha patit la iconoclastia emb el picament de la cara a Sant Tomas,
altres representacions son la crucificció i el pantocrator en el llibre obert com a referència al judici final,
l’última escena es un anàstasis com a referència a l’arribada de Crist al purgatori per a salvar les ànimes
de les persones de abans de la seva arribada.
24
LES ARTS DELS COMNENS no per a examen
En aquest punt es va iniciar un període en el que la decadència va ser progresiva amb la pèrdua cada
vegada més ràpida de territori i les incursions dels turcs provinents d’àsia i que fan traslladar els
mongols, cupant cada vegada territoris més propers a Byzanci, després de la dinastia dels macedonis,
fins que al 1071 es van perdre ciutats importants a orient i occident, mermant-se el territori imperial a
l’entorn de l’Egeu, en Sicilia després de l’arribada dels normands, el territori de Palerm es va transformar
en una fusió entre la cultura bizantina, islàmica i cristiana, a partir del 1081 les famílies imperials es van
fusionar generant una familia forta per a mantenir la perdurancia de l’imperi amb certa estabilitat i
continuïtat a les arts, mantenint el mateix model de temple i amb modificacions com absis més grans i
nàrtex més amples en casos particulars.
Les icones van tenir una revitalització amb la potenciació del seu ús principalment en els iconostasis,
sent algunes d’elles sagrades i variacions d'altres més reconegudes i realitzades amb ors i joies
algunes, amb apareixement de la tradició de canviar les icones exposades segons la temporada i
canviant la visualitat de les esglésies segons el calendari litúrgic, a partir d’aquest moment també
apareixen icones més semblants a les arts occidentals amb funcions narratives en escenes
reconegudes com l’escala celestial.
Al 1204 una croada amb ambicions de prendre Alexandria, va acabar conquerint i saquejant
Constantinoble, acabant de forma definitiva amb l'esplendor de la ciutat, moltes de les obres d’art de
byzanci van acabar a Venècia, malgrat que l’imperi es va recuperar però de manera molt reduïda i
decadent.
25

BIZANTINISME EN LA ITÀLIA MEDIEVAL
El mon Bizantí es considera una corrent esplendorosa en tot el mon durant el període posterior, marcant
serioses influències en arquitectura i icones de Est a Oest de Europa i fins a Àfrica.
Italia va ser un territori complexe d’entendre durant el període medieval i a la modernitat, en aquest
sentit, va haver a partir de la mort de Justinià al 565 i la posterior invasió llombarda al 568, formant un
estat nou de gran territori i proper a la ciutat de Ràvenna, el que va fer l’exili dels ciutadans del nord
d’Italia i la fundació de la ciutat de Venècia, els llombards van fundar dos estats més al sud de la
península i amb el temps van acabar amb el poder bizantí, en el sud van quedar dos espais com a
centres difusors de la tradició cultural grega, en els monestirs de Monte Casino i Monte Gargano, al
mateix moment de les invasions desde el nord, van haver altres refredes islàmiques desde el sud,
marcant importants influències en l’art al demostrar influències dels tres cicles culturals més importants
del moment.
Cap a principis del primer mil·leni, el territori bizantí Italia, son dos petites regions al sud, com a
fortaleces cristianes i servint com a nexes entre la Roma antiga i la nova, però al 1017 la peregrinació
dels llombards al Mont Gargano i es queden en el territori, actuant com a mercenaris en les lluites entre
els bizantins i els llombards i és el duc de nàpols el que els aporta els primers territoris, al 1030
apareixen el Altavilla com a familia important llombarda, en un periode on s’inicia el final del territori
Bizantí a Italia.
Quan els llombards van arribar a bizanci, van tractar de bizantizar-se amb la intenció de suplantar a
l’emperador, gesta que no van lograr, però van formar un regne nou, una manera de bizantina-se, va ser
amb la visualitat i organitzant en Palermo una petita Constantinoble en tots els trets cultural que la
defineixen.
Amb la coronació de Roger II amb l'aprovació el papa, es forma una cort al seu voltant i Sicília es
transforma en una corona unificaria tot el sud peninsula en Palerm com a Capital i com una petita
bizanci i on els nous governants mai van tenir una forta instauració en el territori, actuant com una elit
social que no tenia contacte amb el poble, el que va provocar una fusió entre la cultura llatina del poble,
la tradició islàmica del califat que era abans i les arrels gregues del govern
CATEDRAL DE CEFALÙ
Situada en l’espai entere Palerm i Visinia, va ser un projecte sobre un àntic porjecte de catedral,
modificant-se la façana, l’interior i l’ornamentació, les dimensions de la catedral son colosals en
proporció a la ciutat i és un temple que s’incedeix en la tradició occidentals, i té tres naus però amb
importància a la capsalera, la façana i l’interior adapten el model bizantí al periode mijeval, destacant
trets de tradició islàmica com les torres que estàn molt vinculades amb els minarets de la mesquita de
Qairuan, combiana els arcs apuntats de tradició islàmica en les vores i el de mij punt al centre per tant,
la façana combina les tradicions llatines i islàmica en referències com també els arcs entrecreuats que
rematen les arqueries principals, el claustre també cambina arcs de mij punt amb els apuntats i a
l’interior es transllada la part bizantina de la influència, el que es fa palpable en un interior llatí de tres
naus, una capella major amb frescs que fan alucisons al mon grec (bizantí), el pantócrator que estaria
en la cúpula, apareix en la capella major en una reordenació de les peces per a adaptares a les noves
arquitectures, de tal manera que el programa visual està en l’altar major, ordenant-se segons les franjes
i de manera jeràrquica estant primer el pantocrator, el Theotokos en els evangelistes, els apostols i
sants locals, en el Crist es demostra la pervivència de la icona del crist amb dues mirades i el llibre, el
que es repetiria constantment en la tradició bizantina
26

PALAU DELS NORMANDS
Actua com a palau reial de Nàpols en un llarg període, té una estructura complexa per les
remodelacions al llarg del temps i destaca per la visualitat exterior i la capella palatina que està a
l’interior i que és l’obra més complexa que fan els llombards i que té elements visuals desde un terra
organitzat en un opus decorat i a l’interior es tracta de ser un espectacle per als sentits i fusiona les tres
tradicions més importants, té una cúpula amb un pantocrátor igual que l'absis i el sostre es daurat de
tipus islàmic, i en la que tots els governants volen deixar la seva impremta.
27

CAPELLA PALATINA DE PALERM
A la Sicilia dels Llombards es produeix un art ecleptic com el cas de la Capella Palatina en les seves
imatges, està al costat del palau i es presenta per a oficis religiosos per als reis, la planta es basilical i es
vincula amb l’antiguitat romana i amb el món bizanti per els mosaics que es van fer per artistes de
constantinoble i el sostre indicava relació amb l’art de la fusta local de les dinasties fatimites, si compta
amb una cúpula, pero codifica la imatge en un tipus própi de l’arquitectura normanda, existint un doble
pantócrator en la cúpula i la capella major, com una doble indicació del cel, també es reprén el format en
forma de paviment en el mur que recorda al panteó, a la capsalera es representa a Crist en el centre i a
Sant Pere i Sant pau als laterals, transmitint un missatge de salvació amb el theotokos i altre de sants, el
doble pantocrator compta amb tots els atributs i el cicle complet donat per el llibre obert en l’àbsis i
tancat en la cúpula, reforçant el missatge de redemció, el de la cúpula està envoltat per inscripcions en
grec, per els artesans de Constantinoble i a les trompes apareixen el cuatre evangelistes escrivint els
evangelis, el que es una manera de representació més propera a occident.
L'edifici destaca per la densitat de missatges al estar tota plena de imatges sobre fons daurat, tenint com
a model Constantinoble posterior a la iconoclàstia, apareixen sants locals als laterals en l’espai més
proper a la comunitat, escenes de l’antic testament a la part mitjana i escenes del génesis al registre
superior, de les que destaquen les vistes arquitectòniques i de la que destaca el treball de artistes locals
i per tant l’església està plenament codificada en un missatge identificable.
28
ESGLÉSIA DE LA MARTORANA
Forma part d’un projecte ja en construcció en època fatimita i que va acabar en la diferenciació de dos
temples distints, dels que s’identifiquen trets del nord d'Àfrica, la planta és de tres naus i de creu llatina,
pero adaptada als gustos grecs en les cúpules i en el tractament de la forma dels braços de la planta en
forma d’annex, l’estudi del plantejament de la imatge no es torna a veure, i representa al crist i els
evangelistes sobre fons daurat i que en la posterioritat es comptarà amb un cicle de frescos, destaca un
tipus iconogràfic molt particular i que es típic d'orient, com és la dormició de la Mare de Déu, un tipus
iconogràfic de molta rellevància en la tradició oriental, però evintant-se la representació estricta de la
mort, la composició està cuidada per el tancament en arquitectures i que s’apropen en la tradició gòtica,
també apareix Jesucrist i l'ànima de la Mare de Déu refpresentada com un bebé i que estén al cel en
una narració per la que Crist baixa del cel per a arreplegar l’ànima de la verge i per a dur-la a l cel amb
la companyia de dos àngels amb les mans vetllades, el que genera confusió amb el missatge del cicle i
es connecta amb altre episodi en l’altra part de l’arc en la concepció, connectant-se la vida i la mort en
escenes de la mare de Déu.
CATEDRAL DE MONREALE
Va ser construïda fora de palerm i recupera tots els elements de mixtura entre cultura, a l’interior hi han
mosaics de molt bona qualitat amb el cicle de dos pantocràtors, la theotokos i els sants, el tamany
s'adapta a la forma i a la composició de l’espai, també apareixen majestats entregant a la Mare de Déu
el conjunt eclesiàstic, aquesta conta amb els atributs bizantins com el major.
29

L’HEREVA ADRIÀTICA DE L’ANTIC BIZANCI- VENÈCIA
Una ciutat vinculada amb terra Santa i Alexandria per els ports, el que va donar riquesa per el trànsit de
matèries luxoses i per el robatori de relíquies.
BASÍLICA DE SANT MARC
L’església és una mixtura de distintes tradicions de la essència de la ciutat i a l’interior destaca per no
seguir el missatge tradicional bizantí, però si està coberta de mosaics sobre fons daurat, aquests van
ser fets per artistes com Tiziano adaptant-se als trets de la basílica o l’altar de la pala d’or que es va
formar en peces bizantines, es demostra l'interès per ser una nova bizanci en peses furtades com els
tetrarques, els cavalls de l’hipodrom i els pilars de Sant Polieucte.
30

TEMA 4: La tardor de Bizanci
Després de la quarta croada i el saqueig de Bizanci, les conseqüències
foren l’implantament de l'imperi llatí a Bizantí, governat desde Venècia i
promocionat desde les famílies nobles que emigren desde Constantinoble
i des d'on van formar altres estats, un d'aquests va ser l’Imperi dels
comnens i els Paleòleg, que formaren un imperi desde la ciutat de Nicea,
aquesta família va prendre poc a poc el territori de l’imperi llatí, arribant a
restaurar de nou l’imperi i la figura de Miquel VIII va ser el primer en
prendre el títol d'emperador, en els últims 200 anys d'història,van ser un
període de decadència per les hostigacions de les fronteres per part
principalment dels turcs.
Moltes fonts consideren aquesta època com el “període dels estrets” per controlar zones costaneres,
properes a estats turcs que posteriorment conquisten l’imperi bizantí i formaren l’Imperi Otomà, en els
últims 200 anys de història, Constantinoble no parava de perdre territori fins quedar-se només en la
capital per als últims 50 anys, va ser un període de lluita per la supervivència dels emperadors, buscant
aliances en occident, el que mai no van aconseguir.
SANTA MARIA DE PAMMAKARISTOS

Amb la pujada cap al nord de les famílies nobles, es va començar a edificar edificis oficials al nord,
l'església de Santa Maria de Pammakaristos es relaciona amb les esglésies tradicionals macedonies,
amb planta de creu grega i exonàrtex per a unificar tot l’aspecte exterior en una única façana, també té
una capella lateral que apareix en la majoria de les remodelacions de temples del moment i què
serveixen com a capelles funeràries.
A l’exterior destaquen elements visuals com els arcs cecs que recorden a l’art romànic i els arcs
conopials de influència islàmica i que apareixerà posteriorment en el gòtic mediterrani, fent al·lusió
directa a occident, l’interior estava cobert de mosaics que serien saquejats en la conquesta otomana,
però hi haurà un canvi respecte de la tradició visual de l’imperi al col·locar a crist en majestat a l'abside i
a la cúpula aquest apareix en forma de pantocràtor i la forma de representació recorda a les icones, en
el cas de l’àbsis el crist en majestat substitueix a la theotokos tradicional, és una representació en hyper
agathos i es una manera de representar a la occidental, també apareixen Maria i Sant Joan als laterals,
de tal manera que es potencia la tradició de la deesi (deesis), aquest substitueix a la theotokos al pregar
per la humanitat i actuen com una prefiguració de la passió de Crist, al aparèixer els mateixos
personatges que en la passió, però sense Crist, el que suposa una expansió del tipus iconogràfic
imperial.
31

MONESTIR DE SANT SALVADOR DE CORA 1316-1321
És un espai que conserva gran part dels cicles de mosaics i frescos, és una església de planta de creu
grega ja existent en època dels Commens i va ser Theodor Metochites qui la va reformar afegint-li
elements nous com la capella funerària i exonàrtex per a unificar la composició cap a l’exterior.
l’església i la capella estan cobertes per cúpula i apareix un campanar en un lateral.
Les escenes dels mosaics feien al·lusions monts diversos espais de les sagrades escritures, aquest
provè enterament de la remodelació i ideat per un únic equip de artistes, el programa s’inicia en el
nàrtex, amb una imatge de Sant Pau i Mosaics sobre la volta, hi ha una dedicació per sobre de la porta
amb un Crist en majestat al que se li ofereix lesglésia per Theodor Metochites vestit a la manera de
Badgad, en lateral apareix una Deesi sense Sant Joan i amb la parella imperial acompanyant a Crist i la
Mare de Déu, a les voltes i a les cúpules apareixen un pantocrator i representacions de les genealogies
de l’àntic testament i a les voltes apareix un cicle de la vida de la Mare de Déu de la que s’accentua la
mort i s’allarga fins a l’interior de la iglésia, aquestes escenes pretenen crear profunditat i dinamisme en
una construcció escenográfica i molt relacionada amb la pintura italiana, demostrant interés en la
representació més enyà de la imatge sagrada, altres escenes son la criança de la Mare de Déu, els set
primers pasos de la Mare de Deu, destaca una escena en la que apareix un personatge rodejat per una
aureola, demostrant la pervivència de la tradició antiga, altre mosaic és una anunciació amb un edifici
que tanca la composició amb l’Arcangel Gabriel, ubicant la escena en un espai físic.
La imatge de la Mare de Déu com a intresgresor es genera a la entrada al temple en mosaics de la

entrada, en una Mare de Déu orant front a un pantocràtor en la porta d’accés a l’interior i que du a un
cicle de la vida de Crist que acompanyen al fidel a l’entrar cap a l'interior, aquest s’inicia en una panagia
de la Mare de Déu orant i amb el nen Jesús en un oval al pit, aquesta reprodueix la icona de Santa
Maria de les Blanchernes, aquesta es situa front al pantocrator que dona accés al nàrtex interior,
proporcionant una ruta amb un missatge concret, aquesta ruta continua en l'interior amb escenes de la
vida de Jesucrist com la Mare de Déu esperant i un àngel que confirma la nativitat, el cens d’August o la
massacre dels innocents, també apareix a la part superior el cicle de la vida pública en escenes com les
tentacions de Jesucrist, el que demostra com el nou testament es fa imatge.
El tipus iconogràfic de la dormició apareix en moltes construccions del paleòlegs, per ser una
representació de la festa imperial que es celebraba el 15 de agost, en aquesta imatge es va afegir
personatges com els patriarques o les dones que surten dels edificis.
32
A la capella lateral hi havien frescos dels que es detecta un canvi en la progressió de la iconografia
imperial, fent servir una tècnica pobra en un lloc ric en un acte de humilitat o per ser tendència al fresc
per sobre del mosaic iniciada a Sèrbia i representen escenes que connecten amb el judici final de
l’exterior, d’aquesta manera, a la cúpula està la mare de Déu orant amb el nen Jesús, apareixen els
patriarques de Constantinoble en els pilars i la anástasis en la semi cúpula que remata la capella, en
aquesta escena Jesus baixa al limb per a salvar els justos en el judici final, també apareixen elements
de la tradició cristiana com la deesi en una representació del judici final i que inspiren les figures de
Giotto.
33


34
QUARTA CROADA
Islam significa lliurament a Déu, no fa referència a una regió concreta, sino que en realitat fa referència a
una comunitat, aquesta es vertebra en una serie de territories políticament musulmans, però també en
altres territoris que no ho son, com és l’exemple de la gran mesquita de Xian a Xina, que es manté per
la població musulmana a Xina.
35

TEMA 5: Introducció a la cultura islàmica
Islam significa lliurament a Déu, no fa referència a una regió concreta, sino que en realitat fa referència a
una comunitat, aquesta es vertebra en una serie de territoris políticament musulmans, però també en
altres territoris que no ho son, com és l’exemple de la gran mesquita de Xian a Xina, que es manté per
la població musulmana a Xina.
5.1 L’ART D’ARÀBIA PREISLÀMIC YAHILIA. L’EÈPOCA DE LA IGNORÀNCIA
La Meca es l’espai protagonista de la ritualidad islàmica, aquesta es troba a la Península Aràbiga, al
confí del Mediterrani, que va actuar com la perifèria de l’Imperi Romà, però si mantenint certa vinculació
amb l’Imperi per les vies marítimes cap al sud-est asiàtic, servint la península com a lloc d’intercanvi de
comerç en Petra i Palmira, on la mercancia arribava en caravanes de camells que anaven de sud a
nord, el mateix que ocurria en l’edad mijana en Alexandria (ja no a Petra i Palmira), cap a l’any 500, els
dos grans poders de la península eren cristians, començant a generar-se riquessa a La Meca, on es va
tractar de crear el punt de partida per a totes les caravanes, una ciutat politeísta, de la que la Kaaba ja
se li rendia culte, vinculada en la devoció a la lluna, el que en l’actualitat es considera el periode de la
ignorància per a la religió islàmica, fins a la revelació de Mahoma, però l’historiografia actual, considera
que el sustrat cultural era posiblement més monoteista a la resta de la península que a La Meca, per
tant, les relacions eren més evidents i destacades entre els mons politeístes i monoteístes.
37

MAHOMA I LA REVELACIÓ DE L’ISLAM
Mahoma en la rodalia a La Meca, va ser un profeta de la fé d’una nova
religió, sent un personatge central en la religió generada del triple grup
de religions monoteistes que veuen de l’entorn d’Abraham (cristianisme,
judaisme, islam), Mahoma va ser el precursor de noves idees i
aprenentatges revelades dirèctament per Déu en forma de l'Arcàngel
Gabriel, el que va servir com anell cultural del Cristianisme i el
Judaisme, a ell li son revelades les claus de la nova religió, per tant al
Corà, el que fa és reproducirla paraula de Déu, el que fa que la paraula
es focus central per a la religió islàmica, donant més importància a la
paraula que a la imatge, durant aquesta revelació, es va produir també
una ascensió de Mahoma desde la Roca del Morià, fins a Jerusalem,
en una vinculació dels espais sagrats del cristianisme i el judaisme,
servint l’islam com la culminació del cicle religiós que s’inicia a la Torà,
continua amb els evangelis i acaba en la Corá, a partir d’aquest trasllat,
Mahoma inicia la divulgació dels estatuts de la nova religió.
Al 622 es va produir la hègira com a moment culminant de la nova religió, com la fugida de Mahoma a
arrel d’un conflicte amb els comerciants, cap a la ciutat de Mediana amb els seus acòlits, aquest és l’inici
del calendari musulmà, allí hi ha una serie de rituals que el fan s’ha casa començant la vertebració de la
ritualitat de l’islam, vinculada amb la teatralitat jueva que era majoritària a Medina, en aquest sentit,
Mahoma seria el primer Imam, dirigint el res desde s’ha casa vinculan simbólicament la planta de la
casa de Mahoma amb la planta canònica de les mesquites, en aquesta també es va construir un púlpit
de tras nivells (tres es símbol del tercer cicle de la religió) des d'on dirigir l'oració.
Al 630 es va produir un regrés victoriós a la Meca, confirmant-se el tercer anell de profetes, el que no
significa que l’islam fa pròpia els altres profetes, en la tornada fa la benedicció de la Kaaba, donant inici
a l’islam com a religió monoteísta vertadera i purificadora de la Kaaba, el que fa un discurs de revelació
del monoteisme, el que també dóna sentit a l’apedrejament ritual cap als edificis sagats senyalats.
EL CONCEPTE DE KHALIFA
Era una figura de dirigent polític i religiós que controla les polítiques en una dinàmica teocèncetrica, a
partir de la mort de Mahoma al 632, van haver una serie d’estratègies per a perpetuar el poder com amb
la figura del khalifa per a controlar La Meca, Medina i Jerusalem, també amb les mesquites.
Després de la mort de Mahoma va haver un període anomenat “dels califes ortodoxos”, van haver una
serie de quatre khalifes estretament vinculats amb Mahoma i va ser en aquest moment quan es va
iniciar l’avanç de l’islam cap al nord, Canet, Alexandria i Jerusalem, que tindrien protagonisme en les
següents etapes, a partir de l’últim khalifa ortodox, es va produir una divisió a arrel del conflicte
d'opinions, a partir d’aquest moment, l’Islam es divideix en xiïtes i sunnites, després d’aquesta divisió,
s’estableix en Damasc la dinastia dels omeies, uns grans promotors de mesquites i palaus, però van
patir un atac al 750, iniciant-se el califat de Abasid i fugint els omeies cap a Córdoba, la nova dinastía va
cambiar la capital a bagdad i estableixen un califat de llarga durada, fins al 1258 amb la invasió dels
mongols a Bagdad, en aquest moment el khalifat estaria en el Caire, un protectorat que faria un patrocini
constructiu per tot el territori i desde la capital, l’última etapa va estar molt vinculada als otomans.
INTRODUCCIÓ A LA COMUNITAT ISLÀMICA

Islam significa “lliurament a Déu” i es una religión que contempla la màxima de Alàh com a Déu i
Mahoma com a profeta, que va recuperar els conceptes originaris de la religió i va iniciar el període
monoteísta a partir de la Corà com a llibre sagrat, que fa referència a les revelacions de Mahoma i mites
que ja existien, també utilitza l’àrab com a llengua litúrgica, també la religió es fonamenta en els pilars
com la peregrinació a la Meca, l'oració, l'almoina i la confirmació pública de fe.
38

És una religió que si bé no és anicònica, té preferència per la representació epigràfica dels dogmes, el
que ve vinculat amb l'expansió pública de la fe, el deure a la oració (el salat)
cinc vegades al dia que s’ha de fer en direcció a La Meca, el que fa indicar en tot moment la direcció de
La Meca en espais públics i privats, aquesta oració, es fa preferiblement a la mesquita pel component
de la reunió, però no és obligatori i es pot fer en solitari, si bé en el dia a dia, no és obligatori anar a la
mesquita, si és molt recomanable anar el divendres, al ser el dia d'on l'imam fa el sermó, però una
mesquita no és un temple, al ser els temples espais sagrats que funcionen com la casa de la divinitat o
la representació del cel a la terra, el que no ocorre en les mesquites, aquestes son lloc de reunió i res
comunitari, el que implica que qualsevol espai, pot ser una mesquita, només requereix de estar purificat.
Amb el temps, va aparèixer el minaret com a lloc de cridada a la oració o l’utilització de la mesquita com
un lloc comunitari per a la reunió i la conversació, el deure de almoina es va convertir en una espècie
d’impost per a ajudar a la construcció principalment edificis comunitaris i també per a la caritat, l’ajuni,
regular en el ramadan, dona inici al cicle més important, com és la peregrinació ritual a la Meca, que és
obligatòria si existeix la possibilitat i en la que es commemora a Mahoma i crea al llarg del temps, tota
una dinàmica constructiva i de traspàs de diners per a la financiación de obres religioses, produint-se
l’intercanvi cultural.
CONCEPTE D’ART DEL MÓN ISLÀMIC

És una producció de més de 1200 anys de duració en una realidad difusa en
una àmplia diversitat cultural i política, existing sultanats desde Xina, fins a
Córdoba, de tal manera que l’art islàmic és inabastable.
Tradicionalment s’ha considerat que les dinasties d’Omeya i Abasí en la que

el territori es controla desde només un lloc, el periode mitjeval en el que el
teritori polític està dividit i el període modern en el que hi ha tres capitls,
l’imperi Otomà, els afábides i els mogols, també hi han temes claus de la
matèria com l’epigrafia amb l’ús de la paraula, la reflexió sobre si hi ha una
primacia de la paraula sobre la imatge, en la diferenciació d’espais no actuant
les arts de la mateixa manera a l’interior de la mesquita o a l’interior del palau,
per tant l’ús de la imatge vertebra sempre el discurs religiós, també els models
de mesquites desde la tradició i l’adaptació dels usos locals i l’adaptació als
materials i per últim, la ciutat musulmana que vertebra la tradició cultural
islàmica, aquesta té una proposta urbanística en referència a la tradició i que
fa retrospeccció i la visió cap a l’interior i en una visió distinta a la visió
romana, de tal manera que la
mesquita es el centre de la vida pública, però també hi han ciutats palacials ajardinades en propostes
urbanístiques d’inspiracions grecorromanes, habitualment son ciutats enmurallades seguint el concepte
primigeni de ciutat, en un casc històric en el centre anomenat Medina i la precència d’edificis religiosos
com mesquites o llocs d’estudi de la corà, lavida social es dona en els espais religiosos i en els banys, a
les ciutats importants hi han alcassers i residències reials, mentres que les residències son de materials
simples i amb patis cap a l’interior, també una vertebració cap a l’horta i els rabals com barris fora de la
muralla i directament asociats a la muralla i podrien tenir distintes tipologies, com els mercats o els
treballs en la roba, també es dedicaven a les comunitats de minories religioses.
ELS SANTUARIS PANISLÀMICS

Son espais sacralitzats per a totes les seccions de l’islam, aquest son la mesquita de la meca, la casa
de Mahoma i la cúpula de la roca a Jerusalem, aquests son espais destacats i divulgats en miniatures,
també recuperen el concepte de “Themenos”, com recinte sagrat i tancat cap a l'exterior per una muralla
que els envolta, eren espais vinculats a viatges de peregrinació.
LA GRAN MESQUITA DE LA MECA

Serviria com a cordó umbilical amb la religió primigenia, on Abraham habria construit un edifici
rectangular que guardería la pedra a l’interior, en aquest espai es va recuperar el monoteisme i es on
s’organitza la peregrinació massiva desde la fi del ramadan, pel que té un gran pati interior amb edificis
sagrats com fonts i construccions commemoratives, al centre està la Kaaba on es realitzen les set voltes
rituals que s’estableixen com una característica ritual de l’islam.
La Sagrada Kaaba està envoltada per un espai cuadrangular i està envoltada per un marc de plata en la
que es rep la veneració, actuant com la constatació palpable de que l’islam és la religió revelada.
39

CASA DE MAHOMA
Va servir com a model de lloc religiós, és un espai molt modificat del que només queda l’espai i
l’organització, va ser el lloc on va viure Mahoma en el retorn a la Meca, va ser l’espai principal de reunió
per als musulmans en aquest période, la tradició oral ha perservat la seva estructura inicial, seria una
casa de adobe en un pati molt ample en una zona coberta per a ressar i en una zona porticada per a les
estances, a partir d’aquesta estructura, les mesquites començaren a edificar-se amb la idea de un gran
pati porticat i amb les estanses al voltant en una tipologia canònica en el que s’anomena “mesquita
hipòstila” en l’actualitat i consisteix en un espai d’oració comú es més gran per a rebre a més multituds,
que ha d’estar purificat i s’accediria per un pati porticat, que sol tenir una font al centre per a fer els
llavats de purificació, l’oratori (haram), és una planta basilical en un seguit de naus perpendiculars amb
distintes solucions per al cobriment segons el cas el mur de la Quibla estaria orientat cap a la Meca per
a indicar l’espai cap on es fa la oració i es l’espai de més decoració, a partirde l’època Omeya,
s’introdueix el Miharab com element indispensable per a l’espai de reunió, serveix per aevidenciar el buit
i pot ser de varies tipologies, serveix per a recordar a Mahoma i la seva ausència, en el temps, es va
transformar en el lloc més espectadular de les mesquite i seria un espai semblant a l’altar major de les
esglésies i en algunes mesquites es col·loca la maqsura com un espai excepcional i serveix per a la
cort, aquesta estructura canònica s’anomena “model de campamaent” i es perpetuaria desde la casa de
Mahoma fins a la posterioritat, però no és l’únic model.
Qualsevol espai que es purifica, pot servir per a la oració, per tant i segons les tradicions locals, cada
regió començaria a edificar el seu model propi de mesquita, com es el cas de la planta centralitzada de
les mesquites turques.
40
TEMA 6: El Califat Omeia de Damasc
EL CALIFAT OMEIA DE DAMASC
Amb l’expansió de l’islam primer per tota la Península Arábiga i desde la dinastía Omeya, ja arriba
desde l'Índia, fins a la Península ibèrica, per tant, és una ràpida expansió per un bast espai i el que
implica els edificis tipológics, el que dona una ràpida incorporació a la nova religió.
Al 661 un dels caps militars es va revelar contra el khalifa, iniciant la dinastia Omeia i generat-se la
primera divisió de la religió amb el separament dels shiites, va ser un període de gran expansió de
l’imperi, conquerint ciutats tant importants com Jerusalem i produint-se un desplaçament del centre de
gravetat desde Arabia fins al Mediterrani, traslladan-se la cort cap a Damasc i el que fa la barreja i la
interacció cada vegada més forta en les ciutats mediterrànies i la tradició hel·lenística, passant elements
clàssics a la dinàmica constructiva islàmica.
El general Muawiya va ser el primer califa de la Dinastia Omeia, però Abd al-Malik i Walid I van ser els
artifex dels espais constructius més rellevants, com la Cúpula de la roca, Al Aqsa, la Mesquita d’Al-
Aqsa, Medina i Damasc.
Van tindre una relació estreta amb Bizanci en el període de la iconoclastia, generant molts intercanvis
culturals i principalment en els mosaics per la importació de artistes d’un imperi a l’altre.
41

JERUSALEM, CIUTAT SANTA- LA CÚPULA DE LA ROCA
Al no controlar La Meca i Medina, s'escogeix Jerusalem com un nou espai central de la ritualitat per la
seva tradició religiosa en el que s’aglutinen espais sagrats per al món jueu i per al mon cristià, per el que
es va decidir convertir-la en ciutat santa també per a l’islam, aprofitant-se de la sura 17 de La Corà, en
referència al viatge nocturn i triant el kalifa que la Roca Sagrada estaria en Israel.
La introducció de la nova religió, va complicar la convivència per ser un espai complicat de gestionar per
conflictes interns, la ciutat té quatre barris distints, el barri musulmà, el cristià, l’armeni i el jueu, tots al
voltant de l’espai de l'antic Temple de Salomó, per sobre de les runes d’aquest temple, es va construir
“l’esplanada de les mesquites” un dels espais més sagrats per a l’Islam,coincidint en el mur de les
lamentacions, el santuari es va fer pensant en aglutinar tant als cristians com als musulmans, per tant,
es un recinte molt complex i que aglutina moltes tradicions.
L'esplanada de les mesquites té una estructura en referència al Temple de Salomó i que consta de dos
edificis, una mesquita i un santuari, al ser la cúpula de la roca un espai sagrat al considerar-se el lloc on
l'Arcàngel Gabriel va dur a Mahoma i no és un espai d’oració, aquest es la mesquita.
La cúpula de la Roca es mantè igual desde la construcció però la visualitat daurada i ceràmica es
posterior, la planta es centralitzada com a referència als llocs sants de la tradició cristiana, l’espai gira en
torn a la roca de l'ascensió, considerada sagrada, té un mur de tancament octogonal i una primera nau
de tancament també octogonal i es genera una segona nau que es tanca circularment en torn a la roca i
sobre la que s'exerceix la cúpula que permet la visualitat desde tots els punts de la ciutat, a l’interior els
arcs son apuntats i l’interior es tracta com els temples bizantins en marbres fins a la línia d’impostes i
mosaics desde la línea d’impostes fins al sostre, els cobriments son de fusta amb solucions com
cassetons, els mosaics van ser executats per obradors de Constantinoble, però amb l’excepció de
figures religioses figuratives d'éssers amb ànima, el que es vincula amb els mosaics de la basílica de la
nativitat de Betlem que es van fer en el mateix període, també utilitza elements de la tradició visual
mediterrània expoliades d’altres edificis religiós.
La decoració exterior es posterior i demostra motius cal·ligràfics, columnes romanes exposades per a
vincular l’edifici amb la tradició clàssica i la cúpula dota a l’edifici d’un carisma especial, l’espai té la
funció de deambulatori per a la ritualidad de donar voltes com a la Kaaba per a després fer la oració
comunitaria en la mezquita de Al-aqsa.
42

La mesquita d'Al.Aqsa, no té pati perquè la explanada fa de pati, la estructura es una planta rectangular
de sis naus separades per columnes i un transsepte com a nau paral·lela al mur de la quibla, el que es
relaciona a participacions del kalifa o de la cort, és un espai cúpula i del que surt un espai primordial que
uneix les dues parts de la planta i donant una forma de T, privilegiant l’espai principal al donar un eix
principal en una direcció primordial, a l’exterior fa servir arcs apuntats i a l’interior els murs mantenen la
mateixa expressió que a la Roca, hi ha un arc del triomf per a separar els espais i els capitells segueixen
canons de l’arquitectura Omeia.
DAMASC I LA MESQUITA DELS OMEIES- TIPOLOGIES DE MESQUITES

La gran mesquita de Damasc va ser construïda per Walid I, triant la ciutat de més vella tradició romana i
cristiana, convertint-se ara en capital del kalifat, la ciutat té una divisió jeràrquica en barris en un espai
islàmic, altre cristià, un espai jueu no tan viu com a Jerusalem i l’espai islàmic, la nova arquitectura
islàmica dialogaria amb les arquitectures ja presents.
43

La mesquita es va construir entre el 706 i el 715, l’estructura és semblant a la casa de Mahoma, amb un
pati monumental, el que dona una sensació palacial i d’exclusivitat, a l’espai porticat, la cúpula està
centralitzada i el mur de la qibla està al fons, per tant, les naus s’ubiquen de forma paral·lela al mur de la
quibla, donant protagonisme a la nau central cupulada i el que significa una excepció per al cànon de
Mesquites, a més l’espai comparteix, a l’exterior, la nau central destaca pel cicle de mosaics i a l’interior
es dona la solució de sostres de fusta i les naus més elevades que en la resta de mesquites, pel que se
li va donar un segon nivell d’arqueries sobre els capitells reutilitzats de Roma, com a connexió amb el
món clàssic, els arcs de primer nivell son de ferradura, sobrepasant la secció de circumferència.
El mihrab de la mesquita major és el més antic que es conserva, malgrat que la decoració es tardana,
però l’espai és antic, tant a l’exterior, com a l’interior, hi han una serie de mosaics que es vinculen amb
el món bizantí i que son fets per obradors bizantins que foren demanats pel kalifa a Constantinoble,
aquests mosaics son molt semblants als de la basílica de la nativitat de Betlem, però en un context
islàmic, per tant, es fan servir éssers sense Ruh, representant-se plantes i edificis, els mosaics no es
conserven complets i estan sobre murs de pedra i no de maó, com és tradició, i están gran part dels
espais coberts per mosaics, sobretot per a l’arc d’entrada en una decoració sobre fons daurada amb tot
un seguit d’elements que recorden a altres composicions, compartint elements comuns com cases,
elements vegetals i aigua i rius en alguns casos, el que es posa en relació en la sura IX de la Corà i del
que es pot extreure la lectura de la importància de la font escrita que es tradueix visualment i per altra.
44
ELS PALAUS DEL DESERT DELS OMEIES
Sels anomena palaus del desert, però no ho son, estàn en llocs on no hi ha ciutats i serveixen per a
recordar la vida nòmada de la Corà i és un tòpic en la literatura de l’Islam, D'aquests palaus es
conserven els murs perimetrals, son espai interessants per la reproducció que fan dels campaments
romans en un eix de tancament que segueix fins a la sala del tron i envolada d'espais tancats i en una
mesquita pròpia.
PALAU DE QUSAYR AMRA

Es un dels més destacat per la representació mural en els banys de representacions de oficis en figures
humanes i animals, pel que no hi ha problema en fer servir la imatge figurativa en espais en usos lúdics i
dona lloc a la diferenciació d’espais en la representació i el que implica distints codis de representació.
D’aquest destaca el Mosaic dels reis, com una representació de distints monarques i dalt apareix la
paraula “Victòria” i representa una al·lusió a Walid I com a successor en la dinastia.
45

TEMA 7: Art islàmic del Magreb a Egipte
EGIPTE I EL CAIRE. Entre tulúnides, fatimes i mamelucs
Territori de gran bagatge històric que dona varietat cultural i es manté amb l’arquitectura com el monestir
de Santa Maria del Sinaí.
Al 641 es produeix la conquesta d’Egipte pels musulmans, convertint-se en territori de majoria

musulmana i de gran rellevància tecnològica i cultural, la conquesta va ser pel desabastiment a partir del
Nil, Es va establir Fustast com la nova capital, una ciutat que en l’actualitat forma part del Caire, Fustat
es va fundar sobre les runes del “Caire vell”, que seria el primer assentament Cristià i que no tindria
precedent romà, aquest espai seria assetjat com a nova capital, en un Egipte integrat dins de l’Imperi
Kalifal i teòricament, on estaria la tenda de campanya del líder en la conquesta, sería ón es ficaria la
mesquita d’Amer.
MESQUITA DE KAIRUAN
És una mesquita ortodoxa, molt simple i propera als models tradicionals, té una planta hipòstila amb un
seguit de naus perpendiculars al mur de la quibla, el mihrab en direcció a La Meca i un pati amb
arqueries, té la particularitat de l’extensió de les naus cap al lateral en la sala d’oració que quasi envolta
al pati, fa servir arcs apuntats tant a l’interior com cap a l’exterior, les columnes estan rematades per
capitells reutilitzats i altres tallats en el mateix període en un intent de singularitzar els capitells antics.
46

L’illa fluvial de Roda
Conserva el nilòmetre més antic, és d'època musulmana i servia per a
mesurar el nivell del Nil, consisteix en un pou en profunditat, amb
escales per a mesurar el règim de crescuda del nivell de l’aigua, les
dades arreplegades servirien per a saber els impostoss que recaudar,
depenent la fertilitat de la terra del nivell del riu.
Al-Qatal
La Història de l’Egipte islàmic es similar a la conquesta romana, en la imposició de una nova religió,
cultura, llengua i manera de fer les coses, posteriorment, els abàssides van imposar un governador per
la distancia de l’imperi, el governador va actuar de manera autónoma, actuant com monarca i iniciant
una etapa en la que el territori es controla de manera autònoma cap a la fi de l’imperi, el governador va
fundar la ciutat de Al-Qatal, actualment soterrada baix el Caire, tindria una mesquita major i diferent al
model tradicional, és hipòstila de planta quadrada que forma dos quadrats concèntrics, dominen les
formes geomètriques per a la planta, amb destacament de la simetria i la racionalitat, té un minaret al
centre i fa cita a la ciutat de Samarra, d’on ve el governador d’Egipte Ibn Tulun, la pròpia inclusió del
minaret fa referència al primer exemple de manera literal per les escales helicoidals i el remat de la
part superior es del segle XII, la font central té forma de templet, un model que es difondre
posteriorment per tota Àfrica i la direcció dels pilars es distinta, fent una cita a la mesquita de Damasc,
pel que fa agusta mesquita es aglutinar els models islàmics per crear un model nou.
47

CALIFAT FATIMITA 909-1071
Es crea per oposició al Khalifat Sumita, els fatimites s'anomenen descendents de Mahoma, lligant-se
amb la tradició ortodoxa de l’islam, els fatimites eren una dinastia expulsada de Mesopotàmia i comença
un assentament al sud de l’actual Tunísia, on s'estableixen les famílies Cities, ells va ajudar als fatimites
a fer-se amb el poder, de tal manera que aquesta dinastía es la única que controla la Terra Santa de
l’islam, també la singularitat de Sicília com a lloc de control del Mediterrani i que donaria lloc a l’art
Normand com un art Eclèctic de les cultures europees del moment, els fatimites son els que fundaron el
Caire com a capital definitiva al 976, van elaborar una planaurbanística amb un canal per a transportat
l’aigua del Nil, la ciutat es rectangular, amb dues portes i dues vies de comunicació que s’entrecreuen
en una plaça central amb un palau, aquest formava tot el centre de la ciutat, tenia diversos barris amb
diferenciació cultural i tindrà dues mesquites.
MESQUITA D’AL AZHAR

Tindria dues naus al voltant del mur de la qibla en diverses remodelacions dels mamelucs que
revesteixen l’edifici antic, amb el minaret decorat, les mitges llunes en les alqueries i la cúpula daurada,
la decoració del pati faria servir arcs en forma de quilla.
MESQUITA D'AL AQMAR

Té un pati central i dues naus petites al voltant del mur de la quibla, i manté la particularitat mai vist
abans de tenir la façana en forma de cunya per adaptar-se al traçat urbanístic , de tal manera que la
mesquita no pot estar recta per tenir que estar enfocada cap a La Meca, de tal manera que la façana
permet conjugar la tradició cultural, la façana és decorativa amb introducción d’ivori, té muqarnes als
laterals en forma de lloc geomètric entrants i sortints, que donen expressió sense fer servir figuració.
49
SALADÍ I LA SECUPERACIÓ DEL PODER SUNNITA
Saladí va ser un personatge que simbolitza el retorn de les coses per al món islàmic, en el 1157, la vora
del Mediterrani es marca per les croades, amb estats croats al sud del mar, els estats curds eren
profundament sunnites i van tractar de recuperar les terres de l’islam, tenint Egipte i Terra Santa com a
primer objectiu.
D’aquesta dinastia es conserven dues obres d’art, com son el minaret de la Gran Mesquita d’Alep, de
planta cuadrada i amb una decoració major que la resta del moment, es tracta de distints cosos tractats
de distinta manera, amb arcs polilobulats, decoracions coligráfiques, arcs trilobulats que arriben a les
cantonades i mucarnes a la par superior, com decoracions geomètriques que cauen cap a baix, el que
marca un ritme molt influyents en el sud del Mediterrani i es vincula amb la Giralda de Sevilla, però el
minaret ja no existeix, al haver-se enderrocat en l’última guerra de Siria.
La mesquita d’Al Nuri en Mosul era un reflex de la influència dels minarets orientals en una ciutat
rellevant de l’orient Musulmà, amb un ritme decoratiu molt vinculat amb persia, però també va estar
enderrocat en la guerra.
LA CIUTADELLA D’EL CAIRE.

A la presa d’Egipte, la capital de l’imperi es va traslladar al Caire,
traslladant la cort en un aspecte simbòlic i creant ciutadelles per tot el
territori per a controlar l’interior de les ciutats, en una arquitectura de
repressió.
El territori quedaria baix el control dels mamelucs i al final de l'edat

mitjana, el comerça amb la península Ibèrica, va ser amb el sultanat en el
Caire que durará fins a la conquesta otomana.
ALTRES MODELS DE MESQUITA

No totes les mesquites eren hipòstiles amb les naus en front i als laterals al mur de la qibla o en planta
en forma de T, hi han altres tipologies, com sun (entre altres), el model Persa i Otomà, en les mesquites
de quatre Iwans i la mesquita centralitzada.
MESQUITA DE QUATRE IWANS

pobles qarajunides, i en els territoris que ocupen ara la república de Irán, terres la llengua no va ser
l'àrab, utilitzant-se el persa com a llengua, el mateix que va ocórrer en l’arquitectura, fent servir
referències més dràstiques que musulmanes, el que es veu reflexat en la Mesquita del Divendres a
Isfahan (s.X), aquesta mesquita es vincula als abbàssides i amb varies intervencions en època seljúcida
i després en el segle XII, la font central esta envoltada per 48 naus organitzades respecte del mur de la
qibla en distribucions horitzontals i perpendiculars, el mur de la qibla es remata amb una quibla i se li
afegeix un segon espai d'ús palatí que permet l’accés a la familia imperial, també adopta una solució
nova, com és convertir el pati en un espai central i abocar-li quatre façanes distintes, cada una
d’aquestes s’anomena “iwan” i actuen com a portes sagrades associades als palaus Sassànides, dotats
de una entrada monumental en un gran arc, en la mesquita, l’espai prioritza el mur de la qibla per a
restar trets laberíntics, a partir dels kiwans es multipliquen les naus en contraposició al model hipòstil.
L’edifici mostra gransa cap a l’exterior i els murs es cobren al segle XVI en ceràmiques de tonalitats
blaves, els minarets s’inclouen en l’iwan major, s’accedeix per un arc apuntat i les muqarnes
ornamentals, adquireixen un tamany monumental, la decoració és de tipus geomètrica i al sostre es
representa el cosmos, també hi han inscripcions coràniques en els laterals dels arcs.
L’arqueria Nord no té buqarnes i els Iwans, els murs tenen un aspecte sense revestir com es habitual en
la decoració dels edificis religiosos del període, l’iwan occidental destaca per les grans muqarnes, que
demostrar l’estudi geomètric i les cúpules nord i sud repeteixen la geometria i els arabescos tant a la
pròpia cúpula, com a les trompes, com als murs, té tot un sistema d’arcs excessiu per a generar una
geometria vinculada als estudis del cosmos, el que es relaciona també en el món cristià, el mateix que
ocorren en bizanci en els pantocràtors figuratius.
50

La Gran Mesquita de Xi'an
La ruta de la seda funciona com una gran arteria per sobre de tot el centre d'àsia i funciona per al trànsit
de tendències i grups poblacionals, servia per al comerç no sols de seda, sinó que també de pasta,
pólvora i paper, elements molt cotitzats.
La ciutat de Samarcanda a uzbekistan, està en una posició privilegiada a la ruta de la seda, i la
mesquita és de quatre Iuans, es vincula una important figura del mon islàmic i el revestiment ceràmic es
del segle XV.
Altra mesquita important a Àsia, es la mesquita de Xian, era la ciutat més important de Xina en el
període, el barri musulmà és immens i té un model de mesquita diferent a la resta, la planta és
allargada, amb la sala d’oració al fons, i té Mighrab al centre, el que indica que la mesquita al ser un
espai comunitari per a l’oració i la reunió, per tant, no és un model arquitectònic sagrat i tancat, el que
està purificat es el concepte, per tant el model arquitectònic s’adapta al model de temple xinès, amb una
gran entrada, jardins i només amb el pavelló final amb forma de mesquita tradicional, el que també
ocorre a indonesia, on els minarets adapten formes tradicionals de la regió.
51

EL MODEL OTOMÀ
Els otomans son pobles turcs proveents de les estepes del centre d’Asia, translladats a orient pròxim i
digregats a Asia menor en el moment de la pèrdua d’Anatoria per l’Imperi Bizantí i convertint-se le s
sultans mamelucs en alternativa a l’imperi bizantí, fins que van arribar els otomans en un imperi que va
durar fins a la WWI, la magnitud de l’Imperi Otomà, ocupant la capitalitat de l’islam a Europa, i Solimà III
com a líder i enemic de Felip II, la ciutat de Constantinoble conserva moltes de les mesquites
readaptades de les antiges esglésies, com és el cas de la Mesquita Suleimaniye, la que es va establir
amb la particularitat de reproduhir les formes ja existents com la planta centralitzada apareguda a la fi
del món turc, aqusta s’esdevé pel model de Santa Sofia en un edifici de nova planta, aquesta es de
patrocini imperial, els minarets en forma de llapis son estilitzats i acaben en punta molt fina, son propis
del model turc juntament amb la planta centralitzada, el que també es veu en El Caire, el mateix ocorre
en la Mesquita de Selemiye, en un edifici centralitzat coronat per una gran cúpula i envoltat per cuatre
minarets en forma de llapis i que donen protagonisme a la cúpula i a la Mesquita de Defelkar Mehmet,
molt semblant a Santa Sofia per les cúpules i els minarets en forma de cúpula, reproduhint es códics i
amb formes barroques posteriors.
52

Wuolah Free ART BIZANCI I ISLAMIC 2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free ART BIZANCI I ISLAMIC 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ART-BIZANCI-I-ISLAMIC.

Historia del Arte Bizantino e Islámico

2º Grado en Historia del Arte

Facultad de Geografía e Historia

Reservados todos los derechos.

TEMA 2: L'art bizantí de Justinià a la 12-19

TEMA 3: Art de macedonis i comnens 20-30

TEMA 4: La tardor de Bizanci 31-35

TEMA 5: Introducció a la cultura islàmica 37-40

TEMA 6: El Califat Omeia de DamascMocha 41-45

TEMA 7: Art islàmic del Magreb a Egipte 46-52

1.1 CIUTAT I PODER A L’IMPERI ROMÀ D’ORIENT, DE CONSTANTÍ A JUSTINIÀ

La ciutat va ser abandonada a partir del segle IV, després de

Constantí va ser un emperador romà que va servir com

si lees esto me debes un besito

La ciutat era facilment defensable per estar rodejada per mar,

si lees esto me debes un besito

COLUMNA DELS GOTS

si lees esto me debes un besito

AQÜEDUCTE DE VALENT S.IV

LES INSÍGNIES DEL PODER REIAL

BASE DE L’OBELISC DE TEODOSI 390 dne

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

LA NOVA JERUSALEM DE CONSTANTÍ I SANTA HELENA

BASÍLICA DE LA NATIVITAT, BETLEM

BASÍLICA DEL SANT SEPULCRE

si lees esto me debes un besito

BASÍLICA DELS SANTS APÒSTOLS

ELS EDIFICIS TEODOSIANS

ESGLÉSIA DE SANT DEMETRI

si lees esto me debes un besito

ROTONDA DE SANT JORDI

ELS PARES DEL MONACAT IMPERIAL

A banda de monjos en comunitat, vivien en el bosc altres anacoretes

si lees esto me debes un besito

La primera església centralitzada de constantinoble es considerava que era la de Sant Sergi,

SAN POLIEUCTO 470

L’establiment de la dinastia de Justinià al 328, provoca el campament de les famílies imperials,

si lees esto me debes un besito

ESGLÉSIA DELS SANTS SERGI I BACUS

Aquestes suposarien un canvi i un nou model eclesiàstic, al dedicar

SANTA SOFIA COM A CONCEPTE

L'església va tenir modificacions en època otomana i posteriorment

si lees esto me debes un besito

SANT APOLINAR EL NOU

Malgrat que en origen no és una església bizantina, seguia una

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

2.3 El Sinaí i el món de la iconaí

MONESTIR FORTIFICAT DE SANTA CATERINA DE SINAÍ

Per les peregrinacions al mont del Sinaí en Egipte, es va construir un

El mosaic de la capçalera representa la transfiguració de Crist, aquest va ser encarregat a Constantinoble i

si lees esto me debes un besito

LES RAONS DE LA ICONOCLASIA

si lees esto me debes un besito

L'ESGLÉSIA I DE SANTA SOFIA DE TESALÓNICA

La iconoclàsia va tenir dues etapes, a la fi de la primera,es va fer una condemna pública de la

LES DUES RESTAURACIONS DE LA IMATGE

si lees esto me debes un besito

ELS MACEDONIS: UN MODEL DE TEMPLE MEDIEVAL

ELS EMPERADORS MACEDONIS

MODEL DE TEMPLE MACEDONI (examen)