Llengua catalana 2

D I C TAT S

243

P R E PA R AT S

Llengua catalana 2

U N I TAT 1 . E L

245

PUNT

Sense saber com, lArnau es va trobar assegut a taula al costat del rei Jaume I.
Mig meravellat, mig atemorit, escoltava i callava. Com que tothom menjava i sentia un rau-rau al ventre,
va agafar el bra de xai que tenia al davant i hi va clavar queixalada sense deixar de parar atenci al que
deien el rei i els cavallers. I aix va saber que acabaven de conquerir lilla de Mallorca i que pensaven repoblar-la amb pagesos de lEmpord.
En sentir anomenar lEmpord, va recordar el seu poble i la seva famlia que el devien esperar per dinar.
Sobtadament va sentir que es convertia en una bola denergia i, gaireb sense transici, entrava a casa
seva tot dient: Em sembla que avui no tinc gaire gana.
Preparaci: Copia el text del dictat, encercla i numera tots els punts i digues quina funci t cada un.

U N I TAT 2 . L A

COMA I EL PUNT I COMA

El mirabaj lanomenem tamb flor de nit o meravella de nit perqu durant el dia t les flors tancades; sobren al vespre, discretament, es tanquen al mat i es panseixen prop de migdia; nhi ha tantes,
per, a cada planta, que no ens adonem que no sn les mateixes. Des del mes de juny fins que arriba
el fred, perfuma les nits als jardins i a les terrasses; tamb creix al camp, sovint arrambada a les parets
de les cases o a les vores dels camins. De color blanc, groc o rosa viu, les flors del mirabaj posen una
nota de color all on sn, quan arriba el capvespre.
Preparaci: Copia el text, encercla les comes amb un color; els punts i comes amb un altre, i els punts
amb un tercer color; desprs llegeix-lo en veu alta respectant b el ritme que marquen aquests signes de
puntuaci.

Llengua catalana 2

246

U N I TAT 3 . E L S

DOS PUNTS I ELS PUNTS SUSPENSIUS

Com que havem previst anar a la platja, vaig comenar a preparar-ho tot: les tovalloles, el para-sol, la
crema protectora, els peus dnec, les ulleres dimmersi
Quan ho vaig tenir tot a punt, vaig anar leixida a buscar la mare que recollia la roba estesa. No la hi vaig
trobar, la panera de la roba neta era a terra, buida, i lestenedor ple Vaig cridar: Mare!?, per no vaig
rebre resposta. La vaig buscar per tot el pis, cambra per cambra: no res, ning, tot era buit i silencis
Tot duna, vaig sentir les claus a la porta. Vaig anar al rebedor de puntetes i vaig trobar la mare que
entrava amb el diari a la m: Amb aquest sol tan lleganys, anar a la platja, em va dir, potser ho
haurem de deixar per a dem.
Preparaci: Encercla els dos punts amb un color i els punts suspensius amb un altre. Explica quina funci tenen en cada cas.

U N I TAT 4 . E L S

G U I O N S , E L S PA R N T E S I S I L E S C O M E T E S

Pel carnaval, la meva germana es va disfressar de Bruixa Avorrida (com la dels llibres de Les Tres Bessones). Duia un mussol a la m (un mussol de mentida, s clar) i parlava amb tothom que passava:
On s, lAnna? On s, lHelena? On s, la Teresa? els preguntava.
No ho s contestaven alguns; no les hem vist.
Em sembla que han anat a ajudar en Harry Potter feien broma uns altres.
I ella (que s molt comedianta) es passejava per la festa imitant les positures i ganyotes habituals de la
bruixa, tot dient: Sc la Bruixa Avorrida, amiga de totes les criatures!.
Preparaci: Copia el text, encercla amb colors diferents els guions, els parntesis i les cometes, i explica per a qu serveix cada un dels signes en cada cas.

Llengua catalana 2

U N I TAT 5 . E L

G U I O N E T I E L P U N T V O L AT

La libllula o espiadimonis s un insecte que neix a laigua.

De qui t la cara rodona en diem cara-rod.
Duna cosa sense importncia en diem bagatella.
Gener, mar, maig, juliol, agost, octubre i desembre tenen trenta-un dies.
El gorilla s el ms gros de tots els micos.
El Marroc s un estat situat a lextrem nord-occidental de lfrica.
Una ombrella s un para-sol petit, de senyora.
El para-xocs serveix per protegir el cotxe dels xocs de poca importncia.
El cargol s un mollusc, com els musclos i les ostres.
La franella s un teixit de llana, per rentar-la sha de fer servir aigua tbia.
Una carretella s un carruatge de quatre rodes, amb quatre seients i una capota que es pot abaixar.

Preparaci: Encercla amb un color les paraules que duen guionet i amb un altre les que duen punt volat i escriu tantes frases com vulguis per tal dutilitzar-les totes.

U N I TAT 6 . E L S

SIGNES DADMIRACI I DINTERROGACI

Tothom a taula!
Per si s molt aviat!
Que no has vist lhora que s?
Ala! Que de pressa ha passat lestona!
Carme! Marina! A dinar!
Vols dur la sopa a taula, si us plau?
Sopa! Que no feies fricand?
S, per de primer hi ha sopa. Au, mengeu
Ja he acabat, vaig a buscar el fricand?
Quina oloreta ms bona!
Ep, ep, no tel quedis, fes passar la plata!
En queda una mica ms?
I les postres?
Crema cremada! Nyam-nyam

Preparaci: Classifica les frases que duen un signe dadmiraci o dinterrogaci en un quadre com aquest:
Expressen admiraci
Expressen sorpresa
Expressen exclamaci
Expressen un crit
Expressen pregunta directa

247

Llengua catalana 2

248

U N I TAT 7 . L A

P U N T U A C I I L E N T O N A C I

La comtessa est asseguda, viudeta igual!

La comtessa est asseguda al seu palau.
Se li presenta a la cambra, valgam Du, val!
Se li presenta a la cambra el comte Arnau.
Tot cobert de roges flames, ai quin espant!
Tot cobert de roges flames, valgam Du, val!
Tota sola feu la vetlla, muller lleial?
Tota sola feu la vetlla, viudeta igual?
No la faig jo tota sola, comte lArnau,
no la faig jo tota sola, valgam Du, val!
Qui teniu per companyia, muller lleial?
Qui teniu per companyia, viudeta igual?
Du i la Verge Maria, comte lArnau;
Du i la Verge Maria, valgam Du, val!
On teniu les vostres filles, muller lleial?
On teniu les vostres filles, viudeta igual?
A la cambra sn que broden, comte lArnau,
a la cambra sn que broden seda i estam.
Preparaci: Encercla els diversos signes de puntuaci de la can i explican la funci.

U N I T A T 8 . L A P S T R O F

I EL GUIONET EN ELS PRONOMS

Volia comprar-me una samarreta al mercat per no vaig trobar-ne cap que em fes el pes. Vaig pensar que potser nhi hauria de ms boniques la setmana vinent.
Quan va arribar la meva germana, vaig preguntar-li si havia anat a inscriures al concurs de patinatge.
Lvia havia proms fer-nos canelons per dinar i nosaltres vam anar-hi dhora per ajudar-la.
Com que ell no vol moures del lloc on s, no podem posar-hi el banc i haurem dasseurens a laltra banda.
Van treures els abrics i van penjar-los al rebedor per no oblidar-sen quan marxessin.
Preparaci: Escriu una frase amb cada grup de paraules destacades.

Llengua catalana 2

U N I T A T 9 . L A C C E N T U A C I
Quan vam entrar a la sala, el primer que vam veure va ser una impressora i un escner nous. Lgicament, tots volem ser els primers, si no els nics, a fer-los servir.
La Mnica, la professora dinformtica, ens va demanar que rpidament cadasc segus davant dun ordinador, lengegussim, obrssim la carpeta de les imatges i que cada un tris les imatges que li calien
per preparar el tema que havia escollit.
Jo volia fer un treball monogrfic sobre els indis dAmrica i havia dut una muni de revistes amb uns articles interessantssims i unes fotografies fantstiques. Com que era el que havia dut ms documentaci,
la professora em va permetre que estrens els aparells.
Preparaci: Encercla les paraules del text que duen accent i escriu tantes frases com et calgui per tal
de fer-les servir totes.

U N I TAT 1 0 . L A

D I R E S I I E L S C O N TA C T E S V O C L I C S

La Llusa explica histries increbles.

Els meus vens sn sussos.
Caldr que canvis les rajoles que es mouen.
Encara que no et sun els peus cal que et canvis els mitjons.
La noia va trobar la casa en un estat runs.
Volen que cre una associaci amb gent de tots els pasos.
Digues al Ral que no samoni.
LElosa ens ha tradut la carta de la Brigitte.
Cal que rumieu una mica i reduu les despeses.
Mentre vigilava el fricand que coa, rentava el ram a laigera.

Preparaci: Escriu tantes frases com et calgui per tal dutilitzar totes les paraules destacades.

249

Llengua catalana 2

250

U N I TAT 1 1 . E L S

ACCENTS DIACRTICS

Quan vam visitar el monestir budista de Panillo, a la Ribagora aragonesa, em va fer la sensaci que el
Pirineu havia esdevingut lHimlaia. Havia llegit que Himlaia vol dir prop don viuen els dus i vaig pensar que la nostra muntanya tamb mereixia aquest nom.
Quan vam entrar al temple, noms shi sentia el murmuri del rs de deu lames que pregaven per la pau
del mn. La remor suau daquella cantarella em feia venir son.
En sortir, mon pare i jo vam parlar de la diferncia entre aquell temple amb tants colors i les esglsies
que vam veure quan vam fer la Ruta del Romnic, itinerari que passa per Tall, Bo, Erill-la-vall, Durro,
Barruera, Cll, Cardet Realment les esglsies romnes sn molt ms austeres, amb la pedra vista i
aquells campanars tan alts que si els mires gaire estona al final et fa mal el coll.
Preparaci: Copia les paraules destacades del text i escriu al costat el significat de cadascuna.

U N I TAT 1 2 . L E S

LLETRES MUDES

Pa torrat amb mantega

El pa torrat i la mantega
solen anar sovint plegats
i ens els mengem de bona gana,
molt ms si sn ben ensucrats.
Tenen un gust que, en barrejar-se,
resulta encara ms plaent,
tant s aix que cada dia
en menja arreu qui sap la gent.

Per esmorzar van de primera,

ja no cal dir per berenar,
i a totes hores sempre donen
plaer complet al paladar.
M IQUEL M ART I P OL

Preparaci: Llegeix el poema en veu alta parant atenci a aquelles paraules que duen una lletra que no
pronunciem. Desprs copia el text en el teu quadern i encercla aquestes paraules.