Professora: Sara Marugan Oliva

Nom i cognoms:

Examen de 2n de Batxillerat

Imatges des del tren

Stephen seia, una vegada ms, al costat del pare, en un rac de vag de tren, a
Kingsbridge. Viatjava amb el pare, en el correu de la nit, i anaven a Cork. Quan el tren
sort, fumejant, de lestaci, record el seu infantvol meravellament. Veia les terres
que sanaven enfosquint i lliscaven al seu costat, cap enrere; els silenciosos pals de
telgraf que passaven pel costat de la seva finestra, rpidament cada quatre segons;
les menudes estacions amb lluors pampalluguejants, guardades per uns sentinelles
silenciosos, i que el tren deixava enrere el seu pas, titillant un moment en la fosca,
com gnies espurnes llanades al pas dun atleta.
Stephen escoltava sense cap simpatia levocaci que el pare feia de Cork i descenes
de la seva joventut, relat que trencava amb sospirs i glops de lampolla que duia a la
butxaca, sempre que hi apareixia la imatge dun amic difunt o quan el narrador
recordava sobtadament el motiu de la seva actual visita. Stephen escoltava, per no
podia sentir pietat. Les imatges dels morts li eren totes estranyes, tret de la de loncle
Charles, que havia comenat a esvair-se, feia poc de la seva memria.

James Joyce, Retrat de lartista adolescent

1. Digueu quina s la funci gramatical dels sintagmes segents: [1 punt]

els silenciosos pals de telgraf que passaven pel costat de la seva finestra.
b) en el correu de la nit.
c) Quan el tren sort, fumejant, de lestaci.
d) una vegada ms, al costat del pare, en un rac de vag de tren, a
Kingsbridge
e) Les imatges dels morts li eren totes estranyes.

2. Esbrineu la referncia i la funci gramatical dels pronoms febles de les

seqncies segents: [1 punt]

a) Per ara no en sentia, de meravellament.

b) Sempre que hi apareixia la imatge dun amic difunt.

Professora: Sara Marugan Oliva

Nom i cognoms:

3. Indiqueu la funci gramatical de cadascun dels constituents subratllats en els

fragments segents: [1,5 punts]

Veig com agafa un vas alt, hi posa sucre, suc de llimona i ginebra. LAntoni em porta
uns quants cacauets. Aquest tamb fa anys que hi treballa, aqu. Veig un tamboret
lliure i hi sec, al costat de dos senyors, els ms vells [...]. Ja li ha passat el temps a
aquest rom. Com ha passat el temps de viure en aquesta casa.
Li agrada arribar al restaurant a les dues en punt, quan generalment no hi ha ning
encara. I tamb li agrada anar-hi a peu, si no s que fa un dia dhivern molt dolent,
llavors avisa, den que no t xofer, que el vingui a buscar un taxi.

Josep Maria Espins, Un rac de paraigua

4. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adients de
pronoms febles segons la normativa. [2,5 punts]

a) Els vens han de saber que sha apujat el lloguer, per jo no vull
dir_______________.
b) La ciutat tenia cent mil habitants abans de la guerra i actualment noms
______________ viuen uns setanta mil.
c)

El lder del partit encara t la majoria, tot i que els seus rivals
____________ poden prendre en qualsevol moment.

d) Van sollicitar el vistiplau i van concedir______________ desprs de moltes

gestions.
e) Si et demanen revistes per distreures, porta____________ unes quantes.
f)

Com que no coneixia la histria, el pags _____________ va fer cinc

cntims.

g) Lempresa vol saber quins sn els productes cosmtics que ms demanen

els consumidors per intentar oferir_____________.
h) Calia treure els gossos de la gbia, i en Joan va demanar al veterinari que
lajuds a treure_______________.
i)

Quan va aconseguir sortir de la llntia meravellosa, el geni la va trencar

perqu ning no pogus tornar a tancar_________________.

j)

El gurdia va presentar excuses a la noia, per ella no va voler

acceptar____________.
2

Professora: Sara Marugan Oliva

Nom i cognoms:

5. En les oracions compostes segents, subratlleu-hi loraci subordinada i

indiqueu: [3 punts]

a. Si s substantiva (Subst.), adjectiva (Adj.) o adverbial (Adv.).

b. Quina funci sintctica fa.
c. En les adverbials digueu de quin tipus s.

a. No sabem quan va arribar.

b. Per ms que cridis no sortir ning.
c. Aqu teniu la prova que tot era fals.
d. Ho he fet com em vas dir.
e. Em sap greu que hi hagin anat ells i no nosaltres.
f. La ra per qu ho feia, ning no la sabia.
g. Us portem aix perqu estigueu contents.
h. No s a qu et refereixes.
i. Mho ha dit mentre baixava lescala.
j. The trucat perqu macompanyis al teatre.
k. Encara que plogui sortirem a caminar.
l. Com ms entrenvem menys ens cansvem.
m. Enllestits els exmens farem una festa.
n. Magrada molt patinar.

6. Assenyaleu la substituci gramatical normativa: [1 punt]

a) Obro la porta a la Tina (lhi obro / la hi obro / la li obro).

b) Em vaig acostumar a lambient (men vaig acostumar / mhi vaig acostumar /
me nhi vaig acostumar).
c) Utilitzava la mquina amb habilitat (la hi utilitzava / lutilitzava / la utilitzava).
d) Explicarem lancdota als fills (los la explicarem / els la explicarem / els
lexplicarem).
3

Professora: Sara Marugan Oliva

Nom i cognoms:

e) Treia les sabates de larmari (les en treia / lin treia / nhi treia).
f) Poseu-vos vinagre a lamanida (poseu-vos-en /poseu-vos-nhi / poseu-voshi).
g) Ficava anissos dins el pot (lin ficava / nhi ficava / en ficava).
h) Envieu els llibres als editors (envieu-los-els / envieu-los-hi / envieuls-hi).
i) Doneu pastissos als nens (doneu-los-en / doneu-los-hi / doneu-els-en).
j) Va acompanyar la Dnia a casa (lhi va acompanyar / la hi va acompanyar / li
va acompanyar).

Professora: Sara Marugan Oliva

Nom i cognoms:

Examen de 2n de Batxillerat
Imatges des del tren
Stephen seia, una vegada ms, al costat del pare, en un rac de vag de tren, a
Kingsbridge. Viatjava amb el pare, en el correu de la nit, i anaven a Cork. Quan el tren
sort, fumejant, de lestaci, record el seu infantvol meravellament. Veia les terres
que sanaven enfosquint i lliscaven al seu costat, cap enrere; els silenciosos pals de
telgraf que passaven pel costat de la seva finestra, rpidament cada quatre segons;
les menudes estacions amb lluors pampalluguejants, guardades per uns sentinelles
silenciosos, i que el tren deixava enrere el seu pas, titillant un moment en la fosca,
com gnies espurnes llanades al pas dun atleta.
Stephen escoltava sense cap simpatia levocaci que el pare feia de Cork i descenes
de la seva joventut, relat que trencava amb sospirs i glops de lampolla que duia a la
butxaca, sempre que hi apareixia la imatge dun amic difunt o quan el narrador
recordava sobtadament el motiu de la seva actual visita. Stephen escoltava, per no
podia sentir pietat. Les imatges dels morts li eren totes estranyes, tret de la de loncle
Charles, que havia comenat a esvair-se, feia poc de la seva memria.
James Joyce, Retrat de lartista adolescent

1. Digueu quina s la funci gramatical dels sintagmes segents: [1 punt]

a) els silenciosos pals de telgraf que passaven pel costat de la seva finestra.
CD
b) en el correu de la nit CCL
c) Quan el tren sort, fumejant, de lestaci CCT
d) una vegada ms, al costat del pare, en un rac de vag de tren, a
Kingsbridge CCL
e) Les imatges dels morts li eren totes estranyes S, CI, Atribut

2. Esbrineu la referncia i la funci gramatical dels pronoms febles de les

seqncies segents: [1 punt]

a) Per ara no en sentia, de meravellament. (meravellament, CD)

b) Sempre que hi apareixia la imatge dun amic difunt. (levocaci que el
pare feia de Cork i descenes de la seva joventut o relat, CCL)

Professora: Sara Marugan Oliva

Nom i cognoms:

3. Indiqueu la funci gramatical de cadascun dels constituents subratllats en els

fragments segents: [1,5 punts]

Veig com agafa un vas alt [CD], hi [CCL] posa sucre, suc de llimona i ginebra. LAntoni
[S] em [CI] porta uns quants cacauets. Aquest tamb fa anys que hi treballa, aqu.
Veig un tamboret lliure i hi [CCL] sec, al costat de dos senyors [CCL], els ms vells
[...]. Ja li ha passat el temps [S] a aquest rom. Com ha passat el temps de viure en
aquesta casa. [S]
Li [CI] agrada arribar al restaurant [CCL] a les dues en punt [CCT], quan generalment
no hi ha ning [CD] encara. I tamb li agrada anar-hi a peu [CCM], si no s que fa un
dia dhivern molt dolent, llavors avisa, den que no t xofer [CD], que el vingui a
buscar un taxi [S].
Josep Maria Espins, Un rac de paraigua

4. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adients de

pronoms febles segons la normativa. [2,5 punts]

a) Els vens han de saber que sha apujat el lloguer, per jo no vull
dir_______________. (-los-ho)
b) La ciutat tenia cent mil habitants abans de la guerra i actualment noms
______________ viuen uns setanta mil. (nhi)
c) El lder del partit encara t la majoria, tot i que els seus rivals ____________
poden prendre en qualsevol moment. (la hi)
d) Van sollicitar el vistiplau i van concedir ______________ desprs de moltes
gestions. (-los-el)
e) Si et demanen revistes per distreures, porta ____________ unes quantes.
(ls-en)
f) Com que no coneixia la histria, el pags _____________ va fer cinc
cntims. (lin)
g) Lempresa vol saber quins sn els productes cosmtics que ms demanen
els consumidors per intentar oferir _____________. (-los-els)
h) Calia treure els gossos de la gbia, i en Joan va demanar al veterinari que
lajuds a treure _______________. (ls-en)
i) Quan va aconseguir sortir de la llntia meravellosa, el geni la va trencar
perqu ning no pogus tornar a tancar _________________. (-lo-hi)
j) El gurdia va presentar excuses a la noia, per ella no va voler acceptar
____________. (-les-hi)

Professora: Sara Marugan Oliva

Nom i cognoms:

5. En les oracions compostes segents, subratlleu-hi loraci subordinada i indiqueu:

[3 punts]

a. Si s substantiva (Subst), adjectiva (Adj) o adverbial (Adv). [1 punt]

b. Quina funci sintctica fa. [1 punt]
c. En les adverbials digueu de quin tipus s. [1 punt]

a. No sabem quan va arribar. Subst/CD

b. Per ms que cridis no sortir ning. Adv/ CC/ Imprpia condicional
c. Aqu teniu la prova que tot era fals. Subst/ CN
d. Ho he fet com em vas dir. Adv/ CCManera/ Prpia de Manera
e. Em sap greu que hi hagin anat ells i no nosaltres. Subst/ Subj.
f. La ra per qu ho feia, ning no la sabia. Adj/ CN
g. Us portem aix perqu estigueu contents. Adv/CCFinalitat/ Imprpia final o
de finalitat
h. No s a qu et refereixes. Subst/ CD
i. Mho ha dit mentre baixava lescala. Adv/ CCT/ Prpia temporal
j. The trucat perqu macompanyis al teatre. Adv/CCFinalitat/ Imprpia final
o de finalitat
k. Encara que plogui sortirem a caminar. Adv/ CC/ Imprpia concessiva
l. Com ms entrenvem menys ens cansvem. Adv/ CC/ Imprpia
condicional
m. Enllestits els exmens farem una festa. Adv/ CCT/ Prpia temporal
n. Magrada molt patinar. Subst/ Subj.

6. Assenyaleu la substituci gramatical normativa: [1 punt]

a) Obro la porta a la Tina (lhi obro / la hi obro / la li obro).

b) Em vaig acostumar a lambient (men vaig acostumar / mhi vaig acostumar
/ me nhi vaig acostumar).
c) Utilitzava la mquina amb habilitat (la hi utilitzava / lutilitzava / la utilitzava).
d) Explicarem lancdota als fills (los la explicarem / els la explicarem / els
lexplicarem).
7

Professora: Sara Marugan Oliva

Nom i cognoms:

e) Treia les sabates de larmari (les en treia / lin treia / nhi treia).
f) Poseu-vos vinagre a lamanida (poseu-vos-en / poseu-vos-nhi / poseu-voshi).
g) Ficava anissos dins el pot (lin ficava/ nhi ficava / en ficava).
h) Envieu els llibres als editors (envieu-los-els / envieu-los-hi / envieuls-hi).
i) Doneu pastissos als nens (doneu-los-en/ doneu-los-hi / doneu-els-en).
j) Va acompanyar la Dnia a casa (lhi va acompanyar/ la hi va acompanyar / li
va acompanyar).