DOCUMENT DE TREBALL SOBRE EL PLA DE PARENTALITAT

PRESENTACI
1. Concepte i fonaments
El Llibre segon del Codi civil de Catalunya incorpora el pla de parentalitat com
un dels continguts bsics del conveni regulador quan els progenitors en procs
de ruptura de parella tenen fills comuns i ha de presentar-se tant si el procs s
de mutu acord com si s contencis-(art. 233-2.2.a CCCat) per tal de preveure
com sexerciran les responsabilitats parentals (art. 233-8.2).
El pla de parentalitat s un instrument basat en lautonomia dels progenitors i
dirigit a ordenar les qestions principals que poden afectar el fill o fills comuns
en cas de trencament de la relaci dels progenitors.
Ats que els progenitors sn els millor situats per acordar qu conv
ms a linters dels fills i que la ruptura del matrimoni no ha dalterar les
seves responsabilitats parentals vers els fills comuns, el pla de
parentalitat concreta com ambds progenitors exerciran aquestes
responsabilitats i detalla els compromisos que assumiran sobre aspectes
bsics de la vida quotidiana dels fills, com la guarda, la cura i leducaci,
que al seu torn es concreten en aspectes ms especfics com la salut, la
religi, les activitats de lleure, el rgim de relacions personals amb el
progenitor no resident (i, en el seu cas, amb altres familiars i persones
prximes), i la distribuci de les vacances, festius o dies especials, com
aniversaris i similars.
El pla de parentalitat pretn adequar el contingut dels acords al que conv ms
a cada famlia. Permet anticipar els criteris de resoluci dels problemes
ms importants que poden afectar els fills desprs de la ruptura per tal
devitar la litigiositat en un moment posterior. A lhora pretn, en inters del fills,
aconseguir una major implicaci dels dos progenitors en les responsabilitats
parentals i una comunicaci ms fluda en les relacions posteriors a la ruptura.

2. Contingut
Lart. 233-9.2 CCCat disposa que el Pla de parentalitat inclou, com a mnim:
a) El lloc o els llocs on viuran els fills habitualment. Shi han dincloure regles
que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada
moment.
b) Les tasques de qu sha de responsabilitzar cada progenitor amb relaci a
les activitats quotidianes dels fills.
c) La manera com shan de fer els canvis en la guarda i, si escau, com shan de
repartir els costos que generin.
1

d) El rgim de relaci i de comunicaci amb els fills durant els perodes en qu

un progenitor no els tingui amb ell.
e) El rgim destades dels fills amb cadascun dels progenitors en perodes de
vacances i en dates especialment assenyalades per als fills, per als progenitors
o per a llur famlia.
f) El tipus deducaci i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, si
escau.
g) La manera de complir el deure de compartir tota la informaci sobre
leducaci, la salut i el benestar dels fills.
h) La manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres
qestions rellevants per als fills.

Certament, el pla de parentalitat s una novetat del Llibre segon del

CCCat i una novetat a lestat espanyol-, si b a la prctica cada cop sn ms
les propostes de conveni regulador i les resolucions judicials que preveuen all
relatiu a la guarda dels fills menors de forma detallada. Tamb cada cop ms
convenis preveuen les principals activitats educatives i de lleure dels fills, a fi de
determinar com es costejaran, i de distribuir les responsabilitats dels
progenitors per determinar les tasques de cadascun a lhora del seu seguiment.
El pla de parentalitat pretn generalitzar aquesta bona praxis,
perqu la regulaci prvia i sistemtica dels aspectes relatius a la relaci
de tots dos progenitors amb els fills un cop trencada la parella minimitza
els conflictes i dilueix les discrepncies. La simulaci del futur tamb
permet als progenitors copsar labast i complexitat dels diversos aspectes de la
relaci amb els fills en la nova situaci i facilita la gesti dels afers dels menors.

3. Pla de Parentalitat i ordenaci del rgim de guarda

Com s ben sabut, el dret de famlia catal presenta la guarda conjunta com la
modalitat ptima per lexercici de les responsabilitats parentals dels progenitors,
si b ha defugit dimposar-la de manera indiscriminada, en entendre que, en
ocasions, linters superior del menor pot desaconsellar-la.
La guarda conjunta va lligada a un cert grau de cooperaci entre els
progenitors malgrat lexistncia dinevitables tensions- i el pla de parentalitat
permet preveure o programar com funcionar aquest rgim, en precisar amb un
cert grau de concreci les responsabilitats que cada progenitor pensa assumir
en relaci als principals aspectes de la vida dels fills.
Lart. 233-10.1 CCCat [Exercici de la guarda] estableix que La guarda sha
dexercir de la manera convinguda pels cnjuges en el pla de parentalitat, llevat
que resulti perjudicial per als fills]. Aix mateix, lart. 233-11 [Criteris per a
determinar el rgim i la manera dexercir la guarda] prescriu que per a
determinar el rgim i la manera dexercir la guarda, cal tenir en compte les
propostes de pla de parentalitat (i una srie de criteris que senumeren i shan
de ponderar conjuntament)

El Pla de Parentalitat no va lligat a una modalitat concreta

dordenaci del rgim de guarda i ha delaborar-se amb
independncia del rgim de guarda acordat, o proposat
Per tant, podem trobar-nos:
* Una proposta nica- de Pla de Parentalitat acordada pels dos
progenitors
* Dues propostes de Pla de Parentalitat, cadascuna aportada per
un dels progenitors.

4. El Pla de parentalitat com a instrument flexible i adaptable a

les necessitats canviants de cada famlia
Les relacions amb els fills es basen en la continutat per, com tota
relaci familiar, impliquen un cert grau de dinamisme. Per aix:
s especialment recomanable que els acords del Pla es
modifiquin en funci de la franja dedat del menor o menors.
Les etapes que orientativament es poden considerar rellevants sn la que
arriba fins als 3-4 anys inici escola-; la franja entre els 3-4 i els 12 anys; i,
finalment, la de ms de 12 anys. La millor opci s fixar, en el Pla inicial,
determinades previsions lligades al creixement dels menors.

Cal tenir present, a ms, en relaci al darrer perode, el parer dels fills,
els quals han de ser escoltats.

5. El pla de parentalitat en altres ordenaments jurdics

Des que en diversos ordenaments jurdics la llei encoratja, o fins i tot obliga, a
presentar plans de parentalitat, sha constatat que la participaci dambds
progenitors separats en la criana dels fills ha crescut significativament i
sembla constatat que ha disminut la litigiositat posterior a la sentncia de
divorci per qestions relatives a la guarda dels fills. En ltim terme, sobserva
que el pla disminueix els costos del divorci, garanteix a les parts un major nivell
de control sobre el procs i redueix els desacords, per la qual cosa no resulta
aconsellable quan les parts no estan, dentrada, predisposades a comunicar-se.
El pla de parentalitat, que es coneix en els ordenaments anglosaxons des de fa
fora temps, s un instrument consolidat a Austrlia i als EE.UU. Alguns estats
nord-americans el configuren com a obligatori sempre que es discuteix la
guarda dels fills, i daltres noms el requereixen en cas de responsabilitats
parentals compartides o si sacorda la guarda compartida.
3

Als pasos europeus (on encara una figura incipient), el cas ms destacable s
el dHolanda, on des de l1 de mar de 2009 la Llei de procediment civil en
preveu la formalitzaci si t lloc el divorci o la dissoluci de parella registrada.
El pla forma part duna guia de resoluci de conflictes informatitzada, elaborada
pel Comit de Justcia Gratuta del Ministeri de Justcia holands amb la
collaboraci de la Universitat de Tilburg, que t per objecte fomentar la
mediaci en cas de crisi de parella, i que permet als mateixos progenitors, amb
consell expert, dissenyar un pla a mida. Aquesta eina documenta i registra tots
els acords assolits1.

6. La compatibilitat amb el recurs a la mediaci familiar

Atesa la conflictivitat que pot generar a la prctica lexecuci de cadascuna
daquestes decisions, s convenient que les propostes de pla de parentalitat
prevegin la possibilitat de recrrer a la mediaci familiar per a resoldre les
diferncies derivades de la seva aplicaci o la convenincia de modificar-ne el
contingut per adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels
fills o a les noves circumstncies dels progenitors.
Tamb sha constatat, en el dret comparat, leficcia de lassistncia dun
mediador per lelaboraci del pla de parentalitat, com a professional que
pot contribuir a que les parts arribin, per s mateixes, a ladopci dels
acords i que, correlativament, tenen un grau de compliment posterior
adient-

7. Algunes precisions sobre els materials que es presenten

La disposici addicional novena (informaci sobre el pla de parentalitat) de la
llei 25, de 29 de juliol,del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la
persona i la famlia, introduda durant la tramitaci parlamentria, estableix que
el Departament de Justcia, en collaboraci amb els collegis professionals, ha
de difondre la informaci sobre el pla de parentalitat i facilitar models per a
elaborar-lo.
En compliment de la disposici es proposen els segents documents, que
desenvolupen lart. 233-9 CCCat:
- Una GUIA per lelaboraci dun pla de parentalitat, que enumera
una srie de matries sobre les que podria ser bo, ateses les
singularitats de la famlia, un pronunciament previ (Annex I)

Per a ms informaci, sobre lanomenat pla de criana holands (ouderschapsplan), vid.

http://www.rvr.org/nl/search?page=1&query=ouderschapsplan. Per a ms informaci sobre la
guia informatitzada de resoluci de conflictes que limplementa (rechtwijzer):
http://www.rvr.org/binaries/rbv-downloads/brochures/hr_rvr10030_folder-eop_mrt10.pdf

Aquesta informaci, de moment, noms es troba disponible en neerlands.

4

Un Model de pla de parentalitat que parteix de lacord dels

progenitors. Per aix el terme Acorden o sinnims. En cas de
proposta de Pla individual, el terme adient seria proposo.
* Sha estructurat, com a criteri de presentaci formal, mitjanant
un sistema de caselles, que identifica una srie de qestions i
obliga als progenitors a pronunciar-se2.

TANT LA GUIA COM EL MODEL TENEN UN CARCTER INDICATIU

per situar els principals acords que haurien dadoptar els progenitors per
lexercici futur de les responsabilitats parentals, amb especial atenci a
lordenaci de la guarda i de les relacions personals amb els seus fills.

Res no impedeix, per, que els professionals elaborin els seus propis
models, o incorporin altres matries, dacord amb les singularitats de
cada famlia i dels seus integrants-.

Cal tenir present, a ms, que, amb independncia del rgim dordenaci de la
guarda, lexercici de la potestat parental ser habitualment conjunt, de manera
que les principals decisions vinculades a lexistncia dels menors han
dadoptar-se de mutu acord. En tot cas, i respectant lautonomia de la voluntat
dels progenitors, i les iniciatives dels juristes implicats, el referent primer s el
mateix art. 233-9 CCCat, i el punt de partida la necessitat, constatada, que els
progenitors prenguin conscincia de lexecuci futura de les seves
responsabilitats parentals conjuntes respecte dels fills comuns.

Aquest s, per exemple, el model que proposa lAmerican Academy Matrimonial Lawyers
(http://www.familylawfla.org/pdfs/AAML_Parenting_Plan.pdf

ANNEX I
GUIA PER ELABORAR
PARENTALITAT

UNA

PROPOSTA

DE

PLA

DE

Preliminar. Els deures d'informaci i collaboraci entre

ambds progenitors
* Els progenitors ACORDEN QUE hauran dinformar-se recprocament de les
seves adreces actuals, aix com dels telfons durgncia, i hauran de notificar a
laltre qualsevol canvi.
* Tota la informaci relativa al/s fill/s shaur dintercanviar entre els mateixos
progenitors, els quals es comprometen a que NO UTILITZARAN el/s fill/s com a
missatgers per a intercanviar informaci, plantejar qestions o proposar canvis
en el rgim de guarda i visites establert.
* Els progenitors acorden que lintercanvi dinformaci relativa al/s fill/s no sha
de dur a terme -generalment- en presncia daquests.
* Cada progenitor es compromet a informar laltre sobre els principals aspectes
relatius al desenvolupament dels fills, i especficament als aspectes relatius a la
educaci, la salut i el lleure.
*Si un progenitor t coneixement de qualsevol malaltia, accident, hospitalitzaci
o qualsevol altra circumstncia que afecta la salut del fill, sobliga a comunicarho immediatament a laltre progenitor.
* Cada progenitor es compromet a procurar laccs a laltre dels documents
dels seus fills (escolars, sanitaris i altres rellevants)
* Cal tenir present que la decisi de canviar de centre escolar, com a
manifestaci significativa de lexercici de la potestat parental, requereix lacord
dambds progenitors.

A) Decisions relatives a la guarda dels fills i al lloc on viuran

habitualment
En funci del rgim adoptat, els progenitors han de detallar la distribuci dels
perodes de convivncia (setmanes, partici de setmana, quinzenal, mesos,
etc) Habitualment, els fills sn al domicili de cada progenitor durant el perode
de guarda, excepte si sacorda que siguin els progenitors els que es desplacin.

B) Tasques de qu sha de responsabilitzar cada progenitor en

relaci amb les activitats quotidianes dels fills.
* Cada progenitor es fa crrec, per ell mateix o mitjanant daltres persones que
designi, de les tasques domstiques generades per la cura del/s fill/s mentre
el/s tingui en la seva companyia,
* Identificaci de determinades tasques quotidianes, significativament les
dacompanyament a lescola/altres activitats.
* s adient explicitar que cada progenitor es far crrec (per ell mateix o
mitjanant les persones que designi), de portar el/s fill/s a lescola i a les
activitats extraescolars, aix com de recollir-lo/s, mentre estigui/n en la
seva companyia. Tamb de determinades visites mdiques de
seguiment etc-.
* Pot ser adient identificar altres supsits, com la designaci del
progenitor que socupar preferentment de ladquisici de la roba i
lequipament escolar.

C) Manera com shan de fer els canvis en la guarda

* Cal ACORDAR el lloc on es produiran els intercanvis. Com a possibles
opcions:
- lhabitatge del progenitor que tingui la guarda en cada moment
- lloc alternatiu que sacordi,
- durant el perode escolar, lescola, a linici o la fi de la jornada escolar
(o en la seu on te lloc determinada activitat extraescolar)
* Si un progenitor, per qualsevol causa, no pot fer efectiva la guarda (entesa
com a perode de convivncia) que t assignada, s convenient ACORDAR si
s responsable de trobar un sistema alternatiu de guarda per al/s fill/s, o si ha
dinformar prviament laltre progenitor per si aquest vol fer-sen crrec.
* Cal ACORDAR que els intercanvis es faran en el perode que determinin els
progenitors.
* Si per alguna circumstncia no es poguessin dur a terme en el perode
determinat, s adient acordar que el progenitor responsable ho haur de posar
en coneixement de laltre amb la mxima antelaci possible, dins dun perode
prudencial.
* s adient ACORDAR una soluci alternativa quan el menor est malalt, i no
sembla el ms beneficis pel seu inters traslladar-ho de lhabitatge on es troba
* Fixar, per exemple, la possibilitat de relacionar-se amb ell durant la malaltia, i
com...)

* Tamb (til en cas de guarda individual per residncia dels progenitors en

localitats diferents) preveure el rgim de transport (la manera de dur-lo a terme,
i qui el sufraga).
*Aix mateix, pot ser til Acordar que el progenitor que solliciti un canvi en la
guarda s responsable de qualsevol despesa addicional de cura o transport
del/s fill/s que pugui resultar del canvi.

D) Rgim de relaci i de comunicaci amb els fills durant els

perodes en qu un progenitor no els tingui amb ell.
* Si satribueix la guarda conjunta per perodes duna certa durada, acordar les
relacions personals amb laltre progenitor (p.e., una tarda a la setmana).
En cas de guarda individual, ACORDAR els intervals en que el
progenitor que no tingui la guarda podr tenir els fills en la seva
companyia (p.e., caps de setmana alterns, des de les ..... del divendres o
des de la sortida del collegi fins les ..... diumenge / lentrada del collegi
el dilluns pel mat)
Tamb es pot fixar un (o ms) dies intersetmanals, delimitant el
perode.
* Es adient acordar el rgim de comunicacions, mentre el/s fill/s est/n amb
un progenitor (diari/ cada ...... dies, entre les ........ i ....... hores, etc)
* En cas de comunicaci telefnica, caldr respectar lhorari de descans
dels fills, de laltre progenitor i, si s el cas, de la resta de la seva famlia.

E)
Rgim
destades
assenyalades)

(vacances,

dates

especialment

s adient contemplar de manera especfica cada perode de vacances dels

menors (amb el referent del calendari escolar).
En concret, les vacances destiu (delimitant si s juliol/ agost, o noms
agost), de Nadal, de Setmana Santa o Pasqua- i, si s el cas, dhivern
(-en mig del perode escolar- lanomenada setmana blanca).

Punt de partida (susceptible dacord diferent en funci de cada realitat

familiar): distribuci de les vacances per la meitat de cada perode.
Per garantir la igualtat, establir la preferncia dun progenitor els anys parells, i
de laltre els senars.

Aquesta distribuci es fa amb independncia del progenitor a qui pugui

correspondre la guarda del/ fill/s. Poden establir perodes i ordenacions
diferents.
* En les vacances de Nadal, s adient anticipar si la distribuci afecta a
les dates del 25 i 26 o, segons les caracterstiques de la famlia, la nit
del 24-, de manera que, amb independncia de la distribuci de les
vacances, salterni, si escau, aquests dies la convivncia amb els
progenitors (pot facilitar lacord els usos familiars fins a la data del
trencament). Tamb es pot acordar el rgim de convivncia el dia 6 de
gener.
* En general, el rgim de relacions personals sha dentendre sense perjudici de
lassistncia del/s fill/s a colnies, campaments, esplais o estades a lestranger,
entre daltres activitats que puguin haver acordat els dos progenitors
conjuntament.
* Els progenitors poden ACORDAR una distribuci in genere dels fins de
setmana llargs.

La fixaci daquest calendari, es far arribar, per part del progenitor que
t preferncia cada any, durant la primera quinzena del ms de
setembre, per la via que estableixin (o altre mecanisme que prevegin)

* Cal ACORDAR com sordenen les relacions personals en les dates

daniversari/ sant dels menors o dels progenitors, intentant garantir el contacte
directe dels progenitors durant un perode de .... hores, amb independncia de
qui tingui aquell dia atribuda la guarda (tamb poden establir que, perqu es
faci efectiu aquest contacte caldr que el progenitor informi laltre progenitor
amb, com a mnim, ..... dies dantelaci).
*Es recomanable que els progenitors ACORDIN participar tots
dos- en les festes daniversari del/s seu/s fills, i es distribueixen
les tasques dorganitzaci (per exemple, correspondran al
progenitor que en tingui la guarda en aquell moment; o b a un els
anys parells i a laltre els anys senars).
* Els progenitors sn conscients que cadascun pot viatjar amb el/s fill/s mentre
el/s tingui sota la seva guarda, i, per tant ACORDEN determinats compromisos
dINFORMACI, referents a la realitzaci de viatges a lestranger.
*Els progenitors ACORDEN facilitar-se el passaport

En cas de perodes dalternana s aconsellable que els progenitors acordin

com es far, desprs del perode vacacional, el reinici habitual de comunicaci
i de caps de setmana alterns.

F) Els tipus deducaci i a les activitats extraescolars,

formatives i de lleure.
* Cal tenir present que cada progenitor t el dret a exposar al/s fill/s les seves
creences religioses/ morals etc (cadasc pot inculcar al fill el que cregui millor,
per sense imposicions). Per tant, ACORDEN tenir presents i respectar
aquestes qestions.
* Els progenitors han d acordar el tipus deducaci que volen pels seus fills, i el
seu carcter pblic, privat o concertat; aix com religiosa o laica, especificant el
centre escolar, si s possible o sentant les bases per la seva identificaci
posterior, a partir de les seves preferncies.
* Els progenitors han dacordar com es relacionaran amb el centre
escolar i qui/ com assistiran a les reunions.

s adient recordar als pares que els centres escolars han de facilitar als
progenitors la informaci corresponent als fills.

* s necessari lacord dels progenitors per inscriure els fills en activitats

esportives o daltres que requereixin un entrenament especial mentre
el/s fill/s s/sn amb laltre progenitor, tenint en compte els interessos i
els desitjos dels menors.

*Por ser adient una enumeraci prvia dactivitats extraescolars dels fills.
*Tamb s adient establir mecanismes, a partir de certa edat dels fills,
que garanteixin el coneixement/facilitaci dels seus interessos.

G) Decisions relatives al canvi de domicili i a altres qestions

rellevants per als fills.
Els progenitors ACORDEN comunicar-se, amb un preavs mnim de 30 dies, la
seva intenci de canviar de domicili.
Si el canvi de domicili dun progenitor impedeix el rgim de relacions
establert, els progenitors hauran de revisar el pla de parentalitat per tal
dassolir-ne un altre que sadapti el millor possible a les necessitats del/s
fill/s.
* Altres qestions rellevants sn, per exemple, les relatives a les
decisions mdiques i sanitries ordinries o psicolgiques del/s fill/s, que
10

es poden preveure, llevat de casos durgncia o necessitat -atenent a

linters superior del menor-.

H) Modificacions, revisi del pla i recurs a la mediaci familiar.

*Es poden establir mecanismes de revisi del pla, atenent a determinades
circumstncies que considerin rellevants .
* Els progenitors poden ACORDAR recrrer a la mediaci familiar en cas que
laplicaci del pla provoqui diferncies entre els progenitors o calgui modificarne el contingut per tal dadaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de
la vida dels fills o a les noves circumstncies dels progenitors.

11

ANNEX II
MODEL DE PLA DE PARENTALITAT
* ..........................................................................................., amb DNI .....................,
com a progenitor // pare /mare amb domicili a ................................................................
i telfon .............................

* ..........................................................................................., amb DNI .....................,

com a progenitor // pare /mare amb domicili a ................................................................
i telfon .............................

En relaci als seus fills

1. .............................................................................................,
DNI................., nascut el dia .................., a ......................................

amb

2. .............................................................................................,
DNI................., nascut el dia .................., a ......................................

amb

3. .............................................................................................,
DNI................., nascut el dia .................., a ......................................

amb

4. (I successius, en el seu cas)

ACORDEN [PROPOSA] EL REGIM de GUARDA (CONJUNTA // INDIVIDUAL) AMB

ESTABLIMENT DEL REGIM DE LES RELACIONS PERSONALS ... )

i, pel seu millor exercici,

ACORDEN[PROPOSA] el present PLA DE PARENTALITAT d'acord amb el que

estableix l'article 233.9 Codi civil catal a ...................................., en data
..................,

Signatures _______________

Data: ............................

12

A) Decisions relatives a la guarda i al lloc en qu viuran

habitualment (Art. 233-9.2a)

Els pares acorden la guarda compartida del/s fill/s com/ns, la distribuci de la qual

es portar a terme per perodes de:

Setmanes
Mesos
Intervals de sis mesos
Altres .........................................................

El/s fill/s viur/n al domicili de cadascun dels progenitors dacord amb el perode

establert.

El/s fill/s estar/n sota la guarda del progenitor ............................................... i al

domicili daquest, sense perjudici del carcter compartit de les responsabilitats

parentals.

El/s fill/s viur/n habitualment a la llar del progenitor .............................................,

ats que s qui en t la guarda.

Altres..........................................................
B) Tasques de qu sha de responsabilitzar cada progenitor en
relaci amb les activitats quotidianes dels fills. (Art. 233-9.2b)
Mentre no sacordi el contrari, els progenitors sn els principals responsables de la
cura del/s fill/s com/ns.

Cada progenitor es far crrec, per ell mateix o mitjanant daltres persones que

designi, de les tasques domstiques generades per la cura del/s fill/s mentre el/s tingui
en la seva companyia, amb la collaboraci del/s fill/s des que tingui/n la maduresa
suficient.

Cada progenitor es far crrec, per ell mateix o mitjanant daltres persones que

designi, de portar el/s fill/s a lescola i a les activitats extraescolars, aix com de recollirlo/s, mentre estigui/n en la seva companyia.

Cada progenitor pot escollir les persones adequades perqu tinguin cura dels fills

mentre no sen pugui fer crrec.

Altres ........................................................................
13

Durant lexercici de la guarda:

Cada progenitor pot prendre les decisions quotidianes relatives als fills

mentre aquests es trobin en la seva companyia.

Cada progenitor es responsabilitza de les decisions segents ........................

Altres .....................................................................
C) Manera com shan de fer els canvis en la guarda. (Art. 2339.2c)
Els intercanvis tindran lloc:
A lhabitatge del progenitor que tingui la guarda en cada moment
A lhabitatge de laltre progenitor
A lescola, a a linici o la fi de la jornada escolar
Altres ........................... ...........................................

Els intercanvis shan de portar a terme dins lhorari ..................................

El progenitor que rebi el/s fill/s en guarda o per tal de fer efectiu el rgim de

relacions personals s lencarregat de transportar-los.

El progenitor............................................................................. s el responsable de

transportar el/s fill/s en els canvis de la guarda o quan tingui lloc el rgim de relacions
personals.

Si un progenitor, per qualsevol causa, no pot fer efectiva la guarda que t

assignada, s responsable de trobar un sistema alternatiu de guarda per al/s fill/s.

El progenitor que solliciti un canvi en la guarda s responsable de qualsevol

despesa addicional de cura o transport del/s fill/s que pugui resultar del canvi.

D) Rgim de relaci i de comunicaci amb els fills durant els

perodes en qu un progenitor no els tingui amb ell. (Art. 2339.2d)

14

El progenitor que no tingui la guarda del/s fill/s com/ns podr tenir-los en la seva

companyia en els intervals segents:

Caps de setmana alterns,

des de divendres a dilluns mat
Altres ...............................................

Caps de setmana alterns, ms els dies intersetmanals

segents: .........................................................

Altres ............................................................

El progenitor amb qui no estigui/n el/s fill/s podr comunicar-se amb ell/s per

qualsevol mitj sempre que ho consideri oport. En cas de comunicaci telefnica,

caldr respectar lhorari de descans dels fills, de laltre progenitor i, si s el cas, de la
resta de la seva famlia.

Altres .................................................................................................
E) Rgim destades dels fills amb cadascun dels progenitors en
perodes festius, de vacances i en dates especialment
assenyalades per als fills, per als progenitors o per a llur
famlia. (Art. 233-9.2e)
1) Vacances destiu

Amb independncia del progenitor a qui pugui correspondre la guarda del/ fill/s,

cada progenitor podr tenir-lo/s la meitat dels perodes de vacances escolars destiu.
En defecte dacord entre els progenitors, el progenitor.....................................................
els tindr el primer perode
els anys parells
i el progenitor
........................................................ els senars.

Els progenitors fixen la manera en que es produir.

Altres perodes ......................................................................................

Desprs del perode vacacional el reinici habitual del rgim de guarda / rgim de

setmana altern

Li correspondr al progenitor que no hagi estat amb els seus fills en

el darrer perode de vacances.

Altres ..............................................................................
15

2) Vacances de Nadal

Cada progenitor tindr el/ fill/s la meitat dels perodes de vacances escolars de

Nadal. A manca dacord dels progenitors, el progenitor...............................................

els tindr el primer perode els anys parells i el progenitor ..........................................
els anys senars.

Altres .

Desprs del perode vacacional el reinici habitual del rgim de guarda// caps de

setmana alterns

li correspondr al progenitor que no hagi estat amb els seus fills en el

darrer perode de vacances.

Altres ...................................................................................
3) Vacances dhivern

El/s fill/s podran estar en companyia de cada progenitor per parts iguals. En aquest

cas, el progenitor....tindr el/s fill/s la primera part de la setmana els anys parells,
mentre que laltre els tindr la primera part de la setmana en els anys senars.

El progenitor....tindr el/s fill/s tota la setmana en els anys parells, mentre que laltre

els tindr tota la setmana en els anys senars.

4) Vacances de Setmana Santa

Cada progenitor tindr el/ fill/s la meitat de les vacances escolars de Setmana

Santa. A manca dacord dels progenitors,decidir el progenitor....els anys parells i

laltre els senars.

Altres .........................................................................................
5) Dies assenyalats

Els

progenitors

acorden

que

el

dia

.....................

el

rgim

ser

el

segent:...................................................................

En les dates daniversari dels menors o dels progenitors, prevaldr lacord dels

progenitors i, a manca dacord, saplicar el rgim de comunicaci i relacions previst

amb carcter general.

16

Durant

laniversari

del/s

fill/s,

aquest/s

estar/n

en

companyia

progenitor.................................................................... els anys parells

progenitor................................................... ............... els anys senars.

del
del

Encara que no li correspongui, el dia del seu aniversari cada progenitor podr tenir

el fill/s en la seva companyia durant----- hores, sempre que informi laltre progenitor
amb, com a mnim, ............................................... dies dantelaci.
6) Vacances i viatges amb el/s fill/s

Cada progenitor pot viatjar amb el/s fill/s durant el temps en qu el/s tingui sota la
seva guarda comunicant-lo prviament a laltre progenitor.

El progenitor que tingui el passaport o document adient del/s fill/s li ho haur de

facilitar a laltre progenitor .

F)Decisions relatives a leducaci i a les

extraescolars, formatives i de lleure (Art. 233-9.2f)

activitats

Leducaci que rebran els fills ser:

Pblica. Especificar centre, si s el cas: ...................................
Privada. Especificar centre, si s el cas:....................................
Concertada. Especificar centre, si s el cas: .............................

Mentre el/s fill/s resideixi/n amb ell, cada progenitor podr autoritzar que participin

en les activitats que no requereixin organitzaci prvia, aix com en les activitats
socials.

Es requereix lacord dels pares per tal dinscriure els fills en activitats esportives o

daltres que requereixin un entrenament especial mentre el/s fill/s s/sn amb laltre
progenitor.

Altres ...............................................................................
G) Deures dinformaci i consulta entre els progenitors en
relaci als fills. (Art. 233-9.2g)

17

Cada progenitor ha dinformar laltre dels aspectes relatius a la salut, educaci i

lleure dels seus fills.

Ambds progenitors shauran dintercanviar i tindran accs als documents rellevants

dels seus fills.

Tota informaci relativa al/s fill/s shaur dintercanviar entre els progenitors, que en
cap cas poden utilitzar el/s fill/s com a missatgers per a transmetres informaci,
plantejar qestions o proposar canvis.
.

H) Decisions relatives al canvi de domicili i a altres qestions

rellevants per als fills. (Art. 233-9.2h)
Cada progenitor haur de comunicar a laltre, amb un preavs mnim de 30 dies, la
seva intenci de canviar de domicili.

Si el canvi de domicili dun progenitor s incompatible amb el rgim de guarda o

visites establert, els progenitors hauran de revisar lacord del pla de parentalitat per tal
dassolir-ne un altre que sadapti el millor possible a les necessitats del/s fill/s.

El/s fill/s hauran destar amb el progenitor que romangui al domicili inicial fins que els
progenitors assoleixin un acord alternatiu.

Si un progenitor t coneixement de qualsevol malaltia, accident, hospitalitzaci o

qualsevol altra circumstncia que afecta la salut del fill, ha de comunicar-ho

immediatament a laltre progenitor.

Altres......................................................................
I) Modificacions, revisi del pla i recurs a la mediaci familiar
Els progenitors acorden el recurs a la mediaci familiar en cas que laplicaci del pla
provoqui diferncies entre els progenitors o calgui modificar-ne el contingut per tal
dadaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills o a les noves
circumstncies dels progenitors.

Altres circumstncies rellevants ...................................................................... per

modificar els aspectes ......................................................................... del pla.

18