Professional Documents
Culture Documents
Solucionari Catalan PDF
Solucionari Catalan PDF
Llengua
i Literatura
CURS DACCS
A CICLES FORMATIUS
DE GRAU SUPERIOR
Unitat 1
Ls de la llengua
Q Telfon: No podem suprimir all que hem dit. Hi ha
dhaver presncia de dos interlocutors, com a mnim.
Twiter: s dabreviacions. Expressi concisa,
telegrfica, sense retrica.
SMS: Requereix el funcionament de xarxes adequades,
que hi hagi connexi.
WhatsApp: El telfon ha destar connectat, i el
destinatari, atent.
Xat: Exigeix presncia dinterlocutors en diferents punts
de la xarxa; no hi ha una limitaci estricta despais.
Skype: Cal controlar les expressions facials.
T llavi carro
guineu calaix bossa
allau ganyota
quilo baixar pany
porro guila estoig caqui tassa
Y
neutra
W a) Certa.
b) Certa.
c) Certa, amb pers; com que limita lespai, les idees
han dexpressar-se molt sintticament.
d) Certa, per depn del protocol i dels participants.
e) Certa, per encara millor amb lSkype.
per
ham
be
circ
to
mos
bull
del
ball
tel
pi
nord
molt
mul
la
pam
fre
plet
tint
bol
gorg
cub
em
xap
mel
dent
col
tuf
U
Sona com cel
desprs
dbil
bstia
rtol
trvol
gel
caf
I
Sona com sol
liba
histria
dol
cmic
crnia
capot
La norma
Q a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
W a) actor, bany, cotxe, dona, gerani, metge
b) persona, qesti, rosa, sab, tovallola, ungla
c) esglsia, flor, gerro, histria, illa, julivert
d) dolor, emigraci, morter, regalim, vacuna
e) equip, gel, mmia, rodol, samfaina
f) pa, pags, pgina, pas, pala
g) copa, cpia, copiar, cor, coral
h) abella, acadmia, adu, afinar, agenda, ajudant
i) tabal, taca, talar, tambor, tanca, tap
E a) abellot
b) dent
c) cops
d) bes
e) fills
f) cels
g) bous
h) cru
2
y
Agudes
xasss
futbol
xofer
ibers
poliglot
no-ia
fre-qn-ci-a
im-m-bil car-ru-at-ge
ai-re
ra-m
io-gurt a-vi-
cou-re
re-i-te-rar
neu-la trui-ta
e
teu-la-da
boi-rs
a-qua-ri
au-la
a-vui
a-qua-rel-la
es-cai-re
qua-llar
Hiats
bes-ti-o-les
es-cu-at
di--xid
e-va-cu-ar
subs-tn-ci-es
me-m-ri-a
in-n-cu-es
a-or-ta
t
-no-
ca
cuit
ma-
diptria
czema
perode
olimpades
i p-tri-a
E-ti--pi-a g-bi-a
sn-dri-a
in-ds-tri-a N-ri-a en-lai-re
pr-du-a
at-mos-fe-ra v-lu-a
am-bu-ln-ci-a ci-n-ci-a
ta-
medulla
rptil
txtil
mssil
atmosfera
etop
vking
Esdrixoles
w di-a Ma-ri-a
te-o-ri-a es-gl-si-a
ci-n-ci-a a-vi- r-di-o pr-du-a
Diftongs
Planes
-ni-
-o-
-bra
te-
-l-
-fon
a-
-n-
-li-
-si
ma-
-ta-
-las-
-ser
e-
-co-
-n-
-mic
n-
-dex
im-
-pres-
-si-
sol-
-vn-
-ci-
-a
fa-
-m-
-li-
-a
ca-
-lai-
-xe-
-ra
t-
-ni-
-ca
guat-
-lla
men-
-ti-
-der
for-
-tu-
-na
me-ri-xer
cr-vol
sa-tl-lit
pa-ti-net
va-lor
es-ps
es-pi-ell
[
Agudes
llum
sab
excursi
camins
matals
Planes
pneumtic
dipsit
crrer
motxilla
agulla
guardiola
prncep
rptil
Esdrixoles
pgina
clnica
justcia
A metllic
ltim Valncia trajectria
tornavs ptria viol blancria
nic tnel passads plstic
ve cstig tomquet bstia
notcies bceps prdua cigr
S a) Aquest prssec s verd i encara no es pot menjar.
b) El nt petit del senyor Miquel sempre surt de casa
molt net.
c) Fra bo que preparssiu alguna activitat per fer fora
de la casa.
d) Langls el s parlar i escriure, per lalemany ja se
sap que s molt difcil.
e) El mes de setembre s el que magrada ms de tot
lany.
f) T les galetes que he comprat per prendre el te.
g) Ls petit del zoo sha trencat los de la pota dreta.
h) Cada dimecres vnen uns marxants a la plaa del
poble que venen de tot.
i) Ja sn les 3 de la matinada i jo tinc molta son.
j) A cuinar ma mare hi t la m trencada.
k) S. Vindr dem per noms si tu em telefones.
l) Maria, dna aquest sobre a aquella dona rossa que
hi ha a la porta.
m) Cada any pel mes de maig el gos de casa canvia el
pl.
H Futur
obeir, obeirs, obeir, obeirem, obeireu, obeiran
trair, trairs, trair, trairem, traireu, trairan
reduir, reduirs, reduir, reduirem, reduireu, reduiran
pair, pairs, pair, pairem, paireu, pairan
Imperfet
obea, obees, obea, obeem, obeeu, obeen
traa, traes, traa, traem, traeu, traen
redua, redues, redua, reduem, redueu, reduen
paa, paes, paa, paem, paeu, paen
Condicional
obeiria, obeiries, obeiria, obeirem, obeireu, obeirien
trairia, trairies, trairia, trairem, traireu, trairien
reduiria, reduiries, reduiria, reduirem, reduireu, reduirien
pairia, pairies, pairia, pairem, paireu, pairien
J Per qu el mar no inunda la terra?
La constant evaporaci a qu est sotmesa laigua dels
mars mant prcticament constant el nivell ocenic, fins
i tot quan aquest no sigui uniforme per tota la seva
superfcie. Noms faria falta que la temperatura dels
casquets polars augments alguns graus perqu la
fusi del gel acumulat al llarg de millennis fes pujar el
nivell de les aiges fins a lmits catastrfics per a la
humanitat.
K agrair agram agrair agraint agrat atapeir atapeireu
atapeirem atapeu beneir beneint beneireu beneeu
conduir condua conduirem conduint contribuiria
contribuu contribueixen contribut deduir deduirem
deduiries deduint destruir destrueu destruiran
destruirem destrues diluir diluirs diluint dilut distribuir
distribum distribua distribueixis maleir malet malem
malees seduir sedua seduem seduint sedueu traduir
tradut tradueu traduirs
El text
Q a) S, perqu suggereix que hi ha ms coses en la
comunicaci que la simple informaci.
b) La segona, i la primera s acceptable.
c) La primera, entenent informaci en el sentit de
dades no conegudes.
4
Unitat 2
Ls de la llengua
Q Soluci orientativa:
El Servei Meteorolgic de Catalunya ha engegat/posat
en marxa el pla per a situacions excepcionals (de forta
pluja), perqu es preveu que plour molt a les zones on
neixen el Ter i Llobregat.
Y Resposta oberta.
Femenins
Amb e.
Amb a.
T reuma dentista llebre
diploma febre
cinema
mare fantasma higiene
terra base pianista
Y botigues, roques, butxaques, mosques, granges,
neteges, aranges, clniques, aiges, pinces, esponges,
llesques, races, enveges
U morir-se, traspassar
emprenyar-se, sortir de polleguera
donar un cop de puny
emborratxar-se, agafar un pet/un gat/una turca
xerraire, fluix de llengua, bocamoll
mos, mossada, queixalada
fastigs, llefiscs
mentida, falsedat
badada, error, fallada
xavala, xicota
jaio
pesat, molest, amonador
fusteria: fusta
sopera: sopa
foguera: foc
fornera: forn
punxegut: punxa
ullada: ull
portalada: porta
garrotada: garrot
{ a) vull
d) collssim
b) poden e) surten/sortien
c) tossint/tusso
f) vulgui
}
O que sona u
La norma
felios
demostrat
endorfines
concepte
considera
important
minoria
corretja
esportistes
Q Feia tres dies que les hores es feien eternes i que tot el
que escrivia era molt trist i acabava pintat de blau
turquesa.
Havia parlat amb lIna per telfon el dia anterior, per la
trucada havia estat curta, i el regust, molt amarg.
Desprs de parlar amb ella hauria donat el que fos per
abraar-la, i com que no ho vaig poder fer, em vaig
sumir de nou en la tristor.
6
O que sona o
no
esport
forma
persones
transmissi
valor
e) dutxeu-vos
f) consulta-ho
g) asseguin-se
h) ajeu-te
q felios
no
demostrat esport
endorfines
forma
concepte persones
considera transmissi
important
valor
minoria
corretja
esportistes
w a) Cert.
b) Fals.
c) Cert.
d) Cert.
e) Fals.
f) Cert.
El text
r a) sasseu
f) asseguis
b) mirans
g) telefonals
c) estendren
h) treguin
d) ladula i)
morienta
e) tajudaran
j) pesal
lhivern
limpermeable
la asimetria
lhome
el 13
la intelligncia
lagost
lest
l11
el iot
la uni
lurna
el iogurt
el ianqui
la humitat
m) vau cansar-vos
n) llevem-nos
o) renoveu-la
p) asseieu-vos-hi
i) vs-hi
j) telefona-li
k) escriu-nos
l) connecteu-vos
7
Unitat 3
Ls de la llengua
Q Respecte a la varietat central:
Al Tall
Ja tho dir
Fontica
Trets caracterstics de
la fontica valenciana:
pronunciaci de -r final
(arrier), no neutralitzaci
de o tona, pronunciaci
africada de x- (xavos,
marxa), pronunciaci
africada de j- (jornaler).
Pronunciaci aproximant de
la consonant de jo.
Trets caracterstics de
la fontica menorquina
ciutadellenca.
Vocal neutra tnica: aquest,
esperarem.
Despuats (despullats), per
caiguda de la consonant
palatal entre vocals.
Aigu per aigua.
Morfologia
Lxic
Y
Sescriu b
Sescriu v
Alternant amb p:
sap saber
cap caber
rep rebia
Alternant amb u:
viu vivesa
blau blavor
haur haver
U
calvcie: calbesa
cerebral: cervell
curvatura: corb
dbit
escriba: escrivia
labial: llavis
lliure: llibertat
mbil
moure: moviment
Primitiu
cervell
corb
deure
escriure
llavi
lliure
moure
Derivat
cervellet
encorbar
devem
escrivent
llaviejar
lliurement
moviment
Pseudoderivat
cerebral
curvatura
dbit
escriba
labial
llibertat
mbil
La norma
Q Sona p i sescriu p: esquerp, jeep, maldecap, talp, rep,
sap, cap
Sona p sescriu b: adob, rab, destorb, tub, verb, club
No sona: amb, camp, llamp, tomb
O a) haver
b) cavall
c) saber
d) llavis
e) verns
f) autombil
u jo
tu
ell o ella
nosaltres
vosaltres
ells o elles
o
Singular
e fase
zebra tesi
zinc
zfir preconitzar
ximpanz
zodac agilitzar
imposar episodi
zenit
reposar dinamitzar presagi
r Una essa: avisos, blavosos, borrosos, burgesos, closos,
concursos, curiosos, descansos, desitjosos, discursos,
encisos, envasos, esposos, famosos, francesos,
gallesos, matisos, nusos, pagesos, pasos, xinesos
Dues esses: anissos, cabassos, cap-grossos,
embarassos, embussos, escassos, espessos, excessos,
fracassos, fregadissos, ingressos, pastissos, pedrissos,
processos, rossos, tapissos, trossos, vernissos
a
impre
e
fa
o
sc
sc
sc
sc
sc
ensor
indible
enari
inar
illar
boges
esponges
flonges
jutges
granges
metges
missatges
platges
garatges
rellotges
lletges
pluges
viatges
roges
p
ja
rajar
esponja
jard
esbojarrat
ge/je
burgs
rellotge
majestat
projecte
gi/ji
girafa
corregir
gimnstica
fugida
jo
ajornar
jove
joc
majoral
ju
ajuda
julivert
adjuntar
perjudicar
[ jersei
gelat vigilar
projector fregir ajudant
viatger fetge prestatge
envejable
jugador
jove
segell pujada pijama
menjador
joguina lgebra
t
indir
ina
icle
ernir
ens
Plural
boja
esponja
flonja
jutge
granja
metge
missatge
platja
garatge
rellotge
lletja
pluja
viatge
roja
sc
sc
sc
sc
sc
escapo llano
escapces
llances
escapa
llana
escapcem llancem
escapceu llanceu
escapcen
llancen
i imaginar
juliol rellotge
fregir
joventut
Jerusalem
gerani viatger
jutge
jugador vertigen bajoca
pre
pi
fa
di
de
abrao
abraces
abraa
abracem
abraceu
abracen
A guix
gronxar
maduixa
peixater
exacte
10
excs excursi
xasss
xarop
xoc cruiximent
exemple crixer
apndix
vrtex
K tramvia, tramviaire
comptable, comptador, comptar
connexi, desconnectar
annex, annexi
innovar, innovaci, innovador
circumstncia, circumstancial
smptoma, simptomtic
exempci, exempta
somrs, somrient, somriure
innocncia, innocent
a a) allegaci
b) allegoria
c) allrgia
d) collaborar
e) collapse
f) colleccionar
g) collegi
h) collisi
i) colloqui
j) ellipsi
k) excellent
l) gallicisme
m) allucinar
n) illegal
o) illuminaci
p) illusi
q) illustraci
r) intellectual
s) metllic
t) millenari
u) oscillaci
v) parallelisme
w) penicillina
x) pollen
y) polluci
z) sllaba
s avioneta: avi
cafet: caf
canonada: can
carbonet: carb
cigronet: cigr
claror: clar
coixinet: coix
doctorat: doctor
duresa: dur
milionari: mili
poruc: por
primerenc: primer
seguretat: segur
tardoral: tardor
f hola
hospital ahir
avui
hemorrgia
hoquei
hivernacle abans
vehicle
milhomes
homicida
herba
coet
hidrogen cacauet
helicpter orxata
subhasta
himne
horscop prohibir
hurac menhir
hule
humor
harmnica
hermtic
Unitat 4
Ls de la llengua
Q a) Falsa. Requereix una societat moderna, amb
escriptura fixada, educaci, mitjans de comunicaci.
b) Certa. Una societat centralitzada necessita que els
missatges que han darribar a tota la poblaci circulin
en una varietat estndard.
c) No exactament, perqu es pretn que sigui
supradialectal.
d) Certa.
e) Falsa. Nhan aprs la varietat estndard.
Posteriorment, poden conixer-ne varietats regionals,
si viuen al pas on es parlen.
Valenci
Balear (mallorqu)
noi, xicot
xiquet
allot
buscar
buscar
cercar
escombra
granera
granera
got
got
tass
sortir
eixir
sortir
patata
crella
patata
tomquet
tomata
tomtiga
tarda
vesprada
horabaixa
a la nit
anit
anit
esmorzar
esmorzar
berenar
seva
seua
seua
rovell de lou
rovell de lou
vermell de lou
closca
corfa
clovella
perseguir
perseguir
encalar
13
Observacions:
Lxics
Morfolgics
Sintctics
Valenci
Lxic
robat
lavabo
aqu
retalls
noi
sortides
pis
sortir
xicotets
furtat
aseo
ac
tallaruques
xiquet
eixides
piso
eixir
xicotets
Morfologia
preneu
us
seva
visitins
pateixis
riuada
habiti
tingui
vingui
veurens
aquests
formin
prengau
vos
seua
visitens
patesques
riu
habite
tinga
vinga
vorens
eixos
formen
Estilstics i
expressius
La norma
Q
Interferncies:
Drogueria per adrogueria.
Afortunada o desgraciadament per afortunadament o
desgraciadament.
Nom com
Nom com Nom com
concret
concret
concret
comptable
collectiu incomptable
individual
Nom
Antropnim Topnim
abstracte
maduixa
ordinador
arbre
llibre
solitud
fsica
genialitat
ramat
multitud
pineda
eixam
14
arrs
farina
xocolata
Pere
Marta
Anna
Andratx
Andorra
Estocolm
W
Femenins
Masculins
emperadriu
herona
marquesa
abadessa
zologa
cantaire
mestra
Jordina/Georgina
hereva
perdiu
lloba
prncep
comte
rei
cos
marr
excursionista
belga
Camil
ve
estudiant
cavall
E
Relaci
social
Parentiu
avi-via
cosina-cos
nebodanebot
sogre-sogra
marit-muller
padr-padrina
cunyadacunyat
germanagerm
filla-fill
amiga-amic
pagspagesa
amomestressa
collegacollega
soci-scia
companyacompany
noi-noia
senyorasenyor
llogaterllogatera
Noblesa
Religi
Teatre
duquessaduc
barbaronessa
marqusmarquesa
princesaprncep
emperadoremperadriu
abatabadessa
frarefraressa/
germana
monja-monjo
prior-priora
actor-actriu
directoradirector
tramoistatramoista
escengrafaescengraf
guionistaguionista
autor-autora
poeta-poeta/
poetessa
empresariempresria
U
Noms amb dues formes
Mascul
conill
porc
ase
cavall
bou
camell
s
tigre
elefant
colom
pa
gall
guillot
aguilot
gos
gat
xai
marr
nec
abellot
lle
pardal
R
Una forma
paleta
lampista
modista
comptable
msic
violinista
pianista
trompetista
grum
rentaplats
agent
T un compte corrent
un corrent elctric
un llegum cuit
una olor intensa
un front ample
una xocolata espessa
un avantatge injust
una allau perillosa
una suor freda
Dues formes
fuster-fustera
enguixador-enguixadora
secretari-secretria
arquitecte-arquitecta
aparellador-aparelladora
notari-notria
sastre-sastressa
ajudant-ajudanta
mosso-mossa
Femen
conilla
truja
somera
euga/egua
vaca
camella
ssa
tigressa
elefanta
coloma
paona
gallina
guilla
guila
gossa
gata
xaia
ovella
nega/neda
abella
lleona
pardala
I cactus
discs, discos
globus
boscs, boscos
desigs, desitjos
passadissos
llapis despatxos
camions dimarts
platges places
15
Nom femen
zebra
pantera
girafa
rata-pinyada
garsa
serp
tortuga
trtora
oreneta
foca
oca
O
Adjectius duna terminaci
q calor intensa
corrents elctrics
costum antic
glans madurs
llegums cuits
postres dolces
senyals perillosos
altruista
auda
dcil
elegant
escolar
feli
formal
inferior
innocent
lleial
lliure
noble
nmada
picant
preco
probable
rebel
xerraire
ambigu-ambigua
clar-clara
com-comuna
cncau-cncava
corts-cortesa
culte-culta
digne-digna
directe-directa
exempt-exempta
exquisit-exquisida
nul-nulla
plebeu-plebea
prolix-prolixa
rnec-rnega
suculent-suculenta
violent-violenta
Mascul plural
amargants
amorfs
lluents
agrestos
diferents
convexos
exigents
ingenus
innocents
Femen plural
amargants
amorfes
lluents
agrestes
diferents
convexes
exigents
ingnues
innocents
P
r la histria
lltim dia
la essa
el iogurt
la universitat
lOCU
{
nul
oblic
cec
homleg
ateu
eixerit
ro
elegant
sublim
auda
nulla
obliqua
cega
homloga
atea
eixerida
rona
elegant
sublim
auda
nuls
oblics
cecs
homlegs
ateus
eixerits
rons
elegants
sublims
audaos
nulles
obliqes
cegues
homlogues
atees
eixerides
rones
elegants
sublims
audaces
}
Singular
Noms
gent
bellugueig
sala
decoraci
bigarrament
jungla
paper
cart
purpurina
Plural
Adjectius
penombrosa
indirecta
desanimada
polsosa
trista
rtmica
ninotesca
glaada
Noms
palmes
lianes
troncs
simis
jaguars
aus
fruites
flors
colors
formes
lndia
laltra setmana
la 1 de la matinada
el ioga
lunivers
el millor de tot
Adjectius
isolats
tropicals
avergonyides
i
M
E
U
A
E
T
E
U
S
E
V
A
D
Acompanyen el nom (determinants) Substitueixen el nom (pronom)
aquesta
tota
algun
mateixes
tal
Ordinals
Partitius
b) un enciam, dues
escaroles; f) anys
seixanta; h) dos mil;
j) vint mil dos-cents
cinquanta euros;
l) mil tres-cents
quaranta-dos llapis
a) trenta-un;
g) mil; i) pis quart,
segona porta; k) vinti-unena edici
c) un ter dels
alumnes; d) u per mil
de la poblaci
El text
Q
Circumstncia
seu
tot
alg
mateix
Invariables
gaire
gens
cap
ms
massa
Requereix
Classe de quart de
primria.
Intenci de demanar
diners per a alguna causa.
Unitat 5
Ls de la llengua
T Resposta oberta.
Catal
trams
barns
raval
squia
sucre
talaia
carxofa
magatzem
garrofa
f) (vosaltres)
g) (nosaltres)
h) (vosts)
i) (ells, elles)
j) (vost)
R Q
u vols ara, Pau? No veus que estic ocupat
preparant un cuscs?
Ai perdona; i qu s un cuscs?
Una pasta de smola tpica del nord dfrica, veus?
Com es menja?
La barreges amb verdures o amb carn guisada...
I qui ve a sopar, que fas aquest plat diferent?
La Joana i el Pere.
Ostres, em puc quedar jo, tamb? Sn tan divertits!
Dacord.
Quan vinc?
Cap a les nou.
a) enfilar-me
b) a lamic o al cos que semblava mort
c) a lamic
d) em deixin, el/la deixin, ens deixin, els/les deixin
{
Substantiu
agressi
caiguda
amagatall
nomenament
aparici
aprovaci
xerrameca
estada
penediment
traci
badada
aterratge
jo
nosaltres
ella
tu
agredir
caure
amagar
nomenar
aparixer
aprovar
xerrar
estar
penedir
trair
badar
aterrar
} a) rodar
b) vestir
c) retallar
d) ballar
e) raspallar
f) servir
U
Pronoms forts
Verb
Pronoms febles
els
li
hi
ho
q
Conjugaci
compro
1a
menjvem 1a
rebrs
2a
havia dit 3a
camina!
1a
vaig veure 2a
pensssiu 1a
Nombre
singular
plural
singular
singular
singular
singular
plural
Persona
1a
1a
2a
1a/3a
2a
1a
2a
Temps
present
passat
futur
passat
present
passat
passat
Mode
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
subjuntiu
indicatiu
subjuntiu
e 1c) present
2a) pretrit imperfet
3b) pretrit perfet
4e) futur simple
5d) condicional simple
19
caigui
molgui
valgui
digui
tingui
vingui
caigus
caigui
molgus
molgui
valgus
valgui
digus
digui
tingus tingui
vingus
vingui
o
caldre + infinitiu
caldre + oraci
de probabilitat
deure + infinitiu
de possibilitat
poder + infinitiu
estar + gerundi
anar + gerundi
quedar + participi
deixar + participi
dobligaci
de duraci
de conseqncia
El text
Q Tenir conscincia i control de lemissi de la veu
Quan parlem no hem de perdre de vista que ens dirigim a
alg, sigui a una persona o a un collectiu; el nostre
missatge t un interlocutor clar. Si sabem qu volem dir, a
qui ens estem dirigint, i tenim voluntat de comunicar-nos,
ja tenim molt de guanyat. s ms fcil que el nostre
discurs sigui expressiu, ric en entonaci i amb les
pauses necessries per ajudar a destacar els aspectes
clau del que diem.
s important saber adequar ls de la veu al tipus de
comunicaci que hem destablir. No hem de fer el
mateix quan conversem colloquialment amb una sola
persona o quan fem una classe a un grup nombrs i
parlant en espais grans. Segons les circumstncies,
necessitarem que el so tingui ms o menys volum,
volum que sempre hem dobtenir sense esfor.
W a) La mirada no est mai fixa, s una mirada amb
gestos de complicitat, cap a tota laudincia.
b) Una picada dullet a laudincia.
c) Melodiosa, subratlla i emfatitza el que va dient.
20
Unitat 6
Ls de la llengua
R Soluci orientativa:
En aquest congrs shan tractat tres temes relacionats
amb la meva intervenci. El primer s levidncia
extraordinria de la creativitat humana, tant per la
varietat com per labast.
El segon s que estem en un punt en qu no sabem
qu passar en el futur. Jo, igual que moltes altres
persones, estic interessat en leducaci. Encara que de
vegades trobin el tema pesat, les persones estan
interessades en leducaci, perqu pensen que ser el
que ens portar a aquest futur que no podem
comprendre. Com que els infants que entren ara a
lescola es jubilaran el 2065 i ning no sap com anir el
mn daqu a cinc anys, resulta que ens trobem en una
situaci molt incerta.
El tercer punt s que, malgrat tot, estem dacord en les
extraordinries capacitats dels infants per a la creaci i
la innovaci.
Q llongament: llargament.
aforest: forest.
destr: fins.
carrera: cam per on poden passar carros.
palafr: en ledat mitjana, cavall noble de sella, per no
de batalla; hi cavalcaven les dames, els prnceps i
senyors quan feien cam o en cerimnies solemnes.
assats: prou, molt.
pres: prop.
Desprs que Flix hagus estat llargament amb el
pastor, i el pastor li hagus explicat els cossos
celestials, Flix es va acomiadar del pastor, que el va
acompanyar durant un tros pel gran bosc, fins que van
arribar a un cam pel qual anava una donzella cavalcant
amb el seu cavall.
Senyor va dir Flix al pastor, sabeu on va aquest
cam?
El pastor va respondre i va dir que aquella via anava a
una vila que era fora a prop daquell lloc.
W Les crniques neixen quan es comencen a escriure en
llengua vulgar les gestes, les epopeies i les croades
que fins al s. xiii havien estat redactades en llat.
Amb anterioritat noms shavien usat les llenges
romniques en les canons de gesta, que cantaven
els esdeveniments que interessaven la gent. Aquestes
canons eren difoses pels joglars. Complien un
servei informatiu i alhora servien per fer propaganda
dels xits poltics, per amagar fracassos militars i
per mantenir lesperit combatiu del poble davant la
lluita i els impostos que aquesta lluita ocasionava.
El conjunt daquestes canons formen la poesia
pica. La poesia pica s una espcie de narraci
historiogrfica popular. Ara b, no en conservem cap
mostra en catal, perqu era un tipus de literatura oral
i excepcionalment sescrivia. Tot i aix, cal dir que en
alguns captols de les crniques que tracten temes
tpics de la can de gesta es poden trobar restes
daquestes canons prosificades (rima dissimulada,
anacoluts, repeticions...). Noms en les de Jaume I,
Bernat Desclot i Ramon Muntaner trobem exemples
de canons de gesta prosificades, no en la de Pere III,
perqu se serveix de les fonts de la Cancelleria Reial,
cosa que fa que sigui un estil ms eixut i monton.
E flamenca: agradable, amb color
variats: de diversos colors
llong: llarg
gint: b, gentilment, delicadament
ardit: valent, atrevit
prous: bo, virtus, respectable
sarrans: musulmans, rabs
21
T
No sha de dir
(Regles...)
Pera
servell
murtra
mat
ginoll
guineu
fiyol
seua
gavinet
cabre
Sha de dir
(Regles...)
Pere
cervell
murta
brossat
genoll
rabosa
fillol
sua
ganivet
caber
Catal normatiu
actual
Pere
cervell
murta i murtra
mat i brossat
genoll
guineu i rabosa
fillol
seva i seua
ganivet
cabre i caber
Comentaris:
El diccionari normatiu inclou els sinnims
(mat/brossat, guineu/rabosa) i les variants dialectals
(murta/murtra, seva/seua, cabre/caber), tot i que en
general dna preferncia a les prpies del central (les
primeres).
Y a) Certa.
b) Certa.
c) Falsa.
R
Lloc
Adverbis Locucions adverbials
enlaire
enrere
O Resposta oberta.
a la vora
de fora estant
pertot arreu
al dessota
a la dreta
a lesquerra
Adverbis
tant
gens
fora
massa
molt
bastant
Quantitat
Locucions adverbials
a ms a ms
dall ms
gens ni mica
poca cosa
si ms no
La norma
T
Q
Adjectiu mascul
fred
amable
fcil
tremols
dur
feble
Adjectiu femen
freda
amable
fcil
tremolosa
dura
feble
Afirmaci
Adverbi
Locuci
Adverbi
fredament
amablement
fcilment
tremolosament
durament
feblement
tamb
sens dubte
prou
s
Negaci
Adverbi Locuci
no
no... pas
per
descomptat tampoc
efectivament en efecte
22
de cap
manera
Dubte
Adverbi
Locuci
potser
a la millor
O a) Han difs una nota en angls per a tots els turistes
afectats.
b) No estic dacord amb el que dius.
c) Al mar visitarem els amics de Roma.
d) Mhan regalat un mocador fet a lndia.
e) Pel maig cada dia un raig.
f) La notcia es publicar als diaris de dem.
g) Ms val que tinguis en compte el seu punt de vista.
h) Millor que parlis en veu baixa, et poden sentir els
altres.
i) Per vacances solem anar a la platja.
j) Noms pensa en el menjar.
e) alto!; ei!
f) i ca!
g) oh!
h) apa!
El text
Unitat 7
Ls de la llengua
Q i), a), b), e), c), f), g), h), d), j), k), l)
Comentaris: considerem i) ms formal que a) perqu
suggereix un registre escrit.
k) inclou una intenci sarcstica, agressiva.
l) pot ser dita en un to humorstic, sentn pel context
(se suposa que hi ha corrent, que fa fred).
}
CD - SN
E a) passiva
b) impersonal
c) recproca
d) reflexiva
e) reflexiva
f) passiva
g) impersonal
h) impersonal
R a) SAdj
b) SPrep
c) SN
d) SV
e) SV
f) SAdv
g) SN
h) SPrep
i) SAdv
j) SAdj
k) SAdj
l) SN
m) SPrep
n) SAdv
Lha esperat.
Ha esperat el moment
adequat.
La comenta.
En diu.
No els ha trobat enlloc.
Diu beneiteries.
Comenta la jugada.
CD - oraci
subordinada
CD - pronom feble
d) enlloc (adv.)
e) juvenil (adj.)
de
parlar
queixar-se
adonar-se
descuidar-se
cansar-se
en
A Resposta oberta.
S a) subjecte (det + det + N) + predicat (verb + prep +
+ det + N-CRV)
b) subjecte (det + N) + predicat (verb + det + N-CD +
+ prep + det + det + N-CI)
c) subjecte (det + N) + predicat (det + N-CD + verb)
d) subjecte (det + N + prep + N + adj-CN) + predicat
(CC temps + verb cop. + adj-Atr)
El text
Q a), c), d), f)
Naturalment, qualsevol de les altres opcions podria
donar lloc, tamb, a un discurs argumentatiu amb
intenci irnica, pardica, humorstica, etc.
amb
pensar
confiar
amenaar
d) CD
e) CC
f) CN
g) Subj
h) Subj
i) Atr
[ a) CD
b) CC lloc
c) Atr
d) CPred
e) CI
f) CC temps
g) CC lloc
h) CN
i) CRV
j) Atr
k) CC instrument
l) CI
m) CAg
] a) CC temps
b) Atr
c) CD
d) CI
g) CRV
e) CC instrument h) CAg
f) CN
i) CPred
Unitat 8
Caminar s ms natural
No perjudica les articulacions.
No cal entrenament especial.
Permet controlar ms lesfor.
Permet contemplar el paisatge, xerrar amb la
companyia...
No requereix estar en una forma fsica especial.
La majoria de gent, de qualsevol edat, s capa
de caminar.
No es requereixen pistes ni terrenys especials. Es pot
caminar per quasi tot arreu: camp, ciutat, terrenys
plans, rostos, etc.
Crrer s ms divertit
Permet competir amb altres corredors.
Millora molt ms la forma fsica perqu lactivitat s
ms intensa.
Amb uns escalfaments adequats, no hi ha dhaver
problemes articulatoris.
Tamb es pot parlar amb els companys, depn del
ritme...
Millora el rendiment cardiovascular de manera ms
efica.
Salliberen endorfines, hormones molt saludables.
Ledat
Crrer s ms adequat per a persones ms joves.
Les persones ms grans es troben ms cmodes
caminant, sobretot si no han practicat esport al llarg
de la seva vida.
La salut
Caminar s menys arriscat per a la salut: sembla una
afirmaci irrefutable.
Per si es t bona salut i les condicions fsiques ho
permeten, per qu no crrer?
Conclusions
En aquest tema sembla clar que no ens podem inclinar
de forma radical per una opci o laltra, en especial
perqu hem de considerar el factor edat.
De manera que a la conclusi admetrem que caminar
comporta menys risc per a la salut, per que per a
determinades persones (joves, amb bona forma fsica,
atletes, etc.) crrer pot ser tant o ms saludable que
caminar.
Ls de la llengua
Q
Forma
exacta
xit
expandia
mortes
sussa
Sussa
sucrera
memorial
Berln
Eva
prendr
ventafocs
xerraire
lquids
Una altra
forma
No els hi trobem
expandir
mort, morir
sus
prendre
lquid
W
Informaci gramatical
Definici
Diferents accepcions
Exemples
Citacions
Transcripci fontica
Intensificadors
DIEC-2
DCVB
E diccionari
[diccionario (es), dictionary (en)]
m filol
Recopilaci dels mots duna llengua dels quals es donen
diverses informacions (definici, equivalncia, exemples,
etc.).
R Substancial (S) Relacional (R)
gabre (S)
decent (R)
corniforme (R)
cornet (S)
angoixa (S)
arenar (S)
literat -a (R)
nariu (S)
lluent (R)
T a) Diccionari general, de definicions.
b) Diccionari ideolgic.
c) Diccionari invers o de la rima.
d) Diccionari de barbarismes, de dubtes o incorreccions.
Y a) canoa
b) canell
27
c) candor
d) estanyol
e) estroncar
f) liquar
Y
La norma
de
a/en/amb
amb lexpulsi
substituci pronominal
Diriament hi amenaava els
alumnes.
a ser titllat
dintransigent
de lincrement de les
comissions bancries
de la gravetat del
conflicte
O a) Atr/LHelena ho s.
b) CC lloc/La Vicenta hi s.
c) CD/La Mireia no ho vol.
d) CD/Nha inflat tres.
e) CD/LIvan nhi t moltes.
f) Atr/Aquell divendres el Jaume ho estava.
g) Atr/Els terroristes de la foto ho sn.
h) CD/Us el copiarem.
i) CN/Us en copiarem el disseny.
j) CRV/Hi confivem molt.
k) CRV/No en dubto.
l) CRV/Se navergonyeix.
m) CRV/No mhi havia fixat.
n) CN/Me nhan explicat una altra versi.
o) CC lloc/Ella tamb hi va pujar.
p) CC lloc/Thi ha sortit un mussol.
q) CRV/Nhem parlat.
r) CRV/Encara no ens hi hem acostumat.
s) CD/Vinc per agafar-lo.
t) CD/Ens les robaren.
u) CPred/Hi ha arribat a casa.
w a) Portals-hi!
b) Deixa-nhi molts!
c) Abandoneu-nhi!
d) Espera-les-hi!
e) Vesteix-la-hi!
f) Feu-lhi!
e a) No, no la hi porto./S, s que la hi porto.
b) No, no mels hi he pintat. No, no mels hi he
pintats./S, s que mels hi he pintat. S, s que mels
hi he pintats.
c) Jo, lhi he portat.
d) No, no lhi torno./S, s que lhi torno.
r a) Lhi fa.
b) La hi deixa./Deixa-la-hi.
c) Omplels-hi/Els hi omple.
d) Ompliu-los-hi/Els hi ompliu.
e) Les hi ofereix./Ofereix-les-hi.
f) Els el recita./Recitals-el.
g) Els la prepara.
h) Tu preparals-el.
i) Ell els copia.
j) Fes el favor de donar-los-els.
k) Lin/Nhi cuina.
l) Lin/Nhi dna.
m) Porta-li-hi el llibre./Li hi porta el llibre.
n) Li ho va dir./Va dir-li-ho.
o) Ella els ho explica.
p) Explicals-ho.
P a) els (als seus pares, CI); ho (tot el que ha passat, CD)
b) els (als vens, CI); la (la casa, CD)
c) els (als nens, CI); en (llaminadures, CD)
d) els (a ells, CI); ho (com els ha anat, CD)
e) els (a ells, CI); el (el pa, CD)
f) els (als seus pares, CI); el (el cotxe, CD)
g) els (als nens, CI); en (revistes, CD)
{ a) Els ho sol comprar. Sol comprar-los-ho.
b) Sempre els nest fent. Sempre est fent-los-en.
c) Els els vol tornar. Vol tornar-los-els.
d) Els en vol fer veure dues de seguides. Vol fer-losen veure dues de seguides.
e) Els ho va agrair. Va agrair-los-ho.
f) Els les acostuma a deixar. Acostuma a deixar-los-les.
g) Els lha de presentar. Ha de presentar-los-la.
t lhi: c
els hi: a
els en: b
nhi: c
els ho: a
y a) Se nhi troben molts.
b)
Sels hi espatllen molt sovint.
c)
Se mhi enganxa tot.
d)
Se nhi emporta.
e)
Se mel posa sense perms.
f)
Se me nhi enduran cinc companys.
g)
Sens hi far fosc.
c) nhi
d) les hi
El text
Q Podem trobar un llebrer irlands que fa ms de 80
centmetres dalada, o un gran dans que pot arribar a
pesar 100 quilos.
El rcord del gos ms petit del mn el t la gossa Milly,
una chihuahua que noms fa... 9,6 centmetres!
W La respiraci s una funci dels organismes animals que
permet captar oxigen atmosfric o dissolt en aigua per
traslladar-lo a les cllules. Aquest oxigen sutilitzar per a la
respiraci interna. Aquest procs de respiraci interna
produir un residu, el dixid de carboni, que ser eliminat.
e) la hi
f) lhi
29
Comentari
A partir del concepte de respiraci es van encadenant
elements que configuren la descripci dun procs, de
carcter explicatiu.
E a)
Carner
GEC
Unitat 9
I Lautor evoca els seus primers anys, i del text dedum que
era una persona que sempre va tenir bona salut i que va
gaudir duna vida familiar plenament satisfactria. Per a
ell, la infantesa fou lpoca ms feli de la seva vida, una
mena de parads perdut.
Ls de la llengua
Q S com lo taur sen va fuit pel desert (A. M.)
tal com el brau que sen fuig pel desert (J. F.)
quan s sobrat per son semblant, qui el fora (A. M.)
quan s venut pel seu semblant que el fora (J. F.)
ne torna mai fins ha cobrada fora (A. M.)
i ja no torna fins que ha recuperat la fora (J. F.)
per destruir aquell qui lha desert (A. M.)
per destruir aquell qui lha ofs (J. F.)
tot enaix em cov llunyar de vs (A. M.)
aix em cal a mi allunyar-me de vs (J. F.)
car vostre gest mon esfor ha confs (A. M.)
car el vostre gest ha confs el meu coratge (J. F.)
no tornar fins del tot haja fus (A. M.)
No tornar fins que haja del tot arrancat de mi (J. F.)
la gran paor qui em tol ser delits (A. M.)
la gran paor que mimpedeix de ser feli (J. F.)
w Fantstic.
e
Amor no convencional, el del poeta
Feroment ens amvem del mat a
la nit.
hurac
tomba en terra, ajunta, empeny
amor brusc i salvatge
a rebolcons entre besos i arraps
tombats en terra
brbars
Corrent nus sota la pluja
Amor convencional
costum amable, costum pacfic
amor cast
Lpez Pic
amor educat
en marxa el tocadiscos,
negligentment besant-te, un
muscle, un pe duna orella
Petrarca
Les Estances de Riba i les Rimas
de Bcquer
Asseguts al sof veient la televisi
W
Tipus
Copulativa
Disjuntiva
Nexes
d) que
Distributiva
a) ara... ara
f) no sols... sin
Adversativa
b) no obstant aix
c) aix i tot
g) ans
Illativa
Explicativa
e) per consegent
E Subj:
CD: a), b), d), e), f)
CI: c)
Atr: g)
Oraci subordinada
a) Va escriure el text seguint les normes
gramaticals al peu de la lletra.
b) Cavava lhort com si no en tingus
ganes.
c) Abans que ans a dormir, em va
trucar la Rosa.
d) Vaig trobar les claus on les havia
deixades.
e) En veure la Nria, lOleguer sha
desvetllat.
f) Va sortir de casa com si res no
shagus mogut.
g) Anant a linstitut, repassar la lli.
h) Mhe esperat tres hores on em veus
ara.
e) dinfinitiu
f) relativa
g) completiva
h) completiva
Adverbi
equivalent
Classe doraci
adverbial
correctament
mode
malament
mode
ahir
temps
all
lloc
abans
temps
silenciosament mode
dem
temps
aqu
lloc
q Forma personal:
c) Anirem on tu vulguis.
d) Encara que nevi, sortirem igual.
e) Si no vns aviat, ja ens trobars fora.
Infinitiu:
a) En arribar a linstitut, vaig trobar la porta tancada.
h) En entrar lhomenatjat a la sala, tothom es va
posar dret.
Gerundi:
f) Va acabar-se la sopa mirant la televisi.
Participi:
b) Aprovades totes les assignatures de lltim curs,
en Samuel va comenar les vacances.
g) Arreglada lavaria, va continuar el viatge.
I Subordinades adjectives:
a) Per Nadal va comprar un avet diminut.
c) Amb les fulles de laccia va fer una flor efmera.
e) Els nens havien fet una cabana al forat del castanyer
proper.
g) Lolor de la figuera li evocava records duna infantesa
llunyana.
Subordinades substantives:
b) Els pollancres necessiten abundncia daigua.
d) Hem aconseguit la supervivncia de lalzina.
f) No tothom sap la diferncia entre un roure i una
alzina.
h) El llorer del jard facilitava la condimentaci dels plats.
32
w Substantives:
d) Magradaria saber on sha ficat aquell vailet.
e) Demana-li on t la sal!
Adjectives:
a) La ciutat on tenia lhotel era molt acollidora.
f) Vic s la ciutat on vaig nixer.
i) Aquest s el revolt on va tenir laccident.
Adverbials:
b) Mai no podem anar on volem.
c) Deixa el paraigua all on vulguis.
g) Va arribar on tothom lesperava.
e a) perqu (causal)
b) Si (condicional)
c) perqu (causal)
d) Com que (causal)
e) tant com (comparativa); Si (condicional)
f) Si (condicional); encara que (concessiva)
El text
Q a) La recepta consta de quatre parts, separades
clarament per la tipografia i la puntuaci.
b) Amb una definici.
c) Limperatiu per donar instruccions. Lindicatiu per
explicar.
d) No lafecta perqu s un text breu i el lector sol estar
familiaritzat amb els passos que cal fer.
e) Afegeix informaci (es pot fer sense caldo), per sen
podria prescindir.
33